LA SÍNDICA INSTA L’AJUNTAMENT A COMPLIR I FER COMPLIR LA NORMATIVA CONTRA EL SOROLL AMB MOTIU DE CONCERTS I FESTES AL CARRER Vilà demana que el consistori estableixi criteris realistes i possibles sobre el format i els emplaçaments d’activitats lúdiques que requereixen una potència sonora per sobre dels 80dB(A), el valor màxim considerat sense risc La defensora ha supervisat una queixa per immissions acústiques inacceptables i vibracions en un habitatge provocades pel concert de la Damm Una sentència del TSJC posa en risc l’autorització de les actuacions musicals al carrer en no considerar una activitat extraordinària, per a poder justificar una intensitat acústica per sobre dels valors ordinaris, sinó habitual en el temps un esdeveniment que se celebra cada any L’Ajuntament ha de complir i fer complir la normativa contra el soroll amb motiu de concerts, festes i revetlles a Barcelona. Així li ha recomanat la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, en una resolució arran d’una queixa d’una ciutadana per les greus molèsties ocasionades pel concert de la Damm, durant les festes de la Mercè. En l’informe, Vilà demana al consistori que sigui curós amb el compliment de les normes amb què s’ha dotat i, previ debat amb els col·lectius afectats, estableixi criteris realistes i possibles sobre el format i els emplaçaments d’activitats lúdiques que requereixen una potència sonora per sobre dels 80dB(A), com és el del cas objecte de queixa. El passat setembre, una ciutadana va presentar una reclamació per la manca d’efectivitat davant les reclamacions que havia formulat a l’Ajuntament per les molèsties que, anualment, li ocasiona el concert de la Damm, a la cruïlla dels carrers de Cartagena i Rosselló. La ciutadana va relatar que pateix nivells d’immissió acústica insuportables que l’obliguen a abandonar el seu domicili i vibracions que fan perillar la integritat física de mobles i objectes domèstics. Segons la defensora, en el cas objecte de queixa, ha quedat demostrat que l’activitat musical va superar en uns 10 dB(A), el valor màxim de 80 dB(A). I, en opinió de Vilà, no es pot demanar a cap veí ni veïna que suporti a casa seva aquests valors d’immissió acústica encara que sigui un cop a l’any, durant prop de sis hores, incloent- hi les proves de so, ni vibracions em el forjat de l’edifici provocades per la pressió sonora. En la resolució, la defensora diu que els valors d’immissió acústica i vibracions són inacceptables i contraris a allò que ha previst l’Ajuntament en la seva Ordenança general de medi ambient urbà i el dret a gaudir d’un nivell de qualitat digne a l’interior dels habitatges. En cap cas, la síndica pot compartir l’afirmació de l’Institut de Cultura de Barcelona quan, en el seu informe, diu que “el nivell d’immissions és acceptable pel que fa al nivell sonor, tenint en compte l’horari i el fet que és un únic concert anual”. Si s’han fixat valors màxims, i, per tant, els episodis de possible contaminació acústica es poden mesurar, els resultats obtinguts són objectius i s’exclouen les opinions subjectives sobre si un fet resulta acceptable o no. 58 queixes, el 2015 A través d’altres situacions denunciades, la síndica ha constatat que, amb motiu de la celebració d’actes festius, revetlles i concerts a l’aire lliure de música pop o rock, ordinàriament no és compleixen els requisits de valors màxims d’immissió en l’ambient exterior previstos per a les situacions d’excepcionalitat. Al llarg de l’any passat, la síndica va supervisar 58 queixes de contaminació acústica, classificades en l’àmbit de medi ambient, i fins el 20 de maig de 2016 n’ha rebut 16. Així, si aquesta és la situació habitual en un entorn amb una forta densitat urbana i que sembla que per l’estil de música no es poden abaixar els nivells sonors, o bé es localitzen altres emplaçaments on sigui possible complir amb l’Ordenança, o es modifica la normativa per tal d’incrementar els valors màxims dels llindars d’immissió acústica en l’ambient exterior. Però Vilà creu que aquesta darrera solució no és gens aconsellable, ja que 80 dD(A) és el que preveuen les ordenances tipus en aquesta matèria, un valor prou alt i agressiu. D’altra banda, la normativa municipal en matèria acústica diu que aquests esdeveniments, amb so electroamplificat i que tinguin els habitatges a menys de 50 metres de l’escenari, han de disposar d’un estudi d’impacte acústic i un altre sobre alternatives d’ubicació amb menys impacte acústic per als veïns. A la síndica no li consta que, en el cas del concert de la Damm, s’hagi fet. Un mesos després de l’informe de la síndica, tancat a final de 2015, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb data 21 de març de 2016, va donar la raó a uns veïns que van denunciar el festival Nowa Reggae de Vilanova i la Geltrú per sorolls. En alguns casos, com esdeveniments extraordinaris, la normativa catalana en matèria acústica preveu excepcions i permet una intensitat acústica per sobre dels valors ordinaris. De fet, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es va emparar, abans de la sentència, en aquesta excepcionalitat per atorgar la llicència al citat festival. La sentència, però, ha deixat sense efecte l’autorització de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú envers l’esdeveniment musical al no poder-se considerar una activitat extraordinària, per a poder justificar una intensitat acústica per sobre dels valors ordinaris, sinó habitual en el temps perquè se celebra cada any. I subratlla que els valors mesurats de soroll que afecten als habitatges propers no poden ser considerats admissibles pels usos socials majoritaris, tal com preveu la Llei. Una sentència contra el soroll La decisió judicial pot afectar a les autoritzacions que molts ajuntaments donaran per a la celebració de concerts o festes a la via pública. En el cas de Barcelona, si l’Ajuntament fos respectuós amb la seva pròpia normativa en aquesta matèria, la sentència no tindria especial rellevància, però donat que en molts casos es superen el 80dB(A), el consistori barceloní haurà de tenir-la en compte. En conclusió, la síndica demana al consistori en el seu informe que sigui curós amb el compliment de les normes de què s’ha dotat, i, previ debat amb els col·lectius concernits, estableixi criteris realistes i possibles sobre el format i els emplaçaments d’activitats lúdiques que requereixen una potència sonora per sobre dels 80dB(A), com és el del cas objecte de queixa, on no s’han complert els requeriments legals. Millorar el temps de resposta municipal A nivell general, sobre contaminació acústica, la sindica ha reclamat també que cal millorar el temps de resposta dels serveis municipals i un major compromís, per part del consistori, ordenant les mesures cautelars, si s'escau, previstes en les lleis. La síndica també ha proposat controlar i fer un seguiment dels horaris de tancament de les activitats lúdiques al carrer, als locals de pública concurrència i del tancament de terrasses i vetlladors per tal que el públic i els clients abandonin la via pública quan abans i es dispersin, arribant, si cal, a escurçar els horaris per no interferir en el descans del veïnat. En diferents ocasions, Vilà ha recordat l’Ajuntament que la contaminació acústica d’origen veïnal no es pot reduir a un mer conflicte entre particulars, sinó que el consistori està obligat a intervenir i disposa d’instruments especialitzats per fer-ho. El respecte al dret a la intimitat i a la salut així ho exigeix.