"Zoo" pren de nou contacte amb els seus lectors. Prosseguim en la línia de
continuïtat que ens hem proposat, amb el desig d'oferir periòdicament una
selecció de treballs d'investigació i informació sobre temes relacionats
exclusivament amb et món animal, acompanyats d'un noticiari del
desenvolupament de la vida dels habitants del zoològic barcelonès i dels
esdeveniments més importants registrats en d'eltres corleccions amb les quals
es manté contacte.
No som pas aliens a la conveniència que" 00", sense apartar-se del seu
tradicional contingut tècnic, obri també les pàgmes a una coNaboració que
ofereixi més amenitat i sigui completament del caire científic-informatiu de la
revista. D'altra banda, sempre hem procura que la lectura (fe tot allò que
publiquem estigui a l'abast de tothom, fins i t'Otd' quelles persones la formació
de les quals en les matèries que tractem n'Oarribi a nivell de professionalitat. És
intenció nostra aportar idees i coneixements d'experimentats professiDnals) al
mateix temps deixar constància de fets, aspectes i circumstàncies que es donen
relacionats amb el gèner imal, sigui 'On'Ocaptiu i ue considerem d.iaterès
per a tothom. En aquesta positiiñreonti uem.
Exemples que cuidem ambdues vessa ts intormètives els trobarà ~n aquest
número qui ens llegeixi. "Zoo" recull, en re d'altres aspectes ele ¿a vida dels
animals, el llenguatge humà i la comunica 'ó animal, i t'espérqil-losi aviària en els
parcs zoològics; i també, dintre de l'experi entaoió animal, e el de la pràctica,
cada vegada més generalitzada, de realitzar-la en els peixos.
I quant a temes en els quals la informació s'aparella amb t'interès tècnic-científic,
"Zoo" explica quinze anys de vida de "Floquet de Neu" en a nostra coNecció
zoològica, amb detalls sobre la seva descenéJència; explica també com es troba
el projecte del nou complex de primats, una de les millores més importants que
s'hauran portat a terme en el zoològic berceldnès: dóna notícia sobre un dels
molts i positius resultats a què condueix r tercenvi a nivell de zoològics quant a
la reproducció en captivitat d'animals d'espècies amenaçades d'extinció.
I encara n 'hi ha més, tot d'interès, en el conjunt d'aquest número de "Zoo" que el
Servei Municipal de Parcs i Jardins de 'Ajuntament de Barcelona i els qui
intervenim en la seva preparació i edició ens complaem a oferir-vos.
..
Joaquim Coca i Ros
REViSTA DEL PARC ZOOLÒGiC
DE BARCELONA
N.O 36
Sumari
Revista tri mestral Consell de Redacció Nou complex de primats al jardí
José M.a Ruiz Martín zoològic de Barcelona
Director Jordi Sabater Pi Antonio M.a Riera Clavillé
Joaquim Coca Ros Jaume Xampeny Baró
Redacció i administració Publicitat l.'asperqll+osi aviària als parcs
Parc Zoològic de Santiago Hausmann zoològics
Barcelona José M.a Ruiz Martín
Parc de la Ciutadella Disseny i compaginació Jorge Martínez Quesada
Barcelona-3 Pilar Villarrazo
Tels. 309 44 45 - 309 25 00 Llenguatge humà
Coordinació i comunicació animal
Preu: 150 ptes. Rosa Carvajal Campderrós Carles Riba
Traducció i correcció
Jordi Teixidor ..Floquet de neu" compleix
15 anys al zoològic de
Barcelona
Dr. Jordi Sabater i Pi
L'experimentació animal
Dra. Alicia San Miguel
BARCELONA
Els animals en l'obra de Picasso
Magdalena Gual
Notizoo
IMPRESSIO
EI contingut dels articles signats expressa I opr- I G Setx y Barral Hnos, S A
ruc dels autors I no representa, forcosament, el Conservació-Natura-Protecció
Carretera de Cornellà 134
punt de vista del Parc Zoològic Esplugues de Llobregat (Barcelona)
Drposrt legal B 20316/62
ISSN 0044-5037 Pnnted In Spam
Foto portada
Albert Viñals
nou complex de primats
al jardí zoològic
de barcelona Antonio M.· Riera Clavillé
Or. Arquitecte
EI Parc Zoològic de Barcelona ha estat estructurat, evident- instal+acions eminentment paisatgístiques, sense solució de
ment sense perjudici de curar les exigències biològiques es- continuïtat ambiental amb els espais oberts que conformen
pecífiques dels animals que alberga, sota un condicionament el Parc de la Ciutadella, Dins la terminologia comunament
acceptat i potenciat al màxim pels seus rectors, des dels emprada definim les primeres com instal+aclons especials, i
components del consell d'administració fins als equips tèc- ho són per la complexitat de llurs exigències de programació
nics que n'atenen la promoció i el manteniment, Aquest con- d'ambients, tant de visitants com d'animals atesos i exhibits,
dicionament ha estat disposar les múltiples i variades de multiplicitat d'animals, i per tant de dependències, de
instal+acions amb el màxim de respecte pel que fa al marc condicionament dels diversos serveis, etc, EI Parc Zoològic
vegetal existent a la zona del Parc de la Ciutadella on és si- compta entre les Instal+acions Especials amb l'AQUARAMA,
tuat el nostre Zoològic, Això ha determinat la disposició de les el TERRARI i l'AVIARI, i esperem que en un futur immediat
instal+acions que exigeixen una arquitectura manifestament pugui comptar també amb el COMPLEX DE PRIMATS, que
important, a la perifèria del Zoològic i la disposició de les és l'objecte d'aquesta exposició,
._ .....
/
I
~
ALMACENES GENERALES GARAJE Y TALLERES
y CAMARAS FRIGORIFICA$ MANIENIMIENro
3
-
Els condicionants-base del projecte són -a més de les exi- Entre aquestes dues instal'lacions ha estat ordenat el Pro-
gències de caràcter biològic, imposades pels tècnics conser- jecte d'instaliacions per a ximpanzés, qorlltes i orangutans,
vadors del Zoològic i que figuren amb caràcter prioritari a així com l'interessant pavelló nurseria i per a petites cries, en
l'ordre de valors a considerar pel projectista- el marc vege- base, tal com acabem de justificar, a nuclis diferenciats que
tal en el qual se situa la lnstattacíó i les possibilitats eco- han permès una planificació d'execució en successives
nòmiques Ambdós han fet desaconsellable desestimar la fases.
consideració d'un gran pavelló destinat a albergar una de les
més valuoses i espectaculars de les colleccions del nostre Actualment és en construcció el pavelló de goril'les i tres pa-
Zoològic, ja que hauria determinat afectar una considerable tis (4, 5 i 6) d'exhibició, i en un futur proper s'escometrà la
extensió de zona del parc amb espècies vegetals interes- construcció del Pavelló de ximpanzés, l'ampliació del pati 6 i
sants per llur actual desenvolupament, significaria un gran la construccio dels patis 7, 8 i 9.
embalum d'edificació, sempre contraposada al concepte
d'espai obert com un fragment de la Natura on estan acolli- La construcció del pavelló nurserie i per a petites cries en-
des més favorablement les espècies zoològiques, i exigiria llestirà el Complex de Pri mats del Zoològic barceloní.
escometre d'un sol cop i unitàriament la construccio de tot
el complex amb l'important cost que això representaría. EI públic podrá observar el comportament d'aquestes inte-
ressants espècies animals en una ordenació d'espais oberts
Fent cas dels condicionants exposats, s'ha cregut més con- a patis, en nombre de 6, que sumats als de les lnstat+acions
venient ordenar el complex de primats prenent com a base existents actualment fan un total de 9 ambients d'exhibició
una disposició de nuclis de petites construccions, immisci- exterior, segons el quadre explicatiu següent:
des en la vegetació i condicionades per aquesta, interrelacio-
nats ambiental ment pels patis exteriors d'exhibició dels ani-
mals, sensiblement juxtaposats els uns amb els altres i ce- Plataforma Fossat de Parterre Amblt
nyits pel passeig d'observació del públic visitant, el qual, de Concepte Pati d'estar sep erecro frontal d'exhibtctó
Im') Im') Im') Im')
forma succesiva i seguint un itinerari per entremig de la
magnífica arbreda, pot observar sense solució de continuïtat Mandrils 1 85 61 85 231
espacial les més interessants i evolucionades espècies ani- Còlobs 2 117 74 198 389
mals. Papions 3 460 460
Goriltes 4 130 120 140 390
EI programa al qual respon el complex contempla les instal- Goriltes o
lacions existents, centrades en el pavelló de simis superiors Orangutans 5 136 94 218 448
(gelades, mandrils, còlobs) i en el fossat dels papions, la pri- Goriltes 6 324 251 260 835
mera amb la presentació restaurada i dignificada fa dos anys Ximpanzés 7 253 87 84 424
aproximadament, i la segona pendent de completar-se, en Ximpanzés 8 280 112 62 454
una segona fase, amb els necessaris aixoplucs semienterrats Ximpanzés 9 302 92 44 438
sota unes grades d'observació que la facilitin en condicions
de comoditat, exigides per l'interès que l'observació dels pa- TOTALS 2.087 891 1.091 4.069
pions determina.
Aquests totals, que donen la mesura de la importància del
complex, units a les superfícies dels passeigs i les placetes
per al públic suposen en conjunt una superfície del Parc Zoo-
lògic de 9.550 m2 (1 ha), destinats, en un marc eminent-
ment naturalista, a la instaltació del complex de primats, una
de les significades amb més propietat com a lnstal+a-
cions Especials del Zoològic.
Les edificacions que enclouen els recers han estat disposa-
des formant un conjunt compacte i unitari per tal de fer fàcil
el control, les atencions i la cura dels animals, així com per
tal d'economitzar en els serveis (xarxes d'aigua, clavegueres,
electricitat, calefacció, etc.).
Aquestes edificacions no seran visitables, ja que el nostre
clima permet la sortida dels animals a l'aire lliure tot l'any, i
entenem que és més interessant i agradable l'observació
d'aquestes espècies en un marc de naturalesa que no pas en
recers, per molt sofisticada que sigui la instaltació interior
quant a dimensions, materials i efectes. Evidentment, el fet
de no ser visitables els recers possibilita, sense detri ment del
màxim nivell d'exigències per a la bonesa de l'assistència, un
mínim cost d'instalí ació. ja que estalvia espai construït de
pas públic i espectacularitat de sistemes de tancament
4
En la relació espais animals/recorregut públic hem conside- ble marc vegetal i, en no ser accessible al visitant, es de-
rat. en aquest tipus d'lnstaliació Especial, que el més com- termina en límit o frontera d'aquest espai i en Àrea de
plex és el primer factor i això ha determinat una inversió d'un complement de l'àmbit d'exhibició dels primats, amb
principi general en l'ordenació de dependències al Zoològic i dues superfícies totals de patis, en l'accepció ressenyada,
que es basa en el fet de "possibilitar un mínim de recorregut veritablement interessants (vegeu croquis). Per a les de-
al públic visitant per a l'observació d'un màxim d'espai o de pendències interiors, no visitables pel públic, ha estat
patis d'exhibició d'animals", O el que és el mateix: en gene- adoptada una ordenació eminentment funcional, que per-
ral es distribueixen les instal'lacions en disposició perimetral met la cura dels animals en unes òptimes condicions d'hi-
al recorregut dels visitants, En el cas nostre els termes han giene, sanitat i control, i per tant el passadís perimetral
estat invertits, i creiem que per raons importants com ara la d'observació és a mpli, les dependències són molt obertes
concentració de serveis i possibilitar una màxima dispersió i perfectament il+uminades per grans lluernes de metacri-
de la gran quantitat de públic que generalment s'acumula lat, el paviment ha estat disposat sobre cambra d'aire per
enfront dels patis dels primats a tots els Zoològics del món. tal d'evitar humitats, i el conjunt ha estat dotat dels ser-
És per aquest motiu que, com a característica de l'ordenació veis d'aigua -per a beure i per a neteja- electricitat -per
que proposem, accentuem màximament el gran recorregut a calefacció i llum control- i xarxa de clavegueres, Ha es-
per passeigs i placetes bonica ment arbrats, tal com exigeix tat prevista una dependència convertible en "gàbia de cu-
la contemplació de la rica coltecció de primats que pot exhi- racions" per l'organització d'un parament de reixa corre-
bir el Parc Zoològic de Barcelona. dor i que facilita l'accés del veterinari a l'animal per tal de
sotmetre'! a les convenients cures i atencions,
Pel que fa a l'ordenació de patis, volem significar les tres
àrees que conformen l'àmbit d'exhibició, a saber: Els condicionant-base que ha calgut de tenir en compte per
al "Projecte de la Nurserie" són molt diferents dels exposats
La plataforma-estar, delimitada pel tancament posterior per al complex de patis que conformen, en un marc eminent-
materialitzat per un mur de 3,5 a 4 m d'alçada i revestit ment naturalista i de tracat lliure o a pur sentiment, la plata-
amb plaqueta semigrés de lax 20 cm disposada a junta forma d'exhibició de ximpanzés, qoriltes i orangutans, Aquí
contínua i amb una acurada disposició de colors, triats es tracta d'un pavelló de visita pública interna i això ha de-
fent atenció a les exigències psíquiques dels animals, i pel terminat una ordenació dels espais destinats a les petites
fossat anterior de 4,5 m d'ample per 3 m de profunditat, cries en conformació eminentment cartesiana i racionalista i
plataforma-estar o superfície accessible físicament a l'a- amb la màxima relació de proximitat amb el públic observa-
nimal i en la qual pot transitar, jugar, descansar i alternar dor -només els en separa un vidre- per bé que aquesta se-
amb els seus congèneres. paració és total pel que fa a l'ambient, per tal d'assegurar
unes condicions d'asèpsia màximes a l'interior de la Nurserie
EI fossat, amb aigua o sense, i sense solució de continuï- pròpiament dita. La disposició de dependències, els mate-
tat ambiental amb l'àrea anterior, es configura com un rials que les configuren i les proporcionades dimensions d'a-
balcó-mirador al món exterior, que possibilita la posses- questes responen a un doble propòsit: possibilitar en unes
sió visual i de coneixement d'aquest món exterior, si bé màximes condicions de bonesa la cura de les cries dels pri-
no pas la seva accessibilitat física. mats i presentar-les en un marc agradable i espectacular de
cara al visitant públic. EI programa a què respon aquesta
EI Parterre Frontal, d'ordenada jardineria, amplia l'espai instal'lació i l'ordenació dels seus ambients estan grafiats en
de permanència de cada pati, li otorga la nota d'agrada- l'esquema de planta i alçat.
Francisco Olivé
GRANOS
P.O Isabel 11,12, entlo. BARCELONA-3
5
l'aspergit-lasi avr.a"na.
als parcs José M.o RUIz Martín
Parc Zoològic de Barcelona
Jorge Martínez Quesada
zoològics Secció de Microbiologia i Serologia,
Institut Municipal
d'Investigació Mèdica
Introducció micets, en l'ordre de les monilials i la família Aspertileceee,
Aquelles en les quals s'evidencia la presència de clistotecis i
Des del segle passat es coneix lasperqil'losi com la més an- ascs, són incloses en la classe dels ascomicets, sèrie plecto-
tiga de les micosis conegudes en patologia aviària. micets, dins de l'ordre de les eurotials.
És, sens dubte, la micosi aviària que ha estat descrita amb Tot i que l'espècie més comunament implicada en ia patolo-
més freqLiència com a causa de morbilitat i mortalitat dins gia aviària és, sense cap mena de dubte, Aspergi//us fumiga-
de les afeccions micòtiques. tus, han estat descrits casos d'asperqiltosi aviar produïda per
A. niger, A. flavus, A. nidu/ans, A. terreus iA. emstelodemi.
En lasperqilfosi podem diferenciar, fonamentalment, dos ti-
pus de processos patològics, Uns de base immunològica i
uns altres de caràcter infecciós. Simptomatologia
En els ocells, les dades de què disposem sobre els processos Aquest treball es refereix exclusivament a les formes clíni-
immunològics són insuficients per a poder descriure àmplia- ques infeccioses més conegudes d'aquesta afecció,
ment aquest tipus de patologia.
I. AspergiNosi aguda: Es localitza en individus joves (proble-
Els processos infecciosos en ocells, produïts per fongs del mes d'aclimatació, etc.l i generalment és acompanyada per
gènere Aspergi//us, són descrits en nombroses publicacions, una generalització d'aquesta infecció.
cosa que permet de ressenyar, tot i que potser no amb l'am-
plitud desitjada, tota una sèrie d'apartats que forneixen un Els símptomes que cal tenir en compte depenen de la localit-
complet coneixement de lasperqll'losi aviària. zació de l'agent etiològic:
l.'asperqil-los¡ és una infecció no contagiosa, de distribució a) respiratòria: respiració dispneica.
universal (n'han estat descrits casos a Europa, Àsia, el conti- b) digestiva: diarrea fètida i groguenca.
nent americà, etc.). el principal agent etiològic de la qual és e) generalitzada: febre, somnolència, astènia, relaxament de
l'Aspergi//us tumiqetus. les ales, plomes eriçades, decandiment progressiu, etc.
d) nerviosa: convulsions, paràlisi seguida d'immobilització
La infecció es localitza inicialment a l'aparell respiratori, dels subjectes.
territori orgànic en el qual és descrita amb més assiduïtat, i
posteriorment, per disseminació hematògena, pot arribar a 11. AspergiNosi crònica: És la forma que predomina en els
envair més vísceres, com ara el fetge, la melsa, els ronyons, ocells domèstics i en els exemplars adults. Els ocells que ro-
etcètera, manen llarg temps en captivitat esdevenen sensibles a la
forma crònica, i evolucionen a partir de la forma aguda,
D'ençà del descobriment d'aquestes infeccions micòtiques,
realitzat per MAYER i EMMERT el 1815 en un còrvid, s'han Els quadres clínics d'aquesta forma d'asperqil'losi aviària es-
anat publicant nombrosos treballs, on es descriuen casos aï- tan mancats de sistematització, cosa que fa difícil detallar
llats, brots epidèmics i estudis experimentals, a diversos in- amb exactitud quadres clínics avaluables per a l'asperqil'losi
drets del món, cosa que indica l'interès creixent que existeix aviària crònica,
per aquest tipus de malalties, Aquesta informació consti-
tueix un valuós ajut per a la comprensió dels mètodes més III. Juntament amb aquestes dues formes dasperqiltosi
adequats per al diagnòstic, la profilaxi i el tractament de d'òrgans profunds, existeixen formes localitzades en les
lasperqil'losi en els ocells. quals la simptomatologia depèn de la localització de la infec-
ció (queratomicosi asperqlliar. asperqlltosl de la pell, etc.l.
Etiologia: aspectes micològics
Formes clíniques d'aspergiHosi aviària
EI gènere Aspergi//us és constituït per més de 300 espècies
que s'inclouen en dues grans classes taxonòmiques, depe- 1) Asperqiltosi de l'aparell respiratori
nent de l'existència o no de la fase perfecta, t.a) Asperqiltosi de base immunològica (no descrita en
ocells),
Les soques en les quals no ha estat trobada la fase sexuada i 1.b) Colonització asperqil+ar
que es reprodueixen per conidis, són incloses en els deutero- t.cl Asperqiltosi invasiva
6
1.d) Aspergiliosi pleural a) acció tòxica, en la qual existeix un alliberament dendo i
1.e) Asperqiltcsi dels sacs aeris exotoxines asperqll+ars que actuen sobre els teixits
cel+ulars de l'hoste i afavoreixen la proliferació del fong
2) Aspergiliosi profunda extrapulmonar en aquests teixits,
2.a) Aspergiliosi renal b) acció mecànica, de destrucció dels teixits per penetració
2.b) Asperqiltosi hepàtica de les hifes en aquests,
2.c) Asperqillosi del sistema nerviós central e) acció fibrinolítica, deguda a la secreció d'enzims, que
posseeixen aquesta activitat, per algunes espècies d'As-
3) Asperqil'losi disseminada perqitlus.
4) Asperqillosi dels òrgans dels sentits
4.a) Asperqiltosl ocular
Distribució, receptivitat i freqüència
5) Asper qiltosi de la pell
Les espècies del gènere Aspergillus es troben distri buïdes
per tot el món, i han estat aïllades a partir de l'aire, el terra,
Anatomia patològica. fusta en descomposició, vegetals, etc" cosa que explica la
Importància dels estudis micològics distribució universal d'aquesta micosi,
Actualment, l'examen anatomopatològic constitueix el mitjà Aquesta susceptibilitat és molt variable, i hi són més sensi-
més eficaç per a realitzar el diagnòstic diferencial respecte a bles els especímens joves d'espècies domèstiques i els
d'altres infeccions no micòtiques, com la tuberculosi, i afir- ocells salvatges mantinguts en captivitat, particularment les
mar el diagnòstic d'una. micosi aviària, espècies aquàtiques.
EI diagnòstic etiològic ve donat, a més dels estudis anato- La mortalitat causada per lasperqiltosi pot ser molt elevada.
mopatològics, pels estudis de tipus micològic que ens per- En certes espècies salvatges, com els esfenisciformes, man-
metran d'identificar l'espècie fúngica causant de la infecció, tingudes en captivitat, pot arribar a atènyer el 90 %,
A les lesions microscòpiques hom troba, bàsicament, un Existeixen nombroses estadístiques realitzades sobre la re-
centre compost d'hifes cloendades i ramificades, de vegades ceptivitat dels ocells i la freqüència dasperqirlosi. A manera
amb algunes lesions celtulars inflamatòries, Aquesta zona d'exemple, n'enumerarem tres:
central és envoltada per una sèrie de cèltules que reaccionen
Existeixen nombroses estadístiques realitzades sobre la re-
a la invasió asperqlrlar (eosinòfils, limfòcits, histiòcits i
ceptivitat dels ocells i la freqüència dasperqil-losi. A manera
cèlíules gegants).
d'exemple, n'enumerarem tres:
L'abundància de fibroblasts a la perifèria constitueix un signe URBAIN et al. 1938,
d'infecció crònica. En estats avancats, aquests fibroblasts Esfenisciformes 40 % Galliformes 5,7 %
donaran lloc a una càpsula fibrosa que separarà el teixit Gaviríorrnes 10 % Psitaciformes 3,9 %
afectat del sa, Estrucioniformes 9.4 % Passeriformes 3,7 %
Estrigiformes 6,7 % Ardaríorrnes 2 %
Columbiformes 0,6 %
Les formes agudes es caracteritzen principalment per una Anseriformes 6 %
necrosi dels teixits envaïts, WI LLlAMSON et al. (1963), sobre 70 ocells morts dasper-
qil+osi al Zoològic de Chicago, durant el període comprès
entre el setembre de 1954 i el desembre de 1962,
Mecanismes d'infecció i patogènia Esfenisciformes 40 % Ardarforrnes 2,8 %
Passeriformes 21.4 % Falconiformes 1.4 %
És acceptat actualment que lasperqiltosi és fonamental- Anseriformes 18,6 % Gavirforrnes 1.4 %
ment una micosi de l'aparell respiratori. La inhalació d'espo- Psitacrformes 5,7 % Caradrutormes 1.4 %
Tinamiformes 2,8 % Strucioniformes 1.4 %
res d'Aspergit/us produeix en determinades condicions la in- Trogoniformes 2,8 %
fecció del teixit bronco-pulmonar, el qual afecta primària-
ment. L'afectació d'altres òrgans vindria justificada per una KAGERUKA et al. (1967), sobre 164 ocells morts dasper-
disseminació hematògena que distribuiria l'agent infecciós a qil-losi al Jardí Zoològic d'Anvers entre 1959 1967,
d'a Itres vísceres, Esfenisciformes 37,3 % Lariformes 1,1 %
Anseriformes 27,9 % Ciconilformes 0,8 %
De vegades es podria pensar en infeccions generalitzades Galliformes 10,8 % Cuculiformes 0,8 %
Ralliformes 4,6 % Passeriformes 0,8 %
per contigüitat, ja que els sacs aeris es troben en contacte Psitaciformes 3,8 % Pelecaniformes 0,8 %
amb altres vísceres. Caradrirtormes 1,9 % Alciformes 0,8 %
Falconiformes 1,5 % Estrigiformes 0,8 %
Tot i que la principal via d'infecció és la respiratòria, no po- Trogoniformes 1.4 %
den ser descartades d'altres portes d'entrada com la via oral,
la cutània, etc. Hi ha diferències en les freqüències dels diferents ordres d'o-
cells, però és indiscutible que l'ordre Esfenisciformes, és a
La patogènia de les infeccions per Aspergillus en els ocells dir, els pingüins i els pájaros bobos, és el més afectat per
comporta fonamentalment tres mecanismes d'acció: l'asperqlltosl.
7
AI volum número 18 de l'/nternationa/ Zoo Yearbook corres- de l'aire als dormitoris, del substrat d'aquests o del material
ponent a l'any 1978, apareix una secció monogràfica dedi-. de nidificació (palla, branques, etc.). és a dir, el microclima,
cada al tema del manteniment de pingüins en captivitat. S'hi poden afavorir el creixement en massa dels fongs sapròfits,
recullen, entre d'altres, aquells treballs que en llur totalitat o els quals, en condicions adequades, arribaran a produir pro-
parcialment parlen de l'asperqil+osi i la importància que té cessos patològics.
en la patogènia d'aquest grup animal. Nombrosos zoològics
d'arreu del món, com els de Londres, Baltimore, Zurich, b) Eto/ògics: com per exemple l'stress d'adaptació a la
Amsterdam, San Diego, etc., notifiquen llur experiència per- captivitat, i la superpoblació de les inst al'lacions. que mena a
sonal sobre el problema, i se'n poden extreure les conclu- un diferent grau d'alimentació dels distints exemplars moti-
sions segLients: l'asperqlftosí és la malaltia més comuna que vat per les relacions de jerarquia i dominància, que fan que
afecta els pingLiins en captivitat, constitueix la causa de mort alguns animals restin totalment inhibits. AI seu torn, en grans
més important en els animals en període d'aclimatació i concentracions d'ocells, l'aparició de brots dasperqil-losi
minva ostensiblement la seva freqüència en colònies esta- i la seva proliferació és superior.
blertes.
c) Fisio/ògics: en primer lloc hi influeix l'edat dels animals,
A continuació figura una relació de morts d'ocells, fonamen- ja que existeixen dos grups principalment afectats: els exem-
talment pingLiins, degudes a asperqirtosi a diferents zoo- plars molt joves i els d'edat avancada. EI sexe sembla deter-
lògics. La incidència hi és expressada en tants per cent en minar una predisposició més gran dels mascles a les infec-
relació amb el nombre total de morts: cions que de les femelles.
Londres (1966-1976) .. Pingüins: 44 % d'individus no acli- L'aparició dasperqil'losi és afavorida per qualsevol tipus d'a-
matats; 16 % d'individus aclimatats. fectació del sistema immunitari, provocat per d'altres menes
Columbia (EUA). Pingüins: 16 % d'individus no aclima- de malalties, l'administració de fàrmacs (com antibiòtics
tats. d'ampli espectre o corticosteroides), o bé el procés de muda
Amsterdam (1961-1977). Pingüins: 57 %; 44 dels indivi- del plomatge.
dus van morir entre els mesos de setembre i desembre de
1975. Una dieta inadequada o insuficient, amb carències de qual-
Zurich. Pingüins: 57 % d'individus no aclimatats; 33 % sevol mena (per exemple, vitamíniques) pot crear una pre-
d'individus aclimatats. disposició a les infeccions asperqlrtars.
París (1959-1968). Tota mena d'ocells: 14 %.
Washington. Tota mena d'ocells: 6,7 %. Anseriformes: I finalment, d'altres malalties, sobretot de tipus infecciós,
16,2 %. poden actuar com a causes primàries, cosa que afavoreix la
intervenció del fong com a oportunista.
Epidemiologia
EI medi ambient, tant l'atmosfera com el terra i els aliments, Diagnòstic i tractament
constitueix la principal font d'infecció per Aspergi//us.
Fins avui, el diagnòstic de lasperqil+osl aviària s'ha basat i es
basa en la simptomatologia, els estudis anatomopatològics i
Existeixen diferents factors que influeixen en l'aparició de les els micològics.
infeccions asperqil'lars en els ocells. Poden ser agrupats en
tres grups principals:
Tanmateix, l'existència de diferents tipus dasperqillosi
aviària i la manca de dades concloents que permetin d'esta-
a) Ecològics blir uns quadres clínics ben definits, fan que els símptomes
b) Etològics de lasperpiltosi en els ocells siguin de restringit valor en el
c) Fisiològics diagnòstic final d'aquesta micosi. Sembla ser que les obser-
vacions clíniques són, en general, més determinants en les
a) Eco/ògics: en aquest apartat es poden incloure tots formes agudes que no pas en les cròniques, les quals de ve-
aquells factors de tipus climàtic ambiental (macroclima) com gades cursen sense manifestacions que en permetin de su-
són la temperatura, la humitat, la pluja, etc., i llurs varia- posar l'existència.
cions, relacionades amb els períodes estacionals. L'hàbitat
juga un paper important tant pel que fa a la distribució del Els estudis anatomopatològics dels òrgans afectats o l'exa-
fong com pel que fa a les espècies d'ocells, hostes poten- men directe del contingut de nòduls o granulomes existents,
cials d'aquest. permeten observar la naturalesa de les lesions, llur extensió i
localització, així com els elements fúngics de l'agent causal
Un canvi sobtat d'aquestes condicions climàtiques, com per de la infecció i les reaccions cel+ulars de l'hoste.
exemple l'augment del grau d'humitat, de l'índex pluviomè-
tric, etc., pot menar a una proliferació superior del fong, cosa Els estudis micològics són d'un gran ajut com a complement
que augmentarà la possibilitat de parasitació dels ocells pre- dels estudis anatomopatològics, i permeten de poder arribar
sents. a efectuar el diagnòstic etiològic. D'altra banda, s'ha com-
provat que un elevat nombre d'ocells no afectats d'as-
D'altra banda, sobretot en captivitat, factors com ara la pergil-losi posseeixen, en l'aparell respiratori, espores de
mena d'instal'lacions. llurs dimensions i neteja, la renovació les espècies d'Aspergit/us que han estat descrites com a pa-
8
tògenes, cosa per la qual el diagnòstic micològic ha de ser Sembla ser que els millors resultats s'han obtingut en els
refermat pels estudis anatomopatològics. tractaments de tipus profilàctic que intenten assentar l'apa-
rició de brots epidèmics.
D'altra banda, cal tenir en compte la inexistència de pautes
de tractament establertes.
Sense cap mena de dubte, els temes de diagnòstic i tracta-
ment de lasperqil'losi aviària obliguen a plantejar la necessi-
tat de realitzar investigacions en aquest camp que contri-
bueixin a solucionar aquests greus problemes.
Bibliografia
AINSWORTH, G. C. and P. K, C. AUSTWICK, (1975). Mi-
cosis de los animales. Ed. Academia, León (España).
ASAKURA, S. S. NAKAGAWA, M. MASUI and J. YASUDA.
(1962). Inmunological Studies of Aspergillus in Birds. Myco-
pathologia, 18: 249-256.
BURNETT, J. M. (1976), Fundamentals of Mycology. Znd,
ed. Edward Arnold. London.
Obtenció de mostra de sang d'un colom per mitjà de punció KAGERUKA, P. (1969), Aspergillose aviaire, Acta Zool, &
venosa. Pathol. Antverpiensia, n." 49: 77-106.
MARTíNEZ, J, J. REVUELTA, J. M, RUIZ y J. M. TORRES.
La major part de les asperqiltosis aviàries es diagnostiquen (1979). Inmunización experimental de aves (C.olumba livia)
després de la mort i la posterior necròpsia dels animals. En con antígeno metabólico de Aspergillus fumigatus: Impli-
aquest sentit, les cites que es recullen a la bibliografia sobre caciones diaqnósticas, VII Congreso Nacional de Microbio-
d'altres formes de diagnòstic, com l'immunològic, són es- logía, Cádiz (resúmenes): pág. 411.
casses i no permeten, de moment, realitzar sistemàtica-
mente tècniques que ajudin a revelar lasperqiltosi aviària en NOUVEL, J. et H, SÁEZ. (1963). Cas d'aspergillose aviaire
els individus vius, observés au Parc Zoologique de Paris au cours de l'année
1961, Bull, Mus. Nat, Hist. Nat. 35: 106-107.
ASAKURA i els seus col+aboradors. utilitzant antígens rnice- OLNEY, P. J. S. (Editor). (1978).lnternationaIZoo Yearbook.
liars obtinguts per precipitació alcohòlica, realitzen proves Vol. 18 The Zoological Society of London.
alèrgiques i tècniques de precipitació per tal de detectar la
resposta serològica en animals prèviament infectats amb es- RIPPON, J, W, (1974). Medical Mycology. W. B. Saunders.
pores d'Aspergillus. Co, Philadelphia.
RUIZ, J. M. y J. MARTíNEZ. (1979), Micosis de los animales
SCHNEIDER també realitza proves d'aglutinació i immuno- salvajes en cautividad. II Jornadas de la AEE.M, Reus.
precipitació com a mètode de detecció d'anticossos
antiasperqllíus en la infecció experimental d'ocells. RUIZ, J. M., F, IÑíGUEZ, J. MARTíNEZ Y J. M. TORRES,
(1979). Aislamiento e identificación de micromicetos en
MARTíNEZ i els seus colíabor adors realitzen la immunitza- muestras de pulmón de aves muertas en cautividad.
ció experimental de coloms amb antígens solubles d'Asper- VII Congreso Nacional de Microbiología. Cádiz (resúmenes):
gillus fumigatus, i detecten, mitjançant proves d'immunopre- páq, 387.
cipitació (immunoelectroforesi i electrosinèresi). anticossos SÁEZ, H" et J. RINJAR. (1973). l.'Asperqillose aviaire en
específics en el 100 % dels ocells inoculats per via intramus- vie captive. Resultats de 10 années d'observation au Parc
cular. Zoologique de Paris, Bull, Sec. Mycol. Med. 11, n.? 2:
121-124.
Tots aquests treballs fan pensar en l'efectivitat de les proves
serològiques per a efectuar el diagnòstic d'algunes formes URBAIN, A. et G. GUILLOT. (1938). Les aspergilloses
dasperqiltosi aviària, avlaires. Rev. Peth, Comp. & Hyg, Gén. 503: 1-27,
VANBREUSEGHM, R, (1966). Guide practique de Myco-
Dissortadament, tot i comptant amb la possibilitat d'efectuar logie Médicale et véterineire. Masson 8- Cie. Paris.
el diagnòstic de lasperqlltosi en els animals vius, el tracta-
ment que es pot oferir a les espècies infectades és escàs i els WILLlAMSON, W. M, E. B. TILDEN and R. E. GETIY.
resultats de què es disposa, tant en la utilització d'antifún- (1963). Mycotic infections occurring during an eight year
gics com en la de desinfectants o d'altres substàncies, són period at the Chicago Zoological Park. Bidjeragen tet de
dispersos i poc encoratjadors. Oierkunde. 33: 83-85.
9
llenguatge humà
i comunicació animal Carles Riba
Psicòleg
Des dels orígens de la cultura, probablement, els animals Vegem-ne un exemple. La característica número 6 de Hoc-
han parlat en els relats mítics, els quals lliguen ben sovint el kett (versió 1960) diu que tot missatge lingüístic (un mot,
naixement de les societats a la natura. La fàbula i el conte una frase) és el desencadenant virtual d'una resposta, és a
concedeixen també el do de la paraula a les bèsties. Actual- dir, d'un altre missatge linguístic. Fins i tot quan parlem sols
ment, però, biòlegs, linquistes i semiòlegs no dubten que el podem rebre resposta d'algú que ens senti. Aquesta caracte-
llenguatge articulat, simbòlic, és propi només de l'home i rística, com diu Altmann, és present en la majoria de siste-
-encara més important- constitueix un tret diferencial bàsic mes de comunicació animal, de fet en tots. Les abelles ex-
de la seva conducta. l'Homo sapiens, així. resta destacat i ploradores han esdevingut famoses per la capacitat d'infor-
segregat de les altres criatures vivents pel fet d'ésser capaç mar a les companyes de rusc sobre la direcció i la distància a
de pensar i de parlar. què estan situades les flors amb nèctar que han localitzat.
Això ho realitzen mitjançant una dansa en vuit, la velocitat i
EI llenguatge ens permet realment de comunicar-nos entre sentit de gir de la qual varien. Doncs bé, aquesta dansa és un
nosaltres, a part de representar-nos objectes, fets i relacions missatge desencadenant, car les abelles que assisteixen a la
organitzats d'acord amb la nostra conducta instrumental i seva representació alcen després el vol i van a cercar l'ali-
social. És inseparable del pensament i estèn els fils invisibles ment en un tant per cent molt elevat. En canvi, una abella no
de les relacions humanes sobre les quals s'afalcona la cul- és capaç de mentir (sí d'equivocar-se). o d'executar una
tura. En aquest sentit és un fenomen únic i no té res a veure dansa sense sentit a partir dels moviments elementals de la
amb els tipus de comunicació que es descobreixen a les so- dansa normal. Semblantment, podríem dir que aquesta
cietats no humanes. Ara bé, és indiscutible que els animals dansa en vuit té semanticitat. Això vol dir que la dansa forma
també es comuniquen. Des d'un punt de vista deductiu, l'e- un senyalo configuració de senyals que "signifiquen" alguna
xistència de la comunicació animal es pot inferir fàcilment: cosa o posseeixen una referència, en aquest cas la direcció i
sense comunicació no hi hauria ni tan sols els intercanvis so- distància de les flors, la conducta d'anar-les a cercar, etc. Fi-
cials més elementals, com els que es donen entre una mare i nalment, per tal d'acabar el nostre exemple, a la dansa no se
la cria o cries, o entre un mascle i una femella a punt d'apa- li poden atribuir trets de transitivitat, perquè quan una abella
rellar-se. No parlem ja dels complexos sistemes de regulació informa sobre la situació d'unes flors a una altra abella, la
que tenen lloc en societats com les d'un rusc d'abelles, una segona no pot repetir la informació a una tercera si abans no
colònia de gavines o una banda de macacos. ha anat, al seu torn, a l'indret precís a carregar nèctar.
Per tant, les funcions biològiques fonamentals -nutrició, re- De la mateixa manera que hem posat l'exemple de les abe-
producció i relació- i d'altres de secundàries igualment cru- lles de la mel, podríem haver recorregut a les iguanes, als es-
cials -agressió, cooperació- es poden acomplir gràcies al tornells o als ximpanzés, per anomenar algunes espècies a
fet que hi ha una circulació de missatges entre dos animals l'atzar. En cada cas la correlació de característiques comuni-
(com a mínim). Per exemple, un animal A, un mascle galan- catives amb les de la llista esmentada variaria, puix que cada
tejador, i un animal B, una femella galantejada, "compre- espècie posseeix un sistema de comunicació congruent amb
nen" els seus missatges recíprocs. En aquest cas els senyals el seu patró d'adaptació a l'ambient. Les necessitats adapta-
del mascle i de la femella serveixen per a inhibir agressions tives i l'estructura social d'un grup de ximpanzés són dife-
que la proximitat dels dos animals podria induir. Aquests ri- rents de les dels estornells o les iguanes.
tuals de galanteig, més o menys complicats, precedeixen l'a-
parellament i la còpula i apareixen en molts grups zoològics, Ja podem veure, doncs, que aquesta voluntat de comparar
car coltaboren decisivament a la funció última de les con- sistemàticament els processos del llenguatge humà i els de
ductes adaptatives: la reproducció amb èxit. la comunicació animal, usant el primer com a model de refe-
rència, és una mica absurda: l'home ha desenvolupat un ins-
De manera que no costa massa d'admetre que els animals trument comunicatiu, mental i cultural que ha afavorit la
no "parlen". EI lingüista americà Hockett es va entretenir a seva evolució cap a les societats actuals. La resta d'espècies
elaborar una llista de característiques del llenguatge humà, zoològiques utilitza diversos sistemes de comunicació ade-
entre les quals en trobem de sintàctiques, semàntiques, quats a les seves respectives línies evolutives. A aquests sis-
pragmàtiques i relatives a la transmissió del missatge i a temes no els calia assemblar-se al llenguatge articulat, per
l'estructura del codi o sistema. L'interès d'aquesta llista resi- bé que en presentin alguns trets comparables. Els animals
diria en el fet que, si la contrastem amb diferents sistemes -sobretot els primats superiors- no parlen perquè no els cal
comunicatius no lingüístics (animals o àdhuc humans) es parlar, entre moltes altres raons menys centrals. Fins i tot
comprovaria que cap d'aquests sistemes no reuneix el con- quan les seves capacitats cognoscitives són més properes a
junt de característiques del llenguatge humà, encara que pu- l'home, com és el cas del ximpanzé, el llenguatge resultaria
gui presentar-ne algunes. un luxe inútil, donada la relativa simplicitat de la seva socie-
10
tat i de la seva adaptació al medi. No ens ha d'estranyar, que hi ha comunicació quan una conducta d'un animal A
conseqüentment, que la seva laringe no hagi evolucionat en (emissor) influeix simultàniament o conseqüentment sobre
la direcció apropiada per a articular mots. la conducta en curs d'un animal B (receptor) en la mateixa
situació o context. Cada vegada que els individus de certes
Darrerament linquistes i psicòlegs han intentat analitzar la espècies de formigues grinyolen en ésser atacades per un
comunicació animal amb els mètodes de la lingüística o de depredador, les seves companyes acudeixen. La indetermi-
la semiologia inspirada en ella. Això ens sembla erroni, per nació de la resposta augmenta en els vertebrats, sobretot en
les raons explicades més amunt. Als ximpanzés, se'ls ha les aus i mamífers. Així cada vegada que un gos ensenya les
tractat d'ensenyar llenguatges mitjancant el llenguatge ges- dents, la resposta d'un altre gos pot ésser ensenyar les
tual dels sord-muts, fitxes o teclats, amb resultats positius. dents, rondinar, rondinar i ensenyar les dents, atacar directa-
Independentment de l'enorme interès d'aquestes recerques, ment, fugir, romandre indiferent, etc. Aquesta plasticitat no
mai no haurien d'usar-se com a prova que els ximpanzés es es veu en els insectes, que estan, si permeteu l'expressió,
comuniquen. En altres paraules: no cal ensenyar a "parlar" més programats,
un xi mpanzé per tal de demostrar que és capac de comuni-
car-se, Aquesta darrera evidència s'ha de desprendre de Està comprovat que molts mamífers poden transmetre infor-
consideracions biològiques teòriques, com les que hem co- mació sobre la solució d'un problema a un congènere que ha
mentat al començament, o bé de l'aproximació al fenomen estat mantingut ignorant de les dades; així ho fan macacos,
de la comunicació des d'una perspectiva etoecològica i em- dofins i fins i tot gats. Tocant als primats, ordre al qual perta-
pírica, malgrat que no es menyspreïn en absolut les útils ei- nyem, disposem de descobriments realment sorprenents. Si
nes analítiques que la sernioloqia ofereix. en un grup de ximpanzés joves mostrem a un d'ells el lloc on
amaguem menjar, posteriorment aquest ximpanzé, deixat
Indubtablement no és el mateix la capacitat d'un ximpanzé anar amb la resta del grup que havia romàs tancat, guiarà els
de comunicar-se amb altres ximpanzés que la de comunicar- seus companys i els menarà a trobar l'amagatall.
se amb homes en el llenguatge humà.
Precisament en exemples com aquest apareix en relleu una
Aquestes recerques, doncs, haurien de superar successives de les funcions socials bàsiques de la comunicació: la difusió
fases. D'antuvi cal demostrar experimentalment o empírica- d'una informació, a partir d'un o pocs informants, cap a un
ment el fet de la comunicació, partint d'una definició opera- màxim d'individus desinformats. Abans hem parlat de les
tiva i pràctica de comunicació. La més senzilla és la que diu danses de les abelles, on tampoc és difícil de veure aquesta
Femella de ximpencé en actitud d'alerta i amenaça. Observeu la mirada fixa, els llavis comprimits i el pèl eriçonat.
11
difusió. Els senyals d'alarma també la il1ustren perfectament. Un altre camp d'interès és el de la variabilitat del senyal al
Quan un pinsà emet el so que anuncia la presència d'un rapi- llarg de la vida de l'animal o en funció de la situació. Aquest
nyaire, tots els pinsans que l'han sentit, i fins i tot tots els in- aspecte està relacionat amb la qüestió del paper respectiu
dividus d'altres espècies que comparteixen amb ells l'hàbi- que l'herència i l'aprenentatge tenen en el modelatge de
tat, romandran immòbils o es posaran a cobert, sempre, és cada conducta, qüestió que, com d'altres igualment impor-
clar, que puguin constituir una presa cobejada per l'au pre- tants, no podem abordar per manca d'espai. Ens aturarem
dadora. ací, doncs, després d'haver intentat orientar, amb aquest
breu recull de direccions de recerca, sobre les possibles
Un cop fonamentada sobre fets bàsics com els exposats, en- línies de desenvolupament de la semiologia de la comunica-
cara resta un llarg camí davant de la ciència de la comunica- ció animal. És necessària una aproximació no antropocèn-
ció animal, la qual, com ja hem vist, no és un fenomen uni- trica, etoecològica, als fenòmens i processos comunicatius
tari, sinó que adquireix modalitats diferents segons el grup que es produeixen entre els animals, encara que, ulterior-
zoològic on es manifesti. ment, l'utillatge de la ciència dels signes humans ens forneixi
un inestimable i decisiu ajut.
En pri mer lloc el vehicle dels missatges, el suport físic dels
senyals, ofereix aspectes ben variats segons el canal emprat,
és a dir, segons el tipus d'energia o la modalitat perceptiva.
La comunicació entre els organismes primitius és fonamen-
talment química o tàctil. Els artròpodes -sobretot els insec-
tes- ja incorporen senyals òptics (la dansa de galanteig de
certes papallones o la de les abelles abans citada) i acústics
(la crida sexual dels grills). En els vertebrats les percepcions
olfactives estan bastant subordinades a les visuals i auditi-
ves, especialment en les aus i els primats.
EI tipus de senyals -la seva estructura, els seus paràmetres
físics dins de cada canal- és lògicament determinat per la
seva funció i per l'entorn social i ambient general on es pro-
dueix normalment. Els medis opacs com el bosc o la selva
imposen la utilització preferent de senyals acústics entre ani-
mals que, altrament, serien invisibles els uns als altres. Però
aquesta tendència minva quan es tracta de la comunicació
en el si del grup o la banda, atès que llavors els missatges vi-
suals s'emeten a la vista del congènere i no són interceptats
per la malesa, gràcies a la proximitat entre els individus. En
canvi, en hàbitats oberts com l'estepa la comunicació tindrà
un caire preferentment visual adaptat a la manca d'obsta-
cles.
La freqüència de so, longitud d'ona, intensitat i durada dels
senyals sonors tampoc escapen a la regla de l'adaptació. Les
balenes emeten sorolls de to baix idonis per a viatjar a través
de llargues distàncies per l'aigua. Els ocells de bosc canten
en tons purs de freqüència mitjana, que són els que arriben
més lluny dins de l'àmbit vegetal. D'altra banda, a mesura
que augmenta l'espai que ha de recòrrer un missatge sonor
o visual, aquest tindrà més intensitat de so, de color, etc.; a
mesura que disminueix l'espai, el missatge presentarà carac-
terístiques inverses. Per exemple, si hi ha perill que un preda-
dor capti el senyal sonor, aquest s'emetrà a baix volum.
La situació d'emissió és igualment decisiva. Els moviments
d'amenaça dels mamífers socials són més amples i conspi-
cus que els de subordinació, els quals suprimeixen al màxim
els trets de brusquedat, velocitat i expansió; talment l'animal
sembla que voldria desaparèixer. Semblantment els crits
d'amenaça es donen en la zona d'altes freqüències i intensi-
tats, mentre que les conductes de submissió s'acostumen a
dur a terme en silenci o acompanyades per vocalitzacions
molt suaus. Les crides d'auxili de les cries a les seves mares
estan sempre adaptades a freqüències i intensitats que im-
pedeixen la seva fàcil detecció pels predadors. Oferta de menjar a l'aparellament dels Cormorans Peruans.
12
TARGETA POSTAL
Servei Municipal de Parcs i Jardins
Biblioteca
Parc Zoològic
Parc dela Ciutadella
BARCELONA-3
~------------ -----------------
TARGETA POSTAL
Servei Municipal de Parcs i Jardins
Biblioteca
Parc Zoològic
Parc de la Ciutadella
BARCELONA-3
13
BUTLLETí DE SUBSCRIPCiÓ
O NOVA SUBSCRIPCiÓ
O RENOVACiÓ
Cognoms
Nom Professió
Adreca
Població
Província Telèfon
Se subscriu per un any (4 números) a la revista ZOO, a partir del N°
Pagament:
O domiciliació bancària
O reembossament
O taló bancari adjunt
O
Data _
Signatura,
ESTAT ESPANYOL 600 ptes.
ESTRANGER 600 ptes. més despeses
BUTLLETí DE DOMICILIACiÓ BANCÀRIA
Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibreta núm. ----:-_,---- __
atenguin els rebuts que els presentarà la revista ZOO pel pagament de la meva
subscripció.
Titular compte
Banc/Caixa
N.O compte N.O llibreta
Agència
Adreca agència
Població
Data _
Signatura,
14
"floquet de neu"
compleix 15 anys
al zoològic de barcelona Dr. Jordi Sabater I P,
Parc Zoològic de Barcelona
"Floquet de neu", el qorilla albinoide del Parc Zoològic L'indret exacte de la captura va ser la selva de Nkò, a prop
de Barcelona, va complir, el proppassat 1 de novembre, del riu Ntem-Bongola (2,°, 8' lat. N, i 10.°, 11' long, E,),
15 anys d'estada a la nostra col+eccló. A causa d'aquest es- Aquest biòtop era una selva densa de plana que s'estenia al
deveni ment, pensem que és interessant assabentar els lec- llarg del dit riu, regió fronterera entre Río Muni i la República
tors nostres d'alguns dels episodis més significatius que han de Camerones (Carnerun).
marcat la seva història i el seu pas pel nostre Zoològic.
L'animal pesava 8,75 quilograms quan va arribar al Centre
Aquest animal va ser capturat el dia primer d'octubre de d'lkunde, el perímetre toràcic era de 42 cm, la longitud dels
1966, de manera totalment ocasional, la província de Río braços i les mans estesos 42 cm i la de les cames i peus es-
Muni de l'aleshores Guinea Equatorial Espanyola, tesos 40 cm. Presentava la dentició lacteal completa, però ja
tacada de taní, demostració que s'havia alimentat amb pro-
ductes vegetals.
L'examen mèdic de l'animal, portat a efecte per diversos es-
pecialistes de l'Hospital General de Bata (Río Muní). va de-
mostrar que es tractava d'un albinoide (albinisme incom-
)~ C .. MEROJl<
""',0(1" __ ._ - - - -- -----40---' plet), ja que la pell de la cara presentava un lleuger tint torrat
1::: I i l'iris dels ulls una tènue pigmentació blavenca.
C<:::;~-Y' l?+ §)' •I •. EI procés d'adaptació a la captivitat, efectuat a Bata, es va
L, perllongar durant 30 dies i va seguir una complexa metodo-
J~Y .,.~~ logia que ja vam detallar en un escrit científic publicat a "Fo-
lia Primatologica", 7, pàgs. 155-160 (J. SABATER PI,
1967),
RIO '-41.01'111 I
~ ( I
I EI nostre qorlrla albí, l'edat del qual, actualment, deu ser
¡~i~~¿!: I
j; I d'uns 18 anys, ja que pel pes i la dentició calculem que quan
_____ ..JI
¡!:t'D Mur" q/:> _ - _ - - - - - - - - - va ser capturat tenia uns tres anys, es tracta sense cap mena
D1SL.a
GABON O as SO
'0"1>,0 de dubte del goril'la captiu més prolífic del món, ja que fins
Km.
avui ha tingut 17 fills (8 mascles i 9 femelles), 2 mascles i 4
femelles dels quals perviuen. És una xifra prou acceptable en
Lugares donde se capturaren los qonlas del zoo de Barcelona tractar-se d'una espècie que té un desenvolupament ontoge-
nètic molt delicat i difícil, i això avalua, de forma molt no-
• Capita de rueve el' tòria, l'equip veterinari i sanitari que en té cura,
o Brrnvrh ?
+ Les mares dels fills del nostre qorllf a albí han estat tres fe-
Yuma ~
melles: Bimvili, nata aproximadament l'any 1965, i captu-
x Ndengue ~ rada a la selva de Bimvili (Río Muni) quan tenia 4 anys;
Ndengue, nata aproximadament l'any 1963, i capturada a la
selva de Ndengue (Río Muni) quan tenia uns 4 anys; i Yuma,
nata el 1961, aconseguida a la selva de Mikomeseng (Río
Muni) quan tenia una edat de poques setmanes.
La primera reproducció va tenir lloc el 14 d'abril de 1973. EI
nostre qorll+a tenia aleshores 10 anys i la seva companya
Ndengue 12 anys; es tractava de la primera reproducció de
goril'les en un Zoològic de la península ibèrica, i una de les
L'autor d'aquesta feta, Mandyé, era un pister-tramper, ads- primeres d'Europa, L'últim naixement va tenir lloc el 19 de
crit, temporera ment, al servei del Centre d'Adaptació i Expe- juliol de 1981, i la mare va ser la femella Yuma.
rimentació Zoològica d'lkunde, institució depenent, en aque-
lla època, de l'aleshores Servei Municipal del Parc Zoològic Pel que fa a la durada dels parts, tots han estat, en general,
de Barcelona. molt ràpids, amb una osciltació entre 6 hores i 30 minuts,
15


Tot seguit fem una relació de tots els naixements de Relació de pesos en néixer i de les hores del deslliura-
goriHes esdevinguts al nostre Zoològic; el pare ha estat ment dels diversos goriHes nascuts al Parc Zoològic de
sempre "Floquet de neu". Barcelona:
Pes en el
Data de Data de Nom moment del Hora del
Sexe Nom nerxement detuncro Mare
naixement desttturement
mascle Edú 14-4-1973 26-4-1973 Ndengue Edú 1,900 quilos 11 hores
mascle King 9-8-1974 9-5-1977 Bimvili King 2,500 18
femella Rebeca 2-1-1975 30-5-1977 Ndengue Rebeca 2,250 3
mascle Fang 24-9-1975 8-10-1975 Bimvili Fang .. 2,300 11,30
femella Ikunde 24-9-1976 26-5-1977 Ndengue Ikunde 2,800 17
mascle Bindung 19-1-1977 25-1-1977 Bimvili Bindung 2,200 9
femella Adà 18-5-1977 26-5-1977 Yuma Adà 1,800 15
femella Makinda 15-1-1978 Bimvili Makinda 1,820 1
mascle Urko 22-2-1978 Ndengue Urko .. 2,200 5
femella Ntao 6-1-1979 Yuma Ntao .. 2,270 8,20
femella Utonde 21-1-1979 18-2-1979 Bimvili Utonde 2,030 23,20
femella Virunga 23-5-1979 Ndengue Virunga 7 23
mascle Esseng 30-3-1980 10-4-1980 Bimvili Esseng 2,460 14
mascle Esuma 2-4-1980 7-4-1980 Yuma Esuma 2,110 12
mascle Elà 11-7-1981 28-7-1981 Bimvili Elà ... 1,100 20
femella Kena 11-7-1981 Bimvili Kena 1,600 21
mascle Bindung II 19-7-1981 Yuma Bindung II 2,250 8
amb una mitja d' 1 hora 10 minuts, xifres que concorden mascle Elà, en tractar-se d'un prematur ponderal (pesava
amb les publicades per d'altres autors. 1,1 quilograms) va morir pocs dies després de néixer, mal-
grat els esforços del Servei Veterinari.
EI pes de la cria Virunga no es pot saber, ja que el cria la
mare i mai no ha estat separat d'ella. Pel que fa al caràcter albí, insistim que no pot aparèixer en
els fills, ja que és recessiu. Segons les lleis de Mendel, les
Els fills d'aquest qorilla albí han estat criats en la Nurseria probabilitats estadístiques perquè aparegui són, creuant els
del Parc Zoològic. Llurs mares, capturades molt joves, des- fills, un 25 %, i creuant el pare amb les filles un 50 %.
coneixen gran part de les cures que cal tenir amb els seus
plançons; es tracta d'una conducta apresa, segurament per Esperem que aquest article ajudi a conèixer algunes de les
imprinting, que cal adquirir en els primers anys del procés de facetes, poc conegudes, de la seva biologia. La d'un animal
socialització d'aquests animals dins el grup familiar. únic, bonic i ple de vitalitat que, ara que té 18 anys ja fets,
pesa prop de 200 quilograms i li resten, segurament, uns 10
També hem d'indicar que l' 11 de juliol d'enguany la femella anys de vida sexual activa.
Bimvili va deslliurar una parella de bessons (Elà i Kena). EI
18
l'experi mentació
animal Dra. Alicia San Miguel
Conservadora Aquarama
AI llarg de la història, l'home ha anat experimentant en d'al- que en els homeoterms, ja que les variacions en el fotope-
tres espècies zoològiques. Els resultats que n'ha obtingut li ríode, temperatura, tensió doxiqen. etc., constitueixen una
han permès millorar la ramaderia i, de manera indirecta, co- considerable font de variabilitat.
nèixer millor la pròpia fisiologia.
En aquestes condicions el peix se'ns revela com una alterna-
Només en molt comptats casos la medicina ha avancat per tiva més, si no substitut, de les espècies clàssiques per a ex-
experimentació humana. Casos tan tràgics com els dels perimentació zoològica i farmacològica.
camps de concentració nazis o tan mítics com els del Or:
Frankenstein, a més d'una infinitat d'experiències encober-
tes sobre ali mentació, resistència enfront de certs contami- En estudis de pohució d'aigua s'ha concebut ja l'''indicador
nants o simples teràpies a les quals tots, algun dia, afortuna- biològic-peix" que detecta la contaminació subletal que pot
dament de manera inconscient, hem col+aborat. arribar a crònica i que és evidenciable només després de di-
verses generacions.
EI conill porquí ha estat durant dècades el símbol o exponent
màxim d'aquesta "col+aboració simbiòtica". Representa un EI sistema de taxes per abocament, a Alemanya, ja regula les
"banc de proves" resistent, econòmic de mantenir i de fàcil proves biològiques en peixos, i s'inventarien els efectes i els
reproducció. Són nombroses les reaccions fisiològiques, les graus de lesions juntament amb el tipus d'abocaments in-
respostes immunitàries i fins i tot estats iïstress o teràpies dustrials. A importants factories de productes farmacèutics,
de psicofàrmacs que s'hi han pogut estudiar i extrapolar els químics, etc., es poden veure instalfaclons amb peixos en les
efectes que podrien ocasionar en l'home. aigues d'abocament, que són controlats periòdicament per
les autoritats federals.
Descobriments recents, com el del factor Rh de la sang hu-
mana, que deu el nom a la Macaca mulatta, coneguda vul-
garment amb el nom de "mona rhesus", en la qual fou des- Les lnstal+aclons interiors que l'Aquararna Barcelona pos-
cobert aquest component hemàtic, present també a la sang seeix són requerides sovint per a estudis experimentals. Els
humana i que va ser batejat amb les sigles del nom vulgar de equips tècnics, compressors, filtres, depuradors, pou d'aigua
l'espècie: "Rh". de mar amb subministre en el mateix Aquarama, poden ser,
d'aquesta manera, utilitzats i rentabilitzats al màxim per par-
És prou coneguda l'experimentació en gossos, gats o rates ticulars, industrials i institucions, entre les quals la mateixa
als laboratoris privats, clíniques i facultats universitàries. Als Universitat.
zoològics també és possible l'experimentació en animals
exòtics, com ara felins, primats, etc. Però la pràctica cada EI Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Biolo-
cop més generalitzada d'experimentar en peixos potser sor- gia de la Universitat Central de Barcelona, del qual és res-
prendrà molts lectors. ponsable el Dr. Planas, està realitzant un estudi sobre dife-
rents aspectes del metabolisme intermediari en els peixos i
A les ciutats, ha calgut anar eliminant els estabularis, que la seva regulació. Amb la col+aboració de l'Aquarama del
van tenir llur auge a principi de segle, a causa dels proble- Zoològic de Barcelona, els doctorands del Departament,
mes que ocasionaven d'higiene, despeses de manteniment, Joaquín Gutiérrez i Jaime Fernández, estudien les variacions
personal, etc. És així que, més cada cop, hom requereix els estacionals de distints metabòlits i hormones i llur influència
zoològics perquè col+aborln donant plasma, albergant ani- durant l'època de reproducció.
mals en observació i estudiant zoonosis en general amb pos-
sibilitat de posteriors incidències humanes.
Els resultats obtinguts, sembla ser que indiquen unes certes
diferències interespecífiques pel que fa als mecanismes de
L'hàbitat del peix es pot manipular controlant, en conjunt o control del metabolisme i una elevada especifitat en les hor-
separadament, les distintes variables que l'integren: tempe- mones d'aquests animals.
ratura de l'aigua, pH, duresa, alcalinitat, nitrits, oxigenació,
il'lurninacló. etc. Allò que en l'espai perfectament limitat de
l'aquari és factible, no ho és en d'altres possibles lnstal+a- En la mateixa línia de treball i en col+aboracló amb l'Institut
cions per a experimentació i observació zoològica o estabu- of General Zoology de la Universitat de Copenhaguen i el
laris, o, si més no, no ho és d'una forma tan econòmica. Queen Mary College de la Universitat de Londres, ja s'han
obtingut i publicat i tot dades d'insulina en sang de diversos
La influència dels factors ambientals en els processos de re- peixos del Mediterrani utilitzant tècniques de ràdioimmu-
gulació és molt més important en els animals poiquiloterms noassaig.
19
La metodologia emprada per al coneixement del metabo- lució l'anestèsic per a poiquiloterms (MS-222) en dosi de
lisme Intermediari ha estat la se quent: 0,3-0,4 gil per a les espècies Carassius ceressius i Cvprinus
carpia, respectivament, fins que s'aconsegueix un estat d'in-
1er, - Per a la manipulació del peix cal una anestèsia sensibilitat que er permeti la manipulació, cosa que s'es-
prèvia, Es col+oca el peix en un recipient que conté en disso- devé al cap d'uns tres minuts aproximadament, EI peix anes-
tesiat així es passa a una taula de treball amb un sistema
d'i~rIGació branquial que li manté la respiració
Zc.n - Per a l'extracció de sang se segueix la tècnica des-
crit" per HOAR & HICKMANN (1978),
EI punt de punció és situat en la línia mitjana ventral entre
l'aleta anal i la caudal, fins que s'ateny l'artèria o vena
caudal
Amb la punció caudal s'aconsegueix que la pèrdua de sang
siqui rrunima. a causa de la presència dels paquets muscu-
lars entre els vasos i l'exterior, La ferida produïda per la intró-
duccio de l'agulla cicatritza abans d'un mes,
Aquesta tècnica d'anestèsia i punció caudal permet estudis
biològics pel fet que evita totalment l'''stress metabòlic"; les
anàlisis de glucosa, lactat, cossos cetònics, hormones i lípids
Anestèsia del peix Extracció de sang de l'animal que s'han efectuat presenten valors normals, A més, la facili-
Marcatge de l'animal
20
tat de maneig de l'animal anestesiat evita la descamació normal creixement de l'animal, cal assegurar el subministra-
les ferides amb el perill subseqüent d'infecció. ment de l'adequada quantitat de proterna que permeti de co-
brir les seves necessitats energètiques i plàstiques, i que la
3er. - Un cop obtinguda la mostra de l'animal i estant anes- qualitat de la proteïna sigui la que l'animal específicament
tesiat encara, es procedeix al marcatge. A aquest fi, s'ha es- necessita.
tat assajant un sistema que consisteix en un element de fixa-
ció, format per filferros d'acer inoxidable Que duu com a ele- EI conerxcrnent del metabolisme interrr-ediari en els peixos i
ment d'identificació uns petits cilindres de plàstic de colors la seva regulació en una dieta més rica en proteïnes i més
S'ha triat com a punt d'inserció la base dels primers radis de pobre en hidrats de carboni que la humana permetrà d'esta-
l'aleta dorsal. EI mètode de marcatge ha permès de compro- blir un pinso o alimentació sintètica que possibiliti la pisci-
var el manteniment dels senyals d'identificació durant me- cultura marina, la qual, bé que a nivell experimental ja esti-
sos, sense que causés cap més alteració que una petita infla- gui resolta, encara no resulta rentable en les fases de creixe-
mació en el punt d'inserció. ment i engreixament prèvies per tal d'aconseguir una talla
comercial. Alguns països, com ara el Japó o Israel, a fi de
4rt. - Un cop realitzades les anteriors operacions, es prenen esquivar el problema, duen les larves en fase de desenvolu-
les mesures del pes i la talla del peix. pament acotats en el mar, en badies tancades riques en
nutrients.
5è. - Es coltoca l'animal en un tanc de recuperació proveït
d'una cànula que permet una circulació forcada d'aigua per Són molts els investigadors en aquest camp i també molts
les brànquies; així s'aconsegueix l'eliminació de l'anestèsic i els interessos econòmics esme reats, ja que l'escassesa de
la ràpida recuperació. Tot el procés descrit es realitza en me- recursos alimenticis actuals i la contaminació creixent als
nys de 15 minuts. nostres mars ens impulsen a crear la granja marina tal com,
al seu temps, s'aconseguí la piscifactoria d'aigua dolca.
6è. - Posteriorment es procedeix a l'estudi de la mostra:
hematòcrit i concentracions d'hormones, lípids, aminoàcids
lliures, glucosa, cossos cetònics, lactat, glicerol lliure i protei- Bibliografia
nes totals, en plasma.
BOVE, F. J., MS-222 Sandoz (informe técnico), Bà!e. Suiza.
Les investigacions realitzades confirmen la bonesa del peix
HOAR, W. S. and HICKMAN, C. P. (1978): Manual de lebo-
com a subjecte d' experi mentació fisiològica i etològica.
ratorio para fisiología general y comparada, Omega, Barce-
Les necessitats dietètiques de l'animal poden variar segons lona, 273 pp.
les situacions fisiològiques: dejuni, maduresa sexual, procés WEDEMEYER, G. (1970): Stress of anasthesia with MS-
d'envelliment, etc., i, de forma relativa, d'unes espècies a 222 and Benzocaine in rainbow trout (Salmo gairdneri).
unes altres. Per al manteniment de l'equilibri metabòlic i el Jour. Fish. Res. Bd. Can. 27: 909-914.
I -----------~-------~==~----'~
Pesatge i medició del peix.
21
els animals
en l'obra de Picasso Magdalena Gual
Museu Picasso
Buscar, dins la immensa producció de Picasso, la relació d'a- ques que utilitzarà durant tota la vida. Tanmateix, serà a la
quest pintor i els animals podria menar-nos a un extens tre- maduresa quan els coloms prendran vital importància. EI
ball d'enumeració, ja que el conjunt de la seva obra es troba 1949, Louis Aragon va visitar Picasso per tal de solticitar-li
costantment esquitxat d'interpretacions animalístiques, però que realitzés un cartell per al Congrés Mundial des Partisans
sense deixar-se endur per la seva desbordant imaginació, de la Paix que s'havia de celebrar a la primavera. Picasso va
sinó prenent els models que tenia més propers La major oferira Aragon que escollís alguna cosa d'entre allò que ha-
part de les vegades no pretén res més que dibuixar un ani-: via realitzat recentment, i Aragon va triar una litografia del
mal tal com ell el veu, però d'altres vegades vol dir alguna mes de gener que posteriorment seria mundialment cone-
cosa més; així, el toro es converteix en el símbol de la vida, la guda com EI Colom de la Pau i símbol de la pau i de la joven-
forca, l'etern; al Guernica, el toro és la brutalitat i el cavall el tud D'encà d'aquest moment, diverses organitzacions inter-
poble; en algunes obres de 1939 apareix un gat esqueixant nacionals van sol+lcltar la seva col'laboració. i la major part
un ocell amb la boca i que representa la crueltat humana, de les vegades va tornar a utilitzar coloms, sols o formant
part d'una composició més completa. Deixant a part aquesta
Picasso s'estimava molt els animals i sempre va viure tenint- parcial politització de Picasso, els coloms li interessaran com
ne al voltant, especialment qossos.sarnb els quals li agradava a tema purament pictòric, tal com ho demostra el 1957: l'a-
fotografiar-se i que introduia en les pintures. A la Corunya gost va comencar a treballar en la sèrie Las Menines, i entre
(1891-1895), la família Ruiz tenia un gos anomenat "Clíper" el 6 I el 12 de sete~_.e,s va at~rgar un d~scans, va aban-
que Picasso va retratar en un pe it">loli; ja a l'època del Ba- donar la dura con ce nt¡¡;q'Cfo que s Imposava I va realitzar uns
teau-Lavoir (París, 1904), va!ji0 ,ncar a recollir gats i a te- alegres quadres, banyá~ çl'e llum mediterrània, el comú mo-
nir-ne cura, i poc abans de 1 tenia, alhora, tres gats, la tiu dels quals és, precis1rlJ1ent, el colomar que veia des del
gossa "Frika" i una mona, AI ~ icili burgès de la rue de la seu estudi, ~
Boétie (1918) hi tenia un go\..lal com es manifesta en els
dibuixos d'interior que realim en aquella època, A la resi- També deu al seu pare la inic~ació en el món del toros, puix
dència de Boisgeloup (1 931~i agradava de retratar-se amb que quan comptava molt's'po:cs anys d'edat ja assistia a les
el seu Sant Bernat, i el 1fP~~va adquirir un afgà que va ano- curses de Màlaga, familiaritzant-se amb el cavall i el toro, i
menar "Kazbek". EI 1937:)1enia un basset al qual rendeix ho- va ser quan va realitzar les primeres interpretacions seves de
menatge incloent-lo a la sèrre Las Menines en comptes del la Fiesta Nacional, tema qCte continuarà conreant tota la
mastí que apareix al qua!l¡:,e de Velázquez. EI 1950 va tenir vida, i que culminarà amb la-frieravetlosa sèrie de La Tauro-
una cabra al jardí de Val[auris que l'inspirà per a una escul- mequie, de 1957. ~
tura i el 1967 va teni,\ n(,~ament un afgà, sempre, a les dife-
' . ~ ,
rents residències que v 'tenir, entre els seus obradors i esca- AI mateix temps, arila els teme\ de la cursa I els abstrau de
li nates, va estar aco;;¡;anyat de gats i coloms. llur context, preocupant-se ..d. e 'l'enfrontament toro-cavall i
- 'I , toro-torero, tal com es pot apr~ar a diverses pintures dels
A les pintures, els dibuixos, els gravats o les esculnñ'es" re- -. anys trenta, i especialment al Guernica de 1937, on ambdós
produeix animals, o s'hi inspira, tant domèstics com de animals, són tràgicament tractats i simbolitzen forces anta-
granja, que es podia trobar a qualsevol moment de la seva gòniques,
vida, granotes, gossos, galls, gats, cabres, ocells, g~lIines, t '
cavalls, papallones, mussols, òlibes; però té alguna obra amb EI cavall, agafat individualment, per a ell és un animal do-
animals més exòtics I estranys al seu medi de vida] serps~ ~ mèstic i pacífic, i el representa a diversos dibuixos de finals
elefants, grues, voltors, babuins. del .seple XIX amb arnesos, tirant un carro, etc. Unes altres
vegades el sotmet a un extrem grau de tensió i sofri ment,
Però, sobretot, hi ha tres animals que cobren una especial com és el Cavall esbudellat, de 1917, clar precedent, per la
importància en estudiar l'obra de Picasso, ja des de la seva forma, del famós quadre de 1937 que hem citat abans. Pi-
infantesa malaguenya: els coloms, els toros i els cavalls. casso té una gran quantitat de treballs del toro, d'entre els
José Ruiz Blasco, pare de Picasso, era professor de dibuix i quals es poden destacar, per la Ilicó de sintetització que ens
pintor mediocre de bodegons, pitxers i coloms, i, mentre ell hi brinda, les planxes realitzades entre desembre de 1945 i
pintava, induia el seu fill a copiar els coloms que li servien de gener de 1946, en les quals, partint d'un toro complet i rea-
model a les composicions Entre els pri mers dibuixos que es lista, va eliminant tot allò que és superflu fins que aconse-
conserven al Museu de Barcelona destaquen, per llur abun- gueix un toro executat amb una línia contínua i expressant-
dància i reiteració, uns estudis de coloms, que són de supe- ne, tan sols, l'essencial.
rior qualitat que d'altres dibuixos de la mateixa època. Del
seu últim any a Màlaga (1891), se n'han conservat un gos i Parattetarnent. des de 1930, el toro es converteix en Mino-
un colom retallats com a exemple de la diversitat de tècni- taure, al qual Picasso dóna el mateix significat que la mitolo-
22
gia cretenca: meitat home, meitat toro, és la personificació
d'un déu solar, capaç d'entendrir-se, gaudir i plorar, i a la ve-
gada dotat d'una voracitat monstruosa. Són magnífics
exemples d'aquest tema alguns dels gravats de la Suite Vo-
llard (1930-1937) i la Minotauromàquia de 1935.
Fins ara hem parlat de Picasso com a pintor, dibuixant i gra-
vador, i, en mirar la seva obra escultòrica, hi trobem, a partir
de 1930, una variada imatgeria animalística, en la qual s'até
més al real que quan treballa amb formes humanes. De l'e-
tapa de Boisgeloup (1931-1933). en daten dos galls, el pri-
mer dels quals és fidel, a l'original. realitzat en bronze el
1932, el cos, el cap i les plomes formen una gran corba, el
motlleig és molt lliure, i constitueix un símbol de la potència
sexual (hi ha un cap de toro, molt lliure també, d'aquest ma-
teix any). EI gall que realitza el 1933, també de bronze, és
molt més sobri i esquemàtic.
Cap escorxat de cabra. Aiguatinta, maig 1952
)
Colom. La Corunve, 1893/1894. Paper retallat.
Gas La Corunve, 1883/1884.
Una de les escultures més famoses de Picasso és el Cap de apareixen com a elements individuals i definits. L'any
toro, confeccionat a París el 1943 amb un selló i un manillar següent realitza el Babuí amb crie, de bronze, a partir d'un
de bicicleta. En aquesta època comença a conservar objec- assemblage de guix, metall, ceràmica i dos cotxes de jo-
tes i materials diversos que utilitza cohocant-los l'un al cos- guina. EI cap naixia dels dos cotxes contraposats: el sostre
tat de l'altre, en una gran ostentació creativa i de coneixe- es convertia en el front escàpol, el parabrisa doble en els
ment del gest i que són coneguts com assemblages. Seguint ulls, la coberta del radiador en la boca. Per al cos empra una
aquesta tècnica esculpeix, el 1951 la Cabra, on intenta imi- gran gerra, les nanses de la qual marquen les espatlles, i la
tar el model en la seva totalitat a partir de materials trobats: cua és una barra rnetàlfica. Com a últim exemple d'aquesta
el ventre inflat és un cistell gros i trenat, els flacs costats són escultura pròpiament animalística es pot citar la Grua de
cintes metàlfiques, les banyes un cep tallat, les orelles de 1952, de bronze pintat, segons original de guix, aixeta de
cartró, la cua un tub i les mamelles dues ceràmiques, tot ple- gas, furquilles i pala, caminant molt ufanosa de puntetes i
gat recobert de bronze pintat. AI resultat final, els ingre- sense dissimular els elements que la componen.
dients han estat difuminats per la mà emmotlladora i no
23
, '< .......
-,I-
i ("7,
..... .P
I ¡ II
~~,j;f{';-lj~~.~
La cursa de braus I sis estudis de coloms Màlaga 1890
Nogensmenys, les interpretacions zoològiques de Picasso no es
redueixen a les obres comentades ni a d'altres en les quals el tema
central és un animal, sinó que aquests apareixen en moltes obres com
a element secundari, però que no pas per això hi són tractats amb
menor interès i mirament. Als quadres de l'època rosa, inspirats en el
circ, hi apareixen molt sovint cavalls treballant en representacions i ~
simis al costat de les famílies d'acròbates. De les breus estades a Gósol ~'"
i a l'Horta hi ha diversos estudis de pastors amb llurs ramats, '
porquerols, etc., i de 1906 hi ha un curiós dibuix que representa un
home amb un elefant a la mà. I també als seus últims gravats i
pintures, que representen un pintor treballant amb model i d'altres
escenes d'interior, hi apareix algun gos o simi, i fins al moment final v
estar envoltat d'animals.
eavall estripat
24
nutizu()
GUIES PEDAGÒGIQUES NOVES
PER AL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ
Durant el present curs 1981-82, el Departament d'Educació En aquest cicle treballarem les diverses parts dels animals,
del Parc Zoològic i l'Institut Municipal d'Ensenyament estan lIur.s cobertes, l'hàbitat, l'alimentació i la reproducció, d'una
elaborant un projecte conjunt de guies pedagògiques per tal manera comprensible.
de comencar-Ies a emprar, de forma experimental, al llarg
del segon tri mestre. L'objectiu d'aquest programa, independentment de tots els
que ja hem mencionat, és posar a disposició de les escoles
que visiten el Zoològic un material didàctic que pugui
Aquest projecte consisteix a intentar una participació activa
ser desenvolupat pel mestre mateix, sense la intervenció
de l'alumne a fi d'aconseguir LU1aprofitament superior en les
directa del nostre Departament, donada la limitada capaci-
visites comentades que s'estan realitzant al Parc Zoològic.
tat de recepció de què aquest disposa en aquests mo-
En un ordre de prioritats, aquest projecte, que tot sencer
abastarà ments. M.a JOSEP NaTÓ.
des de preescolar, fins a COU, ha estat subdividit
en tres cicles dins de l'Ensenyament General Bàsic, i s'ha
deixat per a més endavant BUP i COU.
"EMPRÈSTIT NUPCIAL" ENTRE ELS ZOOLÒGICS
DE MADRID I BARCELONA
EI primer cicle d'EGB comprèn l'últim curs de preescolar
(5 anys), 1er. d'EGB (6 anys) i 20n. d'EGB (7 anys), i és la
pedra de toc que s'experimentarà en primera instància. Els parcs zoològics han estat, sens dubte, una de les causes
de la minva de la fauna salvatge. Afortunadament, sembla
que és en regressió la imatge dels grans comerciants que,
EI material pedagògic que es facilitarà al nen consta de dues instal+ats a les zones verges d'Àfrica, Amèrica, etc., captura-
guies complementàries: la primera serà complimentada al ven un gran nombre d'animals salvatges, els "adaptaven" i
Parc Zoològic mentre s'efectua la visita, i la segona serà tre- els remetien als zoològics de tot el món interessats a exhibir
ballada posteriorment al centre docent. EI motiu pel qual han en llurs col+eccions els animals més "rars", és a dir, els més
estat elaborades dues guies obeeix al criteri d'intentar fixar escassos.
en el nen conceptes bàsics sobre color, volum, pes i morfolo-
gia de fàcil identificació (primera guia), mentre que un cop Actualment, l'alt cost d'adquisició d'aquests animals, espe-
consolidats aquests conceptes es puguin desenvolupar pro- cialment llur transport i, en grau menor, la conscienciació de
gressivament a la mateixa escola, amb l'ajut del mestre, di- molts dels responsables dels parcs zoològics, han fet que la
buixant, acolorint o resolvent-los diversos exercicis relacio- incidència d'aquestes institucions comercials en la destruc-
nats íntimament amb la primera observació (segona guia). ció de la fauna sigui menor.
La guia de l'alumne anirà acompanyada d'una altra per al Cada dia augmenta el nombre dels qui opinem que els zoo-
professor en la qual s'especificaran els objectius dels exerci- lògics han de nodrir llurs coltecclons amb exemplars nascuts
cis a realitzar així com llurs respostes. A la fase experimental en captivitat i minva el dels qui continuen entestats en l'ex-
no es facilitarà guia al professor, sinó que es realitzaran uns hibició d'animals com més rars millor. Són molt nombrosos
seminaris amb els professors que participin a la prova pilot. els zoològics que han arribat a l'acord de prescindir de l'ad-
quisició d'espècies amenaçades, llevat que els exemplars
hagin nascut en captivitat.
La realització d'aquesta prova pilot ens fornirà els elements
de judici necessaris per tal de fer una revisió posterior i mi- EI nostre parc posseïa una parella de bantengs, bòvid relati-
llorar la guia definitiva, que es posarà en marxa per a tots els vament escàs en captivitat, l'àrea de distribució del qual
alumnes que utilitzin el nostre departament a partir del pro- comprèn el Vietnam, Malacca i les illes de Java i Borneo,
per curs escolar. però fa un parell d'anys va morir la femella. Seguint l'exem-
ple dels zoològics més avançats, que realitzen el denominat
La guia tindrà en compte els diferents estats cognoscitius breeding loan o "emprèstit nupcial", ha estat establert un
dels alumnes als quals va dirigida. Cada exercici constarà conveni amb el zoològic de Madrid, posseïdor d'una femella
d'una part gràfica dirigida als més menuts, que encara no sa- d'aquesta espècie, la qual fa un parell de mesos que va arri-
ben llegir ni escriure o que ho fan amb una gran dificultat i bar, en qualitat d'emprèstit, al nostre parc. Entre d'altres
d'una altra part en la qual el nen haurà d'escriure les seves acords, es va establir que si arriben a reproduir-se i la pri-
pròpies observacions i els seus criteris. Així una sola guia mera cria és femella, aquesta romandrà al nostre zoològic i
abastarà les tres edats compreses en el nivell dit i serà util si és mascle passarà a la col'lecció de Madrid, i que les pos-
per a tots. teriors cries es repartiran equitativament.
25
•
Aquest tipus de cessions temporeres pot fer augmentar el var les carpes vermelles i negres que han estat selecciona-
nombre d'exemplars nascuts en captivitat, ja que són moltes des per a llur reintroducció i les peripècies amb ànecs i ga-
les espècies desaparellades que s'exhibeixen als zoològics, vians que interessadament les visiten, però ja no podrem
al mateix temps que pot fer possible l'aspiració que aquestes tornar a veure les mones que originàriament habitaven a l'i-
institucions es nodreixin únicament i exclusivament d'indivi- lla central. A. SAN MIGUEL.
dus nascuts en captivitat, sense mermar els escassos efec-
tius d'animals salvatges, llevat dels casos en què aquests
són massa nombrosos, tal com s'esdevé en alguns parcs na- Llibres rebuts
cionals amb determinades espècies. J. XAMPENY.
Un passeig pel parc zoològic
NETEJA DEL LLAC DE LA CIUTADELLA M. Balcells i J. Peñarroja
Edit. T. J. Barcelona, 1981
Aquesta és una imatge insòlita que pocs barcelonins poden Un paseo por el Zoo
recordar i que potser trigarem anys a tornar a veure. Efecti- M. Balcells y J. Peñarroja
vament, es tracta dél llac de la Ciutadella, que el proppassat Edit. T. J. Barcelona, 1981
mes de novembre i després de 20 anys va ser buidat com-
pletament a fi de netejar-lo i procedir al seu manteniment. Un día en el Zoo
Editorial Bruguera. Barcelona, 1981
Hi havien estat introduïdes carpes (Cyprinus carpia) i gam- Todo sobre el pastor alemán
busies (Gambusia affinis) com a habitants. Les carpes amb Goldbecker - Hart
finalitat reproductiva i com a motiu ornamental d'origen Edit. Hispano Europea. Barcelona, 1981
oriental, típic de la cultura europea del segle XIX, i les gam-
busies per tal de netejar l'aigua del llac de larves de mosquit Todo sobre el doberman pinscher
aprofitant els hàbits insectívors d'aquesta espècie. L. Ziegler y E. Miller
Edit. Hispano Europea. Barcelona, 1981
EI llac va trigar dos dies a buidar-se, i hi vam capturar una
Todo sobre el setter irlandés
gran quantitat de carpes i gambusies, que seran exhibides J. Mc Donald
als nostres aquaris o utilitzades com a presa viva per a d'al-
Edit. Hispano Europea. Barcelona, 1981
tres espècies. Quan el llac torni a ser ple, s'hi reintroduirà
una població equilibrada de reproductors mascles i femelles Todo sobre el cocker spaniel
perquè hi puguin prosseguir llur cicle vital. Leon F. Whitney
Edit. Hispano Europea. Barcelona, 1981
Hi han estat trobades també, inesperadament, anguiles
(Anguilla anguilla), espècie que no havia estat introduïda mai Cría rentable de los animales silvestres
al llac. ¿ Es tractava d'un fenomen de "generació espon- A. Mosca
tània"? L'explicació és més senzilla. Les anguiles fresen al Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
mar dels Sargassos, a uns 6000 quilòmetres de la nostra Manual completo de taxidermia para el aficionado y el
costa, i les larves, anomenades "leptocèfales", són transpor- profesional
tades pel corrent del Golf fins a les costes atlántica i medite- A. Pérez
rrània, en un viatge que dura uns tres anys. Quan ja són a la Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
costa, aquestes larves es metamorfosen i es transformen en
"angules" que tenen uns 65 mlltlrnetres de longitud. Amb La técnica del acuario
una habilitat sorprenent, una part de les angules remunten W. Birkener
els cursos d'aigua dolça, naturals o artificials, en els quals Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
després de 10 o 15 anys hauran crescut i hauran originat Los hámsters y conejillos de indias
exemplars d'anguiles femelles adultes. Les angules que ha- L. Mocchetti
gin romàs al mar o en aigües prou salabroses, es convertiran Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
en anguiles mascles. Així, en el nostre cas, les anguiles van
arribar al llac remuntant les clavegueres, i hi van anar crei- Cría rentable del caracol
xent fins a convertir-se en femelles adultes que en alguns F. Mainardi
casos arribaven a tenir 150 centímetres de longitud. Totes Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
les anguiles del llac han passat a l'Aquarama, i és possible Los canarios
que en una propera ocasió de neteja hi tornem, a trobar M. Rota
aquestes incansables viatgeres. Edit. de Vecchi. Barcelona, 1981
S'especula amb la possibilitat que en un futur es puguin tor- De la Méditerraneé aux étangs et marécages
nar a veure al llac de la Ciutadella les embarcacions de rem J. Centelles
que abans hi havia. Des d'aquestes barques podrem obser- "Méditerranée". Banyuls sur mer. 1981
26
~.
EXPOÀVIGA/81
Els dies 3, 4, 5 i 6 de novembre es va celebrar a Barcelona blic sobre temes zoològics i serveis que la nostra Institució
l' Expoàviga/81, fira internacional de ramaderia i indústria ofereix als visitants. Simultàniament, es projectava una col-
auxiliar. Per primer cop en la història d'aquesta fira, enguany lecció de diapositives del Parc Zoològic, cedides per Esteve
es va estendre fins al sector d"'Animals de Companyia". que Grau.
va obrir les portes al gran públic i que va prorrogar dos dies
la seva presència a l'exposició. Abans d'entrar a la "sala tosca", els visitants rebien un dos-
sier amb els mateixos textos que hi havia en els rètols de les
A petició dels organitzadors del certamen, el Parc Zoològic ínstal+aclons.
de Barcelona va participar a Expoàviga/81 de forma testimo-
nial. La seva principal missió va ser difondre en els visitants i L'afluència de públic va ser molt gran i va desbordar en di-
especialment en els ramaders i els pagesos el respecte i la verses ocasions les nostres previsions, bé que llur correcció
protecció activa que mereixen els rapaços nocturns, ocells 'va facilitar moltíssim la nostra feina. EI Molt Honorable Jordi
especialment protegits per la llei en consideració a llur valor Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, va ser el visi-
científic i a llur participació en l'equilibri ecològic com a con- tant més destacat del nostre stand, acompanyat pel conse-
troladors de les plagues de rosegadors. ller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat,
Agustí Carol; el ministre d'Agricultura de Baden-Württem-
La major part de l'stand era ocupada per una sala, il+urni- berg, Gerhard Weiser; el director general de la Fira de Barce-
nada per una tènue llum vermella, on els visitants podien lona, Domènec Romera; el president de l'Expoàviga i alts
veure animals vius, representants dels rapaços nocturns més càrrecs de l'Ajuntament, Junta d'Extremadura, Generalitat i
coneguts pels pagesos, en installacions on s'imitava llur Exèrcit.
hàbitat natural. Aquests animals desplegaven tota llur activi-
tat, ja que en captivitat se'ls inverteix el cicle dia-nit. En ca- Volem agrair des d'aquestes pagines a totes les persones
dascuna de les instal+acions un rètol lluminós permetia de que amb llur ajut van fer possible la nostra participació i, es-
veure una fotografia de l'animal en llibertat i un curt text in- pecialment, als organitzadors del certamen, que tan amable-
formatiu. ment ens van atendre, i els quals felicitem per l'èxit que Ex-
poàviga/81 va representar per a la ciutat. LL. COLOM
AI vestíbul de l'stand, i abans d'entrar a "sala fosca" que
acabem de mencionar, uns murals amb textos i fotografies
informaven sobre la feina que la nostra Institució realitza en
defensa de l'avifauna mitjancant el Centre de Recuperació
d'Avifauna Autòctona. Tot seguit reproduïm les fitxes que amb aquest fi es van con-
Amb l'equip de monitors de l'Escola del Zoològic es va mun- feccionar:
tar un gabinet d'informació on es resolien els dubtes del pú-
XOT
Otus scops
Castellà: Autillo
Gallec: Moucho das orellas
Basc: Apo-ontza
EI xot és el representant més petit dels rapinyaires nocturns.
És un estrigiforme petit, d'uns 20 cm de llargada i uns 78 g
de pes.
Li agrada allotjar-se vora l'home, en deveses, arbredes, jar-
dins, parcs i passeigs, on sol ser inadvertit a causa dels seus
hàbits nocturns; però és fàcil de sentir, a l'estiu, el txiut, txiut,
txiut, aflautat i monòton del seu reclam.
És com un duc en petit i, del grup dels mussols, que crien en
el nostre país, és l'únic que fa veritables migracions; només
viu amb nosaltres a l'estiu, moment en què troba insectes,
base de la seva dieta alimentària.
Malgrat no ser excessivament perseguit per l'home, els in-
secticides i d'altres residus han malmès la seva població
d'una manera alarmant.
27
DUC
Buba buba
Castellà: Búho real
Gallec: Bufo, pupo
Basc: Errege-ontza
EI duc és el més gran dels rapinyaires nocturns. És capac
d'adaptar-se a tots els hàbitats amb roques del nostre país i
disposa d'un ventall alimentari ample, des d'un insecte fins a
una llebre.
Malgrat aquesta plasticitat a adaptar-se, durant els últims
decennis la seva població ha disminuït de manera alarmant.
Ha desaparegut del tot en llocs on vivia en temps reculats.
Aquest descens lamentable és degut al seu depredador únic:
l' home. Gent del camp i cacadors el persegueixen sense pa-
rar en haver-lo vist menjar conills, però obliden que bona
part de les seves preses són còrvids, rapinyaires, rates, talps
i mustèlids. Cal cercar la desaparició dels conills en altres
causes; reconeguem els nostres errors i esmenem-los: sal-
vem una espècie en perill d'extinció.
MUSSOL COMÚ
Athene noctue
Castellà: Mochuelo común
Gallec: Moucho
Basc: Mozollo
Com un petit espia, el mussol comú controla els moviments
del pagès des d'una branca d'un arbre vell, una tanca o un
pal de telèfon.
Aquest petit estrigiforme de temperament neguitós no es-
pera el vespre per començar les seves passejades, i és molt
freqüent veure'l de dia cacant les seves petites preses o,
amb moviments ràpids i saltirons, mostrar la seva descon-
fiança a intrusos que han entrat dins el seu territori.
Pel seu règim alimentari, compost de grills, llagostes, talla-
dits, ratolins i cucs de terra, segueix als pagesos quan llau-
ren. Menjant els animalets que l'arada treu fora, saneja els
conreus.
Malauradament els insecticides incontrolats i d'altres metzi-
nes tan freqüents en els nostres dies els van exterminant de
mica en mica. Ajudeu-los a viure!
28
ÒLIBA
Tyto alba
Castellà: Lechuza común
Gallec: Cruxa. curuxa
Basc: Ontza
L'òliba és una au originària de roquissers i penya-segats me-
ridionals i ha lligat la seva vida a la de l'home en viure en
construccions abandonades o tranquil-les com són les golfes,
els campanars, els cementiris, les teulades o les pallisses. /1..
canvi manté una campanya permanent de desratització en
aquests indrets.
L'òliba és un animal molt profitós en la lluita contra les rates
que assalten els habitacles de l'home, a causa del seu rèqirn
alimentari, compost majoritàriament per un bon nombre de
rates, ratolins, talpons i d'altres micromamífers. Es creu que
una parella d'òlibes pot capturar uns 2.000 rosegadors du-
rant tot un any.
EI caràcter tranquil, el vol silenciós i els costums crepuscu-
lars li han conferit un protagonisme mític i ple de llegendes <".JII~--
misterioses, i ha estat perseguida per gent ignorant que l'ha
feta perillar quasi fins a desaparèixer, malgrat els beneficis
elevats que l'home en rep.
GAMARÚS
Strix aluco
Castellà: Cárabo común
Gallec: Aveloiona. moucho real
Basc: Urubi
EI gamarús es fa notar amb el seu ulular lúgubre que sentim
de nit tot l'any de dins d'un bosc. És un ocell molt arrelat al
seu territori i no l'abandona mai, ni les nits fredes d'hivern,
moment en què l'escassetat de menjar fa perillar la seva
subsistència.
És un estrigiforme de complexió robusta i de cap gros,
sense "orelles". Quan escasegen els rosegadors, sap substi-
tuir-los fàcilment amb insectes, amfibis, crancs, pardals i fins
peixos petits.
Sovint és al bosc, tant a la plana com a la muntanya, on
troba la tranquil1itat desitjada. No té cap por de defensar-se
davant un atac al niu o a la prole. Es diu que un bosc és com-
plet quan hi viu un gamarús.
29
NETEJA PINTURA
MANTENI MENT
D'ORCINES - FÀBRIQUES
CINES, etc.
Roger de Flor, 153 i Plaça Sant Just, 4. Telèfs. 246 20 59 - 315 00 57
JUAN AMILLS GALLES
Abastecedor-Comisionista de ganado y carnes vacunas
DESPACHO: Consejo de Ciento, 73 -- Teléfonos: 2245204 - 2245305
BARCELONA - 15
PAJAS, FORRAJES
Y
PIENSOS COMPUESTOS
J. JORDANA
ALMACENES: PARTICULAR:
Ausias March, 161 - Tel. 225 41 13 Rbla. del Prat, 11,2.°,2.8 - Tel. 217 52 57
BARCELONA BARCELONA
30
c()nser-vacitS
natur-a
pr-()teccitS
comentaris sobre la nova relació d'espècies protegides
a la fauna vertebrada de la península ibèrica
Salvador Filella i Cornadó ques, és a dir, susceptibles de ser caçades, d'acord amb
Secretari General. Lliga per a la el vigent reglament de caça i, així, automàticament, s'hau-
Defensa del Patrimoni Natural rien protegit totes les espècies de la nostra fauna que
no haguessin estat incloses en la dita llista? Enfront d'a-
Encara no fa deu anys, els vertebrats no tenien a l'estat e~- questa situació, els comentaris que tot seguit fem sobre la
panyol cap tipus de protecció, només hi havia la Llei de Caca referida llista són un intent de crítica constructiva, i els expo-
que en reglamentava la captura. Però d'ençà del decret sem amb l'única finalitat de fer-la afectiva i practicable.
2.573 de 5 d'octubre De 1973, tota una sèrie de mamífers,
ocells i rèptils van estar estrictament protegits. Aquesta En primer lloc, això que proposem, la inversió de la llista
llista, tot i que era molt incompleta, obria un esperançador d'espècies resenyant-hi només les que poden considerar-se
camí cap a un tractament més racional i coherent de la nos- peces de caça, simplificaria la feina de memorització i reco-
tra fauna vertebrada, la qual, de forma incomprensible, s'ha- neixement del personal de guarderia i de la resta de funcio-
via anat deixant destruir i, cosa molt més greu encara, nosal- naris encarregats de vetllar perquè es compleixi el decret, ja
tres mateixos hi havíem cot+aborat sovint. que els resultaria molt més fàcil identificar les espècies tradi-
cionalment cinegètiques que no haver de discernir entre un
En aquell temps van ser, gairebé exclusivament, alguns de- sens fi de formes a les quals no estan familiaritzats. En un al-
predadors, a més d'una sèrie d'ocells d'aiguamoll i uns tre sentit, el fet de protegir tota la fauna ibèrica a excepció
quants rèptils, els qui van merèixer la catalogació d'espècie de les formes venatòries evitaria possibles casos de dubte al
protegida. Aquesta mesura venia a palflar la greu situació a moment de fer complir el decret, ja que s'esdevé que un
què havia arribat la major part dels predadors ibèrics, mal gran nombre d'espècies que de forma ocasional visiten les
anomenats "animàlies", els quals havien estat delmats per nostres terres no són incloses a la llista de les protegides i,
tots els mitjans possibles, cosa que posava en evidència el malgrat que al decret s'especifica textualment que "qualse-
baix nivell cultural que patia la nostra societat, ja que molts vol altra espècie accidental que no hagi estat detallada tin-
recordem que fins al moment de publicar-se el decret men- drà així mateix la consideració d'estrictament protegida", llur
cionat era fins i tot la mateixa Administració, mitjançant els manca d'inclusió les posa en el greu perill de ser caçades im-
Ajuntaments, qui premiava la captura indiscri minada de tota punement, ja que actualment no es pot pas pretendre que
una sèrie d'espècies que la ignorància o les creences popu- tot el personal responsable del compliment d'aquest decret i
lars equivocades havien catalogat com a perjudicials o da- tots els caçadors puguin saber-se la llista de tots el verte-
nyoses, especialment per a la resta de la fauna cinegètica. brats ibèrics i a més a més coneguin quins són habituals i
quins esporàdics; posem com a cas l'èider (Sommateria
Fóra injust no reconèixer el gran paper que va jugar a nivell mottissimei, anàtida hivernant en migrat nombre en alguns
popular i a prop de l'Administració el naturalista, avui desa- punts del nostre litoral, o la rara perdiu d'Àfrica I.Alectoris
paregut, Félix Rodríguez de la Fuente en la desmitificació i barbara), que encara pot trobar-se com relíquia a Andalusia.
revaloració del paper que acompleixen els depredadors com Aquesta i molts d'altres, en no figurar a la llista de protegits,
a controladors i equilibradors de les poblacions zoològiques. poden confondre's per desconeixement amb les peces de
EI seu esforç es va veure recompensat amb la promulgació caça, ja que si són o no esporàdics ho sabran uns quants
d'aquell decret que, sense arribar a ser, ni de bon tros, allò professionals, funcionaris o caçadors, però la immensa ma-
que la nostra fauna necessitava, va representar el precedent joria ho desconeixeran completament.
que avui dia ha culminat (al cap de vuit anys) amb una ex-
haustiva llista de vertebrats protegits que el Ministeri d'Agri- En segon lloc, la lectura del decret, pel que fa a la llista d'es-
cultura, per un Reial Decret del 30 de desembre de 1980, va pècies, proporciona una impressió poc clara de l'esperit de
publicar el 6 de març de 1981 al Butlletí Oficial de l'Estat. protecció efectiva que hauria de representar, ja que hi tro-
bem a faltar espècies com l'esquirol comú (Sciurus vulgaris),
Tanmateix, aquesta segona llista, molt més completa que la marmota (Marmota monexi, la rata sellarda (Elvomis
l'anterior, parteix d'uns plantejaments que, precisament a quercinus¡ i la rata dormidora grisa (Glis glis), que són for-
causa del caràcter exhaustiu que té, fan que sigui de difícil mes d'entre els rosegadors que, sia per l'abusiva caça, sia
aplicació i, per tant, de dubtosa eficàcia, ja que, en primer per la paulatina modificació de llurs hàbitats o perquè llur
lloc, si com se'n desprèn la major part dels nostres vertebrats, distribució a la Península és molt limitada, haurien de figurar
llevat de les espècies d'un marcat interès cinegètic o d'una indefectiblement entre les protegides. Aquest mateix cas el
certa abundància, han estat protegits, ¿ per què no se simpli- podem assenyalar entre els carnívors com ara el mart (Mar-
ficava aquest decret publicant una llista d'espècies cinegèti- tes martes) i la geneta (Genetta genetta), el primer dels
31
quals pot considerar-se ranssirn a la Península, mentre que la captura d'exemplars sempre i quan la necessitat ho acon-
la població ibèrica del segon és sense cap mena de dubte la sellés així.
més important i pràcticament l'única a Europa Occidental.
Tampoc no té cap mena de sentit que tota una sèrie de mi- I ja només ens manca afegir que, sense prejudici de la satis-
cromamífers (musaranyes, talps, talpons, rates i ratolins) facció que l'ampliació de la llista d'espècies protegides de la
continum essent considerats com a peces de caca, ja que nostra fauna ens ha produrt. la manca de pragmatisme, pro-
evidentment llur interès cinegètic és nul i, si bé algun d'a- funditat i criteri en la redacció en fa presumiblement inefec-
quests pot ocasionar problemes a l'home en els conreus o tius l'aplicació i el compliment, sobretot si tenim en compte
com portador de perilloses malalties, l'article 5è. del decret el nivell de coneixements zoològics que pateixen la major
que ens ocupa especifica que "es podrà autoritzar, sempre part dels cacadors i la migrada professionalitat en aquest
que no existeixi cap altra solució satisfactòria, la captura o sentit. excepció feta d'alguns casos, del personal que se
caça selectiva temporera de la població que calgui reduir per n'encarrega del compliment.
tal de protegir sia la resta de la fauna i flora sia l'agricultura i
ramaderia, així com per bé de la sanitat i seguretat pública".
A més a més, entre els ocells que poden considerar-se habi-
tuals o comuns a la nostra fauna, trobem a faltar entre les
protegides la perdiu blanca (Lagopus mutus), la caca de la
qual no té pas gaire tradició entre els afeccionats a aquest
esport i, en canvi, el fet de ncproteqir-la representa una greu
amenaça per a les reduïdes poblacions existents a la Penín-
sula. Un altre cas semblant és el de la perdiu xerra (Perdix
p=rdixi, que té a la Península la localització més meridional
de l'Europa Occidental. I en el grup dels rèptils veiem que les
dues espècies de tortuga d'estany (Emys orbicu/aris) i (C/e- IX congrés internacional
mys caspica) no gaudeixen de cap protecció, i és evident que
aquestes espècies estan greument amenaçades d'extinció a de primatologia
la Península, tant pel delmatge de llurs hàbitats com per la
irracional captura que se'n fa amb destí als comerços de Per tal de coordinar esforços i prendre mesures çoncretes i
venda d'animals. Continuant en aquest grup, només es pot eficaces per a la protecció i salvaguarda del qoril'la als seus
pensar que és un oblit la no inclusió de la sargantana de Bo- biòtops naturals, se celebrarà a Atlanta (Georgia, EUA), del 8
cage (Podareis bocagei) entre les espècies protegides, ja que al 13 d'agost de 1982 i sota el patrocini del Yerkes Primate
la seva àrea de distribució està limitada exclusivament al Center, de la Universitat d'Ernorv (Atlanta), el IX Congrés In-
massís galaic i a Portugal. ternacional de Primatologia.
La temàtica d'aquest Congrés, davant el greu problema que
En tercer lloc, existeixen certes incongruències que, malgrat representa la sistemàtica destrucció per l'home dels biòtops
que les atribuïm a possibles lapsus, no són admissibles en naturals del qorll+a. se centrarà exclusivament en l'ecologia
un document del rang a què pertany aquest que ací criti- del goril·la.
quem. Per exemple, a la llista dels gèneres protegits dins
dels ocells muscicàpids, no hi veiem les bosquetes, les quals EI Or. McGrew, de la Universitat d'Stirling (Escòcia), en serà
tampoc no figuren a la lista dels muscicàpids susceptibles de el president i coordinador.
ser capturats. També crida l'atenció la protecció del pinsà
(Fringi//a coelebsï, ocell frinqiltid que tradicionalment és Els debats s'organitzaran sobre les següents qüestions:
capturat viu com a ocell de gàbia i els efectius del qual sens
dubte són molt abundants, mentre que una bona part dels Ecologia dels qoril'les de Ruanda; a càrrec dels doctors
altres frinqllfids continuen essent considerats com a peces Fossey, Harcourt i Stewart, del Karisoke Research Center
de caça en viu; en aquest sentit, també hem de destacar que (Ruhengeri, Ruanda).
se'ns ha fet estrany no trobar entre els ocells del gènere Ecologia dels goril'les del Gabon; a càrrec dels doctors
Emberiza l'hortolà (E. hortuteneï, cosa que el co+loca en el Tutin i Fernández, del C.I.R.M.F. (Franceville, Gaben).
grup de les espècies caçables. I finalment, l'única colobra no Ecologia dels qoriltes de Guinea Equatorial (Río Muni); a
protegida és la colobra de Montpeller (Ma/p%n monspes- càrrec del Or. Sabater Pi, del Parc Zoològic de Barcelona i
sulenusï, que no és pas més comuna que la colobra de collar la U niversitat Central de Barcelona.
(Natrix natrix) o l'escalonada (E/aphe scelerisi, ambdues in- Ecologia dels goril'les del Camerun; a càrrec del Dr. Cal-
closes entre les protegides. vert, de l'U.C.LA (Los Angeles, EUA), i el Dr. Gartlan, de
la Universitat de Wisconsin (EUA).
En quart lloc, cal destacar que ni el llop ni cap escurçó s'in- Ecologia dels qoríltes del Zaire; a càrrec del Dr. A. Goo-
clouen en la llista de les espècies protegides, i cal suposar dall, del Paisley Coll. of Technology (Escòcia), i el Or. Ca-
que això és a causa del potencial perill que aquests animals simir, del Max-Planck-Inst. der Verhaltenphys de Percha
poden representar per a l'home o els seus béns; però ni que (Alemanya).
sigui així, estimem que l'escassetat del llop i la funció con-
troladora de les poblacions de rosegadors que realitzen els Les persones que tinguin interès a participar en aquest con-
escurçons, els feien mereixedors de ser protegits, existint, tal grés o que vulguin informació, han d'escriure al Or. W. C.
com ja hem dit abans, la normativa reguladora reflectida a McGrew, Department of Psychology, Stirling University,
l'article 5è. d'aquest decret, la qual possibilitava el control i Scotland FK9 4LA. UK (Gran Bretanya).
32
TERRIBLES
~RMES
PER CADA RATA GRISA
Les rates i ratolins en Biologia, s'anomenen rosegadors perquè tenen dues dents
incisives a cada maxil-lar, recobertes d'un bisell d'esmalt extremadament dur, que
_ no deixen mai de créixer, i per això necessiten llimar-les. D'aquí el seu caràcter de
rosegador.
Ataquen mobles, canonades, fonaments, teulades, llibres, robes i tota mena de va-
luosos materials. Fins i tot poden produir incendis en rosegar els fils de la conducció
elèctrica.
RATICIDA IBYS 152-S
INSTITUTO IBYS - Bravo Murillo, 53 Tel. 2332600 - MADRID - 3