Indicadors econòmics de Barcelona 
i de la regió metropolitana 
Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de 
Barcelona on es fa un recull i una valoració del 
comportament dels principals indicadors de conjuntura 
econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. 
http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
barcelonaeconomia@bcn.cat 
 
Novembre de 2014 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura 
 
 
 
 
Síntesi de la conjuntura  
L’evolució més recent dels indicadors d’activitat econòmica de la ciutat i regió metropolitana sembla confirmar que el 
canvi de tendència es va consolidant lentament. Segons els resultats provisionals del PIB del darrer trimestre de l’any, 
aquesta millora es va estenent a tot el país. 
 
L’economia de la ciutat ha tancat 2013 amb prou senyals positius com per poder parlar de canvi de tendència i de lleu reactivació 
de l’activitat econòmica. Una reactivació que, de manera encara més selectiva, es palesa també a la resta del país. L’activitat 
turística i una part de la industrial han estat els principals motors d’aquest incipient revifament. També hi ha contribuït que de les 
activitats que encara no han sortit de la recessió, la majoria han moderat sensiblement el seu ritme de davallada. Pel cantó de la 
demanda, ha estat determinant el canvi de signe de la despesa privada en consum que reflecteix la Comptabilitat Nacional.  
 
Un dels punts febles d’aquesta conjuntura cada cop més dominada per les variacions positives és l’escassa incidència que té en 
el mercat de treball. Efectivament, ha augmentat la contractació –bàsicament de temporada- i el nombre d’ocupats s’ha 
estabilitzat, alhora que les xifres d’atur es comencen a reduir. Moviments en la direcció esperada però d’escassa entitat. To t 
apunta al manteniment d’un elevat grau de desconfiança en la solidesa de la reactivació i a un cert repunt de l’ocupació 
irregular.. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial 
 L'economia espanyola en el context econòmic internacional  
 La conjuntura econòmica de Barcelona  
 Evolució de l'economia de Barcelona 2013 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial   
 
Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial 
 
 
 
Hom pot caracteritzar l’actual conjuntura econòmica mundial de moderadament expansiva. Una taxa de 
creixement lleument per sota del 3,5%, repartida de manera desigual entre les economies emergents i les 
desenvolupades. En el ben entès que no són grups massa homogenis quan a ritmes de creixement econòmic. 
A mesura que es coneixen els avanços de resultats del primer trimestre d’enguany, es confirma que les principals 
economies evolucionen a l’alça responent a les polítiques expansives de les respectives autoritats monetàries. És el cas 
d’Estats Units i, tot i l’ensurt del darrer trimestre, Japó. El resultat és un creixement de l’economia mundial clarament per 
sobre del tres per cent liderat per aquestes dues potències i Xina. La UE i especialment la zona euro, continua sent un 
llast per a la dinamització de l’economia mundial. De la resta de països amb un pes creixent en l’economia mundial en 
destaquen les evolucions d’Índia, Turquia, Indonesia i Corea. Entre les que havien superat la recessió de 2009 amb nota i 
que ara pateixen per mantenir un ritme de creixement equivalent al de l’economia mundial es poden citar Brasil, Taiwan i 
sobretot Mèxic. L’economia russa encara 2014 amb moltes incerteses, no tant per l’evolució de les cotitzacions del petroli i 
primeres matèries com pel clima d’incertesa generat derivat de la crisi ucraïnesa i que impacta negativament en els fluxos 
inversors i financers.  
De cara a la segona meitat de 2014 no s’esperen canvis en la tendència lleument expansiva de l’economia mundial. De 
fet, la majoria de les previsions apunten a un reforçament del ritme de creixement sempre que els problemes que s’han 
manifestat en algunes economies emergents no vagin a més i que la UE sigui capaç de consolidar la tendència ascendent 
amb la que ha iniciat l’any. 
 
Dades i anàlisi 
 L'economia espanyola en el context econòmic internacional  
 La conjuntura econòmica de Barcelona  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional 
 
L'economia espanyola en el context econòmic internacional 
Una síntesi dels principals indicadors econòmics 
_______________________________
Estats Units Unió Europea Espanya 
_ 
  IV.13 I.14 II.14 IV.13 I.14 II.14 IV.13 I.14 II.14 
PIB 3,1 1,9 2,5 1,1 1,4 1,2 -0,2 0,5 1,2 
variació anual real (%)                   
Demanda nacional 2,9 2,0 2,6 0,7 1,4 1,5 -0,6 0,7 1,9 
aportació al creix PIB (%)                   
Demanda externa 0,3 -0,1 -0,1 0,4 0,1 -0,3 0,4 -0,2 -0,7 
aportació al creix PIB (%)                   
Indicador Clima Econòmic 100,4 100,3 100,5 102,7 105,0 106,4 97,3 101,0 102,5 
índex 1990-2012=100                   
Producció industrial 3,3 3,3 4,2 1,8 1,9 1,3 1,4 1,5 2,3 
variació anual (%)                   
Població ocupada 0,6 1,5 1,4 -0,4 0,1 0,5 -1,6 -0,4 0,8 
variació anual (%)                   
Taxa d'atur 7,0 6,7 6,2 10,7 10,5 10,3 25,7 25,9 24,5 
(%) de la població activa                   
Preus de consum 1,5 1,5 2,1 1,0 0,6 0,7 0,3 -0,1 0,1 
variació anual (%)                   
Exportacions -0,5 -1,7 -1,6 1,1 0,9 1,0 0,7 3,0 -2,1 
variació anual (%)                   
Importacions -4,0 -1,7 -0,4 -2,2 -0,3 0,5 2,0 6,8 3,9 
variació anual (%)                   
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador 
Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les 
estimades. 
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. 
 
Els resultats provisionals del PIB corresponents al segon 
trimestre reflecteixen que l’economia espanyola i també 
la catalana estan immerses en un procés de recuperació 
de la trajectòria expansiva. Per contra, el creixement 
econòmic al conjunt de la UE mostra senyals 
d’estancament. Un resultat fora de guió que pot impactar 
negativament en el creixement espanyol del segon 
semestre via comerç exterior. Igual que ho pot acabar 
fent la crisi ucraïnesa amb el tancament selectiu del 
mercat rus a determinades importacions de la UE i la 
pèrdua dels fluxos creixents de turistes provinents de 
Rússia.    
Els primers avanços de la variació del PIB de les principals 
economies de la UE corresponents al segon trimestre de 
2014 presenten uns resultats per sota de les previsions. Gran 
Bretanya, fora de la zona euro, és la gran excepció. Tant 
Alemanya, com molt especialment França, tanquen el primer 
semestre d’enguany amb senyals preocupants 
d’estancament. Els motors de la recuperació econòmica 
europea perden potència. L’economia francesa s’estanca i no 
pot evitar despenjar-se del grup capdavanter. S’entén que 
l’FMI hagi revisat a la baixa el creixement esperat per 
enguany. Itàlia continua un pas enrere i es manté encara en 
recessió. Espanya –en terreny cada cop més positiu- aporta 
la nota positiva a l’evolució de l’economia europea del segon 
trimestre.  
El ritme de creixement de l’economia europea està, ara per 
ara, lluny d’equiparar-se al dels Estats Units que, gràcies a 
una política monetària expansiva i a un menor recurs a les 
importacions –bàsicament energètiques- va tancar 2013 amb 
un creixement del PIB del 2,6%, creant ocupació –menys de 
l’esperada- i reduint la taxa d’atur fins a l’entorn del set per 
cent. Els avanços de resultats corresponents al primer 
semestre d’enguany –que recullen l’impacte d’unes 
condicions climàtiques extremes durant el primer trimestre- 
han aigualit aquesta tendència expansiva. Deixant de banda  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional 
 
d’aquest fet, de caire extraordinari i puntual, sembla que la 
reactivació no perilla i que la Reserva Federal mantindrà 
inalterable el calendari de retirada progressiva d’estímuls. Es 
pot avançar si les pressions inflacionistes van a més i el 
mercat laboral continua millorant. 
Al conjunt de la Unió Europea els punts d’atenció són ben 
diferents. El creixement és encara molt precari com a 
conseqüència de la feblesa de la demanda interna. La 
producció industrial manté una trajectòria lleument expansiva 
però desaccelerant-se, igual que l’indicador de clima 
econòmic gràcies al dinamisme exportador, que, al seu torn, 
comença a plantejar dubtes. La incidència sobre el mercat 
laboral d’aquesta lleu reactivació de l’activitat econòmica és 
gairebé inapreciable. El millor que es pot dir és que a nivell 
agregat tendeix a l’estabilització. S’ha frenat el procés de 
destrucció de llocs de treball alhora que la taxa d’atur es va 
reduint molt lentament. Augmenta la preocupació envers 
l’evolució baixista dels preus de consum, estretament lligada 
a l’elevada cotització de l’euro. Creixement econòmic feble i 
taxes d’inflació baixes no són pas el còctel desitjable per a 
una economia que ha de gestionar un volum de deute públic 
que creix dia a dia i que equival al volum del PIB.         
Pel que fa a l’economia espanyola i catalana, els avanços del 
segon trimestre de 2014 anuncien que la conjuntura està 
millorant. Si més no a nivell de grans magnituds. La variació 
interanual del PIB assoleix els valors més elevats dels darrers 
sis anys. El mercat laboral comença a oferir saldos positius. 
Malauradament, el sector exterior ha començat a perdre 
protagonisme en la tasca de contribuir a la consolidació 
d’aquest canvi de clima econòmic. La demanda interna 
comença a prendre el relleu de la mà del consum privat i de 
la inversió empresarial en béns d’equipament. Un punt 
d’inflexió que a curt termini es pot veure condicionat per la  
necessitat d’aprofundir –amb més intensitat del que s’ha fet 
darrerament- en la reducció del dèficit públic. La realitat és 
que les expectatives han millorat considerablement –
especialment des del punt de vista financer- però la immensa 
majoria de la població encara s’ho mira amb escepticisme.    
Barcelona, 27 d’agost de 2014 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona 
 
La conjuntura econòmica de Barcelona 
Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn 
Variació (%) 
   
Període Valor absolut Interanual 2013/2012 2012/2011 
 
Població activa 3r.tr.14 793.100 -4,5 -3,6 -0,3 
Ocupats afiliats Seg. Social set. 14 977.296 1,8 0,2 -2,3 
Contractes laborals 3r.tr.14 211.918 7,5 0,8 0,8 
Aturats registrats set 14 101.045 -7,0 -4,0 3,3 
            
Passatgers vols internac. (milers) 3r.tr.14 9.087 8,6 5,8 9,1 
Passatgers de creuers 3r.tr.14 872.122 -9,1 7,9 -9,4 
Estrangers/Total turistes (%) gn-mg.14 78,3 --   -- 
Pernoctacions hoteleres (milers) mg-ag.14 6,906 2,7 3,5 2,6 
Mercaderia port (milers tones) 3r.tr.14 12.115 8,1 -0,3 -3,6 
            
Llicències d'obres. Sostre (m2) 2n.tr.14 147.436 0,7 4,3 -28,9 
Habitatges iniciats 2n.tr.14 334 438,7 41,3 -54,1 
Licitació oficial a Cat. (milions €) 2n.tr.14 272 43,9 16,2 -44,4 
            
Índex Producció Industrial. (Cat) ag.14 70,1 -2,6 6,7 -9,7 
Exportacions industrials. (Cat) 2n.tr.14 14.291 0,0 1,4 5,8 
Societats mercantils constituides jn-ag.14 1.574 -6,9 5,0 4,9 
            
IPC (província Bcn) st.14 -- 0,3 0,3 3,8 
Vehicles matriculats 3r.tr.14 8.099 12,7 3,2 -12,2 
Preu habitatges 2a. mà (€/m2) 2n.tr.14 3.259 3,9 -1,0 -9,3 
Lloguer sostre residencial (€/mes) 1r.tr.14 674,8 -1,7 -5,3 -4,3 
Crèdit sector privat (prov Bcn) (mM€) 2n.tr.14 228.043 -3,5 -4,2 -7,8 
 
L’evolució lleument positiva de la majoria dels indicadors La producció industrial a Catalunya, bàsica per a consolidar la 
del mercat de treball durant la major part de 2014 s’explica represa de l’economia metropolitana, té moltes dificultats per a 
per la progressiva però lenta dinamització de l’activitat mantenir l’impuls esgrimit durant la major part de 2013 i 
econòmica tant a la ciutat central com a la resta del país. especialment durant el segon semestre. Una trajectòria alcista 
que comença a flaquejar per la contenció de les exportacions, 
L’augment del nombre de sectors econòmics que comencen a 
l’augment de les importacions i perquè la demanda interna, 
presentar resultats alcistes pel que fa a volum d’activitat està 
malgrat els senyals de reactivació, continua consumint de 
en línia amb el lleu repunt del creixement trimestral del PIB tant 
manera prudent i en funció de les seves possibilitats. Unes 
a Catalunya com a Espanya i amb les expectatives que 
possibilitats molt limitades perquè l’accés al crèdit continua 
anuncien que aquesta tendència es mantindrà fins a final d’any 
sent molt selectiu i el deute privat un llast molt feixuc.  
tot i que molt probablement perdent intensitat.    
Del sector turístic, les darreres dades disponibles continuen 
Les claus que expliquen aquesta millora de les taxes de 
reflectint un ritme d’activitat ascendent tant en pernoctacions 
variació del PIB comencen a bascular de la demanda externa a 
hoteleres com en nombre de passatgers de vols internacionals. 
la interna. Les darreres dades disponibles apunten a una 
Per contra, el sector dels creuers mostra un volum d’activitat 
contenció dels volums exportats i a un repunt de les 
per sota de l’esperat. Malgrat aquest esborrall, 2014 està sent 
importacions. L’atonia del creixement econòmic europeu i un 
un any excepcional pel que fa a l’activitat turística. 
tipus de canvi relativament fort atesa la conjuntura econòmica 
europea són obstacles afegits al desenvolupament de la Els resultats lleument positius es van consolidant al mercat de 
capacitat exportadora de Catalunya. Igual que l’estancament treball de la ciutat i entorn metropolità. A les portes del darrer 
econòmic que pateixen algunes de les economies emergents trimestre de l’any, les tendències manifestades a final de 2013 i 
més importants. D’altra banda, l’estabilitat que s’observa als primera meitat d’enguany es mantenen i es generalitzen a la 
preus de consum i als de sortida de fàbrica, en línia amb resta del país. Augmenta notablement la contractació laboral i, 
l’evolució de la inflació al conjunt de la UE, incentiva aquest més discretament, el nombre d’ocupats, alhora que les xifres 
potencial exportador, amb la contrapartida negativa d’alentir el d’atur continuen a la baixa. Una tendència expansiva que 
procés de reducció del deute que arrossega el país. conviu amb una població activa minvant i la proliferació de 
contractes a temps parcial i especialment de curta durada. 
La incipient millora de la demanda interna, de la mà del 
consum privat i de la inversió empresarial segons la  
Comptabilitat Nacional, és pot observar en l’augment sostingut i 
Barcelona, 27 d’octubre de 2014 
ferm de la matriculació de vehicles, que després d’un 2013 
lleument expansiu ha tancat els primers nou mesos d’enguany  
amb un notable creixement. Gràcies, no s’ha d’oblidar, al 
manteniment dels incentius públics a la modernització del parc 
automobilístic. Pel que fa a la construcció, el subsector 
residencial tanca la primera meitat d’enguany consolidant la 
variació positiva de final de 2013 però sense acabar de sortir 
de la zona de mínims. Els preus de venda s’estabilitzen.   
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2013   
 
 
Evolució de l’economia de Barcelona 2013 
 
 
 
Evolució de l'economia de Barcelona 2013 
Des d'aquí podeu accedir al document on es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de 
Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2013, juntament amb una referència al seu 
context econòmic català, espanyol i europeu. 
 
La llarga atonia de l’economia europea i especialment l’etapa recessiva que sembla que han començat a superar tant 
l’economia catalana com l’espanyola, han impactat negativament en l’activitat econòmica de la ciutat. Però, a diferència 
de la resta del territori, una part significativa dels indicadors de producció i consum han tocat fons durant el primer 
quadrimestre i han començat a remuntar durant la segona meitat de l’any. El resultat ha estat un tancament d’any més 
positiu que el registrat a la resta de Catalunya i d’Espanya: Barcelona va un pas per endavant. Això s’explica perquè 
l’estructura productiva de la ciutat, cada cop més recolzada en la flexibilitat del terciari a costa de la construcció i de 
l’activitat industrial, ha afavorit que tant l’activitat productiva com el mercat de treball hagin registrat descensos més 
moderats a Barcelona que no pas a la resta del país. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial  
 
 
Activitat industrial 
 
 
Atenent exclusivament a les dades macroeconòmics, la indústria catalana ha deixat enrere la fase recessiva del bienni 
2011-2012. Malgrat el seu limitat pes relatiu, està sent un puntal ferm en la tasca de reprendre el procés expansiu de 
l’economia. 
Les estimacions provisionals de l’evolució del PIB industrial corresponents als primers trimestres de 2014 confirmen que el sector 
ha assolit volums de producció més elevats que un any enrere. Uns resultats que han estat determinants per a confirmar l’esperat 
canvi de tendència del conjunt de l’economia. Ara bé, aquesta trajectòria alcista que mostren les dades del conjunt de la indústria 
no és aplicable a tots els subsectors, a banda de què durant els mesos d’estiu ha mostrat símptomes de feblesa. La situació actual 
d’una bona part del teixit industrial català continua sent gairebé tan precària com ho fou durant la darrera fase recessiva. Només la 
reactivació de la demanda interna, i especialment de l’activitat constructora, pot revertir aquesta situació. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Conjuntura industrial 
 
 Indicadors d'activitat industrial 
 Exportacions industrials 
 
 Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona 
 
 Clima industrial 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Conjuntura industrial 
 
Conjuntura industrial 
 
 
El creixement de l’activitat industrial metropolitana s’estabilitza alhora que les exportacions de béns manufacturats 
ensopeguen amb la feblesa del creixement de la zona euro.  
Les darreres dades disponibles, especialment les referides a les importacions, semblen confirmar que la demanda interna està 
prenent el relleu a l’externa pel que fa a absorbir la producció industrial autòctona. Això permet que el sector manufacturer català 
continuï mantenint un ritme de creixement moderat i relativament estable. El tomb que ha registrat el mercat laboral del sector es 
va consolidant, tot i que això no implica que es doni per acabat el procés d’ajustament de la capacitat productiva. A pocs mesos de 
tancar l’any es manté la tendència a la baixa dels preus de sortida de fàbrica. Un reflex de l’evolució dels costos de producció i 
d’un mercat caracteritzat per l’excés d’oferta. Tampoc s’observen canvis substancials en les restriccions d’accés a nou crèdit 
bancari. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
  
 Indicadors d'activitat industrial  
 Exportacions industrials  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial 
Indicadors d’activitat industrial 
(1)
Indicadors d'activitat industrial  
1r.tr.13 2n.tr.13 3r.tr.13 4t.tr.13 1r.tr.14 2n.tr.14 3r.tr.14 
   Catalunya 
                
PIB industrial (Var. real) 0,6 1,4 0,6 1,4 1,5 1,6 1,5 
Índex Producció (IPI)               
-Total -3,3 1,6 2,6 3,5 3,3 0,3 -0,4 
- Consum -3,8 0,1 0,5 3,2 0,9 -0,7 0,8 
- Equipament -1,2 2,0 1,9 6,5 8,0 4,8 -3,7 
- Intermedis -7,8 1,1 3,9 3,5 7,1 0,6 3,5 
- Energia 5,7 7,8 5,6 0,8 -4,4 -3,2 -8,3 
                
Exportacions de béns -1,3 6,2 6,5 -2,0 6,0 0,0   
Importacions de béns -12,0 1,8 2,5 5,6 8,8 8,1   
Índex Clima (ICI)(2) -22,3 -20,9 -17,8 -13,9 -11,2 -9,4 -7,5 
Índex Preus (IPRI)(3) 0,8 0,9 0,5 0,3 -1,3 0,1 -0,3 
Cost laboral/treballador 1,9 2,8 1,6 0,5 0,9 1,4   
Afiliats Seguretat Social (3) -4,8 -4,2 -3,3 -2,1 -0,9 0,3 0,5 
Aturats registrats (3) 0,7 -2,8 -4,4 -6,7 -9,9 -12,0 -11,9 
   Espanya 
                
PIB industrial (Var. real) -2,5 -2,1 -0,8 0,3 0,5 1,1   
Índex Producció (IPI)               
-Total -7,6 -0,5 0,1 1,7 3,5 0,4 0,8 
- Consum -7,4 -1,4 -0,1 1,1 4,3 0,3 1,6 
- Equipament -6,6 4,0 2,0 5,6 6,8 -0,3 -2,6 
- Intermedis -9,3 -1,2 -0,5 1,4 4,4 0,9 3,9 
- Energia -5,9 -2,6 -0,9 -1,0 -2,1 0,7 -0,9 
                
Exportacions de béns 3,8 12,4 5,0 0,5 2,5 -2,5   
Importacions de béns -8,7 1,5 3,5 8,2 11,1 7,4    
Índex Clima (ICI)(2) -15,5 -14,2 -12,7 -11,7 -9,4 -8,6 -6,5 
Índex Preus (IPRI)(3) -0,1 1,3 0,1 0,6 -1,5 0,3 -0,3 
Cost laboral/treballador 1,5 1,8 2,5 1,4 1,0 1,8   
Afiliats Seguretat Social (3) -5,7 -4,6 -3,6 -2,3 -0,5 0,1 0,7 
Aturats registrats (3) 2,6 -0,2 -2,7 -6,3 -9,4 -12,0 -11,5 
Crèdit (saldo viu) (3) -9,1 -11,3 -12,5 -11,9 -11,3 -9,8   
Notes: (1) Variacions interanuals. (2) Saldos. (3) Dades de final de període. 
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España. 
 
La majoria dels indicadors d’activitat industrial de l’àrea de 
Barcelona encaren la part final de 2014 mantenint la 
tendència moderadament alcista que han seguit d’ençà la 
primavera de l’any passat. Una situació que ha començat a 
trontollar a mesura que s’ha accentuat la feblesa de la 
recuperació econòmica de la zona euro i s’ha fet més 
notori el sobtat canvi de cicle d’algunes de les principals 
economies emergents –Brasil com a cas paradigmàtic- i de 
països exportadors de petroli i primeres matèries com pot 
ser Rússia. La demanda externa de béns manufacturats ha 
començat a assumir un paper més secundari en la 
recuperació del creixement de l’economia catalana i 
espanyola. 
Segons els primers avanços oficials, el PIB industrial de 
Catalunya ha crescut un 1,5% durant el tercer trimestre de 
2014 en relació a un any abans. Una variació que acumula vuit 
trimestres consecutius a l’alça. Una trajectòria singular en  
l’evolució de l’economia catalana al llarg del darrer període Un fet que, atesa la creixent volatilitat de les exportacions, 
recessiu que, tècnicament, ja s’ha superat. D’aquesta fase possiblement s’hagi d’imputar a la lleu reactivació de la 
expansiva –que inicialment presentava diferències substantives demanda interna. 
amb l’evolució de l’activitat industrial a la resta d’Espanya- val 
la pena destacar-ne que després dels alts i baixos dels primers L’estimació provisional de què el PIB industrial català ha 
trimestres, el ritme de creixement s’ha revelat molt més estable. mantingut durant l’estiu un ritme de creixement igual al del 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial 
primer semestre contrasta amb els resultats -igualment 
provisionals- de l’Índex de Producció Industrial (IPI). Després 
de quatre trimestres consecutius de variacions interanuals 
positives i generals als principals índex sectorials i també al 
total de l’IPI, els resultats dels dos darrers trimestres anuncien 
que el creixement de l’activitat industrial està perdent intensitat. 
De fet, si es confirmen les dades més recents, el segment que 
fabrica béns d’equipament hauria començat a perdre volum de 
producció. La fabricació de béns de consum, al seu torn, no ha 
reincidit en el lleu descens del trimestre anterior però manté un 
creixement apàtic que diu molt de l’escassa entitat de la 
represa de la demanda interna de consum. L’evolució més 
expansiva va a càrrec, un trimestre més, del segment de béns 
intermedis, que sembla que ha recuperat el tremp després de 
la sobtada defallida d’abans de l’estiu.  
En paral·lel a aquests senyals de recuperació lenta de la 
producció industrial, l’Índex de Clima Industrial (ICI) –que  
reflecteix bàsicament les expectatives a curt termini- no s’ha  
vist especialment afectat per l’atonia del creixement europeu. 
Semblaria que els industrials catalans –i també els espanyols- 
confien en que la reactivació de la demanda interna durant el 
darrer quart de l’any permeti compensar –si més no 
puntualment- les pèrdues generades per l’atonia de la 
demanda externa. L’evolució a la baixa dels preus de sortida 
de fàbrica apunta tant a un excés d’oferta com a l’impacte 
sobre els costos del descens del preu del petroli i altres 
matèries primeres. 
 
  
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions 
Exportacions industrials 
Exportacions de productes industrials Catalunya 
    Segons contingut tecnològic (milions d'€) (%) Taxa de  
Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix cobertura 
2007 47.226 6.216 24.692 6.446 9.871 66,2 
2008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.836 71,7 
2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 78,3 
2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 77,9 
2011 51.247 5.157 25.431 7.882 12.777 82,0 
              
2012 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 91,6 
1r.tr. 13.521 1.346 6.870 1.915 3.390 85,3 
2n.tr. 13.549 1.320 7.124 1.828 3.277 92,7 
3r.tr. 12.870 1.312 6.081 1.887 3.590 91,4 
4t.tr. 14.264 1.350 7.017 2.181 3.716 100,3 
              
2013 54.960 5.259 27.471 7.768 14.462 95,4 
1r.tr. 13.257 1.354 6.653 1.803 3.447 95,8 
2n.tr. 14.294 1.378 7.291 2.071 3.554 97,0 
3r.tr. 13.507 1.209 6.610 1.927 3.761 95,3 
4t.tr. 13.902 1.318 6.916 1.968 3.700 93,5 
              
2014             
1r.tr. 14.046 1.356 7.129 1.890 3.671 93,2 
2n.tr. 14.291 1.388 7.278 2.065 3.559 89,7 
Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. 
Font: Idescat. 
      
      
Variació (%) Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix Cobertura 
2n.tr.14/2n.tr.13 0,0 0,8 -0,2 -0,3 0,2 -7,5 
1r.sm.14/1r.sm.13 2,9 0,4 3,3 2,1 3,3 -5,1 
2013/2012 1,4 0,6 1,4 -0,6 3,5 4,1 
2012/2011 5,8 3,3 6,5 -0,9 9,4 12,7 
 
L’impuls registrat per les exportacions de productes totes positives i relativament significatives amb l’excepció del 
manufacturats durant el primer trimestre d’enguany no ha segment de productes que incorporen més valor afegit. 
tingut continuïtat. Malgrat l’estancament del segon trimestre,  
l’acumulat dels primers sis mesos presenta un creixement 
més intens que el d’un any abans. La taxa de cobertura 
continua a la baixa pel doble efecte de l’atonia de les 
exportacions i l’impuls de les importacions.   
 
Un cop superats els volums assolits abans de la recessió de 
2009 i un cop consolidats els nous màxims anuals al voltant dels 
55.000 milions d’€, la indústria catalana es veu capacitada per 
continuar augmentant les seves vendes a l’exterior. Així, els més 
de 28.300 milions d’€ exportats durant la primera meitat 
d’enguany superen en un 2,9% el total exportat durant el primer 
semestre de 2013. Un resultat francament positiu atesa la forta 
contenció/contracció dels preus de venda però que no ha 
d’amagar la progressiva pèrdua de dinamisme que reflecteixen 
aquestes dades d’ençà la tardor de l’any passat. L’atonia que 
mostra el creixement econòmic al conjunt de la UE i les dificultats 
que afronten algunes de les principals economies emergents no  
és el millor escenari per aconseguir redreçar aquesta trajectòria.  
En conseqüència, i atès que s’han començat a revisar a la baixa En paral•lel a la pèrdua de dinamisme de les exportacions de 
les previsions de creixement per enguany i 2015 per a l’economia productes manufacturats, es manté la persistent reducció de 
europea, és d’esperar un escenari de molt baix creixement – quota que mostren les exportacions de productes 
potser de lleu contracció- per a les exportacions catalanes durant tecnològicament més avançats, que no aconsegueixen 
la segona meitat d’enguany.   recuperar els volums previs a la recessió de 2009. En només 
 quatre anys han passat de representar més del 13% del total 
Els resultats provisionals del segon trimestre d’enguany palesen de les exportacions industrials a menys del deu per cent. 
que l’estancament del total de les exportacions en relació amb Menció a part mereix l’agregat dels que incorporen un nivell 
les xifres d’un any abans respon a l’evolució de tots i cadascun de tecnologia mitjà-baix, atès que sembla que comença a 
dels segments considerats. Amb independència del contingut ressorgir després de dos anys de lleu contracció. Si hom 
tecnològic dels productes exportats, les variacions interanuals classifica el ventall de productes exportats en només dues 
dels diferents segments es mouen en un ventall molt reduït al categories en funció del nivell tecnològic, s’observa un cert 
voltant del 0. Si es considera l’acumulat anual, les variacions són transvasament –que no sembla únicament conjuntural- de 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions 
capacitat exportadora des dels segments tecnològics més 
sofisticats de cada categoria als de menys valor. Un bon reflex 
dels guanys de competitivitat general assolits els darrers anys i, 
alhora, la confirmació de què s’ha d’ésser més selectiu. Competir 
només, o bàsicament, en costos de producció, no és una opció 
de futur per a una economia desenvolupada com la catalana. 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors 
Exportacions per sectors 
Exportacions industrials per sectors. Catalunya       (g-jn.2014) Exportacions per països i àrees. Catalunya   (g-jn.2014) 
  Variació (%)   Variació (%) 
Milions gn-jn 14/ 2013/ gn-jn 14/ 2013/ 
Sectors d'€ gn-jn 13 2012 Països / Àrees Milions d'€ gn-jn 13 2012 
Energia 644,9 4,8 -11,4 Alemanya 3.565,2 6,1 -2,3 
Alimentació i begudes 3.372,8 4,0 -0,5 França 4.862,3 -2,4 -2,2 
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 2.533,4 5,3 13,0 Itàlia 2.410,7 2,4 -2,8 
Química 7.390,8 -0,6 4,9 Portugal 1.963,9 16,0 9,4 
Metal·lúrgic 1.944,4 0,9 2,7 Regne Unit 1.863,6 22,4 10,3 
          Resta UE 4.619,1 5,6 1,8 
Maquinària i equipament mecànic 1.886,2 0,0 2,2 Total UE 19.284,8 5,5 1,1 
Maqu. d'oficina, precisió i òptica 393,6 -3,7 -2,1 Resta Europa 2.410,7 -16,0 -11,1 
Equip. elèctric i electrònic 1.860,7 13,4 2,2 Total Europa 21.695,5 2,6 -1,8 
Vehicles i altre mat. de transport 5.313,9 3,6 -3,6           
Resta sectors i no classificat 3.812,5 -3,6 -13,4 Estats Units d'Amèrica 855,4 0,0 -2,0 
Resta d'Amèrica del Nord 89,9 -6,5 6,3 
Nota: Dades provisionals. 
Font: Idescat Amèrica Central i del Sud 1.847,0 -6,8 1,9 
 Total Amèrica 2.792,3 -4,8 0,6 
La pèrdua d’impuls de les exportacions de productes           
manufacturats durant el segon trimestre d’enguany Xina 514,3 -10,6 9,6 
aigualeix les expectatives generades arran dels bons Japó 336,6 18,7 -1,4 
resultats de començament d’any. Alhora, les importacions Resta del món 4.439,3 3,2 2,0 
de productes equivalents creixen amb força després de           
dos anys llargs d’atonia. Total exportacions 29.778,0 1,8 0,1 
 
Nota: Dades provisionals. 
El creixement de les exportacions catalanes durant la primera Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. 
meitat de 2014 s’ha recolzat en un ventall ampli de sectors. En 
un moment en què el Químic, el líder en volum, mostra els 
primers símptomes de feblesa després de l’expansió dels 
darrers anys, el protagonisme l’han assolit sectors tradicionals 
com ara el Tèxtil, confecció, cuir i calçat, el dels Vehicles i 
material de transport, l’Alimentació i begudes i també 
l’Equipament elèctric i electrònic. El sector productor d’Energia i 
de manera més residual, el Metal·lúrgic, també han contribuït al 
creixement de les exportacions. Creixements que en conjunt 
han permès contrarestar el descens ja esmentat del Químic i 
també el de la Maquinària d’oficina, precisió i òptica i el de 
l’agregat Resta de sectors. 
 
Anant al detall de l’evolució per àrees geogràfiques de 
destinació de les exportacions es manté i s’accentua el paper 
determinant del conjunt de la UE gràcies a l’augment de les 
vendes al Regne Unit, Portugal i Alemanya. El mercat francès, 
el de referència per a les exportacions catalanes, continua  
perdent protagonisme. També han evolucionat a la baixa les 
exportacions a l’Europa no comunitària, a la major part 
d’Amèrica i les adreçades al mercat xinès. Han crescut les 
vendes a la resta d’Àsia i al continent africà. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona  
 
Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 
 
 
La millora de l’Índex de Clima Industrial (confiança empresarial) observada durant la segona meitat de 2013 s’ha estancat 
durant els primers mesos d’enguany. Un resultat que es pot explicar per les incerteses que envolten l’actual conjuntura 
econòmic a l’àmbit europeu al marge del consens que aposta per un bienni (2014-2015) econòmicament expansiu. 
A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponents al primer trimestre d’enguany també deixen 
entreveure aquest relatiu estancament del procés de represa de l’activitat industrial. Això no treu que la situació actual es compari 
favorablement en relació amb l’existent un any abans. Les opinions negatives han perdut contundència però continuen sent 
majoritàries. L’excepció, un trimestre més, ve de la mà de la facturació a l’estranger. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
  
Clima industrial 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 
Clima Industrial 
Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 
  3r.tr.12 4t.tr.12 1r.tr.13 2n.tr.13 3r.tr.13 4.tr.13 1r.tr.14 2n.tr.14 
  Valoració del període 
Normal 35 38 33 56 61 45 42 55 
Marxa del negoci  
Saldo -45 -38 -24 -11 -10 -3 -6 3 
  Variació sobre el trimestre anterior 
Igual 35 32 37 30 33 31 33 41 
Facturació a l'estranger 
Saldo 8 16 2 21 4 9 2 3 
Igual 73 79 57 82 85 84 73 83 
Preus de venda 
Saldo -10 -17 -14 -13 -13 -7 -14 -8 
Igual 75 70 69 68 76 81 59 78 
Nombre de treballadors 
Saldo -12 -26 -23 -1 -1 1 -9 5 
  Perspectives a curt termini 
Igual 39 52 50 51 55 45 52 61 
Marxa del negoci  
Saldo -48 -36 -20 -20 -15 -3 6 -6 
Igual 39 50 39 45 37 45 40 43 
Facturació a l'estranger 
Saldo 9 8 15 -6 -9 6 7 1 
Igual 80 67 86 88 90 71 85 91 
Preus de venda 
Saldo -12 -7 -4 -9 -3 -11 -7 -8 
Igual 79 71 85 78 87 82 86 87 
Nombre de treballadors 
Saldo -15 -24 -8 -5 -5 -13 -1 -2 
Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona 
  
Les opinions dels industrials metropolitans referides a 
l’evolució dels seus negocis durant el segon trimestre 
d’enguany mostren un to més positiu que les 
corresponents al mateix trimestre de 2013.  
Els resultats més recents de l’Enquesta de Clima Empresarial 
deixen entreveure una certa estabilització de la situació 
d’alguns aspectes rellevants de l’activitat industrial a l’àmbit 
metropolità. Sembla que l’impuls mostrat al llarg de la major 
part de l’any passat s’ha esgotat per la manca de nous estímuls 
davant d’un creixement econòmic a l’àmbit europeu que està 
sent més lent del que es preveia. L’indicador de clima industrial 
reflecteix clarament aquesta situació. La represa de l’activitat 
manufacturera registrada durant la major part de 2013, 
especialment al conjunt de la UE, començ a mostrar una certa 
feblesa. Això està frenant la trajectòria expansiva de la 
producció manufacturera a Catalunya. 
 
Les enquestes d’activitat industrial a l’àmbit metropolità posen 
de manifest un augment del nombre d’empreses que valoren 
positivament la marxa del seu negoci. La valoració és força 
millor que la d’un any abans però s’entreveu un cert 
estancament de la conjuntura. Segons els empresaris 
enquestats, l’evolució de la facturació a l’estranger i 
especialment la dels preus de venda són els principals factors 
explicatius d’aquesta pèrdua d’impuls. S’ha de valorar molt 
positivament l’augment del nombre d’empreses que declaren 
que han mantingut o augmentat les seves plantilles.  
Pel que fa a les perspectives a curt termini, la majoria dels 
empresaris opten per una visió moderadament optimista tant 
pel que fa a la marxa del negoci com a l’evolució de les vendes 
a l’estranger. Una valoració recolzada en uns preus de venda 
que continuen lleument deflacionistes i que explica que no 
s’esperin canvis significatius en els volums d’ocupació del 
sector. 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer  
 
 
 
Sistema financer  
Una valoració sintètica de la situació actual del sistema financer espanyol podria ser que s’ha recuperat la confiança per 
part dels mercats internacionals i que molt lentament es torna a la normalitat en el mercat interior. 
 
Fent un símil amb l’evolució de la conjuntura econòmica del país, es podria dir que el sistema financer espanyol ha deixat enrere el 
moment més crític de la seva particular crisi i que ha començat a recuperar el terreny perdut. L’augment dels dipòsits que li confia 
el sector privat i el repunt de les valoracions de les empreses que cotitzen en el mercat de renda variable són símptomes d’aquest 
canvi de percepció.  
 
Alhora però, l’accés a nou finançament per part dels agents privats continua sent molt restringit. Les entitats de crèdit estan 
immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col•lisió amb aquest objectiu  
prioritari. L’aplicació d’aquesta política per part de la majoria de les entitats dificulta la reactivació d’un teixit produc tiu endeutat i en 
conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 
 Caixes i bancs 
 
 Dipòsits 
 Crèdit 
 Crèdit segons usos 
 Oficines i ocupació sectorial 
 
 Mercat de renda variable 
 
 Borsa de Barcelona 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Caixes i bancs 
 
 
 
Caixes i bancs  
 
 
El sistema financer espanyol –inclòs el català- manté l’accentuat procés d’ajustos en el que està immers d’ençà 2009. 
 
El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres continua augmentant com a mostra de confiança 
renovada (i de manca d’alternatives viables). L’aixeta del crèdit continua sense rajar a gust de la majoria dels demandants. El 
procés de concentració d’entitats financeres avança alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del  
sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració 
d’entitats i de serveis centrals i estratègics. 
 
Dades i anàlisi 
 
 
 Caixes i bancs 
 
 Dipòsits 
 Crèdit 
 Crèdit segons usos 
 Oficines i ocupació sectorial 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits 
 
Dipòsits   
Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€)  
Província  Resta  Província  
Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya 
ds 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 
ds 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 
ds 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 
ds 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 
ds 2011 154.817 33.851 188.668 300.719 1.109.002 
            
mç 2012 153.739 32.720 186.459 311.852 1.103.113 
jn 2012 150.044 32.764 182.808 301.325 1.088.677 
st 2012 147.952 31.703 179.655 287.225 1.058.119 
ds 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 
            
mç 2013 150.748 33.942 184.690 318.592 1.115.612 
jn 2013 153.051 34.871 187.922 319.232 1.128.143 
st. 2013 151.326 35.415 186.741 317.691 1.126.169 
ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 
mç. 2014 154.710 35.071 189.781 320.555 1.136.042 
jn. 2014 157.523 35.327 192.850 325.837 1.148.775 
Font: Banc d'Espanya. 
Província Província 
Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya 
jn.2014/jn.2013 2,9 2,6 2,1 1,8 
ds.2012/ds.2011 -1,6 -1,7 3 -0,8 
ds.2011/ds.2010 -4,6 -6 -3,9 -3,5 
 
El volum de dipòsits del sector privat en el conjunt del 
sistema financer continua remuntant i té relativament a l’abast 
assolir nous màxims històrics després de gairebé un bienni 
(2011-2012) de contracció i un any i mig de recuperació.  
L’evolució del primer semestre d’enguany, tot i suavitzar lleument 
el fort impuls dels darrers mesos de 2013, reforça el procés de 
recuperació de la confiança de la població en les entitats 
financeres com a gestores i garants d’una part del seu capital 
mobiliari. Una confiança que es pot mesurar per l’augment dels  
recursos monetaris gestionats. Després de perdre més del deu per 
cent del volum total de dipòsits del sector privat en menys de dos 
anys, el sistema financer que opera a Catalunya –i també el de la 
resta d’Espanya- ha recuperat la major part del terreny perdut. 
Insistim en el factor confiança com a puntal d’aquesta recuperació 
perquè altres elements que acostumen a ser determinants com ara 
unes remuneracions de passiu atractives o un augment del saldo 
viu del crèdit, continuen jugant a la contra. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit 
 
Crèdit   
Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) 
Barcelona Resta Madrid  
Període Catalunya Espanya 
província Catalunya província 
ds 2007 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 
ds 2008 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 
ds 2009 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 
ds 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 
ds 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160 
            
mç 2012 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 
jn 2012 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 
st 2012 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489 
ds 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 
             
mç 2013 257.251 51.896 309.147 401.500 1.591.046 
jn 2013 236.224 49.229 285.453 367.782 1.460.444 
st. 2013 232.545 48.428 280.973 360.691 1.426.892 
ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 
      
mç.2014 231.355 46.305 277.660 361.042 1.387.859 
jn.2014 228.043 45.731 273.774 357.134 1.369.019 
Font: Banc d'Espanya. 
  Barcelona Madrid  
Variació (%) província Catalunya província Espanya 
jn.2014/jn.2013 -3,5 -4,1 -2,9 -6,3 
ds.2013/ds.2012 -4,2 -5,0 -10,8 -9,4 
ds.2012/ds.2011 -7,8 -8,8 -11,1 -10,4 
 
Durant el segon trimestre d’enguany s’ha mantingut el procés 
de sanejament del voluminós endeutament que suporta el 
sector privat espanyol. Un procés que s’endinsa en el quart 
any consecutiu i que segueix a un bienni (2009-2010) de 
relativa indefinició a l’empara d’una recuperació econòmica 
que no va tenir continuïtat.  
 
Si al llarg de la segona meitat d’enguany es van confirmant les 
previsions majoritàriament optimistes sobre l’evolució de  
l’economia espanyola a curt termini, augmentarien les probabilitats 
de fer compatible el manteniment de la política de reducció de 
l’elevada ràtio d’endeutament del sector privat no financer en 
relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat 
productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats 
financers internacionals. No serà fàcil perquè són molts els factors 
amb capacitat pertorbadora –la variació dels preus de consum a 
Espanya en negatiu-  i especialment si el creixement de l’economia 
europea continua tan anèmic, a un pas d’una nova recessió. De 
moment, es continua imposant una contracció ferma del saldo viu 
del crèdit bancari al sector privat. Amb petites diferències segons 
els àmbits territorials considerats, el descens acumulat d’ençà els 
volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors 
supera el 20%. Una correcció significativa però encara insuficient 
per donar per acabat el procés de sanejament del sistema financer 
espanyol.  
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos 
 
Crèdit segons usos   
Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) 
Sectors productius Economies domèstiques 
Inversió  Consum  Altres  
Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Immob. durador aplicacions 
4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 
4t.tr.2008 1.018.048 26.244 156.141 151.848 683.816 819.412 655.145 54.176 110.092 
4t.tr.2009 999.570 23.123 152.199 130.438 693.809 813.939 654.566 49.273 110.100 
4t.tr.2010 1.012.916 23.128 152.376 114.520 722.893 812.782 662.797 42.069 107.916 
4t.tr.2011 970.773 21.763 143.235 98.510 707.198 793.430 656.452 37.686 99.292 
                
  
1r.tr.2012 968.348 21.416 139.850 96.193 710.889 782.441 649.716 35.835 96.890 
2n.tr.2012 944.709 21.085 138.007 91.869 693.749 779.915 644.201 34.726 100.988 
3r.tr.2012 916.389 20.852 135.138 87.793 672.604 767.855 639.522 31.953 96.381 
4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 
                
  
1r.tr.2013 798.151 19.831 127.127 67.227 582.891 743.129 625.439 30.553 87.137 
2n.tr.2013 763.059 18.974 122.351 64.195 557.539 738.107 618.663 26.762 92.683 
3r.tr.2013 742.033 18.731 118.251 62.934 542.117 724.319 610.497 27.239 86.583 
4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 
                 
  
1r.tr.2014 714.748 17.720 112.762 58.371 525.894 713.898 599.153 22.671 92.074 
Font Banc d'Espanya 
 
1r.tr.2014/ 4t.tr.2013/ 4t.tr.2012/ 4t.tr.2011/ 
Variació (%) 1r.tr.2013 4t.tr.2012 4t.tr.2011 4t.tr.2010 
Total sectors -10,4 -13,3 -14,5 -4,2 
Indústria -11,3 -11,9 -8,5 -6,0 
Construcció -13,2 -21,1 -22,6 -14,0 
Serveis -9,8 -12,8 -14,8 -2,2 
Total famílies -3,9 -5,4 -4,8 -2,3 
Inv. immobiliària -4,2 -4,5 -3,6 -0,9 
Consum durador -25,8 -21,3 -12,7 -10,4 
 
Res de nou en la tendència de fons. Tancat el primer trimestre 
d’enguany, la reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans 
del sector privat continua concentrada en l’activitat productiva. A  
 
destacar que la retallada comença a perdre intensitat. 
Després d’acumular un descens de gairebé el 30% en el darrer lustre, 
durant el primer trimestre d’enguany el saldo viu del crèdit bancari en 
mans dels sectors productius privats emet els primers senyals de lleu 
moderació de la trajectòria descendent. Malgrat això, el saldo s’ha 
reduït en més de 80.000 milions d’euros, un 10,4% interanual. Una 
retallada a la que hi han contribuït tots els sectors, liderats en termes 
relatius per la construcció –més d’un 13%- i en termes absoluts, per 
les activitats immobiliàries, classificades dins del terciari.    
Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes 
relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Així, 
la tendència contractiva es modera lleument, igual que en el conjunt 
dels sectors productius, alhora que es manifesta una clara dualitat 
entre el deute lligat a la inversió immobiliària –contracció del 4,2% 
interanual- i el destinat a consum durador, que es redueix en més del  
25%. Un dels resultats d’aquestes dinàmiques és que s’han igualat els 
saldos vius del crèdit bancari en mans del sector productiu i del 
domèstic. Una situació que no és la desitjable –el crèdit bancari per a 
usos productius hauria d’ésser dominant- però que ve imposada per la 
urgència de sanejar els balanços de les entitats financeres. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial 
 
Oficines i ocupació sectorial   
Oficines de les entitats de crèdit Ocupats al sector de la Mediació financera (*) 
Període Barcelona Catalunya  Madrid Espanya Període Barcelona RMB Catalunya Espanya 
ds. 2007 2.112 8.160 3.258 45.499 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 
ds. 2008 2.097 8.155 3.312 46.074 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 
ds. 2009 1.978 7.762 3.220 44.430 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 
ds. 2010 1.888 7.458 3.127 43.163 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 
ds. 2011 1.778 6.717 2.893 40.103 des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 
                    
mç. 2012 1.759 6.666 2.874 39.862 mç. 2012 24.914 34.795 43.539 n.d. 
jn. 2012 1.741 6.570 2.863 39.521 jn. 2012 24.814 34.653 43.264 n.d. 
st. 2012 1.733 6.535 2.841 39.317 st. 2012 24.626 34.315 42.811 n.d. 
ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 
                    
mç. 2013 1.636 6.154 2.737 37.465 mç. 2013 24.404 33.733 42.024 n.d. 
jn. 2013 1.607 5.990 2.650 36.318 jn. 2013 26.262 33.339 41.536 n.d. 
st. 2013 1.568 5.864 2.585 35.436 st. 2013 25.449 32.529 40.521 n.d. 
ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 
          
mç. 2014 1.416 5.243 2.484 33.414 mç. 2014 23.825 30.779 38.352 n.d. 
jn. 2014 1.364 5.060 2.406 32.733 jn. 2014 23.458 30.423 37.736 n.d. 
Font: Banc d'Espanya * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són 
 treballadors de les entitats de crèdit.  
Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. 
Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya 
 
jn.2014/jn.2013 -15,1 -15,5 -9,2 -9,9 
Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya 
ds.2013/ds.2012 -11,9 -14,2 -9,4 -11,6 
ds.2012/ds.2011 -7,2 -7,5 -4,4 -4,9 jn.2014/jn.2013 -10,7 -8,7 -9,1 n.d. 
 ds.2013/ds.2012 -0,8 -7,1 -7,5 -7,9 
Continua el procés d’ajust de l’oferta tradicional de serveis ds.2012/ds.2011 -1,6 -3,0 -3,4 -4,7 
financers. En termes d’ocupació sectorial, Barcelona es  
beneficia del procés de concentració d’entitats i recupera pes 
relatiu sobre el total. 
 
El descens sostingut del nombre d’oficines i d’ocupats és 
l’exponent més visible de la notable reconversió que està 
executant el sector financer a Catalunya i també a Espanya. Les 
poc més de cinc mil oficines obertes al públic a mitjan d’any 
impliquen el tancament de més d’una tercera part de les existents 
en el moment de màxima dotació –any 2008- i representen un salt 
en el temps de més de 30 anys. Òbviament, l’operativa financera 
ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no 
deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que 
durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir 
seguint un model renyit amb el sentit comú.  
 
Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis 
bancaris ha comportat una retallada –ara per ara més moderada- 
 
del nombre d’ocupats. Així, després de més d’un quinquenni 
d’ajustament de l’oferta, el sector financer català ha perdut més de 
tretze mil llocs de treball, aproximadament una quarta part de 
l’ocupació que generava el 2007. A la ciutat de Barcelona l’ajust ha 
estat i està sent sensiblement més moderat. Un fet que contrasta 
amb la reducció del nombre d’oficines i que hem de suposar 
imputable tant a la reordenació dels serveis centrals de les caixes 
fusionades o absorbides com al fet que l’epígraf de la CNAE 
“Mediació financera” que emprem per aquesta anàlisi inclou 
treballadors de serveis molt centralitzats del sistema financer a 
més dels de bancs i caixes. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Mercat de renda variable 
 
 
 
Mercat de renda variable  
 
El temor que la manifesta feblesa de la recuperació de l’economia europea acabi afectant a l’espanyola ha impactat 
negativament en la valoració i contractació de la renda variable espanyola.  
El clima de relativa eufòria que va viure la contractació de renda variable a la borsa espanyola durant els darrers mesos de 2013 i 
que s’ha mantingut durant el primer semestre d’enguany ha deixat pas a una situació plena d’interrogants i condicionants. Les 
entrades de capital –especulatiu o no- buscant oportunitats d’inversió en societats infravalorades pel mercat s’han frenat davant 
l’evidència de què les expectatives de creixement econòmic a mitjà termini s’han de revisar a la baixa. El temor a una nova 
recessió a Europa en un context deflacionista –per contemplar un dels pitjors escenaris- és, juntament amb altres factors d’índole 
política, el principal argument per explicar aquest canvi de clima inversor.  
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 
 
 Borsa de Barcelona 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Sistema financer | Borsa de Barcelona 
Borsa de Barcelona 
Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€)  
Renda Renda fixa Renda fixa 
1
Període variable  pública privada Total 
2007 328.262 82.512 4.747 415.521 
2008 251.232 70.235 6.514 327.980 
2009 169.543 64.968 2.716 237.227 
2010 232.691 59.217 3.364 295.271 
2011 212.304 64.140 3.741 280.185 
          
2012 136.598 55.013 1.609 193.220 
1r.tr. 39.368 13.535 610 53.513 
2n.tr. 32.297 15.026 126 47.449 
3r.tr. 27.910 13.770 638 42.319 
4t.tr. 37.024 12.682 234 49.940 
          
2013 149.112   42.380 1.723  193.216   
1r.tr. 36.529 8.541 820 45.890  
2n.tr. 28.603 14.504 575 43.681 El fort creixement de la contractació de renda variable a 
3r.tr. 31.984 8.222 6 40.211 Borsa de Barcelona durant la primera meitat d’enguany 
4t.tr. 51.997 11.114 323 63.433 s’ha moderat durant els mesos d’estiu.  
 
     
Els 36,4 mil milions d’euros negociats en títols de renda 
2014         
variable a Borsa de Barcelona durant el tercer trimestre de 
1r.tr. 39.668 8.062 30 47.760 
2014 equivalen a un augment de gairebé el 14% del volum 
2n.tr. 46.739 9.035 32 55.805 efectiu negociat durant el mateix període d’un any abans. Un 
3r.tr. 36.350 9.374 1 45.724 increment notable però sensiblement més moderat que el 
1. Inclou volum negociat de warrants i drets. 32,7% del primer semestre. La constatació de la feblesa de la 
Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.  recuperació econòmica europea, afegida a la situació 
 d’estancament i fins tot recessió d’algunes de les principals 
economies emergents i la davallada del preu del petroli, han 
Renda fixa 
Renda obligat a revisar a la baixa les expectatives de creixement a 
Variació (%) variable pública privada Total mitjà termini i, en conseqüència, les valoracions de les 
3r.tr.2014/3r.tr.2013 13,7 14 -83,3 13,7 empreses cotitzades. Atès aquest nou context es fa difícil 
esperar que la contractació de renda variable augmenti de 
1r.sem.2014/1r.sem.2013 32,7 -25,8 -95,6 15,6 
manera significativa durant el darrer trimestre d’enguany i, en 
2013 / 2012 9,2 -23,0 7,1 0,0 conseqüència, s’haurà d’ajornar la possibilitat de superar els 
volums de 2009 –un any negre per la borsa- i d’esborrar la 
2012 / 2011 -35,7 -14,2 -57,0 -31,0 
intensa correcció de 2012, quan es va perdre més d’un terç 
 del volum efectiu negociat. 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus 
Consum, comerç i preus 
 
 
 
Les tensions inflacionistes es mantenen especialment baixes alhora que comencen a aparèixer senyals de lleu millora en 
alguns indicadors de consum. 
La trajectòria clarament descendent de la despesa en consum final que durant el darrer bienni ha caracteritzat l’evolució de 
l’economia espanyola, inclosa la catalana, sembla que ha començat a canviar. En el que va de 2014, la Comptabilitat Nacional 
Trimestral estima una variació lleument expansiva del consum privat. Sembla que es pot començar a parlar de consolidació del 
canvi de tendència tot i que no s’ha d’esperar que sigui massa significatiu. Això és així perquè no tots els factors causants de 
l’afogament del consum –tant privat com públic- han evolucionat a millor de manera significativa. De fet, que alguns indicadors de 
consum com ara l’Índex de Vendes de Grans Superfícies comencin a moderar la seva tendència baixista i fins i tot que alguns com 
ara l’Índex de Comerç al Detall canviïn de signe, respon tant o més a una reacció esperable després del descens acumulat que no 
pas a una millora significativa i consistent de la conjuntura econòmica i del mercat de treball.    
 
 
Dades i anàlisi 
 
 
 Preus de consum 
 
 IPC a Barcelona i a Espanya 
 IPC a la UE i per components 
 
 Indicadors de consum 
 
 Matriculació de vehicles 
 Consum d'aigua i energia 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Preus de consum 
 
Preus de consum 
 
La feblesa que caracteritza el creixement econòmic de la Unió Europea i la fins fa pocs mesos fortalesa de l’euro –en 
procés de depreciació- expliquen el relaxament de les tensions inflacionistes al conjunt d’Europa. Un context que ajuda a 
explicar la llarga atonia dels preus a Catalunya i Espanya. 
El llarg període de contracció de la demanda interna –que sembla que comença a donar el tomb- i la feblesa que evidencia 
l’economia europea a més de la fortalesa que ha mostrat l’euro durant la major part de 2013 i primera meitat d’enguany, han 
contribuït a mantenir aquest escenari d’estabilització dels preus de consum en nivells inusualment baixos. Les previsions que 
auguraven una demanda d’energia i de primeres matèries relativament continguda a nivell mundial també han ajudat a contenir les 
tensions inflacionistes. Es tracta, en definitiva, d’una dinàmica comuna al conjunt de la zona euro que, en el cas d’Espanya, va un 
pas per endavant. 
 
 
Dades i anàlisi 
 IPC a Barcelona i a Espanya  
 IPC a la UE i per components  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya 
 
IPC a Barcelona i a Espanya 
 
Índex general de preus del consum (IPC) (%) 
  Variació Interanual 
ds 2011/  ds 2012/  ds 2013/  oct 2014/  
  
ds 2010 ds 2011 ds 2012 oct 2013 
Barcelona (província) 2,5 3,8 0,3 0,3 
Catalunya 2,5 3,6 0,2 0,1 
C.A. Madrid 2,5 2,5 0,2 0,0 
Espanya 2,4 2,9 0,3 -0,1 
- Subjacent 1,5 2,1 0,2 -0,1 
Zona euro  2,7 2,2 0,8 0,4 
Unió Europea 3,0 2,3 0,9 0,5 
  Variació mitjana anual 
2011/ 2012/ 2013/ 2014/ 
   
2010 2011 2012 2013 
 
Barcelona (província) 3,2 2,9 1,9 0,4 
Catalunya 3,3 2,9 1,7 0,2 
C.A. Madrid 3,1 2,4 1,3 -0,1 
Espanya 3,2 2,4 1,4 0,0 
- Subjacent 1,7 1,6 1,4 0,0 
Zona euro  2,7 2,5 1,3 0,5 
Unió Europea 3,1 2,5 1,4 0,6 
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. 
 
La variació dels preus de consum durant el mes d’octubre 
manté relativament estable la probabilitat de que l’economia 
espanyola i també la de la zona euro s’endinsin en un període 
deflacionista. Un temor recolzat, en el cas espanyol, en el fet 
inusual de que l’acumulat anual de l’anomenada inflació 
subjacent continua sent negatiu.    
 
Uns increments mensuals d’entre quatre i cinc dècimes, iguals o 
similars als registrats un any enrere, expliquen que l’evolució 
interanual de l’IPC durant l’octubre s’hagi mantingut estable a 
Catalunya i també al conjunt d’Espanya, on ha augmentat en una 
dècima percentual. Amb aquesta darrera dada són ja catorze 
mesos consecutius en els que la taxa d’inflació anual a Catalunya 
es manté a l’entorn o clarament per sota del 0,5% interanual, 
inclosa una lleu i puntual incursió en zona negativa. Pel que fa a 
Espanya, la situació quasi-deflacionista és més marcada atès que 
dels catorze mesos en els que la taxa d’inflació anual ha vorejat el 
zero, la meitat presenten variacions negatives. És molt probable 
que aquesta situació d’estabilitat absoluta dels preus de consum 
es mantingui a curt termini atesa l’evolució dels preus industrials i 
les previsions que auguren un cert alentiment del ritme de 
creixement de l’economia.   
L’anomenada inflació subjacent repeteix signe negatiu en la seva  
variació interanual després de tretze mesos seguits d’estabilitat  
acusada, període en el que l’augment mitjà ha estat 
d’escassament una dècima percentual. Es tracta d’una situació  
atípica i sense precedents en l’economia espanyola. Ni durant la  
recessió de 2009 es va donar una situació comparable. Aquesta 
singularitat obliga a contemplar altres referències a més de l’atonia 
de la inflació europea a l’hora de justificar l’evolució recent dels 
preus de consum a Espanya. Possiblement s’hagi d’explicar també 
com un efecte del llarg període de devaluació interna i de la 
contracció del crèdit. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components 
IPC a la UE i per components 
IPC per components (%) 
  Catalunya Espanya  Unió Europea 
ds 12/  ds 13/  oct 14/  ds 12/  ds 13/  oct 14/ ds 12/  ds 13/  oct 14/  
  ds 11 ds 12 oct 13 ds 11 ds 12 oct 13 ds 11 ds 12 oct 13 
Alimentació i begudes no alcohòliques 3,3 1,2 1,0 3,0 1,2 0,4 3,4 1,2 -0,2 
Begudes alcohòliques i tabac 5,7 5,3 -0,1 5,4 5,6 0,4 4,3 4,1 2,7 
                    
Vestit i calçat 0,4 0,0 0,4 0,3 0,0 0,3 0,9 0,3 -0,2 
Habitatge i subministres 5,4 0,6 1,7 5,6 0,0 1,3 3,6 1,6 0,8 
Parament de la llar 1,8 0,5 -0,3 1,2 -0,2 -0,6 1,0 0,5 0,1 
Medicina 21,2 -4,2 -0,2 13,3 0,0 -0,2 2,4 0,0 1,1 
                    
Transport 3,2 0,6 -1,1 3,1 1,0 -1,1 2,5 0,4 0,0 
Comunicacions -2,8 -6,6 -5,8 -2,7 -6,6 -5,7 -2,4 -2,7 -1,9 
Lleure i cultura 2,2 -0,9 -2,3 0,8 -1,2 -1,9 1,0 0,6 0,3 
Ensenyament 14,7 0,7 1,2 10,5 1,9 1,2 7,1 3,1 1,7 
Hoteleria i restauració 1,4 0,3 0,5 0,8 0,2 0,6 2,2 1,6 1,7 
Altres 3,7 1,0 1,8 3,3 0,3 1,2 1,7 1,0 0,7 
                    
Total 3,6 0,2 0,1 2,9 0,3 -0,1 2,2 1,0 0,5 
          
La trajectòria lleument baixista en termes anuals que l’índex de preus de 
consum manté d’ençà final de 2013 tant a la zona euro com al conjunt 
de la UE no s’ha vist substancialment alterada per l’evolució de 
l’octubre.  
L’absència total de tensions inflacionistes que ha registrat l’estimació 
provisional de l’IPC corresponent a la zona euro durant l’octubre ha situat la 
corresponent variació interanual en el 0,4% -un 0,5% en el conjunt de la UE- 
entre tres i quatre dècimes percentuals menys que un any abans. És la cota 
més baixa registrada d’ençà que existeix la Unió Monetària amb l’excepció 
del recessiu 2009, quan es van encadenar cinc mesos consecutius de 
variacions interanuals negatives. 
Una de les conseqüències d’aquesta persistent estabilitat de les taxes 
inflacionistes és que el diferencial de preus entre Catalunya i la zona euro es  
manté sense canvis rellevants i amb saldo negatiu. Com es pot observar en 
el gràfic adjunt, el procés de compensació de l’augment acumulat de preus 
dels darrers tres anys encara no s’ha completat.     
Aquest diferencial d’inflació no deixa d’ésser una mesura de síntesi d’una 
realitat que acostuma a ser complexa i que serveix de coartada per a justificar 
la lentitud i la precaució amb la que actua el BCE en una conjuntura com 
l’actual de creixement econòmic anèmic. Així, i si només ens fixem en 
algunes de les economies de la zona euro, la diversitat de les taxes d’inflació 
és relativament notable. Mentre França, Bèlgica, Holanda i Dinamarca 
presenten unes taxes d’inflació a l’entorn de la mitjana europea, Alemanya 
gairebé la dobla i Àustria i Finlàndia la tripliquen. Alhora, a Itàlia i Espanya els 
preus de consum estan baixant o es mantenen per sota de la mitjana. Igual 
que a Portugal i Grècia. Un mosaic difícil de gestionar però amb l’avantatge 
de que fins i tot les taxes més elevades estan clarament per sota de la 
referència del dos per cent.   
 
Per ajudar a entendre aquestes diferències de preus mitjans entre països no 
estarà de més fer una ullada a l’evolució dels diferents components de la 
despesa que, agregats, formen l’índex de preus de consum. Les dues 
dècimes de diferència entre Catalunya i Espanya responen bàsicament a la 
diferent intensitat de la caiguda dels preus de l’alimentació i a les majors 
pressions inflacionistes a Catalunya en la despesa de l’habitatge i 
subministraments. La realitat és que només la meitat dels dotze components 
registren variacions de preus iguals o equivalents als dos àmbits. Si la 
comparació es fa entre Catalunya i la UE, les quatre dècimes de diferència 
tenen més factors explicatius atès que no es pot parlar de variació de preus 
equivalent en cap dels dotze components. A banda del de comunicacions, els 
components de la despesa més determinants a l’hora d’explicar les majors 
tensions inflacionistes a la UE en relació amb Catalunya són els de les 
begudes alcohòliques i tabac, la medicina, el transport, l’hoteleria i 
restauració i el lleure i cultura. La despesa en habitatge i subministres torna a 
ser més inflacionista a Catalunya i Espanya que no pas a la resta de la UE. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Indicadors de consum 
 
Indicadors de consum 
 
A la recta final de 2014, l’evolució d’alguns indicadors de consum permet parlar de relativa consolidació de la represa de 
la demanda interna. Si més no, d’alguns sectors. 
Un és la matriculació de vehicles, que manté el to positiu amb el que va aconseguir acabar 2013. L’ampliació i renovació del parc 
automobilístic està directament relacionada amb l’evolució de la renda disponible de les famílies i amb el ritme inversor de les 
empreses. Les expectatives hi juguen igualment un paper clau. Igual que els canvis en les pautes de consum i de mobilitat de la 
població. Un aspecte, aquest darrer, rellevant per explicar l’evolució d’aquesta variable a Barcelona i entorn metropolità. 
Les darreres xifres de matriculacions de vehicles s’han de valorar positivament, però amb reserves, perquè en part responen a 
incentius econòmics extraordinaris. D’altra banda, és d’esperar que al nivell actual de matriculacions la demanda, encara feble 
però a l’alça, es vagi consolidant si es manté la trajectòria lleument alcista de creació neta de llocs de treball i es va normalitzant 
l’accés al crèdit. 
 
Dades i anàlisi 
 Matriculació de vehicles  
 Consum d'aigua i energia  
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Indicadors de consum |  Matriculació de vehicles 
Matriculació de vehicles 
Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles 
Període Barcelona Província Catalunya Espanya Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 
2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 
2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 
2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 
2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 
2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 
                    
2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 
1r.tr. 6.790 31.131 39.880 267.291 1r.tr. 3.617 2.305 239 629 
2n.tr. 7.926 34.079 43.702 281.268 2n.tr. 3.885 2.742 632 667 
3r.tr. 7.070 29.900 39.562 222.778 3r.tr. 3.738 2.601 286 445 
4t.tr. 6.668 27.277 35.046 197.031 4t.tr. 3.821 2.199 177 471 
                    
2013 29.368 129.275 167.303 991.054 2013         
1r.tr. 6.234 27.985 36.098 236.188 1r.tr. 3.351 2.201 185 497 
2n.tr. 8.076 34.801 44.199 273.440 2n.tr. 4.146 3.111 231 588 
3r.tr. 7.184 31.799 42.060 233.844 3r.tr. 4.022 2.486 190 486 
4t.tr. 7.874 34.690 44.946 247.582 4t.tr. 4.621 2.360 164 729 
                    
2014         2014         
1r.tr. 7.264 33.068 42.322 270.396 1r.tr. 3.984 2.495 192 593 
2n.tr. 9.048 42.810 54.450 347.057 2n.tr. 4.848 3.145 288 767 
3r.tr. 8.099 35.683 46.283 264.977 3r.tr. 4.548 2.647 199 705 
oct. 3.541 16.529 21.056 112.631 oct. 1.925 1.223 96 297 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 
Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 
jl-oct.14/ jl-oct.13 13,5 17,0 14,9 16,7 jl-oct.14/ 
12,5 9,8 13,0 39,9 
jl-oct.13 
1r.sm.14/ 1r.sm.13 14,0 20,9 20,5 21,2 
1r.sm.2014/ 
2012/2011 -12,2 -12,7 -12,8 -15,3 17,8 6,2 15,4 25,3 
1r.sm.2013 
2011/2010 -23,0 -17,1 -18,1 -16,7 
2013/2012 7,2 3,2 -42,3 4,0 
 
L’augment sostingut del nombre de vehicles matriculats respon 2012/2011 -12,5 -11,3 15,3 -24,6 
bàsicament a la coincidència en el temps de la millora de la conjun-  
tura econòmica amb els incentius orientats a la modernització del 
parc automobilístic –inclosos els vehicles comercials lleugers- 
cofinançats pel sector públic estatal i els fabricants.  
L’evolució alcista que van registrar les matriculacions de turismes durant 
la segona meitat de 2013 s’ha mantingut i accentuat durant la major part 
d’enguany. Les dades més recents mostren que la lleu desacceleració 
registrada durant els mesos centrals de l’estiu s’ha vist àmpliament 
compensada pel repunt de setembre i octubre gràcies a l’ampliació del 
programa d’ajuts públics. Un dels inconvenients de mantenir aquests 
incentius és que emmascara la capacitat real de la demanda i no permet 
saber fins a quin punt l’increment de noves matriculacions respon a la 
lleu millora de la conjuntura econòmica.  
Malgrat que el canvi de tendència del mercat laboral sembla consolidat i 
que el crèdit bancari comença a fluir, la capacitat de despesa de la  
demanda continua sent molt limitada. Insuficient per a reactivar per sí  
mateixa el mercat de compra-venda de vehicles nous. Les projeccions 
més recents apunten que enguany s’assoliran les xifres de 
matriculacions més elevades del darrer quadrienni, un resultat suficient 
per allunyar-se lleument dels mínims de 2012-2013 alhora que es fa 
evident la impossibilitat de tornar a assolir els volums d’abans de la crisi. 
Després d’un primer semestre en què la renovació del parc 
automobilístic de la ciutat ha mostrat menys intensitat que a la resta de 
Catalunya i d’Espanya, durant els darrers mesos ja no s’observen 
diferències tan significatives. La pèrdua d’impuls de la matriculació de 
motos s’ha vist compensada pel repunt de les vendes de vehicles 
industrials lleugers. Sembla que la demanda per a usos productius es 
mostra més dinàmica que la demanda per a usos estrictament 
particulars. 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Consum, comerç i preus | Indicadors de consum |  Consum d’aigua i energia 
Consum d’aigua i energia 
  
Consum d'aigua a Barcelona milers m3  
Comercial i 
Període Total Domèstic Altres 
industrial 
2007 103.771 66.642 30.755 6.374 
2008 100.200 66.570 29.491 4.139 
2009 97.588 65.153 27.782 4.653 
2010 97.432 64.929 27.741 4.762 
2011 97.467 64.581 27.684 5.203 
          
2012 96.541 64.024 27.172 5.345 
1r.tr. 25.111 17.596 6.446 1.070 
2n.tr. 24.392 16.665 6.583 1.143 
3r.tr. 23.780 15.159 7.055 1.565 
4t.tr. 23.259 14.604 7.089 1.566 
          
2013 94.676 63.785 25.824 5.067 
1r.tr. 27.105 19.697 6.273 1.135  
2n.tr. 23.283 15.768 6.440 1.074  
3r.tr. 22.991 14.856 6.726 1.409 
4t.tr. 21.298 13.464 6.385 1.449 
     
 2014         
1r.tr. 24.930 17.682 6.093 1.155 
2n.tr. 22.619 15.122 6.281 1.215 
3r.tr. 23.262 14.967 6.877 1.418 
Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de 
l'Ajuntament de Barcelona. 
 
Cial-
Variació (%) Total Domèstic Altres 
indtl. 
3r.tr. 2014/3r.tr.2013 1,2 0,7 2,2 0,6 
1r.sm.2014/1r.sm.2013 -5,6 -7,5 -2,7 7,3 
2013 / 2012 -1,9 -0,4 -5,0 -5,2 
2012 / 2011  
-0,9 -0,9 -1,8 2,7 
 
 Ni el consum d’electricitat ni el d’aigua reflecteixen encara 
 la lleu millora de la conjuntura econòmica a Catalunya que 
mostren altres indicadors. El consum elèctric acumula 
gairebé tres anys seguits de reducció, amb especial 
intensitat en el segment productiu. 
Un consum d’energia i aigua cada cop més eficient per part de 
famílies i empreses –l’augment de tarifes incentiva l’estalvi i la 
inversió en aparells i tecnologies més eficients- juntament amb 
unes condicions meteorològiques relativament favorables, pot 
ajudar a explicar que malgrat els senyals de reactivació 
econòmica, aquests consums no augmentin. També s’ha de 
tenir present que en els moments inicials de millora de la 
conjuntura –especialment si la millora és feble i no és general- 
poden coincidir augments d’activitat amb una reducció del 
nombre d’establiments productius i de llars. Es podria dir que 
un primer repunt conjuntural és anul·lat per un efecte 
estructural de signe contrari. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions  
Transports i comunicacions 
 
 
 
 
L’evolució dels diferents serveis de transport presenta un ventall tan ampli de variacions que no admet una valoració 
conjunta. Si fóssim prou agosarats, sens dubte seria lleument positiva. El tràfic comercial pel port s’estabilitza després 
d’un any i mig de retrocés. Les exportacions són, un any més, el segment més expansiu. I les importacions per via 
marítima mantenen una caiguda sense fre, conseqüent amb l’atonia de la demanda.  
El trànsit de passatgers, gràcies a l’impuls del turisme, dibuixa una trajectòria alcista especialment intensa en el segment dels 
creuers i també en els vols internacionals fora de la UE. En el primer cas, s’està recuperant activitat perduda un any abans, mentre 
que en el dels vols internacionals es tracta d’una tendència de fons amb molt recorregut per endavant. Els fluxos de viatgers  amb 
la resta d’Espanya noten tant la crisi com la competència de l’AVE i els que no superen les fronteres de la UE, a més de notar la 
crisi -la d’aquí i l’europea- es tracta d’un mercat molt madur i consolidat del que no s’han d’esperar grans increments. 
Del transport públic urbà no es pot esperar un canvi de tendència fins que no es produeixi una millora rellevant en el mercat laboral 
metropolità i en la capacitat de despesa de les persones. L’augment de visitants que han fet estada a la ciutat i dels residents que 
han viatjat menys per vacances ha contribuït a estabilitzar l’ús del transport públic durant l’estiu. 
Dades i anàlisi 
 
 Port 
 Tràfic de mercaderies 
 Tràfic de contenidors 
 Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques 
 Trànsit de passatgers 
 Aeroport de Barcelona 
 Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega 
 Trànsit de passatgers per origen i destinació 
 Trànsit dels aeroports espanyols 
 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 
 Transport públic urbà i rodalia 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Port 
 
 
Port 
 
 
La conjuntura lleument expansiva que caracteritza l’economia catalana i l’espanyola, i fins a cert punt l’europea, explica 
una bona part de l’augment d’activitat que es palesa al port de Barcelona. El tràfic comercial s’alinea amb la millora de la 
conjuntura econòmica.    
El tràfic portuari de mercaderies està creixent de manera generalitzada i amb especial intensitat en l’apartat exportador però sense 
obviar el tràfic de cabotatge i amb unes importacions igualment a l’alça. Una variació relativament condicionada pel tràfic de 
productes energètics, primeres matèries i productes intermedis. El tràfic de contenidors també s’apunta a la tendència alcista tot i 
que la càrrega general mostra poc dinamisme.  
Pel que fa al trànsit de passatgers, l’evolució del que va 2014 posa de relleu la tendència expansiva del nombre de viatgers de 
ferris regulars i el protagonisme dels creuers en trànsit. El segment dels creuers amb sortida/arribada al port de Barcelona viu un 
any de transició i consolidació. 
 
Dades i anàlisi 
 
 Port 
 Tràfic de mercaderies 
 Tràfic de contenidors 
 Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques 
 Trànsit de passatgers 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies 
Tràfic de mercaderies  
Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona                                                                          (milers de tones) 
  Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional 
Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 
2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 
2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 
2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 
2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 
2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 
                    
 
2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 
1r.tr. 4.295 5.593 3.677 2.592 223 2.345 395 656 3.419 4.849 
2n.tr. 5.072 5.957 4.113 2.861 333 2.327 626 770 4.019 5.118 
3r.tr 5.174 5.489 4.290 2.613 338 2.211 547 665 4.038 4.755 
4t.tr. 4.594 5.333 3.854 2.390 317 2.338 423 605 3.807 4.592 
                    
 
2013 20.469 20.922 15.991 10.417 2.347 8.263 2.132 2.241 16.642 17.912 
1r.tr. 4.497 5.164 3.693 2.521 280 2.142 524 501 3.678 4.548 
2n.tr. 5.466 5.463 4.187 2.728 699 2.131 580 604 4.377 4.685 
3r.tr. 5.680 5.524 4.425 2.735 879 2.215 541 573 4.559 4.618 
4t.tr. 4.844 4.771 3.868 2.433 489 1.775 487 563 4.028 4.061 
           
2014                     
1r.tr. 5.167 5.391 3.781 2.583 758 2.239 628 569 4.287 4.558 
2n.tr. 5.778 5.711 4.311 2.897 958 2.227 510 587 4.666 4.868 
3r.tr. 6.129 5.987 4.293 2.832 1.238 2.486 597 669 4.990 5.206 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. 
 
Variació (%) Total Cabotatge Exterior 
  3r.tr.2014/ 3r.tr.2013 
Total 8,1 -4,2 10,8 
Càrrega general 1,9 1,6 2,0 
Líquids a doll 20,3 -27,8 26,6 
Sòlids a granel 13,3 -31,4 14,7 
  1r.sm.2014/ 1r.sm.2013 
Total 7,1 11,1 6,3 
Càrrega general 3,4 3,9 3,2 
Líquids a doll 17,7 58,7 13,7 
Sòlids a granel 3,8 -12,4 4,7 
  2013/ 2012 
 
Total -0,3 -1,1 -0,1  
Càrrega general 0,1 1,1 -0,2 
Líquids a doll 1,7 -6,5 2,8 
Sòlids a granel -6,7 -23,9 -5,8 
 
L’augment del tràfic de mercaderies pel port de Barcelona durant el 
tercer trimestre d’enguany accentua la trajectòria alcista del primer 
semestre alhora que permet recuperar la totalitat del volum perdut al 
llarg del bienni anterior. Tot i la pèrdua de tremp del tràfic de 
cabotatge durant l’estiu, les variacions positives s’acaben imposant en 
totes les modalitats de tràfic i tant en el d’entrada com en el de sortida. 
Els 12,1 milions de tones de mercaderia que han passat pel port de la ciutat 
durant el tercer trimestre d’enguany superen en més d’un vuit per cent el 
tràfic mercantil del mateix període d’un any abans. Un creixement que,  
afegit al comportament igualment expansiu del primer semestre, situa el  
tràfic anual cada cop més a prop dels 44 milions de tones, el millor registre 
dels darrers sis anys i una bona base per a intentar recuperar a mitjà termini 
els màxims històrics d’abans de la crisi. De fet, aquest valor trimestral és el 
més elevat d’ençà final de 2008. 
A banda de la contracció del tràfic de cabotatge –que segueix a un 
semestre expansiu- el tràfic exterior ha continuat creixent a molt bon ritme 
durant l’estiu. Una bona notícia que s’ha de matisar perquè aquest 
creixement es recolza molt més en el tràfic de productes energètics, 
primeres matèries i semielaborats que no pas en productes elaborats i amb 
més valor afegit, comptabilitzats majoritàriament com a càrrega general. 
Això explica que els petroliers i els “granelers” siguin els tipus de vaixells 
que, en termes relatius, han incrementat més les seves escales al port de la 
ciutat en el que va d’any. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors 
Port / Tràfic de contenidors  
Tràfic de contenidors pel port de Barcelona  
___ Teus   
  Nombre de contenidors (Teus)  Mercaderia 
(milers Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones 
Període Total Exterior Cabotatge tones) 3r.tr.2014/3r.tr.2013 6,5 7,5 -2,0 2,7 
2007 2.610.099 2.305.664 304.435 25.417 1r.sm.2014/1r.sm.2013 6,7 5,9 14,8 1,4 
2008 2.569.477 2.298.542 270.935 25.159 2013/2012 -2,2 -2,6 2,0 -2,5 
2009 1.797.157 1.590.200 206.957 17.612 2012/2011 -13,7 -13,3 -16,7 -12,4 
2010 1.948.423 1.764.993 183.430 19.205  
2011 2.034.693 1.837.086 197.607 19.861 
        
 
2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 
1r.tr. 410.596 371.609 38.987 4.100 
2n.tr. 442.172 398.459 43.713 4.434 
3r.tr 474.256 428.644 45.612 4.620 
4t.tr. 431.623 395.407 36.216 4.267 
        
 
2013 1.720.384 1.552.484 167.900 16.982 
1r.tr. 408.813 371.530 37.283 4.150 
2n.tr. 421.252 380.210 41.042 4.257 
3r.tr. 473.454 424.991 48.463 4.494 
4t.tr. 416.865 375.753 41.112 4.081 
        
 
2014         
1r.tr. 428.722 383.962 44.760 4.072  
 
2n.tr. 457.319 412.150 45.169 4.449 
3r.tr. 506.838 458.781 48.057 4.614 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les 
dels darrers trimestres són provisionals. 
 
El fort creixement del tràfic de contenidors durant el primer 
semestre d’enguany s’ha mantingut al llarg de l’estiu gràcies 
al segment exterior. Això ha permès consolidar el canvi de 
tendència materialitzat a començament d’any. Recuperar 
novament els dos milions de teus anuals s’intueix un objectiu 
plausible a mitjà termini.  
El tràfic de contenidors es recupera amb força després de dos 
anys de notable contracció. La mercaderia que s’hi transporta 
també recupera el signe positiu, però amb una intensitat tan feble 
que no pot frenar el descens del grau de contenització de la 
càrrega general. En el que va de 2014, l’augment de la càrrega  
general s’ha repartit de manera desigual entre la contenitzada –
poc beneficiada d’aquest augment- i la que es transporta utilitzant 
altres sistemes.      
En paral·lel a aquesta situació, la variació interanual del nombre de 
contenidors durant els primers nou mesos d’enguany es recolza 
tant en l’augment d’aquest tipus de transport amb origen/destinació 
al port de Barcelona com en el segment que l’utilitza exclusivament 
com a lloc de trànsit. En el que va d’any sembla que s’ha 
estabilitzat la relació de cinc a un després de tocar màxims ara fa 
poc més d’un any amb la relació de sis contenidors amb 
origen/destinació al port de la ciutat per cada contenidor en trànsit. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques 
Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  
Tràfic portuari per tipus de productes                      (gn.-st.2014) Origen/destí del tràfic portuari exterior         (gn.-st.2014) 
    Variació (%) _______________________ Variació (%) 
2014/ 2013/ 
Productes Tones 2014/2013* 2013/2012 Àrees geogràfiques Tones 2013* 2012 
Gas natural 1.794.565 -8,0 -34,8 França/Itàlia 4.362.880 3,5 5,1 
Gasoil, gasolina i fuel 5.089.201 17,1 26,6 Europa (Atlàntic) 2.532.151 7,3 28,5 
Biocombustibles 1.565.678 100,9 10,8 Medit.Oriental, mar Negre, 
Caspi i Pròxim Orient 2.657.454 25,0 -11,3 
Resta energia 264.567 17,2 -14,4 
Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 2.037.531 -18,0 -20,8 
Siderometal·lúrgics 1.905.279 7,5 8,3 
Sud i sud-est asiàtic 1.603.276 -15,8 -1,1 
        
        
Potasses i altres adobs 565.805 -5,0 25,0 
Extrem Orient i Japó 3.399.086 17,6 -2,4 
Productes químics 3.355.961 5,7 7,5 
Nord d'Àfrica 4.748.471 24,4 1,6 
Ciment i clínker 1.217.745 21,1 -1,7 
Resta d'Àfrica 1.655.673 -17,9 41,1 
Altre material construcció 670.457 0,2 -12,0 
Amèrica del Nord (Atlàntic) 531.104 14,7 -14,3 
Cereals i farines 415.506 43,9 -33,9 
Golf de Mèxic 1.001.137 45,4 -15,1 
        
        
Fava de soja 1.165.258 1,4 -1,7 
Amèrica Central i Carib 712.081 24,7 1,8 
Pinso i farratges 834.952 -5,3 -11,3 
Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.429.580 22,3 -12,2 
Fruites i verdures 276.867 5,6 -14,5 
Amèrica del Nord (Pacífic) 81.729 62,1 3,4 
Begudes i derivats 535.618 -0,1 -5,7 
Amèrica del Sud (Pacífic) 306.351 -4,4 2,5 
Conserves 111,518 -25,0 9,1 
Oceania i Illes del Pacífic 137.156 -27,5 5,7 
        
Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. 
Tabac, cafè i cacau 354.775 1,9 -2,8 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. 
Olis i greixos 682.273 -7,6 2,8  
Pesca congelada 71.291 0,5 13,9 
Resta alimentació 1.158.549 4,6 -1,2 
Paper i pasta 1.104.961 -3,6 3,4 
        
Fusta 75.166 -16,4 2,5 
Maquinària i recanvis 1.219.610 21,5 2,5 
Automòbils i peces 1.185.833 1,5 1,0 
Resta de mercaderies 2.865.137 -2,0 -0,4 
Tares 5.676.098 4,9 -0,4 
        
Total 34.162.670 7,4 -0,3 
Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. 
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. 
 
L’augment del tràfic de mercaderies durant els primers nou 
mesos d’enguany s’ha recolzat bàsicament en alguns dels  
productes transportats a granel, ja siguin líquids com el  
gasoil, biocombustibles i productes químics o sòlids com el 
ciment i clínker i els cereals i farines. El tràfic de càrrega 
general augmenta a un ritme molt més contingut. 
Enguany, l’entrada de gas-oil està desplaçant la importació de gas 
natural de la posició capdavantera dels productes “energètics” que 
passen pel port de la ciutat. Menció a banda mereix el tràfic de 
biocombustibles, que registra un creixement espectacular a base 
de generar gairebé el mateix volum de tràfic d’entrada que de 
sortida. El descens de la importació de gas natural pel port sembla 
respondre més a una progressiva substitució del transport de gas 
per via marítima a favor dels gasoductes que connecten el nord 
d’Àfrica amb el sud d’Espanya que no pas a un descens sostingut 
del seu ús –que també- per part de grans consumidors. 
A més d’aquest agregat lligat a l’energia, els creixements més 
notables i sostinguts –ja vénen d’un 2013 expansiu- es continuen 
donant en els productes químics, en els siderometal•lúrgics i en la 
maquinària i recanvis. Els cereals i farines i el ciment i clínker 
creixen amb força i deixen enrere la contracció de 2013. En aquest 
darrer cas i en contraposició als tres primers, els fluxos són 
exclusivament en un sol senit. La resta de mercaderies mostren 
variacions poc definides amb l’excepció d’alguns descensos 
sostinguts com ara els de pinsos i farratges. El tràfic d’automòbils  
creix moderadament via exportacions. Orient i Japó i els americans de la costa atlàntica són els que 
mostren majors creixements en les seves relacions comercials 
Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari amb el de Barcelona. Les variacions negatives les acaparen les 
exterior, els ports europeus de l’Atlàntic, juntament amb els del transaccions comercials amb els ports del Golf Pèrsic, l’Índic i 
Mediterrani -amb l’excepció dels francesos i italians-, els d’Extrem els africans de l’Atlàntic. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers 
 
Trànsit de passatgers  
Trànsit de passatgers pel port de Barcelona  
Ferris  Creuers 
Període Total regulars Creuers* en trànsit 
2007 2.879.639 1.114.445 975.907 789.287 
2008 3.225.866 1.151.976 1.150.933 922.957 
2009 3.201.737 1.048.890 1.181.328 971.519 
2010 3.457.939 1.107.675 1.265.605 1.084.659 
2011 3.828.512 1.169.820 1.502.623 1.156.069 
        
 
2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 
1r.tr. 303.072 144.422 72.720 85.930 
2n.tr. 1.016.247 269.722 462.190 284.335 
3r.tr 1.408.366 467.423 611.945 328.998 
4t.tr. 694.084 131.584 291.530 270.970 
        
  
2013 3.628.129 1.028.897 1.506.286 1.092.946 
 
1r.tr. 357.953 136.493 95.745 125.715 
El trànsit de passatgers pel port durant els mesos 
2n.tr. 1.083.796 260.658 489.091 334.047 d’estiu ha mantingut la trajectòria lleument 
3r.tr. 1.453.807 493.983 634.823 325.001 descendent del primer semestre. Una evolució 
4t.tr. 732.573 137.763 286.627 308.183 imputable en exclusiva al sector dels creuers. La 
        
 recuperació dels valors màxims de 2011 haurà 
2014         d’esperar. 
1r.tr. 390.949 137.911 74.191 178.847 
La bona evolució del trànsit de passatgers de ferris 
2n.tr. 981.633 288.340 379.740 313.553 
regulars en el que portem d’any pot fer pensar que la 
3r.tr. 1.400.000 527.878 556.842 315.280 contracció en nombre de viatgers que ha registrat el 
Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són sector dels creuers amb origen/destinació al port de 
provisionals. Barcelona hauria estat força més moderada –o no 
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. 
s’hauria donat- si l’oferta de places hagués estat més 
 àmplia, en la línia de la disponible el trienni anterior. Sigui 
3r.tr.2014/ 1r.sm.2014/ 2013/ 2012/ 
Variació (%) com sigui, la realitat és que el milió vuit cents mil 
3r.tr.2013 1r.sm.2013 2012 2011 passatgers de creuers que durant els primers nou mesos 
Total -3,7 -4,8 6,0 -10,6 d’enguany han passat pel port de Barcelona, inclosos els 
Ferris regulars 6,9 7,3 1,6 -13,4 dels creuers en trànsit, equival a un descens de més del 
Creuers -12,3 -22,4 4,7 -4,3 nou per cent en comparació amb el mateix període de 
Creuers en trànsit -3,0 7,1 12,6 -16,1 2013. Analitzat en perspectiva i ateses les 
 característiques del sector, sembla un segment del 
 
negoci portuari en fase de consolidar els 2,5 milions de 
viatgers/any amb la perspectiva a mitjà termini d’abordar 
nous creixements.     
Contràriament, el segment dels ferris, tant el de 
cabotatge nacional –amb les Illes- com el comunitari –
amb Itàlia- ha tancat els primers nou mesos d’enguany 
sumant passatgers –un set per cent més- als que va 
transportar un any abans. L’augment de l’oferta i uns 
preus més competitius que les tarifes aèries poden 
ajudar a explicar que aquest segment del negoci 
s’encamini a un segon any consecutiu de creixement del 
nombre de viatgers. 
  
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport 
 
 
Aeroport 
 
 
La dinàmica expansiva del trànsit internacional s’imposa a la contenció del trànsit interior i manté un any més l’evolució 
del total de viatgers aeroportuaris en taxes positives.  
 
La notable represa de la demanda durant la primera meitat de 2014 ha fet reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de 
l’estancament d’un any abans. També han repuntat el nombre d’operacions i la mercaderia transportada. L’augment del nombre de 
turistes arribats a Catalunya i la incipient millora de la conjuntura econòmica en són els principals factors explicatius.  
 
Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE i, de forma 
cada cop més significativa, també del mercat intercontinental. Per contra, el mercat interior tot just es comença a estabilitzar 
després de patir la supressió de rutes i freqüències i l’augment de la competència ferroviària en un context econòmic complicat. 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Aeroport 
 
 Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  
 Trànsit de passatgers per origen i destinació  
 Trànsit dels aeroports espanyols  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega 
Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega 
Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona 
  Passatgers (milers)   Mercaderies (tones)   Avions 
Total Interior   Internacional   Total Interna-   Total Interna-
Període Interior Interior 
 (1) BCN/MDD Resta   UE Resta    (1) cional    (1) cional 
2007 32.898 4.798 10.383   14.660 2.964   96.786 16.137 80.649   352.501 168.179 181.286 
2008 30.272 3.435 9.135   13.974 3.695   103.996 13.072 90.924   321.693 145.273 173.457 
2009 27.422 3.045 8.136   12.703 3.521   89.815 10.492 79.323   278.984 122.906 153.556 
2010 29.210 3.071 8.557   13.242 4.302   103.280 10.791 92.489   277.832 116.155 158.894 
2011 34.398 3.172 9.533   16.323 5.341   96.573 11.008 85.565   303.054 118.062 182.539 
                              
2012 35.145 2.561 8.890   17.823 5.817   96.520 8.845 87.675   290.004 98.943 188.549 
1r.tr. 6.871 700 1.863   3.386 905   22.681 2.354 20.327   62.228 23.128 38.581 
2n.tr. 9.553 695 2.368   4.947 1.530   24.827 2.415 22.412   78.856 26.614 51.450 
3r.tr. 11.197 545 2.752   5.648 2.237   23.605 2.205 21.400   84.498 26.837 56.984 
4t.tr. 7.525 621 1.907   3.842 1.146   25.406 1.870 23.535   64.422 22.364 41.534 
                              
2013 35.211 2.206 7.966   18.435 6.569   100.297 6.383 93.915   276.496 82.711 191.075 
1r.tr. 6.550 516 1.688   3.323 1.019   23.795 1.605 22.190   56.227 19.494 36.355 
2n.tr 9.582 609 2.103   5.087 1.774   24.975 1.679 23.296   75.838 22.040 52.986 
3r.tr. 11.269 506 2.384   5.901 2.466   23.456 1.645 21.811   81.406 21.963 58.674 
4t.tr 7.810 576 1.791   4.124 1.310   28.071 1.452 26.618   63.025 19.214 43.060 
                              
2014               
1r.tr. 6.941 528 1.660   3.599 1.145   24.691 1.214 23.477   56.932 18.275 38.033 
2n.tr 10.292 585 2.129   5.706 1.862   25.666 1.382 24.284   78.172 21.679 55.691 
3r.tr. 12.072 492 2.480   6.529 2.558   24.623 1.474 23.149   85.277 22.649 61.843 
octubre 3.369 208 697   1.889 571   9.598 520 9.079   25.095 6.886 17.899 
(1) El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. 
Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. 
 
_________ Passatgers   Mercaderies   Avions 
Variació Interior   Internacional   Interna-   Interna-
Total Total Interior Total Interior 
(%) cional cional 
BCN/MDD Resta   UE Resta     
oct.2014/ 
8,0 -5,5 8,5   11,9 1,0   -2,7 -1,3 -2,7   4,2 -0,1 6,1 
oct.2013 
3r.tr.2014/ 
7,1 -2,7 4,0   10,6 3,6   5,0 -10,4 6,1   4,8 3,1 5,4 
3r.tr.2013 
1r.sm.2014/ 
6,8 -1,1 0,0   10,6 7,7   3,3 -21,0 5,0   2,3 -3,8 4,9 
1r.sm.2013 
2013/2012 0,2 -13,9 -10,4   3,4 12,9   3,9 -27,8 7,1   -4,7 -16,4 1,3 
2012/ 2011 2,2 -19,2 -6,8   9,2 8,9   -0,1 -19,6 2,5   -4,3 -16,2 3,3 
               
El fort creixement del nombre de passatgers que han passat per manera significativa. Assolir gairebé set milions de 
l’aeroport de Barcelona durant els primers nou mesos passatgers –el doble que cinc anys enrere- és una manera 
d’enguany s’ha mantingut durant l’octubre. 2014 es tancarà amb exitosa de tancar 2014. 
gairebé 2,5 milions de passatgers més que un any abans.   
La relativa estabilització del trànsit de passatgers per l’aeroport de 
Barcelona durant el darrer bienni ja és història. A les portes de 
tancar 2014, el total de passatgers dels darrers dotze mesos supera 
els 37,3 milions de viatgers, 2,3 milions més que un any abans, 
equivalent a un creixement interanual del 6,8%. Un dinamisme 
imputable gairebé en exclusiva al tràfic internacional. El tràfic amb la 
resta d’Espanya continua condicionat pel retrocés sostingut i 
darrerament més contingut del nombre d’usuaris del pont aeri amb 
Madrid. Descomptat aquest segment, el trànsit amb la resta 
d’Espanya comença a remuntar després de perdre gairebé un milió i 
mig de viatgers recuperats durant el bienni posterior a la recessió de 
2009. 
La trajectòria expansiva del trànsit internacional es manté amb 
solvència. Amb la particularitat però, que al llarg d’enguany el 
lideratge d’aquest creixement torna al segment del trànsit aeri en  
l’àmbit europeu. La resta del trànsit internacional –que ha viscut un 
 
creixement excepcional el darrer quadrienni- va perdent impuls de 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega 
  
  
El pes creixent del tràfic internacional sobre l’interior i també del 
tràfic intercontinental comporta un progressiu augment de la 
capacitat mitjana dels avions que operen a l’aeroport. Això ajuda a 
entendre que el creixement del nombre d’aeronaus sigui força més 
contingut que el dels passatgers. 
L’expansiva evolució del tràfic de mercaderies s’estronca amb la 
tardor. El tràfic interior alenteix notablement el seu ritme de caiguda i 
sembla anunciar un imminent canvi de tendència mentre que el 
segment internacional, expansiu fins aleshores, mostra els primers 
signes negatius després de gairebé tres anys d’expansió. El resultat 
global perd el signe positiu en termes mensuals però no la 
possibilitat de superar lleument i per primera vegada els volums 
anuals màxims registrats abans de la crisi. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació 
Trànsit de passatgers per origen i destinació 
Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols              (gn-jl  2014) 
Aeroports Aeroports  
 espanyols Nombre de internacionals Nombre de 
passatgers passatgers 
Ciutat-aeroport Ciutat-aeroport 
Madrid/Barajas 1.300.617 Londres/Gatwick 733.170 
Palma de Mallorca 802.784 Amsterdam/Schipol 699.486 
Sevilla 497.906 París/Charles de Gaulle 649.184 
Eivissa 461.288 Frankfurt 586.055 
Màlaga 336.305 Roma/ Fiumicino 529.305 
Menorca 324.526 París/Orly 481.867 
Bilbao 298.435 Brussel·les 436.662 
Santiago 227.673 Munich 409.263 
Tenerife Nord/Los Rodeos 223.925 Milà/Malpensa 373.355 
FGL.Granada/Jaén 192.798 Londres/Heathrow 341.143 
Alacant 192.361 Zuric 332.250 
Gran Canària 177.853 Moscou/Domodedovo 331.912 
Astúries 158.619 Lisboa 322.464 
Resta aeroports espanyols 722.745 Resta aeroports internacionals 9.094.042 
        
Total 5.917.835 Total 15.320.158 
 
  
Trànsit de passatgers segons país d'origen   
o destinació dels vols                                    (gener-juliol 2014)  
El trànsit de passatgers per l’aeroport manté l’evolució 
Nombre de gn-jl 2014/  % sobre  dual que l’ha caracteritzat en els darrers trimestres: 
passatgers gn-jl 2013 el total contractiva però tendint a l’estabilització en les rutes 
____________________ interiors i de significatiu creixement en les 
Espanya   5.922.130   -0,3 27,9 internacionals.  
Regne Unit   2.104.932   8,2 9,9  
Les dades de viatgers dels set primers mesos d’enguany 
Alemanya   1.923.538   13,8 9,0 
continuen reflectint el comportament divergent entre el 
Itàlia   1.828.691   18,1 8,6 trànsit interior i l’exterior que ja s’havia observat durant el 
França   1.750.494   6,0 8,2 bienni anterior. El nombre de passatgers que tenen com a 
origen o destinació algun dels aeroports de la xarxa Aena a 
Federació Russa   844.312   -0,4 4,0 
Espanya pràcticament s’ha estabilitzat atès que ha registrat 
Holanda   794.767   2,9 3,7 un descens de només tres dècimes percentuals en relació 
Suïsa   759.720   -2,2 3,6 amb els mateixos set mesos de 2013. Aquesta lleu variació 
suposa la quasi neutralització de la trajectòria descendent 
Bèlgica   521.005   14,7 2,5 
registrada durant el bienni 2012-2013. La lleu millora de la 
Portugal   500.794   13,0 2,4 conjuntura econòmica espanyola ha permès una absorció 
Estats Units   413.476   0,1 1,9 relativament ràpida de l’impacte derivat dels factors 
causants d’aquells descensos. Recordem la difícil situació 
Suècia   261.217   1,9 1,2 
d’Iberia, la competència de l’AVE i la reestructuració de 
Turquia   257.530   30,3 1,2 rutes i freqüències.  
Marroc   250.948   19,0 1,2   
Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE 
Àustria   231.281   6,7 1,1 (que són, de lluny, els més importants perquè ja suposen 
Dinamarca   225.499   7,2 1,1 més de la meitat del tràfic total), registren un augment 
Noruega   222.345   13,7 1,0 interanual del 10,3% en el període gener-juliol de 2014. Una 
variació que triplica el ritme de creixement del conjunt de 
Israel   216.604   10,5 1,0 2013 i que s’explica en part perquè el període de referència 
Irlanda   210.697   7,4 1,0 va ser relativament fluix. És molt probable que aquest fort 
Polònia   182.560   8,5 0,9 ritme de creixement es moderi sensiblement durant la 
segona meitat de l’any. El fort impuls d’Alemanya, Itàlia, 
Romania   182.348   1,4 0,9 Regne Unit i França –derivat tant de la millora de la situació 
Emirats Àrabs Units   179.956   45,6 0,8 econòmica en algun d’aquests països, inclòs Catalunya, 
Finlàndia   13,9 0,8 com de l’augment de les places de vol en oferta- ha estat 
163.386   
determinant en la consolidació de la senda expansiva. 
Qatar   132.751   8,9 0,6 Destacar que els signes negatius són escassos, de poca 
República Txeca   127.062   -15,2 0,6 magnitud i que responen a situacions puntuals. S’han de 
Resta de països   1.053.174   n.d. 5,0 valorar positivament els senyals de relativa estabilització 
            que presenten els volums de tràfic amb la Federació Russa 
Total   21.261.217   6,5 100,0 i Estats Units, perquè ambdues destinacions o 
 procedències venen d’un 2013 negatiu.  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació 
  
Una part de la creixent projecció internacional de l’aeroport de El 
Prat es pot mesurar fàcilment amb l’evolució del nombre de rutes, 
freqüències i viatgers amb l’exterior de la UE. Aquest és un 
segment que acumula deu anys de creixement consecutiu 
(interromput només en 2009), amb unes taxes de creixement molt 
elevades, que han fet que en només una dècada el pes relatiu 
d’aquest segment dins del conjunt del trànsit s’hagi més que 
triplicat. Les dades d’enguany no poden mantenir el fort ritme de 
creixement d’un any abans per la fluixa evolució dels tres principals 
emissors/receptors d’aquest segment del mercat: Federació 
Russa, Suïssa i Estats Units. El relleu l’han pres països com ara 
Turquia, Marroc, Noruega i Emirats Àrabs Units entre d’altres.  
  
L’anàlisi del nombre de viatgers que transporten les grans 
companyies aèries revela que Vueling, que dóna servei a gairebé 
el 35% dels viatgers que passen per l’aeroport, manté el perfil 
 
ascendent dels darrers anys; continua mantenint la seva posició 
capdavantera consolidada amb el replegament d’Iberia i fins i tot 
sembla que enguany encara pot esgarrapar unes poques dècimes 
més de quota de mercat als seus principals competidors, 
encapçalats per Ryanair. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols 
Trànsit dels aeroports espanyols  
Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-jl 2014) 
_____________________ Passatgers Mercaderies Avions 
Variació Internac./  Regular/ Variació Variació 
Aeroports Total  interanual total total Total interanual Total interanual 
(milers) (%) (%) (%) (tones) (%)   (%) 
  
Madrid - Barajas 23.593 3,5 70,6 98,8 207.780 6,7 197.210 1,8 
Barcelona 21.261 6,4 72,1 97,0 59.418 4,1 164.295 2,6 
Palma de Mallorca 12.726 0,4 77,4 86,7 6.620 -8,8 96.748 0,2 
Màlaga 7.788 7,2 85,8 95,8 1.459 -2,1 62.102 7,3 
Gran Canària 5.948 8,9 64,1 73,3 11.139 4,3 59.562 10,5 
                    
Alacant 5.727 5,5 88,6 95,1 1.561 3,8 40.930 6,1 
Tenerife Sud 5.254 5,9 92,9 72,6 2.627 33,6 34.819 10,2 
Lanzarote 3.351 14,1 73,1 78,6 1.171 4,0 28.231 15,2 
Eivissa 3.270 7,6 60,5 85,9 1.194 -8,5 32.460 5,6 
Fuerteventura 2.685 14,5 79,7 73,8 573 -0,6 22.668 15,0 
                    
València 2.587 -2,2 70,2 97,9 6.895 1,4 32.437 -2,6 
Bilbao 2.283 4,2 39,1 96,0 1.668 15,4 24.886 -2,1 
Sevilla 2.234 2,4 41,3 95,3 3.381 11,2 24.819 0,3 
Tenerife Nord 2.070 3,7 1,9 99,0 8.988 14,4 30.523 7,7 
Menorca 1.368 0,3 51,4 72,5 764 -15,1 13.341 -0,9 
                  
  110.327 4,1 69,6 91,5 390.068 8,3 1.055.419 2,4 
         
         
Durant els set primers mesos d’enguany el sistema 
aeroportuari espanyol ha registrat 1,06 milions d’operacions 
i transportat a més de 110 milions de viatgers, un 2,4% i un 
4,1% més, respectivament, que durant el mateix període de 
2013.  
 
El lleu repunt que està registrant el sistema aeroportuari 
espanyol en el que va de 2014 sembla posar punt i final al 
descens del bienni anterior. Si bé no destaca per la seva 
intensitat, és un canvi de tendència molt general, recolzat en 
l’evolució de 14 dels 15 aeroports amb més viatgers del país. 
Només València resta al marge amb un retrocés poc rellevant. 
Els creixements més intensos en termes relatius es donen a 
Lanzarote i Fuerteventura, dos aeroports amb un elevat pes dels 
vols internacionals. En termes absoluts, l’augment més notori el 
registre l’aeroport barceloní. Sorprèn l’escàs creixement que 
registre Palma de Mallorca i Menorca especialment en 
comparació amb el dinamisme d’Eivissa. El rebatejat aeroport de 
Madrid torna a valors positius però amb una taxa de creixement  
per sota de la mitjana del conjunt.  Els signes positius també s’imposen en les dades de 
 mercaderia transportada. A més del fort creixement que han 
Com ja s’ha avançat, el nombre d’operacions d’enlairament i registrat alguns dels aeroports especialitzats –Saragossa i 
aterratge també “remunta el vol” però amb menys intensitat que Vitòria bàsicament- Madrid -que canalitza més de la meitat de 
en el nombre de viatgers. La lleu millora de la conjuntura i la mercaderia que passa pel sistema aeroportuari espanyol- 
especialment de les expectatives a curt i mitjà termini sembla que recupera la major part de la càrrega perduda un any abans i 
ha contribuït a tancar el procés de reordenació de rutes. La forta Barcelona aconsegueix mantenir la trajectòria ascendent d’un 
competència ha estat determinant a l’hora de forçar aquest canvi any abans.  
de tendència.   
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Inici  |  Transports i comunicacions  |  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 
 
 
Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  
 
El repunt del nombre de viatgers que ha registrat el transport públic col•lectiu durant la segona meitat de 2013 sembla 
trencar la tendència descendent de l’any i mig anterior. 
Les xifres disponibles mostren una recuperació significativa del nombre d’usuaris del transport públic metropolità durant el segon 
semestre de 2013. Una recuperació basada en diferents factors com ara un augment del nombre de visitants i un període de 
referència -tardor de 2012- especialment negatiu entre altres, que aconsellen precaució a l’hora de les valoracions. Es força 
probable que aquesta tendència alcista es mantingui en el curt termini però si no va acompanyada d’una millora sensible del 
mercat de treball no s’ha d’esperar que tingui continuïtat a mitjà termini. 
 
Dades i anàlisi 
 
 Transport públic urbà i rodalia  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia 
Transport públic urbà i rodalia  
Transport públic urbà (milers de viatgers) Transport públic de rodalia (milers de viatgers) 
Xarxa      Xarxa FGC                FGC Renfe 
Període Total Metro Autobusos Servei urbà Línia Metro 
2007 619.132 366.372 203.679 29.321 Període Total Total Llobr/Anoia Vallès Total 
2008 617.857 376.374 188.333 29.980 2007 166.594 49.630 20.112 29.518 116.964 
2009 603.663 361.653 189.869 28.290 2008 165.826 50.960 21.188 29.773 114.866 
2010 615.399 381.222 183.357 27.078 2009 161.463 51.498 21.663 29.835 109.965 
2011 621.147 388.978 181.678 26.296 2010 156.371 52.683 21.980 30.703 103.688 
          2011 160.350 54.168 23.036 31.131 106.182 
2012 594.430 373.505 173.965 23.299             
1r.tr. 156.862 97.914 46.489 6.263 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 
2n.tr. 157.279 98.363 46.823 5.964 1r.tr. 40.705 14.207 5.808 8.400 26.498 
3r.tr. 132.584 84.523 38.193 4.715 2n.tr. 41.214 13.192 5.462 7.730 28.022 
4t.tr. 147.705 92.705 42.460 6.357 3r.tr. 35.892 10.530 5.646 5.884 25.362 
          4t.tr. 39.765 13.729 5.369 8.360 26.036 
2013 594.198 369.937 176,706 23.961             
1r.tr. 147.265 90.953 44.074 6.223 2013   51.500 20.879 30.621   
2n.tr. 157.372 97.646 47.180 6.476 1r.tr. 38.844 13.309 5.322 7.988 25.535 
3r.tr. 133.827 85.272 38.528 4.815 2n.tr. 41.526 13.610 5.381 8.229 27.916 
4t.tr.  155.734 96.066 46.924 6.447 3r.tr. 36.525 10.506 4.706 5.800 26.019 
          4t.tr. 39.694 14.075 5.471 8.604 25.619 
2014                     
1r.tr. 152.004 93.371 46.117 6.470 2014           
2n.tr. 155.098 96.506 46.153 6.329 1r.tr. nd. 13.810 5.460 8.350 nd. 
3r.tr. 136.603 87.208 39.013 5.052 2n.tr. nd. 13.173 5.300 7.874 nd. 
Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. 3r.tr. nd.  10.873 4.796 6.077 nd. 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. 
Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. 
 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. 
Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC  
3r.tr.14/3r.tr.13 1,6 2,3 1,3 4,9 Variació (%) Total FGC Renfe 
1r.sm.14/1r.sm.13 0,8 0,7 1,1 0,8 3r.tr.14/2n.tr.13   3,5   
2013/2012 0,0 -1,0 1,6 2,8 1r.sm.14/1r.sm.13   0,2   
2012/2011 -4,3 -4,0 -4,2 -11,4 2013/2012 -0,6 -0,3 -0,8 
2012/2011 -1,7 -4,6 -0,3 
  
Augment generalitzat d’usuaris a tots els mitjans de 
transport públic col•lectiu de la ciutat.  
Les dades disponibles corresponents al tercer trimestre de 2014 
consoliden i accentuen el lleu creixement interanual registrat 
durant la primera meitat d’enguany. Encara que són variacions 
poc rellevants en termes relatius –especialment si es comparen 
amb les davallades de dos anys abans- la valoració canvia si 
hom es para a pensar que es tracta d’un augment mitjà diari de 
més de vint mil passatgers o de validacions en el sistema de 
transport públic metropolità.      
Seguint la tendència registrada durant la segona meitat de 2013, 
la xarxa urbana d’autobusos continua registrant un ritme de 
creixement sostingut alhora que moderat. Sembla que s’ha 
revertit definitivament la trajectòria descendent del quinquenni  
 
2008-2012. A partir d’ara, el repte és intentar recuperar el volum 
d’usuaris que la crisi i altres factors han fet perdre al transport 
públic de superfície.     
El metro i el servei urbà dels FGC registren els creixements 
interanuals més intensos en termes relatius. Uns augments que 
responen a una conjuntura econòmica que presenta signes 
inequívocs de lleu recuperació en aspectes que incideixen 
directament en el nombre de desplaçaments diaris de les 
persones com ara un lleu repunt del nombre d’ocupats i també 
del nombre de visitants. En el cas del transport públic de rodalia, 
les dades disponibles van en la mateixa línia. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos 
Turisme, fires i congressos 
 
 
 
 
 
Durant els primers mesos de 2014 l’activitat turística ha intensificat el vigor exhibit durant l’any anterior.  
 
Un cop superada la petita ensopegada que van presentar les dades de pernoctacions i visitants durant els primers mesos de l’any 
passat, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants es mantenen instal•lades en una trajectòria d’intens creixement. 
S’assoleixen xifres històriques, que acompanyen nivells d’ocupació i d’estada mitjana molt elevats. De moment, el sector turístic de 
la ciutat ha navegat gairebé durant tota la crisi per aigües tranquil•les -amb una incursió molt breu en la zona negativa-, gràcies a 
l’empenta dels visitants de l’exterior. Una empenta que contrasta amb el to contractiu que manté la demanda del mercat intern, que 
comença a apuntar indicis de recuperació.  
 
Per altra banda, les darreres dades disponibles d’activitat firal -corresponents a 2012- reflecteixen tant la grisor general de la 
conjuntura del moment actual que suporta el teixit empresarial com la forta vitalitat d’alguns segments en els què Barcelona és 
punt de referència a nivell mundial. En aquest escenari de fragilitat econòmica, l’activitat de congressos i esdeveniments 
empresarials en 2012 també reflecteix una lleugera contracció global, de la que escapa el segment de les convencions.. 
  
Dades i anàlisi 
 
 Activitat turística 
 Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 
 Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera 
 Turistes segons procedència 
 Creuers 
 Perfil dels turistes 
 Fira de Barcelona 
 Fira de Barcelona 
 Congressos 
 Congressos i convencions celebrats a Barcelona 
 Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística  
 
Activitat turística 
 
El segon quadrimestre de l’any ha registrat un nou impuls de la majoria dels indicadors d’activitat turística, gràcies 
sobretot a l’empenta del segment exterior durant els mesos centrals de l’estiu. 
 
Els registres d’activitat turística hotelera de juliol i agost d’enguany revelen una nova revifada del ritme d’avanç que es contraposa i 
corregeix l’estancament detectat durant el bimestre anterior. Un cop més, aquest sector torna a destacar per la seva vitalitat i 
fermesa, amb un to força més vigorós que el que registren molts dels indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat.  
 
El tret que emergeix com a aspecte més significatiu de l’evolució turística més recent és  el comportament dual de la demanda dels 
residents a Espanya i dels residents a l’estranger. Tot i que la demanda interna comença a emetre senyals de recuperació, encara 
es troba sota el signe de la contenció, perquè el canvi de ritme de l’economia no ha repercutit per ara en una millora clara de les 
rendes familiars. La demanda externa, en general, manté el fort ritme expansiu impulsada bàsicament pels països grans de la Unió 
Europea i per algunes economies emergents que es perfilen cada cop més com a emissores significatives de turistes. El 
contrapunt l’aporten les dades de turisme de creuers, que palesen un retrocés en relació amb un any enrere. Aquest retrocés pot 
venir explicat perquè la planificació dels itineraris i la demanda esperada es realitza amb molta antelació, i la de 2014 es va fer 
durant un dels moments més baixos del cicle econòmic. 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Activitat turística 
 Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 
 Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera 
 Turistes segons procedència 
 Creuers 
 Perfil dels turistes 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 
Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 
 
Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 
 
Període Pernoctacions Turistes (1) Estada mitjana (2) 
2006 13.198.982 6.709.175 1,97 
2007 13.620.347 7.108.393 1,92 
2008 12.485.198 6.659.075 1,87 
2009 12.817.171 6.476.034 1,97 
2010 14.047.396 7.133.524 2,00 
2011 15.529.218 7.390.777 2,09 
    
2012 15.931.932 7.440.113 2,14 
gn-fb 1.794.548 897.708 2,00 
mç-ab 2.709.755 1.305.821 2,07 
mg-jn 2.962.704 1.367.500 2,17 
jl-ag 3.393.065 1.417.478 2,39 
st-oc 3.029.402 1.452.534 2,09 
nv-ds 2.042.459 999.071 2,04  
       
 
2013 16.485.075 7.571.765 2,20 Darrere d’aquest dinamisme sostingut –que va acompanyat 
gn-fb 1.702.343 822.896 2,07 d’una tendència a l’estabilització de l’estada mitjana- hi ha 
mç-ab 2.695.082 1.274.138 2,12 tant factors de demanda com d’oferta. D’entre els primers, 
l’accent positiu recau sobre els visitants d’origen estranger, 
mg-jn 3.164.634 1.448.524 2,18 
mentre que el mercat intern ha començat a corregir 
jl-ag 3.559.310 1.467.156 2,43 
l’accentuat to negatiu del darrer trienni. Començant per 
st-oc 3.201.632 1.490.054 2,15 aquest últim, la difícil conjuntura econòmica del país, amb un 
nv-ds 2.162.074 1.068.998 2,02 descens acumulat de les rendes del treball –tant de nombre 
         d’ocupats com de salaris- i de la despesa pública en 
2014       transferències, deriva en una forta i sostinguda contenció de 
gn-fb 1.836.037 872.048 2,11 la despesa de les economies familiars. És d’esperar que a 
mç-ab 2.873.767 1.352.023 2,12 mesura que avanci l’anunciada recuperació –tot i que la 
mg-jn 3.172.222 1.487.661 2,13 feblesa que registra el creixement econòmic a la zona euro la 
jl-ag 3.733.494 1.565.763 2,39 pot afeblir i alentir- i es vagin esvaint les expectatives 
(1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de negatives, la demanda interna recuperi part del seu vigor, si 
Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. bé continuarà molt marcada per la prudència atès que la 
(2) Dades expressades en nits. recuperació del mercat laboral es produeix de manera molt 
Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració 
lenta i en unes condicions de més precarietat que abans de la 
pròpia. 
  crisi. Quant a la demanda dels residents a l’exterior, exhibeix 
   en conjunt molta fortalesa, impulsada per la favorable 
Variació (%) Pernoctacions Turistes 
conjuntura econòmica dels països d’origen i per la bona 
jl-ag 2014/jl-ag 2013 4,9 6,7 
resposta d’algunes economies emergents i de nova 
1r.sm.2014/1r.sm.2013 4,2 4,7 industrialització com a emissores de visitants. 
2013/ 2012 3,5 1,8  
2012/ 2011 2,6 0,7 Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una 
 de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i 
 competitives. A més de disposar d’una de les ofertes 
Augment sostingut de les pernoctacions hoteleres durant hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, 
els trimestres centrals de 2014, accentuant fins i tot la gaudeix d’una àmplia oferta de connexions aèries i 
trajectòria ascendent de l’any anterior.  ferroviàries, d’un important port de creuers i actua com a 
 contrapunt o complement a estades a altres zones de 
Durant els primers vuit mesos d’enguany han fet estada als Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de 
hotels de Barcelona prop de 5,3 milions de persones que han Barcelona com a destinació turística per part de la demanda, 
generat 11,6 milions de pernoctacions, un 4,4% més que un any però a més cal tenir en compte que s’està beneficiant 
enrere. Seguint la tendència de final de l’any passat, en set d’alguns dels fluxos de viatgers als que la inestabilitat social i 
d’aquests vuit mesos s’han assolit màxims absoluts de política d’algunes àrees de la Mediterrània Oriental ha desviat 
pernoctacions hoteleres en termes anuals. Si s’observa bimestre cap a d’altres destinacions. 
a bimestre, el creixement d’enguany mostra una suau  
desacceleració. El nombre de visitants també ha augmentat de  
forma intensa, i s’endinsa en el darrer terç de l’any creixent a un  
ritme del 5,3% anual. Les taxes negatives registrades durant els  
primers mesos de 2013 han quedat enrere, i si ja l’any passat es  
va tancar amb una trajectòria clarament alcista, les dades dels  
mesos centrals de l’estiu d’enguany auguren que, amb una  
probabilitat molt alta, aquest impuls ascendent es pot mantenir  
fins a final d’any.  
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera 
Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera 
 
Activitat hotelera segons categoria  
Ocupació  Estada  
Nombre de  Nombre  habitacions mitjana 
Categoria pernoctacions de turistes (%) (nits) 
gener-febrer 2014 
H 5* 393.583 193.768 87,05 2,04 
H 4* 1.664.251 740.674 89,23 2,25 
H 3* 822.008 381.805 88,86 2,15 
H 2* 200.376 113.903 90,65 1,76 
H 1* 121.413 59.903 84,66 2,03 
          
Total 1.836.037 872.048 57,68 2,11 
març-abril 2014  
 
H 5* 483.411 214.394 87,69 2,26 Durant els mesos de juliol i agost –tradicionalment el 
H 4* 2.016.181 806.986 92,30 2,50 bimestre que acumula més pernoctacions- s’ha assolit 
H 3* una ocupació mitjana del 92% de les habitacions dels 
879.402 359.768 93,22 2,45 
hotels. Més que un any abans gràcies a que la demanda 
H 2* 223.411 114.365 92,76 1,96 ha continuat creixent més que l’oferta de places 
H 1* hoteleres.  
131.088 70.251 91,31 1,88 
           
Deixant de banda els establiments de més categoria, la 
Total 3.733.493 1.565.764 91,89 2,39 preferència dels turistes pels hotels de 3 i 4 estrelles ve 
 determinada no només pel perfil i la capacitat adquisitiva de 
la demanda sinó també per ser el tram d’oferta més 
abundant, amb un 74% dels establiments i un 77% de les 
places. Alhora, és el que més ha crescut, ja que entre 2003 
i 2013 ha vist augmentar el nombre d’establiments en un 
62%. Que les taxes d’ocupació hagin augmentat amb 
especial intensitat durant els primers quatre mesos de l’any 
és un bon senyal de cara a la desestacionalització del 
negoci turístic a la ciutat. 
 
 
 
 
 
 
 
. 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència 
 
Turistes segons procedència 
  
Lloc de procedència dels turistes  
2013 Barcelona continua guanyant atractiu com a 
  var (%)  destinació turística urbana al món: durant 2013 un 
2013/2012 
nombre en % 80% dels clients dels hotels ha vingut de l’estranger.  
  
 
Espanya 1.324.623 20,0 -8,6 Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels 
2.885.402 43,7 -2,5 creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres 
Unió Europea 
dècades és la presència cada cop més nombrosa de 
Alemanya   395.545 6,0 6,8 
visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha 
Àustria   68.417 1,0 -15,8 intensificat en termes relatius en el darrer trienni, entre 
altres raons perquè la conjuntura econòmica està 
Bèlgica   128.406 1,9 -0,5 
castigant de forma més intensa la demanda interna que 
Dinamarca   64.487 1,0 -3,1 l’externa en termes agregats, és indiscutible que 
Barcelona ha aconseguit situar-se a les grans lligues 
Finlàndia   58.312 0,9 17,7 
internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, 
França   555.995 8,4 8,7 lleure i vacances com de congressos i, a nivell molt 
28.528 0,4 -6,4 concret, també d’algunes fires.    
Grècia   
 
Irlanda   58.247 0,9 -5,5 Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar 
390.847 5,9 -10,9 a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun 
Itàlia   
punt d’Espanya, durant el darrer any aquesta proporció 
Luxemburg   7.346 0,1 9,5 s’ha reduït a  només el 20%, per sota del mínim del 21,8% 
Països Baixos   182.364 2,8 -9,0 que es va assolir en 2012. Els grans països emissors són 
les grans potències econòmiques i demogràfiques de la 
Polònia   51.386 0,8 12,1 
UE (França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya), amb un 28,6% 
Portugal   81.502 1,2 -10,8 del total i una evolució conjunta positiva de la que només 
es despenja Itàlia, previsiblement per les mateixes raons 
Regne Unit   549.943 8,3 3,8 
que frenen les visites de la resta d’espanyols. A banda 
República Txeca  16.698 0,3 -9,6 d’aquests països però encara dins de la UE, destaca la 
133.235 2,0 8,4 caiguda d’Àustria, Irlanda, Grècia, la República Txeca i els 
Suècia   Països Baixos.   
Resta Unió Europea  114.144 1,7 5,2  
618.870 9,4 9,8 El contrapunt a aquesta moderada contracció dels fluxos 
Resta d'Europa 
de visitants l’aporta la resta d’Europa, amb un creixement 
Amèrica 985.696 14,9 -11,9 de gairebé el 10 per cent, derivat de l’ascens de països 
547.711 8,3 -3,5 com Noruega o Suïssa però principalment de Rússia, que 
Estats Units   
després de multiplicar per 3,4 el nombre de visitants 
Resta d'Amèrica   437.985 6,6 -10,5 d’aquesta nacionalitat que han passat pels hotels de 
148.485 2,2 2,0 Barcelona entre 2009 i 2012, durant el darrer any hi ha 
Japó 
sumat gairebé un 20% més. De les grans tendències, 
Països africans 80.759 1,2 15,8 
força paral•leles a les analitzades a l’apartat del trànsit 
Resta del món 566.081 8,6 13,3 aeri de passatgers, queda per esmentar la puixança dels 
països agregats sota la categoria resta del món, entre els 
Total 6.609.921 100,0 0,6 
quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, 
Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de Turquia o els Emirats Àrabs Units.   
l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE.  
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers 
 
Creuers 
Passatgers de creuers  
A mesura que avança 2014 es va diluint l’impuls 
Passatgers Passatgers Passatgers 
Període Total ascendent del nombre de passatgers de creuers 
embarcats desembarcats en trànsit que s’havia registrat el 2013. 
2007 1.765.838 486.994 489.435 789.409  
2008 2.073.890 576.220 574.713 922.957 Enguany s’està perfilant com un any de baix to pel que 
2009 2.152.847 593.424 587.904 971.519 fa al moviment de passatgers de creuers a les set 
2010 2.350.264 632.445 633.160 1.084.659 terminals internacionals del port. Després que 2013 es 
2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 tanqués amb un ascens del 8%, els primers mesos de 
2014 ja van començar amb descensos del nombre de 
          
passatgers embarcats i desembarcats. A aquesta 
2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 
trajectòria baixista es va afegir, ja al segon trimestre, 
1r.tr. 158.650 38.143 34.577 85.930 els que circulen en trànsit. En conjunt, fins el juliol el 
2n.tr. 746.525 235.311 226.879 284.335 nombre d’usuaris de creuers oscil·la a l’entorn dels 1,2 
3r.tr. 940.943 304.225 307.720 328.998 milions, una xifra pràcticament idèntica a la de 2012 i 
4t.tr. 562.500 144.254 147.276 270.970 que suposa una disminució del 12% en relació amb 
          l’assolida el 2013. Pel que fa al nombre de vaixells, el 
2013 2.599.232 754.038 752.248 1.092.946 nombre d’escales comptabilitzades fins al juliol és de 
1r.tr 221.460 49.800 45.945 125.715 395, un 8,4% menys que un any enrere.  
2n.tr. 823.138 247.176 241.915 334.047  
Atès que en els primers mesos de l’any la resta 
3r.tr. 956.486 314.794 316.674 325.018 
d’indicadors de turisme han evolucionat a l’alça, el 
4t.tr. 598.148 142.268 147.714 308.166 
punt diferencial del segment de creuers cal buscar-lo 
          
en l’anticipació amb la que es planifiquen les rutes. Els 
2014         creuers que operen en 2014 es van planificar entre 
1r.tr. 253.038 37.261 36.930 178.847 dos i tres anys enrere, just quan l’economia estava en 
2n.tr. 693.293 195.080 184.660 313.553 plena recessió i els indicadors s’endinsaven, de forma 
jl 253.376 84.209 81.697 87.470 pràcticament generalitzada, en terreny negatiu. És 
Font : Autoritat Portuària de Barcelona raonable pensar, i així ho apunta l’autoritat portuària, 
  que les navilieres assignessin menys vaixells a les 
Passatgers Passatgers Passatgers rutes mediterrànies que atraquen a Barcelona (en ruta 
Variació (%) Total embarcats desembarcats en trànsit o com a port d’origen o destinació) en previsió d’una 
2n.tr.2014/ 
-15,8 -21,1 -23,7 -6,1 contracció de la demanda.  
2n.tr.2013  
gn-jl 2014/  
-12,0 -21,6 -22,9 2,4 En qualsevol cas, les dades de 2014 apunten a una 
gn-jl 2013 
interrupció d’una trajectòria ascendent que dura ja 
2013/ 2012 7,9 4,4 5,0 12,6 dues dècades. Una trajectòria que ja havia tingut un 
2012/ 2011 -9,4 -4,7 -3,8 -16,1 altre parèntesi el 2012, arran de l’accident del Costa 
 Concòrdia-, i que s’assenta sobre una forta aposta del 
port, agents econòmics del sector i autoritats locals per 
la renovació i ampliació d’instal·lacions que han situat 
Barcelona entre els primers ports mundials –quart del 
món i primer de la Mediterrània- i que es projecta de 
cara al futur amb operacions com la inversió de 
Carnival –l’operador més gran del món- en la nova 
terminal E i l’ampliació de la D, prevista pel 2016. 
 
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes 
 
Perfil dels turistes 
 
Perfil dels turistes 
___________________ 2010 2011 2012 2013 
Per gènere (%)         
Homes 60,4 62,4 58,7 58,3 
Dones 39,6 37,6 41,3 41,7 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 
Per edat (%)         
de 15 a 17 anys 0,6 0,2 0,7 0,6 
de 18 a 24 anys 3,3 3,9 2,8 3 
de 25 a 34 anys 21,6 19,3 14 15,1 
de 35 a 44 anys 34,4 36,3 35,8 34,9 
de 45 a 54 anys 27,7 28,8 30,1 31,7 
més de 55 anys 12,4 11,5 16,6 14,7 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 
  
 
Turistes segons motiu de viatge (%) 
  2010 2011 2012 2013 
Vacacional 50,1 50,0 50,4 50,6 
Professional 42,0 42,0 41,0 40,9 
Negocis 31,3 - - 30,8 
Fires i reunions 10,7 - - 10,1 
Personal i d'altres 7,9 8,0 8,6 8,5 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 
 
Mitjà de transport utilitzat pels turistes (%) 
  2010 2011 2012 2013 
Avió 75,8 75,7 74,4 76,1 
Ferrocarril 11,2 12,5 12,5 9,5 
Cotxe 8,4 7,3 7,4 9,4 
Autocar 3,8 4,3 5,5 4,7  
 
D'altres 0,8 0,2 0,2 0,3 
 
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants 
 que s’allotgen en hotels, corresponent a 2013, 
 reflecteix que, a més d’estranger –com s’ha vist 
anteriorment-, el visitant tipus correspon a un home 
Visitants als llocs d'interès més visitats de mitjana edat que pot tenir tant motivacions 
    Nombre de visitants vacacionals com laborals i que utilitza l’avió per 
arribar a la ciutat.  
    2011 2012 2013  
EIA Temple de la Sagrada Família 3.202.000 3.233.526 3.170.000 En comparació amb anys anteriors, s’està observant 
darrerament un augment relatiu de la presència de dones 
MC L'Aquàrium de Barcelona 1.675.735 1.647.163 1.718.380 
i de visitants més grans, però aquí cal insistir en què la 
MC Museu F.C.Barcelona 1.626.990 1.540.648 1.506.022 mostra només entrevista persones que s’allotgen en 
ELL Poble Espanyol de Barcelona 1.323.578 1.223.875 1.249.381 hotels, i eludeix altra mena d’allotjaments en què 
majoritàriament s’allotja gent jove. Aquest apunt també és 
EIA Castell de Montjuïc 1.318.000 1.159.042 1.072.000 
aplicable a la motivació dels visitants, perquè sembla 
          plausible que en aquesta altra mena d’allotjaments, com 
MC Parc Zoològic de Barcelona 1.164.013 1.080.187 1.070.104 pensions o apartaments turístics, es concentrin sobretot 
visitants per motius vacacionals. 
CE Fund.Catalunya-La Pedrera 962.293 861.583 944.509  
MC Museu Picasso 1.057.399 948.869 915.226 Els usuaris de llocs d’interès han crescut moderadament 
en relació amb els de l’any anterior, però, en un context 
MC CosmoCaixa Barcelona 830.282 788.176 716.877 
d’any de màxims absoluts de visitants, cal no oblidar que 
CE CaixaFòrum Barcelona 782.529 971.101 686.151 alguns espais van romandre tancats per renovació i que 
alguns museus van continuar aplicant limitacions en els 
Nota: EIA: Espais d'Interès Arquitectònic; MC: Museus i col·leccions; ELL: Espais de contingents d’entrada. Pel que fa als deu llocs que més 
lleure; CE: Centre d'exposicions. Les dades de 2013 són provisionals. interès desperten entre els visitants, la llista continua 
Font: ICUB i equipaments. encapçalada pel temple Expiatori de la Sagrada Família, 
L’Aquàrium i el Museu F.C.Barcelona, tots ells amb més 
 d’1,5 milions de visitants anuals.  
  
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes 
 
Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, 
els turistes entrevistats en 2013 van atorgar una 
puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, 
lleugerament per sobre de l’aconseguida en anys 
anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més 
apreciat, seguit per la valoració de les platges, que han 
avançat set posicions en només un any. Val la pena 
apuntar que el tracte que reben els turistes per part dels 
ciutadans és percebut com a molt cordial. Altres aspectes 
que també mereixen una puntuació molt elevada són els 
que recullen l’oferta comercial, la d’oci i entreteniment i les 
infraestructures. En l’extrem més baix –però encara amb 
un notable-, apareixen com a pitjor valorats la seguretat 
ciutadana, la contaminació atmosfèrica i els sorolls. Com 
a rerefons, assenyalar que una majoria dels aspectes 
considerats esgarrapen unes dècimes a l’alça als resultats 
de l’any anterior. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona  
 
Fira de Barcelona 
 
La difícil situació econòmica del teixit empresarial i del conjunt del país marca un to de baix perfil en l’activitat firal en 
2012, en la que per altra banda brillen esdeveniments de gran calat internacional.  
Les dades d’activitat de 2012 palesen les dificultats que travessen les empreses per mantenir-se en l’escenari de comunicació i 
d’intercanvi de coneixement i tecnologia que representen els salons firals. Aquestes dificultats afecten una gran majoria de sectors 
econòmics, les institucions i els ciutadans en general, i s’han reflectit en major o menor mesura tant en la vessant pressupostària 
com en termes d’expositors i d’assistència de visitants, tant professionals com públic en general. (...) 
 
Dades i anàlisi 
 Fira de Barcelona  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona 
Fira de Barcelona 
Indicadors d'activitat firal (2012) 
        Expositors directes Visitants 
____________________________________ Perio- Superfície Total 
____ dicitat Caràcter Àmbit neta (m2) Total Estrangers indentificats Passis 
Salons propis                 
Expohogar Primavera Anual Professional Intern. 3.654 100 4 4.750 0 
The Brandery Winter Anual Professional Intern. 1.726 95 23 10.050 353 
Expomovil Comercial Biennal Professional Nacional 2.775 94 14 3.570 0 
Saló de l'Ensenyament Anual De Públic Nacional 6.501 144 6 43.228 929 
Expodidàctica Biennal Professional Intern. 1.605 74 14 3.341 0 
Futura Anual De Públic Nacional 709 36 6 1.068 0 
Alimentaria Biennal Professional Intern. 70.430 1.025 223 49.323 0 
Turisme-SITC Anual Mixta Intern. 5.519 185 41 9.245 10.167 
Hispack Triennal Professional Intern. 30.286 564 118 23.900 0 
BTA  (Barcelona Tecnologies de       
l'Alimentació) Triennal Professional Intern. 14.552 241 37 25.162 0 
MI Heatlth Anual Professional Intern. 276 21 1 606 0 
BIZ Barcelona Biennal Professional Intern. 1.362 87 2 8.157 0 
FM & BS (Facility Management and 
Business Services World Summit) Biennal Professional Nacional 337 25 0 697 0 
The Brandery Summer Anual Professional Intern. 1.177 65 15 6.417 70 
Expohogar Tardor Anual Professional Intern. 3.875 116 11 5.764 0 
Saló Nàutic Internacional de 
Barcelona Anual Mixta Intern. 16.248 336 48 7.721 17.994 
Liber Biennal Professional Intern. 3.604 208 17 2.357 0 
Hostelco Biennal Professional Intern. 23.463 455 114 21.833 2.880 
Saló Internacional del Caravaning Biennal Mixta Intern. 20.761 107 7 18.630 0 
Expominer Anual De Públic Intern. 600 132 41 5.556 0 
Colecciona Barcelona (1) Anual De Públic Nacional           
Smart City Expo World Congress / 
Globalgeo Anual Professional Intern. 3.239 105 25 4.935 0 
Ocasió Anual De Públic Nacional 14.198 33 0 7.741 0 
Festival de la Infància Anual De Públic Nacional 12.469 65 1 38.691 1.481 
Salons externs                 
Cosmobellesa&Wellness Anual Professional Intern. 9.769 295 65 84.600 n/d 
Fespa Digital Anual Professional Intern. 15.235 400 360 13.000 n/d 
Mobile World Congress Anual Professional Intern. 107.258 1.500 1.394 67.176 n/d 
E-Show Anual Professional Intern. 2.500 88 10 5.000 n/d 
Antiquaris, Saló d'Art Antic i Modern Anual Professional Nacional 3.600 44 1 20.000 n/d 
IN-Cosmètics Anual Professional Intern. 11.690 590 543 7.105 n/d 
Saló del Còmic Anual De Públic Intern. 20.000 134 8 108.530 n/d 
Bebés&Mamás Anual De Públic Nacional 2.558 72 0 13.000 n/d 
Bcn Bridal Week-Pasarel·la Gaudí 
núvies Anual Professional Intern.           
Bcn Bridal Week-Noviaespaña Anual Professional Intern. 5.559 92 37 15.322 n/d 
MOS-Moving Outlet Show Anual De Públic Nacional 600 30 0 800 n/d 
Swab Anual De Públic Intern. 5.000 64 41 22.000 n/d 
Fira Discapacitat&Treball Anual Professional Nacional 135 15 0 1.000 n/d 
SIL-Saló Internacional de la Logística Anual Professional Intern. 6.987 136 32 50.000 n/d 
Chemspec Europa Anual Professional Intern. 6.500 400 370 5.300 n/d 
Gamelab Anual De Públic Intern. 5.000 45 6 30.000 n/d 
Eurocoat Anual Professional Intern. 2.000 200 170 5.000 n/d 
Seafood Barcelona Anual Professional Intern. 3.200 134 49 5.500 n/d 
Barcelona Meeting Point Anual De Públic Intern. 25.000 265 98 100.000 n/d 
Avepa-Sevc Biennal Professional Intern. 1.783 71 26 5.668 n/d 
Saló del manga Anual De Públic Nacional 22.000 100 9 102.000 n/d 
Bcn&Cake Anual De Públic Nacional 900 62 0 114.750 n/d 
EIBTM-Exhibition for the Incentive, 
Business Travel and Meeting Industry Anual Professional Intern. 14.659 325 262 8.094 n/d 
Magic Internacional Anual De Públic Nacional 2.500 60 0 15.000 n/d 
The Craftroom- Setmana de 
l'Artesania de Catalunya Anual De Públic Nacional 522 72 0 2.000 n/d 
Auto Retro Anual De Públic Nacional 1.824 42 0 12.289 n/d 
Dades incloses amb Expominer 
Font: Dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona 
La difícil situació econòmica del teixit empresarial i del D’entre els grans esdeveniments firals de l’any un dels més 
conjunt del país marca un to de baix perfil en l’activitat firal en importants és Alimentaria, un dels salons més consolidats i 
2012, en la que per altra banda brillen esdeveniments de gran amb més projecció internacional que arrodoneix la seva 
calat internacional.  visió del producte final amb la més manufacturera que 
 aporta BTA, el saló dedicat a les tecnologies de 
Les dades d’activitat de 2012 palesen les dificultats que travessen l’alimentació, i amb Hispack, dedicat a la indústria de 
les empreses per mantenir-se en l’escenari de comunicació i l’envàs i l’embalatge. Aquests tres sectors, al que cal afegir 
d’intercanvi de coneixement i tecnologia que representen els el nou Seafood, converteixen la Fira en un potent referent 
salons firals. Aquestes dificultats afecten una gran majoria de mundial en la indústria de l’alimentació.   
sectors econòmics, les institucions i els ciutadans en general, i  
s’han reflectit en major o menor mesura tant en la vessant De l’edició de 2012, a banda de la consolidació del Mobile 
pressupostària com en termes d’expositors i d’assistència de World Congress, cal destacar l’Smart City Expo-World 
visitants, tant professionals com públic en general.  Congress. Ambdós tenen una enorme projecció 
 internacional i comparteixen el tret de presentar 
En relació amb 2010 -l’anterior any comparable atès que el l’avantguarda mundial en tecnologies, idees i solucions per 
calendari firal només és homogeni entre els anys parells i senars una població que és cada cop més urbana, tecnològica i 
per separat i no del tot perquè també hi ha salons triennals-, el exigent en la utilització eficient de recursos. Un altre 
nombre d’expositors ha davallat un 8,8%, mentre que el de aspecte rellevant del balanç d’activitat és la consolidació de 
visitants ho ha fet un 16,1%. La notícia positiva és que malgrat la internacionalització de Fira de Barcelona mitjançant 
aquest escenari contractiu, en 2012 s’ha continuat apostant per l’organització de salons a l’exterior. Amb l’objectiu de 
nous salons. D’una banda, s’ha celebrat Seafood Barcelona, el facilitar la presència a l’estranger d’empreses catalanes i 
punt de trobada del sector del peix i el marisc del sud d’Europa i el espanyoles, en 2012 s’han organitzat diversos salons en els 
Nord d’Àfrica. En segon lloc, s’ha creat MI-Health, dedicat a la mercats asiàtic i americà; és el cas de Hostelco dins de 
gestió sanitària i la innovació clínica. El tercer saló nou és l’Hotelex a Xangai, The Brandery Asia dins del Blueprint de 
Colecciona, celebrat conjuntament amb Expominer i dirigit Singapur, Piscina dins del MEPool&Spa de Dubai i 
principalment al públic i col·leccionistes.  Construmat dins de la Ficons de Recife. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Congressos  
 
Congressos 
 
L’activitat de reunions acusa la feblesa del moment econòmic i retrocedeix un 4,7% en nombre de reunions i un 7,7% en 
assistents.  
La contenció de la despesa d’empreses i institucions trenca l’augment del nombre de reunions registrat en 2010 i 2011, 
bàsicament pel descens de congressos, jornades i cursos. Per contra, el segment de convencions es mostra molt dinàmic tant en 
nombre de reunions com d’assistents, amb un accent cada cop més marcadament estranger. 
 
  
Dades i anàlisi 
 Congressos i convencions celebrats a Barcelona  
 Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats 
Congressos i convencions celebrats a Barcelona 
Congressos i convencions celebrats a Barcelona 
    Nombre de reunions Delegats assistents 
Jornades i Convencions Jornades i Convencions i 
Període Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos incentius Total 
2001 121 260 964 1.345 60.690 41.021 153.722 255.433 
2002 156 265 942 1.363 123.675 42.813 134.825 301.313 
2003 156 189 794 1.139 138.026 30.420 117.705 286.151 
2004 248 126 772 1.146 161.977 31.731 166.627 360.335 
                    
2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 
2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 
2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 
2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 
                    
2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 
2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 
2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 
2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 
Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona 
 
Variació  Nombre de reunions Delegats assistents 
(%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 
2012/2011 -16,5 -51,9 7,9 -4,7 -28,5 -56,7 23,9 -7,7 
2011/2010 -17,7 67,3 3,0 6,8 -3,7 49,8 7,6 5,0 
 
L'auge de les convencions no arriba a contrarestar el 
retrocés de congressos i jornades, i el nombre de reunions 
baixa un 4,7%. 
L’activitat de reunions s’ha ressentit en 2012 de la difícil 
conjuntura econòmica i ha registrat una davallada tant del 
nombre de reunions celebrades com de delegats assistents. 
S’ha trencat, per tant, el to ascendent del darrer bienni i s’ha 
retrocedit a valors similars als de 2010. Aquest to contractiu ve 
molt marcat pel descens del nombre de jornades i cursos 
celebrats –molt intens- i, en menor mesura, de congressos. Es 
desmarca totalment d’aquesta tendència contractiva el segment 
de convencions i incentius, que registra un salt endavant força 
espectacular tant en nombre de reunions celebrades (+7,9%) 
com de delegats assistents (+23,9%). Amb aquest progrés, els 
assistents a Convencions d’empresa s’han convertit en el grup 
més nodrit dels visitants per reunions, amb un 60% del total. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen  
Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen 
Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2012) 
    Nombre de reunions Delegats assistents 
Jornades i Convencions Jornades i Convencions 
Caràcter   Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos i incentius Total 
Espanya 54 74 527 655 21.824 10.426 90.634 122.884 
Internacional 159 106 1.228 1.493 186.447 17.414 267.051 470.912 
Sense especificar 0 2 26 28 0 114 3.700 3.814 
Total 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 
Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona 
 
Continuen guanyant pes les convencions organitzades per Com en anys anteriors, els hotels són els escenaris 
empreses europees o nord-americanes, i ja superen el 90% preferits de celebració, especialment en el segment de 
del total.  convencions i incentius. Els sectors econòmics que més 
congressos organitzen són els que orbiten a l’entorn de la 
Un dels trets que caracteritzen l’activitat de reunions és el seu medicina, la ciència i la tecnologia. I pel que fa a les 
caràcter cada cop més internacional. Any rere any, s’incrementa convencions –molt més heterogènies i de menor dimensió 
el nombre de reunions de caràcter internacional i de delegats de mitjana-, les empreses que més convencions convoquen 
l’estranger, un aspecte que queda molt ben reflectit en les dades pertanyen als sectors mèdic-farmacèutic, tecnològic i 
de trànsit aeroportuari i de pernoctacions hoteleres. En total, en industrial. Pel que fa al seu origen, un 62,3% de les 
2012 el 68,6% de les reunions i gairebé el 80% dels delegats van convencions i incentius estan organitzades per empreses 
tenir accent internacional. estrangeres, la major part de les quals són europees o 
nord-americanes. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció 
Construcció 
 
 
 
 
Després d’un quinquenni de fortes caigudes els indicadors del sector de la construcció comencen a reflectir un 
alentiment del procés de contracció.  
Després de l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant tres lustres, el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb 
les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país s’està revelant com un tràngol molt dur. Pel camí, les 
xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures més o menys utilitzades, les d’habitatges construïts 
i no venuts, els descensos dels preus dels habitatges o el volum del saldo viu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que 
revelen que en només cinc anys s’ha passat de màxims històrics en producció, ocupació, vendes o crèdit a unes xifres que 
esquiven per poc la paràlisi. Els descensos acumulats fan pensar que si el sector no ha tocat fons està a punt de fer-ho, però les 
dificultats perquè el conjunt de l’economia s’encamini per una senda ferma de recuperació allunyen la idea que el sector visqui 
enguany una correcció a l’alça. 
  
Dades i anàlisi 
 
 Indicadors d'activitat al sector de la construcció 
 Conjuntura sectorial 
 Licitació oficial de les administracions públiques 
 Construcció d'habitatges 
 Construcció d'habitatges 
 Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità 
 Habitatges iniciats i acabats per districtes 
 Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona 
 Llicències d'obres majors 
 Sostre 
 Habitatges i places d'aparcament 
 Sostre per districtes 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció 
 
 
Indicadors d’activitat al sector de la construcció 
 
 
Les dades de la primera meitat de 2013 palesen nous retrocessos en consum de materials, ocupació i producció que, tot i 
ser molt més moderats que els d’anys anteriors, impedeixen pensar en un revifament sectorial en el futur proper.  
Les branques productives agrupades sota l’epígraf de construcció continuen ajustant-se a la baixa i segueixen actuant com a llast 
del conjunt de l’economia. De forma agregada, els diversos indicadors sectorials mostren que el redimensionament del sector no 
ha finalitzat, malgrat encadenar ja un quinquenni de contracció que es manifesta en tots els àmbits associats, des de la inversió a 
la producció passant pel mercat de treball, el consum de materials o el finançament. Amb casuístiques ben diferenciades, tant el 
segment de la construcció privada com el de la licitació oficial presenten un perfil de descens molt acusat i escasses expectatives 
de recuperació a curt termini, mentre que la rehabilitació perfila  una trajectòria lleugerament positiva. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 
 Conjuntura sectorial  
 Licitació oficial de les administracions públiques 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial 
 
Conjuntura sectorial 
Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels 
serveis immobiliaris (1) 
Àmbit 
Període Barcelona Barcelonès Metrop.(2) Catalunya 
Construcció 
ds 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 
ds 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 
ds 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 
ds 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 
Serveis immobiliaris 
ds 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 
ds 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 
ds 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 
ds 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 
Construcció i activitats immobiliàries 
ds 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 
ds 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 
          
mç 2011 9.196 11.050 22.882 36.709 
jn 2011 9.111 10.925 22.635 36.366 
st 2011 8.897 10.677 21.911 34.983 
ds 2011 8.802 10.501 21.242 33.606 
          
mç 2012 8.689 10.352 19.862 33.038 
jn 2012 8.569 10.219 19.588 32.688 
st 2012 8.361 9.952 18.903 31.398 
ds 2012 8.212 9.705 18.320 30.229 
          
mç 2013 8.177 9.674 18.164 29.928 
jn 2013 8.169 9.715 18.184 29.027 
1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El 
trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb 
perìodes anteriors. 
2. A partir de 2011 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità, mentre que les testimonis d’un persistent degoteig a la baixa que sembla 
anteriors corresponen a la RMB. 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la haver-se suavitzat en el primer trimestre de 2013 i que fins i 
Generalitat. tot registren una lleu millora en el segon trimestre, amb 
 taxes encara negatives en termes interanuals però positives 
Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya si es comparen amb el trimestre precedent. Tot plegat, 
suposa una pèrdua d’empreses des de 2009 del 16% a 
jn 2013/jn 2012 -4,7 -4,9 -7,2 -8,1 
Barcelona i del 25% a Catalunya. D’igual forma, el gràfic 
ds 2012/ds 2011 -6,7 -7,6 -13,8 -10,0 que recull les dades de treballadors assalariats i autònoms 
perfila el dur i persistent desplom que només molt 
ds 2011/ds 2010 -5,1 -5,9 -8,3 -9,4 
recentment presenta indicis d’haver-se frenat, quan el 
 nombre de treballadors s’ha reduït a la meitat dels que 
Almenys fins ben entrat l’estiu, les dades de 2013 no han ocupava el sector en el pic de 2007.  
aportat gaires novetats al ventall d’indicadors que marquen el  
pols del sector de la construcció. La reducció de l’aportació de mà d’obra es completa amb 
 una intensa reducció dels materials emprats en la 
Continua el procés d’ajustament sectorial que, tant en l’àmbit de producció. En el cas concret del ciment, a la baixada del 
l’edificació com en el de la construcció d’infraestructures, es consum intern –d’un 70% entre 2007 i 2012- s’ha d’afegir la 
manifesta amb uns nivells de producció ínfims en relació amb els novetat d’una reducció de les exportacions del 41% en el 
volums assolits durant la fase alcista del cicle. Les dades del valor primer quadrimestre de 2013. Aquesta davallada, motivada 
afegit brut sectorial han sumat a Catalunya, amb el segon trimestre pel descens del preu internacional, desbarata les 
de 2013, vint trimestres de contracció ininterrompuda, entre els expectatives de les indústries cimenteres. Per últim, cal 
quals destaquen els quatre trimestres de 2010 amb retallades de apuntar que segons les dades de clima empresarial de 
dos dígits. De llavors ençà, el ritme de descens ha minvat, però l’Àrea Metropolitana, els empresaris del sector han vist en 
amb alguns alts-i-baixos que impedeixen projectar una trajectòria els primers mesos de 2013 una intensa caiguda de l’obra 
clara de recuperació, amb un perfil similar al que es registra a executada i una acceleració dels descensos dels preus de 
Espanya. Segons la Cambra de Contractistes d’Obres de venda. Pel que fa a les perspectives a curt termini, si bé els 
Catalunya, enguany la caiguda de producció del sector se situarà empresaris preveuen que la marxa dels negocis continuarà 
al voltant del 20%. sent desfavorable, també albiren una moderació de la 
 caiguda de la facturació, els preus i l’ocupació. 
La dimensió del teixit empresarial mesurat en nombre d’empreses 
o centres de cotització amb treballadors és un bon testimoni 
d’aquest redimensionament sectorial. Les dades de Barcelona, les 
comarcals, les metropolitanes o les del conjunt de Catalunya són 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques 
Licitació oficial de les administracions públiques 
Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) 
  Total construcció Edificació Obra civil 
Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 
2006 7.580.678 44.013.875 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 
2007 7.062.326 37.399.431 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 
2008 6.224.894 38.427.684 1.894.184 10.053.501 4.330.709 28.374.183 
2009 5.716.282 35.320.432 1.816.448 10.164.631 3.899.834 25.155.801 
2010 3.505.124 21.815.329 1.544.241 8.068.020 1.960.882 13.747.309 
              
2011 1.162.083 11.660.831 519.172 3.507.936 642.912 8.152.895 
1r.tr. 403.081 3.165.661 183.193 1.163.436 219.888 2.002.225 
2n.tr. 240.287 3.710.919 115.999 899.274 124.288 2.811.644 
3r.tr. 284.931 2.628.612 128.288 776.968 156.642 1.851.644 
4t.tr. 233.784 2.155.639 91.691 668.258 142.093 1.487.381 
              
2012 645.713 5.931.172 338.314 1.764.804 307.399 4.166.368 
1r.tr. 139.594 1.633.266 70.527 489.157 69.068 1.144.109 
2n.tr. 215.948 2.091.964 112.337 452.076 103.611 1.639.888 
3r.tr. 73.626 1.175.174 32.490 409.669 41.136 765.505 
4t.tr. 216.545 1.030.767 122.961 413.901 93.584 616.866 
              
2013             
1r.tr. 261.135 1.348.102 52.678 337.147 208.456 1.010.954 
2n.tr. 189.935 1.268.663 44.717 386.599 145.218 882.064 
jl 83.618 1.179.502 31.193 524.589 52.425 654.913 
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. 
 
Total construcció Edificació Obra civil 
Variació (%) Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 
2n.tr.2013/ 2n.tr.2012 -12,0 -39,4 -60,2 -14,5 40,2 -46,2 
gn-jl.2013/ gn-jl.2012 33,7 -8,2 -35,7 16,7 103,1 -16,8 
2012/ 2011 -44,4 -49,1 -34,8 -49,7 -52,2 -48,9 
2011/ 2010 -66,8 -46,5 -66,4 -56,5 -67,2 -40,7 
 
 
Les dificultats pressupostàries de les administracions 
públiques aboquen la licitació oficial a mínims. 
 
La licitació oficial es va instal·lar amb retard en la banda del 
decreixement (en comparació amb la construcció residencial), i 
quan ho va fer, va ser de manera molt moderada al 
començament (entre 2007 i 2009) i molt intensa després. De 
2010 ençà, es pot qualificar d’esfondrament, atès que els 
valors de les obres licitades en 2012 equivalen al 9% i al 13% 
de les licitades en cinc anys abans a Catalunya i Espanya, 
respectivament. Les dades de gener a juliol de 2013 revelen la 
novetat d’una evolució dispar entre l’edificació i l’obra civil: 
mentre que la primera es manté en la trajectòria baixista dels 
darrers anys, a l’obra civil -tradicionalment la més important en 
termes quantitatius- les dades de Catalunya registren un 
singular i sobtat repunt a l’alça, en doblar-se la xifra licitada en 
el mateix període de 2012 per inversions destinades a 
infraestructures ferroviàries, en concret, del tram d’alta 
velocitat entre Barcelona i la frontera francesa.  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques 
El projecte de pressupostos de l’Estat per a 2014 ja explicita el 
caràcter singular i efímer d’aquest rebot, que destaca després 
d’un trienni de davallades superiors al 50%. Les  retallades de 
despesa pública orientades a la reducció del dèficit estan 
afectant el conjunt de les administracions –primer, l’estatal i 
l’autonòmica, més tard, la provincial i la local-, i no és d’esperar 
un canvi significatiu atès que la prioritat establerta és la 
correcció del dèficit i l’absorció dels desequilibris acumulats. 
Aquest escenari, afegit a les dificultats d’algunes 
administracions per pagar obres ja realitzades i als problemes 
per obtenir crèdit estan empenyent moltes empreses del sector 
–eficients i amb alta capacitat tecnològica- a implantar-se de 
manera més o menys transitòria a d’altres continents, sobretot 
Àsia, Amèrica i Àfrica. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges 
 
 
Construcció d’habitatges 
 
 
L’edificació residencial continua marcada pel baix to d’activitat i per l’absorció dels estocs acumulats. 
Amb lleus oscil•lacions, que atesos els baixos nivells de producció actual poden donar lloc a ascensos o descensos aparentmen t 
significatius, les dades de la primera meitat de 2013 confirmen que no s’ha de donar encara per tancat el procés de contracció de 
l’activitat sectorial que es viu al conjunt del país. L’excés d’oferta que actua com a llast a àmplies zones del país no té tant pes a 
Barcelona ni a d’altres ciutats metropolitanes, però la incertesa econòmica i les dificultats financeres –que afecten tant promotors 
i constructors com famílies- continuen allunyant els indicis de recuperació de l’activitat constructora. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Construcció d'habitatges  
 Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  
 Habitatges iniciats i acabats per districtes  
 Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges 
Construcció d’habitatges 
Construcció d’habitatges 
Resta ÀM Àmbit Metropolità 
  Barcelona Resta RMB (1) RMB (1) Resta Catalunya Catalunya 
Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 
2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 
2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 
2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 
2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 
2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 
                      
2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 
1r.tr. 295 427 1.597 1.169 1.892 1.596 982 2.833 2.874 4.429 
2n.tr. 178 395 562 1.975 740 2.370 557 2.507 1.297 4.877 
3r.tr. 207 736 1.095 1.778 1.302 2.514 847 2.686 2.149 5.200 
4t.tr. 393 281 721 1.427 1.114 1.708 464 2.490 1.578 4.198 
                      
2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 
1r.tr. 157 176 616 920 773 1.096 814 2.360 1.587 3.456 
2n.tr. 72 286 836 761 908 1.047 498 1.571 1.406 2.618 
3r.tr. 120 399 544 848 664 1.247 382 1.942 1.046 3.189 
4t.tr. 144 216 424 1.390 568 1.606 704 2.134 1.272 3.740 
                      
2013                     
1r.tr. 185 213 259 392 444 605 548 969 992 1.574 
2n.tr. 62 120 332 686 394 806 428 1052 822 1858 
(1) A partir de 2008 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades 
anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l'Alt Penedès i el Garraf). 
Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. 
Secretaria  d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. 
 
Resta Àmbit 
  Barcelona 
Metropolità 
Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 
2n.tr.2013/2n.tr.2012 -13,9 -58,0 -60,3 -9,9 
1r.sem.2013/1r.sem.2012 7,9 -27,9 -59,3 -35,9 
2012/2011 -54,1 -41,4 -39,1 -38,3 
2011/2010 -43,9 10,0 -30,7 -3,9 
 
La construcció residencial a Barcelona apunta petits i febles 
indicis de reactivació de l’activitat. 
 
Segons les dades disponibles i provisionals referides a la 
construcció de sostre residencial de la primera meitat de 2013, 
s’observa un increment interanual del 7,9% del nombre d’habitatges 
iniciats a Barcelona. Una variació que, tot i ser referida a valors molt 
minsos, cal remarcar per la seva singularitat, atès que a la resta del 
país la construcció de nou sostre residencial continua en regressió. 
En el conjunt de l’Àmbit Metropolità el descens interanual és del 
50,1%, mentre que al conjunt de Catalunya s’acosta al 40%, unes 
taxes que resulten elevadíssimes sobretot perquè s’encadenen a sis 
anys de contracció gairebé ininterrompuda, amb només algun 
trencament excepcional sense continuïtat. De tota manera, superar 
els poc més de 500 habitatges acumulats en els darrers dotze 
mesos –un 9% del total d’habitatges que, de mitjana, es construïen a 
Barcelona durant el període 2000-2007-, no és precisament una fita 
espectacular ni tampoc és suficient per afirmar que el canvi de rumb 
és definitiu. Però convida a pensar que 2013 es pugui tancar en 
positiu.  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità 
 
Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità 
 
Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità 
  2012 1r.sem.2013 Variació (%)(1) 
Barcelona 493 247 -38,4 
l'Hospitalet de Llobregat 438 45 -65,3 
Badalona 236 41 56,7 
Terrassa 80 59 -20,0 
Sabadell 167 30 -60,9 
Mataró 10 1 -91,6 
Santa Coloma de Gramenet 67 3 -97,0 
Cornellà de Llobregat 0 10 -65,5 
Sant Cugat 71 13 -94,3 
Sant Boi de Llobregat 32 2 -89,9 
Rubí 19 1 -62,5  
Vilanova 4 6 -43,8 Barcelona concentra prop de la meitat dels habi-
tatges iniciats en els grans municipis metropolitans 
Viladecans 99 2 -5,2 durant el primer semestre d’enguany.  
el Prat de Llobregat 112 62 -22,4  
La situació d’atonia que caracteritza la producció 
Castelldefels 11 18 242,9 
residencial afecta molt intensament l’àmbit metropolità, 
Granollers 121 0 -- tant en municipis grans com en petits. Amb algunes 
dotacions que resulten simbòliques per la migradesa de 
Cerdanyola del Vallès 32 1 -- 
les xifres, la pràctica totalitat de municipis de més de 
Mollet del Vallès 2 0 -75,0 50.000 habitants registra davallades importants en 
Total municipis grans 1.994 541 -55,9 termes interanuals, amb alguna excepció en la què les 
xifres que intervenen són realment petites. És una 
Total Àmbit Metropolità 2.913 838 -49,5 situació calcada a la del conjunt de Catalunya, en la què 
Total Catalunya 5.311 1.814 -38,5 trenta de les 41 comarques registren descensos de dos 
dígits i on només cinc comarques han signat projectes 
(1) Variació interanual dels darrers dotze mesos per més d’un centenar de nous habitatges. Estenent 
 l’anàlisi als àmbits territorials funcionals, només el 
Penedès i l’Alt Pirineu i Aran esquiven els signes 
negatius en la comparació amb 2012. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes 
 
Habitatges Iniciats i acabats per districtes 
 
 
Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes 
La construcció de nous habitatges a Barcelona en el 
______________________ Iniciats Acabats que va de 2013 es concentra en sis districtes. 
 
1r.sem. Var(%) 1r.sem. Var(%) 
Districte 2013 (1) 2013 (1) Assumint que les dades d’un sol semestre quan els 
volums d’activitat estan en mínims no són represen-
1. Ciutat Vella 29 -88,9 0 528,6 tatives ni permeten avançar tendències futures, ens 
2. l'Eixample 35 -60,5 30 -30,2 limiten a deixar constància de la notable concentració de 
les noves promocions a sis districtes de la ciutat, mentre 
3. Sants-Montjuïc 28 -60,0 67 -48,9 que als altres quatre o no se n’ha iniciat cap  o una 
4. Les Corts 55 -- 0 -61,1 quantitat simbòlica. En conjunt, la difícil conjuntura 
sectorial i la feblesa de la demanda per esdevenir 
5. Sarrià-Sant Gervasi 33 206,7 30 63,6 efectivament compradora no permeten valorar les xifres 
6. Gràcia 6 -80,8 9 -1,0 dels visats dels aparelladors més enllà de que es tracta 
d’una situació anòmala tant en termes d’intensitat com 
7. Horta-Guinardó 0 -- 1 -70,9 
de durada, que precisa d’un període temporal d’almenys 
8. Nou Barris 13 -- 33 -74,8 un any per capturar qualsevol indici de canvi de 
tendència. 
9. Sant Andreu 3 192,9 80 44,4 
 
10. Sant Martí 45 -23,9 83 -54,5  
 
Barcelona 247 -38,4 333 -35,9 
 
(1) Variació interanual dels darrers dotze mesos  
  
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges 
Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges a Barcelona 
Habitatges visats protegits i públics segons règim de protecció 
  Barcelona Catalunya 
  Visat inicial   Certificat final   
Total Total 
Remodelació Remodelació iniciats acabats 
Període Total Venda Lloguer de barris Total Venda Lloguer de barris protegits protegits 
2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 
2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 
2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 
2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 
2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 
                      
2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 
1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 
2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 
3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 
4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 
                      
2012 306 184 122 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 
1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 
2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 
3r.tr. 103 43 60 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 
4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. 
Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. 
Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. 
 
Ajuts a la rehabilitació a Barcelona (2012) 
Pressupost Subvenció 
Període Expedients Habitatges (milers d'€) (milers d'€) 
Ajuts a la rehabilitació 
Àmbit ciutat 196 3.059 16.496 2.136 
ARI 216 2.582 14.518 2.979 
AERI Sants 66 1.223 4.361 1.039 
Sud-oest  del Besòs 14 228 1.611 967 
Ajuts per a la instal·lació d'ascensors 
Ciutat 335 4.319 28.867 11.438 
Altres ajuts 
Àmbit ciutat 9 61 735 131 
Pla de barris 14 259 500 250 
Total 
Total 850 11.731 67.088 18.939 
Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. 
 
Ajuts al pagament del lloguer a Barcelona (2012) 
Borsa d'habitatge de lloguer RBE Lloguer just 
 Lloguer (Renda Bàsica % 
Període Total Borsa Jove Entrades Concedides 
social d'Emancipació) concedides/entrades 
2008 9.551 6.920 4.199 61% 
   
2009 297 131 166 12.017 7.553 5.232 69% 
2010 292 163 129 15.424 7.668 5.645 74% 
2011 186 90 96 17.506 4.763 4.315 91% 
2012 144 97 47 5.579 3.857 3.670 95% 
Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges 
 
Les limitacions pressupostàries que pateixen les 
administracions públiques sense excepcions expliquen 
les retallades que mostren les xifres de construcció 
d’habitatges sota algun tipus de protecció i també els 
de promoció pública. 
 
Sent una situació comprensible per la mancança de 
recursos i crèdit, és especialment sagnant que aquesta 
davallada de la promoció pública o protegida es produeixi 
quan més demanda hi ha d’aquesta tipologia d’habitatges. 
Òbviament, es tracta d’una situació comuna al conjunt del 
país i com a tal, obligarà més aviat que tard, a una 
reformulació d’aquestes polítiques. Sembla evident que en 
el futur haurien de tenir un caràcter més anticíclic. Potenciar 
el lloguer temporal i les actuacions de rehabilitació 
possiblement són línies d’actuació més efectives per 
resoldre les necessitats de sostre d’un segment creixent de 
la població. 
 
També és cert que la forta correcció dels preus dels 
habitatges en el mercat lliure contribuirà a satisfer una part 
d’aquesta demanda quan es normalitzi l’accés al crèdit. 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Llicències d’obres 
 
 
Llicències d’obres majors 
 
 
Després del fort procés contractiu dels darrers sis anys, les llicències d’obres majors tendeixen a estabilitzar-se. 
 
La severa contracció que registra el sector de la construcció arreu té el seu testimoni a Barcelona amb sis anys consecutius de 
descens dels volums de sostre aprovat a les llicències d’obres. Les dades disponibles de 2013 apunten, però, a una certa 
estabilitat després dels mínims assolits en 2012, amb un petit repunt que, en cas de tenir continuïtat, marcaria el final de l’etapa 
contractiva. En aquest escenari, els projectes nous residencials són pràcticament testimonials mentre que els de reforma 
consoliden un creixent protagonisme. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Sostre previst 
 Habitatges i places d’aparcament 
 Sostre per districtes 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre 
Sostre 
Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades 
  Sostre nou 
Equip. Indústries  Reforma i  
Període Total Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines i hotels i altres ampliació 
2006 1.932.247 1.543.118 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 389.129 
2007 1.428.644 1.078.169 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 350.475 
2008 1.515.786 1.035.077 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 480.709 
2009 997.685 609.869 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 387.816 
2010 753.522 552.653 131.985 138.570 30.094 63.295 131.002 57.709 200.869 
                    
2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 
1r.tr. 200.916 98.995 20.408 24.753 3.802 27.792 12.546 9.695 101.921 
2n.tr. 261.003 167.974 61.017 61.262 11.405 6.208 14.059 14.022 93.029 
3r.tr. 49.273 18.188 7.906 3.443 3.115 196 286 3.243 31.085 
4t.tr. 226.187 143.267 47.464 45.871 4.532 1.245 34.836 9.319 82.921 
                    
2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 
1r.tr. 149.234 106.787 21.503 31.113 2.046 5.429 38.628 8.069 42.447 
2n.tr. 154.621 24.116 10.030 3.596 887 153 7.876 1.574 130.505 
3r.tr. 103.261 50.375 18.271 12.191 4.672 32 13.060 2.149 52.887 
4t.tr. 117.400 45.398 13.392 20.093 2.534 0 7.719 1.660 72.002 
                    
2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 
1r.tr. 160.903 120.087 7.589 23.940 4.381 0 15.907 68.269 40.816 
2n.tr. 146.413 67.290 15.783 16.115 4.944 2.648 26.358 1.442 79.123 
3r.tr. 134.232 81.480 13.483 19.511 4.987 24.265 18.669 563 52.753 
4t.tr. 105.536 22.342 14.837 3.600 871 0 694 2.341 83.194 
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona 
 
Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. 
4t.tr.2013/4t.tr.2012 -10,1 -50,8 15,5 
2n.sem.2013/2n.sem.2012 8,7 8,4 8,9 
2013/2012 4,3 28,5 -14,1 
2012/2011 -28,9 -47,1 -3,6 
 
 
El sostre de nova construcció previst a les llicències d’obres 
sembla que ha encetat una fase d’estabilització després de 
tocar fons el 2012.  
 
La davallada que mostren les dades corresponents a les llicències 
d’obres majors aprovades durant el darrer trimestre de 2013 
moderen la tendència relativament alcista viscuda pel sector durant 
la major part de l’any. En cap cas posen en qüestió que després 
del fort daltabaix de 2012, l’activitat constructora a la ciutat s’ha 
reforma, ja que entre altres raons respon a una alternança 
començat a estabilitzar. Gràcies a l’impuls del segment d’obra 
pròpia de mercats substitutius, sobretot en una situació 
nova –tot i la forta contracció del darrer trimestre- el sostre total 
deprimida com l’actual. De fet, durant els anys en què la 
previst ha augmentat un cinc per cent, una taxa més important pel 
caiguda de l’obra nova ha estat més intensa és quan les 
signe que no pas per la magnitud. En realitat, tal com es veu al 
obres de reforma han adquirir major protagonisme, tant en 
gràfic adjunt, la davallada ha estat tan aguda en aquests darrers 
termes absoluts com relatius: una derivada lògica del guany 
anys que l’augment de 2013 passa relativament desapercebut ja 
d’atractiu de la reforma en un context de crisi però també de 
que costa apreciar la seva contribució al redreçament de la 
creixent preocupació pel manteniment del parc edificat en 
trajectòria dels volums d’obra prevista; malgrat això, cal apuntar 
bon estat.    
que sembla tenir prou entitat com per convertir 2012 en l’any dels 
 
mínims històrics des què es va iniciar aquesta sèrie, amb poc més 
2 L’anàlisi de la superfície aprovada segons els usos de 
de mig milió de m  de sostre, un 85,3% menys que el valor assolit 
sostre palesa que el sostre destinat a aparcaments, a 
durant la punta alcista assolida en 2006.    
equipaments, hotels i activitats logístic-industrials acaparen 
 
aproximadament dues terceres parts del total de sostre nou, 
L’augment del 29% del sostre d’obra nova previst a les llicències 
2 en clar contrast amb l’etapa expansiva quan l’edificació 
aprovades durant 2013 –fins a superar els 290.000 m - contrasta 
residencial era protagonista i no tenia una presència 
amb el 13,2% de descens registrat en la categoria de reformes i 
2 secundària com ara. En tot cas, l’evolució del darrer 
ampliacions, que tot i així, supera el quart de milió de m . No és 
trimestre pot ser el preludi d’un canvi de tendència en 
infreqüent aquesta evolució asimètrica entre l’obra nova i la de 
aquest segment del mercat immobiliari.  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre 
D’entre els diversos projectes d’obra nova destaca un gran centre Pel que fa a les obres de reforma i ampliació, els 
logístic a la Zona Franca, un laboratori d’anàlisi i de recerca a Sant expedients més abundats corresponen als relacionats amb 
Martí, un centre de recerca biomèdica a la Zona Franca, cinc nous edificis d’habitatges, i corresponen principalment a millores 
hotels, diversos equipaments docents escampats per la ciutat, una estructurals de cobertes i façanes, millora de l’habitabilitat 
residència d’estudiants a Sarrià-Sant Gervasi i tres promocions amb instal·lacions d’ascensors i canvi d’ús de locals 
d’habitatge protegit a Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou barris. comercials i oficines a habitatge. 
  
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament 
 
Habitatges i places d’aparcament  
 
Habitatges i places d'aparcament 
El nombre d’habitatges de nova construcció previstos 
  Habitatges a les llicències d’obres aprovades durant 2013 es veu 
àmpliament superat pels sotmesos a projectes de 
Reforma i Habitatge Places 
Període Total Nou ampliació protegit d'aparcament reforma i ampliació. Aquesta és una situació atípica 
2006 7.824 6.393 1.431 2.086 14.336 que es produeix tant per la migradesa de les noves 
promocions com per l’augment dels habitatges 
2007 6.136 4.769 1.367 1.553 12.529 
reformats. 
2008 4.648 3.132 1.516 1.143 9.904 
 
2009 3.039 2.279 760 755 4.665 Els 783 habitatges de nova construcció previstos a les 
2010 2.593 1.921 672 829 4.431 llicències aprovades al llarg de 2013 –poc més de la 
          
 meitat que un any abans i una quarta part dels previstos 
2011 2.545 1.891 654 735 5.983 el 2008, quan la crisi va impactà de ple en el sector- 
1r.tr. 485 332 153 106 756 confirmen que el llarg procés d’ajustament que està vivint 
2n.tr. 907 738 169 355 2.717 la construcció residencial ha assolit cotes inimaginables. 
3r.tr. 199 141 58 25 125 No es pot descartar que encara no s’hagi tocat fons però 
4t.tr. 954 680 274 249 2.385 sembla més probable que els propers mesos es tendeixi 
cap a una relativa estabilització del nombre de noves 
          
 construccions. Bàsicament perquè l’oferta nova disponible 
2012 2.015 1.492 523 162 2.649 
a la ciutat és escassa, per no dir inexistent, a molts barris 
1r.tr. 565 466 99 81 892 
de la ciutat i perquè la millora de les expectatives 
2n.tr. 661 600 61 0 717 econòmiques amb les que comença 2014 pot ajudar a 
3r.tr. 433 249 184 72 392 reactivar projectes que la crisi va obligar a parar. També 
4t.tr. 356 177 179 9 648 ajudarà el fet que el crèdit bancari començarà a rajar de 
manera dosificada abans de l’estiu. Sens dubte serà un 
      
2013 2.019 768 1.251 97 2.050 procés llarg, però les dades de 2013 segurament 
1r.tr. 459 167 292 21 763 formaran part de la base sobre la que s’ha d’assentar la 
2n.tr. 281 212 69 61 512 recuperació de la construcció residencial a Barcelona. 
3r.tr.  
892 184 708 0 568 
La major part dels nous habitatges se situen 
4t.tr 387 205 182 15 207 
majoritàriament en dues tipologies de promocions: d’una 
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació banda, uns quants que tenen entre una i dues dotzenes 
Territorial de l'Ajuntament de Barcelona d’habitatges; de l’altra, molts petits expedients en què 
 apareixen habitatges nous com a resultat d’un canvi d’ús 
Habitatge d’oficina o local comercial a habitatge així com de 
Variació (%) 
Total Nou Reforma i ampl. segregació d’habitatges més grans a dos o tres de més 
4t.tr.2013/4t.tr.2012 8,7 15,8 1,7 petits. També hi ha tres blocs grans -de 21 habitatges el 
2n.sem.2013/2n.sem.2012 més petit i 55 el més gran-, d’habitatges protegits.  
62,1 -8,7 145,2 
 
2013/2012 0,2 -48,5 139,2 
En contrast amb l’obra nova, la categoria de reforma i 
2012/2011 -20,8 -21,1 -20 ampliació ha registrat un fort augment en relació amb el 
2011/2010 -1,9 -1,6 -2,7 quadrienni anterior, tant si es mira des del punt de vista 
 de nombre d’expedients com de nombre d’habitatges. Val 
 a dir que les reformes d’habitatges que requereixen obres 
majors inclouen des de reformes estructurals d’interiors, 
façanes i cobertes com d’altres d’habitabilitat. Dos 
aspectes que milloren la salut del parc residencial i que a 
més resulten una opció atractiva per a moltes empreses 
del sector que han reorientat la seva activitat cap a aquest 
segment; un segment que previsiblement té un llarg 
recorregut amb els canvis legislatius orientats a estendre-
la i a fer-la més atractiva fiscalment. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes 
Sostre per districtes 
Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 2013 
Indústria 
Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels  i altres Total 
1. Ciutat Vella 15.874 593 4.088 1.230 14.686 8.229 11.041 55.740 
2. Eixample 31.120 10.806 6.051 3.753 8.016 19.740 13.456 92.943 
3. Sants-Montjuïc 7.767 8.773 1.540 1.645 680 0 90.842 111.247 
4. Les Corts 2.101 5.844 286 0 15.208 0 647 24.087 
5. Sarrià-Sant Gervasi 26.117 19.048 1.137 669 43.052 0 5.250 95.272 
6. Gràcia 9.844 191 888 101 1.675 7.348 3.612 23.659 
7. Horta-Guinardó 12.313 4.712 407 0 10.056 0 700 28.187 
8. Nou Barris 8.455 4.264 4.143 0 0 0 342 17.204 
9. Sant Andreu 6.061 873 3.749 0 0 0 289 10.972 
10. Sant Martí 12.204 24.192 11.041 32.048 2.219 1.801 4.268 87.773 
Barcelona 131.854 79.296 33.332 39.446 95.592 37.119 130.445 547.084 
 
 
Hauria d’ésser un bon senyal que la reactivació de l’activitat Martí, Eixample, Ciutat Vella i Gràcia. Igual que un any 
constructora es recolzi en projectes per a usos productius abans. 
alternatius a l’hoteler.   
 Pel que fa a la distribució territorial del sostre previst a les 
L’aprovació d’una llicència per a construir/reformar un gran llicències amb independència del seu ús, hi ha quatre 
projecte logístic a la Zona Franca explica que durant 2013 una districtes que acaparen percentatges que superen 
cinquena part del sostre previst –tant nou com de reforma- es àmpliament el teòric deu per cent que els correspondria a 
localitzi al districte de Sants-Montjuïc. També serveix per explicar cadascun en un repartiment homogeni sense ponderació ni 
que els usos industrials i altres acaparin gairebé el 24% del total de població ni de superfície. A banda del ja esmentat 
del sostre previst, només un punt percentual menys que el lideratge de Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample 
residencial. A un segon nivell pel que fa a volum de sostre previst, i Sant Martí concentren en conjunt la meitat del mig milió 
2
s’han situat el segment dels equipaments –amb projectes molt llarg de m  aprovats a les llicències. A la cua, igual que un 
concentrats en quatre districtes- i el d’aparcament, repartit de any abans, els districtes de Sant Andreu i Nou Barris que 
manera força més homogènia. El sostre per usos hotelers i acaben 2013 sense cap llicència per a construir o reformar 
d’oficines, que en conjunt no arriba al 14% del total del sostre sostre per a usos terciaris més enllà del comercial. 
previst, es concentra exclusivament en quatre districtes, Sant 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball  
 
Mercat de treball 
 
 
 
 
 
La consolidació del canvi de signe de l’atur i el lleu repunt del nombre d’ocupats –amb sobre abundància de contractes 
temporals de curta durada- són els senyals de canvi de tendència que sobresurten en el mercat de treball barceloní a 
mesura que avança 2014.  
Els canvis metodològics introduïts a l’EPA del primer trimestre no alteren la tendència descendent del nombre de residents ac tius 
com a conseqüència bàsicament de la pèrdua de població en edat de treballar. Alhora, en les fonts estadístiques registrals es 
constata una millora sostinguda de l’atur i una tendència lleument alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Segu retat 
Social. La síntesi podria ser que el mercat laboral de la ciutat i entorn metropolità s’ha començat a estabilitzar a costa de prescindir 
d’una part del seus actius potencials, si més no puntualment, i a base de contractes de treball de molt curta durada. 
 
Dades i anàlisi 
 Població activa i ocupada 
 Evolució de la població activa 
 Evolució de la població ocupada 
 Taxes d'atur 
 Llocs de treball 
 Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social 
 Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social 
 Distribució sectorial dels ocupats 
 Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona 
 Ocupació en el sector terciari a Barcelona 
 Treballadors estrangers a la Seguretat Social 
 Contractació laboral 
 Contractes segons tipologia i sexe 
 Atur registrat 
 Evolució de l'atur registrat 
 Atur registrat per trams d'edat 
 Atur registrat per sectors econòmics 
 Població estrangera a l'atur registrat 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Població activa i ocupada 
 
 
Població activa i ocupada 
 
 
L’EPA del tercer trimestre de 2014 confirma el manteniment de la trajectòria contractiva del nombre d’actius a tots els 
àmbits territorials considerats. Alhora, segons aquesta font, les xifres de residents ocupats continuen repuntant a 
l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya però no a la capital. 
Els resultats de l’Enquesta de Població Activa reafirmen els grans trets que darrerament caracteritzen el mercat laboral 
metropolità. La població activa continua minvant per tercer any consecutiu, tant pel retrocés demogràfic com per la manca 
d’oportunitats que ofereix el mercat laboral. Una contracció que afecta especialment al col·lectiu masculí. 
L’evolució de la població ocupada a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya mostra un inici de recuperació aparentment sòlid 
després de sis anys de forta contracció. En el cas de Barcelona, aquest canvi de signe encara no s’aprecia i acumula gairebé tres 
anys consecutius de caiguda. Ja sigui per raons metodològiques o mostrals, els resultats de l’EPA no acaben d’oferir una imatge 
ajustada a la realitat de la situació actual del mercat laboral barceloní. 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Evolució de la població activa  
 Evolució de la població ocupada 
 Taxes d’atur  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Població activa i ocupada  | Evolució de la població activa 
Evolució de la població activa  
 
Evolució de la població activa (milers) Taxes d'activitat  (%) 
  Barcelona Província Catalunya 
Període Barcelona Província Catalunya 
Període Total Homes Dones Total Total 
4t.tr.2008 846,6 445,6 401,0 2.918,5 3.957,4 4t.tr.2008 79,5 78,3 78,5 
4t.tr.2009 858,0 454,0 404,0 2.895,9 3.903,8 4t.tr.2009 79,7 77,6 77,5 
4t.tr.2010 841,2 449,5 391,7 2.920,1 3.947,5 4t.tr.2010 79,9 78,8 78,5 
4t.tr.2011 853,2 451,0 402,2 2.910,7 3.940,6 4t.tr.2011 80,2 79,1 78,7 
      
       
1r.tr.2012 847,4 439,9 407,5 2.904,1 3.939,1 1r.tr.2012 80,3 79,1 78,9 
2n.tr.2012 852,0 436,4 415,6 2.872,8 3.911,7 2n.tr.2012 80,3 78,3 78,6 
3r.tr.2012 845,5 446,5 399,0 2.882,4 3.911,0 3r.tr.2012 80,8 78,8 78,8 
4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 
      
       
1r.tr.2013 836,6 433,9 402,7 2.865,8 3.882,2 1r.tr.2013 81,1 79,1 78,9 
2n.tr.2013 822,8 420,2 402,6 2.817,6 3.849,7 2n.tr.2013 78,8 78,1 78,6 
3r.tr.2013 830,4 425,5 404,9 2.834,9 3.881,1 3r.tr.2013 79,2 79,2 79,7 
4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 
                
  
1r.tr.2014 811,7 412,1 399,6 2.808,7 3.800,9 1r.tr.2014 79,5 79,4 78,8 
2n.tr.2014 794,7 395,8 398,9 2.790,7 3.810,4 2n.tr.2014 79,7 78,9 79,1 
3r.tr.2014 793,1 391,4 401,7 2.774,0 3.800,8 3r.tr.2014 79,5 78,7 79,0 
Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 
  
  Barcelona Província Catalunya 
Variació (%) Total Homes Dones Total Total 
3r.tr.14/3r.tr.13 -4,5 -8,0 -0,8 -2,1 -2,1 
4t.tr.13/4t.tr.12 -3,6 -5,9 -1,1 -2,0 -1,3 
4t.tr.12/4t.tr.11 -0,3 -2,6 2,2 -1,3 -1,3 
 
Continua la pèrdua de població activa tant a la ciutat central 
com a la regió metropolitana i al conjunt de Catalunya. Els 
resultats corresponents a Barcelona s’han de relativitzar atès 
que mostren una certa inconsistència al costat d’altres 
variables registrals del mercat laboral. Les taxes d’activitat es 
mantenen relativament estables. 
La revisió que ha fet l’INE dels resultats de l’Enquesta de Població 
Activa dels darrers anys a partir de les dades del Cens de Població 
de 2011 s’ha concretat en un augment rellevant del nombre de  
persones actives i ocupades. Una revisió retrospectiva a l’alça que,  
ironies del destí, coincideix amb una fase demogràfica regressiva. 
Això explica que els 800.000 barcelonins que, de mitjana, l’EPA 
classifica com a actius durant els primers tres trimestres d’enguany 
siguin un 3,6% menys que un any abans i un 7,8% menys que el 
màxim assolit –segons la nova sèrie- tres anys enrere. Una 
trajectòria descendent centrada bàsicament en el col•lectiu masculí. 
Una primera ullada a l’evolució per sexes reforça la idea 
d’inconsistència que desprenen aquests resultats. El 8% de descens 
interanual del col•lectiu masculí multiplica per deu el de l’altra meitat 
de la població activa. A més a més, quintuplica el descens registrat a 
la resta de la província i triplica el de la resta de Catalunya. 
Diferències d’aquesta intensitat –que ja es començaven a donar un 
any abans- no es detecten a cap altra variable del mercat laboral.   
Pel que fa a l’evolució de la població activa a la resta del territori 
català, insistir en que presenta els mateixos trets que a Barcelona 
però amb variacions força menys intenses. En tots els casos les 
xifres absolutes es van allunyant dels màxims assolits en diferents 
moments de 2011. Això no és incompatible amb el fet que les taxes 
d’activitat entre la població de 16 a 64 anys s’hagin mantingut 
relativament estables en zona de màxims. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Població activa i ocupada  | Evolució de la població ocupada 
Evolució de la població ocupada 
Evolució de la població ocupada (milers) Taxes d'ocupació (%) 
  Barcelona Província Catalunya     Barcelona    
Període Total Homes Dones Total Total Període Barcelona Província Catalunya 
4t.tr.2008 778,7 411,9 366,8 2.586,7 3.492,4 4t.tr.2008 73,1 69,4 69,2 
4t.tr.2009 729,4 382,8 346,6 2.408,0 3.243,9 4t.tr.2009 67,6 64,5 64,3 
4t.tr.2010 707,7 365,5 342,2 2.401,4 3.242,3 4t.tr.2010 67,0 64,7 64,4 
4t.tr.2011 710,1 371,6 338,5 2.326,7 3.136,6 4t.tr.2011 66,5 63,1 62,5 
                  
 
1r.tr.2012 698,5 358,2 340,3 2.279,8 3.072,5 1r.tr.2012 66,0 62,0 61,5 
2n.tr.2012 706,5 358,3 348,2 2.253,8 3.059,4 2n.tr.2012 66,4 61,3 61,4 
3r.tr.2012 687,2 356,3 330,9 2.219,8 3.032,6 3r.tr.2012 65,5 60,5 61,0 
4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 
                  
 
1r.tr.2013 685,6 348,2 337,4 2.167,3 2.933,2 1r.tr.2013 66,4 59,8 59,5 
2n.tr.2013 673,8 340,7 333,1 2.149,4 2.940,6 2n.tr.2013 64,5 59,5 59,9 
3r.tr.2013 681,8 344,8 337,0 2.183,5 3.005,7 3r.tr.2013 64,9 60,9 61,6 
4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 
              
 
1r.tr.2014 659,8 332,0 327,8 2.202,7 2.960,7 1r.tr.2014 64,5 62,2 61,3 
2n.tr.2014 659,5 327,6 331,9 2.240,3 3.040,0 2n.tr.2014 65,9 63,2 63,0 
3r.tr.2014 665,8 331,6 334,2 2.243,9 3.074,8 3r.tr.2014 66,6 63,6 63,8 
Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. 
     Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
  Barcelona Província Catalunya 
Variació (%) Total Homes Dones Total Total 
3n.tr.14/3n.tr.13 -2,3 -3,8 -0,8 2,8 2,3 
4t.tr.13/4t.tr.12 -1,7 -0,8 -2,7 1,4 1,2 
4t.tr.12/4t.tr.11 -2,5 -6,7 2,2 -6,1 -5,6 
 
Es manté per tercer any consecutiu la trajectòria descendent 
del nombre de barcelonins que declaren tenir feina. Sorprèn 
que es consolidin tendències tant divergents entre la ciutat 
central i l’entorn metropolità atès que, a grans trets, es tracta 
d’un únic mercat de treball. I sorprèn especialment perquè 
contradiu l’evolució que reflecteixen els corresponents 
registres mensuals de la Seguretat Social. 
 
Els resultats de l’EPA pel que fa a l’evolució del nombre d’actius 
ocupats presenten incongruències internes difícils d’explicar si no  
és apel•lant a qüestions metodològiques o de mostra. Com  
interpretar que l’ocupació entre els barcelonins continua en  
recessió per tercer any consecutiu mentre que entre els residents  
de l’entorn metropolità i de la resta de Catalunya acumula ja quatre 
trimestres consecutius a l’alça? En una conjuntura com l’actual 
caracteritzada per nombrosos senyals que anuncien que la 
davallada de l’activitat productiva ha tocat fons i es palpa una certa 
reactivació en alguns sectors, convé relativitzar les variacions 
significatives de l’ocupació amb independència del signe que les 
acompanya. Si s’observa l’evolució d’aquesta variable amb més 
perspectiva –prenent com a referència la situació a l’estiu de 2008, 
quan la crisi es comença a manifestar- en resulta que aquesta 
divergència de darrera hora es dilueix en una tendència coincident 
que mostra una davallada acumulada de l’ordre del 15% del 
nombre d’ocupats tant a Barcelona com a la resta de l’entorn 
metropolità.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur 
 
Taxes d’atur 
 
Evolució de les taxes d'atur     (%)  
Barcelona Província Catalunya 
Període 
Total Homes Dones Total Total 
4t.tr.2008 8,0 7,6 8,5 11,4 11,8 
4t.tr.2009 15,0 15,7 14,2 16,9 16,9 
4t.tr.2010 15,9 18,7 12,6 17,8 17,9 
4t.tr.2011 16,8 17,6 15,8 20,1 20,4 
  
     
1r.tr.2012 17,6 18,6 16,5 21,5 22,0 
2n.tr.2012 17,1 17,9 16,2 21,6 21,8 
3r.tr.2012 18,7 20,2 17,1 23,0 22,5 
4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 
  
     
1r.tr.2013 18,0 19,8 16,2 24,4 24,5 
2n.tr.2013 18,1 18,9 17,3 23,7 23,6  
3r.tr.2013 17,9 19,0 16,8 23,0 22,6  
4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 
  
     
1r.tr.2014 18,7 19,4 18,0 21,6 22,1 
2n.tr.2014 17,0 17,2 16,8 19,7 20,2 
3r.tr.2014 16,1 15,3 16,8 19,1 19,1 
Font:Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.      
 
Els discutibles resultats de l’EPA del tercer trimestre corres-
ponents a Barcelona acaben dibuixant una tendència descendent 
de la taxa d’atur després del sorprenent repunt de començament 
d’any. 
 
Els resultats del tercer trimestre continuen condicionats per l’erràtica 
tendència de començament d’any. La taxa d’atur estimat continua 
baixant tot i la negativa i discutible evolució de la població ocupada. Si  
hom pren com a referència l’evolució de la mateixa variable utilitzant 
l’atur registrat, s’ha de concloure que, efectivament, la taxa d’atur s’ha 
reduït lleument a Barcelona en relació a un any abans i que aquesta 
variació ha estat menys intensa que la registrada a la resta del territori. 
Els resultats semblen confirmar que la taxa d’atur ha recuperat els 
registres de tres anys enrere –abans del repunt de 2012- per la via de 
reduir la població activa. 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball 
 
Llocs de treball
 
Els registres de la Seguretat Social confirmen, mes rere mes, que l’estabilització del nombre d’ocupats de final de 2013 ha 
donat pas a una conjuntura lleument expansiva en procés de consolidació.  
Si bé les variacions dels primers mesos d’enguany s’han vist condicionades per la pèrdua de llocs de treball de temporada, el fons 
és més ferm que un any enrere com posen de relleu les corresponents variacions interanuals de començament d’estiu i de tardor. 
Fins i tot sembla que ho és prou com per posar punt i final a la reducció del cens empresarial. En tot cas, es tracta d’un canvi de 
tendència amb un punt feble important com és la precarietat dels nous llocs de treball i amb el mèrit d’haver reeixit malgrat les 
dificultats per accedir a nou finançament que encara afronten les empreses. 
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  
 Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  
 Distribució sectorial dels ocupats  
 Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona 
 Ocupació en el sector terciari a Barcelona 
 Treballadors estrangers a la Seguretat Social 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social 
Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social
Treballadors afiliats a la Seguretat Social 
  Règim General Autònoms Total afiliats 
Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 
ds.2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.375.740 3.398.642 
ds.2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.282.114 3.252.560 
ds.2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.176.854 3.099.878 
ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 
ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 991.356 2.109.900 3.001.447 
                  
 
mç.2012 846.078 1.684.791 2.336.677 111.994 331.375 525.819 983.990 2.088.644 2.975.436 
jn.2012 841.614 1.674.912 2.355.327 111.837 331.403 528.235 982.403 2.082.123 3.007.757 
st.2012 830.042 1.656.063 2.311.363 110.298 327.581 522.996 971.779 2.053.580 2.959.992 
ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 968.243 2.026.840 2.875.276 
                  
 
mç.2013 817.367 1.620.500 2.247.701 109.623 324.599 515.824 960.602 2.014.810 2.862.139 
jn.2013 826.555 1.632.202 2.291.668 109.898 326.157 520.404 970.175 2.031.700 2.916.671 
st.2013 817.840 1.618.202 2.256.810 108.844 323.627 517.231 959.791 1.994.870 2.878.815 
ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.021 2.004.786 2.862.396 
                  
 
mç.2014 829.712 1.635.843 2.258.687 111.420 329.413 522.366 974.558 2.033.687 2.876.131 
jn.2014 834.700 1.655.062 2.330.090 112.896 333.331 530.587 981.180 2.064.730 2.965.013 
st.2014 831.615 1.656.015 2.306.066 112.542 332.273 529.374 978.166 2.056.116 2.935.419 
oct.2014 842.005 1.667.044 2.313.218 112.684 333.416 530.291 988.782 2.067.024 2.938.104 
Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. 
    R ègim General   A utònoms    Total afiliats  
Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 
oct.14/oct.13 2,1 2,7 2,6 3,5 3,0 2,4 2,2 2,6 2,6 
ds.13/ds.12 0,1 -0,6 -0,5 0,5 0,5 0,3 0,2 -1,1 -0,4 
ds.12/ds.11 -3,3 -4,1 -4,2 -1,9 -2,1 -2,0 -2,3 -3,9 -4,2 
 
L’augment del nombre d’afiliats durant el mes d’octubre permet Una valoració que convé relativitzar perquè una bona 
completar la recuperació del nombre de llocs de treball perduts part dels nous llocs de treball creats responen a 
durant l’estiu i posa de manifest l’aparent solidesa del procés de situacions contractuals molt allunyades de les que 
millora dels volums d’ocupació tant a Barcelona com a la resta del desitjarien els treballadors que els ocupen i, 
país. A la capital, el repunt del darrer bimestre fa més creïble la suposadament, de la major part dels empresaris que els 
possibilitat de recuperar – quatre anys després- la mediàtica cota promouen. 
del milió de llocs de treball. 
Segons els registres d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social, el 
nombre de llocs de treball ocupats a la ciutat ha crescut en més d’onze 
mil efectius al llarg del mes d’octubre. Sumat a l’augment gairebé idèntic 
de setembre -els increments mensuals més elevats dels darrers dos 
anys- ha permès recuperar el volum màxim d’ocupació d’enguany 
assolit abans de l’estiu. En termes anuals, el ritme de creixement 
s’accelera fins a superar lleument el 2,2%. Una reacció alcista que s’ha 
de valorar positivament atès el clima d’incertesa generat a 
conseqüència de la revisió lleument a la baixa de les expectatives de 
creixement econòmic al conjunt de la UE. 
Pel que fa a l’entorn metropolità i també a la resta de Catalunya, 
l’augment dels darrers dotze mesos ha estat més intens que a la capital. 
Un diferencial de creixement que respon bàsicament al fet que el canvi 
de signe en la variació del nombre d’ocupats va ser més matiner a la  
 
capital que no pas a la resta del país i que el procés de contracció del  
mercat de treball al llarg dels darrers anys ha estat més rellevant fora de  
la capital. En definitiva, ritmes de creixement del nombre d’ocupats 
ajustats a potencials de creixement diferents.     
Una ullada als diferents règims de cotització a la Seguretat Social 
permet observar que les variacions interanuals són positives tant al 
Règim General com al dels Autònoms. La resta, bàsicament els que 
agrupen a treballadors de la llar i als del mar, mostren una situació de 
relatiu estancament. 
Deixant de banda aquestes qüestions de detall, sembla que el mercat 
laboral barceloní, i amb ell el de la resta del país, s’endinsa en la part 
final de l’any amb senyals moderadament positives i en un clima molt 
més optimista que l’imperant durant la major part del sexenni anterior. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social 
Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social
Comptes de cotització per nombre de treballadors 
  Barcelona  Regió Metropolitana 
Període Total 1-5 6-50 51-500 >500  Total 1-5 6-50 51-500 >500 
ds.2007 78.817 59.017 17.369 2.242 189 185.429 136.753 43.538 4.811 327 
ds.2008 76.618 57.824 16.437 2.175 182 176.869 131.670 40.232 4.644 323 
ds.2009 73.524 55.722 15.541 2.082 179 167.155 125.134 37.276 4.441 304 
ds.2010 72.124 54.715 15.110 2.110 189 163.859 122.867 36.250 4.416 326 
ds.2011 72.013 54.973 14.867 1.981 192 162.231 122.590 35.075 4.250 316 
                      
mç.2012 71.079 54.330 14.605 1.953 191 159.736 120.680 34.550 4.196 310 
jn.2012 70.909 54.124 16.630 1.970 185 160.046 120.957 34.599 4.188 302 
st.2012 70.113 53.617 14.352 1.961 183 157.737 119.459 33.810 4.164 304 
ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 
                      
mç.2013 69.414 53.169 14.163 1.900 182 155.240 117.850 33.046 4.045 299 
jn.2013 69.517 53.114 14.308 1.914 181 156.070 118.201 33.535 4.039 295 
st.2013 69.417 53.219 14.108 1.909 181 154.756 117.534 32.860 4.063 299 
ds.2013 70.317 53.954 14.259 1.922 182 155.706 118.433 32.913 4.061 299 
           
mç.2014 70.372 53.913 14.356 1.921 182 156.859 119.212 33.238 4.106 303 
jn.2014 70.903 54.311 14.475 1.936 181 159.147 120.772 33.947 4.126 302 
st.2014 70.259 53.792 14.354 1.929 184 157.789 119.828 33.488 4.165 308 
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. 
 
______________ Barcelona Regió Metropolitana 
Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 
st.14/st.13 1,2 1,1 1,7 1,0 1,7 2,0 2,0 1,9 2,5 3,0 
ds.13/ds.12 0,4 0,7 -0,5 0,0 -1,6 -0,5 -0,4 -1,0 -0,4 -2,3 
ds.12/ds.11 -2,8 -2,5 -3,7 -3,0 -3,6 -3,5 -3,0 -5,2 -4,1 -3,2 
 
 
El nombre d’empreses amb ocupació assalariada mostra 
un ritme de creixement moderat però força consolidat. Una 
evolució perfectament ajustada a la trajectòria alcista que 
ha mantingut l’evolució del PIB. 
 
Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu 
de Barcelona a començament de tardor estava format per poc 
més de 70.000 empreses actives amb algun treballador 
assalariat en plantilla. A banda de presentar el típic retrocés 
motivat per l’efecte estacional, aquesta xifra equival a un lleu 
augment interanual que sembla consolidar el canvi de 
tendència registrat a final de 2013, després de gairebé sis anys 
de descens continuat a una taxa anual mitjana del dos per 
cent. Una taxa que a la resta de l’entorn metropolità, amb unes 
88.000 empreses actives, es va situar a l’entorn del tres per 
cent. Amb aquests precedents, s’han de valorar positivament 
els senyals positius que es comencen a percebre en el teixit 
empresarial de Barcelona i entorn metropolità. Una evolució 
clarament liderada pel terciari –especialment els serveis a les 
empreses- amb l’afegit d’una part dels sectors industrials i que 
no discrimina en funció de la grandària de les empreses. 
 
 
 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats 
Distribució sectorial dels ocupats
Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) 
  Barcelona Regió Metropolitana 
Energia, Energia, 
aigua i aigua i 
Període Primari Indústria residus Construcció Serveis Primari Indústria residus Construcció Serveis 
ds.2007 2.330 105.373 5.835 62.032 901.370 7.367 391.978 7.620 216.709 1.697.448 
ds.2008 2.648 97.469 5.841 52.894 879.901 9.448 361.051 7.534 177.489 1.668.130 
ds.2009 444 76.717 14.503 52.544 852.348 4.517 307.634 20.643 162.573 1.612.725 
ds.2010 417 72.739 12.843 46.177 856.951 4.482 294.208 20.130 144.941 1.630.726 
ds.2011 387 69.008 12.682 38.595 845.138 4.218 282.889 19.583 122.495 1.608.202 
                      
mç.2012 572 67.266 12.276 37.255 840.703 4.343 278.762 19.228 119.214 1.594.619 
jn.2012 447 67.079 12.391 35.903 837.631 4.300 276.295 19.473 115.339 1.590.908 
st.2012 435 65.936 12.432 33.684 827.853 4.218 272.007 19.462 109.328 1.578,629 
ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 
                      
mç.2013 444 63.997 11.573 31.315 819.661 3.987 263.373 18.505 101.275 1.557.959 
jn.2013 425 64.057 11.901 30.879 829.191 3.977 263.546 18.926 100.853 1.571.057 
st.2013 391 63.449 12.068 29.488 821.288 3.924 260.996 19.019 97.301 1.560.589 
ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 
           
mç.2014 423 62.567 11.130 29.790 837.222 3.927 259.939 18.038 97.307 1.586.045 
jn.2014 455 62.526 11.368 29.688 843.559 3.957 263.469 18.461 98.283 1.604.223 
st.2014 431 61.737 11.874 29.354 840.761 3.647 261.404 18.900 97.494 1.606.489 
Nota: L'any 2009 es trenca la homogeneïtat de tots les sèries pel canvi de CNAE. Els canvis en els R.E. d'Autònoms i de la Llar també alteren la homogeneïtat de les 
sèries del Primari i dels Serveis. 
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. 
           
Barcelona Regió Metropolitana 
Variació (%) Energia, Energia, 
Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis 
st.14/st.13 10,2 -2,7 -1,6 -0,5 2,4 -7,1 0,2 -0,6 0,2 2,9 
ds.13/ds.12 -12,0 -2,0 -0,4 -8,9 0,7 -2,7 -2,2 -0,1 -6,5 0,3 
ds.12/ds.11 11,9 -6,0 -6,9 -16,0 -2,3 -5,0 -5,8 -4,2 -15,2 -2,5 
  
El nombre d’empreses amb ocupació assalariada mostra un 
ritme de creixement moderat però força consolidat. Una 
evolució perfectament ajustada a la trajectòria alcista que 
ha mantingut l’evolució del PIB. 
Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de 
Barcelona a començament de tardor estava format per poc més 
de 70.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en 
plantilla. A banda de presentar el típic retrocés motivat per 
l’efecte estacional, aquesta xifra equival a un lleu augment 
interanual que sembla consolidar el canvi de tendència registrat 
a final de 2013, després de gairebé sis anys de descens 
continuat a una taxa anual mitjana del dos per cent. Una taxa 
que a la resta de l’entorn metropolità, amb unes 88.000 
empreses actives, es va situar a l’entorn del tres per cent. Amb 
aquests precedents, s’han de valorar positivament els senyals 
positius que es comencen a percebre en el teixit empresarial de 
Barcelona i entorn metropolità. Una evolució clarament liderada  
pel terciari –especialment els serveis a les empreses- amb 
l’afegit d’una part dels sectors industrials i que no discrimina en 
funció de la grandària de les empreses. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona 
Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona 
Distribució sectorial de l'ocupació industrial a la RMB Setembre de 2014 
Variació (%) 
Nombre 
Sectors industrials 
d'ocupats setembre 2014/ setembre 2014/ setembre 2014/ 
juny 2014 setembre 2013 setembre 2009 
Alimentació i begudes 30.935 -0,4 0,5 -9,3 
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 21.889 -1,8 -0,6 -21,7 
Paper 6.191 -1,4 -2,1 -14,5 
Arts gràfiques 15.016 -0,2 -1,5 -23,0 
           
Química 22.343 -1,3 2,2 -3,5 
Farmacèutica 18.834 -0,4 3,1 0,1 
Cautxú i plàstic 15.146 -1,2 -0,2 -13,3 
Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.601 -1,3 -5,2 -39,8 
           
Metal·lúrgia bàsica 5.996 -1,6 -2,1 -35,3 
Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 30.112 -1,0 0,6 -22,6 
Productes informàtics, electrònics i òptics 4.762 1,6 -4,2 -25,7 
Material i equipament elèctric 10.520 -0,4 -0,6 -22,7 
           
Maquinària i equipament  17.405 2,8 -0,1 -22,9 
Vehicles a motor i altre material de transport 33.026 -1,5 -0,8 -10,3 
Mobles 4.136 -1,6 -3,5 -36,7 
Resta d'activitats manufactureres 9.170 0,8 4,2 -20,0 
Instal·lació i reparació de maquinària i equips 9.322 0,5 4,3 2,1 
 
 
Després de perdre uns 70.000 llocs de treball directes 
durant el darrer quinquenni, la indústria metropolitana 
mostra els primers senyals clars d’estabilització pel que fa 
al nombre d’ocupats.  
Que el PIB industrial acumuli vuit trimestres consecutius de 
creixement interanual com ha succeït a Catalunya d’ençà final 
de 2012 no és garantia d’un canvi significatiu i immediat en el 
mercat laboral del sector. Malgrat això, es comencen a 
consolidar senyals de millora gràcies al lleu revifament de la 
demanda interna que compensa la pèrdua de dinamisme de 
l’exportació. Un segment del mercat que darrerament ha 
començat a patir l’atonia del creixement europeu i el canvi de 
cicle en algunes de les economies emergents més importants. 
De les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de 
l’activitat industrial, sis han aconseguit tancar el tercer trimestre 
de 2014 amb més ocupats que un any abans. És el cas de 
l’Alimentació i begudes, la Química i la Farmacèutica entre 
altres. El Cautxú i plàstic i la Maquinària i equipament han 
mantingut estables els seus volums d’ocupació. Els nou sectors 
restants continuen reduint capacitat productiva en forma 
d’ocupació directa. Entre els més afectats destaquen el Paper i 
arts gràfiques, el de Materials de construcció, la Metal·lúrgia 
 
bàsica, l’Electrònica, informàtica i òptica i el sector del Moble. 
També continuen amortitzant llocs de treball directes, encara 
que de manera més discreta, el Tèxtil, confecció i complements, 
el de Material i equipament elèctric i fins i tot, el de Vehicles a 
motor i material de transport. 
A grans trets, sembla un balanç relativament equilibrat i és, sens 
dubte, el més positiu en molts anys. Malgrat el biaix a la baixa 
que es desprèn del predomini de signes negatius, les activitats 
que presenten una tendència de fons alcista en termes 
d’ocupació concentren aproximadament el 45% dels llocs de 
treball directes del sector industrial metropolità. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona 
Ocupació en el sector terciari a Barcelona
Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona Setembre de 2014 
Variació (%) 
Nombre 
Sectors industrials 
d'ocupats setembre 2014/ setembre 2014/ setembre 2014/ 
juny 2013 setembre 2013 setembre 2009 
Serveis comercials 148.160 -0,9 1,2 -7,7 
Transport i emmagatzematge 44.827 0,2 -1,0 -11,2 
Hostaleria i restauració 76.136 0,7 3,6 15,5 
Tecnologies i serveis d'informació 31.582 1,6 15,4 33,3 
Resta serveis d'informació i comunicació 19.211 -0,1 -3,0 -24,6 
           
Finances i assegurances 38.769 -0,9 -7,1 -11,6 
Activitats immobiliàries 12.801 -0,4 5,2 13,1 
Activitats professionals, científiques i tècniques 84.259 -0,2 1,6 0,3 
Serveis administratius i auxiliars 108.816 1,1 6,9 7,4 
           
AAPP i organismes extraterritorials 71.813 -5,6 0,6 -4,1 
Ensenyament 61.534 2,9 4,5 6,7 
Serveis sanitaris 59.354 -0,2 1,3 -1,6 
Serveis socials 27.419 1,5 4,7 19,4 
Activitats i serveis culturals 9.556 -2,4 3,4 -5,3 
           
Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.784 3,2 3,8 -7,4 
Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 10.385 -5,2 0,4 -2,3 
Activitat associatives 11.743 -0,5 3,4 -12,0 
Altres serveis personals 22.612 -0,4 -0,2 -11,2 
 
 
A diferència del que succeeix a la indústria metropolitana, 
en el terciari de la capital són majoria les activitats que, un 
cop assumits els ajustos estacionals, encaren el darrers 
mesos de 2014 amb més ocupats que un any enrere.  
El terciari de la ciutat acumula quatre trimestres consecutius 
d’augments interanuals del nombre d’ocupats. Una variació 
rellevant i sòlida perquè implica a tres de cada quatre sectors. 
També és cert que l’augment més important, tant en termes 
relatius com absoluts, correspon al segment de les activitats 
relacionades amb l’ocupació, amb un protagonisme especial de 
les empreses de treball temporal. 
L’evolució d’aquest segment d’activitat i de l’agregat que l’acull, 
els Serveis administratius i auxiliars que, amb més de cent mil 
ocupats es posiciona com el segon subsector del terciari 
barceloní per nombre d’efectius i amb variacions clarament 
positives es miri com es miri, es veu recolzada per la del 
subsector líder, els Serveis comercials, que concentra a gairebé 
cent cinquanta mil llocs de treball a la ciutat, i que tímidament 
comença a incrementar-los. Un objectiu molt lligat a la 
recuperació de la demanda interna de consum i al manteniment 
del dinamisme del sector turístic. 
 
A banda d’aquests dos agregats, que en conjunt concentren  
més d’un quart de milió de llocs de treball a la ciutat, un de cada 
quatre, n’hi ha sis més de quantitativament importants i que en 
conjunt sumen uns quatre cents mil ocupats. D’aquest grup, 
només el Transport i emmagatzematge continua perdent 
ocupació, però de manera testimonial. L’Hoteleria i restauració 
juntament amb subsectors de menys pes relatiu com ara les 
Tecnologies i serveis d’informació, les Activitats immobiliàries, 
l’Ensenyament i els Serveis socials mostren uns ritmes de 
creixement notables.  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social 
Treballadors estrangers a la Seguretat Social 
 
Estrangers en situació  d'alta a la Seg.Social Afiliats estrangers segons règims  
____________ R. General % Autònoms % Resta % 
Total UE Resta món 
Període Província de Barcelona 
Període Província de Barcelona 
ds. 2008 305.236 70.379 234.857 ds. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 
ds. 2009 285.952 67.990 217.962 ds. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 
ds. 2010 284.446 68.773 215.673 ds. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 
ds. 2011 271.004 68.012 202.992 ds. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 
    ds. 2011 203.107 11,0 31.624 8,4 36.273 92,8 
mç. 2012 266.379 68.358 198.021 
jn. 2012 270.578 68.691 201.887        
mç. 2012 200.031 11,0 32.164 8,6 34.184 61,8 
st. 2012 266.398 66.864 199.534 
ds. 2012 257.360 65.871 191.489 jn. 2012 203.620 11,2 32.970 8,8 33.985 57,4 
st. 2012 197.170 11,0 32.940 8,9 37.852 61,3 
    
mç. 2013 255.674 66.438 189.236 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 
jn. 2013 261.337 64.047 193.290 
       
st. 2013 254.220 65.994 188.226 mç.2013 183.236 10,6 33.904 9,3 38.531 59,3 
ds. 2013 248.268 66.460 181.808 
jn. 2013 188.159 10,8 34.714 9,4 38.464 59,1 
    st. 2013 183.740 10,6 34.774 9,5 38.374 59,3 
mç. 2014 247.841 68.649 179.192 
jn. 2014 252.503 70.563 181.940 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 
st. 2014 249.620 70.337 179.283        
  Catalunya mç.2014 175.468 10,0 36.608 9,9 35.761 56,0 
ds. 2008 424.268 110.553 313.715 jn. 2014 179.624 10,1 37.758 10,0 35.121 54,6 
ds. 2009 397.823 108.102 289.721 st. 2014 177.031 10,0 38.362 10,2 34.227 53,5 
ds. 2010 395.773 109.230 286.543 Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del règim. 
ds. 2011 377.040 106.545 270.495 Font: www.seg-social.es 
 
    
mç. 2012 370.575 106.602 263.973 Variació (%) R.General Autònoms Resta 
jn. 2012 393.476 113.387 280.089 st.14/st.13 -3,7   10,3   -10,8  
st. 2012 382.322 108.946 273.376 
ds.13/ds.12 -5,2  7,2  -4,8  
ds. 2012 355.939 102.258 253.681 
ds.12/ds.11 -8,6  6,2  5,4  
     
mç. 2013 354.373 103.080 251.293 
 
jn. 2013 375.040 109.824 265.216 Les dades d’afiliats actius a la Seguretat Social a final d’estiu 
st. 2013 365.059 106.580 258.479 continuen fent palès que la mà d’obra estrangera –i més 
ds. 2013 341.209 101.308 239.901 
concretament la no comunitària- continua sent la principal 
    damnificada d’un mercat laboral que torna a generar llocs de 
mç.2014 340.440 104.180 236.260 
treball després de sis anys consecutius de contracció.  
jn. 2014 371.770 116.235 255.535 
st. 2014 356.818 111.196 245.622 A final de 2013, tant a la província de Barcelona com al conjunt de 
Font: www.seg-social.es Catalunya, el nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social 
 
encara era lleument més baix que un any abans. Per contra, la ciutat 
Variació (%) Total UE Resta món de Barcelona ja havia registrat l’esperat canvi de tendència i el nombre 
  Província de Barcelona d’ocupats ja creixia molt lleument. Un canvi que al llarg de 2014 s’ha 
st. 14/st. 14 -1,8 6,6 -4,8 consolidat a la resta del país .  
ds. 13/ds. 12 -3,5 0,9 -5,1 
ds. 12/ ds. 11 -5,0 -3,1 -5,7 Segmentant el mercat laboral de la província per nacionalitats, 
  Catalunya s’observa que l’ocupació entre els autòctons repunta de manera 
st. 14/ st. 13 -2,3 4,3 -5,0 relativament intensa mentre que el degoteig a la baixa es concentra 
ds. 13/ ds. 12 -4,1 -0,9 -5,4 exclusivament en la mà d’obra no comunitària. De fet, l’estrangera 
ds. 12/ ds. 11 -5,6 -4,0 -6,2 originària de la resta de la UE augmenta de manera decidida. Aquesta 
  dualitat, que també es manifesta a la resta del país, explica el descens 
lleu però sostingut del pes relatiu de l’ocupació estrangera sobre el 
total –sense comptar l’economia submergida- i que mentre a l’àmbit 
provincial aquest segment de l’ocupació representa un 11,3% de la 
regulada, a la resta de Catalunya s’acosta al 15%. 
Un altre dels trets que es mantenen a mesura que avança l’any és que 
el nombre d’afiliats als règims especials de la llar i agrari –on encara 
és majoritària la mà d’obra estrangera- es va obrint lentament als 
treballadors autòctons. Els factors que ho expliquen són diversos però 
segur que giren al voltant dels canvis normatius que han afectat a 
aquests dos règims. També es manté –és un tret gairebé estructural 
entre la població activa estrangera- el traspàs d’ocupació assalariada 
a la d’autònom. Es fa a un ritme tan elevat que el pes relatiu dels 
estrangers entre els treballadors autònoms ja supera el dels 
assalariats afiliats al Règim General. 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Contractació laboral 
 
Contractació laboral
 
 
La contractació laboral augmenta de manera sostinguda a remolc de la reactivació econòmica que plasmen les xifres 
macroeconòmiques i la millora de les expectatives. 
 
Atenent exclusivament al total dels contractes laborals registrats a Barcelona, el 2014 s’està caracteritzant per un augment 
sostingut de la contractació temporal –i especialment la de menys durada- però també en la indefinida. Mentre que aquesta 
tipologia de contracte afavoreix per igual als dos sexes, els temporals, i especialment els d’interinatge, trenquen l’equilibri ja que 
estan signats majoritàriament per dones. 
 
 
Dades i anàlisi 
 Contractes segons tipologia i sexe  
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe 
 
Contractes segons tipologia i sexe 
Distribució dels contractes laborals registrats Contractes laborals segons tipologia i sexe 
Període Total Temporals Indefinits Tipologia Dones Homes Total 
  gn.-oct. 2014 
2007 915.196 758.784 156.412 
Total indefinits 45.191 44.339 89.530 
2008 889.354 744.766 144.588 
2009 756.279 658.132 98.147 - ordinaris 31.887 31.594 63.481 
- foment contractació 710 633 1.343 
2010 777.611 685.121 92.490 
2011 772.822 689.703 83.119 - convertits en indefinits 12.440 11.921 24.361 
        - resta indefinits 154 191 345 
2012 779.115 667.081 112.034 Total temporals 330.230 297.440 627.670 
1r.tr. 182.095 159.917 22.178 - obra o servei 106.828 124.362 231.190 
2n.tr. 202.409 171.179 31.230 - eventuals 125.087 132.825 257.912 
3r.tr. 195.819 161.026 34.793 - interinitat 92.883 34.877 127.760 
4t.tr. 198.792 174.959 23.833 - resta temporals 5.432 5.376 10.808 
          2013 
2013 785.624 698.896 86.728 Total indefinits 44.803 41.925 86.728 
1r.tr. 182.223 159.739 22.484 - ordinaris 29.413 27.307 56.720 
2n.tr. 192.654 171.479 21.175 - foment contractació 1.080 1.073 2.153 
3r.tr. 197.165 176.894 20.271 - convertits en indefinits 14.158 13.353 27.511 
4t.tr. 213.582 190.784 22.798 - resta indefinits 152 192 344 
        Total temporals 372.279 326.617 698.896 
2014       - obra o servei 113.223 134.178 247.401 
1r.tr. 196.636 171.467 25.169 - eventuals 146.955 147.618 294.573 
2n.tr. 215.661 188.569 27.092 - interinitat 106.459 39.057 145.516 
3r.tr. 211.918 186.954 24.964 - resta temporals 5.642 5.764 11.406 
oct. 92.985 80.680 12.305 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.  
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.  
  
Variació (%) Total Temporal Indefinits 
jl-oct.14/jl-oct.13 8,0 5,9 25,5 
1r.sm.14/1r.sm.13 10,0 8,7 19,7 
2013/2012 0,8 4,8 -22,6 
2012/2011 0,8 -3,3 34,8 
 
La contractació laboral, especialment la indefinida, continua 
creixent a molt bon ritme. Les dades de tardor contribueixen a 
dibuixar una trajectòria de lleu desacceleració gairebé calcada 
a la seguida pel creixement del PIB.  
El nombre de contractes de treball formalitzats durant els primers 
deu mesos d’enguany ha augmentat a tot el país, donant 
continuïtat a la tendència iniciada ara fa tot just un any. Ho ha fet 
impulsat tant pels de durada definida com pels indefinits. A 
Barcelona, aquests han liderat amb molta claredat el creixement 
en termes relatius. Un resultat que no es pot deslligar de la forta  
contracció que van patir un any abans i que respon també a que 
les garanties dels actuals contractes indefinits no són les mateixes  
que les d’abans de la crisi, fins el punt que les diferències entre 
aquests i algunes modalitats dels temporals són mínimes.  
La tipologia que més augmenta entre els de durada definida és la 
dels contractes per obra o servei, mentre que els eventuals i els 
d’interinitat –entre les tres tipologies concentren més del 98% de 
tots els contractes temporals- segueixen una tendència alcista més 
discreta. En definitiva, tot i els bons resultats de la contractació 
indefinida, l’augment de la contractació continua recolzant-se en 
algunes de les modalitats contractuals més precàries. Així, gairebé 
el 41% dels contractes laborals formalitzats a la ciutat en el que va 
d’any no superen el mes de durada. Una dinàmica associada al 
pes creixent del terciari i que parla de la incertesa que encara 
transmeten alguns indicadors bàsics de la conjuntura econòmica. 
Pel que fa a la distribució per sexes, el col·lectiu femení continua 
acaparant una fracció que supera el 52% dels contractes laborals 
formalitzats a Barcelona en el que va d’any com a conseqüència 
del seu protagonisme indiscutible en la contractació per interinitat. 
A la resta de tipologies i especialment en la contractació indefinida,  
l’assignació és més igualitària i ajustada a la realitat del mercat  
laboral barceloní. Esmentar també, el fort creixement en termes 
relatius de la contractació al sector industrial, fins el punt de 
gairebé igualar la del sector constructor. Afegir que darrerament 
s’ha registrat un augment força rllevant de la contractació 
indefinida a la construcció. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat 
 
 
Atur registrat 
 
Es manté la tendència descendent de l’atur iniciada a mitjan 2013. Els valors màxims assolits durant el primer 
trimestre de l’any passat s’han de considerar definitivament superats.  
Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats es mantingui i accentuï durant la segona meitat de 2014 
passa necessàriament per un creixement econòmic més recolzat en l’anomenada economia real que no pas en la 
financera. La contracció de la població potencialment activa que ha estat determinant per accelerar aquest canvi de 
tendència començarà a canviar de signe a mesura que el procés de creació d’ocupació –no només de reducció de 
l’atur- s’enforteixi.  
Una de les “ombres” d’aquesta millora del mercat laboral és que continua deixant al marge als aturats de més edat. A 
mesura que es redueix la xifra absoluta d’aturats, l’edat mitjana del col·lectiu augmenta. I augmenta també –per raons 
diferents- el pes relatiu de les dones.   
 
 
 
Dades i anàlisi 
 
 Evolució de l'atur registrat  
 Atur registrat per trams d'edat  
 Atur registrat per sectors econòmics  
 Població estrangera a l'atur registrat 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat 
 
Evolució de l’atur registrat 
Evolució de l'atur registrat 
____________________ Barcelona RMB Catalunya 
Període Total  Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 
31 ds.2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 
31 ds.2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 
31 ds.2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 
31 ds.2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 
31 ds.2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 
                    
31 mç.2012 113.528 58.421 55.107 429.474 222.134 207.340 638.247 334.030 304.217 
30 jn.2012 110.521 56.440 54.081 422.074 215.324 206.750 615.576 317.619 297.957 
30 st.2012 112.088 56.593 55.495 431.668 218.832 212.836 632.457 324.621 307.836 
31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 
                    
31 mç.2013 115.154 58.664 56.490 447.161 227.866 219.295 664.050 342.417 321.633 
30 jn.2013 107.913 54.353 53.560 421.365 211.246 210.119 617.288 313.183 304.105 
30 st.2013 108.706 54.119 54.587 423.627 209.938 213.689 620.911 310.839 310.072 
31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 
                    
31 mç. 2014 107.734 54.156 53.578 417.889 208.209 209.680 624.467 313.686 310.781 
30 jn. 2014 100.943 50.108 50,835 388.575 189.414 199.161 570.214 280.697 289.517 
30 st. 2014 101.045 49.542 51.503 390.091 188.649 201.442 575.812 281.317 294.495 
31 oct. 2014 101.559 50.122 51.437 393.563 191.459 202.104 587.133 288.103 299.030 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 
  
   B arcelona    RMB    Catalun ya 
Variació (%) Total  Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 
31 oct.14/31 oct.13 -7,7 -8,9 -6,4 -8,1 -10,4 -5,9 -7,4 -9,7 -5,0 
31 ds.13/31 ds.12 -4,0 -5,0 -3,0 -3,6 -5,0 -2,2 -3,4 -4,9 -1,8 
31 ds.12/31 ds.11 3,3 1,8 4,8 5,8 3,6 8,1 5,3 3,1 7,8 
 
El lleu repunt de l’atur registrat durant l’octubre no altera la 
trajectòria descendent que aquesta variable manté de manera 
persistent ja fa un any i mig. Una tendència consolidada i 
recolzada en dos processos de signe oposat com són un 
augment lleu i sostingut del nombre d’ocupats i una davallada 
persistent de la població activa.  
Com era previsible atesa l’evolució dels darrers anys, la xifra 
d’aturats ha repuntat molt lleument durant l’octubre. Atès que 
aquest augment ha estat menys intens que el registrat durant el 
mateix mes de 2013 –menys de la meitat en termes absoluts-, la 
variació de fons s’ha accentuat lleument fins a registrar un descens 
del 7,7% en relació a un any abans. Cal remarcar que, superats els 
efectes estacionals de l’estiu, la trajectòria descendent de l’atur 
recupera la intensitat mostrada durant la primera meitat de l’any. 
Un resultat que abona la idea de que la millora del mercat laboral 
 
del darrer any i mig encara té molt recorregut. En tot cas, i vista la  
feblesa del creixement econòmic europeu, s’hauria d’esperar un 
cert alentiment del ritme de descens de l’atur. 
El detall per sexes posa de manifest que la totalitat de l’augment 
del nombre d’aturats durant l’octubre l’ha assumit el col·lectiu 
masculí. Malgrat això, el descens interanual continua sent més 
intens en aquesta meitat de la població que no pas en el col·lectiu 
femení. A diferència del que s’observa a l’entorn metropolità i a la 
resta del país, el perfil de l’atur barceloní no té sexe. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat 
Atur registrat per trams d'edat
Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats 
_________________
____ Barcelona RMB Catalunya 
Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 
31 ds.2007 9.882 22.863 18.443 37.550 83.851 61.457 58.202 122.678 84.909 
31 ds.2008 15.732 36.332 22.179 64.652 140.864 78.668 100.749 211.504 110.979 
31 ds.2009 20.535 52.400 28.074 80.718 197.453 100.747 124.856 293.268 143.637 
31 ds.2010 18.127 52.932 29.809 69.967 199.693 107.393 109.047 299.298 154.328 
31 ds.2011 18.249 57.058 33.317 72.304 218.878 120.573 112.411 327.158 174.675 
                  
 
31 mç.2012 19.367 59.281 34.880 76.362 226.772 126.340 117.292 337.758 183.197 
30 jn.2012 16.700 58.367 35.454 68.670 224.889 128.515 102.565 327.649 185.362 
30 st.2012 17.036 59.277 35.775 70.760 230.004 130.904 106.558 336.590 189.309 
31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 
                  
 
31 mç.2013 16.898 60.746 37.510 69.813 238.406 138.942 107.490 354.096 202.464 
30 jn.2013 14.019 56.461 37.433 59.773 223.449 138.143 90.123 327.064 200.101 
30 st.2013 14.322 56.572 37.812 61.075 223.174 139.378 92.523 326.462 201.926 
31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 
                  
 
31 mç.2014 14.546 54.719 38.469 60.090 215.429 142.370 93.455 322.881 208.131 
30 jn. 2014 12.095 50.839 38.009 50.758 197.789 140.028 76.806 290.353 203.055 
30 st. 2014 13.009 50.235 37.801 53.862 196.279 139.950 82.233 290.173 203.406 
31 oct. 2014 13.476 50.256 37.827 55.679 197.394 140.490 86.487 295.382 205.264 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. 
          
  Barcelona RMB Catalunya 
Variació (%) < 30  30-49 50 i més < 30  30-49 50 i més < 30  30-49 50 i més 
31 oct.14/31 oct.13 -10,8 -11,5 -0,8 -11,5 -12,3 -0,1 -10,4 -11,2 -0,3 
31 ds.13/31 ds.12 -13,3 -8,0 3,9 -12,9 -5,5 4,2 -12,4 -5,3 4,6 
31 ds.12/31 ds.11 -11,7 4,4 9,7 -7,7 6,9 11,7 -8,1 6,2 12,3 
 
La intensitat de la reducció de les xifres d’atur durant el 
darrer any i mig ha deixat al marge els de més de 50 anys. 
Una situació que mostra els primers senyals de correcció, 
inevitablement llastats per la feblesa del creixement 
econòmic.  
Avançada la tardor, els registres de l’atur per edats mostren un 
panorama similar al dels darrers mesos i sensiblement diferent 
del que s’observava fins fa poc més d’un any. Tant a Barcelona 
com a la resta del país l’atur registrat es continua nodrint, en 
bona mesura, d’actius dels trams de més edat. Per contra, i 
d’aquí les diferències amb les dades dels primers mesos de 2013 
quan l’atur estava en màxims, el pes relatiu dels desocupats de 
menys de 50 anys -i especialment dels més joves- s’està reduint. 
Les transformacions del teixit productiu i la durada de la crisi són 
alguns dels factors que, a banda dels demogràfics i dels canvis 
 
en els fluxos migratoris, expliquen que mentre el col•lectiu  
d’aturats que no sobrepassa els 30 anys ha deixat enrere les 
cotes més elevades d’atur assolides durant la recessió de 2009, 
el dels de 50 anys i més es manté estancat a l’entorn dels valors 
màxims de la sèrie, assolits recentment, amb els primers senyals 
de superació de la recessió de 2012-2013. L’altra meitat dels 
actius desocupats –els que tenen entre 30 i 50 anys- mostra una 
variació clarament descendent per segon any consecutiu. Una 
variació positiva que s’ha de matisar perquè respon en part a un 
transvasament natural i relativament elevat d’efectius cap al 
col•lectiu d’aturats de més edat.  
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics 
 
Atur registrat per sectors econòmics 
Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència 
    Barcelona   
Energia, aigua  Sense ocupació  
Període Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior 
31 ds.2008 432 9.620 121 6.839 53.831 3.400 
31 ds.2009 295 11.290 700 12.362 72.275 4.087 
31 ds.2010 372 10.364 850 11.741 73.078 4.463 
31 ds.2011 483 10.189 1.051 12.495 80.128 4.278 
31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 
                
31 mç.2013 560 10.330 1.047 12.155 87.218 3.844 
30 jn.2013 484 9.892 915 11.605 81.215 3.802 
30 st.2013 464 9.858 891 11.149 82.567 3.777 
31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 
              
31 mç.2014 530 9.246 967 10.476 82.616 3.899 
30 jn.2014 493 8.804 831 9.823 77.207 3.785 
30 st.2014 483 8.693 765 9.235 77.929 3.940 
31 oct.2014 515 8.574 876 9.113 78.456 4.025 
    Regió metropolitana   
31 ds.2008 2.416 58.885 522 37.515 172.835 12.011 
31 ds.2009 2.032 68.015 2.913 61.911 227.818 16.229 
31 ds.2010 2.822 61.468 3.423 59.518 230.250 19.572 
31 ds.2011 3.440 60.559 4.160 63.618 259.565 20.413 
31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 
                
31 mç.2013 4.050 62.706 4.232 62.710 292.864 20.599 
30 jn.2013 3.604 59.951 3.778 58.734 274.375 20.923 
30 st.2013 3.326 59.243 3.738 56.849 279.812 20.659 
31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 
              
31 mç.2014 4.262 55.776 3.972 52.860 279.557 21.462 
30 jn.2014 3.879 52.274 3.303 48.879 259.102 21.138 
30 st.2014 3.705 51.724 3.345 46.264 263.550 21.503 
31 oct.2014 4.250 51.260 3.693 45.514 266.978 21.868 
              
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. 
    Energia, aigua     Sense ocupació  
  Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior 
Variació (%)   Barcelona   
31 oct.14/31 oct.13 0,4 -12,4 -12,5 -17,0 -6,4 4,6 
31 ds.13/31 ds.12 -8,9 -8,5 -8,6 -10,1 -2,7 0,1 
31 ds.12/31 ds.11 13,7 1,2 -3,1 -4,2 5,7 -15,1 
    Regió metropolitana   
31 oct.14/31 oct.13 5,5 -13,0 -11,0 -18,9 -6,1 4,3 
31 ds.13/31 ds.12 2,1 -8,0 -6,6 -12,2 -1,2 2,3 
28 fb.14/28 fb.13 0,3 -10,2 -6,4 -14,8 -3,3 2,9 
 
L’evolució de l’atur sectorial gira al voltant dels llocs de L’evolució del col·lectiu d’aturats sense ocupació anterior 
treball majoritàriament temporals que genera el dinàmic i tampoc s’ajusta exactament a la tendència general i acostuma 
dominant terciari. Això, juntament amb la pèrdua de a variar amb signe invertit al del conjunt. Es podria explicar per 
població activa i l’augment de l’ocupació irregular, sembla l’efecte de que la lleu millora de les expectatives de col·locació 
l’única manera d’explicar que els sectors productius que atrau a nous demandants d’ocupació.  
han destruït més ocupació al llarg de 2013 són els que 
presenten una reducció del nombre d’aturats més La indústria, inclosa l’energia, aigua i residus i especialment la 
accentuada en termes relatius.  construcció, tant a la ciutat central com a la resta del país, són 
els grans sectors que actualment estan reduint el seu estoc 
El descens del nombre d’aturats durant el mes d’octubre d’aturats de manera més intensa en termes relatius. Una 
d’enguany en relació amb el mateix període de 2013 és el variació que ara per ara no va lligada a un augment equivalent 
resultat del manteniment de la tendència descendent d’aquesta del nombre d’ocupats. En el cas del terciari també s’imposa el 
variable als diferents sectors productius de procedència amb signe negatiu en els dos àmbits però amb menys intensitat per 
l’excepció del primari, que segueix un comportament la grandària i diversitat del sector.  
relativament independent del de la conjuntura econòmica. 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics 
 
El gràfic adjunt mostra amb més detall l’homogeneïtat que es 
detecta en l’heterogeni univers del mercat de treball metropolità 
i més concretament, en el sector terciari. El descens de l’atur 
que es produeix en aquest sector respon a la variació en el 
mateix sentit de la major part dels serveis que inclou. 
 
 
 
Barcelona Economia   http://barcelonaeconomia.bcn.cat 
Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat 
Població estrangera a l’atur registrat
Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat 
_  Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) 
Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 
31 ds.2007 nd 25.577 40.144 211.964 nd 12,7 15,1 10,0 
31 ds.2008 nd 55.707 85.419 410.960 nd 17,7 20,2 13,1 
31 ds.2009 22.533 81.804 123.263 566.517 22,3 19,5 21,9 14,4 
31 ds.2010 22.907 86.347 131.294 605.838 22,7 20,7 23,3 14,8 
31 ds.2011 24.055 93.728 140.564 625.903 22,1 20,6 22,9 14,2 
                
 
31 mç.2012 24.500 95.453 142.969 655.249 21,6 20,2 22,4 13,8 
30 jn.2012 23.291 91.472 132.963 609.498 21,1 19,6 21,6 13,2 
30 st.2012 22.614 89.140 130.190 588.069 20,2 18,7 20,6 12,5 
31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 
                
 
31 mç.2013 23.168 91.689 137.807 624.383 20,1 18,6 20,8 12,4 
30 jn.2013 21.165 84.376 123.952 574.239 19,6 18,1 20,1 12,1 
30 st.2013 20.730 81.027 119.016 547.616 19,1 17,3 19,2 11,6 
31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 
                
 
31 mç.2014 20.373 80.432 124.941 580.761 18,9 17,4 20,0 12,1 
30 jn. 2014 18.415 73.741 111.030 528.238 18,2 17,2 19,5 11,9 
30 st. 2014 17.341 69.763 107.452 509.817 17,2 16,2 18,7 11,5 
31 oct. 2014 17.571 71.321 112.898 529.321 17,3 16,4 19,2 11,7 
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. 
 
 Nombre d'aturats 
 
Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 
oct.2014/oct.2013 -16,3 -13,2 -9,1 -5,5 
ds.2013/ds.2012 -8,9 -10,2 -8,9 -9,2 
ds.2012/ds.2011 -5,0 -3,7 -3,4 -2,2 
 
El pes relatiu del nombre d’estrangers sobre el total 
d’aturats continua a la baixa per tercer any consecutiu. Un 
procés que sembla avançar amb més intensitat a Barcelona i 
entorn metropolità que no pas a la resta de Catalunya.  
D’ençà els màxims assolits a cavall entre 2011 i 2012 en termes 
absoluts i un any abans en termes relatius, la presència 
d’estrangers als registres de l’atur ha evolucionat a la baixa de  
manera sostinguda a tots els àmbits territorials considerats. És 
un fenomen que també s’observa en els registres d’afiliats en 
situació d’alta a la Seguretat Social. Les raons són diverses però 
la majoria tenen un origen comú en la llarga durada de la crisi 
que ha provocat un gir radical dels fluxos migratoris. Ni 
l’economia catalana ni l’espanyola estan en condicions d’atraure 
nova mà d’obra estrangera ni tan sols de retenir a una part 
significativa de la que va arribar durant la dècada passada, 
ocupada majoritàriament en activitats i sectors d’escàs valor 
afegit. L’accentuat descens dels darrers mesos s’ha d’imputar al 
doble fenomen de pèrdua de població activa estrangera i al 
revifament de la contractació.