Abril 
de 2009
TrebAll Al CAp
prevenció de malalties relacionades amb el treball
Descripció dels casos notificats
Durant l’any 2008 es van notificar 525 casos 
de trastorns de salut relacionats amb el treball, 
un 25,9% més que l’any anterior. El 60,8% van 
afectar dones, amb una edat mitjana una mica 
inferior a la dels homes (42,1 anys –DE=10,5– i 
44,1 anys –DE=11,3–, respectivament). 
Una quarta part de les dones treballaven 
com personal de serveis i comerç i una pro-
porció similar com professionals de suport 
(24,8% i 24,1%, respectivament), mentre que 
l’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) seguits 
dels professionals de suport i els operadors 
d’instal·lacions i maquinària (16,5% en amb-
dós casos). Les xifres absolutes es poden 
observar en la Figura 1.
A l'analitzar amb més detall les ocupacions 
s’observa que la més freqüent va ser la de 
professionals de suport a la gestió adminis-
trativa amb tasques administratives generals, 
amb el 7,3% dels casos ocorreguts entre els 
homes i el 17,6% entre les dones. Entre els 
primers, la següent ocupació més freqüent va 
ser la de peons del transport i descarregadors 
(4,9%) seguida de cambrers i bàrmans (4,4%); 
entre les dones les dependentes i exhibidores 
en botigues, magatzems, quioscos i mercats 
(10,3%) seguides del personal de neteja d’ofi-
cines, hotels i altres treballadores assimilades 
(7,5%).
Entre els homes, l’activitat econòmica més 
freqüent va ser la de les indústries manufac-
tureres, en la què hi treballaven més d’una 
quarta part dels casos masculins, seguida 
del transport i la construcció (11,7% i 10,2%, 
Entre gener i març de 2009 es van notificar 133 casos al Sistema de Vigilància de Malalties 
Relacionades amb el Treball. L’edat mitjana va ser de 42,5 anys (DE=11,3) i gairebé dues ter-
ceres parts (63,2%) es van produir en dones. Professionals de suport i personal del serveis i 
comerç van ser les ocupacions més freqüents en ambdós sexes; entre els homes també van ser 
freqüents els treballadors no qualificats. Respecte el país d’origen, una cinquena part havien 
nascut fora de l’Estat.
Més de dos terços de la patologia notificada (69,2%) va ser de tipus ansiós-depressiva (60 casos 
en dones i 32 en homes), mentre que els trastorns musculesquelètics van suposar el 16% dels 
casos notificats (14 en dones i 7 en homes). Un 27,8% de les empreses on treballaven els casos 
estaven localitzades fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació 
indefinida (89,3%), amb un 7,6% dels pacients amb treballs temporals. Finalment, el 81,7% 
dels treballadors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal.
Durant aquest trimestre es van visitar 43 persones en la USL per tal d’estudiar el cas.
els casos del trimestre
64
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat
www.aspb.cat
Coordinació: Lucía Artazcoz, 
Imma Cortès i Ana Sánchez
Avaluació del sistema de vigilància epidemiològica de 
malalties relacionades amb el treball Treball al CAP 2008
Conclusions
•  Durant 2008 es van notificar 525 casos, un 
25,9% més que l’any anterior. 
•  La proporció de dones va ser del 60,8%, 
l’edat mitjana de 42,1 –DE=10,5– i 44,1 anys 
–DE=11,3– (dones i homes, respectivament) 
i un 18,3% de les persones afectades havien 
nascut fora de l’Estat espanyol (21,6% del 
casos femenins i 13,1% dels masculins).
•  L’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) i entre 
les dones el personal de serveis i comerç 
i professionals de suport (24,8% i 24,1%, 
respectivament). 
•  L’activitat econòmica més freqüent entre les 
dones va ser el comerç i reparacions i les 
indústries manufactureres (19,1% i 18,5%, 
respectivament, dels casos ocorreguts en 
dones), mentre que en els homes va ser les 
indústries manufactureres (26,3%), el trans-
port (11,7%) i la construcció (10,2%). 
•  Un 30,6% dels homes treballaven en empre-
ses de fora de Barcelona, mentre que les 
dones n’eren el 19,4%.
•  Els trastorns més notificats van ser els de 
salut mental (63,4%) seguits pels muscu-
lesquelètics. Si bé les freqüències relatives 
van ser molt similars a l’any 2007, el nombre 
de casos va ser força superior en ambdós 
casos. 
•  Més d’una quarta part (28,5%) dels tras-
torns mentals es van produir en personal de 
suport, mentre que el 40% de les malalties 
musculesquelètiques ocorregudes en dones 
van donar-se en les treballadores de serveis 
i comerç i els treballadors de la indústria, 
construcció i mineria, entre els homes. 
•  Tres quartes parts dels casos estaven amb 
una incapacitat temporal en el moment de 
la notificació, sobretot els de salut mental 
(83,2%).
•  Van notificar casos el 95,6% dels EAP de la 
ciutat. Els equips que més casos van notifi-
car van ser Numància (20) i La Sagrera (18).
•  Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
(55,6% dels trastorns mentals i 86,5% dels 
altres diagnòstics), un 8,8% menys que el 
2007 els primers i un 6,8% més els segons. 
•  Es van realitzar 261 vistes i 342 informes 
(2,8% i 20% més, respectivament, que l’any 
anterior).
•  En el marc de la instrucció de l’ICAM per 
a la determinació de contingències, es van 
derivar 23 casos a la ITSS. 
•  En el 56,3% dels casos estudiats a la USL 
es van fer recomanacions a altres agents, 
sobretot al servei de prevenció. 
•  El temps medià d’estudi dels casos a la USL 
va ser de 44,5 dies, 13,5 menys que l’any 
anterior, augmentant el dels trastorns men-
tals i disminuint el de la resta de diagnòstics, 
en ambdós casos, degut sobretot a variaci-
ons en el temps d’espera de visita.
•  El motiu principal de no realitzar l’estudi dels 
casos va ser el rebuig del pacient; en els casos 
de salut mental, sobretot el rebuig a un visita 
un cop contestat i retornat el qüestionari. 
La característica principal del funcionament del 
sistema ha estat el creixement i la millora de 
l’efectivitat, doncs han augmentat notablement 
la notificació i la realització d’informes, mentre 
que ha disminuït el temps d’estudi dels casos. 
La tendència d’aquest darrer indicador ha estat 
diferent en els trastorns mentals, en els que ha 
augmentat en relació a l’any passat. 
Taula 3. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Gener-març 2009.
 
 
 
 
 
 
 
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
Vi
a 
R
om
a
R
os
se
lló
-2
C
Pa
re
 C
la
re
t 6
A
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
El
 C
ar
m
el
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u-
9D
 (2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ília
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
To
ta
l
Trt. musculesquelètics 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 21
M. del sistema respiratori 1 1 1 1 1 5
Trt. mentals i del comportament 2 1 1 1 1 2 1 3 4 1 6 4 5 1 4 4 1 1 1 1 4 5 3 3 1 2 1 1 1 2 3 5 1 2 1 1 3 3 2 2 3 94
M. sistema nerviós 1 1 1 3
M. de la pell 1 1 1 1 1 5
Traumatismes i enverinaments 1 1
Altres 2 1 1 4
Total 2 1 1 1 1 1 2 3 3 6 1 6 4 6 1 1 7 5 1 1 2 1 2 4 5 1 6 4 1 2 2 1 1 1 4 4 5 2 2 1 2 5 5 5 3 7 1 133
Taula 2. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Gener-març 2009.
	 Direcció		 Professionals	 Professionals	 Personal	 Personal	 Personal		 Personal	 Operadors/es	 Personal		 Desconegut	 Total	
	 empreses	 ciència	i	 suport	 Administratiu	 serveis	i	 	agricultura	 indústria	 instal·lacions	 no	qualificat	
	 	 intel·lectuals	 	 	 comerç	 i	pesca		 construcció	 i	maquinària	
	 	 	 	 	 	 	 i	mineria
Trt. musculesquelètics  1 3 1 2  1 7 6  21
M. del sistema respiratori  2     1  2  5
Trt. mentals i del comportament 4 10 29 11 24  4 4 6 2 94
M. sistema nerviós        1 2  3
M. de la pell  1 1 1   1  1  5
Traumatismes i enverinaments      1      1
Altres   1  1  1 1   4
Total 4 14 34 13 28  8 13 17 2 133
Taula 1. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Gener-març 2009.
 Homes
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. musculesquelètics  1 3 1 1 1 7
M. del sistema respiratori    1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament  5 15 8 6  34
M. sistema nerviós   1    1
M. de la pell  1  1   2
Traumatismes i enverinaments    1   1
Altres     1  1
Total  7 19 12 9 2 49
 Dones
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
  3 4 3 4  14
   1  1  2
 2 18 17 15 8  60
   2    2
   1  2  3
       
  1 2    3
 2 22 27 18 15  84
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha ela-
borat dos informes que tracten la relació del tre-
ball i la salut, des de dues perspectives diferents. 
Treball i salut a Barcelona (http://www.aspb.es/
quefem/docs/Treball%20i%20salut%20BCN.pdf) 
descriu l’estat de salut de la població de 16 a 64 
anys de la ciutat en relació al treball. Analitza 
diversos trastorns de salut a més de les lesions 
per accident de treball i malalties professionals, 
i també les conductes relacionades amb la salut, 
en bona part determinades per les condicions de 
treball. No només considera el treball remunerat 
sinó també el domèstic i familiar. Finalment, 
l’anàlisi es focalitza en les desigualtats de gènere 
i classe social.
El dossier Usos del temps i salut (http://www.
aspb.es/quefem/docs/usos%20del%20temps%2
0i%20salut.pdf) és un nou número de la col-
lecció Dossiers del Temps, editat per la regidoria 
d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. 
L’anàlisi es realitza des d’una perspectiva de 
gènere i tenint en compte el paper del nivell 
socio-econòmic i l’etapa del cicle vital, atès que 
les persones no trien de forma lliure els usos 
del temps, sinó que aquests vénen determinats 
en bona part per l’ordre social, pels recursos 
derivats de la posició socio-econòmica i pels 
recursos comunitaris a què es té accés. L’estudi 
considera dues esferes principals, la de la feina 
remunerada i la que té a veure amb els rols 
familiars i analitza tres indicadors de salut prin-
cipals (mala salut percebuda, mala salut mental, 
i presència de trastorns crònics) així com dues 
conductes relacionades amb la salut (hores de 
son i activitat física durant el temps de lleure), 
molt sensibles a la disponibilitat de temps.
NOTÍCIeS
Durant 2008 
han notificat 
casos 66 
eAp de 
barcelona, 
gairebé tots 
els de la 
ciutat
respectivament). Entre les dones, les més fre-
qüents van ser el comerç i reparacions (19,1% 
dels casos femenins), les indústries manufactu-
reres (18,5%) i les activitats immobiliàries i de 
lloguer (14,1%).
Un 19,4% de les dones treballaven en empreses 
de fora de Barcelona, mentre que els homes 
n’eren un 30,6%. La majoria de casos (83,4%) 
tenien contractes indefinits, el 11,2% temporals 
i el 4,2% estaven en atur. Una altra dada d’inte-
rès és que el 18,3% de les persones afectades 
havien nascut fora de l’Estat espanyol –més 
les dones (21,6% de les dones i 13,1% dels 
homes)–, sobretot en països sud-americans (el 
9,5% dels casos).
Els problemes de salut relacionats amb el tre-
ball més notificats durant 2008 van ser, tal com 
s’observa en la Figura 2, els trastorns mentals 
i del comportament que van suposar el 63,4% 
dels casos, mentre que el segon grup més fre-
qüent va ser el dels trastorns musculesquelètics 
(21,5%). No hi va haver diferències entre sexes 
quant a la distribució per diagnòstics. En relació 
a 2007 la proporció de casos va ser molt similar, 
però destaca l’augment en el nombre de tots 
dos grups (267 i 333 casos de salut mental i 86 i 
113 trastorns musculesquelètics, els anys 2007 
i 2008, respectivament).
Els trastorns de salut mental van ser més els 
freqüents en ocupacions no manuals (82,4% 
del casos notificats en aquestes ocupacions), 
sobretot entre els i les professionals de suport 
(28,5% de tots aquests problemes de salut), 
mentre que entre persones en ocupacions 
manuals la freqüència d’aquestes patologies va 
ser similar a la dels trastorns no mentals (48,3% i 
51,7%, respectivament). En relació als trastorns 
musculesquelètics, els segons més freqüents, 
el 82,3% van afectar a persones en ocupacions 
manuals, especialment a personal dels serveis i 
comerç entre les dones (40% d’aquestes malal-
ties diagnosticades en dones) i els treballadors 
de la indústria, construcció i mineria, entre els 
homes (39,6% de tots els casos de trastorns 
musculesquelètics en homes).
Al tenir en compte el pes relatiu dels trastorns 
notificats des de 2001, s’observa que després 
d’un augment molt important dels trastorns 
mentals fins l’any 2004, quan van suposar tres 
quartes parts de tots els trastorns, els darrers 
quatre anys ha anat disminuint el seu pes rela-
tiu, mantenint-se els dos darrers anys al voltant 
del 64%. En sentit contrari, la notificació de 
trastorns musculesquelètics, que havien dismi-
nuït fins el 2004, va augmentar de forma molt 
important l’any 2005, mantenint-se la tendència 
a l’augment els dos darrers, encara que de 
manera molt menys accentuada. Es pot obser-
var l’evolució dels diagnòstics des de l’any 2001 
a la Figura 3.
Tres quartes parts dels casos (76,4%) estaven 
en incapacitat temporal en el moment de la 
notificació, amb una major freqüència entre els 
casos de trastorns de salut mental (83,2%) en 
comparació als altres diagnòstics (64,6%). 
Descripció dels centres 
notificadors
El nombre de centres notificadors va augmentar 
en 4 respecte l’any anterior; així mateix hi va 
haver un petit increment en la proporció d’EAP 
notificadors, de manera que enguany van ser el 
95,6% dels equips de la ciutat que van notificar 
algun cas. Més de la meitat (54%) van notificar 
més de 10 casos, sent els que en van notificar 
més Numància amb 20 i La Sagrera amb 18. 
D’altra banda, tots els casos excepte dos van 
ser notificats per EAP. En la Figura 4 es pot 
observar la distribució de casos segons el cen-
tre notificador.
Descripció de l’estudi de casos
Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
durant l’any (el 55,6% dels trastorns de salut 
mental i el 86,5% dels altres diagnòstics, el 
que va suposar una disminució del 8,8% dels 
primers i un augment del 6,8% dels segons, 
en relació a 2007). Al llarg de l’any es van rea-
litzar 261 visites a pacients per tal d’estudiar 
el cas (un 2,8% més que en 2007). El 70,4% 
d’aquestes visites corresponien a trastorns de 
salut mental. Al llarg de l’any es van realitzar 
342 informes de casos estudiats que es van 
adreçar al metge de capçalera amb una còpia 
al pacient; respecte 2007 el nombre d’informes 
es va incrementar en un 20%. Finalment, en el 
56,3% dels casos notificats es va fer una reco-
manació d’intervenció d’altres agents: servei de 
prevenció (23,8%), Inspecció de Treball (11,6%), 
assessorament legal (18,7%) i ICAM (16,4%).
En la meitat dels casos estudiats a la USL, el 
temps total, és a dir entre la rebuda de la noti-
ficació i la sortida de l’informe cap al metge 
de capçalera va ser de fins a 44,5 dies, el que 
suposa una reducció de 13,5 dies en relació a 
l’any anterior. Al tenir en compte el diagnòstic 
s’observa que el temps empleat en els trastorns 
de salut mental va ser molt superior al dels 
altres casos, amb 87 i 13 dies de temps medià, 
respectivament. En relació a l’any anterior el 
temps va augmentar en els primers i disminuir 
en els segons (67 i 35 dies de mediana, respec-
tivament).
La major durada dels casos de salut mental 
està relacionada amb l’aplicació del protocol 
d’estudi d’aquests casos, que inclou la tramesa 
d’un qüestionari al pacient per tal de recollir 
informació, el més exhaustiva possible, per l’es-
tudi del cas. Quan es rep la resposta es torna 
a contactar amb el pacient per concertar un 
dia d’entrevista. En aquest procés els pacients 
van trigar una mediana de 19 dies en retornar 
el qüestionari, la USL en fer la visita 56 dies i en 
elaborar i enviar l’informe 2 dies. Aquests temps 
s’han mantingut molt similars als de l’any ante-
rior, excepte el temps d’espera de visita (des que 
es rep el qüestionari i es realitza l’entrevista) que 
va augmentar respecte 2007, mantenint-se però 
significativament inferior al de l’any 2006 (33,5 i 
70 dies de mediana, respectivament). Probable-
ment l’augment d’aquest temps està relacionat 
amb l’increment en el nombre de casos. Quant 
a la resta de diagnòstics en els què es va fer 
una visita, el temps medià entre la notificació i 
aquesta va ser de 13 dies, mentre que la visita i 
la sortida de l’informe es va fer el mateix dia en 
la meitat dels casos. Així com l’any 2007 va aug-
mentar el temps d’espera de visita, la disminució 
de 2008 ha estat molt significativa, reduint-se 
també en relació a l’any 2006 (l’any 2006 es va 
trigar una mitjana de 30,5 dies i el 2007 de 41).
El motiu principal de no realitzar l’estudi va ser 
el rebuig del propi pacient (en els casos de tras-
torns de salut mental el 78% van contestar el 
qüestionari però van rebutjar prosseguir l’estudi 
amb la visita, el 18% van acceptar la visita però 
no es van presentar i la resta van rebutjar l’estu-
di des de bon començament). 
En el marc de la instrucció de l’ICAM per a la 
determinació de contingències, es van derivar 
23 casos a la Inspecció de Treball (ITSS), dels 
quals s’havien rebut 17 informes en el moment 
de redactar aquest resum. El temps medià total 
d’aquests casos va ser de 154 dies (120 pels 
trastorns diferents als de salut mental i 284 pels 
dos casos de problemes de salut mental). Tenint 
en compte que la major part d’aquests casos 
són estudiats conjuntament amb personal tèc-
nic del Centre de Seguretat i Salut Laboral 
de Barcelona (CSSLB), al comparar els casos 
derivats directament al CSSLB des de la USL 
(els dels darrers anys, doncs el 2008 no se’n va 
derivar cap), es fa palesa una important dismi-
nució del temps d’estudi (la mediana de temps 
total dels casos estudiats pel CSSLB dels què 
es va rebre l’informe al llarg de 2007 va ser de 
531 dies pels informes mèdics i de 584 pels 
informes amb estudi del lloc de treball –similar 
a l’any 2006, en què va ser de 560 en ambdós 
casos–) pels casos que inclouen la investigació 
del lloc de treball en l’empresa. 
l’activitat del 
sistema de 
vigilància durant 
2008 s’ha 
caracteritzat pel 
creixement i la 
millora de 
l’efectivitat, amb 
increment del 
nombre de casos, 
d’informes emesos 
i disminució del 
temps d’estudi. 
Aquest darrer, 
però, ha augmentat 
en els trastorns de 
salut mental
la major 
proporció de 
trastorns de salut 
mental, de dones  
i de personal de 
suport, continuen 
sent les 
característiques 
dels casos 
notificats. 
enguany també 
destaquen les 
treballadores de 
serveis i comerç  
i els treballadors 
qualificats de la 
indústria i 
construcció
el 18,3% de 
les persones 
afectades 
havien nascut 
fora de 
l’estat 
espanyol 
(21,6% del 
casos 
femenins i 
13,1% dels 
masculins)
Figura 1. Distribució dels casos notificats segons ocupació i sexe. 2008.
 Personal no qualificat
 Operadors/es instal·lacions 
i maquinària
Personal indústria, 
construcció i mineria
Personal agricultura i pesca
Personal serveis i comerç
Personal administratiu
Professionals de suport
Professionals ciència i intel·lectuals
Direcció empreses
0 20 40 60 80 100  %
 Dones
 Homes
37
25
23
34
12
47
3
79
29
46
11
77
34
42
16
3
7
Figura 2. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic. 2008.
Trastorns mentals  333
Sistema musculesquelètic  113
Sistema respiratori  14
Sistema nerviós  14
Traumatismes i enverinaments  15
Ull i annexes  9
Pell i teixit subcutani  13
Símptomes i signes  9
Altres  5
%
600
500 
400
300
200
100
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
48
76
162
192
322
401 415
525
Figura 3. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic i any de notificació. 2001-2008.
 Altres
 Traumatismes i enverinaments
 M. de la pell
 M. sistema nerviós
 Trt. mentals i del comportament
 M. del sistema respiratori
 Trt. musculesquelètics
C
as
c 
An
tic
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
B
ar
ce
lo
ne
ta
Sa
nt
 A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
Po
bl
e 
Se
c
Pg
. d
e 
Sa
nt
 J
oa
n
R
os
se
lló
-2
C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t (
2E
AP
)
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
 (2
 E
AP
)
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
M
ar
c 
Au
re
li-
5A
El
 C
ar
m
el
H
or
ta
-7
D
H
or
ta
-7
F
Sa
nt
 R
af
ae
l
Sa
rd
en
ya
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
iu
ta
t M
er
id
ia
na
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u 
(2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Vi
a 
B
ar
ci
no
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ilia
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
Sa
rri
à
La
rra
rd
 (2
 E
AP
)
La
 M
ar
in
a
C
AP
 II
 M
ar
ag
al
l
35
30
25
20
15
10
5
0
Figura 4. Distribució de casos notificats al sistema segons el centre notificador. 2008. 
N
respectivament). Entre les dones, les més fre-
qüents van ser el comerç i reparacions (19,1% 
dels casos femenins), les indústries manufactu-
reres (18,5%) i les activitats immobiliàries i de 
lloguer (14,1%).
Un 19,4% de les dones treballaven en empreses 
de fora de Barcelona, mentre que els homes 
n’eren un 30,6%. La majoria de casos (83,4%) 
tenien contractes indefinits, el 11,2% temporals 
i el 4,2% estaven en atur. Una altra dada d’inte-
rès és que el 18,3% de les persones afectades 
havien nascut fora de l’Estat espanyol –més 
les dones (21,6% de les dones i 13,1% dels 
homes)–, sobretot en països sud-americans (el 
9,5% dels casos).
Els problemes de salut relacionats amb el tre-
ball més notificats durant 2008 van ser, tal com 
s’observa en la Figura 2, els trastorns mentals 
i del comportament que van suposar el 63,4% 
dels casos, mentre que el segon grup més fre-
qüent va ser el dels trastorns musculesquelètics 
(21,5%). No hi va haver diferències entre sexes 
quant a la distribució per diagnòstics. En relació 
a 2007 la proporció de casos va ser molt similar, 
però destaca l’augment en el nombre de tots 
dos grups (267 i 333 casos de salut mental i 86 i 
113 trastorns musculesquelètics, els anys 2007 
i 2008, respectivament).
Els trastorns de salut mental van ser més els 
freqüents en ocupacions no manuals (82,4% 
del casos notificats en aquestes ocupacions), 
sobretot entre els i les professionals de suport 
(28,5% de tots aquests problemes de salut), 
mentre que entre persones en ocupacions 
manuals la freqüència d’aquestes patologies va 
ser similar a la dels trastorns no mentals (48,3% i 
51,7%, respectivament). En relació als trastorns 
musculesquelètics, els segons més freqüents, 
el 82,3% van afectar a persones en ocupacions 
manuals, especialment a personal dels serveis i 
comerç entre les dones (40% d’aquestes malal-
ties diagnosticades en dones) i els treballadors 
de la indústria, construcció i mineria, entre els 
homes (39,6% de tots els casos de trastorns 
musculesquelètics en homes).
Al tenir en compte el pes relatiu dels trastorns 
notificats des de 2001, s’observa que després 
d’un augment molt important dels trastorns 
mentals fins l’any 2004, quan van suposar tres 
quartes parts de tots els trastorns, els darrers 
quatre anys ha anat disminuint el seu pes rela-
tiu, mantenint-se els dos darrers anys al voltant 
del 64%. En sentit contrari, la notificació de 
trastorns musculesquelètics, que havien dismi-
nuït fins el 2004, va augmentar de forma molt 
important l’any 2005, mantenint-se la tendència 
a l’augment els dos darrers, encara que de 
manera molt menys accentuada. Es pot obser-
var l’evolució dels diagnòstics des de l’any 2001 
a la Figura 3.
Tres quartes parts dels casos (76,4%) estaven 
en incapacitat temporal en el moment de la 
notificació, amb una major freqüència entre els 
casos de trastorns de salut mental (83,2%) en 
comparació als altres diagnòstics (64,6%). 
Descripció dels centres 
notificadors
El nombre de centres notificadors va augmentar 
en 4 respecte l’any anterior; així mateix hi va 
haver un petit increment en la proporció d’EAP 
notificadors, de manera que enguany van ser el 
95,6% dels equips de la ciutat que van notificar 
algun cas. Més de la meitat (54%) van notificar 
més de 10 casos, sent els que en van notificar 
més Numància amb 20 i La Sagrera amb 18. 
D’altra banda, tots els casos excepte dos van 
ser notificats per EAP. En la Figura 4 es pot 
observar la distribució de casos segons el cen-
tre notificador.
Descripció de l’estudi de casos
Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
durant l’any (el 55,6% dels trastorns de salut 
mental i el 86,5% dels altres diagnòstics, el 
que va suposar una disminució del 8,8% dels 
primers i un augment del 6,8% dels segons, 
en relació a 2007). Al llarg de l’any es van rea-
litzar 261 visites a pacients per tal d’estudiar 
el cas (un 2,8% més que en 2007). El 70,4% 
d’aquestes visites corresponien a trastorns de 
salut mental. Al llarg de l’any es van realitzar 
342 informes de casos estudiats que es van 
adreçar al metge de capçalera amb una còpia 
al pacient; respecte 2007 el nombre d’informes 
es va incrementar en un 20%. Finalment, en el 
56,3% dels casos notificats es va fer una reco-
manació d’intervenció d’altres agents: servei de 
prevenció (23,8%), Inspecció de Treball (11,6%), 
assessorament legal (18,7%) i ICAM (16,4%).
En la meitat dels casos estudiats a la USL, el 
temps total, és a dir entre la rebuda de la noti-
ficació i la sortida de l’informe cap al metge 
de capçalera va ser de fins a 44,5 dies, el que 
suposa una reducció de 13,5 dies en relació a 
l’any anterior. Al tenir en compte el diagnòstic 
s’observa que el temps empleat en els trastorns 
de salut mental va ser molt superior al dels 
altres casos, amb 87 i 13 dies de temps medià, 
respectivament. En relació a l’any anterior el 
temps va augmentar en els primers i disminuir 
en els segons (67 i 35 dies de mediana, respec-
tivament).
La major durada dels casos de salut mental 
està relacionada amb l’aplicació del protocol 
d’estudi d’aquests casos, que inclou la tramesa 
d’un qüestionari al pacient per tal de recollir 
informació, el més exhaustiva possible, per l’es-
tudi del cas. Quan es rep la resposta es torna 
a contactar amb el pacient per concertar un 
dia d’entrevista. En aquest procés els pacients 
van trigar una mediana de 19 dies en retornar 
el qüestionari, la USL en fer la visita 56 dies i en 
elaborar i enviar l’informe 2 dies. Aquests temps 
s’han mantingut molt similars als de l’any ante-
rior, excepte el temps d’espera de visita (des que 
es rep el qüestionari i es realitza l’entrevista) que 
va augmentar respecte 2007, mantenint-se però 
significativament inferior al de l’any 2006 (33,5 i 
70 dies de mediana, respectivament). Probable-
ment l’augment d’aquest temps està relacionat 
amb l’increment en el nombre de casos. Quant 
a la resta de diagnòstics en els què es va fer 
una visita, el temps medià entre la notificació i 
aquesta va ser de 13 dies, mentre que la visita i 
la sortida de l’informe es va fer el mateix dia en 
la meitat dels casos. Així com l’any 2007 va aug-
mentar el temps d’espera de visita, la disminució 
de 2008 ha estat molt significativa, reduint-se 
també en relació a l’any 2006 (l’any 2006 es va 
trigar una mitjana de 30,5 dies i el 2007 de 41).
El motiu principal de no realitzar l’estudi va ser 
el rebuig del propi pacient (en els casos de tras-
torns de salut mental el 78% van contestar el 
qüestionari però van rebutjar prosseguir l’estudi 
amb la visita, el 18% van acceptar la visita però 
no es van presentar i la resta van rebutjar l’estu-
di des de bon començament). 
En el marc de la instrucció de l’ICAM per a la 
determinació de contingències, es van derivar 
23 casos a la Inspecció de Treball (ITSS), dels 
quals s’havien rebut 17 informes en el moment 
de redactar aquest resum. El temps medià total 
d’aquests casos va ser de 154 dies (120 pels 
trastorns diferents als de salut mental i 284 pels 
dos casos de problemes de salut mental). Tenint 
en compte que la major part d’aquests casos 
són estudiats conjuntament amb personal tèc-
nic del Centre de Seguretat i Salut Laboral 
de Barcelona (CSSLB), al comparar els casos 
derivats directament al CSSLB des de la USL 
(els dels darrers anys, doncs el 2008 no se’n va 
derivar cap), es fa palesa una important dismi-
nució del temps d’estudi (la mediana de temps 
total dels casos estudiats pel CSSLB dels què 
es va rebre l’informe al llarg de 2007 va ser de 
531 dies pels informes mèdics i de 584 pels 
informes amb estudi del lloc de treball –similar 
a l’any 2006, en què va ser de 560 en ambdós 
casos–) pels casos que inclouen la investigació 
del lloc de treball en l’empresa. 
l’activitat del 
sistema de 
vigilància durant 
2008 s’ha 
caracteritzat pel 
creixement i la 
millora de 
l’efectivitat, amb 
increment del 
nombre de casos, 
d’informes emesos 
i disminució del 
temps d’estudi. 
Aquest darrer, 
però, ha augmentat 
en els trastorns de 
salut mental
la major 
proporció de 
trastorns de salut 
mental, de dones  
i de personal de 
suport, continuen 
sent les 
característiques 
dels casos 
notificats. 
enguany també 
destaquen les 
treballadores de 
serveis i comerç  
i els treballadors 
qualificats de la 
indústria i 
construcció
el 18,3% de 
les persones 
afectades 
havien nascut 
fora de 
l’estat 
espanyol 
(21,6% del 
casos 
femenins i 
13,1% dels 
masculins)
Figura 1. Distribució dels casos notificats segons ocupació i sexe. 2008.
 Personal no qualificat
 Operadors/es instal·lacions 
i maquinària
Personal indústria, 
construcció i mineria
Personal agricultura i pesca
Personal serveis i comerç
Personal administratiu
Professionals de suport
Professionals ciència i intel·lectuals
Direcció empreses
0 20 40 60 80 100  %
 Dones
 Homes
37
25
23
34
12
47
3
79
29
46
11
77
34
42
16
3
7
Figura 2. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic. 2008.
Trastorns mentals  333
Sistema musculesquelètic  113
Sistema respiratori  14
Sistema nerviós  14
Traumatismes i enverinaments  15
Ull i annexes  9
Pell i teixit subcutani  13
Símptomes i signes  9
Altres  5
%
600
500 
400
300
200
100
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
48
76
162
192
322
401 415
525
Figura 3. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic i any de notificació. 2001-2008.
 Altres
 Traumatismes i enverinaments
 M. de la pell
 M. sistema nerviós
 Trt. mentals i del comportament
 M. del sistema respiratori
 Trt. musculesquelètics
C
as
c 
An
tic
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
B
ar
ce
lo
ne
ta
Sa
nt
 A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
Po
bl
e 
Se
c
Pg
. d
e 
Sa
nt
 J
oa
n
R
os
se
lló
-2
C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t (
2E
AP
)
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
 (2
 E
AP
)
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
M
ar
c 
Au
re
li-
5A
El
 C
ar
m
el
H
or
ta
-7
D
H
or
ta
-7
F
Sa
nt
 R
af
ae
l
Sa
rd
en
ya
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
iu
ta
t M
er
id
ia
na
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u 
(2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Vi
a 
B
ar
ci
no
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ilia
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
Sa
rri
à
La
rra
rd
 (2
 E
AP
)
La
 M
ar
in
a
C
AP
 II
 M
ar
ag
al
l
35
30
25
20
15
10
5
0
Figura 4. Distribució de casos notificats al sistema segons el centre notificador. 2008. 
N
respectivament). Entre les dones, les més fre-
qüents van ser el comerç i reparacions (19,1% 
dels casos femenins), les indústries manufactu-
reres (18,5%) i les activitats immobiliàries i de 
lloguer (14,1%).
Un 19,4% de les dones treballaven en empreses 
de fora de Barcelona, mentre que els homes 
n’eren un 30,6%. La majoria de casos (83,4%) 
tenien contractes indefinits, el 11,2% temporals 
i el 4,2% estaven en atur. Una altra dada d’inte-
rès és que el 18,3% de les persones afectades 
havien nascut fora de l’Estat espanyol –més 
les dones (21,6% de les dones i 13,1% dels 
homes)–, sobretot en països sud-americans (el 
9,5% dels casos).
Els problemes de salut relacionats amb el tre-
ball més notificats durant 2008 van ser, tal com 
s’observa en la Figura 2, els trastorns mentals 
i del comportament que van suposar el 63,4% 
dels casos, mentre que el segon grup més fre-
qüent va ser el dels trastorns musculesquelètics 
(21,5%). No hi va haver diferències entre sexes 
quant a la distribució per diagnòstics. En relació 
a 2007 la proporció de casos va ser molt similar, 
però destaca l’augment en el nombre de tots 
dos grups (267 i 333 casos de salut mental i 86 i 
113 trastorns musculesquelètics, els anys 2007 
i 2008, respectivament).
Els trastorns de salut mental van ser més els 
freqüents en ocupacions no manuals (82,4% 
del casos notificats en aquestes ocupacions), 
sobretot entre els i les professionals de suport 
(28,5% de tots aquests problemes de salut), 
mentre que entre persones en ocupacions 
manuals la freqüència d’aquestes patologies va 
ser similar a la dels trastorns no mentals (48,3% i 
51,7%, respectivament). En relació als trastorns 
musculesquelètics, els segons més freqüents, 
el 82,3% van afectar a persones en ocupacions 
manuals, especialment a personal dels serveis i 
comerç entre les dones (40% d’aquestes malal-
ties diagnosticades en dones) i els treballadors 
de la indústria, construcció i mineria, entre els 
homes (39,6% de tots els casos de trastorns 
musculesquelètics en homes).
Al tenir en compte el pes relatiu dels trastorns 
notificats des de 2001, s’observa que després 
d’un augment molt important dels trastorns 
mentals fins l’any 2004, quan van suposar tres 
quartes parts de tots els trastorns, els darrers 
quatre anys ha anat disminuint el seu pes rela-
tiu, mantenint-se els dos darrers anys al voltant 
del 64%. En sentit contrari, la notificació de 
trastorns musculesquelètics, que havien dismi-
nuït fins el 2004, va augmentar de forma molt 
important l’any 2005, mantenint-se la tendència 
a l’augment els dos darrers, encara que de 
manera molt menys accentuada. Es pot obser-
var l’evolució dels diagnòstics des de l’any 2001 
a la Figura 3.
Tres quartes parts dels casos (76,4%) estaven 
en incapacitat temporal en el moment de la 
notificació, amb una major freqüència entre els 
casos de trastorns de salut mental (83,2%) en 
comparació als altres diagnòstics (64,6%). 
Descripció dels centres 
notificadors
El nombre de centres notificadors va augmentar 
en 4 respecte l’any anterior; així mateix hi va 
haver un petit increment en la proporció d’EAP 
notificadors, de manera que enguany van ser el 
95,6% dels equips de la ciutat que van notificar 
algun cas. Més de la meitat (54%) van notificar 
més de 10 casos, sent els que en van notificar 
més Numància amb 20 i La Sagrera amb 18. 
D’altra banda, tots els casos excepte dos van 
ser notificats per EAP. En la Figura 4 es pot 
observar la distribució de casos segons el cen-
tre notificador.
Descripció de l’estudi de casos
Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
durant l’any (el 55,6% dels trastorns de salut 
mental i el 86,5% dels altres diagnòstics, el 
que va suposar una disminució del 8,8% dels 
primers i un augment del 6,8% dels segons, 
en relació a 2007). Al llarg de l’any es van rea-
litzar 261 visites a pacients per tal d’estudiar 
el cas (un 2,8% més que en 2007). El 70,4% 
d’aquestes visites corresponien a trastorns de 
salut mental. Al llarg de l’any es van realitzar 
342 informes de casos estudiats que es van 
adreçar al metge de capçalera amb una còpia 
al pacient; respecte 2007 el nombre d’informes 
es va incrementar en un 20%. Finalment, en el 
56,3% dels casos notificats es va fer una reco-
manació d’intervenció d’altres agents: servei de 
prevenció (23,8%), Inspecció de Treball (11,6%), 
assessorament legal (18,7%) i ICAM (16,4%).
En la meitat dels casos estudiats a la USL, el 
temps total, és a dir entre la rebuda de la noti-
ficació i la sortida de l’informe cap al metge 
de capçalera va ser de fins a 44,5 dies, el que 
suposa una reducció de 13,5 dies en relació a 
l’any anterior. Al tenir en compte el diagnòstic 
s’observa que el temps empleat en els trastorns 
de salut mental va ser molt superior al dels 
altres casos, amb 87 i 13 dies de temps medià, 
respectivament. En relació a l’any anterior el 
temps va augmentar en els primers i disminuir 
en els segons (67 i 35 dies de mediana, respec-
tivament).
La major durada dels casos de salut mental 
està relacionada amb l’aplicació del protocol 
d’estudi d’aquests casos, que inclou la tramesa 
d’un qüestionari al pacient per tal de recollir 
informació, el més exhaustiva possible, per l’es-
tudi del cas. Quan es rep la resposta es torna 
a contactar amb el pacient per concertar un 
dia d’entrevista. En aquest procés els pacients 
van trigar una mediana de 19 dies en retornar 
el qüestionari, la USL en fer la visita 56 dies i en 
elaborar i enviar l’informe 2 dies. Aquests temps 
s’han mantingut molt similars als de l’any ante-
rior, excepte el temps d’espera de visita (des que 
es rep el qüestionari i es realitza l’entrevista) que 
va augmentar respecte 2007, mantenint-se però 
significativament inferior al de l’any 2006 (33,5 i 
70 dies de mediana, respectivament). Probable-
ment l’augment d’aquest temps està relacionat 
amb l’increment en el nombre de casos. Quant 
a la resta de diagnòstics en els què es va fer 
una visita, el temps medià entre la notificació i 
aquesta va ser de 13 dies, mentre que la visita i 
la sortida de l’informe es va fer el mateix dia en 
la meitat dels casos. Així com l’any 2007 va aug-
mentar el temps d’espera de visita, la disminució 
de 2008 ha estat molt significativa, reduint-se 
també en relació a l’any 2006 (l’any 2006 es va 
trigar una mitjana de 30,5 dies i el 2007 de 41).
El motiu principal de no realitzar l’estudi va ser 
el rebuig del propi pacient (en els casos de tras-
torns de salut mental el 78% van contestar el 
qüestionari però van rebutjar prosseguir l’estudi 
amb la visita, el 18% van acceptar la visita però 
no es van presentar i la resta van rebutjar l’estu-
di des de bon començament). 
En el marc de la instrucció de l’ICAM per a la 
determinació de contingències, es van derivar 
23 casos a la Inspecció de Treball (ITSS), dels 
quals s’havien rebut 17 informes en el moment 
de redactar aquest resum. El temps medià total 
d’aquests casos va ser de 154 dies (120 pels 
trastorns diferents als de salut mental i 284 pels 
dos casos de problemes de salut mental). Tenint 
en compte que la major part d’aquests casos 
són estudiats conjuntament amb personal tèc-
nic del Centre de Seguretat i Salut Laboral 
de Barcelona (CSSLB), al comparar els casos 
derivats directament al CSSLB des de la USL 
(els dels darrers anys, doncs el 2008 no se’n va 
derivar cap), es fa palesa una important dismi-
nució del temps d’estudi (la mediana de temps 
total dels casos estudiats pel CSSLB dels què 
es va rebre l’informe al llarg de 2007 va ser de 
531 dies pels informes mèdics i de 584 pels 
informes amb estudi del lloc de treball –similar 
a l’any 2006, en què va ser de 560 en ambdós 
casos–) pels casos que inclouen la investigació 
del lloc de treball en l’empresa. 
l’activitat del 
sistema de 
vigilància durant 
2008 s’ha 
caracteritzat pel 
creixement i la 
millora de 
l’efectivitat, amb 
increment del 
nombre de casos, 
d’informes emesos 
i disminució del 
temps d’estudi. 
Aquest darrer, 
però, ha augmentat 
en els trastorns de 
salut mental
la major 
proporció de 
trastorns de salut 
mental, de dones  
i de personal de 
suport, continuen 
sent les 
característiques 
dels casos 
notificats. 
enguany també 
destaquen les 
treballadores de 
serveis i comerç  
i els treballadors 
qualificats de la 
indústria i 
construcció
el 18,3% de 
les persones 
afectades 
havien nascut 
fora de 
l’estat 
espanyol 
(21,6% del 
casos 
femenins i 
13,1% dels 
masculins)
Figura 1. Distribució dels casos notificats segons ocupació i sexe. 2008.
 Personal no qualificat
 Operadors/es instal·lacions 
i maquinària
Personal indústria, 
construcció i mineria
Personal agricultura i pesca
Personal serveis i comerç
Personal administratiu
Professionals de suport
Professionals ciència i intel·lectuals
Direcció empreses
0 20 40 60 80 100  %
 Dones
 Homes
37
25
23
34
12
47
3
79
29
46
11
77
34
42
16
3
7
Figura 2. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic. 2008.
Trastorns mentals  333
Sistema musculesquelètic  113
Sistema respiratori  14
Sistema nerviós  14
Traumatismes i enverinaments  15
Ull i annexes  9
Pell i teixit subcutani  13
Símptomes i signes  9
Altres  5
%
600
500 
400
300
200
100
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
48
76
162
192
322
401 415
525
Figura 3. Distribució dels casos notificats segons diagnòstic i any de notificació. 2001-2008.
 Altres
 Traumatismes i enverinaments
 M. de la pell
 M. sistema nerviós
 Trt. mentals i del comportament
 M. del sistema respiratori
 Trt. musculesquelètics
C
as
c 
An
tic
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
B
ar
ce
lo
ne
ta
Sa
nt
 A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
Po
bl
e 
Se
c
Pg
. d
e 
Sa
nt
 J
oa
n
R
os
se
lló
-2
C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t (
2E
AP
)
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
 (2
 E
AP
)
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
M
ar
c 
Au
re
li-
5A
El
 C
ar
m
el
H
or
ta
-7
D
H
or
ta
-7
F
Sa
nt
 R
af
ae
l
Sa
rd
en
ya
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
iu
ta
t M
er
id
ia
na
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u 
(2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Vi
a 
B
ar
ci
no
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ilia
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
Sa
rri
à
La
rra
rd
 (2
 E
AP
)
La
 M
ar
in
a
C
AP
 II
 M
ar
ag
al
l
35
30
25
20
15
10
5
0
Figura 4. Distribució de casos notificats al sistema segons el centre notificador. 2008. 
N
Abril 
de 2009
TrebAll Al CAp
prevenció de malalties relacionades amb el treball
Descripció dels casos notificats
Durant l’any 2008 es van notificar 525 casos 
de trastorns de salut relacionats amb el treball, 
un 25,9% més que l’any anterior. El 60,8% van 
afectar dones, amb una edat mitjana una mica 
inferior a la dels homes (42,1 anys –DE=10,5– i 
44,1 anys –DE=11,3–, respectivament). 
Una quarta part de les dones treballaven 
com personal de serveis i comerç i una pro-
porció similar com professionals de suport 
(24,8% i 24,1%, respectivament), mentre que 
l’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) seguits 
dels professionals de suport i els operadors 
d’instal·lacions i maquinària (16,5% en amb-
dós casos). Les xifres absolutes es poden 
observar en la Figura 1.
A l'analitzar amb més detall les ocupacions 
s’observa que la més freqüent va ser la de 
professionals de suport a la gestió adminis-
trativa amb tasques administratives generals, 
amb el 7,3% dels casos ocorreguts entre els 
homes i el 17,6% entre les dones. Entre els 
primers, la següent ocupació més freqüent va 
ser la de peons del transport i descarregadors 
(4,9%) seguida de cambrers i bàrmans (4,4%); 
entre les dones les dependentes i exhibidores 
en botigues, magatzems, quioscos i mercats 
(10,3%) seguides del personal de neteja d’ofi-
cines, hotels i altres treballadores assimilades 
(7,5%).
Entre els homes, l’activitat econòmica més 
freqüent va ser la de les indústries manufac-
tureres, en la què hi treballaven més d’una 
quarta part dels casos masculins, seguida 
del transport i la construcció (11,7% i 10,2%, 
Entre gener i març de 2009 es van notificar 133 casos al Sistema de Vigilància de Malalties 
Relacionades amb el Treball. L’edat mitjana va ser de 42,5 anys (DE=11,3) i gairebé dues ter-
ceres parts (63,2%) es van produir en dones. Professionals de suport i personal del serveis i 
comerç van ser les ocupacions més freqüents en ambdós sexes; entre els homes també van ser 
freqüents els treballadors no qualificats. Respecte el país d’origen, una cinquena part havien 
nascut fora de l’Estat.
Més de dos terços de la patologia notificada (69,2%) va ser de tipus ansiós-depressiva (60 casos 
en dones i 32 en homes), mentre que els trastorns musculesquelètics van suposar el 16% dels 
casos notificats (14 en dones i 7 en homes). Un 27,8% de les empreses on treballaven els casos 
estaven localitzades fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació 
indefinida (89,3%), amb un 7,6% dels pacients amb treballs temporals. Finalment, el 81,7% 
dels treballadors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal.
Durant aquest trimestre es van visitar 43 persones en la USL per tal d’estudiar el cas.
els casos del trimestre
64
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat
www.aspb.cat
Coordinació: Lucía Artazcoz, 
Imma Cortès i Ana Sánchez
Avaluació del sistema de vigilància epidemiològica de 
malalties relacionades amb el treball Treball al CAP 2008
Conclusions
•  Durant 2008 es van notificar 525 casos, un 
25,9% més que l’any anterior. 
•  La proporció de dones va ser del 60,8%, 
l’edat mitjana de 42,1 –DE=10,5– i 44,1 anys 
–DE=11,3– (dones i homes, respectivament) 
i un 18,3% de les persones afectades havien 
nascut fora de l’Estat espanyol (21,6% del 
casos femenins i 13,1% dels masculins).
•  L’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) i entre 
les dones el personal de serveis i comerç 
i professionals de suport (24,8% i 24,1%, 
respectivament). 
•  L’activitat econòmica més freqüent entre les 
dones va ser el comerç i reparacions i les 
indústries manufactureres (19,1% i 18,5%, 
respectivament, dels casos ocorreguts en 
dones), mentre que en els homes va ser les 
indústries manufactureres (26,3%), el trans-
port (11,7%) i la construcció (10,2%). 
•  Un 30,6% dels homes treballaven en empre-
ses de fora de Barcelona, mentre que les 
dones n’eren el 19,4%.
•  Els trastorns més notificats van ser els de 
salut mental (63,4%) seguits pels muscu-
lesquelètics. Si bé les freqüències relatives 
van ser molt similars a l’any 2007, el nombre 
de casos va ser força superior en ambdós 
casos. 
•  Més d’una quarta part (28,5%) dels tras-
torns mentals es van produir en personal de 
suport, mentre que el 40% de les malalties 
musculesquelètiques ocorregudes en dones 
van donar-se en les treballadores de serveis 
i comerç i els treballadors de la indústria, 
construcció i mineria, entre els homes. 
•  Tres quartes parts dels casos estaven amb 
una incapacitat temporal en el moment de 
la notificació, sobretot els de salut mental 
(83,2%).
•  Van notificar casos el 95,6% dels EAP de la 
ciutat. Els equips que més casos van notifi-
car van ser Numància (20) i La Sagrera (18).
•  Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
(55,6% dels trastorns mentals i 86,5% dels 
altres diagnòstics), un 8,8% menys que el 
2007 els primers i un 6,8% més els segons. 
•  Es van realitzar 261 vistes i 342 informes 
(2,8% i 20% més, respectivament, que l’any 
anterior).
•  En el marc de la instrucció de l’ICAM per 
a la determinació de contingències, es van 
derivar 23 casos a la ITSS. 
•  En el 56,3% dels casos estudiats a la USL 
es van fer recomanacions a altres agents, 
sobretot al servei de prevenció. 
•  El temps medià d’estudi dels casos a la USL 
va ser de 44,5 dies, 13,5 menys que l’any 
anterior, augmentant el dels trastorns men-
tals i disminuint el de la resta de diagnòstics, 
en ambdós casos, degut sobretot a variaci-
ons en el temps d’espera de visita.
•  El motiu principal de no realitzar l’estudi dels 
casos va ser el rebuig del pacient; en els casos 
de salut mental, sobretot el rebuig a un visita 
un cop contestat i retornat el qüestionari. 
La característica principal del funcionament del 
sistema ha estat el creixement i la millora de 
l’efectivitat, doncs han augmentat notablement 
la notificació i la realització d’informes, mentre 
que ha disminuït el temps d’estudi dels casos. 
La tendència d’aquest darrer indicador ha estat 
diferent en els trastorns mentals, en els que ha 
augmentat en relació a l’any passat. 
Taula 3. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Gener-març 2009.
 
 
 
 
 
 
 
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
Vi
a 
R
om
a
R
os
se
lló
-2
C
Pa
re
 C
la
re
t 6
A
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
El
 C
ar
m
el
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u-
9D
 (2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ília
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
To
ta
l
Trt. musculesquelètics 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 21
M. del sistema respiratori 1 1 1 1 1 5
Trt. mentals i del comportament 2 1 1 1 1 2 1 3 4 1 6 4 5 1 4 4 1 1 1 1 4 5 3 3 1 2 1 1 1 2 3 5 1 2 1 1 3 3 2 2 3 94
M. sistema nerviós 1 1 1 3
M. de la pell 1 1 1 1 1 5
Traumatismes i enverinaments 1 1
Altres 2 1 1 4
Total 2 1 1 1 1 1 2 3 3 6 1 6 4 6 1 1 7 5 1 1 2 1 2 4 5 1 6 4 1 2 2 1 1 1 4 4 5 2 2 1 2 5 5 5 3 7 1 133
Taula 2. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Gener-març 2009.
	 Direcció		 Professionals	 Professionals	 Personal	 Personal	 Personal		 Personal	 Operadors/es	 Personal		 Desconegut	 Total	
	 empreses	 ciència	i	 suport	 Administratiu	 serveis	i	 	agricultura	 indústria	 instal·lacions	 no	qualificat	
	 	 intel·lectuals	 	 	 comerç	 i	pesca		 construcció	 i	maquinària	
	 	 	 	 	 	 	 i	mineria
Trt. musculesquelètics  1 3 1 2  1 7 6  21
M. del sistema respiratori  2     1  2  5
Trt. mentals i del comportament 4 10 29 11 24  4 4 6 2 94
M. sistema nerviós        1 2  3
M. de la pell  1 1 1   1  1  5
Traumatismes i enverinaments      1      1
Altres   1  1  1 1   4
Total 4 14 34 13 28  8 13 17 2 133
Taula 1. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Gener-març 2009.
 Homes
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. musculesquelètics  1 3 1 1 1 7
M. del sistema respiratori    1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament  5 15 8 6  34
M. sistema nerviós   1    1
M. de la pell  1  1   2
Traumatismes i enverinaments    1   1
Altres     1  1
Total  7 19 12 9 2 49
 Dones
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
  3 4 3 4  14
   1  1  2
 2 18 17 15 8  60
   2    2
   1  2  3
       
  1 2    3
 2 22 27 18 15  84
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha ela-
borat dos informes que tracten la relació del tre-
ball i la salut, des de dues perspectives diferents. 
Treball i salut a Barcelona (http://www.aspb.es/
quefem/docs/Treball%20i%20salut%20BCN.pdf) 
descriu l’estat de salut de la població de 16 a 64 
anys de la ciutat en relació al treball. Analitza 
diversos trastorns de salut a més de les lesions 
per accident de treball i malalties professionals, 
i també les conductes relacionades amb la salut, 
en bona part determinades per les condicions de 
treball. No només considera el treball remunerat 
sinó també el domèstic i familiar. Finalment, 
l’anàlisi es focalitza en les desigualtats de gènere 
i classe social.
El dossier Usos del temps i salut (http://www.
aspb.es/quefem/docs/usos%20del%20temps%2
0i%20salut.pdf) és un nou número de la col-
lecció Dossiers del Temps, editat per la regidoria 
d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. 
L’anàlisi es realitza des d’una perspectiva de 
gènere i tenint en compte el paper del nivell 
socio-econòmic i l’etapa del cicle vital, atès que 
les persones no trien de forma lliure els usos 
del temps, sinó que aquests vénen determinats 
en bona part per l’ordre social, pels recursos 
derivats de la posició socio-econòmica i pels 
recursos comunitaris a què es té accés. L’estudi 
considera dues esferes principals, la de la feina 
remunerada i la que té a veure amb els rols 
familiars i analitza tres indicadors de salut prin-
cipals (mala salut percebuda, mala salut mental, 
i presència de trastorns crònics) així com dues 
conductes relacionades amb la salut (hores de 
son i activitat física durant el temps de lleure), 
molt sensibles a la disponibilitat de temps.
NOTÍCIeS
Durant 2008 
han notificat 
casos 66 
eAp de 
barcelona, 
gairebé tots 
els de la 
ciutat
Abril 
de 2009
TrebAll Al CAp
prevenció de malalties relacionades amb el treball
Descripció dels casos notificats
Durant l’any 2008 es van notificar 525 casos 
de trastorns de salut relacionats amb el treball, 
un 25,9% més que l’any anterior. El 60,8% van 
afectar dones, amb una edat mitjana una mica 
inferior a la dels homes (42,1 anys –DE=10,5– i 
44,1 anys –DE=11,3–, respectivament). 
Una quarta part de les dones treballaven 
com personal de serveis i comerç i una pro-
porció similar com professionals de suport 
(24,8% i 24,1%, respectivament), mentre que 
l’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) seguits 
dels professionals de suport i els operadors 
d’instal·lacions i maquinària (16,5% en amb-
dós casos). Les xifres absolutes es poden 
observar en la Figura 1.
A l'analitzar amb més detall les ocupacions 
s’observa que la més freqüent va ser la de 
professionals de suport a la gestió adminis-
trativa amb tasques administratives generals, 
amb el 7,3% dels casos ocorreguts entre els 
homes i el 17,6% entre les dones. Entre els 
primers, la següent ocupació més freqüent va 
ser la de peons del transport i descarregadors 
(4,9%) seguida de cambrers i bàrmans (4,4%); 
entre les dones les dependentes i exhibidores 
en botigues, magatzems, quioscos i mercats 
(10,3%) seguides del personal de neteja d’ofi-
cines, hotels i altres treballadores assimilades 
(7,5%).
Entre els homes, l’activitat econòmica més 
freqüent va ser la de les indústries manufac-
tureres, en la què hi treballaven més d’una 
quarta part dels casos masculins, seguida 
del transport i la construcció (11,7% i 10,2%, 
Entre gener i març de 2009 es van notificar 133 casos al Sistema de Vigilància de Malalties 
Relacionades amb el Treball. L’edat mitjana va ser de 42,5 anys (DE=11,3) i gairebé dues ter-
ceres parts (63,2%) es van produir en dones. Professionals de suport i personal del serveis i 
comerç van ser les ocupacions més freqüents en ambdós sexes; entre els homes també van ser 
freqüents els treballadors no qualificats. Respecte el país d’origen, una cinquena part havien 
nascut fora de l’Estat.
Més de dos terços de la patologia notificada (69,2%) va ser de tipus ansiós-depressiva (60 casos 
en dones i 32 en homes), mentre que els trastorns musculesquelètics van suposar el 16% dels 
casos notificats (14 en dones i 7 en homes). Un 27,8% de les empreses on treballaven els casos 
estaven localitzades fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació 
indefinida (89,3%), amb un 7,6% dels pacients amb treballs temporals. Finalment, el 81,7% 
dels treballadors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal.
Durant aquest trimestre es van visitar 43 persones en la USL per tal d’estudiar el cas.
els casos del trimestre
64
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat
www.aspb.cat
Coordinació: Lucía Artazcoz, 
Imma Cortès i Ana Sánchez
Avaluació del sistema de vigilància epidemiològica de 
malalties relacionades amb el treball Treball al CAP 2008
Conclusions
•  Durant 2008 es van notificar 525 casos, un 
25,9% més que l’any anterior. 
•  La proporció de dones va ser del 60,8%, 
l’edat mitjana de 42,1 –DE=10,5– i 44,1 anys 
–DE=11,3– (dones i homes, respectivament) 
i un 18,3% de les persones afectades havien 
nascut fora de l’Estat espanyol (21,6% del 
casos femenins i 13,1% dels masculins).
•  L’ocupació més freqüent entre els homes va 
ser la de treballadors qualificats de la indús-
tria, construcció i mineria (22,8%) i entre 
les dones el personal de serveis i comerç 
i professionals de suport (24,8% i 24,1%, 
respectivament). 
•  L’activitat econòmica més freqüent entre les 
dones va ser el comerç i reparacions i les 
indústries manufactureres (19,1% i 18,5%, 
respectivament, dels casos ocorreguts en 
dones), mentre que en els homes va ser les 
indústries manufactureres (26,3%), el trans-
port (11,7%) i la construcció (10,2%). 
•  Un 30,6% dels homes treballaven en empre-
ses de fora de Barcelona, mentre que les 
dones n’eren el 19,4%.
•  Els trastorns més notificats van ser els de 
salut mental (63,4%) seguits pels muscu-
lesquelètics. Si bé les freqüències relatives 
van ser molt similars a l’any 2007, el nombre 
de casos va ser força superior en ambdós 
casos. 
•  Més d’una quarta part (28,5%) dels tras-
torns mentals es van produir en personal de 
suport, mentre que el 40% de les malalties 
musculesquelètiques ocorregudes en dones 
van donar-se en les treballadores de serveis 
i comerç i els treballadors de la indústria, 
construcció i mineria, entre els homes. 
•  Tres quartes parts dels casos estaven amb 
una incapacitat temporal en el moment de 
la notificació, sobretot els de salut mental 
(83,2%).
•  Van notificar casos el 95,6% dels EAP de la 
ciutat. Els equips que més casos van notifi-
car van ser Numància (20) i La Sagrera (18).
•  Es van estudiar el 67% dels casos notificats 
(55,6% dels trastorns mentals i 86,5% dels 
altres diagnòstics), un 8,8% menys que el 
2007 els primers i un 6,8% més els segons. 
•  Es van realitzar 261 vistes i 342 informes 
(2,8% i 20% més, respectivament, que l’any 
anterior).
•  En el marc de la instrucció de l’ICAM per 
a la determinació de contingències, es van 
derivar 23 casos a la ITSS. 
•  En el 56,3% dels casos estudiats a la USL 
es van fer recomanacions a altres agents, 
sobretot al servei de prevenció. 
•  El temps medià d’estudi dels casos a la USL 
va ser de 44,5 dies, 13,5 menys que l’any 
anterior, augmentant el dels trastorns men-
tals i disminuint el de la resta de diagnòstics, 
en ambdós casos, degut sobretot a variaci-
ons en el temps d’espera de visita.
•  El motiu principal de no realitzar l’estudi dels 
casos va ser el rebuig del pacient; en els casos 
de salut mental, sobretot el rebuig a un visita 
un cop contestat i retornat el qüestionari. 
La característica principal del funcionament del 
sistema ha estat el creixement i la millora de 
l’efectivitat, doncs han augmentat notablement 
la notificació i la realització d’informes, mentre 
que ha disminuït el temps d’estudi dels casos. 
La tendència d’aquest darrer indicador ha estat 
diferent en els trastorns mentals, en els que ha 
augmentat en relació a l’any passat. 
Taula 3. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Gener-març 2009.
 
 
 
 
 
 
 
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
Vi
a 
R
om
a
R
os
se
lló
-2
C
Pa
re
 C
la
re
t 6
A
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
Le
s 
C
or
ts
Sa
nt
 E
lie
s-
5B
El
 C
ar
m
el
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
Sa
nt
 A
nd
re
u-
9D
 (2
 E
AP
)
B
on
 P
as
to
r
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ília
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
M
U
FA
C
E
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
D
re
ta
 d
e 
l'E
ix
am
pl
e 
(2
 E
AP
)
La
rra
rd
To
ta
l
Trt. musculesquelètics 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 21
M. del sistema respiratori 1 1 1 1 1 5
Trt. mentals i del comportament 2 1 1 1 1 2 1 3 4 1 6 4 5 1 4 4 1 1 1 1 4 5 3 3 1 2 1 1 1 2 3 5 1 2 1 1 3 3 2 2 3 94
M. sistema nerviós 1 1 1 3
M. de la pell 1 1 1 1 1 5
Traumatismes i enverinaments 1 1
Altres 2 1 1 4
Total 2 1 1 1 1 1 2 3 3 6 1 6 4 6 1 1 7 5 1 1 2 1 2 4 5 1 6 4 1 2 2 1 1 1 4 4 5 2 2 1 2 5 5 5 3 7 1 133
Taula 2. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Gener-març 2009.
	 Direcció		 Professionals	 Professionals	 Personal	 Personal	 Personal		 Personal	 Operadors/es	 Personal		 Desconegut	 Total	
	 empreses	 ciència	i	 suport	 Administratiu	 serveis	i	 	agricultura	 indústria	 instal·lacions	 no	qualificat	
	 	 intel·lectuals	 	 	 comerç	 i	pesca		 construcció	 i	maquinària	
	 	 	 	 	 	 	 i	mineria
Trt. musculesquelètics  1 3 1 2  1 7 6  21
M. del sistema respiratori  2     1  2  5
Trt. mentals i del comportament 4 10 29 11 24  4 4 6 2 94
M. sistema nerviós        1 2  3
M. de la pell  1 1 1   1  1  5
Traumatismes i enverinaments      1      1
Altres   1  1  1 1   4
Total 4 14 34 13 28  8 13 17 2 133
Taula 1. Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Gener-març 2009.
 Homes
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. musculesquelètics  1 3 1 1 1 7
M. del sistema respiratori    1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament  5 15 8 6  34
M. sistema nerviós   1    1
M. de la pell  1  1   2
Traumatismes i enverinaments    1   1
Altres     1  1
Total  7 19 12 9 2 49
 Dones
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
  3 4 3 4  14
   1  1  2
 2 18 17 15 8  60
   2    2
   1  2  3
       
  1 2    3
 2 22 27 18 15  84
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha ela-
borat dos informes que tracten la relació del tre-
ball i la salut, des de dues perspectives diferents. 
Treball i salut a Barcelona (http://www.aspb.es/
quefem/docs/Treball%20i%20salut%20BCN.pdf) 
descriu l’estat de salut de la població de 16 a 64 
anys de la ciutat en relació al treball. Analitza 
diversos trastorns de salut a més de les lesions 
per accident de treball i malalties professionals, 
i també les conductes relacionades amb la salut, 
en bona part determinades per les condicions de 
treball. No només considera el treball remunerat 
sinó també el domèstic i familiar. Finalment, 
l’anàlisi es focalitza en les desigualtats de gènere 
i classe social.
El dossier Usos del temps i salut (http://www.
aspb.es/quefem/docs/usos%20del%20temps%2
0i%20salut.pdf) és un nou número de la col-
lecció Dossiers del Temps, editat per la regidoria 
d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. 
L’anàlisi es realitza des d’una perspectiva de 
gènere i tenint en compte el paper del nivell 
socio-econòmic i l’etapa del cicle vital, atès que 
les persones no trien de forma lliure els usos 
del temps, sinó que aquests vénen determinats 
en bona part per l’ordre social, pels recursos 
derivats de la posició socio-econòmica i pels 
recursos comunitaris a què es té accés. L’estudi 
considera dues esferes principals, la de la feina 
remunerada i la que té a veure amb els rols 
familiars i analitza tres indicadors de salut prin-
cipals (mala salut percebuda, mala salut mental, 
i presència de trastorns crònics) així com dues 
conductes relacionades amb la salut (hores de 
son i activitat física durant el temps de lleure), 
molt sensibles a la disponibilitat de temps.
NOTÍCIeS
Durant 2008 
han notificat 
casos 66 
eAp de 
barcelona, 
gairebé tots 
els de la 
ciutat