Mesura de Govern 
Projecte IMPULSEM! 
Un procés de reflexió i acció sobre l’atenció 
social bàsica dels Centres de Serveis Socials 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports 
Març 2016 
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM!  1 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA MESURA .................................. 3 
2. FINALITAT ............................................................................................ 9 
3. OBJECTIUS DE LA MESURA ................................................................ 10 
4. ACTORS PARTICIPANTS EN LA MESURA ............................................ 11 
5. RESULTATS ESPERATS DE LA MESURA............................................... 11 
6. ACCIONS DE LA MESURA. .................................................................. 12 
7. GARANTIR L’ÈXIT DE LA MESURA ...................................................... 14 
8. COMUNICACIÓ ................................................................................... 16 
9. CALENDARI ........................................................................................ 18 
10. PROPOSTA PRESSUPOSTÀRIA PER A DUR A TERME LA MESURA ..... 19 
  
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 2 
 
 
1. Introducció i justificació de la mesura 
El projecte IMPULSEM! neix de la necessitat de repensar i reprendre el 
desplegament del model d’atenció social bàsica de la nostra ciutat que es 
desenvolupa des dels Centres de Serveis Socials (CSS en endavant).  
La voluntat d’impulsar i millorar l’atenció social bàsica de la ciutat ha estat, des del 
principi, una de les prioritats centrals de l’actual equip de govern tal i com es va 
recollir en la Mesura de Govern presentada al Consell Plenari extraordinari de juliol 
de 2015 sobre Accions urgents de lluita contra la pobresa: Per una Barcelona justa 
i equitativa. De la mateixa manera, tant des de l’Acord Ciutadà com des del Consell 
Municipals de Benestar Social han fet palès,  en reiterades ocasions, la necessitat 
de reprendre el debat sobre el model d’atenció social bàsica. 
Aquesta necessitat de repensar i reprendre el model es sustenta en 3 
elements: 
1. Cal reprendre el desplegant el model de serveis socials bàsics de 
Barcelona 
2. Cal adaptar el model als canvis de context recents 
3. Cal repensar el model tenint en compte l’existència de problemes que 
persisteixen en el temps i que no s’han aconseguit resoldre.  
El model de referència actual, que cal seguir desplegant 
El model de referència i marc de treball actual que tenen els CSS és el 
Model de Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat 
l’any 2009. El model esmentat inicià el seu desplegament al 2009 i s’implantà de 
forma parcial fins al 2011. Entre el 2012 i 2015 es va estancar el seu 
desplegament. L’avaluació realitzada al febrer del 2011 sobre el grau d’implantació 
del model mostrava com s’havia aconseguit avançar exitosament en diferents 
qüestions però també mostrava que encara restaven diferents qüestions que calia 
seguir desplegant, com mostra el següent esquema:    
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 3 
 
 
 
D’entre els darrers elements més importants implantats al 2011 trobaríem:  
 Pel que fa a l’accés al circuit d’atenció, es va fer una important 
transformació i millora de l’accés als CSS. Es van obrir més canals d’accés 
i durant més hores, es van unificar els horaris d’atenció sense cita prèvia, 
es va posar en marxa el sistema d’atenció telefònica centralitzat (DATC) i 
el sistema automatitzat de gestió de l’arribada als CSS.  
 Pel que fa a l’organització i el procés d’atenció, es van definir les diferents 
unitats de treball que conformen un CSS i es va determinar l’atenció que 
es prestaria des de cadascuna d’elles, tot garantint el contínuum d’atenció 
i l’articulació entre elles. També es van determinar els espais de treball 
intern dels diferents CSS, concretant la seva definició i contingut.   
 Es va millora la imatge externa de tots els CSS 
 Pel que fa als sistemes d’informació, es va desenvolupar un nou sistema 
d’informació per millorar el sistema de recollida, emmagatzement i gestió 
de la informació de serveis socials  de forma integrada amb altres serveis. 
Si bé l’avenç fins el 2011 va ser notable, cal seguir desplegant moltes de les 
mesures que el model preveia i que continuen sent del tot pertinents en 
el context actual.  
Un context que ha canviat des del 2009 i al que cal adaptar-
se 
Des del 2009, el marc legislatiu ha canviat i també ho ha fet el context de la nostra 
ciutat. A nivell legislatiu han entrat en vigor noves lleis que impliquen noves 
atribucions per l’atenció socials bàsica (Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i 
les oportunitats en la infància i l’adolescència; Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, 
de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència) i es pot 
valorar amb més perspectiva el desplegament i impacte en els CSS d’altres lleis 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 4 
 
 
com la llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i 
atenció a les persones en situació de dependència o bé la Llei 12/2007, d'11 
d'octubre, de Serveis Socials.  
Les diferents lleis publicades en la darrera dècada (marcada com un temps per 
avançar en la “construcció de drets garantits” i el principi d’universalització de 
l’atenció social i prestació de recursos) té un gran impacte en els CSS per: 
- l’increment de demanades de dret,  
- situacions d’urgència i  
- demandes d’ofici d’altres administracions. 
Pel que fa la context, la crisi ha colpejat als barcelonins i barcelonines de forma 
contundent provocant l’empobriment de molts d’aquests durant els darrers set 
anys. La desigualtat, la pobresa i l’exclusió social s’han fet més amplies, més 
severes i mes permanents. Les situació de vulnerabilitat i d’exclusió social han 
incrementat especialment en determinats barris i s’ha concretat de forma més 
intensa en els col·lectius amb ingressos més escassos, fet que no ha fet més que 
agreujar el fenomen de la segregació urbana. L’any 2008, el barri més ric de la 
ciutat tenia 4,3 vegades més renda que el barri més pobre. L’any 2014, aquesta 
diferència creix fins a 7,3 vegades. També, l’any 2008 el 0,15% de la població 
barcelonina residia en barris on la renda familiar disponible per càpita era inferior 
al 50% de la mitjana. L’any 2014, la proporció de gent que viu en aquesta situació 
es multiplica per 14 i arriba al 2,06%. La diferència entre la major i la menor renda 
familiar disponible per càpita també ha experimentat un augment progressiu des 
de l’any 2008, passant de 31.919€ el 2008 a 41.957€ l’any 2014. 
Múltiples factors de vulnerabilitat  social (com són l’atur i la precarietat laboral, les 
dificultats per accedir a un habitatge digne (o el risc de perdre’l), l’accés i 
disponibilitat als serveis sanitaris, els dèficits d’instrucció acadèmica o de 
capacitació professional, les xarxes de relacions febles) interaccionen més que mai 
amb la pobresa econòmica i es converteixen en causa o conseqüència d’aquesta. A 
tall d’exemple, es pot veure en aquesta taula l’increment de demandes 
d’intervenció social en desnonaments i desallotjaments fetes pel CUESB: 
2013 2014 2015 
D emandes d'intervenció social en desnonaments i 
desallotjaments fetes pel CUESB 505 603 622 
Nota: dades extretes del COGNOS 
En la mateixa línia, cal destacar la insuficient oferta d’habitatges d’inserció. 
Recentment la Direcció de Serveis d’Intervenció ha realitzant una anàlisi en el que 
es destaca que de les 3.533 persones sense sostre ateses el 2014, un 43% tindria 
necessitat d'un habitatge d’inserció.  
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 5 
 
 
La crisi també ha comportat la fallida en cadena d’altres sistemes de benestar 
(educació, sanitat, pensions, atur) que han redirigit moltes de les situacions que 
aquests sistemes no podien entomar cap als serveis socials d’atenció bàsica. Més 
enllà de les diferents retallades en salut i educació, cal esmenar temes molt 
propers als CSS com:  
 La reducció de la Renda Mínima d’Inserció. En el següent gràfic es pot veure 
la davallada d’expedients vigents i beneficiaris a partir de 2011:  
 
 
Gràfic 1. Renda mínima d’inserció (RMI). Expedients vigents, beneficiaris i números de fills a 
càrrec a 31 de desembre de cada any 
Expedients vigents Beneficiàris Núm de fills menors a càrrec
1.000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1990 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
 
Font:  Base de dades RMI Generalitat de Catalunya  
Elaboració pròpia del Departament de Recerca i Coneixement. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona.  
 
 Les retallades en el desplegament de la LAPAD a partir del 2012, arran de la 
publicació i entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de 
mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la 
competitivitat, així com de la vigència de la Resolució (Resolució de 13 de 
juliol de 2012, respecte l’ Acord del Consell Territorial per a la millora del 
sistema per a l’autonomia i atenció a la Dependència) que té mateixa data i 
que desenvolupa certs aspectes del reial decret. Les mesures amb més 
impacte han estat: 
o Allargament del calendari de desplegament de la LAPAD.  
o Reducció de l’import de les prestacions econòmiques 
o Modificació a la baixa de les intensitats del Servei d’Atenció 
Domiciliària (SAD).  
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 6 
 
 
o Extinció dels convenis especials de la Seguretat Socials dels 
cuidadors no professionals. 
o Modificació a la baixa del càlcul de la retroactivitat de la prestació 
del cuidador no professional. 
o Nou requisit de convivència del cuidador no professional.  
Tots aquests elements de context han suposat un fort impacte i pressió en 
l’atenció social bàsica que, en el cas de Barcelona, es concentra en els CSS. 
Aquesta situació també ha afavorit que en els darrers anys s’hagi accentuat el 
desenvolupament d’un treball social més individual i poc comunitari. Aquest fet és 
un dèficit important atès que el treball comunitari en el marc dels serveis socials 
bàsics està concebut com un abordatge fonamental encaminat a la prevenció, la 
detecció de situacions emergents, la capacitació i la potenciació de col·lectius i 
també a col·laborar amb iniciatives del territori per afavorir la cohesió i la inclusió 
social.  
Els indicadors dels CSS ens mostren un marcat augment de la demanda de 
primeres atencions. Aquest fet es tradueix en un augment molt considerable de les 
llistes d’espera per accedir a una primera atenció als CSS.  
A més d’aquesta pressió i context social que s’han esmentat en els punts anteriors 
en el període 2011-2015 no s’ha donat cap increment de plantilla significatiu que 
permeti fer front a aquesta situació. En la següent taula es mostren les dades 
d’evolució de la plantilla estructural de l’IMSS des del 2011 i els corresponents 
percentatges de d’increment.   
INCREMENT 
2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 
T reballadors/es Socials 355 354 354 353 353 -1% 
Educadors/es Socials 80 88 88 94 94 15% 
Psicòlegs/ògues 37 37 37 36 36 -3% 
Personal administratiu CSS 80 80 80 80 80 0% 
Nota: dades facilitades pel Departament de RRHH de l’IMSS 
Els indicadors d’activitat demostren alhora l’important esforç municipal per 
contrarestar aquest impacte i aquesta demanda de tendència creixent. En aquest 
sentit cal esmentar dades com:  
 El creixement de les persones ateses als CSS. Al 2015 hi ha un total de 
74.237 persones ateses. Respecte l’any 2011 s’han incrementat en 9.723, 
suposant un creixement del 15,07% 
 El creixement de les unitats d’atenció als CSS. Al 2015 es van realitzar un 
total de 191.956 activitats d’atenció directe als CSS. Respecte l’any 2011 
s’han incrementat en 27.374, suposant un creixement del 15,59% 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 7 
 
 
 Creixement dels ajuts econòmics d’inclusió. Al 2015 es van realitzar 34.375 
ajuts econòmics d’inclusió, per un import total de 7.223.698,40€ (suposant 
un increment del 45,39% en el nombre d’ajuts i un augment del 46,40% 
en el pressupost respecte el 2013). Addicionalment, al 2015 es van 
distribuir 10.966.373,18€ addicionals a través del fons d’Infància 0-16.  
 El creixement del servei del SAD. Al 2015 es van atendre un total de 
20.539 persones, realitzant un total de 3.644.846 hores. Respecte el 2013 
aquestes xifres suposen un increment del 4,42% en el número de 
persones ateses i un increment del 12,58% en el volum d’hores de servei.  
 El creixement del servei de teleassistència. Al 2015 hi ha un total de 
86.841 persones ateses pel servei. Respecte l’any 2013 s’ha incrementat 
en 11.920 persones, suposant un creixement del servei d’un 16,72%.  
Aquest esforç que fa l’Ajuntament per contrarestar aquest impacte de la crisi 
sembla veure’s recompensat per la valoració positiva del servei que fa la 
ciutadania. En aquest sentit, el 3 de març es van presentar els resultats de 
l’Enquesta de serveis municipals. Els Centres de Serveis Socials obtenen una 
valoració de 6,6 que millora valoració dels anys anteriors. Aquest fet és 
doblement remarcable si tenim en compte la situació de pressió que està vivint 
l’atenció social bàsica. 
La detecció de problemes persistents que no es resolen 
Més enllà del context actual, també cal posar de manifest que hi ha una sèrie de 
punts febles en el sistema d’atenció social bàsica territorial que no s’ha aconseguit 
resoldre, si bé s’han intentat diferents solucions en els darrers 15 anys. Així, hi ha 
determinats problemes que estan històricament estancats i cal un nou 
plantejament per articular  solucions innovadores.  
Alguns dels problemes persistents de no complexa solució són:  
 Manca de concreció de les necessitats a les que cal donar resposta des 
dels CSS.  
 Increment de la demanda de les prestacions i serveis tant amb extensió, 
com en profunditat i en complexitat de la intervenció. 
 Models organitzatius que no preserven ni potencien les funcions que són 
pròpies dels CSS i ressituïn aquelles que no ho haurien de ser. 
 Burocratització dels processos d’atenció. Increment important de les 
prestacions a gestionar. 
 Preeminència del treball individual-familiar, sovint amb un marcat caire 
assistencial, en detriment d’accions més proactives (de tipus comunitari, 
grupal, preventiu, etc.). 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 8 
 
 
 Llistes d’espera: d’accés als Centres de Serveis Socials i en el pas de 
primera atenció a tractament. 
 Significatiu nombre de situacions objecte d’atenció des dels Centres de 
Serveis Socials que deriven de dèficits d’altres sistemes de Benestar.  
 Preeminència del treball “de despatx”, en detriment del que es 
desenvolupa en altres contextos d’acció (medi obert, etc.). 
 No correspondència entre l’ampliació dels recursos invertits i la capacitat 
d’acció e inclusió social de CCS en la seva globalitat. 
 
2. Finalitat 
Aquesta mesura de govern pretén donar un més alt valor afegit el treball social 
d’inclusió en les seves dimensions individual-familiar, grupal i comunitària, per 
aconseguir una més alta qualitat de la intervenció dels professionals en el  territori 
i en la ciutat, que impacti positivament en les demandes i necessitats socials més 
àmplies i complexes d’una ciutadania que es visiona més empoderada en lo 
individual-familiar, més organitzada en la comunitat i més compromesa socialment. 
L’IMPULSEM! s’articularà a través d’un ampli procés de participació i deliberació per 
aconseguir propostes i projectes  alineats amb la responsabilitat democràtica i 
pública de l’ajuntament, rigoroses en continguts, que gaudeixin d’un ampli acord, i 
siguin factibles de desenvolupar. 
Atributs del projecte: 
 Es parteix de la important tasca de programació feta fins ara, i en especial, 
del model de serveis socials bàsics de 2009.  
 S’identificaran les solucions intentades i fallides al llarg dels anys, per 
poder trobar noves o renovades solucions. 
 Es diferenciaran els problemes estructurals dels conjunturals. Si bé els 
serveis socials d’atenció bàsica són una competència municipal clara que, a 
més, l’equip de govern actual, situa entre les seves màximes prioritats, 
també és cert que molt àmbits estretament relacionats amb aquesta 
atenció bàsica social corresponen i depenen d’altres administracions i, en 
ocasions, d’altres sistemes. Aquesta diferenciació és clau perquè les 
solucions que s’identifiquin siguin factibles. Hi ha problemes l’abordatge 
dels quals no està dins l’abast municipal. Per contra, n’hi ha d’altres que sí 
que estan en el marc de les competències municipals. 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 9 
 
 
 Es tracta d’un procés de reflexió i acció. Combina alhora la reflexió amb el 
desplegament d’accions clares i compartides des de l’inici del procés.  
 
Apuntar que, en paral·lel a aquesta mesura, l’equip de govern també treballa en 
línies com la definició de l’estratègia en l’envelliment i la gent gran a mig i llarg 
termini o l’atenció a la infància en risc en el marc del Consorci de Serveis Socials.  
3. Objectius de la mesura 
De forma més concreta, l’IMPULSEM pretén: 
 Dotar l’atenció social bàsica de la ciutat d’un marc orientador i 
referencial que sigui amplament compartit i que permeti: 
o Identificar els reptes de futur i aprofundir en el seu 
coneixement 
o Descartar solucions ja intentades i no reeixides 
o Explorar nous abordatges  
 Establir un full de ruta de les accions i mesures a portar a terme en e 
curt i en el llarg termini per avançar cap al model desitjat.  
Objectius del procés participatiu: 
 Compromís. Aprofitar tot el potencial de reflexió i proposta dels/les 
professionals i generar compromís i il·lusió en el futur. Implicar els/les 
professionals en la identificació de les raons dels canvis, els beneficis i els 
condicionants de la visió de futur i els criteris i projectes que han 
d’orientar la transformació. 
 Obertura. Escoltar i incorporar també les visions de la ciutadania, les 
organitzacions i els serveis professionals vinculats als diferents àmbits de 
treball i intervenció 
 Cooperació per l’acció. Facilitar la cooperació entre centres i territoris 
així com amb altres organitzacions i sistemes, especialment en aquells 
àmbits que s’identifiquin com a claus per l’estratègia. 
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 10 
 
 
4. Actors participants en la mesura 
El lideratge tècnic de la mesura es situa en la Gerència de l’Institut 
Municipal de Serveis Socials.  
Pel que fa al procés participatiu, els actors que hi tindran presència són: 
 Dimensió interna. IMSS (Equip directiu IMMS, Departament Serveis 
Socials Bàsics, Direccions de CSS, Professionals dels CSS: administratius, 
treballadors/es socials, Educadors/es Socials, Psicòlegs, Adovocats/desses, 
educadors APC). Direcció d’Acció Social (Direcció de Serveis d’Intervenció 
Social, Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, CUESB), 
Drets Socials (Direcció de Serveis Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, 
Departament de Salut, Direcció de planificació i d’innovació, IMEB, 
Gerència Habitatge Social), altres àrees de l’ajuntament (Direcció atenció 
al ciutadà, Barcelona Activa, Institut Municipal d’Informàtica) i els grups 
polítics municipals.  
 Dimensió externa (organismes). Xarxes d’Acció de l’Acord Ciutadà i 
comissió permanent ampliada del CMBS (que inclouen entitats 
compromeses amb la inclusió social a la ciutat, universitats, col·legis 
professionals, sindicats, etc.; altres sistemes (Consorci de Serveis Socials 
de Barcelona, Consorci de Sanitari de Barcelona, Consorci d’Educació de 
Barcelona, Consorci d’Habitatge de Barcelona, PIAISS (Generalitat), 
Benestar Social (Diputació de Barcelona) 
 Dimensió ciutadana. Persones usuàries i potencialment usuàries dels 
CSS. 
El procés participatiu estarà marcat per la innovació en les metodologies 
participatives que permetin generar espais de pensament estratègic i creatiu i en 
posar les noves tecnologies al servei de la participació.  
 
5. Resultats esperats de la mesura 
1) Documents d’estratègia:  
 “Fets, Desafiament i Propostes (FDP) de l’atenció social bàsica a 
Barcelona”. El FDP és el document resultant d’una metodologia 
àmpliament provada per a elaborar estratègies urbanes i sectorials.  
Aquesta metodologia identificarà el FETS que estan succeint que tenen 
un major impacte en els CSS i el seu futur. Els fets fan referència sempre 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 11 
 
 
a factors objectius. També s’identificaran DESAFIAMENTS, entesos com a 
temes que cal abordar de d’un punt de vista estratègic i que es 
dedueixen de l’impacte dels fets. Finalment s’identificaran PROPOSTES 
que són els instruments que poden permetre donar resposta als 
desafiaments. 
Aquest document anirà reelaborant-se i construint-se a partir de les 
diferents aportacions dels processos de participació. Aquest document es 
va consolidant per acabar donant lloc el document d’estratègia final 
“Visió de futur, Objectius generals i Projectes de l’atenció social 
bàsica a Barcelona”. Els fets s’acaben convertint en finalitats o visió, 
els desafiament en objectius i les propostes en projectes.  
2) Full de ruta i Programa d’actuació. Documents que identificaran i 
concretaran els projectes que cal impulsar a curt, mig i llarg termini.   
 
6. Accions de la mesura.  
1) Anàlisi: intern i del context estratègic i necessitats socials. Anàlisi de 
l’evolució dels processos socials a Barcelona: context social i necessitats socials. 
Anàlisi de la vulnerabilitat i fragmentació social de la ciutadania de Barcelona: 
exclusió social, vulneració drets, polarització socioespacial. Anàlisi de les dades 
internes disponibles: demanda, tipus de demanda, temps d’espera, intensitat 
atencions, volums per tipus de problemàtiques, tancaments, etc. (gener-març 
2016) 
2) Entrevistes qualitatives a persones amb perfils, encàrrecs  i 
perspectives diferents sobre l’atenció social bàsica. Identificació de 40 
persones per recollir diferents visions entorn a diferents temes clau a repensar: 
desafiaments actuals, valoració del model actual i les solucions intentades i recollir 
idees de mesures necessàries per la millora, entre d’altres. (gener – març 2016) 
3) Jornada Tècnica. Espai de reflexió i treball tècnic entorn als primers 
desafiaments detectats. Dirigida a tots els i les professionals que treballen als CSS 
de Barcelona. (abril 2016) 
4) Tallers amb professionals dels CSS. Es realitzaran entre 8 i 10 tallers d’unes 
20-30 persones i que cadascun estarà centrat en un tema concret d’aquells que 
s’identifiquin com a claus en la Jornada Tècnica. Dirigits als i les professionals que 
treballen als CSS de Barcelona. (abril – juny 2016).  
5) Grups Focals amb persones usuàries dels CSS. Desenvolupament de 5 
grups focals o grups exploratius amb persones ateses als CSS. S’exploraran temes 
relacionats amb la seva experiència d’atenció: satisfacció, temps per ser atès, 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 12 
 
 
facilitat de contacte, horaris, utilitat i claredat de la informació rebuda, abordatge 
de la seva necessitat, capacitat professional, respecte / intimitat / confidencialitat 
en l’atenció, grau de participació en les decisions, impacte de l’atenció en la seva 
vida quotidiana (millora d’autonomia, estat d’ànim, acompanyament, tranquil·litat, 
seguretat, benestar, etc.), entre d’altres. (maig – juliol 2016) 
6) Sessions d’aprofundiment amb el CMBS. S’articularan dues sessions de 
treball amb la Comissió Permanent (ampliada per incorporar a experts i agents 
clau) que estaran centrades en aprofundir en el model d’atenció social bàsica. Cal 
aclarir en aquest punt, que s’han incorporat des del principi les propostes que van 
sortir al 2015 dels debats de la Comissió Permanent del CMBS sobre l’atenció social 
bàsica i l’acció comunitària i també propostes que van sortir en el sessions de 
treball de grup de pobresa sobre cobertura de necessitats bàsiques. (maig – juny 
2016) 
7) Aportacions de les Xarxes d’Acció de l’Acord Ciutadà. S’explorarà a 
través dels espais de les xarxes de l’acord les necessitats que tenen les entitats en 
relació a l’atenció social bàsica. Es proposarà una “pauta de reflexió” perquè cada 
xarxa pugui treballar i elaborar les seves aportacions i aquestes siguin incorporades 
al procés. Les xarxes d’acció implicades seran: xarxa pel suport a les famílies 
cuidadores, xarxa de centres oberts d’atenció a la infància i adolescència, xarxa 
d’atenció a persones sense llar (abril – juliol 2016). 
8) Aportacions de la Taula contra la feminització de la pobresa. Es tindrà 
en compte la diagnosi sobre el problema de la feminització de la pobresa a la ciutat 
de Barcelona així com les aportacions que estan elaborant tots els actors vinculats 
a aquesta realitat des de la Taula. Aquestes aportacions serviran per definir una 
estratègia a mig i llarg termini contra les causes i conseqüències de la pobresa que 
afecten específicament a les dones. (abril – juliol 2016). 
9) Taules Deliberatives. S’organitzaran dues taules deliberatives en les que 
participaran professionals dels CSS i professionals d’entitats compromeses en 
l’acció social a Barcelona. Les taules estaran centrades en temes en els que hi hagi 
més necessitats de consens i d’intercanvi de perspectives. (setembre 2016) 
10) Altres espais de debat i intercanvi. S’organitzaran sessions de treball amb 
altres àrees de l’ajuntament, amb els grups polítics municipals i els altres sistemes 
de benestar (juny – juliol 2016) 
11) Jornada Tècnica II. Jornada final oberta a totes les persones que han 
participat en el procés (professionals, organitzacions i institucions ciutadanes). 
L’objectiu d’aquesta jornada serà presentar el document d’estratègia fruit dels 
diferents processos de participació, així com el full de ruta i programa d’actuació. 
(novembre 2016) 
 
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 13 
 
 
12) Tallers de projecte 
Des de l’inici del procés s’identificaran i concretaran alguns projectes d’ampli 
consens i es començaran a desenvolupar sense esperar a la finalització del procés 
participatiu. La singularitat d’aquests tallers és que es conformaran amb els 
diferents agents clau amb capacitat d’incidència (de dins i de fora de l’organització 
municipal). Aquests projectes volen ser processos de treball col·laboratiu per a la 
concreció i l’impuls de projectes que s’identifiquen com a estratègics per avançar 
en el model desitjat. (abril – novembre 2016) 
En un pla diferenciat, la mesura també preveu el que anomenem accions inicials 
immediates de suport als equips dels CSS.  Es tracta d’accions que es posen 
en marxa just en el moment d’iniciar el procés i que tenen l’objectiu reforçar els 
equips per crear unes condicions més òptimes per poder participar en aquest 
procés. Més concretament, aquestes accions de suport als equips es concretaran 
en la incorporació de:   
 15 Educadors/es Socials. 
 3 Treballadors/es Socials (equip volant) 
 5 Psicòlegs/gues 
 10 Treballadors/es Socials 
 2 Administratius UGAs (destinats a l’equip volant) 
 6 Administratius de reforç a les UGAs grans. 
Al punt 10 (Proposta pressupostària per a dur a terme la mesura) es pot veure en 
què es concreta el reforç i l’esforç pressupostari que significa.   
7. Garantir l’èxit de la mesura 
La coresponsabilitat institucional és clau per garantir l’èxit del procés. En 
aquest sentit, s’han creat tres espais per garantir-ho: 
 Comitè de Direcció. Té les funcions de: presa de decisions estratègiques i 
de direcció del projecte, identificació de responsables dels processos clau i 
seguiment del projecte.  
 Grup Operatiu. Té les funcions de: organització tècnica del projecte, 
impuls i seguiment del projecte.  
 Comitè Polítics de Seguiment. Té les funcions de: validació política de les 
decisions estratègiques i seguiment estratègic del procés participatiu i 
tècnic 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 14 
 
 
Igualment, s’identifiquen com a factors clau per l’èxit de la mesura:  
 Fort lideratge polític, tècnic i organitzatiu. 
 Visualització i vivència d’un projecte col·lectiu. 
 Identificació clara dels responsables encarregats de pilotar els diferents 
processos de millora. 
 Empoderament, acompanyament i suport al lideratge de les 
direccions de CSS i les direccions TT, com a peces clau per implicar i 
generar complicitats i compromisos en els seus equips en el procés de 
millora i canvi.  
 Adequar el cronograma d’acció i evitar forçar processos. 
 Garantir la dotació dels recursos necessaris per recolzar els processos 
de millora que es vagin activant. 
 Comprendre i atendre les resistències al canvi al llarg dels processos de 
millora. 
 Previsió dels principals factors crítics i de dificultat  que poden 
aparèixer.  
 Estratègia comunicativa interna i externa permanent a l’entorn del 
desenvolupament dels processos de millora impulsats (pla de 
comunicació) 
 
Garantia de compliment del contracte-programa signat amb la 
Generalitat de Catalunya:  
Amb l'entrada en vigor de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, el 
Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va establir 
un nou marc de coordinació, cooperació i col•laboració amb els ens locals per 
permetre una prestació i gestió dels serveis socials que respongués a criteris de 
coresponsabilitat, transparència, equitat territorial i optimització dels serveis 
adreçats a les persones amb necessitats socials i que a més, es mantingués en un 
escenari pluriannal per tal de permetre més estabilitat financera als ens locals. 
Aquest nou marc es va instrumentalitzar amb un contracte programa, una eina de 
gestió que substituïa l'anterior sistema basat en la convocatòria de subvencions.  
Malauradament, el contracte programa signat entre la Generalitat de Catalunya i  
l’Ajuntament de Barcelona el 23 de juliol de 2012 i que s’haurà de renovar aquest 
any 2016, no contempla la suficient dotació pressupostària per a fer front a les 
competències i necessitats d’una ciutat com Barcelona.  Aquesta situació té com a 
conseqüència que l’Ajuntament assumeix-hi amb els seus propis recursos al voltant 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 15 
 
 
de 110 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya aporta només  
44.319.000 milions d’euros (dades corresponents a l’any 2015).  
En aquest sentit, l’Ajuntament assumeix:  
-  La despesa dels serveis especialitzats en Infància i Gent Gran que són 
competència de la Generalitat i que per tant haurien d’estar finançades al 100%. 
Actualment l’Ajuntament aporta 2,5 milions d’euros a Infància i 1,6 a Gent Gran.   
-  Pel que fa a Serveis Socials Basics (SSB) la Generalitat hauria d’assumir el 
67% del cost dels professionals dels serveis socials bàsics. Actualment només 
assumeix el 50%.  Això suposa per a l’Ajuntament una despesa addicional de 3,5 
milions. Malgrat aquest dèficits de finançament l’Ajuntament aposta per mantenir 
la ratio assolida de professionals del treball social (actualment de 353 
professionals), i complir amb la ràtio de professionals de l’educació social en el 
decurs d’aquest mandat, arribant a la ràtio de  214 (la ràtio de la llei de serveis 
socials determina 3 Treballadors/es socials i 2 Educadors/es socials per cada 
15.000 habitants.). Per altra banda, des de l’Ajuntament de Barcelona es considera 
que les dificultats socioeconòmiques dels darrers anys han provocat un augment 
en els indicadors de pobresa i exclusió de la ciutat que s’han traduït en una 
creixent demanda dels serveis socials i les polítiques de benestar. Davant aquesta 
situació, l’Ajuntament s’ha vist obligat a créixer en serveis i recursos per tal de 
poder fer front a la demanda, precisament en un moment en que a les 
administracions públiques se’ls hi exigia escenaris de contenció de la despesa 
pública, aquest fet s’hauria de tenir en compte a l’hora de definir les aportacions 
econòmiques que es fan des de la Generalitat als municipis i així es va traslladar al 
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a la reunió del passat 7 de març 
de 2016.  
- De la mateixa manera, pel  que fa als serveis d’ajut a domicili i als serveis 
per a persones sense sostre, l’Ajuntament fa una aportació molt superior a la 
Generalitat assumint una despesa de 24 milions que la Generalitat deixa de 
finançar.   
És evident, doncs, que l’Ajuntament està fent un sobreesforç econòmic per a poder 
mantenir els serveis vinculats a la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, i 
que  aquesta situació és un obstacle afegit als reptes que pot plantejar 
implementar un projecte ambiciós com és  l’Impulsem. 
8. Comunicació  
La comunicació interna del projecte és aquella que anirà dirigida a l’intern de la 
organització. L’objectiu és informar sobre allò que passa en relació a aquest 
projecte i establir una línia de comunicació eficaç entre tots els agents implicats i 
interessats en el projecte. Es tracta, d’informar sobre l’evolució del projecte en 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 16 
 
 
relació als objectius inicialment plantejats, així com de les conclusions finals que 
d’aquest es derivin. 
La comunicació interna es produeix al llarg del tot el projecte. El punt de partida és 
el present document i, a partir d’aquest, s’aniran elaborant diferents comunicats 
mensuals en els que s’informarà d’aquelles qüestions rellevants relacionades amb 
el projecte. Les comunicacions mensuals sobre el projecte aniran dirigides als i les 
professionals dels CSS. 
La comunicació externa és el conjunt d’activitats generadores de missatges 
dirigits a proporcionar informació a tots aquells agents externs a l’organització que 
tenen interès en conèixer el desenvolupament del projecte.  
Cal tenir molt present que l’excés o la inadequació de missatges pot ser un 
element interferidor del projecte. Sobretot, cal tenir molta cura en no generar 
expectatives no ajustades amb la realitat. 
 
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM! 17 
 
 
9. Calendari  
  2016            
  gener febrer març abril maig juny juliol agost setem octub novem desem 
FASE 1                                     
Anàlisi: intern i del context estratègic i 
                                     
necessitats socials 
 Entrevistes qualitatives                                      
 FDP1                                     
 Jornada Tècnica                                     
 FDP2                                     
 Tallers amb professionals dels CSS                                     
Grups Focals amb persones usuàries 
                                     
dels CSS 
 Sessions d’aprofundiment amb el CMBS                                     
Aportacions de les Xarxes d’Acció de 
                                     
l’Acord Ciutadà 
 Taules Deliberatives                                     
 Altres espais de debat i intercanvi                                     
 FDP definitiu                                     
 Tallers de projectes                                     
FASE 2                                     
 Visió, Objectius i repte definitiu 1                                     
 Full de ruta i programa d’actuació 1                                     
 Jornada Tècnica II                                     
 Visió, Objectius i repte definitiu                                     
Full de ruta i programa d’actuació 
                                     
def 
 Tallers de projectes                                     
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM!  18 
 
 
10. Proposta pressupostària per a dur a 
terme la mesura 
A continuació es presenten els costos per l’acció inicial immediata de reforç 
dels equips dels CSS (explicada al punt 6, accions de la mesura). Es planteja 
dotar els equips de reforç per poder establir unes condicions més òptimes per 
participar en aquest procés.  
Costos totals d’increment de plantilla durant un any*: 
15 Professionals de l’Educació Social 631.476,45 
5 Professionals de la Psicòlogia 266.351,35 
10 Professionals del Treball Social 420.984,3 
2 Personal administratiu UGA,s (equip 63.658,76 
volant) 
6 Personal Administratiu de reforç UGA,s 190.976,28 
grans. 
3 Professionals del Treball Social (equip 126.295,29 
volant) 
TOTAL  1.699.742,43 
* Càlcul fet a partir dels costos bruts per cada categoria professional 
 
 
Mesura de Govern. Projecte IMPULSEM!  19