Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat Amb la col·laboració de Rafa Crespo i Maria Mateu Confederació de Comerç de Catalunya PIMEC – Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya D-CAS – Col·lectiu d’Analistes Socials Il·lustracions Miguel Gallardo Disseny La Factoria Correccions Tau Traduccions Impressió XXXXXXX Primera edició, gener de 2013 DL xxxxxxx Amb el Pla d’Immigració de Barcelona 2012-2015, l’Ajuntament de Barce- lona referma la seva voluntat de contribuir al repte comú de seguir cons- truint una Barcelona que ja és diversa i intercultural. Un repte de tots i totes que implica fer, en definitiva, una ciutat inclusiva i cohesionada que sigui el marc de referència comú d’identitats i d’expressions culturals plurals. Com més diversa és Barcelona, més s’enriqueix socialment. Per això cal poten- ciar la interacció positiva, el contacte, el diàleg i el coneixement mutu entre els ciutadans i les ciutadanes. I, conseqüentment, s’ha d’insistir en els rumors i prejudicis que escampen percepcions negatives i falses del fet migratori, i difi- culten, per tant, la normalització de la diversitat. La Xarxa BCN Antirumors, que aplega nombroses entitats i actors socials de la ciutat, treballa des de 2010 al costat de l’Ajuntament en la construcció d’aquesta Barcelona intercultural. I ho fa col·laborant en l’elaboració de mate- rials i campanyes que fomentin el coneixement i la reflexió. Blanca Rosita Barcelona forma part d’aquests materials i es nodreix també de les valuoses aportacions creatives de l’il·lustrador Miguel Gallardo. L’objectiu d’aquesta col·lecció de còmics és ajudar a trencar, amb rigor i des de la proxi- mitat, alguns tòpics i estereotips sobre diversitat cultural. A les seves pàgines trobareu, doncs, arguments per desmentir falsos rumors, que segurament heu sentit més d’una vegada i que no ajuden a facilitar la convivència en una Barce- lona més diversa que mai. A El Decret leg islatiu 4/201 2 del Parlam ent de Catal unya recull que qualsev ol comercian t, sigui de la nacionalitat que sigui, p ot determinar l liurement el seu horari c omercial (i, p er tant, obrir els diumeng es i festius q ue vulgui) si , com a petit a o mitjana empresa, té una botiga d e compra qu otidiana d’a limentació a mb una superfíc ie de venda inferior als 1 50 m2. Conse qüentment, l’horari amp li d’aquest t ipus d’estab liments, hab itualment regentats pe r població es trangera, es troba dintre de la llei. Obrir un comerç és una activitat que permet a molts immigrants tenir una font d’ingressos. Això passa i ha passat al llarg de la història en totes les onades migratòries. Els catalans que al segle XIX van emigrar a Cuba es van especialitzar a obrir botigues de queviures que van arribar a ser conegudes a Cuba com “el catalán de la esquina”. El petit com erç immigra nt té habitua lment una d imensió familiar: en alguns caso s, posar un n egoci propi é s l’objectiu ca p al qual s’e ncaminen du rant molts a nys tots els esta lvis d’una pa rella; en d’al tres, s’hi sum a el finançam ent a través dels “préste cs solidaris” procedents de la pròpia xarxa familia r. A més, en molts casos , la modèstia de les botig ues fa que e l seu mantenimen t no generi g rans despes es que calgu i repercutir en el preu fina l dels produ ctes. Els come rciants i mmigrat s han de fer el s mateix os tràmi ts que els come rciants a utòctons per posar en marxa e ls seus n egocis. L’anome nada llic ència ex prés, que agili tza l’inic i i exerci ci de l’activita t comerc ial, és ap licable a qualse vol nego ci amb u na superfíc ie de ven da inferi or als 2.500 me tres qua drats i a mb indepen dència d e la naci onalitat de qui de mana ini ciar l’act ivitat. Les petit es empre ses cread es per autònom s supose n més de la meita t del teixit empresa rial de l’E stat espanyol . Per com unitats a utònome s, a l’agost de 2012 C atalunya concentr ava 45.93 4 estrang ers registrat s a la Seg uretat So cial com a autòno ms, és a dir, el 21% del total d’estrang ers autòn oms de t ot l’Estat . Més conc retament , 12.462 es dediq uen al se ctor del c omerç i la repar ació de v ehicles d e motor i biciclet es; així d oncs, el 2 7% dels estr angers a utònoms a Catalu nya són come rciants. 4 Segons un informe de la Confederació de Comerç de Catalunya2, un 75,07% del total dels establiments de persones estrangeres tenen també clientela autòctona. Són, per tant, negocis per a la gent dels barris en general, i revitalitzen així el teixit comercial de zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides poblacionalment i comercialment. Com es va concloure a la jornada per a comerciants organitzada l’any 2011 per PIMEC Comerç, “sempre és més positiu tenir una botiga oberta al costat que no pas una persiana tancada. Sense aparadors encesos, no hi ha atracció comercial i es produeix la degradació del carrer”. La llei catalana defineix també la figura de les “botigues de conveniència”, que han de tenir una superfície de venda inferior als 500 m2 i han d’oferir, de manera obligatòria, llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos. Aquests establiments han d’obrir, com a mínim, 18 hores diàries 7 dies per setmana. El 12,14% del tota l dels treballador s i treballadores afi liats a la Segureta t Social a la provín cia de Barcelona són estrangers. A questa xifra supe ra la mitjana de l’Es tat espanyol (10,35%). 3 SABIES QUE... El 9,9% del conjunt d’establiments comercials a la ciutat de Barcelona són de propietat estrangera.1 No hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones immigrades. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i el seu incompliment es persegueix i sanciona d’igual manera. Segons l’informe de 2011 Inmigración y Estado de bienestar en España, elaborat per l’Obra Social “la Caixa”, el 50% del superàvit de les finances públiques espanyoles durant els anys de creixement va ser conseqüència de la immigració. 1 Enquesta Activitat del Sector Comercial a Barcelona. 2011. Direcció de Comerç i Consum. Economia, Empresa i Ocupació. Ajuntament de Barcelona http://w3.bcn.cat/comerc/0,4022,429373301_471831287_1,00.html. 2 http://www.confecom.cat/serveiling/?page_id=189. 3 Confederació de Comerç de Catalunya. Elaboració pròpia a partir de les dades d’agost de 2012 del Ministeri de Treball i Seguretat Social. 4 Confederació de Comerç de Catalunya. Elaboració pròpia a partir de les dades d’agost de 2012 del Ministeri de Treball i Seguretat Social. PROGRAMA BCN INTERCULTURALITAT bcn.cat/ antirumors antirumors@bcn.cat facebook: BCN Acció Intercultural Amb la col·laboració de