Barcelona Economia 89 – abril 2016 Barcelona Economia abril de 2016 núm. 89 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de Barcelona on es fa un recull i una valoració del comportament dels principals indicadors de conjuntura econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. http://barcelonaeconomia.bcn.cat barcelonaeconomia@bcn.cat Departament d’Estudis i Programació Gabinet Tècnic de Programació barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona Economia http://barce lonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura La recuperació econòmica es va consolidant i estenent a tot el país. Una afirmació que requereix d’algunes matisacions quan s’abandona l’esfera macroeconòmica. L’economia de la ciutat presenta un ventall prou ampli de senyals positius i relativament consolidats com per poder parlar sense complexos de fase expansiva de l’economia. Una reactivació que també es fa sentir a la resta del país. L’activi tat turística, un nombre cada cop més nombrós de sectors industrials i del terciari i fins i tot l’activitat constructora, són els motors d’aquest revifament. Pel cantó de la demanda, ha estat determinant la consolidació del canvi de signe de la despesa privada en consum i la recuperació de la inversió en béns d’equipament. Sense menysprear la creixent inversió immobiliària, focalitzada fins fa ben poc en edificis terciaris i que, a mesura que es facilita l’accés al crèdit a preus competitius, s’ha estès al mercat residencial, contribuint a reactivar l’activitat constructora. Un dels punts controvertits d’aquest procés de recuperació de la conjuntura econòmica és la incidència que està tenint en el mercat de treball. Efectivament, l’atur s’ha reduït alhora que ha augmentat la contractació laboral i el nombre d’ocupats. Moviments d’una certa entitat i en la direcció esperada però que s’han produït en un context de pèrdua de població activa i de preeminència de les modalitats més precàries de contractació laboral. Dades i anàlisi  Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona  Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial L’economia mundial encara 2016 subjecta a les mateixes incerteses que van moderar el seu creixement un any abans. Una conjuntura que s’explica per la desacceleració que mostren les economies més avançades i la pèrdua d’impuls d’una bona part de les emergents. La incògnita xinesa i el preu del petroli són els altres factors pertorbadors. Els avanços de resultats del darrer trimestre de 2015 han posat de manifest les dificultats que afronta l’economia mundial per mantenir el ritme de creixement del primer semestre. La nord-americana es comença a desaccelerar després de gairebé sis anys d’expansió sostinguda, amb la taxa d’atur en valors de començament de la crisi. La xinesa també està immersa en un procés de transformació i es comença a acomiadar de les elevades taxes de creixement dels darrers anys. La japonesa no aconsegueix consolidar una trajectòria mínimament alcista malgrat els continus incentius de la demanda augmentant l’endeutament públic. La del conjunt de la UE, tot i tancar el tercer any de creixement moderat després del recessiu 2012, no sembla en condicions de consolidar aquesta trajectòria ascendent. El resultat de tot plegat ha estat una demanda global per sota de les expectatives que ha mantingut en la banda baixa les cotitzacions del petroli i els seus derivats a més d’un ampli ventall de primeres matèries. En conseqüència, l’atonia del creixement de les principals economies mundials incideix negativament en l’evolució de les emergents. Especialment de les més dependents de l’exportació d’aquests productes. I a la inversa. Gràcies al dinamisme de la demanda interna, l’economia espanyola és un dels motors del creixement que registra la zona euro. Una dinàmica recolzada tant en el progressiu augment de l’ocupació com en la millora de l’accés al crèdit a preus atractius gràcies a la política expansiva del BCE. L’extraordinàriament baixa cotització del petroli i altres primeres matèries, juntament amb la devaluació interna aplicada durant la crisi, han contribuït a millorar la competitivitat de l’economia espanyola. Dades i anàlisi  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional L'economia espanyola en el context econòmic internacional Una síntesi dels principals indicadors econòmics _______________________________ Estats Units Unió Europea Espanya _ II.15 III.15 IV.15 II.15 III.15 IV.15 II.15 III.15 IV.15 PIB 2,7 2,1 1,8 1,9 1,9 1,8 3,2 3,4 3,5 variació anual real (%) Demanda nacional 3,3 2,9 2,4 1,5 2,0 2,0 3,4 4,1 4,1 aportació al creix PIB (%) Demanda externa -0,6 -0,7 -0,6 0,4 -0,1 -0,2 -0,2 -0,7 -0,6 aportació al creix PIB (%) Indicador Clima Econòmic 100,1 99,6 99,1 105,7 106,6 107,7 109,3 109,1 109,6 índex 1990-2015=100 Producció industrial 1,5 1,1 -0,8 1,6 1,9 1,3 3,1 3,9 4,0 variació anual (%) Població ocupada 1,9 1,6 1,4 1,0 1,1 1,0 2,9 3,1 3,0 variació anual (%) Taxa d'atur 5,4 5,2 5,0 9,6 9,3 9,0 22,4 21,2 20,9 (%) de la població activa Preus de consum 0,1 0,0 0,7 0,1 -0,1 0,2 0,1 -0,9 0,0 variació anual (%) Exportacions 17,0 9,8 2,3 6,7 4,3 1,8 5,3 3,2 3,9 variació anual (%) Importacions 18,4 13,8 6,2 3,1 0,8 1,8 5,8 3,4 3,2 variació anual (%) Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades. Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. El 0,8% d’augment del PIB espanyol durant el darrer amb la incertesa de comprovar si el fons és prou sòlid com trimestre de 2015 situa el creixement anual en el 3,2% i per absorbir amb normalitat el lent canvi de signe de la deixa en segon terme la desacceleració que comença a política monetària. mostrar el creixement econòmic després de dos anys i mig de recuperació sostinguda. És un ritme de creixement similar al del conjunt de l’economia mundial i que dobla el de la zona euro. És, convé recordar-ho, deutor d’un doble impuls extern -cotització del petroli i política expansiva del BCE- i d’un dèficit públic insostenible. Els primers avanços de la variació del PIB corresponent al quart trimestre de l’any passat apunten a un preocupant estancament de la trajectòria moderadament expansiva tant a la UE com a l’àmbit més restringit de la zona euro. La dècima percentual que ha perdut la variació interanual –fins a l’1,8% i 1,6% respectivament- és imputable, bàsicament, a la pèrdua d’impuls de les economies francesa i italiana, que han estat incapaces d’assolir taxes de creixement similars a la mitjana del conjunt dels seus socis. Alhora, les altres dues grans potències europees, Alemanya i el Regne Unit, han registrat un impuls trimestral insuficient per a consolidar la intensitat del creixement anual. El refredament de la conjuntura en aquestes dues economies és significatiu. El contrast l’aporta l’espanyola que és la única de les que tenen un pes relatiu rellevant al continent europeu que tanca l’any creixent amb força. La desacceleració que ha mostrat el creixement econòmic dels Estats Units durant la segona meitat de 2015 ha contribuït a reduir el diferencial de creixement que d’ençà 2011 s’ha mantingut a les dues riberes de l’Atlàntic Nord. L’elevada autosuficiència energètica assolida i especialment l’enfortiment del dòlar expliquen que la principal economia mundial mantingui un ritme de creixement proper al dos per cent anual sense generar tensions inflacionistes i amb la taxa d’atur en valors baixos i similars als de 2008. Es tracta d’un creixement escorat cada cop més en la demanda interna i que nota la crisi de les emergents en un afebliment de la producció industrial i de les exportacions. Les previsions a mitjà termini són moderadament expansives però conviuen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional Al conjunt de la Unió Europea, quan la crisi dels refugiats i l’anomenat Brexit copen la major part del protagonisme informatiu i de l’activitat política, els aspectes a destacar són uns altres. D’una banda, superada l’atonia de la major part de 2014, l’avanç de la demanda interna es manté força estable alhora que l’externa s’estanca com a resultat d’una menor demanda de les economies emergents. Sembla que l’impacte sobre l’economia europea derivat de l’ara esmorteït conflicte ucraïnès i de la desacceleració i fins i tot forta recessió d’algunes de les economies emergents més importants, s’ha vist compensat per l’abaratiment del petroli i altres primeres matèries, la depreciació de l’euro i l’aplicació, per part del BCE, d’una política monetària ultra-expansiva. El que no s’ha aconseguit encara és revertir la deriva deflacionista dels preus de consum. I continua pendent una millora més decidida del mercat laboral. Pel que fa a l’economia espanyola, l’augment interanual del 3,5% del darrer trimestre de l’any passat consolida la trajectòria expansiva del PIB per desè trimestre consecutiu. Una millora recolzada en la demanda interna, amb un protagonisme repartit entre consum privat i públic, i inversió, majoritàriament privada, en construcció i especialment béns d’equipament. La despesa en consum –que explica tres quartes parts del PIB- previsiblement iniciarà una fase de moderació del creixement, com ja s’observa en la inversió. La demanda externa comença a drenar producció a l’economia espanyola com a conseqüència de l’augment de les importacions. Una situació que reprodueix la imperant durant la fase més expansiva de l’economia espanyola prèvia al daltabaix de 2008 i que hauria d’alertar de la solidesa i sostenibilitat de l’actual trajectòria expansiva. S’està afavorint un creixement recolzat més en l’enorme disponibilitat de factors productius, especialment mà d’obra però també recursos financers, que no pas en millorar-ne la seva productivitat. Barcelona, 2 de març de 2016 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona La conjuntura econòmica de Barcelona Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn Variació (%) Període Valor absolut Interanual 2015/2014 2014/2013 Població activa 4t.tr.15 784.400 -2,7 -2,7 -1,7 Ocupats afiliats Seg. Social gn.16 1.027.285 3,3 3,4 2,3 Contractes laborals gn.16 70.873 -4,3 8,2 9,1 Aturats registrats gn.16 89.877 -10,7 -9,8 -8,0 Passatgers vols internac. (milers) ds.15 1.824 8,7 6,7 8,9 Passatgers de creuers gn.16 69.769 -13,6 7,4 -9,0 Estrangers/Total turistes (%) 2015 79,7 -- Pernoctacions hoteleres (milers) 4t.tr.15 4.153 6,9 3,3 3,7 Mercaderia port (milers tones) gn.16 3.366 -2,5 1,3 9,1 Llicències d'obres. Sostre (m2) 4t.tr.15 192.023 0,7 0,6 15,6 Habitatges iniciats 4t.tr.15 204 40,7 87,2 7,9 Licitació oficial a Catalunya (M€) 4t.tr.15 325 -20,8 -24,1 93,7 Compravenda d'habitatges 2n.tr.15 2.972 3,0 21,5 Índex Producció Industrial (Catalunya) nv-ds.15 97,5 4,2 2,8 4,9 Exportacions (M€) (Catalunya) nv.15 5.358 6,3 3,1 Societats mercantils constituïdes nv-ds.15 1.315 11,1 6,7 2,2 IPC (província Bcn) gn.16 -- 0,1 0,4 -0,4 Vehicles matriculats gn.16 2.793 10,6 14,1 14,7 2 Preu habitatges 2a. mà (€/m ) 3r.tr.15 3.347 7,4 5,6 Lloguer sostre residencial (€/mes) 2n.tr.15 714 5,4 1,0 Crèdit sector privat (prov Bcn) (M€) 3r.tr.15 211.437 -5,5 -7,2 L’economia metropolitana, igual que la catalana, creix a molt bon ritme. Un fet que s’explica pel repunt de la demanda interna, especialment significatiu en el segment de la inversió, i la consolidació de l’augment d’activitat a tots els sectors productius. Les claus que expliquen aquesta progressiva millora de la conjuntura econòmica s’han de buscar en el recuperat protagonisme del consum, bàsicament privat. La inversió, tant en construcció com en béns d’equipament, comparteix aquest protagonisme a remolc d’unes expectatives positives i aprofitant les excepcionals condicions de finançament que ofereix el mercat de la mà del BCE. La demanda externa, que durant els pitjors anys de la darrera i llarga recessió va permetre surar a l’economia catalana, cedeix novament el protagonisme a la interna. Ja s’ha completat el canvi de model amb el que s’havia de sortir de la crisi? Òbviament, no. Més aviat sembla que s’ha tornat al d’abans de la crisi. O potser només és un recurs puntual potenciat per una conjuntura * Representació de l’agregat dels valors trimestrals de P.Activa, Atur registrat, internacional favorable. En tot cas, l’endeutament que Afiliació a la Seg.Social, Index de Producció Industrial i Productivitat Total de arrossega l’economia espanyola no s’ha esfumat tot i que la Factors, en relació a un valor inicial. seva càrrega sigui puntualment suportable. Accelerar el creixement via dèficit públic i seguir augmentant el deute és una solució de conveniència i escàs recorregut. Sigui com L’accés al crèdit, que continua sent necessàriament selectiu, ja sigui, l’economia metropolitana i amb ella la catalana ha tancat no és una quimera per a la demanda solvent. Tot i el descens 2015 amb un creixement del PIB lleument per sobre del 3,5%, del preu del diner, l’elevat endeutament del sector privat el més elevat dels darrers nou anys. continua sent un llast feixuc per a una economia que es recupera amb força gràcies, sobretot, a factors i estímuls La producció industrial manté, amb alts i baixos, l’impuls externs i fins a cert punt extraordinaris. esgrimit durant la major part del darrer bienni. La renascuda demanda interna impulsa a l’alça les importacions i absorbeix La construcció i l’immobiliari donen per tancat el procés una part creixent de la producció. Un efecte no desitjat d’aquest d’ajustament. Convé relativitzar els senyals en aquest sentit canvi de tendència de la demanda interna podria ser un perquè si bé responen a una millora del clima econòmic- refredament de l’esforç exportador de moltes empreses, financer i laboral, es recolzen en valors absoluts encara majoritàriament petites i mitjanes. Un efecte que es comença a minsos. Es fa difícil definir la realitat que plasmen les darreres copsar en l’evolució del tràfic portuari. dades disponibles quan l’augment dels habitatges iniciats a Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona conviu amb l’estabilització de les llicències d’obres aprovades i la contracció de la licitació oficial a Catalunya. Pel que fa l’activitat turística, la majoria dels indicadors quantitatius continuen reflectint un ritme d’activitat ascendent. I també augmenta el negoci turístic-residencial generat fora dels circuits tradicionals. Un fenomen que, juntament amb l’evolució del preu del diner, està contribuint a la recuperació dels preus del mercat residencial. L’evolució de l’ocupació i l’atur han reforçat les respectives tendències de 2014. Així, el nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social creix a un ritme que supera el del PIB i l’atur registrat, després de dos anys i mig de reducció sostinguda, intensifica el seu ritme de descens. Una tendència, aquesta darrera, accentuada per la pèrdua sostinguda de població activa. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Des d'aquí podeu accedir al document on es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2014, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu. El més destacable del canvi de tendència que ha protagonitzat l’economia de l’àrea de Barcelona al llarg de 2014 no és la seva intensitat –discreta i semblant a la del seu entorn- sinó que es recolza en una àmplia base del seu teixit productiu. Això li proporciona estabilitat i consistència. Després d’una llarga fase inicial en la que l’activitat exportadora de manufactures i els serveis lligats al turisme han mostrat capacitat i potencial, evitant una davallada més intensa de l’activitat econòmica durant la recent crisi, la progressiva millora dels condicionants externs lligats als mercats financers internacionals han contribuït a fer extensible a la immensa majoria dels sectors econòmics el clima de recuperació del creixement. No és menys cert però, que els estralls que ha provocat la crisi han estat de tal magnitud que aquesta tímida recuperació –rellevant en termes macroeconòmics- es nota poc entre el teixit productiu i els segments de població més afectats per la crisi. L'economia de Barcelona 2013 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l'any 2013. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial Activitat industrial Atenent exclusivament a les dades macroeconòmics, la indústria catalana ha deixat enrere la fase recessiva del bienni 2011-2012. Malgrat el seu limitat pes relatiu, està sent un puntal ferm en la tasca de reprendre el procés expansiu de l’economia. El PIB industrial metropolità s’encamina a completar el seu primer trienni de creixement sostingut en el que va de segle. Recuperar els volums de producció previs a la crisi de 2008 ja no és una fita tan llunyana, especialment si es confirma la represa de la demanda interna i això contribueix a estendre aquesta trajectòria alcista del conjunt de la indústria a tots els subsectors que la formen. Un altre tret destacat és que el nombre d’ocupats directes en el sector acumula ja un uns quants trimestres de creixement. Notícies positives que convé relativitzar perquè l’augment de la producció s’està produint en un entorn de preus continguts o a la baixa, alhora que l’augment de les exportacions no va acompanyat d’una major presència de productes d’alt valor afegit. Dades i anàlisi  Conjuntura industrial  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial Conjuntura industrial El creixement de l’activitat industrial metropolitana s’estabilitza alhora que les exportacions de béns manufacturats continuen a l’alça malgrat la feblesa del creixement de la zona euro. Les darreres dades disponibles, especialment les referides a les importacions, semblen confirmar que la demanda interna està prenent el relleu a l’externa pel que fa a dinamitzar la producció industrial autòctona. Això permet que el sector manufacturer català continuï mantenint un ritme de creixement moderat i relativament estable. El tomb que ha registrat el mercat laboral del sector es va consolidant, tot i que això no implica que es doni per acabat el procés d’ajustament de la capacitat productiva. Es manté la tendència a la baixa dels preus de sortida de fàbrica. Un reflex de l’evolució dels costos de producció –preus del petroli i primeres matèries- i d’un mercat caracteritzat per l’excés d’oferta. Les restriccions d’accés a nou crèdit bancari per part de les empreses s’estan suavitzant amb lentitud i de manera molt selectiva. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Indicadors d’activitat industrial (1) Indicadors d'activitat industrial 2n.tr.14 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 4t.tr.15 Catalunya PIB industrial (Var. real) 2,4 0,1 0,4 1,3 1,8 3,8 3,8 Índex Producció (IPI) -Total 0,3 -0,3 2,9 1,6 2,2 4,5 2,6 - Consum -0,7 1,1 1,9 0,4 0,9 4,3 3,3 - Equipament 4,8 -3,5 0,1 -0,9 0,7 6,5 3,6 - Intermedis 0,6 3,4 7,7 3,7 4,4 4,1 3,4 - Energia -3,2 -8,0 -0,8 3,0 3,3 4,3 -3,1 Exportacions de béns 0,3 1,2 4,1 5,7 7,5 5,9 5,9 Importacions de béns 7,4 9,7 7,1 10,1 9,7 8,1 9,3 Índex Clima (ICI)(2) -9,3 -7,0 -4,4 -3,6 -4,8 -3,4 -1,8 Índex Preus (IPRI)(3) 0,1 -1,9 -3,9 -2,7 -2,3 -3,5 -2,1 Cost laboral/treballador 1,4 2,3 1,1 1,0 1,2 -0,4 Afiliats Seguretat Social (3) 0,3 0,5 1,5 2,1 2,2 2,3 2,2 Aturats registrats (3) -12,0 -11,9 -13,4 -13,8 -15,4 -16,2 -15,3 Espanya PIB industrial (Var. real) 1,9 1,5 2,1 3,0 3,7 4,0 Índex Producció (IPI) -Total 0,4 0,8 1,2 1,3 3,7 5,0 3,1 - Consum 0,3 1,7 1,7 -0,9 0,7 3,2 2,3 - Equipament -0,3 -2,8 0,9 2,2 6,4 11,7 8,9 - Intermedis 0,9 3,7 4,0 2,2 5,2 4,5 4,3 - Energia 0,7 -1,7 -3,0 1,8 2,5 1,9 -4,0 Exportacions de béns -1,3 3,2 4,8 5,9 6,5 5,6 6,1 Importacions de béns 7,2 8,4 6,4 10,5 11,9 10,2 10,9 Índex Clima (ICI)(2) -8,6 -6,5 -6,0 -3,3 0,5 -0,3 -1,1 Índex Preus (IPRI)(3) 0,3 -0,9 -3,6 -1,3 -1,4 -3,6 -2,2 Cost laboral/treballador 1,8 1,0 1,4 -0,3 -0,4 -0,4 Afiliats Seguretat Social (3) 0,1 0,7 1,0 1,7 2,4 2,4 2,9 Aturats registrats (3) -12,0 -11,5 -10,9 -12,5 -13,6 -13,7 -13,2 Crèdit (saldo viu) (3) -9,8 -8,1 -2,8 -3,3 -0,3 1,1 Notes: (1) Variacions interanuals. (2) Saldos. (3) Dades de final de període. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España. La indústria metropolitana, i per extensió la catalana, han tancat 2015 amb uns resultats agregats francament positius pel que fa al volum de producció. L’atonia que mostraven les dades corresponents a 2014 sembla superada gràcies a la reactivació de la demanda interna i a la inèrcia de l’impuls exportador. El sostingut descens dels preus de sortida de fàbrica –forçat per l’augment de les importacions- ha contrarestat parcialment l’impacte positiu de l’augment de la demanda. La lleu millora de l’Índex de Clima Industrial sembla anunciar que l’actual tendència expansiva es mantindrà a curt termini. Segons els primers avanços oficials, durant el darrer trimestre de 2015 el PIB industrial de Catalunya ha crescut un 3,8% en relació al mateix període de l’any abans. Una variació –si es confirma- que dóna continuïtat i consolida la reactivació del sector després de l’estancament de la segona meitat de 2014. La dinamització de la demanda interna –que impulsa a l’alça les importacions- s’afegeix a l’augment de les exportacions. trajectòria singular en l’evolució de l’economia del nostre país Les dades disponibles semblen apuntar que la menor demanda d’ençà començament de segle. externa provinent de les economies emergents ha estat compensada per un increment de la demanda per part de les L’estimació del PIB, que certifica que el creixement de la més desenvolupades. Deixant de banda aquesta seqüència de producció industrial ha assolit una vitalitat envejable, es recolza fets, que s’ha de veure si es manté a mitjà termini, la realitat tant en els resultats de l’Índex de Producció Industrial (IPI) com que mostren les dades del VAB sectorial és que la indústria en els del mercat laboral i de les exportacions. Després d’un catalana ha tancat tres anys consecutius a l’alça. Una primer semestre moderadament expansiu gràcies a la Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial davallada del preu del petroli i altres primeres matèries i a la depreciació de l’euro, la producció industrial catalana ha superat el segon semestre de 2015 mostrant un revifament significatiu de la trajectòria alcista a tots els epígrafs sense excepció. Alhora, una part d’aquesta intensitat es pot considerar deutora de la situació d’atonia que caracteritzava la conjuntura industrial catalana un any enrere. En paral·lel a aquests senyals de revifament de la producció manufacturera, l’Índex de Clima Industrial (ICI) introdueix una certa confusió i sembla reflectir la manca d’unanimitat entre els diferents sectors industrials. Semblaria que tant els industrials catalans com també els de la resta d’Espanya confien en què la reactivació de la demanda interna es consolidi i compensi la previsible pèrdua de tremp de la demanda externa. El descens dels preus de sortida de fàbrica –que per la seva durada pot incidir negativament en la viabilitat d’una part del teixit productiu- s’ha d’imputar en primera instància a l’impacte sobre els costos de fabricació de la davallada del preu del petroli i altres matèries primeres, sense oblidar la competència derivada de l’augment de les importacions. L’augment sostingut del nombre d’ocupats corrobora igualment que la tendència de fons de l’activitat industrial catalana és sòlida. Després de quatre trimestres en els que l’ocupació directa en el sector ha crescut amb més intensitat que la producció, la tendència ha canviat. Un cop recuperats els volums d’ocupació de tres anys enrere i ateses les previsions que alerten d’un alentiment del ritme de creixement de l’economia europea, sembla que la indústria catalana es prepara per actuar en conseqüència. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Exportacions industrials Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (milions d'€) (%) Taxa de Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix cobertura 2008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.836 71,7 2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 78,3 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 77,9 2011 51.247 5.157 25.431 7.882 12.777 82,0 2012 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 91,6 2013 55.557 5.306 27.835 7.893 14.523 95,3 1r.tr. 13.598 1.375 6.783 1.836 3.605 85,7 2n.tr. 14.246 1.365 7.318 2.072 3.491 97,0 3r.tr. 13.660 1.209 6.696 1.927 3.829 95,2 4t.tr. 14.052 1.358 7.038 2.058 3.598 93,4 2014 56.974 5.537 28.249 7.907 15.183 90,4 1r.tr. 14.046 1.356 7.129 1.890 3.671 93,2 2n.tr. 14.291 1.388 7.278 2.065 3.559 89,7 3r.tr. 13.935 1.314 6.541 1.964 4.117 88,9 4t.tr. 14.602 1.524 7.289 1.963 3.826 92,0 2015 60.425 6.168 29.977 8.096 16.185 88,4 1r.tr. 14.851 1.487 7.468 1.988 3.909 89,7 2n.tr. 15.358 1.514 7.758 2.193 3.892 87,9 3r.tr. 14.752 1.514 7.191 1.907 4.139 87,0 4t.tr. 15.465 1.653 7.560 2.007 4.245 89,2 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Idescat. Variació (%) Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix Cobertura 3r.tr.15/3r.tr.14 5,9 15,3 9,9 -2,9 0,5 -2.1 1r.sm.15/1r.sm.14 6,6 9,4 5,7 5,7 7,9 -3,0 2014/2013 3,5 6,1 2,8 1,5 4,9 -4,6 2013/2012 2,5 -0,4 2,7 1,0 3,9 4,1 Les exportacions de productes manufacturats han continuat a l’alça i assolint nous màxims històrics. Una tendència afavorida per la depreciació de l’euro que, alhora, encareix una part de les importacions que, al seu torn, creixen per la recuperació de la demanda interna. Una evolució que incideix negativament en la taxa de cobertura de les vendes sobre les compres a l’exterior. Després d’un bienni 2013-2014 de creixement contingut, el sector manufacturer català ha tancat 2015 exportant productes per valor de més de 60.000 milions d’euros, un nou màxim anual i un sis per cent més que un any abans. La lleu reactivació que ha mostrat l’economia de la UE –principal client de les exportacions catalanes- i l’impuls derivat de la feblesa relativa de l’euro en el mercat americà són els puntals en els que s’ha recolzat aquest ritme expansiu que contrasta amb la contenció del creixement del comerç i de l’economia mundial. Una ullada a les dades trimestrals posa de manifest un ritme de creixement força sostingut al llarg de tot l’any. Per contra, si es diferencia pel contingut tecnològic dels productes exportats, s’observa el repunt tan esperat però encara poc rellevant en termes absoluts dels productes amb un alt contingut tecnològic. Poc rellevant perquè, a diferència de la resta de categories, encara no ha recuperat els volums d’abans de la crisi. Però si es prefereix veure l’ampolla mig plena, hom pot destacar que ha liderat el creixement en termes relatius per segon any consecutiu. A banda del repunt de les exportacions de productes d’alt contingut tecnològic no s’observen altres canvis en l’estructura de l’exportació catalana recolzada bàsicament en productes amb un contingut tecnològic mitjà alt com ara els químics, vehicles, maquinària i equipament elèctric. El segment dels de menys valor afegit –productes alimentaris, tèxtils, fusta i paper- es consolida com l’altre gran pilar de les exportacions catalanes de productes manufacturats. Ha estat aquest segment de la producció el que durant la recent llarga crisi ha acumulat un creixement més significatiu –avui exporta un 50% més que durant 2008- i ha guanyant quatre punts relatius de quota exportadora. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors Exportacions per sectors Exportacions industrials per sectors. Catalunya (2015) Exportacions per països i àrees. Catalunya (2015) Variació (%) Variació (%) Milions 2015/ 2014/ 2015/ 2014/ Sectors d'€ 2014 2013 Països / Àrees Milions d'€ 2014 2013 Energia 1.469 -8,8 20,8 Alemanya 7.577 9,5 3,3 Alimentació i begudes 7.476 7,3 2,8 França 9.790 -0,8 0,1 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 5.679 3,5 9,6 Itàlia 5.610 14,6 6,2 Química 15.376 4,4 1,4 Portugal 4.523 10,1 12,5 Metal·lúrgic 3.863 4,3 -5,1 Regne Unit 4.084 10,7 15,0 Resta UE 9.910 4,3 6,9 Maquinària i equipament mecànic 4.020 5,6 7,3 Total UE 41.493 6,6 5,7 Maqu. d'oficina, precisió i òptica 1.016 27,2 2,2 Resta Europa 4.603 -3,6 -15,5 Equip. elèctric i electrònic 3.908 4,9 8,6 Total Europa 46.096 5,1 2,9 Vehicles i altre mat. de transport 11.320 10,7 4,0 Resta sectors i no classificat 7.519 7,9 1,2 Estats Units d'Amèrica 2.148 20,9 6,9 Nota: Dades provisionals. Resta d'Amèrica del Nord 221 20,0 -4,0 Font: Idescat Amèrica Central i del Sud 4.233 8,3 -6,2 Total Amèrica 6.602 13,3 -2,5 L’augment dels fluxos comercials de Catalunya amb l’exterior durant 2015 ha tingut un protagonisme sectorial Xina 1.200 14,9 -6,1 força repartit. Alhora, la feblesa relativa de l’euro ha afavorit una major diversificació territorial de les Japó 827 14,7 12,2 exportacions. Resta del món 9.135 3,0 2,8 Aproximadament una tercera part dels gairebé 3.500 milions Total exportacions 63.860 6,1 2,3 d’euros en què han augmentat les exportacions catalanes de Nota: Dades provisionals. productes manufacturats durant 2015 en relació a un any Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. abans prové de la fabricació de vehicles i altre material de transport. Una aportació que el consolida com el segon gran sector exportador català després del químic. En termes relatius cal remarcar el creixement del 27,2% de la indústria ofimàtica, de precisió i òptica, l’agregat que gaudeix de menys quota exportadora. Amb creixements interanuals similars al del total es troben l’alimentació i begudes, la maquinària i equip mecànic i l’agregat format per la resta de sectors. L’expansió exportadora del tèxtil, confecció, cuir i calçat ha perdut intensitat durant la segona meitat de l’any. El sector de l’energia és l’únic amb saldo negatiu després d’un 2014 molt expansiu. El detall de l’evolució per àrees geogràfiques de destinació de les exportacions catalanes reflecteix una aparent paradoxa: s’accentua la importància relativa de la UE com a destinació de les exportacions catalanes i alhora augmenta la quota de mercat en destinacions llunyanes i fins ara poc permeables a les exportacions catalanes com poden ser Amèrica del Nord i Xina. Sens dubte, un efecte derivat de la depreciació de l’euro en relació al dòlar. Amb l’excepció de França, les exportacions de manufactures catalanes a les grans economies de la UE i Portugal han crescut a una taxa anual a l’entorn o fins i tot per sobre del deu per cent. A la resta d’Europa, l’evolució ha estat negativa per segon any consecutiu com a conseqüència, bàsicament però no només, de les sancions imposades a Rússia pel conflicte ucraïnès. El continent africà i la major part d’Àsia –potser per l’evolució dels preus del petroli i primeres matèries- han moderat les seves importacions de productes catalans. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La millora de la conjuntura industrial s’ha generalitzat i consolidat tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Una tendència molt lligada a la que s’observa al conjunt de la UE. A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial plasmen una evolució més positiva pel que fa a les perspectives a curt termini que no pas en els resultats ja registrats. Implícitament, dibuixen una tendència expansiva congruent amb els resultats provisionals de l’enquesta corresponent a Catalunya i Espanya. Una millora relativament consistent atès que es comença a fer extensible a la inversió empresarial i a l’ocupació. Dades i anàlisi  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima Industrial Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 1r.tr.14 2n.tr.14 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 4t.tr.15 Valoració del període Normal 42 55 58 54 53 53 66 52 Marxa del negoci Saldo -6 3 -5 -8 -3 14 13 20 Variació sobre el trimestre anterior Igual 33 41 41 38 37 35 44 41 Facturació a l'estranger Saldo 2 3 -6 4 6 9 4 8 Igual 73 83 86 87 77 84 86 93 Preus de venda Saldo -14 -8 -11 -10 -4 -6 -8 -2 Igual 59 78 78 67 69 68 76 71 Nombre de treballadors Saldo -9 5 -5 5 -1 10 0 14 Igual -- -- -- 59 -- -- -- 55 Inversió realitzada Saldo -- -- -- 8 -- -- -- 5 Perspectives a curt termini Igual 52 61 60 69 58 64 60 62 Marxa del negoci Saldo 6 -6 -4 9 19 11 13 9 Igual 40 43 41 45 41 38 44 46 Facturació a l'estranger Saldo 7 1 5 5 18 13 10 9 Igual 85 91 86 84 85 91 91 81 Preus de venda Saldo -7 -8 -10 2 2 0 -4 0 Igual 86 87 81 84 80 84 76 80 Nombre de treballadors Saldo -1 -2 -7 -2 4 -1 -2 7 Igual -- -- -- 73 -- -- -- 72 Inversió prevista Saldo -- -- -- 2 -- -- -- 8 Factors que limiten l'expansió del negoci Feblesa de la demanda 41,6 -- -- -- 39.8 -- -- -- Equip productiu insuficient 2,6 -- -- -- 3.6 -- -- -- Manca de mà d'obra adequada 2,1 -- -- -- 3.6 -- -- -- Dificultats financeres 19,5 -- -- -- 19.9 -- -- -- Augment de la competència 21,6 -- -- -- 27.6 -- -- -- Altres o cap en concret 12,6 -- -- -- 12.2 -- -- -- Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona La indústria metropolitana ha acabat valorant molt positivament la conjuntura industrial del darrer trimestre de 2015. Una valoració que es fa extensiva a les perspectives a curt termini i que s’explica bàsicament per la progressiva represa de la demanda interna. Els resultats més recents de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponents a l’AMB apunten al manteniment/consolidació de la tendència moderadament alcista iniciada al llarg de 2012. Les poques senyals de lleu estancament o resistència al creixement observades durant els primers mesos de 2015, s’han diluït. Així, l’evolució clarament positiva del segon trimestre s’ha mantingut durant la segona meitat de l’any. Això és almenys el que es desprèn del fet que més de la meitat dels empresaris enquestats reconeixen que la seva empresa ha funcionat amb paràmetres que ells consideren “normals” i només una minoria, menys d’un quinze per cent del total, en fa una valoració negativa. Uns resultats que es comparen favorablement amb els del semestre anterior i milloren substancialment els del mateix període d’un any abans. Una valoració que es veu recolzada en el fet que la persistent contenció dels preus de sortida de fàbrica sembla que comença a tocar fons. A més de la relativa estabilització dels preus de venda, que implica una millora dels marges comercials i del benefici empresarial, la bona marxa del negoci de la indústria metropolitana s’explica perquè al manteniment de l’impuls exportador s’hi ha afegit la represa de la demanda interna. Una conjunció que pot explicar el canvi de cicle de l’ocupació sectorial i també la reactivació de la inversió per segon any consecutiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Pel que fa als factors que alteren la bona marxa del negoci i limiten l’expansió de la producció industrial metropolitana es de suposar que la millora de la demanda interna s’ha vist parcialment compensada per un augment de la competència. Fins el punt que pràcticament s’igualen el nombre d’empresaris que esmenten aquests dos factors com a principals limitadors de l’expansió del seu negoci. D’altra banda, creix la preocupació per la manca de mà d’obra adequada a uns processos productius molt dinàmics. Per contra, la substancial millora de l’accés al crèdit explica que s’hagi reduït el nombre d’empreses que citen les dificultats financeres o de tresoreria com a factor limitador i també les que ho imputen a un equipament productiu insuficient. Si les valoracions a posteriori es poden qualificar de notablement optimistes, les perspectives a curt termini dibuixen un escenari similar i alhora, relativament conservador. Continuen sent minoria les empreses que no aspiren a augmentar o, si més no, mantenir, la seva xifra de negocis durant la primera meitat d’enguany. Però, com es pot observar en el gràfic adjunt, sembla que el biaix per excés dels darrers trimestres entre les previsions i els resultats finals es redueix i fins i tot pot canviar de signe. Les incerteses econòmiques i polítiques, tant en el mercat espanyol com a fora, aconsellen una certa cautela. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer Sistema financer La millora de la conjuntura econòmica ha contribuït a superar la fase més crítica del llarg i costós procés d’ajustament del sistema financer espanyol. Amb el permís de les possibles turbulències que puguin afectar a l’euro. El renovat sistema financer espanyol ha començat a recuperar el terreny perdut i especialment la confiança de clients i accionistes. L’extraordinàriament expansiva política monetària desplegada pel BCE aconsella ser caut en les valoracions perquè un dels seus objectius és fer més digeribles alguns trets de la realitat. L’accés a nou finançament per part dels agents privats s’ha començat a normalitzar. Però amb limitacions perquè les entitats de crèdit estan immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col·lisió amb aquest objectiu prioritari. L’aplicació més o menys estricta d’aquesta política afegeix traves a la reactivació d’un teixit productiu endeutat i en conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. En paral·lel, continua progressant la reordenació del sector. S’ha reduït el nombre d’entitats i s’avança en el redimensionament de les xarxes d’oficines i les plantilles directes a la nova realitat d’una economia encarada a un escenari de taxes de creixement discretes per a un llarg període de temps. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial  Mercat de renda variable  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs Caixes i bancs Tot i el canvi de conjuntura i expectatives econòmiques, el sistema financer espanyol –inclòs el català- encara no dóna per tancat el procés d’ajustament en el que està immers d’ençà 2009. El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres es veu condicionat per la contracció del saldo viu del crèdit i per la baixa remuneració del passiu provocada per l’expansiva política monetària aplicada pel BCE. L’aixeta del crèd it ha començat a normalitzar el seu cabdal a un preu relativament atractiu. Una situació que, amb comptades excepcions, només aprecia la demanda més solvent. El procés de concentració d’entitats financeres avança alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració d’entitats i de serveis centrals i estratègics. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits Dipòsits Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€) Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya ds 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 ds 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 ds 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 ds 2011 154.817 33.851 188.668 300.719 1.109.002 ds 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 mç 2013 150.748 33.942 184.690 318.592 1.115.612 jn 2013 153.051 34.871 187.922 319.232 1.128.143 st. 2013 151.326 35.415 186.741 317.691 1.126.169 ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 mç. 2014 154.710 35.071 189.781 320.555 1.136.042 jn. 2014 157.523 35.327 192.850 325.837 1.148.775 st. 2014 155.065 35.362 190.427 319.023 1.136.121 ds. 2014 154.732 35.156 189.888 324.234 1.139.756 mç. 2015 153.201 34.151 187.352 330.803 1.136.112 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 Font: Banc d'Espanya. Província Província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds.2015/ds.2014 -1,7 -1,8 -2 -0,4 ds.2014/ds.2013 -2,7 -2,8 3,7 0,4 ds.2013/ds.2012 4,4 5,4 0,9 3,2 El volum de dipòsits que el sector privat català manté en el sistema bancari s’ha reduït lleument durant la segona meitat de l’any passat. Es situa novament a la banda baixa de l’interval en el que es mou d’ençà 2008 i en sintonia amb la remuneració del passiu per part de les entitats financeres. El lleu descens del volum de dipòsits del sector privat en el sistema financer espanyol durant el darrer trimestre de 2015 força un tancament en negatiu del saldo anual que s’afegeix a l’evolució en el mateix sentit registrada un any abans. Un moviment que deixa en un no rés el repunt de 2013 i que s’explica, bàsicament, pel progressiu descens de la remuneració de l’estalvi en col•locacions tradicionals i de baix risc i també, per l’augment de la despesa en consum de béns i serveis importats. S’hi ha de sumar també el manteniment del saldo negatiu del crèdit bancari en mans del sector privat. Són factors que drenen dipòsits bancaris del sector privat i que pesen més que l’augment derivat del creixement de l’activitat econòmica i del nombre d’ocupats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Crèdit Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) Barcelona Resta Madrid Període Catalunya Espanya província Catalunya província ds 2008 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 ds 2009 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 ds 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 ds 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160 mç 2012 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 jn 2012 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 st 2012 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489 ds 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 mç 2013 257.251 51.896 309.147 401.500 1.591.046 jn 2013 236.224 49.229 285.453 367.782 1.460.444 st. 2013 232.545 48.428 280.973 360.691 1.426.892 ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 mç. 2014 231.355 46.305 277.660 361.042 1.387.859 jn. 2014 228.043 45.731 273.774 357.134 1.369.019 st. 2014 223.699 44.672 268.371 352.265 1.335.788 ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193 mç. 2015 216.444 42.870 259.314 357.967 1.324.910 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 Font: Banc d'Espanya. Barcelona Madrid Variació (%) província Catalunya província Espanya ds.2015/ds.2014 -1,7 -1,8 -2,0 -0,4 ds.2014/ds.2013 -7,2 -7,6 2,7 -4,6 ds.2013/ds.2012 -4,2 -5,0 -10,8 -9,4 Continua el procés de sanejament del voluminós endeutament que suporta el sector privat espanyol. Un procés que, alhora que tanca el cinquè any consecutiu, perd intensitat gràcies a una conjuntura econòmica expansiva. El volum de crèdit potencialment incobrable es manté encara molt alt però reduint-se lentament. Tot i que no s’ha donat ni es dóna la situació teòricament ideal – creixement econòmic vigorós acompanyat d’una certa dosi d’inflació- per superar sense costos extraordinaris i a bon ritme una situació d’endeutament excessiu com la que suporta l’economia espanyola, es va progressant lentament. A mesura que la trajectòria expansiva del PIB es va consolidant, augmenten les probabilitats de fer compatible el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No serà fàcil perquè són molts els factors –interns i externs- amb capacitat pertorbadora i especialment si l’economia europea no s’apunta a una dinàmica expansiva més convincent. Els saldos trimestrals de 2015 reflecteixen tant el manteniment de la trajectòria contractiva com la moderació de la seva intensitat. Amb petites diferències segons els àmbits territorials considerats, el descens acumulat d’ençà els volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors voreja el 25%. Una correcció significativa i sembla que suficient per començar a donar per acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un objectiu que, gràcies a la política extraordinàriament expansiva del BCE, es va mostrant cada cop més compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de tots els agents econòmics. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Els gràfics adjunts reflecteixen tant el manteniment de l’esforç de sanejament dels balanços dels bancs –el crèdit nou encara no compensa completament les amortitzacions de tota la cartera de crèdit- com la progressiva reducció del diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers sis anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en uns 50 punts relatius, retornant a la situació de deu anys enrere. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos Crèdit segons usos Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Immob. durador aplicacions 4t.tr.2008 1.018.048 26.244 156.141 151.848 683.816 819.412 655.145 54.176 110.092 4t.tr.2009 999.570 23.123 152.199 130.438 693.809 813.939 654.566 49.273 110.100 4t.tr.2010 1.012.916 23.128 152.376 114.520 722.893 812.782 662.797 42.069 107.916 4t.tr.2011 970.773 21.763 143.235 98.510 707.198 793.430 656.452 37.686 99.292 4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 1r.tr.2013 798.151 19.831 127.127 67.227 582.891 743.129 625.439 30.553 87.137 2n.tr.2013 763.059 18.974 122.351 64.195 557.539 738.107 618.663 26.762 92.683 3r.tr.2013 742.033 18.731 118.251 62.934 542.117 724.319 610.497 27.239 86.583 4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 1r.tr.2014 712.509 17.756 113.148 58.386 523.218 713.733 599.144 22.671 91.918 2n.tr.2014 693.553 17.571 110.307 55.436 510.239 713.717 595.437 25.321 92.959 3r.tr.2014 671.336 17.793 108.673 53.403 491.467 697.741 586.086 24.459 87.196 4t.tr.2014 674.082 17.693 112.268 49.770 494.351 689.962 579.793 29.022 81.148 1r.tr.2015 675.779 17.611 109.418 48.063 500.688 681.978 573.966 28.225 79.786 2n.tr.2015 661.450 17.761 110.005 46.090 487.594 679.908 563.883 31.351 84.674 3r.tr.2015 655.031 17.996 109.826 45.445 481.765 667.371 557.659 31.198 78.514 4t.tr.2015 644.282 18.106 110.463 43.936 471.776 663.662 552.069 32.482 79.111 Font Banc d'Espanya 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014/ 4t.tr.2013/ 4t.tr.2012/ Variació (%) 4t.tr.2014 4t.tr.2013 4t.tr.2012 4t.tr.2011 Total sectors -4,4 -6,3 -13,3 -14,5 Indústria -1,6 -2,8 -11,9 -8,5 Construcció -11,7 -17,3 -21,1 -22,6 Serveis -4,6 -5,9 -12,8 -14,8 Total famílies -3,8 -3,5 -5,4 -4,8 Inv. immobiliària -4,8 -4,1 -4,5 -3,6 Consum durador 11,9 12,0 -21,3 -12,7 El sector industrial encapçala el procés de començar a estabilitzar i potser canviar de signe el saldo viu del crèdit bancari reconegut. Una situació de la que encara estan allunyats la resta de sectors productius i la inversió immobiliària de les economies domèstiques. Després d’acumular un descens de l’ordre del 36% durant el darrer lustre, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius privats continua el seu procés d’ajustament a un ritme molt més moderat que durant el bimestre 2012-2013. Un canvi imputable tant al camí ja recorregut com a la relativa normalització de l’accés a crèdit nou. Deixant de banda el primari, poc rellevant en termes absoluts, el sector industrial, que concentra aproximadament el 17% del total del crèdit bancari en mans del sector productiu, sembla estar a un pas de normalitzar la seva relació amb la banca. Un pas que s’entreveu més llunyà i complicat a la resta de sectors atès que els volums amortitzats continuen superant els de les noves concessions de crèdit. Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Un canvi de tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de les matriculacions de vehicles nous. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial Oficines i ocupació sectorial Oficines de les entitats de crèdit Ocupats al sector de la Mediació financera (*) Període Barcelona Catalunya Madrid Espanya Període Barcelona RMB Catalunya Espanya ds. 2008 2.097 8.155 3.312 46.074 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 ds. 2009 1.978 7.762 3.220 44.430 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 ds. 2010 1.888 7.458 3.127 43.163 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 ds. 2011 1.778 6.717 2.893 40.103 des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 mç. 2013 1.636 6.154 2.737 37.465 mç. 2013 24.404 33.733 42.024 n.d. jn. 2013 1.607 5.990 2.650 36.318 jn. 2013 26.262 33.339 41.536 n.d. st. 2013 1.568 5.864 2.585 35.436 st. 2013 25.449 32.529 40.521 n.d. ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 mç. 2014 1.416 5.243 2.484 33.414 mç. 2014 23.825 30.779 38.352 n.d. jn. 2014 1.364 5.060 2.406 32.733 jn. 2014 23.458 30.423 37.736 n.d. st. 2014 1.364 5.044 2.363 32.428 st. 2014 23.114 30.041 37.203 n.d. ds. 2014 1.326 4.940 2.349 31.999 ds. 2014 22.759 29.698 36.752 208.291 mç. 2015 1.326 4.930 2.315 31.804 mç. 2015 22.607 29.617 36.640 n.d. jn. 2015 1.309 4.901 2.285 31.592 jn. 2015 22.935 29.954 37.040 n.d. st. 2015 1.305 4.884 2.245 31.356 st. 2015 22.701 29.995 36.781 n.d. ds.2015 1.276 4.805 2.210 31.087 ds.2015 22.609 29.727 36.744 n.d. Font: Banc d'Espanya * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds.2015/ds.2014 -3,8 -2,7 -5,9 -2,9 ds.2014/ds.2013 -8,7 -7,3 -6,3 -5,1 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya ds.2013/ds.2012 -11,9 -14,2 -9,4 -11,6 ds.2015/ds.2014 -0,7 0,1 0,0 -- ds.2014/ds.2013 -7,1 -6,0 -6,2 -4,4 El procés d’ajust de l’oferta tradicional de serveis financers ds.2013/ds.2012 -0,8 -7,1 -7,5 -7,9 perd intensitat. Un fet imputable a l’ajust acumulat i al canvi de cicle de l’economia. El descens sostingut del nombre d’oficines i d’ocupats és l’exponent més visible de la notable reconversió que ha registrat el sector financer a Catalunya i també a Espanya. Les poc més de 4.800 oficines que es mantenen obertes al públic impliquen el tancament d’aproximadament el 40% de les existents a Catalunya en el moment de màxima dotació, any 2008, i representen un salt en el temps de més de 30 anys. Òbviament, l’operativa financera ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir seguint un model renyit amb el sentit comú. Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis bancaris ha comportat una retallada igualment significativa del nombre d’ocupats. Així, després de gairebé set anys d’ajustament de l’oferta, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut uns catorze mil llocs de treball, més d’una quarta part de l’ocupació directa que generava el 2008. A la ciutat de Barcelona l’ajust acumulat està sent més moderat. Un fet que pot ser imputable tant a la reordenació dels serveis centrals de les caixes fusionades o absorbides com al fet que l’epígraf de la CNAE “Mediació financera” que serveix de base per aquesta anàlisi inclou treballadors de serveis molt centralitzats del sistema financer a més dels de bancs i caixes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Mercat de renda variable Mercat de renda variable Tot i els dubtes de la segona meitat de l’any, 2014 va acabar sent un bon any per a la renda variable espanyola i 2015 apunta en el mateix sentit. Amb més arguments i de més pes. Si durant una bona part de l’any passat la inversió en renda variable als mercats europeus evolucionava sense una tendència clara per l’amenaça de la situació a Ucraïna, les eleccions gregues i la possibilitat d’iniciar una tercera recessió, la sobtada ca iguda del preu del petroli, la depreciació de l’euro i la decisió del BCE d’executar una política monetària expansiva sense precedents en el continent, han contribuït a capgirar la situació. Els desequilibris macroeconòmics i els conflictes que enfosquien la conjuntura a mitjan 2014 continuen ben presents però la percepció del mercat ha canviat a millor. Fins al proper daltabaix. Dades i anàlisi  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Borsa de Barcelona Borsa de Barcelona Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda fixa Renda fixa 1 Període variable pública privada Total 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 2013 149.112 42.380 1.723 193.216 1r.tr. 36.529 8.541 820 45.890 2n.tr. 28.603 14.504 575 43.681 3r.tr. 31.984 8.222 6 40.211 4t.tr. 51.997 11.114 323 63.433 2014 177.940 34.858 1.397 214.194 1r.tr. 39.668 8.062 30 47.760 2n.tr. 46.739 9.035 32 55.805 La contractació de renda variable al mercat barceloní ha 3r.tr. 36.350 9.374 1 45.724 tancat 2015 sense poder escapar del clima de creixent 4t.tr. 55.183 8.387 1.335 64.905 incertesa que s’ha anat imposant en els mercats financers d’arreu del món. Els guanys del primer 2015 188.038 22.594 155 210.788 semestre s’han esvaït durant els mesos següents a la 1r.tr. 43.664 8.968 32 52.664 mateixa velocitat a la que havien emergit. El daltabaix del preu del petroli, la crisi de les economies emergents, els 2n.tr. 51.798 8.589 75 60.463 dubtes sobre l’evolució de la xinesa i el canvi de cicle de 3r.tr. 45.562 2.772 11 48.345 la política monetària als Estats Units, són alguns dels 4t.tr. 47.015 2.265 37 49.316 factors que, sumats a d’altres d’àmbit local, ajuden a 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. entendre el daltabaix de la contractació i les cotitzacions Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. després d’un bienni notablement alcista. L’evolució del mercat borsari barceloní i espanyol durant el Renda Renda fixa darrer trimestre de l’any passat recull els efectes inicials d’una Variació (%) variable pública privada Total conjuntura i unes expectatives econòmiques que empitjoren 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014 -14,8 -73,0 -97,2 -24,0 cada dia que passa. La relativa brillantor de les magnituds 1r.sem.2015/ 1r.sem.2014 10,5 2,7 72,6 9,2 macroeconòmiques es revela insuficient per tapar 2015 / 2014 5,7 -35,2 -88,9 -1,6 indefinidament els dèficits estructurals de l’economia 2014 / 2013 19,3 -17,7 -18,9 10,9 espanyola. Els resultats de les darreres eleccions generals – font afegida d’un elevat grau d’incertesa- són un reflex de la precarietat de la conjuntura. Si a aquesta situació hom hi afegeix les tensions de tot ordre que viu la UE i la delicada conjuntura econòmica de Xina i la majoria de les economies emergents d’Àsia i Amèrica, s’entén el replegament generalitzat dels grans inversors en el mercat borsari espanyol. La correcció es pot accentuar durant el primer trimestre d’enguany alhora que pot començar a revertir als primers símptomes de millora d’algun dels factors de desequilibri esmentats. La situació de les empreses cotitzades a la borsa espanyola no sembla pitjor ara que tres anys enrere. En conseqüència, aquesta realitat s’hauria d’acabar imposant més aviat que tard si s’aconsegueix reconduir l’actual incertesa política. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus Consum, comerç i preus L’aparent recuperació de la demanda interna i la millora que mostren alguns indicadors de consum, deixen en un segon terme els senyals, cada cop més febles, de deflació. La trajectòria clarament descendent de la despesa en consum final que durant el bienni 2012-2013 ha caracteritzat l’evolució de l’economia espanyola, inclosa la catalana, ha canviar. La Comptabilitat Nacional Trimestral ha estimat per a 2014 una variació lleument expansiva del consum privat que s’ha accentuat en el que va d’any. Sembla, doncs, que es pot començar a parlar de consolidació del canvi de tendència tot i que no s’ha d’esperar que sigui massa significatiu. Al menys mentre alguns dels factors causants de l’afogament del consum –tant privat com públic- no evolucionin a millor de manera significativa. En tot cas, s’ha de valorar positivament que els índexs que sintetitzen l’evolució de les vendes del comerç minorista mostren una tendència moderadament expansiva. Una evolució que, a banda del component de reacció tècnica al daltabaix provocat per la crisi i de l’efecte riquesa provocat pel forçat descens del preu del diner, sembla impulsada per l’augment de les taxes d’ocupació que registren tant l’economia catalana com l’espanyola. Dades i anàlisi  Preus de consum  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components  Indicadors de consum  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum Preus de consum Els preus de consum tendeixen a estabilitzar-se. La política monetària expansiva aplicada pel BCE i la corresponent feblesa de l’euro no acaben de ser prou efectives per accelerar el creixement econòmic i esvair l’amenaça de la deflació. Les darreres previsions de la Comissió Europea per a 2016 aposten per un creixement econòmic moderat, amb poca incidència en els volums d’ocupació i una inflació pràcticament nul.la. Unes previsions que es poden veure molt alterades atès l’atípic inici de 2016, en el que han coincidit les primeres repercussions en els mercats financers del canvi de política monetària dels Estats Units amb la creixent incertesa sobre la situació real de l’economia xinesa i una intensificació de la tendència baixista del preu del petroli. Les economies catalana i espanyola, que es mouen en la banda alta en el cas del creixement del PIB i en una posició més centrada en els preus de consum, es poden veure afectades, a més, per la incertesa política derivada dels resultats de les darreres eleccions legislatives. Dades i anàlisi  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya IPC a Barcelona i a Espanya Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació Interanual ds 2012/ ds 2013/ ds 2014/ ds 2015/ ds 2011 ds 2012 ds 2013 ds 2014 Barcelona (província) 3,8 0,3 -0,4 0,4 Catalunya 3,6 0,2 -0,7 0,3 C.A. Madrid 2,5 0,2 -1,1 0,0 Espanya 2,9 0,3 -1,0 0,0 - Subjacent 2,1 0,2 0,0 0,9 Zona euro 2,2 0,8 -0,2 0,2 Unió Europea 2,3 0,9 -0,1 0,2 Variació mitjana anual 2013/ 2014/ 2015/ 2016/ 2012 2013 2014 2015 Barcelona (província) 1,9 0,3 0,0 -0,1 Catalunya 1,7 0,1 -0,2 -0,3 C.A. Madrid 1,3 -0,2 -0,5 -0,5 Espanya 1,4 -0,2 -0,5 -0,6 - Subjacent 1,4 0,0 0,6 0,9 Zona euro 1,3 0,4 0,0 0,1 Unió Europea 1,4 0,5 0,0 0,1 Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. Persisteixen les tensions inflacionistes malgrat l’impuls de la demanda interna i l’expansió monetària del BCE. L’evolució dels preus de consum durant el primer bimestre d’enguany contraresta la tendència lleument inflacionista del darrer trimestre de l’any passat. Els senyals deflacionistes s’imposen novament, a remolc d’uns preus industrials que acumulen dos anys i mig de retrocés i de la relativa indefinició en la que es mou la cotització del petroli i altres matèries primeres. En només dos mesos l’IPC acumula un descens a l’entorn del dos per cent a l’àrea de Barcelona i Catalunya i del 2,3% al conjunt d’Espanya. Si es deixen de banda els components de la despesa relacionada amb l’alimentació no elaborada i l’energia, la retallada dels preus és menys intensa i en línia amb l’evolució dels darrers set anys. En definitiva, la situació macro ha canviat a millor –PIB, tipus d’interès, ocupació, etc- però els preus de consum no reaccionen. La situació no és gaire diferent ni millor a la resta d’Europa, afectada per uns ritmes de creixement de la producció i de la despesa en consum més baixos que els registrats a Catalunya i Espanya. Segons les estimacions provisionals corresponents a la zona euro i al conjunt de la UE, la continguda variació dels preus de consum durant el primer bimestre d’enguany ha comportat que la variació interanual es vegi novament acompanyada de signe negatiu. Una evidència de que en l’actual conjuntura, les mesures extremes de política monetària poden ser necessàries però no són suficients. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components IPC a la UE i per components IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds 14/ ds 15/ fb 16/ ds 14/ ds 15/ fb 16/ ds 14/ ds 15/ fb 16/ ds 13 ds 14 fb 15 ds 13 ds 14 fb 15 ds 13 ds 14 fb 15 Alimentació i begudes no alcohòliques 0,2 2,1 1,3 -0,3 1,8 1,3 -0,8 0,2 -0,1 Begudes alcohòliques i tabac 0,0 1,1 0,1 0,4 1,3 0,4 2,7 2,0 1,6 Vestit i calçat 0,3 0,5 0,5 0,2 0,5 0,4 0,1 -0,2 0,2 Habitatge i subministres 0,4 -1,6 -5,1 -0,2 -2,3 -6,3 0,1 -0,5 -1,2 Parament de la llar -0,1 0,6 0,7 -0,6 0,1 0,2 0,0 0,5 0,3 Medicina -0,1 0,2 -0,1 -0,2 0,5 -0,5 1,0 0,9 0,8 Transport -5,8 -2,7 -4,5 -5,5 -2,8 -4,7 -2,4 -2,0 -2,5 Comunicacions -5,7 0,4 2,7 -5,7 0,5 2,7 -1,6 0,2 0,1 Lleure i cultura -0,7 0,7 0,6 -1,2 0,2 -0,1 0,1 0,6 0,1 Ensenyament 1,4 1,1 1,1 1,2 0,5 0,5 3,3 2,3 2,4 Hoteleria i restauració 0,9 0,9 1,7 0,6 0,9 1,4 1,7 1,7 1,5 Altres 1,9 2,0 1,9 1,3 1,7 1,5 0,6 1,2 1,3 Total -0,7 0,3 -0,5 -1,0 0,0 -0,8 -0,1 0,2 -0,2 Els senyals lleument deflacionistes reapareixen i es generalitzen durant els primers mesos d’enguany. La política expansiva que manté el BCE no es mostra prou efectiva per contrarestar l’impacte sobre els preus de consum de la baixa cotització del petroli i l’atonia del creixement a la zona euro. Tot i el canvi de signe del darrer mes, la llarga durada de l’actual situació d’estabilitat dels preus de consum al conjunt de la zona euro ha acabat per homogeneïtzar les variacions, normalment dispars, dels respectius indicadors de preus de les principals economies europees. Alemanya, França i Itàlia registren variacions interanuals que van del -0,1% al -0,2%. L’economia espanyola, que va acabar 2015 a punt d’integrar-se en aquest nucli central de la zona euro, se’n allunya novament. Fora de la zona euro, l’evolució de la inflació al Regne Unit també es mou en els mateixos paràmetres de contenció però amb signe positiu. Les divergències més notòries s’han de buscar en alguns dels països d’incorporació més recent a la UE a més d’Àustria, Bèlgica i Suècia. Aquesta creixent homogeneïtzació de les variacions dels preus de consum entre les principals economies europees també s’observa en relació a Catalunya. Després d’un quadrienni (2010-2013) en el que va acumular un notable biaix a l’alça, el diferencial ha canviat de signe i s’ha anat acotant. És una bona notícia que l’evolució de la inflació a Catalunya no es desmarqui de la seguida pel nucli central de la UE. Especialment en les actuals circumstàncies. Una ullada a l’evolució dels diferents components de la despesa que formen l’índex de preus de consum permet comprovar que les tres dècimes percentuals de diferència entre Catalunya i Espanya responen bàsicament a saldos rellevants en poc més d’una tercera part dels components –habitatge i subministres, parament de la llar, medicina, lleure i cultura i ensenyament- i a un seguit de diferències més reduïdes però força esteses. Dues terceres parts dels dotze components són més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya i només el de begudes alcohòliques i tabac ho és menys. Convé remarcar la intensitat del repunt inflacionista de la despesa en comunicacions. Un moviment que no es dóna a la resta de la UE però que s’ha de relativitzar perquè segueix a una llarga contracció dels preus sectorials. Si la comparació es fa entre Catalunya i la UE, la diferència es manté igualment en tres dècimes però amb el signe canviat. La davallada dels preus és més intensa a Catalunya que al conjunt de la UE. Un saldo reduït que, no obstant, amaga una divergència extrema entre els diversos components de la despesa. Només es pot parlar d’evolució interanual equivalent en el cas de l’hoteleria i restauració i vestit i calçat. Els onze restants mostren diferències iguals o superiors a quatre dècimes entre les respectives variacions. Les divergències més notòries corresponen a l’alimentació, begudes alcohòliques i tabac, habitatge i subministres, transport, comunicacions i ensenyament. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum Indicadors de consum L’evolució d’alguns indicadors de consum permet parlar de relativa consolidació de la represa de la demanda interna. Si més no, d’alguns sectors. Un és la matriculació de vehicles, que manté el to positiu amb el que va aconseguir acabar 2013. L’ampliació i renovació del parc automobilístic està directament relacionada amb l’evolució de la renda disponible de les famílies i amb el ritme inversor de les empreses. Les expectatives, les subvencions i l’accés a finançament assequible hi juguen igualment un paper clau. Igual que els canvis en les pautes de consum i de mobilitat de la població. Un aspecte, aquest darrer, rellevant per explicar l’evolució d’aquesta variable a Barcelona i entorn metropolità. El consum d’aigua i energia ha tardat més en reaccionar però les dades de començament de 2015 reflecteixen un canvi de tendència que sembla que va camí de consolidar-se. Dades i anàlisi  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2013 16.140 10.158 770 2.300 2013 29.368 129.275 167.303 991.054 2014 33.687 155.912 199.535 1.188.980 2014 18.888 11.052 880 2.867 1r.tr. 7.264 33.068 42.322 270.396 1r.tr. 3.984 2.495 192 593 2n.tr. 9.048 42.810 54.450 347.057 2n.tr. 4.848 3.145 288 767 3r.tr. 8.099 35.683 46.283 264.977 3r.tr. 4.548 2.647 199 705 4t.tr. 9.276 44.351 56.480 306.550 4t.tr. 5.508 2.765 201 802 2015 38.445 191.679 248.581 1.473.326 2015 22.100 11.881 808 3.656 1r.tr. 8.659 44.046 56.585 359.816 1r.tr. 5.141 2.453 180 885 2n.tr. 9.626 53.019 67.359 407.320 2n.tr. 5.462 3.101 179 884 3r.tr. 9.866 45.600 60.514 346.796 3r.tr. 5.454 3.307 233 872 4t.tr. 10.294 49.014 64.123 359.394 4t.tr. 6.043 3.020 216 1.015 2016 2016 1r.tr. 10.017 46.289 60.106 388.431 1r.tr. 6.007 2.829 304 850 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 1r.tr.16/1r.tr.15 15,7 5,1 6,2 8,0 1r.tr.2016/ 16,8 15,3 68,9 -4,0 1r.tr.2015 2n.sm.15/ 2n.sm.14 16,0 18,2 21,3 23,6 2n.sm.2015/ 2015/2014 14,1 22,9 24,6 23,9 14,3 16,9 12,3 25,2 2n.sm.2014 2014/2013 14,7 20,6 19,3 20,0 2015/2014 17,0 7,5 -8,2 27,5 2014/2013 17,0 8,8 14,3 24,7 Després d’un bienni de creixement intens i incentivat de la matriculació de vehicles nous, s’inicia un període d’expansió més continguda. A la capital es compensa amb la renovació de flotes d’empreses. Els deu mil vehicles matriculats a Barcelona durant el primer trimestre d’enguany, amb un creixement interanual del 15,7% que més que triplica el registrat a la resta de la província, transmet una imatge relativament distorsionada de l’evolució real del mercat aquest començament d’any. Si bé en termes agregats es manté el fort ritme expansiu dels darrers dos anys, la comparació amb la resta de Catalunya evidencia que la matriculació de turismes –sense comptar les compres de les empreses de lloguer i similars- està creixent amb menys intensitat que durant el bienni anterior i que la categoria que agrupa els vehicles per a ús comercial-industrial mostra senyals d’estancament en termes absoluts. Evolucions previsibles després de la dinàmica fortament expansiva dels darrers dos anys. Si el mercat dels turismes i de la resta de vehicles comercials mostra senyals clares de desacceleració del creixement, el de les motos sembla deixar enrere un trienni d’expansió relativament moderada –amb taxes de creixement anual a l’entorn del set per cent- i tanca el primer trimestre d’enguany amb un sorprenent increment interanual del nombre de matriculacions del quinze per cent. No és probable que aquest ritme de creixement es mantingui la resta de l’any però no s’hauria de descartar del tot atès el retard que acumula la recuperació d’aquest segment del mercat. El que ja és més sorprenent –tot i que no deixa d’ésser una anècdota per la poca rellevància en termes absoluts- és el fort repunt de la matriculació de ciclomotors. Probablement respon als canvis normatius introduïts recentment en el Reglament General de Conductors i que van en la línia d’augmentar la integració amb les directives europees. I potser també a recuperar la contracció de 2015. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Consum d’aigua i energia Consum d’aigua i energia Consum d'aigua a Barcelona (milers m3) Comercial i Període Total Domèstic Altres industrial 2009 97.588 65.153 27.782 4.653 2010 97.432 64.929 27.741 4.762 2011 97.467 64.581 27.684 5.203 2012 96.541 64.024 27.172 5.345 2013 94.676 63.785 25.824 5.067 2014 91.391 61.067 25.252 5.072 1r.tr. 24.930 17.682 6.093 1.155 2n.tr. 22.619 15.122 6.281 1.215 3r.tr. 23.262 14.967 6.877 1.418 4t.tr. 20.579 13.296 6.000 1.283 2015 1.tr. 24.821 17.490 6.124 1.207 2n.tr. 23.357 15.821 6.315 1.221 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 4t.tr. 21.253 12.366 6.449 1.438 2016 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Cial- Variació (%) Total Domèstic Altres indtl. 1r.tr.2016/1r.tr.2015 5,2 4,3 5,1 17,3 2n.sm.2015/ 2n.sm.2014 2,8 -2,7 4,1 17,7 2015 / 2014 2,0 1,2 2,3 10,5 2014 / 2013 -3,5 -4,3 -2,2 0,1 Descomptat l’efecte de l’any de traspàs, el consum d’aigua a la capital repunta amb força. Una variació recolzada en l’augment de l’activitat econòmica i de la despesa en consum. El fort creixement del primer trimestre previsiblement es moderarà a mesura que avanci l’any. Bàsicament perquè una part d’aquest augment respon a factors excepcionals com ara que enguany el febrer ha tingut 29 dies, que l’hivern s’ha caracteritzat per unes temperatures molt suaus i molt poca pluja i també per l’avanç de la Setmana Santa. Corregits aquests efectes, sembla que el consum trimestral consolida el canvi de tendència registrat un any abans. Pel que fa al consum d’electricitat a Catalunya durant els primers mesos d’enguany, es modera la tendència lleument alcista encetada a mitjans de 2015. Una tendència associada directament a la millora de la conjuntura econòmica i afectada negativament per una demanda per a calefacció força més continguda del que era previsible segons la sèrie històrica. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions Transports i comunicacions L’evolució conjunta dels diferents serveis de transport a l’àrea de Barcelona –tant de passatgers com de mercaderies- s’ha de valorar positivament. El tràfic comercial pel port torna a créixer després de gairebé dos anys de retrocés. L’exportació –o més pròpiament, el tràfic exterior de sortida- és, un any més, un dels segments més dinàmics, alhora que també s’han començat a dinamitzar els fluxos inversos de mercaderies com a conseqüència de la incipient represa de la demanda interna. El trànsit de passatgers, gràcies a l’impuls del turisme, dibuixa una trajectòria alcista especialment intensa en els vols internacionals alhora que es mostra contractiva en el segment dels creuers. En el primer cas, s’estan assolint màxims històrics de manera successiva, mentre que en el dels creuers l’objectiu immediat és consolidar-los. Els fluxos de viatgers amb la resta d’Espanya per via aèria noten tant l’escàs dinamisme de la demanda interna com la forta competència de l’AVE. El canvi de tendència que es comença a observar en el transport públic urbà va estretament lligat a l’evolució del mercat de treball i del nombre de visitants. Dues variables amb comportaments lleument positius. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers  Aeroport de Barcelona  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port Port La conjuntura expansiva que caracteritza l’economia catalana i l’espanyola, i fins a cert punt l’europea, explica una bona part de l’augment d’activitat que es palesa al port de Barcelona. El tràfic comercial s’alinea amb la millora de la conjuntura econòmica. El tràfic portuari de mercaderies –especialment de càrrega general- segueix una tendència de fons expansiva recolzada en els fluxos amb l’exterior. Tant les exportacions com les importacions evolucionen a l’alça. Una variació relativament condicionada pel tràfic de productes energètics, primeres matèries i productes intermedis. El tràfic de contenidors també s’apunta a la tendència alcista a remolc del dinamisme de la càrrega general. Pel que fa al trànsit de passatgers, la tendència de fons s’intueix prou expansiva com per recuperar, més aviat que tard, els volums de 2013 i assetjar els màxims històrics de començament de la dècada. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 2013 20.487 21.050 16.009 10.422 2.347 8.383 2.132 2.245 16.656 18.080 2014 22.744 22.575 16.700 10.918 3.736 9.200 2.308 2.457 18.749 19.515 1r.tr. 5.173 5.392 3.787 2.585 758 2.238 628 569 4.293 4.596 2n.tr. 5.780 5.710 4.311 2.894 957 2.228 512 588 4.666 4.866 3r.tr. 6.157 5.980 4.323 2.825 1.239 2.486 595 669 5.020 5.206 4t.tr. 5.633 5.493 4.278 2.614 782 2.248 573 631 4.769 4.847 2015 22.541 23.380 17.583 11.857 2.871 9.184 2.087 2.339 18.356 20.620 1r.tr. 5.045 5.322 3.955 2.786 638 2.055 452 481 4.143 4.750 2n.tr. 6.180 6.164 4.625 3.160 986 2.381 569 622 5.016 5.426 3r.tr. 5.636 5.758 4.470 3.008 688 2.266 478 484 4.443 5.001 4t.tr. 5.680 6.136 4.533 2.903 560 2.482 588 752 4.754 5.443 2016 1r.tr. 5.300 5.634 4.126 2.990 679 2.171 495 473 4.316 4.828 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Variació (%) Total Cabotatge Exterior 1r.tr. 2016/ 1r.tr. 2015 Total 5,5 21,4 2,8 Càrrega general 5,6 10,5 4,4 Líquids a doll 5,8 121,9 -0,7 Sòlids a granel 3,8 12,5 3,4 3r.tr. 2015/ 3r.tr. 2014 Total -0,2 4,3 -1,0 Càrrega general 6,2 5,8 6,3 Líquids a doll -11,2 -16,6 -10,8 Sòlids a granel -6,7 107,5 -9,7 2015/ 2014 Total 1,3 -1,5 1,9 Càrrega general 6,6 5,5 6,9 Líquids a doll -6,8 -39,0 -3,4 Sòlids a granel -7,1 33,0 -8,5 2014/ 2013 Total 9,1 4,0 10,1 Càrrega general 4,4 3,2 4,8 Líquids a doll 20,7 8,9 22,1 Sòlids a granel 8,9 -2,6 9,3 La contracció del tràfic comercial pel port de Barcelona durant el tercer trimestre de l’any passat ha estat contrarestada tres mesos després. L’augment de les importacions ha permès tancar l’any en positiu. La mercaderia de més valor afegit continua desmarcada d’aquest clima d’atonia i manté la trajectòria ascendent dels darrers trimestres. Després d’un bienni (2012-2013) de lleu contracció i estancament del tràfic portuari de mercaderies –en sintonia amb l’atonia de les economies catalana, espanyola i europea- 2014 fou l’any de recuperació de la trajectòria expansiva de l’activitat comercial al port de la ciutat. Convé tenir present aquests antecedents i especialment la intensitat del creixement d’aquest darrer any –un canvi de signe que mostra l’evolució d’algunes tipologies de 9,1%- a l’hora de valorar la trajectòria lleument erràtica de la major mercaderies –bàsicament matèries primeres o semielaborats- part de 2015 i especialment la moderada taxa de creixement del que havien crescut notablement un any abans. total anual. S’ha viscut una conjuntura condicionada per l’impacte en els fluxos comercials mundials dels problemes de les Els 11,7 milions de tones de productes comercials que han economies emergents i exportadores. En clau més local, la passat pel port de la ciutat durant el darrer trimestre de 2015 contenció del tràfic comercial pel port de la ciutat respon al radical han estat insuficients per recuperar la cota dels 46 milions de Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies tones acumulades en termes anuals a començament de l’estiu passat però han permès tancar l’any en positiu. Així, l’abans esmentat bienni contractiu ha estat seguit d’un bienni expansiu amb un saldo total netament positiu. Actualment, el tràfic comercial pel port és un 6,7% més elevat que el de quatre anys enrere i té més a mà recuperar els màxims de 2008, quan es van superar els 50 milions de tones anuals. El gran protagonista en positiu de 2015 ha estat la càrrega general, que ja representa prop del 65% del total del tràfic comercial, mentre que la resta de grans agregats –amb l’excepció de les importacions d’hidrocarburs- ha evolucionat clarament a la baixa. El tràfic de cabotatge, apagat durant el primer semestre, s’ha refet durant la segona meitat de l’any però continua perdent volum i pes relatiu al port de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors Port / Tràfic de contenidors Tràfic de contenidors pel port de Barcelona Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia ___ Teus Període Total Exterior Cabotatge (milers tones) Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones 2009 1.797.157 1.590.200 206.957 17.612 1r.tr.2016/1r.tr.2015 7,8 7,0 14,6 8,8 2010 1.948.423 1.764.993 183.430 19.205 2n.sm.2015/2n.sm.2014 1,9 0,6 13,8 3,7 2011 2.034.693 1.837.086 197.607 19.861 2015/2014 3,8 2,9 12,0 5,1 2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 2013 1.722.296 1.554.120 168.177 16.999 2014/2013 9,9 9,8 11,4 4,8 2014 1.893.837 1.706.474 187.363 17.815 1r.tr. 430.455 385.631 44.824 4.080 2n.tr. 457.149 411.997 45.152 4.450 3r.tr. 507.755 459.708 48.047 4.606 4t.tr. 498.478 449.138 49.340 4.679 2015 1.965.240 1.755.359 209.881 18.717 1r.tr. 457.269 410.023 47,246 4.310 2n.tr. 482,984 431,130 51,854 4.783 3r.tr. 507.558 453.920 53.638 4.775 4t.tr. 517.429 460.286 57.143 4.849 2016 1r.tr. 493.027 438.862 54.165 4.691 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. L’augment de la càrrega general ha permès que el tràfic portuari de contenidors recuperi la cota dels dos milions de teus anuals que havia assolit cinc anys enrere. L’atonia mostrada pel tràfic de contenidors durant la segona meitat de 2015, especialment amb l’exterior, s’ha transformat en una reactivació significativa durant el primer trimestre d’enguany. Deixant de banda aquestes oscil·lacions, el tràfic de contenidors pel port de la ciutat evoluciona dibuixant una trajectòria lleument expansiva iniciada a començament de 2014. Això li ha permès recuperar una bona part del volum de tràfic perdut durant el bienni 2012-2013. Altres aspectes a destacar de les dades del primer trimestre serien que el tràfic de cabotatge continua augmentant amb més intensitat relativa que l’exterior i que el nombre de contenidors en trànsit també repunta lleument. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic portuari per tipus de productes (2016) Origen/destí del tràfic portuari exterior (2016) Variació (%) _______________________ Variació (%) Productes Tones 2016/2015* 2015/2014 2016/ 2015/ Gas natural 729.878 8,6 4,1 Àrees geogràfiques Tones 2015* 2014 Gasoil, gasolina i fuel 1.534.506 25,2 4,0 França/Itàlia 1.699.262 -2,4 16,1 Biocombustibles 188.933 -50,2 -54,8 Europa (Atlàntic) 667.869 6,9 -0,4 Resta energia 68.477 -18,7 -15,3 Medit.Oriental, mar Negre, Caspi i Pròxim Orient 777.612 -18,8 -6,0 Siderometal·lúrgics 493.259 5,6 -13,4 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 697.487 24,4 29,3 Potasses i altres adobs 160.398 -10,5 5,1 Sud i sud-est asiàtic 673.409 -4,9 14,0 Productes químics 1.185.895 13,3 6,7 Ciment i clínker 336.271 9,8 -14,7 Extrem Orient i Japó 1.296.874 3,1 12,5 Altre material construcció 259.086 4,3 13,1 Nord d'Àfrica 1.358.126 13,6 -22,3 Cereals i farines 185.987 43,6 -9,1 Resta d'Àfrica 505.698 38,1 3,5 Amèrica del Nord (Atlàntic) 161.668 -31,3 11,5 Fava de soja 249.461 -21,1 -2,6 Golf de Mèxic 452.848 76,8 5,6 Pinso i farratges 207.755 43,2 -7,3 Fruites i verdures 81.765 -3,0 -8,1 Amèrica Central i Carib 272.214 26,1 -4,6 Begudes i derivats 145.151 11,4 10,9 Amèrica del Sud (Atlàntic) 314.008 -33,5 -20,6 Conserves 46.491 65,1 -4,5 Amèrica del Nord (Pacífic) 21.843 24,5 4,1 Amèrica del Sud (Pacífic) 70.964 -17,6 -2,7 Tabac, cafè i cacau 134.214 -17,5 8,1 Oceania i Illes del Pacífic 28.906 -36,7 1,4 Olis i greixos 195.947 -13,9 8,2 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Pesca congelada 106.270 -15,1 296,0 Barcelona. Resta alimentació 335.533 13,6 -13,8 Paper i pasta 417.595 7,8 8,2 Fusta 20.270 -6,0 7,2 Maquinària i recanvis 522.342 -0,7 31,3 Automòbils i peces 426.588 0,7 8,2 Resta de mercaderies 1.013.407 1,9 10,9 Tares 1.888.391 7,3 4,8 Total 10.933.872 5,5 1,3 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. L’augment del tràfic comercial pel port durant el primer trimestre d’enguany no reflecteix la diversitat i intensitat de variacions dels agregats més importants pel volum de mercaderia que mouen. De les 24 categories en què agrupem els productes transportats, nou registren variacions trimestrals clarament negatives. De les quinze restants, dotze presenten trajectòries inequívocament alcistes. L’entrada de gasoil, gasolina i fuel ha desplaçat la importació de gas natural de la posició capdavantera dels productes “energètics” que passen pel port de la ciutat. Els biocombustibles i alguns productes agro-ramaders a més de les potasses i altres adobs, són els actors més destacats entre els que contrauen el tràfic portuari. En la vessant positiva i deixant de banda l’energia, els agregats més influents pel volum que representen i la intensitat de les variacions són els productes químics, els siderometal·lúrgics, els materials de construcció inclòs el ciment i clínker, el paper i pasta a més de diverses categories de productes agraris i alimentaris. Els segments de la maquinària i l’automòbil mostren un comportament estabilitzat després del fort creixement d’un any abans. Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, de les tres que superen àmpliament el milió de tones trimestrals només es contrau el tràfic amb els ports de França i Itàlia. Continuen creixent els intercanvis amb els d’Extrem Orient i repunta amb el Nord d’Àfrica, que havia estat molt contractiu un any abans. De les cinc àrees que han generat fluxos comercials per sobre del mig milió de tones, el saldo és igualment positiu amb tres que guanyen volum i dues que en perden. En les set restants, menys significatives en termes absoluts, el saldo és lleument negatiu. Els fluxos comercials amb la costa atlàntica del continent americà es contrauen amb força. Un descens compensat per l’augment que registren els intercanvis amb els ports del Golf de Mèxic i Amèrica Central. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers pel port de Barcelona Ferris Creuers Període Total regulars Creuers* en trànsit 2009 3.201.737 1.048.890 1.181.328 971.519 2010 3.457.939 1.107.675 1.265.605 1.084.659 2011 3.828.512 1.169.820 1.502.623 1.156.069 2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 2013 3.628.359 1.028.996 1.501.354 1.098.009 2014 3.459.786 1.095.494 1.222.489 1.141.803 1r.tr. 390.849 137.816 74.186 178.847 2n.tr. 981.862 288.418 379.891 313.553 3r.tr. 1.399.799 527.895 556.624 315.280 4t.tr. 687.276 141.365 211.788 334.123 2015 3.707.795 1.167.493 1.363.754 1.176.548 1r.tr. 375.443 143.345 72.048 160.050 2n.tr. 1.054.515 284.681 426.815 343.019 3r.tr. 1.494.187 580.622 577.462 336.103 4t.tr. 783.650 158.845 287.429 337.376 2016 1r.tr. 420.624 164.579 136.296 119.749 Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. 1r.tr. 2016/ 2n.sm.2015/ 2015/ 2014/ Variació (%) 1r.tr. 2015 2n.sm.2014 2014 2013 Total 12,0 9,1 7,2 -4,6 Ferris regulars 14,7 10,5 6,6 6,5 Creuers 89,2 12,6 11,6 -18,6 Creuers en trànsit -25,2 3,7 3,0 4,0 Començament d’any molt expansiu gràcies, en bona mesura, a l’avançament de la Setmana Santa. Creixements per sobre del deu per cent en zona de màxims històrics apunten a la intervenció de factors extraordinaris. En aquest cas, a més de l’efecte molt moderat de què 2016 és any de traspàs, s’hi ha afegit l’avançament de la Setmana Santa, amb el que això implica de desplaçaments per motius d’oci. En conseqüència, s’haurà d’esperar a conèixer les dades de l’abril per començar a copsar quina pot ser la tendència de fons del tràfic de passatgers pel port enguany. Potser la forta davallada del nombre de passatgers de creuers en trànsit sí que pot apuntar a una certa incapacitat d’aquest segment del mercat de mantenir el màxim històric assolit recentment. Les dades semblen apuntar que una bona part de l’augment que han registrat els creuers amb origen/destinació Barcelona ha estat en detriment dels que només hi fan escala. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport Aeroport de Barcelona La dinàmica expansiva del trànsit internacional i el moderat repunt del trànsit interior, manté un any més l’evolució del total de viatgers aeroportuaris en taxes positives. Un context expansiu del tràfic aeri lligat a una conjuntura econòmica especialment favorable. La notable represa de la demanda durant 2014, que va reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de l’estancament d’un any abans, s’ha mantingut durant 2015. També s’ha mantingut la tendència lleument expansiva del nombre d’operacions i s’ha accentuat la de mercaderia transportada. L’augment del nombre de turistes arribats a Catalunya i la millora de la conjuntura econòmica –amb la col•laboració del fort descens del preu del petroli i la depreciació relativa de l’euro- són alguns dels principals factors explicatius. Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE. El daltabaix del mercat rus –per les sancions econòmiques i la depreciació del ruble- sembla ja superat. Pel que fa al mercat interior, ha començat a repuntar amb força alhora que es modera sensiblement la reducció del nombre de vols. Dades i anàlisi  Aeroport  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional BCN- Interna- Interna- 1 1 1 Període Total MDD Resta UE Resta Total Interior cional Total Interior cional 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.539 2012 35.145 2.561 8.890 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 2013 35.211 2.206 7.966 18.435 6.569 100.297 6.383 93.915 276.496 82.711 191.075 2014 37.559 2.159 8.114 20.365 6.880 102.693 5.497 97.196 283.850 81.207 199.757 1r.tr. 6.941 528 1.660 3.599 1.145 24.691 1.214 23.477 56.932 18.275 38.033 2n.tr 10.292 585 2.129 5.706 1.862 25.666 1.382 24.284 78.172 21.679 55.691 3r.tr. 12.072 492 2.480 6.529 2.558 24.623 1.474 23.149 85.277 22.649 61.843 4t.tr. 8.253 554 1.844 4.531 1.315 27.713 1.427 26.286 63.469 18.604 44.190 2015 39.711 2.198 8.401 22.170 6.908 117.219 5.262 111.958 288.878 79.403 206.471 1r.tr. 7.314 514 1.665 3.984 1.142 26.724 1.358 25.366 57.520 17.400 39.437 2n.tr. 10.750 575 2.208 6.178 1.781 28.785 1.337 27.448 79.518 21.275 57.345 3r.tr. 12.632 518 2.587 7.030 2.487 29.393 1.361 28.032 85.971 22.098 63.096 4t.tr. 9.015 590 1.942 4.978 1.498 32.317 1.205 31.112 65.869 18.630 46.593 2016 1r.tr. 8.491 556 1.956 4.608 1.362 31.132 1.570 29.561 62.554 18.787 43.085 1. El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. __________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Interior Internacional Interna- Interna- Total Total Interior Total Interior (%) BCN/MDD Resta UE Resta cional cional 1r.tr.2016/1r.tr.2015 16,1 8,2 17,5 15,7 19,2 16,5 15,6 16,5 8,8 8,0 9,3 2n.sm.2015/2n.sm.2014 6,5 5,9 4,7 8,6 2,9 17,9 -11,5 19,6 2,1 -1,3 3,4 2015/2014 5,7 1,8 3,5 8,9 0,4 14,1 -4,3 15,2 1,8 -2,2 3,4 2014/2013 6,7 -2,1 1,9 10,5 4,7 2,4 -13,9 3,5 2,7 -1,8 4,5 L’activitat aeroportuària aprofita una conjuntura internacional extraordinàriament favorable per a continuar creixent amb força i assolir nous màxims històrics. Variacions interanuals tan intenses com les registrades durant el primer trimestre d’enguany mereixen una atenció especial quan es produeixen, com és el cas, en zona de màxims. La fase de relativa estabilització del trànsit de passatgers a l’entorn dels 35 milions anuals viscuda a l’aeroport de Barcelona durant el bienni 2012-2013 és història llunyana. Només dos anys després l’objectiu immediat passa per consolidar els 40 milions, assolits a començament d’enguany. Uns resultats lligats a que es mantingui la recuperació de l’economia catalana i europea. A banda d’aquest factor de fons, per explicar els creixements interanuals de l’ordre del 16% en passatgers i mercaderies i de gairebé el 9% en operacions, s’ha de recórrer a factors estacionals com ara que enguany la Setmana Santa s’ha avançat al març i que el febrer ha tingut un dia més. L’impacte de la baixa màxims històrics mes a mes. En el trànsit internacional, a més cotització del petroli sobre les tarifes aèries, la depreciació de de l’impuls sostingut dels viatges a l’àmbit europeu, l’euro en relació al dòlar i la manca de seguretat que es respira a darrerament ha començat a repuntar el de passatgers amb moltes destinacions turístiques alternatives a Barcelona són origen/destinació fora d’aquest espai. Les pèrdues derivades alguns dels factors conjunturals que ajuden a explicar la del mercat rus s’han compensat i el primer trimestre d’enguany intensitat de l’augment del tràfic per l’aeroport de Barcelona anuncia un 2016 molt expansiu. El trànsit interior també registra d’ençà la tardor de l’any passat. increments notables de passatgers tant en la línia amb Madrid com en la resta d’aeroports espanyols. Gràcies a l’augment de passatgers a tots els segments de negoci –interior i internacional- l’aeroport de la ciutat va assolint nous Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega En paral·lel a l’evolució del nombre de viatgers, augmenta també el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge. Hi ho fa a un ritme igualment intens però menys que el de passatgers. Bàsicament perquè augmenta la cabuda mitjana dels aparells per l’augment de vols intercontinentals i perquè s’ha continuat retallant oferta de vols interiors. Una tendència, aquesta darrera, que probablement ha tocat fons. Pel que fa al tràfic de mercaderies i després d’un bienni (2013- 2014) d’expansió moderada que va permetre recuperar el volum de càrrega perduda durant el bienni anterior i acostar-se novament als màxims d’abans de la crisi, els volums transportats durant el primer trimestre d’enguany mostren un dinamisme similar al de la segona meitat de 2015 amb la diferència que el tràfic interior també s’ha sumat a aquesta tendència alcista. Un moviment relativament intranscendent perquè el tràfic internacional representa més del 95% del total. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Trànsit de passatgers per origen i destinació Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols (gn-nv 2015) Aeroports Aeroports espanyols Nombre de internacionals Nombre de passatgers passatgers Ciutat-aeroport Ciutat-aeroport Madrid/Barajas 2.025.936 Londres/Gatwick 1.271.536 Palma de Mallorca 1.452.685 París/Charles de Gaulle 1.146.008 Eivissa 886.365 Amsterdam/Schiphol 1.120.830 Sevilla 767.406 Roma/ Fiumicino 1.099.888 Menorca 587.542 Frankfurt Internacional 966.797 Màlaga 495.726 París/Orly 899.321 Bilbao 454.164 Brussel·les 806.522 Santiago 365.353 Munich 700.114 Tenerife Nord/Los Rodeos 363.315 Londres/Heathrow 634.266 Alacant - Elx 307.233 Milan/Malpensa 605.685 Gran Canària 302.564 Zuric 572.550 FGL Granada-Jaén 296.058 Lisboa 549.161 Resta aeroports espanyols 1.520.607 Resta aeroports internacionals 16.896.213 Total 9.824.954 Total 27.268.891 Trànsit de passatgers segons país d'origen o destinació dels A un mes del tancament de 2015 el trànsit de vols (gn-nv.2015) passatgers per l’aeroport mantenia una tendència Nombre de % % sobre notablement expansiva i corregia l’evolució dual ____________________ passatgers interanual el total característica del bienni anterior: Espanya 9.829.584 2,9 26,5 considerades globalment, les rutes interiors ja no són contractives i les internacionals mantenen un ritme de Regne Unit 3.900.590 11,0 10,5 creixement molt notable. Itàlia 3.482.305 15,3 9,4 Alemanya 3.276.430 2,7 8,8 Les dades de viatgers que han passat per l’aeroport de la ciutat durant el darrer any i mig marquen un notable canvi França 3.141.194 9,0 8,5 de tendència en comparació amb el comportament Suïssa 1.364.056 10,5 3,7 divergent entre el trànsit interior i l’exterior que s’havia Holanda 1.342.516 3,6 3,6 observat al llarg del bienni 2012-2013 i primera meitat de 2014. Durant la segona meitat de 2014 i el que va de 2015, Bèlgica 913.837 5,4 2,5 el nombre de passatgers que tenint com a origen o Portugal 896.118 8,2 2,4 destinació algun dels aeroports de la xarxa d’Aena a Federació Russa 839.712 -41,6 2,3 Espanya han utilitzat l’aeroport de Barcelona s’ha pogut comparar favorablement amb el dels mateixos períodes de Estats Units 730.632 4,7 2,0 2013 i 2014. Un augment que ha permès tancar els darrers Turquia 492.506 15,7 1,3 dotze mesos superant àmpliament els deu milions de Marroc 463.853 5,4 1,3 viatgers i recuperant la trajectòria expansiva pel que fa al trànsit interior. El creixent protagonisme de la demanda Irlanda 455.319 29,1 1,2 interna en la millora de la conjuntura econòmica espanyola Suècia 439.967 5,7 1,2 ha contribuït a redreçar la decebedora trajectòria que Dinamarca 408.424 12,0 1,1 seguia aquest segment del negoci aeroportuari, molt afectat per la forta competència de l’AVE. A destacar l’augment del Austria 408.324 4,3 1,1 nombre d’usuaris del pont aeri amb Madrid durant la segona Emirats Àrabs Units 407.886 37,8 1,1 meitat de 2015. Polònia 364.977 11,8 1,0 Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE Israel 358.549 0,1 1,0 (que suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport Noruega 350.608 -2,7 0,9 de Barcelona), han registrat un augment a l’entorn del nou Romania 6,8 0,9 per cent durant la segona meitat de 2015. Una variació en 335.018 la línia de la del primer semestre i també de la de 2014, que Resta de països 2.891.440 12,7 7,8 va triplicar el ritme de creixement d’un any abans. És un augment molt rellevant que només es podrà mantenir si es Total 37.093.845 5,6 100,0 mantenen alguns factors excepcionals com ara el baix preu del petroli i la reactivació de l’economia es generalitza als grans països europeus. Així, dels deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre del dos per cent només un, la Federació Russa –per raons prou conegudes, amb una davallada de més del 40%-, no iguala o supera el volum de passatgers del mateix període de 2014. Dels altres, set són membres de la UE i només tres presenten creixements per sota del cinc per cent. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació D’entre els següents onze països classificats en funció del volum de viatgers amb Barcelona, només Noruega perd passatgers. Molt més rellevants són els increments de dos dígits que registren països com ara Irlanda, Dinamarca, Turquia, Emirats Àrabs Units i Polònia. La creixent projecció internacional de l’aeroport de El Prat es pot mesurar fàcilment amb l’evolució del nombre de rutes, freqüències i viatgers amb l’exterior de la UE. Aquest és un segment que acumula deu anys de creixement consecutiu (interromput només en 2009), amb unes taxes de creixement molt elevades, que han fet que en només una dècada el pes relatiu d’aquest segment dins del conjunt del trànsit aeri s’hagi més que triplicat. La pèrdua d’impuls de 2014 de la mà dels dos principals emissors/receptors d’aquest segment del mercat, Suïssa i Federació Russa, s’ha transformat en un lleu retrocés en el que va d’any per la davallada ja esmentada dels fluxos amb aquest darrer país. A banda de la consolidació d’Estats Units, el relleu l’han pres Turquia, Marroc i Emirats Àrabs Units entre altres. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols ( 2014) _____________________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Internac./ Regular/ Variació Variació Aeroports Total interanual total total Total interanual Total interanual (milers) (%) (%) (%) (tones) (%) (%) Madrid Barajas 41.833 5,3 70,9 98,9 366.645 5,8 342.601 2,9 Barcelona 37.559 6,7 72,6 97,2 102.693 2,4 283.850 2,7 Palma de Mallorca 23.115 1,5 78,0 86,5 11.516 -5,9 172.628 1,5 Màlaga 13.749 6,4 85,5 95,9 2.498 -6,3 108.263 5,8 Gran Canària 10.316 5,6 63,4 73,5 19.822 5,5 102.211 0,1 Alacant 10.066 4,4 88,4 95,6 2.638 1,9 71.570 4,8 Tenerife Sud 9.176 5,5 92,5 73,6 3.376 -0,5 60.290 7,7 Eivissa 6.212 8,5 62,1 86,5 2.021 -7,7 60.142 6,8 Lanzarote 5.883 10,3 72,2 79,1 2.050 -1,5 49.575 12,0 Fuerteventura 4.765 11,9 79,3 74,1 978 -4,4 40.066 12,9 València 4.593 -0,6 70,2 98,2 12.515 7,2 56.438 -1,3 Bilbao 4.015 5,6 40,2 96,8 2.856 12,5 42.590 -0,2 Sevilla 3.884 5,3 41,8 96,2 5.639 10,8 42.380 1,9 Tenerife Nord 3.639 3,2 1,7 99,1 13.973 3,6 52.689 6,9 Menorca 2.633 2,6 52,1 73,3 1.422 -13,1 24.716 1,2 Total aeroports Espanya 195.861 4,5 69,9 91,7 685.209 7,2 1.832.711 2,3 Durant 2014 el sistema aeroportuari espanyol ha registrat més d’1,8 milions d’operacions d’enlairament i aterratge i donat servei a 196 milions de viatgers, un 2,3% i un 4,5% més, respectivament, que un any abans. El repunt que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol al llarg de 2014 sembla posar punt i final al descens del bienni anterior. Si bé no destaca per la seva intensitat, és un canvi de tendència molt general, recolzat en l’evolució de 14 dels 15 aeroports amb més viatgers del país. Només València resta al marge amb un retrocés inapreciable. Els creixements més intensos en termes relatius es donen a Lanzarote i Fuerteventura, dos aeroports amb un elevat pes dels vols internacionals. En termes absoluts, l’augment més notori el registre l’aeroport barceloní. Sorprèn l’escàs creixement que registre Palma de Mallorca i Menorca especialment en comparació amb el dinamisme d’Eivissa. El rebatejat aeroport de Madrid torna a valors positius i deixa de penalitzar el creixement del conjunt. Com ja s’ha avançat, el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge també “remunta el vol” però amb menys intensitat que en el nombre de viatgers. La millora de la conjuntura econòmica i especialment de les expectatives a curt i mitjà termini sembla que ha contribuït a tancar el procés de reordenació de rutes. La forta competència ha estat determinant a l’hora de forçar aquest canvi de tendència. Els signes positius també s’imposen en les dades de mercaderia transportada. A més del fort creixement que han registrat alguns dels aeroports especialitzats –Saragossa i Vitòria bàsicament- Madrid -que canalitza més de la meitat de la mercaderia que passa pel sistema aeroportuari espanyol- recupera la major part de la càrrega perduda un any abans i Barcelona aconsegueix mantenir la trajectòria ascendent d’un any abans. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Inici | Transports i comunicacions | Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana La reactivació del creixement econòmic i del mercat de treball són els principals detonants de l’augment del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. En alguns mitjans de transports s’han assolit nous màxims històrics. Les xifres disponibles mostren una recuperació significativa i general del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Una recuperació basada en l’augment de l’ocupació que ha propiciat la millora de la conjuntura econòmica i en l’augment del nombre de visitants que han fet estada a Barcelona. També hi ha contribuït l’ampliació i millora d’alguns serveis. Dades i anàlisi  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Transport públic de rodalia (milers de viatgers) Xarxa Xarxa FGC FGC Renfe Període Total Metro Autobusos Servei urbà Línia Metro 2008 617.857 376.374 188.333 29.980 Període Total Total Llobr/Anoia Vallès Total 2009 603.663 361.653 189.869 28.290 2008 165.826 50.960 21.188 29.773 114.866 2010 615.399 381.222 183.357 27.078 2009 161.463 51.498 21.663 29.835 109.965 2011 621.147 388.978 181.678 26.296 2010 156.371 52.683 21.980 30.703 103.688 2012 594.430 373.505 173.965 23.299 2011 160.350 54.168 23.036 31.131 106.182 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 2013 594.198 369.937 176,706 23.961 1r.tr. 147.265 90.953 44.074 6.223 2013 156.588 51.500 20.879 30.621 105.088 2n.tr. 157.372 97.646 47.180 6.476 1r.tr. 38.844 13.309 5.322 7.988 25.535 3r.tr. 133.827 85.272 38.528 4.815 2n.tr. 41.526 13.610 5.381 8.229 27.916 4t.tr. 155.734 96.066 46.924 6.447 3r.tr. 36.525 10.506 4.706 5.800 26.019 4t.tr. 39.694 14.075 5.471 8.604 25.619 2014 603.288 375.722 178.346 24.727 1r.tr. 152.142 93.371 46.117 6.470 2014 157.607 52.456 21.253 31.203 105.151 2n.tr. 155.249 96.506 46.153 6.329 1r.tr. 39.430 13.810 5.460 8.350 25.620 3r.tr. 136.763 87.208 39.013 5.052 2n.tr. 40.232 13.173 5.300 7.874 27.059 4t.tr. 159.134 98.637 47.062 6.876 3r.tr. 36.658 10.873 4.796 6.077 25.785 4t.tr. 41.287 14.600 5.698 8.902 26.687 2015 618.002 385.002 182.255 25.355 1r.tr. 153.092 95.183 44.972 6.686 2015 160.755 54.294 21.742 32.552 106.460 2n.tr. 160.638 99.935 47.546 6.608 1r.tr. 39.682 13.927 5.545 8.382 25.755 3r.tr. 141.163 89.578 40.680 5.185 2n.tr. 41.787 13.792 5.564 8.228 27.995 4t.tr. 163.110 100.305 49.058 6.877 3r.tr. 37.363 11.293 4.834 6.460 26.070 Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. 4t.tr. 41.923 15.283 5.800 9.483 26.640 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC Variació (%) Total FGC Renfe 4t.tr.15/4t.tr.14 2,5 1,7 4,2 0,0 4t.tr.15/4t.tr.14 1,5 4,7 -0,2 2n.sm.15/2n.sm.14 2,8 2,2 4,2 1,1 2n.sm.15/2n.sm.14 1,7 4,3 0,5 2015/2014 2,4 2,5 2,2 2,5 2015/2014 2,0 3,5 1,2 2014/2013 1,5 1,6 0,9 3,2 2014/2013 0,7 1,9 0,1 El nombre d’usuaris del transport públic col·lectiu a l’àrea de Barcelona creix per segon any consecutiu gràcies a la reactivació de l’economia i del mercat de treball i a l’augment del nombre de visitants que fan estada a la capital. El conjunt del transport públic urbà ha tancat 2015 guanyant uns quinze milions de validacions en relació al total d’un any abans. Una evolució a l’alça que li permet acostar-se novament als màxims de començament de la dècada. A banda de la intensitat –un 2,4%- es constata que és el resultat d’una variació força homogènia i estesa a tots els mitjans de transport implicats. Un augment que també es fa sentir al transport públic ferroviari de rodalia. En aquest cas, el ritme de creixement no és tant intens possiblement per la menor incidència del nombre de visitants, tot i que al llarg de 2015 es va produir una ampliació de l’oferta de serveis a l’anomenat Metro del Vallès. Un any més, el ritme de creixement més contingut correspon al servei de rodalia de Renfe. Si als mitjans ferroviaris hom hi afegeix el transport públic per carretera a l’àmbit de l’ATM, el darrer any s’han assolit els 939 milions de viatges, un 2,5% més que un any abans i el valor més elevat de tota la sèrie. Un augment de la demanda impulsat tant per la reactivació de l’activitat econòmica com per la millora i ampliació de l’oferta de transport públic interurbà. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos Turisme, fires i congressos L’activitat turística desenvolupada a Barcelona continua creixent amb moderació i consolidant els volums assolits. Un cop superada la petita ensopegada dels primers mesos de 2013, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants van encetar una trajectòria de creixement moderat i sostingut que encara dura. S’assoleixen xifres històriques de manera recurrent, que acompanyen nivells d’ocupació i d’estada mitjana molt elevats. El sector turístic de la ciutat ha navegat gairebé durant tota la crisi per aigües tranquil•les -amb una incursió molt breu en la zona negativa-, gràcies a l’impuls dels visitants de l’exterior. Una empenta que es manté i que darrerament s’ha vist reforçada per l’augment de la demanda generada pel mercat espanyol. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes  Fira de Barcelona  Fira de Barcelona  Congressos  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística Activitat turística La majoria dels principals indicadors d’activitat turística han registrat variacions positives durant la major part de 2015. La millora de la conjuntura econòmica tant a Espanya com a la resta de la UE i la depreciació de l’euro han estat factors claus. Els registres de 2015 corresponents a l’activitat hotelera revelen el manteniment de la trajectòria alcista del bienni precedent. Un cop més, el sector turístic torna a destacar per la seva vitalitat i fermesa, amb un to tant o més vigorós que el que registren la majoria dels indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat. El tret que emergeix com a aspecte més significatiu de l’evolució turística més recent és el comportament dual de la demanda dels residents a Espanya i dels residents a l’estranger. Tot i que la demanda interna comença a mostrar senyals de recuperació, encara es troba sota el signe de la contenció, perquè el canvi de ritme de l’economia repercuteix molt lentament en un augment significatiu de les rendes familiars. La demanda externa, en general, manté el fort ritme expansiu impulsada bàsicament pels països grans de la Unió Europea i d’Amèrica. Malgrat la crisi del petroli i primeres matèries, algunes economies emergents es perfilen com a emissores significatives de turistes. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Estada Període Pernoctacions Turistes (1) mitjana (2) 2009 12.817.171 6.476.034 1,97 2010 14.047.396 7.133.524 2,00 2011 15.529.218 7.390.777 2,09 2012 15.931.932 7.440.113 2,14 2013 16.485.075 7.571.765 2,20 gn-fb 1.702.343 822.896 2,07 mç-ab 2.695.082 1.274.138 2,12 mg-jn 3.164.634 1.448.524 2,18 jl-ag 3.559.310 1.467.156 2,43 st-oc 3.201.632 1.490.054 2,15 nv-ds 2.162.074 1.068.998 2,02 2014 17.091.852 7.874.941 2,16 gn-fb 1.836.037 872.048 2,11 Darrere d’aquest dinamisme sostingut –acompanyat d’una mç-ab 2.873.767 1.352.023 2,12 lleu retallada de l’estada mitjana en els hotels- hi ha tant mg-jn 3.172.222 1.487.661 2,13 factors de demanda com d’oferta. Entre els primers, l’accent jl-ag 3.733.494 1.565.763 2,39 positiu recau sobre els visitants d’origen estranger – st-oc 3.242.402 1.495.040 2,17 bàsicament de la UE i també del continent americà- mentre nv-ds 2.233.930 1.102.406 2,03 que el mercat intern ha començat a corregir l’accentuat to negatiu del darrer trienni. Començant per aquest últim, 2015 17.656.329 8.303.649 2,12 sembla que a mesura que la recuperació de l’activitat gn-fb 1.945.543 956.405 2,03 econòmica es va consolidant i augmenta la confiança de la mç-ab 2.966.502 1.403.801 2,11 població en aquest canvi de conjuntura, es comencen a revertir els efectes de la llarga crisi sobre la despesa en mg-jn 3.256.914 1.555.655 2,09 viatges de tota mena. En definitiva, la demanda interna va jl-ag 3.690.842 1.606.287 2,30 recuperant el seu vigor. Això és el que es pot deduir de st-oc 3.340.386 1.559.866 2,14 l’evolució alcista del nombre de visitants espanyols al llarg nv-ds 2.456.142 1.221.635 2,01 dels darrers mesos. En tot cas, és una demanda que (1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de continuarà marcada per la prudència atès que la recuperació Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. (2) Dades expressades en nits. del mercat laboral es produeix en unes condicions de notable Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració precarietat. Quant a la demanda dels residents a l’exterior, pròpia. exhibeix en conjunt molta fortalesa, impulsada per la represa econòmica dels països d’origen. Una fortalesa que pot Variació (%) Pernoctacions Turistes començar a trontollar si els senyals d’alentiment del nv-ds 15/ nv-ds 14 9,9 10,8 creixement que s’observen en algunes de les principals 2n.sem.15/ 2n.sem.14 3,0 5,4 economies emergents i de nova industrialització, van a més. 2015/2014 3,3 5,4 2014/ 2013 3,7 4,0 Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i competitives. A més de disposar d’una de les ofertes hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, Continua augmentant el nombre de visitants que pernocten gaudeix d’una àmplia i creixent oferta de connexions aèries i als hotels de la ciutat. Una tendència que encadena sis anys d’un important port de creuers. Actua també com a ininterromputs a l’alça. contrapunt o complement d’estades a altres zones de Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de Durant els darrers quatre mesos de 2015 els hotels de Barcelona Barcelona com a destinació turística per part d’una demanda han acollit a 2,78 milions de persones que han generat 5,8 molt diversificada. També s’ha de tenir en compte que s’està milions de pernoctacions. Un 7,1% i un 5,8% més, respec- beneficiant d’alguns dels fluxos de viatgers als que la tivament, que durant el mateix període de 2014. Un creixement inestabilitat social i política d’algunes àrees de la Mediterrània relativament intens que contribueix a desestacionalitzar l’activitat Oriental i nord d’Àfrica ha desviat cap a d’altres destinacions. turística a la ciutat. En l’acumulat dels darrers dotze mesos les pernoctacions han augmentat un 3,3% i el nombre de turistes un 5,4%. Aquest dinamisme ha contribuït a compensar els senyals d’estabilització dels mesos centrals de l’estiu i permet tancar l’any superant els 17,6 milions de pernoctacions hoteleres a càrrec de 8,3 milions de visitants. Magnituds, no cal dir-ho, que equivalen a nous màxims històrics. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Activitat hotelera segons categoria Ocupació Estada Nombre de Nombre habitacions mitjana Categoria pernoctacions de turistes (%) (nits) mg-jn 2015 H 5* 424.051 188.029 87,33 2,26 H 4* 1.754.830 818.123 91,40 2,15 H 3* 817.472 375.168 93,92 2,18 H 2* 212.223 102.815 95,29 2,07 H 1* 131.810 75.731 92,39 1,74 Total 3.340.386 1.559.866 91,69 2,14 jl-ag 2015 H 5* 284.374 136.453 72,16 2,10 H 4* 1.285.099 643.995 68,93 2,00 L’augment del nombre de visitants incideix en un lleu H 3* 615.343 302.772 69,01 2,03 repunt de la taxa d’ocupació hotelera tot i que l’estada H 2* 164.962 80.080 66,91 2,09 mitjana tendeix a la baixa per segon any consecutiu. Una aparent contradicció que s’explica per l’estabilit- H 1* 106.364 58.334 59,67 1,83 zació de l’oferta de places hoteleres després de tres lustres d’extraordinària expansió. Total 2.456.142 1.221.635 66,71 2,01 Segons les darreres dades disponibles, l’oferta hotelera de Barcelona es mou a l’entorn de les 68.000 places. Durant els darrers set anys (2009-2015) –un període que inclou anys de dura recessió i posterior reactivació de l’activitat econòmica- aquesta oferta ha crescut un vint per cent. Una evolució que, malgrat una conjuntura aparentment poc favorable, ha anat acompanyada d’una bona resposta de la demanda que s’ha concretat en un increment del 13% de l’estada mitjana. Un dels trets a destacar de l’activitat hotelera de 2015 és l’evolució a l’alça de les taxes d’ocupació a pràcticament totes les categories d’hotels. A mesura que la presència de turistes es va imposant a la dels visitants per motius professionals, la dispersió d’aquestes taxes es redueix. El persistent augment de l’oferta de places en hotels de quatre i més estrelles ajuda a explicar que les taxes d’ocupació d’aquest segment vagin a remolc de les de la resta del sector. . Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència Turistes segons procedència Turistes als hotels segons lloc de procedència gn-ds 2015 var (%) Barcelona continua guanyant atractiu com a destinació 2015/ turística urbana al món: els clients dels hotels que nombre en % 2014 provenen de l’estranger ja representen més de 80% del Espanya 1.438.444 20,3 2,2 total anual. Unió Europea 3.114.305 43,9 4,4 Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents Alemanya 425.898 6,0 3,1 fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants Àustria 78.616 1,1 10,4 estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant Bèlgica 124.777 1,8 -2,8 en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de Dinamarca 73.422 1,0 18,0 forma més intensa la demanda interna que l’externa en Finlàndia 62.414 0,9 -3,2 termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha França 579.474 8,2 0,4 aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de Grècia 28.025 0,4 -0,2 cultura, lleure i vacances com de congressos i també Irlanda 63.254 0,9 7,6 d’algunes fires. Itàlia 464.075 6,5 11,8 Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a Luxemburg 6.635 0,1 -3,2 mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció Països Baixos 199.858 2,8 6,5 s’ha reduït a només un de cada cinc. Dit d’una altra Polònia 53.547 0,8 5,3 manera, si fa vint anys, per cada visitant espanyol Portugal 81.489 1,1 -3,3 n’arribava un d’estranger, actualment aquesta proporció s’ha quadruplicat. Els principals països emissors són les Regne Unit 614.482 8,7 7,0 grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE República Txeca 19.316 0,3 12,2 (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb gairebé el 30% Suècia 119.104 1,7 -1,7 del total i una evolució conjunta molt positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del bienni Resta Unió Europea 119.918 1,7 4,3 precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la Resta d'Europa 503.186 7,1 -7,7 UE, durant 2015 han destacat els augments d’Àustria, Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i Polònia. Amb signe Amèrica 1.052.725 14,8 9,8 negatiu se situen Bèlgica, Finlàndia Suècia i Portugal com a Estats Units 620.052 8,7 13,3 més destacats. Resta d'Amèrica 432.673 6,1 5,0 En contraposició amb la trajectòria ascendent dels darrers Japó 143.897 2,0 -1,3 anys, els fluxos de visitants que aporta la resta d’Europa Països africans 109.008 1,5 24,7 han registrat una sensible davallada. El principal element que explica aquesta evolució és el descens del nombre de Resta del món 733.919 10,3 21,8 russos –després d’un quadrienni en què gairebé s’havien Total 7.095.484 100,0 5,5 quadruplicat-, originat per la depreciació del ruble i per la Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de nova recessió que viu l’economia russa. El canvi a pitjor del l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. cicle econòmic pot ajudar a explicar el moderat creixement dels visitants procedents del continent americà, amb l’excepció dels estatunidencs, que aprofiten la fortalesa del dòlar en relació a l’euro. De les grans tendències, força paral•leles a les analitzades a l’apartat del trànsit aeri de passatgers, queda per esmentar la puixança dels països agregats sota la categoria resta del món, entre els quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, Turquia o els Emirats Àrabs Units. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers Creuers Passatgers de creuers Passatgers Passatgers Passatgers Període Total embarcats desembarcats en trànsit 2009 2.152.847 593.424 587.904 971.519 2010 2.350.264 632.445 633.160 1.084.659 2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 2013 2.599.232 754.038 752.248 1.092.946 2014 2.364.292 615.377 607.112 1.141.803 1r.tr. 253.033 37.263 36.923 178.847 2n.tr. 693.444 195.224 184.667 313.553 3r.tr. 871.976 278.873 277.823 315.280 4t.tr. 545.839 104.017 107.699 334.123 L’augment del nombre de passatgers durant el primer trimestre d’enguany dóna continuïtat al repunt de 2015 i 2015 2.540.302 684.907 678.847 1.176.548 sembla confirmar la consistència de la demanda d’aquesta tipologia d’oferta d’oci que inclou una visita o 1r.tr. 232.098 37.482 34.566 160.050 estada a Barcelona. 2n.tr. 769.834 215.021 211.794 343.019 Després que 2015 es tanqués recuperant una bona part 3r.tr. 913.565 289.914 287.548 336.103 dels 235.000 passatgers de creuers perduts un any abans, 4t.tr. 624.805 142.490 144.939 337.376 durant el primer trimestre d’enguany aquesta trajectòria alcista s’ha intensificat. Uns resultats que s’han de relativitzar per l’avançament de la Setmana Santa al mes de 2016 març. En tot cas, tornar a recuperar els màxims històrics registrats ara fa cinc anys equival a un creixement anual 1r.tr. 256.045 68.528 67.768 119.749 mitjà del cinc per cent. Sembla un objectiu factible per Font : Autoritat Portuària de Barcelona enguany si l’evolució de la paritat euro/dòlar i del preu del petroli no frenen la demanda del mercat americà. Un altre factor que pot alentir aquest creixement és l’evolució dels Passatgers Passatgers Passatgers passatgers de creuers en trànsit. Aquest és un segment del Variació (%) Total embarcats desembarcats en trànsit mercat que després d’un trienni de recuperació i d’assolir un nou màxim històric, ha començat enguany amb uns 1r.tr. 2016/ 10,3 82,8 96,1 -25,2 resultats decebedors. Tot i que el primer trimestre de l’any 1r.tr. 2015 és el més fluix pel que fa al turisme de creuers a la ciutat, 2n.sm 2015/ redreçar aquest resultat i compensar les pèrdues no serà 8,5 12,9 12,2 3,7 2n.sm. 2014 fàcil. 2015/2014 7,4 11,3 11,8 3,0 La trajectòria ascendent del negoci dels creuers al port de Barcelona acumula ja dues dècades llargues. Una 2014/2013 -9,0 -18,4 -18,8 4,0 trajectòria assentada sobre una forta aposta de tots els agents polítics i econòmics implicats en la renovació i ampliació d’instal·lacions que han situat Barcelona entre els primers ports mundials, quart del món i primer de la Mediterrània. Un esforç conjunt que, atès el volum assolit i la capacitat de càrrega de la ciutat, hauria d’incidir especialment en una distribució més homogènia de l’activitat al llarg de l’any més que no pas en continuar augmentant el nombre total de passatgers. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Perfil dels turistes Perfil dels turistes ___________________ 2010 2011 2012 2013 Per gènere (%) Homes 60,4 62,4 58,7 58,3 Dones 39,6 37,6 41,3 41,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat (%) de 15 a 17 anys 0,6 0,2 0,7 0,6 de 18 a 24 anys 3,3 3,9 2,8 3 de 25 a 34 anys 21,6 19,3 14 15,1 de 35 a 44 anys 34,4 36,3 35,8 34,9 de 45 a 54 anys 27,7 28,8 30,1 31,7 més de 55 anys 12,4 11,5 16,6 14,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Turistes segons motiu de viatge (%) 2010 2011 2012 2013 Vacacional 50,1 50,0 50,4 50,6 Professional 42,0 42,0 41,0 40,9 Negocis 31,3 - - 30,8 Fires i reunions 10,7 - - 10,1 Personal i d'altres 7,9 8,0 8,6 8,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Mitjans de transport utilitzats 2010 2011 2012 2013 Avió 75,8 75,7 74,4 76,1 Ferrocarril 11,2 12,5 12,5 9,5 Cotxe 8,4 7,3 7,4 9,4 Autocar 3,8 4,3 5,5 4,7 D'altres 0,8 0,2 0,2 0,3 El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants Total 100,0 100,0 100,0 100,0 que s’allotgen en hotels, corresponent a 2013, reflecteix que, a més d’estranger –com s’ha vist Visitants als llocs d'interès més visitats anteriorment-, el visitant tipus correspon a un home de mitjana edat que pot tenir tant motivacions Nombre de visitants vacacionals com laborals i que utilitza l’avió per 2011 2012 2013 arribar a la ciutat. EIA Temple de la Sagrada Família 3.202.000 3.233.526 3.170.000 MC L'Aquàrium de Barcelona 1.675.735 1.647.163 1.718.380 En comparació amb anys anteriors, s’està observant MC Museu F.C.Barcelona 1.626.990 1.540.648 1.506.022 darrerament un augment relatiu de la presència de dones ELL Poble Espanyol de Barcelona 1.323.578 1.223.875 1.249.381 i de visitants més grans, però aquí cal insistir en què la mostra només entrevista persones que s’allotgen en EIA Castell de Montjuïc 1.318.000 1.159.042 1.072.000 hotels, i eludeix altra mena d’allotjaments en què majoritàriament s’allotja gent jove. Aquest apunt també és MC Parc Zoològic de Barcelona 1.164.013 1.080.187 1.070.104 aplicable a la motivació dels visitants, perquè sembla CE Fund.Catalunya-La Pedrera 962.293 861.583 944.509 plausible que en aquesta altra mena d’allotjaments, com MC Museu Picasso 1.057.399 948.869 915.226 pensions o apartaments turístics, es concentrin sobretot MC CosmoCaixa Barcelona 830.282 788.176 716.877 visitants per motius vacacionals. CE CaixaFòrum Barcelona 782.529 971.101 686.151 Els usuaris de llocs d’interès han crescut moderadament Nota: EIA: Espais d'Interès Arquitectònic; MC: Museus i col·leccions; ELL: Espais de lleure; CE: Centre d'exposicions. Les dades de 2013 són provisionals. en relació amb els de l’any anterior, però, en un context Font: ICUB i equipaments. d’any de màxims absoluts de visitants, cal no oblidar que alguns espais van romandre tancats per renovació i que alguns museus van continuar aplicant limitacions en els contingents d’entrada. Pel que fa als deu llocs que més interès desperten entre els visitants, la llista continua encapçalada pel temple Expiatori de la Sagrada Família, L’Aquàrium i el Museu F.C.Barcelona, tots ells amb més d’1,5 milions de visitants anuals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, els turistes entrevistats en 2013 van atorgar una puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, lleugerament per sobre de l’aconseguida en anys anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més apreciat, seguit per la valoració de les platges, que han avançat set posicions en només un any. Val la pena apuntar que el tracte que reben els turistes per part dels ciutadans és percebut com a molt cordial. Altres aspectes que també mereixen una puntuació molt elevada són els que recullen l’oferta comercial, la d’oci i entreteniment i les infraestructures. En l’extrem més baix –però encara amb un notable-, apareixen com a pitjor valorats la seguretat ciutadana, la contaminació atmosfèrica i els sorolls. Com a rerefons, assenyalar que una majoria dels aspectes considerats esgarrapen unes dècimes a l’alça als resultats de l’any anterior. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona es recupera. Les xifres de 2014 mostren un notable creixement en relació amb les de dos anys enrere. En paral•lel a la millora de la conjuntura econòmica espanyola i de les expectatives a mitjà termini i al to lleument expansiu de l’economia mundial, l’activitat firal a Barcelona torna a créixer. L’atractiu de la ciutat en el mercat internacional, la disponibilitat d’infraestructures i d’instal•lacions modernes i la seva constatada capacitat d’organització de grans esdeveniments l’han situat entre les ciutats de referència per a la celebració de fires i congressos. Dades i anàlisi  Fira de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Fira de Barcelona Indicadors d'activitat firal (2014) Perio- Superfície Expositors Salons, congressos i altres esdeveniments Caràcter Àmbit (directes+ Estrangers dicitat neta (m2) representats) Expohogar Primavera Bianual Professional Internacional 2.973 115 8.200 SAP FKOM Anual Professional Internacional 50.000 -- 6.000 Mobile World Congress Anual Professional Internacional 98.000 1.800 85.000 4YFN - Four Years From Now Anual Professional Internacional 5.000 -- 2.300 HP ETSS Winter Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.500 Cosmobelleza& Wellness Anual Professional Nacional 20.400 204 85.600 EWEA - (Energia eòlica) Itinerant Professional Internacional 20.400 350 8.000 E-Show - (Comerç i negocis online) Anual Mixte Internacional 1.748 130 14.800 Saló de l'Ensenyament Anual Públic Nacional 7.424 212 65.000 Futura (Saló dels màsters i postgraus) Anual Públic Nacional 774 95 6.000 Passenger Terminal Expo Itinerant Professional Internacional 4.279 213 3.500 Alimentaria Bienal Professional Internacional 56.786 3.800 140.000 Turisme - SITC Anual Públic Nacional 5.064 213 27.000 Handmade Festival Barcelona Anual Públic Nacional 1.427 161 20.000 BCN BRIDAL WEEK-Pasarela Gaudí Novias Anual Professional Internacional 22 5.933 16.000 BCN BRIDAL WEEK-Salón Noviaespaña Anual Professional Internacional 200 BEBES&MAMAS Anual Professional Nacional 4.200 84 32.500 ELA 2014 - European Lab Automation Itinerant Professional Internacional 6.500 34 405 Saló del Còmic Anual Públic Nacional 2.220 140 106.000 Denim By Premiere Vision - primavera Bianual Professional Internacional 9.500 100 4.479 MI-HealthEALTH Biennal Professional Internacional 68 6 20.000 Salón Internacional de la Logística Anual Professional Internacional 20.000 550 30.000 BIZ Barcelona (Pimes i emprenedors) Anual Mixte Internacional 1.486 100 12.320 SONAR Dia / NIT Anual Públic Internacional 75.000 -- 109.000 HP ETSS Summer Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.200 Barcelona Harley Days Anual Públic Internacional 6.400 93 280.000 European Cardiology Congress Itinerant Professional Internacional 10.369 4.987 30.300 Seatrade MED (Creuers al Mediterrani) Itinerant Professional Internacional 6.500 180 3.000 NU Skin Emea Convention Itinerant Professional Internacional 7.000 -- 3.500 Seafoof Expo Sothern Europe Biennal Professional Internacional 7.000 165 6.000 Expohogar Otoño Bianual Professional Internacional 4.477 146 9.300 Pfizer Progress & Promise Itinerant Professional Internacional 6.000 -- 1.500 Expoquimia Triennal Professional Internacional 16.635 386 Equiplast Triennal Professional Internacional 9.898 196 38.000 Eurosurfas (Superficies i pintura industrial) Triennal Professional Internacional 1.357 43 Liber Anual Mixte Internacional 19.100 450 10.000 SWAB (Art contemporani) Anual Mixte Nacional 1.200 60 18.000 Barcelona Tattoo Expo Anual Públic Nacional 7.000 180 15.000 Caravaning Anual Públic Nacional 20.096 97 44.000 OUT Market Barcelona Anual Públic Ciutat 2.000 300 20.000 Congreso Jóvenes Lo Que De Verdad Importa Anual Públic Nacional 500 -- 1.300 VM World Europe Itinerant Professional Internacional 17.500 131 8.000 Salón Nautico Internacional de Barcelona Anual Mixte Internacional 17.720 338 54.000 Avepe- Sevc (Veterinària) Anual Professional Internacional 1.071 79 2.725 Hostelco Biennal Professional Internacional 20.181 518 57.000 Forum Gastronomic Barcelona 2014 Biennal Professional Internacional 7.000 200 Microsoft Tech Ed Itinerant Professional Internacional 50.000 101 6.000 Barcelona Meeting Point Anual Mixte Internacional 20.000 265 80.000 Salón del Manga Anual Públic Nacional 2.669 158 130.000 Convergence (Microsoft) Itinerant Professional Internacional 50.000 101 3.000 Congreso Internacional Ciudades Educadoras Itinerant Professional Internacional 500 -- 750 Expominer Anual Mixte Internacional 458 115 12.000 Smart-City Expo World Congress Anual Professional Internacional 5.762 240 12.741 EIBTM (Viatges de negocis i congressos) Anual Professional Internacional 13312 3000 15500 Denim by Premiere Vision - tardor Bianual Professional Internacional 9500 98 3905 Ocasión Anual Públic Nacional 17589 100 33000 HP Discover Emea Itinerant Professional Internacional 75000 -- 12000 Auto Retro Anual Públic Nacional 15425 300 62300 Festival de la Infància Anual Públic Nacional 9427 65 35700 XD Young Fest (Oci i multimèdia) Anual Públic Nacional 182 4 Font: Dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona, en paral•lel a la d’una bona part automatització en laboratoris de biociència, el Seatrade Med, del teixit empresarial espanyol, ha deixat enrere les sobre l’activitat dels creuers a la Mediterrània i l’EWEA, dificultats dels darrers anys i recupera magnituds d’abans Congrés Europeu d’Energia Eòlica. Esmentar també de la crisi. l’arribada a Barcelona del Denim by Première Vision, amb dues edicions anuals i que fins ara se celebrava a París. Les dades d’activitat de 2014 palesen que les dificultats que durant els darrers anys de crisi han patit moltes empreses per L’activitat congressual –bàsicament dels sectors salut i noves mantenir-se en l’escenari de comunicació i d’intercanvi de tecnologies- ha estat especialment rellevant per a Fira de coneixement i tecnologia que representen els salons firals s’han Barcelona durant 2014. Al capdavant, el Congrés Europeu de reduït notablement. Les que han superat aquesta etapa tan Cardiologia, que ja té una llarga tradició a la ciutat i que complexa veuen ara com la seva xifra de negocis es comença a tornarà el 2017. A més, empreses tan significatives i recuperar. Un canvi de situació molt lligat a l’esforç per ampliar reconegudes com ara Hewlett Packard, Microsoft i SAP s’han cap a l’exterior el seu mercat tradicional. Una tasca en la que fixat en Barcelona per a celebrar-hi diversos esdeveniments i l’activitat firal hi ha tingut un protagonisme indiscutible. reunions de caire professional. Al llarg de 2014 Fira de Barcelona va acollir als seus dos recintes més de seixanta salons, congressos i esdeveniments diversos que, en conjunt, van reunir més de dos milions de visitants. Els de caràcter professional s’imposen tant en nombre com en superfície ocupada i nombre d’expositors. Dues terceres parts dels salons i congressos han girat al voltant de quatre grans temàtiques: la comunicació i les TIC, el turisme i oci, la cultura, l’ensenyament i l’art i la moda i llar. La resta correspon a sectors d’activitat molt més especialitzats i amb salons d’àmbit internacional de molta tradició i rellevància com són el de la Logística, el Meeting Point, Expoquimia i, sobresortint, Alimentària, que en aquesta edició de 2014 s’ha convertit en l’aparador de gairebé quatre mil expositors entre directes i representats, atraient a uns 140.000 visitants. Unes xifres que, juntament amb el Mobile World Congress, el mantenen, un any més, com un dels salons de referència. El caràcter de Fira de Barcelona com a plataforma internacional de negocis s’ha vist reforçat per la celebració de nombrosos salons i esdeveniments professionals, la majoria de caire itinerant, entre els que destaca l’EIBTM, ben assentat a la ciutat i referent mundial del turisme de negocis, l’ELA, sobre Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos Congressos La celebració de congressos, convencions i reunions empresarials a Barcelona acusa la feblesa de la conjuntura econòmica i l’augment de la competència. La contenció obligada de la despesa d’empreses i institucions juntament amb una utilització més intensiva de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’augment de la competència per part de noves ciutats, són factors més que suficients per explicar la trajectòria descendent que registra la organització de congressos i convencions –a més de jornades i reunions tècniques i empresarials- a Barcelona. Cada any que passa es veu més difícil recuperar els valors màxims assolits en 2008 tant en nombre d’actes com de participants. Dades i anàlisi  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats Congressos i convencions celebrats a Barcelona Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre de reunions Delegats assistents Jornades i Convencions Jornades i Convencions i Període Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos incentius Total 2003 156 189 794 1.139 138.026 30.420 117.705 286.151 2004 248 126 772 1.146 161.977 31.731 166.627 360.335 2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 2013 291 138 1.610 2.039 289.191 31.255 263.510 583.956 2014 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Variació Nombre de reunions Delegats assistents (%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 2014/2013 -6,9 -2,9 -2,9 -3,4 -2,9 -24,8 4,6 -0,7 2013/2012 36,6 -24,2 -9,6 -6,3 38,9 11,8 -27,1 -2,3 Les xifres de 2014 continuen aprofundint en el descens del nombre de reunions celebrades a Barcelona. El repunt del nombre de congressos de 2013 no ha tingut continuïtat i 2014 s’ha tancat amb un nou retrocés del total de reunions celebrades a Barcelona. Per tercer any consecutiu aquest sector d’activitat ha tancat a la baixa, tant en actes com en participants. I per primer cop en el darrer quinquenni, el total de reunions comptabilitzades es situa per sota de les dues mil. En termes agregats, de les tres tipologies d’actes considerats, les jornades i cursos són les que han registrat un retrocés més intens d’ençà els màxims de 2008. També és rellevant, en termes relatius, el descens del nombre de congressos mentre que el de convencions i incentius ho és en termes absoluts. Pel que fa al nombre d’assistents, l’augment dels de convencions no pot compensar la davallada dels altres dos segments i 2014 tanca amb un moderat descens que obre la porta a un proper canvi de tendència o a una certa estabilització. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2014) Nombre de reunions Delegats assistents Jornades i Convencions Jornades i Convencions Caràcter Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos i incentius Total Espanya 48 55 380 483 18.737 14.668 47.692 81.097 Internacional 223 78 1.156 1.457 262.010 8.800 226.607 497.417 Sense especificar 0 1 28 29 0 40 1.301 1.341 Total 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Reunions celebrades per sectors (2014) Congressos Convencions i incentius (Associacions) (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 33,6 Farmacèutic/Mèdic 25 Tecnològic 14 Tecnològic/Informàtica 13 Científic 11,4 Industrial 7,4 Acadèmic 11,4 Alimentació 6,1 Economia 4,1 Automoció 5,8 Industrial 3,3 Financer 5,8 Social 3 Consultoria 4,7 Sector Públic 2,2 Tèxtil/Moda 3,6 D'altres 17 D'altres 28,6 Total 100 Total 100 Distribució de les reunions celebrades (2014) Seu de celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Tot i el creixent protagonisme de les economies Hotel 77,6 emergents i en desenvolupament, les convencions Palau de congressos 6,7 fins a 99 49,5 organitzades per empreses europees o nord- Auditori privat 6 de 100 a 249 31,4 americanes superen àmpliament el 90% de les Universitat 2,2 de 250 a 499 11,8 celebrades a Barcelona. Hospital 0,3 de 500 a 999 3,7 D'altres 5,5 1.000 i més 3,6 Un dels trets que caracteritzen l’activitat de reunions és el seu caràcter cada cop més internacional. Any rere any s’incrementa el nombre de reunions de caràcter Total 100 Total 100 internacional i de delegats de l’estranger, un aspecte que queda molt ben reflectit en les dades de trànsit aeroportuari i de pernoctacions hoteleres. En total, en 2014 el 74% de les reunions i el 86% dels delegats van tenir accent internacional. Com és d’esperar atesa l’evolució de l’oferta hotelera, els hotels són els escenaris preferits de celebració, especialment en el segment de convencions i incentius. Els sectors econòmics que més congressos organitzen són els que orbiten a l’entorn de la medicina, la ciència i la tecnologia. I pel que fa a les convencions –molt més heterogènies i de menor dimensió mitjana-, les empreses convocants pertanyen als sectors mèdic-farmacèutic, tecnològic/informàtic i industrial. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció Construcció Després de gairebé un sexenni de fortes caigudes, la majoria dels indicadors del sector de la construcció han canviat de signe. L’esperat canvi de tendència sembla consolidat. Després de l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008), el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país, s’ha revelat com un tràngol duríssim. Pel camí, les xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures a mig executar o infrautilitzades, les d’habitatges construïts i no venuts, el descens dels preus dels habitatges o el volum del saldo viu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que revelen que en només cinc anys s’ha passat de màxims històrics en producció, ocupació, vendes i crèdit a unes xifres que esquiven per poc la paràlisi. Els descensos acumulats i els resultats del bienni 2014-2015 fan pensar que la transformació del sector ha tocat fons. L’activitat constructora ha renascut. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat al sector de la construcció  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques  Construcció d'habitatges  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  Llicències d'obres majors  Sostre  Habitatges i places d'aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció El procés d’ajustament que va viure la construcció entre 2008 i fins ben entrat 2014 ha donat pas a un any i mig de consolidació i lleu creixement de la producció sectorial. Després de posar punt i final a un llarg i costós procés d’ajustament que ha implicat l’eliminació de més de la meitat del te ixit productiu del sector en poc més d’un quinquenni, les activitats constructora i immobiliària mostren un perfil lleument expansiu. Un cop avançat i relativament assegurat el procés de sanejament del sector financer espanyol dels excessos del mercat immobiliari privat i de la inversió pública excessiva i poc justificada des de l’òptica de l’eficiència i la utilitat pública, l’activitat constructora comença a recuperar tímidament el seu paper de motor i dinamitzador de l’activitat econòmica. Dades i anàlisi  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial Conjuntura sectorial Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis PIB sectorial i nombre de treballadors immobiliaris (1) Àmbit Període Barcelona Barcelonès Metropolità (2) Catalunya Construcció ds 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 ds 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 ds 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris ds 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 ds 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 ds 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Construcció i activitats immobiliàries ds 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 ds 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 ds 2011 8.802 10.501 21.242 33.606 ds 2012 8.212 9.705 18.320 30.229 mç 2 013 8.177 9.674 18.164 29.928 jn 2013 8.169 9.715 18.184 30.027 st 2013 8.063 9.508 17.676 29.069 ds 2013 8.063 9.498 17.643 28.672 mç 2014 8.131 9.612 17.949 29.240 jn 2014 8.090 9.663 18.180 29.726 st 2014 8.081 9.558 17.940 29.261 ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454 mç.2015 8.364 9.902 18.763 30.464 jn.2015 8.454 10.062 19.196 31.305 st.2015 8.370 9.912 18.905 30.704 ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947 1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. 2. A partir de 2011 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità, mentre que les Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a anteriors corresponen a la RMB. Catalunya, l’avanç corresponent al darrer trimestre de 2015 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la anuncia un increment interanual força contingut si es Generalitat. compara amb l’evolució de la resta de l’any. Amb independència de que es revisi a l’alça, el canvi de Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya tendència encetat a final de 2014 sembla consolidat. Cinc ds 2015/ds 2014 2,4 3,1 5,3 5,1 trimestres consecutius inequívocament a l’alça han posat ds 2014/ds 2013 2,1 2,3 3,3 2,7 punt i final a un sexenni llarg de variacions interanuals ds 2013/ds 2012 -1,8 -2,1 -3,7 -5,2 contractives. Un canvi de tendència que també es dóna a la resta d’Espanya i que s’explica per la confluència d’un ampli ventall de factors que han propiciat l’activació de la La capacitat productiva de la construcció i serveis demanda solvent, tant de famílies com d’empreses. immobiliaris ha tancat 2015 amb un ritme de creixement similar al d’un any abans. Com és habitual, el creixement ha estat especialment intens a l’entorn metropolità. Segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’empreses (centres de cotització) amb treballadors assalariats al seu càrrec (com a mínim un) i actives a final de 2015 era més elevat que un any abans a tots els àmbits territorials considerats. Augments interanuals d’intensitat similar al de tancament de 2014, que van del 2,4% de Barcelona al 5,3% de l’Àmbit Metropolitana i que confirmen que el sector comença a remuntar després de sis anys de pèrdua sostinguda d’activitat i teixit productiu. L’ocupació directa també repunta després d’haver-se reduït a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris emergeixen novament després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles als que corresponen a una economia desenvolupada. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) Total construcció Edificació Obra civil Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2008 6.224.894 38.427.684 1.894.184 10.053.501 4.330.709 28.374.183 2009 5.716.282 35.320.432 1.816.448 10.164.631 3.899.834 25.155.801 2010 3.505.124 21.590.596 1.544.241 8.068.020 1.960.882 13.522.576 2011 1.162.083 10.854.335 519.172 3.418.369 642.912 7.435.965 2012 645.673 5.908.110 337.873 1.751.936 307.800 4.156.174 2013 750.412 6.930.904 220.827 1.702.589 529.585 5.228.315 1r.tr. 260.990 1.350.519 52.533 337.060 208.457 1.013.459 2n.tr. 189.422 1.267.277 44.717 386.358 144.705 880.919 3r.tr. 137.113 1.988.076 52.589 443.928 84.524 1.544.148 4t.tr. 162.887 2.325.032 70.988 535.242 91.900 1.789.790 2014 1.452.431 9.202.493 455.632 2.121.225 996.799 7.081.269 1r.tr. 546.251 2.660.167 73.449 393.276 472.801 2.266.891 2n.tr. 243.466 2.046.158 83.649 545.563 159.816 1.500.594 3r.tr. 252.483 2.175.579 122.163 581.711 131.021 1.593.868 4t.tr. 410.231 2.320.589 176.371 600.674 233.858 1.719.915 2015 1.103.081 8.256.941 379.248 2.256.441 723.833 6.000.500 1r.tr. 206.843 1.983.478 76.931 514.360 129.912 1.469.118 2n.tr. 356.629 2.775.197 138.842 827.828 217.787 1.947.369 3r.tr 214.822 1.391.613 89.926 483.853 124.896 907.760 4t.tr. 324.787 2.106.653 73.549 430.400 251.238 1.676.253 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Total construcció Edificació Obra civil Variació (%) Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014 -20,8 -9,2 -58,3 -28,3 7,4 -2,5 2n.sm.2015/2n.sm.2014 -18,6 -22,2 -45,2 -22,7 3,1 -22,0 2015/ 2014 -24,1 -10,3 -16,8 6,4 -27,4 -15,3 2014/ 2013 93,6 32,8 106,3 24,6 88,2 35,4 L’augment de licitació oficial durant 2014 ha acabat repercutint en un volum més contingut durant 2015. El fort ajustament que d’ençà 2011 ha viscut la licitació oficial de les AA.PP. com a conseqüència de les restriccions pressupostàries imposades per a corregir els enormes desequilibris de l’economia espanyola, s’ha començat a relaxar. La relativa contenció de la càrrega financera que suporten els pressupostos públics associada a la recuperació de la confiança dels mercats financers en una economia que torna a créixer i a la política de baixos tipus d’interès del BCE, ha permès alliberar i captar nous recursos per a finançar noves inversions públiques. Això, i que els mínims registrats durant el bienni 2012-2013 eren insostenibles i amenaçaven el correcte manteniment i funcionament de les principals infraestructures del país, explica el sobtat i obligat canvi de tendència del volum d’obra licitada a Catalunya durant 2014. Però pair els excessos del passat més recent no és fàcil. Així, l’evolució dels volums licitats durant 2015 sembla anunciar que el repunt de l’any anterior pot acabar sent un esforç puntual per desencallar obres a mig fer i tapar algunes boques reivindicatives, més que no pas l’inici d’un canvi de cicle. I és que les xifres del conjunt d’Espanya –sent més estables que les del conjunt de Catalunya- no conviden a pensar que s’està en la trajectòria de recuperar, ni en el curt ni en el mitjà termini, volums d’inversió mínimament comparables als de començament de la dècada. Per si no era suficient, que durant la segona meitat de 2015 s’hagin concentrat diversos processos electorals, ha estat un obstacle afegit que també es farà sentir al llarg de la primera meitat de 2016. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Al llarg de 2015 l’edificació residencial a Barcelona ha confirmat el repunt del bienni anterior. Un repunt generalitzat al conjunt del país que respon a una demanda que comença a donar senyals de vida. Els valors absoluts, però, continuen sent poc rellevants. La contundència de les variacions, que indubtablement consoliden un canvi de tendència, alerten de què els valors de referència són encara molt baixos en relació a les necessitats de la ciutat per a mantenir el seu parc residencial en condicions d’habitabilitat acceptables. També s’ha de considerar la possibilitat de què l’esquifidesa de l’actual oferta de sostre nou contribueix a sobrevalorar la magnitud real de la recuperació de la demanda. És innegable però, un cert grau de recuperació. La correcció acumulada dels preus de venda, la possibilitat d’accedir novament a crèdit hipotecari a un cost interessant i l’atractiu turístic de la ciutat en un context de creixement econòmic moderat però relativament sostingut, són factors que incentiven tant la demanda solvent per a ús propi que porta anys en situació latent com la d’inversió. Dades i anàlisi  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Resta ÀM Àmbit Metropolità Barcelona Resta RMB (1) RMB (1) Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 2013 697 666 959 2.420 1.656 3.086 1.380 3.427 3.036 6.513 1r.tr. 185 213 259 392 444 605 437 969 881 1.574 2n.tr. 62 120 332 686 394 806 428 1.052 822 1.858 3r.tr. 304 165 166 513 470 678 204 681 674 1.359 4t.tr. 146 168 202 829 348 997 311 725 659 1.722 2014 752 555 1.694 1.998 2.446 2.553 1.400 3.071 3.846 5.624 1r.tr. 94 147 268 601 362 748 407 513 769 1.261 2n.tr. 334 275 439 393 773 668 397 831 1.170 1.499 3r.tr. 179 31 620 365 799 396 283 673 1.082 1.069 4t.tr. 145 102 366 639 511 741 314 1.054 825 1.795 2015 1.408 836 2.590 1.199 3.998 2.035 2.178 1.999 6.176 4.034 1r.tr. 451 277 661 153 1.112 430 376 488 1.488 918 2n.tr. 394 146 435 148 829 294 602 534 1.431 828 3r.tr. 359 139 673 384 1.032 523 487 539 1.519 1.062 4t.tr. 204 274 821 514 1.025 788 713 438 1.738 1.226 (1) A partir de 2008 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l'Alt Penedès i el Garraf). Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Resta Àmbit Barcelona Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 4t.tr.2015/4t.tr.2014 40,7 168,6 124,3 -19,6 2n.sem.2015/2n.sem.2014 73,8 210,5 51,5 -10,6 2015/2014 87,2 50,6 53,0 -40,0 2014/2013 7,9 -16,7 76,6 -17,4 La construcció residencial a Barcelona ha tancat el tercer any consecutiu de reactivació. Un canvi de tendència accentuat darrerament i que s’ha generalitzat a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. La construcció de nous habitatges a la ciutat durant 2015 gairebé ha doblat la xifra d’iniciats un any abans. A la resta del país el repunt és força més moderat i no mostra la mateixa consistència. Així, a la resta de l’AMB el creixement ha superat el 50% gràcies a l’augment del darrer trimestre de l’any. Una evolució que, amb lleus diferències, es repeteix a la resta de Catalunya. En tots els casos son creixements reincidents: 2014 –i 2013 en el cas de Barcelona- ja s’havia tancat en positiu per primera vegada després d’un sexenni de recessió majúscula. El canvi radical de cicle que dibuixen les variacions relatives perd una mica de lluentó quan parlem de valors absoluts, en aquest cas, habitatges iniciats. Especialment fora de la capital. Tot i les espectaculars taxes de creixement, els 1.408 habitatges iniciats a Barcelona durant el darrer any gairebé igualen la dotació mitjana anual del trienni 2009-2011. Un valor que pot servir de referència immediata per a valorar el grau de recuperació del sector i que s’intueix clarament insuficient per assegurar el correcte manteniment del parc d’habitatges de la ciutat. Una reflexió que –amb molta més raó i per moltes més raons- es pot fer extensible a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità 2013 2014 2015 Barcelona 697 752 1.408 l'Hospitalet de Llobregat 46 0 165 Badalona 76 120 539 Terrassa 70 30 252 Sabadell 39 0 102 Mataró 2 29 112 Santa Coloma de Gramenet 3 3 4 Cornellà de Llobregat 10 8 14 Sant Cugat 32 1 260 Sant Boi de Llobregat 3 0 58 Rubí 7 0 17 La reactivació de la construcció residencial comença Viladecans 41 1 48 a ser una realitat en algunes de les principals ciutats el Prat de Llobregat 64 0 70 metropolitanes. Castelldefels 26 23 31 Si el sobtat repunt –més d’un 75%- que va registrar la Granollers 2 0 29 construcció de sostre residencial a l’entorn metropolità de Barcelona durant 2014 es va concentrar fora de les grans Cerdanyola del Vallès 19 13 14 ciutats, l’augment del darrer any ha compensat aquest Mollet del Vallès 0 1 13 biaix. Això i el notable increment que ha registrat aquest Total municipis grans 1.137 981 3.136 sector d’activitat a la capital expliquen que gairebé dues terceres parts de la nova oferta residencial a Catalunya és Total Àmbit Metropolità 1.655 2.446 3.998 localitzi a Barcelona i a tres de les principals ciutats de Total Catalunya 3.036 3.846 6.176 l’entorn metropolità com són Badalona, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. A grans ciutats com ara l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Mataró, les xifres d’habitatges iniciats també han començat a remuntar, mentre que a d’altres com ara Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, i Cerdanyola, l’activitat sectorial continua en un punt extraordinàriament baix. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes Habitatges Iniciats i acabats per districtes Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes L’oferta residencial en construcció a Barcelona _ Iniciats Acabats durant els primers nou mesos de 2015 mostra gn-st Var(%) gn-st Var(%) una concentració territorial menys acusada que Districte 2014 2015 (1) 2014 2015 (1) la de 2014. 1. Ciutat Vella 66 0 -- 27 186 1.052.9 L’augment tan notable del nombre d’habitatges 2. l'Eixample 70 266 322.5 93 24 -60.4 iniciats a la capital durant els primers nou mesos de 3. Sants-Montjuïc 11 174 1.300.5 79 36 5.3 2015 s’ha vist acompanyat d’una major dispersió de les promocions. Als districtes de Sant Martí i Sant 4. Les Corts 132 20 -84.8 93 70 -24.7 Andreu, que l’any passat van concentrar la meitat de 5. Sarrià-Sant Gervasi 35 60 7.9 72 48 131.6 l’oferta nova, s’hi han afegit l’Eixample, Sants- Montjuïc i Nou Barris. En conjunt, aquests cinc 6. Gràcia 34 53 766.7 60 1 -98.7 districtes concentren el 84% de la nova oferta en 7. Horta-Guinardó 30 65 231.8 5 34 200.4 construcció a Barcelona. A l’extrem oposat, Ciutat 8. Nou Barris 0 109 -- 2 36 -- Vella pot tancar l’any sense posar en marxa cap nova construcció. Els altres quatre districtes es 9. Sant Andreu 147 261 65.2 11 40 733.3 reparteixen poc més del 15% dels habitatges 10. Sant Martí 227 196 20.9 113 87 -60.5 iniciats. Barcelona 752 1.204 79.2 555 562 6.9 (1) Variació interanual dels darrers dotze mesos Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges a Barcelona Habitatges visats protegits i públics segons règim de protecció Barcelona Catalunya Visat inicial Certificat final Total Total Remodelació Remodelació iniciats acabats Període Total Venda Lloguer de barris Total Venda Lloguer de barris protegits protegits 2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 2012 306 184 122 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 3r.tr. 103 43 60 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Ajuts a la rehabilitació a Barcelona (2012) Pressupost Subvenció Període Expedients Habitatges (milers d'€) (milers d'€) Ajuts a la rehabilitació Àmbit ciutat 196 3.059 16.496 2.136 ARI 216 2.582 14.518 2.979 AERI Sants 66 1.223 4.361 1.039 Sud-oest del Besòs 14 228 1.611 967 Ajuts per a la instal·lació d'ascensors Ciutat 335 4.319 28.867 11.438 Altres ajuts Àmbit ciutat 9 61 735 131 Pla de barris 14 259 500 250 Total Total 850 11.731 67.088 18.939 Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Ajuts al pagament del lloguer a Barcelona (2012) Borsa d'habitatge de lloguer RBE Lloguer just Lloguer (Renda Bàsica % Període Total Borsa Jove Entrades Concedides social d'Emancipació) concedides/entrades 2008 9.551 6.920 4.199 61% 2009 297 131 166 12.017 7.553 5.232 69% 2010 292 163 129 15.424 7.668 5.645 74% 2011 186 90 96 17.506 4.763 4.315 91% 2012 144 97 47 5.579 3.857 3.670 95% Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Les limitacions pressupostàries que pateixen les administracions públiques sense excepcions expliquen les retallades que mostren les xifres de construcció d’habitatges sota algun tipus de protecció i també els de promoció pública. Sent una situació comprensible per la mancança de recursos i crèdit, és especialment sagnant que aquesta davallada de la promoció pública o protegida es produeixi quan més demanda hi ha d’aquesta tipologia d’habitatges. Òbviament, es tracta d’una situació comuna al conjunt del país i com a tal, obligarà més aviat que tard, a una reformulació d’aquestes polítiques. Sembla evident que en el futur haurien de tenir un caràcter més anticíclic. Potenciar el lloguer temporal i les actuacions de rehabilitació possiblement són línies d’actuació més efectives per resoldre les necessitats de sostre d’un segment creixent de la població. També és cert que la forta correcció dels preus dels habitatges en el mercat lliure contribuirà a satisfer una part d’aquesta demanda quan es normalitzi l’accés al crèdit. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres Llicències d’obres majors El volum de sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades s’estanca. La consolidació de l’aparent canvi de tendència del bienni 2013-2014 haurà d’esperar. La severa contracció que d’ençà els darrers anys de la dècada passada ha registrat el sector de la construcció arreu del país té el seu testimoni a Barcelona amb un quadrienni de descens sostingut del volum de sostre aprovat a les llicències d’obres, tant de nova construcció com de reforma i ampliació. Les dades de 2013 mostraven ja una certa estabilitat després dels mínims assolits un any abans, amb un petit repunt que les dades de 2014 van confirmar. Els volums són encara discrets però sembla que s’ha posat punt i final a l’etapa contractiva tot i els dubtes que generen les dades disponibles de 2015. Dades i anàlisi  Sostre previst  Habitatges i places d’aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Sostre Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades 2 (m ) Sostre nou Equip. Indústries Reforma i Període Total Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines i hotels i altres ampliació 2007 1.428.644 1.078.169 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 350.475 2008 1.515.786 1.035.077 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 480.709 2009 997.685 609.869 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 387.816 2010 753.522 552.653 131.985 138.570 30.094 63.295 131.002 57.709 200.869 2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 1r.tr. 200.916 98.995 20.408 24.753 3.802 27.792 12.546 9.695 101.921 2n.tr. 261.003 167.974 61.017 61.262 11.405 6.208 14.059 14.022 93.029 3r.tr. 49.273 18.188 7.906 3.443 3.115 196 286 3.243 31.085 4t.tr. 226.187 143.267 47.464 45.871 4.532 1.245 34.836 9.319 82.921 2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 1r.tr. 149.234 106.787 21.503 31.113 2.046 5.429 38.628 8.069 42.447 2n.tr. 154.621 24.116 10.030 3.596 887 153 7.876 1.574 130.505 3r.tr. 103.261 50.375 18.271 12.191 4.672 32 13.060 2.149 52.887 4t.tr. 117.400 45.398 13.392 20.093 2.534 0 7.719 1.660 72.002 2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 1r.tr. 160.903 120.087 7.589 23.940 4.381 0 15.907 68.269 40.816 2n.tr. 146.413 67.290 15.783 16.115 4.944 2.648 26.358 1.442 79.123 3r.tr. 134.232 81.480 13.483 19.511 4.987 24.265 18.669 563 52.753 4t.tr. 105.536 22.342 14.837 3.600 871 0 694 2.341 83.194 2014 632.452 319.188 93.190 104.403 21.359 20.505 54.576 25.154 313.264 1r.tr. 112.232 57.808 21.220 23.547 5.837 343 2.896 3.966 54.424 2n.tr. 147.436 83.555 19.438 30.287 1.955 0 31.396 478 63.881 3r.tr. 182.020 78.190 14.651 20.703 3.469 19.960 16.880 2.527 103.829 4t.tr. 190.764 99.634 37.880 29.867 10.098 202 3.404 18.183 91.130 2015 636.293 261.427 103.575 54.029 17.895 2.888 60.773 22.267 374.866 1r.tr. 99.242 42.132 24.558 6.331 3.669 2.019 4.759 795 57.110 2n.tr. 144.482 38.391 10.745 5.011 0 0 18.741 3.894 106.091 3r.tr. 201.532 62.511 29.958 15.383 6.217 0 9.351 1.603 139.021 4t.tr. 191.037 118.393 38.314 27.305 8.009 869 27.921 15.975 72.644 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona immobiliari gràcies a la política expansiva del BCE i a la Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. millora de les expectatives per a un percentatge creixent de 4t.tr.2015/4t.tr.2014 0,1 18,8 -20,3 la població. Però ni la recuperació de la demanda de sostre 2n.sem.2015/2n.sem.2014 5,3 1,7 8,6 residencial és prou sòlida ni el sistema bancari que l’ha de finançar té tan poca memòria. 2015/2014 0,6 -18,1 19,7 2014/2013 15,6 9,6 22,4 L’aparent canvi de tendència registrat per l’evolució del sostre nou previst a les llicències d’obres del bienni 2013-2014 ha perdut força durant la major part de 2015 i s’ha començat a recuperar durant el darrer trimestre de l’any. La superfície sotmesa a reforma/ampliació ha evolucionat de manera més consistent i estable. Durant la segona meitat de l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va tramitar llicències d’obres majors que preveuen la construcció d’uns 180.000 m2 de superfície nova i la reforma/ampliació de més de 210.000 m2. Considerant el total anual, el predomini de la superfície a rehabilitar sobre la de nova construcció és força més accentuat. Una relació atípica en la història moderna de la ciutat. No tant perquè la superfície a reformar sigui especialment elevada –ja és comparable als volums de deu anys enrere- com perquè la nova continua sense allunyar-se dels mínims del bienni 2012-2013. És evident que s’ha produït una certa reactivació del mercat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Del detall dels usos previstos de la superfície de nova construcció Pel que fa a les llicències de reforma i ampliació, la aprovada durant la segona meitat de 2015 en sobresurt la forta concentració d’expedients aprovats durant la segona meitat davallada de la destinada a oficines, mentre que augmenta la de 2015 replica la d’un any abans, augmentant els volums residencial i la destinada a equipaments i hotels. La resta d’usos d’obra prevista. El que s’ha de valorar és que al llarg de mostra valors similars als d’un any abans. En termes anuals, al l’any passat es va aprovar la reforma/ampliació de gairebé descens del sostre per a oficines s’hi afegeix el d’aparcaments. 375.000 m2 de sostre, un volum anual desconegut d’ençà 2009. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d'aparcament Habitatges Habitatge Variació (%) Reforma i Habitatge Places Total Nou Reforma i ampl. Període Total Nou ampliació protegit d'aparcament 4t.tr.2015/ 2008 4.648 3.132 1.516 1.143 9.904 15,7 3,0 56,5 4t.tr.2014 2009 3.039 2.279 760 755 4.665 2n.sem.2015/ 25,5 2,9 86,2 2010 2.593 1.921 672 829 4.431 2n.sem.2014 2011 2.545 1.891 654 735 5.983 2015/2014 3,0 -6,8 31,2 2012 2.015 1.492 523 162 2.649 2014/2013 20,3 71,1 -35,0 2013 1.474 768 706 97 2.050 1r.tr. 459 167 292 21 763 2n.tr. 281 212 69 61 512 3r.tr. 347 184 163 0 568 4t.tr 387 205 182 15 207 2014 1.773 1.314 459 252 2.679 1r.tr. 403 337 66 64 517 2n.tr. 464 317 147 90 585 3r.tr. 383 261 122 33 567 4t.tr. 523 399 124 65 1.010 2015 1.826 1.224 602 358 1.513 1r.tr. 371 322 49 126 234 2n.tr. 318 223 95 44 201 3r.tr. 532 268 264 0 455 4t.tr. 605 411 194 188 623 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona l nombre d’habitatges de nova construcció previstos a les Malgrat els baixos tipus d’interès, la demanda solvent llicències d’obres aprovades durant el segon semestre de d’habitatge nou és i continuarà sent escassa mentre el 2015 supera lleument les xifres d’un any abans però no pot creixement de l’economia no es tradueixi en una millora més compensar el retrocés de la primera meitat de l’any. sòlida i sostinguda del mercat de treball. El fet que l’accés al Sembla que el canvi de tendència de 2014 no tenia la crèdit bancari ja no sigui una quimera tot i que continua sent consistència que aparentava. La situació és millor en el molt selectiu, ha d’incidir en l’ampliació i mobilització d’aquest segment dels habitatges sotmesos a reforma, pressionat segment de la demanda d’habitatge. En conseqüència, que per la demanda de lloguer. l’oferta disponible de sostre residencial nou a la ciutat sigui A l’hora de valorar la xifra de 1.314 habitatges de nova escassa i, en alguns barris inexistent, juga a favor d’un construcció previstos a les llicències aprovades al llarg de 2014 augment progressiu de la construcció de nous habitatges. De s’apuntava que el llarg procés d’ajustament que ha viscut la ben segur que serà un procés llarg, però les dades del darrer construcció residencial havia tocat fons i que podia ser el canvi bienni segurament formaran part de la base sobre la que s’ha de tendència esperat. Però també s’advertia que no es podien d’assentar la recuperació de la construcció residencial a descartar alts i baixos a curt i mitjà termini. L’espera ha estat Barcelona. curta. Els 1.224 habitatges nous previstos a les llicències El segment de la reforma i ampliació ha tancat el segon aprovades durant 2015 –un 6,8% menys que un any abans- semestre de 2015 amb un increment molt notable que ha capgiren la trajectòria alcista que aquesta variable havia iniciat interromput la trajectòria negativa d’un any abans. És un a començament de 2014. primer pas en l’intent de recuperar els volums d’abans de la crisi i que de moment passa per consolidar els del quinquenni 2009-2013. Millorar la salut del parc residencial de la ciutat requereix una dotació anual, tant d’habitatge nou com reformat, força més elevada que la dels darrers quatre anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes Sostre per districtes Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 2015 Indústria Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels i altres Total 1. Ciutat Vella 34.827 818 10.477 1.849 2.546 20.022 10.412 80.952 2. Eixample 46.060 15.015 12.859 11.836 147 31.987 9.424 127.329 3. Sants-Montjuïc 15.511 2.265 2.066 1.112 7.575 0 20.612 49.141 4. Les Corts 19.452 10.185 2.130 777 6.500 0 1.807 40.851 5. Sarrià-Sant Gervasi 25.965 8.199 2 417 14.323 0 8.315 57.221 6. Gràcia 13.693 2.625 482 1.516 1.101 2.602 3.898 25.917 7. Horta-Guinardó 18.163 9.621 7.600 39 19.983 295 4.083 59.785 8. Nou Barris 10.471 6.036 4.760 0 463 0 367 22.096 9. Sant Andreu 19.894 11.254 4.855 2.019 8.320 0 4.358 50.700 10. Sant Martí 32.453 9.849 56.370 0 4.100 15.651 3.876 122.300 Barcelona 236.488 75.868 101.602 19.566 65.058 70.557 67.154 636.293 2014 Indústria Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels i altres Total 1. Ciutat Vella 28.192 2.498 6.423 425 6.048 24.058 8.528 76.173 2. Eixample 44.880 20.232 11.102 4.829 10.378 53.410 10.755 155.585 3. Sants-Montjuïc 23.244 53.581 7.203 123 464 4.058 21.455 110.129 4. Les Corts 15.559 8.428 2.877 6.121 6.039 0 1.993 41.017 5. Sarrià-Sant Gervasi 35.550 11.799 186 691 2.338 1.958 3.537 56.060 6. Gràcia 9.399 5.902 1.147 101 0 1.856 1.219 19.624 7. Horta-Guinardó 11.658 10.190 2.853 311 4.595 333 1.634 31.574 8. Nou Barris 877 2.647 219 0 0 0 58 3.801 9. Sant Andreu 17.536 11.963 2.064 56 8.226 0 357 40.202 10. Sant Martí 23.564 19.577 7.161 24.466 11.577 6.944 4.999 98.287 Barcelona 210.460 146.817 41.236 37.124 49.666 92.618 54.533 632.452 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana Tres districtes concentren poc més de la meitat del volum dominants i el d’oficines, relegat a una posició residual per d’obra a construir o reformar durant 2015. Una polarització l’impuls de la demanda de sostre hoteler i similars. menys acusada que la d’un any abans amb un volum d’obra pràcticament idèntic. També s’ha reduït la concentració per Pel que fa a la distribució territorial del sostre previst a les usos. llicències amb independència del seu ús, els dos districtes més beneficiats, amb gairebé el 40% del total, són Els usos residencials i comercials –el darrer segment és nodreix l’Eixample i Sant Martí. Els usos residencials i hotelers en el bàsicament de sostre reformat- acaparen més de la meitat de la primer cas i els comercials en el segon, expliquen aquesta superfície prevista a les llicències d’obres aprovades. Una concentració. Ciutat Vella es situa en tercera posició concentració que un any abans la protagonitzaven els usos recolzant-se en els mateixos sectors que l’Eixample. A la residencials i els aparcaments. La resta d’usos, amb l’excepció del cua, com ja va sent habitual, el districte de Nou Barris i, sostre per a oficines, tanquen 2015 amb un repartiment força molt a prop, Gràcia. Entre els dos acaparen un escàs 7,5% equilibrat del 43% del sostre que no acaparen els dos usos del total. Els separa però, una distribució per usos notablement diferent. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Finançament i crèdit hipotecari Habitatges hipotecats en finques urbanes Nombre d'hipoteques Període Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 2011 11.659 43.752 63.584 409.337 2012 7.775 28.302 42.632 274.715 2013 5.983 20.015 29.690 197.641 1r.tr. 1.934 6.785 9.817 65.914 2n.tr 1.469 5.279 7.785 49.981 3r.tr. 1.389 4.095 6.329 40.780 4t.tr. 1.191 3.856 5.759 40.966 2014 6.418 21.626 30.261 202.954 1r.tr. 1.591 5.174 7.532 50.509 El mercat hipotecari consolida el 2015 la recu- 2n.tr 1.640 5.618 7.724 50.426 peració iniciada un any abans amb un augment del 3r.tr. 1.592 5.576 7.704 52.470 nombre de transaccions realitzades i de l’import 4t.tr. 1.595 5.258 7.301 49.549 mitjà dels crèdits signats en un entorn de tipus extraordinàriament baixos i de renovat interès de la banca en el finançament en habitatge. 2015 8.543 27.756 38.583 244.827 1r.tr. 2.408 7.328 10.108 62.017 La recuperació de l’activitat econòmica, del mercat 2n.tr 1.820 6.519 9.016 60.043 laboral, de la confiança de les famílies i del mercat 3r.tr. 1.934 6.892 9.706 64.963 immobiliari té el corresponent reflex en els indicadors 4t.tr. 2.381 7.017 9.753 57.804 relacionats amb el crèdit hipotecari. Les hipoteques Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre de la Propietat publicades per contractades per l’adquisició d’un habitatge han registrat l'INE i pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. a Barcelona el segon augment consecutiu anual després de tres anys de davallades. L’augment registrat, Nombre d'hi poteques del 33,1%, supera de molt el registrat l’any anterior –un Variacions (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 7,3%-, i és força més alt que els registrats a la província 4t.tr. 2015/4t.tr.2014 49,3 33,5 33,6 16,7 de Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Tot i això, el 2015/2014 33,1 28,3 27,5 20,6 volum global d’hipoteques signades (poc més de 8.500) 2014/2013 7,3 8,0 1,9 2,7 suposa més o menys la meitat de les signades durant el pic alcista, assolit el 2008. Import mitjà del crèdit Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya L’import mitjà dels crèdits signats també dóna fe del gir 4t.tr. 2015/4t.tr.2014 14,1 14,3 11,6 5,5 a l’alça dels preus. El lleu repunt a l’alça del 2013 es va 2015/2014 13,9 7,0 5,8 3,7 estendre al 2014 (tots dos amb alces al voltant del 2%) i ha donat pas a un augment força més important el 2015 2014/2013 2,1 3,6 3,7 2,3 (del 13,9%) fins a situar-se en una mitjana anual el 2015 de 161.800€. Es tracta de la xifra més alta dels darrers sis anys i se situa un 35% per sobre de la de Catalunya i un 53% per sobre de la d’Espanya. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari El revifament de la demanda i de l’atenció de la banca al client hipotecari s’alien amb el fort descens del tipus d’interès per impulsar la concessió de nous crèdits hipotecaris. La tendència descendent de l’euríbor a un any (l’interès que s’utilitza de forma majoritària per a revisar les hipoteques a tipus variable a Espanya) ha continuat en els primers mesos de 2016 fins a situar-se per primer cop en terreny negatiu. Aquest descens va en paral·lel a les mesures d’estímul monetari impulsades pel BCE orientades a dinamitzar l’economia estimulant el consum d’empreses i famílies. És en aquest escenari on la banca ha tornat a fixar-se en el finançament de l’habitatge: força en el comprador final, menys en la promotor i gairebé gens en la promoció d’habitatges de lloguer. Per a la demanda de primer habitatge en àrees urbanes, com és el cas de Barcelona, els tipus baixos actuen com a primer factor d’atracció i que per a la banca guanya atractiu quan es combina amb la venda d’altres productes financers que acostumen a tenir marges més elevats (com assegurances, domiciliació de la nòmina o targetes de crèdit). Des del punt de vista del comprador (que no sempre necessita finançament aliè), els darrers temps han aportat un perfil molt divers, molt més que abans de la crisi. Actualment, a Barcelona la demanda d’habitatge la conformen famílies més o menys tradicionals (incloent unitats de convivència sense nucli) que cerquen un habitatge principal, d’altres residents amb bona salut econòmica que davant de la situació dels mercats financers opten per invertir en habitatge (a qualsevol zona de la ciutat i, en molt casos, per a destinar-los al lloguer), i, per últim, inversors estrangers, i no exclusivament amb perfil de luxe ni circumscrit als eixos de més nivell econòmic de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball Mercat de treball La consolidació de la trajectòria descendent de l’atur i de l’augment del nombre d’ocupats –amb sobre abundància de contractes temporals de curta durada- són els puntals que recolzen la trajectòria expansiva del mercat de treball barceloní a començament de 2015. La revisió dels resultats de l’EPA a partir de les dades del Cens de Població de 2011 no alteren la tendència descendent del nombre de residents actius com a conseqüència bàsicament de la pèrdua de població en edat de treballar. Alhora, en les fonts estadístiques registrals es constata una millora sostinguda de l’atur i una tendència lleument alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. La síntesi podria ser que el mercat laboral de la ciutat i entorn metropolità s’ha començat a estabilitzar a costa de prescindir d’una part del seus actius potencials, si més no puntualment, i a base de contractes de treball de molt curta durada tot i l’augment de la contractació indefinida. Dades i anàlisi  Població activa i ocupada  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d'atur  Llocs de treball  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social  Contractació laboral  Contractes segons tipologia i sexe  Atur registrat  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada Població activa i ocupada Els resultats de l’EPA continuen reflectint una situació ambivalent: es consolida l’augment de l’ocupació i el descens de l’atur alhora que la població activa tot just es comença a estabilitzar. Segons aquesta font, la recuperació del mercat laboral metropolità no és homogènia. Es mantenen diferències notables de comportament entre la ciutat central i l’entorn metropolità en el detall per sexes. L’evolució de la població ocupada a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya mostra una recuperació aparentment sòlida després de sis anys de forta contracció. En el cas de Barcelona, aquest canvi de signe s’ha fet esperar però ja s’ha produït després de gairebé tres anys consecutius de caiguda. Ja sigui per raons metodològiques o mostrals, els resultats de l’EPA no acaben d’oferir una imatge ajustada a la realitat del mercat laboral barceloní que transmeten altres fonts registrals. Dades i anàlisi  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d’atur Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població activa Evolució de la població activa Evolució de la població activa (milers) Taxes d'activitat (%) Barcelona Província Catalunya Període Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2008 846,6 445,6 401,0 2.918,5 3.957,4 4t.tr.2008 79,5 78,3 78,5 4t.tr.2009 858,0 454,0 404,0 2.895,9 3.903,8 4t.tr.2009 79,7 77,6 77,5 4t.tr.2010 841,2 449,5 391,7 2.920,1 3.947,5 4t.tr.2010 79,9 78,8 78,5 4t.tr.2011 853,2 451,0 402,2 2.910,7 3.940,6 4t.tr.2011 80,2 79,1 78,7 4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 1r.tr.2013 836,6 433,9 402,7 2.865,8 3.882,2 1r.tr.2013 81,1 79,1 78,9 2n.tr.2013 822,8 420,2 402,6 2.817,6 3.849,7 2n.tr.2013 78,8 78,1 78,6 3r.tr.2013 830,4 425,5 404,9 2.834,9 3.881,1 3r.tr.2013 79,2 79,2 79,7 4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 1r.tr.2014 811,7 412,1 399,6 2.808,7 3.800,9 1r.tr.2014 79,5 79,4 78,8 2n.tr.2014 794,7 395,8 398,9 2.790,7 3.810,4 2n.tr.2014 79,7 78,9 79,1 3r.tr.2014 793,1 391,4 401,7 2.774,0 3.800,8 3r.tr.2014 79,5 78,7 79,0 4t.tr.2014 806,1 399,9 406,2 2.796,2 3.804,6 4t.tr.2014 80,9 79,4 79,1 1r.tr.2015 780,0 387,9 392,1 2.769,9 3.781,3 1r.tr.2015 79,0 78,8 78,7 2n.tr.2015 784,8 385,9 398,9 2.788,9 3.801,2 2n.tr.2015 79,3 79,7 79,4 3r.tr.2015 779,4 388,8 390,6 2.753,0 3.770,4 3r.tr.2015 79,1 78,7 78,9 4t.tr.2015 784,4 399,0 385,4 2.771,8 3.770,5 4t.tr.2015 79,8 79,1 78,7 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 4t.tr.15/4t.tr.14 -2,7 -0,2 -5,1 -0,9 -0,9 4t.tr.14/4t.tr.13 -1,7 -3,2 -0,1 -0,7 -0,9 4t.tr.13/4t.tr.12 -3,6 -5,9 -1,1 -2,0 -1,3 La població activa barcelonina acumula quatre anys consecutius a la baixa. La progressiva estabilització del segment masculí sembla avançar un canvi de tendència que sembla especialment imminent a l’entorn metropolità. A banda de la pèrdua d’un percentatge significatiu de llocs de treball durant el quinquenni 2008-2013 i de les condicions escassament atractives que des de fa anys ofereix el mercat laboral metropolità – en això no hi ha diferències amb la resta del país-, una de les raons de fons de la persistent pèrdua de residents laboralment actius és el descens sostingut de la població de 16 anys i més. Segons l’INE, l’estabilització d’aquest segment de la població durant 2015 pot ajudar a explicar que la dinàmica contractiva de la població activa hagi tocat fons i estigui a punt de canviar de signe. En paral·lel al descens del nombre d’actius, els resultats de les darreres enquestes de població activa (EPA) mostren que la capital ha perdut la preeminència que tradicionalment ostentava derivada d’unes taxes d’activitat més elevades que les de la resta del territori. Així, en els darrers sis anys la capital ha perdut prop del nou per cent de la seva població activa i el conjunt de Catalunya només la meitat d’aquest percentatge durant el darrer quinquenni. Una ullada a l’evolució per sexes mostra que es comença a corregir la tendència difícil d’explicar que desprenien aquestes dades des de fa uns quants anys. Segons l’EPA, la pèrdua d’actius corresponent a 2015 s’ha concentrat gairebé en exclusiva en el col·lectiu femení. Un canvi sensible en comparació amb l’evolució dels anys precedents i relativament assimilable a l’evolució que es produeix a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada (milers) Taxes d'ocupació (%) Barcelona Província Catalunya Barcelona Període Total Homes Dones Total Total Període Barcelona Província Catalunya 4t.tr.2008 778,7 411,9 366,8 2.586,7 3.492,4 4t.tr.2008 73,1 69,4 69,2 4t.tr.2009 729,4 382,8 346,6 2.408,0 3.243,9 4t.tr.2009 67,6 64,5 64,3 4t.tr.2010 707,7 365,5 342,2 2.401,4 3.242,3 4t.tr.2010 67,0 64,7 64,4 4t.tr.2011 710,1 371,6 338,5 2.326,7 3.136,6 4t.tr.2011 66,5 63,1 62,5 4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 1r.tr.2013 685,6 348,2 337,4 2.167,3 2.933,2 1r.tr.2013 66,4 59,8 59,5 2n.tr.2013 673,8 340,7 333,1 2.149,4 2.940,6 2n.tr.2013 64,5 59,5 59,9 3r.tr.2013 681,8 344,8 337,0 2.183,5 3.005,7 3r.tr.2013 64,9 60,9 61,6 4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 1r.tr.2014 659,8 332,0 327,8 2.202,7 2.960,7 1r.tr.2014 64,5 62,2 61,3 2n.tr.2014 659,5 327,6 331,9 2.240,3 3.040,0 2n.tr.2014 65,9 63,2 63,0 3r.tr.2014 665,8 331,6 334,2 2.243,9 3.074,8 3r.tr.2014 66,6 63,6 63,8 4t.tr.2014 674,9 337,1 337,8 2.251,0 3.048,1 4t.tr.2014 67,6 63,9 63,3 1r.tr.2015 663,9 328,4 335,5 2.227,5 3.023,2 1r.tr.2015 67,2 63,3 62,9 2n.tr.2015 676,9 338,9 338,0 2.259,8 3.075,0 2n.tr.2015 68,3 64,5 64,1 3r.tr.2015 671,2 337,5 333,7 2.278,3 3.110,9 3r.tr.2015 67,9 65,1 65,0 4t.tr.2015 681,4 349,7 331,7 2.296,6 3.101,9 4t.tr.2015 69,2 65,4 64,7 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 4t.tr.15/4t.tr.14 1,0 3,7 -1,8 2,0 1,8 4t.tr.14/4t.tr.13 -0,8 -2,0 0,4 1,7 1,6 4t.tr.13/4t.tr.12 -1,7 -0,8 -2,7 1,4 1,2 Amb més d’un any de retard en relació amb la resta del país, els resultats de l’EPA certifiquen el canvi de tendència del nombre de barcelonins ocupats. Una tendència alcista que altres variables –registrals- del mercat laboral la presenten més consolidada i ferma. L’evolució del nombre de barcelonins ocupats durant el darrer trimestre de 2015 reforça la trajectòria lleument alcista encetada a començament d’any i permet recuperar els volums d’ocupació de dos anys abans. En línia amb l’evolució de la població activa, Barcelona creix amb menys intensitat que la resta de Catalunya en nombre d’ocupats. I el mateix es pot dir de Catalunya en comparació amb la resta d’Espanya. La sorprenent evolució per sexes en el cas de la capital aconsella ajornar qualsevol anàlisi a la disponibilitat de més dades. Les taxes d’ocupació segueixen recuperant-se pel doble efecte de l’augment del nombre d’ocupats i el persistent retrocés de la població activa. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur Taxes d’atur Evolució de les taxes d'atur Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2008 8,0 7,6 8,5 11,4 11,8 4t.tr.2009 15,0 15,7 14,2 16,9 16,9 4t.tr.2010 15,9 18,7 12,6 17,8 17,9 4t.tr.2011 16,8 17,6 15,8 20,1 20,4 4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 1r.tr.2013 18,0 19,8 16,2 24,4 24,5 2n.tr.2013 18,1 18,9 17,3 23,7 23,6 3r.tr.2013 17,9 19,0 16,8 23,0 22,6 4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 1r.tr.2014 18,7 19,4 18,0 21,6 22,1 2n.tr.2014 17,0 17,2 16,8 19,7 20,2 3r.tr.2014 16,1 15,3 16,8 19,1 19,1 4t.tr.2014 16,3 15,7 16,9 19,5 19,9 1r.tr.2015 14,9 15,3 14,4 19,6 20,0 2n.tr.2015 13,7 12,2 15,3 19,0 19,1 3r.tr.2015 13,9 13,2 14,6 17,2 17,5 4t.tr.2015 13,1 12,4 13,9 17,1 17,7 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Segons l’EPA, el nombre d’actius desocupats ha caigut amb força a Barcelona durant el darrer trimestre de 2015. En conseqüència, la taxa d’atur accentua la tendència baixista iniciada a principi de 2013. Els resultats del darrer trimestre de l’any passat recuperen la trajectòria notablement baixista del nombre d’aturats del primer semestre i s’acosta a la cota dels cent mil. La pèrdua de població activa ja no és l’únic factor explicatiu. Serveix, això sí, per explicar que a la capital el nombre d’aturats s’hagi reduït a un ritme que supera el vint per cent, pràcticament el doble que a la resta del país. Pel que fa a les taxes d’atur, es manté la tendència descendent a tots els àmbits considerats i l’accentuació observada a la de Barcelona respon a l’esmentada intensitat de la reducció del nombre d’aturats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball Llocs de treball Els registres d’afiliats la Seguretat Social confirmen que després de l’estabilització del nombre d’ocupats detectada a final de 2013 s’ha consolidat una trajectòria lleument expansiva. Si bé algunes variacions mensuals al llarg de 2014 s’han vist condicionades per la pèrdua de llocs de treball de temporada, el fons a mitjan 2015 és més ferm que un any enrere com posen de relleu les corresponents variacions interanuals. Fins i tot ho és prou com per forçar un canvi de signe de l’evolució del cens empresarial. Es tracta de canvis de tendència amb un punt feble important com és la precarietat d’una bona part dels nous llocs de treball i amb el mèrit d’haver reeixit malgrat les dificultats per accedir a nou finançament que han hagut d’afrontar la major part de les empreses. Dades i anàlisi  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.974 2.176.854 3.099.878 ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.015.007 2.162.100 3.086.563 ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 992.231 2.109.900 3.001.447 ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 969.093 2.026.840 2.875.276 ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.825 2.012.786 2.862.396 mç.2014 829.712 1.635.843 2.258.687 111.420 329.413 522.366 975.375 2.031.687 2.876.131 jn.2014 834.700 1.655.062 2.330.090 112.896 333.331 530.587 982.030 2.060.730 2.965.013 st.2014 831.615 1.656.015 2.306.066 112.542 332.273 529.374 978.166 2.056.116 2.935.419 ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870 mç.2015 853.292 1.696.639 2.353.161 114.936 337.449 534.450 1.002.499 2.097.770 2.982.867 jn.2015 864.245 1.721.290 2.423.454 116.074 340.801 541.579 1.014.838 2.133.662 3.066.991 st.2015 858.776 1.724.324 2.397.212 115.246 338.521 538.112 1.007.911 2.130.834 3.034.378 ds.2015 876.369 1.750.321 2.415.835 116.998 341.820 539.989 1.027.455 2.151.160 3.049.552 mç.2016 881.354 1.768.018 2.453.098 117.102 341.887 541.477 1.033.037 2.171.760 3.088.043 Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. R ègim General A utònoms Total afiliats Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya mç.16/mç.15 3,3 4,2 4,2 1,9 1,3 1,3 3,0 3,5 3,5 ds.15/ds.14 3,7 4,3 4,4 2,0 1,5 1,4 3,4 3,7 3,6 ds.14/ds.13 2,3 3,4 3,1 3,3 2,5 2,3 2,3 3,0 2,9 El ritme de creixement del nombre d’ocupats es modera lleument. Una evolució fins a cert punt previsible després d’un bienni de recuperació recolzada en una conjuntura econòmica singular i molt propicia. Per segon any consecutiu els saldos mensuals del primer trimestre d’enguany han estat positius, compensant àmpliament la contracció estacional del darrer mes de 2015. Són gairebé dos anys i mig de creixement interanual ininterromput que ha permès recuperar els volums d’ocupació de set anys enrere, que equival a poc més de la meitat del nombre de llocs de treball perduts durant el període 2008-2013. D’altra banda, d’ençà començament d’any s’observa un lleu alentiment del ritme de creixement del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. Una tendència que previsiblement s’anirà imposant al llarg d’enguany si s’acaben confirmant les previsions que plantegen un cert estancament del ritme de creixement econòmic mundial i més concretament de la UE. Els factors externs i extraordinaris que han accelerat el creixement de l’economia barcelonina, i per extensió la catalana i l’espanyola, han esgotat una bona part del seu recorregut. Ni els tipus d’interès ni el preu del petroli i altres primeres matèries mantindran les trajectòries baixistes d’un any abans. Molt probablement es mantindran baixos però difícilment continuaran baixant. En conseqüència, el seu impacte sobre la demanda interna serà més limitat que en el passat recent. D’altra banda, la necessitat de contenir el dèficit públic pot incidir igualment en un menor creixement agregat de l’economia espanyola. La revisió a la baixa de les projeccions oficials per al bienni 2016-2017 va en aquest sentit. Pel que fa a l’entorn metropolità i la resta de Catalunya, l’augment dels darrers dotze mesos ha continuat sent més intens que a la capital. Uns ritmes de creixement que tant poden anunciar un creixement de l’economia més intens del previst com un increment de la proporció de llocs de treball que no són a jornada completa. Que en aquesta fase de recuperació dels volums d’ocupació l’entorn metropolità i el conjunt de Catalunya registrin un dinamisme més acusat que la capital probablement s’explica per la conjuntura expansiva que actualment caracteritza l’activitat industrial i la constructora a més d’una bona part dels serveis a les empreses. En conseqüència, es tracta d’un diferencial de creixement imputable a estructures productives i a impactes de la darrera crisi lleument diferents. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social Comptes de cotització per nombre de treballadors Barcelona Regió Metropolitana Període Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 ds.2009 73.524 55.722 15.541 2.082 179 167.155 125.134 37.276 4.441 304 ds.2010 72.124 54.715 15.110 2.110 189 163.859 122.867 36.250 4.416 326 ds.2011 72.013 54.973 14.867 1.981 192 162.231 122.590 35.075 4.250 316 ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 mç.2013 69.414 53.169 14.163 1.900 182 155.240 117.850 33.046 4.045 299 mç.2014 70.372 53.913 14.356 1.921 182 156.859 119.212 33.238 4.106 303 jn.2014 70.903 54.311 14.475 1.936 181 159.147 120.772 33.947 4.126 302 st.2014 70.259 53.792 14.354 1.929 184 157.789 119.828 33.488 4.165 308 ds.2014 71.573 54.807 14.618 1.960 188 160.163 121.647 33.999 4.207 310 mç.2015 71.951 55.010 14.785 1.970 186 161.294 122.166 34.569 4.249 310 jn.2015 72.722 55.469 15.074 1.991 188 163.727 123.580 35.531 4.303 313 st.2015 71.719 54.600 14.942 1.993 184 162.705 122.820 35.238 4.334 313 ds.2015 72.846 55.326 15.316 2.011 193 164.064 123.576 35.809 4.355 324 mç.2016 73.234 55.550 15.455 2.037 192 165.096 123.935 36.426 4.409 326 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. _ _____________ Bar celona Regió Metropolita na Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 mç.16/mç.15 1,8 1,0 4,5 3,4 3,2 2,4 1,4 5,4 3,8 5,2 ds.14/ds.13 1,8 1,6 2,5 2,0 3,3 2,9 2,7 3,3 3,6 3,7 ds.13/ds.12 0,4 0,7 -0,5 0,0 -1,6 -0,5 -0,4 -1,0 -0,4 -2,3 El nombre d’empreses amb ocupació assalariada manté un ritme de creixement moderat però relativament ferm. Una tendència liderada, un trimestre més, per l’entorn metropolità. Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de Barcelona està format per poc més de 73.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en plantilla. Gairebé 1.300 més que un any abans i la xifra més elevada dels darrers sis anys. Una magnitud que equival a un 1,8% d’augment interanual i que dóna continuïtat a la tendència expansiva iniciada a final de 2013, després de gairebé sis anys de descens continuat a una taxa anual mitjana del dos per cent. A la resta de la regió metropolitana, amb un cens de gairebé 92.000 empreses, el creixement interanual s’acosta al tres per cent. Valors que, en conjunt, confirmen la solidesa dels senyals alcistes que es van imposant en el teixit empresarial de la regió metropolità. Una evolució liderada per la major part del terciari i la construcció, a més d’una àmplia presència de sectors industrials i que no fa diferències en funció de la grandària de les empreses tot i que el segment de les petites amb més de sis treballadors és el que registra el creixement relatiu més intens. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) Barcelona Regió Metropolitana Energia, Energia, aigua i aigua i Període Primari Indústria residus Construcció Serveis Primari Indústria residus Construcció Serveis ds.2009 444 76.717 14.503 52.544 852.348 4.517 307.634 20.643 162.573 1.612.725 ds.2010 417 72.739 12.843 46.177 856.951 4.482 294.208 20.130 144.941 1.630.726 ds.2011 387 69.008 12.682 38.595 845.138 4.218 282.889 19.583 122.495 1.608.202 ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 mç.2013 444 63.997 11.573 31.315 819.661 3.987 263.373 18.505 101.275 1.557.959 jn.2013 425 64.057 11.901 30.879 829.191 3.977 263.546 18.926 100.853 1.571.057 st.2013 391 63.449 12.068 29.488 821.288 3.924 260.996 19.019 97.301 1.560.589 ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 mç.2014 423 62.567 11.130 29.790 837.222 3.927 259.939 18.038 97.307 1.586.045 jn.2014 455 62.526 11.368 29.688 843.559 3.957 263.469 18.461 98.283 1.604.223 st.2014 431 61.737 11.874 29.354 840.761 3.647 261.404 18.900 97.494 1.606.489 ds.2014 386 62.863 11.567 29.533 855.044 3.900 262.356 18.466 98.076 1.632.849 mç.2015 434 62.292 11.351 30.507 863.644 4.010 264.481 18.220 102.561 1.644.816 jn.2015 444 61.918 11.734 31.050 875.173 4.049 267.902 18.867 105.118 1.666.155 st.2015 434 61.076 11.959 30.704 869.849 4.040 267.171 18.757 104.369 1.668.508 ds.2015 430 61.448 11.730 30.232 889.527 4.019 266.799 18.947 103.932 1.698.444 mç.2016 437 61.669 11.447 31.022 893.882 4.022 269.553 18.685 106.890 1.710.755 Nota: L'any 2009 es trenca la homogeneïtat de tots les sèries pel canvi de CNAE. Els canvis en els R.E. d'Autònoms i de la Llar també alteren la homogeneïtat de les sèries del Primari i dels Serveis. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Barcelona Regió Metropolitana Variació (%) Energia, Energia, Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis mç.16/mç15 0,7 -1,0 0,8 1,7 3,5 0,3 1,9 2,6 4,2 4,0 ds.15/ds.14 11,4 -2,3 1,4 2,4 4,0 3,1 1,7 2,6 6,0 4,0 ds.14/ds.13 1,3 -1,1 -1,7 0,1 2,8 0,0 0,7 -1,5 0,9 3,9 El procés de terciarització del teixit productiu metropolità, compatible amb el desitjat reforçament de l’activitat industrial, és el principal factor explicatiu de l’augment del nombre d’ocupats. Una tendència expansiva que s’imposa també, i amb força, en el sector constructor. La trajectòria expansiva que presenta el mercat laboral metropolità té prou envergadura com per a cobrir tot el ventall sectorial. Per setè trimestre consecutiu els grans sectors productius coincideixen en mostrar variacions interanuals positives. Un fet que no es produïa feia molts anys. Amb l’afegit que, llevat del primari, ja no són les variacions testimonials de final de 2014. En conseqüència, es pot parlar amb propietat de superació de la tendència negativa accentuada arran de la crisi de 2008. Especialment perquè a l’indiscutible protagonisme del terciari, que concentra el 87% dels nous llocs de treball generats a la regió metropolitana al llarg dels darrers dotze mesos, s’hi ha afegit el fort repunt del nombre d’ocupats a la construcció. La indústria mostra un ritme de creixement més moderat, imputable al fet que a la ciutat central aquesta activitat encara continua (*) L'aplicació de la CNAE 2009 afebleix la homogeneïtat de les sèries. destruint llocs de treball. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació industrial a la RMB Març de 2014 Variació (%) Nombre Sectors industrials d'ocupats març 2016/ març 2016/ març 2016/ desembre 2015 març 2015 març 2009 Alimentació i begudes 31.420 0,6 1,5 -9,0 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 22.492 0,5 1,0 -27,2 Paper 6.274 1,2 2,4 -19,9 Arts gràfiques 15.407 0,3 1,8 -24,2 Química 23.139 1,1 2,1 -2,2 Farmacèutica 19.525 1,2 2,0 4,0 Cautxú i plàstic 15.415 1,2 1,2 -16,5 Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.520 0,8 -0,4 -44,0 Metal·lúrgia bàsica 5.914 0,9 -0,4 -41,3 Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 31.345 1,1 2,3 -25,1 Productes informàtics, electrònics i òptics 5.043 1,7 1,4 -35,9 Material i equipament elèctric 10.587 0,3 -0,2 -20,4 Maquinària i equipament 17.810 1,2 2,1 -27,1 Vehicles a motor i altre material de transport 34.500 2,2 2,9 -13,5 Mobles 4.164 2,6 -0,2 -39,5 Resta d'activitats manufactureres 9.580 -1,6 1,8 -22,9 Instal·lació i reparació de maquinària i equips 10.418 2,0 7,0 8,6 L’ocupació industrial a la regió metropolitana mostra dues cares: continua minvant a la capital i guanya efectius, per segon any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país. En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable lleument per sota del dos per cent durant la major part de 2015. Una conjuntura alcista que s’ha mantingut durant el primer trimestre d’enguany i de la que continua despenjada la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu. Un procés en el que hi juga un paper destacat la implantació de l’anomenada “nova indústria” lligada al coneixement, classificada majoritàriament com a activitat terciària. De les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial, tretze han superat el primer trimestre d’enguany amb més ocupats que un any abans, mentre que les quatre restants registren descensos testimonials. Els augments més destacats en termes absoluts corresponen a la Fabricació de vehicles a motor i altre material de transport, a la de Productes metàl·lics excepte maquinària, a la Química i farmacèutica i a la Instal•lació i reparació de maquinària i equipament. De la resta de gran sectors per nombre d’ocupats, tots han guanyat ocupació directa menys el de Material i equipament elèctric. A banda d’aquest, tres dels sectors amb menys pes relatiu a la regió metropolitana com són el dels Mobles, Metal·lúrgia bàsica i Productes minerals no metàl•lics són els que registren el balanç anual menys positiu. A hores d’ara només dos sectors han aconseguit superar els estralls de la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana. La Farmacèutica i la d’Instal·lació i reparació de maquinària i equipament tenen més ocupats directes actualment que no pas set anys enrere. Només la Química i potser a mitjà termini, l’Alimentació i begudes, semblen estar en condicions de recuperar el potencial perdut. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona Ocupació en el sector terciari a Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona març de 2015 Variació (%) Nombre Sectors industrials d'ocupats desembre 2015/ desembre 2015/ desembre 2015/ setembre 2015 desembre 2014 març 2009 Serveis comercials 151.121 -2,1 1,9 -8,3 Transport i emmagatzematge 42.656 -5,4 -4,3 -15,0 Hostaleria i restauració 80.118 1,3 6,0 23,4 Tecnologies i serveis d'informació 38.241 1,2 14,3 65,4 Resta serveis d'informació i comunicació 19.294 -0,1 -2,9 -30,7 Finances i assegurances 36.873 -1,6 -1,3 -16,8 Activitats immobiliàries 13.873 -0,5 3,5 21,2 Activitats professionals, científiques i tècniques 90.670 0,5 3,2 6,9 Serveis administratius i auxiliars 117.425 6,4 7,5 17,2 AAPP i organismes extraterritorials 82.498 1,3 5,3 2,3 Ensenyament 70.300 4,2 4,4 15,4 Serveis sanitaris 61.540 -2,1 1,9 1,5 Serveis socials 28.812 -3,0 -1,4 32,7 Activitats i serveis culturals 10.181 -0,1 4,0 -6,1 Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.588 0,4 3,4 -12,7 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 13.113 1,3 6,3 16,7 Activitat associatives 12.006 -0,1 -1,3 -13,3 Altres serveis personals 23.573 -0,8 2,4 -10,0 L’expansió de l’ocupació terciària a la ciutat s’està comparació amb l’industrial. Més de la meitat dels sectors recolzant tant en les activitats més dominants en termes terciaris de la ciutat tenen actualment uns volums d’ocupació absoluts com en algunes de les més innovadores i més elevats que set anys enrere. Sense possibilitat de canviants. diferenciar de manera categòrica entre activitats madures i tradicionals de les més innovadores. El fort creixement del nombre d’ocupats al terciari de la ciutat durant la major part de 2015 i primer trimestre d’enguany s’ha de considerar excepcional. Un cop recuperats els volums de 2008, s’imposa avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable que pot acabar patint els efectes de la pèrdua d’impuls del creixement econòmic i de l’enrariment del clima polític generat per la manca d’acord entre les forces polítiques a l’hora de formar govern. La situació política i econòmica al conjunt de la UE també aporta un grau elevat d’incertesa. Igual que l’activitat industrial a l’àmbit metropolità, una àmplia majoria dels divuit sectors en que s’ha dividit el terciari de la capital han superat el primer trimestre d’enguany amb més ocupats que els que tenien un any abans. Entre ells, alguns dels més rellevants pel volum d’ocupació que generen com ara els Serveis comercials, els Administratius i auxiliars –que engloben els actius de les agències de treball temporal-, les Activitats professionals, científiques i tècniques i l’Hostaleria i restauració. És el cas també de la majoria de serveis públics i, per descomptat, del sector de les Tecnologies i serveis d’informació. Tampoc es pot deixar de mencionar la resurrecció de les Activitats immobiliàries. Per contra, ni els Serveis de transport i emmagatzematge ni els Financers i assegurances i tampoc els Socials i una part dels serveis d’informació, han assolit encara aquesta fita. Quatre segments del terciari amb un saldo trimestral igualment negatiu. Si es compara la situació actual amb la de començament de 2009 és quan es fa evident la diferent evolució del terciari en Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Treballadors estrangers a la Seguretat Social Estrangers en situació d'alta a la Seg. Social Afiliats estrangers segons règims Total UE Resta món ____________ R. General % Autònoms % Resta % Període Província de Barcelona Període Província de Barcelona ds. 2009 285.952 67.990 217.962 ds. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 ds. 2010 284.446 68.773 215.673 ds. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 ds. 2011 271.004 68.012 202.992 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 ds. 2012 257.360 65.871 191.489 ds. 2013 248.268 66.460 181.808 mç. 2013 183.236 10,6 33.904 9,3 38.531 59,3 jn. 2013 188.159 10,8 34.714 9,4 38.464 59,1 mç. 2014 247.841 68.649 179.192 st. 2013 183.740 10,6 34.774 9,5 38.374 59,3 jn. 2014 252.503 70.563 181.940 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 st. 2014 249.620 70.337 179.283 ds. 2014 248.493 71.933 176.560 mç.2014 175.468 10,0 36.608 9,9 35.761 56,0 jn. 2014 179.624 10,1 37.758 10,0 35.121 54,6 mç.2015 252.506 74.528 177.978 st. 2014 177.031 10,0 38.362 10,2 34.227 53,5 jn.2015 263.485 76.987 186.498 ds. 2014 175.197 9,7 39.766 10,5 33.530 52,9 st. 2015 262.329 76.977 185.352 ds. 2015 263.858 79.178 184.680 mç. 2015 178.693 9,8 40.695 10,7 33.118 51,9 jn. 2015 187.934 10,2 42.250 11,0 33.301 51,6 mç.2016 270.184 82.644 187.540 st. 2015 186.969 10,1 42.755 11,2 32.605 51,3 Catalunya ds. 2015 187.644 10,0 43.887 11,4 32.327 51,0 ds. 2009 397.823 108.102 289.721 ds. 2010 395.773 109.230 286.543 mç. 2016 193.203 10,2 44.588 11,5 32.391 50,3 ds. 2011 377.040 106.545 270.495 Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del ds. 2012 355.939 102.258 253.681 règim. ds. 2013 341.209 101.308 239.901 Font: www.seg-social.es mç. 2014 340.440 104.180 236.260 Variació (%) R. General Autònoms Resta jn. 2014 371.770 116.235 255.535 mç.16/mç.15 8,1 9,6 -2,2 st. 2014 356.818 111.196 245.622 ds.15/ds.14 7,1 10,4 -3,6 ds. 2014 344.071 108.849 235.222 ds.14/ds.13 -0,4 10,5 -7,8 mç. 2015 351.763 113.124 238.639 jn. 2015 386.799 125.016 261.783 st. 2015 373.321 119.616 253.705 ds. 2015 364.112 118.194 245.918 mç.2016 375.608 123.828 251.780 Font: www.seg-social.es Variació (%) To tal U E Resta món Província de Barcelona mç. 16/mç. 15 7,0 10,9 5,4 ds. 15/ds. 14 6,2 10,1 4,6 ds. 14/ ds. 13 0,1 8,2 -2,9 Catalunya mç. 16/ mç. 15 6,8 9,5 5,5 ds. 15/ ds. 14 5,8 8,6 4,5 ds. 14/ ds. 13 0,8 7,4 -2,0 La lleu contenció del procés de recuperació del mercat de treball no afecta al col·lectiu dels treballadors estrangers. El creixement interanual a final de març és tan o més intens que el de final de 2015 i sensiblement més elevat que el dels treballadors autòctons. La resta d’estrangers, un col·lectiu molt més nombrós, també Deixant de banda les variacions estacionals associades repunta a l’alça però encara està lluny de recuperar els volums de bàsicament a l’activitat de sectors com ara el primari, el set anys enrere. Una referència que costarà tornar a assolir i que els turisme i el comercial, la tendència de fons de l’ocupació de autòctons, després de dos anys de creixement sostingut, tampoc mà d’obra estrangera a l’àrea de Barcelona –i també a han recuperat. Catalunya- durant el primer trimestre d’enguany està sent força expansiva en termes relatius. Especialment en el cas Un dels trets que es mantenen relativament inalterables és que el dels originaris de països membres de la UE. En el cas de la nombre d’afiliats en situació d’alta als règims especials de la llar i província de Barcelona, el nombre de treballadors agrari –on encara és àmpliament majoritària la mà d’obra comunitaris no espanyols en situació d’alta a la Seguretat estrangera- es va obrint lentament i de manera sostinguda als Social a final de març superava en gairebé un onze per cent treballadors autòctons. Especialment el de la llar. Els factors que ho l’existent un any abans, fixant un nou màxim absolut. expliquen són diversos però segur que giren al voltant de l’elevat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social atur de llarga durada que ha deixat la darrera gran regressió i dels canvis normatius que han millorat les condicions laborals dels treballadors d’aquests dos règims. També es manté l’opció al treball autònom com una de les preferències dels actius estrangers. Pel que fa a la distribució sectorial de la variació del nombre de treballadors estrangers en el que va d’any, tres sectors – primari, comerç i el calaix de sastre de la resta de serveis, bàsicament pel règim dels treballadors de la llar- perden efectius. En tots ells l’ocupació estrangera predominant és d’origen no comunitari. Els vuit restants creixen i guanyen pes relatiu sobre el total i amb l’excepció de la construcció i hoteleria i restauració, la mà d’obra estrangera predominant és originària de la UE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral Contractació laboral La contractació laboral a Barcelona entra en una fase d’alentiment del seu creixement i d’estancament del pes relatiu dels contractes indefinits sobre el total. Després del notable augment que han registrat els contractes laborals formalitzats a Barcelona durant 2014 i 2015 és d’esperar un progressiu alentiment d’aquest ritme de creixement al llarg d’enguany. Un fet que ja s’ha començat a mostrar des del primer mes. Mentre que els nous contractes indefinits es reparteixen de manera força equitativa entre homes i dones, aquestes continuen imposant-se en la contractació temporal per la via d’una posició dominant en els contractes d’interinitat. Dades i anàlisi  Contractes segons tipologia i sexe Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe Contractes segons tipologia i sexe Distribució dels contractes laborals registrats Contractes laborals segons tipologia i sexe Període Total Temporals Indefinits Tipologia Dones Homes Total 2009 756.279 658.132 98.147 2015 2010 777.611 685.121 92.490 Total indefinits 60.865 62.366 123.231 2011 772.822 689.703 83.119 - ordinaris 43.694 45.294 88.988 2012 779.115 667.081 112.034 - foment contractació 867 812 1.679 2013 785.624 698.896 86.728 - convertits en indefinits 16.085 16.006 32.091 - resta indefinits 219 254 473 2014 857.321 750.138 107.183 Total temporals 422.925 381.342 804.267 1r.tr. 196.636 171.467 25.169 - obra o servei 134.344 153.778 288.122 2n.tr. 215.661 188.569 27.092 - eventuals 166.902 177.630 344.532 3r.tr. 211.918 186.954 24.964 - interinitat 114.692 43.049 157.741 4t.tr. 233.106 203.148 29.958 - formació/pràctiques 4.400 4.045 8.445 - resta temporals 2.587 2.840 5.427 2015 927.498 804.267 123.231 1r.tr. 2016 1r.tr. 218.896 187.021 31.875 Total indefinits 16.790 17.500 34.290 2n.tr. 226.870 197.647 29.223 - ordinaris 12.150 12.762 24.912 3r.tr. 227.407 198.847 28.560 - foment contractació 235 235 470 4t.tr. 254.325 220.752 33.573 - convertits en indefinits 4.320 4.417 8.737 - resta indefinits 85 86 171 2016 Total temporals 102.976 91.341 194.317 1r.tr. 228.607 194.317 34.290 - obra o servei 32.763 37.705 70.468 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. - eventuals 40.327 42.184 82.511 Variació (%) Total Temporal Indefinits - interinitat 28.451 9.916 38.367 - formació/pràctiques 891 732 1.623 1r.tr.16/1r.tr.15 4,4 3,9 7,6 - resta temporals 544 804 1.348 2n.sm.15/2n.sm.14 8,2 7,6 13,1 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 2015/2014 8,2 7,2 15,0 2014/2013 9,1 7,3 23,6 Després d’un bienni de creixement intens, la contractació laboral continua assolint nous màxims històrics alhora que mostra els primers i esperats senyals de desacceleració. Un alentiment que afecta per igual tant a la contractació més precària com a la més estable. Però mentre que els contractes indefinits han augmentat en relació a un any abans, són menys els de durada més curta signats en el que va d’any. Les xifres de contractació laboral del primer trimestre d’enguany alerten de que el fort creixement del bienni 2014-2015 difícilment es repetirà enguany. Uns resultats que entronquen amb algunes dades de l’any passat que ja semblaven avançar que el mercat laboral de la ciutat s’estava endinsant en una fase d’expansió més continguda, en part perquè ja s’han assolit volums d’ocupació i contractació comparables i fins i tot superiors als màxims assolits abans de 2008. Però no es pot descartar que la contractació laboral continuï creixent a un ritme tant o més elevat que el de l’ocupació frenant l’inacabat procés de recuperació del pes relatiu dels contractes indefinits sobre el total. Malgrat els recents avanços, encara no s’han assolit els valors d’abans de la crisi, quan la contractació indefinida equivalia a una sisena part dels nous contractes laborals. A Barcelona, durant el primer trimestre d’enguany s’han formalitzat 228.607 contractes de treball, un 4,4% més que durant el mateix període de 2015. En termes anuals, s’ha assolit un nou màxim en la xifra de 937.000 contractes formalitzats en els darrers dotze mesos. Un nou màxim de contractació que s’assoleix quan el nombre d’assalariats tot just supera lleument el 90% dels valors més elevats del darrer cicle expansiu de l’economia. Contrarestant aquest notable biaix, la contractació indefinida ha continuat avançant amb més intensitat relativa que la temporal però moderant també el seu ritme de creixement. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe El detall per sexes de la contractació laboral durant el primer trimestre d’enguany mostra una continuïtat absoluta amb els principals trets definitoris de 2015: la contractació indefinida no discrimina per sexe mentre que la temporal mostra un biaix aparent a favor de les dones. Diem aparent perquè de les tres grans modalitats de contractes temporals existents només en una –la d’interinitat- s’imposen les dones. Sense aquesta figura, la contractació temporal tindria cara d’home. Pel que fa a la distribució per grans sectors d’activitat, el terciari, a més d’ésser el responsable del 93,5% dels contractes formalitzats a la capital en el que va d’any, és l’únic sector, juntament amb el testimonial primari, que registra un saldo positiu equivalent al sis per cent en relació amb el mateix període de 2015. El descens de la contractació per part de les empreses industrials és notable, de l’ordre del 22%, mentre que el més moderat de la construcció es limita als contractes temporals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat Atur registrat Es manté la tendència descendent de l’atur registrat. La contracció/estancament de la població activa li resta consistència. Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats es mantingui mes rere mes sembla indicar que l’evident millora de la situació financera de l’economia espanyola s’ha estès amb relativa força a l’anomenada economia real. La contracció de la població potencialment activa, que ha estat determinant per accelerar aquest canvi de tendència de l’atur, és a punt de canviar de signe. S’ha començat a corregir una de les “ombres” d’aquesta millora del mercat laboral: el saldo del nombre d’aturats de més edat s’apunta tímidament a la tendència descendent. A mesura que es redueix la xifra absoluta de persones desocupades, l’edat mitjana del col•lectiu augmenta. I augmenta també –per raons diferents- el pes relatiu de les dones. Dades i anàlisi  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat Evolució de l’atur registrat Evolució de l'atur registrat Barcelona RMB Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 ds.2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 ds.2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 31 mç. 2014 107.734 54.156 53.578 417.889 208.209 209.680 624.467 313.686 310.781 30 jn. 2014 100.943 50.108 50,835 388.575 189.414 199.161 570.214 280.697 289.517 30 st. 2014 101.045 49.542 51.503 390.091 188.649 201.442 575.812 281.317 294.495 31 ds. 2014 99.056 49.032 50.024 382.919 186.547 196.372 575.948 282.782 293.166 31 mç. 2015 99.768 49.199 50.569 382.550 184.088 198.462 571.655 276.828 294.827 30 jn. 2015 90.624 43.555 47.069 347.716 162.084 185.632 510.947 240.467 270.480 30 st. 2015 90.358 42.748 47.610 347.535 160.722 186.813 513.187 239.699 273.488 31 ds. 2015 89.398 42.955 46.443 342.444 160.736 181.708 515.668 243.556 272.112 31 mç. 2016 87.760 41.949 45.811 334.948 155.570 179.378 499.991 233.818 266.173 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. B arcelona RMB Catalun ya Variació (%) Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 mç.16/31 mç.15 -12,0 -14,7 -9,4 -12,4 -15,5 -9,6 -12,5 -15,5 -9,7 31 ds.15/31 ds.14 -9,8 -12,4 -7,2 -10,6 -13,8 -7,5 -10,5 -13,9 -7,2 31 ds.14/31 ds.13 -8,0 -9,6 -6,4 -8,7 -11,3 -6,2 -7,8 -10,5 -5,1 Els senyals que apunten a un lleu alentiment del ritme de creixement de l’economia espanyola i europea no s’observen, de moment, en l’evolució de l’atur. Tant a l’àrea de Barcelona com al conjunt de Catalunya, el primer trimestre de 2016 s’ha tancat amb un descens interanual del nombre d’aturats que supera el 12%, el més intens del que va de segle. El col·lectiu masculí continua sent el més beneficiat de la recuperació del mercat laboral. Tant a Barcelona com a la resta del país. Les darreres xifres disponibles confirmen la solidesa de la trajectòria descendent iniciada ara fa tres anys. El saldo del primer trimestre d’enguany –uns 1.600 barcelonins menys en situació d’atur- contrasta amb els poc més de 700 actius incorporats a l’atur durant el mateix període de 2015. Una situació que es repeteix a l’entorn metropolità i que fins a cert punt respon a factors estacionals. L’evolució del mes d’abril ho confirmarà o no. Convé no oblidar, però, que malgrat la favorable evolució del darrer trienni, els actuals registres d’actius desocupats que busquen feina superen en un 75% els mínims d’abans de l’anomenada Gran Recessió. El detall per sexes posa de manifest que aquest procés de reducció del nombre d’aturats residents a la capital ha estat i és especialment intens entre els homes. Un biaix que a la resta de Catalunya està sent tant o més pronunciat com a conseqüència del major pes relatiu de l’ocupació al conjunt del secundari, inclosa la construcció. En conseqüència, la variació acumulada al llarg dels darrers tres anys de descens interanual sostingut és clarament favorable al col·lectiu masculí. Dels 26.000 barcelonins que - en termes de saldo- han sortit dels registres de l’atur, més del 60% són homes. Això ajuda a explicar la consolidació del canvi de perfil de l’atur registrat. Un canvi que, d’altra banda, sembla respondre al tomb que, segons l’EPA, s’ha produït darrerament en la composició de la població activa de la ciutat i que s’ha plasmat en un creixent pes relatiu del col·lectiu femení. El resultat més visible és que l’atur novament va adquirint cara de dona. Tant a la capital com a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat Atur registrat per trams d'edat Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats _______________ Barcelona RMB Catalunya ______ Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.2009 20.535 52.400 28.074 80.718 197.453 100.747 124.856 293.268 143.637 31 ds.2010 18.127 52.932 29.809 69.967 199.693 107.393 109.047 299.298 154.328 31 ds.2011 18.249 57.058 33.317 72.304 218.878 120.573 112.411 327.158 174.675 31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 31 mç.2014 14.546 54.719 38.469 60.090 215.429 142.370 93.455 322.881 208.131 30 jn. 2014 12.095 50.839 38.009 50.758 197.789 140.028 76.806 290.353 203.055 30 st. 2014 13.009 50.235 37.801 53.862 196.279 139.950 82.233 290.173 203.406 31 ds. 2014 12.338 49.304 37.414 51.372 192.764 138.783 81.242 290.933 203.773 31 mç. 2015 13.032 49.128 37.608 53.940 189.575 139.035 83.791 284.058 203.806 30 jn. 2015 10.403 43.840 36.381 43.496 169.645 134.575 65.752 249.519 195.676 30 st. 2015 11.091 43.281 35.986 45.951 167.902 133.682 70.212 248.248 194.727 31 ds. 2015 11.200 42.922 35.276 44.647 165.682 132.115 71.029 250.525 194.114 31 mç. 2016 11.618 41.450 34.692 45.932 158.593 130.423 71.065 237.434 191.492 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB Cataluny a Variació (%) < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 mç.16/31 mç.15 -10,9 -15,6 -7,8 -14,8 -16,3 -6,2 -15,2 -16,4 -6,0 31 ds.15/31 ds.14 -9,2 -12,9 -5,7 -13,1 -14,0 -4,8 -12,6 -13,9 -4,7 31 ds.14/31 ds.13 -11,7 -10,0 -1,4 -11,7 -12,8 -1,1 -10,2 -11,6 -0,7 La reducció del nombre d’aturats és especialment intensa entre els adults de mitjana edat. Una dinàmica que indirectament contribueix a reduir el nombre de desocupats de més de 50 anys. Els registres actuals de l’atur per edats mostren un panorama raonablement homogeni, especialment a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya. Els signes negatius de les variacions interanuals, un cop generalitzats als diversos estrats d’edats, semblen cada cop més consolidats. Un canvi de tendència que ha requerit un intens i sostingut ritme de descens de l’atur i que certifica la reactivació del mercat laboral. Atenent només als valors nominals i deixant de banda la qualitat de l’ocupació generada que ha propiciat aquest descens de l’atur, l’agregat dels més joves ha cedit el protagonisme al més nombrós, el dels aturats d’entre 30 i 49 anys. Especialment a la capital. D’altra banda, l’evolució igualment baixista de l’agregat dels desocupats de més edat, es veu penalitzada per una creixent concentració de l’atur estructural en aquest segment d’edat. Al perfil femení de l’atur barceloní hom pot afegir-hi que és, cada cop més, una persona d’edat avançada, a la recta final de la seva vida laboral. Els factors demogràfics, inclosos els migratoris, no són suficients per explicar que el col•lectiu que no sobrepassa els 30 anys ha deixat molt enrere les cotes d’atur més elevades assolides durant la recessió de 2009 i que el que engloba els de més edat es manté encara relativament a prop dels valors màxims de la sèrie, assolits durant la primera meitat de 2014. La notable i accelerada transformació del teixit productiu –terciarització, digitalització, flexibilització, etc- hi juga un paper rellevant. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics Atur registrat per sectors econòmics Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència Barcelona Energia, aigua Sense ocupació Període Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior 31 ds.2009 295 11.290 700 12.362 72.275 4.087 31 ds.2010 372 10.364 850 11.741 73.078 4.463 31 ds.2011 483 10.189 1.051 12.495 80.128 4.278 31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 31 mç.2014 530 9.246 967 10.476 82.616 3.899 30 jn.2014 493 8.804 831 9.823 77.207 3.785 30 st.2014 483 8.693 765 9.235 77.929 3.940 31 ds.2014 504 8.329 812 8.909 76.697 3.805 31 mç.2015 526 8.132 835 8.657 77.619 3.999 30 jn.2015 500 7.557 633 7.897 70.281 3.756 30 st.2015 438 7.334 624 7.528 70.643 3.791 31 ds.2015 478 7.042 703 7.281 70.143 3.751 31 mç.2016 449 6.735 724 6.985 68.888 3.979 Regió metropolitana 31 ds.2009 2.032 68.015 2.913 61.911 227.818 16.229 31 ds.2010 2.822 61.468 3.423 59.518 230.250 19.572 31 ds.2011 3.440 60.559 4.160 63.618 259.565 20.413 31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 31 mç.2014 4.262 55.776 3.972 52.860 279.557 21.462 30 jn.2014 3.879 52.274 3.303 48.879 259.102 21.138 30 st.2014 3.705 51.724 3.345 46.264 263.550 21.503 31 ds.2014 4.176 49.700 3.458 44.105 260.391 21.089 31 mç.2015 4.333 48.160 3.427 42.289 262.016 22.325 30 jn.2015 3.848 44.306 2.785 38.373 237.368 21.036 30 st.2015 3.696 43.424 2.821 36.877 240.176 20.541 31 ds.2015 3.855 42.103 2.953 35.685 237.961 19.887 31 mç.2016 3.811 40.069 2.958 34.047 233.549 20.514 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Energia, aigua Sense ocupació Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior Variació (%) Barcelona 31 mç.16/31 mç.15 -14,6 -17,2 -13,3 -19,3 -11,2 -0,1 31 ds.15/31 ds.14 -5,2 -15,5 -13,4 -18,3 -8,5 -1,4 31 ds.14/31 ds.13 0,8 -11,7 -12,7 -17,3 -6,9 4,6 Regió metropolitana 31 mç.16/31 mç.15 -12,0 -16,8 -13,7 -19,5 -10,9 -8,1 31 ds.15/31 ds.14 -7,7 -15,3 -14,6 -19,1 -8,6 -5,7 31 ds.14/31 ds.13 3,4 -13,8 -9,7 -19,3 -6,7 4,4 Mantenir l’elevada intensitat del descens de les ocupació anterior la variació és mínima entre els xifres d’aturats requereix la implicació de tots els barcelonins i potser s’hauria de parlar d’estabilització del sectors productius: la construcció i la indústria nombre de demandants d’ocupació. El segon aspecte és lideren el procés en termes relatius i el terciari en la intensitat del descens de l’atur que mostren tots els termes absoluts. grans sectors d’activitat. Pel que fa a l’atur registrat segons sector d’activitat, la A banda del protagonisme de la indústria manufacturera i situació actual mostra un parell de trets que convé la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que remarcar. El primer i més evident és que la trajectòria generen o han generat d’ençà 2008 –sense que això descendent s’ha acabat imposant a tots els sectors impliqui una recol·locació en aquests mateixos sectors-, sense excepció, si be en el cas del aturats sense algunes activitats terciàries mostren un dinamisme Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics similar si bé responen a situacions heterogènies. És el cas, entre d’altres, dels serveis financers i assegurances, que lideren la reducció de les xifres d’atur sense crear nova ocupació. Els transports i comunicacions, els serveis editorials i d’informació i les activitats professionals i tècniques mostren variacions més congruents. Les Administracions Públiques hi posen la nota discordant com a resultat de la concentració de cites electorals durant 2015. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat Població estrangera a l’atur registrat Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat _ Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 31 ds.2009 22.533 81.804 123.263 566.517 22,3 19,5 21,9 14,4 31 ds.2010 22.907 86.347 131.294 605.838 22,7 20,7 23,3 14,8 31 ds.2011 24.055 93.728 140.564 625.903 22,1 20,6 22,9 14,2 31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 31 mç.2014 20.373 80.432 124.941 580.761 18,9 17,4 20,0 12,1 30 jn. 2014 18.415 73.741 111.030 528.238 18,2 17,2 19,5 11,9 30 st. 2014 17.341 69.763 107.452 509.817 17,2 16,2 18,7 11,5 30 ds. 2014 17.582 70.996 113.327 530.991 17,7 16,8 19,7 11,9 31 mç.2015 17.786 71.769 114.208 538.304 17,8 17,0 20,0 12,1 30 jn.2015 15.851 65.056 99.757 487.274 17,5 17,0 19,5 11,8 30 st.2015 15.176 62.310 96.653 466.378 16,8 16,2 18,8 11,4 31 ds.2015 15.861 63.975 102.871 487.217 17,7 16,9 19,9 11,9 31 mç.2016 15.744 63.260 100.303 483.391 17,9 17,1 20,1 11,8 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Nombre d'aturats Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya mç.2016/mç.2015 -11,5 -11,9 -12,2 -10,2 ds.2015/ds.2014 -9,8 -9,9 -9,2 -8,2 ds.2014/ds.2013 -15,5 -12,4 -8,4 -4,5 A mesura que la recuperació econòmica es va consolidant a tots els sectors, l’impacte en el mercat laboral va diluint les diferències entre el col·lectiu estranger i el nacional. Els respectius ritmes de variació, tant del nombre d’ocupats com d’aturats, són similars. D’ençà els màxims assolits a cavall entre 2011 i 2012 en termes absoluts i un any abans en termes relatius, la presència d’estrangers als registres de l’atur ha evolucionat a la baixa de manera sostinguda a tots els àmbits territorials considerats. Una tendència que, gràcies a la progressiva extensió a tots els sectors productius de la millora del mercat de treball i al canvi de signe dels fluxos migratoris, manté una intensitat similar a la dels nacionals. Això explica la relativa estabilització d’ençà 2013 del pes relatiu d’aquest col·lectiu sobre el total, no només dels aturats, sinó també dels ocupats. Amb pesos relatius òbviament diferents.