Barcelona Economia Desembre de 2015 núm. 88 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de Barcelona on es fa un recull i una valoració del comportament dels principals indicadors de conjuntura econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. http://barcelonaeconomia.bcn.cat barcelonaeconomia@bcn.cat Departament d’Estudis i Programació Gabinet Tècnic de Programació barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura La recuperació econòmica es va consolidant i estenent a tot el país. Una afirmació que requereix d’algunes matisacions quan s’abandona l’esfera macroeconòmica. L’economia de la ciutat presenta un ventall prou ampli de senyals positius i relativament consolidats com per poder parlar sense complexos de fase expansiva de l’economia. Una reactivació que també es fa sentir a la resta del país. L’activitat turística, un nombre cada cop més nombrós de sectors industrials i del terciari i fins i tot l’activitat constructora, són els motors d’aquest revifament. Pel cantó de la demanda, ha estat determinant la consolidació del canvi de signe de la despesa privada en consum i la recuperació de la inversió en béns d’equipament. Sense menysprear la creixent inversió immobiliària, focalitzada fins fa ben poc en edificis terciaris i que, a mesura que es facilita l’accés al crèdit a preus competitius, s’ha estès al mercat residencial, contribuint a reactivar l’activitat constructora. Un dels punts controvertits d’aquest procés de recuperació de la conjuntura econòmica és la incidència que està tenint en el mercat de treball. Efectivament, l’atur s’ha reduït alhora que ha augmentat la contractació laboral i el nombre d’ocupats. Moviments d’una certa entitat i en la direcció esperada però que s’han produït en un context de pèrdua de població activa i de preeminència de les modalitats més precàries de contractació laboral. Dades i anàlisi  Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona  Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial L’economia mundial tanca 2015 amb un ritme de creixement lleument per sobre del tres per cent, unes poques dècimes menys que un any abans. La lleu millora de les economies més avançades s’ha vist contrarestada per la pèrdua d’impuls d’una bona part de les emergents. El creixement de l’europea es manté feble i així continuarà els propers trimestres. Els avanços de resultats del tercer trimestre d’enguany han posat de manifest les dificultats que afronta l’economia mundial per mantenir el ritme de creixement del primer semestre. La nord-americana es comença a desaccelerar després de gairebé sis anys d’expansió sostinguda, amb la taxa d’atur en valors de començament de la crisi. La xinesa també està immersa en un procés de transformació i es comença a acomiadar de les elevades taxes de creixement dels darrers anys. La japonesa ha reprès la trajectòria lleument alcista incentivant la demanda augmentant l’endeutament públic. La del conjunt de la UE és a punt de tancar el tercer any de creixement moderat després del recessiu 2012. El resultat de tot plegat ha estat una demanda global per sota de les expectatives que ha mantingut en la banda baixa les cotitzacions del petroli i els seus derivats a més d’un ampli ventall de primeres matèries. En conseqüència, l’atonia del creixement a les principals economies mundials incideix negativament en l’evolució de les emergents. Especialment de les més dependents de l’exportació d’aquests productes. Gràcies al dinamisme de la demanda interna, l’economia espanyola és un dels motors del creixement que registra la zona euro. Una dinàmica recolzada tant en el progressiu augment de l’ocupació com en la millora de l’accés al crèdit a preus atractius gràcies a la política expansiva del BCE. La baixa cotització del petroli i altres primeres matèries, juntament amb la devaluació interna aplicada durant la crisi, han contribuït també a millorar la competitivitat de l’economia espanyola. Dades i anàlisi  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional L'economia espanyola en el context econòmic internacional Una síntesi dels principals indicadors econòmics ______________________________ __ Estats Units Unió Europea Espanya I.15 II.15 III.15 I.15 II.15 III.15 I.15 II.15 III.15 PIB 2,9 2,7 2,2 1,7 1,9 1,9 2,7 3,1 3,4 variació anual real (%) Demanda nacional 3,6 3,3 2,9 1,8 1,6 1,7 2,9 3,3 3,9 aportació al creix PIB (%) Demanda externa -0,7 -0,6 -0,7 -0,1 0,3 0,2 -0,2 -0,1 -0,5 aportació al creix PIB (%) Indicador Clima Econòmic 100,1 99,8 99,3 105,4 106,2 107,1 107,7 109,7 109,5 índex 1990-2014=100 Producció industrial 3,5 1,5 1,1 1,5 1,6 1,8 1,7 3,1 3,9 variació anual (%) Població ocupada 2,0 1,9 1,6 1,2 1,0 1,1 2,9 3,0 3,1 variació anual (%) Taxa d'atur 5,6 5,4 5,2 9,7 9,6 9,4 23,8 22,4 21,2 (%) de la població activa Preus de consum -0,1 0,1 0,0 -0,1 0,1 -0,1 -0,7 0,1 -0,9 variació anual (%) Exportacions 16,2 17,0 9,8 6,5 6,7 4,3 3,9 5,3 3,2 variació anual (%) Importacions 19,2 18,4 13,7 2,7 2,8 0,7 2,6 5,8 3,4 variació anual (%) Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades. Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. El 3,4% de creixement interanual del tercer trimestre dissimula el primer punt d’inflexió de la trajectòria expansiva del PIB espanyol després de dos anys i mig de creixement sostingut. Un ritme que dobla el de la zona euro i que és deutor d’un doble impuls extern: cotització del petroli i política expansiva del BCE. Segons el primer avanç de la variació del PIB corresponent al tercer trimestre de 2015, el lleu repunt de la trajectòria expansiva a l’àmbit de la zona euro –una dècima percentual fins a l’1,6% interanual- respon a l’impuls equivalent que han mostrat les quatre economies de més pes que la integren. D’aquestes, l’espanyola i la italiana són les protagonistes de l’avanç trimestral més rellevant malgrat la forta divergència que registren les seves respectives taxes de creixement interanual, 3,4% i 0,9% respectivament. El conjunt de l’economia de la UE ha tancat el tercer trimestre creixent a un ritme de l’1,9%, igual que el trimestre anterior, gràcies al dinamisme de la britànica i de les economies d’incorporació més recent. Una conjuntura moderadament expansiva recolzada en una conjunció de factors extraordinaris i amenaçada pels dubtes creixents sobre la consistència de l’expansió de l’economia mundial. Ni els baixos tipus d’interès ni les cotitzacions actuals del petroli i primeres matèries es mantindran indefinidament. Ni poden ser els principals suports que apuntalen els guanys de productivitat de les economies avançades. La lleu desacceleració del creixement econòmic dels Estats Units durant els trimestres centrals de 2015 juntament amb l’estabilitat de les dades de la UE, ajuden a corregir el diferencial de creixement que d’ençà 2011 s’ha mantingut a ambdós costats de l’Atlàntic Nord. L’elevada autosuficiència energètica assolida i l’enfortiment del dòlar estan permeten que la principal economia mundial mantingui un ritme de creixement a l’entorn del 2,5% anual sense generar tensions inflacionistes i amb la taxa d’atur en valors similars als de 2008. Es tracta d’un creixement escorat cada cop més en la demanda interna, que comença a notar la crisi de les emergents en un afebliment de la producció industrial i de les Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional exportacions. Les previsions a mitjà termini són modera- dament expansives però conviuen amb la incertesa de comprovar si el fons és prou sòlid com per absorbir amb normalitat l’imminent canvi de signe de la política monetària per part de la Reserva Federal. Al conjunt de la Unió Europea, quan la crisi dels refugiats i el terrorisme yihadista copa la major part del protagonisme informatiu i de l’activitat política, els aspectes a destacar són uns altres. D’una banda, l’atonia de la major part de 2014 sembla superada; l’avanç de la demanda interna es manté força estable alhora que l’externa evoluciona lleument a l’alça gràcies a la forta contenció de les importacions. Sembla que l’impacte sobre l’economia europea derivat de l’ara esmorteït conflicte ucraïnès i de la desacceleració i fins i tot forta recessió d’algunes de les economies emergents més importants, s’ha vist compensat per l’abaratiment del petroli, la depreciació de l’euro i l’aplicació, per part del BCE, d’una política monetària ultra-expansiva capaç de dinamitzar la demanda interna i revertir la deriva deflacionista dels preus de consum. La millora del mercat laboral -excessivament discreta atesa la magnitud dels reptes- manté oberta la discussió sobre si és aquesta la direcció correcta. Pel que fa a l’economia espanyola, l’augment interanual del 3,4% del tercer trimestre de 2015 consolida la trajectòria expansiva del PIB per novè trimestre consecutiu. Una millora recolzada en la demanda interna, amb un protagonisme força repartit entre consum, privat i públic, i inversió, majoritàriament privada, en construcció i béns d’equipament. La despesa en consum avança de manera decidida en tots els seus components. Tot i el creixement sostingut de les exportacions, la demanda externa, en un gir força sobtat comença a drenar producció a l’economia espanyola com a conseqüència del dinamisme de les importacions. Una situació que reprodueix la imperant durant la fase més expansiva de l’economia espanyola prèvia al daltabaix de 2008 i que hauria d’alertar de la solidesa i sostenibilitat de l’actual trajectòria expansiva. S’està afavorint un creixement recolzat més en l’enorme disponibilitat de factors productius - especialment mà d’obra però també recursos financers- que no pas en millorar-ne la seva productivitat. Esperem que no acabi com un foc d’encenalls. Barcelona, 2 de desembre de 2015 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona La conjuntura econòmica de Barcelona Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn Variació (%) Període Valor absolut Interanual 2014/2013 2013/2012 Població activa 3r.tr.15 779.400 -1,7 -1,7 -3,6 Ocupats afiliats Seg. Social nv.15 1.031.148 3,1 2,3 0,2 Contractes laborals oct-nv.15 177.195 7,6 9,1 0,8 Aturats registrats nv.15 90.598 -9,9 -8,0 -4,0 Passatgers vols internac. (milers) nv.15 1.967 15,1 8,9 5,8 Passatgers de creuers nv.15 198.269 20,3 -9,0 7,9 Estrangers/Total turistes (%) st-oct.15 86,1 -- Pernoctacions hoteleres (milers) jl-ag.15 3.691 -1,1 3,7 3,5 Mercaderia port (milers tones) nv.15 3.913 7,3 9,1 0,1 Llicències d'obres. Sostre (m2) 3r.tr.15 122.688 -32,6 15,6 4,3 Habitatges iniciats 3r.tr.15 359 100,6 7,9 41,3 Licitació oficial a Catalunya (M€) 3r.tr.15 224 -11,2 93,7 16,2 Compravenda d'habitatges 2n.tr.15 2.972 3,0 21,5 21,0 Índex Producció Industrial (Catalunya) st-oct.15 103,9 1,3 4,9 6,7 Exportacions (M€) (Catalunya) ag-st.15 9.583 2,8 3,1 0,2 Societats mercantils constituides st-oct.15 1.123 6,6 2,2 5,0 IPC (província Bcn) nv.15 -- 0,1 -0,4 0,3 Vehicles matriculats oct-nv.15 6.778 5,3 14,7 3,2 Preu habitatges 2a. mà (€/m 2 ) 3r.tr.15 3.347 7,4 5,6 -1,0 Lloguer sostre residencial (€/mes) 2n.tr.15 714 5,4 1,0 -5,3 Crèdit sector privat (prov Bcn) (M€) 2n.tr.15 214.668 -5,9 -7,2 -4,2 L’economia metropolitana lidera el creixement de la catalana. Una evolució a cobert, de moment, dels senyals d’alentiment del creixement que emeten alguns indicadors referits a l’economia espanyola. Les claus que expliquen aquesta progressiva millora de la conjuntura econòmica s’han de buscar en el recuperat protagonisme del consum, bàsicament privat però també públic. La inversió, tant en construcció com en béns d’equipament, no s’ha quedat enrere i ha aprofitat les excepcionals condicions de finançament que ofereix el mercat de la mà del BCE. La demanda externa, que durant els pitjors anys de la llarga recessió iniciada l’any 2008 va permetre surar a l’economia catalana, cedeix novament el protagonisme a la interna. Ja s’ha completat el canvi de model amb el que es sortiria de la crisi? Més aviat sembla que s’ha recuperat el de pre-crisi. O potser només és un recurs puntual que s’ha vist potenciat per una conjuntura internacional favorable. En tot cas, l’endeutament que arrossega l’economia espanyola no s’ha esfumat tot i que la seva càrrega sigui puntualment suportable. I accelerar el creixement augmentant el deute al màxim és molt arriscat. Sigui com sigui, l’economia metropolitana i amb ella la catalana, és a les portes de tancar 2015 amb un creixement del PIB lleument per sobre del tres per cent, el més elevat dels darrers set anys. La producció industrial -bàsica per assegurar un creixement sostingut a llarg termini i la renovació d’un model econòmic mínimament diversificat- manté, amb alts i baixos, l’impuls esgrimit durant la major part del darrer bienni. La renascuda demanda interna impulsa a l’alça les importacions i absorbeix una part creixent de la producció. Un efecte no desitjat d’aquest canvi de tendència de la demanda interna podria ser un refredament de l’esforç exportador de moltes empreses, majoritàriament petites i mitjanes. Un efecte que es comença a copsar en l’evolució del tràfic portuari. * Representació de l’agregat dels valors trimestrals de P.Activa, Atur registrat, Afiliació a la Seg.Social, Index de Producció Industrial i Productivitat Total de Factors, en relació a un valor inicial. L’accés al crèdit, que continua sent necessàriament selectiu, ha deixat d’ésser una quimera per a la demanda solvent. Tot i el descens del preu del diner, l’elevat endeutament que arrossega el sector privat –i també el públic- continua sent un llast feixuc per a una economia que es recupera amb força gràcies, en bona mesura, a factors i estímuls externs i fins a cert punt extraordinaris. La construcció i l’immobiliari donen per tancat el procés d’ajustament. Convé relativitzar els senyals en aquest sentit perquè si bé responen a una millora del clima econòmic- financer i laboral, es recolzen en valors absoluts encara minsos. Es fa difícil definir la realitat que plasmen les darreres dades disponibles quan l’augment dels habitatges iniciats a Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona conviu amb el descens de les llicències d’obres aprovades, alhora que es contrau la licitació oficial a Catalunya. Pel que fa l’activitat turística, la majoria dels indicadors quantitatius continuen reflectint un ritme d’activitat ascendent. Tant el sector hoteler com l’aeroportuari i el de creuers mostren ritmes de creixement notables. I també augmenta el negoci turístic generat fora dels circuits tradicionals. Un fenomen que, juntament amb l’evolució del preu del diner, està contribuint a la recuperació dels preus del mercat residencial. Les dades d’ocupació i atur apunten a un reforç de les tendències de 2014. Així, el nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social creix a un ritme que supera el del PIB i l’atur registrat, després de dos anys i mig de reducció sostinguda, intensifica el seu ritme de descens. Una tendència, aquesta darrera, accentuada per la pèrdua sostinguda de població activa. Barcelona, 2 de desembre de 2015 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Des d'aquí podeu accedir al document on es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2014, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu. El més destacable del canvi de tendència que ha protagonitzat l’economia de l’àrea de Barcelona al llarg de 2014 no és la seva intensitat –discreta i semblant a la del seu entorn- sinó que es recolza en una àmplia base del seu teixit productiu. Això li proporciona estabilitat i consistència. Després d’una llarga fase inicial en la que l’activitat exportadora de manufactures i els serveis lligats al turisme han mostrat capacitat i potencial, evitant una davallada més intensa de l’activitat econòmica durant la recent crisi, la progressiva millora dels condicionants externs lligats als mercats financers internacionals han contribuït a fer extensible a la immensa majoria dels sectors econòmics el clima de recuperació del creixement. No és menys cert però, que els estralls que ha provocat la crisi han estat de tal magnitud que aquesta tímida recuperació –rellevant en termes macroeconòmics- es nota poc entre el teixit productiu i els segments de població més afectats per la crisi. L'economia de Barcelona 2013 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l'any 2013. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial Activitat industrial Atenent exclusivament a les dades macroeconòmics, la indústria catalana ha deixat enrere la fase recessiva del bienni 2011-2012. Malgrat el seu limitat pes relatiu, està sent un puntal ferm en la tasca de reprendre el procés expansiu de l’economia. El PIB industrial metropolità s’encamina a completar el seu primer trienni de creixement sostingut en el que va de segle. Recuperar els volums de producció previs a la crisi de 2008 ja no és una fita tan llunyana, especialment si es confirma la represa de la demanda interna i això contribueix a estendre aquesta trajectòria alcista del conjunt de la indústria a tots els subsectors que la formen. Un altre tret destacat és que el nombre d’ocupats directes en el sector acumula ja un uns quants trimestres de creixement. Notícies positives que convé relativitzar perquè l’augment de la producció s’està produint en un entorn de preus continguts o a la baixa, alhora que l’augment de les exportacions no va acompanyat d’una major presència de productes d’alt valor afegit. Dades i anàlisi  Conjuntura industrial  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial Conjuntura industrial El creixement de l’activitat industrial metropolitana s’estabilitza alhora que les exportacions de béns manufacturats continuen a l’alça malgrat la feblesa del creixement de la zona euro. Les darreres dades disponibles, especialment les referides a les importacions, semblen confirmar que la demanda interna està prenent el relleu a l’externa pel que fa a dinamitzar la producció industrial autòctona. Això permet que el sector manufacturer català continuï mantenint un ritme de creixement moderat i relativament estable. El tomb que ha registrat el mercat laboral del sector es va consolidant, tot i que això no implica que es doni per acabat el procés d’ajustament de la capacitat productiva. Es manté la tendència a la baixa dels preus de sortida de fàbrica. Un reflex de l’evolució dels costos de producció –preus del petroli i primeres matèries- i d’un mercat caracteritzat per l’excés d’oferta. Les restriccions d’accés a nou crèdit bancari per part de les empreses s’estan suavitzant amb lentitud i de manera molt selectiva. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Indicadors d’activitat industrial Indicadors d'activitat industrial (1) 1r.tr.14 2n.tr.14 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 Catalunya PIB industrial (Var. real) 3,2 2,4 0,1 0,4 0,8 1,0 2,6 Índex Producció (IPI) -Total 3,3 0,3 -0,3 2,9 1,6 2,2 4,6 - Consum 0,9 -0,7 1,1 1,9 0,4 0,9 4,3 - Equipament 8,0 4,8 -3,5 0,1 -0,9 0,7 6,5 - Intermedis 7,1 0,6 3,4 7,7 3,7 4,4 4,2 - Energia -4,4 -3,2 -8,0 -0,8 3,0 3,3 4,4 Exportacions de béns 6,0 0,0 3,2 5,0 5,7 7,5 2,9 Importacions de béns 8,8 8,1 10,6 6,7 10,1 9,7 5,5 Índex Clima (ICI)(2) -11,2 -9,3 -7,0 -4,4 -3,6 -4,8 -3,4 Índex Preus (IPRI)(3) -1,3 0,1 -1,9 -3,9 -2,7 -2,3 -3,4 Cost laboral/treballador 0,9 1,4 2,3 1,1 1,0 1,2 Afiliats Seguretat Social (3) -0,9 0,3 0,5 1,5 2,1 2,2 2,3 Aturats registrats (3) -9,9 -12,0 -11,9 -13,4 -13,8 -15,4 -16,2 Espanya PIB industrial (Var. real) 0,5 1,9 1,5 2.1 2,9 3,5 Índex Producció (IPI) -Total 3,5 0,4 0,8 1,2 1,3 3,7 5,0 - Consum 4,3 0,3 1,7 1,7 -0,9 0,7 3,3 - Equipament 6,8 -0,3 -2,8 0,9 2,2 6,4 11,5 - Intermedis 4,4 0,9 3,7 4,0 2,2 5,2 4,7 - Energia -2,1 0,7 -1,7 -3,0 1,8 2,5 1,9 Exportacions de béns 2,5 -2,5 4,5 4,8 5,9 6,5 4,0 Importacions de béns 11,1 7,4 8,8 5,4 10,5 11,9 5,6 Índex Clima (ICI)(2) -9,5 -8,6 -6,5 -6,0 -3,3 0,5 0,0 Índex Preus (IPRI)(3) -1,5 0,3 -0,9 -3,6 -1,3 -1,3 -3,6 Cost laboral/treballador 1,0 1,8 1,0 1,4 -0,3 -0,4 Afiliats Seguretat Social (3) -0,5 0,1 0,7 1,0 1,7 2,4 2,4 Aturats registrats (3) -9,4 -12,0 -11,5 -10,9 -12,5 -13,6 -13,7 Crèdit (saldo viu) (3) -11,0 -9,8 -8,1 -2,8 -3,3 -0,3 Notes: (1) Variacions interanuals. (2) Saldos. (3) Dades de final de període. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España. La indústria metropolitana, i per extensió la catalana, han tancat el tercer trimestre de 2015 amb uns resultats força positius pel que fa al volum de producció. Sembla que s’ha superat l’atonia d’un any enrere gràcies tant a la reactivació de la demanda interna com a la inèrcia de l’impuls exportador del primer semestre. Des de l’òptica empresarial, la sostinguda trajectòria baixista dels preus de sortida de fàbrica –forçada per l’augment de les importacions- ha contrarestar parcialment l’impacte positiu de l’augment de la demanda. La relativa estabilització de l’Índex de Clima Industrial sembla anunciar que l’actual tendència expansiva es mou en un mar d’incerteses. Segons els primers avanços oficials, durant el tercer trimestre de 2015 el PIB industrial de Catalunya ha crescut un 2,6% en relació al mateix període de l’any abans. Una variació –si es confirma- que dóna continuïtat i consolida la reactivació del sector després de l’estancament de la segona meitat de 2014. La reactivació de la demanda interna –que impulsa a l’alça les importacions- compensa la pèrdua de tracció de la demanda externa malgrat l’augment de les exportacions. L’afebliment de les economies emergents impacta negativament en el creixement europeu i en conseqüència, en les exportacions des de Catalunya. Deixant de banda aquesta seqüència de fets que s’ha de projectar amb més intensitat a curt i mitjà termini, la realitat que mostren les dades del PIB sectorial és que la indústria catalana és a punt de tancar tres anys consecutius a l’alça. Una trajectòria singular en l’evolució de l’economia del nostre país d’ençà començament de segle. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial L’estimació del PIB que certifica que el creixement de la producció industrial ha assolit una vitalitat notable es recolza tant en els resultats de l’Índex de Producció Industrial (IPI) com en els del mercat laboral i de les exportacions. Després d’un inici d’any moderadament expansiu gràcies a la davallada del preu del petroli i altres primeres matèries i a la depreciació de l’euro, la producció industrial catalana ha tancat el tercer trimestre d’enguany mostrant un revifament significatiu de la trajectòria alcista a tots els epígrafs sense excepció. Alhora, una part d’aquesta intensitat es pot considerar deutora de la situació d’atonia que caracteritzava la conjuntura industrial catalana un any enrere. En paral·lel a aquests senyals de revifament de la producció industrial, l’Índex de Clima Industrial (ICI) introdueix una certa confusió i sembla reflectir la manca d’unanimitat entre els diferents sectors industrials. Semblaria que tant els industrials catalans com també els de la resta d’Espanya confien en què la reactivació de la demanda interna es consolidi i compensi la previsible pèrdua de tremp de la demanda externa. El descens dels preus de sortida de fàbrica s’ha d’imputar en primera instància a l’impacte sobre els costos de fabricació de la davallada del preu del petroli i altres matèries primeres, sense oblidar la competència derivada de l’augment de les importacions. L’augment sostingut del nombre d’ocupats corrobora igualment que la tendència de fons de l’activitat industrial catalana és inequívocament positiva. Després de tres trimestres en els que l’ocupació directa en el sector ha crescut amb més intensitat que la producció, sembla que la tendència ha canviat. Un cop recuperats els volums d’ocupació de tres anys enrere i ateses les previsions que alerten d’un alentiment del ritme de creixement de l’economia europea, sembla que el sector industrial català es preparar per actuar en conseqüència. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Exportacions industrials Exportacions de productes industrials Catalunya Segons contingut tecnològic (milions d'€) (%) Taxa de cobertura Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 2008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.836 71,7 2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 78,3 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 77,9 2011 51.247 5.157 25.431 7.882 12.777 82,0 2012 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 91,6 2013 55.557 5.306 27.835 7.893 14.523 95,3 1r.tr. 13.598 1.375 6.783 1.836 3.605 85,7 2n.tr. 14.246 1.365 7.318 2.072 3.491 97,0 3r.tr. 13.660 1.209 6.696 1.927 3.829 95,2 4t.tr. 14.052 1.358 7.038 2.058 3.598 93,4 2014 56.874 5.581 28.237 7.882 15.174 90,9 1r.tr. 14.046 1.356 7.129 1.890 3.671 93,2 2n.tr. 14.291 1.388 7.278 2.065 3.559 89,7 3r.tr. 13.935 1.314 6.541 1.964 4.117 88,9 4t.tr. 14.602 1.524 7.289 1.963 3.826 92,0 2015 1r.tr. 14.851 1.487 7.468 1.988 3.909 89,7 2n.tr. 15.358 1.514 7.758 2.193 3.892 87.9 3r.tr. 14.752 1.514 7.191 1.907 4.139 87.0 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Idescat. Variació (%) Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix Cobertura 3r.tr.15/3r.tr.14 5,9 15,3 9,9 -2,9 0,5 -2.1 1r.sm.15/1r.sm.14 6,6 9,4 5,7 5,7 7,9 -3,0 2014/2013 3,5 6,1 2,8 1,5 4,9 -4,6 2013/2012 2,5 -0,4 2,7 1,0 3,9 4,1 Les exportacions de productes manufacturats continuen a l’alça i assolint nous màxims històrics. La depreciació de l’euro afavoreix aquesta tendència alhora que encareix una part de les importacions, que, alhora, creixen per la recuperació de la demanda interna. Una evolució que incideix negativament en la taxa de cobertura de les vendes sobre les compres a l’exterior. Després de sis anys de creixement sostingut de les exportacions de productes manufacturats tot i un entorn econòmic poc favorable i a les portes de superar per primera vegada la cota de 60.000 milions d’euros/any, la indústria catalana continua augmentant les seves vendes a l’exterior. Els quaranta cinc mil milions d’euros en exportacions durant els primers nou mesos de 2015 superen en un 6,4% el total facturat a l’exterior durant el mateix període de 2014. Un repunt que contrasta amb el creixement més modest del bienni precedent. La lleu reactivació que mostra l’economia de la UE –principal client de les exportacions catalanes- i l’impuls derivat de la feblesa relativa de l’euro són els puntals en els que es recolza aquest ritme expansiu de darrera hora tot i la contenció del creixement de l’economia i del comerç mundial. Els resultats provisionals dels primers nou mesos de 2015 posen de manifest que, igual que un any abans, el creixement interanual de les exportacions respon a l’evolució alcista de la majoria dels agregats de productes en funció del seu contingut tecnològic. Tots, sense excepció, han registrat taxes de creixement més intenses que l’any passat. Les més destacades corresponen als grups de productes tecnològicament més avançats. Els de contingut tecnològic mitjà baix i baix, que l’any passat van representar el 64% del total exportat, mostren un creixement més contingut però igualment expansiu en relació amb el de 2014. Probablement la reactivació de la demanda interna resta incentius a determinades exportacions de poc valor afegit. A banda del repunt de les exportacions de productes d’alt contingut tecnològic –que com a grup encara no ha recuperat el volum d’abans de la crisi- no s’observen canvis en l’estructura de l’exportació catalana recolzada bàsicament en productes amb un contingut tecnològic mitjà alt com ara els productes químics, vehicles, maquinària i equipament elèctric. El segment dels de menys valor afegit –productes alimentaris, tèxtils, fusta i paper- continua sent l’altre gran pilar de les exportacions catalanes de productes manufacturats. És el que durant la recent llarga crisi ha acumulat un creixement més significatiu –avui exporta gairebé un 50% més que durant 2008- i ha guanyant quatre punts relatius de quota exportadora, gairebé els mateixos que ha perdut la categoria dels de més valor afegit. Una situació que s’ha començat a capgirar. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors Exportacions per sectors Exportacions industrials per sectors. Catalunya (gn-st.2015) Milions d'€ Variació (%) Sectors gn-st.15/ gn-st.14 2014/ 2013 Energia 1.127,7 -5,3 21,1 Alimentació i begudes 5.503,9 7,3 3,7 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.271,9 1,4 9,4 Química 11.610,9 6,0 2,1 Metal·lúrgic 2.890,4 3,6 -3,0 Maquinària i equipament mecànic 2.922,0 4,2 -0,6 Maqu. d'oficina, precisió i òptica 709,5 23,1 1,1 Equip. elèctric i electrònic 2.876,0 4,6 9,4 Vehicles i altre mat. de transport 8.441,4 12,5 4,0 Resta sectors i no classificat 5.643,4 8,7 0,3 Nota: Dades provisionals. Font: Idescat El creixement dels fluxos comercials de Catalunya amb l’exterior durant els primers nou mesos de 2015 ha tingut un protagonisme sectorial força repartit. Alhora, la feblesa relativa de l’euro ha afavorit un augment la diversificació territorial de les exportacions. Una tercera part dels gairebé 2.700 milions d’euros en què han augmentat les exportacions catalanes de productes manufacturats durant els primers nou mesos de 2015 prové del sector fabricant de vehicles i altre material de transport. Una aportació que el consolida com el segon gran sector exportador català després del químic. En termes relatius cal remarcar el creixement del 23,1% de la indústria ofimàtica, de precisió i òptica, l’agregat que gaudeix de menys quota exportadora. Amb creixements interanuals similars al del total es troben l’alimentació i begudes, la química i l’agregat format per la resta de sectors. L’expansió exportadora del tèxtil, confecció, cuir i calçat, durant la primera meitat d’any ha perdut intensitat durant els mesos d’estiu. Anant al detall de l’evolució per àrees geogràfiques de destinació de les exportacions catalanes, durant el tercer trimestre de 2015 s’ha retallat lleument el pes del conjunt de la UE sobre el total amb l’excepció d’Alemanya, el segon millor client. La davallada de la resta d’Europa, que s’explica bàsicament, però no només, com a conseqüència de les represàlies russes a les sancions imposades per la UE i Estats Units pel conflicte ucraïnès, es va moderant. A remarcar el fort augment –en termes relatius- de les exportacions catalanes cap aquest darrer país i també a la resta del continent americà. Un creixement del 15,4% de l’acumulat anual que contrasta amb el lleu retrocés de 2014 i que molt probablement s’explica pel guany de competitivitat de les exportacions catalanes fora de la zona euro. El mateix s’ha de dir de les exportacions dirigides a la Xina i al Japó. Exportacions per països i àrees. Catalunya (gn-st.2015) Milions d'€ Variació (%) Països / Àrees gn-st.15/ gn-st.14 2014/ 2013 Alemanya 5.633,2 8,1 6,0 França 7.401,5 -1,3 0,3 Itàlia 4.136,3 13,5 6,1 Portugal 3.381,4 11,8 13,1 Regne Unit 3.128,2 13,6 14,5 Resta UE 7.400,1 6,3 7,2 Total UE 31.080,7 6,8 6,3 Resta Europa 3.415,5 -4,0 -15,9 Total Europa 34.496,2 5,6 -3,2 Estats Units d'Amèrica 1.587,4 24,1 7,0 Resta d'Amèrica del Nord 158,6 13,9 -4,1 Amèrica Central i del Sud 3.156,5 11,5 -1,9 Total Amèrica 4.902,5 15,4 -1,7 Xina 885,4 32,3 -6,5 Japó 590,5 9,8 19,6 Resta del món 8.185,0 4,1 4,7 Total exportacions 47.583,7 6,3 3,1 Nota: Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La millora de la conjuntura industrial es va generalitzant i consolidant tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Una tendència que contrasta amb el relatiu estancament que s’observa al conjunt de la UE. A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial plasmen una evolució més positiva pel que fa a les perspectives a curt termini que no pas en els resultats ja registrats. Implícitament, dibuixen una tendència expansiva congruent amb els resultats provisionals de l’enquesta corresponent a Catalunya i Espanya referits al primer trimestre d’enguany. Una millora relativament consistent atès que es comença a fer extensible a la inversió empresarial i a l’ocupació. Dades i anàlisi Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima Industrial Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 4t.tr.13 1r.tr.14 2n.tr.14 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3n.tr.15 Valoració del període Marxa del negoci Normal 45 42 55 58 54 53 53 66 Saldo -3 -6 3 -5 -8 -3 14 13 Variació sobre el trimestre anterior Facturació a l'estranger Igual 31 33 41 41 38 37 35 44 Saldo 9 2 3 -6 4 6 9 4 Preus de venda Igual 84 73 83 86 87 77 84 86 Saldo -7 -14 -8 -11 -10 -4 -6 -8 Nombre de treballadors Igual 81 59 78 78 67 69 68 76 Saldo 1 -9 5 -5 5 -1 10 0 Inversió realitzada Igual 52 -- -- -- 59 -- -- -- Saldo -4 -- -- -- 8 -- -- -- Perspectives a curt termini Marxa del negoci Igual 45 52 61 60 69 58 64 60 Saldo -3 6 -6 -4 9 19 11 13 Facturació a l'estranger Igual 45 40 43 41 45 41 38 44 Saldo 6 7 1 5 5 18 13 10 Preus de venda Igual 71 85 91 86 84 85 91 91 Saldo -11 -7 -8 -10 2 2 0 -4 Nombre de treballadors Igual 82 86 87 81 84 80 84 76 Saldo -13 -1 -2 -7 -2 4 -1 -2 Inversió prevista Igual 64 -- -- -- 73 -- -- -- Saldo -4 -- -- -- 2 -- -- -- Factors que limiten l'expansió del negoci Feblesa de la demanda 41,6 -- -- -- 39.8 -- -- -- Equip productiu insuficient 2,6 -- -- -- 3.6 -- -- -- Manca de mà d'obra adequada 2,1 -- -- -- 3.6 -- -- -- Dificultats financeres 19,5 -- -- -- 19.9 -- -- -- Augment de la competència 21,6 -- -- -- 27.6 -- -- -- Altres o cap en concret 12,6 -- -- -- 12.2 -- -- -- Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona La conjuntura industrial metropolitana del tercer trimestre de 2015 ha estat ben valorada per part dels empresaris que la protagonitzen. Una valoració que es fa extensiva a les perspectives a curt termini i que s’explica bàsicament per la progressiva represa de la demanda interna. Els resultats més recents de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponents a l’AMB apunten al manteniment/consolidació de la tendència moderadament alcista iniciada al llarg de 2012. Les poques senyals de lleu estancament o resistència al creixement que s’observaven durant els primers mesos de 2015, s’han diluït. Així, l’evolució clarament positiva del segon trimestre s’ha mantingut durant els mesos d’estiu. Això és almenys el que es pot deduir del fet que dos de cada tres empresaris enquestats reconeixen que la seva empresa ha funcionat amb paràmetres que ells consideren “normals” i només un deu per cent del total en fa una valoració negativa. Uns resultats que es comparen favorablement amb els del trimestre anterior i els del mateix període d’un any abans. Una valoració que no deixa de sorprendre atesa la persistent contenció dels preus de sortida de fàbrica. Una situació que, a més de la reducció dels costos financers i del preu d’alguns inputs, respon a un enduriment de la competència. El volum de negoci amb l’exterior també es mou entre el creixement interanual i l’estabilitat en comparació amb la mitjana anual. Si les valoracions a posteriori es poden qualificar de moderadament optimistes per enèsim trimestre consecutiu, les perspectives a curt termini dibuixen un escenari gairebé idíl·lic. Són minoria les empreses que, en el que resta d’any, no aspiren a augmentar o, si més no, mantenir, la seva xifra de negocis. Però, com es pot observar en el gràfic adjunt, sembla que el biaix per excés dels darrers trimestres entre les previsions i els resultats finals es redueix. Les incerteses econòmiques i polítiques, tant en el mercat espanyol com a fora, obliguen a una certa prudència de cara a 2016. Pel que fa als factors que limiten l’expansió de la producció industrial metropolitana, tot i que no es disposa de dades actualitzades, es de suposar que la lleu millora de la demanda –més interna que externa- s’ha vist parcialment compensada per un augment de la competència. A més de la omnipresent feblesa de la demanda, un altre dels factors que al llarg de l’any ha evolucionat a favor de les empreses ha estat el de les dificultats financeres i de tresoreria. A l’augment sostingut de la facturació s’hi ha afegit una relativa millora de l’accés al crèdit bancari. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer Sistema financer La millora de la conjuntura econòmica ha de contribuir positivament a donar per superat el llarg i costós procés d’ajustament del sistema financer espanyol. Amb el permís de les possibles turbulències que puguin afectar a l’euro. El sistema financer espanyol ha deixat enrere el moment més crític de la seva particular crisi i ha començat a recuperar el terreny perdut. L’augment dels dipòsits que li confia el sector privat i el repunt de les valoracions de les empreses que cotitzen en el mercat de renda variable són símptomes d’aquest canvi de percepció. Alhora però, l’accés a nou finançament per part dels agents privats continua sent molt restringit. Les entitats de crèdit estan immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col·lisió amb aquest objectiu prioritari. L’aplicació d’aquesta política per part de la majoria de les entitats dificulta la reactivació d’un teixit productiu endeutat i en conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. En paral·lel, continua progressant la reordenació del sector. S’ha reduït el nombre d’entitats i s’avança en el redimensionament de les xarxes d’oficines i les plantilles directes a la nova realitat d’una economia encarada a un escenari de taxes de creixement discretes per a un llarg període de temps. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial  Mercat de renda variable  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs Caixes i bancs El sistema financer espanyol –inclòs el català- manté l’accentuat procés d’ajustos en el que està immers d’ençà 2009. El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres es veu condicionat per la contracció del crèdit i per la baixa remuneració del passiu provocada per l’expansiva política monetària aplicada pel BCE. L’aixeta del crèdit continua sense rajar a gust de la majoria dels demandants. El procés de concentració d’entitats financeres avança alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració d’entitats i de serveis centrals i estratègics. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits Dipòsits Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€) Període Província Barcelona Resta Catalunya Catalunya Província Madrid Espanya ds 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 ds 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 ds 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 ds 2011 154.817 33.851 188.668 300.719 1.109.002 ds 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 mç 2013 150.748 33.942 184.690 318.592 1.115.612 jn 2013 153.051 34.871 187.922 319.232 1.128.143 st. 2013 151.326 35.415 186.741 317.691 1.126.169 ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 mç. 2014 154.710 35.071 189.781 320.555 1.136.042 jn. 2014 157.523 35.327 192.850 325.837 1.148.775 st. 2014 155.065 35.362 190.427 319.023 1.136.121 ds. 2014 154.732 35.156 189.888 324.234 1.139.756 mç. 2015 153.201 34.151 187.352 330.803 1.136.112 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 Font: Banc d'Espanya. Variació (%) Província Barcelona Catalunya Província Madrid Espanya st.2015/st.2014 -0.4 -0.8 -0.7 -0.7 ds.2014/ds.2013 -2,7 -2,8 3,7 0,4 ds.2013/ds.2012 4,4 5,4 0,9 3,2 El volum de recursos financers que el sector privat català manté en el sistema bancari s’ha reduït durant els mesos d’estiu. Es tracta d’una correcció estacional enmig d’una tendència lleument baixista iniciada un any enrere i que respon bàsicament a l’evolució del preu del diner. El lleu descens del volum de dipòsits del sector privat en el sistema financer espanyol durant el tercer trimestre de 2015 altera la relativa estabilització mantinguda al llarg de 2014 i primer semestre d’enguany. Aquest moviment s’explica bàsicament per la pressió a la baixa dels tipus d’interès derivada de la política expansiva del BCE. Aquesta escassa remuneració de l’estalvi més desvia recursos cap a inversions de més risc i fora del balanç bancari. Un fet al que s’hi ha de sumar el manteniment del saldo negatiu del crèdit bancari en mans del sector privat. Dos factors que drenen dipòsits bancaris del sector privat i que pesen més que l’augment que s’hauria d’esperar del creixement de l’activitat econòmica i del nombre d’ocupats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Crèdit Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) Període Barcelona província Resta Catalunya Catalunya Madrid província Espanya ds 2008 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 ds 2009 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 ds 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 ds 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160 mç 2012 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 jn 2012 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 st 2012 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489 ds 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 mç 2013 257.251 51.896 309.147 401.500 1.591.046 jn 2013 236.224 49.229 285.453 367.782 1.460.444 st. 2013 232.545 48.428 280.973 360.691 1.426.892 ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 mç. 2014 231.355 46.305 277.660 361.042 1.387.859 jn. 2014 228.043 45.731 273.774 357.134 1.369.019 st. 2014 223.699 44.672 268.371 352.265 1.335.788 ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193 mç. 2015 216.444 42.870 259.314 357.967 1.324.910 jn. 2015 214.668 41.417 256.085 357.082 1.307.538 st. 2015 211.437 40.630 252.067 352.100 1.289.504 Font: Banc d'Espanya. Barcelona província Catalunya Madrid província Espanya Variació (%) st.2015/st.2014 -5.5 -6.1 0.0 -3.5 ds.2014/ds.2013 -7,2 -7,6 2,7 -4,6 ds.2013/ds.2012 -4,2 -5,0 -10,8 -9,4 Continua el procés de sanejament del voluminós endeutament que suporta el sector privat espanyol. Un procés que, alhora que s’endinsa en el cinquè any consecutiu, perd intensitat gràcies a una conjuntura econòmica expansiva. El volum de crèdit potencialment incobrable es manté encara molt alt però reduint-se lentament. Tot i que no s’ha donat ni es dóna la situació teòricament ideal – creixement econòmic vigorós acompanyat d’una certa dosi d’inflació- per superar sense costos extraordinaris i a bon ritme una situació d’endeutament excessiu com la que suporta l’economia espanyola, es va progressant lentament. A mesura que el creixement del PIB es va consolidant i s’ajusta a les previsions a curt i mitjà termini, augmenten les probabilitats de fer compatible el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No serà fàcil perquè són molts els factors – interns i externs- amb capacitat pertorbadora i especialment si l’economia europea no s’apunta a una dinàmica expansiva més convincent. Tornant al passat recent, que en aquest cas és una aproximació molt ajustada del present, durant els primers nou mesos de 2015 s’ha continuat imposant una notable contracció del saldo viu del crèdit bancari al sector privat. Amb petites diferències segons els àmbits territorials considerats, el descens acumulat d’ençà els volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors voreja el 25%. Una correcció significativa però encara insuficient per donar per acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un objectiu que s’ha de fer compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de tots els agents econòmics. Continua el procés de sanejament del voluminós endeutament que suporta el sector privat espanyol. Un procés que s’endinsa en el cinquè any consecutiu i que es veu afavorit per una conjuntura Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit econòmica expansiva. La taxa de crèdits potencialment incobrables es manté encara molt alta però reduint-se lentament. El gràfic adjunt de valors trimestrals reflecteix com, alhora que es manté l’esforç de sanejament dels balanços dels bancs –variacions interanuals negatives al voltant del 6%- es compensen parcialment les amortitzacions amb noves concessions de crèdits. Les reduccions mensuals del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat són les més baixes en termes absoluts d’ençà que es va encetar el procés de sanejament. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos Crèdit segons usos Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) Període Sectors productius Economies domèstiques Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Inversió Immob. Consum durador Altres aplicacions 4t.tr.2008 1.018.048 26.244 156.141 151.848 683.816 819.412 655.145 54.176 110.092 4t.tr.2009 999.570 23.123 152.199 130.438 693.809 813.939 654.566 49.273 110.100 4t.tr.2010 1.012.916 23.128 152.376 114.520 722.893 812.782 662.797 42.069 107.916 4t.tr.2011 970.773 21.763 143.235 98.510 707.198 793.430 656.452 37.686 99.292 4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 1r.tr.2013 798.151 19.831 127.127 67.227 582.891 743.129 625.439 30.553 87.137 2n.tr.2013 763.059 18.974 122.351 64.195 557.539 738.107 618.663 26.762 92.683 3r.tr.2013 742.033 18.731 118.251 62.934 542.117 724.319 610.497 27.239 86.583 4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 1r.tr.2014 712.509 17.756 113.148 58.386 523.218 713.733 599.144 22.671 91.918 2n.tr.2014 693.553 17.571 110.307 55.436 510.239 713.717 595.437 25.321 92.959 3r.tr.2014 671.336 17.793 108.673 53.403 491.467 697.741 586.086 24.459 87.196 4t.tr.2014 674.082 17.693 112.268 49.770 494.351 689.962 579.793 29.022 81.148 1r.tr.2015 675.779 17.611 109.418 48.063 500.688 681.978 573.966 28.225 79.786 2n.tr.2015 661.450 17.761 110.005 46.090 487.594 679.908 563.883 31.351 84.674 Font Banc d'Espanya Variació (%) 2n.tr.2015/ 2n.tr.2014 4t.tr.2014/ 4t.tr.2013 4t.tr.2013/ 4t.tr.2012 4t.tr.2012/ 4t.tr.2011 Total sectors -4.6 -6,3 -13,3 -14,5 Indústria -0.3 -2,8 -11,9 -8,5 Construcció -16.9 -17,3 -21,1 -22,6 Serveis -4.4 -5,9 -12,8 -14,8 Total famílies -4.7 -3,5 -5,4 -4,8 Inv. immobiliària -5.3 -4,1 -4,5 -3,6 Consum durador 23.8 12,0 -21,3 -12,7 La reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat ha deixat d’estar polaritzada en l’activitat productiva. El sector de la construcció continua liderant el procés en termes relatius. Després d’acumular un descens de l’ordre del 25% al llarg del bienni 2012-2013 i que durant 2014 el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius privats hagi mostrat senyals evidents de moderació de la trajectòria descendent, durant el segon trimestre d’enguany s’han començat a percebre els primers signes evidents d’estabilització. Així, en relació amb el saldo de final d’any, el total de crèdit viu dels sectors primari i industrial s’ha mantingut estable. Per contra, a la construcció i al conjunt del terciari s’han imposat les amortitzacions, tot i que perdent intensitat. Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Un canvi de tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de les matriculacions de vehicles nous. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial Oficines i ocupació sectorial Oficines de les entitats de crèdit Període Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds. 2008 2.097 8.155 3.312 46.074 ds. 2009 1.978 7.762 3.220 44.430 ds. 2010 1.888 7.458 3.127 43.163 ds. 2011 1.778 6.717 2.893 40.103 ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 mç. 2013 1.636 6.154 2.737 37.465 jn. 2013 1.607 5.990 2.650 36.318 st. 2013 1.568 5.864 2.585 35.436 ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 mç. 2014 1.416 5.243 2.484 33.414 jn. 2014 1.364 5.060 2.406 32.733 st. 2014 1.364 5.044 2.363 32.428 ds. 2014 1.326 4.940 2.349 31.999 mç. 2015 1.326 4.930 2.315 31.804 jn. 2015 1.309 4.901 2.285 31.592 st. 2015 1.305 4.884 2.245 31.356 Font: Banc d'Espanya Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya st.2015/st.2014 -4.3 -3.2 -5.0 -3.3 ds.2014/ds.2013 -8,7 -7,3 -6,3 -5,1 ds.2013/ds.2012 -11,9 -14,2 -9,4 -11,6 El procés d’ajust de l’oferta tradicional de serveis financers perd intensitat. Un fet imputable a l’ajust acumulat i al canvi de cicle de l’economia. El descens sostingut del nombre d’oficines i d’ocupats és l’exponent més visible de la notable reconversió que ha registrat el sector financer a Catalunya i també a Espanya. Les poc menys de 4.900 oficines que es mantenen obertes al públic impliquen el tancament d’aproximadament el 40% de les existents a Catalunya en el moment de màxima dotació, any 2008, i representen un salt en el temps de més de 30 anys. Òbviament, l’operativa financera ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir seguint un model renyit amb el sentit comú. Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis bancaris ha comportat una retallada igualment significativa del nombre d’ocupats. Així, després de gairebé set anys d’ajustament de l’oferta, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut uns catorze mil llocs de treball, més d’una quarta part de l’ocupació que generava el 2008. A la ciutat de Barcelona l’ajust acumulat està sent més moderat. Un fet que pot ser imputable tant a la reordenació dels serveis centrals de les caixes fusionades o absorbides com al fet que l’epígraf de la CNAE “Mediació financera” que serveix de base per aquesta anàlisi inclou treballadors de serveis molt centralitzats del sistema financer a més dels de bancs i caixes. Ocupats al sector de la Mediació financera (*) Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 mç. 2013 24.404 33.733 42.024 n.d. jn. 2013 26.262 33.339 41.536 n.d. st. 2013 25.449 32.529 40.521 n.d. ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 mç. 2014 23.825 30.779 38.352 n.d. jn. 2014 23.458 30.423 37.736 n.d. st. 2014 23.114 30.041 37.203 n.d. ds. 2014 22.759 29.698 36.752 208.291 mç. 2015 22.607 29.617 36.640 n.d. jn. 2015 22.935 29.954 37.040 n.d. st. 2015 22.701 29.995 36.781 n.d. * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya st.2015/st.2014 -1.8 -0.2 -1.1 n.d. ds.2014/ds.2013 -7,1 -6,0 -6,2 -4,4 ds.2013/ds.2012 -0,8 -7,1 -7,5 -7,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Mercat de renda variable Mercat de renda variable Tot i els dubtes de la segona meitat de l’any, 2014 va acabar sent un bon any per a la renda variable espanyola i 2015 apunta en el mateix sentit. Amb més arguments i de més pes. Si durant una bona part de l’any passat la inversió en renda variable als mercats europeus evolucionava sense una tendència c lara per l’amenaça de la situació a Ucraïna, les eleccions gregues i la possibilitat d’iniciar una tercera recessió, la sobtada ca iguda del preu del petroli, la depreciació de l’euro i la decisió del BCE d’executar una política monetària expansiva sense precedents en el continent, han contribuït a capgirar la situació. Els desequilibris macroeconòmics i els conflictes que enfosquien la conjuntura a mitjan 2014 continuen ben presents però la percepció del mercat ha canviat a millor. Fins al proper daltabaix. Dades i anàlisi  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Borsa de Barcelona Borsa de Barcelona Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Període Renda variable 1 Renda fixa pública Renda fixa privada Total 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 2013 149.112 42.380 1.723 193.216 1r.tr. 36.529 8.541 820 45.890 2n.tr. 28.603 14.504 575 43.681 3r.tr. 31.984 8.222 6 40.211 4t.tr. 51.997 11.114 323 63.433 2014 177.940 34.858 1.397 214.194 1r.tr. 39.668 8.062 30 47.760 2n.tr. 46.739 9.035 32 55.805 3r.tr. 36.350 9.374 1 45.724 4t.tr. 55.183 8.387 1.335 64.905 2015 1r.tr. 43.664 8.968 32 52.664 2n.tr. 51.798 8.589 75 60.463 3r.tr. 45.562 2.772 11 48.345 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Renda variable Renda fixa Total pública privada 3r.tr.2015/ 3r.tr.2014 25.3 -70.4 1000,0 5,7 1r.sem.2015/ 1r.sem.2014 10,5 2,7 72,6 9,2 2014 / 2013 19,3 -17,7 -18,9 10,9 2013 / 2012 9,2 -23,0 7,1 0,0 La contractació de renda variable continua a l’alça impulsada pel creixement de l’economia espanyola i per la política expansiva del BCE que manté els tipus d’interès extraordinàriament baixos. La manca d’alter- natives d’inversió atractives i la millora dels resultats empresarials s’imposa a les incerteses derivades de l’evolució de l’economia xinesa i de les principals economies emergents i exportadores de petroli. L’evolució del mercat borsari barceloní i espanyol durant el tercer trimestre d’enguany mostra dues cares ben oposades. D’una banda, els volums de contractació de renda variable han mantingut la tendència clarament expansiva dels darrers dos anys. De l’altre, les cotitzacions han patit una notable correcció que, sumada a la del segon trimestre, permet parlar del semestre més negatiu dels darrers quatre anys. Si en aquell moment el detonant fou el temor a un col·lapse del sistema financer espanyol i la constatació de que la reactivació econòmica –espanyola i europea- era poc més que un miratge, la situació d’enguany és ben diferent: el ritme de creixement sembla més sòlid però és excessivament depenent de factors externs. I tampoc s’ha de menysprear el risc polític associat a un més que previsible canvi de govern i de política econòmica. L’activisme del BCE potser no serà suficient si els problemes de les economies emergents i exportadores de primeres matèries –per no parlar de Xina- van a més. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus Consum, comerç i preus L’aparent recuperació de la demanda interna i la millora que mostren alguns indicadors de consum, deixen en un segon terme els senyals, cada cop més febles, de deflació. La trajectòria clarament descendent de la despesa en consum final que durant el bienni 2012-2013 ha caracteritzat l’evolució de l’economia espanyola, inclosa la catalana, ha canviar. La Comptabilitat Nacional Trimestral ha estimat per a 2014 una variació lleument expansiva del consum privat que s’ha accentuat en el que va d’any. Sembla, doncs, que es pot començar a parlar de consolidació del canvi de tendència tot i que no s’ha d’esperar que sigui massa significatiu. Al menys mentre alguns dels fac tors causants de l’afogament del consum –tant privat com públic- no evolucionin a millor de manera significativa. En tot cas, s’ha de valorar positivament que els índexs que sintetitzen l’evolució de les vendes del comerç minorista mostren una tendència moderadament expansiva. Una evolució que, a banda del component de reacció tècnica al daltabaix provocat per la crisi i de l’efecte riquesa provocat pel forçat descens del preu del diner, sembla impulsada per l’augment de les taxes d’ocupació que registren tant l’economia catalana com l’espanyola. Dades i anàlisi  Preus de consum  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components  Indicadors de consum  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum Preus de consum Els preus de consum tendeixen a estabilitzar-se. La política monetària expansiva aplicada pel BCE i la corresponent feblesa de l’euro no acaben de ser prou efectives per incentivar el creixement econòmic i esvair l’amenaça de la deflació. Les darreres previsions de la Comissió Europea per enguany aposten per un creixement econòmic feble, amb poca incidència en els volums d’ocupació i una inflació pràcticament nul.la. Els resultats del primer semestre i començament del segon apunten en aquesta direcció. Catalunya i Espanya, per la seva banda, es mouen en la banda alta en el cas del creixement del PIB i en la baixa en els preus de consum. Dades i anàlisi  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya IPC a Barcelona i a Espanya Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació Interanual ds 2012/ ds 2011 ds 2013/ ds 2012 ds 2014/ ds 2013 nv 2015/ nv 2014 Barcelona (província) 3,8 0,3 -0,4 0,1 Catalunya 3,6 0,2 -0,7 0,0 C.A. Madrid 2,5 0,2 -1,1 -0,2 Espanya 2,9 0,3 -1,0 -0,3 - Subjacent 2,1 0,2 0,0 1,0 Zona euro 2,2 0,8 -0,2 0,2 Unió Europea 2,3 0,9 -0,1 0,1 Variació mitjana anual 2012/ 2011 2013/ 2012 2014/ 2013 2015/ 2014 Barcelona (província) 2,9 1,9 0,3 -0,1 Catalunya 2,9 1,7 0,1 -0,2 C.A. Madrid 2,4 1,3 -0,2 -0,5 Espanya 2,4 1,4 -0,2 -0,6 - Subjacent 1,6 1,4 0,0 0,5 Zona euro 2,5 1,3 0,4 0,0 Unió Europea 2,5 1,4 0,5 0,0 Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. L’impuls de la demanda interna contraresta les tensions deflacionistes derivades de les baixes cotitzacions del petroli i altres primeres matèries. A la contracció de l’IPC durant els mesos d’estiu –un punt percentual o més segons l’àmbit territorial considerat- l’evolució d’octubre i novembre marca un canvi de tendència i recupera més de la meitat de la pèrdua del trimestre anterior. En relació a un any abans, l’Índex General dels Preus de Consum encara el final de 2015 amb variacions interanuals lleument negatives al conjunt d’Espanya i a la inversa a l’àmbit barceloní. En tots els casos però, són valors que s’allunyen dels extrems anuals registrats a començament d’any. Aquest punt d’inflexió –o canvi de tendència en el cas de la província barcelonina- s’explica per la moderada i sostinguda trajectòria alcista de la denominada inflació subjacent. Sense considerar els preus de l’energia i dels aliments no elaborats, l’augment interanual dels preus de consum es situa en l’u per cent al conjunt d’Espanya, el valor més elevat que assoleix aquesta variable d’ençà l’estiu de 2013. Un cop absorbit la major part de l’impacte del descens del preu del petroli, l’acumulat anual de l’IPC es situa en terreny positiu. Segons les dades provisionals corresponents a la zona euro i conjunt de la UE, l’escassa variació dels preus de consum durant el mes de novembre –una dècima percentual a la baixa- no ha alterat la situació d’estabilitat del nivell de preus i l’absència de tensions inflacionistes. Una situació que, a banda dels rellevants factors externs –petroli, primeres matèries i economies emergents-, s’explica també per la feblesa del creixement de l’economia europea. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components IPC a la UE i per components IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds 13/ ds 12 ds 14/ ds 13 nv 15/ nv 14 ds 13/ ds 12 ds 14/ ds 13 nv 15/ nv 14 ds 13/ ds 12 ds 14/ ds 13 nv 15/ nv 14 Alimentació i begudes no alcohòliques 1,2 0,2 2,0 1,2 -0,3 1,7 1,2 -0,8 0,5 Begudes alcohòliques i tabac 5,3 0,0 0,9 5,6 0,4 1,2 4,1 2,7 2,1 Vestit i calçat 0,0 0,3 0,5 0,0 0,2 0,6 0,3 0,1 0,3 Habitatge i subministres 0,6 0,4 -1,8 0,0 -0,2 -2,6 1,6 0,1 -0,6 Parament de la llar 0,5 -0,1 0,8 -0,2 -0,6 0,1 0,5 0,0 0,4 Medicina -4,2 -0,1 0,3 0,0 -0,2 0,4 0,0 1,0 0,8 Transport 0,6 -5,8 -4,7 1,0 -5,5 -4,7 0,4 -2,4 -2,7 Comunicacions -6,6 -5,7 0,5 -6,6 -5,7 0,5 -2,7 -1,6 0,0 Lleure i cultura -0,9 -0,7 1,1 -1,2 -1,2 0,7 0,6 0,1 0,5 Ensenyament 0,7 1,4 1,1 1,9 1,2 0,5 3,1 3,3 2,3 Hoteleria i restauració 0,3 0,9 1,1 0,2 0,6 1,0 1,6 1,7 1,5 Altres 1,0 1,9 2,0 0,3 1,3 1,7 1,0 0,6 1,1 Total 0,2 -0,7 0,0 0,3 -1,0 -0,3 1,0 -0,1 0,1 L’absència de tensions inflacionistes s’imposa a la recta final de 2015. La política expansiva del BCE no és prou efectiva atesa l’espectacular davallada del preu del petroli i l’escassa intensitat del creixement a la zona euro. La llarga durada de l’actual situació d’estabilitat dels preus de consum al conjunt de la zona euro ha acabat per homogeneïtzar les variacions, normalment dispars, dels respectius IPC de les principals economies europees. Alemanya, França i Itàlia s’acosten al tancament de 2015 amb variacions interanuals que van del 0,1% al 0,3%. L’economia espanyola, que presenta encara una divergència de mig punt percentual, segueix una trajectòria clarament convergent amb la situació dels seus socis. Fora de la zona euro, l’evolució de la inflació al Regne Unit també es mou en els mateixos paràmetres. Les divergències més notòries s’han de buscar en alguns dels països d’incorporació més recent a la UE a més de Bèlgica. Aquest clima de creixent homogeneïtzació de les variacions dels preus de consum entre les principals economies europees també s’observa en el cas de Catalunya. Després d’un quadrienni (2010-2013) en el que va acumular un notable biaix a l’alça, el diferencial ha canviat de signe i s’ha anat acotant. És una bona notícia que l’evolució de la inflació a Catalunya no es desmarqui de la seguida pel nucli central de la UE. Una ullada a l’evolució dels diferents components de la despesa que formen l’índex de preus de consum permet comprovar que les tres dècimes percentuals de diferència entre Catalunya i Espanya responen bàsicament a saldos rellevants en una tercera part dels components –habitatge i subministres, parament de la llar, lleure i cultura i ensenyament- i a un seguit de diferències més reduïdes però força esteses. La meitat dels dotze components són més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya i només el de begudes alcohòliques i tabac ho és menys. Si la comparació es fa entre Catalunya i la UE, la diferència es redueix a una sola dècima. Un saldo mínim que, no obstant, amaga una divergència extrema entre els diversos components de la despesa. Només es pot parlar d’evolució equivalent en el vestit i calçat. Els onze restants mostren diferències iguals o superiors a quatre dècimes entre les respectives variacions. Les divergències més notòries corresponen a l’alimentació i begudes no alcohòliques, comunicacions i lleure i cultura -més inflacionistes a Catalunya- i a les begudes alcohòliques i tabac, medicina, transport, ensenyament i hostaleria i restauració a la resta de la UE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum Indicadors de consum L’evolució d’alguns indicadors de consum permet parlar de relativa consolidació de la represa de la demanda interna. Si més no, d’alguns sectors. Un és la matriculació de vehicles, que manté el to positiu amb el que va aconseguir acabar 2013. L’ampliació i renovació del parc automobilístic està directament relacionada amb l’evolució de la renda disponible de les famílies i amb el ritme inversor de les empreses. Les expectatives, les subvencions i l’accés a finançament assequible hi juguen igualment un paper clau. Igual que els canvis en les pautes de consum i de mobilitat de la població. Un aspecte, aquest darrer, rellevant per explicar l’evolució d’aquesta variable a Barcelona i entorn metropolità. El consum d’aigua i energia ha tardat més en reaccionar però les dades de començament de 2015 reflecteixen un canvi de tendència que sembla que va camí de consolidar-se. Dades i anàlisi  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2013 29.368 129.275 167.303 991.054 1r.tr. 6.234 27.985 36.098 236.188 2n.tr. 8.076 34.801 44.199 273.440 3r.tr. 7.184 31.799 42.060 233.844 4t.tr. 7.874 34.690 44.946 247.582 2014 33.687 155.912 199.535 1.188.980 1r.tr. 7.264 33.068 42.322 270.396 2n.tr. 9.048 42.810 54.450 347.057 3r.tr. 8.099 35.683 46.283 264.977 4t.tr. 9.276 44.351 56.480 306.550 2015 1r.tr. 8.659 44.046 56.585 359.816 2n.tr. 9.626 53.019 67.359 407.320 3r.tr. 9.866 45.600 60.514 346.796 oct-nv. 6.778 32.477 42.531 236.869 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya oct-nv.2015/ oct-nv.2014 5,3 6,7 9,9 15,4 3r.tr.15/3r.tr.14 21,8 27,8 30,7 30,9 1r.sm.15/ 1r.sm.14 12,1 27,9 28,1 24,2 2014/2013 14,7 20,6 19,3 20,0 2013/2012 3,2 5,6 5,8 2,3 La forta concentració de matriculacions de vehicles durant l’estiu passat s’ha fet notar al bimestre següent amb un augment molt més contingut. Tot i que la desacceleració del creixement està sent significativa, s’espera tancar l’any amb un increment similar al de 2014. Ni el moderat creixement de l’octubre-novembre ni l’exagerat del tercer trimestre s’han de considerar representatius de la tendència i de les expectatives de la matriculació de vehicles. Convé fixar-se en la tendència de fons que, en el cas de Barcelona, pot venir representada tant per la variació de l’acumulat dels darrers dotze mesos com per la de l’acumulat anual que es representen en els gràfics adjunts. Les dues variacions es mouen lleument per sobre del 13%. Un ritme de creixement que sumat al de 2014 comporta un increment de l’ordre del 30% en només dos anys. Una taxa que, a banda dels incentius públics i privats a la modernització del parc, no s’hauria assolit sense la reactivació de l’activitat econòmica i del mercat laboral, la millora de les expectatives i la progressiva normalització de les condicions de finançament. Que el potencial de creixement de les matriculacions de vehicles, i sobretot del parc automobilístic, és més elevat a les zones menys densament poblades que a la capital és obvi i explica l’expansió més continguda que s’ha registrat a Barcelona d’ençà que es va consolidar l’actual procés de recuperació de les matriculacions. Per tipologia de vehicles cal diferenciar entre els de dues rodes i la resta. Mentre les motos i ciclomotors han evolucionat de manera erràtica al llarg de l’any i no és segur que tanquin 2015 en positiu, els turismes i la resta de vehicles posaran el punt i final a l’any amb els totals més elevats del darrer lustre. Tenint en compte la notable renovació del parc que s’ha produït al llarg dels darrers anys i assumint que l’impacte quantitatiu del pla d’incentius tendeix a reduir-se, el més probable és que l’actual fase d’alentiment del creixement es mantingui durant la major part de 2016. Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2013 16.140 10.158 770 2.300 1r.tr. 3.351 2.201 185 497 2n.tr. 4.146 3.111 231 588 3r.tr. 4.022 2.486 190 486 4t.tr. 4.621 2.360 164 729 2014 18.888 11.052 880 2.867 1r.tr. 3.984 2.495 192 593 2n.tr. 4.848 3.145 288 767 3r.tr. 4.548 2.647 199 705 4t.tr. 5.508 2.765 201 802 2015 1r.tr. 5.141 2.453 180 885 2n.tr. 5.462 3.101 179 884 3r.tr. 5.454 3.307 233 872 oct-nv. 3.843 2.086 159 690 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta oct-nv.2015/ oct-nv.2014 4,4 1,0 7,4 27,1 3r.tr.15/3r.tr.14 19,9 24,9 17,1 23,7 1r.sm.2015/ 1r.sm.2014 20,1 -1,5 -25,2 30,1 2014/2013 17,0 8,8 14,3 24,7 2013/2012 7,2 3,2 -42,3 4,0 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Consum d’aigua i energia Consum d’aigua i energia Consum d'aigua a Barcelona milers m3 Període Total Domèstic Comercial i industrial Altres 2008 100.200 66.570 29.491 4.139 2009 97.588 65.153 27.782 4.653 2010 97.432 64.929 27.741 4.762 2011 97.467 64.581 27.684 5.203 2012 96.541 64.024 27.172 5.345 2013 94.676 63.785 25.824 5.067 1r.tr. 27.105 19.697 6.273 1.135 2n.tr. 23.283 15.768 6.440 1.074 3r.tr. 22.991 14.856 6.726 1.409 4t.tr. 21.298 13.464 6.385 1.449 2014 91.391 61.067 25.252 5.072 1r.tr. 24.930 17.682 6.093 1.155 2n.tr. 22.619 15.122 6.281 1.215 3r.tr. 23.262 14.967 6.877 1.418 4t.tr. 20.579 13.296 6.000 1.283 2015 1.tr. 24.821 17.490 6.124 1.207 2n.tr. 23.357 15.821 6.315 1.221 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Total Domèstic Cial- indtl. Altres 3r.tr.2015/3r-tr.2014 2,4 1,1 1,2 22,7 1r.sm. 2015/1r.sm.2014 1,3 1,5 0,5 2,5 2014 / 2013 -3,5 -4,3 -2,2 0,1 2013 / 2012 -1,9 -0,4 -5,0 -5,2 La trajectòria lleument alcista del consum d’electricitat s’explica tant pel creixement del PIB com per un repunt del consum de les llars. El consum d’electricitat a Catalunya durant els mesos d’estiu ha seguit la tendència alcista encetada tot just un trimestre abans. Al repunt del consum imputable directament a les activitats productives, durant l’estiu s’hi ha sumat el de les economies domèstiques. Un fet previsible atès que aquest segment de la demanda segueix la mateixa tendència que la dels sectors productius suavitzant les variacions. Sembla que l’augment de la població ocupada i de la renda familiar agregada incentiva un augment del nombre de llars i del consum d’electricitat. Un segment de la demanda que també s’ha beneficiat de la creixent proliferació d’allotjaments turístics, reglats o no, al marge del sector hoteler. Pel que fa al consum d’aigua, un cop superada l’anomalia estadística del bienni 2013-2014 i deixant de banda el destinat al manteniment i neteja de l’espai públic, les xifres disponibles comencen a reflectir un moderat repunt. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions Transports i comunicacions L’evolució conjunta dels diferents serveis de transport a l’àrea de Barcelona –tant de passatgers com de mercaderies- s’ha de valorar positivament. El tràfic comercial pel port torna a créixer després de gairebé dos anys de retrocés. L’exportació –o més pròpiament, el tràfic exterior de sortida- és, un any més, un dels segments més dinàmics, alhora que també s’han començat a dinamitzar els fluxos inversos de mercaderies com a conseqüència de la incipient represa de la demanda interna. El trànsit de passatgers, gràcies a l’impuls del turisme, dibuixa una trajectòria alcista especialment intensa en els vols internacionals alhora que es mostra contractiva en el segment dels creuers. En el primer cas, s’estan assolint màxims històrics de manera successiva, mentre que en el dels creuers l’objectiu immediat és consolidar-los. Els fluxos de viatgers amb la resta d’Espanya per via aèria noten tant l’escàs dinamisme de la demanda interna com la forta competència de l’AVE. El canvi de tendència que es comença a observar en el transport públic urbà va estretament lligat a l’evolució del mercat de treball i del nombre de visitants. Dues variables amb comportaments lleument positius. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers  Aeroport de Barcelona  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port Port La conjuntura expansiva que caracteritza l’economia catalana i l’espanyola, i fins a cert punt l’europea, explica una bona part de l’augment d’activitat que es palesa al port de Barcelona. El tràfic comercial s’alinea amb la millora de la conjuntura econòmica. El tràfic portuari de mercaderies –especialment de càrrega general- segueix una tendència de fons expansiva recolzada en els fluxos amb l’exterior. Tant les exportacions com les importacions evolucionen a l’alça. Una variació relativament condicionada pel tràfic de productes energètics, primeres matèries i productes intermedis. El tràfic de contenidors també s’apunta a la tendència alcista a remolc del dinamisme de la càrrega general. Pel que fa al trànsit de passatgers, la tendència de fons s’intueix prou expansiva com per recuperar, més aviat que tard, els volums de 2013 i assetjar els màxims històrics de començament de la dècada. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 2013 20.487 21.050 16.009 10.422 2.347 8.383 2.132 2.245 16.656 18.080 1r.tr. 4.497 5.164 3.693 2.521 280 2.142 524 501 3.678 4.548 2n.tr. 5.466 5.463 4.187 2.728 699 2.131 580 604 4.377 4.685 3r.tr. 5.677 5.527 4.253 2.738 883 2.213 541 577 4.574 4.628 4t.tr. 4.847 4.895 3.875 2.436 485 1.897 487 563 4.028 4.219 2014 22.726 22.588 16.682 10.918 3.736 9.213 2.308 2.457 18.731 19.512 1r.tr. 5.173 5.392 3.787 2.585 758 2.238 628 569 4.293 4.596 2n.tr. 5.780 5.710 4.311 2.894 957 2.228 512 588 4.666 4.866 3r.tr. 6.157 5.980 4.323 2.825 1.239 2.486 595 669 5.020 5.206 4t.tr. 5.615 5.506 4.260 2.614 782 2.261 573 631 4.752 4.844 2015 1r.tr. 4.937 5.245 3.850 2.723 635 2.040 452 481 4.045 4.671 2n.tr. 6.288 6.241 4.730 3.223 989 2.396 569 622 5.114 5.504 3r.tr. 5.636 5.758 4.470 3.008 688 2.266 478 484 4.443 5.001 octubre 1.933 1.776 1.607 977 134 549 193 250 1.595 1.531 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Variació (%) Total Cabotatge Exterior octubre 2015/ octubre 2014 Total -11,5 7,3 -14,3 Càrrega general 4,6 6,3 4,2 Líquids a doll -43,8 48,0 -47,5 Sòlids a granel -12,0 -37,3 -10,3 3r.tr. 2015/ 3r.tr. 2014 Total -6,1 2,1 -7,7 Càrrega general 4,6 3,2 5,0 Líquids a doll -20,7 -20,3 -20,7 Sòlids a granel -23,9 167,1 -27,4 1r.sm. 2015/ 1r.sm. 2014 Total 3,0 -7,1 5,0 Càrrega general 7,0 5,2 7,4 Líquids a doll -2,0 -55,2 4,9 Sòlids a granel -7,5 -14,9 -7,2 2014/ 2013 Total 9,1 4,0 10,1 Càrrega general 4,4 3,2 4,8 Líquids a doll 20,7 8,9 22,1 Sòlids a granel 8,9 -2,6 9,3 La contracció del tràfic comercial pel port de Barcelona durant el tercer trimestre de 2015 s’ha moderat durant el bimestre següent. Això fa pensar en un tancament d’any amb un volum de tràfic anual similar al de 2014. La mercaderia de més valor afegit continua desmarcada d’aquest clima d’atonia i manté la trajectòria ascendent dels darrers trimestres. Després d’un bienni (2012-2013) de lleu contracció i estancament del tràfic portuari de mercaderies –en sintonia amb l’atonia de les economies catalana, espanyola i europea- 2014 ha estat l’any de recuperació de la trajectòria expansiva de l’activitat comercial al port de la ciutat. Convé tenir present aquests antecedents i especialment la intensitat del creixement d’aquest darrer any –un 9,1%- a l’hora de valorar la trajectòria lleument erràtica de la major part de 2015. Una situació marcada per l’impacte en els fluxos comercials mundials dels problemes de les economies emergents. En clau més local, la contenció del tràfic comercial pel port de la ciutat respon al radical canvi de signe que mostra l’evolució d’algunes tipologies de mercaderies – bàsicament primeres matèries o semielaborats- que havien crescut notablement un any abans. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Els 3,9 milions de tones de mercaderia que han passat pel port de la ciutat durant el darrer mes de novembre han contribuït a moderar la davallada del quadrimestre anterior -un 11,5% menys que un any abans- però són insuficients per reprendre la trajectòria alcista del primer semestre, quan, amb 46 milions de tones acumulades durant els darrers dotze mesos, s’havia assolit la cota més elevada dels darrers sis anys. El gran protagonista en positiu de 2015 està sent i serà la càrrega general, que ja representa el 65% del total del tràfic comercial, mentre que la resta de grans agregats –amb l’excepció de les importacions d’hidrocarburs- evoluciona clarament a la baixa. El tràfic de cabotatge, apagat durant el primer semestre, presenta un perfil relativament expansiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors Port / Tràfic de contenidors Tràfic de contenidors pel port de Barcelona Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia (milers tones) Període Total Exterior Cabotatge 2008 2.569.477 2.298.542 270.935 25.159 2009 1.797.157 1.590.200 206.957 17.612 2010 1.948.423 1.764.993 183.430 19.205 2011 2.034.693 1.837.086 197.607 19.861 2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 2013 1.722.296 1.554.120 168.177 16.999 1r.tr. 408.813 371.530 37.283 4.150 2n.tr. 421.252 380.210 41.042 4.257 3r.tr. 475.690 426.671 49.019 4.494 4t.tr. 416.542 375.709 40.833 4.098 2014 1.893.300 1.705.941 187.359 17.807 1r.tr. 430.455 385.631 44.824 4.080 2n.tr. 457.149 411.997 45.152 4.450 3r.tr. 507.755 459.708 48.047 4.606 4t.tr. 497.941 448.605 49.336 4.672 2015 1r.tr. 452.679 405.874 46.805 4.272 2n.tr. 487.574 435.279 52.295 4.821 3r.tr. 507.558 453.920 53.638 4.775 oct-nv. 339.754 301.697 38.057 3.214 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. El lleu descens del tràfic portuari de contenidors durant el bimestre octubre-novembre rebaixa lleument la intensitat del creixement registrat durant els nou mesos anteriors. Recuperar novament els dos milions de teus anuals continua sent un objectiu a l’abast en el curt termini si es modera la contracció del nombre de contenidors en trànsit. Malgrat el decebedor resultat dels darrers mesos, el tràfic de contenidors sembla immers en una fase moderadament expansiva després de la forta contracció de 2012. Al llarg de 2014 el port de la ciutat va canalitzar prop d’1,9 milions de Teus, un volum que equival a gairebé un creixement anual del deu per cent. Una tendència alcista que s’ha mantingut durant la major part de 2015 però perdent intensitat. Cal remarcar també que darrerament s’està assistint a comportaments divergents en el tràfic de contenidors; mentre que el d’origen/destinació Barcelona augmenta, el tràfic en trànsit es contrau. La mercaderia transportada en contenidors –més del 60% de la càrrega general embarcada o desembarcada a Barcelona utilitza aquest sistema- manté igualment el signe positiu pel que fa a la seva variació anual. Descomptats els buits i els que estan en trànsit, l’acumulat dels primers deu mesos d’enguany equival a un creixement interanual proper al vuit per cent. ___ Teus Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones oct-nv.2015/oct-nv.2014 -1,0 -2,1 8,8 1,3 3r.tr. 2015/3r.tr. 2014 0,0 -1,3 11,6 3,7 1r.sm.2015/1r.sm.2014 5,9 5,5 10,1 6,6 2014/2013 9,9 9,8 11,4 4,8 2013/2012 -2,1 -2,5 2,2 -2,4 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic portuari per tipus de productes (gn-nv.2015) Variació (%) Productes Tones 2015/2014* 2014/2013 Gas natural 2.301.663 -1,2 -4,6 Gasoil, gasolina i fuel 5.858.650 -2,7 18,8 Biocombustibles 946.270 -54,2 98,1 Resta energia 366.376 -6,0 77,0 Siderometal·lúrgics 1.910.471 -16,1 9,8 Potasses i altres adobs 696.301 0,8 -2,2 Productes químics 4.238.138 5,0 4,0 Ciment i clínker 1.247.072 -14,2 22,9 Altre material construcció 919.524 12,4 -0,1 Cereals i farines 451.480 -15,6 18,3 Fava de soja 1.374.423 -7,1 3,8 Pinso i farratges 1.063.536 -10,8 12,1 Fruites i verdures 321.222 -7,3 6,0 Begudes i derivats 709.379 11,1 2,6 Conserves 127.476 -5,4 -28,2 Tabac, cafè i cacau 480.859 9,8 8,2 Olis i greixos 854.002 6,3 -8,1 Pesca congelada 427.485 390,0 5,0 Resta alimentació 1.197.177 -15,6 5,1 Paper i pasta 1.486.186 8,1 0,7 Fusta 97.305 6,1 -16,3 Maquinària i recanvis 1.999.852 33,4 25,6 Automòbils i peces 1.597.016 8,1 2,4 Resta de mercaderies 3.874.894 10,2 -4,2 Tares 7.193.178 4,0 5,8 Total 41.739.934 -0,7 9,1 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. El moderat descens del tràfic comercial pel port durant els primers onze mesos de 2015 no és gens representatiu de la diversitat de comportaments dels agregats més importants pel volum de mercaderia que mouen. De les 24 categories en què agrupem els productes transportats, deu registren variacions de l’acumulat anual clarament negatives. De les catorze restants, onze presenten trajectòries inequívocament alcistes. L’entrada de gasoil, gasolina i fuel ha desplaçat la importació de gas natural de la posició capdavantera dels productes “energètics” que passen pel port de la ciutat. Ambdós, juntament amb els productes siderometal·lúrgics, els biocombustibles i el ciment i clínker són actors destacats entre els que contrauen el tràfic portuari. Comparteixen signe negatiu amb el tràfic de cereals i farines, pinso i farratges i diversos agregats del sector alimentari. En la vessant positiva, els agregats més influents pel volum que representen i la intensitat de les variacions són la maquinària i recanvis, els automòbils, les begudes i derivats, el material de construcció excepte el ciment, els productes químics i el “calaix de sastre” anomenat resta de mercaderies. A tall d’exemple i alhora extrem, la suma del tràfic dels dos primers agregats en el que va de 2015 supera àmpliament el volum dels mateixos agregats corresponent a tot 2014. Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, els ports del Mediterrani –amb l’excepció dels africans- i els asiàtics són els que registren majors creixements en les seves relacions comercials amb el de Barcelona. La lleu desacceleració del creixement xinés no sembla pas que alteri de manera significativa aquests fluxos comercials. Les variacions negatives les acaparen les transaccions comercials amb els ports del nord d’Àfrica i la major part dels del continent americà, amb l’excepció dels de la costa nord atlàntica. També es contrauen els intercanvis comercials amb els ports del nord d’Europa. Origen/destí del tràfic portuari exterior (gn-nv.2015) _______________________ Tones Variació (%) Àrees geogràfiques 2015/ 2014* 2014/ 2013 França/Itàlia 6.217.366 14,9 4,3 Europa (Atlàntic) 2.906.845 -0,2 1,4 Medit.Oriental, mar Negre, Caspi i Pròxim Orient 3.109.566 -8,5 25,5 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.324.313 24,7 -13,3 Sud i sud-est asiàtic 2.254.705 9,5 -7,1 Extrem Orient i Japó 4.866.813 13,7 22,9 Nord d'Àfrica 4.302.588 -25,2 29,5 Resta d'Àfrica 2.111.358 5,4 -13,7 Amèrica del Nord (Atlàntic) 711.465 1,9 15,3 Golf de Mèxic 1.173.040 -0,7 37,0 Amèrica Central i Carib 838.277 -10,9 10,6 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.318.285 -22,9 25,6 Amèrica del Nord (Pacífic) 70.091 -42,0 92,3 Amèrica del Sud (Pacífic) 349.483 -2,7 -3,8 Oceania i Illes del Pacífic 160.350 -3,8 -26,1 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers pel port de Barcelona Període Total Ferris regulars Creuers* Creuers en trànsit 2008 3.225.866 1.151.976 1.150.933 922.957 2009 3.201.737 1.048.890 1.181.328 971.519 2010 3.457.939 1.107.675 1.265.605 1.084.659 2011 3.828.512 1.169.820 1.502.623 1.156.069 2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 2013 3.628.359 1.028.996 1.501.354 1.098.009 1r.tr. 357.953 136.493 95.745 125.715 2n.tr. 1.083.796 260.658 489.091 334.047 3r.tr. 1.453.807 493.983 634.823 325.001 4t.tr. 732.803 137.862 281.695 313.246 2014 3.459.795 1.095.503 1.222.489 1.141.803 1r.tr. 390.849 137.816 74.186 178.847 2n.tr. 981.862 288.418 379.891 313.553 3r.tr. 1.399.799 527.895 556.624 315.280 4t.tr. 687.285 141.374 211.788 334.123 2015 1r.tr. 375.443 143.345 72.048 160.050 2n.tr. 1.054.515 284.681 426.815 343.019 3r.tr. 1.491.487 580.961 576.016 334.510 oct-nv 643.972 108.418 244.430 291.124 Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) jl-nv. 2015/ jl-nv. 2014 1r.sm.2015/ 1r.sm.2014 2014/ 2013 2013/ 2012 Total 8,8 4,2 -4,6 6,0 Ferris regulars 10,5 0,4 6,5 1,6 Creuers 9,9 9,9 -18,6 4,4 Creuers en trànsit 5,6 2,2 4,0 13,2 El dinamisme que d’ençà la primavera ha mostrat el trànsit portuari de passatgers ha convertit en anècdota el fluix començament de 2015. La singularitat d’aquesta situació és que tots els segments han crescut de manera significativa. Recuperar els volums màxims de començament de la dècada és un objectiu plausible per a 2016. L’augment del trànsit de passatgers pel port de Barcelona durant els darrers cinc mesos ha permès doblar la intensitat de la trajectòria ascendent del primer semestre i posa novament de manifest la dificultat d’incorporar el primer trimestre de l’any a la temporada alta dels creuers. L’ús dels ferris regulars continua augmentant per tercer any consecutiu igual que es manté la recuperació del nombre de passatgers de creuers després del notable descens d’un any abans. En conjunt, els darrers vuit mesos –en els que es concentra més del 85% del total de passatgers d’aquest segment del negoci- s’ha tancat amb un increment interanual del 13,2%. Un augment que compensa àmpliament el retrocés del primer trimestre. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport Aeroport de Barcelona La dinàmica expansiva del trànsit internacional i el moderat repunt del trànsit interior, manté un any més l’evolució del total de viatgers aeroportuaris en taxes positives. Un context expansiu del tràfic aeri lligat a una conjuntura econòmica especialment favorable. La notable represa de la demanda durant 2014, que va reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de l’estancament d’un any abans, s’ha mantingut durant 2015. També s’ha mantingut la tendència lleument expansiva del nombre d’operacions i s’ha accentuat la de mercaderia transportada. L’augment del nombre de turistes arribats a Catalunya i la millora de la conjuntura econòmica –amb la col•laboració del fort descens del preu del petroli i la depreciació relativa de l’euro- són alguns dels principals factors explicatius. Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE. El daltabaix del mercat rus –per les sancions econòmiques i la depreciació del ruble- sembla ja superat. Pel que fa al mercat interior, ha començat a repuntar amb força alhora que es modera sensiblement la reducció del nombre de vols. Dades i anàlisi  Aeroport  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Interna- cional Interna- cional Període Total 1 BCN- MDD Resta UE Resta Total 1 Interior Total 1 Interior 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.539 2012 35.145 2.561 8.890 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 1r.tr. 6.871 700 1.863 3.386 905 22.681 2.354 20.327 62.228 23.128 38.581 2n.tr. 9.553 695 2.368 4.947 1.530 24.827 2.415 22.412 78.856 26.614 51.450 3r.tr. 11.197 545 2.752 5.648 2.237 23.605 2.205 21.400 84.498 26.837 56.984 4t.tr. 7.525 621 1.907 3.842 1.146 25.406 1.870 23.535 64.422 22.364 41.534 2013 35.211 2.206 7.966 18.435 6.569 100.297 6.383 93.915 276.496 82.711 191.075 1r.tr. 6.550 516 1.688 3.323 1.019 23.795 1.605 22.190 56.227 19.494 36.355 2n.tr 9.582 609 2.103 5.087 1.774 24.975 1.679 23.296 75.838 22.040 52.986 3r.tr. 11.269 506 2.384 5.901 2.466 23.456 1.645 21.811 81.406 21.963 58.674 4t.tr 7.810 576 1.791 4.124 1.310 28.071 1.452 26.618 63.025 19.214 43.060 2014 37.559 2.159 8.114 20.365 6.880 102.693 5.497 97.196 283.850 81.207 199.757 1r.tr. 6.941 528 1.660 3.599 1.145 24.691 1.214 23.477 56.932 18.275 38.033 2n.tr 10.292 585 2.129 5.706 1.862 25.666 1.382 24.284 78.172 21.679 55.691 3r.tr. 12.072 492 2.480 6.529 2.558 24.623 1.474 23.149 85.277 22.649 61.843 4t.tr. 8.253 554 1.844 4.531 1.315 27.713 1.427 26.286 63.469 18.604 44.190 2015 1r.tr. 7.314 514 1.665 3.984 1.142 26.724 1.358 25.366 57.520 17.400 39.437 2n.tr. 10.750 575 2.208 6.178 1.781 28.785 1.337 27.448 79.518 21.275 57.345 3r.tr. 12.632 518 2.587 7.030 2.487 29.393 1.361 28.032 85.971 22.098 63.096 oct-nv. 6.411 418 1.336 3.571 1.080 21.797 808 20.989 45.929 12.847 32.625 1. El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. __________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Total Interior Internacional Total Interior Interna- cional Total Interior Interna- cional (%) BCN/MDD Resta UE Resta oct-nv.2015/ oct-nv.2014 9.7 8.4 4.2 10.7 14.8 15.1 -14.6 16.6 3.2 -0.1 4.7 3r.tr.2015/ 3r.tr.2014 4.6 5.3 4.3 7.7 -2.8 19.4 -7.7 21.1 0.8 -2.4 2.0 1r.sm.2015/ 1r.sm.2014 4.8 -2.2 2.2 9.2 -2.8 10.2 3.8 10.6 1.4 -3.2 3.3 2014/2013 6,7 -2,1 1,9 10,5 4,7 2,4 -13,9 3,5 2,7 -1,8 4,5 2013/2012 0,2 -13,9 -10,4 3,4 12,9 3,9 -27,8 7,1 -4,7 -16,4 1,3 L’activitat aeroportuària aprofita una conjuntura internacional extraordinàriament favorable per a créixer com feia temps que no es veia. Després de nou mesos de creixement ferm però contingut, el repunt d’octubre- novembre permetrà tancar l’any amb gairebé 40 milions de passatgers i un ritme de creixement similar al de 2014. Ni el tràfic de mercaderia ni el nombre d’operacions de vol es queden enrere. La fase de relativa estabilització del trànsit de passatgers a l’entorn dels 35 milions anuals viscuda a l’aeroport de Barcelona durant el bienni 2012-2013 ja és història. Només dos anys després l’objectiu immediat és assolir i consolidar els 40 milions, 30 dels quals seran passatgers en vols internacionals. Uns resultats lligats a la recuperació de l’economia catalana i europea i també a l’abaratiment de les tarifes aèries derivat de la baixa cotització del petroli. La depreciació de l’euro en relació al dòlar també hi juga a favor. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Gràcies a l’augment de passatgers a tots els segments de negoci –interior i internacional- l’aeroport de la ciutat va assolint nous màxims històrics mes a mes. En el trànsit internacional, a més de l’impuls sostingut dels viatges a l’àmbit europeu, darrerament sembla que s’ha recuperat el trànsit de passatgers fora d’aquest espai. Les pèrdues del mercat rus semblen compensades i tot fa pensar que aquest segment del negoci tancarà l’any en positiu. El trànsit interior també acabarà 2015 amb increments de passatgers tant en la línia amb Madrid (en números vermells fins a mitjan d’any) com en la resta d’aeroports espanyols. En paral·lel a l’evolució del nombre de viatgers, augmenta també el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge. Però ho fa, ara per ara, a un ritme mes moderat. Bàsicament perquè augmenta la cabuda mitjana dels aparells per l’augment de vols intercontinentals i perquè s’ha continuat retallant oferta de vols interiors. Una tendència, aquesta darrera, que sembla que comença a tocar fons. El tràfic de mercaderies es revela com una de les sorpreses agradables del tràfic aeroportuari. Després d’un bienni d’expansió moderada que va permetre recuperar el volum de càrrega perduda durant el bienni anterior i acostar-se novament als màxims d’abans de la crisi, els volums transportats en el que va d’any asseguren un creixement de més del 13% per a 2015. Un augment recolzat exclusivament en el tràfic internacional, que representa el 95% del total. En aquest cas, i a diferència del nombre de vols interiors, no s’observen senyals que facin pensar en un canvi de tendència del tràfic interior de mercaderia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Trànsit de passatgers per origen i destinació Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols (gn-nv 2015) Aeroports espanyols Nombre de passatgers Aeroports internacionals Nombre de passatgers Ciutat-aeroport Ciutat-aeroport Madrid/Barajas 2.025.936 Londres/Gatwick 1.271.536 Palma de Mallorca 1.452.685 París/Charles de Gaulle 1.146.008 Eivissa 886.365 Amsterdam/Schiphol 1.120.830 Sevilla 767.406 Roma/ Fiumicino 1.099.888 Menorca 587.542 Frankfurt Internacional 966.797 Màlaga 495.726 París/Orly 899.321 Bilbao 454.164 Brussel·les 806.522 Santiago 365.353 Munich 700.114 Tenerife Nord/Los Rodeos 363.315 Londres/Heathrow 634.266 Alacant - Elx 307.233 Milan/Malpensa 605.685 Gran Canària 302.564 Zuric 572.550 FGL Granada-Jaén 296.058 Lisboa 549.161 Resta aeroports espanyols 1.520.607 Resta aeroports internacionals 16.896.213 Total 9.824.954 Total 27.268.891 Trànsit de passatgers segons país d'origen o destinació dels vols (gn-nv.2015) ____________________ Nombre de passatgers % interanual % sobre el total Espanya 9.829.584 2,9 26,5 Regne Unit 3.900.590 11,0 10,5 Itàlia 3.482.305 15,3 9,4 Alemanya 3.276.430 2,7 8,8 França 3.141.194 9,0 8,5 Suïssa 1.364.056 10,5 3,7 Holanda 1.342.516 3,6 3,6 Bèlgica 913.837 5,4 2,5 Portugal 896.118 8,2 2,4 Federació Russa 839.712 -41,6 2,3 Estats Units 730.632 4,7 2,0 Turquia 492.506 15,7 1,3 Marroc 463.853 5,4 1,3 Irlanda 455.319 29,1 1,2 Suècia 439.967 5,7 1,2 Dinamarca 408.424 12,0 1,1 Austria 408.324 4,3 1,1 Emirats Àrabs Units 407.886 37,8 1,1 Polònia 364.977 11,8 1,0 Israel 358.549 0,1 1,0 Noruega 350.608 -2,7 0,9 Romania 335.018 6,8 0,9 Resta de països 2.891.440 12,7 7,8 Total 37.093.845 5,6 100,0 A un mes del tancament de 2015 el trànsit de passatgers per l’aeroport mantenia una tendència notablement expansiva i corregia l’evolució dual característica del bienni anterior: considerades globalment, les rutes interiors ja no són contractives i les internacionals mantenen un ritme de creixement molt notable. Les dades de viatgers que han passat per l’aeroport de la ciutat durant el darrer any i mig marquen un notable canvi de tendència en comparació amb el comportament divergent entre el trànsit interior i l’exterior que s’havia observat al llarg del bienni 2012-2013 i primera meitat de 2014. Durant la segona meitat de 2014 i el que va de 2015, el nombre de passatgers que tenint com a origen o destinació algun dels aeroports de la xarxa d’Aena a Espanya han utilitzat l’aeroport de Barcelona s’ha pogut comparar favorablement amb el dels mateixos períodes de 2013 i 2014. Un augment que ha permès tancar els darrers dotze mesos superant àmpliament els deu milions de viatgers i recuperant la trajectòria expansiva pel que fa al trànsit interior. El creixent protagonisme de la demanda interna en la millora de la conjuntura econòmica espanyola ha contribuït a redreçar la decebedora trajectòria que seguia aquest segment del negoci aeroportuari, molt afectat per la forta competència de l’AVE. A destacar l’augment del nombre d’usuaris del pont aeri amb Madrid durant la segona meitat de 2015. Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE (que suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona), han registrat un augment a l’entorn del nou per cent durant la segona meitat de 2015. Una variació en la línia de la del primer semestre i també de la de 2014, que va triplicar el ritme de creixement d’un any abans. És un augment molt rellevant que només es podrà mantenir si es mantenen alguns factors excepcionals com ara el baix preu del petroli i la reactivació de l’economia es generalitza als grans països europeus. Així, dels deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre del dos per cent només un, la Federació Russa –per raons prou conegudes, amb una davallada de més del 40%-, no iguala Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació o supera el volum de passatgers del mateix període de 2014. Dels altres, set són membres de la UE i només tres presenten creixements per sota del cinc per cent. D’entre els següents onze països classificats en funció del volum de viatgers amb Barcelona, només Noruega perd passatgers. Molt més rellevants són els increments de dos dígits que registren països com ara Irlanda, Dinamarca, Turquia, Emirats Àrabs Units i Polònia. La creixent projecció internacional de l’aeroport de El Prat es pot mesurar fàcilment amb l’evolució del nombre de rutes, freqüències i viatgers amb l’exterior de la UE. Aquest és un segment que acumula deu anys de creixement consecutiu (interromput només en 2009), amb unes taxes de creixement molt elevades, que han fet que en només una dècada el pes relatiu d’aquest segment dins del conjunt del trànsit aeri s’hagi més que triplicat. La pèrdua d’impuls de 2014 de la mà dels dos principals emissors/receptors d’aquest segment del mercat, Suïssa i Federació Russa, s’ha transformat en un lleu retrocés en el que va d’any per la davallada ja esmentada dels fluxos amb aquest darrer país. A banda de la consolidació d’Estats Units, el relleu l’han pres Turquia, Marroc i Emirats Àrabs Units entre altres. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols ( 2014) _____________________ Passatgers Mercaderies Avions Aeroports Total Variació interanual Internac./ total Regular/ total Total Variació interanual Total Variació interanual (milers) (%) (%) (%) (tones) (%) (%) Madrid Barajas 41.833 5,3 70,9 98,9 366.645 5,8 342.601 2,9 Barcelona 37.559 6,7 72,6 97,2 102.693 2,4 283.850 2,7 Palma de Mallorca 23.115 1,5 78,0 86,5 11.516 -5,9 172.628 1,5 Màlaga 13.749 6,4 85,5 95,9 2.498 -6,3 108.263 5,8 Gran Canària 10.316 5,6 63,4 73,5 19.822 5,5 102.211 0,1 Alacant 10.066 4,4 88,4 95,6 2.638 1,9 71.570 4,8 Tenerife Sud 9.176 5,5 92,5 73,6 3.376 -0,5 60.290 7,7 Eivissa 6.212 8,5 62,1 86,5 2.021 -7,7 60.142 6,8 Lanzarote 5.883 10,3 72,2 79,1 2.050 -1,5 49.575 12,0 Fuerteventura 4.765 11,9 79,3 74,1 978 -4,4 40.066 12,9 València 4.593 -0,6 70,2 98,2 12.515 7,2 56.438 -1,3 Bilbao 4.015 5,6 40,2 96,8 2.856 12,5 42.590 -0,2 Sevilla 3.884 5,3 41,8 96,2 5.639 10,8 42.380 1,9 Tenerife Nord 3.639 3,2 1,7 99,1 13.973 3,6 52.689 6,9 Menorca 2.633 2,6 52,1 73,3 1.422 -13,1 24.716 1,2 Total aeroports Espanya 195.861 4,5 69,9 91,7 685.209 7,2 1.832.711 2,3 Durant 2014 el sistema aeroportuari espanyol ha registrat més d’1,8 milions d’operacions d’enlairament i aterratge i donat servei a 196 milions de viatgers, un 2,3% i un 4,5% més, respectivament, que un any abans. El repunt que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol al llarg de 2014 sembla posar punt i final al descens del bienni anterior. Si bé no destaca per la seva intensitat, és un canvi de tendència molt general, recolzat en l’evolució de 14 dels 15 aeroports amb més viatgers del país. Només València resta al marge amb un retrocés inapreciable. Els creixements més intensos en termes relatius es donen a Lanzarote i Fuerteventura, dos aeroports amb un elevat pes dels vols internacionals. En termes absoluts, l’augment més notori el registre l’aeroport barceloní. Sorprèn l’escàs creixement que registre Palma de Mallorca i Menorca especialment en comparació amb el dinamisme d’Eivissa. El rebatejat aeroport de Madrid torna a valors positius i deixa de penalitzar el creixement del conjunt. Com ja s’ha avançat, el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge també “remunta el vol” però amb menys intensitat que en el nombre de viatgers. La millora de la conjuntura econòmica i especialment de les expectatives a curt i mitjà termini sembla que ha contribuït a tancar el procés de reordenació de rutes. La forta competència ha estat determinant a l’hora de forçar aquest canvi de tendència. Els signes positius també s’imposen en les dades de mercaderia transportada. A més del fort creixement que han registrat alguns dels aeroports especialitzats –Saragossa i Vitòria bàsicament- Madrid -que canalitza més de la meitat de la mercaderia que passa pel sistema aeroportuari espanyol- recupera la major part de la càrrega perduda un any abans i Barcelona aconsegueix mantenir la trajectòria ascendent d’un any abans. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Inici | Transports i comunicacions | Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana La incipient recuperació de l’activitat econòmica i del mercat de treball expliquen l’augment del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Les xifres disponibles mostren una recuperació significativa i força general del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Una recuperació basada en l’augment de l’ocupació que ha propiciat la millora de la conjuntura econòmica i en l’augment del nombre de visitants. Una situació que previsiblement es mantindrà durant la primera meitat de 2015. Dades i anàlisi  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Període Total Xarxa Metro Xarxa Autobusos FGC Servei urbà 2008 617.857 376.374 188.333 29.980 2009 603.663 361.653 189.869 28.290 2010 615.399 381.222 183.357 27.078 2011 621.147 388.978 181.678 26.296 2012 594.430 373.505 173.965 23.299 2013 594.198 369.937 176,706 23.961 1r.tr. 147.265 90.953 44.074 6.223 2n.tr. 157.372 97.646 47.180 6.476 3r.tr. 133.827 85.272 38.528 4.815 4t.tr. 155.734 96.066 46.924 6.447 2014 603.288 375.722 178.346 24.727 1r.tr. 152.142 93.371 46.117 6.470 2n.tr. 155.249 96.506 46.153 6.329 3r.tr. 136.763 87.208 39.013 5.052 4t.tr. 159.134 98.637 47.062 6.876 2015 1r.tr. 153.092 95.183 44.972 6.686 2n.tr. 160.638 99.935 47.546 6.608 3r.tr. 140.972 89.577 40.680 5.185 Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC 3r.tr.15/3r.tr.14 3,1 2,7 4,3 2,6 1r.sm.15/1r.sm.14 2,1 2,8 0,3 3,9 2014/2013 1,5 1,6 0,9 3,2 2013/2012 0,0 -1,0 1,6 2,8 L’augment del nombre d’usuaris del transport públic urbà s’ha intensificat durant els mesos d’estiu. El saldo final dels primers nou mesos de 2015 mostra un creixement que supera àmpliament el d’un any abans. L’afluència de visitants i la reactivació de l’economia i del mercat de treball en són les principals causes. La desacceleració del ritme de creixement observada durant el primer trimestre de 2015 no ha tingut continuïtat. Durant els trimestres següents s’ha més que compensat la pèrdua de tremp de començament d’any. Els 455 milions de validacions que ha comptabilitzat el transport públic urbà –metro, autobusos, servei urbà de FGC i tramvia- durant els primers nou mesos de 2015 equivalen a un creixement del 2,4% en relació amb el mateix període de 2014. Una taxa de creixement que, malgrat que es pugui moderar lleument durant el darrer trimestre de l’any, situarà 2015 com el de més creixement dels darrers vuit anys pel que fa al nombre d’usuaris del transport públic urbà. Una evolució imputable, entre altres raons, a la reactivació de l’economia i a l’augment del nombre d’ocupats i també al del nombre de visitants que han pernoctat a la ciutat. En contra d’aquesta tendència, especialment en el transport de rodalia, hi pot jugar l’augment de les matriculacions de vehicles privats i l’abaratiment dels carburants. Transport públic de rodalia (milers de viatgers) FGC Renfe Període Total Total Línia Llobr/Anoia Metro Vallès Total 2008 165.826 50.960 21.188 29.773 114.866 2009 161.463 51.498 21.663 29.835 109.965 2010 156.371 52.683 21.980 30.703 103.688 2011 160.350 54.168 23.036 31.131 106.182 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 2013 156.588 51.500 20.879 30.621 105.088 1r.tr. 38.844 13.309 5.322 7.988 25.535 2n.tr. 41.526 13.610 5.381 8.229 27.916 3r.tr. 36.525 10.506 4.706 5.800 26.019 4t.tr. 39.694 14.075 5.471 8.604 25.619 2014 157.607 52.456 21.253 31.203 105.151 1r.tr. 39.430 13.810 5.460 8.350 25.620 2n.tr. 40.232 13.173 5.300 7.874 27.059 3r.tr. 36.658 10.873 4.796 6.077 25.785 4t.tr. 41.287 14.600 5.698 8.902 26.687 2015 1r.tr. 39.682 13.927 5.545 8.382 25.755 2n.tr. 41.787 13.792 5.564 8.228 27.995 3r.tr. n.d. 11.293 4.834 6.460 n.d. Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. Variació (%) Total FGC Renfe 3r.tr.15/3r.tr.14 3,9 1r.sm.15/1r.sm.14 2,3 2,7 2,0 2014/2013 0,5 1,9 0,1 2013/2012 -0,6 -0,3 -0,8 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos Turisme, fires i congressos L’activitat turística ha començat 2015 amb el mateix vigor mostrat durant la major part de 2014. Un cop superada la petita ensopegada dels primers mesos de 2013, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants han mantingut una trajectòria de creixement moderat i sostingut que al llarg del que s’està allargant a 2015. S’assoleixen xifres històriques de manera recurrent, que acompanyen nivells d’ocupació i d’estada mitjana molt elevats. El sector turístic de la c iutat ha navegat gairebé durant tota la crisi per aigües tranquil•les -amb una incursió molt breu en la zona negativa-, gràcies a l’impuls dels visitants de l’exterior. Una empenta que es manté i que darrerament es veu reforçada per la millora que es comença a mostrar en la demanda generada pel mercat espanyol. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes  Fira de Barcelona  Fira de Barcelona  Congressos  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística Activitat turística Enguany ha començat alcista, com va acabar 2014. La majoria dels principals indicadors d’activitat turística han registrat variacions positives durant els primers mesos d’enguany. Els registres de començament d’any corresponents a l’activitat hotelera revelen el manteniment de la trajectòria alcista del bienni precedent. Un cop més, el sector turístic torna a destacar per la seva vitalitat i fermesa, amb un to força més vigorós que el que registren la majoria dels indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat. El tret que emergeix com a aspecte més significatiu de l’evolució turística més recent és el comportament dual de la demanda dels residents a Espanya i dels residents a l’estranger. Tot i que la demanda interna comença a emetre senyals de recuperació, encara es troba sota el signe de la contenció, perquè el canvi de ritme de l’economia repercuteix lentament en un augment significatiu de les rendes familiars. La demanda externa, en general, manté el fort ritme expansiu impulsada bàsicament pels països grans de la Unió Europea i per algunes economies emergents que es perfilen cada cop més com a emissores significatives de turistes Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Turistes (1) Estada mitjana (2) 2009 12.817.171 6.476.034 1,97 2010 14.047.396 7.133.524 2,00 2011 15.529.218 7.390.777 2,09 2012 15.931.932 7.440.113 2,14 2013 16.485.075 7.571.765 2,20 gn-fb 1.702.343 822.896 2,07 mç-ab 2.695.082 1.274.138 2,12 mg-jn 3.164.634 1.448.524 2,18 jl-ag 3.559.310 1.467.156 2,43 st-oc 3.201.632 1.490.054 2,15 nv-ds 2.162.074 1.068.998 2,02 2014 17.091.852 7.874.941 2,16 gn-fb 1.836.037 872.048 2,11 mç-ab 2.873.767 1.352.023 2,12 mg-jn 3.172.222 1.487.661 2,13 jl-ag 3.733.494 1.565.763 2,39 st-oc 3.242.402 1.495.040 2,17 nv-ds 2.233.930 1.102.406 2,03 2015 gn-fb 1.945.543 956.405 2,03 mç-ab 2.966.502 1.403.801 2,11 mg-jn 3.256.914 1.555.655 2.09 jl-ag 3.690.482 1.606.287 2.30 (1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. (2) Dades expressades en nits. Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració pròpia. Variació (%) Pernoctacions Turistes jl-ag 15/jl-ag 14 -1.1 2.6 1r.sem.15/ 1r.sem.14 3,6 5,5 2014/ 2013 3,7 4,0 2013/ 2012 3,5 1,8 Continua augmentant el nombre de visitants que pernocten als hotels de la ciutat. Una tendència que encadena sis anys ininterromputs a l’alça.. Durant els primers vuit mesos de 2015 han fet estada als hotels de Barcelona 5,52 milions de persones, generant 11,6 milions de pernoctacions. Un 4,6% i un 2,1% més, respectivament, que durant el mateix període de 2014. En l’acumulat dels darrers dotze mesos les pernoctacions han augmentat poc més d’un dos per cent i el nombre de turistes un 3,6%. L’anàlisi d’aquestes dades i especialment l’evolució dels mesos centrals de l’estiu, permet constatar una lenta desacceleració dels ritmes de creixement de l’activitat turística. Res extraordinari atès el 43% de creixement de les pernoctacions acumulat al llarg del darrer sexenni. Tot fa pensar que enguany es tancarà amb un ritme de creixement més moderat que el del darrer bienni i vorejant els 17,6 milions de pernoctacions hoteleres. Darrere d’aquest dinamisme sostingut –acompanyat d’una lleu retallada de l’estada mitjana en els hotels- hi ha tant factors de demanda com d’oferta. Entre els primers, l’accent positiu recau sobre els visitants d’origen estranger – bàsicament de la UE i també del continent americà- mentre que el mercat intern ha començat a corregir l’accentuat to negatiu del darrer trienni. Començant per aquest últim, sembla que a mesura que la recuperació de l’activitat econòmica es va consolidant i augmenta la confiança de la població en aquest canvi de conjuntura, es comencen a revertir els efectes de la llarga crisi sobre la despesa en viatges de tota mena. En definitiva, la demanda interna va recuperant el seu vigor. Això és el que es pot deduir de l’evolució alcista del nombre de visitants espanyols al llarg dels darrers mesos. En tot cas, és una demanda que continuarà marcada per la prudència atès que la recuperació del mercat laboral es produeix en unes condicions de notable precarietat. Quant a la demanda dels residents a l’exterior, exhibeix en conjunt molta fortalesa, impulsada per la represa econòmica dels països d’origen. Una fortalesa que pot començar a trontollar si els senyals d’alentiment del creixement que s’observen en algunes de les principals economies emergents i de nova industrialització, van a més. Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i competitives. A més de disposar d’una de les ofertes hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, gaudeix d’una àmplia i creixent oferta de connexions aèries i d’un important port de creuers. Actua també com a contrapunt o complement d’estades a altres zones de Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de Barcelona com a destinació turística per part d’una demanda molt diversificada. També s’ha de tenir en compte que s’està beneficiant d’alguns dels fluxos de viatgers als que la inestabilitat social i política d’algunes àrees de la Mediterrània Oriental i nord d’Àfrica ha desviat cap a d’altres destinacions. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Activitat hotelera segons categoria Categoria Nombre de pernoctacions Nombre de turistes Ocupació habitacions (%) Estada mitjana (nits) mg-jn 2015 H 5* 409.077 195.992 83.69 2.09 H 4* 1.704.697 798.502 89.97 2.14 H 3* 811.044 389.003 91.55 2.09 H 2* 200.058 100.644 91.66 2.00 H 1* 132.038 71.513 91.19 1.86 Total 3.256.914 1.555.655 89.62 2.09 jl-ag 2015 H 5* 470.445 189.701 84.87 2.48 H 4* 1.959.782 839.789 91.88 2.34 H 3* 892.069 388.703 93.89 2.30 H 2* 228.444 111.257 95.65 2.06 H 1* 140.102 76.837 93.42 1.83 Total 3.690.842 1.606.287 91.67 2.30 L’augment del nombre de visitants incideix en un lleu repunt de la taxa d’ocupació hotelera tot i que l’estada mitjana tendeix a la baixa per segon any consecutiu. Una aparent contradicció que s’explica pel moderat creixement de l’oferta de places hoteleres després de tres lustres d’extraordinària expansió. Segons les darreres dades disponibles, l’oferta hotelera de Barcelona ja sobrepassa les 68.000 places. Durant els darrers sis anys (2009-2014) -el sexenni que inclou anys de dura recessió i posterior recuperació parcial de l’activitat econòmica- aquesta oferta ha crescut un 19%. Una evolució aparentment a contracorrent que, malgrat la conjuntura, ha anat acompanyada d’una bona resposta de la demanda que s’ha concretat en un increment del 15% de l’estada mitjana. Un dels trets a destacar de l’activitat hotelera dels primers vuit mesos de 2015 és l’evolució a l’alça de les taxes d’ocupació a pràcticament totes les categories d’hotels. A mesura que la presència de turistes es va imposant a la dels visitants per motius professionals, la dispersió d’aquestes taxes es redueix. El persistent augment de l’oferta de places en hotels de quatre i més estrelles ajuda a explicar que les taxes d’ocupació d’aquest segment vagin a remolc de les de la resta del sector. . Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència Turistes segons procedència Turistes als hotels segons lloc de procedència gn-ab 2015 var (%) gn-ag 2015/ gn-ag 2014 nombre en % Espanya 1.059.679 19.5 4.3 Unió Europea 2.400.177 44.2 5.1 Alemanya 329.528 6.1 3.7 Àustria 63.535 1.2 14.7 Bèlgica 96.665 1.8 -3.7 Dinamarca 56.991 1.0 18.1 Finlàndia 48.820 0.9 -3.3 França 453.954 8.4 3.8 Grècia 21.410 0.4 4.9 Irlanda 48.338 0.9 6.1 Itàlia 348.631 6.4 10.3 Luxemburg 5.268 0.1 -2.1 Països Baixos 152.260 2.8 6.6 Polònia 40.191 0.7 7.4 Portugal 62.276 1.1 -1.0 Regne Unit 472.880 8.7 6.6 República Txeca 15.321 0.3 20.5 Suècia 95.164 1.8 0.6 Resta Unió Europea 88.946 1.6 3.1 Resta d'Europa 391.349 7.2 -8.6 Amèrica 819.503 15.1 8.3 Estats Units 484.433 8.9 11.6 Resta d'Amèrica 335.070 6.2 3.6 Japó 107.810 2.0 -3.4 Països africans 84.452 1.6 18.3 Resta del món 568.183 10.5 21.4 Total 5.431.154 100.0 5.8 Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. Barcelona continua guanyant atractiu com a destinació turística urbana al món: de mitjana anual, els clients dels hotels que provenen de l’estranger ja representen més de 80% del total. Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de forma més intensa la demanda interna que l’externa en termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, lleure i vacances com de congressos i, a nivell molt concret, també d’algunes fires. Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció s’ha reduït a només el vint per cent. Els grans països emissors són les grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb aproximadament un 30% del total i una evolució conjunta positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del bienni precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la UE, en el que va d’any destaquen els augments d’Àustria, Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i Polònia. Amb signe negatiu se situen Bèlgica, Finlàndia, Portugal i Luxemburg. En contraposició amb la trajectòria ascendent dels darrers anys, els fluxos de visitants que aporta la resta d’Europa han registrat una sensible davallada que no es podrà revertir durant el darrer terç de 2015. El principal element que explica aquesta evolució és el descens del nombre de russos –després d’un quadrienni en què gairebé s’havien quadruplicat-, originat per la depreciació del ruble i per la nova recessió que viu l’economia russa. El canvi a pitjor del cicle econòmic pot ajudar a explicar el moderat creixement dels visitants procedents del continent americà, amb l’excepció dels estatunidencs, que aprofiten la fortalesa del dòlar en relació a l’euro. De les grans tendències, força paral·leles a les analitzades a l’apartat del trànsit aeri de passatgers, queda per esmentar la puixança dels països agregats sota la categoria resta del món, entre els quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, Turquia o els Emirats Àrabs Units. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers Creuers Passatgers de creuers Període Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit 2008 2.073.890 576.220 574.713 922.957 2009 2.152.847 593.424 587.904 971.519 2010 2.350.264 632.445 633.160 1.084.659 2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 2013 2.599.232 754.038 752.248 1.092.946 1r.tr 221.460 49.800 45.945 125.715 2n.tr. 823.138 247.176 241.915 334.047 3r.tr. 956.486 314.794 316.674 325.018 4t.tr. 598.148 142.268 147.714 308.166 2014 2.364.292 615.377 607.112 1.141.803 1r.tr. 253.033 37.263 36.923 178.847 2n.tr. 693.444 195.224 184.667 313.553 3r.tr. 871.976 278.873 277.823 315.280 4t.tr. 545.839 104.017 107.699 334.123 2015 1r.tr. 232.098 37.482 34.566 160.050 2n.tr. 769.834 215.021 211.794 343.019 3r.tr. 913.565 289.914 287.548 336.103 oct-nv. 535.554 121.150 123.280 291.124 Font : Autoritat Portuària de Barcelona Variació (%) Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit jl-nv 2015/ jl-nv 2014 8,0 10,4 9,3 5,6 1r.sm 2015/ 1r.sm. 2014 5,9 8,6 11,2 2,2 2014/2013 -9,0 -18,4 -18,8 4,0 2013/ 2012 7,9 4,5 4,3 13,2 L’augment del nombre de passatgers durant la segona meitat de l’any sembla confirmar la consistència de la demanda d’aquesta tipologia d’oferta d’oci que inclogui una visita o estada a Barcelona. Després d’un començament d’any força fluix, 2015 es clourà recuperant una bona part dels 235.000 passatgers perduts un any abans per unes previsions excessivament conservadores d’una part de l’oferta. Tornar a superar la cota dels 2,5 milions de moviments/any es dóna ja per fet gràcies, en bona mesura, a la consistència del segment dels passatgers en trànsit, que enguany assolirà nous màxims històrics i, en conseqüència, un pes relatiu de més del seixanta per cent sobre el total de passatgers de creuers que no havia tingut mai. Després que 2014 es tanqués amb un descens del nou per cent –concentrat en el segment amb sortida/arribada al port de Barcelona- i que durant el primer trimestre d’enguany s’hagi mantingut la trajectòria descendent, l’augment interanual de l’11% del segon trimestre i del 8% del període juliol-novembre revela un canvi d’escenari molt notable i significatiu perquè es recolza tant en el segment dels creuers que operen amb base al port de la ciutat com en els que només hi fan escala. La trajectòria ascendent del negoci dels creuers al port de Barcelona acumula ja dues dècades. Una trajectòria que deixant de banda parèntesis com ara l’imputable a l’accident del Costa Concòrdia, s’assenta sobre una forta aposta de tots els agents polítics i econòmics implicats en la renovació i ampliació d’instal•lacions que han situat Barcelona entre els primers ports mundials, quart del món i primer de la Mediterrània. Un esforç conjunt que, atès el volum assolit i la capacitat de càrrega de la ciutat, hauria d’incidir especialment en una major distribució de l’activitat al llarg de l’any més que no pas en augmentar el nombre total de passatgers. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Perfil dels turistes Perfil dels turistes ___________________ 2010 2011 2012 2013 Per gènere (%) Homes 60,4 62,4 58,7 58,3 Dones 39,6 37,6 41,3 41,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat (%) de 15 a 17 anys 0,6 0,2 0,7 0,6 de 18 a 24 anys 3,3 3,9 2,8 3 de 25 a 34 anys 21,6 19,3 14 15,1 de 35 a 44 anys 34,4 36,3 35,8 34,9 de 45 a 54 anys 27,7 28,8 30,1 31,7 més de 55 anys 12,4 11,5 16,6 14,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Turistes segons motiu de viatge (%) 2010 2011 2012 2013 Vacacional 50,1 50,0 50,4 50,6 Professional 42,0 42,0 41,0 40,9 Negocis 31,3 - - 30,8 Fires i reunions 10,7 - - 10,1 Personal i d'altres 7,9 8,0 8,6 8,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Mitjà de transport utilitzat pels turistes (%) 2010 2011 2012 2013 Avió 75,8 75,7 74,4 76,1 Ferrocarril 11,2 12,5 12,5 9,5 Cotxe 8,4 7,3 7,4 9,4 Autocar 3,8 4,3 5,5 4,7 D'altres 0,8 0,2 0,2 0,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Visitants als llocs d'interès més visitats Nombre de visitants 2011 2012 2013 EIA Temple de la Sagrada Família 3.202.000 3.233.526 3.170.000 MC L'Aquàrium de Barcelona 1.675.735 1.647.163 1.718.380 MC Museu F.C.Barcelona 1.626.990 1.540.648 1.506.022 ELL Poble Espanyol de Barcelona 1.323.578 1.223.875 1.249.381 EIA Castell de Montjuïc 1.318.000 1.159.042 1.072.000 MC Parc Zoològic de Barcelona 1.164.013 1.080.187 1.070.104 CE Fund.Catalunya-La Pedrera 962.293 861.583 944.509 MC Museu Picasso 1.057.399 948.869 915.226 MC CosmoCaixa Barcelona 830.282 788.176 716.877 CE CaixaFòrum Barcelona 782.529 971.101 686.151 Nota: EIA: Espais d'Interès Arquitectònic; MC: Museus i col·leccions; ELL: Espais de lleure; CE: Centre d'exposicions. Les dades de 2013 són provisionals. Font: ICUB i equipaments. El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants que s’allotgen en hotels, corresponent a 2013, reflecteix que, a més d’estranger –com s’ha vist anteriorment-, el visitant tipus correspon a un home de mitjana edat que pot tenir tant motivacions vacacionals com laborals i que utilitza l’avió per arribar a la ciutat. En comparació amb anys anteriors, s’està observant darrerament un augment relatiu de la presència de dones i de visitants més grans, però aquí cal insistir en què la mostra només entrevista persones que s’allotgen en hotels, i eludeix altra mena d’allotjaments en què majoritàriament s’allotja gent jove. Aquest apunt també és aplicable a la motivació dels visitants, perquè sembla plausible que en aquesta altra mena d’allotjaments, com pensions o apartaments turístics, es concentrin sobretot visitants per motius vacacionals. Els usuaris de llocs d’interès han crescut moderadament en relació amb els de l’any anterior, però, en un context d’any de màxims absoluts de visitants, cal no oblidar que alguns espais van romandre tancats per renovació i que alguns museus van continuar aplicant limitacions en els contingents d’entrada. Pel que fa als deu llocs que més interès desperten entre els visitants, la llista continua encapçalada pel temple Expiatori de la Sagrada Família, L’Aquàrium i el Museu F.C.Barcelona, tots ells amb més d’1,5 milions de visitants anuals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, els turistes entrevistats en 2013 van atorgar una puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, lleugerament per sobre de l’aconseguida en anys anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més apreciat, seguit per la valoració de les platges, que han avançat set posicions en només un any. Val la pena apuntar que el tracte que reben els turistes per part dels ciutadans és percebut com a molt cordial. Altres aspectes que també mereixen una puntuació molt elevada són els que recullen l’oferta comercial, la d’oci i entreteniment i les infraestructures. En l’extrem més baix –però encara amb un notable-, apareixen com a pitjor valorats la seguretat ciutadana, la contaminació atmosfèrica i els sorolls. Com a rerefons, assenyalar que una majoria dels aspectes considerats esgarrapen unes dècimes a l’alça als resultats de l’any anterior. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona es recupera. Les xifres de 2014 mostren un notable creixement en relació amb les de dos anys enrere. En paral•lel a la millora de la conjuntura econòmica espanyola i de les expectatives a mitjà termini i al to lleument expans iu de l’economia mundial, l’activitat firal a Barcelona torna a créixer. L’atractiu de la ciutat en el mercat internacional, la disponibilitat d’infraestructures i d’instal•lacions modernes i la seva constatada capacitat d’organització de grans esdeveniments l’han situat entre les ciutats de referència per a la celebració de fires i congressos. Dades i anàlisi  Fira de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Fira de Barcelona Indicadors d'activitat firal (2014) Salons, congressos i altres esdeveniments Perio- dicitat Caràcter Àmbit Superfície neta (m2) Expositors (directes+ representats) Estrangers Expohogar Primavera Bianual Professional Internacional 2.973 115 8.200 SAP FKOM Anual Professional Internacional 50.000 -- 6.000 Mobile World Congress Anual Professional Internacional 98.000 1.800 85.000 4YFN - Four Years From Now Anual Professional Internacional 5.000 -- 2.300 HP ETSS Winter Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.500 Cosmobelleza& Wellness Anual Professional Nacional 20.400 204 85.600 EWEA - (Energia eòlica) Itinerant Professional Internacional 20.400 350 8.000 E-Show - (Comerç i negocis online) Anual Mixte Internacional 1.748 130 14.800 Saló de l'Ensenyament Anual Públic Nacional 7.424 212 65.000 Futura (Saló dels màsters i postgraus) Anual Públic Nacional 774 95 6.000 Passenger Terminal Expo Itinerant Professional Internacional 4.279 213 3.500 Alimentaria Bienal Professional Internacional 56.786 3.800 140.000 Turisme - SITC Anual Públic Nacional 5.064 213 27.000 Handmade Festival Barcelona Anual Públic Nacional 1.427 161 20.000 BCN BRIDAL WEEK-Pasarela Gaudí Novias Anual Professional Internacional 5.933 22 16.000 BCN BRIDAL WEEK-Salón Noviaespaña Anual Professional Internacional 200 BEBES&MAMAS Anual Professional Nacional 4.200 84 32.500 ELA 2014 - European Lab Automation Itinerant Professional Internacional 6.500 34 405 Saló del Còmic Anual Públic Nacional 2.220 140 106.000 Denim By Premiere Vision - primavera Bianual Professional Internacional 9.500 100 4.479 MI-HealthEALTH Biennal Professional Internacional 68 6 20.000 Salón Internacional de la Logística Anual Professional Internacional 20.000 550 30.000 BIZ Barcelona (Pimes i emprenedors) Anual Mixte Internacional 1.486 100 12.320 SONAR Dia / NIT Anual Públic Internacional 75.000 -- 109.000 HP ETSS Summer Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.200 Barcelona Harley Days Anual Públic Internacional 6.400 93 280.000 European Cardiology Congress Itinerant Professional Internacional 10.369 4.987 30.300 Seatrade MED (Creuers al Mediterrani) Itinerant Professional Internacional 6.500 180 3.000 NU Skin Emea Convention Itinerant Professional Internacional 7.000 -- 3.500 Seafoof Expo Sothern Europe Biennal Professional Internacional 7.000 165 6.000 Expohogar Otoño Bianual Professional Internacional 4.477 146 9.300 Pfizer Progress & Promise Itinerant Professional Internacional 6.000 -- 1.500 Expoquimia Triennal Professional Internacional 16.635 386 Equiplast Triennal Professional Internacional 9.898 196 38.000 Eurosurfas (Superficies i pintura industrial) Triennal Professional Internacional 1.357 43 Liber Anual Mixte Internacional 19.100 450 10.000 SWAB (Art contemporani) Anual Mixte Nacional 1.200 60 18.000 Barcelona Tattoo Expo Anual Públic Nacional 7.000 180 15.000 Caravaning Anual Públic Nacional 20.096 97 44.000 OUT Market Barcelona Anual Públic Ciutat 2.000 300 20.000 Congreso Jóvenes Lo Que De Verdad Importa Anual Públic Nacional 500 -- 1.300 VM World Europe Itinerant Professional Internacional 17.500 131 8.000 Salón Nautico Internacional de Barcelona Anual Mixte Internacional 17.720 338 54.000 Avepe- Sevc (Veterinària) Anual Professional Internacional 1.071 79 2.725 Hostelco Biennal Professional Internacional 20.181 518 57.000 Forum Gastronomic Barcelona 2014 Biennal Professional Internacional 7.000 200 Microsoft Tech Ed Itinerant Professional Internacional 50.000 101 6.000 Barcelona Meeting Point Anual Mixte Internacional 20.000 265 80.000 Salón del Manga Anual Públic Nacional 2.669 158 130.000 Convergence (Microsoft) Itinerant Professional Internacional 50.000 101 3.000 Congreso Internacional Ciudades Educadoras Itinerant Professional Internacional 500 -- 750 Expominer Anual Mixte Internacional 458 115 12.000 Smart-City Expo World Congress Anual Professional Internacional 5.762 240 12.741 EIBTM (Viatges de negocis i congressos) Anual Professional Internacional 13312 3000 15500 Denim by Premiere Vision - tardor Bianual Professional Internacional 9500 98 3905 Ocasión Anual Públic Nacional 17589 100 33000 HP Discover Emea Itinerant Professional Internacional 75000 -- 12000 Auto Retro Anual Públic Nacional 15425 300 62300 Festival de la Infància Anual Públic Nacional 9427 65 35700 XD Young Fest (Oci i multimèdia) Anual Públic Nacional 182 4 Font: Dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona, en paral•lel a la d’una bona part del teixit empresarial espanyol, ha deixat enrere les dificultats dels darrers anys i recupera magnituds d’abans de la crisi. Les dades d’activitat de 2014 palesen que les dificultats que durant els darrers anys de crisi han patit moltes empreses per mantenir-se en l’escenari de comunicació i d’intercanvi de coneixement i tecnologia que representen els salons firals s’han reduït notablement. Les que han superat aquesta etapa tan complexa veuen ara com la seva xifra de negocis es comença a recuperar. Un canvi de situació molt lligat a l’esforç per ampliar cap a l’exterior el seu mercat tradicional. Una tasca en la que l’activitat firal hi ha tingut un protagonisme indiscutible. Al llarg de 2014 Fira de Barcelona va acollir als seus dos recintes més de seixanta salons, congressos i esdeveniments diversos que, en conjunt, van reunir més de dos milions de visitants. Els de caràcter professional s’imposen tant en nombre com en superfície ocupada i nombre d’expositors. Dues terceres parts dels salons i congressos han girat al voltant de quatre grans temàtiques: la comunicació i les TIC, el turisme i oci, la cultura, l’ensenyament i l’art i la moda i llar. La resta correspon a sectors d’activitat molt més especialitzats i amb salons d’àmbit internacional de molta tradició i rellevància com són el de la Logística, el Meeting Point, Expoquimia i, sobresortint, Alimentària, que en aquesta edició de 2014 s’ha convertit en l’aparador de gairebé quatre mil expositors entre directes i representats, atraient a uns 140.000 visitants. Unes xifres que, juntament amb el Mobile World Congress, el mantenen, un any més, com un dels salons de referència. El caràcter de Fira de Barcelona com a plataforma internacional de negocis s’ha vist reforçat per la celebració de nombrosos salons i esdeveniments professionals, la majoria de caire itinerant, entre els que destaca l’EIBTM, ben assentat a la ciutat i referent mundial del turisme de negocis, l’ELA, sobre automatització en laboratoris de biociència, el Seatrade Med, sobre l’activitat dels creuers a la Mediterrània i l’EWEA, Congrés Europeu d’Energia Eòlica. Esmentar també l’arribada a Barcelona del Denim by Première Vision, amb dues edicions anuals i que fins ara se celebrava a París. L’activitat congressual –bàsicament dels sectors salut i noves tecnologies- ha estat especialment rellevant per a Fira de Barcelona durant 2014. Al capdavant, el Congrés Europeu de Cardiologia, que ja té una llarga tradició a la ciutat i que tornarà el 2017. A més, empreses tan significatives i reconegudes com ara Hewlett Packard, Microsoft i SAP s’han fixat en Barcelona per a celebrar-hi diversos esdeveniments i reunions de caire professional. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos Congressos La celebració de congressos, convencions i reunions empresarials a Barcelona acusa la feblesa de la conjuntura econòmica i l’augment de la competència. La contenció obligada de la despesa d’empreses i institucions juntament amb una utilització més intensiva de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’augment de la competència per part de noves ciutats, són factors més que sufic ients per explicar la trajectòria descendent que registra la organització de congressos i convencions –a més de jornades i reunions tècniques i empresarials- a Barcelona. Cada any que passa es veu més difícil recuperar els valors màxims assolits en 2008 tant en nombre d’actes com de participants. Dades i anàlisi  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats Congressos i convencions celebrats a Barcelona Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre de reunions Delegats assistents Període Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total 2003 156 189 794 1.139 138.026 30.420 117.705 286.151 2004 248 126 772 1.146 161.977 31.731 166.627 360.335 2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 2013 291 138 1.610 2.039 289.191 31.255 263.510 583.956 2014 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Variació Nombre de reunions Delegats assistents (%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 2014/2013 -6,9 -2,9 -2,9 -3,4 -2,9 -24,8 4,6 -0,7 2013/2012 36,6 -24,2 -9,6 -6,3 38,9 11,8 -27,1 -2,3 Les xifres de 2014 continuen aprofundint en el descens del nombre de reunions celebrades a Barcelona. El repunt del nombre de congressos de 2013 no ha tingut continuïtat i 2014 s’ha tancat amb un nou retrocés del total de reunions celebrades a Barcelona. Per tercer any consecutiu aquest sector d’activitat ha tancat a la baixa, tant en actes com en participants. I per primer cop en el darrer quinquenni, el total de reunions comptabilitzades es situa per sota de les dues mil. En termes agregats, de les tres tipologies d’actes considerats, les jornades i cursos són les que han registrat un retrocés més intens d’ençà els màxims de 2008. També és rellevant, en termes relatius, el descens del nombre de congressos mentre que el de convencions i incentius ho és en termes absoluts. Pel que fa al nombre d’assistents, l’augment dels de convencions no pot compensar la davallada dels altres dos segments i 2014 tanca amb un moderat descens que obre la porta a un proper canvi de tendència o a una certa estabilització. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2014) Nombre de reunions Delegats assistents Caràcter Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Espanya 48 55 380 483 18.737 14.668 47.692 81.097 Internacional 223 78 1.156 1.457 262.010 8.800 226.607 497.417 Sense especificar 0 1 28 29 0 40 1.301 1.341 Total 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Reunions celebrades per sectors (2014) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 33,6 Farmacèutic/Mèdic 25 Tecnològic 14 Tecnològic/Informàtica 13 Científic 11,4 Industrial 7,4 Acadèmic 11,4 Alimentació 6,1 Economia 4,1 Automoció 5,8 Industrial 3,3 Financer 5,8 Social 3 Consultoria 4,7 Sector Públic 2,2 Tèxtil/Moda 3,6 D'altres 17 D'altres 28,6 Total 100 Total 100 Distribució de les reunions celebrades (2014) Seu de celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 77,6 Palau de congressos 6,7 fins a 99 49,5 Auditori privat 6 de 100 a 249 31,4 Universitat 2,2 de 250 a 499 11,8 Hospital 0,3 de 500 a 999 3,7 D'altres 5,5 1.000 i més 3,6 Total 100 Total 100 Tot i el creixent protagonisme de les economies emergents i en desenvolupament, les convencions organitzades per empreses europees o nord- americanes superen àmpliament el 90% de les celebrades a Barcelona. Un dels trets que caracteritzen l’activitat de reunions és el seu caràcter cada cop més internacional. Any rere any s’incrementa el nombre de reunions de caràcter internacional i de delegats de l’estranger, un aspecte que queda molt ben reflectit en les dades de trànsit aeroportuari i de pernoctacions hoteleres. En total, en 2014 el 74% de les reunions i el 86% dels delegats van tenir accent internacional. Com és d’esperar atesa l’evolució de l’oferta hotelera, els hotels són els escenaris preferits de celebració, especialment en el segment de convencions i incentius. Els sectors econòmics que més congressos organitzen són els que orbiten a l’entorn de la medicina, la ciència i la tecnologia. I pel que fa a les convencions –molt més heterogènies i de menor dimensió mitjana-, les empreses convocants pertanyen als sectors mèdic-farmacèutic, tecnològic/informàtic i industrial. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció Construcció Després de gairebé un sexenni de fortes caigudes, la majoria dels indicadors del sector de la construcció comencen a repuntar. Sembla que es comença a generalitzar i consolidar l’esperat canvi de tendència. Després de l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008), el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país s’ha revelat com un tràngol duríssim. Pel camí, les xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures a mig executar o infrautilitzades, les d’habitatges construïts i no venuts, el descens dels preus dels habitatges o el volum del saldo viu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que revelen que en només cinc anys s’ha passat de màxims històrics en producció, ocupació, vendes i crèdit a unes xifres que esquiven per poc la paràlisi. Els descensos acumulats i els resultats de la segona meitat de 2014 fan pensar que la transformació del sector ha tocat fons. L’activitat constructora sembla que reneix. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat al sector de la construcció  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques  Construcció d'habitatges  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  Llicències d'obres majors  Sostre  Habitatges i places d'aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció El procés d’ajustament que ha viscut la construcció d’ençà 2008 sembla que ha tocat fons. Els resultats de tancament de 2014 defineixen un canvi de tendència força sòlid. Les branques productives agrupades sota l’epígraf de construcció han posat punt i final a un llarg i costós procés d’ajustament que ha implicat l’eliminació de més de la meitat del teixit productiu del sector en poc més d’un quinquenni i ha condicionat la reactivació del conjunt de l’economia. Un cop avançat i relativament assegurat el procés de sanejament del sector financer espanyol dels excessos del mercat immobiliari privat i de la inversió pública excessiva i poc justificada des de l’òptica de l’eficiència i la utilitat pública, l’activitat constructora comença a recuperar tímidament el seu paper de motor i dinamitzador de l’activitat econòmica. Dades i anàlisi  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial Conjuntura sectorial Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1) Període Barcelona Barcelonès Àmbit Metrop.(2) Catalunya Construcció ds 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 ds 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 ds 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris ds 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 ds 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 ds 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Construcció i activitats immobiliàries ds 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 ds 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 ds 2011 8.802 10.501 21.242 33.606 ds 2012 8.212 9.705 18.320 30.229 mç 2013 8.177 9.674 18.164 29.928 jn 2013 8.169 9.715 18.184 30.027 st 2013 8.063 9.508 17.676 29.069 ds 2013 8.063 9.498 17.643 28.672 mç 2014 8.131 9.612 17.949 29.240 jn 2014 8.090 9.663 18.180 29.726 st 2014 8.081 9.558 17.940 29.261 ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454 mç.2015 8.364 9.902 18.763 30.464 jn.2015 8.454 10.062 19.196 31.305 st.2015 8.370 9.912 18.905 30.704 1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. 2. A partir de 2011 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità, mentre que les anteriors corresponen a la RMB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya st 2015/st 2014 3.6 3.7 5.4 4.9 ds 2014/ds 2013 2,1 2,3 3,3 2,7 ds 2013/ds 2012 -1,8 -2,1 -3,7 -5,2 L’evolució de la capacitat productiva sectorial en el que va d’any consolida el canvi de tendència de l’activitat constructora i serveis immobiliaris registrat durant la segona meitat de 2014. Segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’empreses (centres de cotització) amb treballadors assalariats al seu càrrec (com a mínim un) que estiguessin actives a final del tercer trimestre de 2015 era més elevat que un any abans a tots els àmbits considerats. Un augment interanual relativament moderat i similar al de 2014, que va del 3,6% de Barcelona al 5,4% de l’Àrea Metropolitana i que confirma que el sector ha posat punt i final a sis anys de pèrdua sostinguda d’activitat i teixit productiu. L’ocupació directa també repunta després d’haver-se reduït a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, les activitats constructores i immobiliàries emergeixen novament després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles als que corresponen a una economia desenvolupada. Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, l’avanç corresponent al tercer trimestre d’enguany anuncia un increment interanual del cinc per cent que reafirma el canvi de tendència encetat a final de 2014. Quatre trimestres consecutius inequívocament a l’alça que posen punt i final a un sexenni llarg de variacions interanuals contractives. Un canvi de tendència que també es dóna a la resta d’Espanya i que s’explica per la confluència d’un ampli ventall de factors. A tall d’exemple, la típica concentració de despesa en obra pública en període pre-electoral, el preu del diner en mínims, la insistent entrada d’inversió forana que ha reactivat els preus immobiliaris i que el crèdit bancari –de manera selectiva i condicionada- ja torna a rajar. Factors que han propiciat una certa activació de la demanda solvent, tant de famílies com d’empreses. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) Total construcció Edificació Obra civil Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2007 7.062.326 37.399.431 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 2008 6.224.894 38.427.684 1.894.184 10.053.501 4.330.709 28.374.183 2009 5.716.282 35.320.432 1.816.448 10.164.631 3.899.834 25.155.801 2010 3.505.124 21.590.596 1.544.241 8.068.020 1.960.882 13.522.576 2011 1.162.083 10.854.335 519.172 3.418.369 642.912 7.435.965 2012 645.673 5.908.110 337.873 1.751.936 307.800 4.156.174 2013 750.412 6.930.904 220.827 1.702.589 529.585 5.228.315 1r.tr. 260.990 1.350.519 52.533 337.060 208.457 1.013.459 2n.tr. 189.422 1.267.277 44.717 386.358 144.705 880.919 3r.tr. 137.113 1.988.076 52.589 443.928 84.524 1.544.148 4t.tr. 162.887 2.325.032 70.988 535.242 91.900 1.789.790 2014 1.452.431 9.202.279 455.632 2.121.010 996.799 7.081.269 1r.tr. 546.251 2.660.167 73.449 393.276 472.801 2.266.891 2n.tr. 243.466 2.046.158 83.649 545.563 159.816 1.500.594 3r.tr. 252.483 2.175.579 122.163 581.711 131.021 1.593.868 4t.tr. 410.231 2.320.375 176.371 600.460 233.858 1.719.915 2015 1r.tr. 210.336 1.993.505 76.931 514.564 133.405 1.478.941 2n.tr. 362.646 2.782.749 138.842 827.994 223.803 1.954.755 3r.tr 224.099 1.406.440 99.203 497.272 124.896 909.168 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació (%) Total construcció Edificació Obra civil Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 3r.tr.2015/ 3r.tr.2014 -11.2 -35.4 -18.8 -14.5 -4.7 -43.0 1r.sm.2015/ 1r.sm.2014 -27.4 1.5 37.4 43.0 -43.5 -8.9 2014/ 2013 94,1 32,8 106,5 24,8 88,8 35,5 2013/ 2012 16,2 16,9 -34,7 -3,5 72,3 25,5 L’augment de licitació oficial durant 2014 ha acabat repercutint en un volum més contingut durant 2015. Una conseqüència de la dificultat de digerir l’endeutament derivat dels elevats volums d’inversió pública de la dècada passada. El fort ajustament que d’ençà 2011 ha viscut la licitació oficial de les AA.PP. com a conseqüència de les restriccions pressupostàries imposades per a corregir els enormes desequilibris de l’economia espanyola, s’ha començat a relaxar. La relativa contenció de la càrrega financera que suporten els pressupostos públics associada a la recuperació de la confiança dels mercats financers en una economia que torna a créixer i a la política de baixos tipus d’interès del BCE, ha permès alliberar i captar nous recursos per a finançar noves inversions públiques. Això, i que els mínims registrats durant el bienni 2012-2013 eren insostenibles i amenaçaven el correcte manteniment i funcionament de les principals infraestructures del país, explica el sobtat i obligat canvi de tendència del volum d’obra licitada a Catalunya durant 2014. Però pair els excessos del passat més recent no és fàcil. Així, l’evolució dels volums licitats durant els primers nou mesos de 2015 sembla anunciar que el repunt de l’any passat pot acabar sent un esforç puntual per desencallar obres a mig fer i tapar algunes boques reivindicatives, més que no pas l’inici d’un canvi de cicle. I és que les xifres del conjunt d’Espanya –sent més estables que les del conjunt de Catalunya- no conviden a pensar que s’està en la trajectòria de recuperar, ni en el curt ni en el mitjà termini, volums d’inversió mínimament comparables als de començament de la dècada. Per si no era suficient, que durant la segona meitat de 2015 s’hagin concentrat diversos processos electorals, ha estat un obstacle afegit que també es farà sentir al llarg de la primera meitat de 2016. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Al llarg de 2014 i primera meitat de 2015 l’edificació residencial a Barcelona ha confirmat el repunt de 2013. Un repunt generalitzat al conjunt del país que respon a una demanda que comença a donar senyals de vida. Els valors absoluts, però, continuen sent poc rellevants. La contundència de les variacions, que indubtablement consoliden un canvi de tendència, alerten de què els valors de referència són encara molt baixos en relació a les necessitats de la ciutat per a mantenir el seu parc residencial en condicions d’habitabilitat acceptables. També s’ha de considerar la possibilitat de què l’esquifidesa de l’actual oferta de sostre nou contribueix a sobrevalorar la magnitud real de la recuperació de la demanda. És innegable però, un cert grau de recuperació. La correcció acumulada dels preus de venda, la possibilitat d’accedir novament a crèdit hipotecari a un cost interessant i l’atractiu turístic de la ciutat en un context de creixement econòmic moderat però relativament sostingut, són factors que incentiven tant la demanda solvent per a ús propi que porta anys en situació latent com la d’inversió. Dades i anàlisi  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta ÀM Resta RMB (1) Àmbit Metropolità RMB (1) Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 2013 697 666 959 2.420 1.656 3.086 1.380 3.427 3.036 6.513 1r.tr. 185 213 259 392 444 605 437 969 881 1.574 2n.tr. 62 120 332 686 394 806 428 1.052 822 1.858 3r.tr. 304 165 166 513 470 678 204 681 674 1.359 4t.tr. 146 168 202 829 348 997 311 725 659 1.722 2014 752 555 1.694 1.998 2.446 2.553 1.400 3.071 3.846 5.624 1r.tr. 94 147 268 601 362 748 407 513 769 1.261 2n.tr. 334 275 439 393 773 668 397 831 1.170 1.499 3r.tr. 179 31 620 365 799 396 283 673 1.082 1.069 4t.tr. 145 102 366 639 511 741 314 1.054 825 1.795 2015 1r.tr. 451 277 661 153 1.112 430 376 488 1.488 918 2n.tr. 394 146 435 148 829 294 602 534 1.431 828 3r.tr. 359 139 673 384 1.032 523 487 539 1.519 1.062 (1) A partir de 2008 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l'Alt Penedès i el Garraf). Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. La construcció residencial a Barcelona es a punt de tancar el tercer any consecutiu de reactivació. Un canvi de tendència accentuat darrerament i que s’ha generalitzat a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. La construcció de nous habitatges a la ciutat durant els primers nou mesos de 2015 gairebé ha doblat la xifra d’iniciats un any abans. A la resta del país el repunt és força més moderat i no mostra la mateixa consistència. Així, a la resta de l’AMB el creixement ha superat el 33% però moderant-se durant els mesos d’estiu. Contràriament, a la resta de Catalunya i amb un creixement relatiu similar, la tendència expansiva de 2015 ha anat de menys a més. En tots els casos son creixements reincidents: 2014 –i 2013 en el cas de Barcelona- ja s’havia tancat en positiu per primera vegada després d’un sexenni de recessió majúscula. El canvi radical de cicle que dibuixen les variacions relatives perd una mica de lluentó quan parlem de valors absoluts, en aquest cas, habitatges iniciats. Especialment fora de la capital. Tot i les espectaculars taxes de creixement, els 1.349 habitatges iniciats a Barcelona durant els darrers dotze mesos gairebé igualen la dotació mitjana anual del trienni 2009-2011. Un valor que pot servir de referència immediata per a valorar el grau de recuperació del sector i que s’intueix clarament insuficient per assegurar el correcte manteniment del parc d’habitatges de la ciutat. Una reflexió que – amb molta més raó i per moltes més raons- es pot fer extensible a la resta del país. Barcelona Resta Àmbit Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r.tr.2015/3r.tr.2014 100.6 348.4 8.5 5.2 1r.sem.2015/1r.sem.2014 97,4 0,2 55,0 -69,7 2014/2013 7,9 -16,7 76,6 -17,4 2013/2012 41,4 -38,2 -60,4 -38,2 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità 2013 2014 gn-st 2015 Barcelona 697 752 1204 l'Hospitalet de Llobregat 46 0 161 Badalona 76 120 529 Terrassa 70 30 246 Sabadell 39 0 82 Mataró 2 29 29 Santa Coloma de Gramenet 3 3 2 Cornellà de Llobregat 10 8 11 Sant Cugat 32 1 181 Sant Boi de Llobregat 3 0 20 Rubí 7 0 11 Viladecans 41 1 3 el Prat de Llobregat 64 0 6 Castelldefels 26 23 20 Granollers 2 0 25 Cerdanyola del Vallès 19 13 14 Mollet del Vallès 0 1 11 Total municipis grans 1.137 981 2555 Total Àmbit Metropolità 1.655 2.446 2973 Total Catalunya 3.036 3.846 4438 La reactivació de la construcció residencial comença a ser una realitat en algunes de les principals ciutats metropolitanes. Si el sobtat repunt –més d’un 75%- que va registrar la construcció de sostre residencial a l’entorn metropolità de Barcelona durant 2014 es va concentrar fora de les grans ciutats, l’augment dels primers nou mesos d’enguany ha compensat parcialment aquest biaix. Aquest fet i el notable increment que ha registrat aquest sector d’activitat a la capital expliquen que gairebé la meitat de la nova oferta residencial a Catalunya és localitzi a Barcelona i a tres de les principals ciutats de l’entorn metropolità com són Badalona, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. A grans ciutats com ara l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, les xifres d’habitatges iniciats han començat a remuntar lleument, mentre que a d’altres com ara Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Cerdanyola, l’activitat sectorial continua en un punt extraordinàriament baix. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes Habitatges Iniciats i acabats per districtes Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes _ Iniciats Acabats Districte 2014 gn-st 2015 Var(%) (1) 2014 gn-st 2015 Var(%) (1) 1. Ciutat Vella 66 0 -- 27 186 1.052.9 2. l'Eixample 70 266 322.5 93 24 -60.4 3. Sants-Montjuïc 11 174 1.300.5 79 36 5.3 4. Les Corts 132 20 -84.8 93 70 -24.7 5. Sarrià-Sant Gervasi 35 60 7.9 72 48 131.6 6. Gràcia 34 53 766.7 60 1 -98.7 7. Horta-Guinardó 30 65 231.8 5 34 200.4 8. Nou Barris 0 109 -- 2 36 -- 9. Sant Andreu 147 261 65.2 11 40 733.3 10. Sant Martí 227 196 20.9 113 87 -60.5 Barcelona 752 1.204 79.2 555 562 6.9 (1) Variació interanual dels darrers dotze mesos L’oferta residencial en construcció a Barcelona durant els primers nou mesos de 2015 mostra una concentració territorial menys acusada que la de 2014. L’augment tan notable del nombre d’habitatges iniciats a la capital durant els primers nou mesos de 2015 s’ha vist acompanyat d’una major dispersió de les promocions. Als districtes de Sant Martí i Sant Andreu, que l’any passat van concentrar la meitat de l’oferta nova, s’hi han afegit l’Eixample, Sants-Montjuïc i Nou Barris. En conjunt, aquests cinc districtes concentren el 84% de la nova oferta en construcció a Barcelona. A l’extrem oposat, Ciutat Vella pot tancar l’any sense posar en marxa cap nova construcció. Els altres quatre districtes es reparteixen poc més del 15% dels habitatges iniciats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges a Barcelona Habitatges visats protegits i públics segons règim de protecció Barcelona Catalunya Visat inicial Certificat final Total iniciats protegits Total acabats protegits Període Total Venda Lloguer Remodelació de barris Total Venda Lloguer Remodelació de barris 2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 2012 306 184 122 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 3r.tr. 103 43 60 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Ajuts a la rehabilitació a Barcelona (2012) Període Expedients Habitatges Pressupost (milers d'€) Subvenció (milers d'€) Ajuts a la rehabilitació Àmbit ciutat 196 3.059 16.496 2.136 ARI 216 2.582 14.518 2.979 AERI Sants 66 1.223 4.361 1.039 Sud-oest del Besòs 14 228 1.611 967 Ajuts per a la instal·lació d'ascensors Ciutat 335 4.319 28.867 11.438 Altres ajuts Àmbit ciutat 9 61 735 131 Pla de barris 14 259 500 250 Total Total 850 11.731 67.088 18.939 Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Ajuts al pagament del lloguer a Barcelona (2012) Borsa d'habitatge de lloguer RBE Lloguer just Període Total Lloguer social Borsa Jove (Renda Bàsica d'Emancipació) Entrades Concedides % concedides/entrades 2008 9.551 6.920 4.199 61% 2009 297 131 166 12.017 7.553 5.232 69% 2010 292 163 129 15.424 7.668 5.645 74% 2011 186 90 96 17.506 4.763 4.315 91% 2012 144 97 47 5.579 3.857 3.670 95% Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Les limitacions pressupostàries que pateixen les administracions públiques sense excepcions expliquen les retallades que mostren les xifres de construcció d’habitatges sota algun tipus de protecció i també els de promoció pública. Sent una situació comprensible per la mancança de recursos i crèdit, és especialment sagnant que aquesta davallada de la promoció pública o protegida es produeixi quan més demanda hi ha d’aquesta tipologia d’habitatges. Òbviament, es tracta d’una situació comuna al conjunt del país i com a tal, obligarà més aviat que tard, a una reformulació d’aquestes polítiques. Sembla evident que en el futur haurien de tenir un caràcter més anticíclic. Potenciar el lloguer temporal i les actuacions de rehabilitació possiblement són línies d’actuació més efectives per resoldre les necessitats de sostre d’un segment creixent de la població. També és cert que la forta correcció dels preus dels habitatges en el mercat lliure contribuirà a satisfer una part d’aquesta demanda quan es normalitzi l’accés al crèdit. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres Llicències d’obres majors El volum de sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades s’estanca. La consolidació de l’aparent canvi de tendència del bienni 2013-2014 haurà d’esperar. La severa contracció que d’ençà els darrers anys de la dècada passada ha registrat el sector de la construcció arreu del país té el seu testimoni a Barcelona amb un quadrienni de descens sostingut del volum de sostre aprovat a les llicències d’obres, tant de nova construcció com de reforma i ampliació. Les dades de 2013 mostraven ja una certa estabilitat després dels mínims assolits un any abans, amb un petit repunt que les dades de 2014 van confirmar. Els volums són encara discrets però sembla que s’ha posat punt i final a l’etapa contractiva tot i els dubtes que generen les dades disponibles de 2015. Dades i anàlisi  Sostre previst  Habitatges i places d’aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Sostre Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades (m 2 ) Total Sostre nou Reforma i ampliació Període Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indústries i altres 2007 1.428.644 1.078.169 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 350.475 2008 1.515.786 1.035.077 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 480.709 2009 997.685 609.869 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 387.816 2010 753.522 552.653 131.985 138.570 30.094 63.295 131.002 57.709 200.869 2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 1r.tr. 200.916 98.995 20.408 24.753 3.802 27.792 12.546 9.695 101.921 2n.tr. 261.003 167.974 61.017 61.262 11.405 6.208 14.059 14.022 93.029 3r.tr. 49.273 18.188 7.906 3.443 3.115 196 286 3.243 31.085 4t.tr. 226.187 143.267 47.464 45.871 4.532 1.245 34.836 9.319 82.921 2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 1r.tr. 149.234 106.787 21.503 31.113 2.046 5.429 38.628 8.069 42.447 2n.tr. 154.621 24.116 10.030 3.596 887 153 7.876 1.574 130.505 3r.tr. 103.261 50.375 18.271 12.191 4.672 32 13.060 2.149 52.887 4t.tr. 117.400 45.398 13.392 20.093 2.534 0 7.719 1.660 72.002 2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 1r.tr. 160.903 120.087 7.589 23.940 4.381 0 15.907 68.269 40.816 2n.tr. 146.413 67.290 15.783 16.115 4.944 2.648 26.358 1.442 79.123 3r.tr. 134.232 81.480 13.483 19.511 4.987 24.265 18.669 563 52.753 4t.tr. 105.536 22.342 14.837 3.600 871 0 694 2.341 83.194 2014 632.452 319.188 93.190 104.403 21.359 20.505 54.576 25.154 313.264 1r.tr. 112.232 57.808 21.220 23.547 5.837 343 2.896 3.966 54.424 2n.tr. 147.436 83.555 19.438 30.287 1.955 0 31.396 478 63.881 3r.tr. 182.020 78.190 14.651 20.703 3.469 19.960 16.880 2.527 103.829 4t.tr. 190.764 99.634 37.880 29.867 10.098 202 3.404 18.183 91.130 2015 1r.tr. 96.229 39.207 22.165 6.029 3.669 2.019 4.759 565 57.022 2n.tr. 143.381 37.492 10.745 5.011 0 0 17.843 3.894 105.889 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. 2n.tr.2015/2n.tr.2014 -2,8 -55,1 65,8 1r.sem.2015/1r.sem.2014 -7,7 -45,7 37,7 2014/2013 15,6 9,6 22,4 2013/2012 4,3 28,5 -14,1 L’aparent canvi de tendència registrat per l’evolució del sostre de nova construcció previst a les llicències d’obres del bienni 2013-2014 perd força durant la primera meitat d’enguany. La superfície sotmesa a reforma/ampliació ha emplenat el buit. Durant la primera meitat d’enguany, l’Ajuntament de Barcelona ha tramitat llicències de construcció que preveuen la construcció d’uns 77.000 m2 de superfície nova i la reforma/ampliació de 153.000 m2. Un m2 nou per cada dos d’ampliats/reformats. Una relació atípica en la història moderna de la ciutat. No tant perquè la superfície a reformar sigui especialment elevada com perquè la nova és especialment minsa. Observant la tendència de fons, sembla inqüestionable que el segment de la nova construcció a la ciutat ha superat els mínims de 2012 però també ho és que creix molt més lentament del que feien pensar les dades de 2013-2014. Ni la demanda s’ha recuperat tant ràpidament ni el sistema bancari que l’ha de finançar té tan poca memòria. Del detall dels usos previstos de la superfície de nova construcció aprovada durant la primera meitat d’enguany en sobresurt la forta davallada de la destinada a places d’aparcament i també de la destinada a tota mena d’usos productius, amb l’excepció d’equipaments i hotels. Pel que fa a la superfície per a usos residencials, el retrocés és força més moderat i en part s’explica per la concentració de llicències durant el darrer trimestre de l’any passat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Pel que fa a les llicències de reforma i ampliació, el volum de sostre previst nota menys aquesta concentració de llicències durant la segona meitat de 2014 i manté la trajectòria expansiva de l’any passat. En aquest cas però, l’elevat volum d’obra aprovada durant el segon trimestre d’enguany pot ser el preludi d’uns fluxos més continguts en el que resta de 2015. El que s’ha de valorar és que al llarg dels darrers dotze mesos s’ha aprovat la reforma/ ampliació de gairebé 360.000 m2 de sostre, un volum anual desconegut en els darrers cinc anys. Pel que fa a les llicències de reforma i ampliació, el volum de sostre afectat - poc més de 313.000 m 2 - és similar al de nova edificació. En aquest cas però, és un volum que supera àmpliament el d’un any abans i, molt més rellevant, equival a un 18% més que la mitjana anual del quadrienni 2010-2013, el més baix dels darrers vint anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d'aparcament Habitatges Habitatge protegit Places d'aparcament Període Total Nou Reforma i ampliació 2007 6.136 4.769 1.367 1.553 12.529 2008 4.648 3.132 1.516 1.143 9.904 2009 3.039 2.279 760 755 4.665 2010 2.593 1.921 672 829 4.431 2011 2.545 1.891 654 735 5.983 2012 2.015 1.492 523 162 2.649 1r.tr. 565 466 99 81 892 2n.tr. 661 600 61 0 717 3r.tr. 433 249 184 72 392 4t.tr. 356 177 179 9 648 2013 1.474 768 706 97 2.050 1r.tr. 459 167 292 21 763 2n.tr. 281 212 69 61 512 3r.tr. 347 184 163 0 568 4t.tr 387 205 182 15 207 2014 1.773 1.314 459 252 2.679 1r.tr. 403 337 66 64 517 2n.tr. 464 317 147 90 585 3r.tr. 383 261 122 33 567 4t.tr. 523 399 124 65 1.010 2015 1r.tr. 342 293 49 126 226 2n.tr. 318 223 95 44 201 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Habitatge Total Nou Reforma i ampl. 2n.tr.2015/2n.tr.2014 -31,5 -29,7 -35,4 1r.sem.2015/1r.sem.2014 -23,9 -21,1 -32,4 2014/2013 20,3 71,1 -35,0 2013/2012 -26,8 -48,5 35,0 El nombre d’habitatges de nova construcció previstos a les llicències d’obres aprovades durant el primer semestre d’enguany no aconsegueix igualar les xifres d’un any abans. Sembla que el primer punt d’inflexió després de set anys consecutius de davallada no tenia la consistència que aparentava. La situació no és millor en el segment dels habitatges sotmesos a reforma, que nota la forta pressió de la demanda per a usos productius. A l’hora de valorar la xifra de 1.314 habitatges de nova construcció previstos a les llicències aprovades al llarg de 2014 s’apuntava que el llarg procés d’ajustament que ha viscut la construcció residencial ha tocat fons i que podia ser el canvi de tendència esperat. Però també s’advertia que no es podien descartar alts i baixos a curt i mitjà termini. L’espera ha estat curta. Els 516 habitatges nous previstos a les llicències aprovades durant el primer semestre d’enguany –un 21,1% menys que un any abans- obliguen a moderar la trajectòria alcista que aquesta variable havia iniciat a començament de 2014. Malgrat els baixos tipus d’interès, la demanda solvent d’habitatge nou és i continuarà sent escassa mentre el creixement de l’economia no es tradueixi en una millora més sòlida i sostinguda del mercat de treball. El fet que l’accés al crèdit bancari ja no sigui una quimera tot i que continua sent molt selectiu, ha d’incidir en l’ampliació i mobilització d’aquest segment de la demanda d’habitatge. En conseqüència, que l’oferta disponible de sostre residencial nou a la ciutat sigui escassa i, en alguns barris, inexistent, juga a favor d’un augment progressiu de la construcció de nous habitatges. De ben segur que serà un procés llarg, però les dades de 2014 – i també el lleu daltabaix que s’anuncia per enguany- segurament formaran part de la base sobre la que s’ha d’assentar la recuperació de la construcció residencial a Barcelona. El segment de la reforma i ampliació ha tancat el primer semestre d’enguany amb unes previsions a la baixa que allarguen la trajectòria negativa de 2014 i que l’allunyen de la situació de relativa estabilitat en la que s’ha mantingut d’ençà 2009. Esperem que sigui només un fet puntual i no posi en risc el paper que aquest segment de la construcció juga en la millora de la salut del parc residencial de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes Sostre per districtes Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 2014 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 28.192 2.498 6.423 425 6.048 24.058 8.528 76.173 2. Eixample 44.880 20.232 11.102 4.829 10.378 53.410 10.755 155.585 3. Sants-Montjuïc 23.244 53.581 7.203 123 464 4.058 21.455 110.129 4. Les Corts 15.559 8.428 2.877 6.121 6.039 0 1.993 41.017 5. Sarrià-Sant Gervasi 35.550 11.799 186 691 2.338 1.958 3.537 56.060 6. Gràcia 9.399 5.902 1.147 101 0 1.856 1.219 19.624 7. Horta-Guinardó 11.658 10.190 2.853 311 4.595 333 1.634 31.574 8. Nou Barris 877 2.647 219 0 0 0 58 3.801 9. Sant Andreu 17.536 11.963 2.064 56 8.226 0 357 40.202 10. Sant Martí 23.564 19.577 7.161 24.466 11.577 6.944 4.999 98.287 Barcelona 210.460 146.817 41.236 37.124 49.666 92.618 54.533 632.452 2013 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 15.874 593 4.088 1.230 14.686 8.229 11.041 55.740 2. Eixample 31.120 10.806 6.051 3.753 8.016 19.740 13.456 92.943 3. Sants-Montjuïc 7.767 8.773 1.540 1.645 680 0 90.842 111.247 4. Les Corts 2.101 5.844 286 0 15.208 0 647 24.087 5. Sarrià-Sant Gervasi 26.117 19.048 1.137 669 43.052 0 5.250 95.272 6. Gràcia 9.844 191 888 101 1.675 7.348 3.612 23.659 7. Horta-Guinardó 12.313 4.712 407 0 10.056 0 700 28.187 8. Nou Barris 8.455 4.264 4.143 0 0 0 342 17.204 9. Sant Andreu 6.061 873 3.749 0 0 0 289 10.972 10. Sant Martí 12.204 24.192 11.041 32.048 2.219 1.801 4.268 87.773 Barcelona 131.854 79.296 33.332 39.446 95.592 37.119 130.445 547.084 La recuperació de volums que mostren les llicències d’obres aprovades –tant de sostre nou com de reforma i ampliació- es concentra majoritàriament en els usos residencials i els hotelers. La lleu diversificació d’un any abans es dilueix. Els usos residencials i per aparcament -igual que en l’obra nova- acaparen més de la meitat de la superfície prevista a les llicències d’obres aprovades. A diferència d’un any abans quan un gran projecte logístic va situar els usos industrials en una posició inusualment destacada, la distribució de 2014 col·loca en una posició destacada la construcció i/o reforma de sostre per a usos hotelers. La resta de superfície per a usos productius perd pes relatiu sobre el total. Pel que fa a la distribució territorial del sostre previst a les llicències amb independència del seu ús, hi ha quatre districtes que acaparen en conjunt el 70% del total de la ciutat. A més dels tres que ja destacaven en 2013 – Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí- el darrer any s’hi ha afegit Ciutat Vella, de la mà dels usos hotelers i residencials. A la cua, com ja va sent habitual, el districte de Nou Barris que acaba 2014 amb una xifra testimonial equivalent a unes poques dècimes percentuals del total del sostre previst a les llicències aprovades pel conjunt de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball Mercat de treball La consolidació de la trajectòria descendent de l’atur i de l’augment del nombre d’ocupats –amb sobre abundància de contractes temporals de curta durada- són els puntals que recolzen la trajectòria expansiva del mercat de treball barceloní a començament de 2015. La revisió dels resultats de l’EPA a partir de les dades del Cens de Població de 2011 no alteren la tendència descendent del nombre de residents actius com a conseqüència bàsicament de la pèrdua de població en edat de treballar. Alhora, en les fonts estadístiques registrals es constata una millora sostinguda de l’atur i una tendència lleument alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. La síntesi podria ser que el mercat laboral de la ciutat i entorn metropolità s’ha començat a estabilitzar a costa de prescindir d’una part del seus actius potencials, si més no puntualment, i a base de contractes de treball de molt curta durada tot i l’augment de la contractació indefinida. Dades i anàlisi  Població activa i ocupada  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d'atur  Llocs de treball  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social  Contractació laboral  Contractes segons tipologia i sexe  Atur registrat  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada Població activa i ocupada Els resultats de l’EPA continuen reflectint una situació ambivalent: es consolida l’augment de l’ocupació i el descens de l’atur alhora que la població activa tot just es comença a estabilitzar. Segons aquesta font, la recuperació del mercat laboral metropolità no és homogènia. Es mantenen diferències notables de comportament entre la ciutat central i l’entorn metropolità en el detall per sexes. L’evolució de la població ocupada a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya mostra una recuperació aparentment sòlida després de sis anys de forta contracció. En el cas de Barcelona, aquest canvi de signe s’ha fet esperar però ja s’ha produït després de gairebé tres anys consecutius de caiguda. Ja sigui per raons metodològiques o mostrals, els resultats de l’EPA no acaben d’oferir una imatge ajustada a la realitat del mercat laboral barceloní que transmeten altres fonts registrals. Dades i anàlisi  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d’atur Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població activa Evolució de la població activa Evolució de la població activa (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2008 846,6 445,6 401,0 2.918,5 3.957,4 4t.tr.2009 858,0 454,0 404,0 2.895,9 3.903,8 4t.tr.2010 841,2 449,5 391,7 2.920,1 3.947,5 4t.tr.2011 853,2 451,0 402,2 2.910,7 3.940,6 4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 1r.tr.2013 836,6 433,9 402,7 2.865,8 3.882,2 2n.tr.2013 822,8 420,2 402,6 2.817,6 3.849,7 3r.tr.2013 830,4 425,5 404,9 2.834,9 3.881,1 4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 1r.tr.2014 811,7 412,1 399,6 2.808,7 3.800,9 2n.tr.2014 794,7 395,8 398,9 2.790,7 3.810,4 3r.tr.2014 793,1 391,4 401,7 2.774,0 3.800,8 4t.tr.2014 806,1 399,9 406,2 2.796,2 3.804,6 1r.tr.2015 780,0 387,9 392,1 2.769,9 3.781,3 2n.tr.2015 784,8 385,9 398,9 2.788,9 3.801,2 3r.tr.2015 779,4 388,8 390,6 2.753,0 3.770,4 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 3r.tr.15/3r.tr.14 -1,7 -0,7 -2,8 -0,8 -0,8 4t.tr.14/4t.tr.13 -1,7 -3,2 -0,1 -0,7 -0,9 4t.tr.13/4t.tr.12 -3,6 -5,9 -1,1 -2,0 -1,3 L’intens descens de la població activa barcelonina comença a perdre intensitat gracies a l’estabilització del segment masculí. És, però, a l’entorn metropolità on aquest canvi de tendència sembla més consolidat. A banda de la pèrdua d’un percentatge significatiu de llocs de treball durant el quinquenni 2008-2013 i de les condicions escassament atractives que des de fa anys ofereix el mercat laboral metropolità – en això no hi ha diferències amb la resta del país-, una de les raons de fons de la persistent pèrdua de residents laboralment actius és el descens sostingut de la població de més de 16 anys. Segons l’INE, Barcelona acumula sis anys consecutius perdent població en edat de treballar a un ritme de més de l’u per cent de mitjana anual. En paral•lel al descens de la població activa, els resultats de les darreres enquestes de població activa (EPA) mostren que la capital ha perdut la preeminència que tradicionalment ostentava derivada d’unes taxes d’activitat més elevades que les de la resta del territori. Així, en els darrers sis anys la capital ha perdut prop del deu per cent de la seva població activa i el conjunt de Catalunya menys del quatre cent. En taxes d’activitat entre la població de 16 a 64 anys, la diferència actual entre Barcelona i la resta del país són mínimes, quan a final de 2009 superava els dos punts percentuals favorables a Barcelona. Una ullada a l’evolució per sexes mostra que es comença a corregir la tendència difícil d’explicar que desprenen aquestes dades des de fa uns quants anys. Segons aquesta font, el col•lectiu masculí continua suportant la major part de la contracció de la població activa barcelonina, mentre que a la resta de l’entorn metropolità aquest és un sacrifici compartit pel conjunt de la població en edat de treballar. Taxes d'activitat (%) Període Barcelona Província Catalunya 4t.tr.2008 79,5 78,3 78,5 4t.tr.2009 79,7 77,6 77,5 4t.tr.2010 79,9 78,8 78,5 4t.tr.2011 80,2 79,1 78,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 1r.tr.2013 81,1 79,1 78,9 2n.tr.2013 78,8 78,1 78,6 3r.tr.2013 79,2 79,2 79,7 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 1r.tr.2014 79,5 79,4 78,8 2n.tr.2014 79,7 78,9 79,1 3r.tr.2014 79,5 78,7 79,0 4t.tr.2014 80,9 79,4 79,1 1r.tr.2015 79,0 78,8 78,7 2n.tr.2015 79,3 79,7 79,4 3r.tr.2015 79,1 78,7 78,9 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2008 778,7 411,9 366,8 2.586,7 3.492,4 4t.tr.2009 729,4 382,8 346,6 2.408,0 3.243,9 4t.tr.2010 707,7 365,5 342,2 2.401,4 3.242,3 4t.tr.2011 710,1 371,6 338,5 2.326,7 3.136,6 4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 1r.tr.2013 685,6 348,2 337,4 2.167,3 2.933,2 2n.tr.2013 673,8 340,7 333,1 2.149,4 2.940,6 3r.tr.2013 681,8 344,8 337,0 2.183,5 3.005,7 4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 1r.tr.2014 659,8 332,0 327,8 2.202,7 2.960,7 2n.tr.2014 659,5 327,6 331,9 2.240,3 3.040,0 3r.tr.2014 665,8 331,6 334,2 2.243,9 3.074,8 4t.tr.2014 674,9 337,1 337,8 2.251,0 3.048,1 1r.tr.2015 663,9 328,4 335,5 2.227,5 3.023,2 2n.tr.2015 676,9 338,9 338,0 2.259,8 3.075,0 3r.tr.2015 671,2 337,5 333,7 2.278,3 3.110,9 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 3r.tr.15/3r.tr.14 0,8 1,8 -0,2 1,5 1,2 4t.tr.14/4t.tr.13 -0,8 -2,0 0,4 1,7 1,6 4t.tr.13/4t.tr.12 -1,7 -0,8 -2,7 1,4 1,2 Amb més d’un any de retard en relació amb la resta del país, els resultats de l’EPA del tercer trimestre certifiquen el canvi de tendència del nombre de barcelonins ocupats. Una tendència alcista que altres variables –registrals- del mercat laboral la presenten més consolidada i ferma. L’evolució del nombre de barcelonins ocupats durant el tercer trimestre d’enguany recupera la trajectòria lleument alcista encetada a començament d’any i relativitza –com era d’esperar- el brusc moviment del trimestre anterior. En línia amb l’evolució de la població activa, Barcelona creix amb menys intensitat que la resta de Catalunya en nombre d’ocupats. I el mateix es pot dir de Catalunya en comparació amb la resta d’Espanya. En aquest cas, però, sembla respondre al fet que el mercat laboral català suma dos trimestres més a l’alça i més creixement acumulat que el de la resta del país. Les taxes d’ocupació segueixen recuperant-se pel doble efecte de l’augment del nombre d’ocupats i el persistent retrocés de la població activa. Taxes d'ocupació (%) Barcelona Província Període Barcelona Catalunya 4t.tr.2008 73,1 69,4 69,2 4t.tr.2009 67,6 64,5 64,3 4t.tr.2010 67,0 64,7 64,4 4t.tr.2011 66,5 63,1 62,5 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 1r.tr.2013 66,4 59,8 59,5 2n.tr.2013 64,5 59,5 59,9 3r.tr.2013 64,9 60,9 61,6 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 1r.tr.2014 64,5 62,2 61,3 2n.tr.2014 65,9 63,2 63,0 3r.tr.2014 66,6 63,6 63,8 4t.tr.2014 67,6 63,9 63,3 1r.tr.2015 67,2 63,3 62,9 2n.tr.2015 676,9 338,9 338,0 3r.tr.2015 671,2 337,5 333,7 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur Taxes d’atur Evolució de les taxes d'atur (%) Període Barcelona Província Catalunya Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2008 8,0 7,6 8,5 11,4 11,8 4t.tr.2009 15,0 15,7 14,2 16,9 16,9 4t.tr.2010 15,9 18,7 12,6 17,8 17,9 4t.tr.2011 16,8 17,6 15,8 20,1 20,4 4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 1r.tr.2013 18,0 19,8 16,2 24,4 24,5 2n.tr.2013 18,1 18,9 17,3 23,7 23,6 3r.tr.2013 17,9 19,0 16,8 23,0 22,6 4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 1r.tr.2014 18,7 19,4 18,0 21,6 22,1 2n.tr.2014 17,0 17,2 16,8 19,7 20,2 3r.tr.2014 16,1 15,3 16,8 19,1 19,1 4t.tr.2014 16,3 15,7 16,9 19,5 19,9 1r.tr.2015 14,9 15,3 14,4 19,6 20,0 2n.tr.2015 13,7 12,2 15,3 19,0 19,1 3r.tr.2015 13,9 13,2 14,6 17,2 17,5 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Segons l’EPA, l’atur s’ha estabilitzat a Barcelona durant els mesos d’estiu. En conseqüència, la taxa d’atur frena la tendència baixista iniciada a principi de 2013. Els resultats del tercer trimestre sembla que corregeixen o matisen la notable davallada del nombre d’aturats del primer semestre, explicable només per la pèrdua de població activa. Amb tot, si a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya el nombre d’aturats s’ha reduït a una taxa interanual d’aproximadament el nou per cent, a la capital s’estima en un 15%, vuit punts relatius menys que durant el primer semestre. Pel que fa a les taxes d’atur, es manté la tendència descendent a tots els àmbits considerats malgrat la lleu correcció de la barcelonina. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball Llocs de treball Els registres d’afiliats la Seguretat Social confirmen que després de l’estabilització del nombre d’ocupats detectada a final de 2013 s’ha consolidat una trajectòria lleument expansiva. Si bé algunes variacions mensuals al llarg de 2014 s’han vist condicionades per la pèrdua de llocs de treball de temporada, e l fons a mitjan 2015 és més ferm que un any enrere com posen de relleu les corresponents variacions interanuals. Fins i tot ho és prou com per forçar un canvi de signe de l’evolució del cens empresarial. Es tracta de canvis de tendència amb un punt feble impor tant com és la precarietat d’una bona part dels nous llocs de treball i amb el mèrit d’haver reeixit malgrat les dificultats per accedir a nou finançament que han hagut d’afrontar la major part de les empreses. Dades i anàlisi  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.063.252 2.282.114 3.252.560 ds.2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.974 2.176.854 3.099.878 ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.015.007 2.162.100 3.086.563 ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 992.231 2.109.900 3.001.447 ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 969.093 2.026.840 2.875.276 mç.2013 817.367 1.620.500 2.247.701 109.623 324.599 515.824 961.439 2.014.810 2.862.139 jn.2013 826.555 1.632.202 2.291.668 109.898 326.157 520.404 970.990 2.031.700 2.916.673 st.2013 817.840 1.618.202 2.256.810 108.844 323.627 517.231 960.613 2.010.870 2.878.815 ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.825 2.012.786 2.862.396 mç.2014 829.712 1.635.843 2.258.687 111.420 329.413 522.366 975.375 2.031.687 2.876.131 jn.2014 834.700 1.655.062 2.330.090 112.896 333.331 530.587 982.030 2.060.730 2.965.013 st.2014 831.615 1.656.015 2.306.066 112.542 332.273 529.374 978.166 2.056.116 2.935.419 ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870 mç.2015 853.292 1.696.639 2.353.161 114.936 337.449 534.450 1.002.499 2.097.770 2.982.867 jn.2015 864.245 1.721.290 2.423.454 116.074 340.801 541.579 1.014.838 2.133.662 3.066.991 st.2015 858.776 1.724.324 2.397.212 115.246 339.420 538.112 1.007.864 2.130.834 3.034.378 ds.2015 876.368 1.749.580 2.417.679 116.137 342.140 539.989 1.026.593 2.153.260 3.051.396 Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. Règim General Autònoms Total afiliats Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.15/ds.14 3,7 4,2 4,4 1,3 1,6 1,4 3,3 3,8 3,6 ds.14/ds.13 2,3 3,4 3,1 3,3 2,5 2,3 2,3 3,0 2,9 ds.13/ds.12 0,1 -0,6 -0,5 0,5 0,5 0,3 0,2 -1,1 -0,4 Com era previsible, la correcció estacional del mes de desembre no ha deslluït el tancament d’any corresponent a l’evolució del nombre d’ocupats a la ciutat ni assenyala cap punt d’inflexió en la trajectòria ascendent d’aquesta magnitud que acumula ja vint-i-sis mesos consecutius a l’alça en termes interanuals. Segons els registres de la Seguretat Social, l’any passat es va tancar amb més d’un milió d’afiliats en situació d’alta a Barcelona. Feia cinc anys que no es superava aquesta cota. De fet, la xifra actual es compara amb la de tancament de 2009. Per acabar de contextualitzar aquesta magnitud i la situació actual del mercat laboral de la ciutat, val a dir que tot i la notable recuperació del darrer bienni, l’actual nombre d’ocupats està a mig camí de la distància que separa el màxim assolit a mitjan 2008 del darrer mínim registrat fa tot just dos anys i mig. En termes nominals i deixant de banda consideracions rellevants referides a les característiques dels llocs de treball generats darrerament i els canvis introduïts en les condicions laborals, hom podria dir que s’estaria a mig camí de recuperar la capacitat productiva perduda durant la llarga recessió de 2008-2013. Pel que fa a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya, l’augment dels darrers dotze mesos ha estat més intens que a la capital. Uns ritmes de creixement que superen lleument els del PIB, fet que porta a pensar que una part d’aquests nous llocs de treball no són a jornada completa o, si ho són, són tasques poc productives. Que en aquesta fase de recuperació dels volums d’ocupació l’entorn metropolità i el conjunt de Catalunya registrin un dinamisme més acusat que la capital probablement s’explica per la conjuntura expansiva que actualment caracteritza l’activitat industrial i especialment la constructora. En conseqüència, es tracta d’un diferencial de creixement imputable a estructures productives i impactes de la crisi lleument diferents. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social Comptes de cotització per nombre de treballadors Barcelona Regió Metropolitana Període Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 ds.2008 76.618 57.824 16.437 2.175 182 176.869 131.670 40.232 4.644 323 ds.2009 73.524 55.722 15.541 2.082 179 167.155 125.134 37.276 4.441 304 ds.2010 72.124 54.715 15.110 2.110 189 163.859 122.867 36.250 4.416 326 ds.2011 72.013 54.973 14.867 1.981 192 162.231 122.590 35.075 4.250 316 ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 mç.2013 69.414 53.169 14.163 1.900 182 155.240 117.850 33.046 4.045 299 jn.2013 69.517 53.114 14.308 1.914 181 156.070 118.201 33.535 4.039 295 st.2013 69.417 53.219 14.108 1.909 181 154.756 117.534 32.860 4.063 299 ds.2013 70.317 53.954 14.259 1.922 182 155.706 118.433 32.913 4.061 299 mç.2014 70.372 53.913 14.356 1.921 182 156.859 119.212 33.238 4.106 303 jn.2014 70.903 54.311 14.475 1.936 181 159.147 120.772 33.947 4.126 302 st.2014 70.259 53.792 14.354 1.929 184 157.789 119.828 33.488 4.165 308 ds.2014 71.573 54.807 14.618 1.960 188 160.163 121.647 33.999 4.207 310 mç.2015 71.951 55.010 14.785 1.970 186 161.294 122.166 34.569 4.249 310 jn.2015 72.722 55.469 15.074 1.991 188 163.727 123.580 35.531 4.303 313 st.2015 71.719 54.600 14.942 1.993 184 162.705 122.820 35.238 4.334 313 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. ______________ Barcelona Regió Metropolitana Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 st.15/st.14 2.1 1.5 4.1 3.3 0.0 3.1 2.5 5.2 4.1 1.6 ds.14/ds.13 1,8 1,6 2,5 2,0 3,3 2,9 2,7 3,3 3,6 3,7 ds.13/ds.12 0,4 0,7 -0,5 0,0 -1,6 -0,5 -0,4 -1,0 -0,4 -2,3 El nombre d’empreses amb ocupació assalariada manté un ritme de creixement moderat però relativament ferm. Una tendència liderada per l’entorn metropolità. Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de Barcelona a final del tercer trimestre d’enguany estava format per gairebé 72.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en plantilla. Un miler menys que tres mesos abans i gairebé 1.500 més que un any abans. Una magnitud que equival a un augment interanual del 2,1% que consolida el canvi de tendència iniciat a final de 2013, després de gairebé sis anys de descens continuat a una taxa anual mitjana del dos per cent. A la resta de la regió metropolitana, amb un cens de 91.000 empreses, el creixement interanual s’acosta al quatre per cent. Valors que, en conjunt, confirmen la solidesa dels senyals alcistes que es van imposant en el teixit empresarial de la regió metropolità. Una evolució liderada per la major part del terciari i la construcció, a més d’una presència selectiva dels sectors industrials i que no fa diferències en funció de la grandària de les empreses tot i que els segments de les petites amb més de sis treballadors i les mitjanes que no superen els 500 són els que registren el creixement relatiu més intens. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis ds.2008 2.648 97.469 5.841 52.894 879.901 9.448 361.051 7.534 177.489 1.668.130 ds.2009 444 76.717 14.503 52.544 852.348 4.517 307.634 20.643 162.573 1.612.725 ds.2010 417 72.739 12.843 46.177 856.951 4.482 294.208 20.130 144.941 1.630.726 ds.2011 387 69.008 12.682 38.595 845.138 4.218 282.889 19.583 122.495 1.608.202 ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 mç.2013 444 63.997 11.573 31.315 819.661 3.987 263.373 18.505 101.275 1.557.959 jn.2013 425 64.057 11.901 30.879 829.191 3.977 263.546 18.926 100.853 1.571.057 st.2013 391 63.449 12.068 29.488 821.288 3.924 260.996 19.019 97.301 1.560.589 ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 mç.2014 423 62.567 11.130 29.790 837.222 3.927 259.939 18.038 97.307 1.586.045 jn.2014 455 62.526 11.368 29.688 843.559 3.957 263.469 18.461 98.283 1.604.223 st.2014 431 61.737 11.874 29.354 840.761 3.647 261.404 18.900 97.494 1.606.489 ds.2014 386 62.863 11.567 29.533 855.044 3.900 262.356 18.466 98.076 1.632.849 mç.2015 434 62.292 11.351 30.507 863.644 4.010 264.481 18.220 102.561 1.644.816 jn.2015 444 61.918 11.734 31.050 875.173 4.049 267.902 18.867 105.118 1.666.155 st.2015 434 61.076 11.959 30.704 869.849 4.040 267.171 18.757 104.369 1.668.508 Nota: L'any 2009 es trenca la homogeneïtat de tots les sèries pel canvi de CNAE. Els canvis en els R.E. d'Autònoms i de la Llar també alteren la homogeneïtat de les sèries del Primari i dels Serveis. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Variació (%) Barcelona Regió Metropolitana Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis st.15/st.14 0.7 -1.1 0.7 4.6 3.5 1.0 2.2 -0.8 7.1 3.9 ds.14/ds.13 1,3 -1,1 -1,7 0,1 2,8 0,0 0,7 -1,5 0,9 3,9 ds.13/ds.12 -12,0 -2,0 -0,4 -8,9 0,7 -2,7 -2,2 -0,1 -6,5 0,3 El procés de terciarització del teixit productiu metropolità, compatible amb el desitjat reforçament de l’activitat industrial, és el principal factor explicatiu de l’augment del nombre d’ocupats. Una tendència expansiva que s’imposa també, i amb força, en el sector constructor. La trajectòria expansiva que presenta el mercat laboral metropolità comença a tenir l’envergadura suficient per cobrir tot el ventall sectorial. Per cinquè trimestre consecutiu els grans sectors productius coincideixen en mostrar variacions interanuals positives. Un fet que no es produïa feia molts anys. Amb l’afegit que ja no són les variacions testimonials de final de 2014. En conseqüència, no sembla exagerat parlar de superació de la tendència negativa accentuada arran de la crisi de 2008. Especialment perquè a l’indiscutible protagonisme del terciari, que concentra el 80% dels nous llocs de treball generats a la regió metropolitana al llarg dels darrers dotze mesos, s’hi ha afegit el fort repunt del nombre d’ocupats a la construcció. La indústria mostra un ritme de creixement més moderat, imputable en part al fet que a la ciutat central aquesta activitat encara continua destruint llocs de treball. (*) L'aplicació de la CNAE 2009 afebleix la homogeneïtat de les sèries. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació industrial a la RMB Setembre de 2014 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) setembre 2015/ juny 2015 setembre 2015/ setembre 2014 setembre 2015/ març 2009 Alimentació i begudes 31.330 -0,8 1,3 -9,2 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 22.503 -0,9 2,8 -27,2 Paper 6.166 -0,7 -0,4 -21,3 Arts gràfiques 15.289 0,3 1,8 -24,8 Química 22.916 -0,5 2,6 -3,1 Farmacèutica 19.317 -0,1 2,6 2,9 Cautxú i plàstic 15.397 -0,7 1,7 -16,6 Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.479 -0,8 -1,8 -44,4 Metal·lúrgia bàsica 5.949 -0,9 -0,8 -40,9 Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 31.037 -0,3 3,1 -25,8 Productes informàtics, electrònics i òptics 4.947 -0,2 3,9 -37,1 Material i equipament elèctric 10.763 1,1 2,3 -19,1 Maquinària i equipament 17.581 0,1 1,0 -28,1 Vehicles a motor i altre material de transport 33.748 0,0 2,2 -15,4 Mobles 4.212 -0,8 1,8 -38,8 Resta d'activitats manufactureres 9.557 -0,3 4,2 -23,1 Instal·lació i reparació de maquinària i equips 9.980 0,7 7,1 4,1 Malgrat la decebedora evolució del període estiuenc, el canvi de tendència de l’ocupació industrial insinuat durant la segona meitat de 2014, s’està consolidant. Després de tres anys consecutius de creixement interanual del PIB industrial era d’esperar que es comencés a reflectir una millora mínimament significativa del mercat laboral del sector. Efectivament, després dels senyals d’estabilització de la segona meitat de 2014 i de que el primer semestre d’enguany es tanqués amb un creixement interanual de l’1,7%, l’ocupació industrial a la regió metropolitana ha crescut un 2,2% durant l’estiu. És un augment no tant intens com el que ha registrat la resta del teixit productiu perquè una part creixent de la capacitat productiva del sector és atesa per treballadors del terciari. De les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial, catorze han aconseguit tancar el tercer trimestre d’enguany amb més ocupats que un any abans. Els augments més destacats en termes absoluts s’han produït al Tèxtil, la Química, la Farmacèutica, els Productes metàl·lics excepte maquinària i als Vehicles i material de transport. Per creixement relatiu s’ha de mencionar els Productes informàtics, electrònics i òptics, la Instal·lació i reparació de maquinària i també la Resta d’activitats manufactureres. Les tres branques que continuen reduint capacitat productiva tenen en comú que són activitats amb un pes relatiu decreixent a la regió metropolitana. És el cas de la Indústria del paper, la Metal·lúrgia bàsica i la de Materials de construcció. Convé remarcar també que només dos sectors han aconseguit a hores d’ara superar els estralls de la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana. La Farmacèutica i la d’Instal·lació i reparació de maquinària i equipament tenen més ocupats directes enguany que no pas sis anys enrere. Tot i així, estem davant del balanç més positiu en molts anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona Ocupació en el sector terciari a Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona Setembre de 2015 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) setembre 2015/ juny 2015 setembre 2015/ setembre 2014 setembre 2015/ març 2009 Serveis comercials 149.684 -1,2 1,0 -9,2 Transport i emmagatzematge 45.441 0,3 1,4 -9,5 Hostaleria i restauració 80.096 1,1 5,2 23,4 Tecnologies i serveis d'informació 36.394 4,4 15,2 57,4 Resta serveis d'informació i comunicació 19.155 -5,4 -0,3 -31,2 Finances i assegurances 37.445 -0,6 -3,4 -15,5 Activitats immobiliàries 13.654 -0,1 6,7 19,3 Activitats professionals, científiques i tècniques 87.800 -1,9 4,2 3,5 Serveis administratius i auxiliars 114.490 0,2 5,2 14,2 AAPP i organismes extraterritorials 75.760 -5,2 5,5 -6,0 Ensenyament 63.069 3,0 2,5 3,5 Serveis sanitaris 60.628 -0,5 2,1 0,0 Serveis socials 28.427 0,9 3,7 30,9 Activitats i serveis culturals 9.808 1,8 2,6 -9,6 Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.799 1,6 0,8 -1,1 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 11.127 -4,3 7,1 -0,9 Activitat associatives 11.777 -2,1 1,9 -14,9 Altres serveis personals 23.295 -1,3 4,0 -11,0 Els increments d’ocupació gairebé s’han generalitzat als diferents segments del terciari de la ciutat. Desprès de dos anys consecutius en els que el conjunt del sector terciari ha acumulat augments interanuals cada cop més intensos del nombre d’ocupats, ja es pot parlar de tendència gairebé general atès que només la branca de Finances i assegurances manté una evolució clarament contractiva. Sent estrictes, només dues branques de les divuit en què hem dividit el terciari han tancat el tercer trimestre d’enguany amb menys ocupats directes que un any enrere. A més del protagonisme dels Serveis administratius i auxiliars – que engloba les activitats relacionades amb l’ocupació en les que sobresurten les empreses de treball temporal-, els augments més importants en termes absoluts corresponen al segment de les Tecnologies de la informació, a les AA.PP, a l’Hostaleria i restauració i a les Activitats professionals, científiques i tècniques. El fort creixement de l’ocupació d’aquests segments es veu recolzat pel dinamisme dels serveis d’Ensenyament, Sanitaris i Socials, a més dels Immobiliaris. Els Comercials i els de Transport i emmagatzematge, que en conjunt acullen gairebé una cinquena part dels llocs de treball localitzats a la ciutat, registren unes taxes de creixement molt més temperades. A diferència de la indústria i en part gràcies al daltabaix que aquesta, juntament amb la construcció, ha patit fins fa ben poc, gairebé el 40% dels subsectors terciaris superen àmpliament el nombre d’ocupats que tenien a començament de la darrera gran crisi. És una dada incontestable de com ha avançat el procés de terciarització del teixit productiu de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Treballadors estrangers a la Seguretat Social Estrangers en situació d'alta a la Seg. Social Període Total UE Resta món Província de Barcelona ds. 2009 285.952 67.990 217.962 ds. 2010 284.446 68.773 215.673 ds. 2011 271.004 68.012 202.992 ds. 2012 257.360 65.871 191.489 ds. 2013 248.268 66.460 181.808 mç. 2014 247.841 68.649 179.192 jn. 2014 252.503 70.563 181.940 st. 2014 249.620 70.337 179.283 ds. 2014 248.493 71.933 176.560 mç.2015 252.506 74.528 177.978 jn.2015 263.485 76.987 186.498 st. 2015 262.329 76.977 185.352 ds. 2015 263.858 79.178 184.680 Catalunya ds. 2009 397.823 108.102 289.721 ds. 2010 395.773 109.230 286.543 ds. 2011 377.040 106.545 270.495 ds. 2012 355.939 102.258 253.681 ds. 2013 341.209 101.308 239.901 mç. 2014 340.440 104.180 236.260 jn. 2014 371.770 116.235 255.535 st. 2014 356.818 111.196 245.622 ds. 2014 344.071 108.849 235.222 mç. 2015 351.763 113.124 238.639 jn. 2015 386.799 125.016 261.783 st. 2015 373.321 119.616 253.705 ds. 2015 364.112 118.194 245.918 Font: www.seg-social.es Variació (%) Total UE Resta món Província de Barcelona ds. 15/ds. 14 6,2 10,1 4,6 ds. 14/ ds. 13 0,1 8,2 -2,9 ds. 13/ ds. 12 -3,5 0,9 -5,1 Catalunya ds. 15/ ds. 14 5,8 8,6 4,5 ds. 14/ ds. 13 0,8 7,4 -2,0 ds. 13/ ds. 12 -4,1 -0,9 -5,4 La dinamització del mercat de treball ha impactat amb un cert retard entre els treballadors estrangers. Després d’un 2014 de transició i gràcies a la reactivació de sectors com ara la construcció i alguns serveis a les empreses, la contractació de membres d’aquest col·lectiu torna a repuntar amb intensitat. Deixant de banda les variacions estacionals associades bàsicament a l’activitat de sectors com ara el primari, el turisme i el comercial, la tendència de fons de l’ocupació de mà d’obra estrangera a l’àrea de Barcelona –i també a Catalunya- a la recta final de 2015 ha estat fortament expansiva en termes relatius. Especialment en el cas dels originaris de països membres de la UE. Tant a la província de Barcelona com a la resta de Catalunya, el nombre de treballadors comunitaris no espanyols en situació d’alta a la Seguretat Social a final de 2015 supera en un 10,1% l’existent un any abans, moment en el que ja s’havia assolit un nou màxim històric. La resta d’estrangers, un col·lectiu molt més nombrós, també repunta a l’alça però encara està més d’un vint per cent per sota dels volums de set anys enrere. Una referència que difícilment es tornarà a assolir i que els autòctons, després de dos anys de creixement notable, tampoc han recuperat. Un dels trets que es mantenen relativament inalterables és que el nombre d’afiliats d’actius als règims especials de la llar i agrari –on encara és majoritària la mà d’obra estrangera- es va obrint lentament i de manera sostinguda als treballadors autòctons. Especialment el de la llar. Els factors que ho expliquen són diversos però segur que giren al voltant de l’elevat atur de llarga durada i dels canvis normatius que han millorat les condicions laborals dels treballadors d’aquests dos règims. També es manté l’opció al treball autònom com una de les preferències dels actius estrangers. Afiliats estrangers segons règims ____________ R. General % Autònoms % Resta % Període Província de Barcelona ds. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 ds. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 mç. 2013 183.236 10,6 33.904 9,3 38.531 59,3 jn. 2013 188.159 10,8 34.714 9,4 38.464 59,1 st. 2013 183.740 10,6 34.774 9,5 38.374 59,3 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 mç.2014 175.468 10,0 36.608 9,9 35.761 56,0 jn. 2014 179.624 10,1 37.758 10,0 35.121 54,6 st. 2014 177.031 10,0 38.362 10,2 34.227 53,5 ds. 2014 175.197 9,7 39.766 10,5 33.530 52,9 mç. 2015 178.693 9,8 40.695 10,7 33.118 51,9 jn. 2015 187.934 10,2 42.250 11,0 33.301 51,6 st. 2015 186.969 10,1 42.755 11,2 32.605 51,3 ds. 2015 187.644 10,0 43.887 11,4 32.327 51,0 Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del règim. Font: www.seg-social.es Variació (%) R. General Autònoms Resta ds.15/ds.14 7,1 10,4 -3,6 ds.14/ ds.13 -0,4 10,5 -7,8 ds.13/ ds.12 -5,2 7,2 -4,8 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Pel que fa a la distribució sectorial de l’augment del nombre d’estrangers en situació d’alta a la Seguretat Social, només dos –agricultura, ramaderia i pesca i resta de serveis- perden efectius i pes relatiu sobre el total. El creixement més remarcable es registra a la construcció, als serveis a les empreses i a l’hostaleria i restauració. Aquest i el sector comercial acumulen en conjunt més d’un terç dels ocupats estrangers a la província de Barcelona. Ambdós, amb presència majoritària de persones originàries de fora de la UE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral Contractació laboral La contractació laboral a Barcelona entra en una fase d’alentiment del seu creixement i d’estancament del pes relatiu dels contractes indefinits sobre el total. Després del notable augment del nombre de contractes laborals formalitzats a Barcelona durant 2014 i començament d’enguany era d’esperar un progressiu alentiment d’aquest ritme de creixement al llarg d’enguany. Un fet que s’ha començat a mostrar a l’abril. Mentre que els nous contractes indefinits es reparteixen de manera força equitativa entre homes i dones, aquestes continuen dominant en la contractació temporal per la via dels contractes d’interinitat. Dades i anàlisi  Contractes segons tipologia i sexe Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe Contractes segons tipologia i sexe Distribució dels contractes laborals registrats Període Total Temporals Indefinits 2008 889.354 744.766 144.588 2009 756.279 658.132 98.147 2010 777.611 685.121 92.490 2011 772.822 689.703 83.119 2012 779.115 667.081 112.034 2013 785.624 698.896 86.728 1r.tr. 182.223 159.739 22.484 2n.tr. 192.654 171.479 21.175 3r.tr. 197.165 176.894 20.271 4t.tr. 213.582 190.784 22.798 2014 857.321 750.138 107.183 1r.tr. 196.636 171.467 25.169 2n.tr. 215.661 188.569 27.092 3r.tr. 211.918 186.954 24.964 4t.tr. 233.106 203.148 29.958 2015 927.498 804.267 123.231 1r.tr. 218.896 187.021 31.875 2n.tr. 226.870 197.647 29.223 3r.tr. 227.407 198.847 28.560 4t.tr. 254.325 220.752 33.573 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Total Temporal Indefinits 4t.tr.15/4t.tr.14 9,1 8,7 12,1 1r.sm.15/1r.sm.14 8,1 6,8 16,9 2014/2013 9,1 7,3 23,6 2013/2012 0,8 4,8 -22,6 La contractació laboral ha recuperat els volums d’abans de l’esclat de la crisi de 2008. Per segon any consecutiu, el nombre de contractes laborals formalitzats a Barcelona ha crescut a taxes properes al deu per cent. Un ritme de creixement recolzat en la proliferació de contractes de les modalitats més inestables. Quatre de cada deu dels formalitzats l'any passat no superava el mes de durada. Les xifres de contractació laboral del darrer bimestre de l’any passat han confirmat que l’estancament registrat durant l’octubre responia més a una qüestió de calendari que no pas a un sobtat empitjorament de la conjuntura econòmica. Tot i que les dades de 2015 semblen avançar que el mercat laboral de la ciutat s’està endinsant en una fase d’expansió més continguda –encara que només sigui perquè ja s’han assolit volums d’ocupació i contractació comparables als màxims assolits abans de 2008- no es pot descartar que la contractació laboral continuï creixent a un ritme molt més elevat que el de l’ocupació per la via de frenar l’inacabat procés de recuperació del pes relatiu dels contractes indefinits sobre el total que ha estat un dels trets remarcables dels darrers dos anys. Malgrat els recents avanços, encara s’està lluny d’assolir els valors d’abans de la crisi, quan la contractació indefinida representava més del 16% dels nous contractes laborals. Durant el darrer trimestre de l’any passat es van formalitzat més d’un quart de milió de contractes de treball, un 9,1% més que durant el mateix període de 2014 i la xifra trimestral més elevada que s’ha registrat mai a Barcelona. Un nou màxim de contractació que s’assoleix quan el nombre d’assalariats tot just supera lleument el 90% dels valors més elevats del darrer cicle expansiu de l’economia. Contrarestant aquest notable biaix, la contractació indefinida ha continuat avançant amb més intensitat relativa que la temporal però alhora moderant el ritme de creixement. Contractes laborals segons tipologia i sexe Tipologia Dones Homes Total 2015 Total indefinits 60.865 62.366 123.231 - ordinaris 43.694 45.294 88.988 - foment contractació 867 812 1.679 - convertits en indefinits 16.085 16.006 32.091 - resta indefinits 219 254 473 Total temporals 422.925 381.342 804.267 - obra o servei 134.344 153.778 288.122 - eventuals 166.902 177.630 344.532 - interinitat 114.692 43.049 157.741 - formació/pràctiques 4.400 4.045 8.445 - resta temporals 2.587 2.840 5.427 2014 Total indefinits 54.014 53.169 107.183 - ordinaris 38.154 37.842 75.996 - foment contractació 828 725 1.553 - convertits en indefinits 14.855 14.363 29.218 - resta indefinits 177 239 416 Total temporals 395.360 354.778 750.138 - obra o servei 126.345 146.696 273.041 - eventuals 151.362 160.116 311.478 - interinitat 111.276 41.513 152.789 - formació/pràctiques 3.905 3.313 7.218 - resta temporals 2.472 3.140 5.612 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe El detall per sexes de la contractació laboral durant 2015 mostra poques diferències en relació a un any abans. Potser la més rellevant és la recuperació del lideratge en la contractació indefinida per part del col·lectiu masculí. Un fet que, d’altra banda, no altera l’equilibri de fons ni divergeix de la tònica dels darrers anys. On no s’observen canvis, ni tan sols de detall, és en la preeminència de les dones com a destinatàries preferides dels nous contractes temporals, bàsicament de la mà dels d’interinitat. Pel que fa a la distribució per grans sectors d’activitat, el terciari és el responsable del 93,5% dels contractes formalitzats a la capital en el que va d’any, mentre que la construcció i en menor mesura la indústria, es revelen com els més expansius en termes relatius per segon any consecutiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat Atur registrat Es manté la tendència descendent de l’atur registrat. La contracció/estancament de la població activa li resta consistència. Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats es mantingui mes rere mes sembla indicar que l’evident millora de la situació financera de l’economia espanyola s’ha estès amb relativa força a l’anomenada economia real. La contracció de la població potencialment activa, que ha estat determinant per accelerar aquest canvi de tendència de l’atur, és a punt de canviar de signe. S’ha començat a corregir una de les “ombres” d’aquesta millora del mercat laboral: el saldo del nombre d’aturats de més edat s’apunta tímidament a la tendència descendent. A mesura que es redueix la xifra absoluta de persones desocupades, l’edat mitjana del col•lectiu augmenta. I augmenta també –per raons diferents- el pes relatiu de les dones. Dades i anàlisi  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat Evolució de l’atur registrat Evolució de l'atur registrat Barcelona RMB Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 ds.2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 ds.2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 ds.2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 mç.2012 113.528 58.421 55.107 429.474 222.134 207.340 638.247 334.030 304.217 30 jn.2012 110.521 56.440 54.081 422.074 215.324 206.750 615.576 317.619 297.957 30 st.2012 112.088 56.593 55.495 431.668 218.832 212.836 632.457 324.621 307.836 31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 31 mç.2013 115.154 58.664 56.490 447.161 227.866 219.295 664.050 342.417 321.633 30 jn.2013 107.913 54.353 53.560 421.365 211.246 210.119 617.288 313.183 304.105 30 st.2013 108.706 54.119 54.587 423.627 209.938 213.689 620.911 310.839 310.072 31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 31 mç. 2014 107.734 54.156 53.578 417.889 208.209 209.680 624.467 313.686 310.781 30 jn. 2014 100.943 50.108 50,835 388.575 189.414 199.161 570.214 280.697 289.517 30 st. 2014 101.045 49.542 51.503 390.091 188.649 201.442 575.812 281.317 294.495 31 ds. 2014 99.056 49.032 50.024 382.919 186.547 196.372 575.948 282.782 293.166 31 mç. 2015 99.768 49.199 50.569 382.550 184.088 198.462 571.655 276.828 294.827 30 jn. 2015 90.624 43.555 47.069 347.716 162.084 185.632 510.947 240.467 270.480 30 st. 2015 90.358 42.748 47.610 347.535 160.722 186.813 513.187 239.699 273.488 31 ds. 2015 89.398 42.955 46.443 342.444 160.736 181.708 515.668 243.556 272.112 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Barcelona RMB Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.15/31 ds.14 -9,8 -12,4 -7,2 -10,6 -13,8 -7,5 -10,5 -13,9 -7,2 31 ds.14/31 ds.13 -8,0 -9,6 -6,4 -8,7 -11,3 -6,2 -7,8 -10,5 -5,1 31 ds.13/31 ds.12 -4,0 -5,0 -3,0 -3,6 -5,0 -2,2 -3,4 -4,9 -1,8 L’atur registrat entre els barcelonins ha tancat el tercer any consecutiu de descens. Després d’evolucionar pausadament de menys a més intensitat d’ençà mitjan 2013 i registrar un punt d’inflexió el darrer estiu, l’evolució de l’atur s’ha estabilitzat. El col·lectiu masculí, en detriment del femení, continua sent el més beneficiat de la recuperació del mercat laboral. Tant a Barcelona com a la resta del país. Les xifres del darrer mes de l’any mostren un comportament similar al de novembre. La reducció mensual del nombre d’aturats -1.200 persones- ha estat més moderada que la del mateix període de 2014. En conseqüència, la variació interanual continua lliscant a la baixa i es situa novament per sota del deu per cent. Tot i aquests símptomes de lleu desacceleració, 2015 ha acabat sent el més positiu dels darrers deu anys pel que fa a reducció de les xifres d’aturats. No s’ha d’oblidar, però, que malgrat la favorable evolució del darrer trienni, els registres d’actius desocupats que busquen feina han iniciat 2016 superant en un 75% els mínims d’abans de l’anomenada Gran Recessió. El detall per sexes posa de manifest que aquest procés de reducció del nombre d’aturats residents a la capital ha estat i és especialment intens entre els homes. Un biaix que a la resta de Catalunya està sent tant o més pronunciat com a conseqüència del major pes relatiu de l’ocupació al conjunt del secundari, inclosa la construcció. En conseqüència, la variació acumulada al llarg dels darrers trenta dos mesos de descens interanual sostingut és clarament favorable al col·lectiu masculí. Dels 24.500 barcelonins que -en termes de saldo- han sortit dels registres de l’atur, gairebé dues terceres parts són homes. Això ajuda a explicar la consolidació del canvi de perfil de l’atur registrat. Un canvi que, d’altra banda, sembla respondre al tomb que, segons l’EPA, s’ha produït darrerament en la composició de la població activa de la ciutat i que s’ha plasmat en un pes relatiu creixent del col·lectiu femení, afavorit per la persistent regressió del masculí. El resultat més visible és que l’atur novament va adquirint cara de dona. Tant a la capital com a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat Atur registrat per trams d'edat Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats _________________ ____ Barcelona RMB Catalunya Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.2008 15.732 36.332 22.179 64.652 140.864 78.668 100.749 211.504 110.979 31 ds.2009 20.535 52.400 28.074 80.718 197.453 100.747 124.856 293.268 143.637 31 ds.2010 18.127 52.932 29.809 69.967 199.693 107.393 109.047 299.298 154.328 31 ds.2011 18.249 57.058 33.317 72.304 218.878 120.573 112.411 327.158 174.675 31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 31 mç.2013 16.898 60.746 37.510 69.813 238.406 138.942 107.490 354.096 202.464 30 jn.2013 14.019 56.461 37.433 59.773 223.449 138.143 90.123 327.064 200.101 30 st.2013 14.322 56.572 37.812 61.075 223.174 139.378 92.523 326.462 201.926 31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 31 mç.2014 14.546 54.719 38.469 60.090 215.429 142.370 93.455 322.881 208.131 30 jn. 2014 12.095 50.839 38.009 50.758 197.789 140.028 76.806 290.353 203.055 30 st. 2014 13.009 50.235 37.801 53.862 196.279 139.950 82.233 290.173 203.406 31 ds. 2014 12.338 49.304 37.414 51.372 192.764 138.783 81.242 290.933 203.773 31 mç. 2015 13.032 49.128 37.608 53.940 189.575 139.035 83.791 284.058 203.806 30 jn. 2015 10.403 43.840 36.381 43.496 169.645 134.575 65.752 249.519 195.676 30 st. 2015 11.091 43.281 35.986 45.951 167.902 133.682 70.212 248.248 194.727 31 ds. 2015 11.200 42.922 35.276 44.647 165.682 132.115 71.029 250.525 194.114 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Barcelona RMB Catalunya Variació (%) < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.15/31 ds.14 -9,2 -12,9 -5,7 -13,1 -14,0 -4,8 -12,6 -13,9 -4,7 31 ds.14/31 ds.13 -11,7 -10,0 -1,4 -11,7 -12,8 -1,1 -10,2 -11,6 -0,7 31 ds.13/31 ds.12 -13,3 -8,0 3,9 -12,9 -5,5 4,2 -12,4 -5,3 4,6 La reducció del nombre d’aturats s’intensifica entre els adults de mitjana edat. Una dinàmica que també contribueix a reduir el nombre de desocupats de més de 50 anys. Els registres actuals de l’atur per edats mostren un panorama notablement homogeni després de més de dos anys i mig de reducció del nombre d’aturats. Els signes negatius de les variacions interanuals s’han generalitzat i reforçat a tots els grans agregats. Un canvi de tendència que ha requerit un intens i sostingut ritme de descens de l’atur i que certifica la reactivació del mercat laboral. Les variacions més intenses ja no són patrimoni exclusiu del segment dels més joves gràcies al dinamisme de l’agregat més nombrós, el dels aturats d’entre 30 i 49 anys. D’altra banda, aquest dinamisme ajuda a explicar que l’agregat dels desocupats de més edat vagi accentuant una trajectòria lleument descendent. La transformació del teixit productiu, la reforma del mercat laboral i la durada de la crisi són alguns dels factors que, a més dels demogràfics i dels canvis en els fluxos migratoris, expliquen que mentre el col·lectiu que no sobrepassa els 30 anys ha deixat molt enrere les cotes més elevades d’atur assolides durant la recessió de 2009, el dels de 50 anys i més es manté encara relativament a prop dels valors màxims de la sèrie, assolits durant la primera meitat de 2014. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics Atur registrat per sectors econòmics Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència Barcelona Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior 31 ds.2008 432 9.620 121 6.839 53.831 3.400 31 ds.2009 295 11.290 700 12.362 72.275 4.087 31 ds.2010 372 10.364 850 11.741 73.078 4.463 31 ds.2011 483 10.189 1.051 12.495 80.128 4.278 31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 31 mç.2013 560 10.330 1.047 12.155 87.218 3.844 30 jn.2013 484 9.892 915 11.605 81.215 3.802 30 st.2013 464 9.858 891 11.149 82.567 3.777 31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 31 mç.2014 530 9.246 967 10.476 82.616 3.899 30 jn.2014 493 8.804 831 9.823 77.207 3.785 30 st.2014 483 8.693 765 9.235 77.929 3.940 31 ds.2014 504 8.329 812 8.909 76.697 3.805 31 mç.2015 526 8.132 835 8.657 77.619 3.999 30 jn.2015 500 7.557 633 7.897 70.281 3.756 30 st.2015 438 7.334 624 7.528 70.643 3.791 31 ds.2015 478 7.042 703 7.281 70.143 3.751 Regió metropolitana 31 ds.2008 2.416 58.885 522 37.515 172.835 12.011 31 ds.2009 2.032 68.015 2.913 61.911 227.818 16.229 31 ds.2010 2.822 61.468 3.423 59.518 230.250 19.572 31 ds.2011 3.440 60.559 4.160 63.618 259.565 20.413 31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 31 mç.2013 4.050 62.706 4.232 62.710 292.864 20.599 30 jn.2013 3.604 59.951 3.778 58.734 274.375 20.923 30 st.2013 3.326 59.243 3.738 56.849 279.812 20.659 31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 31 mç.2014 4.262 55.776 3.972 52.860 279.557 21.462 30 jn.2014 3.879 52.274 3.303 48.879 259.102 21.138 30 st.2014 3.705 51.724 3.345 46.264 263.550 21.503 31 ds.2014 4.176 49.700 3.458 44.105 260.391 21.089 31 mç.2015 4.333 48.160 3.427 42.289 262.016 22.325 30 jn.2015 3.848 44.306 2.785 38.373 237.368 21.036 30 st.2015 3.696 43.424 2.821 36.877 240.176 20.541 31 ds.2015 3.855 42.103 2.953 35.685 237.961 19.887 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior Variació (%) Barcelona 31 ds.15/31 ds.14 -5,2 -15,5 -13,4 -18,3 -8,5 -1,4 31 ds.13/31 ds.12 -8,9 -8,5 -8,6 -10,1 -2,7 0,1 31 ds.12/31 ds.11 13,7 1,2 -3,1 -4,2 5,7 -15,1 Regió metropolitana 31 ds.15/31 ds.14 -7,7 -15,3 -14,6 -19,1 -8,6 -5,7 31 ds.13/31 ds.12 2,1 -8,0 -6,6 -12,2 -1,2 2,3 28 fb.14/28 fb.13 0,3 -10,2 -6,4 -14,8 -3,3 2,9 Mantenir la intensitat del descens de les xifres d’aturats requereix la implicació de tots els sectors productius: la construcció i la indústria lideren el procés en termes relatius i el terciari en termes absoluts. Pel que fa a l’atur registrat segons sector d’activitat, la situació a final de 2015 mostra algunes diferències en relació a la de començament d’any. La primera i més evident és que la trajectòria descendent s’ha acabat imposant a tots els sectors sense excepció, si be en el Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics cas del aturats sense ocupació anterior la variació és mínima i potser s’hauria de parlar d’estabilització del nombre de demandants d’ocupació. La segona diferència és que tots els sectors d’activitat han tancat 2015 mostrant un ritme de descens de l’atur més intens que un any abans. A banda del protagonisme de la indústria –incloses les activitats relacionades amb el subministrament d’energia i aigua i el tractament de residus- i la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que generen o han generat d’ençà 2008, algunes activitats terciàries també han tancat 2015 havent retallat notablement la seva borsa d’aturats. És el cas dels serveis financers i assegurances –relativament atípic-, els transports i comunicacions, les activitats professionals i tècniques, l’ensenyament i els serveis comercials. Les activitats artístiques i esportives i especialment les Administracions Públiques posen la nota discordant. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat Població estrangera a l’atur registrat Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat _ Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 31 ds.2008 nd 55.707 85.419 410.960 nd 17,7 20,2 13,1 31 ds.2009 22.533 81.804 123.263 566.517 22,3 19,5 21,9 14,4 31 ds.2010 22.907 86.347 131.294 605.838 22,7 20,7 23,3 14,8 31 ds.2011 24.055 93.728 140.564 625.903 22,1 20,6 22,9 14,2 31 mç.2012 24.500 95.453 142.969 655.249 21,6 20,2 22,4 13,8 30 jn.2012 23.291 91.472 132.963 609.498 21,1 19,6 21,6 13,2 30 st.2012 22.614 89.140 130.190 588.069 20,2 18,7 20,6 12,5 31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 31 mç.2013 23.168 91.689 137.807 624.383 20,1 18,6 20,8 12,4 30 jn.2013 21.165 84.376 123.952 574.239 19,6 18,1 20,1 12,1 30 st.2013 20.730 81.027 119.016 547.616 19,1 17,3 19,2 11,6 31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 31 mç.2014 20.373 80.432 124.941 580.761 18,9 17,4 20,0 12,1 30 jn. 2014 18.415 73.741 111.030 528.238 18,2 17,2 19,5 11,9 30 st. 2014 17.341 69.763 107.452 509.817 17,2 16,2 18,7 11,5 30 ds. 2014 17.582 70.996 113.327 530.991 17,7 16,8 19,7 11,9 31 mç.2015 17.786 71.769 114.208 538.304 17,8 17,0 20,0 12,1 30 jn.2015 15.851 65.056 99.757 487.274 17,5 17,0 19,5 11,8 30 st.2015 15.176 62.310 96.653 466.378 16,8 16,2 18,8 11,4 31 ds.2015 15.861 63.975 102.871 487.217 17,7 16,9 19,9 11,9 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Nombre d'aturats Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya ds.2015/ds.2014 -9,8 -9,9 -9,2 -8,2 ds.2014/ds.2013 -15,5 -12,4 -8,4 -4,5 ds.2013/ds.2012 -8,9 -10,2 -8,9 -9,2 A mesura que la recuperació econòmica es va consolidant a tots els sectors, l’impacte en el mercat laboral va diluint les diferències entre el col·lectiu estranger i el nacional. Els respectius ritmes de variació tant del nombre d’ocupats com d’aturats es van apropant. D’ençà els màxims assolits a cavall entre 2011 i 2012 en termes absoluts i un any abans en termes relatius, la presència d’estrangers als registres de l’atur ha evolucionat a la baixa de manera sostinguda a tots els àmbits territorials considerats. Una tendència que, gràcies a la progressiva extensió a tots els sectors productius de la millora del mercat de treball i al canvi de signe dels fluxos migratoris, manté una intensitat similar a la dels nacionals. Això explica la relativa estabilització d’ençà 2013 del pes relatiu d’aquest col·lectiu sobre el total, no només dels aturats, sinó també dels ocupats. Amb pesos relatius òbviament diferents.