S a lut als Barris Diagnòstic El Carmel Maig de 2016 Autoria Agència de Salut Pública de Barcelona Comissionada de Salut Gemma Tarafa Gerenta Carme Borrell Directora de Promoció de la Salut Lucía Artazcoz Directora de l’Observatori de la Salut Pública Maribel Pasarín Consorci Sanitari de Barcelona Coordinador General de la Corporació Sanitària de Barcelona Jaume Estany Directora de les Àrees Integrals de Salut Litoral Mar i Barcelona Dreta Sofía Ferré Districte d’Horta-Guinardó Regidora del Districte d’Horta- Guinardó Mercedes Vidal Direcció de Serveis a les Persones i el Territori Pilar Causapié 2 Coordinació general de l’informe Ferran Daban Redacció Ferran Daban, Albert Prats, Ana Novoa, Glòria Perez, Maica Rodríguez-Sanz i Núria Hortal Col·laboracions Taula del Grup Sociosanitari del Pla de Desenvolupament Comunitari del Carmel (Carmel Amunt) : Pla de Desenvolupament Comunitari del Carmel Aïda Garcia i Elisabeth Ponce CAP el Carmel Anna Roig, Isabel Montaner, Elisabeth Solf, Emma Vilaró CAP Horta 7D Montse Riba, Elvira Centeno, Concha Díez CAS Horta-Guinardó Jaume Serrano Fundació els Tres Turons Marta Blanch Associació 40 p’arriba 40 p’abajo Ana Cabello Biblioteca El Carmel-Juan Marsé Virginia Fusté 3 Residència assistida Centre de Dia i Casal de Gent Gran Horta Margarida Galindo Agència de Salut Pública de Barcelona Isabel Ustrell Realització de les entrevistes Cooperativa Etcs Carmen de la Madrid, Rubén David Fernández Revisió de l’informe Èlia Díez, Lucía Artazcoz i Maribel Pasarín Agraïments: A totes les persones entrevistades que han col·laborat en el diagnòstic de salut 4 Índex Presentació ........................................................................................................ 1 Resum executiu.................................................................................................. 2 Resumen ejecutivo............................................................................................. 5 Introducció.......................................................................................................... 8 Metodologia...................................................................................................... 12 Els indicadors de salut i els seus determinants ....................................................... 12 L’opinió dels que viuen o treballen al barri sobre la salut i els seus determinants ... 14 Resultats .......................................................................................................... 15 Els determinants de la salut .................................................................................... 15 Eixos de desigualtat ............................................................................................ 15 Context socioeconòmic ....................................................................................... 22 Context físic ........................................................................................................ 31 La salut i les conductes relacionades amb la salut.................................................. 36 Consum de tabac, sobrepès, obesitat i activitat física ......................................... 36 Consum de drogues............................................................................................ 37 Salut sexual i reproductiva .................................................................................. 38 Estat de salut percebut, trastorns crònics i salut mental...................................... 40 Malalties infeccioses ........................................................................................... 41 Mortalitat ............................................................................................................. 42 Els actius del barri ............................................................................................ 45 Recursos relacionats amb les persones.................................................................. 45 5 Entitats.................................................................................................................... 47 Equipaments........................................................................................................... 47 Recursos físics........................................................................................................ 48 Limitacions ....................................................................................................... 50 Limitacions de l’anàlisi quantitativa ......................................................................... 50 Limitacions de l’anàlisi qualitativa ........................................................................... 50 Conclusions...................................................................................................... 50 Els indicadors de salut i els seus determinants ....................................................... 50 La salut i les conductes relacionades amb la salut.................................................. 52 Annex. Taules .................................................................................................. 53 Bibliografia........................................................................................................ 56 6 Índex de Taules Taula 1. Nombre de projectes concedits per any de convocatòria i municipis participants. ................................................................................................8 Taula 2. Barris de Barcelona participants a la Llei de Barris. ........................................9 Taula 3. Fonts d’informació dels indicadors analitzats. ............................................... 13 Taula 4. Entitats que han estat entrevistades en el diagnòstic qualitatiu ..................... 15 Taula 5. País d’origen de les persones nascudes fora d’Espanya segons sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. ......... 18 Taula 6. Persones grans que viuen soles. Barri del Carmel, districte d’Horta- Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. ................................................................................................ 27 Taula 7. Cobertura sanitària i accés al dentista en persones de 15 anys i més. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2011. .................................... 30 Taula 8. Percepció de la violència. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. ........................................................................................................ 30 Taula 9. Accés a l’habitatge. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. ......... 33 Taula 10. Consum de tabac, prevalença de sobrepès i obesitat i nivell d’activitat física segons sexe en persones de 15 anys i més. Districte d’Horta- Guinardó i Barcelona, any 2011................................................................ 36 Taula 11. Inicis de tractament per consum de drogues. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. .................................................. 37 Taula 12. Fecunditat en dones de 15 a 49 anys segons país de naixement de la mare. Barri El Carmel, districte Horta-Guinardó i Barcelona, període 2010-2014. ............................................................................................... 38 Taula 13. Embarassos i interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) segons edat i país de naixement de la mare. Districte Horta-Guinardó i Barcelona, 2014. ........................................................................................................ 39 7 Taula 14. Naixements prematurs i de baix pes. Barri El Carmel, districte Horta - Guinardó i Barcelona, període 2010-2014. ............................................... 40 Taula 15. Estat de salut percebut, trastorns crònics i salut mental segons sexe en persones de 15 anys i més. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2011................................................................................................... 40 Taula 16. Incidència de malalties de declaració obligatòria. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, període 2010-2014....................... 42 Taula 17. Esperança de vida i taxes de mortalitat global i mortalitat prematura (Anys Potencials de Vida Perduts) en homes i dones. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, període 2009-2013. ........ 43 Taula 18. Mortalitat global i prematura dels 6 grups de causes de mort més freqüents segons sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, període 2009-2013. ................................................................ 44 Taula 19. Distribució de la població segons edat i sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. .................................................. 53 Taula 20. Condicions econòmiques. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014................................................................................. 54 Taula 21. Nombre i percentatge de persones entre 16 i 64 anys a l’atur. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014......................... 54 Taula 22. Absentisme i taxa de graduació. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2013-2014.......................................................................................... 55 Taula 23. Condicions de l’habitatge. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014................................................................................. 55 8 Índex de Figures Figura 1. Model dels determinants de desigualtats en salut en àrees urbanes ........... 10 Figura 2. Distribució de la població segons grups d’edat i procedència. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014......................... 16 Figura 3. Percentatge de persones segons lloc de naixement i sexe Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014......................... 17 Figura 4. Percentatge de persones majors de 15 anys segons nivell d’estudis i sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. ........................................................................................................ 21 Figura 5. Índex d’absentisme i taxa de graduació a 4rt d’ESO per districtes i Barcelona, curs 2013-2014....................................................................... 21 Figura 6. Persones de 60 anys i més amb ingressos <1IPREM i persones usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics el darrer any. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. ........................................................................................................ 23 Figura 7. Percentatge de persones entre 16 i 64 anys aturades per barri, districte i Barcelona, febrer 2014. .......................................................................... 24 Figura 8. Any de construcció dels habitatges del barri el Carmel, districte d’Horta- Guinardó i Barcelona, any 2014................................................................ 34 9 Presentació El document que es presenta a continuació mostra l’estat actual de salut - i els factors que la determinen - de la població del barri del Carmel, al districte d’Horta-Guinardó. Aquest document s’emmarca en el programa Salut als Barris i ha estat elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la taula del Grup Sociosanitari del Pla de Desenvolupament Comunitari del Carmel (Carmel Amunt) El programa Salut als Barris té la finalitat de reduir les desigualtats socials en salut entre els barris en situació desafavorida i la resta de la ciutat. El programa s’ha posat en marxa per reforçar la Llei de Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny de 2004), de millora dels barris, les àrees urbanes i les viles de Catalunya que requereixen una atenció especial des del punt de vista urbanístic, econòmic, social i mediambiental. A finals de l’any 2015 aquest programa ha estat prioritzat com una de les línies estratègiques del Comissionat de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, impulsant l’acció comunitària i la reducció de les desigualtats socials en salut. L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del barri, els seus determinants i els actius per a la salut, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora des de l’acció dels agents territorials. 1 Resum executiu El programa Salut als Barris es basa en el marc conceptual de determinants de la salut i les desigualtats en salut en àrees urbanes. Es composa de 5 fases: Fase 1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents del territori Fase 2. Valoració de les necessitats en salut Fase 3. Planificació i implementació d’intervencions Fase 4. Seguiment i avaluació de les intervencions Fase 5. Manteniment En el marc del Programa Salut als Barris, l’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut, els seus determinants i els actius per a la salut del barri del Carmel, per tal de detectar les principals necessitats i oportunitats de millora en salut des de l’acció dels agents territorials. L’informe analitza els indicadors de salut i els seus determinants en base a registres poblacionals així com la percepció de les persones que viuen i/o treballen al barri sobre el seu estat de salut i els determinants d’aquesta. El Barri del Carmel presenta una distribució de la població molt semblant a la del districte d’Horta-Guinardó i a la de Barcelona. Un de cada tres habitants del del Carmel es nascut a Barcelona o a la resta de l’estat espanyol. Les persones estrangeres del Carmel són nascudes majoritàriament (64%) a Centre i Sud- Amèrica. La proporció de persones de 75 anys o més que viuen soles al Carmel és superior a la del districte d’Horta-Guinardó i a la de Barcelona, sobretot en el cas de les dones (40%). La majoria de persones entrevistades a l’estudi qualitatiu opina que les persones grans que viuen soles a la part alta del barri estan en risc d’aïllament degut a les barreres arquitectòniques. Al 2014 el Carmel era el desè barri de Barcelona amb menor Renda Familiar Disponible i el barri amb pitjor posició en el districte (54,4). Pel que fa als 2 ingressos de les persones grans, la proporció de persones de 60 i més anys amb ingressos per sota d’un IPREM era superior a la del del conjunt de Barcelona. Algunes de les persones entrevistades afirmen que aquesta dificultat econòmica entre les persones grans es vincula amb una problemàtica molt greu de pobresa energètica. El percentatge de persones de 16 a 64 anys aturades al barri del Carmel és superior al del conjunt de Barcelona i del districte d’Horta-Guinardó, amb un 12,8% de persones aturades el febrer de 2014. D’aquestes, un 44,5% havien estat aturades durant més de 12 mesos, un percentatge més alt que el de Barcelona i el del districte. Les persones entrevistades consideren que algunes famílies estan en situació de molta vulnerabilitat, sobretot les monoparentals. Pel que fa a la xarxa social, les persones entrevistades afirmen que el barri gaudeix de moltes i diverses entitats que col·laboren entre elles i emprenen projectes comuns. Es reconeix la importància del pla comunitari al barri, que contribueix a enfortir la xarxa veïnal, la relació entre les entitats i a generar projectes compartits. El nivell d’estudis de les persones majors de 15 anys del Carmel és inferior al d’Horta-Guinardó i de Barcelona. Al barri viu un percentatge més alt de persones sense estudis o amb estudis primaris, gairebé el 40% dels residents, mentre que a Barcelona representen un 25%. La proporció d’habitants amb estudis superiors és quasi tres vegades inferior a la del conjunt de Barcelona. Les persones entrevistades coincideixen en afirmar que és un barri amb forts desnivells, amb moltes pujades i baixades que dificulten l’accessibilitat, en especial per la gent gran i infants. Tanmateix també destaquen la qualitat ambiental. El fet d’estar a la part alta de la ciutat i aprop de la muntanya comporta menys contaminació i un aire més net comparat amb el centre de la ciutat. Pel que fa a l’habitatge, la majoria de les persones entrevistades opina que a la part alta del barri hi ha edificis molt vells, de baixa qualitat constructiva, sense 3 ascensor i construïts en pendent. Algunes persones entrevistades parlen de la falta de llum, la humitat i la falta de ventilació en determinats habitatges que genera problemes de salut. Pel que fa al consum de drogues, legals i il·legals, el percentatge d’inicis de tractament en homes és superior al del districte i el de la resta de Barcelona. En les dones, l’esperança de vida és superior a la de Barcelona i també a la del districte d’Horta-Guinardó (gairebé un any). Tanmateix en les dones s’observa un excés de mortalitat prematura per malalties de l’aparell circulatori. L’esperança de vida dels homes es molt similar a la del districte d’Horta- Guinardó i a la de la ciutat. Tanmateix hi ha més mortalitat entre els homes per tumors i per malalties de l’aparell respiratori respecte el districte i la ciutat. 4 Resumen ejecutivo El programa Salud en los Barrios se basa en el marco conceptual de determinantes de la salud y las desigualdades en salud en áreas urbanas. Se compone de 5 fases: Fase 1. Busca de alianzas y colaboraciones con los agentes del territorio Fase 2. Valoración de las necesidades en salud Fase 3. Planificación e implementación de intervenciones Fase 4. Seguimiento y evaluación de las intervenciones Fase 5. Mantenimiento En el marco del Programa Salud en los Barrios, el objetivo de este informe es analizar la situación de salud, sus determinantes y los activos para la salud del barrio del Carmel, para detectar las principales necesidades y posibilidades de mejora del barrio en términos de salud, desde la acción de los agentes territoriales. El informe analiza los indicadores de salud y sus determinantes en base a registros poblacionales así como la percepción de las personas que viven o trabajan en el barrio sobre su estado de salud y sus determinantes. El Barrio del Carmel se caracteriza por presentar una distribución de la población muy parecida a la del distrito de Horta-Guinardó y a la de Barcelona. Uno de cada tres habitantes residentes del Carmel ha nacido en Barcelona o en el resto del estado español. Las personas extranjeras que viven en el barrio son nacidas mayoritariamente en Centro y Sudamérica (64%). La proporción de personas de 75 años o más que viven solas en el Carmel es superior a la del distrito de Horta-Guinardó y a la de Barcelona, sobre todo entre las mujeres (80%). La mayoría de personas entrevistadas en el estudio cualitativo opina que las personas mayores que viven solas en la parte alta del barrio tienen más riesgo de aislamiento debido a las barreras arquitectónicas. En el 2014 el Carmel era el décimo barrio de Barcelona con menor Renta 5 Familiar Disponible y el barrio en peor posición del distrito (54,4). En cuanto a los ingresos de las personas mayores, la proporción de personas de 60 y más años con ingresos por debajo de un IPREM era superior al del conjunto de Barcelona. Algunas de las personas entrevistadas afirman que las dificultades económicas entre las personas mayores se asocian a una problemática muy grave de pobreza energética. El porcentaje de personas de 16 a 64 años en paro en el barrio del Carmel es superior al del conjunto de Barcelona y al del distrito de Horta-Guinardó, con un 12,8% de personas paradas en febrero de 2014. De estas, un 44,5% había estado en el paro durante más de 12 meses, un porcentaje superior al de Barcelona y al del distrito. Las personas entrevistadas consideran que algunas familias están en una situación muy vulnerable, sobretodo las monoparentales. En cuanto a la red social, las personas entrevistadas afirman que el barrio disfruta de muchas y diversas entidades que trabajan conjuntamente para emprender proyectos comunes. Se reconoce la importancia del plan comunitario del barrio, que contribuye a fortalecer la red vecinal, la relación entre las entidades y a generar proyectos compartidos. El nivel de estudios de las personas mayores de 15 años del barrio del Carmel es inferior al de Horta-Guinardó o Barcelona. En el barrio hay un porcentaje alto de personas sin estudios o con estudios primarios, representando casi el 40% de los residentes, mientras que en Barcelona sólo representa un 25%. La proporción de habitantes con estudios superiores es casi tres veces inferior a la del conjunto de Barcelona. En relación con la orografía, las personas entrevistadas coinciden en afirmar que es un barrio con fuertes desniveles, con muchas subidas y bajadas que dificultan la accesibilidad, en especial de las personas mayores y los niños. Aun así, también destacan la calidad ambiental. El hecho de estar en lo alto de la ciudad y cerca de la montaña reduce la contaminación y facilita un aire más limpio. 6 En cuanto a la vivienda, la mayoría de las personas entrevistadas opina que en lo alto del barrio hay edificios muy viejos, de baja calidad constructiva, sin ascensor y construidos en pendiente. También coinciden en que la falta de luz, la humedad y la falta de ventilación de algunas viviendas pueden generar problemas de salud. En cuanto al consumo de drogas, tanto legales como ilegales, el porcentaje de inicios de tratamiento en hombres del barrio es superior al del distrito y el resto de Barcelona. En las mujeres, la esperanza de vida es casi un año superior a la de Barcelona y a la del distrito de Horta-Guinardó. Aun así, en las mujeres se observa un exceso de mortalidad prematura por enfermedades del aparato circulatorio. La esperanza de vida en los hombres es muy similar a la del distrito y a la de la ciudad, aunque hay más mortalidad entre los hombres por tumores y por enfermedades del aparato respiratorio que en el distrito y la ciudad. 7 Introducció El programa Salut als Barris (SaB) es va posar en marxa a partir de la Llei de Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny de 2004), una llei per millorar els barris, àrees urbanes i viles de Catalunya que requereixen una atenció especial des d’un punt de vista urbanístic, econòmic, social i mediambiental1. Fins al 2010 hi van participar 143 barris d’arreu Catalunya (Taula 1). Taula 1. Nombre de projectes atorgats i municipis participants per any de convocatòria Any de convocatòria Nombre de projectes Nombre de municipis 2004 13 12 2005 17 17 2006 17 16 2007 24 23 2008 22 21 2009 26 26 2010 29 28 Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. A finals de 2006 es va aprovar el projecte ‘La Barcelona dels barris’ al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, que va establir una nova ordenació territorial de la ciutat en 73 barris. Dotze dels barris de la nova ordenació territorial de Barcelona ciutat van ser prioritzats i seleccionats per participar a la Llei de Barris (Taula 2). L’any 2015, el nou govern municipal ha donat un impuls important a Salut als Barris a Barcelona, prioritzant l’acció comunitària i l’actuació per a la reducció de les desigualtats socials en salut, prioritzant nous barris i incrementant els recursos destinats a aquesta línia d’actuació. 8 Taula 2. Barris i Districtes de Barcelona participants a la Llei de Barris. Any Barri Districte 2004 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Ciutat Vella 2004 Roquetes Nou Barris 2005 Poble Sec Sants-Montjuïc 2006 Torre Baró-Ciutat Meridiana Nou Barris 2006 Trinitat Vella Sant Andreu 2007 El Coll Gràcia 2007 La Bordeta Sants-Montjuïc 2008 La Barceloneta Ciutat Vella 2008 Maresme-Besòs Sant Martí 2009 Bon Pastor Sant Andreu 2010 Raval Sud (barri del Raval) Ciutat Vella 2010 La Vinya, Can Clos i Plus Ultra (barri de la Marina de Port) Sants-Montjuïc Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El programa Salut als Barris a Barcelona (SaBB) es basa en el marc conceptual dels determinants de la salut i les desigualtats en salut en àrees urbanes 2 (Figura 1). Contempla, primerament, la governança entesa com tots els àmbits del govern d’una ciutat. Seguidament, l’entorn físic (natural i construït), i l’entorn social i econòmic, que afecten les condicions de vida i treball de la població i que inclouen elements de la realitat urbana en mans de l’administració local. A continuació, els entorns més propers, on les persones conviuen, com són el barri, l’escola o el lloc de treball. I, finalment, té en compte els eixos de desigualtat, ja que tots els factors anteriors es distribueixen en funció de l’edat, el sexe, la classe social i el país d’origen. 9 Figura 1. Model dels determinants de desigualtats en salut en àrees urbanes GOVERNANÇA CONTEXT FÍSIC CONTEXT SOCIOECONÒMIC • natural: clima, geografia • factors econòmics • entorn arquitectònic: • ocupació i condicions de treball • urbanisme: infraestructura pública, • entorn domèstic i familiar equipaments (espais verds...) • polítiques públiques: educació, salut, • habitatge serveis socials, etc. • mobilitat i transport • transferències socials: pensions • característiques mediambientals: • seguretat aire, aigua, soroll • xarxes socials • accés a alimentació saludable • participació de la comunitat • gestió d’emergències ENTORNS barri, escola, lloc de treball SEGREGACIÓ EIXOS DE DESIGUALTAT Classe social, sexe, edat, ètnia/migració Font: Borrell et al. JECH 2013 El programa SaBB es desenvolupa en les cinc fases que s’expliquen a continuació. Fase 1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents del territori Aquesta fase té per objectius: 1) Identificar els agents que poden influir en el disseny d’estratègies i la seva implementació, i 2) Constituir un grup motor comunitari en salut. En el cas de que aquest grup existeixi prèviament, l’equip de SaBB s’hi incorpora. En primer lloc, s’estableixen acords polítics entre les institucions que treballen al barri (Districte, Departament de Salut, Consorci Sanitari de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona). Seguidament, es constitueix un grup 10 motor amb agents del barri, inclosos els professionals dels Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, Pla de Desenvolupament Comunitari, representants d’entitats i Associacions de Veïns i Veïnes, entre d’altres. Fase 2. Valoració de les necessitats en salut La valoració de les necessitats en salut es duu a terme a partir de la generació d’indicadors de salut i els seus determinants obtinguts de l’anàlisi de dades de registres poblacionals, i de la recollida de les percepcions de persones clau del barri sobre la seva salut i els seus determinants, que s’obtenen d’un seguit d’entrevistes. Es recullen també els actius per a la salut del barri. Un cop identificats els principals problemes de salut, es fa una jornada de priorització amb els veïns i veïnes en què es decideix quins problemes identificats són considerat els més rellevants. Finalment, es fa un inventari dels actius i de les intervencions que ja s’estan duent a terme al barri per els problemes prioritzats. Fase 3. Planificació i implementació d’intervencions En aquesta fase es duu a terme una revisió de la literatura científica per tal d’identificar les intervencions que han demostrat ser efectives en l’abordatge dels problemes prioritzats. Un cop identificades, i tenint en compte els recursos existents al barri, el grup motor prioritza les intervencions del pla d’actuació, tant reforçant intervencions ja existents o bé dissenyant i implementant de noves. Fase 4. Seguiment i avaluació El pla d’actuació requereix de seguiment i avaluació de les intervencions implementades al barri, d’aquesta manera es poden anar introduint millores. 11 Fase 5. Manteniment Com els objectius de millora de la salut requereixen actuacions persistents, el Programa Salut als Barris s'implanta amb l'objectiu de permanència en el barri durant un període llarg. Metodologia L’informe analitza els indicadors de salut i els seus determinants a partir de registres poblacionals i també de la percepció de les persones que viuen i/o treballen al barri sobre el seu estat de salut i els determinants que hi influeiexen. Els indicadors de salut i els seus determinants A partir dels registres disponibles s’elaboren una sèrie d’indicadors que mostren els factors que determinen la salut, l’estat de salut i l’ús de serveis sanitaris de la població del Carmel. Els indicadors s'han calculat per barri (El Carmel), per districte (Horta-Guinardó) i per tota la ciutat i, sempre que les dades ho han permès, es mostren per separat per homes i dones. Els resultats es presenten en forma de taules i figures, amb una breu descripció narrativa. Atès que alguns registres no permeten obtenir dades a nivell de barri, alguns indicadors només es presenten a nivell de districte i ciutat. A la Taula 3 es resumeixen les fonts d’informació utilitzades i l’any disponible per als indicadors calculats. Per determinades fonts d’informació pot existir cert decalatge de temps respecte l’any en curs. Això és degut a que la informació no es recull anualment - com és el cas de l’Enquesta de Salut de Barcelona, que es duu a terme cada quatre anys - o a que la informació no està disponible fins passat cert periode de temps, el que es fa especialment evident en el cas del registre de mortalitat. 12 Per al càlcul d’indicadors s’utilitza el Sistema d’Informació SISalut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que permet obtenir indicadors vàlids per la vigilància de la salut pública de la ciutat, a partir de les fonts d’informació sistemàtiques i de la definició d’indicadors. Taula 3. Fonts d’informació dels indicadors analitzats. Indicadors Font d’informació Any Determinants de la salut Característiques socio- Padró Municipal d’Habitants de Barcelona 2013 demogràfiques Condicions de vida i de treball Padró Municipal d’Habitants de Barcelona 2013 Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona 2013 Enquesta de Salut de Barcelona 2011 Enquesta de Victimització de Barcelona 2014 Conductes relacionades Sistema d’Informació de Drogodependències de 2014 amb la salut Barcelona Enquesta de Salut de Barcelona 2011 La salut Mortalitat Registre de Mortalitat 2009-2013 Salut reproductiva Registres de Natalitat i d’Interrupcions Voluntàries de 2009-2013 l’Embaràs Malalties de declaració obligatòria Registre de Malalties de Declaració Obligatòria 2009-2014 Salut percebuda Enquesta de Salut de Barcelona 2011 Trastorns crònics Enquesta de Salut de Barcelona 2011 Salut mental Enquesta de Salut de Barcelona 2011 Us de serveis sanitaris Utilització de serveis Enquesta de Salut de Barcelona 2011 13 L’opinió de les persones que viuen o treballen al barri sobre la salut i els seus determinants S’ha utilitzat la metodologia qualitativa per conèixer la percepció de les persones que viuen o treballen al barri sobre la salut i els seus determinants. És recomanable comptar amb el coneixement i l’experiència dels agents del territori (professionals, treballadors i treballadores, representants d’entitats i ciutadans i ciutadanes) per a la identificació i priorització dels problemes i actius de salut, així com per trobar estratègies de resposta a les necessitats detectades 3,4,5,6 Els objectius del diagnòstic qualitatiu són: 1. Identificar els determinants i les necessitats en salut 2. Identificar els actius relacionats amb la salut i el determinants 3. Identificar col·lectius en situació de vulnerabilitat 4. Explorar possibles vies per millorar la salut 5. Millorar la comprensió de la realitat del barri de manera integral Aquests objectius s’han assolit mitjançant entrevistes individuals centrades i semiestructurades a informants clau, tant professionals (serveis socials, atenció primària, entitats, educació, etc.) com representants de la ciutadania (associacions, veïns i veïnes, entre d’altres). Les persones clau es van identificar a la taula del Grup Sociosanitari del Pla de Desenvolupament Comunitari del Carmel (Carmel Amunt.). Les entrevistes s’han dut a terme de desembre de 2015 a gener de 2016. 14 Entrevistes a informants claus Es van entrevistar 12 persones coneixedores del barri, professionals d’àrees especialitzades i veïns i veïnes. La Taula 4 presenta les entitats que entrevistades. No s’dentifiquen les persones entrevistades per preservar l’anonimat. Taula 4. Entitats entrevistades en el diagnòstic qualitatiu Entitat Data de l’entrevista Biblioteca 21/01/16 Pla Comunitari 19/01/16 Fundació Els Tres Turons 19/01/16 Serveis Socials 26/01/16 CAP Carmel 25/01/16 Centre Salut Mental d’Horta 29/01/16 Associació de venedors del Mercat del Carmel 27/01/16 CAP Carmel 18/01/16 CAS 14/01/16 Carmel Comerç i farmacèutica 29/01/16 Veí i voluntari de Carmel Amunt 14/01/16 Associació d’alumnes de Ferran Tallada, Ràdio boca nord 18/01/16 Resultats Els determinants de la salut Eixos de desigualtat Edat i sexe El Barri del Carmel presenta una distribució de la població molt semblant a la del districte d’Horta-Guinardó i a la de Barcelona (Figura 2) (Taula 19, Annex). 15 Figura 2. Distribució de la població segons grups d’edat i procedència. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 16 Procedència La població estrangera es distribueix de manera semblant a la resta del districte i de Barcelona, i es concentra en el grup de 15 a 54 anys (Figura 2). Els residents del Carmel han nascut en major proporció a Barcelona i a la resta de l’estat espanyol, en proporció molt similar a la del districte (Figura 3). Figura 3. Percentatge de persones segons lloc de naixement i sexe Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 17 Les persones estrangeres del Carmel són nascudes majoritàriament (2 de cada 3) a Centre i Sud-Amèrica, sent major la proporció entre les dones. El segon grup més nombrós son les persones provinents de països europeus no comunitaris tal com es mostra a la Taula 5. Taula 5. País d’origen de les persones nascudes fora d’Espanya segons sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Barri del Carmel Districte d’Horta-Guinardó Barcelona n % n % n % Homes Unió Europea – 15 216 7,9 1.599 12 29.256 16,7 Resta d’Europa 303 11 1.366 10,3 13.900 7,9 Resta de països de renda alta 12 0,4 144 1,1 3.727 2,1 Resta d’Àsia i Oceania 311 11,3 1.610 12,1 39.451 22,5 Països del Magrib 197 7,2 741 5,6 10.603 6 Resta d’Àfrica 73 2,7 343 2,6 4.363 2,5 Centre i Sudamèrica 1.632 59,5 7.498 56,4 74.305 42,3 Apàtrides/No consta 0 0 0 0 0 0 Dones Unió Europea – 15 198 6,7 1.456 9,6 27.731 15,1 Resta d’Europa 344 11,7 1.766 11,7 18.972 10,4 Resta de països de renda alta 20 0,7 172 1,1 3.989 2,2 Resta d’Àsia i Oceania 186 6,3 1.052 7 25.549 13,9 Països del Magrib 144 4,9 573 3,8 7.859 4,3 Resta d’Àfrica 37 1,3 210 1,4 2.329 1,3 Centre i Sud-amèrica 2.013 68,4 9.886 65,4 96.756 52,8 Apàtrides/No consta 0 0 0 0 8 0 Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Quant a la convivència amb persones procedents d’altres països, algunes persones entrevistades consideren la presència d’algunes persones nouvingudes com font de possibles conflictes: ‘El problema que destaca és la integració de la immigració que hem sofert... és una altra cultura... dins de la península pots ser d’Aragó de Sevilla..., però hi ha arrels comunes i una mateixa cultura... i sempre hem estat molt propers...però parlant d’Amèrica Llatina o romanesos és 18 diferent, és una cultura molt diferent, és una cultura molt oberta, són molt socials, fan molta vida fora de casa ja que els seus espais d’habitatge son justos... Aquí no som tan de celebrar la revetlla o alguna altra cosa al carrer... llavors hi ha hagut problemes de convivència’. També fan referència a les relacions econòmiques i comercials: ‘En el terreny comercial, quan s’obren botigues d’immigrants, i com cal renovar la llei del comerç, hi ha diferències en la presentació, fa que hi hagi carrers que semblen més del Raval que del Carmel i també hi ha hagut conflictes’. Educació El nivell d’estudis de les persones majors de 15 anys del Carmel és inferior al d’Horta-Guinardó o Barcelona. Al barri hi ha un percentatge més alt de persones sense estudis o amb estudis primaris, representant gairebé el 40% dels residents, mentre que a Barcelona representen un 25%. La proporció d’habitants amb estudis superiors és més baixa, quasi tres vegades inferior a la del conjunt de Barcelona ( 19 Figura 4). 20 Figura 4. Percentatge de persones majors de 15 anys segons nivell d’estudis i sexe. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sense estudis: analfabet, sense estudis; Estudis primaris: certificat escolaritat, bàsica, primaris, EGB; Estudis secundaris: graduat escolar, graduat estudis musicals, graduat en arts i oficis, batxillerat elemental; Batxillerat: batxillerat superior/BUP/ COU/ FP II; Estudis universitaris: titulació universitària L’absentisme escolar al districte d’Horta-Guinardó és més baix que el del conjunt de Barcelona, ja que un 0,28% de l’alumnat d’educació obligatòria hanfaltat de forma injustificada a l’escola. La taxa de graduació al final dels estudis obligatoris, 4t d’ESO, és semblant a la de Barcelona, superant el curs un 90% de l’alumnat matriculat (Figura 5) (Taula 22, Annex). Figura 5. Índex d’absentisme i taxa de graduació a 4rt d’ESO per districtes i Barcelona, curs 2013-2014. Horta-Guinardó Barcelona Horta-Guinardó Barcelona 1 100 90 89,6 0,9 90 0,8 80 0,7 70 0,6 60 0,47 0,5 50 0,4 40 0,28 0,3 30 0,2 20 0,1 10 0 0 Índex d’absentisme Taxa de graduació a 4rt d’ESO Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 21 Tot i així, algunes persones entrevistades afirmen que els joves tenen poques sortides, hi ha molt fracàs escolar i que el nivell de formació és baix. Molts joves van a l’escola d’adults per acabar l’ESO: ‘Els joves son un col·lectiu que necessita molt de suport, tenen famílies amb moltes dificultats, hi ha joves que estan molt desemparats, molt sols, al carrer, desatesos, amb experiències difícils’ Context socioeconòmic Condicions econòmiques Al 2014 el Carmel era el desè barri de Barcelona amb menys Renda Familiar Disponible (RFD) i el barri del districte amb aquest valor més baix (54,4). Un total de 104 persones (3,3‰) eren beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), una proporció superior a la de Barcelona. El percentatge de persones de 65 i més anys amb pensions de jubilació no contributives és similar al de la ciutat (una de cada quatre). Un 34,8 % d’infants de primària i secundària va rebre una beca menjador, proporció que duplica la de Barcelona, tot i que el percentatge de persones amb plaça fixa al Servei de Menjador Social va ser similar al de la ciutat (Taula 20, Annex). Pel que fa als ingressos de les persones grans, la proporció de persones de 60 i més anys amb ingressos per sota d’un IPREM i entre un i dos IPREM (llindar d’ingressos per rebre diferents ajudes) va ser superior a la del conjunt de Barcelona. Al 2014 van rebre ajuts econòmics el 18,1% de les persones usuàries de Serveis Socials, proporció superior a les del districte i la ciutat (Figura 6). 22 Figura 6. Persones de 60 anys i més amb ingressos <1IPREM i persones usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics el darrer any. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. el Carmel Horta-Guinardó Barcelona 100 80 60 40 33,4 24,3 21,3 18,1 20 9,8 7,3 0 % de persones 60 any i més amb % de persones usuàries de SS que han ingressos <1 IPREM rebut ajuda econòmica IPREM: Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, índex de referència per determinar el llindar d’ingressos per a rebre diferents tipus d’ajudes. Fonts: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal de Serveis Socials. Algunes persones entrevistades afirmen que aquesta dificultat econòmica entre les persones grans s’associa amb una problemàtica molt greu de pobresa energètica. Pel que fa a la pobl ació immigrada, també es considera que es troba en una situació molt precària i que algunes d’aquestes famílies son usuàries habituals de Serveis Socials. 23 Ocupació El percentatge de persones de 16 a 64 anys aturades al barri del Carmel és superior al del conjunt de Barcelona i al del districte d’Horta-Guinardó, amb 2.586 (12,8%) persones aturades al barri a febrer de 2014. D’aquestes, un 44,5% han estat aturades més de 12 mesos, un percentatge superior al de Barcelona i del districte (Figura 7) ( Taula 21, Annex) Figura 7. Percentatge de persones entre 16 i 64 anys aturades per barri, districte i Barcelona, febrer 2014. Nota: Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Segons les persones entrevistades la crisi ha tingut un fort impacte en el barri del Carmel: “És un barri molt devastat pel context de crisi i no hi ha grups de suport... per la franja dels 40 dins als 60, que és una franja molt devastada per tot el tema del mercat laboral, i jo no veig cap mena de suport, ni a nivell laboral, ni a nivell de salut mental’. “Hi ha molta gent amb dificultats per accedir a l’alimentació, desnonaments, hipoteques que no es poden pagar’. 24 “Sempre hi ha hagut la consciència obrera que en un moment de bonança han pogut viure bé, hi ha hagut possibilitats, els immigrants ho van passar molt malament però hi havia oportunitats. Ara amb la crisi tot això està molt agreujat. Els conflictes de família quedaven dissimulats en el període de bonança econòmica, però també va aflorar el problema de la droga, que ara ja son grans els que sobreviuen. Amb la crisi econòmica ha estat un desastre importantíssim i hi ha famílies que tornen a viure junts en pisos molt petits amb la conflictivitat que suposa. I amb el temps, la crisi econòmica i pocs ingressos, hi ha molt problema de salut mental, conflictiva familiar per amuntegament i sosteniment amb els pocs ingressos que hi ha que provenen de pensions’”. Afirmen que ha augmentat l’atur, que la pèrdua de la feina ha impactat en les famílies, sobretot en l’atur de llarga duració. Aquest ha exhaurit tots els recursos d’algunes famílies i també opinen que ha condicionat la seva salut mental: ‘L’atur de llarga durada altera absolutament la salut física, mental i relacional.’ ‘La franja dels 40 fins als 60 ha quedat molt devastada per tot el tema del mercat laboral.’ ‘Tots els problemes econòmics han incrementat la mala salut mental, perjudiquen als que ja els tenen i afegeix trastorns a aquells que no en tenien, depressions... hem vist un increment de persones en estat depressiu per perdre feines.’ ‘Les famílies no tenen ingressos fixos... cada mes ens trobem amb casos amb tots els adults a l’atur, situacions complicades amb els fills, a l’escola, dificultats relacionals, nens desatesos, cada cop et trobes amb casos més complicats.’ Consideren que algunes fam ílies estan en situació de molta vulnerabilitat, sobretot les monoparentals: ‘Les famílies monoparentals ho tenen molt difícil... si tens nens i estàs sol has de treballar, gestionar la llar, la intendència dels nens, només 25 tens una entrada, són gent amb molta precarietat, en general son dones’. Algunes persones entrevistades també han expressat la dificultat de convivència que tenen les famílies que degut a la crisi han hagut de tornar a casa dels pares i viure de les seves pensions. Així, s’identifiquen aquestes noves unitats familiars com un dels col·lectius vulnerables: “Les famílies que s’han convertit en vulnerables en perdre la feina algun dels membres de la parella o tots dos han hagut de tornar a casa els pares perquè han estat desnonats. Quan un membre de la parella conserva la feina i l’altre no, és insuficient per mantenir la família i no poden ser perceptors dels ajuts de serveis socials”. “...tothom viu malament: les parelles, els fills, els avis”. “Molts pensionistes estan ajudant els seus fills a l’atur que alhora tenen fills’”. Algunes persones entrevistades ressalten les dificultats econòmiques d’aquesta situació: “[La crisi] ha sigut tan llarga que ha esgotat, ha exhaurit tots els recursos que a la gent li quedaven, i els que no són d’ells, ha esgotat l’atur i al final ha tingut que tirar ma de les pensions dels avis, però si cobren pensions de 900-1000 euros i amb prou feines té per viure ell i la seva dona doncs ho ha de repartir amb els fills, els nets”. “Pensa que nosaltres, abans, a veure quan arriba el dia 30 que la gent cobra, i la setmana aquella treballavem més, i ara estem esperant que arribi el dia 25 quan cobren els avis les pensions i alguns esperen el dia 10, quan cobren l’atur” Una persona entrevistada afegia que “el pitjor no és la desgràcia sinó la falta d’esperança”. Quant als joves, moltes persones entrevistades afirmen que tenen moltes dificultats per trobar feina i que això els deixa en una situació de molta vulnerabilitat: 26 ‘Els joves tenen dificultats per trobar feina i els genera molta angoixa... molts han tingut que marxar a fora per treballar’. “[Els joves] és un col·lectiu que necessita suport, tenen famílies amb moltes dificultats i et trobes joves que estan molt desemparats, molt sols, al carrer, desatesos, amb experiències difícils’. Pel que fa a la població immigrada, algunes persones afirmen que l’atur i la pèrdua d’habitatge ha colpejat més a les persones nouvingudes ja que consideren que són els que tenen menys estabilitat. Afirmen que moltes persones immigrades han tornat al seu país d’origen, sobretot les famílies llatines. Convivència La proporció de persones de 75 anys o més que viuen soles al Carmel és lleugerament superior a la del districte d’Horta-Guinardó i a la de Barcelona (Taula 6). Taula 6. Persones grans que viuen soles. Barri del Carmel, districte d’Horta- Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Carmel Districte d’Horta- Barcelona Guinardó n % n % n % Homes 75-84 anys 139 12,5 772 13 7111 14,6 ≥85 anys 54 22,3 422 21,3 3954 22,2 Total 193 14,3 1194 15,1 11065 16,7 Dones 75-84 anys 552 36,7 3327 37,1 28163 37,2 ≥85 anys 284 50,3 1856 40,5 18958 44,2 Total 836 40,4 5183 38,2 47121 39,7 27 La majoria de persones entrevistades opina que les persones grans que viuen soles a la part alta del barri tenen més risc d’aïllament degut a les barreres arquitectòniques: “Molta gent gran està ubicada en espais de difícil accés, malgrat les millores... A la zona alta del barri hi ha una edificació que es va fer d’auto-construcció i que té unes entrades amb unes escales brutals...en aquesta part del barri hi ha moltes dificultats per sortir de casa... aquestes condicions dificulten la seva vida diària, sortir a comprar, relacionar-se amb els veïns’. Xarxa social Les persones entrevistades afirmen que el barri gaudeix de multitud i diversitat d’entitats que col·laboren entre elles i emprenen projectes comuns. Es reconeix la importància de tenir un pla comunitari al barri, que contribueix a enfortir la xarxa veïnal, la relació entre les entitats i a generar projectes compartits. Al mateix temps també s’esmenta que caldria implicar més als veïns i veïnes. També s’esmenta la cohesió que existeix al barri, i les dinàmiques de bon veïnatge: ‘La gent s’estima molt el barri... no és el barri més maco de la ciutat però s’estimen molt el seu barri, tenen un sentiment de pertinença, hi ha moltes associacions, viuen molt a gust perquè se l’han fet ells, o sinó el seu pare o els seus avis’. Afirmen que aquí les persones no estan tan aïllades com a la resta de Barcelona: ‘Aquí tothom es coneix pel bo i el dolent, hi ha molt suport... té un funcionament més de poble’. La majoria de les persones entrevistades han destacat el paper de diferents entitats i administracions: el Pla Comunitari Carmel Amunt, la Biblioteca, el CAP Carmel i CAP Horta, Serveis Socials, CAS, Associació 40 p’arriba 40 p’abajo, Fundació Els Tres Turons, Escoles Bressol, Escoles i Institut, Espai Jove Boca Nord, Fundació ADSIS, Centre Cívic, Ludoteca, Casal Infantil La Torre, Casals de gent gran, Associació Sense Traves, Associació de Veïns, Associació de 28 Comerciants, Associació Teral, Càritas, Escola d’adults, La Parròquia, la ràdio del Carmel,... entre altres. Tanmateix algunes persones creuen que encara hi ha dificultats de relació entre els veïns de la zona alta i la zona baixa del barri, i afirmen que els grups d’entitats sempre han estat buscant enfortir aquesta relació mitjançant la creació d’una xarxa comunitària. Accés a l’alimentació Algunes persones assenyalen que la crisi ha dificultat l’accés a l’alimentació saludable i de qualitat per manca de recursos econòmics: ‘L’alimentació és un problema... la gent menja pitjor... hi ha gent que no pot ni cuinar... sobretot la població immigrada... que viuen en habitacions i acaben menjant molt malament.’ ‘Quan vius amb diners molt justos també fas una alimentació molt justa, no fas una alimentació amb fruita, verdura... que tot això és car, fas una alimentació amb pasta, cereal...no és una alimentació equilibrada, és important que els nens puguin dinar als menjadors de l’escola per que allà fan un primer, un segon, una fruita...’ Serveis sanitaris El tipus de cobertura sanitària al districte d’Horta-Guinardó es molt semblant al del conjunt de la ciutat de Barcelona, amb aproximadament la tercera part de la gent amb cobertura mixta (Taula 7). 29 Taula 7. Cobertura sanitària i accés al dentista en persones de 15 anys i més. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2011. Districte d’Horta- Barcelona Guinardó Homes Dones Total Homes Dones Total % % % % % % Cobertura sanitària Cobertura pública 68,1 61 64,6 64,0 60,0 61,9 Cobertura mixta 31,9 39 35,4 35,4 39,3 37,5 Cobertura privada 0 0 0 0,5 0,7 0,6 Accés al dentista Vista al dentista el darrer any 15,8 23,9 19,7 25,4 30,4 28,1 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. Seguretat La percepció de violència al districte d’Horta-Guinardó és més baixa que a la ciutat de Barcelona. Al 2014, un 20% dels enquestats d’Horta-Guinardó van ser víctimes d’un acte delictiu, percentatge inferior al de Barcelona (Taula 8). En aquest districte viu el 5,5% de les persones que han declarat ser víctimes d’un acte delictiu a Barcelona. Taula 8. Percepció de la violència. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Districte Barcelona d’Horta-Guinardó % % D’acord o molt d’acord en què la violència és un problema al barri 11,5 17,6 Índex de victimitzacióa 20,1 23,7 Mapa delictiub 5,5 100 a. Percentatge de persones entrevistades de cada districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any; b. Percentatge de fets de victimització el darrer any que han ocorregut a cada districte. Fonts: Enquesta de Salut de Barcelona; Enquesta de Victimització. Segons el testimoni de les persones entrevistades, la inseguretat va ser un problema molt important al Carmel fa anys, però no ara: “Havia tingut molts problemes de drogues, delinqüència en l’interior del barri no però quan es robava un cotxe a Barcelona l’havies de venir a 30 buscar aquí... no hi ha problemes d’inseguretat al barri a no ser que vagis a les bateries per la nit”. Algunes persones entrevistades manifesten que el barri és segur excepte algunes zones molt determinades. Tanmateix expressen que al barri existeixen casos de violència de gènere: ‘Hi ha dones que han estat maltractades... es detecten i deriven als programes d’atenció a la dona. Hi ha algunes dones que no volen que facis cap intervenció.’ ‘Al barri hi ha dones que han patit molt... et venia la dona i et deia es que me he dado con la puerta, ella ja sabia que no t’enganyava, era un eufemisme.’ Context físic Les persones entrevistades coincideixen en afirmar que és un barri amb forts desnivells, amb moltes pujades i baixades que dificulten l’accessibilitat, en especial per la gent gran o infants. Tanmateix algunes en fan una lectura positiva ja que diuen que els obliga a fer exercici. També es coincideix en afirmar que en els darrers anys ha millorat l’accessibilitat i la mobilitat al barri, però encara hi ha barreres significatives sobretot per a la gent gran, cosa que pot derivar en aïllament: “Molta d’aquesta gent gran està ubicada en espais de difícil accés, malgrat les millores, hi ha zones en que és impossible millorar l’accessibilitat perquè a la zona alta, per sota els antiaeris, hi ha una edificació que es va fer d’autoconstrucció i que té unes entrades amb unes escales brutals i això no es pot canviar sinó tires els edificis. Allà hi ha moltes dificultats per sortir de casa..., aquestes condicions faciliten molt l’aïllament d’aquestes persones grans, dificulta la seva vida diària, sortir a la compra, relacionar-se amb els veïns”. Tanmateix se subratlla que la situació ha millorat amb les intervencions dels últims anys: “L’ orografia és complicada, d’una banda facilita el moviment cardiovascular, ens fa caminar, amb moltes escales, ara afortunadament 31 hi ha moltes escales i ascensors, per l’etapa de la vida que no pots caminar bé és una avantatge’. ‘S’ha millorat l’accessibilitat amb el transport públic - amb l’arribada del metro - i també amb la disminució de barreres arquitectòniques gràcies a la construcció d’escales mecàniques i ascensors.’ La instal·lació d’ascensors a les cases amb les subvencions de l’Ajuntament ha millorat molt la situació però ara això ha desaparegut i es contempla com un problema: “A part d’aquestes adaptacions que han millorat considerablement la mobilitat dins el barri, a les cases van anar posant ascensors aprofitant la subvenció de l’Ajuntament que em sembla que ara no hi és i et trobes edificis que està feta l’obra però l’ascensor encara no hi és per que l’Ajuntament va parar la subvenció. De cara a la gent gran és una dificultat important perquè es queden tancats a casa, gent que té mobilitat alterada però que estan bé, la socialització la perden, ... et pots trobar gent que no surt de casa en mesos per la mobilitat física’. La majoria de les persones entrevistades també destaca la qualitat ambiental. El fet d’estar a la part alta de la ciutat i prop de la muntanya fa que hi hagi menys contaminació i un aire més net en comparació amb el centre de la ciutat. Consideren que l’entorn natural és un actiu pel que fa a la salut. El barri està envoltat de parcs: ‘Tenim un pulmó verd amb el Parc Güell que ens serveix per respirar... és respira millor que en altres barris de Barcelona’. Tanmateix moltes persones entrevistades manifesten que dins del barri no hi ha espais verds, que tot és formigó i habitatge. També expressen la necessitat d’aprofitar espais per a la convivència i l’oci: ‘La rambla del Carmel està molt desaprofitada... es podrien posar cistelles de basquet, o donar-li un altre ús, hi ha un lloc on es volia fer un “skate parc” o un rocòdrom’. Finalment, algunes persones consideren que el barri està molt brut. 32 Habitatge Pel que fa l’accés a l’habitatge, el districte d’Horta-Guinardó concentra el 4,9% de les persones que dormen al carrer (Taula 9). Taula 9. Accés a l’habitatge. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Districte d’Horta Barcelona Guinardó n (%) n (%) Persones sense llar Persones que dormen al carrer 35 (4,9) 715 (100) Persones que viuen en assentaments 8 (1,9) 423 (100) Habitatges adjudicats per a emergències 25 (12,6) 198 (100) socials Persones o famílies inscrites al registre de 6450 (3,8) 54290 (3,4) sol·licitants d’HPO de Barcelona HPO: Habitatge de Protecció Oficial. Fonts: Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social (SIS); Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Compta amb 6.450 persones o famílies (el 3,8% de la població del districte) inscrites al registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial (HPO), lleugerament per sobre del percentatge de Barcelona (3,4%). La majoria de les persones entrevistades opina que a la part alta del barri hi ha edificis molt vells, de baixa qualitat constructiva, sense ascensor i construïts en pendent: “Hi ha un aspecte generalitzat l’habitatge, des del punt de vista que parlem d’un barri en que la seva edificació d’habitatges... és un barri de barraquisme i aproximadament sobre els 60-70 van començar a fer l’edificació de pisos però parlem de pisos de fa més de 50 anys i les seves condicions d’habitabilitat en molts cassos son molt baixes. Això genera des del punt de vista de la salut que aquests habitatges tenen unes carències de confortabilitat que probablement fan que no estiguin en condicions correctes per garantir una salubritat general”. Les persones entrevistades subratllen les dificultats d’accessibilitat dels pisos relacionats amb els pendents del barri: 33 “Hi ha habitatges que no tenen condicions salubres, la gent no té molts diners per renovar-los, a nivell de salut cal tenir-ho en compte, segurament ho deu patir la gent gran amb pensions molt baixes, com sempre”. “Edificis que entres per un carrer en realitat no és la planta 0 és la planta 3 i per anar a la planta 1 has de baixar, hi ha pisos que queden a la part baixa de la muntanya no tenen pràcticament finestres”. La majoria d’habitatges del barri del Carmel es van construir en les dècades dels 60 i 70 ( Figura 8). Al districte d’Horta–Guinardó, un de cada quatre habitatges de dues o més plantes no té ascensor, una proporció similar a la del conjunt de Barcelona. Un de cada tres habitatges no té calefacció central (20%), una proporció superior a la del conjunt de la ciutat (Taula 23, Annex). Figura 8. Any de construcció dels habitatges del barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Abans del 1961 Entre el 1961 i el 1980 Entre el 1981 i el 2005 Després del 2005 100% 2,0 2,7 3,3 8,3 12,6 12,5 80% 60% 46,3 72,5 59,6 40% 20% 37,9 25,1 17,2 0% el Carmel Horta-Guinardó Barcelona Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda. Algunes persones entrevistades parlen de la falta de llum, la humitat, la falta de ventilació que genera problemes de salut. Opinen que viure en un lloc amb 34 aquestes condicions és molt probable que tingui efectes en la seva salut mental. També afirmen que és un barri on es pateixen molts desnonaments. “Quan entres a una porteria tens pisos que pugen i pisos que baixen, tens molt soterrani... a nivell de salut tens pisos indecents perquè son autèntiques coves, de falta de llum, humitat, falta de ventilació... però hi viu gent perquè hi ha gent en el barri amb una situació molt precària, els ocupen, són més barats, hi viu gent.. tot això genera problemes de salut en els nadons, en els nens al·lèrgies, fongs, manca de ventilació... i viure en un lloc tan tancat per la salut mental tampoc deu ser gaire bó’, estan situats a la part alta del barri”. Equipaments Segons algunes persones entrevistades, el barri té els equipaments bàsics i opinen que estan força vinculats a la vida comunitària del barri, ja que des dels diferents espais es fan projectes col·laboratius. A banda d’això, opinen que hi ha un coneixement elevat per part dels veïns i veïnes pel que fa als equipaments del barri. Tanmateix destaquen que manquen equipaments esportius, espais de reunió per les entitats i espais per a joves. Transport La majoria de les persones entrevistades opinen que el barri ha millorat molt quant al transport, sobretot amb l’arribada del metro. Tanmateix n’hi ha que consideren que s’hauria de millorar l’accessibilitat a la part alta del barri. “La mobilitat i l’accessibilitat han millorat amb la xarxa nova d’autobuso i l’arribada del metro però encara calen més millores per accedir a la part alta del barri tot i la construcció d’escales mecàniques, transbordadors...”. “Tots els condicionants socials, es un barri que, per sort o arran de la desgràcia del metro, es van dedicar molts recursos, però és un barri que havia estat deixat de la ma de Deu... això ha canviat en els últims anys”. 35 La salut i les conductes relacionades amb la salut Consum de tabac, sobrepès, obesitat i activitat física Pel que fa als estils de vida relacionats amb la salut, a Horta-Guinardó el consum de tabac entre les dones és inferior al del conjunt de Barcelona (10,3 i 15,8 respectivament). Entre els homes és lleugerament superior. La prevalença de sobrepès i obesitat es similar a la de la ciutat. El nivell d’inactivitat física és molt inferior al de Barcelona (Taula 10). Taula 10. Consum de tabac, prevalença de sobrepès i obesitat, i nivell d’activitat física segons sexe en persones de 15 anys i més. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2011. Districte d’Horta- Barcelona Guinardó Homes Dones Total Homes Dones Total % % % % % % Consum de tabac Persones fumadores habituals 23,2 10,3 16,9 22,2 15,8 18,8 Sobrepès i obesitat Persones amb sobrepès 15,7 30,2 22,7 19,4 26,8 23,3 Persones amb obesitat 12,7 8,6 10,7 10,6 10,5 10,5 Persones amb sobrepès o obesitat 28,4 38,8 33,4 30,0 37,3 33,8 Nivell d’activitat física en temps de lleure (inclou caminar) Inactivitat 1,9 2,3 2,1 4,0 5,8 5,0 Activitat física lleu 21,1 39,9 29,7 21,4 26,5 24,1 Activitat física moderada 26,8 23,2 25,1 20,0 25,0 22,7 Activitat física intensa 50,2 34,6 43 54,6 42,6 48,3 Nivell d’activitat física en temps de lleure (exclou caminar) Inactivitat 33,4 60,9 46,1 56,0 67,7 62,2 Activitat física lleu 27,2 7,5 18,1 10,5 12,4 11,5 Activitat física moderada 10,7 14,1 12,3 11,3 10,1 10,7 Activitat física intensa 28,7 17,5 23,5 22,2 9,8 15,6 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. 36 Consum de drogues En relació al consum de drogues legals i il·legals, el percentatge d’inicis de tractament en homes en el Carmel és superior al del districte i al de Barcelona (Taula 11). Taula 11. Inicis de tractament per consum de drogues. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Barri del Carmel Horta -Guinardó Barcelona n ‰ n ‰ n ‰ Quartil superior Quartil mig -baix ÍNDEX DE CONSUM PROBLEMÀTIC* INICIS DE TRACTAMENT PER CONSUM DE DROGUES Homes Alcohol 40 3,97 151 2,91 1136 2,17 Cocaïna 13 1,29 47 0,90 403 0,77 Opiacis 6 0,6 41 0,79 416 0,8 Cànnabis 14 1,39 56 1,08 270 0,52 Total 75 7,43 302 5,81 2294 4,38 Dones Alcohol 9 0,87 60 1,10 418 0,77 Cocaïna 2 0,19 10 0,18 98 0,18 Opiacis 0 0,0 11 0,20 108 0,2 Cànnabis 4 0,39 12 0,22 80 0,15 Total 15 1,45 98 1,80 745 1,38 Font: Sistema d' informació de drogues de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Taxes per 1.000 habitants. * A partir del: Inicis de tractament; urgències en consumidors habituals de 15 anys a 54 anys; mort segons lloc de mort; mort segons residència; xeringues recollides. Les persones entrevistades coincideixen en afirmar que el consum de drogues va ser un problema greu en la dècada dels 80 però que avui el consum en el Carmel és equiparable al d’altres barris de la ciutat. Tanmateix, un professional assenyala la problemàtica del consum d’alcohol entre les dones: ‘Dones amb problemes d’estat d’ànim i depressió tenen més facilitat per tenir problemes amb l’alcohol... eren dones de més 40 anys amb consum 37 d’alcohol de més de 100 gr... i que portaven molts anys d’evolució... potser aquesta problemàtica no es detectava adequadament des dels serveis de primària’. Salut sexual i reproductiva Al barri la taxa de fecunditat és similar a la del districte d’Horta-Guinardó i lleugerament inferior al de la ciutat de Barcelona. No obstant, la taxa de fecunditat de les dones nascudes a l’estat espanyol és inferiro a la de la ciutat. En les dones nascudes en països de rendes altes i baixes, la fecunditat es lleugerament superior a la de les dones del districte i de la ciutat (Taula 12). Taula 12. Fecunditat en dones de 15 a 49 anys segons país de naixement de la mare. Barri El Carmel, districte Horta-Guinardó i Barcelona, 2010-2014. Districte Barri El Carmel Barcelona Horta-Guinardó n Taxa n Taxa n Taxa Fecunditat (taxes per 1.000 dones) Global 1351 44.0 6819 43.4 72160 46.2 Dones nascudes a l’estat espanyol 888 40.7 4667 41.4 45723 44.5 Dones nascudes en països de 29 45.1 226 44.2 3749 37.8 renda alta Dones nascudes en països de 433 52.8 1922 48.7 22625 51.9 renda baixa Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Publica de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya). Al districte d’Horta-Guinardó, tant els embarassos com els avortaments en dones adolescents presenten taxes inferiors a les de Barcelona. Els avortaments són també inferiors a les de la ciutat, tant en embarassos en dones adolescents com adultes (Taula 13). 38 Taula 13. Embarassos i interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) segons edat i país de naixement de la mare. Districte Horta-Guinardó i Barcelona, 2014. Districte Barcelona Horta-Guinardó n Taxa n Taxa Embarassos adolescents (per 1000 dones de 15 a 19 anys) Global 57 17.9 660 21.5 Dones nascudes a l’estat espanyol 26 10.6 363 15.5 Dones nascudes en països de renda alta 2 87.0 10 16.6 Dones nascudes en països de renda baixa 29 41.4 287 43.7 Interrupcions voluntàries de l’embaràs (per 1.000 dones de 15 a 19 anys) Global 39 12.3 472 15.4 Dones nascudes a Espanya 22 9.0 282 12.0 Dones nascudes en països de renda alta 2 87.0 5 8.3 Dones nascudes en països de renda baixa 15 21.4 185 28.2 Interrupcions voluntàries de l’embaràs (per 1.000 dones de 15 a 49 anys) Global 313 8.3 5658 14.8 Dones nascudes a Espanya 177 6.6 2988 12.2 Dones nascudes en països de renda alta 12 9.4 224 8.5 Dones nascudes en països de renda baixa 124 12.5 2445 22.1 Font: Registre de Natalitat. Agència de Salut Publica de Barcelona. Països de renda baixa: Àsia sense Japó, Centre i Sudamèrica i Àfrica; Països de renda alta: resta de països (exclòs Espanya). Nota: Com que per aquests indicadors només es té la informació per codi postal, es mostren les dades pel codi postal que més s’aproxima geogràficament al barri d’interès. Al barri del Carmel, el baix pes per edat gestacional és superior al del districte d’Horta-Guinardó i al de la ciutat de Barcelona. En canvi, la prematuritat és lleugerament inferior a la del districte i al de la ciutat (Taula 14). 39 Taula 14. Naixements prematurs i de baix pes. Barri El Carmel, districte Horta - Guinardó i Barcelona, període 2010-2014. Barri Districte Horta- Barcelona El Carmel Guinardo % % % Naixements amb baix pes al néixer per edat gestacional (= 75 anys 1.350 (8,9) 7.909 (10,1) 66.400 (8,7) Total 15.248 (100) 78.637 (100) 764.590 (100) Dones 0 - 14 anys 2.063 (12,5) 10.073 (11,4) 98.554 (11,6) 15 - 24 anys 2.272 (13,8) 11.819 (13,3) 122.844 (14,5) 25 - 39 anys 3.896 (23,6) 19.596 (22,1) 199.143 (23,5) 40 – 64 anys 4.161 (25,2) 23.078 (26) 219.644 (25,9) 65 - 74 anys 2.020 (12,3) 10.472 (11,8) 89.873 (10,6) >= 75 anys 2.068 (12,5) 13.557 (15,3) 118.633 (14) Total 16.480 (100) 88.595 (100) 848.691 (100) Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 53 Taula 20. Condicions econòmiques. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Barri el Carmel Districte d’Horta- Barcelona Guinardó n Índex / % n Índex / % n Índex / % / ‰ / ‰ / ‰ Índex de Renda Familiar Disponiblea -- 54,4 -- 77,9 -- 100 Persones beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (n; ‰) 104 3,3 278 3,0 2.610 2,8 Nivell d’ingressos en persones de 60 anys i més (n; %) Persones amb ingressos <1 IPREM 2.949 33,4 12.036 24,3 92.531 21,3 Persones amb ingressos 1-2 IPREM 3.670 41,5 16.641 33,6 126.469 29,1 Persones de 65 anys i més beneficiàries de pensions de jubilació no contributives 157 22,5 757 19,0 7.488 21,9 (n; ‰)a Persones usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics (n; ‰) 573 18,1 1.641 9,8 11.811 7,3 Alumnes de primària i secundària amb beca menjador (n; ‰)a 93 34,8 302 22,4 1.829 14,2 Persones amb plaça fixa al Servei de Menjador Social (n; ‰) 58 1,8 246 1,5 3.254 2,0 IPREM: Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, índex de referència per determinar el llindar d’ingressos per a rebre diferents tipus d’ajudes. a. Aquests indicadors fan referència a l’any 2013. Fonts: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona; Institut Municipal de Serveis Socials. Taula 21. Nombre i percentatge de persones de 16 a 64 anys a l’atur. Barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Barri del Carmel Districte d’Horta- Barcelona Guinardó n % n % n % Persones aturades Homes 1.312 13,2 5.924 11,6 54.445 10,5 Dones 1.274 12,5 5.969 11,1 53.780 10,0 Total 2.586 12,8 11.893 11,3 108.225 10,3 Total de persones aturades de llarga durada (més de 12 mesos) 1.151 44,5 5,215 43,8 45.969 42,5 Nota: Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. 54 Taula 22. Absentisme i taxa de graduació. Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, 2013-2014. Districte d’Horta- Guinardó Barcelona Absentismea Nombre de casos 51 806 Índex d’absentisme 0,28 0,47 Taxa de graduació a 4rt d’ESOb 90 89,6 Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, a. Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola. b. Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats. Taula 23. Condicions de l’habitatge. Barri el Carmel, districte d’Horta-Guinardó i Barcelona, any 2014. Districte Barri el Carmel d’Horta- Barcelona Guinardó % % % Antiguitat de l’habitatge Construïts abans del 1961 17,2 25,1 37,9 Construïts entre el 1961 i el 1980 72,5 59,6 46,3 Construïts entre el 1981 i el 2005 8,3 12,6 12,5 Construïts després del 2005 2,0 2,7 3,3 Habitatge de 2 plantes o més sense ascensor -- 28,4 25,6 Habitatge sense calefacció central o individual -- 35,6 19,7 Fonts: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda; Enquesta de Salut de Barcelona. 55 Bibliografia 1 Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Llei de barris. http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/ajutslleidebarris.jsp. 2 Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. J Epidemiol Community Health. 2013;67(5):389-91. 3 Wright J, Williams R, Wilkinson JR. Health needs assessment. Development and importance of health needs assessment. BMJ 1998; 316: 1310-3. 4 Donaldson C, Mooney G. Needs assessment, priority setting and contracts for health care; an economic view. BMJ 1991; 303: 1529-30. 5 Jordan J, Wright J. Making sense of health needs assessment. Br Gen Pract 1997; 48: 695-6. 6 Bedregal G, P, Quezada, M, Torres H, Marisa et al. Necesidades de salud desde la perspectiva de los usuarios. Rev. Méd. Chile 2002; 130: 127-29 56