Butllet’ DESEMBRE DE 2014. ANY VII. NòM. 30 Mirades participades Els treballs per a la nova museïtzació de diversos conjunts patrimonials, de l’aula basilical i 2302 el baptisteri de l’antiguitat tardana al Call medieval, la Vil·la Joana de Verdaguer, el recinte de Fabra i Coats, Oliva Artés o el Turó de la Rovira, han estat tot un repte que ha envigorit el Museu. En primer lloc, perquè han obligat a pensar a fons com mostrar tots aquests espais amb mirades creuades que els articulin plenament amb la història de Barcelona. En segon lloc, perquè ha incentivat fórmules organitzatives més àgils i efi cients per cobrir tots els fronts. Finalment, perquè al Museu mai no hi havia hagut tants equips d’investigadors i professionals treballant alhora en un clima intel·lectual estimulant, un fet que també ha permès donar feina a molts joves. A més, el Muhba mai no havia tingut una relació tan intensa amb el conjunt de l’Administració de la ciutat, amb les universitats i amb les institucions i entitats ciutadanes i veïnals més diverses. Miniatura procedent de l’Haggadà de Barcelona, segle XIV © The British Library EL PROGRAMA DEL MUSEU EL MUHBA PAS A PAS Agustí Duran i Sanpere havia comen- incorpora també la domus d’Avinyó 90.000 visitants i Monestirs urbans tat en alguna ocasió que, en la seva 15, un entorn de la muralla renovat i en temps de guerra ha abordat el seu experiència, la clau per fer avançar el l’app sobre Barcino creada pel Servei tema des d’una perspectiva inèdita i Museu d’Història de la ciutat havia d’Arqueologia de Barcelona. molt documentada. Convé mantenir residit, sobretot, a saber aprofitar les No menys enriquit sortirà el relat aquest impuls per endinsar-nos en oportunitats. També es podria dir de la ciutat a l’edat mitjana, amb la el procés històric que discorre dels d’una altra manera: convé tenir les remodelació prevista de l’espai del segles medievals als moderns. Actual- propostes madurades per a quan si- Museu al Call, que permetrà ubicar ment, es prepara una mirada des guin realitzables i, si se n’ha d’atendre plenament l’aljama dels jueus barce- de Barcelona a la divisòria entre el diverses alhora, cal flexibilitat orga- lonins en el relat de les activitats, la nord i el sud d’Europa en els temps nitzativa i un equip il·lusionat. En societat, les institucions i la cultura en què la Reforma protestant i la certa manera, aquesta és la situació ara de la ciutat medieval. La renovació Contrareforma catòlica van marcar mateix, quan, al dia a dia i a la pro- museística, que s’obrirà pel març, pautes divergents de control religiós i gramació en preparació per al 2015 i anirà aparellada a l’exposició Hagga- cultural. És una exposició prevista pel els anys següents, s’afegeix l’actuació dot, dedicada als llibres pasquals desembre del 2015 amb gravats de la simultània en sis espais patrimonials confegits a Barcelona al segle XIV, que Col·lecció Gelonch Viladegut. que, d’acord amb el calendari d’inver- constitueixen un magnífic testimoni Pel que fa als temps contemporanis, sions aprovat, s’ha d’enllestir en els de l’esclat jueu del gòtic català. Tot les actuacions en curs se centren en propers mesos. Un pas més en la tasca plegat, un pas més en la concreció l’època de la formació d’una metrò- per fer del MUHBA un mirall eficaç museogràfica del perfil de la ciutat poli industrial moderna i en la con- de la ciutat. medieval, que seguirà en els propers formació de Barcelona com a capital Començant pels temps d’abans de anys amb els projectes dedicats a rea- d’una Catalunya renaixent. A Fabra Barcino, el pla de Barcelona a l’alba valuar la Barcelona del segle XV i tam- i Coats, la rehabilitació de la Sala de de la pagesia serà l’objectiu de l’expo- bé, en el terreny patrimonial, a crear Calderes i la sistematització en curs sició programada sobre el Neolític, una visió interactiva de la ciutat a de la col·lecció van configurant el al final de la primavera, nodrida per l’edat mitjana, començant pel Palau futur espai museístic, en la línia mos- anys de recerca i amb l’incentiu de Reial. Així mateix, la tardor vinent, trada per l’exposició Fabra i Coats les excavacions recents a la Sagrera l’exposició Alimentar Barcelona fa museu, clausurada fa poc amb la i altres indrets de la ciutat. Quant a s’endinsarà en la continuïtat fins als presentació d’un remarcable estudi de l’urbs antiga, un nou recorregut pels nostres dies, malgrat els canvis, d’una Pere Colomer: el llibre Barcelona, una espais de l’aula episcopal i el baptiste- competència fonamental del munici- capital del fi l. A la Casa de l’Aigua, ri, junt amb l’exposició Barcelona a pi medieval: la d’assegurar i regular el l’enllaç de les dues parts de l’equipa- l’antiguitat tardana, mostrarà com proveïment bàsic alimentari. ment, a Sant Andreu i Nou Barris, emergeix el nucli de poder episcopal Els temps moderns han rebut un permetrà mostrar una infraestructura en temps visigòtics a l’angle nord del gran impuls museològic aquest 2014 cabdal de la ciutat moderna. I a Oliva recinte fortificat. És la contribució arran del programa del Tricentenari. Artés, al Poblenou, avancen els tre- principal del Museu al Pla Barcino, En el cas del MUHBA, l’exposició balls de la fase I, promoguts conjun- gràcies al qual el patrimoni de la ciutat El món del 1714 ha tingut més de tament per l’ICUB i Hàbitat Urbà. A finals de març ja s’hi podrà fer un «obert per obres» amb una instal·lació que mostrarà, d’una banda, les apos- tes per a la ciutat futura i, de l’altra, una panoràmica històrica de la Bar- celona del nostre temps, organitzada en dotze conceptes i amb objectes de la nova col·lecció contemporània en formació. A això cal afegir la mirada a la gran Barcelona des de les altures elaborada pel Museu i incorporada al castell de Torre Baró. El contrapunt d’aquestes visions cen- trades en el «temps llarg» i els «grans espais» de la ciutat contemporània el posarà el Turó de la Rovira. La recuperació arqueològica de nous elements de la bateria antiaèria i del L'exposici— Fabra & Coats fa museu el dia de la inaguraci— 2 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 © MUHBA (autor: Jordi Molta) EL PROGRAMA DEL MUSEU barri dels Canons va de bracet amb l’exposició permanent Barcelona, EL PAS A PAS DE DURAN I SANPERE I DE PAU VERRIÉ la ciutat al límit, centrada en mo- ments i entorns extrems, com foren La reobertura de l’espai arqueològic de l’aula basilical i el baptisteri, amb els bombardejos de la guerra i la l’exposició Barcelona a l’Antiguitat Tardana, inclourà una pantalla interac- ciutat de les barraques que creixia a tiva que mostrarà les excavacions efectuades al llarg del temps a l’entorn la postguerra. Una postguerra que va de la plaça del Rei. En l’àrea que ens ocupa del subsòl arqueològic, els conduir als camps nazis vora un miler primers resultats van mostrar-se al públic el 1954, fa doncs exactament sis d’exiliats que combateren el feixisme dècades. Així ho explicava Agustí Duran i Sanpere a la Noticia y guía de las a Europa, conformant una vertadera excavaciones de la calle Condes de Barcelona, publicada aquell any: Barcelona deportada que el Museu abordarà amb motiu del 75è aniver- “De la primera basílica cristiana que tuvo Barcelona se conocía su dedi- sari del seu alliberament. cación a la Santa Cruz y Santa Eulalia; los nombres de algunos de sus El projecte més complex en marxa al obispos; la fecha de los concilios celebrados en ella, y la advocación de Museu, però, se situa en el terreny sus altares, pero se ignoraba por completo el emplazamiento y sus caracte- de la història cultural i és el de Vil- rísticas materiales hasta que la exploración del subsuelo de la calle de los la Joana. La casa ha de reobrir al Condes de Barcelona la puso al descubierto. final del 2015 i en aquest Butlletí es Las bases de las columnas halladas in situ indican una planta basilical de comenten els treballs arqueològics tres naves, orientada al Este, con pavimento de técnica romana. Las colum- que han enriquit el seu perfil, de nas, halladas en las proximidades, son de mármol blanco o gris o de grani- mas agrícola a vil·la d’estiueig, escola to; una de ellas, estriada, indica el ángulo de clausura del coro central. En especial i, finalment, casa museu. Els el siglo VI la Basílica debió ser enriquecida con cancelas de mármol y otros mons de la literatura, les literatures elementos decorativos de los cuales se conservan diversos fragmentos.” del món, la literatura catalana i Jacint Verdaguer s’articulen en la perspec- Temps després, quan tiva històrica de Barcelona com a al seu torn Pau Verrié capital literària, i conformen la mu- estimulava, pas a seologia d’un espai que ha de ser al- pas, nous treballs hora centre d’estudi i de programació arqueològics, va pública com a Casa Verdaguer dels trobar-se el baptis- patrimonis literaris. teri sota la catedral També en el terreny de la història actual. Una desco- cultural, i en relació amb la seu del berta que continuen Museu al Park Güell, cal esmentar la explicant amb passió preparació d’una mostra a l’aire lliure, tant Verrié mateix, en potser a la sala hipòstila, sobre la imat- plena forma als seus ge de les capitals europees el 1900. És noranta-quatre anys, part d’un programa més ampli, que com Gregorio Aranda, anirà veient la llum en els propers el jovencíssim treba- anys, sobre la Barcelona del trànsit del llador del Museu que segle XIX al segle XX, tan rellevant des aleshores l’ajudava i de l’òptica dels nostres dies: de l’elec- que ara és a punt de trificació al modernisme, de la innova- jubilar-se. ció industrial a les tensions socials, de Des de llavors, l’an- l’expansió metropolitana a l’ambició tic conjunt episcopal de capitalitat nacional i europea. ha estat un tema Les novetats en els diversos espais Aula basilical d’estudi recurrent i del Museu incentiven, així mateix, han aparagut noves l’aposta per comptar, en l’horitzó del tesis. A hores d’ara, el que fa mig segle es considerava la basílica, com 75è aniversari del Museu, amb una relata Duran i Sanpere, és entès per Julia Beltrán i Charles Bonnet com a exposició de síntesi sobre la trajec- aula de recepció del bisbe. Fa poc que Beltrán, conservadora en cap de tòria de la ciutat, com la que Agustí plaça del Rei, ha proposat també la tesi d’una doble seu episcopal en els Duran i Sanpere havia disposat a la Barcelona primers temps visigòtics a Barcelona, amb el bisbat arrià instal·lat a les Casa Padellàs. L’exposició en cent objectes dependències que ens ocupen i el bisbat catòlic a la basílica dels Sants serà el primer pas en Just i Pastor, on en els darrers quatre anys s’ha dut a terme, en el marc del aquesta direcció, com comentarem Pla Barcino, un ambiciós projecte d’arqueologia programada. en el proper Butlletí. Joan Roca i Albert Joan Roca i Albert MUHBA Director del MUHBA MUHBA Butllet’ 30 | 2014 3 Autor: Ramon Muro EL PROGRAMA DEL MUSEU LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A VIL·LA JOANA Vil·la Joana, el mas situat a la serra La major part de les estructures, pa- Cal afegir la presència d’un dipòsit de Collserola on Jacint Verdaguer va raments i pavimentacions pertanyen d’aigües, localitzat al costat meridio- passar els seus darrers dies, és un dels a l’edificació del segle XVIII. Una de nal de la casa. La coberta fou bastida centres del MUHBA i es troba en les habitacions, situada al costat d’un amb una volta escarsera de maó de procés de restauració i remodelació. antic cup de vi, conservava una es- pla. L’accés, situat al NE, s’efectua A més, el subsòl està sent objecte tructura de planta poligonal. La pre- per quatre graons pavimentats amb d’una intervenció arqueològica, sota sència d’enlluïts a les parets permet rajols. A l’interior, en tot el llarg del la direcció de qui sotasigna i la su- vincular-la a la contenció de líquids. costat septentrional, es construí una pervisió del Servei d’Arqueologia de També s’ha evidenciat una mina banqueta. Tota la superfície es troba l’Ajuntament de Barcelona. d’aigua, que consta d’una petita arrebossada amb morter de calç blan- L’edifici, tot i el possible substrat volta bastida amb maons lligats amb ca, raó per la qual no ha estat possible baixmedieval (segle XV), es correspon morter de calç ataronjada. La resta es observar els materials constructius amb un antic mas edificat el segle troba excavada en el terreny natural emprats. Aquesta circumstància es XVIII. No obstant això, adquireix la de llicorelles. Tipològicament, es dóna a tota la superfície de la cister- seva fesomia actual a partir de la sego- tracta d’una galeria simple de secció na, a excepció del sostre. No s’han na meitat del segle XIX, moment cilíndrica i base plana. No és possible localitzat canalitzacions o desaigües en què patí importants modificacions observar cap més recorregut, perquè relacionats, de manera que es desco- internes i d’alçat. El 1902, hi morí es troba tapiada amb un mur. Com neix l’origen de l’aigua que contenia. mossèn Jacint Verdaguer. Des del a particularitat, hem d’assenyalar que Si es destinava a l’emmagatzematge 1922, fou propietat de l’Ajuntament a la paret nord s’hi excavà una forní- d’aigua de pluja, es tractaria d’un de Barcelona i acollí les Escoles Vila- cula, possiblement per allotjar algun aljub. No obstant això, tenint en joana. Finalment, a partir del 1963, sistema d’il·luminació. compte la relativa abundància l’espai es convertí en la seu del Museu Quant a l’adscripció cronològica, la d’aigües subterrànies a Collserola, Monogràfic Jacint Verdaguer. mina es trobava colmatada amb sedi- molt probablement procedia d’una Pel que fa a les troballes més antigues ments que han proporcionat materi- deu. localitzades, cal assenyalar quatre als ceràmics atribuïbles a les darreries Des de finals del segle XIX fins a l’ac- sitges amortitzades com a abocadors, del segle XIX, fet que permet situar-ne tualitat, la terrassa posterior està deli- que han proporcionat material cerà- el funcionament, com a mínim, fins mitada a l’oest per un mur de tanca. mic del segle XVI. aquell moment. Al nord, es troba imbricat amb una altra línia murària que fonamenta mitjançant tres banquetes disposa- des esglaonadament. La construcció d’ambdós murs suposà l’ampliació del terreny acotat en una fase ante- rior. L’engrandiment va requerir l’additament d’una quantitat impor- tant de terres entre el mur preexistent i l’obra nova. D’aquest mur més antic s’han obser- vat 26 m de longitud. Es construí amb maó i pedra de mides diverses, lligats amb morter de calç i sorra de color ataronjat recolzant els materials al substrat geològic, al qual s’adapta tot seguint l’orografia del terreny. Pel que fa a la cronologia, cal assenyalar que conté materials ceràmics recents, fet que n’indicaria el funcionament i manteniment fins poc abans de la important transformació engegada a partir del 1888. Esther Medina Guerrero Excavaci— de l'antic mas. Vilála Joana, octubre 2014 Arqueòloga 4 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 Autor: desconegut EL PROGRAMA DEL MUSEU LA BARCELONA DEPORTADA En la nostra història contemporània, portades imbricades directament amb o polítics, decidiren retornar a la seva diversos fenòmens, especialment Barcelona; així, la xifra al·ludida dels terra. Barcelona, de nou, actuà com la immigració econòmica, han fet 600 barcelonins ha quedat totalment a pol d’atracció, en la mesura que la de Barcelona una ciutat d’acollida de superada fins arribar al nombre de ciutat garantia l’anonimat i també persones que, en diverses fornades, 1.100 homes i dones relacionats di- l’establiment de nous vincles, sense han nodrit els barris de la ciutat i han rectament amb la ciutat. oblidar que alguns hi arribaren per contribuït a la seva pluralitat social i L’anàlisi del col·lectiu de la Barcelona desenvolupar el seu compromís polí- cultural. També en el cas dels homes i deportada ens remet, en primer lloc, tic en la lluita antifranquista. dones republicans que foren deportats a la població emigrada durant les pri- Amb aquesta perspectiva, no pot qua- als camps nazis, hom constata aquest meres dècades del segle XX: jornalers lificar-se com un fet casual l’aparició, caràcter d’atracció de Barcelona, que d’Andalusia, camperols de l’Aragó…, l’any 1962, a Barcelona, en la més la dota de singularitat i permet quali- integrats plenament a la vida social, absoluta clandestinitat, del primer nu- ficar-la avui com el centre de reunió política i sindical de la ciutat i que, cli de supervivents disposats a organit- i acció dels antics deportats, els seus per la seva participació activa en la zar-se, creant l’Amical de Mauthausen familiars i amics. defensa de la legitimitat republicana, i altres camps, per reivindicar els seus La quantificació del nombre de de- hagueren d’emprendre el camí de drets i la memòria dels companys portats segons el seu lloc de naixe- l’exili. Però no es pot obviar aquells morts durant la deportació. Com ment havia palesat que Catalunya era que hi van viure una temporada en tampoc no fou casual la reunió del el territori de l’Estat que més persones els anys de guerra, els refugiats que Comitè Internacional de Mauthausen havia aportat a aquella dramàtica ex- arribaren des del País Basc, Madrid a Barcelona, l’any 1979, efemèride periència: unes 2.000 sobre un total o Andalusia, els soldats de l’Exèrcit que suposà l’encontre d’antics depor- d’unes 9.000. En comparació amb Popular hospitalitzats i alguns Briga- tats de tot el món i el seu reconeixe- les altres ciutats importants, Barcelo- distes Internacionals, que hi establiren ment davant els nous representants na era la que, de lluny, ocupava el llaços en el futur. polítics de la democràcia. primer lloc, amb 603 persones depor- Una altra de les singularitats que tades registrades en els estudis més aporta riquesa al caràcter de la ciu- La Barcelona deportada serà abordada coneguts. Però, a mesura que hom tat, fou el nombre significatiu de pel MUHBA durant el 2015, amb aprofundeix en el coneixement de les supervivents dels camps nazis que motiu del 75è aniversari del seu alli- identitats d’aquests homes i dones (a referen la vida a Barcelona. A partir berament. partir de diversos estudis territorials, dels anys 1947-1948, quan s’havien del buidatge del fons documental de esvaït les esperances d’un canvi polític l’Amical, dels testimonis de familiars, a Espanya, la majoria optaren per fer Rosa Toran i Joan Calvo etc.), s’ha pogut ampliar de forma permanent el seu exili, però, alguns, Historiadors i membres de l’Amical notable el nombre de persones de- empesos per motius de salut, familiars de Mauthausen i Altres Camps Informe policial MUHBA Butllet’ 30 | 2014 5 © MUHBA (Autor: desconegut) EL MUSEU PER DINS BARCELONA AL LÍMIT. LA DEFENSA ANTIAÈRIA I EL BARRAQUISME La descoberta d’un lloc. La ciutat. Un Actualment, el projecte del Turó de la caràcter temporal. Això va fer plante- espai no identificat. Al límit. El Turó Rovira es troba immers en una segona jar incògnites que calia aclarir abans com a espai significatiu. La transfor- fase de museïtzació, amb l’articulació de continuar la rehabilitació. mació d’un espai comú en un espai de tres recintes de les bateries, l’anti- L’equip del MUHBA, amb la col·la- patrimonial. ga sala d’oficials, la sala dels soldats i boració de diversos agents, com Jordi Actualment, el Turó de la Rovira, l’espai de comandament de la bateria. Ramos, historiador i arqueòleg espe- al barri del Carmel, és un espai cada Ens trobem davant d’un emplaçament cialista en arquitectura militar i bon vegada més visitat per molts barcelo- de gran transcendència, ja que la pre- coneixedor dels recintes, va participar nins. Però, tot i que ofereix una visió servació dels elements arquitectònics en la primera fase. D’altra banda, única de la ciutat, una panoràmica de les bateries ens permet traçar un Oriol Hostench i Fernando Álvarez, gairebé completa de Barcelona, sovint discurs sobre els diversos moments del màster de Restauració de Monu- és poc reconegut: no es reflexiona de la història de Barcelona al segle XX, ments (UPC), van fer un estudi his- sobre el significat de l’espai on s’està amb el Turó com a espai estratègic, de tòric, arqueol ògic i patrimonial dels ni el que representa per a la ciutat. Es supervivència i de superació. Es tracta recintes que va permetre determinar tracta d’un espai que compta amb dos d’una evolució històrica i urbanística que la pintura era original de l’època elements arqueològics de primer or- de la ciutat des del Turó, d’un relat de les bateries, i van redactar un in- dre: les bateries antiaèries construïdes del segle XX. forme que marcava les directrius per el 1937 durant la Guerra Civil i les El procés de treball ha estat complex i seguir en la intervenció. barraques del barri dels Canons, aixe- enriquidor. El discurs museològic s’ha El Turó de la Rovira és, doncs, un cat durant la postguerra, exemple de modulat en relació a l’espai patrimo- espai patrimonial de primer ordre per «ciutat informal» dels anys 1950. nial on s’inscriu. El que inicialment a la ciutat. No només arquitectònic, El Turó de la Rovira s’inscriu en el semblava un projecte de reforma d’uns sinó humà. No es tracta només d’ex- recorregut dels Tres Turons, junta- espais, on la tasca principal havia de plicar una evolució arquitectònica i ment amb el del Carmel i la Creueta ser la part museogràfica, va fer un gir urbana, sinó una experiència vital, del Coll. Fa tres anys, hi va concloure inesperat quan, uns mesos abans, en humana, de lluita per la democràcia, una primera fase d’actuació, a la qual entrar en un d’ells (el pavelló d’ofi- per la llibertat, per l’habitatge i per es va atorgar un Premi Europeu d’Es- cials, que havia servit d’escola als dar- l’educació. Una lliçó que ens queda pai Públic Urbà (2012). El MUHBA rers anys del barraquisme) i començar lluny, i alhora molt a prop. hi va participar amb una primera mu- a netejar, es van descobrir traces de seïtzació de l’espai del conjunt de les pintura als murs, un element no gens Marta Iglesias bateries. habitual en construccions militars de MUHBA Soldats de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus). 6 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 © Arxiu JM Riesgo EL MUSEU PER DINS OLIVA ARTÉS I BARCELONA. DEL PASSAT AL FUTUR Simulaci— d'espai expositiu a Oliva ArtŽs El març del 2015, a l’antiga fàbrica tur. El conjunt es completa amb tres que posa l’accent en l’eficàcia de les Oliva Artés situada al Parc Central de espais expositius dedicats al Poblenou, polítiques públiques per resoldre els Poblenou, s’obrirà una exposició amb ubicats a la nau transversal que con- problemes de la gent. el títol (a hores d’ara encara provisio- necta la central i les laterals, al fons de La darrera tríada («Reconversió», nal) de Barcelona. Big City/Next City. l’edifici. «Imatge» i «Innovació») no forma un Combinarà, d’una banda, una mostra En contra del costum, els dotze con- bloc, però també enllaça amb els con- promoguda per Habitat Urbà que tenidors de l’exposició històrica no tenidors anteriors: la reconversió és parteix de la consideració del present s’identifiquen amb etapes de l’evo- l’altra cara de la industrialització, i la de la ciutat per avançar el futur possi- lució de la ciutat, però descobreixen creació de la imatge, una de les polí- ble i, de l’altra, una segona exhibició diversos aspectes de la mateixa. Són tiques més actives del govern local. organitzada pel Museu d’Història històries paral·leles que compartei- A més, la primera posició i la darrera sobre la trajectòria de Barcelona des xen una part de les dates decisives i, afegeixen un plus de significat als del darrer terç del segle XVIII fins als malgrat la diversitat, certa coherència contenidors corresponents: «Indus- nostres dies. Aquesta fórmula ja fou entre els projectes respectius. trialització» és l’opció econòmica utilitzada en l’exposició disposada al D’altra banda, la relació dels ítems és durant molt de temps, i amb «Inno- Pavelló de Barcelona amb ocasió de una seqüència ordenada que posa en vació» es vol destacar la capacitat per l’Exposició Universal del 1929. relleu les relacions entre ells i revela adoptar i adaptar les invencions forà- La planta basilical de l’edifici fabril la lògica de la successió. Així, els tres nies en cada moment. es divideix entre les dues exposicions, primers títols («Industrialització», Els dotze ítems s’han repartit entre que es distribueixen en dotze conte- «Immigració», «Treball») parlen de la els quatre historiadors de Barcelona nidors o ítems explicatius cadascuna base econòmica, poblacional i laboral que formen el consell assessor de la d’elles. de la ciutat. Dos dels tres següents mostra i s’han adjudicat en funció La mostra del servei municipal d’Ha- («Metròpoli», «Infraestructura») de l’especialitat de cadascun d’ells: la bitat Urbà ocupa la nau central i la s’interessen per l’extensió física de la història econòmica (Alex Sánchez), presentació històrica del museu, les ciutat, i el tercer («Metabolisme»), la història social (Sebastian Balfour) i dues naus laterals. El recorregut lon- pel cost mediambiental d’aquest la història urbana i municipal (Manel gitudinal de les exhibicions permetrà creixement. La idea subjacent al Guardia i Marina López). la visita de les dues en particular, però tercer grup («Societat», «Conflicte», també serà possible accedir transver- «Governança») és evident: l’estructu- salment des dels ítems històrics als ra social, les lluites que en deriven i Marina López Guallar corresponents a la perspectiva de fu- una concepció avançada del govern Historiadora MUHBA Butllet’ 30 | 2014 7 © MUHBA (Autor: Jordi Badia) TEMA CENTRAL LES HAGGADOT DE BARCELONA L’exposició Haggadot de Barcelona. L’esclat jueu del gòtic català pretén reunir i mostrar a la seva ciutat d’origen deu manuscrits excepcionals de gran va- lor artístic, religiós i sen- timental. Es tracta de les deu haggadot de Pasqua o guies rituals del sopar pasqual dels jueus barce- lonins i catalans del segle XIV, considerades les mi- llors del món per les seves belles il·luminacions. El terme hebreu haggadà significa literalment ‘nar- ració’ o ‘llegenda’. Aquí fa referència a les narra- cions dels fets bíblics de l’alliberament dels antics israelites de l’esclavatge a Egipte, que els jueus llegeixen durant la cele- bració del sopar pasqual o Séder. Amb la reunió d’aquests manuscrits, que eren de propietat privada i d’ús familiar, hem volgut fer un pas més per donar a conèixer el passat jueu de la ciutat de Barce- lona i de quina manera els seus habitants jueus feien il·luminar artística- ment els seus llibres ritu- als, com les haggadot, tot Rab’ i alumnes. Detall de l'Haggadˆ Kaufmann, segle XIV. destacant l’alt nivell de coneixement de les tèc- niques d’il·luminació de manuscrits, directament anys d’absència arran del decret d’expulsió dels influïdes per l’esclat artístic del gòtic català. jueus catalans el 1492. Presentades de manera interactiva, hom hi podrà L’exposició Haggadot de Barcelona. L’esclat jueu contemplar fàcilment les imatges artístiques que les del gòtic català està comissariada per Manuel For- han fet famoses i que retraten amb tota mena de cano, Ana María Bejarano i Josep-Lluís Carod detall la vida quotidiana dels jueus catalans medie- Rovira, i compta amb l’assessorament de Rosa vals. Alcoy i la col·laboració d’Alba Barceló com a do- L’exposició Haggadot de Barcelona. L’esclat jueu del cumentalista. gòtic català és una oportunitat única per conèixer i contemplar de primera mà aquest tresor docu- mental de factura catalana. També es concep com un acte simbòlic que retorna les haggadot tempo- Manuel Forcano ralment i excepcional a «casa seva» després de 500 Hebraista 8 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 Magyar Tudom‡nyos AkadŽmia Ko¬nyvt‡ra, Budapest TEMA CENTRAL L’ESCLAT JUEU DEL GÒTIC CATALÀ Arran de la disseminació del poble jueu, la dispersió desenvolupen estils variats i esquemes que, sense ne- patida pels manuscrits hebreus va afavorir pèrdues gar del tot els perfils lineals, assumeixen les novetats irreparables al llarg dels segles. No obstant això, les que comencen a imperar en el segon quart del segle haggadot del segle XIV, una majoria de les quals han XIV. Tot apunta a una italianització emergent, que estat vinculades al context català, configuren, enca- ofereix models pictòrics diversos, sigui a través de ra avui, un conjunt admirable, coherent amb l’es- les fórmules hibridades de la copiosa marginàlia de plèndida etapa que viu l’art d’il·luminar en aquell l’Haggadà de Barcelona, de les vinyetes denses i expres- temps del gòtic. La seva riquesa figurativa es posa sives de l’Hagaddà Brother i la Rylands o de l’art més de manifest si les comparem amb llibres peninsu- distès i auster de l’Haggadà de Sarajevo o de l’haggadà lars o d’èpoques anteriors, on preval la tendència a inacabada de Prato. El procés culmina amb el Maimò- l’abstracció i l’aniconisme, però tampoc no s’enfos- nides de Copenhaguen, sortit vers el 1347-1348 del taller queix si el referent són els còdexs hebreus il·lustrats barceloní de Ferrer Bassa, que també hauria pogut més rics, promoguts en altres centres d’Europa. Les il·lustrar alguna haggadà. haggadot, barcelonines i d’altres calls de la corona L’exposició Haggadot de Barcelona. L’esclat jueu del catalano-aragonesa, configuren un corpus de gran gòtic català es planteja com un gran escenari obert valor que ens mena a un món ple de particularitats a la descoberta d’un conjunt de llibres hebreus ex- iconogràfiques, culturals i religioses, però ben aco- traordinaris i ens convida a llegir-los dins dels seus blat a la realitat artística del gòtic del 1300. universos. Les haggadot –encapçalades per la meravellosa Haggadà d’Or, caracteritzada per les delicades miniatures d’un taller que treballà dins dels cànons més àulics del Rosa Alcoy segon gòtic lineal, encara en època de Jaume II– Historiadora de l’Art UNA NOVA VISIÓ DEL CALL L’exposició temporal Haggadot, al saló del Tinell, marca la culminació del procés de renovació museològica i museo- gràfi ca de l’espai MUHBA El Call, que oferirà una visió comprensiva de la història de la Barcelona medieval vista des del call dels jueus. A la planta baixa, després d’una panoràmica interactiva dels pòsits patrimonials en el teixit urbà dels nostres dies, el visitant trobarà una perspectiva de llarga durada sobre els jueus de Barcelona. A continu- ació, el recorregut segueix per la vida de l’aljama en els segles XIII-XIV, fi ns que el tràgic assalt de 1391 va compor- tar el seu fi nal, per bé que no encara el de la presència de jueus a la ciutat, en molts casos convertits forçosament al cristianisme. L’espai de la planta superior es reserva a la història cultural i a mostrar l’esplendorós llegat intel·lectual que va difondre’s pel món des del call medieval barceloní, punt d’encontre i de referència dels altres calls catalans. En el projecte hi col·labora un ampli equip d’hebraistes, medievalistes i especialistes en altres disciplines, com ara la matemàtica, entre els quals hi ha Stephen Bensch, Tessa Calders, Jordi Casanovas, Alexander Fidora, Manuel Forcano, Carles Puigferrat, Eduard Recasens, Anna Rich, Jaume Riera, Esperança Valls i Eulàlia Vernet Joan Roca i Albert MUHBA Volta del Remei MUHBA Butllet’ 30 | 2014 9 © MUHBA (Autor: Lajusticia Espai Imatge) LA PE‚A DEL MUSEU BREUS El voluntariat al MUHBA INSCRIPCIÓ FUNERÀRIA Des de la seva implantació el 2013, 51 persones han format part del programa de voluntariat DE MAGNUS del MUHBA, col·laborant en diversos departa- ments. Aquest programa es basa en una concep- ció del voluntariat per la qual el museu es bene- ficia del temps i l’esforç dedicats pel voluntari, el de l’alfabet grec alfa i omega. Als qual, al seu torn, es beneficia dels aprenentatges costats d’aquesta corona vegetal, i l’experiència que rep de la tasca realitzada. El s’observen dos coloms afrontats que MUHBA té una carta d’adhesió, on es determi- descansen sobre branques d’olivera. nen els termes de l’acord entre voluntari i museu, Sota aquesta decoració es pot llegir i un catàleg de feines, que estableix les condi- una inscripció funerària repartida en cions de la prestació voluntària en relació a la quatre línies que diu: conservació, l’estudi i la divulgació del patrimoni històric de la ciutat. Aquests documents es po- HIC REQVIES den consultar al web del MUHBA. Amb aquest CIT MAGNVS PV programa, el MUHBA reforça el vincle amb la ER FIDELIS IN PA ciutadania pel bé de la divulgació de la història i CE QVI VIXIT ANN III el patrimoni barcelonins. La transcripció de l’epitafi és: “Aquí Josep Oriol Pascual Sanpons descansa en pau, Magnus, infant MUHBA Lˆpida funerˆria de marbre de Paros amb fidel que va viure tres anys”. Segons iconografia cristiana. Segle V publiquen els estudiosos Georges Favre, Marc Mayer i Isabel Rodà, al Música en femení llibre Inscriptions romaines de Catalogne, Al voltant de la ciutat emmuralla- el gravat de les lletres és característic El cicle de tardor 30 Minuts de Música al Mu- da de Barcino s’estenia el territori del segle V d.C. seu, organitzat en coproducció per la Fundació conegut com suburbium, on vivia una Desconeixem si podria formar part Mas i Mas i el MUHBA, vol destacar el paper gran part de població de la colònia d’un assentament rural o d’una de les dones en la música. en vil·les dedicades als treballs agrí- necròpoli vinculada a un edifici de Les desigualtats de gènere també han estat pre- coles i artesanals. Sobretot, però, era culte, o bé tractar-se simplement sents en l’art i, per tant, en la música. Trobem l’indret on els romans enterraven els d’una troballa aïllada, però sembla des del cas de composicions signades sota pseu- morts, al llarg de les vies i camins que juntament amb la làpida es van dònims masculins, fins al d’intèrprets relegades que menaven cap a la ciutat. trobar restes òssies humanes i altres a actuar en l’àmbit privat dels salons, passant Amb l’arribada del cristianisme, objectes que no es van recollir. per autores l’obra de les quals mai no va arribar entre mitjan segle IV i V, moltes Aquesta peça, que va pertànyer a a ser publicada. d’aquestes vil·les es transformaren. la col·lecció Puig Deulofeu de Sar- El cicle comprèn una sèrie de concerts majorità- La cristianització dels propietaris rià, es pot veure a la nova exposició riament protagonitzats per dones amb obres de comportà que es bastissin oratoris permanent sobre Barcelona a figures internacionals, com Cécile Chaminade, que esdevingueren, en alguns casos, l’antiguitat tardana, situada a l’aula prolífica compositora francesa, o Clara Wieck, conjunts eclesiàstics. Alhora, els episcopal, al subsòl del MUHBA. esposa de Robert Schumann i virtuosa del pia- enterraments s’anaren ordenant al no, però també artistes barcelonines i del nostre voltant d’aquests edificis religiosos, Núria Miró Alaix país com Matilde Salvador, Narcisa Freixas, sobretot de basíliques martirials, MUHBA Onía Farga, Gloria Bulbena, Carlota Garriga, buscant la protecció dels màrtirs. Mercè Torrents i Mariona Vila, entre altres. Malauradament, aquesta ocupació de l’ager de Barcino ens resta força Teresa Macià Bigorra desconeguda, ja que el coneixement MUHBA que en tenim prové, en gran part, de troballes casuals i intervencions Diumenges del 5 arqueològiques antigues. d’octubre al 28 És dins d’aquestes troballes casuals de desembre, que emmarquem aquesta peça de la a les 18, 19 i col·lecció del MUHBA. Es va trobar 20 h. fortuïtament, entre els anys 1891 i MUHBA Plaça del 1892, en unes obres al sud-oest del LÀPIDA FUNERÀRIA DE MAGNUS Rei, sala Martí turó de Monterols, entre els carrers Cronologia: segle V d.C. l’Humà de Freixa i Raset, al barri de Sant Material: Marbre de Paros (Grècia). Gervasi de Cassoles. Dimensions: 52 x 47,1 x 4,8-4,4 cm. Es tracta d’una làpida sepulcral, de Procedència: Troballa realitzada entre marbre blanc de Paros (Grècia), els carrers de Raset i Freixa, al barri sense motllura, decorada a la part de Sant Gervasi de Cassoles, entre els superior amb un sertum central que anys 1891 i 1892. envolta un crismó amb les lletres Número de registre: MHCB 11456 10 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 © MUHBA (autor: Pep Parer) LABORATORI OPEN CHALLENGE Durant l’any 2015, el MUHBA participarà en un fons: 320.000 pàgines de llibres i documents. A més, dels reptes del projecte BCN|Open Challenge en caldrà seguir criteris de digitalització estrictes, tant què està compromès l’Institut de Cultura de l’Ajun- dels objectes digitals resultants com de les seves es- tament de Barcelona. tructures de metadades, i optimitzar despeses de pro- BCN|Open Challenge és una iniciativa desenvolupa- cessament amb la incorporació de solucions inèdites da conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i i estratègies de millora que permetin obtenir objectes l’empresa catalanodanesa Citymart.com, una start-up digitals de forma ràpida. especialitzada a generar idees i projectes per facilitar Es tracta, doncs, d’un objectiu complex obert a l’em- la millora en la gestió de les ciutats. Sota el lema Open prenedoria que no s’esgota en la capacitat d’innova- for Business. Open for Innovation (Oberta a les empreses, ció tecnològica, un camp en què els competidors oberta a la innovació), aquest projecte té com a ob- es demostren nombrosos i capaços, sinó que també jectiu agilitzar els processos públics perquè les bones planteja una important exigència de competència idees arribin de forma directa als ciutadans i garantir, en la logística, un dels aspectes en què les despeses amb mesures tecnològiques i mecanismes, la transpa- tendeixen a augmentar, i que per tant encareix el rència i l’eficiència de les solucions adoptades. resultat final. El programa d’obertura de la ciutat als negocis i a la En el marc d’aquest programa, el MUHBA propo- innovació que representa BCN|Open Challenge s’ha sarà quatre elements del seu fons que no havien concretat en sis reptes que Barcelona planteja al teixit estat digitalitzats o no havien sortit més enllà dels emprenedor –sense que importi el volum de l’empresa, dipòsits: el llibre de registre fundacional de la col- la seva antiguitat– per tal que se’n proposin solucions lecció del museu, el fons de catàlegs editats en l’era eficients: predigital, un import ant fons documental de Jacint 1) minimitzar els robatoris de bicicletes a la ciutat; Verdaguer i l’arxiu documental de treball d’Adolf 2) impulsar els sistemes de suport per reduir l’aïlla- Florensa i Ferrer, l’arquitecte municipal encarregat ment social; 3) monitoratge dels fluxos de vianants a de les principals actuacions de restauració i conserva- la ciutat; 4) eines per a la digitalització dels fons de ció de patrimoni immoble de Barcelona durant bona museus i arxius; 5) sistema automàtic de detecció i part del segle XX. alertes sobre calçades en mal estat, i 6) incentivar el comerç local mitjançant la tecnologia. El MUHBA participa, amb l’Institut de Cultura de Barcelona i les seves institucions dependents, en el Jaime Irigoyen repte número 4, la proposta d’eines per a la digita- MUHBA lització dels fons de museus i arxius. Aquest repte es planteja com una oportunitat d’obertura a la ciuta- dania, a la recerca i a la mateixa ins- titució, dels rics fons documentals i bibliogràfics de les institucions de cultura de l’Ajun- tament mitjançant la seva incorpo- ració a les eines d’accés i reposi- tori. Com que les iniciatives de di- gitalització solen ser parcials, pel cost i l’impacte que causen en les entitats de custò- dia, BCN|Open Challenge planteja l’objectiu de di- gitalització d’un gruix important de MUHBA Butllet’ 30 | 2014 11 EL MUSEU EN XARXA BARCELONA, PANORAMA NORD La mirada a la ciutat des de Collserola i els seus turons, pistes, han seguit, recentment, la perforació del túnel que com des del Park Güell o el turó de la Rovira, permet connecta les aigües del Ter i el Llobregat i la línia fèrria gaudir d’unes magnífiques vistes panoràmiques i proposar d’alta velocitat en direcció a França. Tot plegat, posa de lectures significatives de la relació existent entre aquests manifest com el congost manté la seva importància estra- indrets singulars i la història del creixement de la ciutat. tègica en la Barcelona del segle XXI. Aquesta mirada des del sector nord de la metròpoli per- met, així mateix, observar les transformacions en el pai- satge des de mitjan segle XIX, a mesura que la ciutat creix, com a conseqüència de la ubicació al territori als peus de la serralada de nous equipaments i infraestructures i, cada cop més, nous espais urbanitzats. Es tracta d’un procés d’urbanització creixent que, a inicis del segle XX, va incloure l’intent de crear una ciutat jardí adreçada a les classes mitjanes a Torre Baró i Vallbona, que no va reeixir. Aquest projecte es feia ressò de les idees i els projectes que es desenvolupaven arreu d’Europa i era coetani dels que, amb els ulls posats en les elits, es bastien a l’avinguda del Tibidabo i al Park Güell. Locomotora de l'antiga l’nia del ferrocarril de Nord davant del barri Les dures condicions de vida de la postguerra van pro- de la Trinitat Nova, 1965 piciar l’extensió del barraquisme i de l’autoconstrucció a la zona, així com la ubicació dels primers polígons El castell de Torre Baró, al turó de les Roquetes, és un emplaçament privilegiat per copsar el paper estratègic del congost que comunica el pla de Barcelona i el Vallès des de l’antiguitat fins als nostres dies, com a lloc de pas de diverses xarxes que han esdevingut vitals per a Barcelona. En època romana, el travessaven la Via Augusta i l’aqüe- ducte; també la Strata Francisca i el Rec Comtal medievals i, segles més tard, l’aqüeducte de Montcada. Els batecs de la primera revolució industrial van portar-hi dues lí- nies de ferrocarril, mentre que prop seu es construïen nous aqüeductes, com el de Dosrius i el del Baix Vallès. A l’inici del segle XX, la necessitat creixent d’aigua i d’energia per a una ciutat que s’expandia sota l’impuls de la segona revolució industrial va comportar la cons- trucció de la central elevadora de la Trinitat Vella, al peu Obres de construci— de l'Avinguda Meridiana, 1967 del turó, i a la instal·lació de les línies d’alta tensió que, provinents del Pirineu, travessaven la serra de Collserola d’habitatge. S’accentuà llavors l’expansió de les perifèries i seguien per la llera del riu Besòs. sota la lògica de l’especulació immobiliària privada, amb A la substitució, a mitjan segle XX, de la carretera de Ri- un dèficit crònic d’equipaments i de serveis públics. Són bes per l’avinguda Meridiana i la connexió amb les auto- mancances que els ciutadans de l’actual districte de Nou Barris, organitzats en les associacions de veïns, van con- tribuir a millorar, en el marc d’un combat més ampli per la democràcia a la ciutat i al país. Aquesta iniciativa del MUHBA a Torre Baró s’ha realit- zat en col·laboració amb Hàbitat Urbà, el Districte de Nou Barris, el Patronat del Parc de Collserola i l’Arxiu Històric de Roquetes, i ha pogut comptar amb fotografies inèdites, fetes entre 1965 i 1973 per Narcís Darder Bosch (1923-2006) i cedides al Museu pels seus familiars. Carme Garcia i Soler Vista d'una torre d'alta tensi— a l'actual Ronda de Dalt amb el barri de la Prosperitat al fons, 1965 MUHBA 12 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 Fons Narc’s Darder Fons Narc’s Darder Fons Narc’s Darder EL MUSEU EN XARXA BARCELONA I L’HAVANA: HISTÒRIA DE DUES CIUTATS, HISTÒRIA DE DOS PAÏSOS Vista del port de l'Havana En el marc de la col·laboració institucional amb la ciu- dues ciutats-port i dels països que tenien al darrere. tat de l’Havana, que des de l’Oficina de Cooperació In- Barcelona s’erigí en una ciutat portuària molt oberta als ternacional de l’Ajuntament s’ha sol·licitat al MUHBA, fluxos mercantils amb les illes antillanes, amb l’Havana el Museu ens ha proposat de concretar en un llibret i en i Cuba en particular. Aquesta dependència s’accentuà un vídeo la intensa relació entre Europa i Amèrica que quan Barcelona es convertí en la capital d’una regió circulava per l’eix que formaven les dues ciutats. industrial que precisava sucre i cotó (procedent de Barcelona i l’Havana es van relacionar molt intensa- Nova Orleans) arribats via l’Havana, el port exportador ment des de finals del segle XVIII i durant dos-cents i reexportador. Al darrere, una altra vegada, hi havia un anys, temps més que suficient per generar i mantenir món molt complex d’esclaus a la Cuba occidental i una uns vincles culturals i sentimentals de gran densitat i gran concentració obrera a Barcelona i el seu hinterland estabilitat. industrial. La tasca dels historiadors no és, però, de cap manera, La tercera variable que explica una interrelació intensa la de mitificar uns vincles establerts en el passat, ni les entre Barcelona i l’Havana ha estat l’existència de flu- percepcions de les dues societats sobre elles mateixes i xos migratoris continus en ambdues direccions. L’Ha- aquelles amb les quals s’han relacionat i es comparen. vana va ser un lloc d’emigració de comerciants, factors Ben al contrari, es tracta de conferir a aquella visió i agents vinculats a una agricultura (esclavista fins al retrospectiva –i en molts casos, mítica– una veracitat 1880) orientada al mercat internacional massiu des i uns límits. En aquest sentit, la història compartida de Barcelona i els ports catalans; aquesta emigració de d’ambdues ciutats necessita ser matisada, pel cap baix, peninsulars adquirí grans proporcions a les acaballes del en tres direccions essencials. vuit-cents i fins a la depressió dels anys trenta del segle La primera és explorar què va significar que ambdues passat. Més endavant, aquests fluxos no tan sols es van ciutats formessin part d’un espai compartit. Com a mantenir, sinó que sovint van revertir en repatriacions i grans ciutats de la monarquia espanyola fins al 1898, una emigració política i econòmica en direcció contrà- en moltes ocasions totes dues van resultar de mal en- ria el darrer quart del segle XX. caixar en el disseny unitari de la monarquia borbònica Refer la història d’aquestes vinculacions és la tasca que i de l’estat-nació que es va dibuixar a partir dels experi- pertoca als historiadors i estudiosos de banda i banda ments liberals de principis del segle XIX. Les demandes de l’Atlàntic. Hi ha molta feina per fer si és que volem d’autonomia cubanes van precedir les espanyoles, però donar consistència a tota una trama d’intercanvis hu- trobaren un ressò molt notable a Barcelona i Catalunya mans de dos segles i mig. des de la tercera dècada del segle XIX i fins als anys pos- teriors a la independència cubana del 1898. La segona línia d’interrelacions respongué a la impres- Josep M. Fradera sionant complementarietat econòmica i social d’amb- Historiador MUHBA Butllet’ 30 | 2014 13 Autor desconegut IDEES PER EMPORTAR Diversos autors ra. Des del segle XVIII fins als anys qua- PER LLEGIR Música, guerra i pau ranta del segle XX, els diversos actors del Barcelona: Ajuntament de Barcelona, sector musical de la ciutat van intentar Institut de Cultura, MUHBA, 2014 encoratjar la població, denunciar la bar- Francesc Caballé MUHBA Llibrets de sala, núm. 18. 5 € Estructura urbana del Call de bàrie, celebrar les victòries o homenat- Barcelona jar els caiguts. Tal com indica Xavier Chavarria, coordinador del llibret, és la Barcelona: Ajuntament de Barcelona, història narrada des de la música. Institut de Cultura, MUHBA, 2014 MUHBA Documents, núm. 9. 15 € Deu volums de la col·lecció Pòsits Aquest número de la col·lecció Do- cuments és un estudi exhaustiu sobre Ara fa cinc anys, Decidir la ciuta t l’estructura urbana de l’antic call de futura. Barcelona, 1859, de Glòria Barcelona, desaparegut a finals del se- Santa-Maria, obria aquesta sèrie de gle XIV. La recerca realitzada descobreix publicacions. Els deu llibres editats que el traçat urbà de l’antic call ha per- fins ara són una part del mosaic de viscut, amb lleugeres modificacions, formats que el museu ofereix i que, fins al dia d’avui. És per aquesta raó encaixats amb la resta de propostes que l’autor, una vegada conegudes les (exposicions, itineraris, seminaris, alteracions contemporànies, pot apli- diàlegs, etc.), tenen com a finalitat car les referències extretes de les fonts oferir eines per a la reflexió al voltant documentals al parcel·lari actual sense de la ciutat. Des de l’Eixample de que aquest fet suposi distorsions subs- Cerdà fins al model de gestió de tancials, i oferir-nos, així, una radiogra- la Fabra i Coats, les recerques dels fia força aproximada del call jueu. Editat amb motiu del cicle 30 Minuts autors d’aquests volums han obert Les informacions que aporta aques- de Música al Museu de l’estiu, aquest vies d’estudi i han aportat nous punts ta publicació són significatives per títol recull una sèrie de textos sobre el de vista sobre la història de Barcelona, conèixer la trama urbana històrica món musical a Barcelona en diversos que pretenen, sobretot, suscitar d’aquesta part de la ciutat, tot i que períodes de la seva història que han tin- inquietuds i plantejar interrogats que la seva projecció va més enllà, perquè gut com a denominador comú la guer- permetin continuar avançant en el poden incorporar-se com a dades in- coneixement de la ciutat. terpretatives per tenir en compte, tant en les actuacions arqueològiques ja efectuades a la zona com en les que es facin en el futur. Eduard Riu-Barrera Romànic/BCN Guia d’història urbana, núm. 16. 1,50 € El romànic barceloní i, per extensió, el català, s’inicia el segle XI per influ- ència italiana i coincideix en el temps amb un rebrot vigorós de la ciutat que es va plasmar en una renovació monu- mental i artística destacable durant els dos segles següents. Aquesta guia, a més d’un relat històric de la Barcelona dels segles XI, XII i XIII, ens mostra algunes pervivències romà- niques tant patrimonials com materi- als de la ciutat que, tot i ser escasses, són prou significatives. També ens descobreix fragments amagats que van passar a formar part de construccions posteriors i, finalment, ens introdueix algunes edificacions destacables en el seu temps, però malauradament avui desaparegudes. 14 MUHBA Butllet’ 30 | 2014 IDEES PER EMPORTAR AMICS I AMIGUES DEL MUHBA DESTACATS DE L’AGENDA D’OCTUBRE DE 2014 A GENER 2015 Les músiques del 1714 de la Llotja, creada per la Junta de Comerç el 1775. El Una exposició del Museu de la Música que mostra les fons s’amplià amb peces procedents d’esglésies i convents transformacions musicals en els anys de la Guerra de afectats per la Guerra del Francès i les desamortitzacions, Successió i la pervivència de la derrota catalana en les com també amb donacions i adquisicions. La col·lecció cançons transmeses oralment i les creacions musicals és un referent pel que fa a l’art català dels segles XVIII inspirades en el mite del 1714. S’hi exhibeixen més de i XIX. seixanta enregistraments d’àudio i vídeo, juntament Dijous 13 de novembre, a les 18 h. Llotja de Mar amb instruments de l’època, gravats, mapes i partitures. Dissabte 18 d’octubre, a les 12 h. Auditori de Barcelona La Primera Guerra Mundial va transformar Barcelona Una ruta que transita per espais que recorden fets Sortida a Perpinyà històrics destacats i la seva transcendència a Barcelona, i Sortida a la capital de la Catalunya Nord, amb la finalitat que permet parlar del pes de les manifestacions culturals d’apropar-nos al patrimoni vinculat a la nostra història més vives, des de l’alta cultura del Liceu fins a la més i a la nostra cultura, i conèixer els projectes engegats per popular dels teatres i cabarets del Paral·lel. Va ser una les administracions municipal i regional per preservar-lo època fonamental per a una ciutat que, arran de la i divulgar-lo. Dissabte es visita el Museu Memorial de neutralitat espanyola, va esdevenir tauler de joc per a l’Exili a la Jonquera, i la catedral i la Maternitat d’Elna. espies, contrabandistes d’armes, idealistes i pistolers. Diumenge es visita el Palau dels Reis de Mallorca, el Dissabte 22 de novembre, a les 11 h. Davant del teatre Castellet, la catedral i la Casa Xanxo. Apolo. Dissabte 15 i diumenge 16 de novembre Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Visita comentada al museu de la Reial Acadèmia Feu-vos AMICS del MUHBA. Més informació al 932 562 122 Catalana de Belles Arts, hereu de la col·lecció de l’Escola o a amicsmuhba@bcn.cat LA CENTRAL DEL MUHBA La llibreria La Central del Museu d’Història de Barcelona proposa establir un diàleg enriquidor amb els continguts del museu, amb un ampli repertori de llibres i objectes. La Central del MUHBA Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona / 932 690 804 Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 20.30 hores Diumenge, de 10 a 15.30 hores MUHBA Butllet’ 30 | 2014 15 Butllet’ 30 Consell de Redacció: Maria Josep Balcells, Àngels Bertran, Mònica Blasco, Josep Bracons, Carme Cazalla, Carme Garcia Soler, Núria Miró i Alaix Disseny gràfi c: Miguel Sal Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Coordinació: Xavier Cazeneuve; Carme Garcia Soler Secretari tècnic: Jaime Irigoyen Dipòsit Legal: B. 47.520-76 ISSN: 2013-8245 R AR TIG A ISI T ES V IN V AR L EL tat ÇA N LA RE I ARR CIOE A K G Ü P L N L R iu DE ITI RE PA C S LA E U la PL ST OM AN T T A A A I DEA N e EM UGU D S T I Ó T DE NOR AN R BR S A S TE FA AT TU R VIR d D’A HO CA CO RO ll ALa CR 7 ir IA UL NA LL ·LA 30 M V EP I S MA CA VIL NA UG RO A F EL JO RE R R TA NA RE AR CIO A D E E RP S C S A R TE O XP L·L E CA IGU BA T IN E CO L’A DE bcn.cat/ museuhistoria facebook.com/barcelonacultura twitter.com/bcncultura SUPLEMENT GRATUÏT DE LA REVISTA L’AVENÇ NÚM. 407 Butllet’ DESEMBRE DE 2014. ANY VII. NòM. 30 Mirades participades Els treballs per a la nova museïtzació de diversos conjunts patrimonials, de l’aula basilical i 2302 el baptisteri de l’antiguitat tardana al Call medieval, la Vil·la Joana de Verdaguer, el recinte de Fabra i Coats, Oliva Artés o el Turó de la Rovira, han estat tot un repte que ha envigorit el Museu. En primer lloc, perquè han obligat a pensar a fons com mostrar tots aquests espais amb mirades creuades que els articulin plenament amb la història de Barcelona. En segon lloc, perquè ha incentivat fórmules organitzatives més àgils i efi cients per cobrir tots els fronts. Finalment, perquè al Museu mai no hi havia hagut tants equips d’investigadors i professionals treballant alhora en un clima intel·lectual estimulant, un fet que també ha permès donar feina a molts joves. A més, el Muhba mai no havia tingut una relació tan intensa amb el conjunt de l’Administració de la ciutat, amb les universitats i amb les institucions i entitats ciutadanes i veïnals més diverses. Miniatura procedent de l’Haggadà de Barcelona, segleX IV © The British Library