Barcelona,  Abril de 2016
Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per 
a la Comissió d’Economia i Hisenda
Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme
Ajuntament de Barcelona
1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural
1. Anàlisi i entorn
2. Preus
3. Demanda interna
4. Activitat industrial
5. Clima empresarial
6. Mercat immobiliari
7. Previsions 2016
2.  Mercat laboral de Barcelona i cohesió social
1. Afiliació a la Seguretat Social
2. Taxes d’activitat, ocupació i atur
3. Atur registrat
4. Contractació
5. Cohesió social
3.  L’economia de Barcelona
1. Empresa
2. Economia social i solidària
3. Comerç
4. Turisme 
5. Recerca i innovació
6. Tecnologia mòbil
7. Economia verda
8. Comerç exterior
9. Inversió estrangera
10. Posicionament internacional 
11. Port i aeroport
2
Índex
3Resum executiu 1/2
• Les dades del 2015 continuen marcant una millora de l’activitat econòmica. El PIB de l’economia
catalana assoleix un augment interanual del +3,9% el quart trimestre, que ens indica que es troba en
fase d’augment de l’activitat. Malgrat tot, encara per sota del nivell del 2008.
• Altres indicadors donen compte de la bona marxa de l’activitat econòmica en el 2015. L’augment de les
vendes del comerç al detall, un +3,2%, l’índex de producció industrial (IPI) que augmenta un 2,4% a
Catalunya, tot i que la utilització de l’activitat productiva encara és del 75% al quart trimestre, un
màxim d’exportacions a la província de Barcelona (50.057 M€), la inversió estrangera productiva a
Catalunya que ha augmentat un 57,8% i diferents informes i indicadors que situen la ciutat de
Barcelona en molt bones posicions.
• Les principals previsions són de continuïtat de la bona marxa de l’economia per al 2016, es confia en el
creixement del consum privat i de la inversió, i en la consolidació de les exportacions. Però es poden
veure afectades per les incerteses sobre l’evolució de l’economia mundial, el risc de nous períodes de
deflació, un estalvi de les famílies que encara està 4,2 p.p. per sota dels valors del 2009 o l’elevat grau
de contractació precària, com ho confirma la recent rebaixa de les previsions per part de l’FMI.
• Al quart trimestre del 2015 s’ha obtingut lamillor variació interanual (+3,4%) des del 2006 del nombre
d’afiliats al conjunt de règims de la Seguretat Social, que arriba a 1.027.455 a Barcelona ciutat. La taxa
la d’atur es situa en el 13,3%, una reducció de 3,1 punts durant l’any. Pel que fa a la d’atur juvenil, si
bé s’ha reduït 10,1 punts, a finals del 2015 encara es situava en el 24,9%.
4Resum executiu 2/2
• De les 87.760 persones registrades a les oficines del SOC al març del 2016 a Barcelona, el 52,2% són
dones (‐9,4% en un any), el 52,2% tenen més de 45 anys(‐7,18% en un any) i el 41,6% fa més d’un any
que estan a l’atur (‐14,5% en un any). Només el 48,58% de les persones aturades són perceptores de
prestacions. El pes de l’atur de molt llarga durada (>2 anys) a Barcelona ha augmentat en els darrers
anys fins assolir el 26,6% del total i un volum de 23.309 persones al març de 2016.
• El 2015 s’han signat 927.498 contractes a Barcelona, dels quals només 123.231 són indefinits (13,3%
del total) amb un increment interanual del +15%. El 39,7% tenien una durada igual o inferior a un mes,
i el 56,6% a 6 mesos.
• Les dades continuen mostrant la desigualtat territorial a Barcelona. Al 2014, la renda familiar disponible
per càpita oscil•lava entre l’índex 184,3 a Sarrià‐Sant Gervasi i el 53,7 de Nou Barris (Bcn=100).
Predomina la població amb rendes mitjanes (46,8% del total), tot i que el seu pes s’ha reduït en 11,7
punts des del 2007; i les rendes baixes han passat de suposar el 21,7% al 36,6% de la població.
• Barcelona comptava amb 170.197 empreses l’1 de gener de 2015, de les quals només el 42,5% són
amb assalariats. Es registra el primer increment interanual del nombre d’empreses des de 2009
(+1,6%). Però el nombre d’empreses amb assalariats disminueix moderadament (‐0,6%). D’altra
banda, es compten més de 4.700 empreses i iniciatives de l'economia social i solidària a Barcelona.
• En el conjunt del 2015 l’economia mundial ha crescut un +3,1% -el ritme més baix des de la recessió de 2008-
com a conseqüència de l’alentiment de l’economia xinesa i les d’altres països emergents, que ha provocat
tensions financeres en els mercats internacionals. Pel que fa a les economies avançades, l’economia dels EEUU
creix un +2,5% i la de la Unió Europea ho fa a un ritme més modest (+1,9%), encara mostren símptomes de
fragilitat que han portat a la recent variació a la baixa de les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI).
• A Catalunya l’activitat econòmica millora progressivament durant el 2015 i el PIB assoleix un creixement
interanual del +3,9% el quart trimestre, superior a les mitjanes espanyola (+3,5%) i de la UE (+2,0%). En el
conjunt del 2015 l’economia catalana creix un +3,4%, el ritme més alt en 9 anys, gràcies a l’evolució positiva de
la indústria (2,7%), la construcció (3,4%) i –especialment- els serveis (3,6%).
5
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural 
El PIB català evoluciona positivament
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
• Tot i l’evolució positiva del 2014 i 2015, el volum del PIB català –a preus constants- se situa 
encara per sota dels nivells de 2007 i 2008.
• El 2014, el PIB català per habitant superava en un 15% la mitjana de la Unió Europea, quan el 
2007 ho feia en un 27%.
6
El PIB català encara es troba per sota dels valors d’abans de la crisi
• En la distribució del valor
afegit brut de Barcelona per
branques d’activitat, el 2014
destaca el pes el comerç i
reparacions (14,4% del
total), els serveis a les
empreses (12,1%), el
conjunt dels serveis
col·lectius d’educació,
sanitat i serveis socials
(11,8% del total), la
informació i
comunicacions (+7,1%) i
l’hostaleria (+7%).
7
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)
Font: Gabinet Tècnic de Programació (2016), El Producte Interior Brut de Barcelona 
2010-2014, Ajuntament de Barcelona
Una estructura econòmica diversificada
• El març, el BCE intensifica la seva política expansiva amb l’aprovació d’un nou paquet de mesures
d’estímul monetari que inclouen la rebaixa del tipus d’interès de referència a 0%, l’augment de la
penalització sobre els diners que els bancs dipositen a l’institut emissor i l’increment a 80.000M€ de
les compres mensuals d’actius. En aquest context, els tipus d’interès dels nous crèdits bancaris a les
llars i a les pimes continuen la tendència descendent, i l’Euribor assoleix valors negatius.
• Tot i l’augment de la concessió de crèdits nous, l’estoc total del crèdit de les entitats de dipòsit s’ha
reduït un -5,8% interanual a Catalunya i un -3,2% a Espanya el tercer trimestre de 2015. L’increment
interanual del crèdit al conjunt de l’Estat està destinat principalment a la indústria (+1,1%), els
serveis (+3,2%) i els béns de consum durador (+27,6%).
• En relació a la consolidació fiscal que s’està sometent, la Generalitat i el conjunt de les
administracions públiques de l’Estat tanquen el 2015 amb un dèficit públic del 2,7 i el 5,2% del
PIB, respectivament, que suposa l’incompliment dels objectius inicials fixats (-0,7% a Catalunya i -
4,2% a Espanya).
• L’augment del consum final durant l’any s’explica per la reducció de l’estalvi de les famílies, donat
que la renda disponible pràcticament no ha variat. La taxa d’estalvi de les famílies espanyoles es
el 9,4% de la renda disponible el 2015, 4 punts per sota de la de 2009. La morositat bancària
assoleix un valor del 10,1% el desembre, el nivell més baix des de juliol de 2012.
8
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)
Les mesures expansives del BCE, la reestructuració del sistema financer i la 
relaxació de l’ajust fiscal expliquen la millora econòmica
• En el marc general de deflació, es produeixen comportaments molt diferents segons components, amb
variacions interanuals que oscil·len entre el -5,4% en Transports al +2,7% en Comunicacions. Així, la percepció
de l’estabilitat de preus no sempre existeix, quan els aliments augmenten un 1,8%, o l’Ensenyament un 1,2%.
• El mes de març la variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) se situa en el -0,4 % a la província
de Barcelona, valor lleugerament superior als de Catalunya (-0,6 %) i Espanya (-0,8%). La inflació mitjana
anual de 2015 a la demarcació va ser del 0%, 0,3 punts per sota de la de 2014.
9
1.2. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Preus
Inflació mitjana anual del 0% el 2015
• Les vendes del comerç al detall a Catalunya evolucionen positivament al llarg de 2015, amb una variació
interanual (+3,2%) superior a la que experimenten al conjunt d’Espanya (+2,8%). L’augment de l’ocupació i la
reducció de l’estalvi de les famílies, la moderació de la inflació –que es manté en mínims històrics- i la millora
de la confiança dels consumidors han animat el consum de les llars.
• La matriculació de vehicles a Barcelona experimenta un augment interanual del +14,1% el 2015 –similar
al de 2014 (+14,7%)-, i manté una clara tendència expansiva a Catalunya (+24,6%) i Espanya (+23,9%).
10
1.3. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Demanda 
interna
Continua la recuperació dels indicadors de consum de les llars
• L’evolució de l’índex de producció
industrial (IPI) durant el 2015 mostra un
augment interanual del +2,4% a Catalunya
que intensifica la tendència positiva de l’any
anterior i suposa una evolució més
dinàmica que la de l’eurozona, tot i que
menys favorable que la registrada a
Espanya (+3,4%). La producció industrial
del Principat l’any 2015 se situa un 12,5%
per sota de la de 2008.
• El VAB industrial creix des del 2014  i 
augmenta un +3,4% interanual el quart 
trimestre de 2015.
• La inversió en béns d’equipament creix 
un +4,6% interanual el quart trimestre.
• La utilització de la capacitat productiva 
tot i augmentar, encara es situa en 
percentatges molt baixos, el 75% el quart 
trimestre.  
11
Lenta recuperació de la producció industrial
1.4. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Activitat 
industrial
2,4
3,4
‐20
‐15
‐10
‐5
0
5
10
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Evolució de l'Índex de Producció Industrial 
Variació interanual (en %)
Catalunya Espanya
• La marxa dels negocis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat positiva durant tots els trimestres del
2015 i ha millorat lleugerament a mesura que avançava l’any, fins a obtenir el quart trimestre el saldo
més positiu des de l’inici de la sèrie disponible (1T del 2009). La marxa dels negocis a Catalunya
també ha millorat el 2015, si bé -en el conjunt de l’any- és més positiva a l’AMB.
• Tots els sectors analitzats a l’Enquesta registren una millora de la marxa dels negocis el quart
trimestre del 2015 amb relació al mateix trimestre del 2014, fet que posa de manifest la millora de
l’activitat econòmica en aquests moments.
12
1.5. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: clima 
empresarial
Lleugera recuperació del clima empresarial a l’AMB
• La compravenda d’habitatges a
Barcelona se situa en gairebé 12.000
transaccions el 2015 després
d’augmentar un +14,3% en termes
interanuals –un increment que arriba al
16,2% al mercat de segona mà-.
• Continua la tendència de l’augment
moderat dels preus: el preu de compra
d’habitatge de segona mà a la ciutat se
situa en 3.392€/m2 el desembre de 2015,
un +6,4% més que el mateix mes de 2014.
• El nombre d’habitatges iniciats d’obra
nova el 2015 se situa en 1.408 a
Barcelona ciutat.
13
Major dinamisme del mercat de l’habitatge
1.6. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Indicadors 
del mercat immobiliari
• Les perspectives econòmiques pel 2016 són
positives, ja que –segons les darreres
estimacions- l’activitat mantindrà un bon
comportament que permetria situar el
creixement del PIB català al voltant del
+2,8%.
• Aquesta evolució favorable vindria impulsada per
la recuperació del consum privat i la inversió,
així com per l’avenç de les exportacions.
• Al mercat de treball es preveu la continuïtat de la
creació neta d’ocupació, tot fent possible un
descens rellevant de la taxa d’atur tant a
Catalunya com al conjunt d’Espanya, encara que
en condicions de precarietat en la contractació.
• Tot i així, la desacceleració de l’activitat a
escala global, així com la volatilitat de la borsa i
els mercats financers, constitueixen signes de
feblesa que ha portat recentment al Fons
Monetari Internacional a revisar a la baixa les
previsions macroeconòmiques i caldrà seguir
amb atenció els propers mesos.
14
1.7. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Previsions 2016
La incertesa a escala global condiciona la recuperació de l’activitat 
• Barcelona tanca el quart trimestre de 2015 amb 1.027.455 afiliats al conjunt de règims de la 
Seguretat Social -33.943 més que un any enrere-, el que suposa la millor variació interanual 
(+3,4%) des de 2006.  La ciutat tanca els quatre trimestres de l’any amb més d’un milió d’afiliats, tot i 
que el nombre de llocs de treball a Barcelona continua a un nivell similar al de 2005 i a distància 
(70.000 treballadors) dels gairebé 1,1 milions d’efectius del 2007.
• L’augment interanual del conjunt de l’afiliació a Barcelona ciutat (+3,4%) és lleugerament inferior al
que experimenta Catalunya (+3,6%) i superior al d’Espanya (+3,2%), xifres que afermen la lenta
recuperació de llocs de treball als tres àmbits territorials iniciada a finals de l’any 2013.
15
2.1. Mercat laboral: Llocs de treball
El 2015 Barcelona consolida el milió d’afiliats a la Seguretat Social i assoleix el 
major nivell de creació anual d’ocupació des d’abans de la crisi
• El 2015 destaca l’increment del
nombre d’assalariats de la
informació i comunicacions
(+10,6%), l’hostaleria (+7,0%), les
activitats immobiliàries (+6,8%) i
les activitats artístiques i
recreatives (+5,9%), mentre que els
serveis a les empreses i
l’administració pública assoleixen
augments superiors al 5% i els de
l’educació, la sanitat, la construcció,
l’aigua, sanejament i residus i el
comerç se situen entre el 2 i el 4%.
• En canvi, perden ocupació les
activitats financeres i
d’assegurances (-3%), la indústria
manufacturera (-2,4%) i l’energia
elèctrica i gas (-1,9%).
16
2.1. Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics 
Bon comportament de l’ocupació en informació i comunicacions, l’hosteleria, 
les activitats immobiliàries i les artístiques i recreatives al llarg del 2015
• La taxa d’ocupació a Barcelona se situa en el
69,2% el quart trimestre de 2015 i es manté per
sobre de la mitjana europea després d’augmentar
sensiblement (+1,6 punts) respecte a l’any anterior.
No obstant, la ciutat perd actius respecte a l’any
precedent, tot i que la taxa d’activitat (79,8%)
supera les mitjanes catalana, espanyola i de la UE.
• Barcelona registra una taxa d’atur del 13,3% el
quart trimestre de 2015, un valor inferior –en 4,6 i
7,7 punts, respectivament - a les mitjanes catalana
(17,9%) i espanyola (21%) i més proper al de la UE
(9,1%) que a l’estatal. Aquest indicador ha
disminuït en 3,1 punts a la ciutat el darrer any.
• Continua l’alta incidència de l’atur entre els joves, 
tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat el quart 
trimestre de 2015 (24,9%) és inferior en 14,1 i 21,3 
punts percentuals a les catalana i espanyola (39% i 
46,2%, respectivament)  i s’ha reduït en 10,1 punts 
respecte a la de fa un any. 
17
2.2. Mercat laboral: Taxes d’activitat, ocupació i atur
La taxa d’atur se situa en el 13,3%
• Barcelona tanca el mes de març de
2016 amb 87.760 persones registrades
com a aturades a les oficines del SOC –
la xifra més baixa des de febrer de
2009-, després d’experimentar un
descens interanual d’aquest indicador del
-12%.
• Més de la meitat (el 52,2%) del total de
persones aturades a Barcelona tenen
més de 45 anys, i el 41,6% porta més
d’un any en aquesta situació. L’atur
registrat es redueix en termes interanuals
a tots els grups d’edat.
• La població estrangera aturada es
redueix en un -11,5% el darrer any, degut
al fenomen del retorn als països d’origen.
18
2.3. Mercat laboral: Atur registrat a Barcelona
Continua la reducció de l’atur registrat a la ciutat
• El 2015 s’han signat 927.498 contractes a
Barcelona, dels quals 123.231 són
indefinits (un 13,3% del total) i 804.267
temporals (el 86,7%). D’aquesta manera, la
ciutat tanca el millor any des de 2008 pel
que fa a la contractació indefinida, amb un
increment interanual del +15%.
• Amb tot, el nombre de contractes indefinits
encara esta per sota dels que es feien al
2008.
• La contractació acumulada el primer
trimestre de 2016 a Barcelona assoleix els
228.607 contractes, el que suposa un
augment del +4,4% respecte al mateix
període de 2015 i el major volum de
contractació en un primer trimestre dels
darrers tres anys.
19
2.4. Mercat laboral: Contractació (1)
La contractació indefinida es va recuperant
• La contractació a Barcelona es segueix caracteritzant per un alt grau de temporalitat i la curta durada
de molts contractes. Així, a 2015, el 39,7% dels contractes signats a Barcelona tenien una durada
igual o inferior a un mes, i el 56,6% a 6 mesos.
• El 15% dels contractes signats a la ciutat el primer trimestre de 2016 són de caràcter indefinit, xifra
que representa un lleuger augment interanual i supera les de Catalunya (14,1%) i Espanya (9,7%), però
encara queda a 2,1 punts percentuals de la mitjana del 2007 (17,1%) el valor més alt de la sèrie.
20
2.4. Mercat laboral: Contractació (2)
Característiques de la contractació a Barcelona 
• El mes de març, el percentatge d’aturats respecte a
la població amb edat de treballar a Barcelona és del
8,4%. Els districtes amb una ràtio per sota de la
mitjana són Sarrià-St.Gervasi, l’Eixample, Les Corts i
Gràcia, amb valors que oscil·len entre el 4,5% del
primer i el 7,1% del darrer. Per contra, els districtes
de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sant
Andreu, Ciutat Vella i Nou Barris superen la mitjana
de la ciutat, i l’indicador d’aquest darrer equival a 2,6
vegades el de Sarrià- St.Gervasi.
21
2.5. Cohesió social: Atur per districtes
L’atur registrat continua reduint-se a tots els districtes, però de forma desigual
-13,2% -13,0% -12,9% -12,5% -12,3%
-12,0% -11,6% -11,6% -11,4%
-9,7%
-14%
-12%
-10%
-8%
-6%
-4%
-2%
0%
VARIACIÓ INTERANUAL DE L'ATUR REGISTRAT PER DISTRICTES
Març 2015-16 (en %)
22
2.5. Cohesió social: Atur per barris
• Set dels deu barris amb major
percentatge d’aturats sobre la població
de 16 a 64 anys -Ciutat Meridiana, la
Trinitat Nova, Vallbona, la Guineueta,
Canyelles, Torre Baró i Verdun-
pertanyen al districte de Nou Barris, el
més perjudicat per la situació d’atur.
• En canvi, entre els 10 barris amb menor
percentatge d’aturats sobre la població
potencialment activa, 6 pertanyen al
districte de Sarrià - Sant Gervasi.
• En termes absoluts, el barri amb més
atur és el Raval, amb 3.928 persones
registrades a les oficines del SOC el
març de 2016, seguit per Sant Andreu,
amb 3.393.
La major part dels barris amb percentatges més elevats de població adulta 
aturada pertanyen a Nou Barris 
• El percentatge d’aturats
perceptors de prestacions
evoluciona a la baixa des de
2010 i el març de 2016 se
situa en 48,6% (24,5 punts
menys que al març d’aquell
any), mentre que l’atur de
llarga durada representa el
41,6% del registrat a la ciutat.
• El pes de l’atur de molt
llarga durada (>2 anys) a
Barcelona ha augmentat en
els darrers anys fins assolir el
26,6% del total i un volum de
23.309 persones el març de
2016.
23
2.5. Cohesió social: El repte de l’atur de llarga durada
El percentatge d’aturats perceptors de prestacions se situa per sota del 50%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
90,00%
100,00%
Atur de llarga durada i perceptors de prestacions a 
Barcelona 2010-2016 (% s/total atur registrat)
Llarga durada (>1 any) Molt llarga durada (>2 anys) Perceptors 
Renda familiar disponible per càpita als barris 2014 
(mitjana Bcn=100)
24
2.5. Cohesió social: Distribució de la renda
• El 2014, la renda familiar disponible
per càpita a Barcelona oscil.la entre
l’índex 184,3 de Sarrià- Sant Gervasi
i el 53,7 de Nou Barris (Bcn=100).
• El seu valor augmenta un +1,1%
respecte a 2013, en contrast amb
l’evolució descendent d’anys anteriors.
• La crisi ha tendit a eixamplar les
desigualtats territorials. Així, el
quocient entre el valor del barri de
més renda (Pedralbes) i el de menys
(la Trinitat Nova) puja fins a 7,3, quan
el 2008 aquesta ràtio se situava en 4,3
(amb les Tres Torres i Baró de Viver
com a valors màxim i mínim,
respectivament).
S’accentua la polarització en la distribució territorial de la renda
• A Barcelona el 2014
predomina la població amb
rendes mitjanes (46,8%
del total), tot i que el seu
pes s’ha reduït en 11,7 p.p.
des de 2007.
• Entre 2007 i 2014 les
rendes baixes han passat
de suposar el 21,7% al
36,6% de la població,
prenent espai a les rendes
mitjanes.
25
2.5. Cohesió social: Distribució de la renda (2)
La crisi econòmica redueix el pes de les rendes mitjanes a la ciutat i augmenta 
el de les baixes
• A Barcelona s’han constituït 7.707
societats mercantils el 2015 -486 més
que el 2014-, el que suposa la xifra més
alta des del 2008 i un augment
interanual del +6,7%. A la província es
compten 15.276 noves societats que
representen un increment (+8,6%)
superior als de Catalunya (+6,9%) i
Espanya (+0,5%).
• Barcelona registra el rati d’empreses
creades per 1.000 habitants més
elevat de les grans àrees urbanes de
l’Estat (4,8).
• El comerç representa més del 16% de
les noves societats inscrites al registre
mercantil de Barcelona l’any 2015, i
juntament amb els serveis a les
empreses (14,3%) apleguen més del
30% de les constitucions a la ciutat.
26
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa
La creació de societats mercantils assoleix el millor resultat des de 2008
27
• Barcelona compta amb 170.197
empreses a 1 de gener de 2015,
de les quals 72.314 són amb
assalariats i 97.883 sense
assalariats. La ciutat concentra el
29,1% de les empreses de
Catalunya i el 5,3% d’Espanya.
• En el darrer any Barcelona perd
més de 400 empreses amb
assalariats (-0,6%), però registra el
primer increment interanual del
nombre total d’empreses des de
2009 (+1,6%).
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (2)
La ciutat estabilitza el teixit empresarial
Nombre d'empreses per àmbits territorials
Amb 
assalariats
Sense 
assalariats TOTAL
Amb 
assalariats
Sense 
assalariats TOTAL
Barcelona 72.314 97.883 170.197 -0,6% 3,4% 1,6%
Província 187.339 253.780 441.119 -0,8% 3,2% 1,4%
Catalunya 254.426 329.943 584.369 -1,1% 3,3% 1,4%
Espanya 1.432.876 1.754.002 3.186.878 -1,0% 4,9% 2,2%
GENER 2015 VARIACIÓ 2014/2015
1,6%
‐2,00%
‐1,50%
‐1,00%
‐0,50%
0,00%
0,50%
1,00%
1,50%
2,00%
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Evolució del nombre d'empreses a Barcelona
(Variació interanual en %). 2010-2015
Font: Elaboració del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de 
l’Ajuntament de Barcelona amb dades del Directorio Central d'Empreses  de l‘INE.
28
• Entre les empreses amb assalariats, desequilibra
clarament l’empresa micro d’1 a 9 assalariats
que representa pels volts de 9 de cada 10 seus
empresarials localitzades a la ciutat (88,5%). Un
9% són empreses d’entre 10 i 49 treballadors,
mentre que només l’1,9% té entre 50 i 199
treballadors i les grans empreses de 200 i més
treballadors representen el 0,6% del total.
• Per sectors, els serveis a les empreses
representen més d’una quarta part i el
comerç i reparacions prop d’una
cinquena part del teixit empresarial
barceloní, mentre els serveis col·lectius
(educació, sanitat i serveis socials) situen el
seu pes relatiu en el 10% del total.
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (3)
Pes predominant de la microempresa a l’estructura empresarial
0,4%
2,1%
2,8%
3,1%
3,6%
4,8%
4,9%
6,4%
7,9%
8,3%
10,0%
19,0%
26,7%
0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3
Energia i aigua
Activitats financeres i d'assegurances
Activitats artístiques, culturals  i de lleure
Indústria
Informació i comunicacions
Transports i emmagatzematge
Altres serveis 
Hostaleria 
Activitats  immobiliàries
Construcció 
Educació, sanitat  i serveis socials
Comerç i reparacions
Serveis a les empreses *
EMPRESES PER SECTORS ECONÒMICS A BARCELONA 
Gener de 2015  (% s/total)
29
3.2. L’economia de Barcelona: Social i Solidària
Més de 4.700 empreses i iniciatives de l’economia social i solidària a Barcelona
• L’economia social i solidària afronta la
resolució de les necessitats col·lectives des
de la cooperació, l’equitat i l’autogestió que
es desplega des d’una vessant sòcio-
empresarial i des de noves fòrmules
comunitàries.
• A la ciutat es localitzen 861 cooperatives,
prop de 1.200 societats anònimes laborals,
2.400 entitats del tercer sector social i 260
iniciatives d’economies comunitàries–
bancs del temps, el que representa el 2,8%
del total de les empreses de Barcelona.
• La magnitud agregada de les altres
economies a Barcelona s’estima en més de
53.000 persones contractades, més de
100.000 persones voluntàries, més de
500.000 socis de consum i pels volts de
113.000 mutualistes.
30
3.2. L’economia de Barcelona: Social i Solidària (2)
• L’Eixample concentra gairebé el 20%
de les empreses i iniciatives d’economia
social i solidària de la ciutat, amb
predomini del comerç.
• Sant Martí, Gràcia, Ciutat Vella i Sants-
Montjuïc suposen cadascun al voltant del
11-12% del total. A Sant Martí hi ha una
forta presència de societats laborals i
cooperatives, a Gràcia d’experiències
comunitàries, a Ciutat Vella de Centres
Especials de Treball i Cooperatives
d’Iniciativa Social i a Sants-Montjuïc del
conjunt de l’economia social i solidària.
• Els districtes amb un presència inferior al
10% del total són Sarrià- Sant Gervasi –
on destaca l’agro-ecològic-, Les Corts -
amb més presència del tercer sector
social-, Sant Andreu -producció- i Nou
Barris –gestió coopecomunitària-.
Especialització territorial: les altres economies als districtes
31
3.3. L’economia de Barcelona: Comerç
• Amb 16.225 empreses i 143.319 ocupats, el
comerç és una de les branques amb més pes dins
de l’estructura econòmica de Barcelona i representa
el 22,3% de les empreses i el 14,7% dels
treballadors de la ciutat. Durant el 2015, el sector
experimenta un augment interanual de l’ocupació
(+2%) que suposa la millor dada des de 2008.
• Segons els resultats de l’ICOB* del quart trimestre
de 2015, el comerç de la ciutat encara se situa en
marges negatius i es recupera més lentament que el
conjunt de l'economia barcelonina.
• El quart trimestre de 2015 –malgrat la major
afluència de visitants i compradors a les botigues-
els tiquets de caixa i la facturació als eixos
comercials han seguit retrocedint -un -1% i un -
0,8%, respectivament-, en termes interanuals. En el
conjunt de l’any 2015 la facturació i els tiquets
mostren un cert estancament ( -0,2 i -0,7%,
respectivament).
* Indicadors de Comerç a Barcelona. Quart trimestre de 2015, ESADE
i Fundació Barcelona Comerç.
Lenta recuperació del comerç de proximitat
• El 2015, s’estima que la ciutat ha
rebut 30 milions de visitants,
uns 16 milions pernocten a la
ciutat, 8,3 en hotels i 7,7 en
d’altres establiments turístics, i
uns 14 milions la visiten sense
pernoctar (excursionistes), xifres
que suposen nous màxims
d’activitat del sector.
• Catalunya ha recaptat 43,5 M€
de l’Impost Estades en
Establiments Turístics (IEET)
al 2015, un 5,5% més que a l’any
anterior. Barcelona ciutat va
ingressar, 22,2 M€, un 6,58%
més que al 2014.
32
3.4. L’economia de Barcelona: Turisme
Barcelona rep 30 milions de visitants el 2015 
Indicadors sobre el turisme de Barcelona
2015
Absoluta En %
Número de turistes en hotels 8.303.649 428.708 5,44
Pernoctacions hoteleres 17.656.329 564.476 3,30
Passatgers de creuers 2.540.302 176.020 7,44
2015 Variació interanual 
Font: Elaboració del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme 
de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona
33
3.5. L’economia de Barcelona: Recerca i innovació
• La inversió total en R+D realitzada a
Catalunya l’any 2014 ha estat de
2.937,7M €, xifra que suposa un lleuger
descens interanual (-0,8%).
• La intensitat de despesa en R+D a
Catalunya se situa en l’1,47% del PIB el
2014, 0,03 punts percentuals per sota del
valor de 2013. El Principat supera la
mitjana estatal (1,23%) i es manté en
quarta posició del rànquing autonòmic,
liderat pel País Basc, Navarra i Madrid.
• El personal dedicat a R+D assoleix a
Catalunya un total de 43.898 persones,
un -1,4% menys que el 2013.
• Les empreses generen el 57,2% de la
despesa en R+D realitzada a Catalunya
el 2014, xifra superior a la mitjana estatal
(53,1%), però inferior a la mitjana
Europea (63%).
La despesa en R&D modera el seu descens 
• Catalunya es manté el 2014
com la Comunitat Autònoma amb
major nombre d’empreses que
efectuen activitats innovadores a
Espanya, amb 3.801 companyies
-el 24,1% del total-.
• El Principat genera el 24,1% de
la despesa en innovació
empresarial realitzada a l’Estat
el 2014, amb un volum de
3.118,8M€ que suposa un lleuger
increment (+0,8%) respecte a
l’any anterior.
• D’acord amb un recent estudi
del CESB, en el període 2009-
2013 les universitats de l’AMB
han creat 51 spin-offs (del total
de 65 generat a Catalunya).
34
3.5. L’economia de Barcelona: Recerca i innovació (2)
Catalunya genera prop de la quarta part de la despesa en innovació a Espanya
• Segons les dades de l’Oficina Española de Patentes i
Marcas, en el 2015, a Barcelona, es van presentar 379
sol·licituds de patents nacionals, 377 de models d’utilitat i
196 de dissenys industrials.
35
3.6. L’economia de Barcelona: Tecnologia mòbil
• L’edició de Mobile World Congress 2016 ha
assolit nous records d’assistència amb més de
100.000 visitants –dels quals (per primera
vegada) més del 20% eren dones-, més de 2.200
empreses i 204 països presents.
• Segons el recent estudi sobre l’escletxa digital
a Barcelona, els residents a la ciutat es troben
per sobre de la mitjana europea, espanyola i
catalana en quant a connectivitat, freqüència i ús
d’Internet. Un 84% dels barcelonins disposa
d’Internet al seu domicili, i gairebé 9 de cada 10
s’hi connecten diàriament.
• Es detecten, però, diferències territorials:
mentre que a les Corts el 96% de les llars
disposa de connexió a la xarxa, a Torre Baró
aquest indicador baixa al 62%. L’escletxa apareix
amb força en els barris de renda baixa si el
ciutadà és dona, té entre 65 i 74 anys, un nivell
educatiu baix, es dedica a tasques de la llar o és
aturat.
El repte de fer arribar la revolució digital a tota la població
Ciutadans amb Internet a la llar segons 
grans barris a Barcelona (% s/total)
3 primers 
Les Corts 96%
Bonanova i el Putxet 96%
Sant Gervasi-Galvany 95%
Mitjana 84%
3 darrers 
Canyelles 70%
Barceloneta 70%
Torre Baró 62%
Font: MWCapital (2016), L'escletxa digital a la ciutat de Barcelona
36
3.7. L’economia de Barcelona: Economia verda 
Quadre resum d’indicadors pel seguiment de l’Economia Verda a Barcelona 
37
3.7. L’economia de Barcelona: Economia verda (2)
Quadre resum d’indicadors pel seguiment de l’Economia Verda a Barcelona (2)
3.7. L’economia de Barcelona: Economia verda (3)
• L’economia verda es perfila com un dels vectors de transformació del model productiu a Barcelona. Alguns
dels actius que compta la ciutat per a avançar cap una economia baixa en carboni són:
- El pes de l’ocupació verda a Barcelona sobre el total de treballadors de la ciutat, és similar (en el llindar
mínim) al dels serveis de tecnologies de la informació o el de les activitats artístiques i recreatives.
- La presència a la ciutat de Centres de referència en recerca mediambiental, i el percentatge de patents
verdes a les OEPM, superior al pes en ocupació i teixit empresarial, indiquen l’economia verda com un
vector d’innovació.
- La millora en l’ús eficient dels recursos en els darrers anys que reflecteixen els indicadors d’intensitat
energètica, del consum d’energia en tots els sectors econòmics i del consum d’aigua.
- El baix nivell d’emissions de CO2 en comparació en altres ciutats, i la seva tendència descendent.
- Un model de mobilitat sostenible, amb un pes elevat dels desplaçaments interns efectuats a peu, en
bicicleta i/o en transport públic i un desenvolupament rellevant d’infraestructura pel vehicle elèctric.
- Més del 20% despesa corrent municipal es destina a programes de serveis urbans i economia verda.
• Alhora, l’impacte de la crisi sobre l’ocupació i les empreses verdes i el compromís empresarial amb el
medi ambient, planteja reptes que la ciutat haurà d’afrontar, com succeeix també amb el descens del
percentatge de recollida de residus i de la valorització dels mateixos, una tendència que va en contra de
l’avenç cap a l’economia circular.
38
L’economia verda, vector necessari d’innovació
• L’any 2015 les exportacions de la província de Barcelona han assolit un volum de
50.057,4 M€, el que suposa un nou màxim de la sèrie històrica disponible i un
creixement interanual del +6,1%, superior als de Catalunya (+5,9%) i Espanya (+4%).
La demarcació barcelonina continua encapçalant el rànquing exportador de l’estat
espanyol, amb la cinquena part (20,0%) del total de les vendes a l’exterior, una
contribució que supera la suma de les de Madrid (11,3%) i València (6,7%).
39
Les exportacions de l’àrea de Barcelona superen per primera vegada els 50.000M€
3.8. L’economia de Barcelona: Comerç Exterior 
• El sector químic, l’automoció i els béns d’equip i maquinària són les principals activitats exportadores de 
l’àrea de Barcelona, i representen conjuntament un 63,5% de les vendes a l’exterior de la demarcació.
• La Unió Europea  és  la receptora de la major part (el 61,9%) de les  exportacions  de  la  província. Les  
vendes  a  aquest  àmbit  geogràfic creixen amb força (+7,2%) en relació a 2014, i mostren especial dinamisme  
les dirigides a Amèrica del Nord, Àsia i Amèrica Llatina (+16,3%, +14,9% i +9,4%, respectivament).
• Les importacions de l’àrea de Barcelona se situen en 62.491,7M€ i el seu creixement (+8,2%) supera el de
les exportacions (+6,1%) durant el 2015, de manera que el balanç comercial amb l’exterior segueix sent 
negatiu situant-se la taxa de cobertura en el 80,1% després de reduir-se en 1,4 punts respecte a l’any anterior.
40
3.8. L’economia de Barcelona: Comerç Exterior (2)
El balanç comercial amb l’exterior continua sent negatiu
• La inversió estrangera productiva a Catalunya ha estat de 4.783,2 milions d'euros el 2015, el que suposa un 
creixement interanual del 57,8% i la segona xifra més alta de la sèrie històrica –després del màxim de 2010-. 
La inversió productiva a Catalunya representa el 22% de la realitzada a l’Estat, on l’increment interanual 
d’aquest indicador ha estat de l’11%.
• La branca econòmica que ha captat més inversió estrangera ha estat la indústria manufacturera (amb el 26,7% 
del total), seguida de les finances i assegurances i el comerç a l’engròs i el detall (16,4 i 15,3%, respectivament). 
Entre els anuncis d’inversió recents cal destacar el de la multinacional d'assegurances Zurich, que ha triat 
Barcelona per ubicar-hi el seu centre mundial de 'big data‘, amb la creació de més de 200 llocs de treball. 
41
3.9. L’economia de Barcelona: Inversió estrangera
Catalunya capta més de 4.700M€ d’inversió estrangera productiva l’any 2015
• L’informe Global Investment Monitor 2016 de KPMG situa Barcelona en vuitena posició entre les principals
àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera en el període 2012-2016, amb més
de 500 projectes que li permeten guanyar dues posicions respecte als resultats de 2010-2014. Els anys 2015 i
2016 la ciutat es manté en 11a. posició mundial en nombre de projectes.
• D’altra banda, segons l’informe Ciutats i Regions Europees del Futur 2016/17 de fDi Magazine, Barcelona
destaca com a primera gran àrea urbana en estratègia d’atracció d’inversió estrangera, mentre que se
situa com la tercera millor ciutat del sud d’Europa i la desena en connectivitat. Per la seva part, Catalunya obté
el primer lloc en la classificació global de regions en atracció d’inversió estrangera, així com entre les regions
del sud d’Europa.
42
3.9. L’economia de Barcelona: Inversió estrangera (2)
Barcelona i Catalunya, ben posicionades en l’atracció d’inversió estrangera
• Barcelona se situa en el sisè lloc del City Rep Trak 2015 elaborat per Reputation Institute sobre
100 ciutats del món, de manera que escala tres posicions respecte a l’any anterior i adquireix un
reputació “excel·lent”.
• D’acord amb el rànquing Global Power City Index 2015 de la Fundació Mori, Barcelona se situa
com a 26ª ciutat del món en competitivitat global, i millora una posició respecte al 2014. Per
categories, destaca el cinquè lloc que assoleix la ciutat en habitabilitat, així com el seu
posicionament en interacció cultural i l’accessibilitat -on se situa en 13è. i 14è lloc, respectivament-.
43
3.10. L’economia de Barcelona: Posicionament internacional
Barcelona, 6ª ciutat en reputació i 26ª en competitivitat a escala global
• L’Aeroport de Barcelona va registrar
39,7 milions de passatgers el
2015, el que suposa un nou màxim
històric i un increment interanual del
5,6% impulsat pel dinamisme del
tràfic internacional, que ja suposa
prop de tres quartes parts del total
(73,2%). El tràfic interior creix
lleugerament respecte a 2014, un
+3,2%.
• Al port, el tràfic de contenidors
augmenta un +3,8% en termes
interanuals durant el 2015 i
s’aproxima als 2 milions de TEUs,
mentre que el tràfic total de
mercaderies modera el seu
creixement en relació a l’any anterior
(+1,3%).
44
3.11. L’economia de Barcelona: Port i aeroport
L’aeroport del Prat s’aproxima als 40 milions de passatgers el 2015