5. ORDENANCA SOBRE EL CONTROL DE LA CONTAMINACIO PER AGENTS FÍSICS Títol I: Radiaei6 t2rmica o calor Article 1: 1. Estaran sotmesos a la present Ordenan~a tots els focus de calor o fred que puguin alterar de forma sensible la temperatura del medi ambient, amb la finalitat d'evitar pbrdues energbtiques inneces- sdries, millorar les condicions d'habitabilitat de les edificacions i reduir les alteracions tkrmiques ambientals. 2. En els casos respectius seran d'aplicació, demés, les disposi- cions que sobre aquesta matbria contemplen altres Ordenances Muni- cipals, com la de protecció de l'atmosfera, de forns, forges, cubilo.ts, cambres frigorífiques i tancs de congelació d'aparells i recipients de fluids a pressió, installacions de condicionament de l'aire i la calefacció, i de condicions tbcniques i higibnico-sanithies de forns i obradors de pa i pastisseria. 3. Definicions. Els termes emprats en el present títol s'entendran en el sentit que determina l'Annex IV. Article 2 . Qualsevol focus de calor o fred haur2 d'estar prove'it d'un ai'lla- ment tbrmic tal que la temperatura a l'exterior del recinte on s'ubiqui la font, difereixi en menys de dos graus i mig (2'5 OC) de la tempe- ratura de referbncia, entenent-se com a tal la del punt situat a 0'50 m de distancia en direcció perpendicular al centre del tancament o paret ailladora del recinte, i en el cas de tancament o parets verticals a una al~ada 81'50 m sobre el nivell del sbl. Article 3: Els edificis, la llickncia de construcció dels quals sigui concedida amb posterioritat a la vigbncia de la present Ordenan~a, hauran de complir les condicions d'ai'llament tbrmic determinades a la Norma bhsica d'edificació NBE-CT-79; Condicions tbrmiques en els edificis, aprovada pel R.D. 2429/1979, de 6 de juliol (B.O.E. 22 d'octubre de 1979). Títol I: Radiació t2rmica o calor Article 1 : 1. Estaran sotmesos a la present Ordenan~a tots els focus de calor o fred que puguin alterar de forma sensible la temperatura del medi ambient, amb la finalitat d'evitar pkrdues energktiques inneces- saries, millorar les condicions d'habitabilitat de les edificacions i reduir les alteracions tkrmiques ambientals. 2. En els casos respectius seran d'aplicació, demés, les disposi- cions que sobre aquesta matkria contemplen altres Ordenances Muni- cipals, com la de protecció de l'atmosfera, de forns, forges, c~bilo~ts, cambres frigorífiques i tancs de congelació d'aparells i recipients de fluids a pressió, installacions de condicionament de l'aire i la calefacció, i de condicions tkcniques i higiknico-sanithries de forns i obradors de pa i pastisseria. 3. Definicions. Els termes emprats en el present títol s'entendran en el sentit que determina l'Annex IV. Article 2: Qualsevol focus de calor o fred haurh d'estar provei't d'un ai'lla- ment tkrmic tal que la temperatura a l'exterior del recinte on s'ubiqui la font, difereixi en menys de dos graus i mig (2'5 OC) de la tempe- ratura de referkncia, entenent-se com a tal la del punt situat a 0'50 m de distancia en direcció perpendicular al centre del tancament o paret ailladora del recinte, i en el cas de tancament o parets verticals a una a l~ada 81'50 m sobre el nivell dcl sbl. Article 3: Els edificis, la llickncia de construcció dels quals sigui concedida amb posterioritat a la vigkncia de la present Ordenan~a, hauran de complir les condicions d'ai'llament tkrmic determinades a la Norma basica d'edificació NBE-CT-79; Condicions tkrmiques en els edificis, aprovada pel R.D. 2429/1979, de 6 de juliol (B.O.E. 22 d'octubre de 1979). Títol 11: Radiacions ionitzants Capítol I: Objectiu i Bmbit d'aplicació Article 4: 1. Estar$ sotmks a aquesta Ordenan~a tot tipus de font, giny o aparell susceptible de produir radiacions ionitzants, amb l'objecte o per raó de: a) aplicació de competbncies i criteris sanitaris i urbanístics; b) les seves característiques que els cataloguen com a acti- vitat tnociva, insalubre i perillosa,; c) disposar d'un coneixement i un criteri fiables de les ne- cessbries condicions de seguretat que han de satisfer. 2. En particular i sense que aquesta enumeració tingui carhcter excloent, seran objecte de regulació llurs utilitzacions en el camp de la medicina, la investigació, la indústria i el comerC en qualsevol tipus de local, siguin laboratoris, fabriques o tota altra instal.laci6, incloent- hi hdhuc el transport, emmagatzematge o simple tenkncia d'aquestes fonts, ginys o aparells. 3. Tot aixb esmentat s'entén dins el marc de les lleis, reglaments i altres disposicions de rang estatal (central i/o autonbmic), reguladors d'aquestes matkries i amb independbncia de les funcions que amb vista a llur seguretat i inspecci6 correspon al <> en l'accepció genbrica de contaminació, i ucontaminació amb radinúclids, en i'accep- ció específica. CONTROL REMOT O ~ A F T E R LOADING,, T~CNIQUES TERAP~UTIQUES DE.. . Procediment tecnolbgic que situa una conducció fins al lloc on ha de situar-se la font radiactiva irradiadora, i posteriorment es fa arribar la font per un procediment automatitzat (pneumhtic mechnic), sense ma- nipulació directa a Pobjecte d'evitar irradiacions innecesshries en teixits sans i/o altres persones. CURIE. Antiga unitat d'activitat radiactiva. Una activitat d'un Curie (1 Ci) correspon a 37.000 milions de desintegracions per segon. Sub- múltiples habituals són els milli Curie (1 Ci = 1.000 m Ci), micro Curie (1 Ci = 1.000.000 p Ci) i pico Curie (1 Ci= 10" Ci). DETRIMENT. Concepte que fa referkncia al dany total produi't per la radiació, és a dir considerant no pas únicament la probabilitat d'aparició d'un dany (risc) sinó la severitat de l'efecte tant per la seva intensitat com per la seva extensió. DOSI PER A LA QUANTIFICACI~ DELS EFECTES BIOL~GICS. El feix de la radiació, en la mesura que interacciona amb el medi que travessa, va perdent una part de la seva energia irradiada. L'energia transferida, en Últim terme i després de successives interaccions posteriors, acaba essent absorbida pel medi i origina les corresponents ionitzacions, exci- tacions i transformacions en energia calorífica i s'anomena energia ab- sorbida. La crdosi absorbida, ser& la quantitat d'energia absorbida, i es refereix a una determinada massa de substhncia o medi. ENCAPSULADA, FONT RADIACTIVA.. . Font en qub el radinúclid estP recobert d'un envoltant absolutament ai'llant, que no permet la fuga o dispersió del radinúclid. Ex~osrc16. En els aparells de raigs X per mesurar el nombre de raigs o fotons emesos, no pot parlar-se d'activitat, situació que porta a definir l'exposició. L'exposició mesura la quantitat de radiació en funció de i'efecte d'ionització que produeix. La seva unitat més freqüent, el Ront- gen (R), correspon a la quantitat de radiació que produeix en un kg d'aire, ions d'ambdós signes que totalitzen per cada signe 2,58 X 10-4 coulombs de chrrega. Un submúltiple habitual és el miHi-Rontgen (1R = 1000 mR). L'exposició no és definible per altres radiacions ionitzants que no siguin X o y, ni en aquest cas si tenen energies superio~s als 2 KeV. És freqüent d'expressar l'exposició en relació amb el temps i així els aparells mesuradors estan calibrats en mR cada hora (mR/h) o relacions similars en el temps. FONTS RADIACTIVES (Veure uEncapsulades>, crNo encapsulades). Focus DE CALOR O FRED. Qualsevol font, giny i aparell que el seu funcionament impliqui intercanvi positiu o negatiu de radiació calorífica amb el medi, en una quantitat que alteri significativament la seva tem- peratura. Entre altres moltes fonts citem: fo.ms cremadors, calderes, cambres o aparells frigorífics, etc. GINYS O APARELLS PRODUCTORS DE RADIACIONS IONITZANTS. EIS que, en posar-se en funcionament, produeixen radiacions ionitzants, com és el cas dels tubs de raigs X (RX), acceleradors lineals, betatrons, ciclo- trons, etc. Es distingeixen de les fonts radiactives encapsulades o no, que sempre emeten radiacions. HIGIENE DE LES RADIACIONS. Cibncia que tracta de la prevenció dels efectes nocius de les radiacions en els éssers vius, sistema de principis i regles corresponents per conservar la salut. I S ~ T O P . És un concepte menys precís que el de núclid i cal no utilitzar- 10 en lloc de núclid quan no correspongui. Dos núclids són isbtops si tenen el mateix nombre atbmic o, cosa que és equivalent, si pertanyen a un mateix element. MEDICINA NUCLEAR (Veure radilogia mkdica). Utilització de radinú- clids no encapsulats en medicina tant per a diagnbstic, terlpia com a in- vestigació. Inclou en conseqükncia tant els estudis funcionals i morfo- lbgies (gammagrafies) com les tkcniques de laboratori i les de terlpia corresponents. Es divideix en: 1.1. Marcatge i detecció ccin vivo,. 1.1.1. Estudis morfolbgics: Gammagrafies, localitzacions i altres exploracions. 1.1.2. Estudis funcionals: Fluxos cerebrals, renals, hepltics, etc. 1.1.3. Tomografia axial computaritzada (amb isbtops). 1.2. Detecció ccin vitro,. 1.2.1. Marcatge ccin v ivo~. 1.2.2. Marcatge ccin vitro, o Sistemes de radi Assaig (R.A.S.). 1.2.2.1. Competició d'enlla~os proteics (C.P.B.). 1.2.2.2. Radi immune Assaig (R.I.A.). 2. Investigació m2dica (amb fo,nts no encapsulades). 3. Terhpia (amb fonts no encapsulades). I No ENCAPSULADES, FONT RADIACTIVA. Fonts en qub el radinúclid estl contingut en un recipient no aillat que permet la seva aplicació i/o uti- lització fora de l'esmentat recipient. NÚCLID. Espkcie d'htoms caracteritzats per la constitució de llurs nu- clis. Un núclid és determinat pel nombre de protons i el nombre de neutrons que componen el nucli. Un element, que de fet és una espkcie atbmica caracteritzada només pel nombre de protons, pot designar diversos núclids. Cada un d'aquests núclids es diferencia perquk té un nombre de neutrons diferent i, en conseqü&ncia, són els isbtops de l'element considerat. Per exemple: representa el núclid de 54 protons (que correspon al Xknon, element núm. 54 de la taula peribdica) i 79 neutrons (el superindex indica la suma dels neutrons i protons). PERSONAL PROFESSIONALMENT EXPOSAT. Grup de població la dedica- ció laboral del qual comporta un risc d'irradiació superior al normal, a causa de la relació o proximitat a fonts, ginys o installacions de tot tipus on es produeixen radiacions ionitzants. RADIACI~. Transmissió d'energia que es propaga sense necessitat d'un suport material. Aixb darrer la diferencia clarament dels sorolls o vibra- cions que són transmissions d'energia amb suport material. L'arrel uradb fa referhcia en aquest cas a i no a en el sentit d'element de la utaula peribdica~. RADIACI~ ELECTROMAGN~TICA. Propagació d'energia en un medi en la forma d'ones electromagnktiques quantificades. S'anomena cada una de les unitats energktiques trameses, que tenen a la vegada connotacions corpusculars i ondulatbries. La ra- diació electromagnktica es caracteritza pels valors de la freqükncia, lon- gitud d'ona i l'energia associada a cada fotó, que sbn tres magnituds interdependents. Ordenant les radiacions electromagnbtiques segons el valor numbic d'aquestes característiques tindrem el conegut espectre: - ones de rhdio i televisió - microones, radar, etc. - radiacib tkrmica - radiació lluminosa - radiació ultraviolada - radiació electromagnktica ionitzant (raigs X, gamma i cbsmics) RADIACIONS IONITZANTS. Les que proldueix directament o indirecta la ionitzaci6 de la matbria amb la qual interacciona. Pot ésser del tipus electromagnktic (raigs X, gamma i cbsmic) o exclusivament corpuscular (alpha, beta negativa i positiva, protons, neutrons, etc.). RADIACTIU. Substhncia que presenta propietats similars a les que ca- racteritzaren al seu dia el >, cccatheron,, etc.). RADITOXICITAT. És la toxicitat deguda a les radiacions ionitzants eme- ses per un radinúclid incorporat i pels seus descendents; la raditoxicitat no solament d e p h de les seves característiques radiactives, sinó també del seu estat físico-químic i igualment del metabolisme de l'element en l'organisme o en un determinat brgan. Es costum establir una classificació de radinúclids segons la seva raditoxicitat, agrupant-10s en quatre grups: A, B, C i D. Més o menys es podria dir a títol orientatiu que un radionúclid del grup A 6s 10 ve- gades més tbxic que un radinúclid del grup B, 100 que un del C, i 1.000 que un del grup D. RESIDU RADIACTIU. Material sblid, líquid o gasós resultant de l'acti- vitat nuclear i/o radiactiva que incorpora radinúclids amb una concen- tració no natural, superior a la que es refereix en l'article 34 d'aquesta Ordenanca. RISC. Probabilitat d'aparició d'un dany (veure també > s'utilitza en honor d7Alexandre Gra- ham Bell. S'utilitza com a potkncia associada de referkncia, que correspon a una pressió sonora de 20 micropascals (20 rnicro Newtons/m2) que és, com a mitjana, el llindar mínim d'audició o percepció de l'oida humana. Els decibels d'un so fan referbncia a un punt determinat de medició i no pas a un altre punt. Els decibels d'un so produits per un focus de soroll varien amb la distancia a aquest focus, disminuint Senergia re- buda per unitat de temps i superfície amb Sallunyament, d'acord a l'invers del quadrat de la distancia, quan el focus emet les ones perfec- tament esfbriques i en un mitja sense obstacles que les atenuin o in- crementin. Segons la definició de decibel, si un so origina una pressió sonora doble que un altre, els nivells sonors en decibels que correspondran a ambdós diferiran en tres decibels. = 10 log (2I/I,,) = 10 (log 2 + log (IJI,,,)) = 10 (0,30 + log WI,,,)) = 3 + 10 log (I&,,) e s a dir, cada 3 decibels de l'escala, els sons corresponents dupli- quen la seva intensitat, i així un augment del nivell sonor de 100 a 103 decibels no és un petit augment, sinó que és justament el doble. L'epci6 d'aquesta escala logarítmica possibilita l'existkncia de va- lors de decibels negatius, quan les relacions parAmetre mesurat-parh- metre de referkncia és inferior a la unitat. Tal situació nol implica in- existbncia de soroll sinó que aquest no arriba al nivell mínim de percepció de l'oida humana. FONT DE SOROLL AERI. Una installació, activitat o Ús serh conside- rada com a font de soroll aeri quan produeixi, en rbgim de funciona- ment, un nivell de soroll aeri superior a 60 dB (A) (mesurat a les pro- ximitats del tancament limítrof amb altres locals i dintre del propi local). FONT DE SOROLL D'IMPACTE. Una in~ta~lació, activitat o Ús ser2 con- siderada com a fo'nt de soroll d'impacte quan en rkgim de funcionament produeix en els locals que en siguin receptors o en altres edificis un nivell de soroll aeri superior als de la Taula I de l'Annex 11, deguts a impactes sobre els elements constructius. NIVELL SONOR A ESCALA A. El nivell de pressió sonora en decibels, mesurat mitjan~ant un sonbmetre amb filtre de ponderació A. El nivell així obtingut es denomina dB (A) o dB A. Els nivells sonors calculats en projectes i les lectures o registres realitzats rnitjancant equips de mesurament s'expressaran en dB A (de- cibels escala de ponderació A). NIVELL SONOR EXTERIOR. A efectes d'aquesta Ordenan~a és el nivell sonor en dB A procedent d'una activitat (font emissora) i mesurat a l'exterior, en el lloc de recepció. Quan el punt de recepció estigui situat en un edifici, el micrbfon de l'equip de mesura es collocar8 a una distancia de 0,5 a 1 m de la fa~ana, murs exteriors de patis de blocs de cases, o de patis de cel- oberts de l'edifici receptor. Si el punt de recepció est8 situat en la via pública o espais públics, el micrbfon es collocarh a 10 m dels límits de propietat de l'establi- ment o activitat emissora i a 1,2 m d'al~hria sobre el SM. NIVELL SONOR INTERIOR. A efectes d'aquesta Ordenan~a és el nivell sonor en dB A, procedent d'una activitat (font emissora) i mesurada en I'interior de l'edifici receptor, en les condicions d'obertura o tancament en les quals el nivell de soroll sigui mixim. El micrdfon de l'equip de mesura es col.locar8 en el centre de l'habitació o a una distancia no inferior a 1,5 m de la paret i a una alcaria &1,2 a 1,5 m. El nivell sonor interior sols s'utilitzarh com a indicador del grau de mol&stia per soroll en un edifici quan se suposi que el soroll es tra- met des del local emissor per l'estructura i no per via abria de fa~ana, finestres o balcons, en el qual cas el criteri a aplicar serh el del nivell sonor exterior. PRES SI^ SONORA. La diferbncia instantanis entre la pressió originada per l'energia sonora i la pressió mitjana barombtrica en un punt deter- minat de 17espai. PRES SI^ SONORA RMS. La rel quadrada de la mitjana quadrhtica de la pressió sonora es denomina PRMS. SOROLL. Qualsevol soroll que molesti o incomodi els sers humans .o que produeixi, o té l'efecte de produir, un resultat psicolbgic o fisiolbgic advers sobre les persones. SORROLL DE FONS. L'existent en absbncia de soroll pertorbador. So. Qualsevol oscillació de pressió, despla~ament de partícules, velo- citat de partícules o qualsevol parhet re físic, en un medi amb forces internes que originen compressions o refraccions del mateix. La descripció del so pot incloure qualsevol de les seves caracte- rístiques, tals com intensitat, duració i freqükncia. So IMPULSIU. SO de molt curta durada generalment inferior a un segons amb una abrupta pujada i una riipida disminucib. Exemples de sorolls impulsius s'inclouen, explosions, impactes de martell de forja, descarrega d'armes de foc, etcktera. SON~METRE. Instrument prove'it d'un micrbfon amplificador, detector de RMS, integrador, indicador de lectura i corbes de ponderació, que s'utilitza per a mesurament de nivells de pressió sonora. To PUR. Qualsevol so que pugui ser indiferentment percebut com un to únic o un sucessiu de tons únics. Pels propbsits &aquesta Ordenan~a existirh un to pur si el nivell de pressió sonora en una banda &un terc d'octava excedeixi 5 dB la mitjana aritmktica dels nivells de pressió sonora de les dues bandes contigües, per freqükncies en terGos d'octau centrats en els 500 Hz i superiors a 8 dB per freqükncies centrades entre 160 i 400 Hz. VIBRACIONS. El parhmetre que s'utilitzarh com a indicatiu del grau de vibracions existent en els edificis ser& el valor efica~ de l'acceleració vertical en m/s2 i en terGos d'una octava entre 1 i 80 Hz. Es defineix la corresponent unitat ccnivell de vibració ponderat, que representarem per (LA) segons: L, = 20 log A/Ao essent A el límit de l'acceleració admissible en m/s2 en cada terc d'octava i A. el valor de referkncia, m/s2 a les diferents frequhcies centrals en tercos d'octava entre 1 i 80 Hz. A o = 2 . 10-6 . f-5 per a (l