Barcelona, la casa que vull
—
21 - 23
SETEMBRE
www.bam.cat
MERCÈ
2012
—
#Mercè12
El Festival BAM arriba  
enguany a la seva edició 
número vint. Ho celebra  
oferint-nos un programa  
de música alternativa ple  
de propostes d’alt 
interès: veniu i veureu 
talents de fora i una tria 
selecta de les formacions 
catalanes més noves. 
—
DIVENDRES  
21 
‘77  
(SEVENTY SEVEN)
(Catalunya; hard rock)
Plaça Reial / 21.30 h
Després del celebrar el 21st Century Rock (2009), 
el grup dels germans Valeta ha confirmat amb 
High Decibels (2011) la seva habilitat per enllus-
trar models establerts del rock’n’roll; en particular, 
el boogie / hard rock dels primers AC/DC. Sorpre-
ses? La més gran, al final una «Promised Land» 
(de vuit minuts i mig) en clara sintonia amb els 
Who més operístics. Aquest segon disc té un pro-
ductor de renom: Nicke Andersson, l’antic líder de 
The Hellacopters, ara a Imperial State Electric. 
HOWLIN RAIN
(San Francisco; rock)
Plaça Reial / 23 h
Si alguns escriptors busquen la «gran novel·la 
americana», algunes bandes persegueixen el 
«gran disc americà», com els Howlin Rain d’Ethan 
Miller (guitarrista de Comets on Fire), que a 
l’ambiciós i èpic The Russian Wilds (2012) s’han 
aliat amb el productor Rick Rubin per organitzar 
un gran viatge pel rock clàssic dels setanta i les 
seves arrels. Al seu tercer disc trobem melodies 
soul i blues, riffs surenys, percussions llatines i fins 
i tot pop d’ona mitjana. Somni classicista d’uns 
músics coneguts pel seu experimentalisme.
THE DREAM  
SYNDICATE
(Estats Units; rock)
Plaça Reial / 0.30 h
Steve Wynn ressuscita la banda que el va do-
nar a conèixer per celebrar el 30è aniversari del 
seu emblemàtic debut del 1982 amb l’àlbum The 
Days of Wine and Roses. Figures clau del movi-
ment anomenat Paisley Underground (folk-rock 
californià psicodèlic), The Dream Syndicate van 
facturar durant els vuitanta un grapat de cançons 
carismàtiques sota la influència de The Velvet Un-
derground i Television. És la primera vegada que 
Wynn (veu i guitarra), Dennis Duck (bateria) i Mark 
Walton (baixista) toquen amb aquest nom des 
d’aquell últim concert a San Francisco el 1988.
JOAN COLOMO
(Barcelona; pop d’autor)
Plaça dels Àngels / 21.15 h
A Producto interior bruto, vol. 2 (2012), finançat 
per micromecenatge, el líder de La Célula 
Durmiente i antic guitarrista de The Unfinished 
Sympathy es confirma com un cantautor pop 
realment insòlit. Pop i, bé, més enllà, perquè 
Colomo és bastant aliè a les barreres genèriques, 
i de tot tipus. Ell trenca les normes, canvia 
d’humor fàcilment, busca i gairebé sempre troba. 
La seva bogeria ajuda a viure, a «aprendre a 
bregar amb l’estèril modernitat», com diu en un 
dels seus temes.
HOLA A TODO  
EL MUNDO
(Madrid; folk-pop)
Plaça dels Àngels / 22.45 h
Des del seu sorprenent debut homònim del 2010, 
exercici d’indie-folk expansiu però detallista, Hola 
a todo el Mundo s’han plantejat cada nou enre-
gistrament com un petit canvi de rumb. I si a l’EP 
Estela castiza (2011) canviaven l’anglès pel caste-
llà i revelaven influències post-rock, a l’imminent 
Ultraviolet catastrophe (2012) han canviat molts 
dels seus instruments orgànics per altres d’elec-
trònics, com sintetitzadors i pads. L’arrel encara és 
folk, però ara semblen il·luminats pel neó de M83.
BIGOTT
(Saragossa; rock/folk/psicodèl·lia)
Plaça dels Àngels / 0.30 h
El saragossà Borja Laudo comparteix amb Rema-
te la capacitat per assimilar el llegat de tòtems de 
la cançó anglosaxona (de Cash a Cave, de Co-
hen a Sinatra) i portar-lo fins a un terreny propi, 
fusionat amb la tradició estatal i no exempt d’hu-
mor, tot el contrari. A The orinal soundtrack (el 
títol ja dibuixa somriures) aquest dandi postmo-
dern amplia el seu camp de batalla fins al disco i 
el techno-pop amb joies com «Cannibal dinner», 
segurament el moment més destacat de la seva 
actuació al BAM. 
ISAAC ULAM
(Catalunya; folk-pop/psicodèl·lia)
Joan Coromines / 20.30 h
El disc de culte En els prats més llunyans (2009) 
ha tingut per fi continuació aquest any: es diu 
Murtra i mostra Isaac Ulam retent homenatge a 
l’amor en cançons de vegades fosques i d’altres 
sorprenentment lluminoses, com «Viure amb tu» 
(«Viure amb tu és com trobar una flor, una terra 
on somiar i tot un món a les teves mans»). En 
concert, Ulam es presenta molt ben acompanyat 
per Kiko Barrenengoa (guitarra i violí), Paula 
López Bermejo (veu), Puter (baix), Lluís Bestard 
(bateria) i Alberto Pérez (teclat).
MATES MATES
(Catalunya; Indie rock/folk)
Joan Coromines / 22 h
Ja fa un temps que no deixen d’arribar bones no-
tícies indies des de la comarca d’Osona. L’última 
(o penúltima, segurament) és Mates Mates, un 
grup a cavall de l’ona laietana i l’indie-rock que 
ve a sumar-se a revelacions osonenques com La 
Iaia, Furguson i L’Hereu Escampa (amb aquests 
comparteixen segell: Famèlic). L’àlbum Vida ani-
mal (2011), produït pel Petit de Ca l’Eril, enamora 
fàcilment a força de melodies desafinades, en-
cant natural i, per descomptat, aquell trombó.
SONNY &  
THE SUNSETS
(San Francisco; country-pop/ 
psicodèlia)
Joan Coromines / 23.30 h
Petit heroi de l’escena psicodèlica de San 
Francisco, Sonny Smith concep la música 
com un joc: vegeu-ne el projecte 100 Records 
(recopilatoris amb temes de grups imaginaris) i 
els lúdics primers discs amb la banda garage-
pop Sonny and the Sunsets. El seu tercer disc és 
tota una altra cosa: Smith ha tallat amb la seva 
xicota després de deu anys i ha emergit amb 
un àlbum una mica més sincer que l’habitual i, 
sorpresa, amb càlides formes country-rock. La 
ruptura com a nou punt de partida
VERY POMELO
(Catalunya; rock/punk/psicodèlia)
Parc del Fòrum / 22.30 h
Aquells que es lamenten per la falta de rock’n’roll 
a l’escena catalana actual haurien d’acostar-se, 
si no ho han fet encara, a Very Pomelo, una ban-
da barcelonina amb l’actitud dels Stones més 
jactanciosos i un so saludablement brut, en par-
ticular en directe. Després del prometedor Figaro, 
figaro (2010), a Xurrac asclat (2011) han millorat la 
seva fórmula eclèctica, a prop de la rumba cata-
lana i el rockabilly. Encara que canten en català, 
agraden a tot l’Estat espanyol. Com podria ser 
d’altra manera?
MISHIMA
(Catalunya; pop)
Parc del Fòrum / 24 h
Els últims anys, el grup de David Carabén ha sa-
but guanyar expressivitat i poder afectiu. I un disc 
com L’amor feliç (2012) solament podia establir la 
seva bona relació amb el públic i la crítica: és un 
dels seus millors discos, si no el millor; gran de-
claració de força amb l’amor romàntic i els seus 
goigs i ombres com a font d’inspiració. Ja des de 
l’arrencada amb «La vella ferida» és fàcil adver-
tir l’assentament d’Alfons Serra i Xavi Caparrós, 
nous bateria i baixista, en la dinàmica d’una ban-
da en creixement perpetu.
VETUSTA MORLA
(Madrid; indie rock/folk)
Parc del Fòrum / 1.30 h
Aquesta banda alternativa de Tres Cantos ha pro-
tagonitzat una de les històries d’èxit més sorpre-
nents del pop estatal recent. Després d’un debut 
poc escoltat (Mira, 2005) i un grapat de petits 
concerts a Madrid, el disc Un día en el mundo 
(2009) els va convertir en un fenomen gairebé 
massiu gràcies a composicions elaborades sota 
l’influx del pop èpic anglosaxó –U2, Radiohead, 
Coldplay–, però amb lletres en un castellà poètic 
i una mica críptic. L’any passat van publicar Ma-
pas, tota una depuració del seu so.
MAIKA MAKOVSKI
(Mallorca; folk-rock)
Parc del Fòrum / 3 h
Amb Maika Makovski (2010), aquesta cantautora 
mallorquina de sang andalusa va incorporar a la 
seva música dosis sorprenents d’intensitat i va 
demostrar que es pot moure amb habilitat entre 
la fúria i el joc. Després de la banda sonora per 
a l’obra teatral Desaparecer (2011), acaba de pu-
blicar Thank You for the Boots (2012), una aposta 
pel costat lluminós de la vida, en clar (i trans-
parent) contrast amb el seu material dels últims 
anys. El començament d’alguna cosa nova; una 
esperança nova.
HEADBIRDS
AV LIVE
(Catalunya; bass-music)
Electro-BAM / 0.30 h
Fins fa poc, el productor barceloní Daniel Guijar-
ro era conegut per formar part de la devastadora 
màquina de ritme C156, un gran grup electrònic a 
mig camí entre el dubstep, el techno i els breaks. 
Però ja cal començar a conèixe’l com l’home al 
darrere de Headbirds: un dels millors projectes de 
bass-music sorgits a Catalunya, fusió colorida de 
post-dubstep, UK funky, IDM… Al gran Macaw 
EP (2012) combina hàbilment aires tropicals amb 
veus especials i ritmes màgics.
POIRIER
(Mont-real; tropical-bass)
Electro-BAM / 1.30 h
Aquest discjòquei i productor canadenc de tro-
pical-bass va adquirir notorietat en instal·larse 
en el famós segell britànic Ninja Tune al final de 
la dècada passada. Allà va publicar No Ground 
Under (2008), alguns EP i el recopilatori Running 
High (2010). Dos anys després torna des del se-
gell Man amb l’EP Alert Riddim (2012), sucoses 
racions de dancehall amb MC de categoria: Na-
talie Storm, de Jamaica, es llueix amb el riddim 
de «Gal U Good»; MC Zulu cala foc a «Call Red 
Alert», i el seu habitual Face-T torna a brillar a 
«The Realness».
IKONIKA
(Londres; dubstep)
Electro-BAM / 3 h
Feia dos anys que aquesta productora dubstep 
britànica no treia una novetat en condicions, però 
l’espera ha valgut la pena. Si l’àlbum Contact, 
Want, Have, Love (2010) va confirmar la promesa 
dels primers maxis, el nou EP I Make Lists (2012) 
obre un futur brillant per a Ikonika. O més aviat 
encegador: un munt de sintetitzadors enlluerna-
dors i esmolats encreuen temes de sonoritats 
diverses: llatines a «Catch Vibes», còsmiques a 
«With Your Mouth», àcides a «Take Pictures»… 
Però el millor és el juganer tema titular.
—
DISSABTE  
22
THEESatisfaction
(Seattle; hip hop/neo-soul)
Plaça Reial / 21.30 h
Stasia Irons i Catherine Harris-White es van forjar 
la seva carrera de manera lenta però íntegra, a 
força de CD fets a mà i gires finançades per elles 
mateixes. El seu recent fitxatge pel gran segell 
Sub Pop és la recompensa justa a una manera 
de fer les coses. I el reconeixement a una música 
fascinant que qualsevol segell voldria editar: rap 
a l’estil Ursula Rucker per sobre de confeccions 
fascinants de funk, psicodèlia, jazz i soul. L’àlbum 
awE naturalE és mitja hora de afrofuturisme 
sensual amb meravelles com la infecciosa 
«QueenS».
CHACHO BRODAS
(Catalunya; hip hop)
Plaça Reial / 23 h
Chacho Brodas és el projecte en què Griffi (antic 
discjòquei i productor de Solo Los Solo) dóna curs 
als seus instints i prova tots els sons possibles 
de la mà d’un grup canviant de col·laboradors. Al 
nou disc Prozak (2012) podem trobar cares co-
negudes (Tremendo, Aqeel, el trompetista Mr Nik) 
però també algunes de noves, com Kunta K i An-
qui. Tots units en una missió que el títol del disc ja 
indica: aixecar l’ànim, sobreposar-se a les males 
passades i viure intensament uns minuts.
FILASTINE
(Los Angeles; world-bass/hip hop)
Plaça Reial / 0.45 h
Aquest productor de Los Angeles d’esperit 
nòmada, ara amb seu a Barcelona, és conegut i 
reconegut a tot el món pel seu talent a l’hora de 
creuar ritmes ballables amb músiques tradicionals, 
en un exercici d’hibridació facilitat pels nous 
mètodes de producció i intercanvi. Loot (2012) 
podria ser el seu màxim triomf artístic fins ara: una 
obra de bellesa caòtica que combina temes amb 
«missatge» i d’altres de pur assalt sensorial. En 
directe el projecte inclou a la cantant Nova i, és 
clar, el famosíssim carro de la compra.
ATLETA
(Catalunya; krautrock/electrònica)
Plaça dels Àngels / 21.15 h
Rere AtletA s’amaguen dos dels cervells d’un dels 
millors grups de rock experimental que s’han sen-
tit mai en aquest país, els enyorats 12Twelve. Al 
seu nou projecte, Jaume L. Pantaleón (guitarra) 
i José Rosselló (bateria) aposten per les referèn-
cies krautrock, la hipnosi i més component elec-
trònic. Després del revelador Catedrales (2011), 
aquest any han publicat un disc breu però intens, 
Verdad, del qual Neu! podrien sentir-se orgullo-
sos. El seu directe té fama de tirar edificis a terra. 
LÜGER
(Madrid; krautrock/electrònica/ 
psicodèlia)
Plaça dels Àngels / 22.45 h
L’any passat, aquest grup de rock experimental 
de Madrid va publicar no un, sinó dos àlbums de 
poder absolut: Lüger (2011) i, no gaire més tard, 
Concrete Light (2011), aquest últim tota una ex-
hibició de krautrock, electrònica i psicodèlia. El 
viatge comença gairebé suau, amb la hipnòtica 
(i molt Neu!) «Belldrumer Motherfucker», però 
aviat puja la temperatura: «Monkey’s Everywhere» 
confina amb el hard rock, i temes com «Dracula’s 
Chauffeur Wants More» i «Hot Stuff» tan sols es 
poden qualificar d’abrasius.
BLACK DICE
(Nova York; art-rock/noise)
Plaça dels Àngels 0.30h
Aquests col·legues i germans espirituals d’Animal 
Collective duen ja dècada i mitja fent un soroll d’allò 
més imaginatiu. La seva darrera entremaliadura 
art-rock es diu «Mr. Impossible» (2012) i suposa, 
potser, el seu disc més rítmic; retorçat i estrany, 
però rítmic. Si necessiten música que els faci girar 
el cap, poques opcions millors que el seu rock 
psicodèlic amb regust a rave marciana; o com 
sonaria Aphex Twin amb banda. Throbbing Gristle 
és una altra bona referència, però Black Dice són 
molt seus.
LA IAIA
(Catalunya; folk pop)
Antiga Fàbrica Damm / 19 h
Propulsat per la seva victòria en el concurs de 
maquetes Sona 9, el grup de Vic semblava des-
tinat a formar part del sector festiu del folk-pop 
català, però tant el seu debut amb Les ratlles del 
banyador com els seus directes parlen d’un grup 
diferent, més fosc del que ens podríem imaginar 
si solament escoltem «Jo vull ser la meva iaia». 
Ernest Crusats aposta per l’essencialisme en la 
seva guitarra, mentre que Jordi Casadesús (baix 
i contrabaix) i Jordi Torrents (bateria) creen sobre 
l’escenari amb un dinamisme complex. Un grup 
que caldrà seguir.
LOVE OF LESBIAN
(Catalunya; pop)
Antiga Fàbrica Damm / 20 h
Des del seu pas de l’anglès al castellà amb Ma-
niobras de escapismo (2005), el grup liderat per 
Santi Balmes no ha deixat de veure créixer el seu 
club de fans. Potser perquè amb el canvi de llen-
gua va arribar també una inspiració compositiva 
renovada que sol prendre forma de pop extàtic, 
bigger than life, amb el qual cridar i ballar. Aquest 
any han presentat la seva magnum opus: el doble 
disc La noche eterna. Los días no vividos (2012), 
carregat de crescendos èpics, tornades encoma-
nadisses i humor alliberador.
THE KOOKS
(Brighton; pop)
Antiga Fàbrica Damm / 22.30 h
Quan van visitar La [2] de l’Apolo el 2006 van to-
car davant de dos-cents espectadors, i ara aquí 
els tenim, estrelles del gran concert del BAM. 
Hereu del pop britànic clàssic, el grup de Luke 
Pritchard ha evolucionat cap a un so actual i 
fresc, amb tocs d’electrònica, en un inspirat Junk 
of the Heart (2011) amb producció de Tony Hoffer 
(Beck, Air, Suede). Aquest nou àlbum conté peces 
irresistibles com «Junk of the Heart (Happy)» o la 
balada «Time Above the Earth», composta al bany 
d’un avió!
SEMIFINAL 
SONA 9
Joan Coromines / 18 h
Com és habitual, el BAM acull una de les semifi-
nals del concurs de maquetes Sona 9. Els grups 
que actuaran són: Els Atxes (18.00 h), un grup 
(masculí) a mig camí entre l’indie-rock anglosaxó i 
el folk-rock català i espanyol dels setanta; Empty 
Cage (18.45 h), el power duo que encreua blues 
amb indie britànic, i Xiu Xiu Plàstic (19.30 h), un 
trio electro-pop amb autèntica passió pels sinte-
titzadors dels vuitanta.
L’HEREU 
ESCAMPA
(Catalunya; noise-rock /  
post-hardcore)
Joan Coromines / 20.30 h
Per a aquest power duo de Manlleu, la música 
serà visceral o no serà. Al seu primer EP, L’Hereu 
Escampa, mostren una cruesa que al directe 
arriba a ser-ho encara més. La seva especialitat 
és el post-hardcore a major glòria del desig: 
brutal «L’estampa», cançó de ritme variable amb 
confessions carnals («Me’n vaig a dormir esperant 
somiar amb les teves cuixes»). Hereus de Fugazi, 
Two Gallants i, quan es posen més melòdics, 
de Hüsker Dü (escolteu «Fet i amagar»), aquest 
duet és una alenada d’aire fresc, molt fresc, per a 
l’escena alternativa catalana.
BETUNIZER
(València; rock/punk)
Joan Coromines / 22 h
Amb experiència en projectes com Estrategia Lo 
Capto!, Ciudadano i La Orquesta del Caballo Ga-
nador, els nois de Betunizer no podien sonar con-
vencionals ni per casualitat... En lloc d’això, José 
Guerrero (guitarra, veu), Pablo Peiró (baix) i Mar-
cos Junquera (bateria) opten per la irreverència: 
rock verinós amb vistes al punk i el noise-pop, 
sempre dinàmic, o millor, esmunyedís. Presenten 
un segon disc, Boogalizer (2012), gravat sota l’ex-
perta mirada de Santi Garcia.
FASENUOVA
(Astúries; industrial/electrònica/
rock’n’roll)
Joan Coromines / 23.30 h
Ernesto Avelino i Roberto Lobo, de Mieres, estan 
en actiu des de mitjan anys vuitanta, quan van 
fundar el projecte Ética Makinal, però ha estat 
amb Fasenuova (el seu nom creatiu des de 2006) 
que han aconseguit més atenció dels mitjans i 
l’oïdor exigent. Tot gràcies al disc A la quinta ho-
guera (2011), una crida a la salvació del rock’n’roll 
pels mitjans del so industrial (Cabaret Voltaire 
i Throbbing Gristle acostumen a sorgir quan es 
parla d’ells). I també d’uns directes dels quals nin-
gú no surt il·lès.
CHE SUDAKA
(Catalunya; mestissatge)
Parc del Fòrum / 22.30 h
Entre els noms que exemplifiquen millor el mes-
tissatge barceloní figura amb honors propis Che 
Sudaka, la banda local formada per argentins i 
colombians que acaba de celebrar els primers 
deu anys de vida. De quina manera? Amb un disc 
titulat 10, és clar, i una gira per setze països en 
què fins i tot han visitat diverses ciutats de Japó 
al final de juliol. De tornada a casa, la seva agita-
ció festiva (amb tocs punk, ska i reggae) salvarà, 
segurament, unes quantes vides al BAM.
RAPSUSKLEI 
& THE FLOW 
FANATICS 
(Saragossa; hip hop)
Parc del Fòrum / 24 h
Rapsusklei, alias El niño de la selva, és un raper 
saragossà que dedica tanta atenció a les seves 
lletres –sovint carregades de sentiment– com al 
so que les acompanya. Va començar a fer les se-
ves primeres cançons als deu anys, el 1990, i ara 
pot presumir d’haver compartit cartell amb gaire-
bé tots els grups importants del rap global. Des-
prés de formar part de diversos grups i fer duo 
amb Hazhe, va debutar en solitari amb Pandemia 
(2010).
TXARANGO
(Catalunya; mestissatge)
Parc del Fòrum / 1.30 h
Dos únics temes, «Vola» i «Nits amb Txarango», 
van fer que aquest grup mestís es convertís en 
favorit del públic. Un romanç que el seu primer 
àlbum, Benvinguts al llarg viatge (2012), ha aca-
bat d’establir. El disc es va descarregar de la web 
del grup (legalment i gratuïtament) fins a 20.000 
ocasions en tan sols dos mesos. La barreja de 
reggae, son i rumba de Txarango, diuen les seves 
admiradores, puja els cors, sobretot en directes 
que són una invitació a oblidar tot el que pugui 
rimar amb tristesa. Música vitalista per posar ban-
da sonora a utopies. 
THE TOXIC 
AVENGER
(París; electro)
Electro-BAM / 3 h
Té molta lògica que Simon Delacroix es faci ano-
menar El Venjador Tòxic, com aquell personatge 
clàssic de la productora trash Troma. El seu elec-
tro també és trash, o sigui, distorsionat, sorollós i 
guerriller. El productor parisenc es va donar a co-
nèixer l’any 2007 amb l’EP Superheroes –publicat 
per Iheartcomix, el segell que va llançar Matt & 
Kim– i després d’alguns altres llançaments i dese-
nes de remescles, l’any passat va publicar el seu 
debut llarg, Angst, amb hits com «Never Stop» i 
«Alien Summer», la seva col·laboració amb Annie.
EL PUCHERO 
DEL HORTELANO
(Granada; flamenco-pop)
Parc del Fòrum / 3 h
A «La guía», primera cançó del seu àlbum El 
tiempo de Manuel (2010), el granadí Antonio Arc 
canta: «Solo se salta una valla si se intenta alguna 
vez / y al caer si me hago daño de mis golpes 
aprenderé». Ells van decidir el 2005 que regalari-
en els seus discos a la xarxa i, paradoxalment, de 
cada nou llançament han venut més còpies físi-
ques. En temps de crisi, el seu flamenc-pop enèr-
gic i vitalista sembla més valuós que mai. Pocs 
mesos després d’omplir Razzmatazz i La Riviera, 
assalten el BAM.
MENEO
(Guatemala; electro)
Electro-BAM / 0.30 h
El guatemalenc Rigo Pex, àlies Meneo, sap armar 
un escàndol. Allà on va organitza unes festes 
d’on tothom surt amb menys roba o, almenys, 
amb la  roba d’un altre. La seva electrònica amb 
sons de 8 bits (escopida en viu des d’una Game 
Boy tunejada) ha arribat, a més a més, al moment 
més inspirat en el seu primer llançament des de 
gairebé fa quatre anys, l’EP Larele (2012), tropical 
i psicotròpic. Gaudiu de la festa abans que Diplo 
el fitxi per al seu segell Mad Decent i no el tornem 
a veure mai més.
KAP BAMBINO
(Bordeus; electro-punk)
Electro-BAM / 2 h
Els seguidors de Crystal Castles haurien d’obrir 
les orelles a aquest duo de Burdeos, que practica 
un digi-punk d’esperit pop. Cançons melòdiques 
però de so anàrquic, teixidures corrosives, aire 
tòxic i cert erotisme malaltís. El seu cinquè àlbum, 
Devotion, conté delícies fosques com la synth-
punk «Obsess» o una picada d’ullet a Giorgio 
Moroder a «Under Tender». Música, en fi, per 
ballar i suar i per Moroder a un grapat d’activitats 
que es fan a la foscor.
SEWARD
(Catalunya; jazz/rock)
Plaça Reial / 23 h
Després de participar en festivals de prestigi 
internacional com South By Southwest (Aus-
tin), The Great Escape (Brighton) o el Primavera 
Sound, l’ara quartet dels «gèneres de punt», del 
free-song, arriba per segona vegada al BAM amb 
una formació única per a l’ocasió. El grup con-
vida l’oient a baixar la guàrdia, obrir finestres i 
despertar els sentits. Deixar-se anar a la deriva, 
vivint instants de joia i encanteri, transitant per ex-
plosions apassionades, sempre amb un somriure 
d’orella a orella. Un viatge imprevisible, intens, 
íntim i sorprenent.
WOODKID
(París/Nova York; electro-pop)
Plaça Reial / 0.30 h
El francès Yoanne Lemoine se’l coneixia com 
l’autor de videoclips espectaculars (Katy Perry, 
Mystery Jets, Yelle, The Shoes…), però des   
d’ara fa uns mesos és conegut, sobretot, com 
l’home al darrere de Woodkid, un projecte de pop 
electrònic que va obtenir fama immediata gràcies 
a l’impactant videoclip de d’»Iron», amb la seva 
èpica guerrera en blanc i negre i el cameo de la 
model Agyness Deyn. Ara ha publicat un nou EP, 
Run Boy Run, amb un altre videoclip estilitzat 
com a complement. Art pop total.
McENROE
(Getxo; pop/post-rock)
Plaça dels Àngels / 21.15 h
Amb Tú nunca morirás (2009) la banda de Getxo 
va trobar el punt perfecte de cocció per al seu pop 
trist i èpic, entre slowcore i postrock, i al recent 
Las orillas (2012) es mostren igual d’elegants. 
Tenen, a més, un punt més al seu favor: la 
incorporació del mag electrònic Olivier Arson 
(The Folding And The Point) com a proveïdor de 
teixidures i detalls. Però la millor manera de fer-
se’n fan potser sigui veure’ls sobre un escenari. 
Si en disc emocionen, en directe et desmunten: 
el seu líder, Ricardo Lezón, és tot poder i carisma.
—
DIUMENGE 
23
ORCHESTRA  
FIRELUCHE
(Catalunya; instrumentals de joguina)
Plaça Reial / 13.30 h
Des de fa ja una dècada, aquest grup de música 
instrumental de la Cellera de Ter (Girona) treu tot 
el profit possible als instruments més curiosos: de 
joguina, reciclats, impossibles, de cultures d’arreu 
del món… Amb el seu últim disc, D’un llonguet un 
pa de quilo (2011), volien plasmar a la perfecció 
com són els seus directes, i per això tots els mú-
sics van tocar al mateix temps a l’estudi. Optimis-
me de so especial però orgànic i natural. 
MARIA RODÉS
(Catalunya; folk pop)
Plaça Reial / 21.30 h
El món dels somnis sempre ha estat present en 
Maria Rodés –el seu primer projecte es va dir 
Oníric–, però al nou disc en solitari, Sueño trian-
gular, aquest component sembla més accentuat 
que mai. Les cançons es mouen amb pols sòlid 
però eteri. Les lletres no deixen endevinar del tot 
el seu significat. Estem, en fi, davant d’un somni 
de disc: una expansió del format cançó a cavall 
d’una instrumentació creativa i melodies i veus 
hipnòtiques. Confirmació d’una compositora pop 
de difícil parangó per aquí.
LA ESTRELLA 
DE DAVID
(Catalunya; pop)
Plaça dels Àngels / 22.45 h
David Rodríguez, antic Beef i productor de La 
Bien Querida, desenvolupa la seva faceta de can-
tautor pop aliè a modes i convencions amb una 
mica d’ajuda de Joël Iriarte (Joe Crepúsculo), Ana 
Fernández-Villaverde (La Bien Querida) i Sergio 
Pérez (Pegasvs), entre d’altres. Maracaibo (2011) 
és un segon disc excel·lent amb perles com «Es-
calofrío» (aquella que diu «cuidado, Michael Jack-
son se te va a llevar»), «Anita» (sobre l’esposa de 
Manolo Escobar, diu David) o la seva versió de La 
carretera de Julio Iglesias.
LOS PUNSETES
(Madrid; noise-pop)
Plaça dels Àngels / 0.30 h
Produït per Pablo Díaz-Reixa (El Guincho), 
Una montaña es una montaña (2012), tercer 
àlbum de Los Punsetes, sorprèn per la densitat 
i contundència del seu so. El grup madrileny 
ha deixat a un costat la seva vena més punk 
per abraçar una expansivitat que, de vegades, 
arriba a recordar My Bloody Valentine i seguidors 
hispans d’aquells com Los Planetas. Les veus 
són menys indolents, però les lletres segueixen 
al mateix lloc: entre la decepció i el sarcasme, 
com semblen imposar d’alguna manera aquests 
temps nostres.
DOBLE PLETINA
(Catalunya; indie-pop)
Joan Coromines / 20.30 h
Sorgit de les cendres del grup de versions Abre-
vadero, aquest quintet liderat per noi (Marc Ribe-
ra) i noia (Laura Antolín) és una promesa brillant 
de l’indie-pop fet aquí. Grans melodies, lletres 
excel·lents entre la malenconia i una fina ironia, 
la cura dipositada en cada petit moviment… Són 
motius per seguir de prop Doble Pletina. El seu úl-
tim llançament és Contra los amores perdidos, un 
senzill sobre les asimetries amoroses sota l’influx 
(gloriós) de The Magnetic Fields.
JOAQUÍN
PASCUAL
(Albacete; pop/rock)
Joan Coromines / 22 h
Component de Surfin’ Bichos, Mercromina i 
Travolta, Joaquín Pascual ha deixat la seva em-
premta en un grapat de discos bàsics del rock 
alternatiu estatal. En solitari mostra la seva cara 
més introspectiva, sobretot en un segon disc de 
factura recent, La frontera, que ha tornat a gravar 
al costat del productor Paco Loco. Veus greus, 
cordes cinematogràfiques, aromes quasi de wes-
tern, i unes lletres que es dirigeixen cap al costat 
fosc de la vida. En el directe, una banda cuidada 
que respecta les atmosferes.
LÍDIA DAMUNT
(La Manga; country-pop/folk)
Joan Coromines / 23.30 h
Com la de Los Punsetes, una altra reformulació 
sorprenent del pop estatal del 2012. Acompa-
nyada del duo electrònic Hidrogenesse, l’antiga 
Hello Cuca dirigeix a Vigila el foc (2012) el seu 
country-pop cap a terrenys lluminosos, expres-
sius, hipercoloristes... Mai no ha cantat amb més 
facilitat i energia, ni les seves cançons han so-
nat tan infeccioses; proveu a escoltar-les sense 
moure els peus. Solament pel minut i mig surrea-
lista de «Jauja» ja hauria de figurar en futurs Top 5 
de l’any. En directe, l’energia no decreix, sinó que 
augmenta i s’escampa.
DIVENDRES 
21 
DISSABTE
22 
DIUMENGE
23 
PLAÇA REIAL
ESCENARI  
20 ANYS DE GARATGE
21.30 h 
‘77  
(SEVENTY SEVEN)
(Catalunya; hard rock)
23 h 
HOWLIN RAIN
(San Francisco; rock)
0.30 h
THE DREAM 
SYNDICATE
(Estats Units; rock)
13.30 h
ORCHESTRA 
FIRELUCHE
(Catalunya; instrumentals 
de joguina)
21.30 h
MARIA RODÉS
(Catalunya; folk pop)
23 h
SEWARD
(Catalunya; jazz/rock)
0.30 h
WOODKID
(París / Nova York; electro-pop) 
21.30 h 
THEESatisfaction
(Seattle; hip hop/Neo-soul)
23 h
CHACHO BRODAS
(Catalunya; hip hop)
0.45 h
FILASTINE
(Los Ángeles; world-bass/
hip hop)
PLAÇA  
DELS ÀNGELS
21.15 h
ATLETA
(Catalunya; krautrock/
electrònica)
22.45 h
LÜGER
(Madrid; krautroc/
electrònica/psicodèlia)
0.30 h
BLACK DICE
(Nova York; art-rock/
noise)
21.15 h
JOAN COLOMO
(Barcelona; pop d’autor)
22.45 h
HOLA A TODO  
EL MUNDO
(Madrid; folk-pop)
0.30 h
BIGOTT
(Saragossa; rock/folk/
psicodèlia)
21.15 h
McENROE
(Getxo; pop/post-rock)
22.45 h
LA ESTRELLA
DE DAVID
(Catalunya; pop)
0.30 h
LOS PUNSETES
(Madrid; noise-pop)
JOAN COROMINES
20.30 h
ISAAC ULAM
(Catalunya; folk-pop/psicodèlia)
22 h
MATES MATES
(Catalunya; indie rock/folk)
23.30 h
SONNY & THE SUNSETS
(San Francisco; country-pop/
psicodèlia)
20.30 h
DOBLE PLETINA
(Catalunya; indie-pop)
22 h
JOAQUÍN PASCUAL
(Albacete; pop/rock)
23.30 h
LIDIA DAMUNT
(La Manga; country-pop/folk)
20.30 h
L’HEREU ESCAMPA
(Catalunya; noise-rock/ 
post-hardcore)
22 h
BETUNIZER
(València; rock/punk)
23.30 h
FASENUOVA
(Astúries; industrial/electrònica/
Rock’n’roll)
ANTIGA 
FÀBRICA DAMM
19 h
LA IAIA
(Catalunya; folk pop)
20 h
LOVE OF LESBIAN
(Catalunya; pop)
22.30 h
THE KOOKS
(Brighton; pop)
PARC DEL FÒRUM
22.30 h
CHE SUDAKA
(Catalunya; mestissatge)
24 h
RAPSUSKLEI & THE 
FLOW FANATICS
(Saragossa; hip hop)
1.30 h
TXARANGO
(Catalunya; mestissatge)
3 h
EL PUCHERO  
DEL HORTELANO
(Granada; flamenco-pop)
22.30 h 
VERY POMELO
(Catalunya; rock/punk/
psicodèlia)
24 h 
MISHIMA
(Catalunya; pop)
1.30 h 
VETUSTA MORLA
(Madrid; indie rock/folk) 
3 h 
MAIKA MAKOVSKI
(Mallorca; folk-rock)
ELECTRO-BAM
0.30 h
MENEO
(Guatemala; electro)
2 h
KAP BAMBINO
(Bordeus; electro-punk)
3 h
THE TOXIC AVENGER
(París; electro)
ESCENARI  
MUTEK
0.30 h
HEADBIRDS
(Catalunya; bass-music)
1.30 h
POIRIER
(Mont-real; tropical-bass)
3 h
IKONIKA
(Londres; dubstep)
bcn.cat/
merce
facebook.com/barcelonacultura
twitter.com/barcelonacultura
MÉS INFORMACIÓ
PER TELÈFON
010 Barcelona Informació: les 24 hores del dia (0,46 €, establi-
ment de trucada; 0,06 €/min tarifat per segons, IVA inclòs) 
Consultes, enviant un missatge curt al telèfon 93 317 14 16.
APLICACIONS PER DESCARREGAR
Entreu al web de la Mercè (www.bcn.cat/merce) i us podreu des-
carregar una aplicació per tenir tota la informació sobre la festa 
al vostre telèfon mòbil intel·ligent, sigui de tecnologia Apple o An-
droid. Cliqueu i poseu-vos la Mercè... a la butxaca! També podeu 
trobar-les accedint directament a l’App Store o a Google Play.
A LES OFICINES D’INFORMACIÓ
Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (la Rambla, 99), de 10 a 
20.30 h
TRANSPORTS PÚBLICS ESPECIALS
• Servei ininterromput de metro divendres 21 i dissabte 22. Diumen-
ge 23, el metro funcionarà fins a les 4 h. Dilluns 24, horari habitual.
• Per anar al Fòrum, hi haurà un servei d’autobusos fins a les 5 h 
els dies 21, 22 i 23, que enllaçarà amb les línies 1, 2 i 5 del metro.
• Per confirmar horaris o per saber com accedir als espais de la 
festa: www.tmb.cat i www.bcn.cat/merce. 
L’organització es reserva el dret d’anul·lar o canviar algun espec-
tacle per raons tècniques o meteorològiques.
Col·laboradors: