Informe sobre Ocupació i dones a Barcelona 2001 Març 2002 Ajuntament de Barcelona Regidoria de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç La Participació de les Dones a Barcelona Activa Informes Ocupació i Dones a Barcelona 2001 Barce lon c t i vaa AJUNTAMENT DE BARCELONA Regidoria de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç Regidora Maravillas Rojo Torrecilla Barcelona Activa Director General Oriol Balaguer Directora Executiva Elizabeth Monfort Equip Redactor Mateu Hernández Ana Maldonado Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació Directora Narcisa Salvador Ripollès Equip redactor Àngels Santigosa Copete Eduard Salvat Melis amb la col.laboració de Mercè Gracia Disseny gràfic Mar Lissón Maquetació Yvonne Trigueros Impressió: IGOL, Barcelona Barcelona, març de 2002 Crèdits 1. Introducció 4 2. Les dones al mercat de treball de Barcelona l’any 2001 2.1 Activitat i ocupació femenina a Barcelona 7 2.2 Atur registrat a barcelona per sexes i edat 9 2.3. Contractació laboral per sexes a Barcelona 14 2.4. El paper de la dona al món empresarial 18 2.5. Ocupació femenina en les tecnologies de la informació 20 2.6. Les dones i l’economia del coneixement a la Unió Europea 22 2.7. El mercat de treball femení i els ajuts a la família als països de l’OCDE 29 3. La participació de les dones en les activitats de Barcelona Activa l’any 2001 3.1. La participació de les dones en les activitats de Barcelona Activa 35 3.2. La participació de les dones en el servei per a l’ocupació 37 3.3. La participació de les dones al servei d’atenció als emprenedors i emprenedores 43 3.4. La participació de les dones al servei a l’empresa 46 4. Resum 50 Índex Presentem un any més pels volts del 8 de març l’informe sobre ocupació i dones a la ciutat de Barcelona. Enguany la data de presentació de l’informe té una significació especial atès que es fa uns pocs dies abans de la Cimera de caps d’Estat i de Govern europeus sobre afers socials i econòmics que se celebrarà a Barcelona. Amb atenció a aquest fet, s’incorpora a l’informe d’aquest any una síntesi de l’evolució del mercat laboral de les dones i l’economia del coneixement a la Unió Europea els últims 5 anys. La Cimera de Barcelona analitzarà el procés de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació encetada a Luxemburg el 1997 i que va consagrar la igualtat d’oportunitats per a les dones com un dels quatre grans pilars de les polítiques europees d’ocupació. S’ha avançat en aquest període i les dones han suposat el 60% dels deu milions de llocs de treball nets creats a Europa en els darrers cinc anys. Això no obstant, persisteixen les desigualtats i les barreres per l’accés a l’ocupació. Barreres i desigualtats que no són iguals entre països, ni són iguals entre col·lectius de dones. En la Cimera de Barcelona, Europa proposarà quatre tipus d’accions: • Lluitar decididament en tots els àmbits per reduir les diferències salarials i d’accés al mercat de mercat de treball entre homes i dones. • Millorar la integració laboral de les persones –majoritàriament dones– responsables de la cura de persones depenents, ampliant els serveis de guarderies i els serveis d’assistència sanitària i cura d’ancians. • Allargar la vida professional no només dels homes sinó també de les dones, incentivant el treball i millorant les seves qualificacions perquè puguin adaptar-se als nous requeriments professionals. • Donar un nou impuls a polítiques actives de qualitat que donin respostes adequades a les barreres i obstacles en l’ocupació de col·lectius diferents de dones. Europa es va proposar un objectiu ambiciós, d’assolir una taxa d’ocupació femenina com a mínim del 60% el 2010 amb un objectiu intermedi d’una taxa del 57% el 2005. Des de la Cimera de Luxemburg el 1997 fins la de Barcelona el 2002, l’ocupació femenina a la ciutat ha evolucionat en aquesta direcció ampliant la taxa d’ocupació en gairebé deu punts fins situar-se en el 53,3%, molt similar a la mitjana europea. També es interessant subratllar que la disposició de les dones barcelonines a treballar és cada cop més alta i, així, la taxa d’activitat ha superat per primera vegada el 60% i ja està per sobre de la mitjana del continent. L’any 2001 va comportar un procés de desacceleració i va acabar en un clima d’incertesa sobre el futur de la conjuntura econòmica. Després d’un llarg període de reduccions continuades, l’atur ha repuntat. I ho ha fet de manera més intensa en els homes que en les dones, seguint una pauta que ja era coneguda en altres períodes de desacceleració: que l’atur masculí és més sensible als canvis del cicle o, dit d’una altra manera, que el pes de les dones en l’ocupació tendeix a baixar en els moments d’expansió econòmica. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA4 | Introducció Maravillas Rojo Regidora de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. Presidenta de Barcelona Activa. Una de les constatacions més interessants i positives de l’Informe d’enguany ha estat l’avanç produït en la qualitat de l’ocupació femenina. Així, la contractació indefinida de dones ha augmentat de manera important, situant-se per primer cop en xifres similars a les dels homes. Fins i tot, en els darrers mesos de l’any la contractació indefinida de dones va superar la d’homes, per primer cop a la història. Confiem que més enllà de la conversió de temporals a indefinits com a efecte de la darrera reforma laboral, estiguem a l’inici d’una nova tendència. El 2001 ha estat, efectivament, un any d’avanços per a les dones en el mercat de treball. Però no hem avançat prou. Si mirem el diferencial entre homes i dones en la taxa d’ocupació, descobrim que s’ha mantingut inamovible en un 18,9%, igual que l’any passat. I continuem descobrint que per a les dones grans i amb menors nivells formatius les barreres d’accés a l’ocupació continuen sent molt grans. Cal seguir avançant i mobilitzant, com ens demana Europa, tots els instruments i recursos disponibles. A Barcelona Activa hem treballat un any més amb l’objectiu de garantir com a mínim la paritat homes-dones en els nostres programes, i ho hem aconseguit per tercer any consecutiu, amb una participació femenina del 52%. Més de 40.000 dones han estat usuàries dels diferents serves de Barcelona Activa en aquest exercici i han rebut informació, formació i acompanyament per accedir a l’ocupació, tutoria i suport per al desenvolupament d’un projecte empresarial o accions d’alfabetització digital, entre altres serveis. Hem apostat també un any més pels sectors emergents que ens apunta Europa com a filons de nova ocupació: els serveis a les persones, les tecnologies, la cultura i el lleure, el medi ambient, etc. i hem constatat com aquests sectors són especialment interessants per afavorir la inserció professional de dones. En el 2002 incidirem molt decididament en aquests àmbits. També hem constatat com l’interès de les dones barcelonines per a la creació d’empreses s’ha ampliat un any més, amb una participació femenina en el Servei d’Atenció als Emprenedors que ha estat superior al 50%. Cada cop són més les barcelonines que es plantegen la creació de la seva pròpia empresa com una alternativa professional viable i compten amb Barcelona Activa per a acompanyar-les en el pla de viabilitat. Tenim davant un període d’incerteses econòmiques, però també tenim una ciutat que bull de projectes de transformació que seran una realitat palpable ben aviat. Projectes que posicionaran Barcelona de manera òptima per al desenvolupament de l’economia del coneixement, on les dones hi tenim moltes oportunitats. També tindrem una Europa compromesa decididament en eliminar les diferències de gènere i aprofitar tot el potencial de creació de riquesa i de valor de les dones. Aquests tres paràmetres ens defineixen un escenari que ens estimula a seguir actuant per fer que la igualtat d’oportunitats en el treball de les dones a Barcelona sigui ben aviat una realitat. Barcelona, 8 de març de 2002 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 5 2. Les Dones al Mercat de treball de Barcelona l’any 2001 2.1.1 ACTIVITAT FEMENINA A BARCELONA Les barcelonines han seguit augmentant durant el 2001 la seva participació al mercat de treball, i ja representen el 46,1% de la població activa de la ciutat. Aquest percentatge supera novament els corresponents a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. D’altra banda, a aquests tres àmbits el pes de les dones dins el total d’actius s’ha mantingut o fins i tot s’ha reduït lleugerament, trencant la ten- dència a la convergència de les participacions femenines detectada en anys an- teriors. La taxa d’activitat femenina (calculada sobre la població en edat de treballar) és a Barcelona del 61,1%, el que suposa un increment notable (1,9 punts) respecte a l’any anterior i la situa per sobre de les d’Espanya (52,5%) i –per primera vega- da– la Unió Europea (59,9%). A tots aquests àmbits territorials s’ha produït un increment de l’esmentada taxa durant el 2001, però el registrat a la ciutat és el de major intensitat. Pel que fa a la taxa d’activitat masculina, cal remarcar la seva evolució especialment positiva a Barcelona, on ja frega el 80%. En el transcurs de l’any, la distància entre les taxes masculina i femenina s’ha reduït a 18,8 punts a Barcelona, només 0,6 dècimes per sobre de l’existent a la Unió Europea, mentre a nivell espanyol aquesta diferència ha augmentat fins a 26,7 punts. POBLACIÓ ACTIVA PER SEXES DE 16 A 64 ANYS 2001 DONES HOMES TOTAL Milers taxa Milers taxa Milers taxa Barcelona 268,7 61,1 314,5 79,9 583,2 70,0 Catalunya 1.127,7 59,0 1.568,5 82,7 2.696,2 70,8 Espanya 6.778,8 52,5 10.054,6 79,2 16.833,4 65,7 Unió Europea 74.435,9 59,9 97.136,1 78,1 171.561,6 69,0 50 45 40 35 30 Unió Barcelona Catalunya Espanya Europea PES DE LES DONES EN LA POBLACIÓ ACTIVA 2001 (en tant per cent) OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 7 2.1 Activitat i Ocupació Femenina a Barcelona Font: EPA i Enquesta de forces de treball de la Comunitat Europea. NOTA: Les dades fan referència a mitjanes de 2001, excepte les de la UE relatives a 2000 2.1.2 OCUPACIÓ FEMENINA A BARCELONA La dinàmica expansiva del mercat laboral de Barcelona en els darrers anys i la creixent participació de les barcelonines al mercat de treball han propiciat la convergència de la taxa d’ocupació femenina de la ciutat amb la mitjana de la Unió Europea. La distància entre ambdues taxes ha passat dels 7,4 punts de 1998 a 0,7 punts el 2001. D’aquesta manera, Barcelona està a 6,7 punts d’assolir la taxa del 60% que el Consell Europeu va fixar com a objectiu per l’any 2010 a la cimera de Lisboa. La participació de les barcelonines en l’ocupació total de la ciutat ha assolit el 45,2% l’any 2001, i ja supera la mitjana de la Unió Europea en 2,5 punts. El pes de les dones dins de l’ocupació a la ciutat és també més elevat que a Catalunya (40,4%) i Espanya (37,2%). D’altra banda, Barcelona és l’àmbit territorial on aquest percentatge ha registrat una evolució més positiva respecte a l’any ante- rior, amb un augment de 1,2 punts. 50 45 40 35 30 Unió Barcelona Catalunya Espanya Europea PES DE LES DONES EN LA POBLACIÓ OCUPADA 2001 (en tant per cent) 70 65 60 55 50 45 40 35 30 1998 1999 2000 2001 CONVERGÈNCIA DE TAXES D’OCUPACIÓ FEMENINES 1998-2001 Objectiu europeu 2010 Barcelona Unió Europea Espanya OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA8 | De fet, el comportament de l’ocupació a Barcelona durant el 2001 ha estat cla- rament diferenciat per sexes: el nombre de dones ocupades es va incrementar1 en 2.900, mentre que entre els homes es produïa un descens de 11.400 ocupats. A Espanya i la Unió Europea l’ocupació va créixer per a tots dos sexes, però amb major intensitat en el cas de les dones. La taxa d’ocupació femenina ha mantingut a Barcelona la seva tendència crei- xent dels darrers anys i es situa ja en el 53,3%, el que suposa un increment de 1,5 punts respecte a l’any anterior. Aquesta taxa, només 0,7 punts inferior a la mitja- na de la Unió Europea, segueix estant per sobre de les de Catalunya (52%) i Espanya (42,5%), que també han mostrat una evolució positiva durant el 2001. Pel que fa a les taxes masculines, han crescut a tots els àmbits territorials analit- zats i amb especial intensitat en el cas de Barcelona fins a situar-se en un 72,2%, nivell pràcticament equiparable a la mitjana europea. Finalment, i com ja succeïa l’any anterior, la diferència entre les taxes d’ocupació masculina i femenina presenta a Barcelona una magnitud similar a la de la Unió Europea (menys de 19 punts), mentre que a Catalunya i Espanya es manté clara- ment més accentuada (25,2 i 29,4 punts, respectivament) i no dóna senyals de reduir-se. 2.2.1 CONJUNTURA ACTUAL: EVOLUCIÓ 2000-2001 L’any 2001 s’ha caracteritzat per un afebliment significatiu de la marxa de l’eco- nomia i un elevat nivell d’incertesa que han incidit directament en el nivell d’atur registrat a Barcelona. Efectivament, aquesta magnitud ha experimentat un canvi de tendència en el transcurs de l’any, amb el primer increment en termes absoluts (2.388 persones) des de 1994, que suposa un creixement percentual del 5,84%. Aquesta evolució ha afectat de manera diferenciada els dos sexes, ja que el ritme POBLACIÓ OCUPADA PER SEXES DE 16 A 64 ANYS 2001 DONES HOMES TOTAL Milers taxa Milers taxa Milers taxa Barcelona 234,5 53,3 283,9 72,2 518,5 62,2 Catalunya 994,3 52,0 1.464,5 77,2 2.458,8 64,6 Espanya 5.494,8 42,5 9.127,7 71,9 14.622,5 57,1 Unió Europea 67.120,0 54,0 90.233,0 72,5 157.353,0 63,3 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 9 2.2. Atur registrat a Barcelona per sexes i edat 1 Des del quart trimestre de 2000 fins al tercer trimestre de 2001. Font EPA i Enquesta de forces de treball de la Comunitat Europea. NOTA: Les dades fan referència a mitjanes de 2001 excepte les de la UE relatives a 2000 d’augment de l’atur masculí (9,75%) ha estat netament superior al del femení (2,76%), que ha pujat en 631 persones. Això ha permès reduir la diferència entre les taxes d’atur d’homes i dones (5,25 i 8,09%, respectivament) a menys de 3 punts. Per grups d’edat, el col.lectiu amb un comportament de l’atur més desfavorable en el transcurs de l’any ha estat el dels joves, amb un increment especialment signifi- catiu (39,5%) en el segment de menors de 20 anys. Cal tenir present, però, que l’augment experimentat per l’atur juvenil femení (8,7% i 149 persones) és notable- ment més moderat que el del masculí (39,1%). A diferència d’anys anteriors, l’atur dels més grans de 40 anys és el que presenta una evolució relativa més acceptable: el nombre d’aturats compresos entre 40 i 54 anys s’ha incrementat lleument (en el cas de les dones, pot parlar-se d’estancament més que de pujada), mentre que per al col.lectiu de més grans de 55 anys el creixement percentual de l’atur femení és significativament inferior al de l’any 2000. En qualsevol cas, la taxa d’atur femenina continua mantenint-se per sobre de la masculina en tots els estrats d’edat, excepte els joves menors de 20 anys, seg- ment on la taxa dels homes ha crescut en 2,5 punts respecte a l’any anterior. VARIACIÓ DE L’ATUR REGISTRAT A BARCELONA PER SEXES I GRUPS D’EDAT Desembre 2001 / Desembre 2000. En percentatge MENYS DE 20 DE 20 A 24 DE 25 A 39 DE 40 A 54 MÉS DE 55 TOTAL Dones 16,79 7,18 3,02 0,50 4,06 2,76 Homes 63,02 32,88 18,85 1,57 1,56 9,75 Total 39,52 17,85 9,25 0,94 2,66 5,84 ATUR REGISTRAT PER SEXES A BARCELONA 2000-2001 DONES HOMES TOTAL Nombre taxa Nombre taxa Nombre taxa 2000 Març 24.132 8,31 19.633 5,21 43.765 6,56 Juny 23.581 8,12 18.201 4,83 41.782 6,26 Setembre 23.993 8,26 18.104 4,80 42.097 6,31 Desembre 22.865 7,87 18.024 4,78 40.889 6,13 2001 Març 23.156 7,97 18.263 4,85 41.419 6,21 Juny 23.188 7,98 18.013 4,78 41.201 6,17 Setembre 23.767 8,18 18.760 4,98 42.527 6,37 Desembre 23.496 8,09 19.781 5,25 43.277 6,49 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA10 | Novament, es confirma que el col·lectiu que pateix més fortament l’atur són les dones de més de 55 anys, amb una taxa (15,5%) que a més de superar àmplia- ment la mitjana femenina i la taxa masculina del mateix grup d’edat s’ha incre- mentat amb respecte a l’any 2000. 2.2.2 DINÀMICA DEL PERÍODE 1991-2001 Durant la darrera dècada, l’atur femení s’ha reduït de forma notablement més intensa que el masculí. Entre 1991 i l’any 2001 el nombre d’aturades ha registrat una disminució del 39,2% (unes 15.100 persones), quan en el cas dels homes el descens ha estat del 29,4% (8.250 aturats menys). De fet, com ja s’ha constatat en informes anteriors, el grau de feminització de l’a- tur –pes de l’atur femení sobre el total– tendeix a augmentar en èpoques d’ex- pansió econòmica i a disminuir durant les crisis. Així, si a finals dels anys 80 –en plena expansió econòmica– 60 de cada 100 aturats eren dones, l’any 1994, en època de crisi, aquest percentatge s’havia reduït a 48. Cal fer notar que 2001 ha estat el primer any des de 1994 en que ha baixat la feminització de l’atur (fins a situar-se en un 54,3%), el que posa de manifest el canvi de perspectives econò- miques produït especialment a la segona part de l’exercici. 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 EVOLUCIÓ DE L’ATUR PER SEXES A BARCELONA 1991-2001 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 11 Dones Homes Amb una perspectiva temporal de deu anys, la reducció de l’atur ha estat espe- cialment acusada entre els joves (amb un descens superior al 70% tant entre els homes com entre les dones), decreixent en intensitat a mesura que es consideren edats més elevades. L’evolució més desfavorable correspon al segment de més grans de 55 anys, ja que registra un increment de l’atur per als dos sexes que en el cas de les dones assoleix el 76,9%. Les notables diferències entre aquestes ten- dències i la dinàmica del període més recent responen sobretot al canvi de com- portament de l’atur masculí, que està augmentant en els grups de menys de 40 anys mentre pels majors d’aquesta edat encara oscil·la a la baixa. En termes de taxa d’atur s’observa també una notable diferència entre la dinà- mica de les dones (la taxa de les quals baixa en 5,2 punts en el període 1991- 2001) i la davallada molt més minsa de la taxa masculina (–1,2 punts). Aquesta pauta bàsica es repeteix a tots els grups d’edat excepte els més grans de 55 anys. El descens de la taxa femenina és especialment acusat entre les joves (segment en que supera els 11 punts) i es modera a mesura que augmenta l’edat, mentre que el col·lectiu de més grans de 55 anys pateix també en aquest cas un incre- ment en termes absoluts. VARIACIÓ DE L’ATUR REGISTRAT A BARCELONA PER SEXES I GRUPS D’EDAT Desembre 2001 / Desembre1991. En percentatge MENYS DE 20 DE 20 A 24 DE 25 A 39 DE 40 A 54 MÉS DE 55 TOTAL Dones –84,20 –75,96 –49,78 –15,63 76,90 –39,19 Homes –62,66 –67,58 –27,44 –30,29 6,19 –29,43 Total –76,37 –72,65 –42,15 –22,35 29,30 –35,09 FEMINITZACIÓ DE L’ATUR A BARCELONA 1988-2001 (en tant per cent) 65 60 55 50 45 40 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA12 | 2.2.3 COMPARACIÓ AMB ELS ALTRES ÀMBITS Malgrat el repunt del darrer any, en el transcurs del període 1995-2001 l’atur a Barcelona ha experimentat un descens significatiu (–40,9%), més intens que el registrat a Catalunya i Espanya. La ciutat concentra, al finalitzar aquest període, el 21,8% de l’atur femení català. Al desembre de 2001, la taxa d’atur femení a Barcelona (8,1%) estava 1,3 punts per sota de la catalana, mentre l’espanyola continuava propera al 14%. Als tres àmbits territorials, la taxa femenina està clarament per sobre de la masculina, que en el cas de la ciutat es situa en un 5,25%. A Barcelona, a desembre de 2001, 54 de cada 100 aturats són dones, el per- centatge més baix de tots els àmbits considerats. Tant a la ciutat com Catalunya i a Espanya el nivell de feminització de l’atur ha tendit a reduir-se durant el darrer any. TAXA D’ATUR FEMENÍ (en tant per cent) BARCELONA CATALUNYA ESPANYA 1995 13,7 14,9 21,6 1996 12,2 13,4 19,7 1997 11,2 12,3 18,3 1998 9,3 10,0 15,7 1999 8,3 9,1 14,4 2000 7,9 8,5 13,7 2001 8,1 9,4 13,6 Diferència 1995-2001 –5,6 –5,5 –8,0 NOMBRE DE DONES ATURADES REGISTRADES En milers BARCELONA CATALUNYA ESPANYA 1995 39,7 159,0 1.292,9 1996 35,4 146,4 1.210,5 1997 32,6 135,4 1.150,3 1998 27,1 113,1 1.010,3 1999 24,2 101,9 942,7 2000 22,9 99,1 930,6 2001 23,5 107,7 930,9 Valoració 95-01 (en%) –40,9 –32,3 –28,0 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 13 Durant l’any 2001 les dones van signar a la ciutat de Barcelona 30.000 contrac- tes més que els homes. És el tercer any que el nombre de contractes formalitzats per dones supera el d’homes, amb una diferència creixent. L’any 2001 el volum global de contractació a la ciutat va disminuir en un 3,66%. Aquesta reducció es concentra exclusivament en la contractació temporal. El des- cens obeeix bàsicament a dos motius: un cert impacte de la reforma laboral de 2 de març en el sentit de fomentar els indefinits i penalitzar la contractació tem- poral (amb mesures com l’establiment d’indemnitzacions per finalització d’ aquest tipus de contractes) i també els efectes sobre Barcelona de la desaccele- ració de l’activitat econòmica a nivell internacional. Com a fet molt positiu, cal destacar l’evolució de la contractació indefinida femenina, que l’any 2001 va augmentar un 11,45%, el que suposa uns 6.000 con- tractes més. En front d’això la masculina ha experimentat una lleugera baixada del 0,91%. Això provoca que aquest any el nombre de contractes fixes registrats per les dones s’aproximi molt al dels homes (58.859 vs 60.705), amb una dife- rència inferior als 2.000 contractes. Tres anys endarrera, la diferència era de prop de 14.000 contractes. CONTRACTACIÓ LABORAL ANY 2001, BARCELONA DONES HOMES TOTAL CONTRACTES INDEFINITS Número de contractes 58,859 60.705 119.564 Variació 2001/2000 (%) 11,45 –0,91 4,81 CONTRACTES TEMPORALS Número de contractes 342.323 309.325 651.648 Variació 2001/2000 (%) –4,36 –5,84 –5,07 TOTAL CONTRACTES 401.182 370.030 771.212 Variació 2001/2000 (%) –2,33 –5,06 –3,66 CONTRACTES INDEFINITS sobre total (%) 14,67 16,41 15,50 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INEM OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA14 | 2.3. Contractació laboral per sexes a Barcelona En aquest sentit, cal afegir que als darrers quatre mesos de l’any, el nombre de contractes de duració indefinida formalitzats per dones ha superat al d’homes a la ciutat de Barcelona, fet completament inèdit fins aquell moment. Aquest millor comportament del col·lectiu femení es pot deure tant a factors de caràcter estructural –com la creixent incorporació de la dona al mercat de treball al disposar de millors nivells formatius i accedir en condicions més favorables a ocupacions més estables i més ben remunerades– com a l’impacte de la reforma laboral d’aquest any. Entre les modalitats de contractació indefinida, les que han tingut una millor evo- lució han estat les referides a la conversió de contractes temporals. Aquest fet es deu clarament a l’efecte de la reforma laboral –sense acord dels agents aquest cop– del març d’aquest any. Aquesta nova regulació amplia la possibilitat de rea- litzar la conversió incentivada per als contractes temporals signats abans del 31 de desembre de 2003. En aquest sentit es comprova com des del mes d’abril la seva utilització ha crescut de una manera molt pronunciada, i en termes anuals més que dobla la de l’any anterior, que en el cas de les dones arriba a ser un 127% més. CONTRACTACIÓ INDEFINIDA A BARCELONA 2001 DONES HOMES TOTAL A temps parcial 133.277 7.677 20.954 Ordinari temps indfinit 11.935 21.831 33.766 Minusvàlids 314 607 921 Foment de la contractació indefinida 13.653 9.701 23.354 Convertits en indefinits 19.680 20.889 40.569 Total 58.859 60.705 119.564 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INEM Dones Homes CONTRACTES INDEFINITS A BARCELONA PER SEXES 65.000 60.000 55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 1998 1999 2000 2001 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 15 En canvi, altres modalitats com la indefinida a temps parcial i el foment de la contractació indefinida per determinats col·lectius procedents de l’atur, tenen un comportament molt menys favorable. En el primer cas, cau pel conjunt de la ciutat i experimenta un lleuger ascens per a les dones, encara que només d’un 4,55% més que el 2000. Es continua per tant sense aprofitar les potencialitats de la contractació parcial per facilitar una major participació de les dones al mercat de treball. En el segon cas (foment contractació indefinida) experimenta una important caiguda, el que posa de manifest que en un any d’incerteses econò- miques, les empreses han preferit convertir temporals en indefinits que contrac- tar persones procedents de l’atur. També en aquest cas l’evolució en el col·lectiu femení és menys desfavorable que el dels homes. D’altra banda, la disminució que s’ha produït en la contractació temporal ha afectat tant als homes com a les dones, encara que als primers amb una major intensitat. Cal fer esment de la notable reducció dels contractes d’obra o servei –òbviament molt depenents de l’activitat– tant en homes com en dones i el lleu- ger increment (3,7%) del temps parcial en les dones. Com a resultat de totes aquestes dinàmiques, el percentatge de contractes in- definits sobre el total supera l’any 2001 en més d’un punt al de l’any anterior, producte d’una millora en les dones de 1,8 punts i d’un 0,7% pels homes. Aques- ta evolució més positiva de les dones fa que la diferència d’aquest rati entre els dos gèneres sigui l’any 2001 la més baixa dels darrers anys (14,67 front al 16,41%). CONTRACTACIÓ TEMPORAL A BARCELONA 2001 DONES HOMES TOTAL Pràctiques 3.406 2.780 6.186 Temps parcial 116.995 64.401 181.396 Temporals bonificats minusvàlids 114 259 373 Minusvàlids en CET 462 563 1.025 Obra o servei 64.815 99.858 164.673 Eventuals circumstàncies producció 92.377 109.252 201.629 Interinitat 51.009 19.527 70.536 Jubilació especial 64 anys 16 42 58 Relleu 66 39 105 Formació L 63/97 1.173 1.607 2.780 Aturats en situació d’exclusió social 146 152 298 Altres 11.744 10.845 22.589 Total 342.323 309.325 651.648 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA16 | Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INEM 2.3.1 COMPARACIÓ AMB CATALUNYA I ESPANYA Mentre a Barcelona el volum de contractació femenina supera la dels homes, a Catalunya i Espanya succeeix la situació contrària, amb un major nombre, sobre- tot en el cas espanyol, dels contractes formalitzats per homes. CONTRACTACIÓ LABORAL ANY 2001 DONES HOMES TOTAL ESPANYA Contractes indefinits 573.342 730.745 1.304.087 A temps parcial 151.273 92.245 243.518 A temps complet 422.069 638.500 1.060.569 Contractes temporals 5.470.657 7.281.740 12.752.397 A temps parcial 1.556.572 865.194 2.421.766 A temps complet 3.914.085 6.416.546 10.330.631 Total 6.043.999 8.012.485 14.056.484 Contractes indefinits sobre total (%) 9,49 9,12 9,28 CATALUNYA Contractes indefinits 139.963 161.845 301.808 A temps parcial 34.747 19.835 54.582 A temps complet 105.216 142.010 247.226 Contractes temporals 907.002 985.220 1.892.222 A temps parcial 269.221 141.224 410.445 A temps complet 637.781 843.996 1.481.777 Total 1.046.965 1.147.065 2.194.030 Contractes indefinits sobre total (%) 13,37 14,11 13,76 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 17 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i INEM A Barcelona no només les dones signen més contractes, sinó que tenen un major grau d’estabilitat en l’ocupació: de cada cent contractes signats per dones a Espanya 9,5 són indefinits, a Catalunya 13,4 i a la ciutat el 14,7. En tots tres àmbits ha tingut lloc l’important creixement de la contractació inde- finida femenina, centrada fonamentalment en els contractes a temps complert. Com passava a Barcelona, la contractació fixa a temps parcial presenta una evo- lució força moderada, que ni la reforma laboral, consistent bàsicament en una flexibilització de les condicions horàries i de còmput de la jornada, ha aconse- guit potenciar d’una manera perceptible. Els contractes temporals formalitzats per dones registren un cert descens a Barcelona (més del 4%), mentre a Espanya segueixen augmentant. Dins de la con- tractació de duració limitada, els contractes a temps parcial són una de les moda- litats que presenten un major dinamisme en els dos àmbits. En el següent quadre es pot apreciar la reduïda incidència de la jornada a temps parcial en les dones, ja que ens situem notòriament per sota la mitjana europea, on aquesta modalitat darrerament ha facilitat la inserció de la dona al mercat de treball mitjançant la compatibilització de la vida laboral i familiar. S’analitza la situació del conjunt espanyol, per ser l’únic àmbit pel qual es dispo- sa de xifres amb més detall d’aquest aspecte del mercat laboral. Respecte a Barcelona, el patró de comportament no sembla que hagi de desviar-se de mane- ra significativa, i en tot cas, tots els indicis porten a suposar que les possibles diferències serien en el sentit de mostrar una major representació femenina, i uns índexs més favorables sobre la participació de la dona en els estrats supe- riors. La situació de la dona al món empresarial continua progressant. Segons les dades corresponen a l’Enquesta de Població Activa, al tercer trimestre de l’any 2001 hi havia a Espanya unes 700.000 empresàries, el que representa una de cada vuit dones ocupades. CONTRACTATS TEMPS PARCIAL/TOTAL PER SEXES DONES HOMES TOTAL Catalunya 14,24 2,82 7,43 Europa 33,30 6,20 17,70 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA18 | 2.4. El paper de la dona al món empresarial Font: Enquesta de Població Activa. 3er trimestre 2001 European Comission. 2000 Les dones han avançat més en aquelles situacions professionals en que tenien una menor presència. En els darrers set anys, el nombre d’empresàries amb per- sonal assalariat s’ha doblat. També han experimentat un notable ascens les assa- lariades del sector privat, que en el mateix període pugen en pràcticament 1,3 milions de persones. En canvi, en àmbits on tradicionalment la dona ha estat molt representada, com són les ocupacions relatives a les ajudes familiars i al sec- tor públic, les dones que hi treballen han augmentat a un ritme inferior. Actualment a Espanya les dones representen el 37,5% dels ocupats, tres punts i mig més que l’any 1994. La presència de les dones ha millorat en pràcticament totes les situacions professionals, i en el sector públic ja representen gairebé la meitat dels que hi treballen. L’any 1994, de cada 100 empresaris amb personal assalariat, 16,5 eren dones. Set anys després, havien passat a 23. Encara que òbviament és una xifra encara molt baixa, l’evolució és força positiva en aquest estrat tant important. SITUACIÓ PROFESSIONAL DE LES DONES OCUPADES A ESPANYA 1994-2001 Pes de les dones dins l’ocupacio total (en tant per cent) 1994 2001 Empresàries amb personal assalariat 16,54 23,01 Empresàries sense personal assalariat 28,20 28,69 Membres de cooperatives 26,99 33,41 Ajudes familiars 59,80 64,16 Assalariades Sector Públic 43,25 49,05 Assalariades Sector Privat 32,51 36,76 Altres situacions 35,79 34,36 Total 34,02 37,55 SITUACIÓ PROFESSIONAL DE LES DONES OCUPADES A ESPANYA 1994-2001 1994 2001 MILERS % MILERS % Empresàries amb personal assalariat 90,3 2,26 181,3 3,24 Empresàries sense personal assalariat 532,4 13,30 515,5 9,22 Membres de cooperatives 30,8 0,77 28,5 0,51 Ajudes familiars 286,3 7,15 182,8 3,27 Assalariades Sector Públic 885,9 22,13 1.182,0 21,15 Assalariades Sector Privat 2.164,4 54,06 3.493,0 62,50 Altres situacions 13,6 0,34 6,0 0,11 Total 4.003,7 100 5.589,1 100 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 19 NOTA: Les dades corresponents a l’any 2001 fan referència al tercer trimestre. Font: Enquesta de Població Activa i elaboració pròpia NOTA: Les dades corresponents a l’any 2001 fan referència al tercer trimestre. Font: Enquesta de Població Activa i elaboració pròpia Un de cada tres ocupats (33,2%) en tasques de direcció és dona. En aquest terreny l’avanç és més moderat, ja que l’any 1994 el percentatge era del 31,6%. A més, de les 378.000 directives al tercer trimestre del 2001, pràcticament un 60% són directores d’empreses sense assalariats. D’altra banda, la representació de la dona en la direcció de companyies de cert tamany (majors de 10 assala- riats) encara és força minsa: només un 17% del total eren dones. Aquest fet posa de relleu les dificultats de les dones per accedir a nivells d’elevada responsabili- tat, sobretot en el sector privat. Barcelona està avançant com a ciutat del coneixement, complint així una de les seves apostes estràtegiques cara el futur. En línia completament amb els objec- tius europeus d’enfortiment dels sectors intensius en coneixement. Les Tecnologies de la Informació són una part rellevant d’aquest tipus d’activitats i la seva evolució un observatori sensible del funcionament del mercat de treball 1,000 750 500 250 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 OCUPATS EN LLOCS DE DIRECCIÓ A ESPANYA 1994-2001 OCUPATS EN DIRECCIÓ D’EMPRESA I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A ESPANYA. 2001 Per sexes i en milers DONES % HOMES % TOTAL Direcció de l’Administració Pública 4,8 31,4 10,5 68,6 15,3 Direcció d’empreses més de 10 assalariats 46,9 17,0 229,6 83,0 276,5 Direcció d’empreses menys de 10 assalariats 108,7 28,2 276,3 71,8 385,0 Direcció d’empreses sense assalariats 217,9 47,0 246,2 53,0 464,1 Total 378,3 33,2 762,6 66,8 1.140,9 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA20 | Dones Homes NOTA: Les dades corresponents a l’any 2001 fan referència al tercer trimestre. Font: Enquesta de Població Activa i elaboració pròpia 2.5. Ocupació femenina en les tecnologies de la informació i les seves perspectives, especialment pel que es refereix a la participació feme- nina. Cal tenir present que ha estat el segment de dones amb alta qualificació que treballen en sectors high tech2 les que han registrat els creixements més alts d’ocupació els últims cinc anys a Europa. Així doncs, sembla interessant incorporar les dades que ofereix l’Associació Espanyola d’Empreses de Tecnologies de la Informació (SEDISI), que es refereixen a l’any 20003 –són per tant força recents– i a l’àmbit espanyol, el que aporta llum sobre el marc en que es mou Barcelona, que té un pes significatiu sobre el con- junt espanyol en aquesta activitat econòmica. D’acord amb aquesta font, el volum d’ocupació del sector es xifra l’any 2000 en 87.945 persones, de les quals 31.049 eren dones, el que suposa una representa- ció del 35%. Resulta molt interessant comprovar que de les dones que treballen en aquestes activitats un 62% són titulades, quan en el cas dels homes, aquest percentatge es redueix al 51%. Així doncs, malgrat que els homes tenen una major presència que les dones en el sector de les TI (gairebé dos terços), les dones que hi treballen presenten un més elevat nivell de qualificació, entès en termes de la disposició d’una qualificació universitària. L’evolució de l’ocupació als darrers anys mostra un increment important en el nom- bre de treballadors del sector, mesurada en 40.000 persones des de 1995. Les dones han experimentat un augment de gairebé el 140%, que pràcticament duplica la taxa masculina. Cal tenir present el reduït punt de partida del col.lectiu femení l’any 1995, quan la participació de les dones en el sector era inferior al 30%. Dones titulades 22,0% Dones no titulades 13,3% Homes no titulats 31,5% Homes titulats 33,2% OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 21 2 La Comissió Europea inclou entre aquestes activitats, fonamentalment les Tecnologies de la Informació, les Telecomunicacions i la Industria Química. 3 En una publicació conjunta amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia editada l’any 2001. Font: Elaboració pròpia amb dades de SEDISI. Associació Espanyola d’Empreses de Tecnologies de la Informació DISTRIBUCIÓ D’OCUPATS EN TI A ESPANYA 2000 EN % En aquests anys d’acusada expansió, el sector ha patit una notable escassetat de professionals qualificats per atendre la creixent demanda d’activitats relaciona- des amb les Tecnologies de la Informació. Aquest fet ha ocasionat la creixent incorporació de personal no titulat, que ha augmentat durant els dos darrers anys sensiblement per sobre de la de titulats. Paral.lelament, les empreses han dedicat més recursos a la formació del seu personal i al reciclatge d’altres perfils professionals. També en els dos últims anys, la incorporació al sector de dones titulades ha estat clarament superior a la d’homes amb el mateix nivell de qualificació . L’aposta per aconseguir que l’economia comunitària esdevingui una important societat del coneixement és una de les línies estratègiques bàsiques de la Unió Europea en el seu futur per tal d’assolir la plena ocupació i convertir a Europa en un nucli econòmic altament competitiu en el context internacional compatible amb un alt nivell de cohesió social. Al darrer informe ‘Employment in Europe 2001, Recent Trends and Prospects’ publicat per la Comissió Europea es donen a conèixer una sèrie de dades altament rellevants sobre aquesta matèria i del paper de les dones en aquesta perspectiva. D’acord amb aquests plantejaments, la creació d’ocupació es tendirà a concen- trar en els sectors econòmics intensius en coneixement. Dos grans grups en for- marien part: en primer lloc els anomenats sectors ‘high tech’ relacionats bàsica- ment amb les tecnologies de la informació i les comunicacions i la indústria quí- mica (que incorpora entre d’altres la indústria farmacèutica), i en segon terme les activitats que requereixen un elevat nivell educatiu dels seus ocupats (que inclouen l’educació, la sanitat, els serveis socials i serveis avançats a les empre- 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 OCUPACIÓ PER GÈNERE A LES TI A ESPANYA 1995-2000 Dones Homes OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA22 | 2.6. Les dones i l’economia del coneixement a la Unió Europea Font: SEDISI. Associació Espanyola d’Empreses de Tecnologies de la Informació ses). Només l’any 2000 ambdós grups sectorials han generat 1,6 milions de llocs de treball als quinze països de la Comunitat Europea, més de la meitat de la cre- ació neta d’ocupació aquell any. El nombre de treballadors en els sectors high-tech en concret ha crescut a una taxa anual acumulativa del 2,6% en els darrers cinc anys, taxa que en el 2000 ha ascendit fins al 5%, mentre que l’ocupació en la resta de l’economia ha sofert una desacceleració al créixer només un 1% per cent el citat any. Es preveu que la demanda laboral continuarà augmentat especialment en els nivells professionals més qualificats dels sectors esmentats, els quals de fet ja es caracteritzen per una més elevada participació del personal amb alts nivells for- matius que qualsevol altre sector de l’economia. A més, cal tenir present que la demanda de perfils professionals amb un nivell de qualificació mitjana o baixa només està creixent en els sectors relacionats amb l’economia del coneixement, mentre que en la resta d’activitats la demanda de treballadors amb baixos nivells formatius evoluciona més aviat a la baixa. 2.6.1 OCUPACIÓ FEMENINA EN SECTORS ECONÒMICS En aquest context, resulta rellevant conèixer la presència i projecció del paper de la dona en aquestes activitats estratègiques ja que un dels objectius explícits de la política comunitària és avançar cap a una major equitat entre gèneres. Amb dades de la Comissió Europea, les dones amb un alt nivell de qualificació que tre- ballen en sectors intensius en coneixement han experimentat al darrer any els millors resultats en termes d’evolució de l’ocupació. Malgrat tot, cal reconèixer que l’ocupació en els sectors definits com a high-tech està força segregada per sexe: en aquestes activitats les dones representen només un terç del total de l’o- cupació, quan en el conjunt de l’economia europea l’ocupació femenina repre- senta el 42,5% de la global. El pes oscil·la entre el 38% de Portugal fins a l’escàs 25% en el cas del Regne Unit i els Països Baixos. 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 P IR L FIN F DK S A IT E AU B GB HOL UE OCUPATS EN HIGH TECH PER GÈNERE ALS PAÏSOS DE LA UE ANY 2000 (en %) Dones Homes OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 23 Font: Eurostat. Enquesta de Forces de Treball. Employment in Europe 2001 Dels nous 10 milions de llocs de treball generats a la Unió Europea en el conjunt dels darrers cinc anys, una proporció considerable, 6 milions, ha correspost a les dones. La taxa d’increment de l’ocupació femenina (9,7%), més que ha doblat la masculina (4,6%). Les dones segueixen estant molt representades en llocs de treballs relacionats amb certs serveis com la salut, l’educació i els treballs socials, inclosos plena- ment en la consideració d’activitats pròpies de la societat del coneixement. Aquests sectors han concentrat el 40% dels nous llocs de treball creats a la Unió Europea des de l’any 1995 com a resultat de l’expansió d’un ampli ventall de demandes socials. Aquest percentatge cal comparar-lo amb el 25% que han apor- tat els serveis a les empreses i el 10% de les activitats relacionades amb la infor- màtica. La presència de les dones en aquestes activitats de caràcter marcada- ment més social té lloc a tots els nivells professionals de qualificació. En conse- qüència l’augment de l’ocupació femenina en aquestes activitats ha presentat una magnitud molt remarcable, i explica en bona part la millor evolució de la dona en el mercat de treball europeu durant els darrers anys. La segregació ocupacional ha evolucionat de manera diferenciada segons l’acti- vitat. A sectors com el comerç, la intermediació financera, l’administració publi- ca, i els transports i les comunicacions, s’ha tendit a una situació més paritària, mentre que augmenta la concentració a favor de les dones a la sanitat, l’educa- ció i els serveis socials, reforçant els nivells de 1995, on ja es posava de manifest elevats índexs de presència del col·lectiu femení. –1 –0,8 –0,6 –0,4 –0,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 SEGREGACIÓ OCUPACIONAL PER GÈNERE 1995-2000 Treball domèstic Sanitat i serveis socials Educació Hosteleria Altres serveis comunitaris Intermediació financera Comerç minorista i majorista Immobil. i serveis empreses Administració Pública Agricultura Manufactures Transport i Comunicacions Electricitat, gas i aigua Construcció 1995 2000 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA24 | Font: Eurostat. Enquesta de Forces de Treball. Employment in Europe 2001 Nota: La segregación ocupacional està mesurada com la diferència entre la participació dels homes i les dones en un sector determinat. Com més proper a zero, la situación és més paritària, més proper a-1 indica concentració femenina i 1 assenyala major presència masculina De tot l’anterior es desprèn que resulta força positiu per a les dones l’expansió de la demanda dels esmentats serveis socials, ja que aquesta situació afavoreix la seva participació en el mercat laboral i és previsible que es mantingui amb fer- mesa en els propers anys. També es fa palesa la necessitat d’estimular una major presència femenina en sectors high-tech, donada la rellevància estratègica d’a- quest sector en el futur i la seva capacitat per generar llocs de treball ben remu- nerats i d’alt nivell formatiu, tenint en consideració que la seva representació ara per ara és insuficient, tot i ser la dinàmica recent força positiva. 2.6.2 OCUPACIÓ FEMENINA PER NIVELLS PROFESSIONALS I MOBILITAT Com ja s’ha esmentat, la gran majoria dels llocs de treball creats en aquest perío- de han estat d’alt nivell de qualificació en ocupacions no manuals4 (60% del total). En l’estrat superior de categories professionals, el de directius –on la presència dels homes és francament majoritària–, l’augment del nombre d’ocupats ha estat una mica superior en el col·lectiu masculí, pel que el gap de gènere en aquest estrat no es redueix. A la resta de nivells és francament remarcable la més favo- rable evolució de les dones en el cas dels professionals i els tècnics, perfils aquests que també incorporen un considerable nivell formatiu. La dona també avança considerablement en el cas dels oficinistes i personal de vendes i serveis, mentre que en els treballadors manuals i mecànics, la proporció dels gèneres no tendeix a ser més paritària. –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6 EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ PER GÈNERE I NIVELL PROFESSIONAL (1995-2000) EN % Directius Professionals Tècnics Oficinistes Vendes i serveis Agricultura Treball manual Treball mecànic Ocupacions elementals Dones Homes OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 25 Font: Eurostat. Enquesta de Forces de Treball. Employment in Europe 2001 4 Segons la nomenclatura de la Organització Internacional del Treball (OIT) La Comissió preveu que la mobilitat laboral, tant la geogràfica com l’ocupacio- nal, ha de tenir un paper important en el futur per tal de reduir les escassetats i els desajustos laborals ja presents en l’economia europea, els quals es preveu que adquireixin un major relleu en els propers anys. Les dades existents en aquest terreny mostren reduïts nivells de mobilitat en comparació amb els Estats Units. Es detecta que en el grup d’ocupats amb un elevat nivell de qualificació és on més ha progressat la mobilitat ocupacional. Curiosament, aquesta rotació –tre- ball a treball– és en aquest moment superior en les dones d’aquest nivell profes- sional en pràcticament tots els països de la Unió Europea. 2.6.3 PARTICIPACIÓ DE LA DONA EN EL MERCAT DE TREBALL I NIVELL DE FORMACIÓ La taxa d’activitat global europea ha avançat dos punts als darrers cinc anys. Mentre que en el segment masculí l’augment –xifrat en 0,3 punts– es degut exclusivament a motius demogràfics (reemplaçament generacional), en el cas de les dones (on la taxa d’activitat passa del 56,9 al 59,9%) aquesta causa explica només el 40% del 4,5 milions de noves incorporacions del darrer quinquenni. La part més important (el 60%) prové des de la inactivitat. En aquest procés hi incideix el procés gradual de canvi generacional que ha transformat considerablement els hàbits de comportament de les dones respec- te el mercat de treball, ja que les dones joves no abandonen la feina quan es casen o tenen fills. L’avanç en la taxa d’activitat femenina és generalitzable a tots els països i els que milloren més clarament són els que tenien els ratis d’activitat més baixos: 4 punts d’avenç a Itàlia i 5,6 a Espanya. TAXES DE MOBILITAT OCUPACIONAL DELS TREBALLADORS ALTAMENT QUALIFICATS EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA PER GÈNERE 1995-1999. En % DONES 1995 DONES 1999 HOMES 1995 HOMES 1999 Alemanya 6,5 7,8 5,5 7,2 Dinamarca 11,4 12,6 11,2 11,8 Espanya 16,2 17,2 12,6 12 França 6,5 9,1 6,5 8 Gran Bretanya 10,6 12,2 9,5 11,9 Itàlia 3,4 5,4 2,4 4,4 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA26 | Font: Eurostat (2001), Estadístiques de Ciència i Tecnologia (2000) Nota: Les taxes de mobilitat fan referència a la fracció d’individus ocupats que han canviat de treball durant els dos últims anys Aixímateix l’augment de la taxa d’activitat es produeix en tots els estrats d’edat. En aquests anys s’ha produït un notable increment de la participació de la gent gran (entre 55 i 64 anys) en el mercat de treball, especialment notable en el cas de les dones. En aquest segment d’edat, la taxa d’activitat general ha augmentat en 1,5 punts, que són 2,8 punts per les dones. Es postula una major participació laboral d’aquest col·lectiu que hauria d’adquirir una creixent importància en els propers anys a mesura que s’envelleixi la població europea, el que ha de perme- tre compensar l’augment de l’índex de dependència i afavorir la sostenibilitat futura del sistema de pensions. Per arribar a assolir els objectius de Lisboa, la Comissió Europea ha establert com a línia bàsica incrementar substancialment el nivell d’activitat d’aquest estrat d’edat, amb l’objectiu de passar del 37,7% de taxa d’ocupació actual al 50% l’any 2010. Això suposa un esforç especialment rellevant en el cas de les dones. És interessant observar l’impacte diferenciat per gènere que en la participació laboral suposa el disposar de determinats nivells formatius en el conjunt de la Unió Europea i les diferències existents entre els diversos països. Òbviament, a superiors nivells formatius correspon una major presència en el mercat de tre- ball, tant en termes d’activitat com d’ocupació i una menor taxa d’atur, el que podríem denominar una millor ‘empleabilitat’, un dels trets bàsics que ha de tenir la força de treball futura. TAXES D’OCUPACIÓ, ACTIVITAT I ATUR PER NIVELLS DE FORMACIÓ. DONES I HOMES PAÏSOS DE L’UNIÓ EUROPEA ANY 2000 ALT NIVELL FORMATIU MITJÀ NIVELL FORMATIU BAIX NIVELL FORMATIU Taxa Taxa Taxa Taxa Taxa Taxa Taxa Taxa Taxa ocupació d’atur activitat ocupació d’atur activitat ocupació d’atur activitat DONES Alemanya 77,9 5,2 82,2 63,8 8,3 69,6 46,3 11,5 52,3 Dinamarca 86,3 2,6 88,6 76,5 5 80,6 55,5 7,7 60,2 Espanya 67,3 15,6 79,8 42,7 21,2 54,2 31,7 23,4 41,4 França 75,1 6,2 80 61,3 11,9 69,6 39,1 17,7 47,5 Gran Bretanya 84,9 2,2 86,8 72,5 5,3 76,6 47,7 7,7 51,6 Itàlia 74,2 8,6 81,2 53,5 14,5 62,5 26,5 17,6 32,1 UE 77,9 6 82,9 62,6 9,4 69,1 37,9 14,6 44,4 HOMES Alemanya 86,3 3,8 89,7 76,1 7,6 82,3 67,8 13,8 78,7 Dinamarca 90,2 2,6 92,7 83,4 3,8 86,8 69 5 72,7 Espanya 81,5 7,2 87,9 64 9 70,3 69,8 11 78,4 França 82,7 5 87 75,9 7 81,7 53,9 13,5 62,3 Gran Bretanya 89,7 2,7 92,2 81,6 6,1 87 57 13 66,1 Itàlia 87,5 4,1 91,3 73,6 7,7 79,7 61,5 9,7 68,1 UE 86,3 3,9 89,9 76,8 6,8 82,4 63,4 10,4 70,7 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 27 Font: El·laboració pròpia amb dades de l’Eurostat. Enquesta de Forces de Treball. Employment in Europe 2001. Nota: Alt nivell educatiu implica la finalització d’estudis terciaris. Mitjà nivell el disposar de títol secundari i el baix nivell no haver finalitzat com a mínim la formació secundària Els homes que disposen d’un alt nivell de qualificació tenen taxes d’ocupació i d’activitat 20 punts superiors respecte els de baixos nivells formatius, a la vega- da que una taxa d’atur força inferior. En el cas de les dones, la variable formació és clarament més explicativa: la taxa d’activitat passa del 82,9 al 44,4% des de l’alt nivell educatiu a l’inferior, i la taxa d’ocupació ho fa del 77,9 al 37,9%, més del doble. La taxa d’atur augmenta al baixar el nivell formatiu d’una manera molt pronunciada, passant del 6 al 14,6%. Aquest patró bàsic funciona en tots els països europeus, encara que existeixen rellevants diferències: mentre la taxa d’activitat pel col·lectiu femení amb un més elevat nivell formatiu és raonablement similar en els diferents països (oscil·la entre el 80% espanyol i el 89% de Dinamarca) i no molt distant de les taxes mas- culines, la mateixa taxa per les que tenen una titulació inferior a la secundària oscil·la entre el 60% danès i el 32% d’Itàlia. En aquest cas, factors d’ordre cultu- ral (com una major presència de famílies monoparentals), més difusió de certs serveis socials i la major possibilitat de contractació a temps parcial ajuden a explicar aquest diferencial. Normalment la taxa d’atur femenina supera a la dels homes per a cada nivell de qualificació. Excepcionalment, a Gran Bretanya la taxa femenina és sempre infe- rior a la masculina i a Alemanya succeeix el mateix en el cas de les persones amb un nivell formatiu més baix. El resultat d’importants processos de reestructuració industrial, que potser han afectat més acusadament als homes, pot ser un dels factors explicatius del fenomen, com també el fet de disposar d’un marc laboral més desregulat en el cas britànic. Seguint la pauta analitzada corresponent a l’últim quinquenni, és d’esperar que en els propers anys i a mesura que el nivell formatiu de la població que s’incor- pori al mercat de treball millori, fet especialment notori en el cas de les dones, els gaps de participació per gènere en el mercat de treball s’aniran progressiva- ment reduint. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA28 | Cal tenir present que al voltant del 25% de la població entre 25 i 29 anys no ha completat la secundària al conjunt de la UE, amb una situació lleugerament més favorable per a les dones. Tal com assenyala la Comissió Europea, es previsible la persistència d’un cert remanent de persones amb un baix nivell educatiu. Malgrat que el seu nombre, tant en termes relatius com absoluts tendeix a la baixa, seran necessàries mesures específiques per tal d’afavorir la inserció labo- ral en aquests casos, dirigides bàsicament al col·lectiu femení. Fórmules com el temps parcial i la potenciació de determinats serveis comunitaris poden ajudar a afavorir la participació de les dones en aquesta situació, tal com ens il·lustra el cas de Dinamarca o els Països Baixos. Un objectiu polític àmpliament compartit en l’àmbit dels països de l’OCDE és l’increment de les taxes d’activitat femenines. La seva consecució produiria alhora diversos efectes positius: compensaria part dels dèficits de mà d’obra generats per l’evolució demogràfica dels darrers anys, enfortiria les rendes fami- liars (fet especialment necessari a les llars monoparentals o d’escassos recursos) i contribuiria significativament a la igualtat entre gèneres. Ara bé, perquè es pugui assolir el desitjat augment de les taxes d’ocupació femenines és important que les dones tinguin prou incentius econòmics per incorporar-se al mercat de treball, i puguin assegurar una cura adequada als seus fills (cas de que en tinguin). La possibilitat de conciliar harmònicament la vida familiar amb la professional esdevé també crucial per a afavorir la recupe- ració de les taxes de fecunditat, que ara mateix són clarament inferiors al nivell de reemplaçament a la major part dels països de l’OCDE. D’altra banda, les empreses tenen un paper fonamental en aquesta qüestió, ja que la seva actitud pot facilitar o, al contrari, dificultar enormement la incorporació en condicions d’igualtat de la dona al món laboral. 35 30 25 20 15 10 5 0 Total Dones Homes JOVES EUROPEUS AMB BAIX NIVELL FORMATIU 1995-2000 En tant per cent sobre població de 25 a 29 anys 1995 2000 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 29 2.7 El mercat de treball femení i els ajuts a la família als països de l’OCDE Font: Eurostat. Enquesta de Forces de Treball. Employment in Europe 2001. Es presenta a continuació un recull sobre aspectes econòmics amb incidència sobre la tria de les dones en aquesta matèria i els seus efectes sobre les taxes d’ocupació femenines, basat en el darrer Employment Outlook publicat per l’OCDE a mitjans del 2001. 2.7.1 POLÍTIQUES DE SUPORT A LA FAMÍLIA Tant el sector públic com el privat poden establir polítiques que estimulin la incorporació de les dones al mercat de treball, i la compatibilització de la vida laboral amb la familiar. Pel que fa a l’administració pública, un primer tema important és que el siste- ma fiscal doni incentius al treball femení. Per exemple, als darrers trenta anys la majoria dels països de l’OCDE han passat a un sistema de tributació individual sobre la renda, que és el menys distorsionador en aquest sentit. A més, al- guns països han establert ajuts i deduccions específicament destinats a les fa- mílies. Des de la perspectiva de la despesa pública són especialment rellevants les mesures destinades a la cura dels infants menors de 3 anys, ja sigui en guarde- ries o mitjançant l’atenció domiciliària. Als darrers anys han tendit a incremen- tar-se els recursos destinats a aquest tipus de programes, i actualment més del 25% dels nens menors de 3 anys de l’àmbit de l’OCDE van a una guarderia. Val a dir que en aquest tema hi ha diferències molt significatives entre països, tant en la cobertura d’aquest servei com en el seu finançament (que si als països nòrdics és públic, als Estats Units o Canadà, per exemple, és majoritàriament privat). OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA30 | També ha tendit a ampliar-se de forma generalitzada la durada i remuneració de les llicències de maternitat. Actualment, a 18 països de l’OCDE la durada màxima de la baixa de maternitat supera l’any, i a gairebé tots ells la mare percep un mínim de 13 setmanes de sou en el seu transcurs. Aquestes llicències estan evo- lucionant cap a un grau de flexibilitat cada vegada més gran. Pel que fa als per- misos de paternitat, són encara poc corrents, curts i poc utilitzats. Per exemple, l’any 1995, només el 5% dels pares de la Unió Europea van fer ús de la baixa de paternitat per a cuidar els seus fills, amb percentatges considerablement més elevats als països nòrdics. En conjunt, però, sembla haver-hi encara obstacles cul- turals importants a la seva generalització. Pel que fa al sector privat, l’evidència empírica mostra que als països on l’estat proveeix uns ajuts a la família generosos les empreses es recolzen en el sistema sense afegir avantatges addicionals. Però als països amb menor suport públic en aquest àmbit, les empreses estan lluny de cobrir el buit. Dins d’aquest context general, les grans empreses i les administracions públiques semblen ser les més proclius a establir mecanismes que facilitin l’equilibri professió/família dels seus treballadors. De fet, queda molt per fer en aquest àmbit, i l’OCDE considera que de l’actitud empresarial depèn bona part de la utilització de determinades fór- mules (com el treball a temps parcial o les baixes de paternitat). Un altre tema rellevant en les decisions laborals de les dones que planteja nom- brosos reptes cara al futur és el suport i cura a la gent gran. Efectivament, el pro- INDICADORS SOBRE POLÍTIQUES DE SUPORT A LA FAMÍLIA. Període 1998-2001 % de nens menors de Durada de la baixa de % del sou cobrat durant 3 anys en guarderies maternitat (setmanes) la baixa de maternitat Canadà 45 15 55 Estats Units (1995) 54 0 0 Japó 13 14 60 Alemanya 10 14 100 Austria 4 16 100 Bèlgica 30 15 77 Dinamarca 64 30 100 Finlàndia 22 52 70 França 29 16 100 Grècia 3 16 50 Holanda 6 16 100 Irlanda 38 14 70 Itàlia 6 22 80 Portugal 12 24 100 Regne Unit 34 18 44 Suècia 48 64 63 ESPANYA 5 16 100 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 31 Font: OCDE, Employment Outlook, juny 2001 cés d’envelliment de la població al món desenvolupat, i la creixent participació de les dones al mercat de treball requeriran l’establiment de nous mecanismes d’ajut tant públics com privats. Altres països ja estan aplicant propostes interes- sants en aquest sentit –per exemple, el sistema d’assegurances de dependència, sovint acompanyat de la possibilitat de desgravacions fiscals–, mentre que a Espanya aquest tipus de polítiques són encara molt incipients. En qualsevol cas, és previsible un fort desenvolupament d’aquest tipus de mecanismes en els pro- pers anys. 2.7.2 TENDÈNCIES RECENTS DE L’ACTIVITAT FEMENINA Segons una anàlisi recent per l’àmbit de l’OCDE basada en els adults amb fills menors de 6 anys, la taxa d’ocupació de les mares es situava l’any 1999 en una mitjana del 54%, mentre que la dels pares superava el 90%. De tota manera, s’observen diferències molt significatives en funció del nivell de formació: si entre les mares amb baix nivell de formació la taxa d’ocupació no arribava al 40%, la de les més qualificades ja assolia el 70%. El creixement de l’ocupació de les mares amb un nivell educatiu mitjà o alt (en promig, un punt per any) ha impulsat un increment continuat de la taxa d’ocupació del conjunt de les mares en la darrera dècada, mentre la corresponent a les mares menys qualificades es mantenia estancada. D’altra banda, els caps de llars monopa- rentals (que en la seva gran majoria són dones) presenten una taxa d’ocupació superior a la de les mares que viuen en parella. TAXA D’OCUPACIÓ A LES FAMÍLIES AMB FILLS MENORS DE 6 ANYS. OCDE 1999 Segons tipologia familiar i nivell educatiu. En percentatge MARES VIVINT EN PARELLA CAPS DE LLARS DONES SENSE FILLS N.E. Alt N.E. Mitjà N.E. Baix TOTAL MONOPARENTALS (20-60 ANYS) Canadà 80,7 72,9 48,4 70,0 68,3 n.d. Estats Units n.d. n.d. n.d. 60,6 67,7 85,2 Alemanya 62,4 50,1 28,7 51,4 49,7 67,3 Austria 72,6 65,7 54,5 65,7 76,1 62,0 Bèlgica 84,7 70,2 42,6 71,8 49,2 58,3 França 72,2 54,9 29,0 56,8 51,6 64,7 Grècia 69,4 41,0 33,4 48,4 63,2 43,2 Holanda 71,0 62,8 40,8 62,3 38,7 67,9 Irlanda (1997) 62,3 47,5 23,8 45,5 35,2 58,3 Itàlia 69,4 52,8 26,1 44,9 72,2 43,1 Portugal 92,5 85,8 63,7 70,2 82,9 62,0 Regne Unit 70,3 60,3 32,2 61,3 36,8 74,3 ESPANYA 59,6 40,7 26,8 41,5 64,9 41,4 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA32 | N.E. = Nivell Educatiu. Font: OCDE, Employment Outlook, juny 2001 Els estats on les mesures per facilitar la conciliació del treball amb la vida fami- liar estan més desenvolupades (en particular, els països nòrdics) són els que registren unes taxes d’ocupació femenina més elevades. Les mesures que empíri- cament es mostren més efectives en aquest sentit són els serveis d’atenció als infants menors de 3 anys en temps de treball i la cobertura de les llicències de maternitat (en termes de remuneració). En canvi, variables com el percentatge dels ocupats que treballa a temps parcial es mostren menys rellevants. Tot i així, el treball a temps parcial ocupa gairebé el 50% de les mares amb fills menors de 6 anys a la Unió Europea, i seria l’opció més desitjable per la majoria de les mares que ara mateix no treballen cas d’incorporar-se al món laboral. En aquest sentit, les mesures preses recentment per alguns països (Suècia, Alemanya, Holanda) per tal d’afavorir que les mares ocupades puguin passar a treballar a temps parcial mentre els fills són petits obren una via prometedora, tot i que encara no contrastada empíricament. En canvi, als països del sud d’Europa –Espanya entre ells– el treball a temps parcial segueix estant poc des- envolupat i és contemplat per moltes dones com una opció poc desitjable. En altres aspectes rellevants per a la relació entre dones i treball encara s’està lluny d’una veritable igualtat de gènere, i per exemple segueixen existint notables dife- rències salarials entre homes i dones, especialment significatives en països com Japó o Corea. I resulta interessant constatar que aquest «gender gap» és encara més accentuat entre pares i mares, per diversos motius: el pes superior del treball a temps parcial entre les mares, la discriminació que aquestes pateixen de vegades en el món laboral, el volum d’hores extraordinàries que realitzen molts pares, etc. D’altra banda, un estudi recent indica que als països de l’OCDE les mares que tre- ballen a temps complet dediquen a aquestes activitats el doble de temps que els pares, i en total (sumant feina remunerada i tasques domèstiques) treballen una hora diària més que el promig dels homes. I si la implicació dels homes a la llar tendeix a créixer a pràcticament tots els països esmentats, aquest fet queda par- cialment compensat per l’increment del percentatge de llars monoparentals, habitualment encapçalades per una dona. Si s’analitza amb una certa perspectiva temporal la interacció entre ocupació femenina i vida familiar, pot observar-se com durant anys la tendència a una crei- xent incorporació de les dones al mercat laboral va anar acompanyada d’una disminució acusada de les taxes de fecunditat i per una clara davallada de la dimensió familiar mitjana, amb cada vegada més llars unipersonals i famílies amb un sol fill. Ara bé, l’experiència dels darrers anys en llocs com els Estats Units i en especial els països nòrdics –que van ser pioners en la introducció de políti- ques de conciliació– mostra que nivells elevats de participació femenina al mer- cat de treball poden coexistir amb taxes de fecunditat prou significatives. I resul- ta evident la transcendència que des d’una perspectiva econòmica té la taxa de fecunditat per a l’evolució del mercat de treball a mig termini. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 33 3. La participació de les Dones en les activitats de Barcelona Activa l’any 2001 El 52% de persones participants en els programes desenvolupats per Barcelona Activa l’any 2001 van ser dones. La distribució per serveis de la participació de dones a Barcelona Activa va ser de la següent manera: SERVEI PER A L’OCUPACIÓ 2001 (en tant per cent) Dones 57% Homes 43% PARTICIPACIÓ DE DONES A BARCELONA ACTIVA 2001 (en tant per cent) Dones 52% Homes 48% SERVEIS 2001 PARTICIPANTS % DONES Servei per a l’Ocupació 19.014 57% Servei d’Atenció a Emprenedors 11.800 51% Servei a l’Empresa •Divulgació Tecnologies Informació i Comunicacions 36.483 51% •Serveis a la PIME 8.171 24% Total 77.974 52% OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 35 3.1. La Participació de les Dones en les Activitats de Barcelona Activa SERVEI A L’EMPRESA: DIVULGACIÓ TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIONS 2001 (en tant per cent) SERVE A L’EMPRESA: SERVE A LA P ME 2001 (en tant per cent) Dones 24% Homes 76% Dones 51% Homes 49% SERVEI D’ATENCIÓ A EMPRENEDORS 2001 (en tant per cent) Dones 51% Homes 49% OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA36 | En el context de la societat del coneixement, disposar de la informació adequa- da, conèixer els punts forts i dèbils del perfil professional, conèixer els canals d’accés a l’ocupació i saber prendre una posició competitiva en cada un d’ells, identificar nous jaciments d’ocupació o teixir una bona xarxa de contactes és tan estratègic com adquirir experiències laborals o incorporar la formació de mane- ra continuada. Des del Servei per a l’Ocupació es dissenyen i es posen en pràcti- ca accions que combinen la participació en activitats d’informació, orientació, formació, treball o relació i que varien segons cada persona, el seu perfil profes- sional i el tipus de lloc de treball al qual pot i vol accedir El Servei per a l’Ocupació integra d’aquesta manera un conjunt d’activitats i pro- grames per facilitar el camí cap a l’ocupació dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en procés de cerca activa d’ocupació o dels que busquen millorar la seva posició en el mercat de treball Les accions del Servei per a l’Ocupació s’adrecen indistintament a homes i dones atenent, mitjançant itineraris personalitzats, les especificitats de cada persona. El Servei per a l’Ocupació també ofereix programes de discriminació positiva per atendre específicament diferents col·lectius necessitats d’accions especials, i, entre aquests, destaquen les accions adreçades a dones. Atenent a les diferències existents en els perfils de les dones que participen als programes de Barcelona Activa, es justifiquen itineraris diferenciats en funció de les necessitats que pre- senta cada perfil. Així, en aquells casos en què existeix una inadeqüació general de les competències exigides pel mercat de treball, ja sigui per la seva obsoles- cència, o perquè mai han estat adquirides, creixen en importància els programes que permeten l’adquisició de les competències professionals d’un nou ofici en el marc d’una situació laboral real, i que disposen, normalment, d’un període d’e- xecució llarg (entre sis mesos i dos anys). En canvi, en altres perfils, el que es requereix són accions de millora de l’ocupa- bilitat centrades en l’adquisició de coneixements específics, o en l’aprofundi- ment d’alguna tècnica o metodologia complementària a les competències pro- fessionals ja adquirides. Amb menys temps d’execució que els altres programes, qualifiquen a qui les realitza per abordar amb més possibilitats d’èxit la seva inserció professional i desenvolupar adequadament el nou lloc de treball. Aquest àmbit és el que tractem d’abordar amb les accions de formació ocupacional Les dades de l’activitat del Servei per l’Ocupació de Barcelona Activa de l’any 2001 indiquen que de les 19.014 persones que hi ha participat, un 57 % han sigut dones: OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 37 3.2 La Participació de Dones en el Servei per a l’Ocupació Com es pot observar, la participació de les dones no és homogènia entre els dife- rents programes degut principalment a les diferències de perfils existents: De les dades es desprèn el major interès de les dones en les accions de formació ocupacional, on les dones suposen el 69% del total d’usuaris, o la importància que les dones aturades donen a la orientació i la informació per a la recerca acti- va d’ocupació on les dones arriben al 58%. En general, la major presència feme- nina en aquests programes és conseqüència de l’esforç de Barcelona Activa de discriminar positivament les dones en els seus programes, a partir de la consta- tació, que les dades de l’atur ens mostren, que la distància entre els dos sexes en aquest tema és encara molt important. 3.2.1 SEMINARIS D’ACOMPANYAMENT A LA RECERCA ACTIVA D’OCUPACIÓ El programa d’Acompanyament a la Recerca Activa d’Ocupació tracta de facilitar l’accés a l’ocupació dissenyant per a cada un dels seus usuaris un itinerari perso- nalitzat. Aquesta personalització ha demostrat ser una eina eficaç per a la inser- ció laboral de les persones que hi participen. És molt destacable la major pre- Dones 57% Homes 43% PROGRAMES % DONES % HOMES TOTAL Acompanyament a la recerca activa d’ocupació 58 42 16.321 Formació Ocupacional 69 31 730 Escoles Taller i Cases d’Ofici 11 89 456 Plans d’Ocupació 57 43 672 Nous Filons 43 57 223 Tallers Ocupacionals 27 73 97 Formació Contínua P. Experiencials 515 Total 57 43 19.014 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA38 | sència femenina en totes les accions del programa, i especialment en aquelles en les que es tracten aspectes com el desenvolupament d’habilitats personals i socials i el currículum ocult, a través del qual una sèrie d’experiències vitals no professionals esdevenen clau a l’hora de buscar feina. 3.2.2 ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL Es tracta d’accions formatives de diferent durada que incorporen a més de la for- mació professionalitzadora en una matèria concreta, tot un seguit de mòduls que faciliten als seus alumnes l’adquisició de competències clau per a la recer- ca de feina, a més de la possibilitat afegida de realitzar pràctiques en empre- ses que col·laboren en els programes de Barcelona Activa. Per tal de facilitar l’ús professional de les noves eines de gestió del coneixement, en les accions de for- mació ocupacional de Barcelona Activa s’hi inclou, a més del mòdul de tècniques de recerca de feina, un mòdul en tecnologies de la informació i la comunicació. Com s’ha vist, la participació de les dones en els programes de formació ocupa- cional l’any 2001 ha estat del 69% percentatge que indica l’especial importància que les dones en situació de desocupació donen a la formació com a instrument per millorar la seva posició laboral. ÀREA FORMATIVA % DONES % HOMES TOTAL Administració i Oficines 89 11 131 Gestió Comercial 81 19 80 Gestió de la qualitat 58 42 31 Gestió Empresarial 64 36 33 Hostaleria 77 23 69 Informàtica i noves tecnologies 48 52 147 Nous Jaciments d’Ocupació 66 34 239 Total 69 31 730 TIPUS D’ACCIÓ % DONES % HOMES TOTAL Informació per a l’ocupació 55 45 5.677 Orientació ocupacional 63 37 684 Màrqueting ocupacional 70 30 917 Pla Personal de recerca de feina 59 41 9.043 Pla Jove 37 63 1.256 Prg, d’Inserció Socio-Laboral 61 39 2.270 Total 58 42 16.321 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 39 3.2.3 PROGRAMES EXPERIENCIALS Amb els programes experiencials s’ofereix la possibilitat d’aprendre un ofici mit- jançant la formació i la contractació de l’usuari/a per a la realització de tasques d’utilitat col·lectiva. La contractació es realitza per un temps determinat que varia en funció del programa. Així, el programa Escoles Taller, destinat a joves menors de 25 anys te una durada de 2 anys, el programa Cases d’Ofici, també per a menors de 25 anys, te una durada d’un any, la mateixa que el programa Tallers d’Ocupació que està destinat a persones majors de 25 anys. Els programes Plans d’Ocupació i Nous Filons tenen una durada variable que pot anar dels quatre mesos a l’any, en funció de quin sigui el calendari de la corresponent convocatò- ria del Departament de Treball. 3.2.3.1 PROGRAMA ESCOLES TALLER I CASES D’OFICI Les Escoles Taller i les Cases d’Ofici (ET/CO) són un programa de formació-treball que possibilita l’aprenentatge d’un ofici a joves menors de 25 anys que per di- ferents circumstàncies no han completat la formació reglada i es troben en si-tua- ció de risc d’exclusió sociolaboral. Aquests joves alhora que aprenen un ofici, tre- ballen en una obra o servei d’interés públic de la que s’en beneficia la ciutat. Les ET/CO són un programa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que va iniciar l’INEM a mitjans de la dècada dels vuitanta i que tradicio- nalment ha estat vinculat a oficis relacionats amb la construcció, la fusteria o la lampisteria i tradicionalment molt masculinitzats. En els darrers anys, des de Barcelona Activa s’ha avançat en el disseny i execució de projectes més relacionats amb ocupacions emergents, que afavoreixen una major presència de les dones. 3.2.3.2 ESCOLES TALLER I CASES D’OFICI 2001 Si bé la participació de les dones en aquests programes és reduïda, cal seguir insistint en la necessitat d’incorporar major presència femenina en aquells oficis PROJECTES % DONES % HOMES TOTAL Construcció sostenible 5 95 87 Jardí Botànic 23 77 104 Can Deu 4 96 104 Can Jaumandreu 0 100 85 Ciutat del Coneixement 24 76 76 Total 11 89 456 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA40 | altament masculinitzats i aprofundir en l’experiència ja contrastada de que la participació femenina s’incrementa quan els projectes estan relacionats amb ocupacions emergents, el que fa preveure que la creixent importància d’aques- tes ocupacions en aquests programes obri noves vies d’ocupació per a les dones de la ciutat. 3.2.3.3 TALLERS D’OCUPACIÓ Els Tallers d’Ocupació (TO) són un programa destinat a persones aturades majors de 25 anys que durant un any són contractades per aprendre un ofici. L’any 2001, a Barcelona Activa hi han participat 97 persones que han après oficis relacionats amb l’atenció a les persones dependents, el sector cultural, el sector multimèdia i la rehabilitació d’edificis. Es tracta majoritàriament d’ocupacions de caràcter emergent, cridades a tenir un fort impacte en la ocupació de futur a la ciutat. La participació de les dones ha estat del 27% en el global del programa, destacant- se la participació femenina en perfils professionals relacionats amb l’educació, i els serveis a les persones. 3.2.3.4 NOUS FILONS «Nous Filons: ocupació i empresa de futur» és el programa experiencial que ha permés contractar 223 persones durant l’any 2001 de les que el 43 % han estat dones. El seu objectiu és contribuir a la generació d’una oferta de mà d’obra i d’empreses en sectors emergents que per diferents motius presenten un alt potencial de creació de llocs de treball i d’activitat econòmica però que no s’es- tan, de moment, desenvolupant plenament. En aquest sentit, i tal i com es pot apreciar a la taula següent, la participació de les dones en aquest programa ha estat del 43%. PARTICIPACIÓ FEMENINA EN EL PROGRAMA TALLER D’OCUPACIÓ PERFILS PROFESSIONALS % DONES % HOMES PARTICIPANTS Paleta 5 95 22 Pintor - restaurador de façanes 24 76 29 Fuster/a 33 67 9 Serraller/a 11 89 9 Animació educativa 60 40 10 Agent de proximitat 44 56 18 Total 27 73 97 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 41 La participació femenina en programes que, com el de Nous Filons, tenen per objectiu desenvolupar ocupacions emergents, és altament estratègica doncs avança en la línia de posicionar les dones en aquestes ocupacions des de l’inici del seu desenvolupament contribuint d’aquesta manera a incrementar la encara baixa participació femenina en sectors de futur. 3.2.3.5 PLANS D’OCUPACIÓ El programa Plans d’Ocupació te l’objectiu de reciclar professionalment i facilitar noves competències a persones en situació d’atur de llarga durada majors de 25 anys a partir de la seva contractació en obres d’interès social per un període de 6 a 12 mesos. Com en el cas de les Escoles Taller i Cases d’Ofici, els Plans d’Ocupació han estat tradicionalment vinculats a ocupacions relacionades amb la construcció i la jardineria, amb una alta presència masculina. Conscients d’aquesta cir- cumstància i amb la voluntat d’explorar noves ocupacions emergents, des de Barcelona Activa s’ha anat impulsant la realització d’altres activitats i ocupa- cions de caràcter emergent poc relacionades amb les ocupacions que tradicio- nalment venien associades amb els plans d’ocupació. Des de l’any 1999, des del programa Plans d’Ocupació s’han impulsat més de 30 nous perfils profes- sionals, comportant una major participació femenina i la incorporació de nous perfils d’usuaris. PARTICIPACIÓ PER SEXES EN EL PROGRAMA NOUS FILONS ÀMBITS D’ACTUACIÓ % DONES % HOMES TOTAL Divulgació d’hàbits alimentaris 91 9 11 Auditoria i certificació d’establiments alimentaris 88 12 8 Compra a distància i distribució a domicili 33 67 9 Noves tecnologies a la comunicació i creació cultural 39 61 33 Millora de l’habitatge 20 80 5 Implementació d’energies alternatives 35 65 23 Promoció del civisme en espais públics 50 50 24 Identificació de nous hàbits culturals 57 43 7 Barcelona Neta 60 40 20 Club del teatre 67 33 9 Noves tecnologies de la informació i les comunicacions 52 48 25 Transport públic: via per la pluralitat i la convivència 2 98 43 Animació a escoles 100 0 6 TOTAL 43 57 223 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA42 | Com en el cas del programa Nous Filons, aquest programa de contractació des- taca per la major participació femenina en aquells perfils més relacionats amb els serveis de proximitat. El Servei d’Atenció als Emprenedors de Barcelona Activa te per objectiu fer costat a aquelles persones que amb una idea de negoci volen desenvolupar un projecte empresarial viable, de qualitat i amb sentit de futur. L’acompanyament a empre- nedors i a emprenedores es realitza mitjançant un conjunt de programes i serveis personalitzats dirigits indistintament a homes i dones, i amb uns programes diri- gits específicament a incentivar l’esperit emprenedor i la creació i consolidació d’empreses liderades per dones. El reduït nombre de dones empresàries i directi- ves a Espanya i a Barcelona fa que els programes d’acció positiva a favor de les dones emprenedores adquireixin gran importància per posicionar les dones en igualtat de condicions també en el món de la creació i direcció d’empreses. PROGRAMES % DONES % HOMES TOTAL Seminaris de suport a la creació d’empreses 49 51 648 Acompanyament a Emprenedors 50 50 8.515 Dones Emprenedores 100 0 494 Programa Vivers d’Empresa 23 73 251 Barcelonanetactiva 41 59 1.892 Total 51 49 11.800 PARTICIPACIÓ DE DONES EN ELS PLANS D’OCUPACIÓ ÀMBITS D’ACTUACIÓ % DONES % HOMES TOTAL Serveis d’atenció a les persones 93 7 117 Serveis culturals i d’oci 73 27 124 Tecnologies de la informació i el coneixement 62 38 120 Serveis Mediambientals 48 52 125 Serveis de millora de la qualitat de vida 26 74 186 TOTAL 57 43 672 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 43 3.3. La participació de dones al Servei d’Atenció als Emprenedors i Emprenedores La participació de les dones en el global de les accions promogudes pel Servei d’Atenció als Emprenedors i Emprenedores és pràcticament equivalent a la dels homes, posant en evidència que en el procés de cerca de feina la dona es plan- teja amb normalitat i igualtat de condicions la creació d’empresa, l’autoocupa- ció i la ocupació per compte d’altri com entrades totes elles viables al mercat de treball. De totes maneres es detecta que al llarg de l’itinerari cap a la creació de l’empresa, la participació de les dones disminueix conforme s’acosta la concreció del projecte empresarial en una empresa, realitat que justifica un esforç especial en el disseny i desenvolupament de programes d’acció positiva per a la creació d’empreses liderades per dones. De les dades disponibles es desprèn que des de l’any 1999 la participació feme- nina en el Servei d’Atenció a Emprenedors s’ha mantingut lleugerament per sobre del 50%, la qual cosa és resultat de la voluntat decidida de Barcelona Activa per garantir la paritat de participació de dones en aquest servei. 3.3.1 SEMINARIS DE SUPORT A LA CREACIÓ D’EMPRESES Els seminaris de suport a la creació d’empreses consisteixen en accions formati- ves que tenen per objectiu facilitar l’itinerari per a la creació d’empreses de qua- litat i amb sentit de futur. La major participació femenina que es detecta en aquest tipus d’accions de suport a la creació d’empreses és manifestació del crei- xent interès de les dones per la creació d’empreses, un camp en el que segons ens mostren les dades presentades en aquest mateix Informe és encara minoria. SEMINARI % DONES % HOMES TOTAL Seminaris de difusió de la cultura emprenedora 45 55 461 Formació per a emprenedors i emprenedores 58 42 187 Total 49 51 648 Dones 51% Homes 49% OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA44 | 3.3.2 INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES Els Centres de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació que Barcelona Activa te distribuïts pels districtes de la ciutat serveixen com a punt d’informació per atendre consultes i donar informació a les persones interessades en el procés de creació d’empreses. Aquestes accions d’informació i assessorament representen sovint l’inici d’un projecte d’empresa. L’any 2001, del total de 8.515 persones que van participar en aquestes accions, el 50% van ser dones, posant de manifest, com en els dos anys anteriors, l’interès de les dones en la creació d’empreses com a forma de canalitzar la seva creativitat i experiència en l’àmbit professional. 3.3.3 DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE VIABILITAT El Servei d’Atenció als Emprenedors ofereix acompanyament a través d’itineraris personalitzats a aquelles persones interessades en estudiar la viabilitat empresa- rial de la seva idea de negoci. Dels 2.070 promotors i promotores de projectes empresarials acompanyats, el 47% van ser dones, dada que passa a suposar el 57% si s’hi suma l’acompanya- ment que es realitza en el programa d’acció positiva Dones Emprenedores. 3.3.4 DONES EMPRENEDORES Dones Emprenedores és un conjunt de programes d’acció positiva que tenen per objectiu augmentar la presència de les dones en el teixit empresarial de la ciutat com a via per incrementar la taxa d’ocupació femenina, millorar la cul- tura empresarial, i donar resposta a noves demandes socials. Dones Emprenedores ha constat l’any 2001 de 2 programes: • Inici, un programa de detecció, suport i acompanyament a dones emprene- dores en l’anàlisi de viabilitat del seu projecte d’empresa, en el que a 2001 van participar 212 dones que van acabar generant 202 nous projectes empre- sarials. • Consolidació, un programa d’acompanyament en la consolidació i creixement de projectes empresarials liderats per dones, en el que a 2001 van participar 282 empreses promogudes per dones. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 45 3.3.5 BARCELONANETACTIVA Barcelonanetactiva és el primer viver virtual d’empreses d’Europa, una platafor- ma de serveis i continguts basada en tecnologies Internet/Intranet/Extranet que dóna suport a les persones emprenedores, que acull una comunitat virtual d’em- preses, i promou la creació d’empreses de qualitat, la cooperació empresarial, la innovació i l’aprenentatge permanent. Barcelonanetactiva ha aconseguit l’any 2001 consolidar-se com a plataforma de serveis de valor afegit a emprenedors i emprenedores i ha ampliat i millorat els seus serveis especialment els que fan referència a informació i recursos per a emprenedors/es. A desembre de 2001, 1.892 emprenedors i emprenedores formaven part de la comunitat virtual d’em- prenedors de Barcelonanetactiva. D’aquests, el 41% eren dones. Barcelonanetactiva disposa des de l’any 2000 d’una nova plataforma especial- ment dissenyada per a les dones emprenedores. Les noves tecnologies de la infor- mació i les comunicacions i especialment internet suposen noves oportunitats per a la incorporació de dones al món empresarial tenint en compte l’especial sensi- bilitat que venen demostrant cap a la transformació de la ciutat vers la societat del coneixement detectant noves necessitats i noves oportunitats de negoci. El Servei a l’Empresa de Barcelona Activa te el doble objectiu de facilitar a les petites empreses i microempreses de la ciutat l’accés a serveis, infrastructures i formació contínua per tal de contribuir a la millora de la seva competitivitat i a l’establiment de xarxes d’empreses, i el de facilitar l’accés universal a les opor- tunitats que obren les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. El Servei a l’Empresa realitza les seves activitats principalment al Fòrum Nord, un equipament municipal situat al Parc Central de Nou Barris des d’on amb els seus % DONES % HOMES TOTAL Emprenedors/es registrats a la comunitat virtual d’empreses a desembre de 2.000 41 59 1.892 DONES PARTICIPANTS PROJECTES EMPRESARIALS Inici 212 202 Consolidació 282 282 Total 494 484 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA46 | 3.4. La participació de les dones al Servei a l’Empresa més de 10.000 m2 ofereix un Centre d’Empreses tecnològiques, una plataforma de relacions empresarials, un programa de formació personalitzada per a Pimes, i el Cibernàrium, el multiespai del món d’internet per a professionals, empreses i estudiants. El Servei a l´Empresa ha augmentat significativament el nombre de usuaris/es a partir de la posada en marxa del Cibernàrium, el multiespai del món d’internet per a professionals, empreses i estudiants. Aquesta novetat ha contribuït a posar de manifest l’interès de les dones pels programes de divulgació de les TIC. 3.4.1 FORMACIÓ PERSONALITZADA PER A PIMES La formació personalitzada per a PIMES permet als seus participants escollir i dis- senyar la seva pròpia formació, seleccionant aquelles accions formatives que con- sideren més adequades per a les seves necessitats professionals i els requeri- ments del seu lloc de treball. La formació personalitzada per a PIMES te l’objec- tiu d’adaptar professionalment a treballadors i treballadores en actiu que pel procés de reestructuració productiva poden veure perillar el seu lloc de treball sinó s’adapten a les necessitats reals del mercat. La participació femenina en aquest programa ha estat a l’any 2001 de l’ordre del 33% % DONES % HOMES TOTAL Formació Personalitzada per a Pimes 33 67 316 % DONES % HOMES TOTAL Divulgació Tecnologies de la Informació i les Comunicacions 51 49 36.483 Formació personalitzada per a Pimes 33 67 316 Centre d’empreses Fòrum Nord 19 81 84 Plataforma de Relacions Empresarials 7.550 Informació i consultes 13 87 221 Total 50 50 44.654 OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 47 3.4.2 ACCÉS A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS: CIBERNÀRIUM El Cibernàrium és el multiespai del món d’internet dirigit a empreses, estudiants i professionals que Barcelona Activa, junt amb la Cité des Sciences et de la Industrie, la Vilette de Paris, ha posat a disposició de la ciutat al Fòrum Nord de Nou Barris amb l’objectiu de que els seus usuaris i usuàries puguin identificar les oportunitats que els ofereixen les noves tecnologies, descobrir les seves aplica- cions en l’àmbit professional o empresarial i aprendre a utilitzar-les. Un total de 36.483 persones han participat a les activitats programades al Cibernàrium l’any 2001 que han consistit en recorreguts pels més de 120 pro- ductes multimèdia, 20.528 hores de formació bàsica i avançada en aplicacions telemàtiques (correu electrònic, intranet, navegació per la xarxa, cercadors avan- çats, llenguatge html), activitats de divulgació de com les noves tecnologies afecten al món professional i empresarial, i jornades dirigides a empresaris i empresàries i professionals. Del total de 36.483 persones que han participat a les activitats del Cibernàrium, el 51% van ser dones. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA48 | 1. La taxa d’activitat femenina supera per primer cop el promig europeu. La taxa d’activitat femenina de les dones a Barcelona ha augmentat en 1,9 punts respecte l’any anterior i supera per primer cop el 60%, situant-se en el 61,1%. La taxa d’activitat femenina a Espanya és del 52,5% i el promig de la Unió Europea és del 59,9%. 2. Barcelona convergeix cap els objectius europeus en ocupació femenina. La taxa d’ocupació femenina a Barcelona ha augmentat 1,5 punts i s’ha situat en el 53,3%, en un nivell pràcticament equiparable a la mitjana d’Europa (54%). Així, la taxa d’ocupació femenina a Barcelona avança cap els objec- tius europeus d’assolir una taxa d’ocupació femenina del 57% el 2005 i del 60% el 2010. Es significatiu destacar que des de la Cimera de Luxemburg el 1997 en qè es va aprovar l’Estratègia Europea per a l’Ocupació i la Cimera de Barcelona del 2002, la taxa d’ocupació a la ciutat ha augmentat en gai- rebé deu punts. 3. L’atur registrat femení augmenta, però amb menor intensitat que els homes. La conjuntura de desacceleració econòmica del 2001 ha incidit més en l’atur masculí que ha augmentat un 9,75% que en l’atur femení, que ha augmentat en un 2,76%. Aquesta pauta s’havia constata en altre períodes de desacceleració anteriors. Aquest comportament ha significat que, tot i augmentant l’atur, es reduís el diferencial de les taxes d’atur mas- culí (5,25%) i femení (8,09%) a menys de tres punts. Les dones majors de 55 anys continuen sent el col·lectiu on la taxa d’atur registra un valor més ele- vat. 4. Ha millorat la qualitat de l’ocupació femenina. La contractació indefinida de dones ha augmentat en un 11,45% durant el 2001 mentre que s’ha man- tingut relativament estable per als homes. Aquest increment ha permès que el nombre de contractes indefinits subscrits per dones arribés per pri- mer cop a xifres molt properes a la dels homes, prop dels 60.000, i que en els darrers quatre mesos de l’any la contractació indefinida de dones supe- rés, per primer cop, la de homes. La modalitat que ha tingut una millor evo- lució ha estat la conversió de contractes temporals a indefinits com a efec- te de la darrera reforma laboral. 5. Malgrat els avanços de les dones, el diferencial d’ocupació amb els homes es manté. Tot i que els indicadors d’activitat, atur i contractació apunten a una una millora relativa de les dones en relació als homes, el diferencial de la taxa d’ocupació entre homes i dones a Barcelona es manté en 18,9 punts, els mateixos que l’any anterior. A Espanya la millora en el diferencial homes-dones en el darrer any ha estat mínim, del 29,7 al 29,4%, i al con- junt d’Europa ha passat del 19,0% al 18,5%. 6. Avanç paulatí de les dones en el món empresarial. Al 2001 hi havia a Espanya 700.000 empresàries, el que representa una de cada vuit dones OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA50 | 4. Resum ocupades. En el darrers set anys ha estat especialment important l’avanç en el nombre de dones empresàries amb personal assalariat que s’ha doblat fins assolir el 23% del conjunt de l’empresariat. 7. Cal avançar en la participació de dones en els sectors tecnològics. A Espanya un 35% de les persones ocupades al sector de les tecnologies de la informació són dones i, en el conjunt d’Europa la presencia de dones en els sectors tecnològics se situa en un terç. Tot i això les dones continuen estant subrepresentades en aquests sectors atès que la seva participació en el conjunt de l’economia és del 42,5%. 8. L’economia del coneixement ofereix oportunitats laborals per a les dones. Les dones han aportat el 60% dels 10 milions de llocs de treball generats a Europa en els darrers cinc anys. L’economia del coneixement incorpora tant sectors high-tech com també altres activitats de serveis a les persones en àrees com la salut, l’educació o el treball social i que ofereixen oportu- nitats laborals per a un ventall de perfils professionals ampli. Aquest paquet d’activitats relatives als serveis a les persones ha representat el 40% dels nous llocs de treballs nets a Europa en el darrer quinquenni i les dones hi estan molt ben representades a tots els nivells professionals. 9. Les dones amb baixos nivells formatius tenen oportunitats molt diferents per accedir a l’ocupació segons els països. S’observa que la taxa d’activitat de les dones amb alts nivells formatius presenta poques diferències entre països europeus (entre el 89% de Dinamarca i el 80% d’Espanya). En canvi per als baixos nivells formatius les diferències augmenten considerable- ment entre països (d’un 60% a Dinamarca a un 41% a Espanya). Això posa de relleu que les espanyoles amb baixos nivells formatius tenen més barre- res d’entrada al mercat de treball que les dones amb nivells similars d’al- tres països europeus. 10. Els serveis d’atenció a la família són una variable clau per afavorir l’ocupa- ció femenina. L’informe sobre ocupació de l’OCDE conclou que les mesures per afavorir els serveis d’atenció a la família tenen una incidència decisiva sobre l’ocupació femenina, superior a altres mesures de mercat de treball com la promoció de la contractació a temps parcial. 11. Per tercer any consecutiu Barcelona Activa garanteix la paritat en la parti- cipació de dones. La participació de dones en els serveis de Barcelona Activa ha estat del 52%, la qual cosa posa de relleu que per tercer any con- secutiu es garanteix la paritat en la participació femenina en l’agència de desenvolupament local. 12. Els sectors emergents afavoreixen la participació femenina en els progra- mes que incorporen experiència laboral. Un any més s’ha posat de relleu que l’aposta per desenvolupar programes que incorporen experiència labo- OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA | 51 ral en sectors emergents, com els serveis personals, la cultura i el lleure o les tecnologies, afavoreix la participació femenina en aquest tipus de pro- grames que tradicionalment han tingut un perfil d’usuaris predominant- ment masculí. 13. Continua ampliant-se l’interès de les dones per la creació d’empreses. Un 51% dels usuaris del Servei d’Atenció als Emprenedors han estat dones, el que suposa que per tercer any consecutiu les dones tenen una participació superior al 50% 14. Barcelona Activa contribueix a l’alfabetització digital de dones. Més de 18.000 dones participen en accions de divulgació de les tecnologies de al Informació i les comunicacions al Cibernàrium, el que va suposar el 51% del total d’usuaris. OCUPACIÓ I DONES A BARCELONA52 | Barce lon c t i vaa