Bases per a l'elaboració del Pla d'equipaments de Barcelona Definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies Primera fase: Coneixement Equip de treball Institut Municipal d’Informàtica Consorci Sanitari de Barcelona Comissió d’Impuls Lluís Sanz Xavier Altimiras Serveis Personals dels districtes Isaac Aparicio Sofía Ferré President de la Comissió de Cultura, Conxita Rius Joan Saladich Anna Carol Pérez Educació i Benestar Social Jordi Sánchez Kike Rodríguez Joan Mombrú Ferran Mascarell Núria González Alfonso Pozuelo Josep M. Raya Barcelona Informació Vicepresident de la Comissió de Cultura, Josep M. Queralt Màxim López Secretaria de Serveis Educació i Benestar Social Teresa Folguera Jordi Duran Penitenciaris Ricard Gomà Francesc Barreda Josep Rovira i Justícia Juvenil Josep Cambray Pilar Roca Miquel Trepat Regidora ponent de Dona i Drets Civils Josep M. Martínez de Eulate Maria Josep Gonzalvo Pilar Vallugera Angélica Armas Consorci de Biblioteques Sector d’Urbanisme de Barcelona Regidora ponent d’Educació Àmbits del Sector de Serveis Ramon Massaguer Marta Clari Marina Subirats Personals Ricard Fayos Mercè Muñoz Manel Blasco Francesc Ragués Regidor ponent de Salut Pública Oriol Balaguer Gabinet Tècnic de Programació Ignasi Fina Francesc Patricio Inversió Municipal Josep Serra Joan Guix Ricard Boix Pau Calsamiglia Regidor ponent de Joventut Roser Torrentó Esther Rodenas Xavier Florensa Albert Soler Gerència de Districtes Ramon Lamiel Patrimoni Municipal Montserrat Filomeno Regidor ponent d’Esports Lluís Coromines Pilar Miras Josep M. Lucchetti Pere Alcober Daniel de Torres Tina Sánchez Josep G. Puga Manel Tuñí Montserrat Sánchez Charo Borda Paz Molinas Coordinació del projecte Toni Lecha Institut Municipal d’Urbanisme Jordi Perayre Miquel Ferret Ricard Frigola Eduard Vicente Gerència del Sector de Serveis Personals Teresa Eulàlia Calzada Jaume Barnada Gemma Arau M. Glòria Figuerola Joan Ramon Villalví Ignasi Cardelús Josep M. Jansà Víctor Gimeno Secretaria tècnica Anna Carné Institut Municipal de Mercats Ramon Vilà Martí Niubó Jordi Torrades Xavier Bobi Emi Pallàs Pere Xavier Sirvent Carme Busquets Marta Colomer Arxiu Municipal Esther Quintana Jordi Serchs Asun Moreno Meritxell Benedi Manteniment i Serveis Cèlia Ciurana Carlos Vázquez Matilde Brotons Carles Salanova Guàrdia Urbana Josep Gómez Alexis Culubret Epifanio Llamazares Carles Giner Edició Sector de Serveis Personals. Ajuntament de Barcelona Coordinació de l’edició Departament de Recerca i Coneixement Assessorament lingüístic Rosa Chico Disseny gràfic i maquetació Jordi Salvany Impressió Estudi 6, S.L. Arts Gràfiques Dipòsit legal XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX Índex Què és un equipament 5 Què és un pla d’equipaments 5 Fases d’elaboració d’un pla d’equipaments 5 Tipologia d’equipaments 6 Sòl qualificat d’equipament 7 Pla general metropolità 8 Catàleg d’equipaments del Pla general metropolità 9 Catàleg d’equipaments actual 10 Accés a la cultura Biblioteques 12 Auditori i centres de recursos musicals 13 Teatres i sales d’arts escèniques 14 Museus i centres amb col·leccions 15 Arxiu Municipal Administratiu, Arxiu Històric de la Ciutat i arxius de districte 16 Centres d’art i sales d’exposicions 17 Promoció social i associativa Centre cívics 18 Casals de barri 19 Espais joves, casals de joves i punts d’informació juvenil 20 Casals infantils i ludoteques 21 Casals i espais de gent gran 22 Centres d’informació i de gestió especialitzada 23 Hotels d’entitats 24 Habitatges dotacionals per a joves (10hj) 25 Accés a l’ensenyament Escoles bressol 26 Col·legis d’educació infantil i primària 27 Instituts d’educació secundària: ESO i cicles formatius de grau mitjà i superior 28 Centres d’educació especial 29 Escoles d’adults. Centres i aules d’educació permanent per a persones adultes 30 Centres d’ensenyament artístic i musical 31 Centres universitaris 32 Foment de l’esport Complexos esportius 33 Pavellons i pistes poliesportives 34 Piscines 35 Instal·lacions esportives especialitzades 36 Camps esportius 37 Espais esportius urbans 38 Atenció sanitària Hospitals i clíniques 39 Centres d’atenció primària de salut (CAP) 40 Centres de salut mental 41 Centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS) 42 Atenció i inclusió social Centres de serveis socials 43 Centres d’atenció i informació a les dones (PIAD, EAD, Casa d’Acollida) 44 Centres de dia per a gent gran 45 Centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat (CAE) 46 Habitatges de lloguer amb serveis per a gent gran 47 Residències per a gent gran 48 Residències per a persones amb discapacitat 49 Llars residència i llars amb suport 50 Centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) 51 Centres d’inclusió social (xarxa) 52 Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat (CO) 53 Centres penitenciaris 54 Accés al món laboral Equips externs de suport a la integració laboral (ESIL) 55 Tramitació Oficines d’atenció al ciutadà (OAC) 56 Comerç Mercats municipals 57 Sostenibilitat Punts verds. Punts verds de barri 58 Seguretat Comissaries 59 4 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Què és un equipament En aquesta definició bàsica d’equipament s’han incorporat ele- ments i reflexions extretes del Pla general metropolità, del pro- Un equipament és un conjunt d’espais o d’instal·lacions defi- grama municipal en fase d’elaboració “La Barcelona dels Barris nides i diferenciades de la via pública (sovint ubicades en (nou impuls per a una ciutat més pròxima)”, de les orienta- una part o en la totalitat d’un edifici), que compta amb unes cions de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Bar- infraestructures de dimensions estandarditzades, per a unes celona (Manifest del Fòrum Veïnal del Barcelonès, desembre activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciu- de 2004), i dels plans d’equipaments sectorials i territorials tadania o a uns usuaris determinats (la raó de ser de l’equi- (de districtes i de barris) ja elaborats. pament). L’equipament és la infraestructura que fa possible la posada Què és un pla d’equipaments en marxa i la prestació d’un servei o d’un conjunt determinat de serveis, que, en el cas de les administracions públiques, El pla d’equipaments ha de ser l’eina de planificació, de racio- estan prèviament descrits al Catàleg de serveis (eina fonamen- nalització i de gestió que el Govern municipal necessita per tal en la implementació de les polítiques públiques d’atenció orientar-se a l’òptim nivell de qualitat de vida i de cohesió a les persones, orientades a la cobertura de necessitats indi- social per al conjunt de la ciutadania. viduals i col·lectives bàsiques). Construït des dels principis bàsics de la participació i el con- Els equipaments poden ser de titularitat pública o privada. sens entre l’Administració local i els actors que interactuen D’aquests, els de caràcter públic, i sigui quina sigui la seva fór- al territori, el pla d’equipaments no ha de deixar de ser mai un mula de gestió, s’organitzen mitjançant un projecte (basat en instrumental professional i rigorós a l’abast del conjunt de la valors i orientat a les persones), uns recursos (accessibles, sos- ciutadania, i per tant, ha de ser accessible i clar. tenibles i respectuosos amb el medi ambient, de què els tre- balladors/es són l’eix fonamental), un pla de treball (amb adap- Els objectius bàsics d’un pla d’equipaments són els següents: tacions al territori) i uns òrgans de participació (plurals i • Identificar, ordenar, descriure i cartografiar tipològicament transparents), tot això gestionat per una organització ben defi- la situació actual. nida per tal d’assegurar-ne el manteniment i el funcionament • Analitzar la realitat actual a la ciutat i al seu entorn territo- ordinari en termes de qualitat, eficàcia i eficiència. rial més immediat, i establir estàndards i paràmetres per detec- tar deficiències a la xarxa actual d’equipaments. Els equipaments poden ubicar-se sobre sòl qualificat d’equi- • Identificar variables de futur partint de la situació actual, de pament, però també en edificacions sobre sòl destinat a altres l’evolució de les pràctiques socials, de les necessitats objecti- usos. ves detectades i de les expectatives. • Definir criteris i àrees de millora per a la presa de decisions A les properes fases del Pla d’equipaments i recollit als docu- en el planejament futur d’equipaments. ments corresponents, analitzarem altres aspectes rellevants, no • Planejar diferents escenaris de futur. tant quant a la definició com a la planificació dels equipaments, com l’obligatorietat competencial o bé la suplència i/o subsi- Així, un pla d’equipaments s’ha d’orientar a: diarietat en la gestió dels serveis, l’adaptació horària, la pers- • Compartir coneixement. pectiva de gènere i les noves idees sobre els usos del temps, • Cercar complicitats per arribar al màxim consens. criteris d’estalvi i eficiència, o l’equilibri territorial en la dis- • Fer una prospectiva viable en termes de realitat. tribució al mapa de la ciutat de cadascuna de les tipologies d’e- quipaments des d’una visió inclusiva i de coresponsabilitat. Fases d’elaboració d’un pla d’equipaments Els equipaments estan regulats per normatives diverses (les referències) que, per tal d’adaptar-se al model social de la Destaquem tres fases per a l’elaboració d’un pla d’equipaments: ciutadania en el seu temps (en constant evolució), ofereixen 1. Coneixement l’oportunitat de variacions i millores en una adequació equi- 2. Anàlisi librada i natural. 3. Escenaris de futur 5 .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Les tres fases es desenvoluparan, mitjançant un instrumen- d’atenció. Com es recull als documents elaborats pels experts tal i unes metodologies específiques, en un calendari limitat del programa “La Barcelona dels barris”, la garantia de gau- (d’aproximadament un any), i s’han d’acabar concretant, visua- dir dels serveis (equipaments) definits com de proximitat no litzant i presentant en documents correlatius al llarg de tot comporta necessàriament que cada barri hagi de tenir-los tots el procés de participació ciutadana, fins arribar-ne a l’apro- localitzats a l’interior dels seus límits. S’haurà de tenir en vació. compte, no només la ràtio o els estàndards establerts, sinó també els radis d’influència de cada equipament en particu- A cada fase, els seus elements bàsics són: lar, que, en molts casos, poden abastar diversos barris, de manera total o parcial. 1. Coneixement • Definicions i referències • Equipaments de desconcentració, amb els quals la comu- • Criteris i estàndards nitat no necessita identificar-se; tampoc no formen part de la • Inventari i mapa xarxa primària de serveis. Tenen sentit com a reforç infraes- tructural dels de proximitat, o com un nivell superior en la 2. Anàlisi cadena de prestació d’un servei, amb un grau d’especialitza- • Paràmetres de càlcul de dèficit ció major. Per tot plegat, són uns equipaments que compten • Models d’equipaments de futur amb serveis de dimensió de districte o d’un conjunt de zones • Variables de futur estadístiques grans properes (n’hi ha 38 a la ciutat de • Escenaris de necessitats Barcelona). Per altra banda, són equipaments que requeriran • Demandes i expectatives una xarxa dotacional en termes d’infraestructures de connec- • Dificultats en l’adquisició de sòl tivitat (transport públic) ben dimensionada. 3. Escenaris de futur • Equipaments de centralitat, o de capitalitat, on la realitat • Escenari 1: desenvolupament del Pla d’actuació municipal de l’entorn metropolità és la prioritària i la que, per tant, 2004-07 (a curt termini) orienta la seva planificació futura. Són equipaments amb ser- • Escenari 2: expectatives i demandes a mitjà termini (2005- veis singulars i/o extraordinaris, amb un grau d’especialitza- 15) ció molt elevat, que, o bé orienten les seves activitats i pres- • Escenari 3: la xarxa de futur més òptima (a llarg termini) tacions a segments molt específics i reduïts de població (per exemple un centre de salut mental) o bé al conjunt de la població en general sense cap limitació d’accés (per exemple Tipologia d’equipaments un museu). El conjunt d’equipaments en funcionament a la ciutat, orde- La proximitat d’un equipament és un valor fruit d’un procés, nats i agrupats en un catàleg, com veurem, poden identificar- en el qual tenen molt a veure aspectes com: se no solament d’acord amb els àmbits d’intervenció a què per- • la vocació d’universalització de determinats serveis, tanyen, sinó pel grau de proximitat dels serveis que ofereixen • la pràctica en la construcció de la xarxa d’equipaments, i i presten a la ciutadania. • la construcció d’una ciutat cada vegada més interconnecta- da i homogènia. Cada tipologia d’equipaments té un grau de proximitat dife- rent, que serà variable en el temps d’acord amb el procés de D’altra banda, la proximitat és percebuda per la ciutadania d’a- construcció de la ciutat. En definim tres nivells: cord amb elements no sempre objectivables com la qualitat de l’oferta, la distància fins al domicili, el prestigi de l’equi- • Equipaments de proximitat, com aquells als quals l’arrela- pament, la capacitat física d’atenció i resposta, la identifica- ment al territori proper (el barri) i l’atenció a la seva pròpia ció amb el territori, l’accessibilitat i connectivitat, i la visibi- comunitat els confereixen un valor afegit. Són el conjunt d’e- litat entre l’oferta total. quipaments que cal planificar en la configuració d’un barri o d’un territori amb una comunitat amb sentit de pertinença. Constitueixen la xarxa d’equipaments amb serveis primaris 6 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Equipaments de proximitat Sòl qualificat d’equipament Exemple: biblioteques En l’actual fotografia del sòl qualificat d’equipament ens podem trobar tota una sèrie de situacions diferents que podríem agru- par en quatre categories diferents: • Sòl consolidat amb qualificació d’equipament i ocupat per un equipament en funcionament. • Sòl no consolidat que té qualificació d’equipament però encara no té aquest ús. • Sòl previ al no consolidat que té una qualificació de tran- sició i que necessita una transformació per obtenir la qualifi- cació com a equipament. Dimensió de districte • Sòl futur, que es pugui obtenir en operacions futures i noves. Dimensió de barri El Pla general metropolità ha regulat els usos del sòl a Barcelo- na des de la seva aprovació i, conjuntament amb les successi- ves lleis d’urbanisme, ha ordenat l’equipament a la ciutat. Aques- Equipaments de desconcentració tes normes s’han de dotar d’eines flexibles que permetin anar Exemple: complexos esportius introduint en els sòls destinats a equipament noves tipologies i usos. L’experiència dels últims anys així ens ho indica: • La incorporació de la tipologia de sòl 7@ en barris en trans- formació cap a usos vinculats a la ciutat del coneixement (per exemple: Poblenou). • L’habitatge dotacional que, per la seva funció social de ser- vei, s’orienta al reforç de l’autonomia personal i, per la seva capacitat de desplegar nous equipaments al mateix edifici, és ja entès com una nova dotació urbana sobre sòl qualificat d’e- quipament: Dimensió de districte – 10hj o habitatges de lloguer per a joves, que la nova Llei Dimensio de barri d’urbanisme ja admet de manera directa com d’ús d’equipa- Dimensió de zona ment, i no pas com una excepció. – Habitatges de lloguer amb serveis per a la gent gran o apar- taments tutelats, que, tot i ser admesos per la normativa vigent, van haver de ser entesos com una evolució natural dels antics Equipaments de centralitat geriàtrics. Exemple: punts d’informació especialitzats Sòls qualificats com a equipaments amb equipaments ja consolidats Corresponen als sòls que tenen les qualificacions següents: 7a (actuals), 7b (de nova creació), 7c (metropolitans) o 7@ (vin- culats a la ciutat del coneixement), i que estan ocupats per equipaments en funcionament (escoles, mercats, administra- ció, seguretat, centres sanitaris i assistencials...), ja siguin de titularitat pública o privada. Tot i la seva consolidació actual, mitjançant un pla especial Dimensió interdistrictes se’n podria incrementar la dimensió (dins uns límits urba- Dimensió de ciutat 7 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. nístics raonables) o fins i tot modificar-ne l’existent, perquè Pla general metropolità es declarés obsolet o perquè necessités una transformació radical. El Pla general metropolità d’ordenació urbana, conegut com a PGM-76, va ser aprovat per la Comissió Provincial d’Urba- Reserves urbanístiques de sòls d’equipament o el que nisme de Barcelona el 14 de juliol de 1976, per a l’ordenació podríem anomenar equipaments no consolidats urbanística del territori que integrava l’extingida Entitat Muni- Corresponen als sòls qualificats d’equipament en els quals cipal Metropolitana de Barcelona i que comprenia un total de actualment no hi ha cap equipament ni servei. Són el que podrí- 27 municipis. em anomenar les reserves d’equipament, que en gran part són de titularitat privada i que per situar-hi equipaments de caràc- Té la naturalesa dels plans generals definits a la Llei del sòl de ter públic caldria la prèvia obtenció del sòl, amb les despeses 1976, i va resultar una eina racionalitzadora del procés urba- consegüents. L’evolució dels preus del mercat de sòl a les grans nístic i reequilibradora de la dinàmica constructiva d’aquells ciutats, així com el marc legal en la valoració de l’expropia- anys. ció, marquen uns preus d’adquisició sovint inabastables per a qualsevol institució pública. És per això que cal treure el Les normes urbanístiques que conté, així com les modifica- màxim rendiment al sòl disponible i aprofitar les oportuni- cions introduïdes, han estat editades per la Mancomunitat tats del mercat per les vies de cessió, traspàs, permutes, etc. de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la darre- Només es produeix una cessió gratuïta d’aquests sòls d’equi- ra edició actualitzada de 2001. pament quan estan inclosos dins de l’àmbit d’actuacions urba- nístiques de millora urbana. Objectius • Normalització del mercat del sòl. Reducció de les expecta- Transformació d’usos a equipaments tives immobiliàries i de les rendes del sòl. A partir de l’apro- Corresponen als sòls avui qualificats de 17/7 i que també es vació del pla, els valors del sòl estan definits pel seu aprofi- conceben com a reserves, tot i que cal una operació de trans- tament urbanístic, que està preestablert pel mateix Pla. formació urbanística important prèvia. Per tant, podríem dir • Descongestió de les àrees centrals. El Pla preveu les àrees que estarien en un estadi previ al no consolidat, i que caldria de desenvolupament del sòl urbanitzable amb la previsió abans transformar-ne la qualificació com a sòl d’equipament dels creixements residencials i industrials. (clau 7). • Configuració i articulació dels sistemes urbans de comuni- cació i de dotacions. Actualment estan ocupats per usos i activitats que el Pla gene- • Previsió i delimitació de les àrees de transformació urbana. ral metropolità preveu que cal traslladar a mitjà o llarg termi- • Millora de les condicions de l’habitatge. ni, però que poden seguir mantenint aquestes activitats fins que es produeixi aquesta transformació urbanística. Contingut • Planejament físic en plànols d’ordenació (xarxa viària, usos Àmbits de transformació futura del sòl i estructura orgànica del territori). Es tracta d’analitzar els nous barris previstos i d’avaluar-ne, • Memòria (justificació del Pla, estudis demogràfics, estàn- des del punt de vista del planejament, les previsions d’habi- dards i densitats). tatge, de població, d’activitats i d’usos, així com les reserves • Estudi econòmic i financer (avaluació de les inversions de sòl que preveuen els plans en tramitació: necessàries per a dur a terme el Pla). • Avaluació dels usos previstos i de les seves intensitats edi- • Programa d’actuació (previsió de terminis d’execució del Pla). ficatòries. • Avaluació del nombre d’habitatges per sectors. Finalment, destaquem les Normes urbanístiques com a con- • Avaluació de la previsió de població resident. junt de disposicions normatives generals i de detall que regu- • Avaluació dels llocs de treball previstos. len els procediments d’execució del Pla, el règim del sòl, els • Cartografia dels sòls qualificats d’equipament previstos en sistemes i la reglamentació i edificació del sòl urbà. els plans actualment en tràmit. • Detecció de les assignacions d’ús d’equipament, en sòls Suposen una aportació important al planejament municipal. així qualificats, que s’hagin fet darrerament. Una d’aquestes és la definició de les qualificacions urbanísti- 8 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ques, a partir de la seva caracterització per teixits d’edifica- Catàleg d’equipaments del Pla general ció (barri antic, eixample, edificacions aïllades, etc.) amb sub- metropolità zones determinades per intensitats i ocupacions diferencia- des, i que s’adapten a entorns diferents (fins a nou en l’edificació L’article 212 de la Normativa urbanística metropolitana defi- aïllada). neix i ordena la següent relació d’àmbits i tipologies d’equipa- ments comunitaris: Per a cada zona es fixen els diferents usos admesos (habitat- ges, comerços, oficines, indústries). Els seus instruments d’ordenació del sòl són els següents: Docents – Centres docents (públics o privats) • Els sistemes o sòl públic destinats a espais verds, equipa- – Annexos esportius ments i sistemes de comunicacions que conformen l’estruc- tura del Pla. Sanitaris i – Centres sanitaris o assistencials • Les zones o el conjunt d’àmbits on es desenvolupa l’activi- assistencials (públics o privats) tat edificatòria privada. – Geriàtrics (públics o privats) – Cementiris En funció del teixit que recull o de les previsions de desen- volupament, les zones es defineixen de la manera següent: Culturals i – Temples • 12a i 12b: barri antic i sectors antics dels diferents barris; religiosos – Centres religiosos a Barcelona es preveu el 12b com a clau específica de conser- – Instal·lacions per a congressos vació. – Instal·lacions per a exposicions • 13a i 13b: densificació urbana, correspon a les intensitats – Sales de reunions dels eixamples. A l’eixample de Cerdà, que el PGM va fixar – Annexos esportius com a 13a, és d’aplicació l’Ordenança d’eixample, que fixa – Annexos recreatius una categoria específica 13E. • 15: conservació de l’estructura urbana i edificatòria en pas- Esportius i – Instal·lacions esportives satges o edificacions per a les quals cal redactar un pla espe- recreatius – Campaments cial que les ordeni. – Centres de expansió • 18: zona subjecte a ordenació volumètrica o zones que – Balnearis tenen plans aprovats abans i després del PGM amb paràme- – Establiments de bany tres especials. – Establiments turístics no residencials • 20a/-: zona d’ordenació en edificació aïllada, que corres- – Annexos de serveis pon a les àrees amb edificació de baixa densitat i aïllades. • 22a: zona industrial, destinada a la implantació exclusiva Abastiments – Escorxadors d’edificacions i usos industrials. i subminis- – Mercats • 14a i 14b: zona de remodelació, on calen plans especials traments – Centres d’abastiment públics que poden ser d’iniciativa pública (14a) o privada (14b). – Àrees de servei • 16: zona de renovació urbana: rehabilitació per a barris amb un baix nivell de dotacions i que necessiten una actua- Tècnics, ad- – Edificis per a serveis de l’Admnistració ció de millora. ministratius pública • 17/6 i 17/7: zona de renovació urbana en transformació d’ús, i de seguretat – Serveis de seguretat que compren sòls amb usos inadequats, amb edificacions que – Serveis militars es poden mantenir fins que no se’n produeixi la transformació. Cal un planejament especial per a la seva transformació. 9 .. .. .. .. . . . . .. . . . .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. Catàleg d’equipaments actual La complexitat de la gestió municipal, després de vint-i-cinc anys de ple funcionament dels Serveis Personals, justifica la necessitat de revisar i actualitzar el Catàleg d’equipaments establert per la Normativa urbanística metropolitana, i no només quant a les tipologies, sinó també respecte als àmbits que els agrupen. La realitat social canviant ha requerit una diversificació i espe- cialització en la intervenció pública que cal expressar en la seva correcta dimensió: • Accés a la cultura • Promoció social i associativa • Accés a l’ensenyament i a l’educació • Foment de l’esport • Atenció sanitària • Atenció i inclusió social • Accés al món laboral • Informació i tramitació • Comerç • Sostenibilitat • Seguretat Al nou Catàleg, encara en fase de disseny, hem incorporat les grans tipologies d’equipaments, agrupades per lògiques d’in- tervenció (els àmbits), que tenen un impacte superior sobre la vida de les persones d’una comunitat. Per a cada tipologia s’ha identificat, d’entre el conjunt de la població, els destinataris prioritaris, des d’una visió molt gene- ralista. 10 Destinataris prioritaris Equipaments de proximitat (els que identifiquem amb el barri) Equipaments de desconcentració (els que identifiquem amb el districte) Equipaments de centralitat o capitalitat (els que identifiquem amb la ciutat) Àmbits Tipologies Accés a Biblioteques la cultura Auditori i centres de recursos musicals Teatres i sales d’arts escèniques Museus i centres amb col·leccions Arxiu Municipal Administratiu, Arxiu Històric de la Ciutat i arxius de districte Centres d’art i sales d’exposicions Promoció social Centre cívics i associativa Casals de barri Espais joves, casals de joves i punts d’informació juvenil Casals infantils i ludoteques Casals i espais de gent gran Centres d’informació i de gestió especialitzada Hotels d’entitats Habitatges dotacionals per a joves (10hj) Accés a Escoles bressol l’ensenyament Col·legis d’educació infantil i primària Instituts d’educació secundària: ESO i cicles formatius de grau mitjà i superior Centres d’educació especial Escoles d’adults. Centres i aules d’educació permanent per a persones adultes Centres d’ensenyament artístic i musical Centres universitaris Foment Complexos esportius de l’esport Pavellons i pistes poliesportives Piscines Instal·lacions esportives especialitzades Camps esportius Espais esportius urbans Atenció Hospitals i clíniques sanitària Centres d’atenció primària de salut (CAP) Centres de salut mental Centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS) Atenció i Centres de serveis socials inclusió social Centres d’atenció i informació a les dones (PIAD, EAD, Casa d’Acollida) Centres de dia per a gent gran Centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat (CAE) Habitatges de lloguer amb serveis per a gent gran Residències per a gent gran Residències per a persones amb discapacitat Llars residència i llars amb suport Centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) Centres d’inclusió social (xarxa) Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat (CO) Centres penitenciaris Accés al món laboral Equips externs de suport a la integració laboral (ESIL) Tramitació Oficines d’atenció al ciutadà (OAC) Comerç Mercats municipals Sostenibilitat Punts verds. Punts verds de barri Seguretat Comissaries 11 Competència municipal Important presència sector privat Població general Adults (36-65 anys) Gent gran (>65 anys) Població sobreenvellida (>80 anys) Petita infància (0-3 anys) Infància i adolescencia (3-15 anys) Joventut (16-35 anys) .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..c..c..é.. s.. ..a.. ..l..a.. c.. u.. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . lt..u.. ..ra.. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . .. .. .. . .. .. .. ... . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. . . .. . . . .. .. .. . . . . .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Biblioteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Les biblioteques públiques són equipaments culturals de • Llei de bases de règim local. lliure accés que tenen la funció d’oferir informació als seus • Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de usuaris, en qualsevol tipus de suport, per tal de facilitar la Catalunya (modificació i enriquiment de la Llei de generació de coneixement. biblioteques de Catalunya, de 24 d’abril de 1981). • Normes per a biblioteques públiques a Catalunya, 1991. Les biblioteques existents a la ciutat de Barcelona es poden • Mapa de lectura pública de Catalunya, 2003. agrupar de la manera següent: • Pla de biblioteques de Barcelona, 1998-2010. Ajuntament • Biblioteques generals de titularitat privada (com la de de Barcelona. l’Ateneu Barcelonès). • Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de • Biblioteques especialitzades de titularitat pública o Catalunya. privada (com la de la Filmoteca de la Generalitat, les • Federació Internacional d’Associacions Bibliotecàries biblioteques de museus, etc.). IFLA (organisme vinculat a la UNESCO). El Consorci de • Biblioteques universitàries. Biblioteques de Barcelona està representat a la Secció • Biblioteca de Catalunya (patrimonial). Biblioteca Pública des de l’any 2004. • Biblioteques que formen el sistema de lectura pública: • Secció Metropolitan Libraries de l’IFLA (abans – Públiques de titularitat municipal (antigament INTAMEL), que agrupa biblioteques públiques de ciutats anomenades populars), i de titularitat privada d’ús públic de més de 400.000 habitants. (entitats financeres...). – Escolars (segons els diferents cicles educatius). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Informació, orientació i assessorament (guies de lectura, El Pla de biblioteques de Barcelona (1998-2010) diu: serveis a les escoles, etc.). • Biblioteca central urbana: 1 • Consulta de fons i materials (catàleg, hemeroteca, bases – 600.000 volums de fons. Creixement anual d’un 10%. de dades, fons especialitzats, etc.). – Més de 72 hores d’obertura setmanals. • Lliure accés a Internet. – 15.000 m2 de superfície útil. • Préstec de documents (préstec a domicili, • Biblioteques de districte: 11 interbibliotecari, etc.). – Per a poblacions de 75.000-150.000 habitants. • Sales d’estudi nocturnes (activitats i formació). – De 45 a 60 hores d’obertura setmanals. • Espais multimèdia (ofimàtica, formació, autoservei, etc.). – 0,75 volums per habitant (fons de 75.000 volums). • Servei de documentació de literatura infantil i juvenil Creixement anual d’un 10%. (Nascuts per llegir, Racó de pares, etc.). – De 2.000 a 3.000 m2 de superfície útil. • Activitats culturals i de foment de la lectura (clubs de • Biblioteques de barri: 28 lectura, L’aventura de llegir, Lletra petita, exposicions, etc.). – Per a poblacions de 10.000-25.000 habitants. – De 30 a 40 hores d’obertura setmanals. – 0,75 volums per habitant (fons de 20.000 volums). Creixement anual d’un 10%. – De 500 a 650 m2 de superfície útil. 12 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . . . . . .. . .. .. .. . .. . . .. .. .. . . .. . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. ..A.. ..c..c..é..s.. ..a.. l..a.. ..c..u..l..t..u..r..a.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Auditori i centres de recursos musicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Un auditori és un equipament destinat majoritàriament a la • Reial decret 2816/1982, de 27 d’agost, pel qual s’aprova el producció i difusió d’espectacles musicals. S’inclouen en Reglament general de policia d’espectacles públics aquesta definició els tres grans equipaments musicals i activitats recreatives. públics de la ciutat. • Llei del Parlament de Catalunya 10/1990, de 15 de juny, d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. En l’àmbit del suport a la creació dels nous talents en música moderna, els centres de recursos musicals centren la seva activitat en la difusió i la formació. Disposen d’espais per a l’assaig, la producció, la formació i les actuacions, així com també de l’equipament tècnic i escenotècnic corresponent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Auditori No hi ha cap regulació legal dels estàndards per a auditoris – Programació general de temporada i programació familiar. ni per a centres de recursos musicals; per tant, només – Serveis educatius adreçats a les escoles. podem parlar de criteris generals sobre les tipologies – Serveis associats a l’acolliment de públic (informació, d’àrees que tenen o que han de tenir. D’entre les més taquilles, guarda-roba, bar, botiga). comunes, cal indicar-ne les següents: – Produccions i coproduccions. • Auditori – Lloguer d’espais (actes socials, institucionals i – Àrea d’acollida: vestíbul distribuïdor amb punt esdeveniments d’empresa). d’informació i control, amb serveis complementaris com el • Centres de recursos musicals bar cafeteria. – Suport a la creació. – Àrea de direcció i administració: despatxos. – Formació. – Àrea de representació: infraestructura de representació, – Programació estable de difusió i actuacions en viu. amb una instal·lació de sonorització adequada. • Centres de recursos musicals – Àrea de creació: tallers i espais d’assaig. – Àrea de producció. – Àrea de formació. – Àrea de direcció i administració. 13 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. . ... . . .. .. . .. . . . . . .. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..c..c..é.. s.. ..a.. ..l..a.. c.. u.. ..lt..u.. ..ra.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Teatres i sales d’arts escèniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Un teatre és un equipament destinat majoritàriament a • Reial decret 2816/1982, de 27 d’agost, pel qual s’aprova la producció i difusió d’espectacles escènics (teatre, dansa el Reglament general de policia d’espectacles públics i música). Disposa de caixa, infraestructura escènica, una i activitats recreatives. instal·lació de sonorització adequada i un sistema fix • Llei 10/1990 del Parlament de Catalunya, de 15 de juny, d’acollida del públic. d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. • Guía de estándares de los equipamientos culturales en Parlem de sala d’arts escèniques per referir-nos a un espai España. Federació Espanyola de Municipis que permet la realització de muntatges escènics o altres i Províncies / Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura / actes que no requereixin infraestructures estables. En aquest Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Direcció General cas, no sempre disposen de caixa escènica ni d’un sistema de Cooperació i Comunicació Cultural. Madrid, 2003. fix d’acollida del públic. • Mapa de infraestructuras, operadores y recursos culturales (MIOR). Ministeri d’Educació. Madrid, 1995. Barcelona disposa de teatres públics (municipals, d’altres administracions o bé consorciats amb altres administracions), de sales i teatres privats i, finalment, de teatres i espais escènics integrats en entitats i associacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els teatres disposen de tots o d’una part dels serveis No hi ha cap regulació legal dels estàndards per a teatres següents: i sales d’arts escèniques i, per tant, només podem parlar • Programació: general de temporada i familiar. de criteris generals sobre les tipologies d’àrees que tenen • Serveis educatius i programació adreçada a escoles. o que han de tenir. D’entre les més comunes, cal indicar • Visites guiades. les següents: • Produccions i coproduccions. • Àrea d’accés: vestíbul, venda d’entrades, punt • Lloguer d’espais. d’informació i serveis. • Atenció al públic (informació, taquilles, guarda-roba, bar, • Àrea de direcció i administració: despatx. botiga). • Àrea de magatzem: moll, magatzem i taller. • Àrea de teatre: àrea d’escena, camerinos, cabina de control, platea i pisos. 14 .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A.. ..c..c..é..s. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .a. l. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . a.. ..c..u..l..t..u..r..a.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Museus i centres amb col·leccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són museus les institucions permanents, sense finalitat • Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, 1367/1990, de 14 de novembre de 1990), en què es que es caracteritzen per: defineixen museus i col·leccions. • Presentar i difondre el patrimoni cultural que contenen. • Decret 35/1992, de 10 de febrer, de desplegament parcial • Reunir un conjunt de béns culturals mobles i immobles. de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC • Conservar, documentar, estudiar i exhibir els béns 1561, de 26 de febrer de 1992). culturals que en formen part. • Decret 239/1992, de 13 d’octubre, de gestió • Difondre el coneixement per a la recerca, l’ensenyament i desconcentrada de museus (DOGC 1666, de 6 de novembre el gaudi intel·lectual i estètic. de 1992). • Constituir-se en espai per a la participació cultural, lúdica • Decret 232/2001, de 28 d’agost, sobre el personal tècnic i científica dels ciutadans i ciutadanes. i directiu de museus. Els centres amb col·leccions són equipaments on s’exposa el conjunt de béns culturals conservats per una persona física o jurídica i que no reuneixen les condicions que la llei estableix per als museus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis dels museus s’orienten a fer efectives algunes No hi ha cap regulació legal dels estàndards per a museus, de les funcions principals d’aquests equipaments: més enllà de ser oberts al públic, però sobre el seu • Difusió del fons programa funcional destaquem els espais i elements – Exposicions característics més comuns: – Publicacions • Àrea d’acollida: vestíbul per a la recepció, el control – Visites guiades d’entrada, el punt d’informació i de distribució, la botiga • Educació i acció cultural per a venda de publicacions i altres objectes, guarda-roba – Tallers i serveis complementaris del museu, com el bar cafeteria. – Conferències • Àrea d’exposició: sala o sales d’exposicions, amb la – Presentacions informació adequada per poder identificar el patrimoni – Congressos exposat. • Servei de documentació • Àrea de difusió: aules per a activitats i tallers amb grups. – Consulta del fons • Àrea de direcció i administració: despatxos, sala de • Serveis complementaris reunions, arxiu. – Botiga • Àrea d’investigació: espai per facilitar la informació sobre – Cafeteria els objectes que constitueixin el fons del museu. Tallers de restauració i de manteniment, sales de reserva i magatzems. 15 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..c..c..é.. s.. ..a.. ..l..a.. c.. u.. ..lt..u.. ..ra.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . .. . . . .. . .. . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. .. ... . . . Arxiu Municipal Administratiu, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i arxius de districte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències És un equipament que conté un conjunt de documents • Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents produïts i rebuts per l’Administració, i que són accessibles de Catalunya. al conjunt de la ciutadania per a la gestió administrativa, la • Projecte d’ordenació d’arxius de l’Ajuntament de investigació i la formació. El sistema municipal d’arxius el Barcelona (1988). formen quatre sectors: l’Arxiu Històric de la Ciutat de • Normes reguladores de l’organització i funcionament Barcelona, l’Arxiu Municipal Administratiu, la xarxa del sistema municipal d’arxius. Decret d’alcaldia de 10 d’arxius municipals de districte –que constitueixen l’Arxiu de desembre de 1990. Municipal de Barcelona– i els arxius de gestió de les • Instrucció relativa als arxius municipals de districte. oficines municipals. Decret d’alcaldia de 2 de juliol de 1991. • Instrucció relativa al sistema d’administració integral de L’arxiu municipal de districte és l’equipament encarregat la documentació i dels arxius de l’Ajuntament de de recollir, conservar, classificar i fer accessibles els fons Barcelona. Decret d’alcaldia de 15 de desembre de 1997. documentals generats per l’administració dels consells municipals de districte o qualsevol òrgan municipal d’àmbit territorial de districte, els derivats de les transferències de competències, els fons històrics dels antics municipis del Pla de Barcelona i aquells que els ciutadans hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. Assumeixen, respecte als òrgans del districte, les funcions que tenen assignades l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Històric de la Ciutat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des dels arxius municipals de Cada districte comptarà amb un arxiu unitari que reuneixi districte són els següents: els fons administratiu i històric, sovint indestriables. • Recuperació del patrimoni documental no oficial de Del seu projecte funcional es calcula un equipament de l’àmbit territorial del districte. 1.000 m2 aproximadament, repartits de la manera següent: • Consulta del fons documental, per garantir el dret d’accés • Sala de dipòsit, amb un mínim de 2.500 metres lineals de de la ciutadania a tota la documentació de consulta pública, prestatge, que representen una superfície mínima de 700 m2, històrica i/o administrativa. convenientment climatitzada i amb les necessàries mesures • Reproducció dels documents. antiincendi i intrusió. • Préstec intern per necessitats administratives i per • Sala de consulta, habilitada per a 15 persones, dotada de activitats de difusió. terminals de consulta electrònica i amb espai per a la • Serveis educatius. biblioteca auxiliar corresponent. Espai aproximat: 50 m2. • Difusió dels fons: publicacions, conferències, exposicions, • Sala de classificació: espai aproximat: 50 m2. itineraris històrics, etc. • Espai per a la recepció i primer tractament de la documentació: 30 m2. • Despatxos per a l’arxiver i el personal auxiliar: un espai de 30 m2. • Espai de recepció i acollida: espai aproximat de 15 m2. • Espai polivalent*: per a activitats de difusió i servei educatiu. • Espais diversos: sanitaris, magatzem, restauració, etc. de 25 m2. * Pot ser compartit amb altres equipaments municipals. 16 .. . .. .. .. . . . .. . .. .. . . .. . .. .. .. . . .. .. . .. . . . . . . .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . . . . . .. .. . . .. . . . . . .. . .. .. .. .. .. .. . . .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. .. . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . ... . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A.. ..c..c..é ..s... . ..a.. l..a.. ..c... . . . . .u. .l... .t. . . .u.r. .a.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’art i sales d’exposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Un centre d’art és un espai dissenyat per a la creació, la • Guía de estándares de los equipamientos culturales en producció i la difusió de les diferents branques visuals. España. Federació Espanyola de Municipis i Províncies / Quan això només se centra en la difusió, parlem de sales Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura / Ministeri d’exposició. d’Educació, Cultura i Esports. Direcció General de Cooperació i Comunicació Cultural. Madrid, 2003. La ciutat de Barcelona disposa de centres d’art públics, ja siguin municipals, consorciats o d’altres administracions, i també de centres d’art privats i associatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els principals serveis que s’ofereixen des d’aquests No hi ha cap regulació legal dels estàndards per a centres equipaments són els següents: d’art ni per a sales d’exposicions i, per tant, només podem • Serveis de suport a la creació parlar de criteris generals sobre les tipologies d’àrees que • Serveis de difusió tenen o que han de tenir (programa funcional). D’entre les – Exposicions més comunes, cal indicar les següents: – Visites comentades • Àrea d’acollida: recepció, punt d’informació i de – Conferències i debats distribució. Serveis complementaris com la botiga o el bar. • Serveis de formació • Àrea d’exposició. – Programes educatius • Àrea de tallers: espais complementaris a les exposicions – Tallers o activitats del centre. • Serveis d’informació • Àrea de direcció i administració: despatxos i sales de – Espais de consulta (hemeroteca) reunions. • Magatzems: espais de muntatge, manteniment, o bé de reserva. • Àrea de difusió: espais per a accions culturals diverses. 17 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..P..r..o..m.. ..o. . . . . . .. . . . . . ..c.. i..ó.. ..s..o..c ..i..a..l ..i.. a.. ..ss. o. .c.ia. .ti.v.a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres cívics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments municipals de proximitat orientats al • Acord de la Comissió Municipal Permanent, de 13 d’abril desenvolupament social i cultural del territori, a la de 1984, sobre normes de funcionament dels centres cívics. participació, en general, dels ciutadans i ciutadanes en les • Acord de la Comissió Municipal Permanent, de 14 de tasques de la comunitat, així com a la promoció de la vida juny de 1985, sobre gestió de centres cívics, amb els Decrets associativa. Esdevenen autèntics aparadors de l’acció d’Alcaldia de 3 d’octubre de 1985 i de 23 d’octubre de pública al barri i un escenari enriquidor i vertebrador de 1999. l’agenda popular de la comunitat. • Decret 222/1996, de 12 de juny, de règim jurídic bàsic dels equipaments cívics. Les seves instal·lacions bàsiques són les següents: • Normes reguladores de la participació ciutadana. • Punt d’atenció i informació al ciutadà. • Sala d’actes (polivalent o auditori o teatre). • Sales polivalents (reunions i tallers) i especialitzades (tallers, assaig i creació, i exposicions). Molts dels centres cívics s’ubiquen en edificis de dimensions superiors que permeten la concentració d’equipaments socials, la qual cosa facilita: • l’optimització i rendibilització dels recursos (horaris més amplis, economia d’escala en serveis comuns), • una major proximitat i visibilitat dels serveis al barri, i • la interrelació i la col·laboració entre serveis i públics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Atenció i informació al ciutadà. La ciutat disposa (el 2005) de 58.395 m2 en espais propis • Espais de participació i de relació interpersonal. de centre cívic, la qual cosa significa un 0,0362 m2 per cada • Formació i creació (els tallers). habitant. • Cessió d’espais per a la vida comunitària (associativa La implantació d’aquest equipament com a referència i/o veïnal). territorial i de proximitat a la ciutat implica un creixement • Activitats de divulgació i difusió cultural. de la xarxa en prop de 10 centres més, que fa assolir una • Agenda festiva popular. ràtio estimada de: 0,05 m2 per cada habitant • Foment de la creació artística. • Població mínima de 15.000 habitants Han de disposar d’un espai bàsic de participació: consell de Elements correctors: centre. • Connectivitat del barri • Orografia i accessibilitat L’experiència de molts centres cívics de la ciutat fa de la • Oferta privada comissió d’activitats una altra bona fórmula de participació ciutadana en la gestió d’aquesta mena d’equipaments. 18 .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ... . . . . . .. .. .. .. .. . . . . .. .. . .. .. .. .. . .. . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..P.. ..r..o..m.. ..o..c..i..ó.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. s..o.. ..c..ia.. l.. ..i ..a..s..s..o..c.. i..a..t..i..v..a.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Casals de barri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments municipals de proximitat que actuen • Decret 222/1996, de 12 de juny, de règim jurídic bàsic com a promotors de la vida social i associativa d’una dels equipaments cívics. comunitat, des d’una visió molt local i intergeneracional. • Normes reguladores de la participació ciutadana. Destinats a l’acolliment, l’esbarjo i la convivència, els casals de barri troben més rellevància allà on les infraestructures i els serveis del centre cívic no són presents a prop. Gestionats per entitats cíviques ben arrelades al territori, compleixen unes funcions entre les pròpies d’una entitat veïnal i les dels equipaments municipals orientats a la promoció social, com les següents: • Atendre les demandes dels veïns. • Gestionar la informació disponible (urbanística, associativa, i de serveis presents al territori). • Fomentar el voluntariat. • Acollir i integrar. • Programar un calendari d’activitats de lleure i cultura popular. • Gestionar cicles de cursets i tallers. • Oferir activitats lúdiques i de lleure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Oferta de cursets i tallers. La ciutat compta amb 13 casals de barri, dels quals més de • Organització d’activitats socioculturals. la meitat es localitza en àrees on no hi havia equipaments • Punt d’informació a veïns i veïnes i entitats. de la xarxa de ciutat. • Cessió d’espais per a la vida comunitària (reunions i actes oberts). Criteri general: • Participació en l’agenda festiva popular. • No tenir a prop (uns 500 m) suficients infraestructures per a la promoció social de caire intergeneracional (centre cívic). Elements correctors: • Complementarietat de l’activitat del sector associatiu respecte a la infraestructura existent. • Orografia i accessibilitat del territori. • Connectivitat (transport públic). 19 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..P..r..o..m.. ..o..c.. i..ó.. ..s..o..c..i..a..l ..i.. a.. ..ss.. o.. ..c..ia.. ..ti..v..a.. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Espais joves, casals de joves i punts d’informació juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments de context territorial variable, amb uns • Decret 222/1996, de 12 de juny, de la Generalitat de serveis i un funcionament estables orientats al Catalunya sobre els equipaments cívics de dinamització desenvolupament personal dels joves des de la cultura de sociocultural (DOGC núm. 2219, 17 de juny de 1996). la pau i els valors democràtics, al foment del diàleg, a la • Ordre de 7 d’octubre de 1987 sobre les condicions dels solidaritat i la tolerància, al suport a la creativitat, al treball serveis d’informació juvenil (DOGC núm. 906, de 26 en grup des de la participació activa i la col·laboració, al d’octubre): obertura i funcionament. foment de l’associacionisme i a la presa de decisions • Llei catalana de política de joventut, que està elaborant autònomes i responsables. la Generalitat de Catalunya. • Carta Municipal, que estableix que l’Ajuntament és La seva xarxa d’equipaments, especialitzats o no, l’Administració encarregada de la gestió de tots els constitueix la referència de la política pública de joventut, equipaments públics destinats a la infància i la joventut en i està constituïda per tres tipologies bàsiques agrupades pel el camp de la prevenció, la promoció i el lleure. seu context territorial d’intervenció: • Jornades de Polítiques Locals de Joventut (novembre, • De proximitat: 2002) Diputació de Barcelona: dossier de conclusions. – Casal (per ex.: Les Corts, Prosperitat, Roquetes, Sant Gervasi, el Coll). • De desconcentració: – Espai jove (per ex.; Boca Nord, La Bàscula, Garcilaso, Casal d’Associacions, l’Eixample). – Punt d’informació (CIAJ). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Aquests equipaments presten una àmplia diversitat de • 1 casal de joves per cada barri amb més de 10.000 joves: serveis mitjançant tècniques que combinen l’animació – Preferentment integrat en un equipament de promoció sociocultural participativa i la dinamització de grups social. i col·lectius al territori, amb la informació, l’orientació – Mínim de 300 m2 d’espais propis i independents. i l’assessorament personalitzat específic. • 1 centre de desconcentració per districte: • Informació, orientació i assessorament (acadèmic, – Espai jove: mínim 1.000 m2. habitatge, laboral, agenda cultural, viatges, etc.). – Punt d’informació juvenil: d’uns 90 m2. • Activitats socioculturals i educatives. (preferentment integrat en un equipament de promoció • Formació i creació (tallers i cursets, laboratoris, bucs social) i espais d’assaig). • Ludoteca. Elements correctors: • Sortides i intercanvis. • Equilibri territorial • Viver de projectes i iniciatives associatives. • Connectivitat i accessibilitat • Espais d’estudi nocturn. • Oferta privada i associativa • Cessió d’espais (grups, entitats). 20 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. . .. . . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..P.. ..r. . .o ..m.. ..o..c.. . . . .i. .ó... . . s .. ..o .. .. ..c. . .ia. . . . l. . . ..i ..a... .s ..s..o..c.. i..a..t. . . .. . . . . . ..i..v..a.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Casals infantils i ludoteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Equipaments per a l’educació en el lleure, destinats a la • Llei 38/1991 d’instal·lacions destinades a activitats infància (entre els 3 i els 12 anys) i a la adolescència d’infants i joves. (d’entre 12 i 16 anys), i a les seves famílies, mitjançant un • Decret 222/1996 dels equipaments cívics. Definició dels programa d’activitats, dirigit per monitors i educadors equipaments cívics: ludoteques i casals. especialitzats, basat en el joc i en la relació interpersonal, • Decret 284/1996 del sistema català de serveis socials, que que han de contribuir al procés evolutiu de l’infant, ja sigui defineix els casals com altres serveis de suport social a a través del desenvolupament d’hàbits socials o del l’atenció primària i especialitzada. creixement creatiu i afectiu, i el descobriment del seu • Carta Municipal, que estableix que l’Ajuntament és entorn social. l’Administració encarregada de la gestió de tots els equipaments públics destinats a la infància i a la joventut Per assegurar la seva vinculació al territori, participa en en el camp de la prevenció, la promoció i el lleure. l’agenda sociocultural del barri i coordina la seva oferta • Charte de Qualité des Ludothèques Françaises, juny de amb els esplais infantils de les associacions del seu entorn 2003. comunitari. Hi ha diferents tipologies d’equipaments en funció de la finalitat i del projecte: • Casal o espai infantil • Ludoteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Informació i assessorament als pares i mares. • 1 casal (o espai o ludoteca) als barris amb un mínim • Dinamització grupal. de 3.500 infants (de 3 a 16 anys). • Tallers. • 4 m2 per nen inscrit (un màxim de 150 inscrits). • Racó de lectura i dibuix. • Ludoteca (joc simbòlic, de taula i familiar, estratègic Elements correctors: i de rol, informàtic, etc.). • Necessitats socials de la comunitat • Activitats i espectacles infantils i en família. • Orografia i accessibilitat • Sortides (colònies i campaments) i intercanvis. • Connectivitat • Activitats en període de vacances escolars (dins • Oferta associativa i fora de la ciutat). Altres serveis: • Ludoteca en família (també amb infants de mesos i fins a 3 anys). 21 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P.r.o.m. .o.c. i.ó. .s.o.c.i.a.l .i. a. .ss. o. .c.ia. .ti.v.a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. . . . . . .. .. .. . .. . . . .. .. . . .. .. . . . . . .. .. . . ... . .. . ... .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . .. . . . .. .. . .. .. .. . .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. Casals i espais de gent gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els casals o espais de gent gran són equipaments de • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema proximitat destinats a l’acolliment, l’esbarjo i la català de serveis socials. convivència. El seu objectiu és afavorir la plena integració • Decret 222/1996, de 12 de juny, de règim jurídic bàsic social de les persones grans, la prevenció de situacions dels equipaments cívics del Departament de Benestar d’aïllament social, el foment de la relació interpersonal Social. i la promoció de la participació activa en la vida de la seva • Normes generals d’organització i funcionament dels comunitat. casals de jubilats. Ajuntament de Barcelona, 1982 (modificat al 1987). S’adrecen a persones majors de 60 anys i les seves parelles, • Normes reguladores de la participació ciutadana. encara que aquestes no compleixin els criteris d’edat, • Pla de casals i espais de gent gran municipals de i a les persones en procés d’afrontar una nova etapa de Barcelona (en elaboració). la vida com és la jubilació. Són espais de relació i intercanvi oberts a les iniciatives ciutadanes, un lloc on formar-se i informar-se, participar i ser solidari amb els altres. Els òrgans de representativitat, participació i gestió són els següents: • Assemblea d’usuaris (socis) • Comissió d’activitats • Comissió gestora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Serveis bàsics: La ciutat disposa de 57 casals i espais municipals, 16 • Punt d’informació (serveis i activitats, dins i fora de la Generalitat, 10 clubs de jubilats de la Fundació Viure de l’equipament). i Conviure (Caixa de Catalunya), 13 esplais de la Fundació • Espai relacional de lliure accés. “la Caixa” i un nombre no quantificat de casals parroquials • Programa d’activitats socioculturals, de formació, i associatius. de lleure, relacionals, de foment de la salut i d’altres. • Suport en infraestructures i tècnic a iniciatives de grups. • A 10 minuts caminant des de casa (uns 500 m). • Dinamització i foment del voluntariat. • Capacitat de l’equipament: entre 100 i 300 persones (simultàniament). Serveis complementaris: • 3,5 m2 per persona. • Servei d’àpats de migdia. • Cafeteria. • Aules d’accés a les noves tecnologies. • Aules de lectura i estudi. • Espai de billar. • Espais exteriors oberts: jardí, espai de petanca. 22 .. .. .. .. . . . .. . . . .. .. .. . . . .. .. .. .. . . .. . . . . . .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. ..P.. ..r..o..m.. ..o..c..i..ó.. s..o.. ..c..ia.. l.. ..i ..a..s..s..o..c.. i..a..t..i..v..a.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. . . .. .. . .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’informació i de gestió especialitzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments singulars, altament especialitzats quant • Declaració Universal dels Drets Humans. a continguts i serveis d’atenció. No funcionen en xarxa, tot • Carta de salvaguarda dels drets humans a les ciutats, i que es vinculen amb els serveis del conjunt d’equipaments aprovada en el Consell Plenari de l’Ajuntament de del territori. Barcelona el 21 de juliol de 2000. • Programa d’actuació municipal 2004-2007. La població destinatària variarà en cada cas en funció dels • Pla d’acció contra el racisme i la xenofòbia impulsat serveis que es presten: per la Unesco. • Adolescents: punts d’informació i assessorament acadèmic • Pla municipal d’immigració de Barcelona. (Punts) • Joves: Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) i Casal d’Associacions Joves de Barcelona (CAJB) • Dones: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) • Persones nouvingudes: Servei d’Atenció a les Persones Immigrades Estrangeres i Refugiades (SAIER) • Població en general: Oficina per a la No-Discriminació (OND), Centre Interreligiós de Barcelona (CIB) i Oficina d’Habitatge de Barcelona (OHB). La metodologia de treball d’aquests equipaments consisteix en la informació i l’assessorament, l’orientació i la derivació, la tramitació i la gestió especialitzada, la mediació des del diàleg i l’acompanyament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • CIAJ: informació als joves (lleure, mercat d’habitatge, món Aquests equipaments responen a criteris de capitalitat- laboral, associacionisme, viatges, oci). centralitat, la qual cosa vol dir que són equipaments únics, • CAJB: assessorament (associacionisme) i viver d’entitats que es gestionen d’acord amb lògica de ciutat. joves. • OND: informació, orientació i formació sobre drets civils En general, els criteris de prestació d’aquests equipaments de la ciutadania, mediació i orientació jurídica en conflictes que cal garantir són els següents: de drets civils. • Atenció individualitzada indiscriminada • CIB: informació, formació i diàleg interreligiós. (basat en dret i no en el lloc de residència a la ciutat, l’edat, • SAIER: atenció primària i pla d’acollida de persones l’origen). nouvingudes. • Orientació i assessorament específic. • CIRD: informació, documentació i assessorament sobre • Gestió especialitzada. temes de dones. • Coordinació amb la xarxa de proximitat. • OHB: informació i registre sobre l’habitatge (promocions, accés). • Punts: informació i orientació sobre currículum i itineraris acadèmics. 23 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P.r.o.m. .o.c. i.ó. .s.o.c.i.a.l .i. a. .ss. o. .c.ia. .ti.v.a. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Hotels d’entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els hotels d’entitats són uns equipaments l’objectiu dels quals • Decret 222/1996, 12 de juny, dels equipaments cívics. és facilitar a les entitats cíviques i socials sense ànim de lucre suport d’infraestructura, gestió i millora administrativa. Per tenir accés a les instal·lacions de l’hotel d’entitats caldrà presentar la sol·licitud de l’entitat i la resolució de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques de la Generalitat de Catalunya, la qual valorarà el programa presentat, la memòria de l’entitat, la seva implantació i la urgència social dels destinataris de l’acció associativa. Aquelles associacions que ocupin un espai en un hotel d’entitats han de complir els requisits següents: • Estar legalment constituïdes i inscrites en el registre corresponent. • No tenir afany de lucre. • Desenvolupar activitats d’interès cívic i social. • No tenir com a finalitat la defensa d’interessos comercials o professionals. Les entitats amb un ús continuat de l’equipament han de pagar la taxa derivada del manteniment comú de l’edifici. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els hotels d’entitats ofereixen els serveis següents: Els projectes funcionals dels hotels d’entitats estableixen • Utilització de despatxos, espais de gestió, despatxos una superfície mitjana de 800 m2 construïts en edifici aïllat de mòduls (per dies) o apartats de correus. o formant part d’un equipament polivalent, distribuïts en • Utilització de sales de reunions, conferències, cursets els espais següents: recepció, sala de conferències, sales o qualsevol activitat d’interès social o cívic que es generi de juntes, aules, despatxos, sala d’entrevistes i magatzems. des de les associacions o per les associacions. Els hotels d’entitats tenen caràcter nacional i poden acollir • Utilització de recursos tècnics com ara fotocopiadora, tant entitats que treballen dins de l’àmbit local com de tot fax, equips d’àudio, vídeo i altres. Catalunya (a vegades l’Estat). • Informació i assessorament a les entitats amb relació a la programació i memòries d’activitats, subvencions, La ciutat compta en aquests moments amb quatre i en temes relacionats amb l’Administració pública. equipaments d’aquest tipus en els districtes següents: • Sant Martí: Hotel d’entitats La Pau (2.040 m2), acull 98 entitats. • Gràcia: Hotel d’entitats de Gràcia (720 m2), acull 45 entitats. • Sant Andreu: Hotel d’entitats Can Guardiola (720 m2), acull 35 entitats. • Nou Barris: Hotel d’entitats del Verdum (400 m2), acull 10 entitats. 24 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..P.. ..r..o..m.. ..o..c..i..ó.. s..o.. ..c..ia.. l.. ..i ..a..s..s..o..c.. i..a..t..i..v..a.. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Habitatges dotacionals per a joves (10hj) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Es tracta d’habitatges de protecció de caràcter dotacional, • Modificació del Pla general metropolità per a la definició destinats a atendre les necessitats dels joves que no de la zona de dotació d’habitatges per a joves i disposen de recursos suficients per a la seva emancipació, determinació de sòls en l’àmbit del terme municipal en règim de lloguer assequible i amb contractes temporals de Barcelona. Aprovació definitiva per la Subcomissió per tal de garantir la rotació dels adjudicataris. Són de d’Urbanisme de 27 de maig de 2002. superfície reduïda i tenen serveis comuns. • Modificació del Pla general metropolità per a la creació de noves dotacions d’habitatges per a joves en el terme Els requisits per accedir a un habitatge de lloguer per municipal de Barcelona i per a la determinació dels a joves són aquests: emplaçaments on aquesta dotació és compatible amb • Tots els que comparteixen l’habitatge han de tenir menys habitatges tutelats per a gent gran i altres equipaments. de 35 anys en el moment de l’adjudicació. Aprovació definitiva per la Subcomissió d’Urbanisme • La composició familiar o grup de convivència ha de ser de 19 de maig de 2004. com a màxim de tres persones. • Pla d’habitatge de Barcelona, 2004-2010. • S’ha de tenir residència o treball de manera continuada • Llei 01/2004, de 24 de desembre, de modificació de la a Barcelona. Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de • No ser propietari o usufructuari d’habitatge a Barcelona. l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de • No es pot ser propietari de cap habitatge protegit. l’autonomia local. • Els ingressos anuals personals o de la unitat familiar no • Document de criteris. Disseny, execució, lloguer i han de superar 3,5 vegades l’IPREM*. Si són superiors adjudicació dels habitatges per a joves. Comissió de Govern s’aplicarà un coeficient corrector segons el nombre de de 12 de juliol de 2002. membres de la unitat familiar. * IPREM: indicador públic de renda d’efectes públics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis comuns que s’ofereixen són: • El Pla d’habitatge 2004-2010 preveu l’existència d’aquest • Recepció i/o consergeria. tipus d’equipaments en els diferents districtes de la ciutat, • Sales polivalents (1,9 m2 per apartament, com a mínim). per intentar aconseguir cert equilibri territorial, d’acord • Bugaderia. també amb la disponibilitat de sòl. • Espai per a bicicletes. • Habitatges de 40 m2 útils amb un programa funcional • Aparcament per a cotxes i motos. que consisteix en un espai polivalent per tal de cobrir les • Dinamització dels espais comunitaris i ajuda a la recerca necessitats de l’usuari (estudi, menjar, oci, visites, dia/nit, d’habitatge. etc.). Els locals de planta baixa estan destinats preferentment a equipaments compatibles amb l’ús d’habitatge dotacional. 25 .. .. . . . . . . .. . .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..c..c..é. . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. s.. ..a.. ..l..’e..n.. ..s.e. .n..y.. .. . . .a.. m ... .. . e.. .. ..n. . .t .. . . . .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . . . . .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Escoles bressol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són centres educatius municipals que acullen nens i nenes • Reial decret 1004/1991 del Ministeri d’Educació des dels 4 mesos fins als 3 anys i esdevenen veritables i Ciència, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els contextos de desenvolupament per als infants: requisits mínims dels centres que imparteixen • Desenvolupen harmònicament les capacitats dels infants. ensenyaments de règim general no universitaris. • Ofereixen la primera experiència de socialització fora • Llei 5/2004, de creació de llars d’infants (període de la família, en un marc de relacions interpersonals de 2004-2008) (DOGC 4175, de 15 de juliol) qualitat, amb la convivència i la diversitat com a valors. • Mapa de llars d’infants de Catalunya (Departament • Comparteixen amb la família l’educació, en un entorn d’Educació). d’intercanvi de criteris, opinions i experiències. • Conveni entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona. Les escoles bressol municipals tenen un caràcter plenament • Decret 84/2002, de 5 de febrer, de constitució del educatiu i alhora una important funció social, que ajuda Consorci d’Educació de Barcelona (DOGC de 14 de març de a conciliar la vida familiar i la vida laboral. 2002). El cost mitjà d’una plaça per infant (al curs 2004-2005) és de 7.491,40 ¤, del qual l’Ajuntament paga el 60%, la Generalitat el 15% (pendent de revisió el Conveni per al curs 2005-2006) i les famílies usuàries el 25%. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris L’horari és de 8 h a 17 h, de dilluns a divendres; s’hi La ciutat compta amb 59 centres públics per al curs 2005- ofereixen els següents serveis: 2006 (54 escoles bressol de l’Ajuntament i 5 llars d’infants • Desenvolupament interpersonal i educatiu. del Departament d’Educació) que ofereixen 3.735 places, • Espai de descans. les quals permeten l’escolarització del 9% de la població • Alimentació: esmorzar, dinar i berenar. de 0 a 2 anys (al 2001 era el 7%), i atenen el 44% de la • Espai d’acollida. demanda actual. Els 237 centres privats ofereixen més d’11.500 places (1.323 són subvencionades). • El nombre d’alumnes per aula en les escoles bressol públiques es distribueix com segueix: – De 10 a 24 mesos: 10 alumnes per grup. – De 24 a 36 mesos: 18 alumnes per grup. – De 4 a 12 mesos: 7 places per grup (només escoles bressol municipals.). • Mapa de llars d’infants de Catalunya (període 2004-2009): – 25 centres nous – 2.190 places públiques noves a Barcelona (el 14% de l’escolarització actual) • Conveni Generalitat-Ajuntament (període 2005-07): – 14 centres nous – 1.200 noves places (el 12% de l’escolarització actual) 26 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .A. .c.c.é.s. a. . l.’e. .n.s.e.n. y. .a.m. .e.n.t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Col·legis d’educació infantil i primària (CEIP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments que proporcionen a l’alumnat situacions • Llei de bases de règim local. educatives enriquidores i una educació bàsica comuna, amb • Reial decret 1004/1991 del Ministeri d’Educació projectes vinculats al territori i a la ciutat. Les escoles i Ciència, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els compten amb associacions de mares i pares (AMPA), que requisits mínims dels centres que imparteixen treballen amb la resta de la comunitat educativa per ensenyaments de règim general no universitaris. millorar la qualitat dels ensenyaments i oferir activitats • Decret 75/1992, de 9 de març, d’ordenació dels complementàries. ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària, i l’educació secundària obligatòria a Catalunya. La finalitat de l’escola és la següent: • Decrets 94/1992 i 95/1992, de 28 d’abril, d’ordenació • A infantil (de 3 a 6 anys), el progressiu descobriment curricular. i creixement personal, la possibilitat de relacionar-se amb • Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del els altres, l’observació i descoberta de l’entorn i l’adquisició sistema educatiu, amb incorporació d’aspectes de la Llei de valors, hàbits i pautes de conducta. S’atenen, de manera 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, i especial, les necessitats d’ordre biològic, psicològic, afectiu, l’actual Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. intel·lectual, lúdic i social dels infants. • Decret 84/2002, de 5 de febrer, de constitució del Consorci • A primària (de 7 a 12 anys), el desenvolupament de les d’Educació de Barcelona (DOGC de 14 de març de 2002). capacitats individuals i motrius, d’equilibri personal, de • Decret 252/2004, d’1 d’abril, que estableix el procediment relació i d’actuació social amb l’adquisició dels elements d’admissió de l’alumnat als centres docents en els bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l’expressió oral, ensenyaments sufragats amb fons públics (DOGC, 2 d’abril a la lectura, a l’escriptura i al càlcul aritmètic. de 2004). • Mapa escolar de la ciutat de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Horari escolar: des de les 9 h fins a les 16.30 h o 17 h. La ciutat disposa de 162 centres públics, dels quals 13 són de titularitat municipal (amb 2.747 alumnes durant el curs 2004- • Educació infantil (etapa no obligatòria): 2005). Per a educació infantil i primària el nombre – Parvulari (3 a 6 anys). d’alumnes per aula fixats per llei és de 25. • Educació primària (etapa obligatòria), 2 anys per cicle: – Cicle inicial (6 a 8 anys). El Consorci d’Educació prepara el nou Mapa d’ensenyaments – Cicle mitjà (8 a 10 anys). obligatoris de Barcelona, per al curs 2005-2006, des d’on es – Cicle superior (10 a 12 anys). marcaran els criteris que han de regir en el planejament de nous centres educatius. Majoritàriament, ofereixen els serveis següents: • Menjador. Els criteris d’intervenció són els següents: • Activitats complementàries i extraescolars. • Garantir la plena escolarització dels infants en edat escolar. • Acollida (abans i després de l’horari de classe). • En els casos de sobredemanda a centres públics, definir • Activitats extraescolars, gestionades per les AMPA. zones d’influència per a l’aplicació d’uns barems per a l’admissió d’alumnes en el període de preinscripció. • Assolir una redistribució territorial dels centres en funció de la demanda i la creació de noves àrees d’habitatge. • Procurar un equilibri entre l’oferta de les dues xarxes, la pública i la privada. 27 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. ..A..c..c..é.. s.. ..a.. ..l..’e..n.. ..s..e..n..y..a.. m.. .. e .. ..n..t.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Instituts d’educació secundària: ESO i cicles formatius de grau mitjà i superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments des d’on s’ofereix una oferta de formació • Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del en l’etapa de l’educació secundària obligatòria (ESO) sistema educatiu, amb incorporació d’aspectes de la Llei (alumnat d’entre 12 i 16 anys), i ensenyaments orgànica 10/2002, de qualitat de l’educació i la nova Llei postobligatoris, cicles formatius, a partir dels 16 anys. orgànica 2/2006, de 3 de març, d’educació. • Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix El període de l’ESO s’estructura en dos cicles de dos cursos l’ordenació general dels ensenyaments d’educació infantil acadèmics cadascun. Aquesta etapa té com a finalitat i primària i d’educació secundària obligatòria a Catalunya possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements (DOGC núm. 1578). bàsics de la cultura en el marc d’un desenvolupament • Mapa escolar de la ciutat de Barcelona (a càrrec del personal que consolidi la formació instrumental de Consorci d’Educació): en procés d’elaboració. l’ensenyament primari i completi la formació cultural. • Conveni de finançament entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona. La formació professional comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent. La formació professional específica s’ordena en cicles forma- tius (de grau mitjà i de grau superior) que donen la qualifica- ció necessària per executar les tasques pròpies de la professió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Educació secundària obligatòria (ESO). La xarxa municipal de centres de secundària inclou 10 • Formació professional: instituts i atén 3.818 alumnes en aproximadament uns – Cicles formatius de grau mitjà. 150 grups). – Cursos de preparació a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior. La meta per als propers anys és: – Cicles formatius de grau superior. • l’ocupació plena dels centres, – Pràctica en empreses del sector. • avançar en l’homologació dels IES públics, i en la implantació de la Carta Municipal. El proper Mapa d’ensenyaments obligatoris de Barcelona, que elaborarà el Consorci d’Educació de Barcelona en el curs 2005-2006, marcarà els criteris que han de regir la creació de nous centres d’educació secundària per tal de garantir la plena escolarització dels nois i noies en edat escolar, procurant l’equilibri entre l’oferta pública i l’oferta privada, i assolint una redistribució territorial dels centres en funció de la demanda i de la creació de noves àrees d’habitatges. 28 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. . .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . .. .. .A. .. .. .c..c..é.s. a. .. . .. .. .. .. l..’e.. .. . . n.s.e.n. y. .a.m. .e.n.t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. . .. . . . . .. . .. .. .. . .. . . . .. .. Centres d’educació especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments on s’atenen alumnes amb necessitats • Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del educatives especials derivats pels equips d’assessorament sistema educatiu, i l’actual Llei orgànica 2/2006, de 3 de pedagògic. maig, d’educació. • Llei d’integració social del minusvàlid, de 1982. L’alumnat d’aquests centres presenta disminucions de • Decret 117/84, de 17 d’abril, sobre l’ordenació de diferent tipus: psíquica, física, sensorial o altres l’educació especial per a la seva integració en el sistema problemàtiques de salut mental. Són nois i noies que per educatiu ordinari (DOGC núm. 435). les seves característiques no segueixen l’escolaritat en el • Decret 299/97, de 25 de novembre, sobre l’atenció circuit ordinari. Un cop els alumnes acaben la seva educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolarització en aquests centres se’n procura la inserció (DOGC núm. 2528). laboral. • Pla director de l’educació especial de Catalunya, de 2003. Actualment està pendent d’aplicació. El servei s’ofereix a infants i joves entre 3 i 20 anys • Conveni entre el Departament d’Ensenyament de la habitualment. Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de les L’horari de cada centre és particular i es mou entre les 9 h escoles d’educació especial municipals. i les 17 h. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que ofereixen els centres d’educació especial La ciutat compta amb 8 centres d’educació especial públics, municipals són els següents: 4 són de l’Ajuntament de Barcelona i 4 són de la • Trasllat en autocar o taxi Generalitat. Els centres d’educació especial municipals • Menjador atenen 230 alumnes. Segons la tipologia de l’alumnat ofereixen: Cal tenir present que a la ciutat de Barcelona l’educació • Logopèdia especial es troba sobretot a la xarxa de centres concertats. • Fisioteràpia S’estan fent gestions perquè dos dels quatre centres • Música d’educació especial municipals, els de Vil·la Joana i Pont • Fusteria del Dragó, esdevinguin centres de recursos pedagògics per a les respectives discapacitats, a partir del moment en què s’apliqui el Pla director de l’educació especial de Catalunya. Es treballa perquè els alumnes que finalitzen la seva escolaritat en els centres d’educació especial municipals aconsegueixin el màxim nivell d’inserció laboral. 29 .. .. .. . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. . . . .. . . . . . . .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . ... . . . .A.c.c.é. s. .a. .l.’e.n. .s.e.n.y.a. m. . e. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .n..t.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. . . . . .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. Escoles d’adults. Centres i aules d’educació permanent per a persones adultes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són els equipaments per a la formació i el • Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del desenvolupament personal i social de les persones adultes sistema educatiu, amb incorporació d’aspectes de la Llei mitjançant un conjunt d’activitats d’aprenentatge que orgànica 10/2002, de qualitat de l’educació, i l’actual Llei facilitin un creixement de capacitats, un enriquiment dels orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. coneixements i aptituds, i una millora de la competència • Decret 72/1994, de 6 d’abril (DOGC núm. 1884) pel qual tècnica i professional. es regulen els centres de formació d’adults • Ordre EDC/241/2004, de 9 de juliol (DOGC núm. 4176) Des d’aquests equipaments s’obre camí per a per la qual s’estableix el calendari de les activitats l’alfabetització, l’accés a diversos nivells del sistema formatives en els centres i les aules de formació de educatiu, l’obtenció del títol de graduat en educació persones adultes. secundària (GES) i el certificat de formació instrumental, i també es contribueix al procés d’integració de la població immigrada tot facilitant-li el necessari coneixement de l’entorn i de l’idioma. Són destinataris dels serveis d’aquests equipaments les persones més grans de 18 anys, així com també els majors de 16 anys (17 anys complerts en el moment de la matriculació) per preparar-se a accedir a la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà. L’horari és de matí, tarda i vespre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Ensenyaments i programes: Des del maig de 2004, la xarxa d’escoles d’adults de la • Ensenyaments inicials: cursos de llengües i informàtica. Generalitat, que depenia del Departament de Benestar • Formació bàsica: Social, depèn del Departament d’Educació, que assumeix, – cicle de formació instrumental de nou, les competències i funcions en matèria de formació – cicle d’educació secundària de persones adultes. Això ha comportat canvis com els • Preparació a les proves d’accés: següents: – a cicles formatius (de grau mitjà i superior) • Centres d’adults sota la normativa d’Educació. – a la universitat per a majors de 25 anys • Incorporació a la xarxa pública de centres docents. • Programes de lleure i culturals (tallers). • Possibilitat de matrícula trimestral. • Programa interdepartamental per a la formació d’adults. En aquests moments s’està pendent de l’elaboració del Mapa d’escoles d’adults de Barcelona, que ha de guiar la creació de noves escoles i l’organització de la xarxa. 30 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A.. ..c..c..é..s.. a.. .. l..’e.. ..n..s..e..n.. y.. ..a..m.. ..e..n..t.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’ensenyament artístic i musical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els ensenyaments artístics són els que capaciten per a • Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya l’exercici d’una activitat professional vinculada a l’àmbit de de 15 d’abril. les arts plàstiques, dels oficis artístics i del disseny. En el • Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general grau mitjà hi ha 8 famílies professionals que ofereixen 16 del sistema educatiu, i l’actual Llei orgànica 2/2006, de 3 cicles, i en el grau superior hi ha 12 famílies professionals de maig, d’educació. que agrupen una oferta formativa de 22 cicles. • Conveni marc entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i les entitats municipals Les escoles de música municipals (EMM) ofereixen la (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis possibilitat d’accedir a una educació musical pràctica des de Catalunya) relatiu a la planificació dels ensenyaments dels 5 anys. Mitjançant diverses ofertes educatives, el artístics a les escoles d’art de titularitat pública. ventall d’instruments i d’estils musicals s’amplia • Conveni singular entre el Departament d’Ensenyament progressivament per tal d’adaptar-se a les expectatives dels i l’Institut d’Educació de de Barcelona (IMEB) per al seus usuaris, respectant els criteris de qualitat atribuïts finançament de les escoles d’art. Any 2000. a les EMM. El Conservatori Municipal de Música de • Decret 179/1993, de 27 de juliol, pel qual es regulen les Barcelona (CMMB) ofereix ensenyaments musicals als escoles de música i dansa (DOGC). alumnes que per les seves especials aptituds i voluntat • Conveni marc entre el Departament d’Ensenyament, la Fed- vulguin obtenir el títol professional de música, o bé eració de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana aprofundir en la seva formació. El CMMB és el centre de Municipis, per al foment de les escoles de música i dansa públic de Barcelona responsable dels ensenyaments de titularitat de l’Administració local de Catalunya. Any 1993. musicals de grau mitjà. • Conveni singular entre el Departament d’Ensenyament i l’IMEB per al finançament de les escoles de música municipals. Any 2003. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Ensenyaments artístics: a l’Escola d’Art del Treball hi ha • Ensenyaments artístics: els dos centres municipals cicles formatius de grau mitjà, de grau superior i el batxillerat d’ensenyaments artístics de l’Escola d’Art del Treball i de de la modalitat d’art. A l’Escola Massana es fa el d’art, cicles l’Escola Massana atenen 956 alumnes de batxillerat i de formatius de grau superior, el graduat universitari en arts i cicles formatius. Els cursos de Massana Permanent atenen disseny, i els cursos de Massana Permanent. 453 alumnes. En total, l’oferta educativa arriba a 1.409 • Ensenyaments musicals: les EMM ofereixen els següents alumnes. cicles i serveis: En aquests moments s’està estudiant una nova ubicació – 1r cicle (5-6 anys): sensibilització musical, tallers per a l’Escola Massana. d’instrument i cor. – 2n cicle (7-8 anys): llenguatge musical, instrument en grup i cor. • Ensenyaments musicals: les 3 escoles municipals de – 3r cicle (9-11 anys): llenguatge musical, instrument i música atenen 1.095 alumnes i el Conservatori n’atén 499. agrupació musical. En total, l’oferta educativa municipal arriba a 1.594 – 4t cicle (12-16 anys): agrupació instrumental i coral, alumnes. aprofundiment del llenguatge i instrument. La previsió és d’obrir una nova escola de música municipal – Per a majors de 16 anys: agrupació instrumental, llenguat- a Nou Barris i resoldre la ubicació de l’Escola de Música ge musical, instrument, coral i tallers diversos. Municipal Casa dels Nens. – Programa Música per a nadons. – Al CMMB es poden realitzar les proves d’accés al grau mitjà i rebre formació de 25 instruments, estructurats en tres cicles de dos cursos cada un. 31 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..c..c..é.. s.. ..a.. ..l..’e..n.. ..s.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . e..n..y..a.. m.. .. e.. ..n..t.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres universitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències En aquests centres s’ofereixen els estudis universitaris que • Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya. s’agrupen en ensenyaments de grau (carreres universitàries) i • Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats. ensenyaments de postgrau (màsters, postgraus, doctorats, etc.). • Declaració de Bolonya, de 19 de juny de 1999, sobre l’espai europeu d’educació superior. Les titulacions que s’obtenen poden ser títols homologats, amb validesa oficial a tot el territori de l’Estat espanyol, i títols propis, reconeguts únicament per les universitats que els expedeixen. Hi ha dues modalitats de carreres universitàries: • Diplomatures: ensenyaments de 1r cicle de 3 cursos acadèmics. • Llicenciatures: ensenyaments de 1r i 2n cicles de 4 o 5 cursos acadèmics, i ensenyaments de només 2n cicle de 2 cursos acadèmics. A banda de poder realitzar estudis al final dels quals s’obté una titulació superior, com màsters, postgraus, cursos d’extensió universitària i doctorats, els alumnes i professors poden desenvolupar programes d’intercanvi amb altres universitats europees o dins l’Estat espanyol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els àmbits d’estudis dels centres universitaris són els A Barcelona hi ha set universitats de les quals quatre són següents: públiques una és virtual i les altres tres són privades. • Humanitats • Ciències • Ciències de la salut • Ciències socials • Gestió i pràctica de l’esport • Tècnic Els centres universitaris ofereixen la possibilitat d’obtenir beques per poder cursar els estudis i també ofereixen serveis d’idiomes. Les vies d’accés als estudis universitaris són diverses: a través de les PAU, de la formació professional, de la prova per a més grans de 25 anys, des d’una altra titulació universitària, o com a estudiant de fora de Catalunya. 32 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .F.o. m. . e. .n.t. d. .e. l.’.e.s.p.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . o..r..t.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. Complexos esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els complexos esportius són equipaments de segon nivell • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. que disposen d’un seguit d’equipaments esportius (per regla i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla general piscina, pavelló poliesportiu i sales especialitzades territorial general de Catalunya. i polivalents), adreçats preferentment al foment de la • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), promoció esportiva entre la població en general, així com que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions també a donar suport a les entitats i clubs esportius de la i equipaments esportius de Catalunya. ciutat. • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de La ciutat disposa de 37 equipaments municipals d’aquest Catalunya. tipus (tres en construcció), que constitueixen la tipologia • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb d’equipament cabdal en el foment de la pràctica esportiva. relació a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració Destaquen per: dels plans territorials que afectin el seu territori municipal. • la quantitat d’instal·lacions d’aquest tipus que hi ha a la • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el ciutat, Pla director: • el gran nombre de ciutadans i ciutadanes que en fan ús, i – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de • els importants avantatges que tenen per a la seva gestió. Catalunya. – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal. De fet, quedarien inclosos dins d’aquesta tipologia aquells – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les equipaments que tenen com a principal modalitat d’ús diputacions. l’abonament. – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els principals serveis que s’ofereixen des d’aquest tipus El Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de d’equipaments són: Catalunya (PIEC) és l’instrument jurídic i tècnic mitjançant • Ús lliure de la instal·lació: abonament o entrada puntual. el qual el Govern de la Generalitat planifica les actuacions • Educació física escolar. adreçades a dotar Catalunya dels equipaments necessaris • Activitats dirigides a tot tipus d’edats i col·lectius per facilitar a tots els ciutadans i ciutadanes es la pràctica específics. fisicoesportiva en els seus diferents vessants d’iniciació, • Lloguer per a entrenaments i competicions (de temporada formació, competició, recreació i manteniment. o puntuals). • Programes de salut. El PIEC estableix les característiques de les diferents xarxes • Organització d’activitats i esdeveniments esportius. d’equipaments esportius i defineix les prioritats d’actuació. • Organització d’activitats socioculturals. Des de l’Ajuntament de Barcelona es fa una aposta decidida per aquesta tipologia d’equipament atès que és el que permet obtenir una major rendibilitat social, esportiva i econòmica. En aquest sentit, el que es planteja és que els ciutadans i ciutadanes tinguin un complex esportiu (de les xarxes tant pública com privada) no superior a la distància que es pot cobrir caminant durant 15 minuts (aproximadament uns 600 metres). 33 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .F.o.m. .e.n. t. .d.e. .l.’e.s.p. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .o ..r..t.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Pavellons i pistes poliesportives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els pavellons són instal·lacions on l’espai esportiu • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, principal és una pista d’entre 400 i 2.000 m2, en un recinte i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla tancat amb una altura lliure superior als 7 m i amb un territorial general de Catalunya. mínim de dos vestidors per pista. Són aptes per practicar • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), diverses disciplines esportives. Segons les seves que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions dimensions podem distingir els tipus de pavellons i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). següents: • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla • El mòdul PAV-1, pavelló bàsic poliesportiu de 32 x 20 m director d’instal·lacions i equipaments esportius de • El mòdul PAV-2, pavelló doble poliesportiu de 44 x 23 m Catalunya (PIEC). • El mòdul PAV-3, pavelló triple poliesportiu de 45 x 27 m • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb relació a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració Les pistes poliesportives són instal·lacions en les quals dels plans territorials que afectin el seu territori municipal. l’espai esportiu està constituït per un terreny de pràctica • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el a l’aire lliure, i amb uns requeriments tècnics semblants Pla director: als dels pavellons. Segons les seves dimensions podem – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de distingir els tipus de pistes poliesportives següents: Catalunya. • El mòdul POL-1, pista bàsica de 32 x 8 m – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal. • El mòdul POL-2, pista doble poliesportiva de 44 x 22 m – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les • El mòdul POL-3, pista triple, té un espai esportiu de 44 x diputacions. 32 m – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des d’aquests tipus L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del seu Institut d’equipaments és força semblant ateses les coincidències Barcelona Esports (IBE), està elaborant el Mapa entre ambdues tipologies: d’instal·lacions i equipaments esportius com a instrument • Educació física escolar. de planificació que concreta i situa les necessitats • Activitats esportives dirigides (a tot tipus d’edats d’equipaments, on el complex esportiu es defineix com i a col·lectius específics). l’equipament de referència (vegeu la fitxa Complex • Lloguers per a entrenaments i competicions (de esportiu). temporada o puntuals). • Organització d’activitats i esdeveniments esportius. El recentment aprovat Pla director d’instal·lacions i • Organització d’activitats socioculturals. equipaments esportius de Catalunya (PIEC) ha definit mitjançant els seus estudis de localització la metodologia per calcular els dèficits d’equipaments als municipis. 34 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. F.. ..o..m.. ..e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .n..t.. ..d..e.. ..l’..e..s..p..o.. r.. t.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Piscines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Les piscines són instal·lacions en què els vasos de piscina • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, constitueixen l’espai esportiu. Hi ha piscines cobertes i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla i descobertes on és possible fer compatibles les activitats territorial general de Catalunya. de tipus formatiu (cursets), de tecnificació (entrenaments • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), i competició) i recreatives. que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Les piscines cobertes poliesportives presenten les • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla característiques següents: director d’instal·lacions i equipaments esportius de • El mòdul PCO-1: de 25 x 12,5 m de 6 carrers. Catalunya (PIEC). • El mòdul PCO-2: disposa d’un vas de 25 x 12,5 m • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb de 6 carrers, i d’un vas complementari de 75 m2. relació a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració • El mòdul PCO-3: disposa d’un vas de 25 x 16,6 m dels plans territorials que afectin el seu territori municipal de 8 carrers i d’un vas complementari de 135 m2. • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el Pla director: Cada una d’aquestes tipologies disposa dels espais – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de complementaris corresponents. Catalunya. – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal. – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les diputacions. – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Ús lliure de la piscina (abonament o entrada puntual). L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del seu Institut • Activitats aquàtiques per a centres educatius. Barcelona Esports (IBE), està elaborant el Mapa • Activitats aquàtiques dirigides a tot tipus d’edats d’instal·lacions i equipaments esportius com a instrument i a col·lectius específics. de planificació que concreta i situa les necessitats • Entrenaments i competicions (natació, waterpolo, natació d’equipaments, on el complex esportiu es defineix com sincronitzada, etc.). l’equipament de referència (vegeu la fitxa Complex • Lloguer d’espais. esportiu). • Organització d’activitats i esdeveniments esportius. El recentment aprovat Pla director d’instal·lacions i • Organització d’activitats socioculturals. equipaments esportius de Catalunya (PIEC) ha definit mitjançant els seus estudis de localització la metodologia per calcular els dèficits d’equipaments als municipis. 35 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. .. . ... .. . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. ..F. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .o..m.. ..e..n.. t.. ..d..e.. ..l..’e..s..p.. .o.r.t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. Instal·lacions esportives especialitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Les instal·lacions esportives especialitzades són • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, equipaments orientats a atendre les necessitats específiques i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla de pràctica fisicoesportiva, i complementen d’aquesta territorial general de Catalunya. manera la xarxa d’equipaments esportius de la ciutat. • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions Aquests espais tenen una distribució no homogènia per i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). al territori. Exemples d’aquest tipus d’equipaments són • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla l’Escola Municipal d’Hípica de La Foixarda, el Velòdrom director d’instal·lacions i equipaments esportius de d’Horta, les pistes municipals d’aeromodelisme, el Centre Catalunya (PIEC). Municipal de Vela, entre d’altres. • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb relació a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració dels plans territorials que afectin el seu territori municipal • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el Pla director: – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal. – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les diputacions – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris L’oferta de serveis d’aquest tipus d’equipaments varia L’Ajuntament de Barcelona, a través del seu Institut segons la modalitat. Podem esmentar-ne les següents: Barcelona Esports (IBE), està elaborant el Mapa • Ús lliure de la instal·lació (abonament o entrada puntual). d’instal·lacions i equipaments esportius com a instrument • Activitats esportives dirigides (a tot tipus d’edats de planificació que concreta i situa les necessitats i col·lectius específics). d’equipaments, on el complex esportiu es defineix com • Lloguers per a entrenaments i competicions (de l’equipament de referència (vegeu la fitxa Complex temporada o puntuals). esportiu). • Organització d’activitats i esdeveniments esportius. • Organització d’activitats socioculturals. El recentment aprovat Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) ha definit per mitjà dels seus estudis de localització la metodologia per calcular els dèficits d’equipaments als municipis. 36 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . . .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. ... . . .. . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. F.. ..o..m.. ..e..n..t.. ..d..e.. ..l’..e..s..p.. . o.. r. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. t.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Camps esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els camps són equipaments en què l’espai esportiu està • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, constituït per un terreny de pràctica a l’aire lliure de i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla dimensions superiors als 4.000 m2. territorial general de Catalunya. • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), Hi ha camps especialitzats, com els camps de rugbi, que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions i camps poliesportius, en els quals es poden practicar i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). diverses disciplines esportives. Dins d’aquests últims • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla s’inclouen els camps de futbol, que tenen gran importància director d’instal·lacions i equipaments esportius de a la ciutat atès el seu nombre. Catalunya (PIEC). • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb Actualment la ciutat compta amb un total de relació a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració 56 instal·lacions de titularitat pública d’aquestes dels plans territorials que afectin el seu territori municipal. característiques distribuïdes de la manera següent: • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre • 45 camps de futbol municipals (de 2 dels quals encara el Pla director: té la titularitat la Generalitat de Catalunya). – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local • 11 camps destinats a la pràctica, poliesportiva o de Catalunya. específica, del rugbi, el beisbol, el softbol, l’hoquei o el tir – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització amb arc. comarcal. – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les diputacions. – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Lloguers per a entrenaments i competicions L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà del seu Institut (de temporada o puntuals). Barcelona Esports (IBE) està elaborant el Mapa • Organització d’activitats socioculturals. d’instal·lacions i equipaments esportius com a instrument de planificació que concreta i situa les necessitats d’equipaments, on el complex esportiu es defineix com l’equipament de referència (vegeu la fitxa Complex esportiu). El recentment aprovat Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) ha definit mitjançant els seus estudis de localització la metodologia per calcular els dèficits d’equipaments als municipis. 37 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . .. ... . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . . . . . .. .. .. . .. .. ... . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..F..o..m.. ..e..n.. t.. ..d..e.. ..l..’e..s..p.. ..o..r..t.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. . . .. . . . . .. .. .. . .. . . . .. . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Espais esportius urbans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els espais esportius urbans són equipaments esportius de • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, lliure accés dotats del mobiliari necessari (pistes de i Llei 1/1995, de 15 de març, per la qual s’aprova el Pla petanca, pistes poliesportives, circuits de condicionament territorial general de Catalunya. físic, running, etc.) que permeten la pràctica • Llei de l’esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol), ludicoesportiva al conjunt de la població. que regula la formulació del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Dins d’aquesta tipologia d’equipaments, les pistes de • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla petanca són les que tenen més presència a la ciutat director d’instal·lacions i equipaments esportius de i s’ubiquen majoritàriament en parcs o places públiques, Catalunya (PIEC). annexes a algun equipament esportiu, i n’hi ha algunes • Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, relativa ubicades en recintes tancats i gestionades per clubs. a la participació de l’Ajuntament en l’elaboració dels plans territorials que afectin el seu territori municipal. • Altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el Pla director: – Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. – Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal. – Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre les competències de les diputacions. – Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Ús lliure, entrenaments i competicions de petanca. La dotació d’aquests espais haurà de garantir la seguretat dels • Pràctica esportiva de caire lúdic i recreatiu: futbol sala, possibles usuaris i el seu manteniment en bones condicions bàsquet, running, patinatge, etc. d’ús. De la mateixa manera, s’haurà de garantir que les activi- tats que es desenvolupin respecten tant els drets dels vianants com dels altres usuaris, i que no causen perill o molèsties a les persones i als espais que serveixen de suport a aquestes activitats. El Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) utilitza la denominació d’altres espais esportius convencionals i àrees d’activitat esportiva per definir aquest tipus d’equipaments. El projecte funcional adient per a les pistes de petanca hauria de considerar els aspectes següents: • Pista de 12-15 metres de llargada per 4 d’amplada • Fustes o taulons que delimitin les pistes • Il·luminació • Bancs públics • WC químic • Papereres 38 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A.. t..e..n.. ..c..ió.. .. s..a..n.. ..it..à..r..i .. ..a.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Hospitals i clíniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències L’assistència hospitalària de cobertura pública està • Decret 202/1985, de 15 de juliol, de creació de la Xarxa garantida per mitjà de centres hospitalaris de diversa hospitalària d’utilització pública. titularitat, que constitueixen la Xarxa Hospitalària • Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de d’Utilització Pública (XHUP). Catalunya. • Decret 118/1982, de 6 de maig, sobre autorització Els hospitals de la XHUP es classifiquen en tres tipus: de centres, serveis i establiments sanitaris assistencials. • Hospital general bàsic: disposa de la tecnologia necessària • Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula per atendre aquelles patologies que no requereixen un grau l’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda d’especialització important. i el procediment d’autorització d’entitats avaluadores. • Hospital de referència: pot resoldre la pràctica totalitat • Pla de salut de Catalunya 2002-2005. dels problemes de salut, llevat d’aquells que requereixen recursos tecnològics d’alt nivell o una pràctica altament especialitzada. • Hospital d’alta tecnologia: disposa de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosticoterapèutiques. Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Serveis mèdics d’internament • Hospitalització d’aguts: • Serveis quirúrgics – Taxa d’hospitalització: 105 altes per 1.000 habitants • Hospital de dia – Estada mitjana: 6,5 dies • Cirurgia major ambulatòria – Índex d’ocupació: 85% • Consultes externes – Cirurgia major ambulatòria: 15% del total d’altes • Exploracions complementàries • Centres sociosanitaris: • Tractaments específics – Llarga estada: 5 llits x 1.000 habitants més grans de 64 • Servei d’urgències anys – Convalescència: 1,8 llits x 1.000 habitants més grans de 64 anys – Cures pal·liatives: 0,06 llits x 1.000 habitants 39 .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A.t.e.n. c. .ió. .s.a.n. i.t.à.r.i.a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’atenció primària de salut (CAP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències El centre d’atenció primària de salut és l’equipament pel • Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de qual la ciutadania accedeix a l’assistència sanitària pública, Catalunya. i forma part de la xarxa d’atenció primària de salut (53 CAP • Decret 84/1995 de la Generalitat de Catalunya sobre les i 2 centres només amb especialistes) recentment reformada mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut per assegurar un nou model amb un total de 6 hores diàries a Catalunya. d’atenció al públic. • Decret 215/2002 de la Generalitat de Catalunya per a l’aprovació dels Estatuts del Consorci Sanitari de És l’estructura física i funcional sanitària de primer nivell Barcelona. ubicada en una unitat territorial bàsica d’atenció o àrea bàsica de salut (ABS), i acull l’equip d’atenció primària (EAP). Està compost per: • Metges de medicina general o capçalera. • Pediatres (per a infants de 0 a 14 anys) • Odontòlegs i estomatòlegs • Personal d’infermeria • Assistents socials • Personal administratiu Depenen, a la nostra ciutat, del Consorci Sanitari de Barcelona, i és on es concentren totes les funcions sanitàries en el servei a cada comunitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Informació i orientació. • ABS com a demarcació geogràfica amb uns 25.000 • Atenció i consells sanitaris. habitants. • Servei d’atenció a domicili. • 1 CAP per cada ABS. • Atenció continuada fora de l’horari habitual • 1.440 m2 de superfície mínima per CAP. (en alguns CAP). • Cada CAP sol tenir un equip d’atenció primària (EAP) • Activitats de prevenció (vacunació, detecció precoç). (hi ha casos en què comparteixen equip, i d’altres en què • Activitats de promoció d’hàbits saludables. un CAP disposa de més d’un EAP). • Unitat d’atenció a l’usuari. 40 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A.. t..e..n.. ..c..ió.. .. s..a..n. .it.à.r. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . .i..a.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. Centres de salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són els equipaments que presten serveis bàsics d’atenció • Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de ambulatòria especialitzada en atenció psiquiàtrica i de salut Catalunya. mental, adreçats a les persones que presenten un trastorn • Decret 213/1999, de 3 d’agost, del Departament de Sanitat mental, en qualsevol de les etapes evolutives de i Seguretat Social, pel qual es crea la Xarxa de Centres, la malaltia que, per la seva gravetat i/o complexitat, no serveis i establiments de salut mental d’utilització pública, i poden ser ateses només des de l’àmbit dels serveis de es tipifiquen els diferents dispositius que formen l’atenció primària de salut. l’esmentada xarxa. • Ordre 166/2002, de 13 de maig, que regula els estàndards S’especialitzen i s’estructuren en relació amb l’edat dels de qualitat que han de complir els centres, serveis pacients, i es diferencien els serveis d’atenció i establiments de salut mental d’utilització pública de especialitzada de salut mental per a la població infantil Catalunya. i juvenil, dels serveis d’atenció especialitzada de salut • Pla de salut de Catalunya 2002-2005. mental per a la població adulta (a partir dels 18 anys). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris L’atenció pot prestar-se d’acord amb les necessitats del Ràtios orientatives de professionals per dimensionar pacient, de forma programada o immediata, bé en el centre els centres de salut mental: o en el domicili del pacient: • Centre de salut mental per a adults: • Atenció a les visites espontànies (sempre que la – 1 psiquiatre per 16.600 habitants simptomatologia no faci necessari un abordatge hospitalari). – 1 psicòleg per 21.000 habitants • Suport a l’atenció primària de salut, en casos de trastorns – 1 diplomat en infermeria per 23.500 habitants mentals més prevalents. – 1 treballador social per 50.000 habitants • Detecció, diagnosi i tractament de les persones amb • Centre de salut mental per a infants i joves: trastorns mentals. – 1 psiquiatre per 55.500 habitants • Atenció en règim ambulatori, per al seguiment, el control – 1 psicòleg per 27.400 habitants i el tractament de les persones que pateixen un trastorn – 1 diplomat en infermeria per 200.000 habitants mental greu i/o sever, i de les seves famílies. – 1 treballador social per 200.000 habitants • Coordinació amb altres serveis sanitaris i socials, per garantir la continuïtat assistencial. 41 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. ..A..t..e..n.. c.. ..ió.. ..s..a..n.. i..t..à..r..i..a.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments des d’on s’atenen els pacients • Ordre de 20 de febrer de 1991, reguladora dels drogodependents de qualsevol tipus de substància (alcohol, tractaments que considera el Reial decret 75/1990, heroïna, cocaïna, etc.) i on s’ofereixen diverses opcions de de 19 de gener. tractament especialitzat. • Llei 10/1991, de 10 de maig de modificació de la Llei 20/1985 de prevenció i assistència en matèria de Disposen d’equips professionals multidisciplinaris substàncies que poden generar dependència. (medicina, psicologia, treball i educació social) que • El Plan nacional de drogas, dependent del Ministeri ofereixen un abordatge biopsicosocial de la dependència de Sanitat, i l’Òrgan Tècnic de Drogodependències del a les drogues, i dissenyen, d’acord amb les persones Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya usuàries, la modalitat de tractament més indicada. disposen d’una normativa que regula el funcionament i les característiques que han de tenir aquests centres. Estan sectoritzats territorialment i actuen com a referència per a la xarxa assistencial i social, i són la porta d’entrada al tractament especialitzat que ofereix la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Alguns dels serveis que s’ofereixen des dels CAS són: La ciutat compta amb 14 centres d’atenció i seguiment, • Programes de deshabituació. 6 dels quals depenen de l’Agència de Salut Pública de • Programes de manteniment amb metadona. Barcelona (a més d’un autobús de dispensació de metadona, • Tallers i programes educatius i de reinserció. amb diverses parades a la ciutat en coordinació amb els • Seguiment de pacients i intervencions preventives. CAS). • Informació, assessorament o tractament als familiars dels pacients. Els estàndards que regulen aquest tipus de recursos es recullen en el document dels serveis bàsics d’atenció social La Xarxa d’Atenció a les Drogodependències es completa primària Què podem fer davant les drogodependències?, amb el següent: editat per Promoció i Desenvolupament Social (PDS) l’any • Servei d’Orientació de Drogues (SOD): és el servei 1998, en col·laboració amb el l’Institut Català d’Assistència preventiu d’assessorament i orientació a joves i adolescents i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la en situació d’alt risc de consum. Generalitat de Catalunya. • Pisos assistits i comunitat terapèutica: d’internament, per a consumidors de drogues en situació posterior a la deshabituació. • Centres de reducció de danys: equipaments amb espais i serveis especialitzats (consum supervisat, descans, atenció mèdica, etc.) per a toxicòmans en fase activa. 42 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. . . . . . .. . .A . .. .t..e.n.c. i.. .. .. .. .. ó.. .i .. .. .. i..n.. . c..l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..ia.. ..l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres de serveis socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són l’equipament base de referència del Sistema de Serveis • Decret legislatiu 17/1994 (refós de la Llei de serveis Socials, i constitueixen el primer punt d’accés dels socials, de 27 de desembre de 1985, i de la Llei 4/94, ciutadans i ciutadanes a tota la xarxa de serveis socials. de 20 d’abril). Estan distribuïts geogràficament per cobrir tot el territori. • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. Han d’estar dotats d’un equip multidisciplinari que permeti • Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social l’exercici de les funcions d’informació, valoració, diagnòstic primària. i orientació a la població quant a drets i recursos socials • III Pla d’actuació social 1997-2001. existents, així com també les funcions de prevenció i • IV Pla d’actuació social 2003-2006. tractament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Informació i orientació. Els estàndards existents fan referència a la composició • Tractament individual, familiar i grupal. i ràtios dels equips bàsics dels centres, i no pas als • Assessorament professional (jurídic, socioeducatiu equipaments: i psicològic). • Les ràtios vigents actualment són les del III Pla d’acció • Tramitació de diferents serveis i ajuts socials: social: – Ajuts econòmics. – 1 equip bàsic d’atenció social primària (EBASP) – Servei de suport a l’accés a l’habitatge. (2 treballadors socials i 1 educador) per cada 20.000 – Servei d’atenció a urgències de la gent gran (SAUV). habitants. – Serveis d’atenció domiciliària: E treballadores familiars, àpats a domicili • La ràtio del IV Pla d’acció social: E servei de teleassistència – 1 equip bàsic d’atenció social primària (EBASP) E neteges de xoc, bugaderia, arranjament habitatges (2 treballadors socials i 1,5 educadors) per cada 15.000 – D’altres administracions: habitants. – renda mínima d’inclusió (RMI) – Ponderació de les ràtios mínimes en funció de: – residències assistides i centres de dia E factors de necessitat social – prestació a la dependència E característiques del territori 43 .. . .. .. . .. . .. . .. .. . . . . . . . .. .. .. .. . . .. .. .. .. . .. . . . . .. .. ... . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n.. c.. ..ió.. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres d’atenció i informació a les dones (PIAD, EAD i Casa d’Acollida) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Es tracta d’una xarxa que vol contribuir a l’eradicació de les • Pla municipal de les dones 2001-2004. situacions de discriminació i violència, i fomentar els • Pla municipal de les dones 2005-2008. processos de presa de consciència, formació i autonomia de • Mesura de Govern, de 24 de novembre de 2004, aprovada les dones. al plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Des del Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) • Llei 4/2001, de 9 d’abril, per incorporar l’avaluació sobre s’ofereix recursos, informació i assessorament per estimular l’impacte de gènere. la participació de les dones i per promoure i potenciar • Llei 30/2003, de 13 d’octubre, sobre Mesures per l’associacionisme femení en les qüestions de gènere. També incorporar la valoració de l’impacte de gènere. organitza el Premi 8 de Març Maria Aurèlia Capmany. • Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Els punts d’informació i atenció a les dones (PIAD) són els equipaments territorialitzats per a la informació i atenció a les dones, i per avançar en la millora de les condicions de vida, l’autonomia i el reconeixement de les seves capacitats. L’equip d’atenció a les dones (EAD) és l’equipament municipal des d’on es centralitza l’atenció a les dones que pateixen situacions de violència de gènere. Permet avançar en la detecció, la coordinació de professionals i el tractament d’aquests casos. L’EAD, en els casos de maltractament, pot assignar el servei d’acolliment temporal de la Casa d’Acollida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris La xarxa de centres assegura múltiples serveis, en horari Mentre que el CIRD, l’EAD i la Casa d’Acollida responen de matí i tarda: a criteris de capitalitat-centralitat, els serveis que es presten • Al CIRD es presten els serveis següents: des dels PIAD responen a criteris de territorialitat ben – Recull i difusió d’informació sobre les associacions, les definits. activitats i els serveis adreçats a les dones. – Préstec de documentació. L’actual xarxa de PIAD compta amb 6 equipaments • Des del PIAD: (Eixample, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris – Informació i orientació (recursos, participació, i Sant Martí) dels 10 previstos a la ciutat en aquest període associacionisme). 2004-2007, en lògica d’un per districte (el proper 1 – Assessorament jurídic especialitzat. d’octubre iniciarà la seva activitat el PIAD de Sants- – Acompanyament als circuits d’atenció especialitzada. Montjuïc). • Des de l’EAD: – Atenció (psicològica, jurídica i social) a les dones Operativament, els PIAD han d’assegurar un temps de i els seus fills i filles. prestació en funció de la priorització de funcions acordades – Acompanyament. amb cada districte: – Coordinació amb el circuit contra la violència vers les • L’estàndard de temps de prestació és d’un professional dones. per punt a 35 hores per setmana. • L’atenció directa és de 15 hores per setmana, en horaris acordats també amb cada districte. 44 .. .. .. . . . .. . . .. .. .. . .. .. .. . . .. . . . .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n..c.. i..ó.. ..i ..i..n..c..l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..ia.. ..l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres de dia per a gent gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments per a l’acolliment diürn, adreçat • Decret legislatiu 17/1994 (refosa de la Llei de serveis a persones més grans de 65 anys, d’assistència a les socials, de 27 de desembre de 1985, i de la Llei 4/94, activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, de 20 d’abril). alimentació, mobilitat, etc.) o a la seva supervisió constant • Llei 20/91, de regulació del Sistema Català de Serveis (per malaltia mental, demència, etc.). La inscripció als Socials. centres públics es tramita als centres de serveis socials • Decret 284/1996 de 23 de juliol, modificat pel Decret mitjançant la sol·licitud única. 176/2000, de 15 de maig. • Ordre de 15 de juliol 1987. Funcionen de dilluns a divendres, de 9 h a 19 h • Ordre de 5 d’abril 1993 (Normes d’autorització (actualment, s’està estudiant la possibilitat d’obrir els caps administrativa). de setmana). • Ordre de 197/2004, de 2 de juny, de convocatòria de centres col·laboradors. Departament de Benestar i Família. • IV Pla d’actuació social (PAS). Generalitat de Catalunya. • Informe del Defensor del Poble, de 2000, sobre necessitats d’atenció sociosanitària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Per als tres moments bàsics, acollida, estada i comiat, L’Informe del Defensor del Poble recomana una ràtio de es presten els següents serveis: dues places per cada 100 persones de més de 80 anys. • Serveis generals – allotjament diürn – alimentació – bugaderia i repàs de roba (en alguns casos) • Atenció d’integració i suport familiar i social • Atenció assistencial • Dinamització sociocultural 45 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . .. .. . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. . . . . . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. .. .. . .. . .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n.. c.. ..ió.. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat (CAE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els CAE són centres d’acolliment diürn, no inclosos en • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema equipaments residencials, que presten atenció català de serveis socials. especialitzada a persones amb greus discapacitats (grau • Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del de discapacitat igual o superior al 75%, amb barems d’ajuda Decret 284/1996. de tercera persona i de mobilitat reduïda), que no estan acollides en equipaments residencials ni són ateses als centres ocupacionals. Mitjançant l’atenció individual, es tracta que les persones assoleixin el màxim grau d’autonomia i integració personal i social. Els centres ocupacionals (CO) conformen la xarxa de centres d’acolliment diürn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des dels CAE són els següents: La ciutat compta amb 5 CAE, que representen un total • Serveis generals bàsics (acolliment, manutenció, higiene de 100 places. D’aquests, 2 són públics (un és dependent personal). de l’ICASS i l’altre de la Diputació de Barcelona) i ofereixen • Teràpia ocupacional. 52 places. • Manteniment i suport en les activitats quotidianes. • Desenvolupament d’activitats grupals de relació i lleure. A finals de 2007 es preveu que hi haurà 200 persones que necessitaran aquest tipus d’equipament. En aquest període caldrà ampliar i reforçar la xarxa de centres diürns (centres d’atenció especialitzada i centres ocupacionals) per proveir el centenar de noves places necessàries. 46 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n..c.. i..ó.. ..i ..i . . . . . . . . . . . . . . ..n..c..l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..ia.. ..l .. .. .. .. .. . .. .. . . . .. . . . .. .. .. . . .. .. . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. ... . . . . . . . .. . . .. .. . . . . . .. . . .. .. .. .. .. .. Habitatges de lloguer amb serveis per a gent gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són apartaments de protecció de caràcter dotacional • Pla d’habitatge de Barcelona, 2004-2010. i amb serveis, en règim de lloguer assequible, adreçats • Pla general metropolità. a persones de més de 60 anys autònomes però amb alguna • Plans especials i plans de millora urbana específics dependència en les activitats instrumentals (comprar, per a cada emplaçament. cuinar, netejar la casa, etc.) i en les activitats bàsiques • Ordre de 15 de juliol 1987, de serveis i establiments de la vida diària (vestir-se, menjar, higiene personal, etc.). de serveis socials. • Decret 284/1996, de 23 de juliol, modificat pel Decret Els requisits per accedir a un habitatge de lloguer són els 176/2000, de 15 de maig, de regulació del Sistema Català següents: de Serveis Socials. • Ingressos inferiors a 3,5 vegades l’IPREM. • Ordre de 5 d’abril de 1993 (Normes d’autorització • Composició familiar d’una o dues persones. administrativa). • Tenir a càrrec fills/es amb disminució. • Decret 135/95, de 24 de març, de desplegament • No ser propietari o usufructuari de cap habitatge a de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de l’accessibilitat Barcelona. i de supressió de barreres. • Decret 394/96, de 12 de desembre, del règim de Si la persona té ingressos inferiors al 75% de l’IPREM, no contraprestacions dels usuaris en la prestació de serveis farà cap aportació econòmica (rep una subvenció personal). socials i aprovació dels preus públics. Si sobrepassa aquest percentatge, la diferència es destinarà • Ordre BEF/468/2003, de 10 de novembre, dels criteris íntegrament al pagament del lloguer, fins arribar al cost real d’accés als serveis i programes d’atenció a la gent gran. del servei. L’adjudicació es fa d’acord amb els barems • Ordre BEF/305/2005, de 4 de juliol, d’acreditació i mètodes aprovats. d’entitats col·laboradores de suport a l’acolliment residencial per a gent gran. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Aquests habitatges són de superfície reduïda amb serveis L’actual parc d’habitatge dotacional per a la gent gran és comuns (bugaderia, consergeria, sales polivalents); la de 10 equipaments (2 en estat molt avançat de construcció), superfície aproximada dels d’un dormitori és de 40 a que fan un total de 610 habitatges amb serveis per a gent 49,5 m2, i de 55 a 69 m2 els de dos dormitoris (adreçats gran. a persones de més 60 anys amb fills discapacitats al seu càrrec), i tenen una sala d’estar, una cuina i un bany Està previst un increment d’uns 330 nous habitatges amb adaptats. serveis per a gent gran. Els serveis bàsics d’aquests apartaments són els següents: • Administració i manteniment, adreçats a tots els residents. • Suport social i personal, en funció de la situació personal i/o la manca d’autonomia personal. Els locals de planta baixa estan destinats preferentment a equipaments compatibles amb l’ús d’habitatge dotacional. 47 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. ..A..t..e..n.. c.. ..ió.. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i..ó.. ..s..o.c ..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. . . . .. Residències per a gent gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Equipaments adreçats a acollir i atendre, de manera • Decret legislatiu 17/1994 (refós de la Llei de serveis permanent o temporal, persones més grans de 65 anys socials, de 27 de desembre de 1985, i de la Llei 4/94, que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària de 20 d’abril). (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o que • Llei 20/1991, de regulació del Sistema Català de Serveis necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, Socials. demència, etc.) i no compten amb el suport familiar o social • Decret 284/1996, de 23 de juliol, modificat pel Decret per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències 176/2000, de 15 de maig. públiques es tramita als centres de serveis socials • Ordre de 15 de juliol 1987. mitjançant la sol·licitud única. • Ordre de 5 d’abril 1993 (Normes d’autorització administrativa). • Ordre 197/2004, de 2 de juny, de convocatòria de centres col·laboradors. Departament de Benestar i Família. • IV Pla d’actuació social (PAS). Generalitat de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Per als tres moments bàsics, acollida, estada i comiat (que El IV Pla d’acció social recomana: s’inicien amb l’ingrés i finalitzen amb l’acompanyament • 5 places per cada 100 persones de més de 65 anys: a la mort), es presten els serveis següents: – 2 de finançament públic • Serveis generals – 3 de finançament privat • Atencions de salut • Atencions a la dependència i capacitat funcional Pel que fa a l’equipament, del document de • Atencions psicosocials i espirituals “Consideracions respecte de la definició d’un model estructural de qualitat de residència assistida” (doc. 3) del Departament de Benestar Social (octubre 2001), se’n desprenen unes recomanacions: • de 80 a 100 places mínimes per residència • aproximadament 42 m2 per cada plaça • el 80% ha de ser de places individuals 48 .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. ..A..t..e..n..c.. i..ó.. ..i ..i..n..c..l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..ia.. ..l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Residències per a persones amb discapacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments d’acolliment residencial amb prestació de • Decret 271/2003, de 4 de novembre, dels serveis suport extens i generalitzat per a persones adultes, de 16 a d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. 64 anys, amb discapacitat greu. • Conveni Generalitat-Ajuntament en matèria d’equipaments de serveis socials: 1.125 noves places Aquests equipaments proveeixen un servei d’acolliment residencials (públiques i privades) al 2007. residencial substitutori de la llar, i un suport integral personalitzat per tal d’afavorir la màxima autonomia possible i un bon nivell d’integració social i de qualitat de vida. Respecte a la tipologia de discapacitat, aquests equipaments poden especialitzar-se en l’acollida de persones: • amb discapacitat psíquica profunda (grau igual o superior al 75%, barem de tercera persona, no acollits als CAE), • amb discapacitat psíquica no profunda i trastorns de comportament, • amb gran discapacitat física (grau igual o superior al 75%, mobilitat reduïda, barem de tercera persona, no acollits als CAE). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des de les residències Barcelona compta amb un total de 15 equipaments per a persones amb discapacitat són els següents: residencials amb 171 places (d’aquests, 8 són públics, amb • Serveis generals bàsics (acolliment, allotjament 54 places, i la resta són d’iniciativa social, amb 117 places). i manutenció). • Serveis de salut i seguretat personal a la llar. Segons la tipologia de discapacitat, la distribució d’aquestes • Serveis d’atenció a la dependència i capacitat funcional. places és la següent: • Serveis d’atenció social i relacional. • 41 places per a discapacitat psíquica profunda. A finals • Assessorament i supervisió. de 2007 es preveu tenir una necessitat de 740 places. En aquest període està previst posar en marxa dos centres L’equip de la residència està format per: públics i dos de concertats amb un total de 240 places. • director/a tècnic Es donaria cobertura a prop del 40%. • responsables higienicosanitari i de treball social • 24 places per a discapacitat psíquica no profunda però • personal d’atenció directa (amb una ràtio de 3,2 amb trastorns de comportament. A finals de 2007 es preveu a 4,1 hores per resident i dia) que caldrà unes 360 places. En aquest període està previst implantar dos centres públics i un de concertat amb un total de 90 places per arribar a una cobertura de més del 30%. • 106 places per a gran discapacitat física. A finals de 2007 es preveu una necessitat de 1.200 places. Està previst implantar un centre públic i sis de concertats amb un total de 252 places. Es donaria cobertura al 30%. 49 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n.. c.. ..ió.. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i ..ó.. ..s..o..c..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Llars residència i llars amb suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Les llars residència i les llars amb suport per a persones • Decret 271/2003, de 4 de novembre, dels serveis amb discapacitat són equipaments d’acolliment residencial, d’acolliment residencial per a persones amb disminució. amb prestació de suport intermitent o limitat per a persones • Conveni Generalitat-Ajuntament en matèria adultes, de 16 a 64 anys, amb discapacitat d’equipaments de serveis socials de noves places en grau no inferior al 65%. Poden ser de dos tipus, residencials (públiques i privades) al 2007. depenent de la discapacitat: • Psíquica o física no greu no acollides a residències ni a centres d’atenció especialitzada (CAE), i preferentment usuàries de centres ocupacionals (CO). • Amb trastorn mental greu amb necessitats temporals o permanents d’acolliment amb un nivell d’autonomia que no requereixen atenció sanitària continuada. L’accés a aquests equipaments es prioritzarà en funció d’uns criteris de preferència: • estat de necessitat • entorn familiar • capacitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen, d’acolliment residencial • Per a persones amb discapacitat psíquica i física la ciutat i d’atenció global, són substitutoris de la llar, i s’orienten compta amb un total de 38 equipaments, amb una oferta al manteniment i la millora de l’autonomia de la persona: total de 420 places (336 llars residència i 84 llars amb • Serveis generals bàsics (acolliment, allotjament suport). D’aquests equipaments 2 són públics, amb una i manutenció) oferta de 8 places, i la resta són d’iniciativa social. • Atenció a la salut i la seguretat personal a la llar Per a finals del 2007 s’estima que hi haurà una necessitat • Atenció a la dependència i la capacitat funcional de 1.500 places. En aquest període es preveu crear unes 368 • Atenció social places amb la qual cosa s’arribarà a una cobertura de més • Assessorament i supervisió del 50%. • Per a persones amb malaltia mental es compta també amb un total de 38 equipaments, tots d’iniciativa social. L’oferta total de places per a aquesta població és de 312 (194 de llars residència i 118 de llars amb suport). Per a finals de 2007 la necessitat serà de més de 500 places. En aquest període es preveu implantar unes 175 places, amb la qual cosa s’arribarà a una cobertura de més del 90%. 50 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . .. .. . .. . . . . .. .. . ... .. . .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A.t.e.n.c. i.ó. .i .i.n.c.l.u.s.i.ó. .s.o.c.ia. .l . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. Centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són els equipaments específics on es presten els serveis • Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els d’atenció precoç de la xarxa bàsica territorialitzada de serveis d’atenció precoç i els centres de desenvolupament serveis socials especialitzats de responsabilitat pública. infantil i d’atenció precoç. • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Aquests serveis, de caràcter universal, s’adrecen a tots Català de Serveis Socials. els infants de 0 a 6 anys amb trastorns en el seu desenvolupament o amb risc de patir-los, des del moment de la seva concepció i fins que compleixen els sis anys. ≠ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els principals serveis que s’ofereixen des dels CDIAP són La ciutat disposa d’una xarxa territorialitzada amb un total els següents: de 8 CDIAP (3 dels quals són de titularitat pública • Diagnòstic i avaluació del desenvolupament de l’infant, –un depèn de l’ICASS i dos són municipals– i la resta, de la situació familiar i el seu entorn. d’iniciativa social). • Intervenció terapèutica interdisciplinària a l’infant i al seu entorn immediat de forma ambulatòria i periòdica. L’any 2003 la població que calia atendre era d’uns 3.810 • Orientació i assessorament a les famílies i als infants, dels quals es va atendre, en els vuit CDIAP, uns professionals d’educació infantil (0-3 i 3-6 anys) pel 1.502 infants (cobertura del 40%). que fa als trastorns de desenvolupament. Per al 2007 s’estima que caldrà atendre una població al • Coordinació amb els serveis socials i sanitaris que portin voltant dels 4.700 infants, als quals caldria donar cobertura a terme tasques de prevenció i detecció precoç dels en un 75%. trastorns de desenvolupament i situacions de risc en la població infantil fins als 6 anys. D’acord amb els criteris de la Generalitat de Catalunya: • L’atenció precoç hauria de cobrir un volum aproximat del Els equips interdisciplinaris que integren aquest servei 5% de la població infantil de 0 a 6 anys. compten amb: • La dedicació individualitzada mitjana hauria de ser • Direcció tècnica. de 52 hores anuals. • Especialistes (neurologia infantil, psicologia clínica, logopèdia, fisioteràpia i treball social). 51 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t.e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ... . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .n.. c.. ..ió.. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. . . . . .. . . . . . .. .. .. .. .. Centres d’inclusió social (xarxa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències La xarxa té com a objectiu l’atenció integral i de qualitat a Els centres residencials s’emmarquen en un tipus de servei les persones sense sostre de la ciutat, per tal que el màxim de residència temporal per a persones adultes en situació de persones que viuen al carrer puguin realitzar un procés de marginació dins dels serveis socials d’atenció primària d’inserció social que els permeti una major qualitat de vida, del Sistema Català de Serveis Socials. i també acompanyar aquestes persones en el seu procés La resta de serveis es regulen per les lleis de serveis socials: de recuperació de la màxima autonomia personal. • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. La diversificació de centres respon a les característiques • Decret 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la i necessitats d’aquest col·lectiu, amb diferents graus de refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de desarrelament social i de problemàtica social, i 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d’abril, en matèria constitueixen una xarxa municipal que treballa d’assistència i serveis socials conjuntament amb la d’equipaments d’entitats d’iniciativa • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema social, per tal d’enfortir la capacitat d’organització del Català de Serveis Socials. conjunt de la ciutat: • Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social • Centre d’acolliment nocturn temporal primària. • Centre de dia • Habitatge d’inclusió amb suport socioeducatiu • Centre d’alimentació bàsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Centre d’acolliment nocturn temporal de baixa exigència • El conjunt de serveis i equipaments per a persones sense – Allotjament nocturn (llits) sostre són equipaments de centralitat, però estan distribuïts – Dutxes, rober i higiene personal a la ciutat amb un criteri d’equilibri territorial, de proximitat – Alimentació bàsica i d’integració sostenible en el territori. – Atenció social i sanitària • Centre de dia – Dutxes, rober i higiene personal – Alimentació bàsica – Atenció social i sanitària – Activitats i tallers – Acollida nocturna (a Meridiana i Horta) • Habitatge d’inclusió amb suport socioeducatiu – Pisos equipats • Centre d’alimentació bàsica – Dinars i/o sopars 52 .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..A..t..e..n..c.. i..ó.. ..i ..i..n..c..l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..ia.. ..l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat (CO) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equipaments d’acolliment diürn que presten atenció • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema rehabilitadora-habilitadora, adreçats a persones adultes, Català de Serveis Socials. en edat laboral, amb una discapacitat greu, severa o • Decrets 279/1987, de 27 d’agost, i 280/1993, de 28 de mitjana, específicament valorades com a usuàries d’uns desembre, pels quals es regulen els centres ocupacionals. serveis especialitzats davant la dificultat per assolir la integració en el mercat laboral. Es tracta de capacitar les persones per aconseguir-ne la màxima integració social mitjançant l’ocupació activa. L’equip està constituït per: • Direcció tècnica • Especialistes en diversos àmbits: – psicopedagogia – teràpia ocupacional – treball social • Personal d’atenció directa: – monitors ocupacionals – personal auxiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des dels centres ocupacionals La ciutat disposa d’un total de 41 centres ocupacionals, que són els següents: representen 2.000 places finançades íntegrament per • Acolliment diürn i convivència (manutenció, higiene l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. D’aquests personal, activitats grupals de relació, descans, lleure, etc.). centres, dos són públics i tenen una capacitat • Programes individuals (amb diversos nivells d’atenció de 112 places. en funció dels diferents nivells de discapacitat): – Mesures rehabilitadores i habilitadores L’estimació de necessitats se situa en un nivell similar – Teràpia ocupacional i manteniment a l’oferta de places existent i, per tant, tan sols caldrà – Ajustament personal preveure accions de trasllat, millora i ampliació dels – Activitats formatives i prelaborals equipaments actuals. – Servei ocupacional d’inserció 53 .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A.t.e.n. c. .ió. ..i.. i..n..c.. l..u..s..i..ó.. ..s..o..c..i..a..l.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els centres penitenciaris són equipaments destinats, per • Constitució espanyola de 1978, art. 25.2 sobre les penes mandat constitucional, a la custòdia de persones joves i/o privatives de llibertat i les mesures de seguretat vers adultes detingudes, preses o penades i a la seva reeducació la reeducació i la reinserció social. i reinserció social fins al moment de la seva incorporació • Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general a la vida en llibertat, que desenvolupen una tasca penitenciària, que estableix les directrius d’actuació assistencial i d’ajuda als interns i a les seves famílies. en el marc penitenciari. • Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut El seu funcionament es regeix per una normativa interna d’Autonomia de Catalunya, art. 11, sobre competència i s’estructuren en espais comuns i en diferents mòduls en l’execució de la legislació de l’Estat en matèria residencials distribuïts en funció de diversos factors: penitenciària. situació processal, grau de classificació, situació personal, etc. • Reials decrets 1201/1981, de 8 de maig (parcialment Els centres oberts, per altra banda, són equipaments vigent) i 190/1996, de 9 de febrer, pels quals s’aprova penitenciaris on continuen complint la pena les persones el Reglament penitenciari. que han progressat fins al tercer grau penitenciari, que • Reial decret 3482/1983, de 28 de desembre, sobre traspàs demostren una correcta evolució en el tractament de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en rehabilitador que permet al penat continuar amb el seu matèria d’administració penitenciària. procés de reinserció amb l’aplicació de programes individualitzats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els centres penitenciaris s’estructuren en tres grans àmbits El Departament de Justícia de la Generalitat ha aprovat de treball: el Pla director de política penitenciària, que inclou el • Àmbit de rehabilitació, que es responsabilitza de la Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, en què el criteri individualització de l’execució de les penes i mesures, tot bàsic és la construcció d’establiments penitenciaris de i adreçar-les vers l’educació i la inserció social, mitjançant dimensions més reduïdes i amb unitats i programes un equip multidisciplinari (educadors, treballadors socials, funcionals adequats a la finalitat rehabilitadora, amb més psicòlegs, juristes, mestres, personal sanitari, etc.). espais comuns i per activitats, seguint uns paràmetres • Àmbit de règim interior, que vetlla pel funcionament d’ubicació i capacitat: ordinari, la seguretat, el bon ordre i la convivència del • Centres per a preventius i trànsits: ubicats en zones centre. urbanes i/o periurbanes, amb capacitat per a 500 interns. • Àmbit d’administració i serveis, que gestiona els recursos • Centres oberts: ubicats en nuclis urbans, amb capacitat humans i econòmics, els expedients, els documents interns per a 300-350 interns. i els serveis comuns (menjadors, bugaderia, economat, etc.). • Centres de compliment de penes (homes): ubicats fora de nuclis urbans, amb facilitat d’accés i amb un referent Els espais, tot i no ser estandarditzables, són mòduls urbà proper, amb capacitat per a 500-750 interns. residencials, unitats d’atenció especial, galeries, • Centres de compliment de penes (dones o joves): per departament geriàtric, secció oberta, patis, tallers, centre les seves especials característiques, hauran de tenir una mèdic, gimnàs, biblioteca, menjador, bugaderia, economat. capacitat per a 400-450 internes o interns. 54 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . .A. .c.c.é.s. a. .l .m. .ó.n. .l.a.b.o.r.a. l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Equips externs de suport a la integració laboral (ESIL) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Són equips multiprofessionals, no associats a centres • Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema especials de treball, ubicats en equipaments amb un català de serveis socials. funcional específic (propi d’un equipament d’atenció, • Ordre d’1 de març de 1990. informació i formació), que presten serveis adreçats a totes les persones amb discapacitat (més enllà del grau de discapacitat que tinguin), en edat laboral, la funció principal dels quals és aconseguir la integració laboral, i contribuir a la integració social. L’equip està constituït per: • Responsable tècnic. • Especialistes de diferents àmbits: – Psicologia – Psicopedagogia – Formació ocupacional – Treball social • Monitors de suport al lloc de treball (programes individuals). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Aquests equips (ESIL) desenvolupen els següents serveis: A la ciutat hi ha un total de 7 ESIL, dels quals només un • Valoració i orientació professional individual. és de titularitat pública: l’Equip d’Assessorament Laboral • Realització de programes individuals de suport amb (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. l’objectiu d’aconseguir l’adaptació dels llocs de treball A Barcelona, la població potencial d’aquest tipus i als llocs de treball. d’equipament (persones amb discapacitat en edat laboral) • Elaboració i realització de programes de formació és d’unes 47.000 persones. D’aquestes, unes 17.500 són i aprenentatge professional per a la integració laboral. població activa i unes 4.200 estan a l’atur. • Promoció professional a través de la gestió de les borses de formació i d’ocupació. Destaquem que el volum de persones registrades com a usuàries de l’EAL és de més de 2.300, que representa prop del 55% de la població en atur. 55 .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .T.r.a.m. .i.ta. .c.ió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . .. .. .. .. . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Oficines d’atenció al ciutadà (OAC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) ofereixen atenció • Gaseta municipal de Barcelona de 10 de juny 1993. presencial per obtenir informació per a la resolució Hi consta que la Comissió de Govern, en sessió del 22 de tràmits i gestions. d’abril de 1993, va acordar aprovar la Pauta organitzativa general per als districtes, en què s’estableix la creació Aquestes oficines estan formades per una mitjana de de les oficines d’atenció al ciutadà i de les funcions deu informadors-tramitadors i un cap d’oficina. que aquestes assumiran inicialment. Tenen una dependència orgànica del districte on estan ubicades i funcionalment és el canal territorialitzat dependent de la Direcció d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona. El seu horari de funcionament és de dilluns a divendres de 8,30 h a 17,30 h. A l’estiu és de 8,15 h a 14,15 h. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els principals serveis que s’ofereixen des de les OAC són La descentralització que va tenir lloc a la dècada de 1980 els següents: va proposar la creació d’aquest tipus d’equipaments, que • Informació general de la ciutat: organismes, equipaments, actualment representen un total d’11 oficines, distribuïdes serveis, activitats, etc. una en cada districte més una a la plaça de Sant Miquel, • Realització de tràmits relacionats amb: a més de tres oficines més petites (subseus) en els centres – Padró habitants de La Marina, Zona Nord i Garcilaso. – Hisenda municipal (IBI, impost de circulació...) – Informació i tramitació de llicències d’obres i activitats – Targeta Rosa • Registre municipal – Documents, sol·licituds o escrits adreçats a l’Ajuntament – Preguntes sobre l’estat dels carrers – Queixes i suggeriments • Recepció de qualsevol incidència o suggeriment sobre els serveis municipals 56 .. .. .. . . . . . .. . . .. . .. .. .. . . . . . .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .o..m.. ..e..r..ç.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. Mercats municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els mercats municipals són uns equipaments públics, • Llei de bases de règim local. formats per un conjunt d’establiments minoristes • Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments independents, fonamentalment d’alimentació, agrupats comercials. en un sol recinte i que disposen d’un seguit de serveis • Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari comuns. de 26 de març de 1999. • Ordenança municipal de mercats de l’Ajuntament Per la seva situació en els centres històrics dels barris de Barcelona. compleixen una funció de relació i interacció, i s’hi desenvolupen activitats de caire social, lúdic i cultural a més de fomentar la dieta mediterrània. El seu objectiu primordial i originari és la venda al detall d’articles alimentaris, sobretot productes frescos. Complementàriament inclouen una important oferta no alimentària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els serveis que s’ofereixen des dels diferents mercats La ciutat compta amb un total de 40 mercats d’alimentació de la ciutat varien en funció de l’emplaçament i de les fresca i 5 d’oferta no alimentària. dimensions que tinguin. A banda de l’oferta comercial (productes alimentaris i no alimentaris), alguns dels serveis A partir de l’any 1991, es van iniciar les reformes dels que també presta la xarxa de mercats municipals de la mercats municipals de la ciutat. Fins aquest moment, s’ha ciutat són els següents: actuat sobre 17 centres, i la previsió entre aquest i el proper • Serveis addicionals mandat és actuar sobre 8 més. – Servei de repès – Informació al client Quan s’estudien criteris i ràtios en aquest sector, tots els – Pàrquing estudis indiquen que els ciutadans i ciutadanes no es – Servei bancari desplacen, per realitzar aquestes compres, una distància – Repartiment a domicili superior als 600 metres (uns 15 minuts caminant). – Servei de consigna • Establiments especialitzats Les reformes dels mercats consideren: • Les característiques de la població on s’ubica el mercat: nom- bre d’habitants, edats, nivells d’ocupació i nivells de renda. • Les característiques de l’oferta competidora de la zona (altres comerços, supermercats, grans superfícies, etc.). • La presència de barreres físiques i urbanístiques a l’entorn del mercat. 57 .. .. .. .. .. . . . . . . .. . . . . .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .S.o.s.t.e.n. i.b.i.l.it.a.t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . .. . . . . . . . .. . . . .. . .. .. . .. .. .. .. . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . .. .. .. . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Punts verds. Punts verds de barri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències Els punts verds són equipaments que, amb la presència • Norma tècnica sobre deixalleries (Agència de Residus de personal dins un horari d’obertura, estan preparades de Catalunya). per recollir selectivament residus. • Ordenança general del medi ambient urbà. Títol VI de gestió de residus, capítol 5, articles 165 a167 (BOP D’acord amb les seves dimensions diferenciem entre: del 28 de novembre de 2005). • Punt verd de barri (altrament dit minideixalleria): instal·lació integrada en la trama urbana de la ciutat preparada per rebre residus domèstics de petit format. Són els encarregats de potenciar la cultura del reciclatge i la reutilització, de facilitar el tractament adequat dels residus especials, d’evitar la contaminació i de preservar el nostre entorn. • Punt verd (deixalleria): instal·lació que permet l’entrada d’usuaris particulars i d’usuaris comercials (sota pagament de preu públic), per abocar residus en contenidors de gran volum. Està preparada per accedir-hi en vehicle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris Els principals serveis que s’ofereixen des dels punts verds • Punt verd de barri: la ciutat compta amb set punts verds són bàsicament de recollida: de barri i n’està prevista la instal·lació de tres més, fins • Recollida dels següents materials: a tenir-ne aproximadament un per districte. – Residus especials en petites quantitats (pintures, • Punt verd fix: construcció dins el perímetre de la ciutat. vernissos, dissolvents, etc. Atesa la necessitat d’una superfície al voltant dels 4.000 m2 – Piles, fluorescents, aparell elèctrics i electrònics, per a la seva instal·lació, la possibilitat d’ampliació d’aquest olis vegetals i minerals, roba i tèxtil. tipus d’equipaments ha d’anar lligada als futurs projectes – Runa, restes de poda, fustes, voluminosos, ferralla, urbanístics que es desenvolupin. neveres, vidre, paper i cartró (només al Punt verd o deixalleria). • Selecció de residus • Educació ambiental • Punt verd mòbil 58 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. .. . .. .. .. . .. .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. ..S.. e.. ..g..u..r..e..t..a..t.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Comissaries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definició bàsica Referències • Guàrdia Urbana: equipaments organitzats per unitats • Guàrdia Urbana territorials des d’on es dóna suport a l’acció de la Guàrdia – Carta Municipal de Barcelona. Urbana per tal de garantir la pacífica convivència, el lliure – Llei orgànica 2/86, de 13 de març, de forces i cossos exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes i de seguretat (per a Guàrdia Urbana i Policia Nacional). la seva qualitat de vida. Des d’aquestes unitats territorialit- – Llei 16/91, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya zades de la Guàrdia Urbana també es poden fer diversos (DOGC). tràmits com pagament de multes, reserves d’estacionament, – Llei 4/03, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de permisos per a activitats a la via pública, baixa de vehicles, seguretat pública de Catalunya (per a Guàrdia Urbana i sol·licitud d’informe d’actuació de la Guàrdia Urbana, etc. Mossos d’Esquadra) (DOGC). – Decret 233/02, de 25 de setembre, pel qual s’aprova el • Policia Nacional: equipaments que tenen com a funcions Reglament d’accés, promoció i mobilitat principals garantir la protecció i seguretat dels ciutadans de les policies locals (DOGC). i ciutadanes, mantenir i restaurar la seguretat i l’ordre • Policia Nacional públics, i evitar els fets delictius i criminals. Des d’algunes – Reial Decret 221/91, de 22 de febrer. comissaries es poden posar denúncies, i altres actuen com a – Constitució espanyola de 1978. oficines de tramitació on es pot expedir el document • Mossos d’Esquadra nacional d’identitat i/o el passaport (oficines de tràmits). – Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Llei 10/94, d’11 de juliol, de la Policía de la Generalitat - • Mossos d’Esquadra: equipaments destinats a la policia de Mossos d’Esquadra (DOGC). la Generalitat que tenen com a funció principal la protecció – Decret 19/02, de 22 de gener, de reestructuració parcial de de la llibertat i la seguretat de la ciutadania d’acord amb la Direcció General de Seguretat Ciutadana. l’ordenament jurídic. S’hi poden tramitar també les denúncies fetes pels ciutadans i ciutadanes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripció dels serveis Estàndards i criteris • Guàrdia Urbana • Guàrdia Urbana: el criteri principal per a les ciutats pel – Policia de circulació que fa a les unitats territorials de guàrdia urbana és que n’hi – Policia administrativa hagi una per districte a més d’aquelles unitats de caràcter – Policia de seguretat més específic que també hi ha. Actualment tots els districtes – Policia assistencial compten amb un equipament d’aquestes característiques. – Atenció ciutadana • Policia Nacional: pel que fa a seguretat ciutadana, tots els • Policia Nacional districtes compten amb una comissaria de policia nacional, – Seguretat ciutadana excepte Les Corts i Sarrià, i Nou Barris i Sant Andreu que – Policia judicial i administrativa comparteixen equipament. Amb el desplegament de mossos – Informació ciutadana d’esquadra a la ciutat, aquests equipaments deixaran de • Mossos d’Esquadra funcionar i quedaran únicament els que dedicats a la – Policia de seguretat ciutadana tramitació de documents. – Policia administrativa • Mossos d’Esquadra: a partir del mes de novembre de – Policia d’investigació o judicial 2006 s’inicia el desplegament de mossos a la ciutat. En els – Policia de trànsit propers anys tots els districtes de la ciutat comptaran amb – Atenció ciutadana una comissaria d’aquest cos. Aquests equipaments aniran substituint progressivament les actuals comissaries de Policia Nacional. Està previst que tot aquest procés s’enllesteixi aproximadament cap al 2007. Tots els districtes tenen decidit l’emplaçament on anirà ubicada. 59