Octubre de 2010 Treball al Cap prevenció de malalties relacionades amb el treball Períodes anteriors de recessió econòmica permeten anticipar el possible impacte de la crisi econòmica actual sobre la salut públi- ca. Un impacte que depèn, entre altres fac- tors, de si s’examina l’efecte global sobre la salut de la població o sobre les desigualtats en la salut, de si es consideren indicadors de salut física o de salut mental, de si es produeix en països desenvolupats o en paï- sos en desenvolupament o de la despesa en protecció social dels països. A continuació presentem un resum de l’apartat de l’informe La Salut a Barcelona 2009 que podreu tro- bar, complet, en el web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: http://www.aspb.cat/ quefem/documents_informes_salut_barce- lona.htm Entre juliol i setembre de 2010 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relaciona- des amb el Treball 140 casos, 79 dels quals eren dones. L’edat mitjana va ser de 40,7 anys (DE=11,0), sense diferències entre sexes, i les ocupacions més freqüents van ser personal de serveis i comerç (38 casos) i professionals de suport (27 casos). Respecte el país d’origen, un 22,9% havien nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiósdepressi- va, amb 97 casos, dels quals 59 van ocórrer en dones. Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els musculesquelètics (30 casos). El 27,1% de les persones afectades treballava en empre- ses de fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (82,7%). Finalment, el 71,2% dels treballadors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. els casos del trimestre 70 el previsible impacte de la crisi econòmica sobre la salut pública In di ca do rs d e sa lu t l ab or al d e b ar ce lo na Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Juliol-setembre 2010 C as c An tic G òt ic R av al S ud R av al N or d B ar ce lo ne ta Sa nt A nt on i Po bl e Se c C ar le s I R os el ló -2 C C as an ov a- 2E Pa re C la re t- 6A Sa nl le hy D r. C ar le s R ib as C on se ll de C en t B or de ta -M ag òr ia M on tn eg re Le s C or ts El C ar m el H or ta -7 D Sa nt R af ae l B ai x G ui na rd ó C on gr és Sa nt s En ca nt s R am ón T ur ró Po bl en ou Sa nt M ar tí- 10 H Sa nt M ar tí- 10 J La P au B es òs Vi la O lím pi ca R io d e Ja ne iro -8 D R io d e Ja ne iro -8 E R oq ue te s C iu ta t M er id ia na C ha fa rin as Trt. musculesque lètics - - - 1 2 - 2 - - - - - - - - - - - 1 1 2 1 - - 1 - - 1 - - - 2 - 1 - - M. del sistema respiratori - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Trt. mentals i del comportament 3 1 2 1 - 5 1 1 4 1 4 3 2 2 2 - 2 1 - - 5 4 2 2 4 2 1 2 1 3 1 2 - 2 1 1 M. sistema nerviós - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - M. de la pell - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Traumatismes i enverinaments - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - 1 - - - - - - - - - - 2 - - - Altres - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - Total 3 1 2 2 2 5 3 1 4 1 4 3 2 2 2 1 2 2 1 1 7 6 3 2 5 2 1 3 1 4 1 4 2 3 1 1 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Juliol-setembre 2010 Direcció Professionals Professionals Personal Personal Personal Personal Operadors/es Personal Total empreses ciència i suport Administratiu serveis i agricultura indústria instal·lacions no qualificat intel·lectuals comerç i pesca construcció i maquinària i mineria Trt. musculesquelètics - 1 2 2 9 - 2 6 8 30 M. del sistema respiratori - - - - - - 1 - 1 2 Trt. mentals i del comportament 5 11 24 16 24 - 8 3 4 95 M. sistema nerviós - - - - 1 - - - - 1 M. de la pell - - - - - - - - - - Traumatismes i enverinaments - - 1 1 3 1 1 - 1 8 Altres - - - - 1 - 1 - - 2 Total 5 12 27 19 38 1 13 9 14 138 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Juliol-setembre 2010 Homes <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total Trt. musculesquelètics - 4 8 4 1 - 17 M. del sistema respiratori 1 - - - 1 - 2 Trt. mentals i del comportament 2 12 10 8 6 - 38 M. sistema nerviós - - - - - - - M. de la pell - - - - - - - Traumatismes i enverinaments - - 3 - - - 3 Altres - - - - - 1 1 Total 3 16 21 12 8 1 61 Dones <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total 5 2 2 4 - - 13 - - - - - - - 1 18 14 17 9 - 59 - - 1 - - - 1 - - - - - - - 1 1 1 2 - - 5 - 1 - - - - 1 7 22 18 23 9 - 79 la mortalitat global disminueix durant les crisis econòmiques Les crisis econòmiques tenen efectes apa- rentment paradoxals en les tendències de la mortalitat de la població als països rics. Con- tràriament al que es podria esperar, la mortali- tat augmenta en períodes d’expansió econò- mica i disminueix amb les contraccions de l’economia. D’altra banda, però, les crisis eco- nòmiques durant el segle XX es van associar amb l’increment de problemes de salut mental i de la mortalitat per suïcidis i per problemes associats amb l’abús d’alcohol. A Barcelona, algunes dades apunten en aquest sentit. Per exemple, els trastorns ansiosodepressius noti- ficats per l’atenció primària a la Unitat de Salut Per respondre a les necessitats d’informació dels diferents actors implicats en la preven- ció de riscos laborals, el Consell Assessor de Salut Laboral de Barcelona va encarregar l’elaboració d’un sistema d’indicadors en salut laboral en l’àmbit de la ciutat. En el document complet que està accessible en la pàgina web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (http://www.aspb.cat/quefem/documents_ cap.htm) es presenten 12 indicadors agrupats en quatre blocs (estructura sociodemogràfi- ca i característiques generals de la població treballadora, condi cions d’ocupació, estat de salut, recursos per a la prevenció) que s’ac- tualitzen anualment i en el Treball al CAP del mes d’octubre de cada any se’n presenta l’evolució d’un de cada grup. estructura sociodemogràfica i característiques generals de la població treballadora Població activa segons edat La població activa s’ha mantingut o incrementat lleugerament en tots els grups d’edat excepte en les persones més grans de 54 anys, que han disminuït en més de 13.000. Font: Enquesta de Població Activa. 2n trimestre de 2009 i 2010. Condicions d’ocupació Taxa d’atur segons edat La taxa d’atur mostra una relació inversa amb l’edat, de manera que les persones més joves són les que tenen una taxa més alta, que s’ha incrementat de manera molt accentuada el 2010, quan gairebé la tercera part de les persones de 16 a 19 anys estaven en atur. estat de salut Lesions greus per accident de treball segons tipus d'accident i classe social L’any 2009 es van produir menys lesions greus per accident de treball que el 2008, tant en les persones en ocupacions no manuals com en manuals. Les lesions causades en accidents ‘in itinere’ (en el trajecte del domicili al centre de treball) van continuar sent les més freqüents entre les classes més benestants i les produï- des durant la jornada laboral causades sobre- tot per riscos de seguretat i higiene, van ser les majoritàries en les classes socials manuals. Entre aquestes però, van augmentar les ocor- regudes ‘in itinere’ que van passar de 60 a 89. Font: Departament de Treball. recursos per a la prevenció Capacitat de fer complir la legislació específica de salut i prevenció de riscos laborals La província de Barcelona està coberta per 90 inspectors i inspectores de treball, que són els mateixos que actuen a nivell de Barcelona ciutat. Aquesta xifra correspon a 0,13 per 1.000 perso- nes ocupades residents a Barcelona. (Font: Ins- pecció de Treball i Seguretat Social i EPA). Milers 700 600 500 400 300 200 100 0 2009 2010 50,3 51,7 10,6 11,9 613,9 613,8 128,8 115,7 16-19 20-24 25-54 55 i + Font: Enquesta de Població Activa. 2n trimestre de 2009 i 2010. % 100 80 60 40 20 0 2009 2010 28,3 28,9 38,8 64,8 11,6 16,1 11,1 11,3 16-19 20-24 25-54 55 i + % 100 80 60 40 20 0 No manual Manual No manual Manual 2008 2009 54 ,1 7, 6 10 ,2 28 23 ,4 3, 1 5, 5 68 53 ,2 4, 3 1 2, 9 29 ,5 41 ,2 2, 8 5, 6 50 ,5 In itinere En jornada no traumàtiques En jornada de trànsit En jornada resta traumàtiques Paper Offset ecològic certificat pel Unitat de Salut Laboral de Barcelona Servei de Salut Laboral Institut de Serveis a la Comunitat Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 08023 Barcelona Tel. 93 238 45 65 Fax 93 238 45 58 usl@aspb.cat www.aspb.cat Coordinació: Imma Cortès i Ana Sánchez Laboral de Barcelona, van augmentar el 2009 respecte de l’any anterior (el 2008 van ser 334 i, el 2009, 357), mentre que els altres diagnòs- tics van disminuir lleugerament (tal com era d’es- perar, a causa de la disminució de la po blació ocupada) i van passar de 191 a 154. S’han identificat diferents raons per explicar el patró de la mortalitat amb relació als cicles econòmics. Per exemple, en èpoques d’expan- sió econòmica el nombre d’hores de treball remunerat augmenta, amb la qual cosa s’incre- menta l’exposició a riscos laborals; l’estrès la - boral augmenta i es redueix el temps propi, cosa que s’associa amb més sedentarisme; les dietes es tornen més poc saludables i les hores de son disminueixen (fet que es relaciona amb més risc d’accidents, sobrepes i diabetis de tipus II). També en èpoques de bonança aug- menta el tabaquisme i el consum d’alcohol. A causa de l’alta producció industrial i del volum de trànsit, s’incrementa la contaminació atmos- fèrica que, entre altres coses, s’associa amb un augment de la mortalitat entre els individus vulnerables, com ara les persones grans o les que pateixen trastorns crònics de salut. Per contra, durant les fases de recessió econòmi- ca augmenta el temps lliure i la probabilitat de dedicar temps a activitats saludables com l’exerci- ci físic o estar amb les persones estimades i amb els fills i filles. A més, es redueix el nombre d’hores de treball i el temps d’exposició a riscos laborals. D’altra banda, la reducció d’ingressos pot asso- ciar-se amb una disminució del consum de tabac, d’alcohol o d’un excés de calories. En contrast, però, als països pobres, el creixement econòmic compartit sembla millorar la salut, i proporcionar els mitjans per satisfer necessitats essencials, com són els aliments, l’aigua potable i l’habitatge, així com l’accés a serveis bàsics d’atenció de salut. Importància de les polítiques de protecció social en períodes de crisi L’impacte de les crisis econòmiques depèn tam- bé de la despesa en protecció social. Per mitigar els efectes de la Gran Depressió dels anys 30, als Estats Units es va crear un sistema de benestar social i es va invertir en programes de salut públi- ca. Les taxes de mortalitat van caure un 10%. En canvi, durant la crisi econòmica de començament dels anys 90, els països de l’antiga Unió Soviètica van retallar molt els pressuposts socials i de salut i van alterar la regulació de l’economia. La mor talitat va augmentar un 40% per l’increment d’infarts aguts de miocardi, d’accidents cerebro- vasculars, de trastorns de salut relacionats amb l’alcohol, els suïcidis i els homicidis. Es va produ- ir un excés de 3 milions de morts, l’increment més alt de la mortalitat en temps de pau a la segona meitat del segle passat. Un estudi recent que examina la relació entre la despesa en protecció social —per exemple, programes de suport a les famílies com l’educació infantil, la cura de les cri- atures o els permisos de maternitat i de pater- nitat, les pensions de jubilació, els programes actius d’ocupació per mantenir l’ocupació o aju- dar les per sones aturades a trobar feina amb rapidesa i els programes de suport a les perso- nes amb discapacitat—, i la mortalitat a 15 països de l’Organització de Cooperació i De senvolu- pament Econòmic (OCDE), entre ells l’Estat espa- nyol, ha trobat una correlació molt alta entre els dos indicadors, de manera que la mortalitat és menor als països amb més inversió en protecció social. A més, s’ha comprovat que l’efecte s’asso- cia a la inversió en àrees socials diferents de l’assistència sanitària. Impacte de l’atur sobre les desigualtats en la salut Si bé a escala global les crisis econòmiques poden associar-se a una reducció de la mortali- tat, hi ha col·lectius de persones que es veuen afectats de manera negativa, tant des del punt de vista de la salut com del risc d’exclusió social, i augmenten així les desigualtats en la salut entre grups. Un dels efectes més negatius de les crisis econòmiques és l’augment de l’atur, que en la crisi actual ha estat molt accentuat. A Barce- lona, en només un any, entre el quart trimestre del 2008 i el mateix trimestre del 2009, el nom- bre d’homes aturats ha passat de poc més de 33.000 a gairebé 68.000. En el mateix període el nombre de dones aturades ha augmentat lleu- gerament menys, i ha passat de gairebé 35.000 a més de 55.000. Així, segons l’Enquesta de Po - blació Activa, a la fi de l’any 2009 la taxa d’atur se situa a la ciutat en el 15,9% dels homes i en el 14,4% de les dones (vegeu la figura 1). S’ha documentat una probabilitat més alta de morir entre les persones en atur de llarga dura- da, més risc de patir trastorns ansiosodepres- sius, abús de l’alcohol i conductes antisocials, ja que les persones que perden la feina per raons alienes a elles poden reaccionar amb conductes violentes. Hi ha raons diverses que expliquen l’impacte negatiu de l’atur sobre la salut, com la pèrdua d’ingressos, però també en altres factors no econòmics com ara l’estatus, l’estructura tem poral del dia, l’autoestima, l’activitat física o mental o els contactes interpersonals. En el nostre entorn, sembla que la pèrdua d’ingressos és el factor més important. Un estudi realitzat a Catalunya mostra que quedar-se a l’atur no té impacte en la salut mental quan les persones perceben presta cions econòmiques d’atur, inde- pendentment del sexe i de la qualificació. En canvi, entre les que no reben prestacions econò- miques d’atur, l’efecte més alt es dóna entre els homes treballadors manuals casats o que convi- uen en parella, cosa que els autors atribueixen al seu paper de sustentadors econòmics princi- pals, amb freqüència únics, de la llar. Increment de les desigualtats en la salut segons la posició socioeconòmica L’atur pot contribuir a incrementar les desigual- tats socials en la salut segons la posició socio- econòmica, el gènere o el país de procedència. Per exemple, s’ha observat que els individus amb salaris extremadament baixos i nivells d’educació molt baixos tenen més risc de dete- riorament de la salut durant els períodes de recessió econòmica. En canvi, els qui tenen educació secundària o més, que probablement tenen uns estalvis que poden actuar com a coixí i unes perspectives raonables d’aconse- guir una nova ocupació a curt o mitjà termini, fins i tot, tal com s’ha mencionat abans, en períodes de crisi econòmica poden millorar la seva salut. Increment de les desigualtats de gènere en la salut S’ha assenyalat que amb la crisi poden augmen- tar les desigualtats de gènere en el treball i les desigualtats en la salut que se’n deriven. Per exemple, si abans de la crisi anava en augment la proporció de dones que es reincorporaven al mercat de treball quan ja havien superat l’etapa de major exigència per a la cura de les cria tures, la crisi pot afectar de manera adversa la contra- ctació regular de dones de més de 45 anys. Algunes autores preveuen un augment de les hores de treball domèstic i familiar, d’una ban- da, per la necessitat de disminuir les despeses familiars (per exemple, prescindint de tre ba lla- dores del servei domèstic, dedicant més temps a l’elaboració d’aliments més barats o augmen- tant el temps de cura a les persones dependents per no disposar de diners sufi cients per contrac- tar recursos externs) i, de l’altra, per haver de fer el treball de cura que assumien re cursos públics que han desaparegut pels ajustos pressupostaris en les polítiques socials. S’ha de tenir en comp- te que estudis duts a terme a Catalunya han posat de manifest l’associació entre la compa- ginació de la vida laboral i familiar i diferents indicadors de salut, sobretot en les dones de classes socials menys benestants. Increment de les desigualtats segons el país de naixement L’atur ha afectat més la població immigrada que l’autòctona. A Barcelona, entre desembre del 2006 i del 2009, el nombre de persones atura- des es va incrementar en un 97%, mentre que entre les persones estrangeres l’increment ha estat del 195%. Segons la memòria de Càritas del 2009, el 73% de les persones residents a Barcelona ateses per aquesta organització havien nascut fora de l’Estat espanyol. Darrerament, s’ha observat un canvi en el model fa miliar i laboral d’alguns col·lectius, com les famílies del Pakistan o del Marroc, que fa anys que viuen a Catalunya i que, ara, quan els marits s’han quedat sense feina, moltes dones volen treballar però no és fàcil, perquè no coneixen la llengua i no tenen formació professional. Algunes famílies se senten impotents en aquesta situació i valoren retornar al seu país, quan la majoria ja han fet el procés d’integració a la nostra societat i no volen marxar. D’altres, que encara conserven la feina, envien part de la família al seu país, en un intent de millorar la situació econòmica. La irregu- laritat administrativa de part d’aquest col·lectiu actua com a factor ancorador, de manera que la majoria de persones en situació irregular podria estar optant per quedar-se a l’Estat espanyol, tot i la precarietat de les seves condicions de vida, per por de no poder tornar a entrar si la situació al seu país és encara pitjor. Vulnerabilitat econòmica i risc de males condicions de treball A Barcelona, entre el 2008 i el 2009, van aug- mentar significativament les persones ateses per Càritas que es trobaven a l’atur i les que ja no cobraven cap prestació i, al mateix temps, es va incrementar també el nombre de persones ateses que treballaven en l’economia submergi- da. El 59% dels residents a Barcelona atesos per Cà ritas l’any 2009 estaven a l’atur, el 12% treballava en l’economia submergida i només el 10% tenia un contracte de treball. En els últims anys, l’endeutament econòmic i familiar, en bona part lligat al boom immobiliari, ha crescut de manera significativa. Això, juntament amb l’increment de l’atur, ha posat a moltes persones en situació de vulnerabilitat econòmica. S’ha assenyalat que, quan tenen dificultats econòmi- ques, molts treballadors, sobretot si són els sustentadors o sustentadores econòmiques principals de la llar, es veuen obligats a accep- tar dures condicions de treball, cosa que té un impacte negatiu so bre la seva salut. D’altra banda, alguns estudis han descrit una mortali- tat més gran per infart agut de miocardi en les persones amb dificultats econòmiques. el treball remunerat de qualitat per reduir els problemes de salut mental associats a l’atur Per prevenir l’efecte de la pèrdua del treball sobre la salut mental, s’ha de tenir en compte que l’efecte positiu del treball remunerat sobre la salut depèn no només de tenir una feina remunerada, sinó també de la qualitat del tre- ball. Per exemple, s’ha descrit que entre perso- nes joves el millor estat de salut mental es dóna entre els treballadors i les treballadores satis- fets amb la seva feina i, el pitjor, entre els insa- tisfets. Entre aquests dos extrems se situen, de pitjor a millor estat de salut, els treballadors que no estan ni satisfets ni insatisfets amb la seva feina, les persones aturades, independentment de la durada del temps d’atur, i els estudiants. Incertesa laboral i estat de salut La crisi, no només ha suposat un increment ràpid i significatiu del nombre de persones a l’atur, sinó que, tot i que s’ha reduït de manera significativa el nombre de persones amb con- tracte temporal (en ser les més afectades per l’atur), ha augmentat la incertesa sobre el futur laboral entre les persones ocupades. Segons dades de l’Observatori del Treball, a la provín- cia de Barcelona l’any 2007, 20.046 treballadors es van veure afectats per expedients de regula- ció d’ocupació (ERO), el 2008, la xifra quasi es duplicava amb 37.210 i durant el 2009 el nom- bre de persones afectades per expedients ERO van arribar a 98.675. S’ha documentat que les grans reestructuracions de plantilles s’associen a un increment de malalties cròniques i d’hos- pitalitzacions, així com a una mortalitat prema- tura per malaltia coronària. D’altra banda, s’ha descrit que en els ERO no només pateixen les persones que perden la fei- na, sinó també les que continuen treballant. Entre aquestes s’ha observat un increment de trastorns ansiosodepressius relacionats amb la incertesa sobre el futur laboral, un augment de conflictes entre companys, un increment del volum de feina en reduir-se habitualment més la mà d’obra que les exigències del treball, del tabaquisme i de problemes amb la parella. Hi ha alguns indicis de reducció de l’absentis- me laboral, cosa que ja ha estat documentada en altres períodes de recessió econòmica. Se - gons dades de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, les incapacitats temporals a Cata- lunya van passar de 34,3 nous processos per 100 persones ocupades el 2007 a 33,2 el 2009. S’ha assenyalat que els treballadors i treballa- dores amb una història d’absentisme per motius de salut han de competir amb persones sense aquesta història quan les oportunitats de trobar feina disminueixen, i poden respondre a aques- ta situació de dues maneres. Els treballadors amb un absentisme explicat per conductes de risc, com ara l’abús d’alcohol, poden intentar controlar més el consum i, consegüentment, millorar la seva salut. Tanmateix, persones amb malalties cròniques poden anar a treballar enca- ra que estiguin malaltes i això empitjoraria la seva salut. Aquest últim fenomen, molt docu- mentat entre els treballadors amb contractes temporals, és conegut com presentisme. la mortalitat és menor als països amb més inversió en protecció social, segons un recent estudi realitzat en 15 països de l’OCDe. 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2005 2006 2007 2008 2009 Figura 1. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona segons el sexe. Barcelona, 2005-2009. Font: Enquesta de Població Activa. % les persones amb salaris extremadament baixos i nivells d’educació molt baixos tenen més risc de deteriorament de la salut durant els períodes de recessió econòmica. Quan tenen dificultats econòmiques, molts treballadors es veuen obligats a acceptar dures condicions de treball, cosa que té un impacte negatiu sobre la seva salut. Homes Dones