ANUARI
D’ARQUEOLOGIA 
I pAtRImONI
DE BARCELONA
2008
1
ANUARI
D’ARQUEOLOGIA 
I pAtRImONI
DE BARCELONA
2008
Església de Santa 
Maria del Pi. 
Pedestal romà 
reaprofitat als 
f2o  naments. ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 3
Autor: Toni Juárez
sUmARI
Director del Museu d’Història  7  PrESEntació  20  PrinciPalS 
de Barcelona-Muhba
Joan Roca i Albert   JOAN ROCA   intErvEnciOnS 
Director del Servei d’arqueologia 22 Ample
Ferran Puig i Verdaguer
responsable d’arqueologia  9  intrODUcció 24  Cardenal Casañas
preventiva 
Carme Miró i Alaix   FERRAN PUIG 25  Carme
responsable d’intervencions 26  Parc de la Ciutadella 
arqueològiques 
Josep Pujades i Cavalleria 12  Una qüEStió DE xifrES: 28  Espalter
responsable d’intervenció   El DarrEr DEcEnni 32  Exposició
patrimonial 
Montserrat Pugès i Dorca   JOsEP PUJADEs 34  sant Llàtzer
gestió administrativa 35  Turó de la Rovira
sílvia Lezana i Les
15  l’activitat arqUEOlògica 38  Circumval·lació
coordinació editorial
María José Balcells Alegre   DUrant l’any 2008 40  Mercaders
revisió lingüística i traduccions   JOsEP PUJADEs 43  Montjuïc
M. Rosa Llaràs i Vidal
Disseny gràfic i maquetació 45  Motors
PFP disseny gràfic. 47  Palla
(Quim Pintó, Montse Fabregat)
impressió 51  Antiga estació de rodalies
Gràfiques Ortells, sL 55 Pi
56  Rambla
57  Rec
58  Reina Amàlia
Primera edició, abril de 2010 61  Riereta
66  Ripoll
© de l’edició: Museu d’Història 
de Barcelona, Institut de Cultura, 71  sant Honorat
Ajuntament de Barcelona 72  sant Pere més Baix
www.museuhistoria.bcn.cat
© dels textos: els autors 73  sant Pere Mitjà
© de les imatges: els autors
Queda prohibida la reproducció 75  Valldonzella
total o parcial sense el permís 77  Fitxes breus
exprés de l’editor, en els termes 
marcats per la llei.
83 intErvEnciOnS SEnSE 
IssN 
D.L.B-18561-2010   afEctació DEl PatriMOni
4  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 5
pREsENtACIó
L’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona que teniu a les mans és el primer número 
d’una publicació seriada del muhba específicament dedicada a la intervenció arque-
ològica i patrimonial i directament vinculada al servei d’Arqueologia del municipi. El 
servei d’Arqueologia, que durant la seva trajectòria ha passat per diferents modalitats de 
dependència institucional i que actualment és part del museu d’Història de Barcelona, 
ha proporcionat al llarg dels anys dades i materials valuosíssims pel que fa als objectes 
i a les estructures físiques vinculades a la història de la ciutat. Un cop estudiats, alguns 
d’aquests elements s’han incorporat als espais museístics –tan sols cal pensar en la plaça 
de la Vila de madrid o en el mercat del Born– i a l’espai urbà, com a elements distintius 
de la trajectòria de la ciutat un cop tractats, de manera més o menys monumental, segons 
els criteris del moment.
 A les darreres dècades s’ha produït així mateix una ampliació de l’àmbit de treball, 
amb la presa en consideració d’un arc temporal d’amplitud creixent i amb un interès 
que ja no se centra tant en els estrats romà i baix medieval com ara fa unes dècades. Han 
pres relleu les intervencions que han aportat testimonis dels assentaments prehistòrics al 
pla de Barcelona i han anat a més les cerques que segueixen el mètode arqueològic per 
estudiar elements patrimonials de temps recents. per exemple, a diferents recintes fabrils 
on l’anàlisi de les estructures físiques aporta valuoses dades complementàries per al seu 
estudi històric, al costat de les fonts escrites, gràfiques i orals. Com separar, en definitiva, 
entre el patrimoni arquitectònic, artístic, històric i l’arqueològic, quan en el fons estem 
parlant del mateix, sigui dels temps de Barcino o del segle xix, i quan l’arqueologia és 
més un mètode que no la denominació d’un patrimoni amb una natura específica?
 El potencial de la tasca desenvolupada pel servei d’Arqueologia feia, doncs, acon-
sellable de dotar-lo amb una publicació periòdica específica que permetés eixamplar la 
finestra pública que, fins el 2007, se li dedicava dins d’una altra publicació periòdica del 
Muhba, la revista Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat, més coneguda pel seu acrò-
nim de Quarhis. si aquesta darrera publicació resulta un marc idoni per a treballs de re-
cerca i elaboració de nous relats històrics i per a reflexions historiogràfiques que tinguin 
per eix central l’estudi dels materials arqueològics i la seva confrontació amb d’altres 
fonts, l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona ha de poder orientar-se cap a l’altra 
vessant, la que va de l’inventariat de les intervencions a l’actuació arquitectònica i urba-
nística que incorpora els elements patrimonials que s’han fet emergir. 
 L’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona vol apostar també per posar de manifest 
el vincle cada cop més estret entre els serveis d’Arqueologia i els de patrimoni que dins 
de l’Ajuntament de Barcelona depenen del sector d’Urbanisme; un vincle que s’ha de 
veure materialitzat en la propera revisió del pla especial de protecció del patrimoni de 
la ciutat que tractarà, ja de manera unificada, tots els tipus de patrimoni edificat. D’altra 
banda, l’Anuari ha de poder ser també un element valuós per als treballs de la subcomis-
sió de patrimoni de Barcelona, creada recentment per la Generalitat de Catalunya a fi 
d’atendre específicament les actuacions dins dels límits municipals barcelonins.
 El caràcter d’inventari anual de la nova publicació ha de permetre, així mateix, de 
ripoll, 25, capellans 10-16 plantejar-se el repte de promoure la reflexió sobre intervencions arqueològiques i patri-
Habitació B, al final de la monials d’envergadura molt diversa amb un ritme regular. Així per exemple, en un futur 
intervenció. 
Pilar del aqüeducte i 
estructura de combustió. 
6A u tor: J. sans ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 7
proper es presenten alguns reptes notables, com la intervenció pendent a la muralla 
romana al carrer del sotstinent Navarro o entre el carrer del Regomir i la Casa Gualbes INtRODUCCIó 
vora del pati Llimona, així com d’altres actuacions en l’entorn de la ciutadella i la mura-
lla o a l’eix del tren d’alta velocitat  i a l’àrea coberta pel pla Director de montjuïc, entre 
d’altres zones. 
 La nova publicació s’ha de convertir, doncs, en el pont entre el servei d’Arqueolo-
gia –ineludiblement abocat a l’acció diària– el Centre de Documentació patrimonial 
del museu –on cal sistematitzar els resultats de les memòries arqueològiques junt amb 
fons documentals inclosos els de les col·leccions de béns mobles del museu– i el Centre 
de Recerca i Debat del muhba que té en la intervenció patrimonial un dels seus eixos 
d’R+D+I. Amb aquesta finalitat, el Centre de Recerca i Debat ja compta, a la seva seu del 
carrer de la Llibreteria, amb diversos grups d’investigació i, des del curs passat, amb estu-
dis de postgrau conjunts amb la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la intervenció 
en el patrimoni i el paisatge urbà. L’Anuari ha de poder contribuir a la recerca com a efi-
caç instrument de col·laboració público-privada i com a tribuna per als professionals i les 
empreses que efectuen els treballs arqueològics i d’intervenció patrimonial. L’equip del servei d’Arqueologia del museu d’Història de Barcelona (muhba) sempre 
 En tant que fòrum compartit entre arqueòlegs, historiadors, arquitectes, urbanistes i ha vist la necessitat de difondre i deixar constància de l’activitat que es du a terme a la 
practicants d’altres disciplines que actuen de pont entre el llegat històrico-arqueològic i ciutat, any rere any, en el camp de la recerca arqueològica i de l’actuació sobre el patri-
la transformació urbana, l’Anuari ha de poder ser, també, una plataforma per impulsar moni històric. per diverses raons, no ha estat possible fer-ho amb la intensitat desitjada 
d’altres formats de treball. fins ara quan us fem a mans el primer número de la nova publicació del servei, l’Anuari 
 En aquest sentit, des del muhba voldríem que la seva posada en marxa proporcionés d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, un projecte que teníem al cap feia anys, però que es 
un bon motiu per impulsar encontres entre diferents serveis d’arqueologia, per compar- resistia a ser una realitat. 
tir amb d’altres ciutats europees les preocupacions i els avenços sobre els temes d’interès  sovint ens preguntàvem com podríem donar a conèixer millor tots els treballs de recerca, 
mutu, sobre tot en dos aspectes fonamentals: d’intervenció preventiva o de recuperació patrimonial que es fan, tant a nivell d’estudis pre-
 En primer lloc, les qüestions que planteja una arqueologia preventiva del tot necessària vis i avaluatius, com físicament a les excavacions o intervencions de rehabilitació dels edificis 
per evitar pèrdues patrimonials, però que, sovint, no pot optimitzar el seu rendiment cientí- històrics, als carrers i solars de la ciutat; com podríem explicar amb el màxim d’immediatesa 
fic pel fet que no pot planificar les seves actuacions seguint objectius i hipòtesis prèviament aquells treballs realitzats, quins eren els resultats físics que se n’extreien i el que aportaven al 
establerts, sinó que ha d’improvisar dia rere dia, en funció dels requeriments del sector de coneixement històric i a la recuperació del patrimoni de la ciutat. En resum, ens demanàvem 
la construcció i l’obra pública. Voldríem poder materialitzar ben aviat aquest objectiu amb com podíem explicar l’arqueologia que es fa a Barcelona als ciutadans encuriosits o als estu-
un encontre sobre “L’arqueologia preventiva a Europa, límits, potencials i reptes”. diosos interessats. O simplement a aquells veïns que, més o menys, entreveuen o, fins i tot, a 
 En segon lloc, el tractament del patrimoni: què conservar i què no i com tractar els vegades pateixen, els treballs arqueològics que es fan al seu edifici, barri o carrer. 
elements conservats. Com establir el balanç entre l’increment del patrimoni històrico-  sabem, per experiència personal i professional, que el millor que es pot fer és mante-
arqueològic i la necessària innovació arquitectònica i urbanística, en contra tant de les nir un contacte directe amb la gent, tot responent a les seves inquietuds i qüestions amb 
destruccions poc meditades com d’un no menys perillós conservacionisme fossilitzador? explicacions clares i útils, d’altra banda, sempre ben acollides. però també tothom sap 
 Aquestes són, en suma, les il·lusions que des del museu d’Història de Barcelona en que aquesta és una tasca prou difícil de dur a terme amb la intensitat necessària, i més en 
general i des del servei d’Arqueologia en particular s’han dipositat en aquest primer una metròpoli com Barcelona i amb els mitjans limitats amb que comptem. Des del ser-
número de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, el format del qual, que haurà vei, el museu i l’Ajuntament, som conscients que cal fer arribar aquesta informació a la 
de combinar-se amb la renovació del lloc web del museu, mirarem de perfeccionar en ciutadania amb la suficient rapidesa i amb un redactat senzill però rigorós. 
futures edicions que ja estan en marxa: la de 2009 hauria de trigar poc a veure la llum i  En els darrers anys el museu d’Història de Barcelona ha reforçat les línies de difusió 
ja hem començat a pensar en la de 2010. de coneixement i de participació, oferint als ciutadans noves activitats de divulgació de 
contingut arqueològic amb diferents formats: exposicions, conferències, itineraris, tallers, 
guiatges... també s’ha fomentat la difusió científica mitjançat la participació en congres-
JOAN ROCA I ALBERt sos i la publicació d’articles i estudis en revistes especialitzades.
Director del muhba  En aquesta línia de millorar la comunicació i la consulta de les dades del passat his-
tòrico-arqueològic de la ciutat, volem destacar la creació del «Centre de Documentació 
Històrica i patrimonial» del museu, un espai obert al públic interessat i que es troba ínti-
mament lligat a l’activitat del servei d’Arqueologia, ja que n’és el proveïdor principal mit-
jançant l’aportació de noves dades fruit del resultat de les intervencions arqueològiques.
també destaquem la recuperació, l’any 2005, dels Quaderns d’Arqueologia i Història de la 
Ciutat de Barcelona (Quarhis), que ofereixen  extensos estudis de contingut arqueològic i 
actuen com a òrgan de difusió científica del museu d’Història. En la línia expressada més 
amunt de difusió immediata de l’activitat arqueològica, aquesta segona etapa de Quarhis 
va incloure una secció anomenada «Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat».         
A part d’una valoració global, s’hi referenciaven amb petites fitxes les principals interven-
cions dutes a terme en el període comprès entre l’aparició dels diferents números de la 
revista. Aquesta secció, publicada en els números de l’1 al 4, recollia l’esperit que s’havia 
manifestat ja en les primeres etapes de la publicació, entre 1960 i 1980, on regularment 
apareixien notes o balanços de l’activitat arqueològica a la ciutat. 
8  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 9
D’aquestes iniciatives en fem una valoració absolutament positiva. tot i així, hem vist que des de la prehistòria. Es tracta d’un bé d’interès general que molts cops es troba sotmès 
calia ampliar, fomentar i aprofundir en la línia d’explicitar el conjunt de l’activitat del als riscos inherents a la renovació urbana i que ha de ser reconegut, estudiat, divulgat i 
servei d’Arqueologia i, en general, d’aquella que es du a terme al voltant del patrimoni protegit per a ús de tota la societat. Barcelona és un bon exemple de ciutat complexa des 
històric construit de la ciutat. sobretot, per poder donar la paraula a tots els professionals del punt de vista arqueològic, amb pòsits resultants d’un llarg desenvolupament històric.   
que dirigeixen i realitzen tècnicament les intervencions arqueològiques i les actuacions Conserva en el seu teixit urbà i en el seu territori una morfologia i molts elements urbans 
patrimonials de Barcelona, sigui quina sigui la seva magnitud i resultats. sedimentats en diferents estrats, amb pervivències estructurals i traces, fruit d’una evolu-
 Amb la voluntat de resoldre aquest buit informatiu hem cregut adient, d’acord amb la ció bimil·lenària. 
direcció del muhba, iniciar l’edició de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona. Com 
el seu nom indica, recollirà l’activitat desenvolupada al terme municipal de Barcelona al Funcions i organització
llarg de l’any anterior. El seu format parteix d’una concepció d’esquema senzill, entene- Les funcions del servei es poden concretar en els següents apartats:
dor i de caire eminentment informatiu. s’estructura amb una primera secció, elaborada · Assessorament tècnic dels organismes de l’Administració municipal, així com d’altres  
des del servei, on s’exposen dades de conjunt, amb valoracions generals i sintètiques. A  estaments públics o privats i a la ciutadania en tot allò que pugui afectar el patrimoni  
la segona part hi tenen la paraula els tècnics que hi han treballat i es destina a l’explica-  arqueològic de la ciutat.
ció de cadascuna de les intervencions o accions que s’han dut a terme: unes, de grans di- · Gestió i supervisió de les actuacions sobre el patrimoni arqueològic de Barcelona, 
mensions o bé de resultats prou espectaculars; d’altres, més modestes quant a superfície  tant a nivell d’intervenció, com de control, prospecció i estudi.
i aportació de dades. totes, però, amb un innegable interès. Cal explicar com, qui, quan · protecció del patrimoni arqueològic de les agressions, identificació dels motius i 
i perquè s’ha dut a terme una determinada intervenció; qui ho ha fet possible i de quina  plantejament de solucions. Vetllar per la seva conservació i intentar aturar o minimit- 
manera s’ha desenvolupat. però sobretot, el que és més important: cal incidir en com la  zar la seva pèrdua o degradació.
intervenció ha afectat el patrimoni que amaga o conté el teixit urbà i també en el què · participació en les tasques de divulgació del patrimoni arqueològic.
se n’ha extret que pugui ser d’interès per al coneixement de la història de Barcelona i 
el seu patrimoni. Es tracta de fer una publicació àgil, útil i de fàcil consulta; un espai de per fer front a la tasca de tutela del patrimoni arqueològic, els tècnics del servei es tro-
comunicació i d’intercanvi d’informacions, idees i coneixements entre el servei d’Arque- ben organitzats a partir de quatre àrees de treball, que es veuen complementades amb 
ologia, el muhba i tots aquells professionals i tècnics que actuen a la ciutat. aquelles de caire més general del propi museu d’Història de Barcelona, o del propi Ajun-
 Aquest primer número es pot considerar, fins a un cert punt, una mena d’assaig ja tament: 
que la nostra voluntat és que, a partir dels propers números, es vagi definint el seu format · Arqueologia preventiva, on es recull i es processa la informació extreta de les inter- 
final tenint en compte les aportacions i l’opinió dels diferents agents implicats. també és  vencions, conjuntament amb el coneixement de la ciutat i es realitzen estudis previs  
voluntat de l’equip del servei d’Arqueologia que l’Anuari presenti una versió on line que  per a futurs treballs.
pugui ser consultable i participativa a través de la pàgina web del museu d’Història de Bar- · Intervenció arqueològica, on es planifiquen, segueixen i gestionen les intervencions.
celona. Esperem poder tenir-la el més aviat possible per assolir una divulgació millor de · Intervenció en el patrimoni, on es realitza la gestió de recuperació de béns mobles i  
l’activitat.  immobles, en relació amb els tractaments de conservació i restauració. 
· Direcció i administració, on es coordina tot el conjunt i s’acompleix amb els procedi- 
El Servei d’Arqueologia del MUHBA  ments preceptius. 
Des de l’inici, fa més de 80 anys, del que podríem anomenar l’arqueologia moderna de la 
ciutat de Barcelona –aquella no lligada al culte a l’objecte i l’erudició–, podem dir que ha A banda del personal que l’Ajuntament destina a aquestes tasques, amb el servei hi 
estat una disciplina vinculada directament a la iniciativa municipal i, concretament, a l’àrea col·labora personal extern amb la finalitat de realitzar encàrrecs i feines concretes re-
de Cultura. La preservació, els programes de recerca, i l’adequació monumental i museo- lacionades amb els diferents programes i projectes que es duen a terme. En el model 
gràfica desenvolupats pel municipi al llarg d’aquests anys han permès oferir al públic els desenvolupat al llarg dels anys de funcionament, adaptat als preceptes vigents i a l’orga-
testimonis del nostre passat com un dels béns més preuats del patrimoni barceloní. Després nització de l’arqueologia a nivell nacional, la feina del servei té com a principal finalitat 
del difícil període de la dictadura, es va engegar un fort i necessari procés de renovació la definició, coordinació i validació de les intervencions que poden afectar el patrimoni 
urbana que va modificar els paràmetres de l’actuació arqueològica, amb l’aparició de les arqueològic de la ciutat.
anomenades excavacions de salvament o d’intervenció com a puntal bàsic de la recerca 
arqueològica. Aquest és el moment d’integració de Barcelona en els processos europeus de 
l’arqueologia urbana. també coincidirà amb la restauració de la Generalitat de Catalunya i FERRAN pUIG
la creació de la Direcció General del patrimoni Cultural i el seu servei d’Arqueologia l’any Director del servei d’Arqueologia
1980. Des d’aquell moment les competències sobre el patrimoni arqueològic seran exclusi-
ves del govern autònom, comptant amb la col·laboració dels ens municipals.
 pel que fa a Barcelona, la relació transversal i directa entre l’actuació arqueològica 
(àrea de Cultura) i la gestió del sòl, el planejament i la intervenció arquitectònica (àrea 
d’Urbanisme) és cada cop més evident i consolidada, fins al punt que podem assegurar 
que la pràctica totalitat de les intervencions arqueològiques dutes a terme a la nostra ciu-
tat en els darrers trenta anys han estat fruit de la necessitat de donar una resposta d’estu-
di arqueològic a l’aplicació d’un pla urbanístic, o bé a l’execució d’una llicència d’obres.
Integrat des de l’any 2000 dins l‘organització del museu d’Història de Barcelona, el ser-
vei d’Arqueologia és l’òrgan mitjançant el qual l’Ajuntament de Barcelona, a través de 
l’Institut de Cultura, respon a la necessitat de vetllar pel patrimoni arqueològic de la ciu-
tat, d’acord amb els preceptes i reglaments generals i locals en matèria de patrimoni.
        El patrimoni arqueològic és un bé cultural molt important per Barcelona, donada 
la seva condició de ciutat amb un recorregut històric que s’arrela en un territori habitat 
10  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 11
UNA QüEstIó DE xIFREs: Un altre dels factors observats ha estat la variació del percentatge entre la inversió pública 
i la privada, que perd pes específic, quedant les grans inversions en mans de la primera.  
EL DARRER DECENNI  Des del servei d’Arqueologia també s’ha observat un augment en la redacció de projectes 
d’intervenció arqueològica que, per una causa o altra, han ajornat o alentit la seva execu-
ció o bé, en alguns casos, ha quedat reduïda a la mínima expressió. El cert és que al servei 
d’Arqueologia-muhba hi ha diversos projectes redactats a petició dels promotors de les 
obres corresponents, que de fa temps estan a l’espera que es decideixi l’inici dels treballs.
PrOjEctES 
rEDactatS vs 
intErvEnciOnS 
rEalitzaDES Projectes redactats
(2006-2009)
Intervencions realitzades
1.  L’evolució de l’arqueologia preventiva a Barcelona en els darrers 10 anys1 ve marcada per 
Des del servei d’Arqueologia 
s’ha cregut adient actualitzar les tasques de recerca arqueològica usuals a la ciutat. Les feines de control i excavació 
les dades i incloure les xifres preventives han augmentat considerablement des de l’aprovació i aplicació dels plans es-
corresponents a les interven-
cions de l’any 2009, restant un pecials de protecció del patrimoni arquitectònic dels districtes de Barcelona l’any 2000 i, 
període de 10 anys a partir de 
l’any 2000 per a l’anàlisi de les sobretot, a partir del Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patri-
dades. En cap moment però, moni arqueològic i paleontològic de Catalunya.
farem referència als resultats 
de les intervencions dutes a  En el primer gràfic que es presenta es pot observar l’augment que es produeix des de 
terme aquest darrer any, que la trentena d’intervencions de l’any 2000 fins a les 138 de l’any 2005, quan era més que 
seran exposades en el proper 
Anuari d’Arqueologia i Patrimo- notable l’activitat constructora al país. Els dos anys següents, 2006 i 2007, presenten un 
ni de Barcelona, 2009. lleu estancament que presagiava la greu crisi econòmica que, encara ara, estem vivint.  
 L’any 2008 és quan es fa més patent la crisi que arriba a afectar tant l’activitat com les 
relacions laborals del sector. si, a més, analitzéssim l’abast i entitat de les intervencions 
que es duen a terme, veuríem com les grans actuacions arqueològiques, amb l’excavació pel que fa a la localització de les intervencions a la ciutat, el districte de Ciutat Vella 
en extensió de solars sencers, ha deixat pas a feines més parcials o puntuals, de curta continua essent el gran escenari de la majoria de les intervencions arqueològiques, pro-
durada i amb una reducció notable de superfície intervinguda. Del que abans eren porcionat al seu alt contingut patrimonial i històric, representant el 88% del total en el 
enderrocs de finques senceres i construcció d’edificis de nova planta, s’ha passat a les període 2000 - 2009. La tendència, però, és que cada vegada més es vagi actuant en altres 
rehabilitacions més puntuals, on només cal construir un nou ascensor, millorar infraes- districtes urbans a causa, per una banda, d’un més gran coneixement del territori i el seu 
tructures, reforçar l’estructura dels edificis, o habilitar-ne sectors. patrimoni i, per l’altra, a la més gran conscienciació dels responsables de les obres que 
s’hi fan i que, amb la seva actuació, faciliten la tasca de prevenció del servei d’Arqueolo-
gia i milloren el coneixement del seu territori.
intErvEnciOnS 
arqUEOlògiqUES Ciutat Vella
(2000-2009) intErvEnciOnS 
arqUEOlògiqUES Resta de districtes
a BarcElOna 
(2000-2009)
malauradament, encara és una assignatura pendent la prevenció en els nuclis antics dels 
municipis agregats a Barcelona a mitjan segle xix que, com a nuclis històrics de llarga tra-
jectòria, necessitarien uns requeriments suficients que permetessin la mateixa atenció del 
servei d’Arqueologia-muhba que d’altres sectors urbans. No cal oblidar que, aquests nuclis, 
en la mateixa mesura que han ajudat a configurar la ciutat tal i com la coneixem actual-
ment, durant molts segles van tenir una evolució en paral·lel a aquesta, tot i que vinculats a 
ella per tota una xarxa de relacions socials i econòmiques i per un conjunt de camins que 
les apropava i les feia interrelacionar dins l’ampli context del pla de Barcelona.
 Com es veu en el gràfic de les intervencions arqueològiques per districtes, es passa de 
la nul·la actuació fora de Ciutat Vella l’any 2000 a les 16 intervencions de 2008 i a les 24 
de 2009 que, tenint en compte la reducció del total d’intervencions, les que es fan fora de 
Ciutat Vella representen el 23% del total. Aquest augment respon, entre d’altres causes, a 
la importància que s’ha donat en els darrers temps a les actuacions sobre el patrimoni de 
12  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 13
140 sant Martí
intErvEnciOnS L’ACtIVItAt 
arqUEOlògiqUES 
PEr DiStrictES sant Andreu
(2000-2009) 120 ARQUEOLòGICA 
Nou Barris DURANt L’ANy 2008
100 Horta-Guinardó
Gràcia
80
sarrià-sant Gervasi
60 Les Corts
sants-Montjuïc
40 El 2008 ve marcat, a nivell general, per la confecció del pla Integral de l’Arqueologia a 
Eixample Catalunya (Piacat), promogut i organitzat per la Direcció General del patrimoni Cultural 
de la Conselleria de Cultura i mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, on 
20 Ciutat Vella es debatia el futur de l’arqueologia al nostre país. En aquesta trobada entre tots els agents 
implicats en l’arqueologia (administracions, museus, arqueòlegs, promotors, professors 
universitaris, pedagogs, guies turístics...) es varen reunir 11 taules de treball específiques 
0 amb la finalitat de fer una diagnosi de l’estat actual de l’arqueologia catalana i presentar 
les propostes més adients per al desenvolupament de la disciplina. La participació dels tèc-
nics del servei d’Arqueologia-muhba a la pràctica totalitat de les taules i a la copresidència 
de la destinada a arqueologia preventiva mostra l’esperit i la voluntat de l’Ajuntament de 
Barcelona per implicar-se en els processos generals de l’arqueologia catalana. també en el 
la guerra civil espanyola (bateries del turó de la Rovira i refugis antiaeris), o a la realització 2008, des del servei d’Arqueologia i paleontologia de la Generalitat, s’ha estat treballant 
de les obres del tren d’alta velocitat i a intervencions en edificis amb alt valor patrimonial, en la redacció d’un nou decret que reglamenti l’activitat arqueològica i paleontològica en 
incloent les masies disperses per la geografia de la ciutat. podríem dir que el monestir de substitució del que actualment està vigent (Decret 78/2002, de 5 de març).
pedralbes i la muntanya de montjuïc han deixat de ser dels pocs reductes amb actuacions  En un altre aspecte, la crisi econòmica es va fer notar de manera progressiva, a mesu-
arqueològiques fora muralles. ra que avançava l’any. L’activitat arqueològica a Barcelona es desenvolupa en la pràctica 
 més complex seria fer un assaig de quantificació per períodes històrics. La successió totalitat a partir d’intervencions de caire preventiu, la qual cosa suposa que estan lligades 
d’estrats de diferents èpoques, fruit de la pròpia evolució de la ciutat, ens donaria un alt vo- a un projecte constructiu o urbanístic; així doncs, la crisi de la construcció va afectar 
lum d’intervencions en època moderna i contemporània. Així mateix, cal tenir en compte negativament el desenvolupament de l’activitat i no tant en quant a nombre d’interven-
que les afeccions del subsòl són producte d’uns projectes d’obra que, sovint, no exhaurei- cions, sinó pel que fa a moviment econòmic i de personal. Com a conseqüència directa, 
xen tota la potència estratigràfica conservada; d’aquesta manera, una actuació que només a un any de la signatura del primer conveni col·lectiu del sector, es van produir els pri-
hagi donat resultats d’època moderna o medieval no pressuposa que en cotes més baixes mers acomiadaments de personal de les empreses d’arqueologia. La davallada, sobretot 
no s’hagin pogut conservar restes d’altres moments històrics, ja siguin romans o, fins i tot, de les promocions privades, va suposar un fort daltabaix per a una activitat econòmica 
prehistòrics. D’altra banda, i a mesura que s’intensifiquen les actuacions en el territori, s’ha que, sovint, s’havia mantingut al marge dels vaivens del món laboral.
pogut comprovar que, en molts punts, els nivells d’argiles que ocupen bona part del sub-  malgrat això, val a dir que la inversió directa en arqueologia per part dels promotors 
sòl de la ciutat no es poden descriure com a «estrats geològics» entenent aquests, no com al llarg de 2008, va sobrepassar en escreix el milió d’euros. En aquestes despeses s’in-
a resultat d’una formació in situ, sinó com a producte d’una sedimentació i deposició de clouen, a part de la pròpia realització de la recerca, els ajuts a l’arqueologia (bàsicament 
materials, sovint d’origen al·luvial, produïda en èpoques recents que cobreixen i segellen maquinària i, en alguns casos, mà d’obra) i els diners destinats a les tasques de neteja, 
estructures i estratigrafia antròpica d’èpoques antigues. tractament i consolidació de restes arqueològiques extretes. Cal destacar, sens dubte, 
 per acabar, volem insistir en la voluntat del servei d’Arqueologia de seguir incidint l’esforç econòmic que realitzen els promotors de les obres, ja siguin públics o privats. 
en la recerca i, al mateix temps, desenvolupar una tasca real de prevenció. serà una eina I no només per la despesa directa sobre l’arqueologia, sinó també per l’esforç que suposa 
bàsica per aconseguir una bona part dels objectius la Carta Arqueològica de Barcelona l’adaptació o alentiment de les fases inicials de les obres. En aquest punt és clau un dels 
que ha iniciat la seva configuració definitiva, coordinada des del l’àrea d’Arqueologia pre- conceptes que compartim des del servei d’Arqueologia-muhba i que els promotors han 
ventiva, amb les seves bases de dades i espais de localització arqueològica gestionats en un d’entendre i assumir: l’inici de l’obra ja es produeix en el moment en que entren els ar-
entorn sIG. però també caldrà que s’elabori, a partir d’aquest inventari de coneixement, queòlegs a treballar. Cada vegada més, empreses públiques i privades, equips d’arquitec-
un mapa de riscos de la ciutat per poder definir quins són els punts de més interès o quins tes, redactors d’informes d’impacte ambiental, compten amb l’assessorament del nostre 
sectors amb patrimoni arqueològic són els més sotmesos a amenaces. A partir d’això hom servei per incloure l’arqueologia en els projectes preliminars i executius i, com a con-
podrà realitzar una tasca plenament preventiva de priorització de zones i integrar definiti- seqüència, en els pressupostos de les obres amb la finalitat que no suposin un imprevist 
vament el coneixement arqueològic en les tasques de planejament de la ciutat. afegit, ni pel que fa a terminis ni pel que fa al pressupost final.
El resultat de les intervencions del 2008
JOsEp pUJADEs L’arqueologia és l’eina, juntament amb la documentació escrita i iconogràfica, que ens 
Responsable d’intervencions arqueològiques permet avançar en el coneixement de la història de la nostra ciutat, fins i tot d’abans que 
14  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 15
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
hi hagués ciutat. No es pot oblidar que els arqueòlegs i les arqueòlogues som, en definiti- A l’altre costat de l’estació de França s’han realitzat diverses actuacions que han anat po-
va, historiadors i historiadores. És en aquest marc que voldríem exposar, a grans trets, les sant al descobert altres aspectes de les fortificacions de la ciutat en època medieval i mo-
novetats que s’han produït durant l’any 2008. derna. Cal recordar les que es varen dur a terme fa uns anys en els terrenys de Renfe de 
 per començar, es fa inevitable citar dues intervencions que es van realitzar al Raval l’altre costat de l’estació de França o bé a la Ciutadella (portal de sant Daniel). Durant el 
on, amb els anys i a mesura que es va excavant, s’amplien les zones on es localitzen restes 2008 va finalitzar la intervenció al solar on es construeix el nou pavelló esportiu de Ciutat 
prehistòriques d’ençà les primeres localitzacions l’any 1989 al voltant de sant pau del Vella, a la cantonada del parc Zoològic amb la ciutadella i el passeig de Circumval·lació. 
Camp. En la intervenció que es va dur a terme al solar de les derruïdes piscines de la pla- Es va documentar un tram de baluard de la fortalesa borbònica i part de la contramuralla 
ça Folch i torres, delimitat pels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Carretes (i que s’ha i del camí cobert. tant al vall de la muralla com a sota del camí cobert es van localitzar 
perllongat durant uns mesos de l’any 2009) es va documentar un espai residencial que estructures anteriors a la construcció de l’edifici militar. Així mateix, en els sondejos que 
fou habitat per camperols i ramaders de la prehistòria recent, en un indret de no gaires es van obrir a l’aparcament de l’estació de França, es documentaren restes de l’ocupació 
dimensions. s’hi han pogut localitzar més de 4.500 fragments de ceràmica, objectes lítics moderna en aquest sector, espais dedicats a l’horticultura i, d’altres, potser dedicats a 
i ossos amb una cronologia de l’assentament dins de l’anomenat neolític post cardial, l’activitat de l’assecat de bacallà i de sal grossa.
entre el neolític antic i el neolític mig (v i iv mil·lenni aC). per contra, en una altra in-  Aquesta varietat d’èpoques i tipologies és la qüestió més interessant de l’arqueologia 
tervenció feta al solar on s’està construint la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, entre que es realitza en una ciutat de grans dimensions i de llarga història, com és la de Barce-
els carrers Espalter, sant pau, sant Josep Oriol i plaça de salvador seguí, no es va poder lona. permet conèixer, per una banda, l’evolució física de la ciutat, amb el seu urbanisme 
documentar un conjunt unitari com el citat anteriorment, sinó diverses estructures (fins i la seva arquitectura i, de l’altra, saber com vivien els seus ciutadans. En aquest aspecte, 
a una vintena) corresponents a usos diversos i, sobretot, a una cronologia més àmplia i des del servei d’Arqueologia-muhba, es contemplen totes les fases històriques que són 
dispersa que va, de manera genèrica, del neolític a l’edat del bronze; eren bàsicament susceptibles de ser estudiades amb metodologia arqueològica. Això inclou, per exemple, 
estructures d’emmagatzematge però, també, de producció, hàbitat i enterrament. el vapor tèxtil localitzat en un solar entre els carrers de la Riereta i Vistalegre que, si bé 
 pel que fa a l’època romana, sembla confirmar-se en un nou punt l’existència d’un no conservava la maquinària, tenia tota l’estructura en planta de l’antiga fàbrica, podent-
vall paral·lel a la muralla augustal i una ocupació de l’espai suburbial més proper a la se identificar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor, els fumerals, la xemeneia, 
ciutat en aquesta mateixa època, possiblement a causa de la mateixa existència de l’urbs, la carbonera, la sala de producció i les reformes fetes posteriorment, amb un pou, un 
amb llocs d’hàbitat, producció i subsistència, molts dels quals devien ser provisionals o nou fumeral, la zona energètica, la carbonera, etc.
d’escassa entitat. A partir del segle ii dC es comença a reblir el vall de la muralla i, a par-    En aquest mateix solar, sota les estructures de la fàbrica, es va documentar un refugi de 
tir de finals d’aquest segle i principis del següent es va anar configurant una gran àrea la guerra civil espanyola. Actualment els refugis de Barcelona no reben cap mena de pro-
amb sectors destinats a necròpolis a l’entorn de la ciutat (carrer mercader / Beates, zona tecció específica i necessiten de l’actuació arqueològica de cara a la seva avaluació. Des 
de santa Caterina, carrer dels Carders, carrer Argenteria, sector del Born, carrer Ample, de fa uns anys, des del servei d’Arqueologia-muhba, s’ha optat per la documentació dels 
plaça de Joaquim xirau, plaça de sant Agustí, carrer de l’Hospital, carrer de la palla, refugis que es van localitzant, que inclou la neteja, la topografia, la recuperació d’objec-
plaça de la Vila de madrid...). també resulta interessant la troballa del rudus d’un pavi- tes i si és el cas, el calc i fotografia de tots aquells grafits que hi pugui haver a les parets. 
ment d’una via localitzada a tocar del portal de l’Àngel, que es podria configurar com el Durant el 2008, s’ha estudiat una part del refugi conservat entre els carrers Vistalegre i 
precedent de l’actual carrer de la Canuda. Aquesta via secundària devia connectar el vial Riereta, del qual encara se’n deu conservar una part fins al carrer de l’Aurora. també 
que anava de la colònia Barcino cap a Collserola, amb la via sepulcral de la plaça de la una part del refugi que hi ha sota el passeig de l’Exposició, al poble sec, entre els carrers 
Vila de madrid. pel que fa a l’interior de la muralla, caldria destacar la intervenció que es de tapioles i del poeta Cabanyes, i una part del de la plaça de les Navas (treballs, aquests 
va fer al carrer de sant Honorat, al subsòl del palau de la Generalitat, on es van localitzar darrers, que es van interrompre a causa de la crisi econòmica i la fallida de l’empresa 
estructures d’una domus i una zona de sitges d’època medieval relacionades amb el Call constructora que havia de realitzar l’aparcament soterrani de la plaça). Així mateix, du-
jueu. Aquestes troballes hauran d’ajudar a configurar i delimitar l’espai al voltant d’on rant l’any, s’han visitat, a petició dels ciutadans, altres refugis repartits per la geografia de 
hi havia hagut el forum de la ciutat i com aquest va ser ocupat, de manera progressiva, en la ciutat.
època tardana i alt medieval.  D’aquest mateix moment històric és la bateria antiaèria del turó de la Rovira, al final 
 Un altre tema interessant és la localització de la línia de la costa de Barcelona en dife- del carrer de marià Labèrnia. Novament, i mitjançant un camp de treball internacional, 
rents moments històrics, tema recurrent de discussió. Diversos autors han exposat hipò- s’ha treballat en la neteja del complex militar de defensa activa. En aquesta darrera cam-
tesis que no estaven suficientment contrastades, possiblement per manca de dades reals. panya s’ha recuperat la sala de recanvis i polvorins i el lloc de comandament, a banda de 
A la zona del Raval, cada vegada es troben més restes prehistòriques, tot i que apartades, la neteja de l’entorn i de les set plataformes de tir que hi havia hagut. En l’article de Jordi 
més a prop de la línia actual del mar. Ja en època romana, les estructures alt imperials Ramos, director de la intervenció, hi ha moltes més dades sobre la Guerra Civil espanyola 
i les necròpolis documentades al sector del carrer Ample i de santa maria del mar, ens a Barcelona, dels usos de la bateria antiaèria i del material bèl·lic emprat.
remeten a una línia costanera molt semblant a la que hi havia quan es construí la muralla 
de mar, al segle xvi. Així mateix, en la zona de l’antiga estació de rodalies, al costat de 
l’estació de França, nivells de sorres i graves amb material romà, fan pensar en aquest L’Anuari del 2008
sector com un lloc amb una costa oberta on s’ancoraven les naus. En l’article de mikel L’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona  vol recollir tota l’activitat que es porta a ter-
soberón referent a la intervenció realitzada al solar de l’antiga estació del ferrocarril de me des del servei d’Arqueologia del museu d’Història de Barcelona. Des de les actuacions, 
rodalies abans esmentada, es fa una interessant aportació a propòsit de la formació del li- activitats i programes que es desenvolupen fins als resultats de les actuacions arqueològi-
toral barceloní a partir de les dades obtingudes durant el treball de camp i la revisió de la ques. Aquest primer número, dedicat bàsicament a les intervencions que s’han realitzat 
documentació escrita. s’aporta informació de la costa oberta en època romana, d’una lla- l’any 2008, és una part del que vol arribar a ser. El treball quotidià i el tracte constant amb 
cuna d’aigua dolça que perdurà fins a finals del segle xii o inicis del segle xiv, de l’escu- la gent ens ha permès veure que no es coneix la tasca que es fa des del servei i, alhora, que 
llera del segle xv, del port, dels derelictes que s’hi han localitzat i, finalment, de la façana la que es fa no està prou ben explicada. L’Anuari, doncs, també hauria de servir per donar 
marítima, des del segle xvi al xix, amb la construcció del Baluard de migdia, la muralla a conèixer la varietat de feines que es duen a terme més enllà de l’estricte treball de camp.
de mar i els magatzems portuaris que hi havia en aquesta zona. també es fa referència a  Una part d’aquest Anuari es dedica a les intervencions directes realitzades en diversos 
l’aprofitament dels recursos hídrics amb la construcció de pous sobre les sorres i de les indrets de la ciutat l’any 2008, fent-ne una valoració a mode de conclusions i aportant la re-
diferents derivacions del Rec Comtal. lació dels resultats obtinguts. Hom preveu per als propers números dedicar espais o seccions 
16  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 17
a les altres tasques que es desenvolupen al voltant de les recerques arqueològiques que es No voldríem tancar aquestes línies sense parlar d’un agraïment destacat al personal del 
gestionen des del servei i també a aquelles intervencions i recerques que es fan sobre el tei- camp de la gestió urbana. Volem fer notar l’estreta col·laboració amb els serveis de pa-
xit històric de la ciutat: redacció d’informes d’impacte ambiental, informes sobre elements trimoni de l’àrea d’Urbanisme i amb el personal dels diferents districtes de l’Ajuntament 
patrimonials, desenvolupament dels treballs de confecció de la Carta Arqueològica, plans de Barcelona, dels Instituts i de les empreses mixtes amb qui, molt sovint, hem hagut de 
especials de protecció del patrimoni de Barcelona, tasques de conservació-restauració de treballar. 
restes arqueològiques mobles i immobles, així com les diferents tipologies d’actuació al vol-  Un punt i a part és pel servei d’Arqueologia i paleontologia de la Direcció General 
tant de la recuperació i estudi del patrimoni històric construït i el teixit urbà, entre d’altres. del patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. La relació diària basada en la con-
 per l’elaboració d’aquest primer número es va creure necessari demanar a tots els fiança mútua i la professionalitat és la que permet que es pugui desenvolupar, amb tota 
arqueòlegs i arqueòlogues que havien dirigit alguna intervenció a Barcelona durant l’any normalitat, l’arqueologia en els processos urbans de la ciutat de Barcelona. 
2008, que redactessin un article resumint els resultats obtinguts a cadascuna de les actua-  Finalment, esmentar tots aquells ciutadans i ciutadanes que, de manera anònima o 
cions. No es va donar una extensió concreta pel text, entenent que no es tractava de re- no, truquen al servei d’Arqueologia-muhba ja sigui per advertir de les obres que s’estan 
dactar per obligació un nombre de pàgines determinat, sinó que l’espai correspongués a realitzant en tal o tal lloc, per explicar-nos el que «saben» que hi ha a casa seva, per infor-
la necessitat de l’aportació del propi indret d’actuació. D’aquesta manera, tothom podia mar-nos de troballes puntuals i casuals o, simplement, per consultar què s’està trobant en 
fer ús de l’espai que cregués convenient. D’altra banda, el que es va demanar als arqueò- l’excavació que s’està fent al costat de casa.
legs i arqueòlogues, no va ser tant la descripció de les restes, com la seva significació o 
interpretació. massa sovint els arqueòlegs ens perdem en descripcions d’estructures (que 
ja hi han de ser), però ens oblidem d’explicar què era allò que s’està descrivint (un mas, JOsEp pUJADEs 
una torre, un taller de manufactura, un habitatge...) i relacionar-ho amb el seu context fí- Responsable d’intervencions arqueològiques
sic (l’entorn) i sociocultural (call jueu, pesta, burgesia, períodes d’ocupació, barri obrer, 
desamortització, èpoques de guerra...).
 La resposta, en general, va ser prou limitada. En alguns casos per manca d’interès i, 
en d’altres, perquè hi havia qui considerava que no valia la pena escriure sobre aquell 
fragment de mur o d’aquella estratigrafia que, per les dimensions de l’actuació, no era 
relacionable amb cap mena d’estructura que hi pogués haver a l’entorn. 
 Des del servei d’Arqueologia es va valorar el perquè d’aquesta limitació de participa-
ció, arribant a la conclusió que hom notava, en general, més que un cas de desídia, una 
mena d’escepticisme per part dels arqueòlegs sobre si valia la pena l’esforç sense saber 
si el projecte arribaria a bon fi. potser això també era degut a la manca d’una cultura de 
participació dels arqueòlegs professionals o d’empresa en publicacions especialitzades, o 
bé a la manca de línies de publicacions en el nostre país que recullin un ampli espectre 
de resultats ja que, de normal, mai es dona la paraula a aquelles intervencions de petit 
format o resultats modestos que sempre resten en el calaix de l’oblit. 
 En una segona ronda, i per aconseguir el màxim de participació, es va demanar que, 
en aquelles intervencions amb resultats de menor entitat es redactessin, almenys, unes 
fitxes amb un parell o tres de línies explicant-ne els trets essencials, com si es tractés de 
posar-hi només les paraules clau que definissin la intervenció. És així com, al final, ha 
quedat configurat l’Anuari, amb un apartat d’articles amb un contingut més ampli, un 
apartat de notícies breus i, finalment, la relació d’aquelles intervencions que han resultat 
negatives, bàsicament relacionades amb rases de serveis i algun fossat d’ascensor.
 L’autoria dels textos i les imatges, si no s’indica el contrari, correspon als mateixos 
directors i directores de les intervencions; en alguns casos, també apareixen com a autors 
o autores alguns dels tècnics que van participar en la intervenció arqueològica. pel que 
fa als resums breus, els que no van aportar els responsables de les excavacions, han estat 
redactats des del propi servei d’Arqueologia-muhba.
 per concloure, voldríem dedicar especialment aquesta revista a tothom que fa possi-
ble l’arqueologia a Barcelona i agrair-los la seva col·laboració i la feina realitzada. En pri-
mer lloc, i sense voler establir cap mena de jerarquia, als promotors, ja siguin públics 
o privats, que fan possibles les intervencions amb un esforç econòmic innegable in-
cloent molts cops personal i maquinària. No volem oblidar tampoc els tècnics de les 
obres i el personal de les constructores, que han d’adaptar la seva planificació al desenvo-
lupament dels treballs arqueològics. En segon lloc, el nostre reconeixement a les empre-
ses d’arqueologia per l’esforç que sovint han de fer per poder seguir els ritmes que se’ls 
exigeix per adaptar-se a situacions canviants. també als professionals i les empreses de 
restauració, així com a totes aquelles persones que provenen de les més variades discipli-
nes (antropologia, biologia, geologia...) i que realitzen estudis i analítiques en el treball 
de camp i una vegada acabat. Volem destacar, sobretot, els arqueòlegs i arqueòlogues i el 
conjunt dels equips de treball de tècnics i auxiliars que els acompanyen per l’esforç, l’en-
tusiasme i el seu bon fer en el desenvolupament de la recerca.
18  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 19
pRINCIpALs
INtERVENCIONs 
antiga estació de rodalies.
visió general del Baluard 
2d0e  Migdia i de l’escullera. ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 21
Foto: Pere Vivas
DaDES DE la intErvEnció CARRER AmpLE, 1 o el conjunt de llànties recuperades. També són xement urbà de la ciutat cap a questa banda. Hem localitzar tant peces en diferents fases del procés de 
especialment remarcables les restes faunístiques i pogut documentar noves restes estructurals:  un manufactura, com diversos materials arqueològics 
Ubicació: 
Carrer Ample, 1 malacològiques. forn excavat a l’argila i dos retalls circulars, de fons relacionats amb el mateix procés i que vàrem poder 
Dates: La següent fase d’aquest jaciment ve marcada per pla, que possiblement estarien relacionats. datar al voltant del segle XVI.
Agost de 2007- la utilització d’aquest espai com una àrea d’enterra- Ja a voltants del segle XV, i específicament en la zona Malgrat la desaparició de gran part del registre 
març de 2008
tipus: ment. Concretament es van poder localitzar un total situada més al nord del  lloc de la intervenció, s’ha arqueològic d’època moderna que hem comentat 
Preventiva de 25 enterraments que dataríem provisionalment pogut documentar un conjunt de fonamentacions de amb anterioritat, s’han pogut documentar una gran 
codi MUHBa: entre finals del segle II dC i del segle IV. La tipologia petita entitat que, gràcies a la documentació carto- quantitat de murs i d’altres estructures constructives 
106/07
Motiu: d’aquests és molt variada, ja que en trobem de fets gràfica, podem relacionar amb una sèrie d’horts que centrades en la zona més propera al carrer Ample. 
Construcció d’un soterrani amb fossa simple, caixa i/o coberta de tègula o els ocupaven parcialment l’actual illa de cases entre els Destacaríem la presència de les restes d’una potent 
en un edifici en rehabilitació que senzillament reaprofiten estructures anteriors, carrers Ample, Còdols, d’en Rull i Nou de sant Fran- fonamentació que travessa la finca en direcció est-
Promotor: com seria el cas d’un enterrament localitzat dins cesc i que perduraran fins al segle XVIII. oest i que, donades les seves dimensions, correspon-
Duques de Bergara sA
Empresa adjudicatària: d’una claveguera. La construcció al segle XIX de l’edifici que actual- dria a un edifici de certa entitat, potser la residència 
ArqueoCat, sL Totes els enterraments presenten una orientació ment ocupa aquest espai va fer malbé les restes a del Lloctinent situada, en aquesta època, entre les 
Direcció tècnica: molt similar, amb l’individu amb el cap al nord-oest partir del segle XV que s’haguessin pogut conservar cantonades del carrer Ample i Nou de sant Francesc.
David Prida Trujillo
Equip: i el peus al sud-est. Tanmateix, algunes característi- al subsòl. Tot i això, podem destacar la presència 
TÈCNICs DE sUPORT: ques d’aquests enterraments fan pensar que la dis- d’un abocador d’un taller de terrissaires, on es van David Prida Trujillo
Noemí Nebot, Ignasi Camps, posició espacial  que presenten no és aleatòria, com 
Fernando Boullosa i Emili 
Revilla CRONOLOGIA: segle I dC-XIX. a mínim en alguns casos, ja que es troben diversos vista aèria del la zona nord 
PARAULEs CLAU: suburbium. Necròpolis. conjunts de tombes agrupades en eixos clars. del jaciment amb distintes 
OFICIALs: estructures del s.i-ii dc i 
Manuel saa, Lluís Època romana. Forn medieval. Cal remarcar l’absència pràcticament absoluta d’ai- vàries s fosses de diverses 
Casademont, Anna Martí, xovar funerari en les tombes excavades, només una tombes.
Cayetana Gomis, César 
Torrecillas, sandra Pocino, La intervenció va estar motivada per la rehabilitació in- de les 25 documentades presenta objectes que po-
Georgina Carbó, Roger tegral de l’edifici existent i la seva ampliació amb plan- dríem associar directament al ritual funerari. Aquest 
Molinas ta soterrània per part del grup Hoteles Catalonia. Ha aixovar el trobem associat a una tomba de coberta 
AUXILIARs: de tègula amb doble vessant que conté un individu  
Marta Aguilà, Rubén estat durant la realització d’aquests treballs quan han 
sánchez, Job Lorenzo, aparegut les restes arqueològiques que es presenten. jove. Aquesta tomba està construïda amb particular 
Ana Lain, Miguel Guzmán, Cal puntualitzar, pel que fa al contingut d’aquest arti- cura si la comparem amb la resta d’enterraments 
Eva González, Laura Hom, cle, que tant la redacció de la memòria científica com localitzats. En quant a l’aixovar destacarem la pre-
Francisco Javier Morillo
ANTROPÒLOGA: l’estudi de materials es troba en una fase preliminar, sència, entre d’altres materials, d’una gerra d’origen 
Carme Rissech fet que implica que les conclusions aquí descrites si- nord-africà utilitzada per escalfar líquids.
AUXILIARs guin provisionals i susceptibles de canvi. La zona que conforma l’actual illa de cases que hi 
D’ANTROPOLOGIA: 
Marta March, Maria El primer moment d’ocupació documentat a la finca ha entre els carrers Ample, Còdols, d’en Rull i Nou 
Corcione, Antoni Valls, ens fa recular a inicis del segle I dC, quan, en època de sant Francesc es conformà progressivament com 
Jasmina al-dali fundacional de la ciutat romana, documentem les una important zona de necròpolis, gràcies, tant als 
aixecament planimetria: primeres evidències arqueològiques. En concret, es enterraments documentats en aquest jaciment, com 
Ignasi Camps, Fernando 
Boullosa i Emili Revilla va localitzar, tot i que de manera molt parcial, l’angle als documentats al carrers Ample 5, (TrIay, 2006); 
Digitalització de plànols: d’un àmbit que presentava associat un paviment de Nou de sant Francesc, 9-13; Còdols, 22 i d’en Rull, 
Ignasi Camps, Fernando terra batuda assentat sobre un nivell de sorres de 10-14 (Juárez, 2009). La intervenció  de José Manuel 
Boullosa i Emili Revilla formació natural a tocar de la línia del carrer Ample.  Espejo al carrer Ample, 3 va ser negativa.
fotografia: 
David Prida D’aquest moment també s’ha pogut documentar una Un cop entra en desús la necròpolis, no tornem a 
neteja, tractament i sitja, que va presentar abundant material arqueològic tenir evidències de l’ús d’aquest espai fins a època 
consolidació d’objectes així com una possible canalització. Estaríem doncs medieval, (finals del segle XIII) coincidit amb el crei-
arqueològics: 
ÀBAC Conservació-Restau- davant les primeres estructures d’aquesta època do-
ració sL, i ArqueoCat, sL cumentades en aquesta part de la ciutat que podrien <
estar relacionades amb activitats lligades al mar vista aèria del la zona nord 
amb, teòricament, una línea de la costa molt propera. del jaciment amb distintes 
estructures del s.i-ii dc i 
Un cop amortitzades aquestes estructures d’època vàries fosses de diverses 
fundacional, documentem una fase molt dinàmica tombes.
que arribaria com a màxim fins a meitat del segle 
II dC. D’aquest moment localitzem estructures en >
Enterrament efectuat 
tota la finca, tot i que el seu estat de conservació és reaprofitant parcialment 
molt parcial en nombrosos casos. Es localitzen un l’interior d’una claveguera.
parell de paviments de signinum associats a murs 
i abundants restes de fonamentacions que podem 
vincular tant a murs com a estructures que desco-
neixem. Destaca la descoberta d’un gran tram d’una 
claveguera i una canalització construïdes amb base 
de tègula i que curiosament presenten pendent 
descendent en direcció oest, en sentit oposat al mar. 
Aquestes estructures localitzades caldria associar- BiBliOgrafia
les al suburbium de Barcino que s’estendria fins Juárez Arroyo, t. 2009: Memò-
aquesta zona durant aquest moment. ria de la intervenció arqueològica al 
Un cop cauen en desús aquestes estructures, carrer Nou de Sant Francesc, 9-13; 
aquest sector passa a fer-se servir com àrea d’abo- Carrer Còdols, 22; Carrer d’en Rull, 
10-14. 11 desembre 2006 al 17 de 
cador, localitzant diverses fosses de diferent mida. gener 2007. (Inèdita).
En el seu farciment documentem un abundant i 
ric conjunt de materials arqueològics de tot tipus, Triay Olives, V. 2006: Memòria 
entre els que destacaríem la nombrosa  presència arqueològica de la intervenció 
efectuada al carrer Ample, 5, 
de restes de vaixella de luxe, de pintures murals Barcelona. 2004. (Inèdita).
22  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 23
DaDES DE la intErvEnció CARRER DEL DaDES DE la intErvEnció CARRER DEL Pel que fa a l’estructura apareguda durant l’excava-
ció, s’ha d’assenyalar que es tractava d’un pou per 
Ubicació: Ubicació: 
Carrer del Cardenal CARDENAL CAsAÑAs, 16 Carrer del Carme, 1; CARmE, 1 a l’extracció d’aigua, de planta circular, del que no-
Casañas, 16 La Rambla, 105 més se’n va poder documentar la meitat que estava 
Dates: Dates: excavada als sediments quaternaris ja mencionats 
30 gener-6 de febrer 29 de setembre-2 d’octubre 
de 2008 de 2008 LA RAmBLA, 105 anteriorment. Respecte a la seva cronologia, el 
tipus: tipus: fet que el farciment o nivell d‘amortització no hagi 
Preventiva Preventiva aportat cap fragment ceràmic dificulta concretar 
codi MUHBa: codi MUHBa: tant el moment de construcció com l’últim moment 
004/08 090/08
Motiu: Motiu: de funcionament. Per tant, l’únic que es pot afir-
Realització d’una rasa Construcció d’un edifici mar és que es tracta d’una estructura anterior a la 
per a la construcció d’un destinat a hotel amb construcció de l’actual edifici del segle XIX, ja que 
clavegueró conservació de façanes
Promotor: Promotor: la fonamentació de la façana  que dóna al carrer del 
GRUMANs Derby Bagués sL Carme estava retallant el farciment del pou i l’altra 
Empresa adjudicatària: Empresa adjudicatària: meitat d’aquest es trobava per sota de l’esmentada 
CODEX, Arqueologia i TEA Difusió Cultural sL fonamentació. D’altra banda, les característiques 
Patrimoni, sCCL Direcció tècnica: 
Direcció tècnica: David Torres Rodríguez del rebliment del pou, que presenta una composi-
Conxita Ferrer Álvarez fotografia: ció similar als materials quaternaris en els que es 
Equip: PARAULEs CLAU: Tapa d’un antic embornal. possible documentar cap altre estrat pel fet de con- David Torres CRONOLOGIA: Baix medieval, moderna, troba excavat, apunten la possibilitat de que l’es-
Dos operaris de la Unitat 
operativa de sanejament de tinuar la rasa amb un túnel. contemporània. tructura s’amortitzés en el moment de construcció 
l’Ajuntament de Barcelona Per tal de fer un clavegueró que havia de connectar Aquesta tapa d’embornal podria haver format part PARAULEs CLAU: Pou. Rambla. de l’edifici i fossin les mateixes terres resultants 
aixecament planimetria: la finca del núm. 16 del carrer Cardenal Casañas d’alguna canalització vinculada a la riera que de- del rebaix per la realització del soterrani les que 
Laia Creus s’aboquessin per colmatar-lo. No obstant això, la 
Digitalització de plànols: amb la claveguera que passa pel centre del mateix sembocava a la Rambla. Tot i així, ens decantem La intervenció arqueològica va consistir en l’ober-
Laia Creus carrer, es va construir una rasa que feia aproxi- per pensar que no estava en el seu lloc originari, tura de 4 cales informatives al soterrani de la finca tipologia del pou pot remetre a una cronologia baix 
fotografia: madament uns 80 cm d’amplada per 1,60 m de sinó que hauria estat reaprofitada per construir un amb la finalitat de conèixer el potencial arqueològic medieval o moderna. 
Conxita Ferrer llargada. Aquesta rasa va ser prolongada, en túnel, altre tipus d’estructura que en aquests moments ja que, posteriorment a l’actuació, calia rebaixar L’absència general d’altres elements i estructures 
amb l’objectiu de malmetre el menys possible la pa- desconeixem. Aquesta hipòtesi vindria corroborada dos metres tota la superfície del solar com a conse- arqueològiques sembla estar relacionada amb l’es-
vimentació del carrer. per dos motius: en primer lloc, perquè l’escletxa de qüència d’un canvi d’usos de l’edifici. pai on es van realitzar les cales, un soterrani que 
A l’interior de la rasa es va documentar una capa de la tapa es va trobar tapada amb morter, inutilitzant- De les 4 cales informatives realitzades, només una ja es trobava a uns 3,40 m per sota de la cota de 
formigó que oscil·lava entre uns 10-20 cm de gruix i la, i, en segon lloc, perquè un cop aixecada aquesta, va proporcionar evidències arqueològiques. A la res- circulació del carrer i, per tant, les possibles restes 
un estrat compost per terra sorrenca de color mar- l’estructura de morter que cobria no presentava cap ta de sondejos les diferents unitats estratigràfiques d’aquest sector de la ciutat ja podien haver estat eli-
ró vermellós, que estava tallat per gran quantitat de orifici pel qual es pogués canalitzar l’aigua que su- que es varen documentar o bé estaven relacionades minades a mitjan segle XIX, moment de construcció 
serveis (aigua, electricitat...). Aquest estrat cobria posadament cauria per l’escletxa de la tapa. Per les amb el paviment actual del soterrani de la finca i, per de l’edifici. 
una pedra de planta rectangular que presentava en característiques de l’obra, les petites dimensions de tant, eren de cronologia contemporània, o bé corres-
el centre una petita escletxa vertical de 14 cm de la rasa i la manera en que es va practicar, es fa difí- ponien a un paviment més antic que podria corres- David Torres Rodríguez
llargada i 2 cm de gruix. Les dimensions de la pedra cil establir una cronologia i interpretació precises. pondre al paviment original de la finca, construïda a 
eren de 51 cm d’amplada per 81 cm de llargada i un la meitat del segle XIX. Finalment, es van identificar 
gruix que oscil·lava entre els 4 cm de la part interior Conxita Ferrer Álvarez aquells estrats geològics amb els materials quater-
a tocar de l’escletxa i els 14 cm  de la part  exterior. naris  propis  del  Pla  de Barcelona en aquesta zona 
A causa de les característiques que presentava, es de la ciutat: nivell d’argiles vermelles, estrats de sor-
va interpretar com a tapa d’un antic embornal. Un res, graves i llims amb una absència total de materi-
cop documentada aquesta estructura, no va ser al arqueològic en les seves composicions. 
Detall de la tapa d’embornal Detall del pou documentat 
documentada a la rasa. en una de les cales.
24  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 25
DaDES DE la intErvEnció pARC DE LA CIUtADELLA cobert de la fortificació i un través defensiu que se faSE iv 
situava dins d’aquest camí. Totes aquestes estruc- tErcEr qUart-finalS SEglE xix
Ubicació: 
Passeig de Circumval·lació, tures es trobaven conservades a nivell de fonamen- La quarta fase cronològica identificada s’ha de rela-
1b (Parc de la Ciutadella) tació excepte a l’extrem nord-oest del solar, on s’ha cionar amb l’enderrocament de la fortificació a par-
Dates: pogut identificar part del nivell de circulació original tir de 1868, la construcció del Parc de la Ciutadella 
Octubre 2007- 
setembre 2008 del camí cobert. Pensem que aquest fet respon a la pocs anys després i, especialment, la reordenació 
tipus: necessitat d’assolir un nivell de circulació més baix d’aquesta zona amb motiu de l’Exposició Universal 
Preventiva a la plaça d’armes on se situava l’accés principal de l’any 1888. En aquest sentit, hem pogut identifi-
codi MUHBa: 
113/07 a la ciutadella. Aquest accés s’articulava al voltant car els fonaments d’un edifici que, si més no pel que 
Motiu: d’un pont que permetia arribar a un revellí des del fa a la seva fase més antiga, podem relacionar amb 
Construcció del complex que, mitjançant un segon pont, s’arribava a la porta aquest esdeveniment. La construcció d’aquest edifi-
esportiu Casc Antic al Parc principal de la fortificació. 
de la Ciutadella ci va afectar de forma molt important l’estratigrafia 
Promotor: A banda dels elements del camí cobert esmentats, d’aquesta àrea que no havia estat afectada per la  
Foment de Ciutat Vella es va poder documentar un tram d’uns 50 m de la construcció de la fortalesa borbònica, restant única-
Empresa adjudicatària: contraescarpa del fossat, construïda amb un mag- ment intactes part de l’interior de les àrees rectan-
Actium Patrimoni vista general de l’escarpa del 
Cultural, sL nífic parament de carreus i que assolia una alçada gulars de la quadrícula que formaven els fonaments baluard de “la reyna” de la 
Direcció tècnica: conservada que oscil·lava entre els 4,8 i els 5,8 m. d’aquest nou edifici. ciutadella borbònica.
Miquel Gea i Bullich
Equip: 
ARQUEÒLEGs TÈCNICs: CRONOLOGIA: segle XVI a XX. horts que s’articulaven a banda i banda d’un carrer 
Núria Cabañas, Carles PARAULEs CLAU: Carrer que va a la Muralla. que apareix com “Carrer que va a la muralla”.1 Dins 
Carbonell, Jordi Hernàndez, Hort de Jaume Munts o de “Passa per tot”. Ciutade- d’aquesta fase podem situar dues sínies documen-
Esteve Nadal, Laia lla. Baluard de “La Reyna”. Camí cobert. Través del tades al solar objecte de la intervenció, així com 
santanach
ARQUEÒLEGs AUXILIARs: camí cobert. Exposició Universal de 1888. les restes de part del mur que tancava l’hort de 
Galdric Bover, Alfonso Jaume Muns o hort de “Passa per tot” en el punt on 
Borrego, Francesc Carrer, si bé el projecte del nou poliesportiu de Ciutat limitava amb el costat oriental del carrer esmen-
Virgínia Cepero, Arantza 
Guilera, sergi Roig, Guillem Vella ja havia previst l’existència de part d’un dels tat. Aquest mur estava construït amb una base de 
Vera baluards de la Ciutadella de Barcelona i la seva in- maçoneria, documentada durant la intervenció, que 
aixecament planimetria: tegració dins el complex esportiu, els treballs van servia per aïllar la tàpia que es va utilitzar en la part 
Josep Cruells, Miquel Gea permetre documentar altres parts de la fortificació alta del mur, tàpia de la que n’havien restat alguns 
Digitalització de plànols: 
Josep Cruells, Carles així com diverses estructures que podem situar indicis. 
Carbonell, Núria Cabañas, abans i després d’aquest gran edifici. De forma A principis del segle XVIII, just abans de construir 
Esteve Nadal, Miquel Gea preliminar, hem pogut establir les següents fases la ciutadella, el nivell de circulació en aquesta zona 
fotografia: 
Miquel Gea cronològiques: se situava al voltant dels 4,5 m s.n.m: uns 2 m per 
Estudis diversos: ·  Ocupació d’aquesta àrea durant el segle XVI, molt  sobre dels primers nivells ocupacionals que, tal 
DIBUIX DELs MATERIALs  possiblement en relació al tancament d’aquesta  com hem apuntat, situem cronològicament dins de 
ARQUEOLÒGICs:  part de la ciutat mitjançant la construcció de la  la segona meitat del segle XVI. Aquesta aportació de 
Miquel Gea 
NETEJA, TRACTAMENT  Muralla de Mar. sediments, entre els que es poden identificar alguns 
I CONsOLIDACIó ·  Desenvolupament d’activitats agrícoles a l’àrea  nivells de circulació, molt possiblement obeeix a 
D’OBJECTEs  que ens ocupa, cosa que implica, entre d’altres,  una voluntat d’aportació de terres per tal de fer la 
ARQUEOLÒGICs: 
Francesc Carrer,  la construcció de sínies, dues de les quals s’han  zona més apta per al cultiu i, per tant, més fèrtil. 
Guillem Vera  localitzat durant aquesta intervenció. Tot apunta  En aquest sentit, s’han pogut documentar força 
 que les diverses parcel·les d’aquesta àrea s’arti- bossades de cendres que, molt possiblement, es po-
 culaven a banda i banda del que apareix en alguns  den relacionar amb l’activitat de forns de ceràmica 
 plànols com a “Carrer que va a la muralla”.  propers.
·  Construcció de la ciutadella borbònica a inicis del  
 segle XVIII i, a conseqüència d’aquest fet, amor- faSE iii 
 tització de gran nombre d’elements i estructures  SEglE xviii-tErcEr qUart SEglE xix
 anteriors a la fortificació. La tercera fase ve definida per la construcció de 
·  Enderrocament de la ciutadella a partir de 1868  la fortalesa borbònica de la Ciutadella a partir de 
 i, poc després, construcció d’un edifici pertanyent  l’any 1716, que implicà una reordenació profunda 
 a l’Exposició Universal de 1888. d’aquest espai amb l’amortització, per exemple, 
·  Ampliació i reformes vàries de l’edifici esmentat  dels camps esmentats i del carrer que anava a la 
 durant el segle XX i, finalment, enderrocament  muralla. L’excavació de l’àrea que havia d’ocupar Creiem que el valor màxim esmentat, equivalia faSE v 
 d’aquestes estructures i construcció d’un petit  el fossat de la fortificació amb més de 30 m d’am- pràcticament a l’alçada original de l’estructura, res- SEglE xx BiBliOgrafia
 complex esportiu amb pista de bàsquet i petanques. plada, va implicar, òbviament, la destrucció de tant-li en aquell punt únicament una o dues filades Finalment, l’edifici que relacionem amb l’Exposi-
pràcticament tota l’estratigrafia anterior, si bé hi Sanpere, s. 1890-1892: Topogra-
de carreus i el coronament de maó que va resultar ció Universal de 1888 de la fase anterior va seguir fia antigua de Barcelona. Rodalia 
faSE i hem pogut documentar de forma residual la base visible a l’extrem nord del solar, allà on el nivell su- vigent, amb diverses modificacions i ampliacions, de Corbera. Barcelona, Imprenta 
SEgOna MEitat DEl SEglE xvi de fusta d’una sínia sobre la que s’aixecava  la paret perior de la contraescarpa baixava per tal d’assolir durant gran part del segle XX, fins que va ésser Henrich i Cia. 
Aquesta primera fase va estar marcada per la pre- construïda d’aquesta estructura. la cota del pont d’entrada a la fortificació. enderrocat ja a la dècada dels anys 90. Després de 
sència dels primers estrats que se superposaven a Tot apunta que part de la terra extreta en excavar Pel que fa a les restes del baluard “de la Reyna” l’enderroc,  l’àrea es va habilitar com a zona espor-
les sorres que componen el substrat geològic de la el fossat es va utilitzar per reomplir el terreny que que se situava a l’altre extrem del fossat, tot i restar tiva descoberta fins a l’inici de la construcció que ha 
zona, a uns 2,6 m sobre el nivell del mar. La datació havia d’ocupar el camí cobert de la fortificació i el escapçat, conserva una potència que assoleix els motivat la present intervenció arqueològica. 
preliminar d’aquests estrats, atenent al material ce- glacis. És per aquest motiu que, en aquest sector, 4,7 m. La cara externa està construïda mitjançant 
ràmic que s’hi ha pogut recuperar, ens els fa situar s’ha pogut documentar parcialment la seqüència pedres de dimensions considerables que presenten Miquel Gea i Bullich
1. dins la segona meitat del segle XVI. estratigràfica d’aquesta àrea de la ciutat des de la la cara visible desbastada. A la cara interna del ba-
Vegeu el plànol publicat per seva ocupació inicial, durant el segle XVI, fins al luard vam poder documentar fins a cinc contraforts, 
sanpere i Miquel (Sanpere, faSE ii segle XX. dos d’ells de forma parcial, habituals en aquest ti-
1890: 146-147) on hi apareix SEglE xvii-iniciS SEglE xviii Així, tot i que de forma molt fragmentada a causa 
aquest carrer, els horts que pus de fortificació per tal de donar més solidesa 
hi limitaven a banda i banda Tots els indicis apunten cap al fet que, durant aquest de diverses construccions de fases posteriors, s’ha a l’estructura defensiva. 
i el nom dels propietaris. període, aquesta àrea estava ocupada per diversos pogut documentar part del mur que limitava el camí 
26  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 27
DaDES DE la intErvEnció CARRER D’EspALtER, 1B -11 çada no arriba als 20 cm. s’orienta nord-est sud- de la fase del bronze inicial. Es tracta d’estructures 
oest. Aquesta construcció presenta similituds for- parcialment excavades, de tendència circular, fons 
Ubicació: 
Carrer d’Espalter, 1b-11; CARRER DE sANt pAU, 66 mals amb les estructures anomenades grill plant, regular i parets divergents. El contingut està inte-
Carrer de sant Pau, 66; pròpies del neolític anatòlic. La interpretació funcio- grat per pedres i rierencs afectats tèrmicament, 
Carrer de sant Josep Oriol, nal d’aquestes graelles es relaciona amb la cons- disposats de manera ordenada, formant una mena 
7-11; Plaça de salvador 
seguí CARRER DE sANt JOsEp ORIOL, 7-11 trucció d’espais d’emmagatzematge lliures d’humi- de solera. Les cubetes de combustió localitzades 
Dates: tat. A casa nostra els paral·lels més significatius els mostren similituds amb els fogars localitzats al sec-
20 d’agost-26 d’octubre pLAçA DE sALVADOR sEGUí trobem al jaciment del carrer de Riereta 37, Barce- tor de sant Pau del Camp o carrer de la Riereta, 37.
de 2007 
17-31 de desembre de 2007 lona. Aquesta estructura, com les documentades al A l’època romana, aquest indret es trobava fora de les 
12-31 de gener de 2008 citat jaciment del Raval, pertany al bronze inicial. A muralles defensives, però emmarcat dins de l’ager de 
13 de febrer-3 de març pocs metres de l’estructura tipus grill plant es loca- Barcino, relativament a prop de l’antiga línia costane-
de 2008 litza la fossa E-3. Es tracta d’una sitja, totalment es- ra. A les seves proximitats s’han documentat restes 
10 de març-4 d’abril 
de 2008 capçada per l’excavació d’una fossa medieval de la d’una vil·la romana així com de necròpolis (àrea de 
28 d’abril-30 de juny que només restava el fons. L’abundant material sant Pau del Camp i voltants de l’església de sant 
de 2008 aparegut en el seu interior no deixa dubte sobre la Llàtzer) que testimonien l’ocupació contínua d’aquest 
25 de juliol-30 de setembre 
de 2008 seva atribució cultural i, per tant, pensem que seria espai. Malgrat tot, no s’ha pogut localitzar cap tipus 
13 d’octubre-31 de coetània a l’estructura anteriorment descrita. d’estructura que pertanyi a aquest període.
desembre de 2008 
tipus: CRONOLOGIA: Neolític-segle XX. neolítica s’intercalen, generalment, en el nivell de 
Preventiva
codi MUHBa: PARAULEs CLAU: Estructures contemporànies. Pre- llims groguencs, evidenciant-se una estreta relació 
029/07 só (Galera). Rases de vinya. Hipogeu. sitges. sínia. entre la formació del sòl i l’ocupació humana.
Motiu: Pous. Bronze Inicial. Neolític. Fossa d’enterrament. L’erosió del terreny no ha permès la conservació 
Construcció de la nova 
seu de la Filmoteca de i consolidació dels sòls d’ocupació, no obstant, 
Catalunya Durant el procés d’intervenció arqueològica s’han en alguns sectors del jaciment, trobem restes 
Promotor: pogut identificar nombroses restes situades a d’aquests llocs, que s’identifiquen per la presència 
GIsA
Empresa adjudicatària: l’interior del solar que estan  en un ventall crono- en una mateixa cota de restes detrítiques (ceràmica, 
Actium Patrimoni lògic que transcorre des del neolític fins a l’època restes lítiques, argila cremada i, ocasionalment, 
Cultural, sL contemporània. Així, s’han pogut establir un total restes malacològiques). La tipologia de les estruc-
Direcció tècnica: de sis fases clarament diferenciades. Cal destacar tures és força variada, predominen les excavades, 
Esteve Nadal Roma, 
Rony J. Castillo Gómez que els treballs d’excavació arqueològica encara no com les fosses d’emmagatzematge o els clots de 
Equip: han finalitzat i, per tant, les dades que exposarem a sosteniment, sense oblidar l’aparició d’una fossa 
TÈCNIC EsPECIALIsTA: continuació són provisionals i les conclusions, òbvi- d’enterrament. D’altra banda, també destaquen les 
Xavier Carlús Martín
TÈCNICs DE sUPORT: ament, preliminars. estructures construïdes, com la de tipus grill plant 
Núria Cabanyes, Carles Geogràficament el Raval s’emmarca en la part baixa localitzada en el sector nord-est del jaciment, al-
Carbonell, Josep Cruells, del Pla de Barcelona, unitat morfològica limitada per gunes superfícies empedrades o les diverses llars i 
Miquel Gea, Jordi Hernández, la serralada Litoral, la línia costanera i els diversos estructures de combustió aparegudes en els sectors 
Estíbaliz Monguiló 
ANTROPÒLEG: turons, entre Montjuïc i Montgat, que la resseguei- septentrional i oriental del solar. 
Jordi Ruiz Ventura xen. Geològicament, en l’anomenat Pla de Baix hi do- Dins del conjunt neolític destaca l’E-1. Es tracta 
AUXILIARs: minen els materials al·luvials aportats pels corrents d’una estructura excavada al subsòl, de funció inici-
Abdoulaya Ba, Alfonso 
Barragán, Galdric Bover, marins i per rieres i aigües d’escorrentiu provinents al indeterminada, de tendència el·líptica, fons més 
Fernando Marcos Bravo, de la serra.  En el sector costaner del pla s’hi forma- o menys regular, parets rectes i, de manera ocasio-
Eloisa Ana Cabral, Xavier ren estanyols i maresmes, entre els quals, l’estany nal, divergents. La funcionalitat primera d’aquesta 
Calahorro, Pilar Camañes, del Cagalell, situat a la part baixa de l’actual Raval. fossa podria estar relacionada amb l’emmagatze-
Francesc Carrer, Pol 
Castejón, Oriol Castellví, Pel que fa referència a la prehistòria, les estructu- matge; la funció darrera és força més clara: abo-
Oscar Catalán, Virginia res documentades pertanyen a dos períodes genè- cador de restes detrítiques. Trobem abundància de 
Cepero, sergio Delgado, rics: neolític i edat del bronze. En total s’han localit- ceràmica, malacologia, lític (sílex i jaspií), pedres i 
Diego P. Domínguez, Omar 
Fernández, Iris Foresta, zat una vintena d’estructures de funcions diverses, restes d’argila cuita. Destaca la pràctica inexistèn-
Montserrat González, David com l’emmagatzematge a llarg i curt termini, la cia de restes faunístiques i l’abundant presència de 
Jiménez, Djguiba producció, l’hàbitat i l’enterrament. pedres, en ocasions alterades tèrmicament, i frag-
Kamassokho, Carles El jaciment i les restes exhumades venen a confirmar ments d’una solera d’argila. El conjunt artefactual 
Llebaria, Víctor Manresa, 
Raquel Masó, Marta Molet, l’expectativa arqueològica generada per altres inter- denota l’existència propera d’una ocupació de caire 
David Rivera, sergi Roig, vencions, com a l’entorn de sant Pau del Camp o al més o menys estable relacionada amb la captació 
Joan Roig, Guillem Vera carrer de la Riereta, 37. s’ha de dir que el sector sud- i processat dels recursos subsistencials propis del 
Montiel  
aixecament planimetria: est de la plana costanera de Barcelona constitueix un sector. A banda d’aquesta estructura, cal destacar 
Josep Cruells i Castellet veritable complex arqueològic d’època prehistòrica, l’existència, a menys de 5 m, d’una fossa d’enterra-
Digitalització de plànols: que es constata a partir de les troballes i intervenci- ment de tipus simple, de tendència el·líptica i parets 
Josep Cruells i Castellet, ons arqueològiques realitzades en els darrers anys. rectes. A l’interior, a banda de l’individu inhumat, 
Esteve Nadal Roma
fotografia: L’estratigrafia geològica del sector excavat és si- s’han documentat diversos abocaments de material vista general de la fossa Aquest conjunt podria completar-se amb les troba- La tercera fase ens situa ja en època medieval. Ini-
Esteve Nadal Roma milar a la documentada en la resta de jaciments detrític: ceràmica, pedres, fauna, restes malacolò- d’enterrament amb la lles realitzades en el sector sud-oriental del clos ar- cialment, aquesta zona restava fora de muralles; la 
d’aquesta cronologia, és a dir, un primer nivell giques, indústria lítica... Les ceràmiques i la seva inhumació al seu interior.
queològic: una concentració ceràmica disseminada decisió de fortificar aquest barri es va prendre en el 
constituït per argila de coloració fosca (marró o ver- situació estratigràfica permeten inferir que són sobre una mateixa cota (E-5) i un parell de forats de període baix medieval i va néixer del compromís que 
mella) i un segon nivell format per llims, de color dues estructures coetànies, les podríem situar, de petites dimensions (E-6 i E-8) d’uns 40 cm de dià- havia adquirit el Consell de Cent amb els habitants 
més clar (groc), on s’intercalen àmplies llenques de manera preliminar i a falta d’un estudi més rigorós, metre màxim i 40 cm de fondària, reblerts amb argi- d’aquesta zona. El govern de la ciutat va requerir 
sorra i grava d’aportació fluvial, que s’orienten de dins del neolític postcardial. la i abundants restes materials entre les que desta- la seva col·laboració en els treballs que es duien a 
nord a sud seguint l’orografia original del paratge. Una de les estructures de més rellevància és el grill quen indústria macrolítica, fragments de ceràmica i terme a la Rambla, i els veïns van acceptar. A canvi, 
sobre el nivell de llims groguencs, en el sector més plant E-1. Es tracta d’una construcció de morfologia restes de bronze... A banda d’aquestes troballes cla- van demanar que el seu barri quedés inclòs dins 
oriental del jaciment, s’excava l’antiga glera d’un rectangular integrada per quatre fileres de pedres, rament atribuïbles a l’edat del bronze, també volem de la zona fortificada. Aquesta ampliació del traçat, 
petit curs d’aigua. És precisament sobre aquesta desigualment conservades, disposades a mode de destacar les llars construïdes E-2 i E-7. La seva cro- prou important, no es va concretar fins al 1368. 
riera seca on es documenten la major part de restes petits murs sobre el terreny. La superfície d’aquesta nologia és, ara per ara, indeterminada; no descar- Preveia només la construcció d’un vall, amb estruc-
pertanyents a l’edat del bronze. Les restes d’època estructura no arriba a superar els 2 m2 i la seva al- tem, però, que també puguin ser classificades dins tures de tàpia i/o palissades, i d’alguns portals, que 
28  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 29
1. s’ha pogut documentar la construcció d‘un total estructures semblen respondre a modificacions 
Els treballs de construcció de deu finques, de les quals vuit restarien obertes posteriors a la realització de la planimetria de Gar-
del vall del Raval segons el 
projecte de 1368 es van iniciar al carrer d’Espalter, mentre que les altres dues riga i Roca, ja que no hi apareixen reflectides.
simultàniament en els seus finques restants estarien obertes al carrer de sant En època contemporània (segles XIX-XX), es produí 
extrems: pel sector dels Josep Oriol. A més, s’han identificat les restes de una reforma constructiva en les finques obertes al 
Tallers i al carrer de l’Hospital 
(en direcció a les hortes de dos hipogeus o fresqueres que es situen cronolò- carrer d’Espalter, ja que només resten in situ dos 
sant Pau, a l’altra banda de gicament en el mateix moment. El període de fun- dels murs de les edificacions del segle XVIII, als 
la Rambla). Mentre que el cionament d’aquests és relativament curt, ja que a quals s’adossen els murs de nova factura. s’han 
tram dels Tallers va quedar finals del segle XVIII són amortitzats. Val a dir que localitzat un total de vuit finques. Cal assenyalar 
incorporat al nou projecte, les 
estructures al carrer Hospital la construcció de la presó malmet parcialment una que totes elles aprofiten un mateix mur corregut 
van quedar inutilitzades. Les d’aquestes estructures. com a paret de tancament posterior, mentre que la 
obres de construcció al Raval Com s’ha comentat, a les darreries d’aquesta cen- resta de crugies documentades difereixen totalment 
van continuar el segle següent 
fins assolir l’aixecament de túria es duu a terme la construcció d’una presó de quant a tècnica constructiva i també quant a la pro-
murs i torres en la totalitat del dones en aquest sector. Cal destacar que aquests funditat que assoleixen les seves banquetes. Final-
recinte. primers centres de reclusió exclusivament femenins ment, l’enderrocament de la presó donarà pas a  la 
reberen el nom de Cases Galera i es caracteritza- creació de la plaça de salvador seguí.
2.
Al marge del seu funcionament ven per tenir una orientació marcadament mora-
i condicions de vida, les galeres litzadora2. La intervenció arqueològica ha permès Xavier Carlús i Esteve Nadal
de dones constitueixen defini- identificar trenta un  murs que conformen un total 
tivament un dels primers esta-
bliments penals de l’època en de vint-i-una habitacions, que constituirien  part del 
els que es fa palès el discurs costat sud-oest de la presó, i part del pati interior 
correccional tan característic del recinte penitenciari. El tancament est d’aquesta 
de les institucions penitencià- edificació no s’ha localitzat ja que es troba fora dels 
ries de finals del segle XVIII i 
del XIX. (almeda, Elisabet, 2006). límits de l’excavació.
Cal destacar que els treballs arqueològics no han 
3. permès identificar cap nivell de circulació a l’interior 
AHCB (Arxiu Històric de la 
Ciutat de Barcelona) Quarte- de les diverses habitacions documentades, a excep-
rons de Garriga i Roca.  ció de l’habitació 1. Es tracta d’un soterrani amb un 
paviment empedrat, amb les restes d’una coberta 
4. de volta de maons disposats a plec de llibre. Aques-
AHCB Quarterons de Garriga 
i Roca. ta habitació hauria estat destinada a ser la bugade-
ria del recinte penitenciari3. Als altres àmbits de la 
presó, només s’han pogut localitzar les restes d’una 
estructura de combustió i la seva cendrera que es 
troben a l’interior de l’habitació 5, que hauria estat 
destinada a ser una de les cuines4.
En el pati interior de la presó s’han identificat quatre 
estructures: tres dipòsits rectangulars i una estruc-
tura de planta quadrada de maons. Totes aquestes 
vista de l’estructura E-1 s’havien d’ubicar amb relació als punts d’accés que Barcelona i, per altra banda, denoten un perfeccio-
(grill Plant). ja existien (com el Portal d’en Godai) o a punts nous nament tècnic a l’hora de dur a terme l’extracció de 
(per exemple, a l’extrem inferior del carrer d’en l’aigua del subsòl, ja que s’ha pogut observar una 
Robador). Cal assenyalar que les tasques arqueo- evolució des dels pous medievals, que havien d’és-
lògiques no han permès identificar la presència de ser revestits amb pedres per evitar esfondraments 
cap element relacionable amb aquesta estructura. i la pèrdua conseqüent del propi pou, vers unes 
Val a dir que aquest projecte va ser modificat entre estructures que permeten una extracció constant 
1372 i 1375, quan es va canviar el traçat  per tal d’aigua. A més, s’ha pogut determinar l’existència 
d’ampliar el perímetre del recinte emmurallat. Es (en un dels casos) d’una canalització de pedra que 
va decidir que les Drassanes havien de quedar in- permetia la captació d’aigua del nivell freàtic per tal 
closes dins de l’àrea defensada. El canvi de projecte de conduir-la cap a l’interior de la sínia.
va significar un increment considerable de la su- A finals del segle XVII es produí un inici d’urbanit-
perfície protegida que incloïa grans àrees de camps zació i les indústries començaren a intercalar-se 
i d’horts1. De fet, la zona objecte d’intervenció va enmig d’horts, convents i cases gremials, coincidint 
estar destinada a camps de conreu durant tot el pe- amb la nova realitat industrial, que quedà plena-
ríode medieval, tal i com hem pogut constatar amb ment instaurada entre 1770 i 1840. Les principals 
la documentació de sis sitges, diverses fosses de indústries instal·lades estaven relacionades amb el 
marcat caràcter agropecuari i tres pous de planta tèxtil, petites manufactures i producció de ceràmica. 
circular amb les parets revestides de pedra. Ja al segle XVIII, es constata com el creixement del BiBliOgrafia
Durant els segles XVI i XVII (quarta fase), aquesta Raval restava condicionat pel desenvolupament de Almeda, E. 2006: “mujeres y Cantos, J; Castejón, P; Fru- Font, J. 2004: Memòria científica Pujades, J. 2006: “Balanç anual 
zona continuarà destinada a tasques de caràcter la indústria. Els habitatges sofriren una subdivisió cárceles. pasado y presente tos, J. 2000: Memòria de les de la intervenció arqueològica als de l’activitat arqueològica a la 
agrari. s’han pogut identificar nombroses rases de en múltiples habitatges de lloguer per recollir els de las cárceles femeninas en prospeccions arqueològiques al solar carrers Espalter, 1b-11; Sant Pau, ciutat (any 2005)”. Quaderns 
camp de conreu i diverses sitges que posen de ma- nombrosos camperols que fugien de la fam del España”. La funció social de la po- delimitat pels carrers Sant Rafael, 66; Sant Josep Oriol, 7-11; Plaça d’Arqueologia i Història de la Ciu-
lítica penitenciaria: Congrés Peni- Robadors, Sadurní i Rambla del de Salvador Seguí 1- 9. Barcelona. tat de Barcelona, Quarhis, època 
nifest un ús agropecuari de la zona durant l’època camp (crisi agrícola 1765-1766) cercant en la indús- tenciari Internacional, Barcelona, Raval. Barcelona. 1ª fase: maig- 5-27 d’abril de 2004. (Inèdita). II, núm. 2. Barcelona, museu 
moderna. En aquest sector s’han localitzat un total tria de Barcelona la prosperitat que la terra no els Generalitat de Catalunya. juliol de 2002. 2ª fase: novembre – d’Història de la Ciutat, Institut 
de quatre sitges, nombroses fosses de funcionalitat donava. desembre de 2003. (Inèdita). Guàrdia, J. 1998: Memòria dels de Cultura, pàg.153-172.
Artigues P. L. 1998: Sant Pau, sondejos arqueològics efectuats al 
incerta i rases de vinya. Coincidint amb l’etapa de la primera urbanització 51 de Barcelona. Memòria del Fàbregas, M. 2000: Memòria carrer Sant Pau, 82 de Barcelona. 
A més, els treballs arqueològics han permès identi- intensiva del Raval i amb l’obertura del carrers seguiment arqueològic. Octubre de tècnica de l’excavació d’urgència Octubre-novembre de 1998. 
ficar tres sínies de planta rectangular que, per una d’Espalter i de sant Josep Oriol, documentada a fi- 1998. (Inèdita). realitzada al carrer Carretes, canto- (Inèdita). 
banda i pel que fa referència a la presència d’aigua, nals del segle XVIII, es construiren immobles en tota nada amb el carrer Sant Pau. 
Barcelona. Novembre de 2000. 
posen de manifest la riquesa del subsòl del pla de la superfície del solar.  (Inèdita). 
30  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 31
DaDES DE la intErvEnció pAssEIG DE L’ExpOsICIó, 16-20 tents al moment, reduïren el consum de maó massís El fet que la planta dels accessos documentats no 
aixecant una banqueta al llarg de les parets del refu- fos rectilínia sinó que es presentava en forma de Z, 
Ubicació: 
Passeig de l’Exposició, gi i hi assentaren al damunt un seguit d’arcs de mig L invertida o amb una lleugera desviació, respon a 
16-20; Carrer de Tapioles, CARRER DE tApIOLEs, 77-79 punt (adossats a la paret) apuntalats amb un pilar. que en cas d’un eventual atac amb projectils, la me-
77-79; Carrer del Poeta A les fotografies realitzades a l’interior del refugi tralla generada per l’explosió d’aquests no penetrés 
Cabanyes, 88-92 
Dates:  CARRER DEL pOEtA CABANyEs, 88-89 761 en treballs previs a la intervenció arqueològica, a l’interior del refugi provocant lesions als refugiats.
29 de setembre- s’hi poden observar com entre arc i arc s’hi constru- Val a dir que durant els treballs fotogràfics rea-
31 d’octubre de 2008 ïren pilars que subjectaven una biga de fusta. En un litzats a l’interior de les galeries s’observà que 
tipus: punt de l’accés 1, deixaren de fer arcs de mig punt aquestes es numeraven de forma correlativa a fi que 
Preventiva
codi MUHBa: utilitzant el pla de les parets, per construir-los de els refugiats estiguessin ubicats en tot moment. Es 
093/08 paret a paret oposada, de manera que el propi arc localitzà un petit dipòsit al que desembocava un tub 
Motiu: apuntalava la coberta de la galeria. metàl·lic que recollia l’aigua procedent de les esca-
Construcció d’habitatges de 
nova planta amb soterràni D’aquest mateix refugi se’n va poder documentar un les situades en una galeria ubicada més al nord, hi-
Promotor: tram de galeria subterrània situat a l’angle sud-oest potèticament havia de servir per garantir el submi-
Patronat Municipal de del solar. En aquest cas l’estructura era de planta nistrament d’aigua en cas d’una estada prolongada.
l’Habitatge de Barcelona sA semicircular i no presentava cap tipus de reforça- Cal esmentar que l’accés 1 al refugi 387, situat 
Empresa adjudicatària: 
Arkeòlik, sL ment ni de parets ni de coberta, excepte en una davant la finca número 103 del carrer Poeta Caba-
restitució del traçat del 
Direcció tècnica: refugi 387. petita cavitat documentada a la paret nord, on sí que nyes, no va quedar afectat pel projecte d’obra de 
Dídac Pàmies Gual CRONOLOGIA: segle XX. leries que es van anar ampliant i modificant durant 
arqueòleg tècnic: 
Jordi Petit Gil PARAULEs CLAU: Refugi antiaeri. Guerra Civil els anys 1937-1938 i que havien de salvaguardar la 
Digitalització de plànols: espanyola. població civil en un eventual atac amb projectils, ja 
Dídac Pàmies sigui d’origen aeri o marítim.
fotografia:
Dídac Pàmies Durant els treballs de rebaix del subsòl a l’extrem L’avantatge que oferia la muntanya de Montjuïc era 
est del solar, en front el número 103 del carrer Poe- que no calia perforar a molta profunditat ja que es 
ta Cabanyes, es documentaren fotogràficament i podia aprofitar la pendent del terreny per guanyar 
planimètrica tres accessos al refugi 387, així com un alçària a mesura que l’excavació s’endinsava cap a 
tram de la galeria subterrània a través de la que es l’interior del promontori de forma horitzontal.
podia accedir a un elevat percentatge de les galeries Els trams on el terreny era més inestable o es pre-
de l’interior del refugi, les quals només es pogueren veia que no suportarien l’impacte d’un projectil, 
documentar fotogràficament atès que quedaven fora s’hi construïen parets i voltes amb maó lligat amb 
de l’àmbit d’actuació del projecte d’obra i no es po- ciment a fi de reforçar-ne l’estructura, com és el cas 
dien assumir riscos de seguretat, ja que quedaven dels tres accessos i la gran majoria de les galeries 
sota la calçada del passeig de l’Exposició. del refugi 387.
Val a dir que el sistema constructiu utilitzat era el A l’extrem oest s’hi varen documentar un tram de 
de galeria de mina. s’iniciava una perforació del galeria subterrània i un accés al refugi 761. El tram 
subsòl amb més o menys inclinació fins a assolir la documentat de l’accés 1 era de planta rectangular 
cota necessària i es prosseguia excavant de forma i, a diferència del refugi anterior, no presentava les 
horitzontal i reforçant els trams més inestables amb parets revestides completament amb material cons-
material constructiu, creant així un entramat de ga- tructiu sinó que, per tal d’aprofitar els recursos exis-
interior del refugi 761.
apareixia revestida amb maó lligat amb ciment i que construcció de l’edifici d’habitatges, però podria 
segurament era utilitzada per a refugiar-s’hi, com estar afectat pel projecte d’urbanització que ha de 
era habitual en aquest tipus de construccions. permetre la comunicació d’aquest carrer amb el 
Mitjançant l’emissió de butlletes informatives es passeig de l’Exposició. Per tot, caldrà considerar 
publicaren les característiques constructives ne- la intervenció d’un arqueòleg en el moment de la 
cessàries per garantir la seguretat dels ciutadans realització d’aquests treballs per a la seva correcta 
a l’interior dels refugis antiaeris. Aquestes infra- documentació.
estructures havien de complir entre d’altres, els 
següents requisits: Dídac Pàmies
· Dos o més accessos per facilitar l’entrada i per 
evitar que, en cas que un fos destruït, es pogués 
evacuar les persones per un altre.
· Reforçar els murs, sobretot els que donaven més 
directament a l’exterior.
· Apuntalar els sostres per evitar esfondraments.
· Assegurar l’existència d’una obertura que perme-
tés la renovació de l’aire.
Ambdós refugis objecte d’aquest estudi acomplien 
aquesta normativa, tot i que no s’hi va poder docu-
mentar l’existència de cap obertura que permetés la 
renovació de l’aire, atès l’elevat grau d’afectació que 
patia el refugi amb les nombroses tàpies localitzades.
32  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 33
DaDES DE la intErvEnció sANt LLÀtZER DaDES DE la intErvEnció tURó DE LA ROVIRA
Ubicació: Ubicació: 
Carrer l’Hospital, 140-142; Carrer de Marià Labèrnia 
Carrer del Carme, 101-109 s/n (Turó de la Rovira)
Dates: Dates: 
18 de febrer-21 d’abril 14 de juliol-29 d’agost 
de 2008 de 2008
tipus: tipus:
Preventiva Preventiva
codi MUHBa: codi MUHBa: 
045/07 071/08
Motiu: Motiu: 
Rehabilitació d’un edifici i Condicionament de l’espai 
d’un espai públic de la bateria antiaèria de 
Promotor: la Guerra Civil espanyola 
Foment de Ciutat Vella, sA i documentació del barra-
Empresa adjudicatària: quisme de mitjan segle XX
Àtics, sL. Gestió i difusió Promotor: 
del patrimoni arqueològic Agència de Promoció 
i històric del Carmel i entorns, sA
Direcció tècnica: Empresa adjudicatària: 
Vanesa Triay Olives Àtics, sL. Gestió i difusió 
fotografia: CRONOLOGIA: segle I aC, segles XIV-XIX. del patrimoni arqueològic CRONOLOGIA: Bateria antiaèria: 1937-1939; una excavació extensiva de tota la superfície supe-
Vanesa Triay i històric 
PARAULEs CLAU: Via romana. Església. Direcció tècnica: barraquisme: des dels anys 40 fins a l’actualitat. rior de l’elevació, a l’indret conegut com a Turó d’en 
Hospital. Necròpolis. safareig. sínia. Jordi Ramos Ruiz PARAULEs CLAU: Guerra Civil espanyola. Defensa Bassols.
Equip: passiva. Bateria antiaèria. Barraquisme. Turó de la El poblat ibèric es trobava situat a la plana est del 
Els treballs arqueològics realitzats van permetre Membres de la Fundació 
Escolta Josep Carol i Rovira. cim del Turó de la Rovira, en una zona no urbanit-
documentar alguns elements vinculats a les finques voluntaris zada i tallada per la carretera. Estava delimitat per 
de mitjan segle XIX com pous, dipòsits, sistemes de aixecament planimetria: L’objectiu principal de la intervenció era recuperar una muralla que seguia els límits que li marcava el 
clavegueram i diverses restes anteriors. José Ignacio Jiménez part de la memòria històrica de la ciutat, a través de terreny. Aquesta construcció estava feta amb pedres 
Gordon i Jordi Ramos Ruiz
s’hi van localitzar, doncs, un conjunt d’estructures Digitalització de plànols: la neteja i condicionament de l’espai de les defen- sense tallar i lligades en sec. En algunes zones es 
relacionades directament amb l’església de sant José Ignacio Jiménez ses antiaèries instal·lades al Turó de la Rovira. Les localitza un doble parament i també es documenten 
Llàtzer. En concret, es tracta de tres estructures Gordon feines van consistir en la realització d’un camp de dues torres circulars d’igual tècnica constructiva, 
que formaven part del conjunt d’arcs faixons cons- fotografia: 
Jordi Ramos Ruiz treball a fi de retirar la runa de l’interior de les sales fetes en un moment posterior a la muralla.
truïts a finals del segle XVI. de les dependències militars, acumulada durant Com ja hem esmentat, des de començaments de 
També es van documentar diverses estructures la fi del barraquisme, i la neteja del camí d’accés. segle XX es coneix l’existència al Turó de la Rovira 
relacionades amb l’antic hospital dels leprosos de El camp de treball va estar coordinat amb diverses del poblat ibèric (ColomInaS I roCa, J. 1946). Des del 
Barcelona amb una cronologia del segle XIV, així . activitats lúdiques per als participants organitzades mes de novembre de 1990 fins al mes de febrer de 
com una necròpolis de la mateixa època formada per la Fundació Escolta Josep Carol. 1993 es dugué a terme, a intervals espaiats,  un 
per vàries fosses comunes amb una gran quantitat El projecte incloïa el condicionament del cim del seguiment arqueològic de les obres de repoblament 
d’individus adolescents i infantils disposats en con- Turó de la Rovira i la restauració de l’espai que aco- forestal i d’urbanització del turó. La cronologia del 
nexió anatòmica, la qual cosa indicaria que no van llia la bateria antiaèria de la Guerra Civil espanyola. jaciment vindria determinada pel material cerà-
ser-hi abocats. Hipotèticament, aquesta podria trac- L’objectiu era afavorir la recuperació de la memòria mic aparegut a les sitges. serien les ceràmiques 
tar-se de la necròpolis on s’hi enterraven els ma- històrica al mateix temps que es convertia la zona d’importació de vernís negre, les que ens donarien 
lalts de l’hospital de leprosos; resta en estudi, però, en un espai dinamitzador del barri. principalment la datació, que s’emmarcaria des del 
saber si tots aquests individus van patir la lepra. El Turó de la Rovira es localitza al Districte d’Horta- segle IV-III aC. fins a finals del segle II - inicis del 
És ressenyable també la gran concentració d’inhu- Guinardó, formant part de la petita serralada dels segle I aC. (GranadoS, 1977: 33-45).
macions en fossa simple datables entre els segles Tres Turons (Turó de la Rovira, el Carmel i la Creueta En aquest camp de treball, les tasques arqueològi-
XVI i XVIII que es van poder recuperar. La presència del Coll). El Turó de la Rovira presenta una alçada de ques varen consistir en el seguiment de les feines 
de claus de ferro, en alguns casos, fa pensar en 267 m sobre el nivell del mar; té una forma allargada de neteja i del desbrossament del cim del Turó de 
l’existència de caixes de fusta i l’abundosa presèn- en direcció nord-est a sud-oest i 300 m de longitud la Rovira. Així mateix, es va preveure retirar la runa 
tombes simples, s. xii.
cia de rosaris, medalles i anells com a elements de per 65 m d’amplada mitjana. El seu cim presenta de dins de les dues sales de recanvis de la bateria 
l’aixovar, sense distinció de sexes, permetria rela- una superfície plana. La seva composició geològica antiaèria, recuperar el projecte inicial de la primera 
cionar aquests enterraments amb persones benes- consisteix en calcàries paleozoiques i pissarres si- bateria antiaèria dissenyada a finals de l’any 1937, 
tants o bé amb religiosos. lúriques. Fou precisament l’aprofitament d’aquestes composta per tres plataformes de tir (una ocupada 
Altres elements destacats van ser les restes dels calcàries el que va donar origen a la pedrera de Can per la instal·lació d’una antena) i la neteja del lloc 
fonaments dels safareigs públics documentats l’any Baró, situada al sud del cim. de comandament. Aquesta runa, era fruit de l’en-
1859 per M. Garriga i Roca, juntament amb una sínia Hem de tenir en compte, però, que la morfologia derroc de les barraques que hi havia en aquesta 
de la mateixa època, així com diversos pous i sitges dels turons ha canviat al llarg del temps: d’una zona fins a la dècada dels 90 del segle XX.
datables entre els segles XIV i XVI, en un sector que banda, per la mateixa acció natural, l’erosió dels Durant la Guerra Civil, la ciutat de Barcelona era 
molt probablement fos un espai estretament vincu- vessants i l’arrossegament de materials i, per l’al- molt difícil de defensar eficaçment amb les armes 
lat a l’hospital i dedicat a horta. tra, per l’acció antròpica. L’home ha transformat antiaèries de l’època, sense teledirecció i poc exac-
Per últim, cal destacar que en els nivells més baixos el paisatge pel conreu i l’ocupació de la muntanya, tes. L’únic recurs que permetia tenir algunes espe-
del subsòl de la finca del carrer del Carme s’hi van però també, especialment en aquest cas, per l’acció rances era envoltar la ciutat de bateries, de manera 
trobar les restes d’una calçada romana del segle I de les diverses pedreres i mines que varen anar bui- que, fos quin fos el costat pel qual l’abordessin els 
aC que formaria part  de l’eix viari oest de la colònia dant la muntanya, com també va passar a Montjuïc. atacants, els calgués sobrevolar almenys una barre-
de Barcino, relacionable amb un tram de calçada A mitjan 1931 —sota el patrocini de l’Institut d’Estu- ra nodrida de foc totalment vertical, que era el que 
que ja s’havia documentat a  principis dels anys 90 dis Catalans i sota la direcció de l’arqueòleg J. Co- tenia, de llarg, més probabilitats de fer blanc perquè 
en la finca del carrer Hospital, 144. lominas i Roca del servei d’Investigacions Arqueo- no l’afectava gaire el canvi d’altura dels avions.
lògiques de la Generalitat de Catalunya—  es van La concepció artillera de defensa era, indubtable-
Vanesa Triay Olives realitzar els primers reconeixements en el Turó de ment, la millor que podia adoptar-se sense comptar 
la Rovira. Es documentà l’existència d’un conjunt de amb gaires canons: una concepció de foc de ventall, 
sitges (quaranta quatre en total) pertanyents a un concentrat principalment en un nucli de situació 
fossa comuna Uf32. assentament d’època ibèrica. L’any 1932 es realitza geogràfica avantatjosa. Aquest nucli havia de ser, 
34  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 35
treballs de neteja de la sala lloc de comandament de la 
de recanvis i el polvorí. bateria antiaèria.
En aquest indret es guardaven 
els projectils i les peces de 
recanvis dels canons.
lògicament, una muntanya. Es va escollir, per domi- L’exèrcit republicà va viure amb intensitat i preocupa- Després de la Guerra Civil, varen existir en aquesta 
nar la ciutat de la millor manera possible, el Turó de ció els darrers dies de la guerra de Barcelona. El dia zona prop de 600 barraques, 135 de les quals eren 
la Rovira, que s’avança ja ben endins de Barcelona. 25 de gener de 1939 van destruir dues de les peces a la zona del que avui és la plaça Raimon Caselles, 
Com que aquesta muntanya cau marcadament a i l’endemà, el darrer dia, poc abans de la retirada, edificades en aquesta mena de quadrilàter de tres ni-
l’est del rectangle barceloní, se situaren algunes van inutilitzar les altres dues. Acabada la guerra, les vells que forma la muntanya. Hi vivien unes 650 per-
peces dalt de sant Pere Màrtir per cobrir el relatiu peces malmeses van seguir en aquell paratge durant sones i el terra era asfaltat. Als Canons, o Marià La-
buit occidental. un temps i van rebre moltes visites dels barcelonins. bèrnia —la part més alta del Turó de la Rovira—, on 
Amb aquests emplaçaments restaven massa allu- Els canons que ocupaven les plataformes de tir eren es situa la bateria antiaèria, eren unes 110 i 600 els 
nyats el port i els barris vells, no pas per a l’abast d’origen anglès, models de l’any 1923, coneguts, seus habitants. Un petit grup de barraques era dalt 
simple dels canons, però sí per al seu tir útil sense com ja hem esmentat, amb el nom de Vickers 105. del Carmel, a la part que va del carrer dels santuaris 
posar en perill la ciutat mateixa. Cal tenir també Durant l’alçament de les tropes nacionals a l’any als de Font-rúbia i Marsans-Rof, on n’hi havia unes 
en compte que, amb el gran desgast dels canons 1936, l’exèrcit republicà disposava de 48 peces 40. I finalment hi havia el grup de Francesc Alegre, 
antiaeris, algunes peces noves que arribarien en d’aquest model.  Aquest canó  es fabricava  a l’Estat amb 306 barraques i 1.680 habitants, dues terceres 
dates posteriors eren substitucions i no veritables espanyol sota la llicència de la sociedad Española parts dels quals eren andalusos. Totes van ser reco-
reforços. de Construcción Naval  i era capaç de disparar un negudes oficialment des del 1956 per l’Ajuntament.
El govern republicà per defensar la ciutat de Bar- projectil de 15 kg amb  una velocitat inicial de 800 Durant els treballs de 2008 es van recuperar dues 
celona construeix les bateries de sant Pere Màrtir m/s i un angle màxim d’elevació de 90º. Aquesta sales de recanvis i polvorins i el lloc de comandament, 
(Esplugues de Llobregat), del Tibidabo, dels “Asti- peça era idèntica a la de 101,6 mm utilitzada per la que estaven reomplerts de runa provinent de l’ender-
lleros” situada als Banys de sant sebastià, la del Marina espanyola en les seves unitats, però de ma- rocament de les barraques. A més, es va poder nete-
Cementiri (Poblenou), la del Camp de la Bota i la del jor calibre, i malgrat que va suposar un intent d’ho- jar l’entorn més immediat del complex militar així com 
Turó de la Rovira, a més de comptar amb un seguit mogeneïtzar els calibres de l’artilleria en la seva totes les plataformes de tir on es situaven els canons 
de metralladores contra els avions repartides per la època, la realitat va mostrar la falta de coordinació i el camí d’accés al cim del Turó de la Rovira. El condi-
ciutat (cal recordar que ja es comptava amb el nucli entre la Marina i l’Exèrcit. cionament de la bateria antiaèria ha finalitzat recupe-
artiller del castell de Montjuïc i les bateries de Bo- Un total de 48 peces d’aquest model van ser pro- rant totes les estructures d’aquest complex artiller.
navista i la d’Álvarez de Castro). Al maig de 1937 es jectades i construïdes per la defensa de les bases 
va crear la Defensa Especial contra Aeronaves i navals del Ferrol, Cartagena i Maó. Malgrat això,  a Jordi Ramos Ruiz
l’Arma d’Aviació Republicana, organisme responsa- causa de la tensió internacional suscitada per la 
ble de la defensa contra els atacs feixistes. intervenció italiana a Abissínia el 1935, les 20 peces 
El 17 de maig de 1937, la Comandància General situades al Ferrol varen ser repartides entre Maó i BiBliOgrafia
d’Enginyers va elaborar un projecte d’una bateria al Cartagena, per la qual cosa el 18 de juliol tots els 
Contel, J. M. 2008: Gràcia, Barcelona, museo de historia Villarroya, J. 1999: Els bom-
Turó de la Rovira de tres canons amb la possibilitat canons d’aquest model van quedar en mans de les Bou, Ll; Gimeno, E. 2007: El 
Carmel ignorat. Història d’un temps de bombes, temps de refugis. de la Ciudad, Ayuntamiento de bardeigs de Barcelona durant la 
d’afegir-n’hi un quart, si calia. Mesos més tard, forces republicanes. barri impossible. Barcelona. El subsòl com a supervivència. Barcelona, pàg. 99-116. Guerra Civil (1936-1939). 
aquest planejament va canviar i es van construir Actualment, el Turó de la Rovira es troba ocupat per Agència de promoció del Barcelona, Ed. taller d’Història Barcelona, Biblioteca serra 
tres bases amb una disposició diferent, així com la 7 plataformes de tir construïdes a finals de l’any Carmel i entorns sA. de Gràcia. Vera De Leito, A; Vera de d’Or. publicacions de l’Abadia 
Leito, J. 2000: Defensa antiaérea de montserrat. 
ubicació de la quarta reserva. Poc temps després, 1937 i inicis de 1938. L’erosió del cim, les instal·la- Colominas, J. 1946: “poblado Granados, J. O. 1977: “Cerá- republicana (1936-1939). Artillería 
es va construir un nou projecte per a quatre canons cions d’antenes i el barraquisme que va sofrir des ibérico del turó de la Rovira”. micas de barniz negro proce- y refugios (algo de valor). València, 
més grans  que va ser armat amb quatre peces Vic- de mitjan segle XX fins als Jocs Olímpics de 1992, Ampurias. Revista de Arqueología, dentes del poblado layetano del Ed. Jorge Vera de Leito Aparici. 
turó de la Rovira (Barcelona)”. 
kers 105 que van entrar en funcionament el dia 3 de han desvirtuat l’orografia de l’indret. Prehistoria y Etnología, núm. 
VII-VIII, Barcelona, Diputación Cuadernos de Arqueología e Histo-
març de 1938. provincial, pàg. 203-214. ria de la Ciudad, núm. xVII, 
36  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 37
DaDES DE la intErvEnció pAssEIG DE CIRCUmVAL·LACIó, 8-14 s’ha de considerar molt més probable que es tractés raSa c
d’una estructura del segle XVII. La consulta de plà- El darrer sondeig va proporcionar fins a cinc estruc-
Ubicació: 
Passeig de Circumval·lació, 
8-14; Avinguda del Marquès AVINGUDA DEL mARQUès nols originaris del segle XVII i la seva superposició tures, si bé quatre d’aquestes les situem cronològi-
sobre el topogràfic actual mostren una quasi total cament a l’època contemporània (segona meitat del 
de l’Argentera, 6-12 coincidència de les estructures documentades amb segle XIX o principis del XX). En primer lloc, comen-
Dates: 
Octubre-novembre de 2008 DE L’ARGENtERA, 6-12 la segona de les opcions esmentades i, per tant, çant des de l’extrem NE de la rasa, es va documentar 
tipus: caldria inclinar-se com a interpretació més probable la continuació del col·lector ja esmentat per a la rasa 
Preventiva que es tracti del mur de tanca occidental de l’hort B. seguidament, un mur d’idèntiques característi-
codi MUHBa: conegut amb el nom d’hort de Passa per tot, que ques a l’únic mur documentat a la rasa B. Atès que 
120/08
Motiu: sembla era propietat del barreter d’agulla simon coincidia en cota de conservació i en alineació amb 
Intervenció arqueològica Guri (GarCIa, 2007: 43).  aquell, és molt probable que sigui la seva prolonga-
subsidiària del projecte de Durant la realització del sondeig B2 també es va ció. A continuació d’aquest mur es van localitzar tres 
construcció de la Biblioteca 
Central de Barcelona documentar un col·lector que discorre en aquest estructures contemporànies: una possible clave-
Promotor: punt en una direcció NO-sE i que tots els indicis guera, parcialment destruïda, i dos murs de pedres 
Foment de Ciutat Vella, sA situen cronològicament a la primera meitat del irregulars i morter de calç. Totes tres estructures 
Empresa adjudicatària: segle XX. presenten la mateixa alineació aproximada E-O; la 
Actium Patrimoni 
Cultural, sL seva cota superior era al voltant dels 5,25 msnm.
Direcció tècnica: Pel que fa a la interpretació de les estructures 
Miquel Gea i Bullich CRONOLOGIA: segles XVI-XX. lligades amb morter de calç de bona qualitat, que contemporànies de la rasa C és força probable que 
Equip: 
Xavier Calahorro, Francesc PARAULEs CLAU: Ciutadella. Època moderna. podria correspondre a una superfície que sembla pertanyin a l’estació de ferrocarril que s’ubicava en 
Carrer, sergi Roig, Guillem Època contemporània. Àrea per estirar bacallà.  pensada per ser utilitzada com a nivell de circula- aquest indret abans de la construcció de l’actual 
Vera (oficials) Àrea per assecar sal grossa. Zona d’hortes. Hort ció. La potència de l’estructura es va poder situar, Estació de França. Així doncs, estarien relacionades 
aixecament planimetria: 
Miquel Gea, Josep Cruells de Passa per tot. Pallols. com a mínim, en 1 m i l’amplada, en el tram visua- amb el mur més modern documentat a la rasa A.
fotografia: litzat a la rasa, en uns 10 m. En un punt de la seva L’estratigrafia arqueològica documentada en les 
Miquel Gea Els treballs de sondeig arqueològic van permetre superfície es va documentar la cantonada d’una 3 rases de sondeig permet establir que l’ocupació 
Dibuix dels materials documentar una sèrie d’estructures que detallem a cavitat, les parets de la qual formaven, en aquest d’aquest indret s’inicià cap a la segona meitat del 
arqueològics: 
Miquel Gea continuació en funció de la rasa on es van localitzar: punt, un angle recte. Pel que fa a la seva cronologia, segle XVI, moment en què ja s’havia construït la Mu-
atenent al paquet estratigràfic que la cobreix, amb ralla de Mar, fins a principis del segle XVIII quan la 
raSa a una datació de principis del segle XVIII, creiem que construcció de la ciutadella modificà aquesta àrea de 
Es van localitzar dues estructures que hem situat, s’ha de situar dins el segle XVII. Aquesta datació forma substancial. Les actuacions que posteriorment 
pel que fa a la seva cronologia, en època moderna es veu reforçada després de la superposició de di- semblen haver afectat el solar estarien relacionades 
i contemporània.  Es tractava, en primer lloc, d’un versos plànols de la zona originaris d’aquell segle, amb el reordenament de l’espai un cop enderrocada 
mur d’uns 50 cm d’amplada que presentava una on apareix una estructura rectangular en aquest la fortificació, a partir de l’any 1868, i amb l’ús del so-
orientació NE-sO, amb una potència conservada de indret amb la mateixa orientació i unes mides molt lar com a indret on es va ubicar l’estació del ferrocar-
poc més d’1 m. Les seves característiques cons- properes a les documentades per a l’estructura ril que duia a Mataró des de finals del segle XIX fins a 
tructives, alineació i cota a la que se situa ens el fan abans citada. Pel que fa a la interpretació de la seva l’actualitat, tot i que l’any 1929 la nova estació es des-
relacionar, de forma preliminar, amb l’estació de funcionalitat, i només a tall d’hipòtesi, es podria plaçà alguns metres cap el sud. No obstant això, s’ha 
ferrocarril que es va ubicar en aquest indret fins a la tractar dels nous pallols o magatzems de gra que de tenir en compte que les seccions estratigràfiques 
construcció de l’actual Estació de França, l’any 1929. la ciutat va començar a construir a finals del segle efectuades, així com la identificació de la cronologia 
La segona de les estructures es va localitzar en una XVII i que mai es varen arribar a finalitzar. A banda dels estrats principals, s’ha de prendre només a ma-
cota inferior, la cota superior era a uns 3,4 msnm d’aquest fet, se sap, gràcies a un plànol publicat del nera orientativa, atès que per motius obvis de segu-
(uns 2,6 m per sota el nivell de circulació actual). 1635, que aquest lloc s’utilitzava per estirar bacallà retat només va ser possible baixar a l’interior de les 
Es tracta d’una construcció realitzada amb pedres, i assecar sal grossa tot i que, en aquest moment rases en aquells punts on es va efectuar un entibat 
de la primera meitat del segle XVII, sembla que total, entibat que, alhora, impossibilitava un examen 
aquesta estructura encara no s’havia construït. Les acurat dels estrats dels talls de la rasa.
Possiblement aquesta 
estructura es pugui mides totals de l’estructura, atenent sempre a les Finalment, el nivell geològic de sorres es va consta-
identificar amb els nous planimetries esmentades del segle XVII, sembla que tar que se situa, aproximadament, entre 1 i 2 msnm; 
pallols que, segons les s’haurien de situar al voltant d’uns 70 x 9 m. supo- en alguns punts, però, és en una cota inferior i no es 
fonts, es varen començar sant que la hipòtesi de l’atribució esmentada sigui va poder documentar a causa que la màquina retro-
a construir en aquesta 
zona a finals del segle xvii correcta, dins del solar de l’aparcament de l’Estació excavadora que es va utilitzar no podia arribar més 
i que, com a conseqüència de França on s’han realitzat els sondeigs se situaria, avall. Aquest fet, molt possiblement, està indicant 
de la guerra de Successió, probablement, un tram d’aquesta estructura d’uns que aquest estrat presenta ondulacions en secció. 
mai es varen finalitzar. 45 m de longitud. Les cotes del substrat geològic indiquen, alhora, 
que la potència arqueològica del solar se situa, en 
raSa B general, al voltant dels quatre metres. 
Pel que fa a estructures arqueològiques, aquest son- Per concloure, cal dir que la informació obtinguda 
deig només va permetre documentar un mur cons- mitjançant la present fase de sondeigs indica que, 
truït amb pedres irregulars, lligades amb morter de molt probablement, aquesta àrea es va utilitzar com 
calç, amb una orientació aproximada NO-sE. La seva vista general de la rasa c amb a zona d’explotació hortícola, si més no, si es prenen 
cota superior era a 3,73 msnm, mentre que la seva el mur documentat en primer BiBliOgrafia com a font fiable les planimetries del segle XVII con-
potència documentada era de només uns 80 cm. Pel terme. aquesta estructura es sultades. A banda d’aquest ús, però, hi ha d’altres 
podria identificar, molt proba-
que fa a la interpretació es poden apuntar dues hipò- Galera, M; Roca, F; Tarragó, Sanpere, s. 1890: Rodalía de 
blement, amb el mur de tanca Corbera. Barcelona indicis que fan pensar en la utilització d’una part 
s. 1982: Atles de Barcelona. 
tesis: es podria tractar del límit del camí cobert de que limitava l’hort de Passa Segles xvi-xx. Barcelona. d’aquesta zona per a activitats industrials com, pro-
la fortificació de la ciutadella en aquest punt essent, per tot, amb el que en alguns Sanpere, s. 1911: Los terrenos de bablement, l’assecat de bacallà i de sal grossa, que 
per tant, una estructura de principis del segle XVIII; plànols apareix esmentat com Garcia, A. 2007: “Espais urbans la Ciudadela. Barcelona.
a “carrer que va a la muralla”. ja s’ha esmentat més amunt. En tot cas, la zona que 
la segona de les possibilitats és que es tracti d’un de la gent de mar: Barcelona 
segles xiv a xviii”, Drassana, 15, ocupa actualment el solar de l’aparcament de l’Es-
mur de tanca que separava una zona d’hortes del pàgs. 36-53. tació de França no va estar inclosa dins de la trama 
carrer de la Muralla, documentat en diversos plànols urbanitzada de la ciutat dels segles XVI a XVIII. 
del segle XVII. En aquest darrer supòsit, l’antiguitat Garcia, A, Guàrdia, M. 1986: 
Espai i Societat a la Barcelona 
del mur no aniria més enllà del segle XVI, tot i que preindustrial. Barcelona. Miquel Gea
38  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 39
DaDES DE la intErvEnció CARRER DE mERCADERs, 35,42 època (tegulae, dòlia, etc.), així com restes òssies Urbanisme dels segles xvii-xviii
Ubicació humanes abocades, corresponents a diversos indi-
: La xarxa urbanística en època moderna segueix l’es-
Carrer de Mercaders, 35, 42; 
Plaça de les Beates, 1, 2, pLAçA DE LEs BEAtEs, 1, 2, 3-4 vidus. També es varen recollir fragments ceràmics tructura i l’orientació d’època medieval. En la majoria 
corresponents a restes constructives d’opus signi- dels casos, el parcel·lari es manté i, de fet, en moltes 
3-4; Carrer de les Beates, num i material constructiu. Mitjançant l’estudi de la de les intervencions on es documenten murs datats 
1-3, 2-10 
Dates: CARRER DE LEs BEAtEs, 1-3, 2-10 tipologia constructiva i per les associacions estrati- entre els segles XVI-XVIII, es documenta un reapro-
Febrer-juny de 2008 gràfiques amb els elements restants documentats, fitament de part de les estructures medievals prece-
tipus: es va poder establir una fase tardo antiga o tardo dents, com a fonamentacions dels murs perimetrals 
Preventiva
codi MUHBa: romana, amb un arc cronològic entre els segles III/ dels nous edificis (suau, L. et alii, 2006). Els barris de 
021/08 IV i V dC. sant Pere i santa Caterina han mantingut fins avui 
Motiu: Però no va ser l’única zona on es varen localitzar l’estructura originària medieval, sent els carrers es-
Projecte de remodelació tombes d’inhumacions ja que en l’execució de la trets i entrelligats els protagonistes d’una arrelada 
urbanística dels entorns 
de santa Caterina rasa 2 i la cala 4, se’n varen localitzar tres. En activitat lligada als orígens artesanals i tèxtils. 
Promotor: aquest cas, els enterraments eren amb caixa rec- La destrucció d’una part del barri de Rivera, a l’en-
Foment de Ciutat Vella, sA tangular de tegula i es tractava d’individus adults. torn del Born, i la consegüent construcció de la 
Empresa adjudicatària: Així doncs, la delimitació d’un espai cementirial en 
Estrats, Gestió del ciutadella inciada el 1716 per part de les tropes bor-
Patrimoni Cultural, sL aquest sector no feia més que refermar les troballes bòniques, comportarà el trasllat de la població cap 
Direcció tècnica: 
Marta Maragall Moreno CRONOLOGIA: Època romana (tardo antiga, segles <
Equip: 
ARQUEÒLOGA DIRECTORA: IV-V dC); època medieval (segles XIV-XV), època Diferents elements diacrònics 
que fan palesa l’ocupació de 
Marta Maragall Moreno moderna (segles XVII-XVIII); època contemporània la zona des de l’època romana 
TÈCNIC DE sUPORT: (segles XIX-XX). fins la contemporània: al fons 
Montse Piñeiro
OFICIALs D’ARQUEOLOGIA: PARAULEs CLAU: Necròpolis tardo antiga. superior, restes d’una canalit-
Urbanisme d’època moderna. zació d’època moderna; a l’es-
Aida Alarcos, Albert Parada, querra, les restes d’una sego-
Artur Agustí, Carles Aguilar, na canalització contemporània 
Jacob Casquete, Montse El districte de Ciutat Vella ha estat des de fa anys i finalment, en el costat dret 
Piñeiro 
una de les parts més reformades de la ciutat de de la imatge s’observa l’enter-
aixecament planimetria: rament amb caixa rectangular 
Marta Maragall, Montse Barcelona, essent el Mercat de santa Caterina i els de tègula.
Piñeiro, Victor Heredia seus voltants un dels sectors afectats per successi- foren localitzats durant 
Digitalització de plànols: l’obertura de la cala 4, a la 
Markary Garcia i Daniel ves obres de remodelació.
Moly Com a antecedents més propers a aquesta inter- plaça Beates.
fotografia: venció tenim les  efectuades en el Palau Mercaders, >
Marta Maragall l’edifici Beates i el carrer Mercaders.1 Els resultats Àmbit funerari, d’època tardo 
Estudis diversos: 
de totes elles varen ser positius en quant a la do- antiga (s.iv-v dc) localitzat i 
Paz Balaguer documentat durant l’obertura 
(antropologia); cumentació i delimitació d’una zona cementirial de de la rasa 1, paral·lela a la fa-
Montse Piñeiro (fauna); la necròpolis tardo antiga (segles IV-V dC), així com çana oest del Palau Mercaders 
Aida Alarcos i Mireia Crespo i que dóna  a la plaça Beates.
(restauració) una part de la xarxa urbanística del carrer Mer-
Dibuix dels materials caders i la plaça Beates, en època medieval i mo-
arqueològics: derna (segles XV-XVII/XVIII). La intervenció objecte 
Mireia Crespo d’aquest article va permetre completar la documen-
neteja, tractament i 
consolidació d’objectes tació obtinguda anteriorment.
arqueològics: Entre els mesos de febrer i juny de 2008, es va efec-
Aida Alarcos tuar la construcció del traçat de la rasa i el dipòsit 
de recollida neumàtica (RprSu), així com el tram de 
la conducció de rec que transcorria en paral·lel a la 
façana de la finca número 42 del carrer Mercaders, que delimiten un àmbit de planta rectangular (4 m²), efectuades en intervencions precedents. De referèn- a la zona de santa Caterina. Això es traduirà en un 
i la rasa per a la col·locació de la conducció d’aigua. amb funcionalitat funerària, constituït i delimitat per cies i paral·lels en quant a enterraments individuals augment de la construcció d’estructures de captació 
La projecció d’aquestes obres es va plasmar en la tres murs de tancament, un paviment d’opus signi- i col·lectius en tenim a les intervencions immediates d’aigües i de canalització de residus. La manca d’una 
realització d’un total de quatre rases, de diferents num, i les restes d’un enlluït que assimilem amb el de Palau Mercaders i edifici Beates, efectuades du- infraestructura d’evacuació d’aigües era un fet comú 
dimensions, distribuïdes entre el carrer Mercaders i mateix paviment. Per altra banda, tenim a l’interior rant els anys 2004 i 2005, així com la intervenció del en aquesta època, i per això es construïren grans di-
la plaça Beates. L’execució d’aquestes tasques, amb d’aquesta cambra una compartimentació o partició carrer Mercaders amb avinguda Cambó portada a pòsits per recollir les aigües negres dels habitatges. 
el seguiment i control arqueològics pertinents, va representada per una paret de blocs de pedra calcà- terme per l’empresa ArqueoCat, sL (Gemma Caba- Aquesta pràctica es va repetint al llarg del temps 
implicar la descoberta d’un seguit de restes estruc- ria, treballats i escairats. Fora dels límits d’aquest llé). Aquesta àrea ocupava una extensa zona al nord fins que es construeixen els col·lectors de clavegue-
turals i funeràries, d’època romana (segles IV-V dC), espai, i en els extrems N i s, es documentaren dos de la ciutat romana, entre la plaça d’Antoni Maura ram del segle XIX (suau, L. et alii, 2006: 278-288).
moderna (segles XVII-XVIII) i contemporània (segles trams de murs d’amplada considerable (entre 0,65 i l’actual mercat de santa Caterina. La tipologia de L’urbanisme d’època moderna en el cas que ens 
1. XIX-XX). i 0,85 m), dels quals en quedava la fonamentació, les tombes era diversa i l’orientació generalitzada ocupa, queda representat per una sèrie d’estructu-
Intervencions dirigides en relacionats i associats amb aquesta cambra. Les de les estructures era de sE-NO (GranadoS: 1993). res relacionades amb els sistemes de clavegueram 
el cas del Palau Mercaders, 
c/Mercaders núm. 42, per Espai funerari i necròpolis tardo antiga restes es varen localitzar durant l’obertura de la Pel que fa referència a paral·lels o referents d’àm- i desguàs, per una banda; i per una sèrie de restes 
Marta Maragall (Arqueo- (segles iv-v dc) rasa 1 i es trobaven situades perpendiculars al mur bits o espais de culte funerari, hi ha la intervenció muràries corresponents a l’arquitectura urbanística 
ciència, sL, 2006); l’edifici A partir del segle IV dC la ciutat de Barcelona es de façana del Palau Mercaders. de sant Pau del Camp i al carrer dels Arcs on es del carrer Mercaders i la plaça Beates entre els se-
Beates per Daria Calpena refortificà, abandonant-se el suburbium i apareixent Durant les tasques d’excavació i delimitació de l’es- varen documentar les restes d’un espai funerari gles XVII i XVIII.
i Laura Arias (Àtics, sL, 
2004-2006) i el tram del espais destinats a cementiri. Com a exemple, la tructura, es va localitzar fora dels límits d’aquesta i datat en el segle I dC. La paret de tancament sud de Les canalitzacions i sistemes de desguàs varen ser 
carrer Mercaders, entre necròpolis documentada en l’excavació del Mercat en l’escaire NO, l’enterrament de dos individus pe- l’àmbit descrit es trobava en contacte amb un mur localitzades en totes les rases obertes i la tipologia 
l’avinguda Cambó i el Palau de santa Caterina estava formada per diversos tipus rinatals, una tomba amb coberta de tegulae a doble de certa entitat —malgrat el mal estat de conserva- de les restes era similar; la tècnica constructiva es 
Mercaders, per Gemma Ca- 2
ballé (ArqueoCat, sL, 2005). d’enterraments: inhumacions en fossa simple, tegu- vessant, i una segona amb contenidor d’àmfora . La ció— de 0,55 m d’amplada, i que alhora presentava basava en emprar materials com la pedra, treba-
lae de secció quadrada, i construccions funeràries ubicació i orientació dels enterraments seguia la una tècnica constructiva assimilable al cas que ens llada o no, combinada amb el sistema de coberta i 
2. amb diversos enterraments (AGuelo,J. et alii, 2005). mateixa inclinació i direcció de l’àmbit abans descrit. ocupa. Es tracta de dos murs que mostren tècni- solera amb rajols. Dues de les canalitzacions loca-
Degut al mal estat de D’aquest mateix període, anterior a les transforma- En els estrats associats a les estructures i enterra- ques constructives semblants ja que estan bastits litzades haurien funcionat coetàniament i estarien 
conservació de la peça 
no podem establir-ne la cions urbanístiques iniciades a finals del segle X, ments es registraren fragments de ceràmica comu- en la tècnica de l’encofrat perdut, retallats en un associades a la fase de funcionament del Palau 
tipologia. destaquem la troballa de tot un seguit d’estructures na romana i de material constructiu de la mateixa estrat d’argiles vermelles naturals. Mercaders, i segurament de l’edifici de Beates. 
40  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 41
Pel que respecta a les cronologies, les dades de Relacionada amb l’anterior, la troballa d’una sèrie DaDES DE la intErvEnció
que disposem ens permeten datar la construcció de murs, amb tècniques constructives similars, con- CARREtERA DE mONtJUïC, 
Ubicació: 
d’aquesta primera fase a finals d’època moderna firmava l’existència, preconcebuda, de la fase mo- Carretera de Montjuïc, 33-37 
(segle XVIII), inicis de la contemporània (segle XIX). derna de la xarxa urbanística i les línies de façana i 41-51; Carretera Antiga de 33-37 I 41-51
Per altra banda, cal destacar que l’obertura de la rasa corresponent al carrer Mercaders i la plaça Beates. Montjuïc, 16-24 i 17-27
número 2 va deixar al descobert el col·lector general Corresponen, per una banda, al mur de tancament Dates:  
Agost de 2007-setembre 
del carrer d’època moderna. En el moment del seu oest del carrer Mercaders, sent el gir localitzat en CARREtERA ANtIGA 
de 2008
desmuntatge es varen documentar dues conduccions, la present intervenció clau per poder completar tipus: 
una d’elles de ceràmica, que funcionaven amb la ma- l’organigrama del carrer i de la plaça Beates, ja Preventiva DE mONtJUïC, 16-24 I 17-27 
codi MUHBa: 
teixa fase que les anteriors. En aquest cas, les restes que es podria tractar ben bé de l’obertura origi- 020/07
eren la continuació de les documentades l’any 2005 nària d’aquesta. En aquest sentit, també es varen Motiu: 
per l’arqueòloga Gemma Caballé (ArqueoCat, sL). El documentar trams de murs del tancament oest del Execució del projecte del 
mateix cas va succeir amb l’obertura de la rasa núme- carrer Mercaders, així com diversos murs de tanca- passeig dels Cims, Fases 
A.1 i D (Mirador de l’Alcalde); 
ro 3, paral·lela a la façana sud del carrer Mercaders. ment interiors dels espais definits pels primers. reurbanització dels vials i 
Es varen localitzar les restes, molt malmeses, de espais de la part alta de la 
canalitzacions i desguassos relacionats amb el funci- Marta Maragall muntanya de Montjuïc
Promotor: 
onament de la xarxa urbanística en aquest període. Barcelona de serveis 
Municipals, sA (B:sM)
tres exemples dels vestigis Empresa adjudicatària: CRONOLOGIA: segles XI-XIV, segles XIV-XVIII. 
localitzats relacionats amb CODEX, Arqueologia PARAULEs CLAU: Inhumació. Camí a Montjuïc. 
la xarxa urbanística en època i Patrimoni, sCCL
moderna (s.xvii-xviii): a Direcció tècnica: Necròpolis jueva. 
l’esquerra de la imatge, Isabel Pereira Hernàndez
fonamentació del mur de aixecament planimetria i Amb motiu de les obres de reurbanització dels vials 
façana del carrer Mercaders digitalització de plànols: 
en el període esmentat; al Mario Granollers, i espais de la part alta de la muntanya de Montjuïc, 
centre, desguàs general Constructora Hispànica entre l´Hotel Miramar i el Mirador de l’Alcalde, i 
del carrer, funcionant en la fotografia: donada la proximitat a la necròpolis jueva, es va re-
mateixa fase que l’anterior. Isabel Pereira Hernàndez alitzar una intervenció arqueològica de control. Les 
finalment, a la dreta de la 
imatge, el col·lector general obres afectaren dues zones diferenciades: el Mira-
del carrer, actualment en ús. dor de l’Alcalde i un tram de la carretera Antiga de 
Montjuïc, entre l’avinguda de Miramar i els terrenys 
del Camp de Tir.
zona 1: Mirador de l’alcalde
Es van fer els treballs de control de les obres 
d’arranjament del Mirador de l’Alcalde que con-
templaven, a banda de la restauració i reposició 
del paviment realitzat per l’escultor Tharrats, una 
nova xarxa de serveis i una nova barana al costat 
del Morrot. En total es van fer uns 1.286 m lineals 
de rases (aproximadament, 900 m de rases de dife-
rents serveis, 121 m de rasa pels pilotis de la nova 
barana, 115 m pel col·lector i 150 m d’afectació 
per a les noves rampes d´accés), a banda d’altres 
afectacions menors (rec, extracció d’arbres, camins 
d’accés a l’obra...) que també varen ser controlades.
Com a resta arqueològica destacada, cal citar la in-
humació localitzada quan es va obrir la rasa per fer 
la biga de coronament dels pilotis de la barana del 
costat del Morrot. Es tractava d’un enterrament en 
fossa, de retall ovalat o “tipus banyera”, i probable-
ment coberta de lloses (tot i no haver-se conservat, 
es va poder documentar l’encaix o banqueta on 
estarien dipositades les lloses). L’individu inhumat 
és un adult en bon estat de conservació. Malaura-
dament, en els treballs previs de col·locació dels 
pilotis i l’obertura de la rasa, l’individu va quedar 
parcialment seccionat.
La proximitat de la necròpolis jueva fa pensar en 
BiBliOgrafia
una cronologia medieval, però la relació entre la vista de l´enterrament 
documentat.
Aguelo, J; Huertas, J; Puig, F. Caballé, G. 2005: Informe de des- Granados, O; Puig, F. 1993: Suau, L; Piera, J; Bordas, A; inhumació documentada i la mencionada necrò-
2005: “santa Caterina de Barce- muntatge de les estructures localit- “Intervencions a Barcino (1982- Durà, B. et alii; 2006: “Inter- polis no està clara; d’altra banda, la tipologia de la 
lona: assaig d’ocupació i evolu- zades en la intervenció arqueològica 1989). Carrer dels Arcs” a Anua- vencions a la porta de Cambó 
ció.” a Quaderns d’Arqueologia i subsidiària de les obres de remodela- ri d’intervencions arqueològiques de Barcelona, 2002-2006” a IIIe fossa té una cronologia molt àmplia. En l’excavació 
Història de la Ciutat de Barcelona. ció de l’Avinguda Francesc Cambó i a Catalunya. Època Romana. Congrés d’Arqueologia Medieval i del 2001-2002 a la necròpolis jueva de Montjuïc, 
època II, núm. 1. del c/Mercaders de Barcelona (Codi Antiguitat Tardana. Campanyes Moderna a Catalunya. sabadell, aquest tipus de tomba de fossa amb retall ovalat 
Muhba: 311/04). Gener-març de 1982-1989. Col·lecció Anuaris 18-21 de maig de 2006. museu o de banyera va ser el més representatiu, amb un 
Bordas, A; Subiranas, C. 2004: 2005. (Inèdit). d’Intervencions Arqueològiques d’Història de sabadell. Ajunta-
Intervenció arqueològica a la pro- a Catalunya, núm.1. Barcelona. ment de sabadell. Departament total de 16 de les 28 fosses excavades, i correspo-
longació de l’Avinguda Francesc Departament de Cultura de la de Cultura i mitjans de Comu- nien als enterraments més moderns del cementiri, 
Cambó, entre els carrers Giralt El Generalitat de Catalunya,  pàg. nicació de la Generalitat de on apareixien sobreposant-se a un segon nivell de 
Pellisser, Gombau i de Fonollar. 108-109. Catalunya. ACRAm. Volum I, 
Ciutat Vella (Inèdita). pàg. 278-287. sepultures de cavitat lateral i antropomorfes, tot i 
que en alguns punts podien arribar a coexistir amb 
42  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 43
aquestes (MaeSe, 2006). Cal tenir en compte, a més, a contenció de la carretera i en el qual, durant el DaDES DE la intErvEnció
el gran desnivell que existeix entre el solar on està transcurs de les obres, es va poder documentar una CARRER DELs mOtORs
Ubicació: 
documentada la necròpolis (98-105 msnm) i la zona moneda a la fonamentació del mur, concretament Carrer dels Motors; Carrer 
del Mirador de l’Alcalde on es va localitzar aquesta un ardit, que permet situar la construcció del mur de la Mare de Déu de Port, CARRER DE LA mARE 
inhumació (122 msnm). Pel que fa a la orientació de entre els segles XVI-XVIII quan funcionaria com a s/n
la tomba, en aquest cas sO-NE, no és un element camí d´accés al Castell de Montjuïc, i més concreta- Dates: 
21-25 d’abril de 2008
definitori per atribuir l’enterrament a una època ment des de mitjan segle XVII, que és quan la Torre DE DÉU DE pORt, s/N
tipus: 
històrica determinada o a una tradició religiosa del Farell es transformà en fortí militar. Preventiva
concreta. Cal dir, amb tot, que resta fer l’estudi del codi MUHBa: 
046/08
poc material ceràmic recuperat en l’excavació de la Isabel Pereira Hernández Motiu: 
tomba. Construcció d’un dipòsit 
D’altra banda, es van localitzar diversos ossos de recollida i bombament 
humans en una terrera procedent d’una rasa rea- d’aigües regenerades
Promotor: 
litzada sense el control arqueològic preceptiu. És CLABsA
possible que es tractés d’una altra fossa. En la resta Empresa adjudicatària: 
de rases es van poder documentar una sèrie de CODEX, Arqueologia i 
Patrimoni, sCCL
murs en pedra, segurament corresponen a fases Direcció tècnica: 
Pere Lluís Artigues Conesa
Mur de contenció, d’època mo- aixecament planimetria: PARAULEs CLAU: Estany. Port. Delta del Llobregat. nivell 4. Estrat d’argiles compactes i molt homo-
derna, a la carretera antiga de Pere Lluís Artigues Conesa 
gènies d’uns 1,90 m de potència. s’ha observat la 
Montjuïc, a l’inici de les obres. / CLABsA
Digitalització de plànols: La intervenció arqueològica realitzada va permetre presència d’algun fragment de ceràmica romana 
Rafael Piera Catalán documentar una seqüència estratigràfica en dues (tegula, àmfora africana) molt rodada.
fases de deposició concretes: una de formació nivell 5. Estrat d’argiles amb alts components or-
antròpica i l’altra que formaria part del procés de gànics que li proporcionen un color gris fosc propi 
creació del delta del Llobregat. D’altra banda, i com de la descomposició de la matèria. Aparegueren 
a resultat de la intervenció, no hi ha constància de principalment restes vegetals i faunístiques, for-
la presència de cap estructura arqueològica. La cota mades per malacofauna marina i terrestre (cargols, 
d’inici aproximada era de 4 msnm. ostres). Presentava una potència d’un metre aproxi-
La rasa s’efectuà en el punt marcat per l’enginyer madament.
responsable del projecte, en una àrea aproximada on nivell 6. Estrat de llims molt nets però de coloració 
s’hauria de construir el futur dipòsit, essent aquesta grisa, segurament degut a la contaminació de l’es-
de 4 m de llargària, per 1 d’ample i 5,90 m de fondà- trat o nivell 5. Presentava una potència d’uns 0,50 m.
ria. Aquesta rasa va proporcionar 7 nivells clars: nivell 7. Estrat format per sorres molt netes. 
nivell 1. Capa vegetal aportada per l’enjardinament El solar prospectat era un àrea d’alta expectativa 
de l’àrea, formada per força matèria orgànica d’uns arqueològica donat el nombre de troballes existent 
30 cm de potència. en zones molt properes (GranadoS, rodà.1991; rIera, 
nivell 2. Nivell de terres portades per anivellar paleT. 1991;  VVaa 1991, 1991a; MIró. 2001). Com a 
l’àrea d’uns 0,50 m de potència. resultat de la intervenció no s’ha localitzat cap resta 
nivell 3. Estrat format per diferents abocaments que indiqui la presència d’estructures arqueològi-
de pedres i sorres, possiblement producte de les ques tipus sitja o dependències portuàries.
actuacions a les pedreres properes. No ha aparegut Malgrat no haver trobat restes arqueològiques, la 
material ceràmic que permeti una aproximació cro- rasa efectuada ens permet intuir part del procés de 
nològica. Potència aproximada d’1,20 m. creació del delta del Llobregat i la desaparició 
Plànol de situació 
de la rasa.
anteriors d’urbanització d’aquesta part de la mun-
tanya de Montjuïc, que presenta potents nivells de BiBliOgrafia 
colmatació i anivellació per a l’enjardinament de la 
Maese Fidalgo, X. 2006: Memò- Palet i Martínez, J.m. 1994: 
zona. ria sobre la intervenció arqueològica “Estudi territorial del pla de 
a la necrópolis jueva de la Barcelo- Barcelona, estructuració i evo-
zona 2: ctra. antiga de Montjuïc na Medieval. (Inèdita). lució del territori entre l’època 
Pel que fa a la fase més propera a l’avinguda íbero-romana i l’altmedieval, 
segles ii-i aC/x-xi dC”. Estudis 
Miramar, es va reurbanitzar la carretera Antiga i memòries d’arqueología de Barcelo-
de Montjuïc com a zona de vianants, fent el con- na, Barcelona, Centre d’Arqueo-
trol arqueològic preceptiu de les obres. Es tracta logia de la ciutat.
d’una carretera que conservava, en la seva vorada 
nord, part d’un mur en pedra que funcionava com 
44  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 45
> d’aquesta àrea com a port, procés que queda àmplia- DaDES DE la intErvEnció
Secció estratigràfica. ment recollit en l’obra de Josep Maria Palet (1994). CARRER DE LA pALLA, 19-21
Ubicació: 
L’augment de l’activitat ramadera, a partir del Baix Carrer de la Palla, 19-21
Imperi, comportà una important desforestació per Dates: 
aconseguir pastures, que provocà un ràpid avenç 22 d’octubre-9 de novembre 
del delta del Llobregat com a conseqüència d’una de 2007 i 25 de febrer de 
2008 (no acabada)
intensa erosió del terreny. Es va formar una nova tipus d’intervenció: 
línia de costa entre els segles VII i VIII que es veuria Preventiva
accentuada en els segles XI-XII amb una nova barre- codi MUHBa: 
016/07
ra litoral més avançada. Les successives formacions Motiu: 
de barreres afavorien l’aparició d’estanys, com l’Es- Rehabilitació integral de 
tany del Port. l’edifici que contempla 
L’àrea de Port presenta unes característiques prò- la construcció d’un espai 
soterrani
pies, ja que la sedimentació en aquest sector és Promotor: 
deguda principalment a una forta activitat erosiva Particular
provinent dels vessants de la muntanya, a més de Empresa adjudicatària: 
CODEX, Arqueologia 
formar part del moment final de creació del delta. i Patrimoni, sCCL
Les dades obtingudes en el sondeig sedimentològic Direcció tècnica: 
efectuat  al carrer Mare de Déu de Port a tocar del Emiliano Hinojo García CRONOLOGIA: Dels segles I-II dC fins al segle XX. ció entre els segles I-III dC. La seqüència estratigrà-
carrer del Foc, donades a conèixer per M. Marqués Equip: 
Alba Tenza, Jordi Ardiaca PARAULEs CLAU: Muralla romana. Necròpolis fica indicaria que el fossat s’excavà en el mateix mo-
(PaleT. 1994), mostren una seqüència ben diferent a (cap de colla), Job Lorenzo, romana. Hospital sant sever. Estructures baix ment o immediatament desprès de la construcció 
l’aconseguida en aquesta rasa, ja que la sedimenta- Rubén sánchez, Patricia medievals i modernes. de la primera muralla de Barcino i, posteriorment, 
ció en aquests punts és, en la seva totalitat, produc- Aznar, Roger Messeguer, 
Noelia Calduch, Tanveer es va anar reomplint d’una forma progressiva, per-
te de l’erosió, mentre que els resultats obtinguts a Ahmed (auxiliars) intrODUcció dent amb el temps la seva funció originària. 
la rasa són, principalment, de formació deltaica. aixecament planimetria: Aquest article fa referència als resultats i conclusi-
Els nivells apareguts en realitzar la rasa mostren un Rafael Piera ons preliminars dels treballs d’excavació que s’es- fase ii
fons de sorres, possiblement de tipus dunari, sobre i Emiliano Hinojo 
Digitalització de plànols: tan efectuant al carrer de la Palla núm. 19-21 de la 
el qual es dipositen uns llims que formen el nivell Rafael Piera ciutat de Barcelona, indret on s’ubicava l’antic Hos- FAsE II A
6 i que ben bé es podria haver creat per la suspen- i Emiliano Hinojo pital de clergues de sant sever. La intervenció ve Dins d’aquesta nova fase, a banda d’una sèrie de 
sió de material que aportava el riu. El nivell 5 està fotografia: 
Emiliano Hinojo motivada per la rehabilitació integral de l’edifici que retalls o fosses de morfologia i funcionalitat inde-
format per una gran quantitat de matèria orgànica contempla la construcció d’un espai soterrani em- terminada, trobem al nord del pati una petita ne-
en descomposició, que ens indica un estancament plaçat a la part posterior de la finca, concretament cròpolis d’època baix imperial. Aquesta es trobava 
d’aigües i podria ser que situés una àrea de l’antic a l’àrea de l’església i pati de l’hospital1. formada per dues fosses amb enterraments indivi-
Estany del Port. Val a dir que aquest estany s’hauria El projecte d’intervenció i la supervisió dels treballs duals que es disposen de la mateixa manera, és a 
creat amb la formació de la línia costanera al llarg han estat realitzats pel servei d’Arqueologia del Mu- dir, orientades en direcció NO-sE4. Practicades en 
del segle XII. El nivell 4, d’altra banda, està compost seu d’Història de la Ciutat de Barcelona2. el terreny geològic, les estructures estaven cobertes 
per una capa d’argiles molt homogènia, que podria Les dades obtingudes en aquesta intervenció han per un mateix nivell d’argiles de color vermellós 
haver-se format durant el procés erosiu de la mun- permès documentar fins al moment restes d’època amb una potència aproximada de 0,50 m.
tanya. En aquest nivell s’ha observat la presència romana que, localitzades molt a prop de la muralla, 
d’algun fragment de material ceràmic romà molt abracen una cronologia compresa entre els segles UF 1: aquesta unitat funerària correspon a una 
rodat. El nivells 3, 2 i 1 són de formació antròpica. I-IV/V dC3. Posteriorment, fins a època baix medieval tomba de fossa simple de planta rectangular, parets 
Amb tot això, pensem que quan es construeixi el no apareixen vestigis de construccions que evidenci- rectes perpendiculars i fons pla. D’aquesta fossa 
dipòsit podria ser interessant la consulta amb geò- en la urbanització d’aquesta àrea d’extramurs. Final- se’n conservava una longitud d’1,70 m, una amplada 
legs que poguessin confirmar noves i més fiables ment, destaca la seqüència ocupacional associada a de 0,73 m i una alçada de 0,24 m. El sediment intern 
interpretacions de les hipòtesis aquí plantejades, l’antic hospital amb una cronologia del segle XVI fins estava format per argiles de color marró fosc amb 
que podrien ser d’interès per al coneixement de la 1. a començaments del segle XX, moment que s’aban- alguns carbons i fragments ceràmics. En l’interior 
configuració geogràfica i geofísica de la zona al llarg La primera fase de la donen les dependències situades al carrer de la Palla es localitzava una inhumació en connexió anatòmica 
de la història. intervenció es realitzà entre i es traslladen al seminari major de les Corts. d’un individu femení jove, en posició de decúbit supí 
els dies 22 d’octubre i 9 de 
novembre de 2007 i l’actual amb el crani inclinat cap a l’oest i les extremitats 
Pere Lluís Artigues Conesa fase s’inicià el 25 de febrer superiors i inferior dreta flexionades. L’inhumat te-
de 2008. faSES crOnOlògiqUES nia una alçada aproximada d’1,54 m i una amplada 
2. de la cintura escapular de 0,30 m.
Amb anterioritat a la pre- fase i
sent intervenció, entre els La fase més antiga que s’ha documentat fins al mo- UF 2: la segona tomba es trobava molt afectada per 
anys 2005 i 2006, es varen ment correspon a una estructura negativa relacio- la construcció de la pantalla perimetral del soter-
realitzar dues campanyes 
BiBliOgrafia on s’efectuaren una sèrie de nada amb el sistema defensiu de la colònia romana rani, de fet, només se’n conserva la meitat sud de 
sondejos i rebaixos previs a de Barcino. Es tracta d’un vall o fossat que trans- l’estructura. Es tracta d’una fossa simple de planta 
Granados, J.O; Rodà, I. 1991: Palet Martínez, J.m. 1994: Riera i Mora, s; Palet Mar- Vvaa.1991: “Un gran magatzem l’inici de les obres. corria més o menys paral·lel a la cara exterior de la rectangular, amb les parets rectes perpendiculars i 
“La Barcelona de l’època ro- “Estudi territorial del pla de tínez, J.m. 1991: “Evolució laietà al mons Jovis: les sitges 
Barcelona. Estructures i evolu- del sector de montjuïc–el port del port (montjuïc, Barcelo- 3. muralla augustal, situada a uns 45 m de distància fons pla, amb una amplada de 0,67 m, una fondària 
mana.”, III Congrés d’Història de 
Barcelona. Història Antiga. Barce- ció del territori entre l’època entre l’època romana i altmedi- na)”, III Congrés d’Història de Cal recordar que la inter- en direcció sud-est. L’estructura es configura a de 0,63 m i una llargada conservada d’1,10 m. A 
lona, Institut municipal d’Histò- iberoromana i altmedieval. eval (iii-x): una contribució a Barcelona. Història Antiga. Barce- venció està en curs i per partir d’un retall practicat directament en el terreny diferència de l’altra tomba, estava constituïda per 
ria. Ajuntament de Barcelona. segles ii-i aC–x-xi dC”, Estu- l’estudi diacrònic del paisatge”, lona. Institut municipal d’Histò- tant les cronologies o fases geològic amb un perfil en forma d’U, del qual s’ha un contenidor format per una coberta horitzontal  i 
dis i Memòries d’Arqueologia de III Congrés d’Història de Barcelo- ria. Ajuntament de Barcelona. poden variar un cop realitzat 
Miró Alaix, C. 2001: “Els ibers Barcelona, 1. Barcelona, Institut na. Història Antiga. Barcelona, l’inventari i l’estudi dels documentat una longitud d’11,99 m, una amplada una caixa o parets de tegulae. En l’interior d’aquesta 
al pla de Barcelona: el poblat de Cultura. Ajuntament de Institut municipal d’Història. Vvaa. 1991a: “La pedrera ro- materials arqueològics. superior de 5,60 m i una potència estratigràfica que s’excavà un estrat de composició força heterogènia 
ibèric de montjuïc”, De Barcino Barcelona. Ajuntament de Barcelona. mana de montjuïc”, III Congrés oscil·la entre 1,24 i 1,40 m de fondària. amb argiles de color marró fosc/vermellós amb nò-
a Barcinona (segles i-vii). Les restes d’Història de Barcelona. Història 4. El vall es trobava amortitzat per dos estrats de re- duls de carbonats. De l’inhumat, només s’ha pogut 
arqueològiques de la plaça del Rei Antiga. Barcelona. Institut mu- Les dues tombes documen-
de Barcelona. Dirigida per Julia nicipal d’Història. Ajuntament tades poden formar part ompliment homogenis formats d’argiles de color recuperar la part terminal de l’extremitat inferior 
Beltrán de Heredia Bercero. de Barcelona. d’una àrea de necròpolis més marró amb nòduls de carbonats, matèria orgànica esquerra, la resta del cos es trobava per sota d’un 
Barcelona, museu d’Història de àmplia, una part de la qual carbonitzada i materials ceràmics i constructius que bloc de ciment procedent de les filtracions dels mi-
la Ciutat, Institut de Cultura. podria ocupar l’actual àrea 
de la sagristia de l’hospital. han permès ubicar temporalment la seva colmata- cropilots de les pantalles.
46  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 47
5. FAsE IIB Altres estructures d’aquesta fase corresponen bàsi- 7. de l’estudi històric de la finca, sembla que aquesta com a espais de circulació i distribució de les habitaci-
[...] tot aquell alberch, ò totes En un segon moment dins d’aquesta fase, a partir cament a pous, fosses sèptiques i dipòsits obliterats La següent fase de la interven- es va construir al llarg del segle XVI, un cop aixeca- ons o estances situades a la part posterior de l’immo-
aquellas cases ab obradors, ció contempla l’excavació de 
è ort à aquelles contiguo, dels segles IV-V dC, l’ocupació d’aquest espai de- entre els segles XV i XVI. D’aquest conjunt, destaca dos espais dins d’aquesta àrea. da l’església (orTeGa I VIllaVerde, 2004). ble, com per exemple les cel·les pels malalts mentals. 
entrades, è exides, drets, è creix substancialment. Tan sols es documenten una una fossa de grans dimensions ubicada al nord-oest L’excavació parcial de l’interior de la sagristia va Finalment, s’amplia el sistema de drenatge de resi-
pertinencies sues, lo qual, ò sèrie d’anivellacions o deposicions de caire natural de l’antic pati o hort de l’edificació baix medieval. permetre la documentació d’un conjunt de fona- dus domèstics, amb la proliferació de conduccions, 
les quals lo dit Jaume axi com 
à lega, è privada persona ha, è formats per estrats compostos de llims o argiles La seva morfologia era força irregular amb una mentacions o basaments de petites dimensions i pous, fosses sèptiques... 
posseheix per titol de compres, de tonalitats fosques (marrons o negres) i textures longitud de 3,97 m, una amplada de 2,59 m i una planta quadrada que ocupaven la totalitat de l’es-
quen ha fetes en la ciutat de compactes, que ocupaven la major part de l’àrea fondària de 0,45 m.  Aquesta fou reblerta amb dos tança. A partir de la seva morfologia i distribució, fase vi
Barcelona en lo carrer appellat excavada. Dins d’aquests estrats es van recuperar estrats força homogenis compostos d’argiles, llims s’interpreta que el terra o paviment original de la Als segles XIX i XX l’edifici es trobava parcialment 
den Riu primer [...] . AHCB. 
Llibre de visites, butllas, pri- alguns fragments de ceràmica, així com també ma- i graves, amb evidències d’haver contingut aigües sagristia, probablement de fusta, es recolzava sobre ocupat per llogaters particulars. Aquesta nova fun-
vilegis, indults y altres instru- terial constructiu (tegulae i imbrex) i dolium, objec- estancades. El retall sembla relacionar-se amb aquests pilars que  estarien o col·locats directament ció de l’hospital provocà la construcció del segon al 
ments fahents per est hospital tes de metall i restes faunístiques. una estructura pètria o muret de pedra seca situat o bé enterrats superficialment sobre el terreny quart pis, així com una reconfiguració dels acces-
sots invocacio de sant sever. 
Ms. B-322. Fols 11-13v. molt a prop del límit superior est de la fossa. Aquest ja rebaixat. Aquesta tarima o plataforma elevada sos (orTeGa I VIllaVerde, 2004). En aquest sentit, a la 
fase iii conjunt, s’interpreta com una bassa que permetria resultaria un mecanisme eficaç que permetria cantonada sud-est del pati, es va documentar un 
6. La següent fase correspondria a les cases o edifi- la recol·lecció i contenció d’aigües d’origen pluvial o l’evaporació de la humitat a través d’una cambra conjunt d’estructures que corresponien a les fona-
El retaule fou pintat pels portu- cis d’època baix medieval sobre les quals s’esta- recaptades de torrents o rieres properes. ventilada amb l’objectiu de protegir o salvaguardar mentacions d’una escala pel personal de l’hospital 
guesos Pere Nunyes i Henrique 
Fernandes entre 1541 i 1542,  blí l’hospital. segons les fonts documentals, el 8 els objectes de valor que es custodiaven a la sagris- que permetria un accés exclusiu o diferenciat dels 
i representava la processó de llogaters a les plantes superiors. 
trasllat del cos de sant sever vista general de l’enterrament D’altra banda, l’estança documentada al passadís 
des de sant Cugat fins a la en fossa simple Uf1 d’època 
catedral de Barcelona el dia 3 que connecta el pati interior amb el claustre és 
romana.
d’agost de 1405 (yeGuaS, 2001). amortitzada i sobre ella es construeix un mur o nou 
límit de l’església, així com un passadís per acce-
dir directament des de l’androna o pati interior al 
claustre. Aquesta ampliació de l’espai de culte tam-
bé es pot apreciar en la contraposició de la factura 
dels murs que delimiten l’església: a la zona del 
pati el parament és de carreus, en canvi, l’ampliació 
del segle XIX es construí amb maçoneria.
Finalment, dins d’aquesta fase es documenta una 
sepultura o cripta al subsòl de l’antic espai de culte. 
segons la documentació conservada, l’any 1615 es 
va construir una primera sepultura on s’enterraven 
els malalts que morien a l’hospital, però al segle XIX 
se’n va obrar una de nova, que és la que és conser-
vada fins a l’actualitat. L’any 1925, moment en què 
es va traslladar l’hospital al seminari major de les 
Corts, l’estructura fou buidada i, per tant, abando-
nada (orTeGa I VIllaVerde, 2004). situada a la meitat 
nord de l’església, es caracteritza per una construc-
ció de planta rectangular coberta per una volta a 
plec de llibre obrada amb maons i elements cons-
tructius aprofitats. El paviment o enrajolat del sòl es 
trobava integrat també per maons rectangulars de 
30x15 cm disposats a la mescla.
segellant la cripta, trobem una làpida de pedra de ti-
pus basàltic, amb dues perforacions a la part central 
que facilitarien l’aixecament de la llosa en el moment 
d’obrir o tancar la sepultura. A més, com a elements 
decoratius es troben inscrits de l’any 1808 l’emblema 
Plànol dels àmbits o espais d’agost de 1412, mossèn Jaume Aldomar, prevere fase iv tia, com per exemple, ornaments, vasos sagrats o el heràldic de l’ordre de sant sever, que consisteix en 
de l’antic Hospital de Sant i beneficiat de la seu de la ciutat, va fer donació de 
Sever que es localitzaven Al segle XVI, es construeixen nous espais i instal·la- registre parroquial. una mitra que al·ludeix a la seva condició de bisbe.
a la planta baixa, segons les cases, horts contigus a aquestes, mobiliari, ren- cions per satisfer les necessitats sanitàries i espiri-
Ortega i villaverde. des i estatuts necessaris per fundar un centre hos- tuals del malats que residien a l’hospital. fase v cOnclUSiOnS
pitalari sota l’advocació de sant sever 5. Lògicament Habilitada a la part posterior de l’immoble, s’edificà A partir de la segona meitat del segle XVIII es porta L’excavació ens ha permès aclarir o ampliar els co-
les successives modificacions i reformes estructu- una església d’una sola nau de planta rectangular a terme una reforma integral de l’hospital que aca- neixements sobre l’ocupació d’una parcel·la situada 
rals de l’edifici van alterar notablement la fisonomia amb la capçalera plana. A partir de la seva disposi- barà per configurar l’actual estructuració interna de immediatament al nord de la ciutat romana i la seva 
de les construccions originals. ció, la tècnica constructiva dels murs, així com pel l’edifici. Els possibles detonants d’aquesta transfor- urbanització a partir d’època baix medieval.
A nivell arqueològic, a migdia de l’actual església, retaule conservat actualment al Museu Diocesà de mació són l’incendi que afectà part de l’hospital el Pel que fa al sistema defensiu d’època romana, 
trobem un mur de fonamentació realitzat amb blocs Barcelona6, l’origen o construcció d’aquest espai es 8 de desembre de 1748 i, posteriorment, la rees- destaca la descoberta i excavació de part d’un vall 
de pedres sense escairar lligats amb morter sor- situa a la primera meitat del segle XVI. Cal dir que tructuració dels portals de la planta baixa realitzada relacionat amb la primera muralla de la ciutat de 
renc, amb una longitud de 3,50 m, una amplada de en aquesta intervenció no es va documentar cap es- a l’any 1773 (orTeGa I VIllaVerde, 2004). Barcino. Aquest tipus d’estructura també s’ha lo-
0,65 m i una alçada de 0,66 m. El mur, amb una ori- tructura o nivell de circulació associada a l’església Arqueològicament, es constata l’aparició de nous calitzat en altres punts propers a la muralla, com 
entació est-oest, travessava bona part de l’immoble original, ja que segurament es van veure afectats espais o àmbits, com el que se situa a l’actual pas- per exemple al carrer d’Avinyó, tot i que en aquest 
i funcionava com una mena de límit entre la zona per les reformes efectuades als segles XVIII i XIX. sadís que connecta el pati interior amb el claustre. indret aparegueren dos trams de fossat paral·lels 
d’hàbitat i l’hort, situat a la part posterior de la fin- L’espai de culte es completa amb una capella de- Aquesta estança, delimitada pers tres murs de entre sí (BelmonTe, 2008). En el nostre cas, no podem 
ca.  A aquesta estructura se li recolzava un tram de dicada a la Mare de Déu, situada al lateral est de nova planta, aprofita com a límit oest el mur mitger descartar l’existència d’un altre vall que es situaria 
mur mitger de característiques similars però orien- l’església, i una sagristia. Aquesta última, de planta d’origen baix medieval que es localitzava a la zona entre la zona prospectada i el carrer de la Palla7. En 
tat nord-sud, que delimitava dos àmbits parcialment quadrada coberta amb volta d’aresta, es localitza al septentrional de l’actual església. tot cas, aquest fossat no és comparable al localitzat 
documentats ja que s’estenien fora de l’àrea on es costat oest de la capçalera quedant integrada dins D’altra banda, es construeixen les galeries o pòrtics a l’excavació de l’avinguda de la Catedral que, amb 
va realitzar l’excavació. del pati o claustre de l’hospital. segons es desprèn que volten el claustre de l’hospital que funcionarien unes majors dimensions, funcionaria com a un dis-
48  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 49
Detall de la làpida del segle DaDES DE la intErvEnció
xix que tancava la cripta de ANtIGA EstACIó DE RODALIEs 
l’església de l’hospital de Ubicació: 
Sant Sever. Plaça de Pau Vila, 12-13b; 
Carrer del Dr. Aiguader, 
1-27; Carrer de la Marque-
sa, 2-6
Dates: 
1 d’agost de 2006- 
18 de desembre de 2008
tipus: 
Preventiva
codi MUHBa: 
096/06
Motiu: 
Construcció d’edificis de 
nova plana amb tres plantes 
d’aparcament soterrani 
Promotor: 
UTE Tricéfalo-Vallehermoso
Empresa adjudicatària: 
CODEX, Arqueologia i 
Patrimoni, sCCL
Direcció tècnica: CRONOLOGIA: Finals segle III-segle XIX. panyada del descobriment de “taques” amb molta 
Mikel soberón 
Equip: PARAULEs CLAU: Baluard de Migdia. Muralla quantitat de rebuig orgànic (óssos, pinyons,...) que 
ARQUEÒLEGs: segle XIX. Pous. Escullera segle XV. Derivacions podrien respondre a fets similars.
sergio Arroyo, Isabel Rec Comtal. Port medieval. Port romà. Derelicte. Pel que fa al perquè de la desaparició de la llacuna 
Pereira, Daniel Vázquez, 
Emiliano Hinojo, Daniel no tenim, encara, cap dada que n’expliqui el procés. 
Alcubierre i Francesc L’excavació  ha posat al descobert un important sec- El que s’ha pogut observar és l’entrada d’una gran 
Antequera. tor, al voltant de 6000 m², de l’àrea històrica de Bar- quantitat de sorra de granulometria prima que res-
AUXILIARs D’ARQUEOLOGIA: celona. El conjunt d’elements documentat es pot divi- pondria a un ambient de mitja energia (marrIner, 
Jordi Ardiaca, Antoni Llorca, 
Antoni Romero, Alba Tienza, dir en els següents apartats temàtics i cronològics: morhanGe, 2006) i que cobreix tota la superfície del 
Patricia Aznar, Tanveer solar. D’aquesta manera la desaparició de la llacuna 
Ahmed, Andrew Rance, 1. formació del litoral des de finals segle iii fins hauria deixat pas a una àrea oberta al mar, encara 
Javier Morales, Job a finals segle xv. que hauria d’oferir un relatiu refugi. L’augment del 
positiu de recol·lecció i canalització de les aigües tes dades coincideixen amb les documentals que Lorenzo, Ruben sànchez, 
El nivell més antic que s’ha documentat correspon material trobat, restes ceràmiques, faunístiques 
procedents de la pluja, rieres properes o residuals situen en aquest moment el creixement urbanístic Jordina Margarit, Roger 
Messeguer, Ricard Jiménez, a un estrat de graves i sorra, amb presència de i sobretot tres àncores de ferro, apuntarien a una 
de l’interior de la ciutat (BlaSCo, 1994). d’aquesta zona de l’ager (BankS, 1991). Ferran Medina, Iván Roca, ceràmica romana, fonamentalment àmfora. Els represa de l’activitat en aquest sector a finals segle 
D’altra banda, s’ha documentat una petita necròpolis A partir de la fundació de l’antic Hospital de sant Eloy Pèrez. 
subur- PERsONAL EsPECIALIsTA: fragments ceràmics, quan s’han localitzat in situ, XIII o principis del XIV. 
que confirmaria l’ús dels sectors perimetrals o sever, al segle XV, es comencen a detectar una 
bium acostumen a  aparèixer reposant a sobre del nivell Dins d’aquest context portuari destaca la troballa 
 de la ciutat com a llocs d’enterrament. Aquests Gustau Vivar (CAsC) Marcel 
sèrie d’ampliacions, agregacions i reformes del re- Pujol (col·laborador CAsC) de graves. Els tipus documentats són molt variats de dos derelictes baix medievals en un bon estat de 
es localitzen al costat o molt a prop de les vies o ac- cinte. En aquest procés es construeixen els espais aixecament planimetria 
cessos a la ciutat, i es documenten des d’època baix o àmbits més emblemàtics de l’hospital (església, i digitalització de plànols: des d’àmfora tarraconense, fins a itàliques passant conservació que actualment es troben en procés de 
per bètiques i africanes. restauració i estudi. 
imperial i durant època tardoantiga, amb l’aparició pati interior, portal...). Però la reforma més impor- Rafael Piera, Laia Creus, 
Francisco Palma i Mikel L’única forma ceràmica que ens aporta una crono- El dos fragments trobats possiblement formaven part 
d’àrees de necròpolis i petits recintes de culte (Gra- tant, documentada a nivell arqueològic, es produeix soberón logia concreta és un fragment de vora d’una Dressel d’una mateixa embarcació. Aquests varen estar lo-
nadoS I rodà, 1993). D’aquest tipus d’enterraments en a la segona meitat del XVIII. En aquest moment es fotografia: 2-4 tardana, datable entre el segle III i inicis del calitzats durant les tasques de control dels rebaixos 
trobem al carrer Francesc Cambó, al mercat de santa desenvolupa un procés de remodelació integral dels Mikel soberón
segle IV. mitjançant màquina giratòria. En els dos casos es 
Caterina, al carrer dels Arcs o a la plaça de la Vila de Estudis diversos:
diferents àmbits que conformen l’hospital, així com EsTUDI sEDIMENTOLÒGIC: El tipus de sediment implica una línia de costa ober- tracta de naus fetes amb la tècnica del tinglat, que 
Madrid, per esmentar alguns exemples. la construcció d’una nova i àmplia xarxa de canalit- Ramon Julià (CsIC) 
i santiago Riera (sERP-UB) ta, sotmesa als ritmes de les corrents i l’onatge. En- suposa notables diferències respecte al sistema pro-
L’absència d’estructures o restes rellevants fins a zacions de desguàs. També destaca la construcció 
Dibuix dels materials cara que no ens podem estendre en aquest aspecte, pi del Mediterrani. D’una banda la construcció es fa a 
època baix medieval respon òbviament al fet que es de les galeries o pòrtics del claustre o pati que es arqueològics: amb els resultats de l’excavació podem parlar d’un “folrat primer” (shell first o membrure premier) 1, és 
tracta d’un indret no urbanitzable, ja que se situava a localitza a la part posterior de l’edificació. Mikel soberón aprofitament d’aquesta àrea com a zona d’ancorat- a dir, es construeix el buc i posteriorment s’afegeixen 
pocs metres de l’exterior del recinte emmurallat. La Finalment, als segles XIX-XX, es realitzen les dar- neteja, tractament i 
consolidació d’objectes ge, durant l’època romana. les quadernes a mode de reforç intern. D’una altra, a 
presència ocasional de petites fosses o estructures reres actuacions o remodelacions de l’immoble que 
de combustió s’ha de vincular amb un tipus d’ocupa- arqueològics: Cobrint aquest estrat s’ha documentat una potent les embarcacions del Mediterrani, les taules del folre 
va anar adquirint un caràcter domèstic, ja que les ABAC Conservació i capa de llims negres, que s’estén per tot el solar. es disposen a tope; en canvi, el tinglat fa cavalcar 
ció o activitat de caràcter temporal o esporàdic. plantes superiors es van destinar majoritàriament Restauració, sL Es tractaria d’un nivell format en un ambient res- una a sobre de l’altra. Tenint en compte aquestes 
Així, doncs, les restes constructives més antigues al lloguer d’estances. Les tasques de restauració 
del derelicte encara en curs tringit i de baixa energia, possiblement una llacuna característiques es pot situar l’origen d’aquest vaixell 
no les trobem fins a l’edificació d’un conjunt de ca-
s’estan duent a terme per que es troba esmentada en els pergamins de l’Arxiu a la zona del golf de Biscaia. La presència d’embar-
ses d’època baix medieval (segles XIII-XIV). Aques- Emiliano Hinojo ABAC, sL al Centre d’Ar- Comtal (VVaa. 2000). Tot i que no s’ha fet una recerca cacions basques a la Mediterrània es troba ben docu-
queologia subaquàtica de 
Catalunya (CAsC) documental en profunditat, l’any 1015 es troba un mentada des del segle XIV (Ferrer, 2003).
BiBliOgrafia empenyorament d’una peça de terra situada a l’es-
tany del port. Aquest topònim es podria confondre 2. El Port, finals segle xv.
Banks, Ph. 1992: “L’estructura Blasco, M; Granados, O; Granados, J.O; Rodà, I. 1993: Rovira, R. 2005: Informe tècnic 1.  amb el referit a la banda de ponent de Montjuïc, però A sobre d’aquestes sorres, en concret en una petita 
urbana de Barcelona, 714- Miró, C; Piquer, E; Rovira, “Barcelona a la baixa roma- de la intervenció arqueo-lògica al Per la tècnica constructiva i 
C. 1993:  “Estudi històric- nitat”. III Congrés d’Història carrer de la Palla, 19-21 (Hospital la cronologia, aquest derelicte les afrontacions d’aquesta peça de terra no deixen elevació formada per una barra de sorra, es cons-
1300”. Història de Barcelona. 
Vol. 2, Barcelona, Enciclopèdia arqueològic a l’avinguda de la de Barcelona.  La ciutat i el seu de Sant Sever). (Inèdit). es pot comparar amb el tro- lloc al dubte, “foris muro civitate a parti Regomir...” truirà a finals del segle XV l’escullera, anomenada 
Catalana, Ajuntament de Barce- Catedral”. III Congrés d’Història territori, dos mil anys d’història. bat a Cavalaire (Delhaye, 1998) A partir de la seqüència estratigràfica documentada moll de la santa Creu. Es tracta d’una gran acumu-
lona, pàg. 25-71. de Barcelona. La ciutat i el seu ter- Vol. 1 ponències i Comunicacions, Ruiz, J. 2006: Informe preliminar el d’Urbieta (RIeTh, 2006), 
l’Aber Wrac’h a Bretanya o al solar, plantegem de forma preliminar una duració lació de blocs de pedra de Montjuïc de dimensions 
ritori, dos mil anys d’història. Vol. Barcelona, Institut municipal de la intervenció arqueològica al 
Belmonte, C. 2008: “L’ocu- 1 ponències i Comunicacions. d’Història, Ajuntament de carrer de la Palla 19-21. (Inèdit). amb el de Newport www. d’aquesta formació geològica fins a finals del segle variables (arriben freqüentment a més de 2 m de 
pació de l’extrem sud-oest del Barcelona, Institut municipal Barcelona, pàg. 25-46.  britarch.ac.uk/sosnewport XIII o principis del XIV. Pel que fa al seu ús, hipotèti- longitud) disposats en sentit NE-s.2
suburbium de Barcino entre d’Història,  Ajuntament de Yeguas, J. 2001: “sobre l’es- cament sembla que no seria apte per a la navegació La necessitat d’un port adequat per una ciutat com 
els segles I-IV dC: les troballes Barcelona, pàg. 109-118. Ortega, J; Villaverde, M. cultor martí Díez de Liatza- 2.  
2004: Antic hospital de clergues solo (circa 1500-1538)”. Locvs L’espai reduït d’aquest article al tractar-se d’un espai tancat, encara que va patir la Barcelona baix medieval és evident per sí matei-
del carrer d’Avinyó”. Quaderns 
d’Arqueologia i Història de la Ciu- de Sant Sever. Carrer de la Palla, amoenvs, núm, 5. Bellaterra, no permet matisar algunes algunes obertures ocasionals. Malgrat això, en un xa, tot i això hi ha dos elements a tenir en compte. 
tat de Barcelona, Quarhis, època 19-21. Estudi Històric. (Inèdit). Universitat Autònoma de Bar- de les afirmacions que realit- moment final sí que va ser navegable tal i com s’ha D’una banda, al tractar-se d’una ciutat deficitària 
II, núm. 4, Barcelona, museu celona, Departament d’art, zem sobre el port. Remetem 
a la bibliografia recollida al pogut comprovar a partir de la documentació d’un en gra que depèn de la importació, és indispensable 
d’Història de la Ciutat, Institut pàg.179-194. 
de Cultura, pàg. 90-105. darrer apartat. abocament de llast. Aquesta troballa ha estat acom- assegurar-ne l’arribada, garantint una protecció als 
50  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 51
vaixells3. D’una altra, el desenvolupament de les singulars com el convent, Framenors o un pati de la fortificació irregular i que normalment se situava muralles, incloent-hi el Baluard de Migdia6. Aquest 
assegurances marítimes acabarà per limitar la ga- Llotja. Durant un temps, l’escullera va possibilitar en els llargs trams de cortines rectilínies, molt fre- fossat no disposaria de cap obra complementaria, 
rantia per les mercaderies a només un dia, un cop la formació d’un fons marí relativament estable, qüents en fronts marins, tal i com és el nostre cas. sinó que es tractaria d’una simple vall d’uns dos me-
el vaixell havia ancorat dins del port (DelGado, 1995). identificat durant la intervenció amb els diferents Dins del solar s’han documentat quasi 60 m lineals tres de fondària, practicada a les sorres de la platja. 
Aquest fet obliga a  que la descàrrega es faci de la nivells de Posidonia oceanica. Malgrat aquesta lleu d’aquesta fortificació, als que s’haurien d’afegir el Més tard, l’any 1688, s’excavarà en aquesta zona del 
forma més ràpida i segura possible. estabilització, l’aportació de material de deriva provi- tram corresponent al flanc est situat al solar conti- fossat un “vall desdel Rech Comdal que es fora de 
A diferència del primer intent del 1439 en què es nent del delta del Besòs acabarà per cobrir en pocs gu (ArTIGueS, 2008). les muralles de esta Ciutat a la part de la marina, 
varen utilitzar grans caixes de fusta, el 1477 el tipus anys els incipients prats de Posidonia i, fins i tot, la L’obra del baluard està feta amb una cara exterior i fins que buydia al recó del baluard del Vi” (BrunIquer, 
constructiu adoptat va ser el d’escullera abocada mateixa escullera. Aquesta progradació ha estat ben interior de “carreuons” rectangulars, amb un mòdul 1914). Aquest tipus d’obra, anomenada “cuneta” 
(romero, Sáenz, 1996). A l’inici, les obres es duran a documentada durant l’excavació del solar, repre- aproximat de 35 per 25 cm, que contenen un interior en els tractats de poliorcètica, complia una doble 
terme sota la direcció de stassi Alexandrino, mestre sentada per les acumulacions de graves i còdols a de morter de calç i pedra irregular. El primer fona- funció. D’una banda canalitzava les aigües internes 
de ports que havia treballat en la construcció dels llevant de l’escullera que progressivament cobreixen ment està fet amb encofrat i el segon amb pedres del fossat, d’una altra, constituïa un obstacle físic en 
de Palerm, Candia i Gènova. La falta de recursos el moll i comencen a formar platja a l’altra banda. irregulars, utilitzant la mateixa tècnica que l’ante- cas d’atac, a més de dificultar la realització de mines 
econòmics i les dificultats tècniques seran una rior tot i que amb menys cura. per part dels atacants. Aquest primer canal estarà 
constant durant tot el procés constructiu, limitaci- 3. la fortificació de la façana marítima S. xvi-xix 5 Dins del context de l’obra general, aquest baluard en ús fins mitjan segle XVIII. Durant l’excavació s’ha 
ons que juntament amb els problemes meteorolò- Amb la progressiva colmatació amb sorres d’aquest quedaria flanquejat pel baluard de llevant, situat a documentat un tram de 85 m d’aquesta estructura. 
gics portaran en moltes ocasions a l’aturament de sector, juntament amb una progradació general de més de 200 m i pel de sant Ramon o de la plaça del Acabada la Guerra de successió, el conjunt defensiu 
Planta general d’estructures vista del Baluard de Migdia.
documentades i ubicació del 
derelicte.
3.
Aquesta preocupació es troba les obres. L’erosió que va patir l’escullera ha estat la costa, es configurarà l’espai físic a on es cons- 6.  Vi, construït l’any 1540 i situat al voltant de 500 m. trobat en aquest solar pateix una nova intervenció 
ben documentada als ports fàcilment identificable durant la intervenció, ja que truirà el Baluard de Migdia, que juntament amb la AHCB, Registre de deliberaci- Entre el Baluard de Migdia i el de sant Ramon, amb la construcció d’una contramuralla o contraes-
del Guèrandais. Vid. sarrazIn 
“Les ports de la Baie à la fin en alguns punts s’han trobat acumulació de blocs resta d’obres defensives consolidaran el tancament ons II-144 i II-145. també de tipus pla, es donaria protecció al Portal de carpa a inicis del segle XVIII. El resultat s’ajusta no-
du Moyen Âge”dins de BoChaCa, totalment desplaçats o sectors de la mateixa es- definitiu del litoral barceloní. segons les Rúbriques Mar. La no presència de canoneres en aquests dos tablement amb els models proposats pels diferents 
2007. cullera que oferien l’aspecte d’haver-se ensorrat. (BrunIquer, 1914) les obres de fortificació de la faça- baluards implica la col·locació de canons a barbeta enginyers militars de diferents períodes (Cristóbal 
El resultat final és una escullera d’una longitud na marítima s’inicien l’any 1513 amb la construcció tal i com era freqüent en els baluards plans. Per de Rojas, Pedro de Lucuze...).
4.  
Entre gran quantitat de material documentada de 78 m, dels 100 m que, segons la del baluard de llevant i continuen al 1527 amb la tant, la primera obra de fortificació moderna de la A partir de mitjan segle XVIII, ens trobem amb una 
arqueològic (armes de ferro, bibliografia consultada, es van arribar a construir en col·locació de la primera pedra del Baluard de Mig- façana marítima de Barcelona es troba inserida de destacable activitat dins del fossat. Principalment es 
aixes amb el mànec de fusta,…) aquell moment4 (Alemany 2002, Capmany 2001). dia. Un gravat de 1535 atribuït a Georg Hoefnagel, forma clara en els corrents teòrics que en aquesta tracta d’obres d’anivellament mitjançant l’abocament 
i dades interessants destaca L’eliminació de l’escullera es va realitzar de forma i no publicat fins l’any 1572 (GarCIa eSpuChe, 1995), matèria circulaven per Europa, mostrant-se com un de terres que suposen l’amortització de la “cuneta” 
la documentació de la cota del 
nivell del mar al segle XV, ob- esglaonada, recollint-se aquestes feines en dife- mostra com encara les obres del baluard es troba- clar exemple dels mètodes defensius emprats du- i l’elevació de la cota de circulació. A aquest primer 
tinguda a partir de les restes de rents informes lliurats al Museu d’Història de  Bar- ven sense finalitzar. De fet durant la dècada dels 50 rant els inicis de la modernitat. canal el substitueix un altre practicat a les terres 
Balanus adherits a les roques celona (muhBa). Cal destacar que per la nostra part del segle XVI, encara no s’havia rematat l’obra. Amb Aquesta imatge del baluard situat a peu de platja d’anivellament, el qual ràpidament queda colmatat 
(HeSnard, 2003).
no hem trobat cap paral·lel conservat d’aquest tipus l’arribada de Giovann Battista Calvi i l’empenta a anirà canviant durant el segle XVII. En primer lloc, i arrasat amb la construcció d’un dipòsit o safareig 
5. d’estructura en cap lloc d’Europa. les obres de fortificació, es duran a terme els dar- la represa de les obres al port amb la continuació de de grans dimensions. Finalment, a les darreries 
Per a una explicació més acu- La construcció de l’escullera va fer variar notable- rers treballs de construcció del Baluard de Migdia, l’escullera a partir de 1590, no farà sinó augmentar del segle XVIII, amb un nou abocament de terres es 
rada dels resultats obtinguts: 
G , S , S   p , ment la dinàmica de sedimentació, provocant, tal i datant-se l’última menció a obres importants l’any la porció de terra situada davant de les muralles i, construirà l’últim canal amb murs de maçoneria que 
ea anTanaCh oBeron I uIG
2010. com destaquen les fonts (Capmany 1991, molIné 1914), 1552 (MarTínez, 2002). El resultat és un baluard de per tant, formarà un espai relativament desprotegit. perdurarà fins la segona dècada del segle XIX. 
grans destrosses a diferents cases situades a prop planta quadrada que respondria a una tipologia de En segon lloc, entre 1634 i 1636, dins d’un context La darrera gran fase de fortificació d’aquesta àrea 
de la platja, a la Muralla de Mar i fins i tot a edificis “baluard pla” (dIaz Capmany 2004), obra pròpia de la prebèl·lic, s’excavaran diferents fossats davant de les està representada per la Muralla de Mar iniciada 
52  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 53
vista parcial de l’escullera  i senvolupades en aquest sector de la ciutat. Destaca DaDES DE la intErvEnció
detall d’un dels derelictes. la troballa de pous excavats a les sorres, els quals EsGLÉsIA DE 
Ubicació:  
de forma poc habitual, conservaven part de l’estruc- Plaça del Pi, 7  
tura de fusta. Els més antics, es poden dividir en Dates: sANtA mARIA 
dues àrees: un conjunt de quatre pous, se situava 9 de desembre de 2007-
a la cara del baluard, a prop del seu cantó oest. En 14 de gener de 2008
tipus: 
aquest cas, l’excavació del fossat durant la primera DEL pI
Preventiva
meitat del segle XVII suposa la seva destrucció. Al codi MUHBa: 
flanc oest del baluard es localitzà un altre pou amb 137/07
Motiu:  
una major qualitat constructiva el qual, a diferència Extracció d’un pedestal 
dels anteriors, té una duració fins a la segona mei- romà amb epigrafia i reforç 
tat del segle XVIII. La construcció de tot aquest con- de la fonamentació de 
junt de pous s’hauria de situar mitjan segle XVI. l’església
Promotor: 
Una altra activitat documentada és la relacionada secció de Restauració 
amb la construcció i reparació de vaixells en aques- i Consolidació de l’Àrea  
ta àrea. La troballa in situ de dues quadernes en de Planificació i Acció 
Territorial de la Direcció 
procés de fabricació i dues peces de fusta durant la General del Patrimoni 
realització del rebaixos, confirmen aquesta activitat. Cultural del Departament 
L’enterrament en ambients humits de fustes desti- de Cultura i Mitjans CRONOLOGIA: segles I-II dC, segle XIV, època 
nades a la construcció per tal d’endurir-les es troba de Comunicació de la 
Generalitat de Catalunya moderna.
documentada d’antic7. Empresa adjudicatària: PARAULEs CLAU:  Església. s. Maria del Pi. 
TEA Difusió Cultural, sL Inscripció romana. Esglaons. Pedestal.
4. ciutat contemporània Direcció tècnica: 
Toni Juárez Villena
El creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona aixecament planimetria: La zona on està situada l’església de santa Maria 
durant el segle XIX entrarà en contradicció amb la Toni Juárez Villena, del Pi es troba dins del recinte murat de la Barcelo-
seva configuració física envoltada de muralles. El Roger Messeguer na medieval i a prop del fossat de la muralla romana 
debat sobre l’enderroc d’aquestes anirà agafant Digitalització de plànols: 
Consuelo Forés situat al suburbium de Barcino. És important desta-
pes fins la resolució de 1854 que permet a la ciutat fotografia: car la pròpia estructura del temple i la seva impor-
eliminar el seu cinturó defensiu. L’espai resultant de Francesc Caballé tància des del punt de vista  de la historiografia, de 
l’enderroc del Baluard de Migdia i la Muralla de Mar i Toni Juárez Villena
Estudis diversos: l’arqueologia i de  la història de l’art. L’edifici està 
durant els anys 60 del segle XIX, presenta una situa- Toni Juárez, Júlia Miquel documentat a partir de l’any 987, moment de la seva 
l’any 1822 segons projecte del coronel d’enginyers ció estratègica en relació amb les infraestructures construcció o possible reconstrucció desprès de Primer pla del pedestal amb 
Josep Massanés. Aquesta nova intervenció vindria properes, bàsicament el port i l’estació de ferro- la inscripció romana. 
l’estada d’Almansur a la ciutat el 985 (BernauS, 2004: 
motivada per l’eixample del Pla de Palau, que hau- carrils. Després d’una forta competència per apro- 96). Construïda el segle XIV, l’església és fruit del 
ria suposat l’enderroc parcial de les muralles. La piar-se dels terrenys (Alemany, 2002, ayXelà, 1915), creixement social i econòmic de l’antic burg del Pi. del pilar esquerre de la porta dins de la fonamentació 
condició de plaça forta de Barcelona, obligava a la aquests passaran a l’Autoritat Portuària, que desti- La secció de Restauració i Consolidació de l’Àrea de de l’edifici. Des de la promoció es va decidir recu-
ciutat a tornar a emmurallar l’espai resultant. El re- narà el solar a la construcció d’un dipòsit comercial. Planificació i Acció Territorial de la Direcció General perar el pedestal de la seva ubicació actual per a la 
sultat és una muralla feta amb un aplacat de lloses Aquest edifici del qual hem pogut documentar la del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura seva posterior neteja i restauració. La inscripció, en 
de Montjuïc i interior de morter amb pedra sense planta soterrània, serà construït l’any 1864, tot i que i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Cata- caràcters capitals, era dedicada a Quintus Calpurnius 
escairar. De la mateixa manera que ja s’havia fet ràpidament mostrarà les seves limitacions i el 1888 lunya, d’acord amb el Bisbat de Barcelona i la pròpia i, la seva realització, és dels segles I-II dC.
durant el segle XVIII a la Muralla de Mar, al cos de la serà substituït per un altre edifici que actualment parròquia, encarregà un estudi de l’estabilitat estruc- Els treballs arqueològics es planificaren per actuar 
muralla s’hi construiran un conjunt de magatzems ocupa el Museu d’Història de Catalunya. Posterior- tural de l’església de santa Maria del Pi. En el marc a l’interior i a l’exterior de la porta d’entrada actual 
dels quals n’hem pogut documentar vuit. ment el solar va estar ocupat per l’estació de roda- d’aquest estudi es van fer dues cales arqueològiques1 al temple. A l’interior es va ampliar la cala realitza-
7.  A més de les obres de fortificació, durant la in- lies renfe. que van donar com a resultat, entre altres dades d’in- da en la primera actuació, tot i que va comportar el 
pSeudo Juanelo TurrIano, 1983, 
arIzaGa i S desmuntatge d’un vas funerari i l’excavació del pilar 
olorzano dins de tervenció arqueològica s’han documentat altres terès, la troballa, a l’interior de la façana de l’edifici, 
BoChaCa,  2007. estructures que responen a diferents activitats de- Mikel soberón d’una inscripció romana que funcionava com a suport de la porta fins arribar a una cota que permetés tre-
ballar amb comoditat  per poder fer l’extracció del 
vista general del pilar amb pedestal amb la inscripció. Fou en aquesta cota final 
BiBliOgrafia la seva fonamentació. El pe- (3 m per sota el nivell de carrer) on es van docu-
destal amb la inscripció és el mentar les restes, molt malmeses, d’una estructura 
Alemany, J. 2002: El port de Cortada Colomer, Ll. 1998: Ferrer Mallol, m.t. 2003: Hesnard, A. 2003: “terre Moliné Brasés, E. (ed.) 1914: gran carreu de la part baixa, 
Barcelona. Barcelona. Lunwerg. Estructures territorials, urbanisme “Los vascos en el mediterráneo submergée, mer enterrée: une Les Costums maritimes de Barce- a la dreta. funerària sense individu. Aquesta estructura havia 
i arquitectura poliorcètics a la Cata- medieval. Los primeros tiem- “geoarchéologie” du port anti- lona universalment conegudas per estat parcialment desmuntada en el moment de fo-
Artigues, p. LL. 2008: Memòria lunya preindustrial. Barcelona. pos”, Itsas Memoria, 4. Donostia. que de marseille” dins de Vvaa. Llibre del consolat de mar: ara de namentar el pilar interior de la portalada.
de la intervenció arqueològica al Evolución paleoambiental de los nou publicades en sa forma origi- Per  extreure  aquesta peça, es va desmuntar una 
carrer Dr. Aiguader 1-21. Barcelo- Delgado Ribas, J.m. 1995: Galera, M; Roca, F; Tarragó, puertos y fondeaderos antiguos en el nal, ilustrades ab notícies bibliogrà-
na. (Inèdita). “La organización de los servi- s. 1982: Atles de Barcelona. Segle Mediterráneo occidental. Alacant. fiques, històriques y llingüístiques y part  de l’escala a l’exterior de l’església, per tal 
cios portuarios en un puerto xvi-xx. Barcelona. ab un apèndix de notes y documents de muntar un joc de contrapesos i així  equilibrar 
Ayxelà, J. 1915: “El puerto de pre-industrial: Barcelona, Marriner, N; Morhange, C. inèdits relatius a la història del el pilar amb la finalitat d’evitar accidents que mal-
Barcelona”, Revista de Obras 1300 – 1820” dins de Martínez Garcia Espuche, A. 1995: “La 2006: “the “Ancient Harbour consolat y de la Llotja de Barcelona. 
Shaw (ed.): El derecho y el mar en primera imatge global de Barce- parasequence”. Anthropogenic Barcelona 1. metessin l’estructura de la portalada. Per sota del 
Públicas, núm. 2075. madrid.
la España moderna. Granada. lona. 1535”, Quaderns d’Història, Forcing of the stratigraphic Cales fetes per l’arqueòloga nivell actual de la plaça, es van trobar les restes de 
Bochaca, M; Sarrazin, núm. 1. Barcelona. Highstand Record”, Sedimentary Pseudo-Juanelo Turriano Júlia Miquel López l’any 2007. dos esglaons de pedra encastats en la façana del 
J.L.(dir.) 2007: Ports et littoraux Delhaye, m. 1998: “L’épave Geology, 13-17. 1983: Los xxi libros de los inge- Codi MUHBA 061/07. Memòria temple, un d’ells amb una motllura. segurament 
de l’Europe atlantique. Transforma- médiévale de Cavalaire: un Gea, M; Santanach, L; Sobe- nios y las máquinas. madrid. en procés d’elaboració.
tions naturelles et aménagements exemple de l’évolution na- rón, M; Puig, F. 2010: “Noves Latorre, D. 2002: Giovan pertanyien a unes antigues escales d’accés, des-
humains. (xive-xvie siècles). Ren- vale architecturale avant la dades arqueològiques sobre Battista Calvi. Ingeniero de las Rieth, E. 2006: “L’épave d’Ur- muntades en el procés d’aixecament del nivell de la 
nes. presses Universitaires de Renaissance”, Itsas Memoria, 2. les fortificacions de Barcelona” fortificaciones de Carlos V y Felipe II bieta (Gernika): une embarca- plaça i substituïts pels actuals. 
Rennes. Donostia. Tribuna d’arqueologia 2008-2009. (1552-1565). Barcelona. tion à clin du milieu du xVe BiBliOgrafia
Barcelona. siècle. Étude préliminaire”, 
Bruniquer, E. G. reimp. 1912- Díaz Capmany, C. 2004: La for- Itsas Memoria, 5. Donostia. Bernaus i Vidal, m. 2004: Toni Juárez Villena
1916: Ceremonial dels Magnífichs tificación abaluartada. Una arqui- “santa maria del pi”, L’Art Gòtic 
Consellers i regiment de la ciutat de tectura militar y política. madrid. Vvaa. 2000: Els pergamins a Catalunya, Arquitectura II: 
Barcelona. 5 vols. Barcelona. de l’Arxiu Comtal de Barcelona: catedrals, monestirs i altres edificis 
de Ramon Borrell a Ramon Beren- religiosos, vol 2. Barcelona, Enci-
guer, (3 vols.). Barcelona. clopèdia Catalana, pàg. 96-101.
54  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 55
DaDES DE la intErvEnció LA RAmBLA, 102-104 DaDES DE la intErvEnció CARRER DEL REC, CRONOLOGIA: Baix imperial, època moderna i 
contemporània.
Ubicació: Ubicació: 
La Rambla 102-104; CARRER D’EN ROCA, 17-19 Carrer del Rec, 1-53, 2-36 PARAULEs CLAU: Enterrament. Baix imperial. 
Carrer d’en Roca, 17-19 Dates: 1-53, 2-36 Ceràmica romana, medieval, moderna. Trama 
Dates: 3 de setembre- urbana d’època moderna.
Juliol-octubre de 2008 22 d’octubre de 2008
tipus: tipus: 
Preventiva Preventiva Durant la realització de la rasa ha estat possible la 
codi MUHBa: codi MUHBa: documentació d’un enterrament en fossa simple 
079/08 103/08 amb aixovar en un estrat de sorres, datat entre fi-
Motiu:  Motiu: 
Rebaixos en el solar per Urbanització del carrer i nals del segle III i segle IV dC. També s’han pogut 
als fonaments d’un edifici clavegueram documentar les restes de dos murs d’època moder-
de nova planta Promotor: na i un pou de cronologia moderna / contemporània 
Promotor:  Departament de 
Gestión patrimonial sanejament-Direcció pertanyents a la trama urbana d’època moderna  
inmobiliaria  DE MOY s.L.          de serveis del Cicle de del barri de la Ribera.
Empresa adjudicatària: l’Aigua-Medi Ambient. Pel que fa al material arqueològic, s’han pogut recu-
TEA Difusió Cultural, sL Ajuntament de Barcelona perar diferents fragments ceràmics d’època romana 
Direcció tècnica: Empresa adjudicatària: 
Toni Juárez Villena, Actium Patrimoni dels quals cal destacar una gerreta amb la inscrip-
Víctor Giner i Puga Cultural, sL ció [ANL]. Aquesta peça es troba en aquests mo-
fotografia: Direcció tècnica: ments en fase de restauració i estudi. També s’ha 
Toni Juárez Villena Rony José Castillo Gómez
Equip: recuperat ceràmica d’època medieval i moderna, 
Jordi Ruiz (antropòleg), la majoria de la qual estava descontextualitzada.
Guillem J. i Raquel Massó A la cota final de la rasa es van localitzar diversos 
(oficials) fragments ossis i un crani que no estaven afectats 
aixecament planimetria: 
Josep Cruells per l’execució del projecte d’obra. Aquestes restes 
Digitalització de plànols: podrien indicar, a manca d’una visió més global i es-
Rony J. Castillo Gómez tant pendent el seu estudi i el dels materials docu-
fotografia: 
Rony J. Castillo Gómez mentats, l’existència d’una necròpolis baix imperial / 
Estudis diversos: tardorromana.
Jordi Ruiz (antropòleg) En definitiva, podem dir que s’ha documentat un en-
Dibuix dels materials terrament que podria formar part d’una necròpolis 
arqueològics: 
Rony J. Castillo Gómez baix imperial, així com restes de la trama urbana 
neteja, tractament i d’època moderna d’aquest espai. Cal esmentar que 
consolidació d’objectes en aquests moments es troben en fase d’estudi  tant 
arqueològics: 
Isabel Parra les restes documentades com el material recuperat, 
elements que ens permetran una datació i un conei-
xement més precisos. 
Rony José Castillo Gómez
Murs de les edificacions 
situades a l’interior de la vista de la rasa al seu 
muralla. tram central.
CRONOLOGIA: Pany de la muralla medieval (segle rasant  de la Rambla que va permetre documentar, 
XIV); estructura de pou i restes de diferents murs a banda de les fonamentacions de la finca d’època 
(segles XVI i XVII); estructures de la 2a. meitat del contemporània, part d’una estança els murs de la 
segle XX. qual presentaven un revestiment amb morter de 
PARAULEs CLAU: Muralla medieval. Canalització calç sobre el parament interior. Aquestes estructu-
d’aigua. Edificacions dels segles XVI i XVII. res muràries possiblement es construïren entre els 
segles XVI i XVII.
En intervencions anteriors al subsòl de la finca Com a resultat dels treballs arqueològics, es van 
veïna, situada al núm. 106-108 de les Rambles, es poder documentar un tram de muralla medieval de 
documentaren diverses estructures de caire domès- 3 m d’alçada i gairebé 13 m de llargada  així com 
tic dels segles XVII i XVIII i de caràcter comercial a les restes d’edificis construïts dins el recinte mu-
partir de finals del segle XVIII. En general, es trac- rallat. Entre  la muralla i la façana posterior dels 
tava de fosses sèptiques, cisternes, dipòsit i un tram edificis, hi havia un espai de poc més d’un metre 
d’escala. Els paraments de les parets mitgeres, d’amplada que, com a hipòtesi de treball, podria 
corresponents a l’edifici dels segles XVII-XVIII, eren tractar-se d’una canalització per a l’aigua de les 
de tovot i de carreus. rieres amb la finalitat de conduir-les cap a l’exterior 
En el moment de començar els treballs es van  fer de la muralla. De fet, en el procés d’excavació es 
uns sondejos perimetrals per conèixer on s’assen- van documentar les restes d’una canalització de pe-
taven les façanes i les mitgeres de l’edifici. Aquests dra, així com tot un llenç de morter de bona qualitat 
treballs varen permetre documentar tot el tram de cobrint-la, possiblement per impermeabilitzar-la, i 
muralla conservada sota la façana principal de la tres esgraons que bé podrien servir d’accés per a la 
finca, a tocar de la Rambla. seva neteja.
Comprovada la seguretat i potència de façanes i 
mitgeres, es va decidir rebaixar amb mitjans mecà- Toni Juárez Villena
nics fins a una cota relativa de -3,29 m per sota la vista de la unitat 
funerària 1.
56  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 57
DaDES DE la intErvEnció CARRER DE LA REINA AmÀLIA, 31-33 abrics, es produeix un augment de l’hàbitat a l’aire d’indústria lítica que representen un 34% dels ele-
lliure. Es localitzen restes de cabanes construïdes ments coordenats. Tenint en compte que es tracta 
Ubicació: 
Carrer de la Reina Amàlia, CARRER DE LA LLEIALtAt, 1-9 en pedra als jaciments de Ca n’Isach (l’Alt Empordà) de dades preliminars, es pot dir que les caracterís-
31-33; Carrer de la Lleialtat, i al Barranc d’en Fabra (el Montsià) i estructures de tiques tecnològiques generals de  la indústria lítica 
1-9 i Carrer de les Carretes, caràcter domèstic com poden ser les fosses d’em- son les següents: la matèria primera més utilitzada 
58-46
Dates: I CARRER DE LEs CARREtEs, 58-46 magatzematge de la Font del Molinot o el Pujolet és el sílex (50%) que es pot diferenciar segons les 
Karin Harzbecher:  (l’Alt Penedès). seves característiques de qualitat i origen en sílex 1 
17 de març-1 d’abril; El denominador comú als diferents assentaments i 2.  seguit del sílex, el segon grup més representat 
11-29 d’agost de 2008 són els atributs decoratius de la ceràmica Molinot i és el jaspi (20%). El següent grup està format per  la 
Javier González: 
maig-desembre de 2008 Montboló que suposen la transició del neolític antic indústria feta en gres/chert (15%). I per últim es tro-
tipus: al neolític mitjà (BoSCh, TarrúS, 1991). En tots el ca- ba el grup format per altres matèries primeres com 
Preventiva sos, són decoracions en relleu (sobreposades): cor- són el quars, la quarsita, la cornubianita i altres 
codi MUHBa: 
041/08 dons lineals, rectilínies, horitzontals, al costat roques metamòrfiques indeterminades. 
Motiu:  de la vora, aïllades o associades a la part superior Al jaciment predominen els fragments d’esclats 
Construcció d’habitatges de la nansa  així com decoracions en forma d’arc o i les restes de talla, però són molt representatius 
de nova planta de bigotis. Els vasos es relacionen amb les activitats els objectes retocats, les làmines i els objectes rea-
Promotor: 
Patronat Municipal de agrícoles i d’emmagatzematge. litzats en suport laminar: BP, BPF, BN2G i BP2G 
l’Habitatge de Barcelona, 
sA CRONOLOGIA: Neolític postcardial. V i IV mil·lenni aC. en relació a l’existència d’algunes variables mor-
Empresa adjudicatària: 
Arqueociència, serveis PARAULEs CLAU: Assentament de camperols fològiques com poden ser: la presència  d’un sedi-
Culturals sCsL i ramaders de la prehistòria recent. Neolític post- ment més fosc i ric en matèria orgànica (sediment 
Direcció tècnica: cardial. Espai residencial. Fons de cabana. Fogars. bioturbat),  materials arqueològics, i també altres 
Javier González Muñoz-
Karin Harzbecher spezzia sitges. Ceràmiques amb decoracions en relleu. dispositius domèstics (estructures de combustió, 
Equip: Cordons lineals. Bigotis. Eines lítiques. Microlits. banquetes, fossetes, forats de pal, estructures de 
ARQUEÒLEG DE sUPORT: Restes de fauna. Malacologia. sosteniment, etc.). Però no sempre es fàcil distingir 
Xavier Geis aquests atributs i, moltes vegades, apareixen indi-
OFICIALs D’ARQUEOLOGIA: 
Estrella Cerezo, Xavier El jaciment —documentat als terrenys on s’estan vidualment i són difícils de registrar donat al seu 
Gras, Juan Jiménez, fen les obres per a la construcció d’habitatges de estat de conservació.
Patxi Ozcoz protecció oficial i de lloguer (PaSTor, 2005)— està Els elements que a nosaltres ens fan pensar en 
AUXILIARs 
D’ARQUEOLOGIA: complint amb l’alt grau de potencialitat arqueolò- l’existència de diferents  àmbits o espais interdo-
Ester Brieva, Isabel Hidalgo, gica i prehistòrica que es preveia en aquest lloc del mèstics al jaciment són: la presència de restes 
Marta Aguilà, César Gómez, Raval, situat molt a prop del monestir de sant Pau de fauna associades a la preparació i  consum 
Manuel Herrera, Marco del Camp i de la necròpolis neolítica de la Caserna d’aliments,  la concentració de cendres, carbons i 
sebastián, Riccardo 
Friggoli, Montse Cucurella, de sant Pau (GranadoS, puIG, farré, 1993). pedres procedents de la neteja o l’abandonament 
Andrea Lages, Marta El jaciment es localitza al sector nord-oest del solar. d’una llar i les restes de materials constructius com 
Andreu, Daniel soler, La superfície total de l’obra és de 3.800 m2 i l’àrea el tovot i el torxis (com evidència de la coberta aèria 
Mustapha Elagzaoui, 
Francisco Coca, Paulo en la que es treballa, amb un total de 350 m2, està o del revestiment i paviment de parets i sòls).  
Clemente, Xavier Oms, situada a la cantonada del carrer Reina Amàlia amb Exemple d’aquesta complexitat espacial és la zona 
Roger Molina, Laura Muñoz, el carrer Lleialtat. En aquest espai, i en cotes apro- central del jaciment, l’estructura E-III per la seva 
Daniel Mendes, Manuel ximades de 5,20 msnm, s’ha documentat un assen- grandària (30 m), la seva estratigrafia i la gran con-
Quesada, Núria Morera
aixecament planimetria:  tament de camperols i ramaders de la prehistòria centració de materials. 
Maria Pujals, Mercedes recent. El mètode de registre utilitzat permet situar tots els 
Parada (AKHEsA GRÀFICs) El mètode de registre dut a terme és el d’excavació elements i estructures amb la màxima precisió, per 
Digitalització de plànols: 
Maria Pujals (AKHEsA en extensió, per capes o nivells estratigràfics, si- tant, a l’estructura III es pot  visualitzar la deposició 
GRÀFICs) tuant tridimensionalment els objectes recuperats i dels materials tant en planta com en secció i així és 
fotografia: coordenats a partir d’una quadrícula fixa (sistema possible deduir les diferents àrees i activitats do-
Javier González de coordenades cartesianes) (LaplaCe, 1971) meto- mèstiques aquí efectuades. 
dologia usual de les intervencions prehistòriques. Així mateix, el mètode d’excavació ajuda a interpretar 
Durant el temps de intervenció arqueològica s’han la relació entre la pròpia estructura i l’espai que l’en-
registrat i coordenat més de 4.500 fragments ce- volta. Aquests sòls o nivells d’ús estan testimoniats 
ràmics, objectes lítics i ossos, que indiquen que, per fragments de vasos ceràmics, objectes relacio-
cronològicament, aquest assentament se situa en nats amb processos de producció lítica (nuclis, per-
una etapa a cavall del neolític antic i el neolític mitjà cussors) o de transformació (destrals, ganivets), etc. vista general del procés A partir de les comparacions i dels paral·lels pro- segons el sistema lògic analític (CarBonell, GuIlBaud, 
(V i IV mil·lenni aC) anomenat neolític postcardial Respecte a la cronologia del jaciment, tenim va- d’excavació en extensió de pers com, per exemple, l’estudi de la ceràmica del mora, 1983). s’ha pogut constatar el tractament tèr-
(molIST, rIBé, Saña, 1995). Les dades obtingudes són riables tipològiques i tecnològiques (ceràmiques, la zona central del jaciment. 
En primer pla: estructura jaciment de la Caserna de sant Pau del Camp (VVaa, mic així com també la talla per percussió indirecta o 
parcials ja que el jaciment encara es troba en pro- lítiques, etc) estandarditzades que corresponen a la  E-iii o espai domèstic. 2008), es pot concretar el marc cronològic. Així, en per pressió per a la producció laminar. També s’han 
cés d’excavació i d’interpretació. prehistòria recent i que es poden relacionar amb els els més de 2.500 fragments de ceràmica registrats documentat nuclis d’esclats i laminars (BN1G), nò-
L’excavació va començar amb el registre d’un nivell treballs realitzats al Barcelonès com es el cas del fins ara (52% del total de 4.531 materials coorde- duls de diverses matèries primeres (jaspi, quars, sí-
d’abandonament amb restes arqueològiques (cerà- jaciment de la Caserna de sant Pau (VVaa, 2008), el nats) no s’han documentat tècniques cardials, és a lex) i percussors. Aquests artefactes són arguments 
miques, eines lítiques, restes de fauna i malacolo- jaciment del carrer de la Riereta 37-37 bis (González, dir, no es va constatar la decoració d’impressions determinants per completar la cadena operativa, és 
gia) que amortitzava un nivell d’ús o d’ocupació. 2005), el del carrer de la Reina Amàlia 16 (BordaS, i gravats amb petxines (cardium edule L.) típiques a dir, els elements que associats permeten caracte-
És en aquest nivell on s’han documentat una sè- Salazar, 2004) i també al Vallès Occidental/Oriental de les primeres etapes del neolític antic. I encara ritzar una part del procés productiu lític de qualse-
rie d’estructures (fins ara unes deu) de pedres (MarTín, 1990). que es van registrar algunes reminiscències tipolò- vol comunitat: selecció de matèries primeres, talla, 
cremades o alterades tèrmicament, que podrien Les variables decoratives i funcionals dels frag- giques epicardials (decoració incisa paral·lela i asi- utilització i abandó. Molt més significatius per defi-
correspondre a sitges, fosses domèstiques, fogars, ments ceràmics registrats permeten situar cronolò- mètrica i decoració de bandes paral·leles incises i nir els processos tecnològics de l’assentament do-
estructures de subjecció de grans tenalles o fins i tot gicament el jaciment al neolític postcardial. Durant un cordó amb empremtes de mitja lluna o ungulats) cumentat al jaciment són els objectes retocats 
estructures aèries (postes, palissades, etc). Per tant, aquest període, es produeix al territori català una no es contradiu tipològicament ni estadísticament la (BN2G). s’han registrat una gran diversitat d’eines 
és podria dir que es tracta d’un espai residencial. regionalització cultural, que contrasta amb el perío- cronologia postcardial. que  evidencien una quantiosa variabilitat de tre-
segons E. Pons (1994) i J. Francès (franCèS, ponS, de anterior (neolític antic cardial/epicardial).   Respecte a altres materials registrats fins ara al balls i activitats (agrícoles, cinegètics i en general 
1998), les estructures residencials es defineixen Tot i que es continua amb l’ocupació de coves i jaciment, és significatiu l’alt nombre d’elements per la transformació de materials diversos). Desta-
58  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 59
quen els microlits laminars, produïts per la frag- DaDES DE la intErvEnció
mentació d’una làmina amb tendència trapezoïdal i CARRER DE LA RIEREtA, 4
Ubicació: 
retoc semi-abrupte, que formaven part d’objectes Carrer de la Riereta, 4; 
més complexos com falçs, ganivets, puntes de sage- Carrer de Vistalegre, 11 CARRER DE VIstALEGRE, 11 
ta, etc. Els microlits representats al jaciment tenen Dates: 
també certa variabilitat i recurrències amb els perí- Abril 2007-gener 2009
tipus: 
odes anteriors: triangulars o de mitja lluna amb re- Preventiva
tocs plans invasors i bifacials, emparentats amb el codi MUHBa: 
epipaleolític geomètric tipus “Cocina” (VII-VI- 008/07
Motiu: 
mil·lenni aC), però també es constaten certs atributs Construcció d’un edifici 
dels micròlits geomètrics (triangulars i trapezoïdals de nova planta
amb tall transversal) documentats durant el neolític Promotor: 
mitjà al jaciment de la Bòbila Madurell a sabadell. Vista Alegre BCN 11 sL
Empresa adjudicatària: 
També s’han documentat elements macrolítics, ma- Arrago sL, Arqueologia i 
lacològics, faunístics i altres materials menys abun- Patrimoni
dants, però representatius de les diverses activitats Direcció tècnica: 
José Manuel Vicente García, 
de producció i transformació relacionades amb el Mònica Viamonte solé
litoral (pesca, recol·lecció de mol·luscs, etc). Equip: 
Totes aquestes activitats interpretades en funció de AUXILIARs: CRONOLOGIA: Baix medieval (segle XV); època tures negatives excavades al subsòl, com quatre 
les ceràmiques, de  la indústria lítica, dels elements Carlos Adamuz Pastor, 
Eva Mª González suárez, contemporània–Revolució Industrial, anys 1837- sitges, tres retalls a l’argila d’ús indeterminat, un 
macrolítics, de les restes de fauna i malacologia i  Isabel Hidalgo suárez, 1843; època contemporània Guerra Civil espanyola. pou i una sínia.
en funció de les estructures, dels nivells d’ús i ocu- Joan Calvet, Joan Gibernau, PARAULEs CLAU: sínia. sitges. Baix medieval. Les fosses d’emmagatzematge de gra documenta-
pació, dels nivells d’abandonament i de rebliment i Maria Ayet Reverter, 
Riccardo Frigoli Vapor tèxtil. Industrialització. Refugi antiaeri. des estaven afectades parcialment per estructures 
amortització, parlen de les diverses activitats d’un OFICIALs: Guerra Civil espanyola. més modernes. Les dades que s’han pogut recupe-
assentament prehistòric, d’un grup d’humans cam- Jordi Barriuso, rar evidencien uns retalls circulars de secció globu-
perols i ramaders que aprofiten els recursos agríco- Núria Revilla Casafont El procés d’excavació al solar ha permès trobar lar i fons pla. La profunditat màxima conservada és 
les, cinegètics i costers de la Plana de Barcelona. aixecament planimetria: 
Jose Manuel Vicente García restes i estructures de diverses èpoques en un sec- de 0,70 m amb  un diàmetre màxim de 1,66 m. Una 
En funció de les tipologies o marcadors temporals Digitalització de plànols: tor del barri del Raval on encara no s’havien dut a vegada finalitzada la funció d’emmagatzematge, les 
(ceràmics i lítics)  d’aquest assentament, s’ha pogut Joana Melo Colldeforns terme excavacions arqueològiques. En primer lloc, sitges van ser amortitzades al segle XV amb còdols, 
concretar la seva adscripció cultural i cronològica. fotografia: 
José Manuel Vicente cal esmentar que no es van localitzar restes d’època fragments de ceràmica, restes de fauna... El materi-
Aquestes hipòtesis i interpretacions preliminars han García, Mònica Viamonte prehistòrica en comparació amb d’altres intervenci- al ceràmic recuperat en els estrats de rebliment és 
de confirmar-se amb l’estudi complert dels materials solé, Eva Mª ons realitzades al barri, on han aparegut jaciments el característic del període, destacant una vaixella 
i les estructures, dels nivells d’amortització i d’ús González suárez del neolític antic evolucionat (NAE),1 neolític final2 i valenciana i catalana decorada en blau,  amb plats 
que encara s’han de registrar en tota la superfície i Dibuix dels materials: 3
José Manuel Vicente García edat del bronze.  Els nivells corresponents a aquest i escudelles. Tres de les sitges estan agrupades a 
que hauran de ser contrastats amb analítiques diver- moment són estrats argilencs, llimosos i graves l’entrada del solar pel carrer Riereta i la resta a la 
ses per tal d’interpretar les tècniques, els recursos i produïts per la circulació de rieres,  que no van part central, al costat de la sínia.
en definitiva la cultura i societat de les primeres po- 1.  permetre l’assentament humà en aquesta part del La sínia baix medieval trobada  al mig del solar 
blacions prehistòriques del Pla de Barcelona. Un àrea d´hàbitat amb 
fogars i sitges i un àrea de Raval. estava construïda amb carreus poc desbastats de 
necròpolis al jaciment de la Aquestes rieres es van mantenir en època romana mida gran,  lligats amb argila amb la finalitat d’evi-
Javier González Muñoz-Karin Harzbecher spezzia Caserna al carrer sant Pau com evidencien els nivells argilencs de deposició al- tar l’esfondrament de les parets.  La cara interior  
(MolIST, M. 2006), i uns fogars 
vista detallada d’un fragment al solar de Nou de la Rambla luvial i els fragments de ceràmica comuna i àmfores estava recoberta per una sèrie de capes de calç 
de ceràmica (vora amb nansa 82-84 (PuJadeS, J. 2006). rodades que contenien4. Aquest pas d’aigües va im- produïdes per la circulació i els esquitxos de l’aigua. 
i relleu en forma d’arc o bigo- possibilitar l’ocupació humana, malgrat que la zona Aquesta calç adquireix una major espessor i una 
tis) i de dues làmines de sílex 2.  
de gra fi de color gris i blanc.  Assentament amb estructu- és a prop del carrer Hospital, una de les principals concavitat a la zona on deuria passar l’eix central de 
res de pedres de forma circu- vies d’entrada a la ciutat  de Barcino. la corretja de catúfols. La sínia, de planta ovalada, 
lar associades a ceràmiques, s’ha de destacar l’ocupació del solar durant un tenia un diàmetre interior de 1,90 m i un diàmetre 
indústria lítica i malacofauna temps dilatat, que ha permès completar les dades exterior de 3 m. En quant a la  seva profunditat, 
al solar de Reina Amàlia 16-
16 bis. (BordaS, A.). històriques d’aquest sector de la ciutat. Els resul- durant la intervenció es va arribar fins a la cota del 
tats arqueològics obtinguts evidencien diferents fa- sorgiment del nivell freàtic, a 1,20 msnm.
3.  ses cronològiques d’assentament en aquest solar: Les parets del pou de la sínia també presentaven 
Una zona d’hàbitat amb fo-
gars, sitges i alineacions de · Una fase baix medieval (voltants del segle XV) amb capes de calç per tot el seu perímetre. L’erosió 
pedres al jaciment de la Ca- un assentament agrari relacionat amb horts, del produïda per l’aigua va modificar el perfil del pou 
serna al carrer sant Pau, i un 
BiBliOgrafia qual perduraven unes sitges i una sínia. La sínia creant irregularitats i despreniments de les parets. 
àrea d’estructures d’assecat 
de cereals, sitges, fogars, un continuà funcionant fins la desamortització dels Un d’ells va ser reparat, amb posterioritat a la re-
Bosch, A; Tarrús, J. 1991: Francès, J; Pons, E. 1998: González, J. 2005: Memòria de Laplace, G. 1971: “De la apli- pastor, I. 2005: Projecte d’inter-
forn i un enterrament infantil horts a principis del segle XIX. alització del pou, amb un mur de blocs de pedres i 
“Canvi cultural i habitat en “L’hàbitat del bronze final i la intervenció arqueològica al cación de las señas cartesianas venció arqueològica subsidiària de 
de la primera edat del ferro Carrer Riereta 37-37bis / Sant al registro (excavación) estrati- la construcció d’habitatge social al al solar de Riereta 37-37b /
el procés de neolitització de · La fase contemporània de la Revolució Industrial rajols sense morter. No es va poder arribar al fons 
Catalunya”, Treballs de Prehistòria a la Catalunya litoral i prelito- Pau 84 (codi referència 010/05). gráfico”. Munibe, núm. xxIII. carrer Reina Amàlia 31-33, sant Pau 84 (PuJadeS, J. 2006). de mitjan segle XIX, en la qual es construeix una fà- d’aquest pou degut a la seva gran fondària i al sorgi-
Catalana, perpinyà. ral”, Cypsela, núm. 12, Girona, (Inèdita). Lleialtat 1-9 i Carretes 46-58 de 4. brica tèxtil de filatures. Aquest vapor és abandonat ment de l’aigua del nivell freàtic. 
museu d’Arqueologia de Molist, M; Ribé, G; Saña, Barcelona. patronat municipal  El Raval va pertànyer a l’ager 
Bordas, A; Salazar, N. 2004: Catalunya. González, J. 2007: Memòria de m. 1995: “La transición del v de l’Habitatge de Barcelona sA. a principis del segle XX. Aquest enginy hidràulic necessita diversos elements 
de la ciutat de Barcino on 
Memòria dels sondeigs arqueològics la campanya de sondeigs arqueo- milenio cal-BC en Catalunya. I · La fase contemporània recent de la Guerra Civil, per al seu funcionament com el pou, el mecanisme 
es situaven villae amb la 
(codi: 026/03) i de l’excavació Granados, O; Puig, F; Farré, lògics subsidiaris de la construcció Congrés del Neolític a la penín- pons, E. 1994: “L’hàbitat a seva part rústica com la villa en la que es realitza un refugi antiaeri (1937-1938) elevador i la sínia de catúfols, tal com s’ha constatat 
arqueològica en extensió (codi: R. 1993: “La intervenció arque- d’habitatges socials als carrers sula Ibèrica.“ Rubricatum, núm. Catalunya durant el primer descoberta sota l’església de que és segellat  al finalitzar la guerra. en altres casos, com per exemple, en una sínia baix 
003/04) al C/Reina Amàlia, ològica a sant pau del Camp: Reina Amàlia 31-33, Lleialtat 1, Gavà-Bellaterra. mil·lenni aC. Els precedents de sant Pau del Camp. 5
16-16bis, Barcelona (Barcelonès). un nou jaciment prehistòric al 1-9 i Carretes 46-58. (codi Muhba l’habitació consolidada”. Revista medieval de sabadell.   Existeixen sínies més mo-
(Inèdita). pla de Barcelona”. Tribuna d’Ar- 024/07). (Inèdita). martín, A. 1990: “El neolític Cota Cero, núm.10, Vic, Eumo 5.  fase baix medieval: dernes a Barcelona com la trobada a l’Illa Robador6 
queologia 1992-1993. Barcelona, i el calcolític al Vallès”. Revista Editorial. RoIG i BuXó, J. 1993, pàg. 749. El primer assentament humà detectat en la inter- i al solar de la nova Filmoteca7. La posterior cons-
Carbonell, E; Guilbaud, M; Departament de Cultura de la Harzbecher, K. 2008: Informe d’Arqueologia Limes, núm. 0, 
Generalitat de Catalunya, pàg. de la primera fase dels rebaixos sub- pàg. 9-21. Vvaa. 2008: “Estudi del jaci- 6.  venció se situa en època baix medieval, concreta- trucció de la fàbrica tèxtil, que va suposar l’enderroc 
Mora, R. 1983: “La utilización 
de la lógica analítica para el 27-38. sidiaris de la construcció d’habitat- ment neolític de la Caserna de PIera, J. 2007. ment al voltant del segle XV. En aquesta zona hi de les estructures preexistents, no va permetre re-
estudio de tecno-complejos a ges socials als carrers Reina Amàlia sant pau (Barcelona)”. Quarhis. havia horts i les estructures localitzades s’associen cuperar part dels elements d’aquest mecanisme hi-
cantos tallados”, Cahier Noir, 31-33, Lleialtat 1-9 i Carretes 46- època II, núm. 4, Barcelona, 7.  a àmbits domèstics, d’emmagatzematge i agraris. dràulic. Només es van trobar fragments de catúfols 
núm. 1, pàg. 3-64. 58 de Barcelona. (Inèdit). museu d’Història, Institut de Excavació dirigida per Esteve 
Cultura, pàg. 13-87. Nadal. Els treballs d’excavació van treure a la llum estruc- al rebliment del pou i també  al de les sitges. 
60  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 61
El desmuntatge de l’estructura del pou va perme- La primera fase constructiva del conjunt fabril va 9. altre pou d’aigua i un seguit de dipòsits que van con- d’això, es va procedir a enderrocar les ruïnes del 
tre recuperar fragments de ceràmiques que donen consistir en una petita instal·lació que ocupava la El 9 de juny de 1937 la Genera- tenir líquids, inutilitzats una vegada feta la gran nau conjunt  industrial per evitar el perill d’esfondra-
litat va crear el sDPC format 
una cronologia de la seva construcció al segle XV. zona central del solar, amb la façana principal i la per Juntes de Defensa Local de producció de l’ampliació. ments.
En canvi, el rebliment que va colmatar el pou de la porta d’entrada al carrer Vistalegre. dels principals Municipis. En En una segona època, es va produir una ampliació de 
sínia es composava de nivells de blocs de carreus La part energètica d’aquest complex industrial estava col·laboració amb l’Ajuntament, la fàbrica existent, expandint el seu perímetre per tot la guerra civil (refugi antiaeri):
amb morter procedents d’altres estructures que no formada per una sala de calderes, la sala de la mà- es van encarregar de planificar, 
subvencionar i supervisar la el solar. Com hem esmentat, es va construir un nou Els esdeveniments produïts durant la Guerra Civil 
s’han trobat al solar i de material ceràmic, com la ja quina de vapor, els fumerals, la xemeneia i la carbo- construcció dels refugis. (BeSo- conjunt energètic afectant les estructures de la fase espanyola van fer que Barcelona, davant la impossi-
esmentada vaixella decorada en blau de Barcelona, nera que  era de grans dimensions i presentava unes lí, A. 2004) anterior. Es va aprofitar l’antiga sala de calderes per bilitat  de ser atacada per terra, patís bombardeigs 
que evidencien un segellament  tardà, cap a finals trapes a la volta per on s’abocava el carbó des del a obtenir més energia, necessària pel funcionament sistemàtics contra objectius no militars, des de 
10.  
del segle XVIII. carrer. Aquesta carbonera subministrava combusti- Informació aportada pel MuhBa, d’una nau de producció de dimensions més grans. mitjans març de 1937. “Desde esta fecha y hasta la 
El funcionament d’aquesta sínia va perdurar en el ble a les graelles dels forns que es trobaven situats Museu d’Història de Barcelona. Aquests canvis van incloure la reorganització i rea- caída de Barcelona, el 26 de enero de 1939, la ciu-
temps fins a la desaparició dels horts que hi havia al costat juntament amb la sala de calderes. Els forns profitament de la carbonera ja existent. dad sufrió un total de 194 bombardeos, la mayoría 
en aquest sector de la ciutat. El creixement urbanís- disposaven d’unes cendreres amb una rampa per ex- 11.  
Text del cartell: “ AVIsO / Queda La part energètica d’aquesta època estava formada aéreos. se calcula que el número de víctimas fue de 
tic va transformar el paisatge d’aquesta zona i, com treure les cendres directament des de la carbonera. terminantemente prohibido per l’antiga sala de calderes, una sala nova —la 2500 muertos y una cifra cercana a los 3200 heridos” 
a conseqüència, es van enderrocar les estructures La sala de calderes estava formada per un sistema / salir del Refugio hasta que carbonera anterior—, una sala  per a la màquina (BeSolí, A. 2004:183). L’Ajuntament va crear la junta 
agràries i domèstiques relacionades amb el seu de doble caldera amb una estructura construïda a haya / cesado la alarma, (no) de vapor, un nou fumeral de grans dimensions que de defensa passiva9 per organitzar la seguretat de la 
estacionarse / en las escaleras 
passat agrari. base de maons refractaris on s’instal·laven els cilin- (y en) las entra / das del túnel desembocava a una xemeneia i un nou pou d’aigua població. Es van construir i habilitar refugis antiaeris 
/ se ruega circular al interior / amb escales de ferro. La sala de calderes va estar a les places i solars buits amb la finalitat d’evitar el 
Brocal de la sínia. La comisión”. afectada de forma considerable per l’excavació de perill d’enfonsament dels edificis circumdants. Tam-
12.  la entrada  d’un refugi antiaeri  al carrer Vistalegre. bé es  va utilitzar la infraestructura del metro per a 
Text del cartell: “para.../ se Aquest trencament no ha permès saber com era la la protecció de la població. Les diferents Juntes van 
advier(te).../ esta den.../ ....pon- caldera. La carbonera, en canvi, va patir una lleu re- contribuir directament o mitjançant subvencions a la 
gan/ al c... pago  para/ el  en..... modelació, reutilitzant-se la seva estructura original. construcció de prop d’un centenar de refugis, la res-
amiento del/ mismo para no te-
ner que lla/ maros la atención/ A prop de la part motora d’aquesta nova fàbrica, a ta van ser realitzats i organitzats per iniciatives civils 
La comisión“. la seva part central, es va situar una gran nau de i privades de forma  autofinançada.   
producció que arribava fins al carrer Riereta, on es Un exemple d’això, és la construcció del refugi anti-
trobaven una nova façana i una  porta d’entrada. aeri en aquest solar, aprofitant els buits dels soter-
Aquesta nau continuava a l’altra banda, cap al solar ranis de la fàbrica tèxtil un cop enderrocada. És un 
contigu del carrer Aurora que encara no s’ha ex- refugi col·lectiu de nova construcció , amb caràcter 
cavat. A aquesta estança pavimentada amb rajoles  provisional i identificat amb el número 254.10 Es va 
s’hi accedia mitjançant unes escales. Era una sala edificar  gràcies a l’esforç de civils no militaritzats:  
espaiosa amb grans finestrals, que eren necessaris les dones, els nens menors de 15 anys i la gent gran 
per l’aprofitament de la llum solar, i amb una filera del barri de Riereta. 
central de columnes de ferro, que sustentaven el Aquest refugi consistia en un túnel ampli que unia 
sostre i de les que s’han localitzat les seves bases les entrades dels carrers Vistalegre i Aurora i un do-
de pedra. Aquests pilars s’utilitzaven, també, per ble túnel serpentiforme perpendicular a l’anterior, 
col·locar els embarrats que movien les màquines de amb l’entrada pel carrer Riereta, excavats al subsòl 
filar. Les filatures s’organitzaven  en paral·lel i una a a una profunditat màxima de 7 m. Les entrades van 
continuació de l’altra al llarg de tota l’estança, com ser situades als accessos del solar de la fàbrica 
evidencien els seus encaixos amb fusta. Uns altres tèxtil: una al carrer Vistalegre, l’altra al carrer Rie-
encaixos més petits situats al costat d’algunes fines- reta i una tercera possiblement al carrer de l’Aurora 
tres es relacionen amb armaris i mobles de fusta. (encara que aquest solar no s’ha excavat). Aquestes 
Entre la zona energètica i la nau de producció del entrades van ser construïdes  trencant el conjunt 
nou complex industrial hi havia una estança enra- industrial. s’accedia a l’interior del refugi per unes 
jolada, alterada greument per la construcció del escales de maons amb baranes de ferro als costats 
refugi i relacionada amb un àrea de serveis, com i replans. Una de les característiques d’aquesta 
reflecteixen la gran quantitat de clavegueram i ca- mena de construccions, també documentada en 
nonades trobades sota el seu paviment. Fora del pe- la que ens ocupa,  és el traçat dels accessos amb 
rímetre de la nau de producció i als laterals sud-est angles de 90º, com element defensiu per evitar l’ar-
i sud-oest es van ubicar uns dipòsits allargats que ribada de metralla a l’interior. 
8.  la revolució industrial (fàbrica tèxtil): dres de ferro. Les graelles i les calderes de ferro no eren les basses d’aigua necessàries per a la refrige-  Als replans de les escales, es van documentar di-
RaVeuX, O., 2005, pàg. 161-162 L’entramat urbà en aquest sector no va quedar de- s’han localitzat ja que van ser reaprofitades un cop ració de les estructures del vapor. També al  costat ferents tipus de cartells d’avís i atenció, escrits en 
finit fins principis del segle XIX quan, a causa de la abandonada la fàbrica. Els fums excedents que ge- sud-oest, s’hi va construir una nova carbonera de castellà, fets amb carbó i plantilles sobre un suport 
revolució industrial i la desamortització eclesiàstica, neraven les sales de calderes i la de la màquina de forma allargada, annexa a la nau. de guix. A l’entrada pel carrer Riereta es trobava un 
al Raval es comencen a instal·lar fàbriques i vapors vapor eren extrets i conduïts pels fumerals de maons L’edificació de la part antiga d’aquesta fàbrica la cartell amb instruccions sobre l’actuació durant els 
tèxtils i a construir habitatges pels obrers. El Ra- refractaris a una petita xemeneia aprofitant el seu podríem situar entre l’any 1837, quan  es va comen- bombardeigs.11 A l’entrada del carrer Vistalegre es 
val es converteix en un barri fabril i popular, fins a tiratge.  A continuació d’aquestes instal·lacions hi çar a urbanitzar l’actual barri de la Riereta, i l’any van localitzar dos cartells més, un a cada replà. Al 
l’èxode als afores de les indústries cap el 1860. En havia una sala rectangular, on possiblement es situ- 1844, en què l’Ajuntament va prohibir la instal·lació primer es va documentar un cartell seccionat i molt 
el sector del carrer de la Riereta es van començar a aria la màquina de vapor, i un pou d’aigua necessari de nous vapors al centre de la ciutat per l’alta con- deteriorat per la construcció de l’aparcament que 
construir i  instal·lar fàbriques a partir de 1837. per abastir i refrigerar el conjunt energètic. taminació i malalties que produïen els fums de les anys més tard va ocupar aquest espai, on s’intueixen 
La intervenció arqueològica realitzada en aquesta La nau de producció d’aquesta primera fase és una xemeneies. Un cop rendibilitzada la primera fàbrica, unes lletres que resulten il·legibles. Al segon replà 
finca va permetre documentar la planta d’un vapor estança enrajolada amb encaixos de fusta allargats i gràcies als beneficis obtinguts, es va continuar es va localitzar un altre cartell, també molt afectat, 
tèxtil que s’ubicava en tota la superfície del solar i i paral·lels on es situaven les màquines de filar. amb una expansió del seus límits amb una rees- però en aquest cas es va poder documentar part del 
que continuava cap a la parcel·la adjacent. El bon Aquests encaixos relacionen el conjunt industrial tructuració posterior de la seva planta. L’activitat va text, que  feia referència al pagament d’unes quotes 
estat de conservació i el fet que es mantingui la to- descobert amb una fàbrica de filatura, edifici ca- finalitzar a principis del segle XX, segons el material dels veïns per a la construcció del refugi12. 
talitat del conjunt són motivats per la poca afectació racterístic també del barri industrial de Riereta en arqueològic recuperat als nivells d’amortització de La instal·lació es va edificar amb la tècnica “de 
del subsòl de les construccions posteriors. La com- aquell moment.8 Aquesta estança va estar afectada les seves estructures. Després de l’abandonament galeria d’aigua”, traient la terra cap enrere i uti-
plexitat i la gran densitat d’estructures fabrils troba- greument per la construcció de la nova zona ener- del vapor tèxtil, el solar va quedar buit. Aquesta cir- litzant bastides de fusta fent trams d’obra de 0,30 
des evidencien unes fases de construcció i reformes gètica  durant l’ampliació de la  fàbrica. Als límits cumstància va ser aprofitada per construir un refugi m aproximadament. Es va excavar fins assolir una 
al llarg de la vida de la fàbrica.  exteriors de la primera instal·lació es van situar un antiaeri durant la Guerra Civil i, com a conseqüència fondària de 7 m respecte el rasant del carrer (altres 
62  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 63
zona energètica de la fàbrica vista aèria del refugi.
tèxtil.
i banda del passadís, on seia la gent a esperar que seguint un pla de reordenació dictat per l’Estat. En 
finalitzés el bombardeig. Al llarg de tot el passadís el cas del refugi que ens ocupa, segurament els 
subterrani es construïren fornícules i armaris de propis veïns van segellar-lo amb terra i runa fins ar-
diverses mides per deixar queviures i altres perti- ribar al sostre i també van enderrocar les diferents 
nences. segons testimonis dels veïns que van estar entrades. L’acció de colmatar amb terra els túnels i 
dins del refugi, les fornícules més grans a vegades les entrades es feia “para evitar que sirviesen de es-
s’utilitzaven com a seients i llits improvisats per als condite de personas, armamento y documentación 
nens més petits. També es van documentar restes desafecta al nuevo régimen” (BeSolí, A. 2004:189).
de cartells de guix de mesures més petites que eren La característica més destacable d’aquest refugi, 
il·legibles perquè la superfície que estava escrita va localitzat al barri del Raval, era el seu bon estat 
ser arrencada un cop abandonat el refugi. de conservació, tant per la seva consistència com 
El passadís d’entrada, més ample, enllaçava mitjan- per no haver estat afectat pels bombardejos de la 
çant uns esglaons, amb un doble passadís que arri- Guerra Civil i la construcció d’edificis més moderns. 
bava fins a l’entrada del carrer Riereta. Aquests dos També és rellevant que s’ha pogut documentar en 
passadissos  eren més estrets, d’uns 1,40 m, tenien aquest solar tota la planta del refugi amb les se-
un traçat en “s” i es comunicaven entre ells per un ves dues entrades gràcies a l’escassa afectació de 
seguit de portes. Al seu interior  presentaven, ca- l’aparcament que es construí posteriorment, que va 
dascun d’ells, un parell de fornícules i una filera de permetre respectar la seva estructura original. Pos-
bancs de paret, que van ser trencats quan el refugi siblement, la continuació del refugi es troba en les 
deixà d’usar-se. mateixes condicions al solar contigu, ja que també 
De vegades els refugis estaven equipats amb habi- s’hi va construir un altre aparcament en superfície.
tacions destinades a diferents serveis bàsics13 per a 
la població però, en el refugi 254 no se’n van trobar, José Manuel Vicente Garcia, Mònica Viamonte solé
almenys en l’espai que es va poder documentar. En 
nau de producció. refugis poden baixar fins a 10-15 m). Els murs del cartell de l’accès del carrer 
canvi, es van trobar indicis de l’enllumenat elèctric riereta.
túnel eren de pedres i de ciment i el sostre de ma- que permetia mantenir la il·luminació a l’interior, 
ons i ciment amb un gran espessor i consistència encara que s’hagués tallat  el corrent a fi de deixar 
per aguantar l’impacte de les bombes. Es va cobrir a les fosques la ciutat per dificultar els bombarde- BiBliOgrafia
amb la típica coberta catalana situada a una alçada jos. Una altra instal·lació important eren els pous 
de 2 m en relació al nivell de circulació. Les parets Besolí Martín, A. 2004: “Los Bordas Palarea, A; Salazar Molist Montaña, m. 2006: Pujades i Cavalleria, J. 2006: Raveux, O. 2005: “Los fabrican-
de ventilació o respiradors per afavorir la renovació refugios antiaéreos de Barcelo- Ortiz, N. 2006: “Vestigis del ne- “El jaciment prehistòric de sant “Balanç anual de l’activitat ar- tes de algodón de Barcelona 
presentaven un enlluït molt ben acabat que va per- de l’aire de l’interior. se’n van trobar quatre en dife- na: pasado y presente de un olític final al barri del Raval de pau del Camp”. Quarhis, época queològica a la ciutat”. Quarhis, (1833-1844). Estrategias empre-
metre documentar dibuixos i signatures que havien rents punts del tram que comunicaven l’interior dels patrimonio arcano”, Ebre 38, Barcelona: estudi de les res- II, núm.2. Barcelona, museu época II, núm.2. Barcelona. sariales en la modernización de 
deixat els ocupants del refugi. núm.2, pàg. 181-202. tes trobades al carrer Reina d’Història de la Ciutat, Institut museu d’Història de la Ciutat, un distrito industrial”. Revista de 
passadissos amb la superfície exterior,  tots ells 
El túnel que va des de l’entrada pel carrer Vistalegre Amàlia”. Quarhis, época II. de Cultura, pàg. 180-181 Institut de Cultura, pàg. 153- Historia Industrial.  núm. 28. Any 
excavats al subsòl, de forma quadrangular i alguns num.2. Barcelona. museu 171. xIV, pàg. 157-185.
fins, suposadament, a l’entrada pel carrer Aurora reforçats amb murs de maons.  d’Història de la Ciutat, piera, J. 2007: Memòria de la in-
era d’uns 2 m d’amplada per facilitar la circulació a Un cop acabada la Guerra Civil els refugis es van Institut de Cultura, pàg.24-35. tervenció arqueològica a l’Illa d’en Roig i Buxó, J; Roig i Deulo-
l’interior. A l’inici del túnel hi havia un pilar central Robador. 17 de març de 2005-3 de feu, A. 1993: El sistema de drenat-
abandonar i van perdre la seva funcionalitat. Alguns febrer de 2006. (Inèdita) ge d’un fossat urbà del segle XIV: 
13.  que suportava la coberta. En tot aquest tram hi ha- es van enderrocar, uns altres es van segellar amb la sínia de catúfols. IV Came, 
BeSolí, A. 2004, pàg. 188-189. via bancs continus d’obra amb revestiment a banda terra i altres es van aprofitar amb diferents finalitats tomo III.1993, pàg. 749-754. 
64  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 65
DaDES DE la intErvEnció CARRER DE RIpOLL, 25 blerta per un nivell de graves (UE 111). sobre aquest 90 i, per sobre, s’hi construirà un paviment de calç 
nivell es va construir una estructura de combustió (UE 82) que es pot datar, segons les monedes que 
Ubicació: 
Carrer de Ripoll, 25; 
Carrer dels Capellans, CARRER DELs CApELLANs, 10-16 (UE 94) que es va revestir per un gran nivell d’argiles es van trobar, al tercer quart del segle XIII. sobre 
(UE 100). Un cop construïda l’estructura de combus- d’aquest paviment, se’n va construir un altre també 
10-16 tió, es va edificar un mur (UE 73) que tancarà aquesta de calç (UE 72) datat a finals del segle XIII o principis 
Dates: 
19 de novembre- part de l’estança per la seva zona est. Només es va del XIV. superposat a aquests estrats es trobava un 
21 de desembre 2007, documentar un nivell d’ús (UE 93) que podria funcio- nivell d’ús del segle XV o posterior. La seqüència 
gener-març de 2008 nar amb l’estructura de combustió i amb el mur (UE estratigràfica indica que en algun moment anterior 
tipus: 73). Aquest nivell (UE 93) es podria datar al segle XIII al segle XX i posterior al XV es va construir una nova 
Preventiva
codi MUHBa: o posterior. Tant aquest nivell com el mur (UE 73) i un entrada i un altre mur (UE 57) al límit nord. En aquest 
094/07 arc de dovelles (UE 19) datat a mitjan segle XIII podri- moment, l’habitació presentaria dos nivells ben dife-
Motiu: en haver funcionat al mateix temps que l’estructura renciats: la zona est i la zona oest. Les parts baixes 
Rehabilitació i adequació 
de l’edifici de combustió de la que desconeixem el moment de de les parets de la zona oest van ser folrades amb 
Promotor: construcció però que, a partir de les dades de les que un enlluït de calç (UE 66). Es va trobar una xemene-
Associació Ca la Dona disposem, sembla que va ser utilitzada entre finals ia a l’angle nord-oest i una graella a l’obertura sud 
Empresa adjudicatària: del segle XI i el tercer quart del XIII. Posteriorment, que devien funcionar al mateix temps. La presència 
Conveni: Fundació Bosch 
i Gimpera / Universitat de l’estructura de combustió serà amortitzada per la UE d’aquest conjunt d’elements indica un ús de tipus 
Barcelona-Associació Ca 
la Dona CRONOLOGIA: segle I aC-segle XX. val i va anar transformant el seu ús i funció fins visió general de l’habitación a 
Direcció tècnica: 
Catalina Mas i Gisela Ripoll PARAULEs CLAU: suburbi. sitges. Aqüeducte romà. arribar als nostres dies. La documentació històrica amb les fosses i canalitzacions 
excavades. 
(UB) Estructura combustió. Forn de pa medieval. i els treballs arqueològics han permès endinsar-se 
Equip: en la transformació d’aquest edifici. 
ARQUEÒLOGA TÈCNICA: 1
M. J. Rivas 1. introducció
EsTUDIANTs (UB): L’edifici està situat al centre de Barcelona, en una 2. la intervenció arqueològica de ripoll, 25 
B. Biete, s. Criado, àrea on el poblament es remunta a les primeres en 2007-2008
A. Cuyàs, H. Crowdrey, èpoques de l’antiga ciutat històrica. Es troba a l’ex- A la tardor de 2007 es va iniciar la primera fase de 
A. González, A. Maimir, 
N. Manzanares i I. Pons terior del recinte romà, en una zona molt afectada l’excavació –al subsòl i paraments- de les zones de 
AUXILIARs: pel creixement urbà de l’època medieval. l’edifici afectades per l’avantprojecte: l’accés de la 
P. Naval, A. Moreno i La finca se situa en una illa delimitada al nord per la façana posterior i la instal·lació del fossat de l’as-
A. de Villalba, P. Coleto i 
A. Ramírez plaça Duran i Bas, a l’est pel carrer Ripoll, al sud per censor i els lavabos. La intervenció tingué lloc en 
aixecament planimetria: la plaça Isidre Nonell i a l’oest pel carrer Capellans. tres habitacions de la planta baixa i un passadís que 
C. Mas, MJ. Rivas i M. Valls Els accessos a la finca des de l’exterior només es comunica el celobert amb la resta del cos de l’edifici. 
Digitalització de plànols: troben al carrer Ripoll, on s’obre l’escala de veïns. Es va dur a terme el repicat i estudi de les parets i el 
C. Mas, MJ. Rivas i M. Valls
fotografia: A la part posterior de l’edifici, al carrer Capellans, seguiment i rebaix manual de les terres de dues de 
J. sans un tancament alt delimita el jardí penjant. les habitacions.
Estudis diversos: La zona és arqueològicament poc coneguda excepte A l’habitació A es va documentar un nivell d’ocupa-
Inventari de materials: C. 
Mas i A. Gómez (UAB) pel que fa a les intervencions dutes a terme al car- ció (UE 41) que es pot datar entre els segles IX i X. 
restauració de materials: rer dels Arcs núm. 5, motivades per unes obres al Retallant aquest nivell es van trobar una sèrie de 
L. Fernández Berengué Col·legi d’Arquitectes on es va localitzar una àrea sitges i fosses que van ser amortitzades els segles 
Estudi de fauna: sepulcral que conservava els fonaments d’un mau- X o XI. Les parets d’aquesta estança van ser cons-
s. Valenzuela (UB)
Dibuix dels materials soleu funerari quadrangular datat al segle I dC que truïdes posteriorment ja que totes elles es recolzen 
arqueològics: va estar en ús, al menys, fins a finals del segle V i directament a la cambra UE 41 i també a algunes 
C. Mas, MJ. Rivas, B. Biete, principis del VI (GranadoS  I puIG, 1993a). de les sitges documentades. Posteriorment es va 
s. Criado, A. Cuyàs, 
H. Crowdrey, A. González, El Pla de la seu o de la Catedral va ser objecte el construir un sistema de canalitzacions i aigües 
A. Maimir, N. Manzanares 1989 d’una gran excavació d’uns 5.000 m2, que va brutes que potser data del segle XVIII, així com una 
i I. Pons. permetre conèixer el creixement suburbial de Bar- estructura que possiblement va servir per construir 
cino des de la seva fundació fins a l’adequació de la i suportar un sostre de fusta. La seqüència estrati- Planta de l’habitació a 
zona, a mitjan segle XX. gràfica queda completada quan es diposita l’estrat al finalitzar la intervenció.
Els autors de l’estudi de la intervenció no han pogut que conformarà el nivell d’ús ja del segle XX.
aportar arguments sobre una possible organització A la següent estança excavada, denominada habitació 
urbana del Pla de la seu anterior al segle X2, ex- B, l’aparició d’estructures i de materials arqueològics 
cepte pel que fa als elements d’època romana i de diversos va permetre aproximar-nos a la transforma-
l’antiguitat tardana (BlaSCo et alii, 1992). El paisatge ció d’aquest espai durant un període de temps molt 
devia ser similar al de la zona dels Arcs Antics: dilatat: des d’època romana fins el segle XX. L’estruc-
eminentment rural amb construccions de caràcter tura més antiga documentada van ser les restes del 
perible i amb les primeres estructures que naixien pilar de l’aqüeducte ubicades a la cantonada sud-
al costat de l’aqüeducte. oest de l’habitació així com l’estructura UE 110, que 
També són molt interessants els treballs duts a ter- podria respondre a un nivell de construcció. A una 
1.
La base per a la redacció me per O. Granados y F. Puig quan es va desmuntar, fase més tardana semblen correspondre a una sèrie 
d’aquest text es troba a la el 1988, l’edifici medieval i modern del carrer Duran de murs (UE 76, 77 i 78) que probablement delimiten 
memòria de la intervenció i Bas, 12 i 14, davant de la Fundació Balmesiana, que l’estança en un moment posterior a la construcció de 
arqueològica lliurada el 
maig de 2008, m   r , va comportar la localització d’uns 20 m de longitud l’aqüeducte. És encara prematur avançar una crono-
aS I Ipoll
2008. Per a la documentació de quatre arcs de l’aqüeducte i els seus correspo- logia per a aquesta fase tenint en compte l’estat actu-
històrica i arquitectònica són nents pilars i obertures reblertes. Aquesta edificació al dels treballs, ara bé, amb tota seguretat ha de ser 
fonamentals VeCluS, 2002 i va ser utilitzada com a mitgera entre els edificis situ- posterior al moment en que l’aqüeducte cau en de-
rahola I CorTellaro, 2007.
ats als números 14 i 16 del carrer ja durant el segle sús. En la primera fase documentada, els  murs (UE 
2.  XI  (GranadoS I puIG, 1993b; GranadoS, s/d). 76 i 78) semblen haver estat seccionats parcialment 
Alguns investigadors En aquest paisatge suburbial s’ubica l’edifici del així com la cimentació de l’aqüeducte. Posteriorment 
creuen que la seva ocupació 
podria remuntar-se al segle carrer Ripoll, 25 que va utilitzar l’aqüeducte com a es va documentar una capa d’argiles que es va re-
IX, cf. GranadoS, 1984. parament o façana, i que va néixer en època medie- tallar d’una forma més o menys circular i va ser re-
66  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 67
Habitació B al finalitzar la alçat de la paret oest de 
intervenció. al fons, pilar i l’habitació c. cara sud de l’arc 
obertura cegada de l’aqüe- cec UE 19 i el pou UE 63.
ducte; davant d’aquest es 
troba l’estructura de combus-
tió UE 94. 
industrial d’aquest sector adossat a l’aqüeducte. A la < arcs. A l’altell de la primera planta, a la paret nord pous per buscar aigua a la capa freàtica, com s’ob-
zona est de l’habitació, s’ha documentat un nivell d’ús Planta de l’habitació B al 
finalitzar la intervenció. que delimita la finca, s’observa en secció el specus serva en el teixit medieval de tota la ciutat.5 Alguns 
que ha estat datat al segle XVIII. L’última fase d’ocu- o caixa del canal d’aigua. autors, suggereixen que molt a finals del segle X, 
pació correspon al segle XX. L’estudi, tant de l’alçat com del tancament de la llum Barcelona comenta a recuperar-se econòmicament. 
A l’habitació C, adossada cap el sud a l’estança B, 4. 
m   r , 1977: 271, afirmen de l’obertura, del pilar localitzat, permet avançar en La intensificació de la activitat comercial també 
ayer I odà
es van documentar al menys tres arcs de mig punt que l’aqüeducte va seguir pro- el coneixement d’aquesta construcció durant l’època va poder ser el motor del desenvolupament de les 
construïts amb dovelles de pedra així com l’arrenca- veint d’aigua a Barcelona fins al medieval. El pilar es conserva tant en fonamentació “vila” noves que es van anar configurant al voltant 
da d’un quart a l’extrem est de la paret nord al punt segle x, seguint a VolTeS Bou. com en alçat, però devia ser de planta quadrada, de la ciutat als punts amb més moviment (BankS, 
on devia néixer l’arc que es va tallar pel pou pos- 5.  similar als que es van trobar a la mitgera de Duran i 1984, 1985). Durant els segles XII i XIII,  el creixe-
terior. Al segle XIII, aquests arcs devien definir uns No serà fins a mitjan segle XIV Bas  o als excavats davant de la porta nord de la mu- ment demogràfic va comportar una densificació im-
espais amb funcions precises, encara que és d’hora quan es comencen a organitzar ralla romana. Encara que l’excavació no ha permès portant del teixit urbà. La intensa activitat mercantil, 
per pronunciar-se. les fonts públiques. datar el moment de construcció de l’aqüeducte, una comercial, industrial i artesanal provocada per la 
La seqüència cronològica del parament nord és 6.  trinxera talla els fonaments i sembla que tot indica política de Jaume I, va afavorir un desenvolupament 
interessant ja que se sap que el mur i l’arc van ser El Dr. Banks ens ha proporcio- que el robatori i desmuntatge de part del pilar és més gran de la zona dels “Arcs Antics”.
construïts al segle XIII i que l’arc es va cegar posteri- nat gran part de la informació 
textual sobre els forns de la d’època medieval i correspon al moment en que va Ara per ara és difícil conèixer el parcel·lari d’època 
orment. La ceràmica que s’hi va trobar sembla situar Barcelona medieval i li agraïm. ser construïda l’estructura de combustió (UE 94). medieval, però gràcies a diferents documents i es-
aquest tancament entre finals del segle XVI i finals del Veure sobre els forns coneguts Anteriorment s’ha fet esment de l’excavació que es va tudis de diversos investigadors, se sap que la finca 
XVII. També posteriorment es va construir el pou i, en- textualment: orTí GoST. sobre la fer a finals dels anys 1980 a l’Avinguda de la Catedral de Ripoll 25 és la suma de vàries propietats que van 
cara que no hi ha elements per datar-lo, sabem que és distribució dels forns el planell 
C  C , encara que els i que va posar al descobert tres dels pilars de l’aqüe- passar per diverses mans i usos. 
arreraS andI
posterior al tancament de l’arc perquè el talla. És pos- autors no es posen d’acord so- ducte amb les següents característiques: planta qua- Un dels aspectes més interessants que ofereix la 
sible que la seva construcció estigui relacionada amb bre algunes localitzacions, com drada de 2 x 2 m, amb una llum de 3 m i construïts en documentació medieval i moderna es detecta en 
les reformes realitzades a l’edifici durant el segle XVIII. és el cas del forn de pa de Ri-
poll; sobre el pa en la Barcelona opus caementicium de pedra petita i morter directa- el nom del propi carrer que té el seu origen en la 
gòtica: VInyoleS, 1994. ment sobre les argiles del terreny. L’arrasament dels nomenclatura anterior: “carrer del forn de Ripoll” 
3. Els resultats arqueològics, la seva interpretació pilars en aquest sector de la Plaça Nova, pot ser el re- (CarreraS CandI, s/d: 874). Aquesta designació testi-
i la seva relació amb el suburbium de Barcelona 7.  sultat de les remodelacions i destruccions que va pa- monia l’existència en aquest carrer d’un forn de pa6 
Texts i arqueologia situen a finals del segle X el ACA Reial Patrimoni, Batllia 
General de Catalunya, Registre tir tota la zona els segles XIV i el XVI, moment en que avalada per tota una sèrie de documents que van 
creixement de diferents aglomeracions a l’entorn de 124 (Classe 2ª Ac 8), fol. 48v- es va procedir a la destrucció de les construccions de des d’època medieval a l’època moderna. En des-
Barcelona (BankS, 1985). A la zona que ens ocupa es 49r. El document es refereix l’exterior de la muralla (BlaSCo et alii, 1992: 65-66 i taquen dos: un de finals del segle XI, del 10947, i un 
va començar a organitzar i vertebrar el burg o “vila al forn que passa a mans del 
Monestir de Ripoll. 105-107). sembla que les dimensions dels pilars altre de principis del XII, del 1108.8 
nova dels Arcs Antics”, amb un caràcter eminent- trobats a la Plaça Nova són diferents dels localitzats si bé les fonts textuals, fins a finals del segle XIII es 
ment rural però marcat per la presència del que els 8.  a Duran i Bas, que mesuren entre 1,55 i 1,60 m de refereixen a un furnum de Archibus, a partir d’inicis 
textos anomenen “archos anticos”, és a dir, els arcs ACA Reial Patrimoni, Batllia Ge- costat i 4,10 m d’alçada; els carreus tenen 0,90 m del segle XV sempre es fa esment del forn (o forns) 
de l’aqüeducte romà. Els “Arcs Antics” estaven deli- neral de Catalunya, Registre 124 
(Classe 2ª Ac 8), fol. 49r-49v. d’ample, els arcs de mig punt 3,40 m de llum i han de Ripoll9 i fins i tot prenen com a referència topo-
mitats en l’època medieval per una sèrie de camins gran estructura monumental dels pilars i arcs de estat construïts en opus vitatum o opus certum gràfica el carrer Copons, situat davant de la finca en 
que comunicaven els diferents burgs i per la riera l’aqüeducte. Així, a poc a poc, l’aqüeducte va servir 9.  (GranadoS, s/d). sentit transversal. 
del Torrent de l’Olla que baixava des de Collserola com a mitgera dels diferents edificis tal i com s’ob- La investigació en els arxius de 
santa Maria del Pi ha estat duta La troballa de diverses sitges a l’habitació A, en ús L’existència de tota aquesta documentació, que tot i 
convertint-se en la riera del Merdançar prop del serva a la plaça Duran i Bas. El traçat, una mica a terme pel Dr. s. Claramunt durant els segles X i XI, indica la lenta transformació que no està demostrat sembla referir-se a aquesta 
burg del Mercadal, nascut a partir del segle X com a esbiaixat i en sentit nord-est-sud-oest del carrer (UB), a qui agraïm els seus del paisatge en tota la zona, vertebrat  probablement finca, obliga a relacionar aquests textos amb les 
3.  un gran mercat prop de la porta est de la ciutat3. A de les Magdalenes i de N. Amargós, són reflex de la suggeriments i observacions. amb petites construccions de pedra, algunes caba- restes excavades prop de l’aqüeducte. Tal i com s’ha 
Veure els mapes publicats el aquesta riera també se li donava el nom de riera de fossilització de l’aqüeducte. Els documents esmenten l’exis-
tència de nombrosos pobres que nes i coberts, així com corrals i horts. explicat, als treballs realitzats a l’habitació B, jun-
2006 per l’equip d’investigació sant Joan perquè passava prop del conjunt de sant La intervenció arqueològica ha permès documentar es refugiaven als porxos dels Tot sembla indicar, com també suggereixen les fonts tament amb les restes del pilar de l’aqüeducte, es 
[contra]taedium, coordinat per Joan de Jerusalem i de la font de sant Joan. un dels pilars de l’aqüeducte fins el seu nivell de fo- forns de Ripoll. Això fa suposar textuals, que a partir del segle XI, els terrenys més va localitzar una important estructura de combustió 
la Dra. T. Vinyoles (UB), a www.
ub.edu/contrataedium/taedium. Les petites o grans construccions que van anar con- namentació, que ja era conegut per la cara oest. al Dr. Claramunt que van existir 
diversos forns als terrenys propers a les restes de l’aqüeducte comencen a (UE 94) que suggereix que es podria tractar d’un 
htm, especialment “La Barcelo- figurant el tramat urbà d’aquesta zona suburbial, A la finca de Ripoll 25, es conserva a la planta baixa situats entre el carrer Ripoll i urbanitzar-se. Això va implicar que l’aqüeducte que- dels forns esmentats als texts.
na medieval”. varen trobar el suport perfecte per construir en la un altre pilar i, als pisos superiors, part d’un dels l’aqüeducte. dés desafectat4, i alhora que es comencessin a cavar Es fa difícil pel moment i pel poc espai excavat di-
68  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 69
mensionar tot el problema d’aquesta estructura de necessari tenir en compte que, pel moment, l’ex- DaDES DE la intErvEnció
combustió. No obstant, creiem necessari esbossar cavació no ha proporcionat moltes dades sobre la CARRER DE sANt HONORAt, 10 
Ubicació: 
algunes de les reflexions i conclusions preliminars complexa trajectòria que va patir l’edifici a partir de Carrer sant Honorat, 10
resultat d’una primera aproximació. llavors. se sap de l’existència d’un hostal conegut Dates: 
L’estructura de combustió d’aproximadament un me- amb els noms d’Hostal o Alberg d’en Garcia i antic 18 d’agost-30 de setembre 
tre de diàmetre (UE 94), conserva una base circular Hostal del Lleó i per tant, devien seguir estant en ús de 2008
tipus: 
formada per pedres i folrada per grans fragments de els esmentats arcs de mig punt. Preventiva
teula disposats regularment i recoberts per argiles Els “Estudis Generals” (scoles maiors o Pedagogi- codi MUHBa: 
formant un con. Al centre van aparèixer restes de car- um), en època baix medieval, i potser ja des de l’any 100/08 
Motiu:  
bons (UE 93). Aquesta estructura estava associada a 1431, van estar ubicats probablement a una part Adequació dels locals de la 
un nivell d’argiles cremades (vermelles), amb restes de la finca (VeCluS, 2002). Es documenta així una de planta baixa d’un sector del 
de carbons que suggereixen que tot l’espai excavat les primeres seus de l’antiga universitat medieval Palau de la Generalitat per 
prop de l’aqüeducte va servir com una única superfí- de Barcelona, que depenia directament del govern a espais de premsa, oficines 
generals i sala tècnica 
cie. Resulta temptador associar aquesta estructura de la ciutat però que va quedar sota la direcció del d’instal·lacions.
de combustió amb el forn dels texts, el furnus Ripo- bisbat al fusionar-se amb l’escola catedralícia. si Promotor: 
llensis, encara que, per arribar a unes conclusions realment els “Estudis Generals” estaven  a Ripoll Departament de la 
Presidència-Generalitat 
més definitives, caldrà ser prudents i esperar el final 25, ocuparien segurament alguns dels espais dotats de Catalunya
de l’excavació. En qualsevol cas, si així fos, s’hauria d’arcs de mig punt, així com el primer cos de fàbrica Empresa adjudicatària: 
de trobar una manera de cobrir la superfície d’argiles al fons del pas pel carreró sud, proveït de portes ce- Arqueolític Terrasub, sL CRONOLOGIA: segle I aC; segles V-VII; segles XIII-
destinada a col·locar les fogasses de pa per coure i gades construïdes amb arcs  escarsers. Direcció tècnica: 
Xavier Aguelo Mas XIV; segle XVI.
l’estructura de combustió. És molt probable que tota Diferents elements arquitectònics recuperats a fotografia: PARAULEs CLAU: Domus. sitges. Call. Palau 
l’habitació, definida al sector oest de l’habitació B, es l’edifici semblen suggerir la localització d’una an- Xavier Aguelo Mas de la Generalitat.
fes servir com a cambra de combustió i que els murs tiga llotja o galeria renaixentista però les continues 
fossin el límit d’aquesta. Ara bé, no existeixen ele- remodelacions desfiguren el veritable aspecte i fun- Tot i que la zona de treball estava molt afectada per 
ments per fer una proposta de la coberta. ció de l’edifici en cada època. diverses remocions del terreny per la construcció i 
Una dada d’interès ens la proporcionen les mone- Encara que es desconeixen les ubicacions concretes les successives modificacions i reformes del Palau 
des, gairebé totes flors d’encuny de Jaume I que, de cadascun d’aquests llocs, sempre s’han relacio- de la Generalitat, en el decurs dels treballs es van 
inserides en dos nivells d’argamassa, cobrien pràc- nat els arcs de l’aqüeducte, el forn de Ripoll, l’Hos- localitzar diverses restes que van des de l’època 
ticament tota la superfície. Aquestes monedes ava- tal del Lleó, el d’en Garcia i la seu dels “Estudis fundacional de la ciutat fins a les fases prèvies a la 
len la inutilització i el segellament de l’estructura Generals” ( VeCluS, 2002; rahola I CorTellaro, 2007). construcció del Palau.
de combustió al tercer quart del segle XIII, gràcies a sembla que les obres de finals del XVII principis del D’acord amb la memòria presentada per l’arqueòleg 
les monedes aparegudes a les UE 72 i 82. XVIII van ser importants per la nova configuració i director, en les diferents sales on es va intervenir 
Per tant, el conjunt de dades analitzades de forma compartimentació de l’edifici i, per tant, en tots els es va documentar un possible nivell de circulació 
preliminar sembla que indiqui que aquest espai dotat àmbits en que s’ha intervingut. També és important d’època fundacional de la ciutat (segle I aC), relacio-
de l’estructura de combustió podria ser el forn de pa el fet que els diversos pisos han estat ocupats de nat amb el nivell geològic de base del turó del Mons 
de Ripoll que els texts mencionen. si és així, el forn, forma continua al llarg de tot el segle XIX fins avui. gerra de ceràmica comuna. Tàber. Aquests nivells es presenten en una cota 
segons la seqüència estratigràfica, va estar en ús L’abundant material ceràmic trobat mostra aquesta Possible ritus fundacional. prou alta i indiquen que aquesta zona de la ciutat, 
fins a finals del segle XIII, i encara que no hi ha argu- intensitat d’ocupació i aquests diferents moments almenys en diferents parts, no presenta pràctica-
ments per proposar una data d’inici per al seu fun- de remodelació del conjunt arquitectònic, canviant ment estratigrafia. Diverses estructures negatives  i 
cionament, com ja s’ha dit els documents textuals el radicalment l’ús i la funció originals de l’edifici. són diversos murs retallen aquests nivells.
situen molt a la fi del segle XI. Tot permet relacionar molt significatius els paquets de farciment d’ani- Apareixen alguns murs corresponents possiblement 
el forn amb la sèrie d’arcs de mig punt distribuïts a la vellament amb abundants materials de finals del a una domus de datació imprecisa tot i haver-se 
planta baixa de l’edifici, relativament ben conservats i segle XIX i principis del XX. pogut documentar dos nivells de circulació datats al 
construïts amb dovelles de la pedrera de Montjuïc. segle V i VII dC.
L’estructura de combustió queda segellada entre Catalina Mas i Gisela Ripoll Ja a l’Edat Mitjana, en un moment històric en que 
finals del segle XIII i principis del XIV. Tanmateix, és aquest espai està integrat dins el Call, hi ha diver-
ses sitges que, per tipologia constructiva (en pedra) 
són de factura similar a les localitzades, l’any 2003, 
BiBliOgrafia en la intervenció que es va realitzar al número 3 del 
carrer de sant Honorat i que, segons la documen-
Veclus, 2002: Estudi històrico-ar- Banks, ph. 1985: “Burgus, Granados, O. 1984: “La prime- mas C; Ripoll, G. 2008: Inter- Vinyoles, T. 1994: “El menjar tació existent, es van amortitzar al segle XIII. També 
quitectònic de la finca núm. 25 del suburbium and Villanova: the ra fortificación de la colonia Bar- venció arqueològica al carrer de a la Barcelona gòtica: necessitat 
carrer Ripoll de Barcelona, Veclus, Extramural Growth of Barcelo- cino”, Blagg, J. i Keay, s. (ed.), Ripoll, 25 / carrer dels Capellans, primària i ritus social” dins es van localitzar i documentar diverses estructures 
sL, Barcelona (Inèdit). na before a.d. 1200”, Actes del II papers in Iberian Archaeology, 10-16 [Districte de Ciutat Vella, Vvaa, Del rebost a la taula. Cuina muràries amb una cronologia entre el segle XIV i el 
Congrés d’Història del Pla de Barce- British Archaeological Repports, Barcelona], Barcelona. (Inèdita) i menjar a la Barcelona gòtica, XVI, és a dir, entre el moment d’amortització de les 
Rahola, V; Cortellaro, s. lona, vol. 2, Barcelona, int. s., 193, Oxford, pàg. 264-295 museu d’Història de la Ciutat, sitges i la construcció d’aquest sector del Palau. 
2007: “L’aqüeducte romà de pàg. 107-133. Mayer, m; Rodà, I. 1977: “El Barcelona, Electa i Ajuntament 
Ripoll 25, Barcelona”, Quaderns Granados, O; puig, F. 1993a: abastecimiento de aguas de la de Barcelona, pàg. 19-29. Finalment, el director de la intervenció apunta la 
d’Arquitectura i Urbanisme, 255, Blasco, m. et alii. 1992: L’avin- “Carrer dels Arcs”, època Barcelona romana. Reconstruc- hipòtesi que hi hagués la traça d’un antic carrer, 
tardor, Barcelona, pàg. 86-93. guda de la Catedral; de l’ager de la romana-Antiguitat tardana. ción de su trazado”, Segovia y la Voltes Bou, p. 1967: Historia del també d’època baix medieval, perpendicular al car-
colònia de Barcino a la Vilanova Campanyes 1982-1989, Col- arqueología romana. Universitat abastecimiento de agua en Barcelo-
Banks, ph. 1984: “the Roman dels Arcs, Barcelona. lecció d’anuaris d’intervencions de Barcelona, publicaciones na, Barcelona, sociedad Gene- rer sant Honorat, a partir de les estructures  loca-
Inheritance and topographical arqueològiques a Catalunya, 1, Eventuales, 27, Barcelona, ral de Aguas de Barcelona. litzades que lliguen amb alguna de les trobades al 
transitions in Early medieval Carreras candi, f. s/d: Direcció General del patrimoni pàg. 265-277. Palau l’any 1907.
Barcelona”, Blagg, J. i Keay, s. Geografia general de Catalunya. Cultural, servei d’Arqueologia, 
(ed.), papers in Iberian Archa- Ciutat de Barcelona, Barcelona. Barcelona, pàg. 108-109. Ortí Gost, p. 2000: “Renda i 
eology, British Archaeological fiscalitat en una ciutat medie-
Repports, int. s., 193, Oxford, Granados, O. s/d: De l’aqüeduc- Granados, O; puig, F. 1993b: val: Barcelona, segles xii-xiv”, 
pàg. 600-634. te romà als pous de Montcada. La “Aqüeducte romà”, època Anuari d’estudis medievals, 41, 
conducció de l’aigua a Barcelona, romana – Antiguitat tardana. Barcelona, CsIC, Institució milà 
museu d’Història de la Ciutat, Campanyes 1982-1989, Col- i Fontanals, especialment el ca-
Itineraris, Barcelona (fullet). lecció d’anuaris d’intervencions pítol: “Els forns”, pàg. 201-244.
arqueològiques a Catalunya, 1, 
Direcció General del patrimoni 
Cultural, servei d’Arqueologia, Mur UE1051 de la casa 
Barcelona, pàg. 108. romana.
70  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 71
DaDES DE la intErvEnció CARRER DE descripció de les tasques arqueològiques realitzades. DaDES DE la intErvEnció
D’aquesta manera es considerà que podria ser més CARRER DE sANt 
Ubicació: Ubicació: 
Carrer de sant Pere Mitjà, sANt pERE entenedor i es podrien establir els lligams entre l’es- Carrer de sant Pere Mitjà, 
20; Carrer de sant Pere tudi arquitectònic efectuat en superfície, es a dir, de 81-87 pERE mItJÀ, 81-87
Més Baix, 35  cota zero amunt, i l’excavació del subsòl essent, així, Dates: 
Dates: 
Març-abril de 2008 mItJÀ, 20 ambdues recerques complementàries. L’estudi docu- Maig-juny 2008
tipus: 
tipus: mental sobre l’evolució de la propietat de les finques Preventiva
Preventiva
codi MUHBa: CARRER DE aporta l’explicació a la peculiar parcel·lació de les ma- codi MUHBa: 
teixes. Entre els segles XVII i XX foren subdividides, 047/08
020/08 Motiu: 
Motiu:  unificades i tornades a subdividir diverses vegades, Construcció edifici de nova 
Remodelació de la finca per sANt pERE sense oblidar tampoc que les cases originals foren planta
la construcció d’habitatges soterrades, degut a fets d’armes i reformades en fun- Promotor: 
que comportà una actuació 
al subsòl i realització d’un mÉs BAIx, 35 ció dels interessos dels diferents propietaris. Les tas- REGEsA (societat 
Urbanística Metropolitana 
fossat per a un ascensor ques arqueològiques realitzades amb l’ajut de l’estudi de Rehabilitació i Gestió sA)
Promotor: històric, documental i arquitectònic, van permetre Empresa adjudicatària: 
PEBER, sL resseguir l’evolució de les finques. Cal assenyalar que ArqueoCat, sL
Empresa adjudicatària: Direcció tècnica: 
TEA Difusió Cultural, sL en la intervenció arqueològica no es va trobar cap evi- Noemí Nebot Pich
Direcció tècnica: dència d’estructures baix medievals, únicament es Equip: 
Júlia Miquel i López CRONOLOGIA: segles XIII-XX. van poder constatar remocions diverses del terreny i TÈCNICs DE sUPORT: Detall longitudinal del mur 
fotografia: successius reompliments que van permetre recupe- Emili Revilla, Fernando 
Júlia Miquel i López PARAULEs CLAU: Barri de sant Pere. Estratigrafia documentat.
Boullosa 
baix medieval. Estructures modernes. rar força material ceràmic dels segles XIII i XIV, bàsi- OFICIALs: 
cament es tracta de fragments de servei de taula de- Lluís Casademont, Anna 
L’obra prevista comportava l’afectació del subsòl corada en verd, morat i manganès. Aquest fet que Martí, Cayetana Gomis, 
César Torrecillas
per a la realització de diverses sabates i riostes, així podria traduir-se en  una ocupació durant aquest pe- aixecament planimetria: 
com un fossat per construir un ascensor. El projecte ríode històric, no es va poder constatar amb la docu- Fernando Bollousa, Emili 
d’intervenció arqueològica es va plantejar inicialment mentació d’elements constructius. D’aquesta manera Revilla
en un dels sectors es trobaren, per una banda, les es- Digitalització de plànols: 
a l’espai que corresponia a dos cossos o estructures Ignasi Camps, Emili Revilla
del conjunt d’edificacions que conformen la parcel·la, tructures corresponents a dipòsits, fosses sèptiques i fotografia: 
amb façana al carrer de sant Pere Mitjà. canalitzacions soterrades, obrades amb maó lligat Noemí Nebot
En el moment d’iniciar l’actuació arqueològica ja amb morter de calç, amb una cronologia situada en- Dibuix dels materials 
arqueològics: 
s’havia procedit a enderrocar les mencionades edifi- torn el segle XIX, les quals s’assentaven directament Noemí Nebot
cacions, restant únicament l’espai semisoterrat sobre el terreny natural, que en aquest sector és tor- neteja, tractament i 
d’ambdós cossos,  que havien estat utilitzats com a turà i, per un altra les restes d’elements muraris amb consolidació d’objectes 
magatzem i muntacàrregues aprofitant el desnivell una cronologia anterior, probablement del segle XVIII, arqueològics: 
Àbac Conservació i Restau-
existent entre els carrers de sant Pere Mitjà i sant mostraven traces d’haver estat obliterats quan el sec- ració, sL i ArqueoCat, sL
Pere Més Baix. Prèviament a les tasques arqueolò- tor es convertí en un magatzem a partir de 1797. Quan 
giques la finca havia estat objecte d’un estudi històri- a l’altre sector, la intervenció fou molt més reduïda; 
co-documental per part de l’empresa Veclus, sL. Pre- únicament es realitzà un sondeig aprofitant que s’ha-
nent com a base l’esmentat estudi, es decidí adaptar via de construir un ascensor. Les estructures apare-
la nomenclatura emprada que dividia la finca en dife- gudes en la seva excavació ens parlaven possiblement 
vista general de les restes. rents estructures o cossos volumètrics de cara a la de les restes de l’edificació que fou reformada l’any 
1814, amb els dos murs detectats als perfils, més els 
serveis més moderns, com el clavegueró i la canalit-
zació de fibrociment.
En definitiva, i donat que l’enderroc de l’any 2006 
s’efectuà fins a cota de paviments, l’excavació va 
permetre documentar els diferents serveis soter-
rats (dipòsits, fosses sèptiques i canalitzacions), 
circumstància que permet completar l’estudi històric 
que va realitzar prèviament Veclus, sL. Així, doncs, 
l’excavació arqueològica va permetre documentar la 
continuïtat d’ocupació del solar des del segle XVI fins 
el moment del seu enderroc, l’any 2006, i estudiar els 
diversos usos dels espais que es corresponen amb 
la dinàmica que seguí el barri de sant Pere en època 
moderna i contemporània.
Júlia Miquel i López
CRONOLOGIA: segle XIII-XIX. subsòl. L’estratigrafia del solar era poc complexa 
BiBliOgrafia PARAULEs CLAU: Extraccions d’argila (segle XIII). i els nivells geològics es trobaven entre 0,40 i 0,60 
Balaguer, V. 1865: Las calles de Garcia Espuche, A; Guàrdia Sagarra Trias, F. 1996: Bar- Sobrequés Callicó, J. (Dir.) Veclus sl. 2006: Estudi històric Dipòsits (segle XVIII). m respecte el nivell del carrer actual.  Només va 
Barcelona, 2 volums. Barcelona. Bassols, m. 1986: Espai i societat celona, ciutat de transició (1848- 1993: Història de Barcelona. La i arquitectònic de la finca núm. 35 ser possible localitzar un mur anterior a l’edificació 
salvador manero. a la Barcelona pre-industrial. Barce- 1868). El projecte urbà a través dels ciutat a través del temps. Cartogra- del carrer de Sant Pere Més Baix Gran part de les restes localitzades corresponen a del segle XIX. La seva construcció la situem en un 
lona, Edicions de la magrana. treballs de l’arquitecte Miquel fía històrica. Barcelona, Ajunta- i núm. 20 de Sant Pere Mitjà de les fonamentacions dels murs interiors  d’un edifici moment posterior al segle XIII,  ja que talla el re-
Galera, M.; Roca, F.; Tarra- Garriga i Roca. Barcelona, Ins- ment de Barcelona i Enciclopè- Barcelona. (Inèdit)
gó, s. 1982: Atlas de Barcelona. Riba Arderiu, O. 1993: titut d’Estudis Catalans. Arxius dia Catalana. del segle XIX enderrocat abans de començar les bliment de dues estructures negatives datades  al 
Barcelona. Col·legi Oficial “Assaig sobre la geomorfologia de les seccions de Ciències, tasques arqueològiques. Les poques restes docu- segle XIII per la tipologia ceràmica documentada al 
d’Arquitectes de Catalunya. medieval de la ciutat vella de CxI. mentades i el grau d’arrasament que presentaven seu interior. Pel que fa a la funcionalitat d’aquestes 
Barcelona” Actes del III Congrés 
d’Història de Barcelona. Barcelo- fan pensar que la construcció d’aquest edifici devia estructures negatives (quatre en total), sembla que 
na. pàg. 171-174. malmetre bona part dels vestigis conservats al estaria relacionada amb l’extracció d’argila i que 
72  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 73
foren amortitzades en poc temps. Cal destacar  que i altres. 2008). Malgrat que tant la segona fase (mur) DaDES DE la intErvEnció
tots aquests retalls són coetanis i que han donat el com la tercera (dipòsits del segle XVIII) s’associen a CARRER DE VALLDONZELLA, 21
Ubicació: 
mateix tipus de material ceràmic associat. l’existència d’edificacions preexistents, no es dispo- Carrer de Valldonzella, 21; 
 Així doncs, si tenim en compte l’edifici del segle sa de dades per establir l’evolució històrica de dites Plaça de Joan Coromines. pLAçA DE JOAN COROmINEs
XIX, es poden diferenciar quatre fases d’utilització edificacions a conseqüència de l’enderroc realitzat  Antic Teatre de la Casa de 
de l’espai al solar del carrer sant Pere Mitjà, 81-87. al segle XIX. L’última fase correspondria a l’edifica- Caritat de Barcelona
Dates: 
Una primera fase al segle XIII que es correspondria ció del segle XIX. setembre-novembre de 
amb la realització dels quatre grans retalls per Un cop finalitzades les tasques arqueològiques i 2008
extracció d’argiles. Un segon moment, posterior amb els resultats obtinguts es fa necessari esperar tipus: 
Preventiva
al segle XIII, del  que només es va conservar l’únic a d’altres intervencions a la zona, de més enver- codi MUHBa: 
mur que s’ha pogut documentar. Per altra banda, en gadura que les dutes a terme fins el moment, que 102/08
una tercera fase trobaríem funcionant els diferents ajudin a contextualitzar i a comprendre millor els Motiu: 
dipòsits localitzats dels que podríem situar-ne la elements localitzats al solar. Obres d’ampliació del 
Centre de Cultura 
construcció al segle XVIII, gràcies al material cerà- Contemporània de 
mic associat. Aquestes estructures han d’associar- Noemí Nebot Barcelona
se a l’edifici que ocupava aquest solar abans del Promotor: 
Centre de Cultura 
segle XIX, i que està citat en fonts documentals (Bou Contemporània de 
Barcelona
Empresa adjudicatària: CRONOLOGIA: segles XVIII-XX. evidencies al terra i a les parets.  Ambdós espais 
ArqueoCat,sL
Direcció tècnica: PARAULEs CLAU: Casa Caritat. Canalitzacions. presentaven dos nivells de paviment de lloseta 
Josefa Huertas Arroyo, Zones de treball. Antic teatre. ceràmica de 15 x 30 cm, encara que la disposició 
David Prida Trujillo variava entre un nivell i l’altre. El paviment superior 
Equip:
AUXILIARs: Els treballs realitzats amb motiu de la remodelació ocupava tota l’àrea, a excepció d’una zona on es va 
Fernando Boullosa, Anna de l’antic teatre de la Casa de la Caritat per poder documentar un retall contemporani que estava ple 
Martí, Manuel saa ampliar les dependencies del Centre de Cultura de materials d’enderroc. El paviment més antic es-
aixecament planimetria: Contemporània de Barcelona (CCCB) s’estan desen- tava retallat per la rasa d’una canalització de plom i 
Ignasi Camps
Digitalització de plànols: volupant en diverses fases. Aquest article presenta d’una claveguera que funcionarien amb el paviment 
Ignasi Camps els resultats de les cales realitzades per tal de re- superior.
fotografia: fonamentar parcialment l’edifici actual i un rebaix Del moment de funcionament del paviment més 
Josefa Huertas, David Prida
Dibuix dels materials general al voltant dels 50 cm a fi d’igualar el nivell antic, es va documentar una altra porta que per-
arqueològics: de l’edifici amb la plaça de Joan Coromines. metria la sortida cap a l’oest, amortitzada a la fase 
Josefa Huertas Les tasques de seguiment i excavació en punts con- posterior. Així mateix, formant part del paviment, 
crets van permetre localitzar tot un seguit d’estruc- es van registrar diverses reparacions i encaixos al 
tures  de l’edifici actual i algunes anteriors. voltant d’una petita estructura circular conservada 
L’edifici està conformat per quatre àmbits: dos parcialment.
paral·lels a la plaça que no van presentar restes Aquest conjunt es recolzava en un petit àmbit  an-
significatives, i els dos paral·lels al carrer Valldon- terior conservat parcialment. A les fonamentacions 
zella, en els  que ens centrarem. D’una banda, es va es van recuperar materials arquitectònics aprofitats 
documentar tot el sistema de canalitzacions que re- de clares traces gòtiques, concretament tres mitges 
collien l’aigua, bàsicament pluvial, de l’edifici actual finestres. Aquest àmbit seria la part més antiga 
construït a inicis del segle XX. Aquest sistema esta- conservada, encara que es pot apreciar per les re-
va format per una gran conducció que discorria pel paracions que podria funcionar amb els àmbits pos-
centre de la nau del teatre i girava fins a desguassar teriors. Al seu interior es conservava una estructura 
al carrer de Valldonzella. Diversos brancals secun- de forma circular recoberta de lloseta ceràmica, 
daris recollien l’aigua a través de les parets perime- amb evidències d’haver estat en contacte amb foc. 
trals. Aquest sistema possiblement es va amortitzar A la vista de les diferents dades es pot interpretar 
amb les obres anteriors de remodelació del CCCB, ja que, de la fase anterior a l’edifici actual, la zona es-
que no presentava evidencies d’ús i estava colmatat tava ocupada per espais i zones relacionades amb 
parcialment per restes de neteja de formigó. l’activitat productiva sense que es pugui concretar 
La nau més propera a l’església va permetre la do- fins que finalitzin els treballs de recerca. són inte-
cumentació de dues riostes de l’edifici actual, que ressants les diverses reformes portades a terme en 
s’adossaven als pilars interiors. un període relativament curt de temps. Aquest fet 
Del moment anterior a les edificacions actuals, s’ha de relacionar amb  el desgast propi de l’activitat 
s’han recuperat estructures en els dos àmbits de la d’una zona de treball i amb la pobresa dels mate-
planta baixa del teatre. rials de construcció, queixa que es va recollint de 
Al punt més allunyat de l’església es va recuperar forma periòdica a les fonts escrites que parlen dels 
una canalització i les restes d’una fonamentació, projectes constructius.
vista d’un dels retalls un cop amb una orientació lleugerament diferent a l’edifici Històricament, els plànols consultats situen al sec-
realitzat el buidatge de terres BiBliOgrafia
de l’estructura. Es pot obser- actual, que no es van poder relacionar amb cap al- tor excavat diverses zones de pati (pati d’Anglada) 
var en el perfil les marques Aguelo  Mas, J; Huertas Bou, L.M; Caballé, F; Garcia Espuche, A. 1992:  tra estructura. També es van documentar diverses i petits àmbits  relacionats amb els dos forns que 
deixades per l’eina amb la que Arroyo, J; Puig Verdaguer, Gonzáles, R; Maspoch, M. “Canvis i permanències de fonamentacions de poca entitat. Totes elles estaven haurien ocupat l’espai de l’absis de l’actual església.
es va realitzar el buidatge de F. 2005: “santa Caterina de 2008: Estudi històrico-arquitectònic l’herència espacial medieval. excavades a un gran nivell de rebliment que es pot 
terres original. Barcelona: Assaig d’ocupació i previ de les finques núm. 81, De la ciutat de la Ribera a la 
evolució”, Quaderns d’Arqueologia 83, 85-87 de Sant Pere Mitjà de ciutat de la Rambla”, Història datar, per materials, al segle XVIII. Josefa Huertas
i Història de la ciutat de Barcelona, Barcelona. Barcelona, Veclus, sL. de Barcelona: El desplegament de La zona més propera a l’església presentava una 
Quarhis, època II, núm.1. la ciutat manufacturera (1714- ocupació més intensa com es pot veure als plànols 
Barcelona, museu d’Història, 1833), Volum 5, Barcelona, històrics del conjunt. La meitat  oriental de  la zona  
Institut de Cultura. Enciclopèdia catalana.
estava ocupada al sud per un gran àmbit  amb un 
pòrtic o passadís amb porta de comunicació entre 
els dos espais. Al límit oest del pòrtic es situaria 
una possible escala tal i com s’observa per les 
74  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 75
vista de la canalització amb CARRER DELs AGULLERs, 20 CARRER ANTIC DEL 
la zona de l’escenari del teatre FItxEs 
al fons. codi MUHBa: GUINARDó, 1-15
BREUs 081/08 CARRER DE MAsPONs 
Districte: 
Ciutat Vella i LABRós, 2-12 
Motiu de l’obra: 
Rebaix general pel canvi de paviment del local codi MUHBa: 
i una rasa de sanejament 123/08 
Promotor / Propietari: nom singular: 
Antonio Gálvez sesé Mas Guinardó
tipologia d’intervenció: Districte: 
Preventiva Horta-Guinardó
adjudicació: Motiu de l’obra:  
TEA Difusió Cultural sL Rehabilitació masia
(Direcció: Marina Bello López) Promotor / Propietari: 
Districte Horta-Guinardó / Ajuntament de Barcelona
resultat: tipologia d’intervenció: 
Els treballs arqueològics varen consistir en la realit- Prospecció
zació d’un sondeig que permetés recuperar l’estrati- adjudicació: 
grafia del lloc i la documentació d’un gran recipient Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni 
que s’havia localitzat sense control arqueològic. Les arqueològic i històric 
petites dimensions de la finca i problemes de segu- (Direcció: Didier Joly)
retat relacionats amb l’estabilitat de les estructures 
actuals no van permetre l’ampliació dels treballs. resultat: 
Es van documentar les restes d’un recipient ceràmic Es van realitzar diverses rases de sondeig amb la 
amb la superfície interior vidriada de tonalitats mar- finalitat de conèixer el subsòl i poder redactar, si es 
ronoses i d’una altra tenalla, també amb la superfície creia convenient, un projecte d’intervenció arqueolò-
interior vidriada verdosa. És possible que aquests gica del mas.
tipus de contenidors estiguessin relacionats amb Malgrat que la roca aflora molt a prop de la superfície, 
alguna activitat productiva vinculada a l’emmagat- es van documentar restes de diverses infraestructu-
zematge de líquids que possiblement es realitzés en res relacionades amb el mas (clavegueres i murets 
aquesta finca a finals del segle XIX o principis del XX. d’edificacions situades a l’exterior de l’edifici). Es va 
D’altra banda, es va documentar l’existència d’una documentar una base de morter amb un negatiu en 
estructura del segle XIX que podria tenir la funció de forma de creu, que es pot relacionar amb un possible 
cendrera, relacionada amb el moment de construcció anclatge de canó i que se situaria en època moderna.
de la finca.
Marina Bello López 
Paviment més antic. a la dreta CARRER D’ATAüLF, 11
es poden veure les restes del 
paviment superior i, a l’es- codi MUHBa: 
querra, la riosta de l’edifici 072/07 
actual. CARRER DELs ÀNGELs, 
Districte:  
1-7, 10-24 Ciutat Vella
CARRER DEL PEU DE LA Motiu de l’obra:  
Rehabilitació edifici
CREU, 1-25, 2-28 Promotor / Propietari: 
CARRER DE LA LLUNA, Contratas y Obras Empresa Constructora s.A.  
tipologia d’intervenció: 
1, 2B-4 Excavació
adjudicació: 
codi MUHBa: TEA Difusió Cultural sL 
146/06 (Direcció: Consuelo Forés López-David Torres 
nom singular: Rodríguez)
Tram Peu de la Creu
Districte: resultat:
Ciutat Vella En el decurs de la intervenció, iniciada el 2007 i amb 
Motiu de l’obra:  notables interrupcions, es van poder documentar 
Canalització xarxa elèctrica diverses estructures d’època romana, que van des del 
Promotor / Propietari: moment fundacional de la ciutat a l’alt imperi, fins a 
Foment de Ciutat Vella, sA / època tardana. De fet, l’edifici actual ja aprofita en la 
Ajuntament de Barcelona seva construcció un pany de muralla i el mur lateral 
tipologia d’intervenció: d’una torre de la muralla tardana fins a l’alçada de 
Control. Excavació l’entresol.
adjudicació: És en aquest context que es va poder documentar un 
Actium Patrimoni Cultural, sL nou tram de muralla i una claveguera que la creuava 
(Direcció: Estíbaliz Monguiló Cortés) des de l’interior de l’anomenat castellum. També a 
l’interior, es va localitzar el praefurnium d’una zona 
resultat: termal que havia ocupat aquest sector de la ciutat i un 
En els diferents trams de rasa on estaven fent el tram de mur, d’època alt imperial, del qual se’n con-
seguiment es van poder localitzar nombroses estruc- serven uns 3 m d’alçada.
tures corresponents a l’ordenació d’aquests carrers 
abans de les darreres reformes (eixamplaments de 
carrers i noves línies de façana). Les estructures 
documentades tenien cronologia diversa, des d’època 
medieval fins el segle XX.
BiBliOgrafia
Hernández-Gasch, J. 2004: Hernàndez-Gros, J.E; Mora,G; Vvaa. 1918: Les cases provincials 
Intervenció arqueològica al carrer Pouplana, x. 1990: Arquitectura de caritat i maternitat i expòsits de 
Valldonzella, 21- Plaça de Joan de Barcelona. Barcelona, Col·legi Barcelona. Anys 1802-1917. 
Colomines. Antic teatre-centre de cul- d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona.
tura contemporània de Barcelona. 
Actium patrimoni Cultural, sL.
(Inédita).
76  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 77
CARRER BERNAT BRANsI, 22 indret, fora del perímetre protegit per la muralla ro- AVINGUDA DE LEs CARRER D’EsPRONCEDA resultat:
mana, a partir, aproximadament, del segle X.  CARRER DE LA GRAVINA, 8 Es va documentar una de les entrades al refugi núm. 
CARRER MORATíN, 11, 13, 15 Els treballs, promoguts per l’empresa Aigües de Bar- DRAssANEs, 1 RONDA DE sANT MARTí codi MUHBa: 262 de la Guerra Civil espanyola que es va construir 
celona, sA, estaven destinats a substituir un tram de sota la plaça de Las Navas. El que es va poder ob-
codi MUHBa: canonada d’aigua potable. La rasa oberta a tal efecte, codi MUHBa: CARRER DE JOsEP sOLDEVILA 125/08 
Districte:  servar, abans d’haver d’interrompre els treballs per 
056/08 d’uns 27 m de longitud, tenia una amplada mitjana 097/08 PAssEIG DE LA VERNEDA problemes interns de l’empresa constructora, és que 
nom singular: d’uns 60 cm i una profunditat màxima de 80 cm. nom singular: Ciutat Vella el refugi no s’havia acabat de construir mancant, en 
Can Grau El control arqueològic va permetre documentar de Drassanes Reials Motiu de l’obra: 
codi MUHBa: molts dels trams, les parets i la volta de maó massís. 
Districte: forma parcial algunes estructures que podrien  datar, Districte: Construcció del fossat d’un ascensor
085/08 Promotor / Propietari: D’altra banda, les xemeneies de respiració del refugi 
Horta-Guinardó com a mínim, del segle XIX. Varen ser identificades Ciutat Vella nom singular: estaven malmeses a causa de la runa que s’hi abocà 
Motiu de l’obra:  com a un possible pou i com a part del mur de façana Motiu de l’obra:  Comunitat de Propietaris
LAV sagrera des de la superfície de la plaça després de la guerra.
Construcció aparcament de l’edifici del carrer dels Capellans número 5 ante- Realització cales per estudi geotècnic tipologia d’intervenció: 
Districte: El número del refugi és el 262, bé que en el plànol 
Promotor / Propietari: rior a l’actual que va ser edificat a mitjan segle XX. La Promotor / Propietari: Control. Excavació
sant Martí - sant Andreu adjudicació: general de refugis elaborat per ClaBSa l’any 2002 se li 
Agència Promoció del Carmel i entorns / identificació va poder ser contrastada mitjançant la Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim Motiu de l’obra: dóna el núm. 910.
Ajuntament de Barcelona superposició planimètrica que vam efectuar d’un dels de Barcelona / Ajuntament de Barcelona Fragments 
Traçat del túnel de la línia d’alta velocitat
tipologia d’intervenció: plànols dels quarterons de Miquel Garriga i Roca de tipologia d’intervenció: (Direcció: Vanesa Muñoz Rufo)
Promotor / Propietari: 
Control. Excavació l’any 1858 sobre el plànol actual de la zona. Control. Excavació Adif / Ajuntament de Barcelona
adjudicació: adjudicació: resultat:
tipologia d’intervenció: 
Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni Miguel Gea Bullich Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni Tot i que en el moment de començar els treballs ja CARRER DE MARLET, 1
Control. Excavació
arqueològic i històric arqueològic i històric s’havien baixat uns 75 cm des del rasant del paviment 
adjudicació: 
(Direcció: Miriam Esqué Ballesta) (Direcció: Alessandro Ravotto) de l’edifici sense cap tipus de control arqueològic, es CARRER DE L’ ARC DE sANT 
Actium Patrimoni Cultural, sL va poder recuperar alguna informació de les seccions 
(Direcció: Jordi Hernández Gasch) RAMON DEL CALL, NúM. 6B
resultat: resultat: del fossat: un retall per a la construcció de dues ar-
Es van documentar diverses estructures (soterrani, CARRER COMERCIAL, 15-19 Localització i documentacio d’un nivell de circulació quetes, segurament del segle XX, i relacionades amb 
resultat: codi MUHBa: 
murs, envans, esglaons, paviments, clavegueres) que del carrer previ a l’actual i les bases dels contraforts el desguàs de l’edifici; el rebliment, possiblement 
CARRER DE LA RIBERA, 5-7,19 Primera fase de treballs en aquest tram de les obres 108/08 
devien formar part de la masia de Can Grau, ender- construïts per Adolf Florensa a mitjan segle XX. pertanyent a una fossa sèptica, que estava delimitat 
de la línia d’alta velocitat. Es van controlar totes les Districte:  
rocada el 2006. Per sota d’aquestes estructures hi PAssEIG DE PICAssO, 38-40 per un mur d’una fase anterior, i una claveguera de 
 rases i els rebaixos de terres que es varen fer amb Ciutat Vella
havia nivells geològics. totxo; un mur, a la part central de la cala, bastit amb 
resultats negatius. Cal tenir present que els treballs Motiu de l’obra:  
encofrat perdut, amb parament de pedra sense es-
codi MUHBa: Rehabilitació integral de l’edifici
016/08 PLAçA DEL DUBTE, 1 es van realitzar en l’espai entre les vies actuals de cairar i morter de calç blanca, de 45 cm d’amplada i 
rodalies, en unes zones on el terreny està deprimit Promotor / Propietari: 
orientat de nord a sud, amb una cronologia posterior a 
Districte: CARRER DE LA RIERA ALTA, respecte l’entorn. El terreny excavat corresponia a ICACE GEsTIó DE VALORs, sL 
la segona meitat del segle XVIII-principis del segle XIX; tipologia d’intervenció: 
Ciutat Vella
CARRER DE LA BOQUERIA, 12 63-69 estrats geològics.
 i, finalment, un nivell, possiblement de terraplè, que 
Motiu de l’obra:  Control. Excavació
va ser l’únic que es va poder excavar amb metodologia adjudicació: 
CARRER QUINTANA, 2 Rasa electricitat
codi MUHBa: arqueològica, que estava tallat per la rasa del mur 
Promotor / Propietari: Chroma, sL 
115/08 citat anteriorment i que, pels materials recuperats, es (Direcció: Jordi serra Molinos)
codi MUHBa: FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona
Districte:  CARRER DE LA FRENERIA, 5 podia datar entre finals del segle XVIII i principis del 
068/08 tipologia d’intervenció: segle XIX. resultat:
Districte:  Control. Excavació Ciutat Vella
adjudicació: Motiu de l’obra:  CARRER DE LA PIETAT, 12 L’actuació va consistir en la realització de diverses 
Ciutat Vella rases de serveis, el fossat de l’ascensor i una estació 
Motiu de l’obra: Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni Rasa electricitat
transformadora. El subsòl de la finca estava afectat 
Reforma edifici. Cales de sondeig arqueològic i històric Promotor / Propietari: codi MUHBa: 
(Direcció: Miriam Esqué Ballesta) FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona 094/08 VIA LAIETANA, 43 parcialment per soterranis. Fins els nivells d’actuació 
Promotor / Propietari: tipologia d’intervenció: Districte:  assolits, es van localitzar estructures de fonamen-
High Tech Hotels Resorts s.A. / 
resultat: Control. Excavació Ciutat Vella CARRER DE JULIÀ PORTET, 2 tació de la finca del segle XIX i murs de cronologia 
Ignacio de Puig Girona adjudicació: Motiu de l’obra:  moderna.
tipologia d’intervenció: Arran de la canalització en rasa d’una línia subter-
rània de baixa i mitja tensió, es va dur a terme el Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni Rehabilitació edifici codi MUHBa: 
Control. Excavació                     
control arqueològic preventiu corresponent en el de- arqueològic i històric Promotor / Propietari: 077/08 
adjudicació: 
curs del qual es van documentar un conjunt de murs (Direcció: Meritxell Nasarre solans) Valldenau sL Districte: 
TEA Difusió Cultural sL tipologia d’intervenció: Ciutat Vella
(Direcció: sara Marín Hernando) que, donada la seva orientació i el material ceràmic 
recuperat, podrien correspondre a la trama urbana resultat: Control. Excavació Motiu de l’obra:  CARRER DEL MARQUÈs 
del segle XVII, en consonància amb les estructures Es van documentar dos trams d’una estructura que adjudicació: Reforç estructural DE BARBERÀ, 24
resultat: possiblement era circular; estava construïda amb pe- Chroma Promotor / Propietari:  
La intervenció arqueològica va consistir en l’obertura de documentades dins el mercat del Born. Aquestes 
estructures van ser parcialment desmuntades al dres irregulars lligades amb morter de calç, de tona- (Direcció: Bertha Durà López) Dirección General de la Policía codi MUHBa: 
nou cales amb l’objectiu de veure la potència de la fona- litat terrosa. Les parets tenien una amplada de 50 cm tipologia d’intervenció: 075/08 
mentació, els materials de construcció, la seva tipologia construir-se el col·lector del carrer.
i el diàmetre hipotètic seria de 2,6 m. Dels dos trams resultat: Control. Excavació Districte: 
i les característiques de l’estrat on s’assenta l’edifici. només es va poder observar una llargada de 65 cm, A banda d’un pou i diverses estructures muràries adjudicació: Ciutat Vella
Com a resultat de la intervenció, es van localitzar que correspon a l’amplada de la rasa que es va obrir. d’època moderna, cal destacar la localització d’un TEA Difusió Cultural sL Motiu de l’obra: 
diversos murs, construïts amb pedra i lligats amb L’estrat que amortitzaria aquesta estructura es dels mur d’època romana a tocar de la paret mitgera amb (Direcció: Cèlia Torrent i Riba) Rehabilitació edifici
morter de calç i argila, i un pou d’aigua que es podri-
en inscriure dins dels segles XIV-XVI, així com altres PLAçA COMERCIAL, 12 segles XVII-XVIII (ceràmica blava catalana i vidrada). el núm. 3 del carrer de Freneria. Aquest mur està Promotor / Propietari: 
construït amb trams de carreus de petites dimensi- resultat: Cooperativa del teu barri, sCCL 
murs que cronològicament correspondrien als segles CARRER DE LA RIBERA, 3 Meritxell Nasarre solans ons amb elements arquitectònics reaprofitats (un fust Es va documentar part del que podia ser una cambra adjudicació: 
XVI-XVII. Paral·lelament, es localitzaren estructures 
vinculades a la construcció de la finca, que data del CARRER COMERCIAL, 2 de columna i el que podria ser un pedestal) formant freda i un pou, tots dos elements molt malmesos. Actium Patrimoni Cultural, sL 
un tipus de construcció semblant, de manera rudi- Tot i que no es va localitzar material arqueològic és (Direcció: Núria Cabañas Anguita)
segle XIX. CARRER DE LA FUsINA, 4 mentària, a un opus africanum. possible que, per la seva factura, el pou sigui d’època 
PLAçA DUC DE MEDINACELI, 4 medieval. resultat:
codi MUHBa: PAssEIG DE COLOM, 20 La intervenció arqueològica va permetre documentar 
121/08 un total de set clavegueres i un pou cec relacionat 
CARRER DELs CAPELLANs, 5 nom singular: CARRER DE LA MERCÈ, 2 amb el sistema de desguàs de la finca actual. Totes 
Antic mercat del Born PLAçA DE LA GARDUNYA
Districte: codi MUHBa: PLAçA DE LAs NAVAs les estructures s’emmarcaven cronològicament en 
l’època contemporània. La remodelació del sistema 
codi MUHBa: Ciutat Vella 010/08 codi MUHBa: de clavegueram podria estar relacionada amb les 
012/08 Motiu de l’obra:  Districte: 130/08 codi MUHBa: reformes que es van dur a terme a l’edifici ja a finals 
Districte: Micropilotis Ciutat Vella Districte:  110/07 del segle XIX i principis del segle XX.
Ciutat Vella Promotor / Propietari: Motiu de l’obra:  Ciutat Vella nom singular: D’aquest mateix període cronològic, però en un mo-
Motiu de l’obra: Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona sondejos previs al projecte executiu Motiu de l’obra:  Refugi 262 ment posterior, es documentà l’amortització tant de 
Instal·lació d’una canonada d’aigua potable tipologia d’intervenció: Promotor / Propietari: Desviament serveis afectats Districte: les clavegueres com del pou i la construcció de dues 
Promotor / Propietari: Control. Excavació Residencial Paseo Colón, s.L. Promotor / Propietari: sants - Montjuïc noves canalitzacions de ciment que constituïren la xar-
Aigües de Barcelona, sA / Ajuntament de Barcelona adjudicació: tipologia d’intervenció: Foment de Ciutat Vella, sA / Ajuntament de Barcelona Motiu de l’obra:  xa de clavegueram que ha perdurat fins a l’actualitat.
tipologia d’intervenció: CODEX, Arqueologia i Patrimoni, sCCL Control. Excavació tipologia d’intervenció: Construcció d’un aparcament soterrani Durant els treballs es van poder observar els murs 
Preventiva (Direcció: Antoni Fernández i Espinosa) adjudicació: Control. Excavació Promotor / Propietari: de fonamentació de la paret que delimita la finca per 
adjudicació: Arqueociència, serveis Culturals, sCsL adjudicació: URAZCA Construcciones / Ajuntament de Barcelona la banda oest, així com diverses riostes.
Actium Patrimoni Cultural, sL resultat: (Direcció: Roser Arcos López) (Direcció: Eva Orri Terrado) tipologia d’intervenció: 
(Direcció tècnica: Miquel Gea i Bullich) La intervenció va consistir en l’excavació d’una petita Control. Documentació
franja de 1,9 m de llarg per 0,60 m d’ample i una resultat: resultat: adjudicació: 
resultat: potència de només 0,30 m en el lloc on s’havien Es van fer diversos sondeigs per conèixer el subsòl. La intervenció correspon a la fase prèvia a la reforma Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni 
Entre el 30 i el 31 de gener de 2008 es va dur a terme d’instal·lar uns micropilotis. En aquest espai es van A banda de diverses estructures d’època contemporà- integral de la plaça. Es va fer el control de les rases arqueològic i històric 
una intervenció de control arqueològic a la confluèn- documentar els nivells de preparació dels paviments nia, es van documentar diferents estrats que anaven de tots els serveis que calia desviar per a la realitza- (Direcció: Jordi Ramos, Alessandro Ravotto)
cia dels carrers sagristans i Capellans. Cal recordar més moderns, així com la presència d’estructures de des del segle XV al XVIII. Aquí s’ubicava l’església del ció de l’obra. Es van documentar diverses estructures 
que aquesta zona de la ciutat havia format part de la fases anteriors. Les limitacions de les zones excava- convent de s. Francesc, per la qual cosa, es podrien do- muràries d’època moderna i contemporània.
Vilanova dels Arcs que es va desenvolupar en aquest des no van permetre obtenir més informació. cumentar estructures o estrats relacionats amb l’edifici.
78  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 79
CARRER DE MERCADERs, 42 CARRER DE PELAI, 56 EsTACIó DE sANTs traslladar a aquest indret, en un edifici que ocupava VIA LAIETANA, 49 
una superfície edificada de 3.000 m2, fins que va tan- CARRER DE sEPTIMÀNIA, 2
codi MUHBa: codi MUHBa: CARRER D’EsPRONCEDA car el novembre de 2006 i, finalment, fou enderrocat. CARRER COMTAL, 37 
025/08 101/08 Posteriorment, es va procedir al seu desmuntatge codi MUHBa: 
codi MUHBa: mecànic sota seguiment i control arqueològic, no 053/08 codi MUHBa: 
Districte:  Districte: 
Ciutat Vella Ciutat Vella 086/08 documentant-se l’aparició de noves estructures ar- Districte: 044/08
Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  nom singular: queològiques. sarrià-sant Gervasi Districte: 
Motiu de l’obra: Ciutat Vella
Clavegueró Construcció estació transformadora LAV La tasca de l’arqueòleg, en aquest tipus d’interven-
Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Districte: cions, és fer el control dels rebaixos per si es localit- Excavació d’una fossa documentada durant els treballs Motiu de l’obra:  
d’urbanització de la plaça de Lesseps, i posterior Enderroc, amb conservació de façanes, de la casa 
Clavegueram de Barcelona sA / Inmobiliaria Pelayo 56, sA Eixample-sant Martí-sant Andreu zessin restes arqueològiques que no haguessin estat 
Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: Motiu de l’obra:  afectades per la construcció de l’edifici. extracció dels cossos d’Heribert salas, coneguda com Can Vilardell, per  
Promotor / Propietari: construir-hi un edifici de nova planta
tipologia d’intervenció: Control. Excavació Túnel de la línia d’alta velocitat
BIMsA / Ajuntament de Barcelona Promotor / Propietari: 
Control. Excavació adjudicació: Promotor / Propietari: Daniel Giner Iranzo
tipologia d’intervenció: CENTCLAUs, sL 
adjudicació: Arrago, sL, Arqueologia i Patrimoni UTE / Ajuntament de Barcelona
Preventiva tipologia d’intervenció: 
Arqueociència serveis Culturals, sCsL (Direcció: Jordi Barriuso Babot) tipologia d’intervenció: 
adjudicació: Control. Excavació
(Direcció: Xavier Geis i Elías) Control. Excavació
adjudicació: TEA Difusió Cultural sL 
resultat:
Actium Patrimoni Cultural, sL CARRER DEL REGOMIR, 6 adjudicació: 
(Direcció tècnica: Toni Juárez Villena) TEA Difusió Cultural sL 
resultat: Es va fer un petit sondeig al semisoterrani i es va poder (Direcció tècnica: Júlia Miquel i López)
Documentació d’estructures d’època contemporània.   comprovar que bona part de les terres eren aportades (Direcció: Carles Carbonell Badia) CARRER D’ATAüLF, 9
resultat:
del moment de l’enderroc de les muralles de Barce-
resultat: codi MUHBa: Durant els treballs de remodelació de la plaça de Les- resultat:
lona, a la segona meitat del segle XIX. Així mateix, la 
En aquesta primera fase de treballs es van fer ra- 048/08 seps, mentre es feia una rasa per a la construcció de la El projecte d’intervenció es plantejà en dues fases 
construcció de l’edifici, el 1920, havia malmès l’estrati-
grafia conservada al subsòl. Entre les restes contempo- ses en tot l’espai que hi ha entre els antics edificis Districte: xarxa de recollida de residus sòlids urbans, foren loca- d’actuació. La primera fase va consistir en la realitza-
CARRER DE MONTANYANs, 10 litzades restes òssies a una fondària d’1,90 m respecte ció de 3 rases a la planta baixa i 1 sondeig a la planta 
rànies conservades al subsòl s’hi van trobar fragments ferroviaris de la baixada de la sagrera i l’exterior de Ciutat Vella
la Torre del Fang. Només es va localitzar un estrat Motiu de l’obra: la rasant del carrer. soterrani per tal d’avaluar possibles restes arqueo-
de ceràmica vidriada d’època baix medieval i moderna, 
codi MUHBa: Es va excavar la fossa amb la finalitat d’observar les lògiques, iniciant-se seguidament una segona fase 
entre ells un reflex metàl·lic, una blava valenciana i un d’uns 50 cm de potència amb alguns fragments de Rebliment estructures
022/08 orientacions, tipologia i quantitat d’individus existents. d’excavació en extensió. 
verd gòtic (probablement d’un poal). material ibèric. No hi havia cap estructura que s’hi Promotor / Propietari: 
Districte: pogués relacionar. Fundació la Caixa Es tractava d’un enterrament col·lectiu, amb un total L’edifici era conegut com a Casa Bulbena-salas. Fou 
Ciutat Vella tipologia d’intervenció: de 15 possibles individus que, en cap cas, foren col- construït entre els anys 1924-1926 per l’arquitecte 
Jordi Barriuso Babot
Motiu de l’obra: Control. Excavació locats d’una manera acurada, sinó abocats. A més, es Joan A. Roig i adquirit pels magatzems Vilardell. El 
Rehabilitació de l’edifici, reforç estructural amb adjudicació: va poder documentar l’existència de capes de calç que 1935 fou reformat per Eusebi Bona. Destaca la seva 
pilotis, encepats i riostes LA RAMBLA, 131 Actium Patrimoni Cultural, sL cobrien alguns ossos. àmplia façana que adopta formes arrodonides i de-
Promotor / Propietari: AVINGUDA DEL PORTAL (Direcció: Jordi Hernández Gasch) Tots aquests indicis i la troballa d’un fragment de ce- coració historicista. La zona d’intervenció es trobava 
Comunitat de propietaris del carrer de Montanyans, 10 ràmica  del segle XVII en la terra que cobria la fossa, molt alterada per la construcció d’aquest edifici.
tipologia d’intervenció: DE L’ÀNGEL, 9 codi MUHBa: 
resultat: així com la proximitat del convent dels carmelites L’excavació va permetre documentar la traça original 
Preventiva CARRER DE LA CANUDA, 41-47 023/08 descalços de sant Josep, els Josepets, fa pensar en la del carrer Comtal que existí fins l’obertura de la Via 
adjudicació: nom singular: La intervenció va consistir en acabar de documen-
tar algunes de les estructures localitzades en una hipòtesi d’un possible brot de malaltia infecciosa que Laietana, així com les restes de les edificacions que 
Àtics, Gestió i difusió del patrimoni CARRER DE LA FLOR, 2-4 sastreria Modelo
intervenció de l’any 2004 que, per causes alienes a afectés aquesta comunitat. donaven a aquest carrer. 
arqueològic i històric  Districte: 
l’arqueologia, no van poder ser documentades en el D’aquesta manera es va poder exhumar part d’un 
(Direcció tècnica: Miriam Esqué Ballesta / codi MUHBa:  Ciutat Vella
seu moment. Toni Juárez Villena passadís bastit amb lloses de pedra, perpendicular 
Laura Arias del Real) 036/07 Motiu de l’obra:  a la traça de l’antic carrer Comtal, que presentava a 
nom singular: Construcció fossat d’un ascensor i dues ambdues bandes restes d’un empostissat de fusta. 
resultat: Palau solterra-Barbarà escales mecàniques
CARRER DELs TREs LLITs, 4-8 Així mateix, es va documentar la planta d’una de les 
L’actuació va consistir en dos sondeigs de planta Districte: Promotor / Propietari: 
CARRER sANT ANTONI ABAT, antigues finques que conservava la pavimentació ori-
quadrada de 0,90 m d’amplada i 0,50 m de fondària al Ciutat Vella H&M / Redevco Canaletas s.L. CARRER D’EsCUDELLERs ginal, on s’observaven diverses reformes, estructures 
centre del solar, atès que el mal estat de l’estructura Motiu de l’obra:  tipologia d’intervenció: 25-35 de dipòsits i clavegueres de tipus domèstic amb una 
de l’edifici desaconsellava actuar a prop de les mitge- Rehabilitació edifici Control. Excavació BLANCs, 4 cronologia que no va més enllà de finals del segle 
res. Al primer es van documentar, sota el nivell actual Promotor / Propietari: adjudicació: 
codi MUHBa: XVIII.
d’ús, un paviment de formigó, uns estrats per anive- Hennes & Mauritz s.L / Alcagiga s.L.U TEA Difusió Cultural sL 
107/08 codi MUHBa: 
llament i preparació del mateix, un segon paviment tipologia d’intervenció: (Direcció: Antonio Juárez Villena)
Districte: 082/08 Júlia Miquel i López
de maons a 0,12 m de la superfície i llur preparació, Control. Excavació Ciutat Vella Districte:  
i una paret de maons que formaria part d’un dipòsit adjudicació: resultat: 
Es van fer tres sondeigs al soterrani de la finca, a Motiu de l’obra:  Ciutat Vella
d’ús sanitari d’època contemporània amb rajoles en TEA Difusió Cultural sL Motiu de l’obra:  
ambdues cares amb funció impermeabilitzant. (Direcció: sara Marín Hernando-Rebeka García Díez) uns 4 m per sota del nivell de circulació de la Rambla Rasa electricitat
en aquest indret. L’únic element que es va poder Promotor / Propietari: Rehabilitació edifici PAssEIG DE LA ZONA 
Al segon sondeig tan sols es va documentar la prepa- FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona Promotor / Propietari: 
ració del actual nivell d’ús, és a dir,  paviment de for- resultat: documentar va ser un pou amortitzat fa uns 60 anys, 
tipologia d’intervenció: Delta Capital s.A. FRANCA, 186-190, 189X
migó i un estrat d’anivellament de sorres barrejades Localització de diverses estructures d’època medieval a mitjan segle XX.
Control. Excavació tipologia d’intervenció: 
amb material constructiu. sembla que amb la cons- i moderna, molt arrasades (bàsicament, algun tram Control. Excavació CARRER DE LA FONERIA
adjudicació: 
trucció de l’edifici actual es van arrasar els nivells de mur i pous). Destaca la documentació de part del Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni adjudicació: 
superficials i que caldria arribar a cotes encara més rudus d’una via d’època romana. si bé no formava part codi MUHBa: 
arqueològic i històric Estrats 
baixes per poder localitzar restes arqueològiques. de la xarxa principal de comunicacions, correspondria 066/08 
CARRER DE RAMON (Direcció: Meritxell Nasarre solans) (Direcció: Carles Aguilar Gil)
a una de les vies de connexió entre diferents espais del nom singular: 
Miriam Esqué Ballesta / Laura Arias del Real suburbium de la ciutat. BERENGUER EL VELL, 1-7 resultat: Metro L9-Estació Foneria
resultat:
Amb motiu dels rebaixos realitzats per l’obertura de Districte: 
CARRER DE L’ARC DEL TEATRE, Es van documentar diverses estructures que anaven sants-Montjuïc
acompanyades de material ceràmic dels segles XVIII diverses rases destinades a la xarxa de sanejament de 
63-65 i DEL CID, 12-14 i XIX i dos paviments de rajoles de ceràmica que la finca es van veure afectades un seguit d’estructures Motiu de l’obra:  
AVINGUDA DEL PORTAL 
CARRER DE LA PALMA DE s’adossaven a una estructura de carreus d’un metre a una cota d’aproximadament 70 cm respecte al nivell Estació de Foneria - Metro L9
DE L’ÀNGEL, 20-22 Promotor / Propietari: 
codi MUHBa: d’amplada. Les mateixes característiques de la rasa actual de circulació.
sANT JUsT, 6 GISa / Ajuntament de Barcelona
092/08 que s’estava obrint van impedir treure’n més infor- Es tracta d’un mur, afectat superficialment, i dos pa-
tipologia d’intervenció: 
codi MUHBa: Districte: mació. En casos com aquest, les restes es conserven viments, la preparació dels quals presenta abundant 
codi MUHBa: 05/07 Ciutat Vella al subsòl com a reserva arqueològica a l’espera que material ceràmic de rebuig d’un forn de terrissaire Control. Excavació
adjudicació: 
098/08 Districte: Motiu de l’obra: en una ocasió més propícia es puguin excavar amb (trespeus, escòria de vidrat, escudelles i plats amb 
Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni 
Districte:  Ciutat Vella Construcció de l’edifici de la nova oficina integral més extensió. defectes de cocció, etc.). Per la decoració de les peces 
(blaves catalanes de la sèrie de la ditada i Poblet) arqueològic i històric 
Ciutat Vella Motiu de l’obra:  de la Tresoreria General de la seguretat social de 
podem donar una cronologia relativa entre finals del (Direcció: Jordi Ramos Ruiz-José Manuel 
Motiu de l’obra:  Rehabilitació edifici Barcelona
sondeig informatiu Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: segle XVII i principis del XVIII. Espejo Blanco)
Promotor / Propietari: Grupo Lar Promosa s.A Foment de Ciutat Vella sA / Ajuntament de Barcelona Es tractaria, amb tota probabilitat, del rebuig d’una 
FLOJOFEJUMO s.L tipologia d’intervenció: tipologia d’intervenció: terrisseria dels entorns on està abundantment docu- resultat:
mentada aquesta activitat artesanal. Es van documentar estructures en el tall vertical 
tipologia d’intervenció: Control. Excavació Preventiva que s’estava obrint en el que ha de ser el vestíbul de 
Control. Excavació adjudicació: adjudicació: la nova estació de metro de Foneria. Després dels 
adjudicació: Arqueociència serveis Culturals, sCsL CODEX, Arqueologia i Patrimoni, sCCL primers treballs es van poder documentar un parell 
TEA Difusió Cultural sL (Direcció: Jordi Guàrdia i Felip) (Direcció tècnica: Daniel Giner Iranzo) de filades d’un mur i una paret vertical que podria 
(Direcció: David Torres Rodríguez) correspondre a un dipòsit. Aquestes estructures 
resultat: resultat: estaven enmig d’una estratigrafia d’època romana. 
resultat: L’edifici actual ocupa una part de l’espai on hi havia Com a resultat del rebaix del terreny del solar, es La continuació dels treballs, per la seva complexitat i 
Malgrat ser a l’interior del recinte de la ciutat roma- hagut les antigues dependències del convent de Monsó. van documentar les fonamentacions de formigó per la planificació de la mateixa obra, es van ajornar 
na, el sondeig que es va fer al subsòl només va apor- Es van documentar algunes restes de dipòsits força armat de les parades de l’antic Mercat del Carme, fins el 2009.
tar materials relacionats amb l’època de construcció malmesos, que s’havien conservat al subsòl; per la de planta quadrada, amb uns 7 m de costat i una 
de l’edifici, al segle XIX. La poca fondària del sondeig seva factura, eren de finals de l’època moderna o prin- distribució ortogonal. El Mercat del Carme  va néixer 
no va permetre arribar a una estratigrafia més fèrtil. cipis de la contemporània. els anys 50 a l’altra banda del Paral·lel i el 1972 es va 
80  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 81
INtERVENCIONs carrEr ÀngEl carrEr caBrES, 4-8, 9
j. BaixEraS, 7-9
carrEr SOtStinEnt codi MUHBa: 
sENsE AFECtACIó navarrO, 21-23 006/08 
Districte:  
codi MUHBa: Ciutat Vella
DEL pAtRImONI 035/08 Motiu de l’obra:  
Districte:  Rasa electricitat
Ciutat Vella Promotor / Propietari: 
Motiu de l’obra:  FECsA-ENDEsA / 
Rasa electricitat Ajuntament de Barcelona
Promotor / Propietari: tipologia d’intervenció: 
FECsA-ENDEsA / Control. Excavació
Ajuntament de Barcelona adjudicació: 
tipologia d’intervenció: Àtics, sL, Gestió i difusió 
Control. Excavació del patrimoni arqueològic 
adjudicació: i històric 
Àtics, sL, Gestió i difusió del (Direcció: Ariadna Traveset 
patrimoni arqueològic i històric Civit)
(Direcció: José Manuel Espejo 
Blanco)
      carrEr canUDa, 31-33
carrEr BErtrEllanS, 2 
carrEr ÀngEl 
j. BaixEraS, 9 codi MUHBa: 
127/08 
codi MUHBa: Districte:  
133/08 Ciutat Vella
Districte:  Motiu de l’obra:  
Ciutat Vella Rasa electricitat
Motiu de l’obra:  Promotor / Propietari: 
Construcció clavegueró FECsA-ENDEsA / 
Promotor / Propietari: Ajuntament de Barcelona
Clavegueram de Barcelona sA / tipologia d’intervenció: 
Ajuntament de Barcelona Control. Excavació
tipologia d’intervenció: adjudicació: 
Control. Excavació Àtics, sL, Gestió i difusió 
adjudicació: del patrimoni arqueològic 
Chroma, sL i històric 
(Direcció: Francesc Xavier (Direcció: Cristina sayos 
Oms Arias) Trapote)
carrEr avinyó, 52 carrEr DEl carDEnal 
carrEr MilanS, 2 i 7 caSañaS, 11-21
Plaça DEl Pi, 7 
codi MUHBa: 
072/08 codi MUHBa: 
Districte:  073/08 
Ciutat Vella Districte:  
Motiu de l’obra:  Ciutat Vella
Rasa electricitat Motiu de l’obra:  
Promotor / Propietari: Rasa electricitat
FECsA-ENDEsA / Promotor / Propietari: 
Ajuntament de Barcelona FECsA-ENDEsA /
tipologia d’intervenció: Ajuntament de Barcelona
Control. Excavació tipologia d’intervenció: 
adjudicació: Control. Excavació
Àtics, sL, Gestió i difusió del adjudicació: 
patrimoni arqueològic i històric Àtics, sL, Gestió i difusió 
(Direcció: Lluís Juan González) del patrimoni arqueològic i 
      històric 
(Direcció: Miriam Esqué 
carrEr BanyS nOUS, 15 Ballesta-José Manuel Espejo 
carrEr l’ avE Maria, 4 cODi Blanco)
Districte:  
Ciutat Vella carrEr DEl carME, 84
Motiu de l’obra: 
Construcció fossat ascensor codi MUHBa: 
Promotor / Propietari: 045/08
Comunitat de Propietaris Districte:  
tipologia d’intervenció: Ciutat Vella
Control. Excavació Motiu de l’obra:  
adjudicació: Construcció fossat ascensor
TEA Difusió Cultural sL Promotor / Propietari: 
(Direcció: Antonio Juárez Foment de Ciutat Vella, sA / 
Villena) Ajuntament de Barcelona
tipologia d’intervenció: 
Control. Excavació
adjudicació: 
Àtics, sL, Gestió i difusió 
del patrimoni arqueològic 
i històric (Direcció: José 
Manuel Espejo Blanco)
ripoll 25, capellans 10-16.  
Habitació B, al final de la 
intervenció. arc i mur est. 
8A2u t or: J. sans ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 83
carrEr caStEllEt, 8-10 Plaça cOMErcial, 12 carrEr D’En grOc, 3 Plaça iSiDrE nOnEll, S/n carrEr jOSEP SOlDEvila Plaça llana, 8-10 carrEr Margarit, carrEr OrtigOSa, 7-9, 8-12 carrEr POrtafErriSSa, 10 PaSSEig PUjaDES, 1-3 
carrEr DE la riBEra, 3 carrEr SEgrE carrEr cOrDErS, 1 59-79, 76-106
codi MUHBa: carrEr cOMErcial, 2 codi MUHBa: codi MUHBa: PaSSatgE EStació codi MUHBa: codi MUHBa: codi MUHBa: 
128/08 carrEr DE la fUSina, 4 32/07 058/08 Plaça EStació codi MUHBa: codi MUHBa: 038/08 042/08 002/08 
Districte:  Districte:  Districte: PaSSEig Santa cOlOMa 031/08 110/08 Districte: Districte: Districte: 
sarrià-sant Gervasi codi MUHBa: Ciutat Vella Ciutat Vella carrEr  fErran jUnOy Districte:  Districte:  Ciutat Vella Ciutat Vella Ciutat Vella
Motiu de l’obra:  074/05 Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  carrEr Sant aDriÀ Ciutat Vella sants-Montjuïc Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  
Rasa electricitat nom singular: Construcció fossat ascensor Rasa telecomunicacions PaSSEig vErnEDa Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  Rasa electricitat Rehabilitació edifici Rasa aigües
Promotor / Propietari: Antic Mercat del Born Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Rasa electricitat Reurbanització Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: 
FECsA-ENDEsA / Districte: Comunitat de Propietaris  Vodafone / Ajuntament codi MUHBa: Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / GURB-EUROPA, sLU Aigües de Barcelona / 
Ajuntament de Barcelona Ciutat Vella tipologia d’intervenció: de Barcelona 106/08 FECsA-ENDEsA / Districte sants-Montjuïc / Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: Ajuntament de Barcelona
tipologia d’intervenció: Motiu de l’obra: Control. Excavació tipologia d’intervenció: nom singular: Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: Control. Excavació tipologia d’intervenció: 
Control. Excavació Fossats per instal·lar dues adjudicació: Control. Excavació LAV Tram triangle tipologia d’intervenció: tipologia d’intervenció: Control. Excavació adjudicació: Control. Excavació
adjudicació: grues TEA Difusió Cultural, sL adjudicació: ferroviari-Nus de la Trinitat Control. Excavació Control. Excavació adjudicació: CODEX, Arqueologia i adjudicació: 
Àtics, sL, Gestió i difusió Promotor / Propietari: (Direcció: Consuelo Forés Actium Patrimoni Cultural, sL Districte: adjudicació: adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió del Patrimoni, sCCL Actium Patrimoni Cultural, sL 
del patrimoni arqueològic i Institut de Cultura / López) (Direcció: Núria Cabañas sant Andreu Àtics, sL, Gestió i difusió Actium Patrimoni Cultural, sL patrimoni arqueològic i històric (Direcció: Daniel Alcubierre (Direcció: Carles Carbonell 
històric Ajuntament de Barcelona Anguita) Motiu de l’obra:  del patrimoni arqueològic (Direcció: Estíbaliz Monguiló (Direcció: Françoise Virebayre) Gómez) Badia)
(Direcció: Meritxell Nasarre tipologia d’intervenció: LAV Triangle ferroviari- i històric Cortés)
solans) Control. Excavació PaSSEig DE l’Havana, 10-22 Nus de la Trinitat (Direcció: Cristina sayos 
adjudicació: carrEr liMa, 2 avingUDa jOrDÀ, 2-10 Promotor / Propietari: Trapote) carrEr Parc, 2 carrEr DEl POrtal DE la raMBla, 11-17
CODEX, Arqueologia i carrEr BaSSES D’HOrta, UTE. La sagrera-Nus de avingUDa MiraMar, 17-41 Santa MaDrOna, 2-8 carrEr Santa Mònica, 2c 
carrEr DE la cEra, 14-18 Patrimoni, sCCL codi MUHBa: 1-9, 2-8 la Trinitat. sector sant  codi MUHBa: carrEr MOntSErrat, 19 
(Direcció: Antoni Fernández i 119/08 carrEr granja vElla, Andreu / Ajuntament de carrEr llUíS El PiaDóS, codi MUHBa: 126/08 codi MUHBa: 
codi MUHBa: Espinosa) Districte: 16-20 Barcelona                        2-4 011/08 Districte:  codi MUHBa: 117/08 
087/08 sant Andreu tipologia d’intervenció: Plaça Sant PErE, 3B-4B Districte:  Ciutat Vella 014/08 Districte:  
Districte:  Motiu de l’obra:  codi MUHBa: Control. Excavació sants–Montjuïc Motiu de l’obra:  Districte:  Ciutat Vella
Ciutat Vella carrEr DagUEria, 5-13 Rasa telecomunicacions 060/08 adjudicació: codi MUHBa: Motiu de l’obra:  Rasa electricitat Ciutat Vella Motiu de l’obra:  
Motiu de l’obra:  Plaça Sant jUSt, 4 Promotor / Propietari: nom singular: CODEX, Arqueologia i 052/08 Rasa aigües Promotor / Propietari: Motiu de l’obra: Rasa electricitat
Rasa aigües Orange / Ajuntament de Metro L3 Patrimoni, sCCL Districte:  Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / Rasa electricitat Promotor / Propietari: 
Promotor / Propietari: codi MUHBa: Barcelona Districte: (Direcció: sergio Arroyo Ciutat Vella Aigües de Barcelona / Ajuntament de Barcelona Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / 
Aigües de Barcelona / 132/08 tipologia d’intervenció: Horta-Guinardó Borraz) Motiu de l’obra:  Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona Districte:  Control. Excavació Motiu de l’obra:  Rasa electricitat tipologia d’intervenció: Control. Excavació Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: 
tipologia d’intervenció: Ciutat Vella adjudicació: Construcció dipòsit de sant Promotor / Propietari: Control. Excavació adjudicació: tipologia d’intervenció: Control. Excavació
Control. Excavació Motiu de l’obra:  Actium Patrimoni Cultural, sL Genís i Estació Vall d’Hebron via laiEtana, 2-6 FECsA-ENDEsA / adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió del Control. Excavació adjudicació: 
adjudicació: Rasa electricitat (Direcció: Núria Cabañas An- Línia 3 Ajuntament de Barcelona Actium Patrimoni Cultural, sL patrimoni arqueològic i històric adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió del 
Actium Patrimoni Cultural, sL Promotor / Propietari: guita) Promotor / Propietari: codi MUHBa: tipologia d’intervenció: (Direcció: Carles Carbonell (Direcció: Begoña Hermida Àtics, sL, Gestió i difusió patrimoni arqueològic i his-
(Direcció: Virginia Cerero FECsA-ENDEsA / GISa / Ajuntament de Barcelona 088/08 Control. Excavació Badia) Pérez) del patrimoni arqueològic tòric (Direcció: Cristina sayos 
González) Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: Districte: adjudicació: i històric (Direcció: Cristina Trapote)
tipologia d’intervenció: PaSSatgE HOrt DElS Control. Excavació Ciutat Vella Àtics, sL, Gestió i difusió sayos Trapote)         
Control. Excavació vEllUtErS, 13-15 adjudicació: Motiu de l’obra:  del patrimoni arqueològic carrEr nOU DE la raMBla, carrEr DEl Pi, 12, 7-11       
circUMval·lació, adjudicació: carrEr rEc cOMtal, 6-17-22 Àtics, sL, Gestió i difusió Rasa electricitat i històric 88-108 la raMBla, 66-100
2-42, 15-25 Àtics, sL, Gestió i difusió carrEr Davant DEl POrtal del patrimoni arqueològic Promotor / Propietari: (Direcció: Míriam codi MUHBa: carrEr PrincESa, 1-7
avingUDa icÀria, 117-145 del patrimoni arqueològic nOU, 22-26 i històric FECsA-ENDEsA / Esqué Ballesta) codi MUHBa: 032/08 codi MUHBa: 
i històric (Direcció: José Manuel Espejo Ajuntament de Barcelona 037/08 Districte:  codi MUHBa: 033/08 
codi MUHBa: (Direcció: Meritxell Nasarre codi MUHBa: Blanco) tipologia d’intervenció: Districte:  Ciutat Vella 114/08 Districte: 
009/08 solans) 007/08 Control. Excavació carrEr MalnOM, 11 Ciutat Vella Motiu de l’obra:  Districte:  Ciutat Vella
Districte:  Districte:  adjudicació: Motiu de l’obra:  Rasa electricitat Ciutat Vella Motiu de l’obra:  
Ciutat Vella Ciutat Vella Plaça jOSEP M. fOlcH Àtics, sL, Gestió i difusió codi MUHBa: Rasa electricitat Promotor / Propietari: Motiu de l’obra:  Rasa electricitat
Motiu de l’obra:  Plaça DUc DE Motiu: i tOrrES, 1 del patrimoni arqueològic 095/08 Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / Rasa electricitat Promotor / Propietari: 
Desdoblament del col·lector MEDinacEli, 7 Rasa electricitat carrEr DE la rEina i històric Districte: FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / 
Promotor / Propietari: Promotor/ Propietari: aMÀlia, 24B-38 (Direcció: Cristina sayos Ciutat Vella Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona
Clavegueram de Barcelona sA codi MUHBa: FECsA ENDEsA / carrEr HOrt DE la Trapote) Motiu de l’obra:  tipologia d’intervenció: Control. Excavació Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: 
/ Ajuntament de Barcelona 124/08 Ajuntament de Barcelona BOMBa, 2-6 Reforma estructural escala Control. Excavació adjudicació: tipologia d’intervenció: Control. Excavació
tipologia d’intervenció: Districte:  tipologia d’intervenció: carrEr aBat SafOnt, 5-11 d’edifici d’habitatges adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió del Control. Excavació adjudicació: 
Control. Excavació Ciutat Vella Control. Excavació carrEr Sant PaU, via laiEtana, 3-3B Promotor / Propietari: Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió 
adjudicació: Motiu de l’obra:  adjudicació: 103B-118 carrEr ÀngEl Comunitat de Propietaris  patrimoni arqueològic i històric (Direcció: Meritxell Nasarre Àtics, sL, Gestió i difusió del del patrimoni arqueològic 
Actium Patrimoni Cultural, sL Rehabilitació edifici Àtics, sL, Gestió i difusió carrEr llEialtat, j. BaixEraS, 9 tipologia d’intervenció: (Direcció: Meritxell Nasarre solans) patrimoni arqueològic i històric i històric 
(Direcció: Miquel Gea Bullich) Promotor / Propietari: del patrimoni arqueològic i 1-9, 2B-6B Control. Excavació solans) (Direcció: Meritxell Nasarre (Direcció: Eva Orri Terrado)
Gran Hotel Medinaceli sL històric codi MUHBa: adjudicació: solans)
tipologia d’intervenció: (Direcció: Albert Velasco codi MUHBa: 104/07 Estrats PaSSEig DE PicaSSO, 9-11
carrEr ciUtat, 2-3 Control. Excavació Artigues) 113/08 Districte: (Direcció: Adriana Geladó Plaça nOva, 5 raMBla DEl raval, 41-51
adjudicació: Districte:  Ciutat Vella Prat) carrEr DElS caPEllanS, 2 codi MUHBa: carrEr PrincESa, 42
codi MUHBa: Chroma, sL Ciutat Vella Motiu de l’obra:    109/08 carrEr cOrrEtgEr, 1-3 codi MUHBa: 
105/08 (Direcció: Jordi serra Molinos) carrEr HOSPital, Motiu de l’obra:  Reforma edifici amb codi MUHBa: Districte: 013/08 
Districte:  26-30, 25-37 Rasa electricitat soterrani preexistent carrEr ManDOni, 1-15 015/08 Ciutat Vella codi MUHBa: Districte: 
Ciutat Vella Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Districte:  Motiu de l’obra:  083/08 Ciutat Vella
Motiu de l’obra:  carrEr EStrUc, 8 codi MUHBa: FECsA-ENDEsA / Peña Telera Turística sL  codi MUHBa: Ciutat Vella Instal·lació fibra òptica Districte:  Motiu de l’obra:  
Rasa electricitat 036/08 Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: 017/08 Motiu de l’obra:  Promotor / Propietari: Ciutat Vella Rasa electricitat
Promotor / Propietari: codi MUHBa: Districte:  tipologia d’intervenció: Control. Excavació Districte:  Rasa electricitat Institut de Cultura / Motiu de l’obra:  Promotor / Propietari: 
FECsA-ENDEsA / 005/08 Ciutat Vella Control. Excavació adjudicació: sants-Montjuïc Promotor / Propietari: Ajuntament de Barcelona Construcció fossat ascensor FECsA-ENDEsA / 
Ajuntament de Barcelona Districte:  Motiu de l’obra:  adjudicació: Chroma, sL Motiu de l’obra:  FECsA-ENDEsA / tipologia d’intervenció: Promotor / Propietari: Ajuntament de Barcelona
tipologia d’intervenció: Ciutat Vella Rasa electricitat Àtics, sL, Gestió i difusió (Direcció: Francesc Xavier Rasa electricitat Ajuntament de Barcelona Control. Excavació Joaquima Borrell Amalrich tipologia d’intervenció: 
Control. Excavació Motiu de l’obra:  Promotor / Propietari: del patrimoni arqueològic Oms Arias) Promotor / Propietari: tipologia d’intervenció: adjudicació: tipologia d’intervenció: Control. Excavació
adjudicació: Reforç estructural edifici FECsA-ENDEsA / i històric FECsA-ENDEsA / Control. Excavació Chroma, sL Control. Excavació                     adjudicació: 
Àtics, sL, Gestió i difusió Promotor / Propietari: Ajuntament de Barcelona (Direcció: Albert Velasco Ajuntament de Barcelona adjudicació: (Direcció: Eva Orri Terrado) adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió 
del patrimoni arqueològic Joan Josep Pi Comajuncosa  tipologia d’intervenció: Artigues) tipologia d’intervenció: Àtics, sL, Gestió i difusió del Chroma, sL del patrimoni arqueològic 
i històric tipologia d’intervenció: Control. Excavació Control. Excavació patrimoni arqueològic i històric (Direcció: Eva Orri Terrado) i històric 
(Direcció: Joan Piera san- Control. Excavació adjudicació: adjudicació: (Direcció: Meritxell Nasarre (Direcció: Vanesa Camarasa 
cerni) adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió Àtics, sL, Gestió i difusió del solans) Pedraza)
Chroma, sL del patrimoni arqueològic i patrimoni arqueològic i his-       
(Direcció: Bertha Durà López) històric tòric (Direcció: Lluís Juan 
(Direcció: Míriam Esqué González)
Ballesta)
84  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 85
raMBla DEl raval, 51 Plaça Sant jOSEP carrEr tallErS, 45-71 carrEr DE vilagEliU 
carrEr vallDOnzElla, 1-7 i gavalDÀ, 1-7 
codi MUHBa: codi MUHBa: 
019/08 028/08 codi MUHBa:  codi MUHBa: 
Districte: nom singular: 055/08 040/08 
Ciutat Vella Mercat de la Boqueria Districte:  Districte: 
Motiu de l’obra:  Districte: Ciutat Vella sants-Montjuïc
Clavegueram Ciutat Vella Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  
Promotor / Propietari: Motiu de l’obra:  Rasa electricitat Canalització en rasa
Cooperativa del teu barri, Reforma parada Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: 
sCCL / Ajuntament de Bar- Promotor / Propietari: FECsA-ENDEsA / FECsA-ENDEsA / 
celona Carns sarreta sL / Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona
tipologia d’intervenció: Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: tipologia d’intervenció: 
Control. Excavació                      tipologia d’intervenció: Control. Excavació Control. Excavació
adjudicació: Control. Excavació adjudicació: adjudicació: 
Actium Patrimoni Cultural, sL adjudicació: Àtics, sL, Gestió i difusió Àtics, sL, Gestió i difusió 
(Direcció: Carles Carbonell Àtics, sL, Gestió i difusió del patrimoni arqueològic del patrimoni arqueològic 
Badia) del patrimoni arqueològic i històric i històric 
i històric (Direcció: Albert Velasco (Direcció: Eva Orri Terrado)
(Direcció: Cristina sayos Artigues)
carrEr D’En rOca, 8-26 Trapote)
avingUDa vilanOva, 2-10 
codi MUHBa: carrEr trafalgar, 2-4
029/08 carrEr Sant PErE MitjÀ, Plaça UrqUinaOna, 8 codi MUHBa: 
Districte:  54-62,73-87 rOnDa Sant PErE, 22 061/08 
Ciutat Vella Districte:  
Motiu de l’obra:  codi MUHBa: codi MUHBa: Ciutat Vella
Rasa electricitat 074/08 039/08 Motiu de l’obra:  
Promotor / Propietari: Districte:  Districte:  Rasa aigües
FECsA-ENDEsA / Ciutat Vella Ciutat Vella Promotor / Propietari: 
Ajuntament de Barcelona Motiu de l’obra:  Motiu de l’obra:  Aigües de Barcelona / 
tipologia d’intervenció: Rasa electricitat Rasa electricitat Ajuntament de Barcelona
Control. Excavació Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: tipologia d’intervenció: 
adjudicació: FECsA-ENDEsA / FECsA-ENDEsA / Control. Excavació
Àtics, sL, Gestió Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona adjudicació: 
i difusió del patrimoni tipologia d’intervenció: tipologia d’intervenció: Actium Patrimoni Cultural, sL 
arqueològic i històric Control. Excavació Control. Excavació (Direcció: Núria Cabañas 
(Direcció: Vanesa Camarasa adjudicació: adjudicació: Anguita)
Pedraza) Àtics, sL, Gestió i difusió del Àtics, sL, Gestió i difusió     
patrimoni arqueològic i històric del patrimoni arqueològic 
(Direcció: Meritxell Nasarre i històric carrEr virgili, 4-26
carrEr Sant DOMènEc solans) (Direcció: Albert Velasco raMBla OnzE DE 
DEl call, 2-4 Artigues) SEtEMBrE, 21-59 
carrEr call, 17-21 
carrEr Sant raMOn, 7-11 codi MUHBa: 
codi MUHBa: carrEr MarqUèS DE via laiEtana, 60-66 034/08
112/08 BarBErÀ, 20-22 Districte: 
Districte:  codi MUHBa: sant Andreu
Ciutat Vella codi MUHBa: 049/08 Motiu de l’obra:  
Motiu de l’obra:  116/08 Districte: Rasa electricitat
Rasa electricitat Districte:  Ciutat Vella Promotor / Propietari: 
Promotor / Propietari: Ciutat Vella  Motiu de l’obra: FECsA-ENDEsA / 
FECsA-ENDEsA / Motiu de l’obra: Canalització per a l’estesa Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona Rasa electricitat de cables elèctrics tipologia d’intervenció: 
tipologia d’intervenció: Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Control. Excavació
Control. Excavació FECsA-ENDEsA / FECsA–ENDEsA / adjudicació: 
adjudicació: Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Àtics, sL, Gestió i difusió 
Àtics, sL, Gestió i difusió tipologia d’intervenció: tipologia d’intervenció: del patrimoni arqueològic
del patrimoni arqueològic i Control. Excavació Control i històric 
històric adjudicació: adjudicació: (Direcció: Vanesa Camarasa 
(Direcció: Lluís Juan González) Àtics, sL, Gestió i difusió Àtics, sL, Gestió i difusió del Pedraza)
del patrimoni arqueològic patrimoni arqueològic i històric 
i històric (Direcció: Laura Arias del Real)
Plaça Sant jaUME, 4 (Direcció: Cristina sayos 
Trapote) via laiEtana, 1-71, 2-66 
codi MUHBa: 
064/08 codi MUHBa: 
nom singular: carrEr SOlÀ, 2-14 059/08
Palau de la Generalitat- Districte: 
Pati gòtic codi MUHBa: Ciutat Vella
Districte: 030/08 Motiu de l’obra: 
Ciutat Vella Districte:  Localització de serveis i infra-
Motiu de l’obra:  Les Corts estructures per a l’elaboració 
Canvi sistema de rec del Pati Motiu de l’obra:  d’un projecte d’urbanització 
dels Tarongers Rasa electricitat Promotor / Propietari: 
Promotor / Propietari: Promotor / Propietari: Foment de Ciutat Vella, sA / 
Generalitat de Catalunya FECsA-ENDEsA / Ajuntament de Barcelona
tipologia d’intervenció: Ajuntament de Barcelona tipologia d’intervenció: 
Control. Excavació tipologia d’intervenció: Control
Direcció: Control. Excavació adjudicació: 
Tània Àlvarez Herraiz adjudicació: TEA Difusió Cultural sL 
Àtics, sL, Gestió i difusió del (Direcció: Víctor Giner i Puga)
patrimoni arqueològic i històric 
(Direcció: Montse Freixa Vila)
86  ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2008 87
ataülf, 11. Mur alt imperial. Autor: Pep Parer