Treball al Cap prevenció de malalties relacionades amb el treball Juliol de 2009 65 els casos del trimestre Entre abril i juny de 2009 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacionades amb el Treball 131 casos, dels quals 87 eren dones. L’edat mitjana va ser de 42,5 anys (DE=11,8) i les ocupacions més freqüents van ser personal de serveis i comerç, professionals de suport, tècnics i professionals científics i intel·lectuals (29, 24 i 17 casos, respectivament). Respecte el país d’ori- gen, un 15,6% havien nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós- depressiva, amb 84 casos, dels quals 63 afectaven dones. Els trastorns que van seguir en freqüèn- cia van ser els musculesquelètics (20 casos) amb predomini del sexe femení (11 casos). El 19,8% de les persones afectades treballaven en empreses de fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (87,3%). Finalment, el 72,2% dels treballadors i treba- lladores estaven en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. Durant aquest trimestre es va derivar un cas al Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona (CSSLB), es van visitar 38 pacients en la USL. Es tracta d’un home de 58 anys diagnos- el lloc de treball. Es va mesurar l’exposició ticat de pneumoconiosi que treballa de combinada de la pols de mecanització i torner-fresador-soldador en una empresa del fum de soldadura, atès que els efectes dedicada a la venda, reparació i manteni- són de caràcter additiu. Els valors que es ment de carretons automotors. El cas va van obtenir es van considerar prou baixos ser notificat per l’EAP Poblenou. per determinar que el risc per la salut era raonablement baix, en condicions normals. Al llarg de la seva vida laboral va treballar en Tot i això, atesa la pneumoconiosi del tre- diferents empreses, pràcticament en totes ballador, no es pot considerar que estigui elles en la mateixa ocupació; en l’empresa en condicions normals, sinó que hauria de que treballa actualment i des de fa 20 anys, ser considerat un treballador especialment el seu lloc de treball consisteix en realitzar sensible en relació a l’exposició a fums diverses tasques de mecanització i solda- de soldadura i pols de mecanització, que dura. poden suposar-li un risc important per a la seva salut. En el marc de la nova instrucció de l’ICAM 1/2007 per a la determinació de contin- D’altra banda, també es va fer una estima- gències professionals, i atès que la Mútua ció de les condicions d’exposició al llarg de va descartar que es tractés d’una malal- la vida laboral del treballador, en la què des- tia professional, el cas va ser derivat a la taquen tres períodes: 1) un any i mig en una Inspecció de Treball (ITSS), que juntament empresa de fabricació de braços de llums amb els tècnics del Centre de Seguretat i en la què mecanitzava peces en torns, les Salut Laboral de Barcelona, van analitzar polia i abrillantava, operacions que poden emetre molta pols metàl·lica. 2) vuit anys en ació de riscos que no és un reflex dels riscos una empresa de fabricació de material elèctric als què estan exposats els treballadors. Tam- en la què va estar exposat a elevades quan- bé cal esmentar que els protocols mèdics de titats de pols de baquelita. La baquelita és vigilància de la salut que se li van realitzar al el nom popular que rep un plàstic produït en treballador van ser els de manipulació manual bona part dels base a reïna de fenol-formaldehid, que fou la de càrregues i de postures forçades, i en cap primera substància plàstica totalment sintèti- cas els relacionats amb l’exposició als agents components de ca que va tenir èxit comercial; es va introduir a químics derivats dels fums de soldadura. Una la baquelita són la indústria en 1907 i en pocs anys es va esta- l’altre aspecte a destacar és que l’empresa va agents causants blir en diversos camps, en particular en l’aïlla- aportar un certificat mèdic d’aptitud de maig ment elèctric. Aquest producte pot contenir de 2008, mentre que la sospita diagnòstica de de pneumoconiosi, ingredients com mica, sílice, amiant, carbó, pneumoconiosi feta a l’Hospital del Mar data com l’amiant grafit i talc que s’alliberen a l’ambient quan es de juliol de 2007. Atès que l’empresa no ha (asbestosi), la genera pols d’aquesta baquelita. Bona part dut a terme reconeixements mèdics adequats d’aquests components són reconeguts agents als riscos, no ha detectat l’especial sensibilitat sílice (silicosi), causants de pneumoconiosi, com ara l’amiant del treballador a determinants agents que han la pols de carbó (asbestosi), la sílice (silicosi), la pols de carbó estat els responsables del quadre actual de (pneumoconiosi (pneumoconiosi dels treballadors del carbó), pneumoconiosi i l’empresa no ha adoptat, per dels treballadors el talc (malalties per inhalació de talc), i de tant, cap mesura específica destinada a evitar fet, el propi treball amb baquelita ha generat l’exposició al risc del treballador (especial- del carbó) i el talc una malaltia específica relacionada amb pro- ment sensible). (malalties per blemes intersticials de pulmó, el conegut com inhalació de talc); “pulmó de treballador de baquelita” (Bakelite Finalment, l’empresa no va aportar cap docu- worker’s lung). Es desconeix quina era la mentació referida al lliurament d’equips de la pròpia baquelita composició concreta de la pols de baquelita a protecció individual (EPI), mentre que el treba- és la causant la què va estar exposat el treballador afectat, llador va indicar que des de la darrera visita al del ‘pulmó de però, atenent a la informació disponible, es metge (en la que se li va diagnosticar pneumo- considera probable la presència d’algun dels coniosi) fa servir, en les operacions on ell creu treballador agents esmentats, reconeguts causants de que es pot generar més pols, EPI respiratoris de baquelita’ pneumoconiosi. 3) dos anys en una empresa proporcionats per l’empresa. Disposa d’una que es dedicava a la fabricació de peces de màscara autofiltrant que va reemplaçant quan plàstic PVC, en la que mecanitzava motlles ell ho considera convenient, i també d’una metàl·lics d’injecció de les peces, utilitzava semimàscara amb filtres incorporats; tant torns i fresadores i també realitzava tasques un equip com l’altre poden proporcionar una de soldadura. L’exposició a pols de plàstic correcta protecció contra la pols i els fums de PVC pot causar pneumoconiosi. D’aquest soldadura, però atès que el treballador pateix període, el treballador afectat recorda particu- una pneumoconiosi, el seu ús li ha de suposar larment l’ambient de fumera i pudor generat una molèstia molt més important que la que per les injectores de plàstic. En aquest sentit, tindria una persona sana. s’ha trobat bibliografia que demostra que l’exposició a pols de plàstic PVC pot causar L’informe de la ITSS conclou que la malaltia pneumoconiosi, si bé és raonable suposar que pateix el treballador ha de ser considerada que el pacient va estar probablement menys professional, concretament inclosa en el grup exposat als fums d’injecció de PVC que el de les malalties causades per inhalació de personal operari de les injectores. Al valorar la substàncies i agents no compresos en altres contribució de les diferents exposicions labo- apartats. A més d’aquesta valoració, l’acti- rals del treballador al llarg dels seus 44 anys vitat de la ITSS va incloure el requeriment a de vida laboral, es destaca el període en què l’empresa per a reparar les deficiències cons- va estar exposat a baquelita i en menor grau a tatades, l’inici de procediment sancionador, fums de les injectores de plàstic PVC. així com la imposició del recàrrec en les pres- tacions econòmiques de la Seguretat Social A l'analitzar la integració de la prevenció de per l’incompliment de l’obligació empresarial riscos laborals en l’empresa actual, s’as- de realitzar les activitats preventives neces- senyalen diverses situacions deficients, per sàries per tal d’eliminar o reduir i controlar les exemple que en la documentació aportada situacions de risc, així com la manca d’una per l’empresa no es descriuen correctament vigilància de la salut en concordança amb els els riscos del lloc de treball de mecanització i riscos existents al lloc de treball. Així mateix, s’obvien els relacionats amb la pols i fums de la ITSS va iniciar noves actuacions per tal de soldadures. També s’esmenta que malgrat el determinar la possible responsabilitat solidà- treballador va fer diversos períodes de baixa ria de les empreses en què va estar treballant al llarg de 2008, l’empresa ni va revisar l’ava- anteriorment el pacient. luació de riscos del seu lloc de treball ni va tenir en compte la possibilitat de considerar el Un cop elaborat l’informe final de la USL, el treballador com a especialment sensible. En cas es va derivar a l’ICAM per tal que proce- relació a la planificació de l’activitat preventiva dís al reconeixement com a professional de la es considera que s’ha fet en base a una avalu- incapacitat temporal. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Abril-juny 2009. Homes Dones <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total Trt. Musculesquelètics 4 2 3 1 10 1 5 2 1 2 11 M. del sistema respiratori 1 1 1 3 Trt. mentals i del comportament 7 8 6 1 22 2 19 17 10 15 63 M. sistema nerviós 1 1 2 1 1 M. de la pell 2 1 3 Traumatismes i enverinaments 2 2 1 1 Altres 1 1 4 1 1 8 1 2 3 Total 12 12 14 5 1 44 3 26 23 12 20 1 85 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Abril-juny 2009. Forces Direcció Professionals Professionals Personal Personal Personal Personal Operadors/es Personal Total armades empreses ciència i suport Administratiu serveis i agricultura indústria instal·lacions no qualificat intel·lectuals comerç i pesca construcció i maquinària i mineria Trt. musculesquelètics 1 2 1 2 3 1 3 3 4 20 M. del sistema respiratori 1 1 1 3 Trt. mentals i del comportament 6 14 20 10 23 4 4 3 84 M. sistema nerviós 1 1 1 3 M. de la pell 1 1 1 3 Traumatismes i enverinaments 1 1 2 Altres 1 1 2 3 2 1 10 Total 1 9 17 24 12 29 1 10 10 12 125 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Abril-juny 2009. Trt. musculesquelètics 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 1 2 2 1 21 M. del sistema respiratori 1 1 1 3 Trt. mentals i del comportament 1 1 1 3 2 1 1 2 2 1 2 1 1 6 1 1 1 1 4 1 2 1 2 1 3 2 1 3 1 2 6 4 2 1 3 4 2 1 4 1 3 1 1 1 86 M. sistema nerviós 1 1 1 3 M. de la pell 1 1 1 3 Traumatismes i enverinaments 1 1 2 Altres 2 1 1 1 2 2 1 1 11 Total 1 1 3 3 4 2 2 1 2 2 2 1 3 1 1 6 1 1 1 1 1 6 2 1 2 2 3 1 5 2 2 3 1 2 3 2 1 3 7 5 2 4 1 3 1 4 2 4 5 3 3 2 1 1 129 Casc Antic Gòtic Raval Sud Raval Nord Barceloneta Sant Antoni Poble Sec Pg. de Sant Joan Carles I / Monumental Roselló-2C Sanllehy Dr. Carles Ribas Consell de Cent Carreras Candi Numància Les Corts Marc Aureli-5A El Carmel Horta-7D Sant Rafael Sardenya Baix Guinardó Congrés Sants Encants Camp de l’Arpa Ramon Turró Poblenou Sant Martí-10H Sant Martí-10J La Pau Besòs Rio de Janeiro-8B Rio de Janeiro-8D Roquetes Ciutat Meridiana Chafarinas Guineueta Sant Andreu-9D (2EAP) Bon Pastor Sagrada Familia Turó-8A Turó-8C Vallcarca Sant Gervasi Gaudí La Sagrera Les Hortes Dreta de l’Eixample (2ERAP) Sarrià Larrard La Marina Mútua DKV Premià de Mar Total NOTÍCIeS indicador més d’un entorn laboral dur– per temor a les llargues jornades perdre la feina (figura 1). de treball, un risc En el context actual de crisi econòmica, en el què moltes famílies afronten hipoteques que supo- per a la salut sen una bona part dels ingressos familiars en un horitzó de molts anys, 20, 30, 40, en el què l’atur experimenta un gran creixement i les situacions Tot i que en els últims anys ha crescut l’interès per d’incertesa sobre la feina són cada vegada més l’impacte de les llargues jornades de treball sobre freqüents, aquests problemes de salut relacionats l’estat de salut, els resultats dels estudis científics són amb les llargues jornades de treball és previsible sovint contradictoris. A més, la majoria s’han realit- que s’incrementin. Probablement, molts pacients zat a països asiàtics on les jornades laborals poden que acudeixen al CAP els pateixen. Malauradament ser extremadament llargues, de manera que, per els professionals sanitaris poca cosa poden fer per exemple, al Japó fa temps que es parla del karoshi, solucionar l’arrel del problema, més enllà de tractar és a dir, mort sobtada per excés de treball. Amb el el problema de salut i fer conscient al pacient de la recent debat sobre la modificació de l’actual Directi- possible causa. En alguns casos les persones podran va Europea sobre temps de treball en el què es pro- fer alguna cosa per reduir el risc, però com en tants posava passar del límit actual fixat en 48 hores a 65 altres problemes de salut, la solució no està en el sis- hores setmanals, aquest tema és de total actualitat. tema sanitari ni en les conductes individuals sinó en En aquest context, l’Agència de Salut Pública de polítiques de treball, econòmiques i socials. Es tracta Barcelona, ha publicat fa un mes un estudi basat en de ser conscients de la importància de posar la salut població assalariada de Catalunya (pots demanar en totes les polítiques i de que el sistema sanitari l’article a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona) pot fer molt poc, per ell mateix, per actuar sobre els en el què demostra que les jornades de treball determinants de la salut. moderadament llargues (de 40 a 60 hores a la set- mana) s’associen, en determinades circumstàncies, a un ampli ventall de trastorns de salut: problemes Artazcoz L, Cortès I, Escribà-Agüir V, Cascant L, ansiós-depressius, hipertensió arterial, insatisfacció Villegas R. Understanding the relationship of long laboral, consum de tabac, sedentarisme en el temps working hours with health status and health-related de lleure i poques hores de son. D’acord amb l’estu- behaviours. J Epidemiol Community Health. 2009; di, aquests trastorns es produeixen quan les llargues 63(7):521-7. jornades de treball són obligades, sigui per neces- sitats econòmiques en persones que són sustenta- dores econòmiques principals de la llar o en altres circumstàncies de vulnerabilitat econòmica com és els efectes de la crisi el cas de les treballadores poc qualificades (aquesta sobre la salut pública última troballa es va publicar en un estudi previ). En aquestes situacions, moltes persones es veuen obligades a fer hores extres o a tenir més d’una ocu- Un article publicat al Lancet aquest juliol (Stucker D, pació per tal d’incrementar el salari; d’altra banda, Basu S, Suhrcke M, Coutts A, McKee M. The public les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, health effect of economic crises and alternative poli- sovint són forçades a acceptar dures condicions de cy responses in Europe: an empirical analysis. Lancet treball –les llargues jornades treball podrien ser un 2009; 374: 315-323): alerta sobre els possibles efectes de la crisi econòmica, particular- ment de l’augment de l’atur, sobre Figura 1. Model explicatiu de la relació entre les llargues la salut pública. L’estudi examina jornades de treball i la salut. les taxes de mortalitat en les passa- des 13 dècades a la Unió Europea dels 26 països i proposa algunes mesures als governs per reduir els Problemes econòmics efectes adversos. familiars entre Llargues jornades persones sustentadores obligades per augmentar Destaquen resultats com l’incre- econòmiques principals el salari ment de suïcidis, sobretot entre els de la llar menors de 65 anys, d’homicidis i Mal estat de de morts relacionats amb l’abús de salut i hàbits l’alcohol a mida que augmenten Acceptació de dures insaludables les taxes d’atur. En canvi dismi- condicions de treball, nueixen el nombre de persones Vulnerabilitat econòmica una d'elles llargues mortes per accident de trànsit. jornades Tampoc no s’observa una corre- lació entre la mortalitat total i la taxa d’atur. Els autors conclouen Posicions vulnerables: que les polítiques actives per man- dones poc qualificades tenir i reintegrar els treballadors i persones immigrades al mercat laboral redueixen alguns dels efectes adversos de les crisis econòmiques sobre la salut. Unitat de Salut Laboral de Barcelona Tel. 93 238 45 65 Servei de Salut Laboral Fax 93 238 45 58 Institut de Serveis a la Comunitat usl@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Pl. Lesseps, 1 Coordinació: Lucía Artazcoz, 08023 Barcelona Imma Cortès i Ana Sánchez