Medi Ambient i Serveis Urbans MANUAL DE REG Guia pràctica per al reg de les zones verdes de Barcelona Medi Ambient i Serveis Urbans Ajuntament de Barcelona Juny 2011 Medi Ambient i Serveis Urbans MANUAL DE REG Guia pràctica per al reg de les zones verdes de Barcelona Medi Ambient i Serveis Urbans Ajuntament de Barcelona C/ Tarragona 173, 08014 Barcelona C/ Torrent de l’Olla 218-220, 08012 Barcelona www.bcn.es/parcsijardins parcsijardins@bcn.cat 1994. Redacció MANUAL DE REG. Les instal·lacions de reg dels parcs i jardins públics de Barcelona. Descripció, normes d’ús i manteniment. Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal de Parcs i Jardins Gener 2007. Redacció MANUAL DE REG de parcs i jardins. Contingut tècnic: Antonio García, Francesc Hernández, Pedro Nolasco, Jordi Santiago. Col·laboració: Kim Llorente, Ignasi Pujol. Coordinació i redacció: Coloma Rull Maig 2008. 1ª Revisió MANUAL DE REG de parcs i jardins. Antonio García, Francesc Hernández, Pedro Nolasco, Coloma Rull i Jordi Santiago. Gener 2011. 2ª Revisió MANUAL DE REG. Guía pràctica per al reg de les zones verdes de Barcelona. Lourdes Carreras, Antonio García, Vicenç González, Francesc Hernández, Izaskun Martí, Joan Antoni Molero, Esther Murillo i Coloma Rull. Col·laboració: Carme Biel (IRTA) 2 Medi Ambient i Serveis Urbans ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................. 3 1.- PRINCIPI DEL REG I CÀLCUL DE NECESSITATS ................................................................................................ 5 1.1. L’evapotranspiració ..................................................................................................................................... 6 1.2. Necessitats hídriques .................................................................................................................................. 7 2.- PROGRAMACIÓ DEL REG ............................................................................................................................. 9 2.1. Què cal conèixer per programar el reg? ...................................................................................................... 9 2.2. Dosi útil del reg ............................................................................................................................................ 9 2.2.1. Aigua disponible .................................................................................................................................. 9 2.2.2. Capacitat de retenció d’aigua de diferents tipus de sòl .................................................................... 10 2.3. Càlcul teòric de la durada del reg .............................................................................................................. 11 2.4. Freqüència o dies de reg ........................................................................................................................... 12 2.5. Horari de reg ............................................................................................................................................. 12 3. PROGRAMA ANUAL DE REG ....................................................................................................................... 13 4.- LA INSTAL·LACIÓ DE REG ........................................................................................................................... 18 4.1. La instal·lació de reg .................................................................................................................................. 20 4.1.1. Reg per aspersió ................................................................................................................................ 21 4.1.2. Reg per difusió o broquet giratori ................................................................................................... 23 4.1.3. Reg per degoteig ................................................................................................................................ 26 4.1.4. Automatització de la xarxa de reg ..................................................................................................... 29 4.1.5. Instal·lacions amb aigües del freàtic .................................................................................................. 29 4.2. El reg manual ............................................................................................................................................. 30 4.2.1. Boques de reg ................................................................................................................................... 30 4.2.2. Mànega .............................................................................................................................................. 31 4.2.3. Reg amb tona ..................................................................................................................................... 31 4.3. Tasques per al correcte funcionament de les instal·lacions de reg ........................................................... 32 4.3.1. Verificació del consum d’aigua per sectors ...................................................................................... 32 4.3.2. Càlcul de la pluviometria de cada sector .......................................................................................... 32 4.3.3. Determinació de la uniformitat de reg ............................................................................................. 33 4.4. Manteniment general de les instal·lacions de reg .................................................................................... 34 4.4.1. Feines periòdiques ............................................................................................................................. 34 4.4.2. Manteniment d’aspersors ................................................................................................................. 35 4.4.3. Manteniment de difusors i broquets giratoris .................................................................................. 36 4.4.4. Manteniment de sistemes de degoteig ............................................................................................. 36 4.4.5. Manteniment de programadors ........................................................................................................ 36 4.4.6. Manteniment del reg amb mànega ................................................................................................... 37 4.5. Normes d’ús .............................................................................................................................................. 37 4.6. Com actuar davant avaries ........................................................................................................................ 38 4.6.1. Avaries greus ..................................................................................................................................... 38 4.6.2. Avaries lleus ....................................................................................................................................... 38 5.- MESURES DE CONTROL ............................................................................................................................. 40 REFERÈNCIES ......................................................................................................................................................... 41 3 Medi Ambient i Serveis Urbans Introducció L’increment dels espais verds contribueix a la millora de la qualitat de vida, sent una fita important dins els objectius de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest augment del verd, però, comporta un augment del consum d’aigua. D’acord als criteris i objectius establerts a l’A21 de la ciutat, en el moment de dissenyar i mantenir els espais verds és important incorporar mesures que ajudin a fer un ús racional de l’aigua, com són la gradual introducció de plantes de baix consum hídric, la instal·lació de noves tecnologies en el reg, o les mesures implantades per al control del consum El Manual de reg mostrava la importància d’aigua. Des de l’any 1994, l’Ajuntament de d’una bona gestió del consum d’aigua i Barcelona aplica diverses estratègies en proposava tot un seguit de mesures per tal de aquest sentit, evidenciant la relació entre millorar l’eficàcia en els regs. l’augment de les zones verdes i la reducció del volum d’aigua consumit. L’any 2007 es va presentar una versió actualitzada i més complerta del Manual de reg on es justificava quines són i com es calculen les necessitats hídriques de les plantes, què s’ha de tenir en compte alhora de programar un reg, i quina és la programació anual del reg dels parcs i jardins. Fruit de l’experiència dels tècnics municipals en l’aplicació del Manual, presentem aquí la segona revisió, amb la incorporació de petits canvis en el pla anual de reg. Tanmateix el document fa un petit repàs de la composició L’any 1994, Parcs i jardins de Barcelona, de les instal·lacions de reg. En aquest sentit, Institut Municipal, en endavant PiJBIM cal dir que en els darrers anys Parcs i Jardins publicava el llibre “Manual de reg. Les ha incorporat noves tecnologies de reg instal·lacions de reg dels parcs i jardins públics d’obligat compliment que es recullen en el de Barcelona. Descripció, normes d’ús i “Plec de Condicions Tècniques de les manteniment “, un manual adreçat a tots els Instal·lacions de reg” i que es poden consultar jardiners i jardineres que treballen als parcs i en www.parcsijardins.net jardins públics de la ciutat de Barcelona. 4 Medi Ambient i Serveis Urbans 1.- Principi del reg i càlcul de les necessitats L’aigua intervé de forma essencial en el per transpiració. Si hi ha un desequilibri i la desenvolupament de les plantes, ja què és un sortida d’aigua és superior a l’entrada, les element necessari per créixer, realitzar les plantes pateixen els efectes de la manca seves funcions vitals i transportar els nutrients d’aigua o estrès hídric. Per tant, l’aigua que es del sòl a les tiges i a les fulles. L’aigua perd per evaporació és la que s’ha de reposar s’absorbeix per les arrels, i a través de la amb el reg perquè puguin realitzar les seves transpiració s’evapora des de les fulles i passa funcions vitals de nutrició i desenvolupament. a l’atmosfera. La pèrdua d’aigua per transpiració és la conseqüència de la Per mesurar aquesta quantitat d’aigua que les necessària obertura dels estomes per realitzar plantes transmeten a l’atmosfera els experts l’intercanvi de gasos per fer la fotosíntesi. La s’han posat d’acord en tenir una mesura de transpiració és per tant el motor principal de referència, anomenada evapotranspiració de la circulació de l’aigua des del sòl cap a les referència (Eto) i que equival a l’aigua que parts superiors de la planta formant un evapora un mantell uniforme de gespa de 10 continu sòl-arrel-tija-fulles-atmosfera. Així cm d’alçària, en creixement actiu, que doncs, el consum d’aigua per les plantes ombreja totalment el sòl i que no té manca depèn de la taxa d’evaporació i de les d’aigua (calculada segons la metodologia condicions ambientals que l’afavoreixen. Penman-Monteith). A Catalunya la XAC – xarxa d’estacions agrometeorològiques La disponibilitat i reserva d’aigua en el sòl o gestionat per el Servei Meteorològic de substrat que exploren les arrels de les plantes Catalunya- ofereix aquesta dada. ha de ser suficient per compensar les pèrdues Transpiració Evaporació Pluja / Reg Conducció Escorrentia Absorció Pluja / Reg Percolació 5 Medi Ambient i Serveis Urbans 1.1. L’evapotranspiració L’evapotranspiració és la quantitat d’aigua transpirada per la vegetació i evaporada des L’ETo pot ser diari, setmanal o mensual. de la superfície del sòl on s’assenta la plantació. Hi ha dues formes Els factors que condicionen d’evapotranspiració: l’evapotranspiració es poden agrupar de la següent manera: - Evapotranspiració potencial o màxima: és la quantitat d’aigua consumida, durant un - Factors concurrents del sòl, com la temps determinat, en un sòl cobert de capacitat de retenció de l’aigua, la vegetació homogènia, densa, en plena capacitat d’escalfament, exposició als activitat vegetativa i amb un bon raigs solars, etc. subministrament d’aigua. - Naturalesa de la vegetació, especialment - Evapotranspiració real: és la quantitat els òrgans encarregats de l’absorció i la d’aigua realment consumida per un transpiració de l’aigua determinat cultiu durant el període de temps considerat. - La fase vegetativa en què es troba el cultiu. L’evapotranspiració varia al llarg El rendiment del cultiu és màxim quan la del cicle vegetatiu (brotació, floració, transpiració és màxima, i això succeeix quan la fructificació...). La transpiració és màxima vegetació es desenvolupa en les millors quan la planta arriba al màxim condicions possibles. En aquest cas desenvolupament foliar l’evapotranspiració real coincideix amb l’evapotranspiració màxima. - Condicions meteorològiques que afavoreixen o atenuen l’evaporació, com Per a calcular l’evapotranspiració d’un cultiu la intensitat de la radiació solar, vents, qualsevol es valora abans l’evapotranspiració humitat atmosfèrica, etc d’un cultiu de referència, relacionant-se ambdós mitjançant un coeficient obtingut En jardineria, el factor de correcció (Kc) que experimentalment. ajusta l’aigua que requereixen les plantes s’anomena coeficient de jardineria (en alguna ET (cultiu) = ETo x Kc bibliografia consultada s’abrevia com Kj). En un jardí conviuen plantes amb diferents ET (cultiu)= evapotranspiració d’un cultiu característiques o sigui diferent coeficient de determinat, expressat en mm per dia jardineria. Per altra banda la majoria de les plantacions del jardí requereixen una dosis de manteniment, no de producció. Altes dosis ETo = evapotranspiració del cultiu de d’aigua signifiquen més consum de nutrients, referència, expressat en mm per dia més producció i per tant més manteniment. Kc = coeficient de cultiu, variable amb el propi Els valors de Kc van de 0 a 1,0 segons l’espècie cultiu i el moment vegetatiu. i l’època de l’any: a la primavera i a la tardor és bastant coincident, a l’estiu augmenta i a l’hivern és més baix. 6 Medi Ambient i Serveis Urbans Kc orientatius: Plantació Hivern Primavera i tardor Estiu 1 Gespa de clima humit* 0,2 0,3 – 0,6 1 2 Gespa de clima càlid* 0 0,25 0,5 Flor de temporada 0,2 0,4 0,6 Entapissants 0,2 0,4 0,6 Arbustos 0,2 0,4 0,6 Arbres 0,2 0,4 0,6 * *1 ray-gras, poas, festuca, agrostis... 2 * cynodon,stenotaphrum, pennisetum,... 7 Medi Ambient i Serveis Urbans 1.2. Necessitats hídriques Les plantacions es reguen utilitzant sistemes, dosis i freqüències de reg d’acord amb les característiques de cada grup de plantes i les En les zones verdes hi ha una gran riquesa necessitats hídriques en les diferents èpoques d’espècies vegetals d’orígens geogràfics i de l’any. A l’annex nº 1, es determina com es característiques diferents. Les autòctones i calculen les necessitats hídriques de les pròpies de la nostra zona són les diferents tipologies vegetals. protagonistes principals en els espais naturalitzats. En els espais verds urbans s’hi troben gespes, plantes anuals, vivaces, entapissants, arbusts i arbres en diferents Tanmateix, per disminuir les necessitats estats de desenvolupament amb necessitats hídriques i el consum d’aigua potable, alhora hídriques diferents i capacitats de proveir-se de dissenyar els espais verds cal tenir en d’aigua diverses. compte una sèrie de recomanacions que es detallen a continuació: El clima de Barcelona, mediterrani marítim, es caracteritza per un regim de pluges molt - una correcta selecció d’espècies, variable, al llarg de les estacions i entre els adequades al clima mediterrani i diferents anys, amb períodes de sequera més adequades a l’espai que ocuparan: sol o o menys prolongats, principalment a l’estiu. Al ombra, el tipus de sòl,.. coincidir amb les temperatures elevades - agrupar les espècies segons necessitats pròpies d’aquesta estació s’afavoreix d’aigua similars l’evaporació de l’aigua i la transpiració de les - usar elements que redueixin l’evaporació plantes i provoca l’esgotament ràpid de les de l’aigua del sòl com l’encoixinament o reserves d’aigua del sòl. bé plantes que cobreixin el màxim de superfície de sòl - connectar la xarxa de reg a la xarxa Les característiques ambientals de Barcelona, freàtica per tant, fan necessari el reg dels espais verds - realitzar periòdicament tasques de per garantir la supervivència de les plantes. descompactació del sòl - aportar esmenes orgàniques - evitar rentats i lixiviats Re gar és subministrar aigua a les arrels de les plantes per tal de satisfer les necessitats que no són co bertes per la pluja. Per a calcular aquesta necessitat d’aigua en un mes concret es tenen en compte le s següents dades mensuals: - Pluviometria - Evapotranspiració de referència d’aquell cultiu (ET0) - Coeficient de cultiu de la planta (Kc) 8 Medi Ambient i Serveis Urbans 2.- PROGRAMACIÓ DEL REG 2.1. Què cal conèixer per programar el reg? Per programar un reg cal conèixer: està a capacitat de camp quan deixa de perdre aigua per gravetat. Un sòl arriba - les necessitats hídriques del jardí, al punt de marciment permanent quan que depenen de la climatologia i el l‟aigua està retinguda a un potencial tipus de vegetació matricial tan negatiu que les plantes ja no poden absorbir aigua i es marceixen. - la pluviometria de la instal·lació de reg que depèn del tipus d‟emissors, la distribució, etc. L‟aigua disponible es defineix com l‟aigua - la dosi útil o quantitat d‟aigua que que pot retenir el sòl entre la capacitat s‟ha d‟aportar en cada reg per de camp (CC) i el punt de marciment aconseguir la fondària humida permanent (PMP). Aquesta aigua desitjada. Això dependrà de la disponible es veurà afectada pel grau de textura del sòl i del sistema radicular compactació del sòl (disminució de de les plantes l‟espai porós), el contingut de matèria orgànica, la salinitat, etc. - la durada del reg de cada sector - els dies de reg (freqüència) Una altra definició pot ser imaginar que - l‟horari de reg s‟omple de terra un cub d‟1m x 1m x 1m (1 m3). Si s‟omple d‟aigua s‟ha de descomptar el volum que ocupen totes 2.2. Dosi útil del reg les partícules sòlides, i per tant només hi cabrà aigua en l‟espai porós. Al cap d‟una estona de regar els porus grans no La dosi o durada de reg útil és la poden retenir l‟aigua i aquesta es perd quantitat d‟aigua que s‟ha d‟aportar per per gravetat, quedant el sòl en el que reg per a que aquest sigui efectiu. s‟anomena capacitat de camp (CC). Si deixem de regar i la planta consumeix aigua del sòl degut a la transpiració, La dosi útil de reg depèn de la fondària l‟aigua quedarà retinguda en els porus de les arrels de la vegetació i del tipus més petits i la planta no podrà absorbir- de sòl i la seva textura. Normalment es la. Aquest tipus d‟aigua s‟anomena parla de profunditat de 100 cm per “aigua difícilment assimilable”. Al restar arbres, 50 cm per arbustos i 20-25 cm la quantitat d‟aigua a capacitat de camp per a entapissants i gespes. La textura menys la difícilment assimilable tindrem del sòl determina la quantitat d‟aigua l’aigua disponible. que aquest pot emmagatzemar. 2.2.1.Aigua disponible Un sòl està saturat quan tots els porus estan plens d‟aigua. Aquesta situació es presenta després d‟una pluja forta o d‟un reg abundant. Quan es deixa drenar un sòl saturat, l‟aigua sobrant passa al subsòl per efecte de la gravetat. Un sòl 9 Medi Ambient i Serveis Urbans SÒL SATURAT AIGUA SOBRANT AIGUA NO RETINGUDA PEL SÒL SOSSSSOBRANTS CAPACITAT DE CAMP AIGUA DISPONIBLE AIGU A RETINGUDA PEL SÒL AIGUA NO DISPONIBLE PUNT DE MARCIMENT SÒL SEC 2.2.2. Capacitat de retenció L‟ aigua sobrant és la que surt lliurement del sòl per l‟acció de la gravetat. No pot d’aigua de diferents tipus de ser utilitzada per les plantes perquè sòl passa a una part del sòl no accessible a les arrels. La taula següent ens dóna una idea de la quantitat d‟aigua que pot acumular un L‟ aigua disponible és la que pot ser sòl diferenciant l‟aigua disponible per a absorbida per les arrels suficientment ràpid per compensar les pèrdues per transpiració. les plantes i la que està per sota del punt de marciment permanent i no la poden aprofitar. L‟ aigua no disponible és la retinguda pel sòl amb tanta força que les plantes no poden absorbir-la amb suficient rapidesa CAPACITAT DE RETENCIÓ EN LITRES D’AIGUA/m3 DE TERRENY per compensar la pèrdua per transpiració. Textura Total Disponible No disponible Sorrenca 50-150 33-83 17-67 Franc 150-225 75-108 75-117 sorrenca Franca 225-330 108-167 117-168 Franco- 330-392 167-192 168-200 llimosa Franco- 350-410 150-185 200-225 argilosa Argilosa 375-410 150-160 225-250 10 Medi Ambient i Serveis Urbans A continuació s‟indiquen uns valors mitjos orientatius de l‟aigua disponible En el càlcul de la dosi de reg útil poden per m2 de jardí, segons diferents influir també altres factors com la fondàries explorades per les arrels i uniformitat del reg, la pendent del diferents textures de sòl: terreny, la conductivitat de l‟aigua de reg, la salinitat del sòl, etc. LITRES D’AIGUA DISPONIBLE PER m2 A DIFERENTS FONDÀRIES Textura 100 cm 50 cm 25 cm 20 cm 2.3. Càlcul teòric de la durada Sorrenca 60 30 15 12 del reg Franc - 90 45 22 18 sorrenca Per a calcular la durada teòrica del reg, Franca 140 70 35 28 usarem les dades de necessitats Franc - 180 90 45 36 hídriques de les plantes, i les dades de la llimosa instal·lació de reg i en concret de la Franc - 170 85 42 34 pluviometria del sistema instal·lat. argilosa Argilosa 155 80 40 31 Les necessitats en mm/dia dividides entre la pluviometria del sector en mm/hora proporciona els minuts que Normalment es recomana regar quan s‟ha de regar cada dia. s‟ha esgotat el 40-50% de l‟aigua disponible. Un altre manera d‟estimar la dosi de reg útil es comprovar fins a Per exemple, si calen 4 mm/dia (4 2 quina profunditat baixa la humitat a l/m /dia) i el sistema de reg dóna una l‟anar donant diferents quantitats d‟aigua pluviometria mitja de 20 mm/h (20 2 fins arribar a la profunditat desitjada. l/m /h), la durada del reg es calcula segons: Això és relativament senzill de fer en una gespa, on es poden anar extraient daus o cilindres de terra i anar comprovant com va baixant la humitat, ja que ens Pluviometria del sistema de reg: movem en poca profunditat, 20-25 cm, i 20 l/m2 en 60 minuts desprès podem tornar a tapar els forats amb els mateixos daus o cilindres de terra sense que es noti res. Necessitats hídriques: 4 l/m2 en X minuts Si s‟aplica una dosi de 25 l/m2/h (o mm/h) s‟observa: Durada del reg: 4 x 60 / 20 = 12 minuts - en un sòl sorrenc pot baixar uns 40 cm - en un sòl llimós pot enfondir uns 20 cm Normalment no cal regar cada dia, i cada - en un sòl argilós només baixarà uns cop que es rega s‟ha d‟aplicar una 12 cm quantitat d‟aigua que depèn de la profunditat de sòl que es vol humitejar i de les característiques del terreny ja sigui tipus sorrenc o argilós. És a dir s‟ha d‟estimar una dosi útil de reg (o temps útil de reg) per aconseguir la màxima eficàcia de l‟aigua. argila franc sorra 11 Medi Ambient i Serveis Urbans 2.4. Freqüència o dies de reg 2.5. Horari de reg Preferiblement és millor regar quan no hi La freqüència de reg es determina hagi insolació per a disminuir les pèrdues dividint les necessitats hídriques d‟aigua per evaporació. S‟hauria de setmanals o mensuals, entre la dosi útil. iniciar el reg a una hora que permeti tenir-ho tot regat al voltant de les 7:00 Actualment els programadors permeten del matí, al menys els sectors d‟aspersió treballar “a la carta”. Permeten o de difusors. Això vol dir que l‟hora seleccionar entre els 7 dies de la d‟inici dependrà de la durada total del setmana els dies que es vol regar. Potser reg. caldrà retocar una mica la dosi de reg si alhora de fer els càlculs surt alguna dada Malgrat això, cada parc o jardí té una de freqüència amb decimals. Per franja horària òptima que pot dependre exemple: si s‟ha de regar cada 2,5 del subministrament d‟aigua, de dies, això voldria dir 2,8 dies a la caigudes de pressió a la xarxa, del setmana, per tant s‟ajustarà a 3 dies a la vandalisme, del tipus d‟ús que es faci del setmana i es reduirà proporcionalment la parc, etc. dosi de reg. Si cal regar cada 3 dies, vol dir 2,33 regs a la setmana, es regarà 2 dies a la setmana i s‟augmentarà la dosi de reg. Per a programar un reg cal conèixer: - Les necessitats hídriques de les plantes - La pluviometria que proporciona la instal·lació de reg - La dosi útil d‟aigua per aconseguir la fondària humida necessària, que depèn de la textura del sòl - La durada del reg de cada sector - Quins dies volem regar - L‟horari en el que volem regar 12 Medi Ambient i Serveis Urbans 3. PROGRAMA ANUAL DE REG A diferència de l‟agricultura, on es busca sempre la màxima producció, en jardineria es busca una dosis d‟aigua que permeti el manteniment de la qualitat ornamental de la planta. Per a calcular aquesta dosi necessària, diària o mensual, es multiplica l‟evapotranspiració (diària o mensual) per el coeficient de cultiu (Kc). Les dades de l‟evapotranspiració corresponen al promig obtingut durant els darrers 5 anys. Agrupant els mesos amb necessitats hídriques semblants, obtenim quatre programacions anuals, que es mostren a la taula següent en colors diferents. Per al càlcul de la dosis d‟aigua es tindrà en compte el mes de major necessitat hídrica. 13 Medi Ambient i Serveis Urbans Càlcul de les necessitats hídriques Font: Departament de Consums. D.S. Cicle de l’aigua 14 Medi Ambient i Serveis Urbans - DEGOTEIG: o cabal per element = 2 l/h En cas de pluja i a partir d’una o marc dels goters en flors, pluviometria de 10mm, s’anul·larà el entapissants i arbusts 0,5*0,5 m, reg. precipitació 8 l/m2/h o marc en arbres: anells amb 7 Per a calcular el temps de reg es tenen degotadors a 0,3 m de 3,5l/h per en compte 4 tipus d‟instal·lacions: arbre, és a dir 24,5 l/arbre. aspersors, difusors, toveres giratòries i/o goter. Per a cada un d‟ells, la pluviometria orientativa és: ASPERSORS: de 8 a 20 mm/h (per al Les dosis i els temps de reg que càlcul s‟ha usat 14 l/m2/h) apareixen en les taules següents han DIFUSORS: de 40 a 50 mm/h (per al estat adaptades segons l’experiència càlcul s‟ha usat 50 l/m2/h) dels tècnics de Parcs i Jardins de DEGOTADORS: de 2 a 8 mm/h per Barcelona, IM. degotadors de 2 l/h( d‟1 a 4 per m2) o de 25 mm/h si es tracta d‟arbrat viari (11 per m2) (per al càlcul s‟ha usat 12 l/m2/h) BROQUET GIRATORI: de 12 a 18 mm/h. (per al càlcul s‟ha usat 12 l/m2/h) A continuació es detallen les precipitacions mitges usades per al càlcul dels minuts de reg. Si s’usen elements de diferent pluviometria, caldrà refer els càlculs. - ASPERSIÓ: o cabal per element = 900 l/h (referència: tovera estàndard nº 8) o marc 8*8 m o precipitació 14 l/m2/h - DIFUSIÓ: o cabal per element = 800 l/h (referència: tovera sèrie nº 15, 360º) o marc 4*4 m o precipitació 50 l/m2/h - BROQUET GIRATORI O TOVERA GIRATÒRIA (anomenat “rotator”) o cabal per element = 161 l/h (referència: MP1000 MP1000, 360º) o marc 4*4 m o precipitació 12 l/m2/h 15 Medi Ambient i Serveis Urbans Maig-Juny- Nov-Des- GESPES DE CLIMA HUMIT Abril -Set Març- Oct Juliol-Agost Gen-Feb Dies de reg per setmana 3 2 1 2 al mes Temps de reg en aspersió - minuts 49‟ 26‟ 20‟ 14‟ Temps de reg per difusors - minuts 14‟ 7‟ 6‟ 4‟ Temps de reg per broquet giratori - 57‟ 30‟ 23‟ 17‟ minuts Maig-Juny- Nov-Des- GESPES DE CLIMA CÀLID Abril -Set Març- Oct Juliol-Agost Gen-Feb Dies de reg per setmana 3 1 2 al mes 0 Temps de reg en aspersió - minuts 24‟ 22‟ 35‟ 0 Temps de reg per difusors - minuts 7‟ 6‟ 10‟ 0 Temps de reg per broquet giratori - 28‟ 25‟ 40‟ 0 minuts Maig-Juny- Nov-Des- FLORS DE TEMPORADA*1 Abril -Set Març- Oct Juliol-Agost Gen-Feb Dies de reg per setmana 3 1 1 1 Temps de reg per aspersors - minuts 29‟ 35‟ 27‟ 10‟ Temps de reg per difusors - minuts 8‟ 10‟ 7‟ 5‟ Temps de reg per broquet giratori - 34‟ 41‟ 31‟ 10‟ minuts *1Quan el grup de flor es localitzi dins un parterre de gespa de clima humit, tot l‟espai es regarà d‟acord a les necessitats hídriques de la gespa Maig-Juny- Nov-Des- ARBUSTS I ENTAPISSANTS*2 Abril-Set Març-Oct Juliol-Agost Gen-Feb Dies de reg per setmana 2 1 1 2 al mes Temps de reg per aspersió - minuts 30‟ 35‟ 27‟ 14‟ Temps de reg per difusors - minuts 10‟ 10‟ 7‟ 4‟ Temps de reg per broquet giratori – 35‟ 41‟ 31‟ 17‟ minuts Temps de reg per degoteig - minuts 50‟ 61‟ 47‟ 25‟ *2 Algunes entapissants i les aromàtiques en general (Gazania, Verbena, Santolina,...) és recomanable regar-les amb goter per tal de no mullar la planta PLANTACIÓ D’ARBRES Set- Març-Abril- Oct-Nov- Des- Maig-Juny-Juliol-Agost EN OBRA NOVA (goter) Gen-Feb Dosis de reg mm/h 25 25 Temps de reg per degoteig - minuts 90‟ – 120‟ 60‟ – 90‟ Dies de reg setmana 3 x (120‟) 2 x (90‟) Primer any Dies de reg setmana 3 x (120‟) 2 x (90‟) Segon any Dies de reg setmana 3 x (90‟) 2 x (60‟) Tercer any Dies de reg setmana 3 x (90‟) 2 x (60‟) Quart any En cas de reposar un arbre es tornarà a programar el reg de nova implantació per a tota l‟alineació. A l‟hivern, en cas de pluja es tancarà el comptador. 16 Medi Ambient i Serveis Urbans PLANTACIÓ D’ARBRES Març-Abril- Juliol-Agost Juny-Set Des-Gen-Feb REPOSICIÓ DE FALLES (tona) Maig-Oct-Nov Dosis de reg mm/reg 75 75 75 75 Dies de reg mes 4 4 4 4 Primer any (campanya plantació) Dies de reg mes 4 3 2 1 Segon any Dies de reg mes 4 3 2 1 Tercer any Dies de reg mes 4 3 2 1 Quart any *3 *3 Quan es disposi dels recursos necessaris, la freqüència de regs s‟incrementarà, igualant la del reg automàtic d‟arbrat i assegurant el reg de certes espècies: Platanus sp. Populus sp., Tilia sp.... Algunes observacions: - Els regs d‟implantació requereixen especial dedicació ja que és un moment delicat per la planta i el sòl s‟ha de mantenir humit i sense entollar. - En el moment de la plantació es farà un primer reg amb mànega (amb tona en el cas d‟arbres) - En la reposició de falles d‟arbrat viari, s‟usa un tutor pintat de diferent color cada any per a senyalitzar els arbres que han de regar les tones - En talussos, quan s‟hagi de regar amb aspersors, toveres giratòries o difusors durant més de 8 min. caldrà fraccionar el reg com a mínim en dos cops - Quan es regui 3 dies per setmana, i per facilitar la gestió, preferentment serà dilluns, dimecres i divendres. Quan es regui dos dies per setmana, s‟optarà per dilluns i divendres o dilluns i dijous - A l‟hivern, després de forts vents es farà un reg extraordinari El programa anual de reg permet programar els minuts i els dies de reg, segon la tipologia de vegetació, el sistema de reg emprat i el moment de l‟any. 17 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.- LA INSTAL·LACIÓ DE REG L‟any 2010, un 53% de la superfície que reg dels parcs i jardins públics de la es rega a la ciutat de Barcelona disposa ciutat de Barcelona. Com a novetat més de reg automatitzat amb sistemes de important destaca que totes les noves distribució específics per a cada tipus de instal·lacions han de disposar de plantació. Per un major aprofitament de dues xarxes primàries, una per al l‟aigua, l‟objectiu és arribar en el futur a reg automatitzat i l’altra per a les automatitzar el 100% del reg dels espais boques de reg. El Plec de Condicions verds. Tècniques per a les instal·lacions de reg es pot consultar a través de la pàgina Els aspersors i difusors distribueixen web http://www.bcn.es/parcsijardins/. A l‟aigua uniformement en superfícies de continuació es resumeixen les plantacions de port baix com gespes, característiques més importants d‟una prades i entapissants. En arbrat viari, instal·lació de reg. jardineres, i en els parterres que ho requereixin, s‟empra el reg localitzat com el degoteig. La programació del reg automatitzat permet regar en hores nocturnes i millorar l‟aprofitament de l‟aigua. Un projecte de reg requereix la realització d‟un estudi del tipus de vegetació (consulta agronòmica) que determinarà el sistema de distribució de l‟aigua (disseny hidràulic). El disseny hidràulic estableix quins han de ser els elements de conducció, repartiment i control (dimensionat) de la xarxa, per aconseguir que l‟aigua es reparteixi d‟acord amb les necessitats del medi. Les primeres instal·lacions de reg dels parcs i jardins de Barcelona eren manuals i disposaven d‟una única xarxa primària a la qual estaven connectades les boques de reg. Més endavant a aquesta xarxa es van connectar els sectors de reg automatitzat per aspersió, difusió i degoteig. En alguns casos l‟obertura era manual i en altres comandats per programador. L‟any 1999 es redacta el Plec de Condicions Tècniques per al disseny i l’execució de les instal·lacions de reg, que defineix les característiques que han de complir a partir d‟aquell moment totes les noves instal·lacions de 18 Medi Ambient i Serveis Urbans 19 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.1. La instal·lació de reg L‟altra part de les instal·lacions està Les instal·lacions de reg dels parcs i formada per la xarxa de reg pròpiament jardins públics tenen dues parts: dita. És propietat de l‟Ajuntament de Barcelona i és gestionada per PiJBIM. Una part, propietat de la companyia subministradora formada pel comptador i una clau de pas. Aquesta clau és de quadradet i està en una petita arqueta abans del comptador. Les dimensions d‟aquests pericons les determina la companyia d‟aigües. El manteniment de l‟arqueta del comptador és responsabilitat de PIJBIM que s‟encarrega de conservar-la neta i en condicions per a facilitar les lectures. Qualsevol fuita o anomalia dins d‟aquesta arqueta s‟ha de notificar a la companyia subministradora. La clau de pas anterior és d‟ús exclusiu de la companyia subministradora i no s‟ha d‟usar en cap cas tret d‟una emergència i prèvia comunicació al departament de Consums de la Direcció de Serveis del Cicle de l‟Aigua de l‟Àrea de Medi Ambient (Ajuntament de Barcelona). 20 Medi Ambient i Serveis Urbans La instal·lació elèctrica del sistema de reg automàtic està formada per un programador que controla automàticament l‟hora de posada en marxa, els dies de reg, i el temps de reg dels sectors. La instal·lació elèctrica, de cable de mànega de protecció 1000v, connecta el programador amb les electrovàlvules. Els pluviòmetres o sensors de pluja eviten el funcionament del sistema automàtic en cas de pluja. No modifiquen el programa de reg; el programador acostuma a seguir funcionant igual però el corrent elèctric a 24 v no arriba a les electrovàlvules. Actualment, el sensor de pluja és indispensable per a qualsevol instal·lació. 4.1.1. Reg per aspersió El reg amb aspersors és un sistema destinat al repartiment d‟aigua d‟acord amb una pluviometria prefixada, idoni principalment per a superfícies geomètricament bastant regulars i amb una amplitud considerable. Aquest tipus de reg sempre ha d‟estar automatitzat amb programadors, i el càlcul hidràulic d‟un sector de reg s‟ha de fer tenint en compte que ha de ser pròxim al cabal subministrat pel comptador. Els aspersors són de turbina amb vàlvula anti-drenatge tipus i compatibles, segons els criteris aprovats per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 21 Medi Ambient i Serveis Urbans 22 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.1.2.Reg per difusió o broquet giratori El reg amb difusors és un sistema de reg destinat a repartir l‟aigua d‟acord amb una pluviometria prefixada. És idoni per a superfícies geomètricament regulars i de dimensions reduïdes. Aquest tipus de reg ha de ser automatitzat amb programadors i el càlcul hidràulic d‟un sector de reg es farà tenint en compte que ha se ser pròxim al cabal subministrat pel comptador. S‟utilitzen difusors emergents amb vàlvula anti- drenatge, tipus i compatibles amb pas de rosca de toveres “boquilles” i carcassa, segons els criteris aprovats per PiJBIM. El reg amb difusors amb broquet giratori és un sistema de reg destinat a repartir l‟aigua d‟acord amb una pluviometria prefixada. És recomanable per parterres amb superfícies irregulars, fortes pendents (>33%), emplaçaments on es treballa amb baixa pressió, i com alternativa a zones on no sigui possible la instal·lació de reg per degoteig. D‟altra banda no està indicat en instal·lacions on un únic comptador subministri aigua a molts sectors de reg, ja que la durada del reg s‟allarga molt en el temps i només es disposa d‟una franja horària per a realitzar tots els programes. 23 Medi Ambient i Serveis Urbans 24 Medi Ambient i Serveis Urbans 25 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.1.3.Reg per degoteig El sistema de reg per degoteig consisteix en una canonada de polietilè amb goters autocompensants inserits a distàncies variables. Aquest tipus de reg és automatitzat amb programadors i està destinat obligatòriament a l’arbrat viari, a les jardineres i aquells parterres que ho requereixin tant pel tipus de vegetació com les característiques del terreny. La seva connexió a la xarxa secundària es fa amb els accessoris específics per a cada producte, col·locant vàlvules (de ventosa, drenant, etc.,) i altres accessoris corresponents segons el producte, tal i com s‟especifica a l‟actual plec de condicions tècniques d‟instal·lacions de reg. 26 Medi Ambient i Serveis Urbans 27 Medi Ambient i Serveis Urbans 28 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.1.4.Automatització de la xarxa de reg El bypass és un conjunt d‟elements que consta d‟electrovàlvula, 3 vàlvules de ràcord pla, dos colzes mascle i femella de llautó, dues T de llautó i dos enllaços mixtos amb rosca mascle. És la part automàtica i manual de posta en funcionament d‟un sector de reg, i en el cas de reg per degoteig i micro irrigació s‟ha de dotar de reductor de pressió i filtre. Programadors Totes les instal·lacions de reg s‟han d‟automatitzar i han de ser telegestionades amb programadors electrònics modulars ampliables, de tipus professional i homologats per PiJBIM, tal com s‟estableix al Plec de condicions tècniques per al disseny i l’execució de les instal·lacions de reg. 4.1.5.Instal·lacions amb aigües del freàtic Des de l‟any 2000, i seguint els criteris sostenibles de la gestió del verd i l‟aprofitament de recursos naturals, s‟ha introduït l‟ús d‟aigua freàtica per al reg d‟arbrat i zones verdes. Això implica un tractament diferenciat de les instal·lacions de reg. Aquesta consta de dues escomeses d‟aigua, una provinent del freàtic i l‟altra provinent de la xarxa potable. La xarxa d‟aigua freàtica subministra aigua a la xarxa de reg, mentre que la xarxa d‟aigua potable alimenta a més de la xarxa de reg, les boques de reg (veure esquema capítol 4). 29 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.2.1. Boques de reg Quan una instal·lació disposa de dos comptadors, un d‟aigua potable i un d‟aigua freàtica, hi ha un carret intercanviable (maniguet retràctil) que, al connectar-se al comptador d‟aigua freàtica només dóna servei a la xarxa de reg automàtica. En aquest cas les boques de reg queden connectades a l‟aigua potable. La xarxa d‟aigües freàtiques està en procés d‟ampliació i consolidació a Barcelona. Les instal·lacions hidràuliques per a reg amb aigües provinents del freàtic tenen les mateixes característiques que les instal·lacions de reg amb aigua potable. Per a diferenciar-les, tots els elements de les instal·lacions que utilitzin o puguin utilitzar aigua freàtica (electrovàlvules, canonades, aspersors, difusors, degotadors, etc.) han de portar un distintiu de color violeta (pantone nº 25771-ral 4001). 4.2.El reg manual Les boques de reg han d‟estar separades entre elles com a màxim a 50 m. de El reg manual és el més tradicional de la distància, cobrint tota la zona on història de la jardineria. Tot i que la s‟instal·len amb una mànega de 25 m. tendència és automatitzar els regs, en L‟esmentada distància no és computable, alguns casos bé sigui per dificultats en en zones amb dificultats o obstacles, l‟aplicació de la nova tecnologia, per la escales i en creuament de calçada per on dispersió dels espais, o en la reposició de circulin vehicles. L‟alimentació hidràulica falles de l‟arbrat viari, és encara freqüent s‟efectua de la xarxa primària amb una en les zones verdes de la ciutat. canonada de 50 mm de diàmetre. Per qüestions de seguretat es connectaran Està constituït bàsicament per boques de únicament a la xarxa d‟aigua potable. reg i mànegues, i per tones o cubes. Les boques de reg han d‟estar ubicades D‟altra banda, en el moment de la preferentment fora dels parterres i el plantació de qualsevol vegetal, sempre més a prop possible d‟aquests, i han es recomana un reg manual en d‟especificar a la tapa “Reg Parcs i profunditat fet amb mànega o tona. Jardins”. 30 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.2.2. Mànega La mànega és l‟element que s‟utilitza per al transport de l‟aigua des de la boca de reg fins a la superfície a regar. Consta de tres parts principals: - la coberta, normalment de goma estriada, de color negre i resistent a l‟abrasió per fregament i als agents atmosfèrics, - el tub interior per on circula l‟aigua, normalment de goma sintètica llisa de color negre - el reforç, constituït per una intersecció de teixits de fibra sintètica entre la coberta i el tub interior 4.2.3. Reg amb tona En totes les plantacions d‟arbrat viari d‟obra nova és obligatòria la instal·lació de reg per degoteig. En les reposicions de falles, el reg es fa amb tones, usant sempre aigua freàtica. En ambdós casos, el primer reg es fa amb tona i molt abundant. Tal com s‟especifica en el capítol 3, en la reposició de falles d‟arbrat viari, s‟usa un tutor pintat de diferent color cada any per a senyalitzar els arbres que han de regar les tones 31 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.3. Tasques per al correcte En el cas de degotadors integrats cal estimar els metres lineals de canonada, funcionament de les la separació dels degotadors, el funcionament autocompensant o no, la instal·lacions de reg pressió de treball real, i el cabal dels degotadors. (Per ex.: un anell de 2,0 metres al voltant d‟un arbre, amb El responsable de manteniment de la degotadors a 0,30 m, suposa 7 zona ha de disposar, sempre que sigui degotadors; si són de 3,5 l/h possible, d‟un plànol de la instal·lació de autocompensants i autonetejables, reg on han d‟estar ubicats i especificats consumiran un cabal de 24,5 l/h si la tots els elements a mantenir. En el pressió de reg mesurada a l„anell està plànol també s‟ha de indicar les compresa entre 1 i 3,5 atm. ) característiques del programador: marca, model, nº de sectors, i el dibuix de la delimitació dels sectors de reg amb 4.3.2. Càlcul de la pluviometria una breu descripció de cadascun d‟ells a la llegenda. Per exemple: de cada sector Programador ubicat a: paret lateral, Per aplicar la quantitat d‟aigua desitjada, caseta vigilant cal saber quants minuts de reg s‟ha de programar. Per tant, una dada Marca: xx imprescindible és la pluviometria o litres Mod: xx d‟aigua que s‟aporta en un metre Est: 8 (ampliable) quadrat de jardí si es rega durant una Est. connectades: 4 hora. Data: 01-01-10 La pluviometria que ens proporciona una Sector 1 12 aspersors Gespa zona entrada instal·lació depèn de molts aspectes: el Sector 2 15 aspersors Gespa parterres sistema de reg, el diàmetre de les palmeres toveres, la separació dels emissors, la Sector 3 23 difusors Planta temporada pressió de funcionament, etc. parterre central Sector 4 300 m degot. a Tanca Xiprers 0,30 La correcta transcripció a minuts de l‟aigua a aportar, juntament amb la detecció i reparació de fuites, són la base També cal tenir una còpia del manual per a iniciar un estalvi d‟aigua. d‟instruccions del programador. Per aconseguir informació i actualització 4.3.1. Verificació del consum de rendiments (pressió, cabal, abast i pluviometries) d‟alguns models d’aigua per sectors d‟emissors comercials es poden consultar les Webs o sol·licitar els catàlegs tècnics Per saber el cabal consumit per cada als fabricants. sector de reg podem utilitzar 2 sistemes: - Obrir els diferents sectors de reg i Cal indicar que les pluviometries que anotar les voltes que donen les donen són orientatives i només es poden agulles del comptador durant 1 minut considerar en instal·lacions amb - Comptar el nº d‟emissors que reguen aspersors o difusors en quadrat o en junts en cada sector, anotar el triangle perfectes, separats la distància número de cada tovera i mesurar la del seu abast (o radi) teòric, per a cada pressió a prop del primer i últim tovera en concret i regant a la pressió en emissor. Buscar les dades de la base de l‟aspersor que indiquen les rendiment dels emissors als manuals taules. tècnics. 32 Medi Ambient i Serveis Urbans Dividint el cabal de cada sector entre la Es pot avaluar cada sector de reg, o el seva superfície obtindrem la pluviometria conjunt de 2 o més sectors si reguen de real que proporciona el sistema, que forma solapada la mateixa zona, de la serà una de les dades fonamentals per a següent manera: la programació del reg. Les dades s‟expressen indistintament en - Repartirem un total de 12 pluviòmetres litres/metre quadrat/hora o mm/hora per la superfície regada procurant que (que són la mateixa unitat). quedin ben repartits, - Posarem en marxa el reg de forma Cal recordar que com a pluviometries seqüencial de totes les vàlvules que orientatives es considera: afectin la zona a avaluar durant 10 minuts Aspersors: de 8 a 20 mm/h - Mesurarem la pluja, en mm o l/m2, de Difusors: de 40 a 50 mm/h cada pluviòmetre per separat Degotadors en arbrat viari: de 2 a 8 - Anotarem els resultats fent una mica mm/h de croquis de la posició dels recipients i Degotadors en parterre (11 per m2): 25 la dels aspersors o difusors que han mm/h regat. També anotarem altres dades com Tovera giratòria: 12 a 18 mm/h dia, hora, si feia vent, de quina direcció, obstacles, tipus d‟aspersor i tovera, etc. Si la superfície a valorar és molt gran es Malgrat les dades orientatives cal pot repetir la prova varis cops canviant disposar de les dades reals de cada la ubicació dels pluviòmetres sector de reg, ja que no es pot - Entrarem els resultats en un full de programar la durada del reg suposant càlcul que ens determinarà la pluviometries entre 8 i 20 mm/h, cal pluviometria mitja i el coeficient saber la quantitat exacte per ex. 15 d‟uniformitat segons la formula: mm/h. 4.3.3.Determinació de la uniformitat de reg Un sistema de reg ben dissenyat i ben CU = coeficient d‟uniformitat de instal·lat, ha de permetre la màxima Cristiansen en tant per cent uniformitat per a una cobertura del m = precipitació mitja en els punts de 100%. Si la uniformitat no és correcte, control ( mitja de les lectures) sempre hi haurà zones regades de més o de menys. Això farà que s‟hagi de regar n = nombre de punts de control més per mantenir la zona més Zi = lectures dels diferents pluviòmetres desfavorida i per tant un consum (Z – m) = suma de les desviacions (en excessiu d‟aigua important. En cas de valor absolut) en els punts de control, restricció d‟aigua la falta d‟uniformitat respecte a m. farà que les zones desfavorides no aguantin el dèficit. A continuació es resol un cas pràctic per a calcular el coeficient de Cristiansen. Es Es proposa un mètode senzill que permet col·loquen 12 cubetes de 0,0225 m2, determinar de forma ràpida la repartides aleatòriament en el sector de uniformitat de reg d‟un sector en un parc reg, i s‟anoten les següents mesures: o jardí. 33 Medi Ambient i Serveis Urbans lectures(z) Cubetes ! Z – pluviometria 2 cc/10 z-m 0,0225 m m ! l/m2/h 4.4.Manteniment general min 1 56 4,6 4,6 15 de les instal·lacions de reg 2 58 6,6 6,6 15 3 64 12,6 12,6 17 4 59 7,6 7,6 16 A continuació s‟ofereix un recull de les 5 64 12,6 12,6 17 tasques més importants que cal realitzar 6 64 12,6 12,6 17 per mantenir la instal·lació de reg en 7 58 6,6 6,6 15 perfecte estat. Per a completar la - informació cal consultar el procediment 8 34 17,4 9 17,4 de formació interna de PiJIMB, PFI/04.00 9 42 -9,4 9,4 11 “Metodologia de treball per al 10 44 -7,4 7,4 12 manteniment d‟instal·lacions de reg”. 11 44 -7,4 7,4 12 - 12 30 21,4 8 21,4 CU 4.4.1.Feines periòdiques suma 617 126,2 Cristiansen mitja (m) 51,4 Es realitzaran les següents tasques de pluviometria mitja en 14 manteniment amb la freqüència l/m2/h necessària per cada cas: CU = 1 - ( Z – m ) x 100 = 1 - ( 126,2 ) x 100 = 80 - Mantenir netes les arquetes - Supervisar el bon estat de les n x m 12 x 51,4 connexions elèctriques i la valvuleria - Mantenir nets els armaris dels És important conèixer la uniformitat dels programadors diferents sectors de reg. Si els sectors - Regular o comprovar els reductors de són uniformes es pot ajustar molt el reg pressió en zones on la pressió (estalvi d‟aigua); si no ho són s‟ha de màxima és excessiva, (si la pressió regar en excés per evitar l‟aparició de màxima pot superar la pressió rodals o clapes seques. nominal de la canonada i no hi ha regulador cal instal·lar-ne) El percentatge de manca d‟uniformitat de - Periòdicament, fer cicles de reg reg serà el percentatge de temps de reg manual de poca durada i revisar el que haurem d‟incrementar el funcionament de cada sector programador. - És molt important un bon purgat de les canonades durant la instal·lació i Recordem que habitualment es després d‟una reparació consideren les següents uniformitats: - Si hi ha risc de glaçada buidar la aspersió 80%, difusors 70%, degoteig instal·lació deixant obertes les 90%; però són dades orientatives, ja vàlvules d‟esfera, filtres, grups de que poden variar molt en funció de la pressió, etc. correcta distribució i solapament dels - Quan s‟observi que l‟aigua surt emissors, l‟ elecció correcta de les nebulitzada s‟ajustarà el regulador de toveres, la influència del vent, l‟ajust o cabal de l‟electrovàlvula fins que desgast dels emissors, l‟obturació total o l‟emissió d‟aigua sigui en “gotes” parcial d‟alguns emissors, els obstacles, - Tractament de desinfecció per a la etc. La manera de saber si estem regant prevenció i control de legionel·losi en de forma acceptable és fent-ne la les instal·lacions d‟aigua freàtica valoració. 34 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.4.2.Manteniment d’aspersors Per al bon funcionament dels aspersors, es tindran en compte les següents recomanacions: - Controlar la pressió de l‟aspersor més proper a l‟electrovàlvula i la del més allunyat. La variació de pressió entre ells no ha de superar el 20%. Si és superior cal cercar solucions: sistemes autocompensants, reduir cabals, reordenar sectors de reg, substituir canonada, tancar circuits, etc. - Ajustar la pressió de cada sector amb el regulador de cabdal o instal·lar un regulador. (La pressió recomanada per la majoria d‟aspersors comercials és de 3 atmosferes) - Evitar el drenatge del sector pels aspersors més baixos revisant o posant aspersors amb vàlvula antidrenatge - Si la pressió és massa baixa reduir la mida de les toveres per tal de baixar el cabal, i així aconseguir una pujada de pressió - Substituir aspersors defectuosos per aspersors de les mateixes característiques i toveres del mateix cabal - Disposar de les claus o eines necessàries per graduar correctament els aspersors - Cal regular l‟angle i l‟abast dels aspersors periòdicament 35 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.4.3. Manteniment de Revisar el funcionament de ventoses o difusors i broquets giratoris vàlvules anti-sifó i les vàlvules de rentat Per al bon funcionament dels difusors, es - És interessant dur a sobre una bossa tindran en compte les següents de maniguets per reparar possibles recomanacions: talls sobre la marxa. Aprofitar si s‟han de fer feines de neteja d‟herbes, fer- - Adequar el tipus de tovera a les amb el reg en marxa perquè es l‟amplada del parterre ( el nº que reconeguin a l‟instant les possibles porten indica l'abast en peus, i un peu fuites i es reparin equival a uns 30 cm.). Per a mitjanes - Netejar tot el sistema cada sis mesos molt estretes utilitzar toveres de franja lateral - L‟abast màxim d‟una tovera no s‟ha de retallar més d‟un 25% perquè faci 4.4.5. Manteniment del un bon vano. (Recordar que per poder sistema de programació retallar l‟abast d‟una tovera ha de portar el filtre) Per al bon funcionament del - Netejar i/o canviar periòdicament els programador, cada vegada que es faci el filtres dels difusors canvi de programació es tindran en - Netejar periòdicament les toveres compte les següents recomanacions: - Comprovar periòdicament el bon estat de les tapes dels difusors. Si no - Revisar que l‟hora sigui la correcta s‟ajusten bé, l‟aigua perd pressió i pot causar embassaments - Revisar que el programa sigui l‟adequat a l‟època de l‟any - Cal regular l‟angle i l‟abast dels difusors periòdicament - Revisar que estigui en posició AUTO - Cal netejar periòdicament els filtres - Provar de fer un cicle manual curt de dels aspersors tots els sectors, (per ex. 2 minuts per sector) - Si no es rep informació de la pantalla 4.4.4. Manteniment de verificar que el cablejat estigui sistemes de degoteig correcte. Si no és així, comunicar-ho al servei - Comprovar el correcte funcionament Per al bon funcionament d‟un sistema de del sensor de pluja degoteig, es tindran en compte les - Comprovar la tensió d‟arribada al següents recomanacions: solenoide (revisar connexions i empalmes) - Comprovar periòdicament la variació - Comprovar si el solenoide s‟activa. Si de pressió des del dia de la posada en no és així, substituir el solenoide i marxa de la instal·lació (això ens usar connexions estanques avisarà de possibles fuites o embús - Comprovar que el regulador de cabal dels emissors) no estigui tancat - Netejar filtres periòdicament - Anualment revisar les piles del - Evitar pressions superiors a 2 atm, ja sistema, i canviar-les quan sigui que distorsionen el funcionament de necessari la instal·lació 36 Medi Ambient i Serveis Urbans a l‟esquerra, és a dir, en sentit 4.4.6. Manteniment del reg contrari al de les agulles del rellotge amb mànega En les instal·lacions de reg per aspersió i difusió, - Cal substituir periòdicament les juntes de la giratòria i les juntes de les - No s‟accionarà mai el sistema de reg connexions de les mànegues mitjançant l‟obertura manual de l‟electrovàlvula. Sempre es farà des de la vàlvula de by-pass 4.5. Normes d’ús - En tots els casos cal emprar sempre les toveres adequades Hi ha un seguit de normes d‟ús comunes a tots els sistemes de reg: En les instal·lacions de reg per degoteig - Cal conèixer la ubicació exacta de totes les arquetes, programadors, - Mai no es manipularà la vàlvula sondes, dipòsits, comptador i de totes reductora de pressió, ja que les les vàlvules que formen part de la canonades suporten una pressió instal·lació específica i qualsevol canvi pot - Cal conèixer, en la mesura que es produir fuites o un mal funcionament pugui, les instal·lacions subterrànies del sistema. En aquestes instal·lacions que transcorrin paral·leles a les cal tenir present que es troben a una instal·lacions de reg, com per exemple profunditat de 10 cm canalitzacions d‟aigua, de gas, aproximadament. Per això és molt d‟enllumenat públic, semàfors, etc. important, abans d‟entrecavar, - Cal tenir una cura especial en les accionar la xarxa de reg i observar el instal·lacions de reg que es trobin recorregut de la línia d‟humitat. Així situades sobre el metro, aparcaments, s‟evitarà fer malbé la xarxa soterranis d‟edificis, transformadors d‟alta tensió, etc. En el reg amb mànega: - Cal tenir cura de les instal·lacions de reg programat en els dies de pluja. Amb una pluviometria (quantitat de - Mai s‟ha d‟obrir una boca de reg sense pluja) de 10 l/m2 s‟anul·larà la la giratòria col·locada. Si és programació dels regs. imprescindible fer-ho, apartarem els ulls de sobre de la boca de reg, ja que - En regs programats a hores nocturnes el sauló o altres sòlids que poden cal realitzar una arrencada dins de trobar-hi s‟hi poden causar ferides l‟horari laboral per tal de verificar el greus en sortir projectats per la bon funcionament de tots els pressió de l‟aigua elements de la instal·lació, cada 15 dies - Al tancar les boques de reg, mai no s‟ha de forçar-les - Cal mantenir tapades les arquetes de reg abans, durant i després de cada - Cal emprar sempre que sigui possible reg. Així s‟evita el risc d‟accidents les claus de “T” i no claus angleses (algú podria caure-hi) i d‟avaries - No s‟ha de deixar la boca de reg - Les vàlvules esfèriques, conegudes destapada mentre es recull la mànega també com a vàlvules “de bola”, - Al col·locar la giratòria, s‟ha d‟apretar sempre s‟han d‟obrir en tot el seu amb força a la boca de reg recorregut per evitar que es perforin - Mai no es recolliran les mànegues - Cal recordar que per tancar qualsevol amb aigua al seu interior vàlvula, la clau gira cap a la dreta, és - No s‟ha d‟arrossegar mai per terra les a dir, en el sentit de les agulles del connexions de la mànega rellotge; per obrir-la, la clau gira cap 37 Medi Ambient i Serveis Urbans 4.6.Com actuar davant boques de reg o a les canonades de la xarxa primària. avaries Normes a seguir: Algunes normes que s‟han de tenir en - Tallar el subministrament d‟aigua des compte quan es produeixen avaries són: de la vàlvula intermitja corresponent. Si no n‟hi ha, es talla des del comptador - Quan es tracta d‟avaries produïdes - Verificar que els rellotges del per treballs específics al terreny, cal comptador no es moguin, per observar la profunditat, la trajectòria, confirmar que s‟ha tancat el les dimensions i el material de les comptador corresponent canalitzacions amb molta atenció. Aquestes dades són útils per procedir - Buidar la instal·lació obrint la boca de a la reparació i a més ajuden a reg o el sector de reg situat en el punt prevenir possibles avaries en el futur més baix de la mateixa. D‟aquesta manera s‟evita el risc de fuita i - Si a causa de treballs específics de embassament d‟aigua, que podria jardineria se secciona totalment o produir un esllavissament del terreny parcial una canalització, cal obturar immediatament els dos extrems de la - Revisar el lloc on s‟ha produït l‟avaria i mateixa amb paper, mai amb draps o confirmar que està controlada amb plàstics, ja que aquests dos - Si la zona presenta algun tipus de últims materials poden embussar la perill, senyalitzar-lo convenientment canonada - Estendre el “parte” d‟avaria - Quan es realitzen escocells per a la corresponent amb totes les dades: plantació d‟arbres o arbusts, tant si es situació, profunditat, material, color i fa amb mitjans manuals com diàmetre de la conducció, així com el mecànics, cal parar atenció als tipus de paviment senyals que podem trobar com cintes - Informar a la resta de la brigada de la plàstiques, maons, o zones situació, especificant quina vàlvula o formigonades. Aquests senyals comptador està tancat. Així s‟evitarà adverteixen de la presència de que per manca d‟informació un diverses instal·lacions com xarxes company l‟obri i empitjori la situació elèctriques d‟alta o baixa tensió, canonades de gas, canonades d‟aigua, cables telefònics, etc. 4.6.2. Avaries lleus - Al tancar un comptador sempre es deixarà oberta la boca de reg o el Són totes aquelles avaries que es sector de reg que estigui més elevat produeixen a les xarxes secundàries i respecte al comptador. Així, quan es que comporten la fallida d‟un sector molt torni a obrir el comptador, la localitzat de la instal·lació, com instal·lació es purgarà, deixant sortir electrovàlvules, aspersors, vàlvules by- l‟aire que pogués haver-hi a les pass, canonades de xarxes secundàries, canonades. D‟aquesta manera s‟evita etc. el risc de que a l‟estar totes les sortides tancades la instal·lació pateixi Normes a seguir: un augment excessiu de pressió que - Tancar la vàlvula intermèdia o la de la podria fer malbé by-pass - Revisar el lloc on s‟ha produït l‟avaria i 4.6.1. Avaries greus confirmar que està controlada - Estendre el comunicat d‟avaria Són aquelles que es produeixen a les corresponent amb totes les dades: xarxes primàries i que comporten una situació, profunditat, material, color i fallida de tot el conjunt de la instal·lació, diàmetre de la conducció, així com el com ruptures o fuites al comptador, a les tipus de paviment 38 Medi Ambient i Serveis Urbans La xarxa de reg consta de les següents parts: - Xarxa primària - Xarxa secundària - Distribuïdors d‟aigua - Automatització Totes les noves instal·lacions de reg han de complir les instruccions del Plec de Condicions Tècniques de les Instal·lacions de Reg. El bon estat i el bon ús de les instal·lacions de Reg és indispensable per aconseguir un ús racional de l‟aigua. Periòdicament s‟han de fer les revisions oportunes. 39 Medi Ambient i Serveis Urbans 5.- MESURES DE CONTROL En la construcció de nous espais verds i Els sistemes telegestionats proporcionen en la plantació d‟arbrat viari, Parcs i dades relatives al reg. Aquestes dades Jardins participa assessorant s‟avaluen i a partir de les incidències tècnicament respecte a la selecció produïdes s‟actua d‟una manera o una d‟espècies, les mides de plantació, les altra. En la gestió del reg telegestionat, instal·lacions de reg... I ho fa des de es treballa, com a base pels càlculs, amb l‟inici del procés, revisant els projectes, les dades meteorològiques fins a la recepció definitiva de l‟obra proporcionades per la xarxa d‟estacions executada. En el cas de les instal·lacions pluviomètriques de Clabsa, i el Servei de reg, supervisa els materials, cabals, Meteorològic i la Xarxa diàmetres de canonada, càlculs Agrometeorològica de Catalunya hidràulics, instal·lació de bypass de corresponents al dia anterior i previsió seguretat als comptadors,...fa el per al dia actual que marcaran les seguiment de la instal·lació segons el condicions del reg. Quan les condicions Plec de Condicions Tècniques de Reg, i ho requereixen (previsió de pluja o verifica el seu funcionament per a la pluja) es desactiven els programes de recepció definitiva. reg i es comunica als interessats (responsables del reg). Les dades En el manteniment dels espais verds i meteorològiques, juntament amb les per a la gestió del reg, s‟aplica el dades derivades de les lectures dels Programa anual de reg d‟aquest Manual. comptadors, són analitzades en conjunt D‟ençà del 2006 s‟analitzen les lectures aconseguint així, la dada d‟aportació mensuals dels comptadors d‟aigua hídrica. destinats al reg, que donen una dada real del consum dels comptadors. El Per altra banda, des de l‟any 2001 Parcs consum màxim de referència és de 45 i Jardins ha implantat un Sistema de l/m3 mensual. Gestió Mediambiental amb la certificació ISO 14001: Certificat per ApPlus amb núm. 0050/01, en l‟àmbit de la gestió i S‟ha dissenyat un mètode informàtic que manteniment de les zones verdes contempla la presa de dades mensuals, i públiques i l‟arbrat viari de Barcelona. En que permet visualitzar qualsevol aquest sentit i respecte a la gestió de desviació detectada en la que el consum l‟aigua s‟han redactat els procediments d‟aigua superi en un 30% el consum PMA/13: Control de consums que inclou mensual mitjà de l‟any en curs. Aquestes la instrucció mediambiental IMA 13.01: lectures permeten detectar una avaria en Consum d‟aigua i el PMA/18: Control de els sistemes de reg o altres irregularitats fuites d‟aigua. que seran trameses al responsable per a la seva reparació. La lectura la fa el responsable de gestió de la zona i es fa independentment de les lectures rebudes per la companyia subministradora d‟aigua. L‟Àrea de Medi Ambient compta amb diferents mesures de control del consum d‟aigua per al reg dels espais verds: - Assessorament tècnic en la redacció dels projectes - Control en l‟execució de la instal·lació - Control del consum d‟aigua dels espais verds a través de telegestió - A través de la implantació del Sistema de Gestió Ambiental ISO 14001 40 Medi Ambient i Serveis Urbans REFERÈNCIES Informació pluviomètrica en temps Manual de Reg real: Les instal·lacions de reg dels parcs i jardins públics de Barcelona. Descripció, http://www.clabsa.es/Catala/Meteorologia/Cont inguts%20privats/Continguts%20privats.htm normes d’ús i manteniment. Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins Institut Municipal. 1.994 La comunitat virtual agroalimentària i del món rural. www.ruralcat.net Plec de condicions tècniques per al wucols (Water use classification of disseny i l’execució de les landscape species) isntal·lacions de reg. Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 2a Revisió: NTJ: Normes Tecnològiques de Gener 2002. Última revisió: juny 2011 Jardineria i paisatgismeNormes editades pel Col·legi d‟Enginyers Tècnics TÉCNICAS DE RIEGO. 4ª EDICIÓN Agrícoles de Catalunya, posteriorment José Luis Fuentes Yagüe Fundació de l‟Enginyeria Agrícola Ediciones Mundi Prensa. 2003 Catalana i actualment Fundació de la Ministerio de Agricultura, Pesca y jardineria i el paisatge. Alimentación. Pla d’actuació Municipal per a risc de Manual de Riego de Jardines. sequera. Consejería de Agricultura y pesca. Junta Ajuntament de Barcelona. Serveis de Andalucía. 2006 Urbans i Medi Ambient. Març 2007 XAC. Xarxa d’estacions Agrometeorològica de Catalunya. http://xarxes.meteocat.com/xac Servei meteorològic de Catalunya. www.meteocat.com Agència catalana de l’aigua (Consulta de dades de l’aigua i el medi): http://mediambient.gencat.net/aca/ca/xarxes_d e_control.jsp “Nueva web de la Agencia Estatal de Meteorología” : http://www.aemet.es/es/nuevaweb