REDACCIÓ I COORDINACIÓ: Junta directiva ZerosetBCN Xavier Bartoll [xbartoll@aspb.cat] Vocal ASPB 93 2384545 Carme Borrell [cborrell@aspb.cat] Vocal ASPB 93 2384545 Èlia Díez [ediez@aspb.cat] Presidenta ASPB 93 3384545 Marta Olabarría [molabarr@aspb.cat] Vocal ASPB 93 3384545 Maribel Pasarín [mpasarin@aspb.cat] Vocal ASPB 93 2384545 Glòria Pérez [gperez@aspb.cat] Vocal ASPB 93 2384545 Maica Rodríguez [mrodri@aspb.cat] Secretària ASPB 93 2384545 Elena Santamariña [esantama@aspb.cat] Tresorera ASPB 93 2384545 ASSOCIACIÓ ZerosetBCN · PLAÇA LESSEPS 1 · 08023 BARCELONA 1 5 claus per entendre la crisi humanitària a la Banya d'Àfrica La Banya d‘Àfrica és una de les regions més turbulentes i amb més importància geoestratègica dels darrers 150 anys. Parlem amb Josep Maria Royo Aspa i Patricia García Amado de l’Escola de Cultura de Pau sobre la sequera, l’especulació alimentària a la zona o el rol de les transna- cionals. Per què la Banya d‘Àfrica té tanta importància geoestratègica? Perquè suposa la porta d’entrada d’importacions i exportacions pel Mar Roig i el canal de Suez a la Mediterrània, i en definitiva a Europa, de tots els recursos naturals i exportacions dels països de la UE cap a tot Orient Mitjà i Àsia. En aquesta línia, ha estat l’escenari de la lluita de l’Imperi Britànic i els EUA pel control del Mar Roig durant el període colonial i post colonial, d’Egipte per els aigües del Nil (de les que en depenen per a la seva subsistència). I també de les confrontacions Est-Oest de la Guerra Freda; Eritrea, i sobretot Etiòpia i Somàlia, van ser importants aliats d’Occident i de l’Unió Soviètica i van canviar d’aliança durant la Guerra Freda. O dels experiments de principis dels noranta d’EUA (1991-1994) per intentar construir un Estat en el marc de la diplomàcia militar humanitària i que va acabar amb la retirada d’EUA i de Nacions Unides de Somàlia al 1994. Posteriorment, de la guerra contra el Terror de Bush (arrel dels atemptats contra les Torres Bessones al 2001) Somàlia torna a l’agenda geopolítica d’EUA perquè podia suposar la porta d’entrada d’al- Qaida al continent africà. Aquesta qüestió posteriorment ha provocat la invasió d’Etiòpia, amb el beneplàcit d’EUA, a Somàlia, i també s’ha demostrat com la importància i presència de combatents estrangers d’al-Qaida dins d’Al-Shabab no era tan decisiva. Nº 15 · DESEMBRE 2011 EDITORIAL di ss en y gr àf ic : A lb a D av í / / w w w .a lb ad av i.c om 2La regió també ha estat l’escenari d’un dels principals desplegaments militars mundials per pre- venir la pirateria somalí. Operació fracassada i d’un cost estratosfèric, on hi està participant Espanya. Aquesta pirateria agafa embranzida donada la presència de vaixells de pesca a la zona. Molts d’ells pertanyents a la flota pesquera espanyola i japonesa, que han estat esquilant la zona en no haver-hi una vigilància del banc pesquer ni el pagament de compensacions ni quotes de pesca al país. A més, ha fet el trànsit de les confrontacions de caire comunista a les insurreccions pel control dels recursos, identitàries i vinculades a l’islamisme armat del segle XXI. Els països que la formen (Kenya, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Somàlia) pateixen algun tipus de rebel·lió, guerra interna o bé regional. Per què les sequeres tenen un impacte tan fort a la regió? Un dels grans responsables de l’impacte de les sequeres és que, tot i ser un desastre fàcilment previsible, no s’estableixen mesures amb caràcter previ per evitar que la situació desemboqui en una emergència humanitària com la que ara viu la Banya d‘Àfrica. La prevenció de desastres es converteix en un punt clau a l’hora d’afrontar futures crisis, però necessiten de la voluntat política dels governs i de la major implicació dels organismes internacionals i els Estats per poder imple- mentar-se. Els efectes de la sequera són encara més greus en contextos de conflicte, com el de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia. A banda s’afegeixen el problemes dels mercats i l’especulació, que tenen una gran part de la responsabilitat en l’augment dels preus dels aliments. Com afecta l’especulació alimentària a la crisi alimentària o l’acaparament de terres per part de les multinacionals? La compra de terrenys per part de multinacionals a l‘Àfrica disminueix les terres destinades al cul- tiu de subsistència i autoconsum de la població. Els cultius de subsistència són considerats per diversos estudis com l‘únic mitjà de mantenir una mínima sobirania alimentària dins de les famílies i a l‘Àfrica són imprescindibles per a la supervivència. La inexistència de títols de propietat en la major part dels països africans fa que les persones afectades no puguin reclamar cap tipus d’in- demnització per la pèrdua de les seves terres o iniciar un litigi per conservar la seva propietat. L’especulació amb els valors de les matèries primeres decidits a la borsa de Chicago són un perill a l’alça. El flux de capital cap a les inversions considerades com a segures (gra i altres ali- ments) després de la caiguda de les assegurances i l’habitatge, ha generat una situació en què els especuladors controlen el mercat d’aliments, generant escassesa fictícia d’algun d’ells i incre- mentant el valor final dels productes. L’augment del preu dels aliments impedeix que milions de per- sones al món puguin accedir-hi, tot i existir un estoc capaç d’alimentar a totes. A més, l’augment del preu final dels aliments no té correspondència amb el preu que es paga al productor, que segueix guanyant molt poc. I les regles del comerç internacional, com afecten? Les regles del comerç internacional continuen perpetuant la situació de desigualtat entre el que coneixem com a primer i tercer món. Inunden els mercats de països empobrits amb productes agrí- coles subvencionats i a baix preu provinents del primer món, desincentivant la producció agrícola nacional i condemnant a la dependència externa a països capaços d’aconseguir una sobirania ali- mentària amb els seus propis cultius. D’altra banda, eviten el desenvolupament industrial dels paï- sos empobrits mantenint barreres al comerç de productes manufacturats provinents de països empobrits i, per contra, obrint les barreres a l’intercanvi entre els països del primer món. A més, la creixent especulació que s’està duent a terme en el mercat de futurs dels productes ali- mentaris ha provocat un increment decisiu en el preu de les matèries primeres arrel de què els fons d’inversió especulativa han anat fugint dels seus espais tradicionals (crac de la bombolla de les puntcom a principis del 2000, esclat de la bombolla immobiliària al 2008). La compra de terres al tercer món, un fenomen que ha anat agafant embranzida durant aquests anys, juntament amb l’a- caparament de recursos (empreses, Governs i fons especulatius han comprat i acumulat recursos 3naturals i matèries primeres), també aliments, per a prevenir els moments d’escassetat i que han provocat la pujada de la demanda i dels preus dels productes. Exemples: la compra de terres fèr- tils d’Aràbia Saudita a Etiòpia o com fa un any el fons Armajaro va comprar 240.000 tones de cacau (el 7% de la producció mundial) emmagatzemades a l’espera que la crisi a Costa d’Ivori, el prin- cipal productor de cacau mundial, provoqués l’escassetat de cacau als Mercats mundials. Quin són els reptes dels organismes que fan cooperació internacional a la zona? Cal treballar sobre les causes. Cal implementar mesures que evitin l’avanç de la desertificació, estratè- gies per a l’emmagatzematge correcte i bancs d’aliments estatals i regionals que puguin fer front al dèficit de menjar. Els projectes de desenvolupament requereixen d’una major coordinació i definició d’objectius comuns acordats amb la població i amb els seus governants. En molts paï- sos africans els serveis bàsics són deixats a les mans d’ONG i de les agències de Nacions Unides, quan hauria de ser l’Estat el responsable de dissenyar i planificar la provisió d’aquests serveis a la ciutadania d’una manera integral. Laura Sancho. Canalsolidari.org, 22 de juliol de 2011 http://www.canalsolidari.org/noticia/5-claus-per-entendre-la-crisi-humanitaria-a-la-banya-d- africa/27122 Us desitgem un bon i solidari any 2012! i si podeu, porteu un nou soci o sòcia 4RESUM DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DELS SOCIS I SÒCIES DE ZerosetBCN, 2011 L’Assemblea General Ordinària de socis/sòcies de ZerosetBCN es va celebrar el passat 24 de febrer de 2011. Es presenten 6 socis/sòcies i 5 sòcis/es més que formen part de la Junta Directiva. Com cada any, l’assemblea té un caire informal i es celebra durant un dinar. Informe de secretaria 2010 Socis/es: Durant l’any 2010 ha hagut 1 nova adhesió, de manera que s’acaba l’exercici amb 73 socis/sòcies. Evolució del número de socis. ZerosetBCN, 2001-2010 Difusió: Seguidament, es repassa quins són els actes de difusió de ZerosetBCN que s’han fet el darrer any, així com altres activitats realitzades: - S’ha editat el Butlletí ZerosetBCN nº 14 que es fa arribar a tots els socis/sòcies per mail. - A la intranet de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) hi ha informació sobre el ZerosetBCN i com fer-se soci. A més, a la carpeta d’acollida de l’ASPB que reben les persones que s’incorporen s’afegeix el díptic de ZerosetBCN on hi ha informació al respecte. Junta directiva: la Marta Olabarría passa a ser vocal de la Junta Directiva. Informe de tresoreria 2010 Durant l’any 2010 s’han recollit un total de 9.188,67 euros, de les quotes dels socis/sòcies, més altres donacions i descomptant les despeses mínimes. Aquests diners es reparteixen entre els pro- jectes que han estat escollits (veure següent apartat). A continuació es detallen els ingressos i despeses de 2010: NOTÍCIES ZerosetBCN 27 49 58 62 61 69 72 73 16 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2001 2002 2003 2004 2005-06 2007 2008 2009 2010 5Quantitat en euros Ingressos Quotes socis i sòcies 7.379,28 Donacions 1.665,00 Partit solidari 150,00 Vending 23,97 Interessos 0,52 Despeses Despeses bancàries i altres 32,35 A la següent figura es presenta l’evolució anual dels ingressos de ZerosetBCN: Evolució dels ingressos anuals en Euros. ZerosetBCN, 2001-2010 Votació dels projectes a finançar l’any 2011 Després d’obrir la convocatòria el desembre de 2010, arriben un total de 32 sol·licituds que pre- senten tant projectes de cooperació internacional (10 projectes) com projectes autòctons (22 pro- jectes), principalment a Barcelona. Els assistents a l’assemblea realitzen les seves votacions i es sumen als vots rebuts per correu. Els tres projectes que es decideix finançar l’any 2011 són els que consten a l’apartat de més avall (Memòria dels projectes finançats per ZerosetBCN l’any 2011) on ja hi ha la memòria de les tasques realitzades. Altres iniciatives durant l’any 2010 - S’ha celebrat el segon partit solidari pel ZerosetBCN entre personal de l’ASPB i els diners de la porra han estat donats al ZerosetBCN (veure Butlletí ZerosetBCN nº 14). - També es va fer una donació per part de persones de l’ASPB a causa d’una col·lecta feta per Carnestoltes. 3.300 5.220,24 5.891,41 6.086,49 6.073,84 5.963,08 6.098,10 7.579,84 7.379,28 1.011,30 3.771,20 300 375 15,78 289,52 1.594,77 1.838,97 0 € 1.500 € 3.000 € 4.500 € 6.000 € 7.500 € 9.000 € 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 socis descompte vaga donacions 6MEMÒRIA DE LES ORGANITZACIONS FINANÇADES PER ZerosetBCN L’ANY 2010 Projecte: Tractament integral d'alcoholisme crònic en transeünts crònics sense llar. Entitat: Associació Rauxa, Barcelona. Xifres estimatives sobre el nombre d'indigents sense sostre d'algunes ciutats europees indiquen la importància d'aquest col·lectiu: a Londres al voltant de 15.000 persones, a París 10.000, a Roma 6000; a Madrid 4000. A Barcelona és probable que sigui similar a la d'Espanya. Molts autors coin- cideixen a destacar l'alta proporció de problemes sanitaris entre els sense llar; l 'alcoholisme el de major incidència, al voltant del 50-60%. Per tot això, hi ha investigadors que consideren la dependència de l'alcohol la causa principal de la situació d'indigència i marginació carrer. Aquesta problemàtica és d'interès públic perquè segons l'OMS l'alcoholisme produeix el 4% de mortalitat global. És important destacar que l'alcoholisme és una de les malalties mentals per dependèn- cia a substàncies, més freqüent i importants des del punt de vista de morbiditat i mortalitat. Els objectius d’aquest projecte eren pal·liar la situació dels indigents o transeünts crònics sense llar alcohòlics i fomentar l’abstinència total a drogues i conductes addictives i un canvi en l'estil de vida amb reinserció social i laboral. Al final de l’any, l’associació Rauxa ens fa arribar les factures de despeses relacionades amb el projecte que ha subvencionat ZerosetBCN que són els pagaments d’aigua, electricitat, gas i com- pra d’aliments. Projecte: Compra d’un generador pel centre sanitari de Pounga, República del Congo. Entitat: Units en l’Acció (UNIACC) La República del Congo assegura el servei d’electricitat només en las grans ciutats en un 40%. Les zones rurals no tenen cap servei d’electricitat ni hi ha cap projecte, ni a curt ni a mig termini, perquè en tinguin. La zona de Pounga està situada a 160 km de la ciutat de Pointe Noire i a 450 km de Brazzaville. La situació econòmica de la població és d’una economia de supervivència. La majoria són gent que viu del camp i del tall artesanal de fusta amb poques possibilitats per vendre-la en bones condi- cions. La resta viu de la terra i de la caça; però que, per falta de vies de comunicació, estan abo- cats a la misèria, doncs la zona no s’ha desenvolupat en absolut. S’estima la renta per càpita a 700/any, uns 2 /dia, sent aquest l’únic ingrés de la majoria de famílies. No hi ha cap interès polític per aquesta zona. Pounga està privada de tota via d’accés, ja que les pistes de selva que condueixen a ella són imprac- ticables durant 10 meses l’any de manera que l’única manera d’accedir és per tren, que moltes vegades no està en servei. Té al seu voltant 74 poblats disseminats en un radi de 60 km. No dis- posen de cap vehicle i les visites als poblats i les campanyes de vacunació les fan a peu. El Centre Sanitari de Pounga disposa d’un dispensari-hospital-maternitat que presta un gran servei a la zona. Té també laboratori d’anàlisi, i compta permanentment amb dos infermers y una llevadora, pels diferents serveis d’acollida, seguiment de malalts que arriben moltes vegades havent recorregut distàncies superiors als 50 km. El centre disposava d’un generador de 9 KVA com element essencial pel seu funcionament per poder realitzar les anàlisi, guardar les vacunes i tenir en bones condiciones les instal·lacions per l’acollida de malalts i l’assistència als parts. En aquests moments aquest generador no funciona. A més del treball sanitari, aquest generador per- 7metia també el suport a certes iniciatives rurals com guardar productes elaborats com sucs de fruites, peix congelat, carns de caça i iogurts de fabricació pròpia per el consum propi i venda que realitzava la gent de Pounga. A l’any 2005 UNIACC va subvencionar la compra d’un congelador de 500 litres de capacitat per realitzar aquestes activitats. Aquest generador també s’utilitzava per bombejar l’aigua potable de la font que està en el fons de la vall. L’antic generador es va instal·lar al mateix temps que es va construir el dispensari-maternitat, fa ara 13 anys. Múltiples avaries han fet que deixés de funcionar ara fa dos anys. L’objectiu d’aquest projecte era la compra i instal·lació d’un nou generador d’11 KVA que perme- tria millorar la salut de la població d’aquests 74 poblats, a través dels serveis prestats pel dispen- sari-hospital-maternitat. I també a tornar a assistir els parts de les dones de la zona en unes condicions més dignes i més higièniques. També facilitaria que es podés tornar a assegurar un servei regular de vacunacions i disposar d’aigua en bon estat. El generador va ser comprat i instal·lat el juliol de 2010, estant en ple funcionament. ZerosetBCN va aportar un 40,5% del pressupost del projecte. Projecte: Salvant Àfrica a través dels nens – Manutenció dels nens i nenes orfes víctimes de VIH/SIDA a Moçambic. Entitat: Fundació NEPP. El projecte té l’objectiu de millorar el confort i la qualitat de vida dels infants orfes del país i con- tribuir en el reforç de capacitats d’aquests infants perquè puguin prendre lideratge a través de pro- grames d’assistència social i emocional. L’acció pretenia fer la manutenció de nens i nenes orfes del país i víctimes del VIH/SIDA. La inter- venció va tenir lloc al districte de Chokwe al poblat de Conhane, a 22 Km. de la ciutat de Chokwe, on es troba la seu NEPP a Moçambic. Es va escollir aquest poblat perquè disposa d’un sistema d’organització de la comunitat, és dels més desfavorits de la zona, es troba a prop de Chokwe i perquè el president del municipi té una col·laboració i implicació directa amb el projecte. Gràcies a la col·laboració de ZerosetBCN la fundació NEPP va poder destinar 3000 euros a la manutenció de 60 infants orfes durant 2 mesos. MEMÒRIA DE LES ORGANITZACIONS FINANÇADES PER ZerosetBCN L’ANY 2011 Projecte: Proveïment de Centre Nutricional als infants del carrer i els fills de les venedores del gran mercat. Dzanja, Malawi. Entitat: Active Organització pel Desenvolupament i Cooperació Internacional (Active Africa) Active Africa és una ONGD creada el 2004 a Barcelona, independent i sense ànim de lucre. Neix com a resposta a una estança de mesos de voluntariat en la zona rural de Malawi que permeté conèix- er de primera ma a les persones, els seus problemes, necessitats més bàsiques i l’extrema pobre- sa en la que viuen. La missió principal d’Active Africa és contribuir a millorar l’educació dels infants més pobres de Malawi i Kenia. L’objectiu del projecte Proveïment de Centre Nutricional és acollir i atendre als infants del carrer, principalment els fills de les venedores del gran mercat informal que hi ha a l'aire lliure davant les portes de Dzanja. Els infants rebran aliments – quelcom imprescindible per aconseguir un mínim rendiment - i atenció pre-escolar - hàbits de joc, educació, higiene i salut - i se’ls prepara per tal que quan compleixen els 6 anys siguin capaços d'anar a l'escola primària. 8Assoliment del projecte: En aquests moments hi ha una mitjana de 140 infants que són alimentats diàriament amb la papilla nutritiva de cereals fortificats (lekuniphala). 70 aquí, a Dzanja, 50 en una escola propera i 20 en un centre d'alimentació local de base comunitària, també proper. Tenint en compte els costos unitaris, aquests 3.000 euros ens han ajudat a cobrir aproximadament uns 8 mesos de lekuniphala. Això varia contínuament tant pels preus com pels infants, que a vegades en venen menys i cal ajustar, ja que el lekuniphala és un aliment que caduca i cal ajustar- ho bé i, alhora, donem qualsevol sobrant per tal que s’aprofiti. Personalment hem vist enormes beneficis en els infants que vénen aquí, en la seva salut i nutrició. És emocionant i encara pot ajudar a entendre més el que significa aquest ajut, ja que quan els infants venen pel menjar ens adonem quan estan malalts, i ens preocupem per ells. Així per exemple, un infant va ser mossegat per un gos sospitós de ràbia i si no hagués pres part del programa, possi- blement no haguessin fet res al no ser capaços d’aconseguir el tractament antiràbic. Infants que ens assabentem que s’han quedat orfes, altres que no anaven a l’escola per no poder pagar els fons mínims i ara els ajudem... També és un programa important ja que quan els pares venen, els monitors tenen temps per xer- rar amb ells i també mirar d’aconseguir que gaudeixin jugant amb els infants, el que és estrany de veure en els pobles. El promotors: Gordon i Lucy Projecte: "Acompanya a un infant": Programa per a infants i joves en situació d'exclusió social. Entitat: Association de la Fondation Universitaires pour la Ville (AFEV). Barcelona L’ Association de la Fondation Universitaires pour la Ville (AFEV) neix el 1991 a França amb l'ob- jectiu de ser una contribució ciutadana a les polítiques socials de la ciutat fomentant el voluntari- at de persones universitàries i la lluita contra les desigualtats en la infància en situació (de risc) d'ex- clusió social, a través de l'educació no formal i l'aprenentatge-servei. Actualment, l’AFEV treballa Infants del pograma 9en 280 ciutats franceses sempre en zones prioritàries d'intervenció social, posant en contacte a 7.500 estudiants amb 10.000 infants i joves en situació d'exclusió social. El 2007 l’AFEV va començar el procés d'implantació i desenvolupament del seu projecte a Barcelona, mantenint la mateixa filosofia i objectius però adaptant-se al territori. Després de gaire- bé 5 anys des de la proposta inicial a Montpeller i Tolosa, aquesta s'ha pogut consolidar aquest curs amb el tercer any consecutiu d'execució del projecte i la valoració positiva del mateix per les diferents parts implicades. Durant aquest curs la nostra acció s'ha centrat en l'execució i consoli- dació del projecte i l'associació a Barcelona així com la negociació de l'inici del projecte a la ciu- tat de Vic i Badia del Vallès. D'altra banda, s'ha treballat per consolidar el projecte augmentant el nombre de voluntaris, el nom- bre d’infants i joves adscrits al projecte i barris on s'efectua l'acció, així com la consolidació de la xarxa d'actors vinculats al projecte: Serveis Socials, escoles, instituts, universitats, xarxa associa- tiva, relacions institucionals, etc. L’AFEV proposa aquest projecte, a Barcelona, a estudiants universitaris i a infants i joves de primària i secundària en situació (de risc) d'exclusió social. De manera concisa, l'objectiu d'aquest projecte és doble. D'una banda l’AFEV vol ser una plataforma perquè els i les joves puguin implicar-se en el món associatiu i de lluita contra les desigualtats. Paral·lelament, es vol acompa- nyar a un / a infant d'una manera global en la seva educació, centrant-se sobretot en les problemàtiques de fons, no necessàriament acadèmiques. La individualització és una de les claus de l'èxit. Es pretén crear parelles d'un / a voluntari amb un / a infant per tal d'establir una relació de confiança única que ajudi a treballar tot allò que el segon necessita. Aquest curs s'ha continuat treballant en el barri de la Barceloneta (primer barri d'implementació del projecte), el Besòs i el Clot, i s'han començat la implementació del projecte al districte de Nou Barris, en els barris de Poble Nou, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Paral·lelament, s'ha treballat amb la Solidaritat UB, UPF Solidària, CIEE Barcelona Study Center, el ESEC i la Facultat de Pedagogia de la UB tant per a la mobilització dels estudiants com per a la col·laboració entre entitats i con- validació de crèdits d'estudis universitaris. Per a això, es va iniciar la campanya de mobilització a l'octubre de 2010 (cartells, lliurament de díptics, anuncis a les pàgines web i intervencions en aules) per captar estudiants interessats en implicar-se en el projecte que es va començar el novembre de 2010. El projecte ha estat dissenyat a cada barri en estreta col·laboració amb les i els educadors del CSS i han participat un total de 70 voluntaris i voluntàries que van acompanyar un total de 63 infants durant dues hores un dia per setmana. El projecte ha finalitzat amb una valoració molt positiva per part de tots els actors encara que, com sempre, hi ha aspectes a millorar que es treballaran el proper curs. El projecte s’ha finançat per diverses entitats, essent una d’elles ZerosetBCN. Projecte: Atenció psicoeducativa a nens i nenes que viuen al carrer. Maputo, Moçambic. Entitat: Fundació MAIN El projecte d’atenció socioeducativa als nens i nenes que viuen al carrer a la ciutat de Maputo, té un recorregut de gairebé 8 anys, al llarg d’aquest temps, s’ha anat ampliant a mesura que, tant en relació amb les administracions moçambiqueses, com amb el resultats que ens anava donant el cens d’infants del carrer, s’anaven plantejant noves línies d’acció, sorgides de la valoració de nous riscos o situacions de emergència que calia atendre, d’aquesta manera l’obertura dels centres, el pla de formació del personal, l’inici de les accions a centre, el programa de vacunes, el programa 10 d’alfabetització i darrerament el projecte de prostitució, són exemples d’aquest plantejament d’ac- ció que us expliquem. Les principals tasques realitzades s’exposen a continuació. Respecte a la formació i implementació de l’acció educativa: El bloc de formació proposat pel període es troba en aquests moments en procés de finalització, havent respectat la programació, a excepció del mòdul de prostitució infantil, el qual al consider- ar-se un futur punt d’intervenció directa amb càrrega de programa, consideràvem que no calia incidir tangencialment en coneixements que després caldrà ampliar o matisar. La resta de mòduls formatius (mediació, processos educatius, inserció laboral gestió de projectes i aspectes psicològics), a excepció del darrer que es troba en desplegament en aquests moments, s’han pogut fer efectius comptant amb la col·laboració de personal procedent de diferents institu- cions. Respecte als projectes d’intervenció: Les accions que conformen aquest mòdul s’han pogut desenvolupar segons el que estava pre- vist. 1.- Dins de l’àmbit de la salut, s’ha incorporat com a acció periòdica, la neteja dels espais de per- nocta al carrer dels menors, així com la reorganització d’un equip d’educadors que exerceixen al responsabilitat de visita i contacte amb els serveis mèdics, d’aquells menors que per algun motiu es troben ingressats als diferents centres hospitalaris o clíniques de cooperació. Per altra banda, s’ha reestructurat l’espai dedicat a infermeria de centre i s’ha creat un servei d’e- mergències bàsiques itinerant que fa reconeixements in situ dels menors que es troben al carrer o en procés d’independència. Per aquest servei s’han incorporat dues persones amb formació d’in- fermeria que fan el triatge de la urgència i valoren en primera instància la visita al metge i/o hospi- tal. És molt important considerar, la presencia de personal sanitari d'infermeria en el projecte , també per la intervenció directe en el projecte de prostitució, havent estat el responsable de les sessions de prevenció, de tractament de les MTS i com a personal de vincle entre els serveis sanitaris públics i el projecte. 2.- Dins de l’àmbit de la formació, s’ha registrat el centre en el Ministeri de Educaçao, fins al quart nivell d’atenció bàsica com escola reglamentaria, podent després traspassar als nois als centres ordinaris per la presentació a exàmens, dintre d’aquesta modalitat s’han fet 37 presentacions a exa- men. Per altra banda des del projecte s’ha optat per aprofundir la relació amb els equipaments públics existents a territori, havent-nos facilitat l’entrada de joves del projecte a cursos bàsics de profes- sionalització, fins a un total de 43 noies i noies. 3.- Respecte al mòdul de treball i ocupació, ja s’ha fet efectiva la creació d’una mini xarxa d’empreses col·laboradores en les pràctiques en empresa i els contractes de prova, que han per- mès que un total de 26 nois i noies poguessin iniciar una experiència laboral. Del total de joves aspirants, 13 han conservat el lloc de treball, 9 han reiniciat programes de formació, 2 s’han que- dat en l’equip del centre a treballar i 2 ha desestimat la iniciativa i han tornat al carrer al pidolar. Per altra banda, la iniciativa “carteiras africanes”, que s’encabeix dintre mateix del centre, dóna feina a un total de cinc nois, els quals generen material d’artesania pròpiament moçambiquès que després és comprat per alguns hotels de Maputo i ofert com obsequi de benvinguda amb la cor- responent explicació de la col·laboració, als seus clients. 11 4.- Pel que fa al mòdul de temps de lleure, s’ha reglamentat i formalitzat en un sistema de lliga esporti- va de menors, els tres equips de futbol que disposa el centre són els únics conformats per infants del carrer. El servei de ludoteca també s’ha obert a altres menors que no són del carrer, iniciant així un procés de normalització i recolzament i coneixement entre els menors i les famílies d’aque- sts, d’una realitat més que present però a tot semblar invisible per la població en general. Dues iniciatives no previstes, s’han pogut incorporar gràcies a l’enginy i aportacions dels educadors respon- sables, estem parlant de les colònies de 4 dies i els grups de música i teatre. 5.- Dins del mòdul d’atenció bàsica, s’han reestructurat els serveis de bugaderia i s’han fet els arran- jaments corresponents per tal de millorar l’accés i dinàmica de les hores de bany. Per altra banda s’han generat els espais de reserva i emmagatzematge d’objectes personals dels menors, i el rober del centre. El canvi de catering a cuina pròpia amb l’habilitació d’una segona cuina i la incorpo- ració del serveis de pastisseria al centre que permet acostar uns productes i llaminadures de forma assequible als infants, també han fet que millori el servei de menjars que s’estava donant. 6.- L’apartat de reencontre familiar i independència, han estat dos aspectes que s’han intentat con- solidar a partir de les incorporacions d’elements gestors municipals, de manera que els serveis locals de seguiment de població, aportessin dades per la localització de parents dels menors, aquest fet s’ha vist facilitat en la mesura que durant el període 2008-2010, l’estat està realitzant el cens general del país, posant de manifest les irregularitats de no registre de moltes persones sobretot del mon rural. 7.- Pel que fa a independència, hem cregut oportú establir un pas entremig que permetés als joves a experimentar la residència en espai local i no al carrer, per aquest fi, s’ha creat el projecte alberg que permet tenir experiència de vida a la llar d’aquells joves que han manifestat la voluntat per sor- tir del carrer. Respecte al bloc 3 corresponent al cens de menors residents al carrer: Aquest és un dels objectius i punts d’intervenció clau del projecte, en la mesura que és el coneixement que es recull d’aquest cens el que justifica la nostra intervenció i dóna els paràme- tres de validació de la urgència i emergència en la que es troba la infància del carrer a Moçambic. Per tal d’impulsar una actualització massiva de les dades de les que disposàvem, durant tres set- manes tot l’equip d’educadors va sortir al carrer a refer les fitxes , com a resultat van aparèixer un Activitats vinculades al projecte 12 total de 98 infants desapareguts o que els seus companys els van deixar de veure i cap institució en pot donar compte i 389 menors més al carrer. Aquest abordatge també ens va fer adonar que la realitat d’infants al carrer que abans només es donava al centre financer de la capital, es començava a traslladar als barris perifèrics. Respecte al bloc 4 corresponent a la legalització i assentament de la nova entitat al territori: En aquests moments, podem dir que disposem de tota la documentació en fase d’acceptació per part del ministeri corresponent i que per tant disposem de l’autorització per contractar, endossar, llogar, fer moviments bancaris,...ja a nom de la nova entitat, havent generat i conclòs un dels grans objectius que era la creació d’una entitat pròpiament moçambiquesa que pogués fer no només de contrapart, sinó també de garant de les intervencions que allí s’estan desenvolupant i que asse- gurés la continuïtat del projecte més enllà de la actual col·laboració o iniciativa de l’entitat que en aquest moments promou el projecte. Respecte al punt 5 que refereix la creació de mecanismes i grups de suport econòmic al projecte: És important destacar que aquest apartat no ha pogut aconseguir els objectius previstos en la seva totalitat, en la mesura que els recolzaments i reforços econòmics que estaven previstos aconseguir no han estat els esperats pel que fa al volum o quantitat econòmica. Entenem que la conjuntura per la que estem passant fa més difícils les aportacions ALTRES INFORMACIONS ZerosetBCN Finalment, l'any 2011 s'han rebut els 2.380 euros que l'Ajuntament ha aportat a ZerosetBCN com a donació d'un euro per cada una de les enquestes que van omplir les i els treballadors en el pro- jecte Tinc la Paraula, tal com vam explicar al Butlletí de l'any passat. El desembre de 2011 l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet una enquesta als treballadors i treballadores sobre l'organització interna i alguns aspectes relacionats amb el treball. Com a reconeixement i incentiu a la participació individual s´ha decidit fer una donació d'un euro a ZerosetBCN per cada enquesta contestada. Ben aviat ZerosetBCN rebrà una transferència al respecte. Per últim cal dir que hem obert un compte a Triodos Bank per poder gestionar el pressupost de ZerosetBCN. Creiem que la banca ètica és una millor opció per ZerosetBCN. ************************************************************************************************************* Us recordem que podeu actualitzar la vostra donació a ZerosetBCN tornant a omplir el full d’autorització de descompte que està a l’última pàgina. ************************************************************************************************************* En/Na amb NIF i número de matrícula desitjo participar en el finançament dels projectes de cooperació amb el desenvolupament. Fins que demani l’anul·lació d’aquest document, autoritzo l’Ajuntament de Barcelona a fer un descompte mensual fix de euros. Barcelona, de de 201 Signat, ENVIAR L’AUTORITZACIÓ A Altres dades per a ZerosetBCN LLoc de treball i adreça laboral (on rebràs la documentació no electrònica) Telèfon de la feina Correu electrònic ZerosetBCN Agència de Salut Pública de Barcelona Plaça Lesseps 1 08023 Barcelona [Per a qualsevol consulta podeu trucar-nos als telèfons que trobareu a la portada del butlletí o a zerosetBCN@aspb.cat.] FULL D’AUTORITZACIÓ DE DESCOMPTE ZerosetBCN som una plataforma de treballadors i treballadores municipals que destinem una petita part de la nostra nòmina a projectes de cooperació. Tu també pots sumar-t’hi, fent una donació mensual per ajudar a finançar projectes de solidaritat.