ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió extraordinària de 17 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de maig de 2016, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda en sessió extraordinària, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secreterari general i que certifica. També hi és present el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Maite Fandos Payà i Jaume Ciurana i Llevadot. S'obre la sessió a les 16.06 h. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grup Única.- La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1. Que l’àrea de Consum s’integri a l’àrea de Comerç i Mercats. 2. Que el Govern municipal apliqui el Pla d’Impuls i Suport al Comerç 2013-2016, i comenci a treballar amb la pròrroga i revisió del mateix, fent que aixequi el mateix consens amb el sector i grups municipals i presentant-lo en aquesta Comissió. 3. Que el Govern municipal executi el Pla Estratègic de Mercats, establint un calendari i un pressupost de remodelacions de mercats. El Sr. BLASI exposa que el Grup de Convergència i Unió va sol·licitar la celebració d’una sessió extraordinària de la Comissió d’Economia i Hisenda per evidenciar el que entén que ha estat una política erràtica i errada del govern de Barcelona en Comú en els àmbits del comerç, del consum i dels mercats de la ciutat, àmbits que considera estratègics i sensibles, i en els quals el govern no ha manifestat confiança en els onze mesos del seu mandat. En segon lloc, afirma que presenten aquesta iniciativa amb una voluntat propositiva per tal que el govern recuperi el Pla d’impuls i suport al comerç 2013-2016 i el Pla estratègic de mercats 2015-2025, i que la implantació d’aquestes polítiques es faci de forma conjunta amb els grups municipals i amb els sectors implicats, tal com es va fer durant el mandat anterior. En aquest sentit, recorda que aquests plans també van comptar amb el consens del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, grup que forma part del govern actual. A continuació, comenta que en la darrera i única reunió celebrada del Consell Ciutat i Comerç pràcticament es va debatre sobre el Pla d’actuació municipal i es va obviar, per tant, l’existència del Pla d’impuls i suport al Comerç. De la mateixa manera, afirma que en la darrera reunió del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats es va palesar que les polítiques del govern municipal en aquest àmbit segueixen una deriva sense rumb. En aquest context, destaca que hi ha hagut temes cabdals que han generat polèmica, com ara els horaris comercials –tant per la decisió final com pel procés participatiu–, el comerç emblemàtic, la venda ambulant il·legal o la campanya de Nadal, en els quals critica l’absència de la Regidoria de Comerç. També qüestiona que s’intenti canviar el rumb sense consens pel que fa a les remodelacions dels mercats de l’Abaceria i de Sant Antoni. D’altra banda, recorda que des de l’inici del mandat el Grup de Convergència i Unió ha demanat que es tornin a unificar els àmbits de consum i comerç, i en aquest sentit remarca la importància i la necessitat de la Fundació Barcelona Comerç, institució que va ser la primera a instaurar un defensor del consumidor. Finalment, comunica que han arribat a una transacció que millora substancialment la proposició i que demana que es faci una revisió o una nova redacció del Pla de comerç, però que continuï comptant amb el consens del sector i dels grups municipals. I es mantenen els dos punts de la proposició original, que demanen, d’una banda, la integració de l’àmbit de consum a les àrees de comerç i de mercats, i, de l’altra, l’execució del Pla estratègic de mercats amb l’establiment d’un calendari d’execució i l’aprovació dels pressupostos de remodelació. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Assenyala que durant la sessió ordinària es parlarà a bastament del comerç a la ciutat de Barcelona, sector que el seu grup sempre ha considerat important i estratègic. En aquest sentit, indica que Barcelona té un teixit comercial potent, malgrat que molts barris han perdut bona part de l’activitat comercial a causa de la crisi econòmica. Per aquesta raó, en diverses ocasions han presentat iniciatives per impulsar plans de dinamització comercial als barris i recuperar aquest teixit. Assegura, però, que aquest objectiu no es podrà assolir si aquestes accions no van acompanyades d’incentius a l’emprenedoria. Així, doncs, considera que la proposició és adequada i anuncia que comentaran amb més detall algunes de les propostes que es presenten quan es faci el balanç del pla estratègic de comerç, que finalitza aquest any.. Tot seguit, considera que és evident la necessitat d’un nou pla de comerç i que el govern ha de donar més suport als mercats municipals. També creu que per al govern actual el comerç no ha estat una prioritat, com ho demostra el malestar de les organitzacions de comerciants per les decisions que ha pres sobre els horaris comercials, sobre la campanya de Nadal o sobre la venda ambulant il·legal. Malgrat que el seu grup considerava que no calia celebrar una reunió extraordinària per parlar sobre aquesta qüestió, atès que a la sessió ordinària es parlarà a bastament de les necessitats del comerç de Barcelona, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. CAPDEVILA també opina que no calia fer una sessió extraordinària per debatre aquesta qüestió perquè durant la sessió ordinària posterior es parlarà molt sobre el comerç de la ciutat. Malgrat això, el seu grup a grans trets comparteix les demandes de la proposició, si bé amb matisos. En primer lloc, veuen lògic que l’Àrea de Consum s’integri a l’Àrea de Comerç, com de fet ja passava a l’inici del mandat, quan aquest àmbit depenia del Comissionat de Comerç i no d’Economia Social i Solidària. Així, pensa que durant aquest mandat la distribució d’algunes àrees ha estat una mica estranya i en alguns casos decebedora perquè ha suposat la desaparició de regidories que sempre havien tingut un perfil propi. Tanmateix, no vol centrar el debat en l’organització interna del govern, sinó en les polítiques que desenvolupa. En el cas de consum, doncs, creu que s’han de potenciar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i la Junta Arbitral de Consum per tal de garantir els drets dels ciutadans davant de les empreses i afavorir la resolució de conflictes mitjançant la mediació. Pel que fa al Pla d’impuls i suport al comerç, creu que és evident que, un cop finalitzat el període de vigència, s’ha de revisar o se n’ha d’elaborar un de nou que permeti renovar els objectius i fixar les polítiques dels propers anys en matèria de comerç. Quant al Pla estratègic de mercats, assenyala que és vigent fins a l’any 2025 i cal continuar impulsant-lo amb els objectius de renovació i modernització. En aquest sentit, indica que a la darrera reunió del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats es van aprovar les remodelacions dels mercats de la Vall d’Hebron, del Bon Pastor i de Sant Andreu, la finalització de la reforma del mercat de Sant Antoni i el projecte de reforma del mercat de l’Abaceria. Precisament pel que fa a aquest darrer, diu que el seu grup està preocupat per la paràlisi actual del projecte i demana al govern que posi fil a l’agulla en aquesta renovació necessària i reclamada pel mercat mateix. Per acabar, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. BALLARÍN discrepa del primer punt de la proposició, que demana la integració de l’Àrea de Consum en l’Àrea de Comerç i Mercats, atès que en aquests moments s’està negociant un acord entre el Grup Socialista i el Grup de Barcelona en Comú que preveu una organització municipal en què aquestes àrees estarien separades, raó per la qual no hi poden donar suport. Pel que fa als punts 2 i 3, tot i que comparteix molts aspectes de fons, com ara la necessitat de renovar l’impuls al comerç i la remodelació dels mercats, creu que aquesta proposició no és la millor manera de plantejar aquest impuls, malgrat que la transacció que s’ha acceptat s’acosta més al plantejament que fa el seu grup sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, indica que han presentat una proposició precisament sobre el futur pla d’impuls i suport al comerç de la ciutat de Barcelona. Així, considera que cal fer un veritable pla estratègic, tal com ja va fer Convergència i Unió l’any 2013, i no solament una pròrroga o una revisió del que hi ha vigent. Matisa, però, que això no implica començar de zero, perquè moltes polítiques públiques són patrimoni del sector del comerç, de l’ajuntament i de la ciutat, ni tampoc pensar que qualsevol temps passat va ser millor, sinó que hi ha un punt intermedi. Per tant, pensa que cal fer una avaluació dels punts forts i dels punts febles del Pla de suport al comerç 2013-2016 i, de les conclusions que se’n treguin, fer un nou pla que tingui com a horitzó l’any 2020. En tot cas, està d’acord que aquest nou pla ha de comptar amb el consens del sector, de la societat i dels grups municipals. D’altra banda, assenyala que cal un cert temps per elaborar aquest pla perquè pensa que és contradictori cercar el consens i pretendre que el pla es presenti immediatament. Pel que fa als mercats, opina que el Pla estratègic de mercats és un bon punt de partida, però aquells que són presents a l’Institut Municipal de Mercats poden veure com evolucionen els projectes de remodelació, els pressupostos, el calendari i les complicacions tècniques que sorgeixen sovint. Per tant, creu que les novetats o els nous calendaris han d’estar plenament justificats. En aquest sentit, afirma que s’han de tenir en compte qüestions importants, com les inversions municipals i que els projectes s’implementin tal com estan marcats o de la manera més propera possible. Per totes aquestes raons, anuncia que el seu grup no pot donar suport a la proposició. El Sr. MULLERAS exposa que en aquesta sessió ordinària posterior es tractaran molts temes de comerç i dubta si és una casualitat o una causalitat produïda per aquesta comissió extraordinària, la qual pot haver generat un al·luvió de propostes del govern municipal i de la futura regidora amb relació al Pla de comerç. Afirma que el comerç és un sector econòmic clau per a Barcelona, que genera el 14 % del PIB de la ciutat i ocupa 140.000 treballadors, raó per la qual és un motor tant des del punt de vista econòmic com també de benestar social, per a la dinamització i la vertebració de l’espai urbà i per a la cohesió dels barris. Indica que concretarà les propostes del seu grup relatives al comerç quan valorin el Pla d’impuls i suport al comerç, però d’entrada afirma que el govern, amb les mesures que implementa, està apagant aquest motor a què es referia anteriorment i tant el govern com l’alcaldessa Colau s’han convertit en un fre per al comerç de Barcelona. Malgrat que potser sigui anecdòtic, però també simptomàtic, recorda que durant el primer any de mandat hi haurà hagut tres responsables diferents de l’àmbit del comerç a l’ajuntament: primer un comissionat, després un regidor i properament una regidora. Entén que tots aquests canvis no són positius. Seguidament, comenta que han presentat una transacció per tal d’elaborar un nou pla o bé prorrogar o actualitzar el pla vigent, perquè aquest arriba a la seva fi i cal que es faci una planificació amb noves polítiques de comerç, necessàries per a aquest sector, sobre la base del consens, la transversalitat i la concreció. El Grup Popular entén que el comerç pateix problemes importants, com la pressió fiscal elevada, la burocràcia, la pluralitat excessiva en el moviment comercial, tant en l’associat com en el no associat, el top manta, i d’altres que, sense ser exclusius d’aquest sector també l’afecten, com la seguretat, la neteja o l’enllumenat. Creu que el govern també ha fallat en el suport a les campanyes de Nadal i en les campanyes d’estiu a la zona turística i comercial de la ciutat. Per aquestes raons, pensa que cal fer un nou pla de comerç o, si més no, actualitzar el que hi ha vigent. També està d’acord a unir els àmbits de consum i comerç perquè els consumidors al capdavall són els qui compren i els qui dinamitzen el comerç. Finalment, també es mostra favorable a l’execució del Pla estratègic de mercats, amb concreció sobre el calendari i sobre el pressupost de les remodelacions previstes. En aquest sentit, apunta que el Grup Popular ha presentat una proposta relativa al mercat de l’Abaceria, la remodelació del qual està bloquejada. Per tal que no hi hagi més sorpreses desagradables, com ha passat amb aquest mercat, reitera la necessitat que en el pla estratègic es concretin tant el pressupost com el calendari de les remodelacions futures. El Sr. GARGANTÉ diu que en primer lloc volen saber quina és la posició del govern respecte a aquesta qüestió, tenint en compte que les sessions de la comissió d’economia i hisenda d’avui poden ser les últimes d’un govern de Barcelona en Comú, perquè a les properes hi pot haver un govern de coalició amb el PSC. En aquest sentit, afirma que no es pot obviar que, segons el preacord a què han arribat aquests dos grups municipals, la Segona Tinença d’Alcaldia correspondria al Sr. Collboni i se li adjudicarien les àrees de Comerç i Mercats. Tampoc té gaire clar si Convergència i Unió, en fer aquesta proposta, pretén cedir Consum a Jaume Collboni. Considera que el preacord esmentat ja és extremadament generós amb el PSC i li preocupa que encara ho sigui més. El Sr. COLOM mostra sorpresa per la convocatòria d’aquesta comissió extraordinària però li dóna la benvinguda. En primer lloc, exposa que el Pla d’impuls al comerç s’està complint i que s’ha de complir fins a esgotar-ne el període de vigència, que és a final d’any, abans de fer-ne un de nou. Informa que en aquest moment el grau de compliment és del 89 %, mentre que el mes de maig de 2015 era del 70 %. Així, doncs, palesa que el govern hi està treballant. Així, assenyala que en un any han donat suport a un 26 % més de projectes per a la dinamització del comerç i que l’import de les subvencions ha augmentat un 7 %, amb 80.000 euros, mentre que l’increment que es va produir els dos anys anteriors va ser de 60.000 euros. També informa que s’ha duplicat el nombre de comerços adherits al Pla de suport al comerç cultural de proximitat i s’ha passat de 35 a 61. Afegeix que al maig de 2015 hi havia onze actuacions que encara no s’havien iniciat, de les quals cinc feien referència al Pla de promoció local, i informa que el govern actual ha impulsat set actuacions d’aquestes onze, cosa que demostra el lideratge del govern. Entén que també són mostres de lideratge la supressió de la pista de gel de la plaça de Catalunya o reduir a la meitat els dies festius d’obertura de comerços en temporada turística, acord que van firmar totes les associacions comercials. També indica que s’han augmentat les previsions de plans d’ocupació per a dinamitzar socialment i econòmicament els barris. A continuació, diu que li preocupa que Convergència i Unió hagi presentat una proposició sobre mercats perquè a l’inici del mandat l’única remodelació que hi havia en marxa era la del mercat de Sant Antoni, la qual no tenia data de finalització. Indica que en aquests moments n’hi ha tres: la del mercat del Bon Pastor, pendent des de 2009, la del mercat de la Vall d’Hebron, pendent des de 2011, i la del mercat de Sant Andreu, que es va aprovar a final de 2015 i ja s’ha iniciat el procés. Recorda que el Sr. Blasi era present en la reunió on es van aprovar aquestes remodelacions, si bé es va absentar abans de les votacions. Per tant, conclou que el govern, tal com demostren els fets, exerceix lideratge en aquest àmbit, que s’avança amb l’acord del sector i que defensa el comerç de proximitat amb coherència. El Sr. BLASI comença donant les gràcies als grups que han manifestat el suport a la proposició. Tot i que en la primera intervenció ja ha explicat la raó de la convocatòria d’aquesta comissió extraordinària, creu que l’actitud del Sr. Colom en justifica la urgència. Pel que fa a la coincidència en el temps d’aquest debat amb l’anunci del preacord entre els grups de Barcelona en Comú i Socialista, entén la posició de la Sra. Ballarín en tant que regidora in pectore de Comerç i Mercats, tot i que no de Consum, i creu que no li pertoca esvair els dubtes del Sr. Garganté en aquesta qüestió. Tanmateix, matisa a la portaveu socialista que en la proposició no es parla d’immediatesa per fer un nou pla de comerç i que potser s’ha confós amb una altra proposició que s’ha de debatre posteriorment en la sessió ordinària de la comissió. En tot cas, diu que li preocupa que en menys d’un any s’hagin produït tres canvis en la direcció de les àrees de comerç i mercats, que es tornin a donar pals de cec en aquests àmbits i que s’esvaeixi la confiança que necessita el sector, la qual opina que s’ha d’assolir mitjançant el consens, la transversalitat i la concreció de les actuacions. Quant a la remodelació de mercats, assenyala que és difícil fer el que es va aconseguir durant el mandat anterior, amb una inversió de més de 140 milions d’euros. En aquest sentit, recorda que la remodelació del mercat de la Vall d’Hebron la va desencallar el govern de Convergència i Unió, després que en governs anteriors del Partit dels Socialistes la Regidoria d’Horta- Guinardó fos ocupada per regidors d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Pel que fa al mercat del Bon Pastor, critica la gestió que se’n va fer des del 2009, amb els fons del pla Zapatero, que gairebé va sentenciar a mort un mercat que tenia vitalitat. Respecte al mercat de Sant Andreu, apunta que l’arquitecte que en va signar el projecte de remodelació, que és un bon arquitecte i que havia treballat amb el govern de Convergència i Unió en la remodelació del mercat de la Guineueta entre d’altres, va haver de deixar el projecte. Suggereix, doncs, al Sr. Colom que no es posi de peus a la galleda perquè creu que és greu fer el ridícul en política. Per acabar, comenta que el Sr. Colom encara és regidor del Districte de l’Eixample, tot i que sembla que, fruit de l’acord amb el PSC, intercanviarà aquest càrrec amb la futura regidora de Comerç i Mercats, i assegura que amb la presentació del procés participatiu relatiu als tres mercats de Sant Antoni que s’ha de fer al Consell de Barri de Sant Antoni el 19 de maig es torna a generar un problema important de confiança i un desgavell que no existia. Amb relació al Pla d’impuls i suport al comerç, assenyala que la seva vigència es pot considerar tant des del punt de vista temporal com material. En aquest sentit, subratlla que durant el mandat anterior en dos anys i mig se’n va executar el 70 %, mentre que en un any del mandat actual se n’ha executat un 19 %. En tot cas, remet al debat que s’ha de fer posteriorment per fer el balanç sobre aquest pla. Tot seguit, reitera que el sector del comerç necessita confiança, suport, que s’arribi a un acord i es produeixi un nou canvi, i no pas, malgrat que no en qüestiona la legitimitat, els canvis successius que s’han produït de responsables d’aquesta àrea. En tot cas, considera que el govern municipal no ha fet res en aquest àmbit, tret de continuar la inèrcia dels mandats anteriors, i atribueix la paternitat de les polítiques anteriors als grups municipals i al conjunt del sector del comerç, que hi va participar. Quant a la proposta d’unir l’àmbit de consum amb el de comerç i mercats, lamenta no rebi el suport necessari, malgrat que considera que és una necessitat, però emplaça el govern a mantenir el Pla d’impuls i suport al comerç o a revisar-lo, i també a complir el Pla estratègic de mercats. Finalment, recorda que abans d’haver-se d’absentar de la sessió del Consell Rector de l’IMMB havia anunciat que votaria a favor de les remodelacions dels mercats perquè aquestes actuacions provenien del mandat anterior. Entén, doncs, que el comentari que ha fet el Sr. Colom sobre aquesta qüestió ha estat una falta de respecte. La Sra. CAPDEVILA demana al Sr. Colom que reconegui que la proposta d’accelerar l’acabament de les obres del mercat de Sant Antoni i que s’hi destinés una part del superàvit de l’ajuntament va ser d’Esquerra Republicana. D’altra banda, recorda que Esquerra Republicana també va presentar una iniciativa, aprovada per unanimitat, per tal de promoure el comerç de proximitat i que l’actuació del govern en aquest sentit pràcticament ha estat nul·la, tret de la campanya de Nadal. En aquest sentit, suposa que l’eliminació de la pista de gel deu ser important ideològicament per al govern, però qüestiona fins a quin punt aquesta mesura afavoreix les vendes al centre de la ciutat. La Sra. BALLARÍN comenta que la confusió sobre la immediatesa de la mesura ha estat causada per un ús incorrecte del gerundi en la proposició, perquè havia interpretat l’expressió «presentant-lo en aquesta comissió» com un gerundi de simultaneïtat. D’altra banda, puntualitza que l’arquitecte que havia guanyat el concurs per a la remodelació del mercat de Sant Andreu era el seu company de grup municipal Sr. Mòdol, i que els enorgulleix que una persona tan experta en mercats i que n’ha fet de magnífics hagi tingut la valentia d’assumir un compromís polític en un moment complicat i renunciar a una part de la seva carrera professional. Confia que el tindran com a assessor àulic en les propostes del seu grup sobre mercats. El Sr. MULLERAS destaca el consens sobre la importància del comerç, tant des del punt de vista econòmic com social, de benestar i per a l’espai urbà. Per tant, creu que és important que es facin polítiques de suport al comerç i que aquest sector vegi l’ajuntament com un company de viatge, que li facilita les coses i no pas que li crea traves i problemes, sensació, aquesta darrera, que afirma que és la que preval actualment. Reclama, doncs, que s’apliqui el Pla de comerç vigent, que finalitza a final de 2016, i que es revisi o que s’actualitzi per tal de fer-ne un de nou de cara als anys propers i que no es produeixi un buit de poder. El Sr. GARGANTÉ assenyala que no s’ha aclarit si dintre dels àmbits adscrits a la Segona Tinença d’Alcaldia s’inclou l’Àrea de Consum, però la CUP - Capgirem Barcelona no veu amb bons ulls aquesta integració perquè, pel que fa al consum, tenen una visió antagònica, que en cap cas no és mercantilista. Quant al Pla d’impuls i suport al comerç, anuncia que en faran la valoració en la sessió ordinària que es farà seguidament. Amb relació als mercats, indica que és l’únic punt de la proposta en què estan d’acord, perquè creuen que cal fer una intervenció en diferents mercats, amb dotacions pressupostàries suficients i una calendarització de les execucions que no anul·li el debat que hi ha sobre els usos dels mercats. Finalment, anuncia que en la sessió ordinària que es farà posteriorment es debatrà una proposició del Partit Popular relativa a mercats i aprofitarà aquest punt per exposar la posició del seu grup respecte a aquesta qüestió. El Sr. COLOM comenta que l’acord amb l’Associació de Venedors del Mercat del Bon Pastor per a la remodelació d’aquest mercat és del 20 de gener de 2009 i que fins al gener de 2016 van passar set anys. Remarca, doncs, que durant quatre anys el govern de Convergència i Unió no va fer res i, en canvi, el govern actual en tan sols un any ha aprovat el projecte executiu, l’ha pressupostat i l’ha posat en exposició pública. Quant a la remodelació del mercat de la Vall d’Hebron, apunta que l’acord és del 17 de febrer de 2011 i que, tal com sap el Sr. Mulleras, aquest projecte estava encallat i qui el va desencallar va ser el govern actual perquè van considerar que hi havia pressa a fer-lo i perquè hi havia un compromís amb els veïns des de l’any 2011 que encara no s’havia executat. Amb relació al mercat de Sant Andreu, recorda que l’acord amb els venedors és del 16 de desembre de 2015, tot i que reconeix que anteriorment ja hi havia un projecte. Per tant, assenyala que en pocs mesos se n’ha fet l’aprovació prèvia i l’exposició pública. En aquest cas, anuncia que no tenen constància que hi hagi al·legacions i, per tant, creu que aviat es podrà aprovar definitivament i en podrà començar l’execució. Seguidament, després de reiterar que tots aquests projectes els ha desencallat el govern actual, comenta que per fer aquestes actuacions cal que hi hagi un projecte, un pressupost i consens. Per aquesta raó, afirma que es necessita temps per poder comptar amb aquests tres elements i que en aquest moment el govern està treballant per assolir el consens pel que fa a la remodelació del mercat de l’Abaceria. Assegura, doncs, que abans d’un any el projecte d’aquest mercat estarà enllestit. Pel que fa al mercat de Sant Antoni, diu que no s’ha posat cap medalla, sinó que ha descrit una realitat, que és que quan va començar aquest mandat no hi havia data de finalització per a aquest projecte i que el govern i el Grup d’Esquerra Republicana van treballar per tenir aquesta data. Respecte a l’afirmació que el govern no ha fet res per donar suport al comerç de proximitat, destaca que durant la campanya de Nadal es van incrementar en un 14 % les activitats als districtes, comenta que a l’encesa de llums van assistir 1.800 persones, mentre que l’any anterior n’hi havien assistit 400, i finalment recorda la campanya «Hola, Nadal». D’altra banda, reitera que s’han incrementat les subvencions per als projectes de dinamització i de formació, i també han augmentat els comerços adherits. A més a més, s’ha implantat la figura del dinamitzador sociocomercial de barri i vint dels quaranta previstos ja s’han posat en marxa. Amb relació a les perspectives del comerç, destaca que segons els estudis de l’IcoB aquestes milloren i, per tant, respon al Sr. Mulleras que si les perspectives milloren vol dir que alguna cosa està canviant. Així, doncs, pensa que s’han fet moltes afirmacions gratuïtes però que la realitat és que els comerciants opinen que les expectatives de futur milloren i que ha incrementat el volum de vendes, tot i que no ha estat així pel que fa a la facturació, situació que atribueix a la deflació, circumstància que és més negativa que no pas una inflació petita. Admet que potser aquesta millora no és atribuïble al govern, però insisteix que no es pot afirmar que l’actuació del govern sigui negativa perquè la realitat diu que hi ha una certa millora. En tot cas, considera que si les millores no es poden atribuir al govern, els empitjoraments tampoc. Però, tanmateix, creu que l’actuació del govern sí que tingut una influència en aquesta millora, encara que hagi estat petita. Així, doncs, creu que l’oposició amb la seva actitud no fa cap favor al comerç i que el que cal fer és explicar les dades reals. En aquest sentit, assenyala que el govern actual va aconseguir a la primera l’acord sobre horaris comercials amb totes les associacions comercials, des de les petites a les grans, des de les més liberalitzadors a les més restrictives, mentre que el govern anterior va haver de menester dos intents. Pel que fa als canvis en la direcció de l’Àrea de Comerç, reconeix que s’ha canviat tres vegades, però argumenta que és millor tenir tres bons gestors que no pas un que no ho sigui tant. En tot cas, opina que aquests canvis no han tingut un impacte negatiu. Quant a la unificació dels àmbits de consum i comerç, argumenta que aquesta és una competència d’autoregulació del govern i que es va optar pel criteri que els temes de consum depenguessin del Comissionat d’Economia Social, mentre que el comerç depenia de la Regidoria de Comerç i Mercats. Creu que amb el temps es podrà valorar si aquesta distribució ha estat positiva o no, però insisteix que no es pot prejutjar aquesta decisió i imputar-li uns resultats que no es coneixen quan, a més a més, el govern ho ha fet per aprofitar les sinèrgies i que l’àmbit de consum es pugui desenvolupar en millors condicions. Afegeix que aquesta distribució de funcions s’ha decidit mantenir en l’acord a què han arribat el govern i el Grup Socialista. El Sr. BLASI reitera l’agraïment pels suports rebuts i afegeix irònicament que fa una nota de condol perquè el consistori perd un súper regidor, el qual qualifica d’heroi del comerç perquè ha defensat amb valentia poder continuar al front d’aquesta àrea i no permetre que hi hagi desorientació en el sector. D’altra banda, creu que el Grup Socialista entén la necessitat estratègica del sector del comerç i la necessitat de donar-li confiança, més enllà del vot contrari a aquesta proposició, la qual és positiva i probablement els hauria estat útil. Pel que fa al mercat del Bon Pastor, s’alegra que el Sr. Colom, encara que no ho reconegui, hagi anat rectificant al llarg de la intervenció i que hagi passat de dir que no s’havia remodelat a reconèixer que s’hi van posar els diners per fer el projecte executiu i que s’assignés una partida per a aquesta remodelació. Quant a la Vall d’Hebron, recomana al Sr. Colom que pregunti a alguna companya de formació quina era la situació de la Llosa de la Vall d’Hebron i assegura que no és un tema de 2011. Amb relació al mercat de Sant Andreu, comenta que quan es va cremar el mercat provisional del Ninot a les tres de la matinada un regidor de l’ajuntament hi va anar, en canvi a l’incendi de Sant Andreu el regidor responsable de l’àmbit no hi va anar. Finalment, reitera que amb aquesta iniciativa el seu grup pretenia reforçar el sector i donar-li confiança davant la manca de lideratge i de rumb del govern, malgrat que anteriorment s’havia treballat de forma consensuada amb els grups municipals i amb tot el sector. Espera, doncs, que la iniciativa pugui prosperar i anuncia que, si aquest és el cas, en seguiran de prop el compliment. El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1. Que l’àrea de Consum s’integri a l’àrea de Comerç i Mercats. 2. Que el Govern municipal apliqui el Pla d’Impuls i Suport al Comerç 2013-2016, i comenci a treballar amb la revisió del mateix i/o la redacció d’un nou Pla de comerç fent que aixequi el mateix consens amb el sector i grups municipals i presentant-lo en aquesta Comissió. 3. Que el Govern municipal executi el Pla Estratègic de Mercats, establint un calendari i un pressupost de remodelacions de mercats. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 16.53 h.