22
Butllet’
31
Les sales del Muhba es distribueixen entre 
diversos espais patrimonials que componen, 
entre tots, un relat històric coral i, alhora, 
articulat de Barcelona. Com la majoria de 
museus de ciutat d’Europa, el Muhba té els 
espais repartits pel teixit urbà. Enguany s’han 
refet els dedicats a la ciutat visigoda i al 
call dels jueus, s’han obert sales del Museu 
al Turó de la Rovira i a Fabra i Coats i s’ha 
inaugurat una visió experimental de la capital 
contemporània a Oliva Artés. Segueix ara Vil·la 
Joana, amb la trajectòria de Barcelona com a 
ciutat literària, i ja es treballa en les sales sobre 
el món del treball, a Fabra i Coats, i en la versió 
estable de la formació de la metròpoli, a Oliva 
Artés. En l’horitzó del 75è aniversari del Museu 
el 2018 convé, sobretot, repensar la seu de 
Plaça del Rei com a casa i àgora de la història 
per als barcelonins i els visitants, amb una 
exposició de síntesi efi caç a la Casa Padellàs, la 
consolidació del Centre de Recerca i Debat i un 
nou tractament del conjunt patrimonial. 
DESEMBRE DE 2015. ANY VIII. NòM. 31 L’horitzó del 75è aniversari 
Vista nocturna de la Plaça del Rei des de les galeries de Casa Padellàs
©
 M
U
H
B
A
 (A
utor: P
atrick Faigenbaum
)
2 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
EL PROGRAMA DEL MUSEU
VIL·LA JOANA. HISTÒRIA, CIUTAT I LITERATURA 
La Vil·la Joana, a Vallvidrera, és la 
darrera casa que va acollir l’escriptor 
Jacint Verdaguer. Verdaguer, malalt, 
l’havia triada per trobar-hi repòs i 
guariment, però hi acabà els seus dies 
el 10 de juny de 1902. Vora la ciutat 
de Barcelona, enmig d’un paisatge 
boscós, Vil·la Joana semblava marcar 
i resoldre in extremis un gest insistent 
en el darrer Verdaguer: la indicació de 
la nostàlgia de la casa, de la necessitat 
d’habitar, de la convicció (mai no 
afeblida en Verdaguer) que ser al món 
vol dir habitar. D’aleshores ençà, un 
sòlid consens ciutadà, en qualsevol 
cas, ha fet de la Vil·la Joana la casa 
de Verdaguer que hem rebut com a 
llegat: el lloc de memòria verdague-
riana i alhora l’eloqüent recordatori 
del valor col·lectiu de la imaginació i 
de la paraula literàries. Així, és també 
com a casa de la literatura que propo-
sem de repensar Vil·la Joana; com un 
espai que apel·la al valor de la paraula 
com a casa comuna i, en particular, 
al de la paraula literària en les seves 
singulars capacitats cognoscitives i 
realitzatives i en la seva condició d’ins-
trument decisiu per a la construcció 
simbòlica de la ciutat contemporània. 
A grans trets, la museografia en curs 
té fixat com a primer propòsit fer 
memòria, a través dels usos successius 
de l’antic mas Ferrer i actual Vil·la 
Joana, de les característiques de la 
dialèctica entre Barcelona i Collsero-
la. Vol mostrar el llarg comerç entre 
la ciutat i el seu entorn natural, el pas 
de l’espai rústic a l’espai contempora-
ni cada cop més accessible i proper, 
susceptible d’esdevenir urbanament 
funcional, subsidiari o tributari, de la 
ciutat que té a l’altra banda dels tu-
rons; un locus amœnus adient al lleure 
o a l’ús residencial exclusiu, o als usos 
terapèutics o educatius –per a Verda-
guer i, després, per als infants de les 
escoles especials de Vil·la Joana.
El segon objectiu és incidir en el valor 
de la literatura com a capital simbòlic 
imprescindible de les societats con-
temporànies, constitutiu en particular 
de la configuració de l’espai urbà, 
tal com mostra molt precisament el 
cas de Barcelona, amb la intervenció 
estel·lar de Verdaguer.
Quant al discurs específic sobre Ver-
daguer, en primer lloc vol centrar-se 
a considerar-lo com a nòdul singular 
on conflueixen un feix significatiu 
de fenòmens, episodis i atributs de 
què el poeta i la seva obra són alhora 
agent i escena. Concretament, es 
tracta de mostrar Verdaguer, d’una 
banda, com a agent dels programes 
de producció simbòlica de la Re-
naixença, de la nova Barcelona, del 
nou patriciat urbà (dels López, dels 
Güell…) i de l’Església militant del 
vuit-cents; de l’altra, com a obser-
vador colpit i inquiet del mal social 
que finalment es rebel·la contra el 
poder i decideix acusar. A més, vol 
servir la memòria del pas de Verda-
guer per Vil·la Joana mitjançant un 
tractament museogràfic específic de 
restitució dels espais i objectes que, 
preparats ex professo per a l’estada de 
Verdaguer, van ser testimonis dels 
seus darrers dies. I finalment, vol 
subratllar la força extraordinària de 
la seva figura pública, perdurable a 
través de projeccions de tota índole i 
d’una posteritat que no ha deixat de 
ser fecunda entre lectors, creadors i 
estudiosos. 
L’herència de Vil·la Joana és part 
d’aquesta rica posteritat a què la mu-
seografia en curs confia també retre 
servei. Una herència, ha estat dit, 
sempre és una tasca.
Josep M. Domingo 
Universitat de Barcelona
Comissariat de Vil·la Joana
A
u
to
r 
d
e
sc
o
n
e
g
u
t
Enterrament multitudinari de Jacint Verdaguer, 13 de juny de 1902. Pas de la carrossa fœnebre per la Rambla de Barcelona.
3MUHBA Butllet’ 31 | 2015
Aquest any ha tingut lloc el doble 
Simposi Internacional Barcelona-
París: relacions intel·lectuals i capitals 
culturals, amb una primera part al 
maig a Barcelona, al MUHBA, i una 
segona part a l’octubre, a l’Institut 
d’Études Avancées de París. L’objectiu 
d’aquest simposi –que ha estat l’acti-
vitat central del Màster UB-MUHBA 
Barcelona-Europa: Literatura i Història 
Comparada dels Intel·lectuals, aquest 
curs passat– era estudiar i donar a co-
nèixer les relacions intel·lectuals entre 
Barcelona i París, en el període 1875-
1975, des del punt de vista de la litera-
tura comparada, la història comparada 
dels intel·lectuals i la història cultural 
de les ciutats. Amb aquest objectiu 
s’han reunit més de 40 investigadors 
a les dues ciutats, i aviat apareixerà el 
llibre que reunirà totes les ponències.
París, el segle XIX i part del XX, va ser 
una referència ineludible per Barcelo-
na, fins al punt que va marcar profun-
dament el seu model urbà, de ciuta-
dania i de camp literari i intel·lectual. 
La major part dels grans escriptors 
catalans han passat en algun moment 
per París, com a corresponsals, com a 
viatgers, o com a exiliats, i han desprès 
de la capital de França una visió del 
que hauria de ser Barcelona –o del que 
hauria de defugir. A més, la literatura 
catalana s’ha definit, durant una gran 
part de la seva història i de manera 
molt profunda, amb relació a la litera-
tura francesa: lectures, debats literaris i 
fonaments ideològics d’irradiació pari-
senca han tingut a Barcelona un ressò 
i un desenvolupament específics. Per 
la seva banda, no són pocs els escrip-
tors francesos amb estades a Barcelona 
que mereixen ser contextualitzades i 
estudiades. París i Barcelona articulen 
dues maneres diferents i complemen-
tàries de ser capital cultural, és a 
dir, d’acumular un capital simbòlic 
que els atorga una funció central i 
ordenadora del seu camp nacional 
i de la seva posició internacional.
Barcelona és una capital cultural euro-
pea en transició. Moltes iniciatives 
culturals dels anys proppassats, en 
aquesta ciutat, s’han caracteritzat per 
confondre la internacionalització de 
la imatge de Barcelona amb la interre-
lació entre camp local i internacional. 
Cal un canvi d’enfocament, que també 
està lligat a un canvi generacional i a 
una reflexió sobre les condicions de 
ciutadania. Només des d’aquesta refle-
xió ciutadana –que vinculi el present 
amb el seu llegat– es podrà inaugurar 
una altra temporalitat per a Barcelona 
com a capital cultural. 
Per això cal assenyalar el projecte Vil·la 
Joana - Casa Verdaguer de Literatura, 
impulsat pel MUHBA, com una de 
les iniciatives més importants i innova-
dores dins del panorama de la idea de 
capitalitat cultural. Lluny del centre, 
a Collserola, la residència on va morir 
Verdaguer ofereix una perspectiva ge-
nerosa de tota la ciutat, que inclou els 
morts i els vius, el llegat, el present i el 
futur. El fet que aquest projecte incor-
pori explícitament totes les dimensions 
de la condició de capitalitat cultural 
–local, nacional, universal– significa 
un canvi substancial de plantejament, 
que té en la recerca, i no només en la 
promoció, els seus fonaments. 
La idea podria, a més, veure’s reforça-
da pel reconeixement de Barcelona 
com a Ciutat Creativa Unesco de la 
Literatura. Aquestes dues iniciatives 
constitueixen una aposta molt seriosa i 
a llarg termini. En el cas de MUHBA-
Vil·la Joana, impulsant un centre de 
recerca i debat sobre la relació entre 
literatura i ciutat i, des d’aquesta, cap 
a la literatura universal. En el cas de la 
condició de Ciutat Creativa Unesco de 
la Literatura, pel que té de reconeixe-
ment d’una estructura en què el llibre 
literari –i el llibre en general– tenen un 
paper fonamental en la vida ciutadana.
Antoni Martí Monterde
Director del Màster UB-MUHBA 
Barcelona-Europa: Literatura i Història 
Comparada dels Intel·lectuals
EL PROGRAMA DEL MUSEU
BARCELONA CAPITAL LITERÀRIA I EL MUSEU
La Rambla. Diada de Sant Jordi, 2015. 
A
d
ri
ˆ
 G
o
u
la
EL PROGRAMA DEL MUSEU
4 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
LA PROGRAMACIÓ ‘DE PROXIMITAT’ A LA SEU 
DEL MUSEU AL PARK GÜELL
Des que l’octubre del 2013 s’instau-
rà el nou sistema de gestió del Park 
Güell, que comporta el tancament de 
la zona monumental durant el dia, 
el MUHBA, amb la col·laboració de 
B:SM, ha organitzat tot un seguit 
d’activitats gratuïtes amb la voluntat 
que els ciutadans de Barcelona po-
guessin fer més seu el parc.
Des del final de gener del 2014 i fins 
al final de març del 2015, dins el re-
gistre Gaudir més Bcn, gairebé cada 
dissabte es va oferir gratuïtament un 
itinerari guiat: La primera balcona-
da de Barcelona. La ciutat vista des 
dels Tres Turons. La ruta mostrava el 
creixement de la ciutat i s’iniciava al 
turó de la Rovira, travessava el Park 
Güell cap a la font de Sant Salvador 
d’Horta, i acabava al pont de Vall-
carca; 575 persones van seguir aquest 
itinerari guiat.
També des del 2014 el MUHBA va 
obrir la Casa del Guarda durant la 
celebració de la Nit dels Museus. 
El 2014 es va oferir un espectacle 
nocturn similar a les celebracions que 
es feien al Park Güell a principi del 
segle XX. Amb el títol Alè. Música, 
dansa i literatura a la Barcelona 
dels anys 20, els assistents, 248 ciu-
tadans, van poder gaudir de les peces 
de joventut per a piano de Manel 
Blancafort, interpretades per Blanca 
Soler i acompanyades per Marc Egea 
amb la viola de roda i el taragot. El 
cos de dansa de l’esbart d’Arenys de 
Munt, dirigit per Carles Marpons, va 
il·lustrar les peces musicals, i l’actriu 
Gemma Sangerman va donar veu als 
literats que han escrit sobre aquest 
indret: Rusiñol, Rodoreda i Carner. 
Les portes obertes a la Casa del Guar-
da organitzades la mateixa nit, de dos 
quarts de deu a la una de la matina-
da, van congregar 351 persones.
La Nit dels Museus del 2015, a la 
visita a la Casa del Guarda, per la 
qual van passar 432 persones, s’hi 
va afegir un itinerari guiat, Gaudí 
Insòlit, que explicava la urbanització 
del parc.
L’estiu del 2014 es van celebrar els 
Vespres musicals al Park Güell. 
Tots els divendres del mes de juliol 
cantants, músics i rapsodes van inter-
pretar obres de la literatura catalana 
que tenien com a tema principal la 
ciutat de Barcelona: Vinyoli, Ver-
daguer, Espriu, Maragall i d’altres, 
interpretats per Gemma Sangerman, 
Oriol Romaní, Xavi Múrcia, Dídac 
Rocher i Alfons Encinas. Els especta-
cles els van seguir 587 persones.
La proposta de l’estiu del 2015, en 
canvi, a més de visites comentades a 
la Casa del Guarda, que van seguir 
156 persones, va consistir a oferir 
dos itineraris guiats el mes de juliol: 
Barcelona 1902. La urbanització de 
la muntanya pelada i La conquesta 
dels Turons, que van ser seguits per 
139 persones. 
A la primavera, tant l’any 2014 com 
el 2015, es va portar a terme una acti-
vitat adreçada a les escoles bressol de 
Gràcia, “Trencadís de sons i colors”, 
amb la col·laboració del Districte, 
Agenda 21 i B:SM. Va portar al Park 
Güell 486 infants d’1 i 2 anys i els 
seus acompanyants, en una activitat 
que es treballava primer a l’aula i que 
després recorria el parc de la mà d’un 
grup de músics i d’una ballarina.
Els mesos de febrer i març del 2015 es 
va fer la primera sèrie de conferències 
emmarcades dins el títol de Vespres 
al Park Güell, amb una xerrada sobre 
la restauració de la Casa del Guarda, a 
càrrec d’Anna Ribas i Carme Hosta, i 
una altra d’Albert Cuchí sobre l’aigua 
al Park Güell, amb l’assistència de 48 
persones. Els mesos de novembre i 
desembre tindran lloc dues conferèn-
cies més. En la primera es presentarà 
el nou itinerari Balconada/BCN 
recollit en la Guia d’Història Urbana 
núm. 18 del MUHBA, a càrrec de 
Jordi Ramos i Joan Roca, mentre que 
la segona tractarà de la cultura i el 
lleure al Park Güell al llarg del temps 
i anirà a càrrec de Mireia Freixa i Mar 
Léniz. 
Fins a la tardor de 2015 gairebé 
3.000 barcelonins han pogut gaudir 
d’alguna de les activitats gratuïtes 
que s’han organitzat al Park Güell i 
es calcula que a final d’any en seran 
encara uns quants més. 
Teresa Macià Bigorra 
MUHBA
A
u
to
r:
 M
—
n
ic
a
 M
a
rt
’n
e
z
Vespres musicals al Park GŸell, juliol de 2014.
EL PROGRAMA DEL MUSEU
5MUHBA Butllet’ 31 | 2015
AL RESCAT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES 
QUE ES TANQUEN
©
 M
U
H
B
A
 (
A
u
to
r:
 J
o
se
p
 B
ra
c
o
n
s)
Entre els últims mesos de l’any 2014 
i el començament del 2015 hem as-
sistit a tancaments o a l’anunci de 
canvis significatius que han afectat 
botigues de Barcelona com El In-
dio del carrer del Carme, la filatèlia 
Monge i la bomboneria Fargas de la 
plaça de la Cucurulla, el Colmado 
Quílez de la rambla Catalunya amb 
Aragó, l’encisadora botiga El Ingenio 
del carrer Rauric, Musical Empori-
um, que es trobava a Canaletes, Pa-
raguas Carballo, al carrer Pau Claris, 
o Vinçon, al passeig de Gràcia. 
I també llibreries com Catalònia, o, 
més recentment, La Formiga d’Or o 
Negra i Criminal. Són unes quantes 
botigues, al cap i a la fi, entre les 
moltes que es van tancant i obrint 
cada dia a Barcelona, al centre i als 
barris, però per la seva significació 
han generat molt debat, i han es-
devingut testimonis rellevants d’un 
procés que té un abast molt impor-
tant i que, sens dubte, concerneix de 
ple la història urbana. 
Des de la perspectiva del MUHBA 
interessa reflexionar sobre la globali-
tat d’aquest procés, assajant-ne una 
lectura des del punt de vista de la 
història urbana. Els resultats ens hau-
rien de permetre definir algunes ac-
tuacions en l’àmbit de les col·leccions 
que serveixin per documentar-lo 
museogràficament i patrimonialment 
amb tots els seus matisos i deriva-
cions. El comerç, les botigues i la 
senyalètica comercial són, al cap i a la 
fi, un dels temes habituals en la gran 
majoria de museus de ciutat euro-
peus i el MUHBA ja en té, a les seves 
col·leccions, alguns elements tan no-
tables com els vitralls de la farmàcia 
Sastre i Marquès, de Puig i Cada-
falch, o diverses parades dels mercats 
de Santa Caterina i Sant Antoni, 
entre les quals l’extraordinària parada 
modernista que ara mateix es troba 
exposada a MUHBA Oliva Artés. 
Independentment del procés de re-
flexió que és obert, ha calgut actuar 
d’urgència davant de la imminèn-
cia d’alguns tancaments. Ens hem 
apropat a la gran majoria de boti-
gues «emblemàtiques» que anaven 
tancant i els hem plantejat l’interès 
del MUHBA per recollir-ne testimo-
nis. Val a dir que l’acollida ha estat 
sempre favorable, però els resultats 
han estat variables, perquè no sem-
pre els seus responsables estaven en 
condicions de satisfer les nostres 
peticions. O nosaltres d’assumir els 
condicionants que se’n derivaven. 
Volem destacar i agrair la receptivitat 
que vam trobar a Vinçon, que de 
moment ha permès incorporar a la 
col·lecció del MUHBA un dels seus 
emblemàtics rètols de neó. Menys 
ressò públic va tenir el tancament de 
la botiga Rifé Electrónica del carrer 
Aribau, que tanmateix ens ha aportat 
un magnífic rètol que amb el seu 
grafisme reflecteix un concepte, molt 
dels anys setanta, d’allò que aleshores 
era l’electrònica.
Les actuacions que hem dut a terme 
arran del debat obert pel tancament 
d’aquests establiments històrics o 
emblemàtics obeeixen a la voluntat 
del Museu de fer créixer la col·lecció 
contemporània, i de fer-se ressò de les 
demandes i els debats socials. Però és 
també propi de la nostra política de 
col·leccions prestar atenció a nous pa-
trimonis i eixamplar la mirada sobre 
els temes de debat, aportant-hi nous 
elements per tenir en compte. Per 
això és imprescindible teixir i reforçar 
una xarxa de complicitats arreu de la 
ciutat que reverteixi en una col·lecció 
diversa i àmpliament representativa. 
L’experiència acumulada arran del 
tancament de les botigues històriques 
ha estat molt positiva en aquest sentit.
Josep Bracons i Clapés
MUHBA
Rtol llumin—s de lÕantiga botiga Vinon, 2015.
EL MUSEU PER DINS
6 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
ELS PRIMERS PAGESOS:
LA PREHISTÒRIA A LA PLANA DE BARCELONA
La prehistòria al pla de Barcelona és 
un fenomen de gran envergadura però 
de descoberta recent. Fins a l’inici de 
la dècada de 1990 les notícies sobre 
el passat remot de Barcelona eren es-
parses i no permetien caracteritzar de 
forma consistent cap horitzó d’ocu-
pació prehistòrica d’aquest territori. 
El panorama va canviar quan, entre 
1989 i 1992 i de resultes dels progra-
mes de regeneració urbanística ende-
gats per l’Ajuntament de Barcelona 
amb la finalitat d’esponjar i sanejar 
Ciutat Vella, els grans projectes de 
promoció d’obra pública van produir 
importants remocions del subsòl en 
diversos solars prop del monestir de 
Sant Pau del Camp. El reconeixement 
del jaciment neolític i de l’edat del 
bronze en el solar de l’antiga caserna 
de la Guàrdia Civil de Sant Pau del 
Camp fou un dels esdeveniments més 
importants de l’arqueologia prehis-
tòrica de Catalunya. De llavors ençà, 
les descobertes materials de la prehis-
tòria s’han anat succeint, no només a 
Ciutat Vella sinó també a altres àrees 
de Barcelona, de manera que a hores 
d’ara les evidències d’ocupació huma-
na intensiva del pla de Barcelona des 
del VI mil·lenni són incontestables. 
Any rere any, el gruix de testimonis 
materials, recerques i informació dis-
ponible dels primers assentaments és 
més gran.
Els resultats de les recerques portades 
a terme han estat parcialment publi-
cats, bé en el cicle de la Tribuna 
d’Arqueologia, bé en revistes cientí-
fiques o en congressos especialitzats 
de diverses disciplines. Els anuaris 
d’arqueologia han anat donant comp-
te de les intervencions arqueològiques 
que s’han fet cada any i, com a pri-
mera síntesi del revelador jaciment 
de Sant Pau, l’any 2008 el número 
4 de la revista Quarhis del Museu 
d’Història de Barcelona publicava 
un complet treball de la mà de diver-
sos investigadors, que suposava una 
aproximació a l’hàbitat, la tecnologia, 
l’aprofitament dels recursos naturals, 
les pràctiques agrícoles i ramaderes, 
les pràctiques funeràries i les caracte-
rístiques antropològiques d’aquestes 
primeres comunitats prehistòriques.
Posteriorment, la investigació ar-
queològica ha continuat avançant, 
ha crescut el nombre de jaciments 
prehistòrics coneguts i el registre 
arqueològic ha proporcionat moltes 
més dades que han estat estudiades o 
estan en procés d’estudi, i que merei-
xen ser donades a conèixer. A més, 
el gruix de la informació generada 
és tal que convé sistematitzar els re-
sultats i articular un relat historiogrà-
fic global per a la prehistòria de Bar-
celona, que al seu torn contribueixi 
a la caracterització, per exemple, del 
procés de neolitització de la Mediter-
rània occidental.
En aquest context, el Museu d’Histò-
ria de Barcelona, amb la col·laboració 
del Departament de Prehistòria de la 
Universitat Autònoma de Barcelona 
i del Servei d’Arqueologia municipal, 
està preparant per a la primavera del 
2016 una exposició i una publicació 
de la sèrie Documents del MUHBA, 
dedicades a les primeres comunitats 
de pagesos i ramaders establerts al 
pla de Barcelona. Miquel Molist, 
catedràtic de Prehistòria de la UAB, i 
Anna Gómez, doctora en prehistòria 
del mateix equip, que des de fa anys 
dirigeixen un projecte d’estudi multi-
disciplinari sobre la prehistòria al pla 
de Barcelona, en són els comissaris i 
coordinadors científics. Però el pro-
pòsit d’aglutinar recerques i sintetit-
zar els resultats no seria possible sense 
les valuoses aportacions d’un consi-
derable nombre d’arqueòlegs i espe-
cialistes en diverses disciplines, els 
treballs dels quals seran recollits en 
els formats públics d’aquest projecte. 
La domesticació de plantes i d’ani-
mals és una innovació que es va 
produir al Pròxim Orient fa uns 
10.000 anys, i va arribar a l’occi-
dent del Mediterrani fa uns 6.500 
anys. L’exposició i la publicació que 
l’acompanyarà es faran ressò dels 
testimonis que hi ha al pla de Barce-
lona dels grups humans que s’hi van 
establir, i que havien adoptat l’agri-
cultura i la ramaderia com a forma 
de subsistència. Foren els artífexs de 
la primera gran transformació del 
paisatge, i constitueixen les primeres 
comunitats d’humans que, de forma 
estable, van ocupar i explotar el terri-
tori barceloní.
Mònica Blasco
MUHBA
Excavaci— en el solar de lÕantiga caserna de la Guˆrdia Civil de Sant Pau del Camp, 1990.
S
e
rv
e
i 
d
ÕA
rq
u
e
o
lo
g
ia
 d
e
 B
a
rc
e
lo
n
a
EL MUSEU PER DINS
7MUHBA Butllet’ 31 | 2015
LA CIUTAT I EL TREBALL:
EL RELAT DEL MUHBA A FABRA I COATS
Aproximació al projecte
Des del moment de la recuperació per 
a la ciutat del recinte fabril de l’empresa 
Fabra i Coats a Sant Andreu de Palo-
mar, el Museu d’Història de Barcelo-
na, ha estat treballant per establir-hi les 
sales dedidaces a la història de la ciutat 
des del treball, amb tres grans objectius:
• Traçar, i alhora reivindicar, la con-
tinuïtat de la trajectòria comercial 
i industrial de la vila, des de la Bar-
cino romana, passant per la ciutat 
medieval, moderna i industrial fins 
a arribar a la Barcelona «postindus-
trial» dels nostres dies.
• Posar en primer pla la importància 
dels factors de naturalesa social: la 
transmissió dels coneixements, dels 
valors i de les formes d’organització 
del treball que, en cadascuna de les 
etapes, expliquen una part impor-
tant de l’èxit econòmic de la ciutat.
• Fer aquesta tasca en connexió 
amb la ciutat, tant pel que fa al 
patrimoni museístic des del punt 
de vista més clàssic (fàbriques, mà-
quines, objectes i documents), com 
pel que fa al contacte amb les en-
titats que actualment treballen en 
aquest àmbit. 
Per què la Fabra i Coats? 
Un projecte d’aquesta dimensió i am-
bició requereix un punt d’ancoratge 
a Barcelona que, per ell mateix, faci 
evident les idees força que animen la 
iniciativa. La potència del patrimoni 
industrial de la Fabra i Coats, la im-
portància de la trajectòria industrial 
de l’empresa, el seu impacte social, i la 
pervivència, encara avui dia, a través 
dels Amics de la Fabra i Coats i altres 
entitats, de lligams vius i fructífers en-
tre la memòria de l’empresa i el veïnat, 
ens proporcionen aquest arrelament, 
ben profund, a la ciutat.
De l’estudi de cas a la refl exió gene-
ral. Dels treballadors al treball
Si l’espai de Can Fabra és ben apropiat 
per acollir les sales del MUHBA dedi-
cades al món del treball a Barcelona, 
també és cert, però, que la visió d’aques-
ta iniciativa transcendeix àmpliament 
la trajectòria d’una sola empresa. Ben a 
prop de Can Fabra hi haurà, per exem-
ple, una altra empresa cabdal: La Ma-
quinista, que compta amb l’espai de la 
Fundació la Maquinista i Macosa.
Per aquest motiu és necessari partir 
d’un marc conceptual global que ens 
permeti apropar-nos al treball, amb 
la màxima ambició i des de diferents 
perspectives: el treball com a institu-
ció històrica, és a dir, com un tipus 
de relació entre individus regulada 
per costums, hàbits o lleis; també les 
condicions de treball, enteses en un 
sentit molt ampli, que en cada mo-
ment històric donen contingut a la 
institució laboral, i finalment les di-
nàmiques que afecten la institució del 
treball i modelen en cada moment les 
condicions que s’hi donen.
Hem parlat molt de treball, però i els 
treballadors? Un dels riscos d’utilitzar 
un aparell metodològic elaborat és per-
dre’s en sofisticades elucubracions teò-
riques i oblidar-nos dels subjectes, dels 
protagonistes del fenomen que estudi-
em: els treballadors. Per aquest motiu el 
nostre enfocament partirà de la realitat 
que el Museu té més a prop: estudis de 
casos concrets, aspectes ja treballats de la 
història de múltiples empreses de la ciu-
tat, que posaran noms i cognoms a les 
problemàtiques analitzades i –això sí– 
serviran com a trampolí per impulsar la 
nostra reflexió i obrir el focus: en l’espai, 
a tota Barcelona i si s’escau al món, i en 
el temps, tant cap al passat com, partint 
del nostre present, cap al futur.
Aquest plantejament, que prioritza la 
reflexió per sobre de l’explicació, ha 
d’obrir-se a la ciutadania, integrant 
les iniciatives i inquietuds al voltant del 
treball que apareixen a la ciutat de Bar-
celona i incitant i impulsant la discus-
sió i el debat. Alhora posarà en valor el 
patrimoni industrial de Barcelona i, 
tot partint de la Fabra i Coats, anirà tei-
xint una teranyina de relacions amb la 
resta del patrimoni industrial barceloní, 
donant-li visibilitat i permetent-ne una 
millor contextualització i comprensió. 
I encara més, un «museu taller»
Actualment, a les instal·lacions de 
Can Fabra es guarden els arxius docu-
mentals de l’empresa i també els fons 
d’objectes de la societat recuperats en 
el seu moment pels Amics de la Fabra 
i Coats i el MUHBA. Ambdós fons 
són extraordinàriament rics i extensos. 
Les noves instal·lacions del Museu són 
l’entorn ideal per continuar el procés 
de custòdia, catalogació, ordenació i 
posada en valor de tot aquest patrimo-
ni, assumint així la funció de «museu 
taller» que generarà la seva pròpia di-
nàmica de creació de coneixement i 
que ha de permetre enriquir els focus 
d’atenció del futur Museu.
Pere Colomer i Roma
Historiador
A
u
to
r 
d
e
sc
o
n
e
g
u
t
ÒRemendadoresÓ  de xarxes de pesca. Fabra i Coats, Sant Andreu, 1962.
TEMA CENTRAL
8 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
PER UN MUSEU DE LA CIUTADANIA
EXPRESSAR LA PERIFÈRIA, RETEIXIR EL CENTRE I RELATAR LA CIUTAT
Els museus de ciutat van néixer per custodiar i mos-
trar objectes provinents de la modernització, tant 
arqueològics com artístics, com a contrapunt que 
legitimava en el passat històric les elits de la ciutat. 
Quan van disminuir els sventramenti i les operacions 
urbanístiques als nuclis antics es van fer més curoses, 
i quan la modernitat ja havia fet un bon camí, un 
gran nombre d’aquests museus van caure en un llarg 
període d’estancament. Així fou fins que, en les dar-
reres dècades, en bona mesura pel seu potencial per 
a la representació d’una ciutadania molt més plural i 
diversa, els museus de ciutat han ressorgit amb molta 
força com a museus dels ciutadans. El museu es con-
verteix així en representació col·lectiva urbs endins i 
en portal renovat de la ciutat per als visitants. 
El MUHBA ha estat ben present en aquesta refor-
mulació dels museus de ciutat com a miralls i am-
baixadors de les respectives metròpolis a través de la 
City History Museums and Research Network of 
Europe, la xarxa creada i liderada pel nostre museu. 
La Declaració de Barcelona, que presentàvem en el 
Butlletí número 29, ha aconseguit un ampli ressò i fa 
poc fou publicada pel CAMOC, la secció de museus 
de ciutat de l’ICOM.
La tasca que han dut a terme en els darrers anys 
l’equip i els col·laboradors del Museu ha permès, 
malgrat la limitació dels recursos disponibles, un 
gran salt endavant en la construcció d’un relat coral 
de Barcelona, arrelat als seus barris i alhora ben arti-
culat. Així s’han consolidat, enguany, les visions de 
la ciutat tardoantiga, al conjunt episcopal al subsòl 
de la plaça del Rei; de la història medieval, vista des 
del Call; i també l’apunt sobre la potència industrial 
a la sala de calderes de Fabra i Coats (en espera de 
poder-hi relatar la ciutat des del món del treball); i el 
retrat de la ciutat que va viure al límit sota les bom-
bes de la Guerra Civil i del barraquisme de postguer-
ra, al turó de la Rovira. 
Aquest salt endavant ha estimulat la innovació me-
todològica, tant en el relat històric com en les col-
leccions i la restauració d’edificis, i també en les apos-
tes museològiques. A MUHBA Oliva Artés s’ha optat 
per assajar una nova fórmula de museu laboratori en 
la presentació de la metròpoli contemporània, amb 
l’exposició estable Interrogar Barcelona. De la indus-
trialització al segle XXI, que hi romandrà fins que es 
reprenguin les obres. Ben aviat MUBHA Vil·la Joana 
s’incorporarà a aquest teixit, amb una aproximació 
en múltiples registres a la ciutat construïda des de la 
literatura i des de la paraula (Vil·la Joana no és tan 
sols un lloc on va viure Jacint Verdaguer, sinó també 
una escola pionera en la conquesta de la paraula per a 
infants sords, cecs i amb altres dificultats).
Ens disposem a emprendre ara un nou salt endavant 
en la consolidació del Museu com a mirall i portal de 
la ciutat. L’aposta és que el MUHBA pugui posar-se 
de llarg en la celebració dels seus 75 anys el 2018/19, 
com a punt de trobada de tothom amb la ciutat i 
amb la seva història i memòries. Construir ciutadania 
i atendre el turisme no han de ser dos camps separats, 
sinó que cal combatre el risc de potenciar una dualit-
Liverpool, Hèlsinki, Viena, Stuttgart, Frankfurt, Cracòvia i Copenhaguen, entre altres. No són 
poques les grans ciutats europees que estan refent el seu museu d’història i subratllant-ne la 
presència i la rellevància al cor de la ciutat. En molts casos, la renovació s’emprèn després d’un 
procés d’extensió urbana d’aquests museus, que han organitzat el seu relat en múltiples espais 
patrimonials, tant al centre com a la perifèria. 
ÇPlano de lo que se entiende por Barrio G—tico y las zonas 
adyacentes. Se indican como realizadas las reformas urban’sticas 
en proyecto y otras simplemente deseablesÈ, Adolf Florensa, 
Nombre, extensi—n y pol’tica del ÒBarrio G—ticoÓ, Ajuntament de 
Barcelona, 1958.
TEMA CENTRAL
9MUHBA Butllet’ 31 | 2015
zació empobridora. Cal reformular a fons 
les pràctiques turístiques. Aquest és en 
gran manera l’objectiu del postgrau posat 
en marxa el curs 2015/16 conjuntament 
amb l’Institut del Teatre: Relat urbà, teoria 
i pràctica de l’itinerari històric.
Queden encara per completar les diverses 
obres pendents a les seus del museu a la 
perifèria, amb una «museografia de proxi-
mitat» capaç de resultar atractiva alhora als 
veïns de l’entorn, directament implicats en 
els projectes, i als visitants de Barcelona in-
teressats a allunyar-se dels tòpics turístics. 
De moment el camí fet sembla que té èxit: 
començar per la perifèria obliga a reformu-
lar moltes coses i ha permès de repensar el 
MUHBA com a institució museística amb 
les sales escampades per la ciutat. 
Però aquest mirall polièdric de Barcelona, 
en què cada espai patrimonial substancia 
un relat històric, és una mirada sobre el 
conjunt i no sols una expressió local; quedaria desdi-
buixat si no es planteja alhora una reflexió ambiciosa 
sobre el nucli antic de Barcelona. La reapropiació 
ciutadana de Ciutat Vella requereix, d’entrada, ac-
tualitzar el patrimoni del districte. El nucli antic és 
tant l’espai de la Barcino romana i de la capital mer-
cantil formada en temps medievals com el bressol de 
la modernitat industrial, que va tenir a la capital de 
Catalunya la més gran concentració fabril i obrera 
de la Mediterrània dins de les seves muralles. Convé, 
doncs, abordar tant els elements patrimonials del 
llegat fabril i obrer, principalment als barris de Sant 
Pere i al Raval, com l’anomenat «Barri Gòtic», al bell 
mig del qual se situa el Museu, a la plaça del Rei. 
La reapropiació del Barri Gòtic, cor simbòlic de 
Barcelona, és fonamental per poder abordar nous 
relats històrics i noves memòries en la construcció 
d’una personalitat de Barcelona àmpliament assumi-
ble. El Barri Gòtic, impulsat pel noucentisme amal-
gamant elements antics i noves construccions −com 
el pont neogòtic del carrer del Bisbe−, creava una 
eficaç legitimació historicista del centre de poder de 
Barcelona. Val la pena de rellegir la síntesi que en 
féu Adolf Florensa a Nombre, extensión y política del 
“Barrio Gótico” el 1958. Ara, més de mig segle des-
prés, caldria repensar el paper d’aquest espai d’alta 
densitat simbòlica ideat a principis del nou-cents per 
tal d’intervenir-hi de manera adient al segle XXI. 
No és només una qüestió de regulació d’usos, davant 
la pèrdua ostensible d’habitants i de diversitat d’esta-
bliments comercials a què aboca l’actual monocultiu 
turístic, sinó que és també una qüestió urbanística i 
patrimonial. La reapropiació del Gòtic per la ciutada-
nia obliga a reconsiderar la relació conceptual entre 
l’espai públic, els monuments i les activitats. 
Amb aquest propòsit, el Museu ha posat en marxa 
nous estudis sobre el conjunt monumental amb vista 
a una millor simbiosi entre museu i espai públic, i 
a una redefinició de l’interior del complex unitari 
que formen els edificis de Llibreteria, Casa Padellàs, 
el Palau Reial i el subsòl arqueològic. Com a museu 
que aspira a trencar límits entre espais interiors i 
espai públic, entre recerca, innovació i difusió, entre 
formats de treball, entre barris i ciutat, entre capital i 
país, entre barcelonins, immigrants i turistes, i entre 
petits i grans, el Museu necessita una reforma interi-
or de la seu principal, a l’entorn de la plaça del Rei.
Cal poder comptar a MUHBA Plaça del Rei amb 
espais per acollir, de manera dialogada i satisfactò-
ria, els visitants, en especial les visites escolars; per 
organitzar el Centre de Recerca, Documentació 
i Debat, veritable ànima del Museu; i per oferir 
a barcelonins i visitants una acurada exposició de 
síntesi sobre les grans qüestions de la història de la 
capital de Catalunya. Podríem anomenar-la «Això 
és Barcelona». Convé, així mateix, poder dividir 
en segments diferenciats el recorregut museístic de 
Plaça del Rei, dedicat a l’urbs antiga i medieval, per 
facilitar-ne la visita, multiplicar-ne les lectures pos-
sibles i relacionar-lo més estretament amb les altres 
seus i espais patrimonials del Museu. 
Retornant al que dèiem abans, el 75è aniversari, que 
celebrarem entre 2018 i 2019, marca una fita per do-
nar impuls a aquesta refundació del museu, i per posar 
Barcelona al costat de les metròpolis que han optat 
per fer del seu museu de ciutat una institució que 
relligui coneixement, patrimoni i ciutadania. Això és, 
justament, el que proposa la Declaració de Barcelona 
sobre els museus de ciutat europeus que, com s’ha 
esmentat, ha tingut una àmplia difusió darrerament.
Joan Roca i Albert
MUHBA
MUHBA Oliva ArtŽs, estiu 2015.
10 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
This is Barcelona. Benvinguts a 
la ciutat!
Aquest és un projecte adreçat a les persones 
que acaben d’arribar a la ciutat, amb el qual el 
MUHBA pretén reprendre les activitats que 
va iniciar el 2009 amb motiu de l’exposició 
Barcelona connectada, ciutadans transna-
cionals. Creixements migratoris i pràctiques 
urbanes. 
Els vincles eco-
nòmics, socials i 
culturals que teixei-
xen els nouvinguts 
entre mons diversos 
dinamitzen tota la 
ciutat, i el repte de 
Barcelona és conti-
nuar sent un gresol 
eficaç per convertir 
tots aquests vincles en un factor d’innovació 
social i cultural. 
El paper d’un museu d’història ha de ser signifi-
catiu a l’hora d’acollir i orientar les persones que 
acaben d’arribar, i d’ajudar-les perquè es facin 
seva la ciutat. Per aquest motiu, ja s’està treba-
llant en una visita de benvinguda, a través de 
les organitzacions d’acollida. Allà, després d’una 
breu introducció en diferents llengües, es projec-
tarà un audiovisual que mostra el creixement de 
Barcelona i se’ls guiarà per cinc de les places més 
significatives de la ciutat: la plaça del Rei, la de 
Sant Jaume, la plaça Nova, la de Santa Caterina 
i la de Ramon Berenguer, una primera presa de 
contacte amb la Barcelona medieval, la instituci-
onal, la comercial i la monumental i simbòlica. 
Teresa Macià Bigorra
MUHBA
Els drones volen al Palau Reial 
Major 
L’arquitecte i enginyer en robòtica Marc 
Viader i Oliva, especialitzat en l’ús d’UAV 
(vehicles aeris no tripulats) per a l’adquisició 
de dades en entorns urbans i arquitectònics, ha 
iniciat un projecte coordinat amb el MUHBA. 
Es tracta d’obtenir la informació gràfica de pre-
cisió necessària per reconstruir, amb els progra-
maris disponibles, l’evolució arquitectònica de 
l’emblemàtic edifici i del seu entorn. Les imat-
ges d’alta resolució i els vídeos proporcionats 
pel vol dels drones, 
abans impossibles o 
extremadament cars 
d’obtenir, en perme-
tran desenvolupar 
un model tridimen-
sional interactiu 
amb una interfície 
gràfica amigable.
Marc Viader i Oliva
Arquitecte i enginyer 
en robòtica
LA PE‚A DEL MUSEU
La revisió de l’inventari dels fons del 
MUHBA - Vil·la Joana, engegada 
l’any 2012, abans de l’inici de les 
obres de rehabilitació de la casa, ha 
produït alguns resultats interessants 
que val la pena comentar prenent 
com a pretext aquest llibre de signa-
tures de condol per la mort de Jacint 
Verdaguer.
Per una banda ha estat possible ad-
quirir una nova visió sobre el conjunt 
de la col·lecció verdagueriana i docu-
mentar-la millor. Per l’altra, hem 
pogut ampliar el coneixement d’algu-
nes peces singulars i fins i tot celebrar 
algunes troballes significatives.
Així, ara mateix, mentre redactem 
aquesta nota, es pot veure a l’expo-
sició dedicada a les arts industrials 
del modernisme que ha organitzat la 
Fundació Catalunya La Pedrera, una 
medalla que representa sant Jordi 
lluitant contra el drac. Es tracta d’un 
magnífic disseny modernista d’Ale-
xandre de Riquer, trobat entre els 
objectes que van pertànyer a l’editor 
i poeta Francesc Matheu. 
No es pot dir que els plecs amb les 
signatures de condol per la mort de 
Jacint Verdaguer, recollits a la porta 
de l’Ajuntament mentre durava la 
vetlla, fossin del tot desconeguts, 
atès que una petita mostra d’aquests 
plecs ja formava part de l’anterior 
exposició permanent. Tanmateix, la 
resta de plecs, un centenar, estaven 
desats en un armari, juntament amb 
altres documents relatius a la mort i 
l’enterrament de Verdaguer.
Arran del desmuntatge, es van tornar 
a reunir tots els plecs de signatures. 
Són 107 plecs de quatre cares cada 
un. Sumen, per tant, 428 pàgines 
atapeïdes de signatures, amb una 
mitjana de 25 cada una, més al-
guns fulls solts, la qual cosa donaria 
prop d’11.000 signatures. Entre els 
signants s’identifiquen nombrosos 
noms coneguts, però hi predominen 
les classes populars molt més que 
no pas les elits. Cal esmentar, a tall 
d’exemple, la presència de nombrosos 
artistes de la generació modernista 
i postmodernista: Joaquim Mir, 
Melcior Domenge, Joan Llimona, 
Adrià Gual, Emili Fontbona, Sebas-
tià Junyent, Joaquim Renart, Josep 
Rocarol, Alexandre de Riquer, Emili 
Sivillà, Agapit i Venanci 
Vallmitjana, Francesc 
Labarta, Joaquim Van-
cells, Jaume Sabartés i 
també Pablo Picasso, 
que signa així: «Picasso».
D’entrada, pot resultar 
xocant que hàgim trobat 
la firma de Picasso i no la 
de Gaudí, per exemple, 
que veuríem com una 
persona molt més afí a 
Verdaguer. Però és sabut 
que els joves dels Quatre 
Gats van ser dels primers 
a mobilitzar-se quan es va saber que el 
poeta havia mort. Així, aquests plecs 
de signatures esdevenen un testimoni 
fefaent de la gran mobilització popu-
lar i de l’impacte social que va tenir 
la mort de Verdaguer, com també 
de les tensions i les contradiccions 
que la van envoltar. Constitueixen, 
doncs, un document extraordinari 
per conèixer amb més detall aquella 
Barcelona convulsa de començaments 
del segle XX.
Josep Bracons i Clapés
MUHBA
MVB 1337
Llibre de signatures de condol per la 
mort de Jacint Verdaguer
Data: 1902.
Materials i tècnica: tintes sobre paper.
Característiques: 107 plecs de quatre 
cares cada un, desats en una carpeta 
de llaços.
Procedència: Ajuntament de Barcelona.
VERDAGUER, UN CONDOL 
POPULAR MASSIU
BREUS
©
 M
U
H
B
A
 (
A
u
to
r:
 J
o
se
p
 B
ra
c
o
n
s)
©
M
U
H
B
A
 (
A
u
to
r:
 J
o
rd
i M
o
ta
)
Exposici— a la fˆbrica Oliva ArtŽs
LABORATORI
11MUHBA Butllet’ 31 | 2015
REPENSANT EL PALAU REIAL MAJOR
©
M
U
H
B
A
 (A
u
to
r: P
e
p
 H
e
rre
ro
)
El Palau Reial és l’espai patrimonial més rellevant i sim-
bòlic de tots els que constitueixen el MUHBA. La seva 
centralitat és evident. Físicament, per la seva posició 
en la trama urbana; cronològicament, per la seva llarga 
vida evolutiva; artísticament, perquè aglutina una caixa 
estructural romànica, la joia del primer gòtic religiós 
català (la capella) i un testimoni brillant del gòtic civil, 
el Tinell. També ho és, però, des d’altres punts de vista. 
El Palau ha tingut un paper protagonista en la concep-
ció de l’anomenat «barri gòtic» de Barcelona i és al bell 
mig del recorregut museogràfic que el Museu es proposa 
renovar amb vista al seu 75è aniversari, el qual coinci-
deix, a més, amb el 700 aniversari de la inauguració de 
la capella i de l’Arxiu Reial de Barcelona. Cal, doncs, 
meditar molt bé què voldríem fer amb el Palau, més 
enllà, naturalment, de conservar-lo i mostrar-lo en les 
millors condicions. 
El punt de partença d’una reflexió seriosa sobre el trac-
tament global que hauria de rebre un edifici tan signi-
ficatiu és un coneixement profund de les seves caracte-
rístiques, derivades d’una evolució plurisecular molt 
complexa i només parcialment coneguda. És veritat 
que existeix una extensa bibliografia que n’ha abordat 
diversos aspectes i etapes. Comença a la fi del segle XVII 
amb el tractat del pare Ribera dedicat a la capella, seguit 
pel d’Aguirre sobre el Palau del Lloctinent. Al segle XIX, 
la confluència del romanticisme i la Renaixença en po-
tenciaren l’interès, i es van multiplicar els estudis, amb 
aportacions com les de Piferrer i Pi Margall, Francisco 
i Antonio de Bofarull, Balaguer, Puiggarí, Bassegoda, 
Elias de Molins, Madoz, etc. El creixement del nom-
bre d’estudis continuà al llarg del segle XX, amb 
cognoms tan rellevants com els de Miret i Sans, 
Carreras i Candi, Florensa, Duran i Sanpere, 
Ainaud, Gudiol, Verrié, Madurell, Udina, 
Adroer... Sobre aquelles bases, Eduard 
Riu Barrera ha escrit en els darrers 
vint-i-cinc anys les síntesis més 
actualitzades que existeixen.
Tanmateix, ningú no ha 
afrontat fins ara la tasca 
de contrastar tota la 
documentació publica-
da, i encara hi ha fonts 
inèdites que ajudaran a ex-
plicar l’evolució de l’estructura 
interna entre el segle XII i els anys 
seixanta del segle XX. Cal incorporar, 
per exemple, els inventaris de l’Arxiu 
Reial, que descriuen fil per randa l’es-
tructura de la desapareguda i posteriorment 
reinventada avantcambra; i també els plànols a 
escala del Palau fets abans de les destruccions del 
segle XIX que encara dormen actualment a l’Arxiu de 
la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric Nacional. Des 
del Centre de Recerca i Debat del MUHBA hem co-
mençat a afrontar aquesta tasca pendent, que se suma a 
la d’obtenció d’imatges de tota l’estructura pervinguda 
amb càmeres ubicades en drones, deprés de l'estudi 
tridimensional ja realitzat amb escàner làser pel labo-
ratori de Modelització virtual de la ciutat de la UPC. 
Amb aquestes dades afegides als estudis precedents i a 
l’anàlisi arqueològica, tractarem de construir una expli-
cació més completa i comprensible sobre aquest punt 
neuràlgic de la nostra ciutat i la nostra història que és el 
Palau Reial Major de Barcelona. 
Ramon J. Pujades i Bataller 
MUHBA
LABORATORI
12 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
CARTA HISTÒRICA DE BARCELONA
A l’inici del 2014 el MUHBA es va posar en contacte amb 
l’equip de 300.000km/s (www.300000kms.net) per realit-
zar la transcripció cartogràfica de la història de la ciutat de 
Barcelona, amb una doble finalitat. La primera i més im-
mediata era aconseguir unes cartografies noves per incorpo-
rar-les a totes les seus del museu. Les noves exposicions esta-
bles inaugurades enguany, com la del Turó de la Rovira o la 
de la nau Oliva Artés, ja disposen d’aquests documents, i a 
les altres seus s’aniran substituint gradualment per tal d’ob-
tenir coherència gràfica i d’actualitzar les noves troballes 
en els plànols explicatius. A més, aquests nous documents 
constitueixen un recurs de referència que apareixerà en ví-
deos, interactius i plànols gràfics segons les demandes expo-
sitives.
En aquesta primera fase de transcripció de les planimetries 
històriques vam comptar amb la col·laboració del doctor ar-
quitecte Manel Guàrdia i Bassols, historiador i expert en la 
cartografia històrica de la nostra ciutat. El compendi de plà-
nols finals va ser dibuixat a partir d’aixecaments arqueolò-
gics, estudis històrics, gravats d’època, plànols militars i car-
tografia més recent. És per aquest ventall tan gran de fonts i 
camps de coneixement que es va haver de gestionar un con-
sell consultiu d’experts, entre els quals destaquen arqueòlegs, 
geògrafs, historiadors, arquitectes i urbanistes, tutelats pels 
tècnics del Museu d’Història de Barcelona.
El procediment emprat per al dibuix de les cartografies es va 
basar primerament en la georeferenciació dels plànols his-
tòrics (obtinguts de l’ICGC i de l’Arxiu Històric), per tal 
que se superposessin exactament amb la ciutat actual, i cor-
regir errors o desviacions cartogràfiques. Aquesta tasca es 
va realitzar agafant més de 500 punts de control per a cada 
plànol, amb l’objectiu d’aconseguir una reprojectació amb 
les màximes garanties de superposició. Un cop es van tenir 
aquestes bases georeferenciades, es va fer una minuciosa re-
cerca històrica per tal de corregir, ampliar o retocar aquelles 
edificacions o zones que resultaven errònies des del punt de 
vista històric, optant sempre per l’opció més acceptada en 
el camp científic de la història urbana de Barcelona. A més, 
es van identificar els elements patrimonials més singulars de 
cada època històrica.
La segona tasca encomanada pel Museu va ser crear la pàgi-
na web interactiva on es mostren tots aquests plànols elabo-
rats en dos anys de feina ininterrompuda. És una web inte-
ractiva de consulta orientada a historiadors i especialistes de 
la cartografia de Barcelona, així com als amants de la ciutat 
que vulguin conèixer-ne millor els orígens. Però també és 
un recurs docent per a tots els divulgadors, tècnics muni-
cipals i professors que vulguin explicar la seva aproximació 
històrica a la ciutat amb les eines més actuals. 
Aquest sistema de publicació assumeix la necessitat de mi-
llora i perfeccionament constants de la transcripció carto-
gràfica realitzada, a causa de la magnitud de la seva ambició 
i l’evolució permanent del coneixement històric de la nostra 
ciutat. Per tant, s’ha dissenyat un servidor cartogràfic que 
permet la publicació instantània de les modificacions que 
s’hi afegiran. Aquesta eina també permet visualitzar dife-
rents capes de coneixement per a cada plànol, en funció de 
l’època, i incorpora l’opció de comparar el plànol històric 
amb la ciutat existent, a través d’una superposició de la mas-
sa edificada.
L’obra que us presentem és oberta al ciutadà, i en constant 
i permanent actualització en funció de les noves troballes 
que es van produint i dels estudis aprovats per la comuni-
tat científica. La Carta Històrica de Barcelona està en sinto-
nia i aspira a convergir amb la informació d’altres estaments 
públics, com l’Institut Municipal d’Informàtica, i sobretot 
amb el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona i 
la Carta Arqueològica de Barcelona.
Pablo Martínez
Mar Santamaria
Oriol Hostench
EL MUSEU  EN XARXA
13MUHBA Butllet’ 31 | 2015
Tres entitats ciutadanes, dos grups professionals i dos 
projectes universitaris de recerca han col·laborat amb el 
MUHBA per obrir al públic l’exposició-laboratori Inter-
rogar l’Eix Pere IV, en el marc del nou espai patrimonial 
MUHBA Oliva Artés, al Parc Central del Poblenou.
Aquesta exposició-laboratori conviu i dialoga amb l’expo-
sició estable Interrogar Barcelona. De la industrialització al 
segle XXI, situada al seu perímetre, que explica la història 
de la ciutat al llarg de més de dos segles a partir de dotze 
qüestions temàtiques: «Industrialització», «Immigració», 
«Treball», «Metròpoli», «Infraestructura», «Metabolis-
me», «Societat», «Governança», «Capitalitat», «Imatge», 
«Reconversió» i «Innovació», i que culmina amb un gran 
audiovisual en dues pantalles, Barcelona, la formació d’una 
capital, que situa la metròpoli contemporània dins dels 
dos mil anys d’història de la ciutat. 
L’exposició-laboratori incorpora diversos materials per fa-
cilitar l’estudi i la reflexió sobre l’eix Pere IV. Destaca una 
maqueta excepcional, de més de cinc metres de llarg, que 
diferencia els edificis per períodes de construcció i nivell 
de catalogació; i també un vídeo construït amb imatges 
cedides fonamentalment per l’Arxiu Històric del Poble-
nou, que plasma les vicissituds d’aquest carrer emblemàtic 
al llarg del segle XX. Paral·lelament s’inclou l’obra artística 
Trinxeres maoistes del Poblenou, de Joan Maria Soler, i un 
carruatge de transport del primer terç del segle XX, cedit per 
Josep Padrós.
Els materials que mostren l’interès pel passat fabril del 
Poblenou i el desenvolupament d’una nova sensibilitat 
envers el seu llegat industrial, es recullen als estudis ela-
borats pel Fòrum de la Ribera del Besòs l’any 2004 per 
a un Pla Director del patrimoni industrial del Poblenou.
La fesomia del carrer Pere IV és molt fàcil de reconèixer, 
amb formes i ritmes complexos fruit de la superposició 
dels processos que al llarg del temps hi han deixat la seva 
empremta. La seva singularitat es mostra en la silueta ur-
bana del carrer i en quatre aproximacions fotogràfiques 
realitzades pels alumnes del curs 2013-2014 del Màster 
en Intervenció i Gestió del Patrimoni desenvolupat con-
juntament per la UAB i el MUHBA. 
Els elements d’anàlisi exposats faciliten avançar cap a me-
todologies de transformació urbana innovadores que, en 
l’exposició-laboratori, s’exemplifiquen des de dos punts 
de vista paral·lels i complementaris. D’una banda, el que 
aporta la recerca realitzada per l’esmentat Màster en In-
tervenció i Gestió del Patrimoni de la UAB i el MUHBA, 
que posa en relleu tant el valuós patrimoni industrial i els 
elements del paisatge ordinari de l’eix Pere IV com les se-
ves ruptures i dislocacions formals, així com les relacions 
que s’estableixen entre tots els components. 
D’altra banda, hi trobem les aportacions del Projecte de re-
cerca europea EMUVE (Euro Mediterranean Urban Voids 
Ecology, Ecologia dels buits urbans a l’Europa mediterrània), 
que té la seu a la Universitat de Cardiff, compta amb fons 
de la Comissió Europea i forma part de la Taula de l’Eix 
Pere IV. Les seves tesis posen l’accent en les oportunitats 
que brinden els espais en desús derivats de la crisi econòmica 
quan es proposen estratègies innovadores per a la regenera-
ció urbana tenint en compte la flexibilitat, la resiliència i la 
col·laboració ciutadana. 
L’exposició-laboratori Interrogar l’Eix Pere IV es comple-
menta amb la jornada de debat organitzada pel Centre de 
Recerca i Debat del MUHBA sota el títol Paisatges emer-
gents: el patrimoni fabril, i amb visites comentades i itine-
raris urbans.
Carme Garcia Soler
MUHBA
 ©
 M
U
H
B
A
 (
A
u
to
ra
: G
em
m
a 
G
as
c—
n
)
Carrer Pere IV
INTERROGAR L’EIX DE PERE IV
Cartell de lÕexposici— ÒInterrogar lÕEix de Pere IV Ó
©
 M
U
H
B
A
IDEES PER EMPORTAR
14 MUHBA Butllet’ 31 | 2015
Quarhis núm. 11
Un nou número dels Quaderns d’Ar-
queologia i Història de la ciutat de Bar-
celona, que recull principalment estudis 
relacionats amb la prehistòria i la his-
tòria antiga. Hi destaca un monogrà-
fic sobre el món funerari resultat de la 
important intervenció practicada a les 
Drassanes Reials on, per primera vega-
da, han aparegut llits funeraris d’os.
GUIES D’HISTÒRIA 
URBANA
Eulàlia Vernet, Anna Rich i Carles 
Puigferrat
Call/BCN
GHU Núm. 17
Una panoràmica completa i acurada 
del Call històric barceloní des de les 
primeres notícies que es tenen de la 
presència jueva a la ciutat fins que, al fi-
nal del segle XIV, la història dels jueus es 
converteix en la història dels conversos. 
La guia repassa la relació entre els jueus 
i la monarquia, l’economia i la societat, 
com també el llegat de les seves contri-
bucions culturals i científiques.
Jordi Ramos
Balconada/BCN
GHU Núm. 18
Els tres turons avançats de Collserola 
(turó de la Rovira, turó del Carmel i turó 
de la Creueta del Coll), completament 
integrats dins de la ciutat actualment, 
componen un espai privilegiat des d’on 
observar la plana i actuen com a testi-
moni de la successió de fets que s’han 
esdevingut en aquesta part de la ciutat. 
El recorregut que proposa la guia en vi-
sualitza tots els punts emblemàtics.
LLIBRETS DE SALA
Ramon Pujades
La cartografi a medieval i Barcelona
Aprofitant l’adquisició per part de la 
ciutat d’un fragment d’una carta por-
tolana elaborada per Guillem Soler, 
cap d’una llarga nissaga de cartògrafs 
baixmedievals mallorquins, Ramon 
Pujades, l’autor del llibret, ens presen-
ta una visió general de la cartografia 
nàutica medieval i ens proposa una 
aproximació més concreta a l’aporta-
ció catalana i al paper que hi va tenir 
Barcelona.
Barcelona a l’antiguitat tardana;
Els jueus a la Barcelona medieval; 
Hagadàs Barcelona. L’esplendor 
jueva del gòtic català
Fruit de les darreres remodelacions de 
dos dels centres del MUHBA, el Bap-
tisteri i el centre MUHBA El Call, es 
publiquen tres Llibrets de Sala: Barce-
lona a l’antiguitat tardana ofereix un 
repàs a la Barcelona dels segles IV a VII, 
on destaca la difusió del cristianisme i 
la presència dels visigots, mentre que 
Els jueus a la Barcelona medieval i Ha-
gadàs Barcelona. L’esplendor jueva del 
gòtic català aborden la trajectòria his-
tòrica i cultural dels jueus a la ciutat.
IDEES PER EMPORTAR
15MUHBA Butllet’ 31 | 2015
PÒSITS
Manuel Guàrdia i 
José Luis Oyón (ed.)
Making Cities through Market 
Halls. Europe, 19th and 20th 
Centuries
Traducció a l’anglés del tercer 
volum de la col·lecció Pòsits, Fer 
ciutat a través dels mercats. Europa, 
segles XIX i XX, que ofereix una visió 
molt completa dels mercats com a 
instruments d’innovació arquitec-
tònica, de renovació urbana i de 
noves formes de fer comerç.
La llibreria La Central del Museu d’Història de Barcelona proposa establir un 
diàleg enriquidor amb els continguts del museu, amb un ampli repertori de 
llibres i objectes.
La Central del MUHBA
Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona / 932 690 804
Horaris: de dimarts a diumenge, de 10 a 20.30 hores
Dilluns tancat.
LA CENTRAL DEL MUHBA
AMICS I AMIGUES DEL MUHBA
Museu Etnològic de Barcelona
El director del Museu Etnològic, Josep Fornés, ens 
guiarà pel recorregut de la nova exposició permanent 
Sentir el patrimoni. Aquest espai, pensat per permetre 
diverses lectures i interpretacions al voltant de la 
nostra cultura, s’articula a partir de sis grans objectes 
tradicionals que donen nom a diferents àmbits temàtics, 
els quals permeten reflexionar sobre com hem arribat a 
construir el nostre «estil de vida».
Dissabte, 12 de desembre, a les 10.30 h. Passeig de Santa 
Madrona, 16-22. 
Sortida
Can Barraquer i el patrimoni històric de Sant Boi de 
Llobregat. 
Can Barraquer, seu del Museu de Sant Boi de Llobre-
gat, és una casa pairal del segle XVII on Rafael Casano-
va va passar els darrers anys de la seva vida. L’edifici és 
molt a prop de les termes romanes, considerades els 
banys privats del Baix Imperi més ben conservats de Ca-
talunya. Es van construir al final del segle II d.C., un 
dels períodes de més esplendor econòmica de la zona 
gràcies a la producció de vi, i van funcionar fins al se-
gle V d.C. Al damunt, i aprofitant els murs de la domus, 
s’hi va edificar Can Torrents, actual seu de l’Arxiu His-
tòric Municipal. 
Dissabte, 16 de gener de 2016, a les 10 h. Lloc de trobada: 
ronda Universitat, 11 (parada de Julià).
Sortida a Tarragona
Interpretació del patrimoni: museus i itineraris
La sortida té un doble objectiu: conèixer el Museu 
d’Història de Tarragona i la seva manera de conservar, 
estudiar i divulgar el patrimoni de la ciutat, i fer un re-
corregut guiat pels vestigis romans que han estat oberts 
al públic recentment amb una nova museografia. En 
funció d’aquesta proposta es visitarà la necròpolis paleo-
cristiana i les restes del teatre i, a la tarda, la casa Canals i 
la Casa Castellarnau, exponents de la puixança vuitcen-
tista de la ciutat.
Dissabte 23 de gener de 2016, a les 8.30 h. Lloc de trobada: 
vestíbul de l’Estació de Sants (davant de la farmàcia).
Feu-vos AMICS I AMIGUES del MUHBA. Més informació al 
932 562 122 o a amicsmuhba@bcn.cat
DESTACATS DE L’AGENDA D’OCTUBRE DE 2015 A GENER DE 2016
Consell de Redacció: Àngels Bertran, Mònica Blasco, Josep Bracons, Carme Cazalla, Carme Garcia Soler, Núria Miró i Alaix 
Disseny gràfi c: Miguel Sal Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Coordinació: Carme Garcia Soler, Ramon J. Pujades Bataller 
Secretari tècnic: Jaime Irigoyen
Dipòsit Legal: B. 47.520-76
ISSN: 2013-8245
Butllet’ 31
bcn.cat/
museuhistoria
facebook.com/barcelonacultura
twitter.com/bcncultura
S
U
P
LE
M
E
N
T 
G
R
AT
U
ÏT
 D
E
 L
A
 R
E
VI
S
TA
 L
’A
VE
N
Ç
 N
Ú
M
. 
4
1
8