PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2004-2007: MARC ECONÒMIC I
PRESSUPOSTARI
El Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 (PAM 2004-2007) preveu unes despeses
de capital consolidades de 2.233 milions d’euros subjecte a dues condicions: a) que
l’estalvi brut generat representi com a mínim el 25% dels ingressos corrents; i b) que
el deute consolidat, incloent-hi els avals, sigui inferior al 80% dels ingressos corrents.
Actualment les despeses de capital per a tot el període es preveuen de 2.469 milions
d’euros, una xifra superior a la prevista inicialment. L’any 2005 l’estalvi brut ha
representat el 27,6% dels ingressos corrents, mentre que el deute consolidat més els
avals a 31 de desembre de 2005 representen el 59,5% dels ingressos corrents. Així
doncs, s’està donant compliment als objectius financers previstos en el PAM 2004-
2007.
GRUP AJUNTAMENT DE BARCELONA: EVOLUCIÓ I PREVISIONS ECONÒMICO-
FINANCERES (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 2007
Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió
(1) Ingressos corrents abans
d'ingressos financers 1.899.123 2.050.059 2.138.778 2.261.648 2.386.520
(2) Despeses corrents abans de
despeses financeres 1.324.499 1.437.642 1.512.605 1.605.543 1.688.877
(3) Estalvi primari 574.624 612.417 626.173 656.105 697.643
Ingressos financers 8.031 5.630 6.455 8.150 8.427
Despeses financeres 71.147 60.598 40.616 45.847 51.534
(4) Estalvi brut 511.508 557.449 592.012 618.408 654.536
(5) Inversions netes 641.303 481.901 499.048 546.239 621.331
(6) Superàvit (dèficit) (129.795) 75.548 92.964 72.169 33.205
Variació de tresoreria 118.530 (55.398) (55.864) (7.438) (28.337)
(7) Superàvit (dèficit) de
caixa (11.265) 20.149 37.100 64.731 4.868
Subrogació de deute 2.299 5.142 4.054 0 0
(8) Variació neta del deute (8.966) 25.291 41.154 64.731 4.868
(9) Deute total a final d'any 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.205.142 1.200.274
444
Ingressos corrents 2004-2007
En els dos darrers anys, els ingressos corrents consolidats han crescut a una taxa
anual acumulativa del 6,1%, mentre que la inflació en el mateix període s’ha situat en
el 3,5%. Els principals factors que expliquen aquesta evolució són diversos.
1. En el 2004 i 2005 els impostos locals, excloent-ne els impostos cedits per l’Estat,
han crescut un 3,9% anual.
a) L’impost sobre béns immobles ha crescut un 4,2% anual, derivat de la
implementació gradual a partir del 2002 dels valors cadastrals aprovats per
l’Administració Central de l’Estat l’any 2001. L’any 2005 el tipus aplicable a
aquest impost es va reduir des del 0,85% fins el 0,75% del valor cadastral,
excepte per al 10% d’immobles no residencials amb major valor cadastral.
L’any 2006 es manté el tipus del 0,75%.
b) L’impost sobre l’increment en el valor dels terrenys s’ha incrementat un 8,7%
anual, conseqüència tant del dinamisme del mercat immobiliari com de
l’aplicació dels nous valors cadastrals aprovats el 2001. L’any 2004 es va
aplicar una reducció del 50% als nous valors cadastrals; els anys 2005 i 2006
la reducció és del 40%.
2. Els ingressos per vendes de serveis, rendes de la propietat i l’empresa i altres
ingressos corrents, han pujat en termes mitjans un 7,4% anual. Aquest increment
respon a una major prestació de serveis i a la política, per a determinades
prestacions, que siguin els usuaris dels serveis els que paguin per ells. Entre els
conceptes que creixen més, destaquen els ingressos per recollida selectiva de
residus, especialment la comercial, i la participació en els ingressos bruts de les
companyies de serveis públics.
3. L’any 2004 es va implantar un nou sistema de participació en els ingressos de
l’Estat. El nou sistema es divideix en dues parts. Per una banda, la cessió de part
dels impostos estatals recaptats o imputables al municipi, i que, per tant, es
classifiquen com impostos locals. Els tributs cedits són l’1,6875% de l’impost sobre
la renda de les persones físiques, l’1,7897% de l’impost sobre el valor afegit i el
2,0454% dels impostos especials sobre la cervesa, el vi i begudes fermentades,
productes intermedis, alcohol i begudes derivades, hidrocarburs i tabac. D’una
altra banda, un fons complementari de finançament que és una subvenció
destinada a atendre les necessitats generals de la ciutat i que es classifica com a
transferència corrent. El fons complementari de l’any 2004, any base, és la
diferència entre l’import resultant d’aplicar a la Participació en els ingressos de
l’Estat de l’any 2003 la taxa d’increment de la recaptació dels tributs de l’Estat
entre els dos anys, i els impostos estatals cedits el 2004. El fons complementari
augmentarà cada any al mateix ritme que la recaptació dels tributs de l’Estat.
Aquest fons complementari, a més, integra la compensació per la supressió parcial
de l’impost sobre activitats econòmiques realitzada el 2003 i la participació en els
445
ingressos estatals corresponent a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. A partir del 2004 és el propi municipi qui acorda amb
la Mancomunitat la proporció de la participació que li transfereix.
Si comparem els fons rebuts de l’Administració Central de l’Estat l’any 2005 en
concepte d’impostos cedits i fons complementari de finançament amb la
participació en els ingressos de l’Estat de l’any 2003 i les transferències corrents
rebudes de l’Estat per a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, la participació en els ingressos de l’Estat ha crescut en termes mitjans
un 5,5%.
4. Les altres transferències corrents corresponen a transferències finalistes de l’Estat,
la Comunitat Autònoma i d’altres entitats. En els darrers dos anys aquestes
transferències han crescut a una taxa anual del 16,8%. Aquest increment respón
principalment a l’augment dels recursos rebuts de la Generalitat de Catalunya per
a educació i atenció primària -en aquest darrer cas bona part dels recursos s’han
destinat a immigració. També ha estat important l’augment de les transferències
rebudes per la taxa metropolitana per al tractament de residus municipals.
Ingressos corrents (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 (p) 2007 (p)
Impost sobre béns immobles 319.100 333.329 346.753
Impost sobre activitats
econòmiques 89.248 84.817 93.860
Impost sobre vehicles 74.350 74.686 73.541
Impost sobre construccions 32.208 34.484 33.974
Impost sobre l’increment del
valor dels terrenys 79.086 80.055 93.459
Subtotal 593.992 607.371 641.587 673.047 702.661
Participació a IRPF, IVA i IE - 89.923 93.235 82.809 88.000
Total impostos locals 593.992 697.294 734.822 755.856 790.661
Ingressos per vendes de
serveis 330.400 369.663 388.886 408.332 426.295
Rendes de la propietat i de
l’empresa 136.115 155.956 150.037 182.233 190.252
Altres ingressos 33.864 57.569 38.665 39.438 41.174
Total ingressos locals 1.094.371 1.280.482 1.312.410 1.385.859 1.448.382
Participació en els ingressos
de l’Estat 662.082 669.241 700.689 750.693 806.287
Transferències d’altres
administracions 142.670 100.336 125.679 125.096 131.851
Total transferències
corrents 804.752 769.577 826.368 875.789 938.138
Ingressos financers 8.031 5.630 6.455 8.150 8.427
Total ingressos corrents 1.907.154 2.055.689 2.145.233 2.269.798 2.394.947
La xifra de despeses corrents del 2006 és una estimació de tancament de l’exercici. De
l’estimació dels ingressos corrents de l’any 2006 destaquen els següents aspectes:
446
1. Els impostos locals creixen un 4,9% degut principalment al creixement de l’impost
sobre béns immobles per la implantació gradual dels valors cadastrals aprovats el
2001.
2. L’estimació dels impostos cedits de l’Estat es basa en la informació obtinguda del
Ministeri d’Economia i Hisenda, un cop s’ha conegut la liquidació definitiva de l’any
2004, primer any d’aplicació del nou sistema de participació en els ingressos de
l’Estat.
3. Quant a la resta d’ingressos locals, s’espera que les vendes de serveis creixin en
general un 5% per la tendència creixent a prestar més serveis i que alguns siguin
pagats pels usuaris. A més, cal tenir en compte que l’any 2006 és el primer any
complet de funcionament de l’Àrea Verda, la qual cosa ha comportat major
recaptació de taxes per l’ús de domini públic. Aquest nou sistema de regulació de
l’estacionament al carrer ha comportat alhora un augment de l’import de multes
per infraccions, el que explica, en part, el creixement de les rendes de la propietat
i l’empresa, que es compensa per la banda de la despesa amb un augment de la
dotació de morosos.
4. Les transferències rebudes de l’Estat en concepte de Fons Complementari de
Finançament s’han estimat en base a la informació obtinguda del Ministeri
d’Economia i Hisenda.
Les previsions d’ingressos per al 2007 es basen en les línies generals previstes en el
pressupost inicial del citat any:
1. S’ha considerat que els impostos locals, els ingressos per vendes de serveis,
rendes de la propietat i l’empresa i altres ingressos creixeran un punt per sobre de
la inflació prevista.
2. En l’impost sobre béns immobles es continuarà l’implementació dels nous valors
cadastrals aprovats el 2001. El 2007 el tipus impositiu sobre béns immobles es
manté en el 0,75% amb caràcter general i el 0,85% per al 10% dels immobles no
residencials amb major valor cadastral, mentre que els tipus impositius sobre
l’increment en el valor dels terrenys i sobre construccions seran, respectivament,
el 30% i 3,25%.
3. Els impostos cedits per l’Estat s’han previst en funció de la informació obtinguda
del Ministeri d’Economia i Hisenda i el fons complementari de finançament es basa
en la taxa de creixement d’aquest concepte prevista en l’esborrany de
Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007.
4. La resta de transferències corrents se suposa que creixeran anualment dos punts
percentuals per sobre de la inflació prevista.
447
Despeses corrents 2004-2007
En els últims dos anys les despeses corrents consolidades han crescut a una taxa
anual del 5,5%, sis dècimes per sota del creixement dels ingressos corrents, el que ha
comportat un creixement anualitzat de l’estalvi brut del 7,6%. Seguint la tònica dels
darrers anys, en el comportament de les despeses de 2004 i 2005 s’observen dues
forces contraposades. Per una banda, l’augment del 6,9% anual de les despeses
operatives amb l’objectiu de millorar la qualitat dels serveis, i, d’una altra, la reducció
del 24,4% anual de les despeses financeres. Els fets més destacats han estat els
següents
Despeses corrents (milers d’euros)
2003 2004 2005 2006 (p) 2007 (p)
Despeses de personal 493.273 517.555 543.793 570.982 596.105
Treballs, subministraments i
serveis exteriors 516.203 592.007 642.579 683.326 724.326
Transferències corrents 235.048 244.600 271.390 288.628 303.710
Provisions 79.975 83.480 54.843 62.607 64.736
Despeses financeres 71.147 60.598 40.616 45.847 51.534
Total despeses corrents 1.395.646 1.498.240 1.553.221 1.651.390 1.740.411
1. En els anys 2004 i 2005 les despeses de personal han crescut en termes mitjans
un 5% anual per l’increment del 2% anual dels salaris d’acord amb les Lleis de
Pressupostos Generals de l’Estat dels respectius anys, l’aplicació del nou conveni
col·lectiu signat per al període 2004-2007, l’augment de la plantilla en 109
treballadors des de 31 de desembre de 2003 i l’aplicació del pla de jubilacions
anticipades al que s’han acollit un total de 224 persones entre els dos anys.
Evolució de la plantilla de l'Ajuntament de 
Barcelona i els instituts i empreses municipals
14.000
12.366 12.410 12.475
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
31.12.03 31.12.04 31.12.05
Ajuntament de Barcelona Instituts i empreses municipals
2. Els treballs, subministraments i serveis exteriors han crescut un 11,6% anual i han
passat de representar el 37% de les despeses corrents l’any 2003 al 41,4% el
2005. Les partides que han presentat major increment en aquests dos anys han
448
estat les de neteja i manteniment, els serveis d’atenció social, educació i cultura.
La posada en marxa l’any 2005 del pla especial per a la convivència en l’espai urbà
ha suposat un major esforç en Guàrdia Urbana, neteja i manteniment de la via
pública i del mobiliari urbà, i en serveis socials com, per exemple, l’augment de les
places a les residències per persones sense sostre.
3. Les transferències corrents s’han incrementat en termes mitjans un 7,5% anual i
representen el 17,5% de la despesa corrent. En aquest concepte cal destacar
l’important augment que ha experimentat el transport públic amb un creixement
mitjà del 18,8% en termes anuals. Les millores en el transport públic s’han
concretat en noves línies d’autobusos, millores en la freqüència de pas del metro i
ampliació dels horaris nocturns. Es tracta d’una actuació més, juntament amb
d’altres com la implantació de l’àrea verda, destinada a afavorir la mobilitat
sostenible a la ciutat. Una altra partida a destacar és la transferència a l’Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, que ha crescut un
13,1% anual, per la major taxa metropolitana de tractament de residus municipals
recaptada, tal com s’explica a l’apartat d’ingressos corrents.
4. Les dotacions a la provisió de deutors de dubtós cobrament es redueixen degut a
l’important sanejament realitzat en anys anteriors, en particular en el 2004, i a la
aplicació des del 2004 del nou impost sobre activitats econòmiques a contribuents
que facturen com mínim un milió d’euros, cosa que ha millorat el percentatge de
recaptació en període voluntari.
5. Les despeses financeres han disminuït com a conseqüència de la reducció en el
nivell de l’endeutament i del cost del deute.
Estructura de les despeses corrents
Any 2003 Any 2005
Transfe- Transfe- 
rències rències
Treballs, 17% 17%
Despeses 
subminis., Despeses Treballs, financeres
serveis financeres subminis., 3%
exteriors 5% serveis 
37%
Provisions exteriors Provisions
6% 41% 4%
Personal
Personal 35%
35%
La xifra de despeses corrents del 2006 és una estimació de tancament de l’exercici. El
2006 es preveu un creixement de les despeses corrents del 6,3%, cinc dècimes per
sobre dels ingressos corrents. Les despeses de personal creixen un 5% per l’increment
del 2% dels salaris d’acord amb la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al citat
any i les millores derivades del conveni col·lectiu 2004-2007. Els treballs,
449
subministraments i serveis exteriors i les transferències corrents presenten un
creixement superior al 6% per les millores introduïdes en la prestació de serveis,
principalment en el pla per la convivència en l’espai urbà, destacant les despeses en
serveis d’atenció social, neteja de l’espai públic i del mobiliari urbà, recollida
d’escombraries, així com en el transport públic. Les provisions augmenten per
l’increment de les multes per infraccions derivades de la implantació de l’Àrea Verda.
Així mateix es preveu un creixement de les despeses financeres fruit del repunt dels
tipus d’interès.
L’estimació de les despeses corrents per al 2007 es basa en les línies generals
previstes en el pressupost inicial del citat any.
1. Les despeses de personal creixeran un punt percentual per sobre de la inflació
prevista.
2. Els treballs, subministraments i serveis exteriors creixeran en promig el 6% anual.
3. Les transferències corrents augmentaran a una taxa anual entorn al 5,2%. Les
partides que tindran un creixement més gran són les destinades a la Mancomunitat
de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, al transport públic i a l’Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
4. La dotació a la provisió per deutors de dubtós cobrament s’estima aplicant als
saldos deutors, en funció de la seva antiguitat, uns coeficients de cobrament
basats en l’experiència històrica, tenint en compte l’evolució prevista dels impostos
locals i del saldo de multes.
5. Les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament
previst i en considerar que el tipus d’interès EURIBOR a tres mesos serà, en terme
mitjà, d’un 4% anual el 2007.
Ingressos i despeses corrents
2500 30
2000 25
20
1500
15
1000
10
500 5
0 0
2003 2004 2005 2006 2007
Ingressos corrents
Despeses corrents
Estalvi brut / Ingressos corrents
450
(milions d'euros)
(estalvi brut / 
ingressos corrents) 
(%)
Inversions 2004-2007
El Programa d’Inversions Municipal inclòs en el PAM 2004-2007 preveu unes despeses
de capital de l’ordre dels 2.233 milions. Actualment es preveu que les despeses de
capital siguin superiors al previst inicialment.
Ingressos i despeses de capital (milers d’euros)
2004 2005 2006 (p) 2007 (p) Total
Total inversions directes 439.551 452.021 515.382 593.666 2.000.620
Transferències de capital
HOLSA 58.209 60.537 62.958 27.075 208.779
ATM 25.388 30.269 28.590 28.590 112.837
Entitats no municipals 57.142 23.514 26.721 26.000 133.377
Total transferències 140.739 114.320 118.269 81.665 454.993
Inversions financeres 255 188 3.000 10.000 13.443
Total despeses de capital 580.545 566.529 636.651 685.331 2.469.056
Ingressos de capital
Transferències de capital 28.894 19.549 37.361 22.500 108.304
Gestió d’actius 69.750 47.932 53.051 41.500 212.233
Total ingressos de capital 98.644 67.481 90.412 64.000 320.537
Inversió neta 481.901 499.048 546.239 621.331 2.148.519
Les estimacions dels anys 2006 i 2007 es basen en el programa d’inversions
municipals inclòs en el PAM 2004-2007, incloent-hi a més les transferències de capital
procedents de l’Estat que es deriven de la Carta Municipal de Barcelona i que es
destinen a equipaments culturals de rellevància.
El programa d’inversions municipals 2004-2007 inclou un conjunt d’actuacions
adreçades principalment a l’espai públic i medi ambient, sòl i habitatge, mobilitat,
equipaments i noves infraestructures. Aquestes actuacions són gestionades pels
diferents operadors: sectors i districtes de l’Ajuntament i els instituts i empreses
municipals.
El 81% de les despeses de capital es dedica a inversions directes, és a dir, a
inversions destinades a l’ús general –noves infraestructures i actuacions
urbanístiques- i a inversions associades amb la prestació de serveis, com equipaments
educatius, culturals, esportius, mercats municipals o dependències administratives.
Les transferències de capital representen el 19% del total i es destinen principalment
a Barcelona Holding Olímpico, SA (HOLSA), a l’Autoritat del Transport Metropolità
(ATM) i a equipaments culturals.
Els ingressos de capital que s’obtenen provenen de transferències de capital i de la
gestió d’actius, i permeten finançar el 13% de les despeses de capital.
La cobertura de les inversions, mesurada per l’estalvi brut sobre les inversions netes,
ha estat d’1,2 vegades els anys 2004 i 2005 i es preveu que es mantingui per sobre
d’1 en els propers anys. És a dir, les inversions es financen amb estalvi brut sense
haver de recórrer a més endeutament.
451
Finançament
En els dos últims anys l’endeutament consolidat s’ha reduït en 66 milions d’euros. Del
deute total, el 90,4% correspon al sector administració pública i, concretament a
l’Ajuntament de Barcelona, i el 9,6% restant correspon als ens comercials, és a dir,
aquells organismes públics i societats municipals que es financen majoritàriament amb
ingressos comercials i que són el Patronat Municipal de l’Habitatge i el grup Barcelona
de Serveis Municipals. En els propers anys s’espera una estabilització del nivell
d’endeutament en termes absoluts.
Endeutament financer consolidat (milions d’euros)
31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 31.12.07
(p) (p)
Administració pública 1.244 1.207 1.148 1.066 1.002
Ens comercials 92 104 122 139 198
Endeutament total 1.336 1.311 1.270 1.205 1.200
Avals 15 12 7 6 5
Risc total 1.351 1.323 1.277 1.211 1.205
Risc total / Ingressos
corrents (%) 70,8 64,4 59,5 53,4 50,3
En el 2006 Fitch i Standard & Poor’s han apujat la qualificació de crèdit de
l’Ajuntament de Barcelona des d’AA fins AA+. La qualificació atorgada per Moody’s
Investors Service s’ha mantingut al mateix nivell que l’any anterior, Aa2.
Endeutament consolidat
1.500 100
1.200 80
900 60
600 40
300 20
0 0
2003 2004 2005 2006 (p) 2007 (p)
Administració pública Ens comercials
Deute i avals / Ingressos corrents
452
(milions d'euros)
(Deute i avals/ 
Ingressos corrents) 
(%)