Gener 
de 2009
Treball al Cap
prevenció de malalties relacionades amb el treball
Es tracta d’una dona de 18 anys diagnosti-
cada de Sdre. ansiós-depressiva que tre-
ballava de dependenta en un forn de pa. El 
cas va ser notificat per l’EAP Sant Martí 10H. 
La pacient va començar a treballar-hi sense 
contracte en caps de setmana. Quatre mesos 
després va ser contractada com a auxiliar 
de venedora en horari de matins de dilluns a 
diumenge, amb un dia de festa setmanal; en 
total treballava 45 hores a la setmana. Un any 
després l’empresa va obrir un nou forn i va 
contractar una altra persona per cobrir el torn 
de tarda, a la qual la pacient va formar. Dos 
mesos després es va produir un atracament 
en el forn de pa estant sola la pacient, durant 
el què va ser amenaçada amb una navalla. No 
es va posar cap denúncia.
La seva feina consistia en atendre els clients, 
elaborar diferents productes (fornejar pa i 
pastes, fer entrepans), contactar amb pro-
veïdors, atendre telefònicament comandes i 
preparar-les i neteja diària (la neteja general la 
feia una altra persona). 
A partir de la informació aportada per la tre-
balladora es van identificar diferents riscos 
psicosocials que resumim a continuació:
exigències psicològiques
•  Havia de realitzar les tasques a gran velo-
citat, simultàniament i amb interrupcions 
constants (per exemple atendre els clients 
que anaven a la botiga, els que trucaven 
per telèfon i alhora estar atenta que no es 
cremessin les pastes posades al forn).
•  Treballava 45 hores setmanals i sovint havia 
d’allargar la jornada per poder acabar tota 
la feina. A més, sovint se li demanava sense 
previ avís que treballés per les tardes o el dia 
de festa, de manera que en diverses ocasi-
ons va estar vàries setmanes sense cap dia 
de descans. Quan va formar la nova treballa-
Entre octubre i desembre de 2008 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacio-
nades amb el Treball 138 casos, dels quals 89 van afectar dones. L’edat mitjana va ser de 41,8 
anys (DE=12,7) i les ocupacions més freqüents van ser professionals de suport, personal de ser-
veis i comerç i personal administratiu (35, 27 i 17 casos, respectivament). Respecte el país d’ori-
gen, un 16% havien nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós-
depressiva, amb 85 casos, dels quals 54 afectaven dones. Els trastorns que van seguir en 
freqüència van ser els musculesquelètics (33 casos) amb predomini del sexe femení (24 casos). El 
30,4% de les persones afectades treballaven en empreses de fora de Barcelona i la situació 
laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (79,7%). Finalment, el 81,2% dels treba-
lladors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. 
Durant aquest trimestre es van visitar 53 pacients en la USL, dels què a continuació en resumim 
l’estudi d’un cas.
els casos del trimestre
63
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat
www.aspb.cat
Coordinació: Imma Cortès 
i Ana Sánchez
es professionals, etc). Els trastorns mentals notificats 
a aquest sistema han passat de l’11% el 2001 al 63% 
el 2008 (5 i 333 casos, respectivament).
Malgrat el gran increment de la notificació d’aquests 
casos es desconeixen els motius pels quals metges 
i metgesses decideixen fer la notificació o no fer-
la. Amb l’objectiu de contribuir a la identificació 
d’estratègies per millorar aquesta notificació, així 
com a l’adaptació dels recursos de salut laboral a 
les necessitats dels professionals de l’APS, entre 
els mesos de maig i setembre de 2008 es va dur a 
terme un estudi delphi en el què van participar 56 
professionals d’EAP dels diferents districtes de la 
ciutat. En tres rondes successives, els participants 
van identificar i prioritzar motius de notificació i 
motius de no notificació. La taxa de resposta va 
oscil·lar entre el 50% i el 75%. A continuació es 
presenten les principals conclusions de l’estudi 
acompanyades en cursiva d’algunes de les expres-
sions utilitzades pels participants: 
•  Els motius més importants de notificació estan 
relacionats amb l’entorn laboral així com el princi-
pal motiu de no notificació.
•  Alguns motius laborals concrets es relacionen amb 
la decisió de notificar casos. El més important és 
la detecció de possibles casos de mobbing com 
a motiu de notificació i que el pacient hagi arribat 
a un pacte amb l’empresa i hagi abandonat la 
feina, com a motiu de no notificació. La intenció 
de modificar les condicions de treball és un altre 
motiu principal de notificació de casos.
"Intentar solucionar el problema per al pacient i que 
l’empresa modifiqui les condicions que originin la 
patologia."
•  Els resultats suggereixen que la clara associació 
laboral o la sospita raonable que hi sigui és motiu 
de notificació, mentre que davant el dubte del pes 
específic de les condicions de treball en la salut 
del pacient, es tendeix a no notificar.
"Quan ho extrec jo segons informació de l’anamne-
si: segons l’interrogatori observo un lligam entre la 
situació laboral i l’estat de salut del pacient."
"Motiu de no notificar: La multiplicitat de factors 
estressants, això dificulta la identificació de la causa 
i és difícil saber si realment es tracta d’un problema 
laboral."
•  El segon motiu més important per no notificar 
casos és el rebuig del pacient per por a tenir con-
seqüències negatives en el lloc de treball.
"El pacient no vol anar-hi: no vol complicar-se la 
vida, pensa que amb el tractament estarà millor. Por 
de que se li comuniqui a l’empresa."
•  La demanda explícita del pacient és un motiu més 
rellevant de no notificació (relacionat amb la por a 
les conseqüències laborals) que de notificació.
•  Els resultats suggereixen que la gravetat de la 
clínica és un motiu relacionat amb la notificació, 
mentre que els processos lleus o de curta durada 
tendeixen a no notificar-se.
•  Entre els professionals que mai han notificat 
casos, la manca de temps i l’elevat volum de tre-
ball és el motiu més important. Tot i que en part 
podria estar relacionat amb la major proporció 
de metges i metgesses amb jornades laborals 
de 2 hores entre aquest grup, el creixement de 
les demandes als professionals de l’APS és un 
aspecte a considerar.
"Manca de temps: sobrecàrrega assistencial, es 
necessita temps per explicar el que significa anar 
a USL."
•  El desconeixement de les funcions de la USL i del 
circuit de notificacions és un motiu rellevant entre 
les persones que mai han notificat casos.
•  Els resultats suggereixen que els professionals que 
han notificat algun cas, a més de la intervenció 
terapèutica cerquen arribar a l’origen del trastorn, 
a l’entorn laboral, mentre que els que mai n’han 
notificat estan més centrats en l’àmbit d’interven-
ció individual, on el que cal és tractar la simptoma-
tologia de la malaltia per tal de guarir-la.
Atenent a les conclusions de l’estudi, la USL durà 
a terme algunes accions per superar les barreres 
detectades a la notificació: 
•  S’elaborarà un full informatiu adreçat als pacients 
amb el compromís de confidencialitat per part de 
la USL, que els metges i metgesses puguin lliurar-
los-hi quan els proposin la derivació. Es distribuirà 
als CAP i es penjarà en el web de l’Agència de 
Salut Pública de Barcelona (ASPB). Tanmateix 
s’informarà de l’existència d’aquest full en el but-
lletí Treball al CAP i s’afegirà l’adreça d’Internet on 
s’hi pot accedir, en el díptic de la USL.
•  S’actualitzarà el díptic de la USL afegint a les 
funcions el circuit de notificació i la garantia de 
confidencialitat. Es distribuirà als CAP, es penjarà 
en el web de l’ASPB i es lliurarà a les consultes 
espontànies de la USL.
•  Es penjarà un full de notificació de casos al web 
de l’ASPB i s’afegirà l’adreça d’Internet on s’hi 
pot accedir, en el díptic de la USL.
•  S’explorarà la possibilitat d’enviar als metges i 
metgesses dels CAP els enllaços als 3 documents 
que es penjaran en el web de l’ASPB.
•  Es recordarà als professionals sanitaris que la 
USL fa sessions anuals als CAP en les què es 
tracten temes relacionats amb la salut laboral i en 
les què es poden resoldre dubtes.
•  Es recomanarà la notificació de casos greus en els 
què hi hagi una sospita raonable de la participació 
de factors laborals malgrat no es tingui la certesa 
de que siguin els únics factors desencadenants 
del trastorn ansiós-depressiu.
Properament es disposarà d'un resum més ampli 
en el web de l'ASPB (http://www.aspb.es/quefem/
documents_cap.htm). Tanmateix agraïm la partici-
pació dels i de les professionals de l’APS que van 
aportar la seva experiència i el seu temps i que van 
fer possible que l’estudi es dugués a terme. 
 ve de la pàgina 2
Una clara 
associació 
laboral  
o la sospita 
raonable és 
motiu de 
notificació; 
les 
situacions 
dubtoses 
tendeixen  
a no 
notificar-se
dora va estar-hi un mes. A més de les llargues 
hores de treball, la manca de previsió li dificul-
tava l’organització del seu temps personal.
Manca de control sobre la feina
•  Tot i que se li encarregava la relació amb els 
proveïdors, en ocasions el fill del propietari 
feia comandes sense advertir-li-ho produint 
malentesos en el subministrament del forn.
•  Se li encarregaven noves tasques en qualsevol 
moment, fet que li dificultava la previsió i orga-
nització del treball.
•  Ni el propietari ni el seu fill tenien en compte els 
suggeriments de les treballadores per millorar 
l’atenció als clients i les condicions de treball.
Manca de suport social
La manca de suport operatiu i emocional per 
part del propietari i el seu fill incloïa un tracte 
hostil cap a les treballadores:
•  La forma de dirigir-se a les treballadores era 
despòtica i amb manca de respecte.
•  La pacient era escridassada a diari al no poder 
realitzar totes les tasques o cometre errors en 
les mateixes (tot i que en ocasions no en fos 
la responsable).
•  Es cridava a la treballadora davant dels clients.
•  Quan la pacient va ser atracada, els seus 
superiors es van mofar de la situació.
•  El fill del propietari feia una hipervigilància de 
les treballadores, seguint la seva activitat des 
d'un establiment situat davant el forn i parant-
les-hi 'trampes' per posar-les a prova. 
Manca de compensacions
•  No es reconeixia ni valorava la feina de la tre-
balladora sinó que es qüestionava diàriament 
la seva eficàcia.
•  Durant els primers mesos treballava sense 
contracte, fet que és font d’incertesa.
•  El salari era inadequat als esforços sobretot 
des que es va obrir la nova botiga, quan li van 
disminuir el sou en més d’un 50%, a més els 
pagaments setmanals van passar a tenir una 
periodicitat irregular. Des de l’inici del contrac-
te no cobrava les hores extres o rebia aleatò-
riament una mena de “propina” en concepte 
de pagament, variant la seva quantitat segons 
les ocasions. Tampoc recuperava el dies de 
descans treballats.
El diagnòstic en el moment de l’estudi va 
ser de Trastorn depressiu major amb trastorn 
d’angoixa. La conclusió final va ser que la 
treballadora va estar exposada des de l’inici 
de la seva relació laboral a una situació d’alta 
tensió, que es caracteritza per altes exigències 
i baix control, amb manca de recolzament per 
part dels superiors materialitzat en un tracte 
hostil, juntament a un desequilibri entre l’esforç 
i les compensacions. A partir de la informació 
recollida, es va considerar que l’exposició als 
factors de risc identificats va tenir una contri-
bució específica en l’aparició i manteniment del 
trastorn de salut.
Atès que la treballadora havia contactat amb 
un advocat se li va recomanar seguir amb el 
procés legal que aquest havia iniciat (interven-
ció de la Inspecció de Treball i extinció de la 
relació laboral).
Treballava 45 
hores setmanals  
i sovint havia 
d’allargar la 
jornada per poder 
acabar tota la 
feina. a més, 
freqüentment se  
li demanava sense 
previ avís que 
treballés per les 
tardes o el dia  
de festa
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Octubre-desembre 2008.
 
 
 
 
 
 
 
C
as
c 
An
tic
G
òt
ic
 
R
av
al
 N
or
d
Sa
nt
 A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
Po
bl
e 
Se
c 
Pg
. d
e 
Sa
nt
 J
oa
n
C
ar
le
s 
I /
 M
on
um
en
ta
l
R
os
el
ló
-2
C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t-
6A
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
 
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
Se
rra
 i 
Ar
ol
a
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
Le
s 
C
or
ts
H
or
ta
-7
D
Sa
nt
 R
af
ae
l
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ui
ta
t M
er
id
ia
na
G
ui
ne
ue
ta
B
on
 P
as
to
r
Vi
a 
B
ar
ci
no
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ília
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 d
e 
l’E
ix
am
pl
e
La
rra
rd
La
 M
ar
in
a
To
ta
l
Trt. musculesquelètics 2 1 1 2 1 1 1 1 1 3 2 2 1 3 1 1 1 2 1 1 3 1 33
M. del sistema respiratori 1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament 3 1 1 1 1 1 6 1 2 4 4 2 3 5 3 3 2 1 1 3 6 1 4 1 1 1 2 2 1 2 2 1 3 1 1 1 4 1 1 1 85
M. sistema nerviós 1 1 2
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 1 1 5
Altres 1 1 2 1 1 1 1 1 9
Total 3 2 1 1 1 2 1 6 1 5 4 5 2 4 3 7 4 4 2 2 2 4 8 1 1 6 4 3 3 1 3 1 3 2 1 3 3 1 4 1 4 1 2 1 1 1 7 1 1 1 3 138
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Octubre-desembre 2008.
Direcció 
empreses
Professio-
nals ciència 
i intel-
lectuals
Professio-
nals suport
Personal 
Adminis-
tratiu
Personal 
serveis i 
comerç
Personal 
agricultura  
i pesca 
Personal 
indústria 
construcció 
i mineria
Operadors/
es instal-
lacions i 
maquinària
Personal no 
qualificat
Total
Trt. musculesquelètics 3 1 3 12 5 5 4 33
M. del sistema respiratori 1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament 2 11 32 12 11 8 2 7 85
M. sistema nerviós 1 1 2
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 2 5
Altres 1 2 2 3 1 9
Total 3 15 35 17 27 15 11 15 138
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Octubre-desembre 2008.
Homes Dones
<25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. Musculesquelètics 4 2 2 1 9 2 2 5 8 7 24
M. del sistema respiratori 1 1 1 1 2
Trt. mentals i del comportament 3 4 10 7 7 31 5 14 17 10 8 54
M. sistema nerviós 1 1 1 1
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 2 3
Altres 1 3 1 5 1 1 2 4
Total 3 9 12 13 11 48 8 18 24 20 19 89
perquè els professionals de
l’atenció primària de Salut 
notifiquen trastorns 
ansiosos i depressius 
relacionats amb el treball?
Els trastorns ansiosos i els depressius són 
els problemes psiquiàtrics més comuns en la 
població general, la major part dels quals són 
tractats a l’Atenció Primària de Salut (APS). Un 
percentatge significatiu d’aquests trastorns han 
estat causats per les condicions de treball, però 
sovint el professional de l’APS no disposa del 
temps i les eines per analitzar i gestionar aques-
tes situacions.
La Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona 
gestiona un sistema al què metges i metgesses 
de l’APS poden, de forma voluntària, notificar els 
trastorns de salut que sospitin estan relacionats 
amb les condicions de treball. A la USL s’estudien 
els casos i s’elabora un informe pel professional 
que ha fet la notificació i pel pacient, amb con-
clusions i recomanacions adreçades a aquests i 
als agents implicats en la salut laboral (serveis de 
prevenció, mútues d’accidents de treball i malalti-  continua a la pàgina 4
dora va estar-hi un mes. A més de les llargues 
hores de treball, la manca de previsió li dificul-
tava l’organització del seu temps personal.
Manca de control sobre la feina
•  Tot i que se li encarregava la relació amb els 
proveïdors, en ocasions el fill del propietari 
feia comandes sense advertir-li-ho produint 
malentesos en el subministrament del forn.
•  Se li encarregaven noves tasques en qualsevol 
moment, fet que li dificultava la previsió i orga-
nització del treball.
•  Ni el propietari ni el seu fill tenien en compte els 
suggeriments de les treballadores per millorar 
l’atenció als clients i les condicions de treball.
Manca de suport social
La manca de suport operatiu i emocional per 
part del propietari i el seu fill incloïa un tracte 
hostil cap a les treballadores:
•  La forma de dirigir-se a les treballadores era 
despòtica i amb manca de respecte.
•  La pacient era escridassada a diari al no poder 
realitzar totes les tasques o cometre errors en 
les mateixes (tot i que en ocasions no en fos 
la responsable).
•  Es cridava a la treballadora davant dels clients.
•  Quan la pacient va ser atracada, els seus 
superiors es van mofar de la situació.
•  El fill del propietari feia una hipervigilància de 
les treballadores, seguint la seva activitat des 
d'un establiment situat davant el forn i parant-
les-hi 'trampes' per posar-les a prova. 
Manca de compensacions
•  No es reconeixia ni valorava la feina de la tre-
balladora sinó que es qüestionava diàriament 
la seva eficàcia.
•  Durant els primers mesos treballava sense 
contracte, fet que és font d’incertesa.
•  El salari era inadequat als esforços sobretot 
des que es va obrir la nova botiga, quan li van 
disminuir el sou en més d’un 50%, a més els 
pagaments setmanals van passar a tenir una 
periodicitat irregular. Des de l’inici del contrac-
te no cobrava les hores extres o rebia aleatò-
riament una mena de “propina” en concepte 
de pagament, variant la seva quantitat segons 
les ocasions. Tampoc recuperava el dies de 
descans treballats.
El diagnòstic en el moment de l’estudi va 
ser de Trastorn depressiu major amb trastorn 
d’angoixa. La conclusió final va ser que la 
treballadora va estar exposada des de l’inici 
de la seva relació laboral a una situació d’alta 
tensió, que es caracteritza per altes exigències 
i baix control, amb manca de recolzament per 
part dels superiors materialitzat en un tracte 
hostil, juntament a un desequilibri entre l’esforç 
i les compensacions. A partir de la informació 
recollida, es va considerar que l’exposició als 
factors de risc identificats va tenir una contri-
bució específica en l’aparició i manteniment del 
trastorn de salut.
Atès que la treballadora havia contactat amb 
un advocat se li va recomanar seguir amb el 
procés legal que aquest havia iniciat (interven-
ció de la Inspecció de Treball i extinció de la 
relació laboral).
Treballava 45 
hores setmanals  
i sovint havia 
d’allargar la 
jornada per poder 
acabar tota la 
feina. a més, 
freqüentment se  
li demanava sense 
previ avís que 
treballés per les 
tardes o el dia  
de festa
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Octubre-desembre 2008.
 
 
 
 
 
 
 
C
as
c 
An
tic
G
òt
ic
 
R
av
al
 N
or
d
Sa
nt
 A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
Po
bl
e 
Se
c 
Pg
. d
e 
Sa
nt
 J
oa
n
C
ar
le
s 
I /
 M
on
um
en
ta
l
R
os
el
ló
-2
C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t-
6A
Sa
nl
le
hy
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
 
C
on
se
ll 
de
 C
en
t
B
or
de
ta
-M
ag
òr
ia
Se
rra
 i 
Ar
ol
a
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
Le
s 
C
or
ts
H
or
ta
-7
D
Sa
nt
 R
af
ae
l
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó
C
on
gr
és
Sa
nt
s
C
am
p 
de
 l'
Ar
pa
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
H
Sa
nt
 M
ar
tí-
10
J
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
D
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ui
ta
t M
er
id
ia
na
G
ui
ne
ue
ta
B
on
 P
as
to
r
Vi
a 
B
ar
ci
no
Sa
gr
ad
a 
Fa
m
ília
Tu
ró
-8
A
Tu
ró
-8
C
Va
llc
ar
ca
Sa
nt
 G
er
va
si
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 d
e 
l’E
ix
am
pl
e
La
rra
rd
La
 M
ar
in
a
To
ta
l
Trt. musculesquelètics 2 1 1 2 1 1 1 1 1 3 2 2 1 3 1 1 1 2 1 1 3 1 33
M. del sistema respiratori 1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament 3 1 1 1 1 1 6 1 2 4 4 2 3 5 3 3 2 1 1 3 6 1 4 1 1 1 2 2 1 2 2 1 3 1 1 1 4 1 1 1 85
M. sistema nerviós 1 1 2
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 1 1 5
Altres 1 1 2 1 1 1 1 1 9
Total 3 2 1 1 1 2 1 6 1 5 4 5 2 4 3 7 4 4 2 2 2 4 8 1 1 6 4 3 3 1 3 1 3 2 1 3 3 1 4 1 4 1 2 1 1 1 7 1 1 1 3 138
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Octubre-desembre 2008.
Direcció 
empreses
Professio-
nals ciència 
i intel-
lectuals
Professio-
nals suport
Personal 
Adminis-
tratiu
Personal 
serveis i 
comerç
Personal 
agricultura  
i pesca 
Personal 
indústria 
construcció 
i mineria
Operadors/
es instal-
lacions i 
maquinària
Personal no 
qualificat
Total
Trt. musculesquelètics 3 1 3 12 5 5 4 33
M. del sistema respiratori 1 1 1 3
Trt. mentals i del comportament 2 11 32 12 11 8 2 7 85
M. sistema nerviós 1 1 2
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 2 5
Altres 1 2 2 3 1 9
Total 3 15 35 17 27 15 11 15 138
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Octubre-desembre 2008.
Homes Dones
<25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. Musculesquelètics 4 2 2 1 9 2 2 5 8 7 24
M. del sistema respiratori 1 1 1 1 2
Trt. mentals i del comportament 3 4 10 7 7 31 5 14 17 10 8 54
M. sistema nerviós 1 1 1 1
M. de la pell 1 1
Traumatismes i enverinaments 1 1 1 2 3
Altres 1 3 1 5 1 1 2 4
Total 3 9 12 13 11 48 8 18 24 20 19 89
perquè els professionals de
l’atenció primària de Salut 
notifiquen trastorns 
ansiosos i depressius 
relacionats amb el treball?
Els trastorns ansiosos i els depressius són 
els problemes psiquiàtrics més comuns en la 
població general, la major part dels quals són 
tractats a l’Atenció Primària de Salut (APS). Un 
percentatge significatiu d’aquests trastorns han 
estat causats per les condicions de treball, però 
sovint el professional de l’APS no disposa del 
temps i les eines per analitzar i gestionar aques-
tes situacions.
La Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona 
gestiona un sistema al què metges i metgesses 
de l’APS poden, de forma voluntària, notificar els 
trastorns de salut que sospitin estan relacionats 
amb les condicions de treball. A la USL s’estudien 
els casos i s’elabora un informe pel professional 
que ha fet la notificació i pel pacient, amb con-
clusions i recomanacions adreçades a aquests i 
als agents implicats en la salut laboral (serveis de 
prevenció, mútues d’accidents de treball i malalti-  continua a la pàgina 4
Gener 
de 2009
Treball al Cap
prevenció de malalties relacionades amb el treball
Es tracta d’una dona de 18 anys diagnosti-
cada de Sdre. ansiós-depressiva que tre-
ballava de dependenta en un forn de pa. El 
cas va ser notificat per l’EAP Sant Martí 10H. 
La pacient va començar a treballar-hi sense 
contracte en caps de setmana. Quatre mesos 
després va ser contractada com a auxiliar 
de venedora en horari de matins de dilluns a 
diumenge, amb un dia de festa setmanal; en 
total treballava 45 hores a la setmana. Un any 
després l’empresa va obrir un nou forn i va 
contractar una altra persona per cobrir el torn 
de tarda, a la qual la pacient va formar. Dos 
mesos després es va produir un atracament 
en el forn de pa estant sola la pacient, durant 
el què va ser amenaçada amb una navalla. No 
es va posar cap denúncia.
La seva feina consistia en atendre els clients, 
elaborar diferents productes (fornejar pa i 
pastes, fer entrepans), contactar amb pro-
veïdors, atendre telefònicament comandes i 
preparar-les i neteja diària (la neteja general la 
feia una altra persona). 
A partir de la informació aportada per la tre-
balladora es van identificar diferents riscos 
psicosocials que resumim a continuació:
exigències psicològiques
•  Havia de realitzar les tasques a gran velo-
citat, simultàniament i amb interrupcions 
constants (per exemple atendre els clients 
que anaven a la botiga, els que trucaven 
per telèfon i alhora estar atenta que no es 
cremessin les pastes posades al forn).
•  Treballava 45 hores setmanals i sovint havia 
d’allargar la jornada per poder acabar tota 
la feina. A més, sovint se li demanava sense 
previ avís que treballés per les tardes o el dia 
de festa, de manera que en diverses ocasi-
ons va estar vàries setmanes sense cap dia 
de descans. Quan va formar la nova treballa-
Entre octubre i desembre de 2008 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacio-
nades amb el Treball 138 casos, dels quals 89 van afectar dones. L’edat mitjana va ser de 41,8 
anys (DE=12,7) i les ocupacions més freqüents van ser professionals de suport, personal de ser-
veis i comerç i personal administratiu (35, 27 i 17 casos, respectivament). Respecte el país d’ori-
gen, un 16% havien nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós-
depressiva, amb 85 casos, dels quals 54 afectaven dones. Els trastorns que van seguir en 
freqüència van ser els musculesquelètics (33 casos) amb predomini del sexe femení (24 casos). El 
30,4% de les persones afectades treballaven en empreses de fora de Barcelona i la situació 
laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (79,7%). Finalment, el 81,2% dels treba-
lladors i treballadores estaven en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. 
Durant aquest trimestre es van visitar 53 pacients en la USL, dels què a continuació en resumim 
l’estudi d’un cas.
els casos del trimestre
63
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat
www.aspb.cat
Coordinació: Imma Cortès 
i Ana Sánchez
es professionals, etc). Els trastorns mentals notificats 
a aquest sistema han passat de l’11% el 2001 al 63% 
el 2008 (5 i 333 casos, respectivament).
Malgrat el gran increment de la notificació d’aquests 
casos es desconeixen els motius pels quals metges 
i metgesses decideixen fer la notificació o no fer-
la. Amb l’objectiu de contribuir a la identificació 
d’estratègies per millorar aquesta notificació, així 
com a l’adaptació dels recursos de salut laboral a 
les necessitats dels professionals de l’APS, entre 
els mesos de maig i setembre de 2008 es va dur a 
terme un estudi delphi en el què van participar 56 
professionals d’EAP dels diferents districtes de la 
ciutat. En tres rondes successives, els participants 
van identificar i prioritzar motius de notificació i 
motius de no notificació. La taxa de resposta va 
oscil·lar entre el 50% i el 75%. A continuació es 
presenten les principals conclusions de l’estudi 
acompanyades en cursiva d’algunes de les expres-
sions utilitzades pels participants: 
•  Els motius més importants de notificació estan 
relacionats amb l’entorn laboral així com el princi-
pal motiu de no notificació.
•  Alguns motius laborals concrets es relacionen amb 
la decisió de notificar casos. El més important és 
la detecció de possibles casos de mobbing com 
a motiu de notificació i que el pacient hagi arribat 
a un pacte amb l’empresa i hagi abandonat la 
feina, com a motiu de no notificació. La intenció 
de modificar les condicions de treball és un altre 
motiu principal de notificació de casos.
"Intentar solucionar el problema per al pacient i que 
l’empresa modifiqui les condicions que originin la 
patologia."
•  Els resultats suggereixen que la clara associació 
laboral o la sospita raonable que hi sigui és motiu 
de notificació, mentre que davant el dubte del pes 
específic de les condicions de treball en la salut 
del pacient, es tendeix a no notificar.
"Quan ho extrec jo segons informació de l’anamne-
si: segons l’interrogatori observo un lligam entre la 
situació laboral i l’estat de salut del pacient."
"Motiu de no notificar: La multiplicitat de factors 
estressants, això dificulta la identificació de la causa 
i és difícil saber si realment es tracta d’un problema 
laboral."
•  El segon motiu més important per no notificar 
casos és el rebuig del pacient per por a tenir con-
seqüències negatives en el lloc de treball.
"El pacient no vol anar-hi: no vol complicar-se la 
vida, pensa que amb el tractament estarà millor. Por 
de que se li comuniqui a l’empresa."
•  La demanda explícita del pacient és un motiu més 
rellevant de no notificació (relacionat amb la por a 
les conseqüències laborals) que de notificació.
•  Els resultats suggereixen que la gravetat de la 
clínica és un motiu relacionat amb la notificació, 
mentre que els processos lleus o de curta durada 
tendeixen a no notificar-se.
•  Entre els professionals que mai han notificat 
casos, la manca de temps i l’elevat volum de tre-
ball és el motiu més important. Tot i que en part 
podria estar relacionat amb la major proporció 
de metges i metgesses amb jornades laborals 
de 2 hores entre aquest grup, el creixement de 
les demandes als professionals de l’APS és un 
aspecte a considerar.
"Manca de temps: sobrecàrrega assistencial, es 
necessita temps per explicar el que significa anar 
a USL."
•  El desconeixement de les funcions de la USL i del 
circuit de notificacions és un motiu rellevant entre 
les persones que mai han notificat casos.
•  Els resultats suggereixen que els professionals que 
han notificat algun cas, a més de la intervenció 
terapèutica cerquen arribar a l’origen del trastorn, 
a l’entorn laboral, mentre que els que mai n’han 
notificat estan més centrats en l’àmbit d’interven-
ció individual, on el que cal és tractar la simptoma-
tologia de la malaltia per tal de guarir-la.
Atenent a les conclusions de l’estudi, la USL durà 
a terme algunes accions per superar les barreres 
detectades a la notificació: 
•  S’elaborarà un full informatiu adreçat als pacients 
amb el compromís de confidencialitat per part de 
la USL, que els metges i metgesses puguin lliurar-
los-hi quan els proposin la derivació. Es distribuirà 
als CAP i es penjarà en el web de l’Agència de 
Salut Pública de Barcelona (ASPB). Tanmateix 
s’informarà de l’existència d’aquest full en el but-
lletí Treball al CAP i s’afegirà l’adreça d’Internet on 
s’hi pot accedir, en el díptic de la USL.
•  S’actualitzarà el díptic de la USL afegint a les 
funcions el circuit de notificació i la garantia de 
confidencialitat. Es distribuirà als CAP, es penjarà 
en el web de l’ASPB i es lliurarà a les consultes 
espontànies de la USL.
•  Es penjarà un full de notificació de casos al web 
de l’ASPB i s’afegirà l’adreça d’Internet on s’hi 
pot accedir, en el díptic de la USL.
•  S’explorarà la possibilitat d’enviar als metges i 
metgesses dels CAP els enllaços als 3 documents 
que es penjaran en el web de l’ASPB.
•  Es recordarà als professionals sanitaris que la 
USL fa sessions anuals als CAP en les què es 
tracten temes relacionats amb la salut laboral i en 
les què es poden resoldre dubtes.
•  Es recomanarà la notificació de casos greus en els 
què hi hagi una sospita raonable de la participació 
de factors laborals malgrat no es tingui la certesa 
de que siguin els únics factors desencadenants 
del trastorn ansiós-depressiu.
Properament es disposarà d'un resum més ampli 
en el web de l'ASPB (http://www.aspb.es/quefem/
documents_cap.htm). Tanmateix agraïm la partici-
pació dels i de les professionals de l’APS que van 
aportar la seva experiència i el seu temps i que van 
fer possible que l’estudi es dugués a terme. 
 ve de la pàgina 2
Una clara 
associació 
laboral  
o la sospita 
raonable és 
motiu de 
notificació; 
les 
situacions 
dubtoses 
tendeixen  
a no 
notificar-se