Mesura: Regulació de la 
circulació de Vehicles de 
Mobilitat Personal (VMP) i 
cicles de més de 2 rodes 

Comissió d’Ecologia Urbanisme i 
Mobilitat 

Maig de 2016 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Índex 

1. Introducció: regulació dels vehicles de mobilitat personal amb motor......................................... 3 
1.1. Objectius .............................................................................................................................. 3 
1.2. Antecedents......................................................................................................................... 4 
1.3. Grup de treball ..................................................................................................................... 5 
2. Estat actual en relació als VMP amb motor a Barcelona ............................................................. 5 
2.1. Regulació actual .................................................................................................................. 5 
2.2. Problemàtica actual ............................................................................................................. 9 
2.3. Itineraris turístics actuals per a VMP ................................................................................. 13 
3. Aspectes a considerar en el nou ordenament ........................................................................... 13 
4. Anàlisis i treballs realitzats ......................................................................................................... 14 
4.1. Informe sobre actuació per localització de locals de lloguer de VMP a Barcelona .......... 14 
4.2. Anàlisi i classificació dels vehicles de mobilitat personal. Definició de criteris 
classificadors segons les característiques tècniques .................................................................... 17 
5. Proposta d’estudi per la regulació dels VMP a motor i cicles de més de 2 rodes ..................... 22 
5.1. Classificació dels VMP amb motor i cicles de més de 2 rodes ......................................... 22 
5.2. Àmbits i condicions de circulació ....................................................................................... 24 
5.3. Circulació en grups i rutes marcades per a VMP .............................................................. 25 
5.4. Regulació especifica del territori ....................................................................................... 25 
5.5. Identificació dels VMP ....................................................................................................... 26 
5.6. Estacionament ................................................................................................................... 26 
5.7. Regulació dels locals ......................................................................................................... 26 
5.8. Règim sancionador ........................................................................................................... 26 
6. Participació i comunicació .......................................................................................................... 27 
7. Full de ruta ................................................................................................................................. 27 
Annex I: Decret de 5 de febrer de 2016 ............................................................................................ 31 
Annex II: Mostra dels permisos actuals de VMP ............................................................................... 33 
Annex III: Informe sobre actuació per localització de locals de lloguer de VMP a Barcelona .......... 39 
Annex IV: Anàlisi i classificació dels vehicles de mobilitat personal. Definició de criteris 
classificadors segons les característiques tècniques........................................................................ 41 
Annex V: Mostra representativa dels diferents tipus de VMP (A, B, C1 i C2) .................................. 43 
Annex VI: Zones amb horari regulat.................................................................................................. 47 


1 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


2 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

1. 
Introducció: regulació dels vehicles de mobilitat personal 
amb motor 
1.1. 
Objectius 
El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 (PMU) és el instrument de planificació 
on es defineixen les línies d’actuació que han de governar la mobilitat urbana en els 
propers anys, tenint com a horitzó estratègic continuar avançant cap a un model de 
mobilitat col·lectiu més sostenible, eficient, segur, saludable i equitatiu. 

El PMU planteja un conjunt de mesures encaminades a donar més protagonisme als 
vianants i als ciclistes, a fomentar l’ús del transport públic col·lectiu i a reduir l’ús del 
vehicle privat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de la ciutat, la seguretat viària i 
l’eficiència del conjunt del sistema de mobilitat. 

El PMU conté 39 indicadors agrupats en els quatre eixos estratègics del PMU: mobilitat 
segura, sostenible, equitativa i eficient. 

L’Ajuntament de Barcelona està treballant en el desenvolupament d’aquets eixos, però 
ens trobem en que la mobilitat a la ciutat de Barcelona ja no està únicament 
caracteritzada per una distribució modal tradicional (desplaçaments a peu, en bicicleta, en 
transport públic i en vehicle privat), sinó que la innovació i la tecnologia actual fan que 
cada vegada proliferen més ginys que faciliten altres tipus de mobilitat i que, 
necessàriament, han de conviure amb aquells modes tradicionals. 

La ràpida proliferació i la tendència creixent a la ciutat d’aquests nous modes de transport 
amb vehicles de mobilitat personal amb motor (en endavant VMP) conjuntament amb la 
feble situació legal pel que fa a la seva regulació origina que es produeixin certes 
incidències i disfuncions en la mobilitat, on tothom hi surt perjudicat: per una banda, 
vianants i ciclistes, que veuen envaït el seu espai per altres tipus de mobilitat amb 
característiques molt diferents, i per una altra banda, els usuaris dels nous modes de 
desplaçament ja que actualment existeix un buit normatiu pel que fa a la regulació de les 
condicions de circulació que els hi és d’aplicació. A més, cal tenir present que aquest tipus 
de vehicles tant poden ser utilitzats a títol personal com a iniciativa d’emprenedoria, de 
manera que la seva regulació ha de tenir aquesta doble perspectiva. 

Davant d’aquesta situació i partint de l’anàlisi de la situació actual, tant pel que fa al marc 
normatiu com a la problemàtica detectada, s’ha traçat un full de ruta per dotar a la ciutat 
de Barcelona d’un ordenació d’aquest nou elements i donar així resposta a dos elements 
principals, resoldre els problemes de convivència a l’espai públic i fomentar una mobilitat 
sostenibles i segura. 

3 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

És per aquest motiu que es proposa la modificació de l’Ordenança municipal de circulació 
de vianants i vehicles per tal d’incorporar-hi l’ordenament dels VMP amb motor i els cicles 
de més de dos rodes i, d’aquesta manera, establir el marc legal per regular: 

- Els criteris de classificació i d’identificació d’aquests ginys. 
- Els àmbits i les condicions de circulació d’aquests ginys a la via pública. 
- Els àmbits i les condicions d’estacionament d’aquests ginys a la via pública. 
Seran objecte de regulació tots els VMP d’ús personal assistits amb motor així com els 
VMP com a ús d’activitat econòmica o d’activitat de caire lucratiu, ja siguin assistits per 
motor elèctric o per força mecànica, i/o els cicles de més de dos rodes. 

Amb la regulació d’aquests vehicles es produirà un avanç positiu en la línia de la 
transformació cap a un model de mobilitat urbana més sostenible així com en 
l’assoliment d’una mobilitat segura pels usuaris d’aquests ginys i, sobretot, pels 
vianants. 

1.2. Antecedents 
L'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles de l'any 1988 va ser modificada el maig 
del 2015 per adaptar-la a la nova situació que viu la ciutat de Barcelona com a 
conseqüència del notable increment dels desplaçaments en bicicleta i la seva relació amb 
altres vehicles en les calçades i amb els vianants a les voreres. 

Tal com es descriu en el Preàmbul de la Modificació de la Ordenança, amb aquest 
document es manifesta la voluntat municipal de seguir compatibilitzant aquest mode de 
transport perquè segueixi augmentant durant els propers anys garantint la seguretat tant 
dels propis usuaris com de la resta, especialment dels vianants, a la vista dels múltiples 
usos d'aquest vehicle que van des de l'ús com a mitjà de transport fins a l'ús turístic. 

En la situació actual, allò que va motivar la darrera modificació de l’Ordenança es pot 
estendre als ginys de VMP amb motor ja que la substitució de part dels desplaçaments 
que actualment es realitzen amb vehicles propulsats amb derivats del petroli per 
desplaçaments amb VMP amb motor incidiria positivament en un model de mobilitat 
sostenible i en la millora de la qualitat ambiental de la ciutat de Barcelona. 

En aquest sentit, cal una regulació que permeti compatibilitzar els diferents modes de 
transport i garantir en els propers anys la seguretat dels vianants, ciclistes i vehicles per 
calçada junt amb la dels usuaris de VMP, ja siguin d’ús privatiu o amb fins turístics o d’oci. 

4 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

1.3. Grup de treball 
A tals efectes, s’ha constituït un grup de treball per elaborar els criteris d’ordenació dels 
VMP així com per preveure els mecanismes per portar a la pràctica la proposta 
d’ordenació. Aquesta taula està composada per: 

. 
Gerència de Ciutat Vella 
. 
Gerència de Sant Martí 
. Gerència de Gràcia 
. 
Unitat Territorial de Guàrdia Urbana de Ciutat Vella 
. 
Unitat Territorial de Guàrdia Urbana de Sant Martí 
. 
Servei Jurídic d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
. 
Barcelona Serveis Municipals, S.A. (B:SM) 
. 
Servei Jurídic de Seguretat i Prevenció 
. Direcció de Turisme 
. 
Direcció de Serveis de Mobilitat 

A banda d’aquests ens, també cal tenir present la col·laboració de: 

. 
Gerència de l’Eixample 
. 
Gerència de Sants – Montjuïc 
. 
Institut Municipal de Persones amb Disminució 
. 
Institut del Paisatge Urbà 
. 
Departament de Llicències d’activitats 
. Promoció Econòmica 

Per últim, cal tenir present la col·laboració amb el Port de Barcelona donat el límit 
administratiu que existeix dins de la zona de màxima concentració de VMP. 

2. Estat actual en relació als VMP amb motor a Barcelona 
2.1. Regulació actual 
El marc legal de referència actualment està composat per: 

. 
L’Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles, aprovada pel Consell 
plenari de 27-11-1998. Publicada en el BOPB de 15-01-1999. Modificada per acord 
del Consell plenari de 20 de juliol de 2001 (en relació a la circulació de bicicletes) 
BOPB de 14-08-2001 i pel Plenari del Consell municipal el 23 de febrer de 2007, 

5 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

BOPB de 07-03-2007. Modificada per acord del Consell plenari de 27 de febrer de 
2015 (en relació a la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal) BOPB de 
22 de maig de 2015 

. 
El Decret de 7 de maig de 2013, de Prescripcions de la circulació dels Vehicles de 
Mobilitat Personal (VMP) - com ara scooters elèctrics lleugers – homologats de 
propulsió elèctrica que la seva velocitat màxima per construcció no permeti superar 
els 25 km/h, no superin una massa en buit inferior als 25 Kg i no tinguin una amplada 
superior a 80 cm podran circular quan siguin conduïts per persones majors d’edat. 

. 
El Decret de 5 de febrer de 2016 mitjançant el qual es delega l’atorgament 
d’autoritzacions per la circulació de vehicles de mobilitat personal amb motor, definits 
per l’article 11.6 de l’Ordenança de vehicles i vianants de Barcelona, per usos turístics 
i d’oci (deixa sense efecte el Decret de 3 de juliol de 2012, del Règim general al que 
es sotmetran les autoritzacions destinades a usos turístics o d’oci per a circular per 
Barcelona). El text íntegre es pot consultar en l’annex I. 

. Els permisos de circulació per a segways, tricicles d’oci i tricicles de càrrega, 
emesos per l’Ajuntament a l’empara de l'article 11.6 de l'Ordenança de circulació de 
vehicles i vianants de Barcelona, que estableix la potestat d'autoritzar la circulació de 
vehicles de mobilitat personal. 

Els permisos de circulació vigents regulen els següents aspectes: 

a) 
Condicions de l’activitat i obligacions de l’autoritzat: referència a la normativa, 
recursos de l’autoritzat i normes general d’ús. 

b) 
Règim general, temporal i d’espais de l'autorització: termini i zones habilitades per a 
la circulació. 

c) 
Condicions de l’ús i circulació pels espais autoritzats: velocitat màxima, elements de 
seguretat, convivència amb el vianants, prohibicions de tall de trànsit i número de 
VMP objecte de l'autorització. 

En l’annex II es pot veure una mostra dels diferents tipus de permís que està concedint 
actualment l’Ajuntament de Barcelona. 

En la taula següent es mostra l’estat de la qüestió pel que fa a les renovacions de 
permisos de circulació de VMP fins el 30 de juny de 2016. S’hi pot veure el nom de 
l’empresa sol·licitant, la data de petició del permís, l’estat respecte a l’assegurança de 
responsabilitat civil i el tipus de giny per al que se sol·licita el permís. 

6 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


Les zones regulades pels actuals permisos són les següents: 
Zona regulada per l’actual permís de segways (5 itineraris) 



Zona regulada 

per l’actual 

permís 

de tricicles d’oci 

7 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


Zona regulada per l’actual permís de tricicles d’oci (Trixi) 

Les condicions actuals de circulació de la zona regulada per l’actual permís de tricicles 
d’oci (Trixi) són les següents: 

8 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

. 
Preferentment per la calçada, ocupant el carril més proper a les voreres, que no sigui 
carril bus o taxi. 

. 
Carrils bicicleta en calçada quan l’amplada ho permeti. 

. 
Àrees de vianants, zona de prioritat invertida, carrers de plataforma única i zones 30. 

. 
Excepcionalment: vorera, andanes i passeigs de més de 5 metres (3 m espai lliure i a 
més d’1 m de les façanes). 

2.2. Problemàtica actual 
La necessitat de regulació dels ginys VMP es fonamenta en la voluntat de prevenir o 
corregir els conflictes que es puguin originar per la convivència entre aquests nous modes 
de transport i els vianants i els altres usuaris de la via pública. D’altra banda, 
l’administració té el deure de vetllar pel bon ús i funcionament de l’espai públic, però el 
buit legal respecte aquest tipus de ginys en dificulta un bon control. 

Barcelona és una ciutat amb una activitat turística molt intensa. Si ens fixem en dades 
oficials, s’observa que la ciutat acull més de 29 milions de visitants l’any, dels quals 
aproximadament la meitat (més de 14,6 milions) són turistes que pernocten a la ciutat i el 
50% restant són excursionistes que no hi pernocten (turistes provinents d’altres 
destinacions, creueristes en trànsit i residents de fora de la RMB). 

La magnitud del volum de l’activitat turística té uns efectes que no es limiten estrictament 
als sectors econòmics directament relacionats amb el turisme (establiments d’allotjaments 
i restauració, venda de souvenirs, etc.), sinó que també té altres efectes sobre els 
residents de la ciutat, especialment en els barris i els entorns de les zones més 
turístiques, generant una competència per l’ús de l’espai públic entre residents i turistes. 

Un d’aquests efectes adversos sobre els residents es concreta en l’ús de l’espai públic per 
grups de turistes que realitzen itineraris amb VMP. Si bé és cert que cal respectar la 
llibertat d’emprenedoria per engegar activitats orientades a donar servei als turistes, 
també és cert que cal posar els límits necessaris a aquestes activitats per tal de garantir el 
gaudi i els drets dels ciutadans a un ús de l’espai públic en condicions de seguretat. En 
l’actualitat, la manca de regulació dels VMP en general i dels itineraris en VMP per a 
grups turístics en particular està ocasionant una problemàtica d’intensitat indiscriminada 
d’ús de l’espai públic en els indrets més turístics de la ciutat (Ciutat Vella, Passeig 
Marítim, etc.) que perjudica el dia a dia dels residents i que, per tant, cal revertir. 

9 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Des d’aquest punt de vista, s’ha detectat una sèrie de problemàtiques que abasten 
diferents àmbits: 

- 
Circulació 
- 
Espai públic 
- 
Economia local 
- 
Regulació 
- 
Inspecció 
Tot seguit s’exposen en detall les problemàtiques a les quals es pretén donar resposta 
mitjançant la regulació dels VMP. 

Circulació 

. 
Atropellaments de vianants com a resultes de la falta de costum de convivència amb 
els VMP. El vianant sent el seu espai envaït i qüestiona la convivència d’usuaris 
d’altres modes de transport en les zones pròpiament del vianant. 

. 
Ús intensiu i problemes de convivència de l’espai públic, agreujats per casuístiques 
paral·leles als propis VMP com ara l’existència de patinadors en línia, longskate, etc. 

. 
Saturació de l’espai públic en zones d’alta activitat turística que genera una mala 
convivència amb els veïns i les veïnes. 

Imatge d’un vehicle de mobilitat 
personal de transport de 
persones al front marítim de la 
ciutat de Barcelona. 
Espai públic 
. Impacte sobre 
10 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

l’espai públic d’aquests vehicles, especialment en les voreres dels barris amb major 

concentració. 
. 
Ocupació de l’espai públic per l’estacionament en els punts d’origen i final d’itineraris. 
. 
Publicitat no permesa en l’espai públic. 


Imatge de diversos 
cicles de més de 2 
rodes estacionats a la 
via pública a la ciutat 
de Barcelona. 

Economia local 

. 
Dificultats per l’emprenedoria: missatge contradictori entre la promoció de 
l’emprenedoria (empreses que posen en valor criteris de mobilitat sostenible o de 
promoció del turisme) i els entrebancs en l’obtenció dels permisos (oposició de veïns i 
d’usuaris de l’espai públic) que propicia que els emprenedors i les empreses se sentin 
discriminats per no obtenir el permís. 

Regulació 

. 
Aparició freqüent de noves tipologies de VMP i ginys. 

. 
Situació legal molt feble. 

. 
Necessitat d’un permís per circular per part dels operadors. 

. 
Dificultat en el grau d’acompliment de l’Ordenança de Circulació de Vianants i 
Vehicles. 

. 
Activitat econòmica de transport públic (taxi) no permesa ja que les competències són 
de l’Àrea metropolitana de Barcelona, regulades per l’Institut Metropolità del Taxi. 

. 
Existència d’un límit administratiu amb el Port de Barcelona, dins de la zona de 
màxima concentració de VMP. 

11 


www.bcn.cat 


 Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


Imatge de noves tipologies de cicles 
de més de dues rodes estacionats al 
front marítim de la ciutat de 
Barcelona. 

Inspecció 

. 
Dificultats en el control per part de la Guàrdia Urbana d’aquests vehicles. 
. 
Dificultats per disposar d’un cens real dels ginys que actualment estan funcionant i 
per on circulen. 

En la següent imatge es mostra un mapa conceptual síntesi de la problemàtica actual en 
relació als VMP. 


12 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

2.3. Itineraris turístics actuals per a VMP 
Tal i com es pot veure en l’apartat 2.1 del present document, no hi ha un criteri unitari pel 
que fa als itineraris actuals permesos per als VMP. Aquest fet s’agreuja si es té en compte 
que fent una recerca per Internet es pot trobar l’anunci d’altres rutes ofertes per empreses 
de lloguer de VMP fora de les regulades (per exemple, s’han trobat empreses que lloguen 
segways i ofereixen rutes que passen per la Sagrada Família i pel Passeig de Gràcia). 

Per tant, la nova regulació també haurà d’unificar criteris pel que fa a la regulació dels 
itineraris turístics o d’oci amb VMP. 

3. Aspectes a considerar en el nou ordenament 
Per donar resposta a la problemàtica actual exposada, en la regulació dels VMP es 
tindran en consideració els següents criteris estratègics: 

Circulació 

. 
Prioritzar la seguretat viària de tots els usuaris de la via pública, en especial la dels 

vianants. 
. 
Promoció de la mobilitat sostenible, en la línia del posicionament municipal. 
. 
Adaptar la conducció dels VMP a les condicions de l’espai. 
. 
Persones amb mobilitat reduïda. 
. 
Definició dels àmbits i de les condicions de circulació dels VMP. 


Espai públic 

. 
Compliment de la normativa de publicitat per part dels VMP. 
. 
Regulació de les zones permeses i de les condicions per a l’estacionament d’aquests 
vehicles. 

Economia local 

. 
Resposta municipal equitativa als diferents actors. 
. 
Voluntat de promoció de l’activitat econòmica. 


13 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Regulació i inspecció 

. 
Establiment d’un marc legal clar que permeti l’ordenament dels VMP així com aplicar 
els mecanismes de control sobre els mateixos. 
. 
Establiment d’un criteri de classificació dels VMP adaptable a la nova aparició de 
ginys. 
. 
Identificació dels diferents tipus d’utilització: ús individual privatiu i ús com a negoci de 
lloguer (individual, en grup o ruta guiada). 

. 
Establiment d’un règim sancionador 

4. 
Anàlisis i treballs realitzats 
Prèviament a la realització de la proposta de regulació dels VMP s’han dut a terme uns 
treballs d’anàlisi per tal d’assentar unes bases que permetin establir els criteris tècnics 
sobre els quals es fonamentarà la regulació dels VMP. 

Concretament, s’han realitzat els següents estudis: 

- 
Informe sobre actuació per localització de locals de lloguer de VMP (Vehicles de 
Mobilitat Personal) a Barcelona, realitzat per Ródenas-De Paladella & Asociados. 
- 
Anàlisi i classificació dels vehicles de mobilitat personal. Definició de criteris 
classificadors segons les característiques tècniques, realitzat pel CDEI (Centre de 
Disseny d’Equips Industrials) de la Universitat Politècnica de Catalunya. 
Tot seguit es resumeixen els objectius i conclusions d’aquests estudis. 

4.1. 
Informe sobre actuació per localització de locals de lloguer de VMP a 
Barcelona 
L’objecte d’aquest informe és l’estudi de la situació actual de les empreses que lloguen 
vehicles de mobilitat personal i realitzen tours turístics per la ciutat de Barcelona. L’estudi 
s’ha realitzat en els següents àmbits: 

- 
Districte de Ciutat Vella: tot el districte. 
- 
Districte de Sant Martí: el front marítim des del carrer de Llull fins al passeig marítim. 
14 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

- Districte de Gràcia: barri de Vila de Gràcia. 
- Districte d’Eixample: entorn de la Sagrada Família. 
En la següent imatge es mostren aquests àmbits junt amb la localització dels locals de 
lloguer de VMP detectats en l’informe. 


La recopilació de dades s’ha realitzat mitjançant recerca a Internet i mitjançant treball de 
camp amb comprovacions ‘in situ’. De cada local s’han pres les següents dades: nom, 
adreça, fotografia, tipus de vehicle que lloguen i si tenen un impacte a l’espai públic per 
l’ocupació de la vorera. Amb aquesta informació s’ha realitzat una fitxa resum per a cada 
establiment. 

En l’annex III es pot consultar l’informe complet. Tanmateix, es mostren a mode de resum 
les principals conclusions que es desprenen del document: 

15 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Localització dels locals de lloguer 

. 
La majoria dels locals de lloguer de VMP es troben a Ciutat Vella (65%), en segon lloc 
al districte de Sant Martí (20%) i en tercer lloc a Gràcia i entorn de Sagrada Família 
(15%). 

. 
Hi ha vàries empreses que no tenen local fix, sinó que es troben a diferents indrets i 
ofereixen els seus serveis des de la via pública. 

Impacte en l’espai públic 

. 
En general, es respecta el pas dels vianants per la vorera. Tanmateix, en casos 
concrets s’ocupa la vorera amb els ginys de lloguer i s’obstaculitza el pas dels 
vianants. 

. 
Problemes de convivència amb veïns en determinades zones o hi ha una pressió 
turística molt elevada. 

Principals rutes 

. 
Les principals rutes que ofereixen les empreses de lloguer de VMP transcorren per: 
Ciutat Vella, Passeig de Colom, Hotel Wela, Passeig Marítim de la Barceloneta, Port 
Vell, Port Olímpic, Parc de la Ciutadella i Arc de Triomf. En algunes ocasions arriben 
fins al Passeig de Gràcia (Pedrera i Casa Batlló), Diagonal, Sagrada Família i Plaça 
Espanya. 

Seguretat i normativa 

. 
Quan el tour es fa amb guia, aquest es responsabilitza de què el grup compleixi les 
normes per circular i intenta no dificultar el pas dels vianants. Quan el lloguer es 
realitza sense guia, no es garanteix el compliment de les normes de circulació ni que 
no es molesti els vianants. 

. 
Els tours amb segway, algunes bicicletes i tricicles amb conductor es realitzen amb 
guia. 
. 
Els tours amb patinets elèctrics, bicicletes elèctriques i tricicles sense conductor es 
realitzen sense guia. 

16 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

4.2. 
Anàlisi i classificació dels vehicles de mobilitat personal. Definició de 
criteris classificadors segons les característiques tècniques 
L’objecte del document és desenvolupar una metodologia de classificació dels VMP per 
establir si són segurs per a la circulació en ciutat i en quin tipus de vies haurien de 
transitar. Aquesta classificació es realitza a partir de les seves característiques tècniques 
més rellevants. 

La metodologia emprada és la següent: 

- 
Determinació de les característiques tècniques dels vehicles que poden suposar un 
risc per als vianants a l’hora de circular per una via de la ciutat. 
- 
Anàlisi de l’entorn i dels riscos associats per tal de determinar quines característiques 
afectaran a un tipus d’usuari de la via i quines afectaran a d’altres. 
- 
Definició d’un procediment on, donat un cert VMP amb les característiques tècniques 
determinades anteriorment, es classifiqui com a apte o no apte per a circular per una 
via determinada. 
En l’annex IV es pot consultar l’informe complet. A continuació es mostren, a mode de 
resum, els principals aspectes tractats: 

Característiques tècniques dels VMP 

A la taula següent es llisten i descriuen les característiques tècniques més rellevants dels 
VMP a l’hora d’estudiar el risc de circulació per una determinada via. 

Característiques 
tècniques 
diferenciadores 
Observacions Definició 
Tipus de 
variable 
[unitats] 
Velocitat màxima 
Es una de les característiques més 
rellevants, influint decisivament en la 
conducció d’un VMP. 
Velocitat màxima a la qual pot circular 
el VMP. 
Variable 
real 
[m/s] 
Perillositat de la 
superfície frontal 
Es defineix en funció de l’altura i dels 
angles perillosos que puguin provocar 
danys a una persona en un atropellament. 
Es defineixen com a angles perillosos 
aquells inferiors a 110º orientades en 
sentit d’avanç del VMP, o envers el 
conductor o passatgers. 
4 nivells de perillositat: 
1-Alçada frontal inferior a 0,5 m sense 
angles perillosos. 
2- Alçada frontal superior a 0,5 m 
sense angles perillosos. 
3- Alçada frontal inferior a 0,5 m amb 
angles perillosos. 
4- Alçada frontal superior a 0,5 m amb 
angles perillosos. 
Enter 
Massa del VMP A més massa, més inèrcia. A més inèrcia, 
més perillositat a l’accident. 
Aquest valor equival a la massa del 
VMP amb càrrega màxima. 
Variable 
real 
[kg] 
Sistema de 
frenada 
El fet de disposar d’un sistema de frenada 
facilitarà la detenció del VMP. 
Es defineix una variable binària que 
pren per valor 1 si el VMP disposa 
d’un sistema de fre mecànic o elèctric i 
Binària 

17 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

0 en cas contrari. 
Distància de 
frenada 
És factor important que determinarà la 
capacitat del VMP d’evitar col·lisions amb 
obstacles, vianants o altres vehicles. 
Es mesura la distància de frenada des 
de la velocitat màxima fins a velocitat 
zero. 
Variable 
real 
[m] 
Radi mínim de gir 
A menys radi de gir el VMP tindrà major 
maniobrabilitat per evitar obstacles o 
seguir trajectòries complexes. 
Es calcula com el radi de 
circumferència que descriu el punt mig 
del VMP quan realitza un canvi de 
direcció de 90º. 
Variable 
real 
[m] 
Capacitat del VMP 
Quanta més gent pugui transportar el VMP 
més podrà incrementar la massa del 
conjunt VMP+ passatger. 
Es el numero de persones que pot 
transportar un VMP. Enter 
Senyalització del 
VMP 
Incorporació de sistemes de senyalització 
lluminosa i acústica, que fan la interacció 
amb altres VMP o vianants més segura. 
Les diferents opcions de senyalització 
són: 
- catadiòptrics davanters 
- catadiòptrics posteriors 
- catadiòptrics laterals 
- il·luminació davantera 
- il·luminació posterior 
- timbre. 
Binària 
Amplada 
En funció de l’amplada, el VMP obstrueix 
més o menys la via. També augmenta o 
disminueix la probabilitat d’accidents. 
És la distància transversal més gran 
del VMP. 
Variable 
real 
[mm] 
Longitud També afecta a l’espai que ocupa en la 
via, però no tant com l’amplada. 
Distància longitudinal més gran del 
VMP. 
Variable 
real 
[mm] 
Alçada 
Grans alçades poden causar 
interferències amb elements externs com 
cablejat, senyalització, cartells, fanals,.. 
Longitud entre el terra i el punt més 
elevat, inclòs el conductor. 
Variable 
real 
[mm] 

Anàlisi de l’entorn i riscos associats 

S’estudien quatre situacions perilloses o problemàtiques que poden sorgir de la circulació 
dels VMP, que són: 

- Perill sobre els vianants. 
- Perill sobre el conductor i passatgers. 
- Obstrucció de la via pública. 
- Perill de col·lisió amb altres VMP. 
Aquestes situacions s’estudien per separat en els següents tipus de via: 

- Circulació per vorera. 
- Circulació per carril bici. 
- Circulació per zona de vianants. 
18 


www.bcn.cat 


dels VMP i l’entorn i els riscos 
en funció del compliment o no 
Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

En la següent imatge es pot veure el resultat de l’anàlisi de l’entorn i riscos associats. 

CIRCULACIÓ PER VORERA 
SITUACIÓ 
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 
RELLEVANTS 
Perill sobre els 
vianants 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. Massa 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 
. Senyalització del VMP 
. Amplada 
Perills sobre el 
conductor i 
passatgers 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 
. Massa 
Obstrucció de la 
via pública 
. Amplada 
. Llargada 
. Alçada 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 

CIRCULACIÓ PER CARRIL-BICI 
SITUACIÓ 
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 
RELLEVANTS 
Perills sobre els 
vianants 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. Massa 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 
. Senyalització del VMP 
. Amplada 
Col·lisió amb un 
altre VMP 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. Amplada 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 
. Senyalització del VMP 
. Amplada 
Perills sobre el 
conductor i 
passatgers 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 
. Massa 
Obstrucció de la 
via 
. Amplada 
. Llargada 
. Alçada 
. 
Radi mínim de gir 
. Distància de frenada 

CIRCULACIÓ PER ZONA DE 
VIANANTS 
SITUACIÓ 
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 
RELLEVANTS 
Perills sobre els 
vianants 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. Massa 
. 
Radi mínim de gir 
. 
Distància de frenada 
. Senyalització del VMP 
. Amplada 
Col·lisió amb un 
altre VMP 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. Amplada 
. 
Radi mínim de gir 
. 
Distància de frenada 
. Senyalització del VMP 
. Amplada 
Perills sobre el 
conductor i 
passatgers 
. Velocitat màxima 
. 
Perillositat superfície frontal 
. 
Radi mínim de gir 
. 
Distància de frenada 
. Massa 
Obstrucció de la 
via 
. Amplada 
. Llargada 
. Alçada 
. 
Radi mínim de gir 
. 
Distància de frenada 

Procediment de classificació dels VMP 

Un cop analitzades les característiques tècniques 
associats, es desenvolupa un procediment de classificació dels VMP on s’estudia l’aptitud 
dels VMP en funció del risc que suposa la seva circulació per un tipus de via en concret. 
Al finalitzar aquest procés de classificació, el VMP esdevindrà classificat com a APTE o 
NO APTE, per a cadascuna de les vies d’estudi,
compliment d’una sèrie de requeriments considerats com a incloents o excloents. 


19 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Aquest procediment de classificació està representat al diagrama de flux següent. 

VMP 
Sense característiques 
tècniques 
Sense classificar 
Obtenció de 
característiques 
tècniques 
VMP 
Amb carcterístiques 
tècniques 
Sense classificar 
¿Compleix tots els 
requeriments incloents 
per zona de vianants? 
¿Compleix tots els 
requeriments incloents 
per la vorera? 
Fitxa de 
responsabilitat 
VMP 
Apte per zona de vianants 
VMP 
No apte per zona peatonal 
VMP 
Apte per vorera 
VMP 
No apte per vorera 
Anàlisi 
Anàlisi 
¿Supera tots els 
punts de l’anàlisi? 
¿Supera tots els 
punts de l’anàlisi? 
SI 
SI 
NO 
¿Compleix tots els 
requeriments incloents 
pel carril-bici? 
VMP 
Apte per carril-bici 
VMP 
No apte per carril-bici 
Anàlisi ¿Supera tots els 
NO punts de l’anàlisi? 
¿Compleix algun 
requeriment excloent per 
la zona de vianants? 
¿Compleix algun 
requeriment excloent 
per la vorera? 
¿Compleix algun 
requeriment excloent 
pel carril-bici? 
NO 
SI 
SI 
SI 
NO 
NO 
NO 
NO 
SI 
SI 
NO 
SI 
NO 
SI 
Resum dels criteris per als tipus de via estudiats 

D’acord amb els criteris i metodologia exposats 
es deriven de l’anàlisi realitzada. 

20 


www.bcn.cat 

en el document, es tabulen les 
característiques incloents, excloents i els factors de risc associats a cada tipus de via que 

Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


21 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

5. 
Proposta d’estudi per la regulació dels VMP a motor i cicles 
de més de 2 rodes 
En base als estudis realitzats, l’Ajuntament ha començat a treballar una proposta de 
regulació dels VMP que incidirà en els següents aspectes: 

- Classificació dels VMP. 
- Àmbits i condicions de circulació per cada tipus de VMP. 
- Rutes marcades per a VMP de tipus turístic o d’oci. 
- Condicions de circulació en grups. 
- Procediment d’identificació dels VMP. 
- Estacionament. 
5.1. 
Classificació dels VMP amb motor i cicles de més de 2 rodes 
La proposta de regulació dels VMP i cicles de més de 2 rodes realitzarà una classificació 
dels diferents vehicles en base a uns criteris que permetin classificar els ginys existents a 
dia d’avui però que sigui adaptable per classificar els nous ginys que puguin aparèixer en 
el futur. 

La classificació es realitzarà en base a les característiques tècniques més definitòries 
d’aquest tipus de vehicles que es desprenen de l’estudi Anàlisi i classificació dels VMP 
realitzat per la UPC (veure apartat 4.2 del present document). 

Així, en una primera hipòtesi es distingeixen fins a 5 tipus de vehicles: tipus A, tipus B, 
tipus C0, tipus C1 i tipus C2. En el quadre següent es poden veure les característiques 
que defineixen els 4 tipus de VMP i en l’annex V es mostra un recull representatiu de cada 
tipus. 

22 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

A B C0 C1 C2 


Característiques 
Interval de velocitat 0-20 km/h 10-30 km/h 0-45 km/h 0-45 km/h 0-45 km/h 
Massa = 25 kg = 50 kg = 300 kg = 300 kg = 300 kg 
Capacitat màx. 
(pers) 1 1 3 3 3 
Ampl. màx. 0,6 m 0,8 m 1,5 m 1,5 m 1,5 m 
Radi gir màx. 1 m 2 m 2 m 2 m 2 m 
Perillositat sup. 
frontal 1 3 3 3 3 
Alçada màx. 2,1 m 2,1 m 2,1 m 2,1 m 2,1 m 
Longitud màx. 1 m 1,9 m 1,9 m 1,9 m 1,9 m 
Timbre NO SÍ SÍ SÍ SÍ 
Frenada NO SÍ SÍ SÍ SÍ 

DUM (distrib. 

NO NO NO NO SÍ 

urbana mercad.) 
Transport viatgers 
mitjançant NO NO NO SI NO 
pagament d’un preu 

El tipus C0 són tots els cicles de més de dos rodes que tenen un ús no lucratiu i com a 
tals tenen una regulació assimilable de la bicicleta. 

La perillositat de la superfície frontal es defineix en funció de l’altura i dels angles 
perillosos que puguin provocar danys a una persona en un atropellament. Es defineixen 
com a angles perillosos aquells inferiors a 110° orientats en sentit d’avanç del VMP, o 
envers el conductor o passatgers. Amb aquest criteri, s’estableixen 4 nivells de perillositat: 

- Alçada frontal inferior a 0.5 m sense angles perillosos. 
- Alçada frontal superior a 0.5 m sense angles perillosos. 
- Alçada frontal inferior a 0.5 m amb angles perillosos. 
- Alçada frontal superior a 0.5 m amb angles perillosos. 
23 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

El procediment de classificació que s’està treballant és el següent: 


a) L’Ajuntament indicarà quins centres podran expedir certificats. 
b) L’Ajuntament publicarà el procediment. 
c) Els interessats hauran d’adreçar-se als centres autoritzats i hauran d’assumir el cost 


del certificat. 
d) Estaran obligats a portar el certificat quan circulin: els usuaris del tipus C2 en tot cas, i 
els usuaris dels tipus A, B i C1 propis d’una activitat econòmica. 

En paral·lel a aquesta classificació a partir de les característiques tècniques dels vehicles, 
també s’estableix una distinció en funció de si el vehicle té com a destí un ús particular o 
bé es tracta d’un vehicle adscrit a una activitat econòmica, ja sigui una activitat turística o 
d’oci, o una activitat de distribució de mercaderies. 

5.2. Àmbits i condicions de circulació 
Àmbits de circulació 

Amb caràcter general, s’establiran uns àmbits de circulació pels quals hi podran circular 
els diferents VMP en funció de la seva classificació (A, B, C1 o C2). El C0 sempre es 
regirà per les condicions de circulació de la bicicleta. 

Els àmbits de circulació a definir són: 

a) Vorera, andana o passeig amb una amplada compresa entre 4.75 m i 9 m 
b) Vorera, andana o passeig amb una amplada superior a 9 m 
c) Plataforma única exclusiva de vianants 
d) Carril bici no segregat (per vorera) 
e) Carril bici segregat (per calçada) 
f) Plataforma única on poden circular vehicles amb una amplada inferior a 10 m 
g) Plataforma única on poden circular vehicles amb una amplada superior a 10 m 
h) Parcs públics 
i) Calçada zona 30 (amb o sense carril bici segregat) 

Condicions de circulació 

Amb caràcter general, s’establiran unes condicions de circulació per a cada àmbit de 
circulació. Les condicions de circulació fan referència a: 

- Amplada mínima de la vorera, carrer o carril bici. 
24 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

- Separació mínima a la façana i espai lliure mínim de circulació. 
- Separació mínima amb els vianants. 
- Horari de circulació permès. 
- Velocitat màxima. 
- Sentit de circulació. 
- Circulació en grups. 
- Altres aspectes de circulació (preferència de vianants, senyalització, etc.). 
5.3. Circulació en grups i rutes marcades per a VMP 
Donada la problemàtica detectada en zones amb una alta saturació i la pressió turística 
de la ciutat, s’està estudiant la possibilitat de crear unes rutes on es podrien intensificar la 
circulació dels VMP per a grups, per tal de donar resposta a la problemàtica derivada de 
la saturació de l’espai públic i la convivència amb la resta de modes de transport i sobretot 
els veïns i les veïnes. 

Per a l’elaboració d’aquestes rutes marcades es tindran en compte els següents aspectes: 

. 
Evitar els itineraris en aquells indrets on la intensitat de l’espai públic o la morfologia 
de la trama urbana ho desaconsellin. 
. 
Afavorir la promoció turística de la ciutat de Barcelona i facilitar les iniciatives 
d’emprenedoria en aquest sentit. 
. 
En tot cas, els itineraris han de discórrer pels àmbits de circulació permesos i amb les 
condicions que s’estableixen amb caràcter general per a cada tipus de VMP. 

5.4. Regulació especifica del territori 
Per tal de donar resposta als problemes de convivència en determinades zona de la 
ciutat, on es dona una forta pressió turística, caldrà analitzar la viabilitat de poder aplicar 
en aquestes zones una major regulació o restricció, si el territori ho permet. 

Així com també, s’ha detectat certs usos socials amb un gran valor afegit, que s’estudiarà 
el mecanisme per tal de que es segueixin desenvolupant. 

25 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

5.5. Identificació dels VMP 
D'acord amb la Disposició Addicional Única i la Transitòria Primera de l'Ordenança de 
Circulació de Vianants i Vehicles vigent, serà obligatòria la identificació dels VMP per part 
dels seus titulars: 

a) Que estiguin afectes al servei de VMP d'ús públic i compartit. 

b) Destinades al transport de mercaderies, paqueteria, i persones quan el vehicle 

constitueix medi o suport principal de l’activitat comercial, turística o econòmica que 

es desenvolupa. 

c) Que siguin objecte d’arrendament per persona física o jurídica que exerceix una 

activitat de tipus turístic o d’oci amb ànim de lucre. 

5.6. Estacionament 
Tal i com s’apunta en l’apartat 2.2 del present document, un dels problemes que estan 
originant els VMP té a veure amb l’ocupació de la via pública en els punts 
d’estacionament dels vehicles, és per aquest motiu que caldrà establir en quines 
condicions podran estacionar a la via pública 

5.7. Regulació dels locals 
Un altre punt detectat és que la majoria de la ubicació dels locals de lloguer dels VMP o 
dels cicles de més de dues rodes, estan en les zones amb més pressió turística i on es 
donen els principals problemes de convivència. 

Per tan caldrà donar una solució a la seva ubicació i al trasllat dels vehicles fins a les 
zones on s’estableixi la circulació de cada tipologia de vehicle. 

5.8. Règim sancionador 
Un altre punt a abordar serà determinar i crear un règim sancionador, que permeti d’una 
manera àgil i comprensible fer complir la regulació establerta. 

26 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

6. Participació i comunicació 
Per dur a terme la regulació dels VMP es preveu engegar un procés de participació tant 
amb el sector dels VMP com amb els veïns i veïnes de Barcelona, per tal de rebre les 
diferents opinions, inquietuds i necessitats de cada un dels agents. 

Per aquest motiu es planificaran sessions en el marc del Pacte per la Mobilitat, on 
compartir la problemàtica i rebre totes les aportacions de les següents entitats, 
associacions etc. 

o 
Associacions veïns i veïnes 
o 
Empreses i entitats del sector dels VMP i tricicles de més de dues rodes. 
o 
Empreses i entitats relacionades amb la mobilitat i sobretot aquelles 
relacionades amb els principals modes de convivència (vianants, bicleta, 
mercaderies) 
o 
Grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona 
7. Full de ruta 
Una vegada analitzada i emmarcada la problemàtica, ens hem traçat un full de ruta amb 
l’objectiu de tenir una regulació estable per la ciutat de Barcelona, amb el menor temps 
possible, és per aquest motiu que ens tracem el full de ruta següent: 

- Procés participatiu i comunicatiu 
- Estratègia a afrontar a l’estiu 
- 
Elaboració de la proposta d’ordenació per cada una de les tipologies detectades. 
- 
Definició d’unes rutes per a la circulació de grups i zones d’espera 
- 
Definició règim sancionador 
- 
Elaboració d’un catàleg de VMP i cicles de més 2 rodes, que caldrà actualitzar 
periòdicament amb els nous ginys que apareixen. 
- 
Definició d’un sistema d’identificació del VMP i cicles de més de 2 rodes 
- 
Creació d’un registre per VMP i cicles de més de dues rodes 
- 
Modificació de la normativa existent 
o 
Per tal d’ordenar la circulació: 
• 
Aprovació instrucció tècnica DGT i homologacions pertinents per 
part del Ministeri d’Indústria 
• 
Modificació de la Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles 
• 
Decret d’Alcaldia a les zones on es vulgui fer una especial restricció 
o 
Per tal de regular els locals: 
• 
Pla d’Usos 
• 
Modificació puntual de les normes urbanístiques 
27 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

• 
Incorporació de nous epígrafs a la OMAIA que desglossin venda de 
lloguer i tipologies A,B,C1,C2 
Calendari aproximat de les principals tasques a desenvolupar: 


28 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Annexos 


29 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


30 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Annex I: Decret de 5 de febrer de 2016 


31 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


32 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Annex II: Mostra dels permisos actuals de VMP 

33 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


34 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Permís actual per a segway 


35 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Permís actual per a tricicle d’oci 


36 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Permís actual per a tricicle de càrrega 


37 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


38 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 

Annex III: Informe sobre actuació per localització de locals de 
lloguer de VMP a Barcelona 

39 


www.bcn.cat 


Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 


40 


www.bcn.cat 


 1 
INFORME SOBRE ACTUACIÓ PER 
LOCALITZACIÓ DE LOCALS DE LLOGUER DE VMP 
(Vehicles de Movilitat Personal) A BARCELONA 

 2 
A continuació presentem el contingut de l´informe estructurat de la següent 
manera: 
1. Objecte 
2. Gestió i recopilació de dades 
3. Conclusions 
4. Taules de resum de dades recollides 
5. Fitxa individualitzada dels locals de lloguer de VMP 

 3 
L’o..je..te de la present contractació ha estat l’estudi de la situa..i.. a..tual de les e..p..eses ..ue 
lloguen vehicles de mobilitat personal (VMP) i realitzen Tours turístics per la ciutat de Barcelona, en 
concret als districtes de Ciutat Vella, Sant Martí (front marítim) i Vila de Gràcia. 
Als dist..i..tes o..je..te de l’estudi s’ha.. deli..itat de la següe..t ..a..e..a: 
Ciutat Vella: 
Sant Martí 
(front marítim, des de C/ Llull cap al mar): 
Vila de Gràcia (i Sagrada família): 
1. Objecte 

 4 
La gestió del present estudi ha requerit e.. p..i..e.. llo.., d’u..a ..e..e....a i..i..ial ..itja..ça..t i..te....et dels 
possibles locals de lloguer a les zones interessades. Una vegada fet això, els nostres operadors de 
camp han recorregut els diferents districtes localitzant els locals de lloguer de VMP. Hem trobat 
alguns que no surten a les webs, sinó que simplement es posen a llocs estratègics dels carrers i 
ofereixen els seus serveis. 
Les dades ..ue s’ha.. p..es ha.. sigut les de les fitxes entregades per el Departament de Mobilitat. 
Essencialment, el nom i adreça, fotografia del local, els tipus de vehicles que lloguen i si tenen un 
i..pa..te a l’espai pú..li.. pe.. l’o..upa..i.. de la vo..e..a. 
Hem trobat que, en les dates en que s´ha realitzat aquest informe, ja no és temporada alta per 
aquestes empreses i algunes són tancades i, a la resta, el moviment de clients és molt inferior a 
l´habitual. 
Els principals tipus de vehicles que lloguen aquestes empreses són: 
-Bicicletes 
-Bicicletes elèctriques 
-Segways Patinets 
-Patinets elèctrics 
-Tricicles 
- i altres 
La majoria d´empreses lloguen bicicletes, normals i elèctriques, tant de forma individual com a grups. 
En la zones més turístiques, a Ciutat Vella i al Front Marítim és molt habitual veure grups, bastant 
nombrosos, de bicicletes. 
2. Gestió i recopilació de dades 

 5 
Els grups de bicicletes al centre històric dificulten el pas dels vianants, i molt sovint, van sense guia. 
En aquest sentit, s’o..se..va ..ue e.. a..uests ..asos no hi ha control de la seva correcta circulació. 
Las empreses que lloguen Segways, sempre ho fan amb guia i amb unes petites classes prèvies per 
poder conduir amb seguretat aquest vehicle. Tots els segways estan limitats a una velocitat de 10 
Km/hora, que controla el guia. Hem pogut constatar que els Tours turístics amb aquest tipus de 
vehicle es fan amb gran seguretat i respectant els vianants. Utilitzen el carril bici sempre que és 
possible i només poden anar per unes rutes delimitades: la zona de la Barceloneta, Port Olímpic, Parc 
de la Ciutadella i, en algunes rutes, arriben fins a la Diagonal i la Sagrada família. 
Classes prèvies 
Carril bici 

 6 
Els patinets elèctrics son els vehicles que més han augmentat últimament en aquestes empreses. La 
seva ..elativa fa..ilitat d’us i la seva ..ida fan que siguin molt atractius. De totes formes, són vehicles 
una mica perillosos, ja que poden arribar a velocitats bastant elevades per les voreres (20 a 30 
Kms/h), no tenen limitador de velocitat, i a més, es lloguen sense guia. Tot i que, a les botigues 
expliquen les zones per les que es pot conduir (carril bici), i també que nos és convenient agafar 
velocitat, hem verificat que no hi ha un guia que controli (com sí és el cas dels segway). Hem pogut 
..o..stata.. ..ue la ..ajo..ia d’usua..is dels pati..ets agafe.. velo..itats ....s elevades del pe......s, i ..o 
sempre circulen per el carril bici. 
Els tricicles son vehicles de passeig -o tipus taxi- que habitualment els hem trobat al mateix carrer, en 
llo..s est..at..gi..s pe.. a..o..segui.. ..lie..ts. Dispose.. d’u..a ..otiga o ..agatze.. pe.... es llogue.., també, al 
mateix carrer. Són vehicles més aparatosos i que, si no circulen pel carrer bici, causen molèsties als 
vianants. Hem pogut constatar que, efectivament, circulen per sobre de la vorera i no sempre pel 
carril bici. Normalment, no hem vist grups de ..olts t..i..i..les a l’ho..a ja ..ue es lloguen més 
individualment. 

 7 
Entre els tricicles més nombrosos, he.. t..o..at els de l’e..p..esa TRIXI TOURS, ..ue te..e.. la seva 
habitual parada a la Catedral i, des d´aquesta zona, van a altres: Port Olímpic, Casa Batlló, Pedrera, 
Plaça Espanya i Sagrada família. 
També hem localitzat dintre del districte de Ciutat Vella, al casc antic, una sèrie de vehicles tipus 
tricicle que fan distribució de mercaderies, són de diferents empreses conegudes. 

 8 
Rutes més habituals que ofereixen els locals de lloguer de VMP 
Les rutes que ofereixen la majoria dels locals de lloguer de VMP són preferentment turístiques, tret 
de rutes fetes a mida per algun grup específic. Normalment, totes aquestes rutes turístiques són: 
Ciutat Vella, Passeig de Colom, Hotel Wela, Passeig Marítim de la Barceloneta, Port Vell, Port Olímpic, 
Parc de la Ciutadella, Arc de Triomf i, en ocasions, tal com hem dit prèviament, arriben fins a Passeig 
de Gràcia (Pedrera, Casa Batlló) i també Diagonal, fins a la Sagrada Família. 
Exemples de rutes ofertes per aquestes empreses són les següents: 

 9 
Localització dels locals de lloguer 
En primer lloc, respecte a la localització i ubicació dels locals de lloguer de vehicles de mobilitat 
personal, cal a dir que ..ajo..ità..ia..e..t s’u..i..ue.. al districte de Ciutat Vella, dels 55 locals localitzats: 
- 36 (65,46%) es troben a Ciutat Vella, 
- 11 (20%) al districte de Sant Martí i 
- 8 (14,55%) al districte de la Vila de Gràcia i Sagrada família. 
A més, hi ha diversos locals que tenen la seva central a Ciutat Vella i altres delegacions a altres punts 
de la ciutat. També, es a destacar que en el cas dels tricicles, hi ha varies empreses que no tenen 
local fixe (punt de lloguer), sinó que es troben a diferents llocs estratègics per oferir els seus serveis. I 
cal destacar també que a les dates en las que s’ha fet l’i..fo....e, ja ..o ..s temporada alta i molts locals 
o empreses que es dediquen al lloguer de VMP han tancat o han reduït el seu funcionament. 
I..pa..te e.. l’espai pú..li.. 
A la majoria dels locals es respecta l´ocupació de la vorera per part dels vehicles que ofereixen per 
llogar. No obstant, sí és cert que, en alguns casos concrets (detallats a les fitxes), ocupen la vorera 
per promocionar els seus vehicles i serveis i dificulten el pas dels vianants. 
3. Conclusions 

 10 
E.. les ..utes ..ue ..ealitze.., s’ha de distingir quan porten guia o quan no el porten. En el lloguer de 
Tours amb guia, aquest es responsabilitza de que el grup compleixi les normes per circular i intenta 
no dificultar el pas dels vianants. Això passa amb els tours de Segway, alguns de bicicletes i amb els 
tricicles que ja porten el seu conductor. En el lloguer d´altres vehicles que no porten guia, ningú es 
responsabilitza del correcte compliment de les normes de circulació i de no molestar als vianants. 
També hem constatat que, en alguns casos, es deixen aparcats els vehicles en llocs no habilitats i 
destorben als vianants. Això es produeix als vehicles tipus patinets elèctrics, bicicletes elèctriques i 
tricicles sense conductor. 
Seguretat i normativa 
Als lo..als de llogue.. de VMP s’i..fo....a de la ..o....ativa i de la forma correcta per poder circular amb 
els vehicles que ofereixen. No obstant, hem pogut constatar que el fet de que es contracti un Tour 
amb guia garanteix que es compliran les normes de seguretat. Hem verificat a les zones turístiques, 
especialment, al Passeig Marítim de la Barceloneta i al Port Olímpic, com alguns vehicles (tipus 
patinets elèctrics) agafen grans velocitats i no van pel carril bici, provocant situacions de perill amb 
els vianants. 
També a la zona del casc antic, amb carrers molt estrets, sobre tot en el cas dels tricicles i els grups 
grans de bicicletes, es produeixen situacions de gran molèstia per els vianants i inclòs situacions de 
cert perill. 

 11 
Quant es lloga un Tour amb guia i surt des de aquesta zona del casc antic, hem verificat que van amb 
molta cura i causant les mínimes molèsties als vianants. 

 12 
A continuació acompanyem les fitxes resumint les dades recollides pels nostres agents de camp en 
tres documents (un per cada barri) . 
4. Fitxa resum de dades recollides 

 13 
A continuació acompanyem les fitxes individuals de les empreses que posen a disposició del públic 
els vehicles objecte del present informe, amb la seva publicitat. 
5. Fitxa individualitzada dels locals