NÚM. 15 20-5-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2893 
 
Decrets de l’Alcaldia 
 
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de 
la Carta de Barcelona, disposo: 
Aprovar vist l’informe justificatiu de data 23 d’abril de 2014 la modificació de les 
Normes de Funcionament de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de 
Barcelona, aprovades per Decret de l’Alcaldia de data 9 de juliol de 1998, en el 
sentit que figuren en el document adjunt. 
Barcelona, 14 de maig de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 1521/14) 
 
ANNEX . 
 
NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA PONÈNCIA DEL NOMENCLÀTOR DELS 
CARRERS DE BARCELONA, 
 
Primer. Naturalesa 
La Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona1 és un òrgan 
especialitzat de l’Administració municipal adscrit funcionalment a la Ponència de 
Cultura, i a efectes administratius a Serveis Generals, que té assignada la 
competència d’informar, amb caràcter preceptiu, tots els assumptes relatius a la 
denominació d’espais públics de la Ciutat. 
 
Segon. Funcions 
La proposta de denominació d’espais públics. 
− L’estudi, informe i, en el seu cas, proposta de resolució, de les propostes de 
denominació o de canvi de nom dels espais públics que es presentin per 
iniciativa municipal o persona interessada. 
− La tramitació dels expedients de nomenclatura. 
− La recollida d’informació referent a espais públics de la ciutat sense 
denominació, resultants o no de remodelacions urbanístiques. 
− -La revisió periòdica del nomenclàtor dels carrers i espais públics de la 
ciutat. 
− La coordinació d’actes d’homenatge en ocasió d’inauguracions d’espais 
públics que la Presidència de la Ponència o l’Alcaldia considerin d’interès 
rellevant. 
− L’estudi i proposta de millores relatives als diversos aspectes de la tasca de 
la Ponència. 
 
Tercer. Integrants 
President:  
− El Regidor en qui l’Alcalde delegui. 
Vocals:  
− El director de Suport a l’Organització Territorial, 
− el responsable de Població de l’Institut Municipal d’Informàtica 
− el director de serveis d’Arquitectura, 
− la cap del gabinet de la Regidoria de Mobilitat i Seguretat, 
− la cap de gabinet de la Ponència de Relacions Institucionals i Esports 
(Sector de Serveis Personals), 
− el subdirector de Serveis d’Informació de Base i Cartografia. 
− el director de Serveis Generals, o càrrecs anàlegs en el nombre que es 
consideri oportú de manera que s’hi representi els diferents sectors 
d’actuació municipal relacionats amb el nomenclàtor. 
                                                            
1 Abans denominada Ponència de Nomenclàtor i nous Monuments dels carrers de Barcelona per acord de la Comissió Municipal Permanent 
de 27 de juny de 1980. 
2894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 20-5-2014 
 
Així mateix podran assistir a les reunions altres persones, a petició del President 
i en atenció als temes a tractar. 
Secretari/a: 
− La persona nomenada especialment per a aquest càrrec, que assistirà a les 
reunions amb veu però sense vot. 
 
• Els membres de la Ponència són designats per l’Alcalde. 
• La Ponència es reuneix amb una periodicitat mínima bimestral, i sempre 
que és convocada pel President. 
 
Quart. Procediment 
− El Procediment per posar el nom a un espai públic, s’iniciarà d’ofici: 
Ponència, Districtes, o qualsevol altre òrgan municipal;  o a instància de 
part: entitat pública o privada, agrupació de veïns, particular, mitjançant 
escrit de sol·licitud acompanyat dels documents que fonamentin la petició. 
− Si la Ponència de Nomenclàtor considera justificada la petició emetrà un 
informe favorable, i si la petició no indica emplaçament la mateixa Ponència 
farà una proposta. Si l’informe fos desfavorable, la Ponència n’explicarà les 
raons al proponent. 
− La Ponència comunicarà als serveis de Cartografia de l’Institut Municipal 
d’Informàtica les propostes que afectin a la numeració, per tal que puguin 
tramitar-ne el preceptiu projecte, segons l’art. 4.1 de l’Ordenança de Policia 
de la Via Pública. 
− Si es considera necessari aportar altres dades que fonamentin la decisió de 
la Ponència, es demanaran els informes que calgui a persones o entitats 
relacionades amb l’objecte de la proposta. 
− Quan la proposta es refereix a un personatge, la Ponència haurà de comptar 
sempre amb l’acord dels familiars. 
− Quan la proposta de nomenclatura sigui d’iniciativa privada, s’informarà 
públicament mitjançant el BOP, la Gaseta Municipal i el Tauler d’Anuncis de 
l’Ajuntament2. 
− El Consell del districte al qual correspongui l’emplaçament proposat, emetrà 
un informe raonat en un termini màxim de 60 dies, passats els quals es 
prosseguirà la tramitació, tret que el termini hagi estat prorrogat. 
− Cas que l’informe del districte sigui desfavorable, la Ponència haurà de 
justificar la seva decisió si manté la proposta. 
− La Ponència donarà compte dels seus acords al despatx d’ofici en la primera 
reunió de la Comissió de Presidència. 
− Quan s’hagi completat el tràmit, l’expedient es traslladarà al Regidor 
president de la Ponència, qui signarà la proposta de resolució i l’elevarà a 
l’Alcaldia. 
− Secretaria General comunicarà l’acord al Districte o Districtes interessats, a 
la Gaseta Municipal, al Cap del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvaments, al 
Cap de la Guardia Urbana i a la Secretaria de la Ponència. 
− La Ponència traslladarà l’acord a l’Institut Municipal d’Informàtica – Pla de la 
Ciutat, el qual actualitzarà el carrerer de la ciutat i la seva base cartogràfica 
i comunicarà la nova denominació als organismes públics i empreses de 
serveis interessades. 
− La Ponència redactarà el text que cada nou rètol haurà de contenir i el 
trametrà a l’Institut Municipal d’Informàtica-Pla de la Ciutat, que és l’òrgan 
responsable de la confecció i instal·lació de les plaques. 
− Cada districte notificarà els nous noms i les modificacions en la 
nomenclatura dels carrers als veïns i propietaris afectats, si convé amb el 
suport tècnic de l’Institut Municipal d’Informàtica. 
 
 
                                                            
2 Segons l’Ordenança de Policia de la Via Pública (CP 10 d’abril de 1964) 
NÚM. 15 20-5-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2895 
 
 
 
Cinquè. Criteris generals 
Per tal d’unificar les decisions de la Ponència i facilitar alhora la formulació de les 
propostes per part dels Districtes o particulars, s’han recollit un seguit de criteris 
generals que figuren en l’annex núm. 1, així com una descripció de la tipologia dels 
espais públics, en l’annex núm. 2. 
 
 
ANNEX 1 
 
CRITERIS GENERALS 
 
Acrònims 
− No s’acceptaran els noms formats de sigles per denominar un espai públic. 
 
Canvis de denominació 
− Només s’acceptaran els canvis de denominació en casos justificats per 
criteris tècnics, històrics o de ciutadania. Se sotmetran a consulta i 
s’informarà de les possibles incidències que pot tenir el canvi en el veïnat. 
Serà preceptiu comptar amb l’opinió del districte abans de ser sotmès a la 
consideració de la Ponència. 
 
Duplicitats 
− Es defugiran les duplicitats. En cas que la Ponència consideri d’interès 
ciutadà honorar un nom semblant a un altre d’existent, es buscarà que la 
tipologia de l’espai sigui diferent. És a dir, si el ja existent duu la qualificació 
de carrer, el nou haurà de donar el nom a una avinguda, plaça o jardí per 
evitar confusions. 
− No caldrà corregir les duplicitats de noms quan es doni la circumstància que 
un dels carrers estigui situat al “Poble Espanyol de Montjuïc”. Però 
aleshores haurà d’anar sempre acompanyat de la referència a la seva 
situació en aquest recinte. 
− En cas que el nom d’un carrer hagi estat donat de baixa o hagi desaparegut 
físicament per remodelacions del sector, no es donarà a un altre vial de la 
ciutat per evitar els inconvenients que pot representar per als registres 
notarials i cadastrals. 
 
Idioma 
− Els noms propis de persona s’escriuran en l’idioma del país d’origen, 
excepte en el cas que es tracti de papes, sants i santes, reis o personatges 
de famílies reials. en aquests casos, s’escriuran en català. 
− Els cognoms dels personatges s’escriuran com ells mateixos els escrivien, 
amb independència de la seva grafia correcta. 
 
Noms genèrics 
− No s’acceptaran els noms genèrics, fora de casos molt especials. 
 
Personatges 
− No es podrà posar el nom de cap personatge a un espai públic si no fa 
almenys cinc anys del seu traspàs, tret de les persones a qui hagi estat 
atorgada la Medalla d’Or de la Ciutat. L’única persona viva que es pot 
honorar donant el seu nom a un carrer és el Cap de l’Estat. 
− Hauran d’estar, preferiblement, vinculats a Barcelona i tenir una trajectòria 
reconeguda en algun dels camps científic, cultural, polític o altre. 
 
Propietaris 
− No es posarà a un espai el nom d’una persona el mèrit de la qual hagi estat 
únicament la cessió dels terrenys. 
 
2896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 20-5-2014 
 
 
 
Propparents 
− Es demanarà, sempre que sigui possible, l’opinió dels familiars i/o 
institucions properes al personatge que es pretén honorar. 
 
Relació amb la zona 
− S’intentarà, sempre que sigui possible, retolar els carrers amb noms de 
persones que hagin viscut en una zona determinada o hi hagin tingut 
alguna relació. 
 
Retolació 
− No s’anteposarà el tractament al nom del personatge en les plaques de 
retolació, tret que es tracti d’un cas excepcional. Tanmateix s’acceptarà 
quan procedeix el nom d’una dignitat eclesiàstica. 
− Es farà una breu referència del personatge i del període en què va viure en 
alguna de les plaques de retolació. 
 
Topònims 
− Es preservarà al màxim els topònims que es coneguin de manera 
generalitzada. 
− La proposta de noms toponímics s’haurà de fomentar també de la manera 
més completa possible. 
 
 
ANNEX 2 
 
TIPOLOGIA 
 
AVINGUDA: Via d’accés a un lloc, especialment una via ampla, ordinàriament 
vorejada d’arbres, que porta a un palau, a un indret important. 
 
BAIXADA: Via amb pendent. 
 
BULEVARD: Carrer ample, generalment amb arbres, que té una voravia ampla 
de passeig a cada costat de la calçada. 
 
CAMÍ: Via rural estreta, generalment no pavimentada, que no admet circulació 
ràpida. 
 
CARRER: Camí vorejat de cases, de parets, per anar d’un lloc a l’altra en una 
ciutat, vila, poble. C. GRAN, C. MAJOR. 
− C. TRANVERSAL: Via que en travessa una altra de principal en una zona 
urbana.  
 
CARRERÓ: Carrer estret. 
 
CARRETERA: Camí públic per on els vehicles poden anar d’un lloc a l’altre fora 
de ciutat. 
 
COSTA: Pendent del terreny. 
 
DRECERA: Senda o camí que porta dret a una banda; que serveix per abreujar 
el camí. 
 
ERA: Espai aplanat, ferm, on es baten les messes. 
 
ESCALES: Obra exterior sense numeració postal que salva un desnivell en la via 
pública. 
 
NÚM. 15 20-5-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2897 
 
ESPIGÓ: Massís sortint fet a la vora d’un riu o del mar. 
 
HORT: Tros de terra en què es conreen verdures i llegums. 
 
JARDÍ: Lloc sense numeració on es conreen sobretot flors i plantes ornamentals 
(jardí públic). 
 
JARDINS: Jardí més ampli o amb divisions. 
 
MOLL: Obra de pedra o fusta, construïda a la vora del mar o d’un riu navegable 
que serveix per a facilitar l’embarcament o desembarcament de persones i de 
mercaderies. 
 
NUS: Confluència de vies ràpides sense numeració postal. Nus (d’autopistes): 
enllaç d’autopistes que permet passar d’una calçada a qualsevol de les altres sense 
interseccions a nivell. 
 
PARC: Extensió de terreny closa sense numeració postal, amb jardins, bosc, etc. 
en una població o prop d’ella, destinada a ornament i recreació. 
 
PAS: Indret, generalment curt, per on es pot passar. 
 
PASSADÍS: Passatge de poca entitat i de no gaire més d’un metre d’amplada. 
 
PASSATGE: Carrer curt sense cap travessia, que generalment n’enllaça dos de 
més importants i que pot tenir limitat el trànsit de vehicles. 
 
PASSEIG: 
1. Carrer ample destinat al trànsit i també a passejar-hi. 
2. Vorera central d’un carrer, ampla, per on fa bo de passejar. 
3. Pas ample de vianants que discorre per un jardí. 
 
PLA: Porció de terreny urbà que no presenta grans elevacions o depressions. 
També: espai que està encabit en un espai més ampli, com el Pla de la Boqueria 
dins les Rambles o el Pla de Nicolás Salmerón dins el carrer Gran de Gràcia. 
 
PLAÇA: Espai viari ample i espaiós de l’interior d’una població, on solen confluir 
diversos carrers, generalment comprèn zones o voreres de passeig i repòs. 
 
PLACETA: Plaça petita.  
 
PONT: Construcció sobre la qual una via de comunicació pot salvar una 
depressió o un obstacle o crear una altra via de comunicació a un nivell inferior. 
 
PUJADA: Via pendent. 
 
RAMBLA: Per on baixaven les aigües abans de ser canalitzades. 
- Passeig sobre el que havia estat el llit d’una riera o torrent; per extensió, nom 
que es dóna a alguns passeigs urbans. 
 
RIERA: Riu per on s’escolen intermitentment les aigües pluvials d’una conca. // 
On existia una riera. 
 
RONDA: 
1. Carrer ample que envolta un nucli de població. 
2. Camí de circumval·lació practicat al voltant d’un nucli urbà o del mur d’una 
antiga plaça forta. 
3. Via urbana, sense numeració postal, que envolta una ciutat o una part 
definida d’una ciutat, i que canalitza el trànsit de llarga distància entre punts 
urbans o de connexió amb la xarxa interurbana. 
2898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 20-5-2014 
 
 
ROTONDA: Plaça sense accés a vianants i sense numeració postal, situada 
enmig d’un encreuament de vies circulatòries. 
 
TORRENT: Corrent impetuós d’aigua, esp. el que es forma sobtosament per una 
forta pluja. // On existia un torrent. 
 
TRAVESSERA:  
1. Segment de carretera comprès dins d’una població. 
2. Carrer que enllaça punts distants d’una àrea urbana, que antigament discorria 
entre zones no edificades. 
 
VIA: Semblant a avinguda, coincideix amb carretera antiga (pe.: via romana)// 
Porció de terreny transitable d’una certa amplària que s’estén en una direcció 
menant d’un lloc a un altre, camí. 
 
            
DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA. P. Fabra 
DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA. IEC –1995 
DICCIONARI DE CARRETERES. Generalitat de Catalunya. Dep. de Política 
Territorial i Obres Públiques- desembre 1991 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la 
que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret 
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i 
de règim local de Catalunya, resol: 
El cessament en data 30 d’abril de 2014, del Sr. Joaquim Llimona Balcells (mat. 
71941), com a director/a 1, família general, codi 20.10.GE.60, adscrit a la Direcció 
de Relacions Internacional i Cooperació de la Gerència de Recursos, amb efectes 
del dia 30 d’abril de 2014. 
Que es doni compte de la present resolució al consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 6 de maig de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 1535/14) 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, fent ús de les atribucions que em confereix l’article 13è de la 
Carta Municipal de Barcelona, resol: 
Designar, el Sr. Joaquim Llimona Balcells, Comissionat de Relacions 
Internacionals i Cooperació (Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i 
Mobilitat), amb efectes del dia 1 de maig de 2014. 
La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes 
pertinents. 
Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 6 de maig de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 1536/14) 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la 
que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret 
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i 
de règim local de Catalunya, resol: