2. ORDENANCA DE CONTROL DE LA POL.LUCI6 
I CONSUM DE LES AIGÜES 

Títol I: Objectius i imbit d'aplicació 
Article I :  
Aquesta Ordenan~a té per objecte: 
1. Determinar les condicions tkcnico-sanitaries a qu2 han d'ajus- 
tar-se la captació, el tractament, la distribució, l'ús, l'eliminació i la vigi- 
lhncia de les aigües potables i residuals. 
2. Concretar les bases perquk la utilització i aprofitament de les 
aigües s'efectui' sense perjudici de l'entorn ecolbgic ni Salteració de l'equi- 
libri natural, evitant que s'ultrapassi la capacitat d'autodepuració de la 
Natura i que les aigües residuals abocades al mar, directament o. previ 
tractament, minvin 1'6s balneari de les platges. 
Article 2: 
Tots els edificis del terme de Barcelona, qualsevol que sigui el seu 
Ús, hauran de descarregar els seus abocaments a les instal4acions munici- 
pals de sanejament. L'esmentada descarrega i la qualitat de les aigües 
abocades hauran d'acomodar-se a les prescripcions de la present Orde- 
nanGa. 
Títol 11: Aigües potables de consum públic 
Capítol 1: Captació 
Article 3: 
1. L7Ajuntament portara un registre de totes les aigües que neixen 
en el terme municipal i totes les que hi són condui'des. 
2. A tal efecte, tots els propietaris d'aigües que neixen en el 
terme municipal de Barcelona o hi són condui'des per al seu consum o 
la seva utilització industrial o agrícola hauran de declarar la seva 
existkncia o subministrar a 1'AdministraciÓ els planols, aforaments, 
analisis practicades, trajecte de la xarxa, característiques de l'explotació 
i, en general, totes les dades necessaries o que l'Administraci6 demani, 
per formar un registre o inventari complet i detallat del prove'iment 
d'aigiies de la ciutat i les seves condicions higibiques, així com tdmbé 
per poder exercir, sobre aquest punt, la vigilancia necessaris i ordenada 
per les lleis. 
3. Els pous, les mines, fins i tot els d'ús particular, han de couside- 
rar-se expressament compresos en l'anterior disposició, sense perjudici 
d'allb que disposa l'ordenan~a Municipal sobre mines, pous d'aigua i 
aqüeductes. 
Article 4: 
En el cas de necessitat i d'acord amb el que disposa la Llei d'Aigües, 
1'Ajuntament podra destinar les aigües privades al proveiment públic. 
Article 5: 
Les obres de captació corresponents als pous i les mines hauran 
de realitzar-se de manera que sigui evitada tota contaminació exterior. 
Queda prohibida la connexió a les seves conduccions de qualsevol tipus 
d'aigua utilitzada o de potabilitat dubtosa. 
Article 6: 
La captació d'aigües superficials es realitzari en les zones on no 
existeixi contaminació apreciable o que permetin un posterior tractament 
de potabilització. L'Ajuntament denunciara a l'organisme competent els 
responsables que produeixin abocaments que degradin la qualitat de 
l'aigua i cornunicara les situacions d'emerghncia. 
Capítol 2: Tractament 
Article 7: 
Tota la xarxa pública o privada de proveiment d'aigiies potables per 
al consum estari dotada de les installacions adients per al seu tractament 
i depuració; les esmentades instal.lacions hauran de mantenir-se en per- 
fecte estat de funcionament. 
Article 8: 
Quan les aigües destinades al consum públic no reuneixin en el seu 
estat original les característiques de potabilitat o permissibilitat sanitiries 
contemplades en la reglamentacib corresponent (Reial Decret 1423/82, 
de 18 de juny) hauran d'ésser sotmeses als processos de tractament es- 
caients amb substancies autoritzades pels organismes sanitaris compe- 
tents, per a l'obtenció d'aigua que s'ajusti de manera constant a les 
exighcies establertes. 
Article 9: 
En tots els casos les aigiies de les xarxes de distribució per al con- 
sum públic hauran de contenir, en tot moment, clor residual lliure o 
combinat, o un altre desinfectant autoritzat en quantitat suficient per 
garantir les condicions higihico-sanithies en qualsevol punt de la xarxa. 
Capítol 3: Distribuci6 
Article 10: 
Els materials de les conduccions i dipbsits hauran d'ésser de manera 
que garanteixin l'estancament evitant qualsevol contacte amb elements 
estranys i, al mateix temps, que no alterin les característiques de pota- 
bilitat de l'aigua circulant. 
Article 11: 
Tant els diphsits com els punts singulars de les conduccions hauran 
&&ser objecte de drenatges i neteges peribdiques, amb el fi d'assegurar 
en tot moment la potabilitat de l'aigua distribu'ida. 
Article 12: 
Quan es procedeixi a la installació de noves conduccions, o a la 
reparació o substitució de les existents, i després de períodes d'inactivitat 
perllongada, abans de comenGar o reprendre el servei, s'haurb de realit- 
zar un rentat enkrgic i persistent amb aigua clorada que garanteixi la des- 
infecció total dels trams afectats. 
Article 13: 
L'Ajuntament no atorgar2 cap llichcia per a la construcció d'habi- 
tatges, activitats comercials o turístiques ni, en general, per a qualsevol 
tipus d'assentament humb fins que no quedi garantit el cabal d'aigua 
necessari per al desenvolupament de la seva activitat a través del sistema 
de subministrament municipal o altre de diferent, i que s'acrediti la 
garantia sanitbria de les aigües destinades al consum hum& d'acord amb 
allb previst en la legislació vigent. 
Article 14: 
Totes les installacions domicilibries d'aigiies potables hauran de 
protegir-se contra els retorns d'aigua o qualsevol altra causa de conta- 
minació. 
Article 15: 
1. Les fonts naturals del terme municipal accessibles al públic 
seran controlades sanithriament i objecte de cloració o connectades a 
la xarxa general sempre que sigui necessari. 
2. En totes les fonts públiques figurarh el rhtol <Aigua potable,, 
~Sanithriament permissible, o Aigua no potable,, segons la qualificació 
de l'aigua que subministri, acompanyat del grafisme corresponent, que 
serh per al primer i segon casos una aixeta blanca sobre fons blau i 
en el tercer el mateix grafisme encreuat per una aspa de color vermell. 
Article 16: 
De manera genhica totes les installacions de provejiment d'aigiies 
potables reuniran les condicions adequades perqui: es pugui procedir a 
les operacions de neteja i manteniment amb la mhxima facilitat, molhs- 
ties mínimes per als usuaris i garantia de salubritat. A aquests efectes es 
procurar8 que la xarxa de distribució sigui mallada. 
Article 17: 
El transport i la distribució d'aigiies potables mitjancant contenidors, 
cubells, cisternes mbbils i elements anillegs s'haurh de realitzar de 
manera que s'acompleixin per a les aigües així distribujides els requisits 
exigits en els Articles 8 i 9. 
Capítol 4: Vigilhncia 
Article 18: 
Dintre el seu terme municipal, 1'Ajuntament vigilarh i controlaril 
qualsevol tipus de subministrament collectiu amb destinació al consum 
humh, tant si es produeix a través del sistema públic com del privat. 
Article 19: 
Per tal de garantir la potabilitat de les aigües s'hauran d'efectuar 
comprovacions perihdiques pels corresponents Serveis Municipals, 
d'acord amb la legislació vigent. 
Article 20: 
Els punts de presa de mostres per al control de la potabilitat seran: 
a) els orígens i/o les sortides de les plantes potabilitza- 
dores; 
b) els dipbsits de regulació; 
e) les fonts i/a els subministraments públics; 
d) tots aquells punts de la xarxa les característiques dels 
quals demanin major atenció. 
Article 21: 
Les anssis a realitzar seran: de clor residual o de qualsevol altre 
desinfectant utilitzat; dels carhcters químics, físico-químics i biolbgics. 
Article 22: 
El control del clor residual o dels altres desinfectants, i, en el seu 
defecte, de les característiques microbiolbgiques, s'haurb de realitzar 
diariament en un nombre de punts de la xarxa de distribució tal que 
correspongui a un mínim d'una mostra per cada 10.000 habitants i més. 
Article 23: 
Les comprovacions químiques, físico-químiques i biolbgiques cor- 
responents a les mostres preses en les aigües i/o sortides de les plantes 
potabilitzadores s'efectuaran amb la freqükncia assenyalada en la legis- 
lació vigent (Reial Decret 1423/1982, de 18 de juny). 
Article 24: 
Quan es comprovi la no potabilitat de les aigües, YAdministraciÓ 
Municipal ho comunicar& a l'empresa subministradora amb requeriments 
expressos de les mesures a adoptar. 
Article 25: 
Totes les empreses públiques o privades subministradores d'aigua 
de consum públic estan obligades a realitzar, directament o mitjan~ant 
contractació, totes les anhlisis que l'Administraci6 Municipal cregui opor- 
tunes per garantir la potabilitat permanent de les aigües. 
Article 26: 
Totes k s  empreses prove'idores i/o distribu'idores d'aigües de con- 
sum public estaran obligades a portar els següents registres: 
1. Registre d'anhlisis bacteriolbgiques. 
2. Registre d'anilisis fisico-químiques. 
3. Registre d'incidkncies. 
Article 27: 
Les aigües embotellades, anomenades de taula o minerals, naturals 
o preparades estaran subjectes a control sanitari municipal, d'acord amb 
la legislació vigent. 
Títol PII. Rhgim de les piscines públiques 
Capitol 1: Disposicions generals 
Article 28: 
Per als efectes de vigilhncia sanithria municipal ser& considerada 
piscina pública la que sigui utilitzada per una comunitat que sobrepassi 
la família, ja sigui de manera gratuita o mitjan~ant qualsevol sistema de 
collaboradó econbmica 
Article 29: 
Totes les piscines i les seves installacions de tota mena -maquinh- 
ria, aparells de depuració, calderes de calefacció, elements meclnics 
d'airejament, magatzems i dipbsits de combustibles, installacions sani- 
tiiries i d'esplai, etc.6 s'ajustaran a les prescripcions tkcniques i hi@& 
nico-sanithries que estableixi la legislació vigent, les del present títol i les 
altres Ordenances que els siguin aplicables. 
Article 30: 
1. Les obres de construcció, ampliació, modificació o reforma de 
les piscines i llurs installacions complementhries hauran d'ésser pr2via- 
ment autoritzades per l'Ajuntament, sense perjudici de les autoritzacions 
dels altres organismes co,mpetents que legalment siguin procedents. 
2. De les liickncies municipals, se'n donarl compte als Organs 
Tkcnics municipals encarregats del seu control. 
Capítol 2: Condicions i tractament de l'aigua 
Article 31: 
Cal que totes les piscines públiques disposin d'un sistema manual 
o automhtic de desinfecció i renovació o regeneració de l'aigua almenys 
cada vuit hores si la piscina és oberta i cada cinc hores si és coberta. 
L'aigua ha de romandre constantment incolora i transparent mitjan~ant 
sistemes eficaws de filtració i depuració. 
Article 32: 
L'aigua de les piscines ha de contenir constantment una quantitat 
suficient de desinfectant per tal de garantir la seva qualitat bactericida 
i alguicida perb sense que aixb produeixi molksties apreciables als 
banyistes. 
Article 33: 
1. En especial quan el desinfectant utilitzat sigui ei clor, el con- 
tingut de clor residual lliure de l'aigua de les piscines es mantindra 
constantment entre 0,30 i 0,80 p.p.m. Per poder complimentar a aquest 
precepte caldrh adoptar mktodes de mesura que permetin la distinció 
entre el clor residual lliure i el clor combinat, els quals hauran d'ésser 
acceptats pels serveis tkcnics municipals. 
2. La utilització de desinfectants diferents del clor haurh d'ésser 
aprovada per l'Administraci6 municipal. 
Article 34: 
Per tal d'evitar molksties als banyistes i garantir l'efectivitat de 
l'acció desinfectant del clor cal mantenir l'índex pH de l'aigua entre 
7,2 i 7,8, disposant en tot moment de reserva suficient dels additius 
químics adients per al seu ajustament. 
Article 35: 
La mmprovació de les condicions de l'aigua haurh de verificar-se 
almenys dos cops el dia: abans d'obrir la piscina al public i a l'hora de 
la mkima concurrkncia. A tal fi en totes les piscines hi haurh existkncies 
en quantitats suficients dels reactius adients. 
Article 36: 
Les dades anteriors, les operacions correctives i qualsevulla inci- 
dkncia que es produeixi hauran d'ésser anotades en el llibre de registre 
oficial que serii lliurat a totes les piscines controlades i que haurh de 
romandre sempre a disposició dels inspectors municipals. 
Capítol 3: Personal encarregat de la vigilincia i serveis de les piscines 
Article 37: 
Hi haurii un cap responsable de cada piscina com a representant de 
l'empresa qui tindrh al seu cirrec tot allb que faci referkncia al bon Ús 
i funcionament de la installació, i també es responsabilitzard de l'acom- 
pliment de SOrdenan~a. 
Article 38: 
Els maquinistes, operaris i altre personal manipulador de les ins- 
tallacions hauran d'anar degudament equipats i no podran circular per 
la zona destinada al public, exceptuant si són requerits els seus serveis. 
Article 39: 
El personal de les piscines haurh de tenir cura molt especial en 
i'ernrnagatzematge i maneig dels diferents productes químics emprats en 
la neteja de les installacions i el tractament de l'aigua, a fi d'impedir la 
formació d'emanacions gasoses tbxiques per contacte entre ells. 
Article 40: 
1. La piscina, el seu entorn i les dependbncies annexes estaran en 
tot moment en les més perfectes condicions de netedat i en tots els aspec- 
tes donaran la sensació d'ordre i benestar. En especial les dependbncies 
i els serveis sanitaris (dutxes, lavabos, etc.) es procurara que estiguin 
sempre secs i degudament ventilats. 
2. Per a la neteja seran utilitzats desinfectants de provada efichcia 
Adhuc contra els fongs. 
Article 41: 
1. El cap de la piscina exposarh al públic en un lloc ben visible i 
de manera ben destacada les normes de caricter sanitari que siguin 
&obligatori compliment pels usuaris. 
2. L'encarregat de la piscina no permetrh una concurrkncia de 
banyistes superior a la capacitat legal. 
Article 42: 
Tant el responsable com tot el personal de la piscina hauran 
d'atendre's a les normes derivades de les inspeccions efectuades pels ins- 
pectors municipals. 
Capítol 4: Usuaris de la piscina 
Article 43: 
Les persones que pateixin alguna malaltia transmissible, que es 
trobin en la fase de convalesc&ncia o que siguin portadors crbnics de 
gbrmens no podran fer Ús de les piscines fins al seu guariment total. 
Hom extremar$ les precaucions sempre que es tracti de malalties infec- 
cioses de la pell, mucoses i de l'aparell digestiu. 
Article 44: 
No es permetrh l'entrada a la zona de bany a les persones vestides 
de carrer. Aquest precepte comprbn també i mdt  particularment la pro- 
hibició de l'ús de cal~at  d'aquell tipus, atesa la seva importhncia com a 
transmissor de malalties. 
Article 45: 
e s  obligatori dutxar-se, ensabonar-se i aclarir-se bé abans de sub- 
mergir-se en la piscina i sempre que es retorni a la zona de bany, espe- 
cialment si es prové de la zona de serveis sanitaris. 
Article 46: 
La presbcia de qualsevol tipus d'animal en el recinte de la piscina 
no ser& permesa. 
Capítol 5: Emeqhcies i accidents 
Article 47: 
Bs obligacib en totes les piscines públiques o pertanyents a 
associacions o collectivitats estar preparades per a l'assistkncia i lliura- 
ment dels primers socors en el cas d'emergkncia o accident. A tal fi 
s'estableix la necessitat de disposar d'una farmaciola suficientment equi- 
pada. 
Títol IV: Deschrrega d'abocaments líquids residuals 
Capítol 1: Antoritzaci6 d'abocaments residuals 
Article 48: 
1. Totes les activitats industrials i de serveis amb installacions 
dintre el terme de Barcelona estan obligades a sollicitar el permís muni- 
cipal d'abocament per a obtenir la corresponent aprovació de deschrrega 
dels seus abocaments residuals. 
2. Els permisos d'abocaments es classificaran en tres categories 
en relació amb el cabal i la potkncia contarninadora de les seves des- 
drregues : 
Classe I: Cabals no superio,rs a 25 m3Jdia sense abocaments 
tbxics. 
Classe 11: Cabals compresos entre 25 i 100 m3/dia i cabals 
no superiors a 25 m3Jdia amb abocaments tbxics. 
Classe 111: Cabals superiors a 100 m3/dia. 
3. Les activitats classificades de potencialment contaminadores 
requeriran per a la seva installació, ampliació, modificació o trasllat 
l'aprovació per part de l'Ajuntament dels pre-tractaments necessaris per 
descarregar els seus abocaments amb els nivells de qualitat exigits per 
aquesta Ordenanca. 
Article 49: 
No s'autoritza per part de 1'Ajuntament: 
a) L'obertura, i'ampliació o la modificació d'una indústria 
que no. tingui el corresponent Permís d'Abocament. 
b) La construcci6, la reparació o la remodelació d'un cla- 
vegueró o clavegueró longitcdinal que no tingui el corresponent Per- 
mís d'Abocament. 
c) La posada en funcionament de cap activitat industrial con- 
tarninadora, si prkviament no s'han aprovat, installat i, en el seu 
cas, comprovat pels Serveis TCcnics Municipals l'efichcia i el correc- 
te funcionament dels pre-tractaments en els termes requerits en el 
corresponent Permís $Abocament. 
d) Preses a la xarxa que no siguin independents per a cada 
indústria. Quan aixb no sigui possible, s'haurii de proposar com a 
alternativa una solució tbcnicament adient. 
e)  La descarrega a cel obert o a una claveguera que estigui 
fora de servei. 
f) La descarrega d'abocament a lleres públiques o a installa- 
cions municipals de sanejament i la injecció en el subsbl sense els 
corresponents Permisos d'Abocament. 
Article 50: 
1. Els Permisos d'Abocament s'atorgaran per un període de temps 
no inferior a cinc anys i, si a I'expiració del termini el titular no rebés 
avis o notificació de 1'Administració en un altre sentit, es considerara 
prorrogada fins que I'Administració es pronuncii sobre el particular. 
2. Per a l'obtenció del Permís #Abocament caldrh aportar a la 
corresponent soElicitud les dades que figuren en la documentació especi- 
ficada en l'Annex I de l'ordenan~a. 
3. La infracció de les prescripcions d'aquesta Ordenan~a, la manca 
de pagament de les taxes de depuració i abocament de les aigües resi- 
duals podran determinar la revocació del Permís d'Abocament. 
Capítol 2: Control de la contaminació en origen 
Article 51: 
1.  La regulació de la contaminació en origen, mitjan~ant prohi- 
bicions o limitacions en les descarregues d'abocaments, s'estableix amb 
les següents finalitats: 
la .  Protegir la llera receptora eliminant qualsevol efecte tbxic, 
crbnic o agut, tant per l'home com pels seus recursos naturals. 
2a. Salvaguardar la integritat i seguretat de persones i ins- 
tallacions de sanejament. 
3a. Prevenir de qualsevol anomalia els processos de depura- 
ció utilitzats. 
2. El criteri de preservar la qualitat del medi receptor, tenint 
compte, a més, dels tipus d'instaHacions depuradores, condiciona que 
les regulacions limitatives de les deschregues d'abocaments es defineixin 
d'acord amb la concentració admissible de contaminants per a la seva 
deschrrega al mar (Annex 11). 
Article 52: 
1. Els pre-tractaments per a certes deseArregues limitades, especial- 
ment les que contenen metalls pesants, per tal d'obtenir les concentra- 
cions exigides en aquesta Ordenanga, podrien ésser substitu'its per un 
tractament conjunt final en la planta depuradora, sempre que sigui tbc- 
nicament i econbmicament factible segons el criteri de YAdministracib 
i mitjan~ant el pagament de la taxa especial de desguassos limitats que 
a aquest efecte s'estableixi. 
2. Les deschrregues prohibides i aquelles deschrregues limitades 
que per la natura dels seus abocaments siguin incompatibles amb el pro- 
cés utilitzat en les installacions municipals de depuració no podran 
acollir-se a la fbrmula alternativa referida en el parhgraf anterior, sent 
imprescindible, en aquests casos, la installació dels adequats pre-tracta- 
ments correctors individuals en origen. 
Capítol 3: Deschrregues prohibides, limitades i permeses 
Article 53: 
Queda totalment prohibit descarregar directament o indirecta a les 
InstaHacions Municipals de Sanejament qualsevol dels següents pro- 
ductes : 
a) Matbries sblides o viscoses en quantitats o dimensions 
que, per elles soles o per interacció amb d'altrcs, produeixin obs- 
truccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del 
clavegueram o dificultin els treballs de la seva conservació i el seu 
manteniment. 
b) Dissolvents o líquids orghnics immiscibles en aigua, c0.m- 
bustibles o inflamables, com ara la gasolina, la nafta, el petroli, el 
uwhite spirit,, el benze, el tolub, el xilb, el tricloretilb, el perclo- 
retilb, etc. 
c)  Olis i grasses flotants. 
4 Substdncies sblides potencialment perilloses: carbur chlcic. 
bromats, clorats, hidrurs, perclorats, perbxids, etc. 
e)  Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o 
tbxics o procedents de motors d'explosió. 
f) Mathries que per raó de la seva natura, propietats i quan- 
titat, ja sigui per elles soles o per interacció amb d'altres, originin o 
puguin originar: 
1. Algun tipus de molkstia pública. 
2. La formació de mescles inflamables o explosives amb l'aire. 
3. La creació d'atmosferes molestes, insalubres, tbxiques o perillo- 
ses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarre- 
gat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament de 
les InstaHacions Publiques de Sanejament. 
g) Matkries que, per elles mateixes o a conseqüBncia de 
processos o reaccins que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o 
adquireixin alguna propietat corrosiva capaG de danyar o deteriorar 
els materials de les Installacions Municipals de Sanejament, a per- 
judicar el personal encarregat de la neteja i conservació. 
h) Radinúclids de natura, quantitats, o concentracions tals 
que infringeixin les reglamentacions establertes al respecte pels 
organismes competents quant a la seva regulació i control (vegeu 
Articles 33 a 35 de l'ordenan~a de Protecció de la Contaminació 
per Agents Físics). 
i) Residus industrials o comercials que per les seves con- 
centracions o caracteristiques tbxiques o perilloses requereixin un 
tractament específic i/o un control peribdic dels seus efectes nocius 
potencials; en especial els que queden inclosos dintre la llista de 
l'Annex a la Directriu núm. 78/319, Comunitat Econbrnica 
Europea de 20 de marG de 1978. 
Article 54: 
Queda prohibit descarregar directament o indirecta a les Installa- 
cions Municipals de Sanejament abocaments amb les caracteristiques o 
amb concentració de contaminats iguals o superiors en tot moment a les 
expressades en la següent relació: 
Temperatura O C  40 
PH 5,5 -11,o 
Arsknic 1 
Cadmi total 2 
Crom total 8 
Crom hexavalent 1 
Coure total 6 
Cianurs totals 1 U  
Cianurs lliures 2 
Zinc total 
Estany total 
Mercuri total 
Níquel total 
Plom total 
Olis i gasses 
Fenols 
Seleni 
Sulfats 
Sulfits 
Sulfurs totals 
Sulfurs lliures 
(Les concentracions dels contaminats s'hi expressen en mg/l.) 
Article 55: 
Les relacions establertes en els dos articles precedents seran 
revisades peribdicament i en cap cas no es consideraran exhaustives 
ni excloents. 
Si alguna installació industrial descarregués productes no inclosos 
en les esmentades relacions que poguessin alterar els processos de trac- 
tament o fossin potencialment contaminadors, 1'AdministraciÓ municipal 
procedirh a l'assenyalament de les condicions i limitacions per a l'abo- 
carnent de cada un dels referits productes. Així mateix i d'acord amb 
el que s'esmenta en 1'Article 52, podran establir-se les adequades formes 
alternatives sempre que ho permetin la capacitat de les installacions 
municipals depuradores i la d'admissió del medi receptor. 
Article 56: 
Totes les indústries, qualsevol que sigui la seva activitat, que estiguin 
autoritzades per descarregar els seus abocaments i fins i tot aquelles que 
realitzin pre-tractament hauran de collocar una reixa de desbat de 
120 mm abans de l'abocament al clavegueram. 
Capítol 4: SituaciB d'emerg&ncia 
Article 57: 
1.  Es produeix una situació d'emergkncia quan, a causa d'una 
deschrrega perillosa o fortui'ta d'abocaments industrials, s'originen, direc- 
tament o indirecta, substiincies de tipus sblid, líquid o gasós que puguin 
perjudicar la integritat i el correcte funcionament de les prbpies ins- 
tallacions de sanejament, o que posin en perill persones o béns en 
general. 
2. Els titulars dels establiments industrials que per la seva natu- 
ralesa puguin ocasionar aquest tipus de descarrega hauran d'adoptar les 
installacions protectores necesshries per evitar-les o prevenir-les. Els 
projectes detallats d'aquestes installacions hauran de presentar-se a 1'Ad- 
ministració per a la seva aprovació. La dita aprovació no rellevar& el ti- 
tular de les responsabilitats consegüents enfront &una situació d'emer- 
gzncia. 
3. Davant una situació d'emerghncia, l'industrial, al més aviat pos- 
sible, prendrh totes les mesures necessaries que tingui a l'abast per ami- 
norar o reduir al mhxim els seus efectes, i al mateix temps ho notificar2 
immediatament a l'Administraci6 per sollicitar ajut i socors. En el ter- 
mini mhxim dels set dies posteriors a la deschrrega, l'interessat haurh de 
remetre a 1'Administracib un informe en el qual es detallaran la data, 
l'hora i la causa del succés, les correccions efectuades ccin situ, i, en ge- 
neral, totes aquelles dades que permetin als Serveis Thcnics Municipals 
una correcta interpretació de l'imprevist i una adequada avaluació de 
llurs conseqü&ncies. 
Capítol 5: Mesurament i determinació dels abocaments 
Article 58: 
1. Tots els mesuraments, proves, mostres i anhlisis per deter- 
minar les característiques dels abocaments residuals s'efectuaran segons 
els ccmktodes normalitzats per a l'anhlisi d'aigiies residuals,. Aquests 
mesuraments i determinacions es realitzaran sota la direcció i supervisió 
tkcnica de l'Ajuntament, amb chrrec al titular. 
2. Els establiments industrials potencialment contaminants hauran 
d'instaHar i posar a disposició dels Serveis T5cnics Municipals, a efectes 
de determinació de la chrrega contaminadora, els següents dispositius: 
a) Pou de mostres. Cada establiment industrial coHocali 
en cada clavegueró de deschrega dels seus abocaments residuals 
un pou de mostres de fhcil accés, lliure de qualsevol interferbncia i 
localitzat aigües avall abans de la descarrega i si és possible fora 
de la propietat; s'hauran de remetre a l'Administraci6 plhnols de 
situació del pou i d'aparells complementaris per a la seva identi- 
ficació i cens. 
b) Aforament dels wbals. Cada pou de mostres haurh de 
contenir un abocador aforador, tipus Parshall o similar, amb un 
registre i totalitzador per a la determinacib exacta del cabal residual. 
Si els volums d'aigua consumida i els vohms d'aigua de descarrega 
fossin aproximadament els mateixos, la medició de lectura del cabal 
d'aigua per comptador podrh ser utilitzada com a aforament del 
cabal residual; també si la procedkncia de raigua de captació és de 
pou o altres fonts, podra habilitar-se una fórmula indirecta de mesu- 
rament del cabal residual. 
c )  Mostres. La tkcnica en la presa de mostres variar& sego.ns 
la determinació a realitzar. Per a concentracions mhximes que no 
puguin ser superades en cap moment, el mesurament serh instantani 
i pres a qualsevol hora del dia; per a concentracions mitjanes repre- 
sentatives de valors de carregues residuals contaminadores, els me- 
suraments seran horaris, integrats proporcionalment al cabal i presos 
durant el període de les deschrregues. Els requeriments mínims 
per calcular la quantitat representativa de l'abocament seran con- 
cretats per l'Administraci6 d'acord amb la indústria interessada i 
podran revisar-se quan s'estimi oportú. Aquelles indústries que 
per la seva dimensió i/o contaminació siguin significatives i que 
demés tinguin grans fluctuacions en les característiques de llurs 
aigües residuals i volum d'abocament, tindran necessitat d'un aparell 
de prendre mostres automhtic proporcional al cabal i amb analisis 
durant tot l'any. 
d )  Pre-tractament. En el cas d'existir pre-tractaments indivi- 
duals o coMectius legalment constitui'ts que, particularment o collec- 
tiva, realitzin tractaments dels abocaments residuals, haura d'instal- 
lar-se a la sortida dels efluents depurats un pou de mostres amb les 
mateixes condicions i requisits esmentats en l'apartat a) d'aquest 
parhgraf. 
Capitol 6: Inspecci6 i vigikncia 
Article 59: 
1. El titular d'una instaHació que generi abocaments industrials 
potencialment contaminants estar& obligat davant el personal facultatiu 
acreditat de l'Administraci6 a: 
a) Facilitar als inspectors, sense necessitat de comunicació 
prhia, l'accés a aquelles parts de la instal.lació que considerin ne- 
cessari per al compliment de la seva missió. 
b) Facilitar el muntatge de l'equip i l'instrument que calgui 
per realitzar els mesuraments, determinacions, assaigs i compro- 
vacions necessaris. 
c )  Permetre als inspectors la utilització dels instruments que 
l'empresa utilitzi amb finalitats d'autocontrol, en especial aquelles 
per a aforament de cabals i presa de mostres, per realitzar les anh- 
lisis i comprovacions. 
d )  Proporcionar-10s qualsevol altra facilitat per a l'exercici i 
compliment de les seves funcions. 
2. El resultat de la inspecció es farh constar en acta, aixecada per 
triplicat, on es farh constar: 
a) El resum de l'historial dels abocaments des de l'última 
inspecció, consignant el judici de l'inspector sobre si l'empresa 
manté sota un control eficag la descarrega dels seus abocaments. 
b) Les preses i tipus de mostres realitzades. 
c )  Les modificacions introdu'ides i les mesures adoptades per 
l'industrial per corregir les eventuals deficihcies assenyalades per 
la inspecció en visites anteriors amb una valoració de llur efichcia. 
d )  Les possibles noves anomalies detectades en la inspecció 
i totes les observacions addicionals que s'estimin oportunes. 
3. S'invitarh el titular de la instal.laci6 o persona delegada o 
presenciar la inspecció i signar, al seu moment, l'acta. En  cas que l'em- 
presa estigués disconforme amb els dicthmens, apreciacions i judicis 
formulats per la Inspecció, pedra presentar l'oportuna reclamació davant 
l'Ajuntament, a fi que aquest, previ informe dels Serveis Tbcnics corres- 
ponents, dicti la resolució que procedeixi. 
Ca~itol 7: Programes i inventari 
Article 60: 
1 .  Els Serveis Tkcnics Municipals elaboraran un Registre de Per- 
misos d'Abocaments amb l'objecte d'identificar i regular les descarregues 
d'abocaments industrials, on classificaran les descarregues per llur potbn- 
cia contaminadora i cabal d'abocament. . 
2. Prenent per base l'esmentat registre i all6 que resulti de les com- 
provacions efectuades en la xarxa, els Serveis Tbcnics Municipals quan- 
tificaran periadicament les diverses classes d'abocaments a fi d'actualitzar 
les limitacions de les deschrregues i les consegiients autoritzacions. 
Títol V: Instruccions sobre I%s i les preses de xarxa de 
slavegueram 
Capítol 1: Disposicions generals 
Article 61: 
En tota via pGblica municipal la construcció de les clavegueres haura 
de precedir o, almenys, ésser simulthnia, si aixb fos tbcnicament acon- 
sellable, a la del paviment definitiu corresponent. 
Article 62: 
Seran condicions prkvies per a la concessió dels permisos d'obres, 
tant de construcció com de reparació d'un clavegueró o &un clavegueró 
longitudinal : 
a) Que l'abocament residual de qualsevol activitat industrial 
tingui la corresponent autorització de desciirrega. 
b) Que la claveguera estigui en servei. 
c )  Quan hagi d'empalmar-se a un clavegueró longitudinal, 
s'exigirh un acord previ entre el sollicitant i el propietari, junta- 
ment amb tots quants l'utilitzin en la dada de la sollicitud i en el 
futur, per contribuir a les despeses que va ocasionar a l'esmentat 
propietari aquella construcció i les que origini la conservació futura 
de l'obra. Per a la fixació de les quantitats que s'hagin d'abonar 
pels esmentats conceptes s'acceptarii el que disposa l'Article 70. 
Article 63: 
La construcció del clavegueram, element fonamental d'urbanitza- 
ció, implicar& la imposició de contribucions especials d'acord amb el que 
es disposa en la Llei i segons les prescripcions de l'ordenan~a Fiscal de 
l'exacció. 
Article 64: 
1. Podrh autoritzar-se als particulars de construir per ells mateixos 
t r am de claveguera en la via pública, de conformitat amb el disposat 
en l'Article 42 de la Llei especial d'aquest Municipi i en els Articles 92 
a 96 del seu Reglament d'organització i Administració. 
2. En aquells casos, el particular podra sollicitar de l'Ajuntament 
I la redacció del corresponent projecte o bé haurii de presentar un pro- jecte detallat de l'obra i, una vegada aprovat per YAjuntament, executar- 
se sota la inspecció municipal, als efectes del qual el sollicitant haura 
d'ingressar el 3 % de l'import-pressupost de l'obra en concepte d'ins- 
pecció i direcció de la mateixa a ciirrec del personal tknic municipal, i 
dipositar el 10 % de l'esmentat import com a garantia, import que li 
ser& retornat un cop rebuda definitivament l'esmentada obra. 
Capítol 2: Os obligatori de la xarxa 
Article 65: 
1. Els edificis existents o que es construeixin en finques amb 
fa~ana  enfront de la qual existeixin clavegueres públiques hauran d'abo- 
car a aquestes llurs aigües pluvials i residuals a través del corresponent 
clavegueró. 
2. Si la finca té f a ~ a n a  en més d'una via pública el propietari 
podr& escollir la claveguera pública on hagi de desguassar la finca. 
3. Quan no existeixi claveguera publica enfront de la finca, perd 
si a una distancia inferior als 100 m, el propietari haura de condu~r 
les aigües a I'esmentada claveguera mitjan~ant la construcció d'un cla- 
vegueró longitudinal, el qual podri sollicitar-se i construir-se mancomu- 
nadament per a tots els propietaris de finques situades a l'esmentat 
tram. Aquesta distancia es mesurar& a partir de l'aresta de la finca (in- 
tersecció del límit del solar més prbxim a la claveguera amb la línia de 
fa~ana),  i seguint les alineacions dels vials afectats per la construcció 
longitudinal. 
4. Els propietaris dels edificis ja construi'ts en la data de vigbncia 
de la present Ordenan~a s'ajustaran a les prevencions següents: 
a) Si tinguessin desguhs mitjan~ant un pou negre o fossa 
sbptica i la seva connexió a la xarxa de clavegueres fos tkcnica- 
ment possible, estan obligats a empalmar-hi l'esmentat desguhs a 
través del clavegueró corresponent i a modificar la xarxa interior de 
la finca per connectar-la amb l'esmentat clavegueró i obstruir l'antic 
sistema. En aquest cas, transcorregut el termini d'un mes a partir 
del requeriment que a l'efecte haur& de dirigir YAdministració mu- 
nicipal al propietari interessat, sense que aquest hagi sollicitat el 
clavegueró de desguas, 1'Ajuntament procedir& a la seva construc- 
ció a carrec de l'altre fins a la línia de fa~ana,  i aplicara l'arbitri 
amb fins no fiscals sobre pous absorbents amb els recarrecs que 
procedeixin, fins que no es modifiqui la xarxa interior i s'obstrueixi 
l'antic sistema de manera que el desguhs al clavegueró sigui correcte. 
b)  Si aquells edificis tinguessin desguhs a celobert directa- 
ment o indirecta sense tractament previ o en qualsevol sistema dc 
tractament incorrecte que produeixi un abocament anbmal, estan 
obligats a empalmar l'esmentat desguhs amb la xarxa del clavegue- 
ró, llevat que es tracti del supbsit de lapartat núm. 6 d'aquest articlz, 
en qub s'admet provisionalment un tractament previ. Transcorregut 
el termini de 15 dies a partir del requeriment que a l'efecte haur& 
de dirigir ]'Administració municipal al propietari interessat, sense 
que aquest hagi eliminat l'abocament anbmal, o sollicitat el clave- 
gueró de desguhs, ]'Ajuntament procedir& a la seva construcció a 
carrec de l'altre, aplicant-li les sancions que procedeixin fins que no 
es modifiqui la xarxa interior per al seu entroncament correcte al 
clavegueró, independentment de les que s'originin per I'abocament 
a celobert. 
c) L'obligació establerta en aquest apartat només ser& exigi- 
ble quan en la via publica a la qual tingui f a ~ a n a  I'edifici hi existeixi 
clavegueram públic o quan en tingués a una distancia inferior als 
100 m, mesurats segons el que es disposa en l'apartat 3, en 
qual supbsit la conducció d'aigües al clavegueram haurh de realit- 
zar-se a través del corresponent clavegueró longitudinal al qual es 
refereix l'esmentat precepte. 
5. Quan la distancia des de l'aresta a la claveguera, mesurada 
d'acord amb el que estableix l'apartat 3, sigui superior als 100 m, no 
s'autoritzar8 l'edificació del solar, llevat que el propietari al mateix temps 
o prkviament a la sollicitud de llickncia d'edificació presenti el projecte 
de desguas que haura d'ésser aprovat per l'Ajuntament i es comprometi 
a realitzar-10 dins el termini que s'estableixi. 
6.  En cas de tractar-se d'habitatges unifamiliars en zones manca- 
des de clavegueram o d'altres casos excepcionals, l'Ajuntament podra 
autoritzar la depuració completa individual de les aigües residuals o 
l'abocament a celobert de les aigües pluvials. 
Capítol 3: 1nstal.laciÓ d'escomeses a la xarxa 
Article 66: 
La conducció des d'un edifici a la claveguera pública podrh efec- 
tuar-se directament o mitjan~ant un clavegueró longitudinal. Podrh auto- 
ritzar-se el desguas de diversos edificis a través d'un sol clavegueró si 
tbcnicament fos necessari sempre que la servitud o servituds que a l'efecte 
es constitueixen siguin degudament inscrites en el Registre de la Pro- 
pietat. 
Article 67: 
Quan el nivell del desguhs particular no permeti la conducció a la 
claveguera per gravetat, I'elevació de les aigües haurh de realitzar-se pel 
propietari de la finca. En cap cas no podrh exigir-se a 1'Ajuntament cap 
responsabilitat pel fet que el clavegueró de desguas pugui penetrar en una 
finca particular aigües procedents de la claveguera pública. 
Article 68: 
1. El sollicitant de llicbncia de clavegueró o de clavegueró longitu- 
dinal presentara un plano1 de la xarxa de desguhs interior de l'edifici en 
planta i a l~ada  a escales de 1: 100 o 1 :50, detallant expressament els 
sifons generals i la ventilació abria. 
2. A més d'observar en la construcció les disposicions i dimen- 
sions adequades per a un desguhs correcte, hauran de complir-se les 
següents prevencions: 
a) Tots els aparells amb desguhs existents en les vivendes o 
installacions tindran el seu propi sifó i, de no existir circumst~cies 
que aconsellin una altra cosa, haura d'installar-se també un sifó per 
cada baixant o bé un sifó general per a cada edifici per evitar el 
pas de gasos i múrids. 
b) Entre l'entroncament del clavegueró i el sifó general de 
l'edifici es disposar& obligatbriament una canonada de ventilació 
sense sifó ni tancament que sobrepassi de dos metres l'últim pla 
accessible de l'edifici i que haurh de situar-se ccm a mínim a 
2 m de disthncia dels predis ve'ins. Per l'esmentada canonada 
podran conduir-se les aigües pluvials sempre que, respectant la 
lliure ventilació, els punts laterals de recollida estiguin degudament 
protegits per sifons o reixes que impedeixin el pas de múrids. 
c) Les baixants de l'edifici podran servir per a ventilació 
abria, substituint la canonada destinada a aquest fi, en el qual cas 
hauran de complir les condicions que s'exigeixen en l'apartat an- 
terior 
d) En els edificis ja constru'its, les conduccions d'aigiies plu- 
vials podran ser utilitzades com a xemeneies de ventilació quan si- 
guin susceptibles d'adaptar-se a les condicions assenyalades en els 
epígrafs anteriors i sempre que desguassin directament al clavegueró. 
Article 69: 
1.  Sense perjudici del que disposa l'Article 73 per al supbsit a qub 
es refereix, l'Ajuntament construir& els claveguerons en el trajecte com- 
prbs entre la claveguera pública i la f a ~ a n a  de la finca i procedir& a la 
reposició del paviment, tot aix6 a chrrec del propietari i d'acord amb el 
Quadre de Preus Unitaris aprovat per la Corporació vigent en aquell 
moment. 
2. Les obres comenGaran dintre els quinze dies següents al de la 
justificació d'haver-se efectuat els ingressos previstos en les Ordenances 
Fiscals pels drets de llicbncia i com a diphsit del cost de l'obra. 
3. La construcció de la part del clavegueró a l'interior de la finca 
fins al parament extern de la seva fa~ana, haurl d'6sser realitzada pel 
peticionari, que estar& obligat a conservar les indicacions que a l'efecte 
formuli la Inspecció Tbcnica Municipal per tal que pugui realitzar-se 
degudament la connexió amb el clavegueró exterior i que es compleixin 
les prevencions de 1'Article 68. 
Article 70: 
1. Aquells que hagin obtingut llickncia per a la construcció d'un 
clavegueró longitudinal, i sempre que la secció i el cabal ho permetin, 
queden obligats a admetre-hi aigües públiques i les procedents de les 
finques d'aquells particulars que obtinguin la corresponent autorització 
municipal, a la qual prbviament hauran d'assumir l'obligació de contri- 
buir a les despeses ocasionades per la construcció de l'esmentat clave- 
gueró longitudinal i les que origini la seva conservació, de manera que 
el cost #una i I'altra resulti costejat per tots els que l'utilitzin. 
2. El repartiment del cost entre els usuaris d'un clavegueró longi- 
tudinal s'ajustarh a allb que en cada cas convinguin els propietaris res- 
pectius i, de no haver-hi acord, a allb que decideixi 1'AdministraciÓ mu- 
nicipal, que repartir& el cost de construcció i conservació del clavegueró 
en tantes parts iguals com preses reals tingui el clavegueró, prescindint 
en el seu cas del fet que cadascuna tingui a la vegada altres preses sub- 
sidihries. La contribució al cost de la construccib d'un claveguer6 longi- 
tudinal que realitzi qualsevol nou usuari es repartir& per parts iguals 
entre el propietari inicial i els altres usuaris que hagin satisfet la seva 
aportació per aquest concepte fins aquell moment. 
Article 71: 
L'Ajuntament, quan varii' la disposició de les vies públiques, podr; 
ordenar la modificació o variació de l'empla~ament del clavegueró longi- 
tudinal, sense dret per part dels interessats a cap indemnització. 
Article 72: 
1. En portar-se a terme les obres de construcció de noves clave- 
gueres públiques, s'anullaran tots els desguassos particulars que amb 
caracter provisional (claveguerons longitudinals o entroncaments als 
mateixos) s'haguessin autoritzat per a les finques situades al seu davant, 
essent obligatori l'entroncament directe. 
2. Per a aquells edificis o solars que ja tenien desguas provisional 
s'estableixen les normes següents: 
a) Si la nova claveguera en construcció discorre a una pro- 
funditat igual oi menor de 2,50 m respecte de la rasant de la 
via pública, no es permetrh la construcció de claveguerons de des- 
guhs a la nova claveguera des que s'iniciin les obres de pavimentació 
de l'esmentada via fins que hagin transcorregut tres anys de la data 
del seu acabament, termini que comen~arh a comptar-se a partir 
de la recepció definitiva de les obres quan aquestes es portessin a 
terme mitjancpnt contracta. 
b) Si la nova claveguera discorregués a una profunditat su- 
perior a 2,50 m respecte a la rasant de la via pública, podran 
autoritzar-se claveguerons de desguhs a la nova claveguera durant 
el període assenyalat en l'epígraf anteri~~r, sempre que tknicament 
sigui possible portar a terme la construcció del clavegueró en mina, 
de manera que el nou paviment de la cal~ada no pugui sofrir dete- 
riorament en un període de tres anys comptats de la manera indi- 
cada en l'esmentat epígraf. 
c) El disposat en els dos epígrafs anteriors s'entendrh sense 
perjudici del que estableixen els Articles 16 i 17 de l 'ordenan~a de 
Cales i Canalitzacions per a les cales i canalitzacions urgents. 
Article 73: 
Totes les in~ta~lacions d'abocament d'aigiies industrials disposaran 
d'una arqueta de registre, de dimensions no inferiors a 1,00 per 1'00 m 
amb <pates>> d'accés i solera situada a 1 m per sota del clavegueró, i 
aigües avall de la installació d'homogenei'tzació i/o depuració prbpia, si 
existeix, i en tot cas al més prbxim possible a la sortida de la installació. 
Article 74: 
Les obres necesshries per als entroncaments i obres accessbries a 
noves clavegueres durant el seu període de construcció seran realitzades 
pel contractista adjudicatari de la construcció de les esmentades clave- 
gueres. Amb aquest fi s'avaluarh independentment cada clavegueró i el 
propietari respectiu haurh d'ingressar a 1'Ajuntament el seu import pel 
al seu abonament al contractista adjudicatari. 
Article 75: 
En qualsevol altre tipus d'entroncament a la claveguera publica se 
seguiran les anteriors normes, sense altres diferkncies que les de carhcter 
fiscal que en el seu cas hagin d'aplicar-se. En aquesta classe d'obres 
s'observarh el disposat en els Articles 877 i 879 de les Ordenances mu- 
nicipals relatives a l'obertura de rases. 
Article 76: 
La neteja i reparació dels desguassos particulars es realitzarh pels 
seus propietaris, prbvia obtenció de l'oportuna llickncia municipal; no 
obstant aixb, podran sollicitar que els esmentats treballs siguin realitzats 
per SAjuntament a chrrec dels alludits propietaris. 
Article 77: 
1.  Quan s'observés alguna anomalia o desperfecte que fes neces- 
shria alguna obra de reparació o neteja de claveguerons de qualsevol 
classe, es requerir2 al propietari perqub l'executi, prkvia llicbncia, en el 
termini que s'assenyali, passat el qual sense haver-la realitzat, 1'Admi- 
nistració municipal podrh procedir a l'esmentada neteja o reparació amb 
chrrec al propietari titular del clavegueró. 
2. Si es tractés d'un clavegueró longitudinal en el qual existís més 
d'un entroncament, el responsable davant 1'Ajuntament de la neteja i 
conservació ser& únicament i exclusivament el propietari titular de l'es- 
mentat clavegueró, sense perjudici del seu dret a repartir entre tots els 
usuaris les despeses que all6 li produeixi. 
3. La reparació o neteja per part de YAdministraciÓ municipal a 
qu8 es refereixen els parigrafs anteriors comprendri solament el tram 
de desguis situat a la via pública, havent-se de portar a terme pel pro- 
pietari les del tram corresponent a l'interior de la finca. 
Article 78: 
L'Ajuntament es reserva el dret a realitzar en la via pública per si 
sol a través d'empreses adjudicatiries qualsevol treball de construcció, 
reparació o neteja de claveguerons o d'eliminació o reposició de pavi- 
ments que en surtin afectats. 
Títol VI: Infraccions, sancions i mesures correctores 
Article 79: 
1. Les infraccions dels preceptes establerts en aquesta Ordenan~a 
seran sancionades per 1'Alcaldia amb multa fins al m k i m  que autoritzi 
la Llei (25.000 ptes. és el mixim fixat pel reial Decret-llei 11/1979, de 
20 de juliol), sempre que no procedeixi una multa de quantitat superio'r 
per aplicació, si correspon a la Legislació urbanística. 
2. Dins aquesta limitació la quantia de la multa seri fixada dis- 
crecionalment atenent la gravetat de la infracció, el perjudici ocasionat 
als interessos generals, la seva reiteració per part de l'infractor, el grau 
de culpabilitat del responsable i les altres circumstincies que hi pogues- 
sin concórrer. 
3. Seran responsables les persones que realitzin els actes o incom- 
pleixin els deures que constitueixin la infracció i, en el cas d'establiments 
industrials o comercials, les empreses titulars d'aquests establiments, si- 
guin persones físiques o jurídiques. 
4. Davant la gravetat d'una infracció o en el cas de contumicia 
manifesta, 1'Adrninistració municipal cursari la corresponent denúncia 
als organismes competents als efectes correctors que procedeixin. 
Article 80: 
1. Les potestats sancionadora i correctora corresponen a 1'Alcalde 
o autoritat en qui delegui. 
2. Els facultatius dels serveis tkcnics municipals competents po- 
dran suspendre provisionalment l'execució de les obres i installacions 
quc contravinguin a les disposicions d'aquesta Ordenan~a, així com impe- 
dir, també provisionalment, l'ús indegut de les installacions municipals; 
aquesta mesura haura d'adoptar-se mitjan~ant requeriment individualit- 
zat i per escrit; per mantenir la seva efichcia, haura de ser rectificat, dins 
eis cinc dies hdbils següents, per l'Alcalde o l'autoritat en qui hagi delegat. 
3. Contra la referida suspensió provisional i contra la seva ratifi- 
cació adoptada per l'autoritat delegada, es podrh interposar recurs d'al- 
~ a d a  davant l'Alcalde independentment de qualsevol altre que proce- 
deixi legalment. 
Article 81: 
Sense perjudici del que es disposa en l'article 79, es consideraran 
infraccions greus i seran sancionades amb multa entre el 50 i el 100 % 
del mhxim autoritzat per la Llei les següents: 
a) La construcció, modificació o Ús de clavegueres o con- 
nexions a la xarxa, i d'in~ta~lacions que hi són annexes, malgrat que 
les unes i les altres fossin de propietat particular, sense obtenir la 
prbvia llicbncia municipal o sense ajustar-se a les condicions espe- 
cials assenyalades per la llickncia o els requisits generals establerts 
en aquesta Ordenan~a. 
b) La producció de danys a les installacions municipals a 
qui: es refereix aquesta Ordenan~a derivats del seu Ús indegut o 
d'actes realitzats amb negligbncia a mala fe. 
c) La infracció de qualsevol de les prescripcions dictades per 
SAdministraciÓ municipal com a conseqiibncia d'haver-se declarat 
la situació d'emergkncia. 
d) El funcionament, l'ampliació o la modificació d'un establi- 
ment industrial que afecti la xarxa de clavegueres, sense la prbvia 
obtenció, en el seu cas, del corresponent permís d'abocament. 
e) L'omissió o demora en la installació dels pre-tractaments 
depuradors exigits per YAjuntament, així com la manca de la ins- 
tallaci6 o del funcionament dels dispositius fixos &aforaments de 
cabals i presa de mostres o aparells de medició a quk es refereix 
l'Article 41 d'aquesta Ordenan~a. 
f) La posada en funcionament d'aparells o installacions el 
precintat o clausura dels quals hagi prove'it l'Administraci6 mu- 
nicipal. 
g) L'obstaculització a la funció inspectora de SAjuntament. 
Article 82: 
En el cas de vulneració de les disposicions de la present Ordenanga 
i amb independbncia de la imposició de les multes procedents, l'Admi- 
nistració municipal, amb la finalitat de suprimir els efectes de la infrac- 
ci6 i restaurar la situació de legalitat, podra adoptar alguna o algunes de 
les mesures següents: 
a) La suspensió dels trebalis d'execució de les obres d'esco- 
mesa o d'installació de pre-tractaments indegudament realitzades. 
b)  El requeriment a l'infractor que, en el termini que a l'efec- 
te se senyali, introdueixi en les obres i installacions realitzades les 
rectificacions precises per ajustar-les a k s  condicions de la 1lici:ncia 
o a les disposicions d'aquesta Ordenan~a. 
c) El requeriment a l'infractor que, en el termini que es fixi, 
procedeixi a la reposició de les obres i installacions indegudament 
efectuades al seu estat anterior, a la demolició de tot all6 indegu- 
dament construi't o installat i a la reparació, en el seu cas, dels 
danys ocasionats. 
4 La imposició a l'usuari de les mesures thcniques necessi- 
ries que garantitzin el compliment de les limitacions consignades 
en el permís d'abocament, evitant l'efluent anbmal. 
e) La introducció de mesures correctores concretes en les 
installacions per tal d'evitar l'incompliment dels preceptes d'aquesta 
Ordenan~a i la redacció, en el seu cas, del projecte corresponent, 
dins el termini que fixi IYAdministració. 
f) La clausura o precinte de les installacions en el cas que 
no sigui possible tbcnicament o econbmicament evitar la infracció, 
mitjancant les oportunes mesures correctores. 
g) La caducitat del permís d'abocament a la xarxa de clave- 
gueres en el cas de contumhcia en l'incompliment de les seves 
condicions. 
h) El resarciment dels danys i perjudicis ocasionats en les 
installacions municipals, obres annexes o a qualsevol altre bé del 
patrimoni municipal que hagi resultat afectat. 
La modificació de la taxa d'abocament per adaptar-la a 
la situació produi'da, d'acord amb l'ordenan~a fiscal corresponent. 
Disposicions transitaries 
Primera 
Les installacions ja existents en el moment d'entrar en vigor la pre- 
sent Ordenan~a hauran d'adoptar les mesures necessaries per al seu com- 
pliment en la forma i termini que a continuació s'indiquen: 
1. En els dotze mesos naturals següents, tots els establiments 
industrials hauran de remetre a l'Administraci6 municipal la documenta- 
ció que es fixa en 1'Article 50 (Annex I) per tal d'obtenir el co{rresponent 
permís provisional d'abocament. 
2. En el termini de dos anys naturals comptant des de i'entrada 
en vigor de la present Ordenan~a, tots els usuaris o agrupacions d'usuaris 
hauran de tenir constituida l'arqueta de mesurament i control a qui: fan 
referkncia els Articles 58 i 73 de YOrdenan~a. 
Segona 
1. Transcorreguts els terminis esmentats, 1'Administració adoptarh 
mesures per a la comprovació de dades i de l'existbncia de les arquetes, 
i serh motiu de sanció la inexactitud de les primeres o la manca de les 
segones. 
2. En el suphsit que se superin els valors admesos, l'Administraci6 
informarh l'usuari de les mesures correctores a establir i el termini de 
qub disposa per fer-ho. Transcorregut aquest darrer termini, s'adop- 
taran les mesures i sancions que contempla la present Ordenan~a. 
Tercera 
Durant el període de transitorietat, l'Administraci6 podrh concedir 
autoritzacions d'abocament amb carhcter provisional que entrin en els 
terminis a qub fa referkncia l'anterior Disposició Primera. Transcorregut 
aquest termini, l'usuari haurh de sollicitar l'autorització d'abocament defi- 
nitiva o bé una ampliació del període de temps concedit per a l'adequa- 
ció de les seves in~ta~lacions, havent de justificar documentalment en 
aquest cas els motius de l'incompliment o les causes dels retards produ'its. 
Quarta 
El registre a qub es refereix l'Article 60 es farh en el termini de dos 
anys i serh posat al dia amb la frequbncia que els serveis tbcnics com- 
petents estableixin. 
Disposició final 
L'entrada en vigor de la present Ordenan~a substitueix i deroga 
l'anterior Ordenan~a Municipal sobre l'ús de Clavegueram aprovada pel 
Consell en Ple el 25 d'abril de 1968 i els articles 1.202 a 1.213 de les 
Ordenances Municipals de 1947. 
ANNEX I. DOCUMENTACId NECESSARIA PER A 
L'OBTENCIÓ DEL PERMÍS D'ABOCAMENT A LES 
1NSTAL.LACIONS MUNICIPALS DE SANEJAMENT 
Les instal-lacions industrials i comercials, per a l'obtenció tant de la 
llicbncia d'entroncar en la xarxa com de l'autorització d'abocament, 
hauran de portar la documentació que a continuació es detalla: 
1. Nom i domicili social del titular de restabliment o activitat. 
2. Ubicació i característiques de l'establiment o activitat. 
3. Aigua de provei'ment: Procedkncia, tractaments previs, cabals 
i usos. 
4. Matkries primeres i auxiliars o productes semielaborats, consu- 
mits o emprats. Quantitats expressades en unitats usuals. 
5 .  Producció expressada en unitats usuals. 
6. Descripció dels processos i operacions causants dels aboca- 
ments i del rkgim i característiques de les descirregues d'aboca- 
ments resultants. (Caracteristiques prkvies a qualsevol pre-trac- 
tament.) 
7. Descripció dels pre-tractaments adoptats a la llera i de l'efectivi- 
tat prevista dels mateixos. Conductes de deschrrega dels abocaments 
pre-tractats o no i trams de la xarxa de clavegueres on connectar 
o on es pretengui connectar. 
8. Deschrregues finals a les clavegueres. Per a cada conducte d'eva- 
cuació, descripció del rkgim de deschrrega, volum i cabal, kpoques 
i horari de descdrrega. Composició final dels abocaments descarre- 
gats amb els resultats de les anhlisis de posada en marxa realitzades 
en el seu cas. 
9. Dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents en els 
elements #emmagatzematge de matkries primeres o productes elabo- 
rats líquids susceptibles de ser abocats a la xarxa de clavegueres. 
10. a) Plhnols de situació. 
b)  Pldnols de xarxa interior de recollida i installacions de 
pre-tractament. 
c)  Plhnols de detall de les obres de connexió, dels pous de 
mostres i dels dispositius de seguretat. 
11. Totes aquelles dades necessiries per a la determtnació i carac- 
terització de l'abocament industrial i del clavegueró de connexió. 
ANNEX 11. REQUERIMENTS DE QUALITAT 
D'EFLUENTS PER A DESCARREGUES A 
LLERA MARINA 
Característiques físiques 
1. Absbncia visible de partícules flotants i escumes, així com 
d'olis i greixos. 
2. La concentració de particules flotants d'abocament residual 
original en la superfície de l'aigua no' ha de sobrepassar més d'1,O mg 
pes sec/m2 el 50 % de les vegades; ni 1,5 mg pes sec/m2 més del 
10 % de les vegades. 
3. La deschrrega de I'abocament residual no ha de produir colo- 
racions ni efectes estktics desagradables en la superficie del mar. 
4. La reducció de la transmithncia de la llum natural en qualse- 
vol punt fora de la zona de dilució inicial no ha de ser significativa. 
5. La deposició i característiques dels sblids inerts en els sediments 
del mar no ha de sofrir alteracions tals que les comunitats bentbniques 
en siguin degradades. 
REQUERIMENTS DE QUALITAT D'EFLUENTS PER 
A DESCARREGUES A LLERA MARINA 
Taula I. Concentració a no sobrepassar més del: 
Unit& de 50 % de 1 0 %  de 
mesura vegades vegades 
Olis i greixos mg/l 10 15 
Partícules flotants mg/l 1,O 2,o 
Sblids en suspensió mg/l 5 O 75 
Sblids sedimentables mg/l 0, 1 0 2  
Terbolesa NTU 5 O 75 
PH Unitats Dins l'interval de 6,O a 
9 3  en tot moment. 
Taula 11. concentració a no sobrepassar més del: 
Arshnic 
Cadmi 
Crom total 
Coure 
Plom 
Mercuri 
Níquel 
Argent 
Zinc 
Cianurs 
Compostos fenolítics 
Clor residual total 
Nitrogen amoniacal 
Hidrocarburs totals 
Unitat de 
mesura 
- 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
mg/l 
50 % de 
vegades 
10 % de 
vegades 
ANNEX 111. DEFINICIONS BASIQUES 
ABOCAMENTS RESIDUALS. Tota mattria residual sblida, líquida o 
gasosa, incloent-hi les aigües de refrigeració, resultants d'una activitat 
manufacturera o industrial o del desenvolupament, recuperació o pro- 
cessament de recursos naturals. 
ACTIVITAT INDUSTRIAL. Qualsevol establiment o installacib que 
descarregui abocaments industrials a les Installacions Municipals de Sa- 
nejament. 
ADMINISTRACI~. Ens jurídic de les Installacions Municipals de 
Sanejament i tota persona degudament autoritzada en quk l'esmentat 
Ens delegui. 
AIGUES POTABLES DE CONSUM PÚBLIC. Són aquelles utilitzades per 
aquest fi, qualsevol que fos el seu origen. ja sigui en el seu estat natural 
o després d'un tractament adequat, o bé es tracti d'aigües destinades 
directament al consum o utilitzades en la indústria alimentaria de forma 
que puguin afectar la salubritat del producte final. 
AIGUES RESIDUALS. Són les aigües utilitzades que, procedents 
d'habitatges i installacions comercials, industrials, sanitaries, comunith- 
ries, públiques, s611 admeses en les Tnstallacions Públiques de Sanejament. 
AIGUES RESIDUALS DOMBSTIQUES. Estan formades per les deixes 
liquides procedents de la preparació, cocció i manipulació d'aliments, 
així com excrements humans o matkries similars produides en les ins- 
tallacions sanitaries dels habitatges o qualsevol altra installació de les 
explicitades en el paragraf anterior. 
AIGUES RESIDUALS INDUSTRIALS. Són les procedents de les instal- 
lacions ja esmentades i degudes als processos propis de l'activitat de 
l'establiment comportant la preskncia de deixes conseqiikncia dels ma- 
teixos i, en general, diferents dels esmentats en I'anterior definició. 
AIGUES RESIDUALS PLUVIALS. Són les produ'ides simultiniament 
o immediata a continuació de qualsevol forma de precipitació natural i 
com a resultat seu. 
ALCALINITAT. És una mesura de la capacitat d'una aigua per 
neutralitzar Acids. e s  deguda fonamentalment a sals d'acids dkbils, mal- 
grat que les bases, dkbils o fortes, hi poden també contribuir. 
AUTORITZACI~ DE DESCARREGA. Llictncia expedida per l'Admi- 
nistració, prtvia aprovació del corresponent permís d'abocament, auto- 
ritzant la descarrega a la claveguera. 
CLASSIFICACI~ DE L'USUARI. 2 s  la que li correspon segons la seva 
activitat i d'acord amb les Normes de l'Institut Nacional d'Estadistica 
(Classificació Nacional $Activitats Econhmiques). 
CLAVEGUERA PÚBLICA. S'entén com a tal qualsevol conducte 
d'aigües residuals construit o acceptat per l'Ajuntament per al servei 
general de la població i el manteniment i la conservació del qual són 
realitzats per ell mateix. 
C L A V E G U E R ~ .  És aquell conducte subterrani collocat transversal- 
ment a la via pública que serveix per conduir les aigües residuals i en 
el seu cas les pluvials des de qualsevol tipus d'edifici o finca a la xarxa 
de clavegueres o en un clavegueró longitudinal. 
CLAVEGUER~ LONGITUDINAL. És aquell clavegueró que tot ell o en 
part passa al llarg de la via pública, que li permet d'admetre les preses 
dels claveguerons de les finques del recorregut. 
DEMANDA BIOQU~MICA D'OXIGEN. És una mesura d'oxigen consu- 
mit en l'oxidació bioquímica de la matkria orghica continguda en 
l'aigua. Es determina per un procediment d'anhlisi normalitzat en un 
període de cinc dies (DBO,). 
DEMANDA QLJÍMICA D'OXIGEN. És una mesura de la capacitat de 
consum d'oxigen d'una aigua a causa de la matkria orghnica que s'hi 
troba present. La seva determinació es realitza mitjan~ant un assaig 
normalitzat en el qual es mesura el consum d'un oxidant químic expres- 
sant-se el resultat en milligrams d'oxigen equivalent per litre d'aigua es- 
tudiada. 
DESCARREGA LIMITANT. Tot abocament que pel seu potencial 
contaminador i sota certes limitacions pugui tolerar-se en les Installacions 
Municipals de Sanejament i a la llera receptora. 
DESCARREGA PERILLOSA. Tot abocament no fortuit, voluntari o 
involuntari, que per negligkncia o mala fe pugui ocasionar una emergkn- 
cia real o potencial a les persones, les installacions municipals o la llera 
receptora. 
DESCARREGA PERMESA. Qualsevol abocament tolerable i inofensiu 
que tingui concedida la corresponent Autorització de deschrrega. 
DESCARREGA PROHIBIDA. Aquell abocament que per la seva na- 
turalesa i perillositat és totalment inadmissible en les Installacions Mu- 
nicipals de Sanejament. 
DISTRIBUCI~ D'AIGUA. És la conducció de l'aigua des del seu ori- 
gen o planta de potabilització fins a l'usuari. 
EMBORNAL. Installació composta de boca, pou de caiguda i con- 
ducció fins a la claveguera destinada a recollir i transportar a la xama 
les aigiies superficials d'escorriment de la via pública. 
ESTACI~ DEPURADORA D'AIGUES RESIDUALS. És el conjunt d'estruc- 
tures, mecanismes i insta~lacions en general que permeten el tractament 
de les aigües residuals i els fangs resultants. 
INSTAL.LACIONS MUNICIPALS DE SANEJAMENT. Conjunt d'estruc- 
tures, mecanismes i processos que permeten de recollir, transportar. 
bombar, tractar i eliminar les aigües i abocaments residuals. 
OLIS I GREIXOS. Són les mathies de menys densitat que l'aigua la 
separació física de les quals per gravetat de les aigües residuals és factible 
amb el tractament adequat. 
PERMÍS D'ABOCAMENT. Trhmit requerit per a la identificació, clas- 
sificació i regulació de la deschrrega d'abocaments residuals. 
PH. Gs el cologaritme o logaritme amb signe canviat de l'activitat 
d'ions hidrogen a l'aigua estudiada.