ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
 
Sessió extraordinària de 15 d’abril de 2016 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 d’abril de 2016, s’hi reuneix la 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala 
Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí 
i Galbis, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen 
Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora 
jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i que certifica. 
 
També hi és present la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. 
 
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Santiago Alonso Beltrán. 
 
S’obre la sessió a les 09.32 hores. 
 
Compareixença del Govern municipal 
Única.-  Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar quines accions s’han pres i 
quines es pensen prendre des de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la denúncia 
presentada per un professional sanitari del Centre Mèdic Pere Camps contra el regidor Josep 
Garganté i Closa, pels fets succeïts el passat 23 de març de 2016 en el marc d’una operació de 
la Guàrdia Urbana contra la venda ambulant a la ciutat. 
 
La presidenta dóna la benvinguda als assistents i recorda que la present comissió extraordinària 
es convoca a petició de CiU. Destaca que, anteriorment, el PP ja havia sol·licitat la 
convocatòria d’aquesta sessió, si bé en no comptar amb la majoria reglamentària, la proposta no 
va tirar endavant. Recorda els nous temps d’intervenció assignats a cada grup (un total de 18 
minuts per al compareixent i de 9 minuts per a cada grup de l’oposició), que es van acordar per 
majoria, i llegeix el text de la sol·licitud de compareixença. 
 
El Sr. PISARELLO fa una crida a la responsabilitat i a la prudència per part dels grups 
municipals, ja que s’està a punt de tractar un cas que és objecte d’un procediment judicial en 
curs i demana respecte vers les persones implicades. A més a més, considera que la present 
comissió no és l’espai adequat per emetre judicis paral·lels sobre el cas en qüestió. 
Constata que el govern té una responsabilitat en relació amb la Guàrdia Urbana i considera que, 
en aquest cas, la Guàrdia Urbana va actuar correctament quan, tan bon punt va detectar una 
possible infracció, va posar el cas en coneixement de la justícia. Assenyala que el govern ja ha 
reiterat en moltes ocasions que la Guàrdia Urbana presta un servei públic essencial i 
imprescindible per a la ciutat i que la seva feina, tot i que és molt necessària, de vegades és 
invisible i d’altres ingrata. Ara bé, també fa palès que si es produeixen males pràctiques o 
abusos, com podria passar en qualsevol altre servei públic, el govern és el primer interessat a 
 1 
 
iniciar una investigació i prevenir aquests tipus de comportaments a fi de protegir la ciutadania i 
de preservar el bon nom de la Guàrdia Urbana. 
Fent referència al cas sobre el que versa la compareixença, creu que l’objectiu fonamental no 
hauria de ser ni criminalitzar els venedors ambulants ni instrumentalitzar la Guàrdia Urbana. En 
aquest sentit, assegura que el govern no acceptarà una impugnació global contra el cos policial, 
si bé sí que defensa la investigació puntual de fets concrets. 
El Sr. FORN explica que el seu grup ha sol·licitat aquesta compareixença per la gravetat de 
l’incident ocorregut el 23 de març. Afegeix que el fet que l’autor de les coaccions sigui un 
càrrec electe de l’Ajuntament suma gravetat a l’esdeveniment. Diu que tothom ha pogut 
constatar l’actitud prepotent i amenaçadora d’un regidor de l’Ajuntament que va instar el metge 
que havia atès un manter ferit a modificar un informe mèdic. Opina que l’actitud que delata 
l’enregistrament publicat pels mitjans de comunicació és més pròpia de sèries de televisió que 
no pas del que s’espera d’un càrrec públic. Cita la frase del regidor «Això ho podem arreglar en 
cinc minuts o en cinc hores» i fa referència a un article recent d’Emma Riverola que deia: 
«L’actitud de Garganté és incompatible amb la democràcia. Aquestes quatre hores i 55 minuts 
que ell pretén estalviar-se són la barrera que ens protegeix dels abusos del poder.» Expressa 
amb sorpresa que, l’endemà d’assabentar-se dels fets, el Sr. Garganté va afirmar, en una roda de 
premsa, que ho tornaria a fer. 
Mostra el seu acord amb el Sr. Pisarello pel que fa a deixar que la via judicial faci el seu camí i 
decideixi si es tracta d’una falta lleu o d’un delicte, si bé opina que els grups municipals han de 
respondre políticament davant d’un nou intent maldestre i malintencionat de desprestigiar la 
feina de la Guàrdia Urbana. Fa notar que no és el primer cop que això succeeix, ni tampoc la 
primera vegada que el seu grup ho denuncia. Recorda que el Sr. Garganté es presenta com el 
defensor dels manters i de les persones vulnerables i sense veu. Ara bé, opina que amb accions 
com aquesta no fa cap favor a aquests col·lectius, sinó que explicita que els utilitza per assolir 
finalitats polítiques pròpies. 
Dirigint-se al govern, l’acusa d’haver insinuat que aquest cas només incumbeix un metge i un 
regidor, i no pas l’Ajuntament. Demana al Sr. Pisarello que aclareixi aquesta postura i es 
pregunta si l’ha interpretada malament, ja que no hi està gens d’acord. 
Pregunta al govern quan i com es va informar l’Ajuntament dels fets; què va fer el govern 
després de conèixer els fets; a instàncies de qui es van realitzar les actuacions i diligències 
policials; si es va prendre declaració al Sr. Garganté; si en la reunió entre el comissionat i el 
gerent de l’àrea del matí del dimarts 29 de març es van donar instruccions a la Guàrdia Urbana 
perquè no continués la pràctica de diligències per evitar prendre declaració al Sr. Garganté i per 
ordenar la remissió de l’atestat tal com estava en aquell moment; com pot ser que els grups 
polítics no tinguessin coneixement d’uns fets tan greus fins passades dues setmanes de 
l’incident; quines iniciatives ha adoptat el govern municipal per esclarir els fets, i què pensa fer 
el govern amb les demandes presentades pels sindicats policials, Sapol, UGT, CCOO i 
l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana que sol·liciten que l’Ajuntament es 
personi a la causa. 
Creu que les declaracions per part del govern d’amor etern a la Guàrdia Urbana són molt 
boniques, però opina que el que cal és prendre decisions clares i ràpides. Lamenta que passessin 
dies entre l’incident i les primeres declaracions del govern al respecte, que no van arribar fins 
que l’alcaldessa no va ser preguntada a Madrid sobre els fets. Demana al govern que actuï, que 
doni suport explícit a la Guàrdia Urbana i que es personi a la causa, atès que considera que 
s’han intentat manipular uns fets de manera deliberada a través de l’amenaça amb l’objectiu de 
desprestigiar una institució de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, anuncia que, a la propera 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, CiU 
presentarà una proposició de suport a la Guàrdia Urbana i demanarà la reprovació del Sr. 
 2 
 
Garganté. 
 
La Sra. MEJÍAS es refereix a la crida a la responsabilitat i la prudència del Sr. Pisarello, i 
recorda que això és exactament el mateix que C’s exigeix, des de fa molt de temps, al govern. 
Afegeix que l’oposició també exigeix respecte per part dels membres del consistori envers la 
institució municipal pel que fa al comportament dels regidors i a evitar l’abús de les seves 
atribucions, i es dirigeix especialment a aquells que, en múltiples ocasions, han desautoritzat i 
menystingut la Guàrdia Urbana. Creu que ha arribat el moment d’exigir, no ja responsabilitats 
judicials, sinó responsabilitats polítiques a aquells que han fomentat la situació actual de 
desordre a la ciutat de Barcelona i que ha servit per l’aprofitament polític d’alguns. Demana que 
l’actitud dels regidors de l’Ajuntament sigui respectuosa amb la institució i amb tots els grups 
que en formen part. 
Fa palès que els regidors, com qualsevol altre càrrec públic, ostenten una posició de referència 
vers els altres ciutadans i, sobretot, vers els seus votants, motiu pel qual han de mantenir una 
actitud digna i de respecte cap a la institució. Posa en dubte que els barcelonins que hagin vist 
l’escena de l’incident se sentin representats per les actituds dels regidors. Així mateix, opina 
que el silenci clamorós per part del govern és una manera molt curiosa de defensar els serveis 
públics. En aquest sentit, constata que no es va sentir cap declaració per part del govern 
respecte la situació del metge i l’actuació de la Guàrdia Urbana fins molts dies després de 
l’incident intimidatori. Fa palès que els membres de l’Ajuntament haurien de ser els primers 
interessats a defensar els serveis públics i creu que el fet que un membre de l’Ajuntament 
intimidi i coaccioni un funcionari de la sanitat pública és una manera molt curiosa de fer-ho. 
Paral·lelament, creu que també és molt curiós que es defensin els serveis públics desacreditant 
sistemàticament la Guàrdia Urbana. Tot seguit, se suma a la petició perquè el govern es personi 
a la causa en defensa de la Guàrdia Urbana, un cos que mereix el respecte de l’Ajuntament. 
Fa palès que aquesta situació no ha arribat per casualitat i recorda que el Sr. Recasens ha hagut 
de comparèixer a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció en nombroses ocasions com a conseqüència d’una política de seguretat que ha 
fomentat el desordre i que ha donat ales a aquells que utilitzen els col·lectius desavantatjats per 
obtenir rèdit polític i promocionar-se personalment. 
Desaprova la participació de regidors en manifestacions il·legals, com ara l’anomenat «mercat 
rebel», davant de la passivitat de l’Ajuntament. Constata que aquesta conjuntura ha acabat 
produint situacions de crisi amb agents policials i immigrants que es dediquen a la venda 
ambulant lesionats. Diu al Sr. Pisarello que aquesta situació de desordre és imputable al govern, 
ja que no ha pres les mesures necessàries per evitar-la. 
Expressa la seva perplexitat davant del fet que un regidor abusi de la seva condició política i 
que s’exigeixi la presència de regidors en interrogatoris policials o en un jutjat, atès que suposa 
una intimidació als funcionaris de justícia. Reitera que és indignant que es manipulin els 
col·lectius més vulnerables per obtenir rèdit polític. Destaca la contradicció entre el 
comportament intimidatori d’un membre d’un grup polític i les exigències d’aquest mateix grup 
de lluita contra la violència. 
Creu que és fonamental que aquest incident no passi inadvertit i en destaca la seva gravetat. 
Proposa que el codi ètic que està redactant el govern inclogui l’exigència de responsabilitats 
polítiques, cosa que és independent de les responsabilitats judicials. En aquest sentit, demana 
que es vetlli perquè els regidors, que tenen una important repercussió pública i que es deuen a 
tots els ciutadans, es comportin dignament. Insta el govern a assumir responsabilitats i, sobretot, 
a prendre decisions i a presentar la seva compareixença a la causa en defensa de la dignitat d’un 
cos policial que ha estat desautoritzat en múltiples ocasions. Conclou que la diferència entre les 
responsabilitats polítiques i les judicials queda palesa en la següent dita antiga: «Davant de 
l’abús de poder sempre quedarà la justícia.» 
 3 
 
 
El Sr. CORONAS assegura que el Grup d’ERC no vol fer judicis paral·lels sabent que hi ha un 
procediment judicial en curs i expressa la seva sorpresa davant de la incoherència que mostren 
alguns grups que en determinats casos opten per la presumpció d’innocència i la separació de 
poders i, en canvi, en aquesta ocasió no ho fan. Expressa el suport d’ERC a la Guàrdia Urbana 
sempre i quan la seva intervenció sigui correcta i comunica que, partint del supòsit que al metro 
de Drassanes es va produir una agressió, la informació de què disposa confirma que l’actuació 
de la Guàrdia Urbana va ser correcta. 
Fa una crida a la reflexió i destaca que no s’està fent cap favor als manters instrumentalitzant-
los políticament, ja sigui en un sentit o en un altre. Constata que fa mesos que això succeeix i 
desaprova totalment que s’utilitzin col·lectius per fer política a les institucions. També expressa 
el seu desacord amb animar els immigrants a dur a terme una activitat il·legal, atès que si reben 
sentències en contra se’ls dificultarà el camí cap a la seva regularització a Catalunya. Diu que 
voldria veure la mateixa empenta que alguns grups i entitats han demostrat a l’hora d’animar els 
immigrants a participar al mercat rebel, però destinada a acompanyar-los a l’Oficina del Pla 
d’Assentaments Irregulars (OPAI) i als Serveis Socials, i a fer el seguiment de les mesures 
acordades per accedir als plans d’ocupació i serveis bàsics de l’Ajuntament. 
Constata que hi ha hagut instrumentalització i mentides per part de tothom. Recorda que els 
representants dels manters i algunes entitats que els donen suport van assegurar que no se’ls va 
informar de les conclusions de la Taula de Ciutat, cosa que desmenteix. Explica que, una 
setmana enrere, es va reunir personalment amb representants dels manters i de l’Espai de 
l’Immigrant, que van desmentir aquestes declaracions, si bé lamenta que no ho hagin fet 
formalment. Això sí, explica que un dels representants dels manters va reconèixer que això no 
era cert en el programa de Catalunya Ràdio La vida. 
D’altra banda, destaca que hi ha grups municipals que habitualment demanen dimissions en 
funció del color polític. A tall d’exemple, constata que no s’han demanat dimissions amb el 
mateix èmfasi pel cas de la Sra. Barberá o del ministre Soria, que finalment ha dimitit. Lamenta 
que s’hagi organitzat un circ al voltant de l’Ajuntament per temes com aquest, quan s’hauria 
pogut enllestir la polèmica amb una actuació més decidida per part de l’alcaldessa, cosa que 
hauria permès centrar tots els esforços en aspectes més rellevants per a la ciutadania. 
 
La Sra. ANDRÉS respon al Sr. Coronas que el cas que els ocupa és molt important, no només 
per si sol, sinó perquè forma part d’un seguit d’esdeveniments vinculats a l’honorabilitat de la 
Guàrdia Urbana. Aprofita per expressar el suport total del seu grup a la Guàrdia Urbana de 
Barcelona, que d’aquí dos anys celebrarà 275 anys, i que no només forma part de l’estructura 
municipal, sinó que també està perfectament integrada a la vida de la ciutat. Fa notar que la 
Guàrdia Urbana està present en moments especialment crítics per a la ciutat (com ara situacions 
d’emergència, apagades, atemptats, enfonsaments, accidents i grans esdeveniments culturals, 
esportius, cívics i ciutadans), forma part de la vida dels barris i de les persones, participa i actua 
com a intermediari en conflictes privats, s’encarrega de la seguretat vial i, a més, és garant del 
compliment de les normes que s’elaboren des de l’Ajuntament (tant a través del Plenari com a 
través dels decrets de l’alcaldessa). Insisteix que la Guàrdia Urbana forma part de la ciutat de 
Barcelona i assenyala que la ciutadania la valora positivament, ja que, com a regidora de 
districte, ha parlat amb molts ciutadans que demanen més presència de la Guàrdia Urbana i no 
pas que es desmantelli ni que hi hagi menys agents. En aquest sentit, demana que els grups 
polítics confiïn en la Guàrdia Urbana de la mateixa manera que ho fa la ciutadania. 
Lamenta que, darrerament, s’hagi assistit a un fenomen impropi de la institució: la 
desacreditació sistemàtica del cos policial des d’una visió reduccionista que pretén definir la 
Guàrdia Urbana des de la vessant estrictament repressiva o repressora. Recorda que la Guàrdia 
Urbana té moltes altres funcions i, a més, compta amb una valoració positiva per part dels 
 4 
 
ciutadans. Això sí, puntualitza que es poden produir fets esporàdics menys positius, tal com pot 
passar en qualsevol altra professió. 
Referint-se al cas objecte d’aquesta compareixença, apunta que el govern té l’obligació de 
garantir que la funció pública mantingui la seva presumpció de legalitat i de bona fe. Creu que 
el simple fet que l’alcaldessa hagi fet declaracions respecte aquest cas demostra la importància 
de l’incident. 
D’altra banda, diu al Sr. Garganté que la condició de regidor es té sempre i obliga a actuar amb 
una actitud responsable amb la institució de la qual es forma part. Recorda que tots els regidors 
formen part de la institució perquè volen i els demana que actuïn amb lleialtat, encara que sigui 
des d’una lleialtat crítica. Manifesta que tots els treballadors públics, tal com ha expressat la 
CUP moltes vegades en diverses sessions d’aquesta comissió, han de comptar amb seguretat 
jurídica a l’hora de fer la seva feina, i anuncia que el seu grup presentarà, a la propera Comissió 
de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, una proposició en 
aquest sentit. 
 
La Sra. ESTELLER considera extremadament greu que un regidor utilitzi el seu càrrec per 
incriminar el cos de la Guàrdia Urbana a través de la pressió a un metge. No vol emetre judicis 
paral·lels, ja que és conscient que la causa judicial està en tràmit. Lamenta l’absència de 
l’alcaldessa, que és la cap de la Guàrdia Urbana i, per tant, màxima responsable de seguretat, 
que considera que hauria de donar la cara i trencar aquest silenci que es repeteix cada vegada 
que hi ha un conflicte en matèria de seguretat a la ciutat. 
Constata que tothom ha pogut veure en el vídeo com el regidor Garganté pressiona un metge 
del CUAP Peracamps perquè modifiqui un informe mèdic a fi d’incriminar la Guàrdia Urbana. 
Pregunta si el govern té coneixement sobre si, posteriorment, el Sr. Garganté va anar al Clínic i 
va aconseguir una declaració d’un metge per la qual es va aixecar una acta d’un informe de 
lesions. 
Exigeix a l’Ajuntament que doni suport a la Guàrdia Urbana i subratlla que aquest fet es 
produeix com a conseqüència d’un seguit de denúncies per part del PP, de l’enfortiment del 
col·lectiu dels manters i de l’actuació d’un regidor que ha emparat aquesta causa il·legal al 
carrer i que ha desautoritzat el cos policial. Lamenta que ni l’alcaldessa ni el comissionat ni cap 
responsable de seguretat hagin brindat el seu suport explícit a la Guàrdia Urbana. 
D’altra banda, insta l’alcaldessa a pronunciar-se i a comparèixer a l’Ajuntament per personar-se 
a aquesta causa i desaprova que es limiti a dir que les imatges del vídeo no són agradables. En 
aquest sentit, reclama a la Sra. Colau que faci valoracions polítiques i no personals. Es pregunta 
si la Sra. Colau va valorar que s’estava atribuint a la Guàrdia Urbana un fet que podria ser causa 
d’un delicte i si va copsar que un regidor de l’Ajuntament estava utilitzant el seu càrrec per 
incriminar uns agents. Pregunta a l’alcaldessa quan va tenir coneixement dels fets; per quins 
motius no compareix a la present comissió; quines decisions va prendre després d’assabentar-se 
de l’incident i quins acords es van adoptar en l’àmbit de la Guàrdia Urbana; per què es va 
decidir que la denúncia la interposés el metge; quines directrius va donar el govern al respecte, i 
per què l’Ajuntament no va presentar cap acusació particular. 
Recorda que el PP va sol·licitar una compareixença del govern en la qual es presentés una còpia 
de l’atestat policial, la declaració judicial del metge, declaracions testimonials (en el cas que 
se’n produïssin), els informes emesos, la còpia dels enregistraments i d’altres documents 
rellevants del procés judicial. Amb tot, explica que el Sr. Pisarello els va informar que el govern 
no podia aportar aquesta documentació perquè l’Ajuntament no forma part de la causa. 
Reclama, doncs, que l’Ajuntament formi part de la causa i pugui tenir coneixement de tots els 
fets en primera persona, per després poder traslladar aquesta informació a la resta dels grups. 
 
El Sr. GARGANTÉ denuncia la persecució que pateix el col·lectiu de venedors ambulants per 
 5 
 
part del cos de la Guàrdia Urbana, ordenada pel govern vigent, i la criminalització del mateix 
col·lectiu per part dels mitjans de comunicació oficials públics i privats, en la seva fal·lera de 
convertir una qüestió social en un problema de seguretat i ordre públic. En relació amb els fets 
ocorreguts al CUAP Peracamps, quan un venedor ambulant va patir una lesió a la cama arran 
d’una corredissa i batussa generada per una unitat de paisà de la Guàrdia Urbana, exposa que la 
persona ferida va ser traslladada a collibè per un company seu fins al centre mèdic.  
Recorda que aquest fet ha generat una denúncia contra Esteban, un representant del col·lectiu 
Tras la Manta, i contra ell mateix. Fa palès que tant el representant de Tras la Manta com ell 
mateix han demanat que el metge torni a visitar el ferit sense presència policial, atès que el ferit 
així els ho ha sol·licitat. Afegeix que el ferit va explicar uns fets que no van quedar reflectits a 
l’informe mèdic i que en sol·licita la seva inclusió. Recorda que el síndic de greuges va 
comparèixer al Parlament de Catalunya per presentar l’Informe del Mecanisme Català per a la 
Prevenció de la Tortura del 2015, on s’alerta que els reconeixements mèdics de les persones 
privades de llibertat sovint es fan en presència de la policia o d’altres funcionaris de custòdia i 
es remarca que en el cas de centres d’atenció d’urgències i de l’àrea de custòdia aquesta 
pràctica és sistemàtica. 
Assegura que el venedor ambulant no va estar detingut en cap moment i, per tant, matisa que els 
responsables de la vulneració de drets són els agents policials que van romandre dins la sala 
durant la consulta a la persona ferida. Informa que el metge no va tornar a visitar el ferit sense 
presència policial, tal com ell mateix li va reclamar, motiu pel qual hi ha una queixa al CUAP 
Peracamps signada per una veïna i pel mateix ferit, que diu el següent: «El doctor J. Lague es 
nega a modificar l’informe d’alta amb relació als fets que han originat la lesió del peu i turmell 
de Modou Bah. El pacient fa constar que ha caigut per les escales a causa d’una actuació 
policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Sense traductor a la consulta.» 
A continuació, es dirigeix al Sr. Recasens, a qui recorda, en primer lloc, que La Vanguardia del 
9 d’abril de 2016 publicava les informacions següents: «La cúpula de la Urbana es va reunir 
d’urgència per avaluar la situació perquè tenia dubtes sobre què fer amb el vídeo. En aquesta 
trobada van assistir el mateix Amadeu Recasens, el gerent de la policia municipal, Jordi Samsó, 
i el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez. La primera possibilitat era denunciar el regidor i 
aportar el vídeo com a prova. I la segona, preguntar al metge si s’havia sentit coaccionat i 
instar-lo a presentar una denúncia.» Pregunta si aquesta informació és certa i, en cas afirmatiu, 
quin dia es va produir la reunió, qui hi va participar, on es va celebrar i quines decisions es van 
prendre.  
En segon lloc, formula les preguntes següents al Sr. Recasens: quin dia s’incoen les diligències 
de la Guàrdia Urbana 226603/16? Quan es va incorporar el vídeo de la conversa entre el metge i 
els dos denunciats, filtrat a El Periódico, a les diligències? És habitual que una persona no 
detinguda sigui assistida per un metge amb la Guàrdia Urbana present? ¿El cos de la Guàrdia 
Urbana té coneixement de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i 
l’atenció sanitària del Departament de la Generalitat de Catalunya aprovada el juny del 2015 i 
que indica «preservar la privacitat i la intimitat mentre la persona és atesa per un professional 
mèdic» i «decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris» i, en concret, detalla que «la 
persona té dret a ser informada de la possible presència de professionals no directament 
relacionats amb l’acte assistencial (investigadors, estudiants o altres professionals) i pot 
acceptar o no aquesta presència»? ¿El cos de la Guàrdia Urbana té coneixement del Protocol 
d’Istanbul, assumit per les Nacions Unides i el Consell d’Europa i que indica que no hi hagi cap 
agent policial durant la visita mèdica? Per què aquell dia es va identificar tothom que va 
aparèixer al CUAP Peracamps per acompanyar un venedor ambulant? Per què hi havia 
presència policial dins el CUAP Peracamps si no hi havia cap detingut? Per què a l’atestat 
policial no consta la queixa presentada per una veïna i pel ferit al CUAP Peracamps? Coneix 
qui ha filtrat el vídeo de la conversa a El Periódico i ha obert el govern una investigació al 
 6 
 
respecte? 
 
Recorda que a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció del mes de març, el seu grup va demostrar amb fotografies que, en una actuació del 
21 de febrer, tots els agents (menys un) de la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana anaven 
sense identificar, en contra del que diuen els protocols i reglaments, i es pregunta si el govern 
n’ha obert una investigació al respecte. Constata que, els dies 23 i 24 de març, unitats de paisà 
de la Guàrdia Urbana van realitzar actuacions contra els venedors ambulants que van generar 
pànic i corredisses i que van comportar topades i caigudes vora el metro de Drassanes. Pregunta 
al comissionat si troba que aquesta mena d’actuacions són proporcionades i si pensa continuar 
donant ordres perquè es generin corredisses i caigudes. També fa palès que el 13 d’abril el mitjà 
La directa va publicar un vídeo on se sent, segons el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, 
un membre de paisà de la Guàrdia Urbana dient a un venedor ambulant: «Callarse. No tienes 
papeles, cállate. La policía hace lo que tiene que hacer. Tú te callas». Pregunta si s’ha obert una 
investigació al respecte. 
Manifesta que ha arribat l’hora d’acabar amb l’opacitat, la impunitat i els abusos d’autoritat de 
certs agents de la Guàrdia Urbana i insta el comissionat a fer-ho possible. Fa palès que, de 
moment, tot continua igual, com el Reglament de medalles del cos policial, que es remunta a 
l’època franquista, concretament al 1976, i recorda que les primeres eleccions sota democràcia 
constitucional i monàrquica no van arribar fins el 1979. En aquest sentit, lamenta que, en 37 
anys, ni el PSC, ni ICV-EUiA, ni ERC, ni CiU ni BeC no hagin tingut temps de modificar un 
reglament franquista. Creu que aquest fet il·lustra a la perfecció l’immobilisme actual. 
Dirigint-se a qui exigeix la seva dimissió com a càrrec públic, diu que qualsevol dels companys 
de la CUP hauria actuat de la mateixa manera i que qualsevol persona que defensi la 
confidencialitat entre un metge i un pacient hauria fet el mateix. Conclou la seva intervenció 
amb la frase següent: «No passareu, passarem nosaltres». 
 
El Sr. PISARELLO informa que el govern va conèixer els fets en el moment en què es van 
realitzar les diligències, que el divendres el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va 
emetre declaracions sobre el cas i que la directriu del govern és molt clara i es resumeix en dos 
conceptes: prudència i màxim respecte per l’actuació judicial. Critica que alguns grups de 
l’oposició no mostrin aquest respecte. Considera que avançar-se a un judici és una 
instrumentalització de la Guàrdia Urbana, dels metges, dels manters i de la funció de l’oposició 
política. Explica que moltes de les reunions que els portaveus han esmentat no es van produir en 
el format que insinuen. 
Considera que l’oposició de dretes voldria, un cop més, sentir que el govern no defensa la 
Guàrdia Urbana, si bé insisteix que el govern ja ha dit per activa i per passiva que la Guàrdia 
Urbana va actuar correctament perquè va posar la infracció en coneixement de la justícia. 
Reitera que els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona presten un servei públic 
imprescindible ja que garanteixen la seguretat de la ciutat i, per tant, el govern valora la seva 
tasca. Reconeix que es tracta d’una tasca poc reconeguda, invisible i ingrata. 
Ara bé, tot i el seu suport explícit, opina que el govern no té cap raó per sumar-se a la denúncia, 
atès que, com ja va explicar el mes de juny, es van modificar els criteris de personació de 
l’Ajuntament i, en el context d’aquest cas concret, qui pot personar-se com a acusació particular 
és el metge. Matisa que l’Ajuntament, pel que fa a aquest cas, no és una part perjudicada i que, 
per tant, simplement respectarà l’actuació de la justícia. Subratlla que la Fiscalia ja s’encarrega 
de representar l’interès general. 
D’altra banda, assenyala que el govern també és conscient que si es produeixen actes per part de 
la Guàrdia Urbana que suposen vulneracions de drets humans o que responen a males 
pràctiques, el govern és el primer interessat a actuar-hi en contra. Mostra la seva sorpresa pel fet 
 7 
 
que el Sr. Garganté denunciï els mitjans de comunicació i al mateix temps els atribueixi plena 
credibilitat. Fa palès que hi ha drets bàsics, com ara el dret a la intimitat en la relació metge-
pacient (especialment en casos en què el pacient es troba en situació de vulnerabilitat) i diu que 
coneix plenament el Protocol d’Istanbul. Tanmateix, destaca que tots els indicis amb què 
compten actualment apunten cap a una actuació correcta per part dels professionals implicats, 
sense la vulneració de cap dret. Ara bé, assegura que si el judici demostrés el contrari, el govern 
ho reconeixeria, de la mateixa manera que demana al Sr. Garganté que rectifiqui, si escau.  
Desmenteix que la política en matèria de seguretat no hagi canviat i, a tall d’exemple, esmenta 
el nomenament del comissionat (una referència mundial en l’àmbit de l’ètica policial) i la 
dotació de més autonomia a la Comissió d’Afers Interns de la Guàrdia Urbana, que actualment 
depèn directament del comissionat. Destaca que es tracta de canvis que s’han produït en 
benefici d’aquells ciutadans que es troben en situació de vulnerabilitat i en benefici de la 
Guàrdia Urbana, que participa d’aquests canvis i que és la primera interessada que no es 
produeixin causes judicials ni impugnacions globals per raons partidistes. En aquest sentit, 
expressa el seu acord amb el Sr. Coronas, ja que creu que defensar els drets dels col·lectius 
vulnerables és legítim, si bé rebutja rotundament la seva instrumentalització. 
Conclou que el fet que hi hagi regidors electes que animen els manters a organitzar mercats 
il·legals cada diumenge perjudica el col·lectiu i no ajuda els manters a regularitzar la seva 
situació. 
 
El Sr. FORN torna a preguntar si en una reunió entre el comissionat i el gerent de l’àrea 
celebrada el 29 de març es van donar instruccions a la Guàrdia Urbana perquè no continués la 
pràctica de diligències i evitar així prendre declaració al Sr. Garganté. Constata que és una 
pregunta molt clara, directa i senzilla que només requereix un «sí» o un «no» com a resposta. 
Pel que fa a la crítica sobre els grups que manipulen, assegura que el seu grup simplement s’ha 
fet ressò d’un fet que ha aparegut als mitjans de comunicació i que hauria preferit conèixer a 
través del govern. Es pregunta si els mitjans de comunicació són manipuladors atès que tots 
coincideixen a atorgar una gran importància a aquests fets. Opina que no és una qüestió 
irrellevant, ja que l’incident implica un regidor de l’Ajuntament de Barcelona que coacciona i 
amenaça un metge perquè modifiqui un informe mèdic per inculpar la Guàrdia Urbana. 
Retreu al Sr. Pisarello que hagi comentat que el que voldria CiU és que el govern no defensés la 
Guàrdia Urbana, i insta el govern a utilitzar tots els instruments que té al seu abast per defensar 
el cos policial, incloent la presentació d’una acusació particular. 
Critica contundentment que el govern s’inhibeixi davant de l’evidència que un regidor hagi 
intentat carregar una responsabilitat a la Guàrdia Urbana a través de la coacció. Fa notar que 
una institució com la Guàrdia Urbana ha estat atacada per un regidor i, sense entrar en qüestions 
jurídiques, assenyala que hi ha mitjans que asseguren que el Col·legi de Metges afirma que el 
manter va estar a soles amb el metge. Recorda que la denúncia l’ha interposat un metge que 
s’ha sentit coaccionat per l’actuació d’un regidor de l’Ajuntament pel que fa a un tema que fa 
molt de temps que no s’ha solucionat: el de la venda ambulant. En aquest sentit, critica que el 
govern llenci pilotes fora i defugi responsabilitats polítiques. Reitera que el seu grup només 
demana responsabilitats polítiques i que no vol entrar ni en la tasca d’investigació del jutge ni 
en l’anàlisi de l’atestat. 
Conclou que l’actuació del govern sobre aquests fets és molt sospitosa i que, per damunt de 
l’aritmètica de representació de grups polítics a l’Ajuntament, s’hauria de defensar la institució 
i els seus treballadors. Finalment, lamenta que les actuacions polítiques del govern no vagin en 
aquesta línia. 
 
La Sra. MEJÍAS diu al Sr. Pisarello que sembla que el seu grup no sigui conscient que 
constitueix el govern de la ciutat de Barcelona, atès que continua traslladant les responsabilitats 
 8 
 
als grups de l’oposició. Assegura que l’oposició, precisament, està duent a terme la seva funció 
de control del govern. Manifesta que el govern és qui té una responsabilitat directa en aquesta 
qüestió, especialment perquè creu que les situacions de conflicte i risc per als agents de la 
Guàrdia Urbana que es generen a la ciutat són conseqüència de la política de seguretat 
impulsada pel govern. No posa en dubte el reconeixement professional del Sr. Recasens, que 
defineix com a gran teòric reconegut mundialment, però sí que indica que els fets posen en 
evidència que les seves polítiques en matèria de seguretat a l’Ajuntament de Barcelona són 
errònies, ja que el Sr. Recasens és la persona que més vegades s’ha vist obligada a comparèixer 
en aquesta Comissió per donar explicacions sobre el desordre i la impunitat que es produeix 
com a conseqüència de l’incompliment de l’Ordenança de civisme i, en aquest cas en particular, 
com a conseqüència d’un abús de funcions per part d’un regidor de l’Ajuntament. 
Insisteix que la finalitat de l’oposició és demanar explicacions a qui té la responsabilitat. Critica 
que el govern no actuï i calli i que, quan se li exigeixen responsabilitats, es dediqui a culpar els 
grups de l’oposició i a acusar-los d’instrumentalitzar-ho tot: la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament, 
els col·lectius desavantatjats, etc. Nega que aquesta sigui l’actitud de l’oposició i reitera que 
ella s’està limitant a demanar explicacions. 
Dirigint-se al Sr. Garganté, afirma que desconeix les declaracions i lleis internacionals de drets 
humans que prohibeixen que un membre de les forces de seguretat estigui present en una revisió 
mèdica, però assegura que, si bé la seva presència seria una irregularitat, també ho és que els 
regidors de la CUP anessin a les comissaries a fer fotografies i a intimidar els membres de la 
Guàrdia Urbana mentre prenien declaració als detinguts. Diu al Sr. Garganté que exigeixi el 
respecte que està exigint a la Guàrdia Urbana també al seu propi grup. 
Insisteix que s’ha produït una situació anòmala que exigeix responsabilitats polítiques i no 
jurídiques a qui, abusant de les seves funcions, ha intimidat i coaccionat a funcionaris públics. 
A tall de conclusió, diu al Sr. Garganté que no sap si passarà o no, però fa notar que això ho 
decidirà un jutge quan dictamini si procedeix inhabilitar-lo del seu càrrec públic. 
 
El Sr. CORONAS es disposa a aclarir a la Sra. Mejías per què es parla de judicis paral·lels: 
indica que les preguntes que ha formulat el Sr. Garganté semblen preparades pel lletrat de la 
defensa i que les que formula el Sr. Forn sembla que provinguin del lletrat de l’acusació, cosa 
que ha transformat el debat polític en un judici paral·lel. 
D’altra banda, desaprova que en una comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció s’esmentin noms propis de persones implicades en un judici en curs i 
constata que s’està incomplint la Llei orgànica de protecció de dades. Diu que si ell fos una de 
les persones citades, segurament se sentiria molest i es plantejaria presentar una denúncia. 
Recorda l’existència d’una nota de premsa en què el Col·legi de Metges afirma que el pacient i 
el metge van estar sols l’estona suficient com perquè el pacient pogués modificar la seva 
declaració lliurement. 
Insisteix que la seva responsabilitat com a regidors i servidors públics és treballar per 
solucionar els problemes de la gent i oferir oportunitats a tothom. Creu que per exercir aquesta 
tasca cal intel·ligència i esperit pràctic. En aquest sentit, proposa preguntar-se què ajuda els 
manters, i fa palès que el que fa mesos que estan fent els grups polítics en les comissions no els 
ajuda en absolut. També es pregunta què garanteix que els serveis municipals com la Guàrdia 
Urbana funcionin òptimament, i opina que el que s’està fent actualment no ajuda a assolir 
aquest objectiu, mentre que presentar una proposta perquè la Unitat de Règim Interior no 
depengui directament del cap de la Guàrdia Urbana, sinó que depengui de l’alcaldia o de la 
direcció política, sí que és útil. En aquest sentit, recomana a tothom i, especialment, al Sr. 
Garganté, que es passi de la protesta a la proposta. 
Conclou que el Sr. Garganté porta dues paraules escrites a les mans: amor a la dreta i odi a 
l’esquerra. Li recomana que es posi amor a l’esquerra, ja que considera que si s’actua des de 
 9 
 
l’amor, de manera intel·ligent i pràctica, possiblement es podran solucionar problemes en 
comptes de generar incendis. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera que l’objectiu del seu grup no és emetre judicis paral·lels i critica que 
la present compareixença sembli un judici en tota regla. Recorda que la feina dels regidors és 
vetllar per la seguretat jurídica dels treballadors públics. En aquest sentit, creu que tots els 
treballadors públics haurien de comptar amb les eines necessàries per poder dur a terme la seva 
feina de manera òptima, sense sentir-se qüestionats. 
També creu que l’objectiu dels regidors és intentar solucionar problemàtiques socials, com ara 
la dels immigrants sense papers que s’han de guanyar la vida d’alguna manera. Considera que 
no es pot considerar «normal» que els immigrants sense papers es guanyin la vida mitjançant la 
pràctica d’una activitat il·legal, recollida pel Codi penal perquè consisteix en la venda de 
productes falsificats i recollida també a les normatives municipals com a ús indegut de l’espai 
públic. Constata que no és correcte enganyar-los tot dient-los que aquesta activitat està bé, ja 
que genera conflictes que no només afecten l’ordre públic, sinó que a més els perjudica a ells 
mateixos. Afegeix que el que encara és més greu és que aquestes persones acaben depenent de 
tutors que defensen els seus drets, en comptes de parlar per si mateixes i de guanyar-se la vida 
amb dignitat. 
Argumenta que la funció de l’Ajuntament és procurar un servei públic respectuós, digne i legal, 
i vetllar perquè els ciutadans dirigeixin la seva vida per si mateixos. Demana a tots els regidors 
que compleixin amb la condició del seu càrrec i que, en comptes de perdre el temps 
interpel·lant-se els uns els altres, estableixin una normativa i un codi ètic clar. Conclou que la 
valoració de la seva funció correspon a la ciutadania, i no als partits polítics. 
 
La Sra. ESTELLER retreu al Sr. Pisarello que hagi dit que el govern no s’ha personat a la causa 
perquè, en aquest cas, l’Ajuntament no és una part perjudicada. Constata que el cas afecta 
directament un regidor, el Sr. Garganté, que va intentar imputar un presumpte delicte a la 
Guàrdia Urbana. Fa palès que l’alcaldessa és la cap de la Guàrdia Urbana i qui lidera la 
responsabilitat de l’Ajuntament en matèria de seguretat. En aquest sentit, es pregunta si el 
govern no vol tenir coneixement de la implicació i de les conseqüències d’aquestes accions. 
Pregunta al govern per què calla, per què no se suma a la demanda com acusació particular i per 
què actua amb passivitat. Apunta que potser ho fa per interès polític o perquè ha d’aprovar una 
modificació pressupostària. Demana explicacions al Sr. Pisarello, atès que opina que és inaudit 
que el govern, que ha competit amb la CUP tant abans com durant el mandat vigent per 
instrumentalitzar la Guàrdia Urbana i, en moltes ocasions, valorar-la pejorativament, ara no es 
pronunciï. Insisteix que hi ha responsabilitats polítiques en joc, a banda de les responsabilitats 
judicials, que corresponen a l’àmbit de la justícia i en les quals no vol entrar. 
D’altra banda, pregunta al Sr. Garganté si se sent satisfet amb les seves accions i si les tornaria 
a repetir. Li recorda que el vídeo mostra unes imatges en què el Sr. Garganté coacciona un 
metge per incriminar la Guàrdia Urbana per un fet que no es va produir. 
Manifesta que el govern té l’obligació de defensar la Guàrdia Urbana i el metge (en tant que 
funcionari públic) que ha resultat desprestigiat, en comptes de defensar la CUP. Insisteix que 
està demanant responsabilitats polítiques i no pas penals al Sr. Garganté. Apunta que les 
accions dutes a terme pel Sr. Garganté impliquen, presumptament, la seva inhabilitació, una 
decisió que deixa en mans de la justícia. 
Recorda que el Grup del PP ha presentat una proposta de declaració institucional a la Comissió 
de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció per donar suport a la 
Guàrdia Urbana. Conclou que és fonamental que l’entitat responsable de la seguretat de la 
ciutadania i de la defensa dels seus drets i llibertats compti amb el suport del seu Ajuntament i 
del govern. En aquest sentit, recrimina el silenci de l’alcaldessa, que no ha comparegut en 
 10 
 
aquesta sessió de la Comissió, i li pregunta al Sr. Pisarello el perquè de l’absència de la Sra. 
Colau. Finalment, assenyala que el Sr. Pisarello no ha contestat les preguntes formulades en el 
primer torn d’intervencions, especialment la que versava sobre una possible reunió produïda 
després de l’incident, i li exigeix explicacions. 
 
El Sr. GARGANTÉ insta el Sr. Pisarello a contestar si la informació publicada per La 
Vanguardia és certa, cosa que ha preguntat en cinc ocasions. Així mateix, lamenta que el 
govern no hagi respost cap de les dinou preguntes que ha plantejat en la seva intervenció 
anterior. 
Fent referència a la intervenció que intenta fer creure que els venedors ambulants no decideixen 
per si mateixos, sinó que algú els diu el que han de fer, és caure en una actitud paternalista. 
Insta els regidors i regidores a parlar amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i a 
preguntar-los qui pren les decisions i com. Explica que les decisions sempre les prenen els 
venedors mateixos, incloses la iniciativa del mercat rebel i altres propostes plantejades pel 
mateix Sindicat en la Taula de Ciutat, i que el govern no ha recollit. Demana que es vagi amb 
compte amb el to paternalista i que no es tracti les persones com si no tinguessin ús de raó. 
Informa que les persones que donen suport a aquest col·lectiu es limiten a acompanyar-los un 
cop han pres les seves decisions simplement perquè són la part més feble de l’equació. Lamenta 
que alguns es dediquin a criminalitzar i perseguir els venedors ambulants. 
Responent a la regidora del PP, li recomana que miri la roda de premsa de la CUP, que li servirà 
per esclarir els interrogants que ha plantejat. 
Quant a la intervenció de C’s, informa que a la sanitat pública hi ha molta precarietat laboral i 
que no tots els metges són funcionaris. Aprofita per recomanar a la premsa que investigui 
aquesta circumstància i comenta que no s’han de prendre per bones totes les informacions que 
publica La Vanguardia, com ara que el metge que va visitar el venedor ambulant és funcionari. 
En aquest sentit, convida tothom a contrastar la informació.  
Finalment, retreu a la Sra. Mejías que desconegui si existeixen protocols internacionals o 
normatives sobre la confidencialitat en la relació metge-pacient i, en tot cas, davant la 
desconeixença, l’insta a callar. 
 
El Sr. PISARELLO reitera que el govern és el principal interessat a esclarir els fets produïts. 
Explica que el comissionat va comparèixer immediatament després de l’ocurrència dels fets i 
que l’alcaldessa també en va fer declaracions al respecte. Fa palès que no a tots els regidors els 
han agradat els termes en què s’han produït aquestes declaracions, que resumeix com a una 
crida a la prudència i al respecte de l’actuació judicial. Argumenta que la decisió de judicialitzar 
aquest cas és el que permetrà que el jutge pugui dur a terme la seva instrucció amb la màxima 
llibertat possible. 
Especifica que quan el govern afirma que l’Ajuntament no està directament perjudicat pels fets, 
ho fa des de la perspectiva jurídica. Confia en l’actuació de la justícia i assegura que tothom 
està interessat a esclarir aquesta situació, amb una finalitat triple: que la Guàrdia Urbana pugui 
exercir les seves funcions en bones condicions, que es respectin els drets del col·lectiu dels 
venedors ambulants i que es puguin oferir alternatives a un fenomen d’exclusió social tot 
protegint el comerç i sense criminalitzar col·lectius vulnerables. 
Repeteix que el govern confia plenament en la tasca de la Guàrdia Urbana, una tasca molt 
difícil, especialment tenint en compte que la problemàtica social dels manters no es pot resoldre 
per la via policial. Destaca que el repte és pensar, al marge de la demagògia i la 
instrumentalització, com donar resposta a aquest conflicte social. 
Demana responsabilitat política per part de tots els grups presents (especialment per part del Sr. 
Garganté) i insta tots els regidors a no actuar com a bombers piròmans. Assegura al Sr. 
Garganté que sí que ha respost algunes de les seves preguntes, atès que ha explicat en quines 
 11 
 
qüestions el govern actua d’ofici davant de casos que poden ser constitutius d’abús. En aquest 
sentit, defensa el compromís del govern amb la màxima transparència pel que fa a l’actuació de 
qualsevol servei municipal, i demana al Sr. Garganté que presenti els seus arguments amb 
modèstia i humilitat. Li diu que està totalment d’acord a actuar per protegir els més febles i 
vulnerables, si bé li recorda que no tot s’hi val. En aquest sentit, reprova, un cop més, la 
instrumentalització política. 
Fa palès que l’incident que els ocupa respon a una problemàtica molt complexa i que implica 
molts interessos. Assegura que la voluntat del govern és resoldre aquesta problemàtica de fons, 
consultant tots els col·lectius vinculats i prenent la millor decisió per a la ciutat de Barcelona. 
Emfatitza el compromís del govern de protegir els treballadors públics, d’evitar els abusos i de 
vetllar pels col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat. Conclou que per assolir aquest 
equilibri caldrà comptar amb la responsabilitat de tots els grups municipals. 
 
La Sra. MEJÍAS replica, per al·lusions, que la seva funció en aquesta comissió és parlar i dir el 
que li sembli en l’exercici de la seva llibertat. En aquest sentit, conclou que ningú no la farà 
callar. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10.37 hores. 
 
 12