Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 1 ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 19 d’abril de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 d’abril de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Mercedes Vidal Lago, Laura Pérez Castaño, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims. Srs. Raimond Blasi, Daniel Mòdol i Deltell i Xavier Mulleras. Igualment hi són presents les Sres. i els Srs.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada d’Esports; Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura; Gemma Tarafa Orpinell, comissionada de Salut; Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats, Jordi Sánchez Masip, gerent de l’IMSS i director d’Acció Social i Mercè Massa Rincón, gerent del Consorci d’Educació. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell. S’obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de les actes de la sessió extraordinària de 25 de febrer i de la sessió ordinària de 22 de març de 2016. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1.- (20150688) Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, i disposa la despesa del contracte de suport tècnic per a l’estudi, diagnosi i tramitació del recurs de sortida de les persones ateses al Centre d’Acollida i Urgències per a la Vellesa (CAUV) que pertany al Servei d’Acollida i Urgències per a la Vellesa (SAUV), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 173.862,98 euros. 2.- (20150645) Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a la Residència geriàtrica San Pablo el concert de 10 places residencials de gent gran per a persones ateses al SAUV (lot 5), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 419.922,34 euros. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 2 3.- (150400147) Districte de les Corts Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte del servei de gestió, organització d’activitats i desenvolupament dels programes de l’Ateneu de Fabricació Digital de les Corts, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 42.182,20 euros. 4.- (160200001) Districte de les Corts Del gerent municipal, de 21 de març de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per a la gestió i explotació del Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 654.500,00 euros. 5.- (20162061) Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per a la gestió i explotació de les pistes poliesportives de La Creueta del Coll, per als exercicis 2016 a 2018, i per un import de 26.000,00 euros. 6.- (2001/2016) Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient de contractació del servei de promoció de la convivència i de coneixement i atenció de situacions de vulnerabilitat social als barris de Trinitat Vella, Bon Pastor i Baró de Viver, per als exercicis 2016 a 2018, i per un import de 123.067,40 euros. Acord de la Comissió de Govern de 7 d’abril de 2016: 7.- (20160004) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis per a la gestió de l’Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí i de Les Corts-Sants durant els anys 2016, 2017 i 2018, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16000506, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 2.057.670,00 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, per un import d’1.870.609,08 euros de pressupost net i 187.060,92 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, amb el següent desglossament: LOT 1: 1.028.835 euros, IVA inclòs dels quals 935.304,54 euros corresponen al preu net i 93.530,46 euros a l’IVA. LOT 2: 1.028.835 euros, IVA inclòs dels quals 935.304,54 euros corresponen al preu net i 93.530,46 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els pressupostos corresponents. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes La presidenta de la Comissió, Sra. BENEDÍ, indica que s’ajunta l’informe amb la proposició del Grup Municipal de CiU. Recorda que tant el Govern com el ponent del Grup Municipal de CiU tenen 7 minuts, i la resta de grups, 4 minuts. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 3 A la Comissió: 1.- Pla d’Adolescència i Joventut 2013-2016. Pla Jove. Resum avenços i accions previstes període 2015-2016. La Sra. PÉREZ manifesta que avui presenten la valoració dels resultats del 2015 del Pla d’adolescència i joventut, el Pla d’accions 2016 i el disseny del pla que s’iniciarà l’any vinent. Agraeix la feina tècnica que s’ha fet i la introducció dels nous temes que s’han prioritzat políticament. Assenyala que el Pla d’adolescència i joventut es va aprovar el 2013 i que, per tant, no és un pla del Govern actual. Afirma que el grau de compliment del Pla el 2015 és elevat, ja que s’ha aconseguit executar accions en un percentatge superior a anys anteriors. Destaca que, per tant, la política de joventut no s’ha aturat, sinó que s’aplica amb intensitat. Remarca que, de fet, s’estan recuperant línies d’actuació que els últims quatre anys s’havien aturat, com la relativa a l’habitatge. Pel que fa a això, explica que s’ha activat el parc de lloguer social davant la davallada de l’emancipació juvenil per la crisi. A més, afirma que s’han reforçat mesures d’ocupació a través de la posada en marxa el desembre del 2015 del projecte de Garantia Juvenil, dotat amb més d’un milió d’euros. Destaca que, d’aquesta manera, s’han triplicat els plans d’ocupació, i que, a més, s’està començant a definir el nou Pla d’ocupació juvenil. Manifesta que a l’informe es poden veure els temes que han tingut més rellevància el 2015, com el Pla d’ocupació juvenil, l’orientació educativa, la xarxa de punts JIP (Jove, Informa’t i Participa) i els projectes socioculturals. Assenyala que en les noves accions del 2016 es pot observar el canvi de prioritats polítiques respecte al Govern anterior, tot i mantenir-se l’estructura del Pla. Destaca la prioritat de la participació juvenil, que afirma que és un aspecte que s’havia deixat de banda en els darrers quatre anys. En relació amb això, explica que s’estan tornant a introduir activitats organitzades per joves en festes i esdeveniments de ciutat, com la Mercè, Santa Eulàlia, o les activitats de Nadal a la plaça Catalunya, tal com reivindicaven els joves. Destaca també el programa de Garantia Juvenil, així com les noves accions orientades a la salut, amb guies sobre problemes com la dependència dels joves de les xarxes socials o les noves tecnologies i les drogoaddiccions, i l’assessorament i acompanyament a adolescents i joves pel dret al propi cos. A més, afirma que estan augmentant el nombre de sales d’estudi a la ciutat i fent un diagnòstic per fer arribar als joves la informació sobre els espais dels quals disposen, i que també volen incrementar la participació dels joves d’orígens diversos. Explica que han aprofitat els espais de debat que s’han generat arran de l’elaboració del Pla d’actuació municipal (PAM) per parlar del nou Pla d’adolescència i joventut, i que també han acordat un procés conjunt de definició de les propostes amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), ja que consideren que aquest Pla no pot ser un «pla d’oficina», sinó que ha de ser un pla sobre la realitat de Barcelona en què hi participin els joves. El Sr. BLASI assenyala que aprofitarà per substanciar la proposició del Grup Municipal de CiU sobre aquest tema. Lamenta que el Govern actual hagi eliminat la Regidoria de Joventut, que tenia més de 30 anys d’història, i que la Sra. Pérez hagi començat la seva intervenció dient que l’actual Pla d’adolescència i joventut no és el seu. En aquest sentit, recorda que és un pla que va ser aprovat en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona sense cap vot en contra. A més, opina que una afirmació així menysté la feina del gran nombre de persones que van participar en l’elaboració del Pla, entre elles la responsable de l’Àrea de Joventut de la ciutat. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 4 Es pregunta com el Govern pretén tenir credibilitat pel que fa a l’ocupació dels joves quan ha suprimit la Taula d’Ocupació i el Pla de xoc contra l’atur juvenil, o com es poden creure que el Govern liderarà el desenvolupament dels punts JIP quan no ha apostat mai per aquests punts ni ha volgut estendre’ls als centres de secundària concertats, tal com va fer el Govern anterior. A més, afirma que és difícil que es puguin creure que el Govern es planteja fer un nou pla de joventut, quan encara no coneixen ni la metodologia ni el procés participatiu que durà a terme. Manifesta que entén que els quatre anys anteriors al Govern de CiU les polítiques de joventut van ser pràcticament nul·les i que el Grup d’ICV-EUiA no té experiència ni en polítiques ni en plans de joventut, però demana al Govern que compti amb tothom per fer el nou Pla. Opina que un informe és adient per parlar de les accions del 2015, però no pas per parlar de les accions del 2016, per a la qual cosa seria més apropiada una mesura del govern, amb un pla suficientment flexible per poder-hi fer adaptacions. Assenyala que el Grup de CiU avui planteja una proposició que demana un Pla d’actuació per l’àmbit d’adolescència i joventut per al 2016, fet que permetrà fer un seguiment de les polítiques que s’estan desenvolupant i que s’iniciïn els tràmits per a l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut que hauria d’entrar en vigor a partir del 2017. Manifesta que el seu grup considera que els pilars sobre els quals s’hauria de basar aquest Pla són la formació, l’ocupació, l’habitatge, l’associacionisme i la participació, la salut, el lleure i la cohesió social, i que volen que hi pugui participar tothom. Demana al Govern que no s’amagui en la ideologia i es preocupi de les persones, i que continuï avançant en matèria de promoció i apoderament dels i les joves en comptes d’anar enrere. La Sra. BARCELÓ explica que són conscients que el resum que ha presentat el Govern ha requerit hores de feina per part dels tècnics, però que creuen que, a més de mostrar el que s’ha fet, el que hi ha en marxa i el que no s’ha fet, hauria d’incloure també les mesures que pensa tirar endavant el Govern, concretant-ne la metodologia, els objectius, els terminis i el cost. En aquest sentit, afirma que els problemes es resolen amb accions concretes. Manifesta que el Grup Municipal de C’s votarà a favor de la proposició del Grup Municipal de CiU, que destaca que recull les necessitats que es van expressar en el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona). Explica que, segons el Pla d’adolescència i joventut, a Barcelona hi ha més de 60.000 adolescents entre 12 i 13 anys i més de 260.000 joves entre 17 i 30 anys, i que de moment desconeixen les propostes del Govern actual per a aquest segment de la població. Assenyala que la proposició fa referència a la necessitat de mesures per lluitar contra l’atur juvenil. Pel que fa a això, destaca que és important que es dugui a terme el Pla de xoc contra l’atur juvenil, tenint en compte que l’atur i les condicions laborals són el que més preocupa els joves, i que actualment hi ha 427.000 llocs de treball menys que el 2007. Pregunta quines accions es pensen fer en aquest àmbit, a quants adolescents i joves arribaran, i quin cost tindran. Assenyala que un altre aspecte important és l’emancipació juvenil, ja que el 45,7% dels joves no estan emancipats. A més, remarca que el nombre joves que han marxat a l’estranger ha augmentat un 62,5% respecte a l’any 2009. D’altra banda, afirma que, a data d’avui, desconeixen quin és el pla d’habitatge per a joves. En relació amb això, opina que un dels reptes que hauria de tenir el Govern és que Barcelona tingui habitatges de lloguer assequible al llarg de la vida d’una persona. Manifesta que també els agradaria saber quin és el pla del Govern per a la formació i l’emancipació dels joves de la ciutat. Assenyala que, a més de la formació tècnica, els joves han expressat la necessitat de cursos i tallers d’autoconeixement i orientació professional, així com l’increment dels tallers als diferents districtes i una major oferta a les tardes i els dissabtes. D’altra banda, opina que per a l’emancipació dels joves seria important oferir tarifes accessibles per al transport, una demanda que es va expressar també en el CJB. Remarca que, dels 22 punts d’informació juvenil previstos, només n’hi ha 17 i en falten 5, i pregunta quan es preveu instaurar els que falten. A més, afirma que tampoc no s’han executat Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 5 altres equipaments per a joves. Assenyala que, per exemple, a l’Eixample només s’ha creat un punt d’informació juvenil i cap casal ni espai de joves. Pregunta quina és la posició del Govern actual respecte a aquestes mancances. Opina que també calen programes de prevenció de conductes de risc al llarg de tot el curs. Recorda que els experts en salut mental van expressar en el Fòrum de Salut Mental del passat 9 d’octubre la necessitat de potenciar la promoció de la salut mental i, en especial, la prevenció de trastorns en adolescents i joves. Pregunta què pensa fer el Govern sobre els punts d’informació juvenil a les sales d’estudi nocturnes, o sobre els projectes que estan marcats en groc al document com a accions pendents. Manifesta que no dubten de les bones intencions del Govern, però que, més enllà d’això, els agradaria menys llistats descriptius i més concreció. La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació de l’informe. Manifesta que al Grup Municipal d’ERC els preocupa que, després de les darreres eleccions municipals, s’hagi suprimit per primer cop la Regidoria de Joventut a l’Ajuntament de Barcelona i que no coneguin encara les principals línies estratègiques i d’actuació en matèria de joventut. Respecte a l’informe presentat, opina que el Govern actual comet els mateixos errors metodològics que el Govern anterior en relació amb l’avaluació, ja que utilitza ad hoc uns o altres indicadors, cosa que fa gairebé impossible comparar els resultats de diferents programes amb els d’anys anteriors. A més, remarca que els indicadors no haurien de ser només quantitatius, sinó també qualitatius, per tal de saber si els programes funcionen o no són necessaris. En aquest sentit, afirma que cal avaluar correctament les accions que es facin per no malbaratar recursos públics en accions que no ajudin ningú. Assenyala que, en comissions anteriors, ja s’ha parlat del nou Pla d’adolescència i joventut 2017-2020 a proposta del seu grup. Explica que els preocupa no saber encara com s’estructurarà el procés de participació i la redacció d’aquest nou pla. Manifesta que, en aquest sentit, votaran a favor de la proposició del Grup Municipal de CiU, ja que comparteixen que cal disposar d’aquest nou pla i volen conèixer més a fons com es pensa elaborar. Explica que el Govern parla de redefinir el model d’equipaments juvenils de la ciutat, però no concreta com articularà aquest debat ni quins terminis es planteja, a banda de semblar que delegui tot el pes d’aquest procés en el CJB. Afirma que Barcelona té un dèficit important en equipaments juvenils i que, a més, sovint són poc coneguts pel jovent de la ciutat. Opina que, per tant, cal posar al dia el model d’equipaments per a joves i disposar d’un nou Pla d’equipaments juvenils realista i viable que desencalli la situació actual. Manifesta que veuen una línia continuista respecte a les sales d’estudi i que, amb les dades d’usuaris que es presenten, és evident que cal ampliar la xarxa. Explica que per això proposen que hi hagi dues sales d’estudi permanents i que s’ampliï el nombre de sales durant l’època d’exàmens a tots els districtes. Destaca que l’ocupació juvenil és un tema cabdal per al seu grup i que ja han dit en alguna altra ocasió que cal deixar de fer plans de xoc. Explica que, al seu parer, l’atur juvenil és una xacra que s’arrossega des de fa molts anys, mentre que els plans de xoc serveixen per donar una resposta ràpida a situacions sobtades. Afirma que, malauradament, l’atur i la precarietat laboral dels joves són un problema estructural que aboca molts joves a l’exili. Manifesta que, per tot això, creuen que s’ha d’abordar aquest tema de manera global, definint estratègies ambicioses a mitjà i llarg termini. Opina que l’habitatge és un problema greu que cal resoldre, i que l’emancipació juvenil és un dret que la ciutat ha de permetre que es faci efectiu. Pel que fa a l’àmbit de salut, explica que creuen que cal garantir la presència de màquines expenedores de preservatius i de tampons i compreses, amb preus reduïts, als equipaments utilitzats pel jovent de la ciutat, així com augmentar el nombre de programes relacionats amb la salut sexual i reproductiva. A més, Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 6 remarca que cal no oblidar la salut mental juvenil, sobre la qual ja van presentar un prec al seu moment. Conclou que, en definitiva, demanen precisió, més accions i millors indicadors d’avaluació, i sobretot lideratge públic de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el teixit juvenil de la ciutat, per fixar nous objectius i línies de treball que permetin millorar la qualitat de vida dels i les joves de la ciutat. La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació de l’informe a la Comissió, i pregunta si es presentarà al CJB i, en cas afirmatiu, quan es farà. Destaca la tasca dels professionals de l’àrea i dels territoris que han fet possible que avui es pugui fer aquest balanç d’accions. Quant al balanç del 2015, manifesta que coincideixen amb el Grup Municipal d’ERC que caldria treballar amb indicadors que permetessin obtenir uns resultats de valoració qualitatius, a més dels quantitatius. Explica que, des del Grup Municipal del PSC, pensen que el que es desprèn d’aquest balanç és que cal treballar força i a fons les polítiques per a joves perquè esdevinguin veritables polítiques de joves, més enllà de mesures concretes o accions que després es puguin quantificar o valorar qualitativament. Afirma que es tracta d’elaborar entre tots una política que sigui transversal, que tingui uns objectius clars, que compti amb els mitjans necessaris i que permeti abordar els temes des de diferents regidories i àrees de l’Ajuntament. Opina que el Pla de xoc contra l’atur juvenil no tindrà bons resultats si no s’aborda d’una manera transversal i integral des dels àmbits de l’educació, de la promoció econòmica i de la promoció de l’ocupació, i com a prioritat. Assenyala que el Pla també ha de preveure una ciutat a l’abast dels joves, i s’ha d’intervenir en temes d’habitatge, transport, oferta cultural i oci des d’una perspectiva transversal i integral. Manifesta que, tot i així, consideren que les línies que es puguin plantejar per a un any han de ser molt genèriques, ja que s’està en ple procés d’elaboració del PAM. A més, remarca que tots estan d’acord que l’elaboració del Pla s’ha de fer amb el consens i la participació activa del jovent de Barcelona. Afirma que, per tant, no tindria sentit elaborar un pla de manera unilateral per part del Govern sense comptar amb el que puguin dir les persones joves en el PAM i des del CJB i la resta d’entitats i associacions juvenils de la ciutat. Explica que troben continuistes les línies de treball del Pla respecte a plans anteriors, i que creuen que s’ha de ser molt agosarat per fer front als autèntics problemes que té la gent jove de la ciutat, com l’emancipació i el treball precari. A més, afirma que cal evitar l’èxode del jovent i retenir el talent a la ciutat. Manifesta que pensen que cal redissenyar el Pla d’equipaments juvenils i que és imprescindible la intervenció del CJB i altres espais de joves actius de la ciutat per fer-ho. Opina que ha de ser un Pla d’equipaments realista i que prevegi, sobretot, el contingut funcional i els recursos necessaris. Afirma que també creuen que s’ha de redissenyar la xarxa de serveis perquè sigui identificable per als joves. Finalment, es refereix a la necessitat d’incidir en altres reptes que també s’han tractat en la Comissió, com l’assetjament escolar i la violència. La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Municipal del PP es va abstenir en relació amb aquest Pla en el mandat anterior perquè considerava que partia d’una visió molt paternalista dels joves i, en canvi, no donava instruments perquè poguessin arribar a tenir autonomia, que al seu parer és el més important. Afirma que el que volen la majoria dels joves és poder-se guanyar la vida i tenir el futur que ells mateixos decideixin. En relació amb això, destaca que cal tenir en compte que només un de cada quatre joves té ingressos per poder-se mantenir. D’altra banda, manifesta que sempre han reclamat a l’Ajuntament que faci plans per a tots els joves de la ciutat i no només per als joves que estan associats. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 7 Assenyala que, a la ciutat, hi ha més de 244.000 joves d’entre 15 i 29 anys, i que molts d’ells necessiten instruments i oportunitats per poder tenir un futur que ells mateixos puguin governar. En aquest sentit, opina que l’emancipació, la formació i la igualtat d’oportunitats han de regir les polítiques de joventut de l’Ajuntament. Remarca que 23.700 joves són a l’estranger i que cal que aquests joves tinguin oportunitats a la ciutat perquè puguin tornar-hi. A més, recorda que la taxa d’atur juvenil, tot i haver-se reduït, és d’un 24% i que, per tant, encara s’han de fer molts esforços perquè baixi més. Assenyala que el seu grup va presentar 63 propostes en el mandat anterior perquè el Pla d’adolescència i joventut tingués com a epicentre l’esforç, l’emprenedoria i la voluntat de superació, per tal que els joves puguin tenir les oportunitats que els permetin poder exercir plenament la seva llibertar personal. Afirma, però, que no totes van ser acceptades i, per això, no hi van poder donar suport. Destaca que els àmbits de l’habitatge, la formació i l’ocupació són vitals. Explica que un altre aspecte que sempre han intentat afavorir és que els joves tinguin facilitats per aprendre anglès, ja que és un requisit important per accedir a qualsevol feina. A més, opina que el Pla també ha d’afavorir el castellà, i no només el català. Assenyala que, de les 40 biblioteques de la ciutat, només 7 tenen horari nocturn per poder estudiar, i demana que s’ofereixin moltes més sales en aquest horari. D’altra banda, demana que es rebaixi la T-Jove a 20 euros al mes. La Sra. ROVIRA manifesta que, en primer lloc, volen denunciar que aquest matí hi ha hagut una nova batuda contra els manters a la plaça Catalunya. Afirma que creuen que ja és hora de treballar, des de la Comissió, per garantir els drets socials d’aquest col·lectiu, que de moment són inexistents. Pel que fa al Pla d’adolescència i joventut, afirma que per al Grup de la CUP és important que es transversalitzi la perspectiva de gènere en les diferents actuacions que es fan, i que, alhora, també els agradaria que hi hagués un eix concret de feminismes i LGTBI. Explica que consideren que els joves tenen molt a dir pel que fa a això, i poden esdevenir els garants de començar a canviar les actituds masclistes i avançar cap a una societat feminista. Manifesta que, malgrat els programes i les accions realitzades pel que fa a cohesió social, no s’ha avançat en la demanda que es va plantejar el mes de gener sobre les sales d’estudi nocturn per a estudiants. Assenyala que no hi ha hagut reunions ni respostes per part del Govern, i que, per tant, volen saber com vol avançar el Govern en aquest àmbit. Explica que també volen conèixer com afrontarà el Govern la formació professional i la formació professional dual, ja que en aquests dos àmbits es realitzen pràctiques no remunerades i, fins i tot, els mateixos estudiants han de pagar per poder obtenir finalment el títol, cosa que genera mà d’obra gratuïta per a les empreses. A més, assenyala que hi ha nombrosos plans d’ocupació que es basen en pràctiques en les quals tan sols es cobren 200 o 300 euros al mes per fer entre 20 i 30 hores setmanals, i pregunta quines accions pensa desenvolupar el Govern pel que fa a això. Manifesta que també creuen que hi hauria d’haver un punt específic per conscienciar i fer front a la distribució sexual del treball domèstic, de cures i reproductiu, que comporta la doble presència i jornada de les dones, amb l’objectiu de socialitzar aquests treballs i crear una generació que tingui això més assumit i ho traslladi a la pràctica. Pel que fa a l’àmbit d’ocupació, assenyala que ja s’ha dit que, d’una banda, hi ha un alt índex d’atur i que, de l’altra, l’ocupació és molt precària. Recorda que l’Ajuntament de Barcelona i el Grup de BC es van comprometre a generar un segell de qualitat per oferir llocs de treball digne per a les persones i de moment encara no s’ha presentat. Pregunta quines mesures es duran a terme per garantir que realment es generen llocs de treball de qualitat. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 8 Explica que també creuen que és important que els punts d’informació donin a conèixer els drets de les treballadores i facilitin eines perquè aquest col·lectiu es pugui apoderar i organitzar en els seus llocs de treball mentre l’Ajuntament no tingui un control real de la qualitat del treball que s’hi fa. Així mateix, manifesta que també pensen que s’haurien d’habilitar punts de denúncia de vulneracions de drets laborals i de discriminació masclista, sexista, per raó d’origen o per opció o identitat sexual en moltes empreses de la ciutat, i que aquests espais haurien de garantir l’anonimat de les persones que denunciïn. La Sra. PÉREZ remarca que, des que es va presentar l’Enquesta de joves i molt abans, hi ha hagut compareixences i espais en els quals han explicat les línies estratègiques i el pla de treball del Govern en aquest àmbit, i que també es poden consultar els informes de la Taula d’Ocupació. En aquest sentit, opina que el «mantra» que el Govern no explica el pla de treball és insostenible. Assenyala que, per exemple, es pot assistir a taules com la que van fer de seguiment i disseny del nou Pla contra l’atur juvenil, que es van comprometre a tenir abans de les vacances d’estiu. D’altra banda, recorda que el dia 4 s’iniciarà l’estratègia de prevenció de la violència en àmbit educatiu i comunitari, en la qual participaran els joves. Manifesta que estan molt d’acord en la crítica relativa al fet que s’han d’avaluar els programes d’una altra manera, i no només a través d’indicadors quantitatius i la suma d’accions. Afirma que això, doncs, s’ha de rectificar. Assenyala que el debat d’equipaments va molt més enllà de la quantitat d’equipaments i que cal fer aquesta reflexió conjuntament. Afirma que no és cert que estiguin centrant l’acció en el CJB, però que sí que és important escoltar aquesta entitat quan els diu, per exemple, que el Pla d’ocupació juvenil ha de tenir una línia específica sobre l’exili juvenil. Informa que el Pla de salut mental estarà enllestit cap al mes de juliol i que se centrarà molt en l’adolescència i la joventut. A més, destaca que s’han augmentat els recursos destinats a joves en salut sexual i reproductiva. Assenyala que el Pla no contindrà el llistat més específic d’accions, com no ho ha fet fins ara, sinó les línies estratègiques, de manera que tots els temes que s’han comentat es podran incloure en el nou Pla. A més, informa que ja s’està treballant en el diagnòstic participatiu, que s’estendrà fins al juliol, i que es recolliran les propostes que es fan en els debats específics de joventut que tenen lloc als districtes en el marc de Decidim Barcelona. Afirma que a partir del juliol es formarà una comissió política on es podran treballar conjuntament la resta de línies que quedin pendents. El Sr. BLASI remarca que tots els grups han reclamat al Govern metodologia i que, per tant, troben que no és acceptable que es limiti a dir que s’està treballant. Manifesta que comptar amb el CJB significa també llegir el seu informe i saber què reivindica, i no quedar-se només amb la part que interessa i organitzar una sessió participativa en el PAM per «quedar bé». Afirma que tots els grups municipals han comptat al seu moment amb el CJB com a representant del teixit associatiu juvenil, però que també s’ha de comptar amb els joves no associats. Reitera que considera que ha estat un menyspreu per part de la Sra. Pérez començar la intervenció dient que aquest Pla no és el seu. Recorda que quan el van fer no disposaven de l’Enquesta de joves, però que van posar en marxa un pla, tot i les seves mancances. Pel que fa a això, assenyala que els indicadors sempre han estat un repte i ho continuaran sent. Afirma que poden estar d’acord que no es tracta de fer un pla de xoc respecte a l’ocupació, però que no comparteixen que s’eliminin la Taula d’Ocupació i el Pla de xoc contra l’atur juvenil sense tenir una alternativa viable més enllà de la Garantia Juvenil, amb la qual no s’ha arribat a Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 9 la meitat de les expectatives perquè l’Ajuntament de Barcelona no ha volgut tenir un lideratge, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, per gestionar recursos. Recorda que en el mandat anterior el grup que avui governa denunciava sovint el problema de l’exili juvenil. En aquest sentit, pregunta on és el pla de retorn que es va començar a treballar. D’altra banda, assenyala que el grup de govern també reivindicava un pla d’equipaments quan estava a l’oposició, però que, en canvi, no ha tornat a posar les bases amb l’entitat amb la qual s’havia col·laborat per fer-lo, la Fundació Ferrer i Guàrdia. Pregunta on és la feina realitzada, i si el Govern té prejudicis respecte a la feina que han fet anteriorment els i les tècniques. Agraeix els vots dels grups municipals que han votat a favor de la proposició i que permeten tirar-la endavant, tot i no saber el sentit del vot dels grups de BC i la CUP. Finalment, afirma que vetllaran perquè a la ciutat hi hagi polítiques transversals d’adolescència i joventut. La Sra. PÉREZ expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. ROVIRA afirma que el seu grup també s’abstindrà. Es dóna per tractat. 2.- Suport als Clubs i a les Entitats Esportives de Barcelona. La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. CARRANZA destaca que un dels principals actius que té la ciutat de Barcelona és la xarxa de clubs i entitats esportives, que configura una part fonamental de tot el model de gestió de l’esport a Barcelona i, a més, és un referent internacional. Manifesta que, segons les dades de què disposen, hi ha aproximadament més de 2.500 entitats a la ciutat que ofereixen activitats esportives, tot i que no totes estan en actiu. Afirma que, tradicionalment, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat moltes de les seves polítiques de promoció esportiva donant suport a aquest teixit esportiu, que destaca que és un autèntic motor de l’activitat esportiva de la ciutat i que, a més, funciona amb una quantitat important de voluntariat. Explica que darrerament la gestió dels clubs s’ha vist afectada per l’entrada en vigor d’una sèrie de lleis, normatives i reglamentacions, sobretot pel que fa a temes laborals, comptables i fiscals, que en fan molt més complexa la gestió econòmica i organitzativa. Afirma que la llei sobre l’exercici professional del sector, la nova regulació contractual i l’augment de l’IVA d’aquestes entitats les ha deixat en una situació de fragilitat molt preocupant. Remarca que, davant aquesta situació, el suport que tradicionalment ja s’ha donat a aquestes entitats encara està molt més justificat. Assenyala que en aquest informe donaran compte de les principals actuacions que es fan en aquest sentit: la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció als Clubs i entitats esportives de la ciutat; el suport a les entitats i els clubs esportius que participen en el Pla de l’esport fora de l’horari lectiu, i la convocatòria general de subvencions ordinàries del 2016. Recorda que en el Pla estratègic de l’esport de Barcelona 2012-2022 es preveu la creació d’una oficina d’atenció als clubs i entitats esportives de la ciutat. Afirma que l’abril del 2015 es va crear l’estructura d’aquesta oficina, que va començar a funcionar a ple rendiment el setembre del 2015. Explica que aquesta oficina posa a la disposició de clubs i entitats, de manera gratuïta, un conjunt de serveis i eines per facilitar la gestió dels seus projectes i activitats. Indica que l’informe presenta els tipus d’assessorament i suport que ofereix l’oficina i les dades sobre els assessoraments realitzats. En relació amb això, destaca que hi ha hagut més de 500 peticions d’assessorament. Assenyala que, dins del catàleg de serveis que s’especifica en l’informe, el servei lingüístic inclou també el castellà, que no hi figura per error. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 10 Explica que l’informe presenta les accions d’assessorament distribuïdes per districtes, així com el conjunt d’accions formatives que es fan, que de moment han consistit en tres càpsules formatives diferents. Precisa que se n’han fet tres —al novembre del 2015, al desembre del 2015 i al març del 2016— i que han tingut una assistència molt elevada. Assenyala que aquestes càpsules es dissenyen en funció de les demandes específiques de les entitats. Pel que fa al suport a les entitats des del Pla de l’esport fora de l’horari escolar, assenyala que els grups ja coneixen el programa. Destaca que per al Govern és una prioritat tot el que es fa en edat escolar, tant dins com fora de l’horari lectiu. Explica que, en aquest marc, hi ha un projecte d’homologació de les entitats, que inclou un acompanyament en tot aquest procés fent visites de seguiment a cada entitat i, sobretot, donant suport a la planificació i la programació de continguts. Quant a la convocatòria de subvencions, informa que s’han revisat alguns requisits generals i específics, i que, sobretot, s’ha passat la major part de subvencions extraordinàries a subvencions ordinàries, que han augmentat en 1.300.000 euros aquest any. La Sra. FANDOS agraeix la presentació de l’informe, que assenyala que presenta algunes de les eines que es van posar en marxa en el mandat anterior. Destaca que, en aquesta línia, un dels objectius del Pla estratègic de l’esport de Barcelona 2012-2022 va ser la creació d’una oficina de suport als clubs. Explica que no va ser senzill dissenyar aquesta oficina perquè va ser pionera i que, a partir del projecte de l’Ajuntament de Barcelona, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va anar creant oficines d’aquest tipus a la resta de territoris. Afirma que per al Govern de CiU aquesta oficina tenia una gran importància i que, per tant, celebren que es posi en valor i que cada cop tingui més força. Remarca que, a més a més, van fer una aposta important que no compartia tothom en aquell moment, que era que aquesta oficina estigués gestionada per la UFEC, motiu pel quan van fer un conveni amb aquesta entitat. Opina que les dades que avui es presenten demostren l’encert d’haver creat aquesta oficina, atès que, en el poc temps que fa que funciona, ja ha atès un nombre important dels clubs de la ciutat. Agraeix que el Govern actual continuï la segona acció que ha presentat la Sra. Carranza, que remarca que es va haver de crear de zero, ja que abans no es donava suport econòmic als clubs fora de l’horari escolar. Afirma que, en un moment de crisi, això era important per als nens i les famílies que no podien tenir suport per poder continuar fent esport fora de l’horari escolar, alhora que així també es responia a una petició dels clubs. Opina que l’evolució del programa demostra que també va ser un encert. Pel que fa a la tercera acció, assenyala que la convocatòria de subvencions de l’any 2016 va en la línia que ja s’havia començat a impulsar l’any anterior, en què es van començar a traspassar diners de subvencions extraordinàries a ordinàries, passant d’1.600.000 euros a 2 milions d’euros. Així mateix, destaca l’increment en el nombre de clubs i entitats que reben suport, ja que s’ha passat de 252 el 2012 a prop de 380 actualment. Afirma que les mesures que va adoptar el Govern anterior es van consolidant i que, per tant, hi estan totalment d’acord. Manifesta que agraeixen la feina que s’ha fet i que posen en valor que es continuïn fent polítiques de suport als clubs i les entitats esportives. La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe, que afirma que és un exemple de com s’hauria de presentar un informe, ja que conté objectius, dades i pressupost, i utilitza un llenguatge clar i concís. En aquest sentit, felicita la comissionada d’Esports per la seva eficiència. Assenyala que, malgrat això, el que es presenta correspon a iniciatives del Govern anterior. Explica que estan d’acord que es continuï fent tot allò que ha funcionat, però que els agradaria conèixer el projecte global que té el Govern respecte a l’esport a la ciutat. Manifesta que valoren molt positivament la creació de l’Oficina d’Atenció als Clubs de Barcelona. Afirma que les dades sobre aquesta oficina són positives i que esperen que pugui Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 11 arribar a més entitats, ja que els clubs esportius són molt importants per promoure l’esport i, a més, comporten beneficis econòmics a la ciutat. Felicita el Govern pel que fa al programa de suport a les entitats des del Pla de l’esport fora de l’horari escolar. Explica que creuen que és un programa que s’ha de continuar fent, atès que potenciar l’esport fora de l’horari escolar genera beneficis físics, psicològics i socials, i és una de les millors eines de prevenció. A més, destaca la importància que l’Ajuntament pugui promoure l’esport perquè tots els nens i nenes, adolescents i joves puguin tenir-hi les mateixes oportunitats d’accés. Explica que creuen que aquesta igualtat d’oportunitats passa també per disposar dels mateixos equipaments esportius als diferents districtes de la ciutat, així com per fer programes d’ajut a les persones que no hi poden accedir per motius econòmics. Destaca el paper dels voluntaris en l’àmbit de l’esport, i agraeix la seva tasca, no només en aquest àmbit, sinó en tot el teixit associatiu de la ciutat. El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la presentació de l’informe, i manifesta que estan d’acord en les línies generals exposades, però que volen aclarir i precisar alguns detalls. Destaca que tots els grups coincideixen en el fet que l’esport és un factor de cohesió social, de participació, de lleure i d’adquisició d’hàbits saludables, així com un dret de la ciutadania, i que, per tant, tots es feliciten per l’alt nombre d’associacions i entitats que fan efectiu aquest dret. Assenyala, però, que tot i que la xifra agrupada de diferents bases de dades consultades de la Generalitat i l’Ajuntament supera les 2.500 entitats, es calcula que no arriba a 750 la xifra de clubs i entitats esportives més actives, tal com diu la pàgina 3 de l’informe. Opina, doncs, que potser caldria esbrinar els motius d’aquesta diferència. Afirma que això pot tenir explicacions tan simples com que les entitats es donin d’alta per a activitats anuals sense donar-se de baixa posteriorment, però que a vegades pot ocultar una realitat pitjor, com podria ser la falta d’inversió de l’Ajuntament en entitats que, davant la manca de recursos, ni tan sols poden començar a actuar públicament. Assenyala que és veritat que determinades normatives imposades des del Govern de l’Estat dificulten aspectes tan bàsics com la confecció de fitxes federatives per a aquelles persones, habitualment nens, que no tenen la seva situació al país plenament legalitzada. Recorda que el Grup Municipal d’ERC ja va denunciar això en una sessió anterior, i pregunta quin seguiment n’ha fet el Govern municipal. Respecte a les 750 entitats esportives actives, explica que pensen que és un error metodològic incloure en qualsevol mena d’estadística de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament tant el Futbol Club Barcelona com qualsevol altre equip que participi en una competició esportiva que, en bona mesura, ha adquirit una dinàmica pròpia, tant pressupostàriament com socialment. Assenyala que fan extensiu aquest argument al quadre descriptiu de les entitats a partir de les mitjanes d’aquestes. Pregunta si en aquesta descripció també hi figuren les dades referides a entitats com el Futbol Club Barcelona. Opina que, en cas afirmatiu, resulta obvi que els més de 100.000 socis del Barça i els 483 milions d’euros del seu pressupost esbiaixen sensiblement el còmput global. Destaca que cal valorar la potenciació des de l’Ajuntament de la pràctica de l’esport com un hàbit saludable, que opina que és una línia d’actuació que no apareix prou esmentada en l’informe. En relació amb això, afirma que els diners que l’Ajuntament destina des de l’IBE a la pràctica saludable de la gent gran és insuficient, els imports que es destinen a aquesta franja de població no superen el 4% del total. Manifesta que celebren la creació de l’Oficina d’Atenció als Clubs de Barcelona, i que els agradaria conèixer-ne algunes dades concretes, com ara el nombre de persones que hi treballen, els pressupostos o els mitjans de què disposa, entre d’altres. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 12 El Sr. MÒDOL afirma que el Grup Municipal del PSC es vol sumar a les felicitacions a la Sra. Carranza, al seu equip i a l’IBE en general per la tasca desenvolupada en favor dels clubs i les entitats esportives de la ciutat. Així mateix, agraeix la tasca feta per la Sra. Fandos, que assenyala que va iniciar bona part de les mesures que avui s’han presentat. Manifesta que comparteixen la preocupació per la dependència excessiva de moltes entitats respecte a la concessió d’ajuts de les administracions, ja que, més enllà de la mateixa dependència, això comporta una planificació a molt curt termini. En aquest sentit, explica que pensen que la proposta de Pla estratègic de l’esport per donar resposta a aquesta situació amb la creació d’una oficina de suport al teixit associatiu i esportiu de la ciutat és una eina molt bona, ja que facilita la gestió de les entitats i la formació dels seus professionals. Afirma que troben adequat el nombre de consultes d’assessorament pel que fa a la formació, però que creuen que potser caldria considerar l’increment de l’oferta de càpsules formatives. A més, manifesta que els agradaria saber com es van escollir els temes de les càpsules, si es va comptar amb les demandes explícites dels clubs i entitats, i si hi va haver demandes majoritàries no cobertes. Assenyala que també voldrien conèixer quin serà el sistema de millora de la qualitat per a les entitats organitzadores d’esport en edat escolar, i quantes entitats i clubs queden per ser homologats i els motius, si n’hi ha, d’aquestes no homologacions. Pel que fa a les subvencions, explica que valoren positivament l’esforç realitzat, gairebé triplicant el pressupost. A més, afirma que comparteixen el criteri de valorar l’homologació o no per al Pla d’esports fora d’horari escolar d’acord amb la qualitat de les accions. Acaba felicitant el Govern per aquesta mesura i l’insta a continuar treballant en aquesta línia. La Sra. ESTELLER destaca que, per al Grup Municipal del PP, el suport als clubs i a les entitats esportives és cabdal a l’hora de promoure l’esport a la ciutat de Barcelona. Afirma que, per tant, troben molt positiu l’informe que es presenta i que, en aquest sentit, agraeix a la Sra. Carranza i a la Sra. Fandos la feina feta. Recorda que, en el mandat anterior, la Sra. Fandos va fer del Pla estratègic de l’esport una eina que va consensuar amb el sector i que va ser un punt de partida per treballar amb les entitats i donar un impuls a l’activitat esportiva a la ciutat, tenint molt en compte la feina que fan totes aquestes entitats. Manifesta que, per al seu grup, l’activitat neix de la societat i el que ha de fer l’Ajuntament és facilitar-la, disposant els recursos i els instruments que permetin que aquesta activitat pugui tirar endavant. Afirma que és cert que moltes associacions i molts clubs tenen dificultats a causa de l’existència d’una normativa molt complexa per garantir una major transparència i un major bon govern per part de tots, i que per això creuen que va ser molt bona idea crear una oficina de suport a clubs i entitats en el mandat anterior. Assenyala, però, que no només és complexa la normativa, sinó també els requisits que es demanen per optar a les subvencions per tal de garantir un bon ús dels recursos. En aquest sentit, recorda que moltes entitats han hagut de fer l’esforç de contractar una persona a l’hora d’optar a una subvenció. Manifesta que estan d’acord amb tot el que sigui donar suport a les entitats perquè puguin fer activitat esportiva fora de l’horari lectiu, sobretot tenint en compte la quantitat de centres que poden utilitzar els recursos que ja tenen per a aquesta activitat esportiva i les dificultats que hi ha perquè molts nens continuïn la pràctica esportiva a partir dels 12 anys. Afirma que també valoren positivament l’augment de les subvencions ordinàries en detriment de les extraordinàries, de manera que hi hagi unes convocatòries clares i tothom sàpiga en quines condicions hi ha de concórrer per obtenir una subvenció. A més, demana que l’IBE valori també el contracte programa, ja que consideren que els contractes programa per objectius faciliten la selecció dels programes que poden rebre finançament, garanteixen la transparència i donen estabilitat a qui realitza aquella activitat. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 13 La Sra. ROVIRA manifesta que, per al Grup Municipal de la CUP, és important valorar el ric teixit associatiu i esportiu que hi ha a la ciutat i al conjunt del país, tal com mostren les xifres de l’informe, i tenir en compte aquesta importància a l’hora de realitzar polítiques públiques al voltant de l’esport per garantir que tothom pugui practicar-lo. Explica que, per tant, consideren que cal que l’Ajuntament continuï ajudant el sector de l’esport, sobretot el de base, que és el que majoritàriament es practica i aporta valors com la cooperació, la integració, la companyonia, la salut o el respecte als companys, que destaca que són valors imprescindibles per construir un nou model de relacions. Afirma que entenen que l’esport ha de ser un dels articuladors de la vida dels barris, i que per això és important que s’hagi creat una Oficina d’Atenció als Clubs de la ciutat. Assenyala, però, que no estan d’acord en l’externalització d’aquest servei a una entitat privada. Manifesta que, tot i que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, haurien volgut que aquesta oficina s’hagués gestionat directament des de l’Ajuntament. Assenyala que en l’informe troben a faltar una explicació sobre la manca d’instal·lacions per practicar esport, que remarca que és un dels principals problemes que tenen els clubs de la ciutat, i com es pensa abordar. Recorda que en diverses comissions ja han comentat que els clubs no tenen espais per entrenar i competir, i que en molts casos, quan en troben, són privats i tenen preus molt elevats. Manifesta que, per tant, els agradaria saber com pensa resoldre aquesta situació el Govern. Explica que també volen denunciar els problemes amb què es troben molts clubs a causa dels canvis de les normatives d’àmbit estatal en els darrers anys, que opina que ataquen l’autonomia de l’esport català amb una llicència única i, d’aquesta manera, posen molta pressió als clubs i les entitats esportives, sobretot als més petits. Pregunta què han fet l’IBE i l’Ajuntament per defensar els clubs de la ciutat davant les diferents iniciatives recentralitzadores i fiscalitzadores del Govern de l’Estat espanyol. Assenyala que l’informe indica que un dels problemes dels clubs és que les subvencions es donen anualment, ja que això afegeix complexitat en la planificació dels clubs i duplica la feina que han de fer. Pregunta si es preveu que les subvencions puguin ser bianuals o es puguin realitzar d’una altra manera. D’altra banda, opina que les dades d’atenció de l’Oficina d’Atenció als Clubs de la ciutat són baixes, ja que només s’han atès 263 clubs, que representen al voltant d’un 10% del total. Pregunta quina valoració es fa d’aquestes xifres i com es pretén augmentar- les aquest any. La Sra. CARRANZA afirma que no té temps de respondre totes les qüestions que s’han plantejat, però que ho farà individualment. Remarca que avui s’ha presentat un informe amb dades d’actuacions que ja estan en marxa, però que també han presentat mesures de govern i noves iniciatives, i n’estan preparant moltes més. Manifesta que li agradaria molt poder fer, en algun altre espai, una presentació de les prioritats i línies estratègiques que té previstes el Govern per als propers quatre anys en aquest àmbit. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 3.- (M1519/3142) Que comparegui el responsable del govern municipal en l’àmbit d’Universitats per informar de l’estratègia i implicació del govern municipal pel que fa al treball conjunt de la ciutat amb el teixit universitari, tant en l’àmbit de la recerca com en el de l’educació superior, així com del capteniment del govern municipal respecte al concepte desenvolupat el mandat anterior, passar d’una ciutat amb universitats a una ciutat universitària. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 14 La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que el complau comparèixer per compartir les diferents idees, estratègies i actuacions encaminades a fer que Barcelona no sigui només una ciutat amb universitats sinó també una ciutat universitària. Assenyala que la política municipal en aquest àmbit es pot dividir en dos blocs: un a curt termini que es du a terme durant el primer any de mandat, i un segon a mitjà i llarg termini que tindrà la complicitat i la coresponsabilitat de la resta d’agents de la ciutat vinculats al món universitari. Explica que, pel que fa al curt termini, han reorientat les polítiques del mandat anterior que no resultaven compatibles amb el seu projecte polític. Afirma que, en primer lloc, estan duent a terme una certa reorientació de la inversió que es feia anteriorment en l’àmbit universitari, que es destinava principalment a estructura universitària, mentre que ara es dedica a l’atenció i les necessitats de les persones i els col·lectius vulnerables que tenen dificultats en l’accés a la universitat. En aquest sentit, destaca el projecte «Prometheus», que l’Ajuntament, conjuntament amb l’associació AEIRaval, desenvolupa com a experiència pilot al districte de Ciutat Vella, i que volen estendre a altres zones de la ciutat al llarg de la resta del mandat. Manifesta que, en segon lloc, estan en procés de corregir el biaix de gènere que hi ha hagut fins ara en la representació de l’Ajuntament en els consells socials de les quatre universitats públiques de la ciutat. Explica que, d’acord amb el mandat de l’article 125, estan procedint a la renovació dels representants municipals en aquests consells socials i que, atès que en el mandat anterior eren tot homes, han procurat que en aquest mandat puguin ser tot dones. Afirma que, en tercer lloc, volen coordinar la resposta municipal en l’àmbit de la recerca, tant pel que fa a la diagnosi de les necessitats que té l’Ajuntament en aquesta matèria com pel que fa al desenvolupament d’una lògica molt més proactiva i no tan reactiva d’aquesta dimensió. D’altra banda, destaca el treball per al desplegament del Consell Assessor Municipal d’Universitats, creat a finals del mandat anterior. Explica que estan en procés d’elaboració del reglament d’aquest òrgan, que serà participat pel conjunt de la comunitat universitària un cop enllestit l’esborrany. Manifesta, però, que ja pot anunciar que la proposta del Govern preveu una forta implicació participativa, tant de les persones tècniques com també del conjunt de membres de la comunitat universitària (estudiants, personal d’administració i serveis, etc.). Afirma que, durant el primer any de mandat, també han estat donant suport constant a totes les universitats de la ciutat pel que fa a la seva participació en l’àmbit internacional. Explica que així s’ha fet durant el mes anterior amb la Universitat Pompeu Fabra i la cimera de Young Universities, i que també ho faran en l’acompanyament de la Universitat de Barcelona a Poitiers per a una trobada europea el 8 i 10 de juny, i en la signatura d’un conveni amb cinc grans universitats d’àmbit estatal i llatinoamericà els dies 23 i 24 de juny. Manifesta que, pel que fa al llarg termini, es plantegen una proposta que serà debatuda en el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats un cop aquest òrgan tingui un reglament i estigui en funcionament. Assenyala que la proposta del Govern es desenvoluparà a partir de quatre grans actuacions. Afirma que una primera actuació tindrà a veure amb la promoció d’espais comuns per al desenvolupament de doctorats internacionals. Explica que Barcelona i el seu món universitari tenen capacitat suficient per disposar de doctorats conjunts en determinats àmbits, com ara el de polítiques urbanes. A més, assenyala que també hi ha espais on es podrien desenvolupar aquests projectes, com el recinte de Sant Pau. Destaca que aquesta actuació seria important per promocionar i visualitzar Barcelona com un pol de recerca del sud d’Europa, i de recerca d’excel·lència i de doctorats que esdevenen la cantera d’aquesta qualitat. Manifesta que, en segon lloc, cal un pla d’usos de les infraestructures universitàries que permeti que la ciutat i la universitat puguin compartir infraestructures i beneficiar-se’n mútuament. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 15 Explica que, en aquest sentit, desenvoluparan convenis específics amb les universitats, i també tenen molt d’interès a alinear la política de les residències universitàries amb les polítiques d’habitatge. Finalment, afirma que l’educació al llarg de la vida i el retorn social universitari també formaran part d’aquest pla a llarg termini. El Sr. ARDANUY agraeix les explicacions del Sr. Essomba, i opina que la temàtica que es plantejava en la compareixença mereixia un informe o una mesura de govern que es pogués debatre més enllà de les paraules del comissionat. Explica que, des del Grup Municipal de CiU, creuen que el Govern hauria de prestar més atenció a la importància que tenen les universitats instal·lades a la ciutat i els seus campus, que tenen consideració a escala internacional. Destaca que els diversos rànquings que analitzen el teixit universitari de tot el món i de tot Europa constaten que la massa crítica de coneixement que té la ciutat de Barcelona és molt rellevant. Afirma que hi ha un Govern de la Generalitat que està interessat a potenciar la recerca i les universitats del país i una Administració municipal que ha d’involucrar-se de manera més intensa en les estratègies de les universitats. Manifesta que el que seu grup proposa reflexionar sobre com potenciar la visió de Barcelona com a pol de coneixement, cosa que requereix col·laboració i complicitat amb totes les universitats i tots els centres de recerca de la ciutat. En aquest sentit, opina que la millor solució no és ignorar projectes que s’han desenvolupat en els últims temps, sinó que, en l’àmbit universitari, cal un consens i una col·laboració molt amplis. Remarca que els rectors, els equips directius de les universitats i les diverses administracions públiques hi tenen molt interès, i que l’Ajuntament no pot defugir aquesta responsabilitat. Assenyala que se centrarà en tres elements en els quals consideren que l’Ajuntament hauria d’intensificar molt més el seu paper com a Administració propera als ciutadans i interessada a potenciar el coneixement a la ciutat. D’una banda, es refereix al treball conjunt i la complicitat amb tot el teixit universitari per redefinir la ciutat. Precisa que no es tracta només d’una relació des del punt de vista de les infraestructures, sinó també de com fer que la universitat entri a l’Ajuntament i que l’Ajuntament col·labori estretament amb la universitat per definir el futur de la ciutat. D’altra banda, explica que creuen que el fet d’evolucionar d’una ciutat amb universitats a una ciutat universitària, que és una idea que comparteixen plenament, també ha de tenir en compte el foment de la ciència i programes que el Govern ha ignorat. En aquest sentit, es refereix a la necessitat que la ciència entri a les escoles. Finalment, remarca que l’Ajuntament de Barcelona ha deixat de donar suport a la Universitat de Barcelona en un projecte internacional com la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU). La Sra. BARCELÓ opina que fins ara el comissionat d’Educació i Universitats no ha exposat quins són els seus objectius respecte a les universitats, tenint en compte que l’Ajuntament forma part dels consells socials de les universitats. En relació amb això, recorda que el passat febrer, quan el Sr. Essomba va presentar la mesura d’impuls del Projecte educatiu de ciutat, no va fer referència a l’educació superior, al teixit universitari i a l’àmbit de recerca. Assenyala que un dels problemes que tenen els estudiants universitaris de la ciutat és que no tenen garantida una plaça de titularitat pública, de la mateixa manera que els alumnes de primària no tenen garantida la plaça de secundària. En aquest sentit, opina que les administracions públiques haurien de garantir la formació durant tots els anys d’aprenentatge. Pregunta quines són les polítiques d’actuació i les aportacions del Govern al Barcelona Centre Universitat (BCU), tenint present que el 2014 el BCU es va posar com a exemple de bones pràctiques per a la internalització de les universitats. D’altra banda, manifesta que també els agradaria conèixer l’estat actual del conveni de l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona en el marc d’un pla de xoc contra l’atur juvenil que es va signar el 7 de març de 2014 i que tenia com Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 16 a objectiu fer accions conjuntes en matèria de treball i ocupació, emprenedoria i creació d’empreses, emprenedoria i innovació social, accions i programes contra l’atur universitari i serveis socials, entre d’altres. Recorda que aquest contracte era vigent fins al 31 de desembre i hi havia la possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. Explica que també voldrien saber quin és el projecte del Govern en l’àmbit de recerca de l’educació superior, i el seu compromís amb les noves tecnologies, de manera que els estudiants tinguin les eines que necessiten. Remarca que Barcelona és la ciutat més cara pel que fa a l’oci i a les activitats universitàries, però que, tanmateix, acull 12 universitats, fet que implica que conflueixen milers d’estudiants als seus carrers. Destaca que el nombre d’estrangers que trien Barcelona per estudiar és molt elevat, amb més de 1.000 estudiants ERASMUS per curs, malgrat que el nombre d’estudiants ha descendit els últims anys. Pregunta quines mesures preveu el Govern per continuar potenciant Barcelona com una ciutat atractiva per als estudiants. La Sra. BENEDÍ agraeix les explicacions del Sr. Essomba. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC i la JERC, comparteixen la idea que les universitats han de ser un dels principals motors de Barcelona en el segle XXI, tant pel que fa a docència i recerca com pel que fa a la potenciació de la ciutat com a espai d’intercanvi de talent entre la ciutat i les persones vingudes de fora. Destaca que les universitats han de tenir un paper cabdal en un model econòmic basat en la justícia ambiental i social i el talent. Recorda que, en aquest sentit, el seu grup ja proposava en el programa electoral de les darreres eleccions municipals l’elaboració d’un pla estratègic per a la recerca, el coneixement i la innovació a la ciutat, amb la participació de les universitats de la ciutat i l’entorn i dels equips de recerca. Opina que també és molt important que en la transició dels ensenyaments al mercat laboral l’Ajuntament s’encarregui de generar els contactes i les complicitats necessàries entre el teixit productiu de la ciutat i les universitats per facilitar, per exemple, l’establiment de convenis de pràctiques amb les pimes i amb entitats i empreses emmarcades en l’economia cooperativa social i solidària, tal com succeeix també amb la formació professional. Afirma que un tercer punt clau de la relació de les universitats amb la ciutat i els barris és el seu impacte en l’entorn. Destaca que la creació d’espais amb una urbanització peculiar, sobretot en el cas dels grans campus, dóna la possibilitat de generar espais verds, fomentar el transport públic i potenciar la cohesió, que han de servir alhora per dissenyar un urbanisme amable amb la ciutadania i que es pugui estendre a tota la ciutat. Manifesta que aquesta relació també s’ha d’aprofitar amb la combinació de l’ús eminentment estudiantil dels edificis universitaris amb un ús ciutadà. Assenyala, a tall d’exemple, que espais com biblioteques, sales, auditoris, etc., s’han de poder obrir encara més a la ciutadania. Opina que per poder desenvolupar tots aquests objectius és important el lideratge del Consell Assessor Municipal d’Universitats, ja que reuneix els diferents agents de l’àmbit. Explica que el seu grup demana ambició al Govern municipal per afrontar aquests i altres reptes, ja que el seu èxit serà la clau en el progrés de la ciutat durant les properes dècades. Afirma que, per poder parlar d’una ciutat realment universitària, també cal afrontar el problema del cost que suposa viure a Barcelona per a estudiants i joves investigadors que no viuen a la ciutat o a l’àrea metropolitana. Assenyala que, en aquest sentit, cal tenir en compte elements com el cost del lloguer de l’habitatge o el transport públic. Conclou que la recerca, la innovació, l’excel·lència i el talent són i han de ser pilars bàsics de la Barcelona actual i del futur. La Sra. ANDRÉS manifesta que el Grup Municipal del PSC aposta perquè el conjunt d’universitats treballin en comú amb altres entitats i institucions i amb l’Ajuntament per definir i donar suport al creixement de la ciutat i, sobretot, al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Es refereix a la importància de l’anàlisi urbana, mediambiental, social i històrica, de grups de Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 17 recerca que aprofitin el coneixement i la capacitat de recerca de les universitats i de la ciutat, i d’un consistori que sigui actor preferent per fer aquesta transferència tecnològica i de coneixement a tots els barcelonins i barcelonines. Afirma que, per aquest motiu, creuen que cal potenciar el Consell Assessor Municipal d’Universitats de la ciutat, i agraeixen que el comissionat hagi explicat que s’està treballant en l’elaboració del reglament d’aquest òrgan. Manifesta que pensen que totes les universitats han d’estar en una mateixa xarxa d’innovació i creativitat per afrontar els nous reptes de la ciutat i la ciutadania, i fer-ho conjuntament amb l’Ajuntament, que pot realitzar una feina concreta i que faciliti la ciutat universitària. En aquest sentit, opina que l’Ajuntament de Barcelona podria donar suport a l’organització de congressos i trobades científiques o acadèmiques organitzades per les universitats, o bé a aquells que col·laboren amb les universitats; donar suport a programes d’habitatge temporal per a alumnes i professors visitants; potenciar i difondre les aules universitàries de gent gran per a l’intercanvi intergeneracional entre gent gran i alumnes universitaris, i facilitar les pràctiques al més alt nivell a la institució. En relació amb això, assenyala que només dos estudiants universitaris van fer pràctiques a l’Ajuntament el 2015, segons l’informe sobre el Pla d’adolescència i joventut. Conclou que cal implicació municipal per garantir que Barcelona sigui una ciutat universitària. D’altra banda, recorda que es va aprovar una proposició a iniciativa del seu grup per reforçar econòmicament els programes ERASMUS perquè totes les persones joves de la ciutat puguin arribar a aquest nivell d’estudis. La Sra. ESTELLER afirma que el Grup Municipal del PP sempre ha pensat que Barcelona ha de ser un centre universitari de primer ordre. Explica que pensen que la universitat ha de ser més competitiva i més internacional, i que cal prioritzar l’excel·lència en la formació, la recerca i la investigació universitària. A més, opina que s’ha de crear i retenir el talent, i intentar connectar el coneixement amb l’economia productiva de la ciutat. Manifesta que comparteixen que Barcelona ha de ser una ciutat universitària, però que per a això cal una estratègia clara, definida i ambiciosa. En aquest sentit, demana al Govern que sigui més ambiciós, perquè així hi surt guanyant tothom: les universitats, el talent i el coneixement; i els alumnes, que acaben tenint moltes més oportunitats de feina pel fet d’estar en universitats més competitives. Destaca que un aspecte important per a això és la col·laboració amb l’empresa, ja que, si no, el coneixement es perd. Pel que fa a això, opina que la transferència de coneixement al món productiu perquè reverteixi en la ciutat és una assignatura pendent. Explica que sempre han pensat que Barcelona hauria de ser «la Boston d’Europa», de manera que s’associï la ciutat amb coneixement, universitat, contingut i una bona preparació personal i universitària per poder tenir les màximes oportunitats a la vida. Afirma que són conscients que l’Ajuntament no té competències en aquest àmbit, però que creuen que pot ser un impulsor, un activador i un motor perquè aquesta orientació es pugui acabar materialitzant. Assenyala que un altre aspecte molt important perquè Barcelona tingui una universitat d’excel·lència i capacitat d’atreure alumnes és l’existència de pisos de lloguer temporal assequible, ja que és molt difícil trobar pisos d’aquestes característiques. La Sra. ROVIRA manifesta que és sabut que, des del Grup Municipal de la CUP i des del conjunt de l’esquerra independentista, defensen una universitat pública de qualitat a la qual puguin accedir-hi totes les persones que ho desitgin. Assenyala que, per tant, primer volen posar en context la situació de les estudiants i les universitats per tenir en compte que l’actual model universitari respon exclusivament a les necessitats i demandes del mercat i dels objectius neoliberals de la Unió Europea. Afirma que les carreres universitàries es construeixen segons criteris purament productius, de manera que la configuració dels plans docents i la investigació que es realitza a les universitats es planteja per satisfer les demandes del món laboral i per continuar generant el pensament Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 18 hegemònic en el si del marc neoliberal i patriarcal. Remarca que, a més d’aquesta mercantilització, no es garanteix l’accés de totes les persones a aquests estudis i s’impedeix una universitat realment pública, crítica i que construeixi persones lliures. En segon lloc, pregunta quin és el grau d’execució d’una proposició que es va aprovar el passat mes de desembre en la Comissió amb el vot favorable del Govern i a iniciativa del Grup Municipal de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i de diferents assemblees de facultat, en la qual l’Ajuntament de Barcelona donava ple suport i adhesió a la realització d’un referèndum sobre el 3+2 entre l’alumnat i les universitats públiques. Assenyala que, en concret, voldrien que el comissionat els expliqués si s’ha transmès aquest acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, si ja s’ha fet arribar als equips de govern de les universitats públiques que són competència d’aquest Departament, i si el Govern municipal ha complert l’acord d’instar la Generalitat a obrir un procés participatiu de debat a l’entorn de l’aplicació del 3+2 que compti amb la representació estudiantil corresponent. Manifesta que, en cas afirmatiu, els agradaria conèixer la resposta de la Generalitat i quan es començarà a treballar per dur a terme aquest procés participatiu; i que, en cas contrari, voldrien saber per què encara no s’ha complert l’acord. En relació amb aquest acord, explica que consideren que l’Ajuntament ha de respondre les demandes del moviment estudiantil i generar un marc de debat democràtic en el qual es formuli un model universitari al servei de les necessitats de les classes populars. Afirma que, per tant, l’Ajuntament hauria d’emprendre més accions per tal de pressionar la Generalitat de Catalunya, i alhora hauria d’impulsar accions legals per garantir que no hi hagi precarització de les condicions laborals de les treballadores de les universitats, així com el compliment dels convenis col·lectius, cosa que actualment no es fa. Manifesta que consideren que des de l’Ajuntament també es podria impulsar una xarxa de treball per a joves estudiants que garanteixi tots els drets laborals, i pregunta quines propostes hi haurà en aquest sentit des del comissionat. El Sr. ESSOMBA agraeix el to constructiu i positiu de les intervencions dels grups. Assegura que el Govern municipal treballarà des de la perspectiva del màxim acord, i si és possible des del consens, en el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats, en el qual tindran representació tots els grups municipals. D’altra banda, celebra que tots els grups municipals incideixin en qüestions vinculades a l’atur juvenil, la inserció laboral i les pràctiques, ja que és la proposta que planteja el Grup Municipal de BC en el PAM. Finalment, demana un vot de confiança als grups municipals. En aquest sentit, remarca que les mesures presentades es desenvoluparan al llarg del mandat, i demana que el jutgin el 7 d’abril del 2019, tenint en compte que el Consell Assessor Municipal d’Universitats es va constituir el 7 d’abril del 2015. La Sra. BENEDÍ assenyala que als grups municipals de C’s i el PSC els ha quedat una mica de temps per tornar a intervenir. La Sra. BARCELÓ manifesta que farà arribar al comissionat les preguntes per escrit perquè les pugui contestar. La Sra. ANDRÉS afirma que el seu grup sí que considera que el comissionat ha fet alguna proposta concreta, que en faran seguiment i que col·laboraran de cara a assolir objectius. D’altra banda, demana que se’ls faciliti la composició dels consells socials de les universitats. Es dóna per tractada. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 19 Del Grup Municipal C’s: 4.- (M1519/3092) Que comparegui el responsable del govern municipal, per tal que informi de les actuacions per part del Consorci d’Educació, degut dels possibles casos d’assetjaments en l’IES Juan Manuel Zafra. La Sra. BARCELÓ manifesta que no volen emetre cap judici sobre aquest cas i respecten el procés judicial en curs, però que volen explicacions amb l’objectiu de tenir les eines necessàries perquè no es tornin a produir els mateixos fets. En aquest sentit, assenyala que vol plantejar tres preguntes. Explica que el desembre del 2014 els pares d’una alumna de l’IES Juan Manuel Zafra van demanar-ne el trasllat de centre educatiu atès el possible assetjament que patia, i pregunta com va actuar davant d’aquest cas el Consorci d’Educació. Manifesta que el juliol del 2015 una persona de l’equip del responsable d’educació de l’Ajuntament va rebre tres professors que van explicar la situació de possible assetjament que patia un alumne per part d’una treballadora del centre educatiu. Pregunta com va actuar el comissionat d’Educació i Universitats després d’aquesta reunió. Finalment, afirma que el Consorci d’Educació ha estat informat per la família en reiterades ocasions, des del 26 de març, dels possibles assetjaments que patia el seu fill. Pregunta com han actuat el Consorci d’Educació i el responsable d’educació de l’Ajuntament davant aquests fets. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que primer parlarà del Pla d’actuació municipal per a l’eradicació de l’abús sexual a menors en els àmbits educatiu, esportiu, cultural o cívic, i que a continuació sol·licitarà a la tinenta d’alcalde si pot intervenir també la gerent del Consorci d’Educació, la Sra. Massa. Afirma que el Pla d’actuació municipal de l’Àrea de Drets Socials que està en marxa des del 4 d’abril es desenvolupa a partir de cinc dimensions. Explica que la primera dimensió, vinculada a la legalitat, té a veure amb la instauració d’un protocol intern municipal que habilita l’Ajuntament a personar-se com a acusació popular en tots els casos d’abusos sexuals a menors que es produeixin en centres educatius, esportius, culturals o cívics, per demostrar el suport explícit de les institucions públiques a les víctimes i per garantir la màxima transparència i col·laboració. Manifesta que, en segon lloc, des de la perspectiva institucional, han sol·licitat una reunió amb la Fiscalia de Menors i la Sindicatura de Greuges per conèixer la dimensió real i actual d’aquest problema social a la ciutat, i per treballar el resultat d’aquestes informacions en el marc del Consorci d’Educació. Afirma que, en tercer lloc, consideren molt important tot el que té a veure amb l’atenció educativa i psicològica. Explica que, per aquest motiu, plantegen en el marc del Consorci d’Educació el treball per a l’elaboració d’un contracte que permeti la prestació d’un servei integral d’atenció als abusos sexuals a menors que impliqui, com a mínim, tres actuacions: l’atenció psicològica a les víctimes i als seus familiars, l’elaboració d’una guia didàctica que treballi sobre el problema social a l’ensenyament obligatori, i el disseny i el desenvolupament d’un curs de formació de 10 hores per a equips directius de centres educatius, esportius, culturals o cívics. Manifesta que la quarta dimensió de prevenció té a veure amb la proposta que faran en el marc del Consorci d’Educació per a la revisió del protocol del 16 de novembre del 2012, ja que consideren que no respon a les necessitats que es donen en els casos en què l’autor o autora de l’abús sexual és un treballador o treballadora d’un centre educatiu. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 20 Per acabar, explica que han creat una comissió interna de seguiment en el si del Govern per garantir que tots aquests acords es puguin anar aplicant d’una manera immediata i sostenible en el temps. Afirma que també es comprometen a donar comptes anualment a la resta dels grups municipals sobre els progressos de totes aquestes línies d’actuació en el marc de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la gerent del Consorci d’Educació. La Sra. MASSA assegura que, en tots els casos concrets que es plantegen en aquesta compareixença, el centre va seguir les actuacions previstes per a aquest tipus de situacions. Explica que, de fet, la denúncia del primer cas al qual es fa referència va concloure amb el trasllat voluntari, d’acord amb la família, de l’alumna del centre, després d’haver iniciat diferents actuacions. Assenyala que totes aquestes actuacions estan documentades, argumentades i justificades, amb la intervenció d’Inspecció com a autoritat administrativa del centre, i que s’han lliurat al jutjat perquè siguin considerades, atès que això ha estat causa d’un recurs contenciós administratiu per part d’un professor. Respecte a les reclamacions presentades per una de les professores, afirma que van ser informades per la Inspecció educativa i van ser resoltes fent ús de les competències de la gerència del Consorci, que va desestimar algunes de les al·legacions. Quant al possible assetjament sexual a un dels alumnes per part d’un treballador municipal, explica que la direcció va assabentar el Consorci d’aquests fets i el Consorci va actuar de manera immediata fent la resolució de trasllat de la persona implicada a un centre on no hi hagués menors. A més, manifesta que tenen constància que el 2 d’abril la família va presentar la denúncia al jutjat i que, a partir d’aquí, el jutjat d’instrucció número 7 ha requerit tota la informació pel que fa a l’actuació feta des de la direcció del centre i des del Consorci, que ha estat aportada. Assenyala que el 31 de març d’aquest any el jutjat ha decidit no procedir a la citació de la directora com a investigada i que el cas continua endavant. El Sr. ARDANUY agraeix les explicacions de la gerent del Consorci d’Educació i del comissionat. Manifesta que el Grup Municipal de CiU comparteix els plantejaments del comissionat respecte a les línies de treball. D’altra banda, remarca que el fet que un infant o un jove que suposadament ha estat assetjat hagi de marxar del centre educatiu on estudia és un fracàs de tot el sistema, ja que és el reconeixement que el sistema no ha funcionat ni ha donat resposta de manera adequada. Afirma que, tot i això, agraeix la visió que tant el comissionat com la gerent donen de les explicacions i de com es treballarà a partir d’ara. Pregunta quin serà el paper de l’Ajuntament de Barcelona si la via judicial es fa ferma, en el sentit si actuarà com a acusació particular en qualsevol cas d’assetjament que afecti menors escolaritzats, tal com s’ha dit als mitjans de comunicació. La Sra. BENEDÍ agraeix les explicacions del comissionat d’Educació i Universitats i de la gerent del Consorci d’Educació sobre totes les accions que s’han dut a terme. Constata que a l’Ajuntament han parlat força del tema dels assetjaments i abusos sexuals a menors, i opina que és obligació dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona visibilitzar unes situacions tan greus i denunciar-les. Assenyala que vol centrar la seva intervenció en el fet que la justícia ha acceptat a tràmit la denúncia a la conserge de l’Institut Juan Manuel Zafra per possibles assetjaments a un alumne. Explica que la família del jove que presumptament va ser assetjat al centre ha assegurat en un comunicat que ni el centre, ni la Inspecció, ni l’Ajuntament han donat resposta a les seves reiterades denúncies. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 21 Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, volen subratllar que és responsabilitat i obligació de tots els centres docents evitar conductes indesitjables, i que tots els treballadors de qualsevol centre educatiu han d’assumir un paper actiu per evitar que es produeixin. Assenyala que, no obstant això, quan un cas està pendent de judici, no poden fer un judici paral·lel, ja que el respecte a la presumpció d’innocència d’una persona a la qual s’atribueix la comissió d’un delicte o falta no queda necessàriament cobert amb l’afegit rutinari del terme «presumpte» o altres expressions equivalents. Conclou que, per tant, esperaran la decisió del jutge per valorar aquesta situació. La Sra. ANDRÉS agraeix les explicacions, i manifesta que el Grup Municipal del PSC vol començar la intervenció demanant una proposició per declarar Barcelona ciutat de tolerància zero amb l’assetjament, la violència i l’abús sexual dels menors, tal com ja ho van expressar en l’últim plenari. Afirma que cal revisar els protocols d’actuació ja que darrerament no han resultat eficaços, com a mínim a priori de la resolució judicial dels casos que actualment estan als jutjats. Assenyala que, atès que l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci d’Educació, ha de ser proactiu en aquesta revisió i instar el Consorci a fer-la. En relació amb això, remarca que, des del moment en què un infant, un adolescent o un jove entra en un centre escolar on l’Ajuntament hi té una participació, l’Ajuntament també és responsable de la seva integritat física, psicològica i emocional. Manifesta que estan d’acord amb el comissionat que aquest tema s’ha d’abordar d’una manera integral, i no estrictament des de l’àmbit escolar. Explica que per això pensen que, per a la revisió dels protocols, és interessant que en el moment en què se sàpiga o es tingui coneixement d’un cas, es traslladi a una instància que atengui aquesta situació des d’una perspectiva molt més integral. En aquest sentit, assenyala que no està donant resultats el fet d’abordar aquests casos als mateixos centres escolars. Manifesta que creuen que ha arribat el moment de tenir una institució dins l’Ajuntament que es faci càrrec de tots aquests casos per visualitzar-los i adoptar totes les mesures preventives oportunes, i per treballar des d’un projecte didàctic en què els mateixos infants, adolescents o joves tinguin la capacitat de posar el fet en coneixement d’una persona adulta de la seva confiança. A més, afirma que cal reaccionar d’una manera coordinada i no «posant pegats» des de les institucions. La Sra. ESTELLER manifesta que el Grup Municipal del PP sempre ha subratllat la gravetat d’aquest tipus de fets. Remarca que troben molt greu el que ha passat a l’IES Juan Manuel Zafra, així com la manera com han actuat el centre i les autoritats educatives. Explica que no comprenen per què s’ha procedit d’aquesta manera, i pregunta per què no s’inicia un expedient quan hi ha un cas d’assetjament, per què no es denuncia a la DGAIA i per què no se’n dóna trasllat a Fiscalia, tal com diu el protocol marc que es va aprovar el 2006 i el 2012. Assenyala que es diu que la conserge del centre ha estat traslladada a un lloc on no hi ha nens, però que quan una persona comet un assetjament ho pot tornar a fer en qualsevol lloc, i hi ha nens que poden estar en risc perquè no s’ha denunciat aquesta persona. Manifesta que, per tant, volen saber per què no es va actuar d’acord amb el protocol marc i per què el centre només va obrir un expedient quan la família ho va denunciar. Explica que el seu grup sempre ha dit que cal tractar qualsevol abús de qualsevol nen al marge de la titularitat del centre, ja que la prioritat és el nen. A més, opina que en aquest cas s’ha produït una ocultació perquè, tot i haver parlat molt d’assetjament en la Comissió i en el Ple, mai no s’han mencionat els casos de l’IES Juan Manuel Zafra. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 22 La Sra. ROVIRA agraeix la compareixença, ja que fins ara havien tingut únicament informació per la premsa, i assenyala que sovint han parlat sobre la prevenció, la detecció i el tractament de casos d’assetjament sexual, tant als centres com al conjunt d’espais de la ciutat. Explica que, per al Grup Municipal de la CUP, és important fer èmfasi en la necessitat d’augmentar la prevenció en el conjunt d’espais on el Govern té competències, i també en el conjunt d’espais que no són de titularitat pública. En aquest sentit, manifesta que creuen que s’hauria d’aplicar el mateix protocol d’actuació tant a les escoles públiques com a les concertades i les privades, perquè, si no, es poden donar casos com el de l’escola dels Maristes, que no seguia el protocol existent. Afirma que creuen que s’hauria de modificar el protocol i fer-ne un de nou amb les persones que des de fa anys treballen en diferents associacions per combatre l’assetjament escolar, i que això s’hauria de fer des d’una perspectiva psicosocial, que transcendeixi l’àmbit exclusivament jurídic. Explica que, alhora, pensen que és important fer un debat social a l’entorn d’aquest problema per analitzar-lo a fons, i perquè tothom tingui consciència que aquest fet existeix i que s’ha d’intervenir des d’un vessant transversal i integral, tant en relació amb la família com en relació amb el centre educatiu i el conjunt de la comunitat educativa. A més, remarca que aquesta problemàtica és fruit d’un sistema patriarcal i que, per tant, l’Ajuntament ha de posar totes les eines per atacar d’arrel aquests casos. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que vol expressar públicament el suport del Govern municipal a l’actuació que du a terme el Consorci d’Educació, que destaca que es fa des de la professionalitat i des del combat sense cap mena de fissura amb relació a aquests fets. Afirma que, si bé en el passat es poden haver produït buits normatius que han dificultat una actuació més contundent, actualment això ja no és així. Pel que fa a la denúncia concreta sobre la manca de retorn a la família per part de l’Ajuntament, explica que, a partir d’una reunió que es va produir el mes de juliol del 2015 amb responsables del Govern municipal, s’ha donat resposta en el marc del Consorci d’Educació, ja que és l’espai específic a través del qual s’han de vehicular aquestes qüestions. La Sra. MASSA afirma que és veritat que no es va obrir expedient a la conserge, però que sí que es va actuar de manera que es va produir una resolució de trasllat immediat. Explica que, en aquest cas, la previsió d’una sanció per falta greu hauria donat origen a un expedient que hauria hagut de quedar paralitzat, ja que es judicialitzava el tema. Manifesta que, per tant, es va decidir aquest trasllat de manera cautelar i preventiva. A més, remarca que es va confirmar que el fet havia estat denunciat al jutjat, amb la qual cosa es garantia que es posaven en coneixement de les autoritats tots els casos. D’altra banda, afirma que no es va activar el protocol de la DGAIA perquè el nen tenia la protecció de la família. El Sr. ARDANUY assenyala que no li han contestat la pregunta que ha fet, i torna a preguntar si l’Ajuntament pensa personar-se com a acusació particular en aquest cas, tenint en compte que l’IES Juan Manuel Zafra és un centre municipal, que la treballadora presumptament acusada és una funcionària municipal, i la voluntat expressada pel Govern als mitjans de comunicació. La Sra. BARCELÓ afirma que a ella no li ha quedat clar en què va consistir l’actuació. Remarca que el menor i la seva família han manifestat diverses vegades que no van tenir el suport psicològic que en aquell moment necessitaven, i que, de fet, es va traslladar la conserge a un centre de recursos educatius el 9 d’abril i el 22 de maig va tornar a l’institut. En aquest sentit, manifesta que volen saber per què hi va tornar. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 23 Pregunta a qui s’informa quan succeeixen aquests casos, si s’informa del que ha passat la resta de pares, o si es fa algun tipus d’intervenció amb l’alumne i amb la resta de l’alumnat. En relació amb això, opina que, davant d’un cas de possible assetjament a menors, l’actuació ha de ser immediata, ja que les administracions públiques han de garantir la protecció als menors i a les famílies que ho necessiten. Afirma que, des de l’àmbit municipal, s’han de desenvolupar els mecanismes necessaris perquè els centres educatius de la ciutat disposin dels protocols per detectar, actuar i prevenir, i no només per obrir expedients. Opina que, quan els menors depenen de les administracions públiques, aquestes han de garantir una atenció immediata; s’han de posar a l’abast d’alumnes, pares i professors tots els instruments necessaris; han d’existir programes de formació al professorat per prevenir i detectar els abusos a menors; ha d’haver-hi la màxima coordinació entre totes les administracions implicades per poder actuar d’una manera ràpida i efectiva, i s’ha de facilitar ajuda psicològica i de recursos a les víctimes i a les seves famílies per afrontar la situació, no només amb una intervenció puntual sinó també de seguiment. Afirma que, per molt que es digui que el comissionat d’Educació i Universitats va comunicar el cas al Consorci d’Educació, quan una família expressa el seu patiment i un possible cas d’assetjament a l’Ajuntament, el que cal és una atenció immediata, i el comissionat ha de garantir, a través del Consorci d’Educació, que aquesta família rebrà l’atenció que necessita. La Sra. BENEDÍ assenyala que l’única persona que té temps per tornar a intervenir de la resta de grups és la Sra. Esteller. La Sra. ESTELLER opina que l’Ajuntament i el Consorci estan actuant amb opacitat perquè no expliquen el motiu pel qual no van donar trasllat d’aquest cas a la Fiscalia, quan el protocol diu que s’ha de fer aquest seguiment. Afirma que una persona que assetja un nen pot assetjar qualsevol altre nen, i que no haver-ho denunciat va ser una deixadesa. Remarca que l’Ajuntament i el Consorci només diuen que, com que ja hi va haver una denúncia, no van fer el que havien de fer, atès que van incomplir un procediment i el conveni marc. Demana que l’Ajuntament comparegui com a acusació particular, tal com es va comprometre a fer-ho l’alcaldessa en el darrer plenari, i demana als compareixents que ho confirmin. La Sra. BENEDÍ dóna per finalitzades les compareixences. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5.- (20160044 IBE) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d’Atletisme per la seva tasca com a motor de l’atletisme català, i per la seva vinculació i dedicació a la promoció de l’atletisme a la ciutat de Barcelona. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. CARRANZA recorda que ja van fer aquesta proposta en el marc de la presentació del Pla d’atletisme i que va ser aprovada per tots els grups. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 24 La Sra. BENEDÍ permet fer una breu intervenció a la Sra. Rovira, que és l’única que expressa el vot en contra del seu grup a la proposta. La Sra. ROVIRA manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen destacar la gran tasca de les federacions esportives en la construcció del teixit esportiu de la ciutat, però que no creuen que sigui a través de medalles que s’hagi de posar en valor aquesta feina, sinó amb el reconeixement diari i amb aportacions que ajudin les federacions a desenvolupar bé les seves tasques i a tenir unes condicions dignes per desenvolupar-les. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, ERC, PSC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6.- (20160103) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o discapacitat, que viuen a la ciutat de Barcelona, i el subministrament de l’equipament tècnic domiciliari (terminal de teleassistència, unitat de control remot (UCR), dispositius perifèrics, teleassistència adaptada i teleassistència mòbil), les 24 hores al dia tots els dies de l’any, durant els anys 2017, 2018 i 2019, amb núm. de contracte 16001080, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 34.237.958,85 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 32.062.255,95 euros de pressupost net i 1.072.322,55 euros d’IVA al tipus del 4% i 1.103.380,35 euros d’IVA al tipus del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents. La Sra. ORTIZ recorda que ja va tenir l’oportunitat de fer una trobada amb tots els grups i explicar els continguts d’aquest contracte. Destaca que és un contracte molt important, tant per l’import com pel nombre de persones que es beneficien del servei de teleassistència domiciliària. Explica que el Govern ha treballat per millorar els plecs de condicions, l’atenció a la diversitat i la qualitat del servei, i també per poder fer un seguiment sobre com i en quines condicions es presta el servei. Opina que s’ha fet una bona feina, especialment per part dels serveis tècnics municipals, i que el servei de teleassistència domiciliària, que ja és ben valorat per gran part dels usuaris, fa un pas endavant. D’altra banda, assenyala que es manté la gratuïtat i la universalitat del servei a partir dels 75 anys per a totes aquelles persones que el demanin. La Sra. FANDOS expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. Afirma que aquest és un dels serveis més importants que dóna la ciutat, i en destaca la universalitat i gratuïtat. A més a més, remarca que en el mandat anterior es va aconseguir eliminar les llistes d’espera i que, per tant, actualment es pot accedir al servei en molts pocs dies. Opina que amb el que avui es proposa es continua en la línia d’evitar les llistes d’espera i que tothom pugui tenir dret al servei, i a més s’avança en la incorporació progressiva de més aparells a l’entorn de la teleassistència. Conclou que es tracta d’un bon concurs i que per això hi estan d’acord. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 25 La Sra. BARCELÓ manifesta que el Grup Municipal de C’s vota a favor de la proposta, i celebra l’augment de la dotació i l’objectiu d’aquest programa, que és garantir el benestar de les persones grans i les persones amb dependència, i sobretot fomentar l’autonomia. La Sra. BENEDÍ expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Tanmateix, posteriorment rectifica, en el sentit de manifestar l’abstenció del seu grup. La Sra. ANDRÉS afirma que el Grup Municipal del PSC dóna suport a la proposta. Destaca que aquesta és una de les millors mesures que ha pogut fer l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, celebren l’augment de la dotació d’aquest servei. La Sra. ESTELLER manifesta que, per al Grup Municipal del PP, la teleassistència és molt important perquè dóna autonomia a les persones, especialment a la gent gran. Explica que valoren positivament aquesta proposta perquè augmenta els aparells de teleassistència en 5.000 aparells l’any, però que la renovació de terminals antics és inferior a la del contracte anterior. Assenyala que el cost del servei per dia ha baixat, ja que el 2013 era de 155 euros/dia, i el 2017, de 0,33 euros/dia, i pregunta el motiu pel qual ha baixat. D’altra banda, pregunta per què no s’afavoreix més la competència entre empreses, ja que no es divideix l’objecte contractual per zones d’intervenció, tal com es fa en altres contractes. La Sra. ROVIRA expressa el vot en contra del Grup Municipal de la CUP. Explica que no poden estar d’acord que es torni a externalitzar un servei tan important com el de la teleassistència domiciliària, i que consideren que l’Ajuntament ha de prestar directament els serveis públics. Opina que, d’aquesta manera, es podrien generar llocs d’ocupació de qualitat i diversificar l’economia de la ciutat, juntament amb sectors com la indústria i la informàtica. Explica que consideren poc coherent que el Grup Municipal de BC critiqui la privatització de la sanitat pública en seu parlamentària a través del Grup de CSQP, i en canvi a l’Ajuntament defensi l’externalització d’un servei que està directament relacionat amb la salut i amb el benestar d’un sector important de la població de la ciutat. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al director d’Acció Social per respondre les preguntes tècniques. El Sr. SÁNCHEZ assenyala que que el conjunt del preu és més alt, però que aquest plec, a diferència de l’anterior, separa el preu diari de la gestió del servei, que és contractada a través del capítol 2, de la compra dels aparells, que correspon al capítol 6, d’inversions. D’altra banda, explica que van estudiar la possibilitat de dividir el contracte per lots per a aquest servei, però que això implica tenir diferents centrals i, per tant, un increment de cost d’entre el 20% i el 25%, i fa més complexa la coordinació d’aquest servei amb altres serveis, com els d’emergència, d’atenció a domicili, etc. Afirma que, després d’estudiar-ho, van concloure que resultava més eficient i més econòmica una sola adjudicació. La Sra. ORTIZ explica, respecte a la titularitat del servei, que la teleassistència és un servei d’alt contingut tecnològic i que l’obligació del Govern és que continuï sent un servei de qualitat i, sobretot, poder-ne fer un seguiment i un control públic. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 26 c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 7.- (M1519/3143) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a que presenti un Pla d’actuació per l’àmbit d’adolescència i joventut per aquest any 2016 i iniciï els tràmits per l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut que hauria d’entrar en vigor a partir del 2017 on s’hauria d’incloure, com a mínim, mesures per a la lluita de l’atur juvenil, la planificació dels equipaments i serveis juvenils i mesures per la formació, l’emancipació i el desenvolupament integral de la persona. La Sra. Pérez expressa l’abstenció de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal C’s: 8.- (M1519/3093) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - La realització d’una campanya de sensibilització per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària orientada a la població en general i en especial als preadolescents i adolescents. - Desenvolupar un pla de prevenció de les conductes de risc, com són els trastorns de la conducta alimentària, als centres educatius i d’activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. La Sra. BARCELÓ agraeix l’esmena que el Govern ha aportat a la proposició. Explica que la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM- 5) exposa els diferents trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també fa referència a altres tipus de trastorns de la conducta alimentària nous, com la pica, que consisteix a ingerir substàncies no nutritives, com la sorra o el guix, i acostuma a ser més habitual en infants que presenten autisme o retard mental, o el trastorn per rumiació, el trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments, o el trastorn per afartament. Afirma que, segons el Departament de Salut, els menors tractats per TCA han augmentat un 31% des del 2007, i que el trastorn de la conducta alimentària per anorèxia nerviosa causa la mort del 4% dels menors que la pateixen. Assenyala que els professionals de la psiquiatria i psicologia exposen que els trastorns alimentaris són trastorns multicausals, i que l’edat de risc se situa entre els 15 i els 18 anys. Manifesta que l’Associació Americana de Psiquiatria indica determinats factors psicològics que predisposen les persones a desenvolupar trastorns alimentaris, com les relacions familiars disfuncionals o alguns trets de personalitat específics com la baixa autoestima i sentiments d’indefensió o insatisfacció profunda, especialment per l’aparença. Explica que el fet que intervinguin múltiples causes i factors en l’origen d’aquestes patologies fa que siguin difícils de tractar i que requereixin la intervenció de diferents professionals i persones de l’entorn dels joves. Assenyala que la doctora Montse Pàmias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Infantojuvenil de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya, expressa que en aquest tipus de trastorns té molta influència la imatge corporal associada a l’èxit que Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 27 ofereixen els mitjans de comunicació. Explica que, a més, cal tenir en compte que els problemes amb la imatge corporal es donen en major proporció en les dones i en les societats que emfatitzen la preocupació pel cos i la necessitat d’estar prim com a criteri de bellesa. Assenyala que, malgrat que l’anorèxia nerviosa entre els homes és minoritària, ja que no arriba ni a un 10% dels casos, i passa més inadvertida que entre les nenes, adolescents i joves, no només existeix sinó que té les seves particularitats. Remarca que la moda que a vegades s’imposa fent ús dels mitjans de comunicació, la publicitat i altres factors socioculturals poden contribuir al fet que estar prim s’associï a prestigi social i autoestima alta. Afirma que això fa que els adolescents adoptin certes actituds i conductes per apropar-se a aquest ideal. Destaca que l’entorn dels infants i adolescents és clau per poder detectar l’inici d’un trastorn alimentari, i que la detecció precoç és de vital importància per prevenir que la persona desenvolupi plenament un quadre patològic greu. Manifesta que, per aquest motiu, és important que la formació en prevenció dels TCA no estigui únicament orientada als infants i adolescents, sinó també a les persones del seu entorn, com familiars, professors o monitors de lleure i esport. Afirma que la investigació científica posa de manifest que hi ha una sèrie de factors protectors que estan fortament relacionats amb la vulnerabilitat per patir un trastorn alimentari, principalment la baixa autoestima, la manca de sentit crític i la insatisfacció amb el propi cos, i que, per tant, es poden potenciar els factors protectors des dels àmbits de l’entorn dels infants i els adolescents. Finalment, llegeix el text definitiu de la proposició. La Sra. HOMS agraeix aquesta iniciativa i expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU, amb l’acceptació de l’esmena que ha fet el Govern. Manifesta que comparteixen la diagnosi i la informació que ha presentat la Sra. Barceló, i que volen fer èmfasi en la importància de la prevenció. En relació amb això, assenyala que, segons un estudi realitzat el 2000 amb 470 persones, la mitjana de detecció se situa en dos anys i mig després de l’inici del trastorn. Remarca que, una vegada han transcorregut tres anys, el trastorn de conducta alimentària ja està cronificat i, per tant, el tractament serà molt més llarg, amb una mitjana de sis anys de durada. Demana que s’aprofitin coses que s’han fet des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en temes de prevenció, i que s’aglutinin els diferents esforços que es fan a Catalunya per prevenir tots aquests trastorns. En aquest sentit, es refereix als programes de prevenció que es duen a terme des de diverses universitats del país, com la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. També esmenta el programa «Salut i escola», del Departament de Salut i el Departament d’Ensenyament, que s’aplica des del 2004 i el principal objectiu del qual és potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d’atenció a l’alumnat; la Fundació Imatge i Autoestima, que té un programa socioeducatiu de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària; la Fundació ITA, que té com a objectiu la inserció laboral com a eina de prevenció; i la Fundació ABB i el Servei de Pediatria de la Vall d’Hebron, que tenen un programa per treballar la prevenció de l’obesitat infantojuvenil. D’altra banda, recorda que en el mandat anterior es va implantar un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents a la Sedeta, que opina que és un espai que també es pot aprofitar per treballar en aquest àmbit. La Sra. BENEDÍ recorda que els TCA constitueixen un grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingesta alimentària o l’aparició de comportaments per al control de pes. Afirma que aquesta alteració comporta problemes físics i afecta el funcionament psicològic i social de l’individu i del seu entorn. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 28 Destaca que l’adolescència és l’etapa vital en la qual hi ha un major risc de desenvolupament de TCA. Assenyala que, si bé es diagnostica TCA en persones de totes les edats, la malaltia apareix majoritàriament en la preadolescència i durant l’adolescència, que és l’etapa en què la personalitat, l’autoestima i el rol social de la persona estan en ple desenvolupament i, per tant, aquesta és més vulnerable davant un entorn social en el qual la pressió per la imatge és molt elevada. En relació amb això, remarca que nou de cada deu casos de TCA són dones, de manera que ser dona implica major risc de patir un trastorn d’aquest tipus. Explica que els treballs en l’àmbit dels TCA aposten per treballar mesures preventives per evitar l’aparició de nous casos i, alhora, detectar de manera precoç persones que pateixen aquestes malalties per tal de poder-ne millorar el pronòstic. Afirma que aquestes intervencions preventives es dirigeixen especialment a les persones joves i adolescents, que són la població amb major risc de patir aquestes malalties, tot i que també s’han de treballar estratègies de prevenció amb les famílies, els educadors i educadores, i la població en general. Assenyala que el tractament dels TCA pot ser llarg, atès que es tracta d’un grup de malalties mentals greus, però que la durada està força determinada pel reconeixement de la malaltia per part de la persona malalta i la seva implicació. Remarca que és per això que cal una atenció i una actuació integrals i socials que incloguin aspectes clínics, familiars, culturals, socials i educatius, i que tinguin en compte el vessant de la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la reinserció en l’entorn familiar, social i educatiu. Manifesta que, per al Grup Municipal d’ERC, un pla de prevenció inclouria: sensibilitzar les persones que intervenen en l’educació d’infants, adolescents i joves —principalment mestres, professors, monitors de lleure, monitors de menjador escolar i monitors d’activitats esportives— en relació amb els TCA; potenciar els aspectes del creixement personal d’infants i joves que semblen contribuir a protegir-los contra aquestes patologies; afavorir la detecció precoç dels trastorns, i donar pautes per a la col·laboració en el procés de guariment. Assenyala que prevenir significa intervenir per evitar que tinguin lloc uns esdeveniments no desitjats, actuar per evitar que la situació no desitjada progressi, en cas que ja hagi succeït, o actuar perquè un fet no es repeteixi. Finalment, expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. La Sra. ANDRÉS manifesta que el Grup Municipal del PSC dóna suport a aquesta proposició. Remarca que és un tema important que, fins i tot, es tracta a la pàgina www.jovecat.gencat.cat de la Generalitat de Catalunya, l’apartat de Salut de la qual conté tots els trastorns de comportament alimentari, com l’anorèxia, la bulímia, l’ortorèxia, la vigorèxia i l’obesitat, i que enllaça amb recursos possibles per abordar aquests trastorns. Assenyala que es tracta de recursos que es troben estrictament a la pàgina web de la Generalitat. Explica que hi ha un informe de la Secretaria de Joventut del 2007, que és accessible per a tothom, que diu que, a més dels factors individuals i psicobiològics que poden originar aquests trastorns, també hi ha raons socioculturals. Assenyala que, en aquest sentit, es parla de les transformacions socioeconòmiques i culturals a la societat, els models de gènere i els models d’imatge, que fan creure, especialment a adolescents i joves, que la imatge serà portadora d’èxit i de felicitat. Afirma que, per tant, s’ha de poder incidir també en aquests models socioeconòmics des dels recursos municipals, com els equipaments, els serveis i les xarxes. Assenyala que els adolescents i joves que estan en construcció física de la seva imatge segueixen aquests models, i que a això s’afegeix els canvis de dinàmiques familiars, com els canvis d’horaris i la tendència a la solitud a les hores dels àpats. Remarca que, per tant, és important la intervenció als centres escolars i als centres i serveis adreçats a adolescents i joves. Manifesta que pensen que cal reforçar els programes preventius de l’Ajuntament en educació alimentària que ja existeixen, tenint en compte no només el vessant d’alimentació saludable, sinó també la identitat, la sociabilitat i l’entorn. A més, explica que creuen que aquests Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 29 programes també s’han d’adreçar a les famílies i als entorns on es mouen els joves, per intentar frenar el pes que tenen els models d’imatge actuals, que no només fan malbé la salut, sinó també les relacions entre les persones. Acaba expressant el vot a favor del seu grup. La Sra. ESTELLER assenyala que els trastorns de la conducta alimentària afecten entre un 4% i un 6,4% de la població, majoritàriament dones d’entre 12 i 24 anys. Afirma que la preadolescència i l’adolescència són etapes molt complexes de formació de la identitat, que té molt a veure amb l’autoestima, l’entorn familiar, els models educatius, la literatura, el cinema i els patrons d’imatge que s’interioritzen. Remarca que tot això afecta el desenvolupament d’adolescents i joves, així com la relació que puguin tenir amb els seus progenitors, ja que sovint hi ha una col·lisió amb els progenitors que també desencadena conductes molt complexes. Manifesta que, per al Grup Municipal del PP, cal actuar des de la prevenció i la reacció immediata en relació amb aquest tipus de trastorns. Assenyala que consideren molt positiva l’esmena que s’ha introduït en la proposició, ja que estan d’acord que aquest tema té a veure amb el Pla de salut. Explica que fa anys van tenir ocasió de visitar la Fundació ITA, on els van explicar la gran tasca que fan amb noies amb TCA i els van parlar dels grans problemes que crea el fet que moltes d’elles hi arribin molt tard. Destaca que, per tant, és fonamental actuar amb rapidesa per garantir la seva curació. Assenyala que els patrons d’alimentació saludable, els estils de vida o els models d’imatge corporal han de ser des del punt de vista de l’educació, de la família i de l’entorn, i han d’impedir aquest tipus de conductes. Afirma que, per tant, els tractaments d’aquests trastorns són multidisciplinaris i compten amb la intervenció de molts actors. A més, destaca la importància de detectar les conductes de risc i els senyals d’alarma, ja que moltes vegades els pares els desconeixen. Opina, doncs, que cal anar molt més enllà, a través de l’Agència de Salut Pública, dels programes que fa la Generalitat, de les campanyes i dels protocols, perquè els pares i els centre educatius i els professors puguin identificar aquestes conductes i es pugui actuar a temps. La Sra. ROVIRA afirma que, des del Grup Municipal de la CUP, donen molta importància als TCA, tenint en compte que el 6% de les noies catalanes d’entre 12 i 24 anys pateixen aquest tipus de trastorn, que és un 2% més respecte a fa deu anys, i que aquesta malaltia representa la tercera malaltia crònica en aquest col·lectiu. A més, remarca que nou de cada deu casos de TCA es produeixen en dones. Explica que, tanmateix, s’abstindran perquè les esmenes que s’han fet des del Govern aborden aquest tema només des del vessant de la salut, quan creuen que també és important que es treballi des de la transversalitat de gènere i el feminisme. En aquest sentit, manifesta que pensen que tots aquests trastorns tenen molt a veure amb el cànon estètic present i imperant, que fa que funcioni el sistema patriarcal. D’altra banda, explica que els hauria agradat que aquest tema s’abordés no només en aquells barris on es consideri necessari segons alguns indicadors, sinó al conjunt de barris de la ciutat. En relació amb això, afirma que també els sorprèn la manca de dades de l’Agència de Salut Pública i que esperen que això canviï. Assenyala que abordar l’anorèxia només des d’una perspectiva de salut mental és reduccionista, tal com van dir un grup de psiquiatres, psicòlegs i feministes que es van trobar al País Basc. A més, remarca que està documentat que el 50% de les dones que pateixen TCA han patit prèviament abusos sexuals per part, sobretot, de familiars. Subratlla la importància del cànon de bellesa en un sistema que objectivitza el cos de les dones i que exerceix violència diàriament cap a les dones i els seus cossos amb els anuncis de publicitat. Es refereix també als conflictes que pateixen les joves per estimar el seu cos i entendre els processos de canvi durant l’adolescència, fruit d’una manca d’educació als Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 30 diferents centres educatius. Afirma que, per tant, per al seu grup cal introduir aquesta perspectiva i treballar per erosionar la idea hegemònica d’analitzar i veure el cos de la dona com un objecte. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. TARAFA manifesta que el Grup Municipal de BC ha pactat una transacció amb el grup proposant i, per tant, votarà a favor de la proposició. Assenyala que el seu grup pensa que cal abordar aquest tema des de la Taula de Salut Mental, però que això no significa que es treballi exclusivament des del punt de vista de la salut mental. Explica que, tanmateix, creuen que l’abordatge des d’aquest àmbit és important perquè, d’una banda, es tracta d’un trastorn, i de l’altra, perquè la Taula de Salut Mental inclou diversos agents de la societat civil, la Generalitat i l’Ajuntament, de manera que es pot fer un abordatge integral d’aquest tema. Pel que fa al programa «Salut als barris», manifesta que creuen que hi ha barris amb indicadors més preocupants sobre aquest tipus de trastorns, però que no se centraran només en els 18 barris prioritaris, sinó que hi ha altres barris o altres bosses de població vulnerable a la ciutat a les quals també s’adreçaran programes específics. D’altra banda, remarca que el Govern ha augmentat les subvencions a les entitats que treballen aquest tipus de trastorns, les quals no van participar en la primera ronda de la Taula de Salut Mental, mentre que ara sí que ho fan. La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de la majoria de grups i la sensibilitat pel tema. Diu a la Sra. Rovira que els TCA no sempre estan associats a abusos sexuals, i que és important separar una cosa de l’altra. Així mateix, li recorda que l’esmena que va presentar el Govern engloba tot el conjunt de barris i parla de reforçar els programes de prevenció de l’Agència de Salut Pública a tots els centres educatius i totes les activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. La Sra. BENEDÍ demana a la Sra. Ortiz que indiqui el sentit del vot del Grup de BC. La Sra. ORTIZ expressa el vot a favor. La Sra. TARAFA assenyala que ja ha dit al principi de la seva intervenció que estaven a favor de la proposició. La Sra. BENEDÍ recorda que els comissionats i comissionades no poden posicionar el seu vot ni acceptar ni rebutjar precs. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Homs expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Incorporar l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària tant les possibles campanyes com un pla de prevenció, a la Taula de Salut Mental, que té com a objectiu establir el Pla de Salut Mental de la Ciutat de Barcelona i al programa de "Salut als Barris" en aquells barris on es consideri necessari segons els indicadors socioeconòmics i de salut. - Reforçar els programes de prevenció de les conductes de rics portats a terme per l’Agència de Salut Pública, com són els trastorns de la Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 31 conducta alimentària, als centres educatius i d’activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. Del Grup Municipal ERC: 9.- (M1519/3122) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Consorci d’Educació de Barcelona posi en marxa un servei de traducció i mediació intercultural en aquelles escoles on hi ha presència de famílies immigrants amb dificultats de comunicació per desconeixement de l’idioma. Que el Govern de la ciutat posi en marxa escoles d’aprenentatge de català i/o castellà, amb servei de guarda, en els barris on més es necessiti, per a dones immigrants amb menors a càrrec. La Sra. BENEDÍ manifesta que els agradaria que tots es posessin en la pell d’una família nouvinguda amb un munt de tràmits legals i administratius per fer i la necessitat de buscar habitatge, feina i escola per als fills i filles en un indret desconegut, molt diferent del seu lloc d’origen, i probablement amb una llengua o dues que no entenen, amb altres exigències socials i amb el rerefons d’un fort desarrelament. Assenyala que, davant de tot això, és comprensible que en general l’actitud d’aquestes famílies envers l’escola no sigui la millor possible en un primer moment. Explica que aquestes famílies gairebé no tenen contacte amb altres famílies i tenen dificultats de comunicació idiomàtiques i/o culturals en la relació amb l’escola, majoritàriament les mares, que són les que porten les criatures a les escoles. Remarca que això pot significar un acompanyament deficient en l’itinerari educatiu dels fills i filles i una dificultat a l’hora de relacionar-se amb altres mares i pares de manera normalitzada. Afirma que cal garantir el dret d’aquestes famílies a rebre suport per a l’educació dels seus fills i filles, que revertirà en benefici de la cohesió social dels infants, les mares, els pares i la comunitat educativa. Destaca que el sistema educatiu com a sistema de socialització és cabdal i ocupa un lloc privilegiat per a la inclusió d’aquestes famílies i els seus infants en l’entorn eductiu i social del barri. Explica que actualment algunes escoles utilitzen un servei de traducció i mediació intercultural instaurat per l’Àrea de Drets Socials per a situacions de risc, i que caldria que el Consorci d’Educació de Barcelona posés en marxa el seu propi servei per incloure la població immigrada al funcionament habitual dels centres escolars. D’altra banda, assenyala que moltes dones immigrades queden embarassades i aïllades durant molt de temps per la cura dels menors de 0 a 3 anys i de la gent gran, i que això dificulta la seva autonomia i incorporació a programes de formació o inserció laboral. Destaca que la seva motivació d’aprenentatge i el seu nivell educatiu són alts, encara que no disposin de recursos econòmics suficients per sufragar les despeses. Afirma que Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Besòs, Trinitat Vella i Nou Barris són algunes de les zones de Barcelona on es detecten més aquestes situacions. Conclou que és per això que presenten aquesta proposició, que llegeix tot seguit. La Sra. FANDOS manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor de la proposició, ja que estan d’acord en l’esperit de la iniciativa, que és millorar la comunicació de les famílies nouvingudes als centres escolars en aquells casos en què la dificultat idiomàtica pugui ser una dificultat. Afirma que, tot i això, cal tenir present que a la ciutat ja hi ha un servei de traducció i mediació intercultural des de fa molts anys i que cada cop té més demanda. En aquest sentit, assenyala que entre el 2012 i el 2014 s’ha passat de 1.617 a 2.590 mediacions, i de 2.600 a 3.800 traduccions. Explica que, no obstant això, entenen que amb aquesta proposició es vol anar més enllà i que sigui el Consorci d’Educació el que tingui un servei fix, per tal de consolidar i millorar serveis que ja s’ofereixen. D’altra banda, manifesta que també vol posar en valor la feina que s’ha fet fins ara des del Consorci per a la Normalització Lingüística fent grups d’aprenentatge del català per a les Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 32 persones nouvingudes. Opina que la proposició suposa un pas més per fer més efectiva aquesta tasca. La Sra. BARCELÓ expressa el vot a favor del Grup Municipal de C’s. Explica que, segons l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2015, hi ha un total de 82.394 persones que procedeixen de fora de la ciutat, de les quals 30.716 provenen de l’estranger. Assenyala, però, que algunes d’aquestes persones coneixen el castellà per la seva procedència. Manifesta que valoren que aquesta proposta permeti un aprenentatge de les dues llengües oficials de Barcelona, ja que el bilingüisme té molts beneficis. Destaca que el coneixement dels idiomes permet que les persones tinguin menys dificultats per interaccionar amb el seu entorn i, d’aquesta manera, integrar-se. Afirma que les persones que provenen d’altres països manifesten que el fet de no conèixer l’idioma és una gran barrera per poder interactuar. En relació amb això, recorda que, en la teoria del desenvolupament social, Vygotsky explica que la socialització afecta el procés d’aprenentatge de l’individu. Remarca que, per tant, el coneixement de l’idioma és clau per a aquest procés. Explica que creuen que és important reforçar els programes del servei de traducció i mediació intercultural i els programes de les escoles d’aprenentatge per a tota la població, i en especial per a les dones, ja que la cultura de moltes d’elles no els permet desenvolupar la seva autonomia i el fet de no conèixer un idioma les pot fer encara més dependents. A més, opina que seria important preveure que els docents de les escoles es poguessin desplaçar als habitatges, ja que moltes vegades el desconeixement de l’idioma pot fer que aquestes persones tinguin por de sortir soles de casa, i més quan provenen de cultures en què depenen dels homes per fer qualsevol moviment. Destaca que el llenguatge és una eina que permet desenvolupar factors com l’autoestima, la capacitat crítica, l’autonomia i les habilitats socials. Afirma que l’aprenentatge de l’idioma és tan important per als menors com per als adults, ja que si aquests en tenen coneixement es relacionaran més amb el conjunt de la població, i no únicament amb les persones que provenen dels mateixos països d’origen. Conclou que és important reforçar i potenciar les escoles d’idiomes, així com altres cursos d’igualtat de gènere, de participació ciutadana o d’habilitats sociolaborals que facilitin que les persones que provenen de l’estranger es puguin integrar. La Sra. ANDRÉS destaca que la llengua és l’eix que vertebra l’espai propi de relació i que, per tant, és important que les persones nouvingudes puguin aprendre també les llengües que es parlen al país i a la ciutat, per tal de poder tenir aquest espai propi. En aquest sentit, remarca que no només s’ha de facilitar la vida quotidiana a aquestes persones, sinó també la construcció de la ciutadania barcelonina i de la ciutat, que s’ha de fer entre tots i totes, sense exclusions per motius d’idioma. Afirma que, per tant, el Grup Municipal del PSC votarà a favor de la proposició. Explica que valoren especialment la referència que fa la proposició a les dones nouvingudes, perquè no només són les que tenen cura de l’educació dels seus fills i filles en primera instància, sinó també perquè s’han de poder relacionar i comunicar amb els seus fills i filles en català, en castellà o en les llengües que aquests aprenguin. A més, afirma que les dones han de poder ser autònomes. En relació amb això, assenyala que, mentre era regidora de districte, s’havia trobat que moltes dones immigrades no anaven als serveis de salut perquè no coneixien l’idioma i no volien la traducció d’un home. Manifesta que, per tant, proposen que, quan es posin en marxa els programes, es tinguin també en compte els trets culturals de les dones, per tal que el dispositiu d’aprenentatge sigui efectiu. Afirma que l’idioma és una eina fonamental per a la vida quotidiana dels homes i sobretot de les dones, perquè moltes d’elles queden aïllades, no només per raons culturals, sinó perquè treballen en precari i l’idioma determina que puguin treballar o sortir de casa, o començar a Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 33 avançar en la seva autonomia personal més enllà de l’entorn familiar o de la dependència d’un home. Subratlla que, per tant, la iniciativa del Grup Municipal d’ERC no és una proposta menor, sinó de gran rellevància, sobretot per a l’autonomia de les dones nouvingudes. La Sra. ESTELLER afirma que la integració de les persones immigrades és un objectiu fonamental per a una ciutat com Barcelona, amb una mitjana del 16% de població immigrada i d’entre el 42% i el 47% en barris com el Raval. Remarca que, tal com ha dit la Sra. Benedí, arribar a un país totalment diferent del país d’origen és un xoc i, per tant, l’adaptació no és fàcil. Assenyala, però, que també hi ha d’haver voluntat d’integrar-se, i que una ciutat com Barcelona ha de facilitar que aquesta integració pugui ser efectiva en el menor temps possible. Explica que, sobretot en el cas de les dones, no només l’idioma pot suposar una barrera, sinó també els costums i, sovint, la discriminació que pateixen dins les seves cultures. Afirma que, per tant, aquest és un aspecte que també cal abordar, ja que a vegades hi ha una tolerància passiva des de l’Ajuntament respecte a aquestes conductes. Opina, doncs, que cal donar instruments a les dones perquè puguin trencar aquestes barreres. Destaca que el Casal dels Infants del Raval fa una feina molt important en aquest sentit, ja que ajuda les dones nouvingudes ensenyant-los idiomes o fent mediació perquè puguin obrir-se. Assenyala que moltes entitats de la ciutat fan aquesta tasca, però que estan d’acord que cal intensificar els programes que permeten que les persones nouvingudes tinguin més coneixements, aprenguin l’idioma i puguin ser autònomes. Manifesta que, no obstant això, tenen dubtes sobre el fet que els centres s’hagin de fer responsables dels nens. En relació amb això, afirma que les dones haurien d’aprofitar les hores en què els nens estan a l’escola o a entitats per aprendre els idiomes, tal com ja es fa en alguns àmbits. A més, remarca que hi ha moltes altres dones que també tenen problemes per fer activitats o classes d’idiomes perquè no tenen amb qui deixar els nens. Conclou que no saben si és viable la fórmula que el cost l’assumeixi el centre, i que els agradaria saber si el Govern ha fet alguna valoració sobre l’aplicació d’aquesta mesura. La Sra. ROVIRA afirma que, des del Grup Municipal de la CUP, consideren que aquesta qüestió s’ha de treballar tenint en compte el paradigma d’interculturalitat latent a la ciutat, i no pas des d’una superioritat moral de les dones o dels homes blancs en una societat occidental, heteropatriarcal i majoritàriament catòlica. Assenyala que diu això per algunes intervencions que han fet referència al suposat comportament correcte de les persones autòctones, a diferència del de les persones d’altres cultures. Opina que, per tant, caldria abordar aquesta qüestió amb totes les entitats que treballen amb aquests col·lectius. Manifesta que comparteixen la necessitat que l’aprenentatge del català per a dones immigrants esdevingui un eix fonamental, atès que és summament important per començar a socialitzar i tenir accés als diferents drets i serveis de la ciutat. Recorda que actualment en algunes escoles ja es fan classes de català a les tardes, organitzades pel Consorci per a la Normalització Lingüística i les AMPA, i explica que consideren que es pot avançar en aquesta direcció, donant eines als espais que ja s’autorganitzen, juntament amb l’Administració, per tal de tirar endavant aquestes classes. Destaca el paper de les escoles oficials d’idiomes en el coneixement d’idiomes, i recorda com han minvat els recursos d’aquests centres com a conseqüència de la crisi. Explica que creuen que caldria tornar a la situació del 2012 pel que fa a les taxes d’aquests centres, que han augmentat fins a un 50% en els darrers anys. En relació amb a això, afirma que pensen que no és necessari crear noves escoles, sinó que es poden aprofitar els equipaments i els recursos que ja hi ha a la ciutat incrementant-ne el pressupost. D’altra banda, explica que valoren molt positivament el servei de traducció que planteja la proposició, i que només seria qüestió d’ampliar l’oferta de places públiques per realitzar aquestes tasques, a fi d’optimitzar recursos i estructures ja existents. En aquest sentit, opina que, Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 34 a través de l’Escola Oficial d’Idiomes, es podria obrir una nova convocatòria de professorat, intèrprets i traductors perquè fessin aquesta funció. Conclou que s’abstindran perquè, tot i compartir la necessitat d’abordar aquesta qüestió, no estan d’acord en les mesures concretes proposades, ja que entenen que es poden utilitzar recursos ja existents o ens ja creats a la ciutat. La Sra. ORTIZ dóna la paraula el comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que volen posar en valor el programa «Llengües d’origen, llengües no curriculars», que es desenvolupa a la ciutat des del Consorci d’Educació, que es fa en horari extraescolar i que és obert a tot l’alumnat, sigui o no sigui parlant originari de la llengua en qüestió. Assenyala que les llengües d’aquest programa són actualment el xinès, el bengalí, l’ucraïnès i l’àrab. Explica que també volen posar en valor el fet que cada centre educatiu duu a terme tot un seguit d’accions per propiciar la comunicació i la relació amb l’alumne i la seva família i, per tant, per afavorir una bona acollida i una adequada incorporació. Pel que fa als processos de mediació, recorda que la mediació és un element inclòs en el desenvolupament dels programes educatius dels centres de secundària per la mateixa Llei d’educació de Catalunya. Afirma que, quan es desenvolupen processos de mediació, aquests estan vinculats a tots els orígens, tot i que en casos excepcionals, independentment de l’origen, també hi pot haver un servei de mediació especialitzat. D’altra banda, manifesta que el Consorci d’Educació està estudiant la possibilitat d’incorporar a l’Oficina d’Escolarització un servei de suport per ajudar les persones que s’hi adrecen a l’hora de fer les gestions oportunes. Explica que, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d’Educació ofereix actualment 83 cursos de llengua catalana i 76 cursos de llengua castellana, i que consideren que aquesta hauria de ser l’estructura marc des de la qual s’hauria d’impulsar la proposició. Assenyala que han tingut ocasió de discutir-la amb el grup proposant i que entenen que té valors positius. La Sra. BENEDÍ agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició, i assenyala que vol fer alguns aclariments. Explica que parlen de traducció a les escoles perquè hi ha moltes famílies que no poden comunicar-se amb el professorat per desconeixement de la llengua. Afirma que, per tant, demanen un servei de traducció a les escoles per facilitar aquesta comunicació amb els docents i les AMPA. Remarca que hi ha moltes activitats que les famílies nouvingudes es perden per manca de comunicació, i que hi ha famílies que no saben interpretar coses tan simples com la lectura de les notes. Aclareix que no proposen crear més escoles, sinó habilitar espais perquè es puguin fer els cursos d’aprenentatge del català o el castellà, i que les dones nouvingudes puguin deixar les seves criatures amb algú que les atengui mentre elles fan els cursos. Demana a la Sra. Esteller que expressi el sentit del vot del seu grup. La Sra. ESTELLER afirma que s’abstindran. La Sra. ROVIRA demana canviar el sentit del vot del seu grup per votar a favor de la proposició, atesos els aclariments de la Sra. Benedí. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Sol·licitar al Consorci d’Educació de Barcelona la posada en marxa d’un servei d’atenció a famílies nouvingudes que Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 35 incorpori, entre d’altres, servei de traducció i de mediació intercultural per a totes les escoles que ho demanin. - Que el Govern de la ciutat posi en marxa cursos de formació de llengua catalana i castellana en els barris on més es necessiti per a dones d’origen immigrant, i proporcionin servei d’atenció i cura dels seus infants a càrrec en el mateix centre durant la seva assistència a classe. - Instar als organismes corresponents perquè els diversos recursos de formació en llengua catalana i/o castellana de la ciutat, en especial escoles de persones adultes i centres de normalització lingüística, flexibilitzin la seva oferta formativa per adequar-la a les necessitats de dones d’origen immigrant amb pocs recursos, i proporcionin servei d’atenció i cura dels seus infants a càrrec en el mateix centre durant la seva assistència a classe. Del Grup Municipal PSC: 10.- (M1519/3128) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència per a que els veïns i veïnes de la ciutat decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tingui concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar. El Sr. MÒDOL destaca que la proposició que el seu grup presenta ha estat transaccionada amb diversos grups municipals i que, per tant, té un suport ampli. Explica que avui el Grup Municipal del PSC fa de canal de la plataforma «Recuperem el Teatre Arnau» i de totes les entitats i persones que li han donat suport perquè comparteixen la necessitat d’una intervenció ràpida en aquest immoble. Recorda que el Teatre Arnau va ser adquirit per l’alcalde Hereu l’any 2011, però que encara no s’ha posat al servei de la ciutadania. Afirma que, per tant, la vocació de la proposta és activar definitivament aquest equipament amb el màxim consens polític i, sobretot, escoltant els veïns i veïnes i tothom qui s’hi vulgui implicar. Remarca que, segons les dades del procés de participació de Decidim Barcelona, aquesta proposta ha obtingut el màxim de suports en l’àmbit cultural, amb més de 400 suports per mitjà del sistema web. Assenyala que no volen cap tipus de protagonisme polític en aquesta qüestió, sinó que, amb l’empenta de tothom, es decideixi al més aviat possible quin ha de ser el futur d’aquest teatre. D’altra banda, manifesta que saben que actualment s’està fent una mena d’estudi sobre l’estat de l’estructura de l’immoble, atès el seu possible deteriorament. Destaca que volen assumir el repte de posar en marxa aquest edifici amb el millor dels projectes per a la ciutat, fent partícips tots els grups polítics, els veïns i veïnes de la ciutat i els professionals de l’àmbit de la cultura. Finalment llegeix el text definitiu de la proposició. El Sr. CIURANA assenyala que el text de què disposa el seu grup, que no ha participat en la transacció, presenta diferències respecte al text que s’ha llegit. Precisa que el Sr. Mòdol ha parlat de «procés participatiu vinculant», mentre que el text que s’ha repartit fa una estona no diu això i, a més, també parla de la gestió del teatre. Demana que, per tant, es faci una lectura del text que finalment se sotmet a votació. El Sr. MÒDOL fa la lectura del text definitiu: «Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència perquè els veïns i veïnes, professionals i experts decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com a equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tinguin concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar.» Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 36 El Sr. CIURANA assenyala que aquest text sí que es correspon amb el document que tenen. Explica que, si bé el Sr. Mòdol ha dit que havia comprat el teatre el Sr. Hereu, ell prefereix dir que el va comprar la ciutat, perquè, si no, hauran de dir que el va comprar el Sr. Hereu però el va pagar el Sr. Trias. Manifesta que votaran a favor de la proposició perquè entenen que el Teatre Arnau és un bé que cal preservar en el panorama cultural de la ciutat. A més, destaca que és un dels pocs testimonis que queden de l’època gloriosa del Paral·lel. Afirma que, tanmateix, el Grup Municipal de CiU té una proposta concreta per al teatre, i que voldrien saber si el Govern també té una proposta concreta. En aquest sentit, remarca que un govern ha de prendre decisions i que el millor procés participatiu és el d’unes eleccions. Explica que la proposta del seu grup era ubicar en el Teatre Arnau el Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona, que està inventariat a l’Institut del Teatre però que actualment no té seu, així com un centre d’interpretació del Paral·lel. Manifesta que consideren que aquesta és la proposta que garanteix millor la continuïtat i l’existència d’uns recursos per fer la inversió necessària. D’altra banda, assenyala que el 2011 ja es va fer un estudi de l’estructura de l’immoble i que el 2013-2014 s’hi va fer una petita intervenció per consolidar-lo, amb un cost de gairebé 250.000 euros. El Sr. BLANCO manifesta que el Grup Municipal de C’s ha plantejat una esmena a la proposició que ha estat parcialment acceptada, perquè no veien molt clar quin era l’objectiu de l’ús que es vol donar a la sala. Assenyala que aquest teatre té més de cent anys d’antiguitat i que, entre altres coses, s’ha utilitzat per a espectacles de música popular, sarsuela, cabaret i varietats, i com a sala de cinema. Recorda que està tancat des del 2004 i que va ser adquirit per l’Ajuntament, que, segons sembla, no té gaire clar quin ús donar-li, atès que des del 2010 no té cap ús conegut. Explica que són favorables a la recuperació del Teatre Arnau i consideren que s’ha de destinar al desenvolupament d’activitats relacionades amb les arts escèniques, però que, alhora, també troben acceptable que tingui una utilitat per als veïns i que estigui al servei de les iniciatives que plantegin les entitats culturals del barri. Remarca que, tanmateix, s’ha de tenir en compte que es tracta d’un equipament de ciutat i no pas d’un centre cívic, i que és un teatre amb una llarga trajectòria que hauria de recuperar el seu paper com a seu d’espectacles musicals de qualitat i estar al servei de companyies professionals. Així mateix, manifesta que, atès que és municipal, s’hauria d’aprofitar com a seu de festivals i hauria de servir per promoure el talent i la qualitat de produccions adreçades no només a un públic local, sinó també internacional. En relació amb això, assenyala que actualment la ciutat rep 30 milions de visitants i s’estan elaborant plans estratègics amb l’objectiu d’oferir alternatives culturals que atreguin un turisme de qualitat, i que aquest equipament ofereix l’oportunitat de treballar en aquesta direcció. Conclou que la proposta del seu grup per al Teatre Arnau és el d’una gestió municipal dirigida a recuperar l’antiga esplendor del teatre de varietats adaptant-lo als nous temps, i que, alhora, estigui obert a activitats que siguin d’interès general per als barcelonins. Afegeix que el que esperen del Govern, més que consultes ciutadanes, són sobretot decisions. Insta el Govern a valorar les idees de la ciutadania, a comptar amb la col·laboració de professionals i experts, i a presentar un projecte cultural ben dissenyat que estigui a l’altura del que necessita la ciutat. Afirma que, en aquest marc, el vot del seu grup és favorable a la proposició. El Sr. PUIGCORBÉ remarca que la gran Barcelona actual no tindria la força cultural que històricament ha tingut sense els seus teatres. Explica que hi va haver una època a principis del segle passat en què el teatre popular va gaudir d’un èxit sense precedents, i en què el Paral·lel Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 37 va destacar a tot el món pels seus teatres de bulevard, cafès concert, sales de varietats, cabarets, music halls, etc. Assenyala que entre les sales que van ajudar que la capital catalana fos una referència internacional ocupa un lloc preeminent el Teatre Arnau, on recorda que van debutar artistes com la mítica Raquel Meller, i on van triomfar, entre molts altres, la Bella Dorita, Enric Borràs, Josep Santpere, Alady o Lita Claver. A més, remarca que l’edifici també té un valor arquitectònic, ja que va ser edificat el 1903 per l’arquitecte modernista Andreu Audet, que es va especialitzar en teatres i sales d’espectacles, com l’Apolo, l’Edén Concert, el Teatre Onofri, o el Gran Casino de l’Arrabassada. Explica que, el febrer del 2011, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el Teatre Arnau amb la doble estratègia de preservar un dels teatres històrics de Barcelona i d’iniciar la recuperació del Paral·lel com un dels principals eixos culturals de la ciutat, segons declaracions de responsables municipals d’aquell moment. Afirma, però, que a dia d’avui aquell projecte no deixa de ser un mer propòsit, ja que el Teatre Arnau està tancat des del 2004 i encara no se n’ha determinat un ús concret. Manifesta que és evident que aquesta situació de paràlisi no es pot allargar més temps i que, per tant, voten a favor de la proposició, per tal que en els propers tres mesos s’iniciï un procés participatiu obert, democràtic i transparent perquè els ciutadans decideixin quin ha de ser el futur del teatre. Afirma que el Grup Municipal d’ERC vol que aquest teatre segueixi vinculat a les arts escèniques i continuï sent un espai de referència al Paral·lel de Barcelona. Explica que, a més a més, desitgen que en el procés participatiu es tingui en compte, no només l’opinió i les propostes dels veïns i veïnes de la zona i les plataformes cíviques, sinó també dels representants del teixit social, cultural i professional del món del teatre i de les arts escèniques. Manifesta que volen que es tinguin en compte i es debatin totes les opcions possibles, des del seu ús com a equipament cultural per al barri fins a l’opció que aculli un centre d’interpretació del Paral·lel, o el Museu d’Arts Escèniques, que és el que es proposa des de l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona. Finalment, recalca que, en la política, les bones intencions no avancen ni arriben a concretar-se si no es calendaritzen. Afirma que, per tant, troben molt necessari que s’insti el Govern municipal a determinar-ne els futurs usos, la forma de gestió i el pressupost de les obres a realitzar abans de finalitzar el 2016. La Sra. ESTELLER destaca que el Teatre Arnau ocupa un lloc estratègic al Paral·lel i té més de cent anys d’història, amb una activitat cultural molt rica. Afirma que, per tant, des del Grup Municipal del PP s’han interessat pel Teatre Arnau en diverses comissions i per escrit, perquè creuen que se li ha de donar un ús que potenciï la cultura i que ha d’esdevenir un pol cultural al Paral·lel. Explica que, des d’aquesta perspectiva, sempre han considerat que era necessari reconstruir-lo perquè està molt deteriorat, tal com ho demostren els informes arquitectònics de què disposen. A més, manifesta que cal donar al Teatre Arnau l’ús que es mereix, que al parer del seu grup ha de conjugar un alt nivell cultural amb una participació dels ciutadans de la zona per decidir-ne l’ús. Afirma que, per tant, pensen que se li ha de donar un ús cultural associat a les arts escèniques i a la història del mateix Paral·lel. Explica que, en aquest sentit, estan d’acord que hi hagi un procés participatiu que inclogui tant experts com veïns, de manera que s’intenti redistribuir i reequilibrar els interessos d’uns i altres sense predeterminar-ne cap. Manifesta que esperen que el Govern municipal actuï en conseqüència amb la proposta que segurament s’aprovarà i a la qual el seu grup dóna suport. La Sra. ROVIRA expressa el vot a favor del Grup Municipal de la CUP. Explica que els sorprèn bastant que sigui el Grup del PSC el que presenti aquesta proposició per a la recuperació del Teatre Arnau com un referent cultural del Paral·lel, tenint en compte que es va tancar el 2004, quan l’alcalde de la ciutat era el Sr. Joan Clos. Recorda que, de fet, no és l’únic espai del Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 38 Paral·lel que va tancar en aquella època, sinó que també ho va fer El Molino, i que això coincideix en el temps amb el Fòrum de les Cultures, que encara no ha rebut cap crítica per part del partit que el va organitzar. Manifesta que consideren que és necessari que aquest teatre esdevingui un espai cultural per al conjunt de veïnes de Barcelona i del Paral·lel, i que donaran suport a la primera fase d’aquest procés perquè entenen que és mitjançant la participació real dels diferents agents que configuren un barri i una ciutat com es realitzen polítiques públiques. Remarca, però, que volen que hi hagi auditories de sostenibilitat econòmica i social, que els diferents partits polítics es comprometin a acceptar que el procés participatiu sigui realment vinculant, i que es mantingui aquest espai des d’una gestió comunitària però amb la intervenció real de l’Ajuntament. Afirma que, per tant, volen que el Teatre Arnau esdevingui un espai de lliure accés i d’universalitat per a totes les persones. La Sra. PÉREZ li dóna la paraula a la comissionada, Sra. Sureda. La Sra. SUREDA afirma que el Govern municipal sempre ha defensat que els futurs usos del Teatre Arnau es defineixin a través d’un procés participatiu i vinculant que reculli l’opinió i els interessos dels veïnes i veïnes, però també del sector cultural, i que posi sobre la taula tots els projectes que actualment es proposen per a aquest teatre. Assenyala que, de fet, ahir es va fer públic el manifest «Fem reviure l’Arnau», de la plataforma «Recuperem l’Arnau», que reclama la recuperació del teatre per ubicar-hi un espai dedicat a les arts escèniques i a la memòria històrica de l’avinguda del Paral·lel i tot el que ha representat per a la cultura popular de la ciutat. En relació amb això, opina que sempre és una bona notícia que els veïns i veïnes expressin els seus desitjos i que cal donar-hi resposta. Manifesta que el Govern obrirà el procés participatiu, farà els calendaris pertinents i treballarà sobre els principis que el manifest identifica com a claus, com la iniciativa comunitària, l’economia social, la cultura de base i el compromís amb els barris. A més, remarca que això es farà incloent en el procés el màxim d’agents culturals i territorials. El Sr. MÒDOL recalca que no pretenen obrir cap mena de debat polític sobre aquesta qüestió, sinó fer-se ressò d’una iniciativa que creuen que val la pena i que té molt de suport. A més, manifesta que són plenament conscients que l’Ajuntament ha de rebre les propostes dels veïns amb el màxim entusiasme i, posteriorment, fer el seu paper institucional. Agraeix el suport de tots els grups a la proposició. D’altra banda, diu a la Sra. Rovira que no visqui en el passat, i que la gestió comunitària, l’ecogestió i tot aquest tipus de qüestions no són patrimoni exclusiu de la CUP ni de determinats veïns de la ciutat. El Sr. CIURANA expressa el desig que el Teatre Arnau pugui obrir les portes com més aviat millor al servei de la ciutat i de les arts escèniques de la ciutat. El Sr. BLANCO lamenta la manca d’un compromís clar per part del Govern sobre l’ús concret d’aquest espai i el lideratge en el món de la cultura. Afirma que, a part d’escoltar els veïns i les entitats, és obligació del Govern presentar un projecte concret. El Sr. PUIGCORBÉ remarca que demanen un calendari, per tal que s’aprovin els futurs usos, la forma de gestió i el pressupost de les obres a realitzar abans del final del 2016. La Sra. ESTELLER manifesta que creuen que és convenient que el Govern tingui un punt de partida a l’hora de valorar i promoure la participació dels veïns i els experts. La Sra. ROVIRA afirma, en resposta al comentari del Sr. Mòdol, que per al seu grup és important posar en relleu el model de ciutat que s’ha construït i quins n’han estat els Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 39 responsables, i que no s’hagi fet una crítica pública d’aquest model. Remarca que aquest és el model que fa que hi hagi una administració fragmentada i amb gairebé 30.000 treballadors externalitzats, i una administració en l’àmbit cultural que cada cop es mou més per reivindicar els seus drets. Manifesta que consideren que del passat neix el present, i del present, el futur. Afirma que, per tant, han d’entendre d’on vénen per saber on van. La Sra. ORTIZ expressa el vot favorable del Grup Municipal de BC, i dóna la paraula a la comissionada de Cultura. La Sra. SUREDA manifesta que, amb l’aprovació de la proposició, el Govern es compromet a fer un calendari, a liderar el procés participatiu i a fer-se coresponsable d’aquest procés, a partir del qual es determinaran els continguts i la forma de gestió de l’equipament. El Sr. MÒDOL declina fer una última intervenció per tancar el punt. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència per a que els veïns i veïnes, professionals i experts decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tingui concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar. Del Grup Municipal PP: 11.- (M1519/3135) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Rebutjar el manifest Koiné "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent". 2. Refermar el seu compromís amb el bilingüisme a la ciutat de Barcelona. La Sra. ESTELLER afirma que la proposició que presenten és una defensa de la llibertat individual. Manifesta que, amb la mateixa llibertat que un grup d’intel·lectuals han presentat l’anomenat manifest Koiné, la Comissió pot rebutjar aquest manifest. Assenyala que no qüestionen la llibertat d’expressió, ja que cadascú, en la defensa de les seves idees i de la llibertat, pot fer les declaracions i subscriure els manifestos que cregui oportú. Explica que demanen que la Comissió rebutgi el manifest perquè Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i cosmopolita que ha respectat les llibertats i, per tant, l’ús del català i del castellà sense cap tracte de favor ni cap discriminació d’una llengua o l’altra. En aquest sentit, destaca que avui la societat s’expressa en qualsevol dels dos idiomes indistintament. En relació amb això, recorda que, segons l’última enquesta sobre usos lingüístics, un 51% de les persones de Barcelona diuen que la seva llengua materna és el castellà. Opina que dividir la societat segons l’idioma que es parla és una greu irresponsabilitat i una cosa contrària a la realitat de la ciutat de Barcelona, on hi ha un bilingüisme real. Assenyala que, tanmateix, no succeeix el mateix en la vida pública. En aquest sentit, afirma que el manifest Koiné secunda el monolingüisme institucional que pretén eradicar, o que ja ha eradicat, el castellà de les institucions catalanes. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 40 Manifesta que creuen que el manifest és una ofensa per a les persones que tenen com a llengua materna el castellà, i qüestiona el marc jurídic constitucional, el qual no permet adoptar mesures per afavorir l’ús preferent d’una llengua sobre l’altra, tal com ho confirmen diverses resolucions i sentències. Conclou que demanen que l’Ajuntament refermi el compromís amb el bilingüisme a Barcelona i garanteixi la llibertat individual de cada ciutadà a expressar-se en la llengua que vulgui. El Sr. CIURANA afirma que ja estan acostumats a la utilització que fa el Partit Popular del tema lingüístic per a una cosa que diu que no vol fer, que és dividir la societat. Assenyala que la Sra. Esteller diu que no es pot dividir la societat per raó de llengua, cosa que ell comparteix, però acte seguit dóna dades sobre la població que té el castellà com a llengua materna. Manifesta que si hi ha un grup de persones que decideixen fer un manifest, estan en la seva perfecta llibertat individual de poder-ho fer, de la mateixa manera que la Sra. Esteller pot portar en un programa una política educativa que pretén dividir la societat eliminant la immersió i segregant els alumnes per raó d’idioma. En relació amb això, opina que el Partit Popular proclama unes coses que després són totalment desmentides pels fets. Afirma que, per tant, no cauran una vegada més en el parany de fer un posicionament pensant en una determinada manera d’utilitzar la llengua i en un determinat sector de votants. Explica que el sorprèn que la Sra. Esteller realment es cregui que s’ha eradicat el castellà de l’Administració pública a Catalunya, i opina que parteix d’una diagnosi errònia causada per un interès polític. Assenyala que, per exemple, avui mateix el diari La Vanguardia publica un estudi que diu que el 73% dels adults llegeixen en castellà i només un 26% en català. Afirma que cal respectar que la gent digui el que vulgui en forma de manifestos, i recorda que la posició del Govern de Catalunya ja la va fixar fa pocs dies el president de la Generalitat al Parlament de Catalunya en dir que el futur Estat català empararà tots els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya, parlin la llengua que parlin. Destaca que, per tant, l’opció del seu grup és una societat absolutament inclusiva. Opina que la Sra. Esteller confon el concepte de bilingüisme amb el concepte de cooficialitat. Remarca que els bilingües, trilingües o plurilingües són les persones, mentre que el concepte de cooficialitat correspon a la normativa, les societats i les institucions. Finalment, expressa el vot contrari del Grup Municipal de CiU. La Sra. BARCELÓ manifesta que el Grup Municipal de C’s rebutja de ple el manifest Koiné, que qualifica de suprematista i excloent, i que afirma que menteix i manipula interessadament, com quan considera una anormalitat que es parli per defecte el castellà a Catalunya. Explica que no volen parlar del manifest ni dels seus impulsors i signants, que assenyala que es fan dir «estudiosos, docents i professionals de la llengua», però als quals els falta un gran valor que no es pot perdre: el respecte a la Carta Municipal i a la Constitució. Afirma que aquest manifest no representa els catalans ni de bon tros, ni coneix de debò la realitat de la terra, sinó que fa proselitisme de la seva visió partidista i interessada, vinculada directament amb interessos polítics separatistes i amb certs partits. Assenyala que l’escriptor Juan Marsé, del qual destaca que mai no ha viscut de les subvencions, a diferència de molts dels signants del manifest, ha dit a El Periódico: «Tot és un disbarat. Estic fart i avorrit de parlar tant de l’assumpte. L’últim, aquest manifest de 250 homes savis i doctes per eliminar el bilingüisme. Qui pot negar que és millor tenir dues, tres o quatre llengües que una? Com en una família on es barregen el català i el castellà renunciaran al segon? A qui se li acut? Amb quin dret?» Destaca que estudis científics demostren els beneficis del bilingüisme, i que els catalans que són bilingües tenen la sort de poder-se expressar i de sentir en els dos idiomes. A més, afirma que els redactors d’aquest manifest han oblidat l’objectiu que tenen els idiomes, que és la comunicació, i no pas la discussió de voler imposar un idioma. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 41 Manifesta que el seu grup vol refermar el reconeixement de la pluralitat i dels drets lingüístics de tota la ciutadania de Barcelona i de Catalunya, que recorda que queda reflectida en l’article 3.1 de la Constitució, l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i l’article 4.2 de la Carta Municipal. A més, destaca que l’article 3.3 de la Constitució diu que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». Afirma que, en comptes de llegir les «perilloses» manifestacions del grup Koiné, el seu grup, i ella personalment, prefereix llegir Espriu quan diu: «Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor». Finalment, expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. El Sr. PUIGCORBÉ afirma que, una vegada més, el Grup Municipal del PP no deixa perdre l’oportunitat d’intentar confondre i crear conflictes estèrils entorn de la llengua. Explica que el Grup Municipal d’ERC votarà en contra d’aquesta proposició, que al seu parer té l’únic objectiu de polemitzar inútilment, amagant potser la falta d’idees constructives d’una formació política cada vegada més desorientada i minoritària, tant a Barcelona com al conjunt del país. Manifesta que no acaben de trobar apropiat que l’Ajuntament de Barcelona hagi de pronunciar- se sobre un debat que s’hauria de circumscriure estrictament al camp de la sociolingüística. Explica que, si bé personalment poden pensar que hi ha expressions en la redacció del manifest no gaire reeixides, fins i tot gairebé prepolítiques, cal pensar que no ha estat escrit per polítics sinó per acadèmics que, equivocats o no, han actuat moguts per un afany veritable i sincer de preservar la llengua pròpia del país en la futura república catalana. Remarca que, si cada vegada que aparegués un manifest que no els agrada haguessin de debatre’l en la Comissió, malbaratarien temps i esforços en discussions absurdes i que no duen enlloc. Pregunta a la Sra. Esteller si ha llegit el text del manifest íntegrament, o només els resums «parcials i tergiversats» que n’han fet les capçaleres periodístiques de Madrid que tant agraden al Grup del PP. Afirma que el Grup Municipal d’ERC no té ni l’objectiu ni la voluntat de defensar el manifest del Grup Koiné, però que tampoc no el rebutjaran, perquè per a això ja hi ha el Sr. Marhuenda i el Sr. Rabell. Assenyala que, no obstant això, discrepen d’algunes expressions desafortunades, com titllar la immigració arribada dels territoris castellanoparlants com a «instrument involuntari de colonització lingüística». Remarca, però, que l’única llengua que ha estat secularment perseguida i marginada a Catalunya ha estat el català, tal com ho testimonien milers de documents històrics. Afirma que la llengua castellana gaudeix de molt bona salut, mentre que la catalana és la que més ha patit i pateix per motius que són ben coneguts. Pregunta si el bilingüisme del qual parla el Grup Municipal del PP en la proposició és el bilingüisme que va fer tancar els repetidors de TV3 a València, el del decret TIL de les Balears, o el dels que es van inventar el LAPAO per desnaturalitzar el català de la Franja. En relació amb això, afirma que el PP de Catalunya també ha estat còmplice d’aquestes «barbaritats». Recorda que el seu partit defensa el bilingüisme en el programa electoral, i opina que el PP no els pot donar lliçons de democràcia. Finalment, afirma que en la propera república catalana es garantiran els drets i els deures de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La Sra. ANDRÉS assenyala que el Grup Municipal del PSC comparteix amb altres grups la valoració sobre els motius pels quals el Grup Municipal del PP presenta aquesta proposició. En aquest sentit, opina que es vol tornar a generar un debat polèmic sobre temes que no són estrictament municipals. Explica que, quan havia anat a visitar escoles com a regidora de districte o regidora d’un àmbit concret, no es va trobar mai que el problema de cap d’elles fos la llengua, sinó altres problemes com la falta de recursos, les retallades o les desigualtats de tot tipus. Afirma que, per tant, es fa un problema de la llengua quan es radicalitza cap a una banda o cap a l’altra. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 42 Manifesta que votaran a favor de la proposició perquè quedi ben clar que estan a favor del bilingüisme i que rebutgen les formes i el fons del manifest Koiné, que al seu parer només intenta crear una polèmica i convertir en problema social una cosa que no ho és. La Sra. ROVIRA expressa el vot en contra del Grup Municipal de la CUP. Explica que els sembla hipòcrita i fora de lloc que el Partit Popular plantegi una defensa del bilingüisme, quan la seva acció política ha consistit sempre a intentar desplaçar el català, com ho ha fet, per exemple, amb la llei Wert. Manifesta que no els sorprèn que el PP, igual que altres vegades C’s, instrumentalitzi el debat lingüístic per defensar els interessos de les classes dominants. Opina que aquesta formació ha intentat construir una nació fictícia a partir d’un estat imposat i, per fer-ho, ha instrumentalitzat la qüestió de la llengua. Remarca que aquesta instrumentalització no té més interès que la defensa d’una ideologia i d’un nacionalisme lingüístic espanyol, i també d’un model econòmic i d’un imperialisme econòmic latent. Afirma que aquesta ideologia que pretén defensar el PP no té cap base científica ni lingüística, sinó només ideològica, i es basa en la creença que només hi pot haver una llengua comuna, l’espanyol, que és superior a la resta de llengües dels pobles de la Península, que són meres llengües pintoresques i decoratives. Explica que, en aquest sentit, consideren que l’únic objectiu del nacionalisme lingüístic espanyol és apagar en certa mesura les altres llengües de l’Estat espanyol i que, per fer-ho, es diu que el castellà és la llengua amb la qual tots els ciutadans de l’Estat espanyol es poden entendre i es distingeix entre llengua oficial i llengua cooficial per fixar la superioritat del castellà. Manifesta que per al seu grup això té com a únic propòsit imposar una llengua, que opina que és el que han fet l’Estat espanyol i el PP durant molts anys. Assenyala que el més sorprenent de tot és que, amb la presentació d’aquesta proposició, el Grup Municipal del PP reconeix implícitament el debat de la llengua en una futura Catalunya independent i es contradiu, ja que al mateix temps que nega la futurible independència del Principat, es preocupa perquè aquesta no comporti la supressió del nacionalisme lingüístic espanyol. Opina que, per tant, seria desitjable que aquest grup encarés el debat real sobre la independència i la voluntat d’un poble que vol avançar cap a la independència d’una manera política i no repressiva ni judicial. En relació amb això, expressa la solidaritat amb les companyes d’Euskal Herria perquè avui el PP ha detingut un dels líders de l’esquerra independentista basca, Txelui Moreno, per denunciar un estat que és repressiu. Recomana al Grup del PP que deixi d’instrumentalitzar la llengua i el procés d’independència català i es dediqui a superar els seus complexos com a partit hereu del franquisme. La Sra. ORTIZ afirma que el Grup Municipal de BC rebutja profundament l’ús polític de la llengua com un instrument de confrontació, així com la repressió d’aquesta per silenciar un poble i tota una cultura. Explica que creuen que és cínic que el Grup Municipal del PP sigui el que porti a la Comissió la defensa de la pluralitat lingüística del país, quan és precisament aquest partit el que ha volgut trencar la cohesió social i un model de convivència lingüística a partir de la confrontació entorn de la llengua i de l’ús del català com a llengua vehicular, que remarca que ha estat el principal instrument de cohesió social al país. A més, remarca que el PP ha impulsat lleis com la LOMCE i ha perseguit lingüistes per defensar que es parla català a València i l’Aragó. Manifesta que des del Grup Municipal de BC defensen que Barcelona és una ciutat mestissa, d’acollida i integradora on conviuen moltes llengües, així com el català i el castellà. Afirma que la diversitat no pot ser mai una amenaça, tret que les llengües es persegueixin, cosa que no pot passar en un estat democràtic. Destaca que el que cal per a la cohesió social és construir consensos i no dissensos, tal com diu el manifest d’un col·lectiu de lingüistes en resposta al manifest Koiné. En aquest sentit, opina que segurament el manifest Koiné no ha anat en la línia de construir nous consensos, i assenyala que un article d’Antoni Puigverd a La Vanguardia diu: Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 43 «Quan una llengua queda atrapada en un plet polític [...] deixa de ser un vincle: és una disputa.» Opina que també és interessant rellegir el que ha dit el Sr. Lluís Cabrera a Twitter: «Llegamos como pudimos. Nos instalamos en zonas que no existían. Nos inventamos barrios. Nos estrujaron. Algunos murieron a tiros de la policía.» Destaca que aquesta és la Barcelona dels veïns i veïnes que van construir els barris, i que no es poden negar aquests orígens i, sobretot, no es pot manipular la història. D’altra banda, diu al Sr. Puigcorbé que entre els senyors Marhuenda i Rabell hi ha una enorme distància. Conclou que s’abstindran perquè no creuen que s’hagi de fer un ús polític de la llengua, i menys a Barcelona i al seu Ajuntament. La Sra. ESTELLER opina que els cínics són els grups que els acusen de cinisme i hipocresia, tenint en compte que des de Catalunya s’ha fet una llei de política lingüística que exclou el castellà de les institucions i que l’Ajuntament de Barcelona té un reglament lingüístic que subordina el castellà al català i que, després d’un recurs que va guanyar el PP, no s’ha adaptat a l’ús de la societat catalana i barcelonina. Afirma que és mentida que quan el seu grup defensa el bilingüisme real, que és que una persona pugui utilitzar l’idioma que vulgui, quan vulgui i de la manera que vulgui, ho faci per eradicar el català. Explica que, per exemple, ella usa indistintament el català, que és la seva llengua paterna, i el castellà, que és la llengua materna, i que això no significa que vulgui eradicar el català. Opina que, en aquest cas, no són ells els intolerants i els que impedeixen que molta gent estudiï i s’expressi en una administració en castellà, tret que supliquin que se’ls doni un document o un imprès en castellà. Demana que, per tant, no els donin lliçons, i menys de civisme. Diu al Sr. Puigcorbé que sí que ha llegit el manifest, i que en el segon punt de la proposició parla precisament del bilingüisme perquè el manifest diu que és la causa dels mals de tothom. Afirma que ella no jutjarà els signants del manifest perquè tenen tota la llibertat d’expressar-se com vulguin, però que ella també la té per expressar que està en contra del manifest. Diu a la Sra. Rovira que un partit que empara els terroristes no pot donar lliçons a ningú, i molt menys al PP. El Sr. PUIGCORBÉ assenyala que ja han contestat a bastament a la Sra. Esteller abans. Diu a la Sra. Ortiz que el Sr. Rabell ha dit públicament que el manifest és racista, cosa que opina que no és una actitud de consens. La Sra. ANDRÉS demana a tots els grups que parlin de les qüestions municipals, que és el que esperen que facin els barcelonins i barcelonines, i que no «elevin» els discursos, i menys per generar desacords profunds entre ells, quan el que han de fer és generar grans consensos per tirar endavant la ciutat i fer-la progressar. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. Del Grup Municipal CUP: 12.- (M1519/3117) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- L’Ajuntament de Barcelona donarà suport i cobertura jurídica a tots aquells centres educatius i a aquelles famílies de la ciutat que vulguin exercir la desobediència a la LOMCE com a acte de ruptura amb un model educatiu imposat en contra de la voluntat majoritària de la societat catalana i de la comunitat educativa. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona, davant de qualsevol sanció Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 44 administrativa i/o judicial contra la comunitat educativa o contra aquelles famílies que practiquin la insubmissió a la LOMCE, proposarà que tots els càrrecs electes del consistori s’autoinculpin davant les instàncies pertinents i ho farà extensiu a tota la ciutadania perquè també pugui fer efectiva la seva autoinculpació. Tercer.- L’Ajuntament de Barcelona, reitera el seu rebuig a l’aplicació de la LOMCE en els centres educatius de la Mataró, i difondrà públicament a través del web municipal l’activitat de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) a la LOMCE i oferint informació a qualsevol centre educatiu que s’hi vulgui adherir. Quart.- Instar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a declarar la seva insubmissió a la LOMCE i a aturar d’immediat el desplegament que se n’ha fet. Cinquè.- Comunicar els acords al Consell Escolar de Barcelona així com a l’Institut d’Educació de Barcelona això com a tots els centres educatius i als seus respectius equips directius i Associacions de Mares i Pares, la Consell Comarcal, a la Diputació o al Departament d’Ensenyament i al Ministeri d’Educació. La Sra. ROVIRA es disculpa pel fet que han distribuït el text tres vegades i fins ara no han donat el text definitiu perquè han anat acceptant esmenes. Tot seguit llegeix els acords definitius. Manifesta que, tot i el rebuig unànime de la comunitat educativa, l’aplicació de la LOMCE ja és un fet que afecta de ple els centres docents de la ciutat. En aquest sentit, esmenta com a exemples les proves de nivell que es van realitzar el curs passat a l’alumnat de tercer de primària, que opina que tenen una clara voluntat de reimplantar la meritocràcia i d’avançar en la competència entre centres; la imposició de continguts curriculars; l’obligació que les famílies hagin de triar entre l’assignatura de religió catòlica i la d’educació en valors socials i cívics, i l’augment d’hores lectives en castellà, que opina que és una decisió arbitrària que ha anat acompanyada d’una creixent judicialització de la immersió lingüística. Afirma que, des del Grup Municipal de la CUP i, sobretot, des de la comunitat educativa, des de la Xarxa de les Escoles Insubmises i des dels diferents agents que s’estan mobilitzant i actuant, no poden restar indiferents davant l’avanç d’un model educatiu clarament neoliberal i espanyolista, concebut primàriament per afavorir la privatització, la mercantilització i la degradació democràtica de l’educació pública inclusiva. Manifesta que entenen, doncs, que és un deure de les persones que defensen l’escola pública i en català a la ciutat donar suport a la desobediència de la LOMCE, i demana a l’Ajuntament que es comprometi amb aquesta iniciativa i que apliqui els diferents acords que ha llegit abans. El Sr. ARDANUY destaca que CiU ha votat en contra de la LOMCE al Congrés dels Diputats i n’ha demanat la derogació, i que el Govern de la Generalitat de Catalunya, del qual forma part el seu grup polític, combat l’aplicabilitat d’aquesta llei amb els instruments legals que té al seu abast. En aquest sentit, remarca que el Govern de Catalunya està desenvolupant un marc legislatiu català propi que té en compte les necessitats del sistema educatiu català. Explica que el Grup Municipal de CiU comparteix bona part de la proposició, però té discrepàncies respecte a alguns punts, com el quart, que no comparteixen, i el cinquè, que no l’entenen, ja que creuen que no té gaire sentit demanar que no s’apliqui un article d’una llei que es reclama que desaparegui. Expressa el rebuig del seu grup a la LOMCE, que afirma que representa tota una sèrie de greuges respecte al sistema català, i defensa la llei pactada i consensuada al Parlament de Catalunya fins que no hi hagi una legislació dins d’una república catalana. La Sra. BARCELÓ assenyala que no debatran sobre la LOMCE en la Comissió, sinó al Congrés dels Diputats quan pertoqui. Explica que l’educació és una de les prioritats de Ciutadans, que defensa l’aprovació d’un pacte nacional per l’educació que miri una generació, no una legislatura o un govern, i que garanteixi un sistema educatiu de qualitat per a tots i totes. Destaca que l’educació està en l’eix de qualsevol projecte amb seny per a un país, en primer lloc Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 45 perquè l’educació és l’instrument principal per defensar la igualtat d’oportunitats i corregir les desigualtats d’origen socioeconòmic, i en segon lloc, perquè el capital humà és el determinant clau per al creixement econòmic i, per tant, contra l’atur dels països a llarg termini. Afirma que, no obstant això, el Grup Municipal de la CUP presenta una iniciativa que no és de competència municipal i que, en comptes de proposar mesures per millorar la vida dels barcelonins, es dedica a anar teixint un nou model polític de caràcter bolivarià que vol imposar a la resta, amb la connivència d’altres grups. Opina que el més preocupant de la proposició, sobretot la inicial, és que pretén arrossegar les institucions pel camí de la il·legalitat i la manca de respecte a l’estat de dret. Qualifica de populisme l’actitud de la CUP de dir sempre que parla en nom del poble, i subratlla que en democràcia les lleis es canvien però no es desobeeixen. En relació amb això, recorda que Ciceró ja deia al segle I aC: «Siguem esclaus de les lleis per poder viure en llibertat.» La Sra. BENEDÍ agraeix al Grup Municipal de la CUP l’acceptació de l’esmena del seu grup. Manifesta que des d’ERC pensen que, amb la potestat que s’ha atribuït l’Estat espanyol d’establir el currículum de les assignatures troncals, s’ha volgut imposar una visió uniformadora que doni resposta a la voluntat que va expressar el ministre Wert d’«espanyolitzar els nens catalans». Assenyala que l’Estat espanyol no només recupera competències en el disseny del currículum, sinó també en l’avaluació, ja que s’estableixen unes avaluacions externes a final de primària, secundària i batxillerat que recorden les antigues revàlides i que opina que són l’autèntica clau de volta de la llei. Remarca que aquesta intencionalitat uniformadora trenca el principi de participació democràtica de la comunitat educativa quan suprimeix el Consell Escolar com a òrgan de govern dels centres. A més, opina que no es pot veure la LOMCE com un fet aïllat, sinó que és un episodi més de la campanya d’atac sistemàtic del PP a l’educació, el català, la cultura catalana i la cohesió social del país. Afirma que la LOMCE instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora del sistema educatiu i aprofita per imposar una contraoferta segregadora i intervencionista que resulta inútil per resoldre els problemes reals de l’educació i la mercantilitza. Explica que no poden permetre que s’apliqui una llei que promou un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que genera desconfiança envers el professorat, que limita la formació integral de l’alumne, que devalua la formació professional, que nega la diversitat lingüística de Catalunya i que atempta contra el model d’immersió lingüística, que destaca que ha garantit el coneixement del català i del castellà en finalitzar la formació i que ha estat fonamental per a la cohesió i la convivència. Manifesta que ERC ha decidit estar al costat de les famílies, del col·lectiu de professors i dels que volen una escola catalana, inclusiva, laica, justa i no sectària. Afirma que amb voluntat tot és reversible, i que s’han d’assumir els costos de retirar allò que s’havia promès, de canviar allò que s’havia dit que es faria d’una manera i després es va fer d’una altra, i modificar les aplicacions que gestionen els ensenyaments i els accessos. Conclou que, per tant, el seu grup votarà a favor de la proposició. Afirma que, en la batalla contra la LOMCE, hi ha en joc el present i el futur de la societat, i que no es pot permetre que es posi en perill la cohesió social i el futur dels infants. La Sra. ANDRÉS assenyala que, tot i alguna petita discrepància, el Grup Municipal del PSC comparteix gran part de la proposició i, per tant, hi donarà suport. Recorda que ja han expressat moltes vegades que creuen que la LOMCE és una llei retrògrada i segregadora, tant per sexes com per capacitats, que ignora completament la comunitat educativa, que redueix el paper dels consells escolars, que expulsa les famílies de l’educació dels seus fills i filles, i que atempta contra la immersió lingüística. Explica que no consideren que donar suport a aquesta proposició signifiqui atemptar contra la legalitat ni l’estat de dret, sinó reconèixer una situació que ja es dóna als centres educatius, on hi ha famílies que no volen Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 46 passar les proves. Assenyala que es tracta d’una realitat constatada i acceptada per l’administració educativa, que està buscant altres vies per esquivar aquesta condició. Manifesta que el seu grup parlamentari, juntament amb el Grup Parlamentari del PSOE, ha expressat moltes vegades que cal treballar per derogar aquesta llei. Afirma que l’única manera de derogar-la és fer-ne una altra i, mentrestant, evitar al màxim els seus efectes negatius per als alumnes. La Sra. ESTELLER opina que en la defensa d’aquesta proposició només es diuen tòpics i mentides. A més, remarca que el Grup Municipal de la CUP ja va presentar aquesta iniciativa en el Ple i es va aprovar. En aquest sentit, pregunta als grups que hi donen suport si no tenen res més a fer que tornar a parlar del mateix. Assenyala que un dia podrien parlar de la LOMCE seriosament, però que caldria que abans tots els grups l’estudiessin per evitar caure en tòpics. Explica que està cansada de les visions que distorsionen la realitat i només saben veure el que ja preveuen que hi haurà. Afirma que, per exemple, la LOMCE no persegueix el català, sinó que dóna llibertat als pares perquè, si volen, puguin triar l’educació en castellà. En aquest sentit, opina que són els altres grups els que volen imposar l’educació que han de tenir els fills de moltes famílies de la ciutat. Remarca que el que fa la LOMCE és augmentar la competència dels nens perquè puguin tenir oportunitats i un futur, i per evitar el fracàs escolar. Destaca que, tot i que la LOMCE no s’ha aplicat íntegrament, amb la seva implementació el fracàs escolar ha baixat un 20%; la nota mitjana, que era de 6,8, ha passat a ser de 7,4, i la taxa de rendiment, que era del 72%, ha passat a ser del 76%. D’altra banda, assenyala que és molt important conèixer les competències de les administracions. En aquest sentit, diu al Grup Municipal d’ERC que la competència de les assignatures troncals és de l’Estat, d’acord amb l’article 4 de la LOGSE, malgrat que moltes comunitats autònomes la van assumir perquè l’Estat no l’exercia. Explica que, si es consulta aquella llei i tota la doctrina i totes les resolucions posteriors, es veurà que l’Estat havia de legislar sobre això per millorar les competències bàsiques i reduir el fracàs escolar. Manifesta que el Grup Municipal del PP votarà en contra de la proposició perquè la LOMCE ha estat votada en el Congrés democràticament pel grup que governava en aquell moment, i tan democràtic és votar com respectar el que es vota. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que creu que no cal afegir res més per explicar els despropòsits d’una llei com la LOMCE i que, per tant, se centrarà en la proposició. Explica que el Grup Municipal de BC se sent còmode amb aquesta proposició perquè les seves propostes impliquen, d’alguna manera, una recuperació del poder de l’educació per part de la ciutadania, que és el model educatiu que defensen. Afirma que per això han transaccionat bona part del seu redactat i hi donen suport. Explica que entenen que, en una societat com la barcelonina, el fet de respectar el dret de les famílies o de la comunitat educativa a manifestar el seu rebuig a la LOMCE és un element normalitzat de la mateixa tradició democràtica de funcionament en el marc d’un sistema educatiu que és i vol ser democràtic. Afirma que, en concret, se senten molt còmodes amb el punt cinquè de la proposició, a diferència del Sr. Ardanuy, i consideren que és del tot pertinent, ja que la responsabilitat de derogació de la LOMCE no és municipal sinó estatal, i el que es planteja és que, com a Ajuntament, fins que la LOMCE no estigui derogada, ja s’apliqui la mesura de no preveure concursos públics per a la construcció i la gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 47 La Sra. ROVIRA manifesta que no concedeix cap legitimitat a les crítiques que els fan de no ser democràtics i no respectar les decisions preses, ja que provenen d’un partit que ha suspès una llei com la ILP d’habitatge, que venia des de baix i donava cobertura a una situació d’emergència social. Afirma que, a més, quan se’ls titlla de populistes i de no creure en les lleis, sempre diuen que no creuen en les lleis injustes que no han votat i que han estat imposades per majoria absoluta sense un consens i sense una participació real de totes les persones que viuen a la futura república catalana i a l’Estat espanyol. Remarca que l’Estat espanyol és tan «demofòbic» que ni tan sols deixa que les persones del poble català votin sobre el seu futur. Manifesta que agrairia que els grups de C’s i del PP anessin a explicar els seus arguments al conjunt de la comunitat educativa, que destaca que és una comunitat que ha fet l’esforç de teixir xarxa i d’autoorganitzar-se per tal de reivindicar el dret a una educació pública i de qualitat. El Sr. ARDANUY remarca que cap de les lleis que l’Estat espanyol ha desenvolupat en l’àmbit educatiu en els últims anys ha donat instruments potents a Catalunya per poder millorar el seu sistema educatiu. Explica que el Grup Municipal de CiU està d’acord en la majoria de punts de la proposició, però que hi troben a faltar el fet de posar en valor la legislació pròpia de Catalunya, elaborada i votada pel poble català en el seu Parlament. Destaca que aquesta visió de construir comunitat a través del marc legislatiu propi és el que també fa esdevenir estat. Afirma que, per tant, la Llei d’educació de Catalunya és l’instrument de què disposen, mentre que la LOMCE és una qüestió d’Espanya i no de Catalunya, tot i opinar que el més raonable seria que es derogués. La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Rovira que no necessita els seus consells per entendre la democràcia. Afirma que les lleis es canvien en el lloc adequat i que s’aproven també amb consens. Assenyala que el sistema educatiu espanyol ha estat reformat amb set lleis diferents des de l’arribada de la democràcia, i que cap d’elles ha durat més de sis anys ni ha tingut el consens de tots els grups. Opina que, per tant, cal un consens de tots els partits polítics per arribar a un pacte nacional per l’educació, ja que Espanya continua tenint la taxa més alta d’abandonament escolar de la Unió Europa amb una taxa del 20%. Manifesta que, per tant, estan d’acord que l’educació necessita reformes, però s’oposen a desobeir la llei, motiu pel qual votaran en contra de la proposició. La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Esteller que no es tracta només de llegir la LOMCE, sinó d’interpretar també quin és el fons d’aquesta llei. En aquest sentit, afirma que és una llei que no és democràtica ni inclusiva i que és totalment sectària. La Sra. ANDRÉS diu a la Sra. Esteller que no és el mateix ser competent que establir una competició i descartar la gent per diferents motius, que és el que fa la LOMCE. A més, afirma que no s’ha de parlar sobre la llei un cop feta, sinó que això s’hauria d’haver fet abans, especialment amb la comunitat educativa. Opina que el que demostra la LOMCE és que no es pot imposar una llei d’educació. La Sra. BENEDÍ demana a la Sra. Esteller que respecti el torn de paraula dels altres grups. La Sra. ESTELLER replica que no es pot dir que no és democràtica una cosa votada al Congrés. La Sra. BENEDÍ dóna per acabat el debat. La Sra. ROVIRA agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició, i manifesta que traslladaran aquests acords a la comunitat educativa i a la gent organitzada que s’oposa a la LOMCE. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 48 La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- L’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu rebuig a la LOMCE, per ser una llei que limita la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa, que dóna cobertura jurídica a las segregació de l’alumnat en funció del seu sexe, que estableix un sistema d’avaluació orientat a la competitivitat entre centres i famílies, introdueix formes de gestió privada tot jerarquitzant les relacions laborals dintre dels centres educatius i que qüestiona el model d’immersió lingüística. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona denunciarà qualsevol actuació administrativa o jurídica que limiti o sancioni les famílies amb fills i filles matriculats en edat obligatòria, a causa de l’exercici dels seus drets de participació en el sistema educatiu, d’accés en condicions d’igualtat als centres escolars, i d’elecció de model educatiu. Tercer.- L’Ajuntament de Barcelona donarà suport a totes les iniciatives i organitzacions que promoguin un debat ciutadà sobre la LOMCE des de la participació democràtica i el respecte a totes les posicions. En aquest sentit recolzem el dret de les famílies a l´objecció de consciència i a manifestar activament el desacord amb un sistema d´ avaluació que cataloga els centres escolars. Quart.- L’Ajuntament de Barcelona instarà a la Generalitat de Catalunya perquè aturi d’immediat l’aplicació de la LOMCE ja que la majoria social i política del país hi està en contra. Per això instem a respectar el dret de les famílies o membres de la comunitat educativa a manifestar el seu rebuig sense cap tipus de sanció administrativa i/o judicial. Cinquè.- L’Ajuntament de Barcelona proclama solemnement que no s’acollirà en cap cas a l’aplicació de l’article 116.8 de la LOMCE, que permet que les administracions educatives puguin convocar concursos públics per a la construcció i gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional, en tot el terme municipal del qual n’és competent. Sisè.- Comunicar els acords al Consell Escolar de Barcelona així coma l’Institut Educació de Barcelona això com a tots els centres educatius i als seus respectius equips directius i Associacions de Mares i Pares, al Consell Comarcal, a la Diputació o al Departament d’Ensenyament i al Ministerio de Educación. Setè.- L’Ajuntament vetllarà en la mesura del possible posar a disposició de les famílies que vulguin exercir el seu dret a manifestar el seu desacord amb la LOMCE espais municipals amb servei de monitoratge, per tal de facilitar la conciliació, en el cas que duguin a terme les seves reivindicacions. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 13.- (M1519/3123) Que el Govern municipal elabori un mapa dels centres educatius que disposen d’espais aptes per a la pràctica esportiva a tota la ciutat. El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que Barcelona és una capital que destaca a escala internacional en l’àmbit esportiu, entre d’altres. Afirma que la ciutat deu molt a l’esport, començant per l’Olimpíada popular de 1936 i seguint amb els Jocs Olímpics de 1992 i, probablement, amb els Jocs d’Hivern en el futur, si el Govern municipal varia la seva posició. Assenyala que, tanmateix, aquesta excel·lència encara no està en consonància amb la realitat de l’esport de base, ja que és un fet reconegut que la ciutat pateix un dèficit d’instal·lacions esportives. Remarca que aquesta mancança ha provocat una clara necessitat d’espais per a la pràctica de Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 49 l’esport, que s’ha concretat en una demanda majoritària d’aquests espais per part de les entitats esportives de la ciutat. Explica que creuen que, per pal·liar en la mesura del possible aquesta situació, es podrien utilitzar instal·lacions escolars que fossin aptes per a la pràctica de l’esport. Destaca que aquest ús podria ser perfectament compatible amb l’activitat lectiva dels centres alhora que rendible, pel retorn social que la ciutadania obtindria. Afirma que l’Ajuntament de Barcelona ha de fer tots els esforços que calguin per tal que les necessitats esportives dels habitants de la ciutat es trobin tan ben cobertes com sigui possible. Manifesta que pensen que el primer pas per anar en aquesta direcció seria l’elaboració d’un mapa d’equipaments escolars susceptibles de ser utilitzats per a la pràctica esportiva, i que complementarien i reforçarien les actuals infraestructures esportives de tots els districtes de la ciutat. Finalment formula el prec. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. CARRANZA explica que al Govern li consta que en aquests moments hi ha un nombre important d’espais esportius escolars que ja s’utilitzen fora de l’horari lectiu per a activitats esportives organitzades directament per les AMPA, per entitats o clubs esportius, o fins i tot pel projecte «Patis escolars oberts al barri». Manifesta que, tanmateix, són també conscients que hi ha un petit nombre de centres educatius que encara tenen tancades les portes dels seus espais esportius i que des del territori hi ha una demanda d’espais per a la pràctica esportiva. Explica que, per això, ja fa un temps que l’IBE manté converses amb el Consorci d’Educació per verificar i actualitzar el cens d’espais esportius dels centres educatius públics de la ciutat, tant de primària com de secundària, per tal de tenir tota la informació dels espais esportius, la seva utilització i la seva possible utilització fora de l’horari lectiu. Assenyala que, a banda d’això, han acordat amb el Consorci pintar terrenys de joc esportiu a totes les escoles de la ciutat, conjuntament amb els equips docents i d’educació física de cadascun dels centres, per facilitar-ne i millorar-ne l’ús escolar i social. Destaca que, a més, aquestes dues actuacions es duran a terme mitjançant els plans d’ocupació laboral aprovats des de l’Ajuntament, que es coordinen des de Barcelona Activa. El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’acceptació del prec, i afegeix que un segon pas seria veure si es poden cobrir aquests espais. La Sra. BENEDÍ demana el posicionament del Govern. La Sra. ORTIZ manifesta que accepten el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 14.- (M1519/3129) Que se’ns informi dels resultats del grup de treball sobre sales d’estudi que va convocar el Govern municipal i que es garanteixi pel més de maig l’ampliació del nombre de sales d’estudi a biblioteques així com l’horari de les mateixes, i si s’escau s’habilitin sales d’estudis en d’altres equipaments municipals com ara Centres Cívics o Equipaments Juvenils. La Sra. ANDRÉS assenyala que les sales d’estudi no permanents són un recurs utilitzat pels estudiants de la ciutat, i que almenys dues vegades s’ha fet molt evident que les que hi ha no són suficients, una el desembre del 2014 i l’altra el gener del 2016. Recorda que, en aquesta última ocasió, el Govern va dir que convocaria un grup de treball amb estudiants per donar solucions reals abans que comencés l’època d’exàmens. Destaca que aquest és un dels temes més reclamats a la plataforma Decidim Barcelona, i manifesta que, atès que aviat s’iniciarà el Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 50 període d’exàmens, volen saber els resultats del grup treball sobre sales d’estudi i la possibilitat d’ampliar-les a equipaments municipals que no siguin les biblioteques. La Sra. PÉREZ afirma que accepten el prec. Explica que les negociacions amb els estudiants continuen obertes i per això encara no han presentat el pla de treball global, però que des de la primera reunió amb els joves organitzats que es van tancar als espais d’estudi han fet un diagnòstic dels espais disponibles que hi ha a la ciutat. Afirma que algunes de les conclusions se centren en les zones on hi ha el públic objectiu de les sales d’estudi. Assenyala que, per exemple, el diagnòstic els diu que calen sales d’estudi a Sarrià-Sant Gervasi. A més, destaca que s’ha fet un mapa complet d’espais i equipaments no només de la xarxa municipal, sinó també de les universitats públiques i privades que hi ha a la ciutat. Manifesta que s’han adonat que no tenen les dades d’ocupació de cap biblioteca i que, per tant, aquesta és una de les mancances que cal resoldre, així com reforçar els espais d’estudi nocturn. Exposa les primeres conclusions a què han arribat. Assenyala que la primera és la necessitat d’informació i que, per tant, s’habilitarà a la web de lameva.barcelona.cat el mapa de la ciutat amb tots els espais d’estudi, incloent-hi també els de les universitats. Explica que, de moment, del 9 de maig al 29 de juny s’obriran almenys tres espais d’estudi addicionals en horari nocturn, un a Sarrià-Sant Gervasi i dos a l’Eixample. A més, assenyala que s’està acabant de negociar l’ampliació d’hores al migdia i a la nit, i la possibilitat d’obrir dos espais més, un a Sants i l’altre a Horta-Guinardó. Afirma que entenen que tot això suposa també un canvi estructural del model d’oferta d’espais, i que fins i tot estan treballant conjuntament amb Cultura i Educació per donar una resposta global a aquesta necessitat. Manifesta que esperen tenir un informe complet aquest mes i poder-lo compartir i acabar de definir conjuntament amb els grups. La Sra. ANDRÉS afirma que agraeixen l’ampliació del nombre de sales d’estudi i del seu horari, però que caldrà fer una valoració global sobre la implantació d’aquests punts de manera equilibrada a la ciutat. La Sra. PÉREZ explica que els agradaria ser més àgils en aquesta qüestió, però que els joves amb els quals treballen s’organitzen de manera assembleària. Destaca que s’han comunicat amb aquestes persones de diverses maneres —per correu electrònic, per telèfon i a través de reunions— i que, per tant, l’Ajuntament té tota la voluntat de reunir-se amb elles per trobar la solució conjuntament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15.- (M1519/3136) Que des de l’Institut Barcelona Esports es faciliti que els barcelonins puguin seguir els diferents partits de la Eurocopa de futbol que disputi la Selecció Espanyola entre els dies 10 de juny i el 10 de juliol de 2016, i en aquest sentit, faci les gestions necessàries per tal que s’autoritzi la instal·lació de pantalles gegants de televisió a la ciutat que permetin el seguiment per part dels barcelonins que així ho desitgin. La Sra. ESTELLER presenta el prec, i explica que formulen aquesta petició, entre altres coses, perquè s’ha creat una plataforma que vol promoure que es puguin veure els partits de la selecció espanyola a través de pantalles gegants a la ciutat. Recorda que la final del Mundial de futbol del 2010 va congregar més de 75.000 persones a l’avinguda Reina Maria Cristina. Destaca que, per tant, hi ha una gran afició i un gran seguiment de la selecció a la ciutat. Explica que demanen que des de l’IBE es promoguin les gestions necessàries per trobar un espai on es puguin ubicar les pantalles, tenint en compte que això no suposaria cap cost per a Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 51 l’Ajuntament. A més, assenyala que la plataforma esmentada ja va adreçar un escrit a l’alcaldessa el 31 de març per plantejar-li aquesta petició. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. CARRANZA manifesta que no està a les seves mans poder posar la ciutat a disposició de grups de persones. Explica que a la ciutat hi ha una taula, Barcelona Events, que avalua tota la informació dels nous esdeveniments que es fan a l’espai públic de la ciutat i totes les demandes que arriben en aquest sentit, atès que són moltes. Assenyala que cal valorar moltes coses a l’hora d’atendre aquestes peticions, però que, sobretot, cal conciliar el descans dels veïns i veïnes amb els esdeveniments que tenen lloc a la ciutat, tant culturals com socials, esportius o de promoció econòmica. Explica que, en aquest cas concret, no es considera adequat col·locar pantalles gegants a la ciutat atès que l’Eurocopa de futbol té una durada de molts dies i els partits seran televisats, de manera que els ciutadans i ciutadanes interessants els podran visionar i fer-ne un seguiment conjunt a diferents espais de la ciutat. Assenyala que en cas que algun operador o alguna plataforma volgués organitzar aquest visionament, el Govern valoraria com a més idoni un espai o recinte tancat de la ciutat. Conclou que no es valora com a adequada la instal·lació de pantalles gegants al carrer per no destorbar el descans dels veïns i veïnes, i que se suggereix traslladar aquesta activitat a un espai tancat. Addueix també raons de seguretat, de prevenció, d’ordre públic i d’ocupació de l’espai en horari nocturn, atès que molts dels partits es fan a la nit i, a més, tenen una durada llarga. La Sra. ESTELLER assenyala que s’han adreçat a la Sra. Carranza com a responsable municipal d’esports perquè intercedeixi perquè els barcelonins puguin seguir els partits de la selecció espanyola en pantalles gegants. Manifesta que estan d’acord que cal respectar el dret al descans, però que hi ha espais a la ciutat, com l’avinguda Reina Maria Cristina, on hi ha pocs veïns, i que a vegades es fan concerts o activitats a l’espai públic on es conjuguen tots els drets. A més, remarca que a l’Ajuntament no li costaria res perquè la plataforma a què s’ha referit aportaria un patrocinador. La Sra. CARRANZA afirma que no es tracta d’una qüestió econòmica, sinó de descans, d’ordre públic, de seguretat i de prevenció. D’altra banda, assenyala que precisament a l’avinguda Reina Maria Cristina hi ha un dels col·lectius de veïnatge més actius perquè s’hi redueixi l’activitat. Remarca que, de fet, aquest any ja s’han traslladat activitats que es duien a terme en aquest espai a altres indrets de la ciutat. La Sra. ORTIZ manifesta que el Govern rebutja el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16.- (M1519/3144) S’ha posat a disposició de la Generalitat, el terreny per a la construcció de l’escola Maquinista (si és que és de titularitat municipal), i l’Ajuntament avançarà els recursos per fer front al cost de la construcció, o s’ha previst el trasllat de l’escola als terrenys de Renfe- Colorantes? Quin ha estat el cost d’execució de l’obra? Quin és el cost desglossat de mantenir les dues escoles. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 52 El Sr. ARDANUY recorda que l’escola La Maquinista és l’únic centre educatiu previst en el Pla d’equipaments educatius que encara es troba en barracons. Explica que la pregunta que plantegen té a veure amb la cessió del solar per part de l’Ajuntament a la Generalitat per a la futura construcció del centre, la situació general del projecte i la possible implicació de l’Ajuntament en la construcció del nou centre educatiu des del punt de vista econòmic. La Sra. ORTIZ manifesta que el planejament aprovat pel Govern anterior marcava aquest terreny com a sòl d’equipament de titularitat pública, i que ara estan pendents que s’acabi el procés de reparcel·lació. Afirma que, per tant, actualment el sòl encara no és de propietat municipal. Explica que la proposta que el Govern actual ha fet, i que també forma part de la negociació amb Unibail-Rodamco, és que aquest sòl sigui de titularitat pública, incloent-hi el subsòl. Recorda que, fins ara, la construcció de l’escola quedava condicionada pel pàrquing de la futura ampliació del centre comercial. Afirma que, de tota manera, el sòl i l’adequació per construir la nova escola està disponible i que, de fet, ja s’ha fet l’adequació per efectuar aquest trasllat. Explica que han fet un treball constant amb les famílies, que els van dir que no volien fer el trasllat sense saber com acaba la reparcel·lació. Manifesta que, en aquest sentit, està tot llest per seguir el calendari previst, però que han treballat des del principi per desvincular una escola pública necessària per al barri del projecte d’ampliació d’un centre comercial. D’altra banda, afirma que l’Ajuntament sempre ha estat implicat en aquest projecte, però que li sembla una mica cínic plantejar aquesta implicació des del punt de vista financer. Explica que el que demanen és que la Generalitat reverteixi el dèficit històric d’inversió en equipaments públics, atès que especialment ara hi ha un problema greu de manca de centres educatius públics al conjunt de la ciutat. Assenyala que això es reflectirà en les xifres de preinscripció, on la llibertat dels pares estarà clarament condicionada per la manca d’oferta pública i, sobretot, per la manca d’inversió en secundària i en instituts públics. Remarca que això forma part de la responsabilitat exclusiva de la Generalitat i que, per tant, li demanen que també prioritzi i inverteixi en educació pública. El Sr. ARDANUY remarca que les escoles d’infantil i primària també són competència de la Generalitat i que això no ha obstat perquè, en un moment de complexitat financera de la Generalitat, l’Ajuntament hagi avançat els recursos per fer que, en quatre anys, set escoles hagin deixat d’estar en barracons. En aquest sentit, assenyala que simplement volien saber si el Govern actual podia tornar a fer això, o s’esperarà que la Generalitat tingui capacitat financera per poder-ho fer. Opina que es tracta que totes les administracions es posin d’acord per avançar al màxim possible en la supressió dels barracons, ja que cada curs que passi sense que aquesta escola es traslladi a la seva ubicació definitiva és un curs que es perdrà des del punt de vista de la qualitat educativa. Demana, doncs, la màxima implicació de l’Ajuntament per poder treure el màxim rendiment educatiu d’aquest espai i donar una resposta a les famílies al més aviat possible. Conclou que la seva pregunta no era cínica, sinó que volien saber si el Govern pensa col·laborar per fer això possible, tal com ho han fet altres governs. La Sra. ORTIZ assenyala que totes les respostes de la Generalitat consisteixen a dir que no pot finançar res i que ho faci l’Ajuntament, quan totes les administracions tenen límits financers. Afirma que la qüestió és que la Generalitat prioritzi també les inversions socials que cal fer i s’hi impliqui. Es dóna per tractada. 17.- (M1519/3145) Quin és el capteniment i la posició d’aquest Govern municipal respecte les campanyes de vacunació sistemàtica dels infants i joves a la ciutat de Barcelona? Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 53 La Sra. HOMS formula la pregunta. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. TARAFA manifesta que l’Ajuntament de Barcelona defensa i promou el calendari de vacunació des de l’Ajuntament, des del Comissionat de Salut i des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la presidència de la qual ocupa ella mateixa i que és la que distribueix i administra les vacunes a tots els nens i nenes i adolescents de la ciutat. Explica que, no obstant això, el calendari de vacunació de Catalunya el marca la Generalitat, està actualitzat a juliol del 2014, i protegeix els infants i adolescents de 14 malalties. Assenyala que està previst que aquest estiu es modifiqui el calendari, i que des de l’Ajuntament continuaran promovent-lo i donant-hi suport. La Sra. HOMS explica que han fet aquesta pregunta per aclarir que realment el calendari de vacunació infantil segueix el seu curs i ho fa d’acord amb el criteri, no dels partits polítics o les diferents administracions, sinó dels professionals i l’equip mèdic que depenen de l’Agència de Salut Pública, la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que, per tant, celebren que la resposta s’emmarqui en aquesta línia i que no hi hagi cap intenció d’afegir un component ideològic en aquesta matèria. Manifesta que, com a mare, vol recalcar la importància que té el coneixement dels pros i contres de les vacunes, i opina que l’Administració pública ha de vetllar per això, i no pas pronunciar-s’hi. La Sra. TARAFA explica que tot el que ha dit abans no exclou que es puguin obrir i recollir debats que ja es plantegen a la societat, com el relatiu a la vacuna del papil·loma. Afirma que no els ha de fer por tenir debats públics serens sobre determinades coses, i que això no posa en risc el calendari de vacunació. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 18.- (M1519/3094) Quin és el projecte de l’actual Govern municipal en referència a la construcció d’un poliesportiu al barri de Canyelles? La Sra. BARCELÓ saluda el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Nou Barris, que ha assistit a la sessió. Destaca que l’esport genera beneficis físics, psicològics i socials, i que, per tant, és important que la ciutat de Barcelona disposi dels equipaments necessaris per tal que els ciutadans i ciutadanes hi puguin accedir. A més, afirma que els ciutadans haurien de poder gaudir de les mateixes instal·lacions esportives als diferents districtes. Explica que els veïns i veïnes del barri de Canyelles, al districte de Nou Barris, fa més de 25 anys que esperen que es faci realitat la promesa per part de diferents governs municipals de la construcció d’un poliesportiu. Recorda que els governs socialistes, inclòs el tripartit, van prometre la construcció d’aquest equipament i que el 2008 es van reafirmar en el compromís de començar les obres el 2009. Finalment, formula la pregunta. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. CARRANZA recorda que ja han anunciat que faran un mapa d’instal·lacions esportives de la ciutat durant aquest mandat. Assenyala que no ha estat possible tenir-lo fins ara, i és un gran repte que volen assolir abans d’acabar el mandat. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 54 Explica que, per elaborar el Pla d’inversions municipals (PIM) del mandat, han fet reunions amb cadascun dels districtes de la ciutat i han recollit les demandes que es prioritzen des del territori. Afirma que, pel que fa a Nou Barris, i en concret al barri de Canyelles, se’ls ha plantejat com a prioritària la construcció d’un poliesportiu entre el barri de Canyelles i Roquetes. Assenyala que el Centre Esportiu Municipal Artesania es troba a la frontera entre aquests dos barris i que la fase d’ampliació d’aquest centre preveu la construcció d’un nou pavelló esportiu. Manifesta que, de manera consensuada amb el Districte de Nou Barris, s’ha incorporat aquesta actuació al PIM d’aquest mandat i que, per tant, és una actuació subjecta a l’aprovació del PIM. La Sra. BARCELÓ agraeix les explicacions, i remarca que fa més de 25 anys que el veïnat reivindica un poliesportiu i, per tant, ja és hora de deixar de fer promeses i ser conscients que es tracta d’una necessitat. A més, afirma que la igualtat d’oportunitats implica que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats per accedir als equipaments esportius i a la pràctica de l’esport. Es dóna per tractada. 19.- (M1519/3095) Quin és el programa de l’actual Govern municipal respecte als albergs per a persones sense sostre que tenen un problema de drogodependències i que estan en actiu en aquest consum. La Sra. BARCELÓ explica que plantegen aquesta pregunta perquè les entitats socials han manifestat que a la ciutat de Barcelona no hi ha cap alberg per a les persones sense llar que tenen un problema de drogodependències i que estan en actiu en aquest consum. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. ORTIZ manifesta que el Govern és molt conscient de les mancances que hi ha en aquest àmbit i que per això actualment estan elaborant el Pla de sensellarisme per a la ciutat. Assenyala que ja estan treballant en la planificació d’equipaments i que un aspecte que tenen en compte és la mancança d’equipaments de baix llindar, no només per a persones drogodependents, sinó també en altres casos en què les barreres per entrar als albergs suposen que moltes persones, per la seva situació, prefereixin quedar-se al carrer. Afirma que per això estan pensant com redissenyar els albergs que ja hi ha i com ampliar-ne la xarxa. A més, destaca que el nou programa «Primer la llar» inclou precisament persones amb aquest perfil, i que aquesta necessitat també es recull en la proposta del PIM que elabora el Govern i s’està treballant amb l’Agència de Salut Pública. Remarca que aquest equipament és imprescindible i que, per això, cal tractar aquest tema amb la sensibilitat que requereix. Explica que treballaran la seva ubicació al territori amb el conjunt dels districtes, però que tots se n’han de fer coresponsables i no fer-ne un ús polític, perquè és un equipament necessari per a la millora de les condicions d’aquestes persones i per a la salubritat del conjunt de la ciutat. Afirma que massa vegades, en parlar de persones sense sostre o de drogodependències, se’n fa un ús polític que va en detriment de l’interès comú de la ciutat, i demana, per tant, responsabilitat a tots els grups a l’hora de tractar aquesta qüestió. La Sra. BARCELÓ manifesta que agraeixen que el Govern valori la urgència de donar solució a aquesta mancança, ja que les persones sense llar que pateixen símptomes de dependència i abstinència necessiten una ajuda específica. Explica que estan totalment d’acord que no s’ha de fer un ús partidista ni polític d’això, sinó que han de treballar tots conjuntament perquè aquestes persones puguin tenir una porta d’entrada a la xarxa d’albergs, ja que pot ser molt beneficiós per Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 55 a la seva recuperació. Afirma que aquest és potser un dels deutes que té la ciutat amb aquest col·lectiu, i que cal donar suport a la construcció d’aquest alberg. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20.- (M1519/3124) Quines actuacions ha dut a terme el Govern municipal per tal d’avançar en les línies de treball prioritàries que fixa la Declaració de París aprovada al Plenari del mes de novembre? Quines mesures tenen previst impulsar a mitjà termini per poder acomplir els objectius que es fixen en aquesta Declaració de cara al 2020 i 2030? La Sra. BENEDÍ recorda que en el plenari del mes de novembre es va aprovar, a proposta del seu grup, una declaració institucional d’adhesió a la Declaració de París d’acció accelerada a les ciutats per tal de posar fi a l’epidèmia del VIH. Assenyala que aquesta declaració estableix l’objectiu d’assolir el control de la malaltia el 2020, a partir de la diagnosi i el tractament, per tal d’acabar amb la sida a les ciutats el 2030. Explica que algunes de les línies de treball per complir aquest objectiu són millorar la detecció del VIH, especialment entre els col·lectius de risc, lluitar contra l’estigma i la discriminació, garantir el ple accés al sistema sanitari públic i promoure l’educació en la salut i la promoció de la salut sexual. Finalment, formula la pregunta. La Sra. PÉREZ manifesta que l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Agència de Salut Pública, volen desplegar un pla més ambiciós de la sida, i que ho faran a través de la Taula de Salut Sexual i Reproductiva, conjuntament amb les entitats que treballen aquest tema. Precisa que en aquest pla es definirà la intervenció en prevenció, promoció, atenció, recerca i comunicació, i que volen tenir-lo dissenyat a l’estiu. Explica que fins ara les principals línies d’actuació han estat l’aconsellament en saunes gais, la vacunació antihepatitis, les proves de VIH i sífilis, i el programa de seguiment d’homes que tenen relacions sexuals amb homes, així com una prova pilot específica que utilitza una aplicació de cites sexuals per informar de proves de detecció de VIH, sífilis, hepatitis i diferents malalties de transmissió sexual. Afirma que aquestes línies d’actuació s’estan reforçant i que també s’està posant molt d’èmfasi en la promoció de la salut sexual i reproductiva a l’escola. En relació amb això, destaca que hi ha un programa que ja s’ha avaluat que està prevenint la infecció i que, a més, té molt d’èxit perquè no és obligatori. Assenyala que l’últim any hi van participar més de 4.000 alumnes. Conclou que volen reforçar totes aquestes accions i augmentar també les subvencions específiques a les entitats, i tenir un pla de desplegament més contundent a l’estiu per arribar als objectius de la Declaració de París. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 21.- (M1519/3130) Que se’ns informi de quantes sol·licituds pendents d’adjudicar existeixen en aquest Ajuntament per accedir a habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a gent gran, així com se’ns indiqui la previsió d’aquest govern pel que fa a la construcció d’habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a gent gran al llarg d’aquest mandat. La Sra. ANDRÉS recorda que els apartaments tutelats s’adrecen a persones a partir de 60 anys que han viscut a Barcelona com a mínim els darrers cinc anys i que poden viure soles. Assenyala que són habitatges que tenen serveis de menjador, neteja, bugaderia, teleassistència, Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 56 activitats de lleure i suport sociopersonal. Explica que els apartaments amb serveis s’adrecen a persones de 65 anys o més que no tinguin un habitatge en propietat a la ciutat i que puguin viure soles si tenen serveis. Destaca que es tracta d’equipaments molt demanats i utilitzats per la gent gran de la ciutat, i seguidament formula la pregunta. La Sra. PÉREZ afirma que aquest és un dels grans reptes que té la ciutat i que, a més, la necessitat d’aquest tipus d’equipaments anirà en augment. Pel que fa a les dades, recorda que ja es va anunciar al Consell de Gent Gran que el Consorci d’Habitatge de Barcelona va convocar el primer procediment d’adjudicació, que comprenia 178 habitatges. Explica que, fruit d’aquesta convocatòria, es van adjudicar els pisos i va quedar una llista d’espera de 1.202 sol·licituds. Assenyala que, a mesura que vagin quedant vacants, aquesta llista d’espera anirà disminuint. Afegeix que aquestes promocions estaran acabades entre el segon semestre d’aquest any i el primer del 2017. Anuncia que el Patronat Municipal de l’Habitatge iniciarà les obres de construcció de 47 habitatges més amb serveis per a la gent gran de la promoció de Germanetes-Viladomat. Afirma que també s’ha encarregat ja la construcció de noves promocions d’habitatges dotacionals a diferents promotors. Precisa que es tracta més de 500 noves promocions d’habitatges específics per a gent gran: 60 al carrer Puigcerdà, 84 al carrer Lluís Borrassà, 170 a Porta-Trinitat Nova, 170 a la parcel·la C de Casernes de Sant Andreu i 95 al carrer Ulldecona-la Marina del Prat Vermell. D’altra banda, explica que amb la modificació del PGM per a nous sòls dotacionals que es portarà a aprovació inicial properament també es generarà sòl per construir, i que creuen que es podrà arribar a 530 nous habitatges dotacionals més. La Sra. ANDRÉS agraeix la informació, i manifesta que faran seguiment de la construcció d’aquests habitatges en el marc del Patronat Municipal de l’Habitatge o de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Afirma que aquesta és una de les polítiques que s’han alentit en els darrers anys i que convé retornar al ritme d’altres temps, atès el gran benefici social i l’elevada demanda d’aquest tipus d’habitatges. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 22.- (M1519/3137) Quines partides s’han destinat a la pobresa energètica els darrers quatre anys, el primer trimestre del 2016, el grau d’execució pressupostària, i quins criteris s’han fet servir per arribar als destinataris? El Sr. MULLERAS explica que l’Ajuntament té unes partides pressupostàries destinades a pobresa energètica, però que no sempre s’executen en bona part. Explica que, per exemple, segons la informació que tenen, l’any 2014 hi havia una partida de 2,5 milions d’euros i, en canvi, només es van executar 613.000 euros. Assenyala que l’Àrea Metropolitana també tenia un pressupost de 5 milions per a pobresa energètica i només va aplicar 700.000 euros. A continuació formula la pregunta. La Sra. ORTIZ informa que el 2012 no hi havia una partida específica i es van executar 251.457 euros; que el 2013 no hi havia tampoc una partida específica i es van gastar 503.270 euros; i que el 2014, quan es va iniciar el protocol amb les empreses subministradores, el pressupost es va dotar inicialment amb 500.000 euros i es van acabar executant 634.426 euros. Explica que el 2015 es va augmentar la partida un 22% i en concepte d’ajuts es van executar 778.000 euros, Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 57 però que es va incorporar una nova línia a partir de l’entrada del nou Govern per millorar la cultura energètica, la informació i l’educació en les famílies vulnerables. Afirma que, en aquest sentit, s’han executat 72.000 euros en concepte de punts d’atenció a la pobresa energètica i 2 milions en concepte del Pla d’ocupació. En relació amb això, destaca que s’ha pogut intervenir en 5.000 domicilis per revisar-ne el consum energètic i determinar si calia canviar la potència instal·lada o fer rehabilitació. Manifesta que, per tant, han ampliat la manera d’abordar el fenomen, perquè no només té a veure amb la pobresa de les llars, sinó també amb una facturació injusta i amb condicions d’infrahabitatge. El Sr. MULLERAS assenyala que no li ha quedat clar quina part del pressupost destinat a pobresa energètica s’ha executat el 2015, i que no s’han facilitat les dades del primer trimestre del 2016 ni els criteris. La Sra. ORTIZ afirma que el 2015 s’ha executat tot el pressupost: 778.000 euros en ajuts, 72.000 euros en punts d’atenció a la pobresa i 2 milions d’euros en plans d’ocupació vinculats a la rehabilitació i a la intervenció domiciliària. D’altra banda, diu al Sr. Mulleras que li pot fer arribar per escrit les dades del primer trimestre del 2016. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 23.- (M1519/3118) Quin control es farà de les condicions laborals de les treballadores en aquests espais i sota quins criteris es decidiran les entitats que desenvolupen els diferents serveis? La Sra. ROVIRA recorda que aquest darrer mes es va presentar la campanya «T’estiu molt», d’activitats per a infants, adolescents i adults de la ciutat durant els mesos d’estiu. Explica que, segons la informació que han trobat al web i la roda de premsa del Govern, s’han assabentat que les entitats o empreses que realitzin aquestes activitats seran les que gestionaran el conjunt del servei. Manifesta que, tenint en compte les condicions laborals que es donen en feines d’estiu d’oci i d’espais per als més petits i l’estacionalitat d’aquestes feines, els agradaria saber quin control real es farà de les condicions laborals de les persones que treballin en aquestes activitats i, alhora, amb quins criteris es decidiran les entitats que desenvoluparan els diferents serveis. Assenyala que tot això té relació amb el fet que encara no s’ha creat el segell de qualitat. Explica que, a més, han fet diverses reunions amb fundacions que acostumen a gestionar serveis de lleure i equipaments, i que elles mateixes han reconegut que sovint han de reduir els sous per manca de pressupost. Afirma que el seu grup no està d’acord en aquestes condicions laborals i que, per tant, els agradaria saber quines mesures de control adoptarà el Govern. La Sra. PÉREZ explica que, per a la campanya d’activitats de vacances d’estiu, aquest any s’estableixen convenis amb organitzacions de l’àmbit del lleure, l’esport, la cultura i l’àmbit sociosanitari, amb uns criteris que pot fer arribar als grups per escrit. Assenyala que es tracta de convenis com els que es podrien fer al llarg de l’any amb entitats que tenen aquestes activitats com a pròpies. A més, destaca que hi ha una demanda d’ampliació del nombre de dies per a la Setmana Santa i el Nadal. Afirma que la relació contractual depèn en cada cas de l’entitat que té el conveni amb les persones que s’encarreguen de les activitats, però que l’Ajuntament controla que els criteris que fixa es compleixen. Explica que hi ha uns annexos en els quals les entitats es comprometen, per exemple, a acollir-se al conveni de lleure. Assenyala que això es controla a través de la Comissió d’Homologació de cadascun dels districtes, que està formada per la Direcció de Serveis a les Persones, per la tècnica o el tècnic referent de la campanya de vacances d’estiu i per un secretari o secretària, que és qui dóna la informació del seguiment. Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 58 Manifesta que aquest any estaran atents a les condicions laborals i intentaran millorar-les augmentant el pressupost de la campanya. Es dóna per tractada. 24.- (M1519/3119) Quines noves mesures s’han desenvolupat en els primers 9 mesos del nou govern per tal de garantir l’accés del jovent a una habitatge digne? La Sra. ROVIRA planteja la pregunta. La Sra. PÉREZ assenyala que en els darrers anys no hi ha hagut polítiques d’habitatge per a les persones joves i que, per tant, davant la situació actual d’emergència habitacional, s’ha prioritzat l’atenció a aquesta emergència i s’han iniciat nous habitatges. Informa que, durant aquests mesos, han donat un total de 666 ajuts directes a joves que estaven a punt de perdre l’habitatge. D’altra banda, explica que s’han encarregat 340 noves promocions d’habitatge dotacional al Patronat Municipal de l’Habitatge i Regesa. Assenyala que no pot dir quina part d’aquest habitatges estarà destinada a gent jove i a gent gran, però que s’està estudiant quin és el percentatge necessari per motivar l’emancipació juvenil. Afegeix que aquest percentatge també s’ha de definir amb el territori a partir d’una anàlisi de necessitats. Afirma que, tal com ha assenyalat abans, es construiran 530 habitatges a partir d’una modificació del PGM als solars del carrer Alts Forns, la Via Augusta, la carretera de Sant Cugat, l’avinguda Cardenal Vidal Barraquer i el carrer Veneçuela, i que caldrà determinar quin percentatge d’aquests habitatges es destina a persones joves. Manifesta que des del Departament de Joventut s’estan fent assessories d’habitatge a través de la xarxa de punts d’informació juvenil. Explica que l’augment de la demanda els obliga a incrementar el nombre d’hores del nou contracte, amb gairebé el doble d’hores setmanals. A més, afirma que s’estan promovent activitats com «Vols compartir un pis?», que posen en contacte la demanda amb l’oferta, i que estan pensades com un espai més de resolució de problemes davant la situació habitacional actual, ja que encara falten anys per finalitzar la construcció dels nous habitatges. La Sra. ROVIRA explica que, davant la situació d’emergència actual i sent conscients que la inversió que es vol fer donarà fruits a llarg termini, entenen que des de l’Ajuntament s’hauria d’explorar molt més la masoveria urbana i la realitat dels 80.000 pisos buits segons observatoris independents de la ciutat, per fer front d’una manera real i palpable a aquest problema mentre s’espera que arribin els nous pisos. Afirma que creuen que s’ha de dur a terme una acció més contundent pel que fa als pisos disponibles, i que també esperen que es legitimin aquelles ocupacions d’habitatges que portin temps buit per tal de garantir el dret a l’emancipació de les persones joves. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal C’s: 25.- (M1519/3096) Que s’informi de l’estat d’execució de la Proposició/Declaració de grup: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport insta a l’Ajuntament de Barcelona que incorpori dins del seu Projecte de Prevenció, una campanya de sensibilització pel conjunt de la ciutadania per tal de fomentar la importància de les relacions intergeneracionals; realitzant tallers en els Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 59 centres educatius orientats a infants i adolescents per tal de promoure les Relacions Intergeneracionals i el bon tracte a les persones grans. La Sra. BARCELÓ presenta el seguiment de la proposició. La Sra. PÉREZ manifesta que aquest no és un tema puntual que es pugui donar per començat i per acabat, sinó que la seva avaluació serà contínua. Explica que l’Ajuntament ja té incorporat l’objectiu de sensibilitzar en el bon tracte cap a la gent gran, i que ara estan estudiant tots els actors amb els que poden treballar de manera intergeneracional i transversal, tal com apuntava la proposició. Destaca que s’han fet algunes accions rellevants en aquest àmbit. Explica que es va presentar el document de drets i llibertats de les persones grans amb dependència, que s’han creat els casals de gent gran, amb debats al Consell de Participació Social i a les biblioteques, i que s’estan buscant els espais intergeneracionals per debatre. A més, afirma que s’han programat xerrades de sensibilització i informació des del punt de vista de la protecció jurídica, pensant en l’apoderament d’aquelles persones que puguin veure vulnerats els seus drets, i que a través de l’Oficina per la No Discriminació també s’estan fent activitats de divulgació o de formació en drets humans. Explica que, per exemple, el Dia de la Diversitat algunes entitats van treballar amb adolescents i joves els drets fonamentals i el bon tracte cap a la gent gran. Destaca que en la convocatòria de subvencions de l’Ajuntament d’aquest any hi ha hagut un apartat específic per a projectes que tinguessin en compte la sensibilització de la ciutadania pel que fa a un tracte respectuós cap a la gent gran. Així mateix, assenyala que al web hi ha la caixa d’eines per al bon tracte a persones grans, que s’han programat teatres promovent la intergeneracionalitat dels assistents, i que per al pregó dels infants de les festes de Santa Eulàlia es va treballar aquest tema a les escoles. Afirma que potser podrien fixar una data per fer una primera avaluació més estable de totes aquestes actuacions, però que s’ha iniciat aquesta línia de treball i és un objectiu de tot l’Ajuntament. La Sra. BARCELÓ agraeix l’explicació. Explica que coincideixen que la prevenció no ha de ser una actuació puntual sinó que s’ha de fer al llarg de tot el curs, i que creuen que és una llàstima que només s’hagin pogut fer actuacions puntuals als centres educatius. En aquest sentit, manifesta que esperen que en el pròxim curs escolar s’abordi la prevenció del maltractament a la gent gran durant tot el curs, i demana que s’aposti també per una campanya de sensibilització adreçada al conjunt de la població. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 26.- (M1519/3131) Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a aquesta Comissió en data 19 de gener de 2016 amb el contingut següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el govern municipal insti al Consorci d’Educació de Barcelona a presentar en el termini de tres mesos un pla per a pal·liar el dèficit de places públiques en tots els nivells educatius a la ciutat de Barcelona. La Sra. ANDRÉS presenta el seguiment de la proposició. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que comparteixen el diagnòstic del Grup Municipal del PSC respecte a la necessitat de més places d’oferta pública a la ciutat, atès que l’oferta és inferior a la Ref: CCP 5/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 20/ 4/ 2016 10: 27 60 demanda. Explica que els temps han canviat i que, per tant, esperen que per part de l’autoritat educativa hi hagi la possibilitat de garantir una major oferta pública, i que els grups que sempre han defensat la llibertat d’elecció de les famílies siguin coherents a l’hora d’adoptar les mesures necessàries perquè les famílies puguin exercir el dret d’escollir un centre de titularitat pública. Explica que, per al curs 2016-2017, el Consorci d’Educació de Barcelona planteja que a la ciutat s’obriran 406 centres educatius, 231 de titularitat pública i 175 de titularitat privada en règim de concertació. Assenyala que, amb relació a la proposició aprovada el mes de gener, el Govern municipal ha plantejat aquesta demanda al Consorci, que es comença a veure reflectida en la preinscripció del curs 2016-2017 amb l’entrada en funcionament de tres nous centres de titularitat pública, dos de primària i infantil, La Sagrera i Entença, i un de secundària, l’institut Maria Espinalt. Afirma que, a més, cinc centres públics incrementen línies, tres de primària (Ignasi Iglésias, Mar Bella i Poblenou) i dos de secundària (Serrat i Bonastre i Príncep de Girona). La Sra. ANDRÉS explica que han vist que en el període de preinscripció hi havia grups addicionals, però que el que el seu grup proposa és treballar en un marc més estratègic per evitar justament l’obertura de grups addicionals, que obliguen a repartir els recursos que tenen les escoles i no acaben de complir l’objectiu d’oferir places públiques en condicions. Ofereix la col·laboració del seu grup per tal de disposar del pla que demanen sistemàticament cada dos mesos a la Comissió des de l’any 2011. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.31 h.