DOCUMENT PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA AL CONSELL PLENARI DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DE 31 D’OCTUBRE DE 2008 Document per a l’aprovació defi nitiva al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 31 d’octubre de 2008PAM PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL AJUNTAMENT DE BARCELONA 2008 - 2011 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESENTACIÓ ..........................................................................................................................................................................7 3. Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica .........................................................................122 INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................................................................................8 3.1. Promoció econòmica de la ciutat de Barcelona ..................................123 3.2. Innovació i ciutat del coneixement .....................................................................124 1. TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT ......................................................12 3.3. Promoció econòmica internacional .....................................................................126 1.1. Població i demografi a ..............................................................................................................................12 3.4. Iniciativa emprenedora i creixement empresarial .............................127 1.2. Indicadors socials..........................................................................................................................................17 3.5. Ocupació de qualitat ...............................................................................................................129 1.3. Cultura, lleure i esports........................................................................................................................20 3.6. Transformació econòmica a les noves 1.4. Educació ..................................................................................................................................................................23 àrees de renovació urbana ............................................................................................. 130 1.5. Activitat econòmica, ocupació i ciutat del coneixement ..........................24 3.7. Comerç i mercats municipals ......................................................................................132 1.6. Medi Ambient i sostenibilitat ....................................................................................................35 3.8. Turisme ...................................................................................................................................................134 1.7. Habitatge ...............................................................................................................................................................38 3.9. Participació associativa i atenció al consumidor ...............................135 1.8. Urbanisme i infraestructures ...................................................................................................... 40 3.10. Hisenda ....................................................................................................................................................137 1.9. Mobilitat ..................................................................................................................................................................44 1.10. Seguretat .............................................................................................................................................................46 4. Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior ................................................. 138 1.11. El paper de capitalitat ........................................................................................................................... 48 4.1. Habitatge...............................................................................................................................................139 1.12. Indicadors de la gestió municipal ...........................................................................................49 4.2. Urbanisme .......................................................................................................................................... 144 1.13. Gestió econòmicofi nancera de l’Ajuntament de Barcelona ....................51 4.3. Infraestructures ...........................................................................................................................148 4.4. Obres i projectes urbans ...................................................................................................153 2. MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS .....................................................................64 4.5. Paisatge urbà ...................................................................................................................................156 2.1. El context de defi nició de les prioritats programàtiques 4.6. Llicències .............................................................................................................................................. 158 del programa d’actuació municipal 2008-2011 ...................................................64 4.7. Inspecció.................................................................................................................................................159 2.2. Línies i eixos del programa d’actuació municipal 2008-2011 ...........67 4.8. Funció pública ...................................................................................................................................161 2.2.1. Línies estratègiques ..............................................................................................................67 4.9. Presidència i relacions institucionals ............................................................... 164 2.2.2. Eixos d’actuació ............................................................................................................................71 5. Àrea d’Acció Social i Ciutadania ..............................................................................................168 3. PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ......................................80 5.1. Acció social ........................................................................................................................................168 1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial ...............................................................................80 5.2. Infància i adolescència .........................................................................................................173 1.1. Educació ..................................................................................................................................................... 81 5.3. Gent gran ...............................................................................................................................................175 1.2. Dones ...........................................................................................................................................................87 5.4. Persones amb discapacitat ...........................................................................................176 1.3. Adolescència i joventut .........................................................................................................89 5.5. Salut pública ......................................................................................................................................179 1.4. Usos del temps i conciliació de la vida personal, 5.6. Drets civils ........................................................................................................................................... 185 familiar i laboral ...............................................................................................................................93 6. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat ...................................................................190 1.5. Esports .......................................................................................................................................................95 6.1. Prevenció i seguretat ............................................................................................................190 1.6. Cultura .........................................................................................................................................................97 6.2. Mobilitat .................................................................................................................................................195 1.7. Participació ciutadana ..........................................................................................................103 6.3. Accessibilitat ..................................................................................................................................200 1.8. Cooperació internacional ..................................................................................................106 1.9. Immigració ..........................................................................................................................................108 4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES .......................................................... 204 1.10. Cohesió territorial, proximitat i barris ............................................................... 112 1. Ciutat Vella .......................................................................................................................................................... 204 2. Àrea de Medi Ambient ........................................................................................................................... 114 2. Eixample ....................................................................................................................................................................213 2.1. El verd i la biodiversitat .........................................................................................................115 3. Sants - Montjuïc .............................................................................................................................................217 2.2. Espai públic de qualitat amb criteris ambientals ...............................116 4. Les Corts ...................................................................................................................................................................221 2.3. Qualitat ambiental de la ciutat i gestió efi cient 5. Sarrià - Sant Gervasi ...............................................................................................................................225 dels recursos naturals ...........................................................................................................118 6. Gràcia ..........................................................................................................................................................................229 2.4. Reducció, reciclatge i reutilització dels residus .....................................119 7. Horta - Guinardó ..........................................................................................................................................242 2.5. Compromís social amb la sostenibilitat ....................................................... 120 8. Nou Barris .............................................................................................................................................................252 9. Sant Andreu ........................................................................................................................................................257 10. Sant Martí .............................................................................................................................................................262 5. MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI ................................................................................. 272 6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT ................................................................................................................... 286 ElPrograma PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL AJUNTAMENT DE BARCELONA d’Actuació Municipal PAM PRESENTACIÓ 2008-2011 El Programa d’actuació municipal (PAM) 2008-2011 que presentem expressa les bases del compromís que el Govern de la ciutat vol prendre amb la ciuta- que presentem dania per als propers anys, per tal de materialitzar les fi nalitats fi xades en l’acord de govern del mes de juny en el qual es recollien els principals objectius estratègics per al proper mandat. expressa Aquest conjunt d’objectius i mesures representa la continuïtat del treball que s’ha anat fent des del Govern municipal –amb la complicitat i la participació les bases del d’entitats, institucions i ciutadania darrerament– i incorpora els elements clau que ens indiquen la necessitat d’aprofundir en aspectes que són resultat dels can- vis que la ciutat està experimentant durant els darrers anys. compromís Com a document, expressa clarament la vocació per ser una ciutat cohesionada i inclusiva, que aposta per una economia del coneixement i per la qualitat que el Govern de l’ocupació, que fa de la convivència en la proximitat un element defi - nidor de les seves ambicions, que serà activa en el treball per una ciutat sostenible i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, i que exercirà de la Ciutat vol la funció de capitalitat en una perspectiva de lideratge, tal com li pertoca en el present i en el futur. prendre amb En el document que teniu a les mans trobareu els objectius i les mesures proposats per a les sis àrees i els deu districtes. Conté les aportacions que han resultat del procés participatiu que s’ha portat a terme entre els mesos d’octubre i novembre, la ciutadania per un procés que s’ha fet amb la participació de més de 25.000 aportacions de ciutadans i ciutadanes, més d’un miler d’entitats, associacions i federa- cions, i un bon nombre de tècnics i professionals de l’Ajuntament. S’han als propers anys recollit més de 100.000 aportacions que han estat analitzades i valorades i que, en bona part, avui ja estan incorporades al document del PAM d’acord al compromís d’aprofundir en la política de participació i complicitat entre per tal de Govern i ciutadania. materialitzar les fi nalitats fi xades en l’Acord de Govern del mes 6 7 de juny PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL AJUNTAMENT DE BARCELONA INTRODUCCIÓ En els darrers anys, Barcelona s’ha anat transformant de manera molt im- joves, i la proximitat com a estratègia bàsica en la defensa del nostre model portant i ha esdevingut una ciutat més forta, amb més qualitat de vida, amb més de convivència als barris de la ciutat. Tot això serà possible des de l’exercici i la creixement econòmic, amb més i millors serveis i equipaments, amb més i millors potencialitat que el lideratge i la funció de capitalitat atorguen a la nostra ciutat. espais públics i amb més benestar. Durant aquests anys ens hem dotat de meca- nismes de participació, que han demostrat que Barcelona és capaç de treballar El Programa d’actuació municipal 2008-2011 serà l’instrument per possibilitar la en una perspectiva de complicitat de Govern i ciutadania, i d’una gestió pública efi - continuïtat d’aquest procés de millora permanent de la ciutat i és en aquest sentit caç que s’ha conjugat amb una evolució econòmica i social marcada per la cohesió que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, format per les forces políti- i la prosperitat. ques progressistes d’esquerres i catalanistes, el vol compartir i fer-ne partícip tota la ciutat, per tal de construir un projecte col·lectiu del Govern i la ciutadania que La Barcelona de progrés i de qualitat de vida, aconseguida en els darrers anys, respongui a les necessitats, les aspiracions i els interessos dels barcelonins i les també ha estat subjecta a canvis socials, econòmics i tecnològics de pri- barcelonines. mer ordre que representen nous reptes per al govern i la gestió de la ciutat. L’envelliment de la població, el prolongament de la joventut, la diversifi cació de les estructures familiars, els canvis en l’estructura econòmica i l’ocupació, la difi cultat per accedir a un habitatge i la diversitat fruit de la nova immigració constitueixen alguns d’aquests nous reptes per al Govern de la ciutat. A les desigualtats tradici- onals per raons econòmiques (pobresa) o de condició social (baix nivell formatiu), se’n afegeixen de noves. Nous riscos d’exclusió, de segregació, que tenen com a es- cenari la ciutat i que són fruit de realitats socials emergents com la dependència, la vulnerabilitat dels nous tipus de famílies o la fragilitat dels processos d’integració de les persones nouvingudes requereixen noves estratègies i noves polítiques. Per això, en aquesta etapa de govern municipal 2008-2011 cal introduir unes noves bases que, d’una banda, proposin una actuació decidida davant els nous reptes i, a la vegada, revitalitzin la il·lusió per un projecte compartit del qual la majoria de la ciutadania se senti còmplice. La base del model que hem forjat conjuntament els diferents governs municipals i una ciutadania activa i compro- mesa en la transformació de la ciutat continua sent vàlida. El model basat en la transformació de l’espai públic urbà, la cohesió i el reequilibri territorial i social, l’ac- tivitat econòmica diversifi cada i emprenedora, la creativitat i la innovació cultural, l’aposta per la ciutat del coneixement, la ciutat policèntrica i vertebrada, continua tenint plena vigència. A aquest model consolidat, però, cal afegir-li noves prioritats de diferent ordre: més enfortiment de la cohesió i la inclusió social, l’aposta per una estructura econòmica renovada amb l’objectiu de generar un creixement eco- nòmic sostenible i una ocupació de més qualitat, l’assumpció de la lluita contra el canvi climàtic com una prioritat en l’articulació de polítiques urbanes concretes, la millora de les infraestructures de mobilitat i energia, una política d’habi- tatge proactiva i generadora de més oportunitats per a l’emancipació dels 8 9 1. TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT PTROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA 1. TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Com es pot observar en la piràmide d’edats, Barcelona ha anat canviant una feso- mia demogràfi ca determinada per l’envelliment progressiu de la població per un La ciutat són les persones i també les realitats socials, econòmiques, culturals i altre en el qual la població jove i adulta ha anat creixent de forma continuada. territorials que la interacció entre la gent genera. Es per això que el compromís ferm d’aquest Govern de continuar treballant per la gent s’ha de materialitzar en objec- Evolució de la població per edats tius concrets que permetin donar resposta a demandes, necessitats i expectatives 2001 2006 més paleses. 0-14 anys 173.468 188.382 15-64 anys 1.000.219 1.085.359 En aquesta perspectiva, el coneixement de la realitat, la identifi cació de problemes 65 i més 331.638 331.861 i necessitats, l’anàlisi de les tendències manifestes i latents en la població i les en- titats, la comprensió, en fi , del que passa en l’entorn és un dels aspectes centrals que cal tenir present per poder abordar els canvis necessaris que les noves realitats Piràmide d’edats 2001 Barcelona ens assenyalen. HOMES DONES 90 i més 85-89 Així, doncs, les dades que aquí presentem fan referència als trets principals de 80-84 la realitat de Barcelona per poder actuar de manera més efectiva en la detecció i 75-79 70-74 l’abordatge de necessitats i expectatives de la ciutadania, sense pretendre ser un 66-69 compendi exhaustiu de dades, sinó una síntesi d’alguns trets i tendències rellevants 60-64 55-59 que fonamenten els objectius del Pla d’actuació municipal. 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 1.1. Població i demografi a 25-29 20-24 15-19 La població de Barcelona va superar 1,6 milions d’habitants l’any 2006, amb un 10-14 % 5-9 increment del 7,3% des de l’any 2000, cosa que ha suposat una taxa anual acu- 0-4 mulada de l’1,2% i ha trencat la tendència anterior de reducció de població. Pel que 6 4 2 0 2 4 6 fa al 2007, la població s’ha tornat a reduir, però de manera moderada, i la variació respecte al 2000, del 6,6%, continua sent positiva. Piràmide d’edats 2006 Barcelona Població total HOMES DONES 90 i més 85-89 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 % var. 2007 % var. 80-84 2000-06 2000-07 75-79 70-74 1.496.266 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 7,3% 1.595.110 6,6% 66-69 60-64 Nota: xifres ofi cials de població l’1 de gener de cada any. 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 El canvi de tendència en el creixement poblacional es deu a dos factors molt im- 30-34 portants i amb una incidència notable: l’augment de l’esperança de vida –aquest no 25-29 20-24 tan important en magnitud però si en tendència, amb conseqüències efectives en 15-19 10-14 determinats serveis– i l’augment molt signifi catiu de la immigració. % 5-9 0-4 6 4 2 0 2 4 6 12 13 PTROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA Aquest canvi demogràfi c, tant en els aspectes d’augment de població jove i adulta En el mateix sentit, observem que el canvi demogràfi c producte d’un rejoveniment com de disminució del pes relatiu de la gent gran, està lligat a l’arribada de pobla- poblacional i d’una major estabilitat econòmica provoca un creixement de la po- ció estrangera, amb un fl ux especialment intens entre els anys 2000 i 2002. Des blació infantil, fet que incideix directament en la necessitat de plantejar els serveis de llavors, el ritme de creixement del fenomen migratori es va començar a alentir i educatius d’acord amb els nous reptes de demanda educativa, de millora física dels en el darrer any el nombre d’estrangers ha disminuït lleugerament, potser perquè centres, de replantejament del mapa escolar (relacionat, per exemple, amb aspec- aquest any les xifres han refl ectit l’aplicació de la nova Llei d’estrangeria que per- tes d’organització de l’absorció de la nova demanda de fi lls de població immigrant) met donar de baixa del padró els immigrants que no han renovat el permís després o d’augment de l’oferta d’escoles bressol. de dos anys, i també perquè comença el procés de nacionalització per residència de molts immigrants llatinoamericans i d’altres indrets. En el quadre següent es pot veure l’augment de la població jove, sobretot en la franja 0-15 anys. Així doncs, el creixement demogràfi c dels darrers anys, impulsat pel fenomen mi- gratori, està suposant un rejoveniment de la població de la ciutat, atès que la mitjana Nens i joves d’edat de la població immigrada és de 32 anys i el de la població autòctona de 43. Pes sobre la població Creixement 2001-2006 Aquest fet té tres conseqüències destacades: augment de la població activa, re- Grup d’edat 2001 2006 2001 2006 ducció del pes de la població gran en termes relatius, però no absoluts (en aquest 0-4 anys 59.350 67.247 3,9 4,2 13,3 cas augmenta), i augment de la població infantil i juvenil, en particular en la franja 5-9 anys 56.126 61.001 3,7 3,8 8,9 0-15 anys. 10-14 anys 57.992 60.134 3,8 3,7 3,7 15-19 anys 72.791 64.847 4,8 4,0 -10,9 Com ja hem mencionat, la nova realitat ha canviat la tendència al progressiu enve- Total població 1.505.325 1.605.602 100,0 100,0 6,6 lliment de la població. Així, la població de més de 65 anys ha passat del 22% l’any 2001 al 20,7% el 2006 i l’índex d’envelliment se situa en el 176,2% davant el 191,3% de l’any 2001. També es registra un increment de les taxes de natalitat i fecunditat, Un altre aspecte important és el relacionat amb el percentatge de població immi- tot i que encara és aviat per poder afi rmar si aquestes tendències, que apunten un grada que requereix una atenció singular amb relació als temes de convivència, rejoveniment de l’estructura d’edats de la ciutat, es consolidaran en el futur. integració, interacció cultural entre comunitats... El nombre d’estrangers que hi ha a la ciutat és de 250.789 persones, que representen el 15,6% del total de la pobla- Malgrat que en termes relatius el pes dels majors de 65 anys sobre el conjunt de la ció, amb un pes lleugerament inferior al de l’any anterior però molt superior al de població disminueix, el nombre de persones grans és lleugerament més alt que el l’any 2000. I cal recordar que molts dels immigrants que vénen al nostre país s’han 2001 i arriba a gairebé 332.000 persones el 2006. Així, l’atenció a la gent gran es nacionalitzat o ja vénen nacionalitzats en origen. manté com un dels principals requeriments de la ciutat per als propers anys. L’augment del nombre absolut de persones grans, especialment per augment de Increment anual de la població estrangera a Barcelona (%) l’esperança de vida, provoca tres fets que s’han de tenir molt presents: la gent més  gran de 75 anys augmenta considerablement i ja comença a requerir serveis; la po-  blació que viu sola –i moltes d’aquestes persones resideixen en pisos que necessiten   millores i condicions d’adaptabilitat, amb un col·lectiu majoritari de dones i nivells de   renda baixos–, i l’augment del col·lectiu que presenta algun grau de dependència.     Valgui com a dada que quasi el 25% de les persones més grans de 65 anys viuen   soles. Aquest fet explica l’augment acumulat del servei d’ajudes domiciliàries, el  26,5% des del 2003, servei que atén 5.400 llars (aprofundirem en aquest punt a   l’apartat de prestació de serveis a la gent gran).         14 15 TPROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA Població estrangera a Barcelona En valors absoluts, el nombre d’estrangers total ha disminuït amb relació a l’any an- 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 terior en totes les nacionalitats excepte les corresponents a la UE (25) i altres països europeus (Noruega, Suïssa, Islàndia), que s’ha incrementat. Els estrangers de nacio- Pob. estrangera 74.019 113.809 163.046 202.489 230.942 260.058 250.789 % pob. nalitats de països de la UE, tant del grup de UE (15) com del conjunt dels 25 mante- estrangera/total 4,9 7,6 10,7 12,8 14,6 15,9 15,6 nen una tendència a l’alça des de l’any 2000 de manera ininterrompuda. Aquest fet Nota: població l’1 de gener de cada any. refl ecteix el creixent grau d’internacionalització de la ciutat. En canvi, els europeus procedents de països de l’Europa central i oriental han caigut aquest any per primer Respecte al lloc de procedència de la població estrangera, gairebé la meitat és d’ori- cop des del 2000, probablement per l’aplicació de la nova Llei d’estrangeria. gen llatinoamericà (48%). Els procedents de la UE (25) són el 21,4% i els asiàtics el 15,8%. Els immigrants procedents d’Àfrica suposen el 7,6% i són el col·lectiu que En aquest context destaquem que el creixement de la immigració està suposant més ha disminuït en termes de pes relatiu. un augment de la demanda del servei d’atenció a persones immigrades, el qual ha atès més de 24.000 persones durant el 2005 i ha registrat un increment del 20% Població estrangera a Barcelona segons continent. Gener de 2007 en els dos darrers anys. Oceania 0% En aquesta perspectiva de canvi social i demogràfi c, l’atenció a la gent gran i la im- UE (25) migració són dos dels punts recollits en el Pla d’inclusió social aprovat durant l’any 21% 2005. Així mateix, el Pla preveu l’actuació en els diversos àmbits socieoeconòmics que han de garantir la integració de tots els ciutadans en la societat i posa especial èmfasi en els col·lectius amb més risc d’exclusió social. Així, el Pla aborda l’amplia- Amèrica ció de la cobertura dels serveis socials, més equipaments i serveis socials, accés a 48% Resta d’Europa 7% l’habitatge, participació ciutadana, etcètera. Àfrica En el mateix sentit, les polítiques d’atenció a les famílies, relacionades amb les 8% escoles bressol, els serveis que es deriven de la Llei d’autonomia de les persones i Àsia l’aplicació de la nova Llei de serveis socials i, en conjunt, els reptes dels canvis dels 16% models familiars són factors de la realitat sociològica de la ciutat que han d’estar Rànquing de nacionalitats dels residents estrangers a Barcelona. Gener de molt presents en les línies d’actuació dels propers anys. 2007 Principals nacionalitats Any 2007 % sobre el total d’estrangers 1.2. Indicadors socials 1 Equador 25.351 9,7 % 2 Itàlia 17.556 6,8 % La Barcelona de la cohesió i la inclusió social és un dels reptes centrals de les polí- 3 Bolívia 16.352 6,3 % tiques de la ciutat. 4 Perú 14.439 5,6 % 5 Marroc 13.348 5,1 % Les dades més signifi catives que assenyalem i que ens donen indicacions sobre 6 Pakistan 13.093 5,0 % les realitats socials que requereixen un grau important d’atenció s’observen en les 7 Colòmbia 12.439 4,8 % dades següents. 8 Xina 11.095 4,3 % 9 França 10.750 4,1 % Amb relació a la gent gran, la situació del col·lectiu requereix continuar les políti- 10 Argentina 10.074 3,9 % ques d’atenció prioritària. El nivell encara relativament alt de les pensions no con- 11 Brasil 6.985 2,7 % tributives, el grau de soledat de molta gent gran, la situació de pensionistes amb ingressos molt baixos de moltes dones i la situació de dependència de molta gent 12 República Dominicana 6.556 2,5 % major de 75 anys, entre altres factors, requereixen polítiques en aquest sentit. 16 17 PTROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA Pensions no contributives de la Seguretat Social. Barcelona 2006 Amb relació a la gent amb discapacitat, observem la importància d’aquest col·lectiu Concepte Total Homes Dones i les necessitats d’atenció a la gent amb dependència, la qual cosa tindrà una impuls important amb la posada en marxa de la Llei d’autonomia personal. % % PNC de jubilació 8.342 1.844 22,1% 6.498 77,9% Persones amb discapacitat. 2005 PNC d’invalidesa 7.620 3.594 47,2% 4.026 52,8% Grau de discapacitat Nombre de persones Entre 0 i 64 anys 65anys i més FAS 36 7 19,4% 29 80,6% 33 a 64% 48.677 24.993 23.609 LISMI 537 123 22,9% 414 77,1% 65 a 74% 27.037 16.560 10.415 TOTAL 16.535 5.568 33,7% 10.967 66,3% 75% i + 23.748 9.047 14.701 Les dades obtingudes de les nòmines fan referència a desembre de 2006. Total 99.462 50.600 48.725 Envelliment i solitud de la gent gran (juny 2007) Malaltia mental 18.475 11.789 6.549 Índex d’envelliment 173,8 Dependència (3a persona) 11.187 3.930 8.366 Índex de sobreenvelliment 53,5 Índex de dependència demogràfi ca 47,7 Una altra dada que cal tenir molt present és el canvi en les estructures familiars que Índex de solitud 65 anys i més 25,2% ha de fer referència a les polítiques de família, igualtat, conciliació i usos del temps. Índex de solitud 75 anys i més 31,03% Com s’observa, el canvi de les estructures familiars és un fet palès. Índex d’envelliment = (població de 65 anys i més / població de 0-14 anys) x 100 Índex de sobreenvelliment = (població de 75 anys i més / població de 65 anys i més) x 100 Evolució de les estructures familiars Índex de dependència demogràfi ca = [(població de 0-14 anys + població de 65 anys i més) / (població total - població de 0 a 14 anys - població de 65 anys i més)] x 100 Barcelona 1981 1991 2001 Mares soles amb fi lls 28.160 42.213 45.479 Pares sols amb fi lls 4.984 7.420 8.862 Amb relació a les dades d’atur, ampliant les ja presentades a l’apartat de mercat de Total llars monoparentals 33.144 49 633 54.341 treball, observem la millora de la situació de la gent jove, però la situació encara és Total llars 574.266 577.193 594.452 complexa pel que fa al nivell d’ocupació de la gent més gran de 55 anys amb el que % llars monoparentals 5,8% 8,6% 9,1% això signifi ca en les economies familiars i en la situació psicològica i social d’aquest col·lectiu. També s’observa la relació entre atur i nivell formatiu, que requereix accions singulars. Amb relació a les dades de salut, observem la disminució d’algunes malalties i el manteniment del nivell de serveis malgrat l’augment de la població de la ciutat. Dades d’atur relacionades amb l’edat, sexe i la formació Dades de Salut 2004 2005 2006 Salut 2003 2004 2005 2006 H D H D H D Personal sanitari als hospitals /1.000 hab. 10,38 11,2 11,31 Persones aturades 22.313 24.949 21.846 24.306 25.554 29.810 Personal sanitari hospitals per llit 1,85 1,91 1,88 Taxa d’atur 10,4 12,5 6,3 11,6 6,1 8,8 Llits hospitals/1.000 habitants 5,82 6,14 6,25 Aturats < 24 anys 2.665 2.131 3.305 2.429 2.845 2034 Taxa incidència anual/100.000 habitants: % sobre total aturats 11,94% 8,54% 15,13% 9,99% 11,13% 6,82% - Tuberculosi 31,8 25,9 29,7 28,0 Aturats 55 anys i més 5.974 5.361 6.961 7.208 6.432 7.173 - Sida 10,7 9,1 6,7 6,0 % sobre total aturats 26,77% 21,49% 31,86% 29,66% 25,17% 24,06% - Nous diagnòstics d’infecció pel VIH-sida 24,1 27,1 22,6 20,0 Aturats amb baix nivell de formació 5.879 6.022 5.606 5.738 Mort per reacció drogues 84 73 80 68 % sobre total aturats 26,35% 24,14% 25,66% 23,61% 18 19 PTROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA Cal tenir en compte, però, que de la mateixa manera que algunes malalties dismi- experimentar un increment de més d’un 35%. Concretament durant el 2006, entre nueixen, d’altres de noves arriben o es revifen a causa de l’augment de persones els museus municipals i els consorciats van superar les 4.900.000 visites, xifra nouvingudes de països on els indicadors de salut pública són molt diferents del que que supera els 14 milions si es tenen en compte el conjunt de museus de la ciutat. tradicionalment teníem a Barcelona. Així mateix, les conseqüències de les noves Entre els museus municipals i consorciats més visitats durant el 2006 destaquen tendències en termes de toxicologia han fet variar substancialment l’atenció sani- el Museu Picasso i el MNAC (amb més d’un milió de visites), mentre que en l’àmbit tària en aquest aspecte. dels museus privats van superar aquesta xifra centres com la Pedrera, CosmoCaixa o el Museu del FC Barcelona. Amb relació a les situacions de renda, observem un nivell inferior a Catalunya en percentatge de perceptors, però amb un districte amb un alt índex de necessitat de En l’àmbit de les biblioteques de la ciutat, durant el període 2003-2006 la inversió renda mínima. en equipaments va comportar un augment del 40% del total de metres quadrats (més de 36.000 l’any 2006) i un increment del 53% dels fons bibliogràfi cs. Paral·- Perceptors renda mínima d’inserció (RMI). Districte lelament, aquest creixement es va acompanyar d’un major nombre d’usuaris, tal Districte Persones perceptores RMI Persones perceptores RMI com ho demostren l’increment del 34% en el nombre de visites (que van superar per 1.000 habitants els 4,8 milions l’any 2006), els 3,8 milions de documents prestats i el més de mig Ciutat Vella 827 7,09 milió de carnets del mateix any (un 58% més que el 2003). Eixample 338 1,27 Sants-Montjuïc 241 1,34 Pel que fa als espectadors d’arts escèniques, la tendència durant els darrers anys Les Corts 69 0,83 havia estat d’un cert estancament (al voltant de 2 milions). Concretament, durant el període 2003-2005 va patir una davallada anual del 2,5%, tendència es va corregir Sarrià-Sant Gervasi 116 0,82 durant el 2006, any en què el nombre d’espectadors va créixer amb un signifi catiu Gràcia 283 2,34 6% respecte a l’any anterior i es va acostar a 2,2 milions d’espectadors. Horta-Guinardó 264 1,56 Nou Barris 325 1,95 Evolució d’assistents a actes culturals Sant Andreu 188 1,31 Cultura 2003 2004 2005 2006 Sant Martí 398 1,79 Museus i col·leccions (visites a exposicions en milers) 10.239 11.747 12.114 14.058 Barcelona 3.049 1,89 - Municipals 1.488 1.802 1.789 1.948 - Consorciats 1.823 1.875 2.088 2.969 1.3. Cultura, lleure i esports - Altres públics 547 497 301 310 - Privats 6.380 7.573 7.935 8.831 Biblioteques de Barcelona (visites en milers) 3.651 4.126 4.421 4.897 La cultura ha demostrat ser un element de gran importància en la realitat de la nos- tra ciutat. El desenvolupament cultural, tant pel pes dels equipaments i els serveis Arts escèniques (espectadors en milers) 2.168 2.115 2.063 2.192 com per la signifi cativa i demostrada capacitat creativa i innovadora, és un element Música (espectadors grans auditoris en milers) 917 1.067 1.092 1.180 constitutiu i alhora un tret identitari de la nostra ciutat. Pel que fa a música, l’increment dels espais i de l’oferta dels tres grans auditoris de Barcelona és una ciutat capdavantera en matèria d’equipaments culturals, de ser- la ciutat (Gran Teatre del Liceu, Auditori i el Palau de la Música) també ha compor- veis culturals i d’indústries de la creativitat, la cultura i la comunicació. També dis- tat un increment signifi catiu d’espectadors. posa d’un ric patrimoni i una xarxa de museus que li donen una importància i una vitalitat de primera magnitud a Europa. Finalment, pel que fa al cinema, i com en el conjunt de l’Estat, aquest àmbit experi- menta una davallada progressiva durant els darrers anys. D’altra banda, la produc- Com a dades signifi catives observem, per exemple, el creixement en el nombre de ció audiovisual a Barcelona durant el 2005 va créixer i va totalitzar més de 1.200 visites a les exposicions dels museus de la ciutat, xifra que entre 2003 i 2006 va fi lmacions: anuncis publicitaris, curtmetratges i llargmetratges. Els curtmetratges de vídeo i els reportatges i documentals van ser les produccions més abundants. 20 21 TPROETGSR APMRIAN CDI’PAACLTSU ADCEI ÓL ’MESUTNAICTI PDAEL L AAJ CUINUTAMTENT DE BARCELONA Amb relació a la despesa pública en cultura, l’Ajuntament de Barcelona ha passat 1.4. Educació de destinar-hi 65 euros per habitant el 2005 a 84 euros el 2006. El pressupost destinat a cultura va créixer un 30% del 2005 al 2006. El creixement demogràfi c dels darrers anys s’està traduint en un increment del nombre d’alumnes matriculats a la ciutat. Al curs 2007-2008 hi ha 215.143 alumnes matricu- Pel que fa a l’activitat associativa i cultural de la ciutat, aquest quadre és prou lats en els ensenyaments de règim general, des del parvulari (a partir de 3 anys) fi ns a signifi catiu: la formació professional de grau superior que comença als 18 anys. En els darrers qua- tre cursos, el nombre d’alumnes d’ensenyament obligatori (entre 3 i 16 anys) s’ha in- Fitxer general d’entitats ciutadanes crementat en 3.080, 2.427 dels quals corresponen a alumnes d’ensenyament infantil. 9 de gener de 2008 Comunicació 65 El 39% dels alumnes estudien en centres d’ensenyament públic i el 61% restant en Cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau 191 centres privats, tot i que aquesta distribució varia en funció dels nivells educatius i Culturals 1061 també dels districtes. Defensa i protecció dels animals 29 Drets humans 39 Distribució dels alumnes per nivells educatius i titularitat. Curs 2007-2008 Ecologistes i mediambientals 92 % públic % privat Economia social 45 Educació infantil. 3-6 anys 41,1% 58,9% Educació i formació 380 Educació primària. 6-12 anys 40,3% 59,7% Entitats de segon grau 23 Educació secundària obligatòria. 12-16 anys 34,9% 65,1% Esportives 375 Batxillerat. A partir de 16 anys 35,2% 64,8% Gènere 130 Formació professional de grau mitjà. A partir de 16 anys 41,1% 58,9% Gent gran 173 Formació professional de grau superior. A partir de 18 anys 45,5% 54,5% Gremis i professionals 157 Total 39,0% 61,0% Immigració 82 Juvenils 251 Les ràtios d’alumnes per classe se situen prop dels màxims establerts, que són de Orientació sexual 21 25 en el cas de parvulari i primària i 30 en el de l’ESO. Polítiques i sindicals 29 Promoció de la ciutadania activa 197 Ràtios per classe 2007-2008 Religioses 44 Ràtios per classe 2007-2008 Sector públic Sector privat concertat Salut i discapacitats 341 Parvulari 23,1 24,8 Suport social 177 Veïnals 199 Primària 22,5 24,0 Total 4101 ESO 28,0 27,7 Dins de l’àmbit de l’esport, l’any 2005 es va crear l’Institut Barcelona Esports, una El curs 2007-2008 hi ha 4.154 alumnes en el tram educatiu de 0 a 3 anys en cen- eina de gestió municipal dedicada exclusivament a fomentar l’esport a la ciutat. tres públics, amb un increment de 1.591 infants amb relació al curs 2000-2001. En l’actualitat hi ha 64 escoles bressol públiques, 59 de les quals són municipals. Barcelona té un Pla estratègic de l’esport des de l’any 2003. Al voltant de 300.000 persones estan abonades a equipaments esportius, tant públics com privats, la L’any 2008, l’índex d’escolarització entre 0 i 2 anys és del 43%. En els darrers anys, el qual cosa representa un 19% de la població. La xarxa d’equipaments esportius mu- fort increment de població infantil ha comportat un creixement moderat d’aquest índex, nicipals té uns 180.000 abonats. A més, la ciutat ofereix al voltant de 350 actes malgrat que el nombre de places i d’infants escolaritzats ha crescut considerablement. esportius populars cada l’any, amb una alta xifra de participants. L’esforç de creació de nous centres ha de continuar en els pròxims anys per ade- quar-lo a les noves demandes de la població. 22 23 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT 1.5. Activitat econòmica, ocupació i ciutat del coneixement Indicadors del mercat de treball Afi liats a la Seguretat Social 2003 2004 2005 2006 Taxa anual La Barcelona del segle XXI, tot superant la forta tradició industrial dels segles XIX per sectors: acumulativa i XX, s’ha anat transformant en una ciutat amb una economia dinàmica, empre- 2003/2006 nedora i generadora d’ocupació i riquesa. Aquesta transformació ha donat com a - Ocupats en la indústria 127.853 123.835 122.247 116.558 -3,0% resultat la preeminència dels sectors dels serveis avançats, turístics i comercials, - Ocupats en la construcció 55.793 54.933 60.329 62.186 3,7% combinats amb iniciatives de modernització del teixit productiu i iniciatives de ca- - Ocupats en els serveis 787.203 805.987 841.116 877.512 3,7% ràcter científi c i tecnològic, indústries culturals i centres de formació universitària Ocupats en els serveis d’alt VAB/total ocupats (%) 35,4 36,5 36,9 37,4 2,0* de primer ordre al sud d’Europa, en el marc d’allò que anomenem euroregió de l’arc Taxa d’activitat (% pob. activa/pob. 16-64 anys) 75,0 75,4 76,9 77,8 2,8* mediterrani. - Homes 85,1 85,8 86,4 85,3 0,2* - Dones 65,4 66,0 68,0 70,1 4,7* Dins d’aquest context podem assenyalar que en els darrers tres anys s’ha mantin- Taxa d’ocupació (% pob. ocup./pob. 16-64 anys) 68,0 67,0 71,3 72,8 4,8* gut la trajectòria expansiva de les economies catalana i espanyola, amb taxes de - Homes 78,4 77,6 81,6 80,8 2,4* creixement del PIB situades al voltant del 3,5% en termes reals l’any 2006 i supe- - Dones 58,1 57,4 61,6 64,8 6,7* riors al creixement del conjunt de la UE. * Variació en punts percentuals. La nostra ciutat sempre ha mantingut un paper de lideratge en el context econòmic regional i és un referent de primera magnitud com ho demostra la puixança de la Entre els anys 2003 i 2006 s’han generat 85.305 nous llocs de treball nets, prin- seva economia i l’enorme capacitat de generació d’ocupació i projectes innovadors cipalment en el sector serveis (90.309) i en la construcció (6.393), mentre que la tant econòmics com d’infraestructures. indústria ha perdut 11.295 treballadors. El sector serveis representa el 83% de l’ocupació de la ciutat i augmenta lleugera- Mercat de treball ment el seu pes amb relació al de fa tres anys. La indústria passa del 13,1% a l’11,0%, mentre que el pes de la construcció (5,8%) és el mateix que l’any 2003. A Barcelona, el mercat de treball es caracteritza per una elevada taxa d’ocupació, tant masculina com femenina, i una taxa d’atur molt baixa, fet que ens permetria Amb relació a les dades de l’atur cal destacar un descens important en l’atur juvenil. parlar de “quasi plena ocupació”, si seguim els estàndards de la UE. No obstant aquesta dada positiva, la situació de precarietat d’una part molt consi- derable de la contractació a la ciutat continua sent un problema important. La taxa d’ocupació específi ca (percentatge de persones que treballen sobre el nombre de persones entre 16 i 64 anys) del 72,8% és molt superior (6 i 8 punts Atur i contractació respectivament) que les taxes espanyola i europea. Amb aquesta taxa d’ocupació, 2003 2004 2005 2006 Barcelona ha assolit els objectius fi xats en la estratègia de Lisboa per al 2010, esta- Aturats registrats1 46.379 44.936 53.503 53.229 blerts en un 70% en el cas dels homes i un 60% en el de les dones, que a Barcelona Taxa d’atur registrat (%/població activa) 1 6,4 6,20 6,46 6,55 són del 85% i el 70% respectivament. En la mateixa perspectiva, observem que Taxa d’atur femení (%/població activa)1 7,3 7,05 7,7 8,0 cada any es creen més llocs de treball, el nombre d’ocupats supera el milió de per- Atur juvenil sobre el total atur registrat (%)1 10,2 9,3 8,5 7,8 sones i el 30% dels llocs de treball de Barcelona se situen en sectors emergents, Contractes registrats (milers) 671.879 835.524 887.269 912.761 mentre que l’any 1996 eren el 24% (considerant el concepte de sector emergent en - Temporals 579.685 729.336 771.740 762.544 una perspectiva àmplia). - Indefi nits 92.194 106.188 115.529 150.217 (1) A partir de l’any 2005 s’inicia una nova sèrie que no permet la comparació homogènia amb anys anteriors. Dades corresponents al mes de desembre de cada any. 24 25 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Activitat econòmica Activitat econòmica relacionada amb el turisme 2003 2004 2005 2006 Taxa anual Barcelona encapçala una àrea emergent d’activitat econòmica al sud d’Europa de 17 acumulativa milions d’habitants i més de 800.000 empreses. Aquesta regió euromediterrània 2003/2006 –que inclou les illes Balears, València, Aragó i el sud-est de França– s’orienta pre- Pernoctacions en hotels (milers) 9.102,1 10.148,2 10.047,5 12.111,3 10,0% ferentment a nous sectors estratègics, competitius i internacionals, i es consolida Visitants (milers) 3.848,2 4.549,6 6.029,7 7.188,0 23,2% internacionalment com una de les principals metròpolis europees. Així doncs, les Estada mitjana (nits) 2,4 2,2 1,7 1,7 29,2% dades indiquen un progressiu creixement dels indicadors que demostren la poten- % visitants de nacionalitat estrangera 66,3 68,3 69,2 70,0 3,7* cialitat de la ciutat. Motiu del viatge (%): - Vacances 45,8 47,1 42,0 -3,8* En aquest context, el PIB metropolità per càpita ha passat del 83% de la Unió Eu- - Negocis, fi res i congressos 50,8 50,1 53,6 2,8* ropea l’any 1996 a aproximadament el 115% a l’actualitat. - Altres motius 3,4 2,8 4,4 1,0* Oferta hotelera: Així, els tres grans pilars de l’economia de Barcelona són els serveis a les empreses - Nombre d’establiments 235 256 268 285 6,6% (21% del treball assalariat o 26,6% incloent-hi la intermediació fi nancera), el sector - Nombre de places 40.189 45.336 49.235 52.484 9,3% públic (sanitat, educació i Administració pública amb el 21%) i el comerç (16%). Si Ocupació hotelera sobre les habitacions (%) 76,7 75,5 76,0 77,7 1,0* al bloc del sector públic li afegim els serveis personals privats i creem així un bloc de serveis a les persones, obtindrem el primer grup d’activitats amb el 28,3%; si Ocupació hotelera sobre les places (%) 66,3 66,1 59,5 65,1 -1,2* li afegim l’hostaleria arribarem fi ns al 33,7%. A banda d’això trobem la indústria i Nombre de reunions i congressos 1.139 1.146 1.353 1.303 4,6% l’energia (12%), el transport (6,2%) i la construcció (5%). * Variació en punts percentuals. En una perspectiva complementària, Barcelona ha viscut un creixement espectacu- lar del sector turístic en els darrers 15 anys, tant d’oci com de negocis. Mesurat pel nombre de pernoctacions en hotels, aquestes han augmentat un 180% entre el 1992 Fira de Barcelona i el 2006, molt per sobre d’altres destinacions turístiques emergents com Praga (86,2%), Berlín (56,4%) o Madrid (29%). Hem arribat a 12 milions de pernoctacions Amb relació a la Fira de Barcelona, observem que s’ha anat posicionant com la se- l’any 2006, xifra molt elevada per a una ciutat que no és capital d’estat. gona d’Europa en superfície i com una de les més importants en volum de gestió. Té un impacte econòmic del 2,4% en el PIB de Catalunya i genera uns 41.000 llocs de treball. Avui la Fira de Barcelona celebra anualment 80 salons, amb 30.000 expo- Turisme sitors. Cada any rep 3,5 milions de visitants. L’any 2006 va estar molt positiu per a la Fira de Barcelona, que va consolidar la tendència positiva registrada l’any anterior. Amb relació al turisme també observem el notable creixement en diversos camps Els salons propis (Alimentària, Turisme...) van experimentar els millors registres de que denoten una important evolució global del sector, tal com es veu, per exemple, les seves històries respectives i els nous esdeveniments externs (Bread & Butter o en el progressiu pes que està adquirint el turisme per motius de negocis. Avui dia el 3GSM) van tenir un èxit notori. Així, les dues edicions de la fi ra Bread & Butter van turisme, com a sector clau de la ciutat, ja representa el 14% del PIB. superar les previsions i van registrar una mitjana de 50.000 visitants cadascuna. Barcelona consolida el seu lloc com a referent turístic en l’àmbit europeu, amb 12 Igualment, l’organització del Congrés Mundial de Cardiologia, al mes de setembre milions de pernoctacions i set milions de visitants al fi nal de l’any 2006. Durant de 2006, el congrés mèdic més gran celebrat a Europa, va suposar la participació aquests tres anys, les taxes de creixement anual acumulatiu, tant de visitants com de prop de 40.000 persones, el 95% de les quals eren estrangeres. Aquest va ser de pernoctacions, han crescut notablement, el 16,2% i el 13% respectivament, amb el primer esdeveniment que va ocupar la totalitat del recinte Gran Via després de la una forta expansió durant el 2006. darrera fase d’ampliació, amb la inauguració del pavelló 5. 26 27 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Aeroport i port Distribució del trànsit de passatgers de l’aeroport. Any 2006 En trànsit L’any 2006, el nombre de passatgers de l’aeroport del Prat va ser de 30 milions, 0,5% Resta internacional amb una taxa de creixement anual acumulatiu del 9,7% entre 2003 i 2006. El 8,9% ritme de creixement del darrer any ha estat superior a la mitjana del període, prin- cipalment pel que fa al trànsit internacional. L’aeroport de Barcelona és el que ha registrat en aquests anys el ritme de creixement més intens entre els principals aeroports europeus. UE 42,7% Domèstic Indicadors econòmics de tràfi c del port i l’aeroport 47,9% 2003 2004 2005 2006 Taxa anual acumulativa 2003/2006 Port: - Tràfi c mercaderies (milers tones) 34.774,7 39.320,8 43.836,8 46.406,1 10,1% - Tràfi c contenidors (TEU) 1.652.366 1.916.494 2.071.480 2.318.239 11,9% - Trànsit passatgers (milers persones) 1.870,0 1.968,2 2.208,3 2.538,8 10,7% El tràfi c de mercaderies es va incrementar un 10% en taxa anual entre 2003 i 2006. - Creuers turístics: escales 708 634 691 706 -0,1% El tràfi c internacional va ser especialment intens en el darrer trimestre de l’any, de - Creuers turístics: passatgers 1.049.230 1.021.405 1.224.575 1.402.643 10,2% manera que el conjunt del 2006 va augmentar el 7,8% i va suposar el 78% del total Aeroport: de mercaderies transportades per avió. En canvi, les que tenen destinació nacional van disminuir un 10,4%. - Tràfi c mercaderies (milers tones) 70,1 85,0 90,4 93,4 10,0% - Trànsit passatgers (milers persones): 22.752,8 24.558,1 27.152,7 30.007,6 9,7% Domèstic 11.072,5 11.853,4 13.374,5 14.370,1 9,1% Distribució del tràfi c pel port de Barcelona Internacional 11.469,2 12.510,7 13.588,1 15.465,2 10,5%  En trànsit 211,2 194,1 190,1 172,4 -6,5% - % vols internacionals sobre total vols 54,1 53,7 51,2 51,1 -1,9%  El port ha continuat el seu creixement i posiciona la ciutat en un nivell alt tant amb re- lació al trànsit de vaixells turístics i de passatgers com al transport de mercaderies.  El tràfi c de mercaderies va ser de 46 milions de tones, amb un increment anual del  10,1% durant el període 2003-2006. Més del 80% del tràfi c portuari està relacionat amb l’activitat exterior, tant d’exportacions com d’importacions. Aquestes darreres són les que estan tenint cada vegada més pes dins d’aquest intercanvi.                 28 29 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Comerç Penetració de les TIC 2003 2004 2005 2006 Var. 2003 Amb relació a les dades més signifi catives, el comerç –al detall, a l’engròs i repara- -2006 cions– (16% del treball assalariat de Barcelona) ha contribuït a l’1,9% de l’ocupació - Llars amb ordinadors (%/total) 63,9 68,0 69,6 71,3 7,4* en els darrers cinc anys. Així, la facturació del comerç minorista també s’ha incre- - Llars amb connexió a Internet (%/total) 50,1 53,8 58,2 60,7 10,6* mentat un 6,4% a la ciutat de Barcelona i ha assolit per primera vegada els 10.000 - Utilització habitual d’internet milions d’euros, mentre que el producte interior brut del comerç de la ciutat durant (%/població 16 anys i més) 46,3 51,7 55,6 57,9 11,6* el 2004 es va incrementar un 6,6%. Per tant, el sector del comerç continua gene- * Variació en punts percentuals. rant el 14% del PIB total de la ciutat. L’activitat del sector comercial a la ciutat de Barcelona comença a destacar per Activitat econòmica de la ciutat del coneixement l’associacionisme, ja que un 35,2% dels establiments estan associats i el 45,5% dels associats pertany a un eix comercial. Alhora, els establiments comercials de El pes de les activitats de coneixement alt (activitats industrials amb ús intensiu de Barcelona aporten dinamisme a l’economia de la ciutat i, com a dada rellevant, ob- tecnologia i serveis avançats) dins de l’economia de la ciutat és creixent i se situa al servem que el 42,2% dels establiments han obert fa menys de 10 anys. voltant de la mitjana europea, tot i que encara no és una economia especialitzada en aquestes activitats. Les activitats de coneixement alt representen el 45,5% de l’ocupació de la ciutat i el 38% de la producció. Aquests pesos disminueixen a me- La ciutat del coneixement sura que ens allunyem de la ciutat i posen de manifest que els nuclis centrals són els punts focals de l’economia del coneixement. La ciutat del coneixement fa referència, en sentit estricte, al desenvolupament d’una economia fortament concentrada en sectors d’alt valor afegit amb un elevat grau de productivitat del treball i llocs de treball d’alt nivell formatiu. Aquest concepte implica Llocs de treball segons intensitat de coneixement una xarxa intensa de relacions entre empreses, institucions educatives i de recerca i  el sector públic. En sentit ampli, el concepte descriu una societat amb un grau elevat de formació dels ciutadans, innovadora i amb una forta penetració de les noves tec-    nologies de la informació i de la comunicació (NTIC) en tots els seus àmbits.     En aquest sentit el primer element que cal destacar és la progressiva penetració d’internet en la vida de la ciutat, que se situa en nivells alts amb referència a les  mitjanes espanyola i europea. La mitjana d’usuaris d’internet a Espanya va ser del       40,1% del total de la població i a Catalunya del 45%. Aquestes són dades recollides al mes de març de 2007 per l’Estudi General de Mitjans de l’Associació per a la  Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC).       ! Aquest element, associat a tots els aspectes de societat del coneixement presents "#$$ "#$$%" a Barcelona i relacionats amb la recerca i la investigació, indica tendencialment una evolució positiva de les TIC a la ciutat. Gran concentració de les activitats de coneixement alt a Barcelona i l’Àrea Metropolitana La meitat dels llocs de treball de coneixement alt de tot Catalunya es localitzen a Barcelona (46%), mentre que el conjunt metropolità en concentra gairebé el 80%. 30 31 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT D istribució dels ocupats en activitats de coneixement alt a Catalunya En síntesi, observem que el pes de les activitats de coneixement alt (activitats in- dustrials amb ús intensiu de tecnologia i serveis avançats) dins de l’economia de la Resta de Catalunya 21% ciutat és creixent i se situa al voltant de la mitjana europea, tot i que encara no és una economia especialitzada en aquestes activitats, que representen el 45,5% de l’ocupació de la ciutat i el 38% de la producció. Barcelona 45% Resta Regió Formació superior i captació i generació de talent a la ciutat Metropolitana 18% A Barcelona són presents vuit universitats del sistema universitari català, cinc de públiques (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Univer- Resta Àrea Metropolitana sitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Oberta de 16% Catalunya, aquesta darrera no presencial) i tres de privades (Universitat Ramon Llull, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Abat Oliba CEU). La dimensió del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Barcelona i l’RMB és petita si es compara amb altres països de l’OCDE i no es pot A la ciutat també hi ha seus i centres adscrits d’altres universitats catalanes, es- pas dir que hi hagi una especialització en la producció de TIC. Tanmateix, és un sec- panyoles i estrangeres. Segons dades del Departament d’Innovació, Universitats i tor en ràpida expansió, creixement que ha estat liderat per les activitats de serveis Empresa de la Generalitat de Catalunya, a les universitats catalanes es van matricu- TIC mentre que el pes del sector manufacturer TIC tendeix a disminuir. lar durant el curs 2005-2006 més de 240.000 estudiants de primer, segon i tercer cicles. Aquesta xifra representa prop del 16% del total estatal. A Barcelona hi ha gairebé 45.000 ocupats en activitats TIC, el 5,9% de l’ocupació de la ciutat. A mesura que ens allunyem de la ciutat aquesta proporció es va redu- Pel que fa a Barcelona, hi va haver 205.900 universitaris matriculats, als quals int. La ciutat concentra el 50% de l’ocupació TIC de Catalunya i el 66% del valor se n’han d’afegir més de 66.000 si es comptabilitzen els estudiants de màsters, afegit TIC generat a Catalunya. postgraus i cursos d’especialització. Aquestes xifres demostren la importància de la comunitat universitària a la ciutat, que té a la seva disposició una oferta d’estudis molt àmplia i que cobreix pràcticament tots els àmbits del coneixement: 405 titu- Pes de l’ocupació i el valor afegit en TICs per àmbits de Catalunya. %Total lacions de primer i de segon cicles i més de 350 programes de doctorat.   22@Barcelona      El projecte 22@Barcelona constitueix una oportunitat única per recuperar la vo-   cació productiva del Poblenou (el barri industrial que durant més de cent anys va tenir en la indústria el principal motor econòmic), crear una important polaritat científi ca, tecnològica i cultural que converteixi Barcelona en una de les principals    plataformes d’innovació i economia del coneixement d’àmbit internacional, i pro- moure la col·laboració i les sinergies entre la universitat, la tecnologia i l’empresa   amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de la cultura innovadora i del talent, tot combinat amb actuacions orientades als veïns.  &$  ' $&  ()$$&   *$$ *$ ! 32 33 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Empresa, tecnologia, recerca i cultura Amb relació a les magnituds del projecte, representen: Més de 300 empreses o institucions s’han instal·lat o estan en curs d’instal·lació des Àmbit: de l’inici del projecte i han generat una ocupació d’uns 30.000 treballadors (31 de • 198,269 hectàrees, equivalents a 115 illes de l’Eixample. desembre de 2006), amb molts llocs de treball de nova creació (Futurlink, Vistaprint, Dreissig, Studio Lavista...). Més de la meitat d’aquestes empreses o institucions (160) Potencial total de sostre: 4.000.000 m² aproximadament: tenen activitat en alguna de les quatre àrees d’excel·lència (TIC, media, tecnologies • Activitats productives: 3.200.000 m² aproximadament. mèdiques i energia). Trenta d’aquestes empreses són estrangeres (10%) i vuit de • Altres usos (equipaments, habitatge...): 800.000 m² aproximadament. cada deu són petites o mitjanes (240). La majoria de les empreses que es traslladen al 22@ comporten millores evidents: major nombre de llocs de treball, creació de Habitatge: centres de recerca i desenvolupament o ampliació del seu àmbit d’actuació. El 22@, • Es reconeixen 4.614 habitatges preexistents. a més a més, incorpora institucions rellevants de diferents àmbits com ara la Cambra • Es creen entre 3.500 i 4.000 nous habitatges de protecció (25% com a mínim de Comerç de Barcelona, el CMT i el Consell Audiovisual de Catalunya, entre d’altres. de lloguer). • Zones verdes: 122.000 m² de sòl aproximadament. Totes les universitats de Barcelona tenen presència rellevant al 22@ amb projectes • Nous equipaments: 145.000 m² de sòl aproximadament. específi cs de recerca aplicada i de formació contínua: Universitat Pompeu Fabra, • Increment de llocs de treball: 130.000 - 150.000 aproximadament. Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona - IL3, Universitat • Inversió del Pla d’infraestructures: 180 milions d’euros. Oberta de Catalunya, URL - La Salle (Programa Landing), com també centres tec- nològics del sector media i del sector TIC. El projecte 22@Barcelona incrementa notòriament l’accés a la cultura del districte 1.6. Medi ambient i sostenibilitat mitjançant espais de creació, de producció i de difusió cultural, així com amb l’apro- vació d’un pla de patrimoni que protegeix 114 elements industrials del passat fabril Barcelona és una de les ciutats del món que des de fa anys aplica els principis i va- del Poblenou. lors de la cultura de la sostenibilitat en la seva política ambiental. L’assumpció de la Carta d’Aalborg, l’impuls de l’Agenda 21 Local i l’aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat l’any 2002 han estat, en aquest sentit, fi tes clau en la ambien- Infraestructures i estat d’execució del 22@ talització progressiva del model de planifi cació i gestió urbana, ja que han amarat de forma transversal l’actuació del conjunt de l’organització municipal i, alhora, han El projecte 22@Barcelona crea un nou Pla especial d’Infraestructures que permet fomentat la implicació i la coresponsabilitat ciutadanes. reurbanitzar 38 quilòmetres de carrers dotant-los de serveis altament competitius. La renovació de superfície inclou 28 quilòmetres de carril bici, 4.200 arbres nous, Fruit d’aquest treball conjunt entre l’Administració local i els agents socials i econòmics semàfors adaptats per a invidents, voreres més amples per facilitar el trànsit, zona de la ciutat, s’ha actuat de forma activa en l’àmbit dels diversos vectors ambientals d’accés a internet Wi-Fi, zones de circulació a 30 km/h, ordenació de les arquetes, tradicionals –l’aigua, l’energia, els residus, l’aire i el soroll, el verd urbà, la biodiversitat renovació dels paviments, així com i la renovació del subsòl amb noves xarxes de i també la mobilitat–, no com a compartiments estancs, sinó com a qüestions imbri- clavegueram, de recollida pneumàtica selectiva de residus, fi bra òptica, climatitza- cades que interactuen les unes amb les altres i també amb el conjunt. ció centralitzada, millora de la xarxa elèctrica... En un context global en el qual la demanda de recursos naturals i la generació Respecte a les dades de l’estat d’execució el projecte 22@Barcelona, es va iniciar de residus no deixa d’augmentar (l’anomenada petjada ecològica), les actuacions al desembre del 2000 amb un termini d’execució de 20 anys. Els primers anys es ambientals portades a terme a Barcelona en els darrers anys han permès assolir van dedicar a la concepció i planifi cació del projecte i ha estat a partir del tercer any fi tes signifi catives, corregir tendències insostenibles i modifi car actituds i compor- (2004) quan s’han començat els primers treballs d’infraestructures, gestió urba- taments. Gestió de la demanda, estalvi, efi ciència, reutilització, reciclatge, parti- nística i planejament de les construccions. cipació ciutadana o responsabilitat ambiental han esdevingut conceptes clau en aquesta estratègia. 34 35 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Així, s’ha aconseguit reduir el consum d’aigua domèstica i municipal, avançar en Aprofi tament d’energies renovables l’aprofi tament municipal de les aigües d’origen freàtic (neteja viària i verd urbà), Producció d’electricitat: 61.300 MWh anuals; increment del 75% respecte al 2003. disminuir el consum de l’enllumenat viari i de les fonts públiques, incrementar la Producció energètica solar fotovoltaica estimada: 1.130 MWh/any; 944 kWp de potència producció d’electricitat per mitjà de fonts d’energia renovables, aprovar una orde- instal·lada (fi nal 2007). nança solar tèrmica pionera al món i elaborar una ordenança fotovoltaica, incre- Superfície solar tèrmica: 26,8 m2/1.000 hab. mentar la recollida selectiva dels residus i estabilitzar la generació de residus totals Producció energètica solar tèrmica: 32.000 MWh/any (quan entri en funcionament tota per habitant, introduir mesures per al foment d’una mobilitat més sostenible i se- la superfície tramitada). gura, i incorporar vehicles més efi cients i nets al parc mòbil municipal i als serveis Augment de la recollida selectiva de transport públic col·lectiu. Proporció de residus recollits selectivament: 31,4% (l’any 2001 la proporció era del 13,4%). També s’ha avançat de forma decidida en la millora del control de la contaminació acústica, la pavimentació sonoreductora en l’asfaltat dels carrers, l’augment de la Fracció restant: reducció de l’11% (entre 2001 i 2006). superfície de verd urbà i l’arbrat viari, l’aplicació de criteris de sostenibilitat en la Recollida selectiva total: augment del 165% (2001 i 2006); de 67 kg de residus per gestió del verd, l’impuls de l’Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible, la re- persona i any el 2001 a 166 kg l’any 2006. ducció de les emissions, així com en la introducció de criteris d’ambientalització en Matèria orgànica: augment del 500% el 2006 (86.999 tones) respecte al 2001. la gestió i el funcionament dels serveis, les dependències i l’actuació municipals. Paper i cartró: augment del 215% el 2006 (85.900 tones) respecte al 2001. Vidre: augment del 54% el 2006 (25.900 tones) respecte al 2001. La ciutat ha adoptat igualment en els darrers anys mesures per reduir les emissions Envasos: augment del 74% el 2006 (14.000 tones) respecte al 2001. d’efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic com un dels eixos vertebra- Punts verds: augment de més de 5.000 tones (2001-2006), 10,8 kg/hab. dors de la política ambiental municipal. Aquests esforços s’han fet tant en l’àmbit estrictament energètic com en el del transport i la mobilitat, cosa que ha contribuït Millora de la qualitat de l’aire a frenar-ne l’increment. Estabilització dels nivells globals de contaminants. Compliment dels objectius de qualitat de l’aire per a l’any 2013. Alguns progressos ambientals de Barcelona Millora del control de la contaminació acústica Col·lectius que han signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat Aprovació del Programa marc de minoració del soroll. 427 (243 entitats i institucions i 184 escoles), que han presentat 76 plans d’acció. Elaboració del Mapa de soroll de Barcelona. Entitats que han subscrit l’Acord Cívic per a una Barcelona Neta i Sostenible Pavimentació sonoreductora: 3,4 milions de m2 de carrers (fi ns al 2007). 290, que han signat 141 acords de cooperació. Tractament sostenible del verd urbà i les zones verdes Reducció del consum d’aigua Zona verda total: 28,5 milions de m2; 1.773 m2 /100 hab. (2006). Total: 6% (1999-2006); 4,5 milions de m3. Verd urbà: 6,55 m2/hab. (2006). Per habitant: 10% (1999-2006), de 132,9 l/hab. a 122,6 l/hab. Arbrat viari: 369.360 arbres (150 espècies vegetals), 151.772 al carrer i 217.588 als parcs. Municipal: 19% (1999-2006); 3,6 milions de m3. Consum d’aigua: reducció de 250.000 m3 anuals. Aprofi tament dels recursos freàtics Ambientalització municipal (Ajuntament més sostenible) Total aprofi tament el 2006: 700.000 m3 que suposen el 32% del total d’aigua consu- Introducció de condicions tècniques ambientals per als proveïdors: mobiliari, urbà, ne- mida; 4,1 milions de m3 (període 1999-2006). teja viària i recollida de residus, homologació d’equips informàtics, de paper en raïma, Usos municipals: increment del 130% (1999-2006). de material d’ofi cina i de consumibles d’informàtica i contracte de neteja d’edifi cis. Parcs i Jardins: 12% del consum total d’aigua el 2006; 1,5 milions de m3 (1999-2006). Aprovació de dues declaracions internacionals: promoció del comerç just (2002) i fo- Neteja carrers: 32% del consum total d’aigua el 2006. ment del consum de fusta certifi cada (2003). Consum de paper reciclat: 50% del total (des de l’any 2002). 36 37 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT 1.7. Habitatge En el gràfi c següent es pot apreciar l’augment de l’esforç econòmic per a la compra d’un habitatge a Barcelona amb relació als ingressos familiars. Actualment, el preu Durant el 2006 el nombre d’habitatges iniciats ha estat lleugerament inferior al del d’un habitatge nou representa aproximadament 13 vegades els ingressos familiars 2005, cosa que ha suposat un increment del 2,3% entre 2003 i 2006. El nombre i el d’un habitatge de segona mà nou vegades els ingressos familiars. d’habitatges acabats, tot i ser superior al de l’any 2005, ha registrat una caiguda que quasi el 3% durant el període 2003-2006. Dins dels habitatges acabats, el pes Esforç econòmic d’accés (preu de venda/ingressos) dels habitatges protegits ha arribat fi ns al 24,4% per l’impuls del Pla de l’Habitat- ge, davant el 15,5% que representa a l’Àrea Metropolitana i el 5% a Catalunya. 14 12 Evolució dades d’habitatge 10 2003 2004 2005 2006 Taxa anual acumulativa 8 2003-2006 6 Habitatges iniciats 5.415 5.090 5.841 5.803 2,3% 4 Habitatges acabats 4.011 4.641 3.591 3.675 -2,9% 2 Preus habitatge (euros /m2): 0 - Nova planta 3.861,15 4.495,75 5.224,30 5.791,00 14,5% 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 - Segona mà 3.531,24 3.937,13 4.431,71 4.948,00 11,9% Habitatges nous Habitatges segona mà Els preus dels habitatges nous han crescut a una taxa anual del 14,5% durant el període 2003-2006 i els de segona mà a una taxa de l’11,9%, refl ex de la bona Habitatges iniciats i acabats i % d’habitatges protegits marxa de l’economia i de les favorables condicions econòmiques per a la compra Habitatges iniciats Habitatges acabats d’un habitatge que hi ha hagut durant aquest període, en què hi havia hagut uns 1997-2001 2002-2006 % var. 1997-2001 2002-2006 % var. tipus d’interès especialment baixos. BARCELONA (ciutat) - Total protegits (1) 5.991 6.919 15,5% 4.742 5.740 21,0% Aquesta tendència, però, ha canviat en els dos darrers anys, en què els tipus d’inte- - Total habitatges (2) 28.083 27.035 -3,7% 20.891 20.828 -0,3% rès han pujat i, per tant, hi ha més difi cultats en el mercat immobiliari. Actualment - % protegits (1)/(2) 21,3% 25,6% 4,3* 22,7% 27,6% 4,9* hi ha un alentiment del moviment del mercat immobiliari. Catalunya (1) Preus del mercat inmobiliari de Barcelona - Total protegits 32.688 34.475 5,5% 31.172 24.815 -20,4% - Total habitatges (2) 354.657 494.579 39,5% 261.008 357.452 37,0% Euros/m2 Tipus d’interès (%) - % protegits (1)/(2) 9,2% 7,0% -2,2* 11,9% 6,9% -5,0* 6.000 16 5.500 Tipus d’interès hipotecaris (%) 14 (*) Variació en punts percentuals. 5.000 4.500 12 (1) Habitatges protegits: qualifi cacions provisionals i defi nitives de protecció ofi cial de la DGAH i habi- 4.000 tatges de promoció pública. 10 3.500 (2) Habitatges iniciats i acabats: visats d’obra nova i certifi cats fi nals d’obra dels col·legis d’aparelladors. 3.000 8 Habitatges lliures i protegits. 2.500 6 2.000 2 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades de la Direcció General Preu de nova construcció (euros/m ) 1.500 4 d’Habitatge de la Generalitat. 1.000 Preu de segona mà (euros/m2) 2 500 0 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 38 39 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Gràcies a l’impuls que des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha donat a l’habitatge Amb l’aprovació de la Llei de barris d’atenció especial, la Generalitat ha donat su- protegit des de l’any 1996 amb la política de sòl i l’establiment de les reserves míni- port a accions d’intervenció integral ja iniciades per l’Ajuntament en sis barris: San- mes del 25% en els nous planejaments, i juntament amb l’actuació d’altres opera- ta Caterina, Poble Sec, Roquetes, Trinitat Vella i Torre Baró - Ciutat Meridiana. dors públics i sense fi nalitat de lucre, la quota de protecció dels habitatges iniciats S’ha donat un impuls a l’Àrea de rehabilitació integral del barri del Carmel i entorns a la ciutat ja era del 21% de mitjana en el quinquenni 1997-2001 i va augmentar fi ns (AERI) amb la constitució de l’Agència de Promoció del Carmel i entorns. el 25,6% en el període 2002-2006. De forma semblant, la quota de protecció dels habitatges acabats ha pujat del 22,7% fi ns al 27,6% en el darrer quinquenni. Infraestructures A Barcelona, el volum d’habitatges amb qualsevol dels tipus de protecció ha cres- cut a un ritme molt superior al dels habitatges lliures. Així, els 5.740 habitatges Pel que fa a les infraestructures, les dades que trobem més rellevants són: protegits acabats a la ciutat en aquest darrer quinquenni representen un augment del 21% respecte al període anterior, mentre que el nombre d’habitatges lliures fi ns • 16.992.739 m2 de superfície viària, el 98% de la qual és accessible. i tot ha disminuït. • La ciutat disposa de 34.768 guals de vianants. • Xarxa de clavegueram (km) 1.545 De tota manera, la baixa disponibilitat de sòl lliure a Barcelona fa que, tot i ser el • Nombre de fonts públiques 1.593 municipi que més habitatges promou de Catalunya, tingui un dels índexs més bai- • Nombre de fonts ornamentals 223 xos de construcció, amb només 3,6 habitatges iniciats per 1.000 habitants, quan • Papereres/100 habitants 1,34 a Catalunya la mitjana ha estat de prop de 18 habitatges, la ràtio més elevada mai • Punts de llum (llums) 165.674 assolida. Es considera que sis habitatges per 1.000 habitants seria una quantitat • Actuacions pavimentació (m2) 143.689 sufi cient a Barcelona, per la qual cosa cal promoure l’habitatge de lloguer. • Espai dedicat als vianants 63 ha • Construcció de 30 nous pàrquings al subsòl • 127 km de carril bici. 1.8. Urbanisme i infraestructures • S’ha incrementat un 14% l’extensió del sistema ferroviari i es troben en obres de prolongació totes les línies de metro, sense oblidar la construcció de la nova L9. Barcelona ha fet bandera d’una “geografi a variable” que va des de realitats relativa- ment petites –els barris– fi ns a l’àrea i la regió metropolitanes. Els projectes urbans combinen espais propers d’actuacions concretes i molt visibles amb grans transfor- Infraestructures de transport, mobilitat i serveis bàsics de la ciutat macions urbanes que poden afectar tota la ciutat i l’àmbit metropolità. La ciutat ha anat consolidant un model de desenvolupament d’infraestructures i ha compaginat Les infraestructures de mobilitat són uns dels elements principals de suport per les necessitats de la ciutat amb les dels seus ciutadans i ciutadanes, combinant es- mantenir els nivells de desenvolupament, prosperitat i qualitat de vida de la ciutat. pai públic de qualitat i qualitat de vida amb desenvolupament d’infraestructures. Les infraestructures, en permanent evolució i, per tant, amb un esforç d’inversió notable per part de l’Administració, tenen un calendari de desplegament propi. No responen a mandats polítics ni a anys naturals i són obres de gran complexitat i con- Barris tundència que demanen períodes de mitjà o llarg termini per a l’execució defi nitiva. La política de barris és un dels eixos centrals de l’activitat municipal. En aquest En aquest sentit, la ciutat es troba immersa en el desplegament de la primera fase sentit s’han remodelat els barris del Turó de la Peira, Sud-Oest del Besòs, Habitat- del PDI 2001-2010 de l’ATM (abril 2007) i en els propers anys es posaran en marxa ges del Governador, Via Trajana, Trinitat Nova i Polvorí, d’acord amb els convenis actuacions per a la construcció de 55 quilòmetres nous a la ciutat, com a part de la signats amb els diversos operadors públics que gestionen la remodelació. segona fase del desplegament del PDI, amb una previsió total estimada de 7.000 milions d’euros. 40 41 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Altres obres ferroviàries de la ciutat que es troben en diferents nivells d’execució que desincentivar l’ús del vehicle privat, i tot això per reduir el consum energètic, –estudi, projecte, licitació, o construcció– són les de prolongació o millora de la xar- les emissions i la contaminació. xa de metro, amb actuacions a la pràctica totalitat de les línies, i les de construcció d’intercanviadors ferroviaris. Les infraestructures mediambientals i energètiques són, així mateix, rellevants per a la ciutat. Tot i que de vegades no són gaire evidents per als ciutadans, el funcio- Cal capgirar la situació actual amb relació a la mobilitat que Barcelona importa, és a nament de Barcelona no es pot pensar sense tenir-les en compte. dir, els viatgers que atreu, per als quals el vehicle privat s’ha convertit en el principal mitjà de transport d’accés a Barcelona en detriment del transport públic. A Barcelona es van consumir durant l’any 2005 prop de 7.300 Gw d’energia elèc- trica. Si es considera tota l’energia generada a la ciutat, des de les petites instal·- Els intercanviadors d’autobusos estan relacionats amb la construcció de carrils lacions fi ns a la central tèrmica del Besòs, es pot afi rmar que la ciutat va ser capaç BUS - VAO a les entrades de la ciutat i d’altres d’àmbit metropolità. Aquesta és de generar un volum d’energia equivalent al 80% del seu consum. una mesura per afavorir l’ús del transport públic per als viatges interurbans que tenen com a origen o destinació Barcelona i donar una alternativa real i competitiva a l’ús del vehicle privat. Aeroport i port de Barcelona Part d’aquesta inversió es durà a terme amb el Pla de reordenació, millora i cons- Amb relació a aquestes infraestructures que, tal com dèiem en l’apartat d’activitats trucció de nous intercanviadors que ha de potenciar la intermodalitat i facilitar l’ac- econòmiques, han crescut notablement en volum de tràfi c de passatgers i merca- cés del transport interurbà. deries, observem la necessitat de continuar aprofundint en les polítiques d’impuls de les infraestructures físiques. Així doncs, hem de tenir present que: Amb relació a la xarxa ferroviària i l’arribada de l’AVE cal destacar la constitució de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat i el Consorci d’Alta Velocitat de Barcelona, • Es troben en obres l’accés a través de la línia 9 del metro i l’ampliació de la nova amb la col·laboració del Govern central i del Govern de la Generalitat per a la gestió terminal. d’aquest projecte. • S’ha acabat la construcció de la tercera pista. • S’ha acordat amb la Generalitat la prolongació de la línia 2 del metro, per tal que Es troba en obres l’accés del tren d’alta velocitat a l’estació de Sants amb previsió comuniqui el centre de la ciutat i la fi ra amb l’aeroport. d’acabar-lo al fi nal de 2007 i en període d’informació per a l’aprovació el tram cen- • S’ha redactat l’estudi informatiu sobre el nou accés de rodalies des del Prat fi ns tral del nou túnel d’aquest tren entre Sants i la Sagrera, que ha de permetre alliberar a les dues terminals de l’aeroport. Aquest permetrà connectar la futura nova els serveis de llarg recorregut i regionals dels túnels actuals i donar molta més estació d’alta velocitat del Prat amb les dues terminals de l’aeroport. capacitat a les rodalies de Barcelona. Port de Barcelona En concret, amb relació al Pla de rodalies, elaborat per l’Ajuntament l’any 2005 en El port també es troba en un procés de notable impuls: consens amb la Generalitat i el Ministeri de Foment, i per mitjà de l’ATM, aquest • L’ampliació situarà la superfície fi nal portuària per sobre de 1.100 hectàrees. suposa una inversió de 6.000 milions d’euros per part de RENFE/ADIF i 3.300 per • S’està construint l’accés de mercaderies al port amb connexió a tot el sistema FGC per incrementar el nombre de passatgers anuals des de 900 milions a 1.200 ferroviari de l’Estat. milions el 2017. L’objectiu principal del Pla de rodalies és dibuixar una nova xarxa de transport públic a escala regional, que passa per la creació de més intercanviadors i més línies no radials. El pes de la inversió en infraestructures de transport públic posa de manifest l’apos- ta de l’Ajuntament per fer de Barcelona una ciutat habitable i incrementar el ben- estar dels ciutadans de forma efi cient i curosa amb el medi ambient. Les mesures previstes tenen com a doble objectiu potenciar el transport públic efi cient alhora 42 43 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT 1.9. Mobilitat Ev olució de dades de mobilitat La mobilitat ha esdevingut una qüestió central en la realitat de les ciutats. Les 2003 2004 2005 2006 Taxa anual necessitats derivades de la mobilitat obligada amb relació a l’educació, l’ocupació i acumulativa 2003-2006 el gaudir de serveis són un element que regeix de manera important les polítiques Intensitat de trànsit (vehicles dia feiner) públiques urbanes actuals. Des d’aquesta perspectiva és cabdal treballar intensa- - Principals vies de la ciutat 908.345 896.235 886.456 873.156 -1,3% ment per intentar garantir la mobilitat i l’accessibilitat de tothom. - Accessos a Barcelona 1.162.011 1.173.014 1.173.779 1.201.723 1,1% Amb relació a l’accessibilitat de manera específi ca, en l’actualitat el 95% dels edifi - - Ronda Litoral 109.192 109.399 108.421 109.399 0,1% cis municipals oberts al públic són practicables. L’accessibilitat a la xarxa de trans- - Ronda de Dalt 162.668 168.175 164.374 166.192 0,7% port públic també ha estat objecte de millora de manera que actualment el 100% de la fl ota d’autobusos és accessible mentre que al metro el 50,4% de les estacions Velocitat de recorregut (km/h, dia feiner) ho són ja totalment i la resta està en fase d’adaptació. - Vies mar-muntanya 16,7 17,9 16,7 16,6 -0,2% - Vies transversals 23,8 24,1 23,7 24,2 0,6% Parades de metro de la ciutat de Barcelona. Abril 2007 - Vies de connectivitat externa 25,8 24,9 22,1 22,3 -4,7% Adaptades 61 - Ciutat sense rondes 21,6 22,0 20,7 20,9 -1,1% En obres 21 - Rondes 56,5 58,8 54,8 54,2 -1,4% En projecte (tota la resta) 39 Nombre de viatgers transport públic (milions) 837,2 868,2 886,7 910,2 2,8% Total parades 121 - Metro 332,0 343,3 345,3 353,4 2,1% - Autobús 320,2 327,3 330,9 339,7 2,0% Pel que fa als autobusos, la totalitat dels 1.067 autobusos que componen la fl ota - FGC 73,0 75,9 75,0 78,0 2,2% són accessibles (103 línies). Finalment, el servei públic de transport especial a per- - Rodalies 112,0 113,9 122,6 122,2 2,9% sones amb discapacitat s’ha incrementat un 45% els dos darrers anys i cobreix - Tramvia 7,7 13,0 16,9 48,1% 189.000 viatges. Pel que fa a la via pública, el nombre de guals construïts entre abril de 2005 i de- El nombre de viatges amb transport públic va pujar un 2,8% en taxa anual entre el sembre de 2006 és de 6.888. Dels 16.992.739 m2 de superfície vial de la ciutat, 2003 i el 2006. Els augments més elevats es van produir al metro (2,1%) i a les ro- queden 230.050 m2 per adaptar, és a dir l’1,35% del total de superfície. I tots els dalies (2,9%), tot i que aquest darrer mitjà de transport és l’únic que ha disminuït el parcs tenen una ruta accessible tal com estableix el Codi d’Accessibilitat. nombre de passatgers l’any 2006 arran de les reiterades incidències que ha sofert la xarxa ferroviària. El nombre de viatges fets amb tramvia ha pujat durant aquest La mobilitat i el parc de vehicles han augmentat al llarg dels darrers anys arran del any un 48,1% i ha arribat quasi a 17 milions de viatges. dinamisme econòmic i demogràfi c. El parc de vehicles de l’any 2006, amb 978.448 unitats, superava en quasi 47.200 vehicles el del 2003. Malgrat aquest increment, L’accidentalitat a la ciutat va tornar a disminuir el 2006 i va recuperar la tendència la intensitat del trànsit en dies feiners ha disminuït a les principals vies internes decreixent dels darrers anys, interrompuda per la pujada de l’any 2005. El nombre mentre que ha augmentat lleugerament en els accessos a la ciutat. Aquest fet s’ha d’accidents s’ha mantingut al voltant d’11.000 durant aquests anys. El nombre de traduït en una sensible disminució de la velocitat mitjana a les vies de connectivitat ferits també va disminuir durant el 2006, mentre que el de morts va ser similar al externa, cada cop més saturades per l’increment de la mobilitat entre Barcelona i de l’any 2005. l’entorn metropolità. L’increment de l’accidentalitat va lligat a l’augment del parc de vehicles, especialment el de motocicletes, que s’ha incrementat en quasi 16.000 unitats respecte al 2003. 44 45 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Estacionament o de vulneració de la normativa administrativa i que constitueixen una de les prin- cipals causes de confl icte ciutadà. L’any 2005 es va implantar el nou sistema de regulació de l’estacionament al car- rer en algunes zones de la ciutat (àrea verda), fet que va suposar l’actuació sobre A la nostra ciutat, la prevenció ha anat abordant progressivament iniciatives pròpies gairebé 37.000 places d’aparcament lliures al carrer. Aquestes places han suposat de l’àrea de seguretat, com ara el foment de les accions d’autoprotecció individual, l’augment de 7.000 places destinades a residents, 5.800 places per a aparcament els programes transversals amb altres sectors de l’activitat pública, les polítiques de motos a la calçada, 3.500 noves places en zona blava i 500 de càrrega i descàr- socials en pro d’iniciatives de cohesió social i en situacions de marginalitat i pobre- rega. Però l’augment més important és el corresponent a places mixtes (25.000), sa, les polítiques urbanístiques en pro d’un disseny dels espais públics que afavo- és a dir, per a veïns i no residents. reixin la seguretat ciutadana, i programes i activitats d’ensenyament i cultura. Com a conseqüència, ara el resident té més facilitat per estacionar al carrer, a prop Respecte a les dades, n’observem dues de rellevants: del seu domicili, i ha disminuït l’estacionament de llarga durada a la calçada (per motiu de treball) dels no residents a la zona. • L’augment de les denúncies des de la posada en marxa de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de La creació de més places per a motos a la calçada ha fet disminuir un 30% l’estaciona- Barcelona ment no autoritzat a la vorera. Igualment, han disminuït un 50% el nombre de vehicles • I una estabilització dels índexs de victimització, malgrat l’augment poblacional i estacionats il·legalment al carrer i el nombre de cotxes abandonats a la via pública. l’increment del turisme. Seguretat i protecció Bicicleta 2004 2005 2006 Denúncies per infraccions a les Ordenances municipals(1) 68.649 69.969 90.782 La bicicleta s’ha consolidat com a un mitjà de transport amb un paper important - Ordenança de convivència cívica i Ordenança d’ús de les vies i els espais públics 21.968 24.214 64.256 en la mobilitat de la ciutat. És per això que s’han construït 4.500 aparcaments per - Ordenança del medi ambient urbà 33.719 22.364 16.565 a bicicletes en estacions de tren, centres escolars i subterranis i s’ha implantat el - Altres: Ordenança d’activitats i establiments de concurrència pública, etc. 12.962 23.391 9.961 bicing, amb més de 100.000 usuaris, que serveix de mitjà complementari a les Nombre de denúncies per delictes (Policia Nacional)(2) 54.267 44.342 persones que es desplacen amb transport públic, al costat d’estacions de metro, - Sostracció en vehicles 9.861 7.995 tren i autobús. El sistema de servei públic de bicicleta ja disposa de 194 estacions en gairebé tots els districtes i 3.000 bicicletes en servei. - Furt 15.087 11.759 - Robatori amb intimidació 6.613 5.247 Actualment hi ha 127,5 quilòmetres de carril bici amb una mitjana d’increment anu- - Robatori en immobles 7.013 5.750 al de 3,5 quilòmetres. - Sostracció de vehicles 5.337 4.290 Índex de victimització (%) 20,2 20,7 21,1 D’altra banda, s’han ampliat els horaris de transport de bicicletes al metro. Índex de denúncia (%) 39,4 37,3 45,8 (1) L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona 1.10. Seguretat és vigent des del 25 de gener de 2006 i, a més de noves mesures, n’incorpora algunes de ja previstes per altres ordenances, com l’Ordenança d’ús de les vies i els espais públics. Des del desplegament dels Els 27 anys de govern han demostrat un alt grau d’efi càcia en la construcció d’una Mossos d’Esquadra a Barcelona (novembre de 2005), la Guàrdia Urbana fa el seguiment de bona part de les infraccions regulades a les ordenances d’Usos del paisatge urbà, d’Activitats i d’Establiments de ciutat que treballa per una seguretat efi caç, preventiva, participativa i efi cient. concurrència pública. (2) L’any 2005, el nombre de denúncies a la Policia Nacional comprenen el període gener-octubre com a No obstant això, el canvi de la realitat social a les ciutats en general, i també a conseqüència de l’assumpció de competències en seguretat ciutadana per part dels Mossos d’Esquadra Barcelona, ha provocat noves situacions que deriven en problemes de convivència a la ciutat de Barcelona a partir de l’1 de novembre de 2005. 46 47 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT 1.11. El paper de capitalitat 1.12. Indicadors de la gestió municipal El paper de lideratge i capitalitat de Barcelona s’ha fet encara més evident en els Atenció a la ciutadania darrers anys, refermat per la puixança de la ciutat i per un conjunt de mesures le- gals i administratives que han reforçat aquest paper. Els serveis d’atenció a la ciutadania han augmentat i han pogut absorbir amb nor- malitat l’augment de la demanada, especialment OAC i internet. La lleugera baixa- • S’ha reconegut Barcelona com a capital de Catalunya al nou Estatut. da de trucades ateses al 010 pot estar relacionada amb l’augment de la penetració • S’ha aprovat defi nitivament la Carta municipal al Congrés dels Diputats. d’internet a les llars, que ha passat del 50% al 60% en aquests quatre anys, així • S’ha signat un conveni marc entre l’Ajuntament de Barcelona i els ministeris de com amb l’augment de l’ús d’internet a les llars durant aquests quatre anys, que ha Cultura i d’Economia i Hisenda que estableix una aportació de 20 milions d’eu- passat del 46% al 57%. ros destinats a fi nançar els equipaments de capitalitat cultural de Barcelona, aportació que es podrà renovar anualment. Indicadors d’atenció a la ciutadania • Gràcies al conveni amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Gene- ralitat de Catalunya, aquest any s’aconsegueixen 50 nous equipaments per a 010 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (*) gent gran, discapacitats, salut mental i infància. Es crearan 2.600 noves places - Trucades ateses 4.079.871 4.299.705 4.218.420 3.882.137 3.943.597 3.388.600 d’atenció social amb una inversió de 100 milions d’euros. - Temps mitjà atenció (TMA) No consta No consta 110’’ 109’’ 128’’ 129’’ • En el conveni marc amb la Generalitat en matèria de serveis socials s’estableix - Temps mitjà espera (TME) No consta No consta 10’’ 6’’ 4’’ 4’’ un increment de recursos que arribarà al 26,4% (32,2% en ensenyament prima- - Tràmits No consta No consta 543.589 539.431 615.185 655.932 ri i 15,3% en ensenyament especialitzat), 1,2 de milions d’euros de fi nançament OAC específi c del servei d’atenció domiciliària i el compromís de mantenir aquesta - Temps mitjà atenció (TMA) No consta 5’38’’ 5’35’’ 5’52’’ 5’02’’ 5’16’’ aportació en un percentatge mai inferior al 30% del total que la Generalitat - Temps mitjà espera (TME) No consta 10’43’’ 9’43’’ 8’52’’ 12’42’’ 8’48’’ destini, així com l’acord per a l’aportació de la Generalitat al fi nançament dels - Tràmits No consta No consta 1.154.880 1.174.850 1.359.414 1.500.199 serveis d’atenció primària. - Consultes i tràmits 1.621.682 1.804.548 2.073.859 2.185.896 2.385.791 1.876.024 • S’ha posat en marxa la Subcomissió d’Urbanisme amb resultats positius en INTERNET www.bcn.cat matèria de planejament urbà. • L’Agència de Salut Pública ha assumit totes les competències municipals en - Visites 6.984.326 12.131.074 12.327.194 16.255.852 23.530.991 34.941.699 matèria de salut pública. - Tràmits 188.320 591.947 983.520 1.132.478 1.317.692 1.572.692 Amb relació a la projecció internacional de Barcelona, assenyalem com a molt signifi catiu el següent: • Barcelona és la seu central de Governs Locals Units des de 2004. • Barcelona ha organitzat i celebrat un esdeveniment pioner a escala mundial com Atenció en serveis personals el Fòrum Universal de les Cultures, que s’ha consolidat amb la celebració del Fòrum Universal de las Cultures Monterrey 2007 (Mèxic). Amb relació als serveis personals, observem un nombre molt important de serveis • Al maig de 2004 es va celebrar a Barcelona el Fòrum d’Autoritats Locals per a dirigits a la gent gran i un augment signifi catiu de l’ajut domiciliari, de l’atenció i la Inclusió Social. del transport per a persones amb discapacitat Els altres serveis es mantenen de • S’ha commemorat Barcelona+10, la Conferència Euromed i la Cimera de Caps manera semblant. d’Estat i Govern del procés Euromediterrani (novembre 2005). • El 2n Fòrum Urbà Mundial, celebrat al setembre de 2004, va tenir com a seu la ciutat de Barcelona 48 49 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Xarxa d’infraestructures (equipaments i serveis) 1.13. Gestió economicofi nancera de l’Ajuntament Equipaments de la ciutat, any 2006 de Barcelona Biblioteques i sales de lectura 34 Recursos humans Escoles bressol 60 Col·legis d’educació infantil i primària 162 La plantilla del grup Ajuntament de Barcelona el 31 de desembre de 2006 és de 12.859 Centres d’educació especial 6 persones, xifra que suposa un augment de 384 treballadors respecte al 2005. Instituts d’educació secundària 71 Centres cívics i culturals 46 Plantilla de l’Ajuntament, els instituts i les empreses municipals Casals de barri 23 31.12.02 31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 Casals i espais per a la gent gran 52 Ajuntament, 6.638 6.689 6.657 6.578 6.755 Espais joves, casals i punts d’informació 20 Organismes públics i empreses municipals 5.407 5.677 5.753 5.897 6.104 Casals infantils i ludoteques 38 Total 12.045 12.366 12.410 12.475 12.859 Equipaments esportius 98 Centres de serveis socials 33 Aula ambiental 2 L’augment de la plantilla s’ha produït principalment en els sectors de Serveis Per- Punts d’informació i assessorament per a dones 9 sonals, Seguretat i Mobilitat i Serveis Generals. En el cas dels Serveis Personals, Centres culturals 286 ha augmentat la plantilla de l’Institut Municipal d’Educació a causa, principalment, de la implantació de la sisena hora lectiva i la inauguració de noves escoles bressol. Total 940 Pel que fa a Seguretat i Mobilitat, ha augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana. En el sector de Serveis Generals els augments més importants de personal s’han Serveis municipals d’acció social enregistrat als òrgans centrals de l’Ajuntament i a la societat Barcelona de Serveis 2003 2004 2005 2006 Taxa anual Municipals, encarregada de gestionar serveis i infraestructures relacionats amb la acumulativa mobilitat i l’oci. L’any 2006 el pla de jubilacions voluntàries només s’ha aplicat als 2003-2006 col·lectius de Guàrdia Urbana i Bombers i s’hi han acollit 44 persones. Targeta rosa (benefi ciaris) 261.846 263.501 262.366 261.813 0,0% Llars amb ajut domiciliari 4.275 4.554 5.409 6.370 4,2% Persones ateses en atenció individual i familiar Distribució sectorial de la plantilla del grup Ajuntament de Barcelona el als centres de serveis socials 39.456 38.429 41.793 42.444 2,5% 31.12.2006 Persones ateses al Servei d’Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER) 20.126 21.545 24.123 21.037 1,5% + + Dones ateses per l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) 814 835 864 917 4,1% +  +  Menors atesos pels Equips d’Atenció a la Infància + +  i l’Adolescència (EAIA) 3.374 3.086 2.946 3.069 -3,1% +  Persones ateses als menjadors socials 12.845 14.229 11.640 12.017 -2,2% + +  Àpats servits als menjadors socials 246.179 253.240 232.754 248.238 0,3% +  +  Servei públic de transport especial de persones +  amb discapacitat (viatges) 130.311 155.063 189.270 237.462 22,1%          #"$ &"   !" "%" 50 51 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT El 2006, l’Ajuntament de Barcelona ha dedicat a formació de personal el 2,12% de El 55% dels impostos locals provenen de l’impost sobre béns immobles (IBI). La la massa salarial bruta. S’han impartit cursos de formació amb un total de 181.382 resta d’impostos locals són l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), l’impost hores lectives, als quals han assistit 14.366 participants. L’Institut Nacional d’Ad- sobre l’increment en el valor dels terrenys (IIVT), l’impost sobre vehicles de tracció ministració Pública, en el marc de l’Acord nacional de formació continuada, subven- mecànica (IVTM) i l’impost sobre construccions (ICIO). ciona part de la formació de personal, subvenció que l’any 2006 s’ha concretat en una activitat formativa a 1.946 treballadors municipals. Estructura dels impostos propis 2006 IIVT 13% Estat econòmic de les fi nances municipals ICIO 6% Ingressos corrents El 2006 ha entrat en vigor una nova Instrucció de comptabilitat per a l’Administra- ció local que, entre altres aspectes, fa una agrupació diferent dels conceptes d’in- IVTM IBI gressos corrents. Els ingressos corrents de l’Ajuntament de Barcelona i els seus ens 11% 55% dependents estan formats pels impostos, tant propis com cedits per l’Estat; altres ingressos tributaris, principalment taxes per venda de serveis i per aprofi tament del domini públic; ingressos per vendes de béns i prestació de serveis, incloent-hi els preus públics; altres ingressos de la gestió ordinària, que inclouen principalment IAE 15% multes, arrendaments, concessions i aprofi taments especials, interessos de demo- ra, recàrrecs d’apressament i participació en benefi cis; les transferències corrents; i els ingressos fi nancers. L’estructura dels ingressos corrents és la següent: L’any 2004 van entrar en vigor les noves regles de participació en els tributs de l’Estat. El resultat ha estat una disminució en la cessió de tributs de l’Estat respecte a les quantitats anticipades que ha donat lloc a un import més gran del Fons Com- Estructura dels ingressos corrents 2006 plementari de Finançament. L’any 2006, els ingressos per cessió d’impostos han sumat 82,8 milions d’euros i el Fons Complementari de Finançament de l’Estat, Altres ingressos 10% juntament amb la compensació de l’IAE, ha estat de 756,2 milions d’euros. Vendes de béns Impostos locals El creixement dels ingressos corrents en els darrers cinc anys ha estat del 6,3% 11% 29% anual, pràcticament el doble que la infl ació. Aquest augment dels ingressos no s’ha produït a través de la pujada dels tipus impositius sinó que respon a altres causes, Taxes entre les quals destaquen: a) l’aplicació gradual dels nous valors cadastrals aprovats 7% per l’Estat el 2001; b) el dinamisme que, en general, han tingut en aquest període la construcció i el mercat immobiliari; c) la tendència cada cop més gran que determi- Impostos cedits Altres transferències 4% nats serveis siguin sufragats parcialment pels usuaris; i d) el creixement sostingut 6% per sobre de la mitjana de les transferències no fi nalistes procedents de l’Estat. Fons Complementari El 2006, els ingressos corrents consolidats han estat de 2.311 milions d’euros, un de Finançament 7,7% més que el 2005, mentre que l’índex de preus al consum ha estat del 2,7%. 33% El 60% dels ingressos corrents són ingressos locals i el 40% són transferències corrents. 52 53 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Ingressos corrents (milers d’euros) Despeses corrents 2002 2003 2004 2005 2006 L’Ajuntament de Barcelona i els seus ens dependents presten un conjunt de serveis Impost sobre béns immobles 303.460 319.100 333.329 346.753 370.744 que, seguint l’estructura organitzativa municipal, es poden classifi car de la manera següent: Impost sobre activitats econòmiques 164.277 89.248 84.817 93.860 96.409 • Serveis personals: educació, cultura, esports, joventut, serveis socials i drets Impost sobre vehicles 76.197 74.350 74.686 73.541 74.918 civils. Impost sobre construccions 21.136 32.208 34.484 33.974 37.922 • Serveis urbans i medi ambient: neteja de la via pública, residus sòlids urbans i Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 74.114 79.086 80.055 93.459 84.099 sanejament; manteniment, pavimentació, enllumenat públic i aigües; manteni- Subtotal 639.184 593.992 607.371 641.587 664.092 ment de parcs, zones verdes i platges; estalvi energètic i energies renovables, Participació en IRPF, IVA i IE - - 89.923 93.235 82.802 educació i participació ambiental, i vigilància i reducció de la contaminació. Total impostos locals 639.184 593.992 697.294 734.822 746.894 • Seguretat i mobilitat: seguretat ciutadana, serveis de prevenció d’incendis i pro- Altres ingressos tributaris: taxes 125.797 135.560 137.385 162.495 158.184 tecció civil, mobilitat, circulació i transport públic, disciplina i seguretat viària i Vendes de béns i prestació de serveis 184.175 205.868 244.545 237.994 263.255 aparcaments. Altres ingressos ordinaris 170.515 158.951 201.258 177.099 228.316 • Urbanisme: planifi cació i ordenació territorial i urbanística, paisatge urbà i habi- Total ingressos locals 1.119.671 1.094.371 1.280.482 1.312.410 1.396.649 tatge. Fons Complementari de Finançament (1) 562.000 662.082 669.241 700.689 756.226 • Promoció econòmica: promoció econòmica de la ciutat, ocupació i innovació, Altres transferències corrents 133.802 142.670 100.336 125.679 146.838 comerç, xarxa de mercats municipals, consum, turisme i tecnologies de la infor- Total transferències corrents 695.802 804.752 769.577 826.368 903.064 mació. Ingressos fi nancers 10.693 8.031 5.630 6.455 11.347 • Serveis generals: administració central, administració fi nancera i tributària, pa- Total ingressos corrents 1.826.166 1.907.154 2.055.689 2.145.233 2.311.060 trimoni i participació ciutadana. (1) 2002 i 2003, participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Ingressos corrents (en percentatge) Despeses corrents abans d’interessos 2006 2002 2003 2004 2005 2006 Impost sobre béns immobles 16,6 16,7 16,2 16,2 16,1 Empreses i Impost sobre activitats econòmiques 9,0 4,7 4,1 4,4 4,2 organismes públics 36% Impost sobre vehicles 4,2 3,9 3,6 3,4 3,2 Impost sobre construccions 1,2 1,7 1,7 1,6 1,6 Impost sobre l’increment del valor dels terrenys 4,0 4,1 3,9 4,4 3,6 Subtotal 35,0 31,1 29,5 30,0 28,7 Sectors 51% Participació en IRPF, IVA i IE - - 4,4 4,3 3,6 Total impostos locals 35,0 31,1 33,9 34,3 32,3 Districtes 13% Altres ingressos tributaris: taxes 6,9 7,1 6,7 7,6 6,8 Vendes de béns i prestació de serveis 10,1 10,8 11,9 11,1 11,4 Altres ingressos ordinaris 9,3 8,4 9,8 8,2 9,9 Total ingressos locals 61,3 57,4 62,3 61,2 60,4 L’evolució de les despeses corrents consolidades en els darrers cinc anys s’ha ca- Fons Complementari de Finançament 30,8 34,7 32,5 32,7 32,7 racteritzat per un creixement de les despeses operatives del 7,2% en termes anuals. Altres transferències corrents 7,3 7,5 4,9 5,8 6,4 Fins al 2005 aquest creixement s’ha compensat en part amb una reducció de les Total transferències corrents 38,1 42,2 37,4 38,5 39,1 despeses fi nanceres. En tot el quinquenni l’augment de la despesa s’ha concentrat Ingressos fi nancers 0,6 0,4 0,3 0,3 0,5 principalment en els treballs, subministraments i serveis exteriors i en les transfe- Total ingressos corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 rències corrents. Aquests conceptes han crescut en taxes anuals del 10,4% i l’11,2%, 54 55 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT respectivament, com a conseqüència de l’esforç per augmentar la qualitat dels ser- Les transferències corrents s’han incrementat un 11,1% anual. S’han destinat 45 veis prestats, especialment en àrees com serveis socials, manteniment i neteja de milions d’euros al transport públic, xifra que representa un creixement del 26,1% l’espai públic, i seguretat i mobilitat. En aquest període també s’observa un canvi en respecte al 2005. S’han incorporat nous autobusos i microbusos, s’ha completat la composició de la despesa. Mentre que les despeses fi nanceres han perdut pes i l’adaptació de tota la fl ota d’autobusos per a persones amb mobilitat reduïda i s’ha han passat de representar el 8,1% del total de despeses corrents el 2001 al 2,5% el millorat la freqüència de pas del metro i l’autobús. 2006, els treballs, subministraments i serveis exteriors i les transferències corrents han passat de representar el 48,4%, en conjunt, el 2001 al 60,0% el 2006. Les des- Les transferències a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de peses de personal han reduït el seu pes des del 36,7% el 2001 al 34,0% l’any 2006. Residus creixen en línia amb l’increment dels ingressos que s’obtenen per la taxa metropolitana de tractament de residus municipals. Per la seva banda, la trans- Despeses corrents (milers d’euros) ferència que l’Ajuntament de Barcelona fa a la Mancomunitat de Municipis de 2002 2003 2004 2005 2006 Barcelona creix, en total, gairebé un 4% respecte a l’any anterior. Part d’aquesta Despeses de personal 481.799 493.273 517.555 543.793 568.027 transferència és un percentatge sobre el Fons Complementari de Finançament pro- cedent de l’Estat, en virtut de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Manco- Treballs, subministraments i serveis exteriors 489.849 516.203 592.007 643.286 702.936 munitat per al període 2004-2007. Transferències corrents 201.895 235.048 244.600 271.390 301.491 Provisions 85.742 79.975 83.480 54.843 58.081 Malgrat la reducció en el nivell d’endeutament, les despeses fi nanceres presenten Despeses fi nanceres 87.871 71.147 60.598 39.909 41.623 un lleuger increment per la pujada dels tipus d’interès. Total despeses corrents 1.347.156 1.395.646 1.498.240 1.553.221 1.672.158 Estructura de les despeses corrents Les despeses corrents de l’exercici 2006 han estat de 1.672 milions d’euros, un  7,7% més que el 2005. L’augment de les despeses de personal, del 4,5%, recull l’augment de la plantilla, tal com s’explica a l’apartat de recursos humans, així  com l’augment del 2% dels salaris d’acord amb la Llei de pressupostos generals  de l’Estat del 2006. Quant als treballs, subministraments i serveis exteriors, que han crescut un 9,3% amb relació a l’any anterior, les partides més signifi catives  corresponen a treballs fets per a altres empreses. L’any 2006 cal destacar l’impor- tant augment en neteja i recollida de residus, en el marc del programa de millora de  l’espai públic, i l’augment de gairebé el 25% en serveis d’atenció social fruit de la  política de millorar l’atenció a les persones.      ,* &%*$* %#+$$*/*$"+ Despeses corrents (en percentatge) &*-.*$* ,/** 0***$-* 2002 2003 2004 2005 2006 Despeses de personal 35,8 35,3 34,6 35,0 34,0 Treballs, subministraments i serveis exteriors 36,3 37,0 39,5 41,4 42,0 Inversions Transferències corrents 15,0 16,8 16,3 17,5 18,0 Provisions 6,4 5,8 5,6 3,5 3,5 Les despeses de capital dels darrers cinc anys són el resultat dels programes d’in- Despeses fi nanceres 6,5 5,1 4,0 2,6 2,5 versió municipal inclosos en el Pla d’actuació municipal (PAM) 2000-2003 i el Total despeses corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 PAM 2004-2007. La inversió en aquest període ha estat de 3.307 milions d’euros, en termes bruts, i de 2.681 milions en termes nets. El 82% de les despeses de capi- tal corresponen a inversions directes, tant destinades a ús general com associades 56 57 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT als serveis. La resta correspon a transferències de capital adreçades a l’Autoritat Ingressos i despeses de capital (en percentatge) del Transport Metropolità (ATM), Barcelona Holding Olímpico, SA (HOLSA) i equi- 2002 2003 2004 2005 2006 paments culturals. Pel que fa als ingressos de capital, el 62% prové de la gestió Inversions directes: d’actius, bàsicament per la venda de solars, edifi cis i sobrants de la via pública, i la Ús general 60,8 53,2 45,4 47,1 55,7 venda d’habitatges i locals de negocis feta pel Patronat Municipal de l’Habitatge; Associades als serveis 54,0 46,9 45,8 43,5 51,4 i el 38% restant prové de transferències de capital procedents de la Unió Europea, Total inversions directes 114,8 100,1 91,2 90,6 107,1 principalment per a projectes mediambientals, de l’Estat per a equipaments cul- Transferències de capital: turals, de la Generalitat de Catalunya per a equipaments educatius i per la Llei de HOLSA 9,3 8,7 12,1 12,1 13,1 barris i altres organismes i institucions per a la urbanització d’espais públics. ATM 4,2 3,8 5,3 6,1 6,0 La cobertura de les inversions per al conjunt del període, mesurada com l’estalvi Entitats no municipals 3,9 5,5 11,8 4,7 2,1 brut sobre les inversions netes, s’ha situat en poc més d’una vegada, cosa que ha Total transferències 17,4 18,0 29,2 22,9 21,2 permès situar el deute consolidat el 31 de desembre de 2006 per sota del nivell Inversions fi nanceres 2,3 1,4 0,1 0,0 0,0 assolit al tancament de 2001. Total despeses de capital 134,5 119,5 120,5 113,5 128,3 Ingressos de capital: Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) Transferències de capital 12,2 11,8 6,0 3,9 9,6 2002 2003 2004 2005 2006 Gestió d’actius 22,3 7,7 14,5 9,6 18,7 Inversions directes: Total ingressos de capital 34,5 19,5 20,5 13,5 28,3 - Ús general 352.186 341.422 218.940 235.051 266.906 Inversió neta 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 - Associades als serveis 312.687 300.918 220.611 216.970 246.374 Total inversions directes 664.873 642.340 439.551 452.021 513.280 Cobertura de les inversions netes Transferències de capital:   - HOLSA 53.817 55.970 58.209 60.537 62.958 - ATM 24.179 24.179 25.388 30.269 28.590   - Entitats no municipals 22.470 34.975 57.142 23.514 10.032   Total transferències 100.466 115.124 140.739 114.320 101.580   Inversions fi nanceres 13.409 8.910 255 188 12   Total despeses de capital 778.748 766.374 580.545 566.529 614.872   Ingressos de capital: - Transferències de capital 70.723 75.632 28.894 19.549 46.043   - Gestió d’actius 128.921 49.439 69.750 47.932 89.504   Total ingressos de capital 199.644 125.071 98.644 67.481 135.547      Inversió neta 579.104 641.303 481.901 499.048 479.325 6*/$%  /*$ % $/** Finançament L’endeutament consolidat de l’Ajuntament de Barcelona el 31 de desembre de 2006 és de 1.179 milions d’euros, amb una disminució de 91 milions respecte al 31 de desembre de 2005. El 90% del deute correspon a l’Ajuntament de Barcelona i 58 59 1#*$23 *4 15$% $/**4 TRETS PRINCIPALS DE L’ESTAT DE LA CIUTAT el 10% restant al Patronat Municipal de l’Habitatge i el grup Barcelona de Serveis Endeutament fi nancer consolidat (en percentatge) Municipals, ens que es fi nancen majoritàriament amb ingressos comercials. 31.12.02 31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 Mercat Unió Europea Endeutament fi nancer consolidat (milers d’euros) Sistema bancari 42,8 49,7 51,6 55,9 52,5 31.12.02 31.12.03 31.12.04 31.12.05 31.12.06 Col·locacions privades 20,8 18,0 19,8 26,8 28,8 Administració pública 1.265.113 1.244.525 1.206.640 1.148.353 1.061.206 Emissions públiques 24,7 20,7 16,8 17,3 18,7 Ens comercials 62.239 91.793 104.387 121.520 117.637 Subtotal 88,3 88,4 88,2 100,0 100,0 Endeutament total 1.327.352 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.178.843 Mercat fora Unió Europea Col·locacions privades 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Emissions públiques 11,7 11,6 11,8 0,0 0,0 Endeutament consolidat Subtotal 11,7 11,6 11,8 0,0 0,0 +  Endeutament total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 + Endeutament a llarg termini 99,8 100,0 100,0 100,0 100,0 +  + Endeutament a curt termini 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 +  + + + Actualment, l’Ajuntament de Barcelona no té operacions d’endeutament originades   fora de la Unió Europea. Poc més de la meitat de l’endeutament correspon a prés-            tecs del sistema bancari i la resta a col·locacions privades en el mercat alemany i )2#*$7% 6*$#* emissions de deute públic. L’any 2006, les despeses fi nanceres han estat de 41,6 milions d’euros, un 4,3% Administració pública superiors a les de 2005 a causa de la pujada de tipus d’interès en els mercats El deute del sector administració pública correspon íntegrament al deute de l’Ajun- fi nancers. No obstant això, les despeses fi nanceres netes s’han reduït un 9,5%. El tament de Barcelona. L’any 2006 l’Ajuntament de Barcelona no ha formalitzat cap cost mitjà de l’endeutament ha passat del 3% el 2005 al 3,2% el 2006. operació de nou endeutament i ha amortitzat préstecs bancaris per import de 87 milions d’euros, d’acord amb les condicions contractuals de les operacions. Endeutament i despeses fi nanceres netes Ens comercials +   L’endeutament dels ens comercials s’ha reduït en conjunt en 4 milions d’euros.  Mentre que el deute del Patronat Municipal de l’Habitatge ha crescut en 5 milions +   d’euros, l’endeutament del grup Barcelona de Serveis Municipals ha disminuït en 9  +  milions d’euros.   +  La política fi nancera de l’Ajuntament de Barcelona s’orienta a controlar el creixe- +   ment de les despeses fi nanceres assumint un risc fi nancer raonable. Per això, l’es-  tratègia fi nancera es basa a obtenir recursos en els mercats fi nancers de la zona +       euro; utilitzar l’endeutament a curt termini només per cobrir necessitats transi- tòries de tresoreria; millorar el perfi l del deute per venciments, mantenint unes 62 # 0***$-*$* amortitzacions contractuals de deute anuals molt per sota de l’estalvi brut generat, i diversifi car el risc per tipus d’interès. 60 61 1#*$23 *4 62 # 1#*$23 *4 0***$-*$* 1#*$23 *4 2. MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS 2. MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS Ara cal plantejar la continuïtat d’un model efi caç i efi cient pel que fa als resultats, però que incorpori els nous reptes que emergeixen de les noves realitats socials, econòmiques, culturals, tecnològiques i territorials de la ciutat. 2.1. El context de defi nició de les prioritats programàtiques del programa d’actuació municipal 2008-2011 Des d’aquesta perspectiva, i a partir de l’anàlisi de la realitat de la ciutat, de les deman- des i expectatives que expressen les entitats i la ciutadania, dels compromisos ja pre- L’anàlisi dels nous escenaris que es conformen a la nostra ciutat, tal com es pot sos des del Govern i que han demostrat efi càcia en els seus resultats, i des dels trets observar en les dades i els indicadors més rellevants que s’expressen en el capítol més signifi catius que es deriven dels canvis socials, econòmics, tecnològics, culturals precedent relatiu a l’estat de la ciutat, ens indiquen la necessitat d’orientar les nos- i infraestructurals dels darrers temps, considerem que els reptes principals són: tres polítiques en una perspectiva que doni resposta als nous reptes. • La ciutat, arran dels canvis demogràfi cs i socials més evidents (prolonga- Barcelona ha demostrat en la seva història, tal com es mencionava en la presen- ció de la joventut, envelliment, immigració), té la necessitat d’aprofundir tació, una gran capacitat d’adaptar-se i repensar-se en un entorn canviant. Això, en serveis que prioritzin els objectius relacionats amb la cohesió i la juntament amb polítiques municipals innovadores i progressistes, ens ha de donar inclusió per tal d’evitar qualsevol perill d’escletxa o segregació social. confi ança per superar els reptes que generen aquestes noves realitats. La ciutat ha demostrat en la seva vida social i econòmica, als barris, als districtes i al conjunt de • Cal continuar treballant per augmentar l’accessibilitat a l’habitatge protegit, la ciutat, aspectes que marquen de manera fonamental allò que s’ha anat denomi- com també per evitar la degradació dels habitatges i altres problemes as- nant model Barcelona. sociats (sobreocupació, etc.), i impulsar activament processos com l’emancipació dels joves o l’atenció dels habitatges més degradats ocupats per persones grans. Aquest model de ciutat ha combinat el creixement amb la cohesió social, el desen- volupament urbà amb la remodelació en profunditat dels barris, la diversitat amb la • Cal respondre a la necessitat d’intervenir en un treball constant i sistema- convivència, el creixement de l’ocupació amb la innovació, la recuperació de les tra- titzat de millora de les condicions de ciutadania per aconseguir quotes dicions amb una ferma aposta per la creativitat, la mirada en paral·lel i complemen- més grans d’igualtat d’oportunitats, mantenir el dret a la diversitat cul- tària al vessant muntanya amb l’obertura al mar, i un model de gestió i de serveis tural, aprofundir en els drets individuals i impulsar polítiques de conci- públics que ha demostrat efi càcia, efi ciència i responsabilitat en els seus resultats. liació i d’usos del temps. Tot aquestes polítiques han reforçat un model que considera que la transformació • El canvi de la realitat econòmica amb els processos de globalització, de de l’espai públic urbà és una bona política de reequilibri territorial i social. Que po- canvi tecnològic, de noves condicions d’ocupació (precarietat, necessitat siciona la ciutat envers una activitat econòmica diversifi cada. Un model social i d’adaptació constant, terciarització de l’economia, augment del sector serveis, cultural que defensa la ciutat policèntrica i vertebrada: la ciutat barreja. Una ciutat etc.) requereix respostes que, sense perdre de vista la necessitat de man- que reconeix la seva societat civil activa i compromesa. I que té com un altre tenir la prosperitat i la capacitat de participar en les noves realitats de dels seus compromisos la incorporació de gènere a totes les polítiques i actuaci- mercat, no postergui sectors socials o pugui afeblir les condicions labo- ons municipals, personals i col·lectives, per tal d’aconseguir els canvis estructurals rals del mercat de treball. En el mateix sentit, cal continuar aprofundint adequats per assolir una efectiva igualtat d’oportunitats i drets de les dones i crear en processos de reconversió tecnològica, potenciació de centres d’excel·- així un nou concepte de ciutadania que aculli i valori la pluralitat de les diferents lència i espais per al desenvolupament del talent. identitats que confi guren el nostre teixit social. Una ciutat on la violència envers les dones sigui impensable. • Els aspectes relacionats amb el medi ambient adquireixen en aquesta eta- pa un paper central en les nostres preocupacions. La lluita contra el En síntesi, el model de ciutat que s’ha anat forjant conjuntament per l’acció dels di- canvi climàtic i la recerca de nous models i sistemes que permetin la ferents governs municipals progressistes i per una ciutadania activa i compromesa conformació d’una ciutat sostenible esdevenen elements imprescindibles en la transformació de Barcelona continua sent vàlid per la seva riquesa, capacitat en qualsevol posicionament que tingui present la necessitat d’abordar amb res- innovadora i exemplaritat. ponsabilitat, efi càcia i contundència els reptes ambientals actuals. 64 65 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS • Una necessitat palesa de la ciutat contemporània està relacionada amb Aquests aspectes són les realitats més signifi catives que el Govern de la ciutat ha l’exigència d’un desenvolupament urbà sostenible, vertebrador, que pugui identifi cat com aquells als quals han de donar resposta els eixos d’actuació priori- articular polítiques vinculades al territori més proper al ciutadà, el barri, però taris amb vista al desplegament del Pla d’actuació dels propers quatre anys. amb perspectiva metropolitana. En aquest sentit, el repte d’una ciutat verte- brada, amb una mobilitat sostenible, amb infraestructures adequades de trans- port, gas, electricitat, aigües i telecomunicacions és un imperatiu que ha de regir 2.2. Línies i eixos del programa d’actuació municipal la nostra actuació. 2008-2011 • El salt qualitatiu que exigeixen els nous reptes requereix aplicar al màxim una Atesos els elements més destacats de l’anàlisi de l’entorn i els reptes principals que vocació innovadora i proactiva en matèria de creativitat i cultura. El man- se’ns presenten per al proper mandat, tal com hem descrit en el punt anterior, el Go- teniment del lideratge de Barcelona en aquests àmbits és un element clau, tant vern es proposa defi nir les actuacions en concordança amb el model de ciutat que es pel factor que dóna identitat a aquesta ciutat, com pel pes en l’economia, en planteja en cinc línies estratègiques, que es materialitzen en deu eixos d’actuació. l’ocupació i en el valor afegit al desenvolupament global de la ciutat. • El repte que apel·la a la cohesió i la inclusió com a elements centrals en una 2.2.1. Línies estratègiques política renovada s’ha de complementar amb el treball per enfortir la convivèn- cia i el respecte a la diversitat. Només podrem combatre qualsevol forma 1. Una ciutat cohesionada i inclusiva d’exclusió o segregació si treballem en la perspectiva d’una societat en la qual la Les polítiques públiques que generen les condicions per a la igualtat d’oportunitats convivència sigui un dels eixos centrals i on l’expressió de la relació interactiva sobre la base de la redistribució de la riquesa tenen en aquests moments un nou entre els ciutadans i entre ciutadania i Govern es doni des del respecte mutu i horitzó fonamentat en els nous marcs legals que reconeixen nous drets socials. La recíproc de la diversitat, dels drets i de les obligacions de cadascú i des del prin- universalització dels serveis socials que materialitzen els nous drets socials cipi d’una autoritat democràtica efectiva. constitueix una nova prioritat. • Una necessitat clarament reconeguda fa referència a les exigències de També cal abordar de forma contundent la lluita contra l’exclusió social atès que canvi en el model de relació entre el Govern i la ciutadania, tant en la pres- les noves realitats socials i econòmiques generen situacions concretes a ciutadans tació de serveis com en els sistemes d’interacció. En aquest sentit, la voluntat i la i ciutadanes concrets que impliquen la seva sortida de les estructures socials bàsi- vocació de proximitat en les polítiques públiques s’han conformat com una ques i els impedeixen participar en les dinàmiques col·lectives de la nostra societat. estratègia de primera magnitud en la propera etapa i requereixen un esforç singu- lar, alhora que un reformulació de molts dels serveis que es presten avui dia. Volem liderar el desplegament efectiu de les noves polítiques de benestar perquè considerem que també són condició necessària per tal de garantir la convivència • La vocació de lideratge i l’exercici de capitalitat han de ser elements als barris de la nostra ciutat. La integració de les persones nouvingudes requereix cabdals de les properes polítiques públiques a la nostra ciutat. Són una l’enfortiment d’uns serveis públics amb capacitat d’atendre tothom –amb inde- exigència que requereix un posicionament original i compromès, tant en aspec- pendència del seu origen– en la perspectiva d’un Estat del benestar universal que tes de relació amb la ciutadania com d’interacció amb les altres institucions de incorpora el repte de gestionar la diversitat. Catalunya, Espanya, Europa i el món. Un altre element clau per enfortir la cohesió social és l’accés a l’habitatge. Avan- • La necessitat de donar resposta als nous reptes exigeix, també, que es çarem en una política integral d’habitatge generant habitatge assequible per a les repensi el model de gestió de govern, en el qual prevalguin nous factors i persones que el necessiten per continuar desenvolupant el seu projecte de vida, valors com els de més transparència, participació i proximitat a la ciuta- però alhora cal que garantim que els ja en tenen el mantinguin en les millors con- dania en la gestió, i serveis adaptats a noves demandes i necessitats de dicions i també que aquells que estiguin en risc de perdre’l per raons socials o la societat on vivim. econòmiques rebin el suport adequat de l’Administració. 66 67 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS La ciutat, com a espai de convivència de totes les dinàmiques quotidianes, també 3. Una ciutat de convivència en la proximitat ha de ser un factor que ajudi a la conciliació de la vida personal, laboral i fami- Entenem que la proximitat ha de ser el mètode que orienti la relació entre el Go- liar. Cal que apostem clarament per aquelles mesures que facilitin la participació de vern i els ciutadans i ciutadanes. Assumim que els barris són el millor escenari les dones i els homes en peu d’igualtat en tots els àmbits de la vida social. Treball, sobre el qual es poden planifi car les noves polítiques de benestar en forma d’equi- família i temps personal són dimensions que han de ser compatibles i és per això paments i serveis. Els equipaments de proximitat hauran de tenir un paper bàsic que la ciutat ha de facilitar una nova distribució dels usos del temps. en aquest terreny. En aquest sentit, les tradicionals polítiques de promoció social prenen una nova L’organització municipal té en aquest camp un dels reptes més importants per als dimensió. La cultura s’ha de consolidar com una matèria bàsica per al desenvolupa- propers anys. Apostem per un aprofundiment de la descentralització basada en ment de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes. L’educació, la pràctica esporti- els districtes municipals, però també volem fer-ho sobre la base dels 73 barris va, la salut pública o la promoció de la ciutadania activa de joves i grans també han de la ciutat. Construir interlocució a aquest nivell, però també descentralització de respondre a les noves realitats socials. Aquestes polítiques combinen dimensions efectiva de serveis i presa de decisions, constituirà un nou camp per a la innovació molt diverses però totes contribueixen a la cohesió social perquè generen igualtat democràtica a Barcelona. d’oportunitats i ciutadania activa i aquestes, al seu torn, teixit social i societat civil. La interlocució permanent amb el teixit associatiu i la complicitat dels agents soci- als ens ajudarà a abordar els nous reptes de convivència. Comunicació i partici- 2. Una ciutat que aposta per una economia del coneixement i per la qualitat de pació com a valors democràtics, però també com a estratègies que ens garantei- l’ocupació xen un millor posicionament per fer front als reptes. Volem contribuir que la nostra ciutat avanci en un context de creixement econòmic que generi prosperitat també a mitjà i llarg termini. Per això apostem per la diversi- En aquest sentit, apostarem per l’acció comunitària com a instrument de cons- fi cació de l’estructura econòmica i fem de la creativitat un objectiu estratègic com trucció de consensos a l’entorn de valors socials i culturals compartits. Sobre la a factor que genera valor afegit en el conjunt de les activitats econòmiques. identifi cació clara dels drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes, podrem es- tablir els àmbits de la mediació i la resolució dels confl ictes, de la forma que calgui La creativitat comprèn moltes dimensions que van des de la innovació i la recerca en cada cas: amb un ferm lideratge públic, amb l’aposta per la cooperació amb el fi ns a les indústries culturals o la capacitat d’emprendre i arriscar. La creativitat teixit social o amb l’exercici de l’autoritat democràtica quan calgui. és un valor comú a totes aquestes oportunitats i que ens permet posicionar-nos en clau de futur atès que generen un tipus d’activitat econòmica que requereix el fet La seguretat, com una de les principals preocupacions dels ciutadans, requereix urbà, la densitat urbana, per desenvolupar-se i que, a més, és plenament compati- una atenció preferent que parteixi d’un concepte de seguretat integral i amb refe- ble amb la dimensió residencial de la ciutat. rència a un dret fonamental. Per això apostem per enfortir els instruments i les estratègies pròpies del sistema de seguretat de Barcelona, que es basa en la pre- En aquest marc, la millora de la qualitat de l’ocupació és l’altre objectiu que ens venció, la coordinació dels cossos policials i la proximitat. garanteix que el major nombre de barcelonins i barcelonines participin del creixe- ment econòmic. I quan parlem de treballar per una ocupació de qualitat expressem 4. Una ciutat més sostenible i compromesa amb el clima un compromís amb la millora de les condicions laborals, en contra de la precarie- Un model urbà sostenible és la principal garantia de progrés de les ciutats. Fa viable tat, en contra dels sous baixos i la temporalitat. el manteniment de la complexitat i de l’organització sense augmentar de forma constant la pressió sobre l’entorn i tenint presents les properes generacions. El Però també volem expressar que apostarem per generar llocs de treball qualifi - compromís per la cultura de la sostenibilitat es tradueix, a més, en una oferta de cats en el teixit urbà, nova ocupació que pugui respondre al gran salt qualitatiu que serveis urbans als ciutadans fonamentada en criteris d’efi ciència, seguretat, efi cà- ha fet el capital humà de la ciutat en formació i capacitació professional. El progrés cia, qualitat, equitat i salubritat. professional també és una estratègia per millorar la qualitat de l’ocupació i això vol dir vetllar perquè els treballadors i treballadores es puguin defi nir un itinerari formatiu i professional que els permeti millorar les seves condicions laborals. 68 69 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS Per avançar en aquesta línia sostenibilista, que fa un esforç d’integració conjunta 5. Capitalitat dels vessants ambiental, social i econòmic en les seves polítiques, Barcelona vol Barcelona és la capital de Catalunya i assumeix per tant el seu compromís amb continuar centrant l’actuació municipal al voltant de dues idees estratègiques capi- la llengua i la cultura catalanes. Cal fer del català la llengua compartida per tota la tals i íntimament vinculades: ciutadania, la llengua d’integració i vertebració de la pluralitat en la qual es basa la nostra cultura. La capitalitat és un vincle que assumeix Barcelona amb la nació que • Apostar pels vectors ambientals sobre els quals s’ha centrat l’acció en els dar- representa. Catalunya se sent plenament reconeguda en la seva capital i Barcelona rers mandats: energia, aigua, verd urbà, biodiversitat, aire (emissions i soroll), l’exerceix en tots els àmbits. residus i recursos, i mobilitat. Barcelona defi neix el seu lideratge amb relació a la resta de territoris i ciutats. Això • Tenir una visió integral i transversal de les qüestions ambientals, que impli- ens obliga a un lideratge ferm però relacional que ens ajudi a trobar solucions qui el conjunt d’agents socials i econòmics de la ciutat, així com els treballadors col·lectives als reptes col·lectius –com, per exemple, la mobilitat i l’habitatge– i que dels serveis i les dependències municipals. també ens porti a innovar en polítiques urbanes concretes especialment en el marc d’una Àrea Metropolitana enfortida. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament cal continuar invertint esforços en l’aplicació decidida dels conceptes i les polítiques de la nova cultura de l’aigua i l’energia; en Les infraestructures de capitalitat, siguin de base econòmica (com el Port, el la gestió integral dels residus sota la premissa que es tracta d’una font important TAV, l’Aeroport o la Fira), siguin infraestructures de comunicació, mobilitat i ener- de recursos que poden ser reintegrats al cicle productiu; i en el foment de la ciutat gia, siguin les de base cultural (MNAC, TNC, Centre del Disseny, Auditori, Biblioteca verda i la biodiversitat local. de Catalunya) són elements fonamentals i que ens donen la dimensió que desitgem com a ciutat. Cal que totes generin les oportunitats que la ciutat necessita i ens L’equilibri i la millora del verd urbà, les muntanyes i platges, el creixement i la ges- permetin ser competitius amb altres ciutats i regions d’Europa i del món. tió efi caç del patrimoni natural afegeixen valors ambientals que tradicionalment s’havien interpretat des d’un punt de vista d’ús social. El seu paper en el sistema Així mateix, els grans reptes urbanístics que tenen a veure amb la funció i l’ar- urbà ha de combinar les dues visions: verd per gaudir-ne i verd per donar més vida ticulació de la ciutat endins i enfora hauran de ser objecte d’atenció prioritària. La a l’ecosistema urbà. construcció de dos nous barris, o la transformació del corredor ferroviari de Sant Andreu-la Sagrera suposen l’extensió de la ciutat dins i fi ns als seu límits. Aquesta D’altra banda, també cal continuar apostant per l’assoliment d’un model de mobi- dimensió de la nostra ambició requereix un lideratge fort envers els altres agents litat més sostenible. El reptes de la mobilitat interna de la ciutat s’enfrontaran amb socials i econòmics. la concreció i la posada en marxa del Pla de mobilitat urbana (PMU), en el qual es donarà prioritat al dret dels vianants, dels ciclistes i dels usuaris del transport Barcelona ha de continuar enfortint el seu compromís actiu amb els objectius del Mil·- públic col·lectiu davant el trànsit de vehicles de motor privats, i s’actuarà per fer un lenni de Nacions Unides. Aquesta vocació s’ha demostrat en la nostra aposta per la repartiment més equitatiu de l’espai públic en termes de mobilitat. Tanmateix, el cooperació internacional i la cultura de la pau i s’ha de concretar en programes i repte fonamental és el de millorar la xarxa de transport públic metropolità, raó per projectes arreu del món per fer-ne una de les referències de la nostra capitalitat. la qual vetllarem per un desplegament acurat del Pla director d’Infraestructures que està en marxa i del Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, alhora que reclamarem un canvi profund en la xarxa ferroviària de rodalies. 2.2.2. Eixos d’actuació Bona part de les accions que es duguin a terme en aquests àmbits també tin- Les cinc línies es materialitzaran en deu eixos d’actuació, que responen als punts dran una contrapartida molt positiva en la reducció de les emissions que potencien descrits en els apartats anteriors i que són els compromisos assumits en l’acord l’efecte hivernacle, i que, si bé procedeixen principalment dels sectors energètic i de govern que hauran de regular l’actuació municipal. Aquests deu eixos es mate- del transport, també tenen a veure amb una gestió insostenible de l’aigua i dels rialitzen en els objectius de cadascuna de les àrees, així com en els objectius dels residus. Fer front al canvi climàtic des de l’àmbit local és, doncs, un dels reptes deu districtes. principals amb què ja s’estan enfrontant les principals ciutats del món. 70 71 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS 1. Cohesió i inclusió social 4. Desenvolupament econòmic, ocupació de qualitat És voluntat manifesta d’aquest Govern treballar prioritàriament en matèria de El nostre projecte proposa un model de progrés econòmic i social que compa- cohesió social. En aquest sentit, és fonamental el desplegament del Pla municipal tibilitza plenament el creixement i el desenvolupament econòmic, innova- per a la inclusió social; el treball decidit per la universalització dels serveis socials; el dor i creatiu, amb una ocupació de qualitat que respongui a les exigències desenvolupament d’accions compromeses amb el suport a les polítiques d’infància actuals de reduir la precarietat i amb una millora de les condicions laborals dels i família; el desplegament amb totes les garanties de la Llei de promoció de l’auto- treballadors i treballadores. nomia personal i atenció a persones en situació de dependència i la Llei de serveis socials de Catalunya; l’extensió de la xarxa d’escoles bressol i d’altres serveis socio- En aquest sentit, ens proposem impulsar un nou pacte local per l’ocupació en el educatius complementaris adreçats a la petita infància (0-3 anys); el desenvolupa- qual participin tots els agents socials i que posi l’accent en l’adopció de mesures ment d’un programa específi c d’acció contra la pobresa especialment orientat a les per millorar la qualitat de l’ocupació a la ciutat de Barcelona; continuar potenciant famílies vulnerables i a la infància en risc, i el treball intens per garantir el 100% el model de ciutat del coneixement; potenciar la generalització de l’ús de les noves d’accessibilitat en tots els serveis per a persones amb discapacitat. tecnologies a les empreses, les llars, les escoles i els equipaments municipals; apro- fundir en els projectes de formació i capacitació professional des d’una perspecti- 2. Habitatge va de formació al llarg de tota la vida; continuarem treballant per donar suport al Un dels compromisos centrals del Govern de la ciutat serà el treball ferm i co- comerç en l’adaptació de l’oferta als nous hàbits de consum i als usos del temps; i herent en matèria d’habitatge. Aquesta és una aposta estratègica de primera aprofundirem en un model de turisme de qualitat, que s’integri en la realitat de la magnitud que conformarà un element central de la política de progrés a la nostra ciutat i concertat amb els sectors implicats. ciutat. En aquest sentit, entre els objectius principals recollirem la construcció de 12.000 habitatges protegits durant el mandat; el desplegament de polítiques de 5. Sostenibilitat, qualitat ambiental i zones verdes lloguer social; la concreció del Pla de xoc contra l’infrahabitatge i la sobreo- Durant molts anys la ciutat de Barcelona ha estat pionera com a model de gestió cupació d’habitatges; la creació d’una ofi cina integral d’habitatge per districte; el mediambiental sostenible i de progrés. Tenim la voluntat de continuar en pla especial per a la instal·lació d’ascensors en tots els edifi cis que ho necessitin, aquesta perspectiva i d’aprofundir-hi. per tal de garantir-ne l’accessibilitat; i l’exercici del dret de tempteig i retracte en els casos de promocions que siguin d’interès. En aquest sentit seran actuacions principals la consolidació de l’Agenda 21 com a instrument de planifi cació i mecanisme de participació; l’impuls d’un nou Pla ener- 3. Igualtat, diversitat, ciutadania, conciliació de la vida laboral, familiar i personal gètic i per a la protecció del clima; el Pla estratègic del verd; la pacifi cació del trànsit, Els aspectes relacionats amb la igualtat, la diversitat i la ciutadania són fonamentals i la millora i modernització del transport públic a la ciutat. També aprofundirem en per aconseguir el marc de convivència i progrés que requereix aquesta nova etapa. la gestió ambiental dels residus urbans, l’utilització d’aigües freàtiques, la reducció del consum energètic i de la contaminació lluminosa, i altres mesures per millorar A aquest efecte, els objectius principals seran la redacció de la Carta de drets i l’efi càcia i l’efi ciència en el consum de recursos. deures per tal d’establir els principis que han de regir la convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes; treballarem en el camp de la immigració amb una aposta 6. Desenvolupament urbà, espai públic de qualitat i equipaments per a tothom decidida per la millor integració de les persones nouvingudes; farem una defensa Barcelona ha estat sempre un exemple i un model en matèria de gestió urbana. Per activa del dret de vot de totes les persones amb permís de residència; enfortirem això serà prioritari continuar amb propostes de planejament que garantei- les polítiques orientades a l’emancipació juvenil, desplegarem polítiques actives ori- xin el procés de transformació i reconversió urbanística i que donin suport entades a la gent gran i treballarem per la integració de les persones independent- al projecte de cohesió social i territorial de la ciutat. En aquesta perspectiva, caldrà ment de la seva orientació sexual. Serà prioritari impulsar polítiques d’igualtat, po- continuar els processos de millora de les infraestructures de ciutat i de reconversió tenciar els consells de participació i la implicació de les entitats en la defi nició de les urbana necessàries per als nous barris de la Marina (a la Zona Franca) i la Verneda, polítiques municipals, i impulsar el Pacte local dels temps de Barcelona com a marc així com la continuació de les actuacions ja defi nides per a les àrees centrals com el per concretar la política d’usos del temps. En aquesta perspectiva, aprofundirem la 22@, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera, etcètera. conciliació de la vida laboral, familiar i personal com a eix clau en el desplegament de les polítiques de ciutadania. 72 73 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS En un sentit complementari, durem a terme la transformació dels antics recintes in- l’impuls dels consells de barri i l’assignació de consellers de districte a cada barri dustrials, militars i de zones en recuperació. La creació del corredor verd Ciutadella- són actuacions importants que reforçaran les estratègies de proximitat. Collserola, les actuacions a Collserola, l’impuls dels PERI i PMU pendents, la gestió de sòl i la realització de les actuacions d’habitatge i de dotacions d’equipaments i 10. Capitalitat i lideratge metropolità zones verdes seran peces clau que es complementaran amb el desenvolupament El reforçament del paper de capitalitat de Barcelona és un desig i una necessitat del Pla d’equipaments de ciutat, que es farà en el marc d’un procés participatiu de tots els barcelonins i barcelonines, però també de tots els catalans i catalanes. que tindrà concreció en el territori a partir de la nova divisió de barris. Catalunya necessita una capital forta, amb capacitat de lideratge, amb un model de ciutat exemplaritzant, que continuï sent un espai d’innovació, cohesió i creativitat. 7. Creativitat i cultura Barcelona ha demostrat històricament una gran capacitat per impulsar polítiques Aquest paper de capitalitat s’expressa en moltes actuacions paradigmàtiques, en- en matèria de creativitat i de creació i difusió cultural. La funció de lideratge tre les quals destaquen la reafi rmació del paper de Barcelona com a capital cultural, en aquests camps ha estat una constant en la llarga història de la ciutat. amb nous equipaments de referència i infraestructures adequades als reptes actu- als, el reforçament el paper del Port de Barcelona, la conformació d’un nou model Per tot això cal continuar en aquesta direcció mitjançant el desenvolupament de les de gestió per a l’Aeroport del Prat amb més competències i autonomia. Tot això línies del Pla estratègic de cultura durant el mandat, la posada en marxa de fàbri- amb un alt grau d’exigència envers el projecte, amb infraestructures de mobilitat, ques per a la creació que permetin l’ús d’espais adequats per a la creació artística, comunicació i energia que responguin a les necessitats més paleses de la ciutat i la consolidació de grans pols culturals, la realització de projectes emblemàtics com amb la curosa execució de les obres del túnel del tren de gran velocitat de connexió el Poblenou i el Paral·lel, o la conversió del castell de Montjuïc en Centre de la Pau. entre Sants i la Sagrera. 8. Convivència Barcelona també haurà de tenir un paper de lideratge mitjançant la promoció de El nostre discurs de ciutat ha fet de la convivència un eix cabdal de les políti- la ciutat com a seu internacional de fi res, convencions i congressos, el foment de ques públiques, com a referent i garantia d’un model de cohesió, respecte i la cultura de la pau, els drets humans, la solidaritat i la cooperació al desenvolupa- interacció entre les cultures i les formes de viure la ciutat. ment, i l’impuls del català com a llengua compartida de la ciutadania, com a llengua d’integració i vertebració social en l’actual marc de complexitat social i cultural. Per això seran prioritàries l’elaboració d’un programa municipal d’interculturalitat i la defi nició d’un nou programa de prevenció adequat als nous reptes en matèria de Tot això es complementa amb les estratègies institucionals de plena aplicació de la seguretat. Dins d’aquest context, la creació de la fi gura de l’instructor municipal per Carta municipal i l’assoliment d’un organisme de govern institucionalitzat de l’Àrea a la resolució de confl ictes de convivència i consum, la política de modernització de Metropolitana de Barcelona dotat de representativitat i competències, i que pugui la Guàrdia Urbana, la continuïtat del treball per millorar el civisme a la ciutat, el com- exercir la funció d’autoritat que necessitem per millorar la gestió dels aspectes me- pliment de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana tropolitans. a l’espai públic de Barcelona, i el control i la inspecció dels nivells de qualitat a l’espai públic seran peces importants en el projecte de millora de la convivència a la ciutat. Bon govern amb més informació i participació La realització efectiva de tots aquests eixos d’actuació requereix un model de bon 9. Barris i proximitat govern com a element central per aconseguir efectivitat i efi ciència en la realització La proximitat, treballar a prop dels problemes, realitats, anhels i expectatives de la de les mesures i accions. ciutadania, és un objectiu clau en la nova etapa. En aquest sentit, seran elements de primer ordre garantir la qualitat de l’espai públic amb més neteja i manteni- En aquesta perspectiva, impulsarem una política ferma i forta centrada en el lide- ment, enfortir els processos comunitaris en el conjunt de barris de la ciutat ratge del govern local a Barcelona amb relació al conjunt d’agents socials i eco- i fomentar els millors serveis de proximitat en el territori i els programes de nòmics de la ciutat. El lideratge s’exercirà tant en el sector públic envers la resta millora i preservació de la identitat dels nuclis històrics dels barris de Barcelona. d’administracions com construint complicitats amb la societat civil; serà un tret En la línia d’enfortir la realitat dels barris, continuarem treballant per obtenir de la identifi cador de la nova etapa. Generalitat de Catalunya més suport en el marc de la Llei de barris. A més a més, 74 75 MODEL DE CIUTAT I NOVES PRIORITATS La solvència i la transparència seran els criteris bàsics en el nostre exercici quotidià de les responsabilitats de govern, incorporant-hi les noves necessitats que expres- sa una societat cada cop més madura i exigent. Tornarem a refermar el compromís pel bon govern i emprendrem les reformes administratives i estructurals que calgui per abordar els nous reptes de la gestió pública, perquè creiem en el sector públic com a instrument de transformació de la realitat. Dins d’aquest context és clau treballar per continuar trobant noves fórmules i nous instruments que ens acostin als ciutadans i ciutadanes i ens ajudin a ser més efi ci- ents i efi caços en l’abordatge dels nous reptes. Aquests són els objectius d’aquesta etapa que troben ara un aliat imprescindible en les noves tecnologies de la infor- mació i la comunicació. Aplicarem nous criteris i procediments perquè l’Ajuntament expliqui més, millor i de més a prop la seva acció. Establirem canals de comuni- cació interactius i participatius amb un aprofi tament intensiu de les noves tecnologies i d’internet. Hem de preparar els treballadors de l’Ajuntament per garantir una participació ciu- tadana efectiva en el marc del bon govern. Hem de continuar innovant en les tèc- niques i metodologies de treball, cercant constantment els models i sistemes més adequats per garantir el màxim d’efi càcia en la prestació dels serveis. Per garantir un bon govern, proper, participatiu, transparent i efi caç, necessitem els recursos necessaris. En aquest sentit, continuarem reclamant el compliment de models de fi nançament sufi cient i estable. La Carta de Barcelona tindrà un paper cabdal per incrementar aquests recursos i continuar acostant els serveis a la ciu- tadania, millorant-ne alhora la prestació. Només així assegurarem que Barcelona compleixi el seu paper de capital de Catalunya i pilar de la regió euromediterrània, amb les competències i els recursos que li corresponen. Finalment, la participació ciutadana haurà de ser un element fonamental del bon ... govern. Barcelona ha apostat per generar un ampli conjunt de consells i processos d’implicació social de les persones en el govern de la ciutat. La nova etapa compor- tarà l’enfortiment dels canals de participació i la recerca de noves formes i instru- ments d’innovació democràtica i de govern amb la ciutadania. 76 77 3. PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 3. PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES 1.1. Educació Missió 1. Àrea de benestar i cohesió territorial Impulsar la ciutat educadora a partir dels principis de proximitat, equitat, qualitat i participació, per tal que totes les persones puguin créixer individualment i col·- Introducció lectivament, amb més capacitat per participar i competir en una societat global i plural, a fi que el coneixement i l’educació siguin eixos bàsics del desenvolupament Les polítiques públiques de cohesió social i territorial són un repte cabdal de l’Ajun- i la cohesió social alhora que potenciem l’escola pública a la ciutat i garantim el tament de Barcelona en l’etapa que ara comença. L’impuls d’un model en què tots manteniment a totes les escoles de primària i de secundària del model d’immersió els ciutadans i ciutadanes puguin tenir ple accés als serveis públics, independent- lingüística vigent. Col·laborar amb la resta d’àrees i districtes per visualitzar i poten- ment dels seus nivells de renda i de la seva situació familiar, les polítiques d’infància, ciar la dimensió educativa de les polítiques municipals i liderar l’educació en xarxa les estratègies d’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats, l’accés als serveis i també amb altres administracions i entitats de la ciutat. els equipaments bàsics d’atenció a les persones, són aspectes que continuarem desenvolupant de manera prioritària. 1.1.1. Objectiu 1. Garantir, amb la implicació de tots els sectors, el total Dins d’aquesta perspectiva continuarem amb els serveis en el camp de l’educació, accés de la ciutadania a l’educació, a partir de la igualtat d’oportu- millorant els equipaments, augmentant l’oferta d’escoles bressol, impulsant la ciu- nitats i del principi d’equitat. tat educadora en tota la seva dimensió. Continuarem impulsant les polítiques d’es- port com un element clau de desenvolupament humà, convivència i projecció, així Mesures com a factor de cohesió social, educació, civisme, salut i lleure. En la mateixa línia 1.1.1.1. Vetllarem per l’aplicació de la normativa d’admissió d’alumnes als centres d’aprofundiment en matèria de cohesió, continuarem apostant per polítiques inno- sostinguts amb fons públics, especialment pel que fa a la distribució equi- vadores de promoció de l’autonomia personal dels joves, per polítiques de concili- librada d’alumnat nouvingut entre centres públics i concertats. ació de la vida laboral, per atenció a les dones i per la reivindicació d’un nou model 1.1.1.2. A l’escola primària i secundaria garantirem les beques de menjador escolar d’usos del temps. I tot això sota els principis de proximitat i qualitat del servei. al 100% de la població que estigui inclosa en les condicions econòmiques establertes per ser-ne receptor. Respecte al desenvolupament cultural de la ciutat, avançarem en els processos 1.1.1.3. Enfortirem els serveis d’acció socioeducativa orientats a la infància i a l’ado- que facilitin les millors condicions per a la producció cultural, l’accés a la cultura i la lescència, especialment pel que fa a la prevenció del fracàs i l’absentisme participació dels ciutadans. Així, la democràcia participativa serà un eix estratègic escolars. de les polítiques de Barcelona, com també ho serà la continuïtat de les actuacions 1.1.1.4. Millorarem els ajuts per garantir la participació dels fi lls i fi lles de famílies amb en matèria de cooperació, amb un signifi catiu compromís amb les polítiques de difi cultats econòmiques en les activitats lectives que impliquen una despesa solidaritat com a part del model de ciutat cohesionada i inclusiva. Dins del model específi ca, així com en les activitats complementàries i extraescolars. de cohesió i convivència, les polítiques d’immigració seran un dels principals reptes 1.1.1.5. Crearem diversos programes de formació i escolta a les famílies, tenint en que tenim en aquesta propera etapa. compte les seves especifi citats, amb l’objectiu de donar suport als pares i les mares en la cura i educació dels seus fi lls i fi lles des d’una perspectiva Finalment, l’enfortiment de les polítiques al territori, tant als districtes com als bar- integral. Facilitarem l’intercanvi d’experiències entre ells i també la comuni- ris, és un dels reptes d’aquesta nova etapa, centrada en la necessitat de multiplicar cació amb associacions i serveis de l’Ajuntament. i enfortir els processos comunitaris en el conjunt de barris de la ciutat, com a me- 1.1.1.6. Continuarem fomentant programes d’accés gratuït de les escoles i els canismes de transformació i d’implicació activa dels veïns i veïnes en la producció grups d’esplai a museus i monuments. Facilitarem altres possibles sortides d’aquestes transformacions. escolars. 1.1.1.7. Potenciarem l’obertura dels centres escolars per a activitats extraescolars, de lleure, esportives i de reforç escolar, regulant els processos de requeriment i ús social dels centres educatius i ampliant l’experiència de programes com “Temps de barri, temps educatiu”. S’obrirà un pati d’escola per districte. 80 81 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.1.1.8. Promourem l’adequació dels centres escolars per augmentar les possibili- 1.1.3.5. Continuarem fomentant la participació de les famílies en els processos tats d’ús per part dels nois i noies de la ciutat. educatius, per a la qual cosa millorarem el suport a l’organització i gestió 1.1.1.9. Col·laborarem amb l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania en la promoció de xar- de les eleccions dels consells escolars amb campanyes informatives. xes d’atenció integral a la infància perquè l’alumnat que no pugui ser atès 1.1.3.6. Continuarem consolidant la tasca dels representants municipals en els per la seva família pugui trobar acollida i resposta a les seves necessitats consells escolars dels centres sostinguts amb fons públics. dins l’àmbit del seu territori. 1.1.3.7. Continuarem fomentant la participació de l’alumnat en l’elecció dels re- 1.1.1.10. Promoure, en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, la creació d’esco- presentants en els consells escolars de centre potenciant la formació de les de formació d’adults als districtes en què no es disposi d’aquests centres. delegats i les trobades de representants dels alumnes. 1.1.3.8. Donarem suport al desenvolupament i l’actualització del PEC per millorar la seva concreció als barris. 1.1.2. Objectiu 2. Potenciar els programes d’escoles bressol. 1.1.3.9. Mantindrem el lideratge de Barcelona en l’Associació Internacional de Ciu- tats Educadores i aprofi tarem aquest espai per a l’intercanvi d’experièn- Mesures cies i la promoció de bones pràctiques a escala internacional. En l’àmbit 1.1.2.1. Ampliarem la xarxa d’escoles bressol i d’altres serveis socioeducatius adre- espanyol, continuarem la vinculació activa a la Xarxa Espanyola de Ciutats çats a la petita infància (0-3 anys) i garantirem la qualitat del servei. Educadores (RECE). 1.1.2.2. Treballarem per assegurar que en un període de cinc anys es pugui doblar el nombre de places d’escola bressol. 1.1.4. Objectiu 4. Millorar les infraestructures i serveis de la xarxa de cen- tres educatius públics, així com les estratègies de creixement i con- 1.1.3. Objectiu 3. Facilitar la millora constant dels mecanismes de partici- solidació del mapa escolar. pació de la comunitat educativa i potenciar el govern democràtic i participatiu dels centres. Mesures 1.1.4.1. Promoure la planifi cació i l’establiment d’un calendari d’escoles bressol, pri- Mesures mària i instituts ja previstos en aquest mandat i construir-los durant aquest 1.1.3.1. Potenciarem el Consell Escolar de Barcelona perquè continuï sent l’instru- període. ment útil de diàleg i cooperació de la comunitat educativa de la ciutat, com 1.1.4.2. Desplegarem el pla per a la reforma i el manteniment dels edifi cis escolars a eina de prevenció i resolució de confl ictes, com a espai de direcció i presa per tal de millorar la qualitat dels centres públics i les seves instal·lacions de decisions col·lectives i com a mecanisme de participació i projecció entre esportives, patis i jardins. l’escola i el territori. Reforçarem la seva capacitat d’incidència en les políti- 1.1.4.3. Reforçarem els mecanismes d’inspecció i d’avaluació qualitativa dels ser- ques educatives municipals i de la ciutat. veis municipals de manteniment i neteja dels centres. 1.1.3.2. Garantirem la participació en l’àmbit de la formació professional facilitant 1.1.4.4. Continuarem prestant especial atenció al compliment de les normatives la presència dels sectors implicats com a interlocutors en el Consell de la d’accessibilitat i sostenibilitat en totes les noves construccions i en les Formació Professional de Barcelona. obres de manteniment i millora. 1.1.3.3. Continuarem fomentant l’actuació del consells escolars municipals de dis- 1.1.4.5. Vetllarem especialment perquè la construcció de nous centres i les obres tricte perquè, partint de la seva tasca actual, vagin esdevenint un veritable de millora facilitin l’ús social de les instal·lacions. Consell Educatiu, a partir de la presència dels consells escolars de centre, 1.1.4.6. En el si del Consorci d’Educació, regularem els processos de requeriment i les entitats educatives i el teixit associatiu. Afavorirem que aquests con- ús dels centres escolars. sells es vinculin al Projecte educatiu de ciutat com a agents que articulen la 1.1.4.7. Afavorirem que l’educació es porti a terme en el nou marc de la societat de participació educativa a escala de districte. la informació i la comunicació. Amb aquest objectiu, garantirem les infra- 1.1.3.4. Consolidarem el suport als consells escolars de centre com a espais de estructures de la informació i la comunicació necessàries i promourem les gestió, participació, interrelació, cooperació, prevenció i resolució de con- capacitats de les persones per utilitzar-les de forma interactiva. fl ictes, així com de direcció i presa de decisions col·lectives de la comunitat escolar. 82 83 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.1.5. Objectiu 5. Impulsar actuacions per garantir l’èxit escolar dels es- 1.1.6. Objectiu 6. Impulsar i fer visibles els projectes de xarxes territorials tudiants, incidint en la qualitat de l’ensenyament i treballant per entre escoles i entitats als barris i als districtes. aconseguir l’objectiu de rebaixar un 15% el fracàs escolar i assolir que el 85% dels alumnes cursin ensenyaments postobligatoris. Mesures 1.1.6.1. Impulsarem plans educatius d’entorn a tots els barris que ho necessitin, Mesures com una proposta educativa innovadora que respon a les necessitats de la 1.1.5.1. Treballarem a favor de la millora de l’èxit escolar, la igualtat d’oportunitats nostra societat. Coordinarem i dinamitzarem l’acció educativa en els dife- i l’atenció educativa a la diversitat, dins i fora del sistema educatiu formal, rents àmbits de la vida dels infants i joves. en coresponsabilitat amb el Departament d’Educació de la Generalitat, en 1.1.6.2. Reforçarem el lideratge del municipi en els plans educatius d’entorn, com a el si del Consorci d’Educació de Barcelona. estratègia per aportar i canalitzar l’experiència i els recursos existents en el 1.1.5.2. En el si del Consorci, vetllarem per dur a terme programes preventius del territori. fracàs escolar que recullin experiències com el Projecte Èxit, i actuacions 1.1.6.3. Continuarem convertint els centres educatius en espais de referència als com les adscripcions automàtiques entre centres per garantir la continuïtat barris de la ciutat i desplegant plans estratègics d’educació als districtes. de l’alumnat i la coherència pedagògica entre les etapes obligatòries, els 1.1.6.4. Avançarem en l’organització de zones educatives afavorint la coordinació itineraris escolars estables i l’impuls de la innovació educativa, i afavorirem entre els projectes educatius dels centres i el pla estratègic d’educació del les experiències singulars a escala de centre o de territori. districte. En aquest procés millorarem la coordinació dels centres amb les 1.1.5.3. Impulsarem, en col·laboració amb els districtes, els programes de mediació actuacions dels serveis educatius i dels serveis del territori. i d’orientació sobre educació i cultura per als adults immigrats amb fi lls i 1.1.6.5. Generarem més espais de participació on es pugui potenciar la ciutadania fi lles menors d’edat. activa d’infants i joves. 1.1.5.4. Continuarem promovent l’alfabetització informacional; potenciarem l’ús de 1.1.6.6. En col·laboració amb la Regidoria de Joventut i Dones, desenvoluparem el les TIC com a eines d’aprenentatge i acostarem els mitjans locals a les Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària. escoles i hi impulsarem la producció audiovisual. 1.1.6.7. Continuarem potenciant el compromís dels mitjans de comunicació com a 1.1.5.5. Vetllarem especialment perquè tots els centres escolars estimulin el gust agents educatius. Fomentarem accions que introdueixin de manera conti- per la lectura en l’alumnat. nuada el sentiment de responsabilitat social i la millora del tracte informa- 1.1.5.6. Continuarem potenciant, ampliarem i visualitzarem el Pla Jove, destinat als tiu de l’educació. joves que deixen el sistema educatiu, perquè tinguin l’oportunitat de tornar 1.1.6.8. Orientarem les famílies i els professionals de l’educació en l’ús de les tec- al sistema formatiu o bé comencin itineraris laborals orientats a la inserció nologies del lleure com a eines educatives. en el mercat de treball. 1.1.5.7. Col·laborarem amb el Consorci d’Educació i potenciarem la xarxa d’escoles d’adults com a espais de formació en llengües per a la població nouvinguda 1.1.7. Objectiu 7. Impulsar i consolidar el Consorci d’Educació com a ins- i com a espais de formació compensatòria per a les persones que no han trument de cooperació entre la Generalitat i l’Ajuntament, per a la assolit l’ESO. planifi cació educativa i per a la gestió del sistema educatiu públic 1.1.5.8. Considerarem l’educació no formal com a part fonamental de l’educació no universitari de la ciutat. integral de la persona i treballarem per potenciar-la. Mesures 1.1.7.1. Aconseguirem fer efectiu el desplegament i impuls del Consorci d’Educació de Barcelona com a instrument per a la planifi cació educativa i la gestió de la xarxa pública a la ciutat. 1.1.7.2. A través del desplegament del Consorci d’Educació de Barcelona, impulsa- rem un nou model de centre educatiu, més autònom i responsable, capaç de singularitzar la seva gestió, i potenciarem un servei públic de qualitat que esdevingui un referent educatiu per a la ciutat. 84 85 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.1.7.3. A través de l’avaluació, tant dels centres com dels programes i serveis edu- 1.1.9. Objectiu 9. Desenvolupar una formació professional adequada i catius, potenciarem una cultura de la responsabilitat. compatible amb les necessitats derivades del teixit econòmic i de la 1.1.7.4. Redefi nirem les funcions de l’IMEB en el nou escenari institucional. cohesió social a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. 1.1.7.5. Avançarem en l’equiparació dels centres municipals amb els del Departa- ment d’Educació en totes les convocatòries de programes, en l’agilitació Mesures del fi nançament dels projectes aprovats i en la inclusió dels centres muni- 1.1.9.1. Fomentarem la cultura del treball per a la millora del capital humà en el cipals en el projecte Heura i en el programa informàtic SAGA. context d’una ocupació de qualitat per tal de reforçar el desenvolupament 1.1.7.6. Garantir una distribució equitativa de l’alumnat nouvingut entre tots els econòmic de la ciutat. centres educatius sostinguts amb fons públics, tant públics com privats, 1.1.9.2. Impulsarem iniciatives que permetin millorar el procés de transició a la vida per lluitar contra la segregació escolar i avançar cap a un sistema educatiu activa del jovent, especialment per a l’alumnat amb més difi cultat d’inser- que asseguri la igualtat d’oportunitats. ció laboral i social. 1.1.7.7. Desenvolupar mesures destinades a la lluita contra la segregació escolar de 1.1.9.3. Promourem la difusió a les empreses i a les persones de les possibilitats l’alumnat nouvingut i a promoure distribucions de ràtios d’alumnes nou- que ofereix el nou entorn de l’FP per optimitzar el concepte de formació al vinguts per a tots els centres sostinguts amb fons públics d’una mateixa llarg de la vida, zona d’escolarització sense perjudici del tipus de titularitat del centre. 1.1.9.4. Promourem la difusió a les empreses i a les persones del Sistema Integrat de Qualifi cacions i Formació Professional i les vies d’acreditació de compe- tències. 1.1.8. Objectiu 8. Promoure valors cívics i una formació integral que ajudin 1.1.9.5. A través de la formació professional, contribuirem a la consolidació del a construir una ciutadania basada en la responsabilitat, la solidaritat concepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d’ac- i el compromís amb l’entorn. cions de mobilitat per al jovent, professorat i personal de les empreses a través de l’Associació XARXA FP. Mesures 1.1.9.6. Desplegarem la Fundació Barcelona Formació Professional com a veritable 1.1.8.1. Continuarem donant suport als programes de ciutat i districte amb l’objec- mecanisme de gestió d’accions afavoridores del creixement de la formació tiu d’educar per a una ciutadania activa, inclusiva i solidària, i crearem hà- professional a la nostra ciutat. bits i comportaments cívics a través de programes com l’Audiència Pública, les Agendes 21 escolars, els programes de promoció de la salut, els itinera- ris pedagogicodidàctics de coneixement de la ciutat, la pràctica esportiva, 1.2. Dones l’educació per a la mobilitat, l’educació de la igualtat o l’educació per a la pau i la solidaritat. Missió 1.1.8.2. Col·laborarem amb les àrees corresponents per divulgar els canvis en el Amb l’objectiu d’assolir l’equitat entre dones i homes i el desenvolupament d’una model de gestió pública que comporten valors educatius. ciutadania de ple dret de les dones de Barcelona, promourem la transversalitat de 1.1.8.3. Potenciarem les activitats que promoguin la interculturalitat, el coneixe- gènere en el conjunt de les polítiques municipals per tal d’eliminar els obstacles que ment mutu i la convivència respectuosa entre comunitats a l’escola i al seu difi culten que dones i homes puguin portar a terme un projecte de vida autònom i entorn. en llibertat, des del respecte a les diversitats. 1.1.8.4. Treballarem per la recuperació del carrer i de l’espai públic com a espai educatiu, de relació i de convivència. 1.1.8.5. Donarem un nou impuls al Pla de les biblioteques escolars. 1.2.1 Objectiu 1. Donar continuïtat i aplicar les polítiques transversals de 1.1.8.6. Potenciarem programes per promoure l’accés a la cultura que acostin un gènere en tota l’organització municipal. nombre creixent d’infants i joves a l’aprenentatge de la pràctica musical, les arts plàstiques i escèniques, així com a la lectura. Mesures 1.2.1.1. Fomentarem l’equitat de gènere en tots els càrrecs de responsabilitat i en totes les àrees de l’Ajuntament de Barcelona, en concordança amb allò que 86 87 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL estableix la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva 1.2.3.2. Reforçarem l’atenció, protecció i recuperació de les dones que pateixen de dones i homes. violència masclista. Amb aquest objectiu, optimitzarem i millorarem els 1.2.1.2. Garantirem la inclusió de la perspectiva de gènere en l’elaboració de les serveis existents i determinarem la creació de nous serveis que donin res- estadístiques i els indicadors dels diferents departaments municipals. Així posta a la demanda existent, augmentarem el coneixement que la ciuta- mateix, rellançarem l’Observatori de les Dones, emmarcat dins l’Observa- dania té de la xarxa de recursos disponibles, reforçarem la coordinació i tori Barcelona, com a espai de coneixement de les condicions de vida de les cooperació entre institucions i professionals, i establirem mesures especí- dones. fi ques per atendre correctament la diversitat i les necessitats concretes de 1.2.1.3. Impulsarem el treball de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat les dones. d’Oportunitats de les Dones en les Polítiques Municipals per promoure les 1.2.3.3. Incrementarem la coordinació i cooperació entre els àmbits social, sanitari, polítiques transversals de gènere a l’Ajuntament de Barcelona i establirem policial, judicial i associatiu amb relació a la prevenció i l’atenció a les dones les complicitats necessàries amb les diferents àrees municipals. que pateixen violència de gènere, enfortirem el circuit Barcelona contra la 1.2.1.4. Amb l’objectiu de construir una societat més justa i igualitària, promourem violència vers les dones, donarem suport als programes i projectes sobre un Pacte de gènere entre les dones dels diferents partits polítics. violència masclista als districtes de la ciutat, treballarem amb les escoles, els centres d’atenció primària i altres agents socials, protocols específi cs de detecció d’aquest tipus de violència per tal que puguin esdevenir actius 1.2.2. Objectiu 2. Desplegar i donar continuïtat al Pla municipal per a les en la derivació als recursos d’atenció especialitzats. dones 2005-2009. 1.2.3.4. Millorarem els sistemes d’informació i recerca sobre violència masclista per augmentar el coneixement del fenomen social de la violència masclista, Mesures mantenir i impulsar els espais de refl exió i debat, així com visibilitzar tot 1.2.2.1. Continuarem impulsant aquelles formes i processos innovadors de par- tipus de violència masclista. ticipació de les dones en la vida i el govern de la ciutat. Millorarem les estratègies de participació i potenciarem les entitats de dones amb vista a la seva participació en el Consell de les Dones de Barcelona i en els consells 1.2.4. Objectiu 4. Desplegar el Pla per a l’abordatge integral del treball de dones dels districtes. sexual. 1.2.2.2. Augmentarem la visibilitat i el reconeixement de les dones a Barcelona, dels seus sabers i de la seva història, valorant la seva capacitat de treball, Mesures la cura de les persones i l’enriquiment de la societat. 1.2.4.1. Impulsarem la coordinació de totes les àrees que intervenen en l’atenció a 1.2.2.3. Potenciarem el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), així les dones que exerceixen la prostitució, tant a escala municipal com inte- com els punts d’informació i atenció a les dones (PIADS), com a espais rinstitucional, i també articularem la coordinació amb les entitats i associ- referents d’informació per a dones i serveis per a projectes i entitats de acions que atenen aquest col·lectiu a la nostra ciutat. dones de la ciutat. 1.2.4.2. Millorarem un model d’atenció individual que defi neixi itineraris personalit- zats per atendre les demandes específi ques formulades per les dones que exerceixen la prostitució, en coordinació amb tots els serveis municipals i 1.2.3. Objectiu 3. Treballar en el desplegament del Pla municipal contra la les entitats. violència vers les dones, per tal d’aconseguir un canvi de valors da- 1.2.4.3. Reforçarem els processos d’atenció d’urgència, acollida i recuperació de vant la violència i construir una ciutat lliure de violència masclista. les dones que es troben en situació d’explotació sexual o són víctimes del tràfi c de persones, i coordinarem les actuacions amb els serveis i les insti- Mesures tucions competents. 1.2.3.1. Defi nirem actuacions de sensibilització, formació, prevenció i detecció de 1.2.4.4. Promoure espais de sensibilització social al voltant del fenomen de la pros- la violència contra les dones, treballant des de la coresponsabilitat amb el titució, des del respecte als drets individuals i col·lectius de les dones. teixit associatiu de la ciutat. 88 89 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.3. Adolescència i joventut 1.3.2.4. Implementarem una xarxa d’assessorament basada, principalment, en els àmbits de: treball, habitatge, formació acadèmica, associacionisme i mobi- Missió litat internacional. Facilitar mecanismes perquè la població adolescent (de 12 a 16 anys) i jove (de 16 1.3.2.5. Oferirem més places per a l’allotjament d’estudiants universitaris mitjan- a 29 anys) tingui la capacitat d’exercir els seus drets i pugui elaborar, a partir de çant la construcció de noves residències i alhora desenvoluparem progra- la presa de decisions autònoma i responsable, projectes de vida i participar en la mes que fomentin l’allotjament en pisos compartits, sota el paràmetre de construcció de projectes col·lectius basats en els valors democràtics. Aquesta mis- la convivència intergeneracional. sió es fa de forma transversal i coordinada a partir del desenvolupament de dos instruments operatius aprovats per l’Ajuntament de Barcelona: el plajovebcn o Pla director de la política de joventut 2006-2010 (6 d’octubre de 2006) i el Programa 1.3.3. Objectiu 3. Afavorir la ciutadania activa i el desenvolupament social municipal per a la infància i l’adolescència 2007-2010 (13 de març de 2007), i a de la població adolescent i jove. partir dels següents objectius prioritaris. Mesures 1.3.3.1. Elaborarem i implementarem un Pla d’equipaments juvenils, partint de les 1.3.1. Objectiu 1. Millorar el coneixement de la realitat dels joves a la necessitats dels sectors de la població adolescent i juvenil, per a la creació ciutat. de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de Barcelona. 1.3.3.2. Crearem la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil des de la qual es donarà Mesures resposta de forma coordinada i amb fonts comunes de dades a les neces- 1.3.1.1. Portarem a terme accions que permetin aprofundir en el coneixement de sitats informatives de la gent jove de la ciutat, així com la Xarxa de Casals la realitat adolescent i juvenil de la ciutat a partir d’una visió realista i no de Joves i Espais Joves de la ciutat per tal de promoure l’intercanvi d’expe- criminalitzada o estereotipada d’aquests sectors de la població. riències i possibilitar la realització d’activitats conjuntes. 1.3.1.2. Establirem mecanismes d’interlocució i espais de diàleg amb la població 1.3.3.3. Mantindrem i desenvoluparem el programa Barcelona Bonanit com a fo- adolescent i juvenil que permetin debatre, discutir i recollir la seva opinió ment i suport a la realització d’activitats nocturnes, oferta de serveis en sobre el disseny i la implementació de programes i serveis. horari nocturn i desenvolupament d’estratègies que recullin i difonguin 1.3.1.3. Fomentarem la formació en polítiques de joventut i elaborarem instru- l’opinió de la gent jove sobre l’ús i la gestió de la nit a la ciutat. ments oberts per al seguiment de les accions que en matèria de joventut 1.3.3.4. Organitzarem i donarem suport a la realització de projectes i activitats que porti a terme l’Ajuntament de Barcelona. tinguin com a objectiu principal la difusió i la promoció en l’àmbit de la creació jove. 1.3.3.5. Potenciarem l’activitat fi sicoesportiva de les persones adolescents i joves 1.3.2. Objectiu 2. Potenciar mesures que ajudin al procés d’emancipació prioritzant els aspectes de l’esport com a mitjà de relació, de cooperació, de de la joventut. formació, de plaer, de salut i d’integració. 1.3.3.6. Elaborarem productes comunicatius que esdevinguin d’utilitat informati- Mesures va (serveis, activitats, projectes juvenils...) per a adolescents i joves de la 1.3.2.1. Desenvoluparem mesures i programes que afavoreixin l’accés a l’habitatge, ciutat, donant prioritat a aquells que es basen en l’ús de les TIC. Posarem principalment en règim de lloguer, tenint en compte el desplegament dels especial èmfasi en la informació i els continguts dirigits a nois i noies d’en- serveis que ofereix el Servei d’Habitatge Jove. tre 12 i 16 anys. 1.3.2.2. Elaborarem campanyes informatives i jornades de debat que se centrin en aquells aspectes més rellevants per a l’emancipació de la gent jove: treball, habitatge i educació. 1.3.4. Objectiu 4. Enfortir el teixit associatiu juvenil de la ciutat per tal 1.3.2.3. Dotarem cada Punt d’Informació Juvenil d’una sèrie de recursos que aju- que esdevingui el principal fonament de la participació social de la din la gent jove a trobar el seu perfi l professional, a partir de les possibles població adolescent i jove. formacions acadèmiques i les habilitats i aptituds personals. 90 91 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL Mesures 1.3.5.4. Crearem i implementarem un programa que faciliti l’acollida i l’acompanya- 1.3.4.1. Desenvoluparem una sèrie de mesures específi ques que donin suport al ment de persones adolescents i joves nouvingudes d’incorporació tardana coneixement i el desenvolupament de projectes i activitats de les asso- als centres d’educació secundària, en què es posi en pràctica la metodo- ciacions juvenils de la ciutat, principalment d’aquelles que mantenen una logia mitjançant la qual les persones joves autòctones esdevenen guies i base associativa sota els principis d’igualtat i democràcia i, en especial, referents dels seus companys i de les seves companyes. d’aquelles que porten a terme una tasca educadora. 1.3.5.5. Farem campanyes de foment de l’ús del transport públic, especialment en 1.3.4.2. Atorgarem el suport necessari per al manteniment i la consolidació del horari nocturn, així com de la bicicleta, entre la població adolescent i juvenil Consell de la Joventut de Barcelona com a agent vertebrador del teixit as- de la ciutat. sociatiu juvenil de la ciutat, com també per a la creació i el desenvolupa- ment de les plataformes territorials juvenils. 1.3.4.3. Emprendrem estratègies que millorin l’accessibilitat i les condicions tècniques 1.4. Usos del temps i conciliació de la vida personal, fami- i infraestructurals de les instal·lacions i els locals de les associacions educa- liar i laboral tives en el temps lliure, així com la cerca de solucions a les problemàtiques d’espais perquè puguin portar a terme correctament les seves activitats. Missió 1.3.4.4. Millorarem i consolidarem els recursos i serveis que ofereix el Casal d’As- Impulsarem el Pacte local dels temps de Barcelona com a marc per concretar i sociacions Juvenils de Barcelona per tal d’afavorir el coneixement, el crei- aglutinar les accions, que ja s’han començat amb les polítiques públiques d’usos xement i el desenvolupament de les entitats i els col·lectius juvenils de la del temps. Promourem un model de ciutat que faci compatible el temps de treball, ciutat. el temps de família i el temps personal, com a dimensió clau per millorar el benestar 1.3.4.5. Realitzarem activitats que promoguin la participació de la gent jove de la quotidià de la ciutadania, adequant i oferint nous recursos i serveis que responguin ciutat en projectes de mobilitat internacional i donarem facilitats als col·- a les necessitats dels nous usos del temps en l’activitat diària de la gent. Farem de lectius i les entitats juvenils per tal que puguin portar a terme intercanvis. Barcelona una ciutat pionera i de referència en una nova manera d’organitzar els 1.3.4.6. Crearem i implementarem un servei d’informació i dinamització en els cen- diferents temps de les persones. tres d’educació secundària com a instrument de foment de la participació i de l’associacionisme juvenils. 1.4.1. Objectiu 1. Impulsar el reconeixement del temps de les persones com un dret de ciutadania, a partir del qual l’articulació i el funci- 1.3.5. Objectiu 5. Impulsar accions que fomentin estils de vida saludable onament de la vida quotidiana de la ciutat ha de ser un factor que i vetllar per la igualtat de drets i l’equilibri d’oportunitats per al ajudi a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar. desenvolupament personal i comunitari, atenent i respectant la di- versitat, per a l’assoliment d’una societat cohesionada. Mesures 1.4.1.1. Impulsarem el Pacte local dels temps de Barcelona, un acord social per Mesures avançar cap a una ciutat més conciliadora, una ciutat que impulsa la parti- 1.3.5.1. Implementarem programes i campanyes de promoció d’hàbits saludables i cipació i la complicitat de la societat civil per millorar la vida quotidiana. de prevenció de conductes de risc. 1.4.1.2. Continuarem treballant amb les xarxes de pobles i ciutats que treballen 1.3.5.2. Organitzarem accions socioeducatives que promoguin els comportaments per als usos del temps i liderarem la Xarxa Europea de Ciutats del Temps igualitaris i el desenvolupament de valors, actituds i models relacionals que sorgida del I Congrés Internacional Temps, Ciutadania i Municipi. ajudin a defugir l’establiment de conductes abusives i masclistes en les 1.4.1.3. Fomentarem la cooperació, la participació i la concertació amb els agents relacions personals. socials per continuar impulsant experiències pilot i cercar noves formes 1.3.5.3. Farem accions adreçades a la població adolescent i juvenil que promoguin d’organització del temps i dels horaris en els diferents àmbits que confi gu- el coneixement dels seus drets com a ciutadans i ciutadanes, així com dels ren la vida quotidiana de les persones. mecanismes de denúncia en cas de discriminació per raons de gènere, ori- gen, discapacitat, orientació sexual... 92 93 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.4.2. Objectiu 2. Treballar des de la proximitat dels barris perquè els 1.4.3.4. Consolidarem el Laboratori del Temps com a eina d’innovació i coneixement principis de les polítiques dels usos del temps s’incorporin al pla- sobre la realitat dels usos del temps a la ciutat, amb capacitat d’aportar in- nejament i al conjunt d’actuacions i serveis per afavorir l’harmonit- formació útil per a la planifi cació i avaluació de les actuacions en matèria zació del temps familiar, personal i laboral. d’usos del temps. Mesures 1.4.2.1. Continuarem treballant per adequar els horaris dels equipaments i serveis 1.4.4. Objectiu 4. Impulsar actuacions que afavoreixin una organització de proximitat a les necessitats de la ciutadania promovent actuacions que del temps de treball compatible amb la conciliació de la vida labo- facin compatibles els diferents usos amb els diferents cicles de vida de les ral, personal i familiar. persones. 1.4.2.2. Ampliarem a tots els districtes de la ciutat el programa Temps de barri, Mesures temps educatiu compartit, per promoure l’organització d’una oferta d’acti- 1.4.4.1. Promourem la responsabilitat social de les empreses en l’àmbit dels usos vitats i recursos de qualitat adreçada a la infància, l’adolescència i les seves del temps i desplegarem plans d’acompanyament i suport per fomentar els famílies, per tal de contribuir a millorar els usos del temps quotidià de les objectius del Pla Concilia. persones. 1.4.4.2. Continuarem impulsant la Xarxa d’Empreses en Nust com a instrument 1.4.2.3. Impulsarem, en el marc de les mesures de polítiques de districte, l’obertura per avançar cap a una nova organització del temps de treball, promoure de patis d’escoles fora de l’horari lectiu i promourem una oferta d’activitats l’intercanvi d’experiències i fer visible la tasca de les empreses innovadores amb horaris compatibles amb les necessitats de les famílies. de la nostra ciutat. 1.4.2.4. Promourem la programació d’activitats intergeneracionals simultànies que 1.4.4.3. Posarem en marxa en els equipaments i serveis dels barris de la ciutat ofi - facilitin la cohesió social i la paritat en l’ús del temps als parcs i equipa- cines tecnològiques (ofi cines virtuals) per tal de facilitar que moltes perso- ments, amb l’objectiu de tenir cura de les persones que s’ocupen d’altres nes puguin treballar sense haver de desplaçar-se cada dia al lloc de treball, persones. en funció de les seves necessitats personals en cada moment de la vida. 1.4.3. Objectiu 3. Impulsar una nova organització del temps a la ciutat per 1.5. Esports adequar l’ús de l’espai públic i l’ús dels equipaments i serveis a les necessitats dels temps de les persones. Missió Impulsar l’esport com a factor de cohesió social, educació, civisme, salut i lleure, i Mesures com a element clau de desenvolupament humà, convivència i projecció de la ciutat. 1.4.3.1. Impulsarem actuacions i bones pràctiques per adequar i fer compatibles els horaris de serveis públics i privats a les noves necessitats de la ciutada- nia i elaborarem un mapa horari de la ciutat, per informar i difondre l’horari 1.5.1. Objectiu 1. Promoure la pràctica esportiva com a factor de benes- dels serveis i els equipaments públics i privats de la ciutat. tar i qualitat de vida amb relació a aspectes que contribueixen a la 1.4.3.2. Potenciarem experiències pilot en col·laboració amb institucions del sector cohesió social, com a instrument educatiu i hàbit saludable de la comercial per cercar noves formes d‘organització del temps dels eixos co- ciutadania i com a element d’integració social. mercials de la ciutat. 1.4.3.3. Continuarem avançant en el desplegament d’un model d’Administració Mesures electrònica i d’adequació dels horaris dels serveis d’atenció al públic i els 1.5.1.1. Promoure l’activitat física i l’esport entre la població en edat escolar, en equipaments que faciliti i complementi les mesures d’usos del temps que horari lectiu, impulsant el Pla de suport a l’educació física i oferint recursos proposem. i activitats que permetin completar el treball de tots els continguts del cur- rículum d’educació física. 94 95 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.5.1.2. Promoure l’activitat física i l’esport entre la població en edat escolar, fora de Mesures l’horari lectiu, potenciant i millorant la qualitat de les activitats esportives: 1.5.3.1. Incrementar i projectar internacionalment els esdeveniments esportius que Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona i Campus Olímpia. s’organitzen a la ciutat d’acord amb els clubs i les federacions reforçant el 1.5.1.3. Promoure l’activitat esportiva com a instrument de cohesió social, des de calendari de trofeus internacionals Ciutat de Barcelona. la perspectiva de la inclusió i com a element potenciador dels processos de 1.5.3.2. Consolidar Barcelona com a escenari d’esdeveniments esportius de caràc- socialització i integració en els entorns més propers. ter internacional inclosos en els calendaris europeus i mundials. 1.5.1.4. Promoure l’activitat esportiva com a element benefi ciós per a la salut i 1.5.3.3. Desenvolupar el calendari de manifestacions esportives de caràcter popu- afavoridor del benestar de les persones en coordinació amb altres agents lar, vinculat al calendari festiu dels barris i la ciutat, amb una atenció espe- (salut, educació, etc.), i en funció de les característiques del col·lectiu al cial a les curses populars. qual s’adrecen les mesures adoptades. 1.5.3.4. Aprofundir en les línies d’acció encaminades a promoure el respecte al 1.5.1.5. Revisar els continguts del Museu Olímpic i de l’Esport, i en concret establir medi ambient en l’organització d’esdeveniments esportius. un espai de record a l’Olimpíada popular de 1936. 1.5.3.5. Ampliar l’oferta esportiva amb la incorporació d’esdeveniments esportius nous relacionats amb esports emergents. 1.5.2. Objectiu 2. Ampliar i millorar la xarxa d’instal·lacions esportives. Reforçar Barcelona com a ciutat amb bones infraestructures es- 1.5.4. Objectiu 4. Potenciar el model de política esportiva com a estra- portives i convertir-la en un espai privilegiat per a la pràctica de tègia concertada de ciutat. La necessària complicitat dels agents l’esport. implicats en el sistema esportiu requereix del reconeixement i el suport a la tasca dels clubs, les associacions i les federacions. Mesures 1.5.2.1. Executar les inversions necessàries de construcció, ampliació, i millora de Mesures la xarxa d’instal·lacions esportives municipals amb criteris de proximitat i 1.5.4.1. Mantenir els espais de relació i seguiment de la realitat esportiva de la situant un centre esportiu a menys de deu minuts de cada casa. ciutat d’acord amb les línies de treball del Pla estratègic de l’esport. 1.5.2.2. Impulsar la modernització dels camps de futbol de la ciutat amb la implan- 1.5.4.2. Ampliar els recursos destinats als programes de suport a l’activitat dels tació progressiva de gespa artifi cial com a superfície de joc. clubs esportius de la ciutat per al desenvolupament dels seus projectes. 1.5.2.3. Actualitzar el model de gestió de les instal·lacions esportives municipals adequant-lo a la funció que exerceixen d’acord amb els usos col·lectius, els usos individuals i a la singularitat d’alguns dels equipaments. 1.6. Cultura 1.5.2.4. Avançar cap al carnet esportiu únic com a via d’accés universal als serveis esportius municipals. Missió 1.5.2.5. Impulsar l’ampliació i millora del conjunt d’elements esportius que faciliten Procurar el desenvolupament cultural de la ciutat a partir del Pla estratègic de Cul- la pràctica esportiva en l’espai públic: circuits atlètics, pistes de petanca, tura i facilitant les millors condicions per a la producció cultural i per a l’accés i la cistelles de bàsquet, taules de tennis taula, etc. participació cultural dels ciutadans. En aquesta perspectiva, potenciarem la sin- gularitat de la nostra ciutat basada en el fet cultural. Caldrà, per tant, continuar impulsant les polítiques de capitalitat cultural de la ciutat tant amb el concurs del 1.5.3. Objectiu 3. Consolidar Barcelona com a escenari d’esdeveniments sector públic i el sector privat com el del sector associatiu. esportius en la perspectiva d’impulsar la qualitat dels nostres es- portistes, la promoció econòmica i la projecció internacional de la ciutat. 1.6.1. Objectiu 1. Promoure la producció cultural a la ciutat com a eix fo- namental per impulsar la creativitat i la innovació en tots els àm- bits, accentuant les oportunitats per a l’assaig i el risc, i afavorint una producció cultural que fomenti l’excel·lència artística. 96 97 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL Mesures 1.6.2.3. Promourem iniciatives per a l’ampliació de públic per a la cultura en el con- 1.6.1.1. Impulsarem una xarxa d’espais per a la creació a la ciutat, Fàbriques per junt de l’oferta de la ciutat promovent, per exemple, l’ús del carnet de bi- a la creació, donarem suport als centres ja existents i farem realitat deu blioteques com un carnet de descompte per a altres propostes culturals, nous espais que funcionin com a tallers per a artistes visuals, centres de millorant els horaris de funcionament dels equipaments culturals públics i recursos musicals, espais d’assaig per a la dansa, el teatre o el circ, centres facilitant l’accés per a persones amb discapacitat. de producció multimèdia i audiovisual, o espais de creació literària. 1.6.2.4. Reforçarem l’activitat cultural de qualitat als centres cívics especialitzats, 1.6.1.2. Des de l’Ajuntament, donarem suport a la música en viu a la ciutat ade- biblioteques, museus i centres culturals de la ciutat. quant les Ordenances municipals i creant un fons de rehabilitació per a les 1.6.2.5. Promourem activitats com les iniciades en el programa Barcelona Ciència sales de concerts. 2007 que tinguin per objectiu fer arribar l’activitat científi ca als ciutadans 1.6.1.3. Donarem suport a la creació i la formació en l’àmbit de les arts del circ, a través d’una manera més propera i participativa. d’un nou centre d’entrenament, assaig i creació. Donarem suport a l’activitat 1.6.2.6. Potenciarem l’activitat festiva com a eix de participació i de trobada del con- de formació i creació de l’Ateneu Popular de Nou Barris i, en la perspectiva de junt de ciutadans, tant a escala de ciutat com dels diferents barris, posant la creació a l’Escola de Circ de Catalunya, a l’Escola de Circ Rogelio Rivel. en relleu el lligam entre tradició i innovació en l’àmbit de la cultura popular. 1.6.1.4. Promourem iniciatives que permetin l’ús temporal d’edifi cis com a espais 1.6.2.7. Promourem els projectes que, en el marc de l’oferta cultural de la ciutat, taller per a artistes. fomentin l’educació artística i l’interès dels escolars envers el patrimoni. 1.6.1.5. Donarem suport a la nova escena barcelonina de dansa, teatre i circ impul- sant plataformes i espais per als nous creadors. 1.6.1.6. Consolidarem la importància i la diversitat del cicle de festivals de cinema 1.6.3. Objectiu 3. Fer del diàleg i la cooperació entre els diferents agents de Barcelona com a mostra de la vitalitat d’aquest àmbit de la creació, a culturals la base principal per impulsar les noves polítiques cultu- través de projectes com el de la Casa del Cinema. rals que la nova realitat de la ciutat i el seu entorn demana. 1.6.1.7. Vincularem al programa Espais per a la Creació projectes existents que donen suport a la producció cultural a la ciutat, com ara diversos centres Mesures cívics que han desenvolupat de manera prioritària un projecte cultural i 1.6.3.1. Impulsarem al nou Consell de Cultura de Barcelona com a primer òrgan de artístic en l’àmbit del teatre, la dansa, les arts visuals i la música, o progra- participació de les polítiques culturals a la ciutat i el dotarem del mateix mes com Barcelona Producció. nivell d’atribucions que prevegi la Llei del consell de cultura i de les arts com a òrgan executiu en les polítiques de cooperació cultural. 1.6.3.2. Promourem la cooperació amb els municipis metropolitans en matèria de 1.6.2. Objectiu 2. Incrementar les possibilitats per a la pràctica i la parti- producció i difusió cultural a través de la implementació del Programa me- cipació cultural de tots els ciutadans, sigui en l’àmbit de la ciència, tropolità de cultura. les arts o el pensament, incidint de manera especial en l’impuls a 1.6.3.3. Promourem instruments, com la Fundació Barcelona Cultura o els cercles l’educació artística i el diàleg intercultural. d’amics dels equipaments culturals, que permetin implicar empreses i em- prenedors en la promoció i el foment de la cultura feta a Barcelona. Mesures 1.6.2.1. Impulsarem un Pla d’ensenyaments artístics a la ciutat que prevegi l’incre- ment de l’oferta pública d’educació artística a partir d’un nou model d’equi- 1.6.4. Objectiu 4. Donar un nou impuls als programes de foment del cata- pament amb implantació a tota la ciutat, que vinculi formació i creació, i là a la ciutat. que s’estengui des de disciplines com la música, el teatre, la dansa, el circ i les arts plàstiques, fi ns a l’audiovisual o les lletres. Mesures 1.6.2.2. Enfortirem la presència del diàleg intercultural en tots els processos de 1.6.4.1. Impulsarem el català com a llengua compartida de la ciutadania, com a creació, difusió i exhibició cultural a Barcelona promovent les iniciatives llengua d’integració i vertebració social en l’actual marc de complexitat so- d’entitats i institucions que treballin amb aquest objectiu a partir de la ce- cial i cultural. lebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008. 98 99 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.6.4.2. Elaborarem un pla local de foment de l’ús social del català. Enfortirem els 1.6.6.3. Impulsarem, conjuntament amb la Regidoria de Drets Civils i altres ins- centres de normalització lingüística i la seva vinculació a les estratègies titucions implicades, el projecte del Memorial democràtic a la ciutat, i la d’aprenentatge del català per part de les persones nouvingudes, en col·- conversió del castell de Montjuïc en el Centre per la Pau. laboració amb la xarxa de biblioteques públiques. 1.6.6.4. Promourem un pol cultural a la muntanya de Montjuïc, amb el nou centre 1.6.4.3. Reforçarem els programes de voluntariat lingüístic. cultural al castell i amb un nou impuls a la gran densitat d’activitat cultural que concentra (MNAC, Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Fundació Miró, etc.) tal i com defi nirà el futur Pla d’usos de Montjuïc. 1.6.5. Objectiu 5. Reforçar el compromís de la ciutat amb la promoció de 1.6.6.5. Impulsarem un Pla cultural per al barri del Poblenou, conjuntament amb el la lectura, complint les previsions del Pla de biblioteques. Districte 22@, com una àrea d’especial interès per a la creativitat i les in- dústries culturals a la ciutat. Mantindrem el patrimoni i reforçarem la xarxa Mesures bàsica d’equipaments culturals de proximitat. 1.6.5.1. Ampliarem el mapa de biblioteques fi ns a arribar a les 40 biblioteques 1.6.6.6. Promourem el Paral·lel com un eix cultural de la ciutat a partir de la recupe- previstes en el Pla de biblioteques 1998-2010 i aprovant una actualització ració de la memòria històrica d’aquesta àrea i l’impuls dels nous projectes del mapa en l’horitzó de l’any 2019. escènics que s’hi concentren. 1.6.5.2. Impulsarem el projecte de la Biblioteca Central Urbana com a capçalera de 1.6.6.7. Impulsarem el Parc Güell, conjuntament amb l’Àrea de Medi Ambient, com la xarxa de biblioteques de Barcelona i incorporant una mirada de futur amb a conjunt patrimonial urbà d’alt valor. especial atenció als nous formats de la creació literària, l’oralitat, l’escriptura 1.6.6.8. Desenvoluparem projectes que accentuïn la relació entre art i espai públic i la lectura i amb una aposta per facilitar l’accés als continguts digitals. com, per exemple, donant un nou impuls al programa d’escultures públi- 1.6.5.3. Crearem un programa de col·laboració estreta entre la xarxa de bibliote- ques de la ciutat. ques públiques i les biblioteques escolars. 1.6.6.9. Reforçarem la xarxa de centres de suport a la cultura popular i tradicional, 1.6.5.4. Impulsarem els festivals i les trobades literàries, com ara la Trobada d’As- com a nous espais culturals de proximitat. saig i les accions de la xarxa de biblioteques públiques, a través del progra- 1.6.6.10. Promourem la rellevància del fet arquitectònic a la ciutat donant suport al ma Barcelona Literària, i mantindrem viu el compromís de la ciutat amb la projecte del Museu d’Arquitectura i Urbanisme. lectura i el sector editorial. 1.6.6.11. Creació d’un centre d’interpretació del GATPAC a la Casa Bloc. 1.6.5.5. Reforçarem els serveis que ofereixen les biblioteques públiques i mantin- 1.6.6.12. Posarem en marxa el Centre d’Interpretació del Call a la Placeta Manel drem l’aposta per un servei de qualitat i proper al ciutadà. Ribé. 1.6.6.13. Augmentar el suport a les entitats de foment de la cultura tradicional i popular catalana i reconèixer institucionalment aquest aspecte de la ciutat 1.6.6. Objectiu 6. Impulsar la rellevància del patrimoni cultural de i de Catalunya. Barcelona com a instrument per a la construcció de relats i visions compartides sobre la ciutat. 1.6.7. Objectiu 7. Promoure la projecció de Barcelona com a metròpoli cul- Mesures tural i com a capital de la cultura catalana. 1.6.6.1. Promourem el programa d’interpretació, divulgació i difusió de la història de la ciutat a partir de la xarxa de centres del Museu d’Història de la Ciutat, Mesures l’Arxiu Històric i Fotogràfi c, així com la xarxa d’arxius municipals. 1.6.7.1. Impulsarem el desplegament dels acords de capitalitat cultural d’acord 1.6.6.2. Posarem en funcionament el Centre Cultural del Born, com a centre obert amb allò que estableix la Carta de Barcelona i promourem i millorarem els a la memòria, la ciutat i els ciutadans. Orientar el Born com a expressió equipaments dels grans centres culturals de la ciutat per reforçar-ne la sin- museística de la societat política i d’esdeveniments del període del 1650 al gularitat i la contribució a la capitalitat cultural de Barcelona. 1750 incloent un centre d’interpretació dels fets de la Guerra de Successió 1.6.7.2. Farem realitat el Centre del Disseny com a equipament cultural de primer i la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya. Aquest programa mu- nivell per a la divulgació, la recerca i la creació en els camps de l’arquitec- seístic tindrà diversos espais d’interpretació: Mercat del Born, Castell de tura, el disseny industrial, la comunicació gràfi ca, les arts decoratives, el Montjuïc, Fossar de les Moreres, etc. disseny digital i la moda. 100 101 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.6.7.3. Promourem l’oferta de festivals de música com a plataforma per a l’escena 1.6.8.5. Donarem suport al treball dels emprenedors culturals de la ciutat millorant musical de la ciutat. les condicions per a la producció i la gestió culturals, en col·laboració amb 1.6.7.4. Impulsarem la creació del Museu Nacional d’Història Natural de Catalunya, Barcelona Activa. d’acord amb la Generalitat, a partir de les col·leccions del Museu de Ciènci- 1.6.8.6. Promourem el treball d’iniciatives privades culturals de gran valor, com les es Naturals, el Jardí Botànic i l’Institut Botànic. galeries d’art o les sales de cinema en versió original, que contribueixen a 1.6.7.5. Donarem suport a la qualitat i la diversitat de l’oferta en arts escèniques reforçar l’excel·lència cultural de la ciutat. impulsant el Festival de Barcelona Grec com a exponent de l’estreta relació de la ciutat amb el teatre, la música i la dansa. 1.6.7.6. Impulsarem la millora i l’adequació dels teatres de la ciutat a través del 1.7. Participació ciutadana Pla de rehabilitació de teatres, d’acord amb la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura. Missió 1.6.7.7. Donarem impuls a la fase fi nal de les actuacions en els grans equipaments Consolidar la democràcia participativa com a eix estratègic de la ciutat, que se sus- museístics de la ciutat amb l’ampliació del MACBA, la rehabilitació de l’An- tenta a través de la participació activa de la ciutadania i de les associacions a través tic Teatre CCCB, la remodelació del Museu Marès, l’ampliació del Museu Pi- d’espais d’informació, debat i consens sobre polítiques públiques a partir de l’im- casso i l’actuació al Museu d’Història de la Ciutat, entre altres exemples. puls d’òrgans, processos i mecanismes de participació ciutadana. 1.6.7.8. El 2009 celebrarem l’Any Cerdà, en el 150è aniversari de l’aprovació del Pla Cerdà, com un esdeveniment al voltant del debat i la refl exió sobre el futur 1.7.1. Objectiu 1. Incorporar la participació ciutadana com un eix estratè- de la ciutat. gic de ciutat. 1.6.7.9. Promourem la internacionalització de la cultura feta a Barcelona. 1.6.7.10. Impulsarem la cooperació cultural internacional i el paper de les ciutats Mesures en la innovació de noves polítiques per a la cultura a través del procés de 1.7.1.1. Elaborarem el Pla director municipal de participació ciutadana com a eina l’Agenda 21 de la cultura. de defi nició i programació de les polítiques de participació a la ciutat en els propers anys amb la implicació dels agents polítics i socials de la ciutat i preparant la possible elaboració d’un futur Pla estratègic. 1.6.8. Objectiu 8. Promoure la innovació i les polítiques de suport als 1.7.1.2. Desenvoluparem el Mapa Institucional de la Participació Ciutadana com a emprenedors culturals de la ciutat, com una contribució decisiva al base del debat, refl exió i innovació per la construcció del pla estratègic. projecte de capitalitat cultural de Barcelona. 1.7.1.3. Desenvoluparem l’Observatori Local de la Participació Ciutadana com a es- pai de seguiment i anàlisi de les polítiques de participació de la ciutat, des Mesures d’una perspectiva més amplia que la de l’Ajuntament de Barcelona. 1.6.8.1. Desenvoluparem nous mitjans per incrementar la difusió de l’oferta cultu- 1.7.1.4. Consolidarem el paper de la ciutat de Barcelona com a referent internaci- ral i promoure un accés més ampli a les propostes generades pel conjunt onal a partir del lideratge de l’Observatori Internacional de la Democràcia d’agents de la ciutat, ampliant el seu abast a nous públics com els visitants Participativa i la participació en altres projectes i fòrums estatals i inter- que acudeixen a la ciutat atrets pel seu dinamisme cultural. nacionals. 1.6.8.2. Reforçarem la cultura digital a Barcelona a través de projectes com el de 1.7.1.5. Incorporarem l’e-participació com a eina fonamental de la pràctica partici- l’Anella Cultural, el nou portal cultural Barcelona Cultura –que farà realitat la pativa en foment de la millora i la transparència dels processos a través de difusió de programes culturals de la ciutat mitjançant televisió IP–, la digita- les tecnologies de la informació i la comunicació. lització dels fons del patrimoni que impulsen els museus i els arxius de la ciu- tat, o l’accés digital al fons documentals dels grans equipaments culturals. 1.6.8.3. Impulsarem mecanismes i instruments que reforcin el compromís del sec- 1.7.2. Objectiu 2. Continuar donant suport tècnic i metodològic als dis- tor privat en el suport als diversos projectes culturals de la ciutat. trictes i als sectors, mitjançant els òrgans, mecanismes i processos 1.6.8.4. Donarem suport a la indústria cultural, com a teixit econòmic de primera participatius, amb l’objectiu d’incrementar la participació de proxi- magnitud, a través de projectes com Barcelona Plató, la Ciutat de l’Audio- mitat. visual o el Centre del Disseny. 102 103 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL Mesures Mesures 1.7.2.1. Impulsarem els consells de barri com a màxims òrgans de participació de 1.7.4.1. Mantindrem l’equilibri entre exercir la llibertat per constituir noves asso- proximitat. ciacions i frenar l’excessiva atomització del sector. Per tant, es prioritza la 1.7.2.2. Crearem la fi gura del tècnic de participació ciutadana a tots els districtes necessitat de treballar en xarxa, fomentar les federacions de segon i tercer com a referent i impulsor de les polítiques participatives als territoris i en nivell i generar les economies d’escala que reforcin la realitat associativa especial als barris. existent. 1.7.2.3. Potenciarem les funcions i la dinàmica dels consells ciutadans de districte, 1.7.4.2. Impulsarem la creació de xarxes interassociatives per afavorir l’intercanvi com a òrgan habitual de la participació ciutadana als districtes. d’experiències i la realització de projectes conjunts que promoguin la diag- 1.7.2.4. Implementarem l’aplicació de les memòries participatives i els informes nosi, l’anàlisi, l’avaluació i les propostes de millora de la realitat associativa. participatius com a instruments recopilatoris de tots els processos partici- 1.7.4.3. Operativitzarem i optimitzarem el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, la patius i els incorporarem a una base de dades pública. consulta i el manteniment en línia, l’explotació de dades i el desenvolupa- 1.7.2.5. Incorporarem metodologies d’avaluació en el disseny de polítiques de par- ment del mapa d’entitats i associacions, així com el de grups i xarxes de ticipació ciutadana, defi nint prèviament els agents participants, el calen- participació ciutadana de Barcelona. dari i els recursos emprats, amb especial cura en la fase participativa de la 1.7.4.4. Treballarem conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació devolució. de Barcelona per trobar una ubicació física idònia a les federacions d’en- titats més representatives del teixit associatiu de Catalunya, amb seu a Barcelona. 1.7.3. Objectiu 3. Facilitar la incorporació i participació individual de la 1.7.4.5. Estudiarem, conjuntament amb l’Institut Català de Finances de la Gene- ciutadania a la construcció de la ciutat. ralitat de Catalunya, una línia de suport per a la patrimonialització de les associacions, prioritzant la màxima utilització dels espais en usos asso- Mesures ciatius propis, cedits o compartits, així com la supressió de barreres arqui- 1.7.3.1. Desenvoluparem i diversifi carem canals i espais per facilitar la participació tectòniques en locals i equipaments associatius, i l’adequació a les noves de les persones a títol individual i, en especial, aprofi tant la potencialitat tecnologies dels locals i els equipaments associatius. que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. 1.7.4.6. Impulsarem, amb la Generalitat de Catalunya i el Consell Municipal d’Asso- 1.7.3.2. Assegurarem l’accessibilitat i la comprensió dels ciutadans i ciutadanes ciacions, el disseny i la implementació d’una xarxa de casals d’associacions als processos participatius. Reduirem la complexitat d’aquests processos i única a Barcelona que, formant part del Pla d’equipaments de la ciutat, mostrarem la rellevància que tenen en la vida diària de la ciutat. asseguri a cada districte un equipament d’aquest tipus, amb un model de 1.7.3.3. Crearem un espai virtual participatiu com a instrument de foment d’una gestió i un pla d’usos decidits conjuntament. cultura de participació a la ciutat i per desenvolupar respostes a situacions 1.7.4.7. Estudiarem amb les administracions i els òrgans municipals competents quotidianes que permetran una millor presa de decisions. la dotació pressupostària del programa de foment de la utilització d’espais 1.7.3.4. Crearem l’espai Barcelona delibera per al foment de la cultura deliberativa escolars en hores no lectives, per poder fi nançar les obres d’adequació dels de la participació sobre temes d’interès general que regularment es propo- accessos, així com les despeses suplementàries de neteja i vigilància. saran a la ciutadania. 1.7.4.8. Continuarem destinant les subvencions municipals preferentment al fo- ment del treball en xarxa i la participació interna en les entitats i establirem mecanismes innovadors que permetin una millor gestió i justifi cació de les 1.7.4. Objectiu 4. Continuar impulsant accions de foment i suport a les subvencions per part de les entitats. associacions de la ciutat com a agents vertebradors de la cohesió 1.7.4.9. Estudiarem, conjuntament amb el CMAB, la unifi cació de criteris per a la social. justifi cació de despeses estructurals en totes les convocatòries municipals de subvencions i fórmules d’agilitació de terminis en la tramitació de les subvencions municipals, així com de suport fi nancer a les entitats sense fi nalitat de lucre que les reben. 104 105 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.7.4.10. Complementarem la convocatòria anual de subvencions oberta a totes les 1.8. Cooperació internacional entitats ciutadanes amb l’establiment de convenis de cooperació interanu- als amb les federacions de segon nivell i les entitats més representatives Missió de la ciutat. Impulsar les polítiques de solidaritat i cooperació com a part del compromís que 1.7.4.11. En col·laboració amb l’Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica, crear un ser- Barcelona té amb el món –d’acord amb el model de ciutat cohesionada i inclusiva– i vei d’acompanyament a entitats en matèria fi scal, descentralitzat i perma- amb el model d’un Estat del benestar universal i de gestió de la diversitat. nent. 1.8.1. Objectiu 1. Impulsar la cooperació per al desenvolupament dels di- 1.7.5. Objectiu 5. Impulsar el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ferents agents i moviments associatius de cooperació de la ciutat i com a òrgan de participació de referència en el foment de l’associa- donar suport a la xarxa solidària de Barcelona. cionisme i impulsar el Consell de Ciutat com a màxim òrgan de par- ticipació ciutadana. Mesures 1.8.1.1. Elaborarem, debatrem i consensuarem amb les entitats de solidaritat i Mesures cooperació el Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2009- 1.7.5.1. Treballarem conjuntament, en el si del Consell Municipal d’Associacions de 2013. Barcelona, la defi nició, implantació i seguiment de les polítiques de foment 1.8.1.2. Mantindrem almenys el compromís de l’1 % dels impostos propis per a la de l’associacionisme i el voluntariat. solidaritat, la cooperació internacional al desenvolupament i la cultura de 1.7.5.2. Consolidarem el Consell de Ciutat com a màxim òrgan de referència partici- la pau. pativa de la ciutat i, en especial, per a la participació en la defi nició de grans 1.8.1.3. Enfortirem el compromís de Barcelona amb els Objectius dels Mil·lenni de polítiques municipals. Nacions Unides. 1.7.5.3. Crearem la Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà com a eina de reconeixe- 1.8.1.4. Elaborarem una estratègia d’avaluació de la política de cooperació interna- ment i impuls a les millors pràctiques associatives amb l’objectiu d’estimu- cional de l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació de la societat civil. lar l’associacionisme i el voluntariat. 1.8.1.5. Incorporarem de manera transversal la promoció dels drets humans i l’en- 1.7.5.4. Estudiarem mesures d’exempció o bonifi cació (o de subvenció) de taxes i fortiment del teixit social, la promoció de la perspectiva de gènere i la pro- preus públics per l’ús d’equipaments municipals per part d’entitats d’inte- moció de la sostenibilitat mediambiental en totes les actuacions en matè- rès ciutadà. ria de cooperació de l’Ajuntament de Barcelona. 1.7.5.5. Defi nirem i implantarem un nou model de gestió associativa a Torre Jus- 1.8.1.6. Promourem programes de formació per fer possible que la ciutadania, i sana, com a equipament de referència de les associacions a la ciutat de els joves en particular, s’organitzi per fer treballs de cooperació i solidaritat Barcelona que inclogui serveis d’informació, assessorament, formació, un amb els països del sud, a les zones en confl icte bèl·lic i en aquells estats centre de documentació, recursos diversos, espais i locals per usar en ho- on no es respecten els drets humans, mitjançant activitats solidàries i de rari limitat, per tal d’afavorir les sinergies i l’ús compartit entre diverses cooperació per reduir les desigualtats Nord-Sud. entitats. 1.8.1.7. Impulsarem i estimularem la col·laboració entre entitats del sector de la 1.7.5.6. Impulsarem que alguns dels serveis es puguin oferir territorialitzats a cada cooperació, en particular les juvenils per dur a terme campanyes, accions districte i projectes de cooperació protagonitzats per grups juvenils o joves de la 1.7.5.7. Participarem, en el si del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, ciutat i col·laboracions actives en l’enfortiment de la xarxa associativa de en la defi nició, implantació i seguiment d’un nou model de fi nançament cooperació. associatiu. 1.8.1.8. Potenciarem el Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Des- 1.7.5.8. Participarem, en el si del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, en envolupament i crearem consells de solidaritat i cooperació de districtes on la defi nició, implantació i seguiment d’un nou model de clàusula social en siguin viables. la contractació pública, que benefi ciï les entitats sense fi nalitat de lucre. 106 107 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.8.2. Objectiu 2. Promoure la col·laboració amb les autoritats locals dels 1.9. Immigració països del Sud donant suport als governs democràtics i promovent el desenvolupament local i la ciutadania activa. Missió Assolir la integració real de les persones immigrades en tots els àmbits de la vida Mesures ciutadana de Barcelona. Integració entesa com un procés de doble direcció, entre 1.8.2.1 Implementarem una política local de cooperació per al desenvolupament les persones immigrants que arriben a Barcelona i la societat d’acollida. Una inte- amb suport econòmic i tècnic. gració que es basa en la igualtat de drets i deures, el reconeixement de la diversitat i 1.8.2.2 Impulsarem la zona mediterrània i l’Amèrica Llatina com a eixos prioritaris la convivència, i que posa especial èmfasi en els elements comuns de cohesió social de la cooperació amb les ciutats. que uneixen tots els ciutadans de Barcelona. 1.8.2.3 Implicarem altres departaments municipals en programes de cooperació amb ciutats del Sud. 1.8.2.4 Continuarem participant activament en les diferents xarxes i organitzacions 1.9.1. Objectiu 1. Desenvolupar les Bases d’acollida de persones nouvin- mundials de ciutats. gudes amb plena participació dels districtes i les entitats que confi - guren la xarxa d’acollida de la ciutat. 1.8.3. Objectiu 3. Promoure la sensibilització ciutadana envers la coope- Mesures ració, la solidaritat i la cultura de la pau com un deure democràtic. 1.9.1.1. Facilitarem l’accés a la informació bàsica i l’orientació cap als serveis nor- malitzats a totes les persones nouvingudes que arriben a la ciutat en els Mesures àmbits següents: coneixement dels drets i deures, aprenentatge de llen- 1.8.3.1. Reforçarem la planifi cació i la coordinació dels diferents agents implicats gües, assessorament jurídic, educació, salut, habitatge, inserció laboral i en l’educació per al desenvolupament a Barcelona, amb la participació de coneixement de l’entorn. la societat civil. 1.9.1.2. Impulsarem noves vies de comunicació com la pàgina web de nova ciuta- 1.8.3.2. Impulsarem la participació dels joves en activitats de cooperació i solida- dania de l’Ajuntament de Barcelona. ritat amb les ONG. Impulsarem la participació dels joves cooperants en 1.9.1.3. Ampliarem les sessions informatives grupals que actualment es duen a tasques solidàries a través del treball amb les ONG facilitant-los beques terme al districte de Sants a altres districtes de la ciutat. per promoure aquesta participació. 1.9.1.4. Consolidarem la Xarxa d’acollida de Barcelona ampliant el nombre d’enti- 1.8.3.3. Crearem el Centre de la Pau a Montjuïc un cop formalitzat el traspàs del tats implicades i augmentant els recursos destinats als projectes que fa- castell a l’Ajuntament. cilitin l’autonomia de les persones. Potenciarem la formació per a entitats 1.8.3.4. Promourem l’educació per al desenvolupament en els centres educatius i i l’aplicació de mecanismes d’avaluació dels programes i projectes. Refor- àmbits d’educació no formal. çarem els canals de comunicació per difondre informació sobre projectes 1.8.3.5. Impulsarem la sensibilització social amb relació a les diverses temàtiques i serveis existents a la ciutat i per mantenir una interlocució directa amb relacionades amb la cooperació per al desenvolupament. altres agents de l’Administració, com ara la Subdelegació de Govern. 1.9.1.5. Donarem suport de forma equilibrada als projectes d’acollida i integració que s’impulsen des de l’organització municipal en tots els districtes de 1.8.4. Objectiu 4. Impulsar la coordinació entre les polítiques de coopera- Barcelona (per exemple Pla per a la promoció de la convivència i el civisme ció i immigració. al districte de Sants, Pla per a l’acollida i la integració de persones immi- grades a Ciutat Vella, Pla d’acollida de la població nouvinguda al districte Mesures de Gràcia, Pla de ciutadania, convivència i immigració d’Horta-Guinardó, 1.8.4.1. Impulsarem el codesenvolupament estimulant les entitats d’immigrants a Projecte de suport a escales de veïns al barri de Ciutat Meridiana, suport a abordar actuacions de cooperació en els països d’origen. la mediació a l’espai públic al barri de Trinitat Vella, i altres plans i projectes 1.8.4.2. Impulsarem i estimularem la col·laboració entre les entitats d’immigrants territorials de convivència i d’acollida que escaiguin). i les de cooperació per al desenvolupament per portar a terme actuacions conjuntes de cooperació. 108 109 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.9.1.6. Potenciarem el procés d’acollida per part del conjunt de la ciutadania bar- 1.9.3.2. Treballarem amb tots els sectors de l’Ajuntament (Educació, Cultura i celonina a través de programes de sensibilització i espais de trobada afavo- Benestar, Acció Social i Ciutadania, Serveis Generals, Urbanisme, Segu- rint la convivència entre veïns i veïnes. Vetllarem per una major participació retat i Mobilitat, Promoció Econòmica...) per garantir polítiques sectorials i visibilitat de la diversitat dins la xarxa associativa d’acollida (associacions que tinguin en compte la nova realitat de la ciutat. d’immigrants, de comerciants, AMPA, associacions de veïns etc.). 1.9.3.3. Aprofundirem en el coneixement de la nova realitat migratòria de Barcelona 1.9.1.7. Potenciarem l’accés a la formació i a la inserció laboral dels immigrants i el posarem a disposició de les diferents àrees i sectors de l’Ajuntament. nouvinguts, en col·laboració amb Barcelona Activa, la xarxa associativa de Crearem i desenvoluparem un sistema d’indicadors transversals. la ciutat, els sindicats i el món empresarial. Vigilarem que aquests progra- 1.9.3.4. Adequarem, ampliarem i farem més accessible l’oferta de cursos de for- mes siguin accessibles als col·lectius amb un major grau de vulnerabilitat: mació i altres propostes formatives adreçades als treballadors municipals joves d’entre 16 i 18 anys no escolaritzats, membres familiars reagrupats davant el repte que suposa la nova realitat de la ciutat. amb permís de residència i dones amb fi lls. 1.9.1.8. Implicació en el Pla d’extensió i foment de les parelles lingüístiques per arribar a l’objectiu de les 10.000 parelles. 1.9.4. Objectiu 4. Potenciar la participació de persones i d’entitats d’im- migrants en els diferents òrgans i espais de participació ciutadana. 1.9.2. Objectiu 2. Donar resposta a les obligacions que el Reglament d’es- Mesures trangeria estableix per a l’Ajuntament amb relació al reagrupament 1.9.4.1. Promourem la incorporació de la nova ciutadania a les xarxes i canals de familiar i l’arrelament social. participació associativa de la ciutat: escales de veïns, clubs esportius, as- sociacions socials, culturals, de comerciants, de veïns i de pares i mares de Mesures les escoles, consumidors, etc. També fomentarem la seva participació en la 1.9.2.1. Garantirem el nivells de qualitat i resposta del servei d’emissió d’informes vida política i sindical. de disponibilitat d’habitatge adequat per a familiars reagrupats. Inspec- 1.9.4.2. Enfortirem el Consell Municipal d’Immigració (CMIB) com a principal òrgan cionarem tots els habitatges dels sol·licitants per garantir les condicions de participació i consulta de les associacions d’immigrants a la ciutat mit- adequades d’aquests i evitar la sobreocupació. jançant la informació i el debat sobre les actuacions sectorials municipals 1.9.2.2. Ampliarem a tots els districtes de la ciutat el programa d’acompanyament en matèria d’immigració. i acollida de les famílies en procés de reagrupament familiar, tal com es va 1.9.4.3. Des del Consell Municipal d’Immigració impulsarem l’elaboració de do- experimentar en el darrer mandat al districte d’Horta. cuments d’opinió per infl uir en les polítiques públiques d’immigració i en 1.9.2.3. Donarem resposta a les sol·licituds d’informe d’arrelament social per a l’opinió pública, especialment accions que promoguin el dret de vot en les sol·licitants de permís de residència en circumstàncies excepcionals. Uti- eleccions locals de totes les persones amb permís de residència. litzarem la gestió d’aquest servei per derivar els sol·licitants cap a serveis 1.9.4.4. Ajudarem a la visualització de la diversitat cultural com a mitjà per al seu normalitzats, en especial els cursos d’aprenentatge de les llengües. reconeixement i facilitarem l’obertura de les entitats del Consell a l’entorn i a les entitats d’acollida de la ciutat. Promourem la participació ciutadana en el conjunt d’activitats que es duen a terme a l’espai públic de la ciutat 1.9.3. Objectiu 3. Aplicar el principi de transversalitat per tal que la polí- com ara la festes de la Mercè, la Mostra d’Entitats, Carnestoltes i les festes tica d’immigració de l’Ajuntament sigui executada per tots els sec- major dels barris, entre d’altres. tors i les àrees de manera coordinada, evitant la creació de serveis 1.9.4.5. Eliminarem, en la mesura que sigui possible, els obstacles que impedeixen paral·lels per a immigrants. la incorporació de barcelonins i barcelonines d’origen immigrant a les insti- tucions i els serveis públics de la ciutat. Mesures 1.9.3.1. Reforçarem la xarxa de referents d’immigració en el nivell de districte i im- pulsarem la cooperació i coordinació d’aquesta xarxa amb els agents del tercer sector del territori. 110 111 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL 1.9.5. Objectiu 5. Impulsarem polítiques que promoguin la interacció po- mica, educativa i de seguretat. Aquest procés es concretarà en l’elaboració sitiva, el diàleg intercultural i la convivència per tal que la diversitat de plans comunitaris o estratègics per a cada barri. cultural i d’orígens esdevingui un actiu convivencial i de desenvolu- 1.10.1.5. Garantirem 73 patis d’escola oberts (un per barri) per tal de potenciar es- pament de la ciutat. pais de pràctica esportiva i trobada de nois i noies fora de l’horari lectiu. 1.10.1.6. Reforçarem, en l’àmbit de cada barri, la intervenció en el medi obert, grupal Mesures i comunitari i promourem les xarxes de solidaritat veïnal i comunitària així 1.9.5.1. Elaborar un Programa Municipal d’Interculturalitat amb la participació ac- com el conjunt d’iniciatives que donin suport a la vida quotidiana de les tiva de la xarxa associativa. famílies. 1.9.5.2. Participarem activament en l’elaboració i coordinació de l’any Europeu del 1.10.1.7. Impulsarem mecanismes de participació i informació a escala de barri. Diàleg Intercultural 2008. 1.10.1.8. Crearem una xarxa de centres culturals polivalents a tots els barris de 1.9.5.3. Promourem programes de sensibilització del conjunt de la ciutadania i de Barcelona a partir de l’oferta dels centres cívics de la ciutat que ofereixen prevenció de confl ictes que positivitzin la realitat migratòria i fomentin la activitats culturals. Establirem estratègies entre aquests centres, les biblio- convivència en la diversitat. teques i les escoles d’art, per tal d’augmentar les pràctiques culturals dels 1.9.5.4. Establirem una estratègia comunicativa per tal de crear una visió justa i ciutadans i facilitar l’acostament a l’oferta cultural de la ciutat. rigorosa de la realitat migratòria de la ciutat a través dels mitjans de co- 1.10.1.9. Promourem la celebració de la rua dels barris en el marc del Carnestoltes municació. de ciutat, amb representació dels 73 barris de Barcelona. 1.10. Cohesió territorial, proximitat i barris 1.10.2. Objectiu 2. Impulsar les mesures necessàries per continuar enfor- tint els districtes com a òrgans de gestió pròxima i efi caç. Missió Donar suport als processos d’enfortiment de les polítiques al territori, tant en Mesures l’àmbit dels districtes com en el dels barris, i en particular multiplicar i enfortir els 1.10.2.1. Aprofundirem en l’elecció directa dels consellers de districte per tal que a processos comunitaris en el conjunt de barris de la ciutat, com a mecanismes de l’any 2011 sigui una realitat. Amb aquest objectiu, impulsarem la proposta transformació i d’implicació activa dels veïns i veïnes en la producció d’aquestes de reforma de la Llei electoral de règim general a les Corts espanyoles, tal transformacions. com es va aprovar en el darrer plenari del mandat 2003/2007. 1.10.2.2. Impulsarem un model de gestió als districtes per tal que es pugui assignar un conseller de districte a cada barri. 1.10.1. Objectiu 1. Impulsar una política de reconeixement dels barris com 1.10.2.3. Aprofundirem en els processos de coordinació entre les polítiques de les a espais comunitaris de proximitat. àrees i les dels districtes. 1.10.2.4. Impulsarem l’aprovació de l’Estatut del conseller de districte. Mesures 1.10.1.1. Desenvoluparem el Pla d’Equipaments de Barcelona a partir d’un procés participatiu que permeti que els barris tinguin millors serveis de proximitat. 1.10.1.2. Enfortirem i posarem en marxa programes de millora i preservació de la identitat dels nuclis històrics dels barris de Barcelona en les dimensions, urbana, comercial, associativa i comercial. 1.10.1.3. Posarem en marxa els consells de barri als 73 barris de Barcelona, que seran els màxims òrgans de participació territorial en totes les qüestions que els afectin. 1.10.1.4. Impulsarem un procés de refl exió i debat als 73 barris per garantir una ac- tuació integral en matèria urbanística, social, cultural, de promoció econò- 112 113 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE MEDI AMBIENT 2. Àrea de medi ambient 2.1. El verd i la biodiversitat El compromís amb la sostenibilitat és el motor de renovació de Barcelona. Articular Missió la ciutat i la gestió municipal mitjançant un model sostenible és fonamental per ga- Promoure un model de ciutat on el verd urbanístic –parcs, jardins i arbrat– i les plat- rantir el futur i la projecció de Barcelona. El model de desenvolupament insostenible ges, gestionats amb criteris de qualitat i sostenibilitat, generin benefi cis socioambi- no sembla avui viable perquè hipoteca els recursos dels nostres fi lls i les nostres entals: més verd, més salut, més desenvolupament econòmic, millor convivència. fi lles i la qualitat del planeta. Ja fa temps que Barcelona s’ha compromès amb la sostenibilitat a través de l’Agen- 2.1.1. Objectiu 1. Incrementar i millorar la qualitat dels espais verds. da 21 i altres accions. Les accions del Pla d’actuació municipal 2008-2011 responen als objectius defi nits a l’Agenda 21 de Barcelona i al model de planifi cació, d’acord Mesures amb els eixos i els vectors ambientals: aigua, energia, residus, aire i soroll, verd urbà 2.1.1.1. Obrirem nous espais verds derivats de les grans reformes urbanístiques, i biodiversitat. de la recuperació de petits espais i d’interiors d’illa i de l’inici del desenvolu- pament del corredor verd Ciutadella-Collserola en el tram Passeig St. Joan En aquest sentit, els nostres objectius van encaminats a establir Barcelona com a (Arc Triomf /plaça Tetuan). model mediterrani de responsabilitat i compromís per a la preservació del planeta. 2.1.1.2. Rehabilitarem de manera integral i renovada determinats parcs i jardins: re- L’objectiu és incidir en les pautes i els hàbits de consum dels ciutadans, en el model novació de la jardineria, infraestructures, mobiliari, enllumenat, paviments productiu i en la minimització dels impactes locals i globals, amb l’Ajuntament de i espais de parcs i jardins en conjunt, com ara el parc del Clot, el parc de les Barcelona exercint com a model en la gestió. Mitjançant normatives, noves infra- Aigües del Guinardó, el parc de l’Espanya Industrial, el parc de la Guineue- estructures i bones pràctiques s’avançarà cap a la reducció del consum d’energia ta, entre d’altres. i d’aigua, de la generació de residus, de les emissions i del soroll, i vers una ciutat 2.1.1.3. Renovarem jocs infantils i el mobiliari –bancs i papereres– dels espais més verda, més endreçada, amb més salut, millor convivència i més desenvolupa- verds, renovarem arbrat dels eixos viaris i rehabilitarem edifi cis històrics ment econòmic. dels parcs com ara l’Hivernacle de la Ciutadella. 2.1.1.4. Impulsarem el Pla director de la Biodiversitat Urbana, promovent una En conjunt, la nostra actuació anirà encaminada a plantejar en perspectiva estratè- estratègia urbana basada en el coneixement, la difusió i la gestió de la flora gica el tema del verd i la biodiversitat, amb una òptica de més salut i més benefi cis i la fauna a la ciutat. socioambientals i apostant decididament per un model de qualitat de l’espai públic amb components de verd sostenible. 2.1.2. Objectiu 2. Habilitar eines per a la gestió estratègica i integral dels En la mateixa perspectiva, la nostra concepció de la sostenibilitat ha d’anar acom- espais verds. panyada d’un model de gestió responsable en el tractament dels residus, en la perspectiva de la reutilització i el reciclatge, i d’una aposta decidida per treballar Mesures amb relació al canvi climàtic. 2.1.2.1. Elaborarem el Pla Estratègic del verd per defi nir el model de futur. 2.1.2.2. Desplegarem accions preventives als espais forestals dins l’espai urbà En aquest model de ciutat, en síntesi, qualitat ambiental és sinònim de qualitat de amb esporgades periòdiques i altres actuacions de manteniment adequat vida i compromís de tothom amb el futur. d’aquests espais. Adequarem l’equipament dels centres de treball de jardi- neria a les noves realitats. 2.1.2.3. Dissenyaren i implementarem sistemes informàtics per a la gestió dels ele- ments del verd i les platges: inventari, geocodifi cació i gestió. 2.1.3. Objectiu 3. Defi nir i implantar estratègies específi ques per a espais singulars: parc Güell, parc de Collserola, parc de Montjuïc i parc del Litoral. 114 115 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE MEDI AMBIENT Mesures Mesures 2.1.3.1. Defi nirem el Pla d’usos del parc Güell establint i iniciant la implantació d’un 2.2.1.1. Millorarem la neteja de la ciutat adaptant els serveis a les singularitats i a pla director i d’usos del parc que garanteixi la compatibilització de l’ús veïnal l’ús de l’espai públic. Establirem un Pla d’espais tècnics (centres de treball) i cultural, en el marc del desenvolupament del projecte dels Tres Turons. per acostar les infraestructures de suport logístic als diferents indrets que 2.1.3.2. Aproximació al parc de Collserola. Avançarem en la connexió de la trama calgui netejar. urbana amb el parc i en les mesures de prevenció. Aconseguirem la decla- 2.2.1.2. Farem noves actuacions territorialitzades de millora integral de l’espai pú- ració del parc de Collserola com a Parc Natural. blic que inclouran millores de l’enllumenat, pavimentació, senyalització, vo- 2.1.3.3. Millorarem els espais al parc de Montjuïc. Renovarem alguns espais com reres, mobiliari urbà, clavegueram... en els diferents barris de la ciutat. les pedreres, el conjunt del teatre Grec, la canalització d’aigües a l’entorn 2.2.1.3. Renovació de la senyalització vertical i aplicació de pintura preventiva de del parc de Mossèn Costa i Llobera i la generació d’itineraris botànics tal i grafi ts i cartells en els elements verticals (enllumenat i semàfors) i altres com defi nirà el futur Pla d’usos de Montjuïc. elements del mobiliari urbà. 2.1.3.4. Gestió integral del Litoral. Renovarem l’equipament lúdic i de serveis amb 2.2.1.4. Incrementarem el soterrament de la xarxa aèria de les companyies de ser- la creació de tres noves àrees lúdiques a les platges, millores en l’accessibi- veis. Millorarem l’enllumenat, la ventilació, la pavimentació i la senyalització litat (rampes, serveis adaptats...) i millores ambientals. dels túnels. 2.1.3.5. Aprovarem una fi gura de protecció per als penya-segats de Montjuïc, per 2.2.1.5. Avançarem en l’aplicació de criteris ambientals en la gestió dels serveis tal de garantir el valor del seu patrimoni de fl ora i fauna. urbans com ara ampliar la instal·lació de paviment sonoreductor, millorar la gestió de residus vegetals, etc. 2.1.4. Objectiu 4. Consolidar una política d’animals pel que fa a la tinença, protecció i correcta convivència entre aquests i les persones. 2.2.2. Objectiu 2. Millorar l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants. Mesures Mesures 2.1.4.1. Consolidarem el Pla d’animals de companyia en col·laboració amb entitats 2.2.2.1. Consolidarem l’accessibilitat transformant en plataforma única (igualant el de protecció i defensa dels animals. Fomentarem la tinença responsable nivell de calçades i voreres) més de 400 carrers que no poden incorporar de gossos i gats; crearem un Parc d’Acollida d’Animals de Companyia fora guals adaptats. del casc urbà, que pugui oferir un espai més proper a la natura als animals 2.2.2.2. Renovació i ampliació de les escales mecàniques i ascensors, potenciant els abandonats, i estendrem les colònies estables de gats urbans amb gestió sistemes de videovigilància i les telecomunicacions. descentralitzada. 2.2.2.3. Disminució de l’impacte de les obres de serveis a la ciutat mitjançant la 2.1.4.2. Afavorirem el compliment de la normativa referent a l’identifi cació i registre millora de l’accessibilitat al seu entorn. d’animals de companyia. 2.1.4.3. Consolidarem el programa de control de gossos potencialment perillosos i de vigilància d’agressions produïdes per animals. 2.2.3. Objectiu 3. Intensifi car el control integrat de l’espai públic i l’actua- ció preventiva sobre la qualitat dels serveis públics. 2.2. Espai públic de qualitat amb criteris ambientals Mesures 2.2.3.1. Assegurarem la qualitat del servei mitjançant les eines i els procediments Missió adequats (control i inspecció, indicadors, sistemes d’informació, enques- Garantir el manteniment i la millora contínua de l’espai públic i dels serveis urbans tes...). aplicant criteris de qualitat i sostenibilitat. 2.2.3.2. Control i coordinació de les obres al carrer: reducció de les incidències oca- sionades per les obres a les xarxes de serveis. 2.2.3.3. Millorarem la capacitat de resposta al ciutadà davant les incidències que es 2.2.1. Objectiu 1. Intensifi car la neteja i l’ordenació de l’espai públic i la produeixin en els serveis (enllumenat, clavegueram, parcs...) i en promou- qualitat dels serveis urbans. rem el manteniment preventiu. 116 117 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE MEDI AMBIENT 2.2.3.4. Auditarem i defi nirem uns estàndards de qualitat dels serveis públics 2.3.2.2. Millora de la xarxa de reg als parcs i jardins i implantació d’una nova xarxa (electricitat, aigua, telecomunicacions, gas, etc.) i establirem un sistema per a l’estalvi d’aigua. d’informació. 2.3.2.3. Construcció de nous col·lectors, sistemes reguladors i dipòsits de retenció d’aigües de pluja, com ara el dipòsit de l’av. Estatut, el d’Urgell/ Mallorca i el de Can Batlló, entre d’altres. Desenvolupament del nou Pla integral de 2.3. Qualitat ambiental de la ciutat i gestió efi cient dels clavegueram. recursos naturals 2.3.2.4. Millores per a l’estalvi d’aigua i energètic a les fonts ornamentals mitjan- çant la instal·lació de recirculació, equips d’ultrasons antialgues, equips de Missió baix consum elèctric i equips de fi ltratge. Fomentar pautes de consum i actuacions basades en l’estalvi i l’ús efi cient dels 2.3.2.5. Impulsarem l’estalvi d’aigua a les dependències i els serveis municipals. recursos disponibles. Crear un entorn saludable, amb un baix nivell d’emissions 2.3.2.6. Impulsarem la instal·lació progressiva de dipòsits de recollida d’aigües plu- contaminants i de soroll a fi d’afavorir la convivència pròpia dels sistemes urbans. vials als edifi cis municipals, tant als existents com als de nova construcció, així com al parc públic de vivenda; i l’establir una nova línia d’ajuts adreçats a les comunitats de propietaris per a la col·locació d’aquestes estructures 2.3.1. Objectiu 1. Impulsar l’aplicació del Pla energètic actual (fi ns a 2010). als immobles de la ciutat per tal de recollir i reaprofi tar. Elaborar un nou pla que ha de culminar en un pacte ciutadà per a la protecció del clima. 2.3.3. Objectiu 3. Millora de la qualitat de l’aire i del confort acústic i re- Mesures ducció de la contaminació lumínica. 2.3.1.1. Establirem noves normatives locals d’efi ciència energètica i d’energies re- novables i desenvoluparem mesures d’acompanyament que facilitin un bon Mesures ús de les instal·lacions energètiques i dels edifi cis. Elaborarem un nou Pla 2.3.3.1. Adaptarem l’operativa dels serveis urbans a les mesures proposades energètic. en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a la regió de 2.3.1.2. Crearem noves infraestructures urbanes per a l’efi ciència energètica (Cen- Barcelona. tral de Generació d’Energia Barcelona Sud) promovent sistemes centralit- 2.3.3.2. Conjuntament amb l’Àrea de Mobilitat, donarem compliment a les mesu- zats de calor i fred i crearem una xarxa de punts de càrrega per facilitar la res sobre mobilitat del Pla energètic de Barcelona i del Pla d’actuació per a implantació de vehicles elèctrics a la ciutat. la millora de la qualitat de l’aire a la regió de Barcelona. 2.3.1.3. Aprofi tarem la diversitat de recursos energètics renovables existent a la ciutat 2.3.3.3. Desenvoluparem plans d’acció per a la reducció del soroll implementant amb la construcció de noves centrals solars (tèrmiques i fotovoltaiques), una mesures a les zones que ho requereixin. Aprovarem el Mapa Estratègic de central de biomassa per als residus del verd urbà, la potenciació de l’energia Soroll i actualitzarem els instruments normatius (Ordenança). eòlica i la subvenció d’instal·lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques. 2.3.3.4. Millorarem els mecanismes de coordinació municipal, per al control i la 2.3.1.4. Impulsarem un Pla d’estalvi i efi ciència energètica municipal per a la reduc- gestió de la contaminació acústica. ció del consum energètic dels edifi cis i de l’enllumenat viari. 2.3.3.5. Adaptarem l’enllumenat viari i el dels parcs per reduir la contaminació llu- minosa, d’acord amb la nova normativa de la Generalitat de Catalunya. 2.3.2. Objectiu 2. Reduir el consum d’aigua potable i millorar el drenatge de la ciutat i la qualitat de les aigües del litoral. 2.4. Reducció, reciclatge i reutilització dels residus Mesures Missió 2.3.2.1. Ampliació i millora de la xarxa freàtica i altres recursos hídrics alternatius Promoure la disminució de la generació de residus i incrementar els mecanismes (depuradora). Increment de la utilització d’aquests recursos per al reg de per facilitar als ciutadans la separació de residus i afavorir el reciclatge. parcs i jardins, la neteja de carrers i la neteja del clavegueram. 118 119 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE MEDI AMBIENT 2.4.1. Objectiu 1. Millorar els sistemes de recollida de residus. canisme de participació de la comunitat educativa en el canvi ambiental. Mesures 2.5.1.3. Consolidar el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat com a es- 2.4.1.1. Desenvoluparem el Pla Tècnic de recollida pneumàtica que preveu l’amplia- pai de diàleg i concertació sobre les polítiques ambientals i d’impuls de ció de la xarxa en zones com ara el Raval i el casc antic del Poble Nou, entre l’Agenda 21. d’altres. 2.5.1.4. Engegar un pla d’actuació que reculli els compromisos del Pla d’Acció de 2.4.1.2. Augmentarem el parc de contenidors de recollida selectiva i la freqüència Bali aprovat a la Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic del de recollida. desembre de 2007. 2.4.1.3. Estendrem la recollida comercial a noves zones de la ciutat i reforçarem el control i la inspecció. 2.4.1.4. Millorarem la facilitat d’utilització dels contenidors mitjançant dissenys 2.5.2. Objectiu 2. Estendre l’educació ambiental orientada a l’acció. més ergonòmics i accessibles. Mesures 2.5.2.1. Crearem un nou Centre d’Informació i Educació Ambiental a la Fàbrica del 2.4.2. Objectiu 2. Impulsar un Pla de prevenció i reciclatge dels residus. Sol (Barceloneta). Promourem l’extensió i coordinació de centres i punts d’educació ambiental a la ciutat. Mesures 2.5.2.2. Obrirem un nou Centre d’Interpretació del Cicle de l’Aigua a l’antic Museu 2.4.2.1. Fomentarem la prevenció, minimització i reciclatge dels residus mitjançant del Clavegueram (passeig de Sant Joan). l’educació en valors ambientals de la ciutadania i l’aplicació d’eines de fi s- 2.5.2.3. Disposarem d’un Observatori de Sostenibilitat i Medi Ambient per posar la calitat ambiental. informació a l’abast dels ciutadans. 2.4.2.2. Estendrem la recollida de matèria orgànica a tota la ciutat. 2.5.2.4. Incrementarem la utilització d’eines d’informació i educació ambiental ori- 2.4.2.3. Desplegarem el Pla tècnic de punts verds, que inclou la instal·lació de deu entades a promoure el canvi d’hàbits a favor de la sostenibilitat (guies, nous punts verds de barri i l’ampliació i renovació dels mòbils. campanyes, etc.). 2.4.2.4. Potenciarem l’acord cívic amb comerciants, gremis i altres col·lectius per aconseguir una ciutat més neta i sostenible. 2.4.2.5. Construcció de dos Ecobarris a la ciutat. 2.5.3. Objectiu 3. Promoure l’acció exemplifi cadora de l’Ajuntament i la responsabilitat ambiental i social. 2.5. Compromís social amb la sostenibilitat Mesures 2.5.3.1. Fomentarem el compromís i la col·laboració amb l’entorn social: promou- Missió rem la participació ciutadana individual i col·lectiva en la cura de l’espai Impulsar polítiques locals que incorporin els principis de la sostenibilitat, redueixin públic i dels parcs mitjançant col·laboracions amb entitats i voluntariat. l’impacte ambiental, estenguin la cultura de la sostenibilitat a la ciutat i impulsin 2.5.3.2. Promourem accions per a la convivència als parcs i les platges amb la instal·- accions que afavoreixin la lluita contra el canvi climàtic. lació de deu espais lúdics per a la gent gran, circuits esportius, la creació de deu noves àrees d’esbarjo per a gossos, nous horts urbans, recorreguts accessibles... juntament amb una programació regular. 2.5.1. Objectiu 1. Consolidar l’Agenda 21 com a mecanisme impulsor dels 2.5.3.3. Actuarem en la contractació de productes i serveis de l’Ajuntament que canvis i de la coresponsabilitat. incideixen en el canvi climàtic per contribuir a la reducció de les emissions de CO2 de les dependències, serveis i fl otes de vehicles municipals. Mesures 2.5.3.4. Establiment de mecanismes locals de coresponsabilitat per a empreses i 2.5.1.1. Augmentar els plans d’acció de les entitats i institucions de la ciutat i en- entitats destinats a la reducció i compensació d’emissions de gasos d’efec- fortir la xarxa d’actors per la sostenibilitat. te hivernacle. 2.5.1.2. Estendre l’Agenda 21 Escolar als centres educatius de la ciutat, com a me- 2.5.3.5. Incloure a la nova contracta de neteja clàusules per minorar la contaminació acústica dels camions d’escombraries. 120 121 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3. Àrea d’hisenda i promoció econòmica 3.1. Promoció econòmica de la ciutat de Barcelona Les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona tenen com Missió a missió promocionar, dinamitzar i impulsar el desenvolupament econòmic de la Ampliar i enfortir el teixit empresarial de Barcelona dinamitzant i facilitant les re- ciutat i afavorir d’aquesta manera la cohesió social de la ciutat. Barcelona és avui lacions amb els barris, amb l’Ajuntament i amb els agents econòmics de la ciutat. una de les ciutats globals del món, interrelacionades en xarxa i captadores de talent Impulsar la millora de la dotació de les infraestructures i els serveis bàsics per po- i d’inversió. Per mantenir i millorar aquest posicionament estratègic cal posar les tenciar la competitivitat de les empreses. bases a fi que el teixit econòmic de la ciutat augmenti el seu potencial i incrementi les relacions econòmiques amb altres territoris i zones geogràfi ques, sense oblidar l’impuls a la dotació d’infraestructures i serveis bàsics imprescindibles per al bon 3.1.1. Objectiu 1. Promoure polítiques de suport a les empreses de la ciu- funcionament de l’economia. Actualment, l’execució d’aquestes polítiques ja no es tat de Barcelona. pot circumscriure a l’àmbit territorial del municipi i necessita referir-se a una àrea més àmplia de dimensió metropolitana que constitueix la ciutat real on tenen lloc Mesures les activitats econòmiques i la vida laboral. 3.1.1.1. Promourem la presència de Barcelona i les seves empreses a les fi res i con- gressos que se celebrin a la ciutat així com en jornades i seminaris sobre Per desenvolupar aquest i els altres eixos de la política pública municipal és im- qüestions d’especial interès, especialment per a PIMES. prescindible preservar l’estabilitat i el rigor com a divises de la gestió econòmica i 3.1.1.2. Potenciarem canals d’informació, acompanyament i suport a les empre- fi nancera de l’Ajuntament. En aquest sentit, mantenim l’aposta per continuar fent ses, en especial facilitant-los la relació amb les administracions. un alt esforç inversor sense incrementar, però, el nivell de pressió fi scal i d’endeu- 3.1.1.3. Impulsarem l’Observatori de Promoció de l’Empresa i l’Economia de tament. D’altra banda, l’Ajuntament estarà amatent a l’activitat del legislador per Barcelona com a instrument de coneixement de la realitat econòmica i el tal de promoure una confi guració més adequada de les fonts d’ingressos de la potencial de desenvolupament empresarial i del comerç. Hisenda municipal. 3.1.1.4. Promourem polítiques de responsabilitat social corporativa (RSC), com a nou element de valor afegit de l’empresa de Barcelona. Partint d’aquesta perspectiva, l’actuació en el camp de la promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat 2008-2011 s’orientarà al desenvolu- pament dels objectius següents del Pla d’actuació municipal, presentats partint 3.1.2. Objectiu 2. Coordinar accions de promoció econòmica amb els dels de dimensió empresarial fi ns a arribar als de dimensió de barri i de proximitat agents econòmics públics i privats de la ciutat. ciutadana. Mesures Dins d’aquest plantejament impulsarem elements dinamitzadors de la promoció 3.1.2.1. Potenciarem el Consell Econòmic i Social de Barcelona en els vessants con- econòmica de la ciutat de Barcelona i potenciarem les polítiques d’innovació i ciu- sultiu i de validació de les polítiques municipals. tat del coneixement, així com la promoció econòmica internacional. Continuarem 3.1.2.2. Potenciarem les xarxes i plataformes publicoprivades de sectors estratè- impulsant les iniciatives emprenedores i de creixement empresarial, com també gics, amb participació municipal, com a instruments de promoció dels sec- la recerca d’una ocupació de qualitat. Treballarem per la transformació econòmica tors econòmics. de les noves àrees de renovació urbana i per la promoció del comerç, els mercats 3.1.2.3. Fomentarem la implantació de projectes en els sectors emergents de l’eco- municipals i la millora del turisme. nomia i l’actuació conjunta amb entitats econòmiques i empresarials. 3.1.3. Objectiu 3. Promoure la millora de les infraestructures i els serveis bà- sics per al desenvolupament empresarial i econòmic de Barcelona. 122 123 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA Mesures Mesures 3.1.3.1. Impulsarem la coordinació Ajuntament-empresa per a la planifi cació estra- 3.2.1.1. Promourem la prospectiva de sectors d’innovació per tal de detectar nous tègica de les grans infraestructures i serveis bàsics metropolitans (energia, focus innovadors i promoure Barcelona com a ciutat d’innovació. telecomunicacions, medi ambient, transport, logística). 3.2.1.2. Farem actes de difusió de sectors innovadors implicant-hi els agents del 3.1.3.2. Continuarem promovent l’ampliació de la Fira i vetllarem per la millora de sector. les infraestructures de connectivitat i negocis del seu entorn. 3.2.1.3. Crearem un marc de coordinació en innovació, compartit amb la resta d’ac- 3.1.3.3. Impulsarem la creació de centres de negocis i espais per a la instal·lació tors i administracions per assolir sinergies i objectius conjunts a Barcelona d’empreses i activitats a Barcelona. i l’Àrea Metropolitana. 3.1.3.4. Potenciarem la presència de l’Ajuntament de Barcelona en els òrgans o comitès de gestió de les noves infraestructures estratègiques de la ciutat (Port, Aeroport, rodalies, xarxa d’alta velocitat...). 3.2.2. Objectiu 2. Potenciar internacionalment Barcelona com a referent de ciència, tecnologia i innovació. 3.1.4. Objectiu 4. Impulsar les activitats econòmiques de proximitat ge- Mesures neradores de riquesa i cohesió als barris. 3.2.2.1. Crearem una agència per potenciar i divulgar els centres de recerca cientí- fi ca, la tecnologia i la innovació, així com per fomentar l’emprenedoria. Mesures 3.2.2.2. Treballarem per captar esdeveniments relacionats amb la ciència i la tecno- 3.1.4.1. Posarem l’accent en estratègies de proximitat en el teixit productiu treba- logia per a Barcelona, especialment aquells que contribueixin al desenvolu- llant en xarxa al territori. pament d’empreses locals. 3.1.4.2. Establirem mecanismes de coordinació amb les societats municipals d’ac- 3.2.2.3. Donarem suport a persones clau de la ciutat de Barcelona, destacades en tuació territorial (Proeixample, Focivesa, Pronoba, Agència del Carmel i en- processos de recerca, que puguin esdevenir tractors sectorials i d’atracció torns...) per a la promoció econòmica dels barris on actuen. d’inversions tecnològiques. 3.1.4.3. Impulsarem els diagnòstics i la dinamització econòmica en els àmbits de 3.2.2.4. Impulsarem el programa B@rcelon@ per a la generalització de l’ús de les districte o barri. noves tecnologies a les empreses, les llars, les escoles i els equipaments 3.1.4.4. Impulsarem l’activitat econòmica vinculada a la sostenibilitat i el medi am- municipals adequats, i per superar la fractura digital. bient i, en especial, a l’efi ciència energètica i les energies renovables atès el marcat caràcter de proximitat d’aquest vessant de l’activitat. 3.2.3. Objectiu 3. Potenciar el talent científi c, tecnològic i empresarial a Barcelona, tant en el marc formatiu com en l’empresarial. 3.2. Innovació i ciutat del coneixement Mesures Missió 3.2.3.1. Elaborarem iniciatives per incentivar la recerca i la cultura científi ques en Continuarem treballant per la innovació, la recerca, la competitivitat, la captació de els ciutadans en general i, especialment, entre els més joves. nous talents i la promoció de les indústries culturals per fer de Barcelona un centre 3.2.3.2. Donarem suport al sector universitari per la detecció i captació de talent a de referència del coneixement, en especial en aquelles activitats científi ques i tec- Barcelona. nològiques amb potencial de creixement. Facilitarem la relació entre els centres de 3.2.3.3. Col·laborarem amb els sectors empresarials per la identifi cació, captació i recerca, l’Administració i les empreses i millorarem l’accés de tots els ciutadans a retenció de treballadors amb capacitació d’alt valor afegit (talent). les tecnologies de la informació i les comunicacions en igualtat de condicions. 3.2.3.4. Impulsarem el programa Barcelona Ciència. 3.2.1. Objectiu 1. Detectar noves activitats de coneixement a Barcelona, avaluar-ne el potencial i establir marcs de suport institucional. 124 125 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.2.4. Objectiu 4. Potenciar l’accés a les TIC i fomentar-ne l’ús. Mesures 3.3.2.1. Oferirem assessorament i seguiment personalitzat a inversors internacio- Mesures nals facilitant-los els tràmits per instal·lar-se o fer negocis a Barcelona. 3.2.4.1. Potenciarem l’ús de TIC en sectors econòmics tradicionals, barris i ciuta- 3.3.2.2. Organitzarem agendes de negocis i ponts empresarials inversos, seminaris dans que han quedat fora de l’àmbit digital. i presentacions de Barcelona per a delegacions empresarials estrangeres, 3.2.4.2. Impulsarem la millora del servei al ciutadà mitjançant nous canals de co- institucionals o de prescriptors internacionals. municació basats en l’Administració electrònica municipal. 3.3.2.3. Facilitarem els canals per atreure fi nançament internacional per a projectes 3.2.4.3. Desplegarem la xarxa Wi-Fi municipal a tots els barris de la ciutat de d’inversió a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Barcelona per afavorir l’accés generalitzat a internet, i també l’harmonitza- 3.3.2.4. Fidelitzarem el teixit d’empreses estrangeres existent i els donarem suport ció del temps de les persones. perquè expandeixin les seves activitats. 3.2.4.4. Posarem l’accent en la posada al dia en l’ús de les TIC de professionals 3.3.2.5. Durem a terme accions d’interlocució personalitzada i diàleg continuat amb autònoms i petites empreses a través d’un programa de capacitació tecno- la comunitat empresarial i professional estrangera present a Barcelona per lògica i divulgació digital específi c. conèixer les seves necessitats, enfortir el seu compromís i augmentar el seu grau de satisfacció. 3.3. Promoció econòmica internacional 3.3.3. Objectiu 3. Impulsar accions d’internacionalització amb els princi- Missió pals agents públics i privats de promoció econòmica de la ciutat. Promoure l’increment dels fl uxos, intercanvis i relacions econòmiques de Barcelona amb l’exterior per tal d’impulsar la nostra economia i el lideratge empresarial. Mesures 3.3.3.1. Dinamitzarem l’activitat internacional de les xarxes de col·laboració publi- coprivades existents. 3.3.1. Objectiu 1. Projectar internacionalment Barcelona i promoure la 3.3.3.2. Impulsarem un programa de creixement i internacionalització per a em- ciutat com a entorn atractiu per a les inversions, els negocis i les prenedors, dirigit a noves empreses innovadores orientades a mercats glo- activitats econòmiques en una dimensió metropolitana. bals i que col·laborin amb altres institucions, escoles de negoci i entitats fi nanceres. Mesures 3.3.3.3. Contribuirem a la consecució de nous enllaços aeris internacionals per 3.3.1.1. Difondrem la marca “Barcelona” i les oportunitats d’inversió a la ciutat a a Barcelona a través del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries través dels diversos instruments de promoció. (CDRA) i participarem en el nou model de gestió de l’Aeroport del Prat. 3.3.1.2. Estudiarem la realitat econòmica de Barcelona per tal de poder difondre’n 3.3.3.4. Impulsarem accions d’àmbit internacional conjuntament amb la Generalitat els avantatges que ofereix i identifi car-ne noves oportunitats. de Catalunya, la Cambra de Comerç, el Port de Barcelona, el Consorci de la 3.3.1.3. Impulsarem accions de màrqueting directe i relacional adreçades als direc- Zona Franca, Fira de Barcelona i altres institucions i empreses de la ciutat. tius dels països amb potencial inversor i dels sectors econòmics amb més 3.3.3.5. Creació de l’Institut dels Consolats de Mar, amb l’objectiu d’establir ofi cines valor afegit per despertar l’interès per Barcelona. d’internacionalització econòmica i projecció exterior de la ciutat. 3.3.2. Objectiu 2. Facilitar la implantació del projectes d’inversió d’em- 3.4. Iniciativa emprenedora i creixement empresarial preses, esdeveniments i institucions internacionals, així com donar suport al teixit d’empreses i professionals estrangers existent. Missió Promoure la innovació empresarial, la cultura de l’emprenedor, la creació i el creixe- ment d’empreses de qualitat i amb sentit de futur que contribueixin al creixement i la millora de la competitivitat del teixit empresarial de Barcelona i a la generació de més i millor ocupació. 126 127 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.4.1. Objectiu 1. Convertir Barcelona en capital de la iniciativa emprene- 3.5. Ocupació de qualitat dora mitjançant el suport a persones i empreses. Missió Mesures Promoure un mercat de treball de qualitat, inclusiu, amb alta productivitat i que 3.4.1.1. Impulsarem la iniciativa emprenedora facilitant la creació de noves empre- generi oportunitats professionals per a tothom. ses a través del Centre per a la Iniciativa Emprenedora de Barcelona Activa. 3.4.1.2. Consolidarem el Dia de l’Emprenedor com l’esdeveniment de referència a Europa en suport i reconeixement als emprenedors. 3.5.1. Objectiu 1. Impulsar la qualitat de l’ocupació com a tret bàsic de 3.4.1.3. Acostarem la iniciativa emprenedora a les escoles, en col·laboració amb la l’economia i les empreses de Barcelona. Regidoria d’Educació, perquè els joves i les joves identifi quin en la creació d’empreses alternatives vàlides per al seu desenvolupament professional. Mesures 3.4.1.4. Potenciarem i ampliarem el model d’incubació d’empreses i entorns d’inno- 3.5.1.1. Promourem un nou pacte local per a l’ocupació a Barcelona en el qual par- vació de Barcelona Activa per consolidar-lo com a concentració de noves em- ticipin tots els agents socials i que posi l’accent en l’adopció de mesures preses innovadores de Catalunya i motor estratègic dels clústers urbans. per avançar cap a la plena ocupació i millorar la qualitat (les condicions laborals, el progrés professional i l’ocupació qualifi cada) en els diferents sectors d’activitat. 3.4.2. Objectiu 2. Atreure talent emprenedor i acostar la recerca i la inno- 3.5.1.2. Impulsarem un nou programa de progrés professional per a treballadors i vació a les petites empreses de la ciutat. treballadores en actiu en ocupacions de baixa qualifi cació i limitades condi- cions de treball. Mesures 3.5.1.3. Impulsarem mesures per a l’extensió de les bones pràctiques i la normativa 3.4.2.1. Crearem el programa “Do it in Barcelona” per atreure a Barcelona projectes en matèria de prevenció de riscos laborals a les empreses. emprenedors d’actuació internacionalitzada i global. 3.5.1.4. Desenvoluparem un programa de foment de la cultura del treball entre els 3.4.2.2. Potenciarem amb nous espais i metodologies la instal·lació i l’aterratge de joves en edat escolar i d’orientació sobre sortides professionals de qualitat noves empreses promogudes per emprenedors globals. que Barcelona pot oferir, en col·laboració amb la Fundació BCN F.P. 3.4.2.3. Impulsarem els projectes d’emprenedors de base tecnològica i alt valor 3.5.1.5. Promourem la millora de la qualitat de l’ocupació dels treballadors i les treba- afegit amb potencial d’implantació real a Barcelona. Posarem en marxa la lladores de l’Ajuntament i de les seves empreses, així com dels mecanismes iniciativa Barcelona Oberta a la Innovació, espai de connexió entre empre- que regulen la contractació pública, els plecs de condicions i les exigències de nedors i grans empreses on proposar i implantar innovacions pensades a qualitat a les empreses a qui l’Ajuntament subcontracta béns i serveis. Barcelona. 3.5.2. Objectiu 2. Millorar la inserció social de persones i col·lectius, es- 3.4.3. Objectiu 3. Impulsar la creativitat i el disseny com a motor de des- pecialment aquells que estan en risc d’exclusió, a través d’una ade- envolupament d’empreses i ocupació. quada inclusió laboral. Mesures Mesures 3.4.3.1. Posarem en marxa la iniciativa Barcelona Creativa amb la qual s’impulsarà 3.5.2.1. Lluitarem contra el fracàs escolar oferint contractes per a l’aprenentatge el sector de les indústries de la creativitat a Barcelona. d’ofi cis als joves amb dèfi cits de formació. 3.4.3.2. Impulsarem incubadores de les indústries creatives a Barcelona, uns es- 3.5.2.2. Continuarem ampliant els programes de formació i ocupació per a la inser- pais on les empreses del sector media i de la creativitat podran néixer i ció sociolaboral de col·lectius amb especials difi cultats d’inserció i consoli- créixer en millors condicions. darem la Xarxa d’Inclusió Sociolaboral. 3.4.3.3. Crearem un banc de tendències del mercat perquè les persones amb idees 3.5.2.3. Col·laborarem amb les empreses municipals i concessionàries d’infraes- de negoci puguin impulsar noves empreses innovadores, de qualitat i amb tructures i serveis públics de l’Administració en la creació de programes sentit de futur. d’inserció sociolaboral de perfi ls amb especials difi cultats. 128 129 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.5.3. Objectiu 3. Desenvolupament de nous perfi ls professionals i de no- 3.6.2. Objectiu 2. Disposar d’infraestructures del coneixement a Barcelona ves línies d’orientació laboral per a joves, persones en actiu i pro- 22@ a fi de facilitar l’entorn adequat per a la implantació d’indús- fessionals mitjançant accions de formació. tries amb capacitat d’innovació. Mesures Mesures 3.5.3.1. Estimularem el desenvolupament professional dels professors i el coneixe- 3.6.2.1. Facilitarem la creació i localització de centres tecnològics i altres infraes- ment dels estudiants en les ocupacions emergents a través del programa tructures per a sectors estratègics. Porta22. 3.6.2.2. Facilitarem la creació de residències per al món acadèmic i el professional 3.5.3.2. Impulsarem processos d’autoocupació per a persones amb difi cultats d’in- vinculat a projectes de recerca. serció social i laboral com a alternativa professional viable i de futur. 3.6.2.3. Promourem la creació d’espais específi cs per a implantació d’universitats i 3.5.3.3. Crearem antenes d’orientació professional de nova generació per vincular per a empreses i institucions dels sectors estratègics. l’oferta universitària i de formació professional a les sortides professionals 3.6.2.4. Promourem la creació d’incubadores especialitzades en els sectors pre- que cada titulació comporta. sents al Districte Barcelona 22@. 3.5.3.4. Identifi carem i divulgarem ocupacions noves, emergents i amb potencial d’ocupació a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. 3.6.3. Objectiu 3. Promoure serveis d’alt valor afegit per a les empreses i els ciutadans al Barcelona 22@. 3.6. Transformació econòmica a les noves àrees de reno- Mesures vació urbana 3.6.3.1. Impulsarem serveis de valor afegit per a les empreses i crearem la “fi nestra única” d’atenció a l’empresa. Missió 3.6.3.2. Promourem el desenvolupament de la comunitat de professionals i de la Promoure la transformació de les zones industrials tradicionals de Barcelona en xarxa internacional d’espònsors del 22@. els nous districtes econòmics de futur i d’excel·lència empresarial de la ciutat, amb 3.6.3.3. Coordinarem programes de formació professional i secundària per posar valor afegit i mantenint les indústries que siguin compatibles amb la vida urbana. en contacte empreses 22@ i joves en procés formatiu des de Porta 22. Consolidarem el projecte 22@ al Poblenou, crearem una nova centralitat a La Mari- 3.6.3.4. Reforçarem la integració dels diferents usos (industrial, formatiu, residen- na-Fira 2000 i impulsarem el desenvolupament de Sant Andreu-Sagrera. cial) del districte 22@ impulsant i difonent l’ús de les tecnologies de la informació en escoles i associacions de veïns del districte de Sant Martí. 3.6.1. Objectiu 1. Promoure sectors estratègics prioritaris i la competitivi- 3.6.4. Objectiu 4. Crear nova centralitat econòmica a les noves àrees en tat dels clústers emergents a Barcelona 22@. transformació de Barcelona. Mesures Mesures 3.6.1.1. Facilitarem l’estructuració i potenciarem la competitivitat dels clústers 3.6.4.1. Impulsarem l’execució de les fases del projecte Fira 2000 i de la transfor- 22@ (media, TIC, tecnologies mèdiques, moda i disseny, energia i aigua). mació industrial al barri de la Marina del Prat Vermell i entorn. 3.6.1.2. Promourem acords amb grans empreses que actuïn com a tractores per a 3.6.4.2. Promourem la identifi cació com a centre econòmic emergent del nou barri les noves iniciatives empresarials (corporate ventures). de Sant Andreu-Sagrera i zona d’infl uència per tal de facilitar la implanta- 3.6.1.3. Promourem programes de fi nançament especialitzat i de foment de xarxes ció de noves iniciatives empresarials. d’inversors. 3.6.4.3. Promourem el desenvolupament econòmic i els projectes en altres sectors 3.6.1.4. Promourem la innovació en les empreses incentivant la demanda de tec- i barris de la ciutat a partir de l’experiència del projecte 22@ adaptats al nologies noves poc presents en el mercat mitjançant compres públiques i potencial de la seva base econòmica. privades. 3.6.4.4. Facilitarem la relocalització de les activitats econòmiques implicades en els projectes de millora i transformació urbanística. 130 131 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.7. Comerç i mercats municipals Mesures 3.7.3.1. Reforçarem el diàleg i la cooperació amb el Consell Ciutat i Comerç, amb Missió els districtes (mitjançant els seus respectius consells de comerç) i amb el Potenciar el model barceloní d’activitat econòmica i comercial de proximitat als bar- Fòrum Ciutat i Comerç. ris com a força creadora de treball i element de cohesió social. Un model que aposta 3.7.3.2. Organitzarem programes de formació adreçats al comerç per tal de millo- de manera clara pel comerç urbà equilibrat en els seus formats i per la modernitza- rar-ne la competitivitat, i d’assessorament als nous comerciants (català, ció i el paper de la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona com a establiments normatives, associacionisme, noves tecnologies...). de centralitat. 3.7.3.3. Organitzarem jornades i reunions tècniques d’interès per als comerciants i els usuaris als mercats municipals. 3.7.1. Objectiu 1. Impulsar el comerç de proximitat. 3.7.3.4. Impulsarem una proposta a la Regidora d’Educació per treballar el comerç de Barcelona a les escoles, a l’educació primària i a l’educació secundària. Mesures 3.7.1.1. Treballarem per consolidar els eixos comercials existents i donarem suport 3.7.4. Objectiu 4. Continuar el procés de modernització, millora i remode- als comerciants per crear-ne de nous i difondre’n els serveis comuns (cen- lació de la xarxa de mercats municipals. trals de compres, franquícies, innovació i adaptació de tecnologies). 3.7.1.2. Farem promoció comercial dels mercats municipals donant suport a les Mesures iniciatives dels seus comerciants. 3.7.4.1. Completarem la remodelació dels mercats de la Llibertat i les Corts.. Inici- 3.7.1.3. Millorarem l’oferta de serveis de la xarxa de mercats per millorar la vida arem els processos de remodelació als mercats del Guinardó, Sant Antoni, quotidiana de la ciutadania: transport a domicili, servei d’informació, intro- Ninot, Vall d’Hebron, Guineueta, Sants i la Fira de Bellcaire, així com els es- ducció de noves tecnologies i ampliació dels horaris comercials. tudis previs per a la remodelació dels mercats del Bon Pastor i Provençals. 3.7.1.4. Impulsarem l’actuació dels directors de mercat i dels promotors econòmics 3.7.4.2. Desenvoluparem el Pla de millores 2008-2011 amb intervencions d’obres de districte en la dinamització territorial en l’àmbit del comerç. i instal·lacions en la xarxa de mercats. Impulsarem les adaptacions neces- 3.7.1.5. A través de les OAC es distribuirà informació sobre gremis, associacions i ei- sàries per permetre la mobilitat interna, la concentració comercial i la raci- xos comercials en el marc dels tràmits per a l’obertura de locals comercials. onalització de l’oferta. 3.7.4.3. Donarem suport a l’associació europea de mercats EMPORION per a la 3.7.2. Objectiu 2. Continuar la millora contínua del marc normatiu del sec- identifi cació i transferència de bones pràctiques entre els millors mercats. tor comercial i dels mecanismes d’inspecció i control. 3.7.4.4. Impulsarem el programa de millora i reordenació de Mercabarna. Mesures 3.7.2.1. Reforçarem l’increment i la millora de l’efi càcia de la inspecció en matèria 3.8. Turisme de comerç, mercats municipals i serveis per tal de vetllar pel compliment de la normativa vigent. Missió 3.7.2.2. Col·laborarem amb el diferents sectors i els agents econòmics per establir i Reforçar l’atractiu turístic de Barcelona i posicionar-la internacionalment donant comunicar els criteris d’interpretació de normes de comerç. valor al seu fet diferencial i potenciant el turisme de qualitat, alhora que es milloren 3.7.2.3. Revisarem i actualitzarem les Ordenances i els plans especials de comerç i els mecanismes de gestió dels efectes del turisme a la ciutat i la comunicació dels serveis amb participació activa dels agents implicats. seus factors positius. 3.7.2.4. Desenvoluparem un pla d’actuacions tecnicosanitàries dels mercats muni- cipals d’acord amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 3.8.1. Objectiu 1. Promoure un model de turisme que potenciï l’equilibri 3.7.3. Objectiu 3. Potenciar la participació, la formació i el suport als co- entre residents i turistes tot preservant els valors identitaris de la merciants. ciutat. 132 133 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.8.1.1. Elaborarem un Pla estratègic de turisme concertat amb els sectors impli- dors per garantir aquesta efi ciència i, de manera especial, en els esdeveni- cats que abordi la necessitat de planifi cació de la capacitat d’acollida de ments de caràcter turístic de dimensions més signifi catives. turistes i garanteixi la qualitat i la sostenibilitat del sector empresarial de la 3.8.4.3. Potenciarem la mobilitat sostenible dels visitants, en particular en trans- ciutat. port públic col·lectiu, promovent la coordinació dels agents en matèria tu- 3.8.1.2. Analitzarem la capacitat d’atenció turística de la ciutat d’acord amb les rística, de mobilitat i transports de viatgers. característiques de l’espai públic de cada barri i amb relació als impactes generats pel turisme. 3.8.1.3. Promourem el turisme cultural basat en els elements identitaris de la ciutat 3.9. Participació associativa i atenció al consumidor com la llengua catalana, la capitalitat, el patrimoni arquitectònic caracterís- tic o la gastronomia catalana. Missió 3.8.1.4. Promourem un turisme que incorpori les actituds cíviques com a valor de Impulsar els mecanismes de participació ciutadana i defensar els drets i la segure- convivència. tat dels consumidors mitjançant la informació, l’educació, la inspecció, la mediació i l’arbitratge, en aplicació de l’Estatut del Consumidor. 3.8.2. Objectiu 2. Potenciar l’impacte econòmic del turisme. 3.9.1. Objectiu 1. Impulsar la participació associativa en matèria de pro- Mesures moció econòmica, comerç i consum. 3.8.2.1. Fomentarem la millora de la repercussió econòmica del turisme en el con- junt de la ciutat mitjançant la promoció permanent de l’oferta de qualitat. Mesures 3.8.2.2. Aprofundirem en la segmentació com a eina estratègica per a la planifi ca- 3.9.1.1. Reforçarem el diàleg i la cooperació amb el Consell Ciutat i Comerç, amb ció de la promoció turística de la ciutat tant sectorial (congressos, conven- els districtes (mitjançant els seus respectius consells de comerç) i amb el cions i incentius, creuers, turisme social, etc.) com territorial. Fòrum Ciutat i Comerç. 3.8.2.3. Promourem la posada en valor dels elements culturals amb potencial inte- 3.9.1.2. Incorporarem als mercats municipals activitats cíviques, solidàries i cultu- rès turístic del conjunt de Barcelona. rals dels barris i de la ciutat com a elements de relació, vertebració i inte- gració social. 3.9.1.3. Reforçarem el Consell Municipal de Consum com a instrument de partici- 3.8.3. Objectiu 3. Consolidar la imatge internacional de Barcelona. pació i consulta d’entitats i agents socials. Mesures 3.8.3.1. Afavorirem que el visitant repeteixi la visita a la ciutat a través de la renova- 3.9.2. Objectiu 2. Defensar els drets del consumidor. ció de l’oferta turística, la coordinació amb els serveis de ciutat i la millora contínua de la qualitat de l’atenció. Mesures 3.8.3.2. Vincularem la promoció econòmica i turística als esdeveniments i elements 3.9.2.1. Promourem els acords amb les associacions de consumidors i reforçarem de projecció internacional positiva de la ciutat. la informació i l’orientació al ciutadà des de l’Ofi cina Municipal d’Informa- ció Ciutadana (OMIC) mitjançant accions formatives en centres cívics, ca- sals d’avis, escoles, empreses, etc. 3.8.4. Objectiu 4. Afavorir l’accessibilitat del turisme a la ciutat i promoure 3.9.2.2. Actualitzarem i adequarem la pàgina web de l’OMIC a les necessitats d’as- l’efi ciència dels sistemes d’acollida i mobilitat a l’interior de la ciutat. sessorament i de formació dels consumidors amb l’objectiu que sigui una Mesures eina efi caç per a la defensa i l’exercici dels seus drets. 3.8.4.1. Promourem la quantitat i la freqüència de vols intercontinentals directes a 3.9.2.3. Fomentarem l’adhesió de comerços i empreses al sistema arbitral de consum. Barcelona amb la col·laboració de les institucions i entitats. 3.9.2.4. Col·laborarem amb la Xarxa d’Ofi cines d’Habitatge en el servei d’atenció 3.8.4.2. Promourem sistemes de coordinació entre institucions, entitats i opera- municipal per a la defensa davant l’assetjament immobiliari. 134 135 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 3.9.3. Objectiu 3. Impulsar el consum responsable, sostenible i saludable. 3.10.1.4. Estabilitzarem el nivell d’endeutament de l’Administració pública. Mesures 3.9.3.1. Impulsarem campanyes educatives i mesures de foment del consum res- 3.10.2. Objectiu 2. Impulsar una política fi scal municipal que atengui les ponsable i sostenible, en coordinació amb l’Àrea de Medi Ambient. diverses realitats socials. 3.9.3.2. Durem a terme accions promocionals de foment de la salut i coneixement dels productes alimentaris a través de la xarxa de mercats. Mesures 3.9.3.3. Fomentarem el reciclatge i l’ús de les energies renovables als mercats, grans 3.10.2.1. Promourem les subvencions en l’impost sobre béns immobles per facilitar productors i eixos comercials, en coordinació amb l’Àrea de Medi Ambient. l’accés a l’habitatge de lloguer a la gent jove i les famílies sense recursos. 3.10.2.2. Proposarem al legislador la reforma de la plusvàlua municipal per millorar- ne la connexió amb la realitat del mercat immobiliari. 3.9.4. Objectiu 4. Millorar la informació i atenció al consumidor. 3.10.2.3. Incrementar les subvencions directes a les famílies monoparentals per tal de minorar la quota fi nal a liquidar de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Mesures 3.9.4.1. Farem difusió, mitjançant la pàgina web, de tota la informació i tramitació disponible sobre el comerç a Barcelona. 3.10.3. Objectiu 3. Finançament municipal procedent d’altres Administra- 3.9.4.2. Millorarem l’atenció a les consultes dels ciutadans que ens arriben a través cions. la xarxa IRIS d’atenció ciutadana. 3.9.4.3. Reforçarem les activitats de les associacions de consumidors i usuaris que Mesures facin actuacions d’informació i defensa dels consumidors. 3.10.3.1 Demanarem al Govern de la Generalitat que el municipi de Barcelona tingui 3.9.4.4. Impulsarem els canals de comunicació i formació entre les escoles i el co- una assignació coherent en el Fons de Cooperació Local de Catalunya que merç de Barcelona mitjançant la web municipal. reconegui les despeses que el govern municipal assumeix en la seva condi- ció de capital de Catalunya. 3.10.3.2. Proposarem a l’Estat la distribució de l’IVA i dels impostos especials 3.10. Hisenda d’acord amb uns indicadors que refl ecteixin el consum real fet a la ciutat per millorar els ingressos per aquest concepte. Missió 3.10.3.3 Reactivarem la Comissió negociadora, integrada per tots els grups polítics Mantenir el model de solvència en la gestió dels recursos públics, procurar una municipals, per tal de negociar de manera bilateral amb l’Estat: adequada distribució de les càrregues i continuar exigint una major coresponsabi- a) El desenvolupament efectiu de les previsions dels articles 39 i 54.1 de la litat de les altres administracions en el sosteniment de la sufi ciència fi nancera del Carta Municipal municipi. b) El Reglament de funcionament de la Comissió de Col·laboració Interad- ministrativa i l’establiment de criteris estables pel fi nançament de capitali- tat previst a l’article 5 de la Carta Municipal. 3.10.1. Objectiu 1. Promoure noves polítiques de cohesió i mantenir el rit- 3.10.3.4 Negociarem per aconseguir un tractament singularitzat en el fi nançament me d’inversió a la ciutat. de la ciutat de Barcelona en la nova llei d’Hisendes Locals i desenvolupar d’aquesta manera les previsions dels articles 39 (recursos de la hisenda Mesures municipal) i 54.1 (cessió i/o participació en impostos estatals) de la llei 3.10.1.1. No augmentarem l’actual nivell de pressió fi scal. 1/2006 de Règim especial de Barcelona. 3.10.1.2. Mantindrem un nivell d’estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre 3.10.3.5 Establir la creació d’una Comissió d’estudi per tal de delimitar de forma del 20%. clara quins són els criteris que fa servir l’Estat, i sota quins conceptes, per 3.10.1.3. Farem un esforç per augmentar el pes de les despeses corrents relacio- les transferències a l’Ajuntament de Barcelona. nades principalment amb les àrees d’acció i cohesió social, convivència a l’espai públic, seguretat i mobilitat. 136 137 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4. Àrea d’habitatge, urbanisme i règim interior 4.1. Habitatge Les polítiques en matèria de planejament de l’espai públic, infraestructures, comu- Missió nicació, participació i promoció de l’habitatge són elements centrals en el nostre Els objectius de la política municipal d’habitatge a Barcelona s’orienten a: millorar i model de ciutat cohesionada, convivencial i vertebrada. Són els elements que com- facilitar l’accés a un habitatge assequible; situar i defi nir les actuacions relacionades plementen les polítiques proactives en matèria de cohesió social i qualitat de vida. amb l’habitatge tenint com a objectiu la cohesió social i l’equilibri territorial; atendre especialment els sectors socials més desfavorits; prevenir l’exclusió residencial i L’habitatge, doncs, és un dels punts clau i prioritaris de les polítiques públiques garantir l’estabilitat i la seguretat dels residents més vulnerables, aplicant transver- de l’Ajuntament de Barcelona. Estem davant d’una situació molt complexa, en la salment les actuacions necessàries amb els Serveis Personals i els àmbits de l’Àrea qual els grups de població menys afavorits (joves, nouvinguts, famílies amb rendes d’Acció Social i Ciutadania per aconseguir una ciutat més inclusiva; adequar l’oferta modestes) tenen greus difi cultats per accedir a un habitatge digne. d’habitatge a les noves necessitats socials; incrementar la proporció d’habitatge protegit i el parc públic, augmentant la quantitat d’habitatge de lloguer; promoure Els ajuntaments tenim competències limitades en aquesta matèria, ja que les grans la rehabilitació i el manteniment dels habitatges millorant les condicions d’habita- decisions i els recursos depenen de les polítiques marc de l’Estat i la Generalitat. bilitat; i millorar els serveis d’atenció, orientació i suport al ciutadà i la coordinació Els poders públics hem d’emprendre una política proactiva que doni prioritat a la de les actuacions de totes les administracions públiques en matèria d’habitatge a creació de parcs públics d’habitatge de lloguer i buscar altres fórmules com ara la través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. rehabilitació o la promoció del lloguer. Per la seva banda, en l’aspecte més relacionat amb el planejament urbanístic, 4.1.1 Objectiu 1. Impulsar un model de gestió del sòl que afavoreixi la Barcelona ha fet bandera d’una geografi a variable que va des de realitats relativa- creació d’habitatge. ment petites, els barris, fi ns a l’àrea i la regió metropolitanes. Impulsarem políti- ques en què els projectes de futur combinaran espais propers d’actuacions concre- Mesures tes i molt visibles, i grans transformacions urbanes que poden afectar tota la ciutat 4.1.1.1 Impulsarem l’obtenció pública de nou sòl per a la promoció d’habitatges i l’àmbit metropolità. de protecció consolidant el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge. Ren- dibilitzarem socialment el sòl públic destinat a habitatge, ja sigui com a Continuarem apostant per la transformació urbana que aprofundeix en el model de habitatge protegit o mitjançant l’obtenció de més nombre de sòl protegit. ciutat compacta, policèntrica, multifuncional i sostenible. Un urbanisme que eviti 4.1.1.2 Prioritzarem els aspectes de la gestió urbanística i de sòl donant prefe- tota mena de segregació, tant per activitat, com per població. Un urbanisme que rència als que comportin una quantitat elevada d’habitatge protegit. Agi- incorpori la mirada del gènere, dels infants i de la gent gran. litarem els processos de gestió del planejament de la Colònia Castells, la Trinitat Nova, Rodalies RENFE-av. Circumval·lació, Torre Baró, les casernes La modernització de l’Administració local, doncs, ha estat i serà una prioritat com de Sant Andreu, Can Batlló-Magòria, la Marina del Prat Vermell, l’entorn de també ho és la millora permanent, aprofi tant al màxim l’oportunitat que brinden les la Sagrera, Colorants-RENFE, Teixonera i 22@, entre d’altres. TIC pel que fa a relació i comunicació amb el ciutadà i innovació democràtica. 4.1.1.3 Impulsarem les modifi cacions de planejament de sòl necessàries amb qua- lifi cacions en desús i de recuperació de patrimonis d’altres administracions, Finalment, i dins de les competències d’aquesta àrea, les polítiques relatives al bon amb canvi dels usos previstos per a destinar-los a la promoció d’habitatge govern de la ciutat i el seu règim intern tenen com a missió dotar l’Administració protegit. d’eines que facilitin i agilitin la presa de decisions i el compliment dels objectius, i 4.1.1.4 Impulsarem l’aplicació de la memòria social d’habitatge en tot el nou pla- que permetin atendre de forma efi caç i efi cient les noves realitats des d’una pers- nejament que defi neixi els objectius i les tipologies d’habitatge protegit. pectiva participativa i propera al ciutadà. 4.1.1.5 Negociarem l’obtenció de nous recursos de l’Estat i la Generalitat, per a l’ad- quisició de sòl per a habitatge de protecció adreçat als operadors públics. 138 139 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.1.2. Objectiu 2. Promoure nou habitatge protegit i ampliar el parc pú- 4.1.2.8. Continuarem impulsant la promoció d’habitatges dotacionals defi nint en blic d’habitatge protegit. el planejament la destinació dels espais per a ús d’equipament. Incremen- tarem l’oferta per a gent gran aplicant les mesures de suport econòmic i Mesures assistencial adequades a cada situació, juntament amb l’Àrea d’Acció So- 4.1.2.1. Donarem continuïtat als compromisos del Pla de l’habitatge de Barcelona cial i Ciutadania. Promourem la qualifi cació HD/7 genèrica per a col·lectius 2004-2010 completant els habitatges i les adjudicacions en marxa. Impul- específi cs amb necessitats socials, establint les necessitats i prioritats jun- sarem la promoció de 12.000 habitatges protegits (protegits, concertats i tament amb l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania. dotacionals) durant el mandat completant els processos de planejament i 4.1.2.9. Promourem nous habitatges especialment destinats a joves, que procura- gestió urbanística que permetin executar-los. rem distribuir, segons les disponibilitats, a tots els districtes de Barcelona. 4.1.2.2. Elaborarem, en un termini màxim de sis mesos a partir de l’aprovació del 4.1.2.10. Impulsarem concertadament amb les universitats la construcció de noves Pla d’actuació municipal 2008-2011 i la Llei del dret a l’habitatge, el Pla de residències per cobrir la demanda necessària d’allotjament d’estudiants. l’habitatge de Barcelona 2008-2016. 4.1.2.11. Aplicarem els criteris de sostenibilitat en l’edifi cació, el disseny i l’ús de 4.1.2.3. Aplicarem noves fórmules de tinença i ús de l’habitatge, com el dret de materials reciclats i/o reciclables, i d’estalvi energètic amb la instal·lació de superfície. La producció de nou habitatge que dugui a terme directament plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques a les promocions públiques. l’Ajuntament, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge, serà única- ment en règim de lloguer i en dret de superfície. Iniciarem projectes d’al- menys 800 habitatges de cessió en règim de dret de superfície. 4.1.3. Objectiu 3. Impulsar el lloguer assequible. 4.1.2.4. Garantirem un mínim del 40% d’habitatges de protecció en tots els nous plans urbanístics i superarem aquesta proporció sempre que tècnicament Mesures sigui possible. Prioritzarem l’execució dels planejaments amb una elevada 4.1.3.1. Incrementarem del parc públic de lloguer. La meitat dels nous habitatges proporció d’habitatge protegit. protegits impulsats, exceptuant-ne els destinats a reallotjaments urbanís- 4.1.2.5. Promourem la participació dels diferents operadors socials, com ara les tics, s’adreçaran al lloguer o a altres formes de tinença diferents a la venda. entitats sense ànim de lucre i les cooperatives, amb la fi nalitat d’ampliar Reforçarem i millorarem la gestió i el seguiment del parc públic de lloguer. l’oferta d’habitatge accessible. L’adjudicació de sòl als diferents operadors 4.1.3.2. Potenciarem les borses de lloguer Borsa Social i Borsa Jove fi ns a arribar a per a la promoció d’habitatge protegit es farà en els diferents règims de disposar i gestionar un fons de 10.000 pisos, format pels pisos de promo- tinença i condicions que estableixen el Pacte nacional per a l’habitatge, la ció pública en règim de lloguer i els que provenen dels sector privat. Pro- Llei per al dret a l’habitatge i els acords marc ja signats. Prioritzarem la mourem la recuperació d’habitatges buits, a través d’ajuts a la rehabilitació permuta per habitatges que incrementin el parc públic municipal destinats i avals, per a la disposició de les borses de lloguer. Promourem la subvenció a lloguer gestionat pel PMHB. del 50% de l’IBI als habitatges cedits a les borses d’habitatge. 4.1.2.6. Ampliarem l’oferta d’habitatges accessibles i adaptats per cobrir la de- 4.1.3.3. Millorarem la gestió dels ajuts al lloguer que atorguen la Generalitat de manda per a persones amb discapacitats. Estudiarem la possible incor- Catalunya i el Govern de l’Estat. Incrementarem el nombre de sol·licituds poració de la domòtica i altres ajudes tècniques que siguin necessàries. d’ajuts presentats, especialment per a gent gran i unitats familiars amb Implementarem en el Pla de l’habitatge de Barcelona 2008-2016 un Pla de més necessitats. l’habitatge per a persones amb discapacitats. 4.1.3.4. Impulsarem els programes orientats a facilitar habitatge de lloguer de baix 4.1.2.7. Impulsarem la qualifi cació de determinades zones o barris de la ciutat per cost a joves i col·lectius amb poca capacitat adquisitiva dotant els recursos exercir el dret de tempteig i retracte, tal com preveuen la Llei d’urbanisme necessaris per fi nançar-los. Atenció a col·lectius específi cs a través del Pla i la Llei de l’habitatge. Desenvoluparem jurídicament la precisió i les carac- de suport d’accés a l’habitatge i habitatges d’inclusió. terístiques dels àmbits. 4.1.3.5. Impulsarem el lloguer social per a les persones amb rendes baixes que no poden accedir a l’actual oferta del mercat protegit. Garantirem les subven- cions necessàries per tal que aquests lloguers no superin en cap cas el 30% dels ingressos dels adjudicataris. 140 141 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.1.3.6. Constituirem un fons d’habitatges de lloguer social destinat a resoldre si- 4.1.4.6. Continuarem la remodelació dels barris de les Cases Barates del Bon Pas- tuacions d’emergència social, d’acord amb un barem establert conjunta- tor, Turó de la Peira, Trinitat Nova, Canyelles, Sud-oest del Besòs, Prospe- ment amb Serveis Personals. Reservarem un mínim d’un 5% de tots els ritat i d’altres. Avançarem en la rehabilitació o remodelació dels habitatges habitatges de lloguer de nova construcció que promogui l’Ajuntament a dels barris afectats per aluminosi. incrementar aquest fons. Incorporarem els habitatges municipals buits, en 4.1.4.7. Impulsarem la remodelació de la Colònia Castells. condicions de ser utilitzats, al fons d’habitatge de lloguer social. 4.1.4.8. Iniciarem les actuacions de la rehabilitació dels habitatges tradicionals de la 4.1.3.7. Promourem la participació de les entitats socials que treballen amb col·- Barceloneta. lectius específi cs en risc d’exclusió i amb habitatges d’inclusió basant-nos 4.1.4.9. Continuarem impulsant la rehabilitació dels edifi cis i habitatges del Carmel en l’experiència de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. mitjançant convenis amb l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya per a l’aportació d’ajuts a fons perdut. 4.1.4.10. Aplicarem els criteris de sostenibilitat en l’edifi cació, el disseny i l’ús de 4.1.4. Objectiu 4. Fomentar actuacions de rehabilitació i remodelació. materials reciclats i/o reciclables, i d’estalvi energètic amb la instal·lació de plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques en les actuacions de rehabilita- Mesures ció i remodelació. 4.1.4.1. Continuarem els objectius i compromisos del Programa de rehabilitació de Barcelona 2004-2010, amb especial atenció a la millora de la qualitat de vida i de les condicions d’habitabilitat. Potenciarem el programa Barcelona 4.1.5. Objectiu 5. Potenciar els recursos, la informació i l’accés a l’habitat- posa’t guapa. Incorporació dels recursos previstos per la Generalitat, en el ge assequible. marc dels programes per assolir aquests objectius. 4.1.4.2. En el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, elaborarem unes ba- Mesures ses específi ques que unifi quin la gestió de tots els ajuts a la rehabilitació 4.1.5.1. Potenciarem el Patronat Municipal de l’Habitatge com a principal instru- a la ciutat, independentment del seu origen. Aquesta gestió correspondrà ment de la promoció d’habitatge protegit i dotacional a Barcelona. Refor- al Consorci de l’Habitatge de Barcelona i inclourà tant la tramitació com çarem la seva funció com a instrument de gestió del parc públic d’habitat- l’atorgament de les subvencions. ge. 4.1.4.3. Consolidarem la gestió de la tramitació dels ajuts a la rehabilitació, incre- 4.1.5.2. Disposar com a mínim d’una Ofi cina Integral d’Habitatge en cada Dis- mentant les quanties específi ques. Unifi carem els processos d’informa- tricte per conformar la Xarxa d’Ofi cines d’Habitatge de l’Ajuntament de ció i sol·licitud dels ajuts a través de la Xarxa d’Ofi cines d’Habitatge en Barcelona, que canalitzarà les polítiques de lloguer social, el Registre Mu- coordinació amb l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida nicipal de Sol·licitants d’Habitatge i els ajuts a la rehabilitació i farà, així (IMPUiQV). Defi nirem els protocols i criteris d’adjudicació i compatibilitza- mateix, tasques d’assessorament general i orientació i suport a les perso- ció dels ajuts. Unifi carem els ajuts a la rehabilitació amb criteris d’univer- nes víctimes d’assetjament immobiliari. Coordinació de les ofi cines amb el salitat, territorialitat i temàtics que comportin l’augment dels ajuts munici- Servei d’Habitatge Jove, com a servei d’informació i assessorament per a pals destinats a l’habitabilitat, la seguretat i l’accessibilitat. Revisarem els joves. instruments jurídics i normatius per facilitar la rehabilitació d’edifi cis. 4.1.5.3. Consolidarem el Registre Únic d’Accés a l’Habitatge millorant els proces- 4.1.4.4. Incrementarem els ajuts, el suport i l’assessorament amb un programa es- sos d’informació i gestió i garantint i coordinant processos justos i trans- pecífi c per a la instal·lació d’ascensors, per a la millora de l’accessibilitat als parents en l’adjudicació de tots els habitatges protegits impulsats. Redac- edifi cis d’habitatges. tarem i aprovarem, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, un 4.1.4.5. Fomentarem la rehabilitació en àrees delimitades d’edifi cis de més antigui- reglament d’adjudicació de l’habitatge protegit a la ciutat. tat (projectes integrals de rehabilitació de nuclis antics, projectes de barris 4.1.5.4. Instarem a la Generalitat, a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, d’atenció especial) ampliant les zones de rehabilitació. Crearem àrees de la modifi cació de la normativa d’adjudicació de l’habitatge protegit incor- rehabilitació preferent per al districte Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. Im- porant en els criteris els correctius econòmics necessaris per a persones pulsarem l’Àrea Especial de Rehabilitació Integral de Sants. amb discapacitats. 142 143 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.1.5.5. Establirem un protocol d’actuació, en casos d’assetjament immobiliari per Així mateix, els grans reptes urbanístics que tenen a veure amb la funció i l’arti- garantir el seguiment integral des dels diferents àmbits d’actuació i la coor- culació de la ciutat amb relació als ciutadans i ciutadanes seran objecte d’atenció dinació dels serveis municipals implicats. Requerirem els deures de conser- prioritària al llarg de l’actual mandat. Actuacions com la construcció de nous barris vació i rehabilitació als propietaris. Promourem l’actuació coordinada amb a la Marina i la Verneda Industrial, la transformació del corredor ferroviari de Sant les administracions implicades (Ajuntament, Fiscalia, jutjats, Sindicatura...) Andreu - Sagrera i de Sants, la de la plaça de les Glòries i els Tres Turons, la continu- per tal que la detecció de casos d’assetjament iniciï un procediment per ació del projecte del 22@bcn o l’execució del Pla d’equipaments de molts districtes aturar aquestes situacions. En aquestes situacions i en desnonaments per suposen l’extensió de la ciutat dins de si mateixa. precarietat econòmica facilitarem assessorament jurídic i acompanyament en les gestions. 4.1.5.6. Impulsarem un pla de xoc, dotant de més recursos els districtes, per a les 4.2.1. Objectiu 1. Obtenir sòl per a l’acompliment del Pla d’equipaments. situacions relacionades amb l’infrahabitatge i la sobreocupació d’habitat- ges. Establirem les mesures, els protocols i les actuacions necessaris per Mesures prevenir, controlar i evitar aquestes situacions. 4.2.1.1. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya l’alliberament defi nitiu, en aquest mandat, dels recintes penitenciaris de la ciutat per tal que es converteixin en nous equipaments d’ús ciutadà (elaborant els plans especials perti- 4.1.6. Objectiu 6. Impulsar la coordinació interinstitucional i la participa- nents. Per exemple: Model). ció en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona. 4.2.1.2. En els diferents planejaments, promourem la gestió de sòl necessària per cedir-la a la Generalitat per a la construcció d’equipaments (els correspo- Mesures nents a programa escolar i programa social i sanitari). 4.1.6.1. Impulsarem programes informatius i de difusió sobre el manteniment i la 4.2.1.3. Portarem a terme actuacions en gestió de sòl per avançar en l’execució dels sostenibilitat dels habitatges per tal d’educar la ciutadania en els aspectes plans d’equipaments adreçats als ciutadans i ciutadanes: equipaments lo- que fomentin la cultura del manteniment de la qualitat i la durabilitat dels cals de Can Batlló, canòdrom, cotxeres de Borbó, Marina... Impulsarem habitatges i l’ús sostenible dels recursos. l’execució del Pla de biblioteques, noves escoles bressol, noves escoles de 4.1.6.2. Reforçarem el Consorci de l’Habitatge de Barcelona com a organisme de música municipals i la creació de nous centres de serveis socials. direcció i aplicació de les polítiques d’habitatge a la ciutat. Consolidarem 4.2.1.4. Farem les actuacions necessàries per respondre a les noves exigències de el seu funcionament, a partir de delegacions de competències, per a l’apli- l’aplicació de la Llei de dependència i de la Carta municipal en l’apartat de cació de les actuacions en habitatge defi nides en el Pla de l’habitatge i justícia de proximitat i en matèria d’instal·lació de nous equipaments. concertades entre les dues administracions. 4.1.6.3. Impulsarem el Consell de l’Habitatge Social com a organisme de participa- ció, consulta i debat de les polítiques d’habitatge. 4.2.2. Objectiu 2. Consolidar la transformació urbanística del 22@. 4.1.6.4. Coordinarem les polítiques d’habitatge en l’àmbit metropolità participant de la constitució del Consorci Metropolità de l’Habitatge, per avançar en la Mesures defi nició d’estratègies supramunicipals de planifi cació d’habitatge. 4.2.2.1. Arribarem fi ns a un 75% de sòl amb planejament aprovat. 4.2.2.2. Aconseguirem que un 55% del sòl tingui la gestió urbanística aprovada. 4.2.2.3. Incrementarem l’espai de zones verdes urbanitzades al 22@, entre les 4.2. Urbanisme quals les que ocupen una zona més extensa, com el Campus Audiovisual. 4.2.2.4. Assegurarem la cessió del sòl necessari per a la construcció d’equipaments Missió locals i d’altres vinculats al procés d’innovació. Les polítiques urbanístiques i socials portades a terme per l’Ajuntament de 4.2.2.5. Engegar la realització d’un estudi sobre l’impacte urbanístic del 22@. Barcelona al llarg dels darrers anys han convertit la nostra ciutat en referent estatal i europeu en aspectes com ara el model de creixement urbanístic, el model infraes- tructural i altres àmbits ciutadans. 144 145 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.2.3. Objectiu 3. Continuar afavorint i fomentant les transformacions de 4.2.4.2. Reforçarem el caràcter estratègic de Montjuïc a partir de la redacció del regeneració, així com la creació de nous teixits urbans que potenci- planejament corresponent i de la realització de les actuacions previstes. ïn l’actual model de ciutat amb barreja d’usos. 4.2.4.3. Impulsarem l’estudi i desenvolupament del planejament per a la millora del parc de la Ciutadella i entorn, com a element d’articulació de la ciutat. Mesures 4.2.4.4. Continuarem avançant en el procés participatiu de transformació, dignifi - 4.2.3.1. Impulsarem el planejament que garanteixi el procés de reconversió urba- cació i racionalització dels Tres Turons, iniciat en el mandat passat, per tal nística dels nous barris de la Marina del Prat Vermell i la Verneda Industrial d’aprovar defi nitivament el planejament i iniciar les actuacions que se’n creant espais terciaris, espais per a activitats productives de qualitat i un derivin. total de 22.000 habitatges. 4.2.4.5. Iniciarem una política activa d’adquisició patrimonial de fi nques del vessant 4.2.3.2. Durem a terme la transformació dels antics recintes industrials, militars i barceloní de Collserola a fi que siguin majoritàriament de titularitat pública. de zones en recuperació com Can Batlló, Fabra i Coats, casernes de Sant Andreu, Alchemika, Joan de Sada o la caserna de Navas sobre la base del planejament en tràmit i aprovat. 4.2.5. Objectiu 5. Impulsar les actuacions dels PERI i PMU pendents ges- 4.2.3.3. Iniciarem el treball per a la transformació d’antics equipaments en desús tionant sòl i portant a terme les actuacions d’habitatge, dotacions dotant-los de nous usos com el canòdrom, les cotxeres Borbó o l’illa del d’equipaments i zones verdes. mercat del Guinardó. 4.2.3.4. Iniciarem la remodelació de la plaça de les Glòries per convertir-la en un Mesures àmbit de centralitat cívica, un instrument d’eficiència de la mobilitat i un 4.2.5.1. Tornarem a presentar nous barris, en properes convocatòries de la Gene- dels espais més emblemàtics de la ciutat. ralitat, perquè puguin gaudir de les ajudes que la Generalitat de Catalunya 4.2.3.5. Impulsarem el planejament i les actuacions que se’n derivin per a la con- atorga mitjançant la Llei de barris d’atenció especial. solidació i actualització de les zones universitàries de la Diagonal (Campus 4.2.5.2. Impulsarem la redacció i actualització dels instruments de planejament Nord i Sud), del 22@ i de la Zona Fòrum. adequats per a la rehabilitació i millora dels àmbits dels nuclis històrics 4.2.3.6 Elaborar un Pla Director dels Barris de Muntanya, que estableixi criteris de Sarrià, Sant Andreu, Poblenou i Gràcia, entre d’altres, així com els ins- comuns d’intervenció i gestió del planejament urbanístic i la transformació truments de planejament adequat per als barris de la Mercè, les Planes, d’aquests barris. Trinitat Vella, Carmel i Portell. 4.2.3.7. Establir un Pla de Mobilitat de la zona afectada, com també de la infl uència 4.2.5.3. Redactarem i/o impulsarem la redacció dels PMU de desenvolupament de de l’augment de trànsit rodat en el conjunt viari de la ciutat prèviament a les modifi cacions de Pla general de la Marina, la Verneda, les Glòries i la Sa- qualsevol iniciativa relacionada amb l’ampliació dels túnels de Vallvidrera. grera que concretin els sòls per a la construcció d’habitatges, equipaments 4.2.3.8. Declarar els barris del Districte de Sant Andreu, del Districte de Sant Martí i i zones verdes. Així mateix, redactarem els PEU per a la concreció dels usos de la seva continuïtat cap a la plana de Vallbona com a àrea d’interès espe- i la volumetria dels equipaments derivats. cial, per tal d’establir uns criteris urbanístics comuns que facilitin la connexió 4.2.5.4. Impulsarem la redacció del PMU i del PEU del projecte de les Glòries. entre els barris i desenvolupin una gran àrea de zona verda de qualitat. 4.2.6. Objectiu 6. Mantenir els sistemes i processos de participació ini- 4.2.4. Objectiu 4. Impulsar actuacions relacionades amb la millora del ciats en el darrer mandat, així com la comunicació i la informació verd estratègic de la ciutat, amb l’objectiu de fer-la més sostenible ciutadanes, reforçant-los en aquelles actuacions i projectes que per ambientalment i afavorir la correcta interrelació entre les grans zo- la rellevància que presenten o per la durada en el temps així ho nes verdes i la trama urbana. aconsellin. Mesures Mesures 4.2.4.1. Assegurarem la creació d’un sistema de corredors verds que garanteixin la 4.2.6.1. Projecte de d’execució de les obres del túnel d’alta velocitat de conne- connexió de la ciutat central amb el vessant barceloní de Collserola. xió de Sants i la Sagrera. Serem exigents, tant amb l’Estat com amb la 146 147 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR Generalitat, per garantir una total transparència i una informació constant, llarem perquè es porti a terme amb una revisió i un desplegament acurats del Pla unifi cada i sistemàtica per a la ciutadania sobre aquesta actuació, a través director d’infraestructures orientat a l’horitzó del 2015. Entre les actuacions més de les Comissions de seguiment i compareixences públiques, campanyes importants d’aquest pla a Barcelona es troben la construcció de carrils BUS-VAO informatives, visites d’obra dels veïns i veïnes i totes aquelles actuacions d’accés a la ciutat, la construcció i posada en funcionament parcial de la línia 9 de que es considerin necessàries. l’FMB, l’ampliació d’altres línies (tant de l’FMB com dels FGC) i la continuació de 4.2.6.2. Continuarem desenvolupant el model d’implementació dels processos de l’adaptació a PMR i a les normatives de ventilació i evacuació d’estacions i inter- participació concertats incitats en el darrer mandat. Garantirem la infor- canviadors. mació i el debat ciutadà amb la redacció i aprovació de les memòries de També reclamarem un canvi profund en la xarxa ferroviària de rodalies, tant pel que participació i informes participatius en tots els projectes que impliquin una fa la gestió, mitjançant el traspàs a la Generalitat, com al servei, que s’haurà de modifi cació del planejament general. potenciar considerablement gràcies a la construcció del nou túnel de l’alta velocitat 4.2.6.3. Facilitarem la incorporació de tècnics externs d’assessorament als veïns en que permetrà alliberar de trens l’actual xarxa de rodalies i així augmentar-ne la els processos de participació esmentats i facilitarem el debat entre l’Admi- capacitat. També és de gran importància l’arribada en condicions de la LAV i el seu nistració, la ciutadania i els diferents actors implicats. pas per la ciutat, juntament amb la profunda transformació de tot l’entorn de les 4.2.6.4. Produirem i tramitarem documentació digitalitzada i autoritzarem el pro- estacions i les plataformes ferroviàries en superfície. cés de publicació del planejament, d’acord amb allò que estableixen l’ORAE Cal esmentar així mateix les xarxes d’infraestructures de serveis urbans, que han i el reglament de la Llei d’urbanisme. de créixer i s’han de desenvolupar a mesura que ho facin les necessitats de la ciutat 4.2.6.5. Impulsarem les actuacions necessàries per tal d’implementar les mesures i han de garantir especialment la qualitat del servei. Concretament, es tracta de les referents a la participació i la informació ciutadanes recollides en el text xarxes de serveis bàsics: electricitat, gas, aigua, sanejament i telecomunicacions, i de la Llei de l’obra pública que obliguen a informar amb prou antelació d’altres en desplegament com aigües freàtiques, climatització centralitzada i RPSU. els veïns, els usuaris potencials i, en general, els ciutadans afectats per És signifi catiu el desenvolupament del PDI amb les noves xarxes de serveis del les obres que s’hagin d’executar, del calendari d’execució previst i de les districte d’activitats 22@ i del barri de la Marina. incidències i les possibles afectacions que les obres provoquin. També im- pulsarem la participació de les entitats, la societat civil organitzada i les persones que en resultin afectades per la planifi cació, la programació i la PORT projecció de les obres. 4.3.1 Objectiu 1. Desplegar totes aquelles iniciatives que puguin refor- çar el desenvolupament, ja en marxa, del Pla director del Port de Barcelona per tal de confi gurar-lo com el gran port de l’Europa me- 4.3. Infraestructures diterrània en una aposta ambiciosa que en millori defi nitivament les connexions. Missió Barcelona es troba immersa en un període d’important transformació infraestruc- Mesures tural amb actuacions de magnitud, importància i extensió en el temps rellevants. 4.3.1.1. Establirem la màxima prioritat per aconseguir que l’accés ferroviari al port Aquesta transformació, fruit d’inversions provinents de totes les administracions, de Barcelona funcioni en els tres amples de via (ibèric, UIC i mètric). incloent-hi la nostra, s’ha de fer d’una manera coordinada i amb un rigorós segui- 4.3.1.2. Impulsarem la fi nalització de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de ment per part de l’Ajuntament per garantir que està realment orientada a resoldre Barcelona. els problemes reals de la ciutat, s’executa amb les afectacions mínimes possibles 4.3.1.3. Promourem l’execució del Pla del Delta amb l’acabament de l’ampliació del per al ciutadà i genera una millora de la qualitat de vida proporcional a la magnitud Port. de les actuacions. Del seu resultat dependrà la nostra competitivitat funcional amb 4.3.1.4. Potenciarem la creació d’eixos ferroviaris d’ús prioritari per a mercaderi- altres ciutats i regions d’Europa i el món. es, que permetin alliberar-los de la dependència del pas de trens de viat- Entre les actuacions més importants es poden destacar la millora signifi cativa de gers, com l’eix transversal ferroviari, la tercera via fi ns a Maçanet i fi ns a les connexions del Port i la dinamització de l’Aeroport. La millora de la xarxa de Tarragona, la quadruplicació de via Papiol-Mollet, etc. transport públic metropolità també és un repte fonamental, raó per la qual vet- 4.3.1.5. Prioritzarem les connexions amb França amb amplada de via UIC. 148 149 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.3.1.6. Potenciarem els accessos per a camions mitjançant la creació de vies se- 4.3.3.2. Impulsarem l’acabament de la línia 9 del metro i de la resta d’ampliacions gregades i/o carrils reservats que garanteixin la seguretat i fl uïdesa del de la xarxa pendents d’executar. trànsit en separar els diferents tipus de vehicles. 4.3.3.3. Cercarem els acords necessaris per a l’execució de l’Intercanviador de 4.3.1.7. Establirem els vincles necessaris per determinar la confi guració dels acces- Glòries. sos i les zones d’interrelació del Port amb la ciutat. 4.3.3.4. Concretarem l’ampliació de la xarxa de tramvia i, en particular, de la conne- xió Trambaix-Trambesòs. AEROPORT 4.3.3.5. Cercarem els acords necessaris per a l’execució de millores i ampliacions 4.3.2. Objectiu 2. Impulsar les mesures necessàries per participar en la racionals dels intercanviadors, ja que són projectes cabdals per a la mo- gestió i dinamització de l’Aeroport de Barcelona. bilitat a la ciutat i requereixen una visió conjunta i coordinada entre les diferents administracions implicades: Mesures • Glòries (autobús, metro, RENFE, FGC, tramvia). 4.3.2.1. Reclamarem la constitució dels òrgans de participació en la gestió aero- • Central de plaça Catalunya (autobús, metro, RENFE, FGC). portuària defi nits en la Carta municipal de Barcelona, juntament amb la • Passeig de Gràcia (metro, RENFE). resta d’institucions públiques, per poder participar tant en la defi nició de la • Arc de Triomf (metro, RENFE, autobús). gestió de l’Aeroport com en el model aeroportuari. • Plaça Espanya (autobús, metro, FGC). 4.3.2.2. Reclamarem novament al Govern de l’Estat que AENA iniciï urgentment • Sagrera-Meridiana (autobús, metro, RENFE). les actuacions necessàries per augmentar l’autonomia de l’Aeroport, amb • Sagrera-TAV (autobús, metro, RENFE, TAV). la qual cosa tindrem l’oportunitat d’accedir a un model de gestió empresa- • Diagonal (autobús, metro, tramvia). rial professionalitzat homologable al que disposen els principals aeroports • Cardenal Reig (tramvia, metro). europeus. • Plaça de Sants (metro). 4.3.2.3. Arribarem als acords necessaris entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament • Maragall (metro). del Prat per a la creació d’una ciutat aeroportuària a l’Aeroport de Barcelona, • Plaça Urquinaona (metro). amb la fi nalitat de promoure i facilitar la implantació de nous operadors de • Verdaguer (metro). serveis aeroportuaris i noves activitats econòmiques al servei de la indústria 4.3.3.6. Continuarem fent un seguiment exhaustiu de les actuacions d’infraestruc- de les companyies aèries, logística i turística, com també dels passatgers. tures del transport i l’afectació que aquestes tenen a la ciutat. 4.3.2.4. Promourem la coordinació entre l’Aeroport del Prat, el de Reus i el de Girona 4.3.3.7. Adherir-se a l’associació FERRMED amb l’objectiu de millorar-ne la com- per tal d’assolir un sistema aeroportuari català, des de la sostenibilitat i petitivitat mitjançant el desenvolupament d’una xarxa ferroviària reticular i l’equilibri territorial. policèntrica d’alt impacte socioeconòmic i del gran eix ferroviari de merca- 4.3.2.5. Constituir una Comissió institucional formada per l’Ajuntament de deries Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrani occidental. Barcelona, el Govern de la Generalitat i AENA per tal de participar directa- ment tant en la defi nició de la gestió de l’aeroport, com del proper model aeroportuari. 4.3.4. Objectiu 4. Impulsar els projectes de construcció de carrils BUS-VAO d’accés a la ciutat per millorar la velocitat comercial dels serveis d’au- tobusos interurbans i potenciar l’ús compartit del vehicle privat. PDI 4.3.3. Objectiu 3. Reclamar a la Generalitat de Catalunya la implementa- Mesures ció coordinada de les xarxes ferroviàries incloses en el Pla director 4.3.4.1. Farem un seguiment dels projectes de carrils BUS-VAO actualment en d’infraestructures del transport (PDI). marxa (millorarem les condicions dels carrils i els sistemes de vigilància per evitar-ne l’ocupació indeguda). Mesures 4.3.4.2. Impulsarem la construcció de les noves plataformes reservades de manera 4.3.3.1. Demanarem l’acabament del procés d’adaptació de les estacions de metro, que no comportin un increment de la capacitat d’accés per als vehicles d’un FGC i rodalies a persones amb mobilitat reduïda, tal com exigeix la llei. únic ocupant, fet que provocaria una mobilitat induïda i un augment signi- fi catiu del trànsit d’entrada a la ciutat. 150 151 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.3.4.3. Desplegarem actuacions que tinguin en compte l’optimització en les con- TAV nexions dels carrils BUS-VAO amb els intercanviadors intermodals i la res- 4.3.7. Objectiu 7. Garantir la correcta arribada de l’alta velocitat a Barcelona ta de serveis de la xarxa de transport públic urbà. i el correcte pas per la ciutat. Mesures 4.3.5 Objectiu 5. Crear una xarxa ciclista jerarquitzada i amb itineraris 4.3.7.1. Acabarem, en col·laboració amb ADIF, la cobertura i la urbanització defi ni- complets que doni cobertura a la demanda creixent de mobilitat i tiva de la platja de vies de Sants. garanteixi la circulació en condicions de seguretat adequades i en 4.3.7.2. Vetllarem per la bona execució de les obres de l’estació de Sants i l’entorn convivència amb la resta de formes de desplaçament. (aparcaments, estació d’autobusos, urbanització de les places, organitza- ció de serveis...). Mesures 4.3.7.3. Mantindrem el nostre compromís, i alhora el grau d’exigència, respecte a 4.3.5.1. Actualitzarem el Pla estratègic de la bicicleta en consonància amb el Pla de la seguretat del projecte i la curosa execució de les obres del túnel d’alta mobilitat urbana, amb la defi nició d’una xarxa jerarquitzada i plenament inte- velocitat de connexió de Sants i la Sagrera. En aquest sentit, garantirem la grada en l’espai urbà, i detallarem una planifi cació prioritzada d’actuacions. creació de comissions de seguiment, com la de la Torre del Fang, compa- 4.3.5.2. Pressionarem les administracions corresponents perquè s’executin les reixences periòdiques i totes aquelles actuacions que es considerin neces- actuacions previstes de connexió de vials ciclistes interurbans recollits al sàries. PDM amb la xarxa de Barcelona. 4.3.7.4. Avançarem en el desenvolupament del planejament i l’execució del projecte de Sant Andreu-Sagrera per a aconseguir el cobriment de les vies i la cons- trucció de la nova estació intermodal amb l’arribada de l’alta velocitat. RODALIES 4.3.7.5. Continuarem el projecte del TAV en el tram Nus de la Trinitat-Montcada per 4.3.6. Objectiu 6. Impulsar les mesures necessàries per tal de guanyar tal que es coordini amb el desplaçament de les rodalies. qualitat i capacitat de transport en les rodalies de RENFE, per poder 4.3.7.6. Vetllarem per la coordinació de les obres, per tal de minimitzar l’afectació de incrementar les prestacions d’aquest servei i donar la cobertura que la ciutat, en garantirem la seguretat i les coordinarem i compatibilitzarem tant la ciutat com la Regió Metropolitana necessiten i demanen. amb la resta de serveis, especialment el metro, l’autobús i les rodalies. Mesures 4.3.6.1. Des de l’Ajuntament de Barcelona ens implicarem en la millora de la xarxa 4.3.8. Objectiu 8. Assegurar infraestructures de primer nivell en l’àmbit de rodalies de RENFE des de l’exercici de la Carta municipal. urbanístic del 22@. 4.3.6.2. Instarem l’Administració General de l’Estat i la Generalitat perquè, d’acord amb els compromisos anunciats recentment, arribin a un acord que per- Mesures meti un immediat traspàs de les Rodalies de RENFE. Així mateix, dema- 4.3.8.1. Acabarem les obres estructurants del Pla especial d’infraestructures. narem que s’arribi a compromisos que permetin la total coordinació de les 4.3.8.2. Garantirem la connexió a totes les xarxes de serveis per a totes les noves actuacions del Ministeri de Foment, Adif, RENFE i l’ATM. promocions. 4.3.6.3. Impulsarem l’optimització dels serveis de rodalies aprofi tant la nova cons- 4.3.8.3. Assegurarem la urbanització dels carrers en paral·lel al desenvolupament trucció del túnel del TAV. De la mateixa manera, exigirem el compliment del de les xarxes de serveis. Pla de rodalies pel que fa a l’abast i el termini. 4.3.8.4. Construirem dues noves centrals de recollida pneumàtica de residus sòlids 4.3.6.4. Exigirem que es portin a terme les millores d’estacions de RENFE, com ara urbans. l’ampliació de les estacions de Sants i passeig de Gràcia i la construcció de la nova estació de Sagrera-Meridiana. 152 153 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.4. Obres i projectes urbans 4.4.2.4. Mantindrem el paper coordinador i organitzatiu de la Comissió d’Obres i Circulació i el seu Comitè Permanent per garantir les mínimes afectacions Missió possibles a la ciutat degudes a la concentració d’obres a la via pública. La millora i el manteniment de l’espai públic ciutadà és un dels principals objectius d’aquest mandat. Per a això, cal garantir la qualitat de la connectivitat viària local, especialment amb transport públic, bicicleta i a peu, potenciar i cercar noves zones 4.4.3 Objectiu 3. Garantir la qualitat i el manteniment de l’art públic i dels de pacifi cació de trànsit, impulsar la difusió de l’art públic i afavorir actuacions i edifi cis artístics i elements ornamentals. projectes que garanteixin la qualitat dels edifi cis artístics i els elements ornamen- tals de la nostra ciutat. Mesures 4.4.3.1. Impulsarem un pla per al manteniment i la intervenció als edifi cis artístics, elements ornamentals i altres elements patrimonials: Palauet Albéniz (dis- 4.4.1. Objectiu 1. Millorar els espais públics afectats per les actuacions tricte 3), capella de la Ciutadella (districte 1), tanca de la Ciutadella (districte d’ampliació, millora i modernització de la xarxa de transport públic. 1), la Lactància (districte 2), Torre d’Aigües del Besòs (districte 10), Labe- rint d’Horta (districte 7), baixada Viladecols (districte 1), etc. Mesures 4.4.3.2. Desplegarem projectes d’intervenció, millora i restauració de l’Ajuntament 4.4.1.1. Promourem projectes de remodelació i millora d’espais signifi catius de la (districte 1). ciutat amb motiu d’obres de remodelació d’infraestructures d’envergadura: 4.4.3.3. Impulsarem els projectes d’intervenció, millora i restauració del Monestir plaça Urquinaona (districte 2), plaça de Sants (districte 3), entorn de l’estació de Pedralbes (districte 4), d’intervenció i pla d’usos del parc Güell (districte de Sants (districte 3), plaça Gal·la Placídia (districtes 5 i 6), plaça Joaquim 6), conjuntament amb l’àrea de Medi Ambient, i d’equipaments en edifi cis Folguera (districte 5), afectacions de substacions elèctriques, etc.). patrimonials o de nova construcció com Can Calopa, l’edifi ci de la plaça Pi i 4.4.1.2. Impulsarem projectes d’intervenció als espais urbans afectats per noves Sunyer, etc. infraestructures de transport: metro, AVE, FGC, tramvia, etc. i per l’adap- tació de les infraestructures del transport a PMR. 4.4.1.3. Desenvoluparem projectes per completar la xarxa de carrils bici i d’implan- 4.4.4 Objectiu 4. Projectes d’intervenció, manteniment i difusió de l’art tació o ampliació d’infraestructures relacionades amb l’ús de la bicicleta. públic. Mesures 4.4.2 Objectiu 2. Garantir la qualitat de les obres i el manteniment de 4.4.4.1. Impulsarem projectes d’inversió en nous monuments a la ciutat (als Caste- l’espai públic. llers, les Quatre Columnes, etc.). 4.4.4.2. Potenciarem el manteniment i la millora de l’art públic de Barcelona (pro- Mesures grama de manteniment dels monuments). 4.4.2.1. Vetllarem per garantir la qualitat de l’espai públic afectat per les obres de 4.4.4.3. Millorarem la difusió de l’art públic de Barcelona (millores i manteniment qualsevol operador fent complir el manual de qualitat de les obres amb el de la web, itineraris, etc.). seguiment intensiu i la comunicació efectiva a les administracions promo- tores de les obres. 4.4.2.2. Exigirem la minimització i racionalització dels espais d’emmagatzematge 4.4.5 Objectiu 5. Millorar la qualitat de l’espai públic i millorar la connec- de les obres que s’executen a la xarxa urbana i col·laborarem amb els dis- tivitat viària local en alguns sectors de la ciutat trictes en l’assessorament tècnic per al control de les obres amb un alt grau d’impacte ambiental per tal de minimitzar-lo. Mesures 4.4.2.3. Millorarem la informació disponible sobre les obres en execució mitjançant 4.4.5.1. Impulsarem projectes associats a la remodelació de la Ronda del Mig. la creació d’una web única de la Direcció d’Infraestructures que reculli les 4.4.5.2. Desenvoluparem projectes de diferents fases del passeig mirador de la car- dades més importants de totes les obres actives. retera de les Aigües (districtes 4, 5, 7 i 8). 154 155 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.4.5.3. Farem actuacions de millora i adequació dels espais verds estratègics: 4.5. Paisatge urbà Montjuïc, Collserola, Tres Turons, Ciutadella, de manera coordinada amb l’Àrea de Medi Ambient. Missió 4.4.5.4. Promourem projectes diversos de connectivitat viària: passatge Bada (dis- Impulsar la millora de la qualitat de vida de les persones a través de la rehabilitació tricte 5), carrers Comte Noroña (districte 6), Maignon (districte 6), Fines- dels edifi cis i de l’espai urbà que conformen conjuntament la ciutat, amb la protec- trelles (districte 4), Cardenal de Sentmenat (districte 5), carrers de Torre ció i millora dels seus valors paisatgístics. Baró (districte 8), carrers dels Tres Turons (districte 7), etc. 4.4.5.5. Impulsarem projectes de millora d’espais públics: • Passeig Marítim Barceloneta / Platja de Sant Sebastià. 4.5.1 Objectiu 1. Potenciar el desenvolupament del programa Barcelona • Recuperació de l’espai públic del baluard de l’antiga estació de Rodalies. posa’t guapa, en concret impulsant la rehabilitació per tal de millo- • Equipaments de la plaça de la Gardunya. rar les condicions d’habitabilitat a través de la campanya per a la • Valldonzella - Cors de Clavé. protecció i millora del paisatge urbà. • Avinguda de Roma. • Nous interiors d’illa. Mesures • Estudi per a la remodelació de la plaça Catalunya. 4.5.1.1 Incrementarem les quanties específi ques de les subvencions per tal de pro- • Reurbanització dels entorns de l’estació de Sants. moure l’increment de les actuacions. • Urbanització de la cobertura de la vies de Sants. 4.5.1.2 Dotarem, dins del pla especial d’ascensors de zones d’especial protecció, • Urbanització del carrer A (Zona Franca). un conjunt de mesures d’assessorament, suport, increment de les quanties • Remodelació del passeig de la Zona Franca. i coneixement per part dels interessats per tal de complementar les ajudes • Campus Sud. Urbanització. previstes per a la millora de l’accessibilitat. • Cobertura de les vies a Vergós / Cardenal Sentmenat. 4.5.1.3 Consolidarem els programes de millores de sostenibilitat, tant l’efi ciència • Remodelació de la Ronda del Mig. energètica, l’aïllament tèrmic i acústic, com la subvenció de les plaques • Obertura del Torrent de les Monges. tèrmiques i fotovoltaiques. • Finalització de la remodelació de la plaça Lesseps. 4.5.1.4 Consolidarem l’efi càcia de la gestió de tramitació dels ajuts a la rehabilita- • Remodelació d’Esteve Terrades (espai de vianants). ció d’edifi cis a la ciutat de Barcelona, en coordinació i amb la cooperació de • Eliminació del viaducte d’Alfons X. la xarxa d’ofi cines d’habitatge. • Actuacions als Tres Turons. • Nous esquipaments al mercat del Guinardó. • Obertura dels jardins de Can Fargas. 4.5.2 Objectiu 2. Vetllar per la preservació i qualitat del paisatge urbà i de • Creació de nous equipaments i espais públics de caràcter local. tots els elements que l’integren impulsant el desenvolupament de • Espai públic i equipaments a Torre Baró. la cultura de coresponsabilització en el manteniment endreçat del • Equipaments a les cotxeres Borbó. paisatge. • Connectivitat entre els diferents barris del sector de Torre Baró. • Canòdrom. Planejament per a nous espais públics i nous equipaments. Mesures • Nous equipaments a les casernes de Sant Andreu. 4.5.2.1 Mantindrem i impulsarem la protecció del paisatge com un element de con- • Projectes d’infraestructures i urbanització vinculats a la cobertura del vivència entre els operadors públics i els privats, com a element de qualitat corredor ferroviari Sant Andreu - Sagrera. de vida de les persones a la ciutat. • Remodelació de la plaça de les Glòries i entorn. Creació de nous equipa- 4.5.2.2 Establirem convenis de col·laboració amb associacions de comerciants, ments. grups empresarials i altres operadors per tal de millorar l’endreçament de • Desplegament de la vialitat del Pla especial d’infraestructures 22@. la imatge del teixit comercial de la ciutat. • Obertura de Sant Ramon de Penyafort / Via Trajana. 4.5.2.3 Continuarem els plans de comunicació territorialitzada, temàtica i corpora- • Passeig Marítim de la Mar Bella - Parc del Litoral. tiva per al seguiment i control de l’Ordenança dels usos del paisatge urbà. 156 157 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.5.2.4 Implementarem mesures de l’Administració en els tràmits de llicències pu- 4.6.1. Objectiu 1. Millorar el sistema de tramitació i resolució de les llicèn- blicitàries. cies d’obres en el termini legalment establert. Mesures 4.5.3 Objectiu 3. Promoure el patrocini en la rehabilitació del paisatge 4.6.1.1. Promourem la revisió i millora de les aplicacions informàtiques de tramita- urbà com a instrument de transformació de l’espai públic en tots els ció de llicències urbanístiques (obres, parcel·lacions, certifi cats d’inneces- barris de la ciutat. sarietat...) i d’activitats. 4.6.1.2. Impulsarem la protocol·lització dels informes externs al servei. Mesures 4.6.1.3. Impulsarem, en col·laboració amb els col·legis professionals, els procedi- 4.5.3.1 Continuarem la promoció de la rehabilitació del patrimoni paisatgístic de la ments telemàtics de tramitació de llicències. ciutat mitjançant la compensació paisatgística resultant de l’ús excepcio- nal del paisatge. 4.6.2. Objectiu 2. Elaborar propostes de revisió i modifi cació d’ordenances. 4.5.3.2 Reforçarem els districtes en aquelles recuperacions patrimonials o paisat- gístiques que aporten personalitat i caràcter als barris. Mesures 4.5.3.3 Desplegarem i impulsarem el pla de recuperació de mitgeres de Barcelona 4.6.2.1. Promourem l’adaptació de les Ordenances municipals a les noves lleis en amb la coresponsabilitat dels operadors publicitaris. matèria de: intervenció integral de l’Administració ambiental, habitatge, 4.5.3.4 Impulsarem el patrocini per a la recuperació d’elements patrimonials sin- espectacles públics i activitats recreatives, etc. gulars de la ciutat. 4.6.2.2. Modifi carem els annexos de l’Ordenança reguladora d’obres menors, per tal d’adequar-la a nous supòsits. 4.6.2.3. Modifi carem les Ordenances d’edifi cació (en matèria d’habitabilitat, pro- 4.5.4 Objectiu 4. Impulsar iniciatives culturals i comunicatives per posar cedimental i de seguretat) i de paisatge urbà (reordenació de la normativa en valor el paisatge urbà i fer que tota la ciutadania sigui copartícip respecte als aires condicionats). de la necessitat de millorar el paisatge per incrementar la qualitat de vida a la ciutat. 4.6.3. Objectiu 3. Establir la coordinació tècnica amb els districtes en matè- Mesures ria de llicències d’obres i activitats, inspecció i disciplina urbanística. 4.5.4.1 Continuarem la promoció exterior del model de gestió i valorització del pai- satge urbà desenvolupat a Barcelona. Mesures 4.5.4.2 Difondrem el valor patrimonial de la ciutat mitjançant les rutes i altres pu- 4.6.3.1. Implantarem una nova aplicació informàtica en matèria d’inspecció i disci- blicacions que ressaltin la identitat arquitectònica i cultural de la ciutat. plina urbanística. Conscienciarem sobre aquest valor. 4.6.3.2. Impulsarem la protocol·lització de procediments i actuacions. 4.5.4.3 Consolidarem la promoció i projecció internacional dels valors paisatgístics 4.6.3.3. Impulsarem i desenvoluparem un projecte que permeti optimitzar els re- de la ciutat amb la incorporació a xarxes internacionals i supramunicipals cursos dels equips d’inspecció per reforçar l’autoritat municipal amb rela- de ciutats amb valors de paisatge. ció a la normativa vigent. 4.6. Llicències 4.6.4. Objectiu 4. Promoure l’actualització i sistematització del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. Missió Garantir que les activitats i usos del sòl s’adeqüin a l’ordenació urbanística i secto- Mesures rial vigent. 4.6.4.1. Promourem l’assessorament tècnic als districtes per a l’actualització i sis- tematització dels plans especials respectius. 158 159 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.6.4.2. Potenciarem els mecanismes de participació en el seguiment de la trans- Mesures formació dels elements de caràcter patrimonial a través de les comissions 4.7.3.1 Implantarem noves aplicacions informàtiques en matèria d’inspecció i dis- tècniques de Ciutat Vella, l’Eixample i el Poblenou. ciplina. 4.7.3.2 Impulsarem la protocol·lització de procediments i actuacions en matèria de disciplina. 4.7. Inspecció 4.7.3.3 Impulsarem els plans d’inspecció amb relació a les matèries que corres- ponen a la competència municipal que preveu la nova Llei del dret a l’ha- Missió bitatge per vetllar pel dret a l’habitatge digne (condicions d’habitabilitat, Garantir la intervenció efectiva de l’autoritat municipal per tal que es compleixi la infrahabitatge, sobreocupació, deure de conservació). normativa vigent a fi i efecte d’assegurar la convivència i l’exercici dels drets i deu- res dels ciutadans en els àmbits de competència municipal. 4.7.1 Objectiu 1. Establir la coordinació amb els districtes en matèria 4.8. Funció pública d’inspecció i disciplina urbanística i d’activitats. Missió Mesures Potenciar un model de funció pública i uns serveis públics orientats a impulsar una 4.7.1.1 Implantarem una nova aplicació informàtica en matèria d’inspecció i disci- gestió basada en la solvència, la transparència, l’efi càcia i l’efi ciència com a criteris plina urbanística. bàsics en l’exercici quotidià de les responsabilitats de govern. Tornarem a refermar 4.7.1.2 Impulsarem la protocol·lització de procediments i actuacions en matèria de el compromís per al bon govern i abordarem les reformes administratives i estruc- disciplina urbanística i de les activitats, amb atenció especial en matèria de turals. Impulsarem un model de gestió de recursos humans que orienti la seva contaminació acústica. funció al servei de la ciutadania, que busqui l’excel·lència, que avaluï la qualitat dels 4.7.1.3 Impulsarem i desenvoluparem un projecte per optimitzar els recursos dels serveis que produeix i que sigui adaptable, fl exible, dinàmic i proactiu. equips d’inspecció. 4.8.1. Objectiu 1. Introduir en l’organització municipal la planifi cació es- 4.7.2 Objectiu 2. Establir la coordinació amb els districtes en matèria tratègica dels recursos humans, alineada amb les necessitats del d’inspecció i disciplina d’activitats i usos de l’espai públic per tal Pla d’actuació municipal. d’assegurar la convivència ciutadana, amb els mitjans adequats. Mesures Mesures 4.8.1.1. Elaborarem anualment el Pla d’actuació de recursos humans en el marc del 4.7.2.1 Millorarem els plans d’inspecció, en funció dels diferents àmbits específi cs. cicle d’elaboració del pressupost anual, vinculant les necessitats de recursos 4.7.2.2 Millorarem els procediments sancionadors amb atenció especial als de re- humans als objectius i les prioritats que es proposin per a cada període. captació de les sancions. 4.8.1.2. Impulsarem l’anàlisi i defi nició d’accions per a la implementació d’objectius 4.7.2.3 Impulsarem i desenvoluparem un projecte que permeti optimitzar els re- de millora de la productivitat i la qualitat de l’acompliment. Cercarem siste- cursos dels equips d’inspecció. mes d’estímul del rendiment individual o de grup i per al desenvolupament 4.7.2.4 Replantejarem i augmentarem considerablement la dotació d’inspectors de les capacitats. als districtes. 4.8.2. Objectiu 2. Canviar la visió dels serveis en la funció pública mu- 4.7.3 Objectiu 3. Establir la coordinació amb els districtes en matèria nicipal orientant-los als clients: els treballadors i les treballadores d’inspecció i disciplina amb relació a l’habitatge, dins l’àmbit de les municipals. competències municipals. 160 161 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR Mesures 4.8.3.6. Formar en usos lingüístics en català per millorar les relacions interpersonals 4.8.2.1. Crearem l’Ofi cina d’Atenció a l’Empleat (OAE) per oferir un punt únic de de tots els funcionaris d’atenció al públic de l’Ajuntament de Barcelona. contacte i suport integral als treballadors i treballadores municipals. 4.8.2.2. Defi nirem i implantarem un model de relació i coordinació de la xarxa de per- sones dedicades a la gestió de recursos humans dins del Grup municipal. 4.8.4. Objectiu 4. Estendre els sistemes d’atenció al ciutadà a les necessi- 4.8.2.3. Posarem en marxa eines de comunicació interna a l’abast de tota l’orga- tats de la població. nització que enforteixin la cultura corporativa i afavoreixin el diàleg intern. Projectarem una imatge positiva, equilibrarem la informació descendent, Mesures ascendent i transversal, i consolidarem un estil de direcció basat en el tre- 4.8.4.1. Facilitarem l’accés i la formació en l’ús dels serveis municipals d’informació ball en equip, en la participació i en el compromís de les persones. i tramitació electrònica per a tots els ciutadans, mitjançant la implantació 4.8.2.4. Redissenyarem els sistemes de treball de la Gerència de Recursos Humans de punts d’accés a l’Administració electrònica i distribució de certifi cats i Organització per convertir-nos en una organització orientada a processos. d’identitat digital a les OAC. 4.8.2.5. Estudiarem de forma periòdica el clima laboral general i sectorial de l’orga- 4.8.4.2. Implantarem un nou sistema d’accés a tots els serveis de titularitat muni- nització, establirem plans d’actuació que permetin invertir els problemes cipal mitjançant un carnet de ciutadà de Barcelona. detectats i enfortirem els aspectes positius detectats. 4.8.4.3. Mantindrem l’excel·lència del servei 010 incorporant-li nous serveis de tra- mitació telefònica i millores tecnològiques. 4.8.4.4. Instal·larem quioscs d’autoservei als barris per a la realització dels tràmits 4.8.3. Objectiu 3. Introduir la innovació, el desenvolupament i la recerca més comuns. (I+D+R) en la gestió de recursos humans. 4.8.4.5. Crearem una Ofi cina Multiservei per al ciutadà amb un horari que permeti la màxima accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Mesures 4.8.3.1. Millorarem els processos de selecció per adaptar-los als canvis en el mer- cat laboral a fi de poder incorporar els millors professionals al Grup muni- 4.8.5. Objectiu 5. Implantar l’Administració electrònica en la interacció cipal. Aquesta mesura repercutirà en la defi nició d’òrgans de selecció més amb els ciutadans i les empreses. professionalitzats, la reducció de terminis i l’augment de la publicitat en els processos, la selecció per competències i l’avaluació dels resultats. Mesures 4.8.3.2. Dissenyarem models de carrera ajustats als diferents perfi ls professionals, 4.8.5.1. Desplegarem l’Administració electrònica en tots els àmbits municipals, per dins del Grup municipal, mitjançant normes clares i conegudes que ga- facilitar la interlocució amb els ciutadans, les empreses i els gestors. ranteixin l’objectivitat i la igualtat d’oportunitats. Avaluarem paral·lelament 4.8.5.2. Avançarem en el desplegament de canals d’accés al ciutadà basats en tec- l’ordenació del temps de treball i dels sistemes retributius cercant soluci- nologies innovadores (TDT, mobilitat...). ons que atreguin, motivin i retinguin les persones. Assolirem un alt nivell 4.8.5.3. Estendrem i implantarem convenis de cooperació i intercanvi de dades sig- de motivació del personal, vinculant esforç i millora professional. nats amb altres administracions. 4.8.3.3. Impulsarem l’anàlisi i implantació d’un projecte pilot per a la introducció de 4.8.5.4. Desplegarem nous serveis a internet, en especial els que permeten l’exten- la valoració de l’acompliment dels treballadors i treballadores del Grup mu- sió de xarxes socials i la participació ciutadana. nicipal. Determinarem sistemes que permetin la progressió professional i l’aprenentatge de les persones. 4.8.3.4. Dissenyarem la formació per capacitar les persones de manera que puguin 4.8.6. Objectiu 6. Desplegar tecnologies de la informació i les comunica- donar el millor servei a les estratègies del Grup municipal. cions per donar suport als objectius de tots els serveis municipals i 4.8.3.5. Dissenyarem el nou model d’estructura i organització dels recursos humans implantar l’Administració electrònica dins de l’organització. a llarg termini desenvolupant un pla de treball amb la participació activa de la direcció, els professionals i els agents socials, que permeti acordar el 4.8.6.1. Continuarem ampliant la xarxa municipal de fi bra òptica i desplegarem una model de funció pública municipal en els propers anys. xarxa municipal de telecomunicacions sense fi l que permeti la connectivitat dels diferents serveis i dispositius municipals situats al carrer. 162 163 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.8.6.2. Avançarem en la convergència de la informàtica i les telecomunicacions mentar la projecció externa potenciant el model Barcelona com a referent de gestió migrant les comunicacions municipals de veu a protocols d’internet, entre municipal. A la vegada, es promourà la relació amb altres institucions del país i de altres accions. l’Estat, com també amb les comunitats religioses, el cos diplomàtic i totes les ins- 4.8.6.3. Dotarem de dispositius i aplicacions mòbils els serveis municipals desple- titucions i comunitats que tinguin representació i presència a la ciutat. gats al carrer. 4.8.6.4. Continuarem la implantació dels nous sistemes de gestió economicofi nan- 4.9.1. Objectiu 1. Treballar per aconseguir un organisme de govern insti- cera i de recursos humans en el conjunt del Grup municipal. tucionalitzat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, reconegut per 4.8.6.5. Millorarem els processos de gestió interna implantant sistemes d’expedient les lleis territorials de Catalunya i dotat de representativitat i com- electrònic. petències. 4.8.6.6. Continuarem el redisseny de l’arquitectura d’informació i tecnologia i el desplegament del nou model d’informació de base per tal de proporcionar Mesures serveis excel·lents a tots els àmbits de la corporació. 4.9.1.1. Impulsarem un calendari de negociacions per tal d’acordar amb la Genera- 4.8.6.7 Impulsarem els tràmits oportuns per tal que progressivament, al fi nal litat de Catalunya la promulgació de la Llei. d’aquesta legislatura, tot el software de l’Ajuntament estigui disponible en 4.9.1.2. Impulsarem amb el conjunt d’actors de l’àrea un nou pla de treball orientat català i l’Ajuntament disposi de navegador web de codi obert. als reptes del nou marc institucional. 4.9.1.3. Impulsarem el Pla estratègic metropolità amb el conjunt d’actors públics i pri- vats per dibuixar el futur d’aquest àmbit territorial en els propers vint anys. 4.8.7. Objectiu 7. Millorar l’organització dels serveis interns de l’Ajuntament. 4.9.2. Objectiu 2. Promoure les relacions internacionals des de la política Mesures municipal amb altres ciutats, organismes internacionals i europeus 4.8.7.1. Millorarem els processos treballant per guanyar efi càcia i agilitat en la tra- municipalistes i projectes de cooperació per al desenvolupament mitació d’expedients i reduint alhora la burocràcia en benefi ci del ciutadà. impulsat per ciutats. 4.8.7.2. Desenvoluparem el Reglament d’Usos Lingüístics. 4.8.7.3. Vetllar per donar compliment al conjunt de previsions de la Llei 1/1998, de Mesures política lingüística en tots els àmbits de gestió, relació i comunicació muni- 4.9.2.1. Promourem les relacions de Barcelona amb d’altres ciutats del món, tant cipals. mitjançant contactes bilaterals com a través del treball en les xarxes de ciutats de les quals som membres. 4.9.2.2. Impulsarem i gestionarem l’agenda internacional assessorant i coordinant 4.8.8. Objectiu 8. Aprovar i desenvolupar el Pla director d’arxius de l’Ajun- les actuacions amb els departaments municipals. tament. 4.9.2.3. Continuarem mantenint relacions fl uides i estables amb el cos diplomàtic present a Barcelona i a Espanya en general. Mesures 4.9.2.4. Prioritzarem els àmbits d’actuació, de manera coordinada amb les regido- 4.8.8.1. Impulsarem la implantació de les TIC en tot el procés arxivístic. ries implicades, que són l’eix de l’acord de govern municipal: Medi Ambient i 4.8.8.2. Promourem mesures relatives a l’optimització dels espais, l’augment de la Desenvolupament Sostenible, Cohesió Social, Promoció Econòmica, Socie- funcionalitat i la conservació i seguretat dels fons documentals. tat de la Informació i Noves Tecnologies... En aquest sentit, cal considerar la política internacional de l’Ajuntament com un valor afegit per a l’actuació del Govern municipal. En particular, actuarem en la campanya per als Ob- 4.9. Presidència i relacions institucionals jectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), projectes relacionats amb l’Aliança de Civilitzacions, defensar el paper de les ciutats en la construcció Missió de la pau i la convivència. I en projectes lligats al canvi climàtic a través de Continuar treballant per posicionar i reforçar el paper de lideratge de Barcelona a la participació activa en xarxes de ciutats com l’ICLEI, la Xarxa de Ciutats l’Àrea Metropolitana, a Catalunya i al món impulsant actuacions que permetin aug- pel Clima i la xarxa C40-Cities Climate Leadership Group. 164 165 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 4.9.2.5. Farem el seguiment d’actuacions dirigides a impulsar àmbits europeus i 4.9.3.5. Promourem que el web bcn.cat obri noves seccions per a la col·laboració internacionals en els quals ja participem: Centre Iberoamericà de Desenvo- dels ciutadans desplegant serveis i eines que facilitin la incorporació de les lupament Estratègic Urbà (CIDEU), Metròpolis, Ciutats Educadores, Fun- aportacions ciutadanes i la gestió dels continguts i que ofereixin una visió dació Fòrum, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). de la ciutat més plural i oberta. 4.9.2.6. Intensifi carem i consolidarem les relacions amb ciutats, institucions i xarxes 4.9.3.6. Incorporarem, des de bcn.cat, un nou canal on s’informarà i s’oferiran europees, i amb les xarxes EUROCITIES i CMRE. Potenciarem la relació amb serveis que tindran l’objectiu de formar i informar els usuaris sobre les les ciutats amb les quals ja tenim una relació estable possibilitats de la xarxa i facilitar la comprensió de tots aquells conceptes 4.9.2.7. Potenciarem el paper de Barcelona com a porta de la Mediterrània amb relacionats amb el software, el hardware i l’entorn internet. relació a l’Àfrica fomentant i donant suport a les activitats per l’IEMed i les 4.9.3.7. Continuarem el desenvolupament de Barcelona TV com a televisió de pro- relacions bilaterals amb ciutats mediterrànies. ximitat, especialitzada en Barcelona i la seva àrea metropolitana, i adreça- 4.9.2.8. Potenciarem la relació amb l’Àsia i el Pacífi c augmentant la presència de da a tots els que viuen Barcelona. Tant BCN TV com el Diari de Barcelona Casa Àsia a la ciutat i potenciant la relació amb ciutats com Shangai. continuaran treballant sobre els eixos de la qualitat, el rigor informatiu, el 4.9.2.9. Continuarem treballant amb l’Amèrica Llatina per mantenir el nostre pres- servei públic i la innovació en el nou context de la televisió digital. tigi com a model reeixit de gestió urbana, en particular des del CIDEU i la 4.9.3.8. Impulsarem el Consell Assessor de Publicitat Institucional. UCCI, així com incrementant la participació de l’Ajuntament en projectes 4.9.3.9. Enfortirem la vinculació d’aquests mitjans a les diverses entitats, orga- europeus d’abast llatinoamericà. nitzacions i associacions ciutadanes i hi fomentarem la participació dels 4.9.2.10. Continuarem aprofundint la relació amb Amèrica del Nord. Reforçarem la ciutadans. relació amb algunes ciutats de gran valor estratègic. 4.9.3.10. Millorar la representativitat dels grups municipals al web bcn.cat. 4.9.2.11. Crear el Consell de Cent del Planeta com a organisme internacional d’anàlisi dels nous fenòmens metropolitans, que, integrat per alcaldes i alcaldesses de les principals ciutats del món, actuï fent prospectiva dels nous reptes i 4.9.4. Objectiu 4. Impulsar i coordinar les relacions de col·laboració i coo- dels grans temes dels entorns urbans. peració entre l’Ajuntament de Barcelona, la resta d’administracions públiques i les institucions de la societat civil. 4.9.3. Objectiu 3. Impulsar els mitjans de comunicació municipals i corpo- Mesures ratius prioritzant els sistemes que permetin comunicar de manera 4.9.4.1. Aprofundirem en les relacions institucionals entre les diferents ciutats amb continuada, propera i rigorosa. les quals Barcelona té relacions fraternals, així com el desenvolupament de noves relacions d’agermanament amb ciutats en el vessant de l’intercanvi Mesures cultural i humà. 4.9.3.1. Generalitzarem l’ús d’internet com a eina de suport a l’edició, producció i 4.9.4.2. Continuarem les relacions institucionals de l‘Ajuntament de Barcelona amb difusió editorial municipal. les organitzacions de caràcter religiós. 4.9.3.2. Impulsarem el procés de redefi nició i redisseny de continguts de la revista 4.9.4.3. Facilitarem el correcte desenvolupament de les tasques consulars a Barcelona Metròpolis per convertir-la en una revista d’informació i pen- Barcelona. sament urbà a fi de potenciar el debat i la refl exió; una publicació que es 4.9.4.4. Impulsarem propostes adreçades a la difusió i el foment de la cultura de la proposa emfatitzar els aspectes més universals i cosmopolites de la nostra pau. realitat. 4.9.4.5. Promourem les diferents actuacions en l’àmbit institucional encaminades 4.9.3.3. Promoure un Pla d’imatge corporativa als edifi cis municipals per continuar a la promoció i difusió de la ciutat de Barcelona com a capital de Catalunya, avançant en la implantació de la nova imatge gràfi ca municipal. així com la programació i el seguiment de totes aquelles accions que es 4.9.3.4. Impulsarem la creació de comunitats a la xarxa, creant un espai web a in- derivin d’aquest fet. ternet de manera que la ciutat, des de tots els vessants, i tant per part dels 4.9.4.6. Instar el conjunt de les Administracions públiques a respectar les previsi- ciutadans com de les entitats, els professionals i les empreses pugui tenir ons de la Llei 1/1998, de política lingüística. l’oportunitat de ser present a la xarxa i explicar-se, però també d’interrela- 4.9.4.7. Iniciar el procés de cessió del Quarter del Bruc a la ciutat. cionar-se. 166 167 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5. Àrea d’acció social i ciutadania Mesures 5.1.1.1. Desplegarem a Barcelona, des del protagonisme municipal, la Llei de pro- La ciutat són les seves persones en la diversitat de situacions que les caracteritzen: moció de l’autonomia personal i suport a la dependència i la Llei de serveis infants, dones i homes de totes les edats, de diferents condicions personals, socials socials. Ho farem des d’una aposta clara i potent per la universalització de i físiques, i amb diversos orígens i perspectives culturals. En síntesi, Barcelona és serveis i prestacions. A aquest efecte, concretarem les millores infraestruc- una ciutat socialment rica i complexa, com ho són totes les grans ciutats contem- turals, els increments professionals i els canvis qualitatius que garanteixin porànies. la culminació del procés. 5.1.1.2. Aprovarem un Pla director de centres de serveis socials i aplicarem les Per això l’Ajuntament de Barcelona continua fent de la política social un dels seus noves ràtios de treballadors/es i educadors/es socials, amb l’objectiu de eixos preferents d’actuació. Aquesta és la ferma voluntat del Govern municipal, així garantir les condicions infraestructurals i professionals bàsiques per a una com la d’un ric i divers teixit associatiu que treballa amb les persones. Tot plegat atenció social de qualitat a tots els districtes de la ciutat, al llarg del procés implica que la nostra ciutat es continuï distingint pel compromís amb la inclusió d’universalització de serveis i prestacions. social i el benestar, la salut, l’impuls als drets civils, l’oposició a qualsevol mena de 5.1.1.3. Continuarem implantant els elements de millora qualitativa en els serveis discriminació i la promoció de la solidaritat entre els seus veïns i veïnes. socials bàsics, posant especial èmfasi en els models de primera atenció i de seguiment social, la desburocratització de la gestió per tal de fer-la àgil En conseqüència, el Govern municipal continuarà vetllant perquè la rica diversitat i efi cient, la modernització dels sistemes d’informació i la protocol·lització social barcelonina es conjugui amb l’objectiu que tothom pugui viure dignament a de la intervenció tant pel que fa a l’autonomia personal i el suport a la de- la nostra ciutat, és a dir amb autonomia i d’acord amb el projecte vital de cadascú; pendència com al treball socioeducatiu amb infants i famílies. Promourem amb relacions d’igualtat i justícia social; amb el ple reconeixement dels drets de i prioritzarem el treball comunitari. Com a factor indispensable per tal de ciutadania; amb la garantia institucional d’accés als recursos socials i de salut que concretar les millores qualitatives, impulsarem estratègies potents, inno- faciliten el desenvolupament humà; amb el compromís d’actuacions transversals vadores i integrals de formació dels professionals. per garantir la inclusió en matèria laboral i d’habitatge; amb el manteniment i la 5.1.1.4. Assegurarem l’accés universal als serveis socials bàsics, treballarem de generació de vincles socials sòlids (afectius i comunitaris) que aporten base a la forma decidida i prioritària per a la cobertura universal de necessitats en el trajectòria vital, i amb l’actuació transversal adequada en matèria d’habitatge per terreny de l’atenció domiciliària i la teleassistència. Enfortirem els mecanis- assegurar la inclusió i un allotjament digne en les situacions que ho requereixin. mes de seguiment, control i avaluació en la prestació d’aquests serveis. 5.1.1.5. Revisarem, actualitzarem i farem públic el Catàleg de Serveis d’Acció So- cial, tant els d’atenció individual i familiar (bàsics i especialitzats), com els 5.1. Acció social d’atenció col·lectiva (suport grupal i treball comunitari). Missió Contribuir a fer de Barcelona una ciutat inclusiva i solidària, on totes les persones 5.1.2. Objectiu 2. Completar el desplegament del Pla municipal per a la –infants, joves, dones i homes de totes les edats, orígens i condicions– puguin inclusió social, per mitjà de la millora i l’expansió dels serveis, la portar a terme els seus projectes vitals amb la màxima autonomia i igualtat, acce- cooperació transversal i la potenciació de l’Acord Ciutadà per una dint als recursos bàsics de desenvolupament humà i amb garantia de vinculació a Barcelona Inclusiva. Dotar aquest desplegament dels recursos hu- relacions i xarxes socials signifi catives. mans i econòmics necessaris. Mesures 5.1.1. Objectiu 1. Impulsar l’estratègia de millora dels serveis socials bà- 5.1.2.1. Elaborarem i desplegarem el Programa d’acció contra la pobresa, orientat sics, així com dels serveis d’atenció especialitzada, per tal de satis- a persones i famílies econòmicament vulnerables i a la infància en risc, fer el conjunt de necessitats i garantir un bon desplegament del nou aplicant polítiques d’inclusió en l’habitatge i l’ocupació, enfortint el sistema marc legal establert per l’Estat i la Generalitat de Catalunya. de prestacions econòmiques (prestacions estables i ajuts socials puntuals i d’emergència) i completant la xarxa d’atenció a persones sense sostre (enfortiment del SIS i nous equipaments) i la xarxa de cobertura de neces- sitats bàsiques (amb serveis d’alimentació als deu districtes). 168 169 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.1.2.2. Elaborarem programes de cooperació transversal entre Acció Social i Edu- 5.1.4. Objectiu 4. Desplegar el Marc municipal per a l’acció comunitària a cació (Programa integral de prevenció de l’absentisme i el fracàs escolar), tots els barris de Barcelona per mitjà de quatre eixos d’intervenció: Salut (cooperació sociosanitària en diverses dimensions), Habitatge (Pro- plans de desenvolupament comunitari, projectes comunitaris de grama d’habitatges d’inclusió, actuacions contra el mobbing a persones serveis socials, bancs del temps i d’intercanvi, programes de bon vulnerables), Ocupació (programa d’inserció sociolaboral, xarxa única per a veïnatge i voluntariat social. col·lectius exclosos...) i Immigració (xarxa d’acollida...). També caldrà coo- perar transversalment per tal d’assolir l’accés de tothom a les noves tecno- Mesures logies de la informació i la comunicació, tot prevenint l’exclusió i la fractura 5.1.4.1. Treballarem amb els districtes i la Generalitat per la consolidació i extensió digital. dels plans comunitaris, en la perspectiva de la Barcelona dels barris. Garan- 5.1.2.3. Promourem un pla de recerca per tal de produir coneixement sobre els tirem un mínim de 25 plans al fi nal de 2011. riscos d’exclusió presents a Barcelona, que permeti, alhora, el seguiment 5.1.4.2. Enfortirem les accions comunitàries d’intercanvi i solidaritat. Crearem una i balanç del conjunt de polítiques d’inclusió social. Posarem en marxa els xarxa unifi cada de bancs del temps i d’intercanvi en tots els districtes, do- instruments de comunicació necessaris per tal de compartir, entre profes- narem suport a les entitats de barri que vulguin desenvolupar projectes sionals, teixit social i ciutadania, les necessitats, reptes i respostes en ma- d’intercanvi solidari, impulsarem la coordinació de totes les iniciatives de tèria d’inclusió social. Reforçarem els sistemes d’informació per tal que els bon veïnatge i farem el pla de voluntariat social adreçat a diferents col·- veïns i veïnes de Barcelona coneguin els seus drets, així com els serveis i lectius i situacions, posant especial èmfasi en les necessitats de les perso- recursos que tenen al seu abast. nes grans fràgils. 5.1.4.3. Dotarem el Marc municipal per a l’acció comunitària d’espais i eines de suport: facilitarem instruments per a l’anàlisi i la diagnosi participativa, 5.1.3. Objectiu 3. Impulsar el desplegament del Programa municipal per a articularem espais participatius de seguiment, celebrarem anualment un les famílies, per tal de donar suport als diferents models de família; fòrum d’acció comunitària, posarem en marxa iniciatives de formació i su- contribuir a superar les desigualtats de gènere; enfortir les funci- pervisió per als agents comunitaris i concretarem indicadors i processos ons de solidaritat i desenvolupament personal; impulsar la concili- per a l’avaluació dels plans de desenvolupament comunitari (PDC). ació dels temps, i prevenir i atendre les situacions de vulnerabilitat familiar. 5.1.5. Objectiu 5. Millorar i enfortir els serveis i les xarxes d’acollida i in- Mesures terculturalitat, com a components d’una política d’acció social de 5.1.3.1. Posarem en marxa, en el marc d’una política d’orientació universal, espais caràcter universal i integrador, respectuosa amb la diversitat i pro- d’informació, orientació i assessorament a les famílies als deu districtes motora de la convivència intercultural. de la ciutat. Donarem suport a totes les famílies i, de manera prioritària a famílies vulnerables i amb necessitats específi ques en funció de la seva Mesures estructura, o bé de situacions de crisi o difi cultats (programa de suport 5.1.5.1. Continuarem i enfortirem l’aposta de Barcelona per l’atenció a les persones Recàrrega, mediació familiar, servei d’acolliment familiar...). nouvingudes en el marc general i normalitzat de la xarxa de serveis socials, 5.1.3.2. Donarem suport a les famílies en les tasques de cura i educació dels seus redimensionant l’oferta de serveis i prestacions per a tothom, amb inde- fi lls/es en un marc favorable a la conciliació dels temps. Posarem especi- pendència de l’origen de cadascú i d’acord amb els perfi ls de necessitat al èmfasi en les iniciatives de suport a famílies amb fi lls adolescents i en existents avui a la ciutat. l’extensió i millora dels serveis socioeducatius per a la petita infància (0-3 anys), en la línia que estableix el Programa municipal per a les famílies. 5.1.3.3. Desenvoluparem un model de servei d’atenció domiciliària dirigit a famílies vulnerables, amb necessitats de suport quant a activitats de cura i educati- ves dels infants. Incrementarem i ajustarem el perfi l dels professionals del Servei d’Atenció Domiciliària. 170 171 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.1.5.2. Enfortirem els serveis d’acció social de caràcter específi c orientats a donar 5.1.7.2. Aprovarem el Marc Estratègic per a l’Acció Social de Barcelona impulsant la suport als processos d’acollida i a garantir els mecanismes necessaris de implicació del teixit social en el desplegament del marc per mitjà d’accions mediació intercultural. Continuarem el procés de reforçament i millora del i compromisos concrets. Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER), com a ser- 5.1.7.3. Potenciarem l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva augmentant el vei municipal d’acollida, així com del Servei de Mediació Intercultural (SMI), nombre d’entitats, reforçant els instruments de comunicació i intercanvi i garantirem la presència de la mediació interpersonal, veïnal i comunitària (en especial els que proporcionen les noves tecnologies), millorant i incre- a tots els districtes de la ciutat. Fomentarem la sensibilització ciutadana mentant els convenis per a la inclusió i arribant a un mínim de deu xarxes amb relació a l’acollida de persones nouvingudes. d’acció. També potenciarem la dimensió internacional de la inclusió social, 5.1.5.3. Participarem, juntament amb l’Àrea de Benestar i Cohesió Territorial, en per mitjà del lideratge polític i executiu, per part de l’Ajuntament, de la el desplegament, a escala de ciutat, del Programa d’acollida de persones Comissió d’Inclusió Social i Democràcia Participativa de la xarxa mundial nouvingudes i del Programa municipal d’interculturalitat. Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), així com de la presència activa en el Fòrum d’Autoritats Locals (FAL) i en la xarxa Eurocities. 5.1.6. Objectiu 6. Defi nir i desplegar un marc de polítiques i accions ori- entades a la plena inclusió social del poble gitano (que incorpori 5.1.8. Objectiu 8. Completar el procés de consolidació institucional del Con- la realitat dels gitanos d’origen romanès), al reconeixement dels sorci de Serveis Socials de Barcelona, així com el procés de transfe- elements confi guradors de la seva identitat, al diàleg i la mediació rències de serveis socials d’atenció especialitzada a l’Ajuntament, intercultural, i a l’enfortiment dels espais de participació. d’acord amb l’Estatut, la Carta municipal i les lleis del Parlament. Mesures Mesures 5.1.6.1. Impulsarem programes per a la plena inclusió del poble gitano en els àm- 5.1.8.1. Impulsarem l’elaboració del Pla director del Consorci de Serveis Socials de bits educatiu, laboral, d’habitatge, sociocultural i de lleure. Posarem en Barcelona, com a marc per concretar la planifi cació conjunta dels serveis marxa i enfortirem els instruments i processos de mediació intercultural socials a Barcelona entre la Generalitat i l’Ajuntament, i com a marc que que calguin. permeti al Consorci assumir la gestió dels serveis que li pertoquin. 5.1.6.2. Consolidarem el Consell Municipal del Poble Gitano i donarem suport al 5.1.8.2. Acordarem, amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, la transferència teixit associatiu vinculat al col·lectiu com a espai d’interlocució i disseny a l’Ajuntament dels serveis de promoció i atenció social (bàsica i especi- d’iniciatives, i com a plataforma des d’on impulsar la recuperació i el reco- alitzada) que li pertoquen segons el marc normatiu vigent, per tal de fer neixement social de la identitat del poble gitano. efectius els principis de capitalitat i de proximitat en el desplegament de les polítiques socials. 5.1.7. Objectiu 7. Enfortir la implicació de la ciutadania en les políti- ques d’acció social, per mitjà dels consells de participació social, de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, de l’Associació 5.2. Infància i adolescència Barcelona per l’Acció Social (ABAS) i de la vinculació de persones i entitats als diferents eixos de l’acció comunitària. Missió Contribuir a fer de Barcelona una ciutat on la participació i els drets dels infants Mesures i adolescents estiguin plenament desenvolupats i garantits. Elaborar un conjunt 5.1.7.1. Enfortirem els consells de participació social de ciutat, els consells i comis- potent i articulat de polítiques i serveis orientats a la realització de la ciutadania sions de participació social de districte i l’ABAS, com a espais d’implicació infantil, així com a la prevenció i la superació de les situacions de risc i vulnerabilitat de les entitats i la ciutadania en l’elaboració i el seguiment de les polítiques en la infància, en el marc del desplegament del Programa municipal per a la infància socials i de ciutadania. i l’adolescència. 172 173 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.2.1. Objectiu 1. Desplegar i enfortir els processos i espais de participació 5.2.2.4. Acomplir el conveni signat l’any 2005 entre l’Ajuntament de Barcelona i el i protagonisme dels infants i adolescents en la perspectiva d’una Departament d’Acció Social i Ciutadania, per impulsar o fer efectives per ciutat amigable, acollidora i compromesa amb el desenvolupament part de l’Ajuntament les cessions de béns corresponents com també la de la ciutadania infantil. resta de gestions que siguin necessàries, per tal que en aquest mandat el Departament d’Acció Social i Ciutadania cedeixi, ja operatius a la ciutat, els Mesures equipaments especialitzats d’atenció a la infància. 5.2.1.1. Promourem estratègies innovadores de participació dels infants i adoles- cents per tal de fer efectiu el dret dels més petits a la ciutadania. Elabora- rem un recull d’experiències de participació i les difondrem com a base per 5.3. Gent gran millorar-les i ampliar-les. 5.2.1.2. Farem una Barcelona compromesa amb les necessitats dels infants enfor- Missió tint els compromisos adquirits per Barcelona en el marc del programa de Contribuir a fer de Barcelona una ciutat on es facin reals i efectives trajectòries vi- Ciutats Amigues de la Infància de la UNICEF. tals d’envelliment digne i actiu, per mitjà del desplegament d’un conjunt de serveis 5.2.1.3. Impulsarem aquelles iniciatives que permetin una millor i més intensa im- de promoció i participació social, així com d’estratègies d’atenció a persones grans plicació dels infants en la vida de la ciutat, en la perspectiva de la Barcelona fràgils, en el marc del Programa municipal per a la gent gran. amigable i acollidora: per exemple, camins escolars amb reducció i pacifi ca- ció del trànsit, facilitats d’accés a l’oferta sociocultural de barri i de ciutat, ta- rifació social en el transport públic, espais de joc adaptats, nets i segurs... 5.3.1. Objectiu 1. Impulsar la implicació i el protagonisme actiu de les per- sones grans en tots els àmbits de la vida ciutadana. Enfortir els espais propis de dinamització de la gent gran i potenciar les dinà- 5.2.2. Objectiu 2. Desplegar i enfortir els serveis d’acció socioeducativa i miques i relacions intergeneracionals. redefi nir i potenciar el model d’atenció a la infància i l’adolescència vulnerables. Mesures 5.3.1.1. Defi nirem, amb les persones grans i les seves entitats, una política integral Mesures de promoció personal i social de la gent gran, en coherència amb els prin- 5.2.2.1. Enfortirem tots els serveis d’acció socioeducativa i educació en el lleure de cipis i els valors de l’envelliment actiu en entorns domiciliaris, veïnals i co- la infància i l’adolescència posant especial èmfasi en la prevenció i la solu- munitaris acollidors i afectius. Ens comprometem a divulgar el document ció del fracàs escolar. Elaborarem una cartera de serveis i recursos socioe- de Drets i deures de la gent gran. ducatius a cada barri de la ciutat. Promourem la plena integració d’infants 5.3.1.2. Donarem suport al pla de millora de casals a tots els districtes garantint-ne amb discapacitat en les activitats de lleure. l’execució amb calendari i amb els recursos tècnics i econòmics necessaris; 5.2.2.2. Donarem prioritat a l’elaboració d’un nou model de casal infantil i ludoteca promourem més accés i millors prestacions vinculades a la targeta rosa, municipal, de caràcter inclusiu, i en funció de les diferents franges d’edat i així com la integració dels sistemes de tarifació social per a la gent gran necessitats dels infants i adolescents. Potenciarem i ampliarem els centres de la Generalitat i l’Ajuntament; enfortirem els programes Viure i Conviure oberts i avançarem en l’elaboració d’un model compartit. i Aprendre amb la Gent Gran, entre d’altres, i posarem en marxa noves 5.2.2.3. Articularem un nou model d’atenció a la infància en risc i alt risc social, en iniciatives de tipus intergeneracional, en especial les de convivència inter- el qual integrarem el conjunt d’agents i serveis que hi intervenen, i situarem generacional. la cartera de recursos en un itinerari coherent i integrat, que consideri des 5.3.1.3. Potenciarem els espais de participació de la gent gran –entitats i persones de la prevenció i la detecció fi ns al suport i el tractament dels infants i les a títol individual– en els processos de disseny dels serveis i les actuacions seves famílies. Dissenyarem vies d’incorporació d’infants en risc d’exclusió municipals. Donarem suport al teixit associatiu de la gent gran, en especial a les activitats i les associacions de lleure educatiu. a les iniciatives de treball conjunt entre entitats i entre aquestes i l’Ajunta- ment. Enfortirem els instruments d’informació i comunicació vinculats a la realitat de les persones grans. 174 175 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.3.2. Objectiu 2. Potenciar i articular el conjunt de serveis de proximitat 5.4.1. Objectiu 1. Enfortir les actuacions dirigides a garantir, per a totes orientats al suport de la vida quotidiana de les persones grans, en les persones, l’accés i la utilització –en condicions de màxima auto- especial de les més fràgils. Ampliar i millorar sota criteris d’equili- nomia i igualtat– de l’espai urbà, amb els seus elements i mobiliari; bri territorial la xarxa de serveis i equipaments adreçats a les per- dels edifi cis, equipaments, instal·lacions públiques i/o de pública sones grans en situació de dependència. concurrència, i dels serveis de transport públic, amb vista a l’exerci- ci efectiu del dret a la mobilitat de les persones amb discapacitat. Mesures 5.3.2.1. Participarem de forma activa i decidida en el desplegament a Barcelona Mesures de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, 5.4.1.1. Completarem, en cooperació amb l’Àrea d’Urbanisme i amb la de Mobili- així com de la Llei de serveis socials de Catalunya, en tot allò referent a les tat, l’execució del pla d’accessibilitat per aconseguir un espai públic urbà persones grans. Vetllarem perquè el desplegament es faci amb els recursos ordenat d’acord amb el codi d’accessibilitat vigent i dotat amb tot el mo- econòmics, els equips professionals, les coordinacions sociosanitàries, i els biliari adaptat necessari (incloent-hi els WC públics). També completarem mecanismes d’informació que calguin per tal de donar resposta al conjunt l’adaptació de les unitats de transport de superfície i de la xarxa de metro. de necessitats i objectius que fi xa el marc normatiu. Executarem el pla de parades d’autobús, per tal d’aconseguir que tota la 5.3.2.2. Atendrem les persones grans fràgils per mitjà de la millora integral de les xarxa de mobilitat pública sigui accessible al 100%, incloent-hi les necessi- seves condicions d’habitabilitat (servei d’arranjaments, programa d’instal·- tats de les persones amb discapacitat visual i auditiva. lació d’ascensors, expansió de l’oferta d’habitatges amb serveis...), així 5.4.1.2. Completarem l’ús del transport regular amb la prestació del servei de trans- com d’una xarxa universal de serveis de proximitat (SAD, teleassistència, port especial per tal de satisfer el dret de tothom a la mobilitat. Adequarem servei de menjador a tots els casals...). la normativa d’ús a les diverses necessitats de les persones amb tot tipus 5.3.2.3. Atendrem les persones grans fràgils per mitjà de l’accés, com a dret sub- de discapacitat i la dotarem dels recursos necessaris per oferir un servei jectiu i universal, a ajuts, serveis i equipaments d’atenció especialitzada adequat. (centres de dia, residències). Impulsarem el funcionament de qualitat, par- 5.4.1.3. Vetllarem pel manteniment de l’actual accessibilitat i pel compliment dels ticipatiu i obert a la comunitat de tots els centres (serveis de menjador criteris d’accessibilitat en totes les noves actuacions urbanístiques, a tra- oberts a la comunitat als centres de dia i a les residències). Promourem vés dels espais de control i seguiment que resultin més adequats. l’atenció a la diversitat entre les persones grans, fent especial èmfasi en els drets de les persones grans homosexuals. Enfortirem els recursos de suport a les entitats socials, persones i famílies cuidadores. 5.4.2. Objectiu 2. Enfortir les actuacions dirigides a garantir l’accessibilitat 5.3.2.4. Millorarem les estratègies de prevenció, detecció, atenció i acolliment en comunicativa, en especial a les persones amb discapacitat sensori- casos de risc i violència envers les persones grans, així com en situacions al. La informació, els tràmits i les gestions municipals han d’estar a d’urgència social en la vellesa. Elaborarem un programa d’actuació integral l’abast de tothom proporcionant, si cal, informació específi ca. Tam- que estructuri els recursos necessaris per a la prevenció i l’atenció de les bé ha d’estar a l’abast de tothom l’accés a les activitats artístiques situacions de maltractament a la gent gran fi xant els mecanismes de col·- i culturals, de tal manera que l’oferta cultural sigui accessible per a laboració entre les institucions implicades. Promourem els instruments de les persones amb discapacitat: museus, teatres, biblioteques. sensibilització ciutadana i de denúncia. Mesures 5.4.2.1. Treballarem en el procés de revisió i millora del Codi d’accessibilitat. 5.4. Persones amb discapacitat 5.4.2.2. Planifi carem i promourem les actuacions municipals referents a sistemes suplementaris, com la transcripció, la interpretació del llenguatge de sig- Missió nes i l’audioguia, etc. Facilitarem l’accessibilitat als tràmits i les gestions Avançar cap a la plena autonomia de les persones amb discapacitat, per mitjà de municipals. Treballarem per assolir una comunicació plenament accessible l’accessibilitat física i comunicativa, la garantia d’accés a habitatges accessibles i i de qualitat amb la ciutadania. assequibles, i l’atenció i promoció social, educativa i laboral. 5.4.2.3. Promourem l’aplicació de mesures d’accessibilitat comunicativa als actes culturals: museus, teatres, biblioteques, festes, etc. 176 177 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.4.3. Objectiu 3. Prioritzar les actuacions dirigides a promoure habitat- matives relatives a l’accés al treball de les persones amb discapacitat: a) la ges assequibles i accessibles, adaptats, amb la incorporació de la ràtio del 3% en tots els àmbits de l’estructura municipal; b) l’exigència de domòtica i altres ajudes tècniques. compliment a les empreses pròpies, participades i contractades; c) l’apli- cació de clàusules socials en la contractació de serveis en favor de treba- Mesures lladors/es amb discapacitat i empreses d’iniciativa social; d) l’adaptació de 5.4.3.1. Elaborarem i implementarem un Pla de l’habitatge per a les persones amb les proves d’accés segons discapacitat. discapacitat, integrat en el Pla municipal de l’habitatge. Considerarem tots els tipus de discapacitats i la diversitat de necessitats individuals i/o col·lectives per impulsar els diferents tipus d’habitatges necessaris, sota 5.4.5. Objectiu 5. Continuar promovent la participació ciutadana de les criteris de disseny universal i garantidors en cada cas del millor nivell d’au- persones amb discapacitat i donar suport a la promoció de l’associ- tonomia personal possible. acionisme vinculat a la discapacitat. 5.4.3.2. Treballarem per tal que la llei i el Pacte nacional per a l’habitatge prevegin polítiques d’habitatge accessible i assequible. En concret i de forma prio- Mesures ritària: a) la millora dels criteris de reserva i adjudicació d’habitatge prote- 5.4.5.1. Promourem la participació d’entitats del sector de persones amb discapa- git, incloent-hi també les persones jurídiques que treballen amb persones citat en comissions, taules i consells específi cs d’aquest col·lectiu tant a discapacitades; b) l’estudi de l’ampliació dels percentatges de reserva amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat com als districtes. vista a la progressiva compensació del greuge històric i tendint a aproxi- 5.4.5.2. Impulsarem la participació de les persones amb discapacitat en els consells mar aquests percentatges al pes que cada tipologia de discapacitat té en sectorials, els consells de districte i en el Consell de Ciutat. el conjunt de la població; c) l’establiment d’incentius per a la remodelació 5.4.5.3. Donarem el suport necessari per a la promoció de l’associacionisme, en d’habitatges que facilitin les reformes d’accessibilitat i l’eliminació de trà- especial a les entitats més representatives i sense fi nalitat de lucre. També mits i costos agilitant els acords necessaris. mantindrem i ampliarem les ajudes i/o exempcions fi scals o de taxes a les 5.4.3.3. Promourem un estudi sobre el caràcter assequible de l’habitatge tenint en entitats sense fi nalitat de lucre que promoguin serveis i establiments per a compte el greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat. persones amb discapacitat. 5.4.4. Objectiu 4. Fomentar l’autonomia personal i la vida independent de 5.4.6. Objectiu 6. Potenciar el coneixement de la realitat i dels problemes les persones amb discapacitat per mitjà de serveis que facin pos- de les persones amb discapacitat, vinculat a l’impuls de projectes sible la vida quotidiana, l’accés a l’educació, al treball, a la salut, a innovadors. la pràctica esportiva i al lleure. Desplegar la xarxa d’equipaments socials que garanteixin una atenció de qualitat per a totes les per- Mesures sones amb discapacitat que en tinguin necessitat. 5.4.6.1. Portarem a terme estudis, actualitzarem les dades demogràfi ques de les persones amb discapacitat i posarem la recerca al servei de nous serveis, Mesures recursos, prestacions i ajudes tècniques. 5.4.4.1. Dissenyarem un model de suport a l’autonomia personal vertebrat pel ser- 5.4.6.2. Impulsarem el recull i l’intercanvi de bones pràctiques i indicadors d’ac- vei d’assistència personal i els habitatges amb suport utilitzant les conclu- cessibilitat de les ciutats a través de la gestió de l’Observatori Europeu de sions de l’estudi sobre atenció domiciliària i del Projecte per a l’autonomia Ciutats i Pobles per a Tothom. personal i la vida independent, actualment en marxa. 5.4.4.2. Desplegarem la xarxa d’equipaments d’atenció especialitzada a perso- nes amb discapacitat (principalment residències i centres de dia) per tal d’avançar cap a la cobertura universal de les necessitats. 5.4.4.3. Enfortirem i millorarem la gestió del servei d’atenció precoç i del servei de suport a la integració laboral. Vetllarem pel compliment de totes les nor- 178 179 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.5. Salut pública 5.5.2. Objectiu 2. Reforçar i actualitzar els programes de prevenció i pro- moció de la salut promovent els hàbits saludables en tota la pobla- Missió ció, amb especial atenció a la gent gran i els infants, en coordinació Contribuir a garantir la qualitat de la salut de les persones residents a Barcelona amb serveis sanitaris, entitats i associacions, amb un enfocament i els visitants mitjançant el coneixement de l’estat de salut de la població i dels integrat i en coordinació amb els serveis assistencials. factors que el determinen; contribuir al desenvolupament de polítiques públiques per mantenir i millorar la salut de la població, en el marc d’una ciutat educadora, Mesures inclusiva i generadora de cultura en salut i la garantia de la prestació de serveis, 5.5.2.1. Crearem un programa integral d’envelliment saludable de promoció de assumint integralment les tasques que permetin l’exercici de l’autoritat sanitària a la memòria, la capacitat cognitiva i les habilitats de la gent gran, en col·- la ciutat, i contribuir a la millora dels serveis sanitaris. laboració amb els serveis personals dels districtes i els serveis d’atenció a la gent gran. Promourem la millora de l’alimentació de la gent gran fent una valoració pilot de continguts nutricionals de menús. 5.5.1. Objectiu 1. Avançar en el coneixement de l’estat real del nostre àm- 5.5.2.2 Desenvoluparem, en cooperació amb Educació, els serveis a les escoles bit per tal de promoure l’equitat en la salut en el context dels canvis bressol i la resta d’escoles amb el reforç de la salut bucodental i la garantia poblacionals, socioeconòmics, ambientals i en el sistema sanitari, de l’estat vacunal incloent-hi les persones nouvingudes. Avançarem en la tant a escala de ciutat com de districtes i barris. integració de les activitats preventives en l’atenció primària de salut dels infants. Incorporarem aspectes de salut a les campanyes municipals de va- Mesures cances. Contribuirem al desplegament del programa Salut i escola a tots els 5.5.1.1. Incrementarem el coneixement de l’estat de salut de la població mitjan- districtes de la ciutat i reforçarem la coordinació amb l’atenció primària. çant l’explotació de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, amb especial 5.5.2.3. Potenciarem hàbits saludables mitjançant accions relacionades amb l’ac- atenció a la salut de la gent gran i als aspectes de gènere i executant una tivitat física, la nutrició i l’abús de l’alcohol, millorant l’educació ambiental i enquesta a la població adolescent sobre estils de vida relacionats amb la la promoció de la salut, incloent-hi el fum ambiental de tabac, amb estudis salut (alcohol, tabac, drogues, sexualitat...). que mostrin l’impacte de la regulació del tabac i els reptes pendents. Re- 5.5.1.2. Reforçarem els programes de vigilància d’avaluació del risc i l’impacte en la forçarem els programes educatius de prevenció oferts de manera general a salut dels contaminants de l’aire, l’aigua de beguda i els compostos orgà- l’escola secundària i farem prevenció de la violència i de la salut mental. nics persistents en els aliments. Així mateix, farem un seguiment conjunt 5.5.2.4. Farem un seguiment de la millora dels serveis d’atenció primària de salut amb l’Àrea de Medi Ambient del Pla d’actuació per a la millora de la quali- fomentant-ne l’avaluació objectiva i col·laborant especialment amb el Con- tat de l’aire a la Regió de Barcelona. sorci Sanitari de Barcelona en la valoració de l’efi càcia i l’efi ciència de les 5.5.1.3. Donarem suport al Pla d’atenció a la salut sexual i reproductiva i a la salut intervencions. dels infants i adolescents, amb especial referència als barris en situació 5.5.2.5. Promourem el desenvolupament de les infraestructures necessàries per- més desfavorida. què la ciutat es benefi ciï d’un centre regional de vacunacions, ampliarem 5.5.1.4. Donarem suport al desenvolupament del programa Salut i barris en aquells els serveis per a famílies i professionals, utilitzarem les TIC i integrarem barris de la ciutat benefi ciats per la Llei de barris. noves vacunes en l’oferta de serveis públics. 5.5.1.5. Millorarem la coordinació, establirem els acords de cooperació necessaris i 5.5.2.6. Potenciarem el sistema de vigilància epidemiòlogica i la millora de les eines concretarem el treball transversal entre els serveis socials municipals i els de tractament pel que fa a la infecció per VIH/sida i les infeccions de trans- serveis sanitaris. missió sexual. 5.5.1.6. Analitzarem les desigualtats socials en salut a partir de les dades de l’en- 5.5.2.7. Facilitarem l’accés de les dones als serveis de salut sexual i reproductiva, questa de salut i en els informes anuals i altres estudis monogràfi cs que in- especialment pel que fa a la planifi cació de l’embaràs, i vetllarem perquè tegren dades de múltiple procedència. Impulsarem polítiques específi ques no hi hagi problemes d’accés a les nouvingudes amb el suport del Servei de correcció de desigualtats per raó de gènere, classe, origen, dependència d’Immigració. o discapacitat. 5.5.1.7. Impulsarem la recerca biomèdica a la ciutat de Barcelona, especialment en aquelles malalties cada vegada més presents en la població barcelonina. 180 181 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.5.3. Objectiu 3. Fomentar la participació com a condicionant de salut, a 5.5.5. Objectiu 5. Consolidar les accions relacionades amb la millora de la través d’òrgans reals de participació, amb la ciutadania organitza- salut ambiental controlant i analitzant els diferents elements que la da (incloent-hi associacions de veïns i organitzacions de malalts), conformen i establint mecanismes de comunicació i difusió entre la els professionals i la població en general, utilitzant totes les eines població. al nostre abast que proporcionen les TIC. Mesures Mesures 5.5.5.1. Consolidarem el sistema d’informació sanitària de la qualitat de l’aire, l’ai- 5.5.3.1. Reforçarem la participació social amb relació al sistema assistencial, esten- gua i els aliments. drem els consells de salut als deu districtes i vincularem els consells de salut 5.5.5.2. Potenciarem el control de les instal·lacions en risc de legionel·la estenent la dels districtes, el grup de salut del Consell Municipal de Benestar Social i el vigilància a les instal·lacions d’aigua calenta sanitària. Consell de Salut de Barcelona. Preservarem la identitat de la ciutat i dels dis- 5.5.5.3. Donarem suport a l’extensió d’espais amb aire lliure del fum de tabac, tal trictes en el desplegament del Mapa Sanitari i del Servei Català de la Salut. com preveu el desplegament de la Llei. 5.5.3.2. Fomentarem les associacions de malalts, familiars de malalts, grups d’aju- 5.5.5.4. Potenciarem els sistemes de vigilància d’alertes ambientals i per productes da mútua i les relacionades amb altres aspectes de la salut. Adequarem la químics i desenvoluparem línies d’informació i formació a professionals i al política de subvencions a les noves realitats i demandes de la ciutadania. públic sobre els riscos de procedència ambiental amb rellevància mediàtica 5.5.3.3. Donarem suport a la incorporació d’aspectes de salut als plans comunitaris (contaminació atmosfèrica, sonora, antenes, radiacions, gasos, etc.). en curs. 5.5.6. Objectiu 6. Avançar en les actuacions de salut laboral incidint es- 5.5.4. Objectiu 4. Actuar en les patologies addictives a través de la plani- pecialment en la reducció de la sinistralitat laboral i el coneixement fi cació, els serveis adreçats a les persones amb alguna addicció i la de l’impacte de les condicions laborals i la precarietat laboral en la sensibilització de la ciutadania en general. salut dels treballadors i les treballadores. Mesures Mesures 5.5.4.1. Completarem el Pla d’acció sobre drogodependències 2006-2008 re- 5.5.6.1. Consolidarem el Consell Assessor de Salut Laboral i incrementarem la ca- forçant les infraestructures dels serveis d’atenció a les addiccions. Pre- pacitat, els mitjans i la infl uència d’aquest organisme en les polítiques que pararem, dissenyarem, aprovarem i aplicarem el nou Pla d’addiccions de condicionen la salut laboral. Barcelona, de manera transversal, per cobrir el període 2009-2011. 5.5.6.2. Analitzarem la precarietat a Barcelona i avaluarem l’impacte en la salut de 5.5.4.2. Potenciarem la integració dels serveis d’atenció a les addiccions amb els les condicions laborals i la precarietat amb la construcció dels sistemes hospitals, l’atenció primària de salut i els serveis de salut mental. De la ma- d’informació i els indicadors adequats. teixa manera, millorarem la coordinació dels serveis d’atenció a les addicci- 5.5.6.3. Treballarem per a la millora del reconeixement de les malalties de caràcter ons amb els serveis socials mitjançant la millora dels circuits, l’establiment laboral i per minimitzar la sinistralitat laboral a la nostra ciutat. de criteris i l’articulació de taules de gestió de casos en la perspectiva de la integració social de les persones amb addiccions. 5.5.4.3. Millorarem el control de la promoció i el consum de substàncies addictives 5.5.7. Objectiu 7. Reforçar l’actuació en seguretat i higiene dels aliments d’ús més institucionalitzat (tabac i alcohol); farem sensibilització social so- ampliant, millorant i acreditant els diferents sistemes de control i bre els riscos per a la salut de l’alcohol, el cànnabis, la cocaïna i altres subs- facilitant la relació amb els agents implicats. Controlar les zoonosis tàncies químiques o farmacològiques i avaluarem l’impacte de les noves i els vectors atenent a la salubritat pública. addiccions en la població barcelonina (jocs d’atzar, etc.). 182 183 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Mesures 5.5.8.3. Treballarem per un Pla integral d’urgències a la ciutat que comporti la millo- 5.5.7.1. Reforçarem l’autoritat sanitària a la ciutat. Millorarem el control alimentari ra dels hospitals i dels seus serveis d’urgències, la implantació dels centres reforçant el control de les cuines centrals dels càterings i dels menjadors d’urgències d’assistència primària (CUAP) i el Servei d’Emergències Mèdi- col·lectius socials (infants, escolars, persones grans...), adaptant el siste- ques (SEM), així com la coordinació amb l’entorn sociosanitari i social. ma de control de la seguretat dels aliments als canvis de la ciutat amb la 5.5.8.4. Donarem suport a l’ampliació dels recursos sociosanitaris treballant de construcció d’un sistema d’informació per al control alimentari. En aquest forma conjunta amb els serveis de salut i els serveis socials, tant munici- sentit, participarem en l’elaboració i aplicació del Pla estratègic d’avaluació pals com de la Generalitat. ofi cial dels sistemes d’autocontrol dels establiments alimentaris. 5.5.8.5. Impulsarem l’extensió del nou model d’atenció a la salut mental i les addic- 5.5.7.2. Auditarem el sistema de control dels aliments ofi cial desenvolupant la cions millorant l’atenció integrada entre xarxes, incrementant els recursos certifi cació del compliment de la norma ISO 9001:2000 dels serveis de a la ciutat i implantant un esquema territorial d’internament de pacients seguretat alimentària i salubritat, per donar les màximes garanties als ciu- aguts i subaguts que permeti reduir les demores, amb especial èmfasi en tadans i als operadors econòmics. l’atenció als primers brots psicòtics. 5.5.7.3. Estendrem i aplicarem eines de classifi cació del risc sanitari associat als 5.5.8.6. En atenció especialitzada i hospitals, impulsarem la millora de les infraes- establiments i adequarem la freqüència d’inspecció a aquesta classifi cació tructures hospitalàries, especialment amb la posada en marxa total del nou (SISCERR-BCN), incloent-hi els establiments de restauració i els establi- Hospital de Sant Pau i l’ampliació de l’Hospital del Mar. Estendrem el pro- ments i les indústries del sector. Incorporarem els tràmits i les gestions per cés de reforma de l’atenció especialitzada (RAE). Desenvoluparem projectes internet. d’assistència natural al part normal almenys en dos hospitals. Consolidarem 5.5.7.4. Consolidarem el nou enfocament en el control de plagues en edifi cis a partir les iniciatives de diagnòstic ràpid del càncer de mama, pulmó i còlon i les del Programa de vigilància i educació en matèria de plagues emergents i ampliarem al càncer de pròstata i de bufeta. Desenvoluparem una iniciativa promourem un canvi en l’enfocament de les accions per a la disminució de d’atenció a la fi bromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a l’IMAS. l’ús de productes químics entre els operadors que actuen als espais privats. 5.6. Drets civils 5.5.8. Objectiu 8. Consolidar l’Agència de Salut Pública de Barcelona com a responsable de l’execució de les mesures de protecció, vigilància, i Missió promoció de la salut, i impulsar la millora dels serveis sanitaris mit- Defi nir, impulsar i gestionar les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona jançant la participació municipal en el Consorci Sanitari de Barcelona en matèria de promoció, defensa i garantia dels drets de ciutadania, des de les i la interlocució amb el Departament de Salut, per tal que respon- competències pròpies del govern local i en coordinació amb les diverses àrees, ins- guin millor a les necessitats dels ciutadans, especialment pel que fa tituts i empreses municipals per tal que la ciutadania conegui els seus drets i les a l’accessibilitat física i comunicativa per a totes les persones. seves responsabilitats i els pugui exercir amb llibertat i efi càcia. Mesures 5.6.1. Objectiu 1. Aprofundir en la promoció, defensa i garantia dels drets 5.5.8.1. Garantirem el fi nançament i les inversions necessàries per a l’Agència de de ciutadania i les llibertats públiques des de les competències prò- Salut Pública de Barcelona en el nou conveni de fi nançament per al període pies del govern local, incorporant en tots els àmbits d’actuació mu- 2009-2011. nicipal la perspectiva dels drets humans. 5.5.8.2. En atenció primària de salut, crearem nous equipaments en barris on les infraestructures han quedat obsoletes. Farem el seguiment del funciona- Mesures ment dels centres, de la dimensió apropiada de les plantilles, i del termini 5.6.1.1. Promourem l’extensió d’un espai ciutadà de drets, que és a la vegada un per donar cita prèvia als pacients. Assegurarem l’accessibilitat a tots els espai de responsabilitats compartides i de deures dels uns envers els altres pacients. Treballarem per aproximar els límits dels barris, les àrees bàsi- impulsant, en coordinació amb altres dependències municipals compe- ques de salut i el territori de cobertura dels serveis socials d’atenció primà- tents i amb la participació activa dels ciutadans i ciutadanes, la redacció de ria per facilitar la coordinació dels serveis. Avançarem en la implantació de la Carta de ciutadania de Barcelona, que incorporarà mecanismes efectius registres i circuits integrats per maltractaments infantils i de gènere. per a la garantia d’aquests drets. 184 185 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.6.1.2. Estendrem i aprofundirem els compromisos de la Carta europea de salva- 5.6.2.2. Fomentarem polítiques públiques locals que reconeguin de manera efecti- guarda dels drets humans a la ciutat. Fomentarem espais de participació va els nous drets socials materialitzant-los i universalitzant-los, executant ciutadana per tal d’afavorir l’anàlisi, el debat i la recerca de solucions en diverses actuacions de promoció i garantia dels drets humans entre els situacions de vulnerabilitat o vulneració de drets. Constituirem el Consell col·lectius en risc d’exclusió, treballant a través d’entitats i agents soci- Municipal de Drets Humans i Pau, com a espai de debat, participació, as- als actius al territori i coordinant-les molt estretament amb les actuacions sessorament i consulta en matèria de drets humans i pau. Crearem l’Ob- pròpies de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania. servatori dels Drets Humans a la Ciutat, en el marc de l’Observatori So- 5.6.2.3. Potenciarem l’actual Centre Interreligiós de Barcelona com un servei mu- cial de Barcelona i en col·laboració amb les entitats de la ciutat que tenen nicipal que, des de la laïcitat, permeti un coneixement profund i actualitzat mecanismes específi cs per a la detecció de discriminacions i vulneració del fenomen religiós a la ciutat. Garantirem el dret a la llibertat religiosa, de drets. I instaurarem el premi Barcelona, ciutat de Drets com a reconei- gestionarem amb autoritat democràtica la diversitat de creences presents xement a les entitats de Barcelona que destaquin per l’esforç a fer efectius a la ciutat i facilitarem la interacció dels diferents grups religiosos en el els drets humans per a tothom a la ciutat. territori de manera no traumàtica, a la vegada que afavorirem la seva par- 5.6.1.3. Reforçarem i potenciarem el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes ticipació i implicació en el desenvolupament comunitari. i Dones Transsexuals elaborant, conjuntament amb aquest Consell i en el 5.6.2.4. Participarem activament, i en coordinació amb altres estructures munici- marc d’un procés participatiu, el Pla municipal per al col·lectiu gai, lèsbic, pals, en la bona marxa del Programa municipal d’interculturalitat i, d’acord bisexual i transsexual com el conjunt de directrius que articulin les políti- amb la Carta municipal, farem una defensa activa del dret de participa- ques per al col·lectiu GLBT de l’Ajuntament de Barcelona. ció política de totes les persones amb permís de residència i vetllarem per 5.6.1.4. Prioritzarem el coneixement, el reconeixement, l’extensió i la protecció efec- l’eradicació de qualsevol forma de racisme i xenofòbia a la ciutat. tiva de les noves realitats dels drets que emergeixen com a conseqüència 5.6.2.5. Defensarem els drets lingüístics com a eina d’igualtat d’oportunitats. Pro- de les fortes transformacions socials mitjançant un projecte de Dret a la mourem el reconeixement i la difusió de les llengües parlades a Barcelona memòria històrica, en cooperació amb l’Institut de Cultura de Barcelona, i, en especial, la llengua pròpia, el català. el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i altres institucions ciutadanes, tant en el vessant de la lluita per les llibertats democràtiques com de la construcció social de la ciutat. Desenvoluparem un projecte d’es- 5.6.3. Objectiu 3. Potenciar la incorporació dels valors dels drets humans tudi, debat i promoció dels drets emergents, com ara el dret a la mort i la cultura de la pau a les polítiques públiques de les diverses àre- digna, a l’existència digna i a la pau, entre d’altres. es, instituts i empreses municipals, amb especial èmfasi en les del l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania. 5.6.2. Objectiu 2. Ampliar l’exercici real i efectiu de tots els drets de ciutada- Mesures nia per a totes les persones i els col·lectius que viuen a Barcelona. 5.6.3.1. Garantirem, des de la voluntat de col·laboració en un projecte comú de ciutat, la coordinació i integració de les estratègies en matèria de promoció i reconei- Mesures xement dels drets dels ciutadans en les polítiques públiques de les diferents 5.6.2.1. Reconeixerem i explicarem de manera clara a la ciutadania les competèn- àrees municipals. Impulsarem un projecte transversal per ampliar la cultura cies, els continguts i els paràmetres de serveis reclamables al govern lo- dels drets humans a l’Administració municipal així com, conjuntament amb cal en matèria de drets fonamentals. Dotarem la ciutat de Barcelona d’un el Departament de Formació, un Pla de formació en drets humans, igualtat i Catàleg de serveis en drets ciutadans que s’incorpori a la Carta de serveis no-discriminació per als treballadors i treballadores municipals. municipals i publicarem en tècnica de lectura fàcil tots els textos fonamen- 5.6.3.2. Treballarem per a la incorporació del reconeixement explícit dels drets de tals dels drets humans i totes les publicacions bàsiques de la Regidoria de ciutadania a la normativa municipal per tal d’augmentar les garanties de Drets Civils per garantir l’accés als drets de totes les ciutadanes i tots els protecció d’aquests drets. Impulsarem la incorporació als plecs de condi- ciutadans de Barcelona. cions de les contractacions públiques municipals d’una clàusula específi ca per a la igualtat i la no-discriminació, i impulsarem la implementació de les directives europees antidiscriminació ratifi cades pel Govern espanyol a les polítiques i competències municipals. 186 187 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 5.6.3.3. Potenciarem la relació i coordinació amb tots els mecanismes existents de 5.6.5. Objectiu 5. Apostar per la capacitat de diplomàcia de les ciutats garantia de drets a la ciutat i, molt especialment, amb la Sindicatura de liderant internacionalment un moviment de ciutats compromeses Greuges de Barcelona. en la salvaguarda dels drets humans i en la resolució pacífi ca de confl ictes. 5.6.4. Objectiu 4. Fomentar una cultura cívica col·lectiva basada en els Mesures drets humans i la pau que serveixi d’element de cohesió ciutadana i 5.6.5.1. Potenciarem el moviment de Ciutats pels Drets Humans, patrimoni polí- fet diferencial de Barcelona. tic de la ciutat, tant a escala nacional com internacional participant acti- vament en les Conferències Europees de Ciutats pels Drets Humans, així Mesures com en la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans de la Diputació de 5.6.4.1. Avançarem vers una cultura cívica col·lectiva basada en els valors de la so- Barcelona. lidaritat, la recerca de l’equitat, la pluralitat i el respecte escrupolós a la 5.6.5.2. Fomentarem la relació amb les diverses xarxes locals vinculades a la garan- dignitat de les persones, als seus drets i llibertats fonamentals, a les opini- tia i promoció dels drets humans impulsant, conjuntament amb la Genera- ons, a les opcions sexuals i a les diferències aprovant el Pla local de sensi- litat de Catalunya i amb el sector associatiu implicat, la creació de la xarxa bilització i educació en drets de ciutadania; treballant molt especialment i catalana de ciutats refugi per a les persones perseguides per raó de la seva de manera estreta i coordinada amb el territori (districtes i barris) i amb el militància en la defensa i promoció dels drets humans i la pau, participant moviment associatiu. També executarem actuacions específi ques dirigides activament en la Xarxa de Ciutats Contra el Racisme i la Xenofòbia patroci- a la promoció i protecció dels drets de la infància treballant estretament nada per la UNESCO i participant activament en la Comissió de Diplomàcia amb l’IMEB i amb els responsables d’infància de l’Àrea d’Acció Social i de Ciutats i Drets Humans de l’Associació de Ciutats i Governs Locals Units Ciutadania. (GCLU). 5.6.4.2. Reforçarem el moviment social pacifi sta i de protecció dels drets humans 5.6.5.3. Fomentarem la relació amb les institucions internacionals de l’àmbit dels coordinant-nos amb la Direcció de Cooperació Internacional i Solidaritat i drets humans establint relacions habituals i proporcionades amb l’Agència amb les principals institucions i organitzacions d’aquest àmbit, obrint una Europea dels Drets Fonamentals, amb el sistema de Nacions Unides, espe- línia de convenis de col·laboració amb la Federació Catalana d’ONG pels cialment amb el Consell de Drets Humans, i treballant per un nou concepte Drets Humans i la Federació Catalana d’ONG per la Pau i donant suport a de seguretat internacional basat en la vida en condicions de pau, respecte campanyes nacionals i internacionals que promoguin la pau i el desarma- als drets humans i desenvolupament humà integral per a tots els pobles, i ment. Orientarem la convocatòria pública de subvencions a millorar l’im- col·laborant en missions de pau i observacions en processos electorals de pacte dels projectes de la societat civil organitzada en la defensa i promo- l’àmbit local. ció dels drets humans i el foment de la cultura de la pau i de la convivència, i donant suport a actuacions i iniciatives ciutadanes que promoguin el co- neixement dels drets, contribueixin a la sensibilització de l’opinió pública de la ciutat envers el respecte als drets humans i la dignitat de les persones, i treballin per a la prevenció de discriminacions. 5.6.4.3. Potenciarem i ampliarem la capacitat dels mecanismes de prevenció, me- diació i resolució alternativa de confl ictes de la ciutat reforçant les funcions de l’actual Ofi cina per la No-Discriminació en la línia de la prevenció i la re- solució alternativa de confl ictes i impulsant-ne el coneixement entre la ciu- tadania i molt especialment entre els joves i els col·lectius que més patei- xen problemes de discriminació. Fomentarem el treball en xarxa d’aquesta ofi cina amb les entitats de la ciutat de defensa dels drets de les persones, participant activament, i en coordinació amb altres estructures municipals, en la bona marxa de la Mesa de Prevenció, potenciant el paper mediador dels diferents agents socials i fent campanyes cíviques on es promogui la igualtat de totes les persones i la lluita per la no-discriminació. 188 189 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 6. Àrea de prevenció, seguretat i mobilitat Mesures 6.1.1.1. Impulsarem el paper estratègic de l’Observatori Permanent per a la Convi- La complexitat de la realitat social, l’auge de nous fenòmens, la consolidació de vència i la Promoció del Civisme a l’hora de diagnosticar l’estat de la con- l’atractiu turístic i del dinamisme econòmic han fet de Barcelona una ciutat inte- vivència a l’espai públic i planifi carem actuacions de millora i sensibilització gradora, plural i rica en expressions i vivències. Aquesta diversitat intrínseca de envers els valors propis de la convivència i el civisme. la nostra ciutat ens aporta benefi cis i oportunitats però també ens planteja nous 6.1.1.2. Consolidarem les taules de convivència i civisme als districtes de la ciutat, reptes col·lectius que requereixen respostes integrals i coherents. amb la participació dels actors públics i privats, com a instruments de par- ticipació ciutadana i com a eines per diagnosticar els nivells de convivència Tant els reptes com les oportunitats que ens planteja la nova diversitat es visualit- al territori i proposar accions de millora. zen de manera especial a l’espai públic, com a escenari bàsic de convivència i 6.1.1.3. Introduirem la fi gura de l’instructor municipal per a la resolució de con- d’interrelació entre persones i com a marc geogràfi c on se superposen les diferents fl ictes de convivència i consum, que exercirà l’autoritat democràtica per formes i estils de vida de la nostra ciutadania. L’espai públic esdevé d’aquesta ma- delegació de l’alcalde. nera l’element de referència tant per analitzar les noves realitats emergents com 6.1.1.4. Continuarem la línia de col·laboració i cooperació en totes aquelles estra- per actuar a l’hora d’abordar els nous reptes de la diversitat. tègies adreçades a la prevenció dels accidents de trànsit i a fomentar una conducció responsable i segura, incidint en la prevenció de les conductes de Treballar prenent l’espai públic com a referència primera implica treballar des de risc (velocitat, alcohol i drogues). la proximitat al territori i a la ciutadania, treballar transversalment, sumant els 6.1.1.5. Fomentarem les estratègies de la prevenció del foc impulsant totes aque- esforços de tots els serveis municipals i, fi nalment, fomentar la capacitat de pre- lles iniciatives adreçades a conscienciar i a informar la ciutadania. venció i d’interlocució prioritzant els diagnòstics acurats i ràpids i el diàleg amb 6.1.1.6. Vetllarem pel compliment de l’Ordenança de mesures per fomentar i ga- tots els actors implicats. rantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. L’àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat és un dels sectors on més es posa en relleu la conjunció d’aquests elements (espai públic, convivència, proximitat, trans- 6.1.2. Objectiu 2. Treballar des de la proximitat al territori per fomentar versalitat, interlocució). totes aquelles iniciatives adreçades a millorar la capacitat d’anàlisi i de detecció dels nous fenòmens urbans, incloent-hi l’impacte dels Per tot això en aquest mandat serà prioritari l’abordatge integral i transversal de les nous fenòmens turístics. mesures de prevenció i seguretat, així com una política de planifi cació sostenible, racional i amb perspectiva estratègica de la mobilitat de la nostra ciutat i de l’àmbit Mesures metropolità. 6.1.2.1. Defi nirem protocols de gestió de confl ictes juntament amb aquells opera- dors que més sovint han de respondre als confl ictes de convivència. 6.1.2.2. Implementarem les tecnologies de gestió de la informació per tal de millo- 6.1. Prevenció i seguretat rar la gestió de tota la informació recollida i per facilitar la presa de decisi- ons i la proposta de programes i intervencions. Missió 6.1.2.3. Impulsarem l’estudi de l’impacte del turisme en els aspectes de convivèn- Abordar la seguretat de manera integral i transversal, prioritzant la prevenció i la par- cia que es donen a la ciutat. ticipació activa de la ciutadania en la defi nició de reptes i objectius i atenent a la mul- tiplicitat de factors que interactuen per tal d’aportar respostes multidisciplinàries. 6.1.3. Objectiu 3. Fomentar les estratègies de prevenció en àmbits de pro- tecció civil. 6.1.1. Objectiu 1. Abordar la seguretat i les mesures de potenciació de la Mesures convivència de manera integral i transversal, prioritzant la prevenció. 6.1.3.1. Impulsarem i actualitzarem els plans de prevenció en matèria de protecció civil amb la voluntat de garantir la màxima protecció a la nostra ciutadania. 190 191 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 6.1.3.2. Adaptarem les funcionalitats de la Divisió de Prevenció i Protecció Civil i de 6.1.6. Objectiu 6. Millorar la capacitat de resposta a les necessitats dels la Divisió d’Operacions a les necessitats del servei del Cos de Bombers de ciutadans i les ciutadanes en matèria de prevenció i atenció de te- Barcelona i als requeriments de l’entorn de risc de Barcelona. mes relacionats amb la seguretat i l’atenció directa. 6.1.3.3. Continuarem millorant la qualifi cació tècnica del Cos de Bombers. 6.1.3.4. Fomentarem i potenciarem totes les aplicacions tècniques que aglutinen Mesures informació actualitzada sobre totes aquelles situacions (obres, desvia- 6.1.6.1. Millorarem i agilitarem els procediments i tràmits per escurçar els temps ments...) que poden generar situacions de risc. de resolució i atenció a la ciutadania. 6.1.6.2. Continuarem implantant al Centre de Gestió d’Emergències tots aquells avenços tecnològics que permetin millorar la capacitat operativa i avança- 6.1.4. Objectiu 4. Reforçar la presència i visibilitat dels agents de la Guàr- rem cap a l’existència d’un telèfon únic d’emergències 112. dia Urbana al territori amb la incorporació de 1.000 nous agents i 6.1.6.3. Incrementarem el servei de control i d’inspecció a l’espai públic, les edifi - l’impuls a l’acció de proximitat. cacions, els habitatges i les activitats econòmiques per tal de garantir el màxim nivell de qualitat. Mesures 6.1.6.4. Potenciarem els consells de prevenció i seguretat dels districtes i totes 6.1.4.1. Farem convocatòries d’oferta pública d’ocupació per incorporar i formar, en aquelles estratègies i iniciatives adreçades a millorar els canals d’informa- els propers cinc anys, 1.000 agents a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que ció o comunicació entre la ciutadania i els diferents serveis municipals im- aniran destinats al territori. plicats en la seguretat. 6.1.4.2. Adoptarem, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, una “nova capa” 6.1.6.5. Aprovarem la Carta de serveis de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb d’actuació que complementi els actuals deu districtes i 38 demarcacions i l’objectiu de millorar la informació i la qualitat del servei a la ciutadania. que prengui com a referència els barris. 6.1.6.6. Actualitzarem la Carta de serveis de Bombers de Barcelona, amb l’objectiu 6.1.4.3. Potenciarem un dels serveis bàsics de la Guàrdia Urbana al territori com és de millorar la qualitat del servei a la ciutadania. el patrullatge preventiu. 6.1.4.4. Continuarem el Pla de recursos humans de la Guàrdia Urbana de Barcelona per continuar impulsant el procés de rejoveniment del cos, potenciant les 6.1.7. Objectiu 7. Incrementar l’oferta de treballs en benefi ci de la comu- accions formatives i desenvolupant un pla de carrera professional. nitat com a compliment de penes, d’acord amb el Departament de 6.1.4.5. Continuarem incorporant a la Guàrdia Urbana de Barcelona tots aquelles Justícia de la Generalitat de Catalunya. recursos tecnològics que facilitin la funció operativa. 6.1.4.6. Ampliar i estendre les unitats de la Guàrdia Urbana en bicicleta i sistematit- Mesures zar el servei, de manera que com a mínim quedi cobert amb aquest servei 6.1.7.1. Treballarem en col·laboració amb el Departament de Justícia de la Genera- tota l’àrea urbana on estigui implantat el servei de bicing de la ciutat. litat de Catalunya per tal d’ampliar el nombre de treballs en benefi ci de la comunitat com a substitució de sancions o penes. 6.1.7.2. Establirem una línia de subvencions per tal d’afavorir que empreses i enti- 6.1.5. Objectiu 5. Continuar modernitzant el Cos de Bombers de Barcelona. tats d’índole social s’impliquin en l’elaboració i supervisió dels treballs en benefi ci de la comunitat. Mesures 6.1.7.3. Crearem un sistema a través del qual els plecs de clàusules en les licitaci- 6.1.5.1. Continuarem adaptant la xarxa de parcs de bombers per adequar la distri- ons públiques comprometin les empreses a oferir i supervisar treballs en bució de recursos als canvis de l’entorn físic de la ciutat. benefi ci de la comunitat. 6.1.5.2. Continuarem la introducció de millores tecnològiques en el Cos de Bom- 6.1.7.4. Establirem el nombre de places fi xes en els serveis municipals per donar bers de Barcelona. lloc a treballs en benefi ci de la comunitat. 6.1.5.3. Continuarem potenciant el Centre de Gestió d’Emergències a través de l’in- crement de la coordinació entre bombers, cossos de seguretat i serveis sanitaris (temps de resposta, complementarietat de serveis...). 192 193 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 6.1.8. Objectiu 8. Consolidar el sistema de seguretat pública de Barcelona. 6.2. Mobilitat Mesures Missió 6.1.8.1. Treballarem en col·laboració amb el Departament d’Interior, Relacions Ins- Fomentar una política de mobilitat integral i coherent que respongui als criteris de titucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya per avançar en el seguretat, sostenibilitat, accessibilitat i efi ciència. Impulsar més accions metropo- sistema de seguretat pública de Barcelona que es va implantar arran el litanes per afavorir l’ús de mitjans sostenibles i efi cients en els desplaçaments de desplegament de la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra. connexió. Continuar treballant per millorar la qualitat del transport públic a la ciutat 6.1.8.2. Continuarem potenciant la Junta Local de Seguretat, presidida per l’alcalde de de Barcelona, ampliant la cobertura de la xarxa actual de transport i incrementant- Barcelona, per impulsar tots els processos de diagnosi, prevenció i actuació. ne l’efi ciència. Impulsar més accions metropolitanes per afavorir l’ús de mitjans sostenibles i efi cients en els desplaçaments de connexió. 6.1.9. Objectiu 9. Reduir l’accidentalitat i millorar la seguretat viària. 6.2.1. Objectiu 1. Aprovar el Pla de mobilitat urbana (PMU) gestat en el Mesures si del Pacte de la mobilitat com a eina per guiar les nostres accions 6.1.9.1. Continuarem el treball conjunt amb les associacions de motociclistes per amb relació a una mobilitat més segura, més sostenible, més efi ci- tal de reduir els accidents d’aquests vehicles. ent i més accessible. 6.1.9.2. Eliminarem les tanques i altres obstacles perillosos per als motoristes. 6.1.9.3. Impulsarem la prevenció de l’accidentalitat detectant, analitzant i resolent Mesures els punts de concentració d’accidents de la nostra ciutat. 6.2.1.1. Desenvolupar les eixos continguts en el PMU (seguretat, sostenibilitat, efi - 6.1.9.4. Fomentarem les estratègies per tal que el disseny de les vies de la ciutat de ciència i accessibilitat en la mobilitat). Barcelona ajudin a evitar els accidents. 6.2.1.2. Prioritzar els criteris d’innovació, excel·lència i participació en totes les me- 6.1.9.5. Treballarem coordinament amb el teixit associatiu dedicat a l’eradicació de sures que es duguin a terme per donar compliment els eixos del PMU. l’accidentalitat i la millora de la seguretat viària. 6.2.1.3. Fer especial èmfasi en les mesures encaminades a la sostenibilitat per do- nar compliment a les obligacions del protocol de Kyoto, conjuntament amb l’Àrea de Medi Ambient. 6.1.10. Objectiu 10. Avançar cap a la consecució d’una gestió metropolita- na en àmbits clau de la seguretat. 6.2.2. Objectiu 2. Fomentar el transport públic a la ciutat de Barcelona, Mesures per tal d’incrementar la cobertura territorial i millorar la qualitat del 6.1.10.1. Endegarem mecanismes de col·laboració i cercarem àmbits de coordinació servei. amb els ajuntaments veïns i amb el Departament d’Interior, Relacions Ins- titucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya per portar a terme Mesures respostes homogènies a tots aquells fenòmens d’abast supramunicipal. 6.2.2.1. Millorarem la velocitat comercial per garantir una millor freqüència de pas 6.1.10.2. Impulsarem polítiques conjuntes metropolitanes en matèria de trànsit, dels autobusos. convivència i ús de l’espai públic. 6.2.2.2. Impulsarem totes les mesures necessàries per donar més prioritat al 6.1.10.3. Avançarem cap a l’elaboració i implementació d’un Pla d’emergències me- transport públic col·lectiu de superfície (millorar la prioritat semafòrica, tropolitanes, consensuat i coordinat amb la Generalitat de Catalunya i poten- augmentar els carrils bus...). ciarem la implantació de convenis d’ajuda mútua entre els cossos de bom- 6.2.2.3. Implementarem sistemes d’informació a l’usuari, tant a les parades com bers de Barcelona i de la Generalitat als municipis de l’Àrea Metropolitana. dins dels vehicles. 6.1.10.4. Redactarem procediments d’intervenció conjunta entre els cossos de bom- 6.2.2.4. Continuarem la millora de l’entorn de les parades d’autobús: introducció de bers de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Fomentarem la realització plataformes, millora i ampliació del nombre de marquesines, pla d’accessi- de simulacres i pràctiques conjuntes a els zones d’intervenció conjunta. 194 195 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT bilitat a les parades, etc. convivència entre les diferents formes de transport. 6.2.2.5. Adequarem la distribució de línies i parades per millorar l’efi ciència de la 6.2.4.3. Continuarem regulant i limitant el trànsit als nuclis antics dels districtes. xarxa. 6.2.4.4. Estendrem la senyalització de vianants a les zones i punts de més interès 6.2.2.6. Continuarem la renovació de la fl ota de transport públic amb la incorpora- de la ciutat. ció de més vehicles sostenibles. 6.2.4.5. Promourem Barcelona com a referent internacional en la promoció dels 6.2.2.7. Potenciarem la xarxa d’autobús nocturn. desplaçaments a peu (celebració del Congrés Walk 21). 6.2.2.8. Impulsarem la prolongació del servei de metro. 6.2.4.6. Continuarem desenvolupant els processos de camins escolars. 6.2.2.9. Prolongarem les línies de metro per donar més cobertura a tot el territori i 6.2.4.7. Continuarem potenciant els desplaçaments a peu amb els municipis fron- millorar els punts de transbordament. terers i fomentarem l’establiments d’una senyalització homogènia. 6.2.2.10. Promourem el Pla de millora d’estacions per fer-les més accessibles a tothom. 6.2.5. Objectiu 5. Apostar per la millora de la mobilitat a la ciutat de Barcelona impulsant iniciatives pensades per gestionar de manera 6.2.3. Objectiu 3. Instar els òrgans pertinents per tal de fomentar el trans- més efi cient i racional l’ús del vehicle privat. port públic metropolità i donar resposta a la demanda existent en els desplaçaments de connexió. Mesures 6.2.5.1. Continuarem aplicant les mesures de regulació de l’estacionament i l’apar- Mesures cament com a eines de gestió de la demanda de mobilitat amb vehicle 6.2.3.1. Establirem les iniciatives necessàries per gestionar la mobilitat des de privat. l’àmbit metropolità i, amb aquest objectiu, reforçarem la presència de 6.2.5.2. Continuarem les polítiques de creació d’aparcaments a la ciutat, en col·- l’Ajuntament a l’ATM i en els òrgans de planifi cació i gestió de la mobilitat laboració amb els districtes. metropolitana. 6.2.5.3. Impulsarem noves zones d’àrea verda quan els veïns ens ho demanin i sem- 6.2.3.2. Promourem el creixement del transport públic de connectivitat, tant a la pre que es reuneixin els requisits imprescindibles per poder instal·lar-les. primera corona com a la segona. 6.2.5.4. Promourem les iniciatives d’aparcament dissuasori en origen (park & ride) 6.2.3.3. Impulsarem els projectes, la construcció i la gestió dels carrils BUS-VAO. amb l’objectiu de reduir el nombre de vehicles que circulen per la nostra 6.2.3.4. Potenciarem la creació i gestió de terminals intercanviadors d’autobusos ciutat. interurbans. 6.2.5.5. Incrementarem el nombre d’aparcaments per a motocicletes per alliberar 6.2.3.5. Promourem la priorització del transport públic de connexió en superfície. progressivament les voreres. 6.2.3.6. Instarem l’òrgan competent per aconseguir una millor qualitat en la gestió 6.2.5.6. Impulsarem la redacció i aprovació d’un Reglament de Circulació adequat a i l’oferta dels serveis ferroviaris metropolitans. les necessitats específi ques de la nostra ciutat. 6.2.4. Objectiu 4. Prioritzar els vianants potenciant els desplaçaments a 6.2.6. Objectiu 6. Continuarem treballant perquè la bicicleta consolidi la peu, establint mesures per garantir la seva seguretat i fomentant el seva majoria d’edat com a mitjà de transport amb el sistema bicing respecte i la convivència entre les diferents formes de transport. i oferint més infraestructures per a les bicicletes. Mesures Mesures 6.2.4.1. Continuarem potenciant les zones de vianants i l’ampliació de voreres. Alli- 6.2.6.1. Aplicar el Pla estratègic de la Bicicleta, principalment les connexions entre berarem l’espai públic de tot aquell mobiliari urbà innecessari que pugui carrils, per tal de potenciar la bicicleta com a transport habitual. difi cultar la mobilitat a peu. 6.2.6.2. Millorarem la connexió entre els actuals carrils bici amb l’objectiu de crear 6.2.4.2. Estendrem les zones 30 a tots els carrers, excloent-ne les vies bàsiques recorreguts continus per a bicicleta a la nostra ciutat. preferents i les de prioritat per als vianants, com a mitjà per garantir la 196 197 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 6.2.6.3. Ampliarem la xarxa de carrils bici fi ns a arribar a un total aproximat de 170 6.2.9. Objectiu 9. Millorar les instal·lacions semafòriques i la regulació del quilòmetres al fi nal del mandat. trànsit. 6.2.6.4. Millorarem els nivells de seguretat dels ciclistes adequant els actuals carrils bici a les seves necessitats (millors separacions respecte a la resta de vials, Mesures pavimentació adequada...). 6.2.9.1. Desenvoluparem el Pla de renovació semafòrica. 6.2.6.5. Vetllarem pel compliment de les mesures previstes en les modifi cacions 6.2.9.2. Impulsarem el pla de senyalització informativa per a vianants i per a de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles, ja en vigor, per tal de vehicles. millorar la seguretat dels vianants i dels ciclistes. 6.2.9.3. Impulsarem sistemes de captació de la informació sobre l’estat del trànsit 6.2.6.6. Proposarem davant de l’òrgan competent que s’inclogui en les llicències més actius i efi cients. urbanístiques l’aparcament de bicicletes en edifi cis públics i privats. 6.2.9.4. Millorarem l’equipament per a la gestió d’incidents i regulació del trànsit a 6.2.6.7. Promourem la implantació d’un registre únic de bicicletes per a tot les rondes. Catalunya i proposarem que els ciclistes disposin d’una assegurança de responsabilitat civil. 6.2.6.8. Crearem i impulsarem el grup internacional de ciutats amb bicicletes públi- 6.2.10. Objectiu 10. Fomentar del Pacte per la mobilitat. ques. Mesures 6.2.10.1. Impulsarem les activitats del Pacte per la mobilitat com a òrgan participa- 6.2.7. Objectiu 7. Impulsarem la Comissió Cívica de la Bicicleta. tiu de tots els actors implicats en la mobilitat i com a òrgan de referència a Europa. Mesures 6.2.10.2. Reforçarem la dimensió del Pacte per la mobilitat com a òrgan de difusió i 6.2.7.1. Consolidarem la Comissió Cívica de la Bicicleta com a òrgan participatiu i promoció de coneixements i pràctiques sobre mobilitat segura, sostenible, punt de trobada de les associacions i els actors relacionats amb les bicicle- efi cient i equitativa (a través de conferències, seminaris...). tes i els ciclistes. 6.2.10.3. Celebrarem el 10è aniversari del Pacte per la mobilitat, com a data per po- 6.2.7.2. Fomentarem que la Comissió Cívica de la Bicicleta sigui el lloc de debat i sar en relleu la transcendència d’aquest òrgan. d’intercanvi d’idees per tal de fomentar estratègies adreçades a consolidar la bicicleta com a mitjà de transport habitual. TAXI 6.2.11. Objectiu 11. Continuar treballant per garantir la qualitat del servei 6.2.8. Objectiu 8. Millorar les operacions de càrrega i descàrrega de mer- del taxi metropolità. El manteniment i la millora d’aquest estàn- caderies mantenint el lideratge de Barcelona en aquesta matèria. dard qualitatiu comporta l’establiment de mesures que tinguin com a objectiu augmentar l’ús social d’aquest mitjà de transport com a Mesures substitutiu del vehicle privat. 6.2.8.1. Fomentarem fórmules que permetin una millor gestió de l’espai i el temps destinat a aquesta activitat i minimitzin les molèsties als residents. Mesures 6.2.8.2. Impulsarem la incorporació de tots els avenços tecnològics que millorin les 6.2.11.1. Promourem l’elaboració d’un reglament d’emissores de radiotaxi. operacions. 6.2.11.2. Impulsarem la creació d’un observatori del taxi per analitzar l’evolució del 6.2.8.3. Impulsarem totes aquelles propostes de gestió innovadores amb la col·- servei i orientar la presa de decisions. laboració dels agents implicats. 6.2.11.3. Augmentarem la fl ota de vehicles autotaxi per al transport de persones 6.2.8.4. Promourem la col·laboració amb altres ciutats europees en la recerca de les amb mobilitat reduïda por tal de donar una millor resposta al servei porta millors pràctiques en aquest àmbit i l’aplicació dels resultats adequats. a porta. 6.2.11.4. Potenciarem la renovació de la fl ota de taxis amb la incorporació de vehi- cles ambientalment i energèticament efi cients. 198 199 PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER ÀREES ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 6.2.11.5. Millorarem la informació del servei dirigida als usuaris a les parades del taxi. 6.3.3. Objectiu 3. Promoure la millora de l’accessibilitat dels edifi cis pú- 6.2.11.6. Ampliarem la xarxa de parades i carrils de bus i taxi per tal d’augmentar la blics de pública concurrència. velocitat comercial del servei. 6.2.11.7. Millorarem la qualitat de la formació dels aspirants a taxista amb un nou Mesures model d’exàmens més àgil per als aspirants i potenciarem els continguts 6.3.3.1. Actualitzarem, en col·laboració amb els serveis tècnics dels districtes i els d’atenció al client i el coneixement de la llengua anglesa, entre d’altres. instituts municipals, el grau d’accessibilitat dels edifi cis municipals. Infor- 6.2.11.8. Continuarem potenciant l’accés de les dones al servei de taxi. matitzarem i mantindrem adequadament l’inventari. 6.2.11.9. Fomentarem la participació del sector del taxi en campanyes de solidaritat 6.3.3.2. Vetllarem pel compliment de les exigències d’accessibilitat de les noves i cooperació. actuacions. 6.3.3.3. Establirem els mecanismes de seguiment necessaris per tal de garantir l’accessibilitat de les noves activitats privades de pública concurrència. 6.3. Accessibilitat 6.3.3.4. Continuarem la col·laboració del grup de treball per a la millora de l’accessi- bilitat amb els col·legis professionals i les universitats per millorar la forma- Missió ció i sensibilització dels tècnics (col·legiats o en formació) en compliment Impulsar, des del grup de treball de millora de l’accessibilitat, la coordinació de les de la normativa d’accessibilitat. actuacions necessàries per tal de continuar millorant l’accessibilitat de l’espai pú- blic, del transport, dels edifi cis i de les comunicacions, per tal d’aconseguir la plena autonomia de les persones amb discapacitats. 6.3.4. Objectiu 4. Millorar l’accessibilitat de la comunicació. Mesures 6.3.1. Objectiu 1. Millorar l’accessibilitat de l’espai públic. 6.3.4.1. Ampliarem els itineraris segurs per a invidents, amb la instal·lació de se- màfors acústics. En crearem un inventari i el mantindrem adequadament. Mesures 6.3.4.2. Homogeneïtzarem i millorarem la senyalització dels edifi cis públics o de 6.3.1.1. Acabarem el pla de millora de l’accessibilitat amb la construcció de guals pública concurrència per fer-los accessibles a tots els usuaris. per a vianants, correctament senyalitzats i mantinguts. 6.3.4.3. Impulsarem la participació en jornades i trobades tècniques que permetin 6.3.1.2. Urbanitzarem els vials amb secció de plataforma única i els que tenen canvi millorar el coneixement de noves tecnologies, sistemes de qualitat i procedi- de secció per dotar-los de voreres accessibles. ments d’avantguarda per a la millora de l’accessibilitat i el disseny per a tot- 6.3.1.3. Intervindrem en carrers amb escales i/o ascensors que exigeixen actuaci- hom, en les branques d’arquitectura, urbanisme, transport i comunicacions. ons singulars. 6.3.4.4. Impulsarem la presentació en jornades tècniques de les fi tes assolides per la ciutat de Barcelona. 6.3.4.5. Coordinarem i promourem la introducció de l’accessibilitat en la normativa 6.3.2. Objectiu 2. Treballar per a la millora de l’accessibilitat del transport municipal. públic. Mesures 6.3.2.1. Iniciarem l’execució del Pla de parades d’autobús per garantir la total ac- cessibilitat d’aquest servei públic (itineraris, unitats mòbils i parades). 6.3.2.2. Establirem reserves d’aparcament reservat per a persones amb discapacitat. 6.3.2.3. Avançarem en la millora de l’accessibilitat en tots els elements del trans- port públic. 6.3.2.4. Promourem l’adaptabilitat continuada dels vehicles que formen part de la fl ota dels cotxes del sector del taxi. 200 201 4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES PAM PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES CIUTAT VELLA 4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES perquè ja fa temps que s’evidencia que no té cap sentit governar sense escoltar, de la mateixa manera que ja no és possible entendre la participació ciutadana única- ment com un efecte reactiu contra alguna decisió concreta. El govern del districte 1. Ciutat Vella es basarà en la solvència i la transparència de la seva acció, de forma propera i còmplice amb els ciutadans i ciutadanes. Introducció Per sobre hi ha un interès comú, un objectiu compartit: la cura de la ciutat, de les La condició de centralitat de Ciutat Vella, tant històrica com d’emplaçament territo- relacions humanes, dels espais compartits, d’allò que és públic, que ho és perquè rial, fa que esdevingui un punt neuràlgic i vital, referent de tota la ciutat, on conflu- és de tots. I només hi ha una forma d’aconseguir-ho: esforçar-nos tots plegats en eixen les realitats veïnals dels seus quatre barris i les aspiracions i reptes d’una de la recerca d’aquest màxim comú denominador que ens permeti sumar il·lusions, les ciutats més dinàmiques socialment i econòmicament del Mediterrani. Per això, idees, esforços per mantenir i millorar les oportunitats de tots els qui compartim hi ha milers de persones que hi busquen recer i oportunitats i el nostre compromís aquest petit i intens territori que es diu Ciutat Vella. com a Administració de proximitat és treballar conjuntament des de la complicitat. Tenim els recursos humans i tècnics per incidir en la millora de la realitat dels barris, L’objectiu troncal del mandat 2008-2011 és la millora de la qualitat de vida dels veïns però el que ens cal ara és fer un pas més en la millora dels canals de comunicació i i veïnes de Ciutat Vella, que són l’eix de totes les actuacions que es proposen. Partint, participació d’una ciutadania cada cop més exigent i coresponsable. doncs, d’aquest veí i d’aquesta veïna que és, també, el principal usuari dels serveis d’aquesta Administració, s’han definit els quatre cercles concèntrics següents com Les successives etapes de creixement de la ciutat després de l’enderroc de les mu- a línies d’actuació, que es conformen en quatre línies estratègiques. ralles van fer que Ciutat Vella, tot i ser l’àmbit de la ciutat fundacional i històric de Barcelona, visqués moments de pèrdua de veïns i dinamisme. L’envelliment cons- 1. Entorn immediat (habitatge, comunitat de veïns) tant i progressiu del parc d’habitatges i la degradació de l’espai públic expulsava si- 2. Entorn proper (espai públic i equipaments, activitat econòmica) lenciosament la vida del centre de la ciutat. L’Ajuntament democràtic de Barcelona, 3. Participació però, va voler canviar radicalment aquesta inèrcia i va apostar decididament, amb 4. Projecció (definició comunitària i veïnal de la identitat de Ciutat Vella ) recursos econòmics i tècnics, per la recuperació i la rehabilitació. Objectius Trenta anys després, Ciutat Vella torna a ser la llar de milers de persones que uti- 1.1. Objectiu 1. Benestar, acció social i ciutadania. Garantir els drets fo- litzen quotidianament les seves places i carrers. Hem d’estar orgullosos del camí namentals del veïns i veïnes de Ciutat Vella mitjançant els serveis de recorregut en els darrers anys. Tot i que cal continuar apostant per una Ciutat Vella l’Administració, donant especial suport a aquells sectors de la pobla- inclusiva i treballant per reduir les desigualtats socials, ara podem dir amb confian- ció amb més necessitats. ça que ja ha passat el temps en què el perill que es convertís en un territori marginal i degradat era evident. L’esforç fet per part de les administracions públiques, la Mesures ciutadania i les entitats i institucions que han apostat pel barri ha donat fruits i ara 1.1.1. Garantirem l’establiment adequat dels ajuts als infants i les famílies i en Ciutat Vella és el barri que projecta la imatge de Barcelona sencera a la resta del millorarem el grau de prestació. país i al món. Es per això que mai no ens hem d’aturar perquè els reptes continuen 1.1.2. Promourem la integració d’iniciatives d’inserció laboral de determinats col·- i són cada cop més complexos, més subtils. lectius amb la comunitat. 1.1.3. Posarem a disposició de la Generalitat de Catalunya el sòl disponible per a Convivim quotidianament amb fenòmens locals que són la concreció en l’espai i en la millora dels equipaments sociosanitaris del districte, donant prioritat als el temps de causes globals i estructurals. Ens adonem que som part d’un gran en- equipaments de salut mental. granatge i sabem que l’abordatge d’aquests reptes ha de ser diferent. Els fenòmens canvien i, per tant, les estratègies per acostar-nos-hi també s’han de transformar. 1.2. Objectiu 2. Benestar, acció social i ciutadania. Millorar la qualitat de Les eines amb què ens hem dotat per organitzar-nos socialment han d’evolucionar vida i formació del veïns i veïnes ampliant i millorant els equipaments i adaptar-se, les actuacions han de ser conjuntes, la responsabilitat compartida, municipals i els seus serveis. 204 205 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES CIUTAT VELLA Mesures Mesures 1.2.1. Impulsarem iniciatives creatives de particulars i col·lectives que consolidin 1.4.1. Especialitzarem els barris de Sant Pere i Santa Caterina en els oficis arte- Ciutat Vella com un espai de referència per a nous creadors. sans promovent un espai de promoció i de formació. 1.2.2. Desenvoluparem programes d’acostament de les grans institucions cultu- 1.4.2. Especialitzarem el barri del Raval i farem que esdevingui un referent en els rals residents a Ciutat Vella al seu entorn comunitari i a la xarxa educativa oficis del vidre i de la foneria. del districte. 1.4.3. Programarem mesures específiques per donar suport a emprenedors. Tuto- 1.2.3. Ampliarem l’horari d’obertura del centres cívics que inclogui els caps de set- ritzarem empreses que s’instal·lin al districte i valorarem una “clàusula soci- mana i potenciarem el programa d’ús social de les instal·lacions educatives al” per a les noves empreses que s’instal·lin amb implicació del districte. fora de l’horari lectiu. 1.2.4. Posarem en marxa diferents equipaments culturals i educatius: 1.5. Objectiu 5. Ocupació. Reforçar el treball transversal per afavorir el • La Casa dels Entremesos (cultura popular i tradicional). camí curricular dels joves de Ciutat Vella i la inserció laboral dels • Biblioteca pública al barri Gòtic. segments amb risc d’exclusió. • Pla director dels equipaments i l'entorn del conjunt de l'Antic Hospital de la Santa Creu. Mesures • Ampliació del Centre Cívic Pati Llimona. 1.5.1. Impulsarem sinergies entre les xarxes laborals i curriculars per generar pro- • Ampliació de la biblioteca Fraternitat a la Barceloneta. jectes de continuïtat en el camí curricular dels joves del districte. • Noves escoles bressol a la Barceloneta i al Raval. 1.5.2. Afavorirem la inserció de les dones amb pocs recursos creant espais per a • Impuls a la posada en marxa de l’Escola d’Adults de la Barceloneta i la l’acollida del seus fills de 0 a 3 anys. de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. 1.5.3. Promourem la integració d’iniciatives d’inserció laboral de determinats col·- • Posada en marxa de l’Escola Municipal de música i d’Art del districte. lectius en la comunitat. 1.3. Objectiu 3. Benestar, acció social i ciutadania. Reforçar la coopera- 1.6. Objectiu 6. Seguretat i prevenció. Desenvolupar i consolidar les ei- ció entre Administració i ciutadania mitjançant el foment de la par- nes i els mecanismes per a la prevenció del conflicte potenciant la ticipació ciutadana, incorporant la població nouvinguda i ampliant mediació, la tutela i l’arbitratge per part de l’Administració com a el nombre de persones que participen activament. formes d’acompanyament als ciutadans. Mesures Mesures 1.3.1. Potenciarem la participació de les escoles públiques i concertades en els 1.6.1. Dirigirem l’activitat de la Guàrdia Urbana a la prevenció, anticipació i resolu- processos de construcció i gestió de la comunitat. ció de problemes. 1.3.2. Fomentarem el treball en xarxa de les entitats de voluntariat del districte i 1.6.2. Promourem la integració d’iniciatives d’inserció laboral de determinats col·- promocionarem les seves activitats i la seva formació. lectius en la comunitat. 1.3.3. Elaborarem el projecte d’intervenció integral al barri de la Barceloneta mit- 1.6.3. Farem d’un diagnòstic dels conflictes a l’espai públic i els situarem al mapa jançant un projecte participatiu específic i la candidatura a la Llei de barris. per prioritzar estratègies d’actuació. 1.3.4. Potenciarem l’acció veïnal comunitària a escala de plaça o carrer com a 1.6.4. Formarem nous agents de mediació comercial, mediació intercultural i veï- nou àmbit de coresponsabilització de la ciutadania amb la qualitat del seu nal a l’espai públic. entorn. 1.4. Objectiu 4. Ocupació. Reforçar la xarxa social que treballa activa- 1.7. Objectiu 7. Seguretat i prevenció. Definir i concretar les característi- ment en els camps de la formació i l’ocupació. ques òptimes de les activitats, els locals i els habitatges, garantint les vies d’inspecció i correcció immediata de les males pràctiques. 206 207 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES CIUTAT VELLA Mesures Mesures 1.7.1. Reforçarem l’autoritat municipal millorant l’eficàcia de les inspeccions a 1.10.1. Agilitarem l’atorgament de pisos tutelats i la posada a disposició de pisos obres il·legals i fent una revisió dels establiments de concurrència pública. que provenen d’herències intestades. Estudiarem la viabilitat d’establir pro- 1.7.2 Elaborarem un pla d’actuació per al control dels apartaments turístics il·- cediments que permetin la detecció de finques i pisos buits per tal d’incor- legals i tots els que produeixin molèsties. porar-los al mercat d’habitatge. 1.7.3 Promourem la inclusió de clàusules específiques en els contractes tipus de 1.10.2. Crearem el servei de mediació i arbitratge en aspectes d’habitatge: estat de lloguer de pisos per evitar usos indeguts de l’habitatge. les finques i dels habitatges, detecció i assessorament en possibles casos de mobbing. 1.10.3. Farem el seguiment del Pla de l’habitatge de Ciutat Vella 2008-2011 incor- 1.8. Objectiu 8. Seguretat i prevenció. Garantir l’aplicació de criteris de porant-li els compromisos i les línies generals d’actuació del Pla general de prevenció i seguretat en les actuacions urbanístiques en espai públic. Barcelona 2008-2016 en la mesura de govern recent. 1.10.4. Construirem habitatges de protecció de diferents tipologies a: Folch i Tor- Mesures res, RENFE-Rodalies, Sant Ramon, 7, Sant Miquel, 2-4, Almirall Cervera, 16, 1.8.1. Establirem un conjunt d’intervencions específiques en el disseny i el mo- Rambla Raval, 51, Marquès de Barberà, 24, Sant Pere Mitjà, 81-87, Reina biliari urbà d’aquelles places i espais verds on des de prevenció i des de la Amàlia, 38, Sant Pere Més Baix, 56 i 56 bis, Sant Pere Més Baix, 67-71, Guàrdia Urbana s’hagin detectat deficiències. passeig Joan de Borbó, 11 i Nou de Sant Francesc, 10-12. 1.8.2. Promourem des d’un punt de vista preventiu canvis de disseny urbanístic i de mobiliari urbà en determinats espais públics del territori. 1.8.3. Assessoraren i establirem un sistema d’ajuts per a comunitats de veïns que 1.11. Objectiu 11. Medi ambient. Habitatge, urbanisme i obres. Assolir el vulguin fer modificacions d’estructura als baixos de la finca per motius de compromís de tots els agents amb l’espai públic com a centre de seguretat i prevenció. la vida ciutadana democràtica, mitjançant l’urbanisme comercial, la dinamització del barris, la revisió del planejament i l’actualització dels PERI del districte. 1.9. Objectiu 9. Medi ambient, habitatge, urbanisme i obres. Garantir el consum i l’ús responsable del recursos millorant i implementant les Mesures mesures correctores que permeten el desenvolupament sostenible 1.11.1. Revisarem els planejaments del barris Gòtic i Raval Sud. de les activitats i actuacions al districte, i continuar impulsant l’edu- 1.11.2. Detectarem els solars buits del districte i elaborarem un pla per impulsar-ne cació ambiental del seus habitants. la definició urbana en el marc de les revisions de PERI previstes. 1.11.3. Treballarem per a la redefinició urbana de l’àmbit del Pla de Palau i la millora Mesures de la connectivitat entre la Ribera i la Barceloneta. Revisarem el PERI de la 1.9.1. Valorarem noves formes de recollida de residus al Barri Gòtic. Barceloneta. 1.9.2. Ubicarem un minipunt verd a cada barri i valorarem la necessitat d’un punt 1.11.4. Continuarem l’execució del plans de reurbanització, creació d’illes de via- verd mòbil. nants i arranjaments de carrers introduint-hi criteris d’urbanisme comercial, 1.9.3. Continuarem promovent l’increment de la taca verda al districte. prevenció, permeabilitat i transversalitat. 1.9.4. Avançarem en els processos d’Administració sostenible a través del progra- ma de l’Oficina Verda. 1.12. Objectiu 12. Via pública, mobilitat i serveis municipals. Posar en va- lor els espais de relació generant un compromís comú per retrobar 1.10. Objectiu 10. Medi ambient, habitatge, urbanisme i obres. Consolidar l’equilibri en l’ús i garantint-ne la qualitat. el foment i la protecció de l’habitatge i de l’espai públic com a ga- rantia d’accessibilitat per part del residents i de qualitats i atributs urbans, mediambientals i socials. 208 209 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES CIUTAT VELLA Mesures 1.14.3. Prendrem mesures correctores de manteniment dels espais públics en fun- 1.12.1. Estudiarem l’ocupació de la via pública a Ciutat Vella (fires, mercats i activi- cionament per augmentar-ne la qualitat. tats diverses) i dissenyarem la posterior mesura de reordenament. 1.14.4. Continuarem el pla de manteniment integral del districte (enllumenat, as- 1.12.2. Analitzarem el sistema d’espais públics, el seu ús al llarg de l’any i el conjunt falt, senyalització). de fenòmens que hi conflueixen. Detectarem l’origen i les causes puntuals 1.14.5. Impulsarem mesures que millorin els sistemes de recollida de residus i ne- del deteriorament i l’us incívic. teja dels espais públics per tal de minimitzar les molèsties als veïns i garan- 1.12.3. Vetllarem per un turisme de qualitat al districte que prioritzi l’ús i el respec- tir-ne l’eficàcia. te del barris per sobre de l’abús i les actituds incíviques. 1.12.4. Repensarem els criteris de concessió de vetlladors a la via pública. 1.15. Objectiu 15. Promoció econòmica. Equilibrar els diferents tipus d’acti- vitats econòmiques presents als nostres barris vetllant per la varietat, 1.13. Objectiu 13. Via Pública, mobilitat i serveis municipals. Fer un pas qualitat i compatibilitat amb la vida veïnal (descans nocturn, etc.). més en la pacificació viària del districte, vetllar per una millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Ciutat Vella i garantir una Mesures correcta accessibiliat del conjunt de carrers i places. 1.15.1. Crearem una Direcció per al Foment i Millora del Comerç a Ciutat Vella, que es dotarà de recursos humans i tècnics per portar a terme estratègies i Mesures programes. 1.13.1. Repensarem el model de càrrega i descàrrega en punts conflictius del dis- 1.15.2. Establirem mecanismes de control dels traspassos de locals per tal de vet- tricte mirant d’establir sistemes de distribució interna. llar per la diversitat i qualitat del comerç. 1.13.2. Controlarem de la convivència viària i vetllarem pel compliment responsable 1.15.3. Establirem estratègies que englobin els diferents actors (veïns, clients, i acurat de la normativa per a l’ús de bicicletes. agents econòmics, Administració) per tal de fer compatible el dret al des- 1.13.3. Estudiarem la mobilitat del conjunt de barris de Ciutat Vella de forma uni- cans amb l’oci nocturn en aquells punts d’especial concentració de locals de tària a fi de poder determinar la secció i les característiques urbanes de les concurrència pública. Crearem la figura de la “zona de silenci protegit”. principals vies i poder millorar la connectivitat entre els barris i amb relació 1.15.4. Implicarem els nous comerços i les activitats econòmiques en general en el a la resta de la ciutat, alhora que la pacificació per a l’ús ciutadà i veïnal. teixit social del seu entorn i en els barris. 1.13.4. Posada en funcionament de la taula d’estudi integral sobre la Rambla per a 1.15.5. Crearem una eina d’assessorament específic per a nous emprenedors tre- l’establiment d’estratègies de futur. ballant conjuntament amb Barcelona Activa i les associacions territorials del sector. 1.15.6. Impulsarem estudis de comerç on s’estableixi el mapa de les diferents àrees 1.14. Objectiu 14. Via pública, mobilitat i serveis municipals. Vetllar per de negocis amb perspectiva d’estudis de mercat, per poder preveure es- uns espais públics nets i amb un grau de manteniment adequat po- tratègies de futur en l’equilibri entre l’oferta i la demanda i per informar i tenciant sistemes que alhora siguin compatibles amb una correcta assessorar nous emprenedors. qualitat de vida ciutadana (control de contaminació acústica i lumí- 1.15.7. Elaborarem un Pla especial de comerç de Ciutat Vella, amb visió transversal nica, sostenibilitat de materials i processos). de districte i en xarxa amb les administracions i entitats, amb l’objectiu de consolidar el model Barcelona de comerç. Mesures 1.14.1. Farem una anàlisi de dades sonomètriques a escala de carrer a les zones 1.16 Objectiu 16. Impulsar l’associacionisme comercial als barris amb de més concentració nocturna i, si escau, establirem els acords i les accions menys vertebració comercial. necessaris que permetin reduir-ne l’impacte. 1.14.2. Establirem criteris de pavimentació amb pedra i asfalt. Farem accions de millora del paviment, prèvia inspecció i priorització. 210 211 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES CIUTAT VELLA Mesures 2. Eixample 1.16.1. Promourem el treball conjunt dels diferents eixos i associacions de comer- ciants de Ciutat Vella. Introducció 1.16.2. Impulsarem l’associacionisme comercial i conrearem interaccions comerci- ants-residents-xarxa social acostant al teixit social del barri les grans mar- L’actuació del districte de l’Eixample s’orienta a la millora de la qualitat de vida de ques i franquícies. les persones mitjançant l’oferta de més serveis de millor qualitat i a la creació de més espais públics i el manteniment dels existents. El pes residencial i la centralitat de l’Eixample, que són dues realitats que defineixen sintèticament el present del districte, són també una referència per planificar les futures actuacions municipals. El present i la transformació de l’Eixample passen per esdevenir un districte cohe- sionat que prioritzi la qualitat de vida dels seus habitants, que potenciï l’aspecte convivencial i residencial i que, alhora, mantingui l’activitat terciària que s’hi porta a terme i que li dóna dinamisme, vitalitat i centralitat. Un districte que aposta per la convivència i pel civisme basats en l’equilibri harmònic entre circulació i vianants, lleure i descans, activitat econòmica i residència, tradició i modernitat, catalanitat i universalitat. • Millorar i ampliar l’espai públic de convivència (un Eixample més verd i un espai públic de qualitat). • Més equipaments i més serveis per a les persones. • Avançar en la millora de la convivència i la mobilitat buscant l’equilibri entre les diferents activitats. D’aquesta manera, el PAD 2007-2011 es planteja al voltant de dos grans eixos de treball: • Convivència i espai públic. • Cohesió social i polítiques inclusives. Objectius 2.1. Objectiu 1. Potenciar la convivència i l’espai públic. A l’Eixample hi ha un ús molt intensiu de l’espai públic alhora que els usos són molt diversos. A grans trets el PAD 2007-2011 es planteja l’aprofundiment en aquesta situació creant nous espais, impulsant reformes urbanes i afavorint la convivència entre les diferents activitats que es fan a la via pública, promocionant-les però tam- bé exercint l’autoritat i atenent les demandes de seguretat i vetllant per la neteja. 212 213 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES EIXAMPLE Mesures Mesures 2.1.1. Continuarem el programa de manteniment als interiors d’illa. 2.2.1. Desenvoluparem el pla d’equipaments 2008-2015 del districte. 2.1.2. Reforçarem la política de manteniment (voreres, accessibilitat, nou enllu- 2.2.2. Fomentarem els treballs i els mecanismes participatius per a la definició menat, paviment sonoreductor) en la qual caldrà prioritzar la resposta rà- dels equipaments de la Model (Nova Esquerra de l’Eixample). pida a través del petit manteniment, mentre es continua actuant en el gran 2.2.3. Elaborarem els projectes d’equipaments previstos a la plaça de les Glòries manteniment. catalanes (Sagrada Família i Fort Pienc). 2.1.3. Farem un seguiment de les diferents campanyes de poda, substitució i mi- 2.2.4. Iniciarem la remodelació del mercat de Sant Antoni i del mercat del Ninot llora de l’arbrat. (Antiga Esquerra de l’Eixample). 2.1.4. Continuarem el programa d’inspecció, per tal d’assegurar el compliment 2.2.5. Construirem una nova illa d’equipaments consistent en un nou Centre de Ser- efectiu de les Ordenances municipals i de la disciplina urbanística, per fer veis Socials i un nou Centre d’Atenció Primària a Borrell, 305 (Nova Esquerra compatibles l’activitat econòmica, el lleure i el descans. de l’Eixample). Així afavorirem les sinergies entre els dos equipaments. 2.1.5. Actuarem mitjançant els educadors de carrer i la policia comunitària perquè 2.2.6. Creació d’una nova illa d’equipaments a l’illa Emma de Barcelona, Consell de cap espai públic no estigui en mans d’un quants que el sobreutilitzen some- Cent-Borrell (Nova Esquerra de l’Eixample) consistent en: tent-lo a una gran intensitat d’ús. • Nou espai per a gent gran. 2.1.6. Dissenyarem l’espai perquè no només s’adapti, sinó que faciliti una mobili- • Habitatge per a joves en règim de lloguer. tat sostenible: inclusió del transport públic, espai per a les bicicletes... • Apartaments tutelats per a gent gran. 2.1.7. Completarem la transformació dels grans carrers que han de ser “la trama • Una escola bressol. cívica” de l’Eixample, molts dels quals són de connexió entre barris: la se- • Un institut d’ensenyament secundari. gona fase de l’avinguda de Roma, la Gran Via, el passeig de Sant Joan, el 2.2.7. Crearem un punt d’informació juvenil a Transformadors (Dreta de l’Eixample). carrers Balmes i Urgell i la plaça de les Glòries. 2.2.8. Construirem una nova biblioteca i un centre cívic a l’illa Ermesenda de Car- 2.1.8. Completarem la xarxa de jardins als interiors d’illa fins a arribar a 50 jardins cassona, Urgell 145 (Antiga Esquerra de l’Eixample). repartits entre tot el districte, de manera que tots els veïns disposaran d’un 2.2.9. Remodelarem els espais del Centre Cívic de Sagrada Família. jardí a menys de 300 metres de casa seva. 2.2.10. Ampliarem el poliesportiu de Sagrada Família. 2.1.9. Ampliarem la xarxa de carrils bici per facilitar la circulació segregada a les 2.2.11. Executarem la segona fase de la restauració de la façana de l’estació del vies bàsiques. Nord (Fort Pienc). 2.1.10. Avançarem en la implantació de carrers d’àrea 30 al districte (vies de velo- 2.2.12. Crearem l’escola de música del districte a les noves instal·lacions del CEIP citat limitada a 30 km/h). Fructuós Gelabert (Sagrada Família). 2.1.11. Elaborarem i executarem propostes juntament amb el teixit associatiu del 2.2.13. Construirem nous equipaments escolars amb el desenvolupament del mapa barri per tal de millorar la mobilitat i les afectacions de l’afluència turística a escolar: l’entorn del temple de la Sagrada Família. • IES Angeleta Ferrer (Fort Pienc). 2.1.12. Crearem un aparcament subterrani a Calàbria - València. • IES a Emma de Barcelona (Nova Esquerra). • CEIP a l’entorn de Glòries (Sagrada Família). • CEIP Fructuós Gelabert (Sagrada Família). 2.2. Objectiu 2. Impulsar actuacions de cohesió social i polítiques inclusives. 2.2.14. Construcció de quatre noves escoles bressol: • Una a l’illa Emma de Barcelona (Nova Esquerra). L’augment de la cohesió social ha de ser la base de les polítiques d’atenció i pro- • Dues a Provença - Nàpols (Sagrada Família). moció de les persones, com també de la política d’equipaments i habitatge. En • Una a l’illa d’Ermesenda de Carcassona (Antiga Esquerra de l’Eixample). una societat canviant, l’equilibri i la cohesió requereixen actuacions actives cap al 2.2.15. Farem l’estudi per a la cerca de sòl per a la construcció de noves escoles foment de la participació, la inclusió, la inserció i la promoció. bressol. 2.2.16. Cessió d’un espai per a entitats del barri de Fort Pienc a Alí Bei, 98. 2.2.17. En habitatge cal destacar la promoció de pisos i apartaments destinats a joves i als més grans: 214 215 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES EIXAMPLE 2.2.18. Construcció d’habitatge per a joves en règim de lloguer: 3. Sants - Montjuïc Consell de Cent - Borrell (Nova Esquerra). Alí Bei - Marina (Fort Pienc). Introducció 2.2.19. Construcció apartaments tutelats per a gent gran a: Viladomat - Consell de Cent (Nova Esquerra). El Pla d’actuació municipal de Sants-Montjuïc té la voluntat de fixar els objectius i 2.2.20. Programa per facilitar la instal·lació d’ascensors en els edificis de més de les mesures que s’hauran de portar a terme durant el període 2008-2011. 100 anys. 2.2.21. Facilitarem, a través de l’Oficina de l’Habitatge, assessorament a les perso- Actualment, ens trobem en una nova etapa que està marcada per un entorn nou nes o comunitats de veïns que siguin víctimes d’assetjament immobiliari. i diferent: el món globalitzat, l’augment de la immigració, els nous usos de l’espai 2.2.22. Garantirem el desenvolupament en el territori de la Llei de la dependència i públic, la diversificació dels models familiars, l’augment de l’esperança de vida, els de la Llei de serveis socials. canvis econòmics i laborals són l’entorn en què situem la nostra acció. Aquesta 2.2.23. Consolidarem els grups de treball i potenciarem el treball en xarxa i les ac- nova realitat està fent aparèixer noves desigualtats que hem d’estar preparats per tivitats comunes entre els casals i espais que integren la Comissió de Gent poder afrontar. Gran. 2.2.24. Dissenyarem i elaborarem la guia de serveis per a les persones grans per L’aprovació de la “Barcelona dels barris”, en el darrer mandat, ha suposat un reco- presentar el conjunt de serveis públics del districte, l’accessibilitat d’aquests neixement del barri com a espai de convivència cívica més pròxim, un element im- serveis i les mesures de discriminació positiva existents per afavorir-ne portant d’arrelament, de pertinença, d’implicació col·lectiva. Al nostre districte han l’ús. quedat reconeguts vuit barris que són: Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, 2.2.25. Reforçarem i actualitzarem els programes de prevenció de la salut pro- la Marina del Port, la Marina del Prat Vermell, Poble Sec, Sants i Sants-Badal. movent els hàbits saludables de manera especial en la gent gran. Farem especial èmfasi en la promoció de la memòria, la capacitat cognitiva i les Sants-Montjuïc s’ha caracteritzat sempre per la forta personalitat dels seus barris, habilitats de la gent gran. per un teixit associatiu ric i per les diferents activitats socials que s’hi organitzen. 2.2.26. Continuarem impulsant el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Aquesta nova delimitació ens ha de permetre impulsar en cadascun dels nostres com a servei de referència per a l’estímul de la participació de les dones en el barris tot un conjunt d’actuacions que afavoreixin la qualitat de vida dels ciutadans districte i, en concret, per a la conscienciació contra la violència de gènere. i de les ciutadanes. 2.2.27. Continuarem el suport i el foment de les entitats de lleure i educació no formal. L’equip de govern s’ha fixat per a aquest mandat nous objectius per tal de millorar 2.2.28. Donarem suport a la consolidació de les entitats de cultura popular i tradi- la qualitat de vida de les persones posant un èmfasi especial en la prestació de més cional del districte. i millors serveis als ciutadans i a les ciutadanes, amb la creació de nous equipa- 2.2.29. Consolidarem els programes de difusió i divulgació cultural als centres cí- ments i la renovació de la xarxa de centres d’atenció social. Posarem una atenció vics de l’Eixample com a plataforma de suport a joves creadors del districte especial a oferir més serveis a les famílies i especialment als infants, a la gent gran i de la ciutat. i als adolescents i joves dels nostres barris. També, continuarem treballant per la qualitat a l’espai públic com a marc de convivència ciutadana, així com pel bon ús de l’espai compartit per les persones. En els propers anys es presentaran nous reptes que suposaran noves oportunitats de futur: el nou barri de la Marina del Prat Vermell, la posada en marxa de Can Bat- lló, la urbanització de la cobertura de les vies a Sants, les actuacions vinculades a les lleis de barris del Poble Sec i de la Bordeta, per posar alguns exemples. 216 217 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANTS-MONTJÜIC Així doncs, la voluntat d’aquest Govern serà continuar treballant per la cohesió 3.3. Objectiu 3. Continuar la intervenció en la millora i el manteniment social, la qualitat de l’espai públic i la convivència com a eixos estratègics de de l’espai públic. l’acció municipal, des de la proximitat a cadascun dels barris i amb la participació ciutadana i de les entitats. Mesures 3.3.1. Afavorirem l’extensió de les zones de pacificació de trànsit guanyant espai per al vianant. Objectius 3.3.2. Incrementarem el verd urbà en diferents espais del districte. 3.1. Objectiu 1. Desenvolupament del Pla d’equipaments del districte, apro- 3.3.3. Actuarem sobre les barreres visuals a les zones verdes. vat en l’anterior mandat, per tal de donar serveis a les persones en els 3.3.4. Desenvoluparem un segon pla de manteniment integral del districte amb àmbits de cultura, educació, esport, salut, serveis socials i lleure. l’objectiu de millorar les voreres, la calçada, el mobiliari i l’enllumenat. Mesures 3.1.1. Ampliarem i renovarem la xarxa de centres de serveis socials. 3.4. Objectiu 4. En polítiques ambientals, continuarem incorporant la 3.1.2. Continuarem desenvolupant el Pla d’equipaments per a persones amb dis- metodologia de les agendes 21 per a una ciutat sostenible, estalvia- capacitat del districte. dora d’energia, que potencia el reciclatge en la pràctica quotidiana i 3.1.3. Crearem una xarxa de casals per a gent gran a tots els barris amb nous que treballa per reduir els nivells de contaminació ambiental. equipaments i serveis. 3.1.4. Crearem noves escoles bressol i cedirem solars per a la creació de nous Mesures centres d’educació primària al districte, seguint el mapa escolar. 3.4.1. Continuarem la instal·lació de plaques fotovoltaiques en instal·lacions municipals. 3.1.5. Crearem nous equipaments per a adolescents i joves. 3.4.2. Potenciarem accions de conscienciació de les noves polítiques de l’aigua. 3.1.6. Modernitzarem el mercat de Sants. 3.4.3. Continuarem treballant per al control del soroll així com per al control de la contaminació acústica. 3.2. Objectiu 2. Posar en marxa i desenvolupar el Pla per a la convivència i el civisme com una eina per integrar i facilitar informació a les perso- 3.5. Objectiu 5. Continuarem treballant per un sistema de mobilitat equi- nes nouvingudes sobre la nostra realitat i sobre els seus drets i deures, librat i sostenible que afavoreixi les bones pràctiques en la mobilitat per tal de reforçar els valors cívics, la convivència i la cohesió social. dels vehicles. Mesures Mesures 3.2.1. Treballarem l’autoritat i la mediació ciutadana amb l’objectiu d’implicar tota 3.5.1. Avançarem en l’aplicació de les zones 30 als barris del districte. la ciutadania per tal de fomentar les pràctiques cíviques. 3.5.2. Implantarem nous camins escolars i els dotarem de continuïtat a través de 3.2.2. Fomentarem les relacions interculturals en el medi obert i en els espais de la xarxa de vianants. lleure. Farem activitats de recepció i acollida per als nouvinguts. 3.5.3. Ampliarem la xarxa de carrils bici. 3.2.3. Continuarem fent campanyes i activitats en favor de la convivència i el civis- 3.5.4. Instal·larem estacions de bicing al districte. me als barris del districte. 3.5.5. Estudiarem la viabilitat d’un pàrquing subterrani a l’illa d’equipaments d’Energia, al passeig de l’Exposició, i la construcció de nous aparcaments a Can Mantega i a Can Batlló. 218 219 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANTS-MONTJÜIC 3.6. Objectiu 6. Aprovar un pla d’usos per a la muntanya de Montjuïc que 4. Les Corts defineixi els criteris per a la utilització en els vessants lúdic, cultural, esportiu i mediambiental, tenint en compte que a més de ser el parc Introducció central de la ciutat és el pulmó verd del districte amb una important vinculació històrica dels veïns i de les veïnes de Sants-Montjuïc. El districte de les Corts, com a resultat de la nova divisió de barris aprovada en el darrer mandat, s’estructura en tres barris: les Corts, la Maternitat - Sant Ramon i Mesures Pedralbes. Tot i que està constituït per barris amb característiques sociodemogràfi- 3.6.1. Activarem els valors així com la biodiversitat de la muntanya. ques ben diferenciades, el districte de les Corts es caracteritza per la gran dimensió, 3.6.2. Cercarem l’equilibri en la utilització de la muntanya. concentració i rellevància dels espais de serveis. Ens referim naturalment als usos 3.6.3. Millorarem la relació directa entre el parc i els barris que el delimiten. universitaris i esportius presents a les dues bandes de la principal artèria viària del districte, l’avinguda Diagonal. 3.7. Objectiu 7. Crear el nou barri de la Marina del Prat Vermell amb la Més enllà d’aquests grans espais de serveis, la resta del districte s’estructura en reforma del passeig de la Zona Franca, que transformarà i millorarà una trama urbana fonamentalment residencial i molt densa, en la qual hem estat la trama urbana i la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de la Ma- treballant per tal de generar i transformar les escasses possibilitats de creació de rina de la Zona Franca. noves zones lliures i/o equipaments de proximitat. És per això que l’evolució de les grans peces esmentades constitueix un element decisiu per a la configuració Mesures futura del districte tant pel que fa al desenvolupament econòmic com a la millora 3.7.1. Construcció de nou habitatge protegit i lliure. de la connectivitat interna i la integració dels usos residencials, comercial, esportiu, 3.7.2. Construcció de nous equipaments per al nou barri. educatiu i de serveis. 3.7.3. Creació de noves zones verdes. Hem avançat, en aquests últims quatre anys, en l’execució dels darrers i més im- portants instruments de planejament urbanístic: PERI Bacardí, Europa-Anglesola i 3.8. Objectiu 8. Impuls dels projectes de transformació urbanística al Colònia Castells, que precisament defineixen les últimes peces urbanes disponibles districte. en el teixit residencial del districte. Ara és decisiu i prioritari progressar en l’execució. Mesures El districte de les Corts es compromet amb el desenvolupament sostenible i pro- 3.8.1. Crearem habitatge, nous equipaments i noves zones verdes a Can Batlló- mourà un teixit urbà de qualitat, complex i compacte que compagini els usos amb Magòria, al barri de la Bordeta. equipaments i serveis a l’abast de tothom, més zones verdes, una mobilitat soste- 3.8.2. Acabarem les obres de l’estació de Sants i la urbanització de la cobertura de nible, un espai públic de qualitat amb més atenció i recursos per al manteniment, les vies al carrer Antoni Capmany. que posi l’accent en l’ampliació de l’espai per al vianant i la millora de les zones ver- 3.8.3. Iniciarem un nou planejament en l’àmbit Joan de Sada-Roger-Fisas-Violant des. Impulsarem la connectivitat del parc de Collserola amb el districte de les Corts. d’Hongria i un estudi per tal de conèixer les necessitats d’equipaments per al nou barri de Sants-Badal. Hem d’actuar per a la cohesió i la convivència, i lluitar expressament contra tota 3.8.4. Desenvoluparem els projectes inclosos en la Llei de barris al Poble Sec i la mena d’exclusions. Les prioritats, en aquest sentit, seran les polítiques de suport a Bordeta amb l’objectiu de promoure la rehabilitació global d’aquests barris les persones. Hem aconseguit fites importants en els serveis a les persones, tant per millorar les condicions de vida dels ciutadans residents en aquestes pel que fa a l’increment de la dotació econòmica en la prestació de serveis socials àrees i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social. d’atenció primària (serveis d’atenció a domicili o d’alarma telefònica, per exemple), com al desenvolupament de polítiques d’atenció específica a tots els sectors de població, infants, joves, gent gran, dones i discapacitats. I tot això ha estat possible gràcies a la participació i al diàleg permanent amb la ciutadania i amb els veïns i les veïnes de les Corts. 220 221 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES LES CORTS Ara ens trobem en una nova etapa marcada per un entorn nou i diferent: l’augment 4.2.2. Enfortirem els recursos d’orientació i suport laboral i professional, així com de la immigració, els nous usos de l’espai públic, la diversificació de models fami- dels centres de recerca i desenvolupament i de les universitats. liars, l’augment de l’esperança de vida, el canvi en l’economia i en l’ocupació, nous 4.2.3. Vetllarem pel desenvolupament dels plans del Campus Sud i el Campus valors culturals i nous interessos generacionals que posen de manifest nous reptes Nord acostant les universitats als veïns i veïnes de les Corts. que volem afrontar a partir d’una política que tingui per objectiu convertir els reptes actuals en noves oportunitats, per evitar que la diversitat porti noves desigualtats. 4.3. Objectiu 3. Sostenibilitat i convivència. El districte de les Corts es compromet amb el desenvolupament sostenible i amb la millora de Objectius la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. 4.1. Objectiu 1. Justícia i igualtat. Al districte de Les Corts volem conti- nuar posant a disposició dels seus ciutadans i ciutadanes les millors Mesures condicions per viure i conviure, així com instruments que els perme- 4.3.1. Impulsarem nous models energètics i de desenvolupament més eficients i tin portar a terme els seus projectes personals, tant els individuals estalviadors dels recursos naturals, capaços de preservar la natura, millo- com els col·lectius. Continuarem lluitant contra tota mena d’exclu- rar la qualitat ambiental i la salut de les persones i afavorir el repartiment sions, desigualtats, pobresa i discriminacions. equitatiu dels recursos naturals tant pel que fa a l’ús com als beneficis que generen. Mesures 4.3.2. Millorarem la qualitat de vida actual assegurant a les generacions futures 4.1.1. Continuarem fent polítiques de suport a les persones, especialment adre- un medi ambient de qualitat amb la construcció d’un teixit urbà complex i çades a aquells grups d’edat amb més risc, com els infants, la gent gran, compacte que compagini els diferents usos. Urbanitzarem i millorarem els les dones, les persones amb discapacitat, etc., millorant i incrementant els carrers i places dels diferents barris, garantirem el manteniment dels espais serveis oferts i els recursos econòmics destinats per afavorir la seva auto- públics i les zones verdes del districte i continuarem fent una política de nomia i participació. promoció d’habitatge públic i dotacional per garantir el reallotjament dels 4.1.2. Continuarem desplegant el Pla d’equipaments del districte i actualitzant-lo afectats pels processos de remodelació de barris. periòdicament per tal de completar la xarxa d’equipaments educatius (amb 4.3.3. Implantarem i millorarem els equipaments i els serveis a l’abast de tothom l’increment del nombre de places d’escoles bressol quan sigui possible), incrementant les zones verdes i posant l’accent en la mobilitat i les energies culturals, per a gent gran (amb la millora de la dotació de casals, residències sostenibles. i centres de dia a les zones deficitàries del districte) infants i joves, espor- 4.3.4. Desplegarem l’Agenda 21, aprofundint en el Pacte per la mobilitat, prioritzant tius, de lleure, d’atenció social, etc. el transport públic i els desplaçaments a peu i amb bicicleta, i millorant la 4.1.3. Impulsarem el Pla de desenvolupament comunitari del districte, juntament neteja a partir de l’Acord cívic i l’eficàcia en la recollida selectiva de residus. amb el projecte Bons Veïns, Millor Barri, com a instrument de coneixement 4.3.5. Reforçarem les polítiques promotores d’actituds cíviques, mitjançant mecanis- i cohesió social. mes de control per prevenir comportaments contraris al bé social i col·lectiu. 4.2. Objectiu 2. Progrés econòmic i oportunitats per a tothom per tal de 4.4. Objectiu 4. Participació i millora de l’Administració. Des del districte generar oportunitats i redistribuir riquesa. de les Corts es considera prioritari intensificar els espais i meca- nismes de relació cívica i democràtica fomentant la implicació dels Mesures ciutadans en els projectes del districte. 4.2.1. Afavorirem, també des de les Corts, les estratègies de ciutat orientades al des- envolupament econòmic afavoridores de la creació de llocs de treball de qualitat Mesures amb la consolidació dels eixos comercials existents, com el de Sants - les Corts, 4.4.1. Desenvoluparem les Normes de participació i el Reglament de funciona- l’impuls de nous eixos com el de la Diagonal i el foment del comerç urbà com a ment del districte, de manera que totes les veus i demandes tinguin canals motor dels barris. Fomentarem i enfortirem l’associacionisme comercial. que afavoreixin la seva participació, amb l’enfortiment dels consells sec- 222 223 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES LES CORTS torials i la potenciació dels òrgans de participació com a espais de treball 5. Sarrià - Sant Gervasi conjunt entre els veïns i veïnes del districte i l’Ajuntament. 4.4.2. Treballarem pel desenvolupament de l’estatut del conseller de districte. Introducció 4.4.3. Posarem les noves tecnologies al servei de la ciutadania per potenciar la participació, el diàleg, l’associacionisme i el voluntariat, millorant l’atenció Sarrià-Sant Gervasi, amb una superfície d’unes 2.000 hectàrees, representa prop als ciutadans i garantint els processos d’informació. del 20% del total del territori de la ciutat. S’hi compten més de 142.000 habitants 4.4.4. Recuperarem la memòria històrica del districte en compliment de la Llei que representen el 8% de la població total barcelonina. Amb la divisió actual de la del memorial democràtic i retirarem, en col·laboració amb el districte de ciutat trobem sis barris: Sarrià, les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, el Putget- l’Eixample, el monument a José Antonio Primo de Rivera situat a l’avinguda Farró, Sant Gervasi-Bonanova i Vallvidrera-Tibidabo-les Planes. La diferent i vari- Josep Tarradelles i reurbanitzarem i senyalitzarem l’espai que ara ocupa. ada configuració geogràfica, poblacional i social obliga a portar a terme diferents Recuperarem els vestigis de la Guerra Civil. polítiques en el mateix territori. En els propers quatre anys volem treballar en un primer eix que posi l’accent en les persones, en la cohesió social i en el reequilibri territorial. Entenem que l’acció de l’Ajuntament ha de poder arribar a cadascuna de les persones dels nostres barris i, molt especialment, a aquelles que tenen més mancances o poden estar en una situació d’especial vulnerabilitat. El segon eix important que volem abordar és el de la mobilitat, seguretat i prevenció perquè pensem que la qualitat de vida dels veïns i veïnes va estretament lligada a la percepció de seguretat en el propi entorn i a la capacitat de desplaçament per la ciu- tat de forma tranquil·la, controlada i respectant els diferents usos de la via pública. El tercer i últim eix que creiem bàsic és la participació de les persones en la realitat del districte. És important el recull de les diferents opinions atès que els veïns i veïnes són les persones que viuen de prop les decisions i a qui, en definitiva, van adreçades les actuacions i serveis que s’ofereixen. Per poder assolir els objectius establerts hem de dotar-nos d’instruments espe- cífics que facin de la millora de la qualitat de vida de les persones una realitat. En aquest sentit, i com a primera eina vertebradora, tenim la xarxa d’equipaments. Els equipaments actuen com a nucli de referència en el seu entorn i constitueixen el punt de trobada i relació entre les persones. El nostre objectiu és aconseguir apro- ximar tant com sigui possible els serveis municipals a tota la ciutadania. L’altre instrument important que actua com a vertebrador dels diferents barris, tant per a la connexió com pel fet de ser el punt de trobada exterior de les persones que l’utilitzen, és l’espai públic. Un espai públic que ha de ser entès com la continuació de casa nostra. Un espai, consegüentment accessible, segur, amable, cívic i adaptat als diversos usos possibles. D’aquesta manera, i amb les línies citades, treballarem per aconseguir els objectius que tot seguit proposem. 224 225 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SARRIà-SANT GERVASI Objectius Mesures 5.1. Objectiu 1. Recuperar els centres històrics dels barris del districte 5.3.1. Reurbanitzarem la ronda General Mitre entre plaça Lesseps i Via Augusta. per tal de crear nuclis de convivència que permetin utilitzar més 5.3.2. Obrirem la connectivitat de carrers entre els barris del Putget i del Farró. l’espai públic, donar més protagonisme a les persones, recuperar 5.3.3. Ampliarem la implantació de l’àrea verda en els carrers més pròxims als edificis emblemàtics i instal·lar una senyalització que faciliti el co- límits actuals. neixement d’aquest espai i fomenti els recorreguts a peu, alhora que 5.3.4. Desenvoluparem un pla d’aparcaments que reculli les necessitats més grans s’incentiva l’activitat comercial de proximitat. de places com és el cas de la plaça Wagner, el jardí Josep Amat a la Ronda General Mitre i el carrer Alcalde Miralles a Vallvidrera. Mesures 5.1.1 Impulsarem la rehabilitació arquitectònica del casc antic i iniciarem la priorit- zació per a vianants dels carrers de la part superior del casc antic de Sarrià. 5.4. Objectiu 4. Continuar les actuacions a l’entorn dels centres educa- 5.1.2 Continuarem la pacificació del trànsit al barri del Putget-Farró i completa- tius del districte per tal d’incrementar-ne la seguretat i millorar la rem l’estudi d’intervenció en el casc antic. mobilitat. 5.1.3 Iniciarem la conversió del centre de l’antiga vila de Sant Gervasi en un nou espai de centralitat veïnal. Mesures 5.1.4 Potenciarem la recuperació de les edificacions històriques del barri de 5.4.1. Crearem nous camins escolars per millorar la seguretat de l’alumnat. Vallvidrera. 5.4.2. Potenciarem el transport públic. 5.4.3. Millorarem la senyalització dels carrers i places que accedeixen a les escoles. 5.4.4. Incrementarem la sensibilitat d’escolars i estudiants basada en l’educació 5.2. Objectiu 2. Continuar el reequilibri de la xarxa d’equipaments acostant- viària. los als diferents barris i ampliant el servei al conjunt de la ciutadania. Mesures 5.5. Objectiu 5. Continuar la creació i millora d’espais verds i establir una 5.2.1. Ampliarem i millorarem els equipaments destinats als serveis de salut in- connexió amb la serra de Collserola. tegrant-hi aquelles noves necessitats que la societat demanda com ara la construcció d’un nou CAP a Sarrià i la remodelació del CAP de Sant Gervasi. Mesures 5.2.2. Completarem les previsions del mapa escolar oferint línies de continuïtat en 5.5.1. Urbanitzarem el parc del Torrent de les Monges com a nova zona natural al les diferents etapes del procés formatiu d’infants i joves. bell mig del casc antic de Sarrià. 5.2.3. Millorarem els centres d’activitats per a la gent gran ampliant-ne les possi- 5.5.2. Implantarem el Pla parcial de les Planes per millorar l’ordenació dels barris bilitats d’ús. i preservant el conjunt forestal de Collserola. 5.2.4. Millorarem l’atenció ciutadana amb la construcció d’una nova seu del dis- 5.5.3. Farem gestions per a la recuperació dels jardins de Can Farré. tricte, una nova caserna dels Mossos d’Esquadra i la recerca d’espai per a una nova caserna de la Guàrdia Urbana. 5.2.5. Ampliarem la xarxa d’equipaments culturals amb la nova biblioteca del dis- 5.6. Objectiu 6. Actuar per millorar la comoditat d’accés i la mobilitat tricte a la Vil·la Florida i un auditori d’ús polivalent. en tota l’àrea de Collserola i incrementar la prevenció de riscos al conjunt de l’àrea i, en especial, a l’entorn dels nuclis habitats. 5.3. Objectiu 3. Optimitzar i facilitar la mobilitat en els diferents nuclis Mesures del districte que tenen més densitat circulatòria convertint en car- 5.6.1. Farem actuacions d’adequació de carrers per permetre un millor accés al rers amables i per a ús de les persones les actuals vies d’ús intensiu transport públic i altres serveis. per a la circulació de vehicles i eliminant la fractura urbanística entre 5.6.2. Impulsarem una ampliació de la cobertura dels diferents sistemes de comu- els barris. nicació. 226 227 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SARRIà-SANT GERVASI 5.6.3. Ampliarem la xarxa d’hidrants i extremarem el manteniment de les franges 6. Gràcia de protecció. 5.6.4. Farem l’estudi de mobilitat de Collserola per facilitar-ne l’accessibilitat. Introducció El districte de Gràcia, per al present mandat, es proposa un seguit d’objectius, me- 5.7. Objectiu 7. Incrementar i millorar els mitjans d’atenció social i de sures i actuacions que donen contingut a tres línies estratègiques prioritàries. La suport a les famílies. primera, la del treball a l’espai públic, perquè els carrers i les places dels barris siguin veritables espais de convivència. Espais que puguin satisfer els diferents Mesures desitjos i on es puguin portar a terme diverses activitats tot respectant el dret de 5.7.1. Incrementarem la xarxa d’escoles bressol amb criteris de proximitat als di- tothom a gaudir del seu entorn més proper. ferents barris. 5.7.2. Construirem habitatges públics per ampliar la xarxa existent. La segona línia, l’educació, se’ns presenta com la millor eina de transformació del 5.7.3. Donarem suport a les persones grans amb la construcció d’un nou centre nostre entorn, com a garant de la igualtat d’oportunitats i transmissora de valors, d’atenció sociosanitària i un centre de dia a Lesseps. de manera integral i permanent. És per això que els nostres esforços aniran adre- 5.7.4. Ampliarem els espais d’atenció a les persones amb les noves instal·lacions çats a complementar el mapa escolar generant sinergies que fomentin l’arrelament dels centres de serveis socials de Sarrià i Sant Gervasi. social dels centres educatius en el territori més proper. Finalment, el tercer eix que cal destacar és el que fa referència al suport de la vida 5.8. Objectiu 8. Fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport cultural de Gràcia. La riquesa d’entitats relacionades amb la cultura i l’arrelament sostenible i saludable. social de les tradicions en la vida dels barris ens fan plantejar una sèrie de mesures que promoguin i revitalitzin, segons els casos, aquesta gran riquesa cultural inhe- Mesures rent a tots i cadascun dels barris del districte i, en especial, de la Vila. 5.8.1. Crearem un carril bici al llarg de la Via Augusta, seguint la distribució de centres escolars i educatius i amb connexions múltiples amb els Ferrocarrils de la Generalitat. 5.8.2. Crearem un carril bici seguint el traçat dels carrers propers a la Ronda Ge- neral Mitre. 5.8.3. Ubicarem nous aparcaments de bicicletes a l’entorn del centres educatius, parcs i equipaments públics del districte. 5.9. Objectiu 9. Incrementar les polítiques de gestió mediambiental en el tractament del residus urbans. Mesures 5.9.1. Crearem punts de recollida pneumàtica a General Mitre. 5.9.2. Incrementarem i optimitzarem la xarxa de punts de recollida selectiva. 5.9.3. Millorarem el sistema de neteja i recollida de residus. 5.9.4. Fomentarem l’ús de material reciclable per tal de fer més sostenibles les festes populars als barris i les activitats de l’entorn escolar. 228 229 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA PRIMER EIX. COHESIÓ SOCIAL actuacions com la posada en marxa del Pla educatiu d’entorn del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i desplegarem el projecte Patis oberts. Des del Districte volem continuar vetllant perquè la rica diversitat social es conjugui amb l’objectiu que tothom hi pugui viure dignament. Amb autonomia d’acord amb els propis projectes vitals; en relacions d’igualtat i justícia social; amb el ple reconei- 6.2. Objectiu 2. Habitatge. Una de les línies destacades del present man- xement dels drets de ciutadania; amb la garantia institucional d’accés als recursos dat és treballar per a un pacte polític i social amb l’objectiu d’afron- socials i de salut que faciliten el desenvolupament humà; amb el manteniment i la tar el repte de l’habitatge incidint directament en la millora de les condi- generació de vincles socials sòlids (afectius i comunitaris) que aporten base a la cions d’accés i manteniment d’aquest dret bàsic de la ciutadania. pròpia trajectòria vital. Mesures 6.2.1. Disposarem, en un termini de dos anys, d’una Oficina Integral d’Habitatge Objectius dins de la xarxa d’Oficines d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. 6.1. Objectiu 1. Educació. Per al districte de Gràcia l’educació representa, 6.2.2. Potenciarem els ajuts a la rehabilitació. Ens proposem unificar i millorar en totes les accepcions (formal, no formal i informal), de manera els ajuts, així com promoure la rehabilitació a tot el districte, especialment integral i permanent al llarg de totes les etapes de la vida, un dels al nucli antic, el barri del Coll i la projecció de l’àrea delimitada pels carrers valors fonamentals i políticament prioritaris per a la millora de la Bailèn - Travessera de Gràcia - Torrent de l’Olla - Còrsega amb la inclusió de qualitat de vida de tots i cadascun dels nostres veïns i veïnes. El la plaça del Poble Romaní. conjunt d’actuacions que s’emprenguin en aquesta direcció, han de 6.2.3. Promourem les modificacions de planejament necessàries per a la qualifi- ser coordinades amb tots aquells agents del districte que, amb un cació de sòl per edificar habitatge protegit impulsant la construcció d’ha- treball específic sectorial i/o territorial, aportin els beneficis d’un bitatge dotacional i prioritzant la destinació per a habitatge tutelat amb treball en xarxa trobant en la participació les mesures més adequa- serveis per a gent gran. des a cada necessitat, desig o expectativa. Mesures 6.3. Objectiu 3. Serveis socials i salut pública. Iniciar la nova etapa del 6.1.1. Planificarem una oferta suficient de llocs escolars sostinguts amb fons pú- dret universal als serveis socials que formen, juntament amb l’ense- blics complementant el mapa escolar del districte que permeti, a cada barri, nyament, la sanitat i la seguretat social, el quart pilar de l’Estat del donar respostes a les demandes de places escolars i a les necessitats de co- benestar. hesió social. A tall d’exemple, es concreta en la cessió a la Generalitat de sòl per la construcció de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) dels barris Mesures del nord, l’obtenció de sòl per la construcció d’un Centre d’Educació Infantil 6.3.1. Desplegarem al districte la Llei estatal de promoció de l’autonomia i la Llei i Primària (CEIP) als barris del Camp d’en Grassot i Gràcia, la recerca de sòl de serveis socials de Catalunya, desplegament que es concretarà en el Pla per a la ubicació d’un IES al barri de la Vila de Gràcia i posar a disposició del de Gràcia per a la inclusió social que tindrà com a objectius, entre d’altres, Consorci d’Educació les instal·lacions de la Guàrdia Urbana del carrer Trilla, impulsar l’adequació els centres de serveis socials (CSS) del districte a les 10 per a la possible ubicació del parvulari del CEIP Reina Violant. necessitats derivades de la nova legislació, així com millorar-ne les condici- 6.1.2. Acabarem sis escoles bressol al llarg del mandat i llogarem i cedirem l’edifici ons d’accessibilitat i seguretat; enfortir els serveis d’atenció primària amb de l’antiga escola Al·leluia (Milà i Fontanals, 2-4) al Consorci per a l’adequa- mesures com la reorganització de la recepció i la primera acollida dels CSS i ció de les instal·lacions i la ubicació del Centre d’Adults de Gràcia. la millora de la seva unitat d’acció mitjançant el treball conjunt, incrementar 6.1.3. Mantindrem i millorarem la qualitat de l’escola des del punt de vista rela- els serveis d’atenció domiciliària i millorar-ne la qualitat, treballar perquè cional i de vinculació a l’entorn a través d’actuacions de continuïtat com el l’organització del sistema públic de serveis socials tingui un increment de Pla d’entorn i temps de barri, temps educatiu compartit o la coordinació i personal suficient i que disposi de la formació, la titulació, els coneixements, l’impuls de la utilització dels espais escolars en horaris extraescolars, per a l’estabilitat laboral, la capacitat i les aptituds necessàries per garantir l’efi- activitats associatives, esportives i ciutadanes. També impulsarem noves ciència i l’eficàcia en la prestació dels serveis socials; crear i afavorir xarxes 230 231 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA de solidaritat i desenvolupament personal d’individus o famílies amb escàs discapacitat física, psíquica o sensorial, amb el condicionament de depen- o nul suport social i familiar, i la creació de l’Equip d’Atenció a la Infància i dències i facilitant la comunicació per a tothom en les activitats públiques. Adolescència (EAIA) de Gràcia. 6.5.2. Elaborarem el Pla de reserves públiques d’aparcament del districte de Grà- 6.3.2. Atendre la dependència des de la proximitat, apostant per una salut propera cia per a persones amb discapacitat i dotarem, de manera progressiva, de a la ciutadania amb la participació i el treball conjunt dels centres sanitaris, mòdul sonor els semàfors per a vianants. creant el Consell de Salut del districte i desenvolupant el programa Salut i Es- 6.5.3. Elaborarem, d’acord amb les bases treballades des del Sector de Serveis cola per tal de promocionar activitats físiques i esportives en l’àmbit escolar. Personals de l’Ajuntament, un Pla d’equipaments del districte de Gràcia, com a eina de planificació, racionalització i gestió que el Govern del dis- tricte necessita per aconseguir l’òptim nivell de qualitat de vida i de cohesió 6.4. Objectiu 4. Gent gran. Dissenyar i dur a terme el Pla integral de la social del conjunt de la ciutadania. gent gran de Gràcia a partir de la priorització i el desenvolupament de les conclusions de l’estudi de les condicions de vida de les per- sones grans del districte. Així, fomentarem la millora de l’oferta de SEGON EIX. ESPAI PÚBLIC recursos de promoció i assistència per a la gent gran. 6.6. Objectiu 6. Urbanisme. Continuar actuant amb rigor en l’àmbit ur- Mesures banístic impulsant l’execució definitiva dels grans projectes del dis- 6.4.1. Elaborarem i posarem en marxa del Pla integral de la gent gran amb espe- tricte tant les modificacions dels PGM en procés, com les actuacions cial atenció a les persones que viuen soles i sense suport familiar. Implan- de millora en places i carrers. També en aquest sentit, treballarem tarem de forma progressiva i amb caràcter universal els serveis d’atenció per potenciar els processos de comunicació i participació veïnal que domiciliària i de teleassistència. Generarem i dinamitzarem la xarxa social. permetin garantir el màxim consens possible en la totalitat d’ac- 6.4.2. Previndrem situacions de risc i fomentarem accions en els àmbits de l’edu- tuacions, amb el doble objectiu d’aprofundiment democràtic i de cació formal i no formal, entre d’altres. coresponsabilització de veïns, veïnes i associacions en les decisions 6.4.3. Endegarem el nou programa de dinamització dels casals de la gent gran, preses per l’Administració per contribuir així a consolidar un teixit d’acord amb els nous requeriments socials, i els transformarem en espais no- social fort. dals per a la promoció i la prevenció. Impulsarem el protagonisme actiu de les persones grans i potenciarem la incorporació d’aquestes persones als òrgans Cal destacar l’inici del Pla de millora integral del barri del Coll com a pro- de participació del districte i a les activitats de caràcter lúdic, social i polític. posta innovadora i de gran impacte per a la revitalització social i millora 6.4.4. Promocionarem fórmules per a la creació de nous espais i equipaments per urbanística general del territori. a la gent gran. Destinarem l’espai del carrer Còrsega, 363 a habitatges tute- lats amb serveis per a gent gran i impulsar la construcció (dins del conveni Dedicarem una especial atenció a la millora dels carrers i places (amb remo- Ajuntament- Generalitat) del centre de dia i residència per a la gent gran del delació o manteniment integral segons els casos) i al manteniment quoti- Parc Pere Virgili. dià, la conservació i la neteja dels espais. Mesures 6.5. Objectiu 5. Accessibilitat. 6.6.1. Acabarem els grans projectes urbanístics en marxa: plaça Lesseps, actua- cions pendents a avinguda Vallcarca-Farigola i remodelació de la Travessera Mesures de Dalt, seguint el projecte treballat amb els veïns i veïnes. 6.5.1. Continuarem l’adequació de carrers per fer-los accessibles promovent l’eli- 6.6.2. Modificarem els PGM pendents i farem noves propostes: acords per a la minació de barreres arquitectòniques en el conjunt de l’espai públic, els mit- modificació del Pla general als Tres Turons, Zona 14 del Coll i impuls de la re- jans de transport, els habitatges i les comunicacions. En aquest sentit, cal visió del Pla general metropolità (PGM) de Penitents i PEMPRI de la Vila. continuar desenvolupant polítiques d’accessibilitat per a les persones amb 232 233 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA 6.7. Objectiu 7. Espai públic. Actuar a l’espai públic, els carrers i les pla- 6.8.2. Consolidarem i dissenyarem nous projectes de participació amb els com- ces, dels barris de Gràcia amb l’objectiu de millorar-ne la connectivi- promisos de l’Agenda 21, amb especial èmfasi en la promoció i l’educació tat, l’ús ciutadà i la funcionalitat, guanyar espai per a les persones ambiental: camins escolars, festes més sostenibles, posada en marxa de i per a zones d’ús cívic i col·lectiu. Es dissenyaran amb informació i l’Aula d’Educació Ambiental al barri del Coll (en el marc de la Llei de barris) participació veïnal i associativa. i impuls i promoció del consum de productes ecològics. Mesures 6.7.1. A la Vila de Gràcia, actuacions per fomentar la pacificació dels carrers TERCER EIX. CONVIVÈNCIA interiors (afrontar, a tall d’exemple, el carrer Santa Rosa, els entorns del mercat de la Llibertat quan estiguin acabades les obres de remodelació o 6.9. Objectiu 9. Mobilitat. En aquest mandat continuarem apostant per la plaça Gal·la Placídia), la millora dels camins escolars i cívics de la Vila i la a la consecució d’una Gràcia per als seus veïns i veïnes, amb espais presentació a la Llei de barris de la zona Bailèn, Còrsega, Travessera, Torrent més aptes per a la vida col·lectiva, més segurs, més accessibles per de l’Olla. A Vallcarca i els Penitents, actuacions de millora d’accessibilitat a tothom, més respectuosos amb el medi ambient i on es prioritzi el i remodelació integral de carrers, paral·leles al desenvolupament progressiu transport públic sobre el privat. del final de les obres de Lesseps i de la MPGM avinguda Vallcarca-Farigola i al cobriment de l’aparcament d’Esteve Terrades com a zona verda. Al Coll, Mesures i amb l’impuls de les inversions derivades de l’aprovació de la Llei de barris, 6.9.1. Farem un estudi de funcionament de les mesures del Pla de mobilitat im- actuar especialment sobre els trajectes interiors (escales, accessibilitat...) i plantades, amb la participació de tots els agents implicats (veïns i veïnes, la qualitat urbana com, a tall d’exemple, la nova plaça Laguna Lanao, que comerciants, transport públic, distribuïdors,...) amb l’objectiu d’avaluar re- serà la cobertura enjardinada del nou aparcament públic i mirador del barri. sultats, abordar els defectes de funcionament concrets, reforçar la informa- A la Salut, projectar i portar a terme actuacions per millorar la connectivi- ció als usuaris i impulsar una segona fase d’implantació. tat dins del barri i la qualitat dels espais cívics i actuar de forma integral a 6.9.2. Apostarem per un transport públic que millori la conductivitat i l’accessibili- la zona Olot, Rambla Mercedes, carrers Mercedes, Larrard i Sant Josep de tat amb especial èmfasi en els barris del nord, donant suport a totes aque- la Muntanya. Al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, part dels carrers del lles mesures que suposin la consolidació de la xarxa de metro i d’autobusos triangle Grassot i la continuació de les actuacions al carrer Grassot i el futur i l’ampliació de l’horari de funcionament. de la plaça de la Sedeta. 6.9.3. Ampliarem l’oferta alternativa als vehicles contaminants amb la creació de 6.7.2. Promoure el debat per a l’elaboració d’un Pla integral del parc Güell per tal carrils i aparcaments per a bicicletes així com l’ampliació del servei de bicing. que sigui un espai obert i integrat urbanísticament en el barri garantint-ne 6.9.4. Continuarem impulsant els camins escolars per oferir millors condicions de el bon manteniment i la seguretat. seguretat i mobilitat als nens i nenes en el recorregut cap a l’escola i, en concret, a la Vila de Gràcia, el Turó del Cargol i el Coll (Llei de barris). 6.8. Objectiu 8. Polítiques ambientals. Avançar en actuacions que fomen- tin el respecte al medi ambient, dissenyar mesures de sostenibilitat 6.10. Objectiu 10.Seguretat. Creiem necessari continuar impulsant el tre- i integrar-les en totes les actuacions municipals des d’una visió inte- ball coordinat i integrat dels diferents cossos policials i que alhora gral i transversal, amb polítiques participatives, és una altra de les lí- es promoguin mesures cíviques innovadores de treball amb les enti- nies estratègiques per al present mandat des del districte de Gràcia. tats i els veïns i veïnes. Mesures Mesures 6.8.1. Donarem suport i incentivarem que les infraestructures urbanes avancin en 6.10.1. Implantarem, el 2009, amb l’arribada de nous efectius de Guàrdia Urbana els propòsits de millora del medi ambient promovent l’ambientalització dels al districte, el Pla de proximitat, basat en el treball preventiu i relacional de serveis municipals, garantint el respecte al medi ambient, la protecció de la policia local donant continuïtat i suport a la taula de Coordinació Policial i l’entorn i el benestar de les persones. la Secretaria Tècnica de Prevenció per garantir l’eficàcia en les accions. 234 235 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA 6.10.2. Incrementarem els serveis d’acció socioeducativa a l’espai públic. 6.13. Objectiu 13. Joventut. Als joves, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, se’ls adreçaran polítiques destinades a potenciar la vida associ- ativa. Es desenvoluparan un seguit de serveis adequats a les verita- 6.11. Objectiu 11. Ciutadania. Autoritat administrativa. Un dels objectius bles necessitats del col·lectiu juvenil. de l’Administració municipal per a la garantia dels drets i deures de la convivència ciutadana és l’exercici de l’autoritat administrativa. Mesures Ens proposem continuar exercint aquesta potestat per incidir en te- 6.13.1. Treballarem en les polítiques de joventut aprovades pel Pla jove (2006-2010) mes d’interès general amb transparència i equitat. que s’han d’aplicar en els territoris. Principalment en els següents àmbits: equipaments juvenils (OSI), com a projecte cabdal per a la implementació del Mesures Pla jove de Barcelona, i en el de la participació i la promoció juvenil. 6.11.1. Aplicarem i avaluarem de forma continuada el Pla d’usos de locals de públi- 6.13.2. Establirem mesures que garanteixin el desenvolupament de les associaci- ca concurrència del districte de Gràcia vigent. ons juvenils mitjançant la coordinació i col·laboració de campanyes de pro- 6.11.2. Coordinarem amb l’Observatori de la Convivència al districte un mètode de moció i per garantir la participació de les entitats en les diferents polítiques treball en xarxa de l’Administració, amb participació ciutadana, associativa i juvenils del territori. veïnal, tant per a la recerca d’informació com per a la intervenció quan cal- gui amb relació al bon ús de l’espai públic, la neteja, la tinença responsable d’animals o el soroll, entre d’altres línies. 6.14. Objectiu 14. Esports. Des del districte de Gràcia, la pràctica de l’es- 6.11.3. Farem ús de les eines alternatives que proporciona l’Ordenança de convi- port es considera com una activitat idònia per a tothom, homes i do- vència de la ciutat (mediació, prevenció...). nes de totes les edats. Es presenta, doncs, no només com una mane- ra d’adquirir hàbits saludables o de prevenir malalties, sinó com una veritable eina afavoridora de pautes relacionals. Una manera, al cap QUART EIX. PROMOCIÓ CIUTADANA I CULTURAL i a la fi, d’adquirir certes habilitats socials i de desenvolupar virtuts que fomenten la convivència i el treball en equip. 6.12. Objectiu 12. Dones. Un dels objectius estratègics del districte de Grà- cia és continuar treballant en el disseny de programes que contribu- Mesures eixin a la millora dels drets “quotidians” i, en general, les condicions 6.14.1. Millorarem els espais i les instal·lacions per a la pràctica esportiva i en cre- de vida de les dones del districte i potenciar l’associacionisme. arem de noves a partir d’oportunitats reals i de criteris d’equilibri territorial en l’oferta. 6.14.2. Potenciarem els clubs i les entitats esportives de Gràcia prioritzant el ren- Mesures diment social dels equipaments i, en especial, promourem i garantirem l’ús 6.12.1. Millorarem el coneixement de les condicions de vida de les dones a Gràcia per part dels centres educatius públics (sense espai esportiu propi) i per així com les seves necessitats. Continuarem el foment de serveis i progra- part dels clubs i les entitats esportives. Coordinarem l’ús dels diferents mes de suport i d’atenció a les dones (actuació: Punt d’Informació i Asses- equipaments esportius de Gràcia. sorament a la Dona, xarxa de prevenció de la violència de gènere) i la difusió 6.14.3. Potenciarem l’esport de la petanca, com a pràctica esportiva per a tothom i la de programes específics de suport a l’autoocupació. utilitzarem com un bon instrument d’integració i també com a vehicle de rela- 6.12.2. Treballarem per interioritzar i aplicar transversalment el treball al voltant de les ció intergeneracional. Així, cal continuar impulsant el programa Salut i esport. dones en totes les àrees d’incidència del districte. Estudiarem la possibilitat de 6.14.4. Donarem suport a les entitats representatives d’esports minoritaris. treballar per a la visualització de les dones i la seva importància com a col·lectiu al llarg de la història, mitjançant la recerca de fórmules que es proposin des del Consell (per exemple, placa explicativa a la plaça de les Dones del 36). 6.15. Objectiu 15. Cultura. Fomentar la cultura de proximitat des de la rique- sa de la quotidianitat i potenciar els elements del patrimoni cultural arrelats a Gràcia, són dues de les línies prioritàries per a aquest man- 236 237 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA dat. La vertebració dels barris del nord amb els de la Vila, a partir d’un 6.16.2. Promourem accions de visualització de la diversitat d’orientacions sexuals eix cultural que potenciï la memòria i la creativitat des dels interessos en els diferents mitjans de comunicació municipals (revistes, butlletins in- dels ciutadans i ciutadanes del districte, és un dels objectius del pro- formatius, webs, etc.) a través de reportatges, entrevistes, etc. jecte cultural. D’altra banda, encetarem una línia de treball específica i prioritària adreçada a l’optimització, el creixement i la sostenibilitat dels recursos disponibles per part de la Federació de la Festa Major 6.17. Objectiu 17. Participació ciutadana. La participació ciutadana es pre- de la Vila de Gràcia per tal de continuar celebrant-la de la manera més senta, per al districte de Gràcia, com l’eina, mitjà i objectiu transver- satisfactòria possible. sal idoni per a l’assoliment ideal de les línies estratègiques que es plantegen. La participació per a l’aprofundiment en una Administra- Mesures ció més democràtica i per a la coresponsabilitat de la ciutadania en 6.15.1. Impulsarem la creació de comissions de Festa Major als barris del Camp d’en les decisions preses conjuntament amb l’Administració constitueix Grassot i donarem suport a les ja existents als barris del nord, com a platafor- un indicador de la riquesa humana de tots i cadascun dels barris que mes de participació dels teixit associatiu lligat a la identitat cultural i de barri. conformen el districte. 6.15.2. Crearem i rehabilitarem espais públics per a la cultura, la creació i la recu- peració de la memòria històrica (adequació de La Violeta , Centre d’inter- Mesures pretació per la Pau - refugi de la plaça del Diamant, el nou CAT i diferents 6.17.1. Redimensionarem i adaptarem les dinàmiques formals de participació ciu- espais...). tadana als nous requeriments i instruments de les noves tecnologies. 6.15.3. Buscarem locals per a la creació de microespais associatius que permetin 6.17.2. Potenciarem una gestió participativa i transparent en tots els serveis muni- acollir entitats i comissions de carrers de la Federació de la Festa Major, en cipals de districte. col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. 6.17.3. Treballarem per la promoció i consolidació de xarxes de barri com, per exem- 6.15.4. Desenvoluparem el Pla estratègic de la música de Gràcia amb diferents me- ple, el Pla comunitari de la salut. sures i mitjançant el seguiment d’una comissió vinculada a la Comissió de Cultura del districte; crearem un Pla estratègic de la Dansa i donarem suport a iniciatives de creació artística del districte, des dels àmbits de les arts es- 6.18. Objectiu 18. Atenció ciutadana cèniques i visuals, en especial a les dels joves creadors, artistes i artesans. 6.15.5. Impulsarem i promourem Ràdio Gràcia com a ràdio participa- Mesures da per les entitats i grups del districte i com a mitjà de comunica- 6.18.1. Oferirem millors condicions ambientals en l’atenció, informació i tramita- ció de proximitat dedicat a la informació i programació local amb ció als ciutadans amb la posada en marxa de la nova Oficina d’Atenció al especial cura de les entitats culturals, el calendari festiu propi i la divulgació Ciutadà. Incorporarem nous processos de millora en el sistema de queixes cultural en general. i suggeriments, que ajudin a oferir una resposta més adequada i ràpida. 6.15.6. Acabarem el Centre Artesà Tradicionàrius(CAT) com a equipament cultural Incorporarem les noves tecnologies als processos d’informació, tramitació i amb la música tradicional catalana com a àmbit preferent d’actuació. participació. 6.18.2. Treballarem perquè, com a oficina en constant contacte amb la ciutadania, la derivi cap a serveis que s’ofereixen a escala de ciutat com ara l’Oficina per 6.16. Objectiu 16. Drets civils a la No-discriminació o l’oficina Municipal d’Informació al Consumidor. Mesures 6.16.1. Garantirem que els òrgans i equipaments municipals que tenen més con- 6.19. Objectiu 19. Pau, solidaritat i cooperació. tacte directe amb la població immigrada, com ara l’Oficina d’Atenció al Ciu- tadà (OAC) o els centres d’atenció primària, ofereixin informació adequada Mesures i completa sobre drets davant qualsevol episodi de discriminació o agressió 6.19.1. Consolidarem la tasca de difusió de les entitats solidàries, facilitarem la de caràcter racista. seva acció quotidiana i promourem el Consell de Solidaritat per visualitzar 238 239 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES GRàCIA Gràcia com a territori solidari impulsant programes de sensibilització sobre 6.22. Objectiu 22. Comerç. El foment del comerç representa el suport de- el foment de la pau i els problemes que generen els conflictes bèl·lics. cidit a les dinàmiques econòmiques que potencien la riquesa, l’acti- 6.19.2. Mostrarem activament el suport institucional del districte de Gràcia a la vitat i la vida social dels barris. En aquest mandat es vol fomentar consecució dels Objectius del Mil·lenni 2015 de les Nacions Unides (mitjan- la idiosincràsia específica del comerç de Gràcia, caracteritzat per la çant mocions, adhesions, xerrades, etc.). proximitat, la innovació i la creativitat, així com la interrelació i coe- xistència d’interessos diversos de comerciants i consumidors i con- sumidores. 6.20. Objectiu 20. Identitat i memòria històrica. Amb la col·laboració i el treball conjunt del teixit associatiu i les institucions públiques volem Mesures treballar en la recuperació de la memòria col·lectiva partint d’un ri- 6.22.1. Promourem el comerç de proximitat, l’oferta de qualitat dels mercats muni- gorós coneixement del passat que no tingui la finalitat de jutjar sinó cipals a través d’un Pla de promoció de Gràcia com a districte comercial, un la de comprendre fets que són part de la nostra història col·lectiva, Pla de dinamització comercial del barri de la Salut, l’impuls del comerç de en el sentit de fomentar l’enfortiment dels valors que han de confor- proximitat als barris del nord – Coll i Penitents i el foment del comerç just. mar una cultura cívica. 6.22.2. Afavorirem el manteniment del comerç tradicional i especialitzat. Promoci- onarem l’esperit emprenedor i la innovació a través d’un pla de promoció de Mesures Gràcia com a districte comercial i artístic. 6.20.1. Promourem, amb la participació dels veïns i les veïnes, el canvi de nom de diversos espais. 6.20.2. Proposarem a la comunitat gitana de Gràcia accions que reforcin les ex- pressions culturals d’aquest poble com a part de la identitat de la Vila de Gràcia. 6.20.3. Impulsarem la retirada de símbols franquistes encara existents en alguns carrers, edificis i espais públics. 6.21. Objectiu 21. Immigració. En un context de canvis en la composició de la societat, necessitem respostes plurals que responguin a les necessitats i els nous reptes. Hem de garantir la igualtat d’oportu- nitats dels nous catalans i catalanes fills i filles d’origen immigrat donant suport a totes aquelles iniciatives ciutadanes i de caràcter comunitari que afavoreixen la relació entre persones de diferents cultures i nacionalitats. Mesures 6.21.1. Elaborarem i posarem en marxa el Pla d’acollida del districte de Gràcia i do- narem especial protagonisme al paper que la xarxa associativa i cultural del districte per al foment de la participació cívica i ciutadana de les persones nouvingudes. 6.21.2. Crearem el Consell dels Nous Graciencs. 6.21.3. Promourem l’alfabetització en català de la nova immigració. Impulsarem polítiques d’integració en la realitat gracienca i de foment del català com a llengua comuna de la societat catalana. 240 241 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES HORTA - GUINARDÓ 7. Horta - Guinardó 7.1.2. Zona de Collserola. • Impulsarem la creació d’espais verds de transició (parcs coixí) que per- Introducció metin gaudir d’un espai natural proper sense malmetre les zones més sensibles de l’interior del parc a causa de la pressió humana, sense des- Horta-Guinardó, durant el darrer mandat, ha dut a terme una important tasca de programar ni una hectàrea de l’actual xarxa Natura 2000. planejament en tots els camps de l’activitat municipal: des dels grans projectes ur- • Farem el seguiment del projecte de passeig de les Aigües, per tal de ga- banístics fins al Pla d’equipaments. Si el període 2004-2007 va significar un punt rantir un millor accés a peu i amb bicicleta al parc de Collserola. d’inflexió important per donar resposta a alguns dels grans reptes dels nostres 7.1.3. Zona dels Tres Turons. El parc dels Tres Turons ha d’esdevenir un dels parcs barris, volem que el mandat 2008-2011 suposi, encara més, el salt endavant que més grans de la ciutat, utilitzant les eines de participació necessàries i acla- necessita Horta-Guinardó per aconseguir bona part dels reptes que tenim plante- rint el futur de tots els habitatges. jats. Una nova etapa a Horta-Guinardó que ens ha de permetre posar les polítiques • Acabarem el planejament del parc dels Tres Turons. socials en l’eix central de la nostra activitat. Hem de treballar a fons per tal de lluitar • Impulsarem mesures per a l’adquisició del solar de l’antic camp del Baro- contra les desigualtats que tradicionalment han marcat una part de la nostra soci- nense per a equipaments. etat i alhora hem de donar resposta als nous reptes socials per tal de construir una • Impulsarem definitivament la recuperació del patrimoni històric i cultu- ciutat més cohesionada, inclusiva i solidària. ral del Turó de la Rovira. 7.1.4. Zona del Guinardó. Volem un districte d’Horta-Guinardó amable amb la gent i amb nous equipaments • Acabarem l’obertura de Teodor Llorente, les urbanitzacions que se’n deriven que donin resposta al pla aprovat en el darrer mandat i amb l’estudi d’oportuni- i la construcció dels equipaments i habitatges previstos. tats per donar resposta a les noves necessitats. Volem posar al dia alguns dels • Traslladarem l’actual mercat a una carpa, enderrocarem l’actual edifici i nostres barris, amb una cura molt especial pel manteniment i la conservació de construirem el nou Mercat. l’espai públic, i complir el planejament que en bona mesura ja ha estat aprovat • Iniciarem la construcció dels equipaments de l’illa començant per l’apar- durant el darrer mandat. Volem afrontar els grans reptes urbanístics del districte i cament i el CAP. alhora treballar el petit espai públic. Treballarem per un espai públic compartit i col·- • Impulsarem l’enderroc del viaducte de la ronda del Guinardó. lectivament conquerit, amb equipaments oberts i accessibles que possibilitin l’ús • Actualitzarem la previsió d’equipaments de l’illa del Torrent d’en Melis. social i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Ha arribat el moment de 7.1.5. La declaració d’Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral i la creació de girar la mirada cap a allò que és a prop, la gestió d’allò que és quotidià. l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns ha permès impulsar projectes molt importants de millora del Carmel i la Teixonera. • Impulsarem la revisió dels PERI del Carmel i la Teixonera per tal de gua- Objectius nyar espais verds i millorar l’espai públic i l’accessibilitat. 7.1. Objectiu 1. Projectes urbanístics d’interès de ciutat. • Farem l’estudi per a la reordenació del trànsit i la remodelació urbana de la rambla del Carmel. Mesures 7.1.6. La construcció del dipòsit de retenció d’aigües pluvials de l’avinguda de 7.1.1. Zona de Vall d’Hebron l’Estatut permetrà afrontar-ne la renovació, acordada en el marc del Pla • Continuarem transformant aquest àmbit a partir dels plans especials director de la Vall d’Hebron. derivats de la modificació del PGM. Garantirem el lideratge municipal en • Construirem el dipòsit de retenció d’aigües pluvials a l’avinguda de l’Esta- la construcció d’habitatge de reallotjament, els equipaments, les zones tut. verdes i la urbanització. • Farem el projecte de remodelació de l’avinguda de l’Estatut. • Aprovarem definitivament i desenvoluparem el PMU de Teixonera, Teixo- nera 2, la Clota conservació, la Clota remodelació i Ciutadella. • Traslladarem el mercat de la Vall d’Hebron a la Llosa i li incorporarem 7.2. Objectiu 2. Dotació d’equipament per a les persones. equipaments. L’aprovació, per unanimitat del Consell Plenari, del Pla d’equipaments d’Horta-Guinardó 2006-2020, després d’un ampli procés participatiu, ha suposat posar les bases per preveure els equipaments necessaris a Horta- Guinardó i la possible concreció. 242 243 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES HORTA - GUINARDÓ Mesures Infants, adolescents i joves Cultura 7.2.5. Ampliarem la xarxa d’espais i casals per a joves, així com els espais de lleure 7.2.1. Continuarem impulsant nous equipaments que permetin una major dina- a l’aire lliure. mització cultural. • Impulsarem la construcció del Casal de Joves a la Llosa de la Vall d’He- • Impulsarem l’edifici rampa al costat del CAP d’Horta com a espai de cre- bron. ació cultural vinculat a les noves tecnologies. • Donarem suport al Consell de la Joventut per a la reorientació de la seva • Durem a terme actuacions per tal de garantir la recuperació del Palau del seu de la plaça d’Eivissa i per al trasllat del punt d’informació juvenil a la Marquès d’Alfarràs, al parc del Laberint, com a equipament cultural. planta baixa de l’edifici. • Farem un pla específic de suport a les entitats de lleure que no disposen Gent gran d’espais adequats. 7.2.2. Posarem en marxa els nous casals i estudiarem la possibilitat de crear-ne de nous. Instal·lacions esportives • Posarem en funcionament els tres casals de gent gran actualment en 7.2.6. Posarem al dia les instal·lacions esportives per tal que puguin continuar obres. fent la seva funció social. Impulsarem la reforma del Complex Esportiu • Impulsarem les accions necessàries per avançar en la construcció de la re- d’Horta amb la remodelació de l’espai de condicionament físic (fitness) i la sidència per a gent gran i centre de dia a la UA3 del mercat del Guinardó. construcció d’un pavelló i una nova piscina. • Impulsarem mesures per aconseguir el solar per a un casal de gent gran a Sant Genís. Salut 7.2.7. Continuarem treballant amb l’Institut Català de la Salut (ICS), mitjançant Educació el Consorci Sanitari de Barcelona, per tal de garantir la millora dels equipa- 7.2.3. Continuarem treballant per tal d’estendre i millorar la xarxa d’equipaments ments sanitaris, en especial dels centres d’atenció primària (CAP). públics del districte. Volem dedicar un especial esforç a les escoles bressol i • Farem el seguiment de la construcció del nou CAP de la UA3 del mercat les escoles d’adults. del Guinardó. • Acabarem el procés d’expropiació de la masia de Can Fargas per fer l’es- • Concretarem el solar i impulsarem la construcció del nou CAP a la zona cola de música del districte i fer realitat la reivindicació històrica per tal de Horta-Vall d’Hebron. donar ús públic a la masia i obrir els jardins al barri. Farem el seguiment de la declaració de la masia com a Bé d’Interès Nacional. Serveis Socials • Impulsarem la ubicació de noves escoles bressol en aquells barris on hi 7.2.8. Aquest mandat representarà un salt endavant molt important en el desple- hagi més mancances. gament de les polítiques socials de l’Ajuntament, fruit del nou marc legal i • Traslladarem l ’escola d’adults Torrent d’en Melis a Príncep de Girona. de la voluntat d’avançar en aquest camp. Traslladarem el Centre de Serveis • Promocionarem l’ús de les escoles fora de l’horari escolar. Socials de la Vall d’Hebron a la Llosa i impulsarem l’estudi de possibles nous espais per als centres de serveis socials. Casals de barri 7.2.4. Una de les prioritats establertes al Pla d’equipaments és dotar els barris Persones amb discapacitat d’espais cívics on es puguin dur a terme diferents activitats i puguin servir 7.2.9. Treballarem per tal d’aconseguir una residència per a persones amb disca- d’eina útil per a les entitats. pacitat psíquica. També treballarem per tal d’ajudar les entitats que treba- • Acabarem les obres del casal de barri de Can Travi i el posarem en fun- llen amb persones amb discapacitat. cionament. • Cedirem el solar per a la construcció d’una residència per a persones amb • Formalitzarem la compra del casal de la Font d’en Fargues i durem a terme discapacitat psíquica al Torrent d’en Melis. el projecte de rehabilitació. Garantirem espais alternatius per a les activi- • Donarem suport a les entitats d’iniciativa social no lucrativa per tal de tats que es facin durant les obres. disposar d’espais en condicions per dur a terme les seves activitats. • Durem a terme les obres del Mas Guinardó i el posarem en funcionament com a hotel d’entitats. 244 245 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES HORTA - GUINARDÓ Aparcaments • Donarem suport a la dinamització dels nous casals de gent gran amb 7.2.10. La construcció d’aparcaments és una mesura necessària per alliberar l’espai programes innovadors. públic. Impulsarem, doncs, nous aparcaments arreu del districte. Joventut 7.3.5. El darrer mandat es va treballar amb el Consell de la Joventut un procés per 7.3. Objectiu 3. Prestació de serveis públics a les persones. a l’elaboració de les polítiques de joventut. Durant aquest mandat caldrà desenvolupar els resultats d’aquest procés. Mesures • Elaborarem el Pla director de joventut del districte, en el marc del Pla jove Atenció al ciutadà de ciutat. 7.3.1. La nova Oficina d’Atenció al Ciutadà del carrer de Lepant permetrà un mi- • Dinamitzarem els nous equipaments destinats a gent jove. llor servei d’atenció. Per això: • Apostarem per un punt d’informació juvenil plenament integrat en la xar- • Traslladarem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del carrer de Lepant a unes xa de la ciutat. instal·lacions més àmplies, còmodes i que permetin una millor confiden- cialitat. Infància • Continuarem millorant els sistemes i protocols de resposta a les deman- 7.3.6. Volem articular mecanismes de participació per a aquesta franja d’edat. A des i queixes de la ciutadania (IRIS...). més, impulsarem mesures per tal que la seva formació i el seu lleure es facin en les millors condicions. Acció social • Reforçarem els serveis de ludoteca i casals infantils existents i n'augmen- 7.3.2. Treballarem per implementar el desplegament del nou marc legal per tal de tarem l’oferta. millorar de manera significativa l’atenció i promoció social de les persones • Potenciarem la participació dels infants en espais de debat com poden dels nostres barris. ser l’audiència pública. • Desplegarem la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència per a la millora en l’atenció social i la prestació de serveis. Dones • Reforçarem les dotacions per als serveis d’atenció domiciliària. 7.3.7. Les polítiques de gènere han de ser assumides i portades a terme amb mesures transversals en les quals s’impliqui el conjunt de l’Administració. Immigració Continuarem desenvolupant tots aquells projectes orientats a assolir un 7.3.3. Continuarem treballant en el marc del projecte Nous veïns i veïnes i el Pla districte lliure de violència contra les dones. de ciutadania, convivència i immigració. S’han de potenciar les iniciatives • Donarem suport a les entitats i grups de dones, així com a altres col·- encaminades al reagrupament familiar. lectius que treballen pels drets de les dones i difondrem les seves activi- • Continuarem potenciant iniciatives del programa Nous veïns i veïnes. tats. • Potenciarem el Pla de ciutadania, convivència i immigració com a marc • Continuarem desenvolupant i impulsant nous projectes contra la violència general de les polítiques relacionades amb de la immigració. de gènere. • Treballarem de forma específica totes les polítiques encaminades al rea- • Impulsarem la constitució d’una comissió interdepartamental per a la grupament familiar. igualtat d’oportunitats. Gent gran Medi ambient 7.3.4. Fruit del nou marc legal, les polítiques adreçades a la gent gran tindran un 7.3.8. Continuarem desenvolupant el pla d’Acció 21 de manera que ens permeti gran impuls en els propers anys. A més, cal desenvolupar-les a partir de impregnar de sostenibilitat totes les polítiques del districte. l’impuls del Consell de la Gent Gran del districte. • Redactarem un pla d’eficiència energètica dels edificis municipals. • Potenciarem totes aquelles activitats que fomenten el treball entre la gent • Elaborarem un pla de treball en educació ambiental a partir de Can Soler. gran, la seva formació i el seu lleure, com poden ser les Aules de Cultura, • Continuarem aplicant mesures de difusió de la sostenibilitat en activitats la Primavera de la Gent Gran i aquelles activitats que fomenten les activi- del districte. tats intergeneracionals. 246 247 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES HORTA - GUINARDÓ Cultura • Aprofitarem el nou mercat del Guinardó i l’illa d’equipaments de la UA3 7.3.9. Els nous equipaments culturals previstos al districte, juntament amb els ja per fer un pla de dinamització del comerç al Guinardó i l’eix Maragall. existents, signifiquen un nou potencial de promoció cultural que cal desen- • Traslladarem el mercat de la Vall d’Hebron a la Llosa, amb una oferta volupar. El treball de recuperació del patrimoni cultural del districte ha de fer d’equipaments i comerç que sigui atractiva. un salt qualitatiu molt important. • Dinamitzarem la biblioteca de Can Mariner a Horta. Promoció de l’esport • Continuarem la tasca de difusió de la història dels barris amb publicaci- 7.3.13. Continuarem promocionant la pràctica esportiva, ja que és una mesura de ons específiques. promoció d’estils de vida saludables com també un model de convivència. • Elaborarem un projecte de recuperació de la importància de l’aigua al dis- • Donarem suport a les activitats esportives no majoritàries, però amb for- tricte i crearem la ruta de l’aigua (torrents, bugaderes, torres d’aigua, car- ça arrelament al districte (voleibol, bitlles, judo, bàsquet femení...). rer Aiguafreda...) i de les masies d’Horta. • Potenciarem espais de pràctica esportiva a l’aire lliure per crear nous es- • Donarem suport a activitats de difusió de la cultura de la pau. pais de pràctica esportiva a l’aire lliure, pista d’skate, circuits esportius per a tots els grups d’edat. Persones amb discapacitat 7.3.10. Cal treballar en tots aquells aspectes que signifiquen eliminar totes les bar- Salut reres físiques i socials que troben les persones amb discapacitat i alhora, 7.3.14. Continuarem potenciant el Consell de Salut i l’adaptarem a les noves ne- a partir del Consell, portar a terme totes aquelles activitats que ajuden a cessitats, com a espai de participació i interrelació entre les entitats, els donar a conèixer totes les seves potencialitats. serveis, els equipaments de salut i la ciutadania. • Continuarem treballant des del Consell de Persones amb Discapacitat per • Impulsarem el Consell de Salut i farem que sigui un espai d’interrelació tal d’anar eliminant totes les barreres arquitectòniques i socials del nostre entre entitats, ciutadania, serveis i equipaments de salut. districte, tant a la via pública com als equipaments. Donarem suport a • Continuarem els diversos programes de prevenció de salut dels diferents mesures que afavoreixin l’accessibilitat als comerços. serveis. • Continuarem incorporant criteris de plena accessibilitat a totes les activi- • Potenciarem, des del Consell de Salut, la creació de comissions temàti- tats. ques o per barris. • Continuarem el suport a totes les iniciatives encaminades a la sensibi- lització de la ciutadania envers les problemàtiques de les persones amb Solidaritat i cooperació discapacitat. 7.3.15. Continuarem donant suport a la cooperació que duen a terme les nostres entitats. Participació ciutadana • Continuarem donant suport a l’agermanament amb BuCraa, al Sàhara. 7.3.11. Oferirem tots els instruments necessaris per tal de garantir la participació • Donarem suport al projecte d’agermanament amb un centre educatiu de ciutadana a Horta-Guinardó. Experiències positives com l’elaboració del Pla Xile. d’equipaments no poden obviar que cal dur a terme una autèntica partici- • Estudiarem els recursos del districte que es puguin destinar a projectes pació en tots els àmbits de la gestió municipal. de cooperació. • Continuarem impulsant i aprofundint en el Pla comunitari de Carmel Amunt. Educació • Revisarem el Pla d’equipaments al llarg del mandat. 7.3.16. Continuarem donant suport a aquelles iniciatives que permetin, treballant • Impulsarem alguna experiència de gestió d’entitats en nous equipaments en xarxa en el si del sistema educatiu públic, millorar l’educació als nostres del districte. centres des de la perspectiva d’un procés integral que es porta a terme du- rant tota la vida d’un individu i en el qual l’escola no està sola. Comerç i promoció econòmica • Continuarem impulsant el Projecte educatiu de ciutat amb la implemen- 7.3.12. El comerç de proximitat no és tan sols una forma d’activitat econòmica, tació dels projectes del districte, amb el seguiment i la informació corres- sinó que és alhora un eix vertebrador del nostre model de ciutat. ponents. 248 249 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES HORTA - GUINARDÓ • Donarem suport a les experiències de treball com la Xarxa 0-18 i les • BAIX GUINARDÓ: reurbanitzarem el parc del Príncep de Girona. AMPA. • GUINARDÓ: construirem escales mecàniques a Telègraf (entre Varsòvia • Potenciarem programes d’educació no formal. i Doctor Cadevall). Farem el seguiment de la urbanització de la plaça de Maragall. Convivència i prevenció • CAN BARÓ: durem a terme la segona fase de Mare Déu de Montserrat. 7.3.17. La prevenció i la mediació són dues de les eines més importants que cal Estudiarem la reurbanització de carrers del barri. promoure per tal de garantir una bona convivència, especialment a l’espai • CARMEL: urbanitzarem la plaça Salvador Allende per al nou aparcament públic. i els seus entorns. Urbanitzarem la plaça del Carmel i l’entorn. Acabarem • Impulsarem el Consell de Seguretat i Prevenció del districte com a espai l’obertura i reurbanització del carrer Llobregós. d’interlocució i debat entre la ciutadania, les entitats, els cossos de segu- • HORTA: farem l’estudi de la reurbanització i possibles canvis en zones de retat i el Districte. vianants de la zona vella d’Horta i durem a terme algunes de les fases. • Impulsarem el paper dels educadors i les educadores de carrer i crearem Reurbanitzarem la plaça d’Eivissa. Continuarem impulsant mesures de noves fórmules de mediació i pacte per a l’espai públic. conservació al carrer d’Aiguafreda. • Continuarem treballant en el marc de la Taula de Coordinació Policial per • MONTBAU: urbanitzarem el Pla de Montbau. Continuarem el procés de tal de millorar la prevenció al districte i per a l’aplicació de campanyes substitució del paviment de les voreres allà on sigui més prioritari. conjuntes dels diferents cossos de seguretat. • SANT GENÍS: avançarem en el Pla especial de Sant Genís per delimitar els espais públics i solucionar els problemes d’accessibilitat. Iniciarem les ges- tions per adquirir un solar per a la construcció d’un casal de gent gran. ARRANJAMENT I MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC • TEIXONERA: farem la tercera fase de l’Eix Fastenrath (Llobregós-Sant Crispí). Urbanitzarem la coberta de l’aparcament del carrer d’Arenys. 7.4. Objectiu 4. Connexió, mobilitat i accessibilitat als barris. Construirem escales mecàniques entre Arenys i Fastenrath. • FONT DEL GOS: millorarem el paviment del Torrent de cal Notari. Mesures • FONT D’EN FARGUES: estudiarem la viabilitat de l’aparcament a la plaça 7.4.1. La difícil orografia dels barris, alguns dels quals tenen forts pendents, fa de la Font d’en Fargas i la remodelació de la plaça. Estudiarem la possi- que calgui impulsar mesures urbanístiques que permetin salvar aquestes bilitat d’instal·lar escales mecàniques a Davallada de Gallecs i la plaça de dificultats amb l’obertura de nous carrers i l’habilitació d’escales en alguns Font de la Mulassa. indrets, fins i tot escales mecàniques o ascensors. Dins d’aquest àmbit, • VALL D’HEBRON: urbanitzarem el carrer de Can Travi. Farem el projecte caldrà fer un important seguiment del transport públic. d’urbanització i enjardinament dels entorns de Can Marcet. • Estendrem espais per a vianants i itineraris per anar a peu i camins esco- • LA CLOTA: durem a terme l’estudi de millores de manteniment al barri. lars. • HORTA: instal·larem un ascensor a Lisboa - Rambla del Carmel. • Impulsarem amb TMB un estudi a fons per tal de garantir les millores del servei públic de transport als nostres barris. Cal prioritzar també aquells Habitatge barris que no disposen de servei de metro. 7.4.3. Les polítiques d’habitatge tenen una importància cabdal per tal de garantir • Avançarem en la implementació d’escales mecàniques i ascensors en els la cohesió social. Cal impulsar, en el marc de les polítiques de l’Ajuntament carrers del districte amb més pendent que ho requereixin. de Barcelona, actuacions que permetin fer més assequible l’accés a l’habi- • Potenciarem la mobilitat amb bicicleta augmentant els carrils bici i les tatge a aquelles persones que ho necessiten, millorar les condicions dels parades de bicing. qui ja en tenen i donar suport a aquelles persones amb risc de perdre’l. En aquest sentit, el districte d’Horta-Guinardó ha d’aprofitar l’impuls dels Urbanitzacions, manteniment i espai públic plans de millora urbana per tal de generar nou habitatge protegit. 7.4.2. Durant aquest mandat hem d’afrontar temes d’espai públic de gran format. • Durem a terme la promoció d’habitatge públic de Valldaura, la Clota, Cos- Alhora, però, cal continuar afrontant aquelles mesures que ajuden a millorar mos i plaça del Carmel. de forma significativa l’espai públic. • Continuarem la campanya de rehabilitació d’habitatges del Carmel i el nucli antic d’Horta. 250 251 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES NOU bARRIS 8. Nou Barris Ara ens trobem en una nova etapa marcada per un entorn nou i diferent; l’augment de la immigració, els nous usos de l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida, el canvi en l’economia i en l’ocupació, nous valors Introducció culturals i nous interessos generacionals. Noves realitats que posen de manifest nous reptes que volem afrontar a partir d’una política que tingui com a objectiu convertir- El districte de Nou Barris s’ha caracteritzat pel desenvolupament de polítiques i los en noves oportunitats, per evitar que la diversitat ens porti noves desigualtats. actuacions que han representat grans i petites transformacions del territori amb l’objectiu de millorar la realitat social, econòmica, cultural i urbanística de tots i Farem totes aquestes polítiques i actuacions liderades des del districte amb l’ob- cadascun dels barris que el conformen. jectiu de transformar Nou Barris perquè esdevingui un districte amb més cohesió social i equilibri territorial. Així, el conjunt dels seus barris el configuren com un dels La transformació més rellevant l’hem fet palesa en el disseny i urbanització de l’espai districtes amb més personalitat de la ciutat atès que és jove, divers, dinàmic, viu i públic. Els nous bulevards, carrers, places, jardins i parcs s’han fet pensant en les per- amb un potencial cultural i participatiu extraordinari. sones i les seves necessitats; s’han fet accessibles per als més grans i els més petits i per a aquells que tenen dificultats per moure’s i desplaçar-se, prioritzant les persones Tot això, a més, s’ha de continuar fent des de la proximitat. Comptant amb els ve- respecte als cotxes, incrementant les zones verdes i de gaudi, és a dir, donant-los la ïns i veïnes, amb les entitats, compartint les propostes, consensuant el programa dignitat i la qualitat urbanística que la gent de Nou Barris es mereix. de govern, retent compte dels èxits i les dificultats, és a dir, governant per a la gent i amb la gent de Nou Barris. Aquesta política de transformació i millora dels nostres barris és i serà encara més evident amb la posada en marxa de nous equipaments dedicats a l’educació, la Per això proposem nous objectius per a aquest mandat. Un programa de govern cultura i el lleure. Durant l’últim mandat es van posar en marxa dos nous casals ambiciós amb objectius a llarg termini però amb actuacions i mesures concretes de gent gran, tenim dues noves escoles bressol, hem estrenat com a equipament per acostar els serveis a la gent i treballar des dels barris. Volem la implicació i la cultural l’antiga escola Ton i Guida, s’estan ampliant l’Ateneu Popular i el casal La complicitat de la ciutadania per governar millor, volem garantir unes polítiques pú- Cosa Nostra, han començat les obres de dues noves biblioteques i ha començat bliques que responguin als problemes, les necessitats i les expectatives de la gent. a funcionar l’Escola de Música Municipal. També, i per primera vegada, als bai- Per tot això continuarem treballant amb el món associatiu, els agents socials, les xos d’un edifici d’habitatge per a joves tenim la seu d’un Institut Universitari de la entitats, les empreses, els comerciants i el conjunt de veïns i veïnes de Nou Barris. Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta xarxa d’equipaments i serveis per a les persones tindrà continuïtat en aquest mandat que iniciem per dotar cadascun dels nostres barris dels equipaments de proximitat que necessitem. Tota una xarxa Objectius d’equipaments de proximitat per facilitar la relació, la creació i el coneixement, per 8.1. Objectiu 1. Treballar per aconseguir un districte amb més cohesió acostar els serveis a tots els barris del districte. social, inclusió i equilibri territorial. El cobriment d’una part important de la Ronda de Dalt, el nou Pont del Congost, els Mesures treballs de prolongació de la línia 3 del metro de Canyelles, que arribarà a Trinitat 8.1.1. Continuarem amb la política social d’extensió i proximitat dels serveis soci- Nova, han suposat una millora significativa de la comunicació dels nostres barris, als, dels ajuts a les famílies, la gent gran, els infants, els joves i els discapa- un repte pel qual continuarem treballant incrementant el transport públic allà on citats tot i tenint en compte els diferents models de família i les situacions encara hi ha més dificultats de comunicació, fent accessibles les instal·lacions amb de dependència. nous ascensors, plataformes, etc. Aquestes millores de comunicació i accessibili- 8.1.2 Vetllarem pel compliment del desplegament de la Llei de promoció de l’au- tat les portarem a tots els racons dels barris i eliminarem les barreres i els espais tonomia personal i atenció a persones en situació de dependència, així com inaccessibles més propers als ciutadans amb la continuació de la urbanització dels la futura Llei de serveis socials. espais interiors a la Guineueta, Canyelles, Ciutat Meridiana, etc. 252 253 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES NOU bARRIS 8.2. Objectiu 2. Continuar el desplegament de la xarxa d’equipaments de 8.5. Objectiu 5. Continuar la recuperació de nous espais verds i la millora proximitat. del medi ambient. Mesures Mesures 8.2.1. Augmentarem el nombre de places d’escola bressol, estendrem la xarxa de 8.5.1. Urbanitzarem i recuperarem espais verds als interiors dels barris i millora- casals de barri, de casals per a la gent gran, de residències i de centres de rem els parcs i jardins ja existents. dia per tal de garantir uns serveis de qualitat en els àmbits de la cultura, 8.5.2. Millorarem la qualitat ambiental, la neteja, la recollida selectiva de residus i l’educació, els serveis socials i l’esport. Per això serà bàsic continuar treba- el manteniment de l’espai públic i serem respectuosos amb el medi ambient llant en el Pla d’equipaments del districte. impulsant mesures per reduir la contaminació (lumínica, sonora, etc.) així 8.2.2. Impulsarem la construcció de la Illa de les cotxeres Borbó per tal de cons- com mitjançant campanyes per a la sensibilització de la ciutadania perquè truir els diferents equipaments compromesos amb la taula d’entitats i veïns faci un ús més eficient de l’aigua i l’energia. i veïnes. 8.2.3. Continuarem prioritzant el manteniment dels equipaments existents: cen- tres cívics, casals de barri, casals de joves i gent gran així com la xarxa 8.6. Objectiu 6. Treballar per tenir més habitatge social i accessible. d’escoles públiques del districte. Mesures 8.6.1. Incrementarem el parc d’habitatges públics en tot tipus d’actuacions i rè- 8.3. Objectiu 3. Continuar urbanitzant l’espai públic com a eina de ree- gims i especialment per a aquells sectors que més dificultats tenen, la gent quilibri territorial i social. gran i els joves. 8.6.2. Continuarem treballant per acabar els diferents processos de remodelació Mesures i rehabilitació de barris afectats de patologies estructurals. Impulsarem la 8.3.1. Potenciarem noves urbanitzacions de carrers, jardins, places i interiors amb instal·lació d’ascensors en tots els barris per tal de garantir l’accessibilitat un urbanisme de qualitat estès a cada racó, facilitador de la connexió dels als habitatges. diferents barris, integrador i sense barreres, que dissenyarem tenint en compte la diversitat d’usos, la convivència, la diversitat cultural i l’accent i la mirada dels diferents col·lectius. Un urbanisme a la mida de la gent. 8.7. Objectiu 7. Treballar per tenir més creixement, progrés i prosperitat 8.3.2. Treballarem permanentment en el manteniment de l’espai públic per garan- econòmica. tir el bon estat de l’obra ja feta i contribuint d’aquesta manera a inculcar el respecte i la bona utilització dels espais de relació comuns. Mesures 8.7.1. Donarem suport els emprenedors i emprenedores, als joves formats amb capacitat per generar ocupació, per acostar els serveis i les noves tecnologi- 8.4. Objectiu 4. Millorar les comunicacions i serveis de transport dins del es. Generarem més ocupació a partir de la instal·lació de nous equipaments territori i amb el centre de la ciutat. i serveis al nostre districte. 8.7.2. Acostarem els serveis i programes d’ocupació i formació als joves amb més Mesures dificultats establint convenis amb Barcelona Activa i el SOC. 8.4.1. Millorarem la xarxa d’autobusos, facilitarem l’accessibilitat i ampliarem i mi- llorarem les freqüències i horaris de servei. 8.4.2. Treballarem per la pacificació del trànsit amb l’extensió de les zones 30 8.8. Objectiu 8. Donar suport al conjunt d’associacions de comerciants, allà on sigui possible, potenciant l’ús de la bicicleta, donant prioritat als els eixos i els mercats municipals. vianants i continuant la política de construcció d’aparcaments municipals subterranis. 254 255 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES NOU bARRIS Mesures 9. Sant Andreu 8.8.1. Treballarem decididament per mantenir el comerç de proximitat que fa barri i ciutat, que genera ocupació i activitat al seu voltant, dinamitza els barris, Introducció és motor d’integració de les noves realitats socials i genera confiança i se- guretat entre els veïns. El districte de Sant Andreu, porta nord de la ciutat de Barcelona i punt de trobada amb els municipis del Barcelonès Nord i el Vallès, està format per set barris amb una forta personalitat. L’heterogeneïtat i el procés de transformació permanent permeten 8.8.2. Impulsarem i donarem suport a les diferents entitats de comerciants que gaudir d’un present i un futur immediat plens d’oportunitats. Tots aquests factors treballin en l’àmbit de la promoció i el comerç per desenvolupar programes, ajuden a assolir un nou escenari de centralitat metropolitana que permetrà la verte- projectes i activitats conjuntes (fires, mostres, jornades, etc.). bració territorial del districte alhora que enfortirà el teixit social dels barris. La cohesió social, la vertebració territorial i el lideratge institucional són la base del projecte municipal i el compromís amb els ciutadans i ciutadanes com a projecte compartit. 8.9. Objectiu 9. Impulsar la participació, el treball comunitari i els pro- jectes compartits en la gestió dels equipaments com a elements transversals de la nostra actuació. Objectius Mesures 9.1. Objectiu 1. Cohesió i inclusió social. En un territori que ha transfor- 8.9.1. Impulsarem als plans comunitaris que hi ha en funcionament o que acor- mat força el seu urbanisme, ara és el moment de posar l’accent en dem que es posin en marxa. És d’aquesta manera com serem capaços de les polítiques socials i d’estendre serveis que garanteixen a tothom continuar avançant en la transformació del nostre entorn, tenint en compte la mateixa qualitat de vida. els nous reptes de la societat actual, l’augment de la immigració, els nous usos de l’espai públic, els diversos models de famílies, els nous valors cul- Mesures turals, etc. 9.1.1. Obrir un centre d’assessorament a les famílies. 8.9.2. Continuarem desenvolupant el model de projectes compartits en la gestió 9.1.2. Desenvolupar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les cívica d’equipaments a partir de l’experiència i el procés de reflexió encetat persones en situació de dependència i la futura Llei de serveis socials. amb les entitats amb l’objectiu de millorar els processos i poder continuar 9.1.3. Ampliar la cobertura de l’ajuda domiciliària i la teleassistència. oferint als ciutadans el millor servei, tenint en compte el valor afegit que 9.1.4. Impulsar serveis a col·lectius en risc d’exclusió, prioritzant la inclusió laboral. comporta d’aquest model de gestió. 9.1.5. Ubicar un nou CRAE al barri de Sant Andreu. 9.1.6. Garantir uns espais, transports i equipaments públics totalment accessibles. 9.2. Objectiu 2. L’habitatge. Un dels principals reptes que ha d’afrontar el districte és el de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones que es troben amb més dificultats. Cal aprofitar els plans de transformació per fer noves promocions públiques així com millorar els habitatges a les zones consolidades dels barris. Mesures 9.2.1. Fer noves promocions a les casernes de Sant Andreu, Pla de Sant Andreu - Sagrera (Colorants II, Can Portabella i entorns de la Sagrera), Porta Trini- tat, PERI de Santa Coloma, Fabra i Coats, Ferran Junoy i caserna de Navas, entre d’altres. 256 257 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT ANDREU 9.2.2. Continuar la substitució de les Cases Barates del Bon Pastor. Mesures 9.2.3. Concedir ajuts per a reformes d’espais comuns i ascensors: ARI del nucli 9.4.1. Donar suport a les iniciatives de les entitats comercials de tots els barris. històric de Sant Andreu i Trinitat Vella, pla d’ascensors de la zona del Con- 9.4.2. Renovar els mercats municipals perquè es converteixin en dinamitzadors grés i habitatges del voltant de la plaça de Baró de Viver. del comerç del seu entorn. 9.2.4. Combatre la sobreocupació i el mobbing immobiliari. 9.4.3. Planificar activitats comercials, hoteleres i d’oficines a l’entorn del Pla Sant Andreu - Sagrera. 9.4.4. Impulsar el pla de transformació del Torrent de l’Estadella. 9.3. Objectiu 3. Igualtat, diversitat i ciutadania. En una societat moderna 9.4.5. Potenciar l’accés a les noves tecnologies de la comunicació als equipaments cal que tothom tingui les mateixes oportunitats. Per tant, s’han de municipals. fer polítiques adreçades a aquells col·lectius que en alguns àmbits es poden veure exclosos de serveis. 9.5. Objectiu 5. Sostenibilitat. El compromís amb la sostenibilitat i el Mesures canvi climàtic és una de les línies de treball més importants per al 9.3.1. Garantirem l’accés dels joves a la cultura, al transport, als serveis públics i a districte. En aquesta línia, cal avançar en la reducció de consums la salut. d’energia i aigua, emissions, residus i sorolls. 9.3.2. Crearem una xarxa de centres d’informació juvenil per als diferents barris. 9.3.3. Potenciarem la col·laboració entre les entitats juvenils. Mesures 9.3.4. Posarem en marxa programes per combatre la violència de gènere i col·- 9.5.1. Estendre els objectius de l’Agenda 21 a tots els barris. laborar amb les dones afectades. 9.5.2. Impulsar la generació d’energia amb sistemes renovables. 9.3.5. Impulsarem els programes de promoció de les dones en aquells col·lectius 9.5.3. Continuar la pacificació de carrers i la utilització de paviment sonoreductor. on el seu paper és secundari i facilitarem la seva integració laboral. 9.5.4. Potenciar el transport públic i l’ús de la bicicleta. 9.3.6. Donarem suport a accions per difondre el respecte a l’orientació sexual de 9.5.5. Crear més places d’aparcament subterrani. les persones en qualsevol àmbit quotidià. 9.5.6. Col·locar pantalles acústiques a les zones amb més trànsit. 9.3.7. Garantirem l’accés de la gent gran a serveis i activitats que fins ara els eren 9.5.7. Incrementar la superfície verda amb nous parcs i col·locar nous arbres en estranyes, en especial, la cultura, l’esport i el lleure actiu. carrers reurbanitzats. 9.3.8. Millorarem i ampliarem la xarxa de casals de gent gran i residències amb 9.5.8. Millorar la recollida selectiva, ampliar la recollida pneumàtica i fer més ac- centres de dia. cessibles a la gent el servei de punt verd. 9.3.9. Facilitarem l’accés de les persones amb discapacitats a activitats que fins ara els eren difícils, en especial, l’esport però també la cultura i el lleure. 9.3.10 Treballarem amb l’Administració competent en salut perquè executi els 9.6. Objectiu 6. Desenvolupament urbà. A tots els barris s’ha produït compromisos que ja es preveuen a l’actual mapa sanitari. una transformació de l‘espai públic per guanyar espai per al vianant 9.3.11 Impulsarem polítiques participatives ampliant la implicació i coresponsabi- i assolir uns estàndards de qualitat acceptables amb una repercus- lització del moviment associatiu. sió important en la qualitat de vida de la gent. Mesures 9.4. Objectiu 4. Desenvolupament econòmic i ocupació de qualitat. L’ac- 9.6.1. Desenvolupar els plans de Casernes de Sant Andreu, la Llei de Barris de tivitat econòmica al nostre districte està en transformació i això és Trinitat Vella, substitució de les Cases Barates de Bon Pastor, Fabra i Coats, una oportunitat per crear més i millor ocupació. Cal aprofitar que el Caserna de Navas, Canòdrom i Pla Sant Andreu – Sagrera (Entorns de la Pla Sant Andreu - Sagrera generarà una important zona d’atracció i Sagrera, Colorants II i Can Portabella). enfortir l’activitat comercial de proximitat. 9.6.2. Facilitar la connectivitat entre Baró de Viver, Sant Andreu i Bon Pastor. 9.6.3. Enderrocar la presó de Trinitat i impulsar el seu planejament urbanístic. 258 259 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT ANDREU 9.6.4. Avançar en les transformacions dels entorns de Lanzarote, Santa Coloma, 9.8. Objectiu 8. Convivència i seguretat. La convivència a l’espai públic Madriguera i Enric Sanchís. és imprescindible perquè aquest sigui un entorn de qualitat de vida. 9.6.5. Impulsar la desafectació i conservació del nucli històric de Sant Andreu per Cal avançar en l’objectiu d’aconseguir una societat realment inter- tal de preservar la trama urbana actual. cultural i permeable per a tots els grups de població. Cal vetllar per- 9.6.6. Presentar noves candidatures a la Llei de Barris. què l’activitat econòmica i el comportament de les persones s’ajus- tin a les ordenances vigents. 9.7. Objectiu 7. Educació, creativitat i cultura. L’educació, la creativitat i Mesures la cultura són àmbits fonamentals per aconseguir un model de ciu- 9.8.1. Potenciar les pràctiques d’educació social, mediació i elaboració de plans tat de qualitat, innovadora i capdavantera. Cal disposar d’una xarxa adreçats a la població més conflictiva. d’equipaments públics que hi doni resposta i amb la qualitat exigida 9.8.2. Incrementar el nombre d’efectius de la guàrdia urbana per fer tasques de per la ciutadania. proximitat. 9.8.3. Continuar millorant la col·laboració amb els mossos d’esquadra. Mesures 9.8.4. Incrementar els recursos destinats a la inspecció d’activitats. 9.7.1. Complir els objectius del mapa escolar vigent ampliant-los amb aquelles necessitats que han sorgit després que fos aprovat. 9.7.2. Impulsar la millora dels centres educatius que tenen dificultats per cobrir les 9.9 Objectiu 9. Proximitat. Totes les polítiques impulsades pel districte places durant el procés de matriculació. han de tenir en compte el valor de la proximitat, tant a l’espai públic 9.7.3. Ampliar l’oferta de places públiques d’escola bressol amb nous centres. com en els processos de participació. 9.7.4. Posar en marxa un centre de formació professional públic. 9.7.5. Planificar noves instal·lacions esportives per cobrir el dèficit d’alguns terri- Mesures toris (carrer Hondures, canòdrom i casernes de Sant Andreu). 9.9.1. Prioritzar el manteniment i la neteja de l’espai públic. 9.7.6. Atreure algunes de les fàbriques per a la creació que s’impulsaran a la ciu- 9.9.2 Obrir espais de coresponsabilitat entre l’Administració, la societat organit- tat, en concret a la Fabra i Coats i al nou centre cultural del carrer Hondures. zada i la ciutadania. 9.7.7. Aconseguir que l’activitat creativa i de difusió del nostre districte formi part 9.9.3. Potenciar els processos comunitaris i els consells de barri. de la programació de ciutat. 9.9.4. Assignar un conseller de districte a cadascun dels barris. 9.7.8. Completar la xarxa de biblioteques del districte (Camp del Ferro, Trinitat Vella i casernes de Sant Andreu). 9.7.9. Estendre i millorar la xarxa de centres cívics (canòdrom, caserna de Navas, 9.10 Objectiu 10. Centralitat. El districte de Sant Andreu ha assolit un casernes de Sant Andreu i Trinitat Vella). grau de qualitat bastant acceptable des del punt de vista social i 9.7.10. Ampliar l’oferta de casals de barri (Baró de Viver, Fabra i Coats, Can Porta- d’entitats. Això permet que pugui fer un nou salt endavant i ambici- bella i Berenguer de Palou). onar un paper de centralitat en la Barcelona metropolitana. 9.7.11. Traslladar l’escola de música del districte al recinte de la Fabra i Coats. 9.7.12. Establir algun espai comú de col·laboració entre les diferents entitats cultu- Mesures rals del districte. 9.10.1. Atreure importants equipaments culturals i reafirmar els nostres actuals equipaments dins dels circuits oficials de ciutat. 9.10.2. Aconseguir la instal·lació d’entitats de Barcelona o Catalunya al districte. 9.10.3. Ubicar equipaments de ciutat o supramunicipals que donin servei a una àmplia població de l’entorn. 260 261 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT MARTÍ 10. Sant Martí 10.1.2. L’ampliació del ventall d’oferta educativa del districte és una altra prioritat. Per això, ens proposem crear l’escola de música del districte, que estarà Introducció situada al barri de Provençals del Poblenou. 10.1.3. Continuarem cedint espais a la Generalitat de Catalunya per tal de crear Aquesta nova etapa de govern que es posa en marxa a la ciutat de Barcelona compor- nous centres docents al districte (nova escola a Provençals/Pujades/Fluvià, ta un repte important per al districte de Sant Martí. Tenim l’oportunitat i l’obligació de al barri del Parc i a la Llacuna del Poblenou, etc.). respondre-hi davant la ciutadania. Les polítiques de proximitat, el foment de la parti- 10.1.4. Per tal de fomentar la cohesió social promourem, conjuntament amb els cipació ciutadana amb mecanismes més flexibles que facin més propera la presa de centres escolars, campanyes per al diàleg, el respecte i contra qualsevol decisions, així com cercar la coresponsabilització de les entitats i associacions en el tipus de discriminació, donarem suport a les AMPA com a espais de parti- disseny i execució d’aquestes polítiques, són actuacions que hem de desenvolupar cipació, i continuarem impulsant programes d’alfabetització digital, com la per tal de fomentar la confiança dels ciutadans i ciutadanes en la política. Memòria virtual de la gent gran. Tot i posar èmfasi durant aquest mandat en les persones, en la cohesió social, no podem oblidar la transformació de l’espai públic com a eix vertebrador d’una bona 10.2. Objectiu 2. Dones. Continuarem lluitant pel reconeixement dels política de reequilibri social i territorial. Alchemica, Can Saladrigas, Can Ricart, el drets de la dona i la millora de les seves condicions familiars, labo- desenvolupament del pla urbanístic de les zones industrials de Guipúscoa/Can Oli- rals i socials. va, la transformació promoguda per l’arribada de l’AVE, etc. són grans projectes que seran una realitat durant aquest mandat al nostre districte, juntament amb Mesures altres equipaments educatius, sociosanitaris i culturals, necessaris per mantenir un 10.2.1. Garantirem els recursos necessaris per al funcionament de les propostes nivell de serveis públics que arribi a tothom sense exclusions. elaborades pel Consell de Dones del districte. 10.2.2. Renovarem el Pla de Dones del districte, com a eix vertebrador de les políti- L’increment de promocions d’habitatge públic de lloguer i compra és un altre repte ques que s’han d’aplicar, adaptant-lo a les noves formes de participació de que hem de consolidar, atès que l’accés a l’habitatge assequible és un dret bàsic l’Ajuntament de Barcelona. que necessitem per evitar la fugida de la ciutat. 10.2.3. Desenvoluparem el pacte de temps al districte. 10.2.4. Garantirem l’accés dels col·lectius de dones a les noves tecnologies. ÀREA DE BENESTAR I COHESIÓ SOCIAL 10.3. Objectiu 3. Joventut. En una societat cada cop més individualista, 10.1. Objectiu 1. Educació. Una de les prioritats d’aquest districte és mi- una de les nostres prioritats és fomentar la consciència de pertà- llorar l’educació integral en tots els seus àmbits, com a instrument nyer a un col·lectiu, a un projecte comú. Per això, fomentar l’asso- d’integració i de desenvolupament humà, personal i social. És per ciacionisme entre els joves, impulsar el reconeixement i la defensa això que aplicarem polítiques clares tant de creació de nous equipaments dels seus drets i facilitar-los l’accés a la vida social i laboral com a com de millora dels existents, responent a les mancances detectades en mitjans per assolir el desenvolupament personal i humà són alguns l’atenció als infants de 0 a 3 anys i en el nombre de places d’ensenyament dels nostres objectius. secundari, com també fomentant l’accés a la formació professional, la col·- laboració de les escoles amb empreses del 22@ i la formació d’adults. Mesures 10.3.1. La inserció social dels joves amb dificultats és essencial, per la qual cosa Mesures garantirem la seva participació en les diverses activitats que ofereixen les 10.1.1. Garantirem l’ampliació i millora de la nostra xarxa d’escoles bressol al dis- administracions. tricte. Aquesta és una de les mesures més rellevants per a aquest mandat 10.3.2. Crearem nous punts de trobada dels nostres joves aprofitant la creació de (noves escoles bressol al CEIP Brusi, al CEIP La Palmera, al CEIP Joaquim nous equipaments als diferents barris del districte. Ruyra, al CEIP Virrei Amat i al CEIP Bac de Roda, així com al Camp de l’Arpa 10.3.3. L’accés a l’habitatge continua sent una de les necessitats fonamentals del - Alchemica i Meridiana/Trinxant, i la nova escola bressol Cascavell). nostre jovent, raó per la qual impulsarem la construcció de nou habitatge 262 263 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT MARTÍ públic que els permeti independitzar-se (com el previst a Diagonal Mar i el 10.5.3. Aprofitarem la riquesa associativa existent al nostre districte per tal de fo- front marítim, el Clot, Besòs-Maresme, la Verneda-la Pau, etc.). mentar la cultura popular, promovent les festes populars als diferents barris 10.3.4. Crearem el Consell de Joves amb la finalitat de consolidar l’espai associatiu. i implicant les entitats en la cogestió de les activitats culturals. 10.4. Objectiu 4. Esports. Sant Martí es troba en una posició privilegiada 10.6. Objectiu 6. Participació ciutadana, immigració i cooperació interna- a l’entorn de la ciutat de Barcelona. Això fa que sigui un districte cional. La participació ciutadana és fonamental a l’hora de dissenyar amb molta activitat esportiva, fet que es reflecteix en tota la xarxa i implementar polítiques que responguin a les necessitats reals de la d’equipaments esportius municipals. L’objectiu és impulsar políti- ciutadania. D’altra banda, l’arribada de nouvinguts d’altres països ques pel foment de l’esport que donin cobertura a les necessitats ha de ser una oportunitat per a l’enriquiment i el desenvolupament dels diferents trams d’edat dels nostres ciutadans. L’esport és un de la nostra ciutat. Tot això requereix la implicació del teixit associ- instrument fonamental per a l’educació i la cohesió social del nostre atiu, que s’ha de dotar dels mecanismes necessaris per a la partici- jovent i per això continuarem impulsant mesures i polítiques clares pació i per tenir un paper representatiu de la societat civil. Aquest per aconseguir aquest objectiu. districte ha estat pioner en la cogestió d’equipaments municipals amb entitats del nostre teixit associatiu, com un exemple clar de Mesures participació i d’acostament de l’Administració al ciutadà. 10.4.1. Ampliarem la xarxa d’instal·lacions esportives, promocionant i facilitant la pràctica de l’esport entre la gent gran, les dones, els joves i les persones Mesures discapacitades i/o en risc d’exclusió social (destaquem la nova pista polies- 10.6.1. Crearem nous centres de barri a la Vila Olímpica, Diagonal-Bac de Roda, portiva a la Vila Olímpica, l’ampliació del complex esportiu de la Mar Bella, Can Ricart, Paraguai-Perú, Alchemica, Maresme i altres. l’ampliació del poliesportiu de Maresme, etc.). 10.6.2. Continuarem la implantació de les noves tecnologies com a mitjà de relació 10.4.2. Continuarem millorant les instal·lacions esportives existents, com la pista amb l’Administració. poliesportiva de Pujades, la del Clot de la Mel, la de La Palmera o el camp de 10.6.3. Continuarem treballant per al foment i la millora dels diferents òrgans de futbol del Júpiter, etc.). participació ciutadana. 10.6.4. Impulsarem un pla especial d’atenció a la immigració amb la coresponsabili- tat del moviment social del districte, potenciant la plataforma Acostem-nos 10.5. Objectiu 5. Cultura. El coneixement i la preservació de les nostres i estenent-la a tot el districte. arrels culturals és un dels trets fonamentals de les nostres políti- 10.6.5. Fomentarem els programes que serveixin per donar a conèixer els nostres ques en aquest àmbit. Amb la transformació de l’entorn del Poblenou costums i els drets i deures de què som titulars promovent una millor inte- passem de la cultura industrial del segle XIX a la cultura digital del segle gració i cohesió social. XXI. Hem d’aconseguir que la fusió de tradició i modernitat ens enriqueixi 10.6.6. Continuarem treballant en els diferents programes de cooperació, com com a persones i com a societat. l’acollida de nens i nenes sahrauís o els intercanvis amb d’altres països. Mesures 10.5.1. Potenciarem la presència de les tecnologies de la informació i de la comuni- ÀREA DE MEDI AMBIENT cació en el món de la cultura. 10.5.2. Ampliarem el nombre d’equipaments culturals en els diferents àmbits (noves 10.7. Objectiu 7. Polítiques ambientals i espai públic de qualitat. La sos- biblioteques, sales d’estudi, escola municipal de música, nous museus, espais tenibilitat i el respecte al medi ambient són clau per al nostre futur escènics i de creació artística). Com a exemples podem esmentar el Museu com a societat. La conscienciació i la sensibilització, tant de les ins- d’Història Industrial i la Biblioteca a Can Saladrigas, el Taller d’Artistes, la Casa titucions com dels ciutadans, en aquest àmbit són fonamentals per de les Llengües i la Biblioteca a Can Ricart, l’Escola de Música de Provençals a l’aplicació dels programes i de les mesures necessaris. del Poblenou, la Biblioteca a la plaça de les Glòries i a Alchemica, etc. 264 265 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT MARTÍ Mesures ÀREA D’HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR 10.7.1. Establirem plans de participació i consciència cívica promovent la cultura de l’estalvi energètic i l’aplicació pràctica de l’Agenda 21. 10.10. Objectiu 10. Habitatge. L’accés a l’habitatge és una de les preocupa- 10.7.2. Potenciarem la instal·lació d’energies alternatives i encarregarem auditories cions principals actuals, i la intervenció pública en aquest àmbit es fa energètiques i de consums dels edificis municipals. necessària per tal de cobrir aquelles necessitats que deixa fora el lliu- 10.7.3. Continuarem apostant per a la reducció del soroll a la nostra ciutat ampliant re mercat. El planejament urbanístic del 22@ incorpora un percentat- la implantació de paviment sonoreductor a les vies secundàries del districte ge d’habitatge protegit que s’ha d’anar implantant i desenvolupant. i de recursos de control del soroll. 10.7.4. Continuarem ampliant la xarxa de recollida pneumàtica de brossa i el nom- Mesures bre de contenidors de recollida selectiva al carrer i els farem accessibles a 10.10.1. Construcció d’habitatge protegit en diferents barris del districte (Poblenou, les persones amb discapacitats. Diagonal Mar i front marítim del Poblenou, Glòries, Besòs-Maresme, Ver- neda-la Pau, etc.). 10.10.2. Apartaments per a gent gran a Maresme, Concili de Trento-Lope de Vega, 10.8. Objectiu 8. Parcs i jardins. L’espai públic és el punt de trobada col·- Bolívia-Badajoz, etc. lectiu de la ciutadania i preservar-lo i conservar-lo és fonamental per a la convivència veïnal. 10.11. Objectiu 11. Urbanisme. El planejament urbanístic del 22@ ha de Mesures continuar transformant els carrers del Poblenou, però hem ampliat 10.8.1. Continuarem incrementant el nombre de zones verdes del districte i vetlla- el concepte a altres barris del districte (Besòs, Maresme i Verne- rem perquè tinguin un manteniment acurat, amb especial atenció als petits da), per tal de transformar i adequar els sectors industrials encara espais verds. existents. També volem continuar la consolidació d’espais públics 10.8.2. Ampliarem el nombre d’arbres existents i ajustarem la poda a les demandes de qualitat en cadascuna de les zones del districte. ciutadanes. 10.8.3. Millorarem el mobiliari urbà de cadascun dels barris que conformen el dis- Mesures tricte. 10.11.1. Reurbanització de la Rambla del Poblenou, entre el passatge Calvell i Taulat, obertura del carrer Joncar i reurbanització del carrer Mallorca entre Meridi- ana i Espronceda. ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA 10.11.2. Conversió en zona de vianants dels passatges del Poblenou i del seu casc antic. 10.9. Objectiu 9. Comerç. El progrés econòmic de la ciutat de Barcelona i 10.11.3. Remodelació integral del carrer Pere IV i de la plaça Puigcerdà. d’aquest districte en particular és un dels eixos vertebradors de la 10.11.4. Urbanització del front marítim, de l’illa formada per Llull, Diagonal i Selva política municipal. Per això, volem prioritzar el teixit comercial que de Mar i del carrer Selva de Mar entre Gran Via i Concili de Trento. dona vitalitat als barris i en promou l’activitat econòmica i social. Im- 10.11.5. Inici de la reurbanització de la plaça de les Glòries. pulsar el comerç existent i promoure’n l’adaptació als nous reptes de 10.11.6. Acabament de la reurbanització del sud-oest del Besòs. futur constitueix l’estratègia principal del districte en aquest àmbit. 10.11.7. Desenvolupament dels plans urbanístics de Verneda-la Pau. 10.11.8. Conversió en bulevard del carrer Cantàbria i el carrer Bac de Roda entre Gran Mesures Via i Huelva. 10.9.1. Continuarem treballant amb el teixit associatiu per tal de fomentar l’as- 10.11.9. Urbanització del carrer Selva de Mar entre Gran Via i Concili de Trento. sociacionisme comercial, impulsar mesures de suport, promoció i moder- nització del comerç als barris i promoure la integració dels comerciants no comunitaris. 10.9.2. Promourem la utilització de noves tecnologies en l’àmbit del comerç. 266 267 PROGRAMA D’ACTUACIÓ ALS DISTRICTES SANT MARTÍ ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT 10.12. Objectiu 12. Salut pública. Dins d’aquest apartat s’engloben totes 10.14. Objectiu 14. Mobilitat. La mobilitat, a la nostra ciutat i en aquest aquelles actuacions enfocades a resoldre les problemàtiques que es districte, s’ha convertit en una de les prioritats bàsiques dels veïns. situen en els àmbits de la sexualitat, l’alimentació, la drogoaddicció, L’equilibri entre el vehicle privat i el transport públic, i la potenciació la salut mental, etc. d’altres mitjans de comunicació són fonamentals. Per això, aplica- rem plans de mobilitat per a aquest districte per tal de millorar la Mesures comunicació entre els diferents barris i la resta de la ciutat. 10.12.1. Si en el mandat passat vam constituir el Consell de Salut del districte, en aquesta legislatura volem potenciar-lo per tal de dotar-nos d’un òrgan efec- Mesures tiu de participació en aquest àmbit que ens permeti treballar millor en el 10.14.1. Augmentarem i millorarem el transport públic del districte. Incorporarem disseny i l’aplicació de les nostres polítiques sanitàries, sobretot les adreça- combustibles no contaminants en la xarxa de superfície. des als infants, els adolescents i la gent gran. 10.14.2. Una altra mesura important per a aquest districte és el desenvolupament del pla d’aparcaments (Llacuna, Ramon Turró, Rambla Jove del Poblenou, Paraguai, plaça Zenobia Camprubí, Bolívia-Badajoz, Calassanç-Heroïnes de 10.13. Objectiu 13. Serveis socials, gent gran i persones amb discapacitat. Girona, Cantàbria i Bac de Roda). La nova Llei de la dependència ha de fer que l’assistència social es- 10.14.3. Millorarem la xarxa de zones de càrrega i descàrrega del districte. devingui un dret universal que permeti eradicar qualsevol situació 10.14.4. Potenciarem l’ús de la bicicleta implantant nous aparcaments, ampliant la de desemparament, amb especial atenció a les persones amb manca xarxa de carrils bici i acabant la xarxa pública de bicicletes al districte. d’autonomia personal i els seus familiars, per constituir el quart pi- 10.14.5. Implantarem diverses zones 30 al districte, que permetran reduir la conta- lar de l’Estat del benestar. minació acústica i ambiental. 10.14.6. Millorarem la xarxa de parades de taxi del districte. Mesures 10.13.1. Aplicarem la Llei de la dependència. 10.13.2. Ampliarem el sistema d’atenció sociosanitària per tal d’atendre amb eficà- 10.15. Objectiu 15. Seguretat i prevenció. La convivència i la cohesió social cia les necessitats de la gent gran. no són possibles sense l’aplicació de la llei i de l’autoritat democràti- 10.13.3. Ampliarem els ajuts assistencials a domicili. ca. Per això cal recórrer a tots els mecanismes al nostre abast per tal 10.13.4. Garantirem la integració social de les persones econòmicament més desfa- de garantir-la. vorides en la vida social ordinària. 10.13.5. Ampliarem la xarxa existent de casals d’avis, de centres de dia i de residèn- Mesures cies, així com la construcció de nous apartaments assistits per a la gent 10.15.1. Aprofundirem en la coordinació policial necessària entre els diferents cos- gran (Camí Antic de València, Diagonal/Bac de Roda, Paraguai/Perú, Diago- sos de seguretat impulsant el Consell de Seguretat del Districte com a eina nal/Llull, Bolívia/Badajoz, Concili de Trento/Lope de Vega, entre d’altres). de participació del teixit associatiu. 10.13.6. Universalitzarem el servei d’alarma telefònica per a totes les persones que 10.15.2. Aplicarem el concepte de policia de proximitat com a mesura de contacte el necessitin. directe amb el ciutadà. 10.13.7. Ampliarem i executarem el pla d’equipaments per a persones amb discapa- citat i impulsarem el pla d’habitatges adaptats. 10.16. Objectiu 16. Civisme. El Pla de civisme del districte pretén millorar 10.13.8. Millorarem les condicions d’accessibilitat en diferents àmbits: mobiliari urbà, la convivència i la cohesió social dels nostres veïns i veïnes donant a comerç, transport públic, etc. conèixer el sentit del civisme i evitant la impunitat dels incívics. Mesures 10.16.1. Continuarem promovent campanyes d’educació i sensibilització adreçades als diferents sectors (joves, adults, gent gran, immigració). 10.16.2. Aprofundirem en la col·laboració amb les entitats i en la protecció de l’espai públic. 268 269 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 270 5. MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI PAM cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 272 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI 5. MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI d) En el període 2008-2011, les despeses de capital seran aproximadament 2.742 milions d'euros. Pla financer consolidat 2008-2011 de l’ajuntament de Barcelo- e) Estabilitzar el nivell d'endeutament de l'Administració pública. na i el seu grup d’organismes públics i empreses municipals Hipòtesis macroeconòmiques Objectius financers Les projeccions financeres es basen en les hipòtesis macroeconòmiques següents: L'objectiu del període 2008-2011 consisteix a promoure noves polítiques de cohe- sió i mantenir el ritme de la inversió a la ciutat, condicionat a: a) En el 2008, d’acord amb l’escenari macroeconòmic del Ministeri d’Economia i Hisenda de 29 de juliol de 2008, el PIB en termes reals creixerà un 1,6%; i se- a) No incrementar la pressió fiscal. gons el Banc d’Espanya, l’índex de preus al consum (IPC) augmentarà un 3,6%. El tipus d’interès Euribor a 3 mesos se situa al voltant del 5%. b) Augmentar el pes de les despeses corrents relacionades directament amb la prestació de serveis, sobretot en les àrees d'assistència social, convivència en b) En el 2009, l’escenari macroeconòmic del Ministeri d’Economia i Hisenda indica l'espai públic, seguretat i mobilitat. un augment del PIB en termes reals de l’1,0%. Quant a la inflació, les previsions més pessimistes per a Espanya, realitzades pel Fons Monetari Internacional i c) Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per damunt del 20%. l’OCDE, assenyalen un índex de preus al consum mitjà del 3%. c) L’índex de preus al consum es preveu del 3,5% anual a partir del 2010. Grup Ajuntament de Barcelona. Evolució i previsions econòmico-financeres (en milers d’euros) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió (1) Ingressos corrents abans d'ingressos financers 1.815.473 1.899.123 2.050.059 2.138.778 2.299.713 2.471.823 2.629.942 2.687.601 2.816.263 2.979.261 (2) Despeses corrents abans de despeses financeres 1.259.285 1.324.499 1.437.642 1.513.312 1.630.535 1.763.726 1.929.509 2.052.091 2.191.462 2.346.735 (3) Estalvi primari 556.188 574.624 612.417 625.466 669.178 708.097 700.433 635.510 624.801 632.526 Ingressos financers 10.693 8.031 5.630 6.455 11.347 14.163 14.517 15.339 9.871 10.216 Despeses financeres 87.871 71.147 60.598 39.909 41.623 41.636 39.351 45.174 42.043 43.909 (4) Estalvi brut 479.010 511.508 557.449 592.012 638.902 680.624 675.599 605.675 592.629 598.833 (5) Inversions netes 579.104 641.303 481.901 499.048 479.325 629.374 626.722 644.983 650.804 664.363 (6) Superàvit (dèficit) (100.094) (129.795) 75.548 92.964 159.577 51.250 48.877 (39.308) (58.175) (65.530) Variació de tresoreria (35.650) 118.530 (55.399) (55.864) (74.810) 56.904 27.209 (14.869) 2.580 10.623 (7) Superàvit (dèficit) de caixa (135.744) (11.265) 20.149 37.100 84.767 108.154 76.086 (54.177) (55.595) (54.907) Subrogació de deute 1.132 2.299 5.142 4.054 6.263 3.578 0 0 0 0 (8) Variació neta del deute (134.612) (8.966) 25.291 41.154 91.030 111.732 76.086 (54.177) (55.595) (54.907) (9) Deute total a final d'any 1.327.352 1.336.318 1.311.027 1.269.873 1.178.843 1.067.111 991.025 1.045.202 1.100.797 1.155.704 Avals consolidats 18.577 14.577 12.347 7.472 6.740 6.896 5.075 2.270 1.128 847 Risc total 1.345.930 1.350.895 1.323.374 1.277.344 1.185.583 1.074.007 996.100 1.047.472 1.101.925 1.156.551 272 273 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 274 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI d) S’estima que l’increment de la recaptació dels tributs de l’Estat (ITE) serà nul a) Durant l’any 2009 el impostos locals propis registren una lleugera baixada del l'any 2009 tenint en compte l’evolució que estan tenint els tributs de l’Estat du- 0,4% respecte de l’any anterior, com a conseqüència de l’evolució de l’activitat rant el 2008, i les previsions d’augment dels tributs de l’Estat en el 2009, expli- econòmica, en general, i dels mercats de la construcció i immobiliari, en particu- cades pel Ministeri d’Economia i Hisenda en la presentació del límit al creixe- lar. S’estima un creixement del 5% en els ingressos procedents de l’impost so- ment de les despeses no financeres en el pressupost de l’Estat del 2009. Per bre béns immobles per la implantació gradual dels valors cadastrals aprovats als anys següents es calcula en el 5% el 2010 i el 7% el 2011. per l’Administració central de l’Estat el 2001. e) El tipus d’interès EURIBOR (Euro Interbank Offered Rate) a tres mesos s’esti- b) Els impostos cedits de l’Estat s’espera que augmentin un 2,4% l’any 2009. ma, en termes mitjans, en el 5% anual per a tot el període. Aquesta estimació es basa en l’evolució que han mostrat els impostos subjectes de cessió (IRPF, IVA i impostos especials) durant el primer quadrimestre de 2008 i en la hipòtesi que les taxes de creixement fins a l’abril són extensibles a tot l’any. Previsió d’ingressos corrents (2008-2011) c) Per a la resta del període (2010 i 2011), es preveu que tant els impostos locals pro- Partint de l’estimació de tancament de l’exercici 2008, els ingressos corrents dels pis com els cedits per l’Estat augmentaran al mateix ritme que la inflació prevista. propers anys s’han previst sobre la base de les hipòtesis següents: d) En l’impost sobre béns immobles es continuarà la implantació dels nous valors ca- dastrals aprovats el 2001. El 2008 el tipus impositiu ha estat del 0,75% del valor Grup Ajuntament de Barcelona. Ingressos corrents: import total (en milers d’euros) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Impost sobre béns immobles 303.460 319.100 333.329 346.753 370.744 398.998 427.900 449.500 Impost sobre activitats econòmiques 164.277 89.248 84.817 93.860 96.409 97.269 99.300 97.400 Impost sobre vehicles 76.197 74.350 74.686 73.541 74.918 74.529 74.400 70.700 Impost sobre construccions 21.136 32.208 34.484 33.974 37.922 50.511 42.300 33.000 Impost sobre l'increment en el valor dels terrenys 74.114 79.086 80.055 93.459 84.099 108.497 101.700 92.300 Subtotal 639.184 593.992 607.371 641.587 664.092 729.804 745.600 742.900 768.902 795.814 Participació a l'IRPF, IVA i IE - - 89.923 93.235 82.802 85.714 92.700 94.900 98.222 101.660 Total impostos locals 639.184 593.992 697.294 734.822 746.894 815.518 838.300 837.800 867.124 897.474 Altres ingressos tributaris: Taxes 125.797 135.560 137.385 162.495 158.184 157.653 166.482 173.141 180.932 189.978 Vendes de béns i prestació de serveis 184.175 205.868 244.545 237.994 263.255 286.538 302.584 314.687 328.848 345.290 Altres ingressos ordinaris 170.515 158.951 201.258 177.099 228.316 225.339 237.958 247.476 258.613 271.544 Total ingressos locals 1.119.671 1.094.371 1.280.482 1.312.410 1.396.649 1.485.048 1.545.324 1.573.104 1.635.517 1.704.286 Fons Complementari de Finançament 562.000 662.082 669.241 700.689 756.226 813.251 886.800 904.000 949.200 1.015.644 Altres transferències corrents 133.802 142.670 100.336 125.679 146.838 173.524 197.818 210.497 231.546 259.331 Total transferències corrents 695.802 804.752 769.577 826.368 903.064 986.775 1.084.618 1.114.497 1.180.746 1.274.975 Ingressos financers 10.693 8.031 5.630 6.455 11.347 14.163 14.517 15.339 9.871 10.216 Total ingressos corrents 1.826.166 1.907.154 2.055.689 2.145.233 2.311.060 2.485.986 2.644.459 2.702.940 2.826.134 2.989.477 274 275 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 276 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI Grup Ajuntament de Barcelona. Distribució ingressos corrents (en percentatge) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Impost sobre béns immobles 16,6 16,7 16,2 16,2 16,1 16,0 16,2 16,7 Impost sobre activitats econòmiques 9,0 4,7 4,1 4,4 4,2 3,9 3,8 3,6 Impost sobre vehicles 4,2 3,9 3,6 3,4 3,2 3,0 2,8 2,6 Impost sobre construccions 1,2 1,7 1,7 1,6 1,6 2,0 1,6 1,2 Impost s/ l'increment en el valor dels terrenys 4,0 4,1 3,9 4,4 3,6 4,4 3,8 3,4 Subtotal 35,0 31,1 29,5 30,0 28,7 29,4 28,2 27,5 27,2 26,6 Participació a l'IRPF, IVA i IE - - 4,4 4,3 3,6 3,4 3,5 3,5 3,5 3,4 Total impostos locals 35,0 31,1 33,9 34,3 32,3 32,8 31,7 31,0 30,7 30,0 Altres ingressos tributaris: Taxes 6,9 7,1 6,7 7,6 6,8 6,3 6,3 6,4 6,4 6,4 Vendes de béns i prestació de serveis 10,1 10,8 11,9 11,1 11,4 11,5 11,4 11,6 11,6 11,5 Altres ingressos ordinaris 9,3 8,4 9,8 8,2 9,9 9,1 9,0 9,2 9,2 9,1 Total ingressos locals 61,3 57,4 62,3 61,2 60,4 59,7 58,4 58,2 57,9 57,0 Fons Complementari de Finançament 30,8 34,7 32,5 32,7 32,7 32,7 33,5 33,4 33,6 34,0 Transferències d'altres administracions 7,3 7,5 4,9 5,8 6,4 7,0 7,5 7,8 8,2 8,7 Total transferències corrents 38,1 42,2 37,4 38,5 39,1 39,7 41,0 41,2 41,8 42,7 Ingressos financers 0,6 0,4 0,3 0,3 0,5 0,6 0,6 0,6 0,3 0,3 Total ingressos corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Grup Ajuntament de Barcelona. Variació anual d’ingressos corrents (en percentatge) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Impost sobre béns immobles 5,1 5,2 4,5 4,0 6,9 7,6 7,2 5,0 Impost sobre activitats econòmiques 0,9 (45,7) (5,0) 10,7 2,7 0,9 2,1 (1,9) Impost sobre vehicles (0,1) (2,4) 0,5 (1,5) 1,9 (0,5) (0,2) (5,0) Impost sobre construccions (6,2) 52,4 7,1 (1,5) 11,6 33,2 (16,3) (22,0) Impost s/ l'increment en el valor dels terrenys 13,9 6,7 1,2 16,7 (10,0) 29,0 (6,3) (9,2) Subtotal 3,9 (7,1) 2,3 5,6 3,5 9,9 2,2 (0,4) 3,5 3,5 Participació a l'IRPF, IVA i IE - - - 3,7 (11,2) 3,5 8,2 2,4 3,5 3,5 Total impostos locals 3,9 (7,1) 17,4 5,4 1,6 9,2 2,8 (0,1) 3,5 3,5 Altres ingressos tributaris: Taxes 5,1 7,8 1,3 18,3 (2,7) (0,3) 5,6 4,0 4,5 5,0 Vendes de béns i prestació de serveis 16,5 11,8 18,8 (2,7) 10,6 8,8 5,6 4,0 4,5 5,0 Altres ingressos ordinaris 13,4 (6,8) 26,6 (12,0) 28,9 (1,3) 5,6 4,0 4,5 5,0 Total ingressos locals 7,3 (2,3) 17,0 2,5 6,4 6,3 4,1 1,8 4,0 4,2 Fons Complementari de Finançament 5,7 17,8 1,1 4,7 7,9 7,5 9,0 1,9 5,0 7,0 Transferències d'altres administracions 13,0 6,6 (29,7) 25,3 16,8 18,2 14,0 6,4 10,0 12,0 Total transferències corrents 7,0 15,7 (4,4) 7,4 9,3 9,3 9,9 2,8 5,9 8,0 Ingressos financers 5,1 (24,9) (29,9) 14,7 75,8 24,8 2,5 5,7 (35,6) 3,5 Total ingressos corrents 7,2 4,4 7,8 4,4 7,7 7,6 6,4 2,2 4,6 5,8 276 277 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 278 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI cadastral amb caràcter general i el 0,85% per al 10% dels immobles no residencials g) La resta d’ingressos per transferències corrents també experimentaran un amb més valor cadastral. Els tipus impositius sobre l’increment en el valor dels te- alentiment el 2009, amb un creixement del 6,4%, i es recuperaran els anys se- rrenys i sobre construccions han estat, respectivament, el 30% i el 3,25%. güents, amb taxes anuals del 10% el 2010 i del 12% posteriorment. Aquest epí- graf inclou principalment les transferències rebudes de la Generalitat de Cata- e) Quant als ingressos per taxes, vendes de béns i prestació de serveis, i altres in- lunya per a atenció social i educació, com també la taxa metropolitana de gressos de la gestió ordinària, es calcula que l’any 2009 creixeran un punt per tractament de residus municipals que després l'Ajuntament de Barcelona tras- sobre de la inflació. Els ingressos més baixos que s’esperen en els conceptes passa a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. més afectats per la situació econòmica general, com, per exemple, les llicències urbanístiques, es preveu que podran ser compensats per ingressos més impor- tants procedents dels serveis prestats tant per l’Ajuntament com pels seus ens Previsió de despeses corrents (2008-2011) dependents. S’estableix la hipòtesi que aquests conceptes creixeran un punt percentual per sobre de l’índex de preus al consum previst el 2010 i un punt i El creixement previst de les despeses corrents per al període 2009-2011 es basa en mig per sobre el 2011. l’estimació de tancament de l’exercici 2008 i en les hipòtesis següents: f) El Fons Complementari de Finançament s’estima en 904 milions d’euros l'any a) Es preveu que les despeses de personal augmentin el 6% anual. Aquest incre- 2009, lleument superior al del 2008. Per als anys següents es preveu que gra- ment s’estableix principalment per la política d'ampliar la plantilla de la Guàrdia dualment s’assoleixin taxes de creixement que estiguin més en consonància Urbana, per l'obertura de noves escoles bressol i per l’augment de personal en amb l’experiència històrica. Així, es calcula un creixement del 5% el 2010 i del els serveis d’atenció social. Els sous creixeran d'acord amb les lleis de pressu- 7% anual el 2011. postos generals de l'Estat per a cada un dels anys. Grup Ajuntament de Barcelona. Despeses corrents: import total (en milers d’euros) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Despeses de personal 481.799 493.273 517.555 543.793 568.027 601.305 668.050 708.133 750.621 795.658 Treballs, subministraments i serveis exteriors 489.849 516.203 592.007 643.286 702.936 763.799 832.541 899.144 971.076 1.048.762 Transferències corrents 201.895 235.048 244.600 271.390 301.491 337.227 366.295 380.939 403.654 433.890 Provisions 85.742 79.975 83.480 54.843 58.081 61.395 62.623 63.875 66.111 68.425 Despeses financeres 87.871 71.147 60.598 39.909 41.623 41.636 39.351 45.174 42.043 43.909 Total despeses corrents 1.347.156 1.395.646 1.498.240 1.553.221 1.672.158 1.805.362 1.968.860 2.097.265 2.233.505 2.390.644 Grup Ajuntament de Barcelona. Distribució despeses corrents (en percentatge) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Despeses de personal 35,8 35,3 34,6 35,0 34,0 33,3 33,9 33,8 33,6 33,3 Treballs, subministraments i serveis exteriors 36,3 37,0 39,5 41,4 42,0 42,3 42,3 42,9 43,5 43,9 Transferències corrents 15,0 16,8 16,3 17,5 18,0 18,7 18,6 18,2 18,1 18,1 Provisions 6,4 5,8 5,6 3,5 3,5 3,4 3,2 3,0 2,9 2,9 Despeses financeres 6,5 5,1 4,0 2,6 2,5 2,3 2,0 2,1 1,9 1,8 Total despeses corrents 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 278 279 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 280 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI Grup Ajuntament de Barcelona. Variació anual de despeses corrents (en percentatge) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Realitat Previsió Previsió Previsió Previsió Despeses de personal 4,8 2,4 4,9 5,1 4,5 5,9 11,1 6,0 6,0 6,0 Treballs, subministraments i serveis exteriors 14,4 5,4 14,7 8,7 9,3 8,7 9,0 8,0 8,0 8,0 Transferències corrents 13,6 16,4 4,1 11,0 11,1 11,9 8,6 4,0 6,0 7,5 Provisions 1,7 (6,7) 4,4 (34,3) 5,9 5,7 2,0 2,0 3,5 3,5 Despeses financeres (13,5) (19,0) (14,8) (34,1) 4,3 0,0 (5,5) 14,8 (6,9) 4,4 Total despeses corrents 7,6 3,6 7,4 3,7 7,7 8,0 9,1 6,5 6,5 7,0 b) Els treballs, subministraments i serveis exteriors s’espera que creixin aproxima- Es preveu un canvi en la composició de les despeses de capital, atès que l’acaba- dament un 8% cada any, substancialment per sobre de la inflació prevista, per ment del conveni amb HOLSA l’any 2007 —dos anys abans del que estava previst donar continuïtat a la política d'anar millorant la qualitat dels serveis prestats, inicialment—, permet una inversió directa més gran, que representarà el 95% de especialment en les àrees de serveis socials, manteniment i neteja de l'espai les despeses de capital totals. Les transferències de capital es destinen principal- públic. ment a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i a equipaments culturals, mentre que les inversions financeres inclouen les aportacions a la Fira de Barcelo- c) S’espera que les transferències corrents alenteixin el seu creixement el 2009, na en concepte d'ampliació de capital de Fira 2000, SA. amb un increment del 4%, i que posteriorment recuperin d’una manera gradual les taxes de creixement històriques, i així el 2010 s’incrementin un 6% i el 2011, Els ingressos de capital previstos provindran principalment de la gestió d'actius, per un 7,5% anual. Les partides amb més pes específic són, en aquest ordre, les la venda de solars, edificis i sobrants de la via pública, i drets de superfície o venda destinades a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelo- d'habitatges i locals de negocis, duta a terme pel Patronat Municipal de l'Habitatge. na, al transport públic i a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tracta- Les transferències de capital procedents d'altres administracions públiques es veu- ment de Residus. En els darrers cinc anys, aquests tres conceptes en conjunt ran reduïdes respecte dels anys anteriors per la supressió de fons europeus. han passat de representar menys del 30% del total de transferències corrents a ser poc més del 50%. Ingressos i despeses de capital (milers d’euros) d) La dotació a la provisió per deutors amb cobrament dubtós s’estima aplicant 2008 (p) 2009 (p) 2010 (p) 2011 (p) als saldos deutors, d’acord amb la seva antiguitat, uns coeficients de cobrament Total inversions directes 618.195 627.373 661.241 674.238 basats en l’experiència històrica, tenint en compte l’evolució prevista dels im- Transferències de capital postos locals i del saldo de multes. ATM 28.590 28.590 0 0 Entitats no municipals 15.068 15.520 16.063 16.625 e) Les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament Total transferències 43.658 44.110 16.063 16.625 previst i considerant que el tipus d’interès EURIBOR a tres mesos serà, en ter- Inversions financeres 10.000 10.000 10.000 10.000 me mitjà, d’un 5% anual. Total despeses de capital 671.853 681.483 687.304 700.863 Ingressos de capital Programa d’inversions Transferències de capital 15.131 16.500 16.500 16.500 Gestió d’actius 30.000 20.000 20.000 20.000 El programa d’inversions municipals actual comprèn el període 2008-2011. L’im- Total ingressos de capital 45.131 36.500 36.500 36.500 port de les despeses de capital brutes s’estima en 2.742 milions d’euros, i la inver- Inversió neta 626.722 644.983 650.804 664.363 sió neta, en 2.587 milions d’euros. 280 281 cap_5_B.qxp 30/9/08 15:46 Página 282 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI D’acord amb el finançament, les despeses de capital totals es desglossen de la manera següent: (milers d’euros) 2008 (p) 2009 (p) 2010 (p) 2011 (p) Total despeses de capital 671.853 681.483 687.304 700.863 Finançades amb el pressupost municipal 602.314 607.127 611.508 625.735 Finançades pel PMH 19.298 15.525 15.781 15.125 Finançades pel grup BSM 50.241 58.831 60.015 60.003 Previsió de l’endeutament (2008-2011) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Ajuntament de Bar- celona en dos grups: (i) el deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona amb els organismes públics i empreses municipals que depenen del Pressupost Municipal, és a dir, que presten serveis que es financen majoritàriament amb transferències corrents de l’Ajuntament, i (ii) el deute consolidat dels organismes públics i les em- preses municipals que presten serveis que es financen principalment amb ingres- sos comercials, és a dir, per mitjà de preus, taxes o lloguers. En el segon cas es tracta de dades consolidades de Barcelona de Serveis Municipals, SA i del Patronat Municipal de l’Habitatge. Per al període 2008-2011 es preveu una estabilització de l’endeutament del sector de l’Administració pública. Endeutament financer consolidat el 31 de desembre (milions d’euros) 2008 (e) 2009 (p) 2010 (p) 2011 (p) Administració pública 803 803 803 803 Ens comercials 188 242 298 353 Endeutament total 991 1.045 1.101 1.156 Avals 5 2 2 1 Total endeutament i avals 996 1.047 1.103 1.157 282 283 cap_6 ger.qxp 30/9/08 15:50 Página 284 6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT PAM cap_6 ger.qxp 30/9/08 15:50 Página 286 AVALUACIÓ I SEGUIMENT 6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT El Programa d’Actuació Municipal, com a eina de gestió estratègica, necessita do- tar-se de mecanismes que li permetin obtenir un acurat retorn d’informació sobre la seva execució i de sistemes òptims per a l’avaluació de les polítiques públiques engegades. Els diferents sectors i districtes han de contribuir a obtenir la imatge del grau d’as- soliment dels compromisos adquirits, i, per tant, d’execució dels objectius i les me- sures plasmades al “full de ruta” de l’Ajuntament que representa el PAM. Per això, els diferents departaments municipals hauran d’elaborar indicadors ob- jectius que puguin permetre fer aquest seguiment. Els documents d’avaluació i se- guiment del PAM contindran: una fitxa per a cada un dels deu eixos d’actuació que concreten les cinc línies estratègiques definides al capítol 2, “Model de ciutat: no- ves prioritats”, en el qual constarà un resum de les realitzacions assolides, susten- tades en dades i comentaris, per cada un dels elements principals que plantegen; un gràfic per a cada àrea de govern en què s’identifiqui el grau de progrés de les 200 mesures clau i de les 900 més importants del PAM i, finalment, un informe complet sobre l’execució de totes les mesures considerades en els diferents objec- tius del Programa d’Actuació Municipal. D’aquesta manera, es podrà fer públic a mig mandat i a la seva fí el grau d’acompliment de les polítiques recollides en aquest document. En definitiva, es tracta d’oferir a la ciutadania una eina a través de la qual podrà co- nèixer i avaluar la gestió municipal. 286 287 cap_6 ger.qxp 30/9/08 15:50 Página 288 MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI El document que teniu a les mans s’ha fet amb la participació de més de 25.000 aportacions de ciutadans i ciutadanes, més d’un miler d’entitats, associacions i federacions, i un bon nombre de tècnics i professionals de l’Ajuntament. cap_6 ger.qxp 30/9/08 15:50 Página 290 Edita: Ajuntament de Barcelona Disseny i maquetació: www.bielsacisquella.com Imatge portada: reproducció d’un quadre d’en Josep Cisquella D.L.: B-25.950-2008 Imprès en paper ecològic DOCUMENT APROVAT INICIALMENT 17 DE JUNY DE 2008