Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 Excavació de la capella del Santíssim de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Foto: Josefa Huertas. SUMARI 7 PRESENTACIó 76 LAV accessos a l’estació de la Sagrera Jaume Ciurana i Llevadot 80 LAV estructura de l’estació de la Sagrera 9 ENTRE LA CRISI I EL CANVI, UN ANy 85 LAV sector de la Sagrera D’ARqUEOLOGIA A BARCELONA 88 LAV sector de Sant Andreu Josep Pujades i Cavalleria 96 Mercat de la Boqueria Edició CONSELL D’EDICIONS Ajuntament de Barcelona. I PUBLICACIONS DE 97 Mercat del Born Institut de Cultura L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 16 EL CENTRE DE DOCUMENTACIó Tinent d’alcalde de Cultura, DEL SERVEI D’ARqUEOLOGIA 102 Mercat de Sant Antoni President Carme Miró, Encarna Cobo 104 Mercat de Sant Antoni Coneixement, Creativitat Jaume Ciurana i Llevadot i Innovació de l’Ajuntament Vocals 107 Montjuïc del Bisbe, 4-6, carrer de de Barcelona Jordi Martí i Galbis 22 PLàNOL DE LES INTERVENCIONS 108 Muralla romana. Torre del Bisbe Jaume Ciurana i Llevadot Jordi Joly Lena ARqUEOLòGIqUES A BARCELONA 2011 Director de Patrimoni, Vicente Guallart Furió 112 Palafrugell, carrer de Museus i Arxius de Àngel Miret Serra l’Ajuntament de Barcelona Marta Clari Padrós 24 PLàNOL DE LES INTERVENCIONS 113 Parc de la Ciutadella Josep Lluís Alay i Rodríguez Miquel Guiot Rocamora ARqUEOLòGIqUES A CIUTAT VELLA 2011 114 Parc de la Ciutadella. Capella Responsable d’intervencions Marc Puig Guàrdia 115 Parc de la Ciutadella. Parc Zoològic arqueològiques Josep Lluís Alay i Rodríguez INTERVENCIONS ARqUEOLòGIqUES Josep Pujades i Cavalleria Josep Pérez Freijo 116 Pau Vila, plaça de Pilar Roca Viola 28 Abaixadors,12, carrer dels Responsable d’arqueologia 120 Pedró, plaça del preventiva 29 Ample, 46, carrer 124 Portaferrissa, 15, carrer de la Carme Miró i Alaix INSTITUT DE CULTURA DE 30 Arxiu Municipal Contemporani de Responsable d’intervencions 125 Ramon Berenguer el Gran, plaça de BARCELONA Barcelona patrimonials 127 Regomir, 7-9, carrer del Montserrat Pugès i Dorca Consell d’administració 31 Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor President 130 Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Gestió administrativa 34 Boqueria, 30-32, carrer de la Sílvia Lezana i Les Jaume Ciurana i Llevadot 133 Salvador Seguí, plaça de 35 Can Ricart. Casa de les Llengües Centre de Documentació Vicepresident 134 Sant Jacint, 4, carrer de Encarna Cobo Gerard Ardanuy i Mata 41 Can Ricart. Hangar Vocals 135 Sant Miquel, plaça de 42 Cardenal Casañas, 9, carrer del Coordinació editorial Francina Vila i Valls 137 Sant Pere Mitjà, 4, carrer de Guillem Espriu Avedaño 43 Carme, 97-99, carrer del Ana Shelly de Vidal Ángeles Esteller Ruedas 138 Sidé, 1, carrer de Revisió lingüística 44 Castell de Montjuïc Isabel Ribas Seix Maria Rosa Llaràs i Vidal 139 Tapineria, 29-37, carrer de la Ramon Massaguer i Meléndez 48 Castell de Montjuïc. Baluard de Disseny gràfic i maquetació Antonio Monegal Brancós Santa Amàlia 140 Taulat, 149-195, passeig del Isabel Solé López-Pinto David Albet i Sunyer Alan Bates Design Ltd. Josep M. Montaner i Martorell 49 Ciutat, 13, carrer de la 141 Unió, 17, carrer de la Impressió i retoc d’imatges Flavia Company Navau 50 Comtessa de Sobradiel, 1, carrer de la 143 INTERVENCIONS SENSE AfECTACIó Sanvergráfic Maria del Mar Dierssen i Soto Daniel Giralt-Miracle Rodríguez 51 Corders, 3, carrer dels DEL PATRIMONI Pius Alibek 52 Dagueria, 13, carrer de la © de l’edició: Institut de Cultura, Francisco Ivars Castelló 54 Doctor Aiguader, 1x, carrer del 148 TREBALLS DE CONSERVACIó Ajuntament de Barcelona I RESTAURACIó. INTERVENCIONS © dels textos: els autors 55 Doctor Aiguader, 15-23, carrer del © de les imatges: els autors. EN EL PATRIMONI AFB: Arxiu Fotogràfic de 56 Drassanes Reials Montserrat Pugès i Dorca Barcelona. AHCB: Arxiu 57 Drassanes Reials Històric de la Ciutat de Treballs in situ Barcelona. ICC: Institut 59 Drassanes Reials 151 Drassanes Reials Cartogràfic de Catalunya. 64 Duc, 14, carrer del 153 LAV accessos a l’estació de la Sagrera Queda prohibida la reproducció 65 Estatut, plaça de l’ 159 Muralla romana. Carrer d’Ataülf, 11 total o parcial sense el permís 66 Gal·la Placídia, plaça de exprés de l’editor. en els termes Treballs a laboratori marcats per la llei. 68 Gardunya, plaça de la 71 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 161 Gardunya, plaça de la ISSN: 2014-3524 72 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 164 LAV sector de Sant Andreu Dipòsit legal: B-33830-2012 74 Intercanviador de l’Arc de Triomf 166 Palau Episcopal www.bcn.cat/publicacions 170 Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes www.bcn.cat/barcelonacultura/ 75 La Maquinista, carrer de arqueologia-de-barcelona Presentació Tenim a les mans un nou exemplar de l’Anuari ment la difusió i coneixement del patrimoni d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona correspo- arqueològic per part de tota la ciutadania. nent, en aquest cas, a les tasques realitzades Així mateix, s’està treballant en el web corpo- i gestionades des del Servei d’Arqueologia ratiu del Servei d’Arqueologia, on es podran durant l’any 2011. El full de ruta del govern conèixer de primera mà totes les notícies en municipal per a aquest mandat ha marcat la relació a l’arqueologia de la nostra ciutat, a promoció i divulgació de l’activitat arqueolò- banda d’altres temes. gica a la ciutat com una de les seves prioritats Pel que fa a la gestió de les diverses interven- en matèria de política cultural. L’Anuari, doncs, cions arqueològiques que es varen desenvo- és una de les eines que es vol seguir promovent lupar durant l’any 2011, hi apareixen en amb la finalitat de fer “visible” el patrimoni primer lloc cinquanta sis articles corresponents arqueològic i arquitectònic de la ciutat. a les diferents excavacions arqueològiques La reestructuració del Servei d’Arqueologia a dutes a terme. Caldria destacar les interven- inicis d’aquest any, que ha passat a dependre cions realitzades a la línia ferroviària de gran directament de la Direcció de Patrimoni, velocitat, que han proporcionat diverses Museus i Arxius de l’Institut de Cultura, va localitzacions arqueològiques en cadascun anar acompanyada de la presentació de dels trams que van des del Neolític a l’època diferents mesures de govern destinades a contemporània. Seguidament, es presenten millorar la coordinació entre els diversos les diferents tasques dutes a terme relacionades agents que participen en la gestió municipal amb la neteja, el tractament i la conservació del patrimoni. de diferents elements mobles i immobles, ja D’una banda, es va proposar la creació de la sigui in situ o al laboratori, i s’expliquen les Taula de Patrimoni i Arqueologia com a punt col·laboracions amb d’altres institucions. de trobada entre arqueologia i arquitectura, Finalment, cal destacar la publicació, des del amb la finalitat de coordinar i estudiar conjun- MUHBA, del llibre Els vitralls de Pedralbes i la tament els projectes urbans que incideixin seva restauració que resumeix i posa a l’abast en el patrimoni històric, artístic i arqueològic. del gran públic els resultats dels diferents D’altra banda, s’ha donat llum verda al Pla estudis i treballs portats a terme durant un Barcino, que té com a objectiu impulsar una procés que ha durat més de dotze anys. gestió creativa del patrimoni arqueològic romà En definitiva, l’Anuari ens permet, un any de Barcelona per tal de donar a conèixer els més, una mirada en profunditat a tot el que fa tresors patrimonials de la colònia Iulia Augusta referència a l’actualitat arqueològica a la ciutat. Faventia Paterna Barcino i promoure el retorn Un instrument de gran valor per avançar en el social d’aquest patrimoni. coneixement i la difusió del nostre patrimoni En el volum que teniu a les mans trobareu arti- i la nostra cultura. cles introductoris dels diferents responsables Jaume Ciurana i Llevadot, tinent d’alcalde de del Servei d’Arqueologia. S’hi fan unes refle- Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. xions explicant el Centre de Documentació, amb la intenció de donar-lo a conèixer a un públic més ampli. En aquest sentit, convé destacar que enguany s’ha treballat d’una manera molt intensa en la finalització de la Carta Arqueològica de la ciutat, un projecte estratègic on quedaran reflectides totes les intervencions realitzades al terme municipal de Barcelona, des del segle xix fins l’any 2010. La Carta Arqueològica ja és accessible per Interior de les Drassanes Internet en obert, fet que facilitarà enorme- Reials. Foto: Servei d’Arqueologia. Presentació | 7 Entre la crisi i el canvi, un any d’arqueologia a Barcelona Crisi? Quina crisi? és el més idoni, quin equip sabrà respondre En la presentació del primer Anuari d’Arqueo- millor als reptes que es plantegen en cadascuna logia i Patrimoni de Barcelona, corresponent a de les intervencions, quina empresa respondrà l’any 2008, es va convidar al Dr. Ignacio Rodrí- amb més eficiència als requeriments de guez Temiño, director del Conjunto Arqueo- l’excavació, tant de personal com de recursos... lógico de Carmona, a Sevilla, qui va impartir El que es valora, al cap i a la fi, és qui ho farà la conferència Arqueología y ciudad: ¿Necesidad més barat. Des del punt de vista del rendiment o conflicto? Es va demanar al Dr. Rodríguez científic, aquesta és la pitjor premissa a la què Temiño que plasmés en un text les idees ens podem afrontar. Des de les administracions exposades en la conferència per poder-ho públiques només ens queda confiar en la publicar a l’Anuari següent. El resultat va ser voluntat de les empreses d’arqueologia de fer un article titulat «Repensar la arqueología la feina ben feta i no ens cansem de demanar urbana»1 que començava amb una frase que es posin al capdavant els professionals lapidària: «En un país de albañiles y camareros, més adequats a les característiques de cada los arqueólogos no podemos ser otra cosa intervenció arqueològica. Es tracta, doncs, que eso, pero con cualificación universitaria». de voluntats, no d’obligacions. A continuació, passava per damunt de la crisi La llei determina que la direcció de les econòmica i intuïa un canvi en el model intervencions arqueològiques ha d’estar en productiu de l’Estat. mans de persones qualificades. El problema Malauradament, les previsions més pessimistes rau en el sistema de mesurament, que hauria s’han confirmat. La mal anomenada “crisi del de ser el més objectiu possible. De fet, una totxo” s’ha emportat per endavant bona part persona llicenciada hauria de poder assumir de l’economia productiva del país i, amb ella, perfectament aquesta tasca. Però si a més l’arqueologia preventiva, molt estretament dels estudis reglats es demana experiència, lligada, de fa molts anys, al “totxo”. La sacsejada on es col·loca el llistó? Potser sí que, a banda de la crisi sobre la pràctica de l’arqueologia d’un sistema de qualificació de les empreses urbana ha estat considerable, des d’empreses d’arqueologia, i per simbiosi de restauració, liquidades a empreses reduïdes a la mínima s’hauria de preveure un sistema de qualificació expressió i, mai com ara, no hi havia hagut un de professionals o, millor encara, que hi hagi estol tan gran d’arqueòlegs autònoms esperant un transvasament i una barreja de currículums per a una feina. entre professionals i empreses que permeti la valoració de les segones en base als seus equips També en arqueologia es parla de canvi de i a la capacitat d’actuació que hagin tingut en model. Aquest canvi, però, es veu complex i intervencions prèvies. En aquest sentit, alguns dificultós, més si tenim en compte que, a banda dels ítems a tenir en compte podrien ser la de la normativa específica de tipus patrimonial presentació dels resultats de les excavacions en que implica la pròpia professió, les relacions diferents fòrums científics i la seva difusió laborals i contractuals són les mateixes que en publicacions especialitzades, la qualitat de les de la resta de treballadors, professionals i les memòries o el compliment dels terminis empreses. A banda el capítol laboral, s’ha de pactats, per apuntar només alguns exemples. tenir en compte que en el sistema de licitació i concursos públics, així com en la petició Des de les administracions públiques s’ha d’ofertes des d’empreses privades, el factor de procurar, doncs, perseverar en el bon dominant per decantar-se per una empresa funcionament de les intervencions i en la d’arqueologia o una altra acostuma a ser el correcta presentació dels resultats i si per mateix: l’econòmic. No es tracta, doncs, de assolir-ho s’ha de modificar la legislació actual, valorar qui ho farà millor, quin professional no ens podem permetre ajornar-ho més temps. Intervenció a la plaça de la Canvi? Quin canvi? Gal·la Placídia. Foto: Servei 1. Ignacio RodRíguez Temiño, «Repensar la arqueología urbana», dins Anuari d’Arqueologia d’Arqueologia. i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2010, pàg. 15-23. L’any 2011 també ha estat un any mogut pel Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 9 Servei d’Arqueologia. Les eleccions municipals • Atendre els aspectes patrimonials de les la constitució del Consell d’Arqueologia de Pensem que el principal ensenyament que del mes de maig van suposar un canvi polític a intervencions arqueològiques i fer el Barcelona com a òrgan assessor independent ens ha donat el seguiment arqueològic en els l’Ajuntament de Barcelona. Els nous dirigents diagnòstic i tractament dels materials encarregat de la supervisió dels treballs de diferents sectors de les obres de la Línia d’Alta es van proposar, des del primer moment, donar trobats quan s’escaigui. recerca arqueològica a la ciutat. És previst Velocitat és la necessitat d’intensificar aquestes una empenta a l’arqueologia que s’estava fent • Coordinar la redacció i publicació de que en la seva composició hi hagi acadèmics tasques de seguiment en d’altres punts del a la ciutat fent-la més “visible” i presentant-la l’Anuari d’intervencions arqueològiques. i experts de reconegut prestigi. terme municipal malgrat no hi hagi indicis com un valor afegit. La primera actuació va previs de la presència de restes arqueològiques. consistir en deslligar el Servei d’Arqueologia • Donar atenció a la ciutat en tant que Servei Amb això no ens estem referint a posar un del Museu d’Història de Barcelona, passant a d’Arqueologia, gestionant les intervencions Un any d’arqueologia a Barcelona arqueòleg o una arqueòloga en tots i cadascun dependre, dins l’organigrama de l’Institut de arqueològiques que es realitzen a Barcelona, Pel que fa als resultats de les intervencions dels llocs on s’estiguin realitzant obres, però Cultura de Barcelona, de la nova Direcció de ja siguin promocions públiques o privades. realitzades durant l’any, pensem que s’ha sí que convindria fer un seguiment sistemàtic Patrimoni, Museus i Arxius, dirigida per Josep avançat, i molt, en el coneixement de la ciutat en aquells punts on es produeixin moviments Lluís Alay. En aquests mateixos comicis, Ferran Les funcions de l’equip de documentació són i del seu territori, sobretot en algunes zones de terres d’un cert volum. En el fòrum adient Puig, director del Servei d’Arqueologia les següents: que fins ara havien estat poc treballades, s’hauria de decidir quina hauria de ser la durant els darrers anys, va ser elegit alcalde • Responsabilitzar-se del Centre de Docu- arqueològicament parlant. Voldríem, en aquest superfície mínima, en metres quadrats, a partir del municipi on resideix, per la qual cosa va mentació arqueològica i coordinar-lo amb capítol, fer un breu repàs dels resultats que de la qual cal intervenir. deixar temporalment el seu càrrec al Servei. el MUHBA. es van obtenir. S’ha de tenir en compte, però, Aquests dos fets van suposar un canvi a fons • Consolidar i actualitzar la Carta Arqueo- que les dades de les intervencions de l’any La Línia d’Alta Velocitat dins el Servei d’Arqueologia. Internament, el lògica de Barcelona. 2011 encara estan en procés d’estudi i les Servei es va organitzar en dues grans àrees, la memòries s’han d’acabar de redactar. Amb Ja des que es van començar l’any 2008, les • Regularitzar les memòries arqueològiques de Prevenció i la d’Intervenció. Formalment, tot, pensem que la publicació dels resultats diferents intervencions que s’han realitzat antigues. aquesta reorganització va quedar reflectida, preliminars és una bona font d’informació per i s’estan realitzant amb motiu del pas de la el mes de gener de 2012, en la Mesura de govern • Custodiar i completar l’arxiu documental, als mateixos arqueòlegs i per a les persones Línia d’Alta Velocitat per Barcelona han donat d’impuls a la gestió del patrimoni cultural de la en especial les memòries arqueològiques. que estiguin realitzant treballs de recerca o resultats importants, tan quantitativament com ciutat, on es proposaven les actuacions referents • Col·laborar amb el MUHBA en la definició bé estiguin interessades en iniciar-ne alguna. per la qualitat de les troballes i la informació a la gestió del patrimoni arquitectònic històric i posada en servei dels protocols d’estudi Tot i que durant l’any s’han realitzat diverses obtinguda. Es tracta del seguiment arqueològic artístic i les actuacions referents al patrimoni d’edificacions d’interès patrimonial i de intervencions arqueològiques fora de Ciutat més gran que s’ha fet mai a la ciutat i, arqueològic. Així, doncs, fent una revisió dels recopilació de fons documentals, i atendre Vella, la resta de districtes continuen essent les probablement, costarà molt que se’n faci un instruments dels que disposa l’Ajuntament els serveis que el Centre de Documentació ventafocs de l’arqueologia a Barcelona. En el altre d’aquestes característiques: quan s’acabi pel que fa a la documentació i intervenció Patrimonial presta al museu. seguiment arqueològic que s’ha fet a les obres el moviment de terres en tots els sectors (tram arqueològica es proposà la reorganització del de la Línia d’Alta Velocitat, al recinte històric Sagrera, tram Sant Andreu, estructura de • Oferir atenció a la ciutat en tant que Centre Servei d’Arqueologia que «a més del Servei de Documentació Arqueològica. de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu o l’estació, accessos i els diferents col·lectors i d’Intervenció Arqueològica, comprèn també a l’antiga fàbrica de Can Ricart, per posar uns obres d’urbanització), s’hauran remogut més 3 el Servei de Restauració Preventiva i comptarà • Treballar el Pla Barcino per a la recuperació exemples, s’ha comprovat que el poblament de 3 milions de m de terres dels quals s’ha amb una unitat responsable de Documentació. de la Barcelona romana. ha estat present, en les seves diferents formes, fet el control de tots els nivells antròpics. Es tracta, per tant, de passar d’una lògica de • Col·laborar amb els centres de recerca en tot el pla de Barcelona, més enllà del nucli La premsa ha anat informant d’algunes de seguiment de la transformació urbanística acadèmica per mitjà de la signatura de de Barcino o de la ciutat medieval. En aquest les troballes que s’han realitzant aturant-se, pública i privada de la ciutat per a la seva convenis de col·laboració amb universitats aspecte, cal recordar la presència, dins el terme sobretot, en les més espectaculars. Això no exploració arqueològica, a una lògica que i centres de recerca. municipal, dels pobles i vil·les que han estat treu que n’hi hagi hagut d’altres que no han ens permeti prendre la iniciativa per impulsar Trobareu una ampliació del contingut de l’àrea annexionades a la ciutat, amb els seus nuclis sortit als mitjans que han donat una informació la recerca, el coneixement i la divulgació al de documentació en un article de Carme Miró històrics i el seu poblament dispers. molt valuosa per al coneixement del territori. voltant de l’arqueologia. Necessitem passar a i Encarna Cobo en aquest mateix Anuari. Només cal consultar els manuals per compro- A l’Anuari hi trobareu quatre articles ser un servei proactiu i no tan sols un servei corresponents als diferents equips i sectors de seguiment d’obres». Així mateix, i amb la finalitat de facilitar la var que trenta anys enrere a Barcelona no cooperació entre les àrees d’Hàbitat Urbà existia prehistòria i, quan van començar a apa- on s’ha estat treballant. En aquest sentit, les funcions de l’equip d’inter- i les de Cultura, Coneixement, Creativitat i rèixer restes, semblava que el Raval fos el gran Pel que fa a la prehistòria, cal destacar la vencions arqueològiques són les següents: Innovació, es va proposar la creació de la centre de poblament prehistòric a la ciutat. troballa d’un assentament del Neolític antic • Fer el seguiment de les actuacions Taula de Patrimoni, com a òrgan tècnic de A mesura que han passat els anys -i, sobretot, postcardial (finals v mil·leni, inicis iv mil·leni arqueològiques a la ciutat. coordinació de les polítiques municipals en arran de la publicació del decret 78/2002, ane -abans de la nostra era-), on es van docu- matèria de patrimoni arquitectònic històric de 5 de març, del Reglament de protecció del mentar nombrosos forats de pal, estructures • Preparar la documentació per a les patrimoni arqueològic i paleontològic, que va de combustió, cubetes d’emmagatzematge iniciatives institucionals i legislatives sobre artístic i arqueològic, presidida per Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, permetre l’expansió de l’arqueologia urbana i un enterrament infantil. L’assentament, les competències locals en arqueologia. Coneixement, Creativitat i Innovació i tal i com la coneixem actualment- s’ha pogut després d’una llarga interrupció, es continuarà • Elaborar, conjuntament amb l’Àrea vicepresidida per Vicente Guatllar, gerent comprovar que des d’època prehistòrica hi excavant a finals de 2012. En altres sectors d’Hàbitat Urbà i, proposar, si s’escau, d’Hàbitat Urbà. ha hagut assentaments humans de diversa afectats per les obres es van documentar dues nous criteris d’intervenció. índole al pla de Barcelona. En aquest mateix sitges del Neolític mig / final -una d’elles amb Per completar la reestructuració dels diferents • Redactar les propostes d’intervenció sentit, és interessant que s’hagin començat a restes d’un enterrament- i quatre sitges més serveis que ofereix la ciutat en l’àmbit de patri- arqueològica i els protocols d’intervenció trobar restes ibèriques als contraforts dels i una inhumació en fossa que, per les seves moni arquitectònic i arqueologia, es proposà patrimonial. turons de la ciutat i al mateix pla. característiques i el material arqueològic 10 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 11 associat, podrien adscriure’s igualment a època guts i per la seva singularitat es fan mereixe- prehistòrica; el seu estudi acabarà per deter- dores d’una atenció especial. Ens referim a minar-ne la cronologia. Ja dins el Neolític Final, intervencions com les que s’han anat realitzant s’ha de destacar la descoberta d’un hipogeu al subsòl de l’edifici de les Drassanes Reials on funerari amb desenes d’inhumacions al seu s’ha documentat una necròpolis romana que interior. L’excavació de les estructures s’ha abasta del segle i al segle vi, s’han pogut acabat a mitjan setembre de 2012, per la qual localitzar estructures de les primeres drassanes cosa els resultats finals els trobareu a l’Anuari del segle xiii i s’ha refet la lectura de l’edifici corresponent. D’època ibèrica es van docu- amb resultats molt interessants. També s’han mentar una vintena de sitges dels segles iv-iii documentat un tram de la muralla de mar i ane, dos pous i diversos retalls indeterminats. estructures dels diferents usos que va tenir D’època romana cal destacar l’excavació de poc l’edifici al llarg de la història, com a parc més de 1.000 m2 de la vil·la romana del pont i mestrança d’artilleria, centre productor del Treball. Es va documentar una fase prèvia artiller i caserna militar. a l’existència de la vil·la pròpiament dita, amb La plaça de la Gardunya és un altre dels espais diverses estructures dels segles ii-i ane; les que estan en plena remodelació. Després primeres construccions de la vil·la són del segle dels sondejos que es van fer fa uns anys, es va i de la nostra era i, a l’acabar la intervenció, començar la fase d’excavació arqueològica del s’havien documentat diverses fases constructives costat de mar de la plaça que va proporcionar entre el segle ii i el segle iv. A mitjan 2012 s’ha la troballa d’una sepultura neolítica postcardial iniciat l’excavació d’altres sectors d’aquesta que anava acompanyada d’aixovar. També es Sitges ibèriques de mateixa vil·la. van localitzar sitges i dos fogars prehistòrics. l’Hospital de la Santa Davant l’estació de ferrocarril de Sant Andreu Ja d’època romana cal esmentar estructures Creu i Sant Pau. Foto: Comtal l’any 2010 es van excavar estructures muràries, un tram de la via romana que accedia Isabel Pereira. de la pars rustica-fructuaria d’una altra vil·la a Barcino a través de l’actual carrer del Carme, romana. Durant el 2011 es van documentar un forn, cinc sepultures i diverses rases d’altres estructures (rases de vinya, forats de agrícoles. Previs a la construcció del convent Al carrer del Regomir també es coneixia funcionament fins a la construcció del pal, rases de drenatge...) d’aquesta mateixa de Santa Maria de Jerusalem, que ocupà l’espai l’existència de restes romanes des de l’any mercat, el 1872. vil·la que, molt arrasada, presenta elements de de la plaça des de finals del segle xv fins ben 1998, tot i que no s’havia pogut excavar el l’alt i el baix imperi. En d’altres sectors de les entrat el segle xix, es documentaren sitges El Monestir de Pedralbes és un dels conjunts de subsòl en extensió. En l’actuació que s’hi va fer la ciutat on periòdicament es fan intervencions obres es va documentar una sitja amb material altmedievals i diverses estructures de la trama es va posar en valor la torre circular de la porta arqueològic romà i diverses rases de vinya. urbana dels segles i . arqueològiques a causa del continuat procés xiii xiv praetoria i un bon pany de muralla del baix de rehabilitació i adequació dels espais. La D’època altmedieval es van localitzar diversos imperi. Així mateix, es va excavar una part de darrera intervenció es va fer en la zona on hi forats de pal i un tram de mur que s’haurien de les restes d’un edifici termal d’ús públic que havia l’annex a l’antiga infermeria. A banda relacionar amb una àrea de treball del ferro s’estén força més enllà del sector intervingut. de la documentació de ceràmica romana en ja excavada l’any 2010. D’època moderna desta- La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor sediments de tipus al·luvial, possiblement caríem l’excavació d’una fresquera del segle xvi mereix un punt i apart. El 2011 es van fer procedents de l’assentament romà situat al i el seu passadís d’accés i 5 fosses d’enterrament diversos sondejos, primer promoguts per la nord del monestir, es van documentar diverses múltiple, al capdamunt de la rambla de Prim, pròpia parròquia i, posteriorment, amb el fases històriques, des del moment del tapiat probablement relacionades amb la Guerra dels suport de l’Institut de Cultura. La presència de del portal de la muralla en aquest sector, fins Segadors. D’època contemporània es van docu- restes alt i baiximperials han portat a incloure al rebliment de l’espai amb terres provinents mentar diverses estructures edilícies, un tram la basílica en el Pla Barcino, que suposarà la de l’abocador del monestir, d’on es va recollir de l’antic camí de Sant Martí de Provençals recerca metòdica del subsòl. En els propers un gran volum de material ceràmic important que tenia, al costat mateix, estructures de anys s’anirà informant dels resultats. tant per la seva quantitat i varietat, com per la regadiu i, a pocs metres, les restes d’una bòbila. Fora ja del districte de Ciutat Vella, però diversitat de procedència. Com es pot observar en els paràgrafs prece- totalment relacionat amb aquest, hi ha la Finalment, no voldríem acabar aquest apartat dents, les restes localitzades van des del Vè intervenció al Mercat de Sant Antoni. Els sense esmentar les intervencions que, des de mil·lenni ane fins als nostres dies, amb una sondejos realitzats fins al moment han constatat fa uns anys, s’estan realitzant al recinte històric varietat d’estructures que ajudaran a conèi- la presència del baluard de Sant Antoni, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En xer millor aquest sector de la ciutat, fins ara construït durant la Guerra dels Segadors, amb una de les intervencions de l’any 2011 es van prou desconegut. el corresponent fossat, la contraescarpa, el camí localitzar cinc sitges d’època ibèrica i tardo- cobert i el glacis. A banda, s’han localitzat republicana, amb una cronologia que va del estructures relacionades amb l’activitat agrícola segle iii al segle i ane i, fent un salt considerable Intervencions en grans solars Plaça de la Gardunya. Edifici de funció religiosa del que són anteriors a la construcció del baluard. en el temps, es van documentar restes que En aquest apartat voldríem incidir en aquelles segle xiii. Foto: Rafael Dehesa. També es va trobar un tram de l’antiga podrien estar relacionades amb la Torre Xifré obres que pel seu abast, les seves dimensions, carretera de Madrid, l’últim tram de la qual i estructures d’un hipotètic complex industrial. pel seu significat ciutadà, pels resultats obtin- es construí a mitjan segle xix i va estar en 12 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 13 Un repàs cronològic actual; les estructures del convent de les Pel que fa a la resta de les intervencions, en Jerònimes, al carrer de Sant Antoni Abat o el cap cas menys importants que les esmentades seguiment de l’obertura de rases de servei al fins ara, voldríem començar esmentant l’estudi voltant de l’antic mercat del Born, que amplia que es va fer de l’anomenada Torre del Bisbe, el coneixement de la trama urbana coneguda la torre núm. 76 de la muralla baiximperial fins ara a l’interior del mercat. de Barcelona, on es va utilitzar el mètode D’època moderna esmentaríem les interven- estratigràfic per al seu estudi. cions al castell de Montjuïc, on s’ha avançat A l’interior de la ciutat romana es van fer en el coneixement de l’evolució arquitectònica excavacions al carrer de la Dagueria, on es de l’edifici, i al parc de la Ciutadella, on s’han documentaren estructures muràries tardo- anat localitzant diferents trams dels baluards antigues i diversos elements arquitectònics del Príncep i de Don Fernando i s’ha treballat reaprofitats. Ja fora del recinte murallat, a la a l’entorn de la capella castrense. A la plaça de plaça de Ramon Berenguer es van localitzar l’Estatut/carrer de Lisboa, a Horta-Guinardó, fosses d’abocador, un mur i nivells de circulació i a la plaça de Gal·la Placídia, entre els districtes de la primera meitat del segle v. Al carrer de de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, es van la Comtessa de Sobradiel hi havia diversos documentar murs de contenció relacionats nivells de rebliment del fossat de la muralla; amb les rieres que transcorrien en aquests en aquest punt, la colmatació documentada dos sectors en època històrica. és del segle v i no es va exhaurir l’estratigrafia. Per acabar aquest breu recorregut, hem de Al carrer del Cardenal Casañas es van localitzar citar els treballs realitzats a Can Ricart que dues inhumacions amb una cronologia molt han permès completar l’estudi històric del àmplia, del segle i al v, que caldrà acabar de conjunt fabril, aportant dades de l’estructura definir. Al carrer dels Corders, en el seguiment de l’edifici, dels acabats i, sobretot, de les dels rebaixos de terra del fossat d’un ascensor, infraestructures conservades al subsòl. Cal es va documentar un mur i un paviment d’opus esmentar també les rases obertes a la plaça de signinum datats al segle ii i un mur de tovot amb Pau Vila, que van posar al descobert el portal els paraments enlluïts que va ser amortitzat en de Mar i un dels ponts a través dels quals època baixmedieval. Al carrer dels Abaixadors s’accedia a, l’interior de la ciutat. n Josep hi havia un mur i restes d’un paviment de Pujades i Cavalleria, jpujades@bcn.cat morter de calç dels segles iv-v. Al carrer Ample es va documentar una estructura indeterminada amb cronologia altimperial que sobta per les seves dimensions (més d’1 m d’amplada); no es va poder continuar la recerca perquè la caixa de l’escala delimitava l’espai de treball. Ja més allunyats del suburbi cal destacar el mur altimperial associat a una via terrena i els sis enterraments de la plaça del Pedró. I, per finalitzar aquesta relació, s’ha de fer esment de les estructures localitzades dins l’antic recinte fabril de Can Ricart, amb una interessant estructura de planta circular d’aproximadament 6 m de diàmetre i altres murs associats. Malauradament, quan s’estaven fent les tasques de localització i neteja dels coronaments dels murs, el projecte d’obra civil va quedar abandonat i es va haver de deixar la recerca per manca de finançament. Pel que fa a les restes medievals, sobretot baixmedievals, han estat nombroses les intervencions en les què s’han documentat estructures i nivells de circulació corresponents a aquesta època. Per citar-ne algunes, podríem parlar d’un dels mur de façana del segle xiii, al carrer del Duc, que marcava la presència d’una possible androna fossilitzada en el parcel·lari 14 | Anuari d’Arqueologia 2011 El Centre de Documentació que faran posteriorment altres historiadors. l’estudi per part d’erudits i investigadors es Sense que hi hagi una relació directa, és clar remunta al segle xv. A partir de l’estudi del Servei d’Arqueologia que Barcelona esdevé centre de poder amb d’Antoni Celles, es va intentar reconstruir l’establiment de la primera seu episcopal i seu l’indret, arran de l’aparició de diversos regia d’època visigoda, provocant un creixe- fragments de la cornisa i la dedicació d’August ment de la ciutat fora muralla i una gran i la seva cronologia, que situava el temple remodelació dins el recinte, especialment entre el final de l’època republicana i inicis del sector on s’ubica el nucli de poder de la imperial. La documentació conservada A l’hora de fer una presentació del Centre de La història de les intervencions arqueològiques administratiu i religiós. d’aquesta primera intervenció es troba a Documentació del Servei d’Arqueologia, s’ha a Barcelona cregut interessant fer una primera introducció El continuador de la tasca de Pau va ser Pere l’Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de la El títol d’aquest apartat no ha estat triat a Diputació de Barcelona. per parlar de la història de l’arqueologia a la Miquel Carbonell, el qual va recollir moltes l’atzar, ja que hauríem de partir de premisses ciutat i d’on ha sorgit bona part de la docu- de les inscripcions romanes que Pau va poder A partir de la segona meitat del segle xix, les diferents si parléssim d’història de l’arqueologia mentació que ara pot ser consultada al Centre. estudiar, publicant-les sota el nom de Cròniques troballes es multipliquen i s’inicien nous estudis o d’història de la recerca. Podríem assenyalar de Catalunya. com el promogut pel Diari de Barcelona sobre la L’arqueologia a Barcelona parteix d’una que a Barcelona des del segle xv es pot parlar recerca a la muralla romana, o la recuperació sòlida tradició científica que assoleix un alt d’història de l’arqueologia, entesa en l’ampli A partir del segles xvi i xvii, els humanistes es comencen a interessar pel passat romà, agafant de material arqueològic arran de la demolició nivell ja en els anys 1950, 1960 i següents. concepte de disciplina científica que estudia del convent de l’Ensenyança, destacant el Però, és durant els anys 80, amb l’arribada la història de la humanitat a partir de les restes molt de pes la part epigràfica. S’han conservat diversos manuscrits amb còpies d’inscripcions mosaic de les Tres Gràcies i també la descoberta dels ajuntaments democràtics i arran de les materials. Jeroni Pau, amb la seva obra Barcino del mosaic del Circ l’any 1860, ambdós conser- grans transformacions urbanes propiciades (1491), va iniciar aquesta mirada al passat de llatines. Podríem afirmar que des del segle xv vats al Museu d’Arqueologia de Catalunya. pels Jocs Olímpics de 1992, quan es consolida la ciutat a partir dels monuments conservats. al xix, la major part de la documentació definitivament l’arqueologia urbana com Barcino és una obra breu però de gran difusió conservada va ser epigràfica. A banda d’això, No podem oblidar que és el moment de la un dels programes municipals orientats al tant en el moment en què va ser escrita, com cal destacar que a Barcelona varen proliferar Renaixença, moviment cultural que enaltia la diverses llegendes a falsos cronicons sense història del país. En aquest marc, Francesc coneixement i salvaguarda del patrimoni en èpoques posteriors. Va ser el mirall de arqueològic de Barcelona, alhora que molts historiadors i la seva estructura i trets validesa científica. Paral·lelament, hi ha Martorell i Penya, mecenes de la ciutat, va diverses obres descriptives i de catalogació, com instituir el Premi Martorell dedicat a un estudi comporta una professionalització de la tasca s’aniran repetint en d’altres treballs sense d’arqueologia, que va tenir continuïtat sota el arqueològica i de l’arqueòleg. oblidar la referència al mestre. No obstant, la Crònica Universal del Principat de Catalunya alguns d’aquests historiadors no foren tant de Jeroni Pujades, il·lustrada amb gravats on patrocini de l’Ajuntament de Barcelona. En ple segle xxi, el Servei ha d’avançar cap científics com Jeroni Pau, tornant a barrejar es representa el temple romà i parts de la Amb l’arribada del segle xx, hi ha un gran canvi endavant amb nous projectes i estímuls, sense muralla tardana. arreu del Principat. Pel que fa a la ciutat de oblidar, però, el sediment de més de 2000 anys llegenda i història, com per exemple Dionis d’història urbana, i molts més si comptem la Jorba (1589). Barcelona va ser una de les A partir d’aquest moment deixem la història Barcelona, amb l’obertura de la Via Laietana primeres ciutats peninsulars amb un relat de la recerca arqueològica per centrar-nos en a principis dels segle xx (1907), l’Ajuntament prehistòria i protohistòria. Cal mirar enrere d’història pròpia. Cal remarcar la importància les excavacions per tal de documentar restes es va plantejar per primera vegada promulgar per saber d’on venim i valorar tot l’esforç i la feina dels que ens van precedir en l’estudi de del títol, Barcino, amb el què Jeroni Pau fixa del passat de la ciutat. Pel que fa a les inter- unes mesures de protecció del patrimoni la grafia del nom de la ciutat de Barcelona en vencions arqueològiques, s’ha de destacar la davant d’unes obres de gran envergadura que la nostra ciutat. La historiografia barcelonina època romana, alhora que l’ajuda a parlar de primera expedició a la recerca del cos de Sant afectarien una part important de la ciutat és rica en documents, alguns dels quals encara són útils pels continguts i mètodes de l’origen de la ciutat i a desmentir les llegendes Pere Nolasc, al llarg de la meitat del segle . antiga. Es van incloure en el contracte del xviii Banc Colonial dos articles per fer possible la treball. Per tal de poder establir noves formes mítiques de la seva fundació: «En conseqüèn- L’any 1835, per encàrrec de la Junta de cia, aquests fets i també el nom –car també investigació i recuperació de materials i es va de relació amb la ciutat i els individus, cal Comerç, l’arquitecte Antoni Celles Azcona va fou anomenada Barcine pels vells– indiquen crear una delegació executiva investigadora i eixamplar els camins del coneixement històric ser el responsable de la demolició d’una sèrie i la manera d’entendre el patrimoni. S’han amb proves evidents que el fundador procedia de vigilància de les obres de reforma. d’estructures que emmascaraven les columnes 1 de crear nous vincles entre el passat, el present de la família Bàrcina». El primer que fa Jeroni del temple romà així com de la realització També l’any 1907 es funda l’Institut d’Estudis i el futur, entre la tradició i la ciència, canvis i Pau en parlar de la ciutat és desmentir la seva d’una excavació a l’entorn de les restes Catalans (IEC), cosa que significa la incorpo- continuïtats, espais petits i grans territoris amb fundació per Hèrcules, mite que es va repetint conservades. Aquesta és la primera intervenció ració de l’arqueologia catalana al món científic la intenció d’interrelacionar-los i apropar-los des de la seva publicació a la Història gòtica de arqueològica documentada, en el sentit que internacional. Amb la creació de la Junta de des de diverses vessants i maneres. S’ha de Roderic Ximénez de Rada, l’any 1243. Pau el l’entenem actualment, a la nostra ciutat. Es Museus i Servei d’Investigacions Arqueolò- destacar tot el nostre passat romà, el de la rebat amb una nova teoria: la fundació per varen fer diverses cales de sondeig. El temple giques, l’IEC és el primer en organitzar colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, Amílcar Barca. Per tant, està parlant d’un estava incorporat a cases particulars, que el activitats arqueològiques des de l’administració valorant la recerca arqueològica i històrica origen púnic per a la ciutat.2 No ens trobem dissimulaven i en part el protegien. Aquest pública a Catalunya. L’any 1914, es va fundar, que s’ha anat fent d’una manera continua només, davant d’un estudi històric, sinó també temple hexàstil presentava part de l’estilobat dins la Diputació Provincial de Barcelona, des del segle i les reinterpretacions que amb un dels primers estudis epigràfics amb un xix i un angle de la columnata exterior, elements el Servei de Conservació i Catalogació de s’han realitzat al llarg de la història. gran rigor científic de les inscripcions llatines suficients per determinar amb exactitud la Monuments, on es va organitzar un gran arxiu de la nostra ciutat. Barcino conté també un situació i les grans proporcions del conjunt. En d’imatges i dades dels monuments de la dels primers corpus de personatges il·lustres aquesta intervenció es van poder documentar província. L’any 1915, la Mancomunitat crea d’època romana i un primer episcopologi de la part del basament, diversos fragments de bases, el Servei d’Investigacions Arqueològiques sota 1. Mariàngela vilallonga, Jeroni Pau. Obres, vol. I, Ed Curial, Barcelona, 1986, pàg. 299. seu barcelonina. Cal destacar, així mateix, el fet capitells, motllures del podium i l’arquitravat. la direcció de Pere Bosch Gimpera, naixent 2. Aquesta teoria ha anat sortint a la llum a diversos moments de la historiografia sobre la que l’autor relacioni la puixança de la ciutat Les referències bibliogràfiques sobre el temple l’escola d’arqueologia de Barcelona. Pel que fundació de Barcelona i, en l’actualitat, encara hi ha investigadors que la defensen, o que no de Barcelona en detriment de Tarragona, cosa fa a la nostra ciutat, l’any 1932, i sota la direcció la troben del tot inversemblant, malgrat que la immensa majoria l’ha descartada. romà són abundants, com ja s’ha assenyalat i 16 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 17 de Josep Colominas i Roca, l’Institut fa dues nova etapa que significa el desenvolupament intervencions arqueològiques: el poblat ibèric i l’arrelament de l’arqueologia com a mètode del Turó de la Rovira i la necròpolis tardoantiga d’investigació històrica, encara que lligat de i poblament prehistòric de Can Casanoves, forma quasi absoluta a la restauració, les dues al districte d’Horta-Guinardó. especialment de la muralla i, més tard, d’altres Com a exemple d’aquest esclat de la impor- monuments. Josep de Calassanç Serra i Ràfols, tància de l’arqueologia, l’any 1929 Barcelona com a comissari d’excavacions, és l’arqueòleg va ser triada per ser la seu del iv Congrés que dirigeix la recerca arqueològica, sota Internacional d’Arqueologia. l’empara de l’Institut Municipal d’Història, fundat per Duran i Sanpere. Volem fer esment de la tasca d’un gran historiador, Francesc Carreras Candi, que A partir d’aquest moment es multipliquen les amb el seu conjunt d’obres ha deixat un gran intervencions a tot el terme municipal, però document del passat de la nostra ciutat. El seu molt especialment a Ciutat Vella i a la mun- volum sobre la ciutat de Barcelona és un recull- tanya de Montjuïc. Anualment es planifiquen inventari del que es coneixia fins el moment campanyes amb excavacions programades: en relació a l’arqueologia de tot el municipi. a la plaça del Rei, a la plaça de Sant Miquel, A banda del text, part del qual encara és vigent, carrer dels Comtes, plaça de la Vila de Madrid, cal destacar la qualitat de les il·lustracions necròpolis jueva, sitges de Magòria etc. Simul- que l’acompanyen, especialment com a tàniament, també s’assumeixen les urgències. dada històrica, ja que algunes de les peces Hi ha una aturada en les intervencions a causa o monuments representats han desaparegut de la Guerra Civil Espanyola, tot i que es i la única referència que queda és l’obra de segueix fent alguna petita intervenció. Carreras Candi. Un fet relacionat amb l’obertura de la Via Planta de la intervenció a la plaça de Sant Miquel, anys 70. Dibuix: Rovira Bordás – Centre de Documentació. L’inici de l’activitat planificada de l’arqueologia Laietana culminaria el llarg procés de gestació a la ciutat en el marc de l’Ajuntament de del Museu d’Història de la Ciutat, fundat l’any Barcelona s’ha de situar a l’any 1920 amb la 1943, que d’una forma o altra ha estat lligat a creació de l’Arxiu Històric de la mà d’Agustí la recerca arqueològica de Barcelona. La Casa Duran i Sanpere. Com ell mateix assenyala: Clariana Padellàs estava afectada per les «Caldria justificar fins allí on fos possible el fet, obres de la nova avinguda i l’Ajuntament de evidentment confusionari, que l’Arxiu Històric Barcelona decidí recuperar-la i traslladar-la, de la Ciutat de Barcelona hagi dedicat durant pedra a pedra, a la seva ubicació actual a la molts anys una gran part de les activitats a plaça del Rei. En iniciar les obres per fer els exploracions arqueològiques. La idea que hom fonaments aparegueren les restes de la ciutat té d’un arxiu documental és la d’un recer on romana i s’aprofità per estendre les excavacions són guardats els papers antics i on són esperats a tota la plaça del Rei. L’èxit dels resultats de els recercadors que hi vulguin esmerçar llur les excavacions facilità la decisió de dedicar paciència. I heus ací que l’Arxiu Històric de el palau medieval a allotjar el futur Museu la Ciutat de Barcelona se’ns presenta amb un d’Història de la Ciutat de Barcelona. aspecte tant divers, que obliga a esmentar L’any 1960 es crea el Servei d’Arqueologia aquell concepte apriorístic o a condemnar-ne com una secció del Museu d’Història, fins la desviació. Evidentment, l’estudi documental que l’any 1981 passa a anomenar-se Servei Tall estratigràfic de la intervenció a la plaça de Sant Miquel, anys 70. Dibuix: Rovira Bordás – Centre de Documentació. i les exploracions arqueològiques semblen d’Activitats Arqueològiques, encara dins del gairebé funcions oposades. El fet d’unir-les o, marc del Museu però com un ens autònom. d’establir una cronoestratigrafia de les restes Ciutat, nom que només dura dos anys i és subs- si més no, de compassar-les, pot respondre a En aquest temps es fan diverses intervencions, documentades. A banda de l’excavació, tituït pel de Centre d’Arqueologia de la Ciutat. un propòsit superior».3 La primera intervenció destacant, però, la que es duu a terme a la plaça aquest projecte va esdevenir una escola per Cinc anys després, passa a anomenar-se Secció que duu a terme l’Arxiu Històric és la recerca de Sant Miquel a finals dels anys 60, principis diversos arqueòlegs que després han treballat d’Arqueologia Urbana, fins que l’any 2000 tor- de la tomba de Pau Claris i d’uns mosaics del 70 del segle xx. L’actuació es va realitzar pel patrimoni de Barcelona. na a formar part del Museu d’Història amb el romans a l’entorn de Santa Marta (carrer de en col·laboració amb l’Istituto Internazionale L’any 1985, el Servei és reconegut a l’organi- nom de Servei d’Arqueologia del Museu d’His- la Corribia, actual pla de la Seu-avinguda de la di Studi Liguri, sota la supervisió de Nino grama municipal i es converteix en l’òrgan de tòria. Ara fa just un any, el Servei d’Arqueo- Catedral). L’any 1921 es compra la casa del Lamboglia i sota la direcció de la professora gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat, logia ha tornat a recuperar l’autonomia i Degà o l’Ardiaca com a seu de l’Arxiu Francesca Pallarès. Va ser la primera inter- tant pel que fa a la prevenció com per a la depèn directament de la direcció de Patrimoni, Municipal d’Història sota la direcció de Duran venció que es va fer a la península ibèrica recerca. Ens trobem en el moment que Museus i Arxius de l’Institut de Cultura. i Sanpere i es fan excavacions en el marc de amb la metodologia d’excavació coneguda comença l’esclat de l’arqueologia urbana, molt L’any 2000, dins del Museu, es van unificar els la rehabilitació de l’edifici. És l’inici d’una com “mètode Lamboglia” que va canviar força relacionat amb la gran renovació de la ciutat fonts d’arxiu i biblioteca. L’any 2009 es van els resultats de les intervencions arqueolò- que planteja el nou ajuntament democràtic. separar la documentació històrica i arqueo- giques, incidint especialment en l’estratigrafia lògica, la biblioteca, l’arxiu de col·leccions i 3. Agustí duRan i SanpeRe, Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat, Barcelona, L’any 1990, el Servei d’Activitats Arqueològi- Ed. Curial, 1973, pàg. 23. i la relació entre estrats i estructures, per tal ques passa a ser el Servei d’Arqueologia de la l’arxiu administratiu. Tota la documentació 18 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 19 publicació del decret d’intervencions arqueo- lògiques de 2002. Recull tant la documentació de les memòries que es van realitzar, com les fotografies i la planimetria. Conservem documentació des del 1960. Enderrocs. Aquesta és una sèrie tancada l’abast cronològic de la qual va des de 1985 fins el 2001, aproximadament. Consta de l’expedient i les fitxes arquitectòniques d’edificis de la ciutat no catalogats com a patrimoni arquitec- tònic, que van ser enderrocats arran dels diversos projectes urbanístics, especialment a Ciutat Vella. Abans del seu enderrocament, es feia una fitxa i una avaluació per part del Servei d’Arqueologia per estimar el seu interès arquitectònic, arqueològic i històric. Centre de Documentació. Una mostra de la utilitat d’aquests expedients Foto: Encarna Cobo. és el mostreig de paviments hidràulics que s’han pogut salvar gràcies als informes del arqueològica es trasllada a la nova seu del Tipus Documentació Metres Servei d’Arqueologia. carrer Comercial, i és quan neix el Centre Estudis històrics. Aquest fons recull els estudis Memòries 20,5 m. lineals de Documentació, que avui us presentem. concrets que es realitzen d’un edifici deter- (909 memòries) Per què expliquem tot això?, pel fet que la minat o d’una àrea concreta per conèixer Alçat de la torre 6 de la muralla baiximperial. Expedients 31 m. lineals Dibuix: Marià Ribas – Centre de documentació. nostra història va molt relacionada amb la tota la documentació històrica i arqueològica (643 expedients) documentació que preservem. A continuació disponible. N’hi ha de diversos tipus. En descriurem quin és el nostre fons. No tota la Estudis 8 m. lineals aquest apartat, s’han agrupat tant els estudis documentació sobre la recerca arqueològica (339 estudis) històrics pròpiament dits com els estudis està dipositada al nostre Centre, hi ha dos Fotografies 20 m. lineals d’impacte arqueològic. arxius de referència molt importants: l’Arxiu (300 caixes) Els estudis històrics es realitzen sobre zones o de l’Institut d’Estudis Catalans, on hi ha el Planimetria 18 planeres + 44 tubs edificis concrets per conèixer degudament el fons Serra i Ràfols, i l’Arxiu Comarcal de la 10,2 m2 seu valor històric. Normalment, es redacten Segarra, on hi ha el fons Duran i Sanpere. abans de l’inici de la intervenció arqueològica. Material cartogràfic 3 m. lineals N’hi ha de molt extensos, d’altres són un tipus divers (dibuixos) (27 carpetes) de fitxa d’un conjunt més gran. Com a exem- El Centre de Documentació Arqueològica ple, es pot citar l’estudi sobre l’antic convent Fons del Centre de Documentació Arqueològica. Desembre 2011. El Centre de Documentació es crea a partir de Sant Agustí a Ciutat Vella abans que es de la separació dels fons i la biblioteca del realitzés la intervenció arqueològica posterior. Museu d’Història de la Ciutat, el 2009, com ja La documentació és de lliure accés, amb cita L’objectiu dels estudis d’impacte arqueològic s’ha assenyalat. prèvia4. El Centre és obert a tots els investi- és la prevenció dels efectes negatius sobre Agrupa bàsicament el fons de les intervencions gadors i al públic en general, encara que el el medi, i, en aquest cas, sobre el patrimoni arqueològiques que es realitzen a la ciutat de seu fons està molt especialitat. històric i arqueològic. Són documents que Barcelona, tota la documentació generada El fons del Centre consta de les següents sèries: complementen el projecte i on s’avalua la pel Servei d’Arqueologia des de la seva creació Intervencions Arqueològiques. És el fons més capacitat del territori d’admetre l’actuació, per i també la documentació arqueològica des dels nombrós. Conté les memòries d’intervenció tant, la seva transformació. També defineixen anys 1960, aproximadament. El fons recull a més dels seus expedients de gestió. La un seguit de mesures i accions que cal adoptar documentació en suport paper, fotografies memòria reflecteix el resultat d’una intervenció per minimitzar-ne l’impacte. (negatius, paper blanc i negre i color, diapo- arqueològica en una àrea concreta o una El Centre de Documentació del Servei sitives, fotografia digital) i planimetries. A adreça específica. Acostumen a ser documents d’Arqueologia s’ha creat amb l’objectiu partir de l’any 2000, tota la documentació inèdits que, per llei, els arqueòlegs estan d’aconseguir una millora en la transparència està en suport informàtic. Pel que fa al fons obligats a realitzar en finalitzar la intervenció. i la informació sobre la recerca arqueològica més antic, s’està duent a terme un projecte Se’n diposita una còpia al Servei d’Arqueologia a Barcelona, així com per afavorir l’increment de digitalització que ha començat per la de l’Ajuntament i una altra al Servei d’Arqueo- de la transferència de coneixement i divulgació planimetria i el fons fotogràfic. logia de la Generalitat de Catalunya. del patrimoni arqueològic de la ciutat, impulsar Documentació antiga. Dins d’aquest epígraf la difusió de l’arqueologia i incidir sobre el es recull tota la documentació generada a seu valor social i la seva importància per, a 4. Per demanar hora, es pot trucar al telèfon 93 2564203, o enviar un correu electrònic a les les excavacions dutes a terme abans de la Barcelona. n Carme Miró, Encarna Cobo, següents adreces: ecobo@bcn.cat o docu_arqueologia@bcn.cat. cmiro@bcn.cat, ecobo@bcn.cat 20 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 21 Plànol de les intervencions arqueològiques a Barcelona 2011 Planimetria realitzada per Manuel Julià sobre fotoplà de l’ICC. 22 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 23 Plànol de les intervencions arqueològiques a Ciutat Vella 2011 Pl. Pedró C. Carme C. Duc C. Sant Pere Mitjà pàg. 120 pàg. 43 pàg. 64 pàg. 137 C. Montjuïc del Bisbe Pl. Gardunya Mercat de la Boqueria pàg. 107 pàg. 68 pàg. 96 Muralla romana. Torre del Bisbe C. Cardenal Casañas pàg. 108 pàg. 42 C. Tapineria C. Sant Jacint Pl. Ramon Berenguer el Gran pàg. 139 pàg. 134 pàg. 125 Pl. Salvador Seguí C. Boqueria C. Sidé C. Corders pàg. 133 pàg. 34 C. Dagueria pàg. 138 pàg. 51 pàg. 52 Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor pàg. 31 Parc de la Ciutadella Pl. Sant Miquel pàg. 113 pàg. 135 Arxiu Municipal Contemporani Mercat del Born C. Ciutat pàg. 30 pàg. 97 pàg. 49 C. Regomir C. Abaixadors C. Comtessa de Sobradiel pàg. 50 pàg. 127 pàg. 28 Parc de la Ciutadella. Capella pàg. 114 Parc de la Ciutadella. Parc Zoològic pàg. 115 Drassanes Reials C. Doctor Aiguader pàg. 56, 57 i 59 pàg. 54 i 55 Pl. Pau Vila pàg. 116 C. de la Maquinista pàg. 75 Planimetria realitzada per Manuel Julià sobre fotoplà de l’ICC. 24 | Anuari d’Arqueologia 2011 Arqueologia i Patrimoni a Barcelona 2011 | 25 InteRvencIonS ARqUeològIqUeS Primera fase d’excavació de la vil·la romana del pont del Treball, a la Sagrera. Foto: Daniel Alcubierre. Carrer dels Abaixadors, 12 Carrer Ample, 46 Carrer de Plegamans, 2 Carrer de Marquet, 1 Carrer del Cap del Món, 2 DADES DE LA Cronologia: Segles IV – XX. DADES DE LA Cronologia: Època romana imperial. Sens dubte, però, el més destacat de la INTERVENCIó Paraules clau: Segles IV-V - Espai habitacional. INTERVENCIó Època medieval. intervenció va ser la localització d’una gran Ubicació Segles XII-XVIII - Estructures edilícies. Finals del Ubicació Paraules clau: Construcció romana indeterminada. superfície lligada amb morter de calç que Carrer dels Abaixadors, segle XVIII-segle XX - Construcció i estructures Carrer Ample, 46 / Estructures muràries medievals i modernes. semblava correspondre a un nivell de 12 / Carrer de relacionades amb la finca actual. Carrer de Marquet, 1 Plegamans, 2 / Carrer La finca actual on s’emmarca la intervenció circulació. La realització d’una cala en un dels del Cap del Món, 2 La finca objecte d’aquesta intervenció es troba Districte seus extrems va confirmar que es tractava d’una Ciutat Vella arqueològica fou construïda els anys 20 del Districte situada dins del suburbium de la ciutat romana segle passat, cobrint edificacions anteriors en gran estructura de pedra, feta a base de blocs Ciutat Vella de Barcino, a l’actual barri de la Ribera. Les Dates 14 - 18 febrer del 2011 una seqüència d’ocupació del lloc des d’època ben escairats que s’endinsaven per sota la cota Dates diferents restes arqueològiques documentades 8 - 16 març de 2011 romana fins a l’actualitat. de l’obra. Donada la gran dimensió d’aquesta Octubre - desembre corresponen a diverses èpoques històriques, Tipus La primera fase documentada correspon a estructura ens trobaríem davant de la base de 2011 entre els segles iv i xx. Preventiva diversos murs longitudinals a l’eix de l’edifici d’una gran construcció d’època romana, Tipus Les estructures més antigues documentades Codi que s’adrecen paral·lels a la seva fonamentació probablement d’època imperial, atès el Preventiva al subsòl de la finca -un mur i restes d’un 012/11 que, per seqüència estratigràfica, tipus de material associat tant en la capa de terra Codi paviment de morter de calç- formaven part Motiu parament i presència de varis fragments argilosa que el cobria, com en les sorres 066/11 d’un àmbit de funció indeterminada i, pel Construcció d’un fossat de ceràmica vidrada, podrien ser d’època de platja que reblien tot el conjunt. Són Motiu d’ascensor Excavació d’un fossat material arqueològic localitzat, es poden datar moderna o contemporània; es tracta, ben bàsicament fragments d’àmfora africana, de als segles i de la nostra era. Promotor/Propietari d’ascensor i d’uns iv v Feliauro-Philcatsom, probablement, de fonaments de la la bètica, oriental i de la tarraconense i, en fonaments de reforç Durant els segles xii-xiii es produí la CB / Feliauro, SL construcció immediatament anterior a menor mesura, diversos fragments de terra estructural Vista general de la zona intervinguda. Foto: Ivan Salvadó urbanització del solar i s’han pogut documentar i Philcatsom, SL l’edifici noucentista actual. sigillata africana (destaca un possible fragment Promotor/Propietari Jambrina. de tipologia Hayes 183.4 i un fragment de murs i paviments (de terra, calç i morter de Empresa adjudicatària Germans Salvadó, CB Aquests murs s’assentaven directament sobre Actium Patrimoni tipologia Lamb. 10A) amb elements més calç), possiblement relacionats amb alguna Empresa adjudicatària Tot i això, es van poder documentar suficients cultural, SL altres fragments muraris de factura semblant, heterogenis com terra sigillata itàlica (tipologia Estrats Gestió del de les cases que formaven part de la Vilanova restes per veure que l’estructura aparentment tot i la major grandària dels blocs i amb de la Mar. Direcció tècnica Ostia I, 261 i Ostia III, 332), terra sigillata Patrimoni Cultural, SL estaria dividida en dues zones: una de pas i una Òscar de Castro López l’aglutinant a base de morter argilós que, Lucente, i un possible fragment de terra Direcció tècnica L’edifici o edificis medievals mantingueren la semisoterrània on possiblement s’ancorava usualment, s’associa a períodes més antics. Aixecament de plani- sigillata hispànica (tipologia Drag. 27). Ferran Díaz Àguila mateixa estructura durant els segles xvi i xvii una maquinària, possiblement un teler o una metria, digitalització Aquest fet ens fa pensar que es tractava de Equip i la meitat del segle xviii, èpoques en les què premsa, que disposaria de dos grans pilars de plànols i fotografia construccions d’època medieval que, a mode La intervenció, tot i les reduïdes dimensions Ivan Salvadó Jambrina, es documenten algunes reformes interiors Òscar de Castro López verticals dels quals s’han conservat els encaixos. d’hipòtesi, podrien ser cases d’un cos (entre de l’àrea excavada, recolza les hipòtesis sobre Víctor Heredia Ortega, 4 i 5 m de façana). El material ceràmic associat la línia costanera en època romana que Domingo Cuéllar com són la construcció de nous paviments, Caldria situar la construcció i ús d’aquesta Rodríguez, Ignacio la construcció d’estructures possiblement estructura al segle . no permet confirmar aquesta hipòtesi, ja que contradiuen el paradigma clàssic d’una xvii Barcino a tocar de mar. n Òscar de Castro López Soriano Llopis, Jordi relacionades amb la realització d’alguna és molt heterogeni. Plans Canal Entre finals del segle xviii i inicis del segle xix activitat artesanal i d’altres vinculades amb Aixecament de es produeix la reforma més important portada el sistema d’evacuació d’aigües residuals de planimetria a terme a la finca: es van enderrocar les cases la casa. Víctor Heredia Ortega d’origen medieval que ocupaven l’espai entre Digitalització de plànols Respecte a les restes d’aquesta part de l’edifici el carrer dels Abaixadors i el carrer del Cap del Markary García Álvarez relacionada amb activitats artesanals, cal Món per tal de construir un nou edifici. Aquest fotografia destacar que es trobava en molt mal estat de nivell de destrucció ha quedat identificat Ferran Díaz Àguila, conservació a causa de l’enderroc de la finca arqueològicament amb un arrasament Ivan Salvadó Jambrina en època contemporània. horitzontal de tots els estrats i estructures de l’última fase de l’edifici o edificis d’origen medieval. Un cop realitzat l’enderroc de les antigues estructures es van realitzar els treballs d’anivellació del terreny per tal d’obtenir una superfície regular sobre la qual Seqüència d’elements muraris identificats. Base d’una gran construcció d’època romana. es construí de nou. A part d’aquestes obres, es van documentar paviments i canalitzacions relacionades amb Vista dels encaixos del l’evacuació d’aigües residuals, situats possible teler o premsa, segle xvii. Foto: Ivan cronològicament en les segles xix i xx. Salvadó Jambrina. n Ivan Salvadó Jambrina, Ferran Díaz Àguila 28 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 29 Arxiu Municipal Contemporani Basílica dels Sants Màrtirs Just de Barcelona i Pastor. Capella del Santíssim DADES DE LA Cronologia: Època romana. DADES DE LA Cronologia: Segles I – III. Segles IV – VI. Segles IX – La fase més antiga documentada en aquesta INTERVENCIó Paraules clau: Balneum i Domus baiximperial. INTERVENCIó XI. Segles XIII – XIV. Segles XVI – XVII. cala s’ha de situar dins d’un moment alt- Ubicació Sondeigs geotècnics. Ubicació Paraules clau: Període romà altimperial. Període imperial romà, amb la presència d’un gran Carrer del Bisbe Caçador, Plaça de Sant Just, 6 Les excavacions arqueològiques en aquest solar tardoromà. Necròpolis medieval. Període medieval. mur, construït amb una tècnica molt acurada, 4 / Baixada de Caçador, Edifici religiós. Edifici civil. 3-3b / Carrer del s’iniciaren el juliol de 1990 sota la direcció Districte d’uns 90 cm d’amplada, format per petits Ciutat Vella Sotstinent Navarro, 8-10 d’Antoni Rigo i Beatriu Miró i es documentaren En el present article es presenten els resultats carreuons amb un acabat per regularitzar gran part de les estances termals. Les posteriors Nom singular Districte de dues campanyes realitzades a la basílica i amb una fonamentació de pedra sense Basílica dels Sants Ciutat Vella intervencions, en les què s’amplià la superfície Màrtirs Just i Pastor. dels Sants Màrtirs Just i Pastor. La primera, treballar i morter. El mur, malgrat la seva Nom singular excavada fins al perímetre de la muralla, es Capella del Santíssim promoguda per la mateixa parròquia, es va localització a una cota relativament baixa, Arxiu Municipal realitzaren entre els anys 1992 (Joan Eusebi Dates realitzar al juny del 2011, amb motiu del canvi conserva aproximadament 1,50 m de Contemporani García), 1993 (Luis Manuel Gonzálvez), 1994 14 juny - 23 juny de paviment de la capella del Santíssim. La potència per damunt la fonamentació. Els de Barcelona (Luis Manuel Gonzálvez, Albert Martín, Emili 28 novembre - segona, promoguda per l’Institut de Cultura dos paraments són d’idèntiques característiques Dates Revilla, Julia Beltrán), 1995 (Montserrat Estructures localitzades al sondeig. 31 desembre de 2011 de Barcelona, tenia l’objectiu d’ampliar i no es distingeix la cara interna de l’externa. 3 - 7 octubre de 2011 Coberó) i 1998 (Emili Revilla, Núria Miró). Tipus el coneixement del subsòl de la basílica i La seva orientació és coherent amb els cardine Tipus Preventiva es va realitzar entre els mesos de novembre de la ciutat. Preventiva La present intervenció va consistir en la Codi Codi realització de quatre sondeigs informatius BIBLIOGRAfIA i desembre del 2011. Al finalitzar les dues 042/11 i 068/11 Montserrat C , campanyes es van reblir els diferents punts 055/11 previs als treballs de geotècnia. Cal assenyalar oberó Memòria de la intervenció arqueològica al Motiu que els sondeigs geotècnics es van realitzar en solar de l’Arxiu Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, on es va intervenir. Com es podrà veure al llarg Motiu Barcelona, 1995, (inèdita). Canvi paviment. Realització de sondeigs Sondejos informatius del text, les dades documentades estan molt zones on es considerava que no existia cap risc geotècnics previs a la Joan Eusebi GarCia, Intervencions arqueològiques a l’Arxiu determinades, entre d’altres factors, per la d’afectar els vestigis documentats anteriorment. redacció del projecte Administratiu, MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, Promotor/Propietari 1992, (inèdit). Basílica dels Sants important entitat de les estructures localitzades executiu de l’ampliació En dos dels sondeigs es van visualitzar restes Màrtirs Just i Pastor - i per les dimensions dels espais d’actuació, de l’Arxiu Municipal immobles en els talls i per tant, es va considerar Luis Manuel Gonzálvez, Informe sobre la intervenció arqueològica Institut de Cultura de ja que es tractava de sondejos informatius, Contemporani de adient la realització dels sondeigs geotècnics, realitzada en la segona fase de la construcció de l’Arxiu Barcelona / Basílica Barcelona en el solar Administratiu Municipal, MHCB, Servei d’Arqueologia, sobretot en la segona intervenció. dels Sants Màrtirs Just no construït del carrer ja que l’única estratigrafia afectada corresponia Barcelona, 1993, (inèdit). i Pastor Durant la primera campanya es va practicar del Bisbe Caçador a l’estrat natural i al rebliment de sauló. Luis Manuel Gonzálvez, Albert Martin, Emili revilla, Julia beltran i del carrer del Direcció tècnica una cala de 4 x 4 m situada a l’eix longitudinal En un altre sondeig, es van localitzar un pavi- de Heredia, Informe de l’excavació efectuada a l’Arxiu Administratiu, Sotstinent Navarro MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1994, (inèdit). Josefa Huertas Arroyo de la capella del Santíssim, que va assolir una ment d’opus signinum i més restes arqueolò- Promotor/Propietari Beatriu Miró, Antoni r , Equip fondària al voltant dels tres metres per sota iGo Memòria de les excavacions giques pendents d’excavació. Per aquest motiu Constructora Font del nivell d’ús de la capella, sense exhaurir Conjunt dels murs documentats: a la part superior, els dos Ajuntament de Barcelona arqueològiques d’urgència a l’edifici de l’Arxiu Administratiu més moderns i, al centre, el mur altimperial. Empresa adjudicatària es va proposar una altra ubicació per a la de l’Ajuntament de Barcelona, MHCB, Servei d’Arqueologia, Aixecament l’estratigrafia per qüestions de seguretat. Antequem, SL realització del sondeig geotècnic traslladant-lo Barcelona, 1990, (inèdita). de planimetria Direcció tècnica 3,80 m vers el sud, a l’angle que formen dos Carme Miró, «Els balnea de les domus de Barcino», Quarhis, 7, Josefa Huertas Arroyo, Les seves dimensions i tècnica evidencien que Barcelona, MUHBA, 2005, pàg. 68-83. Centum Dídac Pàmies Gual murs d’època moderna. podria ser part d’una edificació important, Ferran PuiG, Isabel rodà, Las murallas de Barcino, MUHBA, Digitalització de plànols Equip tècnic En aquest indret es va realitzar un quart encara que la limitació pròpia de la cala no Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010. i fotografia Marc Bosch de Doria sondeig arqueològic en el què es van detectar Emili revilla, Montserrat Coberó, Informe del sondeig Josefa Huertas Arroyo permet apuntar de quin tipus d’edifici es Aixecament topogràfic, noves restes i nivells arqueològics pendents podria tractar. La mateixa limitació impedeix arqueològic realitzat al solar de l’Antic Arxiu Administratiu, de planimetria d’excavar. Tot i així, es va considerar viable la MHCB, Servei d’Arqueologia, Barcelona, 1995, (inèdit). donar una hipòtesi sobre els límits de l’àmbit i fotografia realització del sondeig geotècnic en un punt encara que, per la seva entitat, es podria Dídac Pàmies Gual concret on no es veia afectada cap estructura. pensar que arribaria al Decumanus Maximus (aproximadament, l’actual carrer de la Ciutat). La documentació d’estratigrafia arqueològica al sondeigs 1 i 4 ha constatat la presència de Posteriorment, el nivell general de l’àmbit es diversos espais encara pendents d’excavació colmatà al voltant d’1 m en un moment que arqueològica; per aquest motiu, es proposa la es pot situar al voltant de finals del segle ii delimitació dels espais pendents d’excavar i - inicis del segle iii dC. la consegüent intervenció arqueològica, treballs Al segle iv dC, s’amortitzà el mur descrit que s’haurien de dur a terme en moments anteriorment, i es construïren dos murs que previs a la realització del projecte constructiu. formen un angle, realitzats amb grans pedres n Dídac Pàmies Gual, Lourdes Moret Pujol en sec. Al límit oest, i situada sota estructures Imatge general de la capella del Santíssim amb la posteriors, es documentà una gran pedra cala realitzada. que podria formar part d’un opus africanus. 30 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 31 Aquests murs també són de gran amplada i a la basílica per tal de poder construir la La fonamentació més antiga es conserva de correspondrien a una remoció total de la capella del Santíssim. forma molt parcial i, per tècnica constructiva, zona que mantindria els límits de l’edificació Pel que fa a la segona campanya, es va es podria situar a l’entorn del segle iv dC. anterior, encara que lleugerament canviada intervenir en dos punts clarament diferenciats Posteriorment, es localitzà una gran columna d’orientació. Per tal de situar-se, aquesta segona i escollits en funció de les dades que es podien granítica de 80 cm de diàmetre amb la base edificació estaria pràcticament alineada amb obtenir. Així mateix, es va procurar que els corresponent, que estava formada per tres el mur sud de l’església gòtica actual i, la treballs arqueològics fossin compatibles amb fileres de pedres quadrangulars. Cronològi- primera edificació, tendiria a una orientació el normal funcionament de l’església. cament, i atenent a la seva factura, es podria més cap al sud. El primer punt d’intervenció va consistir en situar a l’entorn dels segles v-vi dC. Finalment, la realització d’una cala a la zona del sobre la base de la columna s’adossa una deambulatori, davant la porta posterior de la fonamentació de possible forma absidal de basílica. S’hi va poder documentar el sistema difícil datació, ja que podria ser del mateix constructiu dels fonaments de la façana de la moment de la construcció de l’edificació basílica actual, on es va emprar la tècnica de formada per la columna o una reforma l’encofrat perdut, realitzada bàsicament amb posterior de l’edifici (recordem que no pedra sense treballar i morter de calç. s’ha conservat cap estratigrafia associada a aquestes estructures). D’un moment més modern, situat entre els segles i , es va realitzar un gran retall a Planta general amb les Com a la zona del deambulatori, el tipus xvi xvii tot l’espai ocupat per la cala per tal d’utilitzar restes documentades. associat i l’estrat identificat en el rebliment d’edifici i la lògica constructiva del solar fan Dibuix: Josefa Huertas la zona com ossera. Malauradament, aquesta Arroyo, Centum. de la trinxera de construcció de l’estructura pensar en una funció litúrgica i, per aquesta va eliminar la major part de l’estratigrafia indicaria que es tracta d’un fonament que raó, es podria relacionar amb alguna de les original fins a una fondària d’1,20 m per sota serviria de nexe entre el mur vist i la part edificacions religioses anteriors a la basílica del paviment actual. inferior, realitzada amb encofrat perdut. La actual, sense que es pugui acabar de concretar seva planta descriu una forma corba poc ni corroborar fins que no s’obtinguin En un moment previ a la presència de marcada. Tecnològicament no es pot relacionar més dades. l’ossera i amb una cronologia poc definida, amb els murs localitzats a la capella del possiblement dins del segle , es construí una Amb les dades actuals, i sempre a nivell xiv Santíssim i es podria situar dins un ventall estructura de grans dimensions que depassa d’hipòtesi, es podria parlar d’un edifici Detall de la fàbrica dels dos cronològic medieval ampli, amb una possible els límits de la cala. Malgrat que no s’ha pogut d’una única nau amb una capçalera que, tipus de murs. A la part datació entre els segles ix-xi en funció de les inferior es pot veure identificar la seva funcionalitat, potser es podria curiosament, estaria orientada totalment a l’acabat del mur altimperial. dades estratigràfiques. relacionar amb algun projecte relacionat amb l’inrevés de les posteriors, amb un absis a l’oest. la fàbrica gòtica que no es va portar a terme. Aquesta fonamentació presenta un forma que Com s’ha pogut veure al llarg del text, aquestes Entre aquest moment i la construcció de la recorda un possible absis. Atenent la història basílica actual, no es documenta ocupació més Molt afectada per les actuacions més modernes, primeres actuacions han permès comprovar la i la trajectòria constructiva relacionada amb es localitzà una àrea de necròpolis, on es van riquesa arqueològica del subsòl de la basílica enllà d’alguna ceràmica recollida a nivells el solar que ens ocupa, podríem identificar recuperar les restes de tres enterraments amb dels Sants Màrtirs Just i Pastor que tot just superiors. És possible que en el moment de les restes com part d’algun àmbit de caire un estat de conservació força deficient: dos comença a proporcionar informació que la seva construcció es fes una adequació del cultual. Un factor a considerar és que, segons terreny que eliminés les hipotètiques amb una fossa molt marcada i, un altre, sense s’haurà d’anar completant amb propers treballs la interpretació clàssica, en aquesta zona es fossa localitzada. Els enterraments estaven en multidisciplinaris. n Josefa Huertas Arroyo estructures anteriors. situaria la capella de Sant Celoni, documentada posició decúbit supí, amb una orientació nord Amb posterioritat a la construcció de l’església al segle x i enderrocada per construir l’església oest-sud est (crani al nord oest). Associats a actual, a partir del segle , s’ha de situar actual. Aquesta possible adscripció té factors BIBLIOGRAfIA xiv un dels enterraments, es van localitzar un parell l’edificació d’un dipòsit de recollida de líquids, en contra, com que tradicionalment la capella Josep CaPdevila, L’església de Sant Just i Sant Pastor. Els seus de claus de ferro i un fragment de ceràmica de Sant Celoni es representa amb capçalera orígens, Arxiu de la Basílica de Sants Màrtirs Just i Sant que s’hi adossa, i que podria funcionar amb comuna vidrada en melat. Amb aquests únics Pastor, 2011, (inèdit). una canalització de ceràmica vidrada que quadrada (encara que aquest fet no està elements de datació i les relacions estratigrà- contrastat) i que les seves mides eren més Josep Oriol Mestres esPluGas, Memoria en la que se combaten travessa la cala. També en aquest període s’ha fiques, es poden situar aquestes restes entre las suposiciones consignadas en el folleto escrito por el Dr. D. de situar una estructura de reforç, que es petites que les que correspondrien a l’àmbit els segles xiii-xiv. L’evolució cronològica i Pablo Valls y Bonet, Barcelona, Jaime Jepús Roviralta, 1893. podria identificar amb un contrafort de les descrit per les restes localitzades en la cala. Un històrica dels diferents edificis que podrien Frederic-Pau verrié FaGet, La iglesia de los santos Justo y capelles laterals. altre factor que dificulta la seva interpretació Pastor, Barcelona, Ediciones Aymá, 1944. ubicar-se al solar de la basílica actual faria és el minso fragment documentat que dificulta, D’època moderna es pot datar una canalització pensar més en el segle xiv, amb poca pervi- fins i tot, la seva orientació. que travessa la cala i que passa per sobre de la vència de la zona de necròpolis, que possible- canalització esmentada al paràgraf anterior i ment indica una ocupació entre dues fases Pel que fa al segon punt d’actuació, es va que, per tècnica constructiva, s’hauria de situar constructives. centrar en dues tombes situades a la nau, prop al voltant dels segles xvi-xvii. D’aquest mateix de l’altar major, on es van localitzar diverses L’estructura més antiga documentada en moment es documentà un nivell de paviment estructures anteriors a les tombes del segle aquest sondeig és un mur que, malgrat les seves d’alguna zona de servei o pati, que funcionaria xviii. Malauradament, les estructures estaven característiques formals, podria fer pensar en fins a la data de construcció de la capella totalment descontextualitzades, ja que tota un mur vist. Encara que a la part superior hi ha (1700) i que s’ha de relacionar amb la l’estratigrafia associada va desaparèixer al pedra treballada, l’absència de cap nivell d’ús propietat donada pels marquesos de Rupit construir les tombes. 32 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 33 Carrer de la Boqueria, 30-32 Can Ricart. Casa de les Llengües Carrer de l’Arc de Santa Eulàlia, 1 DADES DE LA Cronologia: Medieval, moderna i contemporània. DADES DE LA INTERVENCIó Paraules clau: Mur medieval. Call Menor. Torre INTERVENCIó Ubicació de Santa Eulàlia. Ubicació Carrer de la Boqueria, Carrer de Bolívia 180-184 30-32 / Carrer de l’Arc En el petit espai que s’ha obert en aquesta finca de Santa Eulàlia, 1 s’han diferenciat diverses fases cronològiques. Districte Sant Martí Districte Entre la segona meitat del segle xiii i el segle Nom singular Ciutat Vella xiv es documenta la construcció d’un mur i la Can Ricart. Casa de Dates seva banqueta de fonamentació. A la banda les Llengües 27 juny - 5 juliol de 2011 est del mur es documenten diversos nivells Dates Tipus de terraplè efectuats durant el segle xiv, 31 gener i 21 abril de 2011 Preventiva segurament amb motiu de reformes i millores Tipus Codi d’aquest espai. Aquesta estructura murària Preventiva 018/11 podria pertànyer a alguna de les edificacions Mur medieval. Codi Motiu referenciades als documents notarials del segle 005/11 Excavació del fossat xiv, situades dintre del Call Menor o d’en Motiu d’un ascensor Sanahuja. Recordem, també, que en aquesta Intervenció arqueològica Promotor/Propietari finca es localitza la Torre de Santa Eulàlia subsidiària de l’execució Leira, SA datada, per les restes arquitectòniques del projecte de la nova Empresa adjudicatària seu de la Casa de les conservades, entre els segles xiv i xv, i que Fragments. Arqueologia, Llengües al recinte de estudis i gestió del Francesc Caballé i Reinald González Can Ricart patrimoni consideren posterior a la desaparició del Promotor/Propietari Direcció tècnica Call a partir de l’assalt que va patir el 1391. GISA / Ajuntament de Vanessa Muñoz Rufo Barcelona (concessió Al segle es documenta la construcció Revestiments de les quadres, esgrafiats i pintats. Foto: Lourdes Moret. xviii al Consorci de la Casa Aixecament de d’un dipòsit adossat a la banda oest del mur de les Llengües) planimetria i fotografia medieval i un paviment de rajola a la banda Vanessa Muñoz Rufo Empresa adjudicatària Cronologia: Segles XIX i XX. Època romana. Context històric est. L’amorització d’aquestes estructures i Antequem, SL Paraules clau: Can Ricart. Indústria tèxtil. l’arranament del mur medival es produeixen L’origen de la fàbrica de Can Ricart s’ha de Direcció tècnica Blanqueig. Rentat. Aprest. Josep Oriol Bernadet. entre els anys 1789 i 1790, moment en què es Lourdes Moret Pujol Josep Fontserè. Restes romanes. situar en el desenvolupament de la Barcelona basteix l’edifici actual. Finalment, al segle , moderna, on la manufactura tèxtil va exercir xx Treballs de conservació- Amb motiu de l’execució del projecte de es produeixen les reformes del paviment i del restauració un liderat important. La filatura, el tissatge, Dídac Pàmies, Jordi la nova seu de la Casa de les Llengües al sistema de clavegueram. Vanessa Muñoz Rufo la impressió del cotó i la de les teles de lli n Petit, Edén Alcayde, recinte de Can Ricart, es va dur a terme una importades van ser el motor d’unes transfor- Francesc Argemí, Antoni intervenció arqueològica preventiva per macions decisives que van acabar per donar BIBLIOGRAfIA Bosch, José Barea, documentar, estudiar i protegir les restes Ignacio Cortázar, Pau a Barcelona el lloc central que ha tingut en Francesc Caballé, Reinald González, Estudi històric- Gómez, Arantza Guilera, patrimonials del subsòl i documentar les naus la industrialització de l’Estat espanyol. arquitectònic de la finca núm. 30-32 del carrer de la Boqueria Toni Juárez, Roger de l’antiga fàbrica. L’obra afectava les restes (Arc de Santa Eulàlia, 1) de Barcelona, Barcelona, Veclus SL, corresponents a antigues naus, dependències, Les fàbriques d’indianes del segle xviii i del Molinas, Vladimir 2008, (inèdit). Rangel, Marta Lloret elements arquitectònics o ginys industrials primer terç del xix estampaven de forma Aixecament topogràfic dels segles i i, òbviament les restes manual, per mitjà d’uns motlles de fusta amb xix xx i de planimetria romanes que s’havien documentat en la fase dibuixos metàl·lics aplicats a les peces esteses Dídac Pàmies Gual de sondejos, que calia excavar i documentar. damunt de taules. Els prats d’indianes eren els fotografia Prèviament a la nostra intervenció, quan el terrenys on es blanquejaven les peces de teixit Lourdes Moret, Dídac Pàmies, Jordi Petit projecte arquitectònic estava en fase de en cru abans de ser tenyides o estampades. redacció, es varen excavar diversos sondejos Això exigia grans quantitats d’aigua, insolació, arqueològics informatius sota la direcció de ventilació i força espai, condicions que només Maica Carmona i també es varen dur a terme es podien complir a l’exterior de la ciutat diversos estudis històrics i documentals a emmurallada. Traslladar o establir la impressió càrrec de Mercè Tatjer, Montserrat Villaverde de teles fora de Barcelona fou la tendència i Josep Montaner. Aquests treballs previs han a partir del 1829, moment en què s’hi servit de base per als nostres estudis. començaran a construir les fàbriques. El 1853, els Ricart van comprar unes terres a Sant Martí 34 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 35 adossades a la fonamentació de l’edifici. Al que indicaven els nivells de circulació originals subsòl de la quadra central hi havia també una i també per la mida dels finestrals que s’obrien gran canalització, perpendicular a l’edifici, que en cada un dels laterals de la nau. Pel que permetia el desguàs de l’aigua cap al sud-oest. fa al sistema de coberta, es van utilitzar les Zona 1 L’arquitecte no només va idear els edificis, sinó encavallades de pont fetes de fusta, que encara 290 m2 que també va tenir en compte què s’havia de estaven in situ en el moment de l’excavació produir a cada quadra i, a més, com s’hi havia (zona 8). de fer arribar l’energia del vapor. Pel que fa a l’exterior, la normativa vigent Les quadres de la part posterior de la fàbrica en aquell moment indicava que tant les constaven de planta baixa, pis i sota coberta. construccions com les tanques que encerclaven Els finestrals estaven fets de maó massís amb la propietat havien d’estar arrebossades. És per Zona 2 Zona 7 Zona 8 Zona 9 367 m2 274 m2 273 m2 539 m2 llinda d’arc rebaixat i no d’arc de mig punt aquest motiu que suposem que totes les parets com els descrits anteriorment. Es va seguir estaven revestides amb morter pintat de color una simetria en totes les finestres de les façanes ocre, esgrafiat simulant carreus. Al voltant de i en cada un dels pisos. També es van construir les portes i finestres hi havia un altre esgrafiat Zona 4 portals que permetien el pas d’una nau a l’altra simulant la fàbrica de maó pintat de color Zona 3 en tots els pisos. Els nivells superiors es van vermellós. De fet, sota el revestiment actual, 147 m2 poder identificar per les bigues de fusta tallades en alguns punts de la fàbrica encara es pot apreciar aquest revestiment original (zona 2, Zona 11 façana nord zones 7 i 8, capcer est zona 8). 594 m2 Pel que fa a les funcions de cada una de les quadres, la quadra nord (zona 1) estava destinada al rentat, la central (zona 2) Zona 5 Zona 6 315 m2 188.5 m2 corresponia a la sala d’estampar i a la quadra sud (zona 5) hi havia el magatzem de blanc. A les quadres situades perpendicularment, a la primera (zona 7) hi havia màquines d’estampar i a la següent (zona 8) hi havia Planta de les naus de la tendals i dipòsits d’oxidació que van ser fàbrica amb les restes arqueològiques de tipus localitzats en el decurs de l’excavació. de Provençals, amb les sèquies corresponents façana principal de la fàbrica estava orientada industrial excavades al i el dret a utilitzar-les per tal de traslladar-hi al sud-oest, formada per tres quadres1 (zones Els teixits s’estenien en els prats situats davant subsòl. Planta base: EMBT; dibuix arqueològic: Dídac la secció de blanqueig, estampat, tint i aprest 1, 2 i 5). Hi havia dues quadres més (zones 7 la façana principal, al costat sud-oest de la Pàmies. que tenien al carrer de les Tàpies de Barcelona. i 8) disposades de forma perpendicular a parcel·la, a fi de de blanquejar-los. aquest nucli inicial. Possiblement, també s’utilitzés la zona de Primera fase la plaça per estendre els teixits, ja que es va Les quadres laterals de la façana presentaven El projecte constructiu de la nova fàbrica fou documentar un espai quadrat delimitat per una simetria perfecta situades a cada banda encarregat a Josep Oriol Bernadet. Aquest murs que es podria associar a aquest ús. de la quadra central. Eren d’una única planta arquitecte va dissenyar una fàbrica de planta amb coberta a doble vessant, amb les finestres Segona fase en forma de T i la va ubicar als terrenys que d’arc de descàrrega aparellats de mig punt, havien comprat els Ricart amb la finalitat L’horitzó cronològic d’aquesta fase s’inicià el bastits amb fàbrica de maó cuit. En canvi, la d’aprofitar-ne els recursos naturals. Va 1860 i arribà fins al 1877, quan agafà el relleu quadra central presentava unes característiques orientar els edificis de manera que es pogués Josep Fontserè. Aquest arquitecte continuà pròpies, ja que tenia planta baixa i pis. Les aprofitar la llum del sol, bàsica en el procés amb la tasca iniciada per Bernadet, però, obertures d’aquest eren rectangulars i de blanqueig. També va tenir en compte la a la vegada, inicià un seguit d’ampliacions i simètriques, amb un emmarcament motllurat xarxa de sèquies, ja que l’aigua era essencial en reformes a les naus. La composició dels nous del revestiment del mur, que donaven un aire el procés de blanqueig i tenyit. Finalment, per edificis esdevingué més aviat eclèctica, els neoclàssic a la construcció. a la disposició dels edificis va tenir en compte emmarcaments de les finestres deixaren de el creixement que podia tenir la fàbrica en L’arc de descàrrega aparellat junt amb fàbrica ser lineals i s’emfatitzaren els arcs superiors. funció de les necessitats productives. de maó massís eren les característiques En definitiva, el conjunt de les naus prengué constructives de la resta d’obertures de les un caire més fabril. La fase inicial de construcció de la fàbrica va quadres. El sistema constructiu dels murs fou del 1853 fins al 1860. L’obra presentava un Per a la construcció dels nous edificis, el paredat. El sistema de suport de les cobertes llenguatge de tradició neoclàssica, amb la l’arquitecte va utilitzar el maó cuit i les es va fer mitjançant encavallades de pont de utilització de la simetria i els elements obertures es van bastir amb arc de mig punt fusta. A l’espai entre finestres, s’hi van encastar geomètrics per decorar portes i finestres. La amb el guardapols sobresortint. Va introduir els baixants d’aigües pluvials de ceràmica que la utilització de les encavallades metàl·liques desguassaven en unes grans canalitzacions 1. “Quadra” és el nom que reben els grans apartaments o peces que compartimenten perimetrals de maó massís situades al subsòl, Foto superior: Estructures industrials al subsòl de la plaça. Foto: Lourdes Moret. i les columnes de fosa com a elements de les fàbriques. Foto inferior: Interior de la quadra central amb les bases de màquina. Foto: Dídac Pàmies. sustentació de la coberta. 36 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 37 localitzar una gran canalització al subsòl amb d’oxidació, mentre que la meitat est s’emprà A la zona de la plaça, també es van produir unes brides on es devien instal·lar els tubs de com a magatzem. transformacions en les canalitzacions, ja que vapor per fer funcionar les màquines. Es van En aquest període, es duran a terme més se n’instal·laren de noves associades al nou localitzar l’estança de cedular corrons i el forn reformes estructurals dels edificis del nucli sistema de vapor, tot creuant la plaça des del de moletes a la cantonada nord de la banda original i s’introduirà el sistema constructiu pou central, passant per sota la zona 7 i la nord-est; a la resta de l’espai hi havia les de volta sostinguda amb pilars de fosa i perfils torre del rellotge. màquines de gravar corrons i el despatx del metàl·lics per fer els primers pisos de les naus. També és possible que en aquest moment dibuixant estava en una estança al costat oest A la façana principal, es modificà la meitat de s’amortitzés definitivament el sistema de de l’àmbit situat al sud-est de la nau. la nau sud, ja que s’hi construí un primer pis. vies, que permetia la circulació de vagonetes Les naus situades al sector sud-oest de la La construcció d’aquest nou pis no va trencar amb els corrons des del magatzem fins les parcel·la, configuraven la secció de blanqueig l’estètica neoclàssica de la façana, sinó ben al quadres d’estampats. (zones 1, 2 3 i 5). En el subsòl d’aquestes contrari. El nou cos, seguirà el mateix tipus naus es va localitzar una gran canalització Cinquena fase decoratiu que la quadra central, emmarcant que servia per evacuar l’aigua. També s’hi va els finestrals i continuant la cornisa motllurada. Aquesta etapa es va iniciar el 1922, moment localitzar la base de les màquines i unes Per sustentar aquest pis es van utilitzar quatre en què els propietaris van començar a llogar arquetes per fixar el tubs que portaven el vapor columnes de fosa que aguantaven les bigues algunes naus a d’altres empreses. Aquest fet cap als embarrats per fer anar les màquines. metàl·liques. Pel que fa a la coberta, es van s’acabarà de consolidar a partir del 1930 i La secció de pintats es va situar a les zones 7 i, utilitzar quatre encavallades metàl·liques de fins al seu tancament. a la secció 8, hi havia els dipòsits d’oxidació. tipus anglès, paral·leles a la façana, i encastades Es van realitzar petites reformes per tal L’any 1870 es produirà un incendi a la quadra en les parets de càrrega del pis. Després d’adaptar les estructures existents a les noves nord, que quedarà totalment destruïda. Poc s’empraren biguetes de fusta per a la necessitats. Principalment, les modificacions després s’iniciarà la seva reconstrucció. Per col·locació de les teules. es van realitzar a l’interior de les naus: tapiats a la reforma, Fontserè utilitzarà encavallades També es van annexionar nous cossos a la d’obertures, compartimentacions dels espais metàl·liques de tirants del tipus Polonceau. paret sud de les zones 7 i 8, la qual cosa va i variacions en els nivells de circulació. En A la plaça es construirà la gran canalització significar haver de tapiar totes les finestres aquest moment, la quadra nord (zona 1) que la travessa de nord-est a sud-oest. de les façanes de la planta baixa d’ambdues quedarà escapçada per una reconfiguració de la parcel·la. Tercera fase naus. En el subsòl va significar una modificació de tot el sistema de desguassos pluvials, que Es construeixen nous annexes a la zona de la Aquesta fase correspon al moment del anaven per l’interior dels murs i desguassaven plaça, de manera que quedarà configurada desenvolupament complet de Can Ricart, en unes canalitzacions adossades a la pràcticament tal i com estava abans de l’inici a partir de 1877, realitzat també per Josep fonamentació dels edificis, just sota el nivell de l’excavació. Estructura on es col·locaven Fontserè. En les ampliacions i reformes que de circulació del moment. els tubs de vapor. Foto: es duen a terme es mantindran les mateixes De fet, a nivell de subsòl, durant la intervenció Lourdes Moret. Inicialment, Fontserè es va centrar en la característiques constructives que en Quarta fase arqueològica es van localitzar restes (annexes, construcció de la torre i d’un edifici exempt l’etapa anterior. dipòsits, fosses, latrines...) associades als a l’est de la plaça (zona 11) on s’hi van instal·lar El 1907 fou quan s’instal·là una nova caldera processos productius de les noves empreses els corrons d’estampar, de manera que va Es va construir una nova quadra (zona 6) a de vapor, es construí una sèrie d’edificacions que s’havien instal·lat en aquest espai. La xarxa crear dos cossos principals amb una plaça la banda sud-est del nucli principal. Pel que noves al sector oriental3 i es renovà el sistema dels antics fumerals esdevingué una xarxa de central: un al sud-oest, per a la secció de fa a les seves característiques constructives, energètic. clavegueram, ja que es van poder documentar blanqueig i pels pintats i aprestos; i un segon l’arquitecte continuà utilitzant el maó massís En el de subsòl, la modificació del sistema les nombroses transformacions que van patir cos format pel magatzem de corrons i taller per bastir els murs i, per a la coberta, encava- energètic va suposar tot un seguit de canvis en aquestes estructures. de gravat. D’aquesta manera quedava llades metàl·liques de tipus anglès. Les finestres la xarxa de canalitzacions i tubs de transmissió definitivament configurada l’estructura de es van fer d’arc de mig punt amb els guardapols del vapor, així com també en la xarxa dels Abans de Can Ricart funcionament de la fàbrica. Aquests edificis sobresortint. Les de les façanes sud-est i nord- fumerals que travessaven l’interior de les naus. Del moment anterior a la construcció de la es comunicaven mitjançant uns rails2 per oest seguien el mateix tipus constructiu que s’utilitzà en el magatzem dels corrons En aquest moment es va produir l’annexió fàbrica es va documentar tot un nivell de on circulaven les vagonetes per transportar d’un cos davant de la zona 1, la qual cosa va terraplenament del terreny, on es va recuperar els corrons. (zona 11). implicar una reforma de la façana sud-oest i ceràmica d’època medieval i moderna. Aquest Els corrons d’estampar s’elaboraven a l’edifici També en aquest moment es va bastir una la pèrdua de la simetria. Pel que fa al subsòl, nivell es va identificar, principalment, a la exempt situat al sector nord-est de la plaça. nova quadra (zona 9) a la façana nord-est de es van realitzar nombroses reformes al sistema plaça i a l’interior d’algunes naus, en funció Aquest edifici constava d’una àmplia zona la quadra d’oxidació (zona 8). La nova quadra de canalitzacions perimetrals. En aquest espai de la cota d’afectació de l’obra. A més, a la d’emmagatzematge i dues estances laterals, tenia les mateixes dimensions que les dues les canalitzacions foren amortitzades per a la zona de la plaça es van localitzar diverses rases una situada a la banda sud-est i l’altra al existents juntes. Es van obrir finestres a totes instal·lació d’un forn i bases de maquinària. orientades nord-sud, segurament associades costat nord-est. Els sis àmbits originals de tres façanes, seguint l’estètica establerta en a les tasques agrícoles que es duien a terme Pel que fa a la zona 6, construïda en la fase divisió de tota la nau es van localitzar en la totes les naus que donaven a la plaça, per en aquest indret abans de la construcció de fase d’excavació arqueològica. També es va tal de mantenir una mateixa unitat d’estil. anterior, se li va adossar un cos a la banda la fàbrica. També s’hi va localitzar un pou, Inicialment, la meitat de ponent d’aquesta nord, trencant la simetria de la façana. pendent d’excavar, segurament relacionat nau es va destinar també als dipòsits amb els treballs agrícoles. 2. En l’excavació de la plaça es van poder documentar dos trams d’aquests rails. 3. Actualment ocupades per Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals. 38 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 39 Can Ricart - Hangar DADES DE LA Cronologia: Segle XIX. de Can Ricart. En primer lloc, un col·lector de INTERVENCIó Paraules clau: Can Ricart. Poblenou. Fàbrica tèxtil. notables dimensions que segueix el traçat Ubicació La intervenció realitzada als carrers d’Emília d’una sèquia anterior a la fàbrica. En segon Carrer d’Emília Coranty lloc, un mur amb el seu fonament conservat 1-15 / Carrer del Coranty, del Marroc i d’Espronceda al districte Marroc, 51 x-19 / de Sant Martí de la ciutat de Barcelona va posar en una alçada d’1 m aproximadament, el qual Carrer d’Espronceda al descobert algunes estructures relacionades delimitaria un passadís d’entrada a la fàbrica Districte amb el complex fabril de Can Ricart. Les tal i com es pot veure en algunes planimetries Sant Martí tasques van consistir en l’excavació d’una rasa històriques. Per últim, una petita claveguera Nom singular al carrer del Marroc que no va donar resultats documentada en el tall de l’excavació amb Can Ricart - Hangar positius pel que fa a troballes arqueològiques, orientació nord-sud. n Mikel Soberón Rodríguez Dates i una altra al carrer d’Emília Coranty que, tot Juny - juliol de 2011 i la forta remoció que va suposar la instal·lació BIBLIOGRAfIA Tipus d’alguns serveis en data recent, va permetre la Preventiva àqaba, Estudi històric del vapor de Can Ricart, Barcelona, documentació d’alguns elements arqueològics. 2008, (inèdit). Codi Estructures romanes localitzades. Foto: Lourdes Moret. 039/11 Els elements documentats es corresponen Motiu amb estructures relacionades amb la fàbrica Instal·lació de serveis Les restes romanes d’electricitat i BIBLIOGRAfIA clavegueram dins A causa de les necessitats de l’obra es va dur a el projecte executiu terme un rebaix a la zona de la plaça fins a una Maica CarMona Marín, «Can Ricart», Anuari d’Arqueologia d’ampliació del centre de i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament creació artística Hangar cota d’1,80 m per sota del nivell de circulació de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 60-65. al recinte de Can Ricart actual. Aquest fet va permetre documentar CotCa, Informe referent a l’estat actual de l’estructura i les Promotor/Propietari un seguit d’estructures de cronologia romana, patologies detectades a part dels edificis del complex industrial Fundació Privada de ja localitzades en les rases de sondeig de l’any de Can Ricart a Barcelona, (inèdit). l’Associació d’Artistes 2009, de les quals encara no se n’ha determinat Emiliano Hinojo GarCía, «Can Ricart-L’Hangar», Anuari Visuals de Catalunya la cronologia exacta, ja que quan s’havien d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, (Hangar) / Ajuntament Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 91. de Barcelona de començar a excavar, va quedar aturat Josep Montané, «Estudi històric i crític» dins Miralles- el projecte de la nova seu de la Casa de Empresa adjudicatària Tagliabue, Projecte bàsic Casa de les Llengües. Memòria Can Còdex, Arqueologia les Llengües. Ricart, 2009, (inèdit). i Patrimoni, SCCL Les restes localitzades corresponien a una Mercè tatjer Mir, «Josep Oriol Bernadet (1811-1860) i la seva Direcció tècnica aportació a la ciència, la tècnica i l’arquitectura del segle XIX. estructura circular de 6 m de diàmetre feta Mikel Soberón Rodríguez Apunts per a una biografia», Biblio 3W Revista Bibliográfica de pedra i lligada amb morter de calç y Ciencias Sociales, 10, 582, (2005). Aixecament de i la cantonada d’una edificació de planta Mercè tatjer Mir, Marta urbiola doMèneCH, «Can Ricart. Estudi planimetria rectangular, conformada per dos murs Patrimonial (Síntesi)», Biblio 3W Revista Bibliográfica y Ciencias Rafael Piera paral·lels i un nivell d’enderroc. Aquestes Sociales, 10, 598, (2005). fotografia estructures muràries es trobaven totes Mercè tatjer Mir, «Fonteseré a Can Ricart. La construcció Mikel Soberón Rodríguez arrasades a la mateixa cota. de la fábrica de Can Ricart i l’actuació de Josep Fontseré n Lourdes Moret i Mestre», Biblio 3W Revista Bibliográfica y Ciencias Sociales, Pujol, Marc Bosch de Doria 10, 607, (2005). Montserrat villaverde, Estudi històric del Vapor de Can Ricart, Barcelona, 2008, (inèdit). Vista del mur i del fonament que delimitava l’entrada de la fàbrica de Can Ricart localitzat al carrer d’Emília Coranty. 40 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 41 Carrer del Cardenal Casañas, 19 Carrer del Carme, 97-99 Carrer de Sant Llàtzer, 10 DADES DE LA Cronologia: Finals segle I dC-segle V dC. Segona DADES DE LA Cronologia: Segles XVII – XX. INTERVENCIó meitat segle XIX-segle XX. INTERVENCIó Paraules clau: Estratigrafia dels segles XVII - XVIII. Ubicació Paraules clau: Inhumacions d’època romana. Ubicació Paviments i clavegueres contemporanis. Carrer del Cardenal Clavegueram d’època contemporània. Carrer del Carme, 97-99 / Casañas, 19 Carrer de Sant Llàtzer, 10 La finca objecte d’aquesta intervenció es La finca objecte d’aquesta intervenció es troba troba situada dins de l’ager de la Barcino Districte Districte Ciutat Vella situada dins del suburbium de la Barcino romana Ciutat Vella romana, a l’actual barri del Raval. Les restes en una zona molt propera a la muralla. Durant arqueològiques documentades estan situades Dates Dates 11 - 21 abril de 2011 la intervenció es van documentar restes 19 - 26 octubre de 2011 cronològicament entre els segles xvii i xx. d’època romana i nivells relacionats amb Tipus Tipus Anteriors a la construcció de l’actual finca es Preventiva l’actual edifici. Preventiva van documentar tres estrats d’anivellació, un Codi D’època romana es va documentar un estrat Codi adscrit cronològicament dins el segle xvii i dos 002/11 d’argiles vermelles amb presència de materials 070/11 situats entre la segona meitat del segle xviii i Vista del sistema de clavegueram de l’actual finca, Vista del sistema de clavegueram de l’actual finca, Motiu romans imperials (finals segle i dC- segle v dC) de mitjan segle xix. Motiu el segle xix, aquests últims relacionats amb la segles xix-xx. Excavació d’un fossat i dues possibles inhumacions: una amb els Excavació d’un fossat transformació que va patir aquesta zona amb d’ascensor ossos en posició secundària, que segons revela d’ascensor i d’una rasa nous carrers, fàbriques i habitatges per als Promotor/Propietari de serveis l’inventari antropològic pertanyen a un mateix treballadors de les noves indústries que es van Comunitat de propietaris individu d’edat infantil; i l’altra, possiblement Promotor/Propietari Empresa adjudicatària Comunitat de propietaris anar assentant al barri del Raval. en posició primària, que no es va poder Estrats Gestió del Empresa adjudicatària Durant el segle xix es va construir la finca Patrimoni Cultural, SL excavar a causa de la seva situació fora de Estrats Gestió del actual, fruit de la densa ocupació del barri la zona intervinguda. Direcció tècnica patrimoni cultural, SL i de la necessitat d’habitatges en una zona Marcel Olivé Taché Entorn la meitat del segle xix es va construir Direcció tècnica que en aquell moment presentava ja una Equip l’actual edifici. D’aquest moment es van Ferran Díaz Àguila composició social eminentment obrera, amb Ivan Salvadó Jambrina documentar estructures relacionades amb Aixecament de poc poder adquisitiu. Relacionats amb aquest Aixecament de els sistemes d’evacuació d’aigües residuals, planimetria i fotografia Ferran Díaz Àguila edifici s’han documentat paviments i el sistema planimetria i fotografia en concret, dues clavegueres i les restes de de clavegueram. n Ferran Díaz Àguila Ivan Salvadó Jambrina dos dipòsits. Marcel Olivé Taché, Ivan Digitalització de plànols n Digitalització de plànols Markary García Álvarez Salvadó Jambrina Markary García Álvarez 42 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 43 Castell de Monjuïc Al llarg del segle xix, el castell tingué una important activitat militar de control de la ciutat de Barcelona. El 13 de febrer de 1808 les tropes franceses entraren a Barcelona. El 29 de febrer d’aquell any, un cos de l’exèrcit imperial de Napoleó va pujar a la muntanya de Montjuïc per apoderar- DADES DE LA Cronologia: Segles XVII-XX. castellanes. Davant la imminència de l’atac se del castell, que fou entregat i utilitzat com INTERVENCIó Paraules clau: Castell. Baluard. enemic, les autoritats municipals van refer a presó. No seria fins el 1814 que el castell fou Ubicació abandonat pels francesos. En el transcurs de l’execució dels projectes les defenses del castell, que sembla que va ser Carretera de Montjuïc 62-68 / Avinguda del que ja es venen desenvolupant al castell de reconstruït seguint els mateixos criteris que El 1842, durant la regència del general Castell 2-6 / Passeig del Montjuïc -en concret, els projectes de restau- l’anterior. Durant el setge final a Barcelona, Espartero, la ciutat va ser bombardejada Migdia 184-204 / Camí ració i millora de la coberta i part de les sales el fortí de Montjuïc va resistir i no es va lliurar des del castell per sotmetre un aixecament del Mar, s/n sud-est i sud-oest al voltant del pati d’armes fins després de la rendició de la ciutat. revolucionari i, a l’any següent, un nou Districte i el d’adequació d’ampliació de les àrees Amb posterioritat a la capitulació de Barcelona bombardeig de Barcelona fou ordenat pel Sants - Montjuïc visitables del castell de Montjuïc- s’ha realitzat l’11 d’octubre de 1652, la propietat del castell general Prim. En aquest atac es van llançar Nom singular el seguiment arqueològic de les diferents passà a mans de la corona espanyola, que més de 2.500 projectils durant els 81 dies que Castell de Montjuïc actuacions que ho requerien. S’han efectuat l’endemà mateix en prengué possessió, hi va durà el setge de les tropes governamentals. Dates seguiments en diferents parts del castell, 2 maig - 22 juliol de 2012 instal·lar una guarnició pròpia en substitució Des de finals del segle xix el castell funcionà en concret al sud del recinte principal, al de la que hi havia hagut anteriorment i es va com a presó militar. Durant la dècada de 1890 Tipus hornabec, al revellí, al baluard de Velasco, al Preventiva fer càrrec del manteniment i de la millora de hi foren tancats els obrers involucrats en Vista general de la rasa de passadís al porxo del pati d’armes. sector de la bassa i al baluard de la Llengua de les seves defenses. L’antic farell mantingué la l’onada de violència anarquista. El 1909 al Codi 035/11 Serp. De totes aquestes actuacions, les úniques seva funcionalitat i continuà sota el control castell hi van tancar els detinguts durant la que han permès prosseguir la documentació de l’Ajuntament de la ciutat, que en nomenava Motiu Setmana Tràgica. L’any 1919 va haver-hi més de Amb tot, va ser possible prosseguir amb la Execució d’una part del de les estructures de l’antic recinte bastit al els vigilants i tenia cura del manteniment de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte documentació del baluard localitzat l’any projecte de rehabilitació segle xvii han estat les del recinte principal. les seves instal·lacions. de La Canadenca. Durant la Guerra Civil anterior que es decidí museïtzar. Per fer-ho dels espais destinats a La resta ha permès documentar l’evolució administració, direcció El paper desenvolupat en les diferents guerres espanyola i la postguerra va ser presó político- es procedí a rebaixar la meitat de la sala fins del conjunt des de finals del segle xviii fins i serveis del castell. de mitjan segle xvii va demostrar la situació militar. El 15 d’octubre de 1940, hi morí assolir el nivell de circulació exterior del Projecte de deconstrucció a l’actualitat. estratègica de l’indret; per aquest motiu, afusellat el president de la Generalitat de baluard. L’excavació va permetre aprofundir en de les edificacions la Corona va dedicar esforços constants a la Catalunya, Lluís Companys. la documentació, no només de la construcció existents al recinte de ponent del castell. Resum històric millora de les seves defenses, especialment al Fins 1960, el castell es va mantenir com a presó del baluard primitiu, sinó també completar L’obra s’emmarca dins tercer terç del segle xvii. Durant aquest període militar i aleshores fou cedit a la ciutat sota la la seqüència arqueològica que amortitzava Fins al segle xvii al cim de la muntanya de el Pla Director del es va reforçar l’antic fortí i es va iniciar la direcció i gestió de l’exèrcit de terra i, després aquesta estructura i les seves relacions físiques castell de Montjuïc. Montjuïc tan sols existia una torre de senyals construcció d’un recinte exterior que permetés de tres anys d’obres, es va condicionar una amb la nova construcció. Com ja s’havia Promotor/Propietari que donava avís a la ciutat de l’arribada millorar la defensa del castell. part com a Museu Militar. Una ordre documentat l’any 2010, els trams de baluard Mancomunitat de de vaixells. A mitjan segle xviii, les autoritats borbòniques ministerial del 27 d’abril de 2007 va tornar la meridional documentats ens indiquen que municipis de l’Àrea En els moments inicials de la Guerra dels Metropolitana de van decidir reformar completament el fortí i gestió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament ens trobem davant d’uns murs atalussats que Barcelona / Ajuntament Segadors (1640-1652), i davant del perill a la part alta preserven una amplada de 90 cm van encarregar el projecte a l’enginyer militar de Barcelona que finalment l’ha destinat a de Barcelona imminent de l’atac de les tropes de Felip iv, equipament municipal. amb una sola cara vista i l’interior massissat Juan Martín Cermeño que el va presentar el Empresa Adjudicatària les autoritats municipals van fer construir un amb blocs de pedra lligats amb morter de calç 1751. Entre els anys 1753 i 1779 es van dur a En el transcurs de l’any 2011, diferents indrets Arqueociència Serveis petit castell a l’entorn de la torre de senyals i terra. Aquests murs aprofiten els afloraments culturals, SL terme els treballs de remodelació del castell del castell han estat objecte de seguiment per protegir el cim de la muntanya. geològics preexistents que son retallats en que a partir d’aquell moment va adquirir a arqueològic. Dividirem l’exposició de les obres Direcció tècnica Les fonts parlen d’un fortí quadrangular que aquells punts on més sobresurten i, allà on la Josep Maria Vila grans trets, el seu aspecte actual. Una de les en els diferents sectors del primer i segon envoltava la torre, que era flanquejada per roca no depassa la vertical dels murs, aquests Carabassa, Oriol actuacions principals del projecte de Cermeño recinte del castell on es va treballar. quatre petits baluards. Amb aquesta estructura es construeixen amb la tècnica de l’encofrat Achón Casas va ser l’enderroc de bona part del primitiu aixecada en poc més de trenta dies, el castell perdut i s’adossen a la roca existent amb la Aixecament de fortí i la construcció al seu lloc d’un gran planimetria i va rebutjar l’atac de les tropes castellanes en Recinte principal finalitat de tenir una base encara més ferma. edifici quadrangular amb un pati central en digitalització de plànols l’anomenada batalla de Montjuïc, a finals de el què es van situar els serveis del castell i els Al recinte principal les necessitats de l’obra A més de la construcció d’aquest primitiu Akhesa Gràfics, SL, gener de 1641. allotjaments d’oficials i caps. Aquest projecte implicaren una actuació en el porxo baluard, fruit de la construcció de mitjan segle Montse Casalí fotografia Uns anys més tard, entorn de 1643-44, la aprofità algunes parts de l’antic fortí. A partir perimetral per tal de construir diferents xvii i les seves reformes dins d’aquest mateix Oriol Achón Casas feblesa constructiva del fortí fa aconsellable d’aquest moment i fins a finals del segle xviii, serveis. La rasa realitzada no va permetre la segle i els principis del següent, es va poder el seu desmuntatge. El 1648, amb la Pau de es van fer diverses obres per poder-hi acollir localització de cap nou tram del perímetre documentar la regularització del sòl en el Westfalia, es va produir una sobtada revifalla el doble de persones i, entre d’altres espais, del fortí del segle xvii, localitzat l’any 2010, procés constructiu del nou projecte de la de les operacions militars a Catalunya on, a es construeixen les cuines i fogons per a però sí un seguit d’elements vinculats amb segona meitat del segle xviii. En aquest sentit, partir d’aquell moment, es va concentrar la 3.000 persones. És també en aquest moment el projecte constructiu del segle xviii. es fa evident que els materials emprats per major part de l’acció bèl·lica de les tropes en el què el castell es dotà d’artilleria amb reomplir l’espai construït, procedeixen en unes 120 boques de foc. bona part de les tasques d’enderroc fins a la 44 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 45 Les instal·lacions militars es localitzaven al baluard de la Llengua de Serp i al sector de la bassa. Les tasques consistiren en controlar que l’enderroc de les mateixes no afectessin estructures anteriors a l’època de construcció d’aquest sector. La zona de la bassa era l’indret on es recollia l’aigua de pluja i on eren visibles dos dels murs i part del paviment de rajols. El pendent del terreny en aquest punt feia que fos una bassa de decantació de grans dimensions amb uns murs perimetrals de 80 cm d’amplada bastits amb paredat coronat amb maons massissos aprofitats per servir de suport de diverses construccions. Al sector del baluard de la Llengua de Serp, es procedí a efectuar el mateix control de l’enderroc de les diferents edificacions que configuraven el conjunt, tot respectant alguns elements que seran integrats en l’adequació. Els seguiments d’enderroc permeteren aprofundir també en l’evolució del sector. Així, Tram del baluard. Detall del paviment localitzat al baluard de Velasco. Vista del baluard localitzat l’any 2010. en el baluard de Velasco, on hi havia un nus de comunicacions, es realitzà una rasa de serveis que permet documentar part d’un cota necessària del fortí antic. L’interval entre Segon recinte paviment de llambordes que no quedà afectat la construcció dels murs del segle xviii i el Aquest segon recinte, va estar sota control per la nova instal·lació de serveis. reompliment de l’espai es produí al darrer de l’exèrcit fins el maig de l’any 2010, terç del segle . Per últim, cal esmentar que la instal·lació xviii moment quan el darrer destacament de d’alguns parallamps i càmeres de seguretat Així mateix, es va aprofitar l’excavació per telecomunicacions es traslladà a la caserna van permetre la realització de sondeigs en documentar si a la sala annexa prosseguia del Bruc. Amb aquest trasllat s’inicia el procés el revellí i el baluard de la Llengua de Serp, aquesta estructura. Com a resultat d’aquests per ampliar l’àrea visitable del conjunt del punts on es documentà el terraplenament treballs es van localitzar uns 5 m més del castell en més de 4 hectàrees. amb terres argiloses d’aquests sectors per tal perímetre del baluard en aquesta sala i es va Amb la creació del Museu Militar i l’obertura d’amortir els possibles impactes de projectils. documentar la seva prolongació en el passadís al públic civil de part de les instal·lacions n Oriol Achón Casas interior fins assolir els 8 m més de parament a la dècada del seixanta del segle xx, el est de l’antic baluard meridional. Un cop destacament militar apostat al castell de documentats arqueològicament i gràficament, BIBLIOGRAfIA Montjuïc es traslladà al segon recinte i es va aquests nous trams foren coberts amb geotèxtil procedí a la construcció de les dependències Karin HarzbeCHer sPezzia, «Castell de Montjuïc» dins Anuari i reblerts indefinidament. d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, que abans es trobaven en el recinte principal: Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 135. Fora del recinte principal, les tasques es menjador, cuina, barracons, armeries... Amb Jaume Prat Pons, 4 pedres de… La telegrafia òptica a Catalunya: centraren en el seguiment arqueològic de les la cessió d’aquest segon recinte a la ciutat, les torres òptiques de la geografia catalana, Barcelona, instal·lacions dels serveis necessaris. Així, a s’inicien un seguit d’actuacions per tal de Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2004, pàg. 46, 58. l’exterior del recinte principal, s’efectuaren poder ampliar l’àrea visitable. En aquest marc diverses rases, algunes vinculades amb la xarxa d’actuació es duen a terme el seguiment, Josep Maria vila Carabasa, Estudi històric, arqueològic i patrimonial associat al Pla Director del Castell de Montjuïc, de clavegueram, d’altres amb diferents serveis. control i documentació arqueològica Barcelona, 2010 (inèdit). En cap cas es trobaren noves estructures, d’aquest sector que contempla l’enderroc Josep Maria vila Carabasa, «Castell de Montjuïc» dins Anuari però el seguiment arqueològic va permetre d’instal·lacions i l’adequació de l’entorn d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, aprofundir en el coneixement de la seqüència per fer-lo visitable. Així, cal distingir dues Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 24-29. estratigràfica del conjunt. També es realitzaren actuacions, la instal·lació de serveis i l’enderroc Pere voltes bou, Historia de Montjuych y su castillo, Barcelona, algunes rases per serveis a l’hornabec que de les estructures afegides al segle sense Ajuntament de Barcelona, 1960. xx forma part del recinte superior, on tan sols afectació de l’estructura original del castell. es localitzaren algunes parts constructives El recinte està format per diferents sectors: la de l’obra de la segona meitat del segle xviii lluneta de Mar, la lluneta de Terra, el baluard que van ser conservades. En concret, es de Velasco, el baluard de la Llengua de Serp, documentaren els contramurs laterals del la bassa o el revellí. En aquesta fase, es va túnels d’accés al segon recinte. intervenir puntualment en els quatre últims. 46 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 47 Castell de Montjuïc. Baluard Carrer de la Ciutat, 13 de Santa Amàlia Carrer del Cometa, 1 DADES DE LA Cronologia: 1753. Segles XIX - XX. DADES DE LA Cronologia: Segles XVIII - XX. INTERVENCIó Paraules clau: Castell de Montjuïc. Baluard de INTERVENCIó Paraules clau: Aljub. Ubicació Santa Amàlia. Soterranis. Adarb. Ubicació En aquesta intervenció es va realitzar un Castell de Montjuïc Carrer de la Ciutat, 13 / La realització de fins a tres sondeigs per poder Districte Carrer del Cometa,1 control i seguiment arqueològic de l’excavació construir la base de formigó pel pal d’una Sants - Montjuïc Districte d’un fossat a la planta baixa de la finca per a bandera al baluard de Santa Amàlia del castell Ciutat Vella la instal·lació d’un ascensor. L’obertura de la Nom singular de Montjuïc va permetre vàries constatacions. Castell de Montjuïc. Dates caixa presentava unes dimensions d’1,50 x Baluard de Santa Amàlia Per una banda, es va poder documentar 4 - 8 abril de 2011 1,50 x 1,50 m. Dates l’existència de almenys dos àmbits a l’espai Tipus A l’inici de les obres i sota la pavimentació 30 setembre - 10 octubre sota el talús entre la muralla del baluard i les Preventiva del replà, es va localitzar la coberta amb volta de 2011 seves banquetes, cobertes per voltes en obra Codi de maó massís, en gran part enrunada, d’un Tipus de maçoneria de pedres i maons units amb 025/11 aljub subterrani. Aquesta estructura ja havia Preventiva morter de calç. Aquests àmbits es troben uns Estructures de l’adarb original del baluard. Motiu estat parcialment destruïda amb anterioritat, Codi 2 m sota el nivell superficial actual del talús. Excavació d’un fossat segurament a causa de la construcció i Estat de l’aljub en els inicis dels treballs de 063/11 per a la instal·lació Per altra banda, s’ha pogut constatar que la control arqueològic. Motiu d’un ascensor col·locació dels serveis comunitaris de l’edifici. zona de l’adarb actual del baluard ha estat Instal·lació d’un pal Promotor/Propietari Aquest dipòsit d’aigua estava construït d’obra, de bandera sobrealçada amb posterioritat a la seva Privat amb maons units amb argamassa, i part de les construcció inicial, essent originàriament més Promotor/Propietari Empresa adjudicatària seves parets internes estaven recobertes d’una GECSA, Ingeniería y baixa i a la mateixa cota que la resta de l’espai Arkpadoc SC mescla de calç i restes d’òxid, materials emprats Obras, S.A. / Ajuntament del baluard. Direcció tècnica en aquest tipus de construccions per impedir de Barcelona Així s’ha documentat el nivell de pavimentació Maria Pujals Bultó les filtracions d’aigua. Empresa adjudicatària original, de forma que s’ha pogut constatar Aixecament de plani- Còdex, Arqueologia Tot i la destrucció parcial que presentava metria, digitalització i Patrimoni, SCCL que és el mateix que encara es pot observar en el dipòsit, sota el control de l’arqueòloga Direcció tècnica superfície davant de la garita de la cantonada de plànols i fotografia Marta Maragall Moreno responsable, es procedí al desmuntatge de Daniel Giner Iranzo sud-est del baluard, i s’ha comprovat que el l’estructura amb mitjans manuals i mecànics Aixecament de plani- passadís d’accés a la garita de la cantonada Volta de coberta d’un dels àmbits localitzats sota l’adarb. amb la finalitat d’obtenir les mides necessàries metria i digitalització nord era anteriorment més llarg que per a la caixa de l’ascensor i, al mateix temps, Interior de l’aljub: paret nord conservada, amb restes de calç i òxid. de plànols en l’actualitat. poder documentar la tècnica constructiva i Rafael Piera Catalán No es pot precisar amb exactitud la data recuperar el material arqueològic que s’hagués fotografia Daniel Giner Iranzo d’aquestes reformes però es pot deduir que pogut conservar. n Maria Pujals, Marta Maragall es van realitzar entre els segles xix i xx, és a dir, posteriorment a la remodelació del castell que va tenir lloc entre 1753 i 1779. n Daniel Giner Iranzo Detall de l’interior d’un dels àmbits localitzats sota l’adarb. 48 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 49 Carrer de la Comtessa Carrer dels Corders, 3 de Sobradiel, 1 Carrer d’Avinyó, 25 DADES DE LA Cronologia: Segles I, V, XIV, XV. estancada, característiques similars a les DADES DE LA Cronologia: Època romana, medieval INTERVENCIó Paraules clau: Fossat romà. Estructures documentades en altres punts de la ciutat, com INTERVENCIó i contemporània. Ubicació baixmedievals. a l’avinguda de la Catedral o al mateix carrer Ubicació Paraules clau: Opus signinum. Enlluït. Època Carrer de la Comtessa d’Avinyó, 16. Els materials ceràmics recuperats Carrer dels Corders, 3 romana. Època medieval. de Sobradiel, 1 / Carrer Els treballs van consistir en l’excavació manual d’Avinyó, 25 d’un sondeig de planta rectangular a la planta en aquest rebliment indiquen una datació de Districte La fase més antiga documentada correspon baixa de l’edifici amb unes mesures inicials mitjan o segona meitat del segle v per a la Ciutat Vella Districte a dos nivells de terraplè, datats a partir de la Ciutat Vella de 1,80 m de longitud per 1,57 m d’amplada seva colmatació definitiva. Dates segona meitat del segle ii dC, a sobre dels quals 14 - 18 febrer de 2011 Dates i una fondària final de 1,80 m. Posteriorment, Encara que l’abandó dels fossats no es realitza es basteix una estructura de la que només se’n 11 - 15 abril de 2011 el sondeig va ser ampliat 30 cm més per Tipus d’una forma homogènia en tot el seu va poder documentar un angle. Aquesta estruc- Preventiva Tipus cadascun dels seus costats, per sota del nivell recorregut, sembla clar que aquest procés s’ha tura consistia en un mur de maó massís unit Codi Preventiva de pavimentació actual. de relacionar amb els canvis que es produeixen 063/11 amb morter de calç blanc, juntament amb un Codi Per una banda, es van documentar estructures a la ciutat a partir d’inicis del segle iv, moment paviment d’opus signinum. La funció d’aquesta Motiu 027/11 en el qual es construeix el nou sistema defensiu estructura no s’ha pogut determinar ja que Vista general de la cala amb la fossa de fundició tallada que daten d’època baixmedieval (segles xiv-xv) Sondeig informatiu per una canalització del segle xx. Motiu en concret, un mur de carreus de pedra amb que es juxtaposa exteriorment a la muralla només se n’ha documentat una petita part. Promotor/Propietari Fossat pel muntatge d’un aparell elevador elèctric banqueta de fonamentació i una claveguera. fundacional. En aquest sentit, la cronologia Privat S’ha de remarcar també, que no es va poder Sembla que aquestes estructures correspon- d’amortització definitiva obtinguda per Empresa adjudicatària documentar el fons de l’estructura per qüestions Promotor/Propietari drien al primer moment d’urbanització del aquest sector del fossat es relaciona amb les Fragments. Arqueologia, d’espai, molt limitat, i de seguretat. Comunitat de propietaris solar a partir de finals del segle , quan es va obtingudes en d’altres zones de la ciutat, com a estudi i gestió del xiii Aquesta estructura va ser objecte d’una petita Empresa adjudicatària patrimoni Còdex, Arqueologia integrar aquest espai -fins aleshores extramurs- l’antic Hospital de Clergues de Sant Sever -on reforma posterior consistent en bastir-hi a i Patrimoni, SCCL a l’interior de la ciutat amb la construcció de es va poder constatar que el fossat es va anar Direcció tècnica sobre un petit mur de tovot amb els paraments Vanessa Muñoz Rufo Direcció tècnica la nova muralla promoguda pel rei Jaume i, amortitzant d’una forma progressiva des dels enlluïts. Donada l’escassetat de materials, no Daniel Giner Iranzo l’any 1268. Amb moltes reserves per l’escassetat segles iii - iv fins al v-, o a l’avinguda de la fotografia Vanessa Muñoz Rufo s’ha pogut determinar la cronologia d’aquesta fotografia de les restes i la seva limitada documentació, Catedral, on el fossat resta totalment amortitzat reforma, sembla, però, que el conjunt quedaria Daniel Giner Iranzo les dades obtingudes semblarien indicar una entre els segles v i vi. Per contra, s’ha de amortitzat a partir de l’època baiximperial, funcionalitat domèstica de l’espai. senyalar que aquesta cronologia difereix amb un primer nivell d’abandó i un segon substancialment de l’obtinguda en zones molt Per altra banda, s’ha documentat una nivell, més potent, de terraplè. més properes com al carrer d’Avinyó, 16, carrer La segona fase correspon a una etapa Detall de l’estructura romana, amb part del muret de tovot, seqüència estratigràfica d’època romana de la Lleona, 12-14, on l’interior de les valls l’enlluït, i el paviment d’opus signinum. que s’ha identificat com diversos estrats de possiblement medieval, sense que es pugui del doble fossat es colmaten definitivament a rebliment del fossat de la muralla, amb nivells precisar més la cronologia per la manca de finals dels segle i, i l’exterior, a mitjan segle iii. molt orgànics fruit tant de l’abocament de materials. A aquesta fase correspondrien un Mur de carreus amb banqueta de fonamentació detritus, com pel fet d’haver contingut aigua La manca de nivells arqueològics corresponents petit taller de fundició, amb una estructura d’època baixmedieval. a l’època moderna (els estrats contemporanis de combustió, una sitja reaprofitada com s’assentaven directament sobre els estrats abocador dels materials sobrants de la cubeta romans, a excepció de les estructures baix- i una fossa indeterminada. medievals de natura subterrània), suggereix Finalment, la fase més moderna documentada que la construcció de l’actual edifici a mitjan correspon als segles xix i xx i està relacionada segle xix va suposar el rebaix dels nivells de amb la reforma interna i millora del saneja- circulació existents fins a les cotes on hi havia ment de la finca actual. n Vanessa Muñoz Rufo l’estratigrafia romana. n Daniel Giner Iranzo BIBLIOGRAfIA Cristina belMonte santisteban, «L’ocupació de l’extrem sud-oest del suburbium de Barcino entre els segles I-IV dC: les troballes del carrer d’Avinyó», Quarhis, 4 (2008), pàg. 90-105. diversos autors, L’avinguda de la Catedral: de l’ager de la colònia Barcino a la Vilanova dels Arcs, Barcelona, Servei d’Arqueologia Urbana de la Ciutat, 1992. Emiliano Hinojo GarCía, Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Palla, 19-21. Antic Hospital de Sant Sever (Codi MUHBA 016/07) , Barcelona, 2010, (inèdita). 50 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 51 Carrer de la Dagueria, 13 arquitectònic reaprofitat, un dels trets més d’un dipòsit, amb materials que situen el seu característics del període que ens ocupa1. Les abandonament a finals del segle xvii. No gaire troballes arqueològiques atribuïbles a la Barcino després, entre els segles xviii i xix, l’estructura tardoantiga són un reflex dels importants fou substituïda per un nou dipòsit de majors canvis que pateix l’estructura urbana de la dimensions. Cal afegir també la presència ciutat. A grans trets, hi ha la pèrdua de funció d’un mur de tancament de la finca localitzat dels edificis públics (sobretot per la implantació en el costat sud-est del celobert del vestíbul. del cristianisme, que alterà totalment la trama DADES DE LA Cronologia: Segles IV-XX. seu funcionament es pot situar entre els segles L’escassa presència de troballes fa difícil INTERVENCIó urbana de la ciutat), l’abandonament de la Paraules clau: Estructures muràries romanes iv i vii. Per sota d’aquesta estructura hi ha una aportar dades sobre el parcel·lari d’aquest xarxa de clavegueram, el recreixement dels Ubicació i medievals. fase més antiga amb materials constructius de moment. No obstant això, es poden suposar Carrer de la Dagueria, 13 nivells de circulació, una certa desorganització En la present intervenció ha estat possible menor mesura. Formant angle recte hi havia certes similituds amb el període precedent, urbana, l’ocupació i estretament dels antics Districte documentar una petita part de la dinàmica un altre mur recolzat en un estrat amb atès que algunes de les estructures queden Ciutat Vella vials i l’aparició de noves formes d’habitatge. ocupacional a l’interior d’un immoble del barri presència d’àmfora africana. Pel que fa a superposades als murs medievals, però sense Dates de Sant Just. No obstant, aquesta investigació la seqüència estratigràfica relacionada amb Pel que fa a les estructures de cronologia destruir les parets mestres. Els murs mestres 22 - 30 desembre de 2010 14 - 26 gener de 2011 no ha exhaurit la seqüència estratigràfica aquests elements, cal esmentar que tots ells medieval, cal fer esment de l’alt grau de suposen una major inversió de recursos, completa de la zona. Cal afegir la manca de es trobaven coberts per un potent estrat destrucció causat per l’actual xarxa de serveis raó per la qual són sotmesos a escasses Tipus perspectiva de les troballes, localitzades en d’anivellament, amb materials ceràmics dels de l’edifici i d’algunes construccions de transformacions. Durant aquest període, que Preventiva un espai molt reduït. Ambdues circumstàncies segles vii i ix, que sembla el resultat de la cronologia moderna. Malgrat aquests culminà el segle xviii, es dóna un context Codi 079/10 han impossibilitat observar detalladament destrucció i condicionament de l’espai en un impediments, es pot confirmar que la finca en d’extrem aprofitament del sòl urbà, fet que l’evolució de la finca. probable context edificatori. època medieval tenia la línia de façana més es tradueix en la reutilització d’edificacions Motiu endarrerida respecte a l’actual. Pel que fa a la anteriors i en la subdivisió de l’espai per la Rehabilitació de l’edifici, Malgrat els inconvenients esmentats, s’han En el sector nord de l’interior de la finca instal·lació del col·lector distribució interior, en el sector sud-oest del tendència al creixement vertical. es documentà un altre mur amb material general de la finca i pogut evidenciar diverses estructures que vestíbul de la finca ha aparegut un mur menor substitució del paviment pertanyen a quatre fases d’ocupació: època arquitectònic reaprofitat, concretament, el L’època contemporània es caracteritza per de subdivisió interna i la fonamentació d’un tardoantiga (segles l’ús de l’espai com a vestíbul, amb lleugeres Promotor/Propietari iv-xi), medieval (segles tambor d’una columna. Associats a ell es pilar pertanyent a una arcada. En el sector Caralt, Moxó, Dagueria, xii-xv), moderna (segles xvi-xviii) i contem- recuperaren materials ceràmics que permeten variacions en el tipus de paviment, així com per nord es documentà un mur atribuïble a una CB porània (segles - ). situar el seu funcionament entre finals del la presència de l’antiga xarxa de clavegueram xix xx claveguera o a un dipòsit. També fou possible segle iv i mitjan del v. en els diferents punts d’actuació. També s’han Empresa adjudicatària En relació amb la primera fase, malgrat localitzar la fonamentació d’una de les mitgeres ATICS, SL. Gestió i localitzat estructures relacionades amb la sala de l’edificació baixmedieval. difusió del patrimoni l’escadussera presència de material arqueològic situada a ponent del vestíbul, concretament, arqueològic i històric que dificulta una atribució cronològica En conclusió, aquesta fase es troba represen- un mur que podria estar relacionat amb un Direcció tècnica absoluta dels vestigis evidenciats, es pot afirmar tada per les escadusseres restes del parcel·lari semisoterrani, un mur menor que reaprofita Esther Medina Guerrero que algunes de les estructures documentades baixmedieval. Les evidències es caracteritzen estructures tardoantigues i una pilastra. A Equip són d’època tardoantiga d’acord amb la seva per la seva fragmentació i el seu reaprofitament l’habitació de la façana situada a llevant va Sabina Calleja Ballbé, tècnica constructiva, amb l’orientació respecte posterior. Per aquesta raó és impossible inferir aparèixer un fragment de la divisòria est. En Yerai Francisco Benet, a la muralla romana (sembla que la disposició Greta Mustieles Salvador, la fesomia dels habitatges o establir el nombre aquell mateix indret es construí una estructura i organització espacial en gran mesura es François Virebayre total de vivendes atribuïbles al període. No subterrània bastida amb volta de maons rela- fossilitza en època altmedieval) i tenint Aixecament de obstant, tenint en compte l’emplaçament de cionada amb l’antiga fossa sèptica de l’edifici. planimetria i fotografia en compte la relació amb els materials la present intervenció, els vestigis cal vincular- Els processos edificadors contemporanis Esther Medina Guerrero recuperats en els nivells d’ús vinculats a les los amb una trama urbana consolidada, un suposaren l’eliminació de gran part dels Digitalització de plànols pròpies estructures. fenomen característic a partir del segle xii. vestigis de cronologia baixmedieval i moderna, José Blasco Benito, José En el sector nord-est del vestíbul de l’edifici Les troballes podrien correspondre, com a a excepció de les parets mestres i d’estructures Ignacio Jiménez Bordón hi ha un mur amb dues fases de funcionament. mínim, a dos habitatges orientats al mateix amb desenvolupament vertical subterrani. La més antiga, de menors dimensions, va ser carrer de la Dagueria, que presenten una part n Esther Medina Guerrero amortitzada a finals del segle v. L’altra fase és central probablement d’ús comunal. La seva més recent, es pot situar en el segle vi, amb el planta, dimensions i estructures internes no mur més ample i llarg i amb la particularitat han pogut ser observades. Com a hipòtesi es BIBLIOGRAfIA de contenir material arquitectònic reaprofitat, pot plantejar que aquests habitatges podrien Julia beltrán de Heredia berCero, «La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII», XI Congrés com és un capitell tallat en gres de grans tenir una sola crugia de planta rectangular, d’Història de Barcelona - La ciutat en xarxa, Arxiu Històric dimensions que ha perdut la part ornamental. ja que no s’han observat partions internes. de la Ciutat de Barcelona, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Mur tardoromà amb material arquitectònic reaprofitat: 2009, pàg. 1-10. Més a prop de l’actual façana, s’han localitzat tambor de columna. No obstant, això pot estar provocat per un dos murs bastits amb una tècnica constructiva mostreig o estat de conservació desigual. Manuel-Fernando ladero quesada, «La vivienda: espacio público y espacio privado en el paisaje urbano y medieval», similar, també amb material arquitectònic Es pot afirmar que entre els segles i es Les construccions d’època moderna es troben v vii dins La vida cotidiana en la Edad Media. Actas VIII Semana de reaprofitat. Un d’ells conté el fragment d’un Estudios Medievales, Logroño, Biblioteca Gonzalo de Berceo, produeixen en aquest sector algunes reformes condicionades per l’ocupació posterior, que ha arquitrau o d’una base de columna de gres. El Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pàg. 111-128. de l’espai habitat pròpies del context tardoantic impedit la preservació d’evidències arqueolò- Jordi Plans, «Carrer de la Dagueria, 13», Anuari d’Arqueologia i documentades àmpliament a la ciutat de giques a excepció d’aquelles estructures amb i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona. Cal afegir que tres d’aquests murs desenvolupament vertical negatiu. A la zona Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 94. 1. (...) «l’espoli i la reutilització de les pedres dels vells edificis en les noves construccions: central del vestíbul varen aparèixer les restes la ciutat era una pedrera permanent» (BelTRán de HeRedia, 2009, 1). presenten la particularitat de contenir material 52 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 53 Carrer del Doctor Aiguader, 1x Carrer del Doctor Aiguader, 15-23 DADES DE LA Cronologia: Segles XVII - XIX. i maons lligats amb morter de calç. Damunt DADES DE LA INTERVENCIó Paraules clau: Baluard de Migdia. Estructura d’aquesta estructura es recolza un mur fet INTERVENCIó Ubicació defensiva. Línia antiga de costa. de filades regulars de carreus desbastats, Ubicació Carrer del Doctor Carrer del Doctor Aiguader, 1x La rasa objecte d’aquesta intervenció se situa el parament del qual fou construït en talús. Aiguader, 15-23 a gairebé 50 m al sud del baluard de Migdia, D’aquesta estructura només s’ha pogut Districte Districte Ciutat Vella molt propera a la contraescarpa d’aquesta documentar un tram de 1,45 m, amb una Ciutat Vella estructura defensiva, i al sud-est del portal del alçada màxima de 0,8 m, corresponent a tres Dates Dates 15-17 febrer de 2011 Mar. Des del punt de vista paleo-geogràfic, filades de carreus de mides gairebé similars Novembre 2011 Tipus aquesta zona formà part de la línia de costa (0,40 x 0,23 m; 0,40 x 0,25 m; 0,35 x 0,23 m). Intervenció en curs Preventiva antiga i, per tant, estava molt influenciada Aquest mur es construeix paral·lel al costat Tipus pels processos naturals del litoral. occidental de la contraescarpa del baluard Codi Preventiva 017/11 de Migdia i, a mode d’hipòtesi, es podria La primera evidència d’ocupació documentada Codi Motiu interpretar com un reforç d’aquest lateral que fou un nivell de farciment format per aboca- 048/11 Soterrament d’una impediria que l’aigua del mar entrés al fossat ments de cendres, carbons i ceràmica que Motiu estació transformadora del baluard. El moment constructiu d’aquesta Projecte executiu d’un anivellaven un estrat de sorra de platja datat a Promotor/Propietari estructura es podria establir a partir de 1720, edifici d’habitatges partir del segle xvii. Per sobre d’aquest estrat BAGURSA / Ajuntament segons la planimetria històrica consultada. a l’antic solar de de Barcelona de rebliment, es va dipositar un nivell de Rodalies-Renfe colgament format de llims grisos, producte Posteriorment al costat occidental del mur Empresa adjudicatària Promotor/Propietari Còdex, Arqueologia possiblement de la dinàmica costanera. Aquest s’hi va acumular una sèrie de nivells de sorra Patronat Municipal de i Patrimoni, SCCL nivell fou regularitzat mitjançant una capa de i llims que responen als mateixos processos l’Habitatge de Barcelona de sedimentació que es van documentar abans / Ajuntament de Direcció tècnica morter de calç corresponent a un paviment, Barcelona Jacinto Sánchez Gil el context arquitectònic i funcional del qual de la construcció del mur. Damunt d’aquesta Vista dels treballs de rebaix del terreny al començament de la intervenció. de Montes no es va poder determinar encara que, proba- estructura es va construir el fonament d’una Empresa adjudicatària Còdex, Arqueologia Aixecament de plani- blement, formava part d’algun camí de sortida altra pertanyent a un edifici que podria estar i Patrimoni, SCCL metria i digitalització de la ciutat. Damunt d’aquest s’alternaven relacionat amb el Depósito Comercial, instal·lat Les primeres tasques dutes a terme en aquest solar han consistit en el seguiment dels rebaixos de plànols Direcció tècnica nivells d’amortització naturals (sorres de en aquest lloc a la segona meitat del segle xix. Rafael Piera Mikel Soberón Rodríguez de terra. Atès l’estat incipient dels treballs, iniciats a finals de novembre de 2011, només es platja), amb altres d’ocupació relacionats n Mikel Soberón Rodríguez fotografia varen localitzar algunes estructures ja documentades en intervencions anteriors. En concret, fotografia 1 Jacinto Sánchez Gil amb la regularització d’aquest indret. Mikel Soberón Rodríguez un seguit de pous relacionats amb un col·lector antic datable entre finals dels segles xviii i xix . de Montes Tot i això, la continuació de les tasques arqueològiques ha permès documentar diferents Tota aquesta seqüència estratigràfica de BIBLIOGRAfIA estructures que es detallaran en el corresponent Anuari. n Mikel Soberón Rodríguez moments d’ocupació i amortitzacions naturals, Montserrat Galera, Francesc RoCa, Salvador TarraGó, Atles a causa de la proximitat a la línia de costa, fou de Barcelona. Segles XVI-XX. Barcelona, Col·legi oficial tallada per la rasa constructiva d’un fonament d’Arquitectes de Catalunya, 1982. BIBLIOGRAfIA fet amb encofrat perdut i compost de pedres Mikel Soberón RodríGuez, «Carrer del Doctor Aiguader, 1-21», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 141. 1. Diferents elements d’aquesta conducció han estat recollits a: Pere Lluís ARTigueS, Memòria dels resultats obtinguts a la intervenció arqueològica al solar del carrer Doctor Aiguader núm. 1-21, Vista general de la de Barcelona (Codi 111/06 - 047/07) i a Mikel SoBeRón, Memòria de la intervenció arqueològica al intervenció. carrer del Doctor Aiguader, 1-21 de Barcelona, (Codi 083/09). 54 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 55 Drassanes Reials Drassanes Reials DADES DE LA Cronologia: Segles XVII al XX. La diferència entre els diversos tipus de DADES DE LA Cronologia: Segles I - VI. Segles XIII - XX. primer enterrament es disposaren en posició INTERVENCIó Paraules clau: Drassanes Reials. Contraforts. fonamentació dels murs de tapiat i la INTERVENCIó Paraules clau: Necròpolis romana. Drassanes. secundària dins la segona fossa. Ubicació Caserna militar. diversitat de cotes d’inici d’aquests, fan Ubicació Arran de la intervenció arqueològica que s’està Avinguda de les Avinguda del Paral·lel, Sembla que la disposició dels enterraments Drassanes, 1 La intervenció arqueològica va ser propiciada pensar que es tracta de diverses fases de 2-32 / Plaça de les duent a terme des d’octubre de 2011 al cos dóna continuïtat a l’agrupació dels sepelis per l’obra de consolidació dels contraforts de construcció d’aquests paredats. Districte Drassanes, 1 / Passeig principal del conjunt d’edificis de les Drassanes documentats per Nadal i Vilardell al cantó Ciutat Vella la façana de les naus de la Generalitat de les En darrer lloc, ja d’època contemporània, es de Josep Carner, 26-30 Reials de Barcelona i que afecta les tres naus sud de les naus de ponent. Aquest fet permet Drassanes Reials de Barcelona. Nom singular documentaren dues fases més. La primera va Districte de llevant, s’han extret una sèrie de dades, fruit dibuixar una línia d’inhumacions paral·lela Drassanes Reials El control de la demolició parcial dels proporcionar restes associades a l’estructura Ciutat Vella de l’estudi preliminar de les restes exhumades, a la costa que tindria continuïtat en aquells Dates contraforts i dels rebaixos realitzats per a la de la caserna militar de López Sopeña, identi- Nom singular que es passen a detallar a continuació. enterraments documentats el 1930 al Govern Abril - octubre de 2011 ficades en un paviment de lloses de pedra, una Drassanes Reials construcció de noves sabates de fonamentació Actualment, però, els treballs d’excavació Militar per Agustí Duran i Sanpere i els excavats Tipus van permetre documentar, en primer lloc, la pilona també de pedra i les restes d’un dipòsit. Dates continuen, fet que comporta que en un futur en època més recent a la zona del passeig del Preventiva Octubre de 2011 sèrie de pilars de les naus de la Generalitat. La segona fase responia a l’actuació de remo- les dades aquí descrites es poden veure Intervenció en curs Born. Aquesta extensíssima àrea d’inhumacions Codi Aquests elements, datats al segle xvii, són de delació dirigida per Adolf Florensa als anys 50 ampliades i/o matisades. s’hauria de posar en relació amb una via 022/11 Tipus planta rectangular, bastits amb carreus disposats del segle passat que va consistir en una reforma Preventiva Cal apuntar, primerament, que la intervenció romana litoral que travessaria l’ager de Barcino Motiu en filades regulars, a trencajunt i lligats amb de l’edifici de les Drassanes per tal d’adequar-lo arqueològica està vinculada a les obres de en direcció est-oest i que permetria l’accés a Consolidació dels Codi morter de calç de tonalitat ocre. la ciutat per la Porta de Mar o del Regomir. contraforts de les com a museu, i en la urbanització de l’entorn 057/11 remodelació i adequació de les Drassanes Drassanes Reials En segon lloc, d’un moment indeterminat de l’edifici (avinguda de les Drassanes). Motiu Reials-Museu Marítim, fet que comporta Sembla que no s’ha conservat cap mena de Promotor/Propietari d’època moderna posterior a la construcció D’aquest moment es documentaren diferents Adequació i remodelació l’excavació parcial de la superfície de les naus vestigi arqueològic pertanyent al lapse de temps Consorci de les de les naus, es documentà el tapiat del arcs anivellacions relacionades amb l’aixecament de les Drassanes Reials, que afecta únicament aquelles parts que han existent entre l’abandonament d’aquesta Drassanes Reials i seu del Museu Marítim amb una sèrie de murs bastits amb carreuons del nivell de circulació del carrer i una primera de ser obertes per les necessitats de l’obra de Barcelona zona com a àrea cementirial i l’aixecament Museu Marítim de Barcelona / Ajuntament encoixinats que, en alguns trams, conserven restauració dels contraforts moderns. civil. Per tant, no es té coneixement de la de les drassanes en època de Pere el Gran Promotor/Propietari de Barcelona un encintat de morter de calç ocre, pobre i n Núria Cabañas, Adriana Vilardell Consorci de les resta d’estructures conservades al subsòl. (1276-1285). Empresa adjudicatària molt disgregat. Drassanes Reials i La principal idea que es pot despendre a Actium Patrimoni Museu Marítim de hores d’ara és la de continuïtat pel que fa cultural, SL Barcelona / Ajuntament La drassana medieval i moderna (segles de Barcelona a la tipologia de les estructures exhumades i a xiii-xvii) Direcció tècnica l’evolució cronològico-estructural de l’edifici, Núria Cabañas Anguita, Empresa adjudicatària ATICS, SL. Gestió i documentada en les anteriors campanyes L’estudi de l’evolució del complex estructural Adriana Vilardell difusió del patrimoni arqueològiques efectuades a les naus de ponent de la drassana s’ha revelat extremadament Fernàndez arqueològic i històric i dutes a terme sota la direcció dels arqueòlegs complicat en quant a la seva lectura des de la Aixecament de plani- Direcció tècnica Alessandro Ravotto (Àtics, SL) i Esteve Nadal vessant arqueològica. Aquest fet ve donat, en metria i digitalització de plànols Iñaki Moreno Expósito Roma i Adriana Vilardell (Actium, SL). primer lloc, per la informació parcial que Adriana Vilardell Equip s’obtingué durant la intervenció pels motius Fernàndez, Esteve Miriam Esqué, Laura explicats més amunt i, en segon lloc, per la Nadal Roma Arias, Vanesa Triay, La necròpolis romana (segles i-vi dne) gran quantitat de reformes i ampliacions que fotografia Vanessa Camarasa, Eva Orri, Montserrat Rio, La fase més antiga documentada a l’espai que s’efectuaren al llarg del temps durant les quals Adriana Vilardell Rony Castillo, Sergi ens ocupa està representada per una àrea de s’eliminaren algunes estructures –de les què Fernàndez Segura, José Manuel necròpolis d’inhumació d’època romana. Es no ha quedat cap mena de rastre– i se’n Espejo, Carles Navarro, Meritxell Nasarre documentaren un total de 6 enterraments reutilitzaren d’altres, fet que dificulta la en fossa simple, 5 adults i 1 infant, excavats a lectura de les fases constructives. Aixecament de plani- metria i digitalització les sorres del litoral. Sembla que les tombes L’actuació de les naus de llevant ha permès de plànols allotjaven individus d’ambdós sexes i documentar la presència d’algunes estructures Miriam Esqué Ballesta únicament en dos casos es trobà aixovar que suposaven la continuïtat d’aquelles fotografia funerari -un plat tapadora de ceràmica africana descobertes a les naus de ponent i ha posat José Luis Biel (Museu de cuina i un ungüentari de vidre- que suposen, en relleu algunes absències que obliguen a Marítim de Barcelona) a falta d’un estudi acurat dels materials, una replantejar l’abast de les reformes o dels cronologia al voltant del segles ii-iii dne. diferents projectes constructius que La reutilització de l’espai es documentà mit- conformaren les drassanes. En aquest sentit, jançant un cas en què una fossa havia afectat l’estudi arqueològic de l’edifici de la drassana Vista general dels contra- forts de les Drassanes parcialment una altra i alguns dels ossos del corrobora allò que ja es sospitava: la immensa Reials. 56 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 57 noves tramades en direcció muntanya per tal de substituir les desaparegudes a la banda de Drassanes Reials mar. Sembla que aquest desplaçament de l’edifici vingué motivat per la construcció del moll del port el 1477, fet que provocà la modificació dels corrents marins que erosionaven de manera dràstica el litoral davant les drassanes. DADES DE LA Cronologia: Segle I - segle XX. enterrament en àmfora a l’interior del qual En relació a aquestes noves naus de muntanya INTERVENCIó Paraules clau: Necròpolis romana. Drassanes no es va localitzar l’individu inhumat. Les fosses que es prolongaren en direcció al mar fins a Ubicació Reials. Muralla medieval. Muralla de Mar. Parc mantenen una orientació aproximada nord- substituir les d’època medieval (a excepció Avinguda del Paral·lel, i mestrança d’artilleria. Centre productor artiller. oest/sud-est i estan alineades paral·lelament de les dos tramades conservades de Pere el 2-32 / Plaça de les Caserna militar. a la línia de la costa. Cerimoniós), si bé l’estudi de l’edifici des de Drassanes, 1 / Passeig de Josep Carner, 26 -30 Durant el procés d’intervenció arqueològica la vessant arquitectònica oferia un discurs El segon sector es situa al sud-est de la Districte realitzada en les tres naus de ponent de les que defensava, de manera lògica, la terminació intervenció, es tracta d’una àrea més extensa Ciutat Vella Drassanes Reials de Barcelona, s’han pogut d’aquestes a la segona meitat del segle , que l’anterior i està formada per un total xvi Nom singular localitzar nombroses estructures que es situen Mur de tancament nord l’excavació arqueològica sistemàtica del subsòl d’onze urnes cineràries i tretze inhumacions. de les drassanes de Pere Drassanes Reials en un ventall cronològic que transcorre des ha permès refusar aquestes cronologies, A banda, cal destacar la localització de diverses el Gran. Dates d’època altimperial fins la contemporània. Així, part de l’edifici que veiem actualment no és variant-les un segle. En efecte, la intervenció estructures cineràries així com diferents Agost de 2010 - s’han pogut establir un total de cinc períodes d’època gòtica, malgrat que el patró cons- a la meitat sud de les naus de llevant va desembre de 2011 fosses de planta circular dutes a terme amb d’ocupació clarament diferenciats en els què tructiu i l’estil suposin una clara continuïtat permetre documentar sense cap mena de la mateixa finalitat. Tipus la zona objecte d’intervenció ha estat destinada del disseny projectat en època medieval. dubte com els pilars de sosteniment dels arcs Preventiva a diversos usos: necròpolis (època romana), La distribució de les urnes permet establir dues La fase més antiga de la drassana documentada de diafragma afectaven l’estratigrafia amb Codi drassanes (èpoques medieval i moderna), parc agrupacions clarament diferenciades. Una aquí respon al perímetre porticat est, amb una materials de la segona meitat del segle xvii, 075/10 i mestrança d’artilleria (època moderna) i primera, inserida dins del perímetre d’una sèrie de “botigues” que es mantenen gràcies a cronologia que hem de relacionar amb el Motiu caserna militar (època contemporània). Cal estructura de planta rectangular, de pedra les actuacions més o menys respectuoses dutes final d’aquesta fase constructiva. Restauració estructural desbastada i morter de calç, identificada com a terme al llarg del temps. Relacionat amb de les Drassanes Reials assenyalar que el present article es centra en els Finalment, s’ha de ressenyar la troballa excep- resultats obtinguts en la intervenció arqueolò- a mausoleu, en la què s’han recuperat tres aquesta fase de Pere el Gran (1276-1285) s’ha Promotor/Propietari cional d’una trama de retalls, amb tascons de gica duta a terme en les naus de ponent de urnes de vidre i quatre de ceràmica. A l’interior Consorci de les Drassa- pogut estudiar l’accés original de la drassana fusta conservats, a la nau del mig de les tres l’actual recinte del Museu Marítim i en un son- d’aquesta estructura també es documenten nes Reials i Museu pel costat de llevant i part del seu pòrtic i s’ha naus que ens ocupen, situades a llevant de Marítim de Barcelona / deig a l’exterior del recinte (aprox. 2.900 m2). restes d’objectes elaborats amb os i fragments localitzat la continuació del mur de tancament l’edifici. Aquest complex estructural retallat al Ajuntament de Barcelona Els treballs d’excavació arqueològica en les de vidre i de ferro, amb clares evidències de nord o de muntanya, estudiat ja a la campanya subsòl pot suposar l’estructura de sosteniment Empresa adjudicatària naus de llevant encara no han finalitzat, per termoalteració que respondrien a restes dels de les naus de ponent. d’una embarcació de grans dimensions Actium Patrimoni tant, les dades que s’exposen a continuació aixovars funeraris cremats en el procés cultural, SL d’incineració. La segona agrupació es troba D’una segona fase, possiblement d’època de -galera- que ocupa tota l’amplada de la nau són provisionals i les conclusions, òbviament, Direcció tècnica situada al costat oest de l’estructura descrita Pere III el Cerimoniós (1336-1387), encara es i de la qual, de moment, en desconeixem la preliminars. Altrament, l’excavació en rases Josep Cruells, Esteve conserven les dues primeres tramades de naus longitud. Sembla que aquesta estructura fou Nadal, Adriana Vilardell determinada per la dinàmica de l’obra en nom- anteriorment. Es tracta d’un espai funerari a paral·leles al passeig de Josep Carner. Aquestes abandonada per tal de bastir les naus abans brosos sectors comporta una lectura parcial l’aire lliure format per dues urnes de vidre i Equip tramades suposen la primera fase de cobriment esmentades a la segona meitat del segle xvii. Galdric Bover, Núria del conjunt de les estructures localitzades. una de ceràmica, associades a nivells de cendres en aquest sector de la drassana, deixant una n Iñaki Moreno Expósito Cabañas, Eloïsa Cabral, i carbons, i amb aixovars clarament relacionats Òscar de Castro, Montse amb cadascuna de les urnes (vasos de parets àmplia zona de pati -al contrari que a les naus González, Omar Fernán- Època romana fines, ungüentaris de vidre, pinyols, etc.). Els de ponent- on Nadal i Vilardell pogueren dez, Francesc Carrer, treballs arqueològics no han permès identificar documentar una fase de coberta prèvia de BIBLIOGRAfIA Carlos Lorente, Eva M. L’ocupació romana de l’indret es documenta la primera meitat del segle xiv (en època Julia beltran de Heredia, «La cristianización del suburbium de González, Igor Pillaut, en una àrea de necròpolis que es situaria entre cap estructura susceptible de ser interpretada Barcino», Monografías de Arqueología Cordobesa, 18 (2010), d’Alfons III el Benigne). Jordi Nogués, Rebeca pàg. 363-395. la part central i la meitat sud-est de la superfície com a element senyalitzador d’aquest espai. García, Sergi Puente, excavada. Respon a una necròpolis que estigué Dins d’aquest conjunt també s’han d’incloure Posteriorment, i per tal d’eliminar gran part Albert Cubeles Bonet, «Noves dades, noves perspectives i Imma López, Guillem Vera nous objectius en l’estudi històric de la Drassana Reial de en ús entre els segles i i vi dC. organitzada gran quantitat de fragments d’objectes elabo- del pati descobert que funcionava fins aquell Barcelona», Antropòlegs Drassana, Revista del Museu Marítim, Barcelona, en dos sectors clarament diferenciats on es rats en os, claus de diverses mides i fragments moment, s’edificà una tercera fase constructiva 19 (2011), pàg. 120-136. Eulàlia Subirà, Jordi Ruiz combinen els rituals d’incineració i inhumació. de vidre. ubicada cronològicament entre els regnats de Esteve Nadal RoMa, Adriana V F Aixecament planimetria ilardell ernández, «Drassanes Joan I el Caçador (1387-1396) i Alfons IV el Reials», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, 2010, Josep Cruells Castellet Així, un primer sector es localitzaria en la part A banda d’aquestes dues agrupacions cal central de la intervenció i estaria format per Magnànim (1416-1458), la qual trencà amb el MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, destacar la localització de diverses estructures Digitalització de plànols pàg. 37-40. Josep Cruells, Miquel diverses fosses d’inhumació: cinc individus cineràries: una cista de planta rectangular model anterior i suposà la creació d’un estret Alessandro R , «Drassanes Reials», Anuari d’Arqueologia Gea, Esteve Nadal infantils i un adult1, en decúbit supí. En quatre avotto coberta amb un túmul de pedres i morter passadís en sentit est-oest que separava aquestes i Patrimoni de Barcelona, 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de casos es documenten cobertes, bé en àmfora de calç, que conté al seu interior un nivell de noves tramades de les precedents. Restauració Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 34-36. Dèbora Iglesias, o bé amb pedres i fragments de dolia, i un cendres i ossos calcinats, així com un plat L’última fase constructiva documentada, Robert teRRadas Muntañola, Les Drassanes de Barcelona. La Isabel Parra iniciada a mitjan segle xvi, suposà la reculada geometria, la traça i l’estructura com a garants de la identitat fotografia de la línia de façana del costat de mar que venia de l’edifici (tesi doctoral), Universitat Ramon Llull, 2008. Esteve Nadal, José Luis 1. Cal assenyalar que una inhumació infantil i una d’adult van ser localitzades en la intervenció funcionant des del segle xiii i la creació de Biel (MMB) arqueològica a l’interior de les Drassanes Reials duta a terme l’any 2010. 58 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 59 de ceràmica a mode d’aixovar. Destaca també A grans trets, el marc cronològic de la necrò- una cupae estructilis, destinada a contenir una polis es situa en un ventall que oscil·la entre incineració, en la què s’ha documentat un els segles i i vi dC. Per una banda, el conjunt guttus dipositat al seu interior, a mode d’aixovar. d’incineracions es situa cronològicament Finalment, també es documentà un con fune- entre els segles i i ii dC, marc, d’altra banda, rari consistent en una urna de ceràmica coberta representat a altres punts de la ciutat com la per una estructura de planta quadrangular de plaça de la Vila de Madrid, el carrer dels Arcs pedra i morter de calç. A més, cal esmentar les i la plaça de Joaquim Xirau. Tot i aquests restes d’una estructura de maçoneria formant paral·lels, cal tenir present el fet que a la Vila un angle que podria respondre a una estructura de Madrid també es documenta una incine- cinerària no conservada, ja que es documen- ració datada al primer quart del segle iii dC, taren nombroses restes de cendres i ossos evidenciant la continuïtat del ritual funerari calcinats associats a aquesta estructura. També de la cremació en períodes on ja predomina es va trobar una incineració a l’interior d’una la inhumació. D’altra banda, el conjunt forma ceràmica escapçada i encaixada a d’inhumacions presenta majors dificultats l’interior d’un semicercle de pedres, així com a l’hora d’establir-ne un marc cronològic acumulacions importants de cendres, carbons específic; és a dir, no es pot determinar la i ossos calcinats que podrien respondre a les coexistència del ritual d’inhumació amb el formes d’incineració més simples. ritual d’incineració. Cal tenir present que Respecte a les inhumacions, se n’han docu- encara no s’ha procedit a l’estudi dels materials mentat un total de tretze: sis corresponen a ceràmics recuperats en el procés d’intervenció individus infantils i set a adults, disposats en arqueològica, no s’ha dut a terme l’estudi decúbit supí. Onze estan dipositades en fossa antropològic de les restes òssies recuperades, ni s’ha procedit a cap tipus d’anàlisi dels Vista general d’una de les simple, una en coberta de tègula a doble botigues adossades al vessant i una en cista de tègula. Respecte a les sediments ni les restes antracològiques perímetre septentrional de foses simples aquestes són de planta el·líptica, recollides durant les tasques arqueològiques. les drassanes medievals. Per tant, fins a la realització dels estudis i Foto: José Luis Biel, MMB. estretes i amb els extrems apuntats. L’alt per- centatge de claus de ferro documentats en el analítiques previstos, la cronologia que cal seu interior permet suposar que els inhumats suposar per a les inhumacions s’ha de situar com la disposició de les diverses estructures trucció, encara que sembla que no és fins estarien disposats dins de taüts o bé a l’interior entre els segles i i vi dC. cineràries permeten pressuposar l’existència als temps de Pere II el Gran (1276-1285) que de la fossa amb algun tipus d’estructura de La necròpolis està organitzada en dos sectors d’algun element físic, que no s’ha pogut s’inicien les obres. Les restes integrades en fusta a mode de coberta. Totes les inhumacions clarament diferenciats. A més, l’orientació de localitzar, que estaria situat entre ambdues l’actual edifici suggereixen que es va bastir presenten una orientació aproximada nord-est les inhumacions, la disposició espacial de les àrees. A mode d’hipòtesi, aquest element un gran pati descobert de planta rectangular, sud-oest i estan alineades perpendicularment urnes cineràries, tant a l’interior del mausoleu sembla correspondre a una via d’entrada a obert per la banda de mar, en l’interior del Vista zenital de la a la línea de la costa formant un mínim de com en les àrees a l’exterior d’aquest, així Barcino (via marítima) que, tal i com proposa qual, adossats als murs perimetrals, es situarien fonamentació de la cinc filades. Julia Beltrán de Heredia, restaria fossilitzada porxos amb pilars i arcades, que haurien màquina de barrinar canons, 1766. Foto: José en els actuals carrers de Josep Anselm Clavé, funcionat com a magatzems i obradors, mentre Luis Biel, MMB. Ample i Àngel Baixeres. Cal destacar la que els angles del conjunt estarien protegits localització d’espais de necròpolis en diverses per torres emmerletades de planta rectangular. intervencions realitzades en aquestes zones2. Els treballs arqueològics han permès localitzar diversos trams corresponents als tancaments perimetrals est, oest i nord de l’edificació Època medieval original, així com tres àmbits que correspon- En època medieval, aquest espai de la ciutat drien als porxos esmentats anteriorment és escollit per dur a terme la construcció de (un adossat al perímetre occidental i dos al les drassanes que substituiran les existents septentrional). Cal assenyalar que els límits (conegudes com a Drassanes Velles o de la de ponent i llevant d’aquesta edificació ciutat) i que, segons alguns estudis, es trobaven coincideixen amb els límits de l’edifici actual. a la zona que es situa entre el portal de En canvi, la localització del perímetre del Regomir i el mar. costat de muntanya posa de manifest que La construcció d’aquesta nova edificació cal s’adossaria, per una banda, a la torre visible situar-la a finals del segle xiii, atès que les avui dia des de l’avinguda del Paral·lel (situada primeres referències documentals sobre les entre el portal de Santa Madrona i el mar), drassanes es remunten vers el 1243, quan i per l’altra, a la torre que hi ha en l’angle de Jaume I decideix dur a terme la seva cons- l’edifici de l’antiga Botiga de la Generalitat (o edifici de Pere IV). A més, la realització d’un sondeig a l’exterior de l’edifici actual 2. S’han documentat restes de necròpolis al carrer Ample, 1 i 5 i al solar del Govern Militar, ha permès constatar que el recinte original que cronològicament es situen entre el segle i dC i el iv dC. 60 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 61 depassava l’actual façana del Museu Marítim documentades entre finals del segle xiv i la de no aturar els treballs de manteniment i diverses fonamentacions que correspondrien en direcció al mar. primera meitat del segle xv. Així, per una construcció de vaixells propis de les drassanes. als murs construïts en aquest període per tal En el segon quart del segle (1327-1357), banda, s’estava procedint a la construcció de Aquest procés culminà amb la desaparició del de procedir a la compartimentació interna xiv Alfons el Magnànim endega les obres per tal la muralla que tancava l’actual barri del Raval. passadís que separava els dos cossos medievals de l’espai i adequar l’edifici a uns usos pels de construir una coberta per a les drassanes, A petició del monarca, un dels objectius de la i va permetre la integració del cos de mar a la quals no havia estat projectat. A més, destaca mantenint el perímetre original i les botigues nova línia defensiva fou protegir l’edifici de les nova edificació. La façana litoral de les noves la localització de la fonamentació d’una que hi estaven adossades. Així, s’inicia drassanes integrant-lo a l’interior del perímetre drassanes depassava la façana actual de l’edifi- màquina de tornejar canons i dels diversos la construcció d’un mínim de tres naus murat, adossant el llenç defensiu directament cació i, molt probablement, no es corresponia àmbits de treball relacionats amb la seva perpendiculars a la línia de la costa, formades al mur perimetral de ponent. Aquest fet va tampoc amb la d’època medieval. A mode utilització (1766). per un seguit d’arcades que farien permeable implicar que es duguessin a terme una sèrie d’hipòtesi, aquesta reculada de la línia marí- L’edifici continuarà en funcionament fins la circulació pel seu interior. Les tasques d’obertures en el mur esmentat per tal de tima pot respondre a diversos factors, l’estudi l’any 1935, quan l’exèrcit l’abandona i el dóna arqueològiques han permès localitzar un total poder accedir a les espitlleres de la nova des quals, pensem, s’hauria d’aprofundir. Pri- a la ciutat. En aquest moment, s’inicien les de catorze basaments de pilar on reposaria muralla. Aquestes obres van suposar l’enderroc merament, cal destacar la construcció del moll obres de restauració de l’estructura i, l’any aquesta coberta3. Aquestes estructures estan de les botigues adossades al perímetre de del port (any 1477) i la conseqüent degradació 1941, s’inaugura l’espai com a Museu Marítim alineades amb les arcades que delimiten les ponent i la construcció de noves estances del litoral que aquesta infraestructura implicà. de Barcelona. n Esteve Nadal Roma, Adriana botigues del període fundacional, i suposen amb una distribució diferenciada de les A més, cal tenir present la construcció del Vilardell Fernández una evolució lògica de l’edificació iniciada per originals enderrocades. baluard de la Drassana (any 1551) projectat Pere II el Gran. Les naus resultants d’aquesta Per altra banda, entre 1443 i 1449 es procedí per Calvi. Sense desestimar el primer factor, coberta tenien una amplada i, probablement, a la construcció de l’edifici de Pere IV conegut la construcció d’aquest element defensiu i la BIBLIOGRAfIA una alçada menor que les que avui dia podem també com la Botiga de la Generalitat, situat necessitat de connectar-hi la muralla de mar Julia beltran de Heredia, «La cristianización del suburbium de observar dempeus. La construcció d’aquestes a l’extrem nord-est del recinte. Caldrà esperar haurien comportat la reculada de la façana Barcino», Monografías de arqueología cordobesa, 18 (2010), pàg. 363-395. noves naus, però, es va dilatar en el temps, a la finalització de la intervenció arqueològica litoral de les drassanes. Els treballs arqueològics Julia beltran de Heredia, 2007 «La via sepulcralis de la Plaza atès que Pere III el Cerimoniós (a partir de en les naus de llevant per tal de determinar el han permès localitzar un tram de la muralla de Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el 1357) continuà les obres endegades pel seu grau d’afectació d’aquesta estructura sobre mar en el sondeig dut a terme a l’exterior de alto imperio en la necrópolis occidental de Barcino», Quarhis, predecessor per mitjà de diferents mandats el recinte de les Drassanes Reials. l’edifici actual. Les dades recollides permeten II, 3 (2007), pàg. 12-63. que atorgaven diverses partides de diners per situar la seva construcció a mitjan segle xvii, Magda Bernaus Vidal, «Els espais arquitectònics de la indústria tal de dur-les a terme. coincidint cronològicament amb la connexió i el comerç» dins El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, Època moderna i contemporània de l’edificació endegada el 1578 amb cos Barcelona Quaderns d’Història, 8 (2003), pàg. 99-124. Malgrat tot, en el darrer quart del segle xiv En el darrer terç del segle xvi (1578), la medieval de mar. Francesc Caballé, Eloi Castells, Reinald Gonzalez, Helena (a partir de 1378), Pere el Cerimoniós promou Morán, Núria NolasCo, Casa de manteniment: estudi una reforma exhaustiva de l’edificació, Generalitat es feu càrrec d’una nova remo- L’any 1663 l’exèrcit espanyol esdevé el nou històric-arquitectònic i arqueològic dels paraments i les ampliant l’edifici inicial i duent a terme delació del recinte. Cal tenir present que la propietari de les drassanes i hi fa diverses obres solucions estructurals de les Drassanes Reials de Barcelona, I, 2011, (inèdit). una nova coberta. El nou projecte implicava gran despesa econòmica que suposava el d’ampliació i condicionament. A principis Albert Cubeles, Ferran PuiG, «La Drassana i la gestació de la la construcció de com a mínim cinc naus manteniment d’una edificació tant rellevant del segle xviii, tot i que l’espai no perd les façana marítima de Barcelona», Drassana, Revista del Museu perpendiculars a la línia de la costa distribuïdes com la de les drassanes era un llast per les funcions de drassana, esdevé també parc Marítim, 11 (2003), pàg. 50-61. en dos cossos (naus de mar i naus de arques de la corona. Aquest canvi és el motiu de mestrança i artilleria, pas previ abans de Albert Cubeles, Iñaki Moreno, Esteve Nadal, «Noves descobertes muntanya) i separades per un pati. Unes naus de la presència de l’escut de la Generalitat convertir-se en foneria de canons. L’edificació arqueològiques a la Drassana Reial de Barcelona», Revista més amples que les del període anterior en la majoria de pilars que podem observar en torna a patir diverses remodelacions entre les de Catalunya, 278 (2012), (en preparació). l’edificació actual. Així, es procedí a l’enderroc que destaquen l’enderroc de les dues naus Albert Estrada-Rius, La Drassana Reial de Barcelona a l’Edat (coincidint amb l’ample de l’edificació actual) Mitjana. Organització institucional i construcció naval a la i amb unes arcades més altes (tot i que una del cos de muntanya medieval, reculant el límit centrals per tal de construir-ne una de molt Corona d’Aragó, Barcelona, Edicions del Museu Marítim, 2004. mica inferiors a les de l’edificació actual). septentrional de les drassanes fins a on el més gran, que és la nau central que podem Esteve Nadal, Adriana Vilardell, «Drassanes Reials», Anuari Els treballs arqueològics han posat de podem veure avui dia. Els treballs arqueològics observar avui dia. Els treballs arqueològics d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, manifest l’existència de dues tramades d’arcs duts a terme fins al moment han permès han pogut documentar els procediments Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 37-40. corresponents a aquest període (concretament identificar, en la meitat nord de la intervenció, utilitzats per tal de dur a terme aquesta reforma Esteve Nadal, Adriana Vilardell, Les Drassanes Reials de Barcelona, Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, (2011), a les naus de mar) i que resten avui dia un paviment de calç que correspondria al nivell constructiva (rases, fonamentacions, etc.). fossilitzades en l’edificació actual4. A banda, de circulació original del nou edifici. A banda, També cal posar de manifest la construcció (en preparació). s’han pogut localitzar un total de set basaments s’han registrat nombrosos forats de pal i de dues basses de planta rectangular, de grans Alessandro Ravotto, «Drassanes Reials», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de de pilar corresponents a les diverses arcades diversos retalls relacionats directament amb dimensions, destinades a posar en remull Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 34-36. que conformarien les noves naus (tram de el procés de construcció de l’estructura. les fustes utilitzades pel manteniment o muntanya). Cal destacar que, a diferencia de Aquests correspondrien a la ubicació de les l’elaboració de les embarcacions. les tramades descrites anteriorment, aquests bastides emprades per a la construcció de les Amb el canvi d’objectius polítics de la corona basaments no coincideixen amb els de diverses arcades que conformen la distribució espanyola, les galeres deixen de ser una l’edificació actual. de l’edificació. Cal destacar que les remodela- prioritat i les drassanes acaben desapareixent cions posteriors haurien malmès l’estratigrafia Aquesta gran reforma edilícia és coetània vers l’any 1745, moment en què el recinte es d’aquest període en la meitat sud de la a diverses remodelacions estructurals reconvertirà en un centre productor artiller superfície objecte d’intervenció. de gran envergadura i, també, en una caserna Els treballs de construcció de la nova edificació militar. Cal destacar que les tasques 3. D’aquests, un ja havia estat identificat en la intervenció de l’any 2010. s’iniciaren en el costat de muntanya i arqueològiques han permès documentar 4. Hipòtesi ja plantejada en l’estudi històric realitzat per l’empresa Veclus, SL. continuaren en direcció a la costa per tal 62 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 63 Carrer del Duc, 14 Plaça de l’Estatut Carrer de Lisboa DADES DE LA Cronologia: Segles XIII-XX. La mateixa dinàmica segueixen els dos murs DADES DE LA Cronologia: 2a meitat segle XVIII - segle XX. riquesa aqüífera de la zona juntament amb INTERVENCIó Paraules clau: Segle XIII. Segle XIV. Segle XV. documentats en el lloc on es construí el fossat INTERVENCIó Paraules clau: Riera. Mur de contenció de terres les restes localitzades en una primera fase Ubicació Androna. Façana medieval. per l’ascensor, que sembla que es bastirien al Ubicació i de delimitació de riera. d’obres per a la construcció d’un dipòsit de Carrer del Duc, 14 Corresponent a la fase més antiga documen- segle xiii, mentre que entre els segles Plaça de l’Estatut / xiv i xv regulació pluvial del Carmel - Clota (dins el (abans, Duc de la Victòria) Carrer de Lisboa Les tasques realitzades van consistir en tada en aquesta intervenció, segurament serien enderrocats i amortitzats. el control arqueològic dels rebaixos marc del Pla de millora urbana PMU-LCC - La Districte Districte Ciutat Vella datable al segle xiii, es localitzaren dues fosses La pervivència en època moderna de la Horta-Guinardó corresponents a la rasa de construcció d’un Clota Conservació) a l’avinguda de l’Estatut on de funció desconeguda, terraplenades amb façana medieval quedaria demostrada per col·lector a tot el llarg del traçat, així com de s’hi van documentar estructures relacionades Dates Dates 19 setembre - 11 octubre terres força netes, possiblement amb la l’aprofitament que se’n va fer al segle xvii, Novembre de 2010 - les diverses cates i rases fetes al subsòl amb la amb les zones de conreu durant el segle xix de 2011 intenció d’anivellar el terreny. moment en el què es documentà la construcció març de 2011 intenció de cercar els diferents serveis que i principis del segle xx. n Marcel Olivé Taché 28 - 30 novembre de 2011 A mitjan segle xiii es construí un mur amb la d’una estructura de planta quadrangular a la Juny - agost de 2011 resultaven afectats per les obres. El resultat Tipus seva corresponent banqueta de fonamentació. banda sud del mur, interpretada com la base Tipus de la intervenció va ser negatiu exceptuant Preventiva BIBLIOGRAfIA Relacionats amb aquesta estructura es docu- d’una escala d’accés a un pis superior. Al segle Preventiva l’aparició d’un mur al sector nord del tram Codi Begoña HerMida Pérez, «Avinguda de l’Estatut de Catalunya / mentaren dos forats de pal que, probablement, xviii l’espai interior sembla que acollí un Codi afectat (a tocar amb el carrer de Marcel·lí). 058/11 i 069/11 085/10 Carrer de Porto, 1-9», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de servirien de suport d’una bastida. Al mateix taller artesà, ja que es localitzaren vàries Tots els indicis semblen assenyalar que es Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Motiu temps, es terraplenà amb diversos nivells fosses, amortitzades amb les restes d’un forn, Motiu tractaria d’un mur de contenció de la llera Barcelona, 2010, pàg. 68. Rebaix del nivell de Construcció d’un circulació d’una part d’argiles i sorres tota la banda sud d’aquest i reformes internes com la construcció de dos d’una antiga riera que baixava per l’actual col·lector de recollida de la finca i construcció mur, creant un espai que, atesa la manca de envans de totxo. d’aigües pluvials carrer de Marcel·lí, per anar a desguassar a d’un fossat d’ascensor paviments, podria ser exterior i, per tant, el la que passava per la zona de l’actual carrer La construcció de l’edifici actual al segle xix Promotor/Propietari Promotor/Propietari mur documentat correspondria a una façana. CLABSA / Ajuntament de Porto. El mur s’ha pogut datar entorn a arranà totes les estructures anteriors, mentre YOLJANA SCP i Aquest fet quedaria corroborat per la pervi- de Barcelona la segona meitat del segle xviii i la seva Comunitat de propietaris que del segle xx es documentà la construcció vència d’una androna en aquest sector interior Empresa adjudicatària amortització, al segle xx. Aquest mur també del Carrer del Duc, 14 de la xarxa de clavegueram i de nous de l’edificació actual. A l’espai interior que Estrats Gestió del delimitaria els terrenys de la finca de Can Empresa adjudicatària paviments. n Vanessa Muñoz Rufo patrimoni cultural, SL Fragments. Arqueologia, formaria aquest mur es van documentar alguns Don Joan per la part nord tal i com ens Direcció tècnica estudis i gestió del nivells de paviments del segle . Posterior- demostra la cartografia anterior a les obres xiii Marcel Olivé Taché patrimoni ment, es produïren dues reformes internes: BIBLIOGRAfIA de contrucció de l’avinguda de l’Estatut i del Infografia Direcció tècnica a mitjan segle xiv es bastí un mur divisori i Concepció RodríGuez Fernández, Memòria de la intervenció túnel de la Rovira. Markary García Álvarez Vanessa Muñoz Rufo durant el segle xv es produí l’arranjament arqueològica efectuada al Carrer Duc de la Victòria núm. 12 El passat agrícola del municipi d’Horta està de Barcelona (138/03), Barcelona, octubre 2003, (inèdita). Dibuix de camp Equip d’un nivell d’ús. i fotografia marcat per l’abundància d’aigua procedent David Prida Marcel Olivé Taché d’aqüífers, torrents i rieres que propiciaren fotografia l’establiment de diverses masies com les de David Prida Can Don Joan o Can Tarrida. Actualment, el barri de la Clota és un dels últims testimonis visibles d’aquest passat on totes les cases tenen hort, pous, basses, cisternes i safareigs que evidencien l’estreta relació entre l’aigua i l’ésser humà. El mur de contenció de la riera de Can Marcel·lí és un testimoni més de la Vista general de la façana medieval amb la divisió interna a la banda dreta, i possible base d’escala del segle xvii a la banda esquerra. Vista general del mur de contenció. 64 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 65 Plaça de Gal·la Placídia DADES DE LA Cronologia: Segles XV - XX. INTERVENCIó Paraules clau: Riera de Cassoles. Riera de Ubicació Vallcarca. Pont. Paviment. Plaça de Gal·la Placídia La intervenció arqueològica efectuada a la Districte plaça de Gal·la Placídia, estigué vinculada a Gràcia les obres d’adequació i remodelació de l’estació Dates de Gràcia de la xarxa de Ferrocarrils de la 2 maig - 3 juny del 2011 Generalitat de Catalunya. La instal·lació Tipus Preventiva de murs pantalla de gran fondària, per tal de dotar de solidesa i estabilitat als nous espais Codi 036/11 soterrats que s’havien de construir, obligaren a fer diversos rebaixos de gran potència que Motiu Adequació i remodelació permeteren documentar una sèrie d’estruc- de l’estació de Gràcia de tures antigues i identificar les seves caracterís- la xarxa Ferrocarrils tiques físiques i ubicació exacta en la mesura de la Generalitat de que va ser possible. Catalunya Promotor/Propietari GISA / Ajuntament Estructures d’època moderna de Barcelona Empresa adjudicatària D’una banda, els treballs arqueològics executats ATICS, SL. Gestió i a l’est de l’antiga estació de Gràcia permeteren Paviment de la passera sobre la riera de Cassoles. Restes del pont sobre la riera de Cassoles. difusió del patrimoni documentar un seguit d’estructures muràries arqueològic i històric pertanyents al parcel·lari d’època moderna. Direcció tècnica Malgrat que l’estratigrafia no oferí materials, la sortia per la porta de la muralla romana de la que, si bé sembla que l’aixecament del pont paviment coincidia de manera raonable amb Iñaki Moreno Expósito tècnica constructiva dels murs, a “verdugada”, plaça Nova, pujava cap a Collserola seguint el suposa l’existència de la riera substituint el el límit de la canalització soterrada de la riera. Equip i la cronologia ante quem que proporciona la que avui és el marge esquerre del passeig de camí, igualment suposa la fossilització de Miriam Esqué Ballesta, Així, sembla que la construcció d’aquest mateixa estació de Gràcia (aixecada aquí el Gràcia en sentit ascendent i, prosseguint per l’entorn immediat de la riera com a via de Laura Arias del Real paviment, que suposà l’amortització del pont 1863) ens fan decantar per una datació l’anomenada riera de Sant Miquel, Gal·la comunicació rellevant i la necessitat de la Aixecament precedent, amb els guarda-rodes, faria de moderna dels murs esmentats. Placídia i Príncep d’Astúries, continuava per construcció d’aquesta infraestructura. de planimetria límit o mirador de la riera just al punt on Miriam Esqué Ballesta D’aquestes estructures antigues, les més la riba dreta de la riera de Vallcarca on, uns aquesta deixava d’estar soterrada. La funció Digitalització de plànols interessants es trobaven ubicades al sud de cent metres abans del viaducte, es desviava Estructures d’època contemporània dels guarda-rodes així és fa evident: evitar la José Ignacio Jiménez l’antiga estació de Gràcia, just al davant del per l’antic camí de Can Gomis o de Collserola caiguda de vehicles dins la riera. n Iñaki Gordon carrer de Milton: es tractava d’un complex i pujava des de Can Gomis fins a travessar la Pel que fa a les estructures d’època contem- Moreno Expósito Estudi documental estructural format per un mur de gran potència serralada pel peu de l’actual Hotel Florida, porània, al sector est només es documentaren Iñaki Moreno Expósito, i solidesa que comptava amb un arc fent des d’on es dirigia cap a Sant Cugat. una canalització i una claveguera que funcio- Jordi Ramos Ruiz funcions de pont i dos murs de canalització Sembla que, a partir d’un moment difícil narien amb posterioritat als murs documentats BIBLIOGRAfIA fotografia en sentit est-oest. Tot el complex semblava de precisar, aquest camí s’anà convertint en a la fase anterior. Novament al sector del Elsa Castellà, «Els orígens de l’entorn de la plaça de Lesseps. Iñaki Moreno Expósito Entorn geogràfic i vies de comunicació en l’establiment bastit per fer de mur de contenció de la riera torrent, sobretot quant l’erosió de les rieres pont fou on s’exhumaren les estructures més rellevants d’aquest període. del convent dels Josepets i Ca l’Alegre», Butlletí del Club de Vallcarca -dita de Cassoles en aquest tram- de Sant Gervasi i de Vallcarca o Collserola va Excursionista de Gràcia, XXIV, II, 89 (2006), pàg. 6-9. que desviés part del cabal cap al carrer Riera provocar la torrentera o esvoranc que hi hagué S’exhumà un paviment, a 2 m de fondària Fèlix Olivé Guilera, «El ferrocarril a Catalunya. Un segle i mig de Sant Miquel per tal d’evitar d’aquesta entre la Creu Trencada i l’antiga travessera respecte al nivell de circulació del carrer actual, de trens a l’entorn de Barcelona», Finestrelles, 11 (2000), manera la inundació dels terrenys més baixos, de Gràcia o Strada Superiora. que sembla que fou bastit al voltant de la pàg. 19-39. mentre la resta es canalitzava en direcció oest José Playà, «Sustitución de la tracción de vapor por la eléctrica Si acceptem aquesta teoria com a vàlida, ens dècada de 1920, segons els materials exhumats on l’aiguabarreig amb la riera de Sant Gervasi trobem amb el complex documentat format a la cala feta a l’est del paviment. en el ferrocarril de Sarriá a Barcelona», Revista de obras públicas, I, 54-1603, (1906), pàg. 291-297. formava la riera d’en Malla. pel mur de contenció i el pont, ubicat El paviment era obrat amb petites llambordes Magí Travesset Queraltó, «La xarxa hidrogràfica del Pla de El perquè de l’existència d’aquesta important exactament al lloc per on passava una antiga via de pedra de Montjuïc i comptava amb cinc Barcelona entre la Riera de Magòria i la Riera d’Horta», infraestructura en aquest punt la podem trobar de comunicació existent des d’època romana, guarda-rodes monolítics. Tenia una orientació Finestrelles, 6 (1994), pàg. 57-69. justificada per la conversió d’un antic camí l’anomenat “camí antic de Sant Cugat” o “camí semblant, que no idèntica, al pont i, segons en un torrent. L’antic camí romà de Barcino de Collserola”. Sembla, així, no ser casual la els estudis dels plànols antics, el límit del a Castrum Octavianum (Sant Cugat del Vallès) ubicació d’un pont o passera en aquest lloc ja 66 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 67 Plaça de la Gardunya pendents de l’estudi del material ceràmic trobat per tal de donar una cronologia més exacta a les estructures documentades. Al marge d’aquestes troballes, els estrats arqueo- lògics romans d’aquesta zona es defineixen per donar molt poc material arqueològic. DADES DE LA Cronologia: 6.500 - 5.300 BP al segle XX. Del jaciment arqueològic de la plaça de la INTERVENCIó Època altmedieval Paraules clau: Sepultura Neolítica postcardial. Gardunya s’estan obtenint resultats molt Ubicació Sitges. Via romana. Trama urbana dels segles interessants, ja que està mostrant un ventall D’acord amb el caràcter agrícola de la zona, Plaça de la Gardunya XIII - XIV. Convent de Santa Maria de Jerusalem. cronològic molt ampli (8.000 anys) que situada a l’exterior del recinte emmurallat, Districte El projecte d’excavació, subsidiari de les obres ajudarà a explicar com s’organitzava l’espai i es van documentar un seguit de sitges per Ciutat Vella de construcció d’un nou aparcament subter- els canvis que s’han anat produint fins arribar emmagatzemar aliments. Dates rani, contemplava la divisió de l’espai en vuit a l’actualitat. Cal remarcar que els resultats 17 novembre del 2010 Intervenció en curs zones amb la finalitat de compaginar l’obra exposats en aquest text són preliminars, ja Època baixmedieval civil amb l’excavació arqueològica. Cal recordar que les conclusions finals encara estan en Tipus Preventiva que al centre de la plaça ja hi ha una planta procés d’estudi. A partir del segle xiii, la ciutat de Barcelona d’aparcament subterrània, fet que va compor- viu un gran moment d’esplendor a causa de Codi tar, durant la seva construcció, l’arrasament les conquestes territorials i a l’establiment de 089/10 de totes les estructures arqueològiques que hi Època prehistòrica relacions comercials amb diferents indrets, fet Motiu Construcció d’un nou havia al subsòl. La intervenció que es presenta En els darrers anys s’han realitzat diverses que es reflecteix en un creixement urbanístic aparcament soterrani i ha implicat l’excavació de tots els terrenys troballes a la ciutat de Barcelona que ens d’aquesta zona culminat amb la construcció urbanització de la Plaça perimetrals on encara es conserva substrat estan explicant una mica més l’ocupació de la muralla del Raval situada als actuals de la Gardunya arqueològic. En el moment de redactar aquest d’aquesta zona en aquest període. carrers de Pelai, plaça de la Universitat, ronda Promotor/Propietari article, s’han excavat 1.200 m2 corresponents de Sant Antoni, ronda de Sant Pau i avinguda Foment de Ciutat Vella, A la plaça de la Gardunya es va localitzar un a la meitat sud de la plaça de la Gardunya. del Paral·lel, que ampliava la que ja s’havia SA / Ajuntament hipogeu amb una inhumació individual del de Barcelona L’excavació s’ha realitzat fins a exhaurir tota construït prèviament i que encerclava els Neolític antic postcardial (6.500-5.300 BP) actuals barris Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina Empresa adjudicatària la seqüència arqueològica de la zona que, en amb el seu corresponent aixovar. Aquest alguns punts, ha assolit els 4 m de fondària i la Ribera. Conatus Arqueología y aixovar estava format per un vas ceràmic sencer Gestión del Patrimonio respecte al nivell de circulació actual. En el a dintre del qual es van localitzar una altra La zona excavada va patir una reorganització Cultural, S.L.U. moment de redactar aquest article, la inter- peça sencera de ceràmica fragmentada, una de l’espai i es començà a generar una trama Direcció tècnica venció encara no ha finalitzat. Albert Velasco polsera feta amb denes de variscita, un collar Via romana. Foto: Albert urbana de la qual es van localitzar, tot i que Velasco. parcialment, un seguit d’habitatges amb els Equip fet amb denes d’esteatita i un ullal de porc seus corresponents paviments, pous, dipòsits Tècnics: Sergio Delgado, Jordi Alsina, Elisenda senglar perforat. La consolidació i restauració i un forn d’ús domèstic. També es van Moix, Rafael Dehesa d’aquests materials es presenta en un altre documentar dos trams d’uns murs de grans Auxiliars: Gemma Bus- article en aquest mateix Anuari. dimensions (8,97 m de llarg per 0,95 qué, Elisenda Gimeno, d’amplada) amb els seus corresponents Carmelo Lentini, Ruben Durant l’excavació també es van localitzar contraforts, que podrien formar part d’un Sempere, Ivan Pirreda, quatre sitges i dos fogars però encara està per Andrea Lages, Hermes edifici de caire religiós anterior a la determinar la seva cronologia absoluta. Prous, Alejandro Díaz, construcció del convent de Santa Maria de Juan José García, Jordi Jerusalem (1462). Plans, Garazi Márquez, Gerard Cantoni, Maria Època romana La construcció del convent a finals del segle Bernabeu, Jordi Serra, Durant aquest període, aquesta zona estava xv comportà l’arrasament de la trama urbana Isabel Muñoz, Àlex Pérez, situada fora de la ciutat emmurallada de dels segles xiii i xiv; malgrat això, sembla que Esther Romero, Lluís en la primera fase d’existència del convent Casademont, Òscar Pla. Barcino, i formava part de l’ager de la ciutat. Es va localitzar parcialment la via romana que s’aprofitaren algunes estructures preexistents. Aixecament de plani- metria i fotografia accedia a Barcino per la banda est. Aquesta via Sergio Delgado, Jordi es va construir amb una primera capa de còdols Alsina, Elisenda Moix, Època moderna i una segona capa de graves, sorres i material Rafael Dehesa, Noemí de rebuig (fragments ceràmics, material Part de la trama urbana de la baixa edat Terrats, Albert Velasco constructiu, elements de ferro, bronze etc.). mitjana seguia en funcionament en aquesta Digitalització de plànols Associats a aquesta via es van documentar els època, però va patir un seguit de reformes Noemí Terrats fonaments d’una habitació, un forn de planta que afectaren tant a les dimensions de l’espai quadrangular excavat a les argiles, cinc dels habitatges com a la seva funcionalitat. Sepultura del Neolític sepultures individuals i un seguit de rases Contrastant els resultats de la intervenció amb postcardial. Foto: Albert associades a l’activitat agrícola. Estem Velasco. els Quarterons de Garriga i Roca, es pot saber 68 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 69 l’ús dels diversos espais documentats del convent de Santa Maria de Jerusalem: el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau galliner, el safareig, zones d’accés al recinte, la cuina, part de tres patis, part d’un magatzem, part d’una estança on es realitzaven els parts, part de dues estances on es treballava amb torns de ceràmica, part d’una sagristia, dues habitacions amb una funció indeterminada, part d’una habitació per realitzar la bugada, DADES DE LA Cronologia: Segle XX. INTERVENCIó 1 Paraules clau: Túnels del recinte històric. Xarxa l’hort i els murs de tancament del convent. Ubicació de clavegueram. Exterior pavelló Sant Jordi. Nivells Carrer de Sant Antoni arqueològics. Ceràmica iberoromana. Maria Claret, 167-171 / Època contemporània Carrer de Sant Quintí, Aquesta intervenció va constar de dues fases Les dependències del convent de Santa Maria 55-95 / Carrer del Mas d’actuacions arqueològiques. de Jerusalem seguiren funcionant amb algunes Casanovas, 70-90 / Carrer de Cartagena, Per una banda, es va realitzar el control i intermitències fins el 1868, any en què fou 334-372 seguiment arqueològic dels treballs d’excavació assaltat i comença la seva destrucció definitiva. Districte d’un seguit de rases per tal d’instal·lar un El claustre fou traslladat i reconstruït a Horta-Guinardó prisma a l’interior dels túnels del recinte l’Eixample i actualment forma part del col·legi Nom singular històric. El resultat d’aquesta tasca van ser la de Sant Miquel (als carrers de Muntaner, Hospital de la Santa Creu documentació del col·lector principal i de Còrsega i Rosselló). A partir de 1920, la plaça i Sant Pau la resta dels conductes de la xarxa de desguàs de la Gardunya es cobrí amb una estructura Dates dels edificis del recinte. metàl·lica, relacionada amb el mercat de la 7 febrer - 23 maig de 2011 També es van poder observar les diferents Boqueria, que ocupava tot l’espai. Durant la Tipus tècniques de construcció d’aquesta xarxa, intervenció s’han localitzat algunes de les bases Preventiva que són un reflex de les diferents fases de dels pilars d’aquesta estructura.n Albert Velasco Codi construcció del recinte. 014/11 Les obres s’iniciaren l’any 1902 sota la direcció BIBLIOGRAfIA Motiu de l’arquitecte Domènech i Montaner. El 1911 Miquel G Construcció d’un prisma arriGa i roCa, Quarterons, 57, Barcelona,1858. es va inaugurar un grup inicial de construccions Vista general de l’excavació d’una rasa per a la instal·lació soterrat i sanejament de d’un nou sistema de desguàs al recinte històric. la xarxa de desguassos format per nou edificis i els trams respectius de túnels que els comunicaven pel subsòl. Promotor/Propietari Fundació Privada Els edificis eren: sis pavellons d’infermeria Hospital de la Santa (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mercè, aquest mateix any en les immediacions per Creu i Sant Pau Mare de Déu de Montserrat, Sant Salvador i l’arqueòloga Isabel Pereira Hernández Empresa adjudicatària Sant Leopold), dos pavellons de reconeixement (Còdex, Arqueologia i Patrimoni, SCCL) i Arqueociència Serveis (Santa Apol·lònia i Sant Jordi) i el pavelló que són descrites en un article del present culturals, SL d’administració. A la mort de Domènech Anuari. n Karin Harzbecher Spezzia Direcció tècnica i Montaner, el seu fill va reprendre els treballs Karin Harzbecher Spezzia de construcció del pavelló de Sant Manuel i Aixecament de del convent el 1922. El canvi mencionat en la BIBLIOGRAfIA planimetria i fotografia Karin Harzbecher Spezzia tècnica constructiva del sistema de clavegueram Oriol ACHón Casas, «Pavelló de Sant Jordi. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de s’aprecia just en el enclavament nord dels Digitalització de plànols Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Akhesa Gràfics, SL túnels, on el clavegueram principal es fa més Barcelona, 2011, pàg. 69. estret i s’utilitzen altres materials constructius. Isabel Pereira Hernández, «Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, La segona part del treballs va consistir en el MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, seguiment i control arqueològic de l’excavació pàg. 99. Planta del convent de Santa Maria de Jerusalem realitzat d’una rasa a l’exterior del pavelló de Sant Jordi, per l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, 1858. per tal d’instal·lar una nova xarxa de desguàs Quarteró núm. 57, AHCB. al recinte històric. El resultat d’aquesta feina va ser la documentació de varis nivells arqueo- lògics, un superior amb material ceràmic vidriat i modern (segles xix-xx) i un nivell inferior amb material ceràmic fet a torn i amb una pasta acurada i oxidada típica de l’època iberoromana. Aquests nivells arqueològics 1. Garriga i Roca, arquitecte municipal, va fer l’aixecament topogràfic de Barcelona (el que estan directament relacionats amb les actualment es coneix com Ciutat Vella). En els més de 100 plànols en què dividí la ciutat, estructures d’emmagatzematge descobertes dibuixà la planta dels edificis singulars, molts d’ells ja desapareguts. 70 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 71 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau sense tornar a aparèixer documentació Degut al seu grau de conservació la quantitat de d’aquesta fàbrica. Així doncs, semblaria lògic ceràmica documentada també és inferior, amb pensar que aquesta sèrie d’estructures presència de materials com algun fragment de estiguessin relacionades amb els terrenys Campaniana B, àmfora itàlica i fragments que es trobarien al voltant de la Torre Xifré. de dolia entre d’altres, situant-se el moment Per últim i sense adscripció cronològica, tot d’abandó de les tres estructures en l’últim i que probablement és contemporani a quart del segle ii aC. DADES DE LA calaix d’un baixant en ceràmica vidriada entre l’hospital, en una de les parets del rebaix La documentació d’aquestes sitges evidencia la INTERVENCIó els pavellons de Sant Manuel i Sant Rafael. realitzat en el lateral sud-oest de l’església es presència de poblament iber en aquesta zona Ubicació També s’ha documentat una bassa circular va documentar, tallat al biaix, un soterrani o de Barcelona, ja conegut per jaciments com Carrer de Sant Antoni M. revestida amb rajols vidriats i part d’una altra passadís excavat en el terreny natural que per el del Turó de la Rovira, on es documentaren Claret, 167-171 / Carrer de Sant Quintí, 55-95 / similar, totes dues situades a prop del carrer qüestions de seguretat només es va poder l’any 1931 un conjunt de 44 sitges, però en Carrer del Mas Sant Antoni Maria Claret, en la cantonada documentar parcialment. Des de l’exterior es aquest cas ens situem en el pla a peu dels Casanovas 70-90 / Carrer sud-est del recinte. va poder documentar, mínimament, un dels turons de la ciutat. La presència en les quatre de Cartagena, 334-372 accessos interiors tapiats. sitges estudiades de material d’ús quotidià A tocar d’aquestes basses i entre els pavellons Districte (com restes de fauna-alimentació, restes de Horta-Guinardó de Sant Leopold i Sant Salvador, es van material constructiu o algun fragment de localitzar una sèrie d’estructures que formen Les sitges ibèriques Nom singular tovot, que ens indicaria la proximitat de Hospital de la Santa un conjunt de canalitzacions amb acabat vidriat El segon conjunt d’estructures documentades construccions, o bé fusaioles i fragments Creu i Sant Pau relacionades amb un petit dipòsit i dos grans correspon a cinc fosses interpretades com a de molí), evidencia la presencia d’hàbitat Dates murs a mode de fonamentació que creuen el sitges amb diferent grau de conservació. Totes en la zona. n Isabel Pereira Hernández 13 octubre de 2009 - Detall d’un plànol de Barcelona l’any 1890, amb la Torre rebaix en diagonal. cinc retallen el terreny natural i es troben 20 maig de 2011 Xifré (amb el perfil destacat) a tocar dels terrenys adquirits L’altra de les estructures d’aquesta cronologia escapçades per les anivellacions i construccions Tipus per a la construcció de l’Hospital, AHCB, 07338. es troba a tocar de l’edifici d’Administració i del segle i del segle . BIBLIOGRAfIA xix xx Preventiva AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona), 02964, Plano Codi Cronologia: Època ibèrica. Època tardorepublicana. amortitzada per la construcció d’aquest. Es La primera d’elles es situa entre els pavellons de la plaza de Barcelona y sus contornos hasta la distancia 087/10 Segle XIX. tracta d’un mur o calaix que conté dues de Sant Leopold i el de Sant Rafael. Es tracta de 4.000 varas, levantado con teodolito, plancheta y brújulas Paraules clau: Hospital de la Santa Creu i Sant canalitzacions amb acabat vidriat i pendent Motiu d’una fossa de secció globular i fons pla, escap- prismáticas por el jefe y oficiales de la Comisión Topogràfica Construcció de sales Pau. Sitges ibèriques. Construccions del segle XIX. nord-est sud-oest. de la misma en el año de 1847. çada per la part superior i amb una capacitat subterrànies Totes aquestes estructures estan relacionades AHCB, 03023, Ildefons Cerdà, Plànol topogràfic del pla de Les obres de remodelació del conjunt històric conservada de 34.426 litres. Aquesta sitja es d’instal·lacions annexes Barcelona, 1860. amb la conducció d’aigua: canalitzacions, als diferents pavellons de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han troba amortitzada amb abundant material AHCB, 02945, autor desconegut, Plano general de Barcelona del recinte històric permès documentar una sèrie de restes dipòsits i basses, les quals podrien formar part ceràmic ibèric (sobretot grans fragments de y de los pueblos que deben agregarse a la misma. Promotor/Propietari arqueològiques de diferents cronologies. d’algun complex industrial dels establerts en càlats amb diverses decoracions que es troben AHCB, 02947, Ildefons Cerdà, Proyecto de Ensanche de la Fundació Privada la zona al segle xix (rajoleries, prats d’indianes, en procés de restauració) i alguns materials Ciudad de Barcelona y su puerto aprobado por el Gobierno de Les primeres són un conjunt d’estructures Hospital de la Santa etc.). Tot i això, pensem que la hipòtesi més romans que, a l’espera del seu estudi, podríem S. M. la Reyna, 1860. Creu i Sant Pau que queden amortitzades amb la construcció versemblant és que formessin part d’un dels situar en el segle ii-i aC. AHCB, 07338, Plano de Barcelona y de sus alrededores en 1890 Empresa adjudicatària del recinte hospitalari, amb una cronologia del jardins romàntics que tenien alguns masos de aprobado por el Excmo. Ayto. en sesión del dia 13 de enero de Còdex, Arqueologia segle xix. El segon conjunt d’estructures Les quatre sitges restants es troben a tocar de 1891. Ordenanzas municipales: apéndice n. º 1 (a). la zona, ja que on es va documentar la bassa, i Patrimoni, SCCP correspon a cinc fosses interpretades com l’edifici d’administració; tres d’elles tenen a tocar de l’església, es va recuperar un AHCB, 02998, Pere Falqués, Pere Serrallonga i Salvador Direcció tècnica a sitges amb diferent grau de conservació, dimensions similars i la restant és força més Sala, Plano de Barcelona (1903), Ajuntament de Barcelona. fragment d’estàtua amb acabat vidriat. Isabel Pereira amortitzades amb abundant material ceràmic gran. Es tracta d’una fossa de secció globular Josep burCH rius, Jordi saGrera aradilla, «Els sitjars» dins Hernández ibèric i alguns materials romans dels quals Un d’aquests masos és la Torre Xifré situada i fons còncau, més escapçada que l’anterior ja Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julia de Ramis, 3, Girona, Ajuntament de Sant Julià Equip només se n’ha pogut estudiar una part. en el que abans havia estat la finca Milans que no sembla insinuar un mínim tancament de Ramis, Diputació de Girona, Universitat de Girona, 2009. Tècnic: Daniel Vázquez S’han identificant dos moments d’abandó o que era la més gran de tota aquesta zona. La vers la boca de la sitja. Tot i això, conserva una Oficials i auxiliars: Oriol olesti, El territori del Maresme en època republicana amortització, un a finals del segle iii aC i l’altre Torre Xifré va ser comprada a mitjan segle xix capacitat de 32.325 litres. El material ceràmic Patricia Aznar, Tanveer (segles III-II aC): estudi d’arqueomorfologia i historia, II, (tesi Ahmed, Irene Gibrat, a finals del segle ii aC. per José Xifré Casas, i estava situada en els ens indica una obliteració de l’estructura en doctoral), Barcelona, UAB, 1992. Cristian Schleicher terrenys que avui dia ocupa l’Hospital de Sant el darrer quart del segle iii aC, amb materials Manuel riu riu et alii, L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Aixecament de Pau. El primer edifici construït de l’Hospital com Campaniana A i ceràmica del taller de 1401-2001 , Barcelona, Lunwerg, 2001. planimetria i Estructures del segle xix va ser el de l’entrada principal, acabat l’any Roses. Cal destacar la gran quantitat de Daniel vázquez álvarez, «Pavellons de Sant Leopold i Sant digitalització de plànols Les estructures documentades en l’àrea 1909. Va ser aleshores quan segurament va ceràmica comuna ibèrica i la de cuina feta Salvador. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», Anuari Mario Granollers, d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Isabel Pereira d’intervenció semblen formar part d’una ser destruïda la Torre Xifré, una part de la a mà, sobretot les olles de perfil en “S” sense Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 160. mateixa construcció que podria tenir una qual estava en el que ara és el pati d’entrada nanses i fons pla, amb decoracions variades fotografia Felio A. villarrubias solanes, Noticia histórico-arquitectónica extensió mínima de 2.800 m2 ja que s’estenen de la porta principal o pavelló d’administració. (pentinades, incises, etc..). Isabel Pereira de los edificios del antiguo Hospital de la Santa Cruz y Casa de en una àrea que va des del pavelló de Sant Un plànol del 1847 situa una de les fàbriques Les altres tres fosses corresponen a fons de Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona Rafael fins el pavelló d’administració de vapor existents a Barcelona en la zona que (1401-1928), Barcelona, Diputació Provincial sitges, tots ells molt escapçats. Dues de les sitges de Barcelona, Biblioteca Central, 1969. i l’església. ocupa avui dia l’hospital tot i que no hem presenten el fons còncau i l’última té el fons trobat informació més exacta i els plànols La majoria d’aquestes estructures es concen- pla. Per les dimensions conservades, i a diferèn- posteriors a aquesta data situen el Mas Xifré tren en la meitat est sud-est de la intervenció, cia de les anteriors, no sembla que tinguessin en la cantonada sud-oest del recinte hospitalari, on es documenta una estructura quadrada o una gran capacitat d’emmagatzematge. 72 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 73 Intercanviador de l’Arc de Triomf Carrer de La Maquinista DADES DE LA Cronologia: Segle XIX. segurament contemporània a la construcció DADES DE LA Cronologia: Època contemporània. INTERVENCIó Paraules clau: Segle XIX. Pla Cerdà. el 1897 de l’actual edifici d’Endesa. INTERVENCIó Paraules clau: Murs. Claveguera. Paviment. Ubicació Època altmedieval. Ubicació La Maquinista Terrestre y Marítima. Avinguda de Vilanova / Un segon grup d’estructures, en aquest cas Carrer de La Maquinista / Plaça d’André Malraux Aquesta intervenció ha permès documentar negatives, està constituït pels retalls realitzats Passeig de Salvat La zona es situa al barri de la Barceloneta, una sèrie d’estructures tot i l’afectació en el terreny natural, rases de planta irregular Papasseit, 1 indret que a partir del segon terç del segle xix Districte Eixample ocasionada pel pas del túnel dels ferrocarrils i retalls en forma de cubeta. Aquests es situen Districte experimentà canvis urbanístics significatius i els diferents serveis contemporanis relacionats Nom singular en la zona menys afectada per la construcció Ciutat Vella arran del procés d’industrialització amb Intercanviador de l’Arc amb la construcció de l’avinguda Vilanova. del túnel del ferrocarril i els actuals serveis, Dates la instal·lació d’indústries dedicades a de Triomf Els túnels del ferrocarril i del metro s’havien sense seguir cap patró d’alineació determinat. Novembre de 2011 la metal·lúrgia. Dates excavat en mina, la qual cosa va permetre la Atès el seu estat d’arrasament, es fa difícil fer Tipus L’obertura d’una rasa de 50 m de longitud ha 18 - 19 abril de 2011 conservació de les restes en superfície. una interpretació acurada però, si es tenen en Preventiva permès identificar dos murs de fonamentació, 16 juny - 4 juliol de 2011 Cal tenir en compte que durant la construcció compte els materials recuperats, es pot situar Codi quatre trams de la xarxa de clavegueram i les Tipus de l’altre vestíbul de la estació de metro, es la seva amortització en època altmedieval, fet 076/11 Preventiva restes d’un paviment de llambordes d’un antic documentà una àmplia seqüència estratigràfica que porta a confirmar el caràcter agrícola Motiu vial. Totes aquestes estructures formaven part Codi 031/11 - 043/11 de la qual en destaquen un tram del Rec d’aquesta zona. n Isabel Pereira, Mikel Soberón Rasa de sanejament de l’antiga fàbrica de La Maquinista Terrestre Comtal, el camí d’en Ribes, així com algunes Promotor/Propietari y Marítima, emplaçada en aquest espai des Motiu Foment de Ciutat Vella, Construcció d’un nou edificacions medievals i una necròpolis SA / Ajuntament de l’any 1856 fins l’any 1963 i dedicada a la BIBLIOGRAfIA vestíbul al subsòl de la altmedieval. Per tant, la proximitat de l’indret de Barcelona construcció d’estructures metàl·liques per plaça dins del projecte de de la intervenció feia preveure la troballa de Jordi AGuelo, Toni Juárez, Carme Subiranas, «Arc de Triomf», a ponts, material ferroviari i material de l’intercanviador de l’Arc Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, Empresa adjudicatària restes arqueològiques. de Triomf (L1 de FMB ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 52-55. Actium, Patrimoni navegació. n Núria Cabañas Anguita cultural SL i RENFE) Un primer grup d’estructures documentades Albert Cubeles Bonet, La muralla medieval de Barcelona i els Detall del paviment de llambordes de la fàbrica correspon a un conjunt de murs de la segona seus portals, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Direcció tècnica Promotor/Propietari La Maquinista Terrestre y Marítima Barcelona, 2007. Núria Cabañas Anguita GISA / Ajuntament meitat del segle xix. Es tracta de tres murs que de Barcelona formen un àmbit quadrangular que es construí Montserrat Galera, Francesc RoCa, Salvador TarraGó, Atles Aixecament de plani- de Barcelona. Segles XVI-XX, Barcelona, Col·legi Oficial metria i fotografia Empresa adjudicatària per sobre de les anivellacions del segle xix, d’Arquitectes de Catalunya, 1982. Núria Cabañas Còdex, Arqueologia realitzades arran dels treballs d’urbanització i Patrimoni, SCCL Esteban Gilabert Bruniquer, Ceremonial dels Magnífichs Digitalització de plànols projectats en el Pla Cerdà. També d’aquesta Consellers i regiment de la Ciutat de Barcelona, 5 vols., Núria Cabañas, Òscar Direcció tècnica cronologia és un tram de canalització fora d’ús, Barcelona, Imp. d’Henrich, 1912-1916. de Castro Isabel Pereira Hernández, Mikel Soberón Rodríguez Equip Sergio Romero Aixecament de plani- metria i digitalització de plànols Mario Granollers, Isabel Pereira, Mikel Soberón fotografia Isabel Pereira, Mikel Soberón Murs de la segona meitat del segle xix. Foto: Isabel Pereira. Vista general de la meitat sud-est del solar, amb els retalls en el substrat natural. Foto: Isabel Pereira. 74 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 75 LAV accessos a l’estació ampliant-se i transformant-se al segle iv, i hi directament sota una de les fonamentacions ha evidències d’un reaprofitament posterior de la fase més antiga de la vil·la. de la Sagrera de caràcter industrial. Aquesta és una dinàmica A banda d’aquets elements, es van localitzar evolutiva ben contrastada a d’altres assenta- tres trams de fonamentació en pedra seca, amb ments de les mateixes característiques. orientació est-oest. El més meridional travessava L’àrea excavada ocupava una superfície de completament l’espai del jaciment, amb una 1.150 m2. Aquesta, però, no és l’extensió total llargada de 15 m, i se li lliurava un possible DADES DE LA de la vil·la, de la qual només s’ha localitzat i nivell d’ús o paviment de graves compactades. INTERVENCIó excavat una part. De la mateixa manera, les La segona fonamentació es trobava afectada Ubicació Francesc Escarré, restes excavades no serien les úniques de la per una rasa d’espoli romana i per les Espai delimitat pel carrer Saymon Farias, David vil·la que es van conservar ja que les estructures construccions posteriors i no se’n pot conèixer d’Espronceda / Carrer Isuar, Alfonso García, localitzades presenten solució de continuïtat tota la seva extensió. L’últim tram, d’una del Clot / Carrer de la Natalia García, Irene Sagrera / Ronda de Sant Gibrat, Yassin Hamido, vers el sud, l’est i l’oest, estenent-se sota els llargada de 8 m, presentava l’arrencament de Martí / Carrer de Josep Víctor Heredia, Andrés talussos que delimitaven l’obra. Els treballs dos petits murs perpendiculars vers el nord. Soldevila / Passeig de la Hoyos, Abdenour Jagdal, futurs previstos a la zona contemplen Les característiques d’aquestes construccions Verneda / Via Trajana / Ricard Jiménez, José l’excavació d’aquests terrenys limítrofes i les no han permès establir una hipòtesi respecte Rambla de Prim F. López, Job Lorenzo, restes que hi puguin aparèixer. Únicament a la seva funcionalitat. Districte Gerard Magaldi, Francisco Marroquino, cap al nord es va poder constatar que no Sant Andreu i Sant Martí Jesús Martínez, Manuel s’havien conservat restes arqueològiques, i es Nom singular Martos, Domènec van continuar els rebaixos controlats previstos. Fase II LAV accessos a l’estació Montoliu, Javier Morales, de la Sagrera Les primeres estructures corresponents a Álvaro Oliver, Estefanía La vil·la es localitza al nord-est de Barcino, Parramont, Ivan Picado, molt a prop del tram de la Via Augusta l’edificació de la vil·la es localitzaven a la meitat Dates Desembre de 2010. Òscar Pla, Jordi Plans, que comunicava la colònia amb Baetulo, i nord del jaciment. La datació d’aquestes Intervenció en curs Ion Pop, Carlos Prats, estructures es situaria entre els segles i i ii dC. Miquel Pursals, Rubén Conjunt d’edificacions al nord del jaciment. Corredor d’accés, bateria d’habitacions s’inseriria dins la trama de la centuriació Tipus Ramírez, Iván Roca, José i part del pati. Foto: Daniel Alcubierre. de l’ager de Barcino. Corresponien a un conjunt de quatre Preventiva Luis Roca, Núria Rodó, habitacions disposades en bateria, amb Tot i que hi havia evidències de l’ocupació en Codi Javier Rodríguez, Sergio Cronologia: Segle II aC-segle IV. orientació nord-oest/sud-est. Dues de les 099/10 Romero, Toni Romero, Paraules clau: Ibèric. Tardorepublicà. Vil·la romana. Alt Imperi. Baix Imperi. època romana de les zones de Sant Andreu i habitacions conservaven restes d’un paviment Juan Sánchez, Rubén Opus sectile. Opus signinum. Opus tessellatum. Balnea. Sant Martí, no hi havia coneixement previ de Motiu o preparacions de morter de calç, mentre Construcció dels Sánchez, Cristian l’existència d’una vil·la en aquest punt. Schleicher, Celia La present intervenció s’emmarca dins els treballs de seguiment que una altra corresponia a un hipocaust accessos a la nova Segovia, Jordi Serra, arqueològic de les obres dels accessos a la futura estació de la Sagrera. Els resultats de la intervenció que presentem del qual es conservava el paviment amb les estació de la Sagrera Eduard Sorando, Xavier La localització d’una vil·la romana va ser fruit de les tasques de control a continuació són preliminars, ja que les dades empremtes de la suspensura i un petit forn Promotor/Propietari Sorando, Juan C. i materials proporcionats per l’excavació són per alimentar-lo. ADIF / Ajuntament Subirán, Didier Tigreros, que s’havien iniciat al desembre de 2010 i que continuen desenvolupant- de Barcelona Mónica Viamonte se en el moment de tancar aquest article (maig 2012). El juliol de 2011, en fase d’estudi en el moment de redactar Al sud d’aquestes habitacions, un llarg mur aquest article. L’evolució del jaciment es Empresa adjudicatària Restauració el jaciment de la vil·la del Pont del Treball va ser el primer en localitzar-se delimitava un espai longitudinal que s’hauria Còdex, Arqueologia Àbac, Conservació- en el context d’aquestes obres. Tot i tenir notícies antigues de l’existència presenta a continuació dividida en cinc fases. d’interpretar com un corredor per distribuir i Patrimoni, SCCL Restauració, SL de restes d’època romana al voltant de les vies de ferrocarril, cap d’elles l’accés a les habitacions. Direcció tècnica Aixecament de era clarament identificable amb la zona on s’ha localitzat aquest vil·la. Daniel Alcubierre, Fase I Al costat nord d’aquest conjunt, una sèrie de planimetria Emiliano Hinojo Grup Global, Còdex, Dins l’extensió total de l’obra, la parcel·la on es va desenvolupar la Els elements més antics localitzats al jaciment, fonamentacions i murs delimitaven un àmbit Equip Arqueologia i Patrimoni, intervenció és delimitada pels carrers del Pont del Treball Digne al sud, 2 datats als segles ii-i aC, no corresponien a restes de 115m que es correspondria amb un pati Arqueòlegs: Jordi SCCL Santander i Cantàbria a l’est i pel traçat de l’antiga ronda de Sant de la vil·la, sinó a una ocupació anterior obert. En alguns d’aquests murs es conservaven Ardiaca, Paola García, Digitalització de plànols Martí a l’oest; pel nord les obres s’estenen fins a la rambla de Prim. restes de pintura mural policroma i, a les Toni Juárez, Anna Martí, constituïda principalment per estructures Mario Granollers Imma Mesas, Xuan Un cop es va evidenciar la presència de restes arqueològiques en la excavades al substrat geològic. Presentaven fonamentacions, revestiments de cendra. Trenor. fotografia zona on s’estaven efectuant moviments de terres, es va procedir a una gran variabilitat de mides i funcions, Auxiliars d’arqueologia: Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Paola García, establir l’abast de les mateixes. Amb aquesta finalitat es va retirar amb documentant-se des de petites cubetes, fons Artur Agustí, Tanveer Fase III Ahmed, Edén Alcaide, Emiliano Hinojo, Toni mitjans mecànics l’estratigrafia moderna i contemporània existent, d’estructures de combustió i encaixos, fins a Patricia Aznar, Jose Juárez, Anna Martí, corresponent a antics camps de conreu, i es va delimitar de manera un gran retall de funció indeterminada. Cal Al segle iv aquesta edificació primerenca es Barea, Carlos Blanco, Imma Mesas, manual l’extensió de les restes arqueològiques. Tot seguit, es van assenyalar la presència d’un conjunt de nou va transformar i ampliar, en dues etapes. Ferran Blanco, Xuan Trenor iniciar els treballs d’excavació. sitges disperses per tota l’extensió del jaciment. En un primer moment, a l’edifici preexistent, Mohammed Boukhrissi, Una d’elles presentava unes dimensions la distribució de la bateria d’habitacions es va El Arbi Bousdane, Lluís Casademont, Albert notables (3 m de diàmetre i 3,20 metres de alterar lleugerament, amortitzant-se l’hipocaust Castañé, Diego La vil·la romana del Pont del Treball fondària). També és destacable l’aparició i creant espais de mides més regulars -entorn Chamorro, Mohamed L’excavació del jaciment va permetre documentar un tram de la pars d’un conjunt de dotze retalls circulars, de als 16m2-, reaprofitant alguns dels murs Cheddadi, Santiago urbana d’una vil·la romana, així com elements corresponents a una fase mides molt regulars, interpretats com a restes originals i bastint-ne de nous. Un d’aquests Civico, Ignacio Cortázar, Xavi Dalmau, Eli de la d’ocupació prèvia d’època ibèrica o tardorepublicana (segles ii-i aC). d’encaixos de dolia. Es disposaven formant tres àmbits estaria pavimentat en origen amb opus Osa, Alejandro Díaz, Les primeres construccions corresponents a la vil·la es daten al segle i dC, línies paral·leles a la part central del jaciment, sectile, del qual es va poder documentar Cristian Enrique, l’empremta de les peces que el formaven i 76 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 77 un estany, possiblement de planta quadrada, l’envoltaven. D’una banda, a l’àmbit que el Fase V amb una secció central elevada, del què es va comunicava amb la resta d’habitacions es va L’últim moment d’ocupació documentat es poder documentar la seva meitat oest. Aquest afegir un esglaó per accedir al nou nivell de corresponia amb la construcció de diversos estany mantindria l’alineació amb la zona de pas. D’altra banda, a l’estany es van haver elements de caràcter industrial que pas descrita anteriorment i la disposició de sobreaixecar els murets que delimitaven amortitzaven part dels espais oberts que d’aquests elements podria marcar l’eix central l’espai central. originàriament havien tingut funcions a partir del qual es desenvolupà la construcció En aquest mateix moment es va bastir una domèstiques. Així, al pati nord es van de la vil·la. Més al nord d’aquest punt, i construcció de la qual únicament es localitzar part del fons d’un dipòsit o bassa probablement a causa de l’ocupació agrícola conservaven les fonamentacions de dos trams quadrangular d’opus signinum i un dolium amb posterior, no es van localitzar estructures de de mur que es disposaven formant un angle l’arrencament d’una canalització d’imbrex, cap tipus, la qual cosa ens impedeix saber les recte, paral·lel a una cantonada del pati, i així com tres sitges o encaixos de dolia. dimensions totals d’aquest pati. dividint l’espai entre els murs perimetrals Igualment, al pati central es va construir un D’altra banda, al sud-oest d’aquest conjunt es va i l’estany central. El resultat d’aquesta petit forn que tenia part de l’estructura i de bastir un nou edifici. Les fonamentacions, tot disposició es correspondria amb el model la zona de treball annexa excavada en la i que es van trobar alterades per construccions de pati amb peristil. pavimentació preexistent. Aquest forn posteriors, permeten restituir part de la seva Al mateix temps, a l’edifici sud les habitacions conservava part de les cambres de cocció i planta. Aquesta nova edificació estaria formada centrals es van amortitzar per instal·lar un combustió, amb la graella i l’estructura de per diverses habitacions comunicades per conjunt balneari. D’aquest es van localitzar suport complertes. corredors, pavimentats amb opus signinum. les seves estances principals: el frigidarium i Hi ha indicis que en aquest moment final es L’espai obert entre els edificis nord i sud la seva piscina, amb els esglaons d’accés van subdividir alguns dels espais domèstics, s’articularia com a pati central. Per l’est estava i les canalitzacions de desguàs; el caldarium i modificant també la seva funcionalitat amb delimitat per la continuació del corredor que l’hipocaust d’una altra piscina, amb restes de la disposició d’envans a zones que havien circumval·lava l’edifici sud. Part d’aquest pas- les pilae de la suspensura; i el tepidari, amb la funcionat com a corredors. sadís quedava fora els límits de la intervenció. empremta d’una canalització de plom. Dues Només es va localitzar un tram de la seva pavi- petites habitacions annexes es van identificar Un cop abandonada la vil·la, els terrenys es van mentació feta també amb opus signinum, i el com el praefurnium i la latrina. dedicar de manera continuada a un ús agrícola, mur que el tancava pel nord. En aquest últim es fins a la seva ocupació per les estructures També seria en aquest moment en què la vil·la conservaven restes de pintura mural policroma, ferroviàries i el poblat de la Perona. n Daniel es dota d’elements de luxe al pavimentar amb amb un sòcol lineal en vermell i negre, i Alcubierre Gómez mosaic l’habitació situada al nord dels banys. l’arrencament de la decoració central, amb Aquest element presentava una decoració cassetons on s’alternaven motius geomètrics policroma de motius geomètrics, amb roleus i marbrejats. Al tram mig d’aquest corredor, i diversos tipus de sanefes. Foto superior: Detall de una depressió del paviment i un embornal al l’estany localitzat al pati nord. Foto: Daniel fragments de marbre que falcaven les plaques mur permetien ubicar un canal de desguàs. Alcubierre. superiors, espoliades d’antic. Aquesta decoració Aquest corredor connectava amb una altra Foto inferior: Vista del es podria estendre a les parets, atès que s’hi pavimentació d’opus signinum i amb una conjunt termal a l’extrem van localitzar fragments de marbre adossats. sud del jaciment. Foto: fonamentació que presentaven una alineació Daniel Alcubierre. La singularitat de la decoració d’aquest espai diferent a la de la resta de construccions. respecte a la resta d’habitacions permet Disposada en paral·lel a aquesta fonamentació interpretar-lo com una sala de representació i relacionada amb el paviment es va localitzar o triclini de caràcter luxós. La resta de cambres una alineació de vuit basaments exempts, presentaven a les parets restes d’arrebossat d’aproximadament 1 m de llarg. Aquest amb morter de calç, sense més ornamentació. conjunt d’estructures, així com la gran El corredor d’accés va mantenir la seva quantitat de fragments de tegula localitzats a funcionalitat anterior però se’n va alterar el l’estrat d’enderroc que les cobria, fan pensar traçat creant un vestíbul. De manera quasi en l’existència en aquest punt d’un espai simètrica al vestíbul, es va construir un altre porticat. La pavimentació d’aquesta zona àmbit rectangular que ocupava part de l’espai presentava un pendent cap a la part central del pati. Per la seva ubicació singular s’ha del pati, relacionada possiblement amb el pas d’interpretar com a una cambra destacada. o l’evacuació d’aigua. A l’habitació situada entre aquests dos àmbits, s’observaven obertures de porta, fet que ens Fase IV fa pensar que entre ambdues sales discorreria una zona de pas, potser comunicant l’exterior En el segon moment de reformes, datable de la vil·la, les habitacions i el pati. també al segle iv, al pati nord es va elevar la cota de circulació, fet que va implicar una L’antic pati es va ampliar, es van amortitzar sèrie de transformacions a les estructures que Detall del paviment de els murs que el delimitaven i s’hi va construir mosaic. Foto: Anna Martí. 78 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 79 LAV estructura de l’estació l’estesa d’ossos. A una cota més alta que a la que es documentava el gruix dels enterraments de la Sagrera i situada a l’oest de l’estructura, es va excavar una primera inhumació que es presentava en posició de decúbit supí amb les cames lateralitzades cap a la dreta i hiperflexionades. Es tractava d’un individu adult de sexe masculí que hauria estat enterrat dins d’una mortalla DADES DE LA Cronologia: Neolític (2.800 ane). Ibèric (IV-III ane). Romà. Modern (segle XVIII). INTERVENCIó funerària, tot constituint el darrer ús funerari Contemporani (Segle XIX). de l’estructura. Un cop extret aquest primer Ubicació Sorando, Juan Valero, Paraules clau: Prehistòria: hipogeu funerari, enterrament col·lectiu, fossa Carrer de Bac de Roda / Ivan Roca, Juan Carlos d’inhumació, sitja. Ibèric: sitges, pous. Romà: rases de vinya, sitja. Modern: individu es va continuar amb l’excavació del Carrer del Clot / Carrer Subirán, Juan Sánchez, murs d’aterrassament. Contemporani: camí, edificació. rebliment del retall amb la intenció de deixar de la Sagrera / Carrer de Diego Chamorro, a la vista els ossos que s’observaven en el perfil. Josep Soldevila / Ronda Abdenur Jagdal, Rubén En aquest article volem presentar de manera resumida els resultats Aquesta feina va finalitzar a finals del 2011. de Sant Martí / Carrer del Ramírez, David Isuar preliminars de les diferents actuacions realitzades en el decurs del Pont del Treball Digne Aixecament seguiment arqueològic de les obres de la futura estació de la Línia Arribats a aquest punt dels treballs, podem dir Districte de planimetria d’Alta Velocitat a la Sagrera. Els treballs van començar el mes de que ens trobem davant d’un hipogeu excavat Sant Andreu i Sant Martí Francesc Antequera, desembre de 2010 i encara estan en curs. en el terreny geològic. La part superior ja es Nom singular Mario Granollers, Rafael Vista dels enterraments va trobar escapçada a causa dels rebaixos de LAV estructura de Piera, Mikel Soberón El seguiment arqueològic ha permès localitzar un gran nombre de localitzats a l’hipogeu funerari. Foto: Grupo terreny duts a terme per a la construcció de les l’estació de la Sagrera Digitalització de plànols restes que presenten unes cronologies que van de la prehistòria, al Global Mediterránea Prehistòria vies del tren a mitjan segle xix. L’estructura Dates Francesc Antequera, segle xix. A causa de les característiques de la intervenció que demana Geomática. Rafael Piera, Mikel presenta una planta de morfologia oval amb Desembre 2010 dedicació absoluta, encara no s’ha pogut dur a terme el corresponent D’estructures prehistòriques s’han documentat cambra lateral d’uns 15 m2 i amb un accés en Intervenció en curs Soberón estudi dels materials recuperats i, per tant, de moment no es poden quatre sitges, un enterrament en fossa i un Tipus fotografia rampa al seu costat est. No es pot assegurar afinar les cronologies que es presenten. És per aquest motiu, per la enterrament col·lectiu localitzat en un hipogeu Preventiva Francesc Antequera, excavat en el terreny geològic. Aquestes amb exactitud quina alçada tindria la cambra Daniel Alcubierre, Toni gran quantitat de restes aparegudes i per la voluntat de no presentar restes no es presenten concentrades en una atès que, fins a principis del 2012, no es va Codi Fernández, Paula García, un text excessivament dens, que pensem que la millor manera 098/10 iniciar l’extracció dels enterraments i per Emiliano Hinojo, Isabel d’exposar la feina realitzada durant l’any 2011 és de forma més o determinada zona, sinó que les trobem en Motiu Pereira, Mikel Soberón, menys resumida, sense entrar a comentar aspectes que amb l’estudi diferents punts dels terrenys on s’estan tant l’excavació no havia assolit el fons de la Construcció de Grupo Global Medite- realitzant les obres de l’estació. Atorgar una cambra, però es pot intuir que podria ser rránea Geomática corresponent dels materials recuperats i de les dades obtingudes es l’estructura de la nova cronologia concreta a la majoria d’aquests aproximadament d’1 m. Cal remarcar que a estació de la Sagrera podran explicar d’una forma més extensa i detallada. elements resulta complicat, ja que el material cadascun dels costats de la rampa d’accés es dins l’obra de la Línia Fins al moment, l’àrea on s’ha dut a terme el seguiment arqueològic d’Alta Velocitat (LAV) recuperat en la seva excavació és localitzen dos retalls de planta més o menys Madrid-Saragossa- comprèn una superfície de més de 51.000 m2 i, com ja s’ha comentat, extremadament escadusser i gens representatiu ovalada a mode d’encaixos, segurament per Barcelona-Frontera les restes arqueològiques localitzades i excavades en diferents punts d’un període concret. En canvi, pel que fa sostenir una possible estructura que marcaria francesa. Tram Sagrera- de l’obra presenten un ventall cronològic que arrenca en temps a l’hipogeu funerari podem establir una la zona d’entrada a la cambra. Nus de la Trinitat prehistòrics i arriba fins al segle xix. cronologia aproximada entre el Neolític Final Si la descoberta d’un hipogeu prehistòric no Promotor/Propietari i el Bronze Inicial basada en l’escàs material ADIF / Ajuntament és habitual a Barcelona i per tant s’ha de donar de Barcelona ceràmic recuperat i en la tipologia de un alt valor a l’estructura, aquesta encara pren l’estructura i dels enterraments1 Empresa adjudicatària . més entitat quan en el seu interior es localitza Còdex, Arqueologia un nombre elevat d’enterraments. A banda de i Patrimoni, SCCL - Hipogeu funerari. Durant el seguiment dels la inhumació citada amb anterioritat, la cambra Direcció tècnica rebaixos de terres a la zona sud dels terrenys de l’hipogeu presentava tota la seva superfície Francesc Antequera, on es realitzen les obres de l’estació, es localitzà ocupada per 76 inhumacions més, totes en Mikel Soberón, Paula un hipogeu d’enterrament col·lectiu excavat connexió anatòmica. Hi són representades García directament en el terreny geològic. Aquesta totes les edats i sexes. De moment, en els ossos Equip estructura es va detectar en una zona que no s’han observat traumatismes perimortem i per Tècnics: Daniel s’estava rebaixant de forma atalussada. És Alcubierre, Jordi tant resulta impossible, a hores d’ara, establir Ardiaca, Toni Fernández, per aquesta raó que va quedar seccionada les causes de les morts. A partir de gener de Daniel Giner, Emiliano parcialment en el seu costat nord. Des del 2012, amb l’inici de l’extracció dels esquelets Hinojo, Ana Martí, Isabel primer moment, i després de fer la neteja del es podrà anar entenent el procés de deposició, Pereira, Alba Tenza. perfil, es va poder apreciar un gran retall Antropòlogues: Paz determinar les causes de les morts, veure si hi Balaguer, Camila Oliart reblert d’argila on, al fons, es podia veure ha intervals de temps entre els enterraments, (Estrats). Auxiliars: un estrat d’uns 40 cm de potència compost etc. El que sembla clar és que el nombre Xavier Morales, Patricia únicament per ossos humans. El següent pas va d’individus inhumats pot anar en augment Aznar, Sergi Romero, ser realitzar la delimitació en planta del retall Tamveer Ahmed, Ricard a mesura que es vagin extraient restes òssies. i començar a excavar el sediment que cobria Jiménez, Antoni Romero, Vista d’una sitja ibèrica amb cornamentes de cérvol. Foto: Francesc Antequera. És previst realitzar totes aquelles analítiques Elisabeth de la Osa, Eduard Sorando, Javier que es consideren necessàries per a la bona 1. La datació per radiocarboni de les mostres de dos individus exhumats durant els primers documentació del conjunt. mesos del 2012 donen una cronologia del Neolític final. 80 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 81 A banda d’aquest hipogeu funerari, es juntament amb presència d’àmfora púnico- un gran nombre de rases de vinya i una gran part, marcaria un lleu desnivell, de manera que van localitzar i excavar altres estructures ebussitana, àmfora ibèrica, ceràmica pintada sitja d’època romana. en el seu costat oriental el nivell de circulació prehistòriques que, com s’ha dit, de moment ibèrica i ceràmica comuna a torn i a mà ibèrica. era a una cota més baixa que en el costat no es poden datar amb tanta precisió. - Rases de vinya. Estaven excavades en el occidental. Així mateix, la cara d’aquest mur - Sitges. Presenten diferents tipologies, tot i que terreny geològic i presentaven una planta en aquest últim costat, no seria vista, sinó que - Inhumació en fossa. A uns 200 m al nord de la predominat és la que té una secció més o allargada amb els extrems arrodonits. Les es construí recolzant directament en el terreny l’hipogeu es va excavar un enterrament en menys globular amb el fons còncau. També rases es disposaven molts cops de forma geològic amb la tècnica de l’encofrat perdut. fossa. L’estructura presentava una planta més n’hi ha de secció globular i el fons pla i una ordenada i marcant alineacions. En d’altres Es va documentar una llargada de 180 m, una o menys el·líptica, amb el fons lleugerament altra amb les parets rectes i el fons també pla. casos, es trobaven més disperses i sense seguir amplada variable d’entre 0,70 i 1 m i una alçada còncau i una orientació oest-est. De l’individu Les fondàries d’aquestes estructures també són cap ordre concret. El material recuperat dels conservada que anava de 0,50 a 1,50 m. Igual enterrat només es conservaven el crani, les variables, ja que es van excavar sitges de més seus rebliments és molt escàs i en la majoria que les mesures, el seu aspecte no és uniforme vèrtebres cervicals, un fèmur i una tíbia i, en de 3 m de profunditat i d’altres amb fondàries de casos correspon a petits fragments de ni regular, ja que es van documentar diferents el moment de l’excavació, es va determinar que que no assolien el metre i mig. A banda de ceràmica comuna romana. reformes, paraments i aparells. Cronològica- corresponia a una dona adulta. Del rebliment material ceràmic, l’excavació de les sitges va ment, sembla que hauríem de datar la seva de la fossa es van recuperar un fragment permetre recuperar força fauna de la qual - Sitja. De grans dimensions de secció tubular construcció a finals del segle xviii, tot i que de informe de ceràmica a mà i un fragment de caldria destacar individus sencers de cànids amb el fons pla, amb un diàmetre d’1,50 m moment no es pot assegurar, ja que no es va sílex. Aquests objectes són els que fan pensar i aus, cornamentes de cérvol amb traces de i una fondària, també d’1,50 m. Igual que a excavar en tota la seva extensió i el material que podem estar davant d’un enterrament talls i cranis d’èquids i bòvids. les rases de vinya, l’excavació d’aquesta sitja recuperat encara no ha estat estudiat. prehistòric, sense poder precisar de forma gairebé no va donar material ceràmic i el més concreta la seva datació fins que no es - Pous. Els pous ibèrics excavats presenten força que s’ha recuperat correspon a ceràmica puguin analitzar les restes. diferències tipològiques entre ells. El primer té romana comuna. Època contemporània una planta circular amb un diàmetre aproximat D’aquest període s’han excavat gran quantitat - Sitges. Molt a prop d’on es localitzà d’1 m i s’hi documenten encaixos a la paret d’estructures localitzades en diferents punts l’enterrament descrit en el paràgraf precedent que, segurament, farien la funció de graons Època moderna del solar de l’obra, tot i que la major densitat es van excavar dos fons de sitja. Com en el cas per poder accedir al seu interior. Cal remarcar D’època moderna s’ha documentat una única es localitzava a la zona sud. anterior, el material ceràmic recuperat dels que aquest pou es localitzà al fons d’una de les estructura, que a manca de l’estudi definitiu seus rebliments era extremadament escadusser sitges més grans que es van excavar. Pel que dels materials recuperats, creiem que s’hauria - Pas sota vies. A tocar del pont del Treball i també era fet a mà. La tipologia i mesures fa a la seva fondària, de moment es desconeix, de datar probablement a finals del segle xviii. Digne, es va localitzar una construcció amb d’aquestes dues sitges eren força divergents ja que per qüestions de seguretat, no es podrà clavegueres laterals feta de carreus i maons respecte a una sitja romana i una vintena continuar l’excavació fins que no s’hagin - Mur d’aterrassament, contenció i delimitació. lligats amb morter de calç. De moment d’ibèriques situades pràcticament a tocar. realitzat rebaixos del terreny en aquest punt. En la zona nord del solar on es realitzen les desconeixem la seva funcionalitat, però D’una de les sitges es va recuperar la tapadora El segon pou presenta una planta rectangular obres, arrencava, orientat nord-sud, un mur creiem que podria tractar-se d’un pas inferior que en segellava la boca. amb unes dimensions d’1,80 x 1,25 m. També fet de pedres lligades amb morter de calç que per travessar la línia fèrria que anava de desconeixem la seva fondària pels mateixos sembla que tenia una doble funció. Per una Al nord del solar on es realitzen les obres, també es van poder excavar dues sitges que motius que es donen en el pou anterior. creiem que podrien ser prehistòriques. Una Aquesta estructura sembla presentar dos tipus d’elles es trobava força malmesa ja que es va de construcció. El primer tram del retall estaria localitzar en el moment que les màquines revestit per pedres a cadascuna de les parets, realitzaven els rebaixos de terreny. La segona, mentre que en el segon tram, el revestiment situada just a tocar de la primera, es va poder de pedres desapareix i el retall del pou excavar sencera i presentava molt poca profunditza net sense cap estructura adossada fondària, amb el fons i la secció còncava. Igual a les parets, però amb encaixos a mode de que les altres, gairebé no va donar material, graons per poder-hi accedir. El primer tram però el que es va poder recuperar corresponia fet de pedres es va documentar molt espoliat. a ceràmica feta a mà. De moment, considerem Aquest segon pou es troba una mica desplaçat que són prehistòriques a manca de realitzar respecte a la resta d’estructures ibèriques. el futur estudi del material ceràmic. - Retalls indeterminats. A banda de les sitges i dels pous, també es van excavar diversos Ibèric Ple retalls de funció indeterminada dels quals se n’haurien de destacar dos per les seves grans En la zona central on s’està duent a terme el dimensions: un de 7,30 x 3 m i, l’altre, de seguiment arqueològic, es van excavar una 6,05 x 4,50 m. vintena de sitges i dos pous d’època ibèrica. Tot i no haver-se realitzat encara el corresponent estudi del material exhumat, caldria datar Època romana aquestes restes entorn als segles iv-iii aC per la A la mateixa zona central del solar on es presència de ceràmica àtica de figures roges i realitzen les obres de l’estació i juntament amb Vista de l’antic camí de ceràmica àtica de vernís negre (Lamb. 22) Sant Martí de Provençals. les estructures ibèriques, es va documentar Foto: Francesc Antequera. 82 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 83 Barcelona a Granollers, construïda entre Al sud-est del camí s’obria una gran àrea de 1851 i 1854 i que discorria per aquest punt. caràcter industrial on es van localitzar un forn LAV sector de la Sagrera -probablement destinat a la cuita de maons i - Edifici amb pilars centrals. Localitzat a l’est material constructiu- un pou i tres estructures del solar on es realitza el seguiment, va de planta rectangular, possiblement emprades documentar-se un edifici de planta rectangular per al tractament d’argila. El forn presentava amb una llargada de 25,50 m i una amplada una planta rectangular, era excavat en el de 9 m. En els seus costats nord i sud no es terreny geològic i tenia unes dimensions de detectaren murs de tancament, sinó que es 5,70 x 5,40 m de costat i una fondària màxima DADES DE LA Cronologia: Prehistòria. Neolític antic postcardial. de Josep Soldevila, es va observar en un petit mantenia l’espai obert únicament amb la INTERVENCIó Segle XVII. Guerra dels Segadors. de 4,50 m. Presentava dues boques d’entrada talús una acumulació de pedres d’origen presència d’un pilar de planta quadrada situat Ubicació Paraules clau: Forats de pal. Llar. Cubetes i una zona de treball en el seu costat est. Les antròpic que semblava cobrir un estrat marró en mig de l’espai delimitat pels dos murs que Carrer d’Espronceda / d’emmagatzematge. Fosses. parets eren folrades de maons i no es va fosc amb presència de material arqueològic. Ronda de Sant Martí / tanquen l’edifici per l’est i l’oest. Aquesta documentar cap graella tot i que sí va semblar Carrer de Josep Soldevila Durant l’any 2011 ha seguit l’execució de les A partir d’aquí es va delimitar la zona i es va construcció presentava una fonamentació de que s’apreciava el seu arrencament. Tampoc es / Passeig de la Verneda obres de la Línia d’Alta Velocitat entre l’estació començar a excavar, traient en primer lloc 0,50 m i els murs es conservaven en una alçada va documentar cap accés directe cap l’interior Districte de la Sagrera i el Triangle Ferroviari que es els estrats de formació geològica que cobrien d’1 m i tenien una amplada de 0,50 m. Els murs de l’estructura. Tenint en compte que les Sant Andreu i Sant Martí van iniciar l’any 2008. Els moviments de terra l’estructura. Una vegada rebaixats, es va eren fets de maçoneria, amb pedres més o boques localitzades eren massa petites per a Nom singular portats a terme han deixat al descobert diverses observar que estava formada per la deposició menys escairades lligades amb morter de calç. considerar-les un accés per a les persones, hem LAV sector de la Sagrera troballes arqueològiques com són els fona- intencionada d’una sèrie de pedres que Les poques restes de paviments documentats de pensar que aquest es realitzaria per una Dates ments de la fàbrica de Can Portabella, un tram ocupaven una superfície de 3,50 m de llargada, a l’interior d’aquest edifici eren de terra cota superior a la que s’ha localitzat el forn i 3 gener - 31 de març de 239 m del Rec Comtal amb un pont que 2,80 m d’amplada i 0,50 m d’alçada, entre piconada i els estrats retallats per les 1 abril - 31 agost que, per tant, ja s’hauria perdut. Les boques el travessava, ja tractats en Anuaris anteriors, les quals hi havia una gran concentració de 12 - 30 setembre de 2011 fonamentacions es van datar en el segle xix. del forn s’obrien cap al sud-est. En aquest punt i un conjunt de fosses comunes del segle xvii. material arqueològic, majorment ceràmic, i De moment desconeixem la funcionalitat Tipus es va dur a terme una ràpida intervenció per Preventiva A l’any 2010 es va començar a intervenir en un descansava sobre un estrat de formació natural. d’aquesta construcció, però creiem que potser poder documentar-les exhaustivament, però Codi jaciment prehistòric localitzat durant un rebaix Un cop desmuntada aquesta estructura, es va estaria relacionada, per la seva orientació i no serà fins que els treballs de rebaixos de 085/08 de terres, però, per motius de planificació de veure com cobria un estrat amb molt proximitat, amb la línia fèrria. terra condicionats a l’evolució de l’obra avancin l’obra, es va interrompre la seva excavació fins component orgànic i amb presència molt Motiu en aquesta direcció, que es podrà treballar Construcció de la al 2011. El jaciment es situa a la part nord abundant de material arqueològic. Fins al - Camí de Sant Martí de Provençals i sector de forma segura en aquest punt i documentar plataforma LAV Madrid - de l’obra i traspassa el límit de la mateixa, moment se’n desconeix la finalitat i no s’ha industrial. Durant les feines de seguiment dels tant les boques com possibles estructures Saragossa - Barcelona - Frontera francesa. endinsant-se al tram de Sant Andreu, el control trobat cap paral·lelisme que pugui indicar la rebaixos de terreny en el sector sud del solar, relacionades amb aquest gran forn. arqueològic del qual es troba sota la direcció seva funcionalitat. es va localitzar un camí, delimitat per dos murs, Tram: Sagrera - Nus A banda del forn també es va excavar un pou de la Trinitat. Sector: de l’arqueòleg Sergio Arroyo (Còdex, Arqueo- A l’estrat on descansa l’estructura de pedres amb una amplada de 6,20 m, una llargada Sagrera de planta circular i tres estructures de planta logia i Patrimoni, SCCL). Aquest fet porta com és on es troben excavades la resta de les documentada fins el moment de 70 m i un pendent de sud-oest a nord-est. Aquest camí rectangular fetes de maons que creiem que Promotor/Propietari a conseqüència una intervenció conjunta i una estructures prehistòriques, 104 en total. De ADIF / Ajuntament tenen relació amb el procés del tractament posada en comú dels resultats i conclusions. totes elles, en destaca una llar de planta circular presentava en el seu extrem nord-est un de Barcelona paviment de pedres i una vorera, mentre de l’argila. A la part de la obra corresponent a la rambla d’1 m de diàmetre i 0,32 m de fondària. La Empresa adjudicatària de l’Onze de Setembre, cruïlla amb el carrer secció és còncava i presenta les parets totalment que en el seu extrem sud-oest, i a causa de Per concloure aquest article, volem recordar Antequem, SL cremades. Està farcida per dos estrats amb l’arrasament del terreny, tant el paviment com que, fins el moment, encara no s’ha realitzat el Direcció tècnica la vorera ja s’havien perdut. En un dels laterals, corresponent estudi i inventariat dels materials Estíbaliz Monguiló Cortés ja fora del camí, es van documentar una sèrie recuperats. Quan aquest es dugui a terme, és Antropòleg d’estructures, algunes d’elles amb encaixos probable que algunes cronologies que s’han Jordi Ruiz Ventura per inserir-hi comportes, corresponents a una atorgat a algunes de les restes excavades puguin Equip infraestructura de regadiu. Igual que el camí, variar. Així mateix, quan es realitzi el buidatge Roger Molines, Eva Orri, aquest sistema de regadiu marca un pendent Vanesa Camarasa, documental en arxius i biblioteques es podran Rony J. Castillo, en direcció nord-est. És possible que l’origen completar o ampliar les dades obtingudes en Vladimir Rangel d’aquest camí arrenqui al segle xviii; tot i això, la intervenció, sobretot pel que respecta als Aixecament sembla clar que al segle xix es realitzaren una elements d’època contemporània. n Francesc de planimetria sèrie de reformes associades a la construcció Antequera Devesa Dídac Pàmies Gual d’una àrea industrial i a les estructures de fotografia regadiu ja citades. Realitzant una incipient Estíbaliz Monguiló Cortés cerca documental, s’ha pogut identificar aquest BIBLIOGRAfIA camí com el de Sant Martí de Provençals que, David Asensio Vilaró, Xavier Cela EsPín, Carme Miró Alaix, Maria partint del carrer de la Sagrera, molt a prop Teresa Miró alaix, Emili Revilla Cubero, «El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port, Barcelona», Quarhis, de la Torre del Fang, es dirigia cap a l’església 5, (2009), pàg.15-85. de Sant Martí travessant les vies del tren Philippe CHaMbon, Les morts dans les sépultures collectives mitjançant un pas a nivell. A mesura que les néolithiques en France. Du cadavre aux restes ultimes, Paris, obres avancin cap a l’est es podrà continuar CNRS Editions, XXXV supplément à Gallia Préhistoire, (2003). documentant aquesta via. Fosses d’inhumació, segle xvii. 84 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 85 d’inundació de les terrasses del Besòs i un total de 30 individus, tots homes de entre 16 elevant aquesta estructura s’evita el negament i 35 anys. Aquesta representació molt concreta de la mateixa davant de possibles crescudes de població, l’aparició d’unes bales de plom i de l’aigua. d’una moneda de Lluis XIV fan suposar, com La segona coincideix amb la llar i les cubetes a resultats preliminars, que es tracti de part que tallen algunes de les petites estructures una milícia situada cronològicament a mitjan- negatives. És probable que durant aquesta fase final del segle xvii. Aquest jaciment encara les aigües s’haguessin retirat i es va procedir està en curs d’estudi i, durant el 2012, a una ocupació directa al terra. s’excavaran altres fosses que s’han pogut localitzar en el decurs dels treballs. n Estíbaliz La tercera pertany a la disposició de pedres que Monguiló Cortés, Marc Bosch de Doria descansa per sobre del nivell on es retallen la resta de les estructures. Durant aquest mateix any es va localitzar un BIBLIOGRAfIA jaciment al final de la rambla de Prim, on van Anna BlasCo, Manuel Edo, María Josefa Villalva, «Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix aparèixer una sèrie de fosses d’enterrament Llobregat). El largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña», múltiple, de les quals se’n van excavar cinc amb Actas del III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, 2003, pàg. 867-878. Autors Diversos, «Estudi del jaciment Neolític de la caserna de Sant Pau (Barcelona)», Quarhis, II, 4, (2008), pàg. 13-82. Autors Diversos, «Nuevas aportaciones del yacimiento lacustre de La Draga (Banyoles, Girona) al Neolítico Antiguo peninsular. Las campañas del 2000 al 2003», Actas del III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, 2003, pàg. 497-508. Imatge general de les restes neolítiques. Marc BosCH, Estíbaliz MonGuiló, «LAV Sagrera», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 102. elevada presència de carbons i per una capa de nord-oest a sud-est. La densitat augmenta Marc BosCH, Estíbaliz MonGuiló,, «LAV Sagrera», Anuari de pedres, la gran majoria de les quals estan cap al sud-est fins arribar al mur pantalla. No es d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 144-145. termoalterades. No s’ha trobat cap material pot saber si després d’aquest punt el jaciment Josep B arqueològic al seu interior. En relació amb continua (tot i que, arran de les troballes osCH, Alícia Estrada, «Noves aportacions al Neolític Antic Postcardial (fàcies Molinot): les mines prehistòriques aquesta estructura, hi ha dues cubetes a les posteriors, sembla que es confirma), ja que la de Gavà», Miscel·lània Penesedenca, 18 (1994), pàg. 88-100. quals s’havien llençat les restes de la neteja cota d’afectació de l’obra quedava per damunt Javier González, Karin HarzbeCHer, «Carrer de la Reina Amàlia, d’aquesta llar, ja que el seu interior estava de les restes documentades en aquest sector1. 31-33 / Carrer de la Lleialtat, 1-9 / Carrer de les Carretes, ple de terra barrejada amb carbons, cendres Tenint en compte la distribució i la densitat 46 i 58», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, i alguna pedra cremada. d’aquest forats de pal, sembla que formin pàg. 106-115. A més d’aquestes dues cubetes, s’han docu- part de la base d’una plataforma per l’aixeca- mentat tres possibles estructures d’emmagatze- ment d’algun tipus d’estructura. Això podria matge. Són de planta circular amb diàmetres significar que la presència de forats més Llar del Neolític antic postcardial. entre 0,80 m i 1,20 m i fondàries entre 0,20 m petits correspondria a estaques per reforçar i 0,52 m. A totes elles apareixen, amb major o l’estructura. Desconei-xem si aquesta plata- menor densitat, restes de material arqueològic, forma era per a la sustentació d’un habitatge entre les que destaca una vora amb nansa i o d’un altre tipus de construcció. decoració de bigotis. Així doncs, interpretem aquest jaciment com Però la gran majoria de les estructures localit- un assentament a l’aire lliure d’un grup amb zades (98), són forats de reduïdes dimensions una petita organització agrícola i ramadera, (els seus diàmetres oscil·len entre els 0,06 m en un indret amb unes característiques molt i els 0,40 m). La seva planta pot ser circular, favorables pel desenvolupament d’aquestes ovalada o irregular, amb secció còncava o tasques. Cronològicament s’emmarca al recta i de fons pla. La funcionalitat que s’ha Neolític antic postcardial, tal com mostren les atribuït a gran part d’aquests retalls és de forats ceràmiques recollides a diferents estructures. de pal (alguns tenen una entitat massa petita Tot i pertànyer al mateix període, s’han com per considerar-los com a tals). Al mirar documentat tres fases d’ocupació. en planta la distribució d’aquestes estructures La primera fase correspondria a l’estructura s’observen dos grups de forats de pal que elevada representada pels forats de pal i formen dues línies paral·leles que transcorren estaques. Aquest tipus de construcció té la seva raó de ser ja que el jaciment es troba 1. En el moment de redactar aquest article (abril de 2012), en un tram proper a aquest al límit entre una zona col·luvial i una zona Cubeta d’emmagatzematge neolítica. del sector de Sant Andreu, s’ha documentat el que podria ser la continuació del jaciment. 86 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 87 LAV sector de Sant Andreu que tenia la peculiaritat de situar-se al punt de El mètode d’excavació i registre ha combinat separació entre el tram de la Sagrera de la Línia el mètode proposat per Harris-Carandini d’Alta Velocitat -dirigit per Estíbaliz Monguiló- amb el sistema de coordenades cartesianes, i el tram de Sant Andreu. Això va fer que es coordenant tot el material arqueològic en portés a terme una intervenció arqueològica les tres dimensions. simultània en els dos trams. A continuació, Les restes prehistòriques documentades doncs, s’exposen els resultats provisionals de a l’excavació es poden situar en dues fases les restes localitzades l’any 2011 al present DADES DE LA d’ocupació cronològica de l’espai. Totes dues INTERVENCIó tram, tot i que els treballs d’excavació encara pertanyen, segurament, al Neolític antic no han finalitzat, ja que es van haver d’aturar Ubicació Gibrat, Ricard Jiménez, postcardial (finals v mil·lenni - inicis iv Espai delimitat pel carrer Javier Morales, Cristian novament per motius relacionats amb la mil·lenni BC): de Josep Soldevila / Schleicher, Sergio planificació de l’obra. Carrer del Segre / Romero, Rubén Ramírez, - La primera fase és la més important quant al Passatge de l’Estació / Albert Castanyer, David Abans de descriure els elements documentats, nombre de restes localitzades (més de 60). Es plaça de l’Estació / Isuar, Abdenor Jagdal, és necessari contextualitzar geològicament tracta d’estructures de sosteniment, d’emma- Passeig de Santa Coloma Elisabeth de la Osa, aquest indret. A nivell general, el jaciment gatzematge, de combustió, d’enterrament / Carrer de Ferran Junoy Roger Castanyer, Miguel s’inclou dins l’anomenat Pla de Baix de / Carrer de Sant Adrià / Pursals, Javier Andrés i d’altres indeterminades, que denoten una Barcelona, d’origen quaternari, on predo- Passeig de la Verneda Hoyos, Víctor Heredia, intensa i complexa ocupació humana de Oscar Pla, Natalia minen els materials al·luvials aportats per Districte l’espai. La quasi total inexistència de super- Sant Andreu García, Javier Sorando, torrents procedents de la serra de Collserola posicions d’aquestes estructures ens indica Carlos Cubero i els dipòsits deltaics del riu Besòs. Concre- Nom singular l’alt grau de contemporaneïtat de les restes. LAV sector de Sant Neteja, tractament i tament, estaria situat a la part superior d’una Totes aquestes restes es concentren en una Andreu consolidació d’objectes terrassa formada per deposicions al·luvials, 2 arqueològics superfície d’uns 70 m , en la part superior Dates relacionada amb un curs fluvial potent. Tot i Àbac, Conservació- d’una possible terrassa fluvial, a una cota entre Gener - desembre Restauració SL així, s’ha de tenir present que es podria tractar 13 i 12,5 msnm (9 m per sota de l’actual nivell de 2011 Aixecament Vista general de les estructures de la primera fase. Jaciment prehistòric del carrer de simplement d’un desnivell del terreny. El Intervenció en curs de circulació del carrer). de planimetria Josep Soldevila cantonada rambla de l’Onze de Setembre. Foto: Sergio Arroyo. jaciment es localitza sobre una sèrie de nivells Tipus Rafael Piera, Sergio amb alternança de llims, sorra fina, grava i Respecte a les estructures de sosteniment, Preventiva Arroyo, Isabel Pereira, Cronologia: Neolític antic postcardial. Neolític. Alt Imperi romà. Baix Imperi argila que, de manera més o menys esglaonada, es tracta d’aproximadament 40 forats de pal, Codi Anna Martí fan un pendent significatiu en direcció nord. de planta circular o ovalada, de mida mitjana 106/08 romà. Altmedieval. Època Moderna. Digitalització de plànols A la part baixa d’aquest pendent s’han (15-25 cm) o petita (10 cm), que servirien per Rafael Piera, Paraules clau: Forat de pal. Enterrament. Sitja. Vil·la romana. Pars rustica- Motiu localitzat una sèrie de nivells d’argila molt aguantar els pals de cabanes construïdes amb Construcció de la Sergio Arroyo fructuaria. Rases de vinya. Fresquera. materials peribles i que també podien servir Plataforma de la Línia fotografia Al llarg de l’any 2011 han prosseguit els intensos treballs de seguiment humida, amb un fort component orgànic, per sostenir algun element relacionat amb les d’Alta Velocitat Madrid- Sergio Arroyo, Mikel i control arqueològic, iniciats l’any 2008, de tots els rebaixos efectuats que podrien correspondre a nivells lacustres Saragossa-Barcelona- estructures d’emmagatzematge o combustió. Soberón, Isabel Pereira, Frontera francesa. entre el Triangle Ferroviari i el Nus de la Trinitat per l’obra de o d’aigua entollada. Anna Martí Com a estructures d’emmagatzematge, Tram: Sagrera-Nus de construcció de la Línia d’Alta Velocitat al Districte de Sant Andreu. Estructura de pedres Fins aquest moment, la superfície intervinguda s’identifiquen, de forma cautelosa, 3 o 4 retalls la Trinitat. Sector: Sant Aquest seguiment ha permès localitzar noves restes arqueològiques acumulades. Jaciment arqueològicament té una extensió d’uns prehistòric del carrer de circulars, d’uns 50 cm de diàmetre i 30 cm Andreu (Triangle de les que no es tenia cap evidència fins al moment i, al mateix temps, 215 m2, limitada per l’espai d’afectació de Ferroviari-Nus de Josep Soldevila cantonada d’alçada, que podrien servir com a encaixos s’han continuat alguns dels treballs d’excavació que s’havien iniciat rambla de l’Onze de l’obra i efectuada a l’interior d’un túnel viari. la Trinitat) per a recipients ceràmics per emmagatzemar l’any 2010 en d’altres punts de l’obra. S’ha de dir que, en tot moment, Setembre. Foto: Sergio Promotor/Propietari Arroyo. algun aliment. També s’ha localitzat una UTE la Sagrera - Trinitat aquestes feines han estat condicionades pel projecte constructiu i per possible estructura de combustió: una cubeta Sector Sant Andreu, ADIF la planificació dels treballs de l’obra. de planta circular de 60 cm de diàmetre i 50 Empresa adjudicatària Els treballs d’excavació arqueològica corresponents a l’any 2011 s’han cm d’alçada, amb part de la paret rubefactada Còdex, Arqueologia portat a terme en dos punts: d’una banda, al jaciment prehistòric del per l’acció del foc i farcida per nivells de i Patrimoni, SCCL carrer de Josep Soldevila cantonada amb la rambla de l’Onze de carbons, cendres i quars alterats tèrmicament. Direcció tècnica Setembre, on s’han reprès els treballs iniciats l’any 2010 i de l’altra, Per últim, una mica separat en direcció nord Sergio Arroyo Borraz sota l’antic pont de Sant Adrià, on es van identificar i excavar restes d’aquesta alta concentració d’estructures, Equip Coordinació arqueologia: pertanyents a quatre moments d’ocupació cronològica d’aquest espai. s’ha identificat l’enterrament d’un individu Antoni Rigo. Com ja es va comentar en l’article publicat a l’Anuari d’Arqueologia i infantil, d’1 any d’edat aproximadament, Tècnics: Mikel Soberón, Patrimoni de Barcelona 2010, moltes de les valoracions que es fan a conti- a l’interior d’una fossa de planta ovalada. Isabel Pereira, Anna Martí, Daniel Vázquez, nuació són provisionals, a falta d’efectuar l’anàlisi de tota la informació Degut a que un petit curs d’aigua havia Emiliano Hinojo, Daniel extreta de les diverses intervencions realitzades des de l’any 2008. arrasat la part superior de la fossa i gran part Giner, Jordi Ardiaca, Alba de l’enterrament, el seu estat de conservació Tenza, Antoni Juárez. era força precari i només es conservaven part Antropòlogues: Pachi Jaciment prehistòric del carrer de Josep Soldevila cantonada amb la del crani i la mandíbula, alguna vèrtebra i Balaguer, Camila Oliart. rambla de l’Onze de Setembre alguna costella. Estava orientat de nord a sud, Auxiliars d’arqueologia: Tanveer Ahmed, Patricia Com es comentava anteriorment, l’any 2011 es van reprendre els possiblement en posició de decúbit lateral Aznar, Job Lorenzo, Irene treballs d’excavació manual en extensió en aquest jaciment prehistòric, 88 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 89 dret,1 sense presència d’aixovar associat. Es pot d’ocupació d’aquest jaciment, representada Lleialtat 1-9 i Carretes 58-46, amb estructures 1 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat constatar, doncs, l’existència d’un enterrament únicament per una estructura, força peculiar, d’hàbitat, emmagatzematge i enterrament. conservada, de secció còncava. Presentava un infantil en un espai d’hàbitat, fet usual en situada a l’inici del pendent del terreny natural La cronologia proporcionada pel C14 i els únic nivell de rebliment, d’argila marró amb època neolítica. Per últim, s’han localitzat una en direcció nord, a una cota superior de contextos ceràmics d’aquests dos jaciments algun carbó esporàdic i escassos fragments vintena d’estructures de funció desconeguda: 12,57 msnm. Està formada per l’acumulació són força similars als del jaciment actual. de ceràmica feta mà. De la segona, només es retalls indeterminats i cubetes de mides de pedres de mides mitjanes i petites, de Respecte a la tipologia d’assentament, es conserva la part inferior, a tocar del fons, la part circulars i ovalades, de petites dimensions diferents litologies: abunden les pedres podria comparar amb el jaciment de la Balma superior quedaria arrasada posteriorment, (menys de 50 cm de diàmetre). metamòrfiques, tot i que també apareixen de l‘Auferí (Margalef, Priorat), també de la segurament per alguna acció erosiva d’origen Tal i com s’ha comentat anteriorment, totes l’esquist, els còdols, el granit i la pissarra. fase Postcardial i, salvant les distàncies, amb geològic. Presentava planta irregular, d’1,20 aquestes estructures es situaven a la part Presenta una planta més o menys ovalada, de el jaciment de la Draga (Banyoles, Pla de per 0,90 m, i una profunditat conservada de superior d’un pendent significatiu en direcció 3,2 m x 2,5 m i una alçada mitjana de 20 cm, l’Estany), del Neolític antic cardial. només 0,08 m. El seu rebliment, d’argila neta, nord. A la part baixa d’aquest desnivell, a una tot i que no s’ha pogut documentar sencera presentava molt poc material, únicament algun cota de 10,70 fins als 10,20 msnm, s’han perquè el seu extrem nord-est estava afectat fragment informe de ceràmica feta a mà. A localitzat diversos nivells d’argila marró fosc parcialment per una rasa de sondeig mecànic. Restes sota l’antic pont de Sant Adrià l’interior d’aquesta possible sitja s’han localitzat molt humida, amb un alt component orgànic Entre les pedres, apareixien esporàdicament L’existència de restes arqueològiques tant a les restes molt malmeses de l’enterrament d’un i força concentració de material ceràmic i fragments de ceràmica a mà, malacologia la banda sud com a la banda nord per sota individu adult, del qual només es conservaven faunístic. Aquests nivells estan relacionats i restes de talla. En aquests moments es del nou pont de Sant Adrià, i del que quedava les extremitats superiors i inferiors. La estratigràficament amb les restes d’aquesta desconeix la funcionalitat d’aquesta estructura de l’antic, va determinar els treballs de rebaix disposició dels ossos feia pensar que havia estat primera fase i podrien indicar, a falta del i, a falta de paral·lels clars i com a hipòtesi de l’obra en aquest punt. En efecte, per una enterrat en posició de decúbit lateral amb les corresponent estudi geològic, l’existència d’una inicial, podria correspondre a una simple banda, al sud, s’havien localitzat diversos nivells cames hiperflexionades.5 No s’ha localitzat llacuna o d’aigua entollada d’un curs d’aigua acumulació de pedres per després utilitzar-les de formació natural amb presència d’escòries cap resta d’aixovar associat. Recordem que proper. La presència d’abundant material en activitats domèstiques o productives. de ferro, ceràmica reduïda grollera i fragments les sitges eren estructures destinades a arqueològic podria indicar que aquesta zona El material arqueològic recuperat de la de teula romana a una cota entorn els 16,50 l’emmagatzematge d’excedents agrícoles i era utilitzada com un abocador de residus intervenció no és gaire abundant. Respecte msnm. Per l’altra, al nord, es localitzava la que, un cop complien aquesta funció, podien domèstics o derivats d’activitats productives. al material ceràmic, força fragmentat, destaca continuació (en direcció sud) de la vil·la ser reutilitzades per abocar residus domèstics Tot i això, la informació que ens pot oferir la presència de vores més o menys verticals, romana i del jaciment neolític documentats o com a llocs d’enterrament, com en aquest aquesta àrea és reduïda i parcial, ja que pertanyents a grans recipients o bols davant de l’estació de Sant Andreu Comtal, cas. Aquest fenomen es documenta en d’altres aquesta estratigrafia només s’ha pogut excavar hemisfèrics, amb nanses de cinta i mugrons a una cota entorn els 14 mnsm. El rebaix sota jaciments del Neolític català, com és el cas de arqueològicament en un sondeig manual de com a elements de prensió. Pel que fa a la aquests dos ponts fou força complex, ja que es l’estructura E13 del Pujolet de la Moja o la fossa 2 per 1 m. Resta l’excavació en extensió d’una decoració, destaquen els cordons llisos de tractava d’una excavació en túnel respectant E3 de l’Hort d’en Grimau. àrea d’uns 60 m2. secció triangular (crestes) i algun fragment en tot moment les restes arqueològiques El material ceràmic recuperat a l’interior Tots els elements descrits anteriorment, perta- amb nervadures arquiformes (“bigotis”), que que apareixien a diferents cotes, combinant d’aquestes dues estructures no permet nyents al primer moment d’ocupació humana clarament es poden associar al Grup Molinot, contínuament treballs mecànics i manuals. precisar massa la seva cronologia. Es tracta, d’aquest indret, indicarien l’existència d’una del Neolític antic postcardial. Aquesta L’àrea intervinguda arqueològicament de manera general, de fragments informes, àrea d’hàbitat a l’aire lliure de gran complexitat cronologia s’ha pogut confirmar amb una mesurava uns 50 m de longitud i 13 m amb predomini de coccions reduïdes, pastes espacial, on es localitzarien també activitats data radiocarbònica2 d’una resta de fauna, d’amplada. grolleres (desgreixant mineral en forma de relacionades amb el processat i l’emmagat- recuperada del rebliment d’un dels forats de Així doncs, un cop finalitzada la intervenció en partícules de quars i mica) i la superfície zematge d’aliments, l’abocament de residus i, pal de la primera fase: 5590 ±40 BP (ref. Beta aquest punt, s’han pogut establir fins a quatre allisada. Així doncs, enquadrar aquestes restes 3 fins i tot, l’enterrament d’un individu infantil. 314213) , amb un calibratge a dos sigmes de fases cronològiques d’ocupació de l’espai: al període Neolític és degut al fet que s’han 4500-4350 BC. de relacionar necessàriament amb les altres Un cop colmatades totes aquestes restes, La resta del material recuperat es refereix a estructures prehistòriques excavades el 2010 aquesta primera fase d’ocupació queda Fase 1 - Neolític en aquest mateix jaciment. Recordem que obliterada per un nivell de matriu argilosa alguna resta de fauna, encara indeterminada, amb un petit component de grava petita, de i força malacologia marina. Respecte a la Pertanyent a aquest període, s’han documentat llavors es presentava l’excavació de 13 sitges, formació al·luvial, d’uns 10 cm de potència, indústria lítica, destaca la relativa abundància dues possibles sitges en un estat de conservació una datada de manera provisional al Neolític amb presència de material ceràmic rodat. de làmines i geomètrics de sílex i altres restes força precari, fet que dificulta la seva Final-Calcolític i les altres 12 al Neolític Mig, Sobre aquest nivell es documenta la segona fase de talla de sílex i jaspi de Montjuïc. Per últim, identificació. Les dues estaven excavades en una de les quals també havia estat reutilitzada cal comentar que s’ha recuperat una pedra el nivell d’argiles vermelloses, d’origen com a lloc d’enterrament. Això permet situar polida amb una perforació circular. quaternari, amb nòduls de carbonat (torturà). cronològicament de manera general al Neolític 1. Informació facilitada per l’antropòloga de camp Camila Oliart, a qui agraïm la seva les estructures prehistòriques excavades al col·laboració. El període del Neolític antic postcardial està De la primera només se n’ha pogut excavar la meitat est, ja que l’altra meitat estava totalment 2011 d’aquest jaciment a l’aire lliure, situat 2. Voldríem agrair molt sincerament al Dr. Miquel Molist i a l’Anna Gómez, del Departament representat al Pla de Barcelona en diverses 4 en un lloc estratègic i organitzat en petites de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, haver-nos donat la possibilitat de intervencions realitzades al barri del Raval, on seccionada per un mur pantalla de l’obra. explotacions de tipus agrícola. Com a realitzar la data radiocarbónica d’aquest jaciment, així com l’interès mostrat per totes les sembla que es situaria un nucli poblacional Es tractava d’un retall semicircular, de quasi excavacions de prehistòria localitzades durant el present seguiment. En aquest sentit, va ser paral·lels es poden citar els nombrosos de gran dimensió espacial i temporal durant la possible realitzar una altra datació radiocarbònica d’una inhumació del jaciment neolític jaciments neolítics excavats al Vallès: Can i romà davant l’estació de Sant Andreu Comtal. El resultat fou 4980 ±40 BP (Beta 314212), prehistòria. D’aquestes intervencions destaca 4. La majoria de les pantalles de l’obra es construïren des de la superfície existent abans de Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental), amb un calibratge a dos sigmes de 3930-3660, que vindria a confirmar la datació de Neolítc el jaciment de la caserna de la Guàrdia Civil de començar els rebaixos de terres, sovint, uns quants metres per damunt del punt on després els Mallols (Cerdanyola del Vallès, Vallès mig realitzada a partir del material ceràmic. Per a una descripció d’aquest jaciment, Sergio Sant Pau del Camp, amb la localització d’una s’han anat localitzant les restes arqueològiques. aRRoyo, «LAV sector de Sant Andreu», Anuari 2010, pàg. 46-47. 5. Informació facilitada per l’antropòloga de camp Paz Balaguer, a qui agraïm la seva Occidental) i la Bòbila Padró (Ripollet necròpolis amb 24 sepultures, i la intervenció 3. Beta Analytic Radicarbon Dating Laboratory, 4985 S.W. 74 Court, Miami, Florida 33155. col·laboració. del Vallès, Vallès Occidental). realitzada als carrers de la Reina Amalia 31-33, 90 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 91 Fase 2 - Època romana Dos metres i mig per sobre de les restes superior de 16,84 msnm, es va localitzar un D’aquesta fase s’han identificat un gran romanes, dos d’aquests estrats presentaven edifici de planta circular amb un passadís nombre d’elements, continuació de les restes una alta concentració d’escòria de ferro, subterrani associat i en força bon estat de romanes pertanyents a la pars rustica-fructuaria acompanyats de ceràmica grollera reduïda conservació, només afectat l’extrem est per un de la vil·la romana de l’estació de Sant Andreu i fragments de teula romana. Aquesta mur pantalla de l’obra. L’edifici circular estava Comtal, excavades al nord de les actuals estratigrafia es va excavar manualment en compost per quatre elements principals: la durant el 2010. Com ja es va veure en aquell dos sondeigs de 2 x 2 m, on es va confirmar banqueta de fonamentació, un conjunt de moment, s’enquadren en dues subfases: la informació anterior. Això va fer que es pilars, el tambor i la cúpula. El primer element plantegés el rebaix mecànic en extensió era la base on recolzava tot l’edifici, raó per Subfase 2.1 - Època altimperial d’aquests nivells, amb pala de neteja i controlat la qual presentava una forta compactació. De Totes les restes d’aquesta subfase, que suposa en tot moment per l’arqueòleg director. planta circular, la banqueta estava construïda l’inici d’aquest establiment rural, es refereixen Durant aquest rebaix, es van localitzar les restes amb pedra irregular i material constructiu a petits retalls efectuats al terreny geològic molt malmeses d’un gran retall i un mur al units amb morter de calç segons la tècnica de (torturà), identificats com a rases per a la seu interior, força afectats per una pantalla l’encofrat perdut. Mesurava 0,75 m d’amplada plantació de la vinya. Es tracta de traces de de formigó de l’obra. El mur, amb orientació i 0,90 m d’alçada, amb un diàmetre de 2,25 m. planta oblonga i secció rectangular, amb nord-oest sud-est, conservava només la primera Sobre la banqueta de fonamentació mesures similars (1,20 m de longitud, 0,40 m filada de pedres. Les mides conservades eren s’assentaven fins a tretze pilars rectangulars d’amplada i 0,20 m de profunditat conservada), 1,66 m de longitud, 0,60 m d’amplada i 0,25 m (possiblement n’hi hauria algun més, però va orientades majoritàriament d’est a oest, però d’alçada. Estava construït amb pedres petites ser totalment destruït pel mur pantalla) que també de sud a nord, i més o menys alineades. i mitjanes sense treballar, unides amb argila. conformaven el cos central de l’edifici. Estaven Per tal de renovar la vinya preexistent, a Associats a aquest mur es van poder localitzar disposats de manera alterna, un més cap Inhumació infantil doble d’època baiximperial. Sector cadascun dels extrems de cada rasa s’haurien diversos forats de pal amb pedres al seu l’interior i l’altre més cap a l’exterior, pont de Sant Adrià. Foto: Sergio Arroyo. plantat dos peus de vinya, tot i que en alguns interior, a mode de falques, així com diversos adaptant-se a la planta circular de l’edifici. casos es detecten traces perpendiculars. Al nivells de cendres i carbons amb presència Aquesta alternança creava fins a set fornícules funció principal el drenatge d’aigua davant 2011 s’han excavat unes 60 rases, que s’han d’escòries de ferro. El material ceràmic (conservades) a l’interior. Cada pilar mesurava, qualsevol inundació. d’afegir a les més de 100 excavades al 2010. recuperat, tot i no ser abundant, dóna pistes de manera general, 0,70 m de longitud per Aquest tipus de restes enquadrades a la fase Tot i que el material recuperat dels seus sobre la cronologia de les restes: es tractava 0,40 m d’amplada, amb una alçada d’1 m. La romana indiquen que ens trobem al territori rebliments és escàs, la presència d’algun de cassoles baixes amb les vores motllurades, seva construcció era a base de filades regulars que envolta el nucli central de la vil·la. En fragment de TS sudgàl·lica fa que les situem gibrells, gerres de pic, etc., fetes amb pastes de maons disposats horitzontalment i units amb aquesta àmplia àrea es desenvolupen, en un cronològicament a partir del segle i dC. grolleres i cocció reduïda. Això ens situa, morter de calç. Entre aquests pilars i el tambor primer moment, activitats relacionades amb de manera àmplia (i provisional) en època apareixien una sèrie de grans blocs de pedra Subfase 2.2 - Època baiximperial la producció agrícola, més concretament el altmedieval, entre els segles i . Destaca rectangulars, ben tallats, d’1 m x 0,5 m x 0,20 viii xi conreu de la vinya, que en aquests anys (segle en aquest sentit l’absència de ceràmica m, que reforçaven el tambor per suportar el A més de diversos retalls de morfologia diversa i aC - segle i dC) viu un moment d’esplendor romana i de ceràmica vidriada. pes de la cúpula. El tambor estava format per i funció indeterminada, tres possibles forats a la costa central catalana. Posteriorment, dos murs esglaonats de planta circular, amb de pal i un possible encaix de dolium, aquesta aquest indret pot rebre altres usos, a part de Tot i que la interpretació d’aquest conjunt és un acabat força irregular a l’exterior, construïts fase està representada per altres restes de l’agricultura: finalitats funeràries, estructures força complicada a causa de la conservació i a base de pedra irregular i material constructiu major entitat. D’una banda, s’ha identificat un auxiliars (rases de drenatge), etc. parcialitat de les restes, creiem que s’hauria units amb morter de calç. El mur inferior, tenia enterrament doble i simultani de dos individus de relacionar amb l’àrea de treball amb petits 6 una amplada de 0,35 m i una alçada de 0,30 m, infantils a l’interior d’una caixa de teules, de Per últim, cal destacar que s’ha pogut constatar forns excavada al 2010, ja que el material la que no es va conservar la part superior. Els arqueològicament el límit sud del jaciment, el superior 0,75 m x 0,35 m. Per últim, la arqueològic era força semblant i es troben tant de la fase prehistòrica com romana: es veu cúpula era de mitja esfera, construïda amb individus estaven orientats en direcció sud-est a escassos 100 m. En tots dos casos es podria com hi ha un punt a partir del qual, el terreny fileres de maons units amb morter de calç. La nord-oest i no presentaven aixovar associat. tractar d’estructures auxiliars relacionades part superior va ser escapçada pels treballs de El fet de localitzar enterraments dispersos en geològic fa un pendent pronunciat en direcció amb el treball del ferro. En aquest sentit, és rebaix mecànic. Tenia un diàmetre exterior el territori pròxim a una vil·la romana sense sud. Aquest fenomen podria indicar el pas interessant la informació que donen Joan màxim de 2,80 m, una amplada de 0,20 m i que es tracti pròpiament d’una necròpolis és d’un curs d’aigua més o menys important (el Clapés i Corbera i l’historiador Joan Pallarès- torrent Estadella?) ja que, a més, es comencen una alçada conservada de 0,82 m. usual, tal i com succeeix en d’altres vil·les del Personat sobre l’existència d’una farga al territori català i com ja es va veure en aquest a detectar nivells de llims, grava i argila força poble de Sant Andreu de Palomar, tot i que L’interior de la construcció presentava altres mateix jaciment al 2010. nets, de clara formació al·luvial. Tot plegat fa ambdós la situen a partir del segle , més elements que també s’haurien de comentar xii que el coneixement sobre aquest jaciment concretament, a partir de 1138, quan Pere breument: un paviment de morter i terra D’altra banda, s’ha excavat la continuació avanci amb cada intervenció que s’hi realitza. piconada, que coincidia amb la base de la en direcció sud-est de dues rases de drenatge de Sentmenat fa la cessió d’una farga a Els treballs de rebaix de l’obra continuaran hidràulic documentades en la intervenció de Sant Andreu.7 banqueta de fonamentació i sobre el que es va en un futur en direcció est. localitzar una trencadissa de grans recipients 2010. Es tracta de dues rases de menys d’1 m ceràmics amb vidrat interior verd o melat, que d’amplada i entre 0,40 i 0,30 m de profunditat, Fase 4 - Època moderna potser indicarien la funcionalitat de l’edifici; en direcció nord-oest/sud-est, paral·leles Fase 3 - Època altmedieval i a tocar l’una de l’altra, que tindrien com a Tallant els nivells altmedievals a una cota una banqueta perimetral interior, creant una Un cop queda abandonada la vil·la, sobre les mena de seient corregut; les fornícules seves restes es comencen a dipositar una sèrie 6. Informació facilitada per l’antropòloga de camp Paz Balaguer, a qui agraïm la seva esmentades anteriorment -que mesuraven 1 m 7. Voldríem agrair molt sincerament a l’arqueòleg Jordi Petit per haver-nos facilitat aquesta i col·laboració. de nivells de llims i grava de formació natural. d’altres informacions de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. x 0,50 m x 0,40 m- entre les quals apareixien 92 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 93 meitat superior de la cúpula presentava d’anar dipositant els blocs de gel a través aquest enlluït. Les mesures generals de d’un sistema de politges. Així doncs, a falta l’edifici eren 2,85 m de diàmetre interior de trobar paral·lels clars, es pot pensar que es màxim i una alçada conservada de 3 m. tractaria d’una fresquera per tal de conservar La segona part d’aquest conjunt arquitectònic productes que actualment no es poden era un passadís, connectat a l’edifici circular determinar. En aquest sentit, és significativa a través de la porta d’entrada. Tenia planta la presència de grans contenidors trencats en forma d’ela i havia estat construït a través sobre el paviment de l’edifici un cop és d’un túnel subterrani. La primera part del abandonat, que servirien per emmagatzemar passadís, de 4,06 m de longitud conservada aquests productes. i 2,04 d’altura màxima, anava en direcció Com a conclusió, podem dir que aquest sud-oest/nord-est, i estava formada per dos conjunt arquitectònic és un exemple insòlit murs paral·lels que formaven un passadís d’arquitectura popular d’època moderna a interior de 0,75 m d’amplada. Els murs Barcelona i els seus voltants. Aquest edifici se’ns estaven construïts amb pedra irregular i mostra com una obra planificada, d’aspecte material constructiu units amb morter de sobri però equilibrat. n Sergio Arroyo Borraz calç. El seu interior estava enlluït amb una capa de 2 cm de gruix de morter de calç. Aquest passadís presentava una coberta BIBLIOGRAfIA formada per un conjunt de 10 lloses de pedra Maria Adserias, Raül Bartrolí, «L’ocupació prehistòrica de la Balma de l’Auferí (Margalef, Priorat)», Jornades d’Arqueologia rectangular, ben tallades. El seu extrem oest 1999: comarques de Tarragona (1993- 1999): Prehistòria, Fresquera i passadís estava tallat per un mur pantalla de l’obra, Protohistòria i Època Medieval. Tortosa, Departament de d’entrada d’època moderna, segle . Foto: motiu pel qual es desconeix com i fins on Cultura, Generalitat de Catalunya, 2007, pàg. 73-86. xvi Sergio Arroyo. continuaria en direcció oest (a l’altre costat Sergio Arroyo, «LAV Sector de Sant Andreu», Anuari de la pantalla el terreny es va rebaixar durant d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 45-52. el segle xx per a la realització del pilar de l’antic pont de Sant Adrià). Àngel BosCH, Júlia CHinCHilla, Josep Tarrús et alii, El poblat neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Girona, Museu La segona part del passadís, d’1,60 m de d’Arqueologia de Catalunya, Monografies del CASC, 2000. longitud, 1,22 m d’amplada màxima i 1,90 m Loïc BuFFat, «L’explotació vinícola i les seves vinyes: l’exemple d’alçada, seguia la direcció sud-est nord-oest, de la Gallia Narbonensis», dins Marta Prevosti MonClús, Antoni Martín Oliveras (coord.), El vi tarraconense i laietà ahir i avui. connectant la primera part amb l’edifici Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009, circular. La tècnica constructiva era la mateixa pàg. 29-42. que a la part anterior: dos murs paral·lels i una Diversos Autors, «Estudi del jaciment neolític de la Caserna coberta formada per 5 grans blocs de pedra de Sant Pau (Barcelona)», Quarhis, II, 4 (2008), pàg. 14-87. rectangular. D’altra banda, a tot el passadís s’ha Joan ClaPés i Corbera, Fulles Històriques de Sant Andreu de localitzat la presència d’un paviment d’argila Palomar, Barcelona, Casal Catòlic de Sant Andreu, 1976. compactada que feia pendent en direcció est Juan Francisco Gibaja et alii, «Prácticas funerarias durante el Neolítico. Los enterramientos infantiles en el noreste de fins a connectar, a la mateixa cota, amb el la Península Ibérica», Complutum, 21 (2) (2010), pàg. 47-68. paviment de l’edifici circular. Javier González, Karin HarzbeCHer, «Carrer de la Reina Amàlia, Cronològicament, la construcció i posterior 31-33, carrer de la Lleialtat, 1-9, carrer de les Carretes, 46 abandonament del conjunt, s’hauria de situar i 58», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, al segle xvi, per la presència de ceràmica de pàg. 106-115. reflexes metàl·lics a la trinxera de construcció Javier González, Karin HarzbeCHer, Miquel Molist, «Un nou de l’edifici circular i en un dels nivells de assentament del V mil·lenni a la costa de Barcelona», Quarhis, colgament del passadís. Aquest procés de II, 7 (2011), pàg. 86-100. colmatació del conjunt es produeix de manera Maria Masoliver, Jordi Serra, «La història antiga de Sant Andreu natural i progressiva, ja que tots dos estaven a través de les restes materials», Finestrelles, 7 (1995), Interior de la fresquera. pàg. 75-119. Foto: Sergio Arroyo. totalment reblerts per nivells de sorra fina i Juan Ignacio Morales HidalGo, Francesc Xavier OMs Arias, llims de formació al·luvial. Cambrils al Neolític. Implantació i desenvolupament de les unes cavitats rectangulars de 0,40 x 0,20 m, 3 grans blocs de pedra rectangular, ben tallats, Pel que fa a la seva funció, en un primer economies productores al Camp de Tarragona, Cambrils, que tenien sortida a l’exterior, de les què es disposats horitzontalment sobre els dos murs Ajuntament de Cambrils, 2008. moment es va creure que es tractava d’un desconeix la seva funcionalitat; i, per últim, del passadís a través del què s’accedia a pou de gel amb un passadís d’entrada. Josep Maria Palet Martínez, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època es van identificar 2 frontisses fetes de ferro l’interior de la construcció. Posteriorment, mentre es desmuntava l’edifici, iberorromana i l’altmedieval segles II-I aC - X-XI dC, Barcelona, pertanyents a la porta d’entrada, situada al De manera general, l’interior estava es va veure que aquesta no podia ser al seva ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997. nord de l’edifici, que no es conservava, completament enlluït amb una capa de 2 cm funció, ja que als pous de gel el nivell de segurament perquè era de fusta. També es de gruix de morter de calç, tot i que en alguns circulació es localitza a una cota molt més conservava la llinda de la porta formada per punts s’havia perdut. A l’exterior, només la baixa que la del passadís d’entrada per tal 94 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 95 Mercat de la Boqueria Mercat del Born DADES DE LA Cronologia: Segles XVI-XIX. una interpretació més precisa i, la manca de DADES DE LA Cronologia: Segles XIV - XIX. L’àmbit situat més al nord és el millor INTERVENCIó Paraules clau: Estructura relacionada amb la materials ceràmics relacionats, tampoc permet INTERVENCIó Paraules clau: Mercat del Born. Barri de la Ribera. documentat, ja que es van identificar tres dels Ubicació captació d’aigua. Convent de Sant Josep. adscriure-la a un període cronològic concret. Ubicació Estructures baixmedievals i modernes. murs que el delimitaven, així com i el paviment Plaça de Sant Josep Carrer Comercial, 2 / (parades núm. 712- Majoritàriament les restes documentades en Ambdues restes, tant l’estrat com l’estructura, de rajola que cobria la seva superfície en la Carrer de la Ribera, 3 / La transformació de l’antic mercat del Born 713-714) la present intervenció arqueològica s’han de les hem de posar en relació amb la presència Carrer de la Fusina, 4 en un Centre Cultural ha fet necessària la darrera fase d’ús. Districte relacionar amb les reformes que ha patit el en aquesta zona del convent de Sant Josep. Districte construcció d’una xarxa de sanejament en tot Pel que fa a la rasa II, situada a la part central Ciutat Vella mercat de la Boqueria en general i les parades Aquest va estar en funcionament des de finals Ciutat Vella el perímetre de l’edifici, així com d’una galeria del carrer Comercial, es va documentar el Nom singular en particular al llarg de segle xx. del segle xv fins a la segona meitat de segle Nom singular de serveis en paral·lel a la xarxa. Aquestes coronament d’un únic mur a -1,70 m del Mercat de la Boqueria A banda d’aquestes construccions contem- xix i, per tant, aquestes restes haurien format Mercat del Born infraestructures han implicat l’obertura de paviment actual del carrer. Aquest mur va ser Dates porànies, aquesta excavació també ens ha part del conjunt conventual en alguna de les Dates set rases de longituds variables, d’uns 3 m identificat com el límit oest d’un dels àmbits 18 - 25 setembre de 2011 permès la documentació de diverses restes seves fases. 5 maig - 31 juliol de 2011 d’amplada i d’una profunditat que oscil·la conservats en aquesta àrea arqueològica i ja Tipus 1 - 8 setembre de 2011 anteriors a la construcció del mercat. entre els 0,80 m fins a 2 m. Concretament Preventiva Encara que les dades obtingudes en el rebaix va ser identificat en la intervenció de l’any Tipus s’han fet tres rases al carrer Comercial, dues Així doncs, la documentació d’un estrat amb de les parades núm. 712-713-714 són escasses, 2001 a l’interior del Born i excavat en la de Codi Preventiva rases al carrer de la Ribera i dues rases al l’any 2005. Aquest àmbit també forma part 060/11 presència de material ceràmic del tipus reflex la informació aconseguida ha permès docu- Codi carrer de la Fusina. mentar diversos elements relacionats amb de l’illa de cases integrada pels carrers na Motiu metàl·lic amb cronologia del segles xvi-xvii 072/10 hauria amortitzat una zona prèviament l’antic convent. El problema rau en el fet El rebaix de terres efectuat a la meitat est del Rodés, Oliver, Jaume Negre i Pla d’en Llull. Construcció d’una Motiu cambra frigorífica construïda tal i com ho evidencia la presència d’haver pogut actuar només sobre la parada Projecte carrer Comercial i al carrer de la Ribera, va La rasa III es situa des de la meitat del carrer soterrada d’una estructura. que ha motivat la present intervenció, de d’infraestructures permetre documentar la presència d’estruc- Comercial fins l’encreuament amb el carrer Promotor/Propietari manera que la visió que s’ha obtingut de les bàsiques i restauració tures arqueològiques de la darrera fase d’ús de la Ribera. En un primer moment, el rebaix Vidal Pons, SA / D’aquesta ocupació prèvia només s’ha pogut del Centre Cultural del restes arqueològiques és molt parcial. Per del barri de la Ribera -destruït l’any 1716 per es va fer amb màquina retroexcavadora, Ajuntament de Barcelona documentar una estructura que estaria Born. Construcció del a futures intervencions en el mercat de la sistema de sanejament la construcció de la ciutadella militar- amb un identificant-se perfectament la continuació Empresa adjudicatària vinculada a una infraestructura relacionada Boqueria, s’haurà de tenir en compte que i d’un pas de serveis del excel·lent estat de conservació i amb una alçada de diferents àmbits de les illes de cases ja Àtics, SL. Gestió i difusió amb la conducció d’aigua. Tot i que es va del patrimoni arqueològic l’estructura s’estén per sota de les parades Centre Cultural del Born conservada. Aquest fet va implicar un canvi en documentades en la intervenció arqueològica trobar aquest element isolat, en el seu moment i històric veïnes i que, per tant, les dimensions i la Promotor/Propietari els objectius, ja que, tot i haver assolit les cotes de l’any 2001 a l’interior del Born. Algunes de possiblement hauria formant part d’un BIMSA / Ajuntament d’afectació de l’obra, es va decidir arribar fins Direcció tècnica interpretació obtingudes són susceptibles les estructures es van poder documentar a entramat més ampli. Les poques dades que de Barcelona Vanesa Triay Olives de ser modificades. n Vanesa Triay Olives als paviments de les cases i carrers per ampliar només -0,30 m del paviment del carrer. Per ofereix l’arqueologia no permeten realitzar Empresa adjudicatària el coneixement de la trama urbana i de la fotografia tal de tenir un millor coneixement dels àmbits Còdex, Arqueologia Vanesa Triay Olives distribució interna de les cases del barri de la i Patrimoni, SCCL i de les cases, es va decidir excavar de forma Ribera, sumant més de 500 m2 al coneixement Direcció tècnica manual en els seus interiors fins arribar als Antoni Fernández que ja tenim de l’àrea arqueològica del Born. paviments. Aquest fet va multiplicar la Aixecament de plani- La rasa I es situa en l’extrem oest del carrer informació i la documentació d’estructures metria i digitalització Comercial. Es va realitzar íntegrament amb arqueològiques i també es va poder constatar de plànols màquina retroexcavadora, arribant en només el grau de destrucció i incendis provocats Antoni Fernández, Mario un cas fins a paviments; en la resta es va aturar pels bombardejos de la Guerra de Successió. Granollers, Rafael Piera en el punt d’afectació de l’obra. Les restes Restauració En la part oest de la rasa es van identificar, Gamarra & Garcia, arqueològiques més altes apareixien a -1,40 m de forma parcial, cinc àmbits diferents que conservació i del paviment actual del carrer. S’han complementaven la informació de l’illa de restauració, SL documentat de forma parcial quatre àmbits cases formada pels carrers Joch de la Pilota, fotografia (dos d’ells d’una mateixa casa), que pertanyien Roldó, del Bonaire i Xucles. També es va Antoni Fernández a edificacions situades a l’interior de l’illa de documentar un petit tram del carrer Roldó, on cases formada pels carrers Na Rodés, Oliver, es va apreciar el parament del mur de façana Jaume Negre i Pla d’en Llull. En un d’aquests sud fet amb materials reaprofitats, com ara un espais es va documentar una escala d’un sol parell de capitells gòtics o el paviment de pedra tram amb els graons de pedra espoliats, així que cobria la seva superfície. Així mateix, es com la porta que el connectava amb l’àmbit veí. van identificar dos nivells de colmatació del desviament del rec Comtal, efectuat l’any 1. En la intervenció a l’interior del Born de l’any 2005, es va poder documentar el punt 1716. En aquest primer desviament del rec original on es va produir el desviament i la unió entre les aigües del rec i del ‘merdançar’. Antoni FeRnández, Emiliano Hinojo, Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic Mercat del es va aprofitar la calçada del carrer Roldó per Born i al carrer Comercial núm.5 de Barcelona, Barcelona, Servei d’Arqueologia del Museu fer circular les aigües del rec i de la claveguera Estructura relacionada amb la recollida d’aigua amb cronologia dels segles xvi-xvii. d’Història de Barcelona, 2007, pàg. 228-236. coneguda popularment com a ‘merdançar’1. 96 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 97 Detall del carrer Bonaire i dels àmbits orientals de la rasa III. El carrer del Bonaire estava pavimentat amb escala, murs que delimitaven espais dins del pedra i no s’hi van identificar clavegueres o propi àmbit, el paviment de pedra que cobria fosses sèptiques. la superfície, una claveguera feta íntegrament Entre les estructures internes dels diferents amb rajola que recorre de punta a punta àmbits es van documentar els paviments de la l’espai, o un envà reformat per col·locar un darrera fase d’ús (rajola i pedra), llars de foc, baixant ceràmic. De fases anteriors es van escales d’un sol tram, tapiats de portes i identificar un parell de murs que dividien finestres així com armaris encastats en alguns l’àmbit en dos en moments històrics diferents, murs, un d’ells de més de 2 m d’alt per 1,5 m el brancal d’una antiga porta o el tapiat de d’amplada que conservava la marca de les pedra d’un arc gòtic original de l’edificació. lleixes de fusta. S’ha pogut observar que la zona més oriental formava part en un primer moment, En la part est de la rasa es van identificar, de i conjuntament amb tres dels àmbits forma parcial, cinc zones que complementaven documentats en la rasa IV, d’una gran la informació de l’illa de cases formada pels construcció gòtica que delimitava els espais carrers del Bonaire, Roldó, de la Ribera front amb arcs i portalades i que es va anar al mar i d’Abella. Quatre d’aquestes zones compartimentant amb el pas del temps, fins formaven part d’una mateixa edificació en la fer cases més petites tal i com es pot comprovar darrera fase d’ús. a l’interior de l’àrea arqueològica del Born. En un dels àmbits es va poder documentar un La rasa IV es localitza entre la meitat de l’edifici conjunt format per un pou rodó i un dipòsit del Born (a la part del carrer de la Ribera) i rectangular de grans dimensions. També es van el carrer Comercial. Es van identificar diferents documentar part del paviment de pedra, que àmbits de fins a tres illes de cases diferents ja cobria l’àmbit en la seva darrera fase d’ús, i el documentades en la intervenció arqueològica ramal d’una claveguera que connectava amb de l’any 2001. A la part nord es van delimitar la xarxa de sanejament general de l’edificació. quatre zones de l’illa de cases formada pels L’àmbit situat més a l’est presentava un nivell carrers del Bonaire, Roldó, de la Ribera front de destrucció força evident a causa d’un al mar i de na Bella. D’aquest darrer carrer, incendi i de l’esfondrament de la casa. Es van es va poder documentar un petit tram on es poder documentar estructures que estaven en va identificar una petita vorera i el paviment ús en el moment de l’incendi com ara: una de terra de la darrera fase d’ús. Totes aquestes 98 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 99 Plànol del barri de la Ribera, previ a la seva destrucció, amb la localització de les rases feta per Antoni Fernández i Mario Granollers sobre la base topogràfica de Sanpere i Miquel. plaça Comercial. Es van identificar cinc àmbits L’excavació ha permès tenir més informació de l’illa de cases formada pels carrers del d’una de les parts poc documentades del barri. Bonaire, d’en Xucles, de la Ribera front al mar La presència dels serveis del mercat del Born i d’en Palet, ja documentada en la intervenció en el seu angle nord-est va impedir la arqueològica de l’any 2001. Dos dels àmbits conservació d’un nombre important d’àmbits formaven part d’una mateixa edificació en i estructures. En la intervenció de l’any 2001 la darrera fase d’ús. Es va poder documentar només es van excavar, de forma parcial, alguns un petit tram de la meitat sud del carrer d’en dels àmbits de la zona coneguda com ‘barri Xucles, sense que s’identifiquessin clavegueres dels pescadors’, la zona més propera al mar, o fosses sèptiques, únicament el paviment de amb una trama urbana de carrers estrets i pedra de la darrera fase d’ús. edificacions més petites. Ara s’ha pogut Un dels àmbits estava totalment destruït pel comprovar com, en origen, aquestes bombardeig, documentat-se un nivell de edificacions gòtiques eren força importants, cendres per tota la superfície. Tot i així, amb espais diàfans definits per arcs i brancals conservava part del darrer paviment de rajoles delimitant portalades. i un envà que el delimitava per la seva part També s’ha pogut observar un grau de oest. Les dues zones situades més al sud destrucció força més important que el formaven part d’una mateixa edificació i es va documentat a l’interior de la zona arqueològica documentar un conjunt format per un dipòsit del Born, amb moltes cases incendiades i rectangular i un pou amb el brocal de pedra. esfondrades. Posteriorment, es referen alguns El dipòsit desaiguava directament sobre del edificis com es va poder observar en el mur paviment de pedra que cobria la superfície de façana del carrer Roldó, on s’aprofitaren Detall d’un dels àmbits on s’aprecien dos arcs tapiats de l’àmbit en la seva darrera fase d’ús. Els dos dos capitells gòtics amb policromia com a i una banqueta de treball. espais estaven units per una petita porta. material de construcció. Malauradament, no En la fase més antiga es va poder documentar s’ha pogut excavar cap àmbit per sota el nivell un accés directe des del carrer d’en Palet, sense dels paviments fins a exhaurir l’estratigrafia troballes augmenten la informació sobre tres àmbits. El situat més al nord estava cap estructura a l’interior de l’àmbit. En una i, per tant, no es pot aportar una visió aquesta illa de cases documentada en la rasa III. parcialment afectat pels bombardejos, només segona fase, la meitat est de la zona quedà cronoarquitectònica completa de l’evolució Dos dels àmbits, els situats en la part nord-est, conservava part d’un conjunt format per dos coberta per una gran construcció de planta dels edificis. n Antoni Fernández Espinosa es van documentar de forma parcial ja que es pous de planta quadrada i una escala d’un sol circular que s’ha interpretat com una possible trobaven en el límit de la intervenció i per tram que connectava amb l’àmbit veí. Es va estructura de combustió; la seva construcció BIBLIOGRAfIA motius de seguretat es va decidir no baixar poder observar com, en origen, els dos espais implicà la reducció de l’amplada de l’accés estaven separats per un gran arc gòtic. La zona Pere Lluís ArtiGues, Antoni Fernández, Memòria de la intervenció fins als paviments. des del carrer. central conservava part del darrer paviment arqueològica a l’antic Mercat del Born de Barcelona, Barcelona, Un dels sectors millor conservat de tota l’illa de rajola i un conjunt format per una pica, En les rases VI i VII no es van identificar Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona, 2002. de cases presenta, també, les estructures més restes arqueològiques ja que es va pujar la Ròmul Brotons SeGarra, La ciutat captiva (Barcelona 1714 -1860), un baixant, una claveguera i una latrina que maques. S’aprecien dos arcs gòtics originals Barcelona, Albertí Editor, SL, 2008. connectava amb una fossa sèptica situada a cota d’afectació de l’obra i no es va arribar de l’edificació, un que connectava amb la part l’exterior (part nord del carrer Maia). En al coronament dels murs ni, per suposat, al Antoni Fernández, Emiliano Hinojo, Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic Mercat del Born i al carrer Comercial nord de la casa i un altre que connectava amb l’espai situat més al sud es va veure la presència nivell dels paviments. núm.5 de Barcelona, Barcelona, Servei d’Arqueologia del la part est. Posteriorment, s’independitza d’una escala d’un sol tram que unia les habi- La intervenció arqueològica ha permès la Museu d’Història de Barcelona, 2007. l’àmbit de la resta de l’edificació i es tapien tacions de la primera planta de l’edificació documentació de 200 estructures d’època Antoni Fernández, Memòria de la intervenció arqueològica dels els arcs, transformant-se l’espai en una zona de sondeigs efectuats als carrers de la Ribera, Fusina i Comercial, directament amb el carrer Maia. Originària- medieval i moderna. Es tracta de la continuació treball on es construeixen bancs i prestatgeries. amb motiu de l’ancoratge d’unes grues per a les obres de ment estava connectat pel nord i per l’oest amb de les restes conservades en els 8.000 m2 que construcció d’un Centre Cultural a l’Antic Mercat del Born En la part sud també es va poder identificar arcs gòtics. Posteriorment aquests arcs es van formen l’àrea arqueològica del Born. S’han de Barcelona, Barcelona, Servei d’Arqueologia del Museu un brancal original de l’edificació gòtica que tapiar, deixant com a únic accés una petita d’Història de Barcelona, 2008. pogut documentar parcialment 32 àmbits de connectava amb l’espai situat més a ponent de porta oberta en el tapiat nord. fins a 6 illes de cases diferents. Alguns d’aquests Antoni Fernández, Aitana Rius, Memòria de la intervenció la casa. Com en la resta de casos, aquest accés arqueològica subsidiària del projecte d’infraestructures bàsiques De l’illa de cases formada pels carrers del espais presenten un estat de conservació i restauració. Centre Cultural del Born. Fonaments, Barcelona, es va tapiar, mantenint com a única connexió excel·lent, en alguns casos amb murs de més de Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona, 2009. una petita finestra. L’àmbit situat més al sud Bonaire, d’en Micó, de la Ribera front al mar i estava totalment destruït pel bombardeig; es d’en Xucles només es va documentar un àmbit; 2 m d’alçada. Algunes estructures, especialment Albert GarCía EsPuCHe, La ciutat del Born: economia i vida la seva superfície, en la darrera fase d’ús, estava en l’extrem nord del carrer de la Ribera, quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII). Barcelona, MUHBA, van documentar bales de canó i uns paquets ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2009. de cendres de més d’1 m de potència. Només coberta amb un paviment de rajoles disposades tenen un alt valor, ja que es tracta de murs i arcs originals de les construccions de finals Salvador SanPere i Miquel, Los terrenos de la Ciudadela, es va poder identificar la porta que connectava a trencajunt. En l’extrem sud-oest es van Barcelona, Henrich y Cía. 1911. documentar una sèrie d’estructures arrasades, del segle xiii i començaments del segle xiv l’àmbit amb el carrer de na Bella, on es que posteriorment s’acaben tapiant per conservava la frontissa de ferro de la porta. com un envà, una porta i una possible llar de foc, totes elles de la darrera fase d’ús. dividir espais. La segona illa conservada és la formada pels carrers del Bonaire, de na Bella, de la Ribera La rasa V es localitza entre la meitat de l’edifici front al mar i d’en Micó. S’hi van documentar del Born (a la part del carrer de la Ribera) i la 100 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 101 Mercat de Sant Antoni DADES DE LA 1,13 m. Es va realitzar un tercer sondeig en INTERVENCIó un punt que afectava el costat meridional de Ubicació la contraescarpa i que donà negatiu; només Carrer del Comte es pogué documentar un farciment de terra d’Urgell, 1b / Carrer de Manso, 55-57 / Carrer argilosa, molt compacta, composta principal- del Comte Borrell, 56b / ment de cendres, carbons i una mica de Carrer de Tamarit,154b partícules de calç, amb una potència igual a Districte la que hauria de tenir aquesta estructura. Eixample En aquest mateix sondeig es trobà part d’un Nom singular mur anterior a la construcció de tot aquest Mercat de Sant Antoni conjunt defensiu de la ciutat, la funcionalitat Codi 056/11 del qual no es va poder determinar. Dates És previst que, més endavant, es puguin excavar 22 agost - 5 setembre aquestes estructures en extensió, dins el de 2011 perímetre del mercat. n Jacinto Sánchez Gil Tipus de Montes Preventiva Mur de la contraescarpa del baluard de Sant Antoni, carrer Comte d’Urgell. Motiu Construcció dels murs BIBLIOGRAfIA pantalla perimetrals. Montserrat Galera, Francesc RoCa, Salvador TarraGó, Atles Aquests treballs Cronologia: Segle XVII. amb una alçada i una amplada conservades de Barcelona. Segles XVI-XX, Barcelona, Col·legi Oficial s’emmarquen dins del Paraules clau: Baluard de Sant Antoni. Fossat. de 6,30 m i 1,75 m respectivament. Al segon, d’Arquitectes de Catalunya, 1982. Projecte d’Execució de Contraescarpa. Mercat de Sant Antoni. es va descobrir un tram del lateral sud de Emiliano Hinojo GarCía, Memòria de les intervencions Remodelació del mercat de Sant Antoni La intervenció arqueològica consistí en la 2,35 m de longitud, 5,50 m d’alçada i 1,90 m arqueològiques al Mercat de Sant Antoni (c/ Comte d’Urgell, Promotor/Propietari realització d’una sèrie de sondeigs amb d’amplada. En ambdós casos es va comprovar 1b / c/ de Manso, 55-57) i al c/ Manso, 64-78, (048/07 i 054/07), Mur del baluard de Sant Antoni, carrer Comte d’Urgell. Barcelona, 2008 (inèdita). Institut Municipal de màquina en aquells punts on la construcció que els murs estaven situats damunt uns Emiliano Hinojo GarCía, «Mercat de Sant Antoni», Anuari Mercats de Barcelona / dels murs pantalla i un pilar estructural, fonaments sense banqueta. Durant aquesta d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona relatius a la reforma del mercat de Sant intervenció es va documentar una altra Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 82-87. Empresa adjudicatària Antoni, afectaven el baluard del mateix nom estructura corresponent a la distribució Andrés Avelino Pi i AriMón, Barcelona antigua y moderna, ó, Còdex, Arqueologia i la contraescarpa. Aquests sondeigs foren interna del baluard i que fou detectada dins Descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta i Patrimoni, SCCL de la rasa dels murs pantalla. Es tracta d’una nuestros días, Barcelona, Imprenta y Librería Politécnica de fets fins assolir la base de les estructures. La Direcció tècnica Tomás Gorchs, I, 1854, pàg. 332 i 333. finalitat d’aquests treballs fou, d’una banda, mena de passadís o galeria espitllera de 0,80 m Jacinto Sánchez Gil de Montes l’aixecament planimètric amb un escàner d’amplada, formada per murs d’1,50 m per crear un model en 3D, i de l’altra, la d’amplada i situada a l’eix del baluard. Aquesta Equip Rubén Ramírez, David fotogrametria dels trams afectats d’aquestes construcció tenia com objectiu facilitar el pas Isuard, Alba Tenza, estructures defensives del segle xvii. d’una banda a l’altra de la fortificació sense Isabel Pereira ser vist i protegit del foc enemic. La construcció del baluard de Sant Antoni, que Aixecament de plani- La contraescarpa fou construïda de la mateixa metria i digitalització s’emmarca dins de la Guerra dels Segadors de plànols (1640-1652), va començar l’any 1644 i va manera que el baluard, és a dir, un mur Global Mediterránea, SL finalitzar l’any 1647. Es tracta d’una estructura atalussat fet a base de filades de carreus de fotografia poligonal amb fossat, contraescarpa, camí pedra de Montjuïc, d’un mòdul més petit, Jacinto Sánchez Gil cobert i glacis, construïda davant del portal damunt una banqueta a mode de fonament. de Montes de Sant Antoni de la muralla medieval. Aquesta fou trobada en dos sondeigs, al del carrer del Comte d’Urgell i dins del propi Aquest element defensiu, que estava constituït mercat. Al primer es va documentar un tram per paraments atalussats fets de filades de de 3,40 m del parament nord amb una alçada carreus ben escairats de pedra de Montjuïc, conservada de 2,55 m i 1,30 m d’amplada. Al fou detectat en dos dels sondeigs plantejats, segon es va documentar part del mateix un al carrer Comte d’Urgell i l’altre al carrer parament en un tram de 2,57 m de longitud de Manso. Al primer, es va documentar un amb una alçada de 3,66 m i una amplada de tram pertanyent al parament nord de 2,30 m, 102 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 103 Mercat de Sant Antoni dels murs del baluard, aquest tram consistia en un mur obrat amb pedres irregulars lligades amb morter de color blanc i un parament revestit amb carreus. Aquest mur s’assentava damunt una fonamentació o banqueta amb taló o sortint. Davant del vèrtex del baluard, la contraescarpa DADES DE LA Cronologia: Segles XVI a XIX. Comte Borrell i amb una orientació en sentit efectuava una curvatura molt pronunciada per INTERVENCIó Paraules clau: Muralla medieval. Baluard de nord-oest sud-est, es relacionava amb una capa tal d’encarar la cara sud de la fortificació. A Ubicació Sant Antoni. Fossat. Camí cobert. Contraescarpa. o estrat de colgament compost d’argiles, traces diferència del tram anterior, el coronament del Carrer del Comte Glacis. Esplanada. Carretera de Madrid. Mercat de morter de color blanquinós i fragments de mur era més estret, d’uns 0,50 m d’amplada, d’Urgell, 1b / Carrer de de Sant Antoni. Manso, 55-57 / Carrer material ceràmic datats entre finals del segle xvi i constructivament presentava dos tipus de del Comte Borrell, 56b / Un cop localitzades les restes constructives del i principis del xvii. Tenint en compte tant la parament exterior: els primers 0,50 m des de Carrer de Tamarit, 154b baluard de Sant Antoni en anteriors campanyes tècnica constructiva com l’estratigrafia la part superior es caracteritzaven per una obra Districte de sondeig i amb la finalitat de poder planificar excavada, l’estructura s’interpreta com un força barroera amb un cos intern i parament Eixample l’excavació extensiva del subsòl del mercat en possible tancament o clos que delimitaria obrat amb grans blocs de pedres irregulars, a Nom singular relació a l’obra civil que s’ha de dur a terme, una parcel·la de terra. més d’algun element arquitectònic reaprofitat, Mercat de Sant Antoni l’objectiu principal de la intervenció era Tram de contraescarpa tot lligat amb morter de calç blanca. Per sota D’altra banda, a l’interior de la nau sud situat davant del vèrtex Dates determinar la situació exacta i l’estat de d’aquest, i ben diferenciat mitjançant un cordó del baluard. 24 gener - 31 març del mercat, va aparèixer un altre mur de conservació del sistema defensiu més avançat, o línia horitzontal de maons, trobem un de 2011 fonamentació que, amb la mateixa orientació és a dir, la contraescarpa, camí cobert i el revestiment de carreus similar al del baluard. Tipus que l’anterior, funcionava amb un paviment, glacis o esplanada. Alhora, també es pretenia es feien servir per donar major consistència i del qual només es va localitzar la seva A la cara interior d’aquest mur i Preventiva comprovar la possible presència d’estratigrafia durabilitat al terraplè. Les seves característiques Codi preparació, obrada amb morter de calç. La concretament als dos extrems de l’arc que i/o estructures anteriors a la construcció de la constructives eren les pròpies de l’època, amb 003/11 presència d’aquesta preparació i de gran forma la contraescarpa es va reforçar fortificació del segle xvii. A partir dels resultats un cos intern obrat mitjançant la superposició Motiu quantitat de material constructiu en els nivells l’estructura mitjançant uns contraforts o Els treballs s’emmar- obtinguts podem concretar les següents fases de capes horitzontals de blocs de pedres d’amortització, majoritàriament teules, estreps construïts amb els mateixos materials quen dins del Projecte o moments cronològics del solar: irregulars lligats amb morter de bona qualitat indicarien que ens trobem davant les restes i tècnica constructiva que la resta de l’obra. d’Execució de Remode- de calç i sorra. La cara exterior, en canvi, d’un edifici o àmbit amb coberta del qual Els contraforts, que restaven coberts pels lació del mercat de Sant presentava un revestiment d’aparell isòdom Antoni, que contempla Muralla medieval i portal de Sant Antoni desconeixem la seva extensió. En un moment nivells que conformaven el camí cobert, força acurat format per fileres de carreus de la construcció de tres posterior, i amb anterioritat a la construcció enfortien el mur davant la pressió de les plantes subterrànies En temps de Pere el Cerimoniós, cap a mitjan grans dimensions i de forma rectangular, del baluard, aquest mur s’amortitzà i es terres adossades que, a causa del canvi segle xiv, es va efectuar una nova ampliació procedents de la pedrera de Montjuïc. Promotor/Propietari construí al seu costat un pou amb brocal de d’amplada i orientació de l’estructura, Institut Municipal de del recinte emmurallat de la ciutat, tancant pedra, així com un nou paviment de morter Situat entre l’escarpa i la contraescarpa, trobem podrien provocar-li excessives flexions. Mercats de Barcelona / d’aquesta forma el que actualment coneixem que se superposava a l’anterior. el fossat o vall. Les dades obtingudes permeten Entre la vora de la contraescarpa i la cresta del Ajuntament e Barcelona com el barri del Raval. En aquest tram de afirmar que aquest conserva uns 5 m de glacis es van enregistrar les restes constructives Empresa adjudicatària muralla es construïren quatre portals: el de fondària respecte al nivell actual de circulació Còdex, Arqueologia del corredor o camí cobert. La funció principal Tallers, Sant Pau, Sant Antoni i el de Santa Baluard de Sant Antoni i Patrimoni, SCCL del mercat, encara que no es pot precisar que d’aquest passadís era la de permetre la Madrona a les Drassanes. El portal de Sant sigui una mesura constant en el conjunt de la Direcció tècnica En el marc de la Guerra dels Segadors vigilància més immediata, a més de constituir Antoni, datat de voltants de l’any 1377, va Emiliano Hinojo García (1640-1652), segons la notícia recollida a les construcció. A nivell general, els estrats de una línia exterior de defensa per llançar focs esdevenir la construcció més rellevant d’aquest Rúbriques d’Esteve Gilabert Bruniquer, sota rebliment estan compostos d’argiles, llims i la Equip rasants que destorbessin els atacs enemics. El sector de la fortificació, convertint-se en la Irene Gibrat, Cristian el comandament de les autoritats municipals runa generada durant el procés de demolició límit de la part exterior d’aquesta defensa, Schleicher, Ricard porta triomfal de la ciutat o accés principal de Barcelona el dia 19 de juny de 1644 es va de la fortificació, bàsicament abocaments de denominada “estacada”, estava composta per Jiménez, Anna Martí, de reis, prínceps i ambaixadors. col·locar la primera pedra de la mitja lluna blocs de pedra o carreus barrejats amb morter. un parapet amb banqueta pels tiradors que Patricia Aznar A partir de la documentació tant escrita com situada davant del portal de Sant Antoni. Per sota d’aquests apareixien estrats de formava la part més elevada del glacis. D’aquest Aixecament de plani- gràfica d’aquest període, sabem que el solar L’obra es va culminar amb la construcció formació natural, formats de sorres i llims, sembla que només s’han conservat tres petits metria i digitalització de plànols objecte d’estudi es troba ubicat a la zona més d’un pont llevadís entre la contraescarpa que podrien correspondre al fons o nivell de trams obrats amb blocs de pedra sense escairar Mario Granollers propera a la sortida del portal de Sant Antoni. i el baluard, on es va instal·lar una placa o circulació original del fossat. de mitjanes dimensions, lligats amb morter de fotografia En aquest indret s’articulaven, a banda i banda làpida de pedra commemorativa amb un Pel que fa a la contraescarpa o límit exterior calç blanca. Les superfícies exteriors encara Emiliano Hinojo García de l’anomenat camí del Llobregat, camps escut d’armes i l’any de finalització dels del fossat, es va destapar en planta un recor- conservaven alguns fragments del recobriment de conreu, horts i vinyes, així com algunes treballs (1647). regut d’uns 123 m de longitud al llarg de la o arrebossat de morter. Quant al nivell de edificacions o estructures hidràuliques com En aquesta campanya de sondeigs s’han posat part central del mercat. Destaca el fet que algun circulació del camí, situat a la mateixa alçada per exemple pous, aljubs, sèquies i sènies. al descobert un tram d’uns 21 m de longitud sector d’aquesta paret atalussada ha conservat que la part superior de la banqueta del mur de En alguns dels sondeigs s’han documentat de la planta de la cara nord del baluard, situat pràcticament la seva alçada original, uns 5 m, l’estacada, estava format per diferents capes una sèrie d’estructures i estrats que es poden a la nau est del mercat, i un petit tram d’uns mancant-li només part del coronament. de preparació de terres ben compactades, associar directament amb aquesta activitat 3 m de la cara sud, en aquest cas, al pati del d’entre 0,10 i 0,20 m de gruix, bàsicament El tram situat a la cara nord del baluard agrícola. D’aquest conjunt, destaquem un mur carrer de Manso. Es tracta d’uns murs compostes d’argiles de tonalitat vermellosa, mostrava una trajectòria rectilínia amb una de maçoneria que, situat al pati del carrer del atalussats, d’entorn a 1,75 i 2 m d’amplada, que gravetes i llims. amplada d’entre 0,95 i 1,15 m. Com en el cas 104 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 105 Si tenim en compte els tractats de fortificacions d’anivellació presents a la meitat oest del de l’època, normalment l’amplada del camí mercat, que mostraven un suau pendent que Carrer de Montjuïc del Bisbe, 4-6 cobert s’estipulava en uns 10 m però, en el s’iniciava al parapet del camí cobert i davallava nostre cas, en alguns punts els sobrepassa vers el camp obert. Pel que fa a la composició Plaça de Sant felip Neri substancialment, sobretot al voltant de la d’aquests, destaquem la d’una capa molt potent zona més propera al vèrtex del baluard i, d’argiles vermelles amb nòduls calcaris, molt especialment, on es documenten els contraforts semblant a la del terraplè documentat a de la contraescarpa. Segons la planimetria l’interior del baluard i que recorda a la del històrica consultada, això es pot deure al fet terreny geològic d’aquest sector de la ciutat, DADES DE LA Paraules clau: Església de Sant Felip Neri. INTERVENCIó Necròpolis. Època medieval. que en aquests espais s’ubicaven unes és a dir, les argiles quaternàries o tortorà. Això Ubicació estructures d’obra o parapets que generalment s’explicaria perquè l’aixecament tant del glacis Durant el control arqueològic d’aquesta rasa Carrer de Montjuïc es disposaven enmig dels passos més estrets del com del terraplè interior es va realitzar amb les del Bisbe, 4-6 / Plaça a l’alçada de la plaça de Sant Felip Neri, es camí cobert (travesses). La funció d’aquests terres generades de l’excavació del fossat o vall. de Sant Felip Neri van posar al descobert diverses restes òssies era proporcionar una millor defensa, ja que Districte humanes sense cap connexió anatòmica tancaven o obstaculitzaven l’accés de les tropes Ciutat Vella entre elles a només 50 cm per sota del invasores en el cas que arribessin a aquest Enderroc de les muralles i construcció de la Dates paviment actual. sector de la fortificació. Com tenien la mateixa carretera general de Madrid 21 - 25 març de 2011 Les restes estaven totalment fragmentades i amplada que el camí, l’estacada o límit exterior Documentada des de mitjan segle xviii, la Tipus corresponien als enterraments efectuats a necessàriament havia d’ampliar la seva distància carretera de Madrid era una de les principals Preventiva una necròpolis documentada des de l’edat respecte a la contraescarpa per tal de permetre vies de comunicació de la ciutat que es dirigia Codi mitjana i que va funcionar fins la construcció un pas. cap al sud i l’oest. La demolició parcial del 026/11 Algunes de les restes òssies localitzades a l’interior de de l’església, a mitjan segle xviii. la rasa. Finalment, en referència a les dades obtingudes baluard i el rebliment del fossat a partir de Motiu Realització de rasa per a A principis del segle xx, es va obrir una rasa dels sondeigs efectuats a la zona on s’emplaçava mitjan segle xix van permetre la construcció subministrament d’aigua per posar llum al carrer i després de la el glacis o esplanada, les evidències d’aquesta d’un nou tram de la carretera que facilitava Promotor/Propietari Guerra Civil espanyola es va reurbanitzar la obra exterior es redueixen a una sèrie d’estrats una sortida més directa de la ciutat des del AGBAR-Aigües de Contrafort i inici de la cur- plaça, removent llavors totes les restes òssies carrer de Sant Antoni Abat. A banda del tram vatura de la contraescarpa. Barcelona / Ajuntament que quedaven i que ara s’han trobat. n Jordi ja localitzat a la campanya de 2009, en la de Barcelona Petit Gil present se n’han destapat dos més, un a Empresa adjudicatària l’interior de la nau sud i un altre al pati del Antequem, SL carrer del Comte d’Urgell. A nivell general, la Direcció tècnica carretera o via, orientada en sentit nord-oest Jordi Petit Gil sud-est, estava ben delimitada mitjançant dos Aixecament de plani- murets de maçoneria. El paviment del camí o metria i digitalització calçada, d’uns 8,40 m d’amplada, estava format de plànols Dídac Pàmies Gual per una capa força potent i compactada de petits blocs de pedra i morter. fotografia Jordi Petit Gil En el moment que s’iniciaren les obres de construcció del mercat, a partir de l’any 1872, tant la carretera com les restes del baluard que encara quedaven dempeus foren enderrocades i cobertes definitivament. n Emiliano Hinojo García BIBLIOGRAfIA Lluís Cortada ColoMer, Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial, vol. I i II, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans,1998. Carlos Díaz CaPMany, La fortificación abaluartada. Una arqui- tectura militar y política, Madrid, Ministerio de Defensa, 2004. Esteve Gilabert Bruniquer, Ceremonial dels Magnífichs Consellers i regiment de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Imp. D’Henrich y Cía, 1912-1916, pàg. 66. Emiliano Hinojo GarCía, «Mercat de Sant Antoni», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 82-87. Andrés Avelino Pi i AriMón, Barcelona antigua y moderna, ó, Descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, Barcelona, Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, I, 1854. 106 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 107 Muralla romana. Torre del Bisbe DADES DE LA Cronologia: Segles III-IV. INTERVENCIó Paraules clau: Època baiximperial. Torre 76. Ubicació Muralla romana. Barcino. Carrer del Bisbe, 5 / Plaça Nova En el curs d’uns treballs de consolidació de façana, es va dur a terme la documentació Districte Ciutat Vella arqueològica de l’alçat de l’anomenada Torre del Bisbe, corresponent a la torre núm. 76 del Nom singular Muralla romana. Torre recinte baiximperial de Barcino1. del Bisbe Per aquesta tasca, s’ha fet servir el mètode de Dates registre normalment utilitzat a l’arqueologia 22 febrer - 5 març de del subsòl que, mitjançant unes poques 2010 13 - 30 setembre de 2010 adaptacions, va demostrar ésser una eina Tipus insubstituïble a l’hora de interpretar també Preventiva “l’estratigrafia del sobreviscut”. Codi Així doncs, ha estat possible documentar 018/10 un gran nombre d’elements constitutius Motiu de l’estructura, diferenciats en unitats Restes d’una finestra al Restauració i adequació segon pis per sobre del estratigràfiques positives (paraments, del monument massís en opus quadratum. rebliments i revestiments) i negatives Fragments de material constructiu ceràmic utilitzat a les Promotor/Propietari (obertures i enderrocs), a partir dels quals cornises originals de la torre. Arquebisbat més estès, tot i que amb evidents senyals de En aquest últim cas cal esmentar que, entre el de Barcelona es pot reconstruir gran part de l’evolució del degradació, és constituït per un “encintat” gran nombre de morters identificats, el lligant conjunt arquitectònic. A més, s’han agafat seva creació- una estructura cap a l’interior de Empresa adjudicatària de morter imitant una disposició de carreus romà és força distingible mostrejat no només Chroma Rehabilitacions mostres del material ceràmic, lític i dels la ciutat destinada possiblement a l’allotjament regulars, aplicat en compliment d’un dictamen entre les juntes de l’aparell, sinó també integrals, SL lligants i revestiments per tal de poder dur a del cos de guàrdia. del 1889 que tenia per finalitat homogeneïtzar darrere d’uns carreus que es van extreure Direcció tècnica terme eventuals exàmens analítics en un futur. La torre objecte de la intervenció forma part l’aparell de la torre, afectada per l’activitat deliberadament entre els elements constructius Cristina Thió, En aquest article preliminar s’anticipen algunes del recinte baiximperial adossat a la primera edilícia al llarg dels segles. Aquesta intervenció de les cornises més antigues. La seva Alessandro Ravotto de les conclusions a propòsit dels aspectes muralla, la construcció del qual va començar, decimonònica, que fou part d’una important identificació amb l’obra romana està recolzada Restauradors estructurals propis de la construcció romana, Cristina Martí, Amaya segons les investigacions més recents, cap a restauració, preveia també la creació de noves per la comparació amb el morter extret d’altres Sancha, Pilar Carbón deixant a banda, de moment, les finals del segle iii dC. cornises de divisió entre els pisos, la posició llocs del conjunt episcopal, on la torre o el transformacions que l’estructura original La torre té planta semicircular i la seva part de les quals no coincideix exactament amb tram de muralla adjacent van ser afectats en el Anàlisi de morters José Luis Prada, Nuria va sofrir al llarg dels segles, l’estudi de les inferior, com la resta de l’estructura baiximpe- la de les cornises en ús fins al moment. passat per retalls i obertures que van posar al Guasch (CETEC- quals s’haurà de completar amb les adequades rial, es conforma com un cos massís format L’esfondrament natural de l’encintat i les descobert el nucli interior d’opus caementicium. Patrimoni) comparacions crono-tipològiques dels elements per un parament d’opus quadratum, que en operacions de repicat i consolidació dutes a Com ja havien posat de manifest les excava- Aixecament de plani- arquitectònics i amb la revisió del material aquest indret assoleix aproximadament els 11 m terme al llarg de la intervenció objecte d’aquest cions al llarg del recinte emmurallat, es tracta metria i digitalització documental d’arxiu. de plànols d’alçària, i un rebliment d’opus caementicium. article van permetre tenir una idea força d’un morter blanc, molt dur i ric en calç; la Julio Nieto L’estructura s’inclou en el conjunt Un gran pany del parament, corresponent a precisa de l’aspecte de la torre en època granulometria dels inerts, entre els quals desta- fotografia monumental de la porta del nord-oest del una franja vertical en el sector més proper romana i van revelar detalls estructurals de quen els de color ocre i de vàries tonalitats Alessandro Ravotto recinte romà. Una intervenció arqueològica a l’entrada a la ciutat, forma part d’una notable importància. de gris, està compresa, mitjanament, entre duta a terme en aquest mateix sector al 1973 reconstrucció -possiblement duta a terme La pertinença dels diversos elements els 0,2 i 1 mm. -juntament amb les informacions derivades de amb posterioritat al 1823- per tal d’adequar arquitectònics a l‘obra romana es va establir Així doncs, l’obra romana preveia per sobre del l’observació dels detalls conservats a l’interior el volum arquitectònic de la torre una vegada basant-se en les relacions estratigràfiques cos massís tres pisos buits -fet que constitueix, de la casa de l’Ardiaca- va permetre interpretar que es va enderrocar l’arc d’unió entre les dues documentades, en la comparació amb els fins ara, l’únic cas en el conjunt del recinte que es tractava d’una porta trífora amb un torres, construït a començament del segle xvii. exemples coneguts al llarg del recinte i en romà conegut- amb finestres amb arc de mig pas central més ample i dos passos laterals Per sobre d’aquest cos i de la seva cornisa l’anàlisi autòptic dels morters2. punt anàlogues a les documentades a la majoria per a vianants, a la qual estava associada motllurada i conservada en mínima part, la de les torres conservades. -possiblement des d’una època propera a la torre presenta quatre pisos superposats, en 2. La comparació entre els morters s’ha dut a terme mitjançant una anàlisi visual. Pel que fa El parament està format per filades de petits els quals s’observen un seguit de reparacions, als exàmens de laboratori, de moment ha estat tractada només una mostra pertanyent als 1. Tot i que la intervenció es va realitzar durant l’any 2010, s’ha considerat oportú incloure-la revestiments més superficials que no corresponen a la fase romana. José Luis pRada, Nuria carreus no del tot regulars. Les seves dimen- en aquest Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2011 atès que l’article no va poder estar a punt per a afegits, substitucions i obertures de llum guaScH, Estudio de unas capas de revoco o enlucido y sus posibles reparaciones en una torre de la sions mitjanes poden variar lleugerament l’edició de l’any anterior a causa dels estudis que s’estaven realitzant. posteriors a la fase originària. El revestiment muralla romana de Barcelona, Barcelona, CETEC-Patrimoni, 2010 (inèdit). segons els panys de la façana. S’han docu- 108 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 109 reemplaçar a causa del seu precari estat de planta delimitada per un parapet d’una alçària Tiziano Mannoni, Elisabetta Crusi, «Analisi stratigrafica del conservació. Un parell de peces ceràmiques menor respecte al mur actual que envolta el costruito», dins Caratteri costruttivi dell’edilizia storica, Genova, 1994, pàg. 65-71. mostrejades van resultar ésser fragments d’uns terrat, tal i com s’observa en un conegut gravat Magda Mària Serrano, Joan Claudi MinGuell, Breu història del elements arquitectònics amb uns encaixos d’Alexandre Laborde de començaments del Palau Episcopal de Barcelona, Barcelona, Metamorfosi perfilats, anàlegs a aquells utilitzats en les segle xix. Arquitectes, 2008, s/p. construccions termals, que troben paral·lels En definitiva, la intervenció va permetre docu- José Luis Prada, Nuria GuasCH, Estudio de unas capas de revoco força convincents amb altres exemples a la mentar uns aspectes estructurals de l’obra baix- o enlucido y sus posibles reparaciones en una torre de la muralla Península Ibèrica.3 romana de Barcelona, Barcelona, Centre de Tecnologia per a imperial que fins ara eren només hipotètics, la conservació del Patrimoni (CETEC)-Patrimoni, 2010 (inèdit). Pel que fa a les finestres, totes tapiades i par- com ara: la presència d’un tercer pis cobert, la Ferran PuiG, Isabel Rodà, «Las murallas de Barcino. Nuevas cialment desmuntades en èpoques posteriors, disposició de les finestres a les torres de planta aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas no se n’ha documentat cap al nivell del primer semicircular i la pertinença de les cornises de fortificación», dins Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como paradigma, Actes pis, possiblement degut a la substitució d’un ceràmiques a la fase original, a manca, però, del Congrés Internacional (Lugo 26-29/11/2005), 2007, gran pany de parament durant l’esmentada de la necessària comprovació arqueològica.4 pàg. 597-631. restauració del segle xix, que va afectar gran Tot i que no es puguin extrapolar directament Ferran PuiG, Isabel Rodà, Las murallas de Barcino, MUHBA part de la banda nord-oest, i per la presència aquestes observacions a la resta de les portes Col·lecció Textures, 1, 2010, pàg. 43. d’una obertura cap a la banda nord-est que del recinte, aquestes dades constitueixen Alessandro Ravotto, «Datos para la cronología de la muralla coincideix justament amb el sector on es troba bajoimperial de Barcino», Empúries, 56 (2009) (en preparació). tanmateix uns valuosos indicis en base als una finestra original al pis superior. No es pot quals orientar les futures recerques. Ian Archibald RiCHMond, «Five Town-walls in Hispania Citerior», excloure, tanmateix, que l’encintat del segle The Journal of Roman Studies, XXI, 1931, pàg. 86-100. xix, tot i que molt degradat, encara estigui Finalment, independentment dels resultats cobrint eventuals i minses restes arquitectò- positius d’aquesta intervenció, cal insistir sobre niques de les finestres. el fet que l’aplicació de la tècnica d’investigació arqueològica es configura com la més Al segon pis es van documentar les restes de adequada també en el marc de les tasques de tres finestres, separades entre elles aproxima- documentació de l’alçat. El mètode permet dament 1m, rematades per un arc de mig punt disposar d’un registre estandaritzat, ordenat en format per dovelles amb secció trapezoïdal. una sèrie de fitxes d’unitats estratigràfiques, La part occidental de la façana de la torre està la utilitat del qual no s’exhaureix amb la englobada en les dependències del Palau del interpretació de l’arqueòleg, sinó que ofereix Bisbe i no va ser afectada per la present inter- una base objectiva per l’elaboració d’ulteriors venció. Es desconeix, per tant, si existeixen estudis que, eventualment, s’encarregaran de restes de més finestres en aquest pis. Cal ratificar o corregir aspectes puntuals. esmentar que l’espai disponible, calculat en n Alessandro Ravotto la base del perímetre de l’estructura i tenint en compte la distància que separa les obertures documentades, és compatible amb la presència BIBLIOGRAfIA de, al menys, una finestra més, que hauria Alberto Balil, Las murallas romanas de Barcelona, Anejos de Restes d’una finestra al garantit el contacte visual amb la totalitat Archivo Español de Arqueología II, Madrid, 1961. tercer pis per sobre del de l’espai al voltant de la torre en la seva Alberto Balil, Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, massís en opus quadratum. mentat sectors on l’alçària mitjana dels carreus, fase originària. Madrid, Instituto Español de Arqueología, Consejo Superior amidada sobre una vintena d’elements, és de de Investigaciones Científicas, 1964. 10 cm; altres on l’alçària mitjana és de 13 cm Al tercer pis queden només cinc dovelles Lino Dias, «Arquitectura com tijolo em Tongobriga: estudo i altres encara, de 14 cm. En tot cas, l’alçària de l’arc d’una finestra, que hauria de corres- dos materiais das termas y dos aparelhos dos muros», dins pondre, entre la sèrie de tres que es van Christian RiCo, Manuel Bendala Galán, Lourdes Roldán GóMez de cada carreu a tot el parament està compresa documentar al pis inferior, a l’obertura (eds.), El ladrillo y sus derivados en la época romana, Madrid, majoritàriament entre els 10 i els 15 cm, fet que Monografías de arquitectura romana, 1999, pàg. 277-290. dóna al conjunt un aspecte força homogeni. central, encara que una mica desplaçada Adolf Florensa Ferrer, Las murallas romanas de la ciudad, cap al oest. La presència de panys on el Barcelona, 1958. Cada pis està rematat per una cornisa formada revestiment del segle xix encara es conserva per dues filades de material constructiu cerà- José Oriol Granados GarCía, «Estudios de arqueología romana podria ocultar més restes, tot i que l’obertura barcelonesa: la puerta decumana o del noroeste», Pyrenae, mic encaixat en el parament mateix i disposat en èpoques posteriors de tres llums en aquest 12 (1976), pàg. 157-173. en tres filades: en el cas de la cornisa, entre el pis va deixar poc espai a eventuals elements José Oriol Granados GarCía, «La torre de flanqueo SO de la segon i el tercer pis i en dues filades a la resta arquitectònics originals. puerta decumana de la colonia de Barcino», Noticiario de les cornises. Les cornises van ser repicades Arqueológico Hispánico, 9 (1980), pàg. 425-445. en el passat per tal d’eliminar-ne el sortint, Més amunt d’aquest pis, per sobre de l’última possiblement quan, a finals del segle , es van cornisa ceràmica, la densitat dels afegits i xix 4. Richmond, en una especulació acceptada després també per Alberto Balil, ja havia suposat reparacions d’època posterior i la presència que l’alçària original de la torre havia de ser semblant a aquella que es conserva en la del revestiment que encara cobreix sectors actualitat. Ian Archibald RicHmond, «Five Town-walls in Hispania Citerior», The Journal of 3. Identificades com els tipus 5 i 6 per Lino DIAS, «Arquitectura com tijolo em Tongobriga: extensos, impedeix treure conclusions fiables Roman Studies, XXI (1931), pàg. 95; Alberto Balil, Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia estudo dos materiais das termas y dos aparelhos dos muros», dins Christian Rico, Manuel sobre la terminació de l’obra romana. És Barcino, Madrid, Instituto Español de Arqueologia, CSIC, 1964, pàg. 94. La presència de Bendala galán, Lourdes Roldán gómez (eds.), El ladrillo y sus derivados en la época romana, cornises ceràmiques en la fase romana ja havia estat assumida per Adolf FloRenSa, Las Madrid, Monografías de arquitectura romana, 4, 1999, pàg. 283-285. possible, tanmateix, que preveiés una última murallas romanas de la ciudad, Barcelona, 1958, s/p. 110 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 111 Carrer Palafrugell Parc de la Ciutadella Nus de la Trinitat DADES DE LA Cronologia: Segle XVII-XX. DADES DE LA Cronologia: Segona meitat del segle XVIII. INTERVENCIó Paraules clau: Estratigrafia moderna. Mas Ca l’Oller. INTERVENCIó Paraules clau: Ciutadella. Baluard del Príncep. Ubicació Les restes documentades en la present inter- Ubicació Camí cobert. Mur. Segle XVIII. Carrer Palafrugell / Parc de la Ciutadella / Nus de la Trinitat venció arqueològica s’han de relacionar majori- Passeig de Joaquim La intervenció, duta a terme a l’extrem nord tàriament amb els terraplenaments i millores Renart del parc de la Ciutadella, va permetre Districte Sant Andreu que ha patit la zona en els últims anys. Districte recuperar part de les estructures de l’antiga Dates A banda d’aquests elements d’època contem- Ciutat Vella Ciutadella borbònica, construïda a partir 16 novembre de 2011 - porània, l’excavació també va permetre la Nom singular de 1716 i que estigué dempeus fins el 1869, 13 gener de 2012 documentació de dos nivells amb restes de Parc de la Ciutadella moment en què s’inicià el procés d’enderroc Tipus material ceràmic del segle xvii, els quals s’han Dates de pràcticament tot el conjunt. L’ajuntament Preventiva de relacionar amb la presència, uns metres Abril - juliol de 2011 aprofità que els terrenys quedaven lliures per Codi més al nord, de la masia anomenada Ca l’Oller Tipus convocar un concurs amb la finalitat de 054/11 Preventiva la qual data del segle i fou destruïda en el construir-hi un parc urbà. Un dels trams del baluard del Príncep documentat durant xvii la intervenció. Motiu decurs de la Guerra del Francès, al segle . Codi xix La Ciutadella estava concebuda com Millora d’instal·lacions 030/11 de recollida d’aigües La presència d’alguns fragments de ceràmica l’estructura europea de caire militar més gran pluvials i aigües negres del segle xvi significaria que podria haver Motiu del moment. Fou planificada per l’enginyer Construcció d’un nou Promotor/Propietari existit alguna construcció anterior a aquesta dipòsit d’aigües militar flamenc Joris Prosper Van Verboom CLABSA / Ajuntament cronologia. Tot i la manca d’estructures freàtiques i les rases per (1665-1744). Aquest dissenyà al 1721 la de Barcelona arqueològiques, la presència d’aquests estrats a la connexió d’aquest construcció de dues contraguàrdies per Empresa adjudicatària evidencia que la zona intervinguda es troba amb les canonades millorar la defensa dels dos baluards que ÀTICS, SL. Gestió centrals dins l’àmbit d’influència del mas i, per tant, miraven cap a l’exterior de la ciutat, el del i difusió del patrimoni Tall estratigràfic d’un dels rebaixos realitzats durant l’obra. no es pot descartar que puguin existir restes Promotor/Propietari Príncep i el de Don Felipe. La primera arqueològic i històric Departament de Medi relacionades amb la part agrícola, com sitges construcció no es va dur a terme fins a la Direcció tècnica Ambient de l’Ajuntament Vanesa Triay Olives o altres elements. de Barcelona / segona meitat del segle xviii i la segona ja Ajuntament de Barcelona Aixecament de plani- Encara que les dades obtingudes en el rebaix durant el segle xix, ambdues sota la direcció metria, digitalització de les diverses rases i pous són escasses, la Empresa adjudicatària de l’enginyer Juan Martín Cermeño. de plànols i fotografia Arqueociència Serveis informació aconseguida ha permès culturals, SL En aquesta intervenció, s’han documentat Vanesa Triay Olives documentar alguns elements relacionats amb dos trams nous de la fonamentació d’un mur, Direcció tècnica la masia de Ca l’Oller. Malauradament, Xavier Geis Elias corresponents al mur de limitació del camí només es va poder actuar sobre les rases i Aixecament de plani- cobert que envoltava tota la Ciutadella. La pous, de manera que la visió que s’ha metria, digitalització continuació d’aquesta estructura, que obtingut de les restes arqueològiques és molt de plànols i fotografia formava part del baluard del Príncep, ja havia parcial i no ens ha permès obtenir una Xavier Geis Elias estat documentada parcialment en una percepció més àmplia i de conjunt. Per a Topografia intervenció de l’any 2008. n Xavier Geis Elias futures intervencions en la zona, s’haurà de Aida López (Infraplan) tenir en compte l’existència d’aquestes restes BIBLIOGRAfIA relacionades amb el mas de Ca l’Oller. Vanesa Triay Olives Montserrat Galera, Francesc RoCa, Salvador TarraGó, Atles n de Barcelona. Segles XVI-XX, Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya,1982. Miquel Gea BulliCH, «Parc de la Ciutadella», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 26-27. Miquel Gea BulliCH, «Parc de la Ciutadella», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 157. 112 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 113 Parc de la Ciutadella. Capella Parc de la Ciutadella. Parc Zoològic DADES DE LA Cronologia: Segle XVIII. lligades amb morter de calç. En base a la DADES DE LA Cronologia: Segles XIX-XX. INTERVENCIó Paraules clau: Ciutadella. Capella castrense. documentació gràfica i documental disponible, INTERVENCIó Paraules clau: Ciutadella borbònica. Baluard de Ubicació En la intervenció arqueològica portada a correspondria al mur perimetral que envoltava Ubicació Don Fernando. Exposició Universal de 1888. Pas de l’Institut Escola terme a l’exterior de la capella castrense del la capella. Altres dos llenços de mur identificats Parc de la Ciutadella L’objectiu de la intervenció era l’obtenció de Districte parc de la Ciutadella, han estat localitzades durant la intervenció formarien part de l’arran- Districte dades objectives sobre la presència i ubicació Ciutat Vella diverses estructures d’interès arqueològic. jament intern del clos murat de la capella, de Ciutat Vella exacta de restes arqueològiques, especialment Nom singular Per una banda, estructures associades a la la mateixa factura i aparell constructiu. Nom singular les relacionades amb el baluard de Don Parc de la Ciutadella. Parc de la Ciutadella. Capella pròpia capella castrense abans de la reforma A la dreta de la capçalera de l’edifici religiós Parc Zoològic Fernando de la Ciutadella borbònica. Els Dates urbanística efectuada a l’entorn i, per l’altra, van aparèixer diversos murs adossats, disposats Dates sondeigs es van realitzar dins d’un sector del 25 juliol - 5 agost un possible pou pertanyent al convent de de forma transversal al temple, que corres- 14 - 18 novembre de 2011 parc Zoològic que, en el moment d’iniciar-se 11 - 19 agost de 2011 Santa Clara. ponien a la rectoria i habitatges dels clergues. Tipus els treballs, es trobava fora de servei. Es tracta Tipus Formant part del conjunt d’edificacions Ateses les característiques de l’obra, obertura Preventiva d’un fossat de morfologia triangular delimitat, Preventiva bastides a l’interior de la fortificació borbònica, de diverses rases, no va ser possible delimitar-ne Codi al nord, per les noves instal·lacions dels elefants Instal·lació dels hipopòtams del zoo. Codi es van documentar diversos trams de murs els diversos àmbits. n Òscar de Castro López 077/11 i l’antiga piscina dels hipopòtams i, al sud, 044/11 corresponents al recinte, pavellons i cementiri Motiu per la passarel·la on circulen els visitants. Motiu Ordenació de l’entorn de de la capella castrense i per tant datats entre Els treballs s’emmarquen Es van efectuar un total de 3 rases mitjançant BIBLIOGRAfIA dins de l’estudi previ per BIBLIOGRAfIA la capella castrense del 1717 i 1729. Destaca una estructura murada, a la redacció del projecte una màquina retroexcavadora de petites Juan Miguel Muñoz Corbalán, «La iglesia de la Ciudadela de parc de la Ciutadella paral·lela al cos de l’església, de gairebé 1 m de les obres correspo- dimensions que va determinar la profunditat Emiliano Hinojo GarCía, «Parc de la Ciutadella. Circuit Barcelona o Francia y Flandes en la Ciudad Condal del siglo d’educació viària de la Guàrdia Urbana», Anuari d’Arqueologia Promotor/Propietari d’amplada, feta a base de carreus i pedres XVIII», Locvs Amoenvs, 1 (1995), 173-192. nents a la instal·lació màxima que es podia assolir (al voltant dels Departament dels hipopòtams al zoo i Patrimoni de Barcelona 2010, Barcelona, MUHBA, ICUB, 2 m). Per tant, en cap cas es va poder arribar Ajuntament de Barcelona, 2011, pàg. 63-64. d’Arquitectura i Projectes de Barcelona al nivell geològic que, en aquest sector de la Daniel Vázquez, Emiliano Hinojo, «Parc Zoològic», Anuari Urbans / Ajuntament Promotor/Propietari ciutat, es caracteritza per la presència de d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Barcelona, de Barcelona Barcelona de Serveis sorres de platja. MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2011, pàg. 105. Empresa adjudicatària Municipals, SA / Actium Patrimoni Ajuntament de Barcelona Els resultats van ser negatius pel que fa a la cultural, SL Empresa adjudicatària localització de restes constructives de la Direcció tècnica Còdex, Arqueologia ciutadella borbònica. Aquestes restes, quant Òscar de Castro López i Patrimoni, SCCL als sondeigs que s’han realitzat i si encara es Aixecament de plani- Direcció tècnica conserven, es situarien per sota de les estruc- metria i digitalització Emiliano Hinojo García tures i estratigrafia d’època contemporània, de plànols Aixecament de Òscar de Castro López planimetria és a dir, a més de 2 m de fondària respecte a Emiliano Hinojo García, l’actual nivell de circulació. Francisco Palma Per tant, les estructures més antigues que s’han fotografia enregistrat corresponen a l’Exposició Universal Emiliano Hinojo García de 1888, que ocupava una superfície de 380.000 m2 i s’estenia des de l’Arc del Triomf, el parc de la Ciutadella, el parc Zoològic i part de l’actual estació de França, fins al lloc on avui dia s’ubica l’hospital del Mar. Es tracta de murs de fonamentació i estructures de serveis que podrien correspondre a la nau central del Palau de la Indústria i el Comerç que fins l’any 1927 no fou enderrocat per tal d’ampliar el recinte del parc Zoològic en aquesta direcció. A banda d’enderrocar-lo, Vista de la capella castrense, cossos annexos i cementiri durant l’Exposició Universal de 1888. també es va realitzar una regularització del Font: AFB, autor: Pau Audouard. terreny. A aquest procés corresponen els diferents estrats de colgament i d’anivellació que es van documentar en la major part dels sondeigs. n Emiliano Hinojo García 114 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 115 Plaça de Pau Vila DADES DE LA Cronologia: Segle XIX. Pel que fa a l’aparell constructiu, presenta una INTERVENCIó Paraules clau: Muralla de Mar. Portal de Mar. clara semblança amb altres fortificacions de Ubicació Eixample del pla de Palau. Junta de Ensanche. la ciutat, com és el cas del parapet del segle xvii Plaça de Pau Vila El fet que ha motivat la intervenció ha estat construït davant el portal de Mar, on també es Districte el projecte de construcció d’un nou vestíbul va documentar l’acabat buixardat dels carreus Ciutat Vella d’entrada per a l’estació de metro de la (SoBeRón, 2011). Per contra, aquest tram de Dates Barceloneta, línia 4. La intervenció tingué com muralla s’assembla poc a la documentada Febrer de 2011 objecte avaluar l’entitat i situació topogràfica al solar de l’antiga estació de rodalies, tot i Tipus tractar-se de la mateixa obra. En aquell cas, Preventiva de les possibles restes arqueològiques, en concret el recinte emmurallat del segle xix,1 la cara externa de la muralla presentava un Codi per tal d’adaptar el projecte constructiu i aplacat de grans lloses rectangulars, sense Detall del plànol de 010/11 l’eixample de pla de Palau limitar-ne l’impacte. Amb aquest objectiu es encintat, que cobrien el reble intern. Motiu (1839). Es pot veure el Sondeigs previs al varen realitzar dues rases de 16 i 14 metres Tampoc s’observen similituds amb obres baluard del Migdia i el nou projecte constructiu. respectivament que van permetre localitzar cronològicament més properes com la portal de Mar. Encerclada l’àrea d’intervenció. Millora de l’evacuació de un tram de la muralla de mar i part del pont contraescarpa de començaments del xviii Font: AHCB. la xarxa del Ferrocarril d’entrada a la ciutat, ambdós del segle xix. situada davant del baluard del Migdia o la Metropolità de Barcelona Malgrat la petita part exhumada, es poden pertanyent a la Ciutadella, documentada a (FMB). Fase 1. Estació de metro de la Barceloneta, plantejar algunes consideracions sobre un dels l’altra banda de l’estació de França, encara línia 4 que sí que presenta encintat (g , S , et alii, 1982) es pot veure com l’entrada pel implicats. Cal recordar, encara que pugui destacats projectes urbanístics que es duen a ea anTanacH S , 2010). portal i l’entrada pel parapet exterior al fossat resultar obvi, que l’àrea del Pla de Palau es Promotor/Propietari terme a la ciutat a començaments de l’època oBeRón no són simètriques, fet d’una altra banda, GISA / Ajuntament correspon a l’únic punt d’entrada i sortida contemporània: l’eixample de pla de Palau. La segona rasa realitzada al cantó sud de de Barcelona habitual en les obres de fortificació. per mar de la ciutat. Aquest destacat paper l’actual Facultat de Nàutica de Barcelona va Empresa adjudicatària urbanístic comporta que les actuacions que Còdex, Arqueologia permetre documentar les restes d’un dels ponts 1. L’actuació arqueològica. Les rases es projectaren, en concret el seu eixample i Patrimoni, SCCL d’entrada a la ciutat a través del portal de Mar, 2. L’eixample del Pla de Palau i tancament amb muralles, no responguin a El tram de muralla localitzat està format per un Direcció tècnica construït durant la primera meitat del segle xix La descripció feta fins ara de les restes -a la que, intencions unívoques -militarisme, condició Mikel Soberón Rodríguez mur de 2,08 metres d’amplada realitzat amb amb orientació nord-oest sud-est. A la banda com ja s’ha dit, s’haurien d’afegir els diferents de plaça forta de la ciutat,...- sinó a una més pedra i morter de calç i sorra. La cara exterior Aixecament nord d’aquesta rasa es poden detectar les restes elements trobats a la intervenció de l’antiga complexa imbricació de discursos de poder de planimetria presenta un aparell de carreus rectangulars d’un possible paviment realitzat amb maons estació de rodalies- quedaria mancada de sentit i lluita política. Rafael Piera ben acabats amb unes mides constants de de 26 x 14 cm, lligats amb morter de calç a sense l’òptica dels constructors i promotors fotografia 25/26 per 36/37 cm d’alçada i amplada una cota de 3,20 msnm. El seu acabat barroer El primer plantejament d’aquesta obra cal de l’obra. La persistència en l’aixecament Mikel Soberón Rodríguez respectivament. L’acabat dels carreus mostra faria pensar més aviat en una preparació ferma situar-lo a l’any 1818. El 1820 es va projectar de muralles en ple segle xix resulta una mica una clara utilització de la buixarda que dóna per a un paviment de pedra o, si més no, més fer una plaça dedicada a la Constitució i, al sorprenent, més encara tenint en compte el una superfície molt rugosa. A més, les diferents acurat. De fet, és coneguda documentalment voltant de 1822, es va iniciar l’enderroc de les seu definitiu enderroc a la meitat del mateix peces es troben delimitades per un encintat la pavimentació tant de l’interior de la plaça antigues portes i la seva substitució per unes segle. Amb les informacions que s’ofereixen de morter de 2 mm de gruix molt ben escairat. 3 com dels passos i sortides vers la Barceloneta.2 de provisionals. Finalment, el 1823 la reacció a continuació es pretén, de forma succinta, El cos intern de la muralla es realitza amb una Aquest paviment recolza sobre l’única de les absolutista acaba amb l’anomenat trienni contextualitzar i matisar les suposades motiva- barreja de morter de calç blanc i sorra de bona voltes visibles, realitzada amb maons col·locats liberal (1820-23) i, de passada, amb les obres cions que portaren a la construcció de noves qualitat amb pedres sense escairar. L’intradós en sardinell. El tram visible d’aquesta volta iniciades al futur Pla de Palau (caRReRaS, 1916, muralles i el paper dels diferents agents mostra un acabament més barroer al tractar-se arriba als tres metres de longitud i la resta pàg. 595-596). La iniciativa es reprèn cap el d’una part no destinada a ser vista. Es pot queda coberta per un farciment de morter de 1826, però quasi limitada a la venda de solars observar una barreja de pedres sense treballar, calç i sorra, el qual aniria omplint els carcanyols 3. Al nostre parer, algunes imatges conegudes d’aquest moment representen aquestes portes a la zona dels futurs carrers de la Marquesa de diferents mides, lligades amb el mateix 4 d’aquest arc. Altrament, sí que són visibles provisionals. Per citar un cas, el dibuix núm. 135 datat al 1842 (GaleRa et alii, 1982) mostra un i Castaños. morter projectant un mur a plom, fet que portal que no es correspon ni amb la traça de l’antic, ni amb les construccions del segle xix. part dels elements sustentats d’aquestes voltes. Les obres no revifaran fins els primers anys 4. AHCB. Obreria 1C XIV - 159, capeta 2 (17 de febrer de 1826). hauria implicat una gran trinxera constructiva. A l’extrem sud-est de la rasa el pont apareix de la dècada dels 30, amb la formació d’una 5. En aquest primer moment formen part de la Junta, presidida per la Capitania General, trencat parcialment, a més de canviar la seva 5 Josep de Miró; Albert Pujol, baró de Segur; Raimon Muns, secretari vocal i Josep Massanés, Junta de ensanche de la Plaza de Palacio. A les orientació en direcció est-oest. En aquest punt coronel del Cos d’Enginyers i director de les obres durant pràcticament tota la seva durada, seves primeres actuacions es poden assenyalar 1. Aquest recinte murari va ésser documentat en major extensió a la intervenció de l’antiga exceptuant part dels anys 1836 i 1837 en què és substituït per Pere Serra i Bosch, arquitecte estació de RENFE Rodalies (SoBeRón, 2010). Les consideracions plantejades en el present s’ha pogut mesurar el gruix de la passera del alguns factors claus que defineixen les obres. acadèmic (del qual es conserva un projecte pel portal) i, a la mort d’aquest, per Josep text també tenen en compte aquelles troballes. pont (20 cm) amb una factura possiblement Buxaran. AHCB. Obreria 1C XIV - 159, carpeta 3 i carpeta 6.3, f. 2-7. Juntes com aquestes van En primer lloc, el sistema de finançament. Pel 2. El 29 de setembre de 1839 s’estableixen les condicions per a les obres d’empedrat dels ponts realitzada amb encofrat. Cal tenir en compte ser freqüents a l’època, normalment presidides per la Capitania General i amb representants que fa al seu origen, els diners invertits en la d’entrada i sortida, obres que s’han de realitzar entre 10 i 15 dies laborables, AHCB, Consellers, que a partir de la planimetria històrica (galeRa de l’ajuntament. Comisión de Ensanche y Regularización de la Plaza de San Jayme (1837) de Junta Obreria 1C XIV 160-1, f. 29. de Obras publicas utilidad y ornato (1838) (caRReRaS, 1916). construcció de les muralles presenten clares 116 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 117 diferències amb les obres realitzades en segles a poc més de cinc anys perquè es comencin a anteriors. Totes les despeses es cobreixen enderrocar les fortificacions de la ciutat. amb el producte de la venda dels nous solars El pont documentat durant l’excavació es 1 3 i terrenys expropiats que generava l’eixample, podria correspondre amb els citats al juliol sense recórrer a diners públics en cap moment. de 1837,9 encara que, molt probablement, ja Cal tenir en compte, a més, que si bé bona estaven mínimament aixecats uns anys abans. part de les obres, sobretot els enderrocs, No hi ha cap detall sobre la morfologia concre- estaven a càrrec del Real Cuerpo de Ingenieros, ta del pont. En tot cas, a partir de l’estructura també s’emprà mà d’obra civil contractada. documentada a l’excavació, es pot deduir Per tant, cal pensar que el balanç de les vendes que tenia dues arcades -possiblement amb de terrenys era realment profitós.6 arcs rebaixats- en el tram perpendicular a la En segon lloc, la primera obra realitzada entre porta i una arcada final en el punt on el pont 2 4 els set anys que van de 1833 a 1840 és, com és gira en diagonal. A partir de les mateixes lògic, l’enderroc de les fortificacions antigues, fonts documentals, es coneix la funció de de les quals es reaprofita la pedra per les noves cada un dels ponts, essent el nostre exemplar edificacions. Un cop eliminats els obstacles, el d’entrada a la ciutat,10 mentre que el situat s’inicia la construcció de la muralla. Abans del a l’est funcionaria com a via de sortida.11 juliol de 18407 les obres dutes a terme inclouen: Per últim, pel que fa a les motivacions que enderrocs de les muralles, magatzems antics i empenyen l’obra, a jutjar per la documentació algunes cases, construcció de noves canalitza- consultada no es detecta cap dissociació entre cions d’aigua cap a la Barceloneta, construcció la remodelació urbanística de l’eixample i la de la muralla a més dels corresponents accessos construcció de la muralla, sinó que tot s’entén a la mateixa, urbanització del passeig d’Isabel II, com un projecte únic amb una llarga gestació, l’excavació del terreny i bastiment dels fona- iniciada l’any 1818. De fet, la documentació ments del futur portal de Mar i la construcció fa referència a la utilidad y ornato público, al d’un total de 36 nous magatzems.8 Dins patriotisme, a la sumptuositat de l’obra... Cal d’aquesta primera fase de les obres és on no oblidar la revifalla que des de finals del Situació de les dues rases caldria situar el tram de muralla documentat segle xviii suposà l’obertura del port de Barce- de sondeig. Imatge 1 i 2: durant la realització de les rases de sondeig, diferents vistes del tram lona al comerç amb Amèrica (TaRRagó, 1972). de muralla. Imatges 3 i 4: així com el tram que recolza en el baluard controlar i fiscalitzar l’important moviment Es pot entendre, doncs, la intenció de part de vistes del pont d’accés. del Migdia localitzat al solar de l’antiga estació immobiliari que l’eixample està generant.13 BIBLIOGRAfIA les autoritats per embellir i monumentalitzar Fotos: Rafael Piera, Mikel Tot i que no s’hauria d’obviar que és el mateix Lluís Cortada ColoMer, Estructures territorials, urbanisme i de rodalies. Soberón. Planimetria: la porta d’entrada a la ciutat per via marítima. Còdex, Arqueologia i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial, Institut Ajuntament qui el 1841 premia el conegut Les obres prosseguiran a la dècada dels anys Patrimoni, SCCL. d’Estudis Catalans, Barcelona, 1998. També es fa referència constant al gran volum opuscle ¡Abajo las Murallas! i tretze anys després 40 edificant-se diferents parts del monumental Montserrat Galera, Francesc RoCa, Salvador TarraGó, Atles d’ocupació de treballadors i jornalers que les edita una altra obra titulada Informe sobre el de Barcelona. Segles XVI-XX, Barcelona, Col·legi Oficial portal de Mar d’acord amb els dissenys de Josep obres -tant les de la muralla i els seus magat- derribo total de las murallas de esta ciudad que d’Arquitectes de Catalunya, 1982. Massanés, encara que, part de les portes, el cos zems, com les noves edificacions aixecades miran a tierra (CoRTada, 1998, pàg. 310-313). Miquel Gea, Laia SantanaCH, Mikel Soberon, «Noves dades de guàrdia i altres elements s’haurien bastit per privats- estan generant per a la ciutat i arqueològiques sobre les fortificacions de Barcelona» Tribuna entre 1837 i 1839. Vers l’any 1848 es pot donar Com s’ha intentat posar de relleu, les d’Arqueologia 2008-2009, Barcelona, 2010, pàg. 147-172. el consegüent benefici que això comporta. per pràcticament finalitzat el portal de Mar, estructures documentades de manera molt Mikel Soberón, «Antiga Estació de Rodalies», Anuari Únicament en un cas trobem una actuació parcial durant la intervenció arqueològica d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, MUHBA, ICUB, amb criteris explícitament militars. Es tracta de configuren un dels grans projectes urbanístics Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 51-54. 6. En aquest sentit cal destacar que algunes expropiacions, com és el cas dels magatzems la demolició, dins del conjunt d’obres dutes de la ciutat contemporània, alhora que suposen Mikel Soberón, «Pla de Palau / Plaça de Pau Vila», Anuari adossats a l’antiga muralla i els situats a la platja, es compensen amb el lliurament als propietaris a terme, d’un seguit de cases al carrer del el punt final d’una forma d’entendre les ciutats d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, ICUB, dels nous magatzems construïts ara (AHCB, 1C XIV 159-3), alguns d’ells documentats durant la Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011, pàg. 70-73. General Castaños per permetre que aquesta via com espais tancats per un anell de muralles. intervenció a l’antiga estació de rodalies. A més, es demana que els compradors de solars 12 Mikel Soberón Rodríguez Salvador TarraGó, «El Pla de Palau», Cuadernos de Arquitectura n puguin aixecar més pisos dels habituals, «por beneficio de la belleza y simetria», i sobretot quedi enfilada pels canons de la Ciutadella. y Urbanismo, 95 (1973), pàg. 41-45. per augmentar les possibilitats econòmiques dels mateixos (AHCB, 1C XIV - 160-1, f. 13, Les autoritats alienes a la Capitania General 1834). Coneixem el producte de la venda de dos nous magatzems adossats a la muralla l’any 1840, essent el guany de 34.000 rals (AHCB 1C XIV-159 carpetes 7 a 10). Aquest magatzems -que, cal recordar-ho, presidia la Junta de també es podrien llogar per uns preus mensuals d’entre 120 i 240 rals (AHCB 1C XIV-159, Ensanche de Plaza de Palacio- com és el cas de carpeta 6.2. 1845). l’Ajuntament, no eren contràries al projecte, 7. AHCB. Obreria 1C XIV - 159, carpeta 8. sinó que més aviat estaven interessades en 8. De fet, al desembre de l’any 1834 ja s’havien lliurat 14 magatzems als corresponents participar o obtenir la direcció del mateix. propietaris (AHCB 1C XIV 159-3, f.7). Adduint una llei de febrer de 1825 que 9. AHCB 1C XIV 160-2 f. 61. delegava en les autoritats municipals totes 10. AHCB, Obreria 1C XIV 160-3 fol. 43 (1845). les obres públiques, l’Ajuntament de la ciutat 11. Potser aquestes atribucions eren variables ja que, al conegut daguerreotip d’Alfred Guesdon, es troba una utilització de les portes contraria a la descrita l’any 1845. demana al desembre de 1836, la dissolució de 13. AHCB Obreria 1C XIV 159 carpeta 3 f. 18 i 19. La resposta de la Junta és clara, la llei només afecta les obres que s’estiguin finançades amb l’erari municipal. Com s’ha dit abans, les despeses 12. El 13 de desembre de 1834, es demana que es prolongui el carrer del General Castaños fins la Junta de Ensanche. Això es podria interpretar de la construcció de la muralla es cobrien amb la venda dels terrenys expropiats i els que la al Rec, enderrocant tres casetes que hi havia. El motiu, com s’ha dit, era que quedés perfectament com un intent d’aturar o reconduir les obres, nova urbanització generava. Per si no quedés clar, al Manifiesto de la Junta s’esmenta de forma enfilat pel canó de la Ciutadella. (AHCB 1C XIV 160-2 fol.15). però sembla més aviat una temptativa de explícita aquesta qüestió. 118 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 119 Plaça del Pedró correspon amb l’enderroc d’alguna estructura relacionada de major entitat física. D’altra banda, com a hipòtesi a contrastar, es podria situar en aquest moment un mur localitzat en el tram final de la rasa excavada al carrer de Sant Antoni Abat. No ha estat possible precisar la cronologia de l’estructura DADES DE LA Cronologia: Segles I-III. Segles IV-VIII. Segles XIII-XV. cronologia concloent. L’atribució cronològica perquè es conserva a nivell de fonamentació INTERVENCIó Segles XVI-XVIII. Segles XIX- XX. es fonamenta en els paral·lels (dimensions, i sense estrats associats. Malgrat tot, aquesta Ubicació Paraules clau: Via terrena. Caligae. Església de orientació i tècnica constructiva) que presenta possibilitat ve recolzada per la seva orientació Plaça del Pedró Sant Llàtzer. Convent de les Jerònimes. amb una estructura evidenciada en les cam- i tècnica constructiva (similar a la del limites Districte En la present intervenció s’han pogut eviden- panyes d’intervenció arqueològica dutes a septentrional de la via, amb pedra seca). Ciutat Vella ciar diverses estructures que pertanyen a cinc terme entre els anys 1989 i 1991 a l’església En relació amb la seqüència estratigràfica Dates fases d’ocupació: època romana altimperial i a l’hospital de Sant Llàtzer. vinculada amb l’amortització de la necròpolis, 19 setembre de 2011 - 3 febrer de 2012 (segles i-iii), època tardoantiga (segles iv-viii), En relació estreta amb aquesta via d’accés a la el substrat sobre el qual s’excaven la major època medieval (segles xiii-xv), època moderna ciutat, s’han documentat 6 unitats funeràries part de les tombes i les capes inferiors sense Tipus Preventiva (segles xvi-xviii) i època contemporània de diversa tipologia: 4 en fossa simple, 1 amb vestigis antròpics aporta informació sobre la Codi (segles xix-xx). caixa de tègules i 1 amb caixa de materials dinàmica geomorfològica de Barcelona. Totes 061/11 peribles armada amb claus de ferro. A l’interior aquestes capes són constituïdes per argiles, Motiu Època romana altimperial (segles i - iii) de totes les tombes s’han evidenciat altres claus llims, sorres i graves d’origen al·luvial, aspecte Ungüentari i restes de la Urbanització de la plaça de ferro, segurament vinculats amb algun que podria estar indicant una forta influència A aquesta forquilla cronològica pertanyen les caliga. Foto: Esther Medina. Promotor/Propietari sistema de transport del cos o amb el cobriment Època tardoantiga (segles iv-viii) de torrents i rieres en la configuració restes d’un mur vinculat al traçat de la via en Foment de Ciutat Vella, topogràfica de la zona.5 SA / Ajuntament direcció a Tarraco, un dels principals camins de la inhumació. A aquesta forquilla cronològica es pot atribuir de Barcelona d’accés a la ciutat de Barcino pel costat de En quant a la relació directa entre la inhumació una unitat funerària que va patir un procés Direcció tècnica ponent. El mur, documentat en dos trams i la via, és necessari remarcar que tres de les d’espoli datable en el segle vi. L’estrat que Època medieval (segles xiii-xv) Esther Medina Guerrero discontinus (a la plaça del Pedró hi ha 2,20 m tombes estaven orientades en el mateix sentit reomplia la tomba ha proporcionat un Hi ha algunes evidències, tot i que escadusseres, Equip de longitud i al carrer de Sant Antoni Abat de la calçada, amb el cap vers l’oest. D’altra fragment de ceràmica caracteritzada per una anteriors a l’edificació de l’església de Sant Vanesa Triay Olives, 1,40 m, amb una amplada d’uns 50 cm), banda, hi ha tres enterraments amb una pasta amb important presència de mica, de Llàtzer i del convent de les Jerònimes. Ens Laura Arias del Real, conserva entre dues i tres filades de pedres orientació perpendicular a la via: dos casos textura sabonosa i cocció reduïda.4 No és Eva Orri Terrado, referim a certes estructures negatives i alguns lleugerament treballades, de diversa mesura, amb el cap orientat al nord i un amb el cap al possible determinar si l’enterrament pertany Meritxell Nasarre Solans estrats d’anivellament probablement vinculats lligades amb argila. sud. A aquest darrer enterrament pertanyen al grup anteriorment descrit. Sembla una Aixecament amb tasques agrícoles. de planimetria Probablement es correspongui amb el mur un ungüentari de vidre transparent,2 un peu hipòtesi plausible, si es considera l’orientació No gaire més tard es construeix l’església Esther Medina Guerrero de contenció per la banda de muntanya d’un de copa de terra sigil·lata sudgàl·lica amb un del cos en el mateix sentit de la via, fet que segell il·legible i part de la seva indumentària: es podria vincular amb les inhumacions més de Sant Llàtzer i, annex a ella, l’hospital de Digitalització de plànols tram de via, en aquest cas, del tipus terrena o José Ignacio Jiménez 3 glarea strata. Les característiques de la seqüència les tatxes pertanyents a les caligae, el calçat antigues. L’orientació s’ha inferit a través leprosos. Al temple pertany la fonamentació de Bordón estratigràfica associada a aquest element recol- típic del legionari. Tots aquests elements de la fossa, que no ha patit alteracions a la façana oest. No obstant, no s’ha documentat fotografia zen la hipòtesi que es tracta d’una via terrena, permeten situar l’amortització de la tomba diferència de la disposició del cos, localitzat material arqueològic associat, atès que tan sols Vanesa Triay Olives, calia rebaixar 30 cm de fondària respecte a la més si es tenen en compte les evidències entre els segles ii-iii dC. en desconnexió anatòmica amb l’agrupació Laura Arias del Real, obtingudes en la pròpia intervenció que d’una part dels ossos i la dispersió d’altres. cota actual de circulació. Esther Medina Guerrero, Manquen arguments que recolzin una forquilla relacionen l’estructura amb un nivell de Tampoc ha estat possible concretar si, abans Emili Revilla cronològica més antiga per als enterraments La major part de les estructures documentades circulació de terra piconada. Malgrat tot, hi de l’espoli, la tomba disposava d’algun tipus que segueixen el mateix eix de la via, o una a la present intervenció pertanyen al convent ha altres trams de la mateixa via localitzats de senyalització mitjançant un petit túmul de cronologia més recent per a les tombes perpen- de les Jerònimes, concretament a les en excavacions anteriors1 que apunten vers pedres o bé si aquesta capa superior es diculars a l’esmentat camí. En tot cas, es pro- dependències del sector meridional del l’existència d’un camí cobert amb graves i posa com a hipòtesi a contrastar. Per explicar claustre. L’edifici fou fundat a les darreries còdols piconats o glarea strata. les diferents orientacions dels individus 4. L’exemplar pertany a un grup de ceràmica importada de procedència indeterminada situat del segle xv. Algunes estructures documentades inhumats, cal tenir també present que no s’ha al segle VI (BelTRán de HeRedia, 2005). Es tracta d’un conjunt que presenta habitualment permeten inferir dades relatives a la fesomia Els materials ceràmics recuperats en els estrats coccions reduïdes, amb una presència eventual de coccions mixtes. Les formes més habituals associats a aquest element no ofereixen una documentat una gran concentració i densitat de la façana sud. Concretament s’han localitzat són cassoles baixes i altes, bols petits (entre 14 i 18 cm de diàmetre), semblants i derivades de tombes, tot i que sí s’ha evidenciat un del tipus Lamboglia 10 A i 10 B. El més característic d’aquest grup és un tipus de pasta micàcia quatre antics pilars que podrien respondre a exemple de superposició d’enterraments. Mal- fina, ben decantada i compacta amb partícules de calç i quars de mesura mitjana i mica l’arrencada de diversos arcs relacionats amb 1. Intervencions arqueològiques i de restauració dels anys 90 a l’església de Sant Llàtzer, dirigides platejada a la superfície, que li dóna un aspecte sabonós i brillant. una galeria. La seva existència quedaria per López Mullor i Beltrán de Heredia, a més de l’excavació efectuada entre els anys 2007-2009 grat tot, és possible que l’espai lliure estigués 5. Segons Riba Arderiu, la present intervenció se situaria entre dos tàlvegs amb dipòsits de al carrer de l’Hospital, 140-142, dirigida per Triay Olives (B , e , T , 2009). condicionat per la presència d’estructures avui confirmada a través de la documentació gràfica uSqueTS Spejo Riay con de dejecció antics, fet que condicionaria, d’una banda, l’existència d’aqüífers generosos 2. Pertany al tipus Isings 82. Concretament aquest exemplar té la vora de secció triangular i dia no conservades. Això podria haver provocat (importants per a l’establiment de convents, per exemple) i una considerable acumulació de de mitjan segle xix i principis del segle xx, un llarg coll cilíndric, de 10, 5 cm. El cos és de secció acampanada i presenta un estrangulament. una important disminució de l’espai, fet que materials fangosos que feien variar el curs dels torrents. on es pot intuir el pòrtic de la façana tot i La base és aplanada, amb una lleugera concavitat a la part central. devia comportar la disposició d’enterraments 6. Apareix representat el mercat de la plaça del Pedró i al fons el convent de les Jerònimes, que paredat.6 Pertanyents al perímetre sud 3. En general, es coneixen com a caligae, són elaborades a partir de tres peces principals d’origen segons un dibuix de Lluís Rigalt realitzat entre 1860 i 1870 (venTeo, 2010, 56). Sembla que vegetal, cuir de bou o de vaca adobat, la part superior, la plantilla i la sola. Les tres capes es en sentit transversal a l’eix viari. de l’edifici primigeni hi ha diversos trams de aquest pòrtic era format per 4 arcs. L’abundant documentació gràfica relacionada amb la mur, alguns dels quals es troben relacionats tanquen amb tatxes disposades en diferents patrons i dissenyades per a facilitar la marxa setmana tràgica del 1909 també testimonia aquest tipus d’accés, en aquell moment paredat, confortable (BiSHop, coulSTon, 1993, 100). on s’hi van obrir algunes finestres. amb alguns elements de sustentació. 120 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 121 Poc després de la seva construcció, es pro- El 1783 Erasme de Gònima bastí la seva pri- durant la restauració dels anys 90 fou duïren algunes transformacions de l’edifici mera fàbrica, emmarcada pels actuals carrers traslladada a l’extrem oest de la plaça. La seva original, amb l’amortització definitiva d’algunes de la Riera Alta, Carme i Erasme de Janer (nét proximitat amb l’edifici religiós no suposava de les estructures que el conformaven. Concre- d’Erasme de Gònima), en la qual hi van arribar una manca de visibilitat del monument, atès tament, deixà de funcionar un dipòsit situat a a treballar més de mil obrers, la majoria dones que en aquella època es trobava completament l’interior de la façana sud, que fou amortitzat i infants. La fàbrica s’especialitzà en l’estampat emmascarat per edificacions contemporànies, com a abocador. Les reformes es produirien de teles de lli i de cotó per al mercat americà. de les quals s’ha localitzat la fonamentació de poc després de la fundació del convent. Així A la zona de la plaça del Pedró s’han docu- dos murs. n Esther Medina Guerrero ho demostra la ceràmica recuperada a l’interior mentat nombroses estructures de combustió Fragment de plat procedent de Deruta (Itàlia) amb del dipòsit, que permet situar la reestructuració que podrien estar en relació amb el mercat decoració policroma a embricazioni. Foto: Emili Revilla al segle xvi, amb presència de ceràmica blava BIBLIOGRAfIA de parades que acollí aquest espai des de la de Barcelona,7 ceràmica de reflex metàl·lic de Julia Beltrán de Heredia BerCero, «Las producciones locales desaparició del cementiri a principis del segle e importaciones de la cerámica común del yacimiento de la producció catalana i un exemplar amb xix.13 S’intueix, en la major part dels casos, Plaza del Rey de Barcelona, entre la época visigoda y el período decoració policroma de Deruta, Itàlia.8 un retall de planta amb tendència quadrada, islámico. Siglos VI-VIII», Quarhis, 1 (2005), pàg. 68-89. Fora d’aquest espai, però vinculat al funcio- reomplert per una capa de matriu sorrenca Mike C. BisHoP, Jonathan C. N. Coulston, Roman Military nament del convent, es localitzà una estructura amb altes propietats refractàries que configura Equipment from the Punic Wars to the Fall of Rome, London, B. T. Batsford LTD, 1993. subterrània amb un important desenvolupa- la seva base. Sobre aquest estrat s’hi excavava María Pilar Brel CaCHón, «La construcción de cementerios y ment vertical (3,50 m de fondària) de difícil una petita cubeta de planta ovalada o circular la Salud Pública a lo largo del siglo XIX», Studia Zamorensia, 5 atribució funcional, que va ser reomplerta que, en el moment de l’excavació, s’evidencia (1999), pàg. 155-196. amb abundants materials constructius i cerà- farcida amb argiles rubefactades compactades Francesc Busquets, José María EsPejo, Vanesa Triay, «Les vies miques del segle xvi, moment en què es produí de color vermell intens. d’accés a les portes nord-oest i sud-oest de Barcino a través la reorganització de l’edifici conventual a la dels testimonis arqueològics», Quarhis, 5 (2009) pàg. 124-141. Aquestes estructures devien funcionar abans que es feia esment més amunt. Raffaella Carta, «Cerámica italiana en la Alhambra», Catálogo de la pavimentació de la plaça, atès que es Nakla 3, Colección de Arqueología y Patrimonio, Grupo de troben retallant el substrat d’origen natural. Investigación “Toponimia. Historia y Arqueología del Reino de També s’han evidenciat algunes estructures Granada”, Motril, Universidad de Granada, 2003. Època moderna (segles xvi-xviii) negatives d’escasses dimensions que es podrien Erasme D’iMbert, Erasmo de Gónima, 1746-1821. Apuntes para El període es caracteritza per les transforma- relacionar amb el sistema de sustentació de una biografía y estudio de su época, Barcelona, Barcino cions de l’edifici original del convent que Nostra, 1952. les parades, aquestes de cronologia posterior. consisteixen, a grans trets, en la subdivisió Albert LóPez Mullor, Julia Beltrán de Heredia BerCero, Hi ha una referència del febrer de 1842 on dels antics espais i en la construcció d’alguns «Resultats de l’excavació arqueològica a l’església i a s’esmenta que les parades de la plaça del l’hospital de Sant Llàtzer», Lambard, Estudis d’art medieval, elements de sustentació, fet que permet inferir Pedró per a verdulaires i venedors de fruita VI (1991-1993), Institut d’Estudis Catalans, 1994, pàg. 51-71. el possible recreixement de l’alçària de l’edifici. Perfil sencer d’escudella amb figura masculina tocant un són un perill, atès que ocupen el doble de Sergi Martínez RiGol, El retorn al centre de la ciutat. La instrument, segurament una flauta d’èmbol. Dibuix: La major part de les estructures localitzades l’espai que els pertoca i, òbviament, la calçada, reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació, Esther Medina. (tesi doctoral), Universitat de Barcelona, Departament de es poden relacionar amb les nombroses obres de manera que impedeixen el pas “a tanto Geografia Humana, 2000 (inèdita). que recull la documentació de mitjan i final carro que entra y sale”. A més, col·loquen Isaac Moreno Gallo, Vías romanas. Ingeniería y técnica segle xviii9 vinculades amb la construcció de tendals i es fan forats a l’empedrat per a constructiva, Ministerio de Fomento, Madrid, 2006. 7. Cal destacar la presència d’un perfil sencer d’escudella amb la representació d’una figura mas- balcons, d’empedrats nous i de la xarxa de fonamentar-los.14 Oriol Riba Arderiu, «Assaig sobre la geomorfologia medieval de culina disfressada amb una barba postissa tocant un instrument, segurament una flauta d’èmbol. clavegueram. Concretament, hi ha abundants la ciutat vella de Barcelona», III Congrés d’Història de Barcelona. 8. L’exemplar té la decoració policroma amb el motiu a embricazioni, tot simulant les escates Pel que fa a la seva adscripció cronològica, els d’un peix. El revers presenta una decoració característica dels tallers de Deruta anomenada llicències d’aquesta època per a la construcció Ponències i Comunicacions. La ciutat i el seu territori. Dos mil materials no són gaire abundants, però són anys d’Història. Balanç historiogràfic d’una dècada, Institut petal black o retro a petali, que consta de pètals tallats per línies horitzontals en blau i taronja de claveguerons.10 de factura contemporània (matèria orgànica Municipal d’Història, Ajuntament de Barcelona, 1993, pàg. 175. i representava una veritable marca de fàbrica (caRTa, 2001, 44). A finals del segle xviii desapareix el pòrtic en descomposició com restes de suro, carbons Daniel Venteo Meléndrez, La capella de Sant Llàtzer. Història 9. Volem agrair a Juan José Pardo Eimil la informació facilitada. de la façana sud del convent. El paredat es i alguns fragments de porcellanes tipus d’una redescoberta, Foment de Ciutat Vella, Ajuntament de 10. Hi ha referida la normativa per a claveguerons, clavegueres i clavegueram al 1C. XIV-38 Barcelona, 2010. del 1779 de AHCB i Fons Municipal Medieval i Modern. Secció de Consellers. S’assenyalen materialitza a través de la construcció de dues Pickman, etc). alguns exemples d’intervenció urbanística, concretament del 1778, Joseph Alabau, fabricant riostes. Existeix una referència documental Molt a prop de la façana de l’església de Sant d’indianes, mocadors i altres gèneres, estableix la seva fàbrica al carrer del Carme. Atès que de finals del segle xviii en la qual es detallen aquest tram de carrer no disposa de clavegueró, el construeix per als residus de fàbrica, des Llàtzer s’evidencià la fonamentació de l’antiga 11 de casa seva fins l’antic carrer Corralet (antic dipòsit de cadàvers de l’Hospital de la Sant les característiques d’aquesta obra. font monumental15 de la plaça del Pedró, Creu, avui Jardins del Doctor Flemming), comunicant-lo amb el que hi ha al carrer de documentada a partir del segle xvii, i que Cervelló (actual carrer de les Floristes de la Rambla): «Si por el medio de la calle, ancho y con lambordas de 5 palmos para que el referido albañal, con el tiempo pueda continuarse y Època contemporània (segles xix-xx) conducirse aguas de otras casas» (AHCB. FMM i M. Secció de Consellers, 1C. XIV-37, desembre 13. Segons la documentació de l’Ajuntament borbònic, en els Acords del 2n quadrimestre 1778). D’interès pel que fa al convent de les Jerònimes:«... al paleta Vicente Camps, li deuen Algunes de les estructures localitzades podrien del 1821, respecte al cementiri de l’Hospital de Sant Llàtzer (venTeo, 2010, 56): «El señor diners les jerònimes i Sant Llàtzer per les obres del clavegueram» (AHCB. FMM i M. Secció pertànyer a dependències de l’antiga fàbrica Puig propuso el derribo del cementerio del hospital de San Lázaro (...) más capacidad a la de Consellers, 1C. XIV-39, abril 1780). cotonera ubicada en l’espai que en el segle xx Plaza del Padró, adquiriría mayor hermoseo la entrada a la ciudad por la puerta de San 11. Maria Federica de Deu, priora del monestir de religioses de Sant Jerònim sol·licita la Antonio (...) y que la tierra que se saque de aquel sitio se eche en las sepulturas de los es convertí en el carrer d’Erasme de Janer.12 reedificació de dos pisos i de l’entresòl. Sembla que s’hi obrí un portaló, una porta petita conventos de uno y otro sexo que se hallan en aquellas inmediaciones si fuese necesario por i una finestra per planta. 1C. XIV. 50. setembre 1788- abril 1789. Cap de les construccions conservava nivells haber allí enterrados cadáveres y si no, que se coloque en las murallas para evitar mayores d’utilització associats i envaïen l’actual espai gastos de transporte a fuera de la ciudad» (AHCB, FMM i M. Secció de Consellers. 1D- I- 102). 12. La pràctica d’obertura de carrers en les trames històriques, també anomenat mètode Haussmann, promotor d’aquesta pràctica al París decimonònic, tenia finalitats higièniques, que ocupen les vies públiques. 14. AHCB. FMM i M. Secció de Consellers, 1C. XIV-137, Ctel 3º, Bº 2º. estètiques, immobiliàries i fins i tot antirevolucionàries, factors que també inspiraren el 15. Hi ha abundant documentació fotogràfica sobre l’anterior emplaçament d’aquest monument projecte Cerdà (maRTínez, 2000, 242). (venTeo, 2010). 122 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 123 Carrer de la Portaferrissa, 15 Plaça de Ramon Berenguer el Gran DADES DE LA Cronologia: Època moderna. DADES DE LA INTERVENCIó Paraules clau: Jardí elevat. Ceràmica i estratigrafia INTERVENCIó Ubicació d’època moderna. Ubicació Carrer de la Plaça de Ramon Portaferrissa, 15 La rehabilitació de la finca comportava Berenguer el Gran l’excavació al seu subsòl d’un fossat Districte Districte Ciutat Vella d’ascensor, de 10 encepats, 8 riostes, una rasa Ciutat Vella de fonamentació i un rebaix de terreny a la Dates Dates 21 setembre - zona del pati interior. Octubre de 2011 19 octubre de 2011 La intervenció va consistir en el control Tipus Tipus arqueològic d’aquests treballs. Únicament es Preventiva Preventiva van documentar nivells amb fragments de Codi Codi ceràmica d’època moderna. 006/11 062/11 Vista inicial del pati interior de la finca, on es poden D’aquests nivells s’han de ressaltar els observar les terres aportades per a la construcció del Motiu Motiu jardí elevat. Projecte de millora Rehabilitació de la finca documentats durant el rebaix a la zona del de l’evacuació i de Promotor/Propietari pati, ja que van constatar una aportació de l’accessibilitat de Promotora BAGMATI terra atribuïble a l’època moderna (segles l’estació de Jaume I de 2010, SL xvi- xvii), pel material recuperat. L’aportació la línia 4 dels Ferrocarrils Metropolitans Empresa adjudicatària d’aquests nivells respondria a la necessitat de Barcelona Antequem, SL d’assolir una cota superior en aquest espai Promotor/Propietari Direcció tècnica per tal de crear un petit jardí a la mateixa GISA / Ajuntament Rony José Castillo Gómez cota de la planta noble de l’edifici, fet força de Barcelona Vista del sondeig 2 realitzat a la vorera amb la Via Laietana. Aixecament de plani- habitual a l’època. Empresa adjudicatària metria, digitalització Cal assenyalar que no es va documentar cap Còdex, Arqueologia de plànols i fotografia i Patrimoni, SCCL Cronologia: Segle V fins al segle XX. sobre del conjunt d’estratigrafia tardoromana, Rony José Castillo Gómez estructura amb entitat arqueològica que s’hi Paraules clau: Urbanisme medieval i modern. Direcció tècnica es detecta un estrat d’amortització força pogués relacionar. n Rony José Castillo Gómez Mikel Soberón Rodríguez Suburbium de Barcino. Fossat. Riera de Sant Joan. orgànic que podria correspondre a terres Abocadors. Aixecament d’ús agrícola, amb una datació altmedieval de planimetria Es van excavar dos sondeigs amb la finalitat obtinguda a partir d’alguns fragments de Mario Granollers de conèixer l’estratigrafia i la potència del ceràmica espatulada, encara que amb contingut fotografia lloc i, així, poder programar l’excavació en de materials romans residuals però amb Mikel Soberón Rodríguez l’extensió que s’haurà de realitzar en el cronologies més tardanes que els anteriors, moment en què es vulguin iniciar les obres. com les formes de TSA D Hayes 90 o 104-105. Els resultats dels dos sondeigs realitzats Pel que fa a les cronologies proposades, s’ha de a la plaça han estat positius pel que fa a tenir en compte la parcialitat de la intervenció la localització d’estrats i estructures i, sobretot, els coneguts efectes de residualitat arqueològiques, sense que en cap punt s’hagi dels materials romans en aquestes cronologies, esgotat l’estratigrafia. La primer cala s’ha així com la dificultat que en ocasions presenta efectuat a l’interior de la plaça i com a resultat la documentació de les fases altmedievals. s’ha obtingut la documentació d’un seguit Tota l’estratigrafia documentada respon de fosses d’abocador de deixalles, nivells de a patrons molt semblants: composicions circulació, un possible mur molt malmès argiloses, gran quantitat de matèria orgànica i i obres d’anivellament que, tot i la minsa acumulacions de cendres i deixalles. Tot això fa quantitat de materials recuperats, es podrien plantejar la hipòtesi que aquests estrats estiguin situar majoritàriament a la primer meitat del relacionats amb la progressiva colmatació del segle v: àmfores orientals tipus LRA 1 i 3, fossat d’època altimperial que en alguns àmfora africana Keay 25 i TSA D Hayes 61. Per punts envoltava la ciutat i el qual presenta uns moments d’amortització força diferenciats.1 1. Es pot comparar en aquest sentit el tram de fossat excavat al carrer d’Avinyó (B Tampoc cal oblidar que aquí es situava el elmonTe, 2008) amb el de l’avinguda de la Catedral (BlaSco et alii, 1992) o el del carrer de la Palla curs d’aigua que en la documentació d’època (Hinojo, 2010). posterior es denominarà riera de Sant Joan. 124 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 125 Carrer del Regomir, 7-9 DADES DE LA Cronologia: Època romana, baixmedieval, moderna d’opus vittatum, un diàmetre interior de 3,90 m INTERVENCIó i contemporània. i, actualment, se’n conserva una alçada Ubicació Paraules clau: Muralla romana. Torre romana. d’aproximadament 7, 30 m. Carrer del Regomir, 7-9 Termes. Piscina. Districte La intervenció arqueològica ha permès Subfase 2 Ciutat Vella identificar una ocupació continua de la zona Entorn a mitjan del segle i dC - inicis del Dates des d’època romana fins a l’actualitat, donant segle ii dC es dugué a terme la construcció Gener- maig de 2011 a conèixer els successius canvis urbanístics de d’un edifici termal de caire públic situat fora Tipus l’indret. Els resultats obtinguts s’emmarquen del recinte emmurallat de la ciutat de Barcino. Preventiva en diverses fases cronològiques clarament L’accés al recinte es duia a terme per la banda Codi 109/09 diferenciades: període altimperial, període de ponent, just al costat de la Porta Praetoria baiximperial, època baixmedieval, època seguint la mateixa orientació que el decumanus Motiu Rehabilitació integral moderna i època contemporània. maximus, que actualment correspon a la façana de la finca principal de la finca al carrer del Regomir 7-9. Promotor/Propietari Fase romana. Període altimperial D’aquest conjunt s’han identificat un total de Foment de Ciutat Vella, quatre estances. SA / Ajuntament Les dades arqueològiques permeten diferenciar de Barcelona dos moments constructius per a aquest Una correspondria a la zona d’accés a l’interior Empresa adjudicatària període; un primer corresponent a la de l’edifici des del qual s’accediria a la resta Vista del sondeig 1 realitzat Actium Patrimoni construcció de la muralla d’època augustal de cambres. a l’interior de la plaça de cultural, SL Ramon Berenguer el Gran. (subfase 1) i un segon, corresponent a la Una altra estança correspondria al frigidarium, Direcció tècnica Núria Cabañas Anguita construcció d’un conjunt termal situat fora on s’han documentat les restes d’una piscina En la mateixa cala s’han localitzat dos murs de part) i a la plaça de l’Oli. La planimetria utilit- muralles (subfase 2). de capçalera semicircular amb tres esglaons Equip fonamentació de cronologia imprecisa a causa zada, els coneguts Quarterons de Miquel Garriga Galdric Bover, Francesc d’accés, revestida d’opus signinum, amb un de la manca d’estratigrafia relacionada que i Roca3 de l’any 1858, presenta, a més, una Carrer, Omar Fernández, Subfase 1 diàmetre interior de 3,55 m i una alçada s’han de vincular amb l’arrasament provocat dada interessant. En el tramat dels diferents Jordi Nogués, Vladimir Barcino fou una fundació d’època augustal d’1,40 m. per la urbanització d’aquest sector de la ciutat. habitatges, l’arquitecte va utilitzat colors dife- Rangel entre els anys 15 i el 5 aC.1 La ciutat fou En una altra estança, situada a la banda nord Aixecament de plani- La segona cala, realitzada a la vorera de la rents per marcar la seva antiguitat. En el cas enclavada en un petit turó d’aproximadament metria i digitalització del solar, s’hi han documentat les restes d’un plaça, a tocar de la via Laietana, ha donat com que ens ocupa, l’edifici es representa com una 17 m d’alçada, anomenat Mons Taber a la de plànols esglaó de marbre que hauria format part a resultat la documentació del pati d’una de casa de nova construcció, fet que explicaria la Núria Cabañas, Òscar documentació posterior, molt proper al mar d’una altra piscina de petites dimensions. Els les edificacions que ocupaven aquesta àrea. no coincidència de les estructures documen- de Castro, Esteve Nadal i situat entre dos rius, el Besòs i el Llobregat i límits tant de la piscina com de la cambra no En concret s’han localitzat les restes de diversos tades amb cap dels límits del parcel·lari fotografia va rebre el nom de Colonia Iulia Augusta s’han pogut determinar arran de la construcció paviments de terra piconada i de llambordes intern de l’illa. Núria Cabañas Anguita Faventia Paterna Barcino. de la muralla d’època baiximperial, que datables entre els segles xvii i xviii, una clave- La prudència pel que fa a la qüestió cronolò- L’àrea que ocupava la ciutat cobria unes anul·là part del conjunt termal. guera i una possible caixa d’escales també gica, a la que fèiem esment abans, és més adient 12’5 ha en forma d’octàgon per adaptar-se Finalment, en la quarta estança, corresponent d’època moderna. Relacionats amb aquesta en aquest cas en què únicament s’ha excavat a l’orografia del terreny. La ciutat estava al caldarium, i situada a la vessant est del edificació, es destacable la presència d’un mur la petita franja estratigrafia que quedava encerclada per una muralla d’uns 2 m frigidarium, s’hi ha documentat part d’un i un pou amb una datació que no s’ha pogut lliure entre les diferents estructures. n Mikel d’amplada i dotada de quatre portes d’accés paviment d’opus signinum amb quatre lloses determinar ateses les característiques de la Soberón Rodríguez (Porta Praetoria, Porta Decumana, Porta Principalis de marbre adossat al mur de tancament oest, intervenció, però que es podria situar a finals Dextra, Porta Principalis Sinistra) situades en que correspondria a part d’una piscina de d’època medieval.2 La superposició de la cala els extrems dels dos carrers principals i grans dimensions. amb la planimetria anterior a la construcció de BIBLIOGRAfIA flanquejades per torres. la via Laietana, situa aquestes estructures dins Cristina belMonte santisteban, «L’ocupació de l’extrem sud-oest del suburbium de Barcino entre els segles I-IV d.C: les troballes D’aquest moment, els treballs han permès l’illa núm. 8, amb façana als desapareguts identificar la torre circular que flanquejava la Fase romana. Període baiximperial del carrer Avinyó», Quarhis, 4 (2008), pàg. 90-105. carrers de les Donzelles, de l’Arc de les Tres Mónica BlasCo, Josep Oriol Granados i altres, L’avinguda de la Porta Praetoria per la vessant est del decumanus Entre mitjan segle iii dC i inicis del segle iv dC Voltes, de la Tapineria (desaparegut només en Catedral de l’ager de la colònia Barcino a la Vilanova dels Arcs, maximus. La torre presenta un parament es dugué a terme la construcció de la nova Servei d’Arqueologia Urbana de la Ciutat, Barcelona, 1992. muralla que s’adossà al parament exterior Emiliano Hinojo GarCía, «Carrer de la Palla, 19-21», Anuari de la muralla augustal. Aquesta reforma 2. En tot cas, el moment d’amortització tant de la claveguera esmentada com d’aquest pou, d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, MUHBA, ICUB, convertit en pou negre, es pot situar entre mitjan i finals del segle xviii. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 47-50. 1. Julia B H (dir.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de constructiva va implicar l’entrada en desús elTRán de eRedia 3. Consultats al Centre de Documentació del Servei d’Arqueologia de Barcelona - ICUB. la plaça del Rei de Barcelona, Barcelona, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2001. del conjunt termal. 126 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 127 Fase baixmedieval Les dades arqueològiques referents a aquest reedificar les dues cases. El projecte s’efectuà El període situat entre el segle - inicis del període són molt escasses, atès que la majoria l’any 1862 i va consistir en la unificació de les xiv segle correspon al moment dels principals d’estructures van ser destruïdes en les reformes dues cases en una de nova planta. Aquesta nova xv canvis urbanístics de la zona que envolta que s’efectuaran a mitjan segle xix. Així, s’han reedificació correspon a la finca que ens ha l’actual carrer Regomir. El castell de Regomir pogut identificar les restes d’un mur, part arribat fins a l’actualitat i que ha comportat havia perdut el seu caràcter defensiu, a d’un dipòsit de planta quadrangular i restes una fragmentació tant accentuada de les conseqüència de la construcció del primer d’un paviment de rajols, estructures que restes arqueològiques corresponents als recinte emmurallat en el segle , produint-se podem adscriure a aquest període. xiii períodes anteriors. n Núria Cabañas Anguita així una ocupació progressiva del vall defensiu, fins aleshores parcel·lat però no construït. Fase contemporània BIBLIOGRAfIA Pel que fa a la torre del castell, serà ocupada per diverses famílies al llarg de tot el període Durant el segle xix es van produir grans canvis Julia Beltrán de Heredia (dir.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, medieval que reconeixen haver de pagar un en l’estructura urbana: la transformació de Barcelona, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2001. cens a la Pia Almoina, com a successora de la cementiris parroquials en places públiques, el Francesc Caballé, Reinald Gonzàlez, Estudi documental de la família Sarrià. buidat de grans edificis amb el seu consegüent finca del carrer del Regomir, 7-9 de Barcelona, febrer de 1997, canvi d’ús, la demolició de les muralles i Veclus, SL, (inèdit). D’aquest període d’urbanització, s’ha pogut d’altres actuacions urbanístiques. Aquests fets Miquel Gea, Jordi Hernàndez, Memòria conjunta de les antigues documentar un seguit d’estructures murals que es reflecteixen en les transformacions sofertes intervencions arqueològiques al sector del Pati d’en Llimona delimiten un total de vuit àmbits. A més, les per l’edifici que ocupen les finques del carrer i els carrers del Regomir i del Correu Vell, 2012, (inèdita). dades recollides posen de manifest la pèrdua del Regomir, 7-9. Jordi Hernández-GasCH, Memòria científica de la intervenció de la funcionalitat inicial de la muralla arqueològica al carrer Regomir 7-9 de Barcelona (Codi 116/06), (març-maig de 2007), (inèdita). baiximperial i el seu reaprofitament com Després de ser ocupades per diferents famílies, a paret mitgera entre els edificis. l’any 1845 tant la finca número 7 com la Carme Miró Alaix, «Els balnea de les domus de Barcino», número 9 van passar a ser propietat de Quarhis, 7 (2001), pàg. 68-83. D’aquests àmbits identificats cal destacar-ne l’Hospital de la Santa Creu. Posteriorment, Ferran PuiG, Isabel Rodà, Les muralles de Barcino. Noves un, en el qual s’hi documenten dos moments les finques van ser desamortitzades l’any 1855, aportacions al coneixement de l’evolució dels seus sistemes de constructius dins el mateix període fortificació, Barcelona, MUHBA, 2010 per ser subhastades l’any 1860, passant a mans baixmedieval. Inicialment es tractaria d’una de Peregrí Guarch, que va demanar permís estança de planta quadrangular amb una per arreglar la façana i la coberta de la casa arcada que facilitaria l’accés a l’actual finca de Regomir, 7, aixecant un quart pis, segons número 11 del carrer del Regomir. un plànol de Josep Fontserè. Un any més tard, Vista general de les Posteriorment, aquesta estança és dividida en el mateix Peregrí Guarch va demanar un nou estructures muràries dues habitacions per mitjà de la construcció permís, aquesta vegada per enderrocar i del segle xix. Els treballs arqueològics han permès identificar de nous murs i el tapiat de l’arcada. un tram de muralla de 12 m de longitud per El fet d’haver-se documentat diverses arcades 8 m d’alçada, part de la bestorre semicircular Porta Praetoria tapiades en la paret mitgera que divideix les Vista general de la capçalera que flanquejava la , així com una de la piscina del frigidarium actuals finques números 9 i 11 fa pensar en torre de planta quadrada, que correspondrien de l’edifici termal. la possibilitat que inicialment es tractés d’un a aquesta reforma constructiva. mateix habitatge que, amb posteriors reformes La nova fortificació s’eixampla cap a l’exterior o bé per la compra-venda de diversos ocupant part del conjunt termal d’època propietaris, hagués sofert noves parcel·lacions altimperial. S’ha pogut documentar que tant la i, com a conseqüència, el tapiat dels arcs. muralla com la bestorre semicircular s’assenten sobre algunes de les estructures termals. Per a la construcció d’aquesta fortificació, s’ha Fase moderna constatat el reaprofitament de material lític Al segle xvi (1530) es documenta la construcció procedent d’altres estructures, atès que tant de la primitiva capella de Sant Cristòfol dins en el parament d’opus quadratum com en el de la torre de l’antic castell de Regomir. d’opus caementicium s’hi han identificat pedres L’any 1567 es té constància documental de amb motllures. l’enrunament, reconstrucció i engrandiment Segons notícies històriques, a finals del segle x de la capella, obra que s’acabà l’any 1568. Val o inicis del segle xi hi hagué la necessitat de a dir que l’espai superior de la torre continuà reforçar el sistema defensiu romà, de manera formant part del castell del Regomir. que s’inicià la fortificació dels portals que El cadastre de l’any 1716 descriu aquesta casa s’encastellaren. El portal sud-est rebé el nom amb un espai de planta baixa i tres pisos amb de Castrum Regumirum o castell de Regomir, i dues estances per nivell, mentre que la finca inclogué la construcció d’un arc que unia les situada al número 9 del mateix carrer consta dues torres de planta circular a banda i banda com de planta baixa, amb un celobert i un de la porta d’entrada a la ciutat. pastador i dos pisos superiors. 128 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 129 Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes DADES DE LA Cronologia: Època romana. Segles XIV-XIX. les procures (magatzems) del monestir. En INTERVENCIó Paraules clau: Monestir de Pedralbes. Portal de la relació a aquest portal, per la part interior s’ha Ubicació muralla medieval. Abocador domèstic. Infermeria. documentat un mur que s’adossa a la muralla Baixada del Monestir, 5-9 Canonada d’aigua. i condueix directament des de l’exterior cap Districte Els treballs arqueològics realitzats a l’extrem a les anomenades procures, a peu d’hort de la Les Corts sud-oest del monestir de Pedralbes han façana sud del l’antiga infermeria del monestir. Nom singular posat al descobert una completa seqüència Aquestes dependències estaven dedicades a Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes estratigràfica i constructiva, que abraça un arc l’emmagatzematge de l’excedent produït als cronològic que va des de l’època protohistòrica camps. Alhora, aquest mur permet la separació Dates 16 desembre de 2010 - fins a l’actualitat. de dos espais a diferents cotes: un inferior 31 maig de 2011 La intervenció s’ha centrat en un espai, fins arran d’hort i, l’altre, a peu del mateix portal. Tipus ara terraplè d’uns 100 m2, situat entre la Les tasques arqueològiques posen de manifest Preventiva muralla medieval del monestir i l’annex a que a finals del segle xv es procedeix al tapiat Codi l’antiga infermeria. del portal, fet que comporta l’anul·lació 051/10 Pisa més representativa Primerament, cal destacar la localització de automàtica de l’accés principal als magatzems Motiu recuperada a l’abocador. Projecte de la segona tres sitges que, atenent al material ceràmic del monestir des de l’exterior. Aquest moment recuperat en el seu interior, se situen podria coincidir amb les obres que es registren Infermeria”. Aquesta construcció s’adossa a la A inicis del segle xvii es procedeix a la construc- fase de restauració del a partir del 20 de juliol de 1495, on es recull façana sud-oest del monestir i amplia l’espai ció d’una sèrie d’edificacions annexes al pro- cos de la infermeria del cronològicament en època protohistòrica o monestir de Pedralbes de l’antiga infermeria i els seus soterranis. jecte principal: una capella per a la infermeria als primers estadis del període ibèric. L’elevat la «despesa de tapar els portals i les finestres» Promotor/Propietari ubicada a la banda est de l’edifici, i un petit grau de fragmentació del material recuperat i «reforçar la clausura de forma física: alçar Segons la documentació, les obres de cons- Departament i les característiques formals d’aquest no les tàpies, tapar els portals, posar panys, reixes». trucció d’aquest edifici s’inicien a partir de annex auxiliar del refetor ubicat a la banda oest. d’Arquitectura i Projectes permeten precisar amb més exactitud la seva A tall d’hipòtesi, aquestes obres serien 1568 i s’allarguen fins ben entrat el segle xvii. Els treballs arqueològics han permès docu- Urbans de l’Ajuntament de Barcelona / Comunitat adscripció cronològica. Les estructures conseqüència de les capitulacions signades al Així, sor Eulàlia Anzizu recull a les seves Fulles mentar l’organització d’aquest annex en dues de religioses clarisses negatives localitzades posen de manifest monestir l’any 1472, conegudes com a Històriques del Reial Monestir de Santa Maria de plantes: l’inferior, consistent en un espai obert Empresa adjudicatària l’explotació agrícola de l’indret i refermen Capitulacions de Pedralbes, i que van suposar Pedralbes1 que l’any 1568 el rei Felip II va fer sostingut per arcs de mig punt al que s’hi Actium, Patrimoni la seva importància, atès que l’orografia el reconeixement de Joan II com a rei per part donació de 600 ducats al monestir amb accediria des de l’hort, i la planta superior, a la Cultural, SL i els recursos naturals que ofereix el lloc són de les institucions catalanes. Aquest fet suposà l’objectiu de reparar l’antiga infermeria que s’hi accediria únicament pel propi refetor Direcció tècnica bàsics per l’establiment humà a la zona, i, per Catalunya el final de la Guerra Civil però, medieval. És també d’aquest any la signatura de la infermeria. Josep Cruells Castellet tanmateix, evidencien l’existència d’una zona pel monestir representà l’inici d’un canvi del contracte d’obres entre la comunitat i el Alhora, adossat a aquest últim i també en el Equip d’hàbitat en un entorn proper a la zona significatiu en la seva trajectòria històrica. La mestre de cases Bertran de Déu. Guillem Vera, Francesc mateix edifici principal de la nova infermeria, comunitat que, fins aleshores, representava el Carrer, Òscar de Castro, d’intervenció arqueològica. Per tant, la data de 1568 proporciona un es construí una cisterna amb un pou que poder de la noblesa i de les classes benestants Manel Domènech, terminus post quem per l’inici del projecte de subministrava aigua a la mateixa cuina de de la societat catalana, a partir de 1495, passarà Dibuix de materials reordenació i ampliació de la infermeria del la infermeria. Josep Cruells Castellet, Fase romana a estar sota la tutela dels Trastàmares. Aquest monestir. Aquest projecte, que molt probable- Esteve Nadal Roma El procés d’excavació arqueològica ha permès canvi polític es traduí en una gran reforma Ja en la segona meitat del segle xvii, es produeix ment s’allargà fins ben entrat segle xvii, condi- una nova reutilització de l’espai descrit ante- Aixecament de plani- recuperar ceràmica d’època romana provinent en diferents àmbits: en l’aspecte religiós, per cionà i hipotecà totalment l’entorn immediat. metria, digitalització riorment. Així, es procedeix a la construcció d’un estrat de sorres i llims de naturalesa exemple, substituint les abadesses representants Cal pensar que la construcció de l’edificació de plànols i fotografia al·luvial. A tall d’hipòtesi, aquests materials dels llinatges catalans per altres provinents de de noves estructures i a l’adequació dels àmbits Josep Cruells Castellet comportava una gran quantitat de mà d’obra, i llocs de pas. És en aquest moment, doncs, que ceràmics podrien relacionar-se amb famílies nobles castellanes; i en el propi mones- destinar zones per treballar els materials Recerca documental tir, amb una sèrie de reformes estructurals de es duu a terme la construcció del camí empe- Carme Aixalà Fàbregas, l’assentament romà localitzat al nord del constructius, bastides, moviments de terres, gran rellevància. drat, conegut com a camí de l’amargura. Aquest Anna Castellano monestir en les intervencions arqueològiques enderrocs, etc. Així mateix, cal destacar que, transcorria adossat a la muralla i comunicava Tresserra (monestir dels anys 1989 i 1991. El monestir inicià, doncs, un procés de alhora, es duu a terme la construcció d’una de Pedralbes) les dependències a nivell de claustre amb degradació, tant física com espiritual, del que canalització que serveix aigua potable al pis l’hort (salvant un desnivell de 3 m d’alçada). Restauració de material no es recuperarà fins ben entrat el segle xvi. superior de la infermeria mitjançant el arqueològic Fase medieval (post quem 1327- ante quem 1568) sistema de vasos comunicants. També es procedeix a la construcció d’un nou Isabel Parra L’any 1327 es funda el Monestir de Pedralbes. àmbit que s’adossa al cos d’arcades esmentat Concretament, la zona on s’ha realitzat la Fase moderna (post quem 1568 - segona meitat anteriorment i que comporta el tancament intervenció arqueològica correspon al portal segle xviii) definitiu de la terrassa superior. Tots aquests 1. Índex de Sor Eulàlia Anzizu. Notes Cronològiques relatives al Monestir (990-1899-1923). AMP de ponent de la muralla medieval, un dels Aquesta fase ve definida per la construcció àmbits esdevenen dispensas de la infermeria, (Arxiu del Monestir de Pedralbes). 2 accessos principals de provisió d’aliments a de l’edifici conegut com “Annex a l’antiga tal i com reflecteix un plànol datat entorn a 2. AMP, lligalls, Plànols, 185. 130 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 131 mitjan segle xviii i on apareix representada material ceràmic que s’adscriu a un ventall aquesta zona. cronològic molt ampli que respon a la barreja Plaça de Salvador Seguí dels diversos estrats de l’abocador original. Així, trobem peces pròpies del segle xvi, com Carrer d’Espalter Fase contemporània (segona meitat del el reflex metàl·lic, i peces fabricades entorn segle xix) 1860-70 que perduren fins ben entrat el segle Entorn a la segona meitat del segle xix xx, com els plats de la Cartoixa de Sevilla. Però s’han documentat una sèrie de reparacions el gruix de totes elles se centra majoritàriament efectuades en la conducció d’aigua al seu entorn l’últim quart del segle xvii i principis DADES DE LA Cronologia: Segles XV– XIX. excavada durant una intervenció realitzada INTERVENCIó 4 Paraules clau: Urbanisme medieval. Casa Galera. pas per la infermeria. Recordem que aquesta del . entre l’any 2007 i el 2009 en una part de la xix Ubicació Presó de dones. canalització formava part d’un complex sistema finca que ocupa actualment la Filmoteca de A mitjan segle xix, aquesta zona es reforma Plaça de Salvador Seguí hidràulic que subministrava aigua potable a La intervenció va estar motivada per les obres Catalunya. Cal esmentar la coincidència de les parcialment, eliminant part de les parets que / Carrer d’Espalter dependències importants del monestir, entre d’arranjament de la plaça de Salvador Seguí i estructures documentades en aquest sector de delimitaven aquestes edificacions i reordenant Districte d’altres la infermeria. La canonada en qüestió del carrer d’Espalter. la plaça amb l’aixecament topogràfic realitzat l’espai en diversos nivells pavimentats que es Ciutat Vella passava de forma soterrada arran de la per l’arquitecte municipal Miquel Garriga i destinaren a corrals i galliners del monestir. Dates En general els rebaixos de terres van ser de fonamentació exterior de l’edifici de la Desembre 2010 - Roca el 1858, conegut com Quarterons. poca entitat, a excepció dels realitzats al carrer infermeria del segle , provinent de la Finalment, ja ben entrada la dècada de 1960, xvii març 2011 d’Espalter, on la instal·lació de la xarxa de Tanmateix, durant aquests treballs es van poder zona dels llevadors i refetor principal. es reedifica tota aquesta zona elevant la cota Tipus recollida pneumàtica va fer necessari assolir documentar, a tocar del carrer d’en Robador, del terreny per tal de procedir a la construcció Preventiva L’excavació arqueològica ha permès documen- una major cota d’afectació. Tot i això, al carrer les restes molt arrasades de la cimentació d’un d’una terrassa a peu d’infermeria per propor- tar de forma clara tres actuacions sobre la Codi d’Espalter, obert a finals del segle xviii, només mur medieval i d’un pou de la mateixa època. cionar un «solàrium per les malaltes». 107/10 canonada en qüestió que es realitzen en tres es va poder constatar l’existència de diferents n David Prida Trujillo n Josep Cruells Castellet Motiu de l’obra punts diferents del seu recorregut al pas per estructures de sanejament i serveis. Urbanització de l’entorn sota la infermeria. Cal destacar que les refe- de la nova seu de la Pel que fa a la plaça de Salvador Seguí, gràcies BIBLIOGRAfIA rències documentals a les reparacions efec- BIBLIOGRAfIA Filmoteca de Catalunya al rebaix superficial efectuat, es va poder Xavier Carlús, Esteve Nadal, «Carrer d’Espalter, 1b - 11, Carrer tuades en aquesta canalització són una constant Francesc Caballé, Reinald González, Valoració patrimonial Promotor/Propietari comprovar la continuïtat en aquesta banda de de Sant Pau, 66, Carrer de Sant Josep Oriol, 7 - 11, Plaça de des de la seva construcció. A tall d’exemple, i estudi històric-arquitectònic i estructural de la infermeria Foment de Ciutat Vella, la plaça, de la planta, a nivell de fonamentació, Salvador Seguí», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona cal fer esment del Document de les aigües, on del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Veclus S.L. SA / Ajuntament 2008, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Barcelona, 2011, (inèdit). de Barcelona de la Casa Galera (presó de dones) construïda 2010, pàg. 28-31. en l’apartat final3 trobem una nota datada de a les darreries del segle xviii, parcialment Anna Castellano Tresserra, Les “reformes” del Monestir de 1765 en referència a l’embús de la canonada Empresa adjudicatària Pedralbes al llarg dels segles XVI i XVII, Pedralbes, 23-2 (2003), Actium, Patrimoni d’aigua. Tal com indica el text, l’abadessa sor pàg. 725. cultural SL Antonia Feu dóna testimoni que l’aigua no es J.E. GarCia, Josep Maria MaCias, T. Reyes, Intervencions arqueo- Direcció tècnica pot prendre als llevadors perquè les canonades lògiques a l’àrea del Monestir de Pedralbes. III Congrés d’Història David Prida Trujillo són embussades: «…que no pasava la Aygua de Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d’Història, 1993. Equip dels llavadors per estar la canonada embussada, Cristina Santjust Latorre, L’obra del Reial Monestir de Santa Tècnic de suport Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins el segle XVI. la qual se desfer a diferents parts, so, es, semudà Òscar de Castro Un monestir reial per a l’orde de les clarisses de Catalunya, lo canó de demunt de las picas…». El text (tesi doctoral), Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. Oficials descriu tot el que cal desfer per tal de seguir Francesc Carrer de el recorregut de la canonada i desembussar-la. Genover, Guillem Vera Montiel En aquest context, no devia ser estrany que situacions com aquesta s’anessin produint Aixecament de plani- metria i digitalització successivament al monestir. I de fet, la realit- de plànols zació de les tres obertures sobre la canonada Òscar de Castro, precisament davant la infermeria, denoten David Prida Trujillo Vista aèria de les restes de la Casa Galera, a la plaça de Estructures medievals documentades a tocar del carrer Salvador Seguí. d’en Robador. un certa rellevància o urgència per poder fotografia disposar d’aigua potable amb normalitat. David Prida Trujillo Aquests espais entren en desús just després de la reparació de la canalització d’aigua potable. Per motius que desconeixem, i probablement poc temps després, tots aquests àmbits passaren a reblir-se amb les terres provinents de l’aboca- dor del monestir, del qual desconeixem la seva ubicació exacta. Els treballs arqueològics han permès recuperar un nombrós volum de 3. AMP, C-152, f. 36v i 37. 4. El material recuperat consta de 242 caixes de material ceràmic, 40 de mostres de sediment i nombrosos objectes de metall, os i vidre. S’ha procedit a l’elaboració d’un catàleg que recull Vista de la planta inferior de l’edifici d’arcades i del camí l’estudi i l’inventari dels materials seleccionats més representatius. de l’amargura. 132 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 133 Carrer de Sant Jacint, 4 Plaça de Sant Miquel DADES DE LA Cronologia: Contemporània. DADES DE LA Cronologia: Romana. Segles XVII-XVIII, XIX-XX. arquitectòniques, algunes molt afectades pel INTERVENCIó Paraules clau: Claveguera. Època contemporània. INTERVENCIó Paraules clau: Domus i termes romanes. Església sistema de cobriment emprat. Ubicació En aquesta intervenció es va realitzar un control Ubicació de Sant Miquel. Estructures modernes. Carrer de Sant Jacint, 4 Plaça de Sant Miquel Sembla que la zona a l’est del col·lector va arqueològic de l’excavació d’un fossat a la En primer lloc s’ha d’indicar que tots els quedar fora de l’àrea d’intervenció d’aquesta Districte Ciutat Vella planta baixa de la finca per a la instal·lació Districte estrats excavats corresponen a època Ciutat Vella excavació arqueològica però, malgrat això, d’un ascensor. contemporània i es relacionen, o bé amb es probable que la construcció del col·lector Dates Dates nivells de reompliment i anivellació, o bé 16 - 20 maig de 2011 L’obra es trobava situada dins d’una de les 24 maig - 17 juny de 2011 signifiqués la remoció sense control zones pertanyents al suburbium de la ciutat amb la instal·lació de serveis que han afectat Tipus Tipus arqueològic de l’estratigrafia d’aquesta banda, Preventiva romana. L’any 2009, en un solar proper, al Preventiva profundament la zona (especialment un gran sense que puguem saber si aquesta afectació Codi carrer dels Carders núm. 5, es va documentar col·lector de desguàs). Així, es constata una Codi va arribar fins al nivell de les restes romanes. 032/11 un abocament d’àmfora tarraconense. 011/11 diferència en l’estratigrafia en funció de la La remoció explica que a la zona s’hi trobin seva situació respecte a aquest col·lector. Motiu Es va haver de fer un rebaix de 1,40 m per a Estructures contemporànies documentades. Motiu ceràmiques modernes i romanes barrejades Excavació d’un fossat Construcció de la base amb plàstics o burilles, així com la presència per a la instal·lació la construcció de l’ascensor. A 0,50 m es van La zona a l’oest del col·lector ja va ser per a la instal·lació de de gran quantitat de restes òssies humanes d’un ascensor localitzar tres clavegueres de l’edifici amb excavada a les intervencions arqueològiques l’escultura dedicada als una potència de 0,65 m, una de les quals Castellers desenvolupades entre els anys 1968 i 1971 i, provinents, segurament, de la necròpolis Promotor/Propietari posteriorment, va ser reomplerta amb runa. relacionada amb l’església de Sant Miquel, Comunitat de propietaris estava anul·lada. Promotor/Propietari Desconeixem com pot haver afectat això la coneguda des del segle x. del carrer Sant Jacint, 4 Després d’ampliar el fossat per poder-les Ajuntament de Barcelona conservació de les restes romanes situades Empresa adjudicatària Pel que fa a les estructures localitzades, s’ha de desviar, es va arribar a la cota necessària just Empresa adjudicatària Antequem, SL Còdex, Arqueologia a sota. En aquest sentit, una intervenció valorar que sempre han estat documentades a la mateixa alçada que acabava el nivell de Direcció tècnica i Patrimoni, SCCL arqueològica desenvolupada l’any 1988 molt parcialment, limitant-se només a la part preparació de les clavegueres. Per tant, només Jordi Petit Gil Direcció tècnica amb l’objectiu de netejar i documentar les superior i no sempre en tota la seva extensió. s’han pogut documentar les esmentades Aixecament de plani- Daniel Giner Iranzo estructures termals exhumades a l’excavació Això, juntament amb la manca de relació amb metria i digitalització estructures. Per sota la cota d’afectació de Dibuix de materials de l’any 1968 (concretament a l’àrea dels una estratigrafia arqueològica conservada, fa de plànols l’obra no es va exhaurir l’estratigrafia del lloc. i fotografia caldaria) ja va permetre observar l’estat que els elements dels que es disposa, tant per a Dídac Pàmies Gualt n Jordi Petit Gil Daniel Giner Iranzo precari de conservació de les estructures la seva datació cronològica com per a la seva fotografia Aixecament de plani- Jordi Petit Gil metria i digitalització de plànols Rafael Piera Catalán Base de columna, possiblement romana, reaprofitada en un mur del segle xvii. 134 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 135 Carrer de Sant Pere Mitjà, 4 DADES DE LA Cronologia: Segles XVI-XX. INTERVENCIó Paraules clau: Habitatge. Obrador. Taller. Ubicació Malgrat tractar-se d’una intervenció que Carrer de Sant Pere Mitjà, 4 afectava a un reduït espai que, a més, estava Districte molt fraccionat, els resultats obtinguts van Ciutat Vella permetre perfilar una mínima seqüència Dates cronològica i històrica de l’ús de l’espai en 1 desembre de 2011 - aquest solar. Així, anant cap enrere en el 31 gener de 2012 temps es van establir quatre fases diferents. Tipus La primera fase es trobava definida pel Preventiva moment de construcció de l’edifici a finals del Codi segle xix i arriba fins el segle xx. La majoria 074/11 Murs i paviments del segle xvii. de les estructures i estrats documentats d’aquest Motiu moment responien a l’adequació de l’espai Rebaix de la caixa de Claveguera d’època l’ascensor i del subsòl amb elements relacionats amb un edifici trucció de la Ciutadella, l’edifici podria haver moderna. de dos locals d’habitatges. Es tractava de clavegueres, pous quedat molt afectat pels estralls produïts durant Promotor/Propietari i estrats de runes que anivellaven zones amb la guerra. És un moment de canvis i de transfor- Privat la intenció d’ampliar l’espai a construir. Molt mació del model d’habitatge de la zona. identificació funcional, siguin molt escassos. Empresa adjudicatària probablement les reformes fetes al llarg del La quarta fase es situava en el moment anterior Per una banda es documentà un mur que, BIBLIOGRAfIA ÀTICS, SL. Gestió i segle xx van anar encaminades a comparti- a aquest període de transformació. Es tractava per la seva situació i orientació, sembla que Alberto Balil Illana, «El mosaico romano de la iglesia de San difusió del patrimoni mentar les plantes nobles de l’edifici i adequar arqueològic i històric d’un conjunt d’estructures cobertes per aquest es pot relacionar amb l’antiga església de Miguel», Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 1 la planta baixa primer com a local (construcció (1960), Museo de Historia de la Ciudad, pàg. 21-74. estrat dels segles xvii-xviii i que hem datat Sant Miquel. Per altra banda, es pot agrupar Direcció tècnica d’altells), i com a habitatge després. Josep Oriol G G , Beatriu M j i altres, Anna Bordas Tissier dins del segle xvi. Corresponien sobretot a ranados arCía iró uárez un conjunt d’estructures (mur de façana, «Plaça de Sant Miquel», Època romana - Antiguitat Tardana. fotografia La segona fase es situaria entre els segles fonamentacions i murs que definien els límits clavegueres i pou mort) que, per la seva Campanyes 1982-1989, Col·lecció d’Anuaris d’Intervencions Anna Bordas Tissier xviii-xix. En aquest moment les plantes baixes i compartimentacions d’un possible casal situació i orientació, podrien correspondre a Arqueològiques a Catalunya, 1, Servei d’Arqueologia, Direcció haurien funcionat com a zones de treball, o habitatge. A partir dels resultats d’aquesta l’antiga illa de cases que delimitava aquesta General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993, pàg. 104-105. concretament com a tallers artesanals intervenció és complicat saber si s’accediria al part nord de la plaça, enderrocada l’any Francesca P S , «Las excavaciones de la plaza o preindustrials. Un clar exemple seria casal des del carrer de Sant Pere Mitjà o bé des allarés alvador 1967. Si bé és segur que aquestes estructures de San Miguel y la topografía romana de Barcino», Cuadernos l’estructura de subjecció de màquines de gran de Sant Pere Més Baix. A més a més, la relació serien presents des de mitjan segle xix, algunes de Arqueología e Historia de la Ciudad, 13 (1969), Museo de volum i els paviments de lloses i rajols. Durant existent entre els murs podria estar indicant podrien tenir el seu origen a l’època moderna Historia de la Ciudad, pàg. 5-42. aquests segles es prou coneguda la instal·lació dos habitatges independents. No obstant, (segles xvii-xviii), com ja es va documentar a Maria Raya de Cárdenas, Beatriu Miró Juárez, «Excavació al barri de Sant Pere de tallers i indústries, tenint en compte la presència de casals del l’illa de cases situada al sud de la plaça. arqueològica a la plaça de Sant Miquel», Tribuna d’Arqueologia 1989-1990, Departament de Cultura de la Generalitat de moltes d’elles tèxtils. Un exemple d’aquesta segle xv i l’origen de Sant Pere Més Baix, no Per acabar, s’ha de fer esment a una base de Catalunya (1991), pàg. 157-158 implantació de les industries tèxtils el trobem sembla erroni apuntar l’accés al casal des pedra situada sobre una fonamentació de al número 42 del carrer de Sant Pere Mitjà, d’aquest carrer ja que comunicava la ciutat planta quadrada que, per les característiques on es documentà fins el segle xx la ubicació amb els ravals, concretament amb la Vilanova dels elements constructius, es pot situar a de la fàbrica tèxtil Vilumara. de Sant Pere. La intervenció arqueològica ha l’època moderna (probablement al segle xvii); La tercera fase, als segles - , estaria contribuït a ampliar els coneixements històrics xvii xviii tot i això, la columna podria estar reutilitzada definida per un moment d’arrasament de les sobre la dinàmica històrica del barri de Sant i tenir el seu origen a l’època romana. De fet, estructures prèvies. Es trobava representada Pere. Un cop més, es va poder documentar aquest fenomen d’aprofitament d’estructures per un estrat amb material ceràmic del segle la transformació de l’espai en funció de les ja havia estat documentat anteriorment amb xvii que cobria totes les restes anteriors. Aquest necessitats antròpiques determinades, moltes altres elements d’aquest mateix sector de la element coincideix plenament amb els vegades, pel devenir històric i les pressions ciutat, com el paviment de les termes romanes esdeveniments produïts al barri de Sant Pere econòmiques. D’aquesta manera, poc a poc, els reutilitzat a l’antiga església de Sant Miquel. i a tota la ciutat durant els segles i grans casals del segle xv es van anar desfigurant xvii xviii n Daniel Giner Iranzo (la Guerra dels Segadors, la de Successió i les per convertir-se en habitatges més petits demolicions que es van patir entre el 1715 i al segle xix, sense oblidar la implantació el 1718). Tot i que aquest sector no va veure’s d’espai destinats a usos industrials. n Anna alterat pels enderrocs motivats per la cons- Bordas Tissier 136 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 137 Carrer de Sidé, 1 Carrer de la Tapineria 29-37 DADES DE LA Cronologia: Finals segle IV dC - segle V dC. DADES DE LA Cronologia: Segle XIX. INTERVENCIó Segle XIX. INTERVENCIó Paraules clau: Obertura Via Laietana. Ubicació Paraules clau: Època romana - pou. Època Ubicació El control arqueològic d’una rasa i una cala Carrer de Sidé, 1 contemporània - soterrani. Carrer de la Tapineria va permetre localitzar diverses estructures al Districte 29-37 La finca objecte d’aquesta intervenció es troba Ciutat Vella Districte subsòl enjardinat situat a l’exterior de l’antic situada dins del suburbium de la Barcino romana. traçat de la muralla romana de Barcino. Dates Ciutat Vella Durant la intervenció es van documentar restes 24 octubre - 4 novembre Dates D’aquestes, destaquen dos murs paral·lels, un de 2011 d’època romana i d’època contemporània. 16 - 23 de novembre relacionat amb un paviment i l’altre amb una Tipus D’època baiximperial es va documentar un de 2011 possible fonamentació d’un mur de façana. Preventiva pou d’aigua i la seva posterior colmatació Tipus Ateses les característiques de la rasa, al ser Codi com abocador de deixalles. En aquesta àrea Preventiva aquesta de poca amplada i profunditat, només 071/11 de Barcelona disposem de diversos exemples Codi es van poder documentar les restes de manera Vista del pou d’aigua un cop finalitzada la intervenció. Motiu de pous d’aigua molt similars al documentat, 075/11 parcial, sense poder arribar a mesurar la Excavació d’un fossat com el que es va localitzar en la intervenció Motiu potència de cap d’elles. Tampoc es va poder d’ascensor i d’un arqueològica realitzada amb motiu de la Conducció de fibra comprovar si al subsòl es conservava estrati- fonament òptica per al Museu darrera ampliació del Museu Picasso. Tots ells Frederic Marès grafia d’època romana. Promotor/Propietari ANPESI 2000, SL mostren unes característiques molt similars: Promotor/Propietari Tot i que no es van localitzar materials excavats al substrat geològic, morfologia Empresa adjudicatària Institut de Cultura de ceràmics, observant la tècnica constructiva Estrats Gestió del circular, presència d’alineacions d’encaixos Barcelona / Ajuntament de les estructures es pot afirmar que aquestes Patrimoni Cultural, SL oposats a banda i banda de les parets i potència de Barcelona corresponen a època contemporània i que Direcció tècnica important que, en molts casos, ha impedit Empresa adjudicatària formarien part del conjunt d’edificis que van Ignacio Soriano Llopis la seva completa excavació arqueològica. Còdex, Arqueologia Vista general de les estructures documentades. i Patrimoni, SCCL ser enderrocats a la primera meitat del segle xx Aixecament de Es tracta, doncs, d’un tipus d’estructura per a l’obertura de la Via Laietana. n Alba planimetria i fotografia àmpliament coneguda. Direcció tècnica Tenza Ferrer Ignacio Soriano Llopis Alba Tenza Ferrer Durant el segle xix es va construir l’actual Digitalització de plànols Aixecament de plani- edifici que disposava d’un soterrani la Markary García Álvarez metria i fotografia construcció del qual va fer desaparèixer la Alba Tenza Ferrer major part de l’estratigrafia prèvia. D’aquest Digitalització de plànols moment s’han documentat estructures Rafael Piera Catalán relacionades amb el soterrani i l’accés al mateix, les quals funcionarien de forma sincrònica. La presència d’aquest soterrani no era coneguda fins l’actualitat, ja que els seus accesos es trobaven completament tapiats. La seva construcció probablement cal incloure- la dins la tèndència del segle xix de bastir soterranis en edificis existents o de nova planta a causa de la manca d’espai que hi havia a la ciutat. Aquest costum es va anar perdent amb l’enderrocament de les muralles. n Ignacio Soriano Llopis BIBLIOGRAfIA José Manuel Espejo BlanCo, «Museu Picasso», Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010, pàg. 92-95. 138 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 139 Passeig del Taulat, 149-195 Carrer de la Unió, 17 Carrer d’Espronceda, 17-23 DADES DE LA Cronologia: Segona meitat del segle XIX. DADES DE LA Cronologia: Segles XIX dC. INTERVENCIó Paraules clau: Macrofauna. Botons d’os. Època INTERVENCIó Paraules clau: Fossa sèptica. Ubicació contemporània. Ubicació La intervenció consistí en la realització del Passeig del Taulat, Carrer de la Unió, 17 149 -195 / Carrer Atès que amb posterioritat a la publicació de control arqueològic de l’excavació d’un fossat d’Espronceda, 17-23 l’article corresponent a l’Anuari d’Arqueologia Districte Ciutat Vella per a la instal·lació d’un ascensor. L’obertura Districte i Patrimoni 2010 es van rebre els resultats de de la caixa presentava unes dimensions finals Sant Martí la datació per radiocarboni d’una mostra d’os Dates 5 - 8 juliol de 2011 d’1,20 m d’amplada x 3,15 m de llargada x Dates de les restes exhumades durant la intervenció, 2,60 m de profunditat. 9 - 21 juliol de 2010 des del Servei d’Arqueologia de Barcelona es Tipus Preventiva A l’inici de les obres i sota la pavimentació Tipus va considerar oportú demanar a l’arqueòleg Codi del replà, es van localitzar les parets laterals Preventiva responsable de l’excavació que completés el 037/11 de la volta de l’antic pou mort de la finca. Anys Codi text publicat en l’Anuari anterior. Motiu enrere, aquest va ser desmuntat parcialment 068/10 Durant el seguiment arqueològic dut a terme Excavació d’un fossat al fer l’enllaç dels nous desaigües de l’edifici Promotor/Propietari en el marc de les obres d’instal·lació de la xarxa per a la instal·lació amb el col·lector del carrer. Servei d’Inversions i Superposició planimètrica de les restes documentades d’un ascensor Espais Vials de l’Àrea per a la recollida pneumàtica de deixalles, sobre el plànol topogràfic actual i sobre un plànol del pla Promotor/Propietari El pou mort, que ocupava totalment l’espai de Medi Ambient / s’identificà un enterrament col·lectiu de de Barcelona d’Ildefons Cerdà de l’any 1855 conservat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Comunitat de Propietaris destinat al forat d’ascensor, estava reblert per Ajuntament de Barcelona macrofauna (èquids i cànids, especialment) Unió, 17 un estrat de runa d’obra i per un estrat de terra Empresa adjudicatària amb traces evidents que fou parcialment Empresa adjudicatària solta de color negre d’origen fecal. Aquest Actium Patrimoni utilitzat com a matèria primera per a la Arkpadoc SC cultural, SL últim no es va arribar a rebaixar del tot. fabricació de botons. molt més antiga, atès que hi ha exemples molt Direcció tècnica Direcció tècnica L’analítica de radiocarboni1 efectuada a una similars d’aprofitament d’ossos per tal de Tot i la destrucció parcial del dipòsit per a la Maria Pujals Bultó Miquel Gea Bullich col·locació dels diversos serveis comunitaris, es Imatge aèria final de l’excavació del fossat de l’ascensor. mostra d’un dels èquids exhumats ha permès, fabricar botons en època romana i medieval. Aixecament de plani- Tècnic arqueòleg metria, digitalització procedí a la documentació i desmuntatge de Núria Cabañas Anguita d’una banda, esclarir els interrogants sobre Finalment, la superposició de les troballes part de la volta restant i del mur de tancament. Oficials arqueòlegs la cronologia d’una deposició de fauna, i de sobre un plànol del Pla de Barcelona de de plànols i fotografia Maria Pujals Bultó n Maria Pujals Bultó Francesc Carrer de l’altra, esbrinar el moment de la seva utilització mitjan segle xix ha permès ubicar-les al pati Genover, Guillem Vera com a matèria primera per a la fabricació de interior d’una edificació que, òbviament, Montiel botons, tot i que ambdues activitats semblaven s’interpreta com una manufactura de botons Anàlisi de radiocarboni haver-se efectuat alhora. Cal recordar que el d’os. n Miquel Gea Bullich CEDAD, Università del fet de trobar-se en un estrat de sorra on, com Salento a conseqüència de les pròpies característiques Autor superposició morfològiques d’aquest tipus de sediment, BIBLIOGRAfIA planimètrica Ildefonso Cerdà, Plano de los alrededores de la ciudad de Miquel Gea Bullich s’hi barrejava material arqueològic molt divers, Barcelona, 1885, Institut Cartogràfic de Catalunya. feia pràcticament impossible esclarir-ne la Miquel Gea bulliCH, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona cronologia sense una analítica com la que 2010, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, s’ha efectuat. 2011, pàg. 114. L’anàlisi realitzada a una mostra procedent Arthur MaCGreGor, Bone, antler, ivory and horn: the technology d’un dels èquids recuperats ha posat de of skeletal materials since the Roman Period, London, 1985. manifest que la deposició i aprofitament d’aquesta fauna es va produir fa poc més de cent anys, molt possiblement durant la segona meitat del segle xix. Així, pensem que la intervenció ha posat de relleu el desconeixement que, en general, es té sobre uns processos productius relativament propers en el temps però hereus directes, en molts casos, d’una tradició de manufactura artesanal 1. CEDAD (Centro di Datazione e Diagnostica), Università del Salento, Dipartimento di Ingegneria dell’Innovazione, c/o Cittadella della Ricerca, S.S. 7 per Mesagne, Km. 7+300, 72100 Brindisi, Itàlia. Prof. Dr. Lucio Calcagnile. 140 | Anuari d’Arqueologia 2011 Intervencions arqueològiques | 141 InteRvencIonS CARRER DE LA REINA CRISTINA, 8 LA RAMBLA, 26 Motiu de la intervenció PAS DE SOTA MURALLA, 9 Construcció fossat ascensor Districte SenSe AfectAcIó Districte Ciutat Vella Promotor / Propietari Ciutat Vella FELIAURO-PHILCATSOM, CB / FELIAURO, SL / Codi PHILCATSOM, SL del pAtRIMonI Codi 008/11 078/10 Adjudicació Motiu de l’obra Actium, Patrimoni cultural, SL. (Direcció: Motiu de l’obra Construcció fossat ascensor Òscar de Castro López) Rehabilitació d’edifici i construcció de soterrani Promotor / Propietari Promotor / Propietari Comunitat de propietaris Grup Immobiliari Castmor, SL Tipus d’intervenció GRAN VIA DE LES CORTS Adjudicació Control. Excavació CATALANES, 192 Fragments. Arqueologia, estudis i gestió Adjudicació PARC DE LA FONT FLORIDA, 4b del patrimoni. (Direcció: Vanessa Muñoz Rufo) ÀTICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric. (Direcció: Iñaki Districte Moreno Expósito) Sants-Montjuïc CARRER DEL POLVORÍ Codi 045/11 PASSEIG DE SANTA MADRONA CARRER DE LA TAPINERIA, 29-37 Motiu de la intervenció Nom singular Nom singular Rasa telecomunicacions Parc de Montjuïc Museu Marès Promotor / Propietari Districte Districte Elecnor, S.A. / Ajuntament de Barcelona Sants-Montjuïc Ciutat Vella Adjudicació Codi Codi ÀTICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni 028/11 019/11 arqueològic i històric. (Direcció: Vanesa Motiu de l’obra Triay Olives) Motiu de l’obra Xarxa de distribució d’aigües freàtiques Rasa Promotor / Propietari Promotor / Propietari COPCISA / Ajuntament de Barcelona AVINGUDA DIAGONAL, 671 ICUB / Ajuntament de Barcelona Adjudicació AVINGUDA DEL DOCTOR MARAÑÓN, Adjudicació Arqueociència Serveis culturals, SL. (Direcció: 31 ÀTICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni Xavier Geis Elias) arqueològic i històric. (Direcció: Begoña Nom singular Hermida Pérez) Línia 9-Estació Zona Universitària Districte CARRER D’OLOT, 1-13 Les Corts AVINGUDA DEL SANTUARI DE SANT CARRER DELS BANYS NOUS, 5 Codi JOSEP DE LA MUNTANYA, 45-55 Districte 046/11 AVINGUDA DEL COLL DEL PORTELL, Ciutat Vella Promotor / Propietari s/n Codi UTE Estacions L9 Llobregat / Ajuntament de Barcelona Nom singular 021/11 Park Güell Motiu de l’obra Adjudicació Districte Construcció fossat ascensor Estrats Gestió del Patrimoni Cultural, SL. Gràcia Promotor / Propietari (Direcció: Marcel Oliver Tatjer) Codi Comunitat de propietaris 004/11 Adjudicació CARRER DE JOAQUÍN COSTA, 34 Motiu de l’obra Fragments. Arqueologia, estudis i gestió Districte Projecte de nou enllumenat del Park Güell del patrimoni. (Direcció: Vanessa Muñoz Rufo) Ciutat Vella Promotor / Propietari Codi Parcs i Jardins / Ajuntament de Barcelona CARRER D’AVINYÓ, 33 049/11 Tipus d’intervenció CARRER DE MILANS, 1 Motiu de l’obra Control. Excavació Districte Construcció fossat ascensor Adjudicació Còdex, Arqueologia i Patrimoni, SCCL. (Direcció: Ciutat Vella Promotor / Propietari Comunitat de Propietaris Conxita Ferrer Álvarez) Codi 040/11 Adjudicació Motiu de la intervenció Còdex, Arqueologia i Patrimoni, SCCL. CARRER DE L’HOSPITAL, 46 Rehabilitació edifici (Direcció: Anna Martí Ferragut) Districte Promotor / Propietari Ciutat Vella Nerill Trade, SL CARRER DELS ASES, 3 Codi Adjudicació CARRER DEL MALCUINAT, 2 001/11 Fragments. Arqueologia, estudis i gestió del patrimoni. (Direcció: Vanessa Muñoz Rufo) CARRER DEL FOSSAR DE LES Motiu de l’obra MORERES, 4b Construcció fossat ascensor Districte Promotor / Propietari CARRER NOU DE SANT FRANCESC, 3 Ciutat Vella Comunitat de propietaris Districte Codi Tipus d’intervenció Control Ciutat Vella 050/11 Codi Motiu de l’obra Adjudicació 041/11 Construcció fossat ascensor Tea, Difusió cultural, SL. (Direcció: Sara Intervenció a Regomir 7-9. Marín Hernando) Promotor / Propietari Foto: Núria Cabañas Polonia Real State Investments, S.L. Intervencions sense afectació del patrimoni | 143 Tipus d’intervenció Promotor/ Propietari Control. Excavació Comunitat de propietaris Adjudicació Adjudicació Fragments. Arqueologia, estudis i gestió del Actium, Patrimoni cultural, SL. (Direcció: patrimoni. (Direcció: Vanessa Muñoz Rufo) Òscar de Castro López) CARRER DEL GENERAL CASTAÑOS, CARRER COMERCIAL, 13 10 Districte CARRER DE LA DUANA, 4 Ciutat Vella CARRER DE LLEVANT, 3 Codi Districte 067/11 Ciutat Vella Motiu de l’obra Codi Clavegueró 051/11 Promotor / Propietari Motiu de l’obra Clavegueram de Barcelona, SA / Ajuntament Construcció fossat ascensor de Barcelona Promotor / Propietari Adjudicació Mauri-Casals Grup, SL Antequem, SL (Direcció: Lourdes Moret Pujol) Adjudicació Actium, Patrimoni cultural, SL. (Direcció: Òscar de Castro López) CARRER D’AVINYÓ, 6-14 Districte Ciutat Vella PLA DE PALAU, 13 Codi PASSATGE DE PALAU, 3 072/11 Districte Motiu de l’obra Ciutat Vella Rasa aigües Codi Promotor / Propietari 052/11 Societat General d’Aigües de Barcelona / Ajuntament de Barcelona Motiu de l’obra Construcció fossat ascensor Adjudicació Antequem, SL (Direcció: Dídac Pàmies Gual) Promotor / Propietari Mauri-Casals Grup, SL Adjudicació CARRER DE SANT ANTONI MARIA Actium, Patrimoni cultural, SL. (Direcció: Núria Cabañas Anguita) CLARET, 167-171 CARRER DE SANT QUINTÍ, 55-95 CARRER DEL MAS CASANOVAS, CARRER DE SANT ANTONI MARIA 70-90 CLARET, 167-171 CARRER DE CARTAGENA, 334-372 CARRER DE SANT QUINTÍ, 55-95 Nom singular CARRER DEL MAS CASANOVAS, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-Pavelló 70-90 Sant Manuel CARRER DE CARTAGENA, 334-372 Districte Nom singular Horta-Guinardó Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-Pavelló Codi Sant Manuel 080/11 Districte Motiu de l’obra Horta-Guinardó Rasa sanejament Codi Promotor / Propietari 053/11 Fundació privada Hospital de la Santa Creu Promotor / Propietari i Sant Pau Fundació privada Hospital de la Santa Creu Adjudicació i Sant Pau Arqueociència Serveis culturals, SL. (Direcció: Adjudicació Xavier Geis Elias) Arqueociència Serveis culturals, SL. (Direcció: Roser Arcos López) CARRER DE MONTSERRAT, 2 CARRER DE L’ARC DEL TEATRE, 17 Districte Ciutat Vella Codi 084/11 Motiu de l’obra Construcció fossat ascensor 144 | Anuari d’Arqueologia 2011 tReBAllS de conSeRvAcIó I ReStAURAcIó Procés d’extracció d’una urna funerària a les Drassanes Reials. Foto: Esteve Nadal. Intervencions en el Patrimoni era inexistent. Aquesta petita intervenció ha posat projecte contempla la confecció d’un atles gràfic, de manifest la necessitat de plantejar una actuació consultable a través d’Internet, aprofitant les en profunditat que posi en valor el que avui és possibilitats d’interacció, gran difusió i fàcil consulta el teló de fons d’un espai recuperat per a l’ús que ens proporciona. La construcció de l’Atles de ciutadà. Aquest indret, fins ara aprofitat gairebé patologies de materials és oberta als professionals de exclusivament com a aparcament de motos, és la conservació-restauració i neix amb la pretensió ara un lloc viu integrat al marc de la plaça que li de ser un treball en permanent construcció. confereix una perspectiva àmplia i en facilita la A l’article «Entre la crisi i el canvi, un any d’arqueo- La recuperació, a la intervenció arqueològica de A l’Anuari de 2010 fèiem esment de la celebració seva visió. És de desitjar que l’aqüeducte rebi, en un logia a Barcelona» de l’Anuari que teniu a les mans, les Drassanes, d’un conjunt d’urnes cineràries de de les Jornades sobre la restauració dels vitralls del termini no gaire llunyà, el tractament que li pertoca Josep Pujades explica, a grans trets, els canvis que vidre i ceràmica així com d’altres objectes funeraris Reial Monestir de Pedralbes. En aquesta ocasió, hem com a un monument més dels que el vianant troba la crisi representa per a l’arqueologia i la necessitat representa, molt probablement, el testimoni visible de destacar l’edició del llibre de les jornades. L’èxit tot passejant per la ciutat, permetent aquest diàleg de repensar nous models de funcionament sense del que aquesta intervenció pot suposar de cara al de públic i la qualitat dels treballs presentats va fer meravellós amb el nostre passat. renunciar al treball de qualitat. Tasca difícil, coneixement d’aquest sector de la ciutat i del pòsit plantejar, en el marc de les pròpies jornades, la òbviament. En aquest mateix article també exposa històric que conté. Des d’aquestes pàgines ens plau Una altra intervenció en la qual hem col·laborat ha necessitat de recollir la feina feta en un llibre. les repercussions que el canvi de govern municipal manifestar el nostre agraïment al Centre de Conser- estat la rehabilitació de l’antiga Seca de Barcelona Així, el dia 31 de maig es va presentar el llibre ha representat pel que fa a l’estructuració del Servei vació de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya on la tasca de conservació s’ha centrat en el Els vitralls de Pedralbes i la seva restauració, a l’entorn d’Arqueologia, organisme ara directament vinculat per la seva col·laboració en la realització de les tractament d’estructures i elements patrimonials incomparable del monestir. El llibre ha estat a la Direcció de Patrimoni de l’ICUB. radiografies del contingut de les urnes, l’estudi que s’han incorporat al nou edifici. S’ha netejat i editat pel MUHBA, dins la sèrie Documents 4. La del qual és imprescindible tant des de la vessant consolidat tota l’obra de pedra de l’interior i tractat presentació va consistir en un recorregut especial La voluntat de donar un impuls a la tasca arqueo- l’escut de pedra policrom de la façana. També s’ha per l’interior del monestir per poder admirar la lògica de recerca i una presència més notòria arqueològica com de conservació. estudiat i definit el material de revestiment de la vitralleria de prop i va comptar, entre d’altres, amb de l’activitat del Servei, s’han fet evidents des de Una altra intervenció portada a terme és el tracta- façana, intentant buscar el color i textura més la presència del comitè internacional de vidre de diferents àmbits. Així, també des de l’Àrea ment d’un petit fragment de muralla romana que, apropiat en sintonia amb el propi edifici i en l’ICOM, reunit a Barcelona amb motiu de la seva d’Intervencions en el Patrimoni, podem fer un no per les seves reduïdes dimensions, està exempt harmonia amb l’entorn. trobada anual. paral·lelisme de la situació. Si bé hi ha una notable d’interès. Es tracta d’un petit tram localitzat a l’inte- davallada de l’activitat, provocada sens dubte per rior d’una finca del carrer d’Ataülf que ha rebut, Parlar de recerca en termes de conservació i Amb aquesta publicació no només hem contribuït la crisi, hi ha hagut una incentivació d’alguns dels com és preceptiu, una intervenció de conservació. restauració potser es fa estrany en un àmbit com és a la difusió del coneixement dels treballs de projectes interns que es trobaven aturats. Aquest un Servei d’Arqueologia municipal, ja sigui perquè restauració de vitralls de Pedralbes. La publicació Pel que fa als treballs fets a laboratori amb objectes és el cas de les restes del vaixell tinglat medieval la gestió diària no deixa temps per a aquest tipus recull també els estudis històrics i artístics de la arqueològics mobles, és lícit destacar el conjunt de del segle (Baluard del Migdia) que des de finals d’activitat o bé perquè solem vincular-la a vitralleria medieval així com de la no medieval. xv peces de ferro, datades al segle iv i recuperades de de novembre de 2011 ha començat a rebre el organismes universitaris o similars. Des del Aquesta és precisament una de les “sorpreses” més l’interior d’un dolium (Anuari 2010) que representen tractament de consolidació previst inicialment, convenciment que la recerca ha d’anar unida interessants que ha ofert el projecte perquè ha una important aportació d’eines i estris relacionats pendent des que es va acabar el dessalat. La a l’activitat diària, l’Àrea d’Intervencions en el permès estudiar i posar en valor aquelles peces amb la vida quotidiana. Una vegada més, hem de consolidació es fa mitjançant la impregnació Patrimoni ha promogut la col·laboració i intercanvi de vitrall que se situen entre els segles xvii-xix, fer palès el nostre agraïment a l’Escola Superior amb resina de polietilenglicol (PEG), seguint els de coneixements amb altres disciplines afins amb la molt desconegudes arreu i no per això exemptes de Conservació i Restauració de Béns Culturals de protocols establerts. Es calcula que el procés tindrà voluntat d’avançar en el coneixement dels materials d’interès. El llibre recull en forma d’articles aspectes Catalunya que ha col·laborat en la conservació una durada aproximada de tres anys, finalitzats els i els processos d’alteració a què estan sotmesos i de la intervenció de restauració, sobre la tecnologia de peces de vidre, metall i cuir, procedents del Reial quals podrà retornar a Barcelona. D’altra banda, de millorar, en conseqüència, els tractaments que dels vitralls i sobre les alteracions sofertes, entre Monestir de Santa Maria de Pedralbes. La descripció s’ha previst assumir el tractament de materials hauran de rebre. Així, hem col·laborat en d’altres temes. Tanca la publicació la conferència d’aquests i altres treballs es presenta en format de arqueològics d’aquelles intervencions en què la nombroses ocasions amb universitats, ja siguin de magistral impartida per Lindsay W. MacDonald fitxes o bé en petits articles. direcció responsable té una voluntat manifesta l’àmbit català (UB, UAB, URL) o extern. Fruit sobre «La creació d’imatges digitals de vitralls». de finalitzar-ne la memòria. A part de les intervencions in situ descrites, també d’algunes d’aquestes col·laboracions va sorgir, fa Aquest ha estat un projecte desenvolupat al llarg hem col·laborat amb altres organismes de anys, la idea de portar a terme un projecte sobre de dotze anys durant els quals s’ha intervingut la Fent un breu repàs de les intervencions efectuades, l’Ajuntament, com ara Foment de Ciutat Vella o terminologia de formes d’alteració en materials pràctica totalitat de la vitralleria. La publicació ha cal destacar la recuperació del mosaic policrom el Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, patrimonials el qual prendrà cos, finalment, permès posar en coneixement la feina feta fins el (segle iv) que ha posat al descobert la intervenció encarregats, entre d’altres, de la rehabilitació mitjançant la confecció d’un atles de patologies moment, tot esperant finalitzar el projecte, en la seva arqueològica en un dels sectors de les obres de la d’espais urbans de caràcter patrimonial. Així, amb (http://www.materials pathology.com) que es totalitat, en un dia no gaire llunyà. n Montserrat Línia d’Alta Velocitat, concretament a la vil·la motiu de la reurbanització de la plaça dels Peixos, pugui utilitzar com a eina per determinar l’estat de Pugès i Dorca, mpuges@bcn.cat romana de la Sagrera. Es descriuen també les actual plaça del Vuit de març, s’ha fet una conservació dels materials patrimonials. Així, l’any operacions portades a terme en la recuperació de intervenció al tram d’aqüeducte romà inserit en 2009 es presentà per primera vegada el projecte diversos fragments de pintura al fresc, localitzada l’antiga paret mitgera de l’edifici del carrer Duran a un congrés sobre restauració de vidre, a Trélon in situ, a més de diversos arrencaments de i Bas, 14-16. Es tracta d’una simple consolidació, (França), on rebé una gran acollida. En revestiments de murs, tant d’exteriors com qualificada com a “mínima intervenció” que ha presentacions successives (València, Madrid, d’interiors que sense reunir un interès artístic, tingut per objectiu l’eliminació de materials Barcelona) va anar prenent força fins que el 2011 ajudaran a comprendre com eren els ambients sobreposats que presentaven perill de despreniment va rebre l’impuls necessari per poder-lo fer realitat de les estances de la vil·la: els colors, materials o bé incompatibilitat amb l’obra romana de pedra. amb la confiança i el suport dipositats per part de i textures, molt probablement en concordància També s’han sanejat els morters de junts que estaven la UAB i la URL, a través de l’Institut Químic de amb la seva funcionalitat. malmesos i reomplert aquells junts on el morter Sarrià, a més de l’ajut de l’obra social d’Unnim. El 148 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 149 tReBAllS Drassanes Reials IN SITU DADES DE LA Cronologia: Segles I-VI dC. la qual cosa es va realitzar un engasat a mesura INTERVENCIó Paraules clau: Material arqueològic. Restauració. que s’anava retirant la terra que les envoltava. Ubicació Urna cinerària. Ungüentari. Ferro. L’engasat s’ha realitzat amb benes de cotó Avinguda del Paral·lel, Durant la intervenció arqueològica es va docu- adherides amb resina acrílica (Paraloid B-72) 2-32 / Plaça de les Drassanes,1 / Passeig mentar l’existència d’una necròpoli d’època dissolta en acetona (20%). Per a les peces de de Josep Carner, 26-30 romana datada entre els segles i i vi dC, que ferro s’ha seguit el mateix procediment. Districte inclou diferents tipus d’enterraments i de Aquelles urnes de ceràmica que es trobaven Ciutat Vella rituals funeraris. parcialment fragmentades es varen embolcallar Nom singular A partir de la localització de les primeres urnes amb benes, fixades puntualment amb resina Drassanes Reials d’incineració, es va comptar amb la presència acrílica, per evitar que es desmuntessin Codi de tècnics conservadors-restauradors en el i facilitar-ne la manipulació. 075/10 mateix jaciment. L’objectiu era assegurar Tots els objectes extrets van ser embalats amb Promotor/Propietari l’extracció de les peces, juntament amb el seu Consorci de les elements amortidors per al seu trasllat als Drassanes Reials i Museu contingut, i poder obtenir la major informació magatzems del Servei d’Arqueologia on, en Marítim de Barcelona / possible en el moment del seu estudi. un ambient controlat, resten a l’espera de la Ajuntament de Barcelona Es van extreure un total d’onze urnes (cinc seva restauració definitiva. Empresa adjudicatària de vidre i sis de ceràmica); dos ungüentaris de Actium, Patrimoni Les radiografies fetes a cadascuna de les urnes cultural, SL vidre; un bol de parets fines; un plat ceràmic han posat de manifest l’absència d’aixovar en Direcció tècnica utilitzat com a tapadora d’una urna de vidre, el seu interior. n Isabel Parra, Dèbora Iglesias Josep Cruells Castellet, a més de tres objectes de ferro encara Esteve Nadal Roma, per determinar. Adriana Vilardell BIBLIOGRAfIA Fernández El procediment d’extracció s’ha adaptat a l’estat de conservació de cada una de les peces. Esteve nadal roMa, Adriana vilardell Fernández «Drassanes Treballs de conservació- Reials» Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, restauració Les més delicades, tres urnes cineràries de vidre Barcelona, MUHBA, ICUB, Ajuntament de Barcelona, 2011, Dèbora Iglesias, i un dels ungüentaris, es trobaven fragmentades pàg. 37-40. Isabel Parra i en un avançat procés de desvitrificació, per fotografia Dèbora Iglesias, Esteve Nadal, Isabel Parra Urna de vidre i peça de ceràmica localitzada a l’exterior del mausoleu. Foto: Esteve Nadal. Treballs de conservació i restauració | 151 LAV accessos a l’estació de la Sagrera DADES DE LA Cronologia: Segle I. Segle IV. trenats, cintes ondulades amb roleus, meandres INTERVENCIó Paraules clau: Vil·la romana. Conservació. fraccionats, trenes de dos caps o una banda Ubicació Restauració. Mosaic romà. Arrencament de mosaic. de tancament amb escacat. Espai delimitat pel carrer Pintura mural romana. Stacco. Revestiments. 2 d’Espronceda / Carrer Ortofotografia. Tot i els possibles 30 m , s’ha perdut bona part del Clot / Carrer de la de l’àrea del paviment i tan sols se’n conserven Sagrera / Ronda de Sant Els treballs arqueològics efectuats als futurs 10 m2. Segons sembla, la seva pèrdua és Martí / Carrer de Josep accessos de l’estació de la Sagrera-LAV han conseqüència dels treballs agrícoles que es Soldevila / Passeig de la posat al descobert un tram de la pars urbana Verneda / Via Trajana / dugueren a terme en aquest indret. Així, el Rambla de Prim d’una vil·la romana que presenta una primera mosaic conservat se’ns mostra en forma de fase de construcció en el segle i i remodelacions Districte diverses llenques que deixen espais buits com Sant Andreu, Sant Martí i ampliacions importants en el iv.1 El necessari a resultat del pas, molt probablement, d’una desmuntatge de les estructures de la vil·la, un Nom singular arada. Tot i això els fragments presenten LAV accessos a l’estació cop documentades i estudiades, ha motivat la una molt bona compactació i les alteracions de la Sagrera recuperació de diversos elements arquitectònics són mínimes. Tipus il·lustratius de les decoracions dels espais Vil·la romana i interiors i exteriors. D’una banda podem parlar d’un primer grup estructures ibèriques de 25 fragments de diverses mides que es Es destaquen el mosaic policrom i el conjunt Codi trobaven ubicats en el seu lloc original. de pintura mural del segle iv, recuperats en 099/10 D’aquests, en la banda nord es conserva una la seva totalitat. També s’han extret mostres Motiu peça de més envergadura que ens proporciona Construcció dels accessos de revestiments parietals amb finalitat d’estudi. el dibuix complet en amplada. a l’estació de la Sagrera Són de grandària suficient per poder il·lustrar alguna futura exposició. La problemàtica més greu d’aquests fragments Promotor/Propietari a nivell estructural ve donada per les llacunes ADIF / Ajuntament de Barcelona creades per l’arada, que han provocat certs Empresa adjudicatària EL MOSAIC D’OPUS TESSELLATUM DEL debilitaments en la zona perimetral de Còdex, Arqueologia SEGLE iv cadascun d’ells. Relacionades amb aquest i Patrimoni, SCCL Segons les dades arqueològiques obtingudes, fet s’han documentat de manera puntual Direcció tècnica durant el segle iv dC la vil·la es sotmet a un esquerdes i fissures, tot i que en cap cas es pot Daniel Alcubierre, segon moment de reformes i l’edifici sud es parlar de descohesió tessel·lar. Pel que fa a Emiliano Hinojo dota d’elements de luxe entre els quals es les tessel·les, l’estat de conservació en general Treballs de conservació- troba el mosaic policrom localitzat a l’oest és molt bo, encara que a nivell superficial restauració del conjunt balneari. presentaven una capa concrecionada (terra Àbac, Conservació- restauració, SL i carbonatacions) molt generalitzada que En el moment de la descoberta, el mosaic dificultava l’observació dels motius i tons, Responsables presenta unes dimensions de 6 x 5 m, sense Sílvia Llobet, Àlvar Mailan alhora que es van documentar disgregacions que aquestes siguin les mesures definitives Equip molt puntuals en tessel·les ceràmiques. totals, atès que la seva continuïtat es constata Sílvia Llobet, Àlvar Mailan, sota el talús que delimita l’àrea d’excavació. A banda d’aquests fragments principals, s’han Maria Molinas, Elisenda recuperat 59 conjunts de petits fragments Pedrosa Descripció i estat de conservació de mosaic, els quals presenten els mateixos Estat dels treballs La decoració del mosaic presenta un seguit de problemes que els fragments in situ, com ara, Finalitzats motius geomètrics que formen una composició debilitament estructural de la zona perimetral. fotografia Sílvia Llobet, Àlvar Mailan, ortogonal de cercles i quadrats tangents pel El grau de conservació de les tessel·les és Daniel Alcubierre, vèrtex, amb decoracions interiors amb nusos igualment molt bo. Disperses per l’àrea del Grup Global de Salomó i flors de quatre pètals, dibuixant-se mosaic, s’han recollit un total de 9.500 alhora un seguit de bobines entre ambdues tessel·les soltes. figures. Tancant aquesta part central s’hi En la composició s’han identificat un total disposen franges de diferents motius, com ara de 12 tessel·les de diverses coloracions, corresponent a dos tipus de ceràmica, mentre Mostra del conjunt d’urnes que la resta són de pedra de composició recuperat a la necròpoli. Fotos: Isabel Parra. 1. Veure en aquest mateix Anuari, «LAV accessos a l’estació de la Sagrera», pàg. 76. i mineralogia diversa. 152 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 153 En quant a la fabricació, ha estat possible També prenent aquesta orfotografia com a documentar a ull nu diverses capes. A l’estar base de treball, a cada fragment conservat els fragments seccionats, ha estat molt senzill en la seva ubicació original se’l va relacionar poder-les descriure. Aquestes són: amb una lletra que esdevindrà la referència a. Capa superior corresponent a la catifa identificativa de cadascun d’ells a partir tessel·lar, que per cada dm2 presenta entre d’aquest moment. També es van recollir les 78 i 80 tesel·les, i cadascuna d’elles medeix dades relacionades amb l’estat de conservació 1 cm x 1 cm. i, una vegada restaurat el mosaic, es van b. Les tessel·les es troben inserides en un plantejar les hipòtesis de col·locació dels morter d’assentament constituït per una diversos fragments en els nous suports que capa molt fina i força regular, d’entre 0,6 marcaran en gran mesura el procés d’extracció. i 0,8 cm, de morter de calç amb l’addició Neteja in situ d’àrids de granulometria molt fina i en Amb l’objectiu d’eliminar les restes terroses molt poca proporció. que dificulten la visió de la peça per poder c. Per la capa final es va emprar un morter de dur a terme l’ortofotografia, es va fer una calç, sorra de granulometria fina i ceràmica neteja superficial amb raspallats suaus. Tot i triturada,2 sent el seu gruix d’entre 5 això, en el -fragment A- la neteja es va fer de Moment del tall dels diver- i 5,5 cm. sos fragments de mosaic manera més intensa per tal de poder valorar amb l’ajut d’escarpes. És habitual que els mosaics romans es cons- i plantejar les zones de tall, combinant una Foto: Daniel Alcubierre. truïssin amb unes capes d’anivellació i prepa- neteja amb raspalls i aigua amb una de ració: rudus i statumen (FioRi, vandini 2004, mecànica amb bisturí. 14-19). En aquest cas, la capa inferior era un També es van delimitar i netejar els perímetres paviment d’opus signinum que presentava de cada fragment conservat per tal de procedir un rudus i un statumen clarament diferenciables. al seu estudi i facilitar els treballs d’aixecament. Documentació i aixecament Engasat La primera premissa valorada per l’extracció Per realitzar els engasats es va optar per una va ser la de no tallar els fragments conservats gasa de polièster.4 Les gases es van impregnar i només fer-ho en la peça que ens donava tota a la superfície tessel·lar amb acetat de polivinil l’amplada, el -fragment A-, ja que les seves (K60) dissolt al 20% en acetona.5 mides desaconsellaven extreure-la sencera. Finalment va quedar dividida en tres parts. La segona premissa era l’aixecament del mosaic amb totes les seves capes preparatòries, o sigui, les tessel·les i les capes de morter, entenent que tot forma part de la peça, seccionant pel Moment de la col·locació punt entre l’última capa de morter i l’opus d’un fragment de mosaic signinum, que, una vegada feta l’extracció, extret, sobre les fustes va restar in situ pel seu estudi. fetes a mida. Foto: Sílvia Llobet. Els treballs es van iniciar amb l’obtenció de dades seguint altres exemples recents en documentació de mosaics (ocHoa et al. 2003, Extracció Embalatge/Emmagatzematge Per fer els talls inferiors de descalç, es van 123-130). Va ser possible realitzar la Un cop les gases van estar seques, es va proce- introduir escarpes de diverses mides i formes documentació gràfica mitjançant tècniques dir al marcatge dels punts de tall del -fragment entre l’opus tessellatum i l’opus signinum, i a base de fotogrametria i làser escàner,3 obtenint-se A- amb puntes d’acer seguint zones de fàcil de cops suaus es van separar amb facilitat, una ortofotografia a partir de la qual ens ha tall segons el dibuix. La peça finalment va restant el segon sense danys i in situ per tal de estat possible mesurar distàncies, calcular quedar dividida en tres parts. ser estudiat. Una vegada alliberats els fragments àrees i tenir un potent document gràfic. Abans de començar el procés d’aixecament es es va introduir en la zona de tall un seguit de van elaborar caixes de fusta apilables i a mida planxes d’acer que van servir per aixecar-los 2. En referència a l’addició de ceràmica triturada en els morters romans recordem les paraules i traslladar-los dins les caixes de fusta que de Vitrubi en el capítol cinquè del seu tractat on diu: «Se conseguirá una mezcla de mejor per a cada fragment o grup de fragments. Les calidad para su uso, si se añade a la arena de río o del mar una tercera parte de arcilla machacada caixes consistien en una fusta de base i tres s’havien disposat al costat. Abans d’aquesta y cribada». llistons formant parets. El quart llistó es va acció, amb l’ajut de les planxes i d’escumes, 3. Els treballs han estat realitzats per Global Mediterránea (www.globalmediterranea.es). col·locar quan les peces ja s’havien extret es va procedir al volteig dels fragments, de tal 4. La gasa de polièster ofereix igual resistència mecànica que la de cotó i, per la seva i disposat a l’interior. En una de les parets, forma que fossin visibles pel seu revers dintre transparència, permet una millor observació del mosaic durant els treballs d’arrencament. per la banda exterior i ben visibles, es van de la caixa. Aquesta disposició ens facilitarà 5. La tria d’aquest material ve donada, d’una banda, per la seva eliminació posterior amb vapor introduir els codis de l’excavació i dades la feina futura de laboratori, ja que la primera d’aigua, sense ser necessaris dissolvents i per tant reduir la toxicitat, i d’una altra, per la seva Realització de l’engasat del tapis tessel·lar. capacitat d’adhesió (caRRaScoSa, paSíeS 2004, 136). Foto: Sílvia Llobet. relatives als fragments. tasca serà l’estudi i neteja dels morters del 154 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 155 revers, i d’aquesta manera ja els tenim en amb barreja d’un àrid més fi.7 No obstant, les en una operació traumàtica per se com és un CONJUNT DE PINTURA MURAL DEL disposició de treball evitant nous moviments. dues preparacions no presenten una diferen- arrencament mural. SEGLE I Val a dir però, que va ser possible procedir ciació marcada a totes les àrees dels conjunts Utilitzant teles de cotó natural tallades a Durant l’excavació del pati nord de la vil·la, d’aquesta forma gràcies a la bona compactació pictòrics. Aquest fet, com ara les constants quadrats d’uns 30 x 30 cms i amb una es va recuperar un nombre considerable de entre les tessel·les i les capes de preparació. irregularitats i desnivells de superfície pictòrica, superposició d’1 a 2 cms entre retalls, es va restes de pintura mural datada al segle i. Tot Finalment, els espais lliures de mosaic de cada així com l’estat de descohesió de les capes de entelar tota la superfície dels dos conjunts de i que molt fragmentades, són l’únic testimoni caixa van ser reomplerts amb escumes inerts per preparació, denoten una execució poc acurada pintures a mode de capa d’intervenció. Per que s’ha conservat en relació a la decoració 8 tal d’evitar moviments indeguts durant el trasllat que en cap cas està acabada en lliscat regular tal d’adherir les teles, es va fer servir una de les estances de la vil·la. Amb l’objectiu de fins al laboratori del Servei d’Arqueologia. i homogeni per tal d’aplicar els pigments resina acrílica del tipus Paraloid B-729 al 5% poder-les estudiar, es van prendre les mesures posteriorment (viTRuvi 2004, capítol VII). Pel que fa als fragments de mosaic remoguts, en acetona. En tot el perímetre, i per tal de oportunes per al seu embalatge i trasllat al es va decidir agrupar-los amb un número Pel que fa a la decoració pictòrica pròpiament reforçar al màxim les pintures, es van adherir laboratori de restauració. Els fragments es van de coordenada i, d’aquesta manera, poder dita, la part de contacte amb el paviment és teles a les vores. Igualment, en aquelles zones col·locar en caixes reixades per afavorir-ne facilitar la localització de cada peça durant un sòcol de color negre que recorre de punta inestables o bé on la conservació requeria l’assecatge gradual, cap per avall, és a dir, per la restauració posterior. Tots els elements a punta les pintures, donant pas a un color de una major cura, es va procedir a l’adhesió la banda plana dels fragments, i en un sol pis coordenats es varen reflectir en una planta. fons vermell on es troben restes de la decoració de nous retalls de tela de cotó de les mides per evitar fregaments i pes que poguessin Posteriorment es van excavar, aixecar i embalar pictòrica damunt del color de fons. Aquesta anteriorment esmentades. malmetre les peces. També es van immobilitzar de manera individual. Els embalatges es varen decoració està formada per una seqüència amb escumes dins les caixes per tal d’evitar de cassetons emmarcats amb alternança de Delimitació del perímetre i arrencament fer en funció de la diversitat de formes i impactes durant el trasllat. marbrejats i de petits quadrats de colors. A Un cop seca la resina i adherides les teles, es grandàries de les peces o conjunts; en ocasions l’altre conjunt, situat al mur oest, trobem va delimitar el perímetre de les pintures. La es van fer llits o caixes amb escumes inerts o bé petites i residuals restes decoratives, com ara tècnica de l’stacco preveu fer un arrencament CONJUNT DE REVESTIMENTS DELS simplement embossats. bàsiques traçades que imiten flors i les restes des de les preparacions, però a més i degut SEGLES I I IV Per concloure, val a dir que les tessel·les soltes de línies que denoten la presència de cassetons, a l’escassa potència dels murs, varem tenir Amb la voluntat de conservar documents es van documentar i extreure de distinta encara que molt perduts, semblants als de les accés a les preparacions des de la part superior materials que ens ajudin a la comprensió de les manera. Per la gran quantitat conservada, es va altres pintures (malTeSe 1999, 285-286). dels murs, podent d’aquesta manera introduir tècniques de construcció emprades a la vil·la, decidir dividir l’espai en quadrats i les tessel·les planxes metàl·liques, cisells i altres eines es van disposar en bosses de polietilè amb Les proves de solubilitat realitzades in situ, i tal i com s’ha explicat s’han recuperat un seguit per tal d’anar separant les pintures del mur de mostres representatives d’aproximadament indicacions del quadrant on s’havien recuperat. amb la intenció de programar idòniament el que revestien. protocol d’arrencament, van determinar que 50 cm de costat. Aquestes corresponen a: Si aquestes, però, es trobaven en contacte amb La irregularitat de les preparacions va provocar, un fragment in situ, la referència donada va es tractava d’un fresc i que els pigments eren • revestiment d’opus signinum del frigidarium ser la lletra del fragment. de naturalesa mineral (maTTeini, moleS 2001, d’una banda, una excel·lent inserció de les de les termes del segle iv 334-387). eines i, d’altra banda, que algunes pedres • pintura mural de tonalitats ataronjades traspuaren en superfície, fent impossible en del segle i LA PINTURA MURAL DEL SEGLE IV alguns punts l’acció de les eines. En aquest cas, • quatre mostres de revestiments, tres del ARRENCAMENT DE LES PINTURES Es tracta de dos conjunts de pintures murals i recolzats en el present incert del jaciment, es segle i i un del segle iv, que presenten localitzades en un mateix àmbit, en concret La recuperació de les pintures murals ha estat va optar per eliminar algunes de les pedres del distintes fabricacions i tècniques. als murs sud i est del pati central de la vil·la. feta mitjançant stacco (del pino 2004, 328-333). mur per tal d’accedir-hi millor. Fins al punt que La metodologia d’extracció que es va emprar Aquesta tècnica consisteix en un arrencament va ser necessari fixar un parell de pedres al Corresponen a la part del sòcol, en contacte va ser la mateixa descrita en els treballs del pictòric des de les capes de preparació, paquet de les pintures, ja que es corria el risc amb el paviment de l’estança, i malgrat patir conjunt de pintures murals del segle iv. mitjançant un entelat en superfície o facing. de perdre part de l’enlluït. importants pèrdues, s’estenen més de nou El procediment es va fer seguint el protocol metres de llarg i de trenta centímetres al punt Amb la col·laboració de l’equip d’arqueologia, habitual: neteja de la superfície pictòrica, més alt.6 es varen col·locar suports mòbils de fusta a DOLIA DEL SEGLE IV adhesió de teles i delimitació perimetral dels l’anvers per tal de recolzar els conjunts un L’últim moment d’ocupació documentat a Les pintures revesteixen un mur de pedres conjunts per executar l’arrencament. Per últim, cop separats del mur. la vil·la es correspon amb la construcció de irregulars del tipus opus poligonale tancades i es fragmenten i embalen els llençols recuperats Ja a terra, es va creure pertinent la divisió diversos elements de caràcter industrial que ajustades amb unions de morter de calç i sorra. pel seu trasllat i dipòsit provisional. amortitzen part dels espais oberts. D’aquest Observem dues capes: la primera, anomenada en fragments per tal de poder traslladar “esquerdejat”, està composta per un morter de Neteja superficial els conjunts amb les millors condicions. moment s’ha recuperat al pati nord una dolia incompleta ja que ha perdut la vora, tot i calç i sorra, es troba en contacte amb el mur, i Consta de l’eliminació de terres de l’excavació, Embalatge i transport que es conserva el segell. Presenta fractures s’utilitza per al reompliment dels esvorancs. La així com de concrecions en superfície i pols. Cada un dels fragments va ser degudament importants que discorren en sentit vertical segona capa és l’enlluït i té més càrrega de calç Amb l’ajuda de raspalls de pèls suaus humitejats grapat amb plàstic de bombolles al seu suport. amb el risc de desplom. amb aigua es va fer una primera neteja. Això Un cop embalats es traslladaren als dipòsits va permetre contemplar la força dels colors Per tal d’evitar que la peça s’obrís, es va crear del Servei d’Arqueologia. 6. El conjunt del mur nord del pati central amb número UE 1402 fa 890 x 32,5 cms. El conjunt i poder fer un efectiu entelat de la superfície. un esquelet intern, amb fustes i escumes inerts, del mur oest amb número UE 1077 és de 910 x 26 cms. que impedia el desplom dels fragments cerà- 7. «Las arenas de grano grueso, cantos afilados, pero no demasiado bastas, sirven para las Adhesió de teles mics cap a l’interior. Assegurada l’estabilitat, es capas inferiores del mortero y las de grano fino para las superiores»…«Las más adecuadas L’adhesió de les teles permet assegurar la 9. Es tracta d’un copolímer acrílic i resina de síntesi emprada majoritàriament a les aplicacions va procedir a l’excavació exterior tot efectuant son las arenas de río, de cantos vivos y exentas de mica» (Doerner 1998, 232). superfície pictòrica i les capes de preparació de restauració al llarg de les últimes dècades. La utilització i difusió no només depèn de les seves 8. “Esquerdejat”, “enlluït” i “lliscat” són termes que en pintura mural provenen de l’italià: propietats físico-químiques analitzades, sinó també de la seva escassa tendència a la reticulació engasats puntuals que també es van fer per la arriccio, intonaco, intonachino. o formació de polímers reticulats, tridimensionals i insolubles (maTTeini, moleS 2001, 221). cara externa. S’utilitzà gasa de cotó impreg- 156 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 157 Muralla romana. Carrer d’Ataülf, 11 DADES DE LA Cronologia: Segle IV. Els processos de conservació-restauració, que INTERVENCIó Paraules clau: Muralla romana. Restauració. Pedra. s’apliquen a una superfície total de 17,53 m2, Ubicació Morter de calç. s’inicien amb una neteja mecànica superficial, Carrer d’Ataülf, 11 Amb motiu de les obres de reforma de l’edifici amb raspalls i paletines, per eliminar els dipò- Districte d’habitatges situat al carrer d’Ataülf número sits de pols, brutícia, terres i restes de morters Pintures murals del pati Ciutat Vella 11, es va portar a terme la intervenció de d’enlluïts moderns. Els morters moderns més central, segle iv. Foto: Nom singular restauració i adequació del fragment de muralla durs s’eliminen amb escarpes, martell i micro- Àlvar Mailan. nada amb acetat de polivinil (K-60) al 20% amb Max doerner, Los materiales de pintura y su empleo en el arte, Muralla romana romana que es troba dins d’aquest immoble. escarpa pneumàtica. Posteriorment, es acetona. Una vegada finalitzada l’excavació Barcelona, Editorial Reverté, 1998, pàg. 232. Codi La zona afectada es localitza actualment en reomplen les llacunes i junts amb morter de de la dolia, es va embolcallar amb film de Ascención Ferrer Morales, La pintura mural: su soporte, 023/11 un pati de llums. calç aèria i sorra, amb una proporció de 1/4. conservación, restauración y las técnicas modernas, Sevilla, polietilè. Un cop descalçada, es col·locà un Motiu Universidad de Sevilla, 1998, pàg. 56-57. El tractament final de superfície es fa amb Rehabilitació de l’edifici Es tracta de dos fragments dels paraments palet de fusta en la part inferior i s’hi subjectà. Cesare Fiori, Mariangela v , aigua de calç i pigments per aconseguir una andini Teoria e tecniche per la exteriors de la muralla que es localitzen en el Amb l’ajut d’un camió ploma es va procedir a Promotor/Propietari conservazione del mosaico, Saonara, Il Prato, 2006. textura bicolor final harmònica amb el color Contratas y Obras S.A. pany nord-est de la torre 42 i en la cara externa l’aixecament i trasllat al Servei d’Arqueologia. Corrado Maltese (coord.), Las técnicas artísticas, Madrid, i textures dels carreus un cop nets. Empresa adjudicatària del tram de muralla que uniria la torre 42 n Sílvia Llobet, Àlvar Mailan Cátedra, 2001, pàg. 285-286. Fragments. Arqueologia, amb la 43. Formava part del sector conegut L’erosió d’antic d’un aquests elements cons- Mauro Matteini, Arcangelo Moles, La Química en la restauración: estudis i gestió del com Castellum. tructius -molt meteoritzat, amb grans pèrdues los materiales del Arte Pictórico, Editorial Nerea, Junta de patrimoni BIBLIOGRAfIA Andalucía-Consejería de Cultura, IAPH, 2001, pàg. 334-337. de volum i forats reparats amb maó i morter de Direcció tècnica Ateses les característiques del monument, la calç- es va solucionar mitjançant la realització autors diversos, «Métodos topocartográficos para la César del Pino díaz, Pintura Mural. Conservación y restauración, Vanessa Muñoz Rufo intervenció es va regir segons el criteri de total documentación de mosaicos in situ: aplicaciones en la villa Madrid, CIE Dossat 2000, 2004, pàg. 328-333. d’un aparedament amb un envà de rajola Treballs de conservació- respecte i conservació de l’obra original, amb tardorromana de Veranes», Arqueología de la Arquitectura, 2, Marco v P ceràmica, lligada i arrebossada amb morter itrubio olión, Los diez libros de Arquitectura, Madrid, 2003, pàg. 123-130. restauració l’objectiu de recuperar la seva significació Alianza Forma, 1995. Gamarra & García, de calç hidràulica NHL-3,5 i sorra rentada en Catherine balMelle et. al., Le Décor géométrique de la mosaïque històrica i arqueològica, així com de posar conservació i proporció 1/4. romaine, 2 vols., Paris, Picard, 1985. en valor els seus aspectes arquitectònics. restauració, SL Begoña CarrasCosa, Trinidad Pasíes, La conservación y Per finalitzar els treballs de conservació Els paraments que es conserven estan formats restauración del mosaico, València, Universitat Politècnica Direcció dels treballs d’aquest petit i estretíssim espai que permet de València, 2004. María José García Mulero bàsicament per grans carreus de pedra gres de veure aquesta cantonada de la muralla, al Equip de restauració Montjuïc i morter de calç, amb unes dimen- pati de llum es construeix un nou paviment Agustín Gamarra sions visibles de 8,30 m x 1,10 m, el pany més Campuzano, Mª del de formigó, amb una separació d’uns 5 cm alt i 6 m x 1,25 m l’altre. Les superfícies de la Carmen Ruíz Poveda respecte a la base dels carreus de pedra i pedra a tractar presentaven, entre d’altres pato- fotografia l’ompliment d’aquest petit marge amb graves logies, una gran acumulació de pols i brutícia, Agustín Gamarra permeten els processos d’absorció-desorció Campuzano, Mª del així com restes de morters de calç i guix Carmen Ruíz Poveda moderns. Sota d’aquestes capes, bona part d’humitats naturals de la pedra. n Agustín dels morters originals a les juntes entre carreus Gamarra Campuzano havien desaparegut. Bàsicament els morters de calç que podem veure a l’exterior pertanyen BIBLIOGRAfIA al moment en què s’emplenen i reparen amb autors diversos, Curso de patología. Conservación y restauración maó massís els forats i pèrdues de volum que de edificios, 1, Madrid, Colegio Oficial de Arquitectos de van patir els carreus al llarg de la seva història. Madrid, 1991. autors diversos, Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y cerámicos, Barcelona, Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1997. G. Caneva, M.P. nuGari, O. salvadori, La biología en la restauración, Ed. Nerea, Consejería de Cultura, Junta de Andalucía, 2000. Manuel Carbonell de Masy, Conservación y restauración de monumentos, Barcelona, Manuel Carbonell, 1993. Miquel Fullana, Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1995. Ignacio Gárate rojas, Artes de la cal, Madrid, Ministerio de Cultura, 1993. Perspectiva axonomètrica veClus, Addenda de l’estudi històrico-arquitectònic de la finca del de localització del tram de muralla, realitzada per carrer Ataülf, núm. 11 de Barcelona, Barcelona, maig de 2007. Veclus SL. 158 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 159 tReBAllS Plaça de la Gardunya A lABoRAtoRI DADES DE LA Cronologia: Neolític postcardial (6.500-5.300 BP). INTERVENCIó Paraules clau: Sepultura Neolítica postcardial. Ubicació Aixovar. Conservació. Restauració. Ceràmica. Plaça de la Gardunya Variscita. Esteatita. Os. Districte Els treballs de conservació in situ efectuats al Ciutat Vella jaciment de la plaça de la Gardunya,1 s’han Codi centrat en l’extracció d’una inhumació amb 089/10 aixovar, datada dins el període del Neolític Promotor/Propietari postcardial (6.500-5.300 BP). Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament Es tracta de l’esquelet d’una dona jove junta- de Barcelona ment amb el seu aixovar que està compost per Empresa adjudicatària una urna de ceràmica localitzada al costat del Conatus Arqueologia, cos; un collaret de denes circulars molt fines Procés de recuperació de la inhumació. Foto: Maria Molinas. S.L.U. i de color negre, (possiblement d’esteatita), Direcció tècnica amb un penjoll fet a partir d’un ullal de porc Albert Velasco senglar; un braçalet fet de denes de grandària Treballs de conservació- restauració mitjana-gran, (probablement de varicita), Àbac, Conservació- trobades la majoria al voltant del braç i d’altres Restauració SL barrejades amb el sediment. Equip Les feines s’han dividit en dues fases. La Maria Molinas, Sílvia primera ha consistit en dissenyar un sistema, Llobet, Laia Abelló, Gemma Piqué juntament amb el personal de l’obra i els fotografia arqueòlegs, per poder alliberar la inhumació Maria Molinas, del seu hipogeu i fer possible l’accés per a la Sílvia Llobet documentació de la peça. Durant la segona fase, s’han fet els engasats preventius, els embalatges i l’extracció de cada element de l’aixovar, a més de la pròpia inhumació. L’hipogeu s’ha desmuntat protegint l’esquelet i l’aixovar amb teles de Tyvek2 i Ethafoam.3 Després s’ha construït una coberta amb fustes i barnilles de ferro clavades al sediment del fons de l’hipogeu. Per últim, s’ha recobert Consolidació i aixecament del vas de ceràmica. Foto: tota la teulada amb plàstics i s’ha començat a Maria Molinas. desmuntar la part de dalt, primer manualment i després amb la màquina excavadora. fracturades i esquerdades, s’ha extret sencer, Abans d’extreure l’esquelet, s’han anat ple de sediments, reforçant algunes parts embossant i numerant una per una les denes mitjançant gases adherides amb una resina del braçalet. A continuació s’han recuperat (K-60 al 20% en acetona). El crani i la pelvis els blocs de sediment on hi havia les denes -degut al seu estat de conservació fràgil, del collaret amb l’ullal, també numerant i incomplet i fracturat- s’han engasat, el primer fent suports especials amb foam i bosses de en sec i, en el cas de la pelvis, amb resina fent plàstic. El vas ceràmic, que presentava zones a més un embalatge especial amb escumes de diferents dureses. 1. Veure en aquest mateix Anuari, «Plaça de la Gardunya», pàg. 68. Un cop al laboratori, s’ha tractat el conjunt 2. El Tyvek és un material fet de fibres no estructurades de polietilè d’alta densitat. És resistent, de les peces recuperades per tal de poder-les flexible, opac, no es desfila, i és resistent a l’aigua, als agents químics i al pas del temps. estudiar i conservar. Els treballs efectuats 3. L’Ethafoam és una escuma de polietilè extruït no reticulada, lleugera, resistent a l’aigua, al desgast, a l’envelliment i als agents químics; alhora no es desfà amb facilitat i té resistencia es presenten en format de fitxa. n Maria a l’abrasió. Molinas Daví Treballs de conservació i restauració | 161 fITXA 1 fITXA 3 Tipus d’element: Restes antropològiques Tipus d’element: Vas Material: Os Material: Ceràmica Cronologia: Neolític postcardial Cronologia: Neolític postcardial Descripció: Es conserva aproximadament un 90% d’un individu adult, Estat de conservació: Trobat a l’interior del vas ceràmic gran (veure fitxa 2) en concret d’una dona jove, amb pèrdues localitzades en algunes falanges presenta restes terroses força adherides per tota la superfície. Està i fragments de crani. incomplet i molt fragmentat. Estat de conservació: Els ossos es troben molt dèbils i fragmentats. La Tractament: Engasat preventiu dels fragments amb connexió (gasa plàstica superfície és irregular, presenta rugositats i pèrdues importants que deixen fixada amb K60 al 30% en alcohol). Eliminació gradual de la gasa amb al descobert la seva estructura interna. Presenten restes terroses molt acetona, combinant neteja, i unió dels fragments i consolidació, segons adherides a tota la superfície. procediment descrit a la fitxa 2. Tractament: En una primera intervenció in situ s’engasen preventivament Preventiva: H.R. entorn el 50-60%. Temperatura entorn els 18-20ºC. el crani i la pelvis (directament o bé amb K-60 dissolt al 30% amb alcohol). També es fa un embalatge especial per al seu transport. Al laboratori, a indicació de la direcció de la intervenció, només s’ha fet el fITXA 4 tractament del crani i la pelvis: Tipus d’element: Collaret • eliminació de l’engasat (acetona aplicada amb pinzell). Material: Lític i ivori • neteja mecànica en sec amb pals de fusta i pinzells suaus i, humida amb aigua destil·lada i alcohol aplicat amb cotó fluix. Cronologia: Neolític postcardial • unió de fragments (Mowital al 20% amb alcohol) Descripció: Collaret de petites denes discoïdals d’esteatita amb penjoll • reintegració amb el mateix adhesiu (Mowital) barrejat amb pedra central fet a partir d’un ullal de porc senglar. tosca i acolorit amb pintura acrílica. Estat de conservació: En total hi ha 689 denes senceres i unes quantes Preventiva: H.R. entorn el 60%. Temperatura entorn els 20ºC. fracturades. Presenten restes terroses molt adherides, algunes tenen descamacions i les més primes són molt dèbils. fITXA 2 Tractament: Les denes únicament s’han netejat mitjançant bany d’ultrasons dins d’aigua destil·lada i alcohol (30-70 %). L’ullal també s’ha netejat amb Tipus d’element: Vas aigua i alcohol però aplicat amb hisops de cotó fluix. Els fragments s’han Material: Ceràmica unit amb Mowital dissolt al 20% amb alcohol. S’ha reintegrat una petita llacuna fent una massilla amb Mowital dissolt al 20% amb alcohol i pedra Cronologia: Neolític postcardial tosca. Per últim, s’ha pintat la reintegració amb pintures acríliques. Estat de conservació: La peça es troba totalment reblerta de terra del Finalment, es presenta el collaret muntat, amb un fil de niló, seguint l’ordre jaciment. Externament presenta dipòsits de terra molt compactes que de la numeració presa durant l’extracció de la inhumació i el seu aixovar. cobreixen tota la superfície. Està incompleta, molt fragmentada, deformada Preventiva: H.R. entorn el 50-60%. Temperatura entorn els 18-20ºC. i en algunes zones la ceràmica es disgrega a causa de la cocció deficient, irregular i dels efectes del soterrament. Tractament: In situ se li va fer un engasat per l’exterior amb gasa plàstica fITXA 5 i K60 al 30% amb alcohol, per poder extreure-la sencera i plena de terra. La microexcavació del vas ha permès recuperar una peça ceràmica (veure Tipus d’element: Braçalet fitxa 3) del seu interior. Externament s’elimina la gasa amb acetona, al Material: Lític, variscita mateix temps que es neteja amb raspalls suaus, amb alcohol i aigua Cronologia: Neolític postcardial destil·lada (70:30 %) i s’enganxen tots els fragments (Mowital dissolt al 30% amb alcohol), consolidant també la pasta ceràmica (Mowital dissolt Descripció: Braçalet de denes amb diferents formes, unes discoïdals i al 5% amb alcohol). les altres cilíndriques, totes perforades. La reintegració volumètrica i pictòrica d’algunes llacunes s’ha fet amb Estat de conservació: En total hi ha 61 denes de les quals, tres estan morter sintètic (Mix 4) aplicat amb espàtula. Un cop sec i polit s’ha acolorit fragmentades. Presenten restes terroses molt adherides i irisacions. mitjançant estergit amb pintures acríliques. Algunes tenen descamacions i presenten una superfície molt porosa. Preventiva: H.R. entorn el 50-60%. Temperatura entorn els 18-20ºC. Tractament: Neteja humida de les denes amb hisops de cotó i aigua destil·lada i alcohol (30:70 %). La unió i consolidació d’algunes peces està pendent d’efectuar fins concretar el producte més adient segons els resultats de l’analítica prevista. Es presenta el braçalet muntat, amb un fil de niló, seguint l’ordre de la numeració presa durant l’extracció del conjunt de la inhumació. Preventiva: H.R. entorn el 50-60%. Temperatura entorn els 18-20ºC. 162 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 163 LAV sector de Sant Andreu Reintegració volumètrica: es realitza amb una resina epoxídica 24h (UHU Plus) acolorida amb pigments naturals. Per donar-li forma, es treballa la resina amb un full de bisturí calent i freses de micromotor. Protecció final: cera microcristal·lina Res-wax al 3% en White Spirit desnaturalitzat, aplicada DADES DE LA Cronologia: Segles IV-V. ferro -alguns de secció circular i d’altres de per aspersió. INTERVENCIó Palabras clave: Tisores. Claus. Anelles. Cèrcols. secció plana-, una làmina de bronze enrotllada Finalment es restauren 45 objectes de ferro: Ubicació Ganxo. Navalla. Punta d’arada. Frontissa. Esquella. i una tapa de ceràmica que pertany al dolium. 6 cèrcols, 5 anelles, 26 claus, un ganxo, una LAV Sagrera (espai Dolium. Ferro. Ceràmica. Dipòsits superficials. fulla de navalla petita, una punta d’arada, un delimitat pel Carrer de Concrecions calcàries. Exfoliació. Fractures. Òxids El segon grup el forma un garbuix de peces Josep Soldevila / Carrer de ferro de grans dimensions. Els productes de bec de decantació, unes tisores, una frontissa, i hidròxids de ferro. Pèrdua del nucli metàl·lic. del Segre / Passatge de Productes de corrosió. Productes pulverulents. corrosió que s’han anat formant durant el un tascó i una esquella petita. l’Estació / Plaça de l’Estació / Passeig de Disgregació. Porositat. Neteja mecànica. temps que han romàs enterrades han fet que Santa Coloma / Carrer Estabilització. Consolidació. Reconstrucció. s’unissin entre si i que sigui molt difícil la Procés de conservació-restauració del dolium de Ferran Junoy / Carrer Reintegració. Microprojecció silicat d’alumini. identificació de cadascun dels elements. Els de Sant Adrià / Passeig Granalla vegetal. òxids també han fet que algunes peces es Estat de conservació de la Verneda (zona L’any 2010, durant la realització de les obres trobin soldades a la paret de ceràmica de la La ceràmica del dolium presenta una pasta plataforma ferroviària entre el Triangle de la Línia d’Alta Velocitat (LAV) al districte de dolia. Tot i l’embolic que formen, podem rica en desgreixant de dimensió mitjana-gran Ferroviari de la Sagrera i Sant Andreu, es va posar al descobert una casa identificar unes tisores, claus, cèrcols de ferro coberta per una fina engalba d’argila vermella, el Nus de la Trinitat) LAV, rural d’època romana. Mentre s’efectuaven les -alguns de secció circular i d’altres de secció tant internament com externa, que redueix la sector de Sant Andreu excavacions arqueològiques pertinents, es va plana- i un petit fragment de teixit. Amb porositat i allisa la superfície. La cara externa Districte recuperar un dolium amb objectes de metall l’objectiu de poder reconèixer tots els de la ceràmica ha perdut gairebé totalment Sant Andreu enterrats a l’interior. Es va procedir llavors elements, s’ha decidit fer radiografies que aquest estrat superficial d’argila vermella Nom singular LAV sector de Sant a la seva extracció in situ i al seu trasllat al seran de molta utilitat per a la identificació deixant a la vista la pasta en fase de disgregació, Andreu laboratori de conservació-restauració del dels diferents objectes, la seva separació i el mentre que la cara interna encara la manté. Servei d’Arqueologia. Un cop al laboratori, desenvolupament dels treballs de conservació Presenta quatre fissures: tres verticals a la Codi 106-08 es va realitzar la microexcavació amb l’objectiu i restauració necessaris. part central del cos de la ceràmica i una de recuperar tots els objectes continguts al seu d’horitzontal a la part baixa. Presenta també Promotor/Propietari UTE Sant Andreu / interior. També s’efectuà la documentació del dipòsits de terra compactes tant a la cara Procés de conservació-restauració dels Ajuntament de Barcelona procés que va quedar reflectida a l’Anuari de interna com a l’externa. objectes de ferro Empresa adjudicatària l’any 2010. Conservació-restauració Còdex, Arqueologia Estat de conservació i Patrimoni, SCCL Durant el 2011 es van dur a terme els treballs Neteja mecànica: es neteja mecànicament per corresponents a la neteja i consolidació de Els objectes, un cop extrets de la dolia i separats Conjunt de ferros després Direcció tècnica evitar la progressió de les fissures en ser humi- la dolia, i també els relatius a la conservació- mitjançant procediments mecànics, presenten del tractament de Segio Arroyo Borraz, conservació-restauració. el buidatge del nucli metàl·lic i l’augment de tejada i per no tocar la cara externa a causa de Daniel Giner Iranzo, restauració dels objectes de metall que con- dipòsits superficials de terra, concrecions Foto: Pep Parer. volum. La pèrdua de nucli metàl·lic es caracte- la seva disgregació. Es realitza amb projecció Francesc Antequera tenia, a excepció d’una làmina de bronze i calcàries localitzades, exfoliació, fractures, Devesa ritza per la presència de productes de corrosió de granalla vegetal a baixa pressió. un petit fragment de teixit, pendents encara alteració de la forma i pèrdua de consistència pulverulents de color ocre. Treballs de restauració del material degut, això últim, a la transfor- Consolidació: es consolida aplicant diverses de tractar. Adriano Casagrande mació del metall en òxids i hidròxids de ferro La majoria dels objectes de ferro es troben capes de Paraloid B-72 a diferents concentra- Estat dels treballs Els objectes recuperats es divideixen en dos i al procés de remineralització produït sobre units entre si pels productes de corrosió cions. Es realitzen infiltracions, amb injecció, Finalitzats grups diferents. els estrats més externs (migració) i provocant remineralitzats. dins de les fissures fins tapar-les amb Paraloid fotografia El primer grup el componen objectes que B-72 a diferents concentracions. n Adriano Conservació-Restauració Adriano Casagrande, s’han trobat solts a l’interior del dolium. Entre Casagrande Pep Parer aquests s’han pogut identificar claus de ferro, Neteja mecànica: es realitza alternant la micro- anelles de ferro de secció circular, cèrcols de projecció amb silicat d’alumini (pressió 3 Bar) i micromotor utilitzant raspalls de cerres suaus i freses de diamant i carbur de silici de diferent forma i dimensió. Tractament d’estabilització: àcid tànnic aplicat Esquerra: Tisores d’esquilar a pinzell sobre tota la superfície. Es repeteix ovelles. Foto: Pep Parer. quatre vegades. Dreta: Conjunt de peces de Consolidació: es realitza amb Paraloid B-72 al ferro conservades a l’interior del dolium. Les 3% en acetona, aplicat al buit. peces es troben soldades amb els propis productes Reconstrucció: s’enganxen els fragments petits de corrosió. Foto: Adriano amb resina epoxídica (Araldit, 5 minuts) i els Casagrande. grans amb resina epoxídica 24h (UHU Plus). Esquella. Foto: Pep Parer. 164 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 165 Palau Episcopal fITXA 3 Tipus d’element: Argolla amb clau (1). Rodet per fil (1). Tascó (1) quantitat: 3 Material: Ferro Cronologia: L’argolla i el rodet daten de finals del segle XVII, inicis del segle XVIII. El tascó és posterior a 1867. DADES DE LA Cronologia: Segles XI-XX. Estat de conservació: Trobats a l’interior del vas ceràmic gran (veure fitxa INTERVENCIó Paraules clau: Material arqueològic. Restauració. Metall. Ferro. Bronze. Fusta. Vidre. 2) presenten restes terroses força adherides per tota la superfície. Estan Ubicació incomplets i molt fragmentats. Durant l’excavació arqueològica es van recuperar, juntament amb els materials descrits en Carrer del Bisbe, 5 aquestes fitxes, altres elements que també es van restaurar, entre els quals es troben un conjunt Estat de conservació: Dipòsits de terra concrecionada amb pedres Districte adherides al metall pels productes de corrosió, òxids i hidròxids que de petxines, un fragment d’os, fragments indeterminats de vidre o elements de bronze i ferro. Ciutat Vella afecten tota la superfície. Procés de mineralització evident, amb pèrdues Aquests objectes no s’han recollit en aquest article, bé perquè el seu estat de degradació impedia Nom singular de matèria en forma d’escates i petites desplacacions. Esquerdes i Palau Episcopal la seva identificació com a objecte, o bé per la seva manca de valor informatiu, ja sigui històric fractures diverses. o del procés de conservació efectuat. n Núria Deu Ferré Codi Tractament: Neteja mecànica dels productes de corrosió, pedres i terres 021-09 concrecionades mitjançant raspall metàl·lic, microtorn i projecció Promotor/Propietari de silicat d’alumini amb microabrasímetre. Tractament d’eliminació de Bisbat de Barcelona fITXA 1 clorurs amb sulfit alcalí (6 mesos). Neutralització amb dos banys d’aigua Empresa adjudicatària destil·lada. Assecatge a l’armari estufa. Inhibició amb àcid tànnic i Griu, Arqueologia Tipus d’element: Elements de porta protecció final amb Paraloid B-48. Encaix i unió de fragments amb resina i Patrimoni, SL quantitat: 4. Pany (2). Frontissa (2) epoxídica.Tancament de fissures amb resina epoxídica acolorida amb Direcció tècnica Material: Ferro pigments naturals. Jordi Aguelo Mas Cronologia: Finals segle XVII - inicis segle XVIII1 Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Treballs de conservació- restauració Estat de conservació: Dipòsits de terra concrecionada amb pedretes Núria Deu Ferrer adherides al metall pels productes de corrosió. Òxids i hidròxids afecten fITXA 4 Estat dels treballs tota la superfície. Procés de mineralització avançada. Esquerdes amb Finalitzats risc de fractura, fractures i pèrdues de matèria. Tipus d’element: Clau de pany fotografia Tractament: Eliminació mecànica dels productes de corrosió, pedres i quantitat: 3 Núria Deu Ferrer terres concrecionades mitjançant raspall metàl·lic, microtorn i projecció Material: Ferro de silicat d’alumini amb microabrasímetre. Tractament d’eliminació de Cronologia: Clau petita, segle XIII. Clau mitjana, probablement segle clorurs amb sulfit alcalí (6 mesos). Neutralització amb dos banys d’aigua XVII. Clau llarga, finals segle XVII - inicis segle XVIII destil·lada. Tractament i assecatge a l’armari estufa. Inhibició amb àcid tànnic i protecció final amb Paraloid B-48. Encaix i unió de fragments amb Estat de conservació: Terra concrecionada, pedres adherides al metall resina epoxídica. Tancament de fissures amb resina epoxídica acolorida pels productes de corrosió. Òxid i hidròxids afecten tota la superfície. amb pigments naturals. Mineralització. Esquerdes amb risc de fractura. Fractures. Pèrdues de matèria. Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Tractament: Neteja mecànica dels productes de corrosió, pedres i terres concrecionades mitjançant raspall metàl·lic, microtorn i projecció fITXA 2 de silicat d’alumini amb microabrasímetre. Tractament d’eliminació de clorurs amb sulfit alcalí (6 mesos). Neutralització amb dos banys d’aigua Tipus d’element: Clau destil·lada. Assecatge a l’armari estufa. Inhibició amb àcid tànnic i quantitat: 7 protecció final amb Paraloid B-48. Encaix i unió de fragments amb resina Material: Ferro epoxídica.Tancament de fissures amb resina epoxídica acolorida amb pigments naturals. Cronologia: Finals segle XVII - inicis segle XVIII. Dos dels claus (el cargolat i el més estret) daten dels segles XI-XII.2 Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Estat de conservació: Terra concrecionada i pedres adherides al metall pels productes de corrosió. Presència d’òxids i hidròxids afectant tota la superfície. Mineralització força avançada amb pèrdua de matèria superficial. Esquerdes amb risc de fractura, fractures i deformacions. Tractament: Neteja mecànica dels productes de corrosió, pedres i terres concrecionades mitjançant raspall metàl·lic, microtorn i projecció de silicat d’alumini amb microabrasímetre. Tractament d’eliminació de clorurs amb sulfit alcalí (6 mesos). Neutralització amb dos banys d’aigua destil·lada. 1. Els materials han estat Assecatge a l’armari estufa. Inhibició amb àcid tànnic i protecció final amb datats segons cronologia Paraloid B-48. Encaix i unió de fragments amb resina epoxídica.Tancament de l’estrat. de fissures amb resina epoxídica acolorida amb pigments naturals. 2. Segons estratigrafia i materials associats. Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. 166 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 167 fITXA 5 fITXA 8 Tipus d’element: Moneda Tipus d’element: Peça circular amb perforació central quantitat: 4 (2 senceres) quantitat: 1 Material: Bronze Material: Fusta Cronologia: Possible moneda de 10 cèntims de ral d’Isabel II, 1854-1864. Cronologia: Indeterminada. Al mateix estrat hi ha material de diferents L’altra moneda sencera es data el segle XII-XIII. La moneda incomplerta èpoques, el més modern del segle XX. més gran pertany a un estrat amb materials de diferents èpoques i Estat de conservació: Peça complerta. Restes puntuals de terra. Superfície no ha pogut ser datada. La darrera peça i més petita, és probablement cremada. Escantell puntual. baixmedieval. Tractament: Eliminació de dipòsits de brutícia i terra superficial amb Estat de conservació: Terra concrecionada i presència estesa de carbonats, bisturí i barreja d’aigua destil·lada, acetona i alcohol. amb mineralització avançada. La superfície de les monedes es troba completament desgastada i il·legible. Una de les monedes va aparèixer Preventiva: H.R. entorn el 50/65%. Temperatura recomanada, 20-22ºC. fracturada en quatre parts. Tractament: Eliminació de brutícia superficial i productes de corrosió fITXA 9 mitjançant microtorn i llapis de fibra de vidre. Eliminació de carbonats amb tractament d’hexametafosfat sòdic. Neutralització amb aigua destil·lada. Tipus d’element: Fragment Comprovació d’absència de sals amb campana d’humitat durant 48 hores. quantitat: 6. Vores (4). Peu de copa (1). Coll d’ampolla (1) Desgreixat amb alcohol etílic. Recomposició de la moneda fracturada amb resina epoxídica. Inhibició amb timol. Material: Vidre Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Cronologia: Els fragments de calze i el coll d’ampolla pertanyen a un estrat datat entre finals del segle XVII - inicis segle XVIII. Els altres fragments resten indeterminats ja que, a l’estrat on han aparegut, fITXA 6 hi ha material de diferents èpoques. Tipus d’element: Moneda Estat de conservació: Peces incompletes. Brutícia superficial estesa i descamació puntual. quantitat: 1 Tractament: Eliminació de la brutícia superficial amb mixta d’aigua Material: Bronze amb bany de plata destil·lada i alcohol. Cronologia: Isabel II, 1867 Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Estat de conservació: La superfície, de color verd, es trobava oculta per una gruixuda capa de terres concrecionades i petits grans de sorra. Tractament: Eliminació dels dipòsits superficials amb bisturí, microtorn i llapis de fibra de vidre. Eliminació de productes de corrosió de coure amb àcid fòrmic i sulfúric diluït en aigua destil·lada. Neutralització amb aigua destil·lada. Assecatge amb alcohol etílic 96º. Comprovació de l’absència de clorurs mitjançant campana d’humitat durant 48 hores. Efecte final mitjançant una suau fricció amb bicarbonat sòdic en alcohol. Inhibició amb clorofil·la. Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. Absència de llum. fITXA 7 Tipus d’element: Moneda de deu cèntims quantitat: 2 Material: Bronze Cronologia: Alfons XII,1878 Estat de conservació: Terra concrecionada, pedres adherides pels productes de corrosió, presència estesa de carbonats i mineralització avançada. La superfície d’una de les monedes es troba completament desgastada i gairebé il·legible. Tractament: Eliminació de brutícia superficial i productes de corrosió mitjançant microtorn i llapis de fibra de vidre. Eliminació de carbonats amb tractament d’hexametafosfat sòdic. Neutralització amb aigua destil·lada. Comprovació d’absència de sals amb campana d’humitat durant 48 hores. Desgreixat amb alcohol etílic. Inhibició amb timol. Preventiva: H.R. entorn el 30%. Temperatura recomanada, 18-20ºC. 168 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 169 Reial Monestir de Santa Maria amagades dels diferents objectes, així com assegurar unes condicions idònies de conser- de Pedralbes vació. Amb aquesta intenció, els tractaments de conservació i restauració realitzats han consistit en neteges amb diferents eines i productes químics per eliminar els productes estranys i facilitar les tasques d’identificació i estudi. En tot moment, s’ha intentat aplicar un DADES DE LA Cronologia: Segles XIV-XX. de seguretat i la neteja mínima s’ha fet amb INTERVENCIó criteri d’intervenció mínima sobre els materials Paraules clau: Material arqueològic. Restauració. una goma abrasiva de gra fi. tractats, si bé en ocasions s’han dut a terme Ubicació Metall. Plom. Bronze. Ferro. Vidre. Cuir. Baixada del Monestir, 9-15 El conjunt de ferros tractats engloba 13 estris alguns tractaments més complexos per ampliar El conjunt tractat compren una sèrie d’objectes diversos de la vida quotidiana, com ara una l’aprenentatge pràctic entre els alumnes. Districte de metall -de bronze, ferro i plom-, un grup Les Corts tapadora amb nansa, una planxa, la fulla d’un de fragments i vasets de vidre, i diverses soles Pel que fa als metalls, s’han fet neteges seques ganivet, una argolla, un clau amb argolla, dos Nom singular de sabata de cuir. amb raspalls i també humides amb productes Reial Monestir de Santa ferradures (una d’elles tancada), dues claus, un químics -en banys o en forma d’apòsits Maria de Pedralbes El grup de bronzes inclou 24 objectes de mida ganxo-penjador i altres tres estris indeterminats. puntuals- per estovar les concrecions Codi petita, que corresponen a deu monedes, dos La neteja del penjador en forma de ganxo ha superficials i eliminar els productes de corrosió 087/07 picarols, dos didals, cinc agulles, dos fragments permès descobrir la forma recargolada de la tija. en forma d’òxids, carbonats i clorurs, Promotor/Propietari de cadena, una sivella, una campaneta De manera general, l’estat de conservació de Fragments de vidre de especialment en el cas dels objectes de base Sector d’Urbanisme i un fons de cartutx, a més d’altres peces diferents formes i colors. tot el conjunt de metalls pot descriure’s com del Departament La neteja de vidre és indeterminades, com dos fragments de filferro concrecions calcàries i restes vegetals adherides coure i de ferro. Finalment s’ha aplicat un d’Arquitectura i Projectes força acceptable, amb les formes de corrosió imprescindible per gairebé per tota la superfície. El cuir presenta producte d’inhibició del metall i una capa Urbans-Ajuntament de i una plaqueta doblegada. característiques dels metalls que provenen poder-lo classificar i pèrdues i manifestacions evidents de putrefac- de protecció amb una resina sintètica. estudiar. Foto: Alumnes 3r, Barcelona/Comunitat La neteja de les monedes va permetre d’excavacions arqueològiques, però sense especialitat d’arqueologia. de religioses clarisses ció, amb clivelles, laminacions i desfibrament. Sobre els vidres s’han fet neteges simples i identificar-ne algunes que resultaven il·legibles arribar a ocasionar grans danys. Les peces més Així i tot, es poden apreciar algunes marques s’han adherit amb cola uns pocs fragments. Empresa adjudicatària abans de ser tractades; en altres no es va poder malmeses són aquelles més fines, i per tant Arqueociència Serveis de clavetejat, de talls i costures, i uns pocs distingir la llegenda ni la decoració a causa més fràgils i delicades, com és el cas d’algunes Per finalitzar, el tractament de les soles de culturals, SL fragments conserven encara petits claus per del seu desgast. Es tracta d’ardits de base coure, monedes, els didals de bronze, o altres cuiro ha consistit en una neteja en sec i en Direcció tècnica fermar les soles, que es mantenen units per humit i en l’aplicació d’un adob per nodrir Elisa Segués Peña la lectura dels quals ha permès distingir una utensilis de ferro afectats tant pel desgast les restes de terra. Només, però, dos fragments moneda de Carles I amb l’escut de Girona durant el seu ús com pels factors adversos les pells i recuperar la seva flexibilitat. n Júlia Treballs de conservació- encaixen entre si i s’han pogut unir. restauració (CIVITAS GIRONA); dues de Felip IV de l’any del medi d’enterrament. Chinchilla Sánchez ESCRBCC (Escola 1653 i una altra de 1654; dues de Carles III el L’objectiu de totes les intervencions ha estat El conjunt de vidres està format per diversos Superior de Conservació Pretendent -una d’elles de 1710-, i una última recuperar la forma original i les decoracions i Restauració de Béns fragments de diferents mides i colors, adscrits Culturals de Catalunya) atribuïble pels detalls representats (lleó i a diferents unitats estratigràfiques. Entre ells escut) i la llegenda a Ferran VI (www. Responsable hi ha algunes bases, vores, colls i taps, encara Júlia Chinchilla Sánchez maravedis.net/tipos_de_monedas.html) que la major part són fragments informes que Equip i fotografia També el fons de cartutx, de base coure, va no encaixen entre si, de manera que no s’ha fITXA 1 Alumnes 3r, especialitat deixar al descobert després del tractament la pogut fer la reconstrucció de cap forma en d’Arqueologia. Curs següent marca: ELEY 12,5 N LONDON. particular. Es tracta d’un conjunt heterogeni Tipus d’element: Picarol 2010-11: Begoña Buj de que inclou des de fragments de vasos molt la Iglesia, Pol Camps D’altra banda, la neteja dels objectes petits de quantitat: 2 Martín, Anna Estella fins a llàgrimes gruixudes de vidre translúcid bronze ha revelat alguns aspectes relacionats Material: Bronze i ferro Bisbal, Adda Estrán pertanyents a làmpades d’aranya. amb la seva tècnica de fabricació, com és el cas Rocchi, Miriam González Cronologia: Segles XVI-XVIII dels dos picarols, conformats per dues xapes Dins d’aquest apartat, destaquen 4 potets, que Álvarez, Alba Jordán Estat de conservació: En general força bo, encara que un d’ells està Valero, Anna Morató semiesfèriques amb vora convexa encaixades s’han conservat sencers, i dos botons decorats aixafat, trencat i amb fissures i l’altre deformat amb un bony i la boleta Coma, Marie Mouraret, i soldades entre si, amb una anelleta de amb filets i perles de colors, un d’ells amb una interior de ferro fixada per concrecions, producte de la corrosió del Carme Oriol Turuguet, suspensió soldada a una de les parts i una cadeneta de ferro inserida a la base. Altres Irene Safont Gutiérrez, metall i els sediments. Conserven una pàtina força uniforme, amb Layla Taure Valcárcel, obertura a l’altra, i que conserven a l’interior peces són: una ampolleta de vidre incolor concrecions de carbonats de coure i focus puntuals de clorurs de coure. Irene Viscor Pagès una petita bola de ferro. De la mateixa sencera de base rectangular i un vas petit amb Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis d’ultrasons Estat dels treballs manera que en les agulles de cap de diferents decoració de punts pràcticament sencer. (Piezon). Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en Finalitzats gruixàries, s’ha pogut observar la tècnica del Quant a l’estat de conservació, la majoria dels banys successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: sabó trefilatge, amb l’afegit del cap en forma de fil vidres han arribat recoberts d’irisacions, que neutre Derquim LM i/o sesquicarbonat sòdic (5%). Neutralització posterior recargolat a l’extrem. salten amb més o menys facilitat, i restes de al tractament. Intervencions puntuals amb òxid de plata i etanol. Inhibició Els objectes de plom estan formats per deu terres de l’excavació, si bé manifesten en amb benzotriazol (2%) en etanol. Capa de protecció amb Paraloid B72 en general poca alteració del substrat vitri. acetona. Adhesió i reforçament de fissures amb Araldit ràpid. bales esfèriques de plom massís i una altra cilíndric-ogival, més moderna i carregada Finalment, el grup de soles de sabata, de Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en condicions encara, amb la següent inscripció a la base: ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa diferents mides, ofereix un estat de conservació *RWS* 44 CF. En aquesta última no es van fer inferior al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. força dolent. Les soles estan molt desgastades, anàlisis d’identificació del metall per raons resseques i corbades, amb restes terroses, 170 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 171 fITXA 2 fITXA 5 Tipus d’element: Moneda Tipus d’element: Didal quantitat: 10 quantitat: 2 Material: Bronze Material: Bronze Cronologia: Segles XVI-XVIII Cronologia: No determinada per la intervenció arqueológica. Estat de conservació: En general, força bo. Monedes molt primes, amb Estat de conservació: Un d’ells està força ben conservat, encara que una una pàtina força uniforme. Conserven el metall i la forma, amb concrecions mica deformat, amb petites fissures i pèrdues de metall i suport debilitat de carbonats i òxids de coure barrejats amb terres que amaguen la a la punta. L’altre està trencat, deformat i incomplet, té les parets molt decoració, a més de focus més o menys abundants de clorurs de coure. primes, pel que és molt fràgil. Malgrat tot, conserven una pàtina força Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis de fibra de vidre. uniforme, amb concrecions de carbonats, òxids i clorurs de coure barrejats Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en banys amb terres, que amaguen la decoració. successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: AMT (1’3%) i Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis de fibra de sesquicarbonat sòdic (5%). Apòsits puntuals amb EDTA (5%). Intervencions vidre. Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en puntuals amb òxid de plata i etanol. Neutralització posterior a cadascun banys successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: sabó dels tractaments. Inhibició amb benzotriazol en etanol (2%). Capa de neutre Derquim LM, sesquicarbonat sòdic (5%) i apòsits puntuals amb protecció de Paraloid B72 en acetona. EDTA (5%). Neutralització posterior al tractament. Inhibició amb Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes condicions benzotriazol (2%) en etanol. Capa de protecció amb Paraloid B72 en ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa inferior acetona. Adhesió i reforçament d’esquerdes mitjançant Araldit ràpid al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. barrejat amb Aerosil i pigments naturals. Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa fITXA 3 inferior al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. Tipus d’element: Bala quantitat: 10 fITXA 6 Material: Plom Tipus d’element: Peça d’ús domèstic. Altres. Cronologia: Segles XVII-XVIII quantitat: 13. Tapadora (1). Planxa (1). Fulla de ganivet (1). Argolla (1). Estat de conservació: Força bo, amb alguna deformació produïda per l’ús. Clau amb argolla (1). Ferradures (2). Claus (2). Ganxo-penjador (1). Presenten una capa superficial blanquinosa de carbonats, juntament amb Objectes indeterminats (3). terres i alguns òxids de plom. Material: Ferro Tractament: Neteja mecànica amb raspalls suaus. Neteja química amb Cronologia: Segles XVIII-XIX (?) banys successius en aigua desionitzada i cobertes amb resines bescanviadores d’ions Amberlite IR-200. Per eliminar les concrecions més Estat de conservació: En general, força bo. Conserven metall a l’interior fortes s’ha fet un bany en àcid clorhídric (10%), seguit d’un bany d’acetat i els perfils originals amb deformacions mínimes. Presenten la corrosió d’amoni (10%). Neutralització posterior amb etanol i aigua desionitzada. característica de ferros provinents de dipòsits arqueològics; capes de corrosió compactades, d’espessor més o menys considerable, que aglutinen Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes condicions sediments i petites pedres i es manifesten en forma de carbonats i òxids ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa inferior de ferro. En algunes peces s’aprecia un augment de volum i laminacions al 80% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. del metall, amb despreniments puntuals. Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis de fibra de vidre. Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en fITXA 4 banys successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: àcid Tipus d’element: Objecte d’ús farmacèutic i peça d’indumentària. ortofosfòric (5%), àcid oxàlic (10%), EDTA (5%), hidròxid sòdic (2%), sulfit quantitat: 6. Albarels (4). Botons (2). sòdic alcalí-sulfit sòdic (6,3%) i hidròxid sòdic (2%), a 50ºC. Neutralització posterior a cadascun dels tractaments. Inhibició amb àcid tànnic (2%) en Material: Vidre etanol. Capa de protecció de Paraloid B72 en acetona. Unió de fragments Cronologia: Segles XVII-XIX amb Araldit ràpid. Estat de conservació: Sencers, encara que molt fràgils. Conserven Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes restes de terres a l’interior i sobre la superfície i presenten alteracions condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat en forma d’irisacions, formant fins a tres capes que es desprenen amb relativa inferior al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. molta facilitat. Tractament: Neteja mecànica amb pinzells suaus. Neteja humida en diferents solucions a base d’etanol, aigua desionitzada i sabó neutre Derquim LM02. Capa de protecció amb Paraloid B72 en acetona. Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa en torn al 55% i una temperatura no superior a 20ºC. 172 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 173 fITXA 7 fITXA 9 Tipus d’element: Peça d’indumentària, d’ornament, d’ús quotidià. Tipus d’element: Fragment quantitat: 8. Filferros (2). Fragments de cadena (2). Placa doblegada (1). quantitat: 46 Sivella (1). Campaneta (1). Fons de cartutx (1). Material: Vidre Material: Bronze Cronologia: Segles XVII-XX Cronologia: Segles XVI-XVIII. Estat de conservació: Trencats, amb restes de terres i alteraciós en forma Estat de conservació: En general, força bo. Conserven el metall, la forma d’irisacions, diferents segons la composició i color del vidre (blanc, verd, i presenten una pàtina força uniforme amb concrecions de carbonats i melat, blau): algunes s’engrunen amb el tacte i d’altres es desprenen òxids de coure barrejats amb terres que amaguen la decoració, a més senceres en plaques conservant la forma del vidre. També, picades de focus més o menys abundants de clorurs de coure. generalitzades i desgast de la superfície original. Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis de fibra de Tractament: Neteja mecànica amb pinzells suaus. Neteja humida en vidre. Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en diferents solucions a base d’alcohol, aigua desionitzada i sabó neutre banys successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: sabó Derquim lm02. Capa de protecció en casos puntuals amb Paraloid B72 neutre Derquim LM, sesquicarbonat sòdic (5%) i apòsits puntuals amb en acetona. Adhesió dels pocs fragments que encaixen entre si amb EDTA (5%). Neutralització posterior a cadascun dels tractaments. Super Glue 3 (Loctite). Intervencions puntuals amb òxid de plata i etanol. Unió de fragments Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes amb Super Glue 3. Inhibició amb benzotriazol (2%) en etanol. Capa de condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat protecció amb Paraloid B72 en acetona. relativa en torn al 55% i una temperatura no superior a 20ºC, amb Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en condicions oscil·lacions mínimes. ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa inferior al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. fITXA 10 Tipus d’element: Bala cilíndrica fITXA 8 quantitat: 1 Tipus d’element: Sola de sabata Material: Plom i acer quantitat: 4 Cronologia: Segle XX Material: Cuiro Estat de conservació: Ben conservada, encara carregada i amb brutícia Cronologia: Segle XIV-XIX superficial. Estat de conservació: Força dolent. Estan resseques i deformades, amb Tractament: Neteja mecànica amb goma abrasiva de gra fi Schleiffix. terres, concrecions calcàries i restes vegetals adherides gairebé per tota Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes condicions la superfície. El cuiro presenta clivelles i pèrdues de matèria i desgast ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa inferior principalment a les zones del taló i les puntes, amb signes evidents de putrefacció i laminacions. Malgrat tot, les proves realitzades sobre mostres al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. no van identificar la presència de fongs. Tractament: Neteja de terres i pols en sec amb raspalls i paletins suaus. fITXA 11 Neteja humida amb una mixta d’aigua desionitzada/etanol i sabó suau Starwax, pinzells i esponges. Assecat lent i controlat entre fulls de Reemay Tipus d’element: Agulla i paper secant. Adobament i capa de protecció amb adob Renaissace quantitat: 6 Leather Reviver aplicat a pinzell. Unió de fragments amb adhesiu de ph neutre. Cosits amb fil de cotó sobre una làmina de Reemay. Prevenció Material: Bronze d’atac biòtic amb paper impregnat de timol al 2% en etanol. Cronologia: Segles XVI-XVIII Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en unes Estat de conservació: En general, bo. Algunes són extremadament fines condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat i estan deformades, encara que conserven tant el cap com la punta. relativa en torn a 50-55% i una temperatura no superior a 20ºC, amb Presenten una pàtina força uniforme, amb concrecions de carbonats, oscil·lacions mínimes. òxids i clorurs de coure barrejats amb terres cobrint la superfície. Tractament: Neteja mecànica amb raspalls, bisturí i llapis de fibra de vidre. Neteja química en diferents solucions d’aigua desionitzada, en banys successius. Úniques o combinades. Productes i % emprats: sabó neutre Derquim LM, sesquicarbonat sòdic (5%) i apòsits puntuals amb EDTA (5%). Neutralització posterior al tractament. Unió de fragments amb Super Glue 3. Inhibició amb benzotriazol (2%) en etanol. Capa de protecció amb Paraloid B72 en acetona. Preventiva: Guardar a l’abric de la llum directa i la pols, en condicions ambientals sense canvis sobtats. Es recomana una humitat relativa inferior al 40% i una temperatura amb oscil·lacions mínimes. 174 | Anuari d’Arqueologia 2011 Treballs de conservació i restauració | 175