Salut als districtes 2012 Horta - Guinardó La salut als districtes 2012: Horta – Guinardó Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012 i Presidenta Cristina Iniesta i Blasco Gerència Conrad Casas i Segalà Directora de l’Observatori de Salut Pública Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Carme Borrell i Thió Coordinació de l’informe Maica Rodríguez-Sanz Elaboració i redacció Maica Rodríguez-Sanz, Natalia Allué Orduña Responsables dels Registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Teresa Brugal i Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Joan Caylà, Angels Orcau, Patrica García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Cita suggerida Rodríguez-Sanz M, Allué N, Borrell C, Grup de responsables dels Sistemes d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La salut als districtes 2012: Horta - Guinardó. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012. ii Índex Presentació...............................................................................................................1 Objectiu.....................................................................................................................2 Resultats principals...................................................................................................3 Conclusions ..............................................................................................................9 iii Presentació Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. Es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat actual de salut de la població del districte d’Horta - Guinardó. A l’Annex 1 es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el càlcul d’indicadors. L’Annex 2 i l’Annex 3 contenen els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament. 1 Objectiu L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte d’Horta - Guinardó i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s’analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - La mortalitat 2 Resultats principals Les característiques de la població La població d’Horta - Guinardó estava formada l’any 2011 per 169.940 habitants (el 10,5% de la població de Barcelona), dels quals 80.173 eren homes i 89.767 dones. La població es manté estable els darrers anys, essent la majoria població adulta jove de 15 a 44 anys (l’any 2011 un 42,4% dels homes i un 37% de les dones), no obstant, hi ha una disminució de la població jove i un augment de la gent gran. L’envelliment de la població s’incrementa lleugerament els darrers anys (l’any 2011 l’índex de sobre- envelliment era de 49,1 en els homes i 56,4% en les dones), al igual que la població gran que viu sola (l’any 2011 un 19,5% dels homes i un 38,9% de les dones de 85 anys i més vivien sols), amb valors lleugerament inferiors als de la ciutat. Respecte al nivell d’instrucció, al igual que a la ciutat ha hagut una millora del nivell d’estudis de la població d’Horta - Guinardó, així ha disminuït l’alta proporció de població sense estudis (passant l’any 1991 d’un 23,7% d’homes i d’un 32,1% de les dones, a l’any 2011 un 12% i un 15,1% respectivament). Tanmateix, la proporció de la població amb estudis primaris o menys continua essent superior a la de la ciutat (34,6% dels homes i 39,1% de les dones l’any 2011), i al contrari la proporció de persones amb estudis universitaris/es continua essent una de les més baixes de la ciutat (17,1% dels homes i 19,2% de les dones l’any 2011). L’arribada de la immigració a Horta - Guinardó mostra un augment partir del 2001 a l’igual que la ciutat, així, el 2011 un 17,2% dels homes i un 16,4% de les dones havien nascut en un país estranger, valors inferiors al global de Barcelona (22,7% dels homes i 20,4% de les dones). La població estrangera procedia principalment de Centre i Sud- amèrica (57,2% d’homes i 68,1% de dones). Al districte Horta – Guinardó no s’observen diferències importants en la població entre àrees, tanmateix a l’ABS 7C (El Carmel) hi viu població més jove i menys població estrangera. 3 Els hàbits de salut Respecte als hàbits no saludables, en base a dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, s’observa un augment de l’obesitat el 2006 i una disminució el 2011 a la població d’Horta - Guinardó, amb valors similars al global de la ciutat. L’excepció era la població adulta jove de 35 a 44 anys on va augmentar l’obesitat (l’any 2011 un 19,2% dels homes i 11,1% de les dones tenien obesitat), essent superior al global de Barcelona; igualment, la població de 55 a 64 anys presentava valors alts d’obesitat (l’any 2011 el 22,7% dels homes i el 20% de les dones). A Horta – Guinardó cal destacar la disminució del sedentarisme en el temps d’oci (no realització d’activitat física en el temps de lleure i excloent caminar com a activitat), de manera que es presenta com una població força activa en relació al total de Barcelona, així per exemple, en la població de 65 anys i més l’any 2011 el 27,3% dels homes i 38,8% de les dones eren sedentaris. Quant al consum de tabac el comportament és diferent segons el grup d’edat, el tabaquisme disminueix en la població menor de 45 anys arribant a valors similars als de Barcelona, per exemple, l’any 2011 el 13,3% dels homes i el 6,3% de les dones de 15 a 24 anys fumava diàriament. Igualment, el tabaquisme en la població gran, de més de 65 anys, es manté estable i amb valors inferiors als de la ciutat. En canvi, en la població adulta de 45 a 64 anys tendeix a augmentar el tabaquisme, així per exemple, el 2011 el 27,3% dels homes i el 28,6% de les dones de 45 a 54 anys fumaven diàriament, essent molt superior a Horta – Guinardó respecte el global de Barcelona. D’altra banda, segons dades dels centres municipals d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS), els inicis de tractament per drogues van disminuir notablement els anys 90’s a la ciutat de Barcelona, i a partir del 2000 es mantenen estables, tanmateix, a Horta – Guinardó si bé l’any 2001 aquests eren similars al global de la ciutat, van augmentar fins el 2004 i a partir d’aquí es mantenen estables, però superen els valors de la ciutat. L’any 2010 van iniciar tractament a Horta – Guinardó 469 homes i 208 dones, amb unes taxes estandarditzades per 10.000 habitants de 1170,2 en els homes i de 518,3 en les dones. Els inicis de tractament van ser principalment per alcohol amb una tendència creixent, i destaca també l’augment d’inicis de tractament per cocaïna i l’estabilitat dels inicis de tractament per opiacis, que en canvi disminueix a la resta de la ciutat. La mortalitat per sobredosi es manté estable els darrers anys i similar a la de la ciutat. 4 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, la població d’Horta – Guinardó tenia majoritàriament cobertura sanitària exclusivament pública. Malgrat l’augment de la població amb una assegurança privada, l’any 2011 la població amb doble cobertura va ser lleugerament inferior (33,5% en els homes i 37,1% en les dones) a la de la ciutat de Barcelona que es va situar al voltant del 40%. Quant a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població d’Horta – Guinardó havia visitat un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se un augment i amb valors lleugerament superiors als de la ciutat, així l’any 2011 les proporcions de visita van ser molt altes en població menor de 15 anys (més del 90%) i també en població gran (més del 85%). En canvi, la visita a l’especialista i als serveis d’urgències mostra un augment l’any 2006 però disminueix el 2011, essent les proporcions de visita a l’especialista similars a les de la ciutat en els homes i lleugerament superiors en les dones (per exemple, l’any 2011 el 68,2% dels homes i el 73,5% de les dones de 65 anys i més havien visitat l’especialista). Altrament, les consultes a urgències disminueixen també el 2011 i passen a ser inferiors a Horta – Guinardó respecte el global de la ciutat (per exemple, l’any 2011 el 16,9% dels homes i el 19,3% de les dones de 15 a 44 anys havien consultat els serveis d’urgències). Mitjançant el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama al districte d’Horta - Guinardó, a la cinquena ronda durant els anys 2007-2009, es van convidar a 21.847 dones que eren població diana (edats entre 50 a 69 anys), i va participar el 57,5%. L’ABS més participativa va ser l’ABS 7C (El Carmel) amb una participació del 62,7%, i la menys l’ABS 7B (Sardenya) amb el 52,2%. Entre les dones que van realitzar la mamografia preventiva a través del Programa, es van detectar 53 casos de càncer de mama el que suposà una taxa de detecció de 4,2 per 1.000 dones, similar a Barcelona. 5 La salut reproductiva La natalitat al districte d’Horta - Guinardó es mostra estable durant la darrera dècada (8,5 naixements per 1.000 habitants l’any 2010), essent lleugerament inferior al total de Barcelona (9,2 naixements per 1.000 habitants). La darrera dècada a Horta – Guinardó, a l’igual que a la ciutat, s’observa una tendència creixent dels embarassos i dels avortaments fins el 2008, i a partir d’aquí els darrers anys han disminuït lleugerament, essent molt inferiors a Horta – Guinardó que al global de Barcelona, de manera que la fecunditat es manté estable amb valors lleugerament inferiors als de la ciutat. Així, l’any 2010 les taxes per 1.000 dones de 15 a 49 anys van ser de 43,6 embarassos i 7,7 avortaments, de manera que la fecunditat va ser 35,9 naixements. D’igual manera, en les dones joves d’Horta - Guinardó, de 15 a 19 anys, la tendència va ser similar a la de Barcelona ciutat, amb un augment dels embarassos i avortaments i una fecunditat estable (5 naixements per 1.000 dones de 15 a 19 anys l’any 2010), essent més baixa que a la ciutat. Els principals resultats negatius de l’embaràs com el baix pes al néixer i el baix pes per edat gestacional mostren un augment a Horta – Guinardó (l’any 2010 un 8,5% dels naixements eren de baix pes segons edat gestacional), essent lleugerament superiors als del global de la ciutat, en canvi la prematuritat es manté estable. Al districte d’Horta – Guinardó s’observen diferències en la fecunditat de dones joves en les ABS, de manera que era major a l’ABS 7C (El Carmel) i l’ABS 7G (Baix Guinardó) amb unes taxes de fecunditat de 39 i 38,1 naixements per 1.000 dones de 15 a 49 anys, respectivament. Al contrari, l’ABS 7B (Sardenya) presentava valors més baixos de fecunditat (33,2 naixements per 1.000 dones de 15 a 49 anys). 6 La salut percebuda i les malalties transmissibles Segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, a Horta Guinardó els homes han millorat l’estat de salut percebut respecte l’any 2006, excepte els homes de 45 a 64 anys que van empitjorar (l’any 2006 el 16,5% declarava mala salut i va augmentar a 23,5% el 2011), essent en tot cas inferiors als de Barcelona; així per exemple, l’any 2011 un 29,6% dels homes d’Horta – Guinardó de més de 65 anys declaraven mala salut respecte el 45% del global de la ciutat. En les dones, en canvi, la mala salut percebuda es manté estable en les joves menors de 45 anys amb valors inferiors als de la ciutat, en les de 45 a 64 anys s’observa una disminució de la mala salut l’any 2011, i al contrari, va augmentar en les dones grans de més de 65 anys que presenten pitjor estat de salut que les dones de la ciutat (l’any 2011 un 65,3% declaraven mala salut). Quant a la salut mental de la població d’Horta Guinardó es mostra desfavorable respecte la ciutat, en ambdós sexes i en tots els grups d’edat s’observa un augment de la població amb risc de patiment psicològic l’any 2011 respecte el 2006, de manera important en els homes joves (l’any 2011 un 19,6% dels homes de 45 a 64 anys declarava mala salut mental) i en les dones grans (l’any 2011 un 41,5% de les dones de 65 anys declarava mala salut mental), essent el 2011 el percentatge de la població amb mala salut mental superior a Horta – Guinardó respecte el global de Barcelona. D’altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, la incidència de tuberculosi a Horta – Guinardó segueix la tendència de la ciutat, de manera que disminueix en els homes, i en les dones es manté estable, així l’any 2010 la taxa d’incidència de tuberculosi per 100.000 habitants va ser de 14,8 en els homes i 10,9 en les dones, valors inferiors al global de la ciutat (35,9 i 17,7 per 100.000 homes i dones respectivament). Quant a la sida, si bé la tendència és decreixent i es mostrava inferior al global de la ciutat, s’observa un repunt de casos en homes el 2010 (9,6 per 100.000 homes), que no es va observar en les dones (1 per 100.000 dones). Segons els grups de transmissió es detecta una disminució dels casos en els usuaris de drogues per via intravenosa, i en canvi, un augment de casos de sida per transmissió sexual en els homes. 7 La mortalitat La mortalitat a Horta – Guinardó segueix l’evolució decreixent de la ciutat de Barcelona, essent similar, així, l’any 2009 la taxa de mortalitat estandarditzada per edat va ser de 1.111,6 per 100.000 homes i 666,7 per 100.000 dones. En la població de 15 a 44 anys les primeres causes de mort en els homes eren la sobredosi i les lesions per accident de trànsit, a més, el 2009 destaca l’augment del suïcidi i de la malaltia isquèmica del cor; en les dones joves la mortalitat es presenta baixa, essent el càncer de mama i les lesions per accident de trànsit les primeres causes. En la població de 45 a 74 anys, les principals causes de mort van ser el càncer de pulmó seguit de la malaltia isquèmica del cor en els homes; i el càncer de mama en les dones, no obstant, aquest disminueix i al contrari augmenta el càncer de pulmó, essent el 2009 la primera causa de mort. En els homes de 75 anys i més la malaltia isquèmica del cor era la primera causa de mort, seguida de la bronquitis– MPOC i la malaltia cerebrovascular, en les dones era la malaltia cerebrovascular, seguida de la malaltia isquèmica del cor i la insuficiència cardíaca. La mortalitat prematura, mesurada en anys potencials de vida perduts (APVP), mostrava la mateixa tendència decreixent que el global de Barcelona i amb valors similars. Tanmateix, els darrers anys hi ha un canvi de tendència a Horta – Guinardó, de manera que l’any 2009 es situava per sota de la ciutat en els homes (3.541,1 per 100.000), i en canvi en les dones, era lleugerament superior (2.080,4 per 100.000). A Horta – Guinardó la mortalitat infantil (defuncions en menors d’un any) segueix la tendència decreixent de la ciutat, no obstant, l’any 2009 va disminuir notablement (1 defunció) i es va situar per sota de la ciutat (0,7 per 1.000 nascuts vius). La mortalitat perinatal (nascuts morts i defuncions durant els primers 7 dies de vida) disminueix a 2 per 1.000 nascuts el 2009 (3 defuncions), essent inferior a la de Barcelona. L’evolució positiva de la mortalitat produeix un increment constant de l’esperança de vida en néixer. Així l’any 2009 a Horta - Guinardó l’esperança de vida es situava en 79,5 anys en els homes i en 84,9 anys en les dones, similars al global de la ciutat. No s’observen diferències en la mortalitat en les ABS d’Horta – Guinardó, no obstant, l’ABS 7B (Sardenya) presenta menys mortalitat i major esperança de vida. 8 Conclusions La població del districte d’Horta - Guinardó ha mostrat la darrera dècada una evolució similar al global de Barcelona amb una disminució de la població jove, un increment de l’envelliment, i de la població nascuda a l’estranger. La població mostra un baix nivell d’instrucció, malgrat la millora dels darrers anys. Quant als hàbits de salut de la població d’Horta - Guinardó, en general, milloren els darrers anys, amb una disminució de l’obesitat, del sedentarisme (que és dels més baixos de la ciutat), i del tabaquisme, arribant a valors similars als de la ciutat en el cas dels joves i els grans. Tanmateix, el grup de població adulta augmenta els hàbits no saludables i presenta valors destacables d’obesitat i tabaquisme. A més, destaca la tendència a l’augment dels inicis de tractaments per consum d’alcohol i cocaïna. La majoria de la població d’Horta - Guinardó té cobertura sanitària exclusivament pública, tot i que augmenta la població amb doble cobertura (pública i privada). Així, s’observa una alta freqüentació al metge/essa de capçalera, en canvi, destaca la disminució de la visita a l’especialista i les consultes als serveis d’urgències. Una mostra de la proximitat a la sanitat pública és la participació en el programa de detecció precoç de càncer de mama, que arriba a valors similars als de la ciutat. A Horta – Guinardó la salut reproductiva mostra una tendència similar a la ciutat, malgrat l’augment dels embarassos i donat l’augment dels avortaments, la fecunditat es mostra estable. La salut percebuda es manté estable i en algun cas millora, mostrant-se favorable respecte la ciutat, excepte els homes en edat adulta i les dones grans que han empitjorat la salut. Cal destacar, però, l’augment de la població d’Horta – Guinardó amb risc de patiment psicològic. 9 El patró de la mortalitat de la població d’Horta – Guinardó és similar al global de Barcelona amb una disminució de la mortalitat, de la mortalitat prematura i un augment de l’esperança de vida. Cal destacar, però, l’augment de la mortalitat per càncer de pulmó que es situa com la primera causa de mort prematura. Finalment, no s’observen grans desigualtats en les ABS d’Horta – Guinardó, no obstant, a l’ABS 7C (El Carmel) hi viu més població jove i presenta una major fecunditat, i d’altra banda, l’ABS 7B (Sardenya) era l’àrea amb menys mortalitat i una major esperança de vida. El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del districte d’Horta – Guinardó, així com l’evolució, per això s’han utilitzat les fonts d’informació disponibles a l’ASPB, de tota manera, cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació en les ABS, i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions. 10 Annex I Metodologia Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. El present document presenta en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul d’indicadors analitzats a l’informe. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012 1 Població d’estudi i fonts d’informació La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats. Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1). Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors. Indicadors Font d’informació Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona Sistema d’Informació de Drogodependències L’ús de serveis i la realització de pràctiques preventives Enquesta de Salut de Barcelona Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama La salut reproductiva Registre de Natalitat Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs La salut Enquesta de Salut de Barcelona Registre de Malalties de Declaració Obligatòria La mortalitat Registre de Mortalitat Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal 2 Padró Municipal d’Habitants El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2011. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. Enquesta de Salut de Barcelona L’Enquesta de Salut de Barcelona, que es duu a terme des de l’ASPB, té per objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada un dels districte. L’Enquesta de Salut de Barcelona 2010 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar els Manuals al web de l’ASPB.1 Sistema d’Informació de Drogodependències El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al Institut de Medecina Legal de Catalunya. 1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm 2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm 3 Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa, de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic. Registre de Natalitat Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’INE a través de les seves delegacions territorials, en aquest cas l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic, i la retorna a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_cancer_mama.htm 4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 4 Registre de Malalties de Declaració Obligatòria El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5 Registre de Mortalitat Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6 Registre de Mortalitat Perinatal Per tal de millorar la informació sobre la mortalitat perinatal, des de l’any 1985 existeix a la ciutat de Barcelona el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal. El personal d’infermeria del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (SeSIS) de l’ASPB recull les dades dels nascuts morts i dels nascuts vius i morts durant els primers 7 dies de vida, incloent aquells nadons amb un pes de mínim de 500 grams o amb més de 22 setmanes de gestació. Recullen la informació dels llibres de registre de parts o de nounats, així com la història clínica, de tots els centres de la ciutat on hi ha servei d’obstetrícia i neonatologia. Per les defuncions perinatals que consten al registre de mortalitat es valida la causa de defunció i es complementa la informació. 6 3 El control de malalties – Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm 6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 5 Indicadors Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum d’indicadors anuals i evolutius. Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cada un dels districtes i pel conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les dades ho han permès, es mostren per cada una de les àrees bàsiques de salut 7 (ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex II) i figures (Annex III). A continuació es mostra la definició, font d’informació i període d’estudi dels indicadors calculats. 7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari 8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm 6 Les característiques de la població Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Habitants Persones residents a Barcelona: Nombre i percentatge (%) Padró d’Habitants 1991-2011 segons grups d’edat i sexe. 2011 per ABS Sobre-envelliment Proporció que representa la població molt gran (75 anys i més) Padró d’Habitants 1991-2011 sobre la població gran (65 anys i més) segons sexe. 2011 per ABS Gent gran que viu sola Persones grans que viuen soles: Percentatge (%) segons grups Padró d’Habitants 1991-2011 d’edat i sexe. 2011 per ABS Nivell d’instrucció Nivell d’estudis [sense estudis, primaris, secundaris, batxillerat i Padró d’Habitants 1991-2011 FPII, universitaris]: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. 2011 per ABS Població d’origen estranger Persones nascudes a l’estranger: Percentatge (%) segons Padró d’Habitants 1991-2011 grups d’edat i sexe. 2011 per ABS Lloc d’origen País de naixement [Unió Europea 15, resta Europa, resta de Padró d’Habitants 1991-2011 països desenvolupats, resta d'Àsia i Oceania, països del 2011 per ABS Magrib, resta d'Àfrica, Centre i Sud-amèrica]: percentatge (%) segons sexe. Els hàbits de salut Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Obesitat Persones de 15 anys i més que declaren un índex de massa Enquesta de Salut 2001-2011 corporal ≥ 30: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Sedentarisme Persones de 15 anys i més que declaren un nivell d’activitat Enquesta de Salut 2001-2011 física inactiu en el seu temps de lleure (s’exclou caminar): Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Consum de tabac Persones de 15 anys i més que declaren un consum de tabac Enquesta de Salut 2001-2011 diari: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Inici de tractament al CAS Inicis de tractament al CAS per consum de substàncies Sistema d’Informació de 2001-2010 psicoactives: Nombre i taxa per 10.000 habitants segons sexe i Drogodependències substància [alcohol, cocaïna, opiacis]. Defuncions per sobredosis Defuncions per reacció aguda a drogues (sobredosis): Nombre i Sistema d’Informació de 2001-2010 taxa per 100.000 habitants de 15-49 anys segons sexe. Drogodependències 8 L’ús de serveis i la realització de pràctiques preventives Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Cobertura sanitària Tipus de cobertura sanitària [exclusivament pública, doble – Enquesta de Salut 2001-2011 pública i privada]: Percentatge (%) segons sexe. Consulta al metge/essa de Persones que declaren haver visitat al metge/essa de capçalera Enquesta de Salut 2001-2011 capçalera o pediatre el darrer o al pediatre el darrer any: Percentatge (%) segons grups d’edat any i sexe. Consulta a l’especialista el Persones que declaren haver visitat al metge/essa especialista Enquesta de Salut 2001-2011 darrer any (excloent el metge de capçalera i el pediatre) el darrer any: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Consulta a un servei Persones que declaren haver visitat els serveis d’urgència el Enquesta de Salut 2001-2011 d’urgències el darrer any darrer any: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Participació al Programa Població diana convidada pel programa [dones de 50-69 anys] i Programa Detecció Precoç 2002-2009 Detecció Precoç Càncer Mama dones convidades que van realitzar una mamografia pel del Càncer de Mama 2009 per ABS programa: Nombre i percentatge (%). Càncers de mama Càncers de mama detectats a través del Programa: Nombre i Programa Detecció Precoç 2002-2009 diagnosticats taxa de per 1.000 dones. del Càncer de Mama 2009 per ABS 9 La salut reproductiva Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Natalitat Nascuts vius de residents a Barcelona respecte la població: Registre de Natalitat 2001-2010 Nombre i taxa per 1.000 habitants. Triennal per ABS Fecunditat Nascuts vius respecte les dones en edat fèrtil (15-49 anys): Registre de Natalitat 2001-2010 Taxa per 1.000 dones segons grups d’edat i país d’origen de la Triennal per ABS mare. Interrupcions voluntàries de IVE de residents a Barcelona respecte les dones en edat fèrtil Registre d’IVEs 2001-2010 l’embaràs (IVE) (15-49 anys): Nombre i taxa per 1.000 dones segons grups Triennal per ABS d’edat i país d’origen de la mare. Embarassos Embarassos a terme de residents a Barcelona (exclou les morts Registre de Natalitat 2001-2010 fetals tardanes i els avortaments espontanis): Nombre i taxa Triennal per ABS per 1.000 dones segons grups d’edat i país d’origen de la mare. Naixements de baix pes Nascuts vius amb pes en néixer inferior a 2500 gr.: Percentatge Registre de Natalitat 2001-2010 (%). Triennal per ABS Naixements de prematurs Nascuts vius de menys de 37 setmanes de gestació: Registre de Natalitat 2001-2010 Percentatge (%). Triennal per ABS Naixements de baix pes per Nascuts vius que es troben per sota del percentil 10 (pct 10) de Registre de Natalitat 2001-2010 edat gestacional les corbes de creixement fetal de referència de Catalunya (a Triennal per ABS partir del pes i l’edat gestacional): Percentatge (%). 10 La salut Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Mala salut percebuda Persones que declaren que en general la seva salut és “regular” Enquesta de Salut 2001-2011 o “dolenta”: Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Risc de patiment psicològic Persones de 15 anys i més amb risc de patir trastorns mentals Enquesta de Salut 2001-2011 (segons GHQ-12): Percentatge (%) segons grups d’edat i sexe. Tuberculosi Casos incidents de tuberculosi: Nombre i taxa per 100.000 Registre de Malalties de 2001-2010 habitants segons grups d’edat, sexe i via de contagi [Usuari de Declaració Obligatòria drogues per via intravenosa (UDI) o No UDI]. Sida Casos incidents de sida: Nombre i taxa per 100.000 habitants Registre de Malalties de 2001-2010 segons grups d’edat, sexe i via de contagi [Usuari de drogues Declaració Obligatòria per via intravenosa (UDI), Homosexual, Heterosexual]. 11 La mortalitat Indicadors Definició Font d’Informació Període d’estudi Mortalitat global Defuncions de residents a Barcelona: Nombre de defuncions, Registre de Mortalitat 2000-2009 taxa crua, taxa estandarditzada per edat per 100.000 habitants Quinquenni per ABS (segons el mètode directe i utilitzant com a referència la població total de Barcelona), raó de mortalitat comparativa dels districtes respecte el total de Barcelona (RMC) segons sexe. Mortalitat prematura Anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys (APVP): Registre de Mortalitat 2000-2009 Nombre d’APVP, taxa crua, taxa estandarditzada per edat per Quinquenni per ABS 100.000 habitants (segons el mètode directe i utilitzant com a referència la població total de Barcelona), raó de mortalitat comparativa respecte Barcelona (RMC) segons sexe. Mortalitat infantil Defuncions de menors d’1 any: Nombre i taxa per 1.000 nascuts Registre de Mortalitat 2000-2009 vius. Mortalitat perinatal Defuncions de nadons de menys de 7 dies de vida (inclou Registre de Mortalitat 2000-2009 nascuts morts), amb pes ≥ 500 grams o ≥ 22 setmanes de perinatal gestació: Nombre i taxa per 1.000 naixements. Esperança de vida al néixer Anys que una persona espera viure en néixer, en base a la Registre de Mortalitat 2000-2009 taula de vida abreujada segons el mètode de Chiang. Quinquenni per ABS Mortalitat per causes Defuncions per les causes de mort més freqüents: taxa Registre de Mortalitat 2000-2009 estandarditzada per edat per 100.000 habitants (segons el Quinquenni per ABS mètode directe i utilitzant com a referència la població total de Barcelona) segons grups d’edat i sexe. 12 Annex II Resultats detallats Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. El present document presenta els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents fonts d’informació analitzades, i inclou taules evolutives anuals, així com taules comparatives per ABS per aquells indicadors disponibles. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012 2 Índex Presentació............................................................................................................................................... 2 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics, Horta-Guinardó 1991-2011. ................................ 4 Taula 2. Distribució a les ABS dels indicadors socio-demogràfics, Horta-Guinardó 2011. ..................... 5 Taula 3. Evolució dels indicadors de salut reproductiva, Horta - Guinardó 2001-2010........................... 6 Taula 4. Distribució a les ABS dels indicadors de salut reproductiva, Horta - Guinardó 2008-2010....... 7 Taula 5. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Horta – Guinardó 2001-2010..................... 8 Taula 6. Evolució dels indicadors d’ús de drogues, Horta - Guinardó 2001-2010................................... 9 Taula 7. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Horta - Guinardó 2001-2010.10 Taula 8. Distribució a les ABS dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Horta - Guinardó 2006-2010. ............................................................................................................................................. 11 Taula 9. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Horta - Guinardó 2001-2010. ................................. 12 Taula 10. Evolució dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Horta - Guinardó 2003-2009. ..................................................................................................... 13 Taula 11. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Horta - Guinardó 2009 (5ª ronda).............................................................................. 13 Taula 12. Evolució dels indicadors de mortalitat, Horta - Guinardó 2000-2009. ................................... 14 Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat, Eixample 2005-2009. ........................... 16 Taula 14. Evolució dels indicadors de mortalitat, Horta – Guinardó 2000-2009.................................... 17 Taula 15.1. Evolució de les principals causes de mortalitat en els homes, Horta - Guinardó 2000- 2009........................................................................................................................................................ 18 Taula 15.2. Evolució de les principals causes de mortalitat en les dones, Horta - Guinardó 2000- 2009........................................................................................................................................................ 19 Taula 16.1. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat en els homes, Horta - Guinardó 2005- 2009........................................................................................................................................................ 20 Taula 16.2. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat en les dones, Horta - Guinardó 2005- 2009........................................................................................................................................................ 21 3 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics, Horta-Guinardó 1991-2011. Homes 1991 1996 2001 2006 2008 2009 2010 2011 Població 88.610 80.621 79.070 80.335 80.993 81.361 79.927 80.156 Edat 0-14 anys 15,9% 12,5% 12,1% 12,7% 12,8% 12,8% 13,2% 13,2% 15-44 anys 46,2% 45,5% 45,4% 44,3% 44,3% 44,2% 42,6% 42,4% 45-64 anys 26,2% 26,8% 24,7% 24,3% 24,4% 24,4% 25,0% 24,9% 65-74 anys 7,7% 10,3% 11,2% 10,6% 9,9% 10% 10% 9,9% >=75 anys 4,0% 5,0% 6,6% 8,1% 8,6% 8,6% 9,2% 9,6% Sobre-envelliment 33,9% 32,8% 37,1% 43,5% 25,0% 46,4% 47,8% 49,1% Gent gran que viu sola 65-74 anys 5,2% 5,6% ND 8,8% 9,1% 9,3% 9,9% 10,2% 75-84 anys 7,9% 8,8% ND 12,1% 12,3% 12,9% 13,0% 13,1% >=85 anys 9,7% 9,4% ND 19,8% 17,3% 18,4% 19,2% 19,5% Nivell d’instrucció Sense estudis 23,7% 18,0% 14,3% 12,5% 12,6% 12,8% 13,2% 12,0% Primaris 31,6% 30,6% 29,3% 24,0% 23,7% 23,7% 22,6% 22,6% Secundaris 17,1% 19,9% 20,6% 21,7% 21,7% 21,7% 21,8% 22,7% Batxillerat i FPII 18,9% 21,3% 23,3% 27,0% 26,4% 25,9% 25,5% 25,5% Universitaris 8,1% 9,5% 12,1% 14,7% 15,5% 15,8% 16,7% 17,1% No consta 0,6% 0,7% 0,4% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% Població d’origen estranger 2,0% 2,2% 4,5% 12,9% 15,4% 17,1% 16,4% 17,2% Dones 1991 1996 2001 2006 2008 2009 2010 2011 Població 95.947 89.211 87.677 89.800 89.906 90.188 89.844 89.751 Edat 0-14 anys 13,9% 10,6% 10,3% 10,6% 10,9% 11,0% 11,1% 11,2% 15-44 anys 43,1% 41,3% 40,2% 39,2% 38,7% 38,5% 37,8% 37,0% 45-64 anys 26,3% 27,1% 25,8% 25,3% 25,4% 25,4% 25,4% 25,6% 65-74 anys 9,6% 11,9% 12,7% 11,9% 11,3% 11,4% 11,4% 11,4% >=75 anys 7,2% 9,0% 11,1% 13,0% 10,9% 13,8% 14,3% 14,8% Sobre-envelliment 42,7% 43,0% 46,6% 52,2% 54,6% 54,9% 55,6% 56,4% Gent gran que viu sola 65-74 anys 21,4% 22,6% ND 22,8% 23,0% 23,2% 23,2% 23,3% 75-84 anys 24,5% 30,3% ND 37,8% 37,8% 37,9% 37,3% 37,2% >=85 anys 13,6% 15,2% ND 34,5% 36,3% 38,7% 38,5% 38,9% Nivell d’instrucció Sense estudis 32,1% 25,1% 20,6% 17,5% 16,8% 16,6% 16,3% 15,1% Primaris 32,2% 31,8% 30,7% 25,8% 25,4% 25,2% 24,6% 24,0% Secundaris 15,2% 17,7% 18,3% 19,4% 19,6% 19,7% 19,9% 20,7% Batxillerat i FPII 13,1% 15,6% 17,8% 21,7% 21,3% 21,1% 20,7% 21,0% Universitaris 7,0% 8,9% 12,2% 15,4% 16,7% 17,3% 18,4% 19,2% No consta 0,4% 0,9% 0,4% 0,2% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% Població d’origen estranger 2,0% 2,2% 4,6% 12,5% 14,7% 15,7% 16,0% 16,4% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 4 Taula 2. Distribució a les ABS dels indicadors socio-demogràfics, Horta-Guinardó 2011. Homes 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Població 10.302 8.796 9.659 12.704 14.284 10.105 14.306 Edat 0-14 anys 13,3% 12,0% 14,3% 13,7% 13,2% 12,6% 13,1% 15-44 anys 42,3% 42,9% 43,7% 40,8% 41,4% 44,1% 42,5% 45-64 anys 25,2% 24,9% 24,8% 25,0% 24,6% 24,3% 25,5% 65-74 anys 9,7% 9,3% 9,9% 11,0% 9,9% 10,1% 9,4% >=75 anys 9,4% 10,9% 7,3% 9,4% 11,0% 8,9% 9,5% Sobre-envelliment 49,3% 54,2% 42,5% 46,1% 52,6% 46,8% 50,3% Gent gran que viu sola 65-74 anys 11,3% 12,3% 9,7% 8,6% 10,5% 8,4% 11,4% 75-84 anys 11,3% 11,5% 13,0% 12,4% 14,7% 12,6% 14,4% >=85 anys 21,3% 16,7% 18,8% 17,8% 19,7% 18,9% 22,3% Nivell d’instrucció Sense estudis 10,9% 8,9% 16,3% 14,1% 13,0% 12,8% 8,5% Primaris 20,1% 17,6% 27,1% 24,3% 25,1% 26,3% 18,0% Secundaris 21,4% 20,7% 27,5% 23,6% 23,4% 21,2% 21,2% Batxillerat i FPII 27,4% 28,2% 20,0% 23,7% 23,7% 25,0% 29,9% Universitaris 20,2% 24,5% 9,0% 14,2% 14,8% 14,7% 22,3% No consta 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% Població d’origen estranger 17,6% 18,5% 16,7% 14,5% 17,3% 17,8% 18,3% Dones 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Població 11.488 10.422 10.208 14.292 15.972 10.609 16.760 0-14 anys 10,7% 9,3% 12,4% 12,0% 11,9% 10,9% 10,9% 15-44 anys 37,1% 36,8% 40,3% 35,8% 35,6% 36,1% 38,2% 45-64 anys 25,9% 26,1% 25,4% 25,9% 24,2% 26,4% 25,5% 65-74 anys 11,1% 10,4% 11,2% 12,2% 12,2% 12,0% 10,5% >=75 anys 15,2% 17,3% 10,7% 14,1% 16,1% 14,7% 14,8% Sobre-envelliment 57,7% 62,4% 49,0% 53,7% 56,8% 55,0% 58,3% Gent gran que viu sola 65-74 anys 24,5% 24,1% 19,2% 22,8% 23,3% 21,7% 25,9% 75-84 anys 39,1% 35,7% 37,0% 37,0% 35,9% 35,3% 39,8% >=85 anys 45,3% 32,1% 39,3% 35,9% 33,3% 39,7% 46,9% Nivell d’instrucció Sense estudis 14,0% 11,1% 20,1% 17,8% 16,9% 16,0% 10,7% Primaris 22,8% 21,0% 26,9% 25,9% 25,1% 24,8% 22,1% Secundaris 20,5% 19,3% 23,8% 21,3% 20,5% 19,0% 20,6% Batxillerat i FPII 21,4% 22,9% 17,6% 20,1% 19,8% 20,8% 23,3% Universitaris 21,2% 25,7% 11,5% 14,7% 17,7% 19,3% 23,3% No consta 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% Població d’origen estranger 17,6% 18,1% 16,0% 14,3% 17,0% 12,2% 18,5% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 5 Taula 3. Evolució dels indicadors de salut reproductiva, Horta - Guinardó 2001-2010. 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Naixements 1.338 1.404 1.425 1.495 1.497 1.328 1.503 1.549 1.465 1.445 Taxa de natalitat x 1.000 hab. 8,1 8,3 8,4 8,8 8,8 7,8 9,0 9,1 8,5 8,5 Taxa de fecunditat x 1.000 dones Dones 15-49 anys 33,1 33,8 34,3 36,3 36,5 32,5 37,5 38,1 36,0 35,9 Dones 15-19 anys 6,2 5,3 8,3 5,8 5,3 5,5 10,7 10,8 7,7 5,0 IVE’s 259 258 227 268 243 342 399 395 354 308 Taxa d’IVE’s x 1.000 dones Dones 15-49 anys 6,4 6,2 5,5 6,5 5,9 8,4 9,9 9,7 8,6 7,7 Dones 15-19 anys 10,6 10,6 7,5 10,6 9,8 11,2 11,6 9,2 10,5 8,5 Embarassos 1.604 1.662 1.652 1.763 1.741 1.670 1.903 1.945 1.820 1.750 Taxa d’embarassos x 1.000 dones Dones 15-49 anys 39,5 40,1 39,8 42,8 42,4 40,9 47,4 47,8 44,7 43,6 Dones 15-19 anys 16,8 16,0 15,9 16,4 15,1 16,7 22,3 20,0 18,2 13,5 Naixements amb pes <2.500 gr. 6,8% 6,8% 6,9% 8,2% 7,5% 6,3% 7,6% 6,4% 7,7% 7,6% Naixements prematurs < 37 set. gestació 5,8% 6,0% 4,7% 7,8% 5,5% 5,9% 5,7% 6,2% 7,1% 5,3% Naixements de baix pes x edat gestacional (pct 10) 5,5% 5,5% 8,5% 9,4% 9,3% 9,9% 9,6% 7,2% 8,0% 8,5% Font: Registre de Natalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 6 Taula 4. Distribució a les ABS dels indicadors de salut reproductiva, Horta - Guinardó 2008- 2010. 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Naixements 571 468 579 724 795 507 856 Taxa de natalitat x 1.000 hab. 8,6 8,1 9,6 8,9 8,7 8,2 9,3 Taxa de fecunditat x 1.000 dones Dones 15-49 anys 35,9 33,2 39,0 38,1 37,9 35,7 38,1 Dones 15-19 anys 6,1 4,5 14,7 6,9 4,3 5,1 13,3 Naixements de baix pes x edat gestacional (pct 10) 7,0% 6,0% 7,8% 9,0% 8,1% 9,9% 6,9% Font: Registre de Natalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 7 Taula 5. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Horta – Guinardó 2001-2010. Homes 2001 2006 2010 Barcelona 2010 Mala salut percebuda 0-14 anys 5,0% 5,0% 0,0% 0,6% 15-44 anys 5,8% 6,6% 2,9% 16,4% 45-64 anys 16,5% 16,5% 23,5% 38,0% >=65 anys 35,5% 52,7% 29,6% 45,0% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 10,1% 7,4% 14,1% 10,3% 45-64 anys 15,3% 9,6% 19,6% 15,3% >=65 anys 20,3% 6,2% 9,3% 9,5% Obesitat 15-24 anys 0,8% 0,0% 6,7% 2,4% 25-34 anys 6,2% 14,9% 6,7% 6,7% 35-44 anys 10,9% 8,7% 19,2% 8,9% 45-54 anys 15,9% 25,8% 10,3% 14,5% 55-64 anys 10,9% 18,4% 22,7% 18,5% >=65 anys 6,6% 11,1% 6,8% 10,9% Sedentarisme 15-44 anys ND 56,7% 22,5% 41,1% 45-64 anys ND 69,5% 33,3% 59,5% >=65 anys ND 88,4% 27,3% 61,8% Consum de tabac 15-24 anys 32,8% 19,9% 13,3% 18,8% 25-34 anys 50,0% 37,0% 33,3% 28,0% 35-44 anys 39,6% 35,5% 19,2% 22,3% 45-54 anys 36,8% 42,9% 41,4% 27,5% 55-64 anys 25,4% 23,6% 27,3% 18,5% >=65 anys 24,3% 7,4% 15,9% 11,2% Dones 2001 2006 2010 Barcelona 2010 Mala salut percebuda 0-14 anys 1,8% 3,1% 4,0% 0,7% 15-44 anys 10,6% 10,5% 10,7% 20,1% 45-64 anys 37,3% 36,5% 30,2% 28,2% >=65 anys 53,0% 54,6% 65,3% 51,0% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 18,5% 11,5% 14,6% 13,4% 45-64 anys 22,1% 18,1% 22,6% 19,0% >=65 anys 30,5% 18,6% 41,5% 21,5% Obesitat 15-24 anys 5,5% 0,0% 0,0% 1,6% 25-34 anys 2,9% 6,9% 3,1% 4,8% 35-44 anys 9,1% 6,1% 11,1% 5,8% 45-54 anys 14,9% 9,2% 3,6% 10,7% 55-64 anys 22,1% 20,0% 20,0% 9,9% >=65 anys 12,2% 18,1% 12,2% 18,7% Sedentarisme 15-44 anys ND 59,7% 36,9% 54,5% 45-64 anys ND 80,7% 49,1% 62,9% >=65 anys ND 90,2% 38,8% 68,7% Consum de tabac 15-24 anys 39,4% 26,8% 6,3% 21,2% 25-34 anys 41,5% 24,6% 15,6% 21,3% 35-44 anys 38,2% 41,8% 13,9% 18,8% 45-54 anys 20,5% 24,7% 28,6% 21,5% 55-64 anys 4,4% 11,8% 0,0% 10,3% >=65 anys 1,9% 3,7% 0,0% 4,1% Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 8 Taula 6. Evolució dels indicadors d’ús de drogues, Horta - Guinardó 2001-2010. Homes 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Inicis de tractament als CAS 243 381 455 527 424 458 447 487 496 469 Taxa d’inicis de tractament x 10.000 hab. Total 608,0 920,3 1090,9 1271,4 1023,5 1115,0 1112,7 1180,6 1184,9 1170,2 Cocaïna (15-49 anys) 112,6 131,1 166,2 207,0 195,0 178,9 232,0 210,2 230,3 195,0 Opiacis (15-49 anys) 192,7 153,0 156,5 131,5 97,5 171,5 162,2 124,7 115,1 137,5 Alcohol (15-79 anys) 185,2 395,8 433,5 535,8 389,9 441,1 474,0 501,1 496,5 447,6 Defuncions per sobredosis 2 4 4 1 4 3 6 4 3 2 Taxa mortalitat x 100.000 hab. 15-49 anys 5,0 9,7 9,6 2,4 9,8 7,4 15,0 9,8 7,2 5,0 Dones 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Inicis de tractament als CAS 102 136 255 249 169 188 179 183 207 208 Taxa d’inicis de tractament x 10.000 hab. Total 249,7 327,8 611,8 601,9 409,1 460,2 441,0 448,1 504,1 518,3 Cocaïna (15-49 anys) 27,2 16,9 33,7 38,8 36,5 46,5 49,8 54,2 46,7 39,9 Opiacis (15-49 anys) 51,9 38,6 50,6 29,1 19,5 61,2 47,3 32,0 41,8 37,4 Alcohol (15-79 anys) 76,6 86,8 142,1 135,9 109,6 127,3 134,5 140,3 162,3 149,5 Defuncions per sobredosis 0 1 3 1 1 1 1 2 0 0 Taxa mortalitat x 100.000 hab. 15-49 anys 0 2,4 7,2 2,4 2,4 2,5 2,5 4,9 0 0 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. 9 Taula 7. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Horta - Guinardó 2001-2010. Homes 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. TBC total 24,7 42,3 41,4 29,8 29,4 25,4 23,8 26,4 17,3 14,8 TBC no UDI 20,1 40,0 40,0 29,8 29,4 25,4 23,8 26,4 17,3 14,0 TBC UDI (15-49 anys) 9,1 4,6 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,0 Taxa d’incidència sida x 100.000 hab. Sida total 13,4 6,1 11,2 5,8 4,5 6,7 6,0 3,4 3,4 9,6 Sida heterosexuals (>=15 anys) 4,3 3,0 0,0 1,1 0,0 3,0 1,6 1,2 2,4 5,6 Sida homosexuals (>=15 anys) 2,8 0,0 3,0 1,1 0,0 0,0 2,7 1,3 2,9 5,1 Sida UDI (15-49 anys) 11,9 6,9 14,4 2,1 9,0 5,0 2,0 0,0 0,0 0,0 Dones 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. TBC total 14,3 13,2 16,4 7,5 14,4 10,8 12,7 10,9 15,2 10,9 TBC no UDI 14,3 12,1 16,4 7,5 14,4 10,8 11,7 10,9 13,2 10,9 TBC UDI (15-49 anys) 0,0 2,3 0,0 0,0 0,0 0,0 2,1 0,0 4,1 0,0 Taxa d’incidència sida x 100.000 hab. Sida total 5,6 3,2 5,5 2,2 0,0 2,2 2,0 2,1 3,0 1,0 Sida heterosexuals (>=15 anys) 3,7 1,1 3,6 1,1 0,0 1,2 1,1 1,1 1,1 0,0 Sida UDI (15-49 anys) 5,0 4,7 2,4 0,0 0,0 0,0 2,1 0,0 2,4 2,1 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. 10 Taula 8. Distribució a les ABS dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Horta - Guinardó 2006-2010. Homes 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Casos de TBC 13 9 8 16 16 11 17 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. 25,2 20,5 16,3 24,8 22,2 22,8 23,9 Casos de sida 1 7 4 3 3 5 5 Dones 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Casos de TBC 7 10 5 9 12 7 5 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. 12,0 19,4 9,7 12,6 15,1 13,2 6,1 Casos de sida 2 1 0 0 3 2 3 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. 11 Taula 9. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Horta - Guinardó 2001-2010. Barcelona Homes 2001 2006 2010 2010 Cobertura sanitària Exclusivament pública 77,3% 74,6% 66,5% 62,9% Doble cobertura 22,7% 25,4% 33,5% 37,1% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 83,3% 95,0% 91,3% 85,6% 15-44 anys 44,2% 55,1% 59,2% 49,9% 45-64 anys 51,1% 68,6% 74,5% 70,3% >=65 anys 68,4% 91,4% 86,4% 84,1% Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 63,3% 70,3% 65,2% 57,6% 15-44 anys 59,2% 50,0% 42,3% 45,7% 45-64 anys 66,2% 68,4% 64,7% 63,7% >=65 anys 71,1% 79,6% 68,2% 73,7% Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 41,7% 38,5% 39,1% 32,9% 15-44 anys 24,3% 24,0% 16,9% 25,4% 45-64 anys 18,8% 23,2% 9,8% 24,1% >=65 anys 14,5% 38,2% 18,2% 24,7% Barcelona Dones 2001 2006 2010 2010 Cobertura sanitària Exclusivament pública 75,8% 74,5% 62,9% 59,8% Doble cobertura 24,1% 25,5% 37,1% 40,2% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 91,1% 84,4% 96,0% 89,5% 15-44 anys 54,8% 64,2% 69,1% 63,5% 45-64 anys 69,7% 70,8% 73,6% 73,3% >=65 anys 80,9% 88,8% 89,8% 86,5% Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 55,4% 66,7% 72,0% 65,2% 15-44 anys 79,3% 78,7% 81,0% 75,1% 45-64 anys 83,1% 92,0% 86,8% 77,8% >=65 anys 77,4% 84,3% 73,5% 73,2% Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 32,1% 53,1% 32,0% 37,7% 15-44 anys 26,3% 31,6% 19,3% 28,3% 45-64 anys 23,2% 31,7% 22,6% 24,2% >=65 anys 27,0% 29,6% 28,6% 27,8% Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 12 Taula 10. Evolució dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Horta - Guinardó 2003-2009. 2003-2004 2005-2006 2007-2009 Ronda 3ª 4ª 5ª Població diana 18.679 21.540 21.847 Participació 57,3% 52,7% 57,5% Càncers detectats 53 35 53 Taxa de càncers detectats x 1.000 dones 4,9 3,1 4,2 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taula 11. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Horta - Guinardó 2009 (5ª ronda). 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Població diana 2.702 2.458 2.428 3.632 3.785 2.836 4.006 Participació 54,7% 52,2% 62,7% 55,3% 61,4% 59,6% 56,5% Càncers detectats 6 7 5 14 8 6 7 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 13 Taula 12. Evolució dels indicadors de mortalitat, Horta - Guinardó 2000-2009. Homes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Defuncions 852 833 831 870 811 882 787 840 787 826 Taxa bruta x 100.000 hab. 1084,3 1061,3 1037,3 1080,4 1012,5 1101,1 983,8 1061,5 981,3 1015,2 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 1393,1 1300,9 1291,2 1341,1 1217,7 1317,5 1127,7 1188,0 1073,7 1111,6 Raó de mortalitat comparativa vs BCN 100,5 95,5 98,1 100,7 99,5 100,6 95,3 100,2 95,5 101,3 APVP 3310,0 3824,5 3384,5 3137,0 3592,0 3460,0 2934,5 2722,5 2357,5 2509,5 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 4809,0 5566,7 4720,6 4394,7 5225,8 4904,3 4138,0 3923,7 3487,9 3541,1 Raó d’APVP comparativa vs BCN 82,1 98,9 90,2 87,4 112,8 100,0 93,3 89,7 88,1 91,0 Esperança de vida al néixer 76,5 76,8 77,1 77,1 77,3 77,4 78,8 78,9 79,5 79,5 Dones 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Defuncions 796 834 824 881 792 858 787 809 815 954 Taxa bruta x 100.000 hab. 909,0 951,4 922,3 982,3 884,2 958,9 879,7 911,9 909,4 1057,8 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 734,0 745,4 723,7 742,6 658,6 686,3 599,5 610,1 611,2 666,7 Raó de mortalitat comparativa vs BCN 96,9 99,3 99,4 101,3 100,2 98,2 94,9 96,5 96,8 108,7 APVP 1539,5 1850,0 2085,0 1547,5 1380,0 1657,5 1367,5 1445,0 1777,5 1435,0 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 2090,8 2438,7 2857,9 1991,0 1780,9 2213,0 1818,2 1899,4 2318,2 2080,4 Raó d’APVP comparativa vs BCN 90,0 94,5 114,2 91,7 93,6 109,2 96,3 100,8 121,7 105,2 Esperança de vida al néixer 83,8 83,8 83,8 83,9 84,5 84,1 85,7 85,4 85,1 84,9 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 14 15 Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat, Eixample 2005-2009. Homes 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Defuncions 558 390 441 669 795 523 746 Taxa bruta x 100.000 hab. 1081,5 895,2 895,0 1031,5 1100,0 1081,9 1053,5 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 1368,4 1043,3 1435,9 1402,5 1331,6 1388,3 1266,7 Raó de mortalitat comparativa vs BCN 103,6 79,0 108,7 106,2 100,8 105,1 95,9 APVP 1845,0 1157,5 2417,5 2285,0 2784,0 1387,5 2107,5 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 4274,1 3159,2 5677,2 4119,5 4696,5 3404,9 3499,1 Raó d’APVP comparativa vs BCN 97,8 72,3 129,9 94,3 107,5 77,9 80,1 Esperança de vida al néixer 78,2 81,2 77,5 78,5 78,1 79,2 79,4 Dones 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Defuncions 540 464 369 641 860 596 750 Taxa bruta x 100.000 hab. 926,5 908,9 715,4 892,4 1082,2 1123,5 913,3 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 723,1 640,9 743,6 719,6 836,4 863,0 675,6 Raó de mortalitat comparativa vs BCN 97,6 86,5 100,4 97,1 112,9 116,5 91,2 APVP 1022,5 767,5 680,0 1300,0 1575,0 905,0 1432,5 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 2204,9 1803,1 1543,0 2202,5 2503,6 2157,6 2107,1 Raó d’APVP comparativa vs BCN 110,6 90,4 77,4 110,5 125,5 108,2 105,7 Esperança de vida al néixer 85,3 86,7 85,4 85,1 83,7 84,4 85,6 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 16 Taula 14. Evolució dels indicadors de mortalitat, Horta – Guinardó 2000-2009. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Defuncions <1any 5 0 5 4 9 5 3 2 5 1 Taxa de mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius 3,9 0,0 3,6 2,8 6,0 3,3 2,3 1,3 3,2 0,7 Defuncions perinatals nascuts morts i <=7 dies 8 6 9 10 11 12 7 7 9 3 Taxa de mortalitat perinatal x 1.000 nascuts 6,2 4,4 6,4 7,0 7,3 7,3 5,3 4,6 5,1 2,0 Font : Registre de mortalitat de Barcelona i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal. Agència de Salut Pública de Barcelona. 17 Taula 15.1. Evolució de les principals causes de mortalitat en els homes, Horta - Guinardó 2000-2009. Homes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 15-44 anys Total 96,3 119,7 122,0 101,5 96,4 101,7 81,6 77,0 46,3 66,5 Sida 5,7 14,0 5,2 7,6 4,9 7,4 7,3 7,3 2,2 2,2 Sobredosis 10,8 30,2 10,1 14,8 9,7 16,8 12,3 16,3 4,6 6,9 Lesions per accident de trànsit 3,0 20,4 13,0 11,5 14,9 17,2 0,0 11,9 2,4 2,2 Suïcidi 0,0 5,1 5,2 4,7 14,7 9,8 5,0 2,3 0,0 5,1 Cirrosi 11,4 2,8 5,4 5,1 4,9 2,5 7,2 7,3 2,4 0,0 Mal. isquèmica del cor 3,0 5,4 7,4 2,6 5,0 4,9 4,7 2,4 0,0 4,6 45-74 anys Total 1274,7 1285,1 1172,5 1102,7 1134,8 1145,3 1049,9 1001,9 1041,1 927,5 TM pulmó 166,7 192,6 144,4 173,6 168,3 173,3 147,5 186,2 190,0 150,5 Mal. isquèmica del cor 147,7 148,9 163,9 133,7 118,8 134,7 116,1 114,6 124,8 81,1 Mal. cerebrovascular 102,6 78,2 52,3 45,8 59,8 45,4 51,1 41,0 51,1 63,4 TM budell gros 50,9 46,6 31,9 49,9 73,9 46,5 74,7 47,1 55,1 45,9 Bronquitis i MPOC 47,0 54,7 63,0 56,3 35,8 45,8 38,4 38,7 50,9 51,2 Cirrosi 57,3 35,8 43,0 18,1 53,5 33,5 51,1 28,2 18,5 57,8 >=75 anys Total 10266,5 9067,8 9377,4 10347,3 8793,2 9936,4 8206,8 9201,3 7800,0 8644,9 Mal. isquèmica del cor 1361,8 1530,2 995,4 992,3 1076,3 898,7 851,9 1067,6 650,0 892,8 Mal. cerebrovascular 1112,9 916,0 881,0 705,7 908,6 809,4 661,0 621,5 552,3 629,5 Bronquitis i MPOC 1039,2 796,0 1197,5 951,4 821,5 1126,4 622,4 672,7 566,0 684,7 TM pulmó 417,3 500,0 341,2 481,0 414,5 458,9 554,8 352,0 430,3 362,6 Demència senil 513,0 577,7 563,1 495,4 425,2 570,1 303,8 516,2 220,5 328,6 Diabetis 365,6 156,5 355,5 284,2 252,6 325,9 176,6 208,5 249,1 277,0 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 18 Taula 15.2. Evolució de les principals causes de mortalitat en les dones, Horta - Guinardó 2000-2009. Dones 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 15-44 anys 53,3 73,5 78,5 56,5 40,6 46,8 36,1 50,9 57,0 41,4 Total 2,8 5,3 2,6 0,0 6,1 4,9 2,4 11,8 2,4 0,0 TM mama 6,3 5,1 8,8 2,5 2,5 3,8 2,5 5,1 6,7 0,0 Lesions per accident de trànsit 5,3 5,1 2,6 5,0 7,4 11,1 4,8 2,5 0,0 9,4 Suïcidi 0,0 2,6 5,2 7,5 0,0 4,9 0,0 2,3 2,4 0,0 Sobredosis 0,0 10,6 2,6 5,0 2,5 2,4 7,0 0,0 0,0 0,0 Sida 2,7 0,0 7,6 0,0 2,5 0,0 2,3 0,0 2,4 2,3 Cirrosi 53,3 73,5 78,5 56,5 40,6 46,8 36,1 50,9 57,0 41,4 45-74 anys Total 468,1 476,4 455,2 445,7 438,0 440,2 360,8 373,8 452,4 412,4 TM mama 42,6 52,8 69,7 51,7 61,8 25,1 47,8 35,3 57,4 29,9 Mal. cerebrovascular 48,8 22,9 14,5 14,0 29,0 20,0 8,5 28,2 22,7 25,0 Mal. isquèmica del cor 31,3 25,7 19,9 22,9 24,9 15,0 15,8 23,5 17,3 17,4 TM pulmó 12,0 17,5 17,7 10,7 33,9 30,2 30,8 15,7 16,4 33,4 TM budell gros 14,6 31,1 19,7 14,3 32,4 8,5 16,9 19,8 23,1 17,7 Cirrosi 19,5 13,7 17,0 11,4 19,2 19,0 11,2 6,8 9,3 9,0 >=75 anys Total 6256,1 6296,4 6093,8 6440,2 5532,1 5810,8 5244,3 5242,7 4862,3 5794,5 Mal. cerebrovascular 804,8 803,8 535,9 743,5 525,9 685,9 521,2 449,9 476,0 521,1 Mal. isquèmica del cor 673,2 696,4 604,0 577,6 658,1 637,2 414,7 411,8 349,8 453,1 Insuficiència cardíaca 431,8 524,7 572,9 425,6 450,1 480,3 456,4 351,5 336,3 340,2 Demència senil 476,6 443,1 668,7 548,5 393,6 404,5 440,5 404,5 321,7 353,7 Mal. d’Alzheimer 211,9 182,4 229,8 340,1 234,0 299,8 288,0 376,0 252,2 374,8 Mal. hipertensiva 155,9 167,5 148,6 195,4 165,4 153,8 204,6 201,6 235,3 287,4 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 19 Taula 16.1. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat en els homes, Horta - Guinardó 2005-2009. Homes 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 15-44 anys Total 78,1 36,3 133,4 95,5 100,3 66,8 56,5 Sida 4,0 4,9 4,4 3,6 11,3 4,7 6,0 Sobredosis 16,7 5,5 24,7 10,8 16,2 19,4 0,0 Lesions per accident de trànsit 18,7 0,0 8,7 0,0 5,9 4,9 9,8 Suïcidi 0,0 5,1 12,7 0,0 7,1 4,7 6,1 Cirrosi 4,3 0,0 8,8 7,0 2,8 0,0 6,2 Mal. isquèmica del cor 4,0 10,1 0,0 3,6 2,8 0,0 6,2 45-74 anys Total 1197,1 853,6 1055,9 954,4 1071,9 954,5 984,1 TM pulmó 200,2 140,9 203,4 113,4 160,1 162,3 178,7 Mal. isquèmica del cor 132,8 72,7 120,0 127,5 136,1 90,7 85,9 Mal. cerebrovascular 57,4 68,5 10,8 56,0 64,6 56,9 24,4 TM budell gros 52,6 56,0 71,1 52,8 62,6 29,2 46,5 Bronquitis i MPOC 68,4 34,6 56,7 42,5 43,5 46,2 29,2 Cirrosi 34,2 6,6 45,9 22,4 52,1 41,8 53,6 >=75 anys Total 8763,5 6942,0 9647,8 9797,7 8693,0 9820,9 8566,6 Mal. isquèmica del cor 916,0 605,6 1229,3 1185,0 695,9 1008,0 745,2 Mal. cerebrovascular 535,9 605,3 872,8 769,5 723,1 530,7 598,5 Bronquitis i MPOC 823,3 668,7 738,3 751,0 872,7 774,5 540,0 TM pulmó 380,6 253,4 462,9 345,8 521,3 443,1 478,3 Demència senil 317,2 360,7 483,4 557,8 167,5 462,8 474,2 Diabetis 285,7 189,1 386,8 344,9 233,6 187,1 214,6 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 20 Taula 16.2. Distribució a les ABS dels indicadors de mortalitat en les dones, Horta - Guinardó 2005-2009. Dones 7 A 7 B 7 C 7 D 7 E 7 F 7 G Taxa estandarditzada per edat x 100.000 hab. 15-44 anys Total 65,6 34,1 31,5 57,4 57,5 50,0 43,1 TM mama 4,4 0,0 9,0 7,2 2,9 4,7 5,9 Lesions per accident de trànsit 9,1 0,0 4,4 0,0 2,9 5,7 3,4 Suïcidi 4,6 5,0 0,0 7,2 2,9 4,8 12,6 Sobredosis 0,0 0,0 9,0 7,0 0,0 0,0 0,0 Sida 0,0 0,0 0,0 7,2 2,9 0,0 0,0 Cirrosi 0,0 5,0 0,0 0,0 3,2 0,0 3,0 45-74 anys Total 326,9 401,7 413,1 383,7 457,9 347,5 463,6 TM mama 27,7 57,9 41,7 31,6 43,4 29,1 40,8 Mal. cerebrovascular 22,0 20,7 28,0 14,4 26,3 27,2 13,2 Mal. isquèmica del cor 9,1 15,5 35,8 13,7 19,6 13,5 19,0 TM pulmó 9,3 37,0 9,5 27,0 37,9 31,0 23,2 TM budell gros 27,8 14,8 10,4 10,5 11,5 28,6 19,1 Cirrosi 12,9 20,1 21,2 6,7 0,0 0,0 20,0 >=75 anys Total 5515,7 4649,3 5570,4 5333,6 6182,7 6845,1 4699,5 Mal. cerebrovascular 639,2 412,7 556,7 521,0 586,3 578,5 500,3 Mal. isquèmica del cor 351,1 478,8 566,0 444,5 627,9 401,1 372,1 Insuficiència cardíaca 453,5 217,5 468,4 385,0 412,3 643,4 311,4 Demència senil 290,7 353,9 509,5 435,8 365,1 472,1 436,5 Mal. d’Alzheimer 266,5 241,8 254,1 341,7 441,9 308,6 324,0 Mal. hipertensiva 250,5 175,3 174,0 274,2 289,1 286,7 133,7 Font : Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 21 Salut als districtes 2012 Horta - Guinardó Salut als districtes 2012 Horta Guinardó Annex III Principals resultats Servei de Sistemes d’Informació Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012 Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres que mostren les característiques de la població, la salut, els hàbits de salut, i l’ús de serveis de la població del districte. El present document presenta els resultats detallats dels indicadors en forma de figures i gràfics que mostren l’evolució dels indicadors i la distribució en les ABS, incloent una comparativa respecte la ciutat. Cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació en les ABS, i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions. La població La població d’Horta - Guinardó estava formada d’any 2011 per 169.940 habitants, dels quals 80.173 eren homes i 89.767 dones. La població es manté estable els darrers anys, no obstant, hi ha una disminució de la població jove i un augment de la gent gran. Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1102 0102 9002 8002 6002 1002 6991 1991 A Horta – Guinardó l’envelliment de la població s’incrementa lleugerament els darrers anys, amb valors lleugerament inferiors als de la ciutat. Índex de sobre-envelliment 100% 80% 60% 40% 20% 0% Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1102 0102 9002 8002 6002 1002 6991 1991 Igualment, a Horta – Guinardó augmenta la població gran que viu sola (l’any 2011 un 13,1% dels homes i un 37,2% de les dones de 75 a 84 anys vivien sols, i augmentà a 19,5% i 38,9% dels homes i les dones 85 anys i més, respectivament). % Població 75-84 anys que viu sola 100% 80% 60% 40% 20% 0% Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Gunardó Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. L’envelliment i la població gran que viu sola es dóna per igual en les ABS d’Horta - Guinardó. Índex de sobre-envelliment % Població 75-84 anys que viu sola 7 A Dones 7 A Dones Homes Homes 7 B 7 B 7 C 7 C 7 D 7 D 7 E 7 E 7 F 7 F 7 G 7 G 0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 7A Barcelona 7A Sanllehy 7B Barcelona 7B Sardenya 7C Barcelona 7C El Carmel 7D Barcelona 7D Lisboa 7E Barcelona 7E Horta 7F Barcelona 7F Lisboa 7G Barcelona 7G Baix Guinardó Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. A Horta - Guinardó ha hagut una millora del nivell d’estudis, així ha disminuït l’alta proporció de població sense estudis. Tanmateix, la proporció de la població amb estudis primaris o menys continua essent superior a la de la ciutat, i al contrari la proporció d’universitaris/es continua inferior malgrat la millora, essent una de les més baixes de la ciutat. Distribució del nivell d'estudis 50% 40% Sense estudis 30% Primaris Secundaris Batxillerat i FPII 20% Universitaris No consta 10% 0% Homes Dones Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1102 0102 9002 8002 6002 1002 6991 1991 L’arribada de la immigració a Horta - Guinardó mostra un augment partir del 2001, així, el 2011 un 17,2% d’homes i un 16,4% de dones havien nascut en un país estranger, valors inferiors al global de Barcelona. % Població estrangera 50% 40% 30% 20% 10% 0% Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. La població estrangera procedia principalment de Centre i Sud-amèrica (57,2% d’homes i 68,1% de dones). Distribució segons el país d'origen 70% 60% Unió Europea - 15 50% Resta Europa 40% Resta de països desenvolupats Resta d'Àsia i Oceania 30% Països del Magrib 20% Resta d'Àfrica 10% Centre i Sudamèrica No consta 0% Homes Dones Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Al districte Horta – Guinardó no s’observen diferències importants en la població entre àrees, tanmateix a l’ABS 7C (El Carmel) hi viu menys població estrangera. % Població estrangera 7 A Dones 7A Barcelona 7A Sanllehy Homes 7B Barcelona 7B Sardenya 7C Barcelona 7C El Carmel 7 B 7D Barcelona 7D Lisboa 7E Barcelona 7E Horta 7 C 7F Barcelona 7F Lisboa 7G Barcelona 7G Baix Guinardó 7 D 7 E 7 F 7 G 0% 10% 20% 30% 40% 50% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Els hàbits de salut A Horta - Guinardó s’observa un augment de l’obesitat el 2006 i una disminució el 2011, amb valors similars al global de la ciutat. L’excepció era la població de 35 a 44 anys on va augmentar l’obesitat durant el període, essent superior al global de Barcelona; igualment, la població de 55 a 64 anys presentava valors alts d’obesitat. % Obesitat 100% 2001 2006 2011 80% 60% 40% 20% 0% 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >65 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >65 Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. A Horta – Guinardó cal destacar la disminució del sedentarisme en el temps d’oci (no realització d’activitat física en el temps de lleure i excloent caminar com a activitat), de manera que es presenta com una població força activa en relació al total de Barcelona. % Sedentarisme en temps de lleure 100% 2006 2011 80% 60% 40% 20% 0% 15-44 anys 45-64 anys >65 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. El tabaquisme disminueix en la població d’Horta – Guinardó menor de 45 anys, i en la població gran, de més de 65 anys, es manté estable i amb valors inferiors als de la ciutat. En canvi, en la població adulta de 45 a 64 anys tendeix a augmentar el tabaquisme, essent molt superior respecte el global de Barcelona. % Tabaquisme 100% 2001 2006 2011 80% 60% 40% 20% 0% 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >65 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >65 Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Els inicis de tractament per drogues a partir del 2000 es mantenen estables, tanmateix, a Horta – Guinardó van augmentar fins el 2004 i a partir d’aquí es mantenen estables, però superiors als de la ciutat. Els inicis de tractament van ser principalment per alcohol amb una tendència creixent. Destaca l’augment d’inicis de tractament per cocaïna i l’estabilitat dels inicis de tractament per opiacis, que en canvi disminueix a la resta de la ciutat. Inicis de tractament per substàncies psicoactives 1500 1200 900 600 300 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Sistema d’Informació de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 10.000 habitants Homes. Inicis de tractament per substàncies psicoactives 800 600 400 200 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Cocaïna 15-49 anys Opiacis 15-49 anys Alcohol 15-79 anys Dones. Inicis de tractament per substàncies psicoactives 400 300 200 100 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Cocaïna 15-49 anys Opiacis 15-49 anys Alcohol 15-79 anys Font: Sistema d’Informació de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa estandarditzada per edat x10.000 Taxa estandarditzada per edat x10.000 L’ús de serveis de salut i pràctiques preventives la població d’Horta – Guinardó tenia majoritàriament cobertura sanitària exclusivament pública. Malgrat l’augment de la població amb una assegurança privada, l’any 2011 la població amb doble cobertura va ser lleugerament inferior (33,5% en els homes i 37,1% en les dones) a la de la ciutat de Barcelona que es va situar al voltant del 40%. % Doble cobertura sanitària (pública i privada) 100% 2001 2006 2011 80% 60% 40% 20% 0% Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Un alt percentatge de la població d’Horta – Guinardó havia visitat un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se un augment i amb valors lleugerament superiors als de la ciutat. % Consulta al metge/essa de capçalera o pediatre/a el darrer any 2001 2006 2011 100% 80% 60% 40% 20% 0% <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. La visita a l’especialista mostra un augment l’any 2006 però disminueix el 2011, essent les proporcions de visita per part de la població d’Horta – Guinardó similars a les de la ciutat en les homes i lleugerament superiors en les dones % Consulta al metge/essa especialista el darrer any 2001 2006 2011 100% 80% 60% 40% 20% 0% <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Altrament, a Horta – Guinardó les consultes a urgències disminueixen també el 2011 i passen a ser inferiors a Horta – Guinardó respecte el global de la ciutat. % Consulta als serveis d'urgències el darrer any 2001 2006 2011 100% 80% 60% 40% 20% 0% <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Mitjançant el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama al districte d’Horta - Guinardó, a la cinquena ronda durant els anys 2008-2009, es varen convidar a 21.847 dones que eren població diana (edats entre 50 a 69 anys), i va participar el 57,5%. % Participació al Programa de cribatge de càncer de mama 7A Barcelona 7A Sanllehy 7A 7B Barcelona 7B Sardenya 7C Barcelona 7C El Carmel 7B 7D Barcelona 7D Lisboa 7E Barcelona 7E Horta 7C 7F Barcelona 7F Lisboa 7G Barcelona 7G Baix Guinardó 7D 7E 7F 7G 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Oficina Tècnica de Detecció Precoç del Càncer de Mama. Agència de Salut Pública de Barcelona. La salut reproductiva La darrera dècada A Horta – Guinardó, a l’igual que a la ciutat, s’observa una tendència creixent dels embarassos i dels avortaments fins el 2008, i a partir d’aquí han disminuït lleugerament, essent molt inferiors que al global de Barcelona, de manera que la fecunditat es manté estable. Salut reproductiva en dones de 15-49 anys 80 60 40 20 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Embarassos Horta-Guinardó Fecunditat Horta-Guinardó Avortaments Horta-Guinardó Embarassos BCN Fecunditat BCN Avortaments BCN Font: Registre de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Agència de Salut Pública de Barcelona i Departament de Salut de Catalunya. Taxa per 1000 dones 15-49 anys De igual manera, en les dones joves d’Horta - Guinardó, de 15 a 19 anys, la tendència va ser similar a Barcelona ciutat, hi ha un augment dels embarassos i avortaments i la fecunditat es manté estable, essent més baixa que a la ciutat. Salut reproductiva en dones joves de 15-19 anys 40 30 20 10 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Embarassos Horta-Guinardó Fecunditat Horta-Guinardó Avortaments Horta-Guinardó Embarassos BCN Fecunditat BCN Avortaments BCN Font: Registre de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Agència de Salut Pública de Barcelona i Departament de Salut de Catalunya. Taxa per 1000 dones 15-49 anys Al districte d’Horta – Guinardó s’observen desigualtats en la fecunditat en les ABS, de manera que eren majors a l’ABS 7C (El Carmel) i l’ABS 7G (Baix Guinardó). Al contrari, l’ABS 7B (Sardenya) presentava valors més baixos de fecunditat. Fecunditat en dones de 15-49 anys Fecunditat en dones de 15-19 anys 7 A 7 A 7 B 7 B 7 C 7 C 7 D 7 D 7 E 7 E 7 F 7 F 7 G 7 G 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 Taxa per 1000 dones 15-49 anys Taxa per 1000 dones 15-19 anys 7A Barcelona 7A Sanllehy 7B Barcelona 7B Sardenya 7C Barcelona 7C El Carmel 7D Barcelona 7D Lisboa 7E Barcelona 7E Horta 7F Barcelona 7F Lisboa 7G Barcelona 7G Baix Guinardó Font: Registre de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Agència de Salut Pública de Barcelona i Departament de Salut de Catalunya. Els principals resultats negatius de l’embaràs com el baix pes al néixer i el baix pes per edat gestacional mostren un augment a Horta – Guinardó, essent lleugerament superiors als del global de la ciutat, en canvi la prematuritat es manté estable. Resultats de l'embaràs 15% 12% 9% 6% 3% 0% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Horta-Guinardó: Baix pes <2500gr Horta-Guinardó: Prematuritat <37set Horta-Guinardó: BPEG Pct10 BCN: Baix pes <2500gr BCN: Prematuritat <37set BCN: BPEG Pct10 Font: Registre de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Agència de Salut Pública de Barcelona i Departament de Salut de Catalunya. % dels naixements Hi ha certa variabilitat en els resultats de l’embaràs en les ABS d’Horta Guinardó, essent l’ABS 7F ‘Lisboa’ la que presenta valors alts de baix pes segons edat gestacional. Baix pes per edat gestacional (65 anys <15 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Quant a la salut mental de la població d’Horta Guinardó es mostra desfavorable respecte la ciutat, en ambdós sexes i en tots els grups d’edat s’observa un augment de la població amb risc de patiment psicològic l’any 2011 respecte el 2006, de manera important en els homes joves i en les dones grans. % Risc de patiment psicològic 100% 2001 2006 2011 80% 60% 40% 20% 0% 15-44 anys 45-64 anys >65 anys 15-44 anys 45-64 anys >65 anys Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Les malalties transmissibles A Horta - Guinardó la incidència de tuberculosi es mostra inferior al global de la ciutat, presenta una tendència decreixen,t i amb valors similars en homes i dones els darrers anys. Incidència de tuberculosis 80 60 40 20 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 100.000 habitants La incidència de tuberculosi es dóna principalment en població no usuària de drogues per via intravenosa. Indidència de tuberculosis 80 60 40 20 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes No UDI Homes UDI 15-49 anys Dones No UDI Dones UDI 15-49 anys Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 100.000 habitants A Horta – Guinardó no hi ha grans diferències en la incidència de tuberculosis en les ABS. Indidència de tuberculosis 7A Barcelona 7A Sanllehy 7A Dones Homes 7B Barcelona 7B Sardenya 7C Barcelona 7C El Carmel 7B 7D Barcelona 7D Lisboa 7E Barcelona 7E Horta 7C 7F Barcelona 7F Lisboa 7G Barcelona 7G Baix Guinardó 7D 7E 7F 7G 0 10 20 30 40 50 Taxa per 100.000 habitants Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Quant a la sida, si bé la tendència a Horta – Guinardó és decreixent i es mostrava inferior al global de la ciutat, s’observa un repunt de casos en homes el 2010. Incidència de sida 25 20 15 10 5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 100.000 habitants Segons els grups de transmissió es detecta una disminució dels casos en els usuaris de drogues per via intravenosa, i en canvi, un augment de casos de sida en els homes amb transmissió sexual. Incidència de sida 25 20 15 10 5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes heterosexuals >=15 anys Dones heterosexuals >=15 anys Homes UDI (15-49 anys) Dones UDI (15-49 anys) Homes homosexuals >=15 anys Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 100.000 habitants La mortalitat La mortalitat a Horta – Guinardó és similar i segueix l’evolució decreixent de la ciutat de Barcelona. Mortalitat 2000 1500 1000 500 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa estandarditzada per edat per 100.000 hab. La mortalitat prematura, mesurada en anys potencials de vida perduts (APVP), mostrava la mateixa tendència decreixent que el global de Barcelona i amb valors similars. Tanmateix, els darrers anys hi ha un canvi de tendència a Horta – Guinardó, de manera que l’any 2009 es situava per sota de la ciutat en els homes, i en canvi en les dones, era lleugerament superior. Mortalitat prematura 8000 6000 4000 2000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa d'APVP estandarditzada x edat per 100.000 hab. A Horta – Guinardó la mortalitat infantil segueix la tendència decreixent de la ciutat, no obstant, l’any 2009 va disminuir notablement i es va situar per sota de la ciutat. La mortalitat perinatal disminueix, essent inferior a la de Barcelona. Mortalitat infantil 12 9 6 3 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Horta-Guinardó: Perinatal Horta-Guinardó: Infantil BCN: Perinatal BCN: Infantil Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa per 1.000 nascuts vius L’evolució positiva de la mortalitat produeix un increment constant de l’esperança de vida en néixer. Així l’any 2009 a Horta - Guinardó l’esperança de vida es situava en 79,5 anys en els homes i en 84,9 anys en les dones, similars al global de la ciutat. Esperança de vida al nèixer 100 90 80 70 60 50 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Horta-Guinardó Dones Horta-Guinardó Homes BCN Dones BCN Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Mortalitat Mortalitat prematura 7A Dones 7A Dones Homes Homes 7B 7B 7C 7C 7D 7D 7E 7E 7F 7F 7G 7G 0 500 1000 1500 2000 0 2000 4000 6000 8000 Taxa estandarditzada per edat x 100.000 habitants Taxa d'APVP estandarditzada per edat x 100.000 habitants Esperança de vida al néixer 7A Dones No s’observen diferències en la mortalitat en Homes les ABS d’Horta – Guinardó, no obstant, l’ABS 7B 7B (Sardenya) presenta menys mortalitat i 7C major esperança de vida. 7D 7E 7F 7G Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. 50 60 70 80 90 100 Principals causes de mort En la població de 15 a 44 anys, les primeres causes de mort en els homes eren la sobredosi i les lesions per accident de trànsit, si bé, aquestes disminueixen, a més, el 2009 destaca l’augment del suïcidi i la malaltia isquèmica del cor; en les dones joves la mortalitat es presenta baixa, essent el càncer de mama i les lesions per accident de trànsit les primeres causes. En la població de 45 a 74 anys, les principals causes de mort van ser el càncer de pulmó seguit de la malaltia isquèmica del cor en els homes; i el càncer de mama en les dones, no obstant, aquest disminueix i al contrari augmenta el càncer de pulmó, de essent el 2009 la primera causa de mort. En els homes de 75 anys i més la malaltia isquèmica del cor era la primera causa de mort, seguida de la bronquitis–MPOC i la malaltia cerebrovascular, en les dones grans era la malaltia cerebrovascular, seguida de la malaltia isquèmica del cor i la insuficiència cardíaca. Homes 15 a 44 any Causes de mortalitat 40 30 20 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Sida Sobredosis Lesions accident trànsit Suïcidi Mal. isquèmica cor Cirrosi Dones 15 a 44 any Causes de mortalitat 20 15 10 5 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Sida Sobredosis TM mama Suïcidi Lesions accident trànsit Cirrosi Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa estandarditzada per edat x100.000 Taxa estandarditzada per edat x100.000 Homes 45 a 74 anys Causes de mortalitat 300 250 200 150 100 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 TM pulmó Mal. isquèmica del cor Mal. cerebrovascular TM budell gros Bronquitis i MPOC Cirrosi Dones 45 a 74 anys Causes de mortalitat 150 125 100 75 50 25 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 TM pulmó Mal isquèmica cor Mal cerebrovascular TM mama TM budell gros Cirrosi Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa estandarditzada per edat x100.000 Taxa estandarditzada per edat x100.000 Homes 75 i més anys Causes de nortalitat 2000 1500 1000 500 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mal. isquèmica del cor TM pulmó Mal. cerebrovascular Bronquitis i MPOC Demència senil Diabetis Dones 75 i més anys Causes de mortalitat 1000 800 600 400 200 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mal isquèmica cor Demència senil Mal cerebrovascular Insuficiència cardíaca Alzheimer Mal hipertensiva Font: Registre de Mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxa estandarditzada per edat x100.000 Taxa estandarditzada per edat x100.000 Conclusions Població La població del districte d’Horta - Guinardó ha mostrat la darrera dècada una evolució similar al global de Barcelona amb una disminució de la població jove, un increment de l’envelliment, i de la població nascuda a l’estranger. La població mostra un baix nivell d’instrucció, malgrat la millora dels darrers anys, amb una gran proporció de població amb estudis primaris o menys. Hàbits de salut Quant als hàbits de salut de la població d’Horta - Guinardó, en general, milloren els darrers anys, com ara la disminució de l’obesitat, del sedentarisme (que és dels més baixos de la ciutat), i del tabaquisme. Tanmateix, el grup de població adulta augmenta els hàbits no saludables Ús de serveis La majoria de la població d’Horta - Guinardó té cobertura sanitària exclusivament pública, tot i que augmenta la població amb doble cobertura (pública i privada). Així, s’observa una alta freqüentació al metge/essa de capçalera, i en canvi, una disminució de la visita a l’especialista i les consultes als serveis d’urgències. Salut reproductiva A Horta – Guinardó la salut reproductiva mostra una tendència similar a la ciutat, malgrat l’augment dels embarassos i donat l’augment dels avortaments, la fecunditat es mostra estable. Salut La salut percebuda es manté estable i en algun cas millora, mostrant-se favorable respecte la ciutat, excepte els homes en edat adulta i les dones grans que han empitjorat la salut. Cal destacar, però, l’augment de la població d’Horta – Guinardó amb risc de patiment psicològic. Mortalitat El patró de la mortalitat a Horta – Guinardó és semblant al global de Barcelona amb una disminució de la mortalitat, de la mortalitat prematura i un augment de l’esperança de vida en ambdós sexes. Cal destacar la tendència decreixent de la mortalitat infantil i la perinatal que es situen per sota dels valors de Barcelona. Salut als districtes 2012 Horta - Guinardó Servei de Sistemes d’Informació Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012