SUMARI Consell Municipal Aprovació de les modificacions en l’organi- Acta sessió 29/04/2016 ............................. 3189 grama de la Gerència de Recursos .......... 3539 Acta sessió extraordinària i urgent Aprovació de les modificacions en l’organi- 05/05/2015 .......................................... 3261 grama municipal, derivades del decret Acords sessió 27/05/2016 .......................... 3272 d’Alcaldia de 25/5/2016 ......................... 3540 Aprovació de la creació d’un fons extraor- Comissió de Govern dinari per ajuts puntuals d’urgència so- Acta sessió 19/05/2016 ............................. 3277 cial ..................................................... 3543 Acords sessió 26/05/2016 .......................... 3285 Decrets de l’Alcaldia Acords sessió 26/05/2016 .......................... 3295 Delegació d’atribucions relacionades amb la Acords sessió 02/06/2016 .......................... 3302 Regidora de Comerç i Mercats................. 3545 Delegació d’atribucions relacionades amb el Comissions del Consell Municipal Primer tinent d’Alcaldia .......................... 3545 Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Modificació denominacions-ordinals de les ti- Acta sessió 19/04/2016 ......................... 3310 nències d’Alcaldia... ............................... 3546 Comissió d’Economia i Hisenda. Acta sessió 19/04/2016 .......................................... 3368 Cartipàs Comissió de Presidència, Drets de Ciutada- Cessament personal eventual. Grup Polític nia, Participació i Seguretat i Prevenció Municipal Ciudadanos/Ciutadans............ . 3548 Acta sessió extraordinària 15/04/2016 ..... 3426 Nomenament Comissionada Tecnologia i In- Acta sessió 20/04/2016 .......................... 3437 novació Digital.......................................... 3548 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Nomenament personal eventual. Grup Polític Acta sessió 20/04/2016 .......................... 3486 Municipal Ciudadanos/Ciutadans......... .... .... 3549 Acords Nomenament personal eventual. Grup Polític Sessions del mes de maig de 2016 .............. 3527 Municipal Convergència i Unió........... ..... 3550 Nomenament membres Consell Socials de Disposicions generals les Universitats ..................................... 3551 Acords dels òrgans de govern Designació Gerent adjunt d’Ecologia i Ser- Aprovació modificacions de l’encàrrec a veis Urbans .......................................... 3551 Barcelona de Serveis Municipals S.A. ...... 3538 Designació membres Consell Ciutat i Comerç 3552 Núm. 17 / Any CIII 10 de juny de 2016 3188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Designació membres Instituts Municipals ..... 3552 Bases generals que han de regir la convoca- Nomenament membre Consell Municipal. tòria d’un concurs per a la provisió d’un Districte de l’Eixample ............................ 3552 lloc de treball de l’IMEB .......................... 3614 Nomenament membre Consell Municipal Suport 3 família General. Dep. d’Organitza- Districte d les Corts .............................. 3553 ció i Sistemes d’Informació de l’IMEB ....... 3617 Proposar vocal al Ple del Consorci de la Zo- Bases generals que han de regir la convoca- na Franca ............................................. 3553 tòria d’un concurs per a la provisió de l’IMI 3621 Gestor/a de Projecte 2 Família General. Di- Personal recció d’Operacions i Sistemes de l’IMI ..... 3623 Concursos Bases generals que han de regir la convoca- Nomenaments funcionaris de carrera tòria d’11 concursos per a la provisió d’11 Nomenament Intendent Major de la GUB ...... 3629 llocs de treball ....................................... 3554 Nomenament Intendent de la GUB .............. 3629 Tècnic/a1 Família Serveis Jurídics. DS Plani- Nomenaments Inspectors/ores de la GUB ..... 3629 ficació i Control ..................................... 3557 Nomenaments concursos Gestor/a de Projecte 2 Família General. Dep. Concurs núm. 15/2016-C. Declarar desert .... 3629 de Feminismes i LGTB ............................ 3561 Concurs núm. 32/2016-C. Tècnic/a 3 Famí- Gestor/a de Projecte 2 Família General. Dep. lia Serveis de Gestió i Administració. Ge- Foment de la Participació ........................ 3565 rència adjunta d’Urbanisme ..................... 3630 Suport 2 Família General. Dep. d’Associaci- Concurs núm. 2/2016. Suport 3. Família onisme i Iniciativa Ciutadana .................. 3570 General. Dep. de Gestió Econòmica i Sis- Suport 3 Família General. Dep. Relacions temes d’Informació de l’IMSS .................. 3630 Ciutadanes .......................................... 3574 Nomenaments lliures designacions Gestor/a de Projecte 2 Família General. DS Lliure designació núm. 2/2016-L. Director/a 2 d’Intervenció Social ............................... 3578 DS de Neteja Urbana i Gestió de Residus . 3630 Gestor/a de Projecte 1 Família General.DS Lliure designació núm. 7/2016-L. Cap de d’Inspecció. Gerència d’Ecologia Urbana. .. 3582 Departament 1. Família General. Distric- Tècnic/a 2 Família Gestió i Administació. te de Les Corts ...................................... 3630 Dep. d’Associacionisme i Iniciativa Ciuta- . Lliure designació núm. 8/2016-L. Suport 3. dana .................................................... 3586 Família General. Districte de Nou Barris .... 3630 Suport 3 Família General Dep. Serveis Jurí- Lliure designació núm. 16/2016-L. Suport 3. dics-Secretària Districte de Sant Martí ...... 3590 Família General. DS d’Inspecció. Gerència Suport 1 Família General. Dep. de Relacions . d’Ecologia Urbana .................................. 3631 Ciutadanes ........................................... 3595 Lliure designació núm. 22/2016-L. Declarar . Gestor/a de Projecte 1 Família General. DS. deserta ................................................. 3631 d’Acció Comunitària ............................... 3599 Lliure designació 2/2016. Cap de Departa- Bases generals que han de regir la convoca- ment 1. Família General. Dep. Gestió Eco- tòria de dos concursos per a la provisió nòmica i Sistemes d’Informació de l’IMSSB . 3631 de dos llocs de treball de l’ICUB .............. 3603 Nomenaments altres processos llocs directius Gestor/a de projectes 1. Família Generals DOGC 10/3/2016. Director/a 2 Família Ge- Direcció de Programa de Difusió Cultural neral. DS de Comunicació Digital. ............ 3631 de l’CUB ............................................... 3606 Cap de Departament 2. Família General. Dep. d’Administració Museu de Cultures del Anuncis Món i Etnològic ...................................... 3610 Altres anuncis ........................................... 3632 NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3189 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió del 29 d’abril de 2016, aprovada el 27 de maig de 2016 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou d’abril de dos mil setze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep M. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’1 d’abril de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2016, que delega en l’Im. Sr. Eloi Badia Casas, regidor de Presidència i Territori la resolució dels recursos administratius que s’interposin contra actes dictats per la Ima. Sra. Janet Sanz Cid en la seva qualitat de regidora del Districte de Nou Barris. 2. Decret de l’Alcaldia, de 23 de març de 2016, que nomena el senyor Albert Manuel Sole Benito, de la categoria TS Dret, subgrup A1, en el lloc de Director/a de la família General, codi 20.10.GE.40, amb nivell de destinació 30, a la Direcció dels Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 99/2015-L. 3. Decret de l’Alcaldia, de 23 de març de 2016, que crea la Comissió de Contractació Pública Socialment Responsable i designa els seus membres. 3190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 4. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2016, que designa la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat en substitució de la Sra. Maria Pilar Díaz López. 5. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’abril de 2016, que actualitza la composició del Consell Municipal de Consum. 6. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’abril de 2016, que estableix els criteris comuns per a la gestió i abonament de les assistències dels Consellers/res de Districte sense dedicació especial. 7. Decret de l’Alcaldia, de 7 d’abril de 2016, que designa la Sra. María Dolores López Fernández, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, representant de l’Ajuntament de Barcelona al Ple i al Consell de Centre del Consorci de Normalització Lingüística en substitució de la Sra. Rosa Mach Farras. 8. Decret de l’Alcaldia, de 7 d’abril de 2016, que designa la Sra. Inmaculada Delgado Álvarez membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, en substitució de la Sra. Belén Pajares Ribas. 9. Decret de l’Alcaldia, de 7 d’abril de 2016, que designa vocals del Patronat de la Fundació Privada Barcelona Formació Professional en representació de l’Ajuntament de Barcelona les persones següents: Im. Sr. Agustí Colom Cabau, Regidor d’Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme Sr. Miquel Angel Essomba Gelabert, Comissionat d’Educació i Universitats 10. Decret de l’Alcaldia, de 18 d’abril de 2016, que designa l’Im. Sr. Jordi Coronas Martorell membre de l’Assemblea General de l’Agència Local d’Energia de Barcelona en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Jordi Ayala Roqueta. 11. Decret de l’Alcaldia, de 25 d’abril de 2016, que designa el Sr. Carlos Rodríguez Escuredo membre suplent del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en aquells casos que per causa justificada no pugui assistir la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. b) Mesures de govern Mg 1.Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019. El Sr. Badia presenta el Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019, que defineix com un pla de dimensionament. Precisa que la política de recursos humans haurà d’anar acompanyada de plans més específics i estratègics en altres àmbits, però que en aquest cas ateny al dimensionament de la plantilla municipal, amb l’objectiu d’enfortir i millorar els serveis públics, modernitzar i prestigiar la funció pública reforçant el seu múscul organitzatiu i tècnic, i posar al dia la plantilla per donar millor servei, àgil i adequat, a la ciutadania. Indica que les lleis generals de pressupostos i la LRSAL limiten la capacitat de convocatòria d’oferta pública; no obstant aquest marc normatiu restrictiu que ha fet que l’Ajuntament hagi perdut personal gradualment en moltes de les seves àrees, han considerat que hi havia marge per poder recuperar part d’aquest capital humà mitjançant les borses d’ocupació i els serveis essencials, reconeguts per la Carta Municipal. Explica que en fer un estudi de la dinàmica dels darrers deu anys, s’han trobat amb un increment del Capítol II i, per tant, d’externalitzacions, per valor de quatre-cents milions d’euros; mentre que el Capítol I pràcticament s’ha mantingut igual, tot i que el pressupost ha anat augmentant. Indica que s’han comparat amb altres ciutats de la resta de l’estat, i que han pogut comprovar que Barcelona està entre deu i quinze punts percentuals per NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3191 sota, de manera que plantejar un pla d’aquestes característiques no era forassenyat. Afegeix que en analitzar puntualment els àmbits en què s’ha produït una pèrdua més important de personal, s’ha constatat que aquesta pèrdua és generalitzada amb una mitjana del 10%, sobretot en Districtes i serveis essencials; mentre que els únics llocs on s’ha mantingut el personal, i ha augmentat fins i tot, han estat la Guàrdia Urbana, serveis socials i escoles bressol. Assenyala que aquest estat de coses ha comportat un interinatge sostingut, actualment d’un 20%, i amb durades molt llargues pel fet que no es convoca oferta pública. Indica que hi ha casos concrets com el de Parcs i Jardins en què fa més de cinc anys que no es produeix cap incorporació a la plantilla que, d’altra banda, s’ha reduït d’un 20%. Precisa que en el cas de categories tècniques, entre els quals els tècnics superiors en economia, organització o informàtica, fa entre sis i deu anys que no es convoca cap oferta pública, cosa que ha comportat un deteriorament dels equips tècnics necessaris per poder dur a terme moltes de les funcions que presta aquest ajuntament. Explica a tall d’anècdota, que en arribar a l’Ajuntament a l’inici del mandat van constatar un gran nombre de taules buides, i entenen que cal posar-hi solució per donar el millor servei possible a la ciutadania. Precisa que es preveu una convocatòria de 1.900 places, de les quals un miler seran reposicions de jubilacions, atès que la mitjana de plantilla està en 45 anys, i nou-centes places són la resposta a les necessitats expressades i detectades per les diverses àrees municipals. Indica que aquestes nou-centes incorporacions hauran de reforçar els equips tècnics, funcions d’estructura i territori, recuperar recursos vinculats a serveis essencials i reduir externalitzacions impròpies; en aquest sentit, comenta que alguns casos s’han trobat amb una certa confusió entre el personal externalitzat i el propi, molt probablement perquè en produir-se una jubilació no es podia reposar si no era amb una externalització. Afegeix que també es pretenen ajustar les càrregues de treball. Remarca que el Pla tindrà un impacte clar en la ciutadania, atès que incidirà també en el reforç del personal de les oficines d’Habitatge, impuls de la Unitat contra l’exclusió residencial i municipalització d’escoles bressol, donant compliment a la ràtio recollida pels serveis socials; igualment, donarà compliment als informes urgents de risc de menors, reduirà les llistes d’espera, posarà en marxa un operador municipal, reforçarà els espais de participació del territori, entre molts altres aspectes. Concreta que enguany el Pla es materialitzarà amb la convocatòria de 18 borses d’ocupació, i preveuen que l’any vinent podran convocar les ofertes referents a les jubilacions. El Sr. Forn fa avinent que comparteixen en part l’anàlisi del Sr. Badia, però fa algunes observacions. En primer lloc, posa en valor que la gestió eficient de l’ajuntament de Barcelona els darrers anys ha permès afrontar la crisi econòmica des d’una posició favorable en comparació d’altres administracions públiques, cosa que ha permès transferir, i incrementar en rapidesa i agilitat, partides pressupostàries per donar suport a famílies i persones necessitades, tant pel que fa a ajuts socials, habitatge, atenció domiciliària o plans d’ocupació. En referència a la comparació dels capítols I i II amb els d’altres ajuntaments de l’estat, observa que la relació entre despeses és més petita en el cas de Barcelona, cosa que li ha permès maniobrar amb més agilitat i capacitat els seus recursos. Així, altres ciutats amb unes estructures més rígides de despesa no van estar preparades per atendre les necessitats de la ciutadania com ho va estar Barcelona. Considera que les ciutats que apareixen en la mesura de govern no són les més indicades per fer una comparança, atès que són les més endeutades de l’estat com ara Madrid, amb 99% d’endeutament; Saragossa amb un 121%; València, amb un endeutament del 98%; o el 93% de Màlaga i el 59% de Sevilla, mentre que Barcelona té un endeutament del 32%. 3192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Quant a la remunicipalització de serveis, pregunta si parteixen de la base que un servei municipal sempre és millor que un de gestió indirecta; en aquesta línia, posa per cas de les tres escoles bressol amb gestió indirecta, la municipalització de les quals costarà 625.000 euros anuals a l’Ajuntament, i comportarà menys dies lectius i menys hores de classe. Entenen que les mesures que es proposen en l’informe han de tenir un equilibri i presentar una memòria econòmica que doni garanties a mitjà i llarg termini, cosa que han demanat diverses vegades al Ple i en comissió. Reitera que volen conèixer el mapa de l’externalització municipal; quins serveis hi ha externalitzats i qui ho ha fet, i alerta que es poden trobar amb la sorpresa que el soci de govern de Barcelona en Comú ha estat darrere de moltes externalitzacions. Finalment, manifesta la preocupació del seu grup pel fet que no hi ha convocatòria de Bombers enguany, tot i que hi ha una davallada de més seixanta bombers; i tampoc no saben si hi es farà una convocatòria de Guàrdia Urbana per al 2017, i que, si no n’hi ha, fins al 2018 no entrarà cap agent nou, cosa que significa que no és possible fer front adequadament a les necessitats que té la ciutat en aquest terreny. Considera que els discursos estan bé, però convida el govern a posar-se a treballar de debò. El Sr. Sierra entén que la mesura, d’entrada, té un biaix equivocat en afirmar que a principis dels noranta el govern de la ciutat la va situar a punt de la fallida, quan una part dels integrants de la coalició de govern actual formaven part d’aquell govern. Altrament, ara són els qui implanten mesures que comporten malbaratament de diner públic i pràctiques de nepotisme. Assegura que són aquestes pràctiques i les irregularitats que han detectat a l’hora de nomenar i designar els càrrecs directius municipals, el que els provoca recel envers aquesta mesura de govern, i a dubtar de la seva conveniència. Considera convenient substituir les persones que es jubilen –prop d’un miler– en tots els cossos que integren el funcionariat municipal. Tanmateix, tenen un cert recel quant a la necessitat de les nou-centes persones que han d’entrar a cobrir noves necessitats municipals. Avança, doncs, que es mantindran vigilants, i demana al govern tres condicions. En primer lloc, volen conèixer la massa salarial de l’Ajuntament, un aspecte que fins i tot ha reclamat la Síndica de Greuges. En segon lloc, que les places es convoquin amb un concurs-oposició dotat amb totes les garanties, i no de la manera com s’ha fet fins ara amb els càrrecs directius. I, en tercer lloc, reclamen una dimensió adequada de la plantilla; en aquest sentit, posa com a exemple la Guàrdia Urbana, i es refereix a l’increment del nombre d’efectius que el govern ha admès a instàncies del seu grup; no obstant això, també s’ha afanyat a dir que tot dependrà del Pla director de la Guàrdia Urbana. Així doncs, reclama al govern una estratègia i que determini les necessitats, i que en funció d’aquestes premisses, ofereixi les places. Demana que no comenci, novament, la casa per la teulada amb una mesura sense preveure’n les conseqüències i l’estratègia que cal seguir. El Sr. Coronas valora aquesta mesura de govern com un primer pas molt necessari, atesa la gran activitat que genera aquesta administració i la necessitat de dotar-la amb els recursos humans suficients. No obstant això, considera que aquest Pla de recursos humans queda lluny encara del que hauria de ser, atès que no solucionarà el mal endèmic de l’interinatge i les externalitzacions indiscriminades. I assegura que no acaben de veure concretats els serveis que han d’acabar amb aquestes externalitzacions. En definitiva, constata la poca concreció d’aquest pla. Quant a la municipalització de serveis que pretén el govern, diu que amb la informació que els donen interpreten que allò que volen és reforçar el múscul de l’administració en àmbits poc concrets, i no acaben de veure clar quines àrees i serveis es pretenen municipalitzar. Observa que les divuit borses d’ocupació convocades sembla que siguin per ampliar el nombre de treballadors, però, a canvi, no acaben de veure com NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3193 redundaran en la municipalització preconitzada; tenint en compte que aquesta oferta pública haurà de servir per cobrir categories tècniques i llocs singulars. Pel que fa a la Guàrdia Urbana, manifesta que fa temps que ERC reclama un augment significatiu de la plantilla, i entenen que ara és el moment adequat per fer-ho; tot i així, constaten que el percentatge d’incorporacions previst en seguretat i prevenció és tan sols d’un 6% de les places convocades, és a dir, cent catorze places repartides entre la Guàrdia Urbana, Bombers i altres serveis de prevenció, i que, al seu parer, només a la Guàrdia Urbana fan falta quatre-centes noves places. Afegeix que troben a faltar en la mesura la referència a la segona activitat de la guàrdia urbana i bombers. Altrament, pregunta per quin motiu és tan alt el percentatge destinat a territori –un 26% de 1.900 places–. Finalment, addueix que si la finalitat d’aquesta mesura de govern és municipalitzar, el Pla de recursos humans no ho facilitarà; i es pregunta per què no es parla a la mesura de la inclusió de clàusules socials o ambientals en la contractació. La Sra. Ballarín, agraeix la presentació de la mesura de govern, així com la voluntat que expressa d’anar donant compte periòdicament al Ple o en comissió de com es concretarà el Pla i els resultats que se’n derivin. Considera que la concreció i la transparència són clau en les polítiques de recursos humans. Indica que les polítiques i els serveis públics s’adrecen a les persones i són prestats, al seu torn, per persones, motiu pel qual l’acció pública només tindrà l’efectivitat i l’afectivitat necessàries per satisfer les necessitats de la ciutadania si els presten persones motivades, amb bones condicions laborals, bona formació i en un entorn amb polítiques de promoció de la igualtat. Així doncs, considera molt lloable que es presenti un pla que pretén revertir la situació d’escassetat de recursos i reforçar adequadament la plantilla municipal. Centrant-se en el contingut del Pla, afirma que consideren positiu el reforç de la plantilla, i admet que l’ajuntament de Barcelona ha contingut durant massa anys la despesa de personal en comparació d’altres ciutats. Alhora, que reconeix que aquest creixement no es pot abordar sense criteri, i comparteixen que seria positiu revertir la reducció de personal en llocs que les lleis estatals no han permès el creixement de la plantilla. Subscriu, també, que s’han de consolidar els interinatges, molts dels quals estan en l’àmbit de les escoles bressol i els serveis socials. Tanmateix, consideren que per reforçar la plantilla calen encara més criteris i major perspectiva, conèixer el PAM i quin és el pla de futur de l’Ajuntament. Per tant, entén que fóra bo saber amb més precisió el rumb del govern de la ciutat a fi de dimensionar adequadament, en aquest cas, els recursos humans. Tot seguit, demana aclariments com ara la concreció de quina serà l’oferta pública del 2016 quant a guàrdia urbana, bombers o Parcs i Jardins; quines places de les que estan externalitzades es podran cobrir amb l’oferta pública. I afegeix que tampoc no acaben de veure clar què es pretén expressar concretament quan parlen de remunipalització dels serveis. Finalment, manifesta que comparteixen amb els sindicats la preocupació que els processos de selecció de les borses de treball es facin amb prou garanties a fi que accedeixin els i les millors. El Sr. Fernández Díaz, després d’agrair la presentació de l’informe, constata que el Pla de Recursos Humans només seria viable si no existís dèficit i no es dispara l’endeutament, atès que si no fóra així, fins les places de reposició de les baixes de la Guàrdia Urbana es posarien en qüestió. Recorda que el pla econòmic i financer que es va haver de retirar del Ple extraordinari convocat per a aquesta mateixa setmana i que, finalment, no es va celebrar, situa Barcelona en el límit del dèficit zero i, per tant, en perill als efectes d’aconseguir alguns dels objectius que planteja la mesura de govern. 3194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Entén que si el govern realment creu el Pla que presenta, i no es tracta d’una nova acció de gesticulació, l’hauria d’haver acompanyat amb dades concretes, o hauria d’haver presentat prèviament altres informes al respecte. Fa notar que, més enllà de silenciar problemes laborals existents i antics al si de l’Ajuntament, com és el cas de l’Institut Municipal d’Hisenda o Barcelona Activa, o el mateix 1% sindical que avui resoldran, el Pla s’hauria d’haver complementat amb un de precedent que inclogués els costos i la qualitat dels serveis que es presten a la ciutat, juntament amb un estudi rigorós de la tipologia de la prestació, directa o indirecta, a fi d’avaluar quina és la millor manera per prestar un major nombre de serveis al major nombre de beneficiaris i al millor preu. Afegeix que tampoc no han fet cap inventari, ni han detallat amb concreció i costos, el que representaria la remunicipalització, de la qual el govern ha fet bandera electoral. Així, posa en relleu la contradicció que representa la voluntat del govern de remunicipalitzar allò que, una part d’aquest mateix govern, va privatitzar en el seu moment com ara la neteja, els serveis funeraris o l’atenció domiciliària. Subratlla que tampoc no inclouen en el Pla les empreses municipals. El Sr. Garganté denuncia que s’han fet fora dos treballadors que estaven repartint fulls volants als regidors i regidores del consistori; i també denuncia que s’han requisat cartells portats per treballadors i treballadores a favor de la municipalització dels serveis públics. Entrant a valorar el contingut de la mesura de govern, diu que troba correcta i aclaridora l’anàlisi de la situació, però afirma que no poden passar per alt que a la dècada dels noranta aquest ajuntament es va posar al límit de la fallida. I justifica aquesta observació per fer un toc d’alerta als grups municipals que continuen apostant per uns jocs olímpics, però que obliden els deutes que comporten. Observa que la situació que exposa l’informe quant a la plantilla de l’Ajuntament, els instituts i les empreses privades municipals té elements que accentuen la situació d’alarma; així, si es descompten els bombers i la guàrdia urbana, el 10% de la plantilla municipal es jubilarà durant aquest mandat; un 20% d’aquesta plantilla està en situació d’interinatge; i la mitjana d’edat és de cinquanta anys, i que cal tenir en compte que el sector més jove de la plantilla està en situacions d’interinatge. Remarca que aquesta situació té conseqüències greus, atès que la plantilla fixa ja és gran i ha esgotat pràcticament el seu recorregut professional, de manera que té una plasticitat escassa per cobrir les vacants estratègiques que es produiran; mentrestant, el personal interí no pot per motius legals postular-se per ocupar aquestes vacants, i ha de continuar en llocs base sense saber per quant de temps. I alerta que per poc que es recuperi l’economia catalana es trobaran que els interins d’aquest ajuntament marxaran a altres organitzacions que els puguin oferir un futur de carrera professional. Conclou, doncs, que en aquest context les mesures anunciades són un pas en la direcció correcta, però que arriba massa tard i és poc definit. Insisteix que cal aprovar i executar urgentment tota l’oferta pública necessària per integrar plenament la plantilla en situació d’interinitat, cobrir totes les baixes i recuperar la plena operativitat en el control i prestació de serveis municipals, és a dir, que cal remunicipalitzar. Admet que la feina serà colossal, i haurà d’incloure promocions internes, un pla de formació ambiciós i, en definitiva, un pla de desenvolupament del personal que permeti l’administració municipal recuperar el nervi per tornar a ser un exemple de gestió i de condicions laborals. Remarca que l’Ajuntament necessita una plantilla adequada en nombre i en perfil professional que li permeti prestar els serveis amb qualitat, i condicions laborals dignes; i retreu que fa massa anys que tot això va en direcció contrària, tant en el context de governs del PSC i els seus aliats, com en l’etapa de CiU, i entén que és hora de revertir amb contundència la situació. El Sr. Badia precisa que les ciutats que s’esmenten en l’informe han estat escollides per la mida a fi que la comparativa de la massa salarial fos eficient. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3195 Considera que allò que els ha de preocupar sobretot és la situació dels treballadors i treballadores, i consideren que l’àmbit salarial hi havia moltes coses a millorar en l’externalització de les escoles bressol. Precisa que a escala financera es calcula, tal com es diu en la mesura, que hi hagi un augment de vint milions d’euros al Capítol I, i recorda que el Capítol II ha augmentat en quatre cents milions d’euros. Pel que fa a la convocatòria de la Guàrdia Urbana, avança que s’està estudiant la manera com fer-la i si serà interadministrativa. Puntualitza que aquest pla no és el d’internalitzacions, i remunicipalitzacions, que presentaran més endavant, sinó de dimensionament de la plantilla. El Sr. Forn pregunta quantes places tindrà la convocatòria de la Guàrdia Urbana. El Sr. Garganté insisteix en què la guàrdia urbana ha requisat cartells en aquesta sessió. Mg 2.-Pla de construcció de noves escoles bressol de Barcelona. La Sra. Ortiz manifesta que el govern municipal ha fet de la garantia dels drets fonamentals una de les seves prioritats, entre les quals té un lloc destacat el dret a l’educació. Expressa la voluntat de construir una ciutat que combati les desigualtats i els factors que les generen, motiu pel qual no es poden limitar a pal·liar els efectes, sinó anar a l’arrel de les causes, que en gran part radica en les diferències d’accés a l’educació. En aquest sentit, assenyala que la realitat és que a Barcelona, ara com ara, l’etapa educativa de 0 a 3 anys és la que té més mancances; així, un 42% de les preinscripcions han quedat excloses en les escoles públiques i, per tant, s’evidencia que és l’etapa en què el dret a l’educació està menys garantit. Subratlla la importància d’aquesta etapa educativa atès que incideix en un moment clau del desenvolupament dels infants. En conseqüència, indica que la mesura de govern respon, en primer lloc, a les raons demogràfiques, ja que la ciutat no para de créixer en població infantil. En segon lloc, per raons d’equitat, atès que els darrers anys s’han multiplicat les necessitats a causa de les retallades, que constata el fet que les bonificacions a les escoles bressol s’han doblat entre el 2011 i el 2015. Afegeix que també respon a la constatació que la franja d’edat de 0 a 3 anys és plenament educativa, tal com demostra que l’educació 0-3 en barris empobrits multiplica per cinc les probabilitats d’acabar l’ESO en el futur. Igualment, consideren que les escoles bressol són una contribució clau en la inclusió social i la igualtat d’oportunitats. I remarca que fer escoles bressol és fer política redistributiva, ja que provenen de la redistribució dels impostos dels qui més tenen als qui tenen menys; però també és política predistributiva en el sentit que contribueix a evitar desigualtats futures. Per tant, assegura que tots els que acaba d’esmentar són arguments que justifiquen aquesta mesura de govern, amb un horitzó de cobertura de tota la demanda d’escola bressol pública, així com diversificar els serveis de 0-3, ampliant els espais familiars, de criança, i col·laborant amb les xarxes cooperatives de pares i mares. Adverteix, però, que allò que no poden normalitzar és que un dret depengui d’un sorteig, i remarca que aquest és el seu objectiu: que escolaritzar els infants en una escola municipal no depengui d’un sorteig. Precisa que per aconseguir aquesta fita, preveuen amb aquest pla que avui presenten la construcció de deu escoles bressol municipals i l’ampliació d’una altra, que significaran 847 places durant el mandat. Confirma que han treballat a fi que aquesta planificació s’adigui a les necessitats reals de la ciutat; d’acord amb l’evolució de la població 0-3, també del nombre de naixements en la població entre 25 i 34 anys. I remarca que han tingut en compte en la planificació el fet essencial de la renda familiar disponible i la situació socioeconòmica dels barris, amb la finalitat d’estendre la xarxa pública com a aposta essencial per millorar les oportunitats dels infants; i, alhora, oferir alternatives a la conciliació familiar, tot 3196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 plegat garantint la gestió directa municipal. Posa en valor que la xarxa d’escoles bressol públiques és un referent educatiu de qualitat, un patrimoni que la ciutat ha de defensar i incrementar. Reconeix que cal augmentar el nombre d’aquests centres educatius, però amb aquesta mesura consideren que es pot contribuir a construir una ciutat per a la vida, cuidadora i educadora, orgullosa d’avançar en l’equitat i la cohesió social. El Sr. Ardanuy observa que aquesta mesura de govern conté, d’una banda, un apartat de caràcter tècnic, que més que una mesura és un informe, que ocupa 24 de les 26 pàgines que conté el document. Precisa que es tracta d’un recull de dades obtingudes dels serveis municipals i de l’IMEB en base a criteris d’anàlisi i de control implantats pel govern anterior. En conseqüència, felicita els equips de treballadores i treballadors d’aquest institut municipal per una feina que ha permès presentar una fotografia nítida de la situació en aquesta mesura de govern. D’altra banda, fa notar que la part més política del document –una pàgina i mitja– és una primera proposta del govern per al període 2016-2010 per desenvolupar deu escoles bressol que, a parer del seu grup, és una perspectiva pobra pel que fa al compromís i l’ambició política. Consideren, doncs, que 847 places són molt poques; i remarca que el mandat anterior, i en col·laboració amb els governs precedents, es van posar en marxa tres mil places en 28 escoles bressol, amb una inversió de prop de cinquanta milions d’euros. Demana al govern, per tant, que executi el que predica i que planteja en el seu programa electoral. En aquest sentit, recorda que la legislatura passada, el Sr. Gomà, president del grup d’ICV-EUiA, no es cansava d’insistir en la negociació del PAM que calia posar en funcionament entre quaranta i seixanta escoles bressol durant el mandat. Confirma que podrien subscriure el plantejament de tendir a la universalització de l’escola bressol, i justament per això, els demanen la possibilitat de parlar-ne, cosa que encara no han fet. Entén que poden arribar a acords si desenvolupen l’estratègia d’arribar al màxim nombre de famílies pel que fa a l’etapa 0-3. Altrament, constata que el govern es limita a atendre 837 famílies els propers anys. Critica que aquest objectiu no s’adiu al que Barcelona en Comú ha defensat en el seu programa, i remarca que l’objectiu ha de ser més educació de qualitat, amb la possibilitat d’implicar-hi entitats sense ànim de lucre, amb vocació de servei públic, i no només com a defensa de postulats ideològics. La Sra. Barceló destaca que un dels grans deutes de les administracions rau en el nombre de places de titularitat pública, que s’han de garantir en totes les etapes educatives. Precisa, en aquest sentit, que en el curs 2015-2016 un 43% de les sol·licituds va quedar sense plaça. Observa que en la mesura es fa referència als valors relatius i absoluts del nombre d’infants en cada Districte; i assenyala que els valors relatius són els que proporcionen la visió real, tal com demostra el fet que el Districte de Les Corts és el que menys places d’escola bressol pública per habitant. Pel que fa a les dades de renda familiar, considera que les administracions públiques han de treballar per reduir les desigualtats entre Districtes, però per això calen polítiques de reactivació de l’economia, tot i que, fins ara, sembla que el govern s’allunya d’aquest objectiu, tal com demostra la pretensió de tornar a gestionar tres escoles bressol, que suposen un cost de més de cinc-cents mil euros. Assenyala que en la mesura es proposa la construcció de deu centres nous, i recorda que vuit ja els havia previst el govern anterior, cosa que palesa que el govern s’ha vist obligat a tocar de peus a terra quant a les seves pretensions, i aprofita per recordar que els socis del govern d’ICV-EUiA, des de l’oposició estant, reclamaven 43 escoles bressol. Critica, també, la manca de rigor que suposa que en el document no consti cap calendarització d’inici d’obres. Remarca al govern que ha disposat d’un any per contextualitzar la situació i fer una previsió, i li retreu la manca de concreció. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3197 Aprofita per preguntar què pensen fer, mentre dura la construcció dels nous centres, amb les famílies que no poden optar a una plaça de titularitat pública. Fa notar que el govern sempre esgrimeix la necessitat de conciliar la vida laboral i la familiar, i pregunta quines mesures han previst, o per quin motiu han deixat passar l’oportunitat de fer una escola bressol al Parc Científic, que entre altres objectius pretenia aquesta conciliació. Fa referència a què la mesura diu que en el barri del Raval l’escola bressol està pendent de localització, i recorda que en el Ple de l’octubre del Districte de Ciutat Vella es va acordar que el lloc seria al carrer Aurora 24. Continua interpel·lant el govern pel que fa a la situació d’equipaments educatius com l’escola bressol del carrer Andrea Dòria a Ciutat Vella; o al barri de Vilapicina i Torre Llobeta. Insisteix, doncs, en la manca de concreció d’aquesta mesura de govern i reclama una calendarització, així com alternatives per a les famílies que no poden optar a una plaça pública i concreció pel que fa als espais familiars i mesures per a la conciliació laboral i familiar. La Sra. Benedí agraeix en nom del seu grup la presentació de la mesura de govern, atès que comparteix la necessitat de gestió pública de les escoles bressol, i fa seva la preocupació de les famílies de Barcelona amb fills i filles de 0 a 3 anys que fa molt de temps que reivindiquen la millora de la qualitat educativa amb la rebaixa de les ràtios de l’escola bressol, amb l’increment del personal de suport educatiu, amb la gestió directa de la xarxa pública d’atenció a la petita infància, i l’ampliació de l’oferta pública d’escoles bressol i espais familiars. Manifesta la convicció que cal planificar de manera acurada i selectiva l’obertura d’escoles bressol, prioritzant els territoris que es mantenen molt per sota de la renda mitjana de la ciutat, però sense oblidar que els que s’hi situen dins. Entrant en el contingut concret de la mesura, incideix en què s’hi contempla l’obertura de dues escoles bressol a l’Eixample, dues a Sant Andreu, dues a Nou Barris, una a Gràcia i una a Ciutat Vella, a més d’una a Sant Martí i una altra al de Sants-Montjuïc, que fan un total de 847 places, que a parer del seu grup no garanteixen uns mínims per atendre adequadament tots els infants de la ciutat. Posa de manifest que el mateix govern ha reconegut que Barcelona té una població de 0-3 anys de 41.111 infants actualment, un 2,55% de la població total, i que hi ha districtes on el percentatge d’infants supera el 15% de la població. Indica que la demana supera, malauradament, l’oferta de places en escoles bressol, i entenen que aquesta ha de ser una de les qüestions que caldrà treballar més a fi d’adequar-la a les necessitats reals. Destaca que, col·lectivament, han de construir un model municipal que concebi infants capaços, que atengui la diversitat i les diferents realitats socials i que vetlli per oferir escoles bressol, amb les ràtios adequades, obertes a la participació i el diàleg amb les famílies. Apunta que han de ser unes escoles bressol amb un conjunt d’atencions i experiències compartides per un creixement saludable físicament i emocional, social i intel·lectual, compartint l’atenció a les famílies més enllà del seu poder adquisitiu. La Sra. Andrés afirma que l’educació és un dret que s’adquireix en néixer, i així ho ha entès l’ajuntament de Barcelona, que fa molts anys, i molt remarcablement d’ençà dels anys setanta, ha treballat per fer efectiu aquest dret en considerar les escoles bressol com una etapa educativa. Posa en valor la construcció d’una xarxa que ara mateix està composta per 92 escoles bressol sostingudes íntegrament amb fons municipals, i el bastiment d’un projecte pedagògic amb dos factors essencials, d’una banda, el seu reconeixement dins i fora i del país i, d’altra banda, el fet que s’ha construït amb la participació de tota la comunitat educativa i les famílies, cosa que suposa un tret distintiu, no només de qualitat educativa, sinó de qualitat democràtica. Pel que fa a la mesura de govern, observa que inclou la construcció de deu escoles bressol, vuit de les quals ja estaven previstes el mandat anterior atès que formaven part de la previsió normal d’avançar en la línia de disposar de més places en oferta. 3198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Consideren que la proposta del govern és molt millorable, i remarca que està molt lluny de la trentena d’escoles municipals que preveia Barcelona en Comú en el seu programa electoral. Tanmateix, reconeix que la conjuntura no és fàcil, i que l’Ajuntament està fent l’esforç de sostenir el funcionament de 93 escoles bressol, i que part dels diners que hi destina haurien d’esmerçar-se en incrementar les places, fer inversions per construir escoles noves, o trobar altres solucions, però denuncia que no pot fer-ho perquè la Generalitat de Catalunya incompleix el seu compromís amb la ciutadania i el dret a l’educació en totes les etapes. Insisteix que per construir una societat amb igualtat real d’oportunitats cal que la Generalitat assumeixi els seus compromisos i col·labori i complementi els ajuntaments en el sosteniment de les escoles bressol. Per tant, demanen al govern que reclami amb fermesa el compliment d’aquesta obligació al govern de la Generalitat. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup atorga molta importància a què hi hagi suficients places d’escola bressol a la ciutat; i recorda que el setembre passat van demanar al govern que presentés pla d’escoles bressol en dos mesos, i constata que arriba amb força retard. Valora la necessitat de l’etapa educativa 0-3 per combatre el fracàs escolar, fet que corroborat per la UE. Afegeix que un altre aspecte molt important de les escoles bressol és la conciliació de la vida familiar i laboral, i subratlla que enguany més de tres mil famílies que han quedat fora de les escoles bressol municipals per manca de places. En aquest sentit, assenyala que el grup del PP va proposar que l’Ajuntament subvencionés una part del cost que representa una escola bressol no municipal per a les famílies, i que el govern s’hi va negar. Considera que el pla que avui presenta el govern és clarament insuficient, i tot i que valoren que hi hagi deu escoles bressol més a Barcelona, entenen que només 847 places no cobreixen ni tan sols la demanda actual no atesa que arriba a més de tres mil places. Reitera que el seu grup ha instat en diverses ocasions el govern a fer una passa endavant, ja que se centra en un model només d’escola bressol pública, i entenen que ha de trencar les barreres ideològiques que li impedeixen concertar places amb escoles bressol existents, de manera que ara ja podria oferir solucions. Constata manca d’ambició en el pla, ja que de les quaranta escoles que reclamava ICV-EUiA el mandat passat, ara al govern, s’ha passat a deu; alhora que renuncien a escoles bressol com la del Parc Tecnològic a les Corts, quan la realitat és que el Districte és deficitari en aquest sentit; i una altra al Camp d’en Grassot, a Gràcia. Reclama al govern, doncs, que ampliï l’oferta i que no renunciï a la possibilitat de la gestió indirecta, que s’ha comprovat que dóna bon resultat i que els permetria un estalvi anual de mig milió d’euros, alhora que poden destinar els recursos per a la construcció de nous centres per concertar i finançar places d’escola bressol. La Sra. Rovira comparteix en nom del seu grup l’anàlisi que es fa en el document que avui els presenten, malgrat que consideren que amb la problemàtica latent existent d’ençà de l’arribada del nou govern pel que fa a les escoles bressol, aquest pla hauria d’haver estat una prioritat des del principi, i no esperar un any a presentar-lo. Feta aquesta observació, afirma que el compliment efectiu del dret a una educació universal i no segregadora és l’eina més efectiva per garantir la igualtat d’oportunitats; així, l’ensenyament públic i gratuït ha de ser l’única modalitat de gestió, des de l’escola bressol a la universitat, capaç de garantir els drets esmentats i evitar la segregació i la vulnerabilització d’una part dels infants per raons econòmiques, d’origen o de gènere. Entenen que el model públic de gestió educativa és l’únic capaç de garantir el funcionament democràtic de les escoles bressol. Igualment, creuen que cal aconseguir que les escoles bressol externalitzades tornin a ser gestionades per l’administració públic, de manera que subscriuen la proposta de municipalització de les tres escoles bressol en aquesta situació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3199 No obstant això, valoren que el pla es queda molt curt, tot i que confien que suposi un avenç cap a la gratuïtat d’un servei fonamental per a la ciutadania, que fa tanmateix no es reflecteix en el document. Puntualitza aquesta observació amb el fet que les escoles bressol que hi apareixen no són públiques de debò, atès que no pas tothom qui ho vulgui hi pot accedir perquè, actualment, tenen un cost mensual entorn dels dos-cents euros sense servei de menjador, i malgrat les bonificacions existents no s’arriba a cobrir la totalitat de la demanda, i concreta que en aquells districtes on més es cobreix la demanda només s’arriba a un 58%. En aquest sentit, remarca que malgrat l’esforç que es farà tal com apunta l’informe, la construcció de deu escoles bressol i l’ampliació d’una onzena suposa passar de 3.162 infants no atesos a 2.252, i això comptant que només un 42,6% de tots infants que estan en edat d’accedir a una escola bressol ho demana. En conseqüència, consideren aquesta mesura de govern del tot insuficient, i pregunta com pensa abordar aquesta situació el govern de cara al curs vinent. Afegeix que cal adequar les ràtios de professionals, com també garantir les condicions laborals de les treballadores i els treballadors; i demana informació sobre la manera com es construiran aquestes escoles bressol, amb quins materials i qui els visarà, perquè tenen constància que s’han construït escoles que no estan adaptades a les necessitats dels centres. Igualment, demana com es pensa garantir el transport i la gestió de menjadors, que actualment estan externalitzats en empreses privades, així com per la gestió dels educadors especials, que també estan externalitzats. La Sra. Ortiz afirma que no es queden en aquesta mesura de govern, sinó que continuaran treballant incansablement perquè el patrimoni que és la xarxa d’escoles públiques s’ampliï, i per garantir el dret a l’educació universal en l’etapa 0-3. Felicita el personal tècnic pels informes que els han requerit a fi de saber quina era la projecció demogràfica, però també la situació socioeconòmica i el seu impacte en l’accés a les escoles bressol. I afegeix que estan treballant en la tarifació social per reduir les barreres d’accés a aquests centres educatius. Finalment, adreçant-se al Sr. Ardanuy, diu que el seu llegat ha estat un full en blanc de cara al futur de les escoles bressol, cap planificació, ni cap projecte executiu; i sobretot, l’acusa d’haver estancat les escoles bressol després d’inaugurar-ne vint el setembre de 2011, i les tres que van fer després, totes tres amb gestió externalitzada. En conseqüència, subratlla que en arribar al govern s’han hagut de posar a planificar, a fer els projectes executius i programar la construcció de les noves escoles. I posa en relleu que amb els estudis que han plantejat poden planificar fins a trenta escoles bressol de cara al futur. Afegeix que han mobilitzat els solars necessaris per a la construcció de les escoles programades, i que han parlat amb els Districtes. Finalment, confirma que volen recuperar la mitja hora de suport que l’anterior govern va eliminar, i que va contribuir a malmetre la qualitat educativa. I assegura que volen més inversió, com no pot ser d’una altra manera, però reclama a tots els grups que la mateixa responsabilitat que demanen per l’educació, la palesin en els pressupostos municipals, ja que no hi han presentat cap al·legació en defensa de les escoles bressol o demanant a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona que assumeixin els seus compromisos de finançament pel que fa a aquestes escoles. La Sra. Andrés manifesta el suport del seu grup al govern en la reivindicació a la Generalitat pel que fa al finançament de les escoles bressol, i que si no es poden recuperar els 1.800 euros per plaça que li pertoca posar, sí almenys el màxim possible. c) Informes 3200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA i Foment de Ciutat, SA, els acords següents: aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2015, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria. Aprovar els corresponents Informes de Gestió. Aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2015 pels administradors respectius. Aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2015, segons consta en document annex. Es dóna compte que la distribució de beneficis que consta en el document annex és la següent: a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: el benefici obtingut, 17.703.477,49 euros, es destinen a reserva voluntària 15.898.859,82 euros i a reserva de capitalització 1.804.617,67 euros. b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: el benefici obtingut, 11.933,06 euros, es destina íntegrament a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors. c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: el benefici obtingut, 2.483.833,66 euros, es destinen a reserva legal 248.383,37 euros, a reserva voluntària 101.335,27 euros i la diferència 2.134.115,02 a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors. d) Barcelona Activa, SA: el benefici obtingut, 17.318,23 euros, es destinen a reserva legal 1.731,82 euros i a reserva voluntària 15.586,41 euros. e) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 107.928,56 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. f) Barcelona Cicle de l’Aigua, SA: el benefici obtingut, 13.177,30 euros, es destinen a reserva legal 1.317,73 euros i a reserva voluntària 11.859,57 euros. g) Foment de Ciutat, SA: el benefici obtingut, 7.974,10 euros, es destinen a reserva legal 797,41 euros i a reserva voluntària 7.176,69 euros. El Sr. Pisarello indica que aquest punt és l’aprovació tècnica dels comptes d’un seguit de societats municipals, que no inclou el debat de la política concreta de cadascuna, que ja van tenir oportunitat de fer en els respectius consells d’administració i en la comissió d’Economia i Hisenda. Assenyala que tots els comptes anuals d’aquestes entitats han estat formulats i aprovats pels seus consells d’administració; que totes han tancat l’exercici amb resultat positiu i que cap no té endeutament a 31 de desembre de 2015, motiu pel qual justifica el vot favorable del govern municipal a l’aprovació d’aquests comptes anuals. La Sra. Recasens puntualitza l’observació del Tinent d’Alcaldia, que s’ha referit a una aprovació tècnica d’aquests comptes. En aquest sentit, admet que es tracta de complir amb el mandat legal al Ple de constituir-se com a junta general d’accionistes d’aquestes societats i aprovar els seus comptes a fi de fiscalitzar-los, però puntualitza que també estan aprovant els informes de gestió. Considera que poden estar satisfets dels comptes d’aquestes empreses, que aboquen un resultat positiu, però sobretot d’una gestió en què hi ha actuacions NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3201 destacades, entre les quals les de Bimsa amb la reorganització de la balconada de Barcelona o la licitació dels cinc lots de redacció de l’avantprojecte de cobriment de la ronda de Dalt; la creació de la societat Bamsa per tirar endavant política d’habitatge; o el cas de Foment de Ciutat Vella, que va posar en marxa el Raval Cultural o el pla d’actuació en l’entorn de Salvador Seguí, només per citar uns quants exemples. Finalment, demana que tots els canvis que el govern vulgui fer d’ara endavant siguin per consens. El Sr. Sierra indica que si bé estan obligats a signar els comptes en els consells d’administració, ja que altrament s’han d’acreditar irregularitats, això no suposa que hi estiguin d’acord, com tampoc no ho estan amb la gestió d’aquestes empreses. Precisa que no hi poden votar favorablement perquè Ciutadans no va formar part del consistori fins al maig de 2015, de manera que la primera part de l’exercici no la poden valorar. Quant a la segona part de l’any, diu que no poden aprovar tampoc gestió d’aquestes empreses perquè ni no comparteixen el model ni els seus objectius estratègics; i per aquesta raó avança l’abstenció del seu grup en aquesta aprovació. El Sr. Bosch considera que els comptes presentats són correctes, de manera que també els aprovaran avui en aquesta sessió. Això no obstant, encoratja el govern municipal a millorar la gestió i els resultats de les empreses en aspectes que ERC considera rellevants com ara que les adjudicacions siguin de proximitat; que tinguin en compte clàusules socials, i que afavoreixin la petita i mitjana empresa, les cooperatives, així com les empreses del tercer sector. La Sra. Ballarín es refereix també a què no estan votant polítiques municipals, sinó la gestió de les societats municipals que implica, alhora, l’aplicació de polítiques municipals mitjançant societats de capital i gestors públics, que actuen amb més flexibilitat que no pas l’administració ja que ho fan d’acord a normativa de dret privat. Avança que el seu grup votarà favorablement aquest punt en coherència amb el que ja han fet als consells d’administració, ara en la funció de junta general d’accionistes que ostenta el Plenari del Consell Municipal. Afegeix la consideració que ara no és el moment de valorar, una per una, la gestió d’aquestes societats incloses en aquest punt de l’ordre del dia perquè ja han tingut oportunitat de fer- ho en els respectius consells d’administració. Dóna el vistiplau a la manera com s’han formulat els comptes, que en tot moment compleixen amb la normativa vigent tal com acrediten els informes d’auditoria corresponents. El Sr. Mulleras critica que en aquesta aprovació dels comptes anuals i els informes de gestió de set empreses municipals el debat es redueixi a dos minuts per part de cada representant dels grups municipals, i quatre per al ponent; i pregunta si aquesta és la política de transparència que preconitza el govern municipal. Observa que a l’inici de mandat el govern podia optar entre disminuir l’estructura empresarial municipal, la burocràcia i els costos per a la ciutadania, o bé incrementar-ho tot plegat, opció que ha triat. Per tant, confirma que al seu grup no li queda altre remei que votar en contra dels comptes d’aquestes empreses i dels informes de gestió. En aquest sentit, fa notar que BSM manté un parc d’atraccions públic, un servei de grua amb un clar afany recaptatori, un zoològic on no s’hi fan les mínimes inversions necessàries, i el servei del Bicing, que continua sent un pou sense fons que costa cada any 12,3 milions d’euros. Aprofita per posar de manifest que el 2014 tant ICV-EUiA com el PSC es van negar a aprovar els comptes de BSM al·legant el desacord amb l’operació Bamsa; tanmateix, avui hi voten a favor sense que s’hagi produït cap canvi substancial. I addueix que els resultats de BSM són directament proporcionals a la pressió fiscal dels parquímetres i la grua. 3202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Garganté avança el vot contrari en aquest punt, d’entrada perquè el grup de la CUP no va ser partícip de l’actuació pressupostària de 2015 atès que no va ser al consistori fins al maig; i també perquè reproven la consolidació un any més d’un model d’externalització en empreses privades que precaritzen els serveis públics i les condicions laborals. I afegeix que aquest vot contrari també està justificat per la manca de concreció dels comptes, que fa impossible un seguiment detallat de les partides. Finalment, denuncia que l’empresa ICB –més coneguda com a BTV–, on la CUP no hi té cap representant, els va vetar la presència de dos assessors quan van anar a revisar contractes i comptes, actitud que al seu parer demostra la poca transparència existent. El Sr. Pisarello demana al Sr. Mulleras que no aprofiti per fer demagògia ara, atès que el seu grup ha tingut oportunitat de discutir aquests comptes i informes de gestió en la comissió d’Economia i Hisenda i en els consells d’administració de les empreses, on se’ls ha posat tota la informació a l’abast. Reitera que avui valoren des d’un punt de vista tècnic la gestió pressupostària d’aquestes empreses fins al final de 2015, cosa que no significa que el govern comparteixi la seva orientació política o estratègica; i precisa que han presentat plans estratègics que, en alguns casos, recullen el que han considerat millor del que s’havia fet fins ara, però amb una certa reorientació. Per tant, indica al regidor que poden parlar quan vulgui d’aquestes noves orientacions estratègiques. Agraeix els vots favorables que aquí s’han expressat i, sobretot, consideracions com les que ha plantejat el grup d’ERC quant a l’adjudicació de proximitat, un aspecte que subscriuen plenament i en què treballen activament malgrat les dificultats que posa la legislació d’àmbit estatal. La Sra. Recasens agraeix a la majoria del Plenari del Consell Municipal la votació favorable a aquests comptes i els respectius informes de gestió. Observa que hi ha a qui li sap greu que un dels llegats de l’alcalde Trias hagi estat introduir les clàusules socials, o la licitació dels cinc trams de la cobertura de la ronda de Dalt. Fa avinent al Sr. Pisarello que el seu grup entén lògic i legítim que l’actual govern faci els seus plans estratègics, i només demana que els consensuïn, cosa que li assegurarà que s’aprovin els comptes per majoria el proper exercici. El Sr. Sierra insisteix que no poden emetre un informe favorable en aquest punt atès que, a més dels comptes, també inclou els informes de gestió. I posa, a tall d’exemple, que no comparteixen el model de Barcelona Activa, o el projecte estratègic de retallar la inversió en promoció econòmica, tal com constata el projecte de modificació pressupostària que retallava gairebé tres milions d’euros. Afegeix que tampoc no comparteixen el model d’economia social, solidària i cooperativa del govern municipal, i puntualitza que no estan en contra d’aquests conceptes, però no a costa de retallar en inversió i en promoció econòmica. El Sr. Pisarello replica al Sr. Garganté que no va acudir a ICB amb dos assessors, que haurien fet promesa de censor, sinó amb dues persones externes que no van voler assumir cap compromís intrínsec com a assessors. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar- ne la inscripció en el Registre Mercantil. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3203 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 2.-Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 22 d’abril de 2016, que dóna compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya número 1001/2015, de 18 de desembre, que determina el caràcter consolidable dels increments de l’1% de la massa salarial de l’Ajuntament de Barcelona pels anys 2007 i 2008 segons els criteris acordats en la Mesa General de Negociació de 18 de febrer i de 14 d’abril de 2016, i per tant abonar els endarreriments que en deriven en la mensualitat del mes d’abril. En tot cas, no correspon aquest abonament al personal electe, comissionats/des i delegats/es, consellers/es de districte i Síndic/a de Greuge. Aprovar les taules retributives des de 2007 a 2016 que s’annexen i que són resultat de l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya número 1001/2015, de 18 de desembre. El Sr. Badia celebra poder presentar avui aquest expedient i que es pugui donar compliment a la sentència; i remarca que també és fruit d’un acord amb la Mesa general de treballadors de 18 de febrer, així com de diferents grups municipals que han manifestat la voluntat que es produís el pagament. Remarca la feina ingent duta a terme els darrers dos mesos, amb vint-i-nou persones implicades de diversos instituts municipals que han esmerçat caps de setmana fins i tot a fi de tancar les taules amb els representants dels treballadors i treballadores municipals i poder arribar a un acord, finalment, el 21 d’abril. Mostra el reconeixement a CCOO, que va impulsar la demanda, com també a la resta de sindicats i treballadores per haver arribat a aquest acord. El Sr. Forn manifesta el suport del seu grup a aquest punt. La Sra. Mejías diu que per al seu grup aquest punt significa un clar exemple de com es pot arribar a acords majoritaris sobre disponibilitats pressupostàries que no admeten discussió, i que conciten el consens de tothom. Això no obstant, manifesta que els preocupa un aspecte relatiu al procediment, i és que ja s’ha abonat aquest 1% de la massa salarial sense la ratificació del Plenari del Consell Municipal d’aquest Decret d’Alcaldia, que consolida, a més, increments salarials, i retreu al govern municipal el seu poc respecte pel Ple. Altrament, expressa tot el suport als funcionaris que han lluitat durant gairebé nou anys per aconseguir aquest increment salarial al qual tenen tot el dret; però insisteix que rebutgen totalment la manera de fer del govern. El Sr. Coronas indica que, malgrat les formalitats que comenta la Sra. Mejías, al seu grup li sembla molt més important pagar l’1% als treballadors que no pas esperar a portar-ho al Ple, sabent, a més, que ja existeix un acord. Celebra, doncs, que finalment es pagui aquest 1%, un deute històric i un perjudici molt greu als treballadors municipals durant anys. Afegeix la consideració sobre la mala gestió de governs anteriors pel que fa a aquesta qüestió, no tan sols per la manca de tarannà negociador, sinó també per la interposició de recursos judicials per evitar aquest pagament als treballadors. Reconeix al govern municipal, doncs, la seva voluntat d’asseure’s a negociar amb els treballadors, tal com reclamaven els sindicats també. I li demana que dialogui en el cas d’altres conflictes laborals com ara el de TMB. La Sra. Ballarín es felicita pel diàleg i l’acord assolit, tot i que amb retard. Manifesta, arran de les observacions del grup de Ciutadans, que l’increment de les retribucions de personal han de ser ratificades pel Ple, i que un altra cosa és d’on surten les partides pressupostàries per satisfer aquest deute. De tota manera, entén que s’han de congratular que aquest conflicte històric hagi arribat a bon port. El Sr. Mulleras recorda que el conflicte es va generar durant un govern del PSC i d’ICV-EUiA, aquesta darrera formació avui al govern. 3204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Entén, però, que es demostra que no calia posar el pagament de l’1% com a condició necessària per aprovar la modificació de crèdit de 275 milions d’euros, i que es tractava d’un xantatge polític del govern municipal. Remarca que l’Alcaldessa s’ha vist obligada per sentència judicial a fer aquest pagament, i també políticament, atès que tots els grups li ho han demanat. Observa que ara el govern es felicita per la resolució d’aquest conflicte històric, però recorda que van trigar quatre mesos a asseure’s amb els treballadors, i deu mesos a fer el pagament. El Sr. Garganté diu que estan d’acord amb el compliment de la sentència i el pagament de l’1% als treballadors i treballadores municipals. Tanmateix, manifesta que no estan d’acord amb com s’ha fet, atès que es fa extensiu als directius i al personal eventual de confiança política. Entén que fent-ho així es perd l’oportunitat de reequilibrar les diferències salarials, i recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores que estan representats per la Junta de Personal i els diferents comitès d’empresa. Concreta que s’avala el pagament als nivells 28 i 30 així com als càrrecs de confiança que estan fora de l’àmbit de la negociació sindical i, per tant, fora de l’àmbit de l’aplicació de la sentència. Precisa que un gerent municipal pot arribar a cobrar 159.000 euros bruts anuals, i amb aquest pagament s’endurà enguany 30.000 euros més, que al seu parer es podrien destinar a moltes altres coses. Subratlla que el pagament d’aquest 1% s’ha aconseguit gràcies als treballadors, atès que l’administració no el volia pagar fins que s’ha vist forçada per una sentència judicial; i denuncia que, un cop es veu obligada a fer-ho, hi inclou també el personal directiu, aplicant la dita “quien parte i reparte se lleva la mejor parte”, motiu pel qual avança l’abstenció del seu grup en aquest punt. El Sr. Badia tranquil·litza la Sr. Mejías confirmant que el procediment s’ha fet seguint el procediment establert per al compliment de la sentència. Puntualitza que aquest pagament ja ha estat fet, però que ara cal provisionar-lo en el Capítol I i, per tant, fer una modificació de crèdit. Replica la intervenció del Sr. Garganté, dient que no van trigar quatre mesos a tractar aquest assumpte, sinó que des del primer dia de mandat va estar damunt la taula. El Sr. Forn respon al Sr. Coronas que cap grup no ha fet res que no hagués de fer, i en el cas concret del mandat de CiU assenyala que van fer tot allò que els van dir els Serveis Jurídics i la Intervenció per preservar l’interès de l’Ajuntament; el mateix que ha fet el govern de Barcelona en Comú fins que ha tingut la sentència. s’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. 3.-Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: designar l’Im. Sr. Eloi Badia Casas membre i vicepresident del Consell d'Administració de la Societat, en substitució de la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. Es retira el dictamen precedent. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3205 COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d’Atletisme per la seva tasca com a motor de l’atletisme català, i per la seva vinculació i dedicació a la promoció de l’atletisme a la ciutat de Barcelona. El Sr. Asens expressa el vot favorable del govern a aquest punt de l’ordre del dia, entenent que aquest reconeixement és merescut per la tasca de la Federació com a motor de l’atletisme català, i per la seva vinculació i dedicació a la promoció d’aquesta disciplina esportiva a Barcelona. Posa en relleu que aquesta vinculació a la ciutat es remunta al 1915, any en què es va fundar la Federació, de manera que consideren que és un bon moment per reconèixer aquesta institució ja centenària, que ha passat per èpoques dolentes durant la Dictadura, quan els seus presidents eren nomenats a dit; i destaca que amb la restauració dels ajuntaments democràtics va començar la seva expansió amb la participació en curses i activitats que recuperaven l’espai públic per a la ciutadania, com la Cursa de la Mercè o la Marató. Remarca també la implicació de la Federació amb els equipaments esportius de proximitat i l’organització de proves d’èxit d’atletisme en els Jocs Olímpics, els Jocs Europeus i Mundials. La Sra. Fandos se suma al suport a l’atorgament d’aquesta medalla a la Federació Catalana d’Atletisme, que ara fa un any que celebrava el seu centenari amb una exposició al Museu Olímpic; i en què les imatges posaven en relleu el que ha significat per a l’atletisme del país. Destaca la bona salut actual de la Federació, que es palesa en les múltiples activitats que organitza, i també en l’espai públic de la ciutat, ja que no hi ha indret on no es pugui trobar algú que corre; i les mateixes escoles programen cada dia més activitats d’atletisme. Assenyala que tot plegat ha suposat també un increment de les persones federades, i la major implicació de les dones en el món de l’esport. Igualment, destaca la seva contribució en la multiplicació de curses populars. Remarca el paper de la Federació en l’impuls de Barcelona com a ciutat de l’esport; i posa en valor que sempre ha estat al costat de l’Ajuntament, tant en els Jocs Olímpics com en l’organització conjunta dels Jocs Europeus del 2010 o els Mundials Junior del 2012. Finalment, parafraseja el doctor Álvaro Presta va dir com a president en la constitució de la junta de la Federació ara fa cent anys: “homes de l’esport, per Catalunya, pels nostres sants ideals, per la salvació de la nostra identitat esportiva, inscriviu els vostres noms a la Federació Atlètica Catalana”. I diu que està convençuda que el Dr. Presta i el seu equip avui estarien orgullosos del que ha significat la Federació durant cent anys. La Sra. Barceló felicita en nom del seu grup la Federació Catalana d’Atletisme per la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. Destaca que aquesta institució ha treballat per la promoció de l’atletisme a la ciutat, i aprofita per recordar que l’actual govern municipal encara no ha presentat el seu projecte esportiu per a la ciutat. Així, subratlla que la promoció de l’esport ha de ser una prioritat atesos els beneficis socials que reporten els seus valors, i que cal potenciar els esdeveniments internacionals perquè Barcelona continuï sent clau en el món de l’esport i mantingui l’esperit de Barcelona ’92. Posa en valor la bona feina feta per la Federació, que de bon principi es va proposar disposar d’un estadi que va servir en el futur com a aval perquè Barcelona esdevingués seu dels Jocs Olímpics del 1992. Destaca que l’esport potencia els valors d’entrega, superació, il·lusió, responsabilitat o capacitat crítica, tots valors ben presents en la Federació, tenint en compte igualment el grau de sacrifici que implica l’atletisme, de vegades poc valorat. 3206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Destaca l’èxit obtingut per Carmen Valero en guanyar el títol de campiona mundial de cros, la primera vegada que una atleta catalana ho aconseguia, i que després continuarien amb Jordi Llopart, que es va convertir en el primer català campió d’Europa de marxa atlètica i segon en els Jocs Olímpics de Moscou. Considera, que entre aquests èxits, i tots els que ha estat i vindran, un dels més importants és la tasca de la federació per difondre els valors de l’esport i de la ciutat, i expressa el reconeixement per la seva tasca, ara ja centenària. El Sr. Puigcorbé destaca el compromís ferm i continuat amb l’esport i el país que la Federació Catalana d’Atletisme ha demostrat durant més d’un segle; una entitat privada sense afany de lucre integrada per clubs, agrupacions, associacions esportives, atletes, jutges i entrenadors dedicats a la pràctica de l’atletisme, però també al desenvolupament i l’organització i el foment d’activitats atlètiques en l’àmbit català. Remarca que al llarg de la seva dilatada trajectòria, la Federació ha tingut com a presidents destacades personalitats cíviques, que han contribuït a fer créixer l’àmbit esportiu, cultural i associatiu de la ciutat, i cita a tall d’exemple Àlvar Presta Torns, Agustí Pi i Sunyer, Joan Coma Sarasols, Gumersind Brunet o Romà Cuyas. Manifesta que ERC creu fermament en la necessitat d’honorar des de les institucions públiques les persones i entitats que han treballat i lluitat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya en totes les seves facetes. Afegeix la consideració que aquesta mena de distincions són la millor manera de projectar- se com a model d’exemplaritat col·lectiva, tant per a les generacions present com futures. Anuncia, per tant, el vot favorable del seu grup a la concessió d’aquesta medalla, i encoratja la Federació Catalana d’Atletisme a continuar el camí exemplar que ha permès farcir d’èxits l’esport català en la disciplina de l’atletisme. El Sr. Collboni expressa el vot favorable del seu grup i s’afegeix a les felicitacions a la Federació Catalana d’Atletisme, una entitat centenària i la primera federació de tota Espanya. Posa en valor el paper que va tenir aquesta federació en els Jocs Olímpics del 1920, amb una disciplina esportiva que ha donat grans noms a l’esport català, però també ha apostat per la participació popular, atès que actualment l’atletisme és un dels esports de base més practicats per la ciutadania a Catalunya. Entre els noms propis, esmenta Pere Prat, Jordi Llopart, el marxista Daniel Plaza, i esdeveniments com els Jocs Olímpics del 1992, passant per la convocatòria d’esdeveniments com el Mundial d’atletisme del 2010, o el Junior del 2012, que la Federació ha col·laborat a fer possibles, juntament amb la ciutat i l’Ajuntament. Té un reconeixement per als presidents de la junta de la Federació d’ençà que es va fundar, entre els quals Àlvar Presta, el 1915, fins a l’actual, Joan Villuendas, i a totes les persones que d’una manera o altra estan vinculades a l’atletisme a Catalunya. El Sr. Fernández Díaz se suma al reconeixement expressat pels grups que l’han precedit per la trajectòria d’una de les entitats més representatives de l’esport català. Remarca que aquesta Federació, que l’any passat va celebrar el seu centenari, ha anat creixent i adquirint importància en la tasca de promoció i pràctica de l’atletisme, també entre les dones, els joves, la gent gran i persones amb discapacitat; i, alhora, posa en valor el seu protagonisme en l’organització de campionats i competicions arreu, i la seva vinculació amb la ciutat, tant pel que fa a la seva participació en esdeveniments esportius de gran magnitud, com van ser els Jocs Mediterranis el 1955, la Copa del Món d’Atletisme el 1989, els Jocs Olímpics del 1992, però també pel seu paper decisiu en la planificació d’instal·lacions esportives com l’estadi Serrahima o el mateix estadi Olímpic de Montjuïc; així com la seva col·laboració en l’organització de curses populars com la de la Mercè o la del Corte Inglés i la Marató de Barcelona. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3207 Destaca que la Federació Catalana d’Atletisme ha esdevingut un exemple de compromís amb l’esport barceloní i català, amb prop de cent cinquanta clubs federats, i també amb l’esport espanyol i internacional. En conseqüència, considera que amb l’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, l’Ajuntament premia la trajectòria de la feina ben feta, la tenacitat i els valors que ha sabut transmetre a esportistes, directius i clubs al llarg d’un segle, i que l’han convertit en una referència esportiva, social i de valors. La Sra. Rovira anuncia que el seu grup no dóna suport a la concessió d’aquesta Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, no perquè no reconegui la feina feta per la Federació Catalana d’Atletisme, que els altres grups ja han glossat, sinó perquè consideren que és amb el suport diari a les entitats esportives de la ciutat que es demostra el reconeixement a la seva tasca. En conseqüència, i com ja han dit en altres ocasions, manifesta que no comparteixin el criteri d’atorgament de medalles com a reconeixement de la feina, que valoren com un criteri de competitivitat i meritocràcia, que al seu parer no són els que haurien de prevaldre en un ajuntament governat per Barcelona en Comú; de la mateixa manera que creuen que cal revisar-los a fi de no premiar uns en detriment d’altres. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 5. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat per la Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, en sessió de 10 de desembre de 2014, relatiu a l’aprovació inicial de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, i d’altres modificacions adients, d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. Encarregar al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (en endavant, un cop aprovada definitivament la modificació dels seus estatuts i en vigor, Consorci Besòs Tordera), que actuant en nom i representació d’aquesta entitat, procedeixi a la publicació dels corresponents anuncis d’aprovació inicial i definitiva, sotmetiment de l’expedient a informació pública, formuli el tràmit d’audiència als interessats, així com que procedeixi a la publicació integra el text de la modificació dels Estatuts definitivament aprovada en el Butlletí Oficial de la Província als efectes que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. Considerar definitivament aprovat l’expedient de ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs pel cas que durant el període d’informació pública no es presenti cap reclamació o suggeriment. Donar trasllat del present acord al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, als efectes escaients. S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. Districte de l'Eixample 6. Rectificar, a l'empara de l’article 105.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l’errada material continguda al plànol PROP-01 del document aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 3 d’octubre de 2014, del Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici situat entre mitgeres al passatge de Mercader, núm. 11, promogut per Grup MED Corporatiu, SAU, en el sentit a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que es dóna per reproduït a efectes de motivació; incorporar el plànol esmenat al document definitiu del Pla. 3208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Declarar la caducitat, de conformitat amb l’article 92.1 de la llei 4/1999 de 13 de gener, de modificació de la llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, de la tramitació del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació dels sòls d’equipament de les parcel·les al carrer Pomaret, 106-108, promogut per la Fundación Real Monasterio de Santa Isabel, atesa l’existència de motius determinants per a la declaració de caducitat, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; notificar aquest acord als promotors del Pla; i procedir a l’arxiu de les actuacions. La Sra. Sanz presenta aquest punt recordant que en el marc de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ja van tenir ocasió de comentar l’expedient. Tanmateix, assenyala que han fet arribar a tots els grups un informe tecnicojurídic extens i detallat, així com els antecedents que motiven l’arxiu de les actuacions. Indica que es tracta d’un expedient que dóna compliment a la sentència de 2015 que anul·la l’acord de denegació d’aprovació definitiva del 2010, i que exigeix continuar la tramitació en el punt que va quedar abans d’aquella denegació. Precisa que la continuació de la tramitació implica tornar a la situació de 2009, de suspensió de l’aprovació definitiva atès que les condicions exposades no es complien, de manera que a hores d’ara s’exigeix declarar la caducitat de l’expedient de tramitació del pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat dels sòls d’equipament de les parcel·les al carrer de Pomaret, 106-108. El Sr. Martí avança que el seu grup votarà a favor de la declaració de caducitat del tràmit d’aquest PEU per les raons que ha exposat la Tinenta d’Alcaldia, però sobretot pel contingut de l’informe elaborat per la Direcció de Serveis de Planejament. Precisa que hi ha dos motius bàsics, el primer dels quals és que qualsevol planejament derivat no pot alterar els paràmetres previstos en el planejament general quant a l’índex d’edificabilitat i d’alçada màxima. En segon lloc, indica que la caducitat que avui aproven no prejutja que més endavant els promotors puguin presentar un altre planejament que incorpori els requeriments tenint en compte que es tracta d’una finca que està dins de la zona d’influència del parc de Collserola. El Sr. Blanco assenyala que el seu grup havia fet reserva de vot en aquest punt mentre esperaven la documentació que ja els ha estat lliurada. Remarca que l’expedient és força complicat, i que inclou sentències judicials. Així, diu que no acaben de comprendre com és que el 2013 es va prendre la decisió de recórrer una decisió del TSC, que era molt senzilla de complir, atès que només demanava al Plenari del Consell Municipal que atorgués un termini d’un mes per examinar la documentació presentada pels promotors a fi de prendre una decisió en conseqüència. Per tant, tres anys després s’imposa complir aquella sentència, pagar les costes del judici i els advocats, motiu pel qual avança que Ciutadans és favorable a complir-la. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del grup d’ERC. El Sr. Mòdol agraeix la feina feta pels serveis tècnics municipals, que resulta aclaridora. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3209 Considera que fóra bo que avaluessin com han arribat fins a aquest punt, i fins on han estat capaços d’arribar per intentar d’aturar intervencions en un espai tan sensible com Collserola. El Sr. Mulleras reitera l’argument que ja va expressar en comissió en el sentit que el govern municipal s’oposa a la construcció de l’escola únicament per motius ideològics, amb el risc que implica de reclamacions legals que podrien suposar un greu perjudici patrimonial per a l’Ajuntament. La Sra. Lecha ratifica el vot que van fer en comissió. Es refereix a què el solar se situa en la zona d’influència del parc de Collserola; que s’establia una edificabilitat important, i tot i que es modifiqués, l’impacte visual és molt perjudicial per a la zona del parc. Per tant, demana que es prenguin mesures per assegurar la inviabilitat d’un futur pla d’aquestes característiques. El Sr. Mulleras insisteix que estan parlant d’un equipament escolar que es vol construir en sòl qualificat d’equipament pel PGM. Es refereix a què el govern municipal del PSC i ICV-EUiA va aprovar inicialment l’expedient el 2009, i llavors no van considerar que existissin deficiències insalvables. Per tant, pregunta què ha canviat; i recorda que l’Ajuntament ha perdut diversos plets judicials arran d’aquest projecte, i ha estat condemnat a pagar costes per més de cinc mil euros. Alerta que el que avui estan vetant pot generar en el futur un daltabaix patrimonial amb les consegüents reclamacions judicials; i, si això passa, pregunta al govern si està disposat a assumir les conseqüències. La Sra. Sanz es remet a la resposta que van donar en comissió al grup del PP; recorda al Sr. Mulleras que disposen d’un informe molt extens que aclareix plenament aquesta actuació, que no és altra que complir una sentència. I afirma que cal vetllar perquè, en aquest cas un equipament educatiu, respecti les volumetries, les alçades i l’edificabilitat de PGM. Afegeix, doncs, que cal preservar un àmbit protegit com és Collserola, complir la sentència i garantir, alhora, que hi hagin equipaments educatius suficients i públics. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. Districte de Sant Andreu 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic integral de la parcel·la situada al carrer Pons i Gallarza, núm. 32 i carrer Fraga núms. 2-18, promogut per 080 Arquitectura i Gestió, SL, amb les modificacions a que fa referència l’informe tècnic-jurídic de la Direcció de planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. La Sra. Sanz indica que aquesta aprovació definitiva del Pla especial urbanístic (PEU) afecta la masia de Can Estruch, que ja es va debatre a bastament en comissió. Així, davant de la demanda formulada pel grup d’ERC d’aprofundir en el projecte, fa avinent que els serveis tècnics ja han fet els aclariments pertinents i han participat en diferents reunions en què també s’han atès les demandes formulades per aquest grup i que s’han incorporat a la proposta d’acord que ara porten a aprovació. Explica que a fi d’assegurar una protecció major a l’edifici han afegit una prescripció que acompanya el pla que ja han fet arribar a tots els grups i també al Secretari. Manifesta la voluntat del govern de preservar els elements patrimonials, no només ajustant-se a la regulació existent, sinó incorporant també tot allò que pugui ajudar a aquesta preservació, motiu pel qual tenen la previsió de treballar en 3210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 la revisió del catàleg de patrimoni a fi que en casos com el que avui els ocupa, les fitxes s’ajustin sempre a la realitat de l’estat dels edificis amb l’objectiu d’evitar possibles interpretacions subjectives que puguin qüestionar el patrimoni de la ciutat. El Sr. Ciurana recorda que en comissió van demanar de deixar aquest punt sobre la taula, però que atès el nou redactat avança que hi votaran favorablement. Entenen que la preservació de la memòria històrica de Sant Andreu mereix una atenció especial perquè aquest projecte arquitectònic concret s’acabi desenvolupant. Afegeix la demanda que a l’hora de tramitar la llicència posin especial atenció a evitar la desfiguració de l’espai. Seguidament es refereix a la necessitat que l’escola La Gavina, situada en l’espai que afecta el pla, trobi una nova ubicació definitiva. Per tant, demana que l’Ajuntament col·labori per fer-ho possible. El Sr. Blanco es reafirma en el posicionament favorable que van expressar en comissió en considerar que el projecte posa en valor l’edifici original, que reorganitza la parcel·la correctament, alhora que compta amb un informe favorable de Patrimoni. El Sr. Coronas recorda que en la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat van votar en contra de l’aprovació d’aquest PEU amb el convenciment que no s’adequava a protecció que té la masia, atès que el seu valor resideix en la seva tipologia estructural. Indica que després de sol·licitar la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia, tant a la comissió com a la Junta de Portaveus, i no rebre el suport necessari, van demanar una reunió amb el servei de Patrimoni i Urbanisme, en què van estudiar la problemàtica de la protecció d’elements i tipologia de Can Estruch, i van arribar finalment a l’acord de requerir que el projecte tècnic que es derivi del PEU resolgui el manteniment i la posada en valor dels murs estructurals i configuradors de la masia, així com els coronaments i estucs d’acabat exteriors, juntament amb la relació volumètrica de la masia amb els cossos projectats a posteriori. Finalment, després d’agrair la proposta a Patrimoni, avança el vot favorable. El Sr. Mòdol considera que aquest PEU posa en valor l’edifici catalogat i permet la seva rehabilitació a fi d’afegir-hi nous usos. Igualment, diu que confia que les prescripcions afegides d’ofici hagin estat acordades amb els promotors del PEU. Aprofita per agrair l’esforç del grup d’ERC per vetllar pel patrimoni. El Sr. Mulleras ratifica el vot favorable que van expressar en comissió a aquest PEU d’iniciativa privada. Remarca que els informes arquitectònics i tecnicojurídics eren favorables; i que el Ple del Districte de Sant Andreu va informar favorablement aquest PEU, al qual no es va presentar cap al·legació. La Sra. Lecha valora la prescripció afegida al PEU, però confirma que mantenen el vot d’abstenció en aquest punt. La Sra. Sanz agreix els vots favorables a aquest PEU i valora l’interès mostrat per tots els grups. Celebra, també, que mitjançant el diàleg i les aportacions positives dels grups hagin estat capaços de millorar aquest PEU, i assegura que vetllaran perquè la llicència compleixi tots els requeriments. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira amb aquest nou redactat: Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic integral de la parcel·la situada al carrer Pons i Gallarza, núm. 32 i carrer Fraga núms. 2-18, promogut per 080 Arquitectura i Gestió, S.L., amb les modificacions a que fa referència l’informe tècnic-jurídic de la NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3211 Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; DETERMINAR que, a l’empara de l’article 92. 1. a) del Text Refós de la llei d’Urbanisme, s’afegeixen d’ofici les prescripcions següents: el projecte tècnic que executi el Pla, haurà de garantir, pel que fa a la masia de Can Estruch, el manteniment i recuperació dels murs estructurals (MR- 1,MR-2. MR-4, MR-6, MR-7, MR-8 i MR-10, MR-13, MR-15, MR-16, MR-17); haurà de donar una solució arquitectònica i constructiva que permeti compatibilitzar aquests elements estructurals amb les obres d’adequació a l’ús d’habitatges que es proposa i haurà de posar en valor la imatge i percepció del volum original de la masia respecte dels cossos edificats més recents situats a la cantonada dels carrers de Pons i Gallarza i de Fraga. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1.- Convocar urgentment la Taula de Treball formada per associacions, veïns i grups polítics, per fer el seguiment dels projectes i les obres del cobriment de la ronda de Dalt que es desenvolupin. 2. Assignar recursos tècnics i econòmics per aconseguir que la cobertura de la ronda de Dalt sigui un fet. 3.- Començar els treballs de cobertura aquest mandat, tot incloent els equipaments necessaris que s'acordin en els processos de participació, per tal que la ronda de Dalt esdevingui un punt de connexió i trobada. La Sra. Fandos defineix la proposició com un acte de justícia amb uns veïns, representants dels quals avui els acompanyen, que porten molt anys suportant les molèsties d’una autopista que passa per davant de les seves cases, molts dels quals, quan van anar-hi a viure, estaven davant d’un passeig al peu de la muntanya. Remarca que la ronda de Dalt ha significat una ferida que ha separat barris, i consideren que és moment de fer justícia; i posa en relleu els anys de lluita d’associacions de veïns, de reclamacions i de pressió, que van tenir resposta durant el mandat anterior amb l’elaboració d’un estudi de viabilitat –que porta físicament–,que va comportar un acord de fases amb les entitats i les associacions que reivindiquen la cobertura de la ronda. Precisa que entre altres aspectes aquest acord va significar la licitació de cinc lots de redacció de l’avantprojecte per al cobriment de la ronda de Dalt, i el pressupost corresponent. Precisa que, en acabar el mandat, també havien obtingut una declaració signada per tots els grups municipals en què es comprometien al cobriment de la ronda de Dalt. Fa notar que l’actual govern ha trigat més de vuit mesos a fer l’adjudicació; ha aturat les taules de treball real i ha tallat el diàleg amb els veïns; però, sobretot, ha generat el dubte de si realment vol fer el cobriment. En conseqüència, justifica la presentació d’aquesta proposició a fi de demanar al govern de la ciutat que convoqui la taula de treball real, i celebra que el govern ja ho hagi fet just després de presentar aquesta proposició. Tanmateix, demanen que aquesta taula sigui la que reclamen els veïns i les veïnes, i no només un fòrum on el govern expliqui allò que no volen sentir. Afegeix la demanda d’assignació de recursos tècnics i econòmics que el pla de fases establia; i que es comprometin a què començaran les obres durant aquest mandat, incloent el debat sobre els equipaments necessaris que s’acordin en un procés de participació amb els veïns. Posa de manifest que aquests veïns i veïnes han fet una proposta al PAM que ha estat, de llarg, la més votada; i considera que avui tots els grups municipals han de ratificar el compromís assumit durant el mandat anterior al qual ja s’ha referit, i 3212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 que sigui el darrer cop que els veïns i les veïnes assisteixin a un Ple amb samarretes reivindicatives, i confia que la propera vegada que es trobin sigui entorn d’una taula de treball i que tothom en surti satisfet. El Sr. Alonso, d’entrada, saluda els veïns i les veïnes que els acompanyen, i expressa tot el suport del seu grup a les associacions que porten trenta anys amb una reivindicació que consideren del tot justa. Fa notar, en aquest sentit, que la ronda de Dalt significa per a alguns residents haver de suportar uns nivells de soroll per sobre dels màxims permesos per la normativa; alhora que suposa una fractura urbanística que separa barris de muntanya de la resta de la ciutat. En conseqüència, manifesta que el seu grup defensa les accions concretes per resoldre aquestes qüestions i que passen pel cobriment de determinats trams de la ronda de Dalt. Seguidament, rebutja l’actuació d’algunes formacions polítiques. Es refereix, en primer lloc, a Barcelona en Comú, que acaba de donar l’esquena a trenta anys de reivindicacions veïnals, obviant també que la proposta de cobriment de la ronda de Dalt és la més votada en el procés participatiu del PAM. Entén que aquest fet demostra que a Barcelona en Comú només li interessen els processos participatius que donen suport a les seves propostes. Afegeix que també discrepen amb les actuacions de CiU i del PSC; en el primer cas, considera clarament electoralista prometre, pocs mesos abans d’unes eleccions, que es farà una infraestructura d’un import estimat de quatre-cents milions d’euros. Mentre que en el cas del grup Socialista, li retreu també que abans de les darreres eleccions municipals es fes una foto amb CiU defensant aquesta inversió, i ara es postuli per entrar en un govern que defensa el contrari. Acaba la seva intervenció amb la proposta d’elaboració d’un Pla director d’infraestructures per reconduir el desgavell que acaba de descriure, i que ja han anunciat juntament amb un paquet de mesures per millorar el govern de la ciutat. Precisa que el pla esmentat hauria d’abastar més d’una legislatura, i que s’ha d’elaborar en base al consens polític i amb una perspectiva de ciutat, i hauria de recollir totes les actuacions en infraestructures promeses a la ciutadania i concretar calendaris i pressupostos. Consideren que aquest pla d’infraestructures ha de servir per evitar les falses promeses i la demagògia que, massa sovint, planen en els anuncis polítics. Finalment, avança el vot favorable a la proposició per respecte als veïns i per la convicció que, la seva, és una reivindicació justa. El Sr. Coronas dóna la benvinguda als representants de les cinc associacions de veïns d’Horta-Guinardó que estan darrere d’aquesta reivindicació històrica, i els manifesta el suport d’ERC a la demanda de cobriment de la ronda pensant a recuperar el passeig de la Vall d’Hebron, que de passeig avui dia només en conserva el nom. Reconeix que durant el mandat anterior, i donant compliment al PAD d’Horta- Guinardó, es van fer estudis de cobriment i de soterrament de la ronda de Dalt al seu pas pels barris de la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, Vall d’Hebron i Horta, i es van valorar tècnicament i amb les associacions de veïns diverses propostes. Tanmateix, retreu que tot això esperessin a fer-ho a final del mandat i no pas a l’inici tal com reclamava ERC. Es refereix a què els veïns han demanat a l’Alcaldessa de formar part de la taula de treball juntament amb membres del consistori, un calendari de reunions cada dos mesos, així com dotar de pressupost el projecte, però assenyala que de tot plegat només n’han tret la certesa que formarien part de la taula de treball, prevista per a començaments d’abril, però que no va ser convocada fins ahir. Quant al procés participatiu obert als veïns i veïnes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi a fi de consensuar les millors opcions per intervenir a la ronda de Dalt, recorda que la proposta de cobriment presentada pels veïns ha estat la més votada, amb el doble de suports que la segona més votada en el procés del PAD. Pel que fa a la reunió de divendres passat del govern municipal amb veïns i veïnes d’Horta-Guinardó per parlar del cobriment de la ronda, posa de manifest NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3213 que l’equip de l’Alcaldessa va apuntar que considerava inviable el pla, malgrat ser el més votat en el procés participatiu, i els va exposar un full de ruta totalment diferent que va provocar la indignació comprensible de les associacions presents a la reunió. En conseqüència, manifesta que tenen la sensació que tant la Sra. Vidal, regidora d’Horta-Guinardó, com la Sra. Sanz, Tinenta d’Alcaldia de l’Àrea d’Ecologia i Urbanisme, els han enganyat a tots o, si més no, ho pretenen. Puntualitza que entenen que el cobriment de la ronda de Dalt no és només posar una llosa de formigó, sinó que implica un estudi en profunditat amb tots els agents implicats en la dinamització de la zona, tant a escala social com cultural o econòmica, que converteixi el passeig de la Vall d’Hebron en un eix cívic de primera magnitud; i, també, en un element cabdal del que la seva formació anomena la “ronda de les persones”, i que ERC proposa en el seu programa. El Sr. Mòdol, abans d’encetar la seva intervenció, mostra una samarreta reivindicativa del cobriment de la ronda de Dalt, donant compliment, així, a una promesa que va fer als veïns. Fet això, assenyala que el seu grup fa molt de temps que defensa aquesta intervenció a la ronda, i celebra que ara s’hi sumi CiU, així com el govern de la ciutat si és que finalment s’hi apunta. Explica que han fet un seguiment exhaustiu que els ha portat a fer seva la lluita veïnal, i remarca que els veïns estan informats i al corrent de totes les negociacions dutes a terme aquest mandat pel que fa a la modificació pressupostària. Així doncs, es mostra satisfet de confirmar que han aconseguit 15 milions d’euros que es destinaran al cobriment de trams concrets de la ronda de Dalt. Addueix que en aquest cas, com en d’altres, no es tracta de competir per l’autoria dels acords ja que són qüestions d’abast ciutadà, i avança que una vegada aconseguits aquests quinze milions d’euros lluitaran per la resta, i convida als grups municipals a sumar-se a aquesta tasca. Després d’anunciar el vot favorable a la proposició, observa que, tanmateix, significa un pas enrere, perquè el seu grup ja donava per fet que s’havien encarregat uns estudis, pactats amb el grup del PSC, a finals del mandat passat, amb una proposta d’inversió que l’actual govern va voler frenar, i va intentar alterar els estudis per no haver de fer la cobertura. El Sr. Fernández Díaz ratifica que el seu grup sempre ha defensat el cobriment de la ronda de Dalt en els barris de la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, Vall d’Hebron i Horta. En aquest sentit, recorda que l’any 1990, quan es van fer les rondes, van expressar que no hi havia cap raó per excloure aquests barris de la cobertura de la ronda, com sí que s’havia fet en altres al seu pas. Posa en valor que la persistència del seu grup es va plasmar el 2008, quan es va aprovar per unanimitat una proposta seva per aconseguir l’objectiu de cobertura de la ronda en els trams esmentats. Afegeix que el 2014, davant de la passivitat del govern municipal, i dels dubtes generats per projectes com “Portes de Collserola”, van aconseguir la inclusió d’una partida de tres-cents mil euros per a la redacció dels estudis i projectes encaminats a la cobertura de la ronda. Tanmateix, lamenta que aquesta via no va tenir continuïtat, malgrat que CiU i el PSC, a les portes d’unes eleccions municipals, van pactar una partida dels pressupostos de 2015 de 4,5 milions d’euros amb aquest objectiu, dels quals només es van executar quatre-cents mil euros. Afegeix que amb l’actual govern municipal aquesta pretensió s’ha refredat, tot i que en l’anterior mandat el grup d’ICV-EUiA, ara al govern, hi havia donat suport. Això no obstant, expressa el desig que la reobertura d’aquest debat al Ple serveixi perquè la cobertura de la ronda de Dalt al seu pas pels barris esmentats esdevingui una realitat, atès que si bé no pot negar la utilitat de les rondes per a la mobilitat, i que en el seu moment van servir per a la transformació dels barris, cal reconèixer que és imprescindible que no signifiquin una cicatriu que divideix el territori i impedeix la instal·lació de nous equipaments en els barris afectats. 3214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 En conseqüència, manifesta la necessitat d’accelerar el procés per disposar de tots els estudis, definir les fases i concretar la cobertura, una reivindicació que fa trenta anys que espera ser resolta. La Sra. Lecha saluda al seu torn els veïns i les veïnes. Remarca que la cobertura de la ronda de Dalt és una demanda veïnal històrica de prop de trenta anys; assenyala que aquesta infraestructura suposa una barrera que talla barris pel mig, i una font de contaminació atmosfèrica i acústica. Igualment, suposa un impediment per a la mobilitat de les persones, i configura un paisatge urbà que gira l’esquena al concepte d’una ciutat per viure en societat. Fa notar que la ronda respon a un model de ciutat en pro dels grans esdeveniments, sense cap escrúpol al fet que el vehicle privat pogués circular sense problemes en detriment de la connexió i la cohesió dels barris, aplicant un urbanisme absolutament agressiu. Observa que, tot i que ara els grups del PSC i CiU treguin a relluir aquesta problemàtica en comissions i al Ple, la realitat és que aquesta situació no s’ha acarat en cap legislatura, tret d’algunes mesures pal·liatives per justificar-se, i l’encàrrec d’uns estudis al final del mandat passat. Considera que si algun dia s’arriba a cobrir la ronda de Dalt, malgrat la magnitud del projecte sempre serà una mesura pal·liativa ja que la contaminació atmosfèrica no es pot amagar. Destaca que la xarxa de mobilitat que diàriament obliga milers de persones a entrar i sortir de la ciutat per les rondes fent ús del vehicle privat ocasiona acumulacions molt remarcables de trànsit és la principal font de problemes, i el resultat d’un model de ciutat imposat durant més e tres dècades. Per tant, la conclusió és que la xarxa de transport públic és totalment deficitària, i no dóna resposta a les necessitats de mobilitat de la població tant a escala de ciutat com de l’àrea metropolitana. Assenyala que la situació ha arribat a un punt que s’imposa l’aplicació de mesures i a deixar d’ignorar o de fer interpretacions partidistes de les necessitats dels veïns i veïnes dels barris afectats. Per tant, consideren evident que cal convocar la taula de treball amb veïns i tècnics, i que els grups municipals s’han de mantenir en un segon pla per evitar picabaralles de partit, a fi de començar d’una vegada, ni que sigui per fases, a solucionar el problema de la ronda. Reconeix que es tracta d’un projecte molt complex i costós, però entenen que la salut de la població s’ho val, alhora que cal restituir els greuges creats arran de la febre olímpica del 1992. Per tot plegat, anuncia el vot favorable a la proposició, sents conscients de la utilització per part de CiU, que la presenta més que altra cosa per acontentar l’electorat i, alhora, desgastar el govern. La Sra. Sanz dóna les gràcies pel suport al procés participatiu “Decidim Barcelona” del PAM i dels PAD que han que ha expressat la majoria grups municipals, i comparteix el respecte a la mobilització ciutadana en aquesta qüestió i en moltes altres que també s’han posat de manifest en el marc de la plataforma. Observa que si històricament a Barcelona s’han fet moltes reivindicacions justes i necessàries és perquè molts veïns i veïnes dels barris les defensen cada dia. Fa avinent que, a diferència del que ha succeït el darrers anys, el govern municipal ha assumit el compromís d’abordar grans projectes de transformació urbana d’infraestructures i obres per l’impacte que suposen per a la ciutat, cosa que reclama rigorositat, sinceritat i transparència des de bon principi. Remarca que el govern municipal no fa promeses, no ensenya projectes sense haver estudiat i comprovat la seva viabilitat. Entén que aquesta és la seva responsabilitat com a govern: fer possibles projectes que donin resposta a les necessitats expressades per la ciutadania. Altrament, no volen projectes empantanegats com La Sagrera o la L9 de metro. Per això, afirma que el govern ha acarat la reivindicació que cal actuar a la ronda de Dalt, motiu pel qual estan estudiant la manera de fer-ho al més aviat possible, amb propostes que permetin rapidesa en l’execució i incorporant-hi la proposta de cobertura reivindicada pels veïns i veïnes, que connecti els barris i que permeti que tot l’entorn sigui habitable de debò. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3215 Per tant, confirma que donaran suport a la proposició, conscients del compromís que implica. Reconeix, igualment, que s’han retardat un parell de mesos en la convocatòria de la comissió de seguiment, però entén que en cap cas és un temps comparable als tres anys i mig que l’anterior govern va trigar a fer alguna cosa en aquest sentit. La Sra. Fandos addueix que si fos nova en aquesta sala probablement també creuria els arguments de la Tinenta d’Alcaldia, com entén que és el cas del Sr. Alonso. Adreçant-se al Sr. Mòdol, li recorda que ella va estar vuit anys de regidora adscrita a Horta-Guinardó –coincidint amb un govern socialista a la ciutat i d’ICV- EUiA al Districte–, i li recomana que comprovi amb les actes quantes vegades CiU va demanar la cobertura de la ronda de Dalt. Nega, doncs, que avui hagin descobert el problema de la ronda de Dalt, i insisteix que quan la regidora Vila va arribar al Districte no hi va trobar absolutament res al respecte, i va haver de començar de zero. Rebat a la Sra. Sanz que es dediquin a fer projectes que no són altra cosa que paper mullat, i li confirma que el que avui porta va estar elaborat per Bimsa per encàrrec de l’anterior govern. Explica que durant el mandat anterior, entre que s’hi van posar i van treballar el projecte amb els veïns, hi va haver diferents fases i opcions i, finalment, van arribar a l’acord de tirar endavant els avantprojectes. Admet que potser van trigar més del que els veïns haurien volgut, però en cap cas vint-i-quatre anys d’inacció. Afirma que pot acceptar les crítiques de la CUP o de Ciutadans, però no les del grup Socialista que va governar durant dècades i no va fer res quant a la ronda de Dalt, i li retreu que, a més, avui es permeti titllar-los d’oportunistes. Això no obstant, celebra que el govern hagi acceptat la proposició, i confia que la seva actitud sigui sincera, alhora que li demana que es posi les piles i comenci a treballar. El Sr. Alonso reconeix que són nous a l’Ajuntament però també assegura que aprenen ràpid. Adreçant-se al Sr. Mòdol, celebra la partida de quinze milions d’euros a què s’ha referit, i que entén que, tal vegada, justifica l’entrada del grup del PSC al govern de la ciutat. Tanmateix, considera que cal acabar amb el mercadeig partidista a base de promeses d’infraestructures, i reclama projectes de ciutat amb finançament garantit a llarg termini. El Sr. Coronas entén que ha quedat clar que els grups municipals consideren la cobertura de la ronda de Dalt com un projecte de ciutat, tret del govern que encara no ho ha demostrat. Així, observa que la Sra. Sanz, que s’expressa molt bé, no actua igual que parla, i li demana que es comprometi. El Sr. Mòdol assegura que, malgrat que mai no ha format part del govern de la ciutat, no hauria endarrerit projectes a base de modificacions. Torna a dir que es feliciten per l’acord i el consens que hi ha en aquest projecte, i reconeix que quinze milions d’euros són pocs, però recorda que el govern els n’oferia 1,5; i assegura que amb això no s’acontenten i que continuaran lluitant per aconseguir dotació pressupostària per a les actuacions de la ronda de Dalt. El Sr. Fernández Díaz assenyala la necessitat de passar de la taula de treball als treballs de la cobertura de la ronda. Per acabar, pregunta a la Sra. Sanz quin calendari té el govern per prendre una decisió final sobre aquest assumpte. La Sra. Sanz puntualitza que en arribar al govern es van trobar una licitació, producte de la feina feta a les acaballes del mandat de CiU, per fer uns estudis que desemboquessin en avantprojectes. Tanmateix, precisa que tota la feina endegada avalava una actuació molt important econòmicament. 3216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Per tant, afirma que el govern no es vol comprometre amb obres faraòniques i irrealitzables perquè té l’obligació de fer factibles els projectes que planteja. Així doncs, justifica l’acceptació de la proposició per desenvolupar un projecte de cobertura de la ronda de Dalt amb les premisses bàsiques del consens ciutadà, veïnal i polític i, també, la viabilitat del projecte; alhora que entén que avui estan més a prop que mai de concretar-ne el compromís des del consens, la participació i la viabilitat. La Sra. Fandos suggereix que, si el problema és pressupostari, deixin de fer el tramvia per la Diagonal. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. Del Grup Municipal de Ciutadans Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1.- Impulsar un pla d'atenció immediata amb coordinació amb la Generalitat de Catalunya per tal de donar cobertura a les persones que viuen en situació de marginalitat. 2.- Que en el termini de tres mesos, el Govern municipal presenti un Pla d'actuació que inclogui els mecanismes de detecció, intervenció i prevenció per tal de donar assistència a les persones en risc d'exclusió social. Aquest Pla d'actuació ha d'incloure objectius, metodologia, calendarització i dotació pressupostària. La Sra. Mejías expressa el desig que aquesta proposició, com ha succeït amb l’anterior, també obtingui el suport majoritari de tots els grups, cosa que demostrarà que quan hi ha propostes que susciten consens es poden arribar a establir disponibilitats pressupostàries que les facin realitat. Assenyala que la proposició pretén que s’estableixi un pla d’atenció urgent a persones en risc i vulnerables que malviuen als carrers de la ciutat. En aquest sentit, esmenta algunes de les dades que els ha fet arribar el Servei d’Inserció Social (SIS), com ara que el 2015 hi havia 2.800 persones sense llar, 700 de les quals dormien al carrer; 434 pernoctaven en assentaments, i més de mil sis- centes persones que utilitzaven els recursos de la xarxa d’atenció de persones sense llar, i aprofita per manifestar tot el suport del seu grup per la tasca que realitza aquest servei. Precisa que fa ben poc han constatat que hi ha menors –que haurien d’estar sota tutela de l’administració– als carrers en situació de risc i vulnerabilitat. Remarca que no es tracta d’una qüestió de competències entre la Generalitat i l’Ajuntament, sinó que és una autèntica emergència social, que necessita que les administracions públiques garanteixin i prioritzin el benestar físic, psicològic i social d’aquests menors que estan al carrer. Diu que és inadmissible que es responguin les preguntes dels veïns sobre les mesures que es pensa prendre per ajudar aquests menors que s’estan als carrers, molts dels quals consumeixen estupefaents, al·legant que és una qüestió de manca de pressupost. Denuncia que aquest consistori no es pot permetre donar una resposta com aquesta; i constata la necessitat que aquestes persones tinguin un espai on puguin ser ateses adequadament, deixant de banda una lluita de competències entre administracions i procurant la intervenció d’aquella que és més propera. Afegeix que aquestes persones també han de ser ateses en cas que pateixin alguna malaltia i, sobretot, alerta que cal evitar situacions extremes que puguin posar en risc la seva vida o la dels altres. En conseqüència, demana al govern municipal que actuï davant d’aquesta situació, que prengui mesures immediates, i aporti solucions al que qualifica d’emergència social. I destaca que la proposició que avui presenten va encaminada a l’atenció de les persones, especialment menors, que pateixen situacions de risc al carrer i que, a més, es doti pressupostàriament. La Sra. Fandos avança el suport del seu grup a la proposició, i remarca que es tracta d’un assumpte amb què no es pot fer política. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3217 Observa que havien entès la proposta en clau d’exclusió residencial, és a dir, que incloïa no només les persones amb addiccions que estan al carrer, sinó totes les persones sense sostre, tal com s’expressava en l’exposició de motius. En aquesta línia, considera molt necessari el pla d’atenció immediata, però aprofita per posar en valor la feina els darrers anys. Destaca que durant el mandat anterior es va produir un increment important del nombre de places en la xarxa d’atenció a les persones sense llar, passant de 1.250 a 1.670 i, alhora, es va aplicar el model housing first, que consideren la línia a seguir, atès que empodera les persones i els proporciona una llar permanent. Quant als menors, consideren absolutament necessari el treball conjunt de les administracions, ja que com bé deia la Sra. Mejías aquesta qüestió és competència de diverses administracions, entre les quals Ajuntament i la Generalitat, i aprofita per demanar que s’afegeixi a la proposta la Diputació de Barcelona, que té un àmbit de treball en addiccions i disposa del programa SPOTT per al tractament de drogodependències. Manifesta que estan d’acord amb què es continuïn ampliant els projectes adreçats a què les persones puguin disposar d’una llar; i afegeix que Creu Roja tenia el projecte de posar en marxa un centre per a persones amb addiccions. La Sra. Benedí fa avinent que el seu grup també havia entès, atesa l’exposició de motius, que la proposició estava centrada en les persones sense llar, de manera que avança que farà una intervenció en aquesta línia. Tanmateix, confirma que comparteixen amb el grup proposant la necessitat de combatre aquestes situacions des de totes les administracions. Precisa que les persones en risc d’exclusió social tenen situacions diverses, entre les quals les que viuen i passen la nit al carrer són la cara visible més crua de la pobresa urbana; l’estereotip de rodamón, sense ofici ni benefici, víctima de les seves males decisions encara és vigent a la societat. Igualment, els apel·latius despectius tracen una línia divisòria que separa les persones amb una vida normalitzada de les persones excloses que van d’un recurs social a un altre, sense accedir a allò que defineix un estil de vida acceptat per la societat majoritàriament, a l’ocupació i, sobretot, a l’habitatge. Observa que determinats mitjans de comunicació i algunes institucions tendeixen a tractar les persones sense sostre com si tinguessin una patologia social, i obvien el problema estructural de la dificultat per accedir a l’habitatge. Indica que les trajectòries que porten aquestes persones a l’exclusió residencial són moltes i molt variades, de manera que no es pot parlar de les persones sense sostre com d’un col·lectiu amb trets comuns, que suposa una simplificació estigmatitzadora que amaga una obvietat. Altrament, el sensellarisme és una situació causada per la impossibilitat d’accedir a un habitatge. Recrimina que, o bé per compassió o bé perquè la presència d’aquestes persones suposa una molèstia, el sensellarisme preocupi només quan es fa evident a l’espai públic amb les seves formes més crues, i en què una mal entesa ideologia del civisme traça les línies de la normalitat situant les persones sense sostre fora dels límits d’allò que és acceptable. Tanmateix, remarca que la realitat és que hi ha persones que per edat, problemes de salut física o mental, o a causa de llargs processos de desestructuració social es troben sense llar i requereixen l’acompanyament de professionals, institucions, entitats, i cal que se’ls garanteixi una vida digna. Recorda que el desembre de 2015 el govern municipal va presentar un informe del sensellarisme a Barcelona, i en aquell moment els van dir què en pensaven i van fer-hi les seves aportacions; destaca que en l’esmentat informe es reflectia que les mesures d’urgència són necessàries, i entenen que ara cal millorar, dissenyar i avaluar els serveis que s’ofereixen a les persones sense llar, amb addicions o problemes de salut mental. Indica que a curt i mitjà termini caldrà un pla d’actuació i prevenció que inclogui tots els aspectes que la Sra. Mejías apuntava, i fer una reflexió profunda sobre els models d’atenció social i les mancances pel que fa a les persones que viuen en la més absoluta precarietat i les que estan en risc de patir-la. 3218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Andrés observa que en aquest assumpte que els ocupa no parteixen de zero, i posa en valor la llarga trajectòria de la ciutat en l’abordatge del sensellarisme. En aquesta línia, recorda la creació el 2005 de la xarxa d’atenció a les persones sense llar, amb la finalitat clara d’enfortir l’organització de la ciutat perquè aquestes persones puguin recuperar la seva plena autonomia. Destaca que aquesta xarxa s’ha convertit en referent a Europa pel que fa a algunes de les seves actuacions, com és el cas de la campanya de sensibilització “Imagina un 2015 sense ningú al carrer”. Això no obstant, posa de manifest que les dades elaborades per la mateixa xarxa en un informe d’evolució de dades del període 2008-2015 confirmen que s’està molt lluny de l’objectiu de la campanya, i que, contràriament, per efecte de la crisi el problema ha augmentat; en aquest sentit, coincideixen amb el grup proposant que cal avançar molt en la millora de la diagnosi, el recompte, la recollida de dades i la seva sistematització, ja que ara hi ha fenòmens que abans no existien, de manera que en els recomptes no s’hi inclouen les persones amenaçades de desnonament, les persones migrants que viuen en allotjaments temporals, o les que viuen en una institució tancada i que quan en surten no tenen casa. Entén que es evident que cal recollir tots aquests casos que acaba d’esmentar perquè formen part d’una realitat molt complexa que no es limita a comptar les persones que dormen al carrer. Per tot plegat, avança el suport a la proposició amb el benentès que hi ha d’haver el compromís de totes les administracions. En referència als joves i els menors que es poden trobar en les situacions descrites, remarca que la Generalitat ha de complir el compromís de trobar-los recursos residencials, atès que no n’hi ha en l’àmbit municipal. Finalment, valora molt positivament la feina del govern municipal en aquesta situació, tenint en compte les persones sense llar i demanant-los la seva opinió per dissenyar mecanismes més efectius, que no només procuraran pal·liar la seva situació socioeconòmica, sinó també el seu estat emocional i de salut. La Sra. Esteller confirma que el grup del PP donarà suport a la proposició, i aprofita per recordar que van demanar al govern, el desembre de 2015, que adoptés mesures per donar resposta a les més de nou-centes persones que dormen al carrer. En conseqüència, manifesta que són de l’opinió que cal abordar aquesta problemàtica des de la prevenció i amb una resposta d’actuació ràpida per part de l’Ajuntament. Observa que les dades sobre el nombre de persones en aquesta situació són diverses; així, la Fundació Arrels, va fer un recompte a principis d’any de prop de nou-centes persones que dormien al carrer, sis-centes en assentaments irregulars, i prop de mil cinc-centes ateses per recursos municipals. En aquest estat de coses, subratlla que s’han de tenir en compte les causes que originen que una persona es quedi sense llar, i el fet que una persona no acaba vivint al carrer d’un dia per l’altre, sinó que la situació que l’hi porta és gradual; i que les causes poden ser estructurals, de caire econòmic, familiar o personal. En conseqüència, alerta de la importància que l’Ajuntament disposi dels recursos preventius per aplicar-los en el primer moment que s’identifica alguna d’aquestes causes. Diu que són conscients, però, de la complexitat i la dificultat que comporten aquestes actuacions, especialment perquè el problema moltes vegades no s’evidencia per manca de visibilitat. Igualment, reconeix que la crisi ha agreujat la problemàtica, i que d’ençà del 2008 s’ha incrementat d’un 64% el nombre de persones que estan en aquestes situacions. En conseqüència, remarca que el seu grup sempre ha reclamat que s’esmercin el màxim de recursos municipals, especialment el housing first, en ser un recurs que proporciona estabilitat, malgrat que considera insuficient el nombre de cinquanta pisos que ara com ara té aquest ajuntament. Insisteix que falten recursos de llarga durada i que cal donar tot el suport a les entitats socials, que són les que atenen un nombre major de persones. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3219 En referència als menors en situació de desemparament al carrer, defensa que l’Ajuntament ha de col·laborar intensament amb la Generalitat per mirar de coordinar les seves polítiques a fi que no es cronifiqui la seva situació i desemboqui en addiccions i comportaments que els marquin per vida. La Sra. Rovira manifesta que, com la resta de grups, també havien entès que la proposició es referia més àmpliament al problema del sensellarisme i no tan específicament als menors amb drogodependències. Demana al grup proposant que revisi els enunciats que formula i que hi adapti les intervencions, i en aquest cas, precisa que s’adaptarà en la seva intervenció a l’enunciat de la proposició. Indica que quan el govern municipal va presentar l’informe de sensellarisme el novembre passat, el seu grup va manifestar que esperava una mesura de govern que s’allunyés del continuisme de les polítiques assistencials i dotés de coherència les diferents accions a seguir. Remarca que eradicar que les persones dormin al carrer, i les conseqüències que comporta, és responsabilitat de les institucions, que han d’implementar polítiques conseqüents amb dret a l’habitatge digne i la justícia social. Diu que són conscients que s’ha endegat un procés per abordar aquesta situació amb professionals i persones sense llar conjuntament, una decisió que celebren, a fi de definir les actuacions, i confia que aquestes mesures es desenvolupin amb la màxima celeritat possible. Es refereix tot seguit a l’estudi comparatiu del 2015 entre els recursos públics i els privats, en què es palesava la diferència que separava el nombre de pisos de titularitat pública respecte als de titularitat privada, i consideren que s’ha de treballar per ampliar el parc públic d’habitatge a fi de garantir-lo a tots els veïns i veïnes de la ciutat. Afegeix que també cal assegurar unes condicions laborals dignes per al col·lectiu que treballa en albergs municipals; afirma que els consta que diferents albergs gestionats per empreses privades no acompleixen els mínims ni els drets laborals dels treballadors i treballadores. Per abordar la problemàtica que planteja la proposició, consideren que calen equips interdisciplinaris en els centres d’atenció primària que, coordinats amb els de treball social, puguin atendre les demandes d’aquests col·lectius sense llar. Alhora que també consideren que cal incrementar les campanyes de sensibilització a fi de mobilitzar el treball conjunt i comunitari de les entitats i col·lectius arrelats al territori perquè esdevinguin agents actius de canvi i puguin desenvolupar tasques d’acompanyament i d’integració de les persones sense llar, amb una perspectiva d’apoderament i d’arrelament als barris. Posa de manifest l’existència d’experiències que demostren que pensar en una llar permanent fa que, voluntàriament, es puguin assolir altres objectius com la cura, les relacions socials o l’acostament a la família, uns passos que s’han de fer lluny de relacions de poder, de tutela i d’infantilització. Assenyala que per assolir tots aquests canvis cal personal, concretament personal sanitari en els casos de drogodependència, i que actualment és inexistent als albergs municipals. La Sra. Ortiz agraeix que es posin les persones amb vulnerabilitat en el centre del debat municipal. Tanmateix, lamenta una certa confusió en el contingut de la proposició, no sap si amb la voluntat d’obtenir titulars de diari, o bé per la complexitat que comporta la lluita contra l’exclusió social a la ciutat. I observa que si el grup proposant volia tractar la situació dels menors tutelats hauria d’haver centrat aquest aspecte en l’enunciat. En aquest sentit, respon que l’Ajuntament no reacciona a partir dels titulars de premsa, sinó que ho fa d’ençà del primer cas que constata de primera mà de menors en aquesta situació d’alta vulnerabilitat. Precisa que tant la regidora de Ciutat Vella, la comissionada de Salut, com ella mateixa i tot l’equip de Serveis Socials treballen posant atenció directa en els menors i des de l’àmbit de l’espai públic, que és on poden intervenir quan la seva tutela està en mans d’una altra administració. 3220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Confirma, igualment, que han requerit la coordinació amb la Generalitat i la DGAIA, que coneix perfectament la situacions d’aquests menors. Afegeix que també han activat educadors de carrer i dispositius sanitaris, i confirma que ho continuaran mantenint perquè és l’obligació d’aquest ajuntament més enllà de competències i límits administratius. Reconeix, però, que hi ha limitacions evidents, i en aquest cas, assenyala que exigeixen i exigiran responsabilitats a qui té la tutela d’aquests menors. Quant a l’atenció a les persones vulnerables i les situacions de sensellarisme, confirma que són una prioritat per al govern de la ciutat, i que des del primer dia estan treballant amb tots els equips municipals i la xarxa d’atenció a persones senes llar a fi d’elaborar un pla de lluita contra el sensellarisme, del qual estan elaborant un primer esborrany. Consideren que ha de ser un pla de ciutat, amb la concurrència de les entitats i les persones sense sostre, que són les principals implicades. Precisa que ahir mateix van establir un primer grup, del qual van sorgir propostes amb l’objectiu de millorar la xarxa d’atenció a persones vulnerables. Igualment, afegeix que també està present la necessitat d’un Pla d’habitatge que inclogui el sensellarisme com un vessant més i així ho estan treballant amb l’àmbit d’Habitatge. Concreta que també s’està elaborant un pla específic per a tractar patologies duals com les drogodependències. En referència als menors extutelats, indica que aquest ajuntament vol invertir recursos en fer-ne un seguiment, inexistent avui dia. Remarca, però, que per dur a terme aquest seguit d’actuacions, cal una dotació pressupostària concreta, i fa avinent que cap de les al·legacions presentades pel grup proposant al projecte de pressupost contempla el fenomen del sensellarisme. La Sra. Mejías agraeix el suport de tots els grups municipals a la proposició, molt especialment a aquells que hi han fet esmenes. Lamenta que s’hagi pogut produir confusió quant a l’enunciat; i afirma que comprèn que el sensellarisme és una realitat complexa, però consideren el seu vessant més colpidor quan es tracta de menors o de joves extutelats que han quedat al carrer. Entén que aquesta ha de ser una de les prioritats i que no es pot convertir en un conflicte de competències. Recull la proposta de la Sra. Benedí quant a què s’imposa una reflexió sobre els models d’atenció social a fi de valorar la seva eficàcia a l’hora de donar resposta a situacions d’emergència. Diu que són conscients que s’ha posat en marxa la implementació del model housing first, malgrat que consideren que les cinquanta places que es van establir el mandat anterior és una xifra absolutament insuficient atès l’increment de persones sense sostre a la ciutat. Justifica, doncs, la presentació d’aquesta proposició amb la intenció d’agilitar les mesures d’atenció a les persones a fi de garantir la presència de persones especialitzades que puguin atendre els menors que estan al carrer, tot i que reconeix que, evidentment, això ha d’anar vinculat a la disponibilitat pressupostària. Finalment, recorda que durant tota la campanya electoral, Ciutadans va expressar que totes les persones que visitin Barcelona no ho facin només per l’on, sinó també per la manera com s’hi viu. Considera que aquesta proposició requereix una implementació ràpida a fi d’evitar que determinades imatges tornin a sortir als mitjans de comunicació i donin una imatge que la ciutat no mereix. La Sra. Fandos puntualitza que les places del housing first eren seixanta; igualment, reclama que les accions s’estableixin amb urgència, atès que no els consta que durant aquests mesos de mandat s’hagi ampliat el nombre de places, ni tampoc altres serveis de la xarxa. Finalment, remarca la intervenció de la Sra. Rovira quant a la vinculació amb la xarxa d’atenció sanitària. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3221 La Sra. Andrés subscriu la necessitat de la dotació pressupostària, i que és una responsabilitat de tothom. La Sra. Mejías confia poder parlar i consensuar la implementació d’aquestes actuacions amb la Sra. Ortiz a fi de tirar-les endavant al més aviat possible. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Impulsar un pla d'atenció immediata amb coordinació amb la Generalitat de Catalunya per tal de donar cobertura a les persones que viuen en situació de vulnerabilitat social. 2. Que en el termini de tres mesos, el Govern municipal presenti una proposta de Pla d'Actuació que inclogui els mecanismes de detecció, intervenció i prevenció per tal de donar assistència a les persones en risc d'exclusió residencial. Aquest Pla d'actuació ha d'incloure objectius, metodologia, calendarització i dotació pressupostària. Així mateix, mentre es presenta aquest Pla, instem a que es continuïn i s’ampliïn si és necessari els mecanismes d’emergència social. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pp 3. Que el Govern municipal es comprometi a obeir la Llei 24/2015, de 29 de juliol, contra la pobresa energètica. El Sr. Bosch presenta la proposició amb què demanen que Barcelona treballi per la justícia, la dignitat de les persones i la igualtat, i que aquest consistori faci costat al Parlament de Catalunya quan el aprovi lleis en aquest sentit. Remarca que volen deixar ben clar que la seva obediència és envers aquestes lleis justes. Precisa que en aquest cas concret demanen a tots els membres del Plenari del Consell Municipal que l’ajuntament de Barcelona, per coherència, obeeixi la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per acarar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada pel Parlament de Catalunya. Afegeix que encara voldrien anar més enllà i que l’ajuntament de Barcelona, vist l’anunci del govern espanyol en funcions de presentar recurs contra aquesta llei – com tantes altres–, l’insti a no presentar recurs davant del TC. Entenen que la seva intenció és defensable, alhora que és d’una coherència íntegra amb els principis d’ERC i amb la seva missió en aquest ajuntament. Es remet a l’afirmació d’Alexis Tsipras que sense sobirania no hi haurà igualtat, unes paraules que subscriu plenament atès que la sobirania popular és la que dóna les eines per combatre les desigualtats, cosa més que evident traslladada a la situació de Catalunya. Subratlla que quan la sobirania popular empodera el Parlament de Catalunya perquè disposi de les eines legislatives per reparar i lluitar contra les desigualtats, cal donar-hi suport més enllà del que puguin acabar dictant tribunals polititzats dels poders de l’estat espanyol. Posa en valor que el govern de Catalunya ha fet l’esforç de repensar el model energètic, que vol tenir les competències per fer-ho i per determinar les tarifes socials de l’aigua, del gas i de l’electricitat del nou país. Així, metre un govern en funcions a Espanya novament vol negar-los el dret a respondre a aquesta situació d’emergència social, entenen que la seva obligació és defensar les persones i les famílies a fi que puguin assegurar-se unes condicions mínimes de benestar i de dignitat. Insisteix que han de plantar cara des de la sobirania d’aquest ajuntament, i també en solidaritat amb la sobirania que representa el Parlament de Catalunya, pel que fa a la llei esmentada, però també amb les lleis contra el fracking, les grans superfícies pel que representen per al model comercial català; la llei per a l’aprofitament dels pisos buits, la d’igualtat o la que afecta els municipis, totes peces essencials de legislació del Parlament que han de defensar. 3222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 En aquesta línia, recorda que dimecres passat ERC va presentar en comissió una proposta per construir una administració millor per a la ciutadania, sobre la qual s’ha parlat molt, però s’ha explicat poc que una de les seves demandes específiques és que aquest ajuntament faci sempre costat al Parlament de Catalunya en les seves lleis per reparar desigualtats. Entén que avui tenen oportunitat de començar a parlar d’un pacte de ciutat perquè ningú no passi fred, perquè no hi hagi desnutrició ni pobresa infantil, i que cap llar no pateixi pobresa energètica. Conclou, doncs, que els subjectes d’aquesta proposició són les persones, i entén que s’han de defensar més enllà del que digui el govern espanyol. La Sra. Fandos avança el suport del seu grup a la proposició, que justifica perquè la Llei 24/2015 suposa un canvi ja que atorga garanties al dret de l’accés als subministraments d’aigua, electricitat i gas. Reconeix que els ajuntaments ja treballaven per aquest garantir aquest dret, i ara podran continuar fent-ho amb empara legal. En conseqüència, retreu al govern de l’estat que el 2014 presentés recurs contra el Decret de pobresa energètica, malgrat que el TC va aixecar part de la suspensió. Assegura que li costa d’entendre que es pugui impugnar un fons solidari per acarar la pobresa energètica, i diu que confia que no gosi fer el mateix amb la nova llei. Subscriu plenament que l’Ajuntament ha d’aplicar la llei, que obliga i que garanteix. Igualment demana que el govern i els grups municipals donin suport a la gent que pitjor ho passa i que, si el govern espanyol impugna la llei contra la pobresa energètica, han de sortir al carrer a protestar. El Sr. Blanco indica que el seu grup tenia la intenció de votar favorablement la proposició perquè està absolutament d’acord amb el primer punt de l’enunciat, atès que es tracta d’una llei aprovada pel Parlament i, per tant, d’obligat compliment per part d’aquest ajuntament. Això no obstant, retreu que hagin afegit dos punts més sense avisar, que els forcen a emetre un vot contrari ja que cerquen iniciar una guerra entre institucions. Precisa que en el redactat s’evidencia la voluntat del grup proposant de deslegitimar institucions democràtiques i, una vegada més, d’exercir el victimisme. Recorda que Ciutadans va votar a favor de la Llei 24/2015 en el Parlament, que consideren necessària per donar resposta a situacions d’emergència; i van advertir, alhora, que l’aplicació d’aquesta llei tindria dificultats per errors de tècnica legislativa perquè es va tramitar amb presses, sense escoltar experts ni entitats afectades, cinc dies abans de la dissolució del Parlament de Catalunya i amb clara intenció electoralista. Puntualitza, però, que la llei d’emergència habitacional no està suspesa, i permet, com així ho ha reconegut el TC, establir un fons solidari, amb aportacions d’empreses i administracions, perquè les persones que han rebut un avís d’interrupció de subministrament, prèvia presentació d’un informe dels serveis socials, tenen dret a rebre una ajuda per evitar el tall. Considera, per tant, que l’Ajuntament ha d’aplicar aquesta llei però no de qualsevol manera, sinó amb seguretat jurídica i el respecte escrupolós a altres normatives que també són de compliment obligat i, sobretot, exigint al govern autonòmic que destini recursos suficients a les polítiques d’habitatge, cosa que no fa. Per tant, reclama que no es culpi una altra administració d’impedir el compliment d’aquesta llei; i recorda que l’any passat hi havia cinc milions d’euros per a aquestes ajudes, dels quals només se’n va gastar el 22%, i insisteix que l’Ajuntament ha d’instar la Generalitat a obeir la Llei 24/2015. Admet que el govern del PP ha interposat 32 recursos, però fa notar que la Generalitat ha recorregut 49 normes del govern central. Observa, en aquest sentit, dirigint-se al grup proposant, que quan els interessa recorren als tribunals, i quan no, esgrimeixen arguments de sobirania i no reconeixen els tribunals que no els donen la raó. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3223 A tall de conclusió, els recomana que apliquin la llei, que dediquin els recursos necessaris i que deixin el victimisme de banda, i afegeix que no comptin amb el grup de Ciutadans per iniciar una guerra entre institucions, amb l’únic objectiu d’amagar la seva responsabilitat per aprovar una llei d’una manera matussera i no destinar recursos per aplicar-la. La Sra. Andrés addueix que la proposició els desorienta, atès que pensaven que estava adreçada a la desobediència a la suspensió de lleis catalanes per recurs d’inconstitucionalitat davant del TC. Però, altrament, la proposta demana a l’Ajuntament que compleixi la Llei 21/2015, que és vigent, malgrat l’anunci del govern central en funcions de recórrer-la davant el TC. Entén que aquest ajuntament complirà aquesta llei sens dubte, que neix d’una iniciativa legislativa popular impulsada per la PAH, l’aliança contra la pobresa energètica i l’Observatori DESC. Anuncia que donaran suport a la proposició, entre altres motius, perquè ha recollit dues esmenes als punts segon i tercer en el sentit d’instar el govern provisional de l’estat a no recórrer la llei, i al futur govern que surti de les eleccions, en el cas que es produeixi aquest recurs, a retirar-lo. Justifica aquest posicionament perquè es tracta de defensar els drets humans, i perquè consideren vergonyosa l’actitud del govern de l’estat pel que fa a aquesta qüestió, atès que no només ha ignorat els manaments comunitaris europeus de fer normatives en matèria de protecció dels consumidors més vulnerables afectats per pobresa energètica, i ni tan sols ha regulat evitar els talls de subministrament durant l’hivern, sinó perquè, a més, ha interposat recurs contra lleis catalanes amb l’objectiu de donar cobertura social a les persones que pateixen pobresa energètica. Reitera que considera vergonyosa aquesta posició en un estat que pretén ser social. Això no obstant, demana que, amb la mateixa contundència que el grup proposant reclama el compliment de la Llei a l’Ajuntament, també la compleixi la Generalitat, atès que en els nou mesos de vida de la llei no ha fet el desplegament reglamentari, ha fet una aportació mínima al fons solidari de pobresa energètica i no ha estat capaç de tirar endavant la signatura d’acords amb les companyies d’aigua, gas i electricitat. El Sr. Mulleras precisa que el PP va votar en el Parlament de Catalunya a favor de la majoria d’articles de la Llei 24/2015 que busca regular les emergències, no només de pobresa energètica, sinó també habitacionals. Addueix que, més enllà de l’aspecte competencial, entenen que no s’hauria d’interposar recurs davant del TC; tanmateix, reconeix que hi ha problemes competencials. En aquest sentit, fa notar al Sr. Bosch que la Generalitat ostenta el rècord de posar recursos al TC, concretament 52, mentre que l’executiu n’ha interposat 31. Per tant, no entén que qüestionin el TC quan són els primers que hi interposen recursos per al seu dictamen. En conseqüència, discrepen amb el segon punt de la proposició i que han incorporat a posteriori, cosa que lamenta atès que assegura que estaven absolutament d’acord amb el redactat inicial de la proposició, i que era donar compliment a una llei plenament vigent. Afegeix que també han introduït un tercer punt amb què intenten, fins i tot, fer política amb la pobresa energètica introduint- hi el concepte de sobirania. Ratifica que el grup del PP vol incrementar les polítiques socials, que no es talli cap subministrament bàsic a les famílies i col·lectius vulnerables socialment, i que estan a favor del compliment de les lleis vigents, de totes, els agradin o no. Puntualitza, però, que més de la meitat de l’import de les factures de consum d’electricitat i d’aigua correspon a taxes, impostos i cànons, i entén que les administracions locals i l’Àrea Metropolitana estan en disposició de rebaixar aquests conceptes. En aquest sentit, fa notar al Sr. Bosch que la seva formació és al govern de l’Àrea Metropolitana des de fa molts anys i li pregunta per quin motiu no han rebaixat, per exemple, les tarifes de l’aigua. 3224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Finalment, assenyala que per aplicar eficaçment la Llei 24/2015 és imprescindible que la Generalitat faci el reglament que l’ha de desenvolupar, i retreu al Sr. Bosch que el seu grup no es mostri gaire exigent en aquest sentit ja que no ha incorporat aquest aspecte en la proposició. Li demana, per tant, que apressin a l’elaboració del reglament, i que facin una actualització contínua de les situacions de vulnerabilitat i, per exemple, evitin els comportaments free rider o els abusos. La Sra. Rovira confirma que el seu grup dóna suport a la proposició, que respon al clam del carrer, de les persones i organitzacions que lluiten diàriament per fer efectiu el dret a l’habitatge digne i l’accés als subministraments i que, paral·lelament, treballen perquè es desplegui la Llei 24/2015. Reconeix que aquesta llei no és perfecta ni la millor per assegurar una vida digna a la ciutadania, però admet que de moment és l’única eina, nascuda d’una ILP, per continuar aquesta lluita. Per tant, consideren que cal desobeir en el cas que arribi la impugnació del TC, de la mà una vegada més de la dreta més rància i antidemocràtica. Insisteix que cal desobeir, de la mateixa manera que quan han aturat desnonaments sense que els importés l’actuació dels mossos i les mordasses. Entenen que desobeir el TC és el seu deure i el que palesarà la valentia i la determinació de cadascú. Confirma que el seu grup està disposat a garantir que la Llei es compleixi malgrat el TC, que no els fa cap por, atès que garantir el dret a un habitatge digne i amb subministraments és de justícia, i assegura que posaran tots els esforços en aquesta empresa. En conseqüència, a més de votar a favor de la proposició, exigeixen al govern municipal que compleixi les seves promeses i el seu programa electoral, i que desplegui, obeint la ciutadania i no pas el TC, la Llei 24/2015. Consideren que el parc públic d’habitatges, les multes a les entitats financeres responsables de les situacions de misèria i precarietat, els acords per obtenir subministraments o lloguers socials no són objectius impossibles, sinó que haurien de ser la prioritat principal d’aquest ajuntament per garantir que cap persona de la ciutat està en risc d’exclusió habitacional. En conseqüència, insten l’Ajuntament a posar-se a treballar sense por per fer efectiu el dret a l’habitatge i als subministraments com ja estan fent altres ajuntaments del Principat. La Sra. Ortiz valora que el redactat inicial de la proposició posava la bena abans que existís la ferida, perquè entén que és ben evident que l’Ajuntament obeirà la Llei 24/2015; d’entrada perquè està en vigor, i entén que si no s’ha recorregut encara és gràcies a la pressió ciutadana impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la pobresa energètica amb accions de protesta que han rebut suport polític i social. Entén que fóra bo reconèixer que aquest gran suport polític i social no s’ha assolit només a Catalunya sinó arreu de l’estat, que valora com un exemple de fraternitat i de lluita comuna en la defensa dels drets humans bàsics. Manifesta que si, finalment, el TC suspèn la Llei, la continuaran obeint, d’entrada, perquè ha estat seva principal aliada en la lluita contra els desnonaments, també en la mobilització d’habitatges buits, i ha canviat la consideració de l’habitatge com un bé especulatiu per la seva funció social. Igualment, s’expressa en els mateixos termes pel que fa al garantiment dels subministraments bàsics. Això no obstant, fa notar al Sr. Bosch que la sobirania passa per moltes altres coses, com ara la defensa del model públic de subministraments bàsics, començant per l’aigua, un aspecte en què el govern de la Generalitat no s’ha mostrat gens ni mica sobiranista. Per tant, demana la complicitat del grup d’ERC per recuperar la capacitat per intervenir en la gestió pública de l’aigua, i també el dret al subministrament. Afegeix que també demanen a la Generalitat obeeixi la Llei i la desplegui reglamentàriament, cosa que facilitaria molt la feina als municipis, així com també reclama el Codi de Consum; pel que fa al fons per a la pobresa energètica posa en NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3225 relleu que els ajuntaments encara esperen la part que els pertoca. Observa que l’única part que s’ha desplegat de la Llei són les subvencions que el Conseller Puig va atorgar a les empreses subministradores en concepte de pobresa energètica. Per acabar, remarca que aquest ajuntament està aplicant la llei, i alhora desplegant polítiques per combatre la pobresa energètica, impulsant l’educació energètica de la ciutat, l’empoderament de la ciutadania enfront de les companyies subministradores i habilitant espais de denúncia dels talls de subministrament. El Sr. Bosch agraeix els posicionaments dels grups municipals, i assegura que el seu grup serà el primer d’exigir al govern de la Generalitat que compleixi la Llei i que es responsabilitzi davant la ciutadania per evitar qualsevol desigualtat. Al Sr. Mulleras li assegura que duen les piles posades, en aquesta qüestió i en moltes altres, i puntualitza que les porten de molt llarga durada. La Sra. Fandos replica a la Sra. Ortiz l’afirmació que ha fet sobre el Conseller Puig, i remarca que va ser ell qui va tirar endavant el fons de pobresa energètica. Recorda, igualment, que el fons va ser impugnat en el seu moment, i que aquesta impugnació ha estat aixecada parcialment. En conseqüència, fa notar al Sr. Blanco que la situació d’impugnació va ser la que va impossibilitar executar-lo en la seva totalitat. Admet, com aquí s’ha dit, que cal desplegar reglamentàriament la Llei i continuar fent protocols. La Sra. Andrés puntualitza que amb les esmenes que ha presentat a la proposició el seu grup pretén evitar que el govern central interposi recurs i que la Llei 24/2015 continuï vigent, sigui efectiva i que la puguin complir i obeir amb normalitat. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb vuit vots en contra – emesos pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller–, i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Que l’Ajuntament de Barcelona obeeixi, per coherència, la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge I la pobresa energètica, del Parlament de Catalunya. 2. Que l’Ajuntament de Barcelona insti al govern espanyol en funcions a que no presenti recurs al Tribunal Constitucional a la Llei 24/2015. 3. En cas que el govern espanyol presenti aquest recurs, que el nou govern el retiri I deixi a les institucions catalanes exercir la seva sobirania. Del Grup Municipal Socialista Pp 4. El Plenari del Consell Municipal acorda que: El Pla Director de la Guàrdia Urbana per l'actual mandat municipal, i els canvis organitzatius al cos de la Guàrdia Urbana que d'aquest es derivin, es debatrà i posarà a votació en el Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament. El Sr. Collboni expressa que la proposta que presenten té a veure amb la seguretat pública, la manera com garantir un dret tan bàsic per a la ciutat, tan assolit i consolidat a Barcelona. Fa notar que presenten aquesta proposta poques setmanes després que el govern municipal presentés en la comissió de Presidència una mesura de govern sobre el Pla local de prevenció i va assenyalar que es tractava d’un pla obert, i el mateix comissionat de Seguretat ha expressat el compromís de rebre totes les aportacions dels grups municipals. Observa que aquest Pla local de seguretat ha de ser la principal eina per definir i parlar de seguretat pública a la ciutat. Recorda que la seguretat ha estat objecte 3226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 de debat darrerament i, en aquest sentit, remarca que la convivència i la prevenció són elements clau per a la seguretat, que ha de garantir la qualitat de vida de la ciutadania i la seva llibertat. Posa de manifest que s’han pres decisions rellevants en l’àmbit de la seguretat pública, que tenen a veure amb la convivència a l’espai públic, i que estan relacionades, en molts casos, amb la mateixa organització de la Guàrdia Urbana. Reconeix que tots els grups municipals han expressat en un moment o altre el seu suport, més o menys explícit, al cos de la guàrdia urbana, i assenyala que té unes necessitats que aquest Pla director hauria de contemplar i aclarir. Posa en relleu que els debats suscitats sobre aquest cos de seguretat en molts casos són fruit de declaracions, esdeveniments ocorreguts, o fins i tot de percepcions pròpies o prejudicis ideològics. Apunta que entre les necessitats de la Guàrdia Urbana, que han de repercutir en la millora de la seva organització interna, hi ha l’augment de la dotació de recursos materials i formatius; atorgar-li més suport institucional; i aplicar més transparència i reconeixement per garantir la confiança ciutadana i institucional. Afirma que, en aquesta direcció, coincideixen amb la iniciativa del govern de posar en marxa aquest Pla director. Indica que amb aquesta proposició demanen, per tant, que es faci un debat públic en el Ple a fi d’assolir consensos que històricament ja s’havien aconseguit, com ara en el combat contra el tràfic de drogues, en els aspectes que tenen a veure amb la immigració, amb la cooperació internacional; uns debats que periòdicament es reprodueixen a la cuitat. Puntualitza que la proposta de portar aquest debat al Ple és per obrir la participació i fer explícita la coresponsabilitat de tots els grups municipals en matèria de seguretat pública, de no instrumentalitzar-la, com tampoc la guàrdia urbana, com a objecte de mercadeig polític o d’arma llancívola entre les diferents formacions polítiques del consistori. Demana, també, que s’escolti la guàrdia urbana i els seus sindicats per avançar en les millores que són conscients que necessita aquest cos; i que el govern lideri la construcció d’un consens ampli que estan convençuts que existeix en aquest Plenari quant a la seguretat pública i, per tant, de millora de convivència i de la garantia de les llibertats. El Sr. Forn avança el vot favorable a la proposició, tot i que afirma que s’haurien estimat més que s’hagués mantingut el text inicial. Posa de manifest que tant el Pla de seguretat com el Pla director de la Guàrdia Urbana són dues eines bàsiques per definir la prioritat de les polítiques de seguretat i els recursos humans i materials que cal posar a la seva disposició. Subscriu, com ara demanava el Sr. Collboni, que ambdós plans han de tenir el màxim consens i suport dels grups polítics; atès que no pot ser un pla del govern sinó de l’ajuntament de Barcelona; i remarca que per aconseguir-ho cal diàleg, voluntat de consens també amb els agents socials i amb els sindicats. Tanmateix, lamenta que el Pla de seguretat que ja va presentar el govern no hagués estat consensuat, ni va ser treballat pels grups, ni tan sols va ser presentat al Ple, sinó en comissió, i amb debat escàs i sense votació. Entén, però, que el govern encara pot canviar de manera de fer, i afavorir el diàleg i el treball conjunt amb l’objectiu d’arribar a un consens que beneficiarà tothom. Seguidament, aprofita per reiterar la pregunta que ha formulat arran de la presentació de la mesura de govern sobre la convocatòria interadministrativa, sense especificar-ne les places. Igualment, diu que els sorprèn que durant molt de temps el govern hagi justificat que no es podia parlar de places sense tenir el Pla director. I pregunta què els ha fet canviar de criteri. El Sr. Sierra observa que la intervenció del govern en aquest punt la farà el Primer Tinent d’Alcaldia, el Sr. Pisarello, quan entenen que l’hauria de fer l’Alcaldessa, atès que és la màxima responsable de la seguretat. Per tant, li demana que nomeni un regidor que s’encarregui d’aquest assumpte. Feta aquesta reflexió, avança que el seu grup votarà favorablement la proposició, i fa avinent, que com al grup de CiU, els agradava més la proposició NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3227 inicial. Reconeix, però, que s’hi manté l’essència que és que tots els grups municipals participin en l’elaboració del Pla director de la Guàrdia Urbana, que no té a veure amb el Pla de seguretat. En aquest sentit, diu que van tenir una reunió amb el comissionat de Seguretat a fi d’aportar idees per al Pla de seguretat. Indica que el model de seguretat per a la Guàrdia Urbana de Ciutadans està basat en la prevenció i en la proximitat, entesa no pas com un concepte filosòfic, com fa el comissionat, sinó de manera efectiva, exercint l’autoritat de què s’ha privat la guàrdia urbana durant aquest mandat, i amb presència al carrer, cosa que requereix dotació material però, sobretot, humana. El Sr. Coronas reconeix que una de les funcions de l’ajuntament de Barcelona és col·laborar en les funcions de policia de seguretat ciutadana, segons estableix la Junta Local de Seguretat, que són desenvolupades per la Guàrdia Urbana, sense perjudici de les que corresponen a altres cossos i forces de seguretat. Consideren que per disposar d’una bona policia cal que estigui ben organitzada i actualitzada i, per aquest motiu, és de vital importància que es presenti, tan bon punt estigui acabat, el Pla director de la Guàrdia Urbana, que contempli totes les novetats i que tendeixi a l’assoliment d’una policia de proximitat, més eficient i també més empàtica. Entenen, doncs, que es tracta d’un assumpte de gran importància en què tots els grups municipals han d’intervenir i participar en el debat del que ha de ser la nova policia de la ciutat. Tanmateix, creu que si bé és important que l’oposició proposi, ha de ser el govern qui decideixi i executi d’acord amb els treballadors i treballadores de la Guàrdia Urbana. Diu que comprenen l’essència de la proposició del grup del PSC en el sentit de la necessitat que tots els grups estiguin assabentats i participin en el procés de redacció del Pla director, però adverteix que també cal deixar governar. Agraeix l’esforç en la millora del text inicial de la proposició, perquè consideren que el debat és legítim i necessari, però votar-lo al Ple podria implicar un conflicte polític que no beneficiaria en res la ciutadania. Així, avança que hi votaran favorablement. El Sr. Fernández Díaz retreu al Sr. Collboni la seva por escènica en acceptar la transacció de la seva proposició, i entén que al grup proposant li fa pànic que, finalment, la proposta sigui aprovada pel Ple i que això distorsioni, o entorpeixi, les seves negociacions per entrar a formar part del govern municipal. Altrament, assegura que de cap manera no poden entendre que el PSC s’hagi avingut a canviar el text inicial de la seva proposta, que si alguna cosa aportava era justament que el Pla director de la Guàrdia Urbana havia de ser votat al Plenari del Consell Municipal. Assenyala que les qüestions d’interès en aquest pla són, d’entrada, el calendari, que segons ha dit el comissionat de Seguretat es presentarà pel maig; el contingut, que s’haurà de debatre i fer-hi les aportacions pertinents per part dels grups municipals; i, finalment, decidir qui l’ha d’aprovar, que és la qüestió rellevant que contenia la proposició inicial del PSC. Fa avinent, i entén que cal que se sàpiga, que una majoria del Ple hauria donat suport a la proposició original en el sentit que el Pla director l’hauria d’aprovar el Plenari del Consell Municipal; altrament, reitera que el Sr. Collboni ha tingut por escènica amb la possibilitat de fer perillar una hipotètica entrada al govern. Creu que és bo que se sàpiga, també, que arran de l’admissió de modificar la proposició, el Pla director de la Guàrdia Urbana serà aprovat per decret de l’Alcaldessa, a la qual el Sr. Collboni ha donat mans lliures per aprovar el pla que consideri convenient, cosa que assegura que inquieta notablement el grup del PP. El Sr. Garganté expressa en nom del seu grup la consideració que el Pla director de la Guàrdia Urbana ha de contenir, entre altres coses, un canvi substancial que obri la porta a la democratització de l’estructura del cos, així com un canvi de les funcions que avui dia li són pròpies, i també la dissolució de les unitats antiavalots (UPA). 3228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Considera que és bon moment per establir canvis substancials que acabin amb el model de ciutat que s’ha perpetuat durant massa anys, i que ha cronificat conflictes i males praxis que han dificultat en moltes ocasions la vida de les persones que cal protegir en comptes de perseguir. Remarca que s’ha d’establir un model de seguretat en consonància amb les demandes de la ciutadania de democratitzar la societat, en tots els estaments, i no pas encaminat a perpetuar i protegir rols de poder i interessos del capital, un concepte que puntualitza que és d’Adam Smith, un dels creadors del marc teòric del capitalisme, quan deia que l’interès de la classe capitalista no està lligat a l’interès general de la societat, i sovint hi és obertament oposat, cosa que és evident que pateixen les classes populars. Entenen, doncs, que el nou model de seguretat ha de servir per fer de Barcelona una ciutat pionera en la defensa dels drets humans, aplicant el mandat de normes universals que estableixin inequívocament que l’obligació de les administracions públiques no és només respectar aquests drets, sinó fomentar-los i garantir-los. Tanmateix, creu que ara com ara no van per aquest camí, i posa com a exemples concrets la no identificació de les UPA, la manca de confidencialitat metge-pacient, o la requisa de cartells en el Ple. Insisteix que preconitzen un model de ciutat que no estigmatitzi la pobresa, les persones migrades o altres situacions que, mandat rere mandat, han contribuït a cronificar els conflictes que tenen el seu origen en la procedència de classe o la capacitat econòmica, utilitzant i instrumentalitzant la Guàrdia Urbana per executar el model de ciutat repressora, exclusiva i excloent. I observa que poden preguntar la seva opinió als venedors ambulants, que no tan sols han vist el centre de la ciutat blindat per la policia, tant en superfície com als espais subterranis d’accés al metro i al tren, sinó també a la parada del metro de Besòs, a la qual els impedien l’accés per anar carregats amb farcells. Insisteix, doncs, que tots els canvis que es facin en matèria de seguretat han d’anar encaminats a revertir el model de seguretat i de policia que durant massa anys ha exclòs i perseguit moltes persones; i, altrament, garantir una policia ajustada a les necessitats reals de la ciutat i no pas a les del Grup Godó, per posar un exemple; un model de policia de proximitat al servei de la gent i no pas a l’inrevés; un model de policia sense rastre d’impunitat, ni sospita d’impunitat; un model de policia allunyada de la militarització del cos; un model de seguretat basat en més mediació, prevenció, més informació i menys repressió i criminalització. Conclou que demanen un model de policia que no es premiï amb medalles, i encara menys amb les regulades per una normativa franquista com passa actualment, i que simbolitza com n’és de caduc el model policial actual. Finalment, anuncia l’abstenció del grup de la CUP. El Sr. Pisarello avança el vot favorable del govern a la proposició, i expressa el compromís de garantir el dret a la seguretat a la ciutat i la seguretat en el gaudi de tots els drets per part de la ciutadania, civils, polítics, socials i culturals. Destaca que per primera vegada es presenta un procés de revisió conjunt de la Guàrdia Urbana, que vol ser sistemàtic i també participatiu, basat fonamentalment en tres principis que ja ha exposat el comissionat de Seguretat en diverses ocasions. Precisa que aquests principis són el de proximitat, que inclou la mediació, la descentralització territorial i la transparència. Afirma que aquests principis estratègics són irrenunciables, però estan oberts al debat amb tots els grups polítics municipals. Confirma que aquest maig es presentarà el Pla director de la Guàrdia Urbana, que defineix com un document inicial i, per tant, susceptible de ser modificat i discutit en comissió, de manera que tothom tindrà l’oportunitat de dir el que consideri convenient. Afegeix que aquest Pla director ja ha comptat amb la participació de més de dues-centes cinquanta persones, i manifesta la plena disposició a què l’Alcaldessa el presenti en el Ple quan convingui a fi de discutir-lo. Considera que la seguretat és un element bàsic, i coincideix amb què cal un canvi de conjunt del model amb la mateixa guàrdia urbana com a actor principal, i reitera que tots els grups estan convidats a fer-hi les seves aportacions. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3229 El Sr. Collboni agraeix als grups del govern, de CiU, Ciutadans i ERC el suport a la proposició, i remarca que es tracta de la majoria de grups del consistori que amb aquesta votació expressa la voluntat de comprometre’s rigorosament amb la seguretat pública i els canvis i millores que convinguin al cos de la Guàrdia Urbana. Entén que també és evident que es vota el compromís del govern, que és qui ha de liderar el debat, en un moment que no és còmode. Així, responent les al·lusions del Sr. Fernández Díaz, assegura que el més còmode hauria estat obviar aquest assumpte, i replica que qui té més por escènica és el grup del PP, en aquest assumpte i en molts altres de ciutat, i remarca que prefereixen la trinxera, fent escarafalls i frases ocurrents, en comptes de sortir a escena i comprometre’s amb la resta de grups per intentar bastir consensos. Entén que aquesta sí que és una posició còmoda i poruga, i lamenta que la intervenció del Sr. Fernández Díaz hagi estat tan decebedora i sense capacitat d’aprofundir el seu posicionament. Quant a l’aspecte de la votació a què també s’ha referit el representant del PP, li suggereix que s’adreci als Serveis jurídics de l’Ajuntament, que li explicaran el motiu del canvi en la proposició, atès que no és preceptiu que s’hagi de votar. Altrament, afirma que l’objectiu de la proposició s’aconseguirà: que hi hagi un gran nombre de grups municipals, juntament amb el govern, que es comprometi a fer l’esforç de consens, i de no utilitzar partidistament la seguretat, com sí que ha fet històricament la dreta. El Sr. Forn, adreçant-se al Sr. Pisarello, observa que el govern parla de procés pioner, però li fa notar que el debat sobre el Pla de Seguretat si en alguna cosa ha estat pioner ha estat en la manca de participació, observació amb què van coincidir tots els grups en el moment que el van presentar. Fa avinent que hi ha un altre sistema de fer les coses, tal com van fer el darrer mandat, que va ser presentar el document al Ple i obtenir l’acord de tots els grups, inclòs ICV-EUiA. Addueix que si aquesta manera de fer del govern municipal respon al canvi promès, van pel mal camí. El Sr. Sierra creu que tots coincideixen amb què la seguretat és un dels eixos fonamentals per a la convivència a la ciutat, i estan d’acord amb el grup del PSC que és un assumpte de ciutat que requereix el consens de les forces polítiques del consistori. En aquest cas, precisa que allò que s’aborda en el Pla director de la Guàrdia Urbana és el model organitzatiu i policial, que ha de servir per a més d’una legislatura. Retreu al govern municipal la seva poca preocupació per la seguretat, no només perquè no ha intervingut la seva responsable, l’Alcaldessa, sinó també perquè el Primer Tinent d’Alcaldia s’ha limitat a redundar en filosofia i ha aportar ben poques mesures concretes. El Sr. Coronas diu al Sr. Fernández Díaz que allò que ha fet el representant del grup proposant no ha estat fruit de la por escènica, sinó d’una rectificació. Considera que la pregunta bàsica que tots s’han de respondre és si realment volen millorar la Guàrdia Urbana i oferir un servei millor a la ciutadania en matèria de prevenció i seguretat; o, bé, altrament, allò que busquen és convertir aquest saló de plens en un escenari de confrontació partidista. En aquest sentit, confirma que ERC no aposta pel hooliganisme polític, menys encara amb aquesta matèria que els ocupa. Per tant, diu que lamenten profundament constatar que no tothom està per la labor constructiva i oberta que cal en tot allò que fa referència a la seguretat. El Sr. Fernández Díaz s’adreça a l’Alcaldessa com a no exercent de responsable de seguretat, i fa avinent que l’abstenció del seu grup respon a què no estan d’acord que el Pla director de la Guàrdia Urbana s’aprovi per decret de l’Alcaldessa, sense ratificació del Ple, tal com demanava la proposició inicial, i que el seu grup hauria votat favorablement. 3230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Pisarello respon al Sr. Forn que quan es va presentar el Pla de seguretat i prevenció es va portar al Consell de Seguretat Urbana, i era conegut per tots els grups quina era la proposta, i afegeix que encara està obert a les seves aportacions. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb sis abstencions – emeses pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, i trenta-cinc vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al govern a presentar en el mes de maig, al Consell Plenari de l’Ajuntament, el Pla Director de la Guàrdia Urbana per tal que pugui ser sotmès a debat i tenir en consideració les aportacions que facin els grups municipals. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 5. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a presentar el Pressupost General 2016 al proper Plenari del Consell Municipal per a la seva aprovació, i en el cas que fos rebutjat, que l'Alcaldessa plantegi la seva aprovació vinculada a una qüestió de confiança. El Sr. Fernández Díaz afirma que els pressupostos són l’eina política més important d’un govern, ja que és on es defineixen les prioritats, les accions, les polítiques i la gestió. Justifica aquesta introducció perquè la proposició que presenta recorda que la llei preveu per als ajuntament un mecanisme excepcional d’aprovació dels pressupostos: la qüestió de confiança. Precisa que la seva aplicació permet que quan es rebutja un pressupost, el govern tingui l’opció de tornar-lo a presentar vinculat expressament a l’aprovació d’una qüestió de confiança i, si transcorregut un mes l’oposició no ha presentat una moció de censura, el pressupost s’aprova automàticament. Precisa que aquest és el sentit de la proposició del PP a fi de desbloquejar el debat pressupostari en un sentit o en un altre; és a dir, o bé tenen el pressupost, o bé, canvien d’alcaldessa. Considera que és el moment oportú de fer aquesta proposta, atès que el govern va presentar, i retirar posteriorment, un pressupost municipal per al 2016; i va haver de suspendre el Ple extraordinari convocat per a la modificació de crèdit pressupostari. Recorda que aquesta proposta no és inèdita, atès que la va fer quan l’anterior alcalde, el Sr. Trias, no va obtenir els vots necessaris per tirar endavant el pressupost municipal. Entén que la proposició també posa en evidència que l’Alcaldessa, que sovint intenta traslladar a la ciutadania la percepció que no hi ha pressupost perquè el bloqueja l’oposició, no té el coratge polític i la responsabilitat de govern necessària per presentar-lo vinculat a una qüestió de confiança. La Sra. Recasens observa que porten onze mesos de mandat i encara estan debatent si podran tenir un pressupost o no. Recorda que en el seu moment va titllar de vodevil el procés que s’havia seguit, i les negociacions pròpies d’un mercat de Calaf; i constata que novament se sorprenen per la incapacitat i la feblesa del govern, i li retreu la paràlisi en què ha sumit la ciutat. Precisa que parlen d’un mecanisme concret per a l’aprovació dels pressupostos, que CiU va fer servir per aprovar els del 2014. Puntualitza, però, que hi ha dues diferències evidents; en primer lloc, que el govern de CiU va portar la qüestió de confiança per pròpia iniciativa, mentre que avui es faria a iniciativa de l’oposició, segons la proposició. Remarca, doncs, que aquest mecanisme estaria instant de manera molt diferent. En segon lloc, fa notar que el govern de CiU va acabar aprovant el pressupost per una qüestió de confiança el desembre del 2013, amb NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3231 tot l’any per endavant per executar-lo. En el cas que els ocupa, altrament, només quedaria la meitat de l’exercici. Pregunta al Sr. Fernández Díaz si està segur, que arribat el cas, tindrien un alcalde o alcaldessa diferent; i afegeix que si així fóra, el pressupost aprovat sempre seria el de Barcelona en Comú, al qual CiU no donaria suport. En conseqüència, assegura que prefereixen una modificació de crèdit parlada i consensuada pels grups municipals. I aprofita per reclamar lideratge a l’Alcaldessa, i li demana que entengui que en consistoris fragmentats com aquest i amb govern en minoria cal tirar endavant a base de diàleg i de consens. Puntualitza que el pressupost vigent és una pròrroga de l’aprovat pel govern de CiU, amb el suport dels grups del PSC i d’ERC, i confia que avui seran capaços de defensar-lo. Retreu al govern municipal que llancés la tovallola al minut zero, i preferís no tirar endavant amb un pressupost nou; i no sap si és que prefereix tenir un pressupost prorrogat per poder emprar el mecanisme de la Comissió de Govern, possible arran d’una llei del PP. Tanmateix, alerta que un pressupost aprovat per aquest òrgan torna a ser un pressupost que s’allunya dels consensos necessaris que reclama la ciutat. El Sr. Sierra entén que la proposta del grup del PP és de molt difícil compliment. I remarca que tot el procés necessari per aprovar un pressupost faria que només fos vigent la meitat de l’exercici. Observa que disposen d’un pressupost del mandat anterior, i recorda al Sr. Fernández Díaz que el seu grup va facilitar-ne l’aprovació. Consideren que hi ha altres mecanismes que la qüestió de confiança com és el de la modificació pressupostària, que serveix per anar aplicant-lo per projectes concrets, prèviament consensuats. Manifesta que, a dia d’avui, els mereix més confiança l’actual pressupost prorrogat que no pas els que pugui aprovar l’actual govern per Comissió de Govern el desembre vinent. El Sr. Bosch informa que fa uns instants s’acaba d’assabentar que el govern espanyol del PP ha presentat recurs contra la llei de pobresa energètica del Parlament de Catalunya, i n’ha demanat la suspensió. Per tant, adreçant-se al grup del PP, li pregunta si continua mantenint que és ERC qui es dedica a atiar la guerra institucional. Entrant en el contingut de la proposició, manifesta que creuen en el diàleg i els acords; recorda que han participat en l’elaboració dels pressupostos, que confia que finalment s’aprovin; han proposat aspectes històrics per a la ciutat, entre els quals reivindicacions veïnals com el trasllat de les presons Model i Trinitat Vella o l’arribada del metro al passeig de la Zona Franca. Posa en relleu la voluntat de construir d’ERC, d’un canvi real per comparació dels qui només volen enderrocar i destruir. La Sra. Ballarín anuncia que el seu grup tampoc no donarà suport a la proposició perquè considera que abans d’arribar a presentar un pressupost perquè sigui rebutjat, i haver d’aprovar-lo per una qüestió de confiança, cal exhaurir altres vies menys excepcionals i més adients per assolir un consens polític. Consideren, doncs, que hi ha vies més garantistes i millors per a un funcionament democràtic de l’Ajuntament. Afegeix que presentar uns pressupostos sabent que hauran de ser sotmesos a una qüestió de confiança tampoc no soluciona cap problema ni en garanteix una aprovació efectiva. En aquest sentit, recorda que hi ha una sentència del TSJC, de 13 de febrer de 2015, que diu que superar la qüestió de confiança no equival a l’aprovació dels pressupostos, sinó només el tràmit d’aprovació inicial. Ratifica que no donaran suport a la proposició amb el convenciment que l’Ajuntament ha de poder acabar la feina iniciada fa més d’un mes amb la darrera modificació de pressupost, de 276 milions d’euros, ja aprovada inicialment. Diu que el govern ha de continuar treballant per teixir el consens necessari per posar tots aquests recursos al servei de la ciutadania, que han d’ajudar a impulsar 3232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 mesures de gran rellevància, entre les quals destaca la reforma de l’avinguda Meridiana, de Pere IV, actuacions de cobertura de la ronda de Dalt, l’impuls de programes de suport als autònoms, ajuts fiscals per a famílies amb rendes baixes, escoles bressol, el pagament de l’1% als treballadors municipals o l’arribada del metro a la Zona Franca, entre altres. Remarca que parlen d’un conjunt de mesures fonamentals per al present i el futur de la ciutat que no poden quedar al calaix. I es mostra convençuda que el govern serà capaç de teixir tots els consensos necessaris per aprovar aquest nou pressupost. La Sra. Lecha observa que, a dia d’avui, no es troben pas en l’escenari que planteja l’article 197 bis.3 de la Llei orgànica de règim electoral general, que literalment diu que per a la presentació de la qüestió de confiança serà requisit previ que l’acord corresponent hagi estat debatut al Ple, i que no hagi obtingut la majoria necessària; i fa notar que el Sr. Fernández Díaz, tan coneixedor com és de la maquinària municipal pels anys que fa que és a l’Ajuntament, ho hauria de tenir en compte. Indica que l’ajornament del Ple extraordinari del 25 d’abril passat no va permetre de votar la modificació pressupostària proposada pel govern; de manera que consideren que la proposició que avui presenta el grup del PP és una pèrdua de temps per a aquest Ple; no només perquè a hores d’ara no saben quin serà el resultat del vot de l’expedient de modificació pressupostària quan s’emeti, sinó perquè no respecta els terminis establerts per arribar, si és possible, a un acord ampli per capgirar el rumb dels pressupostos prorrogats cap a un nou escenari de canvi de model. Així doncs, recomana al grup del PP que s’abstingui de presentar proposicions d’aquestes característiques i que, en tot cas, forci el govern espanyol en funcions a sotmetre’s al control institucional que tant els agrada reclamar per als altres, i que liquidi l’import dels ens públics, que en el cas d’aquest ajuntament seria de gran utilitat per fer moltes polítiques transformadores. Consideren que abans de donar lliçons democràtiques en les institucions, el PP hauria de netejar de corrupció i males pràctiques el seu partit. I els suggereix que s’abstinguin de fer perdre el temps al Consell Municipal amb propostes que no porten enlloc. Finalment, justifica el temps de negociació que han establert amb l’objectiu d’ampliar la proposta de modificació pressupostària que permeti garantir polítiques que millorin la qualitat de vida de la ciutadania, atès que està en la norma de funcionament del Ple. El Sr. Pisarello ratifica, com ha expressat el mateix Sr. Fernández Díaz, que aquesta proposta és inèdita, tant que gosaria classificar-la en el gènere de la ciència-ficció. Justifica aquesta observació perquè ja tenen una modificació pressupostària, que té el suport de forces polítiques molt rellevants del consistori, i que s’està discutint. De manera que nega que estiguin en la situació apocalíptica que planteja el regidor; altrament, considera que els pressupostos que proposen són bons, que no són els del govern anterior i presenten canvis concrets i de filosofia molt substancials, i que suposen un canvi per a la ciutat. Entén, però, que al grup del PP li tregui el son que les forces d’esquerres que, per primer cop en quatre anys, van aprovar unes ordenances fiscals, puguin aprovar una modificació pressupostària com la que proposen. I afegeix que també comprèn que els neguitegi que altres grups polítics puguin afegir-se a molts dels seus plantejaments arran de la nova proposta pressupostària; i aprofita per remarca que aquesta coincidència seria més fàcil amb el principal grup de l’oposició si la interlocutora no fos la regidora d’Unió, que no comparteix la filosofia de fons que es planteja amb el pressupost, cosa que va expressar obertament en la comissió d’Economia i Hisenda. Reitera que estan en una situació ordinària i normal, en què es planteja un debat sobre una proposta pressupostària avalada àmpliament. En conseqüència, considera que no és el Sr. Fernández Díaz la persona més adequada per demanar confiança, ja que la confiança els la fa la ciutadania, mentre que la de la seva NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3233 formació ha anant minvant amb els anys i els podria portar a la marginalitat més absoluta. El Sr. Fernández Díaz observa que els grups de l’oposició pugnen per veure qui pacta més i millor amb el govern de la ciutat, i assegura que no entén per quins motius. Així, remarca que els grups del PSC i d’ERC donen suport a la modificació pressupostària des del primer moment; i s’han establert negociacions, dia si altre també, amb la CUP i amb Ciutadans, mentre l’Alcaldessa mira de no ferir sensibilitats als qui reclamen la seva atenció. Addueix, per tant, que és ben possible que el grup del PP sigui l’excepció en aquest estat de coses, com quedarà ben clar amb la votació d’aquesta proposició. Reconeix, però, que la seva pretensió és construir una alternativa al govern municipal, com és ben legítim. Per tant, consideren que no es tracta que els grups de l’oposició competeixin entre si a veure qui pacta abans i més amb el govern, sinó de mirar com, des de l’oposició estant, són capaços de construir una alternativa. Replica que la proposta que plantegen no és inèdita, sinó que ja la van presentar en l’etapa del govern Trias atesa la impossibilitat d’aprovar un pressupost; i aprofita per posar de manifest que grups que llavors van votar-hi a favor, avui ho faran en contra, probablement perquè exerceixen de meritoris del govern municipal. Insisteix que l’objectiu de la proposició és que, o bé es construeix una alternativa, o bé s’assoleixen uns pressupostos que permetin donar respostes a les necessitats de Barcelona. Afirma que no tenen cap intenció d’amagar-se, i denuncia que el govern de Barcelona en Comú és un autèntic desgavell que porta la ciutat al desgovern, inèdit els darrers anys. Entén que podrien haver optat per altres fórmules, entre les quals la pròrroga del pressupost, i haver optat per modificacions pressupostàries puntuals; i diu que el seu grup es felicitaria si s’opta per aquesta fórmula, però creu que ho hauria d’haver fet abans i evitar determinats espectacles. Finalment, remarca que una altra intencionalitat de la proposició és posar de manifest que el govern no té prou vots per aprovar uns pressupostos, però que no s’arrisca a perdre la confiança del Ple i que la Sra. Colau deixi de ser alcaldessa. La Sra. Recasens replica al Sr. Pisarello que continua sent la mateixa regidora d’Unió que va aconseguir pactar amb les forces d’esquerres el pressupost que avui encara executa el seu govern. Recorda que fa ben poc que el Primer Tinent d’Alcaldia va definir la seva proposta de pressupost com el del canvi, i li fa notar que, a hores d’ara, ni tenen pressupost ni, per descomptat, canvi. El Sr. Sierra fa avinent al Sr. Fernández Díaz que Ciutadans no està negociant amb el govern, sinó que està disposat a escoltar i negociar amb tothom en benefici de la ciutadania, per protegir-la de la política que exerceix l’Alcaldessa i la seva possible associació de govern amb ERC i el PSC, que ha posat en perill la modificació pressupostària. Puntualitza que el seu grup proposa que les modificacions siguin puntuals, partida per partida, en interès de la ciutadania, i que exemplifica amb l’arribada del metro a la Zona Franca, una estratègia que està convençut que sí que tindrà consens, i demana al grup del PP que no se n’exclogui. El Sr. Bosch fa notar al Sr. Sierra que qui s’oposarà a l’arribada del metro a la Zona Franca serà el grup de Ciutadans, que votarà en contra de les eines necessàries per tirar-ho endavant. Li recorda que tenen l’oportunitat de col·laborar, des d’aquest ajuntament, per fer-ho possible. En els mateixos termes s’adreça als representants del grup del PP, i els recorda que tenen l’oportunitat de fer propostes i de presentar uns pressupostos alternatius, o si més no quines partides concretes volen. Altrament, observa que 3234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 s’inclinen per la qüestió de confiança i les seves conseqüències perquè és evident que no els agrada el govern municipal. Considera que es pot ser crític amb el govern municipal, però que s’ha d’optar per la via de la col·laboració i la construcció; tanmateix, constata que el grup del PP opta per enderrocar. La Sra. Ballarín recorda que la fórmula de la qüestió de confiança s’aplica, segons la sentència de 13 de febrer de 2015, per arribar a l’aprovació inicial, que és precisament on estan ara mateix. En conseqüència, assegura que no entén què aportaria de nou la proposta del grup del PP. Admet que el seu grup vol deixar la seva empremta en els pressupostos, però també estan convençuts que com més consens hi hagi més i millors solucions es podran aportar a la ciutat. El Sr. Pisarello confirma al Sr. Fernández Díaz que el govern continuarà treballant en una proposta pressupostària que consideren bona i necessària per a la ciutat. Entén que la pretensió del grup del PP amb aquesta proposició era deixar aïllat el govern, mostrar la seva soledat, però el que ha aconseguit és justament demostrar la seva, de soledat. El Sr. Fernández Díaz replica que millor sols que mal acompanyats; i posa en valor que s’ha de ser coherent amb els principis propis, en comptes de diluir-los per altres interessos. Repeteix que amb la proposició pretenien, o bé poder tenir pressupostos o, altrament, que l’oposició disposés de dos mesos de termini per valorar si és capaç d’articular una alternativa al govern municipal. Observa que s’ha parlat de legitimitat, fins i tot el Sr. Pisarello s’ha referit als vots del PP en les darreres municipals, i li recorda que la seva formació, en les eleccions generals, va obtenir proporcionalment més vots que no pas Barcelona en Comú i, a canvi, se li nega la possibilitat de governar Espanya. I aprofita per acusar el govern d’exercir la seva funció de forma totalitària. Dirigint-se al Sr. Bosch, li demana que donin menys lliçons de compromís amb la ciutat, i li recomana que es preocupin més de reclamar les inversions necessàries per a Barcelona al govern de la Generalitat. ES rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb trenta-tres vots en contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, cinc abstencions –emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló–, i tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona Pp 6. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Manifestar que el Ple d'aquest Ajuntament està sotmès, exclusivament, a la voluntat popular emanada de la ciutadania i que, per tant, si aquesta es troba en contradicció a les ordres dictades per tribunals espanyols democràticament deslegitimats, aquest Ple no col·laborarà amb aquestes en la persecució de persones escollides democràticament per exercir les seves obligacions i que , per tant, no respondrà als requeriments rebuts. Segon. Donar ple suport a les persones que, a causa d'aquests requeriments puguin ser encausades o citades a declarar per part de l'Audiència Nacional. Tercer. Exigir doncs al cos dels Mossos d'Esquadra i a la Conselleria d'Interior que desatenguin les ordres de la mateixa Audiència, ja que aquestes tenen com a objectiu trobar les excuses per poder imputar a regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses per haver dut a terme la seva funció de representació popular. Quart. Emplaçar a la resta d'ajuntaments requerits a NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3235 desatendre les peticions d'informació que estan arribant per part dels Mossos d'Esquadra i, al mateix temps, exigim al Conseller d'Interior, Sr. Jordi Jané, que ordeni als Mossos d'Esquadra que deixin de dirigir-se als ajuntament i s'abstinguin d'obeir qualsevol altre requeriment que els arribi per part de l'Audiència Nacional en relació a la criminalització de l'activitat democràtica dels nostres ajuntament. Cinquè. Comunicar l'adopció d'aquests acords a les entitats municipalistes (AMI, ACM i FMC), al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat valenciana, al Govern de les Illes Balears, al Govern d'Aragó, i als governs de l'estat espanyol i francès. La Sra. Rovira recorda que el 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015; i es refereix a què per donar suport a l’esmentada resolució, el món local, juntament amb els Consells Comarcals i les Diputacions, han anat aprovant una moció que, a hores d’ara, ha estat secundada per 280 institucions de representació local mitjançant els seus plens. Subratlla que es tracta d’una manifestació política, una expressió plenament legítima, atès que el món local és sobirà i s’ha de poder expressar amb llibertat. Assenyala que, arran d’aquests acords, l’estat espanyol i determinats àmbits judicials, clarament politzats i antidemocràtics, han endegat una persecució indigna contra ajuntaments catalans i els seus regidors i regidores; a més, l’Audiència Nacional ha obert una causa general per investigar l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Associació Catalana de Municipis i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Constata que l’obstinació de la fiscalia per judicialitzar el procés independentista es manifesta amb l’intent d’obrir vies per atemorir mitjançant l’amenaça d’un procés judicial a regidors i regidores, emparada pel magistrat Ismael Moreno, del Jutjat central d’Instrucció 2 de Madrid, amb l’excusa de les resolucions aprovades en suport a la resolució del 9 de novembre al Parlament de Catalunya. Recorda que el magistrat esmentat és conegut pel cas del titellaires a Madrid i, per tant, una persona que condemna la democràcia. Assenyala que cal que el poble i les institucions catalanes deixin de supeditar-se a les decisions de les institucions espanyoles, particularment a les del Tribunal Constitucional, mancat de legitimitat democràtica. Insisteix que cal exercir la desobediència, i demanen que aquest Ple demostri el rebuig als requeriments enviats per ordre de l’Audiència Nacional espanyola a gairebé tres-cents ajuntaments catalans per haver aprovat una moció de suport a la declaració del Parlament de Catalunya. Igualment, afirma que volen donar ple suport a les persones que a causa d’aquests requeriments puguin ser encausades o citades a declarar per l’Audiència Nacional. Afegeix que també volen declarar, una vegada més, que el dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic, que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular, molt especialment des dels ajuntaments entesos com l’administració més propera a la ciutadania. Demana que l’ajuntament de Barcelona doni suport a les mobilitzacions que es convoquin per donar suport a les persones encausades; i que, alhora, faciliti la cobertura legal necessària als membres electes del consistori en cas que siguin encausats per donar suport a mocions aprovades democràticament; i instar al Parlament de Catalunya i la resta d’institucions catalanes a fer el mateix. Finalment, demanen que aquests acords es comuniquin a l’AMI, a l’Associació Catalana de Municipis i al Parlament de Catalunya, al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de la Generalitat valenciana, al de les Illes Balears, al govern d’Aragó i als de l’estat espanyol i francès, perquè volen recordar que continuen sent Països Catalans. El Sr. Forn expressa el suport del grup de CiU a la proposició. Recorda que ara fa vint-i-cinc anys, amb motiu de les eleccions municipals del 1991, CiU va presentar les seves candidatures municipals amb l’eslògan “Catalunya comença al teu ajuntament”. Fa notar que no era una frase buida de contingut, i que es va 3236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 triar amb el convenciment que un país es construeix des de la base i en contacte directe amb la gent. Observa que ha passat molt de temps des de llavors i que han succeït moltes coses; en l’àmbit polític destaca el darrer intent per part de Catalunya de pactar una relació amb l’estat basada en un nou Estatut. Tanmateix, manifesta que s’ha de concloure que el constant menysteniment de les institucions espanyoles envers Catalunya al llarg de dels anys ha alimentat la decisió d’emprendre el camí democràtic cap a la constitució d’un estat propi, i remarca que els ajuntaments de Catalunya sempre han fet costat a la gent. Posa en valor que, arreu del país, molts ajuntaments han aprovat mocions de suport a la resolució aprovada al Parlament de Catalunya, el 9 de novembre passat, d’inici del procés polític de Catalunya. Subratlla que han estat mocions democràticament aprovades per ajuntaments democràticament escollits, i de suport a la resolució d’un parlament sorgit d’unes eleccions democràtiques. Altrament, enfront d’aquesta situació es troben amb la voluntat inquisidora d’un estat espanyol que només sap respondre a la democràcia amb persecució jurídica, i sense voluntat política per resoldre el problema. Es refereix a què el 4 d’octubre de 2014, aquest ajuntament va acollir alcaldes, alcaldesses i regidors i regidores vinguts de 920 municipis de tot Catalunya per creuar la plaça de Sant Jaume fins a la Generalitat en un acte simbòlic de suport al procés polític català. Per tant, remarca que avui, aquest ajuntament, com a capital de Catalunya no pot girar l’esquena a tots aquells representants electes dels municipis i de tota la ciutadania que defensa la constitució d’un nou estat per a Catalunya. La Sra. Mejías avança el vot contrari del grup de Ciutadans, com no podia ser d’altra manera. Tanmateix no vol deixar de manifestar que els sorprèn, d’una banda, el canvi substancial en el contingut del text presentat, suavitzat quant a la proposta inicial; i, d’altra banda, el fet que la CUP, soci principal del govern de la Generalitat, presenti aquesta proposició en tots els ajuntament de Catalunya. Confirma, però, que Ciutadans, com a partit constitucionalista, no canvia d’opinió i constata que la resolució del Parlament de Catalunya, que es presentava com l’expressió d’una aspiració sense efectes jurídics, elecció rere elecció mai no rep el vot majoritari del conjunt dels catalans. I precisament per això, apunta que el Tribunal Constitucional va considerar que el Parlament de Catalunya no es pot erigir com a font de legitimitat jurídica i política, fins al punt de vulnerar cinc preceptes constitucionals i dos d’estatutaris. Afegeix que el TC també va considerar que la resolució produïa efectes jurídics i, per tant, va procedir a l’anul·lació de la declaració del Parlament per resolució unànime –fins i tot dels magistrats proposats per partits catalans– d’un òrgan que els qui donen suport a la declaració consideren il·legítim perquè no els afavoreix, però que, altrament, legitimen en els casos que els dóna la raó. Fa notar que la proposició insta a la desobediència de la Constitució, anima a desobediència dels preceptes constitucionals, les lleis i les resolucions dels tribunals, motiu pel qual el seu grup hi votarà en contra i, a més, sol·licita una votació nominal a fi de dirimir les possibles responsabilitats derivades de donar-hi suport. La Sra. Capdevila entén que no sorprendrà ningú el suport del grup d’ERC a la proposició de la CUP, que justifica per l’aprovació al ple del Parlament de Catalunya, el 9 de novembre de 2015, de la resolució que inicia el procés de creació d’un estat català, independent i en forma de república. Posa en relleu que aquesta és la primera passa de les moltes que s’han fet per aconseguir aquest objectiu, pel qual ha treballat durant anys molta gent, també generacions que els han precedit i que ja no hi són, perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Assenyala que la resolució segueix el mandat sorgit de les urnes el 27 de setembre passat, i que compta amb el suport de la majoria de diputats del Parlament. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3237 Posa de manifest que arran d’aquesta declaració, les institucions espanyoles han començat a impugnar totes aquelles persones que hi han donat suport, investigant-les per delictes de sedició o rebel·lió. Per tant, entenen que cal que les institucions catalanes deixin de supeditar-se a les decisions d’institucions espanyoles, en particular les del TC, mancat de legitimitat democràtica. Afirma que el que pretenen avui és demostrar i oferir tot el seu suport a tots els consistoris investigats per l’Audiència Nacional, i defensar aquesta desobediència davant d’una institució il·legítima i anacrònica. En conseqüència, confirma que la proposició de la CUP no fa altra cosa que reiterar allò que ERC ha defensat en totes les institucions en què té representació. Es felicita per l’acceptació de les esmenes que ha plantejat el seu grup, que al seu parer amplien l’abast de la proposició; i valora positivament els canvis que han permès ampliar la majoria social, que aportarà transversalitat al procés. I subratlla que cal sumar com més forces millor. Subscriu en nom de la seva formació tots els punts continguts en la proposició, atès que mantenen l’essència que emana de la resolució; i vol deixar ben clar que ERC estarà sempre donant suport a tots els perseguits, d’aquests ajuntament i de la resta d’ajuntaments del país. Seguidament, el Sr. Forn demana intervenir per una qüestió d’ordre, i fa avinent que els han avisat que l’Alcaldessa s’absenta de la sessió per fer unes declaracions arran de la decisió del govern de l’estat sobre la pobresa energètica, de la qual s’ha fet ressò el Sr. Bosch fa uns minuts. Indica, que si això és així, no li sembla correcte que s’abandoni la sessió per fer declaracions, i entén que és un assumpte que s’hauria de debatre al Ple a fi que tots els grups puguin expressar la seva opinió, més encara quan un grup ha presentat avui una proposició sobre aquesta qüestió. El Sr. Pisarello respon que no té aquesta informació, tot i que entén que no és pertinent com a qüestió d’ordre perquè no té res a veure amb el debat que aquí han mantingut. La Sra. Mejías remarca que l’Alcaldessa és la presidenta del Ple, i afirma que els regidors no se’n van a mitja sessió a fer declaracions sobre assumptes que han estat objecte de debat en el Ple. El Sr. Pisarello replica que aquest assumpte no ha de ser objecte de discussió en aquesta cambra. Continuant amb les intervencions arran de la proposició, la Sra. Andrés anuncia que el seu grup no donarà suport a la proposició perquè considera que és la continuació d’un relat de trencament i de desobediència a la legalitat vigent. Afegeix la consideració que la línia en què es formula s’està esgotant. En aquest sentit, fa notar que la mateixa transacció a què s’ha arribat ho corrobora, ja que s’allunya molt del redactat inicial; de la mateixa manera que ho demostra el ple del Parlament del 7 d’abril en què alguns grups es van desmarcar d’una proposició molt semblant. Aprofita per recordar que tant en aquesta cambra com al Parlament les forces polítiques poden instar a canviar, per les vies democràtiques existents, el marc legal vigent. Subratlla que allò que realment volen posar de manifest avui és la voluntat que Barcelona i la seva gent, amb uns problemes i unes urgències socials molt concretes i punyents, no siguin instrumentalitzades en batalles polítiques partidistes en aquest ajuntament que, en primera instància, té l’obligació d’abordar els problemes reals de la ciutadania. Replica que tampoc no estan d’acord amb una manera de fer que consisteix en avançar políticament desobeint normatives vigents, o construint universos paral·lels i realitats virtuals al marge de la que existeix i que reclama tota la seva dedicació. 3238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Afegeix que no poden subscriure de cap manera que l’ajuntament de Barcelona se situï al marge de la llei, atès que la seva obligació és canviar-la. El Sr. Fernández Díaz reclama que la votació d’aquesta proposició sigui nominal, i manifesta que ho demana atenent a la petició, que prèviament a la celebració d’aquest Ple havia formulat el seu grup, d’un informe de la Secretaria General i dels Serveis Jurídics que confirmi que totes les qüestions que són objecte de debat i votació en el Plenari del Consell Municipal s’adeqüen a la realitat. Tanmateix, lamenta que no s’hagi atès aquesta demanda. Feta aquesta observació, denuncia que la proposició reclama la desobediència de lleis i tribunals i insta altres ajuntaments a fer-ho. I afegeix que en el text inicial de la proposició es reclamava als mossos d’esquadra que desobeïssin les ordres apel·lant al principi d’obediència deguda, que recorda que és propi dels règims totalitaris. Observa que en la proposició transaccionada es busca la contradicció entre legitimitat i legalitat, i pretenen situar el Ple d’aquest ajuntament per damunt dels tribunals i del marc legal. Retreu al grup de la CUP que consideri que la democràcia es resumeix en l’exercici del govern d’una minoria que pretén imposar el seu criteri independentista. Amb aquesta proposta, assenyala que passen, una vegada més, de l’estat de dret a lleis contràries a dret i il·legals, però ajustades a la carta independentista. Critica que els qui avalen la proposició no tinguin límits, que desqualifiquin i insultin els qui no pensen com ells, tant si es tracta dels tribunals com dels qui hi discrepen políticament. Afirma que la llei és la llei, i que no hi ha lleis bones i dolentes en funció de qui les dicta, i s’han de complir. Entén que seria adequat deixar enrere el debat separatista, i que alguns, amb menys del 50% dels vots, pretenen imposar, mentre que en l’Estatut està estipulat que calen dues terceres parts per modificar-lo. Repeteix que no estan disposats a compartir l’esperpent i l’exabrupte dels qui volen comparar Catalunya i Espanya amb propostes que promouen un consell de transició propi de Líbia; parlen d’un dret d’autodeterminació de països com Zimbabwe, i pretenen que a Catalunya se celebri un referèndum com a Kosovo. El Sr. Asens agraeix al grup de la CUP que hagi acceptat les esmenes formulades pel govern i altres grups a la proposició, atès que això els permet, tal com va succeir ahir mateix a la Diputació, d’aprovar-la. Expressa, doncs, els mateixos motius que en aquella institució. En primer lloc, manifesta que consideren un disbarat jurídic l’actuació de l’Audiència Nacional, opinió avalada per associacions de jutges i advocats, i fins i tot tres magistrats de la mateixa Audiència, que consideren aquestes actuacions emmarcades en el dret a la llibertat d’expressió. Afegeix que és especialment greu l’ús de conceptes que ofenen la memòria dels lluitadors antifranquistes com el de sedició, que va ser emprat per justificar l’assassinat de republicans que van defensar la democràcia enfront dels qui es van alçar en armes; un concepte, per tant, tacat de sang. En segon lloc, afirma que opinar no és delicte, com tampoc no ho és posar les urnes. En tercer lloc, fa notar que no es tracta de fets aïllats, sinó que formen part d’una cultura de l’excepcionalitat que s’ha anat imposant persistentment al llarg dels darrers anys; així, l’Audiència Nacional, un òrgan judicial clarament conservador i estretament vinculat al poder polític i també al ministeri fiscal, que mansament i servilment obeeix les ordres del govern del PP, i que quan algú se n’aparta rep les conseqüències, tal com demostra la destitució fulminant del fiscal en cap, el Sr. Rodríguez Sol, que va gosar dir que la demanda del 80% dels catalans del dret a decidir era una aspiració política legítima, tot i que afirmava que no era viable legalment. En quart lloc, argumenta que es tracta d’un atac a l’autonomia municipal; i finalment, addueix que no es poden quedar de braços plegats, i puntualitza que no estan davant d’un atac a l’independentisme, sinó als principis democràtics. Al·lega NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3239 que cal estar al costat de les víctimes de la injustícia encara que no estiguin d’acord amb les seves idees. Considera que no han amagat les discrepàncies quant a l’enfocament de la resolució del Parlament, que es va aprovar democràticament i legítimament; i remarca que els alcaldes i regidors que hi donen suport no estan cometent cap delicte, i dir el contrari és una absurditat. Per això, justifica la solidaritat del govern municipal, fins i tot davant dels qui no tenen la mateixa actitud recíproca. I posa com a exemple quan es van enviar els mossos d’esquadra als promotors del multireferèndum a Barcelona i en altres ciutats. En conseqüència, manifesta que per decència i per coherència votaran favorablement la proposició. La Sra. Rovira respon als grups de Ciutadans i del PP, que considera que han fet unes intervencions molt similars, que la Constitució de què parlen tant va ser votada favorablement només pel 15% dels catalans que actualment hi ha a Catalunya. En conseqüència, consideren que cal apostar no tant per aquesta llei com per la legitimitat popular expressada per moltes persones. Posa de manifest l’embat real que es produeix per part de l’estat espanyol, que recorda que està construït sobre les bases del franquisme, que encara manté estructures i persones provinents d’aquell règim, i que malgrat els anys transcorreguts han estat incapaces de canviar. Remarca, igualment, que l’estat també reprimeix Euskal Herria i els membres de la CUP als ajuntaments del Principat. Fa notar al grup del PSC que l’estat no ha deixat posar urnes a les persones que ho han volgut, i pregunta si realment és l’estat que volen, i li retreu que parli en nom de tota la ciutadania i asseguri que això no és el que li importa realment. Altrament, afirma que advocar per una ruptura amb l’estat espanyol significa apostar per la democràcia, per unes noves lleis i un nou procés constituent que permeti Catalunya governar-se. El Sr. Forn anuncia que posposa la seva intervenció per una qüestió d’ordre. La Sra. Mejías recorda novament que la suspensió de la declaració del Parlament de Catalunya va ser una decisió unànime de tots els magistrats del TC. Seguidament, suggereix al Sr. Asens que intenti superar els seus traumes, i que repassi el procés de transició democràtica, i la manera com es va consensuar una Constitució considerada de les més modernes de la UE; i li demana que recordi que és aquesta Constitució que atorga la legitimitat als ajuntaments. Es ratifica en què Ciutadans mai no desobeirà la Constitució, les lleis i les resolucions dels tribunals, i justifica la petició d’una votació nominal perquè saben que fer-ho comporta riscos. La Sra. Capdevila confirma als grups de Ciutadans i del PP que, tant si els agrada com no, el seu grup i la ciutadania que li fa costat treballaran per complir l’encàrrec emanat de les eleccions del 27 de setembre i, per tant, desobeiran totes les ordres que vinguin de l’estat espanyol en contra del desig democràtic d’una gran majoria de la ciutadania de Catalunya. La Sra. Andrés puntualitza que el seu grup està per reformar i actualitzar la Constitució a fi que incorpori nous drets socials que no contempla i que s’han de reconèixer. Afirma que no han volgut dir en cap moment que la que els ocupa no sigui una qüestió d’importància per a un part de ciutadania, però es ratifica en què aquest ajuntament ha de treballar en qüestions reals que afecten tota la ciutadania. La Sra. Rovira replica la intervenció de la Sra. Mejías, recordant-li que hi molta gent que desconeix on són els seus familiars víctimes del règim franquista, i li retreu que aconselli al Sr. Asens de fer memòria, quan no hi ha hagut manera que 3240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 es fes justícia en aquest sentit, ni que s’honorés la memòria de les persones que van morir durant la Guerra Civil. El Sr. Fernández Díaz interromp l’Alcaldessa, que procedia a donar inici a la votació nominal, al·legant la qüestió d’ordre que ha exposat en la seva intervenció, i que és que la Secretaria General concretés si la proposta que serà sotmesa a votació reuneix tots els requisits legals per ser acceptada a debat i votació per part del Ple. El Sr. Casas, Secretari general de l’Ajuntament, diu que el Primer Tinent d’Alcaldia va fer arribar ahir una sol·licitud d’informe que s’està valorant a la Secretaria General i, per tant, en el termini que marca la norma, elevaran un informe al Sr. Pisarello sobre aquesta qüestió. Confirma, però, que es tracta d’una proposició presentada a la part d’Impuls i Control, i formalment es pot sotmetre a votació. El Sr. Pisarello precisa que quan va rebre la petició del grup del PP la proposició encara no s’havia presentat i ni tan sols estava transaccionada, de manera que no es podia elaborar cap informe. Per tant, una vegada han disposat del text definitiu, han sol·licitat l’esmentat informe a la Secretaria General. El Sr. Secretari crida per ordre alfabètic els membres de la Corporació que, en ser cridats, respondran sí, no o m'abstinc. Santiago Alonso Beltran: No Carmen Andrés Añón: No Gerard Ardanuy i Mata: Sí Jaume Asens Llodrà: Sí Eloi Badia Casas: Sí Montserrat Ballarín Espuña: No Maria Magdalena Barceló Verea: No Montserrat Benedí i Altés: Sí Koldo Blanco Uzquiano: No Raimond Blasi i Navarro: Sí Alfred Bosch i Pascual: Sí Trini Capdevila i Burniol: Sí Jaume Ciurana i Llevadot: Sí Jaume Collboni i Cuadrado: No Agustí Colom Cabau: Sí Jordi Coronas i Martorell: Sí Ángeles Esteller Ruedas: No Teresa Maria Fandos i Payà: Sí Alberto Fernández Díaz: No Joaquim Forn i Chiariello: Sí Josep Garganté i Closa: Sí Mercè Homs i Molist: Sí Maria José Lecha González: Sí Jordi Martí i Galbis: Sí Carina Mejías Sánchez: No Daniel Mòdol i Deltell: No Josep Ma. Montaner Martorell: Sí Xavier Mulleras Vinzia: No Laia Ortiz Castellvi: Sí Laura Pèrez Castaño: Sí Gala Pin Ferrando: Sí Gerardo Pisarello Prados: Sí Juan José Puigcorbé i Benaiges: Sí Sònia Recasens i Alsina: Sí Maria Rovira i Torrens: Sí Janet Sanz Cid: Sí NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3241 Francisco Sierra López: No Xavier Trias i Vidal de Llobatera: Sí Mercedes Vidal Lago: Sí Francina Vila i Valls: Sí Ada Colau Ballano: Sí Acte seguit es procedeix a l’escrutini dels vots que dóna el resultat següent: 29 sís i 12 nos. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona als requeriments enviats per ordre de l’Audiència Nacional espanyola a gairebé cents ajuntaments catalans per haver aprovat una moció de suport a la Declaració 1/XI del Parlament de Catalunya. Segon. Donar ple suport a les persones que, a causa d'aquests requeriments puguin ser encausades o citades a declarar per part de l'Audiència Nacional. Tercer. Declarar, una vegada més, que el dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments entesos com l’administració més propera als veïns i veïnes. Quart. Així mateix, recolzar les mobilitzacions que es convoquin per donar suport a les persones encausades i als ajuntaments requerits. Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona facilitarà la cobertura legal necessària als membres electes d’aquest consistori en cas que fossin encausats per donar suport a mocions aprovades democràticament. Instar al Parlament de Catalunya i a la resta d’institucions catalanes a fer el mateix. Sisè. Comunicar l’adopció d’aquests acords a les entitats municipalistes (AMI, ACM i FMC), al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat valenciana, al Govern de les Illes Balears, al Govern d'Aragó, i als governs de l'estat espanyol i francès. Seguidament, la Sra. Alcaldessa dóna la paraula al Sr. Trias que al·legava una qüestió d’ordre. El Sr. Trias s’adreça a l’Alcaldessa com a presidenta del Ple, i fa notar que han tocat un punt important, durant el debat del qual s’ha absentat. Reconeix que tots els presents, en un moment o altre, es poden absentar atesa la durada d’aquestes sessions, però retreu a l’Alcaldessa que en el seu cas hagi estat per fer unes declaracions quant a un assumpte que s’ha tractat en una proposició d’aquesta mateixa sessió. Considera que la presidenta del Ple no pot sortir de la sessió a fer declaracions a la premsa, i admet que hi podria haver enviat algú del seu equip, però no pas ella. La Sra. Alcaldessa replica que mai no s’absenta de les sessions més que el mínim imprescindible, i assenyala que els escassos minuts que ho ha fet avui han estat perquè, de manera excepcional, li han demanat unes declaracions d’urgència als mitjans de comunicació sobre un assumpte de primer ordre. En aquest sentit, fa avinent que situacions com aquesta s’han produït i es produeixen en institucions de tota mena, i puntualitza que no ha fet cap roda de premsa, sinó unes declaracions breus, i confirma que s’ha assegurat que podia tornar abans de tancar el debat d’aquesta proposició. 3242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Manifesta, però, que recull la interpel·lació i que la pren en consideració i ratifica el seu respecte pel Ple. El Sr. Bosch intervé com a portaveu del grup proponent de la proposició sobre pobresa energètica, i considera que l’Alcaldessa s’ha absentat del Ple per fer unes declaracions sobre el recurs del govern del PP a la llei de pobresa energètica. Demana, però, que per respecte al Ple, l’Alcaldessa els informi de la seva declaració als mitjans de comunicació, i planteja la possibilitat d’obrir un torn de paraula breu a fi de fer les consideracions oportunes. La Sra. Alcaldessa fa avinent que no ha fet una declaració sobre la proposició presentada pel grup d’ERC sinó sobre un assumpte que li competeix directament com a alcaldessa, i que coneix personalment de primera mà. Insisteix que aquest assumpte no pertany a cap grup, i reitera que les declaracions les ha fetes en qualitat d’alcaldessa. Indica que si hi ha la voluntat de continuar parlant sobre aquest assumpte, que entén que portarà molta cua, ho podran fer en els espais que convingui, però anuncia que ara continuaran amb l’ordre del dia establert. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal de Ciutadans Pc 1. Atenent a la petició dels ciutadans Barcelonins, que el Govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona faciliti el visionat del partit de futbol de la selecció espanyola en un espai de titularitat municipal en les dates següents, en cas d'anant superant les diverses fases de grups: - Octaus de final: 25 de juny o 26 de juny. - Quarts de final els dies 30 de juny o 1 de juliol o 3 de juliol. - Semifinal: 6 de juliol i 7 de juliol. Final: 10 de juliol. El Sr. Sierra lamenta que no sigui l’Alcaldessa qui respongui aquest prec. Tanmateix s’hi dirigeix, i ho justifica recordant que la Sra. Colau es va presentar a les eleccions com l’alcaldessa del poble, dels veïns i de les veïnes, però, tanmateix, ha trigat mig any a encetar un procés d’escolta de la ciutadania per elaborar el PAM. Precisa que en aquest procés la mesura estrella és la cobertura de la ronda de Dalt, que ha obtingut 1.720 signatures, seguida per la remunicipalització del subministrament d’aigua, que n’ha obtingut 1.082, la reconversió del model de zoo, amb 896, i la implantació d’un nou operador energètic, amb 842 signatures. Indica que el prec del que avui presenten prové de la plataforma ciutadana “Barcelona con la Selección”, que té, a dia d’avui, 35.126 peticions de ciutadans que reclamen que es puguin visualitzar els partits del la selecció espanyola de futbol en la fase final de l’Eurocopa. Afegeix que el prec demana que no només es puguin visualitzar a l’espai públic els octaus de final del 25 i 26 de juny, sinó també els quarts de final, les semifinals i la final. El Sr. Asens fa notar al Sr. Sierra que podia decidir qui volia que respongués el prec, i li recorda que ho hauria d’haver fer constar a la Junta de Portaveus, tal com ha fet el grup del PP, que planteja aquesta mateixa qüestió. Avança que no accepten la petició de la plataforma esmentada, i es remet als argument tècnics i de seguretat que aconsellen desestimar-la. Altrament, observa que si allò que demana el Sr. Sierra és que s’estudiïn possibles ubicacions alternatives, preferentment en locals tancats, diu que ho acceptaran. I aprofita per recordar que la setmana vinent tindran una reunió amb representants de la plataforma per estudiar alternatives possibles. Constata, però, la intenció del grup de Ciutadans de descontextualitzar aquesta qüestió plantejant-la des del punt de vista ideològic; i remarca que la pauta que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3243 sempre s’ha seguit quant a la instal·lació de pantalles gegants ha estat la mateixa per qüestions d’ordre públic i seguretat, només amb l’excepció de la final del Mundial de Sud-àfrica, i que va provocar aldarulls, més de vuitanta persones ferides, algunes de gravetat, i detencions. Ratifica, doncs, que la decisió respon a aspectes de seguretat amb els quals coincideixen tots els tècnics. I pregunta per què no s’han fet aquesta reclamació en ocasions anteriors arran d’esdeveniments esportius de la mateixa mena. El Sr. Sierra recorda al Sr. Asens que Ciutadans va arribar a l’Ajuntament el juliol de 2015. Dit això, replica que si l’argument per no instal·lar pantalles gegants és la seguretat, no entén per què es va autoritzar instal·lar-ne una a la plaça de Sant Jaume el dia de la presa de possessió de l’Alcaldessa. El Sr. Asens recorda al Sr. Sierra que el 2012 ja existia Ciutadans i que no es va pronunciar enlloc. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que el Govern municipal es comprometi a fer públic, en el termini de 6 mesos, el Cens d'habitatges buits de la ciutat de Barcelona, prioritzant les zones més afectades. La Sra. Benedí enceta la seva intervenció referint-se a què una hora després d’haver aprovat el Consell Municipal de Districte una proposició contra la pobresa energètica, la vicepresidenta en funcions del govern de l’estat ha anunciat el recurs de la Llei 14/2015 i en demana la suspensió cautelar, fet que demostra que una vegada més el govern espanyol del PP atempta contra la dignitat de les persones i la sobirania del Parlament de Catalunya. Feta aquesta observació, manifesta que el dret a unes condicions de vida dignes que permetin a totes les persones gaudir d’una vida plena i saludable que requereix, com a mínim, la disponibilitat d’un habitatge segur i permanent. Afirma que el dret a l’habitatge és el fonament de la llibertat, la dignitat i la igualtat personal i social. Això no obstant, remarca que la realitat està molt lluny dels textos legals, fins al punt que l’habitatge és un dret vulnerat; i en grans ciutat com Barcelona aquest assumpte provoca controvèrsies i debats i, sobretot, reclama actuacions urgents. Posa en relleu la manca d’habitatges socials per a persones amb pocs recursos, situació a la qual l’ajuntament de Barcelona ha de poder donar-hi resposta d’una manera urgent. Apunta que ERC considera que les principals vies per abordar el problema són la rehabilitació de pisos, la construcció de nous habitatges de lloguer social, i disposar d’un cens de pisos buits de la ciutat. Precisa que aquest cens ha d’indicar quin nombre de pisos buits hi ha, on estan situats, quina superfície tenen i les condicions en què estan, i remarca que aquestes dades s’han de poder creuar amb les necessitats de la ciutadania, i que permetran conèixer l’abast real del problema per solucionar-lo amb més rapidesa i eficàcia. En conseqüència, formula el prec que en el termini de sis mesos es publiqui el cens, en el qual el govern afirma que fa temps que treballa. El Sr. Montaner confirma que l’elaboració d’aquest inventari de pisos buits de la ciutat és una prioritat del govern municipal, atès que sense dades certes del nombre d’habitatges buits és molt difícil mesurar l’impacte de les polítiques de mobilització de parc que estan duent a termes; així com identificar pisos buits a fi de poder posar-se en contacte amb la propietat i oferir-li les diverses ajudes existents per mobilitzar l’habitatge cap al lloguer social. I retreu que això no s’hagi fet en altres legislatures. Assenyala que durant el temps que porten de mandat s’han dedicat a desxifrar les dificultats existents per a l’elaboració dels cens, entre les quals que les dades del padró i del cadastre no coincideixen, amb un error del 30%. 3244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Afegeix que el gener d’enguany es van comprometre, arran d’un prec de la CUP a la comissió de Drets Socials, a elaborar en un període de dotze mesos un cens començant per les zones amb més demanda. Confirma que actualment poden assegurar, si disposen del pressupost i els recursos humans adequats, que en sis mesos podran tenir un cens precís d’almenys tres barris de la ciutat. Pc 3. Que el Govern municipal impulsi un Pla de xoc per regular i controlar els Habitatges d'ús turístic legals i il·legals, augmentant els inspectors i les inspeccions i escurçant els terminis i procediments administratius de les demandes ciutadanes, amb l'objectiu de fer complir la Llei de turisme i d'altres normatives de convivència. El Sr. Coronas, abans de formular la pregunta, fa referència a l’absència de l’Alcaldessa amb motiu de fer unes declaracions a la premsa arran d’un assumpte d’actualitat que entén que s’hauria d’haver comentat en aquesta cambra. Feta aquesta observació, es refereix a què actualment es dedica tan sols un total de divuit inspectors per dur a terme les tasques d’inspecció i control dels habitatges d’ús turístic del tot el conjunt de barris de la ciutat. Consideren que té una importància cabdal que a pocs mesos de l’inici de la temporada d’estiu Barcelona estigui més preparada que mai pel que fa a la millora de la regulació i el control de l’oferta d’habitatges d’ús turístic, tant legals com il·legals, ja que si causen molèsties s’ha de donar una resposta ràpida i contundent; d’una banda, el cessament de l’activitat il·legal, o que es prenguin mesures i sancions dels habitatges d’ús turístic (HUT) legals que causin problemes amb l’objectiu que s’evitin molèsties en el futur. Addueix que per dur a terme aquesta tasca el nombre actual d’inspectors, i per tant d’inspeccions, és insuficient i que cal avançar en l’efectivitat de la capacitat sancionadora, així com escurçar els terminis dels procediments i les demandes ciutadanes arran de les problemàtiques causades pels HUT. Adverteix que el govern ha de començar a trencar motllos i plantejar, per exemple, mesures i sancions que ultrapassin la llei de turisme, com ara en el cas d’incompliment de l’ordenança de medi ambient per part dels HUT, que també regula la qualitat acústica dels interiors d’àmbit domèstic i determina els nivells d’immissió sonora. Finalment, destaca que el Pla especial d’HUT, i del mateix Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) en relació als HUT, s’ha presentat com una gran fita del govern municipal, però que a l’hora de gestionar la problemàtica del dia a dia s’ha revelat gens operatiu, que congelarà llicències, però cronificarà problemes o, fins i tot, farà augmentar l’oferta il·legal. En conseqüència, demanen l’aplicació del pla de xoc amb la voluntat que l’activitat dels HUT estigui més controlada i regulada de cara a la campanya d’estiu, i que no hagin de lamentar, a mesura que avanci, no haver pres les mesures pertinents amb l’antelació suficient. La Sra. Alcaldessa, arran de l’observació del Sr. Coronas, proposa, si així ho volen, d’obrir un torn de paraula després de llegir les Declaracions Institucionals. Quant al prec, entén que la preocupació del govern pel que fa a la millora del turisme a la ciutat és ben coneguda, i que és una de les actuacions que els ocupat des de l’inici del mandat. Recorda que ja s’ha aprovat inicialment PEUAT, i diu que confia que hi hagi consens i bona entesa per assolir l’aprovació definitiva. Posa en relleu que el PEUAT ha de ser l’instrument que permeti regular la implementació de tota mena d’allotjaments turístics a tota la ciutat, definint diferents zones depenent de la densificació actual i de la ubicació dels allotjaments. Afegeix que a més de regular els que tenen una situació legal, estan actuant amb determinació pel que fa a l’activitat il·legal. Així, destaca que durant l’any passat es van fer més de dues mil cent inspeccions d’HUT il·legals, es van obrir 482 expedients sancionadors, i es van imposar 226 sancions a HUT legals que no havien resolt incidències. Precisa que aquestes actuacions han permès iniciar 388 expedients de cessament d’activitat d’habitatges d’ús turístic il·legals i, fins i tot, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3245 precintar-ne alguns. I posa en valor l’esforç esmerçat a Ciutat Vella, atesa la pressió intensa que suporta. Indica que també han fet requeriments a 22 plataformes web que ofereixen habitatges d’ús turístic sense número de registre de Turisme de Catalunya, entre les quals Airbnb, HomeAway per no respondre als requeriments i continuar anunciant allotjaments sense número de registre, i han aconseguit que Booking retiri els habitatges il·legals del seu web. En conseqüència, confirma que accepten el prec perquè es tracta d’una preocupació compartida, i ratifica que estan actuant al màxim de les seves capacitats, i que confien poder ampliar pressupostàriament els recursos a fi de garantir més inspeccions. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec, i reitera que no s’ha fet prou atès que el nombre d’habitatges d’ús turístic il·legal continua en augment, amb les consegüents molèsties al veïnat i la incidència en el preu dels lloguers. Finalment, accepta en nom del seu grup l’oferiment de l’Alcaldessa d’obrir un torn de paraules al final de la sessió. La Sra. Alcaldessa compta amb la col·laboració del grup d’ERC per acarar un problema tan greu i estructural com és el dels habitatges d’ús turístic il·legals. Del Grup Municipal Socialista Pc 4. Que s'informi sobre el calendari previst per a la remodelació urbanística dels terrenys ocupats pel Centre Penitenciari de Trinitat Vella i els seus entorns, s'estudiï la implantació d'una oficina d'informació per a afectats urbanístics al mateix barri i es creï una comissió de seguiment. El Sr. Mòdol es refereix a què el darrer govern progressista de la ciutat va deixar tancat el 2011 el pla urbanístic per transformar els terrenys de la presó de Trinitat Vella en una nova zona per a habitatges, equipaments i espai públic. Precisa que transformació es va presentar per fases, coordinant el desmantellament de la presó i l’alliberament de sòl amb la urbanització i construcció dels habitatges i equipaments. Manifesta que aquestes transformacions urbanes generen preguntes i dubtes entre el veïnat, i concretament es refereix a què, arran de la notícia apareguda recentment d’un eventual pacte per a l’aprovació del pressupost amb ERC, apareix una previsió pressupostària per adquirir una part del sòl del recinte penitenciari de Trinitat Vella amb un ball de xifres entre dos i vuit milions d’euros. Consideren que l’Ajuntament ha de vetllar perquè s’informi i s’acompanyi els veïns i veïnes afectats, i no afectats, durant tot el procés de transformació, informant-los, en primer lloc, del calendari previst per a l’enderroc de la presó i la disponibilitat dels terrenys. Afegeix que també demanen que s’estudiï la implantació d’una oficina d’informació per a afectats urbanístics al mateix barri, i que es creï una comissió de seguiment. La Sra. Sanz fa avinent que el govern ha iniciat les converses amb la Conselleria de Justícia per desencallar les actuacions en els solars dels entorns de la presó de la Trinitat Vella i construir-hi els habitatges pendents des de fa anys. Remarca que ambdues administracions han expressat aquesta voluntat en la reunió del 15 d’abril passat, i que ara s’ha de concretar en una proposta de nou conveni que permeti desenvolupar aquest seguit d’actuacions, entre les establir el calendari de trasllat de les presons de Trinitat Vella i de la Model. En aquest sentit, afirma que sempre han defensat que era possible arribar a un acord amb la Generalitat que permeti treballar en aquesta direcció, considerant les necessitats i les disponibilitats de la ciutat. Diu que estan satisfets de la manera com avancen les converses, i convençuts que arribaran a un acord per desencallar aquestes actuacions previstes al sector. Precisa que un dels primers acords que han posat damunt la taula ha estat 3246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 desencallar la disponibilitat dels solars del centre obert de la Trinitat, propietat de la Generalitat. Puntualitza que una vegada formalitzat el conveni podran establir un calendari precís de totes les actuacions, tal com demana el prec del grup del PSC, i confirma que estudiaran la proposta d’implantació d’una oficina d’informació per als afectats urbanístics al barri així com la creació d’una comissió de seguiment. Conclou la seva intervenció requerint la complicitat de les administracions implicades i la participació dels grups municipals a fi de plantejar solucions concretes i no només generar expectatives als veïns i veïnes. El Sr. Mòdol confirma la complexitat d’aquesta mena de processos, així com el fet que aquest barri espera aquestes actuacions des de fa molt de temps, i que qualsevol notícia que reben els inquieta, sobretot per l’agreujant que suposa l’escassa presència al territori de dependències municipals. En conseqüència, consideren un encert ubicar-hi una oficina per donar explicacions de tots els passos que es van donant. Pc 5. Que el Govern municipal impulsi el projecte de remodelació de la Via Laietana amb l'objectiu de fer-la més amable a la ciutadania, dinamitzar el comerç, evitar l'efecte barrera entre barris de Ciutat Vella i millorar les seves condicions ambientals, analitzant els estudis realitzats en altres mandats i iniciant les actuacions al 2017. El Sr. Mòdol posa de manifest que la Via Laietana és una de les fractures obertes de Ciutat Vella, i una artèria que dificulta molt les relacions entre el Barri Gòtic i els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera. Destaca, igualment, els problemes mediambientals que comporta per l’alta densitat de trànsit rodat. Observa, doncs, que es tracta d’una via eternament pendent d’una transformació, reivindicada per residents i comerciants. Planteja amb el prec que el govern municipal estudiï una intervenció en aquest àmbit al més aviat possible, avaluant els diversos projectes existents dels darrers mandats, i mirant de trobar els recursos necessaris per iniciar una intervenció en aquest espai, aplicant-hi fórmules imaginatives i que no siguin costoses pressupostàriament. La Sra. Alcaldessa confirma que estan d’acord amb què cal una reforma de la Via Laietana a fi que deixi de ser una cicatriu que separa el Gòtic de la resta del nucli antic. Destaca que es tracta d’una operació complexa, tant pel que fa a la intervenció en el subsòl com pel que fa a la mobilitat, atès que es tracta d’un eix central de Ciutat Vella juntament amb la Rambla, alhora que és estratègic també per al conjunt de la ciutat. Considera que durant aquest mandat estan en disposició de promoure un procés participatiu amb comerciants, veïns i veïnes, entitats i els grups municipals que tingui en compte l’anàlisi del pla de mobilitat del Districte a fi d’elaborar un projecte de remodelació de la via. Precisa que les dates d’execució, però, s’hauran de decidir en funció del desenvolupament del procés participatiu i de la disponibilitat pressupostària tenint en compte el rang de prioritat de les inversions que hauran d’abordar conjuntament. El Sr. Mòdol agraeix l’acceptació del prec, i ofereix la col·laboració del seu grup per aconseguir que la intervenció sigui al més aviat possible i amb el menor cost per a la ciutat. Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 6. Que l'Alcaldessa permeti que s'instal·lin pantalles per veure la Selecció Espanyola en l'Eurocopa de Futbol. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3247 El Sr. Fernández Díaz formula el prec adreçat a l’Alcaldessa que es refereix a la instal·lació de pantalles de televisió arran dels partits que juga la selecció espanyola. Assenyala que ha estat una petició recurrent del grup del PP, que s’ha assolit amb èxit divers. Així, precisa que ho van aconseguir a l’avinguda M. Cristina en ocasió de la final del Mundial de 2010; també al Palau de Sant Jordi amb motiu de la participació de l’Espanyol en la final de la UEFA el 2011. Per tant, reitera la proposta d’instal·lació de pantalles de televisió amb cost zero i seguretat deu; i demana a l’Alcaldessa que autoritzi la seva instal·lació amb aquestes condicions, bé a iniciativa municipal o instància de particulars, entitats o plataformes. La Sra. Alcaldessa es remet a l’explicació donada pel Sr. Asens amb motiu del prec formulat pel grup de Ciutadans en la mateixa línia. Afirma que el govern municipal està a favor que es pugui gaudir dels esdeveniments esportius a la ciutat, però aplicant els criteris tècnics d’aquest ajuntament quant al seguiment de grans esdeveniments esportius amb la prioritat de garantir l’ordre públic. Precisa, doncs, que és en aquest context que els serveis tècnics han desaconsellat la instal·lació de grans pantalles a la via pública. Tanmateix, assenyala que això no impedeix que estudiïn propostes de promotors privats en espais acotats a fi de garantir la seguretat. El Sr. Fernández Díaz considera un greuge la negativa a instal·lar aquestes pantalles a l’espai públic quan juga la selecció espanyola; recorda a l’Alcaldessa que, contràriament, la instal·lació de pantalles gegants a la plaça de Sant Jaume es va permetre amb motiu de la seva investidura, i que va tenir un cost de 12.000 euros. Afegeix que hi ha precedents d’instal·lació de pantalles a la via pública per al seguiment de partits de futbol, com és el cas de la plaça de Catalunya o l’Arc de Triomf per seguir partits de final de la Copa del Rei o la Champions en què participava el Barça. Observa que, aplicant els arguments que esgrimeix el govern de la ciutat, també s’hauran de suprimir els concerts de la Mercè a la via pública, o les mateixes festes que munten els ocupants de Can Vies. Demana a l’Alcaldessa que no se sotmeti a la voluntat dels qui pretenen que els qui se senten espanyols a Barcelona hagin de recloure’s com els antics cristians a les catacumbes. Conclou que la proposta que plantegen és oberta, i demana a l’Alcaldessa que admeti la petició del seu grup i que hi posi les condicions d’idoneïtat, de seguretat i de cost zero. I que si és impossible que la instal·lació es faci a la via pública, posi com a alternativa un equipament municipal. La Sra. Alcaldessa remarca que a la ciutat s’instal·len moltes pantalles, no només amb motiu de la seva investidura, sinó també per a sessions de cinema a la fresca, per exemple. Puntualitza que les pantalles en si no són cap problema, sinó que s’estan parlant de grans esdeveniments esportius, que retransmesos per aquest sistema han suscitat molts problemes, i recorda el cas concret del Mundial de Sud-àfrica, que va provocar 74 persones ferides, 21 detencions, o la pèrdua d’un ull a una persona per impacte d’una bala de goma. Insisteix que són aquests fets greus que han motivat que els serveis tècnics recomanin que no s’instal·lin grans pantalles per al seguiment d’aquests esdeveniments esportius multitudinaris. Nega que es tracti d’un problema entre Catalunya i Espanya com apunta el regidor, i li avança que els criteris s’aplicaran de la mateixa manera sigui quina sigui la selecció que competeixi. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió 3248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Pg 1.-Que s'hagi adjudicat el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) a dues empreses mercantils i no del Tercer Sector significa que el cost d'aquest servei serà més elevat en unes zones que en unes altres per l'afectació de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)? De quin import d'IVA estem parlant? El Sr. Trias manifesta que el seu grup està d’acord amb la decisió del govern d’establir nous criteris de valoració en els concursos públics, a fi que aquests criteris atorguin un 80% als factors socials i un 20% a l’aspecte econòmic, que entén que es fa amb la voluntat clara que els aspectes econòmics no passin per damunt dels socials. Altrament, addueix que els ha sorprès que les zones de contracte del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) s’hagin adjudicat a dues empreses mercantils. En conseqüència, pregunta a l’Alcaldessa com valora aquesta decisió, i quin cost, afegint-hi l’IVA, suposa per a l’ajuntament de Barcelona. La Sra. Alcaldessa agraeix aquesta pregunta atès que toca un assumpte que el govern considera molt important. Dit això, aclareix que el SAD s’ha adjudicat via concurs a tres empreses, dues de les quals són mercantils, i la tercera d’economia social. Precisa que les empreses que van obtenir millor puntuació van ser, per a la zona 1, Suara; per a la zona 2, Valoriza Servicios a la Dependencia; per a la zona 3 Suara Serveis; i per a la quarta zona, Clece. Expressa, en nom del govern, el reconeixement i el suport a la feina del Tercer Sector, i la seva importància com a agent econòmic clau en el present i en el futur de la ciutat. Entén que ningú no posa en dubte la voluntat del govern municipal per impulsar l’economia social i cooperativa; i subratlla que ha d’expressar aquest compromís amb la màxima transparència en la licitació dels serveis públics, amb el màxim rigor i objectivitat en els criteris de selecció, garantint la qualitat del servei i amb la protecció d’unes condicions laborals dignes en un sector fortament precaritzat com és el dels serveis socials. Puntualitza que l’adjudicació del SAD es va fer per la via del concurs amb més garanties que mai; tanmateix, fa avinent que mentre no disposin d’un marc normatiu que permeti establir una reserva a les entitats, cap empresa poder quedar exclosa, i assegura que els criteris d’adjudicació s’han fet amb la màxima objectivitat. Quant a l’IVA, informa que en cap cas suposarà un increment del cost del servei, i confirma que per normativa estan obligats a valorar les ofertes econòmiques abans de l’aplicació de l’IVA. El Sr. Trias puntualitza que l’IVA s’haurà de pagar, i que el cost suposa 2,1 milions d’euros, que està convençut que l’Alcaldessa preferiria destinar a altres coses. Reconeix que els concursos s’han de fer amb transparència, i assegura que no demana pas que no es faci així. Observa, però, que quan es governa s’han d’acarar situacions paradoxals com aquesta que els ocupa, i tot i que es vulgui donar suport a les empreses del Tercer Sector, el resultat del concurs va a la inversa. Manifesta que si això hagués ocorregut quan ell era alcalde se l’hauria acusat de privatitzar un servei, i se li hauria recriminat el sotmetiment a interessos polítics i, fins i tot, la dependència de la “llotja del Bernabeu”. Remarca que de la mateixa manera que això no és cert, tampoc no ho és ara, però entén que sí que és evident que ha fallat alguna cosa; que la valoració del tribunal no ha funcionat bé, atès que sembla que el tribunal ha passat per alt la clàusula per a la valoració social d’un 80%. La Sra. Alcaldessa manifesta la seva disposició a fer una reflexió conjunta, i remarca que disposen de les eines per fer-ho millor amb les clàusules socials i les adjudicacions responsables de serveis socials al Tercer Sector. Recorda, en aquesta línia, l’aprovació d’una directiva europea que entra en vigor a finals d’abril i que permet reservar alguns contractes de serveis orientats al benestar de les NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3249 persones a empreses del Tercer Sector; i fa avinent que ara toca al govern de Catalunya fer la transposició de la directiva. Entén, per tant, que la formació del Sr. Trias, que governa la Generalitat, podrà ajudar-los en aquest sentit. Pg 2. Quin és el nombre de comerços emblemàtics que han tancat des de l'1 de juliol de 2015? Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el tancament de comerços emblemàtics? El Sr. Blasi enumera un seguit de comerços que recentment han hagut de tancar portes, entre les quals les llibreries Negra i Criminal, la Formiga d’Or, Jaume I o Millà, i comerços com Jocs Mallart, Vinçon, la Selecta, El Ingenio. Per aquest motiu, formula la pregunta sobre el capteniment del govern pel que fa al tancament de comerços emblemàtics. El Sr. Colom puntualitza al regidor que si es vol referir a comerços emblemàtics s’ha de remetre als que el mandat passat es van introduir en un catàleg, i alguns dels que ha mencionat, tot i que eren singulars, no hi estaven recollits. Concreta, segons les dades de què disposen, que d’ençà del juliol de 2015 han tancat quatre comerços emblemàtics. Remarca, però, que estan duent a terme un seguit d’actuacions per evitar aquests tancaments, entre les quals les reunions de la comissió d’Establiments Emblemàtics i oferint els serveis de Barcelona Activa per facilitar la continuïtat d’aquest tipus d’establiments. Afegeix que també s’ha aprovat el Pla especial de protecció que estableix la categoria d’emblemàtic, alhora que han posat en marxa noves actuacions de promoció com ara el Portal Emblemàtics a la web municipal. El Sr. Blasi observa que hi ha una situació constant d’interinatge en l’àmbit del comerç, i expressa el desig que no hi hagi més novetats negatives. Igualment, critica que el discurs de decreixement econòmic no ajuda gens a la permanència d’aquesta tipologia d’establiments emblemàtics. Addueix que el bloqueig ideològic que el govern estableix respon a la voluntat de no aplicar els plans programats durant el mandat anterior i, altrament, s’han dedicat a vendre fum, cosa que ha provocat el degoteig constant de tancaments. Avança que, fruit de la manca de lideratge i de retorn als diversos òrgans de participació d’aquest ajuntament, el seu grup ha sol·licitat una sessió extraordinària de la comissió d’Economia i Hisenda a fi de debatre aquest assumpte. I reitera la demanda que el govern es posi les piles i que treballi amb els mecanismes aprovats pels òrgans de govern d’aquest ajuntament a instància de diversos grups municipals; que busquin complicitats i abonin la transparència, i que busquin la complicitat d’entitats i institucions que han treballat i treballen per evitar aquestes pèrdues. El Sr. Colom retreu al Sr. Blasi que utilitzi sempre els mateixos conceptes per criticar el govern municipal, entre els quals “manca de lideratge” o que l’insti a “posar-se les piles”, expressions buides de contingut per criticar sense més. Recorda que durant el mandat passat es va tancar Musical Empòrium, El Indio o el bar Muy Buenas; i puntualitza que El Ingenio no ha tancat, i confirma que estan buscant la manera d’evitar-ho. Afegeix que arran dels acords a què han arribat amb el grup Socialista han encarregat un estudi per valorar la manera com es poden tirar endavant experiències d’èxit d’altres ciutats en aquesta línia. Indica que fruit d’acords amb altres grups han introduït noves subvencions de l’IBI i l’ICIO a aquests establiments. Entén que el Sr. Blasi és conscient que estan treballant, i li demana que en properes ocasions faci unes critiques enraonades i no només repeteixi expressions que no signifiquen res. Del Grup Municipal de Ciutadans 3250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Pg 3.-Quin és el compromís i quines accions pensa realitzar el Govern municipal per fer efectiu l'enderroc de Can Vias, tal com es va aprovar per moció, amb majoria absoluta, en la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. El Sr. Blanco recorda que en la darrera sessió de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat es va aprovar per majoria dels representants polítics de la ciutat una resolució amb què es demana l’enderroc de Can Vies. Assenyala que en la mateixa línia es va expressar el representant del grup del PSC, amb el qual es rumoreja que el govern pot arribar a un acord de govern i amb qui ja ha pactat uns pressupostos. Afegeix que el mateix regidor va expressar que si assolien responsabilitats de govern el primer que farien seria complir amb la resolució esmentada. En conseqüència, pregunta per les accions que preveuen dur a terme l’enderroc de Can Vies. La Sra. Alcaldessa fa avinent que ja des del programa de campanya electoral el compromís del govern és que el futur de Can Vies sigui decidit pel conjunt del veïnat, les entitats i el teixit associatiu del barri de Sants. Quant a la proposició a què fa referència el regidor, presentada pel grup del PP, precisa que instava l’enderroc de l’edifici a fi d’executar la rampa d’accés a la cobertura del calaix de les vies de Sants. Informa, en aquest sentit, que l’Ajuntament està treballant per fer compatible la preservació de l’edifici de Can Vies i la construcció de la passarel·la; i assenyala que aquesta mateixa setmana el Districte ha convocat la comissió de seguiment de la cobertura de les vies de Sants, on es continuarà avançant en la definició del projecte de fer compatibles tots els usos. El Sr. Blanco replica que la proposició no es referia a la possibilitat de fer compatibles els usos, sinó que clarament demanava l’enderroc de Can Vies, i reitera que va ser votada a favor per la majoria de grups. Fa avinent que el seu grup sempre demana al govern que dialogui amb els grups de l’oposició, i atès que a ells no els escolta, reclama que escoltin els veïns, i fins i tot els usuaris de Can Vies que volen donar un ús cívic a l’edifici. Tot seguit, mostra un seguit de fotografies que els han fet arribar els veïns de Can Vies, que demostren que no s’hi fa un ús raonable com a equipament públic o de centre cívic. Afegeix que hi ha multitud de denúncies per comportaments incívics, soroll, fins i tot actes violents, i fa avinent que molts veïns se senten amenaçats per l’activitat que es fa en aquest edifici. I insisteix que l’exigència d’enderrocar Can Vies és una reivindicació veïnal. La Sra. Alcaldessa puntualitza que entre les atribucions de les comissions municipals no s’hi inclou l’executòria, com seria en aquest cas ordenar l’enderroc d’un edifici, que és competència exclusiva del govern municipal. Indica que Can Vies és per a molts veïns i veïnes així com per un gran nombre d’entitats de Sants i de la ciutat és un referent cultural i polític, amb més de dinou anys d’existència. Apunta que a la ciutat hi ha altres exemples d’èxit d’equipaments importants per als barris que han sorgit d’una ocupació i que s’han anat consolidant amb els anys com a referents en l’àmbit cultural i associatiu, com és el cas paradigmàtic de l’Ateneu de Nou Barris. Afirma que la voluntat del govern municipal és donar suport als projectes que representin un retorn social positiu per a la ciutat, amb consens amb el veïnat i amb el teixit associatiu. Tanmateix, si es produeixen comportaments incívics, soroll o altres causes de molèstia al veïnat, confirma que estan en disposició de mitjançar i intervenir per establir unes regles de conciliació i d’ús correcte de l’espai públic. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 4. Com valora el Govern municipal el procés participatiu del Pla d'Actuació Municipal (PAM) i quin és el cost total i detallat per conceptes de tot el procés? NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3251 El Sr. Fernández Díaz destaca que el govern municipal es presenta com un ferm defensor de la participació i de la consulta ciutadana, però constata que aquesta participació ha estat ben escassa en el procés participatiu del PAM, i fins i tot les consultes que s’havia compromès a tirar endavant l’Ajuntament han estat nul·les. Per tant, pregunten al govern municipal com valora el procés participatiu del PAM i quin ha estat el seu cost. La Sra. Pin indica que ara com ara el cost total no està avaluat perquè el procés encara no ha finalitzat, que sí que presentaran el juny amb un informe econòmic; això no obstant, afirma que està en disposició de donar les dades quant a la comunicació i la plataforma digital “Decidim Barcelona”, i en fa una valoració positiva atenent els 22.600 usuaris registrats i les gairebé dues-centes mil visites a la web, més de nou mil propostes, i 156.000 suports a diferents propostes. Igualment, es felicita perquè el procés ha permès posar la tecnologia al servei dels processos ciutadans democràtics, combinant la participació presencial i la digital. Afegeix que els ha donat l’oportunitat d’habilitar espais de debat col·lectiu; i arribar a col·lectius i agents que habitualment no participen com ara les persones sense papers dels assentaments de Poblenou. Posa en valor que el procés ha permès posar en debat quina ciutat volen, i destaca que el fet que s’hagin fet propostes molt diverses i amb interessos molt diferents, que demostra que s’ha arribat a un espectre de població ampli, tot i que admet que hi ha aspectes millorables. El Sr. Fernández Díaz diu que s’esperava una mica més de concreció pel que fa als aspectes que planteja la pregunta. Així, quant al cost assenyala que saben que, com a mínim, s’ha esmerçat mig milió d’euros en la contractació d’empreses tecnològiques, un cost molt similar al que pel mateix concepte es va gastar en la consulta de la Diagonal del mandat de l’alcalde Hereu. En aquest sentit, pregunta si estan en condicions d’avançar una cost aproximat de la consulta; quins seran els criteris d’acceptació de les propostes d’entitats i veïns, o si mantindran el criteri d’introduir únicament aquelles propostes que figuraven en el programa electoral de Barcelona en Comú. I aprofita per posar com a exemple d’aquesta discrecionalitat la resolució assolida en comissió sobre l’enderrocament de Can Vies. Subratlla la baixa participació –22.000 veïns– que suposa que el 94,4% de la ciutadania va passar olímpicament del procés de participació; i torna a fer una comparació amb la consulta de la Diagonal, en què van votar 172.000 persones. I puntualitza que la proposta més votada en el procés participatiu del PAM ha estat la de l’operador energètic, que ha obtingut el vot únicament del 0,06%. La Sra. Pin reitera que el juny presentaran un informe econòmic del procés participatiu, i recorda que en comissió van dir que la plataforma va tenir un cost aproximat de cinquanta mil euros; i repeteix que hi ha prop de vint-i-tres mil usuaris registrats a la web, i més de deu mil que han participat en les cites presencials. Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona Pg 5. Tenint en compte els antecedents judicials en relació al personal fora de conveni de Metro de TMB i l'obligació d'executar sentència guanyada per CGT en aquesta empresa, malgrat les intencions de la Direcció de TMB per a mantenir l'actual estatus quo, quina serà l'actitud de la Direcció de Bus de TMB en relació als fora de conveni, esperaran a que CGT també denunciï pel mateix motiu o directament passaran a tot el personal fora de conveni (265 persones a excepció del Consell de Direcció) d'aquesta empresa dintre de conveni abans de signar conveni? El Sr. Garganté contextualitza la pregunta referint-se a què el 14 de març de 2014 el sindicat CGT va denunciar la situació dels membres fora de conveni de l’equip directiu de TMB, concretament del metro; que el 16 de febrer de 2015 el 3252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 sindicat guanya la sentència i, finalment, a la tardor del mateix any el TSC la ratifica, i assenyala la manca de criteris per contractar fora de conveni. Continua dient que en sessió de Ple, l’Alcaldessa va respondre a una pregunta sobre els membres fora de conveni de TMB que es comprometia a no augmentar la contractació fora de conveni tan aviat com se signés el conveni d’autobús i de metro que s’estava negociant, moment en què es s’hi incorporarien tots aquells perfils tècnics que estaven fora de conveni, metre que, segons el marc legal vigent, els càrrecs directius continuarien quedant-ne fora. Puntualitza que la sentència expressa que s’han d’incloure al conveni 293 membres que n’estan fora, i que només en poden quedar exclosos 13; en conseqüència, la jutgessa obliga la direcció de metro de TMB a acatar-la. Pregunta, doncs, quan es pensa complir la sentència esmentada, atès que ja han transcorregut deu dies sense que aquests membres s’hagin inclòs al conveni; i si hi pensen passar voluntàriament els membres fora de conveni d’autobusos de TMB, o bé esperaran que es faci una nova denúncia i es torni a posar en marxa el procés judicial. La Sra. Alcaldessa respon que la creació de la figura del personal fora de conveni es remunta a fa més de vint-i-cinc anys, de manera que el col·lectiu ha anat creixent fins a aproximadament cinc-centes cinquanta persones, amb una lleugera tendència a la reducció a dia d’avui. Indica que l’acord a què han arribat CGT i la direcció de TMB per substanciar la resolució judicial a què s’ha referit el Sr. Garganté suposa una oportunitat per modernitzar el sistema de categories laborals, i fer encaixar el personal en l’estructura dels convenis col·lectius de metro i autobús. Precisa que la direcció de TMB ja s’ha adreçat als treballadors fora de conveni de metro indicant-los que, per resolució judicial, les categories G-2, G-3, G-4 i G-5 han quedat incloses en el conveni col·lectiu. El Sr. Garganté aclareix que les converses s’han iniciat perquè la jutgessa ha obligat complir la resolució d’inclusió en el conveni, però que a dia d’avui encara no s’ha complert. Entén que aquesta situació comportarà una multa per part de la jutgessa a l’empresa per incompliment de la resolució judicial. Afegeix la pregunta de si autobusos de TMB té intenció d’incloure motu proprio en el conveni els que n’estan fora sense esperar a què es produeixi una denúncia i una sentència. Finalment, afegeix un incís breu que considera que aclareix el panorama, i és que la cap de personal d’autobusos està contractada per metro, fet que palesa que ambdues empreses estan absolutament connectades. La Sra. Alcaldessa assenyala que, per raons de coherència funcional, la integració del personal fora de conveni als convenis de TMB porta aparellada la necessitat de substanciar les previsions de la normativa laboral quant a una nova valoració de llocs de treball i la creació de grups professionals. Recorda que la no-existència de categories professionals adequades va ser una de les causes del creixement del nombre d’efectius fora de conveni. Precisa que a la xarxa de bus fa temps que s’ha produït un acord sobre la classificació professional en substitució de l’antic concepte de categories; i que aquesta integració es portarà a terme de forma negociada amb els representants dels treballadors, els comitès d’empresa de bus i de metro, i que en el decurs de la integració es donarà audiència a cada treballador afectat perquè pugui formular les seves observacions. Confirma que això ja s’ha comunicat de paraula als treballadors afectats, i que properament es farà per escrit, informant que queda anul·lada dels seus contractes la clàusula que els situa fora de conveni. Precisa que el criteri de l’empresa és que cap treballador surti perjudicat amb el procés d’integració, i que ambdues xarxes tinguin una situació final semblant, que dependrà del resultat de les negociacions d’ambdós convenis. Pg 6.-Sol·licitem conèixer el nombre de denúncies rebudes l'any 2014 i 2015 (per separat de gener a desembre 2014 i de gener a desembre de 2015) contra NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3253 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per lesions, amenaces, injúries, maltractament, tortura, o tracte degradant, insults de caràcter racista, homòfob o sexista, etc., ja sigui per faltes, delictes lleus o per delictes, l'estat judicial dels mateixos (indicant el número de procediment dels mateixos): si estan en instrucció, pendent de judici, si s'han arxivat, si hi ha sentència (indicant el sentit de la sentència), si s'ha presentat algun recurs, si s'ha pres alguna mesura d'investigació interna per part de l'òrgan competent, si s'han sancionat els agents, si han estat apartats del servei, si se'ls ha suspès de sou (i pel cas que s'hagin sancionat, quina ha estat la sanció), indicant el número d'identificació professional dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona que ha rebut denúncies indicant el número de diligències de cada denúncia vinculades a cada agent (tant policials com judicials). La Sra. Lecha fa referència que a la sessió de la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de març passat, i a requeriment del seu grup, el comissionat de Seguretat, Sr. Recasens, va informar que s’havien obert expedients disciplinaris a membres de la Guàrdia Urbana, 97 expedients per faltes lleus i 152 per faltes greus o molt greus. Per tant, demanen saber concretament quins d’aquests expedients es van obrir entre el gener i el desembre de 2014 i quins són del 2015. I que els concretin si s’han incoat per lesions, amenaces, injúries, maltractament, tortura, tracte degradant, insults de caire racista i homòfob o sexista, ja sigui per faltes, delictes lleus o més greus. Pregunta també per l’estat judicial dels expedients, si estan en fase d’instrucció, pendents de judici, si s’han arxivat o si, contràriament, ja hi ha sentència, indicant el sentit de la resolució; igualment, pregunta si s’ha presentat algun recurs, o si s’ha pres alguna mesura d’investigació interna per part de l’òrgan competent. En resum, precisa que demana per les conseqüències ha tingut la incoació dels expedients, així com que s’indiqui la identificació professional dels agents implicats a fi de comprovar si es tracta d’una conducta reiterada. El Sr. Pisarello manifesta que no acaba de comprendre quina pregunta que formula la CUP. Puntualitza que una cosa són les denúncies administratives, i una altra les denúncies penals; i conclou, de la manera com està formulada la pregunta, que es refereix a les consultes penals. En conseqüència, observa que sobre les qüestions penals obertes hauria de respondre l’autoritat judicial, però indica que, segons la informació que han obtingut de la Ciutat de la Justícia, durant el 2014 i el 2015 s’han constatat 49 casos investigats arran de denúncies a membres de la guàrdia urbana pel tracte rebut –lesions, amenaces, vexacions–, que es reparteixen en 31 casos el 2014 i 18 el 2015. Concreta que d’aquests casos, 37 han resultat amb sentències no condemnatòries –arxius o absolucions–, i 12 casos encara estan pendents de sentència. Precisa que els 49 casos eren denúncies per delictes lleus, i en els 12 casos encara sense sentència, observa que hi ha la possibilitat que el jutge els pugui tipificar com a delicte greu. Assenyala que la majoria de denúncies es produeixen per intervencions o detencions policials, però entén que cal situar aquestes dades en context; així, precisa que el 2014 i el 2015 la guàrdia urbana de Barcelona va atendre un total de gairebé sis-centes cinquanta mil incidències, i va efectuar aproximadament quaranta-cinc mil imputacions o detencions. Quant a les mesures d’investigació interna o administrativa, indica que queden suspeses en obrir-se les investigacions per la via penal. Això no obstant, fruit de les resolucions judicials, la unitat de deontologia i d’afers interns de la Guàrdia Urbana analitza els diversos casos, amb independència de si els fets tenen rellevància penal o no, i poden desembocar en alguna mena de responsabilitat. La Sra. Lecha addueix que, atès el paper d’acompanyament i d’immersió en la vida ciutadana que hauria de tenir la guàrdia urbana, la tipificació numèrica dels casos hauria de ser rellevant i preocupant, i no restar-li importància. 3254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Pisarello observa que s’ha limitat a donar-li informació sobre la resposta judicial, i afegeix que si cal aclarir les dades sobre les faltes administratives també ho faran quan els ho sol·licitin. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Únic. Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició aprovada al Plenari del Consell Municipal de 27 de novembre de 2015 (M1519/1498), amb el contingut següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: A) Que el govern municipal impulsi el Pla de treball dels Assentaments irregulars per tal de: - Continuar l'elaboració i l'actualització del cens d'assentaments irregulars, així com dels nous perfils de persones que hi pernocten. - Seguir efectuant les inspeccions de seguretat dels referits assentaments per tal de garantir la seguretat de les persones. - Mantenir l'adequada atenció social a totes les persones vulnerables que preveia el Pla, especialment pel que fa a les alternatives d'allotjament i manutenció. - Consolidar i incrementar els programes que es van endegar per tal d'oferir alternatives d'inserció laboral, i en especial la Cooperativa de Ferralla. - Mantenir la pressió davant les autoritats competents espanyoles per tal de trobar respostes a la situació administrativa d'aquestes persones. B) Que el govern municipal convoqui la Taula Política de Seguiment i garanteixi el seguiment d’aquest pla per part de les entitats que treballen en aquest àmbit. La Sra. Fandos formula la pregunta de seguiment sobre la proposició presentada pel seu grup el nombre de 2015, aprovada pel Ple, amb què instaven l’impuls del pla d’assentaments irregulars, i que es convoqués la taula política de seguiment. Posa en valor, adreçant-se al Sr. Colom, que abans ha retret a un regidor de CiU la seva manera de fer oposició, que les seves iniciatives, almenys, fan que es convoquin les taules. Observa que l’assumpte que els ocupa té a veure amb persones realment vulnerables, i sobre el qual el govern encara no s’ha posicionat mai. Així, posa de manifest que desconeixen el nombre actual d’assentaments, si és que el govern no fa res al respectes o bé que no els n’informa; i li retreu que transcorregut gairebé un any de mandat encara no hagi convocat la taula d’assentaments. Considera que l’anterior govern va deixar una feina iniciada que va permetre atendre més de sis-centes persones, i va incorporar propostes de regularització significatives, i altres com la creació de la cooperativa de ferralla, convenis amb empreses d’inserció i entitats socials i, sobretot, donar atenció a moltes de les persones d’aquests assentaments mitjançant la inserció laboral, formació, acompanyament o allotjament. Pregunta, doncs, que està fent el govern en aquest sentit, i per quin motiu no els n’han informat. La Sra. Ortiz retreu a la regidora que els acusi de no fer res, sobretot per respecte a la feina dels treballadors i treballadores municipal. Confirma que tots i cadascun dels punts de la proposició s’han complert i que el govern municipal continua treballant per atendre i resoldre totes les situacions d’allotjament precari, entre les quals els assentaments. Precisa que l’oficina d’assentaments irregulars ha canviat la seva dependència orgànica, i ara s’ubica en el departament d’Intervenció Social a l’espai públic; un fet que assegura que no ha incidit en el desenvolupament de la seva funció. Afegeix que el cens d’assentaments irregulars s’actualitza mensualment amb l’ajuda dels agents municipals i de les entitats, així com també els perfils dels ocupants. En aquesta línia, descriu com a primordial la funció d’observatori d’aquest cens per planificar les intervencions i garantir la seguretat dels espais, a més d’oferir allotjament i cobertura de necessitats bàsiques, i vincular les persones dels NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3255 assentaments als serveis socials. Afegeix que els equips del Servei d’Inserció Social, amb el suport d’entitats, s’apropen sistemàticament als assentaments per vetllar per la seva seguretat i vincular-los a possibles reallotjament. Concreta que aquesta mateixa setmana s’ha produït un desallotjament per qüestions de seguretat i s’han reallotjat totes les persones que ho han sol·licitat. Indica que també s’han continuat desenvolupant els programes formatius amb formats més flexibles adequant-los a les necessitats de les persones que s’atenen, i en concordança amb el mercat laboral i programes d’inserció social; i afegeix que es continua treballant amb Barcelona Activa. Pel que fa a la cooperativa de ferralla, fa avinent que s’ha iniciat la selecció i la inclusió de quinze persones més. Subratlla la necessitat d’assolir l’aprovació pressupostària, atès que incorpora recursos necessaris per ampliar els programes d’inserció laboral per a persones en situació d’irregularitat administrativa. Finalment, confirma que també treballen amb la Delegació del govern a fi d’agilitar les regularitzacions, i han proposat a la Generalitat actuar a l’una en aquest sentit. La Sra. Fandos replica que respecten absolutament la feina dels treballadors i treballadores municipals, però reclama que el govern respecti la del seu grup. Així, addueix que si entren una proposició demanant que es convoqui la taula política, la resposta ha de ser convocar-los per explicar-los la situació. Destaca la cura amb què el govern anterior va acarar aquest assumpte que afecta directament les persones, i remarca que convocaven la taula per informar a bastament sobre la ubicació dels assentaments i de la seva situació. Reivindica el dret que tenen a aquesta informació, ja que és la seva obligació com a oposició. La Sra. Ortiz precisa a la regidora que la taula està convocada el 10 maig, i que podran debatre tot allò que convingui. MOCIONS El Sr. Mòdol intervé per recordar l’esmena in voce que han fet en presentar el prec sobre la Via Laietana, en el sentit de canviar la data de 2017 per “quan hi hagués disponibilitat pressupostària”. En arribar a l’apartat de les Declaracions Institucionals, la Sra. Alcaldessa saluda el cònsol d’Equador, i els membres del consolat que avui els acompanyen amb motiu d’una de les declaracions que es presentaran. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. Atès que els darrers anys, diverses sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han resolt a favor de la Generalitat de Catalunya pel què fa al repartiment i la gestió dels fons procedents del 0,7% de l’IRPF destinats a programes d’interès social. Atès que ara, trencant aquesta tendència jurisprudencial el Tribunal Suprem ha emès una nova sentència en el sentit contrari, cosa que ha causat alarma entre les organitzacions socials catalanes. Atesa l’argumentació del Tribunal que es basa en què si es considera que els recursos es destinen a les despeses de funcionament de les entitats del Tercer Sector, la competència seria autonòmica, però que si considerem que els recursos es destinaran a les activitats d’aquestes entitats seria competència estatal, perquè substituiria una activitat que li seria pròpia. Atès que aquest argument no és res més que una maniobra de contorsionisme argumental i que desestimant el recurs de la Generalitat es vulnera greument la competència exclusiva de Catalunya sobre el què la Constitució Espanyola anomena “assistència social”. Atès que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional s’havien pronunciat en 13 sentències que van ser incomplertes per l’executiu espanyol. 3256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Atès que per excusar aquesta incompliments, es planteja com a requisit indispensable per a les entitats del Tercer Sector que presentin la sol·licitud amb projectes de caràcter supraterritorial. Atès que no hi ha dubte en què l’assistència social, l’acció social, els serveis socials, el voluntariat, les associacions i les fundacions, recauen de ple en competències exclusives de Catalunya, no hi hauria d’haver dubte tampoc en qui les ha d’exercir i per tant, en qui ha de tenir els recursos. L’Estat espanyol no hauria de limitar les competències a través del poder de despesa. Atès que tampoc hi ha cap dubte que Catalunya és qui més aporta a través de la casella de les finalitats socials, al 2015 va aportar el 25% dels fons que es van recaptar a tot l’Estat i només en va rebre el 13,9%. Per tant, les entitats catalanes poden deixar d’ingressar 20 milions d’euros recaptats a Catalunya. Atès que segons un índex de progrés social que ha publicat la Comissió Europea basat en la mitjana dels anys 2011-2013 (que mesura la cobertura de sanitat, habitatge, higiene i seguretat pública), les necessitats bàsiques estan pitjor cobertes a Catalunya que a qualsevol altre territori de l’Estat, excepte Canàries. Podem dir per tant, que Catalunya s’ha empobrit i el Govern de l’Estat Espanyol ni ho reconeix ni fa res per a resoldre aquest injust. Per tot això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Reivindica que la distribució dels fons recaptats per a finalitats socials és íntegrament dins de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. 2. Reclama la territorialització de la gestió del 0,7% per a la convocatòria del curs 2016. 3. Exigeix al Govern de l’Estat que es cedeixi a Catalunya tots els fons que s’hagin recaptat en aquest territori per a fins d’interès social. 4. Dóna suport al Govern de la Generalitat per a totes les accions que s’emprenguin per reclamar la gestió territorialitzada dels fons recaptats per a fins socials. 5. Dóna suport a les accions que les entitats del Tercer Sector emprenguin per a reivindicar l’eliminació del requisit de la supraterritorialitat dels projectes presentats per al finançament a través dels fons del 0,7%, i alhora reclamar que es destinin a les entitats catalanes tots els diners recaptats a Catalunya. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Fandos amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de Ciutadans i del Partit Popular. DI 2. Enguany es commemoren els 23 anys de la mort de Guillem Agulló, el jove de Burjassot que l’11 d’abril de 1993 va ser brutalment assassinat per un grup de joves d’ideologia neonazi a la localitat de Montanejos, a la comarca de l’Alt Millars. La mort de Guillem Agulló, membre de l’organització juvenil independentista Maulets, no fou casual sinó fruit de la seva militància independentista i antifeixista. Malgrat tot durant el judici del cas, el jutge mai va considerar l’agreujant per motiu d’odi ideològic i el seu assassí, Pedro Cuevas, només va complir 4 anys de presó, mentre que la resta del grup va ser absolt. Malauradament, durant els darrers anys el País Valencià ha estat testimoni de nombrosos delictes d’odi, atacs a les seus de partits polítics, sindicats i associacions així com manifestacions racistes i xenòfobes a molts barris de les seves ciutats. I tot això davant la passivitat i la indiferència del govern del Partit Popular, que sempre es va negar a retre homenatge a la figura de Guillem Agulló malgrat les demandes reiterades de nombroses persones, entitats i institucions. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3257 Tot i així, la família d’en Guillem ha lluitat al llarg d’aquests 23 anys per tal de mantenir viva la memòria i la lluita del seu fill, malgrat les amenaces rebudes i la indiferència institucional amb la que es van trobar. Per això, celebrem l’acte d’homenatge i restitució de la figura de Guillem Agulló que el passat 14 d’abril es va realitzar a les Corts Valencianes amb la lectura i l’aprovació -per unanimitat- d’una Declaració Institucional. Un acte de justícia, al que ens hi volem sumar també des de l’Ajuntament de Barcelona. Per tot això, el Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. l’Ajuntament de Barcelona vol honorar la figura de Guillem Agulló, el jove valencià assassinat brutalment per un grup de joves d’ideologia neonazi l’any 1993, i refermar el seu compromís en la lluita contra els delictes d’odi, el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. Segon. Elevar a la ponència del nomenclàtor la proposta de dedicar un espai públic de la ciutat de Barcelona a la memòria de Guillem Agulló. Tercer. Reconèixer la lluita incansable duta a terme per la família de Guillem Agulló durant aquests 23 anys per mantenir viva la memòria del seu fill i defensar les seves idees a favor de la llibertat i contra el feixisme. Quart. Fer arribar aquesta Declaració a la família de Guillem Agulló, a les Corts Valencianes i a la Generalitat de Catalunya. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Benedí. DI 3. Davant les devastadores conseqüències del terratrèmol esdevingut a l’Equador el passat dia 16 d’abril i les seves posteriors rèpliques al llarg de diverses zones properes a la costa del país. I d’acord amb l’exposat i que estableix el Reglament Orgànic Municipal l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i formular la següent declaració institucional: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona manifesta: 1. La seva plena solidaritat amb el poble equatorià, consternada com està la ciutadania de Barcelona davant el creixent balanç de víctimes mortals, així com la dimensió dels danys materials produïts i les tràgiques derivades de ferits, damnificats o persones afectades per desallotjaments o trasllats forçosos. 2. Que les barcelonines i els barcelonins, i en el seu nom l’Ajuntament de la Ciutat, vol fer públiques i traslladar les seves més sentides condolences al conjunt de persones afectades directament o indirecta, així com els seus millors desitjos de recuperació per a quins hagin patit danys físics, psíquics o d’una altra índole a ran de la catàstrofe. 3. Que a Barcelona convivim amb milers de persones originàries de l’Equador, barcelonines i barcelonins que enriqueixen i fan d’aquesta ciutat una realitat diversa. És per això que aquesta institució expressa la seva total i plena disposició a col·laborar en les tasques solidàries de suport i ajuda al poble equatorià que des de diferents àmbits s’estan duent a terme. 4. La seva voluntat d’instar als governs, la resta d’institucions, la comunitat internacional i les organitzacions no governamentals a treballar per la mobilització de quants recursos econòmics, materials i humans siguin necessaris per tal d’atendre i pal·liar les urgents necessitats del poble equatorià davant les excepcionals circumstàncies que està patint. 5. Que, en coherència amb la trajectòria solidària i compromesa de la ciutat de BCN a través de diferents actuacions de cooperació internacional, l’Ajuntament posa a disposició de les autoritats locals i estatals equatorianes la seva experiència en transformació urbana amb la finalitat de col·laborar en les tasques de reconstrucció urbana i social de les àrees afectades. Per aquesta finalitat 3258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’Ajuntament de Barcelona disposarà de recursos tècnics, humans i econòmics per a col·laborar en aquestes tasques. 6. La seva expressa voluntat d’impulsar i sumar-se a les diverses iniciatives solidàries sorgides des de l’acció institucional i governamental o la societat civil, les entitats i el teixit associatiu i les plataformes ciutadanes i veïnals. 7. El seu ple i total suport al consolat d’Equador a Barcelona en la seva tasca d’informació i canalització de l’ajuda humanitària. 8. Que fa una crida pública a la solidària ciutadania de Barcelona per tal de col·laborar i participar activament en quantes iniciatives de suport i assistència a les persones damnificades pel terratrèmol d’Equador es puguin estar duent-se a terme des de qualsevol àmbit o instància. El Sr. Collboni, abans de llegir la declaració, saluda el cònsol d’Equador, el Sr. Richard Olivo, i al vicecònsol, Sr. Luis Valenzuela, salutació que fa extensiva als membres de la comunitat equatoriana que avui també els acompanyen. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional. DI 4. Atès que el passat 22 d'abril es va celebrar el 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes i durant tot aquest any 2016 es commemora aquesta efemèride. Atès que Miguel de Cervantes és una de les figures més importants de la literatura universal i la seva obra mestra "El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha" està considerada de manera majoritària pels crítics com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal. Atès que d'aquesta obra mestra s'han imprès al voltant de 100 milions d'exemplars, s'han fet més de 3.000 edicions i s'ha traduït a gairebé un centenar de llengües, sent el llibre més editat i traduït de la història, només superat per la Bíblia. Atès l'aportació que l'obra de Cervantes suposa per a la literatura espanyola i universal, influint tant en els seus coetanis com Lope de Vega o Quevedo, o a l'estranger sobre figures universals com Shakespeare, com en autors posteriors, sent un referent de les lletres en els nostres dies. Atès que Miguel de Cervantes va visitar Barcelona almenys en una ocasió i aquesta visita va deixar en ell una empremta prou profunda com perquè la nostra ciutat fos l'única ciutat real que apareix en la seva obra mestra, posant en boca del seu protagonista elogis a la nostra ciutat i a la seva gent. Atès que és evident, per tant, que Cervantes i el Quixot sentien debilitat per Barcelona, i aquesta es veu reflectida en nombrosos passatges de l'obra. Així, en més d'una ocasió, tots dos proclamen clarament aquesta admiració que la fan extensa a la resta de catalans en general. Atesos els termes en què Cervantes parla de Barcelona quan cita “Y, así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, solo por haberla visto”. I també la defineix com “flor de las bellas ciudades del mundo, honra de España, temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los extranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que de una grande, famosa, rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso deseo” i per tant, els capítols que fan referència a Barcelona són història de la ciutat. Atès que Barcelona va ser la ciutat on es van publicar per primera vegada les dues parts del Quixot juntes, ja el 1617. Atès que a Barcelona se situa la que és, probablement, la millor biblioteca cervantina del món: la Biblioteca Bomsons, avui allotjada en l'incomparable marc de la Biblioteca Nacional de Catalunya. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3259 Atès que la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona va aprovar el 1925 la creació del Dia del Llibre, consagrat després per la UNESCO com a Dia Internacional del Llibre (1995) en la data de la mort de Cervantes. Atès que els valors universals consagrats en l'obra de Miguel de Cervantes transcendeixen la seva època i el seu temps, i són plenament vigents i actuals en la nostra societat. Atesa la idoneïtat de posar en valor i actualitzar aquests valors entre els barcelonins, de manera que siguin més fàcilment coneguts i compartits per tots. Atesos els processos participatius oberts per l'Ajuntament de Barcelona per fomentar la participació ciutadana i l'existència de diverses entitats que per la seva naturalesa poden col·laborar i aportar la seva activitat per difondre els valors universals de l'obra de Miguel de Cervantes. Atès que per a commemorar el IV Centenari de la mort de Miguel de Cervantes s'ha constituït una Comissió Nacional, que aglutina els representants de l'Estat i institucions, com la CCAA de Catalunya, amb els quals es troben especialment vinculats tant la vida de Miguel de Cervantes com la seva obra, i l'objectiu és elaborar els projectes del programa d'activitats i certificar l'adequació de les despeses realitzades als objectius i plans de la commemoració. Atès que s'han presentat diferents iniciatives sol·licitant la commemoració del 400 aniversari de l'edició de la segona part del Quixot, primer, i de la mort de l'escriptor, després, i que, per tant, mereix una celebració que estigui a l’altura de les dites efemèrides. Per aquests motius, d'acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, es presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Manifestar el reconeixement de la persona i obra de Miguel de Cervantes, fent-li un merescut homenatge pels valors universals i perpetus que consagra la seva obra. Segon. Que l’Institut de Cultura de Barcelona valori la possibilitat d’organitzar anualment un certamen literari en honor a Miguel de Cervantes i els valors universals consagrats a la seva obra, als mesos d’abril, coincidint amb la data de la seva mort o el dia mundial del llibre el 23 d’abril. Tercer. Que el Consell Assessor d’Art Públic valori la idoneïtat de col·locar un bust de la figura de Miguel de Cervantes i/o el Quixot al Parc de Cervantes. Quart. Articular una ruta en torn a Cervantes a Barcelona, aglutinant els llocs més emblemàtics sobre la seva persona i la seva obra a la ciutat, tals com, la Biblioteca Cervantina Bomsons; la casa on es va ubicar la impremta de Sebastián de Cormellas, al carrer del Call, 14-16; la platja on Don Quixot va patir la seva derrota i la resta de plaques i bustos que ja té a la ciutat. Cinquè. Col·laborar amb les entitats culturals de Barcelona que promocionen l’obra de Miguel de Cervantes en la commemoració i la difusió d’iniciatives per a la transmissió dels valors universals de l’obra. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Fernández Díaz amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona. Finalment, a petició del grup d’ERC, la Sra. Alcaldessa enceta un torn de paraula arran de la notícia que s’ha produït durant la sessió de Ple sobre el recurs davant del TC de la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya. El Sr. Bosch manifesta que la llei d’emergència en habitatge i de pobresa energètica ha estat recorreguda en aspectes essencials, com ara les mesures de 3260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 segona oportunitat per a llars endeutades, o les de cessió de pisos buits de grans propietaris. Considera aquest assumpte especialment greu, i demana als grups que els han acusat de fomentar la guerra institucional i de fer política amb aquesta qüestió, que reconeguin que la guerra ve d’una altra banda. Feta aquesta observació, demana als grups que han votat obediència a la llei catalana, malgrat el que pugui passar, que ratifiquin el seu sentit de vot i, a més, que es comprometin a instar la retirada d’aquest recurs no només al govern de l’estat en funcions sinó al que acabi sortint de les urnes el juny vinent. El Sr. Trias considera un despropòsit la manera com s’organitza aquest debat, però s’hi avé entenent que el fons és més important que les formes. Quant a l’anunci d’aquest recurs al TC, una vegada més, per aturar una llei que afecta el grau de sobirania del govern de Catalunya i, també, a les persones més vulnerables, considera que la decisió del govern central està absolutament fora de lloc, de manera que subscriuen el criteri de la Generalitat de tirar endavant i continuar aplicant la llei, i entén que tots s’hi haurien de sumar perquè les persones necessitades estan per damunt de tot. La Sra. Mejías valora aquest sistema de posicionament que acaba de promoure l’Alcaldessa com a absolutament irregular i desencertat. Dit això, recorda que Ciutadans va votar a favor de la Llei 24/2015 al Parlament de Catalunya, que van tenir ocasió de parlar amb les entitats que la van impulsar, i ratifica el convenciment que el primer són les persones i que s’han de situar al centre de l’atenció pública, i que més enllà del dret legítim a impugnar una llei per part dels qui consideren que no s’ajusta als principis constitucionals hi ha les administracions públiques per atendre les necessitats de les persones. En conseqüència, confirma que Ciutadans impulsarà totes aquelles mesures necessàries per atendre les persones en risc d’exclusió i que tenen problemes per cobrir les necessitats bàsiques. Entén que aquesta és l’obligació dels membres del consistori, més enllà de les iniciatives que puguin impulsar altres institucions o grups en considerar que les lleis no s’ajusten als principis constitucionals. La Sra. Andrés manifesta que aquest recurs davant del TC és molt mala notícia, i demostra que el govern de l’estat en funcions es referma en la seva actitud de deixar desprotegides les persones més vulnerables. Ratifica el compromís del seu grup d’instar i d’emprar totes les eines al seu abast i dels seus grups parlamentaris perquè el govern central rectifiqui la seva actitud i retiri el recurs. Afirma que acataran la suspensió, però assegura que treballaran intensament perquè es retiri el recurs, atès que arran d’una mal entesa defensa competencial de l’estat s’està amagant la desprotecció evers qui més ho necessita. Observa que si el govern de l’estat entén que té competències exclusives en aquesta qüestió hauria de complir el manament comunitari i regular-ho ell mateix. El Sr. Fernández Díaz demana a l’Alcaldessa que obri un segon torn d’intervencions perquè, començant per ella mateixa, expliquin si coneixen l’abast del recurs que ha interposat el govern d’Espanya. Pregunta si saben quins articles ha recorregut i quin sentit té la impugnació davant del TC d’una llei que, recorda, el PP va votar a favor en el Parlament de Catalunya. Entén que amb aquesta actitud allò que pretenen és fer política de la pitjor mena, amb mesquinesa, i aprofitant-se de l’adversitat de les persones i de la seva situació de necessitat. Addueix que si no expliquen quins són els articles que no s’han recorregut o bé es perquè no ho saben o bé perquè tenen mala fe. I precisa que els articles recorreguts només afecten qüestions procedimentals i, en cap cas, la pobresa energètica. Insisteix que els qui estan en contra del recurs pretenen fer un debat de part sobre pobresa energètica; i aprofita per recordar al grup d’ERC que el govern de la Generalitat té pendent encara l’aprovació del reglament que desenvolupa la Llei 24/2015, de 29 de juliol; i demana que expliquin els motius per què no s’ha fet, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3261 que no són altres que el fet que la gran majoria de les partides que es destinen a la lluita contra la pobresa energètica no s’executen. Recomana que si realment volen reduir la pobresa energètica promoguin polítiques de promoció de l’ocupació, i que treguin els impostos de subministraments com l’aigua, que suposen més de la meitat de l’import del rebut. La Sra. Rovira expressa que una vegada més han hagut de constatar com la dreta més rància de l’estat espanyol, i el seu braç executor legal, mostren la seva cara més fosca atacant un dret tan bàsic com l’habitatge i la suficiència energètica. Entenen que aquests drets s’aconseguien mitjançant la legitimitat popular, que el govern de l’estat una vegada i una altra vol destruir. Denuncia la poca vergonya del govern, i recomana al grup del PP que parli amb la gent que està patint, amb els col·lectius i les entitats que han estat batallant per posar damunt la taula aquest debat i que els expliqui exactament el que ha dit aquí. La Sra. Alcaldessa destaca que aquest torn de paraules ha estat un fet excepcional en una sessió de Ple; i reitera que ha estat un debat fora de l’ordre del dia, amb cap efecte vinculant, arran d’una notícia, que han conegut en el decurs de la sessió, que genera alarma social, motiu pel qual han acceptat el suggeriment del grup d’ERC de fer un torn obert d’intervencions. Reconeix que aquest assumpte s’haurà de treballar en els espais adequats, amb tot el coneixement del text que finalment es publiqui. De tota manera, ara com ara saben que es limita parcialment l’efectivitat de la llei en allò que fa referència a la coresponsabilitat de les grans entitats financeres propietàries d’habitatges, i que era una eina molt poderosa per als ajuntaments. Finalment reafirma el compromís del govern municipal amb la ciutadania i les entitats que s’han deixat la pell per tirar endavant aquesta llei, i per garantir els drets fonamentals que han de ser l’objectiu compartit del consistori. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaranta minuts. Acta de la sessió extraordinària i urgent del 5 de maig de 2016, aprovada el 27 de maig de 2016 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia cinc de maig de dos mil setze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària i urgent, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 3262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les quinze hores i trenta-cinc minuts aquesta sessió extraordinària i urgent convocada per tractar exclusivament els acords següents: 1. Apreciació de la urgència. La Sra. Alcaldessa presenta la sessió de Ple extraordinària i urgent; i precisa que la urgència ja va ser apreciada per la Junta de Portaveus de 4 de maig de 2016 per majoria absoluta, amb els vots a favor de Barcelona en Comú, CiU i PSC, el vot en contra de Ciutadans, PP i CUP i l’abstenció d’ERC. Indica que els dos punts de què consta l’ordre del dia es debatran com un de sol i es votaran per separat, tal com també es va acordar a la Junta de Portaveus. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 2. Resoldre les al·legacions presentades i aprovar definitivament la modificació de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, consistent en crèdits extraordinaris per import de 109.800.388,15 euros i suplements de crèdit per import de 165.671.421,84 euros finançats ambdós amb Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals corresponent a la Liquidació del Pressupost 2015 (153.161.763,29 euros) i amb capítol 9 d’ingressos (122.310.046,70 euros) i transferències de crèdit per import de 96.181.184,29 euros, de conformitat amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referències comptables 16020490,16020590,16020690, 16020790,16020890 i 16050390; aprovar la modificació de les bases d’execució vint-i-vuitena –Contractes menors, Quarantena- Procediment negociat i Quaranta-quatrena- Fons de Contingència, del Pressupost Prorrogat 2015 per a l’exercici 2016, segons annex que consta a l’expedient; i autoritzar als Presidents dels Organismes Autònoms Municipals a utilitzar com a fons de finançament pel pagament de les despeses de personal corresponents a la execució de la sentència de l’1% el Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals de cada organisme, sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària, el que minorarà la quantia de 153.161.763,29€ esmentada anteriorment i publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de la Província. 3. Aprovar el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona (Exp. F-1603) que s’annexa, en virtut de Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera; i la seva tramesa als òrgans competents de la tutela financera de l’Ajuntament de Barcelona per la seva aprovació. El Sr. Pisarello destaca la importància del debat que estan a punt d’iniciar, sobretot per a la ciutadania, sobre una proposta pressupostària que ja s’ha discutit a bastament en comissions i altres àmbits. Considera que la proposta és justa i necessària, a més d’urgent; així com solvent i rigorosa tècnicament. Remarca que aquesta proposta ja tenia el suport de diferents forces polítiques, i que avui la sotmeten a la consideració de la resta de grups municipals. La Sra. Recasens celebra que, finalment, després d’onze mesos de mandat es puguin desencallar aquesta modificació pressupostària a fi de no estar sotmesos a la rigidesa d’un pressupost prorrogat. Addueix que la negociació ha estat caòtica, i que fins i tot es pot titllar de vodevil, amb convocatòries de Ple i desconvocatòries immediatament després, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3263 improvisacions, menysteniments, xantatges i insults. Tanmateix, manifesta que el grup de CiU considera que s’han esvaït molts dubtes, atès que avui, més enllà de la modificació de crèdit, es fa un pas cap a un determinat model de ciutat. Observa que mai un 10% del pressupost havia condicionat tant un model de ciutat, que confirma que el grup de CiU no comparteix; entén que aquesta discrepància situa el seu grup com l’única alternativa –tan sols amb un regidor menys que el govern municipal–, però remarca que el model no és bo per a Barcelona. Considera, doncs, que al model de la vella política que ha governat la ciutat durant tres dècades avui tan sols se li afegeix el suport de qui vol capgirar- ho tot. Reconeix que el grup de la CUP ha estat sempre clar i coherent amb el seu discurs; això no obstant, dirigint-se a la Sra. Lecha, que avui mateix ha assegurat que havien negociat “les molles de les molles”, i que es preparen per negociar el 2017 un autèntic pressupost, li adverteix que en aquella negociació el govern no necessitarà el grup de la CUP, atès que podrà tirar endavant un pressupost aprovant-lo en Comissió de Govern. Per tant, considera que han estat encertats de negociar les “molles”, ja que el pa sencer no el tindran. Igualment, considera positiu que el grup d’ERC hagi aconseguit concretar determinades inversions arran d’aquesta modificació. Considera que el grup del PSC avui fa un pas important i decisiu per un model de ciutat que el farà còmplice dels qui s’autoanomenen antisistema, i la utilització barroera de les funcions de la guàrdia urbana, concretament de la unitat de suport, com a moneda de canvi. Puntualitza, en aquest sentit, que avui mateix, el comissionat de Seguretat, el Sr. Recasens, reconeixia que els mossos d’esquadra a partir d’ara ja no requeriran la guàrdia urbana per a les tasques de suport. Recorda, també, que fa tot just un mes el PSC va votar a favor d’una proposició del grup del PP per demanar que les unitats de suport policial fossin mantingudes. I afegeix que el Sr. Pisarello va declarar ahir mateix que el Pla director de la Guàrdia Urbana passarà pel Plenari del Consell Municipal simplement per a l’assabentament dels grups, sense necessitat del seu suport. Pel que fa al pla econòmic i financer, confirma que també amb la seva complicitat s’aprovarà que el 2016 es tanqui amb dèficit, cosa que implica retallades, i avança que estaran molt atents en aquest sentit. La Sra. Mejías recorda als membres del consistori i a la ciutadania que la decisió que proveeix els serveis públics de la seva dotació pressupostària és la més important que pren el Ple de l’ajuntament de Barcelona anualment, i que en aquest cas s’ha pres mitjançant un procés agònic, vergonyós i amb un mercadeig constant de partides pressupostàries en benefici dels interessos partidistes dels futurs socis de govern, i en alguns casos fins i tot amb interès personalista. Al·lega que no aprecien la urgència d’aquest procés, que fa prop d’onze mesos que dura i que ha patit diverses suspensions arran d’altres prioritats de l’equip de govern. Justifica el vot contrari de Ciutadans a aquesta modificació pressupostària essencialment perquè es va menystenir del tot la seva proposta que es fes a partida per partida, tenint en compte els interessos generals de la ciutadania, i per consens dels grups municipals, altrament el govern va continuar amb un mercadeig de partides pressupostàries en interès partidista. Afegeix que una altra raó que avala que no donin suport a aquesta modificació és la pèrdua de confiança en el govern a l’hora de gestionar els recursos públics, tal com ja van manifestar amb motiu de l’anterior modificació pressupostària, a l’aprovació inicial de la qual van donar suport perquè es va assegurar que es destinaria una part important a polítiques socials, que després no es va complir. Posa de manifest que no és només el seu grup qui ha perdut la confiança en el govern, i assenyala que el mateix Interventor municipal ha fet fins a tres informes, i diversos advertiments, sobre els perjudicis, límits i problemes de gestió que comporta un pressupost mitjançant modificacions pressupostàries i, fins i tot, ha advertit al govern que posa en risc la liquiditat de les arques municipals i el pagament a trenta dies als proveïdors. 3264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Destaca que aquestes rectificacions contínues a què es refereix l’informe de la Intervenció posen de manifest que cada nova modificació pressupostària és un pedaç que no fa altra cosa que disposar de partides que ja estaven compromeses, i assegurar-se el suport dels grups municipals a qui s’ha apel·lat. Precisa, en aquesta sentit, que ERC i el PSC ja ha establert els seus comptes, però encara resta per esbrinar què hi ha al darrere de l’abstenció del grup de la CUP que permetrà de tirar endavant la modificació pressupostària, ja que entén que la proposta que se li ha fet és absolutament insuficient i no fa variar en res la negativa de suport que manifestar aquesta formació dilluns passat. Diu que Ciutadans hauria votat a favor de la modificació si en comptes d’excloure bona part del consistori, el govern hagués volgut arribar a acords sobre prioritats d’interès general per al conjunt de la ciutadania i, sobretot, quant a prioritats en matèria d’inversió. Confirma que hi haurien votat a favor si la modificació pressupostària no provoqués problemes de liquiditat, tal com ha avisat l’Interventor. Igualment, diu que hi haurien donat suport si el seu objectiu hagués estat una de les principals prioritats de la ciutadania i la creació d’ocupació; altrament, han pogut constatar que amb aquesta modificació es redueixen partides pressupostàries destinades a la generació d’activitat econòmica i a la creació d’ocupació. Continua donant arguments pels quals haurien votat favorablement la modificació pressupostària, entre els quals si no haguessin confirmat els greus desequilibris en inversions als Districtes; o si no suposés tutela i submissió financera de les arques municipals a la Generalitat. En aquest sentit, reconeix la feina del Sr. Bosch en benefici del vicepresident de la Generalitat, que té força problemes pel que fa a la gestió econòmica, i que amb això garantirà que Barcelona continuï fent-li de prestamista. Finalment, assegura que haurien votat favorablement aquest punt si haguessin confirmat que el govern pretenia mantenir la promoció empresarial i internacional de la ciutat; altrament, el govern ha modificat partides pressupostàries passant-les de l’àmbit de la promoció econòmica al de Presidència, amb un clar biaix ideològic. Conclou que arran d’aquestes actuacions han perdut la confiança al govern municipal, i perquè no ha atès cap de les propostes i al·legacions que han presentat, motiu pel qual votaran en contra d’aquest punt. El Sr. Bosch reconeix que ha costat molt arribar fins a aquesta modificació pressupostària, i es felicita perquè finalment la puguin aprovar perquè és un benefici per a la ciutat. Precisa que hi han fet aportacions remarcables, i considera que el fet que avui s’aprovin aquests comptes de la ciutat suposa un motiu de tranquil·litat i d’estabilitat. Afegeix que aquesta modificació recull els mínims indispensables que el seu grup va exigir a fi de votar-hi favorablement; que s’ha fet una aportació decidida a fi que la L10 de metro arribi al passeig de la Zona Franca, o perquè es pugui començar a desencallar el trasllat de les presons Model i Trinitat Vella, així com inversions en les escoles municipals. Consideren, per tant, que la ciutat hi guanya amb uns pressupostos més socials, ben dissenyats pel govern municipal i millorats amb les aportacions que hi ha fet el grup de la CUP en el darrer moment com el carnet ciutadà, una conclusió de la taula del top manta; igualment, remarca les coincidències amb les demandes del seu grup quant a les millores que en el servei d’Informació a la Dona, creat per iniciativa d’ERC; o el cens d’habitatges buits que el seu grup va demanar el darrer Ple. També celebra, a banda d’aquestes coincidències, la capacitat d’acord demostrada en aquests pressupostos; en aquest sentit, posa en relleu que, com a mínim, tres de les forces emergents de la ciutat que van donar resposta les darreres eleccions municipals a l’anhel de canvi real i profund, s’han posat d’acord, com també ha succeït a Badalona, Sabadell o Cerdanyola. Per tant, entén que és essencial que no es traeixi aquesta voluntat popular. Addueix que han tingut moltes oportunitats per tirar endavant aquest canvi real, entre les quals la mateixa investidura, l’aprovació de les ordenances fiscals, o avui NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3265 mateix els comptes de la ciutat. Tanmateix, alerta que arriba un moment en què les oportunitats s’acaben. Remarca, doncs, que ara tenen de l’eina, però és essencial la manera com s’aplica. I fa avinent a l’Alcaldessa que a partir d’avui haurà de triar com ho vol fer i amb qui; que pot triar entre el somni expressat a les urnes o la decepció, entre el futur o el passat, entre la nova política o la vella, entre l’esperança republicana o els qui sempre han manat a la ciutat. El Sr. Collboni replica al Sr. Bosch que en aquesta ciutat sempre ha manat qui la majoria de barcelonins i barcelonines ha decidit, que durant trenta anys han estat alcaldes socialistes i majories d’esquerra en governs de coalició. Feta aquesta observació assenyala que a Barcelona hi ha pràcticament noranta mil persones a l’atur, quaranta-cinc mil de les quals no reben cap prestació; hi ha cent disset mil treballadors autònoms que intenten obrir-se camí en una conjuntura de crisi encara existent; i hi ha un 15% de famílies amb rendes molt baixes, mentre que abans de la crisi aquest percentatge era del 4%. D’altra banda, posa en valor que aquest ajuntament té uns comptes públics sanejats i una ciutat amb potencial i dinàmica de creació d’ocupació. Això no obstant, remarca que tenen el problema de la fragmentació política municipal, i assegura que la ciutadania no els perdonaria que per qüestions de partidisme posessin per davant l’interès de curt termini als interessos de ciutat. Puntualitza que és això el que avui s’està debatent; si la institució està bloquejada malgrat que disposa dels recursos i les competències per fer front a la sortida de la crisi o no. Remarca que durant el mandat passat, el grup del PSC va afavorir també l’aprovació dels pressupostos perquè el superàvit no es quedés al calaix de l’Ajuntament i es posés al servei de les persones, la reactivació econòmica, la creació d’ocupació i per al reequilibri de les desigualtats provocades per la crisi. Posa en valor que això mateix és el que fan avui, a partir de la diagnosi del bloqueig que pateixen, constatant que les coses es poden fer millor pel que fa al diàleg entre els grups i en la cerca de consensos i, sobretot, que es poden agilitar, atès que estan arribant tard a molts acords. Insisteix que tot això es pot fer perquè hi ha majories possibles en aquest Ple que permeten tirar endavant projectes de ciutat; per tant, demana que, com a mínim un cop cada tres mesos, facin l’esforç de pensar en la ciutat, no en clau de rèdits immediats sinó a més llarg termini. Subratlla que això és el que ha fet i que fa el seu grup. Així, assenyala que aquest vot favorable que avui emetran a la modificació pressupostària no és un sí a un govern determinat, sinó a cobrir totes les demandes de beques menjador de la ciutat; a donar resposta a totes les urgències residencials per a la gent gran; un sí als veïns que volen que s’iniciï la cobertura de la ronda de Dalt; a començar a pacificar la Meridiana; a executar les obres de Pere IV; a començar a implantar la sisena hora d’anglès a les escoles; un sí als zero impostos per a nous autònoms el primer any d’activitat; i perquè el metro arribi als barris de la Marina, fent una excepció històrica ja que és responsabilitat del govern de la Generalitat. El Sr. Fernández Díaz indica que es reserven el temps per al segon torn d’intervencions, a l’espera que el ponent del govern faci una defensa més exhaustiva d’aquest punt. La Sra. Rovira es remunta a la constitució del nou Consell Municipal el de juny de l’any passat, i el fet que després de quatre anys de govern de CiU s’obria la possibilitat de l’alternativa de govern amb un model de ciutat on sigui possible una vida digna. Remarca que molts veïns i veïnes de la ciutat van votar per aquesta alternativa, deixant de banda la possibilitat de l’alternança de govern, però lamenta que durant els onze mesos del mandat han pogut constatar que, en realitat, Barcelona en Comú ha optat massa sovint per l’alternança. Així, ha demostrat que preferia l’estabilitat institucional abans que capgirar l’estat de coses en aquesta 3266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 administració i els seus organismes; i, en força ocasions, ha al·legat la minoria de govern per tractar d’explicar determinades decisions continuistes. Entén que aquest relat pot anar bé al govern per intentar enganyar la ciutadania que no coneix el funcionament municipal, però no als qui el coneixen des de dins. Creu que tothom ha de saber que la competència de les decisions que es prenen en Comissió de Govern és exclusivament del govern municipal i no necessita ningú; per tant, li demana que reflexioni si l’entrada del PSC al govern de la ciutat és necessària per tirar endavant les polítiques de canvi que propugna el govern o, altrament, sentencia els ja escassos anhels per fer realitat una etapa nova en aquest ajuntament, i impulsar un model de ciutat que posi en el centre la ciutadania i que governi per a les classes populars; un govern que no governi per a tothom, sinó que sigui conscient de a qui es deu i per què; capaç de capgirar el model desenvolupat pel PSC, ICV-EUiA i ERC, que els han portat on són ara. En definitiva, els recorda que haurien de ser un govern que governa per a les classes populars. I avança que el grup de la CUP no avalarà el continuisme maragallista. Quant a la modificació pressupostària que els ocupa, recorda que van plantejar deu eixos perquè fos de ruptura i trenqués les dinàmiques neoliberals que han regnat al consistori com a mínim d’ençà del 1992. Finalment, després de la primera negativa per part del govern a una primera proposta, i de les tretze assemblees de CUP-Capgirem Barcelona, han negociat. Remarca, en aquest sentit, que no es tractava d’una negociació en base a qüestions únicament econòmiques, sinó principalment polítiques. Precisa que es tracta de propostes que no suposen un gran moviment de partides, sinó que posen damunt la taula eixos programàtics clau tant de la CUP com de Barcelona en Comú, així com les diferents iniciatives aprovades pel govern municipal. En conseqüència, consideren que el govern hauria d’haver assumit les propostes de la CUP d’entrada, que la negociació no era necessària, atès que públicament el govern havia anunciat les mesures que els havien proposat. Malauradament, però, s’han vist obligats a negociar el programa de Barcelona en Comú i el compromisos que havia pres amb la ciutadania. Afirma que estan sorpresos, i alhora consideren que aquesta situació hauria de fer reflexionar el govern sobre el viratge de Barcelona en Comú. Afegeix que la CUP és plenament conscient que han negociat molles –55 milions d’euros anuals–, però que milloren de certa manera les condicions de vida de les classes populars; consideren que aquestes “molles” donen veu a les dones i serveixen per fer el camí cap a una ciutat inclusiva mitjançant el carnet de ciutat. Posa en valor que han aconseguit posar damunt la taula allò que el govern era incapaç: les municipalitzacions de serveis bàsics i essencials de la ciutat. Conclou que ara han negociat molles, però avisen que de cara als pressupostos del 2017 voldran el pa sencer; voldran uns pressupostos valents, sempre que vulguin el suport de la CUP; pressupostos que serveixin per capgirar el model de ciutat. Assenyala que malgrat les pressions rebudes, des del xantatge emocional, passant per l’insult i el menyspreu pel seu moviment assembleari, han estat capaços de tenir un debat pausat i han decidit de no bloquejar aquesta modificació pressupostària, motiu pel qual s’abstindran. Justifica aquest posicionament des d’una òptica global dels projectes que es desenvoluparan amb els 275 milions d’euros, i en cap cas perquè s’hagin assolit els objectius que pretenien com a formació. Finalment, demana al govern que escolti, que no menteixi a la ciutadania amb infografies fetes a corre-cuita i que no són certes. I recorda que la CUP-Capgirem Barcelona estarà amatent a l’acció del govern i que no avalarà mentides, i que lluitaran pel gir a l’esquerra que necessita Barcelona per construir una ciutat per viure. El Sr. Pisarello enceta la seva intervenció posant de manifest que li ha sorprès que no hagi estat el cap de l’oposició qui fes la intervenció avui i que l’hagi delegada en la regidora d’Unió, la Sra. Recasens. Comprèn la posició de la Sra. Recasens en assumptes econòmics, que no és antisistema però sí “extrasistema”, i entén que hauria de vigilar a qualificar altres NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3267 grups d’antisistema, especialment en el cas de la CUP. En aquest sentit, li recorda que el president Puigdemont està investit també amb els vots de la CUP, i que actualment hi negocia uns pressupostos; i afirma que Barcelona en Comú no tan sols no s’avergonyeix del seu suport, sinó que subscriu molts dels seus plantejaments. Admet que no comparteixen el mateix model econòmic que defensa la Sra. Recasens, tot i que reconeix que és força coherent en la seva defensa i no canvia d’arguments, tot i que voldria saber si aquest plantejament és compartit pel cap de l’oposició i per tot el grup de CiU. Quant al plantejament de la Sra. Mejías, coincideix amb ella pel que fa a la importància del debat pressupostari, i assegura que els hauria agradat arribar a acords sobre partides molt concretes, que entén que hauria estat possible, tanmateix, valoren que la proposta de Ciutadans no és la que la ciutat necessita. I remarca que no coincideixen en l’ambició del pressupost perquè no tenen el mateix model de ciutat. Així, consideren que el que defensa ciutadans continua mirant a l’IBEX 35 i no pas al teixit social i productiu de la ciutat. Insisteix que els pressupostos que presenten són rigorosos i solvents, i demana a la Sra. Mejías que, si més no, faci confiança a l’opinió dels tècnics i de la Intervenció, que no s’ha cansat de dir que la proposta és solvent, avalada fins i tot per les agències de qualificació del deute, que no han vist en la proposta pressupostària cap problema en termes de solvència. Adreçant-se al Sr. Bosch, diu que agraeix molt les seves paraules, i assegura que Barcelona en Comú també està compromesa en què el somni continuï viu, però constata que perquè sigui possible és molt important que les forces d’esquerra del consistori es posin d’acord. Celebra que la Sra. Rovira hagi reconegut que la modificació pressupostària significa, si més no, poder disposar de “molles”, i assegura que no seran molles per a un sector de la població barcelonina; així, no gosa demoninar així els increments dels ajuts al lloguer o a les dones, avançar en el carnet de ciutat o la remunicipalització de serveis. Igualment, es felicita per les aportacions que ha fet el grup de la CUP, que considera que han millorat molt la proposta pressupostària i que hi han introduït canvis necessaris. Remarca, però, que queden tres anys de mandat i confia que puguin arribar a acords durant aquest temps. Finalment, manifesta que hauria volgut respondre al Sr. Fernández Díaz, però no ho pot fer perquè ha reservat la seva intervenció per al segon torn de paraules. La Sra. Recasens es refereix, en primer lloc, al vot favorable del grup d’ERC, i puntualitza que avui no voten pas un pressupost, sinó una modificació de crèdit. Considera que al Sr. Pisarello li manquen arguments quan debat amb ella, ja que sempre ha de recórrer a la seva pertinença a Unió Democràtica, i li recorda que pertany a un grup municipal i que ella és la mateixa que quan es va aprovar, amb el suport del PSC i d’ERC, el pressupost que el govern de Barcelona en Comú manté prorrogat. Entén que el Sr. Collboni ha fet una bona anàlisi, però creu que erra el tret, atès que avui dóna suport a un model que no redistribuirà la riquesa. Igualment, creu que el PSC dóna suport a eixos programàtics i polítics, no pas a quanties econòmiques. Destaca que uns grups han defensat l’alternança i altres l’alternativa, dos models antagònics que no fan altra cosa que confirmar que en el consistori hi ha més fragmentació, més incomoditat i més agressivitat que mai; i pregunta al Sr. Collboni si se sent còmode amb les “molles” de la CUP; o si la Sra. Alcaldessa se’n sent de coincidir amb el grup que va acusar fa uns mesos de corrupció estructural. I pregunta a la Sra. Rovira si ella, al seu torn, se sent còmoda amb qui no capgira res. Ratifica que avui ha pogut constatar massa incomoditats i massa empassar-s’ho tot, i creu que no es pot governar d’aquesta manera. Admet que amb aquesta aprovació s’hauran aconseguit algunes “molles” –les suficients per no capgirar res– a fi de donar tràmit a la modificació de crèdit, i per posar contra les cordes un govern feble i incapaç de liderar la nova política. 3268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Mejías replica al Sr. Pisarello que els pressupostos que proposa el govern no són ni rigorosos ni solvents, i li demana que rellegeixi els informes de la Intervenció. Insisteix en l’opinió que el que el procés ha estat un mercadeig per part d’aquells a qui els convé donar suport a aquesta modificació en benefici dels seus interessos personals. Puntualitza, en aquest sentit, que el Sr. Bosch parla d’anhel de canvi quan fa trenta anys que la seva formació ha tingut responsabilitats de govern a la ciutat; o el Sr. Collboni, que ha condicionat el suport del PSC amb la seva entrada al govern. I, d’altra banda, el fet que el grup de la CUP reconeix obertament que la modificació són només molles. El Sr. Bosch fa avinent al Sr. Pisarello que el grup d’ERC comparteix l’anhel de canvi i l’esperança sorgida de les urnes, però no sap si la millor manera de dur-lo a terme és fent govern amb qui ha governat la ciutat trenta-dos anys seguits. Admet que és legítim, però també molt complicat. Precisa que el que avui voten és una modificació de crèdit sobre una pròrroga d’un pressupost del govern Trias, i per aquest motiu entén que és possible parlar i arribar a acords. Per tant, no entén que es pugui estar en contra d’uns pressupostos que contemplen aportacions per a projectes que el govern de la Generalitat vol tirar endavant per a la ciutat. Recorda a la Sra. Mejías, que els acusa de submissió financera, que el 50% d’impostos que paguen a l’estat mai no retornen. Replica, ja que també els acusa de mercadejar en interès propi, si és que Ciutadans no vol que el metro arribi a la Zona Franca o que es facin equipaments en el solar de l’antiga presó Model a l’Eixample; i constata que, de moment, Ciutadans ha votat no a tot això. El Sr. Collboni assegura que se sent molt còmode, i afirma que és absolutament coherent amb el que defensa el seu partit i el programa amb el qual es va presentar a les eleccions municipals, i amb el que avui estan votant, que puntualitza que inclou moltes de les mesures acordades amb el grup de CiU a fi de desbloquejar i acabar molts projectes endegats; i, sobretot, per no jugar al partidisme i que no s’hagin de trobar amb una situació com la que hi ha al conjunt de l’estat o a Catalunya d’aquí a uns mesos de bloqueig institucional per partidisme. Assegura que estan fent un esforç de responsabilitat, i de pensar en els recursos municipals per posar-los en benefici de les persones. Retreu que hi hagi qui vol brega amb el grup del PSC, però recorda que ara estan parlant de la manera com la ciutat destina recursos a qüestions objectivament bones. En aquest sentit, recorda que, en més d’una ocasió, s’ha parlat de l’oportunitat de fer paquets d’inversió a fi d’evitar, justament, el vot polític. I pregunta si consideren que votar favorablement aquesta modificació pressupostària significa avalar un govern o, altrament, uns bons continguts; i planteja si estan disposats a votar-los si se separen un per un, d’una banda la cobertura de les rondes i, d’altra banda, l’arranjament de Pere IV, per posar un exemple. El Sr. Fernández Díaz observa que les dues intervencions del Sr. Pisarello en defensa de la modificació pressupostària que els ocupa han estat, la primera, per saludar els membres del Ple, i la segona per criticar l’oposició. Entén que un punt d’aquesta envergadura requereix una defensa acurada, però no ha estat així i considera que, tal vegada, respon a què el govern és incapaç de donar prou explicacions de per què a dia d’avui encara no tenen uns pressupostos definitius. Creu que si és així no és pas per una qüestió de majories o de fragmentació política del consistori, sinó per la manca de coratge de l’Alcaldessa, que podria haver presentat a finals de 2015 els pressupostos per a enguany vinculats a una qüestió de confiança. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3269 Critica, doncs, que el govern opti per presentar una modificació pressupostària sense ambició i clarament insuficient, amb un impacte del 12% del pressupost prorrogat pactat pel govern anterior amb el PSC i ERC. Pregunta a l’Alcaldessa on és el seu sentit social, i si sap que la modificació pressupostària representa en despesa social únicament el 9%, 24 milions d’euros, que a la vegada és tan sols l’1% del pressupost municipal prorrogat vigent. Qüestiona on és el compromís amb els barris que proclamava Barcelona en Comú, ja que únicament el 35% d’aquesta modificació es destina a inversió als barris. Tanmateix, remarca que amb aquesta modificació pressupostària es consolida la reducció de les inversions en el conjunt de la ciutat, que serà del 15%; i afegeix que segons el Pla econòmic i financer que s’ha de sotmetre a consideració del Ple, les inversions disminuiran en el trienni 2015-2017 d’un 41%, 190 milions d’euros menys. Recorda a l’Alcaldessa el seu compromís amb la participació veïnal i de les entitats, però remarca que cap veí ni cap entitat han presentat al·legacions a la modificació pressupostària de 275 milions d’euros; i s’han rebutjat totes les que hi ha presentat el grup del PP. I precisa que l’única participació ha estat la de la militància de la CUP. Continua la seva intervenció amb un seguit de reflexions, entre les quals que Barcelona i el seu ajuntament no poden ser hostatges de la CUP; i afegeix que les “molles” que ha aconseguit són un percentatge de la modificació testimonial, del 0,2%. Manifesta que també haurien volgut que els expliquessin l’abast del carnet de ciutat que volen implantar, amb una despesa de set-cents mil euros enguany, i tres milions el vinent. Pregunta si ha de servir per regularitzar els immigrants irregulars, o l’activitat il·legal dels manters, llauners o ferrovellers. Reitera que el govern municipal ha convertit Barcelona en hostatge de la CUP i, a més, pretén que l’Ajuntament substitueixi la Generalitat pel que fa a les seves obligacions amb Barcelona; és a dir, han convertit aquesta administració en el seu caixer automàtic, cobrint tota la despesa que li correspon, com ara la L9 i la L10 del metro o el trasllat de les presons. Diu que no té intenció d’entrar en les discrepàncies partidistes com les d’ERC i el PSC, socis ahir, adversaris demà, capaços de fer una cosa i la contrària, de votar els pressupostos de l’alcalde Trias i la modificació de la Sra. Colau, i diu que considerava que defensaven altres projectes de ciutat. Afegeix que tampoc no estan disposats a emprar la hipocresia de la CUP, que és la formació política que a dia d’avui té més poder de decisió, que decideix al Parlament de Catalunya, que investeix l’alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat per després criticar-los a tots i dir que les coses que es fan són patètiques. Altrament, considera aquesta formació responsable de les mancances i les no rectificacions de les polítiques que perjudiquen la ciutadania. Diu a l’Alcaldessa que confien que sigui més coherent, i que intervingui en un Ple per explicar com ha utilitzat aquesta modificació pressupostària de manera vergonyosa per vendre la Guàrdia Urbana, i el seu paper estratègic a la ciutat, per aconseguir el suport de la CUP. La Sra. Rovira fa avinent que no respondrà les argumentacions que acaba de fer el Sr. Fernández Díaz i al racisme que desprenen, com constaten les observacions que acaba de fer respecte al carnet de ciutat. Pel que fa als comentaris sobre les “molles” que ha fet el Sr. Pisarello, puntualitza que aquestes “molles” han contribuït a millorar la proposta prèvia, però no les consideren la clau per capgirar el model neoliberal sobre el que s’ha construït la ciutat. Manifesta que el grup de la CUP tenia uns objectius que anaven molt més enllà i que no s’han assolit, motiu pel qual s’abstenen en aquest punt. El Sr. Pisarello agraeix el vot favorable dels grups del PSC, ERC i també l’abstenció de la CUP que ha fet un esforç per no bloquejar la proposta. Addueix que troba trist i molt sol el Sr. Fernández Díaz, i lamenta que argumenti en els termes que ho fa, i avança que li preguntarà qui li fa els números en funció 3270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 dels quals fa la seva descripció de la realitat, i diu que confia que no sigui la mateixa persona que els fa per al president del govern de l’estat. Reconeix que ha estat un any de grans expectatives i de moltes esperances, en què milions de persones han sortit al carrer i han acudit a les urnes per exigir nous aires, noves polítiques i maneres noves de fer. Altrament, constata que també han percebut molta arrogància, nervis i desdeny entre els qui sempre han manat en aquesta cambra i fora; i entre tots aquells que interessadament s’entesten a demostrar que qualsevol canvi està condemnat al fracàs i que els nous que arribin acabaran fatalment convertint-se en un més dels de sempre. No obstant això, considera que estan demostrant que les coses poden ser d’una altra manera, no només perquè les institucions s’hagin emplenat de gent comuna, no provinent de les famílies de sempre, i sense vincles amb els grans poders fàctics, sinó també perquè les polítiques de fons, aquelles que afecten les condicions de vida de la gent, comencen a ser unes altres. En aquest sentit, remarca que l’octubre de l’any passat van demostrar que es podien fer polítiques alternatives en molts àmbits, començant pels impostos i pressupostos, i que els diners de tothom podien servir no només per fer més sinó millor i de manera diferent. Concreta que van decidir, en primer lloc, que els cent milions d’euros de superàvit no podien quedar a la caixa, però se’ls va dir que no ho podien evitar perquè no es podia superar l’asfixiant “Llei Montoro”, aprovada per CiU i el PP; ni existia cap manera de desafiar les exigències d’austeritat que la troica ha imposat a tots els pobles del sud d’Europa. Tanmateix, confirma que ho van fer, cosa que va permetre finançar un pla de rescat social destinat a la gent que pitjor ho passa arran de la crisi. Precisa que el pla incloïa entre altres mesures més beques menjador, un creixement exponencial de les ajudes per a habitatge a famílies sense ingressos, o la multiplicació dels plans d’ocupació. Continua dient que el desembre de 2015 els van acusar de no tenir una política fiscal pròpia, i van aprovar unes ordenances que significaven un gir a la política impositiva de CiU amb el bloqueig dels increments indiscriminats en el rebut de l’IBI, i l’impost es va congelar a la majoria de contribuents i es va incrementar a una petita minoria rica, cosa que va servir per assistir les famílies amb rendes més baixes. Afegeix que es van aprovar ajudes fiscals en l’àmbit de la cultura, del petit comerç, dels autònoms, i les associacions veïnals; i remarca que tot plegat està contribuint a forjar un model fiscal barceloní propi, més just i més redistributiu. Posa en relleu que ara, quan molts ja anunciaven un nou fracàs, s’aprova una nova proposta pressupostària amb la qual destinaran 275 milions d’euros més a inversions socials i als barris. Remarca que aquest canvi, si es compara amb qualsevol altra ciutat de l’estat, és enorme, ja que comporta un augment del 33% de les polítiques de servei i promoció social, del 6% de les partides destinades a dinamitzar l’activitat econòmica i a impulsar l’ocupació de qualitat, i més recursos per als Districtes. Admet que hi ha qui té la voluntat de minimitzar aquesta transformació apel·lant a falses polèmiques i titulars esbiaixats, però creu que la ciutadania s’hauria de fixar en avenços concrets, entre els quals l’arribada del metro a barris postergats de la Zona Franca, 3.500 infants amb més i millor alimentació, la inversió en habitatge de lloguer social, increment de l’abast del servei de teleassistència per a la gent gran, la dignificació del treball invisible de moltes dones, el creixement dels programes de salut comunitària, l’impuls decisiu a l’economia cooperativa, el programari lliure o les polítiques contra la violència masclista. I posa en valor que tot plegat s’ha fet sense cap retallada, i amb un govern de només onze regidors i regidores, que ha comptat amb el suport, en moltes ocasions crític, dels grups d’ERC, del PSC i de la CUP. Entén que aquest front ampli i plural fa perdre la son als qui voldrien una ciutat conservadora, paralitzada pel fatalisme i condescendent amb la desigualat creixent; altrament, creu que s’ha demostrat que quan s’anteposen les necessitats de la majoria a les sigles, allò que és difícil o fins i tot sembla impossible, es pot aconseguir. Reconeix que falta corregir i millorar moltes coses per estar a l’altura de les demandes ciutadanes; malgrat tot, afirma que avui tenen raons, modestes però NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3271 sòlides, per alçar-se contra la resignació i els qui s’obstinen a instal·lar-se en el mantra “tots són iguals”. Manifesta que enfront dels profetes del desànim i de l’apocalipsi, Barcelona avui vol llançar un missatge d’esperança a les altres ciutats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, i postil·la que, transcorregut un any, poden demostrat que es pot, que hi ha alternatives que estan construint ara i aquí amb valentia, audàcia, aliança i sense demanar permís als privilegiats de sempre. En acabar els torns d’intervenció, la Sra. Alcaldessa agraeix l’esforç dels grups que han fet possible l’aprovació d’aquesta ampliació pressupostària important per a la ciutat, no pas per a un partit. S’aproven els dos dictàmens en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i l’abstenció del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i vint-i-cinc minuts. 3272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Acords Acords de la sessió del 27 de maig de 2016. Aprovació de les actes de les sessions de 29 d’abril i de 5 de maig de 2016. C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 1. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 5 de maig de 2016, que designa la Comissió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors pel nomenament de Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel Director d’Informació de Base i Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica, Sr. Lluís Sanz i Marco, el Cap de Departament de Població de l’esmentat Institut, Sr. Josep F. Olivé i Figa, la Sra. Alicia Aira Castro i actuant com a Secretari el Secretari General de l'Ajuntament, o persona en qui delegui, i fixa el dia 28 de maig a les 9,30 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l'esmentat sorteig. 2. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 5 de maig de 2016, que designa el Sr. Ricard Vinyes Ribas membre del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet en substitució del Sr. Francisco Javier Domènech Sampere. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 3. Aprovar el reconeixement de crèdit per un import total de 37.764,10 euros (IVA inclòs), atesa la necessitat d’efectuar el pagament de les següents factures que corresponen a despeses generades durant l’any 2015 i no havent estat reconegudes en l’exercici corresponent: La factura número 0001, de 31 de desembre de 2015, emesa per Juan Martínez Maimó, NIF 52.606.697Q i així regularitzar les despeses generades per a la contractació d’Anàlisi Constructiu i aixecament de plànols de l’edifici municipal del Carrer Paradis, 10, en relació al contracte menor número 15003480, aprovat en data 10 de setembre 2015, per un import d'11.253,00 euros. La factura número 20150525, de 31 de desembre de 2015, emesa per la empresa Parques y Jardines Fábregas, S.A., NIF A58574526 i així regularitzar les despeses generades pel servei de disseny i construcció de 10 unitats de prototips models A1 PE tubular, A2 PE fusta tractada i A3 xapa d’acer, de protectors d’escocells destinats a l’espai de les terrasses de la ciutat de Barcelona, en relació al contracte menor número 15005082, aprovat en data 27 de novembre de 2015, per un import de 8.361,10 euros. La factura número 10505979, de 30 de novembre 2015, emesa per l’empresa J&A Garrigues S.L.P., NIF B81709081 i així regularitzar les despeses generades pel serveis de suport jurídic per a la licitació del contracte d’obra publica pel subministrament d’energia tèrmica a l’Hospital del Mar, en relació al contracte menor número 15004502, aprovat en data 4 de novembre de 2015, pe un import de 18.150,00 euros. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import 37.764,10 euros (IVA inclòs), amb càrrec al pressupost i posicions pressupostàries indicades en aquest mateix document i a favor de les empreses que es detallen a continuació: Juan Martínez Maimó, NIF 52606697Q, per un import d'11.253,00 euros; Parques y Jardines Fábregas S.A., NIF A58574526 per un import de 8.361,10 euros i J&A Garrigues S.L.P., NIF B81709081 per un import de 18.150,00 euros. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3273 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació territorial dels Clubs i Associacions de Consumidors de Cànnabis a la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte de Ciutat Vella 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’ordenació de la rambla de Barcelona, Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe tècnicojurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de pública concurrència i altres activitats al Barri del Poble Sec al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer d’Alfons XII, núm. 38-40, promogut per Sideros, SL. Districte de Gràcia 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de Millora Urbana per a l’Ordenació volumètrica de la parcel·la situada a la travessera de Dalt núms. 97-99, i Modificació puntual del PEPPAHA del Districte de Gràcia, promoguda per Buildingcenter, SA. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de concurrència pública i altres activitats del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana del Sector 09 Hortal, al barri del Carmel i entorns, promogut per Ducsa Barcelona,SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 3274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a l’ordenació de la parcel·la situada als carrers de Martí i Alsina, núm. 2; de Chapí, núms. 46-52; i del Vent, núms. 5-9B, promogut per Lassus Internacional, S.L., amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; determinar que, a l’empara de l’article 92.1.a) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’afegeix d’ofici la prescripció següent: “Els espais de sortida a la coberta des dels habitatges de la planta inferior tindran les dimensions i alçada estrictament necessàries per a la seva funció, no podent constituir, en cap cas, espais habitables pels habitatges. c) Proposicions D) Part d'impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Que el Govern rectifiqui el seu posicionament respecte les noves directrius que de forma unilateral ha establert per a la redacció dels avantprojectes de cobertura de la Ronda de Dalt, retornant a les que s'acordaren amb els veïns. Del Grup Municipal d’ERC: 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. L'Ajuntament de Barcelona, dins el marc de la Carta Municipal de Barcelona, es compromet a que els salaris del personal al servei de l'Ajuntament en cap cas siguin inferiors als mil euros mensuals. 2. Adoptar mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos de l'Ajuntament de Barcelona a adoptar el salari mínim de mil euros entre el seu personal contractat. 3. Endegar un procés de treball i negociació amb els agents socials i econòmics de la ciutat per tal de marcar un pla d'acció per assolir un salari mínim de mil euros, així com estudiar la introducció d'ajudes a les empreses que millorin les condicions salarials dels seus treballadors. 4. Afavorir mesures encaminades a l'adopció d'un Salari Mínim de Ciutat, com a pas pioner per arribar a assolir un acord de país en termes d'un salari mínim de mil euros. 5. Fer arribar aquest acord a la Plataforma Anem a Mil, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Del Grup Municipal del PSC: 4. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda que el Govern Municipal: 1. Insti al Govern de la Generalitat a que doni resposta de forma clara i diàfana als dubtes que ha generat entre la població el brot víric per enterovirus, ja que la informació és la principal eina per combatre l’alarma social, i així donar resposta també el perquè aquest tema no s’ha gestionat des de la salut pública. 2. Garantir la informació de forma urgent -amb la participació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya i de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’IMEB-, a les escoles de la ciutat i les famílies dels alumnes i de les alumnes sobre que és el enterovirus causant del brot; com prevenir la seva infecció i quins símptomes s’han de detectar i quines accions han NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3275 de prendre les famílies dels menors i les menors davant d’un dubte raonat d’infecció. 3.Que des de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya i de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’IMEB es revisin els protocols de comunicació davant futurs episodis vírics que afectin als menors i que puguin, com en aquest cas, causar alarma social. Del Grup Municipal del PP: 5. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l'Alcaldessa a nomenar un membre del Govern com a Regidor/a de Seguretat per tal que no recaigui l'exercici d'aquesta responsabilitat en l'Alcaldessa. F) Declaracions Institucionals 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Manifestar la necessitat imperiosa de modificar l’actual marc normatiu espanyol de participació política de les persones estrangeres, que suposarà l’exclusió de desenes de milers de veïns i veïnes a les futures eleccions generals del 26 de juny. Segon. Instar a les Corts i al Govern de l’Estat a què modifiquen l’art. 13.2 de la Constitució Espanyola per permetre el sufragi actiu i passiu de totes les persones estrangeres a tots els comicis electorals i per suprimir l’exigència de reciprocitat en el reconeixement dels drets de sufragi de les persones residents estrangeres. Tercer. Instar a les Corts i al Govern de l’Estat a què sense necessitat de reforma constitucional, suprimeixi els tràmits burocràtics addicionals per exercir el dret a vot en les eleccions municipals pels residents estrangers (complerts la resta de requisits previs, la inscripció en el cens es faci de forma automàtica), ampliar el reconeixement al sufragi passiu (ser candidat) i optar per la via legal i no la dels tractats internacionals per donar accés al dret a sufragi a les persones estrangeres residents. Quart. Instar també al Govern de l’Estat a impulsar en el marc de la Unió Europea una reforma del Tractat de Lisboa mitjançant la qual es permeti incloure dins el concepte de ciutadania europea als residents extracomunitaris que viuen a Estats membres de la UE, la que els atorgaria, entre altres, el dret al sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament de la UE. Cinquè. Instar als partits polítics a la no instrumentalització de la immigració als seus programes, estratègies i discursos en benefici d’interessos partidistes que afecten negativament la convivència i la cohesió social, i a promoure la incorporació de persones d'origen estranger en les seves llistes electorals per tal de reflectir la realitat actual de la nostra societat diversa. Sisè. Donar suport el Consell Municipal de la Immigració de Barcelona, i a les entitats de persones immigrades d’aquesta ciutat, en la seva actuació destinada a millorar el conjunt de propostes municipals per la plena ciutadania de les persones estrangeres, entenent per això la seva capacitat de participar en el desenvolupament econòmic, social, polític i cultural de la ciutat. Setè. Acordar que els serveis municipals realitzin accions comunicatives dirigides a informar dels terminis i del procediment d’inscripció prèvia per exercir el dret a vot a les eleccions municipals. Vuitè.- Instar a les autoritats competents a millorar la difusió i informació sobre la participació política de totes les persones residents. 2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona: 1. Expressa el seu record i reconeixement a totes les persones activistes LGTBI que han estat agredides, perseguides, empresonades i fins i tot assassinades arreu del món per defensar drets humans. 2. Suma el seu compromís al de totes les persones i institucions que reclamen la fi de la penalització de l’homosexualitat, el lesbianisme, la transsexualitat i la bisexualitat i la intersexualitat a tot el món. 3. Recorda que malgrat els avenços aconseguits durant els darrers anys en matèria legislativa, especialment per les lleis 13/2005 de matrimoni igualitari, la 3/2007 d’identitat de gènere i LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, la discriminació i la LGTBIfòbia estan malauradament presents a la nostra societat i recorda que cal donar resposta a tota situació de 3276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per llur identitat de gènere o llurs orientacions sexuals i afectives. 4. Condemna les actituds de rebuig, de prejudici i d'hostilitat contra lesbianes, gais, bise-xuals, transgèneres i intersexuals i aposta fermament pel reconeixement de la llibertat i la igualtat entre totes les persones en una societat democràtica i plural. 5. Reafirma el seu compromís amb les de mesures, accions, protocols i actuacions que garanteixen el desplegament de la Llei contra la LGTBIfòbia a la ciutat de Barcelona per tal d'afavorir-ne el seu compliment. 6. Mostrar el recolzament i la disposició de l’Ajuntament per acollir a persones perseguides en els seus països d’origen per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que busquen protecció internacional. 3. El Plenari del Consell Municipal decideix: 1. Reivindicar el dret recollit a l’article 153 de l’Estatut d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya, de competència exclusiva en polítiques de gènere. 2. Mostrar el nostre rebuig a les interposicions sistemàtiques de recursos judicials per part del Govern espanyol contra les iniciatives democràtiques catalanes i, en concret, el que afecta a la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. 3. Donar suport al Govern de Catalunya en les accions que dugui a terme per mantenir intacta la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. 4. Donar suport a les entitats del sector en les accions que duguin a terme per mantenir intacta la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. 5. Donar coneixement d’aquesta declaració al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i al Govern espanyol. 4. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al projecte NO PUC ESPERAR! amb la finalitat de col·laborar i ajudar en la difusió de la campanya. Segon. Promoure l’adhesió dels comerços i associacions comercials de Barcelona al projecte NO PUC ESPERAR! Tercer. Promoure la difusió del projecte a tota la ciutadania de Barcelona, amb especial atenció als comerços i els CAPs de Barcelona. Quart. Promoure campanyes divulgatives sobre les malalties digestives per a tota la ciutadania de Barcelona amb la col·laboració de les entitats especialitzades. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3277 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del 19 de maig de 2016, aprovada el 26 de maig de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 19 de maig de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell i Eloi Badia Casas, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i l’Ilm. Sr. Tinents d’Alcaldia Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 9,30 hores. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 12 de maig de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i S'APROVA. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Per resolució de 8 d’abril de 2016, el Regidor d’Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, ha atorgat provisionalment 31 subvencions, per un import de 3.000 euros, tal com consta a la Base 9 de les Bases reguladores, i denegat provisionalment 4 subvencions relatives al programa “Barcelona Crea Ocupació” de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, que consten a les relacions annexes. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 2. El gerent de Parcs i Jardins, Institut Municipal, el 31 de març de 2016, adoptà la següent Resolució: declarar vàlid el procediment obert amb diversos criteris de selecció celebrat per tal de dur a terme la Contractació de la prestació del servei de conservació de la jardineria i neteja del Parc de les Aigües del Guinardó i zona d'influència, de la ciutat de Barcelona, per a un període de dos anys. (Contracte reservat a Centres Especials d'Ocupació); declarar excloses del procediment les pliques presentades per l'empresa Teb Verd, S.C.C.L. com la UTE Serveis Ingegrals de Finques Urbanes-Compañia Valenciana para la Cooperación y Desarrollo, SL, han aportat al sobre 2A informació que hauria de haver-se incorporat al sobre 2B; 3278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 adjudicar, mitjançant el procediment obert i d'acord amb la proposta continguda a l'acta de la Mesa de Contractació de 9 de març de 2016 que consta a l'expedient, el contracte serveis, a l'empresa UTE Parc de les Aigues del Guinardó i zona d'influència, pel preu de 847.033,87 euros (IVA inclòs), per ser l'oferta econòmicament més avantatjosa de les ofertes admeses, aplicant els criteris assenyalats a la clàusula 9 del plec de clàusules particulars; aplicar la despesa de 847.033,87 euros (IVA inclòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries que s'indiquen en el present document; desconsignar la quantitat de -99.161,25 euros (IVA inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos, que se indiquen en el present document, donat que l'adjudicació ha estat realitzada per menys import; disposar l'abonament de la esmentada quantitat a l'empresa adjudicatària prèvia la presentació de les factures cursades pel tràmit reglamentari; requerir l'adjudicatari per tal de que el seu representant legal comparegui a les dependències del departament de Contractació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, a formalitzar el contracte en el termini de 5 dies naturals a comptar des del següent a haver rebut el requeriment, i un cop transcorreguts els 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació als licitadors, i no s'hagi interposat recurs especial en matèria de contractació que impliqués la suspensió de la formalització. 3. El gerent de Parcs i Jardins, Institut Municipal, el 25 d'abril de 2016, adoptà la següent Resolució: declarar vàlid el procediment obert amb un únic criteri de selecció celebrat per tal de dur a terme la contractació de la prestació del servei de realització de la gestió integrada de plagues i malures de l'arbrat, palmeres, arbustos, planta vivaç i gespes tant en viari com en parcs i jardins, així com la desinfecció de les àrees de gossos i desherbatge, que precisa Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, per un període de dos anys; declarar exclosa del procediment la plica presentada per l'empresa UTE Inttersa Proyectos y Ejecuciones, SL.-Técnicas Ornamentales y Agrícolas, SL. per no haver presentat la justificació de la baixa realitzada dins del termini legalment establert a l'efecte; adjudicar, mitjançant el procediment obert i d'acord amb el contingut de l'informe tècnic de 10 de març de 2016 que consta a l'expedient, el contracte de serveis, a l'empresa Ute Jardinalia Ecologic, S.L.-Jardinería Mallorquina, SL, per import de 2.130.901,96 euros (IVA inclòs) per ser l'oferta econòmicament més avantatjosa, atès que el sistema de determinació del preu és per preus unitaris i s'aplicaran els preus unitaris i descomptes ofertats; aplicar la despesa de 2.130.901,96 euros (IVA inclòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries que s'indiquen en el present document; disposar l'abonament de la esmentada quantitat a l'empresa adjudicatària prèvia la presentació de les factures cursades pel tràmit reglamentari; requerir l'adjudicatari per tal de que el seu representant legal comparegui a les dependències del departament de contractació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal a formalitzar el contracte en el termini de 5 dies naturals a comptar des del següent a haver rebut el requeriment, un cop transcorreguts els 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació als licitadors, i no s'hagi interposat recurs especial en matèria de contractació que impliqui la suspensió de la formalització. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Miguel Yury Mayorga Cárdenas (mat. 74763) entre la seva activitat municipal com a personal eventual del grup A1, amb destinació a la Quarta Tinència d'Alcaldia, on ocupa el lloc de treball de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3279 Cap Departament 1 (40.10.PO.10), i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-16 des de l’1 de febrer de 2016 fins al 31 d’agost de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Franco Trigueros (mat. 74790) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior en Enginyeria, amb destinació a la Divisió de Planificació Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnic/a 3 (80.30.OP.10), i l’activitat privada per compte propi com a consultora i formadora en gestió ambiental, qualitat i seguretat alimentària. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Víctor Sanchez Carrillo (mat. 74637) entre la seva activitat municipal com a laboral temporal, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi com arquitecte tècnic. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Alba Gimeno Martín (mat. 805273) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Manigua de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada a la Llar d’Infants Bon Camí de la Sra. Marta Devert Ribet, com a Educadora Infantil. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels 3280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Àngela Mena Also (mat. 72602), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat privada de professora de ball a l’empresa Swingmaniacs, SL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Iniciar l'expedient per a la contractació de suport audiovisual, lloguer, instal·lació i manteniment de so i àudio per als actes i equips de la gerència de Recursos, amb el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16001802, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 660.000,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 545.454,54 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 114.545,46 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 7. Iniciar l'expedient per a la contractació dels Serveis de trasllat i moviment d'arxius i mobiliari municipal i de serveis d'assistència i ornamentació d'actes ciutadans i protocol·laris, amb núm. de contracte 16001920, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 657.854,74 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 543.681,60 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 114.173,14 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, Unión General de Trabajadores de Catalunya, amb NIF G08496622, i la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, amb NIF G08496606, per a la Cooperació en matèria de seguretat i salut laboral en les obres públiques municipals. Autoritzar la despesa per un import de 160.000,00 euros, amb càrrec NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3281 al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, amb codi de subvenció 16S05607. 9. Aprovar l’encàrrec de gestió a Foment de Ciutat, SA per a la realització de serveis de disseny, coordinació i gestió dels plans de barri municipals d'àmbit ciutat; facultar el Gerent Municipal per a la seva formalització. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 560.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Foment de ciutat SA, amb NIF A62091616. Publicar, d'acord amb l´article 15.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l'esmentat encàrrec de gestió a la Gaseta Municipal. 10. Aprovar l’encàrrec de gestió a Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA per a tasques de l'oficina estratègica de l'àmbit Pla del delta del Llobregat; facultar el Gerent Municipal per a la signatura de la seva formalització. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 290.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA, amb NIF A60453271. publicar, d'acord amb l´article 15.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l'esmentat encàrrec de gestió a la Gaseta Municipal. 11. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 19 de maig de 2016. 12. Encarregar, a l’empara del previst als articles 16 apartat e) de la Llei 22/1988, de 30 de desembre (Carta Municipal de Barcelona) i 49.1 apartat 16) del Reglament Orgànic Municipal, les funcions que el Consorci el Far realitza en l’àmbit de la promoció econòmica amb els programes d’ocupació a Barcelona Activa, SA, societat privada municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en tant que les esmentades funcions estan incloses dins les activitats que constitueixen l’objecte social de la societat destinatària de l’encàrrec. 13. Aprovar les bases del Premi Comerç de Barcelona, 19a edició, destinat a totes aquelles iniciatives, contribucions o establiments comercials, corresponents a l’any 2015, que hagin tingut incidència en la millora del sector comercial i que es puguin integrar en les modalitats del premi descrites a les bases específiques. Ordenar la publicació de les esmentades Bases al Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament, així com la inserció d’una referència d’aquest anunci en la Gaseta Municipal. Convocar el Premi Comerç de Barcelona, en la seva 19a edició de l’any 2016. 14. Aprovar els següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET): Desenvolupament d’eines digitals per al millor coneixement de l’activitat turística, l’anàlisi i la millora de l’experiència turística dels visitants (Càlcul petjada de carboni del Turisme a Barcelona; Serveis TIC per la detecció de l’oferta il·legal d’allotjament turístic; Guia multimèdia del Jardí Botànic), Projecte d’acollida, orientació, acompanyament, interpretació per a millorar l’experiència turística del visitant (Foment de la responsabilitat social empresarial dels hotels de la zona del Districte Sant Martí; Servei de traducció a l’Oficina conjunta de denúncies de Barceloneta), Promoció de la ciutat i posada en valor dels nous punts d’interès i productes turístics dels districtes i barris (Dinamització comerços de proximitat; Redacció del projecte de pacificació dels carrers Carolines i Aulèstia Pijoan; Pla d’ordenació turística del Turó de la Rovira; Casa de l’Aigua de Trinitat Nova), Execució i millora del Pla de senyalització d’indrets turístics de ciutat i dels plans de turisme de districte per a vianants (Ampliació Pla de Senyalització d’indrets del Pla de Turisme de Nou Barris; Estudi de senyalització El Putxet i el Farró i estudi del dipòsit Rei Martí i disseny i impressió de bosses per als materials turístics), Pla Estratègic per al 3282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 desenvolupament de turisme inclusiu a Barcelona (Formació en anglès per taxistes nivell mitjà), Estratègies per facilitar l’aproximació al territori de la informació i atenció al visitant (Dinamització turística de Ciutat Vella: creació rutes del districte; Difusió i distribució del material turístic i digitalització de continguts turístics a la pàgina web del Districte de Sant Andreu; Foment i visibilització de la vida associativa del Poblenou a partir dels projectes promoguts per l’Associació Poblenou Urban District), Promoció de la ciutat, posant en valor la seva oferta cultural (Exposició restes arqueològiques de la Sagrera; La Festa Catalana; Projecte concert popular a l’OBC a la platja de Barcelona el Dia Internacional de la Música). 15. Aprovar els següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats per l’assignació extraordinària del Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET): Arranjament de voltes diferents carrers de la plaça de la Llana, Instal·lació detecció de vianants pg. Marítim – C. Andrea Dòria, Constitució i gestió d’un equip d’agents cívics, Pla Acció Sagrada Família: Ampliació espai útil a voreres. 16. Aprovar la regulació dels preus públics municipals per als serveis d´Educació, que consten al document adjunt. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-043/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 742.122,00 euros, per atendre despeses del Programa Èxit Estiu de la Gerència Municipal, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16042991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-021/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 62.500,00 euros, per atendre la dotació pressupostària de les actuacions inversores de l’Institut Municipal d’Hisenda P.11.7011.01 “Bens mobles Hisenda. Adquisició” i P.11.7009.01 “Equips informàtics i llicències. Reposició i adquisició”, informades en Comissió de Govern de 3 de març de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16030891; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 19. Aprovar l’expedient núm.3-048/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar el Projecte en matèria de Turisme anomenat Elaboració de continguts, itineraris i mapes de Rutes turístiques i gastronòmiques al Districte de l’Eixample, segons acord de la Comissió de Govern de 4 de novembre de 2015, per un import total de 58.177,77 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16050995; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 20. Aprovar l’expedient núm. 3-050/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 52.500,00 euros, per atendre transferències de crèdit a diversos orgànics, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3283 l’expedient, referència comptable núm. 16050991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 21. Aprovar l’expedient núm. 3-051/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 411.297,30 euros, per atendre despeses derivades del compliment de la Sentència núm. 901/2014 per la gestió i explotació del Complex Esportiu Municipal Vall d’Hebron – Teixonera del Districte d’Horta-Guinardó, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16051091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Nou Barris 22. Aprovar l'annex del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Nou Barris) i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, per a la realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció, durant l'any 2016. Facultar per a la signatura de l'esmentat annex del conveni a l'I·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 30.129,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Serra de Collserola Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, pel conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, aprovat per la Comissió de Govern de 16 de juliol de 2014, i de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia de 27 d'abril de 2011. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 23. Prorrogar per raons d'interès públic el termini de vigència fins al 15 d’octubre de 2016 del contracte que té per objecte l’assistència tècnica i assessorament al Comité d’Obres i Mobilitat, juntament amb el seguit de la implantació de les obres; donar suport, assistència tècnica i assessorament a la Direcció de Serveis d’Inversions i al Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic, en el seguiment i control de l’execució de les actuacions incloses al Programa d’Inversions Municipals 2014-2015; el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; ampliar l'autorització de la despesa del contracte número 14002794 per un import de 175.118,34 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document, i disposar-la a favor de UTE Prointec SA-E3 Solinteg, SL UTE, NIF U66383183; declarar la improcedència de la revisió de preus a l'empara de l'article 89 del TRLCSP; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana. 24. Aprovar els preus contradictoris que es relacionen a l’acta de 18 d’abril de 2016 que incorpora l’expedient relatiu al contracte 15002351 de les obres de Soterrament de les línies aèries de baixa tensió de la xarxa elèctrica i de telefonia al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral adjudicat per Acord de la Comissió de Govern de 20 de maig de 2015 a l’empresa “Electroinnova-Cotesa UTE Sarrià”, en virtud del que disposa l’article 107.1 a) del R.D. Leg. 3/2011 de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, i de conformitat 3284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 amb la proposta formulada per la direcció de l’obra, que ha estat assumida pel servei tècnic municipal responsable del contracte i acceptada per l’adjudicatari; incorporar els nous preus aprovats a la relació de preus unitaris del contracte; notificar aquesta resolució als interessats. 25. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis de neteja de les instal·lacions del CAACB, la cura especialitzada dels animals que viuen al CAACB, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16000743, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 685.478,64 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 566.511,28 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 118.967,36 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu de la clàusula 17 del PCAP; donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 26. Aprovar el conveni a subscriure amb la Fundació Agbar per la seva col·laboració en el projecte municipal "Escoles + Sostenibles" del curs 2015-2016 i 2016-2017; acceptar l'aportació de Fundació Agbar en el projecte per un import de 42.000,00 euros, en els termes establerts en el conveni; facultar la Quarta Tinenta d’Alcaldia per a la seva formalització. Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte d'Horta-Guinardó 27. Desistir del Conveni Urbanístic corresponent a les finques situades als carrers de Alfons XII, 49-51, de Xiprer, 40-42 i de Montevideo, 33-53, signat a Barcelona el 18 de juny de 2014, entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats mercantils de responsabilitat limitada Peromoinver, SL i Josel, SL, atesa l’existència de motius determinants del desistiment, fonamentats a l’informe jurídic emès per la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació es dóna per reproduït; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de l'Eixample 28. Aprovar definitivament el Projecte d’Urbanització de l’àmbit interior d’illa i passatges d’accés plaça Sagrada Família, 12 i carrer Rosselló, 372, promogut per la societat Cel Urbà, SL, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 18 de gener de 2016, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressupost de 444.914,26 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Notificar el present acord als interessats en aquest procediment. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya. 29. Aprovar definitivament el Projecte Executiu d’Urbanització de l’àmbit interior d’illa de la finca situada al carrer Casp 1-13, promogut per la societat Casp 1-13 Barcelona, SL, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 19 de gener de 2016, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressupost de 647.934,66 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Notificar el present acord als interessats en aquest procediment. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3285 Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 11 hores. Acta de la sessió del 26 de maig de 2016, aprovada el 2 de juny de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 26 de maig de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Ilma. Sra. Tinenta d’Alcaldia Janet Sanz Cid. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i trenta minuts. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 19 de maig de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. BSM Resolució del director general de Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 6 d’abril de 2016, que exclou del procediment de licitació relatiu a l’Acord Marc per a la homologació de proveïdors per contractar el servis de Manteniment correctiu dels equips i de les instal·lacions elèctriques de totes les dependències de les divisions d’aparcaments, transports i de les unitats del Parc del Fòrum i Park Güell a l’empresa Inserty instal·lacions SL, segons la motivació que consta en la mateixa resolució; i exclou la proposta presentada per l’empresa Insyte Instalaciones SA, l’empresa Cobra instalaciones y servicios SA, l’empresa Atrian SA, l’empresa Istem SL, l’empresa Valoriza Facilities SAU, segons la motivació que consta la mateixa resolució; i, designa a les empreses Vareser 96 SL, Signum 2008 SLU, Sogesa SA I Jag Alcaide SL, de conformitat amb el que estableix el Plec de Clàusules Particulars, com a proveïdor homologat pels serveis de manteniment correctiu dels equips i de les instal·lacions elèctriques de totes les dependències de les divisions 3286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 d’aparcaments, transports i de les unitats del Parc del Fòrum i Park Güell per un termini de quatre anys i per un pressupost de 871.200 euros, IVA inclòs. 2. BSM Resolució del director general de Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 3 de maig de 2016, que inicia mitjançant procediment obert, tramitació ordinària, regulació no harmonitzada, el procediment de licitació, per l’adjudicació del contracte d'obres d’execució del projecte de conservació i reforç de la pista del Palau Sant Jordi. Zona sud i accessos, per un pressupost de licitació de 768.731,96 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 2 mesos. 3. BSM Resolució del director general de Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 7 d’abril de 2016, que deixa constància de l’exclusió del procediment de la proposta presentada per l’empresa Linke Information Technology SL, segons la motivació que consta en la resolució, i adjudica el contracte relatiu al servei d’administració i manteniment de servidor en cloud per a Barcelona de Serveis Municipals SA a l’empresa Servicios Integrales Unitecnic, SLU, per un import màxim de 622.545,00 euros (IVA inclòs) i un termini de 4 anys. 4. BSM Resolució del director general de Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 6 d’abril de 2016, que inicia la licitació del contracte de treballs de pintura relatius a la senyalització horitzontal de l’estacionament regulat, la zona de distribució de mercaderies, la zona d’aparcament de motocicletes i altres senyalitzacions que BSM gestiona a la ciutat de Barcelona, mitjançant procediment obert, tramitació ordinària, regulació no harmonitzada, per un pressupost de licitació de 2.818.419,78 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 2 anys. 5. BSM Resolució del director general de Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 19 d’abril de 2016, que inicia la licitació del contracte de subministrament i gestió dels serveis necessaris per tal de dotar de vestuari als treballadors/es de BSM, en exercici de la seva activitat amb suport als processos d’exclusió i inserció social, mitjançant procediment obert, tramitació ordinària, regulació harmonitzada, per un pressupost de licitació de 3.054.056,61 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 3 anys. 6. IMI0 Resolució del gerent l’Institut Municipal d’Informàtica, de 12 de maig de 2016, que autoritza i disposa la despesa del contracte número 0022016CT00010316 que té per objecte la contractació de la solució de gestió avançada del nivell de servei anomenat DltecGesiSV per un import de 609.114,00 euros (IVA inclòs), amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en la resolució; aprova el Plec de Clàusules Administratives particulars; adjudica el contracte, mitjançant procediment negociat sense publicitat per raons de protecció dels drets d’exclusiva a l'empara de l'article 170 d) del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, a Datalab Tecnologia, SA, CIF A62092317; i, fixa l'import de la garantia definitiva per un import de 25.170,00 euros. 7. Resolució, de 28 d’abril de 2016, del Regidor d’Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, que atorga definitivament 7 subvencions, per un import de 3.000 euros, tal com consta a la Base 9 de les Bases reguladores, i denega definitivament 2 subvencions relatives al programa “Barcelona Crea Ocupació” de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, que consten a les relacions annexes. 8. Resolució, de 28 d’abril de 2016, del Regidor d’Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, que atorga definitivament 15 subvencions, per import màxim de 18.000 euros, i denega definitivament 8 subvencions relatives al programa “Barcelona es Compromet” de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, que consten a les relacions annexes. 9. BA Resolució del Conseller Delegat de Barcelona Activa, SAU SPM, de 10 de maig de 2016, que INICIA l’expedient de contractació de serveis de vigilància i NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3287 seguretat de Barcelona Activa SAU SPM, amb una durada de 24 mesos amb possibilitat de pròrroga de 24 més, aprova el plec de clàusules per un pressupost de licitació d'1.393.393,08 euros, IVA exclòs, i convoca la licitació per procediment obert subjecte a regulació harmonitzada. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Gràcia 10. BIMSA El Conseller Delegat de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA el 28 d’abril de 2016 inicia la licitació per a la contractació de les obres relatives als projectes executius, estudi de seguretat i salut i memòria ambiental de la reurbanització del carrer Legalitat, entre carrer Ca Alegre de Dalt i carrer Secretari Coloma (F1), i reurbanització del carrer Legalitat, entre carrer Escorial i carrer Ca Alegre de Dalt (F2), al districte de Gràcia a Barcelona, amb un pressupost de licitació de 762.009,66 euros, IVA exclòs. Districte de Nou Barris 11. BIMSA El Conseller Delegat de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, el 3 de maig de 2016, adjudica la contractació de les obres relatives al projecte executiu, estudi de seguretat i salut i memòria ambiental de la reurbanització del carrer Oristà, al districte de Nou Barris a Barcelona, a Vialitat i Serveis, SLU (Vialser), per un import de 543.849,01 euros, IVA exclòs. Districte de Sant Martí 12. BIMSA El Conseller Delegat de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, l'11 de maig de 2016, inicia la licitació per a la contractació de les obres relatives al projecte d'urbanització del carrer Joncar entre la rambla del Poblenou i el carrer Marià Aguiló, al Districte de Sant Martí, amb un pressupost de licitació d'1.190.256,19 euros, IVA exclòs. b) Informes 1. Memòria de Contractació Municipal 2014-15. Es retira l’informe precedent. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ALCALDIA 2. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara de l’article 42 i concordants del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, i del Decret de l’Alcaldia de 17 d’abril de 2012, sobre procediment per a l’elaboració i tramitació dels projectes i l’execució de les obres municipals, la modificació del projecte d’obres de reforma de l’edifici situat al passeig Joan de Borbó núm. 32, de Barcelona, per ubicar la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern de 25 de març de 2015, modificació consistent en l’increment del pressupost en 57.100,34 euros (IVA inclòs) que equival a un 7,8% del projecte inicial, i en l’ampliació del termini d’execució en 6 setmanes. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 234.3 i 107.1.a) del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per RDLeg 3/2011, de 14 de novembre, la modificació del contracte núm. 3288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 15001817, que té per objecte les obres de reforma de l’edifici situat al passeig Joan de Borbó, 32, de Barcelona, com a seu de la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona, adjudicat per un import de 724.747,65 euros, IVA inclòs, a UTE unitat de platges Bcn (AXER-ACSA), amb NIF U66538109, per acord de la Comissió de Govern del 10 de juny de 2015, modificació consistent en l’adaptació del projecte d’obres als requeriments derivats del nivell de seguretat actualment exigible i que representa un increment de la despesa de 57.100,34 euros, IVA inclòs, no superior al 10% del pressupost inicial, d’acord amb l’informe justificatiu de 29 de març de 2016 que figura a l’expedient. Ampliar l'autorització i la disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, de la qual 47.190,36 euros corresponen a l’import net i 9.909,98 euros, a l’IVA, al 21%, amb càrrec a la partida 0401 61128 13212, del pressupost de 2016. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 2.359,52 euros, i per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui. 3. Estimar en part les al·legacions formulades per BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, mitjançant escrit de 21 d’abril de 2016, contra l’acord de la Comissió de Govern de 31 de març de 2016 pel qual s’iniciava el procediment per a la resolució del contracte 15001427, de subministrament en la modalitat d’arrendament de 44 vehicles policials per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un màxim de 110.000 quilòmetres, contracte derivat de l’Acord marc aprovat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local (exp. 2013.01), en el sentit i d’acord amb els motius assenyalats a l’informe de 12 de maig de 2016 que figura a l’expedient. Resoldre de mutu acord amb el contractista l’esmentat contracte 15001427 atès que, de conformitat amb els informes que figuren a l’expedient, no concorre altra causa de resolució que sigui imputable a BBVA Autorenting SA per la qual cosa no procedeix l’exigència de cap indemnització al seu càrrec, i atenent a raons d’interès públic que fan innecessària o inconvenient la permanència del contracte, d’acord amb l’article 224.4 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per RDL 3/2011, de 14 de novembre. Desestimar la resta de les al·legacions formulades. Anul·lar l'autorització i la disposició de la despesa amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels pressupostos de 2016, 2017, 2018 i 2019, per un import de 2.250.855,55 euros (dels quals 1.860.211,20 euros corresponen a l’import net i els restants 390.644,35 euros a l’IVA al 21%). Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització de visites guiades d’estudiants a la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Facultar el Sr. Jordi Samsó i Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se'n derivin. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 5. IMH Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Ruiz Martínez (mat. 26.252) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnic superior en dret, amb destinació al Departament de Recursos de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2, i l’activitat privada per compte propi de mediadora familiar. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3289 les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Aprovar la modificació en l’organigrama de la Gerència de Recursos, assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació d'Empreses i Institucions 22@barcelona, amb NIF G63660989, per a la realització del Pla d'actuació 2016, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 90.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 90.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0702-48903-43333, equivalent al 42,86% del cost total del projecte corresponent a 210.000,00 euros, a favor de l'Associació d'Empreses i Institucions 22@barcelona, amb NIF G63660989. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom Cabau, per a la signatura del present conveni. 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial, amb NIF G08470999, per a la realització durant el 2016 de les accions: MID, Bcn Design Week, Bcn Design Tour i Bdw@NYCxDESIGN, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 125.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 125.000,00 euros amb càrrec a la partida 0702-48903-43311, equivalent al 29,21% del cost total del projecte corresponent a 428.000,00 euros, a favor de la Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial, amb NIF G08470999. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. FACULTAR el Regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom Cabau, per a la signatura del present conveni. 9. Desestimar les al·legacions formulades pel Grup Municipal de Convergència i Unió, el 19 d’abril de 2016, en relació a la modificació de les Bases Reguladores del programa de subvencions “Barcelona es Compromet”, aprovada per acord de la Comissió de Govern en sessió de 16 de març de 2016, d'acord amb els motius que es recullen a l'informe de valoració de les al·legacions que consta a l'expedient; i aprovar definitivament l’esmentada modificació de les Bases. 10. Sol·licitar a la Diputació de Barcelona, en el marc de la convocatòria del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019 aprovada en data 15 de desembre de 2015, subvenció per a la realització de les actuacions i pels imports següents: - 3290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Continuïtat de les obres de rehabilitació del conjunt monumental del Castell de Montjuïc per import de 2.000.000,00 euros. - Projecte de reforma de la plaça de les Glòries. Obra civil túnels viaris carrer Castillejos carrer Badajoz per import de 28.000.000,00 euros 11. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat FAD-Foment de les Arts i del Disseny (NIF G-08746976), el local situat al carrer de Sant Oleguer núm. 5-7-B i 9-11-A. Aprovar com a preu de la compravenda l’import de 537.500,00 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa, amb càrrec a la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda en escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. ÀREA DE DRETS SOCIALS 12. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte la gestió dels habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu (Lot 3), durant el termini comprès entre l’1 de juny de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 7 de març de 2013 a l’Associació Prohabitatge, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 106.188,95 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus del contracte núm. 12005079, d’acord amb la clàusula 17 de plec de clàusules administratives particulars, que comporta una minoració de 164,04 euros, exempt d’IVA, la qual cosa implica que, a partir de l'1 de juny de 2016, el preu mensual del servei d’habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu sigui de 15.146,42 euros, exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor de l’Associació Prohabitatge, amb NIF núm. G61964102, la despesa de l’esmentat contracte per un import de 106.024,91 euros, exempt d’IVA, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75, 9è). 13. Iniciar l’expedient per a la contractació de serveis que té per objecte la prestació del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de la ciutat, així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16001338, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 791.422,50 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 654.068,18 euros de pressupost net i 137.354,32 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 14. Aprovar la modificació de les Bases i la Convocatòria per a l'atorgament de subvencions per la planificació, la gestió i el seguiment dels plans de desenvolupament comunitaris a la ciutat de Barcelona 2016, de conformitat amb les bases reguladores aprovades per la Comissió de Govern el 20 de maig de 2015, publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 5 de juny de 2015; NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3291 aprovar la despesa de 353.000,00 euros amb càrrec al pressupost de 2016 de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència i amb càrrec a la partida 48901-23182-0801 d'acord amb la despesa autoritzada que s'acredita en el document comptable que s'adjunta al present expedient; ORDENAR la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província; ESTABLIR un termini per a la presentació de sol·licituds de 15 dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la publicació de l'anunci esmentat en el Butlletí Oficial de la Província. Districte de les Corts 15. Aprovar inicialment les Bases Generals del concurs d’exposicions d’entitats i associacions, sense ànim de lucre, a l’Espai expositiu Les Corts; publicar-les al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament de Barcelona i a la pàgina web del Districte; sotmetre a informació pública les esmentades Bases Generals per un termini de 20 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; de conformitat amb els articles 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals; 48.1 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i 56 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya; tenir per aprovades definitivament aquestes bases generals sempre i quan no s’hagin presentat al·legacions durant el període d’informació pública. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 16. Aprovar el conveni a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, en virtut del qual aquest cedeix temporalment a l’Ajuntament de Barcelona l’ús d’una part la superfície sense edificar de la finca que confronta al carrer Vilana núms. 1-3, per a la seva reurbanització i destinació a vial d’ús públic, assumint l’Ajuntament de Barcelona, al seu exclusiu càrrec, la reurbanització d’aquest tram de carrer que inclourà l’espai cedit, així com el seu manteniment, conservació i neteja, i facultar el regidor del Districte la signatura d’aquest conveni. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 17. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de reparació de la plataforma i ferm de diversos carrils bus i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16002269, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 533.423,68 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte, el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d'obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 440.846,02 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 92.577,66 euros. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 18. Iniciar el procediment d’aprovació del Projecte de centralització de les competències en matèria d’expropiacions urbanístiques transferides als consells municipals dels Districtes per la Transferència núm. 19, aprovada per acord de la Comissió de Govern de 29 de març de 1996, i de les gestionades per Foment de Ciutat, SA per acord de la Comissió de Govern, de 6 de novembre de 2002, 3292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 redactat per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, informat favorablement per la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic en data 31 de març de 2016. Districte de Ciutat Vella 19. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Maquinista, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de terrasses del carrer Maquinista, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Maquinista per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 20. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal en el sentit que, justificadament i raonada, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la distribució prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Jaume Sabartés, per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. 21. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la placeta Aureli Capmany, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i, que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la distribució prèvia de Terrasses de la Placeta Aureli Capmany, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la placeta Aureli Capmany per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. 22. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte d’aquest acord al Consell Municipal. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3293 23. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura a l’informe tecnicojurídic que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 24. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Pedró, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Pedró, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Pedró per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 25. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Santa Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. Districte de Sants-Montjuïc 26. Aprovar definitivament el projecte executiu de reurbanització del carrer Guitard, entre el carrer Berlín i el carrer Melcior de Palau, i els carrers de Puiggarí i Viriat, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 671.775,20 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; resoldre l’al·legació presentada, d’acord amb l’informe de resposta de les al·legacions que figura a l’expedient administratiu; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 3294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 27. Mantenir la suspensió de l'aprovació inicial, a l'empara de l'article 110.5 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, (Decret 305/2006 de 18 de juliol), del Pla Especial d'assignació d'ús i ordenació de volums de la parcel·la qualificada d'equipament sanitari assistencial al carrer Alfonso XII cantonada amb Madrazo, promogut per Peromoinver, S.L. i NN Renta, S.A., acordada per la Comissió de Govern en sessió de 17 de desembre de 2015, fins que no es resolguin totes les deficiències assenyalades a l'informe tècnic de la Direcció de Serveis de Planejament que va motivar la suspensió i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l'article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d'un nou termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d'aquest acord, per resoldre totes les deficiències assenyalades a l'informe de referència; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l'expedient administratiu i es procedirà a l'arxiu de les actuacions; tot això, de conformitat amb l'informe tecnicojurídic de l'esmentada Direcció, emès en data 20 de maig de 2016, que consta a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorpora a aquest acord; i notificar el present acord als promotors del Pla. Districte de Sant Martí 28. Aprovar definitivament el Projecte executiu de la urbanització provisional de l'àmbit oriental de la banda muntanya de la plaça de les Glòries Catalanes, a Barcelona - sectors Dos de Maig 180X, 182X i 187I, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 574.984,22 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. b) Mocions ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Única. Aprovar les modificacions en l’organigrama municipal derivats del Decret d'alcaldia, de 25 de maig de 2016, que ha modificat l'estructura general de l’administració municipal executiva, assignant l’adscripció, denominació i funcions dels òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal. S'aprova, per unanimitat, la moció anterior després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3295 Acords Acords de la sessió de 26 de maig de 2016. Aprovació de l'acta de la sessió de 19 de maig de 2016. Part Decisòria Propostes d’acord ALCALDIA 2. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara de l’article 42 i concordants del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, i del Decret de l’Alcaldia de 17 d’abril de 2012, sobre procediment per a l’elaboració i tramitació dels projectes i l’execució de les obres municipals, la modificació del projecte d’obres de reforma de l’edifici situat al passeig Joan de Borbó núm. 32, de Barcelona, per ubicar la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern de 25 de març de 2015, modificació consistent en l’increment del pressupost en 57.100,34 euros (IVA inclòs) que equival a un 7,8% del projecte inicial, i en l’ampliació del termini d’execució en 6 setmanes. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 234.3 i 107.1.a) del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per RDLeg 3/2011, de 14 de novembre, la modificació del contracte núm. 15001817, que té per objecte les obres de reforma de l’edifici situat al passeig Joan de Borbó, 32, de Barcelona, com a seu de la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona, adjudicat per un import de 724.747,65 euros, IVA inclòs, a UTE unitat de platges Bcn (AXER-ACSA), amb NIF U66538109, per acord de la Comissió de Govern del 10 de juny de 2015, modificació consistent en l’adaptació del projecte d’obres als requeriments derivats del nivell de seguretat actualment exigible i que representa un increment de la despesa de 57.100,34 euros, IVA inclòs, no superior al 10% del pressupost inicial, d’acord amb l’informe justificatiu de 29 de març de 2016 que figura a l’expedient. Ampliar l'autorització i la disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, de la qual 47.190,36 euros corresponen a l’import net i 9.909,98 euros, a l’IVA, al 21%, amb càrrec a la partida 0401 61128 13212, del pressupost de 2016. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 2.359,52 euros, i per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui. 3. Estimar en part les al·legacions formulades per BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, mitjançant escrit de 21 d’abril de 2016, contra l’acord de la Comissió de Govern de 31 de març de 2016 pel qual s’iniciava el procediment per a la resolució del contracte 15001427, de subministrament en la modalitat d’arrendament de 44 vehicles policials per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un màxim de 110.000 quilòmetres, contracte derivat de l’Acord marc aprovat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local (exp. 2013.01), en el sentit i d’acord amb els motius assenyalats a l’informe de 12 de maig de 2016 que figura a l’expedient. Resoldre de mutu acord amb el contractista l’esmentat contracte 15001427 atès que, de conformitat amb els informes que figuren a l’expedient, no concorre altra causa de resolució que sigui imputable a BBVA Autorenting SA per la qual cosa no procedeix l’exigència de cap indemnització al seu càrrec, i atenent a raons d’interès públic que fan innecessària o inconvenient la permanència del contracte, d’acord amb l’article 224.4 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per RDL 3/2011, de 14 de novembre. Desestimar la resta de les al·legacions formulades. Anul·lar l'autorització i la disposició de la despesa amb càrrec a la partida 0401 20400 3296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 13211 dels pressupostos de 2016, 2017, 2018 i 2019, per un import de 2.250.855,55 euros (dels quals 1.860.211,20 euros corresponen a l’import net i els restants 390.644,35 euros a l’IVA al 21%). Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització de visites guiades d’estudiants a la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Facultar el Sr. Jordi Samsó i Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se'n derivin. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 5. (IMH) Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Ruiz Martínez (mat. 26.252) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnic superior en dret, amb destinació al Departament de Recursos de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2, i l’activitat privada per compte propi de mediadora familiar. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Aprovar la modificació en l’organigrama de la Gerència de Recursos, assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació d'Empreses i Institucions 22@barcelona, amb NIF G63660989, per a la realització del Pla d'actuació 2016, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 90.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 90.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0702-48903-43333, equivalent al 42,86% del cost total del projecte corresponent a 210.000,00 euros, a favor de l'Associació d'Empreses i Institucions 22@barcelona, amb NIF G63660989. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom Cabau, per a la signatura del present conveni. 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial, amb NIF G08470999, per a la realització durant el 2016 de les accions: MID, Bcn Design Week, Bcn Design Tour i Bdw@NYCxDESIGN, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3297 articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 125.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 125.000,00 euros amb càrrec a la partida 0702-48903-43311, equivalent al 29,21% del cost total del projecte corresponent a 428.000,00 euros, a favor de la Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial, amb NIF G08470999. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom Cabau, per a la signatura del present conveni. 9. Desestimar les al·legacions formulades pel Grup Municipal de Convergència i Unió, el 19 d’abril de 2016, en relació a la modificació de les Bases Reguladores del programa de subvencions “Barcelona es Compromet”, aprovada per acord de la Comissió de Govern en sessió de 16 de març de 2016, d'acord amb els motius que es recullen a l'informe de valoració de les al·legacions que consta a l'expedient; i aprovar definitivament l’esmentada modificació de les Bases. 10. Sol·licitar a la Diputació de Barcelona, en el marc de la convocatòria del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019 aprovada en data 15 de desembre de 2015, subvenció per a la realització de les actuacions i pels imports següents: - Continuïtat de les obres de rehabilitació del conjunt monumental del Castell de Montjuïc per import de 2.000.000,00 euros. - Projecte de reforma de la plaça de les Glòries. Obra civil túnels viaris carrer Castillejos carrer Badajoz per import de 28.000.000,00 euros 11. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat FAD-Foment de les Arts i del Disseny (NIF G-08746976), el local situat al carrer de Sant Oleguer núm. 5-7-B i 9-11-A. Aprovar com a preu de la compravenda l’import de 537.500,00 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa, amb càrrec a la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda en escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. ÀREA DE DRETS SOCIALS 12. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte la gestió dels habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu (Lot 3), durant el termini comprès entre l’1 de juny de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 7 de març de 2013 a l’Associació Prohabitatge, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 106.188,95 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus del contracte núm. 12005079, d’acord amb la clàusula 17 de plec de clàusules administratives particulars, que comporta una minoració de 164,04 euros, exempt d’IVA, la qual cosa implica que, a partir de l'1 de juny de 2016, el preu mensual del servei d’habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu sigui de 15.146,42 euros, exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor de l’Associació Prohabitatge, amb NIF núm. G61964102, la despesa de l’esmentat contracte per un import de 106.024,91 euros, exempt d’IVA, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75, 9è). 3298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 13. Iniciar l’expedient per a la contractació de serveis que té per objecte la prestació del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de la ciutat, així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16001338, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 791.422,50 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 654.068,18 euros de pressupost net i 137.354,32 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 14. Aprovar la modificació de les Bases i la Convocatòria per a l'atorgament de subvencions per la planificació, la gestió i el seguiment dels plans de desenvolupament comunitaris a la ciutat de Barcelona 2016, de conformitat amb les bases reguladores aprovades per la Comissió de Govern el 20 de maig de 2015, publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 5 de juny de 2015; aprovar la despesa de 353.000,00 euros amb càrrec al pressupost de 2016 de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència i amb càrrec a la partida 48901-23182-0801 d'acord amb la despesa autoritzada que s'acredita en el document comptable que s'adjunta al present expedient; ordenar la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província; establir un termini per a la presentació de sol·licituds de 15 dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la publicació de l'anunci esmentat en el Butlletí Oficial de la Província. Districte de les Corts 15. Aprovar inicialment les Bases Generals del concurs d’exposicions d’entitats i associacions, sense ànim de lucre, a l’Espai expositiu Les Corts; publicar-les al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament de Barcelona i a la pàgina web del Districte; sotmetre a informació pública les esmentades Bases Generals per un termini de 20 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; de conformitat amb els articles 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals; 48.1 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i 56 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya; tenir per aprovades definitivament aquestes bases generals sempre i quan no s’hagin presentat al·legacions durant el període d’informació pública. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 16. Aprovar el conveni a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, en virtut del qual aquest cedeix temporalment a l’Ajuntament de Barcelona l’ús d’una part la superfície sense edificar de la finca que confronta al carrer Vilana núms. 1-3, per a la seva reurbanització i destinació a vial d’ús públic, assumint l’Ajuntament de Barcelona, al seu exclusiu càrrec, la reurbanització d’aquest tram de carrer que inclourà l’espai cedit, així com el seu manteniment, conservació i neteja, i facultar el regidor del Districte la signatura d’aquest conveni. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3299 ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 17. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de reparació de la plataforma i ferm de diversos carrils bus i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16002269, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 533.423,68 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte, el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d'obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 440.846,02 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 92.577,66 euros. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 18. Iniciar el procediment d’aprovació del Projecte de centralització de les competències en matèria d’expropiacions urbanístiques transferides als consells municipals dels Districtes per la Transferència núm. 19, aprovada per acord de la Comissió de Govern de 29 de març de 1996, i de les gestionades per Foment de Ciutat, SA per acord de la Comissió de Govern, de 6 de novembre de 2002, redactat per la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, informat favorablement per la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic en data 31 de març de 2016. Districte de Ciutat Vella 19. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Maquinista, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de terrasses del carrer Maquinista, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Maquinista per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 20. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal en el sentit que, justificadament i raonada, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la distribució prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Jaume Sabartés, per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. 21. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la placeta Aureli Capmany, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i, que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de 3300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’Ordenança de Terrasses, la distribució prèvia de Terrasses de la Placeta Aureli Capmany, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la placeta Aureli Capmany per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. 22. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Hort de la Bomba per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte d’aquest acord al Consell Municipal. 23. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificadament i raonadament, figura a l’informe tecnicojurídic que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Miquel per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 24. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Pedró, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Pedró, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Pedró per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. 25. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Notificar el present acord a les persones que han NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3301 comparegut durant el tràmit d’informació pública. Publicar el present acord i el text íntegre de la Distribució Prèvia de Terrasses de la plaça Santa Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pagina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar-ne compte al Consell Municipal. Districte de Sants-Montjuïc 26. Aprovar definitivament el projecte executiu de reurbanització del carrer Guitard, entre el carrer Berlín i el carrer Melcior de Palau, i els carrers de Puiggarí i Viriat, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 671.775,20 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; resoldre l’al·legació presentada, d’acord amb l’informe de resposta de les al·legacions que figura a l’expedient administratiu; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 27. Mantenir la suspensió de l'aprovació inicial, a l'empara de l'article 110.5 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, (Decret 305/2006 de 18 de juliol), del Pla Especial d'assignació d'ús i ordenació de volums de la parcel·la qualificada d'equipament sanitari assistencial al carrer Alfonso XII cantonada amb Madrazo, promogut per Peromoinver, S.L. i NN Renta, S.A., acordada per la Comissió de Govern en sessió de 17 de desembre de 2015, fins que no es resolguin totes les deficiències assenyalades a l'informe tècnic de la Direcció de Serveis de Planejament que va motivar la suspensió i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l'article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d'un nou termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d'aquest acord, per resoldre totes les deficiències assenyalades a l'informe de referència; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l'expedient administratiu i es procedirà a l'arxiu de les actuacions; tot això, de conformitat amb l'informe tecnicojurídic de l'esmentada Direcció, emès en data 20 de maig de 2016, que consta a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorpora a aquest acord; i notificar el present acord als promotors del Pla. Districte de Sant Martí 28. Aprovar definitivament el Projecte executiu de la urbanització provisional de l'àmbit oriental de la banda muntanya de la plaça de les Glòries Catalanes, a Barcelona - sectors Dos de Maig 180X, 182X i 187I, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 574.984,22 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Mocions Única. Aprovar les modificacions en l’organigrama municipal derivats del Decret d'alcaldia, de 25 de maig de 2016, que ha modificat l'estructura general de 3302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’administració municipal executiva, assignant l’adscripció, denominació i funcions dels òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal. Acords de la sessió del 2 de juny de 2016 Aprovació de l'acta de la sessió de 26 de maig de 2016. Part Decisòria ALCALDIA 1. Iniciar l'expedient per a la contractació del subministrament de 2 vehicles tipus escala elevadora extensible per al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS), amb núm. de contracte 15005379, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.300.000,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar la despesa de l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 63305 13612 dels pressupostos de 2016, 2017 i 2018, amb el següent desglossament: pressupost net 1.074.380,17 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 225.619,83 euros; autorització condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 2. Aprovar l’expedient núm. 2016/000524 de modificacions de crèdit, corresponent a la relació MC-00000057, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l'exercici 2016, d’import 57.715.714,00 euros dins del Capítol I, derivats de la mobilitat i reestructuracions de personal, així com de l’aplicació de la sentència de l’abonament de l’1% de la massa salarial, que recullen les modificacions d’altes i baixes des del dia 5 de febrer fins al dia 18 de maig de 2016 als crèdits assignats, sense que això representi una esmena a la quantitat total pressupostada. Publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 3. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 2 de juny de 2016. 4. Atorgar la subvenció a Setem (Servei Tercer Món), amb NIF G59523910, per un import de 35.000,00 euros, per al projecte Som Comerç Just i Banca Ètica, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 35.000,00 euros, amb càrrec la partida 48537-23291-0701, a favor de Setem (Servei Tercer Món), amb NIF G59523910, per al projecte Som Comerç Just i Banca Ètica. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 5. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis d’auditoria dels comptes anuals de l’Ajuntament de Barcelona i el seu grup econòmic municipal dels exercicis 2016 i 2017, amb núm. de contracte 16001801, mitjançant tramitació ordinària, amb un pressupost total de licitació d'1.461.680,00 euros, IVA inclòs, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3303 distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, Treballs auditoria Ajuntament de Barcelona i consolidat del grup i suport a la Intervenció General en l’exercici del control financer respecte de subvencions i concessions administratives, per un import de 438.020,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, Treballs auditoria organismes autònoms municipals, per un import de 147.620,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 3, Treballs auditoria entitats públiques empresarials i societats municipals amb participació majoritària municipal, per un import de 527.560,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 4, Treballs auditoria consorcis, fundacions i associacions, per un import de 348.480,00 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.208.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA i import de l'IVA de 253.680,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu a l’empara de l'art. 89 del Text Refós de la LCSP, ateses les seves característiques. Convocar procediment restringit d'acord amb els articles 162 a 168 del Text Refós de LCSP. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 6. Encarregar a la societat privada municipal Foment de Ciutat SA la rehabilitació de l’habitatge quart segona de la finca del carrer Robador núm. 45, per tal de destinar-lo a lloguer social. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-053/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 443.000,00 euros, per atendre transferències de crèdit a diversos orgànics, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16051991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-056/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 13.792,20 euros, per atendre despeses d’estudis d’opinió relatius a l’Òmnibus 2016 de la Gerència de Seguretat i Prevenció, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16052491; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA DE DRETS SOCIALS 9. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte el servei de recollida, de transport, emmagatzematge i custodia provisional de béns i estris procedents de desnonaments judicials i posterior tractament de residus, durant el termini comprès entre l’1 de novembre de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 20 de març de 2013, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), per un import de 87.833,90 euros, IVA inclòs. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte núm. 13000122, que comporta una minoració de 491,08 euros IVA inclòs, la qual cosa implica que els preus unitaris que regiran aquest contracte a partir de l'1 de novembre de 2016 seran els que es detallen a continuació: pel servei de magatzem: 3,48 euros, IVA no inclòs. Pel tractament de residus: 2,98 euros, IVA no inclòs, pel preu hora transport camió: 13,92 euros IVA no inclòs, i pel preu hora transport operari: 13,92 euros, IVA no inclòs; aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 del TRLCSP i la clàusula 20.2 del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació de 3304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’esmentat contracte, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès pel Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de 21 d’abril de 2016, per un import de 263.457,54 euros, IVA inclòs, al tipus impositiu del 21%, per tal de poder assumir un major nombre de serveis de desnonaments judicials o bé situacions d’emergència que, a criteris del serveis socials requereixin aquests serveis, fins al 31 de desembre de 2016, amb un increment del 25% respecte de l’import de la pròrroga del contracte; ampliar l’autorització i disposició de la despesa del referit contracte per un import de 350.800,36 euros, IVA inclòs, (dels quals 289.917,65 euros corresponen al preu net i els restants 60.882,71 euros a l’IVA al 21%) a favor de Aliance Brother, SL, amb NIF núm. B58296955, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en el document comptable; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 10.886,67 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga i modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75 9è). 10. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 20.2.1) del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte núm. 14002803 que té per objecte la gestió del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Direcció del Servei d’Urgències i Emergències Socials de 21 d’abril de 2016, en el sentit de prestar el servei en d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de conformitat amb el pacte 4t del Conveni marc de col·laboració subscrit amb l’Àrea el 24 de febrer de 2015, per un import de 211.546,74 IVA inclòs al tipus impositiu del 10%, per al període comprès entre el 6 de juny de 2016 i el 31 de desembre de 2016, que suposa un increment del 3,7159% de l’import d’adjudicació del contracte. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa de l’esmentat contracte per un import de 211.546,74 euros, IVA inclòs, (dels quals 192.315,22 euros corresponen al preu net i els restants 19.231,52 euros a l’IVA al 10%) a favor de Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 9.615,76 euros, i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75 9è). 11. Adjudicar el contracte núm. 15003326, que té per objecte la realització de les tasques necessàries per a la gestió del programa “Noves Famílies a la ciutat de Barcelona: acompanyament al reagrupament familiar”, per a persones estrangeres, amb la finalitat de foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, a partir del dia següent al de la formalització del contracte, fins al 30 d’abril de 2017, per un import de 664.711,03 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B599620526, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 604.282,75 euros de pressupost net i 60.428,28 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3305 acordat l’aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte de Gràcia 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barcelona, amb NIF V08825804, per a la Gestió cívica de l'Espai Jove La Fontana, de conformitat amb l'article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de Desembre de la Carta Municipal de Barcelona i amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la quantitat de 591.504,00 euros a favor de l'esmentada entitat, en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de Gestió Cívica, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l’exercici 2017 i 2018, a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a aquests exercicis; facultar per a la seva signatura el Regidor del Districte de Gràcia, Il·lm. Sr. Eloi Badia i Casas; abonar les esmentades quantitats a l'Entitat Consell de la Joventut de Barcelona, d’acord amb allò establert en el conveni, prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicats al text del conveni presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Ciutat Vella 13. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 37.520,00 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Federació d'Associacions de Comerç i Entitats del Raval, amb NIF G63383863, per un import de 37.520,00 euros, equivalent al 49,04% del cost total del projecte per impulsar el comerç associat al barri del Raval, mitjançant la dinamització comercial, amb un cost total d'execució de 76.509,96 euros i una durada fins al 31 de desembre de 2016, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Gala Pin Ferrando. Requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Aprovar el document de desplegament dels treballs per a l'any 2016, d'acord amb el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, per a la realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció d'incendis del districte de Sarrià-Sant Gervasi pels anys 2014-2017, aprovat en data 14 de maig de 2014. Facultar el regidor del Districte per a la seva signatura. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 52.961,70 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per al desplegament de l'any 2016. 3306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Districte d'Horta-Guinardó 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d'Horta-Guinardó) i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per realitzacions i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció al Parc Natural de Collserola, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Sra. Mercedes Vidal Lago, Regidora del Districte d'Horta-Guinardó per a la signatura del Conveni. autoritzar i disposar la despesa per un import de 60.152,80 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document a favor del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P-0800066-C per manteniment franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 16. Atorgar una subvenció a l'Associació Arquinfad, amb NIF G60058518, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2 c) i 28.1 de la Llei 3/8/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la Normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010, per un import de 30.000,00 euros, per al Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i Arquinfad per a la col·laboració en l'organització dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2016 i la celebració de l'esdeveniment Arquin7- Setmana d'Arquitectura; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s'articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Quarta Tinenta d’Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per un import de 30.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor d’Arquinfad, amb NIF G60058518, per fer front a l'esmentat Conveni; i requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb l’acord quart del Conveni i d’acord amb la normativa vigent. 17. Autoritzar la despesa de 802.619,91 euros, dels quals 597.260,58 euros, en concepte d'indemnització fixada per la Sentència ferma núm. 235 de 31 de març de 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aclarida per Interlocutòria de 2 de febrer de 2016, recaiguda en el recurs contenciós administratiu número 708/2007 2A, del Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, interposat per Tobella Boltà, SA, contra el Projecte de reparcel·lació voluntària, modalitat compensació bàsica, del Subsector 2 del Pla de millora urbana del Sector Llull- Pujades-Ponent, una vegada deduïda la quantitat abonada a compte, i 205.359,33 euros, en concepte d’interessos de demora calculats fins a 6 de maig de 2016; disposar i reconèixer l'obligació de la despesa de 802.619,91 euros a favor de la societat Tobella Boltà, SA, (CIF A08580623), que serà repercutida a Desvern Invest, SL, i a la resta de la comunitat de reparcel·lació, en els termes assumits en l’escriptura de reparcel·lació voluntària; aplicar l’esmentada despesa amb càrrec a la partida 0501/61017/15121 del pressupost de la Gerència d’Ecologia Urbana de l’any 2016; pagar la quantitat esmentada a Tobella Boltà, SA, o altrament consignar-la a la Caixa Municipal de Dipòsits, de conformitat amb l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 6 de maig 2016, que obra a l’expedient i es té per íntegrament reproduït. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3307 18. Aprovar el model de conveni de col·laboració per a la formació pràctica en centres de treball (FCT) de la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial de la Generalitat de Catalunya; facultar el gerent d’Ecologia Urbana per a l’aprovació i formalització dels convenis específics que s’hagin de subscriure per l’acolliment d’estudiants en pràctiques a diferents dependències de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 19. Autoritzar la despesa plurianual per un import de 152.600,00 euros, per fer front a la convocatòria per la concessió d'ajuts per al desenvolupament del Pla d'Acció del programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2016-2018"; aplicar l'import quant a 92.300,00 euros, 32.500,00 euros i 27.800,00 euros, amb càrrec a la partida 0501.48902.17221 del pressupost de la Gerència d’Ecologia Urbana dels anys 2016, 2017 i 2018 respectivament, restant condicionada la consignació dels exercicis 2017 i 2018 a la seva disponibilitat i previsió en el pressupost municipal, d'acord amb la base 11.4 de les bases reguladores que han de regir la concessió dels ajuts, aprovades per la Comissió de Govern en sessió del 28 de maig de 2014; obrir la convocatòria de concurs públic per a la presentació de sol·licituds, d’acord amb les modalitats i terminis que s’especifiquen en document annex; publicar aquesta convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de conformitat amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals (ROAS) i 48.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú. Districte de l'Eixample 20. Declarar improcedent, d’acord amb l’establert a l’apartat 4 lletra d) de l’Article 114 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, l’advertiment del propòsit d’iniciar expedient d’expropiació, per ministeri de la llei, formulat per l’entitat “Patrimonial Climent, SL”, el 29 de gener de 2016, en relació a la finca número 195 del carrer Rosselló, qualificada parcialment de sistema d’equipaments de nova creació de caràcter local (clau 7b), i inclosa en l’Actuació Aïllada d’expropiació núm. 1 del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana d’ordenació i assignació de tipus pel futur equipament a ubicar a l’interior de l’illa d’Enric Granados, Rosselló, Aribau i Còrsega, aprovat definitivament pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 5 de febrer de 2010, en base als motius que figuren a l’informe de la Direcció d’Expropiacions de la SPM Barcelona Gestió Urbanística, SA, de 23 de maig de 2016, que a efectes de motivació s’acompanya al present acord i es té íntegrament reproduït. Districte de les Corts 21. Aprovar la modificació de la proposta del Compte de Liquidació Definitiu, subscrita el 20 de gener de 2015, pel Director de Serveis Econòmics de Bagursa, i informada pel Departament de Gestió de sòl de Bagursa, de 3 de juliol de 2015, d’acord l’article 105.2 de la Llei 30/92, del Règim Jurídic de les Administració Públiques, modificat per la Llei 4/99, de 13 de gener, en el sentit de corregir el repartiment del saldo excedent entre els propietaris del Compte de Liquidació Definitiu del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística de la modificació puntual del Pla Especial d’Ordenació del Sector comprès entre la carretera del Collblanc, avinguda de Xile i el camí de Torre Melina de Barcelona aprovat definitivament el 15 de juliol de 2015. Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística esmentat. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. Notificar-lo personalment als interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 3308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 22. Aprovar el Projecte per l’adequació de l’espai per a la dinamització a l’entorn de l’Edifici Cel, al Parc d’Atraccions del Tibidabo, d’iniciativa municipal, a instància de Patsa, d’acord amb les condicions que consten en l’Informe favorable del Responsable de l'Espai Públic (REP), de 14 de març de 2016, amb classificació A i que es dóna per reproduït, amb un import de 604.888,71 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; notificar el present acord als interessats en aquest procediment. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya. Districte de Nou Barris 23. Aprovar definitivament d’acord amb l’article 20 de la Llei d’Expropiació Forçosa, la relació de béns i drets afectats per l’expropiació parcial i ocupació temporal de la finca núms. 9-11 del carrer de les Agudes, i per l’ocupació temporal de les finques núms. 17-19, 21-23 i 33-35 del carrer de les Agudes, incloses en el Projecte executiu de les actuacions de millora de les infraestructures i els espais públics de la Ciutat Meridiana Part II: connexió del carrer Pedraforca amb el carrer de les Agudes i naturalització de talussos, al Districte de Nou Barris, aprovat definitivament el 25 de març de 2015 per la Comissió de Govern; iniciar l’expedient d’expropiació, de conformitat amb l’article 21.1 de la Llei d’Expropiació Forçosa; publicar aquest acord mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la Província, a un diari dels de més circulació de la província i al Tauler d’edictes municipal, amb publicació íntegra de la relació de béns i drets aprovada definitivament, de conformitat amb l’article 21.2 de la Llei d’Expropiació Forçosa, i notificar-ho individualment als afectats. 24. Encarregar a la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA (Bagursa) la gestió de l’expropiació parcial i ocupació temporal de les finques incloses en el Projecte executiu de les actuacions de millora de les infraestructures i els espais públics de la Ciutat Meridiana Part II: connexió del carrer Pedraforca amb el carrer de les Agudes i naturalització de talussos, al Districte de Nou Barris, aprovat definitivament per la Comissió de Govern el 25 de març de 2015, en els termes de l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 20 de maig de 2016 obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït, i de conformitat amb l’article 155.b del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de més circulació de la mateixa província i al Tauler d’edictes municipal. Districte de Sant Andreu 25. Declarar improcedent, de conformitat amb l’informe jurídic que figura a l’expedient, l'advertiment d'inici d'expedient d’apreuament formulat pel Sr. Juan Llorach Gaspar, el senyor Josep Llorach Gaspar, el senyor Miquel Llorach Gaspar, el senyor Jaime Llorach Gaspar, la senyora Maria Inmaculada Llorach Gaspar, el senyor Javier Llorach Gaspar i el senyor Jorge Llorach Gaspar, en relació a la finca núms. 46-48 del carrer Neopàtria d’aquesta ciutat, qualificada com a equipaments (7b) pel Pla General Metropolità, qualificació que manté la Modificació del Pla General Metropolità a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu (MPGM) aprovada definitivament en data 12 d’abril de 2013 (DOGC de 28 de maig de 2013), atès que segons l’article 114.4 d) del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’advertiment d’inici d’expedient d’apreuament no s’aplica als terrenys on hi hagi construccions o instal·lacions en NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3309 ús o susceptibles d’ésser utilitzades, sia per a ús propi o per a obtenir-ne un rendiment econòmic. Districte de Sant Martí 26. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització i infraestructures del carrer Bolívia, entre els carrers de Fluvià i Selva de Mar, dins l’àmbit Pla Especial d’Infraestructures 22@”, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 26 d’abril de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 3.111.688,23 euros, més el 21% de l’IVA; d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), i en un diari dels de més circulació de la província, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 27. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització del carrer Marroc, entre els carrers Treball i Agricultura, dins l’àmbit Pla Especial d’Infraestructures 22@” al Districte de Sant Martí, a Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 12 de maig de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import d’1.349.684,86 euros, més el 21% d’IVA; d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), i en un diari dels de més circulació de la província, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 28. Aprovar definitivament el “Projecte d’urbanització i infraestructura del carrer Marroc (entre el carrer Treball i el carrer Selva de Mar)”, al Districte de Sant Martí, a Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte d'11 de març de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import d’1.629.254,21 euros, més el 21% d’IVA; d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), en un diari dels de més circulació de la província, a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i encarregar a Bagur, SA. la gestió de l’actuació. 3310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió de 19 d’abril de 2016, aprovada el 17 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 d’abril de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Mercedes Vidal Lago, Laura Pérez Castaño, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims. Srs. Raimond Blasi, Daniel Mòdol i Deltell i Xavier Mulleras. Igualment hi són presents les Sres. i els Srs.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada d’Esports; Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura; Gemma Tarafa Orpinell, comissionada de Salut; Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats, Jordi Sánchez Masip, gerent de l’IMSS i director d’Acció Social i Mercè Massa Rincón, gerent del Consorci d’Educació. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Josep Maria Montaner Martorell. S’obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de les actes de la sessió extraordinària de 25 de febrer i de la sessió ordinària de 22 de març de 2016. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, i disposa la despesa del contracte de suport tècnic per a l’estudi, diagnosi i tramitació del recurs de sortida de les persones ateses al Centre d’Acollida i Urgències per a la Vellesa (CAUV) que pertany al Servei d’Acollida i Urgències per a la Vellesa (SAUV), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 173.862,98 euros. 2. Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a la Residència geriàtrica San Pablo el concert de 10 places residencials de gent gran per a persones ateses al SAUV (lot 5), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 419.922,34 euros. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3311 3. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte del servei de gestió, organització d’activitats i desenvolupament dels programes de l’Ateneu de Fabricació Digital de les Corts, per als exercicis 2016- 2017, i per un import de 42.182,20 euros. 4. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 21 de març de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per a la gestió i explotació del Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 654.500,00 euros. 5. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per a la gestió i explotació de les pistes poliesportives de La Creueta del Coll, per als exercicis 2016 a 2018, i per un import de 26.000,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient de contractació del servei de promoció de la convivència i de coneixement i atenció de situacions de vulnerabilitat social als barris de Trinitat Vella, Bon Pastor i Baró de Viver, per als exercicis 2016 a 2018, i per un import de 123.067,40 euros. Acord de la Comissió de Govern de 7 d’abril de 2016: 7. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis per a la gestió de l’Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí i de Les Corts-Sants durant els anys 2016, 2017 i 2018, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16000506, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 2.057.670,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, per un import d’1.870.609,08 euros de pressupost net i 187.060,92 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, amb el següent desglossament: LOT 1: 1.028.835 euros, IVA inclòs dels quals 935.304,54 euros corresponen al preu net i 93.530,46 euros a l’IVA. LOT 2: 1.028.835 euros, IVA inclòs dels quals 935.304,54 euros corresponen al preu net i 93.530,46 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els pressupostos corresponents. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes La presidenta de la Comissió, Sra. Benedí, indica que s’ajunta l’informe amb la proposició del Grup Municipal de CiU. Recorda que tant el Govern com el ponent del Grup Municipal de CiU tenen 7 minuts, i la resta de grups, 4 minuts. A la Comissió: 1. Pla d’Adolescència i Joventut 2013-2016. Pla Jove. Resum avenços i accions previstes període 2015-2016. La Sra. Pérez manifesta que avui presenten la valoració dels resultats del 2015 del Pla d’adolescència i joventut, el Pla d’accions 2016 i el disseny del pla que s’iniciarà l’any vinent. Agraeix la feina tècnica que s’ha fet i la introducció dels nous temes que s’han prioritzat políticament. 3312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Assenyala que el Pla d’adolescència i joventut es va aprovar el 2013 i que, per tant, no és un pla del Govern actual. Afirma que el grau de compliment del Pla el 2015 és elevat, ja que s’ha aconseguit executar accions en un percentatge superior a anys anteriors. Destaca que, per tant, la política de joventut no s’ha aturat, sinó que s’aplica amb intensitat. Remarca que, de fet, s’estan recuperant línies d’actuació que els últims quatre anys s’havien aturat, com la relativa a l’habitatge. Pel que fa a això, explica que s’ha activat el parc de lloguer social davant la davallada de l’emancipació juvenil per la crisi. A més, afirma que s’han reforçat mesures d’ocupació a través de la posada en marxa el desembre del 2015 del projecte de Garantia Juvenil, dotat amb més d’un milió d’euros. Destaca que, d’aquesta manera, s’han triplicat els plans d’ocupació, i que, a més, s’està començant a definir el nou Pla d’ocupació juvenil. Manifesta que a l’informe es poden veure els temes que han tingut més rellevància el 2015, com el Pla d’ocupació juvenil, l’orientació educativa, la xarxa de punts JIP (Jove, Informa’t i Participa) i els projectes socioculturals. Assenyala que en les noves accions del 2016 es pot observar el canvi de prioritats polítiques respecte al Govern anterior, tot i mantenir-se l’estructura del Pla. Destaca la prioritat de la participació juvenil, que afirma que és un aspecte que s’havia deixat de banda en els darrers quatre anys. En relació amb això, explica que s’estan tornant a introduir activitats organitzades per joves en festes i esdeveniments de ciutat, com la Mercè, Santa Eulàlia, o les activitats de Nadal a la plaça Catalunya, tal com reivindicaven els joves. Destaca també el programa de Garantia Juvenil, així com les noves accions orientades a la salut, amb guies sobre problemes com la dependència dels joves de les xarxes socials o les noves tecnologies i les drogoaddiccions, i l’assessorament i acompanyament a adolescents i joves pel dret al propi cos. A més, afirma que estan augmentant el nombre de sales d’estudi a la ciutat i fent un diagnòstic per fer arribar als joves la informació sobre els espais dels quals disposen, i que també volen incrementar la participació dels joves d’orígens diversos. Explica que han aprofitat els espais de debat que s’han generat arran de l’elaboració del Pla d’actuació municipal (PAM) per parlar del nou Pla d’adolescència i joventut, i que també han acordat un procés conjunt de definició de les propostes amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), ja que consideren que aquest Pla no pot ser un «pla d’oficina», sinó que ha de ser un pla sobre la realitat de Barcelona en què hi participin els joves. El Sr. Blasi assenyala que aprofitarà per substanciar la proposició del Grup Municipal de CiU sobre aquest tema. Lamenta que el Govern actual hagi eliminat la Regidoria de Joventut, que tenia més de 30 anys d’història, i que la Sra. Pérez hagi començat la seva intervenció dient que l’actual Pla d’adolescència i joventut no és el seu. En aquest sentit, recorda que és un pla que va ser aprovat en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona sense cap vot en contra. A més, opina que una afirmació així menysté la feina del gran nombre de persones que van participar en l’elaboració del Pla, entre elles la responsable de l’Àrea de Joventut de la ciutat. Es pregunta com el Govern pretén tenir credibilitat pel que fa a l’ocupació dels joves quan ha suprimit la Taula d’Ocupació i el Pla de xoc contra l’atur juvenil, o com es poden creure que el Govern liderarà el desenvolupament dels punts JIP quan no ha apostat mai per aquests punts ni ha volgut estendre’ls als centres de secundària concertats, tal com va fer el Govern anterior. A més, afirma que és difícil que es puguin creure que el Govern es planteja fer un nou pla de joventut, quan encara no coneixen ni la metodologia ni el procés participatiu que durà a terme. Manifesta que entén que els quatre anys anteriors al Govern de CiU les polítiques de joventut van ser pràcticament nul·les i que el Grup d’ICV-EUiA no té experiència ni en polítiques ni en plans de joventut, però demana al Govern que compti amb tothom per fer el nou Pla. Opina que un informe és adient per parlar de les accions del 2015, però no pas per parlar de les accions del 2016, per a la qual cosa seria més apropiada una mesura del govern, amb un pla suficientment flexible per poder-hi fer adaptacions. Assenyala que el Grup de CiU avui planteja una proposició que demana un Pla NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3313 d’actuació per l’àmbit d’adolescència i joventut per al 2016, fet que permetrà fer un seguiment de les polítiques que s’estan desenvolupant i que s’iniciïn els tràmits per a l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut que hauria d’entrar en vigor a partir del 2017. Manifesta que el seu grup considera que els pilars sobre els quals s’hauria de basar aquest Pla són la formació, l’ocupació, l’habitatge, l’associacionisme i la participació, la salut, el lleure i la cohesió social, i que volen que hi pugui participar tothom. Demana al Govern que no s’amagui en la ideologia i es preocupi de les persones, i que continuï avançant en matèria de promoció i apoderament dels i les joves en comptes d’anar enrere. La Sra. Barceló explica que són conscients que el resum que ha presentat el Govern ha requerit hores de feina per part dels tècnics, però que creuen que, a més de mostrar el que s’ha fet, el que hi ha en marxa i el que no s’ha fet, hauria d’incloure també les mesures que pensa tirar endavant el Govern, concretant-ne la metodologia, els objectius, els terminis i el cost. En aquest sentit, afirma que els problemes es resolen amb accions concretes. Manifesta que el Grup Municipal de C’s votarà a favor de la proposició del Grup Municipal de CiU, que destaca que recull les necessitats que es van expressar en el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona). Explica que, segons el Pla d’adolescència i joventut, a Barcelona hi ha més de 60.000 adolescents entre 12 i 13 anys i més de 260.000 joves entre 17 i 30 anys, i que de moment desconeixen les propostes del Govern actual per a aquest segment de la població. Assenyala que la proposició fa referència a la necessitat de mesures per lluitar contra l’atur juvenil. Pel que fa a això, destaca que és important que es dugui a terme el Pla de xoc contra l’atur juvenil, tenint en compte que l’atur i les condicions laborals són el que més preocupa els joves, i que actualment hi ha 427.000 llocs de treball menys que el 2007. Pregunta quines accions es pensen fer en aquest àmbit, a quants adolescents i joves arribaran, i quin cost tindran. Assenyala que un altre aspecte important és l’emancipació juvenil, ja que el 45,7% dels joves no estan emancipats. A més, remarca que el nombre joves que han marxat a l’estranger ha augmentat un 62,5% respecte a l’any 2009. D’altra banda, afirma que, a data d’avui, desconeixen quin és el pla d’habitatge per a joves. En relació amb això, opina que un dels reptes que hauria de tenir el Govern és que Barcelona tingui habitatges de lloguer assequible al llarg de la vida d’una persona. Manifesta que també els agradaria saber quin és el pla del Govern per a la formació i l’emancipació dels joves de la ciutat. Assenyala que, a més de la formació tècnica, els joves han expressat la necessitat de cursos i tallers d’autoconeixement i orientació professional, així com l’increment dels tallers als diferents districtes i una major oferta a les tardes i els dissabtes. D’altra banda, opina que per a l’emancipació dels joves seria important oferir tarifes accessibles per al transport, una demanda que es va expressar també en el CJB. Remarca que, dels 22 punts d’informació juvenil previstos, només n’hi ha 17 i en falten 5, i pregunta quan es preveu instaurar els que falten. A més, afirma que tampoc no s’han executat altres equipaments per a joves. Assenyala que, per exemple, a l’Eixample només s’ha creat un punt d’informació juvenil i cap casal ni espai de joves. Pregunta quina és la posició del Govern actual respecte a aquestes mancances. Opina que també calen programes de prevenció de conductes de risc al llarg de tot el curs. Recorda que els experts en salut mental van expressar en el Fòrum de Salut Mental del passat 9 d’octubre la necessitat de potenciar la promoció de la salut mental i, en especial, la prevenció de trastorns en adolescents i joves. Pregunta què pensa fer el Govern sobre els punts d’informació juvenil a les sales d’estudi nocturnes, o sobre els projectes que estan marcats en groc al document com a accions pendents. Manifesta que no dubten de les bones intencions del Govern, però que, més enllà d’això, els agradaria menys llistats descriptius i més concreció. 3314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Benedí agraeix la presentació de l’informe. Manifesta que al Grup Municipal d’ERC els preocupa que, després de les darreres eleccions municipals, s’hagi suprimit per primer cop la Regidoria de Joventut a l’Ajuntament de Barcelona i que no coneguin encara les principals línies estratègiques i d’actuació en matèria de joventut. Respecte a l’informe presentat, opina que el Govern actual comet els mateixos errors metodològics que el Govern anterior en relació amb l’avaluació, ja que utilitza ad hoc uns o altres indicadors, cosa que fa gairebé impossible comparar els resultats de diferents programes amb els d’anys anteriors. A més, remarca que els indicadors no haurien de ser només quantitatius, sinó també qualitatius, per tal de saber si els programes funcionen o no són necessaris. En aquest sentit, afirma que cal avaluar correctament les accions que es facin per no malbaratar recursos públics en accions que no ajudin ningú. Assenyala que, en comissions anteriors, ja s’ha parlat del nou Pla d’adolescència i joventut 2017-2020 a proposta del seu grup. Explica que els preocupa no saber encara com s’estructurarà el procés de participació i la redacció d’aquest nou pla. Manifesta que, en aquest sentit, votaran a favor de la proposició del Grup Municipal de CiU, ja que comparteixen que cal disposar d’aquest nou pla i volen conèixer més a fons com es pensa elaborar. Explica que el Govern parla de redefinir el model d’equipaments juvenils de la ciutat, però no concreta com articularà aquest debat ni quins terminis es planteja, a banda de semblar que delegui tot el pes d’aquest procés en el CJB. Afirma que Barcelona té un dèficit important en equipaments juvenils i que, a més, sovint són poc coneguts pel jovent de la ciutat. Opina que, per tant, cal posar al dia el model d’equipaments per a joves i disposar d’un nou Pla d’equipaments juvenils realista i viable que desencalli la situació actual. Manifesta que veuen una línia continuista respecte a les sales d’estudi i que, amb les dades d’usuaris que es presenten, és evident que cal ampliar la xarxa. Explica que per això proposen que hi hagi dues sales d’estudi permanents i que s’ampliï el nombre de sales durant l’època d’exàmens a tots els districtes. Destaca que l’ocupació juvenil és un tema cabdal per al seu grup i que ja han dit en alguna altra ocasió que cal deixar de fer plans de xoc. Explica que, al seu parer, l’atur juvenil és una xacra que s’arrossega des de fa molts anys, mentre que els plans de xoc serveixen per donar una resposta ràpida a situacions sobtades. Afirma que, malauradament, l’atur i la precarietat laboral dels joves són un problema estructural que aboca molts joves a l’exili. Manifesta que, per tot això, creuen que s’ha d’abordar aquest tema de manera global, definint estratègies ambicioses a mitjà i llarg termini. Opina que l’habitatge és un problema greu que cal resoldre, i que l’emancipació juvenil és un dret que la ciutat ha de permetre que es faci efectiu. Pel que fa a l’àmbit de salut, explica que creuen que cal garantir la presència de màquines expenedores de preservatius i de tampons i compreses, amb preus reduïts, als equipaments utilitzats pel jovent de la ciutat, així com augmentar el nombre de programes relacionats amb la salut sexual i reproductiva. A més, remarca que cal no oblidar la salut mental juvenil, sobre la qual ja van presentar un prec al seu moment. Conclou que, en definitiva, demanen precisió, més accions i millors indicadors d’avaluació, i sobretot lideratge públic de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el teixit juvenil de la ciutat, per fixar nous objectius i línies de treball que permetin millorar la qualitat de vida dels i les joves de la ciutat. La Sra. Andrés agraeix la presentació de l’informe a la Comissió, i pregunta si es presentarà al CJB i, en cas afirmatiu, quan es farà. Destaca la tasca dels professionals de l’àrea i dels territoris que han fet possible que avui es pugui fer aquest balanç d’accions. Quant al balanç del 2015, manifesta que coincideixen amb el Grup Municipal d’ERC que caldria treballar amb indicadors que permetessin obtenir uns resultats de valoració qualitatius, a més dels quantitatius. Explica que, des del Grup Municipal del PSC, pensen que el que es desprèn d’aquest balanç és que cal treballar força i a fons les polítiques per a joves perquè NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3315 esdevinguin veritables polítiques de joves, més enllà de mesures concretes o accions que després es puguin quantificar o valorar qualitativament. Afirma que es tracta d’elaborar entre tots una política que sigui transversal, que tingui uns objectius clars, que compti amb els mitjans necessaris i que permeti abordar els temes des de diferents regidories i àrees de l’Ajuntament. Opina que el Pla de xoc contra l’atur juvenil no tindrà bons resultats si no s’aborda d’una manera transversal i integral des dels àmbits de l’educació, de la promoció econòmica i de la promoció de l’ocupació, i com a prioritat. Assenyala que el Pla també ha de preveure una ciutat a l’abast dels joves, i s’ha d’intervenir en temes d’habitatge, transport, oferta cultural i oci des d’una perspectiva transversal i integral. Manifesta que, tot i així, consideren que les línies que es puguin plantejar per a un any han de ser molt genèriques, ja que s’està en ple procés d’elaboració del PAM. A més, remarca que tots estan d’acord que l’elaboració del Pla s’ha de fer amb el consens i la participació activa del jovent de Barcelona. Afirma que, per tant, no tindria sentit elaborar un pla de manera unilateral per part del Govern sense comptar amb el que puguin dir les persones joves en el PAM i des del CJB i la resta d’entitats i associacions juvenils de la ciutat. Explica que troben continuistes les línies de treball del Pla respecte a plans anteriors, i que creuen que s’ha de ser molt agosarat per fer front als autèntics problemes que té la gent jove de la ciutat, com l’emancipació i el treball precari. A més, afirma que cal evitar l’èxode del jovent i retenir el talent a la ciutat. Manifesta que pensen que cal redissenyar el Pla d’equipaments juvenils i que és imprescindible la intervenció del CJB i altres espais de joves actius de la ciutat per fer-ho. Opina que ha de ser un Pla d’equipaments realista i que prevegi, sobretot, el contingut funcional i els recursos necessaris. Afirma que també creuen que s’ha de redissenyar la xarxa de serveis perquè sigui identificable per als joves. Finalment, es refereix a la necessitat d’incidir en altres reptes que també s’han tractat en la Comissió, com l’assetjament escolar i la violència. La Sra. Esteller recorda que el Grup Municipal del PP es va abstenir en relació amb aquest Pla en el mandat anterior perquè considerava que partia d’una visió molt paternalista dels joves i, en canvi, no donava instruments perquè poguessin arribar a tenir autonomia, que al seu parer és el més important. Afirma que el que volen la majoria dels joves és poder-se guanyar la vida i tenir el futur que ells mateixos decideixin. En relació amb això, destaca que cal tenir en compte que només un de cada quatre joves té ingressos per poder-se mantenir. D’altra banda, manifesta que sempre han reclamat a l’Ajuntament que faci plans per a tots els joves de la ciutat i no només per als joves que estan associats. Assenyala que, a la ciutat, hi ha més de 244.000 joves d’entre 15 i 29 anys, i que molts d’ells necessiten instruments i oportunitats per poder tenir un futur que ells mateixos puguin governar. En aquest sentit, opina que l’emancipació, la formació i la igualtat d’oportunitats han de regir les polítiques de joventut de l’Ajuntament. Remarca que 23.700 joves són a l’estranger i que cal que aquests joves tinguin oportunitats a la ciutat perquè puguin tornar-hi. A més, recorda que la taxa d’atur juvenil, tot i haver-se reduït, és d’un 24% i que, per tant, encara s’han de fer molts esforços perquè baixi més. Assenyala que el seu grup va presentar 63 propostes en el mandat anterior perquè el Pla d’adolescència i joventut tingués com a epicentre l’esforç, l’emprenedoria i la voluntat de superació, per tal que els joves puguin tenir les oportunitats que els permetin poder exercir plenament la seva llibertar personal. Afirma, però, que no totes van ser acceptades i, per això, no hi van poder donar suport. Destaca que els àmbits de l’habitatge, la formació i l’ocupació són vitals. Explica que un altre aspecte que sempre han intentat afavorir és que els joves tinguin facilitats per aprendre anglès, ja que és un requisit important per accedir a qualsevol feina. A més, opina que el Pla també ha d’afavorir el castellà, i no només el català. 3316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Assenyala que, de les 40 biblioteques de la ciutat, només 7 tenen horari nocturn per poder estudiar, i demana que s’ofereixin moltes més sales en aquest horari. D’altra banda, demana que es rebaixi la T-Jove a 20 euros al mes. La Sra. Rovira manifesta que, en primer lloc, volen denunciar que aquest matí hi ha hagut una nova batuda contra els manters a la plaça Catalunya. Afirma que creuen que ja és hora de treballar, des de la Comissió, per garantir els drets socials d’aquest col·lectiu, que de moment són inexistents. Pel que fa al Pla d’adolescència i joventut, afirma que per al Grup de la CUP és important que es transversalitzi la perspectiva de gènere en les diferents actuacions que es fan, i que, alhora, també els agradaria que hi hagués un eix concret de feminismes i LGTBI. Explica que consideren que els joves tenen molt a dir pel que fa a això, i poden esdevenir els garants de començar a canviar les actituds masclistes i avançar cap a una societat feminista. Manifesta que, malgrat els programes i les accions realitzades pel que fa a cohesió social, no s’ha avançat en la demanda que es va plantejar el mes de gener sobre les sales d’estudi nocturn per a estudiants. Assenyala que no hi ha hagut reunions ni respostes per part del Govern, i que, per tant, volen saber com vol avançar el Govern en aquest àmbit. Explica que també volen conèixer com afrontarà el Govern la formació professional i la formació professional dual, ja que en aquests dos àmbits es realitzen pràctiques no remunerades i, fins i tot, els mateixos estudiants han de pagar per poder obtenir finalment el títol, cosa que genera mà d’obra gratuïta per a les empreses. A més, assenyala que hi ha nombrosos plans d’ocupació que es basen en pràctiques en les quals tan sols es cobren 200 o 300 euros al mes per fer entre 20 i 30 hores setmanals, i pregunta quines accions pensa desenvolupar el Govern pel que fa a això. Manifesta que també creuen que hi hauria d’haver un punt específic per conscienciar i fer front a la distribució sexual del treball domèstic, de cures i reproductiu, que comporta la doble presència i jornada de les dones, amb l’objectiu de socialitzar aquests treballs i crear una generació que tingui això més assumit i ho traslladi a la pràctica. Pel que fa a l’àmbit d’ocupació, assenyala que ja s’ha dit que, d’una banda, hi ha un alt índex d’atur i que, de l’altra, l’ocupació és molt precària. Recorda que l’Ajuntament de Barcelona i el Grup de BC es van comprometre a generar un segell de qualitat per oferir llocs de treball digne per a les persones i de moment encara no s’ha presentat. Pregunta quines mesures es duran a terme per garantir que realment es generen llocs de treball de qualitat. Explica que també creuen que és important que els punts d’informació donin a conèixer els drets de les treballadores i facilitin eines perquè aquest col·lectiu es pugui apoderar i organitzar en els seus llocs de treball mentre l’Ajuntament no tingui un control real de la qualitat del treball que s’hi fa. Així mateix, manifesta que també pensen que s’haurien d’habilitar punts de denúncia de vulneracions de drets laborals i de discriminació masclista, sexista, per raó d’origen o per opció o identitat sexual en moltes empreses de la ciutat, i que aquests espais haurien de garantir l’anonimat de les persones que denunciïn. La Sra. Pérez remarca que, des que es va presentar l’Enquesta de joves i molt abans, hi ha hagut compareixences i espais en els quals han explicat les línies estratègiques i el pla de treball del Govern en aquest àmbit, i que també es poden consultar els informes de la Taula d’Ocupació. En aquest sentit, opina que el «mantra» que el Govern no explica el pla de treball és insostenible. Assenyala que, per exemple, es pot assistir a taules com la que van fer de seguiment i disseny del nou Pla contra l’atur juvenil, que es van comprometre a tenir abans de les vacances d’estiu. D’altra banda, recorda que el dia 4 s’iniciarà l’estratègia de prevenció de la violència en àmbit educatiu i comunitari, en la qual participaran els joves. Manifesta que estan molt d’acord en la crítica relativa al fet que s’han d’avaluar els programes d’una altra manera, i no només a través d’indicadors quantitatius i la suma d’accions. Afirma que això, doncs, s’ha de rectificar. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3317 Assenyala que el debat d’equipaments va molt més enllà de la quantitat d’equipaments i que cal fer aquesta reflexió conjuntament. Afirma que no és cert que estiguin centrant l’acció en el CJB, però que sí que és important escoltar aquesta entitat quan els diu, per exemple, que el Pla d’ocupació juvenil ha de tenir una línia específica sobre l’exili juvenil. Informa que el Pla de salut mental estarà enllestit cap al mes de juliol i que se centrarà molt en l’adolescència i la joventut. A més, destaca que s’han augmentat els recursos destinats a joves en salut sexual i reproductiva. Assenyala que el Pla no contindrà el llistat més específic d’accions, com no ho ha fet fins ara, sinó les línies estratègiques, de manera que tots els temes que s’han comentat es podran incloure en el nou Pla. A més, informa que ja s’està treballant en el diagnòstic participatiu, que s’estendrà fins al juliol, i que es recolliran les propostes que es fan en els debats específics de joventut que tenen lloc als districtes en el marc de Decidim Barcelona. Afirma que a partir del juliol es formarà una comissió política on es podran treballar conjuntament la resta de línies que quedin pendents. El Sr. Blasi remarca que tots els grups han reclamat al Govern metodologia i que, per tant, troben que no és acceptable que es limiti a dir que s’està treballant. Manifesta que comptar amb el CJB significa també llegir el seu informe i saber què reivindica, i no quedar-se només amb la part que interessa i organitzar una sessió participativa en el PAM per «quedar bé». Afirma que tots els grups municipals han comptat al seu moment amb el CJB com a representant del teixit associatiu juvenil, però que també s’ha de comptar amb els joves no associats. Reitera que considera que ha estat un menyspreu per part de la Sra. Pérez començar la intervenció dient que aquest Pla no és el seu. Recorda que quan el van fer no disposaven de l’Enquesta de joves, però que van posar en marxa un pla, tot i les seves mancances. Pel que fa a això, assenyala que els indicadors sempre han estat un repte i ho continuaran sent. Afirma que poden estar d’acord que no es tracta de fer un pla de xoc respecte a l’ocupació, però que no comparteixen que s’eliminin la Taula d’Ocupació i el Pla de xoc contra l’atur juvenil sense tenir una alternativa viable més enllà de la Garantia Juvenil, amb la qual no s’ha arribat a la meitat de les expectatives perquè l’Ajuntament de Barcelona no ha volgut tenir un lideratge, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, per gestionar recursos. Recorda que en el mandat anterior el grup que avui governa denunciava sovint el problema de l’exili juvenil. En aquest sentit, pregunta on és el pla de retorn que es va començar a treballar. D’altra banda, assenyala que el grup de govern també reivindicava un pla d’equipaments quan estava a l’oposició, però que, en canvi, no ha tornat a posar les bases amb l’entitat amb la qual s’havia col·laborat per fer-lo, la Fundació Ferrer i Guàrdia. Pregunta on és la feina realitzada, i si el Govern té prejudicis respecte a la feina que han fet anteriorment els i les tècniques. Agraeix els vots dels grups municipals que han votat a favor de la proposició i que permeten tirar-la endavant, tot i no saber el sentit del vot dels grups de BC i la CUP. Finalment, afirma que vetllaran perquè a la ciutat hi hagi polítiques transversals d’adolescència i joventut. La Sra. Pérez expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Rovira afirma que el seu grup també s’abstindrà. Es dóna per tractat. 2. Suport als Clubs i a les Entitats Esportives de Barcelona. La Sra. Ortiz cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. Carranza destaca que un dels principals actius que té la ciutat de Barcelona és la xarxa de clubs i entitats esportives, que configura una part 3318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 fonamental de tot el model de gestió de l’esport a Barcelona i, a més, és un referent internacional. Manifesta que, segons les dades de què disposen, hi ha aproximadament més de 2.500 entitats a la ciutat que ofereixen activitats esportives, tot i que no totes estan en actiu. Afirma que, tradicionalment, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat moltes de les seves polítiques de promoció esportiva donant suport a aquest teixit esportiu, que destaca que és un autèntic motor de l’activitat esportiva de la ciutat i que, a més, funciona amb una quantitat important de voluntariat. Explica que darrerament la gestió dels clubs s’ha vist afectada per l’entrada en vigor d’una sèrie de lleis, normatives i reglamentacions, sobretot pel que fa a temes laborals, comptables i fiscals, que en fan molt més complexa la gestió econòmica i organitzativa. Afirma que la llei sobre l’exercici professional del sector, la nova regulació contractual i l’augment de l’IVA d’aquestes entitats les ha deixat en una situació de fragilitat molt preocupant. Remarca que, davant aquesta situació, el suport que tradicionalment ja s’ha donat a aquestes entitats encara està molt més justificat. Assenyala que en aquest informe donaran compte de les principals actuacions que es fan en aquest sentit: la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció als Clubs i entitats esportives de la ciutat; el suport a les entitats i els clubs esportius que participen en el Pla de l’esport fora de l’horari lectiu, i la convocatòria general de subvencions ordinàries del 2016. Recorda que en el Pla estratègic de l’esport de Barcelona 2012-2022 es preveu la creació d’una oficina d’atenció als clubs i entitats esportives de la ciutat. Afirma que l’abril del 2015 es va crear l’estructura d’aquesta oficina, que va començar a funcionar a ple rendiment el setembre del 2015. Explica que aquesta oficina posa a la disposició de clubs i entitats, de manera gratuïta, un conjunt de serveis i eines per facilitar la gestió dels seus projectes i activitats. Indica que l’informe presenta els tipus d’assessorament i suport que ofereix l’oficina i les dades sobre els assessoraments realitzats. En relació amb això, destaca que hi ha hagut més de 500 peticions d’assessorament. Assenyala que, dins del catàleg de serveis que s’especifica en l’informe, el servei lingüístic inclou també el castellà, que no hi figura per error. Explica que l’informe presenta les accions d’assessorament distribuïdes per districtes, així com el conjunt d’accions formatives que es fan, que de moment han consistit en tres càpsules formatives diferents. Precisa que se n’han fet tres —al novembre del 2015, al desembre del 2015 i al març del 2016— i que han tingut una assistència molt elevada. Assenyala que aquestes càpsules es dissenyen en funció de les demandes específiques de les entitats. Pel que fa al suport a les entitats des del Pla de l’esport fora de l’horari escolar, assenyala que els grups ja coneixen el programa. Destaca que per al Govern és una prioritat tot el que es fa en edat escolar, tant dins com fora de l’horari lectiu. Explica que, en aquest marc, hi ha un projecte d’homologació de les entitats, que inclou un acompanyament en tot aquest procés fent visites de seguiment a cada entitat i, sobretot, donant suport a la planificació i la programació de continguts. Quant a la convocatòria de subvencions, informa que s’han revisat alguns requisits generals i específics, i que, sobretot, s’ha passat la major part de subvencions extraordinàries a subvencions ordinàries, que han augmentat en 1.300.000 euros aquest any. La Sra. Fandos agraeix la presentació de l’informe, que assenyala que presenta algunes de les eines que es van posar en marxa en el mandat anterior. Destaca que, en aquesta línia, un dels objectius del Pla estratègic de l’esport de Barcelona 2012-2022 va ser la creació d’una oficina de suport als clubs. Explica que no va ser senzill dissenyar aquesta oficina perquè va ser pionera i que, a partir del projecte de l’Ajuntament de Barcelona, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va anar creant oficines d’aquest tipus a la resta de territoris. Afirma que per al Govern de CiU aquesta oficina tenia una gran importància i que, per tant, celebren que es posi en valor i que cada cop tingui més força. Remarca que, a més a més, van fer una aposta important que no compartia tothom en aquell moment, que era que aquesta oficina estigués gestionada per la UFEC, motiu pel quan van fer un conveni amb aquesta entitat. Opina que les dades que avui es presenten NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3319 demostren l’encert d’haver creat aquesta oficina, atès que, en el poc temps que fa que funciona, ja ha atès un nombre important dels clubs de la ciutat. Agraeix que el Govern actual continuï la segona acció que ha presentat la Sra. Carranza, que remarca que es va haver de crear de zero, ja que abans no es donava suport econòmic als clubs fora de l’horari escolar. Afirma que, en un moment de crisi, això era important per als nens i les famílies que no podien tenir suport per poder continuar fent esport fora de l’horari escolar, alhora que així també es responia a una petició dels clubs. Opina que l’evolució del programa demostra que també va ser un encert. Pel que fa a la tercera acció, assenyala que la convocatòria de subvencions de l’any 2016 va en la línia que ja s’havia començat a impulsar l’any anterior, en què es van començar a traspassar diners de subvencions extraordinàries a ordinàries, passant d’1.600.000 euros a 2 milions d’euros. Així mateix, destaca l’increment en el nombre de clubs i entitats que reben suport, ja que s’ha passat de 252 el 2012 a prop de 380 actualment. Afirma que les mesures que va adoptar el Govern anterior es van consolidant i que, per tant, hi estan totalment d’acord. Manifesta que agraeixen la feina que s’ha fet i que posen en valor que es continuïn fent polítiques de suport als clubs i les entitats esportives. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, que afirma que és un exemple de com s’hauria de presentar un informe, ja que conté objectius, dades i pressupost, i utilitza un llenguatge clar i concís. En aquest sentit, felicita la comissionada d’Esports per la seva eficiència. Assenyala que, malgrat això, el que es presenta correspon a iniciatives del Govern anterior. Explica que estan d’acord que es continuï fent tot allò que ha funcionat, però que els agradaria conèixer el projecte global que té el Govern respecte a l’esport a la ciutat. Manifesta que valoren molt positivament la creació de l’Oficina d’Atenció als Clubs de Barcelona. Afirma que les dades sobre aquesta oficina són positives i que esperen que pugui arribar a més entitats, ja que els clubs esportius són molt importants per promoure l’esport i, a més, comporten beneficis econòmics a la ciutat. Felicita el Govern pel que fa al programa de suport a les entitats des del Pla de l’esport fora de l’horari escolar. Explica que creuen que és un programa que s’ha de continuar fent, atès que potenciar l’esport fora de l’horari escolar genera beneficis físics, psicològics i socials, i és una de les millors eines de prevenció. A més, destaca la importància que l’Ajuntament pugui promoure l’esport perquè tots els nens i nenes, adolescents i joves puguin tenir-hi les mateixes oportunitats d’accés. Explica que creuen que aquesta igualtat d’oportunitats passa també per disposar dels mateixos equipaments esportius als diferents districtes de la ciutat, així com per fer programes d’ajut a les persones que no hi poden accedir per motius econòmics. Destaca el paper dels voluntaris en l’àmbit de l’esport, i agraeix la seva tasca, no només en aquest àmbit, sinó en tot el teixit associatiu de la ciutat. El Sr. Puigcorbé agraeix la presentació de l’informe, i manifesta que estan d’acord en les línies generals exposades, però que volen aclarir i precisar alguns detalls. Destaca que tots els grups coincideixen en el fet que l’esport és un factor de cohesió social, de participació, de lleure i d’adquisició d’hàbits saludables, així com un dret de la ciutadania, i que, per tant, tots es feliciten per l’alt nombre d’associacions i entitats que fan efectiu aquest dret. Assenyala, però, que tot i que la xifra agrupada de diferents bases de dades consultades de la Generalitat i l’Ajuntament supera les 2.500 entitats, es calcula que no arriba a 750 la xifra de clubs i entitats esportives més actives, tal com diu la pàgina 3 de l’informe. Opina, doncs, que potser caldria esbrinar els motius d’aquesta diferència. Afirma que això pot tenir explicacions tan simples com que les entitats es donin d’alta per a activitats anuals sense donar-se de baixa posteriorment, però que a vegades pot ocultar una realitat pitjor, com podria ser la falta d’inversió de l’Ajuntament en entitats que, davant la manca de recursos, ni tan sols poden començar a actuar públicament. 3320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Assenyala que és veritat que determinades normatives imposades des del Govern de l’Estat dificulten aspectes tan bàsics com la confecció de fitxes federatives per a aquelles persones, habitualment nens, que no tenen la seva situació al país plenament legalitzada. Recorda que el Grup Municipal d’ERC ja va denunciar això en una sessió anterior, i pregunta quin seguiment n’ha fet el Govern municipal. Respecte a les 750 entitats esportives actives, explica que pensen que és un error metodològic incloure en qualsevol mena d’estadística de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament tant el Futbol Club Barcelona com qualsevol altre equip que participi en una competició esportiva que, en bona mesura, ha adquirit una dinàmica pròpia, tant pressupostàriament com socialment. Assenyala que fan extensiu aquest argument al quadre descriptiu de les entitats a partir de les mitjanes d’aquestes. Pregunta si en aquesta descripció també hi figuren les dades referides a entitats com el Futbol Club Barcelona. Opina que, en cas afirmatiu, resulta obvi que els més de 100.000 socis del Barça i els 483 milions d’euros del seu pressupost esbiaixen sensiblement el còmput global. Destaca que cal valorar la potenciació des de l’Ajuntament de la pràctica de l’esport com un hàbit saludable, que opina que és una línia d’actuació que no apareix prou esmentada en l’informe. En relació amb això, afirma que els diners que l’Ajuntament destina des de l’IBE a la pràctica saludable de la gent gran és insuficient, els imports que es destinen a aquesta franja de població no superen el 4% del total. Manifesta que celebren la creació de l’Oficina d’Atenció als Clubs de Barcelona, i que els agradaria conèixer-ne algunes dades concretes, com ara el nombre de persones que hi treballen, els pressupostos o els mitjans de què disposa, entre d’altres. El Sr. Mòdol afirma que el Grup Municipal del PSC es vol sumar a les felicitacions a la Sra. Carranza, al seu equip i a l’IBE en general per la tasca desenvolupada en favor dels clubs i les entitats esportives de la ciutat. Així mateix, agraeix la tasca feta per la Sra. Fandos, que assenyala que va iniciar bona part de les mesures que avui s’han presentat. Manifesta que comparteixen la preocupació per la dependència excessiva de moltes entitats respecte a la concessió d’ajuts de les administracions, ja que, més enllà de la mateixa dependència, això comporta una planificació a molt curt termini. En aquest sentit, explica que pensen que la proposta de Pla estratègic de l’esport per donar resposta a aquesta situació amb la creació d’una oficina de suport al teixit associatiu i esportiu de la ciutat és una eina molt bona, ja que facilita la gestió de les entitats i la formació dels seus professionals. Afirma que troben adequat el nombre de consultes d’assessorament pel que fa a la formació, però que creuen que potser caldria considerar l’increment de l’oferta de càpsules formatives. A més, manifesta que els agradaria saber com es van escollir els temes de les càpsules, si es va comptar amb les demandes explícites dels clubs i entitats, i si hi va haver demandes majoritàries no cobertes. Assenyala que també voldrien conèixer quin serà el sistema de millora de la qualitat per a les entitats organitzadores d’esport en edat escolar, i quantes entitats i clubs queden per ser homologats i els motius, si n’hi ha, d’aquestes no homologacions. Pel que fa a les subvencions, explica que valoren positivament l’esforç realitzat, gairebé triplicant el pressupost. A més, afirma que comparteixen el criteri de valorar l’homologació o no per al Pla d’esports fora d’horari escolar d’acord amb la qualitat de les accions. Acaba felicitant el Govern per aquesta mesura i l’insta a continuar treballant en aquesta línia. La Sra. Esteller destaca que, per al Grup Municipal del PP, el suport als clubs i a les entitats esportives és cabdal a l’hora de promoure l’esport a la ciutat de Barcelona. Afirma que, per tant, troben molt positiu l’informe que es presenta i que, en aquest sentit, agraeix a la Sra. Carranza i a la Sra. Fandos la feina feta. Recorda que, en el mandat anterior, la Sra. Fandos va fer del Pla estratègic de l’esport una eina que va consensuar amb el sector i que va ser un punt de partida NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3321 per treballar amb les entitats i donar un impuls a l’activitat esportiva a la ciutat, tenint molt en compte la feina que fan totes aquestes entitats. Manifesta que, per al seu grup, l’activitat neix de la societat i el que ha de fer l’Ajuntament és facilitar-la, disposant els recursos i els instruments que permetin que aquesta activitat pugui tirar endavant. Afirma que és cert que moltes associacions i molts clubs tenen dificultats a causa de l’existència d’una normativa molt complexa per garantir una major transparència i un major bon govern per part de tots, i que per això creuen que va ser molt bona idea crear una oficina de suport a clubs i entitats en el mandat anterior. Assenyala, però, que no només és complexa la normativa, sinó també els requisits que es demanen per optar a les subvencions per tal de garantir un bon ús dels recursos. En aquest sentit, recorda que moltes entitats han hagut de fer l’esforç de contractar una persona a l’hora d’optar a una subvenció. Manifesta que estan d’acord amb tot el que sigui donar suport a les entitats perquè puguin fer activitat esportiva fora de l’horari lectiu, sobretot tenint en compte la quantitat de centres que poden utilitzar els recursos que ja tenen per a aquesta activitat esportiva i les dificultats que hi ha perquè molts nens continuïn la pràctica esportiva a partir dels 12 anys. Afirma que també valoren positivament l’augment de les subvencions ordinàries en detriment de les extraordinàries, de manera que hi hagi unes convocatòries clares i tothom sàpiga en quines condicions hi ha de concórrer per obtenir una subvenció. A més, demana que l’IBE valori també el contracte programa, ja que consideren que els contractes programa per objectius faciliten la selecció dels programes que poden rebre finançament, garanteixen la transparència i donen estabilitat a qui realitza aquella activitat. La Sra. Rovira manifesta que, per al Grup Municipal de la CUP, és important valorar el ric teixit associatiu i esportiu que hi ha a la ciutat i al conjunt del país, tal com mostren les xifres de l’informe, i tenir en compte aquesta importància a l’hora de realitzar polítiques públiques al voltant de l’esport per garantir que tothom pugui practicar-lo. Explica que, per tant, consideren que cal que l’Ajuntament continuï ajudant el sector de l’esport, sobretot el de base, que és el que majoritàriament es practica i aporta valors com la cooperació, la integració, la companyonia, la salut o el respecte als companys, que destaca que són valors imprescindibles per construir un nou model de relacions. Afirma que entenen que l’esport ha de ser un dels articuladors de la vida dels barris, i que per això és important que s’hagi creat una Oficina d’Atenció als Clubs de la ciutat. Assenyala, però, que no estan d’acord en l’externalització d’aquest servei a una entitat privada. Manifesta que, tot i que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, haurien volgut que aquesta oficina s’hagués gestionat directament des de l’Ajuntament. Assenyala que en l’informe troben a faltar una explicació sobre la manca d’instal·lacions per practicar esport, que remarca que és un dels principals problemes que tenen els clubs de la ciutat, i com es pensa abordar. Recorda que en diverses comissions ja han comentat que els clubs no tenen espais per entrenar i competir, i que en molts casos, quan en troben, són privats i tenen preus molt elevats. Manifesta que, per tant, els agradaria saber com pensa resoldre aquesta situació el Govern. Explica que també volen denunciar els problemes amb què es troben molts clubs a causa dels canvis de les normatives d’àmbit estatal en els darrers anys, que opina que ataquen l’autonomia de l’esport català amb una llicència única i, d’aquesta manera, posen molta pressió als clubs i les entitats esportives, sobretot als més petits. Pregunta què han fet l’IBE i l’Ajuntament per defensar els clubs de la ciutat davant les diferents iniciatives recentralitzadores i fiscalitzadores del Govern de l’Estat espanyol. Assenyala que l’informe indica que un dels problemes dels clubs és que les subvencions es donen anualment, ja que això afegeix complexitat en la planificació dels clubs i duplica la feina que han de fer. Pregunta si es preveu que les subvencions puguin ser bianuals o es puguin realitzar d’una altra manera. D’altra banda, opina que les dades d’atenció de l’Oficina d’Atenció als Clubs de la ciutat són baixes, ja que només s’han atès 263 clubs, que representen al voltant d’un 3322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 10% del total. Pregunta quina valoració es fa d’aquestes xifres i com es pretén augmentar-les aquest any. La Sra. Carranza afirma que no té temps de respondre totes les qüestions que s’han plantejat, però que ho farà individualment. Remarca que avui s’ha presentat un informe amb dades d’actuacions que ja estan en marxa, però que també han presentat mesures de govern i noves iniciatives, i n’estan preparant moltes més. Manifesta que li agradaria molt poder fer, en algun altre espai, una presentació de les prioritats i línies estratègiques que té previstes el Govern per als propers quatre anys en aquest àmbit. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 3. Que comparegui el responsable del govern municipal en l’àmbit d’Universitats per informar de l’estratègia i implicació del govern municipal pel que fa al treball conjunt de la ciutat amb el teixit universitari, tant en l’àmbit de la recerca com en el de l’educació superior, així com del capteniment del govern municipal respecte al concepte desenvolupat el mandat anterior, passar d’una ciutat amb universitats a una ciutat universitària. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que el complau comparèixer per compartir les diferents idees, estratègies i actuacions encaminades a fer que Barcelona no sigui només una ciutat amb universitats sinó també una ciutat universitària. Assenyala que la política municipal en aquest àmbit es pot dividir en dos blocs: un a curt termini que es du a terme durant el primer any de mandat, i un segon a mitjà i llarg termini que tindrà la complicitat i la coresponsabilitat de la resta d’agents de la ciutat vinculats al món universitari. Explica que, pel que fa al curt termini, han reorientat les polítiques del mandat anterior que no resultaven compatibles amb el seu projecte polític. Afirma que, en primer lloc, estan duent a terme una certa reorientació de la inversió que es feia anteriorment en l’àmbit universitari, que es destinava principalment a estructura universitària, mentre que ara es dedica a l’atenció i les necessitats de les persones i els col·lectius vulnerables que tenen dificultats en l’accés a la universitat. En aquest sentit, destaca el projecte «Prometheus», que l’Ajuntament, conjuntament amb l’associació AEIRaval, desenvolupa com a experiència pilot al districte de Ciutat Vella, i que volen estendre a altres zones de la ciutat al llarg de la resta del mandat. Manifesta que, en segon lloc, estan en procés de corregir el biaix de gènere que hi ha hagut fins ara en la representació de l’Ajuntament en els consells socials de les quatre universitats públiques de la ciutat. Explica que, d’acord amb el mandat de l’article 125, estan procedint a la renovació dels representants municipals en aquests consells socials i que, atès que en el mandat anterior eren tot homes, han procurat que en aquest mandat puguin ser tot dones. Afirma que, en tercer lloc, volen coordinar la resposta municipal en l’àmbit de la recerca, tant pel que fa a la diagnosi de les necessitats que té l’Ajuntament en aquesta matèria com pel que fa al desenvolupament d’una lògica molt més proactiva i no tan reactiva d’aquesta dimensió. D’altra banda, destaca el treball per al desplegament del Consell Assessor Municipal d’Universitats, creat a finals del mandat anterior. Explica que estan en procés d’elaboració del reglament d’aquest òrgan, que serà participat pel conjunt de la comunitat universitària un cop enllestit l’esborrany. Manifesta, però, que ja pot anunciar que la proposta del Govern preveu una forta implicació participativa, tant de les persones tècniques com també del conjunt de membres de la comunitat universitària (estudiants, personal d’administració i serveis, etc.). NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3323 Afirma que, durant el primer any de mandat, també han estat donant suport constant a totes les universitats de la ciutat pel que fa a la seva participació en l’àmbit internacional. Explica que així s’ha fet durant el mes anterior amb la Universitat Pompeu Fabra i la cimera de Young Universities, i que també ho faran en l’acompanyament de la Universitat de Barcelona a Poitiers per a una trobada europea el 8 i 10 de juny, i en la signatura d’un conveni amb cinc grans universitats d’àmbit estatal i llatinoamericà els dies 23 i 24 de juny. Manifesta que, pel que fa al llarg termini, es plantegen una proposta que serà debatuda en el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats un cop aquest òrgan tingui un reglament i estigui en funcionament. Assenyala que la proposta del Govern es desenvoluparà a partir de quatre grans actuacions. Afirma que una primera actuació tindrà a veure amb la promoció d’espais comuns per al desenvolupament de doctorats internacionals. Explica que Barcelona i el seu món universitari tenen capacitat suficient per disposar de doctorats conjunts en determinats àmbits, com ara el de polítiques urbanes. A més, assenyala que també hi ha espais on es podrien desenvolupar aquests projectes, com el recinte de Sant Pau. Destaca que aquesta actuació seria important per promocionar i visualitzar Barcelona com un pol de recerca del sud d’Europa, i de recerca d’excel·lència i de doctorats que esdevenen la cantera d’aquesta qualitat. Manifesta que, en segon lloc, cal un pla d’usos de les infraestructures universitàries que permeti que la ciutat i la universitat puguin compartir infraestructures i beneficiar-se’n mútuament. Explica que, en aquest sentit, desenvoluparan convenis específics amb les universitats, i també tenen molt d’interès a alinear la política de les residències universitàries amb les polítiques d’habitatge. Finalment, afirma que l’educació al llarg de la vida i el retorn social universitari també formaran part d’aquest pla a llarg termini. El Sr. Ardanuy agraeix les explicacions del Sr. Essomba, i opina que la temàtica que es plantejava en la compareixença mereixia un informe o una mesura de govern que es pogués debatre més enllà de les paraules del comissionat. Explica que, des del Grup Municipal de CiU, creuen que el Govern hauria de prestar més atenció a la importància que tenen les universitats instal·lades a la ciutat i els seus campus, que tenen consideració a escala internacional. Destaca que els diversos rànquings que analitzen el teixit universitari de tot el món i de tot Europa constaten que la massa crítica de coneixement que té la ciutat de Barcelona és molt rellevant. Afirma que hi ha un Govern de la Generalitat que està interessat a potenciar la recerca i les universitats del país i una Administració municipal que ha d’involucrar-se de manera més intensa en les estratègies de les universitats. Manifesta que el que seu grup proposa reflexionar sobre com potenciar la visió de Barcelona com a pol de coneixement, cosa que requereix col·laboració i complicitat amb totes les universitats i tots els centres de recerca de la ciutat. En aquest sentit, opina que la millor solució no és ignorar projectes que s’han desenvolupat en els últims temps, sinó que, en l’àmbit universitari, cal un consens i una col·laboració molt amplis. Remarca que els rectors, els equips directius de les universitats i les diverses administracions públiques hi tenen molt interès, i que l’Ajuntament no pot defugir aquesta responsabilitat. Assenyala que se centrarà en tres elements en els quals consideren que l’Ajuntament hauria d’intensificar molt més el seu paper com a Administració propera als ciutadans i interessada a potenciar el coneixement a la ciutat. D’una banda, es refereix al treball conjunt i la complicitat amb tot el teixit universitari per redefinir la ciutat. Precisa que no es tracta només d’una relació des del punt de vista de les infraestructures, sinó també de com fer que la universitat entri a l’Ajuntament i que l’Ajuntament col·labori estretament amb la universitat per definir el futur de la ciutat. D’altra banda, explica que creuen que el fet d’evolucionar d’una ciutat amb universitats a una ciutat universitària, que és una idea que comparteixen plenament, també ha de tenir en compte el foment de la ciència i programes que el Govern ha ignorat. En aquest sentit, es refereix a la necessitat que la ciència entri a les escoles. Finalment, remarca que l’Ajuntament 3324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 de Barcelona ha deixat de donar suport a la Universitat de Barcelona en un projecte internacional com la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU). La Sra. Barceló opina que fins ara el comissionat d’Educació i Universitats no ha exposat quins són els seus objectius respecte a les universitats, tenint en compte que l’Ajuntament forma part dels consells socials de les universitats. En relació amb això, recorda que el passat febrer, quan el Sr. Essomba va presentar la mesura d’impuls del Projecte educatiu de ciutat, no va fer referència a l’educació superior, al teixit universitari i a l’àmbit de recerca. Assenyala que un dels problemes que tenen els estudiants universitaris de la ciutat és que no tenen garantida una plaça de titularitat pública, de la mateixa manera que els alumnes de primària no tenen garantida la plaça de secundària. En aquest sentit, opina que les administracions públiques haurien de garantir la formació durant tots els anys d’aprenentatge. Pregunta quines són les polítiques d’actuació i les aportacions del Govern al Barcelona Centre Universitat (BCU), tenint present que el 2014 el BCU es va posar com a exemple de bones pràctiques per a la internalització de les universitats. D’altra banda, manifesta que també els agradaria conèixer l’estat actual del conveni de l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona en el marc d’un pla de xoc contra l’atur juvenil que es va signar el 7 de març de 2014 i que tenia com a objectiu fer accions conjuntes en matèria de treball i ocupació, emprenedoria i creació d’empreses, emprenedoria i innovació social, accions i programes contra l’atur universitari i serveis socials, entre d’altres. Recorda que aquest contracte era vigent fins al 31 de desembre i hi havia la possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. Explica que també voldrien saber quin és el projecte del Govern en l’àmbit de recerca de l’educació superior, i el seu compromís amb les noves tecnologies, de manera que els estudiants tinguin les eines que necessiten. Remarca que Barcelona és la ciutat més cara pel que fa a l’oci i a les activitats universitàries, però que, tanmateix, acull 12 universitats, fet que implica que conflueixen milers d’estudiants als seus carrers. Destaca que el nombre d’estrangers que trien Barcelona per estudiar és molt elevat, amb més de 1.000 estudiants ERASMUS per curs, malgrat que el nombre d’estudiants ha descendit els últims anys. Pregunta quines mesures preveu el Govern per continuar potenciant Barcelona com una ciutat atractiva per als estudiants. La Sra. Benedí agraeix les explicacions del Sr. Essomba. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC i la JERC, comparteixen la idea que les universitats han de ser un dels principals motors de Barcelona en el segle XXI, tant pel que fa a docència i recerca com pel que fa a la potenciació de la ciutat com a espai d’intercanvi de talent entre la ciutat i les persones vingudes de fora. Destaca que les universitats han de tenir un paper cabdal en un model econòmic basat en la justícia ambiental i social i el talent. Recorda que, en aquest sentit, el seu grup ja proposava en el programa electoral de les darreres eleccions municipals l’elaboració d’un pla estratègic per a la recerca, el coneixement i la innovació a la ciutat, amb la participació de les universitats de la ciutat i l’entorn i dels equips de recerca. Opina que també és molt important que en la transició dels ensenyaments al mercat laboral l’Ajuntament s’encarregui de generar els contactes i les complicitats necessàries entre el teixit productiu de la ciutat i les universitats per facilitar, per exemple, l’establiment de convenis de pràctiques amb les pimes i amb entitats i empreses emmarcades en l’economia cooperativa social i solidària, tal com succeeix també amb la formació professional. Afirma que un tercer punt clau de la relació de les universitats amb la ciutat i els barris és el seu impacte en l’entorn. Destaca que la creació d’espais amb una urbanització peculiar, sobretot en el cas dels grans campus, dóna la possibilitat de generar espais verds, fomentar el transport públic i potenciar la cohesió, que han de servir alhora per dissenyar un urbanisme amable amb la ciutadania i que es pugui estendre a tota la ciutat. Manifesta que aquesta relació també s’ha d’aprofitar amb la combinació de l’ús eminentment estudiantil dels edificis NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3325 universitaris amb un ús ciutadà. Assenyala, a tall d’exemple, que espais com biblioteques, sales, auditoris, etc., s’han de poder obrir encara més a la ciutadania. Opina que per poder desenvolupar tots aquests objectius és important el lideratge del Consell Assessor Municipal d’Universitats, ja que reuneix els diferents agents de l’àmbit. Explica que el seu grup demana ambició al Govern municipal per afrontar aquests i altres reptes, ja que el seu èxit serà la clau en el progrés de la ciutat durant les properes dècades. Afirma que, per poder parlar d’una ciutat realment universitària, també cal afrontar el problema del cost que suposa viure a Barcelona per a estudiants i joves investigadors que no viuen a la ciutat o a l’àrea metropolitana. Assenyala que, en aquest sentit, cal tenir en compte elements com el cost del lloguer de l’habitatge o el transport públic. Conclou que la recerca, la innovació, l’excel·lència i el talent són i han de ser pilars bàsics de la Barcelona actual i del futur. La Sra. Andrés manifesta que el Grup Municipal del PSC aposta perquè el conjunt d’universitats treballin en comú amb altres entitats i institucions i amb l’Ajuntament per definir i donar suport al creixement de la ciutat i, sobretot, al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Es refereix a la importància de l’anàlisi urbana, mediambiental, social i històrica, de grups de recerca que aprofitin el coneixement i la capacitat de recerca de les universitats i de la ciutat, i d’un consistori que sigui actor preferent per fer aquesta transferència tecnològica i de coneixement a tots els barcelonins i barcelonines. Afirma que, per aquest motiu, creuen que cal potenciar el Consell Assessor Municipal d’Universitats de la ciutat, i agraeixen que el comissionat hagi explicat que s’està treballant en l’elaboració del reglament d’aquest òrgan. Manifesta que pensen que totes les universitats han d’estar en una mateixa xarxa d’innovació i creativitat per afrontar els nous reptes de la ciutat i la ciutadania, i fer-ho conjuntament amb l’Ajuntament, que pot realitzar una feina concreta i que faciliti la ciutat universitària. En aquest sentit, opina que l’Ajuntament de Barcelona podria donar suport a l’organització de congressos i trobades científiques o acadèmiques organitzades per les universitats, o bé a aquells que col·laboren amb les universitats; donar suport a programes d’habitatge temporal per a alumnes i professors visitants; potenciar i difondre les aules universitàries de gent gran per a l’intercanvi intergeneracional entre gent gran i alumnes universitaris, i facilitar les pràctiques al més alt nivell a la institució. En relació amb això, assenyala que només dos estudiants universitaris van fer pràctiques a l’Ajuntament el 2015, segons l’informe sobre el Pla d’adolescència i joventut. Conclou que cal implicació municipal per garantir que Barcelona sigui una ciutat universitària. D’altra banda, recorda que es va aprovar una proposició a iniciativa del seu grup per reforçar econòmicament els programes ERASMUS perquè totes les persones joves de la ciutat puguin arribar a aquest nivell d’estudis. La Sra. Esteller afirma que el Grup Municipal del PP sempre ha pensat que Barcelona ha de ser un centre universitari de primer ordre. Explica que pensen que la universitat ha de ser més competitiva i més internacional, i que cal prioritzar l’excel·lència en la formació, la recerca i la investigació universitària. A més, opina que s’ha de crear i retenir el talent, i intentar connectar el coneixement amb l’economia productiva de la ciutat. Manifesta que comparteixen que Barcelona ha de ser una ciutat universitària, però que per a això cal una estratègia clara, definida i ambiciosa. En aquest sentit, demana al Govern que sigui més ambiciós, perquè així hi surt guanyant tothom: les universitats, el talent i el coneixement; i els alumnes, que acaben tenint moltes més oportunitats de feina pel fet d’estar en universitats més competitives. Destaca que un aspecte important per a això és la col·laboració amb l’empresa, ja que, si no, el coneixement es perd. Pel que fa a això, opina que la transferència de coneixement al món productiu perquè reverteixi en la ciutat és una assignatura pendent. 3326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Explica que sempre han pensat que Barcelona hauria de ser «la Boston d’Europa», de manera que s’associï la ciutat amb coneixement, universitat, contingut i una bona preparació personal i universitària per poder tenir les màximes oportunitats a la vida. Afirma que són conscients que l’Ajuntament no té competències en aquest àmbit, però que creuen que pot ser un impulsor, un activador i un motor perquè aquesta orientació es pugui acabar materialitzant. Assenyala que un altre aspecte molt important perquè Barcelona tingui una universitat d’excel·lència i capacitat d’atreure alumnes és l’existència de pisos de lloguer temporal assequible, ja que és molt difícil trobar pisos d’aquestes característiques. La Sra. Rovira manifesta que és sabut que, des del Grup Municipal de la CUP i des del conjunt de l’esquerra independentista, defensen una universitat pública de qualitat a la qual puguin accedir-hi totes les persones que ho desitgin. Assenyala que, per tant, primer volen posar en context la situació de les estudiants i les universitats per tenir en compte que l’actual model universitari respon exclusivament a les necessitats i demandes del mercat i dels objectius neoliberals de la Unió Europea. Afirma que les carreres universitàries es construeixen segons criteris purament productius, de manera que la configuració dels plans docents i la investigació que es realitza a les universitats es planteja per satisfer les demandes del món laboral i per continuar generant el pensament hegemònic en el si del marc neoliberal i patriarcal. Remarca que, a més d’aquesta mercantilització, no es garanteix l’accés de totes les persones a aquests estudis i s’impedeix una universitat realment pública, crítica i que construeixi persones lliures. En segon lloc, pregunta quin és el grau d’execució d’una proposició que es va aprovar el passat mes de desembre en la Comissió amb el vot favorable del Govern i a iniciativa del Grup Municipal de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i de diferents assemblees de facultat, en la qual l’Ajuntament de Barcelona donava ple suport i adhesió a la realització d’un referèndum sobre el 3+2 entre l’alumnat i les universitats públiques. Assenyala que, en concret, voldrien que el comissionat els expliqués si s’ha transmès aquest acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, si ja s’ha fet arribar als equips de govern de les universitats públiques que són competència d’aquest Departament, i si el Govern municipal ha complert l’acord d’instar la Generalitat a obrir un procés participatiu de debat a l’entorn de l’aplicació del 3+2 que compti amb la representació estudiantil corresponent. Manifesta que, en cas afirmatiu, els agradaria conèixer la resposta de la Generalitat i quan es començarà a treballar per dur a terme aquest procés participatiu; i que, en cas contrari, voldrien saber per què encara no s’ha complert l’acord. En relació amb aquest acord, explica que consideren que l’Ajuntament ha de respondre les demandes del moviment estudiantil i generar un marc de debat democràtic en el qual es formuli un model universitari al servei de les necessitats de les classes populars. Afirma que, per tant, l’Ajuntament hauria d’emprendre més accions per tal de pressionar la Generalitat de Catalunya, i alhora hauria d’impulsar accions legals per garantir que no hi hagi precarització de les condicions laborals de les treballadores de les universitats, així com el compliment dels convenis col·lectius, cosa que actualment no es fa. Manifesta que consideren que des de l’Ajuntament també es podria impulsar una xarxa de treball per a joves estudiants que garanteixi tots els drets laborals, i pregunta quines propostes hi haurà en aquest sentit des del comissionat. El Sr. Essomba agraeix el to constructiu i positiu de les intervencions dels grups. Assegura que el Govern municipal treballarà des de la perspectiva del màxim acord, i si és possible des del consens, en el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats, en el qual tindran representació tots els grups municipals. D’altra banda, celebra que tots els grups municipals incideixin en qüestions vinculades a l’atur juvenil, la inserció laboral i les pràctiques, ja que és la proposta que planteja el Grup Municipal de BC en el PAM. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3327 Finalment, demana un vot de confiança als grups municipals. En aquest sentit, remarca que les mesures presentades es desenvoluparan al llarg del mandat, i demana que el jutgin el 7 d’abril del 2019, tenint en compte que el Consell Assessor Municipal d’Universitats es va constituir el 7 d’abril del 2015. La Sra. Benedí assenyala que als grups municipals de C’s i el PSC els ha quedat una mica de temps per tornar a intervenir. La Sra. Barceló manifesta que farà arribar al comissionat les preguntes per escrit perquè les pugui contestar. La Sra. Andrés afirma que el seu grup sí que considera que el comissionat ha fet alguna proposta concreta, que en faran seguiment i que col·laboraran de cara a assolir objectius. D’altra banda, demana que se’ls faciliti la composició dels consells socials de les universitats. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 4. Que comparegui el responsable del govern municipal, per tal que informi de les actuacions per part del Consorci d’Educació, degut dels possibles casos d’assetjaments en l’IES Juan Manuel Zafra. La Sra. Barceló manifesta que no volen emetre cap judici sobre aquest cas i respecten el procés judicial en curs, però que volen explicacions amb l’objectiu de tenir les eines necessàries perquè no es tornin a produir els mateixos fets. En aquest sentit, assenyala que vol plantejar tres preguntes. Explica que el desembre del 2014 els pares d’una alumna de l’IES Juan Manuel Zafra van demanar-ne el trasllat de centre educatiu atès el possible assetjament que patia, i pregunta com va actuar davant d’aquest cas el Consorci d’Educació. Manifesta que el juliol del 2015 una persona de l’equip del responsable d’educació de l’Ajuntament va rebre tres professors que van explicar la situació de possible assetjament que patia un alumne per part d’una treballadora del centre educatiu. Pregunta com va actuar el comissionat d’Educació i Universitats després d’aquesta reunió. Finalment, afirma que el Consorci d’Educació ha estat informat per la família en reiterades ocasions, des del 26 de març, dels possibles assetjaments que patia el seu fill. Pregunta com han actuat el Consorci d’Educació i el responsable d’educació de l’Ajuntament davant aquests fets. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que primer parlarà del Pla d’actuació municipal per a l’eradicació de l’abús sexual a menors en els àmbits educatiu, esportiu, cultural o cívic, i que a continuació sol·licitarà a la tinenta d’alcalde si pot intervenir també la gerent del Consorci d’Educació, la Sra. Massa. Afirma que el Pla d’actuació municipal de l’Àrea de Drets Socials que està en marxa des del 4 d’abril es desenvolupa a partir de cinc dimensions. Explica que la primera dimensió, vinculada a la legalitat, té a veure amb la instauració d’un protocol intern municipal que habilita l’Ajuntament a personar-se com a acusació popular en tots els casos d’abusos sexuals a menors que es produeixin en centres educatius, esportius, culturals o cívics, per demostrar el suport explícit de les institucions públiques a les víctimes i per garantir la màxima transparència i col·laboració. Manifesta que, en segon lloc, des de la perspectiva institucional, han sol·licitat una reunió amb la Fiscalia de Menors i la Sindicatura de Greuges per conèixer la dimensió real i actual d’aquest problema social a la ciutat, i per treballar el resultat d’aquestes informacions en el marc del Consorci d’Educació. 3328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Afirma que, en tercer lloc, consideren molt important tot el que té a veure amb l’atenció educativa i psicològica. Explica que, per aquest motiu, plantegen en el marc del Consorci d’Educació el treball per a l’elaboració d’un contracte que permeti la prestació d’un servei integral d’atenció als abusos sexuals a menors que impliqui, com a mínim, tres actuacions: l’atenció psicològica a les víctimes i als seus familiars, l’elaboració d’una guia didàctica que treballi sobre el problema social a l’ensenyament obligatori, i el disseny i el desenvolupament d’un curs de formació de 10 hores per a equips directius de centres educatius, esportius, culturals o cívics. Manifesta que la quarta dimensió de prevenció té a veure amb la proposta que faran en el marc del Consorci d’Educació per a la revisió del protocol del 16 de novembre del 2012, ja que consideren que no respon a les necessitats que es donen en els casos en què l’autor o autora de l’abús sexual és un treballador o treballadora d’un centre educatiu. Per acabar, explica que han creat una comissió interna de seguiment en el si del Govern per garantir que tots aquests acords es puguin anar aplicant d’una manera immediata i sostenible en el temps. Afirma que també es comprometen a donar comptes anualment a la resta dels grups municipals sobre els progressos de totes aquestes línies d’actuació en el marc de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. La Sra. Ortiz cedeix la paraula a la gerent del Consorci d’Educació. La Sra. Massa assegura que, en tots els casos concrets que es plantegen en aquesta compareixença, el centre va seguir les actuacions previstes per a aquest tipus de situacions. Explica que, de fet, la denúncia del primer cas al qual es fa referència va concloure amb el trasllat voluntari, d’acord amb la família, de l’alumna del centre, després d’haver iniciat diferents actuacions. Assenyala que totes aquestes actuacions estan documentades, argumentades i justificades, amb la intervenció d’Inspecció com a autoritat administrativa del centre, i que s’han lliurat al jutjat perquè siguin considerades, atès que això ha estat causa d’un recurs contenciós administratiu per part d’un professor. Respecte a les reclamacions presentades per una de les professores, afirma que van ser informades per la Inspecció educativa i van ser resoltes fent ús de les competències de la gerència del Consorci, que va desestimar algunes de les al·legacions. Quant al possible assetjament sexual a un dels alumnes per part d’un treballador municipal, explica que la direcció va assabentar el Consorci d’aquests fets i el Consorci va actuar de manera immediata fent la resolució de trasllat de la persona implicada a un centre on no hi hagués menors. A més, manifesta que tenen constància que el 2 d’abril la família va presentar la denúncia al jutjat i que, a partir d’aquí, el jutjat d’instrucció número 7 ha requerit tota la informació pel que fa a l’actuació feta des de la direcció del centre i des del Consorci, que ha estat aportada. Assenyala que el 31 de març d’aquest any el jutjat ha decidit no procedir a la citació de la directora com a investigada i que el cas continua endavant. El Sr. Ardanuy agraeix les explicacions de la gerent del Consorci d’Educació i del comissionat. Manifesta que el Grup Municipal de CiU comparteix els plantejaments del comissionat respecte a les línies de treball. D’altra banda, remarca que el fet que un infant o un jove que suposadament ha estat assetjat hagi de marxar del centre educatiu on estudia és un fracàs de tot el sistema, ja que és el reconeixement que el sistema no ha funcionat ni ha donat resposta de manera adequada. Afirma que, tot i això, agraeix la visió que tant el comissionat com la gerent donen de les explicacions i de com es treballarà a partir d’ara. Pregunta quin serà el paper de l’Ajuntament de Barcelona si la via judicial es fa ferma, en el sentit si actuarà com a acusació particular en qualsevol cas d’assetjament que afecti menors escolaritzats, tal com s’ha dit als mitjans de comunicació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3329 La Sra. Benedí agraeix les explicacions del comissionat d’Educació i Universitats i de la gerent del Consorci d’Educació sobre totes les accions que s’han dut a terme. Constata que a l’Ajuntament han parlat força del tema dels assetjaments i abusos sexuals a menors, i opina que és obligació dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona visibilitzar unes situacions tan greus i denunciar-les. Assenyala que vol centrar la seva intervenció en el fet que la justícia ha acceptat a tràmit la denúncia a la conserge de l’Institut Juan Manuel Zafra per possibles assetjaments a un alumne. Explica que la família del jove que presumptament va ser assetjat al centre ha assegurat en un comunicat que ni el centre, ni la Inspecció, ni l’Ajuntament han donat resposta a les seves reiterades denúncies. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, volen subratllar que és responsabilitat i obligació de tots els centres docents evitar conductes indesitjables, i que tots els treballadors de qualsevol centre educatiu han d’assumir un paper actiu per evitar que es produeixin. Assenyala que, no obstant això, quan un cas està pendent de judici, no poden fer un judici paral·lel, ja que el respecte a la presumpció d’innocència d’una persona a la qual s’atribueix la comissió d’un delicte o falta no queda necessàriament cobert amb l’afegit rutinari del terme «presumpte» o altres expressions equivalents. Conclou que, per tant, esperaran la decisió del jutge per valorar aquesta situació. La Sra. Andrés agraeix les explicacions, i manifesta que el Grup Municipal del PSC vol començar la intervenció demanant una proposició per declarar Barcelona ciutat de tolerància zero amb l’assetjament, la violència i l’abús sexual dels menors, tal com ja ho van expressar en l’últim plenari. Afirma que cal revisar els protocols d’actuació ja que darrerament no han resultat eficaços, com a mínim a priori de la resolució judicial dels casos que actualment estan als jutjats. Assenyala que, atès que l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci d’Educació, ha de ser proactiu en aquesta revisió i instar el Consorci a fer-la. En relació amb això, remarca que, des del moment en què un infant, un adolescent o un jove entra en un centre escolar on l’Ajuntament hi té una participació, l’Ajuntament també és responsable de la seva integritat física, psicològica i emocional. Manifesta que estan d’acord amb el comissionat que aquest tema s’ha d’abordar d’una manera integral, i no estrictament des de l’àmbit escolar. Explica que per això pensen que, per a la revisió dels protocols, és interessant que en el moment en què se sàpiga o es tingui coneixement d’un cas, es traslladi a una instància que atengui aquesta situació des d’una perspectiva molt més integral. En aquest sentit, assenyala que no està donant resultats el fet d’abordar aquests casos als mateixos centres escolars. Manifesta que creuen que ha arribat el moment de tenir una institució dins l’Ajuntament que es faci càrrec de tots aquests casos per visualitzar- los i adoptar totes les mesures preventives oportunes, i per treballar des d’un projecte didàctic en què els mateixos infants, adolescents o joves tinguin la capacitat de posar el fet en coneixement d’una persona adulta de la seva confiança. A més, afirma que cal reaccionar d’una manera coordinada i no «posant pegats» des de les institucions. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP sempre ha subratllat la gravetat d’aquest tipus de fets. Remarca que troben molt greu el que ha passat a l’IES Juan Manuel Zafra, així com la manera com han actuat el centre i les autoritats educatives. Explica que no comprenen per què s’ha procedit d’aquesta manera, i pregunta per què no s’inicia un expedient quan hi ha un cas d’assetjament, per què no es denuncia a la DGAIA i per què no se’n dóna trasllat a Fiscalia, tal com diu el protocol marc que es va aprovar el 2006 i el 2012. Assenyala que es diu que la conserge del centre ha estat traslladada a un lloc on no hi ha nens, però que quan una persona comet un assetjament ho pot tornar a fer en qualsevol lloc, i hi ha nens que poden estar en risc perquè no s’ha denunciat aquesta persona. Manifesta que, per tant, volen saber per què no es va actuar d’acord amb el protocol marc i per què el centre només va obrir un expedient quan la família ho va denunciar. 3330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Explica que el seu grup sempre ha dit que cal tractar qualsevol abús de qualsevol nen al marge de la titularitat del centre, ja que la prioritat és el nen. A més, opina que en aquest cas s’ha produït una ocultació perquè, tot i haver parlat molt d’assetjament en la Comissió i en el Ple, mai no s’han mencionat els casos de l’IES Juan Manuel Zafra. La Sra. Rovira agraeix la compareixença, ja que fins ara havien tingut únicament informació per la premsa, i assenyala que sovint han parlat sobre la prevenció, la detecció i el tractament de casos d’assetjament sexual, tant als centres com al conjunt d’espais de la ciutat. Explica que, per al Grup Municipal de la CUP, és important fer èmfasi en la necessitat d’augmentar la prevenció en el conjunt d’espais on el Govern té competències, i també en el conjunt d’espais que no són de titularitat pública. En aquest sentit, manifesta que creuen que s’hauria d’aplicar el mateix protocol d’actuació tant a les escoles públiques com a les concertades i les privades, perquè, si no, es poden donar casos com el de l’escola dels Maristes, que no seguia el protocol existent. Afirma que creuen que s’hauria de modificar el protocol i fer-ne un de nou amb les persones que des de fa anys treballen en diferents associacions per combatre l’assetjament escolar, i que això s’hauria de fer des d’una perspectiva psicosocial, que transcendeixi l’àmbit exclusivament jurídic. Explica que, alhora, pensen que és important fer un debat social a l’entorn d’aquest problema per analitzar-lo a fons, i perquè tothom tingui consciència que aquest fet existeix i que s’ha d’intervenir des d’un vessant transversal i integral, tant en relació amb la família com en relació amb el centre educatiu i el conjunt de la comunitat educativa. A més, remarca que aquesta problemàtica és fruit d’un sistema patriarcal i que, per tant, l’Ajuntament ha de posar totes les eines per atacar d’arrel aquests casos. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que vol expressar públicament el suport del Govern municipal a l’actuació que du a terme el Consorci d’Educació, que destaca que es fa des de la professionalitat i des del combat sense cap mena de fissura amb relació a aquests fets. Afirma que, si bé en el passat es poden haver produït buits normatius que han dificultat una actuació més contundent, actualment això ja no és així. Pel que fa a la denúncia concreta sobre la manca de retorn a la família per part de l’Ajuntament, explica que, a partir d’una reunió que es va produir el mes de juliol del 2015 amb responsables del Govern municipal, s’ha donat resposta en el marc del Consorci d’Educació, ja que és l’espai específic a través del qual s’han de vehicular aquestes qüestions. La Sra. Massa afirma que és veritat que no es va obrir expedient a la conserge, però que sí que es va actuar de manera que es va produir una resolució de trasllat immediat. Explica que, en aquest cas, la previsió d’una sanció per falta greu hauria donat origen a un expedient que hauria hagut de quedar paralitzat, ja que es judicialitzava el tema. Manifesta que, per tant, es va decidir aquest trasllat de manera cautelar i preventiva. A més, remarca que es va confirmar que el fet havia estat denunciat al jutjat, amb la qual cosa es garantia que es posaven en coneixement de les autoritats tots els casos. D’altra banda, afirma que no es va activar el protocol de la DGAIA perquè el nen tenia la protecció de la família. El Sr. Ardanuy assenyala que no li han contestat la pregunta que ha fet, i torna a preguntar si l’Ajuntament pensa personar-se com a acusació particular en aquest cas, tenint en compte que l’IES Juan Manuel Zafra és un centre municipal, que la treballadora presumptament acusada és una funcionària municipal, i la voluntat expressada pel Govern als mitjans de comunicació. La Sra. Barceló afirma que a ella no li ha quedat clar en què va consistir l’actuació. Remarca que el menor i la seva família han manifestat diverses vegades NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3331 que no van tenir el suport psicològic que en aquell moment necessitaven, i que, de fet, es va traslladar la conserge a un centre de recursos educatius el 9 d’abril i el 22 de maig va tornar a l’institut. En aquest sentit, manifesta que volen saber per què hi va tornar. Pregunta a qui s’informa quan succeeixen aquests casos, si s’informa del que ha passat la resta de pares, o si es fa algun tipus d’intervenció amb l’alumne i amb la resta de l’alumnat. En relació amb això, opina que, davant d’un cas de possible assetjament a menors, l’actuació ha de ser immediata, ja que les administracions públiques han de garantir la protecció als menors i a les famílies que ho necessiten. Afirma que, des de l’àmbit municipal, s’han de desenvolupar els mecanismes necessaris perquè els centres educatius de la ciutat disposin dels protocols per detectar, actuar i prevenir, i no només per obrir expedients. Opina que, quan els menors depenen de les administracions públiques, aquestes han de garantir una atenció immediata; s’han de posar a l’abast d’alumnes, pares i professors tots els instruments necessaris; han d’existir programes de formació al professorat per prevenir i detectar els abusos a menors; ha d’haver-hi la màxima coordinació entre totes les administracions implicades per poder actuar d’una manera ràpida i efectiva, i s’ha de facilitar ajuda psicològica i de recursos a les víctimes i a les seves famílies per afrontar la situació, no només amb una intervenció puntual sinó també de seguiment. Afirma que, per molt que es digui que el comissionat d’Educació i Universitats va comunicar el cas al Consorci d’Educació, quan una família expressa el seu patiment i un possible cas d’assetjament a l’Ajuntament, el que cal és una atenció immediata, i el comissionat ha de garantir, a través del Consorci d’Educació, que aquesta família rebrà l’atenció que necessita. La Sra. Benedí assenyala que l’única persona que té temps per tornar a intervenir de la resta de grups és la Sra. Esteller. La Sra. Esteller opina que l’Ajuntament i el Consorci estan actuant amb opacitat perquè no expliquen el motiu pel qual no van donar trasllat d’aquest cas a la Fiscalia, quan el protocol diu que s’ha de fer aquest seguiment. Afirma que una persona que assetja un nen pot assetjar qualsevol altre nen, i que no haver-ho denunciat va ser una deixadesa. Remarca que l’Ajuntament i el Consorci només diuen que, com que ja hi va haver una denúncia, no van fer el que havien de fer, atès que van incomplir un procediment i el conveni marc. Demana que l’Ajuntament comparegui com a acusació particular, tal com es va comprometre a fer-ho l’alcaldessa en el darrer plenari, i demana als compareixents que ho confirmin. La Sra. Benedí dóna per finalitzades les compareixences. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d’Atletisme per la seva tasca com a motor de l’atletisme català, i per la seva vinculació i dedicació a la promoció de l’atletisme a la ciutat de Barcelona. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. Carranza recorda que ja van fer aquesta proposta en el marc de la presentació del Pla d’atletisme i que va ser aprovada per tots els grups. 3332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Benedí permet fer una breu intervenció a la Sra. Rovira, que és l’única que expressa el vot en contra del seu grup a la proposta. La Sra. Rovira manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen destacar la gran tasca de les federacions esportives en la construcció del teixit esportiu de la ciutat, però que no creuen que sigui a través de medalles que s’hagi de posar en valor aquesta feina, sinó amb el reconeixement diari i amb aportacions que ajudin les federacions a desenvolupar bé les seves tasques i a tenir unes condicions dignes per desenvolupar-les. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CIU, C’s, ERC, PSC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o discapacitat, que viuen a la ciutat de Barcelona, i el subministrament de l’equipament tècnic domiciliari (terminal de teleassistència, unitat de control remot (UCR), dispositius perifèrics, teleassistència adaptada i teleassistència mòbil), les 24 hores al dia tots els dies de l’any, durant els anys 2017, 2018 i 2019, amb núm. de contracte 16001080, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 34.237.958,85 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 32.062.255,95 euros de pressupost net i 1.072.322,55 euros d’IVA al tipus del 4% i 1.103.380,35 euros d’IVA al tipus del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents. La Sra. Ortiz recorda que ja va tenir l’oportunitat de fer una trobada amb tots els grups i explicar els continguts d’aquest contracte. Destaca que és un contracte molt important, tant per l’import com pel nombre de persones que es beneficien del servei de teleassistència domiciliària. Explica que el Govern ha treballat per millorar els plecs de condicions, l’atenció a la diversitat i la qualitat del servei, i també per poder fer un seguiment sobre com i en quines condicions es presta el servei. Opina que s’ha fet una bona feina, especialment per part dels serveis tècnics municipals, i que el servei de teleassistència domiciliària, que ja és ben valorat per gran part dels usuaris, fa un pas endavant. D’altra banda, assenyala que es manté la gratuïtat i la universalitat del servei a partir dels 75 anys per a totes aquelles persones que el demanin. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. Afirma que aquest és un dels serveis més importants que dóna la ciutat, i en destaca la universalitat i gratuïtat. A més a més, remarca que en el mandat anterior es va aconseguir eliminar les llistes d’espera i que, per tant, actualment es pot accedir al servei en molts pocs dies. Opina que amb el que avui es proposa es continua en la línia d’evitar les llistes d’espera i que tothom pugui tenir dret al servei, i a més s’avança en la incorporació progressiva de més aparells a l’entorn de la teleassistència. Conclou que es tracta d’un bon concurs i que per això hi estan d’acord. La Sra. Barceló manifesta que el Grup Municipal de C’s vota a favor de la proposta, i celebra l’augment de la dotació i l’objectiu d’aquest programa, que és NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3333 garantir el benestar de les persones grans i les persones amb dependència, i sobretot fomentar l’autonomia. La Sra. Benedí expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Tanmateix, posteriorment rectifica, en el sentit de manifestar l’abstenció del seu grup. La Sra. Andrés afirma que el Grup Municipal del PSC dóna suport a la proposta. Destaca que aquesta és una de les millors mesures que ha pogut fer l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, celebren l’augment de la dotació d’aquest servei. La Sra. Esteller manifesta que, per al Grup Municipal del PP, la teleassistència és molt important perquè dóna autonomia a les persones, especialment a la gent gran. Explica que valoren positivament aquesta proposta perquè augmenta els aparells de teleassistència en 5.000 aparells l’any, però que la renovació de terminals antics és inferior a la del contracte anterior. Assenyala que el cost del servei per dia ha baixat, ja que el 2013 era de 155 euros/dia, i el 2017, de 0,33 euros/dia, i pregunta el motiu pel qual ha baixat. D’altra banda, pregunta per què no s’afavoreix més la competència entre empreses, ja que no es divideix l’objecte contractual per zones d’intervenció, tal com es fa en altres contractes. La Sra. Rovira expressa el vot en contra del Grup Municipal de la CUP. Explica que no poden estar d’acord que es torni a externalitzar un servei tan important com el de la teleassistència domiciliària, i que consideren que l’Ajuntament ha de prestar directament els serveis públics. Opina que, d’aquesta manera, es podrien generar llocs d’ocupació de qualitat i diversificar l’economia de la ciutat, juntament amb sectors com la indústria i la informàtica. Explica que consideren poc coherent que el Grup Municipal de BC critiqui la privatització de la sanitat pública en seu parlamentària a través del Grup de CSQP, i en canvi a l’Ajuntament defensi l’externalització d’un servei que està directament relacionat amb la salut i amb el benestar d’un sector important de la població de la ciutat. La Sra. Ortiz dóna la paraula al director d’Acció Social per respondre les preguntes tècniques. El Sr. Sánchez assenyala que que el conjunt del preu és més alt, però que aquest plec, a diferència de l’anterior, separa el preu diari de la gestió del servei, que és contractada a través del capítol 2, de la compra dels aparells, que correspon al capítol 6, d’inversions. D’altra banda, explica que van estudiar la possibilitat de dividir el contracte per lots per a aquest servei, però que això implica tenir diferents centrals i, per tant, un increment de cost d’entre el 20% i el 25%, i fa més complexa la coordinació d’aquest servei amb altres serveis, com els d’emergència, d’atenció a domicili, etc. Afirma que, després d’estudiar-ho, van concloure que resultava més eficient i més econòmica una sola adjudicació. La Sra. Ortiz explica, respecte a la titularitat del servei, que la teleassistència és un servei d’alt contingut tecnològic i que l’obligació del Govern és que continuï sent un servei de qualitat i, sobretot, poder-ne fer un seguiment i un control públic. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. c) Proposicions 3334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a que presenti un Pla d’actuació per l’àmbit d’adolescència i joventut per aquest any 2016 i iniciï els tràmits per l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut que hauria d’entrar en vigor a partir del 2017 on s’hauria d’incloure, com a mínim, mesures per a la lluita de l’atur juvenil, la planificació dels equipaments i serveis juvenils i mesures per la formació, l’emancipació i el desenvolupament integral de la persona. La Sra. Pérez expressa l’abstenció de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal C’s: 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - La realització d’una campanya de sensibilització per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària orientada a la població en general i en especial als preadolescents i adolescents. - Desenvolupar un pla de prevenció de les conductes de risc, com són els trastorns de la conducta alimentària, als centres educatius i d’activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. La Sra. Barceló agraeix l’esmena que el Govern ha aportat a la proposició. Explica que la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5) exposa els diferents trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també fa referència a altres tipus de trastorns de la conducta alimentària nous, com la pica, que consisteix a ingerir substàncies no nutritives, com la sorra o el guix, i acostuma a ser més habitual en infants que presenten autisme o retard mental, o el trastorn per rumiació, el trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments, o el trastorn per afartament. Afirma que, segons el Departament de Salut, els menors tractats per TCA han augmentat un 31% des del 2007, i que el trastorn de la conducta alimentària per anorèxia nerviosa causa la mort del 4% dels menors que la pateixen. Assenyala que els professionals de la psiquiatria i psicologia exposen que els trastorns alimentaris són trastorns multicausals, i que l’edat de risc se situa entre els 15 i els 18 anys. Manifesta que l’Associació Americana de Psiquiatria indica determinats factors psicològics que predisposen les persones a desenvolupar trastorns alimentaris, com les relacions familiars disfuncionals o alguns trets de personalitat específics com la baixa autoestima i sentiments d’indefensió o insatisfacció profunda, especialment per l’aparença. Explica que el fet que intervinguin múltiples causes i factors en l’origen d’aquestes patologies fa que siguin difícils de tractar i que requereixin la intervenció de diferents professionals i persones de l’entorn dels joves. Assenyala que la doctora Montse Pàmias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Infantojuvenil de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya, expressa que en aquest tipus de trastorns té molta influència la imatge corporal associada a l’èxit que ofereixen els mitjans de comunicació. Explica que, a més, cal tenir en compte que els problemes amb la imatge corporal es donen en major proporció en les dones i en les societats que emfatitzen la preocupació pel cos i la necessitat d’estar prim com a criteri de bellesa. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3335 Assenyala que, malgrat que l’anorèxia nerviosa entre els homes és minoritària, ja que no arriba ni a un 10% dels casos, i passa més inadvertida que entre les nenes, adolescents i joves, no només existeix sinó que té les seves particularitats. Remarca que la moda que a vegades s’imposa fent ús dels mitjans de comunicació, la publicitat i altres factors socioculturals poden contribuir al fet que estar prim s’associï a prestigi social i autoestima alta. Afirma que això fa que els adolescents adoptin certes actituds i conductes per apropar-se a aquest ideal. Destaca que l’entorn dels infants i adolescents és clau per poder detectar l’inici d’un trastorn alimentari, i que la detecció precoç és de vital importància per prevenir que la persona desenvolupi plenament un quadre patològic greu. Manifesta que, per aquest motiu, és important que la formació en prevenció dels TCA no estigui únicament orientada als infants i adolescents, sinó també a les persones del seu entorn, com familiars, professors o monitors de lleure i esport. Afirma que la investigació científica posa de manifest que hi ha una sèrie de factors protectors que estan fortament relacionats amb la vulnerabilitat per patir un trastorn alimentari, principalment la baixa autoestima, la manca de sentit crític i la insatisfacció amb el propi cos, i que, per tant, es poden potenciar els factors protectors des dels àmbits de l’entorn dels infants i els adolescents. Finalment, llegeix el text definitiu de la proposició. La Sra. Homs agraeix aquesta iniciativa i expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU, amb l’acceptació de l’esmena que ha fet el Govern. Manifesta que comparteixen la diagnosi i la informació que ha presentat la Sra. Barceló, i que volen fer èmfasi en la importància de la prevenció. En relació amb això, assenyala que, segons un estudi realitzat el 2000 amb 470 persones, la mitjana de detecció se situa en dos anys i mig després de l’inici del trastorn. Remarca que, una vegada han transcorregut tres anys, el trastorn de conducta alimentària ja està cronificat i, per tant, el tractament serà molt més llarg, amb una mitjana de sis anys de durada. Demana que s’aprofitin coses que s’han fet des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en temes de prevenció, i que s’aglutinin els diferents esforços que es fan a Catalunya per prevenir tots aquests trastorns. En aquest sentit, es refereix als programes de prevenció que es duen a terme des de diverses universitats del país, com la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. També esmenta el programa «Salut i escola», del Departament de Salut i el Departament d’Ensenyament, que s’aplica des del 2004 i el principal objectiu del qual és potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d’atenció a l’alumnat; la Fundació Imatge i Autoestima, que té un programa socioeducatiu de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària; la Fundació ITA, que té com a objectiu la inserció laboral com a eina de prevenció; i la Fundació ABB i el Servei de Pediatria de la Vall d’Hebron, que tenen un programa per treballar la prevenció de l’obesitat infantojuvenil. D’altra banda, recorda que en el mandat anterior es va implantar un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents a la Sedeta, que opina que és un espai que també es pot aprofitar per treballar en aquest àmbit. La Sra. Benedí recorda que els TCA constitueixen un grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingesta alimentària o l’aparició de comportaments per al control de pes. Afirma que aquesta alteració comporta problemes físics i afecta el funcionament psicològic i social de l’individu i del seu entorn. Destaca que l’adolescència és l’etapa vital en la qual hi ha un major risc de desenvolupament de TCA. Assenyala que, si bé es diagnostica TCA en persones de totes les edats, la malaltia apareix majoritàriament en la preadolescència i durant l’adolescència, que és l’etapa en què la personalitat, l’autoestima i el rol social de la persona estan en ple desenvolupament i, per tant, aquesta és més vulnerable davant un entorn social en el qual la pressió per la imatge és molt elevada. En 3336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 relació amb això, remarca que nou de cada deu casos de TCA són dones, de manera que ser dona implica major risc de patir un trastorn d’aquest tipus. Explica que els treballs en l’àmbit dels TCA aposten per treballar mesures preventives per evitar l’aparició de nous casos i, alhora, detectar de manera precoç persones que pateixen aquestes malalties per tal de poder-ne millorar el pronòstic. Afirma que aquestes intervencions preventives es dirigeixen especialment a les persones joves i adolescents, que són la població amb major risc de patir aquestes malalties, tot i que també s’han de treballar estratègies de prevenció amb les famílies, els educadors i educadores, i la població en general. Assenyala que el tractament dels TCA pot ser llarg, atès que es tracta d’un grup de malalties mentals greus, però que la durada està força determinada pel reconeixement de la malaltia per part de la persona malalta i la seva implicació. Remarca que és per això que cal una atenció i una actuació integrals i socials que incloguin aspectes clínics, familiars, culturals, socials i educatius, i que tinguin en compte el vessant de la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la reinserció en l’entorn familiar, social i educatiu. Manifesta que, per al Grup Municipal d’ERC, un pla de prevenció inclouria: sensibilitzar les persones que intervenen en l’educació d’infants, adolescents i joves —principalment mestres, professors, monitors de lleure, monitors de menjador escolar i monitors d’activitats esportives— en relació amb els TCA; potenciar els aspectes del creixement personal d’infants i joves que semblen contribuir a protegir-los contra aquestes patologies; afavorir la detecció precoç dels trastorns, i donar pautes per a la col·laboració en el procés de guariment. Assenyala que prevenir significa intervenir per evitar que tinguin lloc uns esdeveniments no desitjats, actuar per evitar que la situació no desitjada progressi, en cas que ja hagi succeït, o actuar perquè un fet no es repeteixi. Finalment, expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. La Sra. Andrés manifesta que el Grup Municipal del PSC dóna suport a aquesta proposició. Remarca que és un tema important que, fins i tot, es tracta a la pàgina www.jovecat.gencat.cat de la Generalitat de Catalunya, l’apartat de Salut de la qual conté tots els trastorns de comportament alimentari, com l’anorèxia, la bulímia, l’ortorèxia, la vigorèxia i l’obesitat, i que enllaça amb recursos possibles per abordar aquests trastorns. Assenyala que es tracta de recursos que es troben estrictament a la pàgina web de la Generalitat. Explica que hi ha un informe de la Secretaria de Joventut del 2007, que és accessible per a tothom, que diu que, a més dels factors individuals i psicobiològics que poden originar aquests trastorns, també hi ha raons socioculturals. Assenyala que, en aquest sentit, es parla de les transformacions socioeconòmiques i culturals a la societat, els models de gènere i els models d’imatge, que fan creure, especialment a adolescents i joves, que la imatge serà portadora d’èxit i de felicitat. Afirma que, per tant, s’ha de poder incidir també en aquests models socioeconòmics des dels recursos municipals, com els equipaments, els serveis i les xarxes. Assenyala que els adolescents i joves que estan en construcció física de la seva imatge segueixen aquests models, i que a això s’afegeix els canvis de dinàmiques familiars, com els canvis d’horaris i la tendència a la solitud a les hores dels àpats. Remarca que, per tant, és important la intervenció als centres escolars i als centres i serveis adreçats a adolescents i joves. Manifesta que pensen que cal reforçar els programes preventius de l’Ajuntament en educació alimentària que ja existeixen, tenint en compte no només el vessant d’alimentació saludable, sinó també la identitat, la sociabilitat i l’entorn. A més, explica que creuen que aquests programes també s’han d’adreçar a les famílies i als entorns on es mouen els joves, per intentar frenar el pes que tenen els models d’imatge actuals, que no només fan malbé la salut, sinó també les relacions entre les persones. Acaba expressant el vot a favor del seu grup. La Sra. Esteller assenyala que els trastorns de la conducta alimentària afecten entre un 4% i un 6,4% de la població, majoritàriament dones d’entre 12 i 24 anys. Afirma que la preadolescència i l’adolescència són etapes molt complexes de formació de la identitat, que té molt a veure amb l’autoestima, l’entorn familiar, els NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3337 models educatius, la literatura, el cinema i els patrons d’imatge que s’interioritzen. Remarca que tot això afecta el desenvolupament d’adolescents i joves, així com la relació que puguin tenir amb els seus progenitors, ja que sovint hi ha una col·lisió amb els progenitors que també desencadena conductes molt complexes. Manifesta que, per al Grup Municipal del PP, cal actuar des de la prevenció i la reacció immediata en relació amb aquest tipus de trastorns. Assenyala que consideren molt positiva l’esmena que s’ha introduït en la proposició, ja que estan d’acord que aquest tema té a veure amb el Pla de salut. Explica que fa anys van tenir ocasió de visitar la Fundació ITA, on els van explicar la gran tasca que fan amb noies amb TCA i els van parlar dels grans problemes que crea el fet que moltes d’elles hi arribin molt tard. Destaca que, per tant, és fonamental actuar amb rapidesa per garantir la seva curació. Assenyala que els patrons d’alimentació saludable, els estils de vida o els models d’imatge corporal han de ser des del punt de vista de l’educació, de la família i de l’entorn, i han d’impedir aquest tipus de conductes. Afirma que, per tant, els tractaments d’aquests trastorns són multidisciplinaris i compten amb la intervenció de molts actors. A més, destaca la importància de detectar les conductes de risc i els senyals d’alarma, ja que moltes vegades els pares els desconeixen. Opina, doncs, que cal anar molt més enllà, a través de l’Agència de Salut Pública, dels programes que fa la Generalitat, de les campanyes i dels protocols, perquè els pares i els centre educatius i els professors puguin identificar aquestes conductes i es pugui actuar a temps. La Sra. Rovira afirma que, des del Grup Municipal de la CUP, donen molta importància als TCA, tenint en compte que el 6% de les noies catalanes d’entre 12 i 24 anys pateixen aquest tipus de trastorn, que és un 2% més respecte a fa deu anys, i que aquesta malaltia representa la tercera malaltia crònica en aquest col·lectiu. A més, remarca que nou de cada deu casos de TCA es produeixen en dones. Explica que, tanmateix, s’abstindran perquè les esmenes que s’han fet des del Govern aborden aquest tema només des del vessant de la salut, quan creuen que també és important que es treballi des de la transversalitat de gènere i el feminisme. En aquest sentit, manifesta que pensen que tots aquests trastorns tenen molt a veure amb el cànon estètic present i imperant, que fa que funcioni el sistema patriarcal. D’altra banda, explica que els hauria agradat que aquest tema s’abordés no només en aquells barris on es consideri necessari segons alguns indicadors, sinó al conjunt de barris de la ciutat. En relació amb això, afirma que també els sorprèn la manca de dades de l’Agència de Salut Pública i que esperen que això canviï. Assenyala que abordar l’anorèxia només des d’una perspectiva de salut mental és reduccionista, tal com van dir un grup de psiquiatres, psicòlegs i feministes que es van trobar al País Basc. A més, remarca que està documentat que el 50% de les dones que pateixen TCA han patit prèviament abusos sexuals per part, sobretot, de familiars. Subratlla la importància del cànon de bellesa en un sistema que objectivitza el cos de les dones i que exerceix violència diàriament cap a les dones i els seus cossos amb els anuncis de publicitat. Es refereix també als conflictes que pateixen les joves per estimar el seu cos i entendre els processos de canvi durant l’adolescència, fruit d’una manca d’educació als diferents centres educatius. Afirma que, per tant, per al seu grup cal introduir aquesta perspectiva i treballar per erosionar la idea hegemònica d’analitzar i veure el cos de la dona com un objecte. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa manifesta que el Grup Municipal de BC ha pactat una transacció amb el grup proposant i, per tant, votarà a favor de la proposició. Assenyala que el seu grup pensa que cal abordar aquest tema des de la Taula de Salut Mental, però que això no significa que es treballi exclusivament des del punt de vista de la salut mental. Explica que, tanmateix, creuen que l’abordatge des d’aquest àmbit és important perquè, d’una banda, es tracta d’un trastorn, i de 3338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’altra, perquè la Taula de Salut Mental inclou diversos agents de la societat civil, la Generalitat i l’Ajuntament, de manera que es pot fer un abordatge integral d’aquest tema. Pel que fa al programa «Salut als barris», manifesta que creuen que hi ha barris amb indicadors més preocupants sobre aquest tipus de trastorns, però que no se centraran només en els 18 barris prioritaris, sinó que hi ha altres barris o altres bosses de població vulnerable a la ciutat a les quals també s’adreçaran programes específics. D’altra banda, remarca que el Govern ha augmentat les subvencions a les entitats que treballen aquest tipus de trastorns, les quals no van participar en la primera ronda de la Taula de Salut Mental, mentre que ara sí que ho fan. La Sra. Barceló agraeix el suport de la majoria de grups i la sensibilitat pel tema. Diu a la Sra. Rovira que els TCA no sempre estan associats a abusos sexuals, i que és important separar una cosa de l’altra. Així mateix, li recorda que l’esmena que va presentar el Govern engloba tot el conjunt de barris i parla de reforçar els programes de prevenció de l’Agència de Salut Pública a tots els centres educatius i totes les activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. La Sra. Benedí demana a la Sra. Ortiz que indiqui el sentit del vot del Grup de BC. La Sra. Ortiz expressa el vot a favor. La Sra. Tarafa assenyala que ja ha dit al principi de la seva intervenció que estaven a favor de la proposició. La Sra. Benedí recorda que els comissionats i comissionades no poden posicionar el seu vot ni acceptar ni rebutjar precs. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Homs expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Incorporar l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària tant les possibles campanyes com un pla de prevenció, a la Taula de Salut Mental, que té com a objectiu establir el Pla de Salut Mental de la Ciutat de Barcelona i al programa de "Salut als Barris" en aquells barris on es consideri necessari segons els indicadors socioeconòmics i de salut. - Reforçar els programes de prevenció de les conductes de rics portats a terme per l’Agència de Salut Pública, com són els trastorns de la conducta alimentària, als centres educatius i d’activitats lúdiques i culturals on els menors siguin els protagonistes. Del Grup Municipal ERC: 9. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Consorci d’Educació de Barcelona posi en marxa un servei de traducció i mediació intercultural en aquelles escoles on hi ha presència de famílies immigrants amb dificultats de comunicació per desconeixement de l’idioma. Que el Govern de la ciutat posi en marxa escoles d’aprenentatge de català i/o castellà, amb servei de guarda, en els barris on més es necessiti, per a dones immigrants amb menors a càrrec. La Sra. Benedí manifesta que els agradaria que tots es posessin en la pell d’una família nouvinguda amb un munt de tràmits legals i administratius per fer i la necessitat de buscar habitatge, feina i escola per als fills i filles en un indret desconegut, molt diferent del seu lloc d’origen, i probablement amb una llengua o NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3339 dues que no entenen, amb altres exigències socials i amb el rerefons d’un fort desarrelament. Assenyala que, davant de tot això, és comprensible que en general l’actitud d’aquestes famílies envers l’escola no sigui la millor possible en un primer moment. Explica que aquestes famílies gairebé no tenen contacte amb altres famílies i tenen dificultats de comunicació idiomàtiques i/o culturals en la relació amb l’escola, majoritàriament les mares, que són les que porten les criatures a les escoles. Remarca que això pot significar un acompanyament deficient en l’itinerari educatiu dels fills i filles i una dificultat a l’hora de relacionar-se amb altres mares i pares de manera normalitzada. Afirma que cal garantir el dret d’aquestes famílies a rebre suport per a l’educació dels seus fills i filles, que revertirà en benefici de la cohesió social dels infants, les mares, els pares i la comunitat educativa. Destaca que el sistema educatiu com a sistema de socialització és cabdal i ocupa un lloc privilegiat per a la inclusió d’aquestes famílies i els seus infants en l’entorn eductiu i social del barri. Explica que actualment algunes escoles utilitzen un servei de traducció i mediació intercultural instaurat per l’Àrea de Drets Socials per a situacions de risc, i que caldria que el Consorci d’Educació de Barcelona posés en marxa el seu propi servei per incloure la població immigrada al funcionament habitual dels centres escolars. D’altra banda, assenyala que moltes dones immigrades queden embarassades i aïllades durant molt de temps per la cura dels menors de 0 a 3 anys i de la gent gran, i que això dificulta la seva autonomia i incorporació a programes de formació o inserció laboral. Destaca que la seva motivació d’aprenentatge i el seu nivell educatiu són alts, encara que no disposin de recursos econòmics suficients per sufragar les despeses. Afirma que Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Besòs, Trinitat Vella i Nou Barris són algunes de les zones de Barcelona on es detecten més aquestes situacions. Conclou que és per això que presenten aquesta proposició, que llegeix tot seguit. La Sra. Fandos manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor de la proposició, ja que estan d’acord en l’esperit de la iniciativa, que és millorar la comunicació de les famílies nouvingudes als centres escolars en aquells casos en què la dificultat idiomàtica pugui ser una dificultat. Afirma que, tot i això, cal tenir present que a la ciutat ja hi ha un servei de traducció i mediació intercultural des de fa molts anys i que cada cop té més demanda. En aquest sentit, assenyala que entre el 2012 i el 2014 s’ha passat de 1.617 a 2.590 mediacions, i de 2.600 a 3.800 traduccions. Explica que, no obstant això, entenen que amb aquesta proposició es vol anar més enllà i que sigui el Consorci d’Educació el que tingui un servei fix, per tal de consolidar i millorar serveis que ja s’ofereixen. D’altra banda, manifesta que també vol posar en valor la feina que s’ha fet fins ara des del Consorci per a la Normalització Lingüística fent grups d’aprenentatge del català per a les persones nouvingudes. Opina que la proposició suposa un pas més per fer més efectiva aquesta tasca. La Sra. Barceló expressa el vot a favor del Grup Municipal de C’s. Explica que, segons l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2015, hi ha un total de 82.394 persones que procedeixen de fora de la ciutat, de les quals 30.716 provenen de l’estranger. Assenyala, però, que algunes d’aquestes persones coneixen el castellà per la seva procedència. Manifesta que valoren que aquesta proposta permeti un aprenentatge de les dues llengües oficials de Barcelona, ja que el bilingüisme té molts beneficis. Destaca que el coneixement dels idiomes permet que les persones tinguin menys dificultats per interaccionar amb el seu entorn i, d’aquesta manera, integrar-se. Afirma que les persones que provenen d’altres països manifesten que el fet de no conèixer l’idioma és una gran barrera per poder interactuar. En relació amb això, recorda que, en la teoria del desenvolupament social, Vygotsky explica que la socialització afecta el procés d’aprenentatge de l’individu. Remarca que, per tant, el coneixement de l’idioma és clau per a aquest procés. Explica que creuen que és important reforçar els programes del servei de traducció i mediació intercultural i els programes de les escoles d’aprenentatge per a tota la població, i en especial per a les dones, ja que la cultura de moltes d’elles 3340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 no els permet desenvolupar la seva autonomia i el fet de no conèixer un idioma les pot fer encara més dependents. A més, opina que seria important preveure que els docents de les escoles es poguessin desplaçar als habitatges, ja que moltes vegades el desconeixement de l’idioma pot fer que aquestes persones tinguin por de sortir soles de casa, i més quan provenen de cultures en què depenen dels homes per fer qualsevol moviment. Destaca que el llenguatge és una eina que permet desenvolupar factors com l’autoestima, la capacitat crítica, l’autonomia i les habilitats socials. Afirma que l’aprenentatge de l’idioma és tan important per als menors com per als adults, ja que si aquests en tenen coneixement es relacionaran més amb el conjunt de la població, i no únicament amb les persones que provenen dels mateixos països d’origen. Conclou que és important reforçar i potenciar les escoles d’idiomes, així com altres cursos d’igualtat de gènere, de participació ciutadana o d’habilitats sociolaborals que facilitin que les persones que provenen de l’estranger es puguin integrar. La Sra. Andrés destaca que la llengua és l’eix que vertebra l’espai propi de relació i que, per tant, és important que les persones nouvingudes puguin aprendre també les llengües que es parlen al país i a la ciutat, per tal de poder tenir aquest espai propi. En aquest sentit, remarca que no només s’ha de facilitar la vida quotidiana a aquestes persones, sinó també la construcció de la ciutadania barcelonina i de la ciutat, que s’ha de fer entre tots i totes, sense exclusions per motius d’idioma. Afirma que, per tant, el Grup Municipal del PSC votarà a favor de la proposició. Explica que valoren especialment la referència que fa la proposició a les dones nouvingudes, perquè no només són les que tenen cura de l’educació dels seus fills i filles en primera instància, sinó també perquè s’han de poder relacionar i comunicar amb els seus fills i filles en català, en castellà o en les llengües que aquests aprenguin. A més, afirma que les dones han de poder ser autònomes. En relació amb això, assenyala que, mentre era regidora de districte, s’havia trobat que moltes dones immigrades no anaven als serveis de salut perquè no coneixien l’idioma i no volien la traducció d’un home. Manifesta que, per tant, proposen que, quan es posin en marxa els programes, es tinguin també en compte els trets culturals de les dones, per tal que el dispositiu d’aprenentatge sigui efectiu. Afirma que l’idioma és una eina fonamental per a la vida quotidiana dels homes i sobretot de les dones, perquè moltes d’elles queden aïllades, no només per raons culturals, sinó perquè treballen en precari i l’idioma determina que puguin treballar o sortir de casa, o començar a avançar en la seva autonomia personal més enllà de l’entorn familiar o de la dependència d’un home. Subratlla que, per tant, la iniciativa del Grup Municipal d’ERC no és una proposta menor, sinó de gran rellevància, sobretot per a l’autonomia de les dones nouvingudes. La Sra. Esteller afirma que la integració de les persones immigrades és un objectiu fonamental per a una ciutat com Barcelona, amb una mitjana del 16% de població immigrada i d’entre el 42% i el 47% en barris com el Raval. Remarca que, tal com ha dit la Sra. Benedí, arribar a un país totalment diferent del país d’origen és un xoc i, per tant, l’adaptació no és fàcil. Assenyala, però, que també hi ha d’haver voluntat d’integrar-se, i que una ciutat com Barcelona ha de facilitar que aquesta integració pugui ser efectiva en el menor temps possible. Explica que, sobretot en el cas de les dones, no només l’idioma pot suposar una barrera, sinó també els costums i, sovint, la discriminació que pateixen dins les seves cultures. Afirma que, per tant, aquest és un aspecte que també cal abordar, ja que a vegades hi ha una tolerància passiva des de l’Ajuntament respecte a aquestes conductes. Opina, doncs, que cal donar instruments a les dones perquè puguin trencar aquestes barreres. Destaca que el Casal dels Infants del Raval fa una feina molt important en aquest sentit, ja que ajuda les dones nouvingudes ensenyant-los idiomes o fent mediació perquè puguin obrir-se. Assenyala que moltes entitats de la ciutat fan aquesta tasca, però que estan d’acord que cal NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3341 intensificar els programes que permeten que les persones nouvingudes tinguin més coneixements, aprenguin l’idioma i puguin ser autònomes. Manifesta que, no obstant això, tenen dubtes sobre el fet que els centres s’hagin de fer responsables dels nens. En relació amb això, afirma que les dones haurien d’aprofitar les hores en què els nens estan a l’escola o a entitats per aprendre els idiomes, tal com ja es fa en alguns àmbits. A més, remarca que hi ha moltes altres dones que també tenen problemes per fer activitats o classes d’idiomes perquè no tenen amb qui deixar els nens. Conclou que no saben si és viable la fórmula que el cost l’assumeixi el centre, i que els agradaria saber si el Govern ha fet alguna valoració sobre l’aplicació d’aquesta mesura. La Sra. Rovira afirma que, des del Grup Municipal de la CUP, consideren que aquesta qüestió s’ha de treballar tenint en compte el paradigma d’interculturalitat latent a la ciutat, i no pas des d’una superioritat moral de les dones o dels homes blancs en una societat occidental, heteropatriarcal i majoritàriament catòlica. Assenyala que diu això per algunes intervencions que han fet referència al suposat comportament correcte de les persones autòctones, a diferència del de les persones d’altres cultures. Opina que, per tant, caldria abordar aquesta qüestió amb totes les entitats que treballen amb aquests col·lectius. Manifesta que comparteixen la necessitat que l’aprenentatge del català per a dones immigrants esdevingui un eix fonamental, atès que és summament important per començar a socialitzar i tenir accés als diferents drets i serveis de la ciutat. Recorda que actualment en algunes escoles ja es fan classes de català a les tardes, organitzades pel Consorci per a la Normalització Lingüística i les AMPA, i explica que consideren que es pot avançar en aquesta direcció, donant eines als espais que ja s’autorganitzen, juntament amb l’Administració, per tal de tirar endavant aquestes classes. Destaca el paper de les escoles oficials d’idiomes en el coneixement d’idiomes, i recorda com han minvat els recursos d’aquests centres com a conseqüència de la crisi. Explica que creuen que caldria tornar a la situació del 2012 pel que fa a les taxes d’aquests centres, que han augmentat fins a un 50% en els darrers anys. En relació amb a això, afirma que pensen que no és necessari crear noves escoles, sinó que es poden aprofitar els equipaments i els recursos que ja hi ha a la ciutat incrementant-ne el pressupost. D’altra banda, explica que valoren molt positivament el servei de traducció que planteja la proposició, i que només seria qüestió d’ampliar l’oferta de places públiques per realitzar aquestes tasques, a fi d’optimitzar recursos i estructures ja existents. En aquest sentit, opina que, a través de l’Escola Oficial d’Idiomes, es podria obrir una nova convocatòria de professorat, intèrprets i traductors perquè fessin aquesta funció. Conclou que s’abstindran perquè, tot i compartir la necessitat d’abordar aquesta qüestió, no estan d’acord en les mesures concretes proposades, ja que entenen que es poden utilitzar recursos ja existents o ens ja creats a la ciutat. La Sra. Ortiz dóna la paraula el comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que volen posar en valor el programa «Llengües d’origen, llengües no curriculars», que es desenvolupa a la ciutat des del Consorci d’Educació, que es fa en horari extraescolar i que és obert a tot l’alumnat, sigui o no sigui parlant originari de la llengua en qüestió. Assenyala que les llengües d’aquest programa són actualment el xinès, el bengalí, l’ucraïnès i l’àrab. Explica que també volen posar en valor el fet que cada centre educatiu duu a terme tot un seguit d’accions per propiciar la comunicació i la relació amb l’alumne i la seva família i, per tant, per afavorir una bona acollida i una adequada incorporació. Pel que fa als processos de mediació, recorda que la mediació és un element inclòs en el desenvolupament dels programes educatius dels centres de secundària per la mateixa Llei d’educació de Catalunya. Afirma que, quan es desenvolupen processos de mediació, aquests estan vinculats a tots els orígens, tot i que en casos excepcionals, independentment de l’origen, també hi pot haver un servei de mediació especialitzat. D’altra banda, manifesta que el Consorci d’Educació està 3342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 estudiant la possibilitat d’incorporar a l’Oficina d’Escolarització un servei de suport per ajudar les persones que s’hi adrecen a l’hora de fer les gestions oportunes. Explica que, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d’Educació ofereix actualment 83 cursos de llengua catalana i 76 cursos de llengua castellana, i que consideren que aquesta hauria de ser l’estructura marc des de la qual s’hauria d’impulsar la proposició. Assenyala que han tingut ocasió de discutir-la amb el grup proposant i que entenen que té valors positius. La Sra. Benedí agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició, i assenyala que vol fer alguns aclariments. Explica que parlen de traducció a les escoles perquè hi ha moltes famílies que no poden comunicar-se amb el professorat per desconeixement de la llengua. Afirma que, per tant, demanen un servei de traducció a les escoles per facilitar aquesta comunicació amb els docents i les AMPA. Remarca que hi ha moltes activitats que les famílies nouvingudes es perden per manca de comunicació, i que hi ha famílies que no saben interpretar coses tan simples com la lectura de les notes. Aclareix que no proposen crear més escoles, sinó habilitar espais perquè es puguin fer els cursos d’aprenentatge del català o el castellà, i que les dones nouvingudes puguin deixar les seves criatures amb algú que les atengui mentre elles fan els cursos. Demana a la Sra. Esteller que expressi el sentit del vot del seu grup. La Sra. Esteller afirma que s’abstindran. La Sra. Rovira demana canviar el sentit del vot del seu grup per votar a favor de la proposició, atesos els aclariments de la Sra. Benedí. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Sol·licitar al Consorci d’Educació de Barcelona la posada en marxa d’un servei d’atenció a famílies nouvingudes que incorpori, entre d’altres, servei de traducció i de mediació intercultural per a totes les escoles que ho demanin. - Que el Govern de la ciutat posi en marxa cursos de formació de llengua catalana i castellana en els barris on més es necessiti per a dones d’origen immigrant, i proporcionin servei d’atenció i cura dels seus infants a càrrec en el mateix centre durant la seva assistència a classe. - Instar als organismes corresponents perquè els diversos recursos de formació en llengua catalana i/o castellana de la ciutat, en especial escoles de persones adultes i centres de normalització lingüística, flexibilitzin la seva oferta formativa per adequar-la a les necessitats de dones d’origen immigrant amb pocs recursos, i proporcionin servei d’atenció i cura dels seus infants a càrrec en el mateix centre durant la seva assistència a classe. Del Grup Municipal PSC: 10. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència per a que els veïns i veïnes de la ciutat decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tingui concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar. El Sr. Mòdol destaca que la proposició que el seu grup presenta ha estat transaccionada amb diversos grups municipals i que, per tant, té un suport ampli. Explica que avui el Grup Municipal del PSC fa de canal de la plataforma «Recuperem el Teatre Arnau» i de totes les entitats i persones que li han donat NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3343 suport perquè comparteixen la necessitat d’una intervenció ràpida en aquest immoble. Recorda que el Teatre Arnau va ser adquirit per l’alcalde Hereu l’any 2011, però que encara no s’ha posat al servei de la ciutadania. Afirma que, per tant, la vocació de la proposta és activar definitivament aquest equipament amb el màxim consens polític i, sobretot, escoltant els veïns i veïnes i tothom qui s’hi vulgui implicar. Remarca que, segons les dades del procés de participació de Decidim Barcelona, aquesta proposta ha obtingut el màxim de suports en l’àmbit cultural, amb més de 400 suports per mitjà del sistema web. Assenyala que no volen cap tipus de protagonisme polític en aquesta qüestió, sinó que, amb l’empenta de tothom, es decideixi al més aviat possible quin ha de ser el futur d’aquest teatre. D’altra banda, manifesta que saben que actualment s’està fent una mena d’estudi sobre l’estat de l’estructura de l’immoble, atès el seu possible deteriorament. Destaca que volen assumir el repte de posar en marxa aquest edifici amb el millor dels projectes per a la ciutat, fent partícips tots els grups polítics, els veïns i veïnes de la ciutat i els professionals de l’àmbit de la cultura. Finalment llegeix el text definitiu de la proposició. El Sr. Ciurana assenyala que el text de què disposa el seu grup, que no ha participat en la transacció, presenta diferències respecte al text que s’ha llegit. Precisa que el Sr. Mòdol ha parlat de «procés participatiu vinculant», mentre que el text que s’ha repartit fa una estona no diu això i, a més, també parla de la gestió del teatre. Demana que, per tant, es faci una lectura del text que finalment se sotmet a votació. El Sr. Mòdol fa la lectura del text definitiu: «Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència perquè els veïns i veïnes, professionals i experts decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com a equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tinguin concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar.» El Sr. Ciurana assenyala que aquest text sí que es correspon amb el document que tenen. Explica que, si bé el Sr. Mòdol ha dit que havia comprat el teatre el Sr. Hereu, ell prefereix dir que el va comprar la ciutat, perquè, si no, hauran de dir que el va comprar el Sr. Hereu però el va pagar el Sr. Trias. Manifesta que votaran a favor de la proposició perquè entenen que el Teatre Arnau és un bé que cal preservar en el panorama cultural de la ciutat. A més, destaca que és un dels pocs testimonis que queden de l’època gloriosa del Paral·lel. Afirma que, tanmateix, el Grup Municipal de CiU té una proposta concreta per al teatre, i que voldrien saber si el Govern també té una proposta concreta. En aquest sentit, remarca que un govern ha de prendre decisions i que el millor procés participatiu és el d’unes eleccions. Explica que la proposta del seu grup era ubicar en el Teatre Arnau el Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona, que està inventariat a l’Institut del Teatre però que actualment no té seu, així com un centre d’interpretació del Paral·lel. Manifesta que consideren que aquesta és la proposta que garanteix millor la continuïtat i l’existència d’uns recursos per fer la inversió necessària. D’altra banda, assenyala que el 2011 ja es va fer un estudi de l’estructura de l’immoble i que el 2013-2014 s’hi va fer una petita intervenció per consolidar-lo, amb un cost de gairebé 250.000 euros. El Sr. Blanco manifesta que el Grup Municipal de C’s ha plantejat una esmena a la proposició que ha estat parcialment acceptada, perquè no veien molt clar quin era l’objectiu de l’ús que es vol donar a la sala. Assenyala que aquest teatre té més de cent anys d’antiguitat i que, entre altres coses, s’ha utilitzat per a espectacles de música popular, sarsuela, cabaret i varietats, i com a sala de cinema. Recorda que està tancat des del 2004 i que va 3344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 ser adquirit per l’Ajuntament, que, segons sembla, no té gaire clar quin ús donar- li, atès que des del 2010 no té cap ús conegut. Explica que són favorables a la recuperació del Teatre Arnau i consideren que s’ha de destinar al desenvolupament d’activitats relacionades amb les arts escèniques, però que, alhora, també troben acceptable que tingui una utilitat per als veïns i que estigui al servei de les iniciatives que plantegin les entitats culturals del barri. Remarca que, tanmateix, s’ha de tenir en compte que es tracta d’un equipament de ciutat i no pas d’un centre cívic, i que és un teatre amb una llarga trajectòria que hauria de recuperar el seu paper com a seu d’espectacles musicals de qualitat i estar al servei de companyies professionals. Així mateix, manifesta que, atès que és municipal, s’hauria d’aprofitar com a seu de festivals i hauria de servir per promoure el talent i la qualitat de produccions adreçades no només a un públic local, sinó també internacional. En relació amb això, assenyala que actualment la ciutat rep 30 milions de visitants i s’estan elaborant plans estratègics amb l’objectiu d’oferir alternatives culturals que atreguin un turisme de qualitat, i que aquest equipament ofereix l’oportunitat de treballar en aquesta direcció. Conclou que la proposta del seu grup per al Teatre Arnau és el d’una gestió municipal dirigida a recuperar l’antiga esplendor del teatre de varietats adaptant-lo als nous temps, i que, alhora, estigui obert a activitats que siguin d’interès general per als barcelonins. Afegeix que el que esperen del Govern, més que consultes ciutadanes, són sobretot decisions. Insta el Govern a valorar les idees de la ciutadania, a comptar amb la col·laboració de professionals i experts, i a presentar un projecte cultural ben dissenyat que estigui a l’altura del que necessita la ciutat. Afirma que, en aquest marc, el vot del seu grup és favorable a la proposició. El Sr. Puigcorbé remarca que la gran Barcelona actual no tindria la força cultural que històricament ha tingut sense els seus teatres. Explica que hi va haver una època a principis del segle passat en què el teatre popular va gaudir d’un èxit sense precedents, i en què el Paral·lel va destacar a tot el món pels seus teatres de bulevard, cafès concert, sales de varietats, cabarets, music halls, etc. Assenyala que entre les sales que van ajudar que la capital catalana fos una referència internacional ocupa un lloc preeminent el Teatre Arnau, on recorda que van debutar artistes com la mítica Raquel Meller, i on van triomfar, entre molts altres, la Bella Dorita, Enric Borràs, Josep Santpere, Alady o Lita Claver. A més, remarca que l’edifici també té un valor arquitectònic, ja que va ser edificat el 1903 per l’arquitecte modernista Andreu Audet, que es va especialitzar en teatres i sales d’espectacles, com l’Apolo, l’Edén Concert, el Teatre Onofri, o el Gran Casino de l’Arrabassada. Explica que, el febrer del 2011, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el Teatre Arnau amb la doble estratègia de preservar un dels teatres històrics de Barcelona i d’iniciar la recuperació del Paral·lel com un dels principals eixos culturals de la ciutat, segons declaracions de responsables municipals d’aquell moment. Afirma, però, que a dia d’avui aquell projecte no deixa de ser un mer propòsit, ja que el Teatre Arnau està tancat des del 2004 i encara no se n’ha determinat un ús concret. Manifesta que és evident que aquesta situació de paràlisi no es pot allargar més temps i que, per tant, voten a favor de la proposició, per tal que en els propers tres mesos s’iniciï un procés participatiu obert, democràtic i transparent perquè els ciutadans decideixin quin ha de ser el futur del teatre. Afirma que el Grup Municipal d’ERC vol que aquest teatre segueixi vinculat a les arts escèniques i continuï sent un espai de referència al Paral·lel de Barcelona. Explica que, a més a més, desitgen que en el procés participatiu es tingui en compte, no només l’opinió i les propostes dels veïns i veïnes de la zona i les plataformes cíviques, sinó també dels representants del teixit social, cultural i professional del món del teatre i de les arts escèniques. Manifesta que volen que es tinguin en compte i es debatin totes les opcions possibles, des del seu ús com a equipament cultural per al barri fins a l’opció que aculli un centre d’interpretació del Paral·lel, o el Museu d’Arts Escèniques, que és el que es proposa des de l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3345 Finalment, recalca que, en la política, les bones intencions no avancen ni arriben a concretar-se si no es calendaritzen. Afirma que, per tant, troben molt necessari que s’insti el Govern municipal a determinar-ne els futurs usos, la forma de gestió i el pressupost de les obres a realitzar abans de finalitzar el 2016. La Sra. Esteller destaca que el Teatre Arnau ocupa un lloc estratègic al Paral·lel i té més de cent anys d’història, amb una activitat cultural molt rica. Afirma que, per tant, des del Grup Municipal del PP s’han interessat pel Teatre Arnau en diverses comissions i per escrit, perquè creuen que se li ha de donar un ús que potenciï la cultura i que ha d’esdevenir un pol cultural al Paral·lel. Explica que, des d’aquesta perspectiva, sempre han considerat que era necessari reconstruir-lo perquè està molt deteriorat, tal com ho demostren els informes arquitectònics de què disposen. A més, manifesta que cal donar al Teatre Arnau l’ús que es mereix, que al parer del seu grup ha de conjugar un alt nivell cultural amb una participació dels ciutadans de la zona per decidir-ne l’ús. Afirma que, per tant, pensen que se li ha de donar un ús cultural associat a les arts escèniques i a la història del mateix Paral·lel. Explica que, en aquest sentit, estan d’acord que hi hagi un procés participatiu que inclogui tant experts com veïns, de manera que s’intenti redistribuir i reequilibrar els interessos d’uns i altres sense predeterminar-ne cap. Manifesta que esperen que el Govern municipal actuï en conseqüència amb la proposta que segurament s’aprovarà i a la qual el seu grup dóna suport. La Sra. Rovira expressa el vot a favor del Grup Municipal de la CUP. Explica que els sorprèn bastant que sigui el Grup del PSC el que presenti aquesta proposició per a la recuperació del Teatre Arnau com un referent cultural del Paral·lel, tenint en compte que es va tancar el 2004, quan l’alcalde de la ciutat era el Sr. Joan Clos. Recorda que, de fet, no és l’únic espai del Paral·lel que va tancar en aquella època, sinó que també ho va fer El Molino, i que això coincideix en el temps amb el Fòrum de les Cultures, que encara no ha rebut cap crítica per part del partit que el va organitzar. Manifesta que consideren que és necessari que aquest teatre esdevingui un espai cultural per al conjunt de veïnes de Barcelona i del Paral·lel, i que donaran suport a la primera fase d’aquest procés perquè entenen que és mitjançant la participació real dels diferents agents que configuren un barri i una ciutat com es realitzen polítiques públiques. Remarca, però, que volen que hi hagi auditories de sostenibilitat econòmica i social, que els diferents partits polítics es comprometin a acceptar que el procés participatiu sigui realment vinculant, i que es mantingui aquest espai des d’una gestió comunitària però amb la intervenció real de l’Ajuntament. Afirma que, per tant, volen que el Teatre Arnau esdevingui un espai de lliure accés i d’universalitat per a totes les persones. La Sra. Pérez li dóna la paraula a la comissionada, Sra. Sureda. La Sra. Sureda afirma que el Govern municipal sempre ha defensat que els futurs usos del Teatre Arnau es defineixin a través d’un procés participatiu i vinculant que reculli l’opinió i els interessos dels veïnes i veïnes, però també del sector cultural, i que posi sobre la taula tots els projectes que actualment es proposen per a aquest teatre. Assenyala que, de fet, ahir es va fer públic el manifest «Fem reviure l’Arnau», de la plataforma «Recuperem l’Arnau», que reclama la recuperació del teatre per ubicar-hi un espai dedicat a les arts escèniques i a la memòria històrica de l’avinguda del Paral·lel i tot el que ha representat per a la cultura popular de la ciutat. En relació amb això, opina que sempre és una bona notícia que els veïns i veïnes expressin els seus desitjos i que cal donar-hi resposta. Manifesta que el Govern obrirà el procés participatiu, farà els calendaris pertinents i treballarà sobre els principis que el manifest identifica com a claus, com la iniciativa comunitària, l’economia social, la cultura de base i el compromís amb els barris. A més, remarca que això es farà incloent en el procés el màxim d’agents culturals i territorials. 3346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Mòdol recalca que no pretenen obrir cap mena de debat polític sobre aquesta qüestió, sinó fer-se ressò d’una iniciativa que creuen que val la pena i que té molt de suport. A més, manifesta que són plenament conscients que l’Ajuntament ha de rebre les propostes dels veïns amb el màxim entusiasme i, posteriorment, fer el seu paper institucional. Agraeix el suport de tots els grups a la proposició. D’altra banda, diu a la Sra. Rovira que no visqui en el passat, i que la gestió comunitària, l’ecogestió i tot aquest tipus de qüestions no són patrimoni exclusiu de la CUP ni de determinats veïns de la ciutat. El Sr. Ciurana expressa el desig que el Teatre Arnau pugui obrir les portes com més aviat millor al servei de la ciutat i de les arts escèniques de la ciutat. El Sr. Blanco lamenta la manca d’un compromís clar per part del Govern sobre l’ús concret d’aquest espai i el lideratge en el món de la cultura. Afirma que, a part d’escoltar els veïns i les entitats, és obligació del Govern presentar un projecte concret. El Sr. Puigcorbé remarca que demanen un calendari, per tal que s’aprovin els futurs usos, la forma de gestió i el pressupost de les obres a realitzar abans del final del 2016. La Sra. Esteller manifesta que creuen que és convenient que el Govern tingui un punt de partida a l’hora de valorar i promoure la participació dels veïns i els experts. La Sra. Rovira afirma, en resposta al comentari del Sr. Mòdol, que per al seu grup és important posar en relleu el model de ciutat que s’ha construït i quins n’han estat els responsables, i que no s’hagi fet una crítica pública d’aquest model. Remarca que aquest és el model que fa que hi hagi una administració fragmentada i amb gairebé 30.000 treballadors externalitzats, i una administració en l’àmbit cultural que cada cop es mou més per reivindicar els seus drets. Manifesta que consideren que del passat neix el present, i del present, el futur. Afirma que, per tant, han d’entendre d’on vénen per saber on van. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del Grup Municipal de BC, i dóna la paraula a la comissionada de Cultura. La Sra. Sureda manifesta que, amb l’aprovació de la proposició, el Govern es compromet a fer un calendari, a liderar el procés participatiu i a fer-se coresponsable d’aquest procés, a partir del qual es determinaran els continguts i la forma de gestió de l’equipament. El Sr. Mòdol declina fer una última intervenció per tancar el punt. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que s’iniciï en els propers tres mesos un procés participatiu amb la màxima visualització i transparència per a que els veïns i veïnes, professionals i experts decideixin quin ha de ser el futur del Teatre Arnau com equipament cultural d’arts escèniques de ciutat i arrelat al territori i com ha de ser la seva gestió, i que abans de finalitzar l’any 2016 es tingui concretats quins usos concrets se li donarà, la forma com es gestionarà i el càlcul del pressupost de les obres a realitzar. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3347 Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Rebutjar el manifest Koiné "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent". 2. Refermar el seu compromís amb el bilingüisme a la ciutat de Barcelona. La Sra. Esteller afirma que la proposició que presenten és una defensa de la llibertat individual. Manifesta que, amb la mateixa llibertat que un grup d’intel·lectuals han presentat l’anomenat manifest Koiné, la Comissió pot rebutjar aquest manifest. Assenyala que no qüestionen la llibertat d’expressió, ja que cadascú, en la defensa de les seves idees i de la llibertat, pot fer les declaracions i subscriure els manifestos que cregui oportú. Explica que demanen que la Comissió rebutgi el manifest perquè Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i cosmopolita que ha respectat les llibertats i, per tant, l’ús del català i del castellà sense cap tracte de favor ni cap discriminació d’una llengua o l’altra. En aquest sentit, destaca que avui la societat s’expressa en qualsevol dels dos idiomes indistintament. En relació amb això, recorda que, segons l’última enquesta sobre usos lingüístics, un 51% de les persones de Barcelona diuen que la seva llengua materna és el castellà. Opina que dividir la societat segons l’idioma que es parla és una greu irresponsabilitat i una cosa contrària a la realitat de la ciutat de Barcelona, on hi ha un bilingüisme real. Assenyala que, tanmateix, no succeeix el mateix en la vida pública. En aquest sentit, afirma que el manifest Koiné secunda el monolingüisme institucional que pretén eradicar, o que ja ha eradicat, el castellà de les institucions catalanes. Manifesta que creuen que el manifest és una ofensa per a les persones que tenen com a llengua materna el castellà, i qüestiona el marc jurídic constitucional, el qual no permet adoptar mesures per afavorir l’ús preferent d’una llengua sobre l’altra, tal com ho confirmen diverses resolucions i sentències. Conclou que demanen que l’Ajuntament refermi el compromís amb el bilingüisme a Barcelona i garanteixi la llibertat individual de cada ciutadà a expressar-se en la llengua que vulgui. El Sr. Ciurana afirma que ja estan acostumats a la utilització que fa el Partit Popular del tema lingüístic per a una cosa que diu que no vol fer, que és dividir la societat. Assenyala que la Sra. Esteller diu que no es pot dividir la societat per raó de llengua, cosa que ell comparteix, però acte seguit dóna dades sobre la població que té el castellà com a llengua materna. Manifesta que si hi ha un grup de persones que decideixen fer un manifest, estan en la seva perfecta llibertat individual de poder-ho fer, de la mateixa manera que la Sra. Esteller pot portar en un programa una política educativa que pretén dividir la societat eliminant la immersió i segregant els alumnes per raó d’idioma. En relació amb això, opina que el Partit Popular proclama unes coses que després són totalment desmentides pels fets. Afirma que, per tant, no cauran una vegada més en el parany de fer un posicionament pensant en una determinada manera d’utilitzar la llengua i en un determinat sector de votants. Explica que el sorprèn que la Sra. Esteller realment es cregui que s’ha eradicat el castellà de l’Administració pública a Catalunya, i opina que parteix d’una diagnosi errònia causada per un interès polític. Assenyala que, per exemple, avui mateix el diari La Vanguardia publica un estudi que diu que el 73% dels adults llegeixen en castellà i només un 26% en català. Afirma que cal respectar que la gent digui el que vulgui en forma de manifestos, i recorda que la posició del Govern de Catalunya ja la va fixar fa pocs dies el president de la Generalitat al Parlament de Catalunya en dir que el futur Estat català empararà tots els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya, parlin la llengua que parlin. Destaca que, per tant, l’opció del seu grup és una societat absolutament inclusiva. 3348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Opina que la Sra. Esteller confon el concepte de bilingüisme amb el concepte de cooficialitat. Remarca que els bilingües, trilingües o plurilingües són les persones, mentre que el concepte de cooficialitat correspon a la normativa, les societats i les institucions. Finalment, expressa el vot contrari del Grup Municipal de CiU. La Sra. Barceló manifesta que el Grup Municipal de C’s rebutja de ple el manifest Koiné, que qualifica de suprematista i excloent, i que afirma que menteix i manipula interessadament, com quan considera una anormalitat que es parli per defecte el castellà a Catalunya. Explica que no volen parlar del manifest ni dels seus impulsors i signants, que assenyala que es fan dir «estudiosos, docents i professionals de la llengua», però als quals els falta un gran valor que no es pot perdre: el respecte a la Carta Municipal i a la Constitució. Afirma que aquest manifest no representa els catalans ni de bon tros, ni coneix de debò la realitat de la terra, sinó que fa proselitisme de la seva visió partidista i interessada, vinculada directament amb interessos polítics separatistes i amb certs partits. Assenyala que l’escriptor Juan Marsé, del qual destaca que mai no ha viscut de les subvencions, a diferència de molts dels signants del manifest, ha dit a El Periódico: «Tot és un disbarat. Estic fart i avorrit de parlar tant de l’assumpte. L’últim, aquest manifest de 250 homes savis i doctes per eliminar el bilingüisme. Qui pot negar que és millor tenir dues, tres o quatre llengües que una? Com en una família on es barregen el català i el castellà renunciaran al segon? A qui se li acut? Amb quin dret?» Destaca que estudis científics demostren els beneficis del bilingüisme, i que els catalans que són bilingües tenen la sort de poder-se expressar i de sentir en els dos idiomes. A més, afirma que els redactors d’aquest manifest han oblidat l’objectiu que tenen els idiomes, que és la comunicació, i no pas la discussió de voler imposar un idioma. Manifesta que el seu grup vol refermar el reconeixement de la pluralitat i dels drets lingüístics de tota la ciutadania de Barcelona i de Catalunya, que recorda que queda reflectida en l’article 3.1 de la Constitució, l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i l’article 4.2 de la Carta Municipal. A més, destaca que l’article 3.3 de la Constitució diu que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». Afirma que, en comptes de llegir les «perilloses» manifestacions del grup Koiné, el seu grup, i ella personalment, prefereix llegir Espriu quan diu: «Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor». Finalment, expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. El Sr. Puigcorbé afirma que, una vegada més, el Grup Municipal del PP no deixa perdre l’oportunitat d’intentar confondre i crear conflictes estèrils entorn de la llengua. Explica que el Grup Municipal d’ERC votarà en contra d’aquesta proposició, que al seu parer té l’únic objectiu de polemitzar inútilment, amagant potser la falta d’idees constructives d’una formació política cada vegada més desorientada i minoritària, tant a Barcelona com al conjunt del país. Manifesta que no acaben de trobar apropiat que l’Ajuntament de Barcelona hagi de pronunciar-se sobre un debat que s’hauria de circumscriure estrictament al camp de la sociolingüística. Explica que, si bé personalment poden pensar que hi ha expressions en la redacció del manifest no gaire reeixides, fins i tot gairebé prepolítiques, cal pensar que no ha estat escrit per polítics sinó per acadèmics que, equivocats o no, han actuat moguts per un afany veritable i sincer de preservar la llengua pròpia del país en la futura república catalana. Remarca que, si cada vegada que aparegués un manifest que no els agrada haguessin de debatre’l en la Comissió, malbaratarien temps i esforços en discussions absurdes i que no duen enlloc. Pregunta a la Sra. Esteller si ha llegit el text del manifest íntegrament, o només els resums «parcials i tergiversats» que n’han fet les capçaleres periodístiques de Madrid que tant agraden al Grup del PP. Afirma que el Grup Municipal d’ERC no té NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3349 ni l’objectiu ni la voluntat de defensar el manifest del Grup Koiné, però que tampoc no el rebutjaran, perquè per a això ja hi ha el Sr. Marhuenda i el Sr. Rabell. Assenyala que, no obstant això, discrepen d’algunes expressions desafortunades, com titllar la immigració arribada dels territoris castellanoparlants com a «instrument involuntari de colonització lingüística». Remarca, però, que l’única llengua que ha estat secularment perseguida i marginada a Catalunya ha estat el català, tal com ho testimonien milers de documents històrics. Afirma que la llengua castellana gaudeix de molt bona salut, mentre que la catalana és la que més ha patit i pateix per motius que són ben coneguts. Pregunta si el bilingüisme del qual parla el Grup Municipal del PP en la proposició és el bilingüisme que va fer tancar els repetidors de TV3 a València, el del decret TIL de les Balears, o el dels que es van inventar el LAPAO per desnaturalitzar el català de la Franja. En relació amb això, afirma que el PP de Catalunya també ha estat còmplice d’aquestes «barbaritats». Recorda que el seu partit defensa el bilingüisme en el programa electoral, i opina que el PP no els pot donar lliçons de democràcia. Finalment, afirma que en la propera república catalana es garantiran els drets i els deures de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La Sra. Andrés assenyala que el Grup Municipal del PSC comparteix amb altres grups la valoració sobre els motius pels quals el Grup Municipal del PP presenta aquesta proposició. En aquest sentit, opina que es vol tornar a generar un debat polèmic sobre temes que no són estrictament municipals. Explica que, quan havia anat a visitar escoles com a regidora de districte o regidora d’un àmbit concret, no es va trobar mai que el problema de cap d’elles fos la llengua, sinó altres problemes com la falta de recursos, les retallades o les desigualtats de tot tipus. Afirma que, per tant, es fa un problema de la llengua quan es radicalitza cap a una banda o cap a l’altra. Manifesta que votaran a favor de la proposició perquè quedi ben clar que estan a favor del bilingüisme i que rebutgen les formes i el fons del manifest Koiné, que al seu parer només intenta crear una polèmica i convertir en problema social una cosa que no ho és. La Sra. Rovira expressa el vot en contra del Grup Municipal de la CUP. Explica que els sembla hipòcrita i fora de lloc que el Partit Popular plantegi una defensa del bilingüisme, quan la seva acció política ha consistit sempre a intentar desplaçar el català, com ho ha fet, per exemple, amb la llei Wert. Manifesta que no els sorprèn que el PP, igual que altres vegades C’s, instrumentalitzi el debat lingüístic per defensar els interessos de les classes dominants. Opina que aquesta formació ha intentat construir una nació fictícia a partir d’un estat imposat i, per fer-ho, ha instrumentalitzat la qüestió de la llengua. Remarca que aquesta instrumentalització no té més interès que la defensa d’una ideologia i d’un nacionalisme lingüístic espanyol, i també d’un model econòmic i d’un imperialisme econòmic latent. Afirma que aquesta ideologia que pretén defensar el PP no té cap base científica ni lingüística, sinó només ideològica, i es basa en la creença que només hi pot haver una llengua comuna, l’espanyol, que és superior a la resta de llengües dels pobles de la Península, que són meres llengües pintoresques i decoratives. Explica que, en aquest sentit, consideren que l’únic objectiu del nacionalisme lingüístic espanyol és apagar en certa mesura les altres llengües de l’Estat espanyol i que, per fer-ho, es diu que el castellà és la llengua amb la qual tots els ciutadans de l’Estat espanyol es poden entendre i es distingeix entre llengua oficial i llengua cooficial per fixar la superioritat del castellà. Manifesta que per al seu grup això té com a únic propòsit imposar una llengua, que opina que és el que han fet l’Estat espanyol i el PP durant molts anys. Assenyala que el més sorprenent de tot és que, amb la presentació d’aquesta proposició, el Grup Municipal del PP reconeix implícitament el debat de la llengua en una futura Catalunya independent i es contradiu, ja que al mateix temps que nega la futurible independència del Principat, es preocupa perquè aquesta no comporti la supressió del nacionalisme lingüístic espanyol. Opina que, per tant, seria desitjable que aquest grup encarés el debat real sobre la independència i la 3350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 voluntat d’un poble que vol avançar cap a la independència d’una manera política i no repressiva ni judicial. En relació amb això, expressa la solidaritat amb les companyes d’Euskal Herria perquè avui el PP ha detingut un dels líders de l’esquerra independentista basca, Txelui Moreno, per denunciar un estat que és repressiu. Recomana al Grup del PP que deixi d’instrumentalitzar la llengua i el procés d’independència català i es dediqui a superar els seus complexos com a partit hereu del franquisme. La Sra. Ortiz afirma que el Grup Municipal de BC rebutja profundament l’ús polític de la llengua com un instrument de confrontació, així com la repressió d’aquesta per silenciar un poble i tota una cultura. Explica que creuen que és cínic que el Grup Municipal del PP sigui el que porti a la Comissió la defensa de la pluralitat lingüística del país, quan és precisament aquest partit el que ha volgut trencar la cohesió social i un model de convivència lingüística a partir de la confrontació entorn de la llengua i de l’ús del català com a llengua vehicular, que remarca que ha estat el principal instrument de cohesió social al país. A més, remarca que el PP ha impulsat lleis com la LOMCE i ha perseguit lingüistes per defensar que es parla català a València i l’Aragó. Manifesta que des del Grup Municipal de BC defensen que Barcelona és una ciutat mestissa, d’acollida i integradora on conviuen moltes llengües, així com el català i el castellà. Afirma que la diversitat no pot ser mai una amenaça, tret que les llengües es persegueixin, cosa que no pot passar en un estat democràtic. Destaca que el que cal per a la cohesió social és construir consensos i no dissensos, tal com diu el manifest d’un col·lectiu de lingüistes en resposta al manifest Koiné. En aquest sentit, opina que segurament el manifest Koiné no ha anat en la línia de construir nous consensos, i assenyala que un article d’Antoni Puigverd a La Vanguardia diu: «Quan una llengua queda atrapada en un plet polític [...] deixa de ser un vincle: és una disputa.» Opina que també és interessant rellegir el que ha dit el Sr. Lluís Cabrera a Twitter: «Llegamos como pudimos. Nos instalamos en zonas que no existían. Nos inventamos barrios. Nos estrujaron. Algunos murieron a tiros de la policía.» Destaca que aquesta és la Barcelona dels veïns i veïnes que van construir els barris, i que no es poden negar aquests orígens i, sobretot, no es pot manipular la història. D’altra banda, diu al Sr. Puigcorbé que entre els senyors Marhuenda i Rabell hi ha una enorme distància. Conclou que s’abstindran perquè no creuen que s’hagi de fer un ús polític de la llengua, i menys a Barcelona i al seu Ajuntament. La Sra. Esteller opina que els cínics són els grups que els acusen de cinisme i hipocresia, tenint en compte que des de Catalunya s’ha fet una llei de política lingüística que exclou el castellà de les institucions i que l’Ajuntament de Barcelona té un reglament lingüístic que subordina el castellà al català i que, després d’un recurs que va guanyar el PP, no s’ha adaptat a l’ús de la societat catalana i barcelonina. Afirma que és mentida que quan el seu grup defensa el bilingüisme real, que és que una persona pugui utilitzar l’idioma que vulgui, quan vulgui i de la manera que vulgui, ho faci per eradicar el català. Explica que, per exemple, ella usa indistintament el català, que és la seva llengua paterna, i el castellà, que és la llengua materna, i que això no significa que vulgui eradicar el català. Opina que, en aquest cas, no són ells els intolerants i els que impedeixen que molta gent estudiï i s’expressi en una administració en castellà, tret que supliquin que se’ls doni un document o un imprès en castellà. Demana que, per tant, no els donin lliçons, i menys de civisme. Diu al Sr. Puigcorbé que sí que ha llegit el manifest, i que en el segon punt de la proposició parla precisament del bilingüisme perquè el manifest diu que és la causa dels mals de tothom. Afirma que ella no jutjarà els signants del manifest perquè tenen tota la llibertat d’expressar-se com vulguin, però que ella també la té per expressar que està en contra del manifest. Diu a la Sra. Rovira que un partit que empara els terroristes no pot donar lliçons a ningú, i molt menys al PP. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3351 El Sr. Puigcorbé assenyala que ja han contestat a bastament a la Sra. Esteller abans. Diu a la Sra. Ortiz que el Sr. Rabell ha dit públicament que el manifest és racista, cosa que opina que no és una actitud de consens. La Sra. Andrés demana a tots els grups que parlin de les qüestions municipals, que és el que esperen que facin els barcelonins i barcelonines, i que no «elevin» els discursos, i menys per generar desacords profunds entre ells, quan el que han de fer és generar grans consensos per tirar endavant la ciutat i fer-la progressar. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer. L’Ajuntament de Barcelona donarà suport i cobertura jurídica a tots aquells centres educatius i a aquelles famílies de la ciutat que vulguin exercir la desobediència a la LOMCE com a acte de ruptura amb un model educatiu imposat en contra de la voluntat majoritària de la societat catalana i de la comunitat educativa. Segon. L’Ajuntament de Barcelona, davant de qualsevol sanció administrativa i/o judicial contra la comunitat educativa o contra aquelles famílies que practiquin la insubmissió a la LOMCE, proposarà que tots els càrrecs electes del consistori s’autoinculpin davant les instàncies pertinents i ho farà extensiu a tota la ciutadania perquè també pugui fer efectiva la seva autoinculpació. Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, reitera el seu rebuig a l’aplicació de la LOMCE en els centres educatius de la Mataró, i difondrà públicament a través del web municipal l’activitat de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) a la LOMCE i oferint informació a qualsevol centre educatiu que s’hi vulgui adherir. Quart. Instar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a declarar la seva insubmissió a la LOMCE i a aturar d’immediat el desplegament que se n’ha fet. Cinquè. Comunicar els acords al Consell Escolar de Barcelona així com a l’Institut d’Educació de Barcelona això com a tots els centres educatius i als seus respectius equips directius i Associacions de Mares i Pares, la Consell Comarcal, a la Diputació o al Departament d’Ensenyament i al Ministeri d’Educació. La Sra. Rovira es disculpa pel fet que han distribuït el text tres vegades i fins ara no han donat el text definitiu perquè han anat acceptant esmenes. Tot seguit llegeix els acords definitius. Manifesta que, tot i el rebuig unànime de la comunitat educativa, l’aplicació de la LOMCE ja és un fet que afecta de ple els centres docents de la ciutat. En aquest sentit, esmenta com a exemples les proves de nivell que es van realitzar el curs passat a l’alumnat de tercer de primària, que opina que tenen una clara voluntat de reimplantar la meritocràcia i d’avançar en la competència entre centres; la imposició de continguts curriculars; l’obligació que les famílies hagin de triar entre l’assignatura de religió catòlica i la d’educació en valors socials i cívics, i l’augment d’hores lectives en castellà, que opina que és una decisió arbitrària que ha anat acompanyada d’una creixent judicialització de la immersió lingüística. Afirma que, des del Grup Municipal de la CUP i, sobretot, des de la comunitat educativa, des de la Xarxa de les Escoles Insubmises i des dels diferents agents que s’estan mobilitzant i actuant, no poden restar indiferents davant l’avanç d’un model educatiu clarament neoliberal i espanyolista, concebut primàriament per afavorir la privatització, la mercantilització i la degradació democràtica de l’educació pública inclusiva. Manifesta que entenen, doncs, que és un deure de les persones que defensen l’escola pública i en català a la ciutat donar suport a la 3352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 desobediència de la LOMCE, i demana a l’Ajuntament que es comprometi amb aquesta iniciativa i que apliqui els diferents acords que ha llegit abans. El Sr. Ardanuy destaca que CiU ha votat en contra de la LOMCE al Congrés dels Diputats i n’ha demanat la derogació, i que el Govern de la Generalitat de Catalunya, del qual forma part el seu grup polític, combat l’aplicabilitat d’aquesta llei amb els instruments legals que té al seu abast. En aquest sentit, remarca que el Govern de Catalunya està desenvolupant un marc legislatiu català propi que té en compte les necessitats del sistema educatiu català. Explica que el Grup Municipal de CiU comparteix bona part de la proposició, però té discrepàncies respecte a alguns punts, com el quart, que no comparteixen, i el cinquè, que no l’entenen, ja que creuen que no té gaire sentit demanar que no s’apliqui un article d’una llei que es reclama que desaparegui. Expressa el rebuig del seu grup a la LOMCE, que afirma que representa tota una sèrie de greuges respecte al sistema català, i defensa la llei pactada i consensuada al Parlament de Catalunya fins que no hi hagi una legislació dins d’una república catalana. La Sra. Barceló assenyala que no debatran sobre la LOMCE en la Comissió, sinó al Congrés dels Diputats quan pertoqui. Explica que l’educació és una de les prioritats de Ciutadans, que defensa l’aprovació d’un pacte nacional per l’educació que miri una generació, no una legislatura o un govern, i que garanteixi un sistema educatiu de qualitat per a tots i totes. Destaca que l’educació està en l’eix de qualsevol projecte amb seny per a un país, en primer lloc perquè l’educació és l’instrument principal per defensar la igualtat d’oportunitats i corregir les desigualtats d’origen socioeconòmic, i en segon lloc, perquè el capital humà és el determinant clau per al creixement econòmic i, per tant, contra l’atur dels països a llarg termini. Afirma que, no obstant això, el Grup Municipal de la CUP presenta una iniciativa que no és de competència municipal i que, en comptes de proposar mesures per millorar la vida dels barcelonins, es dedica a anar teixint un nou model polític de caràcter bolivarià que vol imposar a la resta, amb la connivència d’altres grups. Opina que el més preocupant de la proposició, sobretot la inicial, és que pretén arrossegar les institucions pel camí de la il·legalitat i la manca de respecte a l’estat de dret. Qualifica de populisme l’actitud de la CUP de dir sempre que parla en nom del poble, i subratlla que en democràcia les lleis es canvien però no es desobeeixen. En relació amb això, recorda que Ciceró ja deia al segle I aC: «Siguem esclaus de les lleis per poder viure en llibertat.» La Sra. Benedí agraeix al Grup Municipal de la CUP l’acceptació de l’esmena del seu grup. Manifesta que des d’ERC pensen que, amb la potestat que s’ha atribuït l’Estat espanyol d’establir el currículum de les assignatures troncals, s’ha volgut imposar una visió uniformadora que doni resposta a la voluntat que va expressar el ministre Wert d’«espanyolitzar els nens catalans». Assenyala que l’Estat espanyol no només recupera competències en el disseny del currículum, sinó també en l’avaluació, ja que s’estableixen unes avaluacions externes a final de primària, secundària i batxillerat que recorden les antigues revàlides i que opina que són l’autèntica clau de volta de la llei. Remarca que aquesta intencionalitat uniformadora trenca el principi de participació democràtica de la comunitat educativa quan suprimeix el Consell Escolar com a òrgan de govern dels centres. A més, opina que no es pot veure la LOMCE com un fet aïllat, sinó que és un episodi més de la campanya d’atac sistemàtic del PP a l’educació, el català, la cultura catalana i la cohesió social del país. Afirma que la LOMCE instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora del sistema educatiu i aprofita per imposar una contraoferta segregadora i intervencionista que resulta inútil per resoldre els problemes reals de l’educació i la mercantilitza. Explica que no poden permetre que s’apliqui una llei que promou un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que genera desconfiança envers el professorat, que limita la formació integral de l’alumne, que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3353 devalua la formació professional, que nega la diversitat lingüística de Catalunya i que atempta contra el model d’immersió lingüística, que destaca que ha garantit el coneixement del català i del castellà en finalitzar la formació i que ha estat fonamental per a la cohesió i la convivència. Manifesta que ERC ha decidit estar al costat de les famílies, del col·lectiu de professors i dels que volen una escola catalana, inclusiva, laica, justa i no sectària. Afirma que amb voluntat tot és reversible, i que s’han d’assumir els costos de retirar allò que s’havia promès, de canviar allò que s’havia dit que es faria d’una manera i després es va fer d’una altra, i modificar les aplicacions que gestionen els ensenyaments i els accessos. Conclou que, per tant, el seu grup votarà a favor de la proposició. Afirma que, en la batalla contra la LOMCE, hi ha en joc el present i el futur de la societat, i que no es pot permetre que es posi en perill la cohesió social i el futur dels infants. La Sra. Andrés assenyala que, tot i alguna petita discrepància, el Grup Municipal del PSC comparteix gran part de la proposició i, per tant, hi donarà suport. Recorda que ja han expressat moltes vegades que creuen que la LOMCE és una llei retrògrada i segregadora, tant per sexes com per capacitats, que ignora completament la comunitat educativa, que redueix el paper dels consells escolars, que expulsa les famílies de l’educació dels seus fills i filles, i que atempta contra la immersió lingüística. Explica que no consideren que donar suport a aquesta proposició signifiqui atemptar contra la legalitat ni l’estat de dret, sinó reconèixer una situació que ja es dóna als centres educatius, on hi ha famílies que no volen passar les proves. Assenyala que es tracta d’una realitat constatada i acceptada per l’administració educativa, que està buscant altres vies per esquivar aquesta condició. Manifesta que el seu grup parlamentari, juntament amb el Grup Parlamentari del PSOE, ha expressat moltes vegades que cal treballar per derogar aquesta llei. Afirma que l’única manera de derogar-la és fer-ne una altra i, mentrestant, evitar al màxim els seus efectes negatius per als alumnes. La Sra. Esteller opina que en la defensa d’aquesta proposició només es diuen tòpics i mentides. A més, remarca que el Grup Municipal de la CUP ja va presentar aquesta iniciativa en el Ple i es va aprovar. En aquest sentit, pregunta als grups que hi donen suport si no tenen res més a fer que tornar a parlar del mateix. Assenyala que un dia podrien parlar de la LOMCE seriosament, però que caldria que abans tots els grups l’estudiessin per evitar caure en tòpics. Explica que està cansada de les visions que distorsionen la realitat i només saben veure el que ja preveuen que hi haurà. Afirma que, per exemple, la LOMCE no persegueix el català, sinó que dóna llibertat als pares perquè, si volen, puguin triar l’educació en castellà. En aquest sentit, opina que són els altres grups els que volen imposar l’educació que han de tenir els fills de moltes famílies de la ciutat. Remarca que el que fa la LOMCE és augmentar la competència dels nens perquè puguin tenir oportunitats i un futur, i per evitar el fracàs escolar. Destaca que, tot i que la LOMCE no s’ha aplicat íntegrament, amb la seva implementació el fracàs escolar ha baixat un 20%; la nota mitjana, que era de 6,8, ha passat a ser de 7,4, i la taxa de rendiment, que era del 72%, ha passat a ser del 76%. D’altra banda, assenyala que és molt important conèixer les competències de les administracions. En aquest sentit, diu al Grup Municipal d’ERC que la competència de les assignatures troncals és de l’Estat, d’acord amb l’article 4 de la LOGSE, malgrat que moltes comunitats autònomes la van assumir perquè l’Estat no l’exercia. Explica que, si es consulta aquella llei i tota la doctrina i totes les resolucions posteriors, es veurà que l’Estat havia de legislar sobre això per millorar les competències bàsiques i reduir el fracàs escolar. Manifesta que el Grup Municipal del PP votarà en contra de la proposició perquè la LOMCE ha estat votada en el Congrés democràticament pel grup que governava en aquell moment, i tan democràtic és votar com respectar el que es vota. 3354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que creu que no cal afegir res més per explicar els despropòsits d’una llei com la LOMCE i que, per tant, se centrarà en la proposició. Explica que el Grup Municipal de BC se sent còmode amb aquesta proposició perquè les seves propostes impliquen, d’alguna manera, una recuperació del poder de l’educació per part de la ciutadania, que és el model educatiu que defensen. Afirma que per això han transaccionat bona part del seu redactat i hi donen suport. Explica que entenen que, en una societat com la barcelonina, el fet de respectar el dret de les famílies o de la comunitat educativa a manifestar el seu rebuig a la LOMCE és un element normalitzat de la mateixa tradició democràtica de funcionament en el marc d’un sistema educatiu que és i vol ser democràtic. Afirma que, en concret, se senten molt còmodes amb el punt cinquè de la proposició, a diferència del Sr. Ardanuy, i consideren que és del tot pertinent, ja que la responsabilitat de derogació de la LOMCE no és municipal sinó estatal, i el que es planteja és que, com a Ajuntament, fins que la LOMCE no estigui derogada, ja s’apliqui la mesura de no preveure concursos públics per a la construcció i la gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional. La Sra. Rovira manifesta que no concedeix cap legitimitat a les crítiques que els fan de no ser democràtics i no respectar les decisions preses, ja que provenen d’un partit que ha suspès una llei com la ILP d’habitatge, que venia des de baix i donava cobertura a una situació d’emergència social. Afirma que, a més, quan se’ls titlla de populistes i de no creure en les lleis, sempre diuen que no creuen en les lleis injustes que no han votat i que han estat imposades per majoria absoluta sense un consens i sense una participació real de totes les persones que viuen a la futura república catalana i a l’Estat espanyol. Remarca que l’Estat espanyol és tan «demofòbic» que ni tan sols deixa que les persones del poble català votin sobre el seu futur. Manifesta que agrairia que els grups de C’s i del PP anessin a explicar els seus arguments al conjunt de la comunitat educativa, que destaca que és una comunitat que ha fet l’esforç de teixir xarxa i d’autoorganitzar-se per tal de reivindicar el dret a una educació pública i de qualitat. El Sr. Ardanuy remarca que cap de les lleis que l’Estat espanyol ha desenvolupat en l’àmbit educatiu en els últims anys ha donat instruments potents a Catalunya per poder millorar el seu sistema educatiu. Explica que el Grup Municipal de CiU està d’acord en la majoria de punts de la proposició, però que hi troben a faltar el fet de posar en valor la legislació pròpia de Catalunya, elaborada i votada pel poble català en el seu Parlament. Destaca que aquesta visió de construir comunitat a través del marc legislatiu propi és el que també fa esdevenir estat. Afirma que, per tant, la Llei d’educació de Catalunya és l’instrument de què disposen, mentre que la LOMCE és una qüestió d’Espanya i no de Catalunya, tot i opinar que el més raonable seria que es derogués. La Sra. Barceló diu a la Sra. Rovira que no necessita els seus consells per entendre la democràcia. Afirma que les lleis es canvien en el lloc adequat i que s’aproven també amb consens. Assenyala que el sistema educatiu espanyol ha estat reformat amb set lleis diferents des de l’arribada de la democràcia, i que cap d’elles ha durat més de sis anys ni ha tingut el consens de tots els grups. Opina que, per tant, cal un consens de tots els partits polítics per arribar a un pacte nacional per l’educació, ja que Espanya continua tenint la taxa més alta d’abandonament escolar de la Unió Europa amb una taxa del 20%. Manifesta que, per tant, estan d’acord que l’educació necessita reformes, però s’oposen a desobeir la llei, motiu pel qual votaran en contra de la proposició. La Sra. Benedí diu a la Sra. Esteller que no es tracta només de llegir la LOMCE, sinó d’interpretar també quin és el fons d’aquesta llei. En aquest sentit, afirma que és una llei que no és democràtica ni inclusiva i que és totalment sectària. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3355 La Sra. Andrés diu a la Sra. Esteller que no és el mateix ser competent que establir una competició i descartar la gent per diferents motius, que és el que fa la LOMCE. A més, afirma que no s’ha de parlar sobre la llei un cop feta, sinó que això s’hauria d’haver fet abans, especialment amb la comunitat educativa. Opina que el que demostra la LOMCE és que no es pot imposar una llei d’educació. La Sra. Benedí demana a la Sra. Esteller que respecti el torn de paraula dels altres grups. La Sra. Esteller replica que no es pot dir que no és democràtica una cosa votada al Congrés. La Sra. Benedí dóna per acabat el debat. La Sra. Rovira agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició, i manifesta que traslladaran aquests acords a la comunitat educativa i a la gent organitzada que s’oposa a la LOMCE. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- L’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu rebuig a la LOMCE, per ser una llei que limita la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa, que dóna cobertura jurídica a las segregació de l’alumnat en funció del seu sexe, que estableix un sistema d’avaluació orientat a la competitivitat entre centres i famílies, introdueix formes de gestió privada tot jerarquitzant les relacions laborals dintre dels centres educatius i que qüestiona el model d’immersió lingüística. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona denunciarà qualsevol actuació administrativa o jurídica que limiti o sancioni les famílies amb fills i filles matriculats en edat obligatòria, a causa de l’exercici dels seus drets de participació en el sistema educatiu, d’accés en condicions d’igualtat als centres escolars, i d’elecció de model educatiu. Tercer.- L’Ajuntament de Barcelona donarà suport a totes les iniciatives i organitzacions que promoguin un debat ciutadà sobre la LOMCE des de la participació democràtica i el respecte a totes les posicions. En aquest sentit recolzem el dret de les famílies a l´objecció de consciència i a manifestar activament el desacord amb un sistema d´ avaluació que cataloga els centres escolars. Quart.- L’Ajuntament de Barcelona instarà a la Generalitat de Catalunya perquè aturi d’immediat l’aplicació de la LOMCE ja que la majoria social i política del país hi està en contra. Per això instem a respectar el dret de les famílies o membres de la comunitat educativa a manifestar el seu rebuig sense cap tipus de sanció administrativa i/o judicial. Cinquè.- L’Ajuntament de Barcelona proclama solemnement que no s’acollirà en cap cas a l’aplicació de l’article 116.8 de la LOMCE, que permet que les administracions educatives puguin convocar concursos públics per a la construcció i gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional, en tot el terme municipal del qual n’és competent. Sisè.- Comunicar els acords al Consell Escolar de Barcelona així coma l’Institut Educació de Barcelona això com a tots els centres educatius i als seus respectius equips directius i Associacions de Mares i Pares, al Consell Comarcal, a la Diputació o al Departament d’Ensenyament i al Ministerio de Educación. Setè.- L’Ajuntament vetllarà en la mesura del possible posar a disposició de les famílies que vulguin exercir el seu dret a manifestar el seu desacord amb la LOMCE espais municipals amb servei de monitoratge, per tal de facilitar la conciliació, en el cas que duguin a terme les seves reivindicacions. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 3356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 c) Precs Del Grup Municipal ERC: 13. Que el Govern municipal elabori un mapa dels centres educatius que disposen d’espais aptes per a la pràctica esportiva a tota la ciutat. El Sr. Puigcorbé manifesta que Barcelona és una capital que destaca a escala internacional en l’àmbit esportiu, entre d’altres. Afirma que la ciutat deu molt a l’esport, començant per l’Olimpíada popular de 1936 i seguint amb els Jocs Olímpics de 1992 i, probablement, amb els Jocs d’Hivern en el futur, si el Govern municipal varia la seva posició. Assenyala que, tanmateix, aquesta excel·lència encara no està en consonància amb la realitat de l’esport de base, ja que és un fet reconegut que la ciutat pateix un dèficit d’instal·lacions esportives. Remarca que aquesta mancança ha provocat una clara necessitat d’espais per a la pràctica de l’esport, que s’ha concretat en una demanda majoritària d’aquests espais per part de les entitats esportives de la ciutat. Explica que creuen que, per pal·liar en la mesura del possible aquesta situació, es podrien utilitzar instal·lacions escolars que fossin aptes per a la pràctica de l’esport. Destaca que aquest ús podria ser perfectament compatible amb l’activitat lectiva dels centres alhora que rendible, pel retorn social que la ciutadania obtindria. Afirma que l’Ajuntament de Barcelona ha de fer tots els esforços que calguin per tal que les necessitats esportives dels habitants de la ciutat es trobin tan ben cobertes com sigui possible. Manifesta que pensen que el primer pas per anar en aquesta direcció seria l’elaboració d’un mapa d’equipaments escolars susceptibles de ser utilitzats per a la pràctica esportiva, i que complementarien i reforçarien les actuals infraestructures esportives de tots els districtes de la ciutat. Finalment formula el prec. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. Carranza explica que al Govern li consta que en aquests moments hi ha un nombre important d’espais esportius escolars que ja s’utilitzen fora de l’horari lectiu per a activitats esportives organitzades directament per les AMPA, per entitats o clubs esportius, o fins i tot pel projecte «Patis escolars oberts al barri». Manifesta que, tanmateix, són també conscients que hi ha un petit nombre de centres educatius que encara tenen tancades les portes dels seus espais esportius i que des del territori hi ha una demanda d’espais per a la pràctica esportiva. Explica que, per això, ja fa un temps que l’IBE manté converses amb el Consorci d’Educació per verificar i actualitzar el cens d’espais esportius dels centres educatius públics de la ciutat, tant de primària com de secundària, per tal de tenir tota la informació dels espais esportius, la seva utilització i la seva possible utilització fora de l’horari lectiu. Assenyala que, a banda d’això, han acordat amb el Consorci pintar terrenys de joc esportiu a totes les escoles de la ciutat, conjuntament amb els equips docents i d’educació física de cadascun dels centres, per facilitar-ne i millorar-ne l’ús escolar i social. Destaca que, a més, aquestes dues actuacions es duran a terme mitjançant els plans d’ocupació laboral aprovats des de l’Ajuntament, que es coordinen des de Barcelona Activa. El Sr. Puigcorbé agraeix l’acceptació del prec, i afegeix que un segon pas seria veure si es poden cobrir aquests espais. La Sra. Benedí demana el posicionament del Govern. La Sra. Ortiz manifesta que accepten el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 14. Que se’ns informi dels resultats del grup de treball sobre sales d’estudi que va convocar el Govern municipal i que es garanteixi pel més de maig l’ampliació NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3357 del nombre de sales d’estudi a biblioteques així com l’horari de les mateixes, i si s’escau s’habilitin sales d’estudis en d’altres equipaments municipals com ara Centres Cívics o Equipaments Juvenils. La Sra. Andrés assenyala que les sales d’estudi no permanents són un recurs utilitzat pels estudiants de la ciutat, i que almenys dues vegades s’ha fet molt evident que les que hi ha no són suficients, una el desembre del 2014 i l’altra el gener del 2016. Recorda que, en aquesta última ocasió, el Govern va dir que convocaria un grup de treball amb estudiants per donar solucions reals abans que comencés l’època d’exàmens. Destaca que aquest és un dels temes més reclamats a la plataforma Decidim Barcelona, i manifesta que, atès que aviat s’iniciarà el període d’exàmens, volen saber els resultats del grup treball sobre sales d’estudi i la possibilitat d’ampliar-les a equipaments municipals que no siguin les biblioteques. La Sra. Pérez afirma que accepten el prec. Explica que les negociacions amb els estudiants continuen obertes i per això encara no han presentat el pla de treball global, però que des de la primera reunió amb els joves organitzats que es van tancar als espais d’estudi han fet un diagnòstic dels espais disponibles que hi ha a la ciutat. Afirma que algunes de les conclusions se centren en les zones on hi ha el públic objectiu de les sales d’estudi. Assenyala que, per exemple, el diagnòstic els diu que calen sales d’estudi a Sarrià-Sant Gervasi. A més, destaca que s’ha fet un mapa complet d’espais i equipaments no només de la xarxa municipal, sinó també de les universitats públiques i privades que hi ha a la ciutat. Manifesta que s’han adonat que no tenen les dades d’ocupació de cap biblioteca i que, per tant, aquesta és una de les mancances que cal resoldre, així com reforçar els espais d’estudi nocturn. Exposa les primeres conclusions a què han arribat. Assenyala que la primera és la necessitat d’informació i que, per tant, s’habilitarà a la web de lameva.barcelona.cat el mapa de la ciutat amb tots els espais d’estudi, incloent-hi també els de les universitats. Explica que, de moment, del 9 de maig al 29 de juny s’obriran almenys tres espais d’estudi addicionals en horari nocturn, un a Sarrià- Sant Gervasi i dos a l’Eixample. A més, assenyala que s’està acabant de negociar l’ampliació d’hores al migdia i a la nit, i la possibilitat d’obrir dos espais més, un a Sants i l’altre a Horta-Guinardó. Afirma que entenen que tot això suposa també un canvi estructural del model d’oferta d’espais, i que fins i tot estan treballant conjuntament amb Cultura i Educació per donar una resposta global a aquesta necessitat. Manifesta que esperen tenir un informe complet aquest mes i poder-lo compartir i acabar de definir conjuntament amb els grups. La Sra. Andrés afirma que agraeixen l’ampliació del nombre de sales d’estudi i del seu horari, però que caldrà fer una valoració global sobre la implantació d’aquests punts de manera equilibrada a la ciutat. La Sra. Pérez explica que els agradaria ser més àgils en aquesta qüestió, però que els joves amb els quals treballen s’organitzen de manera assembleària. Destaca que s’han comunicat amb aquestes persones de diverses maneres —per correu electrònic, per telèfon i a través de reunions— i que, per tant, l’Ajuntament té tota la voluntat de reunir-se amb elles per trobar la solució conjuntament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15. Que des de l’Institut Barcelona Esports es faciliti que els barcelonins puguin seguir els diferents partits de la Eurocopa de futbol que disputi la Selecció Espanyola entre els dies 10 de juny i el 10 de juliol de 2016, i en aquest sentit, faci les gestions necessàries per tal que s’autoritzi la instal·lació de pantalles gegants de televisió a la ciutat que permetin el seguiment per part dels barcelonins que així ho desitgin. 3358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Esteller presenta el prec, i explica que formulen aquesta petició, entre altres coses, perquè s’ha creat una plataforma que vol promoure que es puguin veure els partits de la selecció espanyola a través de pantalles gegants a la ciutat. Recorda que la final del Mundial de futbol del 2010 va congregar més de 75.000 persones a l’avinguda Reina Maria Cristina. Destaca que, per tant, hi ha una gran afició i un gran seguiment de la selecció a la ciutat. Explica que demanen que des de l’IBE es promoguin les gestions necessàries per trobar un espai on es puguin ubicar les pantalles, tenint en compte que això no suposaria cap cost per a l’Ajuntament. A més, assenyala que la plataforma esmentada ja va adreçar un escrit a l’alcaldessa el 31 de març per plantejar-li aquesta petició. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. Carranza manifesta que no està a les seves mans poder posar la ciutat a disposició de grups de persones. Explica que a la ciutat hi ha una taula, Barcelona Events, que avalua tota la informació dels nous esdeveniments que es fan a l’espai públic de la ciutat i totes les demandes que arriben en aquest sentit, atès que són moltes. Assenyala que cal valorar moltes coses a l’hora d’atendre aquestes peticions, però que, sobretot, cal conciliar el descans dels veïns i veïnes amb els esdeveniments que tenen lloc a la ciutat, tant culturals com socials, esportius o de promoció econòmica. Explica que, en aquest cas concret, no es considera adequat col·locar pantalles gegants a la ciutat atès que l’Eurocopa de futbol té una durada de molts dies i els partits seran televisats, de manera que els ciutadans i ciutadanes interessants els podran visionar i fer-ne un seguiment conjunt a diferents espais de la ciutat. Assenyala que en cas que algun operador o alguna plataforma volgués organitzar aquest visionament, el Govern valoraria com a més idoni un espai o recinte tancat de la ciutat. Conclou que no es valora com a adequada la instal·lació de pantalles gegants al carrer per no destorbar el descans dels veïns i veïnes, i que se suggereix traslladar aquesta activitat a un espai tancat. Addueix també raons de seguretat, de prevenció, d’ordre públic i d’ocupació de l’espai en horari nocturn, atès que molts dels partits es fan a la nit i, a més, tenen una durada llarga. La Sra. Esteller assenyala que s’han adreçat a la Sra. Carranza com a responsable municipal d’esports perquè intercedeixi perquè els barcelonins puguin seguir els partits de la selecció espanyola en pantalles gegants. Manifesta que estan d’acord que cal respectar el dret al descans, però que hi ha espais a la ciutat, com l’avinguda Reina Maria Cristina, on hi ha pocs veïns, i que a vegades es fan concerts o activitats a l’espai públic on es conjuguen tots els drets. A més, remarca que a l’Ajuntament no li costaria res perquè la plataforma a què s’ha referit aportaria un patrocinador. La Sra. Carranza afirma que no es tracta d’una qüestió econòmica, sinó de descans, d’ordre públic, de seguretat i de prevenció. D’altra banda, assenyala que precisament a l’avinguda Reina Maria Cristina hi ha un dels col·lectius de veïnatge més actius perquè s’hi redueixi l’activitat. Remarca que, de fet, aquest any ja s’han traslladat activitats que es duien a terme en aquest espai a altres indrets de la ciutat. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern rebutja el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16. S’ha posat a disposició de la Generalitat, el terreny per a la construcció de l’escola Maquinista (si és que és de titularitat municipal), i l’Ajuntament avançarà NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3359 els recursos per fer front al cost de la construcció, o s’ha previst el trasllat de l’escola als terrenys de Renfe-Colorantes? Quin ha estat el cost d’execució de l’obra? Quin és el cost desglossat de mantenir les dues escoles. El Sr. Ardanuy recorda que l’escola La Maquinista és l’únic centre educatiu previst en el Pla d’equipaments educatius que encara es troba en barracons. Explica que la pregunta que plantegen té a veure amb la cessió del solar per part de l’Ajuntament a la Generalitat per a la futura construcció del centre, la situació general del projecte i la possible implicació de l’Ajuntament en la construcció del nou centre educatiu des del punt de vista econòmic. La Sra. Ortiz manifesta que el planejament aprovat pel Govern anterior marcava aquest terreny com a sòl d’equipament de titularitat pública, i que ara estan pendents que s’acabi el procés de reparcel·lació. Afirma que, per tant, actualment el sòl encara no és de propietat municipal. Explica que la proposta que el Govern actual ha fet, i que també forma part de la negociació amb Unibail-Rodamco, és que aquest sòl sigui de titularitat pública, incloent-hi el subsòl. Recorda que, fins ara, la construcció de l’escola quedava condicionada pel pàrquing de la futura ampliació del centre comercial. Afirma que, de tota manera, el sòl i l’adequació per construir la nova escola està disponible i que, de fet, ja s’ha fet l’adequació per efectuar aquest trasllat. Explica que han fet un treball constant amb les famílies, que els van dir que no volien fer el trasllat sense saber com acaba la reparcel·lació. Manifesta que, en aquest sentit, està tot llest per seguir el calendari previst, però que han treballat des del principi per desvincular una escola pública necessària per al barri del projecte d’ampliació d’un centre comercial. D’altra banda, afirma que l’Ajuntament sempre ha estat implicat en aquest projecte, però que li sembla una mica cínic plantejar aquesta implicació des del punt de vista financer. Explica que el que demanen és que la Generalitat reverteixi el dèficit històric d’inversió en equipaments públics, atès que especialment ara hi ha un problema greu de manca de centres educatius públics al conjunt de la ciutat. Assenyala que això es reflectirà en les xifres de preinscripció, on la llibertat dels pares estarà clarament condicionada per la manca d’oferta pública i, sobretot, per la manca d’inversió en secundària i en instituts públics. Remarca que això forma part de la responsabilitat exclusiva de la Generalitat i que, per tant, li demanen que també prioritzi i inverteixi en educació pública. El Sr. Ardanuy remarca que les escoles d’infantil i primària també són competència de la Generalitat i que això no ha obstat perquè, en un moment de complexitat financera de la Generalitat, l’Ajuntament hagi avançat els recursos per fer que, en quatre anys, set escoles hagin deixat d’estar en barracons. En aquest sentit, assenyala que simplement volien saber si el Govern actual podia tornar a fer això, o s’esperarà que la Generalitat tingui capacitat financera per poder-ho fer. Opina que es tracta que totes les administracions es posin d’acord per avançar al màxim possible en la supressió dels barracons, ja que cada curs que passi sense que aquesta escola es traslladi a la seva ubicació definitiva és un curs que es perdrà des del punt de vista de la qualitat educativa. Demana, doncs, la màxima implicació de l’Ajuntament per poder treure el màxim rendiment educatiu d’aquest espai i donar una resposta a les famílies al més aviat possible. Conclou que la seva pregunta no era cínica, sinó que volien saber si el Govern pensa col·laborar per fer això possible, tal com ho han fet altres governs. La Sra. Ortiz assenyala que totes les respostes de la Generalitat consisteixen a dir que no pot finançar res i que ho faci l’Ajuntament, quan totes les administracions tenen límits financers. Afirma que la qüestió és que la Generalitat prioritzi també les inversions socials que cal fer i s’hi impliqui. Es dóna per tractada. 3360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 17. Quin és el capteniment i la posició d’aquest Govern municipal respecte les campanyes de vacunació sistemàtica dels infants i joves a la ciutat de Barcelona? La Sra. Homs formula la pregunta. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa manifesta que l’Ajuntament de Barcelona defensa i promou el calendari de vacunació des de l’Ajuntament, des del Comissionat de Salut i des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la presidència de la qual ocupa ella mateixa i que és la que distribueix i administra les vacunes a tots els nens i nenes i adolescents de la ciutat. Explica que, no obstant això, el calendari de vacunació de Catalunya el marca la Generalitat, està actualitzat a juliol del 2014, i protegeix els infants i adolescents de 14 malalties. Assenyala que està previst que aquest estiu es modifiqui el calendari, i que des de l’Ajuntament continuaran promovent-lo i donant-hi suport. La Sra. Homs explica que han fet aquesta pregunta per aclarir que realment el calendari de vacunació infantil segueix el seu curs i ho fa d’acord amb el criteri, no dels partits polítics o les diferents administracions, sinó dels professionals i l’equip mèdic que depenen de l’Agència de Salut Pública, la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que, per tant, celebren que la resposta s’emmarqui en aquesta línia i que no hi hagi cap intenció d’afegir un component ideològic en aquesta matèria. Manifesta que, com a mare, vol recalcar la importància que té el coneixement dels pros i contres de les vacunes, i opina que l’Administració pública ha de vetllar per això, i no pas pronunciar-s’hi. La Sra. Tarafa explica que tot el que ha dit abans no exclou que es puguin obrir i recollir debats que ja es plantegen a la societat, com el relatiu a la vacuna del papil·loma. Afirma que no els ha de fer por tenir debats públics serens sobre determinades coses, i que això no posa en risc el calendari de vacunació. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 18. Quin és el projecte de l’actual Govern municipal en referència a la construcció d’un poliesportiu al barri de Canyelles? La Sra. Barceló saluda el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Nou Barris, que ha assistit a la sessió. Destaca que l’esport genera beneficis físics, psicològics i socials, i que, per tant, és important que la ciutat de Barcelona disposi dels equipaments necessaris per tal que els ciutadans i ciutadanes hi puguin accedir. A més, afirma que els ciutadans haurien de poder gaudir de les mateixes instal·lacions esportives als diferents districtes. Explica que els veïns i veïnes del barri de Canyelles, al districte de Nou Barris, fa més de 25 anys que esperen que es faci realitat la promesa per part de diferents governs municipals de la construcció d’un poliesportiu. Recorda que els governs socialistes, inclòs el tripartit, van prometre la construcció d’aquest equipament i que el 2008 es van reafirmar en el compromís de començar les obres el 2009. Finalment, formula la pregunta. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada d’Esports. La Sra. Carranza recorda que ja han anunciat que faran un mapa d’instal·lacions esportives de la ciutat durant aquest mandat. Assenyala que no ha estat possible tenir-lo fins ara, i és un gran repte que volen assolir abans d’acabar el mandat. Explica que, per elaborar el Pla d’inversions municipals (PIM) del mandat, han fet reunions amb cadascun dels districtes de la ciutat i han recollit les demandes NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3361 que es prioritzen des del territori. Afirma que, pel que fa a Nou Barris, i en concret al barri de Canyelles, se’ls ha plantejat com a prioritària la construcció d’un poliesportiu entre el barri de Canyelles i Roquetes. Assenyala que el Centre Esportiu Municipal Artesania es troba a la frontera entre aquests dos barris i que la fase d’ampliació d’aquest centre preveu la construcció d’un nou pavelló esportiu. Manifesta que, de manera consensuada amb el Districte de Nou Barris, s’ha incorporat aquesta actuació al PIM d’aquest mandat i que, per tant, és una actuació subjecta a l’aprovació del PIM. La Sra. Barceló agraeix les explicacions, i remarca que fa més de 25 anys que el veïnat reivindica un poliesportiu i, per tant, ja és hora de deixar de fer promeses i ser conscients que es tracta d’una necessitat. A més, afirma que la igualtat d’oportunitats implica que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats per accedir als equipaments esportius i a la pràctica de l’esport. Es dóna per tractada. 19. Quin és el programa de l’actual Govern municipal respecte als albergs per a persones sense sostre que tenen un problema de drogodependències i que estan en actiu en aquest consum. La Sra. Barceló explica que plantegen aquesta pregunta perquè les entitats socials han manifestat que a la ciutat de Barcelona no hi ha cap alberg per a les persones sense llar que tenen un problema de drogodependències i que estan en actiu en aquest consum. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern és molt conscient de les mancances que hi ha en aquest àmbit i que per això actualment estan elaborant el Pla de sensellarisme per a la ciutat. Assenyala que ja estan treballant en la planificació d’equipaments i que un aspecte que tenen en compte és la mancança d’equipaments de baix llindar, no només per a persones drogodependents, sinó també en altres casos en què les barreres per entrar als albergs suposen que moltes persones, per la seva situació, prefereixin quedar-se al carrer. Afirma que per això estan pensant com redissenyar els albergs que ja hi ha i com ampliar-ne la xarxa. A més, destaca que el nou programa «Primer la llar» inclou precisament persones amb aquest perfil, i que aquesta necessitat també es recull en la proposta del PIM que elabora el Govern i s’està treballant amb l’Agència de Salut Pública. Remarca que aquest equipament és imprescindible i que, per això, cal tractar aquest tema amb la sensibilitat que requereix. Explica que treballaran la seva ubicació al territori amb el conjunt dels districtes, però que tots se n’han de fer corresponsables i no fer-ne un ús polític, perquè és un equipament necessari per a la millora de les condicions d’aquestes persones i per a la salubritat del conjunt de la ciutat. Afirma que massa vegades, en parlar de persones sense sostre o de drogodependències, se’n fa un ús polític que va en detriment de l’interès comú de la ciutat, i demana, per tant, responsabilitat a tots els grups a l’hora de tractar aquesta qüestió. La Sra. Barceló manifesta que agraeixen que el Govern valori la urgència de donar solució a aquesta mancança, ja que les persones sense llar que pateixen símptomes de dependència i abstinència necessiten una ajuda específica. Explica que estan totalment d’acord que no s’ha de fer un ús partidista ni polític d’això, sinó que han de treballar tots conjuntament perquè aquestes persones puguin tenir una porta d’entrada a la xarxa d’albergs, ja que pot ser molt beneficiós per a la seva recuperació. Afirma que aquest és potser un dels deutes que té la ciutat amb aquest col·lectiu, i que cal donar suport a la construcció d’aquest alberg. Es dóna per tractada. 3362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Del Grup Municipal ERC: 20. Quines actuacions ha dut a terme el Govern municipal per tal d’avançar en les línies de treball prioritàries que fixa la Declaració de París aprovada al Plenari del mes de novembre? Quines mesures tenen previst impulsar a mitjà termini per poder acomplir els objectius que es fixen en aquesta Declaració de cara al 2020 i 2030? La Sra. Benedí recorda que en el plenari del mes de novembre es va aprovar, a proposta del seu grup, una declaració institucional d’adhesió a la Declaració de París d’acció accelerada a les ciutats per tal de posar fi a l’epidèmia del VIH. Assenyala que aquesta declaració estableix l’objectiu d’assolir el control de la malaltia el 2020, a partir de la diagnosi i el tractament, per tal d’acabar amb la sida a les ciutats el 2030. Explica que algunes de les línies de treball per complir aquest objectiu són millorar la detecció del VIH, especialment entre els col·lectius de risc, lluitar contra l’estigma i la discriminació, garantir el ple accés al sistema sanitari públic i promoure l’educació en la salut i la promoció de la salut sexual. Finalment, formula la pregunta. La Sra. Pérez manifesta que l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Agència de Salut Pública, volen desplegar un pla més ambiciós de la sida, i que ho faran a través de la Taula de Salut Sexual i Reproductiva, conjuntament amb les entitats que treballen aquest tema. Precisa que en aquest pla es definirà la intervenció en prevenció, promoció, atenció, recerca i comunicació, i que volen tenir-lo dissenyat a l’estiu. Explica que fins ara les principals línies d’actuació han estat l’aconsellament en saunes gais, la vacunació antihepatitis, les proves de VIH i sífilis, i el programa de seguiment d’homes que tenen relacions sexuals amb homes, així com una prova pilot específica que utilitza una aplicació de cites sexuals per informar de proves de detecció de VIH, sífilis, hepatitis i diferents malalties de transmissió sexual. Afirma que aquestes línies d’actuació s’estan reforçant i que també s’està posant molt d’èmfasi en la promoció de la salut sexual i reproductiva a l’escola. En relació amb això, destaca que hi ha un programa que ja s’ha avaluat que està prevenint la infecció i que, a més, té molt d’èxit perquè no és obligatori. Assenyala que l’últim any hi van participar més de 4.000 alumnes. Conclou que volen reforçar totes aquestes accions i augmentar també les subvencions específiques a les entitats, i tenir un pla de desplegament més contundent a l’estiu per arribar als objectius de la Declaració de París. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 21. Que se’ns informi de quantes sol·licituds pendents d’adjudicar existeixen en aquest Ajuntament per accedir a habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a gent gran, així com se’ns indiqui la previsió d’aquest govern pel que fa a la construcció d’habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a gent gran al llarg d’aquest mandat. La Sra. Andrés recorda que els apartaments tutelats s’adrecen a persones a partir de 60 anys que han viscut a Barcelona com a mínim els darrers cinc anys i que poden viure soles. Assenyala que són habitatges que tenen serveis de menjador, neteja, bugaderia, teleassistència, activitats de lleure i suport sociopersonal. Explica que els apartaments amb serveis s’adrecen a persones de 65 anys o més que no tinguin un habitatge en propietat a la ciutat i que puguin viure soles si tenen serveis. Destaca que es tracta d’equipaments molt demanats i utilitzats per la gent gran de la ciutat, i seguidament formula la pregunta. La Sra. Pérez afirma que aquest és un dels grans reptes que té la ciutat i que, a més, la necessitat d’aquest tipus d’equipaments anirà en augment. Pel que fa a les dades, recorda que ja es va anunciar al Consell de Gent Gran que el Consorci NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3363 d’Habitatge de Barcelona va convocar el primer procediment d’adjudicació, que comprenia 178 habitatges. Explica que, fruit d’aquesta convocatòria, es van adjudicar els pisos i va quedar una llista d’espera de 1.202 sol·licituds. Assenyala que, a mesura que vagin quedant vacants, aquesta llista d’espera anirà disminuint. Afegeix que aquestes promocions estaran acabades entre el segon semestre d’aquest any i el primer del 2017. Anuncia que el Patronat Municipal de l’Habitatge iniciarà les obres de construcció de 47 habitatges més amb serveis per a la gent gran de la promoció de Germanetes-Viladomat. Afirma que també s’ha encarregat ja la construcció de noves promocions d’habitatges dotacionals a diferents promotors. Precisa que es tracta més de 500 noves promocions d’habitatges específics per a gent gran: 60 al carrer Puigcerdà, 84 al carrer Lluís Borrassà, 170 a Porta-Trinitat Nova, 170 a la parcel·la C de Casernes de Sant Andreu i 95 al carrer Ulldecona-la Marina del Prat Vermell. D’altra banda, explica que amb la modificació del PGM per a nous sòls dotacionals que es portarà a aprovació inicial properament també es generarà sòl per construir, i que creuen que es podrà arribar a 530 nous habitatges dotacionals més. La Sra. Andrés agraeix la informació, i manifesta que faran seguiment de la construcció d’aquests habitatges en el marc del Patronat Municipal de l’Habitatge o de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Afirma que aquesta és una de les polítiques que s’han alentit en els darrers anys i que convé retornar al ritme d’altres temps, atès el gran benefici social i l’elevada demanda d’aquest tipus d’habitatges. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 22. Quines partides s’han destinat a la pobresa energètica els darrers quatre anys, el primer trimestre del 2016, el grau d’execució pressupostària, i quins criteris s’han fet servir per arribar als destinataris? El Sr. Mulleras explica que l’Ajuntament té unes partides pressupostàries destinades a pobresa energètica, però que no sempre s’executen en bona part. Explica que, per exemple, segons la informació que tenen, l’any 2014 hi havia una partida de 2,5 milions d’euros i, en canvi, només es van executar 613.000 euros. Assenyala que l’Àrea Metropolitana també tenia un pressupost de 5 milions per a pobresa energètica i només va aplicar 700.000 euros. A continuació formula la pregunta. La Sra. Ortiz informa que el 2012 no hi havia una partida específica i es van executar 251.457 euros; que el 2013 no hi havia tampoc una partida específica i es van gastar 503.270 euros; i que el 2014, quan es va iniciar el protocol amb les empreses subministradores, el pressupost es va dotar inicialment amb 500.000 euros i es van acabar executant 634.426 euros. Explica que el 2015 es va augmentar la partida un 22% i en concepte d’ajuts es van executar 778.000 euros, però que es va incorporar una nova línia a partir de l’entrada del nou Govern per millorar la cultura energètica, la informació i l’educació en les famílies vulnerables. Afirma que, en aquest sentit, s’han executat 72.000 euros en concepte de punts d’atenció a la pobresa energètica i 2 milions en concepte del Pla d’ocupació. En relació amb això, destaca que s’ha pogut intervenir en 5.000 domicilis per revisar- ne el consum energètic i determinar si calia canviar la potència instal·lada o fer rehabilitació. Manifesta que, per tant, han ampliat la manera d’abordar el fenomen, perquè no només té a veure amb la pobresa de les llars, sinó també amb una facturació injusta i amb condicions d’infrahabitatge. El Sr. Mulleras assenyala que no li ha quedat clar quina part del pressupost destinat a pobresa energètica s’ha executat el 2015, i que no s’han facilitat les dades del primer trimestre del 2016 ni els criteris. 3364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Ortiz afirma que el 2015 s’ha executat tot el pressupost: 778.000 euros en ajuts, 72.000 euros en punts d’atenció a la pobresa i 2 milions d’euros en plans d’ocupació vinculats a la rehabilitació i a la intervenció domiciliària. D’altra banda, diu al Sr. Mulleras que li pot fer arribar per escrit les dades del primer trimestre del 2016. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 23. Quin control es farà de les condicions laborals de les treballadores en aquests espais i sota quins criteris es decidiran les entitats que desenvolupen els diferents serveis? La Sra. Rovira recorda que aquest darrer mes es va presentar la campanya «T’estiu molt», d’activitats per a infants, adolescents i adults de la ciutat durant els mesos d’estiu. Explica que, segons la informació que han trobat al web i la roda de premsa del Govern, s’han assabentat que les entitats o empreses que realitzin aquestes activitats seran les que gestionaran el conjunt del servei. Manifesta que, tenint en compte les condicions laborals que es donen en feines d’estiu d’oci i d’espais per als més petits i l’estacionalitat d’aquestes feines, els agradaria saber quin control real es farà de les condicions laborals de les persones que treballin en aquestes activitats i, alhora, amb quins criteris es decidiran les entitats que desenvoluparan els diferents serveis. Assenyala que tot això té relació amb el fet que encara no s’ha creat el segell de qualitat. Explica que, a més, han fet diverses reunions amb fundacions que acostumen a gestionar serveis de lleure i equipaments, i que elles mateixes han reconegut que sovint han de reduir els sous per manca de pressupost. Afirma que el seu grup no està d’acord en aquestes condicions laborals i que, per tant, els agradaria saber quines mesures de control adoptarà el Govern. La Sra. Pérez explica que, per a la campanya d’activitats de vacances d’estiu, aquest any s’estableixen convenis amb organitzacions de l’àmbit del lleure, l’esport, la cultura i l’àmbit sociosanitari, amb uns criteris que pot fer arribar als grups per escrit. Assenyala que es tracta de convenis com els que es podrien fer al llarg de l’any amb entitats que tenen aquestes activitats com a pròpies. A més, destaca que hi ha una demanda d’ampliació del nombre de dies per a la Setmana Santa i el Nadal. Afirma que la relació contractual depèn en cada cas de l’entitat que té el conveni amb les persones que s’encarreguen de les activitats, però que l’Ajuntament controla que els criteris que fixa es compleixen. Explica que hi ha uns annexos en els quals les entitats es comprometen, per exemple, a acollir-se al conveni de lleure. Assenyala que això es controla a través de la Comissió d’Homologació de cadascun dels districtes, que està formada per la Direcció de Serveis a les Persones, per la tècnica o el tècnic referent de la campanya de vacances d’estiu i per un secretari o secretària, que és qui dóna la informació del seguiment. Manifesta que aquest any estaran atents a les condicions laborals i intentaran millorar-les augmentant el pressupost de la campanya. Es dóna per tractada. 24. Quines noves mesures s’han desenvolupat en els primers 9 mesos del nou govern per tal de garantir l’accés del jovent a una habitatge digne? La Sra. Rovira planteja la pregunta. La Sra. Pérez assenyala que en els darrers anys no hi ha hagut polítiques d’habitatge per a les persones joves i que, per tant, davant la situació actual d’emergència habitacional, s’ha prioritzat l’atenció a aquesta emergència i s’han iniciat nous habitatges. Informa que, durant aquests mesos, han donat un total de 666 ajuts directes a joves que estaven a punt de perdre l’habitatge. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3365 D’altra banda, explica que s’han encarregat 340 noves promocions d’habitatge dotacional al Patronat Municipal de l’Habitatge i Regesa. Assenyala que no pot dir quina part d’aquest habitatges estarà destinada a gent jove i a gent gran, però que s’està estudiant quin és el percentatge necessari per motivar l’emancipació juvenil. Afegeix que aquest percentatge també s’ha de definir amb el territori a partir d’una anàlisi de necessitats. Afirma que, tal com ha assenyalat abans, es construiran 530 habitatges a partir d’una modificació del PGM als solars del carrer Alts Forns, la Via Augusta, la carretera de Sant Cugat, l’avinguda Cardenal Vidal Barraquer i el carrer Veneçuela, i que caldrà determinar quin percentatge d’aquests habitatges es destina a persones joves. Manifesta que des del Departament de Joventut s’estan fent assessories d’habitatge a través de la xarxa de punts d’informació juvenil. Explica que l’augment de la demanda els obliga a incrementar el nombre d’hores del nou contracte, amb gairebé el doble d’hores setmanals. A més, afirma que s’estan promovent activitats com «Vols compartir un pis?», que posen en contacte la demanda amb l’oferta, i que estan pensades com un espai més de resolució de problemes davant la situació habitacional actual, ja que encara falten anys per finalitzar la construcció dels nous habitatges. La Sra. Rovira explica que, davant la situació d’emergència actual i sent conscients que la inversió que es vol fer donarà fruits a llarg termini, entenen que des de l’Ajuntament s’hauria d’explorar molt més la masoveria urbana i la realitat dels 80.000 pisos buits segons observatoris independents de la ciutat, per fer front d’una manera real i palpable a aquest problema mentre s’espera que arribin els nous pisos. Afirma que creuen que s’ha de dur a terme una acció més contundent pel que fa als pisos disponibles, i que també esperen que es legitimin aquelles ocupacions d’habitatges que portin temps buit per tal de garantir el dret a l’emancipació de les persones joves. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal C’s: 25. Que s’informi de l’estat d’execució de la Proposició/Declaració de grup: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport insta a l’Ajuntament de Barcelona que incorpori dins del seu Projecte de Prevenció, una campanya de sensibilització pel conjunt de la ciutadania per tal de fomentar la importància de les relacions intergeneracionals; realitzant tallers en els centres educatius orientats a infants i adolescents per tal de promoure les Relacions Intergeneracionals i el bon tracte a les persones grans. La Sra. Barceló presenta el seguiment de la proposició. La Sra. Pérez manifesta que aquest no és un tema puntual que es pugui donar per començat i per acabat, sinó que la seva avaluació serà contínua. Explica que l’Ajuntament ja té incorporat l’objectiu de sensibilitzar en el bon tracte cap a la gent gran, i que ara estan estudiant tots els actors amb els que poden treballar de manera intergeneracional i transversal, tal com apuntava la proposició. Destaca que s’han fet algunes accions rellevants en aquest àmbit. Explica que es va presentar el document de drets i llibertats de les persones grans amb dependència, que s’han creat els casals de gent gran, amb debats al Consell de Participació Social i a les biblioteques, i que s’estan buscant els espais intergeneracionals per debatre. A més, afirma que s’han programat xerrades de sensibilització i informació des del punt de vista de la protecció jurídica, pensant en l’apoderament d’aquelles persones que puguin veure vulnerats els seus drets, i que 3366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 a través de l’Oficina per la No Discriminació també s’estan fent activitats de divulgació o de formació en drets humans. Explica que, per exemple, el Dia de la Diversitat algunes entitats van treballar amb adolescents i joves els drets fonamentals i el bon tracte cap a la gent gran. Destaca que en la convocatòria de subvencions de l’Ajuntament d’aquest any hi ha hagut un apartat específic per a projectes que tinguessin en compte la sensibilització de la ciutadania pel que fa a un tracte respectuós cap a la gent gran. Així mateix, assenyala que al web hi ha la caixa d’eines per al bon tracte a persones grans, que s’han programat teatres promovent la intergeneracionalitat dels assistents, i que per al pregó dels infants de les festes de Santa Eulàlia es va treballar aquest tema a les escoles. Afirma que potser podrien fixar una data per fer una primera avaluació més estable de totes aquestes actuacions, però que s’ha iniciat aquesta línia de treball i és un objectiu de tot l’Ajuntament. La Sra. Barceló agraeix l’explicació. Explica que coincideixen que la prevenció no ha de ser una actuació puntual sinó que s’ha de fer al llarg de tot el curs, i que creuen que és una llàstima que només s’hagin pogut fer actuacions puntuals als centres educatius. En aquest sentit, manifesta que esperen que en el pròxim curs escolar s’abordi la prevenció del maltractament a la gent gran durant tot el curs, i demana que s’aposti també per una campanya de sensibilització adreçada al conjunt de la població. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 26. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a aquesta Comissió en data 19 de gener de 2016 amb el contingut següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el govern municipal insti al Consorci d’Educació de Barcelona a presentar en el termini de tres mesos un pla per a pal·liar el dèficit de places públiques en tots els nivells educatius a la ciutat de Barcelona. La Sra. Andrés presenta el seguiment de la proposició. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que comparteixen el diagnòstic del Grup Municipal del PSC respecte a la necessitat de més places d’oferta pública a la ciutat, atès que l’oferta és inferior a la demanda. Explica que els temps han canviat i que, per tant, esperen que per part de l’autoritat educativa hi hagi la possibilitat de garantir una major oferta pública, i que els grups que sempre han defensat la llibertat d’elecció de les famílies siguin coherents a l’hora d’adoptar les mesures necessàries perquè les famílies puguin exercir el dret d’escollir un centre de titularitat pública. Explica que, per al curs 2016-2017, el Consorci d’Educació de Barcelona planteja que a la ciutat s’obriran 406 centres educatius, 231 de titularitat pública i 175 de titularitat privada en règim de concertació. Assenyala que, amb relació a la proposició aprovada el mes de gener, el Govern municipal ha plantejat aquesta demanda al Consorci, que es comença a veure reflectida en la preinscripció del curs 2016-2017 amb l’entrada en funcionament de tres nous centres de titularitat pública, dos de primària i infantil, La Sagrera i Entença, i un de secundària, l’institut Maria Espinalt. Afirma que, a més, cinc centres públics incrementen línies, tres de primària (Ignasi Iglésias, Mar Bella i Poblenou) i dos de secundària (Serrat i Bonastre i Príncep de Girona). La Sra. Andrés explica que han vist que en el període de preinscripció hi havia grups addicionals, però que el que el seu grup proposa és treballar en un marc més estratègic per evitar justament l’obertura de grups addicionals, que obliguen a repartir els recursos que tenen les escoles i no acaben de complir l’objectiu d’oferir NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3367 places públiques en condicions. Ofereix la col·laboració del seu grup per tal de disposar del pla que demanen sistemàticament cada dos mesos a la Comissió des de l’any 2011. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.31 h. 3368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Comissió d'Economia i Hisenda Acta de la sessió del 19 d’abril de 2016, aprovada el 17 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 d'abril de 2016, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi és present el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusa la seva absència la Ima Sra. Maite Fandos Payà. S’obre la sessió a les 16,40 h. El Sr. Blasi exposa que a la sessió anterior de la comissió es va aprovar un prec del Grup de Convergència i Unió per tal que el govern presentés un informe sobre l’estat del comerç i sobre l’execució del pressupost en aquesta àrea, compromís que el govern ha incomplert atès que aquest punt no figura en l’ordre del dia. Anuncia, doncs, que si a la propera sessió el govern no presenta aquest informe el seu grup prendrà les mesures necessàries previstes al Reglament. El Sr. Sierra exposa que el seu grup ha demanat reiteradament que es faci una llista d’empreses municipals, instituts i consorcis, amb indicació de les comissions competents per fiscalitzar-los, i que, malgrat el compromís del govern que aquesta llista estaria disponible per a la sessió present, aquest compromís s’ha incomplert. El Sr. Mulleras exposa que a la sessió anterior de la comissió es va aprovar una proposició per tal que es presentés un informe sobre l’impacte econòmic de les mesures que el govern ha pres en matèria de turisme, informe que no s’ha presentat, raó per la qual anuncia que el seu grup plantejarà un seguiment de la proposició per constatar l’incompliment d’aquest compromís. La Sra. Recasens anuncia la retirada del punt 26 de l’ordre del dia, que consisteix en el seguiment d’una proposició en la qual es demanava la convocatòria d’una sessió monogràfica del consell d’administració de Barcelona Activa per tractar els temes laborals, atès que han rebut la convocatòria d’aquest consell d’administració per al dia 27 d’abril amb una documentació adjunta i, per tant, entén que aquesta circumstància ja dóna resposta al seguiment de proposició que plantejaven. El Sr. Bosch proposa que els punts 10 i 11 de l’ordre del dia es tractin conjuntament, atès que són dues proposicions molt semblants dels grups d’Esquerra Republicana i del PSC respectivament, però que es votin per separat. La Presidenta també proposa que els punts 3 i 4 de l’odre del dia es debatin conjuntament però que es votin per separat. La Sra. Recasens demana formalment tenir accés als expedients del despatx d’ofici pel que fa a la incorporació de romanents. I) Aprovació de les actes de les sessions de 16 de febrer i de 22 de març de 2016 S'aproven. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3369 II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 31 de març de 2016: 1. Aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per l’exercici 2016 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2015, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 9.074.068,45 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (compromisos concertats). Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 2. Aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2015, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 1.341.642,43 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (drets reconeguts). Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 3. Aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per l’exercici 2016 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2015, per un import de 754.357,29 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, finançats amb el Romanent Líquid de Tresoreria positiu de l’any 2015. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 4. Aprovar l’expedient núm.3-024/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents del compromís d’ingrés del Consorci de Biblioteques segons Conveni per al Desenvolupament del Programa de sales d’estudi nocturnes permanents a les Biblioteques de Barcelona, signat el 18 de novembre de 2015, i d’import 72.812,36 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16031495; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-026/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 400.000,00 euros, per atendre despeses de la Campanya del Cadastre, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16031691; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 3370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona. El Sr. Colom recorda el compromís del govern de presentar l’Informe econòmic de conjuntura periòdicament per tal que cada sis mesos es pogués fer una anàlisi de la situació econòmica de la ciutat. En primer lloc, comenta que l’evolució del PIB és un bon indicatiu de l’evolució de l’activitat econòmica, que el cicle econòmic de Barcelona està molt sincronitzat amb el de Catalunya i amb el de l’Estat espanyol i, per tant, el comportament de la ciutat permet explicar el comportament general, malgrat que les dades per als diferents àmbits no s’obtinguin amb la mateixa periodicitat. A continuació, apunta que el darrer trimestre de 2015 el PIB va créixer un 3,9 % i va situar la taxa interanual en el 3,4 %, dinàmica que atribueix a les mesures monetàries expansives, al preu baix del petroli, al tipus de canvi de l’euro favorable a les exportacions, a la relaxació en el comportament del dèficit en les diverses administracions i a la caiguda de la taxa d’estalvi, que explica en part l’increment del consum. Malgrat aquest creixement, però, assenyala que la situació econòmica és fràgil, com queda plasmat per l’estat de deflació, el qual sol ser un indicatiu de la baixa demanda, i remarca que el PIB encara se situa per sota dels nivells que tenia abans de la crisi i que, per tant, cal continuar avançant en aquest sentit. A continuació, indica que hi ha símptomes de millora, com ara l’increment de la filiació al règim general de la Seguretat Social, que implica un increment de la contractació laboral, i si bé aquesta és sobretot de caràcter temporal, la contractació indefinida ha passat a ser del 15 % el primer trimestre de 2016 front al 13,3 % de 2015. Tanmateix, remarca que el 40 % dels contractes signats a Barcelona són de menys d’un mes de durada i que el 56 % són inferiors als sis mesos. Seguidament, assenyala que aquestes dades expliquen els nivells de desigualtat que hi ha a la ciutat i, per tant, aquest tema ocupa i preocupa el govern. En aquest sentit, comenta que des del punt de vista de l’empresa hi ha un excés de capacitat del 75 %, nivell que considera molt baix, i també que el nombre de petites empreses i de microempreses respecte del conjunt és elevat. D’altra banda, apunta que l’economia social i cooperativa representa el 2,8 % de les empreses de la ciutat. Pel que fa a investigació i desenvolupament, afirma que en els darrers anys no s’ha millorat i, per tant, Barcelona encara és lluny de la mitjana europea en aquest àmbit. A més a més, comenta que la innovació de les empreses és menor que en altres països. Finalment, quant a les exportacions, remarca que a l’àrea de Barcelona hi ha hagut una millora substancial. I quant a atracció d’inversions, informa que el darrer exercici ha augmentat en dos punts, la qual cosa situa Barcelona com una de les principals ciutats del món en aquest àmbit. La Sra. Recasens recorda que el compromís de donar comptes de la situació de conjuntura econòmica ja era un compromís de governs anteriors i que, per tant, el que fa el govern actual és continuar amb aquesta dinàmica. Pel que fa a la situació econòmica, la qualifica de dura. En aquest sentit, comenta que aquell mateix matí es parlava en una altra institució sobre el teixit industrial i creu que Barcelona hauria de fer polítiques específiques adreçades a aquest sector, per exemple per augmentar la durada dels contractes. Malgrat que reconeix que hi ha una millora lleugera en l’activitat econòmica, afirma que aquesta millora no es reflecteix en el mercat laboral. Recorda que l’actual tinenta d’alcalde d’Urbanisme havia criticat el govern anterior en els mítings de la campanya electoral i, per tant, pregunta quines són les polítiques econòmiques NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3371 que aplica el govern actual per fer front a la crisi i a les taxes d’atur. En aquest sentit, recorda que el govern de Convergència i Unió va impulsar els «Bons compromís» per aconseguir contractacions de divuit mesos i pregunta si és cert que el govern actual ha modificat aquesta política i impulsa les contractacions de sis mesos, cosa que consideraria un pas que no va en la bona direcció. A continuació, celebra que hi hagi 4.700 empreses en l’àmbit de l’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona i considera que aquestes dades són fruit de la feina que s’ha fet des de Barcelona Activa durant els darrers anys. Pel que fa a la inversió estrangera, considera que a Catalunya va molt bé i demana que el govern municipal prengui aviat una resolució sobre les diferents moratòries per tal que no afectin els indicadors d’inversió estrangera. Seguidament, pregunta què pensa fer el govern sobre l’augment dels preus de l’habitatge, perquè considera que després d’un any d’haver pres possessió ja haurien de tenir clar quines polítiques vol impulsar en aquest àmbit. Per acabar, destaca que les desigualtats territorials a la ciutat de Barcelona continuen creixent i pregunta quines polítiques pensa tirar endavant el govern per combatre-les. El Sr. Sierra agraeix la presentació de l’informe però lamenta que tingui algunes deficiències, com ara que no s’indiqui el PIB generat pel turisme, sector que entén que és el que ha permès que les dades de Barcelona siguin sensiblement millors que les d’Espanya o les de Catalunya, i que quantifica en un 16 %. També lamenta que no hi hagi dades sobre les vendes de les empreses de Barcelona a la resta de Catalunya i d’Espanya; considera que aquesta dada posaria de relleu la importància de les transaccions comercials que es generen entre les empreses catalanes i les de la resta d’Espanya. Malgrat aquestes mancances, assenyala que l’informe és important perquè posa de manifest les diferències entre el model econòmic del govern i el de Ciutadans. Així, afirma que les mesures que pren el govern pel que fa a l’atur, que considera un dels problemes principals que pateix Barcelona, són de curt termini i s’abusa de plans d’emergència social, però no s’aprofita la bona conjuntura econòmica, amb índexs de creixement del PIB per sobre del 3 %, per fer projectes que generin ocupació. En aquest sentit, recorda que el govern va rebutjar un pla d’intermediació per a Barcelona Activa i que representava una inversió de solament un milió d’euros. Continuant amb l’atur, ressalta que la situació és alarmant, amb una taxa d’atur juvenil del 24,9% i del 52,2% entre els majors de quaranta-cinc anys. També destaca que, del total de contractes que es fan a Barcelona, solament el 13,3 % són indefinits. D’altra banda, indica que l’economia social i solidària, que segons el president de Barcelona Activa ha de ser l’eix d’actuació principal d’aquest organisme, solament genera l’1,7 % de l’ocupació de Barcelona. Així, doncs, insisteix que aquest model econòmic és radicalment diferent del que proposa el Grup de Ciutadans. Per totes aquestes raons, valora positivament la presentació de l’informe però insisteix que representa una fotografia fixa d’una situació que el govern ha heretat, que és positiva, i augura que la presentació periòdica d’aquests informes palesarà la degradació de la situació econòmica causada per les polítiques del govern. El Sr. Bosch mostra satisfacció perquè, segons l’informe presentat, la situació de la ciutat de Barcelona ha millorat, si més no pel que fa a alguns dels indicadors macroeconòmics i, en aquest sentit, creu que és una bona notícia que l’atur hagi caigut lleugerament, que les vendes del comerç augmentin i que es recuperi l’activitat empresarial. Afegeix que aquesta recuperació, si bé no és única al sud d’Europa, sí que és més clara i contundent que en d’altres llocs, i destaca el creixement de les exportacions a l’estranger fins a un índex superior al 60% i la caiguda de l’exportació a l’Estat espanyol per sota del 40%, la qual cosa indica una progressió en la internacionalització de l’economia catalana i barcelonina, que es posicionen millor al món. Així, doncs, s’alegra per aquestes dades però entén que el govern municipal hauria d’aprofitar més aquesta millora perquè quan hi ha una remuntada és quan es pot invertir per dinamitzar més l’economia i, per tant, 3372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 s’hauria de fer una promoció econòmica més seriosa, especialment pel que fa a la internacionalització. D’altra banda, destaca que la precarització del mercat laboral continua i mostra preocupació perquè la ciutat cada cop sembla més pròspera però alhora cada cop és més injusta. Creu, doncs, que un govern que va començar el mandat amb la promesa de combatre les desigualtats i les injustícies ha d’actuar contra la precarietat laboral, contra les diferències pel que fa a ocupació i renda en els diferents barris de la ciutat i contra l’atur dels majors de cinquanta-cinc anys i l’atur juvenil, xifres que s’han agreujat en el darrer any. Demana, doncs, que el govern actuï. La Sra. Ballarín en primer lloc agraeix la presentació de l’informe i anuncia que en destacarà alguns dels aspectes positius, si bé amb matisos, alguns dels aspectes que els preocupen i algunes conclusions. Quant als aspectes positius amb matisos, assenyala que l’economia catalana ha crescut un 3,4%, que és el ritme més ràpid dels darrers nou anys, que en el mercat laboral hi ha hagut una variació positiva del 3,4% i un augment en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, si bé amb un 86,7% de contractes temporals. També considera positius l’increment interanual del nombre d’empreses, que és el major des de 2009, i l’important creixement interanual de la inversió estrangera a Catalunya. Quant als aspectes que els preocupen, destaca les perspectives de creixement a la baixa que pronostiquen l’FMI, la Comissió Europea i el Govern d’Espanya. També esmenta l’incompliment dels objectius de dèficit per a 2015, malgrat el superàvit dels ajuntaments de 5.000 milions d’euros que no es permet invertir en els mateixos municipis, i el marc de deflació. Quant a les conclusions, assenyala que el gran repte és el mercat laboral i la precarització. En aquest sentit, mostra preocupació pel fet que el 48,6 % dels aturats no rebin cap mena de prestació, i que el 26,6 per cent del total d’aturats ho siguin de llarga durada. Per aquesta raó, el Grup Municipal Socialista ha proposat que 2,75 milions d’euros de la modificació pressupostària es destinin a reforçar el pla de xoc per a aquests aturats de llarga durada. A més a més, pensa que cal captar més inversió estrangera, generar un marc econòmic amb seguretat jurídica, marc al qual no contribueixen les moratòries i els canvis promoguts pel govern, i reclama més suport als sectors generadors d’ocupació. El Sr. Mulleras agraeix la presentació de l’informe, del qual destaca que Espanya sigui el país de la Unió Europea en què el PIB creix més, amb un 2,7 % segons l’FMI, per sobre de l’1,9 % de la mitjana europea. Tanmateix, troba a faltar en l’informe referències a les polítiques reformistes, avalades per la comunitat internacional, el Banc d’Espanya i les agències de qualificació, que han fet créixer el PIB a Espanya. També hi troba a faltar dades sobre l’impacte que té sobre la ciutat de Barcelona la situació econòmica de la Generalitat i la qualificació com a bo escombraria del seu deute, i el procés independentista. En aquest sentit, recorda que el Grup Municipal Popular ja havia demanat que en aquest informe es fes una anàlisi de com aquestes circumstàncies afecten la ciutat i les empreses petites i mitjanes de Barcelona. Quant al mercat laboral, reconeix que la xifra d’aturats ha disminuït una mica, però considera que la situació continua sent greu, especialment pel que fa a l’atur de llarga durada i entre els majors de quaranta-cinc anys, que se situen en el 41 % i en el 52 % respectivament, col·lectius per als quals s’haurien d’impulsar polítiques de xoc. De la mateixa manera, indica que, a més a més d’inversions, s’haurien de posar en pràctica mesures contra l’atur als barris i per a la cohesió social, especialment al Raval, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Vallbona o la Guineueta, que són els barris més afectats. Pel que fa a l’activitat empresarial, destaca que el comerç encapçala l’activitat amb el 12 % i, si s’hi sumen oficines i hostaleria, s’arriba fins al 30 %. Critica, doncs, que el govern posi pals a les rodes a aquests sectors que tenen més pes específic en l’economia de Barcelona. També troba a faltar en l’informe referències NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3373 a la reindustrialització de Barcelona, tema que s’ha tractat reiteradament tant a la Comissió d’Economia com al plenari del Consell Municipal. Finalment, pel que fa a la internacionalització de l’economia, assegura que aquesta no seria possible sense la pertinença a la Unió Europea i adverteix que sortir d’aquesta organització significaria empitjorar la internacionalització, el comerç i l’economia de Barcelona. El Sr. Garganté exposa que les dades que es troben a l’informe, que com sempre són fredes, demostren que la crisi ha significat una redistribució de la riquesa de baix cap a dalt i, mentre que la situació del capital millora, el treball es precaritza, l’atur es cronifica i la pobresa, que és una injustícia classista, es consolida. Així, assenyala que l’any 2015 solament el 13,3 % dels contractes van ser indefinits mentre que el 86,7 van ser temporals. D’altra banda, destaca la xifra del 13,3 % d’atur, amb un 41,6 % d’aturats de més d’un any, un 26,6 % d’aturats de llarga durada, i només un 48,58 % d’aturats que cobrin algun tipus de prestació. Quant als índexs de pobresa i de riquesa, remarca que ambdós han crescut i comenta que, mentre l’any 2007 les rendes molt baixes representaven el 4,1 %, l’any 2014 arribaven al 15,5 %. Per contrast, mentre que l’any 2007 les rendes molt altes representaven el 7,5 %, l’any 2014 s’enfilaven a l’11,6 %. D’altra banda, apunta que durant els darrers anys ha aparegut el fenomen de la pobresa laboral, que implica que treballar no és garantia de sortir de la pobresa o de no caure-hi. Així, comenta que segons el sisè estudi de l’Observatori de vulnerabilitat de la Creu Roja s’observa que les persones ateses per aquesta entitat i que treballen arriben al 16,4 %, entre els quals el 51,5 % té uns ingressos mensuals que com a màxim són de 600 euros, és a dir, per sota del salari mínim interprofessional. Així, doncs, denuncia que es continuen aplicant les mateixes polítiques que van conduir a la crisi i, tot i que l’informe afirma que hi ha un major dinamisme del mercat de l’habitatge i una apujada de preus moderada del 6,4 %, comenta que les dades de l’Estat situen l’economia a prop de la deflació, que després d’anys de baixades els salaris del 2015 han pujat per sota de l’1,5 % i que en algunes zones de Barcelona, com Ciutat Vella, els preus dels pisos han pujat el 12,7 %, apujada que qüestiona que es pugui qualificar de moderada. En conclusió, creu que aquest informe no reflecteix la realitat econòmica i social de la ciutat, realitat caracteritzada per una desigualtat profunda que ja existia abans de la crisi i que s’ha accentuat. En aquest sentit, apunta que la diferència en l’esperança de vida entre els habitants de Pedralbes i els de Torre Baró arriba als onze anys. També critica que als venedors ambulants, que és un dels col·lectius més pobres, se’ls envia la Guàrdia Urbana per tal que la pobresa no sigui visible al centre de Barcelona ni als llocs turístics. Entén, doncs, que l’informe no reflecteix aquestes realitats ni assenyala adequadament les distorsions provocades pel model de la marca Barcelona. El Sr. Colom agraeix les diverses valoracions positives que s’han fet de l’informe. Pel que fa a les crítiques, i un cop feta la valoració, diu que el que cal és llegir el que diu l’informe i, en aquest sentit, en destaca les tres conclusions més importants. En primer lloc, destaca que Barcelona es comporta millor que Catalunya i que l’Estat espanyol segons tots els indicadors. En segon lloc, i també segons tots els indicadors, l’any 2015 i el primer trimestre de 2016 s’han comportat millor que els anys anteriors. I, finalment, l’informe no s’instal·la en el cofoisme, sinó que exposa de manera clara i transparent la desigualtat, la precarietat i tots els aspectes negatius de la ciutat que el govern vol transformar. Tanmateix, subratlla el creixement del 15 % de la contractació indefinida respecte de l’any anterior. A continuació, afirma que aquest no és el resultat exclusivament de les polítiques fetes des de l’ajuntament, sinó de l’activitat econòmica de tota la ciutat: empreses, treballadors, economia social, però també del govern municipal, malgrat els impediments que hi posa el Govern espanyol. Filament, pel que fa a la inversió i a la moratòria, destaca una notícia del diari Expansión del dia 7 d’abril, on es deia que la moratòria d’Ada Colau havia afavorit 3374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 que per primera vegada en molts anys els vells edificis d’oficines de l’Eixample que es posen a la venda no es destinin exclusivament a ús hoteler, sinó a altres activitats econòmiques. Afirma, doncs, que la inversió ha crescut, amb moratòria o sense. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal de l'àrea de Comerç per explicar quin és el seu capteniment sobre la Taula de Ciutat per l'abordatge de la venda ambulant irregular a l'espai públic i les seves conclusions, així com que ens informi de quantes sancions s'han imposat als consumidors i quants decomisos s'han fet als venedors fins a dia d'avui. El Sr. Blasi emmarca la sol·licitud de compareixença en el fet que hi ha hagut uns grans desapareguts, que han estat els responsables de la Guàrdia Urbana, amb l’alcaldessa Colau al capdavant, i els responsables del govern de l’àmbit de Comerç i Consum. Per tant, pregunta quin és el posicionament del Govern sobre aquesta qüestió. El Sr. Colom recorda que el govern de Barcelona en Comú havia anunciat que no permetria la venda de productes falsificats, però que precisament la lluita contra aquesta venda, atès que es tracta d’un delicte, implicava altres administracions i altres policies, a més de la Guàrdia Urbana, de manera que ha han començat a treballar conjuntament en aquesta qüestió. A més a més, assenyala que per combatre aquesta activitat il·legal no basta anar als venedors, sinó que s’ha d’anar a les fonts. En segon lloc, comenta que, a més a més de l’actuació de la Guàrdia Urbana, el seu grup ha dit des del primer moment que s’havia de fer un abordatge social d’aquesta problemàtica, de manera que conjuntament amb Barcelona Activa s’ha fet una proposta per generar plans d’ocupació o des de la mateixa Taula de Ciutat també s’ha proposat de crear una cooperativa. El Sr. Blasi pregunta quantes sancions s’han imposat als consumidors i quants decomisos s’han fet als venedors. A continuació, afirma que tant des de l’àmbit de Comerç com des de l’àmbit de Consum s’han desentès d’aquest tema i pregunta si la Taula de Ciutat tindrà continuïtat atès que fa temps que no es convoca. Pregunta al Sr. Colom què va fer per incorporar el sector del comerç a la taula i apunta que el fet que aquest sector no hi fos va provocar que el president de la taula s’hagués de reunir de manera separada amb el sector, de manera que desconeix si hi ha hagut intercanvi d’opinions i de continguts entre el sector i les regidories esmentades. En aquest sentit, també desconeix les conclusions que s’han extret des de l’àmbit del comerç. Pel que fa a l’àmbit social, assegura que les actuacions són minses i no aporten absolutament res. Finalment, qualifica la política del govern en aquesta qüestió d’estratègia de l’estruç, d’amagar el cap sota l’ala per fer veure que el problema no existeix, i reclama lideratge en les polítiques de comerç i de consum per defensar el sector. El Sr. Sierra demana que els diferents membres del govern es posin d’acord pel que fa a temes de seguretat perquè el Sr. Colom acaba de manifestar que el top manta és un fet delictiu però d’altres membres del govern han dit que no és un fet delictiu, sinó una simple infracció d’una d’ordenança i encara d’altres manifesten que és un problema social. Per tant, considera que el problema és que ni el Sr. Colom ni la Sra. Colau, com a responsable de seguretat de la ciutat, no han fet res per protegir els comerciants de Barcelona. En aquest sentit, acusa el govern de no haver actuat, d’haver-se inventat una ordre de servei després que els grups de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3375 l’oposició ho demanessin i d’haver desautoritzat la Guàrdia Urbana. Conclou, doncs, que aquest és un tema recurrent en les diverses comissions municipals precisament perquè el govern no hi fa res. La Sra. Capdevila destaca la feina feta per la Taula de Ciutat per a l’abordatge de la venda al carrer i recorda que aquesta eina es va crear a proposta d’Esquerra Republicana per tal de conèixer en profunditat aquesta problemàtica, per facilitar el diàleg entre els diferents actors afectats i per trobar-hi solucions. Reconeix, doncs, la bona feina feta pel Sr. Jordi Coronas com a president de la taula. Afegeix que Esquerra Republicana, malgrat que no forma part del govern municipal, es va oferir per ajudar a trobar solucions per acabar amb la venda irregular al carrer mitjançant el diàleg, la construcció de consensos entre les parts i reunint-se amb aquells agents que, malgrat que hi havien estat convidats, legítimament no van voler integrar-se a la Taula de Ciutat. Creu que aquesta feina ha estat reconeguda i valorada positivament per tots aquests agents. A continuació, indica que la Taula de Ciutat ha estat un espai de diàleg i que, un cop finalitzats els treballs, és responsabilitat del govern aplicar les mesures i recomanacions que han sorgit de la taula, que es poden agrupar en dos àmbits. En primer lloc, la lluita contra la venda de productes falsificats a l’espai públic. A tal fi, assenyala que cal controlar l’entrada d’aquestes mercaderies pel port de Barcelona i la seva distribució a través de naus industrials. Aquesta feina, afegeix, s’ha de fer amb la col·laboració dels diferents cossos de seguretat i el seu compromís de vetllar pels drets i la integritat de les persones implicades. En segon lloc, apunta que s’ha de fer un cens amb les persones empadronades a juliol de 2015 per tal de determinar el nombre de persones afectades i les mesures d’integració sociolaboral que els permetin regularitzar la seva situació i abandonar la venda de productes il·legals. Per tal de reforçar el comerç de proximitat, que és un dels principals afectats per aquesta activitat, comenta que s’han de sancionar els compradors de productes il·legals. Per tant, reitera que per respondre a aquesta problemàtica s’han de desenvolupar dues estratègies de manera paral·lela: les mesures de caràcter social i les mesures que persegueixin la venda il·legal al carrer. Finalment, demana a tots els grups que no criminalitzin els manters perquè són la baula més feble de la cadena. I també demana al govern que no s’adormi i que acceleri la implantació de les mesures per resoldre la situació dels manters i per acabar amb la venda irregular al carrer. La Sra. Ballarín vol conèixer les dades que el govern hauria de presentar en aquesta compareixença perquè el seu grup sempre ha estat crític amb el desenvolupament de la Taula de Ciutat sobre el comerç ambulant il·legal i recorda que havien demanat més representativitat dels sectors afectats o, en el cas que no s’aconseguís, la dissolució de la taula perquè consideren que és absurd que un agent clau en aquesta problemàtica com és el comerç de proximitat no sigui present en aquesta Taula de Ciutat, atès que són els principals afectats per la competència il·legal i per la venda de productes falsificats. De la mateixa manera, pel que fa al consum, assenyala que la majoria de productes d’aquest circuit comercial no passen per cap control de qualitat ni de seguretat, aspecte que s’hauria d’haver pres en consideració. A continuació, exposa que l’informe presentat el dia 9 de març anterior va ser molt decebedor per al Grup Socialista atès que la conclusió de l’estudi va ser que calia aplicar les mesures que ja estaven previstes i l’Ordenança de civisme. Per tant, afirma que es van perdre nou mesos de feina per arribar al punt de partida. Així, doncs, pensa que és important saber quina requisa s’ha produït de productes falsificats, quines sancions s’han aplicat als compradors, com s’està treballant el pla d’inclusió social i altres alternatives, com la creació de cooperatives que es va anunciar. En definitiva, pregunta com s’han concretat les conclusions de l’estudi en accions pràctiques. Finalment, insisteix que el sector del comerç i la resta d’agents afectats per aquest fenomen haurien d’haver estat més implicats en tot aquest procés. 3376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Mulleras ironitza que al Sr. Colom el podrien anomenar «el màgic Colom» perquè és especialista a no respondre res del que se li pregunta i a fer cortines de fum per amagar la realitat. En aquest sentit, apunta que li han fet unes preguntes molt concretes sobre sancions i decomisos a les quals no ha respost. També afirma que el govern no afronta el problema i considera que amb les seves polítiques ha avalat el comerç il·legal, sovint fet per gent en situació il·legal, i que col·locar representants del sector del top manta en una taula on pretenien que també hi fossin els comerciants legitima aquesta activitat, raó per la qual el Grup Popular, igual que els comerciants, no va voler participar en la Taula de Ciutat. Seguidament, assenyala que el top manta és un problema de seguretat i un problema social, però que en cap cas és un problema comercial perquè aquesta activitat és il·legal. Reclama, doncs, que es prenguin les mesures socials necessàries i que es persegueixi el comerç il·legal, i assegura que l’actuació del govern ha significat un efecte crida per als venedors ambulants dels voltants de Barcelona, als quals es permet ocupar la via pública, mentre que als comerços que paguen els impostos els posen traves per a la instal·lació de terrasses. Així, doncs, reclama que el govern doni suport a la Guàrdia Urbana i al comerç legal, a la gent que paga els impostos i als comerciants que compleixen amb les seves obligacions. El Sr. Garganté comenta que tots els productes de la venda ambulant provenen del polígon Badalona Sud, conegut com a «Mercaxina Internacional», on els tràilers descarreguen el material provinent del port i els diversos comerciants, fins i tot francesos i italians, poden comprar tota mena de productes, com samarretes, sabatilles esportives, ulleres de sol o bosses de mà. Afegeix que aquests productes són molt semblants als originals però no duen el logotip de la marca o el pin de metall en el cas de les bosses. Destaca que, en llenguatge tècnic, a aquests productes se’ls anomena «rèpliques» i no pas «falsificacions», de manera que la diferència és subtil però en molts casos suficient perquè la judicatura entengui que no hi ha delicte si no hi ha voluntat d’enganyar el consumidor. Si el majorista o el venedor hi posessin el logotip comercial, aleshores es podria parlar de falsificació, però assenyala que els productes que distribueixen els venedors ambulants no duen aquest logotip i, per tant, s’han de qualificar com a rèpliques. A continuació posa l’exemple de l’empresa Nike, que té 744 centres de producció i 998.000 treballadors en 43 països. Indica que el 42 % de les sabatilles les fabriquen a la Xina i que el 6% de la producció mundial de samarretes també es fa en una fàbrica d’aquest país, on els treballadors tenen un sou d’entre 50 i 150 euros el mes. Afegeix que el cost de fabricació d’una sabatilla és inferior a un euro però el preu de venda als Estats Units o a Europa és més de cent vegades aquest valor. Tanmateix, comenta que Nike no té un contracte d’exclusivitat amb aquesta fàbrica perquè així s’abarateix el cost de contractació i l’empresa, amb el material sobrant, fa samarretes i sabatilles iguals però sense logotip. Assenyala que Nike és permissiva amb aquesta situació perquè això permet que el mercat sigui més ampli i tant la producció com el transport i la distribució es poden fer conjuntament, de manera que se n’abarateix el cost. Dit això, assenyala que en la Comissió d’Economia aquesta qüestió se centra sobretot en l’últim esglaó, que és el més dèbil i el més necessitat, i que desballestar d’arrel tota la cadena d’importació i distribució de les rèpliques, punt fonamental per a la falsificació posterior, afectaria el negoci de Nike, Adidas o Puma, per exemple, aspecte del qual no parlen mitjans de comunicació com La Vanguardia o Tele 5 ni tampoc els grups municipals que utilitzen els venedors ambulants com a boc expiatori per esclafar els més febles. Així, doncs, recomana als regidors dels altres grups que comencin a informar-se i que no continuïn llegint els mitjans esmentats. El Sr. Colom informa que durant els darrers quatre anys s’han imposat 883 sancions i 232 l’any 2015, que representen el 26 % del total. També diu que aquest any 2015 es van decomissar 873.000 articles. Pel que fa a les denúncies, comenta que l’any 2014 se’n van fer 75.000 i el 2015 63.000, però puntualitza que durant el primer semestre de 2015 les denúncies van disminuir el 16 % mentre NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3377 que durant el segon semestre, període en què ja havia pres possessió el nou govern, van disminuir el 15 %. Tot seguit, assegura que el govern és capaç de defensar alhora el comerç de proximitat, els manters i la Guàrdia Urbana, la qual mai no han desautoritzat. En aquest sentit, assenyala que els membres del govern són alhora regidors de districte i que als districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella, que són els més afectats per aquesta problemàtica, els intendents de la Guàrdia Urbana coneixen el paper que han jugat els regidors i el suport que els han donat. Tanmateix, remarca que no defensen els qui s’aprofiten dels manters. D’altra banda, desmenteix que el govern no hagi fet res en aquesta qüestió i assenyala que van crear la Taula de Ciutat per abordar la problemàtica, on es van aportar propostes. A més a més, s’han plantejat mesures socials, cosa que no s’havia fet mai, i la Guàrdia Urbana ha continuat fent les actuacions que li pertoca al mateix ritme que fina ara. Quant al comerç de proximitat, afirma que està dividit, que una part volia assistir a les reunions de la Taula de Ciutat i una altra part no, però van aconseguir incloure’l en el debat per altres vies, com ara reunions paral·leles a les quals ell mateix ha assistit. Per tant, apunta que s’ha treballat conjuntament amb el sector. Per acabar, comenta que el fenomen dels manters no és d’aparició recent, sinó que té més de deu anys, i que per primer cop s’està fent un abordatge integral d’aquesta problemàtica. El Sr. Blasi retreu al Sr. Colom el darrer comentari que ha fet i el compara amb el fenomen del turisme, que també és antic però que un any i mig enrere els integrants actuals de Barcelona en Comú el qualificaven de caos. Pel que fa a la Taula de Ciutat, indica que el Sr. Colom pràcticament no assistia a les reunions i, per tant, no va poder sentir les desautoritzacions que el comissionat de Seguretat, Sr. Recasens, va fer de la Guàrdia Urbana. Així, doncs, creu que el govern no ha defensat ni protegit el sector del comerç. D’altra banda, dedueix de la intervenció de la Sra. Capdevila que la taula deixa d’existir perquè ja s’han presentat les conclusions, i entén que possiblement això sigui un error. En tot cas, critica que, més enllà de les actuacions des de l’àmbit social, no n’hi hagi cap relativa als àmbits de comerç i de consum, responsabilitats del Sr. Colom i del Sr. Pisarello respectivament. Finalment, insisteix que el govern no ha de fer l’estratègia de l’estruç i que no s’ha d’amagar perquè la inacció i la tolerància fan disminuir les denúncies i provoquen un efecte crida. Així, doncs, reclama lideratge per protegir el comerç, que és el que demana el sector, i que no es dediquin a intentar dividir-lo perquè, contràriament, el que fan és enfortir-lo. El Sr. Sierra critica que el Sr. Colom hagi manifestat que el fenomen del top manta, les intervencions i les denúncies han disminuït, perquè a més a més de no haver fet res, de gestionar malament i d’instrumentalitzar unes persones que es troben en situació d’emergència, considera que el govern ha convertit perillosament Barcelona en un paradís per a les màfies i en un aparador per als seus productes. Tot i reconèixer que la venda ambulant il·legal fa anys que és present a Barcelona, denuncia que les màfies estan expulsant els manters del carrer i augura que la massificació que es va viure l’estiu anterior es tornarà a produir aquest estiu i que Barcelona continuarà sent un paradís per a aquestes màfies. Finalment, discrepa de l’argumentació del Sr. Garganté i li demana que es fixi en els productes que es venen en els mercats que visita cada diumenge perquè sí que hi tenen les marques estampades. La Sra. Capdevila puntualitza que la Taula de Ciutat no deixarà d’existir pel fet que hagi arribat a unes conclusions, sinó que continuarà treballant per fer-ne el seguiment, per solucionar el tema de la venda il·legal i molt especialment per solucionar la problemàtica social que hi ha al darrere. 3378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Ballarín assenyala que, més enllà de les dades, és interessant analitzar l’actitud global del govern respecte a aquest fenomen, i creu que és evident que hi ha hagut permissivitat, un increment de les persones que es dediquen a aquesta activitat i un increment de la demanda d’aquests productes. Així, doncs, afirma que la suma d’aquests factors ha comportat un increment de les màfies, raó per la qual comparteix la diagnosi que ha fet el Sr. Sierra. Per acabar, esmenta que tant els comerciants com els manters han estat perjudicats per aquesta situació i li sap greu que amb el pretext de defensar aquestes persones encara els perjudiquin més. El Sr. Mulleras reitera que l’estiu anterior Barcelona es va convertir en el gran zoco del top manta il·legal i que mai hi havia hagut tants venedors il·legals com l’estiu anterior, tal com van palesar diverses fotografies. Insisteix, doncs, que el Sr. Colom és expert a crear cortines de fum i li demana que no s’agafi a les estadístiques perquè és conegut que molta gent ha desistit de presentar denúncies perquè no serveix de res i perquè s’adona que el govern el que fa és avalar el top manta il·legal, la qual cosa crea un efecte crida per a aquest col·lectiu que perjudica el comerç de Barcelona. A continuació, reitera que tant el sector del comerç com el Grup Popular no van voler participar a la Taula de Ciutat perquè es posava el comerç il·legal al mateix nivell que el legal. Per acabar, diu que no sap si la diferència entre rèpliques i falsificacions és la mateixa que hi ha entre cinc minuts i cinc hores, però que en tot cas tot el que es ven en el top manta il·legal és il·legal. El Sr. Garganté replica que la diferència entre cinc minuts i cinc hores és que en el primer cas s’utilitza el temps de què es disposa i no es continua parlant quan aquest temps s’ha acabat. El Sr. Colom comenta que al Sr. Mulleras no li agraden les estadístiques i per això demana que no es tinguin en compte, però reitera que la venda ambulant il·legal ha disminuït, tal com va dir el conseller d’Interior, Jordi Jané, en una compareixença el dia 16 de març de 2016, en la qual també va afirmar que aquest tema és polièdric. Per tant, insisteix que no es poden canviar les estadístiques quan aquestes no agraden i que tampoc no es poden tergiversar les paraules. Així, doncs, insisteix que el govern ha actuat en un tema complex i difícil com aquest i que des de l’estiu anterior s’ha avançat, com ho demostra la creació de la Taula de Ciutat, el diàleg amb els afectats, tal com poden confirmar ells mateixos. Finalment, assenyala que aquesta problemàtica s’ha abordat des de tots els vessants, atacant les fonts amb els Mossos d’Esquadra, amb denúncies i decomisos mitjançant la Guàrdia Urbana, i també treballant els aspectes socials, que fins aquest moment no s’havien abordat. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Resoldre les al·legacions presentades i aprovar definitivament la modificació de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, consistent en crèdits extraordinaris per import de 106.682.284,15 euros i suplements de crèdit per import de 168.789.525,84 euros finançats ambdós amb Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals corresponent a la Liquidació del Pressupost 2015 (153.161.763,29 euros) i amb capítol 9 d’ingressos (122.310.046,70 euros) i transferències de crèdit per import de 96.181.184,29 euros, de conformitat amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referències comptables 16020490,16020590,16020690, 16020790 i 16020890; aprovar la modificació de les bases d’execució vint-i-vuitena –Contractes menors, Quarantena- Procediment NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3379 negociat i Quaranta-quatrena- Fons de Contingència, del Pressupost Prorrogat 2015 per a l’exercici 2016, segons annex que consta a l’expedient; i autoritzar als Presidents dels Organismes Autònoms Municipals a utilitzar com a fons de finançament pel pagament de les despeses de personal corresponents a la execució de la sentència de l’1% el Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals de cada organisme, sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària, el que minorarà la quantia de 153.161.763,29 € esmentada anteriorment i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Pisarello recorda que a la sessió del 22 de març anterior es va aprovar inicialment aquesta modificació de crèdit, que implica uns moviments pressupostaris de més de 366 milions d’euros, amb els suport dels grups Socialista, d’Esquerra Republicana, de la CUP i del govern, i que ara s’ha de fer el dictamen de cara a l’aprovació definitiva, que s’ha de produir al ple extraordinari fixat per al dia 25 d’abril. Explica que els sis grups polítics han presentat al·legacions, i assenyala que malgrat que cap de les al·legacions presentades no té exactament la forma de reclamació que marca la normativa pressupostària, el govern les ha analitzades i ha respost a totes, de manera que en termes generals s’han acceptat les al·legacions presentades pels grups Socialista i d’Esquerra Republicana i parcialment les de la CUP, mentre que la resta s’han desestimat. Pel que fa al Pla econòmic financer, informa que sense l’aprovació de la modificació de crèdit en tràmit i del Pla econòmic financer que l’acompanya, la previsió de superàvit en termes SEC era de 218 milions d’euros. Així, assenyala que amb l’aprovació d’aquest PEF es garanteix la solvència i la capacitat del consistori per fer front a la despesa derivada de la modificació de crèdit. Tal com ja ha manifestat en altres ocasions, reitera que aquest no és un pla d’ajustament i no comporta cap tipus d’intervenció de l’ajuntament, que tancarà amb un superàvit ajustat a la situació actual. Per tant, diu que l’aprovació del PEF i de la modificació de crèdit permetran anticipar el retorn automàtic de l’ajuntament al compliment de la regla de despesa un cop que es liquidi el pressupost de 2016. Finalment, anuncia que després que el plenari del Consell Municipal aprovi aquests expedients es trametrà el PEF a la Generalitat per a l’aprovació tècnica i al Ministeri d’Hisenda a títol informatiu. La Sra. Recasens qualifica irònicament d’entusiasta la defensa d’aquesta modificació que ha fet el Sr. Pisarello i diu que no sap si els socis del govern en aquesta qüestió hi donaran el seu vot definitiu. En tot cas, recorda que Convergència i Unió no comparteix la dinàmica pressupostària del govern actual ni les decisions que pren. Així, indica que un cop aprovada la modificació de crèdit la situació de l’Ajuntament de Barcelona serà de pròrroga pressupostària, Barcelona estarà més endeutada i serà menys solvent, tal com va reconèixer el tinent d’alcalde mateix en el darrer plenari quan va dir que s’esgotaven els excedents de caixa i que, per tant, s’havia d’augmentar el deute. A més a més, contradiu el Sr. Pisarello i assegura que l’ajuntament estarà tutelat perquè quan es tanqui el primer PEF i abans d’obrir-ne el segon se n’haurà d’informar el Govern de Catalunya i el ministeri. Per tant, insisteix que l’Ajuntament de Barcelona estarà tutelat i obligat a recuperar l’estabilitat pressupostària, de manera que serà més dependent i tindrà menys autonomia, quan Barcelona sempre havia tingut autonomia per fer front als tres grans reptes, com la crisi econòmica i social, les retallades que van haver de fer altres administracions i les decisions polítiques pròpies. En aquest context, afirma que l’ajuntament actuava allà on ho decidia, malgrat les altres administracions o malgrat la situació econòmica, i creu que ara això es perd perquè el romanent de tresoreria, que estava en 285 milions d’euros, passarà a ser de 42 milions. A continuació, assegura que és perillós, després de l’aprovació previsible d’aquest PEF, fer una previsió de liquidació del pressupost per a 2016 amb un dèficit de 120,7 milions d’euros, fer uns ajustos i tancar pràcticament a zero. En aquest sentit, recorda que el gerent d’Economia va reconèixer que havia acordat amb l’interventor que si el mes de setembre no s’havien assolit els ingressos 3380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 previstos iniciarien les retencions de crèdit, la qual cosa entén que significa aturades i retallades. Per tant, reitera que el Grup de Convergència i Unió no comparteix aquesta dinàmica i apunta que amb el suport del PSC, Esquerra Republicana i potser la CUP aprovaran una despesa supèrflua de 200.000 en concepte de protocol i publicitat, gestionada directament pel Gabinet d’Alcaldia i que seran adjudicats de manera opaca i sense transparència. Afegeix que aquesta és una voluntat política, tal com se’ls deia en la resposta a les al·legacions. Seguidament, recorda que en una roda de premsa ella mateixa va dir que aquesta negociació s’assemblava al mercat de Calaf i que produïa una sensació histriònica quan es pactaven intervencions importants en els barris i en els districtes. Ara titlla la modificació de crèdit de presa de pèl per a la ciutadania perquè el govern tracta els ciutadans amb menyspreu. En aquest sentit, comenta que en la resposta a les al·legacions que els van donar és sorprenent perquè quan el seu grup va al·legar que la inversió al zoo es retallava en un milió i mig d’euros, que la inversió al mercat de Sant Antoni es retallava en dos milions, que el pla de manteniment de la via pública a Sants-Montjuïc es retallava en un milió i mig o que l’expropiació prevista al carrer Miret i Sans, de les Corts, per un import de 450.000 euros no es faria, el govern va respondre que tots aquests projectes i les partides pressupostàries respectives s’han tornat a incorporar a l’expedient fruit de l’acceptació de determinades al·legacions. Dedueix, doncs, que aquestes intervencions finalment sí que es faran i li diu a la regidora del Districte de les Corts, Sra. Pérez Castaño, que haurà d’anar al plenari del Consell de Districte a informar que l’expropiació del carrer Miret i Sans es produirà. Insisteix, doncs, que jugar a treure i posar, com si es tractés de posar i treure ous d’una cistella, és una presa de pèl i és poc seriós. Quant als tres projectes acordats entre el Govern i el Grup Socialista, informa que la inversió no serà de 43 milions d’euros perquè, segons els diuen en la resposta a les al·legacions, es destinaran 1,9 milions a la ronda de Dalt, 0,5 a la Meridiana i 4,9 a Pere IV, que sumen 6 milions i mig. En resum, quantifica en 35,9 milions d’euros la capacitat d’influència d’Esquerra Republicana, en 32,3 milions la del Partit dels Socialistes, que en total representen al voltant de l’1,5 % del pressupost. Pel que fa a la CUP, desconeix quin posicionament prendrà però veu difícil que aprovin aquesta modificació de crèdit perquè en la resposta a les al·legacions no els han aprovat cap mesura econòmica ni pressupostària, raó per la qual entén que la seva influència encara és menor que la dels altres grups. Tot seguit, recorda que el Grup de Convergència i Unió havia demanat que, en cas que aquesta modificació de crèdit es tirés endavant, tots els recursos es destinessin a polítiques socials, però indica que el govern ha decidit destinar-ho gairebé tot a inversions d’obres i, per tant, creu que s’equivoca de prioritats. D’altra banda, no entén per què peticions que havia fet Convergència i Unió, com les referides a la Model, a la Trinitat o a l’Arc del Teatre, s’han rebutjat i, en canvi, s’han acceptat les que feia Esquerra Republicana en aquests mateixos àmbits. En el mateix sentit, tampoc entén perquè s’ha rebutjat la proposta que van fer relativa a la Colònia Castells però sí que s’ha acceptat la mateixa proposta del Grup Socialista. Creu, doncs, que el govern fa el ridícul i que potser se’ls espatllarà el discurs populista i demagog sobre dretes i esquerres. En conclusió, manifesta que el Grup de Convergència i Unió ha presentat unes al·legacions per defensar les seves prioritats, que són socials, sense necessitat d’endeutar més la ciutat de Barcelona, i lamenta no haver pogut negociar de veritat un pressupost perquè això és el que els ciutadans es mereixen. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que, pel fet que als grups municipals amb els quals el govern preveia un acord els han acceptat les al·legacions i als altres grups no els n’han acceptada cap, la seva posició és clara perquè no han canviat ni la situació ni l’argumentació que van fer en el debat de l’aprovació inicial d’aquest expedient. Així, doncs, atès que el debat sobre l’aprovació definitiva és previst per al dilluns següent en el plenari del Consell Municipal, reserva l’exposició de la seva argumentació, tot i que avança que no diferirà gaire del que ja havien explicat anteriorment. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3381 Tot seguit, lamenta que no hagi estat possible arribar a acords per elaborar uns pressupostos com els que es mereix la ciutat de Barcelona, sense tendència ideològica perquè han de respondre als interessos de tots els barcelonins, i reitera que l’exposició detallada de les al·legacions les faran en la sessió plenària. Pel que fa al Pla econòmic financer, apunta que s’ha de fer com a conseqüència de la modificació pressupostària, ja que aquesta incompleix la regla de despesa establerta pel Govern de l’Estat, que preveu un increment de 133 milions d’euros i que a més a més suposa que l’Ajuntament de Barcelona se sotmeti a la tutela del Departament de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, el qual opina que no és un exemple de bona gestió econòmica de les finances catalanes. Per tant, dubta que aquesta manera d’assignar recursos sigui la millor i la més favorable per a Barcelona perquè, entre altres raons, les mesures plantejades es podrien haver inclòs en disposicions pressupostàries concretes i detallades per a cadascun dels projectes, per comptes de fer-ho mitjançant una modificació de crèdit que incrementa la despesa i posa en situació de risc la liquiditat de l’ajuntament. Per aquestes raons, anuncia la reserva de vot del seu grup a l’espera de veure com acaba la negociació i exposaran el seu criteri durant el plenari previst per al dilluns proper, si és que s’arriba a celebrar. El Sr. Bosch agraeix irònicament a la Sra. Recasens la informació que ha donat sobre el procés de negociacions i sobre les inversions al metro al passeig de la Zona Franca o per al trasllat de la Model i de la presó de Trinitat Vella. També irònicament li agraeix que hagi indicat el sentit del vot d’Esquerra Republicana, però li demana que abans d’exercir de portaveu dels altres grups els consulti quina és la seva posició per poder parlar amb més precisió. En aquest sentit, puntualitza que el seu grup farà una reserva de vot perquè de moment les negociacions no estan tancades. La Sra. Ballarín exposa que aquesta modificació pressupostària és important, que si bé es tracta d’una modificació dins d’una pròrroga pressupostària, a la pràctica equivaldria a un nou pressupost perquè conté decisions polítiques que són clau per al present i el futur de Barcelona. Per aquesta raó, el seu grup no es vol precipitar en l’anàlisi ni en les conclusions i anuncia la reserva de vot perquè l’expedient de la modificació de crèdit incorpora molta informació i el pla econòmic financer és complex. Tanmateix, mostra satisfacció per l’acceptació de la majoria d’esmenes del Grup Socialista. Per tant, considera que si s’aproven aquestes mesures el consistori tindrà més eines i millors per combatre l’atur i les desigualtats a la ciutat, i per això creu que aquest nou pressupost de facto va en la direcció correcta. D’altra banda, recorda que en la darrera modificació pressupostària es van produir canvis en l’expedient que es va aprovar inicialment en comissió i el definitiu que es va aprovar al plenari. Per aquesta raó, reitera que volen continuar analitzant l’expedient per assegurar-se que no hi ha cap aspecte que se’ls escapa. Quant a la crítica que feia la Sra. Recasens, li recorda que ja no és la tinent d’alcalde responsable d’aquesta àrea, malgrat que hagi comentat les al·legacions dels altres grups. En aquest sentit, manifesta que el Grup Socialista està orgullós d’haver plantejat les inversions a Pere IV, a la Meridiana i a la ronda de Dalt, i assegura que quan s’acabi el mandat es veurà el resultat de les actuacions que s’han fet als barris de la ciutat. El Sr. Mulleras exposa que la modificació de crèdit que es planteja representa un increment de recursos de 275 milions d’euros, més d’un 10 %, del pressupost municipal i que, essent la decisió més important de l’any, s’haurà fet amb opacitat i sense participació ciutadana ni audiències públiques, i sense debat als consells de barri ni al Consell de Ciutat. Pregunta, doncs, on són els pressupostos participatius que havia promès Barcelona en Comú. A més a més, denuncia que en la resposta a les al·legacions no se’ls ha donat la informació que demanaven relativa a despesa corrent i a inversions, que preveuen una variació de 35 milions i de 20 milions respectivament. 3382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 D’altra banda, assegura que el govern no diu la veritat quan atribueix aquest augment de 275 milions d’euros a despesa social perquè entén que la despesa social és ínfima atès que en l’aprovació inicial solament representava el 2 % i això no ha variat gaire en el tràmit d’aprovació definitiva. En aquest sentit, assenyala que 69 milions d’euros, que representen el 25 % del total de la modificació pressupostària, es destinen a fer front a l’obligació jurídica de l’1 per cent del personal. Tampoc considera que es puguin considerar despesa social els 7,9 milions que es destinen a expropiacions com la del carrer de Dalmases o els 200.000 euros destinats a publicitat de l’Alcaldia. A més a més, pel que fa a la inversió als barris, indica que solament s’hi destina el 33 % d’aquests recursos i la resta s’inverteix en infraestructures de ciutat. Quant a les quaranta al·legacions formulades pel Grup Popular, en les quals proposaven un increment de 30 milions d’euros en inversions que havien de sortir de l’eficiència en la gestió i de l’estalvi de despeses innecessàries, lamenta que hagin estat rebutjades totes. Per tant, reitera que una cosa és el que diuen i una altra de molt diferent la que fan, tant el govern com els socis que facilitaran que aquesta modificació pressupostària arribi al plenari del Consell Municipal, que no són altres que el PSC, Esquerra Republicana i les CUP. Respecte al pla econòmic i financer, diu que és una altra frivolitat del govern perquè al cap de quatre o cinc mesos anul·la l’anterior. A més a més, assegura que s’està posant en perill la solvència de Barcelona perquè aquest pla econòmic i financer preveu una liquidació del pressupost de 2016 amb dèficit o amb un equilibri pressupostari molt just, gairebé de zero, i per tant, si hi hagués una davallada petita d’ingressos o un augment de despesa lleuger, s’incorreria en una situació de dèficit. En aquest sentit, destaca la caiguda d’ingressos i d’inversions previstes per a 2016 i la caiguda en despeses de capital per a l’any 2017, que quantifica en 134 milions d’euros, un 33 % de la despesa d’inversions de capital. Per aquestes raons, anuncia que el Grup Popular no pot donar suport a la modificació pressupostària, no solament perquè s’han rebutjat pràcticament totes les seves al·legacions, sinó perquè consideren que és perjudicial per a Barcelona i per als barcelonins. El Sr. Garganté recorda que aquesta és la segona modificació pressupostària que presenta el govern, la primera es va presentar a final de 2015 i que va obtenir el suport, a més a més del govern, dels grups d’Esquerra Republicana, del PSC i del seu grup. Afegeix que el seu grup també va votar a favor de la modificació de les ordenances fiscals perquè, tal com van dir de bon començament, el seu grup està a favor dels canvis que siguin positius per a les classes populars i en contra del continuisme. D’altra banda, considera que després d’onze mesos de la presa de possessió del nou govern ja tenen una perspectiva del camí endegat per Barcelona en Comú. Malgrat el discurs del govern, que justifica que no pot tirar endavant algunes posicions polítiques perquè està en minoria, remarca que la Comissió de Govern pot decidir quines polítiques impulsa sense haver de demanar el suport de ningú i que al Consell Municipal i a les comissions ha tingut el suport de la CUP en els canvis que han significat millores i el suport de Convergència i Unió, del PSC i d’altres en les polítiques continuistes. N’esmenta com a exemples les externalitzacions que s’han continuat fent, les auditories d’empreses com PriceWaterhouse o el finançament del deute de Fira 2000. Així, doncs, reitera que sovint el discurs va per un costat i la pràctica va per un altre. D’altra banda, esmenta que el pressupost prorrogat va ser elaborat pel govern de Convergència i Unió, amb el suport del PSC i d’Esquerra Republicana, pressupost que aquests grups van definir com a «gir social». Pel que fa a les al·legacions presentades per la CUP, lamenta que en la resposta, malgrat les bones paraules, en el fons no es concreta res. Així, amb referència al transport públic, proposaven tarifes socials per a aturats i aturades, la recuperació de la T-mobilitat pública i la implantació del bus de barri en diumenges i festes oficials, però el govern només proposa informes de gestió, revisions de criteris de cara a 2017 i el manteniment de la privatització de la T-mobilitat, si bé amb més participació del sector públic però sense qüestionar-ne la privatització. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3383 Quant a habitatge, la CUP proposa destinar recursos a fer un cens de pisos buits, a construir un parc públic d’habitatges, a l’accés al lloguer social amb mesures concretes, a revertir la situació de pobresa energètica, com també apostar per les rehabilitacions i perquè no hi hagi cap persona sense llar. En la resposta, el govern es limita a proposar dos immobles en règim de masoveria urbana, la renovació de les ajudes del darrer any per a l’accés a l’habitatge i la creació de quaranta places per a persones sense llar i de vint per a joves. Pel que fa als drets sexuals i reproductius, la CUP proposa crear, coordinar i apostar per una xarxa real que garanteixi aquests drets per a les persones de catorze a trenta anys, al·legació que el govern ha acceptat, a més a més d’oferir cinc mil euros per a material profilàctic i augmentar la inversió en serveis actualment externalitzats de circuit de violències masclistes. Amb relació al carnet de ciutat que proposa la CUP per tal de garantir els drets de les persones sense papers i no empadronades, el govern planteja realitzar estudis, crear taules i revisar protocols, però malgrat que hi va estar d’acord a la Taula de Ciutat sobre la venda ambulant, ara planteja dubtes sobre la creació d’aquest carnet. Respecte a les municipalitzacions, la CUP proposa recuperar durant l’any 2016 els serveis públics de l’aigua, de Barcelona Televisió, de Parcs i Jardins i dle circuit de violències masclistes. Tanmateix, el govern es limita a proposar estudis i a ajornar les municipalitzacions fins a l’any 2017, malgrat que alguns concursos de licitació es fan durant 2016. Quant als menjadors comunitaris, proposen que el dret a l’alimentació no vagi lligat amb els serveis socials de la ciutat, que s’avanci cap a un model d’apoderament que garanteixi aquest dret i la socialització de les tasques de cura, i el govern proposa ampliar les partides pressupostàries actuals sense fer un canvi de model. Pel que fa a l’esport, proposen la supressió del pressupost per als grans esdeveniments esportius elitistes i aposten per l’esport comunitari i de proximitat als barris, mentre que el govern es limita a proposar algunes mesures i a augmentar un suposat retorn social dels grans esdeveniments. Amb relació a la Guàrdia Urbana, proposen la supressió del cos d’antiavalots, però el govern entén que aquesta és una qüestió d’organització interna i parla de revisar-ne el funcionament però no de suprimir-lo. Respecte al programari informàtic, la CUP proposa destinar recursos per migrar del programari privatiu al lliure en els espais municipals, però el govern es limita a proposar canvis a llarg termini i no hi inclou cap partida concreta per a 2016. Finalment, proposen una renda universal per a totes les dones de la ciutat per combatre la feminització de la pobresa i el govern proposa destinar 700.000 euros a la realització d’estudis i enquestes, i un pla d’ocupació per a 130 persones. A continuació, assenyala que moltes d’aquestes propostes les feia Barcelona en Comú durant la campanya electoral i, per tant, considera que és doblement greu que n’hagin rebutjat pràcticament la totalitat. Per acabar, anuncia la reserva de vot del seu grup, a l’espera de la decisió que prenguin les assemblees de la CUP. El Sr. Pisarello insisteix que aquests pressupostos no són continuistes, sinó que comporten un canvi respecte dels del mandat anterior pel que fa a les prioritats socials, atès que destina 35,4 milions d’euros més a aquestes polítiques, quantitat que considera significativa per a la gent que està patint els efectes de la crisi i que representa un 14 % del total de la modificació pressupostària, segons els mateixos criteris de comptabilitat de l’Estat. Discrepa, doncs, del Sr. Mulleras, que havia parlat d’un 2 %. A continuació, exposa que de l’aprovació d’aquesta modificació pressupostària depèn que els 3,5 milions que s’han recaptat de les rendes més riques en termes de patrimoni es puguin destinar al pagament de l’IBI de les famílies més desafavorides. Si bé reconeix que els nous pressupostos es fan mitjançant una modificació de crèdit que comporta un pla econòmic i financer, comenta que ja s’havia fet un altre PEF i no havia passat res, i assegura que el nou PEF és una impugnació de la llei Montoro perquè té un punt de desobediència cap a l’esperit 3384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 que n’emana. A més a més, discrepa que aquesta mesura comporti cap tipus de tutela financera, i menys per la Generalitat, perquè la intervenció del Govern de Catalunya és una intervenció tècnica. D’altra banda, assegura que l’ajuntament continuarà pagant els proveïdors a trenta dies i, per tant, l’estabilitat no es posa en perill, tal com ja han explicat reiterades vegades. Pel que fa a les despeses protocol·làries, comenta que la Sra. Recasens es deu haver confós quan ha assegurat que augmentaven perquè en realitat disminueixen en 100.000 euros i recorda que fins i tot la Sra. Mejías havia qualificat aquesta disminució de simbòlica. Tot seguit, reconeix que moltes mesures que es podran aplicar amb aquesta modificació pressupostària són fruit del pacte amb altres forces polítiques i entén que això contradiu que el govern sigui incapaç de negociar i d’entendre’s amb altres grups. Així, doncs, assenyala que amb onze regidors el govern ha impulsat mesures per iniciativa pròpia, però que en altres casos ho ha fet amb el suport d’altres grups. Pel que fa a les al·legacions de Convergència i Unió i del Partit Popular, manifesta que si l’acord no s’ha produït no ha estat per qüestions doctrinàries, sinó perquè des del primer moment van veure que no tenien voluntat d’aprovar els pressupostos ni la seva filosofia de fons. Tot i admetre que Convergència i Unió demanava un pressupost més social, diu que no qualifica la proposta d’hipòcrita perquè no vol utilitzar un adjectiu ofensiu, però en tot cas reitera que les despeses en aquest àmbit han augmentat gairebé en 40 milions d’euros i que, per tant, hi ha un canvi efectiu. Quant a la participació ciutadana, dóna la raó al Sr. Mulleras i admet que no ha estat la que el govern voldria a causa del tipus de procediment. Tanmateix, apunta que el govern està impulsant un pla d’actuació municipal que contempla la participació ciutadana a uns nivells que no s’havien produït mai, propiciat també perquè les eines de participació electrònica permeten avançar en aquest sentit. Així, comenta que hi ha hagut 11.000 participants en cites presencials per discutir el PAM, 22.621 usuaris i usuàries registrats al Web Decidim Barcelona, més de 10.300 propostes recollides i 150.000 suports a propostes. Tot plegat, afegeix, tot i que es pot millorar, demostra la voluntat del govern de propiciar la participació ciutadana, malgrat que no hagi estat possible en el cas dels pressupostos perquè no han tingut els suports necessaris per tirar endavant aquest procés. Quant a les al·legacions de la CUP, indica que bona part no són propostes pressupostàries i que el govern en comparteix el plantejament polític de fons. Si bé reconeix que algunes d’aquestes propostes eren al programa electoral de Barcelona en Comú, matisa que el compromís és de dur-les a la pràctica en quatre anys perquè en molts casos no són d’aplicació immediata. Tanmateix, creu l’impuls que el govern ha donat als habitatges de lloguer i la capacitat de negociació que ha demostrat amb els entitats financeres han tingut un ritme intens i que aquestes polítiques no es poden qualificar de continuistes. També posa l’exemple de les beques menjador, tema del qual han parlat amb la CUP i que aquesta mateixa formació reconeix la dificultat d’implantar amb un ritme intens algunes de les propostes en aquest àmbit. D’altra banda, assenyala que comparteixen govern amb la CUP en altres municipis, com Badalona, Ripollet o Cerdanyola, i convida el Sr. Garganté a fer un debat sobre el que s’ha fet en aquests municipis en onze mesos i veure si els pressupostos que s’hi aproven comporten o no un canvi. Finalment, manifesta que el debat encara és obert, que estan en un moment de diàleg i que s’han de tenir en compte tots aquests elements a l’hora de posicionar- se sobre aquesta qüestió. La Sra. Recasens es mostra sorpresa per la intervenció del Sr. Pisarello i assenyala que no són a Badalona, Ripollet o Cerdanyola, sinó a Barcelona, i que el que s’ha de dictaminar és si el Consell Municipal previst per al dilluns següent ha d’aprovar o no la modificació de crèdit. No veu, doncs, que es pugui modificar res amb els pocs dies de marge que els queden i no entén la manera de negociar del govern amb els grups de l’oposició quan un d’aquests, després de repassar les al·legacions presentades, anuncia que la decisió final la prendrà l’assemblea. Per tant, dóna ànims al Sr. Pisarello i a Esquerra Republicana i el PSC, de qui diu que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3385 s’han fet petits, i augura que no hi haurà modificacions importants perquè les al·legacions ja han estat presentades i dictaminades i la modificació de crèdit és avalada per l’interventor. Amb referència al pla econòmic i financer, insisteix que el govern municipal n’haurà d’informar la Generalitat i que, per tant, l’ajuntament serà tutelat, situació que no considera que sigui bona per a Barcelona. D’altra banda, quant a l’afirmació que el PEF significa una impugnació de la llei Montoro, indica que el govern anterior es va reunir amb el ministre, li va plantejar que l’ajuntament era solvent, que pagava a trenta dies, que pretenien contractar més membres de la Guàrdia Urbana i bombers i destinar el superàvit a inversions, de manera que el Sr. Montoro va canviar la llei per permetre que els ajuntaments solvents com el de Barcelona poguessin fer aquestes actuacions. Així, doncs, entén que hi ha diverses maneres d’impugnar aquesta llei, com ara aprovar el PEF i crear dèficit, o bé dialogant i negociant amb el ministre, tal com va fer el govern anterior i com convida a fer al govern actual, de manera que l’ajuntament es podria escapar de la Llei d’estabilitat pressupostària sense crear dèficit. En aquest sentit, creu que el govern no pot negar que el 2016 es tancarà amb un dèficit de 120,7 milions d’euros perquè el mateix gerent ha admès que si al setembre tenen dificultats hauran de retallar els crèdits. A continuació, acusa el Sr. Pisarello de no haver-se mirat l’expedient, perquè en aquest consten 60.000 euros per a atencions protocol·làries del Gabinet d’Alcaldia i una partida nova, de 41.921,16 euros, per a institucions sense afany de lucre, que es podrà atorgar directament, sense procés de participació. Pregunta a qui es destinarà aquesta quantitat tan concreta. Afegeix que en la resposta a les al·legacions els diuen que aquesta és la quantitat que ha demanat el Gabinet d’Alcaldia per tal de satisfer necessitats tècniques i polítiques, i que en el període de comptes l’oposició podrà fiscalitzar amb tota transparència aquestes operacions. Així, doncs, insisteix que no s’ha confós i que potser és el Sr. Pisarello qui no s’ha mirat l’expedient. Quant a les inversions a la Meridiana, Pere IV i la ronda de Dalt, argumenta que s’haurien fet, independentment de la negociació de la modificació de crèdit, i per tant demana que no s’enganyi la ciutadania. A més a més, afirma que aquestes actuacions representen una inversió de 6,5 milions d’euros i no pas de 43 milions. Finalment, recorda que durant el mandat anterior el creixement de la despesa en polítiques socials va ser del 32,6 %. Per tant, assenyala que les polítiques pressupostàries del govern anterior no incorrien en dèficit i eren absolutament progressistes. La Sra. Mejías constata que totes les parts implicades en aquesta modificació pressupostària han anunciat la reserva de vot i ironitza que en algun moment havia pensat que fins i tot el Sr. Pisarello també ho faria. Continuant amb la ironia, respon a la Sra. Recasens que en els pocs dies que queden encara pot passar amb alguna cosa imprevista, com ara que a l’assemblea de la CUP es produeixi un empat. En tot cas, considera lamentable que Barcelona es vegi sotmesa a aquesta situació, que qualifica de ridícula. Tot seguit, qüestiona aquesta manera de fer pressupostos perquè, a més a més de ser un pedaç i un exercici d’enginyeria financera que s’ha fet com a conseqüència de no haver arribat a un acord, l’interventor mateix, si bé no l’ha criticat, ha advertit dels riscos que comporten aquestes fórmules. Pel que fa a la negociació amb els grups de l’oposició, comenta que l’acord a què s’ha arribat amb Esquerra Republicana per incloure partides importants per a la línia 10 del metro o per a la transformació de les presons de la Model i la Trinitat, a més a més de fer un favor al govern dèbil de la Sra. Colau, també és un favor al Sr. Junqueras, que és qui hauria de pagar aquestes infraestructures i equipaments que fa anys que la Generalitat hauria d’haver fet. Critica, doncs, que els barcelonins hagin de pagar de la seva butxaca uns diners que hauria de posar la Generalitat per fer unes infraestructures llargament reivindicades pels barris de la Marina del Prat Vermell i de la Zona Franca. Tot i reconèixer que aquestes infraestructures són importants, li hauria agradat que hi hagués un compromís més ampli de la Generalitat perquè es coneix la disponibilitat pressupostària de 3386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’ajuntament però no hi ha cap certesa sobre la quantitat que hi posarà el Govern de Catalunya ni sobre el calendari d’execució i tampoc hi ha cap garantia sobre el retorn d’aquests diners, hi insisteix, que són de tots els barcelonins i que hauria d’haver posat la Generalitat. D’altra banda, assenyala que s’han acceptat al·legacions referides a aportacions a consorcis, com el Consorci d’Educació, en què la Generalitat és qui ha deixat de fer les aportacions que li pertocaven. Creu, doncs, que aquesta actitud no és lleial amb els ciutadans de Barcelona perquè s’està fent un favor al Govern de la Generalitat, que a més a més és qui ha de tutelar que aquestes actuacions es duguin a terme, i per tant sembla que es tenen més en compte els interessos de partit que no pas l’interès general, i això es fa aprofitant-se la de debilitat d’un govern municipal que està en minoria. Finalment, i atès que fins i tot els grups als quals els han admès les al·legacions fan reserva de vot, anuncia que el Grup de Ciutadans també fa reserva de vot amb l’expectativa que algun dia s’acabi el que qualifica de sainet. El Sr. Bosch agraeix irònicament a la Sra. Mejías, de la mateixa manera que en la intervenció ho havia agraït a la Sra. Recasens, que hagi explicat les qüestions que Esquerra Republicana ha negociat per a la ciutat de Barcelona. Diu que el cap de setmana anterior va ser als barris de la Marina i la convida a anar-hi a parlar amb els veïns, els quals assegura que estan contents que les coses es comencin a moure malgrat que no estiguin resoltes definitivament. En aquest sentit, comenta que els veïns del Polvorí, dels habitatges de la SEAT, dels barris de la Marina i de Can Clos estan poc preocupats per quina administració té la competència del metro i en canvi estan molt interessats que aquest tema es desbloquegi, raó per la qual el que demanen és que els polítics es posin d’acord i resolguin el problema. Així, doncs, assegura que no han fet cap favor al Sr. Junqueras ni a la Generalitat, sinó als ciutadans. Suposa que el Grup de Ciutadans deu voler que el metro arribi a la Zona Franca, després de quatre dècades de reivindicació en aquest sentit. Per tant, indica que en aquest cas ningú paga res a ningú, que es fa un avançament de recursos i que s’estipularà com s’han de retornar. Entén que això és el més decent que es pot fer quan el Govern espanyol està asfixiant el Govern català i que no hi ha cap altra sortida si el que es vol és que la gent tingui allò que necessita i que es mereix. Adreçant-se a la Sra. Recasens, diu que li preocupa molt si els altres grups s’empetiteixen o s’engrandeixen, però creu que la petitesa o la grandesa es mesura per les coses que són capaços de fer. Per tant, li retreu que després de trenta anys de governar a la Generalitat i quatre a l’Ajuntament de Barcelona Convergència i Unió no hagi aconseguit que el metro arriba a la Zona Franca ni fer el trasllat de les presons de la Model i de Trinitat Vella. Finalment, reitera l’agraïment per les referències a la contribució dels grups d’Esquerra Republicana i Socialista, i destaca que són actuacions que no s’havien fet mai i que fins i tot mesos enrere els havien acusat de proposar projectes inviables. Remarca que aquests temes ja són damunt la taula, que s’han desencallat i que el seu grup s’esforçarà perquè arribin a bon terme. Creu, doncs, que el que s’ha aconseguit és molt gran. La Sra. Ballarín no tenia intenció de tornar a intervenir però s’hi veu obligada per algunes afirmacions que s’han fet, tot i que avisa que no ho farà en un to cridaner perquè no creu que per cridar més es tingui més raó. Exposa que les coses són més senzilles del que sembla, que la democràcia exigeix un nombre determinat de vots per aprovar un pressupost, que l’equip de govern fa una proposta inicial, els grups de l’oposició hi fan al·legacions i, en funció de la resposta donen un vot afirmatiu, negatiu o s’abstenen. Així, en aquest cas les al·legacions d’alguns grups no han estat acceptades. D’altra banda, discrepa de l’opinió de la Sra. Recasens i assegura que les transformacions previstes per a Pere IV, la Meridiana i la ronda de Dalt no s’haurien fet, però que gràcies a les al·legacions del PSC tiraran endavant si la modificació pressupostària s’aprova. També discrepa de l’opinió que en els dies que resten per a la tramitació definitiva en el plenari del Consell Municipal no NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3387 canviarà res i comenta que en la darrera modificació pressupostària va haver-hi unes petites adaptacions a última hora. Considera, doncs, que en el seu cas, en què s’han acceptat gairebé totes les al·legacions, tenen tot el dret de fer una reserva de vot. Pel que fa a la solvència de l’ajuntament, prefereix mirar cap al futur i no pas cap al passat, i comença a estar cansada que el Grup de Convergència i Unió permanentment s’erigeixi en garant de la solvència de l’ajuntament. En aquest sentit, recorda que si l’ajuntament és solvent ha estat gràcies a uns governs liderats pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant molts anys, en alguns casos amb el suport d’Esquerra Republicana i sempre amb Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Afegeix que durant el darrer mandat el govern de Convergència i Unió va generar superàvits perquè va haver de prorrogar els pressupostos, malgrat que aquesta no fos la seva voluntat. A més a més, recorda que l’any 2010 es van aprovar uns pressupostos i un PEF, quan encara no hi havia la Llei d’estabilitat pressupostària, i no va passar res. El Sr. Mulleras reitera que votaran en contra de la modificació de crèdit i del pla econòmic i financer perquè no s’han acceptat la majoria de les seves al·legacions i perquè el seu model econòmic està molt allunyat del model de la Sra. Ada Colau. Seguidament, acusa el govern de convertir Barcelona en una ciutat de fulletó dolent i dubta que la setmana següent s’arribi a celebrar el plenari. Aprofita que és temps de sant Jordi per comparar la situació amb una rosa plena d’espines i desitja que el tinent d’alcalde no prengui mal. D’altra banda, reitera els arguments exposats: que el 25 % de la modificació pressupostària es destina a satisfer una sentència judicial per pagar sous de funcionaris i, per tant, és una obligació jurídica i laboral, i que només el 33 % del total es destinarà a inversions als barris, quan en les seves al·legacions proposaven de destinar a aquest concepte 30 milions d’euros. En aquest sentit, afirma que una anàlisi detallada de l’expedient demostra que dels 275 milions solament un 2 % es destina a despesa social. Considera, doncs, que l’increment és molt petit. Quant a les actuacions a la ronda de Dalt i a Pere IV, les qualifica «el dia de la marmota», perquè el PSC ja havia anunciat que les havia pactat en la negociació dels pressupostos anteriors amb el Sr. Trias. Sobre el PEF, insisteix que posa en perill la solvència de l’ajuntament i el pagament a proveïdors a trenta dies, perquè l’estimació de la liquidació de 2016 preveu un dèficit i, per tant, deixa la tresoreria en una situació molt greu. Finalment, reitera el vot negatiu del seu grup als dos punts que es debaten i torna a posar en dubte la data de celebració del plenari del Consell Municipal. El Sr. Garganté no sap si el Sr. Pisarello es referia a ell personalment quan demanava modèstia a la CUP, però té la sensació que el tinent d’alcalde es pensa que coneix més la CUP que ell mateix, que fa catorze anys que hi milita, la qual cosa pensa que sí que és pecar de manca d’immodèstia. Quant a les referències a altres ciutats on la CUP governa en coalició, entén que s’ha d’explicar el context. Així, recorda que a Badalona Iniciativa fa molts anys que no és al govern i que s’ha dissolt la unitat d’antiavalots; a Sabadell no es repaguen els bancs ni la Sareb per la cessió d’habitatges buits i on s’hi aplica la Llei 24/2015, i a Ripollet ja han començat els tràmits per municipalitzar l’aigua. Així, doncs, opina que s’ha d’explicar tot perquè, si no, el relat pot semblar una cosa però la realitat és una altra. Amb relació al continuisme, afirma que s’han de tenir en compte els trenta-dos anys de govern del PSC amb Iniciativa i a vegades amb Esquerra Republicana, i no solament els darrers quatre anys de Convergència i Unió. Així, doncs, quan l’assemblea de la CUP - Capgirem Barcelona parla de continuisme es refereix a tots aquests anys en què ha governat el que qualifica d’esquerra capitalista. Per acabar, diu que poden continuar durant tres anys més ridiculitzant l’assemblearisme, però recorda que els treballadors i treballadores decideixen en assemblea si accepten o no els convenis laborals; en els centres d’estudis els estudiants decideixen en assemblea si fan vaga o no en fan; als barris es prenen decisions sobre diferents processos en assemblees; moltes organitzacions socials, 3388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 de molts tipus i sensibilitats, prenen les decisions importants en assemblea. Així, doncs, considera que quan alguns es riuen de les assemblees s’estan rient de totes aquestes persones. A més a més, li sembla molt poc democràtic, poc respectuós i molt autoritari que les decisions dels partits sobre una modificació pressupostària de la importància de què estan parlant les prengui una comissió executiva. El Sr. Pisarello insisteix que la idea fonamental és que la política econòmica del govern actual no és la mateixa que la del govern anterior. Per això s’han saltat la regla de la despesa que, a la pràctica, vol dir impugnar l’esperit de la llei Montoro, una llei que recorda que Convergència i Unió va votar favorablement, juntament amb el PP, UPN i UPyD. Afegeix que bona part del municipalisme de l’Estat reclama saltar-se aquesta regla de la despesa, entre ells la Federació de Municipis de Catalunya, perquè aquesta regla està asfixiant l’autonomia local i la possibilitat d’actuació dels municipis. Per aquesta raó, es mostra satisfet de tirar endavant aquest tipus de mesures i reitera que anteriorment ja s’havia aprovat una modificació de crèdit i no va passar absolutament res. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mulleras, diu que sempre és més interessant d’escoltar el PP de Barcelona que el de l’Estat perquè són minoria i des de l’oposició a vegades plantegen qüestions que en el fons tenen una certa lucidesa. En aquest sentit, admet que bona part de les inversions són execucions d’inversions del mandat anterior, com passa habitualment. Tanmateix, argumenta que hi ha inversions importants en districtes i en barris, com la de la línia 10 del metro, que no s’havien fet mai. Respecte a les consideracions que ha fet el Sr. Garganté, reconeix que els contextos són importants. En aquest sentit, apunta que no estan parlant dels anys vuitanta o noranta, sinó de la pitjor crisi capitalista, que va esclatar després de 2010. Així, comenta que es pot discutir què comporta oposar-se a la llei Montoro i plantejar polítiques fiscals i pressupostàries que vagin en aquesta línia però, en qualsevol cas, suposa que si la CUP vota a favor d’aquestes polítiques no és perquè les vegin o no com a continuistes, sinó perquè tenen algun sentit. Per tant, des de la modèstia considera que s’està produint un canvi de política. Si bé admet que el ritme en la presa de decisions no és l’ideal, considera que això és fruit de la correlació de forces i de les negociacions, i per això demana que es faci una anàlisi de conjunt de les polítiques que es fan a Barcelona i en altres municipis. En aquest sentit, opina que els exemples que ha exposat el Sr. Garganté només són exemples i que si es fa una anàlisi global de la política que ha impulsat el govern en onze mesos seria difícil afirmar que és una política continuista. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, amb el posicionament contrari de CIU i PP i amb la reserva de vot de C's, ERC, PSC i CUP. 4. Aprovar el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona (Exp. F-1603) que s’annexa, en virtut de Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera; i la seva tramesa als òrgans competents de la tutela financera de l’Ajuntament de Barcelona per la seva aprovació. Tractat conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, amb el posicionament contrari de CIU i PP i amb la reserva de vot de C's, ERC, PSC i CUP. 5. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA i Foment de Ciutat, SA, els acords següents: aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2015, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3389 l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria. Aprovar els corresponents Informes de Gestió. Aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2015 pels administradors respectius. Aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2015, segons consta en document annex. El Sr. Pisarello exposa que l’aprovació dels comptes anuals de les empreses correspon fer-la a la junta general d’accionistes i, en aquest cas, el plenari del Consell Municipal exerceix de junta general d’accionistes de les empreses en què el capital social és íntegrament de l’Ajuntament de Barcelona i aquest hi participa directament com a accionista. Comenta que totes les entitats a què fa referència aquest punt han tancat l’any amb un resultat positiu, de manera que cap d’elles presenta endeutament a 31 de desembre de 2015. Finalment, comenta que les dades ja s’han discutit en l’àmbit de les empreses i que tots els grups tenen els expedients al seu abast. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup i dóna per reproduïdes les explicacions que el seu grup ha fet en els diferents consells d’administració. El Sr. Sierra anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Ballarín anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Mulleras anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Garganté anuncia la reserva de vot del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, CIU i ERC i amb la reserva de vot de C's, PSC, PP i CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 6. Autoritzar la transmissió de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de la finca situada a l’av. del Paral·lel núm. 62 a favor de la societat “Paralelos Musicales, SL” (CIF B-65893604), la qual es subrogarà en tots els drets i obligacions de “Arteria Promociones Culturales, SRL”; requerir-la perquè en el termini de 15 dies des de la notificació del present acord constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva de 330.000,00 euros, de conformitat amb la clàusula 8a del Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús privatiu, com actual titular de la mateixa; prorrogar el contracte per un termini addicional de 5 anys; formalitzar el contracte corresponent; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Pisarello exposa que amb aquest expedient s’aprova la transmissió de la concessió de l’ús privatiu de la sala Barts a la societat Paralelos Musicales SL, de manera que Artèria Promocions Culturals SRL, empresa vinculada a SGAE, en deixaria de ser titular. Aquesta transmissió s’origina a causa de la desinversió dels actius de l’SGAE a requeriment del Ministeri d’Educació i a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, que actua com a peticionari. Afegeix que Paralelos Musicales ja exercia la gestió artística de la sala en virtut d’un acord de la ComissióDepartament d’Economia, Empresa i Ocupació de 12 de desembre de 2012 i ara s’amplia la gestió a tots els àmbits de la concessió. També informa que durant els darrers anys aquesta empresa ha realitzat un seguit d’inversions que podrà amortitzar mitjançant la pròrroga. Per aquesta raó, l’Institut de Cultura, els 3390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 serveis jurídics i la Intervenció consideren aconsellable prorrogar el contracte durant cinc anys. El Sr. Ciurana diu que esperarà a escoltar les explicacions del govern per fixar la posició del seu grup perquè els sembla que aquest punt té una certa complexitat. Comenta que el que fa el govern és la privatització d’un espai públic i, tot i que no diu que hi estigui en contra, palesa la contradicció d’aquest fet amb els discursos que fa el govern. A continuació, assenyala que el seu grup és favorable a fer una pròrroga a la societat gestora, Paralelos Musicales, que anteriorment es denominava The Project, perquè ha demostrat prou solvència en la gestió. Tanmateix, apunta que paral·lelament a aquesta pròrroga es canvia la concessionària a qui es va fer l’adjudicació per concurs públic. La guanyadora del concurs, SGAE, va canviar la societat gestora però continuava sent titular de la concessió. Per tant, via pròrroga es canvia l’adjudicatari i es modifiquen els termes del concurs inicial, punt on veuen dificultats. Així, doncs, demana que el govern estudiï millor aquesta qüestió i que deixi l’expedient sobre la taula, si més no pel que fa a aquest canvi d’adjudicatari perquè, si bé no creu que hi hagi cap il·legalitat atès que hi ha informes favorables dels Serveis Jurídics i de Secretaria, creu que hi ha un problema de concepció que li genera dubtes. Així, doncs, a l’espera de rebre les explicacions del govern, ajorna la decisió sobre el sentit del vot, però demana que es consideri la possibilitat de deixar aquest expedient sobre la taula. El Sr. Sierra pregunta si en aquest procediment s’ha fet algun concurs i en demana detalls abans de posicionar el seu grup. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Ballarín pensa que la història de la Sala Barts ha estat molt positiva per a la ciutat i que aquest projecte cultural ha de continuar, raó per la qual anuncia el vot favorable del seu grup. D’altra banda, el seu grup està d’acord amb aquest model de gestió i entén que els possibles problemes jurídics que s’han plantejat estan resolts en l’expedient i en l’informe jurídic. El Sr. Mulleras qualifica l’expedient de rocambolesc perquè l’any 2006 es va fer la concessió a Artèria, el 2012 se’n va subrogar una part a The Project i el 2016 una altra part a Paralelos Musicales, empresa relacionada amb The Project. Per tant, demana un informe jurídic sobre aquest canvi d’adjudicatari mitjançant una pròrroga i pregunta per què no es fa un nou concurs. D’altra banda, comenta que alguns que ara parlen de privatització quan són ells qui la fan l’anomenen externalització. Per aquestes raons, anuncia que no es pot pronunciar sobre aquesta qüestió mentre no disposi de l’informe jurídic que ha sol·licitat i també demana que aquest expedient es deixi sobre la taula. El Sr. Garganté anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Pisarello diu que, segons la informació que tenia, aquesta concessió es va fer durant el mandat del govern de Convergència i Unió. En tot cas, per resumir el procés, diu que l’SGAE va guanyar la concessió per concurs i que la subrogació a The Project, que és una entitat privada, també es va fer per concurs. Aleshores, atès que l’Institut de Cultura de Barcelona considera que la gestió s’ha fet correctament, que els Serveis Jurídics i Intervenció informen que no hi ha cap problema jurídic per fer una pròrroga i que, a més a més, no hi ha cap alternativa sobre la taula, el govern considera que és una proposta raonable. El Sr. Ciurana repeteix la consideració que ha fet la Sra. Recasens en un punt anterior i no sap si el tinent d’alcalde s’ha llegit l’expedient, perquè quan l’SGAE va substituir en la gestió una filial seva per The Project continuava mantenint la NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3391 titularitat de la concessió, mentre que amb la pròrroga que es proposa es canvia aquesta titularitat. Per aquesta raó, torna a suggerir que es deixi l’expedient sobre la taula amb la voluntat d’arribar a un acord. D’altra banda, coincideix en l’argumentació que The Projecte ha fet una gestió correcta de la sala Barts, l’ha situada en l’imaginari col·lectiu i ha fet una programació de qualitat, raó per la qual troba sensat que continuï amb aquesta gestió. Tanmateix, insisteix que s’ha de distingir entre l’adjudicatari de la concessió de l’edifici i la societat gestora. En aquest sentit, considera que no és adequat fer servir l’instrument de la pròrroga de la gestió per canviar l’adjudicatari de la concessió i, per tant, insisteix que s’hauria d’ajornar l’aprovació de l’expedient fins que aquesta qüestió estigui més clara perquè hi ha el perill, per les opinions que s’han expressat, que aquesta proposta no s’aprovi. El Sr. Sierra considera que aquesta operació és poc transparent i que ofereix poca seguretat jurídica. Afirma, doncs, que passen les comissions sense que hi hagi mesures de govern i pràcticament sense informes, però a més a més el govern no es mira els expedients. En aquest sentit, pregunta com és que el govern es pensava que aquesta adjudicació es va fer durant el mandat anterior quan realment no va ser així. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Mulleras reitera que no és adequat prorrogar una concessió que es va fer deu anys enrere a una altra empresa i torna a preguntar per què no es fa un concurs nou. Així, doncs, considera que aquest procediment no és transparent i insisteix a demanar un informe jurídic i que, fins que no es tingui, es retiri el punt de l’ordre del dia. El Sr. Ciurana diu que decidirà el sentit del vot en funció de si el govern retira el punt o no. El Sr. Pisarello insisteix que aquesta proposta ha estat informada per l’Institut de Cultura i que conté l’informe jurídic corresponent, el qual és favorable. D’altra banda, assenyala que si s’hagués obert un concurs la sala Barts no hauria continuat funcionant i, per tant, hi ha diverses raons per a la continuïtat del projecte. Així, doncs, no pot acceptar la proposta de retirada perquè l’informe jurídic existeix i és favorable. El Sr. Ciurana anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Mulleras anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. No s'aprova. 7. Resoldre, en els termes que resulten dels informes de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica del Patrimoni i de la Direcció de Serveis Jurídics del Patrimoni, que s’adjunten a efectes de motivació, les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública del Plec de clàusules reguladores per a la concessió per a la conservació, subministrament, instal·lació, i explotació publicitària de determinats elements de mobiliari urbà de la ciutat; esmenar en el sentit indicat dels esmentats informes el Plec de clàusules reguladores; aprovar-lo definitivament; convocar la concurrència pública mitjançant procediment obert per a la seva adjudicació; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, aclarir i executar el present acord. El Sr. Pisarello comunica que s’han rebut tres escrits d’al·legacions, dels grups de Convergència i Unió, del Partit Popular i de l’operador Clear Channel, en què es 3392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 proposen onze modificacions del plec i se sol·licita un estudi addicional. Anuncia que s’han acceptat set de les onze propostes de modificació rebudes, que suposen cinc modificacions del plec, una del Partit Popular, tres de Convergència i Unió i una de Clear Channel. També s’ha acceptat fer l’estudi addicional que demanava el Partit Popular i una presa en consideració per a la gestió de la concessió, també demanada pel Partit Popular. Pel que fa a la proposta acceptada de Clear Channel, diu que consisteix a modificar els criteris de valoració del concurs perquè, tot i que és un element tècnic que està molt reglat, la proposta semblava raonable. D’altra banda, comenta que també s’ha acceptat la proposta del Partit Popular d’incrementar en un 10 % el percentatge de treballadors en risc d’exclusió social, la proposta d’encarregar un informe addicional que quantifiqui i avaluï l’impacte econòmic de la retirada de cares publicitàries, informe que ja s’ha fet, i també s’accepta la proposta d’instal·lar cartells de benvinguda. Quant a les propostes de Convergència i Unió, assenyala que s’ha acceptat l’exigència d’un pla de reciclatge i emmagatzematge del mobiliari urbà que s’hauria de retirar en aquest cas, un pla de fases i una indicació de la ubicació concreta del mobiliari a retirar, que haurien de ser aprovats per l’ajuntament, i també una concreció de les especificacions tècniques del mobiliari urbà. La Sra. Recasens creu que el govern perd l’oportunitat d’incidir en un tema important per a la ciutat de Barcelona perquè el mobiliari urbà, la publicitat i els OPI afecten el paisatge i la qualitat urbana. En aquest sentit, considera que el model que va començar amb un concurs de l’any 2006, que tenia una durada de deu anys, és obsolet i ara calia pensar en el paisatge urbà, en un ús de l’espai més encarat al servei de la ciutadania i no tant als usos publicitaris de marques comercials. Opina, doncs, que és un bon moment i una oportunitat per introduir aquestes consideracions. Tot seguit, acusa el govern de llançar la pedra i amagar la mà perquè volien explicar que s’ha reduït el nombre de punts publicitaris, però això ha provocat una caiguda dels ingressos i no han tingut en compte els elements d’innovació tecnològica en l’àmbit de la publicitat en l’espai urbà ni les clàusules socials, si bé gràcies a la petició de Convergència i Unió s’ha passat d’un 5 % a un 10 % la contractació de persones amb dificultats d’inserció laboral. En tot cas, però, comenta que aquesta consideració no serà puntuada en el concurs, cosa que seria més incentivadora, sinó que serà una obligació de l’empresa adjudicatària. Pel que fa als punts publicitaris que es retiraran, troba que és obvi que seran aquells que l’empresa guanyadora consideri que tenen menys impacte publicitari i, per tant, seran els més allunyats del centre, quan són precisament aquests els que tenen més impacte paisatgístic. Finalment, creu que queden molts punts per tancar, si bé admet que el concurs solament és per a dos anys. Opina, doncs, que el govern ha perdut un any perquè no té un model clar i per tant també ha perdut una oportunitat. El Sr. Sierra contraposa el model econòmic de Ciutadans amb el del govern, basat en l’economia social i solidària, i que coarta l’activitat i el creixement econòmics, i creu que aquesta qüestió n’és un exemple. Apunta que estan discutint les al·legacions que es van presentar, els termes en què aquests emplaçaments s’adjudiquen a una empresa o a una altra i el retorn que se’n deriva per a la ciutat. Però afirma que això transcendeix més perquè les clàusules que es van aprovar inicialment reduïen considerablement els punts de publicitat adduint que hi ha un excés de contaminació publicitària. El Grup de Ciutadans entén que aquest sector ja ha estat prou castigat per la crisi i no se li han de posar més traves perquè la conseqüència serà que molts treballadors es quedaran sense feina. Aleshores, ironitza que quan aquests treballadors vagin a manifestar-se davant de l’ajuntament els membres del govern hauran de sortir, tal com fa el Sr. Garganté, i els parlaran de privatitzacions i externalitzacions. El fet, conclou, és que amb d’aquestes polítiques provoquen augment de l’atur i impedeixen que l’economia es regeneri. Per totes aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3393 La Sra. Capdevila recorda que en el debat de l’aprovació inicial ja van plantejar alguns dels dubtes que tenien i que es van abstenir. Ara esperarà a escoltar la segona intervenció del govern perquè aclareixi alguns dels punts que s’han plantejat, perquè valora positivament algunes de les aportacions que s’han fet, i en el següent torn d’intervenció anunciarà el posicionament del seu grup. La Sra. Ballarín entén que aquest expedient incorpora novetats destacables respecte al que es va presentar en l’aprovació inicial, com ara que s’hagi fixat el cànon de licitació en 12 milions d’euros, quantitat que troba raonable, o que s’hagi incrementat del 5 % al 10 % el percentatge de treballadors amb dificultats d’inserció laboral que s’han de contractar. En aquest sentit, al seu grup li agrada que en aquest punt hi hagi una exigència i no solament un incentiu. D’altra banda, també considera positiu que s’hi inclogui l’obligatorietat que l’adjudicatari elabori un pla de reciclatge i d’emmagatzemament dels elements del mobiliari urbà que es retiren o l’establiment d’un pla de fases i un plànol amb la ubicació dels elements publicitaris que es retiren. Malgrat això, no acaba de veure prou justificat el motiu real pel qual es passa d’un model de concessió de deu anys a un de dos anys, prorrogable dos anys més. Si bé admet que en cas que no funcionés seria més fàcil de rectificar, demana més explicacions. Anuncia, doncs, que esperarà a posicionar el seu grup fins a conèixer aquestes explicacions. El Sr. Mulleras exposa que tant el Grup Popular com el Grup de Convergència i Unió han presentat al·legacions a aquest expedient i reconeix que algunes s’han acceptat. Agraeix, doncs, l’acceptació de l’al·legació del seu grup per tal d’incrementar del 5 % al 10 % el percentatge de persones amb dificultats d’inserció laboral que s’han de contractar. Tanmateix, lamenta que dues de les al·legacions, que considera importants, no s’hagin acceptat, com ara que s’incrementés el cànon anual. En aquest sentit, indica que en un principi aquest cànon era de 18 milions d’euros, que posteriorment es va reduir a 15 milions amb la possibilitat d’incrementar-lo, però finalment s’ha reduït a 12 milions. Considera que aquesta reducció d’ingressos comportarà una disminució de la despesa i voldria que això no afectés els serveis socials. Pregunta, doncs, quines seran les despeses que quedaran afectades a causa d’aquesta reducció d’ingressos. D’altra banda, no entén per què es renuncia a aquests ingressos si Barcelona és una ciutat que està millor que anys enrere i per exemple en l’àmbit turístic és una ciutat que creix. Pensa que això perjudica l’economia i la generació d’ocupació, també en aquestes empreses, i, per tant, el Grup Popular creu que el fet que el govern municipal vulgui reduir els punts publicitaris i els ingressos que aquests comporten és una qüestió ideològica que perjudica la ciutat i l’ajuntament, raó per la qual no hi poden estar d’acord. Finalment, tampoc entenen l’obligació que tenen les empreses de presentar tota la documentació de la licitació en català quan tant el català com el castellà són llengües cooficials a Catalunya. El Sr. Garganté recorda que el seu grup rebutja la publicitat que és evitable. Observa respecte el debat, que quan es planteja que un cert tipus d’economia s’ha d’anar tancant per generar-ne un de nou alguns grups es posen les mans al cap i diuen que es perden llocs de treball. Apunta que es podria dir el mateix quan es defensa que s’haurien de tancar les centrals nuclears, però tant en un cas com en l’altre, que són molt diferents, la CUP opina que el que s’hauria de fer és generar llocs de treball amb un altre tipus d’economia que no sigui contaminant, ni visual, ni mediambiental. Pel que fa a les converses que ha mantingut amb els treballadors, suposa que el portaveu de Ciutadans no hi era present i, per tant, difícilment pot saber com van anar si no és, afegeix irònicament, que l’estiguessin enregistrant, perquè darrerament sembla que hi ha espies per tot arreu. Seguidament, argumenta que els llocs de treball que es perdien a Cemusa a causa d’un ERO no tenien res a veure amb aquest contracte, sinó amb la lògica capitalista del canibalisme econòmic, que consisteix en l’absorció d’empreses 3394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 petites per empreses grans i en el posterior acomiadament dels treballadors que tenen millors condicions laborals, que solen ser els de les empreses petites. Finalment, llegeix un missatge que li envia una d’aquestes treballadores de Cemusa en què li dóna ànims perquè l’ha vist a les notícies i mostra el seu agraïment perquè va ser l’únic regidor que es va preocupar pel seu cas. Aquesta treballadora afegeix que, acabat el període de consultes, van votar en assemblea si acceptaven el preacord o no i, malgrat que un ERO sempre és dolent, van considerar que s’havia aconseguit recuperar 115 llocs de treball d’adscripció voluntària, prejubilacions i indemnitzacions de 35 per 25. Comenta que aquesta conversa és real i suggereix al portaveu de Ciutadans que no s’acabi creient les que s’inventa perquè aleshores fa discursos que semblen de ciència-ficció. El Sr. Pisarello coincideix amb el Sr. Mulleras que la reducció del 20 % de les cares de publicitat és una qüestió de model de ciutat, si bé no la qualificaria d’ideològica perquè aquesta paraula té una càrrega massa forta. Recorda que al programa electoral ja proposaven disminuir la contaminació visual i anar en la línia d’altres ciutats europees, com ara Grenoble, però opina que voler una ciutat amable i habitable no és una qüestió ideològica. Pel que fa a la repercussió en termes d’ingressos d’aquesta disminució de la publicitat, apunta que s’ha fet un estudi en què es conclou que s’apujarà el preu de la publicitat que es mantingui, de manera que els ingressos no disminuiran. Desmenteix, doncs, que aquesta proposta tingui efectes negatius en termes d’ingressos. Quant al cànon, considera que els 12 milions de preu de sortida són una quantitat raonable, fins i tot en termes d’ingressos per a l’ajuntament, tal com diu l’informe tècnic extern. Recorda que en el mandat anterior aquest cànon es va fixar en 10 milions d’euros, que finalment es van convertir en 18 però tampoc es van cobrar del tot. A continuació, reitera que s’han incorporat al·legacions per incrementar el nombre de treballadors amb dificultats d’integració laboral que s’han de contractar i unes altres de relacionades amb el reciclatge. Troba que aquestes incorporacions són importants perquè aquesta és la línia que el govern municipal vol establir en matèria de contractació pública, és a dir, en termes d’exigència i no d’incentius, perquè aquesta darrera aposta, defensada per Convergència i Unió, és massa oberta. Sobre l’obligació de presentar la documentació en català, entre altres raons esmenta que es compleix el Reglament d’ús de la llengua catalana, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, i per tant no és només una convicció personal, sinó una qüestió de compliment de la legalitat. Finalment, la raó perquè la concessió sigui per a dos anys és que cal ser més prudents respecte a les previsions sobre l’evolució de l’economia i el govern vol tenir un marge de flexibilitat. Recorda que en el contracte anterior es van produir dues modificacions respecte de la previsió inicial i insisteix que el govern actual vol ser més prudent, de manera que li sembla que dos anys és un període raonable. A més a més, assenyala que aquest període coincidirà amb la fi del contracte de publicitat per a quioscos i això permetrà plantejar una política global en matèria de publicitat. D’altra banda, assenyala que es podria anar més enllà en la disminució de la contaminació visual perquè aquest és un aspecte valorat positivament per la ciutadania, però de moment fan una primera proposta que, a més, econòmicament és solvent. La Sra. Capdevila es refia de les paraules del Sr. Pisarello, però afirma que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana no ha rebut aquest informe. El Sr. Pisarello diu que l’informe està inclòs en l’expedient. La Sra. Capdevila comenta que, en tot cas, el que els preocupava era la pèrdua d’ingressos de 6 milions d’euros, perquè entenien que aquests recursos es podrien destinar a polítiques socials. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3395 La Sra. Recasens insisteix que s’ha perdut una oportunitat perquè en aquesta licitació no s’han incorporat com a incentiu els elements tecnològics que haurien permès reduir els OPI i alhora la contaminació paisatgística. També lamenta que l’increment en la contractació de persones amb dificultats d’inserció laboral, que s’ha produït gràcies a l’al·legació del Grup de Convergència i Unió, no es faci com a incentiu. Per tant, atès que el govern condiciona tota la licitació a la part econòmica i no té en compte les qüestions socials, mediambientals i d’innovació tecnològica, anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Sierra comunica al Sr. Garganté que el seu grup no fa enregistrament de converses, contràriament al que fa la CUP, que fan vídeos i fotografies de la Guàrdia Urbana per queixar-se després que no duen el número d’identificació. Li suggereix que miri el llum verd de la càmera que enregistra la sessió i diu que és el mateix llum que ell mateix li va mostrar a la Sra. Díaz, a la qual el portaveu de la CUP s’ha referit com a «Juli» i que és membre del comitè d’empresa de Cemusa, per tal que veiés les intervencions que s’havien fet en la comissió respecte d’aquesta qüestió. Així, doncs, diu que si les intervencions de Ciutadans són de ciència-ficció les de la CUP són una comèdia barata i, malgrat que facin el discurs de defensar els més febles i els més desfavorits a l’hora de la veritat sembla que no els treballadors no els importin. Afegeix que, malgrat aquests discursos i el «pacte de les escales», van pactant pressupostos, ordenances fiscals i modificació de crèdit i li demana una mica de dignitat i de coherència. Per acabar, reitera el vot contrari del seu grup a aquesta proposta d’acord. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup. Aprofita l’avinentesa per comentar que al seu grup li preocupa el tema dels quioscos perquè n’hi ha que fa anys que són tancats i solament s’utilitzen per posar publicitat en un espai públic. També demana que l’Institut del Paisatge Urbà controli la publicitat que apareix darrerament en aparadors de botigues, amb llums que s’encenen i s’apaguen durant la nit i que creen una gran molèstia als veïns. La Sra. Ballarín agraeix l’explicació sobre la limitació del contracte a dos anys i agrairia que, finalitzat aquest termini, es plantegi una política global i planificada sobre aquesta qüestió. D’altra banda, comenta que per al Grup Socialista també és important el control que es faci de la concessió, perquè és molt fàcil fer normes però és en la seva aplicació on es veu la qualitat de l’autoritat democràtica que s’exerceix. Per acabar, anuncia el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras creu que en general Barcelona és una ciutat amable des del punt de vista de contaminació visual i, com a contraposició, posa l’exemple de Las Vegas, tot i que reconeix que hi ha punts concrets on es pot millorar. Per tant, li sembla exagerat reduir un 20 % els punts de publicitat perquè, a més a més, d’entrada els ingressos que es generen disminueixen un 30 %, i el Grup Popular considera que seria més adient buscar un punt d’equilibri més adequat a les condicions de la ciutat de Barcelona. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Garganté agraeix al Sr. Sierra la idea que li ha donat i diu que enviarà el vídeo de la sessió a aquesta treballadora perquè pugui veure que el Grup de Ciutadans ha votat en contra de la proposta mentre que la CUP s’hi ha abstingut i permetrà que la licitació es faci. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. 3396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Recasens planteja una qüestió d’ordre relativa a la votació dels punts 3 i 4 de l’ordre del dia, que fan referència a la modificació de crèdit i al pla econòmic i financer respectivament, per tal de palesar que els dos expedients s’han dictaminat desfavorablement, malgrat que això no en paralitzi la tramitació. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 8. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que es reprenguin les convocatòries de la Taula de Seguiment del Pla de Locals com a òrgan de seguiment de les cessions de locals fetes per l'Ajuntament. 2. Que s'entregui als grups trimestralment un informe de totes les cessions de propietats municipals fetes pel Govern, així com els acords verbals amb entitats que ocupen propietats municipals. La Sra. Recasens exposa que, en primer lloc, amb aquesta proposició es demana que es reprenguin les convocatòries de la Taula de Seguiment del Pla de Locals per fer un seguiment de les cessions de locals que fa l’ajuntament. En segon lloc, es demana que trimestralment es lliuri als grups un informe sobre les cessions de propietats municipals fetes pel govern i sobre els acords verbals entre el govern i les diferents entitats. A continuació, manifesta que presenten la proposició perquè, malgrat la transparència que pregona el govern, veuen amb preocupació que tornen les velles pràctiques a l’hora d’adjudicar locals. Així, doncs, volen que les cessions de locals es facin amb transparència, en una taula on com a mínim hi hagi representats el CJB, el Consell d’Associacions de Barcelona o la FAV, en la línia que es va encetar amb la mesura de govern de novembre de 2012 que establia el Pla de locals. Assenyala que aquesta va ser una petició de les entitats mateixes, perquè mai no se sabia per què se cedien locals a unes entitats o a unes altres, ni per què algunes pagaven i unes altres no, de manera que es van establir unes condicions d’igualtat per a tothom i una taula de tècnics, entitats i polítics on s’explicava l’oferta existent, s’analitzaven les necessitats i es pactaven les condicions, i això permetia disposar d’una llista de tots els locals, el règim de cessió i el període de la concessió. Indica que això permetia que les entitats poguessin col·laborar entre si, compartir locals grans i coresponsabilitzar-se per tal que entre tots es fes tot. Deu mesos després de l’entrada del nou govern aquesta taula de seguiment no s’ha tornat a convocar i, per tant, lamenta que s’hagi tornat a la situació anterior, quan se cedien els locals amb opacitat. D’altra banda, indica que ara es pacten cessions a diferents col·lectius sense que hi hagi una concessió formal, com ara els situats a l’edifici de Transformadors, els locals ocupats d’Hort de la Vila, del passatge de Sant Bernat o el que s’havia promès a l’Escola de Músics del Raval. Per acabar, insisteix que es vol donar transparència a aquests processos i que les entitats participin en la presa de decisions. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. En primer lloc, exposa que comparteixen moltes de les finalitats de la proposició i del Pla de locals i veuen convenient que les entitats puguin utilitzar aquests espais pel retorn social que això implica per a la ciutat. Tanmateix, veuen amb preocupació que l’ocupació d’alguns d’aquests locals, amb el beneplàcit del govern municipal, genera un problema de convivència molt perillós per a la ciutat. En aquest sentit, comenta que, segons han pogut llegir a la premsa, els desperfectes causats a l’Institut de Sants-Montjuïc es valoren en 460.000 euros. A més a més dels desperfectes, però, assegura que hi ha assetjament i intimidació als veïns de determinats barris que tenen locals ocupats. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3397 Seguidament, apunta que, més enllà dels problemes de convivència als barris, hi ha violacions flagrants de la normativa municipal. En aquest sentit, afirma que mentre els professionals, les empreses i els autònoms tenen les llicències en ordre, s’esforcen a regenerar l’economia, a crear ocupació, paguen permisos d’obres i tenen permisos d’activitats, molt sovint en els locals ocupats es permet que hi hagi bars clandestins i activitats lúdiques durant el dia i la nit que generen molèsties considerables al veïnat. Així, doncs, creu que aquesta situació és un reflex de la política del govern de l’alcaldessa Colau, que consisteix a permetre la violació de la norma, tal com passa també amb el top manta, perquè aquesta activitat perjudica els comerciants que paguen impostos i generen ocupació o els venedors ambulants que paguen per l’ocupació de la via pública, mentre que altres persones que infringeixen aquestes normes fan el que volen a la ciutat. Per aquestes raons, reitera el vot favorable a la proposició de Convergència i Unió, i demana que la taula de seguiment es convoqui amb la màxima celeritat possible. La Sra. Capdevila mostra sorpresa per les dues intervencions anteriors perquè creia que es parlava de tornar a activar la taula per donar transparència a l’adjudicació de locals o pisos municipals, però han acabat parlant gairebé exclusivament d’ocupació, que entén que són temes diferents. Tanmateix, anuncia el vot favorable del seu grup perquè Barcelona té la sort de disposar d’un teixint associatiu ampli i divers, majoritàriament basat en el voluntariat, i els moviments veïnals, culturals i de tot tipus sempre han reclamant que aquests espais fossin cedits per l’ajuntament. Així, doncs, valora positivament aquesta proposició perquè el seu grup creu que el diàleg és fonamental per a la transparència i els agradaria saber a qui se cedeixen els locals i per quines raons. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Considera que aquesta taula és un instrument important que té l’ajuntament per facilitar la col·laboració amb el conjunt d’entitats socials i per ajudar-les, i també creu que és important que hi hagi transparència en els acords que s’assoleixin en el marc d’aquesta taula. Tanmateix, acusa el govern de Convergència i Unió de no ser transparent en aquesta matèria perquè, si bé el 2012 va presentar el Pla de locals, fins al final del mandat del Sr. Trias no es va fer un balanç de la feina feta en aquesta taula. Per tant, considera positiu que es presenti l’informe trimestral que es demana. D’altra banda, opina que la gestió del conjunt de propietats municipals és un àmbit d’actuació cabdal i, en conseqüència, cal que s’hi apliquin els estàndards d’eficiència, rigor i transparència més alts possibles per tal d’ajudar a no crear confusions entre el teixit associatiu i de reforçar la seva confiança en el consistori. Finalment, recorda que el darrer informe es va presentar el mes de febrer de 2015 i, per tant, fa més d’un any que no es coneix quines gestions s’han fet en aquest àmbit. També recorda que durant el mandat anterior la reclamació de transparència sobre la implantació del Pla de locals va ser una constant i considera que en aquest mandat això no ha de ser diferent. El Sr. Mulleras està d’acord amb la proposició i recorda que el Pla de locals va ser una iniciativa del Grup Popular, que el govern va recollir i va dur a la pràctica, perquè hi havia molts locals públics buits a Barcelona, de totes les administracions, i entenien que hi havia d’haver més transparència en les adjudicacions. A continuació, lamenta que després de nou mesos de la presa de possessió de l’alcaldessa Colau s’hagin hagut d’assabentar pel BOPB de l’adjudicació dels locals, de manera que constata que el Pla de locals i la taula de seguiment no han funcionat i que en el govern actual, que havia de ser un paradís de la transparència, hi ha opacitat perquè les adjudicacions es fan per decret. Insisteix, doncs, que es reprengui la Taula de Seguiment del Pla de Locals, que es doni la informació adequada als grups municipals i que no se n’hagin d’assabentar a través del BOPB. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. 3398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Garganté comenta que, com és habitual entre alguns grups, plantegen una proposició amb un contingut però amb un rerefons evident, com ha quedat clar en les intervencions anteriors. En aquest sentit, comenta que Convergència i Unió ja havia mostrat el seu desacord amb les ocupacions d’espais municipals i les havia criminalitzades, i, malgrat que el govern actual hagi denunciat l’ocupació de Transformadors i n’hagi forçat el desallotjament, hi continua insistint, de manera que uns apunten, altres denuncien i els de sempre desallotgen. D’altra banda, assenyala que Convergència i Unió no pot donar gaires lliçons al govern sobre aquesta qüestió i exposa el cas del Banc Expropiat, situat a la travessera de Gràcia. Assenyala que la Sra. Maite Fandos, el mateix dia que va deixar el càrrec de regidora, va comunicar al col·lectiu que ocupa aquest immoble des de fa més de quatre anys que l’ajuntament havia pagat un lloguer mensual de 5.500 euros als propietaris actuals, la família Bravo Solano, que el van comprar a Caixa Catalunya a mitjan 2014. Segons el comunicat emès per l’assemblea que gestiona el Banc Expropiat, la regidora va argumentar que aquest lloguer s’havia pagat perquè considerava que el projecte valia la pena a causa de la tasca social que s’hi desenvolupa i que no havia comunicat aquesta circumstància perquè sabia que l’assemblea no hi estaria d’acord. Afegeix que no poden estar d’acord amb el pagament d’aquest lloguer, que ha representat un cost total de 66.500 euros durant l’any 2015 i que no va sortir dels pressupostos del Districte de Gràcia, sinó d’un altre departament situat a la plaça de Sant Jaume, perquè no es creuen la caritat de Convergència ni les declaracions de la regidora, sinó que, tal com diu la mateixa assemblea del Banc Expropiat, el que pretenia era comprar la pau social en un any d’eleccions municipals i autonòmiques, i que ni ella ni el seu partit estaven disposats a assumir un altre desallotjament conflictiu com el de Can Vies. Aprofita l’ocasió per dir que l’ocupació del Banc Expropiat està amenaçada de desallotjament, de manera que no és difícil de preveure el que pot succeir en un futur no gaire llunyà. Així, doncs, reitera que Convergència i Unió no pot donar lliçons de transparència en la informació sobre ocupacions. Per acabar, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. La Sra. Pin anuncia que durant el mes de maig es convocarà la Comissió per a la Gestió d’Espais Municipals, que és el nou organisme de seguiment del Pla de locals. Avança que votaran favorablement a la proposició, si bé manifesta que, tot i estar d’acord amb el Pla de locals, aquest ha patit una sèrie de dificultats, com ara que algunes administracions cedien locals en mal estat i les entitats no els podien agafar. Per tant, calia revisar el Pla de locals perquè, a més a més, hi havia altres demandes internes de l’ajuntament que anaven creuades i s’havia d’endreçar tot plegat. D’altra banda, demana a la Sra. Recasens que posi exemples concrets d’acords verbals i de falta de transparència, perquè precisament volia exposar el cas que acaba de comentar el Sr. Garganté i, per tant, no acaba d’entendre l’acusació que el govern ha tornat a les velles polítiques. També recorda el cas de l’Ateneu Enciclopèdic, a qui fa temps que s’havia promès un local, però no han sabut trobar l’acord enlloc, o la promesa que Convergència i Unió fa ver al cònsol rus de trobar un local per instal·lar-hi una església ortodoxa, que tampoc consta en cap document escrit. Demana a la Sra. Recasens, doncs, que si té constància d’acords verbals que hagi fet el nou govern els comuniqui, perquè són acusacions bastant greus. Quant a la intervenció del Sr. Sierra, assenyala que a Barcelona durant molt de temps hi ha hagut cases ocupades i que el criteri del govern actual és diferent del d’altres governs quan es tracta d’ocupacions polítiques. En tot cas, considera que el que ha de fer el govern és assegurar-se que no hi ha espais municipals en desús perquè això és el que propicia, amb la manca d’espais que hi ha a la ciutat, que es produeixin ocupacions. La Sra. Recasens agraeix els vots favorables, especialment el del govern perquè implica que la iniciativa tirarà endavant de manera més ferma. Assegura que no pretenen donar cap lliçó, sinó que han plantejat alguns dubtes. En aquest sentit, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3399 pregunta què passa amb el local del passatge de Sant Bernat, si és cert que està ocupat i si és cert que s’havia promès a l’Escola de Músics del Raval. A continuació, reitera l’any 2012 es va prendre una bona mesura per tal que les entitats, els tècnics i l'Administració es posessin d’acord i es pogués fer una cessió de locals de manera endreçada. Reconeix que quan va ser responsable de Patrimoni es va trobar amb peticions dels districtes i de les entitats i s’havia de valorar si aquestes peticions es podien satisfer o no i si els locals estaven en bones condicions. Per tant, creu que hi ha àmbits de millora i que es pot treballar en aquest sentit. Finalment, agraeix que es convoqui la taula per al mes de maig i demana que a la propera sessió de la Comissió d’Economia el govern porti un informe dels locals que s’han cedit, en quines condicions, a quines entitats i per quins terminis. La Sra. Pin diu que no es pot comprometre a tenir aquest informe per a la propera sessió perquè la convocatòria de la Comissió per a la Gestió d’Espais Municipals encara no s’ha fet. D’altra banda, puntualitza que, segons té entès, a la taula de seguiment del pla, del mandat anterior, no hi era tothom. Pel que fa al local del passatge de Sant Bernat, comenta que un cop es va produir l’ocupació es van reunir amb les persones que havien ocupat aquest espai i els van posar unes condicions, entre elles que els tècnics hi havien de poder entrar per avaluar si aquest espai és adient o no per a un projecte sociocultural que s’havia previst d’instal·lar-hi, i altres condicions, com ara que no s’hi fessin festes o que les activitats que s’hi fessin fossin obertes a tothom. Argumenta, doncs, que es va permetre aquesta situació per evitar que hi hagués un espai absolutament buit fins que el projecte per a l’entitat del barri s’activi. De tota manera, insisteix que el primer que cal fer és dialogar i després, si cal, posar la denúncia i fer l’actuació que correspongui. En aquest cas han arribat a un acord del qual estan satisfets. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal C's: 9. Que el Govern municipal impulsi la creació d'una comissió mixta per a la fiscalització i control de la quantitat del deute de la Generalitat de Catalunya amb la ciutat de Barcelona. Que en aquesta comissió estigui representats tots els grups presents al consistori barcelonès. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que durant la campanya electoral la major part dels partits que van concórrer a les eleccions reivindicaven que la Generalitat de Catalunya retornés el deute que tenia amb l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquell període va haver-hi un ball de xifres considerable i es va passar d’una estimació del deute de gairebé 260 milions d’euros a un reconeixement que va fer la vicepresidenta de 90 milions. Finalment, el govern municipal va quantificar el deute en transferències i inversions en 150 milions d’euros i una reducció d’aportacions als consorcis per valor de gairebé 155 milions d’euros anuals. Tanmateix, després de la constitució de l’ajuntament afirma que aquesta qüestió ha desaparegut del debat polític i el Grup de Ciutadans considera que s’ha de reprendre perquè, tal com es veu en les negociacions de modificacions pressupostàries, es van aprovant partides que l’ajuntament avança en inversions que correspondria fer a la Generalitat i que en cap cas es presenten calendaris de devolució ni garanties o compromisos per recuperar aquests recursos. Per tant, el seu grup reclama aquestes garanties per a la devolució d’aquests diners que avança l’Ajuntament de Barcelona i destaca la reducció d’aportacions 3400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 que la Generalitat fa a diversos consorcis que presten serveis bàsics, com el Consorci d’Educació. Creu, doncs, que per afavorir la transparència s’hauria de recuperar la comissió mixta entre l’ajuntament i la Generalitat. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup. Entén que aquesta comissió és la mateixa que va funcionar durant el mandat anterior i creu que és bo fer un seguiment del deute. D’altra banda, comenta que aquesta qüestió s’ha tractat reiteradament i s’han aprovat proposicions en aquesta línia. Per tant, considera que és positiu poder incorporar en el còmput del deute les mesures que es van aprovant, com la pòlissa de crèdit que es va aprovar en el plenari anterior, i poder fer un seguiment del deute que tenen les diferents administracions amb l’ajuntament. El Sr. Bosch es pensa que ha estat acceptada una esmena transaccional que demana que s’impulsi una comissió mixta entre el Govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona per fer palesa la manca d’inversió estatal a la ciutat i fer el seguiment de les inversions pressupostades que mai s’han arribat a executar. Així, doncs, entén que la proposició planteja crear dues comissions, de manera que la troba més equilibrada perquè a l’hora de la veritat el que importa és que l’administració que recapta els impostos compleixi els seus compromisos, la qual en aquests moments és el Govern espanyol. Insisteix que és molt important que hi hagi aquesta altra cara de la moneda, sense la qual no s’explica ni s’entén res. Atès que s’ha acceptat aquesta esmena, anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup. Assenyala que aquesta qüestió s’ha debatut reiteradament tant a la Comissió d’Economia i Hisenda com al plenari del Consell Municipal i el Grup Socialista sempre ha mantingut la mateixa posició. Pensa, doncs, que els treballs d’aquesta comissió mixta s’han de mantenir perquè continua el ball de xifres. En aquest sentit, comenta que acaben de rebre la resposta del Parlament de Catalunya després d’una interpel·lació en la qual les xifres que s’ofereixen no són les mateixes que es van donar el mes anterior. Així, per un costat es diu que el 22 de març la xifra és de 87,8 milions d’euros i, per l’altra, es diu que a final de febrer era de 133,4 milions. D’altra banda, recorda que l’alcaldessa s’ha compromès diverses vegades a crear aquesta comissió, com per exemple després de la trobada que va tenir el mes de juliol de 2015 amb el president de la Generalitat, i en la resposta a un prec del Grup Socialista va manifestar que s’esperava a la formació del nou executiu autonòmic. Ara, que ja fa temps que l’executiu s’ha constituït, considera que aquesta comissió mixta és necessària. A continuació, exposa que algunes actuacions municipals, com el finançament de la línia del metro fins a la Zona Franca, impliquen una bestreta de recursos que cal que sigui fiscalitzada pels grups municipals. D’altra banda, està d’acord en la comissió que proposa el Grup d’Esquerra Republicana perquè s’ha de continuar reclamant que l’Estat faci més inversions a Barcelona. El Sr. Mulleras creu que el debat sobre el deute de la Generalitat no s’ha oblidat i recorda que el Grup Popular l’ha plantejat en diverses ocasions. Així, assenyala que a la primera sessió de la Comissió d’Economia, celebrada el 21 de setembre de 2015, es va aprovar una proposta del seu grup que demanava constituir de forma immediata la comissió d’estudi del deute, resolució que no es va complir. Posteriorment, en el seguiment d’aquesta proposta, el govern municipal va deixar clar que no pensava posar en pràctica aquest mandat polític. En aquesta comissió, afegeix, s’havien de produir compareixences de directius de la Generalitat per explicar la situació del deute, tal com s’havia fet durant el mandat anterior, però set mesos més tard encara no s’ha constituït, la qual cosa posa en dubte el talant democràtic del govern municipal. Entén que el que es proposa ara no és ben bé el mateix, sinó que es tracta d’una comissió mixta bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3401 tal d’analitzar el deute. Tot i que hi està d’acord, insisteix que és una proposta diferent de la que es va aprovar a instàncies del Grup Popular i de la que va funcionar durant el mandat anterior, que era una comissió d’estudi amb un funcionament similar a la Comissió d’Economia. Per tant, el seu grup donarà suport a aquesta iniciativa, però continua reclamant que es posi en pràctica el mandat polític del 21 de setembre. Seguidament, apunta que les xifres del deute de la Generalitat van variant i que la darrera que ha donat el govern municipal és de 140 milions d’euros, però el seu grup té comptabilitzat un deute de gairebé 282 milions. Per tant, voldria aclarir aquestes xifres. D’altra banda, està d’acord que s’incorpori a la proposició una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat, però aclareix que el que diu el text de l’esmena no és el que ha explicat el Sr. Bosch, sinó que es parla d’una comissió de seguiment de les inversions i no fa els judicis de valor que ha fet el portaveu d’Esquerra Republicana. Així, indica que les transferències de l’Estat a l’Ajuntament de Barcelona en els darrers quatre anys s’han incrementat en 129 milions d’euros, i pel que fa a la liquidació de 2015, les transferències de l’Estat han estat superiors a les pressupostades. Assegura, doncs, que en cap cas hi ha deutes de l’Estat amb l’ajuntament, encara que es pugui parlar de retard en algunes inversions. En canvi, la Generalitat sí que té un deute amb l’ajuntament perquè aquest avança diners i li fa de banc. Entén, doncs, que aquesta comissió era més adient. El Sr. Garganté llegeix una part de l’acta de la Comissió d’Economia del mes de març de 2015, quan encara governava Convergència i Unió, on es diu que els partits de l’oposició, tret d’Esquerra Republicana, van acusar el govern d’amagar el deute real. La Sra. Jaurrieta, del PSC, el va xifrar en 215 milions d’euros i va culpar l’executiu de ser incapaç de reduir el deute en els dos últims anys. El Sr. Mulleras, del PP, va quantificar el deute en 317 milions d’euros, el triple del que declarava l’alcalde Trias, a qui va retreure el maquillatge comptable. El Sr. Mestre, d’Iniciativa - Esquerra Unida i Alternativa, va assegurar que el deute superava els 200 milions d’euros i que aquest era un problema que primera magnitud. I, finalment, la Sra. Recasens, de CiU, va dir als grups de l’oposició que ni entre ells no s’havien aclarit i els va demanar un acte de fe per creure’s les xifres que donava el govern, que eren al voltant de 144 milions d’euros. Per tant, està d’acord a constituir aquestes meses per parlar del deute, tant de l’Estat com de la Generalitat. El Sr. Pisarello exposa, com ja ha repetit altres vegades, que la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament va ser creada per llei l’any 1987 com a òrgan bilateral de cooperació i col·laboració interadministrativa i no preveu la participació de les forces polítiques que no són al Govern. Per tant, entén que en aquesta proposició es demana la creació d’un altre tipus de comissió. Pel que fa a la Comissió Mixta Estat-Ajuntament, recorda que es va crear per la Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Aquesta comissió s’ha reunit sis vegades, la darrera l’11 d’octubre de 2011, i també és una comissió fonamentalment governamental. Quant a la participació de l’oposició, assenyala que aquesta té diferents mecanismes de control per discutir la qüestió del deute. D’altra banda, assegura que el govern municipal està disposat a donar tota la informació que calgui sobre el deute. En aquest sentit, matisa l’afirmació de la Sra. Ballarín sobre el compromís de l’alcaldessa Colau, la qual va dir que quan es constituís el nou Govern de la Generalitat i es tingués una xifra concreta es comunicaria als grups municipals, però no es va comprometre a crear una comissió específica per a aquesta qüestió. Així, doncs, insisteix que la Comissió d’Economia i Hisenda és l’àmbit adequat per fer el seguiment del deute i parlar del que calgui, de manera que s’hi poden fer compareixences o proposicions. Per tant, li sembla que el govern municipal ha explicat de manera prou àmplia quines són les xifres del deute i no cal crear noves comissions. La Sra. Mejías argumenta que si la comissió prevista per llei estigués funcionant i fos transparent no hi hauria el ball de xifres que han expressat els diferents 3402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 portaveus i la creació d’aquesta nova comissió per saber exactament la xifra real del deute i el nivell real d’inversions que fa la Generalitat a Barcelona no es proposaria de manera recurrent. A més a més, indica que si el govern municipal fos l’adalil de l’ètica política, de la transparència i del retiment de comptes ja es tindrien les dades concretes de la inversió que la Generalitat fa a Barcelona, un calendari per al retorn dels diners i un balanç dels projectes i equipaments, però la veritat és que aquestes dades no es coneixen i per aquesta raó tots els grups municipals recurrentment proposen crear una comissió per estudiar aquest tema. Pel que fa a les comissions creades per llei que ha comentat el Sr. Pisarello, assenyala que els acords a què arriben l’alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat no es veuen traslladats ni al pressupost ni enlloc, i tampoc hi ha garanties que això es faci. Afegeix que tampoc no es veu aquesta translació quan la Sra. Colau es reuneix amb la ministra de Foment per parlar d’inversions pendents que l’Estat ha de fer a la ciutat, com l’estació de la Sagrera, que ha de revitalitzar tres barris, la connexió ferroviària del port o la rehabilitació de la plaça dels Països Catalans, que és on arriben tots els usuaris de l’AVE. Afirma que tot això no es fa perquè no hi ha ningú que faci un seguiment d’aquestes inversions i de com s’han d’implementar. Per aquestes raons, expressa que el seu grup accepta la proposta d’Esquerra Republicana, amb el matís que a la comissió entre l’Estat i l’ajuntament hi siguin presents els grups municipals per tal que se’ls pugui retre comptes d’aquesta qüestió. Reitera que el seu grup accepta l’esmena presentada per Esquerra Republicana perquè creu que hi ha moltes inversions que l’Estat té pendents de fer, i insisteix que els grups municipals hi han de ser presents per tal de garantir que aquestes inversions algun dia s’arribin a fer. Finalment, agraeix el suport a la proposició que han manifestat els altres grups. El Sr. Pisarello recorda que mensualment es publica a la web un informe sobre l’estat del deute on figuren tots els projectes que generen deute i, per tant, tant els grups municipals com la ciutadania el poden consultar. D’altra banda, discrepa que aquesta qüestió sigui únicament un tema de transparència, sinó que, com es demostra amb la intervenció que ha fet el Sr. Garganté, sempre hi ha hagut debat sobre la quantitat exacta del deute i, per tant, més que una qüestió de transparència o de saber si les dades es maquillen o no, es tracta que hi hagi l’espai adequat per debatre el fons de la qüestió. En aquest sentit, defensa que aquest espai és la Comissió d’Economia i Hisenda. Per tant, insisteix que la informació està penjada a la web i si els grups municipals tenen qualsevol dubte està disposat a respondre-hi o a facilitar una reunió amb els tècnics per aclarir-lo. La Sra. Recasens afirma que li hauria encantat conèixer abans el tinent d’alcalde. El Sr. Bosch ressalta la connexió creixent entre la Sra. Mejías i ell i assegura que li ha produït un gran plaer sentir-li pronunciar el nom de la plaça dels Països Catalans de manera ben clara. Adreçant-se al Sr. Mulleras, que havia manifestat que en l’esmena transaccional no hi havia judicis de valor, li llegeix el text literal que es posa a votació, que diu: «per tal de fer palesa la manca d’inversió estatal a la ciutat». El Sr. Mulleras entén que la transacció no diu això i que, a més a més, està en castellà. La presidenta per tal d’aclarir els dubtes llegeix el text de la proposició amb l’esmena incorporada: «Que el Gobierno municipal impulse la creación de una comisión mixta para la fiscalización y control de la cuantía de la deuda de la Generalitat de Catalunya para con la ciudad de Barcelona. Esta comisión se constituirá en el 2016 para que se presente el calendario y garantías de devolución y para que, en el ejercicio de 2017, la Generalitat realice en Barcelona todas las NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3403 inversiones pendientes y recupere las aportaciones a los consorcios que se han dejado de realizar. Asimismo, el Gobierno municipal impulse una comisión mixta Estado - Ayuntamiento de Barcelona para hacer seguimiento de la inversión del Estado en la ciudad y esta comisión se constituirá en el 2016 para que en el ejercicio 2017 el Estado realice en Barcelona las inversiones pendientes que han sido presupuestadas y no ejecutadas, y que en el seno de estas comisiones se haga partícipe a todos los grupos con representación en el consistorio barcelonés.» El Sr. Bosch demana que la traducció reflecteixi el text de l’esmena que van proposar perquè, si no, hi ha un canvi de terminologia important. La presidenta manifesta que aquesta transacció ha estat signada pel Grup d’Esquerra Republicana i que el text l’han acordat els tècnics dels dos grups, però que si la vol retirar ho pot fer. El Sr. Bosch accepta aquesta traducció i insisteix que, malgrat els canvis, és evident que es reclamen inversions pendents. D’altra banda, assegura que si l’Estat no té deute amb la ciutat de Barcelona és perquè recapta els impostos, mentre que la Generalitat sí que té un deute formal perquè no recapta i, per tant, no pot pagar perquè no li arriben les transferències que hauria de fer el Govern espanyol. La Sra. Ballarín assenyala que en les dades que s’han donat hi ha una forquilla de més de 200 milions d’euros de diferència, quantitat que representa molts equipaments i molts de serveis per a la ciutat. Entén, doncs, que cal que els regidors i els serveis tècnics dediquin tots els recursos, temps i esforços necessaris per aclarir quina és la xifra exacta. El Sr. Mulleras assegura que no hi ha cap error de traducció en l’esmena d’Esquerra Republicana, que el significat és el que ha llegit la presidenta i portaveu de Ciutadans i és el text que el Grup Popular votarà favorablement perquè el seu grup sempre posa Barcelona per davant de tot, a diferència d’altres grups que només voten a favor de les reclamacions a l’Estat però, en canvi, voten en contra de crear una comissió sobre el deute de la Generalitat, com va passar quan el seu grup va presentar aquesta proposta. Per tant, insisteix que el Grup Popular posa els interessos Barcelona per davant de les ideologies i que això els diferencia d’altres grups presents a la comissió. Per acabar, recorda que en els darrers quatre anys les transferències de l’Estat a l’Ajuntament de Barcelona s’han incrementat en 129 milions d’euros, que el que es liquida sempre és superior al que es pressuposta i que la Generalitat també recapta impostos. La diferència, matisa, és que la Generalitat, governada per Esquerra Republicana i Convergència, no compleix els seus compromisos, no fa les inversions que li pertoquen a Barcelona, és morosa i està endeutada amb la ciutat. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: Que el govern municipal impulsi la creació d'una comissió mixta per a la fiscalització i control de la quantia del deute de la Generalitat de Catalunya amb la ciutat de Barcelona. Aquesta Comissió es constituirà l'any 2016 per tal que presenti el calendari i garanties de devolució i per tal que en l'exercici 2017 la Generalitat realitzi a Barcelona totes les inversions pendents i recuperi les aportacions als Consorcis que s'han deixat de realitzar. Així mateix, que el govern municipal impulsi una Comissió Mixta Estat-Ajuntament de Barcelona per tal de fer el seguiment de la inversió de l'Estat a la ciutat. Aquesta Comissió es constituirà en 2016 per tal que en l'exercici 2017 l'Estat realitzi a Barcelona totes les inversions pendents que han estat pressupostades i no executades. Que en el si d'aquestes 3404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 comissions es facin partícips tots els grups amb representació en el consistori barceloní. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1. Adherir-se a la campanya de la Plataforma per la Fiscalitat Justa i Intermón Oxfam, "Zona lliure de paradisos fiscals", comprometent-nos a fer els passos necessaris per assegurar que els concursos públics afavoreixin les empreses que tenen conductes fiscals responsables, en detriment de les empreses que utilitzen els paradisos fiscals per fer frau. 2. Estudiar, detectar i activar els mecanismes necessaris per evitar o dificultar la contractació d'empreses privades per prestar serveis públics que tinguin la seu social en paradisos fiscals o societats que formi part de la matriu industrial domiciliada en paradisos fiscals, d'acord amb la resolució del Parlament de Catalunya del 19 de juny de 2015. Això es farà sempre tenint en compte i d'acord a les lleis actuals de competència. 3. Comprometre's a prendre les mesures de transparència que permetin fer públic la documentació presentada per les empreses que optin a concursos públics, on es detalli la seva presència a paradisos fiscals i país per país, i la xifra de negocis a cadascun d'aquests territoris. Sempre tenint en compte i d'acord a les lleis de transparència i protecció de dades. 4. Avançar en la tramitació de les disposicions legals necessàries per a l'articulació d'aquestes mesures en el termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquesta Proposició. Aquestes mesures i disposicions legals s'hauran d'incloure en els criteris de contractació de l'Ajuntament de Barcelona. 5. Col.laborar amb la resta de municipis que hagin estat declarats lliures de paradisos fiscals, així com amb la Plataforma per una Fiscalitat Justa i Oxfam Intermón, de cara a establir bones pràctiques d'actuació i millores en els concrecions jurídiques i legals derivades d'aquests compromisos. 6. Fer públic el compromís d'aquesta proposta de resolució a la ciutadania, a la Plataforma per a una Fiscalitat Justa Ambiental i Solidària i a Oxfam Intermón, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la Comissió d'Economia del Parlament de Catalunya, al Ministeri d'Hisenda espanyol i al govern de la Generalitat i de l'Estat espanyol. El Sr. Bosch exposa que aquesta proposició és fruit de la feina que ha fet molta gent durant molts anys, concretament de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, que els han ajudat a formular aquesta proposta, com s’imagina que també han fet amb la proposta del Partit dels Socialistes. Per tant, no parla d’una cosa nova, tot i que l’actualitat fa que tingui una vigència indiscutible. A continuació, assenyala que darrerament s’ha sentit a parlar molt sobre si tenir comptes a Panamà és o no és un delicte. Assenyala que possiblement no ho sigui, però que sí que ho és l’evasió fiscal. En qualsevol cas, considera que moralment no és acceptable, en temps de crisi, tenir estalvis en paradisos fiscals perquè això descapitalitza l’economia, que necessita tots els recursos disponibles, públics o privats, per tal de construir una societat més pròspera i més justa. Creu, doncs, que cal lluitar contra aquesta descapitalització i deixar ben clar que no aproven aquesta fuga de capitals cap a paradisos fiscals per tal d’escapar d’uns controls que el seu grup considera que són ajustats a la llei i a l’ètica, i que tots els ciutadans han de passar. Així, doncs, demana que l’ajuntament adopti mesures concretes per tal d’evitar la contractació d’empreses que tenen la seu en paradisos fiscals i que aquelles empreses que descapitalitzen l’economia rebin recursos públics. També demanen que no es facin encàrrecs ni pagaments a persones físiques que tinguin una part important dels seus recursos en paradisos fiscals, tal com succeeix en exemples concrets que han sortit a la llum pública. Per tot això, demana que els grups municipals valorin positivament aquesta proposició. La Sra. Ballarín exposa que, si bé la proposició que presenta el Grup Socialista és molt similar a la d’Esquerra Republicana, hi ha algunes diferències que vol remarcar. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3405 En primer lloc, comenta que la proposició va més enllà del compliment de les normes i es refereix sobretot a l’ètica i a la millor manera d’exercir la solidaritat en un estat democràtic, que és complint de manera puntual les obligacions fiscals. Assenyala que la proposició s’inspira en una moció que va promoure la Plataforma per una Fiscalitat Justa, a qui agraeix la tasca de difusió de la responsabilitat i solidaritat tributàries. Proposa, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona adopti un compromís en el foment de la fiscalitat responsable i en la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, i que lamentablement la filtració dels «papers de Panamà» recorda que cal fer molts més esforços en l’àmbit de la pedagogia fiscal per fomentar la responsabilitat i per condemnar unes infraccions o uns delictes que són més greus que d’altres perquè afecten a tothom. En aquest sentit, afirma que el Grup Socialista és dels que pensen que «Hisenda som tots». Tot seguit, remarca que l’existència de paradisos fiscals o de jurisdiccions opaques fiscalment provoca disfuncions molt greus a molts nivells. En aquest sentit, es refereix a activitats clarament contràries als drets humans, com ara el blanqueig de capitals, la corrupció, l’encobriment del tràfic d’armes o el finançament de màfies i de grups terroristes, que representen greuges molt importants i afecten les bases de la convivència i de la societat perquè allò que no paguen uns ho han d’assumir altres, o bé aquests altres veuen disminuïts els serveis que presta l’Estat. Afegeix que les pràctiques d’elusió fiscal també fan disminuir la seguretat i la confiança d’una gran part de la societat en la justícia i en la fortalesa de les lleis i de les institucions. En aquest sentit, comenta que a molts barcelonins els costa d’entendre que algunes de les empreses multinacionals implicades puguin contractar amb l’ajuntament. Creu que aquesta situació suposa una discriminació clara de les empreses més petites, de pimes i ciutadans i ciutadanes que compleixen amb rigor totes les obligacions fiscals. Per aquesta raó, entenen aquesta indignació ciutadana i també entenen que arreu del món hi hagi iniciatives per acabar amb aquestes pràctiques. Així, indica que el 19 de juny de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre externalitzacions que pretenia buscar mecanismes per evitar que aquest tipus d’empreses puguin contractar amb l'Administració pública, atès que la normativa de contractació no contempla aquesta prohibició. Pel que fa a la proposició, concreta que demanen que en el termini de dos mesos el govern presenti un informe jurídic que avaluï el marge d’actuació que té l’ajuntament per evitar la contractació amb aquest tipus d’empreses i també que s’estudiï com es poden difondre algunes dades d’aquestes societats. Comenta que dies enrere l’Ajuntament de Mataró ja va aprovar gairebé per unanimitat una moció de la Plataforma per una Fiscalitat Justa que anava en aquest sentit i els agradaria que Barcelona fos un dels municipis que lideren aquesta reivindicació. La Sra. Recasens anuncia el suport del seu grup a ambdues proposicions. Creu que, cadascú des del seu àmbit, ha d’ajudar perquè la lluita contra el frau fiscal no sigui una flor d’estiu, fruit d’un moment puntual en què aquestes actuacions èticament reprovables són notícia. Opina que ningú amb vocació de servei públic pot concebre cap forma de frau fiscal, des de pagar factures sense IVA fins a tenir comptes en paradisos fiscals. Tanmateix, vol fer constar que la majoria de la ciutadania té un bon comportament davant de la hisenda pública i que aquestes pràctiques fraudulentes taquen la imatge del país. D’altra banda, creu que Catalunya també té reptes en matèria fiscal i que s’hauria d’articular un sistema per atacar aquells punts on el sistema fiscal espanyol ha demostrat tenir fugues, ineficiències, iniquitats, conflictivitat o inseguretat jurídica. Per totes aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a ambdues proposicions. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a totes dues proposicions. Entén que aquesta qüestió va més enllà de l’ètica, de la transparència o de la solidaritat, i que en essència es tracta del manteniment de l’estat del benestar, és a dir, de la contribució que tothom fa a les arques públiques per pagar serveis com les jubilacions, la sanitat pública, l’educació pública. Opina, doncs, que aquestes 3406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 pràctiques d’abús de la ciutadania, d’evasió i d’elusió fiscals són totalment reprovables perquè, a més a més d’insolidàries, perjudiquen el conjunt de la societat i limiten la capacitat de finançament dels serveis públics, tant en l’àmbit local com en l’autonòmic i en l’estatal. Comenta que aquestes pràctiques es reprodueixen en grans empreses multinacionals, amb el consegüent desavantatge competitiu per a la resta del teixit empresarial, com pimes i autònoms, els quals sí que fan l’esforç de complir amb les obligacions fiscals. D’altra banda, li fa gràcia que s’invoqui el sistema fiscal espanyol. En aquest sentit, recorda que hi ha paradisos fiscals molt propers i voldrien que el compromís s’estengués més enllà de la contractació pública perquè en aquest cas l’aparició dels «papers de Panamà» ha estat fruit d’un acte de pirateria informàtica en un únic despatx, d’on han sortit a la llum centenars d’empreses i de persones públiques i polítics. Per tant, creuen que, tal com recolliran en una de les al·legacions al Codi ètic, cada cop que es detectin pràctiques irregulars en partits o responsables polítics, ja sigui a Liechtenstein, Panamà o Andorra, es depurin responsabilitats polítiques. En qualsevol cas, anuncia el suport del seu grup a ambdues proposicions. El Sr. Mulleras està d’acord a dificultar al màxim aquestes pràctiques que utilitzen els paradisos fiscals. Assenyala que per mantenir l’estat del benestar i les despeses que comporta en serveis públics cal tenir ingressos i aquests ingressos provenen de la fiscalitat, de manera que combatre el frau és una bona manera de fer una fiscalitat més justa que ajudi a sufragar les despeses necessàries de l’estat del benestar. Tot seguit, argumenta que la lluita contra els paradisos fiscals requereix la col·laboració dels grans organismes internacionals, com ara de la Unió Europea, perquè a Europa també n’hi ha, de paradisos fiscals, com Andorra, Liechtenstein, Luxemburg o San Marino. També creu que és important la implicació d’organismes com l’FMI o l’OCDE en aquesta lluita. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, a més a més d’aplicar les mesures que es proposen en aquestes dues proposicions, a les quals anuncia que el seu grup dóna suport, comenta que pot influir en la Unió Europea a través del Comitè de Regions i anima el govern a actuar en aquesta línia. El Sr. Garganté exposa que estan acostumats que quan surt alguna notícia, com ha passat en aquest cas amb els «papers de Panamà», es generi una suposada alarma social, però no creu que es pugui dir que hagi estat una sorpresa ni pel tema, ni per les persones i empreses implicades, perquè els paradisos fiscals són completament legals, tothom sap per què existeixen i a qui beneficien. Així, doncs, vaticina que la sang no arribarà al riu i que tot continuarà igual. A continuació, indica que l’evasió fiscal no se circumscriu a Panamà o a les Illes Verges, sinó que és un element consubstancial del sistema econòmic capitalista que també existeix aquí en forma de societats d’inversió de capital variable, amnisties fiscals i tots els mecanismes que el legislador ha posat a disposició de les empreses i dels patrimonis per fer grans estalvis fiscals, tal com les dades demostren de manera clamorosa. En aquest sentit, fa la relació d’algunes dades sobre l’impost de societats. Comenta que a l’Estat espanyol les empreses petites tributen entre el 25 % i el 30 % dels beneficis, mentre que les Sicav solament tributen l’1 %. Els grans grups empresarials, entre ells els que formen part de l’Ibex 35, un cop deduïts els beneficis fiscals a què els autoritza la llei, paguen entre el 4 % i el 6 %, segons estimacions de l’Agència Tributària. Multinacionals com Google, Apple i Microsoft paguen una mitjana de l’1 % a tot el món. Afegeix que aquestes dades són públiques i ningú no farà res per canviar-les perquè tot això és legal. En aquest sentit, comenta que quan fa pocs dies van preguntar al ministre Margallo per què el Govern Zapatero va llevar Panamà de la llista de paradisos fiscals aquest va respondre que la legislació panamenya estableix que cap país que tingui Panamà en la llista de paradisos fiscals podria licitar en les grans obres públiques del país, inclosa l’ampliació del canal i, per tant, el ministre considerava que hi havia raons de pes per fer-ho. Així, assenyala que Sacyr, una de les empreses que treballen al NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3407 canal de Panamà, també ha guanyat la licitació de l’atenció domiciliària a l’Ajuntament de Barcelona, de manera que amb aquestes proposicions s’aprovarà una cosa que no es farà. Seguidament, anuncia que el seu grup votarà a favor d’ambdues proposicions, però sent conscients del recorregut que tenen. La CUP entén que la llista de paradisos fiscals no és la que faciliten l’OCDE i els organismes internacionals compostos per estats que fan que entrin o surtin de la llista diversos països segons els convé, sinó la que determinen organitzacions com Oxfam, Tax Justice Network o Attac, que hi inclouen la City londinenca i estats de la Unió Europea com Luxemburg, Àustria o Holanda, que pertanyen a l’OCDE que permeten inscriure societats sense treballadors ni activitat, o Irlanda, que també utilitza tècniques de baixa tributació i d’elusió mitjançant empreses interposades, o Bèlgica, que ofereix vacances fiscals com a pràctica habitual i que a començament d’any ha estat multada per la Unió Europea precisament per aquesta raó. Finalment, apunta que s’hauria d’actuar no solament en base a la legalitat, perquè insisteix que aquestes pràctiques són legals, sinó a l’ètica i que, per tant, cap empresa que tingui els diners col·locats en un paradís fiscal no hauria de poder contractar amb l’ajuntament. El Sr. Pisarello considera que aquest és un tema de molta profunditat. Assenyala que el capitalisme és una forma de producció d’un període històric però que no sempre ha funcionat de la mateixa manera. Així, indica que possiblement des de final dels anys noranta hi ha un tipus de capitalisme financer completament desregulat que en bona mesura ha provocat la crisi actual. A continuació, exposa algunes de les dades que apareixen als informes d’Oxfam i de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, que qualifica d’esgarrifoses, com ara que l’any 2015 es van constituir 126 Sicav noves, que aquest tipus de societat van assolir un mercat de 38.000 milions d’euros, i que el 2014 la recaptació per impostos al capital va caure un 12 %, malgrat que els guanys patrimonials van augmentar un 40 %. Pel que fa a l’impost de societats, comenta que es recapta un 58 % menys que el 2014 i, segons Intermón, disset de les trenta-cinc empreses de l’Ibex no paguen aquest impost. Per tant, palesa que si són coherents amb el que aprovaran tindran una tasca per davant molt complexa i que exigirà molta valentia, no solament declaracions retòriques. Seguidament, es mostra d’acord amb el Sr. Mulleras que aquesta és una qüestió global i que aquesta qüestió s’ha de regular a escala global, o com a mínim en grans espais econòmics com la Unió Europea o els Estats Units, però tanmateix considera que des dels ajuntaments també es pot actuar, tot i que no és fàcil perquè hi ha una legalitat que hi posa molts obstacles. Per aquesta raó, afirma, la Plataforma per una Fiscalitat Justa no fa cap proposta concreta de com s’hauria de fer aquest canvi, perquè la Llei de contractes del sector públic estableix de manera taxada quins són els motius d’exclusió d’empreses o de persones físiques que contracten amb els ajuntaments, i el fet de tenir diners en paradisos fiscals no és un d’aquests motius. Així, doncs, apunta que caldrà molta imaginació i audàcia per trobar una escletxa que permeti tirar endavant aquesta proposta. En aquest sentit, informa que fa temps que estudien aquest tema i creuen que hi pot haver una possible resposta en l’àmbit de la contractació pública que es podria implementar de manera imminent. Per acabar, celebra que es produeixi aquesta estranya unanimitat entre els grups municipals i insisteix que excloure de la contractació pública empreses o persones físiques que s’hagi provat que tenen diners en paradisos fiscals és una mesura molt valenta. Per tant, espera que l’ajuntament i totes les forces polítiques estiguin a l’alçada d’aquesta decisió que el govern anunciarà molt aviat, no solament com una declaració, sinó a través d’una mesura concreta. La Sra. Ballarín es mostra d’acord amb els comentaris que ha fet el Sr. Pisarello i diu que, precisament perquè la Llei de contractes del sector públic no contempla l’exclusió d’empreses que operen des de paradisos fiscals, demanen un informe jurídic perquè en el termini de dos mesos es puguin explorar alternatives per 3408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 excloure aquestes societats. Reconeix que no és fàcil i també creu que les declaracions són importants per la càrrega simbòlica que suposa la unanimitat en aquesta qüestió. Així, de la mateixa manera que en la sessió anterior es va aprovar declarar Barcelona ciutat amiga dels vegetarians, creu que des del punt de vista polític també és important aprovar aquestes dues proposicions com a pas previ al que es pugui fer després en l’àmbit jurídic. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PSC: 11. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Declarar Barcelona com a ciutat contrària a les pràctiques d'evasió i elusió fiscal i impulsora de conductes fiscals responsables. 2. Estudiar, detectar i activar (d'acord amb la Moció 223/X del Parlament de Catalunya del 19 de juny de 2015) els mecanismes necessaris per evitar o dificultar la contractació d'empreses privades per prestar serveis públics que tinguin la seu social o societats que formin part de la matriu industrial domiciliada en paradisos fiscals, atès que el marc legal vigent de contractació pública no estableix aquesta causa com a motiu de prohibició per a contractar. 3. Instar al Govern a demanar un informe jurídic que , a part d'avaluar els mecanismes descrits en els punts antenirors, avaluï els marges d'actuació que té el Consistori per poder exigir i fer públic la documentació sobre responsabilitat fiscal (presència a paradisos fiscals, xifra de negocis i contribució fiscal a cadascun dels països on opera, etc.) presentada per les empreses licitadores amb el Grup Ajuntament de Barcelona. 4. Traduir aquests compromisos en l'impuls dels mecanismes normatius necessaris per a la seva articulació efectiva i presentar-lo en aquesta Comissió d'Economia i Hisenda en el termini màxim de sis mesos. 5. Fer públic el contingut d'aquesta proposició a la ciutadania de Barcelona, als Grups parlamentaris del Parlament de Catlaunya i del Congrés dels Diputats, als Governs de la Generalitat i de l'Estat així com a les organitzacions de referència d'aquest àmbit com, entre d'altres, la Plataforma per una fiscalitat justa ambiental i solidària, Oxfam Intermón o Transparència internacional. Tractada conjuntament amb el punt 10 de l’ordre del dia. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 12. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. que el President de l'Institut Municipal d'Hisenda mantingui una reunió amb els treballadors i treballadores de la Divisió de "Relacions amb el Contribuent" de l'Institut Municipal d'Hisenda abans d'un mes, per escoltar la problemàtica existent en el dimensionament de la plantilla d'aquesta Divisió i proposar solucions concretes i consensuades amb el personal afectat que ajudin a millorar la gestió tributària de Barcelona. 2. Que es reformuli la valoració del SOM en relació a la Divisió de "Relacions amb el Contribuent" per millorar el seu reconeixement professional i possibilitar un millor dimensionament d'aquesta Divisió. 3. Dimensionar la plantilla d'aquesta Divisió adequadament per garantir que el personal pot fer la seva tasca en els condicions correctes i amb la finalitat de millorar les condicions laborals d'aquest organisme municipal i l'atenció tributària als barcelonins i barcelonines. 4. Dotar els mitjans informàtics (software i hardware) adequats, amb l'acompanyament dels cursos de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3409 formació corresponents, per a que els treballadors d'aquesta Divisió puguin desenvolupar les seves tasques de la manera més eficaç i eficient possible, i així millorar la gestió tributària de Barcelona. El Sr. Mulleras agraeix la presència dels treballadors de l’Institut Municipal d’Hisenda, que han tingut la paciència d’esperar per escoltar la defensa d’aquesta proposició, la qual precisament neix d’unes demandes seves en el Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda i d’una reunió que van mantenir sobre aquest tema. A continuació, exposa que l’Institut Municipal d’Hisenda és un dels fonaments de l’Ajuntament de Barcelona i està format per professionals amb grans aptituds professionals i personals. Tanmateix, indica que en el Departament de Relacions amb el Contribuent hi ha aspectes millorables, no per la qualificació dels professionals, que és bona, ni per la seva actitud, que és de gran dedicació, sinó per la manca d’atenció de la direcció cap als treballadors. En aquest sentit, explica que en els últims nou anys aquest departament ha reduït pràcticament a la meitat el personal i les ofertes de feina no es cobreixen perquè la direcció no els dona l’atractiu necessari. Aquesta situació, afegeix, genera cues i una mala atenció als ciutadans, tal com queda palès en unes fotografies i en uns documents que mostra a la comissió on es constata que el 14 d’abril hi havia 121 persones fent cua i el 12 d’abril la cua era de 84 persones. Per tant, amb aquesta proposició pretenen millorar la qualitat de feina en un organisme municipal tan sensible com l’Institut Municipal d’Hisenda i també l’atenció al contribuent. A tal fi, demanen que el president de l’institut, el Sr. Colom, escolti els treballadors perquè pugui escoltar de primera mà la problemàtica pel dimensionament de la plantilla i adoptar solucions concretes i consensuades. En segon lloc, demanen que es reformuli la valoració del catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona, que hi hagi una millora de reconeixement professional i, per tant, fer més atractius els llocs de treball que queden vacants, la qual cosa ajudaria a dimensionar millor la plantilla, crearia unes condicions millors per desenvolupar la feina i permetria una millor atenció tributària. Finalment, demana que es millori el maquinari i el programari, concretament els servidors i les aplicacions informàtiques. La Sra. Recasens anuncia el suport del seu grup a aquesta proposició perquè coneixen la problemàtica i perquè, com a presidenta de l’institut els anys anteriors, ha estat una problemàtica que ha viscut directament i ha constatat que és difícil de resoldre. En tot cas, està d’acord que cal diàleg i consens per resoldre aquesta situació que pateixen els treballadors que atenen la ciutadania i els contribuents. En aquest sentit, assenyala que, segons la memòria de l’institut, l’atenció presencial ha crescut un 1,26 % i l’atenció via registre també ha augmentat, mentre que l’atenció no presencial ha disminuït. Per tant, considera que el suport que han de rebre aquests treballadors que estan en primera línia de l’atenció al contribuent és important. A més a més, explica que els mateixos treballadors els havien comunicat que no podien oferir una resposta adequada als ciutadans, després d’una hora i mitja d’espera, entre altres raons per manca de formació. També explica que hi ha una tendència entre aquests treballadors a moure’s a altres llocs de treball dintre de l’ajuntament per manca d’incentius i per manca de qualitat en el lloc de treball actual. Per acabar, insisteix que s’han de fer tots els esforços necessaris per resoldre aquesta situació i ofereix al govern el suport del seu grup per tirar endavant les mesures que consideri adients. El Sr. Sierra entén que aquest servei és fonamental i la feina de recaptació sovint requereix un esforç administratiu extra perquè les persones que acudeixen a aquestes oficines són administrats i es mereixen un tracte acurat. Seguidament, assegura que tothom que ha tingut ocasió de passar per aquestes oficines ha pogut veure les cues llargues i la gran quantitat de persones que tenen al davant quan surt el número per ser atès. Així, malgrat que és conscient que 3410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 durant l’any 2015 s’ha reduït el nombre de visites, també és conscient de les dificultats que han tingut aquests funcionaris públics per utilitzar el SAP, que és una eina informàtica de gestió. Per tot plegat, valora positivament la proposta del Partit Popular i anuncia el vot favorable del seu grup per tal que el govern municipal faci un esforç per resoldre aquesta problemàtica i tingui una cura especial no solament per a aquests funcionaris, que fan un gran servei a la ciutat, sinó també per als administrats, els quals s’han d’atendre amb una delicadesa especial quan precisament hi van per complir les seves obligacions fiscals i a fer una aportació a l’erari públic. La Sra. Capdevila exposa que el 30 de març de 2016 es va celebrar el darrer Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda, on es va plantejar la problemàtica dels treballadors que fan l’atenció ciutadana en la seu de l’institut. Comenta que, segons dades del mateix institut, els tràmits cada cop més es resolen per via telemàtica. Així, l’any 2015 les visites presencials van baixar un 6 % i hi va haver un augment del 14 % en els tràmits telemàtics. D’altra banda, apunta que la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda ha sol·licitat diverses vegades a la Gerència de Recursos Humans de l’Ajuntament l’augment de la plantilla de l’institut. Dit això, troba irònic que aquesta proposició la presenti el Partit Popular perquè el partit que des de l’Estat lamina l’autonomia municipal fins a uns nivells que impedeixen la contractació de personal en casos necessaris com aquest és el mateix partit que des dels municipis reivindica qüestions relacionades amb l’excés de càrrega de feina dels treballadors municipals. Finalment, està d’acord que, juntament amb la renovació d’equips informàtics i de programari, s’ha d’escoltar més els sindicats per valorar si cal fer ajustaments en la formació rebuda pels treballadors. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Ballarín exposa que durant vuit anys, entre 2003 i 2011, va ser la regidora delegada d’Hisenda i presidenta de l’IMH, un dels càrrecs dels quals està més orgullosa d’haver ocupat, i va tenir l’oportunitat de conèixer amb bastant profunditat el funcionament d’aquest organisme, que qualifica de modèlic. Coneix, per tant, perfectament el Departament de Relacions amb el Contribuent perquè va ajudar a dissenyar-lo, i sap que és una de les àrees que tenen major pressió ciutadana perquè té encomanada una de les tasques més complexes de tot l’ajuntament, si bé reconeix que no té una catalogació diferent de la que tenen altres àmbits d’atenció als ciutadans, com puguin ser les OAC. També és conscient que els darrers mesos hi ha hagut puntes de feina i han augmentat les cues, però això no els permet donar suport a la proposició en els termes que es presenta perquè el president de l’institut no té competències en aquesta qüestió. En aquest sentit, afirma que la reivindicació laboral s’ha d’adreçar al Departament de Recursos Humans, en el marc d’un context més ampli, i que l’aprovació definitiva de la plantilla correspon al Consell Rector. En tot cas, el que més els preocupa és que sigui el Partit Popular, que ha legislat per dificultar que les administracions públiques puguin incorporar més efectius, qui faci aquesta proposta. A més a més, recorda que mentre va ser presidenta del Consell Rector, i li consta que això ha succeït de manera igual durant els quatre anys posteriors, sempre que s’ha aprovat una ampliació de la plantilla el Partit Popular ha qüestionat tots i cadascun d’aquests augments. Per tant, li sorprèn molt que sigui precisament aquest partit qui es faci ressò d’aquestes reivindicacions, tot i que considera que són legítimes. Sigui com sigui, creu que és necessari que es doti aquest departament amb tots els mitjans informàtics, personals i de formació perquè aquestes persones puguin realitzar la seva feina de manera adequada, i també està d’acord en la revisió del SOM per millorar el reconeixement del personal i possibilitar un millor dimensionament del departament. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup perquè, tot i admetre que segurament hi ha coses a millorar, li sorprèn que sigui el Grup Popular qui plantegi aquesta reivindicació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3411 El Sr. Garganté entén que es plantegi un redimensionament a l’alça del personal d’atenció al contribuent i també que es revisi a l’alça la seva retribució. Segons han pogut saber, els treballadors i treballadores de l’IMH tenen problemes seriosos per proveir de personal els mostradors d’atenció al públic. Indica que les raons d’aquests problemes no són solament de retribució, perquè saben que també hi ha hagut casos d’assetjament, però és cert que en comparació amb altres llocs de treball del mateix IMH la retribució no els compensa. Aquesta realitat, afegeix, també afecta altres serveis d’atenció al ciutadà, com les OAC, que només es poden dotar de personal interí perquè aquest no pot triar. En tot cas, assegura que arreu falta personal, tal com han denunciat reiteradament, singularment als punts d’atenció al ciutadà, tant a l’IMH com a les OAC i als serveis socials, i cal una retribució a l’alça perquè està demostrat que el personal fix no s’ofereix per ocupar aquests llocs perquè la retribució no els compensa. D’altra banda, diu als treballadors i treballadores que es fan un flac favor a si mateixos fent que sigui el Partit Popular qui presenti aquest tipus de proposicions perquè escoltar el regidor d’aquest partit fent de sindicalista és com escoltar un portaveu del Ku Klux Klan defensant una proposició antiracista, i no té ni cap ni peus. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Colom mostra preocupació per la situació de l’IMH i per la situació que han de suportar els seus treballadors, que atribueix a unes lleis d’estabilitat que no han buscat l’eficiència, sinó constrènyer el sector públic. També mostra preocupació perquè els sous dels funcionaris i dels treballadors públics durant els últims anys s’han reduït a causa d’una política d’austeritat imposada també per constrènyer el sector públic. Assenyala, doncs, que si no s’han pogut omplir aquestes places i no s’han pogut augmentar els salaris ha estat per les polítiques que s’han dut a terme els darrers anys, i en responsabilitza el Partit Popular, també el govern de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona. A continuació, diu que es pot parlar de diàleg i de consens, però afirma que el SOM no es va aprovar d’aquesta manera. Per tant, considera que estan davant d’un exercici d’hipocresia al qual no contribuiran i no faran aquest flac favor als quals han adreçat el Grup Popular defensant allò en què no creuen. A més a més, li diu al Sr. Mulleras que els ho ha posat fàcil perquè el que demana no es pot complir, tal com ha explicat la Sra. Ballarín. En aquest sentit, confirma que el president de l’IMH no és qui negocia amb els treballadors perquè en aquest país, per sort, la concertació laboral es fa a través del diàleg entre la patronal, que en aquest cas és el Departament de Recursos Humans, i els sindicats. A més a més, apunta que el conveni de l’Ajuntament de Barcelona està denunciat i s’ha de negociar a la mesa general. Per tant, reitera que fer aquesta negociació no està entre les seves potestats. Finalment, indica que escoltarà els treballadors, diàleg que ja està programat, i que el govern treballarà per solucionar una qüestió que en el mandat anterior no es va resoldre. A més a més, assenyala que si fa nou anys que es va produint aquesta reducció de personal, tal com ha dit el Sr. Mulleras, assegura que van tenir quatre anys per revertir la situació. El Sr. Mulleras agraeix el posicionament de vot que fa cada grup i entén que la proposta s’aprovarà. Amb referència a alguns comentaris que s’han fet anteriorment, diu als regidors que confonen cinc minuts amb cinc hores: «A palabras necias oídos sordos.» Pel que fa a l’acusació d’hipocresia, diu que hipocresia és no rebre els treballadors i convocar-los només quan el Partit Popular fa una proposta en la Comissió d’Economia, o dir que es defensen els treballadors però votar en contra o abstenir-se en una proposició pel sol fet que qui la presenta és el Partit Popular. Per acabar, reitera que la consellera Casanova va escoltar aquestes demandes en el Consell Rector i per això ell mateix es va reunir amb els treballadors i ha presentat aquesta proposició per tal que sigui aprovada. Afegeix que pel sol fet 3412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 que la proposició s’aprovi, que el president de l’IMH es reuneixi amb els treballadors i que els treballadors hagin pogut escoltar la defensa de la proposició ja ha valgut la pena de presentar-la. El Sr. Colom respon que el Sr. Mulleras ha reconegut que valia la pena presentar la proposició perquè els treballadors vinguessin a la comissió i poder-se fer la foto amb ells, però que els està enganyant perquè amb aquesta proposició no es poden resoldre els seus problemes. En tot cas, espera que quan el govern plantegi aquesta qüestió en el lloc on sí que es pot resoldre i hi presenti una proposta el Grup Popular hi votarà a favor. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal CUP: 13. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Primer. Que la formació prèvia que es realitzi a les persones seleccionades per part de Barcelona Activa sigui remunerada. Així mateix, que es publiqui quin programa formatiu hauran de seguir. Segon. Que es modifiquin les ofertes ja publicades, aclarint, a cadascuna d'elles, quin nombre de places corresponen a contractes eventuals i quantes a indefinits i quantes a jornada completa i quantes a jornada parcial. Tercer. Que la contractació mínima sigui del 75% del temps màxim establert, amb un sou mínim de 1.000 euros nets/mes per aquesta jornada laboral. Que s'especifiqui els contractes eventuals en quant temps passaran a contractes indefinits. Quart. Que es garanteixi la perspectiva de gènere en la contractació de personal. En aquest sentit, el mínim de dones contractades hauria de representar el 50% del total i també representant com a mínim el 50% en les places de responsabilitat. Cinquè. Que es vetlli per la contractació preferentment de joves residents al Districte de Sants-Montjuïc. Sisè. Que s'aclareixi en l'oferta laboral publicada si cada persona contractada disposarà d'un lloc de treball fix o serà rotatori. Setè. Que s'aclareixi en l'oferta laboral quin serà el conveni col·lectiu aplicable a aquest personal. El Sr. Garganté exposa que el mes de juny es posarà en funcionament a Montjuïc el parc temàtic esportiu Open Camp Europe, que utilitzarà les diferents instal·lacions de l’Anella Olímpica, projecte de caràcter publicoprivat amb participació de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i empreses privades, desenvolupat pel govern anterior i que el govern actual ha continuat bàsicament amb el mateix model. Segons els promotors, es crearan 273 llocs de treball que beneficiaran el districte de Sants-Montjuïc, on hi ha un 12,73 % d’atur. Tanmateix, pel que han pogut saber, no s’ha consultat als barris si estaven d’acord amb aquest tipus de projecte ni amb l’afectació que pot causar els 900.000 visitants anuals previstos, uns 5.500 diaris. Tot seguit, comenta que les darreres setmanes Barcelona Activa ha començat a publicar ofertes de treball i, pel que han pogut observar, la precarietat laboral n’és el denominador comú, a més a més que la informació que es dóna és ambigua, no es defineixen les característiques concretes de la feina i hi ha una manca de definició pel que fa al nombre de places per als diferents tipus de contractes, jornades i sous. Per la CUP - Capgirem Barcelona és inadmissible, especialment tenint en compte el primer informe sobre conjuntura econòmica i social a la ciutat, que l’ajuntament promogui un tipus de contractació que genera salaris precaris i llocs de treball parcials o eventuals, una contractació precària que no permet sortir de la situació de pobresa. En aquest sentit, assenyala que s’ofereixen sous de 12.000 euros bruts anuals a persones amb graduació universitària i s’exigeix el First Certificate o similar d’una tercera llengua per fer una feina per a la qual s’ofereixen 13.500 euros bruts anuals. Altres ofertes estipulen 10.000 euros bruts anuals per a NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3413 persones que tinguin un cicle formatiu de grau mitjà o batxillerat. Finalment, s’ofereixen jornades laborals de 40 hores setmanals, altres de 20 a 25 hores i altres de 12 a 24 hores. Segons els càlculs que ha fet, per a les jornades de 40 hores els sous mensuals nets serien de 718 euros, per a les jornades de 20 a 25 hores 543 euros i per a les jornades de 21 a 24 hores 170 euros. Aquestes ofertes, afegeix, es vinculen a un programa de garantia juvenil, però se sol·licita una formació exclosa segons els paràmetres que esmentats per aquest programa. També han pogut saber que aquestes ofertes laborals seran subvencionades. Per aquestes raons, presenten una proposició que consta de set punts, els quals llegeix. El Sr. Blasi exposa que en l’Open Camp Europe hi ha un punt de partida de col·laboració publicoprivada, però que no deixa de ser el projecte d’una empresa privada i, llegint aquesta proposició, es podria entendre que es fa una ingerència en la seva activitat, independentment que pugui compartir alguns dels punts. Tanmateix, matisa que, per la informació a què han tingut accés, aquest projecte no ha rebut cap subvenció, si més no de l'Administració municipal. Per tant, creu que aquesta afirmació s’hauria de contrastar. Finalment, opina que s’hauria de fer una reunió amb aquesta empresa perquè, més enllà de la ingerència que ha comentat, creu que l’empresa mateixa podria estar d’acord amb alguns dels paràmetres que s’exposen a la proposició. El Sr. Sierra anuncia el vot contrari del seu grup perquè, en primer lloc, no sap si la referència que ha fet el Sr. Garganté en un punt anterior a la ciència-ficció té alguna cosa a veure amb la interferència que es pretén fer en l’activitat d’una empresa privada. En segon lloc, indica que la CUP incorre habitualment en la contradicció de dir que les veïnes estan ofegades pel turisme però quan es crea un pol d’atracció per tenir un turisme de qualitat hi posa impediments i es posiciona en contra del progrés i de tot el que signifiqui un benefici per a la ciutat. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè estan d’acord amb la filosofia que hi ha al darrere, malgrat que no sigui fàcil d’aplicar. En tot cas, pensa que la funció dels regidors és resoldre els problemes complicats perquè per als senzills no caldria que s’hi esforcessin tant. Exposa que la discussió de fons és establir quins són els salaris dignes i si l’ajuntament pot col·laborar perquè es paguin salaris decents, encara que, com s’ha dit, en aquest cas es tracti d’una empresa privada. Creu que l’obligació dels representants de la ciutat és contribuir perquè això sigui possible. Així, assenyala que li sembla insuficient que els salaris que rep la gent que treballa a l’Open Camp Europe voregin el salari mínim interprofessional. Recorda que en diverses ocasions s’han pronunciat a favor d’un salari mínim digne, encara que fos a través de la fórmula d’un salari mínim de ciutat o metropolità, que superi la vergonya del salari mínim interprofessional que fixa el Govern espanyol en aquests moments. Així, creu que, tal com recomana la Carta social europea com a mínim hauria de ser del 60 % del sou mitjà, la qual cosa implicaria un sou de mileurista. D’altra banda, atès que el cost de la vida a Barcelona és un 26 % superior que a la resta de l’Estat, defensa que el salari com a mínim hauria d’estat també un 26 % per sobre del salari mínim interprofessional espanyol. Per totes aquestes raons, a més a més que hi ha organitzacions empresarials que donen suport a aquest tipus de reflexió, com ara Pimec, que el 15 d’abril es van manifestar en aquest sentit, creu que aquesta reivindicació uneix i involucra molta gent preocupada per la situació actual. Per acabar, assegura que els salaris de misèria no afavoreixen ningú i perjudiquen la ciutat en tots els sentits. Per tant, creu que a Barcelona no s’han de pagar salaris de misèria i que els treballadors de l’Open Camp Europe han de ser ben pagats, com també els treballadors de les empreses que treballen amb l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, com que es pot influir en els plecs de condicions, creuen que s’ha de fer i demana que el govern municipal s’hi posi tan aviat com sigui possible. 3414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Ballarín comparteix alguns elements de la proposició i creu que tothom està d’acord en la necessitat de garantir la màxima publicitat del pla formatiu, que es detallin les característiques de les places ofertes, que es garanteixi la perspectiva de gènere, que es vetlli per la contractació dins de la legalitat vigent dels joves dels barris de Sants o que s’aclareixi en l’oferta laboral quin serà el conveni col·lectiu aplicable. Assegura que tant els promotors com Barcelona Activa estan treballant per donar resposta a aquestes demandes i entén que cal aplicar de manera global el salari de referència a la ciutat i al conjunt de l’àrea metropolitana. Malgrat tot, considera que hi ha alguns aspectes que no són exactes, com ara la referència que ha fet el Sr. Garganté al grau universitari, perquè en realitat el que es demana és un cicle formatiu de grau mitjà; pel que fa al programa «Fem ocupació per a joves», els han assegurat que sí que es compleix el reglament, i, quant a Barcelona Activa, assegura que està informant i actuant dins la legalitat respecte als llocs de treball, i, finalment, matisa que els salaris esmentats no són per a les jornades de 40 hores, sinó per a jornades menors. D’altra banda, els han informat que l’objectiu d’acostar al màxim aquest projecte al territori s’està complint i que s’han fet diverses sessions informatives en assemblees de barri a la Marina, a Sants-Hostafrancs, a la Bordeta, a Badal, a la Font de la Guatlla i al Poble-sec, a més a més d’una d’específica per a comerciants, també al districte de Sants. Per tant, atès que comparteixen alguns punts de la proposició però no estan d’acord amb el to ni amb la reivindicació general, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Mulleras entén que es pot ajudar una empresa que desenvolupa l’activitat sota el dret privat perquè apliqui determinats sous o que s’hi pot negociar, però qüestiona que se la pugui obligar a apujar uns sous que estan dintre de la legalitat. D’altra banda, creu que seria important que es pogués destinar un 20 % o un 25 % de la jornada laboral a formació dins de l’empresa. A continuació, opina que s’ha de facilitar al màxim tota la informació relativa a sous, durada de contracte, jornada laboral i formació, però les notícies que tenen no es corresponen amb el que es diu a l’exposició de motius. Tot seguit, recorda que a l’inici de la sessió s’ha parlat dels aturats de llarga durada i dels aturats de més de quaranta-cinc anys. Considera que aquests col·lectius haurien de ser prioritaris perquè tenen un índex d’atur al voltant del 50 % i, per tant, se’ls hauria d’ajudar, com han demanat abans, amb un pla de xoc. Un altre punt de discrepància és que, segons les normes comunitàries, no es pot discriminar cap ciutadà europeu, ni positivament ni negativament, pel lloc de naixement. Finalment, considera que és una contradicció que una força política que es caracteritza per criticar el turisme faci una proposició per aprofitar-se d’una inversió enfocada bàsicament al món del turisme. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Colom admet que Barcelona Activa col·labora en el procés de selecció de 273 persones per treballar en aquest parc de l’esport i que l’empresa ha iniciat altres processos de selecció de personal fora de Barcelona Activa. Per tant, apunta que hi ha una col·laboració publicoprivada però pensa que això no vol dir que s’utilitzi Barcelona Activa. Informa que mitjançant el procés de selecció de Barcelona Activa s’han contractat 86 persones amb contracte fix i a jornada completa, 78 amb contracte fix i a jornada parcial i 109 amb contracte eventual i a jornada parcial, dades que donarà per escrit al Sr. Garganté. Seguidament, comunica que, segons l’empresa, tots els contractats tindran un lloc de treball fix, tant pel que fa a funció com a ubicació, i que l’empresa s’acull actualment al conveni col·lectiu estatal d’empreses de consultoria i estudis. D’altra banda, assenyala que en els processos de selecció s’han fet sessions informatives en què els aspirants han pogut conèixer la tipologia de les funcions, i reconeix que l’Ajuntament de Barcelona no té atribucions ni capacitat per fixar un sou ni per fer-se càrrec de la formació, aspectes que són responsabilitat de l’empresa. Així, doncs, si bé es tracta d’una col·laboració publicoprivada, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3415 l’ajuntament no pot imposar determinades normes perquè es podria considerar que estaria fent prestadorisme. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup perquè, tot i que estan d’acord que l’ajuntament ha de vetllar perquè a la ciutat de Barcelona hi hagi unes bones condicions laborals, han de ser conscients de la capacitat d’actuació que té en aquest cas, en el qual no l’ajuntament no fa una contractació ni una externalització, és difícil fer res que no sigui promoure aquests aspectes. El Sr. Garganté assenyala que queda clara la impotència de l'Administració per vetllar per unes bones condicions laborals a la ciutat, malgrat que acaba subvencionant mitjançant programes com el de garantia juvenil empreses privades i malgrat que Barcelona Activa en fa el reclutament de personal. A continuació, llegeix la frase següent: «Sí que és cert que una de les principals activitats econòmiques és la del turisme, que necessita millorar la gestió, perquè en aquest cas el que ens està passant és un autèntic desastre, i a més a més ha generat un conflicte d’interessos entre veïns i visitants que s’ha d’organitzar», i pregunta al portaveu de Ciutadans si sap qui la va dir. Comenta això perquè entén que plantejar un sou mínim de 1.000 euros el mes o cobrar per la formació no és anar contra el progrés, sinó defensar unes condicions laborals dignes. Afegeix que la frase que ha reproduït la va dir la Sra. Carina Mejías el 7 de maig de 2015, segons consta al Diari de sessions del Parlament de Catalunya. El Sr. Colom, atès que s’ha produït un empat en la votació i el govern té el vot de qualitat per decidir, expressa el vot favorable del seu grup, tenint en compte el plantejament que s’ha fet i que comparteixen l’interès perquè prosperi a Barcelona un salari i unes condicions laborals dignes. Tanmateix, creu que han de ser conscients que, en tractar-se d’una empresa privada, la capacitat d’incidència està en el marc de l’expressió de les bones voluntats i de la negociació. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 14. Que el govern municipal proclami el dia 12 de maig, Sant Pancraç, com el Dia del Comerç de Proximitat traslladi aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Blasi recorda que a la sessió anterior de la comissió van proposar una declaració institucional que pogués ser còmoda per a tots els grups però que no va reunir prou suports, entre altres raons perquè es va adduir que no hi havia hagut prou temps per consultar el sector del comerç. En aquesta ocasió, plantegen aquesta qüestió com un prec per tal que s’estableixi el dia 12 de maig, festivitat de Sant Pancraç, com a Dia del Comerç de Proximitat a la ciutat de Barcelona, traslladar aquesta petició a la Generalitat de Catalunya i impulsar aquesta mesura amb el conjunt del teixit associatiu. El Sr. Colom diu que no es tracta de consultar amb el sector, sinó que una proposta d’aquest tipus s’ha de plantejar en el marc de debat on participen totes les associacions de comerç, que és el Consell Ciutat i Comerç. Recorda que quan el Sr. Blasi va presentar aquesta proposta feia dos dies que aquest consell s’havia reunit. Així, doncs, reitera que és aquest consell on s’hauria de plantejar aquesta qüestió i valorar si hi ha d’haver una pluralitat d’actuacions al llarg de l’any i dels 3416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 territoris, tal com està establert actualment, o si aquestes actuacions s’han de concentrar en un dia. El Sr. Blasi indica que l’establiment d’un dia assenyalat no és incompatible amb la resta d’activitats al llarg de l’any. En aquest sentit, remarca que el Sr. Colom és president de l’Institut Municipal de Mercats i sap perfectament que hi ha una setmana dedicada als mercats que té una trajectòria i una transcendència internacional. D’altra banda, comenta que una entitat de prestigi i reconeguda a Europa com Vitrines d’Europa ha proposat l’establiment d’una diada per al comerç i ha emplaçat les entitats associades a treballar-hi. Pel que fa al Consell Ciutat i Comerç, apunta que l’ordre del dia el marca el govern i, com va tenir oportunitat de denunciar, per comptes de debatre temes de ciutat i impulsar el pla de comerç existent, els fan debatre sobre el Pla d’actuació municipal en el que considera que va ser un PAM encobert. Així, doncs, creu que s’està perdent una oportunitat i espera que aquesta qüestió es pugui plantejar en algun altre fòrum. En tot cas, el seu grup continuarà treballant amb les entitats, com les de Gràcia o Creu Coberta, perquè això pugui ser una realitat i, si la iniciativa no la impulsa el govern, que surti del teixit associatiu i del món de l’activisme. El Sr. Colom reprèn l’exemple de l’Institut Municipal de Mercats i diu que precisament es tracta de debatre si és interessant establir un dia o una setmana, però que no s’hauria de fer una cosa per deixar de fer-ne d’altres. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C's: 15. Que el Govern municipal reclami a la Generalitat de Catalunya un llistat d'immobles de la seva propietat a la ciutat que no estiguin en ús i el traspàs de titularitat dels mateixos, amb la finalitat de reduir l'import de deute que aquesta manté amb l'Ajuntament de Barcelona. . El Sr. Sierra llegeix el prec. El Sr. Pisarello accepta el prec i comenta que la Gerència de Presidència i Economia va considerar prioritària aquesta actuació, de manera que el 21 de juliol de 2015 es va fer una reunió amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat on es va formalitzar la petició de lliurament d’immobles susceptibles de negociació. Considera que això és important perquè no s’adquirirà qualsevol immoble, sinó que dependrà del preu, de la destinació que se’ls vulgui donar, de si es tracta de solars on es pugui construir habitatge de lloguer, etcètera. En tot cas, tenint en compte aquest prec, faran una segona demanda per actualitzar aquesta llista i veure quins poden constituir una via efectiva per reduir el deute. El Sr. Sierra celebra i agraeix l’acceptació del prec perquè aquesta llista pot ser una eina per estudiar detalladament quins immobles poden tenir un ús habitacional, per impulsar un parc d’habitatge social en règim de lloguer i, d’altra banda, per anar disminuint el deute que la Generalitat té amb la ciutat de Barcelona. També celebra que es tingui en compte la taxació que es faci sobre aquests immobles a l’hora de reduir el deute i que això no suposi un abús de les condicions d’aquest deute. Es dóna per tractat. En aquest moment passar a presidir la sessió el Sr. Colom, vicepresident de la comissió. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3417 Del Grup Municipal ERC: 16. Que l'Ajuntament de Barcelona, de forma coordinada amb el Consell Econòmic i Social de Barcelona, endegui un procés de reforma dels Estatuts i del Reglament de l'entitat que garanteixin la participació de tots els agents representatius empresarials, patronals i d'entitats d'economia social i solidària com a membres de ple dret dels òrgans del Consell Econòmic i Social de Barcelona. El Sr. Bosch llegeix el text del prec. El Sr. Colom accepta el prec. Coincideix que hi ha una mancança en els Estatuts del Consell Econòmic i Social de Barcelona pel que fa a algunes entitats que, tot i ser representatives, no en són membres. Anuncia, doncs, que el govern treballa per fer aquest canvi i tenir uns estatuts que s’adeqüin a la representativitat real de les diverses entitats. El Sr. Bosch agraeix l’acceptació del prec perquè creu que aquest organisme podria tenir representants de l’economia social, solidària i cooperativa, i també algun altre representant del món sindical. Però en destaca l’absència de les petites i mitjanes empreses, notablement de la PIMEC, que n’és l’entitat més representativa. Tot seguit, comenta que a l’informe sobre la ciutat que va presentar el govern s’esmenta que el 95 % de les empreses de la ciutat tenen menys de nou treballadors i que menys de l’1 % en té més de cinquanta. És evident, doncs, que el teixit productiu i empresarial de la ciutat bàsicament és compost per autònoms i empreses petites i mitjanes. Així, doncs, lamenta que l’entitat més reconeguda i representativa d’aquest sector no sigui membre del consell. Finalment, demana molt insistentment que el govern resolgui aviat aquesta anomalia, que no és bona per a la ciutat, per al consistori ni per a la representació dels sectors econòmics i empresarials. El Sr. Colom està d’acord amb el Sr. Bosch i demana a la resta de grups municipals que s’afegeixin a aquest consens per tal que els estatuts del Consell Econòmic i Social de Barcelona reconeguin i reflecteixin les entitats representatives. D’altra banda, comenta que el concepte de representativitat està definit en el marc dels consells socials i, per tant, s’han de reunir una sèrie de requisits. En el cas de PIMEC aquests requisits es compleixen, però en altres casos no. Apunta, però, que els estatuts permeten que l’alcaldessa o l’alcalde puguin designar persones o entitats representatives, però pel que fa a organitzacions sindicals o empresarials s’han d’atendre al concepte de representativitat prèviament definit. En tot cas, reitera que el govern hi està treballant i anuncia que ben aviat presentaran una proposta que espera que tingui el consens necessari per tirar endavant. Es dóna per tractat. 17. Que el govern municipal es comprometi a incentivar la col·laboració amb l'Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona per tal que els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior de "Guia, Informació i Assistència Turístiques" duguin a terme mòduls professionals de formació en centres de treball a les Oficines d'Informació de Turisme de Barcelona. La Sra. Capdevila llegeix el text del prec. El Sr. Colom exposa que accepta el prec perquè estan d’acord a incentivar aquesta col·laboració i a buscar fórmules perquè sigui possible. En aquest sentit, comenta que el govern està treballant en aquesta línia i que des de Barcelona Activa també es fan tasques en aquesta direcció. 3418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Capdevila agraeix l’acceptació del prec perquè des d’Esquerra Republicana consideren que és cabdal poder formar persones perquè siguin competitives en aquestes especialitats, ateses les possibilitats d’inserció laboral que ofereix el sector del turisme i de la restauració. Espera, doncs, que ben aviat a les oficines municipals de turisme es podran veure alumnes de l’Escola d’Hoteleria atenent el públic. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 18. Quin import s'ha dipositat en comptes d'entitats de banca ètica, en quines condicions, en quin tipus de comptes i en quina data s'han dipositat? La Sra. Recasens llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello respon que l’ajuntament no tenia cap compte obert en cap entitat de banca ètica i cooperativa. En aquests moments, informa, s’ha obert un compte a Caixa d’Enginyers, entitat que compleix els requisits de la banca ètica, i estan en tràmit obertura comptes a Triodos Bank i a Fiare. A continuació, comenta que s’han determinat les condicions per fer efectiva la reserva del 10 % dels fons líquids de tresoreria, amb un màxim de 50 milions d’euros, per col·locar-los en aquestes entitats, reserva que es farà efectiva quan els comptes siguin operatius. Afegeix que es preveu tramitar al plenari del Consell Municipal del mes de maig l’autorització per a l’adhesió en qualitat de socis a Fiare, amb una aportació mínima de 575 euros, i a Caixa d’Enginyers, amb una aportació mínima de 24 euros. La Sra. Recasens mostra sorpresa pel fet que el govern plantegi que l’ajuntament sigui soci d’aquestes entitats, perquè el passat 8 de febrer el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, SR. Jordi Via, va anunciar en roda de premsa que es dipositarien 50 milions d’euros en comptes de banca ètica i concretament va parlar de Fiare i de Coop57. Així, doncs, constata que aquest anunci s’ha convertit en el fet que de moment l’ajuntament es limita a fer- se soci d’aquestes entitats. Tot i que comparteix que s’han de complir les condicions, reclama que quan es parla de la tresoreria i de la gestió dels diners dels contribuents el govern sigui seriós i que no anunciï alegrement que hi dipositarà 50 milions d’euros, que és una quantitat important. Per tant, entén les dificultats de tot plegat, però recrimina al govern que faci publicitat d’una mesura que encara no s’ha tancat. El Sr. Pisarello reitera que primer s’han fet socis d’aquestes entitats, mentre els comptes no són operatius, que s’estan determinant les condicions per fer efectiva la reserva del 10 % del fons líquid de tresoreria, fina a un màxim de 50 milions d’euros, que és l’objectiu final. Entén, doncs, que no és publicitat, sinó una realitat concreta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C's: 19. Quins nous negocis han utilitzat el servei de suport en els tràmits necessaris per a la constitució d'empreses de Barcelona Activa durant el primer trimestre de 2016? Quines van ser aquestes mateixes xifres durant el mateix període dels anys 2014 i 2015? El Sr. Sierra llegeix el text de la pregunta. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3419 El Sr. Colom respon que el servei de constitució d’empreses, que es va iniciar en el si de Barcelona Activa l’any 2008 i que el 2014 es va integrar a l’Oficina d’Atenció a les Empreses, durant el primer trimestre de 2014 va atendre 97 sol·licituds, el primer trimestre de 2015, 157, i el primer trimestre de 2016, 161. Afegeix que des del 2008 s’han gestionat més de 2.000 constitucions d’empreses. El Sr. Sierra agraeix la resposta i, en segon lloc, tal com han dit en el debat de l’informe presentat pel govern, demana que es tingui present la situació que hi ha a la ciutat de Barcelona, no solament pel que fa a aquesta xifra de constitució de noves empreses al si de Barcelona Activa, sinó al conjunt de noves empreses i altes d’autònoms a la ciutat, perquè amb la implementació de les polítiques que fa el govern i amb el model econòmic que defensa per a la ciutat augura que aquestes xifres baixaran. Reclama, doncs, que el govern es replantegi aquest model econòmic i que no se centrin només en el retorn social i ecològic de les empreses, sinó que facin una promoció de la reactivació econòmica i de l’ocupació, sense deixar de banda l’economia social, cooperativa i solidària, que té una importància limitada. El Sr. Colom repeteix les xifres que ha donat: el primer trimestre de 2015 es van crear 157 empreses i el primer trimestre de 2016, 161, que són més de 157 i, per tant, el primer trimestre de 2016 s’ha millorat respecte del primer trimestre de 2015. Opina, doncs, que el catastrofisme que augura el Sr. Sierra no és real ni hi ha res que faci preveure que en un futur les coses vagin en aquesta direcció. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 20. Quin és el nombre de persones que han estat seleccionades (i finalment inserides al mercat de treball) per Barcelona Activa mitjançant els processos de contractació pública responsable amb criteris socials i ambientals de l'Ajuntament de Barcelona? Sol·licitem que aquesta informació sigui presentada en aquesta Comissió a nivell trimestral i anual. La Sra. Ballarín pregunta quin és el paper de Barcelona Activa en l’aplicació d’un decret d’Alcaldia actualment en vigor que impulsava la contractació pública responsable, amb criteris socials i ambientals. Recorda que aquest decret estableix que Barcelona Activa ha de participar en la preselecció de candidats a ser contractats en virtut d’aquest decret, de manera que s’ha de fer una reserva, que s’executaria mitjançant un encàrrec de gestió, per fer la selecció prèvia de persones que s’ajusten als perfils que estableix el decret i que hagin de ser contractades per empreses adjudicatàries dels contractes municipals. El seu grup ha tingut notícies que el govern està treballant en l’elaboració d’un nou decret sobre contractació responsable i per això pensen que és molt important fer un balanç sobre la gestió del decret vigent actualment i mirar si el paper de Barcelona Activa ha estat positiu o si es pot millorar, de tal manera que aquest tema es pugui regular adequadament de cara al futur. El Sr. Colom creu que es fa una barreja entre pregunta i prec. Tanmateix, està disposat a donar la informació que es demana. Comenta que el decret a què es refereix la Sra. Ballarín és de desembre de 2013 i, per tant, la informació de què disposa és de 2014, 2015 i primer trimestre de 2016. Pel que fa a 2014, hi va haver 23 ofertes de treball, 50 vacants a cobrir, 9 empreses i es van contractar 49 persones. L’any 2015 el nombre d’empreses va augmentar fins a 31, 109 vacants a cobrir, 51 ofertes de treball i 67 persones contractades. Finalment, el primer trimestre de 2016 hi ha hagut 20 empreses, el doble que el 2014, 21 persones contractades, 54 vacants a cobrir i 28 ofertes de treball. Assenyala, doncs, que si se segueix aquesta tendència en tres mesos se superaran les xifres de l’anterior exercici. 3420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Ballarín entén que la valoració és positiva i que, per tant, el nou decret establirà la mateixa mesura o una de similar. El Sr. Colom diu que la valoració és positiva des del punt de vista dinàmic de la tendència, perquè any rere any es millora i això és positiu. Tot i així, considera que les xifres són escasses i que, a part de la voluntat, hi ha la realitat. Creu, doncs, que hi ha marge de millora i que el nou decret ho ha d’intentar, però essent realistes sobre la capacitat d’incidència que hi ha en aquests moments. Així, reitera que aquest camí és positiu i per això s’ha de fer un nou decret per veure si es pot fer un salt qualitatiu i quantitatiu. Es dóna per tractada. 21. Quina és l'opinió del govern municipal sobre l'anunci del ModaFAD que planteja la finalització de les seves activitats de promoció dels nous dissenyadors de moda de la ciutat i quines són les mesures que pensa impulsar el Govern en aquest àmbit ? La Sra. Ballarín recorda que el seu grup va seguir amb molt d’interès i amb preocupació l’anunci sobre el tancament de ModaFAD i el concurs de creditors plantejat. Exposa que aquesta és una plataforma de promoció de joves dissenyadors de moda de la ciutat de Barcelona que té més de vint anys d’història i que va ajudar a promocionar alguns dels dissenyadors de moda més reconeguts, com Josep Abril, Juan Vidal, Guillem Rodríguez o Isomètric. Creu, doncs, que el govern s’hauria de posicionar sobre els problemes que pateix aquesta plataforma. Per tant, expressa la seva preocupació per aquest tema i demana que el govern expliqui quines mesures pensa impulsar, ja sigui en l’àmbit de ModaFAD o en projectes alternatius. El Sr. Colom també expressa la seva preocupació per l’anunci de desaparició de ModaFAD perquè creu que la tasca de promoció de joves valors creadors de moda a la ciutat és important. Creu que aquesta promoció no s’ha de fer de forma segregada, sinó que ha de formar part d’un conjunt d’actuacions i activitats en el sector del disseny, raó per la qual les activitats d’aquesta plataforma s’havien incorporat a 080 Barcelona Fashion i en altres espais. Informa de que Barcelona Activa els darrers mesos ha treballat amb ModaFAD, en les darreres presentacions de 080 Barcelona Fashion, en la producció d’una sèrie de bosses o en la col·laboració per dissenyar aparadors d’aquests joves creadors. Per tant, assenyala el compromís del govern per treballar en aquesta línia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 22. Ha fet o pensa fer el govern municipal alguna gestió per ingressar els tributs que recapta l'Ajuntament de Barcelona a l'Agència Tributària de Catalunya, i com està desenvolupant el Conveni Marc amb l'Agència Tributària de Catalunya? En cas afirmatiu, detallar quines gestions tècniques o polítiques s'han fet. El Sr. Mulleras exposa que el 7 de gener de 2015 l’alcalde anterior va firma un conveni marc tributari amb la Generalitat de Catalunya, amb Tributs de Catalunya i amb les diputacions que, sota la coartada d’una pretesa millora de l’eficiència tributària, pretenia posar la sanejada hisenda municipal al servei de l’endeutada hisenda de la Generalitat per tal d’enfortir el projecte independentista de partits com Convergència i Unió, Esquerra Republicana i la CUP. El Grup Popular vol saber si el govern municipal d’Ada Colau ha continuat desenvolupant aquest conveni independentista, quines gestions tècniques o polítiques ha fet i si pensa ingressar els tributs municipals a l’Agència Tributària de Catalunya. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3421 El Sr. Pisarello respon que els tributs que recapta l’Ajuntament de Barcelona són municipals i, per tant, no té cap sentit ingressar-los en cap agència tributària, ni catalana ni espanyola. Per tant, assegura que això no s’ha fet. Respecte al conveni marc, comenta que solament pretén compartir i coordinar els serveis prestats a la ciutadania i l’intercanvi d’informació tributària. El Sr. Mulleras matisa que quan es parla de recaptació de tributs no es parla només dels municipals, sinó també de l’IRPF dels treballadors que l’ajuntament recapta quan paga les nòmines. Vol saber, doncs, si el govern té intenció d’ingressar aquests impostos a l’Agència Tributària, tal com fa una altra administració de Barcelona. Recorda que si això es fa no hi haurà seguretat jurídica i fins i tot hi podria haver responsabilitats legals i fiscals de caràcter personal. Per tant, demana que no es desenvolupi aquest conveni firmat en el seu moment per l’alcalde Trias i el president Mas. També vol saber si s’ha posat en pràctica algun tipus de desenvolupament d’aquest conveni. El Sr. Pisarello diu al Sr. Mulleras s’hauria de preocupar per altres temes, com el frau fiscal i altres irregularitats que afecten el seu partit. Entén que el debat que planteja no està sobre la taula i la prioritat de l’ajuntament és defensar la sobirania fiscal municipal. Així, el que més preocupa al govern són les limitacions a l’autonomia local que s’han produït i els perills de dèficit de finançament de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres raons per les retallades en el PIE que hi ha hagut com a conseqüència de les actuacions del Govern estatal. Es dóna per tractada. 23. Quants béns immobles no residencials s'han vist afectats per l'augment d'un 10% o d'un 20% en la quota de l'Impost sobre béns immobles a la ciutat en l'exercici 2016, detallats per ús en ambdós casos, i quin és l'increment d'ingrés pressupostat per aquest concepte? El Sr. Mulleras llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello respon que a les ordenances fiscals aprovades a final de 2015 no es van incrementar i els tipus impositius ni el topall de l’IBI. Per tant, es va congelar l’apujada del rebut al 98 % dels habitatges de la ciutat. D’altra banda, comenta que bona part de les apujades registrades el 2016 han estat apujades aprovades per governs anteriors diferides en el temps i com a conseqüència de l’efecte topall. Pel que fa al nombre d’immobles no residencials que han augmentat un 10 % o un 20 % la quota de l’IBI, informa que els aparcaments representen un 1 % del total d’immobles de la ciutat, el comerços representen el 0,3 %, les indústries el 0,2 %, els edificis d’ensenyament i culturals un 0,0007 %. En resum, doncs, diu que els immobles no residencials que han augmentat un 10 % o un 20 % la quota de l’IBI representen el 0,02 % del total d’immobles de la ciutat. El Sr. Mulleras demana la xifra d’immobles, no els percentatges, i també l’ingrés pressupostat. Agrairia, doncs, al Sr. Pisarello que li donés aquesta informació, encara que sigui per escrit. En aquest sentit, comenta que no es va incrementar l’IBI dels habitatges però sí el no residencial, la qual cosa afecta comerciants, autònoms i professionals, i aquesta informació, que han demanat per escrit, no se’ls ha facilitat, sinó que se’ls ha remès a un compte general hipotètic que es farà el mes de maig de 2017. Insisteix, doncs, a demanar aquesta informació perquè creu que hi tenen dret i, si no es pot donar verbalment, reclama que se’ls doni per escrit. El Sr. Pisarello es compromet a fer-li arribar la informació, tot i que remarca que els percentatges són molt baixos. Es dóna per tractada. 3422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Del Grup Municipal CUP: 24. Sol·licitem conèixer si el govern municipal té plantejat incloure en els projectes tècnics de remodelació dels mercats municipals espais de ludoteca, espais d'alletament i canviadors, aprofitant les obres actuals, així com si ha planificat adaptar els mercats municipals a les necessitats de la vida quotidiana per afavorir les tasques de cures i reproductives? El Sr. Garganté exposa que s’estan fent obres de remodelació en diferents mercats municipals, com ara al de Sant Antoni, Bon Pastor, Vall d’Hebron, Sant Andreu i Gràcia. Comenta que a la Comissió d’Ecologia del desembre de 2015 es va aprovar una proposició que instava a adequar l’estructura de la ciutat a les necessitats de la vida quotidiana, facilitant la realització de treballs de cura. En aquesta mateixa proposició també es va acordar que es disposarien canviadors i espais d’alletament en espais públics, i en general l’adaptació dels espais públics i privats a les tasques de cura i reproducció. D’altra banda, apunta que diferents grups de treballadors dels mercats han expressat la necessitat de poder disposar d’un espai de ludoteca que aculli els seus fills i filles mentre ells són a la parada, perquè les criatures no poden estar en aquestes espais d’atenció al públic. Per tant, pregunta si el govern municipal s’ha plantejat incloure aquests espais aprofitant els projectes actuals de remodelació dels mercats municipals o si ho ha planificat de cara al futur. El Sr. Colom diu que en les obres de remodelació dels mercats s’estan incorporant espais per a canviadors de nadons, perquè fins i tot la normativa i els criteris generals de conciliació de la vida familiar i laboral ja ho preveuen. Quant a l’alletament, indica que és un tema que no s’hi ha incorporat però que es pot considerar. Pel que fa a les ludoteques o a les escoles bressol, comenta que hi ha una legislació molt estricta sobre les prestacions del servei, la capacitació professional, les mesures tècniques o les responsabilitats, que en aquests moments fa inviable posar-ne en un mercat. A més a més, assenyala que fa anys que es va començar a plantejar que les escoles bressol o les ludoteques que hi havia en els centres de treball s’havien de reconvertir en infraestructures de barri i que per accedir-hi es puntuava la proximitat tant del domicili com del lloc de treball, i creu que aquesta és la filosofia adequada. En tot cas, remarca que el que s’està fent en molts mercats és generar espais d’activitats per a nens i nenes, ja siguin fills dels treballadors o dels clients, la qual cosa dóna una perspectiva diferent als mercats perquè s’hi acostin els nens i permetre’ls gaudir d’un temps d’esbarjo mentre les famílies compren. El Sr. Garganté pregunta si en aquests espais hi ha personal que cuida els infants i, per tant, es podria considerar que són ludoteques. El Sr. Colom matisa que en aquests espais d’esbarjo hi ha una persona responsable que se’n cuida, però no són ludoteques, que haurien de complir uns requisits més estrictes que marca la Generalitat. Aquests espais d’esbarjo, afegeix, són espais on el mercat organitza activitats generals per a nens, però no tenen el perfil d’una ludoteca. D’altra banda, insisteix que la xarxa pública d’escoles bressol i ludoteques cobreix la necessitat exposada pel Sr. Garganté i, a més a més, permet que els fills dels treballadors no estiguin concentrats en un gueto. Es dóna per tractada. 25. Tenint en compte que l'aposta per la Copa Ryder de 2022 es pot emmarcar en la promoció de la Marca Barcelona sol·licitem conèixer a què es correspon aquest préstec, quines despeses s'han de cobrir amb aquests diners i quin ha estat NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3423 el total de diners que l'Ajuntament ha invertit en la candidatura d'un torneig de golf que s'havia de disputar a 100 quilòmetres de Barcelona ? El Sr. Garganté exposa que en el darrer Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports es va informar que el 30 de desembre de 2015 l’ajuntament havia atorgat un préstec per valor de 250.000 euros per a la candidatura de la Copa Ryder del 2022, però finalment sembla que aquest torneig de golf s’ha de disputar a Roma. Per aquestes raons, formula la pregunta. El Sr. Colom explica que durant el mandat anterior es va arribar a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Real Federación de Golf i l’Open de España, i altres administracions com l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Girona i les diputacions de Girona i Barcelona, per impulsar la candidatura Costa Brava Barcelona per a la Ryder Cup 2022. Informa que el cost d’aquesta candidatura era d’1.200.000 euros i que hi havia un acord verbal, amb un document a punt de ser signat, per destinar 250.000 euros a l’impuls de la candidatura. Paral·lelament, també hi havia un compromís verbal de l’ajuntament, si s’atorgava l’organització d’aquest torneig, per col·laborar en el pagament immediat de 7 milions d’euros en concepte de fees i un altre compromís de 20 milions per a despeses diverses, la major part per a prestació de serveis. El Govern actual va decidir no secundar aquesta proposta i no es van pagar aquests diners, no es van comprometre a pagar els 7 milions esmentats, i ho van notificar a la federació. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona es va excloure de la candidatura. Tanmateix, es va entendre que s’havia fet un treball pagat pels organitzadors i, atès que l’ajuntament hi havia donat suport, encara que no estigués firmat, van respondre al compromís d’aportar aquests 250.000 euros. El Sr. Garganté pregunta si l’ajuntament podia haver decidit no pagar aquests 250.000 euros. El Sr. Colom respon que sí, però que hi havia un compromís, que la feina s’havia fet i, per tant, no era una qüestió de govern, sinó institucional. Comenta que hi ha actes i documents públics on el govern es comprometia a participar-hi i, per continuïtat institucional, el govern va decidir satisfer aquesta quantitat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 26. Que el govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió d'Economia i Hisenda de 22 de març de 2016, amb el contingut següent: (M1519/2899) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Convocar per la primera setmana d'abril un Consell d'Administració extraordinari monogràfic per tractar els temes laborals esmentats anteriorment. 2. Que abans de la celebració del Consell d'Administració de Barcelona Activa, es faci entrega als seus Consellers de l'Informe de Recursos Humans, de les darreres contractacions fetes, tal i com s'ha compromès el Govern Municipal durant la celebració del Consell d'Administració del 16 de març del 2016. 3. Aturar l'adjudicació de la licitació número d'expedient 06/16 "Serveis d'assistència tècnica per a la conceptualització i el desenvolupament d'un procés de reorientació i nou model per a Barcelona Activa", fins a no conèixer amb exactitud l'objecte de la licitació. Es retira Del Grup Municipal PP: 27. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 22 de març de 3424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 2016: (M1519/2892) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern Municipal a presentar un informe econòmic, elaborat per expert independent, en la propera sessió de la Comissió d'Economia sobre l'impacte de les mesures municipals en matèria de turisme en l'economia de la ciutat (moratòria d'allotjaments turístics actual i possible futura, i Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, PEUAT), especialment els efectes en l'inici o desenvolupament d'activitats empresarials, creació de llocs de treball, la inversió a la ciutat i la hisenda municipal, tant a nivell directe com indirecte i tenint en compte els projectes perduts i els litigis judicials. El Sr. Mulleras exposa que amb aquest seguiment de proposició es tanca el cercle perquè han començat la sessió amb un informe econòmic de conjuntura i l’acaben amb un informe que el govern no ha presentat. Recorda que el 22 de març es va aprovar per majoria que el mes d’abril es presentés a la Comissió d’Economia un informe econòmic d’un expert independent sobre l’impacte de les mesures principals que ha pres aquest govern municipal en matèria de turisme, com la moratòria d’allotjaments turístics, el Pla especial d’UTS o el PEUAT, quant a inversions, llocs de treball i economia de la ciutat o hisenda municipal entre altres. Atès que aquest informe no s’ha presentat, pregunta si és que el govern no ha tingut temps de fer-lo o si és que no el pensen fer. El Sr. Colom diu que ja va explicar que un informe d’aquestes característiques no es pot fer perquè l’economia no és estàtica. Recorda que es va comprometre a fer un informe sobre l’impacte del turisme a la ciutat de Barcelona, en tots els vessants, perquè actualment no n’hi ha cap d’aquestes característiques, i que ajudaria a analitzar tots els impactes del turisme. En tot cas, insisteix que l’informe que demana el Grup Popular potser es podria fer dintre d’uns anys, però no immediatament. Tanmateix, indica que això no vol dir que no es pugui fer una previsió de l’impacte que tindran les mesures preses. En aquest sentit, comenta que el 7 d’abril s’anunciava que l’IVI havia comprat la seu de l’editorial Salvat i, segons el diari Expansión, la moratòria afavoria, per primer cop en molts anys, que els edificis d’oficines de l’Eixample que surten a la venda no es destinin a usos hotelers. Comenta, doncs, que si l’informe que es demana s’hagués fet fa quinze dies hauria sortit esbiaixat perquè informacions com aquesta no hi constarien. Finalment, assenyala que els informes concomitants només es poden fer en casos molt determinats perquè els processos econòmics s’allarguen en el temps i cal esperar un període necessari per poder-los analitzar. A més a més, remarca que segurament les anàlisis que es facin en un futur demostraran que la mesura ha estat positiva perquè en determinats edificis s’instal·laran activitats no hoteleres i es crearan altres tipus de llocs de treball que no són fàcilment equiparables. Insisteix, doncs, en la dificultat extrema de fer qualsevol anàlisi. En tot cas, reitera que la moratòria està començant a donar resultats, que és el que pretenien, per tal que Barcelona mantingui el nivell de multiplicitat d’usos. El Sr. Mulleras pregunta si uns apartaments de luxe són millors per a l’activitat econòmica i per a l’activitat social d’una ciutat que un hotel, perquè això és el que diu que va fer el govern en el Deutsche Bank i el que faran a la casa Burés. D’altra banda, afirma que no és cert que no es pugui fer un informe econòmic i diu que és una irresponsabilitat prendre mesures com les que ha pres el govern sense fer informes de valoració de l’impacte econòmic. En aquest sentit, assenyala que el govern no pot disparar i després aturar-se a pensar. Afegeix que el govern té la responsabilitat de governar i que la responsabilitat implica que s’ha de valorar l’impacte de les mesures. Finalment, manifesta que el Sr. Colom, que ve del món universitari, sap que no és cert que no es puguin fer informes d’impacte i que no només és possible, sinó que és desitjable i necessari. El Sr. Colom assegura que el govern ha pensat abans d’actuar, que mesures com el PEUAT són beneficioses per a Barcelona i que els resultats són positius perquè és millor tenir diversitat en l’activitat que no tenir-ne, és millor que la ciutat NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3425 tingui multiplicitat d’usos que no pas que els barris es vagin desertitzant. D’altra banda, entén que qualsevol activitat, ja sigui turística, comercial o d’un altre tipus, genera impactes positius i negatius, i els experts consideren que és dolent que en una ciutat prevalguin uns usos per damunt de tots els altres. Pensa que aquesta situació no es dóna a Barcelona en general, però sí en algunes zones i, per tant, el PEUAT diferencia els barris segons les seves característiques. Assegura, doncs, que aquesta mesura tindrà beneficis per a la ciutat, com ja s’està demostrant, i que no allunya les inversions. En aquest sentit, assenyala que actualment hi ha més empreses i més inversió a Barcelona que no pas un any enrere, i preveu que alguns inversors que es pensaven que Barcelona només volia hotels han vist que també vol moltes altres activitats i acabaran venint. Quant al Deutsche Bank, assenyala que no és un problema de la moratòria, sinó urbanístic. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional 28. La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Refermar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la Dieta Mediterrània i explorar noves vies de col·laboració amb la Fundació Dieta Mediterrània així com altres entitats i institucions que es dediquin al seu impuls i divulgació per tal de fomentar els valors comercials, de consum i ambientals que promou. La llegeix el Sr. Blasi, i compta amb el suport dels Grups municipals: BnComú, CiU, C’s, ERC, PSC i PP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Vicepresidència aixeca la sessió a les 21,30 h. 3426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió extraordinària de 15 d’abril de 2016, aprovada el 18 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 d’abril de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i que certifica. També hi és present la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Santiago Alonso Beltrán. S’obre la sessió a les 09.32 hores. Compareixença del Govern municipal Única. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar quines accions s’han pres i quines es pensen prendre des de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la denúncia presentada per un professional sanitari del Centre Mèdic Pere Camps contra el regidor Josep Garganté i Closa, pels fets succeïts el passat 23 de març de 2016 en el marc d’una operació de la Guàrdia Urbana contra la venda ambulant a la ciutat. La presidenta dóna la benvinguda als assistents i recorda que la present comissió extraordinària es convoca a petició de CiU. Destaca que, anteriorment, el PP ja havia sol·licitat la convocatòria d’aquesta sessió, si bé en no comptar amb la majoria reglamentària, la proposta no va tirar endavant. Recorda els nous temps d’intervenció assignats a cada grup (un total de 18 minuts per al compareixent i de 9 minuts per a cada grup de l’oposició), que es van acordar per majoria, i llegeix el text de la sol·licitud de compareixença. El Sr. Pisarello fa una crida a la responsabilitat i a la prudència per part dels grups municipals, ja que s’està a punt de tractar un cas que és objecte d’un procediment judicial en curs i demana respecte vers les persones implicades. A més a més, considera que la present comissió no és l’espai adequat per emetre judicis paral·lels sobre el cas en qüestió. Constata que el govern té una responsabilitat en relació amb la Guàrdia Urbana i considera que, en aquest cas, la Guàrdia Urbana va actuar correctament quan, tan bon punt va detectar una possible infracció, va posar el cas en coneixement de la justícia. Assenyala que el govern ja ha reiterat en moltes ocasions que la Guàrdia Urbana presta un servei públic essencial i imprescindible per a la ciutat i que la seva feina, tot i que és molt necessària, de vegades és invisible i d’altres ingrata. Ara bé, també fa palès que si es produeixen males pràctiques o abusos, com podria passar en qualsevol altre servei públic, el govern és el primer interessat a iniciar una investigació i prevenir aquests tipus de comportaments a fi de protegir la ciutadania i de preservar el bon nom de la Guàrdia Urbana. Fent referència al cas sobre el que versa la compareixença, creu que l’objectiu fonamental no hauria de ser ni criminalitzar els venedors ambulants ni instrumentalitzar la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, assegura que el govern no acceptarà una impugnació global contra el cos policial, si bé sí que defensa la investigació puntual de fets concrets. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3427 El Sr. Forn explica que el seu grup ha sol·licitat aquesta compareixença per la gravetat de l’incident ocorregut el 23 de març. Afegeix que el fet que l’autor de les coaccions sigui un càrrec electe de l’Ajuntament suma gravetat a l’esdeveniment. Diu que tothom ha pogut constatar l’actitud prepotent i amenaçadora d’un regidor de l’Ajuntament que va instar el metge que havia atès un manter ferit a modificar un informe mèdic. Opina que l’actitud que delata l’enregistrament publicat pels mitjans de comunicació és més pròpia de sèries de televisió que no pas del que s’espera d’un càrrec públic. Cita la frase del regidor «Això ho podem arreglar en cinc minuts o en cinc hores» i fa referència a un article recent d’Emma Riverola que deia: «L’actitud de Garganté és incompatible amb la democràcia. Aquestes quatre hores i 55 minuts que ell pretén estalviar-se són la barrera que ens protegeix dels abusos del poder.» Expressa amb sorpresa que, l’endemà d’assabentar-se dels fets, el Sr. Garganté va afirmar, en una roda de premsa, que ho tornaria a fer. Mostra el seu acord amb el Sr. Pisarello pel que fa a deixar que la via judicial faci el seu camí i decideixi si es tracta d’una falta lleu o d’un delicte, si bé opina que els grups municipals han de respondre políticament davant d’un nou intent maldestre i malintencionat de desprestigiar la feina de la Guàrdia Urbana. Fa notar que no és el primer cop que això succeeix, ni tampoc la primera vegada que el seu grup ho denuncia. Recorda que el Sr. Garganté es presenta com el defensor dels manters i de les persones vulnerables i sense veu. Ara bé, opina que amb accions com aquesta no fa cap favor a aquests col·lectius, sinó que explicita que els utilitza per assolir finalitats polítiques pròpies. Dirigint-se al govern, l’acusa d’haver insinuat que aquest cas només incumbeix un metge i un regidor, i no pas l’Ajuntament. Demana al Sr. Pisarello que aclareixi aquesta postura i es pregunta si l’ha interpretada malament, ja que no hi està gens d’acord. Pregunta al govern quan i com es va informar l’Ajuntament dels fets; què va fer el govern després de conèixer els fets; a instàncies de qui es van realitzar les actuacions i diligències policials; si es va prendre declaració al Sr. Garganté; si en la reunió entre el comissionat i el gerent de l’àrea del matí del dimarts 29 de març es van donar instruccions a la Guàrdia Urbana perquè no continués la pràctica de diligències per evitar prendre declaració al Sr. Garganté i per ordenar la remissió de l’atestat tal com estava en aquell moment; com pot ser que els grups polítics no tinguessin coneixement d’uns fets tan greus fins passades dues setmanes de l’incident; quines iniciatives ha adoptat el govern municipal per esclarir els fets, i què pensa fer el govern amb les demandes presentades pels sindicats policials, Sapol, UGT, CCOO i l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana que sol·liciten que l’Ajuntament es personi a la causa. Creu que les declaracions per part del govern d’amor etern a la Guàrdia Urbana són molt boniques, però opina que el que cal és prendre decisions clares i ràpides. Lamenta que passessin dies entre l’incident i les primeres declaracions del govern al respecte, que no van arribar fins que l’alcaldessa no va ser preguntada a Madrid sobre els fets. Demana al govern que actuï, que doni suport explícit a la Guàrdia Urbana i que es personi a la causa, atès que considera que s’han intentat manipular uns fets de manera deliberada a través de l’amenaça amb l’objectiu de desprestigiar una institució de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, anuncia que, a la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, CiU presentarà una proposició de suport a la Guàrdia Urbana i demanarà la reprovació del Sr. Garganté. La Sra. Mejías es refereix a la crida a la responsabilitat i la prudència del Sr. Pisarello, i recorda que això és exactament el mateix que C’s exigeix, des de fa molt de temps, al govern. Afegeix que l’oposició també exigeix respecte per part dels membres del consistori envers la institució municipal pel que fa al comportament dels regidors i a evitar l’abús de les seves atribucions, i es dirigeix especialment a aquells que, en múltiples ocasions, han desautoritzat i menystingut la Guàrdia Urbana. Creu que ha arribat el moment d’exigir, no ja responsabilitats judicials, sinó responsabilitats polítiques a aquells que han fomentat la situació actual de desordre a la ciutat de Barcelona i que ha servit per l’aprofitament polític 3428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 d’alguns. Demana que l’actitud dels regidors de l’Ajuntament sigui respectuosa amb la institució i amb tots els grups que en formen part. Fa palès que els regidors, com qualsevol altre càrrec públic, ostenten una posició de referència vers els altres ciutadans i, sobretot, vers els seus votants, motiu pel qual han de mantenir una actitud digna i de respecte cap a la institució. Posa en dubte que els barcelonins que hagin vist l’escena de l’incident se sentin representats per les actituds dels regidors. Així mateix, opina que el silenci clamorós per part del govern és una manera molt curiosa de defensar els serveis públics. En aquest sentit, constata que no es va sentir cap declaració per part del govern respecte la situació del metge i l’actuació de la Guàrdia Urbana fins molts dies després de l’incident intimidatori. Fa palès que els membres de l’Ajuntament haurien de ser els primers interessats a defensar els serveis públics i creu que el fet que un membre de l’Ajuntament intimidi i coaccioni un funcionari de la sanitat pública és una manera molt curiosa de fer-ho. Paral·lelament, creu que també és molt curiós que es defensin els serveis públics desacreditant sistemàticament la Guàrdia Urbana. Tot seguit, se suma a la petició perquè el govern es personi a la causa en defensa de la Guàrdia Urbana, un cos que mereix el respecte de l’Ajuntament. Fa palès que aquesta situació no ha arribat per casualitat i recorda que el Sr. Recasens ha hagut de comparèixer a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en nombroses ocasions com a conseqüència d’una política de seguretat que ha fomentat el desordre i que ha donat ales a aquells que utilitzen els col·lectius desavantatjats per obtenir rèdit polític i promocionar-se personalment. Desaprova la participació de regidors en manifestacions il·legals, com ara l’anomenat «mercat rebel», davant de la passivitat de l’Ajuntament. Constata que aquesta conjuntura ha acabat produint situacions de crisi amb agents policials i immigrants que es dediquen a la venda ambulant lesionats. Diu al Sr. Pisarello que aquesta situació de desordre és imputable al govern, ja que no ha pres les mesures necessàries per evitar-la. Expressa la seva perplexitat davant del fet que un regidor abusi de la seva condició política i que s’exigeixi la presència de regidors en interrogatoris policials o en un jutjat, atès que suposa una intimidació als funcionaris de justícia. Reitera que és indignant que es manipulin els col·lectius més vulnerables per obtenir rèdit polític. Destaca la contradicció entre el comportament intimidatori d’un membre d’un grup polític i les exigències d’aquest mateix grup de lluita contra la violència. Creu que és fonamental que aquest incident no passi inadvertit i en destaca la seva gravetat. Proposa que el codi ètic que està redactant el govern inclogui l’exigència de responsabilitats polítiques, cosa que és independent de les responsabilitats judicials. En aquest sentit, demana que es vetlli perquè els regidors, que tenen una important repercussió pública i que es deuen a tots els ciutadans, es comportin dignament. Insta el govern a assumir responsabilitats i, sobretot, a prendre decisions i a presentar la seva compareixença a la causa en defensa de la dignitat d’un cos policial que ha estat desautoritzat en múltiples ocasions. Conclou que la diferència entre les responsabilitats polítiques i les judicials queda palesa en la següent dita antiga: «Davant de l’abús de poder sempre quedarà la justícia.» El Sr. Coronas assegura que el Grup d’ERC no vol fer judicis paral·lels sabent que hi ha un procediment judicial en curs i expressa la seva sorpresa davant de la incoherència que mostren alguns grups que en determinats casos opten per la presumpció d’innocència i la separació de poders i, en canvi, en aquesta ocasió no ho fan. Expressa el suport d’ERC a la Guàrdia Urbana sempre i quan la seva intervenció sigui correcta i comunica que, partint del supòsit que al metro de Drassanes es va produir una agressió, la informació de què disposa confirma que l’actuació de la Guàrdia Urbana va ser correcta. Fa una crida a la reflexió i destaca que no s’està fent cap favor als manters instrumentalitzant-los políticament, ja sigui en un sentit o en un altre. Constata que fa mesos que això succeeix i desaprova totalment que s’utilitzin col·lectius per fer política a les institucions. També expressa el seu desacord amb animar els NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3429 immigrants a dur a terme una activitat il·legal, atès que si reben sentències en contra se’ls dificultarà el camí cap a la seva regularització a Catalunya. Diu que voldria veure la mateixa empenta que alguns grups i entitats han demostrat a l’hora d’animar els immigrants a participar al mercat rebel, però destinada a acompanyar-los a l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) i als Serveis Socials, i a fer el seguiment de les mesures acordades per accedir als plans d’ocupació i serveis bàsics de l’Ajuntament. Constata que hi ha hagut instrumentalització i mentides per part de tothom. Recorda que els representants dels manters i algunes entitats que els donen suport van assegurar que no se’ls va informar de les conclusions de la Taula de Ciutat, cosa que desmenteix. Explica que, una setmana enrere, es va reunir personalment amb representants dels manters i de l’Espai de l’Immigrant, que van desmentir aquestes declaracions, si bé lamenta que no ho hagin fet formalment. Això sí, explica que un dels representants dels manters va reconèixer que això no era cert en el programa de Catalunya Ràdio La vida. D’altra banda, destaca que hi ha grups municipals que habitualment demanen dimissions en funció del color polític. A tall d’exemple, constata que no s’han demanat dimissions amb el mateix èmfasi pel cas de la Sra. Barberá o del ministre Soria, que finalment ha dimitit. Lamenta que s’hagi organitzat un circ al voltant de l’Ajuntament per temes com aquest, quan s’hauria pogut enllestir la polèmica amb una actuació més decidida per part de l’alcaldessa, cosa que hauria permès centrar tots els esforços en aspectes més rellevants per a la ciutadania. La Sra. Andrés respon al Sr. Coronas que el cas que els ocupa és molt important, no només per si sol, sinó perquè forma part d’un seguit d’esdeveniments vinculats a l’honorabilitat de la Guàrdia Urbana. Aprofita per expressar el suport total del seu grup a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que d’aquí dos anys celebrarà 275 anys, i que no només forma part de l’estructura municipal, sinó que també està perfectament integrada a la vida de la ciutat. Fa notar que la Guàrdia Urbana està present en moments especialment crítics per a la ciutat (com ara situacions d’emergència, apagades, atemptats, enfonsaments, accidents i grans esdeveniments culturals, esportius, cívics i ciutadans), forma part de la vida dels barris i de les persones, participa i actua com a intermediari en conflictes privats, s’encarrega de la seguretat vial i, a més, és garant del compliment de les normes que s’elaboren des de l’Ajuntament (tant a través del Plenari com a través dels decrets de l’alcaldessa). Insisteix que la Guàrdia Urbana forma part de la ciutat de Barcelona i assenyala que la ciutadania la valora positivament, ja que, com a regidora de districte, ha parlat amb molts ciutadans que demanen més presència de la Guàrdia Urbana i no pas que es desmantelli ni que hi hagi menys agents. En aquest sentit, demana que els grups polítics confiïn en la Guàrdia Urbana de la mateixa manera que ho fa la ciutadania. Lamenta que, darrerament, s’hagi assistit a un fenomen impropi de la institució: la desacreditació sistemàtica del cos policial des d’una visió reduccionista que pretén definir la Guàrdia Urbana des de la vessant estrictament repressiva o repressora. Recorda que la Guàrdia Urbana té moltes altres funcions i, a més, compta amb una valoració positiva per part dels ciutadans. Això sí, puntualitza que es poden produir fets esporàdics menys positius, tal com pot passar en qualsevol altra professió. Referint-se al cas objecte d’aquesta compareixença, apunta que el govern té l’obligació de garantir que la funció pública mantingui la seva presumpció de legalitat i de bona fe. Creu que el simple fet que l’alcaldessa hagi fet declaracions respecte aquest cas demostra la importància de l’incident. D’altra banda, diu al Sr. Garganté que la condició de regidor es té sempre i obliga a actuar amb una actitud responsable amb la institució de la qual es forma part. Recorda que tots els regidors formen part de la institució perquè volen i els demana que actuïn amb lleialtat, encara que sigui des d’una lleialtat crítica. Manifesta que tots els treballadors públics, tal com ha expressat la CUP moltes vegades en diverses sessions d’aquesta comissió, han de comptar amb seguretat jurídica a l’hora de fer la seva feina, i anuncia que el seu grup presentarà, a la 3430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, una proposició en aquest sentit. La Sra. Esteller considera extremadament greu que un regidor utilitzi el seu càrrec per incriminar el cos de la Guàrdia Urbana a través de la pressió a un metge. No vol emetre judicis paral·lels, ja que és conscient que la causa judicial està en tràmit. Lamenta l’absència de l’alcaldessa, que és la cap de la Guàrdia Urbana i, per tant, màxima responsable de seguretat, que considera que hauria de donar la cara i trencar aquest silenci que es repeteix cada vegada que hi ha un conflicte en matèria de seguretat a la ciutat. Constata que tothom ha pogut veure en el vídeo com el regidor Garganté pressiona un metge del CUAP Peracamps perquè modifiqui un informe mèdic a fi d’incriminar la Guàrdia Urbana. Pregunta si el govern té coneixement sobre si, posteriorment, el Sr. Garganté va anar al Clínic i va aconseguir una declaració d’un metge per la qual es va aixecar una acta d’un informe de lesions. Exigeix a l’Ajuntament que doni suport a la Guàrdia Urbana i subratlla que aquest fet es produeix com a conseqüència d’un seguit de denúncies per part del PP, de l’enfortiment del col·lectiu dels manters i de l’actuació d’un regidor que ha emparat aquesta causa il·legal al carrer i que ha desautoritzat el cos policial. Lamenta que ni l’alcaldessa ni el comissionat ni cap responsable de seguretat hagin brindat el seu suport explícit a la Guàrdia Urbana. D’altra banda, insta l’alcaldessa a pronunciar-se i a comparèixer a l’Ajuntament per personar-se a aquesta causa i desaprova que es limiti a dir que les imatges del vídeo no són agradables. En aquest sentit, reclama a la Sra. Colau que faci valoracions polítiques i no personals. Es pregunta si la Sra. Colau va valorar que s’estava atribuint a la Guàrdia Urbana un fet que podria ser causa d’un delicte i si va copsar que un regidor de l’Ajuntament estava utilitzant el seu càrrec per incriminar uns agents. Pregunta a l’alcaldessa quan va tenir coneixement dels fets; per quins motius no compareix a la present comissió; quines decisions va prendre després d’assabentar-se de l’incident i quins acords es van adoptar en l’àmbit de la Guàrdia Urbana; per què es va decidir que la denúncia la interposés el metge; quines directrius va donar el govern al respecte, i per què l’Ajuntament no va presentar cap acusació particular. Recorda que el PP va sol·licitar una compareixença del govern en la qual es presentés una còpia de l’atestat policial, la declaració judicial del metge, declaracions testimonials (en el cas que se’n produïssin), els informes emesos, la còpia dels enregistraments i d’altres documents rellevants del procés judicial. Amb tot, explica que el Sr. Pisarello els va informar que el govern no podia aportar aquesta documentació perquè l’Ajuntament no forma part de la causa. Reclama, doncs, que l’Ajuntament formi part de la causa i pugui tenir coneixement de tots els fets en primera persona, per després poder traslladar aquesta informació a la resta dels grups. El Sr. Garganté denuncia la persecució que pateix el col·lectiu de venedors ambulants per part del cos de la Guàrdia Urbana, ordenada pel govern vigent, i la criminalització del mateix col·lectiu per part dels mitjans de comunicació oficials públics i privats, en la seva fal·lera de convertir una qüestió social en un problema de seguretat i ordre públic. En relació amb els fets ocorreguts al CUAP Peracamps, quan un venedor ambulant va patir una lesió a la cama arran d’una corredissa i batussa generada per una unitat de paisà de la Guàrdia Urbana, exposa que la persona ferida va ser traslladada a collibè per un company seu fins al centre mèdic. Recorda que aquest fet ha generat una denúncia contra Esteban, un representant del col·lectiu Tras la Manta, i contra ell mateix. Fa palès que tant el representant de Tras la Manta com ell mateix han demanat que el metge torni a visitar el ferit sense presència policial, atès que el ferit així els ho ha sol·licitat. Afegeix que el ferit va explicar uns fets que no van quedar reflectits a l’informe mèdic i que en sol·licita la seva inclusió. Recorda que el síndic de greuges va comparèixer al Parlament de Catalunya per presentar l’Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura del 2015, on s’alerta que els NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3431 reconeixements mèdics de les persones privades de llibertat sovint es fan en presència de la policia o d’altres funcionaris de custòdia i es remarca que en el cas de centres d’atenció d’urgències i de l’àrea de custòdia aquesta pràctica és sistemàtica. Assegura que el venedor ambulant no va estar detingut en cap moment i, per tant, matisa que els responsables de la vulneració de drets són els agents policials que van romandre dins la sala durant la consulta a la persona ferida. Informa que el metge no va tornar a visitar el ferit sense presència policial, tal com ell mateix li va reclamar, motiu pel qual hi ha una queixa al CUAP Peracamps signada per una veïna i pel mateix ferit, que diu el següent: «El doctor J. Lague es nega a modificar l’informe d’alta amb relació als fets que han originat la lesió del peu i turmell de Modou Bah. El pacient fa constar que ha caigut per les escales a causa d’una actuació policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Sense traductor a la consulta.» A continuació, es dirigeix al Sr. Recasens, a qui recorda, en primer lloc, que La Vanguardia del 9 d’abril de 2016 publicava les informacions següents: «La cúpula de la Urbana es va reunir d’urgència per avaluar la situació perquè tenia dubtes sobre què fer amb el vídeo. En aquesta trobada van assistir el mateix Amadeu Recasens, el gerent de la policia municipal, Jordi Samsó, i el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez. La primera possibilitat era denunciar el regidor i aportar el vídeo com a prova. I la segona, preguntar al metge si s’havia sentit coaccionat i instar-lo a presentar una denúncia.» Pregunta si aquesta informació és certa i, en cas afirmatiu, quin dia es va produir la reunió, qui hi va participar, on es va celebrar i quines decisions es van prendre. En segon lloc, formula les preguntes següents al Sr. Recasens: quin dia s’incoen les diligències de la Guàrdia Urbana 226603/16? Quan es va incorporar el vídeo de la conversa entre el metge i els dos denunciats, filtrat a El Periódico, a les diligències? És habitual que una persona no detinguda sigui assistida per un metge amb la Guàrdia Urbana present? ¿El cos de la Guàrdia Urbana té coneixement de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària del Departament de la Generalitat de Catalunya aprovada el juny del 2015 i que indica «preservar la privacitat i la intimitat mentre la persona és atesa per un professional mèdic» i «decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris» i, en concret, detalla que «la persona té dret a ser informada de la possible presència de professionals no directament relacionats amb l’acte assistencial (investigadors, estudiants o altres professionals) i pot acceptar o no aquesta presència»? ¿El cos de la Guàrdia Urbana té coneixement del Protocol d’Istanbul, assumit per les Nacions Unides i el Consell d’Europa i que indica que no hi hagi cap agent policial durant la visita mèdica? Per què aquell dia es va identificar tothom que va aparèixer al CUAP Peracamps per acompanyar un venedor ambulant? Per què hi havia presència policial dins el CUAP Peracamps si no hi havia cap detingut? Per què a l’atestat policial no consta la queixa presentada per una veïna i pel ferit al CUAP Peracamps? Coneix qui ha filtrat el vídeo de la conversa a El Periódico i ha obert el govern una investigació al respecte? Recorda que a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del mes de març, el seu grup va demostrar amb fotografies que, en una actuació del 21 de febrer, tots els agents (menys un) de la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana anaven sense identificar, en contra del que diuen els protocols i reglaments, i es pregunta si el govern n’ha obert una investigació al respecte. Constata que, els dies 23 i 24 de març, unitats de paisà de la Guàrdia Urbana van realitzar actuacions contra els venedors ambulants que van generar pànic i corredisses i que van comportar topades i caigudes vora el metro de Drassanes. Pregunta al comissionat si troba que aquesta mena d’actuacions són proporcionades i si pensa continuar donant ordres perquè es generin corredisses i caigudes. També fa palès que el 13 d’abril el mitjà La directa va publicar un vídeo on se sent, segons el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, un membre de paisà de la Guàrdia Urbana dient a un venedor ambulant: «Callarse. No tienes papeles, cállate. La policía hace lo que tiene que hacer. Tú te callas». Pregunta si s’ha obert una investigació al respecte. 3432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Manifesta que ha arribat l’hora d’acabar amb l’opacitat, la impunitat i els abusos d’autoritat de certs agents de la Guàrdia Urbana i insta el comissionat a fer-ho possible. Fa palès que, de moment, tot continua igual, com el Reglament de medalles del cos policial, que es remunta a l’època franquista, concretament al 1976, i recorda que les primeres eleccions sota democràcia constitucional i monàrquica no van arribar fins el 1979. En aquest sentit, lamenta que, en 37 anys, ni el PSC, ni ICV-EUiA, ni ERC, ni CiU ni BeC no hagin tingut temps de modificar un reglament franquista. Creu que aquest fet il·lustra a la perfecció l’immobilisme actual. Dirigint-se a qui exigeix la seva dimissió com a càrrec públic, diu que qualsevol dels companys de la CUP hauria actuat de la mateixa manera i que qualsevol persona que defensi la confidencialitat entre un metge i un pacient hauria fet el mateix. Conclou la seva intervenció amb la frase següent: «No passareu, passarem nosaltres». El Sr. Pisarello informa que el govern va conèixer els fets en el moment en què es van realitzar les diligències, que el divendres el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va emetre declaracions sobre el cas i que la directriu del govern és molt clara i es resumeix en dos conceptes: prudència i màxim respecte per l’actuació judicial. Critica que alguns grups de l’oposició no mostrin aquest respecte. Considera que avançar-se a un judici és una instrumentalització de la Guàrdia Urbana, dels metges, dels manters i de la funció de l’oposició política. Explica que moltes de les reunions que els portaveus han esmentat no es van produir en el format que insinuen. Considera que l’oposició de dretes voldria, un cop més, sentir que el govern no defensa la Guàrdia Urbana, si bé insisteix que el govern ja ha dit per activa i per passiva que la Guàrdia Urbana va actuar correctament perquè va posar la infracció en coneixement de la justícia. Reitera que els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona presten un servei públic imprescindible ja que garanteixen la seguretat de la ciutat i, per tant, el govern valora la seva tasca. Reconeix que es tracta d’una tasca poc reconeguda, invisible i ingrata. Ara bé, tot i el seu suport explícit, opina que el govern no té cap raó per sumar- se a la denúncia, atès que, com ja va explicar el mes de juny, es van modificar els criteris de personació de l’Ajuntament i, en el context d’aquest cas concret, qui pot personar-se com a acusació particular és el metge. Matisa que l’Ajuntament, pel que fa a aquest cas, no és una part perjudicada i que, per tant, simplement respectarà l’actuació de la justícia. Subratlla que la Fiscalia ja s’encarrega de representar l’interès general. D’altra banda, assenyala que el govern també és conscient que si es produeixen actes per part de la Guàrdia Urbana que suposen vulneracions de drets humans o que responen a males pràctiques, el govern és el primer interessat a actuar-hi en contra. Mostra la seva sorpresa pel fet que el Sr. Garganté denunciï els mitjans de comunicació i al mateix temps els atribueixi plena credibilitat. Fa palès que hi ha drets bàsics, com ara el dret a la intimitat en la relació metge-pacient (especialment en casos en què el pacient es troba en situació de vulnerabilitat) i diu que coneix plenament el Protocol d’Istanbul. Tanmateix, destaca que tots els indicis amb què compten actualment apunten cap a una actuació correcta per part dels professionals implicats, sense la vulneració de cap dret. Ara bé, assegura que si el judici demostrés el contrari, el govern ho reconeixeria, de la mateixa manera que demana al Sr. Garganté que rectifiqui, si escau. Desmenteix que la política en matèria de seguretat no hagi canviat i, a tall d’exemple, esmenta el nomenament del comissionat (una referència mundial en l’àmbit de l’ètica policial) i la dotació de més autonomia a la Comissió d’Afers Interns de la Guàrdia Urbana, que actualment depèn directament del comissionat. Destaca que es tracta de canvis que s’han produït en benefici d’aquells ciutadans que es troben en situació de vulnerabilitat i en benefici de la Guàrdia Urbana, que participa d’aquests canvis i que és la primera interessada que no es produeixin causes judicials ni impugnacions globals per raons partidistes. En aquest sentit, expressa el seu acord amb el Sr. Coronas, ja que creu que defensar els drets dels NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3433 col·lectius vulnerables és legítim, si bé rebutja rotundament la seva instrumentalització. Conclou que el fet que hi hagi regidors electes que animen els manters a organitzar mercats il·legals cada diumenge perjudica el col·lectiu i no ajuda els manters a regularitzar la seva situació. El Sr. Forn torna a preguntar si en una reunió entre el comissionat i el gerent de l’àrea celebrada el 29 de març es van donar instruccions a la Guàrdia Urbana perquè no continués la pràctica de diligències i evitar així prendre declaració al Sr. Garganté. Constata que és una pregunta molt clara, directa i senzilla que només requereix un «sí» o un «no» com a resposta. Pel que fa a la crítica sobre els grups que manipulen, assegura que el seu grup simplement s’ha fet ressò d’un fet que ha aparegut als mitjans de comunicació i que hauria preferit conèixer a través del govern. Es pregunta si els mitjans de comunicació són manipuladors atès que tots coincideixen a atorgar una gran importància a aquests fets. Opina que no és una qüestió irrellevant, ja que l’incident implica un regidor de l’Ajuntament de Barcelona que coacciona i amenaça un metge perquè modifiqui un informe mèdic per inculpar la Guàrdia Urbana. Retreu al Sr. Pisarello que hagi comentat que el que voldria CiU és que el govern no defensés la Guàrdia Urbana, i insta el govern a utilitzar tots els instruments que té al seu abast per defensar el cos policial, incloent la presentació d’una acusació particular. Critica contundentment que el govern s’inhibeixi davant de l’evidència que un regidor hagi intentat carregar una responsabilitat a la Guàrdia Urbana a través de la coacció. Fa notar que una institució com la Guàrdia Urbana ha estat atacada per un regidor i, sense entrar en qüestions jurídiques, assenyala que hi ha mitjans que asseguren que el Col·legi de Metges afirma que el manter va estar a soles amb el metge. Recorda que la denúncia l’ha interposat un metge que s’ha sentit coaccionat per l’actuació d’un regidor de l’Ajuntament pel que fa a un tema que fa molt de temps que no s’ha solucionat: el de la venda ambulant. En aquest sentit, critica que el govern llenci pilotes fora i defugi responsabilitats polítiques. Reitera que el seu grup només demana responsabilitats polítiques i que no vol entrar ni en la tasca d’investigació del jutge ni en l’anàlisi de l’atestat. Conclou que l’actuació del govern sobre aquests fets és molt sospitosa i que, per damunt de l’aritmètica de representació de grups polítics a l’Ajuntament, s’hauria de defensar la institució i els seus treballadors. Finalment, lamenta que les actuacions polítiques del govern no vagin en aquesta línia. La Sra. Mejías diu al Sr. Pisarello que sembla que el seu grup no sigui conscient que constitueix el govern de la ciutat de Barcelona, atès que continua traslladant les responsabilitats als grups de l’oposició. Assegura que l’oposició, precisament, està duent a terme la seva funció de control del govern. Manifesta que el govern és qui té una responsabilitat directa en aquesta qüestió, especialment perquè creu que les situacions de conflicte i risc per als agents de la Guàrdia Urbana que es generen a la ciutat són conseqüència de la política de seguretat impulsada pel govern. No posa en dubte el reconeixement professional del Sr. Recasens, que defineix com a gran teòric reconegut mundialment, però sí que indica que els fets posen en evidència que les seves polítiques en matèria de seguretat a l’Ajuntament de Barcelona són errònies, ja que el Sr. Recasens és la persona que més vegades s’ha vist obligada a comparèixer en aquesta Comissió per donar explicacions sobre el desordre i la impunitat que es produeix com a conseqüència de l’incompliment de l’Ordenança de civisme i, en aquest cas en particular, com a conseqüència d’un abús de funcions per part d’un regidor de l’Ajuntament. Insisteix que la finalitat de l’oposició és demanar explicacions a qui té la responsabilitat. Critica que el govern no actuï i calli i que, quan se li exigeixen responsabilitats, es dediqui a culpar els grups de l’oposició i a acusar-los d’instrumentalitzar-ho tot: la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament, els col·lectius desavantatjats, etc. Nega que aquesta sigui l’actitud de l’oposició i reitera que ella s’està limitant a demanar explicacions. 3434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Dirigint-se al Sr. Garganté, afirma que desconeix les declaracions i lleis internacionals de drets humans que prohibeixen que un membre de les forces de seguretat estigui present en una revisió mèdica, però assegura que, si bé la seva presència seria una irregularitat, també ho és que els regidors de la CUP anessin a les comissaries a fer fotografies i a intimidar els membres de la Guàrdia Urbana mentre prenien declaració als detinguts. Diu al Sr. Garganté que exigeixi el respecte que està exigint a la Guàrdia Urbana també al seu propi grup. Insisteix que s’ha produït una situació anòmala que exigeix responsabilitats polítiques i no jurídiques a qui, abusant de les seves funcions, ha intimidat i coaccionat a funcionaris públics. A tall de conclusió, diu al Sr. Garganté que no sap si passarà o no, però fa notar que això ho decidirà un jutge quan dictamini si procedeix inhabilitar-lo del seu càrrec públic. El Sr. Coronas es disposa a aclarir a la Sra. Mejías per què es parla de judicis paral·lels: indica que les preguntes que ha formulat el Sr. Garganté semblen preparades pel lletrat de la defensa i que les que formula el Sr. Forn sembla que provinguin del lletrat de l’acusació, cosa que ha transformat el debat polític en un judici paral·lel. D’altra banda, desaprova que en una comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció s’esmentin noms propis de persones implicades en un judici en curs i constata que s’està incomplint la Llei orgànica de protecció de dades. Diu que si ell fos una de les persones citades, segurament se sentiria molest i es plantejaria presentar una denúncia. Recorda l’existència d’una nota de premsa en què el Col·legi de Metges afirma que el pacient i el metge van estar sols l’estona suficient com perquè el pacient pogués modificar la seva declaració lliurement. Insisteix que la seva responsabilitat com a regidors i servidors públics és treballar per solucionar els problemes de la gent i oferir oportunitats a tothom. Creu que per exercir aquesta tasca cal intel·ligència i esperit pràctic. En aquest sentit, proposa preguntar-se què ajuda els manters, i fa palès que el que fa mesos que estan fent els grups polítics en les comissions no els ajuda en absolut. També es pregunta què garanteix que els serveis municipals com la Guàrdia Urbana funcionin òptimament, i opina que el que s’està fent actualment no ajuda a assolir aquest objectiu, mentre que presentar una proposta perquè la Unitat de Règim Interior no depengui directament del cap de la Guàrdia Urbana, sinó que depengui de l’alcaldia o de la direcció política, sí que és útil. En aquest sentit, recomana a tothom i, especialment, al Sr. Garganté, que es passi de la protesta a la proposta. Conclou que el Sr. Garganté porta dues paraules escrites a les mans: amor a la dreta i odi a l’esquerra. Li recomana que es posi amor a l’esquerra, ja que considera que si s’actua des de l’amor, de manera intel·ligent i pràctica, possiblement es podran solucionar problemes en comptes de generar incendis. La Sra. Andrés reitera que l’objectiu del seu grup no és emetre judicis paral·lels i critica que la present compareixença sembli un judici en tota regla. Recorda que la feina dels regidors és vetllar per la seguretat jurídica dels treballadors públics. En aquest sentit, creu que tots els treballadors públics haurien de comptar amb les eines necessàries per poder dur a terme la seva feina de manera òptima, sense sentir-se qüestionats. També creu que l’objectiu dels regidors és intentar solucionar problemàtiques socials, com ara la dels immigrants sense papers que s’han de guanyar la vida d’alguna manera. Considera que no es pot considerar «normal» que els immigrants sense papers es guanyin la vida mitjançant la pràctica d’una activitat il·legal, recollida pel Codi penal perquè consisteix en la venda de productes falsificats i recollida també a les normatives municipals com a ús indegut de l’espai públic. Constata que no és correcte enganyar-los tot dient-los que aquesta activitat està bé, ja que genera conflictes que no només afecten l’ordre públic, sinó que a més els perjudica a ells mateixos. Afegeix que el que encara és més greu és que aquestes persones acaben depenent de tutors que defensen els seus drets, en comptes de parlar per si mateixes i de guanyar-se la vida amb dignitat. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3435 Argumenta que la funció de l’Ajuntament és procurar un servei públic respectuós, digne i legal, i vetllar perquè els ciutadans dirigeixin la seva vida per si mateixos. Demana a tots els regidors que compleixin amb la condició del seu càrrec i que, en comptes de perdre el temps interpel·lant-se els uns els altres, estableixin una normativa i un codi ètic clar. Conclou que la valoració de la seva funció correspon a la ciutadania, i no als partits polítics. La Sra. Esteller retreu al Sr. Pisarello que hagi dit que el govern no s’ha personat a la causa perquè, en aquest cas, l’Ajuntament no és una part perjudicada. Constata que el cas afecta directament un regidor, el Sr. Garganté, que va intentar imputar un presumpte delicte a la Guàrdia Urbana. Fa palès que l’alcaldessa és la cap de la Guàrdia Urbana i qui lidera la responsabilitat de l’Ajuntament en matèria de seguretat. En aquest sentit, es pregunta si el govern no vol tenir coneixement de la implicació i de les conseqüències d’aquestes accions. Pregunta al govern per què calla, per què no se suma a la demanda com acusació particular i per què actua amb passivitat. Apunta que potser ho fa per interès polític o perquè ha d’aprovar una modificació pressupostària. Demana explicacions al Sr. Pisarello, atès que opina que és inaudit que el govern, que ha competit amb la CUP tant abans com durant el mandat vigent per instrumentalitzar la Guàrdia Urbana i, en moltes ocasions, valorar-la pejorativament, ara no es pronunciï. Insisteix que hi ha responsabilitats polítiques en joc, a banda de les responsabilitats judicials, que corresponen a l’àmbit de la justícia i en les quals no vol entrar. D’altra banda, pregunta al Sr. Garganté si se sent satisfet amb les seves accions i si les tornaria a repetir. Li recorda que el vídeo mostra unes imatges en què el Sr. Garganté coacciona un metge per incriminar la Guàrdia Urbana per un fet que no es va produir. Manifesta que el govern té l’obligació de defensar la Guàrdia Urbana i el metge (en tant que funcionari públic) que ha resultat desprestigiat, en comptes de defensar la CUP. Insisteix que està demanant responsabilitats polítiques i no pas penals al Sr. Garganté. Apunta que les accions dutes a terme pel Sr. Garganté impliquen, presumptament, la seva inhabilitació, una decisió que deixa en mans de la justícia. Recorda que el Grup del PP ha presentat una proposta de declaració institucional a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció per donar suport a la Guàrdia Urbana. Conclou que és fonamental que l’entitat responsable de la seguretat de la ciutadania i de la defensa dels seus drets i llibertats compti amb el suport del seu Ajuntament i del govern. En aquest sentit, recrimina el silenci de l’alcaldessa, que no ha comparegut en aquesta sessió de la Comissió, i li pregunta al Sr. Pisarello el perquè de l’absència de la Sra. Colau. Finalment, assenyala que el Sr. Pisarello no ha contestat les preguntes formulades en el primer torn d’intervencions, especialment la que versava sobre una possible reunió produïda després de l’incident, i li exigeix explicacions. El Sr. Garganté insta el Sr. Pisarello a contestar si la informació publicada per La Vanguardia és certa, cosa que ha preguntat en cinc ocasions. Així mateix, lamenta que el govern no hagi respost cap de les dinou preguntes que ha plantejat en la seva intervenció anterior. Fent referència a la intervenció que intenta fer creure que els venedors ambulants no decideixen per si mateixos, sinó que algú els diu el que han de fer, és caure en una actitud paternalista. Insta els regidors i regidores a parlar amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i a preguntar-los qui pren les decisions i com. Explica que les decisions sempre les prenen els venedors mateixos, incloses la iniciativa del mercat rebel i altres propostes plantejades pel mateix Sindicat en la Taula de Ciutat, i que el govern no ha recollit. Demana que es vagi amb compte amb el to paternalista i que no es tracti les persones com si no tinguessin ús de raó. Informa que les persones que donen suport a aquest col·lectiu es limiten a acompanyar-los un cop han pres les seves decisions simplement perquè són la part 3436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 més feble de l’equació. Lamenta que alguns es dediquin a criminalitzar i perseguir els venedors ambulants. Responent a la regidora del PP, li recomana que miri la roda de premsa de la CUP, que li servirà per esclarir els interrogants que ha plantejat. Quant a la intervenció de C’s, informa que a la sanitat pública hi ha molta precarietat laboral i que no tots els metges són funcionaris. Aprofita per recomanar a la premsa que investigui aquesta circumstància i comenta que no s’han de prendre per bones totes les informacions que publica La Vanguardia, com ara que el metge que va visitar el venedor ambulant és funcionari. En aquest sentit, convida tothom a contrastar la informació. Finalment, retreu a la Sra. Mejías que desconegui si existeixen protocols internacionals o normatives sobre la confidencialitat en la relació metge-pacient i, en tot cas, davant la desconeixença, l’insta a callar. El Sr. Pisarello reitera que el govern és el principal interessat a esclarir els fets produïts. Explica que el comissionat va comparèixer immediatament després de l’ocurrència dels fets i que l’alcaldessa també en va fer declaracions al respecte. Fa palès que no a tots els regidors els han agradat els termes en què s’han produït aquestes declaracions, que resumeix com a una crida a la prudència i al respecte de l’actuació judicial. Argumenta que la decisió de judicialitzar aquest cas és el que permetrà que el jutge pugui dur a terme la seva instrucció amb la màxima llibertat possible. Especifica que quan el govern afirma que l’Ajuntament no està directament perjudicat pels fets, ho fa des de la perspectiva jurídica. Confia en l’actuació de la justícia i assegura que tothom està interessat a esclarir aquesta situació, amb una finalitat triple: que la Guàrdia Urbana pugui exercir les seves funcions en bones condicions, que es respectin els drets del col·lectiu dels venedors ambulants i que es puguin oferir alternatives a un fenomen d’exclusió social tot protegint el comerç i sense criminalitzar col·lectius vulnerables. Repeteix que el govern confia plenament en la tasca de la Guàrdia Urbana, una tasca molt difícil, especialment tenint en compte que la problemàtica social dels manters no es pot resoldre per la via policial. Destaca que el repte és pensar, al marge de la demagògia i la instrumentalització, com donar resposta a aquest conflicte social. Demana responsabilitat política per part de tots els grups presents (especialment per part del Sr. Garganté) i insta tots els regidors a no actuar com a bombers piròmans. Assegura al Sr. Garganté que sí que ha respost algunes de les seves preguntes, atès que ha explicat en quines qüestions el govern actua d’ofici davant de casos que poden ser constitutius d’abús. En aquest sentit, defensa el compromís del govern amb la màxima transparència pel que fa a l’actuació de qualsevol servei municipal, i demana al Sr. Garganté que presenti els seus arguments amb modèstia i humilitat. Li diu que està totalment d’acord a actuar per protegir els més febles i vulnerables, si bé li recorda que no tot s’hi val. En aquest sentit, reprova, un cop més, la instrumentalització política. Fa palès que l’incident que els ocupa respon a una problemàtica molt complexa i que implica molts interessos. Assegura que la voluntat del govern és resoldre aquesta problemàtica de fons, consultant tots els col·lectius vinculats i prenent la millor decisió per a la ciutat de Barcelona. Emfatitza el compromís del govern de protegir els treballadors públics, d’evitar els abusos i de vetllar pels col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat. Conclou que per assolir aquest equilibri caldrà comptar amb la responsabilitat de tots els grups municipals. La Sra. Mejías replica, per al·lusions, que la seva funció en aquesta comissió és parlar i dir el que li sembli en l’exercici de la seva llibertat. En aquest sentit, conclou que ningú no la farà callar. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10.37 hores. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3437 Acta de la sessió de 20 d’abril de 2016, aprovada el 18 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d’abril de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents la Sra. Águeda Bañón Pérez, directora de Comunicació, i el Sr. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat. S’obre la sessió a les 10.05 h. La presidenta comenta que els grups de CiU i del PSC han demanat tractar conjuntament els punts 2 i 5, ja que tracten sobre la mateixa qüestió. Conclou, doncs, que es tractaran conjuntament i se sumaran els temps. El Sr. Pisarello comenta que li ha arribat una petició de la Plataforma per la Sanitat Universal, ja que fa quatre anys de l’aprovació del Decret 16/2012, que nega els drets sanitaris a les persones migrants sense papers. Demana que se sotmeti a la consideració de la Comissió que, tal com s’ha fet en diversos ajuntaments, s’efectuï un minut de silenci a les dotze del migdia. La presidenta entén que es demana fer un recés per poder fer aquest minut de silenci fora de la Comissió, i vol saber què n’opinen els portaveus dels grups. El Sr. Forn diu que, tot i que no entra en el tema, hi estaria d’acord i si es fa algun acte hi donarà suport. Creu, però, que hi ha altres maneres de debatre aquestes qüestions. Li consta que es va oferir al govern la possibilitat de presentar una declaració institucional que es podria haver presentat a la Comissió, però que no s’ha volgut fer. No troba oportú que es pugui aturar la Comissió per un fet així, ja que, si no, s’estarien aturant constantment les comissions. Pensa que, atès que són 41 regidors, hi poden anar els que vulguin i els que són a la Comissió quedar- se i continuar la feina. Demana al govern que si té tant d’interès hauria pogut presentar una mesura de govern o una proposició, però que, en canvi, en aquesta Comissió no hi ha ni una sola iniciativa del govern i que totes són de l’oposició. Destaca que el govern sempre està disponible per fer actes i aturar la Comissió. El Sr. Sierra pensa que no és un fet realment urgent per aturar la Comissió, com va ser el cas de la darrera Comissió de Presidència. Considera que aquest mateix acte es pot fer a les 4 de la tarda, que no hi ha Comissió ni d’Urbanisme ni de Presidència. No veu, per tant, la conveniència d’interrompre la sessió. El Sr. Coronas diu que li sembla bé, ja que entén que és una petició ciutadana. Indica que, si la majoria hi està d’acord, és pertinent fer-ho, tal com s’ha fet en altres comissions. La Sra. Andrés hi està d’acord i li sembla una bona fórmula, si la majoria ho veu bé. La Sra. Esteller considera que no s’han d’instrumentalitzar les comissions, i recorda que aquesta Comissió només s’ha suspès per a minuts de silenci per una causa major. Creu que el govern té molts altres instruments per debatre aquest decret a fons, i opina que més valdria un debat en la seva integritat que no aquesta política de gestos que sol fer el govern. Pensa que no s’ha de suspendre la 3438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Comissió per aquest fet, i diu que els membres que vulguin baixin a fer el minut de silenci, però sense suspendre la Comissió. El Sr. Garganté diu que el seu Grup no hi té cap problema. La presidenta constata que hi ha una majoria a favor de suspendre la sessió, i, per tant, es farà un recés. Només demana, però, que es faci fora de la Comissió i que així s’hi pugui adherir qui vulgui i així tenir l’oportunitat de fer-se la foto. El Sr. Coronas, pel que fa a l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, quan es parlava del Pla de seguretat ciutadana, en la pàgina 15, on deia: «El senyor Coronas felicita el senyor Recasens pel seu nomenament com a membre del Comitè Permanent d’Assumptes Ètics de la Interpol i també per aquest Pla», indica que això no és cert, ja que el que va dir és que li hauria pogut agradar felicitar-lo per aquest Pla, que no és el mateix. La presidenta considera que és un matís important i diu que l’esmena queda recollida. El Sr. Garganté diu que també té una esmena a fer, però que ja la farà arribar a Secretaria perquè no recorda la pàgina exactament. Resumeix, però, que en l’acta constava que el seu Grup deia que sí a una cosa i en realitat deia que no. Pensa que devia ser un comentari irònic i que la persona que feia l’acta no ho va entendre. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 21 de març de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de suport, seguiment, actuació, manteniment via pública del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 32.444,40 euros. 2. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient del servei control accés urinaris públics del Districte de Ciutat Vella, reservat a centres especials de treball, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 317.877,58 euros. 3. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei de seguretat i vigilància a l’edifici de la Gerència de Seguretat i Prevenció, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 151.989,21 euros. 4. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del manteniment preventiu i totes les reparacions d’avaries i accidents de motocicletes, escúters i vehicles especials de la GUB, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 370.000,00 euros. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3439 5. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a La Llauna S.C.C.L. el contracte dels serveis d’infraestructures de l’Oficina de Promoció Econòmica, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 58.000,00 euros. 6. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que adjudica a De Oficina, S.A. Comercial Reprografica y Maquinaria el contracte d’arrendament multifuncional per a diferents departaments del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 44.405,13 euros. 7. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que adjudica a PYC Seguridad Cataluña, S.L. el contracte del servei de seguretat dels accessos de la sala conjunta de comandaments al carrer Lleida, núm. 28, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 355.463,54 euros. 8. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de març de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per concurs de mèrits d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Gerència del Districte de Sant Andreu. 9. Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de març de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Gerència de Presidència i Economia. 10. Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de març de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inventari i Informació de Patrimoni (Gerència de Presidència i Economia). 11. Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de març de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 12. Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de març de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família General) adscrit al Grup d’Administració de Recursos Humans del Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos (Gerència de Seguretat i Prevenció). 13. Del gerent de recursos humans i organització, de 4 d’abril de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi). 14. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de març de 2016, que declara desert el concurs 4/2016-C per a cobrir un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General), adscrit a l’Oficina de Promoció Econòmica (Gerència del Districte de l’Eixample). 15. Del gerent de recursos humans i organització, d’11 de març de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament d’Igualtat de la Direcció de Serveis de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i Organització). 16. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de març de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de 3440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat (Gerència de Presidència i Economia). 17. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de març de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme (Gerència d’Ecologia Urbana). 18. Del gerent de recursos humans i organització, de 22 de març de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Grup Polític Municipal Barcelona en Comú. 19. Del gerent de recursos humans i organització, de 5 d’abril de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió per mobilitat voluntària horitzontal d’informador/a-tramitador/a d’OAC per al personal dels llocs de treball de suport 4 (família General), adscrits a les Oficines d’Atenció al Ciutadà. 20. Del gerent de recursos humans i organització, de 4 d’abril de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la borsa de treball en la categoria de tècnic/a mitjà/ana en Treball Social. 21. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que nomena, mitjançant oposició lliure, funcionària de carrera la Sra. Mónica Doblas Navarro, com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 22. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que nomena personal eventual el Sr. Carles Spa Novellas en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, adscrit a la quarta Tinència d’Alcaldia. 23. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que nomena personal eventual el Sr. Julian Cabrerizo Sinca en el lloc de treball de tècnic 1 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, adscrit al Grup Polític Municipal Convergència i Unió. 24. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que nomena personal eventual el Sr. Sergio de Maya García en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, adscrit a la segona Tinència d’Alcaldia. 25. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que nomena personal eventual el Sr. Josep M. Boronat Pujals en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 24 i règim de plena dedicació, adscrit al Grup Polític Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. 26. De l’alcaldessa, de 6 d’abril de 2016, que cessa, amb efectes 30 d’abril de 2016, com a personal eventual, el Sr. Daniel Romaní Cornet (família Serveis de Suport Polític), adscrit a la Direcció de Programa de Gestió de la Direcció de l’Alcaldia. Acords de la Comissió de Govern de 31 de març de 2016: 27. Iniciar el procediment per a la resolució del contracte 15001427, de subministrament en la modalitat d’arrendament de 44 vehicles policials per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un màxim de 110.000 quilòmetres; contracte derivat de l’Acord marc aprovat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local (exp. 2013.01), adjudicat a BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, i formalitzat l’11 de juny de 2015, atès l’incompliment de l’objecte del contracte en els terminis previstos al plec de condicions específiques NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3441 d’execució del contracte, qualificat com a causa de resolució imputable al contractista d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, i amb els articles 212.4 i 223.d del Text refós de la Llei de Contractes del sector públic, aprovat per RDL 3/2011, de 14 de novembre (TRLCSP), i les clàusules 25 i 16, respectivament, del plec de clàusules administratives generals i del de condicions específiques d’execució del contracte, amb la determinació inicial de la procedència d’una indemnització per import de 128.514,08 euros, per part del contractista, pels danys i perjudicis ocasionats a l’Ajuntament de Barcelona. Desestimar la sol·licitud de pròrroga de 6 mesos del termini d’entrega dels vehicles objecte del contracte, formulada per BBVA Autorenting SA, d’acord amb els informes tècnics que figuren a l’expedient. Concedir un termini de 10 dies naturals d’audiència al contractista a l’efecte que pugui formular les al·legacions que consideri convenients a la defensa dels seus drets, d’acord amb allò previst als articles 213.1 del TRLCSP i 109.1.a del Reglament general aprovat per RD 1098/2001, de 12 d’octubre. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 28. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Rosa Maria Cases Martín (mat. 805492) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Professora de Música amb destinació a l’Escola Municipal de Música de l’Eixample, de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Professora de Música, i les activitats privades com a Professora de Música a l’escola de música Tritò de Sebastian Rio Serracarabasa i al col·legi Kostka, per l’any acadèmic 2015-2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 29. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Fina Ferrer Vidal (mat. 74110) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Psicologia, amb destinació de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència Central de la Gerència de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SS.20), i l’activitat pública com a professora associada a la Universitat de Barcelona a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-16 des del 15 de setembre de 2015 fins al 14 de setembre de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 30. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard González Soriano (mat. 21193) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic d’Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on ocupa el lloc de treball de Cap de Departament (40.10.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a formador a UCOC Talentia, SL (centre de formació professional) i al centre CEF (Centre d’Estudis Financers). La dedicació professional 3442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 31. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. María Jesús Alcaraz Rodríguez (mat. 74715) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’auxiliar administrativa, amb destinació al Departament de Recursos Interns al Districte de Nou Barris, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a suport administratiu a l’empresa Servigestión STAC S.L. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 32. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Lluïsa Parés Soliva (mat. 18845) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Gestió d’Administració General, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació de la Gerència de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Gestió Projectes 2 (70.20.GE.10), i l’activitat privada per compte propi d’arrendament de béns immobles a El Port de la Selva (Girona). La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 33. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Miguel Pedroso González (mat. 24462) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’administratiu d’Administració General, amb destinació al Departament de Comunicació al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on ocupa el lloc de treball de Suport 3 (90.30.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a monitor extraescolar de fútbol al Club Esportiu Salesians Bosco-Horta. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3443 de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 34. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montse Vitó Ibáñez (mat. 22077) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional d’administrativa, amb destinació al Servei d’Atenció Presencial de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Cap de Secció 2 (50.20.GE.10), i l’activitat privada per compte propi d’actuacions musicals en llocs públics. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 35. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Xavier Simón Miranda (mat. 50110) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic mitjà Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Cap Secció 1 (50.10.GE.10), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’Arquitecte Tècnic fora del municipi de Barcelona, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 36. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Lluís Toldrà Bastida, matrícula núm. 27.981 entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic Superior en Dret, que presta serveis a la Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2, i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 9/2/16 fins el dia 14/9/16. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 37. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada del Sr. Daniel Nogués Otero (mat. 805490) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria 3444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 professional de Professor de Música, amb destinació al Conservatori Municipal de Música de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, on ocupa el lloc base de treball de Professor de Música, i l’activitat pública com a Professor de Música a temps parcial a l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 22/09/2015 fins al 31/08/2016. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 10 de juny de 2015, que declara d’interès públic la segona activitat dels professors de música de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (Gaseta núm. 20 del 30/06/2015). La suma de les jornades de l’activitat principal i de l’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord, en cap cas, no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50%. Les necessitats de dedicació de l’activitat municipal no es podran veure afectades per la realització de la segona activitat. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 38. Convocar la cobertura de 8 places de Sotsoficial/a del SPEIS de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant promoció interna especial i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 39. Convocar la cobertura d’11 places de Sergent/a del SPEIS de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant promoció interna especial i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 40. Convocar la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials de la Gerència de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S 08015432). Publicar aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 41. Convocar la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit al Gabinet Tècnic de Programació de la Gerència de Presidència i Economia de l’Ajuntament de Barcelona i Aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S07013038). Publicar aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 42. Aprovar la instrucció per a la implantació de la Llei 26/2015 de 18 de juliol sobre protecció a la infància i l’adolescència pel que fa al requisit d’accés i exercici de llocs de treball que impliquen contacte habitual amb menors, d’acord amb l’annex que s’adjunta. Instar als òrgans competents per a la formalització de contractes administratius, convenis, gestió cívica o qualsevol altre fórmula jurídica que pugui emprar-se per a la formalització de la gestió indirecta de qualsevol activitat que impliqui contacte habitual amb menors, a que incloguin en els documents corresponents les clàusules necessàries per a garantir el compliment de les obligacions que per a l’Ajuntament de Barcelona puguin derivar-se de les disposicions de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3445 Acords de la Comissió de Govern de 7 d’abril de 2016: 43. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elena Blesa Juy (mat. 74725) entre la seva activitat municipal com a personal laboral, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Martí, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 44. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Laia Ribas Ris (mat. 27193) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte Sant Martí, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi d’assessorament comptable i fiscal. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 14 d’abril de 2016: 45. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Roger Civit Carbonell (mat. 74291) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació al Grup Polític Municipal Esquerra Republicana de l’àmbit polític, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic/a 2 (80.20.PO.10), i l’ activitat privada per compte propi de recerca i investigació social a través de la societat I-LABSO SCCL; La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 46. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Anton Sánchez de Juan (mat. 26580), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, entre la seva activitat municipal com a Tècnic 2 (80.20.PO.10), del Grup Municipal de 3446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Convergència i Unió i l’activitat privada consistent en la recerca i formació a través de la societat Barcelona Circles, SCCL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 47. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Víctor Centellas Ortigosa (mat. 27983) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències d’Obres de la Gerència d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi com a arquitecte. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 48. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Gabriel Vintró Bel (mat. 803526) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Professor de Música amb destinació a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada com a Professor de Música a l’empresa Ivan Prades Ferre, per a l’any acadèmic 2015- 2016 des del 16 de setembre de 2015 fins al 31 d’agost de 2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 49. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Isaac Coll Prudencio (mat. 805528) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Professor de Música amb destinació a l’Escola Municipal de Música de l’Eixample, de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada com a Professor de Música a l’empresa Institució Cultural del CIC, FP, per l’any acadèmic 2015-2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3447 condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 50. Iniciar l’expedient per a la contractació de la concessió de la gestió de serveis d’infància (ludoteques) del Districte de Sants-Montjuïc, amb núm. de contracte 16C00007, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 734.286,00 euros, exempt d’IVA; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; i donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Prorrogar el contracte que té per objecte el servei de neteja (2013-2014- 2015) i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits als diferents districtes i gerències de l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del que estableix l’art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l’esmentat contracte i pel període que s’indica a continuació; i modificar-lo en el sentit d’ampliar la seva quantia en virtut del que preveu la clàusula 20 del PCAP i l’article 105 del TRLCSP; en atenció a les raons indicades a l’informe de 18 de març de 2016 del Cap del Departament de Manteniment i segons compareixença signada per les empreses adjudicatàries el 21 de març de 2016; ampliar l’autorització i la disposició de la despesa per un import global de 7.394.724,37 euros, IVA inclòs, amb càrrec als Pressupost/os i Partida/es indicades en la relació comptable annexa a aquest mateix document, i amb el següent desglossament: LOT 1: Gerència de Recursos, Gerència de Recursos Humans i Districte de l’Eixample, amb codi de contracte 12002641, per un import d’1.691.095,88 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2016; LOT 2 Districte de Sant Martí i Districte de Sant Andreu, amb codi de contracte 12002643, per un import d’1.159.963,59 euros, adjudicat a Optima Facility Services, S.L., NIF B60124831. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de juny fins al 31 de desembre de 2016; LOT 3 Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc, amb codi de contracte 12002645, per un import d’1.053.749,17 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de juny fins al 31 de desembre de 2016; LOT 4 Gerència de Drets Socials i Districte de Nou Barris, amb codi de contracte 12002647, per un import de 928.580,18 euros, 3448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 adjudicat a Optima Facility Services, S.L., NIF B60124831. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de juny fins al 31 de desembre de 2016; LOT 5 Gerència de Mobilitat i Seguretat, amb codi de contracte 12002648, per un import de 953.212,61 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2016; LOT 6 Districte de les Corts, Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Districte de Gràcia, amb codi de contracte 12002649, per un import de 877.161,09 euros, adjudicat a La Bruixa neteges generals i manteniment, SL, NIF B61399408. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2016; LOT 7 Districte d’Horta-Guinardó i Gerència d’Ecologia Urbana, amb codi de contracte 12002650, per un import de 802.961,85 euros, adjudicat a Optima Facility Services, S.L., NIF B60124831. El contracte es prorroga per un termini que va des de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2016; requerir les empreses adjudicatàries per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta resolució facin efectives les aportacions pel suport “hot line” i el manteniment, tant correctiu com evolutiu, de l’aplicació informàtica de connexió entre els Districtes, Gerències Municipals i l’Institut Municipal d’Informàtica que preveu la clàusula 19 apartat e) del Plec de Clàusules Administratives i que correspon al 0,06% de la dotació pressupostària de la pròrroga i que correspon a les següent quantitats: Lot 1: 802,86 euros; Lot 2: 575,19 euros; Lot 3: 522,52 euros; Lot 4: 460,45 euros; Lot 5: 472,67 euros; Lot 6: 434,96; Lot 7: 398,16 euros i compareguin per formalitzar la prorroga i la modificació del contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. El Sr. Garganté anuncia que hi votarà en contra per coherència, ja que el seu Grup defensa la municipalització dels serveis públics perquè genera, en primer lloc, una gestió directa per part de l’Ajuntament i un control més transparent de la gestió per part dels veïns, i, per tant, un exercici més democràtic de la prestació dels serveis públics. Afegeix que els beneficis que ara es queden en unes poques mans privades serien dirigits a millorar la qualitat dels serveis que ofereix l’Ajuntament en benefici de tota la comunitat. En segon lloc, destaca que la municipalització suposaria una contractació directa, una millora de les condicions laborals de milers de persones externalitzades, la fi dels salaris de misèria, de la temporalitat perpètua i de la precarietat generalitzada entre el personal externalitzat. I, en tercer lloc, indica que això significaria un estalvi del pressupost de l’Ajuntament, que eliminaria el sobrecost que suposa l’abonament de l’IVA i altres impostos de prestació de servei, així com el benefici que persegueixen les empreses que donen els serveis. Pel que fa a això i a la prohibició de contractar nou personal en el sector públic, comenta que la Llei de pressupostos de 2015 permetia la contractació temporal de nou personal per prestar serveis bàsics i per a les necessitats urgents i inajornables, com és el cas dels serveis públics municipals. Recorda que l’LRSAL diu que els municipis han de donar els serveis de la manera més eficient i econòmica, fet que obliga a valorar econòmicament què costa una via i una altra. Destaca que en aquest cas la gestió directa municipal té avantatge, perquè no implica el pagament del 10% de l’IVA en la recollida d’escombraries, ni el benefici empresarial, que és entre un 5% i un 20%. Comenta que els sobrecostos d’externalitzar ja van ser recollits pel Tribunal de Comptes el 2013, que va constatar que en l’aigua hi ha un 22% de sobrecost, amb un 30% més de pèrdues a la xarxa i un 15,5% menys d’inversió; en neteja, un 71% de sobrecost, amb un 90% menys de papereres, menys personal i més automatització; en escombraries, un 27% de sobrecost; en cementiris, un -2% de cost, però amb un 59% menys de dedicació horària. Conclou, doncs, que remunicipalitzar és més just i econòmic. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3449 expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 2. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: - Reprovar al Regidor Josep Garganté per haver intentat condicionar a un professional del centre mèdic Perecamps en l’exercici de les seves funcions com a metge, la tarda del 23 de març de 2016. - Mostrar el seu suport a la Guàrdia Urbana de Barcelona, i la seva plena confiança en la professionalitat del cos en l’exercici de les funcions que li són pròpies. (Tractat conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia.) El Sr. Forn recorda que la setmana anterior el seu Grup va sol·licitar la compareixença del govern per conèixer les accions empreses en relació amb les coaccions i amenaces del regidor Garganté a un metge de Peracamps. Comenta que CiU va formular una sèrie de preguntes al govern que no van obtenir resposta i anuncia que les reformularà per escrit. Sap que, tal com va expressar el primer tinent d’alcalde, el govern no es personarà en la causa perquè considera que l’Ajuntament no és part perjudicada, però considera que la via judicial dirimirà la qüestió. Tanmateix, opina que l’Ajuntament té l’obligació de pronunciar-se sobre uns fets que representen un cas clar de coacció amb la voluntat de modificar un informe mèdic i, el més greu, d’inculpar la tasca que està fent la Guàrdia Urbana. Afegeix que amb aquesta proposició vol que els grups municipals es posicionin políticament sobre aquests fets greus ocasionats per un electe municipal. Comenta que amb aquesta proposició també vol recollir les demandes expressades pels sindicats amb representació a la Guàrdia Urbana, el SAPOL, la UGT i Comissions Obreres, i també per l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana. Finalment, comenta que amb aquesta iniciativa vol mostrar suport a la Guàrdia Urbana i plena confiança en la seva professionalitat. La Sra. Andrés diu que farà la intervenció amb relació a la proposició de Convergència i Unió i a la seva. Reitera que el Grup Socialista és defensor de la Guàrdia Urbana, tant quan ha estat al govern com a l’oposició, ja que aquest cos forma part de la institució i de la vida de la ciutat. Recorda totes les vegades en què la Guàrdia Urbana ha estat determinant en grans esdeveniments, en la vida diària dels barris i en situacions greus a Barcelona. Recorda que la Guàrdia Urbana és un cos ben valorat per la ciutadania i que la reivindicació ciutadana és de més presència i més efectius, i no al contrari, perquè els genera confiança. Comenta que aquesta confiança és molt fàcil de destruir des de la institució i molt difícil de recuperar després, i afegeix que la Guàrdia Urbana necessita confiança per treballar. Considera, doncs, que el més greu de l’actitud del Sr. Garganté és que posés en qüestió la confiança cap a aquest col·lectiu de treballadors públics, ja que els regidors haurien de treballar pel contrari. Opina que cal saber mesurar les accions com a activistes i diferenciar-les de les accions com a regidors en l’entorn d’una institució que ha de ser respectada. Manifesta que aquesta proposició, d’una banda, vol ser un reconeixement exprés a la Guàrdia Urbana, a la seva funció, trajectòria, recorregut i honorabilitat, i també als treballadors públics, especialment els municipals, perquè aquests, a més de posar coneixement i capacitat en la feina, hi posen implicació personal, il·lusió i 3450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 passió. Considera, doncs, que la construcció de Barcelona és un projecte col·lectiu en què els treballadors tenen molt a veure i la Guàrdia Urbana també. Per això pensa que és important fer aquest reconeixement i garantir que els treballadors municipals puguin treballar amb independència, imparcialitat i objectivitat, independentment de qui estigui al govern o a l’oposició, ja que això genera confiança de la ciutadania cap a l’Ajuntament. Pel que fa a la proposició de CiU, anuncia que farà una abstenció, ja que, tot i que està d’acord amb la petició que es fa, destaca que la proposició del seu Grup és per intentar reposar aquesta confiança en to constructiu. Demana un posicionament favorable per a la proposició socialista per reforçar la confiança en la Guàrdia Urbana i en tots els treballadors públics. El Sr. Sierra anuncia el seu vot favorable, perquè recorda que quan juren el càrrec es promet acatar i respectar la Constitució, l’Estatut d’autonomia i la Carta municipal de Barcelona. Comenta que de tot aquest articulat es desprèn que cal tenir respecte institucional i un comportament determinat, no tan sols amb els companys, sinó també amb els membres de l’Ajuntament, especialment amb la Guàrdia Urbana. Troba que és lamentable que s’hagi de tractar aquest assumpte i recorda que és conseqüència de l’actitud d’un grup. Tot i que és un jutge qui ho haurà de decidir, espera que aquest fet tingui com a conseqüència la inhabilitació, és a dir, que el Sr. Garganté deixi de ser regidor de l’Ajuntament per un comportament indigne. Comenta que hi ha un vídeo en què es veu aquest comportament indigne d’aquest regidor, que considera que és conseqüència del comportament de la CUP. Recorda que aquest Grup va muntar un espectacle en el Ple extraordinari sobre els Jocs Olímpics, que es va reprovar el Sr. Garganté en una Junta de Portaveus, i destaca també el comportament de la CUP cada diumenge en el Mercat Rebel, tractant d’assetjar i menysprear la Guàrdia Urbana. Considera que la CUP no defensa els drets de tercers, sinó que els instrumentalitza políticament. Per tant, anuncia el seu vot a favor de reprovar el comportament del regidor Garganté i desitja que el jutge l’inhabiliti, ja que milloraria la convivència i el respecte institucional. Comenta que Ciutadans com a partit és nou a l’Ajuntament i que el primer que el va sorprendre és el bon ambient, el respecte institucional i la cortesia parlamentària que hi ha amb tots els membres de la casa i tots els grups municipals, amb l’excepció de la CUP, que no diuen ni «bon dia» ni «adéu». Constata que els regidors de la CUP estan tot el dia enfadats i sembla que van a l’Ajuntament per obligació. Diu als regidors de la CUP que no hi ha cap obligació i que, si no estan a gust, se’n poden anar. El Sr. Coronas constata que aquest tema ja es va tractar en la comissió extraordinària d’uns dies abans i que és com el dia de la marmota, que quan apareix un tema sucós s’estira i es torna a parlar del mateix tema. Pel que fa a la concreció del vot, anuncia el seu vot en contra de la proposició de CiU i a favor de la del PSC. Comenta que votarà en contra de la de Convergència i Unió perquè no està d’acord amb el punt de reprovar el regidor Garganté, ja que creu que no correspon als membres d’aquesta Comissió ni als regidors fer això, sinó que pertoca a l’alcaldessa. No vol fer un judici paral·lel i, tot i que potser faria les coses diferents de com les fa el Sr. Garganté, insisteix que aquesta Comissió no li sembla el lloc pertinent per fer una reprovació. Comenta que hi ha molts altres casos de regidors d’altres ajuntaments que tenen conductes expressament indignes i sembla que no es vol portar a la Comissió perquè no alteren o no es fan declaracions públiques sobre això. Opina que el tema de la dignitat va una mica segons el color polític. Reitera que no comparteix la manera de fer del Sr. Garganté, però creu que la Comissió no és el lloc per fer una reprovació del regidor. Pel que fa al tema dels manters, creu que la responsabilitat és i hauria de ser de tothom. Considera que, igual que hi ha grups que utilitzen aquest afer per desgastar el govern i la Guàrdia Urbana, a la qual després respecten molt i li donen suport, potser la millor manera de donar-los suport és no posar més pressió NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3451 sobre aquesta qüestió i mirar d’ajudar a resoldre un problema complex. Tanmateix, indica que tampoc no li agrada el que fa la CUP d’animar els manters a fer aquest Mercat Rebel els diumenges, ja que la CUP pensa que els dóna escalf i des del punt de vista d’Esquerra Republicana de Catalunya l’únic que fa la CUP és posar els manters en un problema i en una situació de risc, perquè els manters poden rebre sentències contràries que després dificultin la seva possible regularització en el país per ser ciutadans de ple dret. Indica que vota a favor de la proposició del PSC perquè se centra únicament a donar suport a la Guàrdia Urbana i als funcionaris de l’Ajuntament. Declara el seu màxim respecte i confiança, encara que hi pugui haver excepcions en algun cas, en què algun membre de la Guàrdia Urbana o algun funcionari pugui no actuar correctament. Però considera que aquestes excepcions no impliquen etiquetar tot un cos que fa un servei públic molt important per a la ciutat i vetlla per la seguretat en diversos àmbits. Afegeix que no és un tema menor, ja que aquest cos sovint s’hi ha de jugar el físic i fins i tot la vida, i només per això ja manifesta tot el suport a la Guàrdia Urbana. Assenyala que la norma és que facin un bon servei, i constata que en conjunt el fan. Per tant, diu que no farà de l’excepcionalitat una norma ni en la Guàrdia Urbana ni en cap altre cas de funcionaris de l’Ajuntament. Creu que cal deixar treballar els cossos de seguretat i prevenció i que estar parlant cada dia de la Guàrdia Urbana és contraproduent, perquè al final acaba arribant el missatge subliminar que alguna cosa funciona malament. Reitera que cal ser conscients que a vegades, volent-los fer un favor i mostrar el suport reiteradament, s’està qüestionant la seva feina. Insisteix que no s’ha de qüestionar la seva feina i que si hi ha alguna actuació individual que s’ha de penalitzar hi ha els mecanismes per fer-ho. També li agradaria insistir que tant de bo la Guàrdia Urbana pogués fer complir una ordenança de convivència més justa i digna i que no criminalitzés col·lectius vulnerables. Recorda que la Guàrdia Urbana s’ha de nodrir amb 400 agents com a mínim i que caldria incrementar la proporció de dones en aquest cos. Afegeix que s’hauria de fer un pla integral de formació i sensibilització per a totes les unitats; indica que vol més agents cívics per complementar l’acció de la Guàrdia Urbana amb proximitat i especialització, i recorda que cal un reglament de segona activitat per qüestions de justícia i dignitat dels drets humans. La Sra. Esteller comenta que el Grup Popular sempre ha defensat la feina de la Guàrdia Urbana i li dóna el màxim suport. Indica que, de fet, en aquesta Comissió s’ha presentat una declaració institucional de suport a aquest cos que es llegirà al final i que ha estat subscrita per la majoria dels grups. Comenta que la Guàrdia Urbana és un cos professional que té prestigi i està molt ben valorat pels ciutadans. Indica que la prova d’això és que garanteixen la seguretat de tots els ciutadans i que són als barris i fan la seva feina per garantir aquesta seguretat. Reitera, doncs, el seu reconeixement i suport. Destaca que s’està parlant de la Guàrdia Urbana perquè Barcelona en Comú i la CUP van competir per qui criminalitzava o desautoritzava aquest cos. Recorda que va començar l’any anterior, en campanya electoral i també amb l’episodi del 4 de febrer, amb Ciutat Morta. Afegeix que després es va començar a qüestionar les unitats de suport policial, i que l’alcaldessa Colau va assumir les funcions de la Guàrdia Urbana dient que a partir d’aquell moment ella ho controlaria tot i es farien les coses d’una altra manera. Comenta que després es va dir que la Guàrdia Urbana havia de tenir un codi ètic perquè pogués fer la feina d’una determinada manera. Conclou, doncs, que cada vegada que es feia alguna cosa era una acció dirigida a desautoritzar, menystenir i qüestionar la feina d’aquest cos. Es queixa que en els episodis dels manters el govern municipal desautoritza la Guàrdia Urbana i enforteix el col·lectiu dels manters. Opina que per això cal donar suport a aquest cos i, per tant, se suma al que acaben d’expressar els grups de la Comissió. Pel que fa a la reprovació del regidor Garganté, considera que els regidors tenen dos àmbits de responsabilitat: polític i penal, i manifesta que el Grup Popular no ha 3452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 entrat mai en els temes penals, ja que els tribunals són independents i són qui ha d’obrar en conseqüència. Quant a la responsabilitat política, es pregunta per què s’ha de reprovar des d’aquesta Comissió, i conclou que és perquè l’alcaldessa no ho fa. Recorda que en la Comissió anterior el PP va preguntar què havia fet l’alcaldessa amb el Sr. Garganté, però que el govern no va respondre, i, per tant, no sap si s’hi ha reunit, igual que tampoc no sap què va passar després de l’acte comès al Saló de Cent, en què l’alcaldessa va dir que es reuniria amb ells i no s’han donat mai explicacions. Comenta que a partir d’aquí aquesta Comissió ha de prendre aquestes decisions de reprovar políticament una conducta tan greu com que un regidor hagi utilitzat el seu càrrec per pressionar un metge perquè cometi un delicte com és falsejar un document públic per incriminar la Guàrdia Urbana. Considera que és un fet extremadament greu i políticament reprovable, fos del grup que fos. Malgrat això, assenyala que des de l’inici els regidors de la CUP s’han pres el càrrec com si fos una càrrega insuperable i diu que sembla que reneguin de tot el que suposa. Per tant, anuncia el seu suport a aquesta reprovació davant la inhibició i passivitat del govern respecte a l’actitud d’un regidor. Vol saber si el govern els dirà alguna novetat quant al que ha fet o ha dit l’alcaldessa a aquest regidor. En relació amb la proposta de Convergència, comenta que el PP ha demanat que l’Ajuntament es personi com a acusació particular. Considera que la Generalitat sovint ha fet un mal favor quan s’ha retirat en més de 40 casos d’acusacions particulars per aldarulls, per aconseguir un acord de govern. Es queixa que els grups antisistema moltes vegades utilitzen els càrrecs institucionals per donar suport a activitats, a persones il·legals i a aldarulls. Creu, doncs, que la Generalitat no pot donar cobertura a grups que permanentment estan al marge i transgredint moltes normes. El Sr. Garganté vol comentar, per començar, dues afirmacions preocupants que s’han fet. En primer lloc, destaca que el regidor de Convergència i Unió ha parlat de coaccions i amenaces. Pregunta si ja s’ha produït el judici i hi ha una sentència, i constata que no. En segon lloc, diu que s’ha parlat de la utilització de l’estatus de regidor envers el metge, i comenta que, si es mira l’expedient policial, es pot veure que en cap cas ell no li va dir al metge que era regidor, sinó que va ser la policia qui li ho va dir. Opina, per tant, que els grups han patinat bastant amb l’afirmació de la utilització del càrrec, com també van patinar amb el tema del funcionariat del metge. Diu que els grups poden seguir patinant i mentint, perquè potser alguna cosa queda, però que la realitat s’acaba imposant. Indica que, segons la Sindicatura de Greuges, la presència de la policia o qualsevol altra persona trenca la confidencialitat metge-pacient necessària. Comenta que l’adjunt general del Síndic de Greuges, Jaume Saura, ho va dir en una entrevista, que cita textualment: «–Un metge ha de rebre un pacient a soles? –Sí. Un metge ha de rebre un pacient a soles. I en el cas de les persones detingudes ens basem en allò que diu el Protocol d’Istanbul, que és un manual de bones pràctiques. Ho té aprovat el Consell de Drets Humans de l’ONU, i tinc entès que hi ha una ordre del Departament de Salut que parla de confidencialitat. –Pel que sabeu, la confidencialitat entre metge i pacient es compleix a Barcelona? –No es compleix mai. –Mai? –Mai. Pel que sabem nosaltres, no es compleix mai la confidencialitat. I no a Barcelona, sinó a Catalunya. Pel que fa a les detencions ho preguntem d’una manera bastant sistemàtica quan visitem comissaries de Mossos i Policia local. I ens quedem bastant sorpresos. Els policies donen per fet que, naturalment, ells custodien el detingut en tot moment, fins i tot, quan és visitat pel metge. I ni els metges no tenen consciència que haurien de demanar a la policia que abandonés el box. Sí, és una pràctica habitual, al centre d’urgències Peracamps i, en general, a Barcelona i a les policies de Catalunya. La visita mèdica del detingut es fa amb la presència de membres del cos policial que l’han detingut. –No ens sabreu valorar l’actuació de la Guàrdia Urbana en el cas de què parlem? – Diguem-ho així: si realment acompanyaven aquella persona, que no era detinguda, en una visita mèdica, em sembla incorrecte. Però tampoc no ho atribuiria a la Guàrdia Urbana i prou. És tot el sistema. Fer això és tan habitual que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3453 ningú no ho ha percebut com una cosa incorrecta. Si has vist el vídeo, el metge està com perplex que li retreguin que l’ha visitat amb la policia. “Però si jo ja l’he vist! Ja m’ha dit com havia passat” –diu. Per tant, no voldria donar culpes ni suposar mala fe en uns o en uns altres. Hi ha una manera d’actuar de molts anys, que no en som conscients. I, per una altra banda, hi ha unes pautes i unes recomanacions internacionals de fer-ho d’una altra manera. Hem de començar a canviar d’actitud. Un cop ho expliques, tothom ho entén bastant.» Destaca que el venedor ambulant no estava detingut i que és qui li va dir que l’havien atès amb la Guàrdia Urbana. Afegeix que el metge li ho va confirmar, ja que en set ocasions li va dir al metge que l’havia atès amb la Guàrdia Urbana i que l’hauria d’atendre sense aquesta i que el metge no ho va negar en cap. Comenta que ho acaba confirmant el SAPOL, el sindicat majoritari d’aquest cos, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que anava custodiat per si calia detenir-lo. Comenta que es diu que detenir les persones que denuncien la tortura és garantir que la tortura continuï, i fa al·lusió al cas de Txelui Moreno i als que van detenir ahir per denunciar la tortura. Així, pensa que es podria fer un paral·lelisme i afirmar que denunciar les persones que denuncien el trencament de la confidencialitat metge-pacient és garantir que aquesta manca de confidencialitat continuï. Opina que aquesta proposició li fa un flac favor al Departament de Salut, al Protocol d’Istanbul, al col·lectiu de treballadors de la sanitat i, fins i tot, al cos de la Guàrdia Urbana. Conclou que la reprovació dels grups és un orgull per a la CUP i vol dir que el seu Grup va pel bon camí. El Sr. Pisarello considera que des de la darrera compareixença fins a aquesta sessió no han canviat gaire les coses i s’està tornant sobre un debat que ja s’ha tingut. Anuncia que el govern votarà en contra de la proposició de CiU i a favor de la del PSC. Lamenta que el Sr. Forn hagi oblidat tan de pressa les implicacions institucionals que té dedicar-se a la Guàrdia Urbana, ja que ell va tenir aquest càrrec a l’Ajuntament. Considera, doncs, que el regidor de Convergència i Unió està instrumentalitzant el tema. Reitera que votarà en contra de la proposició de Convergència i Unió perquè bona part del que s’està discutint és objecte d’un procediment judicial i no vol fer judicis paral·lels. Opina que tant el Sr. Forn com el Sr. Garganté s’han avançat en temes que s’estan discutint en un judici, dels quals hi ha molta informació contradictòria. Constata que l’Ajuntament no té els mitjans per investigar aquestes qüestions i, per tant, ha d’esperar quina és la versió judicial, que no sempre coincideix amb la veritat dels fets en sentit estricte, però que és el que el govern ha de respectar. Reitera que, mentre els tribunals i la fiscalia no tinguin els resultats de les seves actuacions, no són en aquesta Comissió per reprovar les actituds de ningú, i menys quan el tema no està aclarit. Explica que l’Ajuntament no es persona perquè no hi ha cap situació personal que impliqui directament un treballador de l’Ajuntament, ja que no hi ha l’acusació concreta contra un guàrdia urbà o un treballador municipal directament implicat. Conclou, doncs, que l’Ajuntament no està afectat jurídicament. Indica que, en el cas del metge, aquest depèn de la gerència de l’Hospital del Mar, que alhora depèn d’un consorci en què la Generalitat té un 60%. No sap si potser Convergència i Unió podria exigir a la Generalitat que actués, si considera que la gerència hauria de fer un pronunciament públic sobre la qüestió. Diu que l’Ajuntament vol ser prudent perquè els fets no es poden analitzar fora de context i cal esperar a veure què es planteja en seu judicial. Comenta que això no impedeix que el govern doni ple suport a la proposició del Grup Socialista, que és reconèixer la tasca de la Guàrdia Urbana i dels treballadors municipals en conjunt. Indica que el govern té l’obligació de donar la màxima confiança a aquest cos perquè presten un servei públic essencial per a la ciutadania com és la seguretat. Comenta que molts països del món no tenen exèrcit, però que no hi ha cap ciutat que no tingui policia. Remarca, doncs, que la policia existeix perquè presta un servei molt important i que els ciutadans saben que existeix aquest servei, que sovint és una tasca ingrata i no prou reconeguda. 3454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Afegeix que el suport a la Guàrdia Urbana es fa sense cap tipus de biaix ni de dubte. Tanmateix, manifesta que com en qualsevol servei públic, si es produeixen actuacions irregulars o que són un abús, cal actuar. Comenta, doncs, que, si s’han de modificar els protocols perquè no es vulneri la confidencialitat metge-pacient quan una persona és detinguda, el govern ho ha de fer, i afegeix que és responsabilitat seva políticament, i no de la Guàrdia Urbana. Indica que, si el Síndic de Greuges parla en aquest sentit, cal investigar el tema. Constata que aquest govern ha presentat un pla director per a la Guàrdia Urbana, cosa que no s’havia fet abans, i que aquest pla es començarà a implementar al juny, basat en els principis de proximitat, de territorialitat i de transparència. Destaca que s’han fet altres coses, com reforçar l’autonomia de l’Oficina d’Afers Interns, o engegar l’arxiu administratiu de la Guàrdia Urbana a la Vall d’Hebron, que impedirà que es puguin perdre papers, entre altres coses. Afegeix que s’ha nomenat un comissionat que és una eminència mundial en ètica policial. Comenta que no està d’acord amb com el regidor Garganté va portar aquest tema, ja que considera que, tot i que té tot el dret a defensar els col·lectius vulnerables, hi havia altres mitjans per fer aquesta denúncia si ell considerava que s’estava produint una vulneració. Indica que podia haver recorregut al mateix Ajuntament o a altres espais. Recorda que, de fet, poc temps abans va sortir una denúncia al setmanari La Directa sobre una presumpta actuació irregular, i el comissionat va actuar immediatament d’ofici. Insisteix que el govern dóna ple suport a l’actuació de la Guàrdia Urbana, i creu que per transformar la realitat no es pot partir de clixés, però demana a la resta de forces polítiques responsabilitat per tractar aquests temes. El Sr. Forn li replica al Sr. Pisarello que no s’ha oblidat de les seves obligacions respecte a la Guàrdia Urbana, sinó que les defensa, ja que ell defensava el mateix quan va ser al govern que mentre estava a l’oposició o abans de tenir una responsabilitat política, cosa que no pot dir tothom. Considera que Barcelona en Comú explicava una imatge de la Guàrdia Urbana que no té res a veure amb la realitat, i que ara tant el Sr. Pisarello com la Sra. Pin s’han trobat dient que cal tenir policia i destacant la importància de la tasca que desenvolupa la Guàrdia Urbana. Recorda, però, un tuit de la Sra. Pin de 2013 en què parlava d’actituds feixistes de la Guàrdia Urbana i tota la imatge d’aquest cos que va crear Barcelona en Comú abans de les eleccions. Reitera que coneix perfectament les seves obligacions i responsabilitats i que com a mínim ell pot dir amb el cap ben alt que ara defensa el mateix que ha defensat sempre. Pel que fa al que comentava el Sr. Pisarello que no hi ha cap treballador municipal implicat, li pregunta si realment creu que és així, quan s’ha volgut involucrar la Guàrdia Urbana en un fet que no tenia res a veure. Afegeix que no era un treballador, sinó 3.000, és a dir, tot el cos. Indica que, a més, molts ciutadans se senten ofesos per la manca d’acció del govern. Està totalment d’acord amb el Sr. Coronas respecte que caldria que l’alcaldessa vetllés per aquests temes, i comenta que el seu Grup fa 11 mesos que li ho reclama. Recorda que hi havia una compareixença la setmana anterior en què la Sra. Colau, màxima responsable de seguretat, no es va presentar, i es queixa que tampoc és present en aquesta Comissió. Comenta que va tardar 3 dies a donar resposta dels fets que van succeir, i que ho va fer perquè des de Madrid se li va preguntar. Diu que no és el que s’espera d’un alcalde de Barcelona. S’adreça al Sr. Garganté per dir-li que, suposant que s’hagués trencat el principi de confidencialitat, no creu que coaccionar una persona sigui la manera normal d’actuar. Considera que la gent no és beneita i que sap distingir una qüestió d’una altra, i que quan la gent veu el vídeo ho qualifica amb paraules com ara «coacció, amenaça, chulería, prepotència». Indica que el Col·legi de Metges diu que van estar sols, però reitera que, si no ho van estar, el Sr. Garganté podria haver interposat una denúncia, en comptes de presentar-se d’aquella manera. Opina que el regidor de la CUP té una capacitat de tergiversar tant la realitat que al final NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3455 potser, en comptes de reprovar-lo, li hauran de donar la Medalla d’Or de l’Ajuntament i felicitar-lo per la gran tasca que està fent. Està d’acord que tothom ha de poder dir i posar l’accent en el que li sembli, però que en un cas d’atac a la Guàrdia Urbana, denunciat en aquestes comissions per diferents grups polítics, el govern ha d’actuar. Es queixa, de nou, que l’alcaldessa no ho fa i que alguns grups polítics se n’amaguen. La Sra. Andrés agraeix el suport a la seva proposició. Respecte a la seguretat jurídica dels treballadors públics, indica que la competència la tenen tant el govern com els grups municipals, i que, si cal revisar protocols perquè funcionin millor i que els treballadors i la Guàrdia Urbana tinguin més seguretat jurídica en la seva feina, s’ha de fer. Aclareix que ho diu en relació amb el que ha dit el Sr. Garganté de la presència de la Guàrdia Urbana o els Mossos en un moment en què hi ha protocols internacionals que diuen que no hi han de ser. Pensa, doncs, que en aquest cas i en altres s’ha de revisar. Afegeix que aquesta seguretat i aquesta confiança dels treballadors públics també l’han de reforçar els grups amb l’actitud política de com es tracten els temes. Opina, com el tinent d’alcalde Pisarello, que a més de fer activisme, els regidors tenen altres vies que han de saber utilitzar per arribar a l’objectiu de preservar la institució, garantir l’interès públic i garantir la feina dels treballadors en condicions. Aclareix que es refereix tant a la Guàrdia Urbana com als directius i al personal eventual, perquè a vegades es posen qüestions sobre el personal directiu o eventual de l’Ajuntament i pensa que no s’hauria de fer, ja que els grups tenen l’obligació de preservar la confiança en tot el personal, ja que d’entrada no hi ha res que indiqui que les coses es fan malament i no s’han de generar desconfiances respecte de ningú. Comenta que, mentre el PSC era al govern, també va patir episodis greus en relació amb la Guàrdia Urbana i que no van observar defenses aferrissades ni del govern ni de la Guàrdia Urbana. Li agrada que tothom tingui ara aquesta actitud, però creu que ja n’hi ha prou en aquesta Comissió de tractar temes recurrents sobre la Guàrdia Urbana, perquè no li fan cap favor, ni tampoc temes recurrents sobre l’acció política dels regidors, que la poden fer d’una altra manera, ja que no s’ha de posar en qüestió la feina política que es fa a l’Ajuntament. El Sr. Sierra comenta que el tinent d’alcalde ha demanat responsabilitat als grups de l’oposició a l’hora de tractar aquests temes, i diu que és el mateix que Ciutadans va exigir en el seu moment a l’alcaldessa. Comenta que, quan es va produir el que la CUP anomena «accions» i va muntar els espectacles que munta, amb la falta de respecte i consideració cap als altres membres del consistori, en una Junta de Portaveus extraordinària es va dir que la Sra. Colau parlaria amb el regidor Garganté per reprovar-lo i fer-lo canviar d’actitud. Es queixa que aquesta falta d’acció és la que ha tingut l’alcaldessa també com a responsable i defensora de la Guàrdia Urbana. Comenta que podria fer una llista de greuges cap a la Guàrdia Urbana, no tan sols per part de la CUP, de tractar de personar-se en interrogatoris d’un determinat col·lectiu, d’intentar parar-los una trampa assistint a determinades accions de mercats i venda ambulant com el Mercat Rebel. Diu que el fet que no es posi fre a aquesta actitud de la CUP per part de la Sra. Colau és el que fa que Ciutadans demani responsabilitat i que es torni a estudiar el ROM per establir un procés de sanció quan els comportaments dels regidors de l’Ajuntament són indignes o no ajustats a la norma, ja que ara mateix no és així. Recomana als regidors de la CUP que canviïn d’actitud, ja que, si no, no aconseguiran dur a terme la tasca municipal. Comenta que Ciutadans ja no els fa esmenes, perquè quan ho ha fet no han obtingut cap resposta. Per tant, comenta que la CUP no podrà tirar endavant les seves iniciatives i fer un treball municipal adequat. Finalment, li diu al Sr. Coronas que aquesta reprovació és adequada a l’Ajuntament de Barcelona justament perquè és on són, i que no reprovarà 3456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’alcalde de Solsona o d’un altre ajuntament, sinó el comportament no digne d’un regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Coronas creu que el Sr. Garganté s’equivoca quan etiqueta i generalitza, ja que dir que la Guàrdia Urbana són uns torturadors li sembla que no és la manera adequada de fer-ho. Comenta que justament circulava un vídeo a la xarxa uns dies enrere en què es veia dos agents de la Guàrdia Urbana a la Diagonal intentant conduir un malalt d’Alzheimer a casa seva, i que van tardar una hora i escaig. Diu que no se’ls imagina fent tortures tot seguit. La Sra. Esteller anuncia que dóna suport a la Guàrdia Urbana davant la passivitat i inhibició del govern respecte a la CUP a l’Ajuntament i als fets del CAP de Peracamps, i també davant la permanent voluntat de desprestigiar aquest cos. A més, reprova la conducta del regidor Garganté a l’espera del judici i la sentència. Comenta que aquestes sentències tenen entre les seves penes les inhabilitacions, però diu que la conducta reprovable és la d’aquesta sessió. Finalment, pregunta al Sr. Pisarello si l’alcaldessa ha parlat amb el Sr. Garganté o ha fet alguna cosa. El Sr. Garganté comenta que el compromís institucional cap a la feina, la imatge pública i el bon nom dels membres de la Guàrdia Urbana no pot ser un compromís ni a cegues ni incondicional. Tot seguit, comenta algunes actuacions d’alguns membres d’aquest cos, com ara el judici per l’atropellament d’un venedor ambulant per part d’una moto d’un guàrdia urbà; el cas de Ciutat Morta; el cas dels tres de Gràcia; els dos guàrdies urbans condemnats per tortures a qui se’ls concedeixen jubilacions amb 34 i 38 anys; un guàrdia urbà condemnat a 4 anys i mig per falsificació de documents; informes falsos de la Guàrdia Urbana que van portar una persona durant 23 dies a presó preventiva, que finalment va ser absolta; casos de racisme institucional; el trencament de la confidencialitat metge- pacient; un inspector d’aquest cos que es va apropiar de llaunes de cervesa de venedors ambulants per al seu consum; connexions de la Guàrdia Urbana amb l’extrema dreta; l’informe de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, que diu que aquest cos és un dels que més denúncies rep de tot l’Estat, o un periodista de La Directa a qui un membre d’aquest cos li va dir que li tallaria el coll. Aclareix, doncs, que parla d’alguns membres i no generalitza. Considera que la imatge pública no queda afectada per les crítiques dels veïns contra alguns membres de la Guàrdia Urbana, sinó per les males praxis instaurades, silenciades i, en alguns casos, defensades. Diu que la CUP es nega a ser còmplice dels silencis, de les justificacions i de tancar files, d’instaurar de facto una situació per perpetuar l’statu quo i donar cobertura a aquestes impunitats. Anuncia el seu vot en contra de les dues propostes. Finalment, comenta que el regidor de Convergència i Unió, sent president de TMB, va intentar que un company seu i ell mateix anessin dos anys a la presó per denunciar un cas d’abús d’autoritat i per fer una roda de premsa. Diu que el directiu i TMB els van denunciar per atacar el seu honor i la seva intimitat. Recorda que tant ell com el seu company van ser absolts i que al directiu no li van obrir ni un expedient per donar l’ordre de provocar un treballador per sancionar-lo de manera més greu. El Sr. Pisarello indica que el govern continuarà treballant per desenvolupar el primer Pla director de la Guàrdia Urbana que ha tingut l’Ajuntament i que continuarà defensant els drets de tots els habitants de Barcelona. Lamenta l’ús partidista del cos que han fet alguns grups en aquesta Comissió. El Sr. Forn lamenta que el govern no hagi estat valent i no s’hagi adherit a aquesta reprovació. Creu que és una evidència i un missatge que calia donar no només a la Guàrdia Urbana, sinó també a tota la ciutadania. Opina que pels motius que sigui, segurament més electorals, més polítics, d’aprovació del dia 25 de la modificació de crèdit, el govern no ha estat valent. Insisteix que és un mal missatge que s’envia a la ciutadania. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3457 Fa una rectificació sobre el tuit de 2013 de la Sra. Pin, que deia textualment: «Que la Guàrdia Urbana no aplica criteris racistes per identificar la gent que fa ús de l’espai públic és mentir descaradament.» Insisteix que això la Sra. Pin ho deia el 2013 i ara fa declaracions d’amor a la Guàrdia Urbana. Explica que és un tema recurrent perquè s’han dit moltes coses i s’ha incendiat molt. Es queixa que el que ha dit el Sr. Garganté que la Guàrdia Urbana és el cos que més denúncies rep de tot l’Estat és absolutament fals amb dades a la mà. Demana que s’expliqui també quantes denúncies guanya de les que rep la Guàrdia Urbana. Considera que el govern té l’obligació d’explicar tot això i no pot callar davant d’aquest discurs, perquè callar és donar-ho per vàlid. Diu que això no farà el govern menys reivindicatiu ni menys bo davant la gent, però que si es busca la veritat, s’ha d’explicar. Indica que el Sr. Garganté parla del conveni d’Istanbul, i pregunta què diu el conveni del que se sent dir al regidor de la CUP en el vídeo: «Aquí ens hi podem estar cinc hores o cinc minuts.» Considera que aquesta no és una actitud normal, sinó prepotent, però ironitza que, tal com van les coses, acabaran felicitant el regidor Garganté i fins i tot potser se li acabarà donant la Medalla d’Honor de la ciutat. La Sra. Andrés creu que cal urgentment el codi ètic de l’Ajuntament perquè tots plegats puguin reconduir actituds i donar una altra imatge a la ciutadania. Lamenta no tenir una llista de totes les accions que diàriament fan els 3.000 agents de la Guàrdia Urbana per poder-la llegir i posar en valor la feina de tot un col·lectiu, i que no quedi per terra per la llista que ha fet el Sr. Garganté. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal C’s: 3. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que en nom de la transparència, s’estableixi en un termini no superior a un mes, la informació següent en la pàgina web del Consistori sobre transparència: 1. Estructura organitzativa interna del Consistori amb la identificació de tot el personal directiu, junt amb el seu perfil i la seva trajectòria professional, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. 2. Les retribucions, indemnitzacions i dietes, de tot el personal directiu, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. 3. Reflectir de forma personalitzada les dietes rebudes pels membres del Govern, els alts càrrecs de l’Administració pública així com el personal directiu, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. El Sr. Alonso comenta que Ciutadans presenta una proposta per seguir desenvolupant la transparència en la gestió de l’Ajuntament. Recorda que pel seu Grup la transparència en la gestió de les administracions públiques és una qüestió clau per ajudar a lluitar contra la corrupció, per treballar de manera eficient i per apropar l’Administració als ciutadans. Per això, diu que Ciutadans ha presentat diverses iniciatives per aprofundir en la transparència en tots els nivells de l’Administració. Constata que, de totes les propostes que ha presentat Ciutadans, el govern ha fet cas d’algunes i d’altres no. Veu una certa voluntat de fer coses en l’àmbit de la transparència, però considera que és insuficient. Com a positiu, destaca que l’actual Portal de la Transparència de l’Ajuntament inclou els sous i els currículums de tots els regidors, comissionats, gerents i 3458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 personal eventual, cosa que és bàsica per a la transparència i que Convergència i Unió no va ser capaç de fer. Destaca, però, que el govern fa un pas endavant i dos enrere, i no pot acceptar que es facin coses parlant de la transparència, però després es busquin portes del darrere per incloure càrrecs a l’Ajuntament sense l’adequat procediment de transparència envers aquestes persones i la seva idoneïtat. Aclareix que es refereix a la contractació de 35 càrrecs directius de segon nivell a l’organigrama, que el govern ha dit que es tracta de concursos de selecció de personal públics. Diu que en això hi podria estar d’acord, però que la realitat demostra que aquests concursos els acaben guanyant persones amb una relació prèvia amb Barcelona en Comú o amb els gestors de l’àrea corresponent. Fa una lectura ràpida del que diuen algunes afirmacions d’alguns mitjans de comunicació, com ara que la directora de l’Oficina de l’Agència Municipal, en què hi havia 42 aspirants al càrrec, ha acabat sent la cap de gabinet de l’actual gerent; que el director de Sectors Culturals i Innovació, en què hi havia 22 candidats, estava a la llista electoral de Barcelona en Comú; que el director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional, en què hi havia 16 candidats, és de Barcelona en Comú; que el director de Serveis de Salut també és una persona que va fer campanya en favor de Barcelona en Comú; que la directora de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració, en què hi havia 21 aspirants, casualment treballava a l’Observatori DESC, i que la directora de Serveis d’Economia Cooperativa Social i Solidària, en què hi havia 15 candidats, treballava prèviament amb un dels comissionats de l’Ajuntament. Diu que això no es pot permetre i que ja no són temps de concursos públics de selecció de personal en què abans de començar ja se sap qui serà el candidat elegit. Considera que cal eliminar aquestes pràctiques que desacrediten les institucions, i destaca que el més greu és que aquests càrrecs no apareixen al Portal de la Transparència. Per això proposa que s’incloguin tots aquests càrrecs al Portal de la Transparència i demana que també s’incloguin els currículums d’aquests directius perquè tothom pugui verificar la idoneïtat d’aquestes persones. Pensa que així s’eliminaran tots els dubtes sobre aquests processos de contractació i els mèrits d’aquestes persones seran públics i transparents. Opina que així, si algú als tribunals de contractació té la idea de posar algú de confiança s’ho pensarà dues vegades abans de posar algú que no compleixi els requisits, perquè seran públics, i, a més, tothom podrà verificar la idoneïtat d’aquests directius. Està segur que els grups estaran d’acord amb aquesta proposta, perquè és de sentit comú incloure aquests càrrecs directius en el Portal de la Transparència amb la informació del sou, lloc a l’organigrama i currículum, ja que això millora la transparència en la gestió. El Sr. Martí entén que aquesta iniciativa de Ciutadans s’inscriu en la prioritat que ha marcat el govern d’aprofundir en la transparència a l’Ajuntament, no solament per convicció ètica i política, sinó també per una exigència ciutadana clara i creixent. Malgrat tot, creu que, tot i que el govern reitera cada dia aquesta prioritat seva d’aprofundir en la transparència municipal, hi ha zones d’ombra molt clares en l’acció política del govern en què no arriba aquesta transparència, tal com mostraven els exemples bastant escandalosos que posava el regidor de Ciutadans, sobretot en el tema del personal de confiança, que no para de créixer. Per tant, entén que la proposició va en la bona línia, que hauria d’anar en paral·lel amb la voluntat política del govern, no sempre expressada de manera clara. Considera, doncs, que hi hauria d’haver una bona resposta del govern. Anuncia que votarà a favor d’aquesta proposició, encara que no garanteixi la transparència absoluta, ja que això està en mans del govern, que és qui té els mitjans. Comenta que, si s’aprovés, seria un bon recordatori de la feina que té pendent el govern, sobretot per compassar la voluntat política amb la praxi del dia a dia. Atès que estan parlant de transparència i de compromisos públics, recorda que el govern va dir que el primer trimestre de 2016 se sabria a quines entitats anirien destinats els excedents de les seves retribucions, procedents de la diferència entre NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3459 els 2.200 euros famosos i les retribucions reals, però es queixa que l’únic que se sap és que aquests sobrants han anat a engruixir la caixa de Barcelona en Comú. Conclou que votarà a favor d’aquesta proposició, i creu que encara queda molta feina per fer al govern per demostrar que realment el discurs va acompanyat d’accions. La Sra. Capdevila comenta que el dilluns el seu grup va fer arribar una proposta d’esmena al grup proposant que no ha rebut resposta, i, per tant, la vol fer in voce per saber si es recull o no en la proposició. Explica que l’esmena proposava que on diu «dietes percebudes pels membres del govern» s’hi inclogués «a tots els regidors», que podria quedar en una cosa així com «dietes percebudes per tots els regidors d’aquest Ajuntament». També voldria que quedessin reflectides en aquest portal les quantitats percebudes per tots els regidors provinents d’altres institucions supramunicipals. Diu que s’adaptaria al redactat que fes el grup proposant, però que haurien de constar aquestes dues esmenes. La presidenta diu que seria interessant tenir el text final perquè els grups s’hauran de posicionar i Secretaria ho ha de recollir a l’acta. Demana, doncs, que es miri d’escriure en un document. La Sra. Capdevila diu que Ciutadans ho hauria de tenir perquè li ho van enviar el dilluns, amb prou temps per contestar. La presidenta diu que es poden fer esmenes in voce, però que cal saber si el grup proposant les accepta. Demana que es llegeixi el text exactament. La Sra. Capdevila repeteix que on diu «dietes percebudes pels membres del govern» s’hi inclogui «a tots els regidors», és a dir, «dietes percebudes per tots els regidors d’aquest Ajuntament». Afegeix que també vol que en el redactat es digui que quedin reflectides en el portal la quantitat de dietes percebudes pels regidors provinents d’altres institucions supramunicipals, és a dir, que constin tant les dietes cobrades per part de l’Ajuntament com per d’altres estaments supramunicipals. El Sr. Alonso accepta l’esmena. El Sr. Asens indica que també va fer arribar una esmena en relació amb el termini, que no fos superior a un mes, i que ha parlat amb el Sr. Sierra d’augmentar-lo a 7 mesos perquè els serveis tècnics diuen que no és possible en aquest termini. El Sr. Alonso diu que no és el que li agradaria, però que si és l’única manera d’aconseguir-ho, també accepta aquesta esmena. La Sra. Cadpevila considera que cal fomentar els valors de la regeneració i l’obertura democràtica i que és d’una importància cabdal el rendiment de comptes a la ciutadania mitjançant la transparència i el govern obert, que entén com a premisses irrenunciables. Manifesta que la proposició de Ciutadans de publicar al web de l’Ajuntament un organigrama clar d’estructura interna del personal directiu, de les seves retribucions, indemnitzacions i dietes de manera personalitzada, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera o personal extern, li sembla que entra dins dels principis que ERC entén com a bàsics per poder fer una política més pròxima a la gent. Recorda que a Catalunya es disposa des de 2014 de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que representa un pas qualitatiu cap a una democràcia oberta i que té per objectiu fer avançar en matèria de transparència les administracions públiques del país, inclòs l’Ajuntament de 3460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Barcelona. Afegeix que s’inclouen totes les organitzacions que es financen amb recursos públics i també les empreses públiques. Considera que la transparència significa que el govern de la ciutat dugui a terme una comunicació activa, permanent, actualitzada i comprensible de totes les dades del personal directiu, fent servir tots els instruments de difusió necessaris perquè sigui efectiu el rendiment de comptes. Com que entén que viure en una democràcia oberta comporta potenciar el control del ciutadà sobre els poders públics, votarà a favor d’aquesta proposició. La Sra. Andrés indica que el seu Grup és partidari de la màxima transparència i accés a la informació de tots els barcelonins, i reconeix que és un aspecte que ha anat evolucionant a l’Ajuntament a mesura que s’avançava en l’accés a la informació i la tecnologia i a mesura que s’anaven aprovant i modificant noves lleis de transparència i les demandes ciutadanes. Reitera que el PSC defensa la transparència, la participació i la col·laboració, i un govern de Barcelona obert, amb accés real a totes les dades públiques, que cada vegada han de ser més per tres raons: la ciutadania, la tecnologia i la legalitat. Troba, doncs, que hi ha un context social, polític i tecnològic favorable a aquesta proposició. Comparteix també que cal fer una nova mirada sobre l’acció política, i que s’hauran de fer més passos cap a una governança municipal més transparent i oberta, en què hi hagi més control democràtic sobre la informació i l’activitat de l’Ajuntament. Manifesta que està, doncs, a favor d’aquesta proposició amb les esmenes que s’han aportat. Pensa que es tracta de recuperar la confiança i restablir la credibilitat política, i creu que aquest compromís de publicar les dades va en aquesta línia. Informa que a la pàgina del seu partit ja es publiquen dades amb les dietes i les declaracions d’activitats dels regidors, que són públiques, i que, encara que no es publiquen al web, ja hi consten. Conclou, doncs, que no hi ha cap voluntat d’amagar. També li sembla molt correcte que es puguin penjar les trajectòries professionals i currículums del personal de direcció de l’Ajuntament, ja que és bo que la ciutadania sàpiga per què se selecciona aquest personal. La Sra. Esteller comenta que pel Grup Popular la transparència i la rendició de comptes és l’eix bàsic de l’acció política, i que per això es va aprovar la Llei de transparència i bon govern, que va entrar en vigor a l’Ajuntament al desembre de 2015, i és el motiu pel qual l’Ajuntament publica totes aquestes qüestions al web, perquè en té l’obligació legal. També recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de transparència el 2014, que complementa i detalla moltes accions que han de ser públiques. Constata que l’objectiu és que on hi ha llum és més fàcil que les coses es facin bé, i que la gent ha de conèixer la realitat d’aquest Ajuntament i de qualsevol administració pública. Conclou, doncs, que el PP està d’acord amb totes les accions de què parla la proposta. Assenyala a ERC que el que ha demanat ja està al web, en què consten totes les dietes de tots els regidors, incloent-hi el que cobren en activitats o entitats supramunicipals. Recorda que aquesta obligació és per un acord de la Junta de Portaveus i per compliment de la Llei de transparència i bon govern. Dubta de si, en l’esmena incorporada, com que s’ha incorporat «de tots els grups», s’entén que els comissionats són membres del govern o no, perquè entén que no en són membres, i hi ha membres del govern que no són regidors. Comenta que els delegats sí que ho eren, però que ERC diu que són membres. Insisteix a preguntar si els comissionats hi estan inclosos, perquè, en funció d’això, podrien estar inclosos en el web amb les seves retribucions, etc. Pel que fa a la contractació, demana la màxima transparència i que no s’utilitzin procediments per aparentar una realitat d’un concurs i que després l’assignació sigui a dit. No sap si això és així, però diu que ha sortit als mitjans de comunicació i que per això ha demanat accés als expedients. Sol·licita, doncs, que hi hagi la màxima transparència en els processos de contractació i proporcionar la informació amb la màxima facilitat perquè tothom la pugui valorar. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3461 Anuncia que, en compliment de la llei aprovada el 2015, el seu Grup dóna suport a aquesta proposta. El Sr. Garganté constata que, abans de saber les esmenes que s’han incorporat a la proposta, aquesta demanava el que ja recull la Llei 19/2014, en concret als articles 9.2 i 11.1.b. De fet, comenta que els punts són una còpia textual dels articles, i, per tant, no hi té res a dir. Tanmateix, creu que en la secció del web de l’Ajuntament de dades d’alts càrrecs municipals i eventuals i en la secció de dietes del personal del consistori més o menys ja hi consta el que se sol·licita en aquesta proposta, encara que sempre es pot donar la informació de manera estructurada i vinculada. Indica que hi votarà a favor, encara que planteja el que recull la llei i demana el que ja hauria de ser. El Sr. Badia vol fer un primer aclariment sobre la política laboral. Vol deixar molt clar que per primera vegada a la història aquest govern, quan fa els nomenaments de les direccions, ho fa amb concurrència, transparència i processos de selecció, quan fins llavors les direccions s’havien nomenat a dit, s’havien deixat pendents durant tot el mandat i no s’havien ratificat mai. Afegeix que s’ha acabat amb les direccions de què no penjava personal; que s’està separant la barreja constant entre personal eventual i funcionaris, i que s’està acabant també amb la barreja entre eventuals que treballaven a càrrec de funcionaris i eventuals que tenien a càrrec seu funcionaris. Finalment, es mostra sorprès pel fet que Ciutadans, Convergència i Unió o el Partit Popular, que en les negociacions d’assessors van insinuar que el govern fes servir la figura de les direccions perquè era una praxi habitual, ara tinguin la força per plantejar tot el que aquest govern ha fet, que no és altra cosa que un canvi de 180 graus respecte a com s’estava gestionant l’Ajuntament, els càrrecs d’alta direcció i la transparència. Comenta que s’han incorporat processos molt avançats i que fins i tot els sindicats han reconegut que feia falta a l’Ajuntament. El Sr. Alonso es vol quedar amb la part positiva dels discursos i no entrar en afirmacions que no són certes. Agraeix, doncs, totes les aportacions i els vots favorables, i també la voluntat del govern per seguir avançant en el tema de la transparència. Finalment, també agraeix les esmenes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Pensa que amb aquesta proposta es continua avançant en la transparència i en el fet de garantir la confiança dels barcelonins en la gestió de l’Ajuntament. La Sra. Capdevila es felicita pel vot favorable de tots els grups, i constata que això vol dir que tots volen que l’Ajuntament sigui cada vegada més transparent i que els ciutadans tornin a confiar en els polítics i en la política que es fa en el consistori. Comenta a la Sra. Esteller que revisarà el que li deia, però que el que li arriba és que surten les dietes, però no les supramunicipals. Creu que, en pro de la transparència, també seria bo saber què cobren els regidors de l’Ajuntament, i no tan sols els del govern, que han renunciat explícitament a les dietes, com els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Reitera que seria bo saber quins regidors cobren dietes supramunicipals. La Sra. Esteller indica que hi ha un apartat que són dietes i retribucions que es cobren a altres administracions, que vol dir les municipals o qualsevol altra. Li diu a la Sra. Capdevila que això es troba al web. El Sr. Garganté pensa que també es poden fer públiques les dietes que es cobren des dels grups municipals. En concret, indica que, com han dit per activa i per passiva, les dietes que cobra la CUP per assistir al Consell d’Administració de TMB van a la caixa de resistència dels treballadors de TMB per a les sancions que imposa la direcció. 3462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Asens constata que el que s’està votant ja ho exigeix la llei i que pràcticament totes les dades que es demanen ja són al web. Reconeix que hi falten persones, però per això parlava del termini. Li agradaria que aquest termini fos més breu, però comenta que des de l’Institut Municipal d’Informàtica i de Recursos Humans diuen que no està automatitzada la publicació de currículums, que és manual i s’ha de demanar la documentació, traduir-la, etc. Pel que fa a les dietes, indica que ja són al web. Quant a les indemnitzacions, diu que l’Ajuntament no preveu pagar indemnitzacions per cessament, i que així es publica al Portal de transparència. Anuncia que votarà a favor de la proposició, encara que és el que ja exigeix la llei. En relació amb els processos i les sospites esmentades, agraeix l’actitud de cautela del PP, perquè no es pot parlar amb lleugeresa sense conèixer el contingut d’aquests expedients. Comenta que cap de les persones que no ha aconseguit el càrrec ha recorregut ni impugnat, i recorda que el cap de Serveis Jurídics va guanyar el càrrec davant dels tribunals. Considera, doncs, que és temerari plantejar sospites per possibles relacions, ja que cal anar a la teoria dels sis graus de separació. El Sr. Alonso torna a agrair el vot favorable de tots els grups. El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que en nom de la transparència, s’estableixi en un termini no superior a 7 mesos, la informació següent en la pàgina web del Consistori sobre transparència: 1. Estructura organitzativa interna del Consistori amb la identificació de tot el personal directiu, junt amb el seu perfil i la seva trajectòria professional, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. 2. Les retribucions, indemnitzacions i dietes, de tot el personal directiu, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. 3. Reflectir de forma personalitzada les dietes percebudes per tots els regidors i regidores d’aquest ajuntament -incloses les quantitats provinents d’altres institucions supramunicipals-, els alts càrrecs de l’Administració pública així com el personal directiu, independentment de si són alts càrrecs, funcionaris de carrera, o personal extern. Del Grup Municipal ERC: 4. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que durant el període de convocatòria de subvencions, el Govern municipal habiliti a cada districte de la ciutat una oficina orientada a facilitar la informació, assessorament i suport a les entitats de cara a la tramitació de subvencions. La Sra. Capdevila explica que la proposta està feta amb l’ànim de facilitar la feina a les entitats de la ciutat que treballen des del voluntariat i que tenen una feina molt feixuga a l’hora de presentar segons quins papers al districte, ja que en la petició de subvencions gairebé s’ha de ser un professional per emplenar els papers. Comenta que, com cada any, l’Ajuntament publica una convocatòria general de subvencions dirigides a projectes, activitats i serveis que duen a terme entitats sense ànim de lucre en àmbits temàtics com comerç, joventut, cultura, LGTBI, esport, gent gran, etc., i amb voluntat d’atorgar ajuts públics que promoguin finalitats de règim jurídic com la millora de la cohesió social, l’associacionisme, la NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3463 cultura, l’acció comunitària i el civisme com a valors que han fet i han de seguir fent avançar Barcelona cap a un model de ciutat sostenible, inclusiva i participativa. Creu que és molt important que es continuïn fomentant aquest tipus d’iniciatives, que engrandeixen projectes sortits de la ciutadania, potencien l’activitat cívica, milloren l’ús de l’espai públic i transformen la realitat a través de la participació social organitzant i planificant accions per millorar la qualitat de vida dels veïns de la ciutat. Indica que, per garantir que aquesta convocatòria sigui útil per a les entitats i que l’Ajuntament pugui vetllar per millorar la qualitat del teixit associatiu de la ciutat i facilitar la tasca de les entitats, ERC considera que, durant el període de convocatòria de subvencions, el govern hauria d’habilitar en cada districte una oficina especialitzada per orientar i facilitar informació. Considera que si s’obrís aquesta oficina temporal es podria cobrir la necessitat de les associacions d’informació sobre com, quan i on poden presentar la sol·licitud per a les ajudes, i permetria orientar la tramitació. Entén que també és clau la màxima implicació dels tècnics corresponents a l’hora d’acompanyar les entitats i agilitzar els seus procediments de sol·licitud de subvencions. El Sr. Martí veu positivament aquesta proposta, i creu que és una realitat de fa molts anys que l’Ajuntament no ho posa del tot fàcil a les entitats a l’hora de tramitar les sol·licituds de subvencions i ajuts. Comenta que els darrers temps hi ha hagut intents de simplificar els procediments i formularis, però que encara hi ha problemes, sobretot perquè el gruix d’associacions són entitats petites, amb pocs recursos i poc o gens professionalitzades. Considera, doncs, convenient que s’incrementi aquest assessorament especialitzat. Indica que en el mandat anterior ja s’havien fet uns esforços especials de convocatòria específica a les entitats quan s’obria el procés de convocatòria per explicar els canvis de cada convocatòria anual. Li consta que s’està fent un seguiment en alguns districtes a través de les direccions de territori i serveis a les persones i que els mateixos tècnics de barri atenen personalment les entitats. Així, doncs, malgrat que això ja s’està fent d’alguna manera, pensa que és bo reblar els esforços per facilitar la feina a les entitats. Opina que reordenant els recursos que ja hi ha als districtes es pot fer aquesta feina i incrementar l’assessorament. Diu que no entrarà en l’estructura perquè creu que ja n’hi ha prou a l’Administració, però reitera que seria bo incrementar els assessoraments especialitzats a les entitats, sobretot a les petites. Conclou, doncs, que donarà suport a aquesta proposició. El Sr. Alonso coincideix amb l’exposició de la proposta, ja que opina que la subvenció per a activitats que atorga l’Ajuntament és una eina fonamental per a la vida social dels barris. Comenta que moltes de les activitats dels barris es fan gràcies a la iniciativa de petites entitats i que sovint aquestes necessiten les subvencions per sobreviure i desenvolupar la seva activitat. Considera que aquest teixit associatiu fa que els districtes siguin més humans, ajuda a fomentar les relacions humanes, a construir valors com la solidaritat i fomenta la cohesió social. Opina que el procediment de convocatòria de subvencions en termes generals és correcte, però també creu que les coses es poden millorar, i per això votarà a favor de la proposta, en el sentit que com més informació i més ajuda tinguin les entitats més senzill serà que accedeixin a les subvencions. La Sra. Andrés comenta que en el primer Congrés de les Associacions de Barcelona ja es parlava de la creació d’un servei de subvencions, i que això es va fer. Afegeix que el 2012, en el segon congrés, es va parlar de facilitar els tràmits i la documentació en el circuit de les subvencions. Explica que l’Ajuntament, recollint això al final del mandat, va crear un servei d’assessorament, i vol saber en quin punt està. Recorda que en el segon congrés també es parlava de millorar la transparència en les subvencions, i es feia referència també al fet d’eliminar les taxes municipals en les activitats de les subvencions, ja que sembla una mica fora de lloc. 3464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Diu que no es feia una referència explícita a aquesta proposició d’Esquerra Republicana de Catalunya, però pensa que sempre hi pot haver una millora en la gestió de les convocatòries de les subvencions. Per tant, hi donarà suport. No sap quin posicionament té el Consell, però pensa que segurament Esquerra Republicana de Catalunya hi ha parlat i hi deuen estar a favor, tot i que no s’hagi recollit mai. La Sra. Esteller anuncia el suport del seu Grup, ja que les associacions sempre s’han queixat de la dificultat de respondre a les convocatòries de subvencions. Admet que cada vegada és més complicat de fer i que els requisits que s’exigeixen per garantir un bon ús d’aquests recursos ho dificulten. Constata que la majoria d’associacions no tenen un professional que els pugui ajudar i que a vegades fins i tot no s’hi presenten per la dificultat. Recorda que ahir, a la Comissió de Drets Socials, Cultura, i Esports es va substanciar una finestreta que ha obert l’Àrea d’Esports per ajudar les entitats esportives a fer-ho, juntament amb la UFEC. Diu que era una proposta del govern, però que el seu Grup hi va donar suport perquè ho va considerar positiu. Constata que en els districtes ja hi ha una persona per fer-ho, però vol que hi hagi un inventari per tal que una part del personal que hi ha allà durant el període de la convocatòria es destini a ajudar les entitats a poder fer aquesta tramitació. Conclou que hi donarà suport en el sentit que suposa una reorganització en els districtes per ajudar les entitats. El Sr. Garganté anuncia el seu vot a favor. La Sra. Pin comparteix la preocupació i l’objectiu de garantir la informació i facilitar la tramitació a les diferents entitats. Informa que s’estan revisant els criteris de subvenció perquè es puguin fer subvencions bianuals, perquè hi ha entitats petites que han de presentar una paperassa tremenda per rebre una subvenció de 400 euros, cosa que no té sentit. Indica que també s’estan revisant els criteris de convenis i el moment de publicació. Remarca, d’una banda, que, com ha comentat el regidor de CiU, es fan aquestes sessions informatives. Assenyala que també hi ha un esforç extra en l’època de subvencions per part dels tècnics de barri. Així mateix, valora la feina que es fa des de Torre Jussana, espai cogestionat entre l’Ajuntament i el Consell d’Associacions, que dóna un suport bastant personalitzat a les entitats. Anuncia la seva abstenció, ja que, tot i estar-hi d’acord, no s’ha pressupostat quins recursos suposaria obrir una oficina. Entén que tots els grups van en la mateixa línia de veure la manera de donar més suport a les entitats, que no ha de ser necessàriament una oficina, sinó un mecanisme que permeti ajudar-les a l’hora de presentar subvencions i simplificar-ne els tràmits. La Sra. Capdevila agraeix el vot favorable de tots els grups. No entén, però, l’abstenció del govern perquè la proposta no pretén que es munti una paradeta nova, sinó simplement fer el que ja s’ha fet a Sant Andreu, és a dir, tenir un servei especialitzat, amb un tècnic de barri o dos que durant el període de presentació de les subvencions ajudi a emplenar la documentació, en comptes de fer la feina habitual. Li diu a la Sra. Pin que el cost és zero, perquè només és qüestió d’agafar un despatx i posar-hi un rètol que digui «oficina informativa per al tema de subvencions» i que això duri el temps que hagi de durar. No entén, doncs, que si el govern està d’acord que cal donar més informació s’abstingui. En relació amb Torre Jussana, que valora molt positivament, remarca que és més fàcil que les entitats de la Barceloneta o de l’Eixample vagin a les oficines dels seus districtes respectius i no pas a Torre Jussana. Reitera que no es demana muntar una paradeta nova, que ja n’hi ha suficients. El Sr. Martí tampoc no entén l’abstenció del govern, però considera que està en el seu dret de no acceptar la proposta. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3465 Sigui quin sigui el resultat de la votació, diu que estarà atent que realment hi hagi aquest increment de la qualitat en la prestació d’aquest assessorament, ja que creu que és molt important, atès que la majoria d’entitats són petites i no tenen recursos. Considera que el govern hauria de ser més sensible políticament i socialment, sobretot amb les entitats que no tenen recursos. Demana, doncs, que, més enllà d’aquesta abstenció preventiva, el govern acabi posant-hi els recursos necessaris per donar aquest millor servei. La Sra. Pin diu que s’absté per responsabilitat. Lamenta que Esquerra Republicana de Catalunya no hagi entrat al govern, veient que la Sra. Capdevila té tan clar com s’ha de fer. Comenta que en alguns districtes s’està fent i en altres no, i que no és tan fàcil com fer que els tècnics de barri deixin de fer les seves funcions durant l’època de subvencions, perquè és llarga i alguns tècnics van molt sobrecarregats de feina, cosa que podria suposar una contractació externa. Insisteix, doncs, que, com que no està pressupostat, s’anirà en la mateixa línia i es treballarà perquè sigui més fàcil per a les entitats presentar subvencions, atès que són diners de tots i ha de ser fàcil per a tothom accedir-hi. Indica que, en relació amb Torre Jussana, no només cal anar-hi, sinó que es fa una atenció personalitzada i sovint ells també s’adrecen on hi ha les entitats. Reconeix, però, que s’ha de reforçar i revisar, que és el que s’està fent en la propera convocatòria de subvencions, que espera que l’any següent tingui força novetats. La Sra. Capdevila ho lamenta, i demana al govern que s’ho replantegi. Pel que fa a la proposta al seu grup d’entrar al govern que esmenta la Sra. Pin, remarca que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya hi entén molt en aquest tema i en molts altres, però que això no té res a veure amb el fet d’entrar al govern o no. Comenta que els funcionaris del districte que coneix, que són de l’Eixample, han de fer la feina d’un tècnic de districte i, a més, com que són molt amables i molt responsables, si hi va una entitat també l’han d’atendre. Considera, doncs, que el govern perjudica així els funcionaris fent-los fer dues feines al preu d’una. Creu que tampoc no hauria de ser un període de sis mesos, sinó que un mes i mig o dos hauria de ser temps suficient. Per això insisteix que no cal muntar un «xiringuito» nou ni llogar gent de fora, sinó aprofitar els funcionaris, que hi entenen i tenen contacte constant amb les entitats. La Sra. Pin expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: Declarar el ferm compromís institucional amb el treball, la imatge pública i el bon nom tant dels membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona com del conjunt de treballadores i treballadors municipals i la garantia de l’exercici objectiu, professional i imparcial en llurs funcions dels treballadors i treballadores públics. (Tractat conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia.) El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 3466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Refermar i preservar els valors, el marc de convivència i lleialtat Institucional emparat per la Constitució Espanyola, i que se sustenten en la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la convivència democràtica i el compliment de les lleis. 2. Promoure la commemoració del dia de la Constitució Espanyola, el proper 6 de desembre, amb l’agenda d’actes, simbologia i protocol que li pertoca. La Sra. Esteller indica que el Grup Popular presenta aquesta proposta perquè l’Ajuntament refermi i preservi els valors i el marc de convivència i lleialtat institucional emprat en la Constitució i que se sustenten en la llibertat, els drets, la seguretat, la igualtat, la convivència democràtica i el compliment de les lleis. Explica que fa aquesta proposta perquè la Constitució va ser un gran èxit per a Barcelona, ja que la ciutat va passar d’una economia i un model social molt deficitaris a una democràcia consolidada, amb garantia de drets i llibertats. Comenta que l’estat de dret va ser la institucionalització de les garanties d’aquests drets i llibertats, i això és gràcies a la Constitució. Recorda que la Constitució a Catalunya va ser votada per més del 90% dels ciutadans. Comenta que aquesta estableix el règim de la monarquia parlamentària i un sistema democràtic amb una constitució i una democràcia parlamentària com hi ha als països d’Occident més capdavanters. Destaca que gràcies a la Constitució s’ha gaudit del període d’estabilitat i llibertat de la història contemporània, i que també gràcies a aquesta hi ha les màximes quotes d’autogovern a Catalunya i també de poder local a l’Ajuntament, reconegut i desenvolupat a través de la Carta. Recorda que la monarquia parlamentària és la forma d’estat que hi ha i que això ho va decidir tot el poble espanyol quan va votar la Constitució. Remarca que l’Ajuntament, en comptes de commemorar la Constitució, com es va aprovar alguns mandats enrere, en comptes de respectar els valors de concòrdia, solidaritat, drets i deures, de les llibertats, commemora la República, i ho fa amb una agenda d’actes que s’ha pogut veure aquests dies. Es queixa que, en comptes dels valors d’estabilitat i solidaritat, es commemora el que va suposar la República de confrontació. Destaca que se substitueix convivència, seguretat, llibertat i drets per confrontació, d’un moment molt convuls de la història d’Espanya. Creu que cal preservar els valors que representa la Constitució i la forma d’estat a través d’una monarquia parlamentària. Recorda que el rei va ser cabdal en el trànsit de la dictadura a la monarquia, amb una transició exemplar que va aconseguir que avui dia es gaudeixi de l’estat de dret i de les llibertats. Per tant, demana que el 6 de desembre es commemori aquesta Constitució amb una agenda d’actes com correspon a l’Ajuntament i que es mantingui per a altres anys. El Sr. Forn anuncia el seu vot en contra. Tot i que comparteix alguns dels valors que s’enumeren en la proposició, diu que el problema són els que no hi són. Creu que és una irona del destí que el PP parli de la defensa de la Constitució quan justament per una decisió del Tribunal Constitucional uns dies enrere no es permetia que el Parlament de Catalunya legislés en el tema de la pobresa energètica. Demana, doncs, que s’afegeixin a aquestes consideracions algunes qüestions que per a Convergència i Unió són vitals i que l’allunyen molt d’aquesta Constitució i de la gent que l’aplica. Remarca que la realitat és que la Constitució està obsoleta, que un 70% de la població no va tenir l’oportunitat de votar-la i que no recull un dret fonamental per a Convergència i Unió com és el d’autodeterminació. Destaca que des de la seva aprovació han passat 40 anys i el país ha canviat, que els partits majoritaris a Espanya s’han negat històricament a reformar-la i fins i tot a interpretar-la en un sentit no restrictiu respecte dels drets col·lectius i individuals. Indica que en diferents estats europeus la Constitució s’ha modificat en diverses ocasions, com ara 60 cops a Alemanya, 20 a Irlanda, 24 a França, 13 a Bèlgica, 12 NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3467 a Itàlia i 7 a Portugal. Diu que a Espanya només s’ha modificat dues vegades: una l’any 1992 per garantir el sufragi passiu dels estrangers a les eleccions municipals, i el 2011, quan en ple mes d’agost, amb traïdoria, el PP i el PSOE van modificar l’article 135 sense tenir en compte l’opinió de la resta de partits ni tampoc la de la ciutadania. Remarca que hi ha hagut una evolució molt clara de la societat i que la ciutadania cada vegada està més lluny dels principis que la Constitució defensava. Insisteix que en el moment d’aprovar-la més de 3 milions de catalans no havien nascut, i 5,2 milions, el 70%, no havia votat o no arribava a la majoria d’edat per votar-la. Constata que Catalunya ha emprès un altre camí i que espera votar aviat la seva pròpia Constitució, la d’un nou Estat català. El Sr. Sierra considera que, si es diu que la Constitució està obsoleta o que no l’han votada la majoria dels catalans, també s’hauria de plantejar el mateix en el cas dels ciutadans nord-americans. Remarca que ja se sap on és cada u i per on es mou. Anuncia el suport de Ciutadans a aquesta proposta, perquè el 6 de desembre és un dia important, en què se celebra una reconciliació entre les dues Espanyes. Tanmateix, no considera que s’hagi de defensar la Constitució confrontant-la amb la República o els gestos que tenen certs membres de l’esquerra amb la República. Opina que no és una qüestió de confrontació, sinó que la Constitució suposa la reconciliació de les dues Espanyes, el retorn de persones que van marxar del país per la dictadura, un espai de llibertat, de drets i d’un estat de benestar que té unes garanties i dota d’una llibertat i qualitat democràtiques envejades i un exemple a molts països del món. Remarca que Ciutadans ho celebra efusivament, i diu que celebra fins i tot la Constitució de 1812, perquè és l’espai idoni per a la democràcia i la convivència d’un país. Comenta al Sr. Forn que Catalunya ha estat molt important no tan sols en la Constitució de 1812, en què part dels constituents també eren diputats catalans, sinó en la de 1978, en què Roca Junyent va ser un dels pares de la Constitució. Recorda al regidor Forn que aquesta Constitució sí que va ser votada a Catalunya per la majoria dels catalans. Manifesta que el seu Grup continuarà sent un ferm defensor de la Constitució i dels valors que la inspiren, i diu que no tan sols és respectuós amb el seu articulat, sinó amb les resolucions que emanen del Tribunal Constitucional com a màxim garant d’aquesta. La Sra. Capdevila anuncia el seu vot en contra per principis i per sentit democràtic, i sobretot pel convenciment que la Constitució actual ha deixat de servir als interessos de la ciutadania. Creu que està deslegitimada socialment, ja que no l’ha pogut votar cap menor de 56 anys, és a dir, que la majoria de ciutadans no han pogut aprovar ni el seu text ni participar d’un debat sobre els seus continguts. Constata que s’oblida explicar que la Constitució que el PP sacralitza i fa servir com un codi penal contra Catalunya va ser feta sota la tutela dels feixistes i amb un exèrcit brandat al soroll dels arbres. Creu, a més, que és una Constitució caducada, ja que no s’ha transformat per adaptar-la a la realitat social. Destaca que només s’ha modificat dues vegades: el 1992 per tal que els residents comunitaris poguessin participar del procés electoral municipal, per exigència del Tractat de Maastricht, i el 2011 per sacralitzar que el primer de tot, abans de pagar l’educació, la sanitat i els serveis socials, fos pagar el deute als bancs. Indica al Partit Popular que la seva Constitució diu: «Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de los presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta.» Es queixa que, en canvi, en cap part de l’articulat no parla de la lluita contra la pobresa infantil, que a l’Estat pateixen 2,8 milions de nens, és a dir, un de cada tres, i no coneix una proposta de reforma, tot i que hi ha molts senyals d’alarma sobre aquest fet. Assenyala que la proposta parla de preservar els valors d’igualtat, solidaritat i llibertat de la Constitució. Suposa que quan el PP parla d’igualtat no es deu referir 3468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 als 579.000 desnonaments que s’han produït a l’Estat els darrers 7 anys, ni tampoc es deu referir a la igualtat de les 895 famílies catalanes a què el Tribunal Constitucional, apel·lant a la Constitució, ha prohibit l’accés efectiu al subministrament elèctric, i no creu que es refereixin a la solidaritat pels 14 refugiats sirians que ha acollit l’Estat d’ençà de l’inici de la guerra, amb l’increment del cinisme del Grup Popular aquest any, atès que el 2016 no se n’ha acollit ni un. I, finalment, està convençuda que el Partit Popular no es refereix a la llibertat del poble català a decidir el seu futur a través de les urnes. Conclou, doncs, que hi votarà en contra perquè Barcelona i Catalunya estan iniciant un procés per redactar una Constitució pròpia, que no torni a permetre mai més indignitats que ara es demana que se celebrin. El Sr. Pisarello demana si es pot interrompre la sessió per fer el minut de silenci que s’havia comentat i que es reprengui la sessió després amb la intervenció de la regidora del Grup Socialista. La presidenta suspèn la sessió a les 12.00h i la reprèn a les 12.06h. La Sra. Andrés comenta que en un moment on la simbologia està de nou adquirint un paper important, se’ns planteja avui una celebració que mai s’ha fet institucionalment des de l’Ajuntament, la del dia de la Constitució, com altres commemoracions que tampoc no s’havien celebrat fins ara. Pensa que això indica la capacitat de consens, de construcció col·lectiva, de pacte de diferents sensibilitats i ideologies, cosa que considera que és bona per a la ciutat. Tanmateix, considera que s’han dit coses que són certes, com ara que la Constitució de 1978 potser no és la millor per a avui en dia. Indica que el Grup Socialista és favorable a una reforma integral de la Constitució, ja que el 70% de la població actual no l’ha votada i la societat actual té més desitjos de descentralització de les decisions, de singularitats nacionals, d’un país integrat a la unitat europea, etc. Indica que potser no diria que la Constitució és obsoleta, però sí que necessita una gran reforma i actualització. Està, doncs, a favor d’aquesta reforma i de la definició i inclusió de nous drets i llibertats a la Constitució per blindar l’estat del benestar. No creu que el fet de tenir pobresa energètica, necessitats a les famílies o pobresa infantil sigui una conseqüència directa de la Constitució, sinó que més aviat és per l’acció de governs retalladors que no han sabut administrar els recursos i han pres decisions equivocades. Reitera que cal blindar l’estat del benestar a través de la Constitució i caminant cap a un estat federal. Reitera, però, que poder commemorar diferents actes que puguin representar diferents sectors i sensibilitats de la ciutadania és bo i sa, i indica que hi ha capacitat de consens i de diàleg i que es comparteixen marcs bàsics de convivència. Conclou, doncs, que votarà a favor de la proposta. A continuació, llegeix unes paraules en un article a El País del company Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució, que li va ensenyar molt sobre dret constitucional: «La Constitución no se pactó para ser manejada por unos o por otros. Por esto no me gusta su utilización partidista, ni menos todavía que alguien se apropie de ella para llamar al patriotismo en nombre propio. No sé si esto es el patriotismo constitucional, pero sí creo que la Constitución no es ni una farándula ni patriotismo de golpes en el pecho ni maniobras electorales, ni utilización partidista de ella para salvar presuntamente a la patria.» El Sr. Garganté denuncia que durant dècades s’han heretat els principals vicis del règim franquista, com ara la continuïtat de la política econòmica, les institucions reciclades, l’Espanya indivisible, el patriarcat més salvatge i la cruel repressió política. Considera que la transició no va ser sinó una transacció de poders en què la plàcida successió en la prefectura de l’Estat, del director al successor triat per ell mateix, és la seva més elevada expressió. Opina que es va passar oficialment de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3469 democràcia orgànica a democràcia constitucional i monàrquica, que considera dues cares del mateix règim. Comenta que el paper de l’esquerra reformista i capitalista, que es va incorporar a aquest procés abandonant pràcticament totes les demandes de l’oposició popular al franquisme, va ser fonamental per aconseguir aquesta fita, i que la ruptura democràtica a l’Estat espanyol quedava, i encara queda, pendent. Indica que, a 37 anys de la Constitució, l’esquerra independentista renova la seva voluntat de prendre les regnes del seu destí en un context en què el dret a decidir es vulnera permanentment. Denuncia que la situació de les classes populars és crítica a causa de la precarietat laboral, l’atur, l’exili, l’atac als drets sexuals i reproductius, l’elitització del sistema educatiu, l’empobriment, la mercantilització dels jocs i activitats d’oci, la negació de la cultura i la llengua pròpies, etc. No pot deixar de denunciar la criminalització i la repressió a què sotmet el règim espanyol a tot el qui lluita conseqüentment. Diu que, davant del seu capitalisme devorador, del seu imperialisme espanyolitzador i del patriarcat, aposta fermament per l’alliberament nacional del poble, del feminisme i el socialisme. Indica que la qüestió de gènere, de classe i la nacional són els tres eixos de lluita prioritaris de la CUP, i que el moviment no existeix per pidolar engrunes, sinó que neix per vèncer i conquerir el futur mitjançant la constància, la conseqüència i la fortalesa ideològica. Desafia, doncs, el règim espanyol i la seva sacrosanta Constitució i reitera el seu ferm compromís de continuar lluitant des del territori fins a aconseguir el ple alliberament nacional, social i sexual del poble. Conclou amb un «foc a la Constitució espanyola». El Sr. Pisarello diu que no pot votar a favor d’aquesta proposta partidista, de patriotisme constitucional, que és tardana i hipòcrita. Considera que si el Grup Popular hagués proposat això el 1977 o 1978 s’hauria entès, però que justament bona part d’Aliança Popular en aquell moment estava en contra d’aquesta Constitució. Considera que en realitat el Partit Popular és culpable de buidar de contingut els elements garantistes d’aquesta Constitució i convertir-la en una Constitució moribunda. Considera que el Partit Popular no té autoritat actualment per defensar els valors garantistes de la Constitució de 1978, ja que és el partit de la llei mordassa, de la contrareforma laboral i el que no ha complert amb el dret d’asil. Li sembla, doncs, una petició hipòcrita. Opina que qui podria demanar que es recordessin aquests valors garantistes és molta gent que va lluitar contra la dictadura franquista per conquerir aquestes llibertats, la gent que confiava que en el marc constitucional que s’havia imposat en un moment de por es podien assolir nivells de plurinacionalitat i es podien conquerir llibertats i drets socials. Constata, però, que aquesta gent no ho demana, perquè el PP s’ha encarregat, instrumentalitzant el Tribunal Constitucional, de buidar de contingut la Constitució. Comenta, doncs, que aquesta gent demana avui dia la possibilitat de discutir-ho tot, i que això és el que commemorarà el govern, i no aquesta defensa hipòcrita i tardana d’una Constitució que el Grup Popular ha buidat de contingut, sinó el dret irrenunciable de la ciutat i el país de decidir lliurement el seu futur. Diu que, si aquests valors són nous marcs jurídics republicans i així ho decideix la gent, el govern ho defensarà, perquè és el que democràticament és coherent. La Sra. Esteller contesta al Sr. Pisarello que el Grup Popular té tota la legitimitat per defensar la Constitució, els seus valors, drets i llibertats. Indica que el món ja existia abans que arribés Barcelona en Comú i que digués què era o no democràcia segons les seves afinitats. Es queixa que Barcelona en Comú invoca una majoria que no té per afavorir una sèrie de valors i drets que només són d’aquest partit. Considera que és molt perillós que el govern qualifiqui de demòcrates només els que pensen com ells, i diu que això no és democràcia. Opina que democràcia és respectar la Constitució i el que s’ha votat. Recorda que tots els espanyols la van votar, que ho van fer tant el Congrés com el Senat i que així es va establir el règim parlamentari i la monarquia parlamentària, que és el que van votar tots els espanyols. Pensa que el Sr. Pisarello no és ningú per dir 3470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 què no val i què s’ha de modificar, només perquè els valors del seu partit són diferents. Destaca que la Constitució té plena vigència actualment, igual que els seus valors. Diu que, si s’ha de modificar algun apartat concret de la Constitució, se’n pot parlar, però que aquesta està vigent encara que no l’hagi votada una part de la població. Remarca que la Constitució dels Estats Units es va aprovar dos segles enrere; pregunta, doncs, quanta gent americana no l’ha votada i si per això deixa de ser vàlida. Diu que sembla que es parli amb un cinisme i una falta de criteri important, i pensa que això no pot ser. Ja sap què pensen els grups de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana de Catalunya i no la sorprèn. Creu que la Constitució s’ha de refermar, que és la que té validesa actualment perquè és la que ha votat tothom, i aquest marc de convivència ha permès prosperar i recuperar. En relació amb la menció de Solé Tura, diu que va ser professor seu, però recomana que els regidors es llegeixin els debats que hi va haver en aquell moment, que estan vigents. Considera que l’important són els drets i deures, i destaca que és la segona vegada que fa aquesta proposta. El Sr. Sierra considera que la Constitució espanyola no ha de ser necessàriament un element de confrontació, i destaca que, de fet, articula processos i mecanismes per reformar-se. Diu que en promoguin una reforma si alguns regidors no estan d’acord amb determinades coses que hi figuren. Precisa que Solé Tura també era català, i creu que no s’hi havia fet referència abans perquè era una menció que havia fet el Sr. Forn respecte a la catalanitat o no de la Constitució. Reitera que no cal eliminar la Constitució, sinó que es pot reformar, ja que està vigent i cal defensar-la. Diu que agrairia que, si no es fan homenatges, es tornés a posar la placa que hi havia a la plaça Sant Jaume amb referència a la Constitució. El Sr. Pisarello li respon a la Sra. Esteller que el president Jefferson, als Estats Units, deia que cada generació té dret a escollir lliurement el seu futur. Considera que el Grup Popular va ser el principal enemic dels valors garantistes de la Constitució, i destaca que en el temps de l’antifranquisme va lluitar moltíssima gent. Remarca que el PP ha buidat la Constitució i l’ha convertit en una Constitució agonitzant. Destaca que el respecte als drets humans, que estan reconeguts als tractats internacionals de drets civils i polítics, i drets econòmics, socials i culturals implica respectar la llibertat política dels pobles per decidir lliurement el seu futur, que és el que demanen la majoria de la població de Catalunya i milions de persones a la resta de l’Estat. Vol, doncs, que el Partit Popular respecti i es comprometi amb això. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal CUP: 7. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- Reivindicar els drets de les persones que exerceixen el Dret Fonamental a la Llibertat d’Expressió, de Manifestació i a la Llibertat Sindical. Segon.- Acordem demanar l’arxiu del procés judicial contra en David, na Patricia i l’Alexandre. Tercer.- Sol·licitar a l’empresa Carber Maquinista, S.L., que davant de la manca de consistència de les proves acusatòries i davant dels precedents NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3471 d’altres casos semblants que han acabat amb absolucions, retirin les acusacions contra aquestes joves. Quart.- Comunicar a l’Alcaldessa de Barcelona, al Jutge del Jutjat d’Instrucció 17 de Barcelona, al sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS), a l’Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària, i a l’empresa Carber Maquinista, S.L. els acords d’aquesta Comissió. El Sr. Garganté diu que aquesta proposició és de suport a tres treballadors d’un establiment, que pensa que palesa la situació no només de precarietat laboral, sinó del que succeeix quan els treballadors s’organitzen i intenten fer complir les lleis laborals o defensar-se d’incompliments de la patronal, que és la repressió. Explica que al maig de 2014 tres treballadors del McDonald’s de La Maquinista van començar una lluita sindical perquè no s’estaven complint qüestions de seguretat i salut en aquest centre de treball. Comenta que, arran d’aquest inici de lluita sindical, es va acomiadar un dels treballadors per demanar una assemblea de treballadors i millores en la feina. Diu que llavors es va iniciar una campanya per sol·licitar la readmissió d’aquest treballador i per a les millores laborals, cosa que va implicar que es muntés un piquet, es repartissin fulls de mà, es fessin concentracions i es pengessin cartells per denunciar aquesta situació de precarietat laboral i de repressió en aquest centre. Exposa que, en aquest context de mobilització, el responsable del restaurant va interposar una querella criminal per un presumpte delicte continuat d’injúries contra la seva persona, que es referien al simple repartiment de fulls de mà en què es denunciaven les nefastes condicions de feina i en què s’assenyalava com a culpable el responsable del restaurant. Indica que, després de passar pel jutjat dues vegades i que la causa quedés arxivada pel mateix jutjat per la manca de consistència de proves i arguments acusatoris, l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir reobrir-la i esperar si els treballadors finalment han d’acabar anant a judici. Explica que, en concret, l’empresa i el responsable del restaurant demanen una multa de 6 euros diaris durant 8 mesos a cadascun d’aquests treballadors, i una indemnització total de 6.000 euros. Creu que no cal dir quin és el sou d’aquests treballadors, atès que ahir ja es va parlar de l’Open Camp Europe, i que més o menys és el mateix. Concreta que en aquesta proposició es demana el següent: reivindicar els drets de les persones que exerceixen el dret fonamental a la llibertat d’expressió, de manifestació i a la llibertat sindical; demanar l’arxivament del procés judicial contra aquests tres treballadors; sol·licitar a l’empresa Carber Maquinista, SL, que és la que porta el tema del McDonald’s, que davant la manca de proves acusatòries consistents retiri les acusacions, i comunicar tot això tant al jutjat com al sindicat i a l’empresa. El Sr. Forn hi votarà en contra perquè és un conflicte laboral concret entre particulars i que està en mans de la justícia. Constata que en aquest cas l’Ajuntament no és part interessada de manera directa, i creu que la via judicial és una bona via per dirimir aquests drets que alguns ciutadans poden considerar que estan lesionats. Entén que aquesta Comissió ha de respectar l’acció de la justícia i esperar que aquesta resolgui el cas. El Sr. Sierra anuncia el seu vot en contra, en coherència amb el que la CUP va presentar ahir respecte a l’Open Camp Europe, tot i que reconeix i dóna suport al dret de les persones a exercir el dret de vaga, la llibertat d’expressió, de manifestació i la llibertat sindical, però creu que com a institució l’Ajuntament no pot fer una intromissió no tan sols en una empresa privada, sinó tampoc en la independència dels òrgans jurisdiccionals. El Sr. Coronas indica que el seu grup comparteix el primer punt, ja que està a favor del dret a la manifestació i està en contra del que intenti coartar aquest dret. Recorda que el seu Grup ja va demanar en aquesta Comissió la retirada de la llei mordassa defensant els drets d’expressió i manifestació i rebutjant qualsevol sanció que limiti aquests drets, perquè considera que la democràcia és expressió i 3472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 la seguretat ciutadana protecció de llibertats públiques i no una restricció d’aquestes. Tanmateix, tot i estar d’acord amb el dret de llibertat d’expressió i reivindicar-lo a totes les instàncies on calgui, no pot estar a favor d’aquesta proposició perquè creu que no és potestat de l’Ajuntament immiscir-se en assumptes competents al poder judicial. Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha dit que no farà judicis paral·lels, i igual que no ho ha volgut fer en el cas que afecta el Sr. Garganté, tampoc ho vol fer en qualsevol àmbit que estigui en mans de la justícia. Creu que l’Ajuntament no és ningú per dir-li a l’empresa que retiri les acusacions o demanar que s’arxivi el procés. Diu que, en tot cas, es pot fer una expressió política dels fets, però no demanar aquestes coses, i per això hi votarà en contra. Li diu al Sr. Garganté que estaria bé que decidís quin paper vol jugar, perquè en aquesta sessió torna a fer el paper de sindicalista. Opina que en aquesta Comissió han de fer el paper de regidors i entendre què es pot demanar des de l’Ajuntament i què no. La Sra. Andrés comenta que el Grup Socialista ha presentat en molts ajuntaments mocions a favor de manifestar la solidaritat amb els treballadors processats per dur a terme accions relacionades amb la convocatòria, organització i participació en vagues. Recorda que en aquestes declaracions institucionals el seu Grup també ha demanat la derogació de l’apartat 3 de l’article 315 de la Llei orgànica que regula el Codi penal i ha expressat el seu rebuig a les sancions per aquests fets. Constata que la proposició de la CUP fa referència a un cas concret, de què no té el coneixement del cas sencer, i, per tant, comparteix la visió del Sr. Coronas de no portar temes en fase judicial. Reitera, però, el seu compromís a defensar el dret de vaga en les condicions que han de tenir els treballadors, ja que és un dret reconegut a la Constitució. Anuncia que s’abstindrà per desconeixement del fet i per no tornar a reiterar en aquesta Comissió casos concrets. Comenta que hi deu haver més casos com aquest i pregunta, doncs, per què aquest i no un altre. Creu, per tant, que no és l’espai correcte i que cal demanar que canviïn les normes i s’apliquin correctament. La Sra. Esteller no sap si el Sr. Garganté s’ha assabentat que són en un estat de dret. Diu que aquest regidor parla molt de la Constitució, però que desconeix que són en un estat de dret en què hi ha divisió de poders, de la qual el Partit Popular és un gran defensor, així com de qualsevol tribunal o jutge. Considera que la CUP demana una ingerència política en un òrgan judicial i dóna un mandat polític. Opina que això és totalitarisme, i no sap si el Sr. Garganté és conscient de les seves accions. Creu que no n’és conscient, i reitera que això és ingerència política davant d’un jutge. Es pregunta per què l’Ajuntament hauria de dir a un jutge què ha de fer. Es queixa del cinisme i l’adoctrinament permanent de la CUP. Així, doncs, manifesta que, per descomptat, no donarà suport a la proposta, perquè es demana que hi hagi una ingerència política davant d’un òrgan judicial, i això no es pot fer, sinó que la justícia resoldrà segons els seus procediments i amb les proves que tingui. El Sr. Badia comparteix part de l’esperit de la proposta, de reivindicar els drets de llibertat d’expressió, manifestació, llibertat sindical, i els reivindica sobretot quan hi ha acomiadaments o mecanismes intimidatoris. D’altra banda, creu que a l’Ajuntament no li pertoca requerir a un particular que retiri una demanda per defensar el que ell considera que són els seus drets, perquè es contravindria la tutela judicial efectiva. Afegeix que tampoc no li toca al govern instar a retirar una demanda, ja que suposaria una ingerència en l’actuació de la jurisdicció penal, quan a més no s’ha tingut accés a cap dels antecedents del cas ni de l’informe. Així i tot, entén que l’esperit de la proposició també apel·la a una lluita contra la precarietat i en defensa dels drets laborals. Per això entén que es pot abstenir. Manifesta la preocupació perquè comencin a arribar a la Comissió tots els casos particulars de la ciutat i es converteixi aquesta sala en un òrgan que no és. Per NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3473 tant, reconeix i comparteix la defensa d’aquests drets, però creu que no és l’espai idoni per tractar-ho. El Sr. Garganté diu que no el sorprenen els vots contraris de Convergència i Unió, Ciutadans i Esquerra Republicana de Catalunya. Indica que a CiU ja li va bé la precarietat laboral i la repressió, i comenta que l’han exercit quan han governat. El sorprèn que ERC torni a votar que no, igual que va fer amb els tres vaguistes del Vendrell, que posteriorment van ser absolts. Recorda que la mateixa setmana en què Esquerra Republicana de Catalunya va dir que no es posicionaria en temes judicialitzats i que va votar en contra de la proposició de suport als tres vaguistes del Vendrell, va ser al costat de l’expresident Mas, judicialitzat pel 9-N. Conclou, doncs, que per Esquerra sí que es pot ser al costat del president en judicis, però no al costat de treballadors i vaguistes. Pel que fa a la pregunta de per què aquest cas i no altres, respon que són els casos que li arriben, igual que li va arribar el dels tres del Vendrell, que per cert van votar tots els grups municipals del Vendrell. Anima els regidors a preguntar, perquè potser no fan el mateix allà que el que diuen aquí. Pensa que sí que toca parlar d’aquests temes en aquesta Comissió, perquè, si no, es viu en una bombolla irreal dels problemes laborals i de repressió sindical dels treballadors. Manifesta que el paper de la CUP és un peu a la institució i un altre al carrer, que considera que és conseqüent, encara que alguns regidors el vegin contradictori. Pel que fa a l’acusació de totalitarisme de la Sra. Esteller, opina que és bastant irònic que ho faci un grup que és hereu del franquisme i dels que van enviar la División Azul per donar un cop de mà a Hitler. El Sr. Coronas diu que té el Sr. Garganté per una persona més intel·ligent que no pas els arguments que fa servir. Indica que ja li ho ha explicat, però que si el regidor de la CUP no ho vol entendre és perquè no vol i no perquè no en sigui capaç, i que potser ja va amb la rèplica preparada. Pregunta al Sr. Garganté de què serveix el que està fent en aquesta sessió i si realment creu que soluciona el problema o ajuda aquesta gent, ja que, si ho creu, li recomana que repensi la seva manera d’actuar. Destaca que el seu grup defensa la justícia, però que aquesta té per si sola uns sistemes de funcionament i uns mecanismes. Insisteix que l’Ajuntament no li pot dir a un privat que retiri una denúncia, i no sap si amb el pas del temps el regidor de la CUP ho acabarà entenent. La Sra. Esteller diu que no ofèn qui vol, sinó qui pot, i que el descrèdit del regidor Garganté és tan alt que el que pugui arribar a dir no l’afecta. El Sr. Garganté li diu a la Sra. Esteller que ja estan iguals, perquè tampoc no li importa el que pensi el PP. Comenta que està una mica cansat del paternalisme i que cada u veurà el que ha dit i traurà les seves conclusions. Recorda que les proposicions que presenta l’oposició no tenen cap vinculació legal, i que és el govern qui les tira endavant si vol. El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. c) Precs Del Grup Municipal CIU: 8. Que el govern de la ciutat presenti en el termini de tres mesos un pla de xoc de millora de la convivència a l’entorn de l’Estació del Nord tant des d’un punt de vista de control i millora de l’espai públic, com des d’un punt de vista social, fent 3474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 especial atenció al tram del carrer de Ribes entre els carrers de Nàpols i Sicília, per tal de frenar-hi l’augment de la conflictivitat al carrer. La Sra. Vila diu que aquest prec recull la demanda dels veïns de l’entorn de l’Estació del Nord perquè es tingui especial cura i atenció amb el que succeeix en la zona del barri del Fort Pienc. Explica que allà hi ha més presència de recuperadors, que es mouen en l’àmbit de Glòries i l’entorn del que es coneix com el Mercat de la Misèria, que hi ha presència de força persones que dormen al carrer i a l’entorn de l’estació, amb l’agreujant que hi ha repartiment de menjar a la via pública, fet que produeix aglomeracions i que els usuaris mengin allà mateix, cosa que té un impacte negatiu en l’espai públic. Afegeix que s’hi suma la presència de delinqüents que fan petits furts perquè hi ha l’atracció de l’estació i dels turistes o viatgers que s’esperen per agafar el transport que necessiten. Demana, doncs, al govern que faci una diagnosi, que analitzi aquests elements i que en el termini màxim de 3 mesos plantegi un pla de xoc que es pugui presentar als veïns per veure quines mesures es poden tirar endavant. La Sra. Pin disculpa el regidor Agustí Colom, que no ha pogut assistir a la sessió. Diu que, per tant, es limitarà a explicar el que li han fet arribar des del Districte de l’Eixample. L’emplaça, però, que sigui al mateix Districte on es parli d’aquest tema, perquè s’hi està treballant de manera intensa i la millora a la zona és sensible els últims mesos. Reconeix que hi ha una problemàtica amb les persones que pernocten en aquella zona amb el problema associat d’ocupació de l’espai, consum d’alcohol, repartiment de menjar a la via pública i baralles. Tanmateix, comenta que ja no és present un grup de persones de països de l’Est que s’havien instal·lat per exigir que els donessin a ells les coses. Explica que al parc hi ha gossos sense lligar i persones sense sostre. Informa que s’està treballant perquè s’arregli el tema del parc de l’Estació del Nord, amb un espai d’esbarjo per a gossos a prop de la Gran Via. Pel que fa a la problemàtica habitual entorn de l’estació d’autobusos, indica que hi ha intervenció d’educadors del CIS, dels cossos de seguretat, de neteja, etc. Pel que fa a la diagnosi que demana el prec, informa que s’ha demanat al Servei de Gestió de Conflictes que faci una diagnosi respecte a la convivència dels gossos, el parc i la situació de l’entorn. Afegeix que s’està treballant en la necessitat de dinamitzar el parc de l’estació, perquè es pensa que podria minimitzar aquest conflicte de convivència. Indica que també s’ha fet una diagnosi del tema del repartiment de menjar al carrer en l’àmbit de la ciutat i així poder tenir una línia política clara. En l’àmbit urbanístic, informa que està molt avançat el projecte d’una reforma integral entorn dels carrers Ribes, Sicília i Alí Bei per fer que aquest entorn sigui més diàfan, de manera que el carrer Sicília per a vianants quedi incorporat a una plaça molt lligada a l’accés de l’escola i les dinàmiques d’aquest i a la incorporació de l’aula ambient del punt verd existent. Comenta que la Guàrdia Urbana ha estat controlant la seguretat en petits furts a la zona de l’Estació del Nord, que és un dels punts prioritaris d’actuació i en què s’observa una millora les últimes setmanes. Explica que es treballa de manera coordinada amb els Mossos d’Esquadra. Afegeix que la Guàrdia Urbana també intervé en coordinació amb Serveis Socials pel que fa a les persones sense llar de la zona del parc de l’estació, i també en la plaça del Fort Pienc, que és una zona extra de persones sense recursos i amb alguna pernoctació. Indica que s’està treballant en el tema del subministrament de menjar. Per tant, com que s’hi està treballant, rebutja el prec, però insisteix que cal acabar-ho de treballar en el Districte, on entén que el grup de Convergència i Unió també hi té presència. La Sra. Vila considera que, independentment que pugui venir o no el regidor del Districte, qualsevol membre del govern ha d’estar en condicions de respondre les preguntes de l’oposició i no limitar-se a llegir el que li han escrit, sinó aportar arguments i explicar detalladament les solucions a un problema de convivència i d’ús restrictiu de l’espai públic, ja que s’està expulsant els veïns de Fort Pienc. Diu NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3475 que la Sra. Pin és la regidora que coordina les qüestions dels districtes i hauria d’estar plenament capacitada o tenir tota la informació detallada d’aquest tema. Es queixa que la Sra. Pin s’hagi limitat a llegir la feina que van fent els diferents serveis, ja que volia una visió global de la problemàtica, quina coordinació s’està fent, quin pla té el govern i quins terminis. Comenta que la regidora ha apuntat algunes mesures, però no ha parlat de quins resultats es pensen obtenir. Constata que es tirarà endavant un pla urbanístic que el seu grup ja va deixar a punt i que no entén per què s’ha demorat tant, però no veu una aproximació global al problema que pugui donar resposta als problemes de convivència i ús de l’espai públic del Fort Pienc. Conclou que haurà de portar el debat també al Districte de l’Eixample perquè aquí s’ha trobat poques respostes i poca visió. Lamenta que no s’hagi acceptat el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 9. Que per part del Consistori es torni a restablir el Registre Municipal d’Unions Civils a fi de garantir la igualtat jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família. Que per al possible moment que s’efectuï el desenvolupament reglamentari del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, es portin a terme els acords necessaris amb l’organisme competent de la Generalitat, a fi d’homologar el Registre Municipal d’Unions Civils amb el previst a la normativa autonòmica. El Sr. Sierra explica que el prec consisteix a demanar que s’estableixi per part de l’Ajuntament el Registre Municipal d’Unions Civils per garantir una igualtat jurídica, econòmica i social de diverses modalitats de família, i també perquè es desenvolupi reglamentàriament el llibre segon del Codi de família de Catalunya i que es portin a terme els acords necessaris amb l’organisme competent de la Generalitat per homologar aquest Registre Municipal d’Unions de Parelles de Fet amb el registre previst en la normativa autonòmica. Considera que amb això no tan sols es donarà una igualtat formal a diferents unions i tipus de família que hi ha en la societat barcelonina, sinó que es donarà compliment a una exigència de determinats col·lectius i es podran garantir determinats drets. Com que sap que la creació d’aquest registre ha estat una inquietud per part del govern, i per tal de no saturar els serveis de l’Ajuntament, pot entendre i acceptar que no tan sols es creï aquest organisme per part de la Secretaria de l’Ajuntament, sinó que també es pogués fer en la modalitat de finestreta de la Generalitat. La Sra. Pin comenta que es va fer l’estudi per engegar l’Oficina d’Unions Civils i, si no ho recorda malament, es va dir que hi havia hagut molts problemes burocràtics a l’hora de posar en marxa aquesta oficina. Afegeix que, a més, ara ja hi ha una norma superior que dóna cobertura a aquestes unions civils i que, per tant, seria un malbaratament de recursos tornar-la a engegar. Conclou, doncs, que es va desestimar tornar a engegar-la. Per tant, no accepta el prec. El Sr. Sierra diu que, mentre no existeixi aquest organisme autonòmic, seria desitjable pel que fa a la proximitat del ciutadà que en la modalitat de finestreta de la Generalitat hi hagués més mitjans per poder-se registrar i respondre a aquesta necessitat. Entén les capacitats que té l’Ajuntament i el que podria suposar per a aquest, però pensa que almenys es podria fer la modalitat com a finestreta. De fet, recorda que Ciutadans ho va plantejar en aquests termes a la Secretaria General. La Sra. Pin diu que es pot comprometre a treballar amb la Generalitat per garantir aquesta proximitat, amb la qual està d’acord. Es dóna per tractat. 3476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Del Grup Municipal ERC: 10. Que el Govern municipal es comprometi a crear una unitat específica d’agents cívics coordinada per la Guàrdia Urbana, que serveixi per detectar i resoldre les casuístiques derivades del turisme durant tot l’any, per tal de garantir una bona convivència. I, per aquest motiu, cal que s’asseguri una formació adequada a aquesta unitat (idiomes, mediació, etc.) per tal d’adaptar la policia municipal a la realitat actual. El Sr. Coronas llegeix la transacció del prec que s’ha lliurat als grups: «Que el govern municipal es comprometi a crear una unitat específica d'agents cívics coordinada per la Gerència de Seguretat i Prevenció que serveixi per detectar i resoldre les casuístiques derivades de turisme durant tot l'any.» Explica que presenta aquest prec pel creixement del volum de turisme a Barcelona els últims anys i perquè cal garantir la bona convivència amb la resta de ciutadans. Diu que això passa per dissenyar quin model de turisme es vol per a la ciutat, i afegeix que cal aprofitar els avantatges del fenomen per a la ciutadania sense perdre la identitat. Manifesta que per poder atendre les necessitats derivades d’aquesta nova realitat cal que el servei públic policial de la ciutat tingui una unitat específica que es dediqui a atendre les demandes relatives al turisme, com ara atenció al turista, vigilància de l’Ordenança de convivència, control dels habitatges d’ús turístic, etc. Pensa que aquestes unitats haurien d’estar formades principalment per agents cívics, però també creu que la Guàrdia Urbana té el seu paper, i està convençut que cal potenciar la figura de l’agent cívic. Explica que els agents cívics han de fomentar i garantir la convivència ciutadana, preservar el civisme a l’espai públic de la ciutat i col·laborar de manera puntual amb la Guàrdia Urbana. Com que la seva tasca és prevenir conflictes, pensa que la relació dels agents cívics amb la Guàrdia Urbana és vital, però també creu que és necessari que la coordinació dels agents i la direcció de la unitat sigui per part de la Guàrdia Urbana en tant que garants de la seguretat de la ciutat. Opina que cal un protocol d’actuació per a aquesta unitat ben definit i amb les tasques ben determinades, i per això s’ha d’evitar la detracció d’agents de patrulles i altres unitats. Opina que aquest nou cos ha de ser un apoderament dels agents cívics i que no ha d’anar en detriment de la Guàrdia Urbana. Per això insisteix que cal fer les coses ben fetes, i creu que la formació és vital, especialment la formació en idiomes. Sap que el civisme i la convivència han de ser una prioritat per a l’Ajuntament, i diu que la mediació en els conflictes i l’educació són clau per resoldre aquests petits conflictes. El Sr. Badia accepta el prec, i demana al Sr. Recasens que exposi les feines que s’han dut a terme i el que es preveu fer. El Sr. Recasens comparteix aquesta preocupació que el gran nombre de turistes de Barcelona és una font important de riquesa, però també pot ser font de conflictes que cal resoldre. En aquest sentit, explica que la Guàrdia Urbana posa en marxa els dispositius específics per fer-ho, però reconeix que en el Pla de prevenció de seguretat ciutadana ja s’ha vist que aquesta afluència de turisme va lligada a una confluència en el territori d’un important conjunt de serveis professionals. Especifica que s’han detectat prop de 600 professionals que no són membres de la Guàrdia Urbana i que posen en relleu un potencial de recursos que poden donar suport a tasques de seguretat enteses en sentit ampli. A més, pensa que el paper dels agents cívics és molt important en determinades tasques per donar suport a la seguretat entesa en el sentit ampli de prevenció i d’aconsellar. Afegeix que s’està treballant amb BSM i Barcelona Activa per estudiar la manera d’incloure en el marc dels plans d’ocupació de l’Ajuntament recursos addicionals per reforçar aquesta capacitat d’atenció i informació, cosa que lliga perfectament amb els conceptes de transversalitat i coresponsabilitat en polítiques de seguretat NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3477 que el govern està treballant. Explica que hi ha la voluntat d’anar concretant, en termes operatius i estructurals, la manera idònia per reforçar la capacitat de resposta preventiva i de gestió de conflictes que es deriva d’aquesta pressió turística a l’Àrea de Seguretat i Prevenció i també de la necessitat de resoldre conflictes en tots els sentits. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec i diu que, quan això es faci efectiu, es donarà compliment a un dels punts que Esquerra Republicana de Catalunya duia al seu programa. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal es comprometi a crear una unitat específica d’agents cívics coordinada per la Gerència de Seguretat i Prevenció, que serveixi per detectar i resoldre les casuístiques derivades del turisme durant tot l’any, per tal de garantir una bona convivència. I, per aquest motiu, cal que s’asseguri una formació adequada a aquesta unitat (idiomes, mediació, etc.) per tal d’adaptar l’administració municipal a la realitat actual. Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern municipal presenti en el termini de 2 mesos a aquesta Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció un informe sobre el desenvolupament del pla d’atenció ciutadana, amb especial atenció a les Oficines d’Atenció Ciutadana. La Sra. Andrés recorda que al gener es va parlar a la Comissió de les oficines d’atenció ciutadana i que el seu Grup va demanar més detalls sobre l’aplicació de la cita prèvia a una gran part dels tràmits que es fan a l’Ajuntament. Recorda també que el seu Grup va demanar que tan bon punt es pogués el govern portés un informe sobre aquestes oficines i que la resposta del Sr. Asens va ser que miraria de portar aquest informe. Vol, doncs, que aquest informe es porti en aquesta Comissió en un termini concret. El Sr. Asens accepta el prec i comparteix el que s’hi diu. Comenta que els serveis d’informació es presten en diversos canals –telefònics, presencials, Internet, als quioscos distributius en diferents equipaments de la ciutat, etc.–, i explica que s’està treballant en la revisió d’aquests canals per mirar la seva eficàcia i presentar una mesura de govern els propers mesos. Comenta que s’ha començat a dissenyar aquesta mesura i que, per tant, no li pot donar tots els detalls, però sí assenyalar alguna de les línies en què es treballa. Pot dir que en atenció telefònica cal millorar molt els nivells de cobertura per acostar-lo a un percentatge més alt de trucades rebudes. Pretén que la millora d’aquesta atenció telefònica suposi una disminució de les atencions presencials, i que per això cal millorar la tecnologia de la central telefònica. En relació amb l’atenció presencial, diu que cal modificar els processos per evitar desplaçaments innecessaris a les oficines, potenciar les cites prèvies, renovar equips, exigir la interoperativitat de les administracions públiques, etc. Finalment, quant al portal de tràmits, indica que cal millorar-ne la usabilitat, ja que fa més de deu anys que funciona i cal dotar-lo econòmicament per fer-hi les millores necessàries. La Sra. Andrés agraeix l’acceptació del prec i rep com a bona notícia la millora de l’atenció telefònica i la tramitació en línia per evitar desplaçaments innecessaris. Es dóna per tractat. 12. Que la informació sobre els processos d’inscripció via web a les diferents convocatòries públiques sigui accessible en català i en castellà, així com hi hagi informació també en altres idiomes d’ús majoritari. 3478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Andrés comenta que és un tema que ja ha aparegut en aquesta Comissió, el fet de tenir un web que funcioni de manera correcta, que sigui útil per a tota la ciutadania i que permeti al públic en general obtenir la informació que demana i fer la tramitació que necessita. Concreta que el prec va en la línia que ha detectat que en alguns dels tràmits, com la preinscripció escolar, la informació que es dóna i el tràmit que s’ofereix només està en català. Prega que es faci també en els idiomes majoritaris, igual que es fa en altres tipus de tramitacions, és a dir, en català, en castellà i anglès. Pensa que és un tema clau, sobretot per a tràmits com l’escolarització, que és obligatòria. El Sr. Badia accepta el prec i demana a la directora de Comunicació que exposi com s’executarà aquesta petició. La Sra. Bañón accepta el prec perquè hi està d’acord i des de la Direcció de Comunicació es treballa per oferir tots els serveis en totes les llengües oficials i més usades. En el cas específic del prec, que té a veure amb el web del Consorci d’Educació de Barcelona, que no és un web municipal estrictament, indica que hi ha una solució per traduir la pàgina a la part de baix a l’esquerra, amb el Google traductor, encara que potser no és la millor solució. Diu que transmet aquesta preocupació i aquest desig d’anar millorant, però que a vegades és un tema de trobar solucions, a vegades més econòmiques. Assenyala que, si després d’una avaluació es considera que la traducció és correcta i s’entén, es pot triar aquesta solució, però reitera que està d’acord amb el contingut del prec. La Sra. Andrés creu que l’opció bona és facilitar la informació en diferents llengües, que ja ha vist que el govern ho comparteix. Insisteix que, encara que en aquest cas hi hagi aquesta possibilitat de traducció, fóra bo buscar una altra solució perquè aparegués d’entrada en català, castellà i probablement en altres llengües. Recorda que ahir es tractava a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports la importància de treballar com a mínim en les dues llengües oficials els temes d’escolarització, perquè hi ha moltes famílies que necessiten aquest servei. Diu que tornarà a incidir amb la proposta al Consorci. Finalment, agraeix la feina que es farà des de l’Ajuntament perquè es doni informació i els tràmits es puguin fer en aquestes llengües. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 13. Quin és l’estat d’execució del projecte del futur Parc de la Prevenció de Barcelona, tant a nivell d’obra, com de gestió del projecte museístic, formatiu i divulgatiu? El Sr. Forn explica que el 13 d’octubre de 2014 el govern anterior va presentar un projecte de rehabilitació de la caserna de Bombers del Poble-sec, que, sent de 1929, és la caserna més veterana de l’Estat i l’única que es conserva històrica de Bombers de Barcelona. Comenta que en aquest projecte de rehabilitació es preveia també la creació d’un Parc de la Prevenció que havia de contenir un centre formatiu, divulgatiu i expositiu dedicat a la prevenció i a la seguretat; un nou equipament cultural; un espai de reconeixement a la funció social del Cos de Bombers, i un espai museístic on exposar el patrimoni històric del cos i la seva vinculació amb la ciutat. Recorda que hi ha una col·lecció dels Bombers de més de 1.000 peces. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3479 Pregunta quin és l’estat d’execució del projecte. Constata que està en marxa i segurament a punt d’acabar, però diu que hi ha una segona part, que és la gestió del projecte museístic, formatiu i divulgatiu, i vol saber en quina fase es troba. El Sr. Recasens explica que l’obra està pràcticament finalitzada, ja que només manca la col·locació d’alguns elements exteriors i de mobiliari fix, a part d’algunes verificacions prèvies a la recepció definitiva de l’obra, prevista abans de l’estiu. Pel que fa al contingut, és a dir, al mobiliari, comenta que està previst que surti aquest mes a licitació i que es pugui rebre cap a la tardor. Indica que el projecte museístic està en fase de licitació i adjudicació, que està previst signar les properes setmanes i que es preveu tenir-ho finalitzat al setembre. Comenta que el contingut d’audiovisuals es va licitar a part i es preveu que finalitzi al setembre també. Finalment, informa que la gestió i posada en funcionament de l’equipament es preveu que es pugui dur a terme a la tardor. Conclou, doncs, que el conjunt estarà operatiu i acabat cap a la tardor. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 14. Té coneixement de l’existència d’irregularitats en el cobrament d’hores extraordinàries per part d’alguns caps de la Guàrdia Urbana? Té previst realitzar una investigació interna al respecte? El Sr. Sierra pregunta si el govern té coneixement d’irregularitats en el cobrament d’hores extraordinàries per part d’alguns membres de la Guàrdia Urbana i si té previst donar-ne alguna informació. El Sr. Recasens diu que la Guàrdia Urbana té coneixement de les informacions aparegudes a mitjans de comunicació referents a un escrit adreçat a l’alcaldessa per part del sindicat SAPOL en què es feia referència a dues qüestions diferents. En primer lloc, indica que es parlava de l’auditoria feta per la Unitat de Règim Interior de la Guàrdia Urbana entre el 2011 i 2012 sobre unes presumptes irregularitats en el cobrament de serveis remunerats. Explica que aquesta investigació va concloure que els serveis remunerats de totes les unitats s’havien cobert correctament, si bé en quatre unitats es va observar una gestió deficient dels mitjans informàtics de seguiment. Comenta que, derivat d’aquest informe i des de la Prefectura de Guàrdia Urbana, ja es van adoptar tot un seguit de mesures per millorar la gestió dels serveis remunerats de les unitats, i diu que el contingut d’aquesta auditoria ja va ser comunicada als sindicats amb representació a la Guàrdia Urbana a la mesa de seguiment. Considera, doncs, que aquesta primera part està resolta. En segon lloc, indica que la segona qüestió d’aquest escrit del SAPOL eren les presumptes irregularitats en la gestió d’unes hores anomenades «hores B» per part de dos membres de la Unitat de Suport Policial. Comenta que el sindicat va posar en coneixement aquest tema en la reunió de la Comissió paritària de Seguiment del conveni, i diu que immediatament es van donar instruccions perquè la Unitat de Deontologia i Afers Interns, UDAI, l’antiga Unitat d’Afers Interns, obrís un expedient informatiu per esclarir els fets. Informa que s’està duent a terme aquesta investigació i que, un cop analitzades les conclusions de l’informe de la UDAI, es podrà actuar en conseqüència i aplicar les propostes de millora o correcció que se’n derivin. Es compromet a informar el conjunt de sindicats del cos pels canals habituals. El Sr. Sierra indica que aquestes manifestacions no tan sols eren per al Sr. Recasens, sinó també per al Sr. Asens com a responsable de l’Àrea de Transparència de l’Ajuntament. Comenta que l’informe que sol·licita no tan sols SAPOL, sinó també Comissions Obreres amb representació de la Guàrdia Urbana, fa referència a aquests serveis remunerats que es van fer entre el 2011 i el 2012, però diu que, malgrat que l’han demanat en cada una de les meses i per escrit, no els l’han facilitat. Li sembla que 3480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 això és de tot menys transparent, i una opacitat amb els membres de la Guàrdia Urbana en un tema greu i que els afecta. Diu que el govern es pot tornar a fer la foto, etc., però constata que no hi ha gens de transparència. Agrairia que aquests informes, a més de facilitar-los als sindicats, es facin extensius als grups municipals. Pel que fa al cobrament d’hores B de la Guàrdia Urbana, també agrairia que es fes arribar la informació als grups municipals, a més de facilitar-la als sindicats. El Sr. Badia comenta que el fet que respongui el Sr. Recasens no vol dir que el Sr. Asens no estigui informat del cas, igual que hi ha una dimensió de Recursos Humans, que li pertocaria a la seva regidoria. Indica que senzillament la resposta la presenta el Sr. Recasens. El Sr. Recasens diu que el 2011-2012 ell no hi era, però que li consta que els sindicats van poder tenir accés a aquests documents i els van llegir. No sap si els els van donar físicament, però insisteix que li consta que els han llegit. Pel que fa a les hores B, es compromet a donar la informació puntual als sindicats i a qui ho demani tan bon punt estigui acabada la investigació. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 15. Quins criteris seguirà el Govern municipal per tal de seleccionar i donar compliment a les propostes realitzades per ciutadans i organitzacions en el marc del “decidim.barcelona” i especialment aquelles que han rebut més suports? La Sra. Capdevila explica que el govern ha impulsat la plataforma Decidim Barcelona en el marc del procés participatiu del Pla d’actuació municipal amb la voluntat de ser un espai de referència per construir una ciutat més democràtica, oberta, transparent i que potenciï la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques. Afegeix que en aquest web el govern adverteix que el procés no és vinculant, atès que requereix un consens polític i que prèviament caldrà valorar-ne la viabilitat pressupostària i tècnica assegurant que sigui competència municipal o que no sigui contrària al bé comú. Pregunta quins criteris exactes seguirà el govern per seleccionar i donar compliment a les propostes ciutadanes i organitzacions en el marc de Decidim Barcelona, i especialment les que han tingut més suport. Vol saber, en concret, quin serà el filtre ideològic a l’hora d’incloure les propostes, si serà el del govern o el del conjunt de ciutadans i partits polítics. Pregunta si prevaldrà el bé comú o el programa electoral de Barcelona en Comú en el cas d’una proposta que contradigui el seu programa electoral. Posa l’exemple de si es posarà per davant el cobriment de la Ronda de Dalt o la regulació del mercat de lloguer, tal com queda reflectit en el nombre de vots. La Sra. Pin entén la preocupació. Explica que al web s’adverteix que no és vinculant perquè entén que per participar la gent ha de saber en quins termes ho fa. Afegeix que al web hi ha propostes tant del govern com de la ciutadania o d’entitats, de les quals es diferencien les que tenen més consens i menys consens. Aclareix que ho diu perquè el fet que una proposta tingui més o menys suports no és el fet determinant a l’hora d’avaluar-la. Reconeix que anava a fer una broma pel que fa al que ha dit la Sra. Capdevila del tall ideològic, i anava a dir que si la pregunta l’hagués feta el PP li hauria dit que agafarien El Capital, de Marx, i que tot el que no sortís allà no s’acceptaria. Aclareix que el tall és més pràctic, i es farà en les propostes que no tinguin viabilitat temporal; en les que no tinguin viabilitat tècnica ni pressupostària; en les que siguin contràries al bé comú; en les que siguin completament contràries al programa amb què es va presentar el govern, en el sentit que s’entén que el govern té un mandat de les urnes; en les que siguin massa genèriques; quan l’Ajuntament no tingui competències, i quan no es pugui comprometre a NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3481 desenvolupar la proposta al nivell de concreció que es proposa perquè hi ha creuament de competències amb altres administracions. Afegeix que el resultat final dels PAD i del PAM ha de ser fruit del consens amb els diferents grups i que això també interferirà a l’hora d’acceptar unes propostes o no, tot i que creu que tots comparteixen que, més enllà d’algunes propostes puntuals, la gran majoria són bastant de sentit comú, i diu que, per tant, els criteris de viabilitat tècnica, pressupostària, etc., seran segurament els que tindran el biaix. La Sra. Capdevila entén, per l’explicació de la regidora, que, si una proposta és la més votada i favorable al bé comú però no surt al programa de Barcelona en Comú, el govern no la durà a terme. Si és així, comenta que una gran quantitat de veïns de Barcelona es poden haver sentit decebuts de col·laborar en un procés participatiu en què una proposta no es durà a terme simplement per un tema ideològic. Recorda que li ha fet preguntes que la Sra. Pin no ha contestat, com és si el govern posarà per davant el cobriment de la Ronda de Dalt o la regulació del mercat de lloguer, tal com queda reflectit en el nombre de vots. La Sra. Pin aclareix que no ha dit que el govern no acceptarà les propostes que no siguin al seu programa. De fet, comenta que una de les coses que el govern pensa que és un indicador que el procés ha anat bé és justament que hi ha diversos perfils i gent diferent defensant diferents interessos a la plataforma. Conclou, doncs, que s’incorporaran coses que no duien al programa. Pel que fa a la Ronda de Dalt, explica que hi ha un tema de caire més pressupostari, que és el que ha comentat al principi. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. En base a quins criteris i informes jurídics, l’Ajuntament de Barcelona ha prorrogat el conveni de col·laboració entre la Federació d’Entitats l’Harmonia i l’Ajuntament de Barcelona, i com s’adjudicaran els serveis previstos en el nou conveni? La Sra. Esteller explica que el 31 de juliol de 2014 es va adjudicar a la Federació d’Entitats l’Harmonia la gestió cívica del local. Recorda que en el seu moment el Partit Popular ja es va queixar i va dir que no estava d’acord que es fes a través d’aquell procediment perquè hi havia unes bases de model de gestió cívica que no es van respectar, ja que no es va fer un procediment de lliure concurrència. Comenta que el conveni que es va citar en aquell moment no preveia cap pròrroga. Constata que des de l’abril de 2015 van entrar en vigor les bases del model de gestió cívica i que ara s’adjudica una altra vegada i es fa un conveni sense que l’anterior preveiés cap pròrroga. Diu que, en canvi, s’ha prorrogat aquest conveni durant dos anys més i se n’ha augmentat considerablement la subvenció. Vol saber, doncs, quins informes jurídics validen aquesta pròrroga d’un conveni que no tenia previst aquest sistema. La Sra. Pin aclareix que és difícil que hi hagi informes jurídics d’una cosa que no és com la Sra. Esteller diu. Informa que no hi ha hagut una pròrroga del conveni anterior, sinó que s’ha incorporat una nova proposta de l’entitat, en què es posa l’accent en el projecte de gestió ciutadana i comunitària. Explica que implica també un model equivalent a d’altres models de gestió cívica que hi ha en altres equipaments municipals. Conclou, doncs, que no és una pròrroga, sinó que s’ha aplicat un nou model a l’Harmonia. Indica que aquesta fórmula ha estat participada amb la mateixa entitat i amb la Plataforma per la Gestió Cívica i que neix del fet que l’entitat aglutina molts usuaris que fa temps que treballen en la gestió cívica. 3482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. Esteller es queixa que el govern denomina les coses amb un altre llenguatge per donar a entendre que ho està fent molt bé. Replica que la base cinquena del model de bases de la gestió cívica estableix que aquesta s’ha de fer per lliure concurrència. Conclou, doncs, que el govern ha prorrogat l’anterior, i que es pot dir com es vulgui, però el cas és que un nou conveni es basa en l’anterior. Considera, per tant, que el govern ha fet un frau perquè al final ha adjudicat a dit a una entitat, quan ho hauria d’haver fet per lliure concurrència, al marge de qui representin. Recorda que en el concurs anterior es van presentar diverses entitats del mateix districte, però que, en canvi, el govern dóna barra lliure a les entitats que li són afins i se salta la normativa. Reitera que vol saber quins són els informes jurídics. Explica que cada vegada que es fa un conveni s’han de tenir informes jurídics i tècnics que validin aquesta operació i l’interventor ha de donar l’autorització. Comenta que en aquest cas el 2016 la subvenció pública és de 174.000 euros i que el 2017 serà de també 174.000 euros. Diu que el seu Grup ha accedit a l’expedient i no hi ha cap informe. Per això demana quins són els informes que validen aquesta operació. Pregunta també com s’adjudicaran els usos que es volen donar a aquest centre i quin procediment s’utilitzarà, si el govern utilitzarà l’afinitat a dit i se saltarà el procediment. Considera que la resposta que li dóna la Sra. Pin és que s’està saltant el procediment. La Sra. Pin diu que si la Sra. Esteller pensa que hi ha un frau que porti el govern als tribunals. Comenta que aquesta fórmula emprada en el conveni de referència està adoptada mitjançant l’acord de la Comissió de Govern del 10 de desembre de 2015 i que està conforme amb els antecedents de l’equipament i implica un model equivalent al de la gestió cívica que hi ha en altres equipaments municipals. Afegeix que l’informe jurídic potser no el trobarà a l’expedient en concret, però diu que a la Regidoria de Participació l’hi poden facilitar, perquè el que s’ha fet és aprofundir en el model de gestió cívica. Pel que fa a l’adjudicació dels serveis, indica que es farà segons els criteris previstos a la Llei general de subvencions i en la normativa reguladora de subvencions de l’Ajuntament. La Sra. Esteller li diu a la Sra. Pin que no cal que contesti amb desgana i que no pot ser que una regidora digui en un moment que no hi ha cap informe jurídic i després digui que els té ella i no li respongui. Demana, doncs, a la presidenta que adverteixi els regidors de les seves obligacions, perquè és ella qui ha de garantir el bon funcionament de la Comissió. Es dóna per tractada. 17. Quin és el parer del Govern municipal davant de la Generalitat en relació a renegociar, confirmar o denunciar el protocol del trasllat de la presó Model i quines mesures o actuacions pensa prendre en el futur? La Sra. Esteller pregunta al govern sobre els convenis que té l’Ajuntament amb la Generalitat per al trasllat de la presó Model, i vol saber quin és el seu parer respecte al conveni que es va signar el 2014 i veure si té la previsió de renegociar, confirmar o denunciar aquest protocol, que estableix que l’Ajuntament s’haurà d’encarregar de la construcció d’una presó per poder tancar la Model. El Sr. Badia deixa molt clar que el govern és partidari del trasllat de la presó Model, ja que és un projecte molt esperat pels veïns de l’Eixample i de la ciutat. Afegeix que pel govern és una gran prioritat el tancament de la presó a Trinitat i produir la transformació del barri. Explica que, en aquest sentit, s’ha arribat a un acord important amb la conselleria de la Generalitat, a través de la qual es podrà iniciar la construcció d’habitatge públic entorn de la presó de la Trinitat. Comenta que l’acord consta, d’una banda, de la compra per part de l’Ajuntament d’una peça de sòl a la Generalitat i, de l’altra, de la signatura definitiva de la reparcel·lació. Conclou que això permetrà iniciar la transformació d’un entorn que ho necessita NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3483 des de fa temps. Diu que no es tracta d’un protocol, sinó d’un acord ferm, i per això creu que aquests acords preserven els interessos municipals, desencallen projectes i que busquen el benefici ciutadà. Pel que fa a la Model, informa que la intenció del govern no és continuar signant protocols, sinó arribar a acords ferms. Vol deixar clar que no es tracta de regalar diners ni a la Generalitat ni a cap entitat ni assumir competències que no pertoquen a l’Ajuntament, ja que la construcció de presons és una competència de la Generalitat. Per tant, diu que el govern vol arribar a acords que permetin desencallar el procés de la Model sempre que es respectin les obligacions de cada part i en benefici de la ciutat. Espera, doncs, que es pugui signar un conveni en el menor temps possible. La Sra. Esteller assenyala que pel seu Grup el tancament de la Model és cabdal. Recorda que l’acord que hi havia en el cas de la Model i de Trinitat és que s’haurien de construir dos centres i que la Generalitat en construiria un i l’Ajuntament un altre. Pregunta si, amb l’operació de què ha parlat el Sr. Badia, l’acord ja és ferm. Especifica que es refereix a l’acord pel qual l’Ajuntament ha comprat a l’Incasòl una part del solar quan l’Incasòl havia de fer habitatges públics. Demana quin és el preu que ha pagat l’Ajuntament. Pregunta també si la presó que havia de construir l’Ajuntament l’ha de mantenir encara i construir-la ell o la construirà la Generalitat. Comenta que el Grup Popular vol que la Generalitat construeixi les dues presons, tenint en compte que són uns 85 milions d’euros. Considera que la Generalitat ha de complir amb els compromisos amb l’Ajuntament amb la construcció de pisos a Barcelona. Entén que en aquesta parcel·la que diu l’Ajuntament que ha comprat a la Generalitat l’Incasòl hi hauria de fer pisos. En resum, vol que el Sr. Badia li aclareixi si se signarà un nou conveni amb la Generalitat pel qual la Generalitat construirà les dues presons, i respecte a aquest acord sobre el solar de l’Incasòl diu que no li ha quedat clar quin compromís assumeix l’Ajuntament. El Sr. Badia insisteix que són dos elements diferents. Diu que en el cas de Trinitat Vella l’acord és ferm i, per tant, l’Ajuntament comprarà aquests terrenys per poder iniciar la transformació d’aquest entorn. I, d’altra banda, reitera que el conveni vinculat a la Model encara no és ferm, però espera que es pugui presentar al més aviat possible i que acabarà de desencallar els repartiments. Recorda que aquest conveni estarà sota les bases que les competències són de qui són i les inversions són de la Generalitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 18. Tenint en compte que l’estudi sobre el model de televisió pública, fixat en el Programa Marc segons el govern, s’ha encarregat però suposem que no està finalitzat, sol·licitem conèixer quin és el motiu pel qual els representants de l’Ajuntament i de l’empresa municipal ICB, SA SPM (BTV) han vetat del procés de negociació per internalitzar la plantilla la participació dels treballadors i treballadores subcontractades mitjançant Antena Local? El Sr. Garganté recorda que el 17 de febrer ja va preguntar en aquesta Comissió sobre les negociacions per la internalització de la plantilla de BTV arran de la sentència per cessió il·legal de treballadors. Comenta que el govern va respondre llavors que l’11 de febrer s’havia fet una primera reunió amb representants de l’Ajuntament, representants d’ICB i representants del Comitè d’Empresa de Lavinia. Destaca que s’excloïen els treballadors dels programes, com ara El pla B, que són els que han guanyat la primera sentència. Recorda que el govern va dir llavors que s’estava fent un estudi fixat en el programa marc que marcaria el futur de l’ens. Diu que més tard ha sabut que el 13 d’abril hi va haver una reunió amb aquests treballadors que van guanyar la sentència, però només amb representants de l’Ajuntament i sense representants 3484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 d’ICB. Vol saber per què s’han vetat de les negociacions aquests treballadors, tenint en compte que aquest estudi que va dir el govern encara no es deu haver acabat perquè el 17 de febrer es va dir que s’havia encarregat. Entén que no s’ha acabat l’estudi, i per això no entén per què s’estan vetant aquests treballadors. El Sr. Badia respon que no s’ha vetat a ningú, sinó que el cas de BTV és molt complex i hi ha moltes reunions. Creu que aquestes s’estan fent en la bona direcció, i reconeix que l’estudi no està finalitzat. Comenta que aquest estudi farà palès quin model es proposa per a BTV i que el Consell d’Administració haurà de decidir si hi està d’acord. Considera que en les diferents causes s’haurà de parlar amb tots els treballadors i fer diferents tipus de reunions. Entén que a les reunions no es veta a ningú, sinó que hi ha moltes converses per parlar amb tots els treballadors i trobar la millor solució. Indica que ara mateix el tema no està en cap punt final, sinó en fase d’anàlisi i de treball conjunt amb totes les parts implicades. El Sr. Garganté torna a preguntar, si aquest estudi no ha finalitzat, per què a les reunions en què hi ha representants d’ICB no hi participen els treballadors que ja han guanyat aquesta sentència. El Sr. Badia no sap si aquests treballadors tenen l’obligació de participar-hi o no, o si el govern ha de dir a la direcció de BTV a qui ha de convocar a les reunions. Diu que no sap valorar el matís i la transcendència de si aquests treballadors hi són o no. Li consta, però, que s’està treballant amb totes les parts implicades, tenint en compte que encara no hi ha el projecte damunt la taula ni la resolució final. Diu que serà llavors quan s’haurà d’estudiar si és adequada la proposta que ha sorgit per al futur de BTV. Es dóna per tractada. 19. Quan quedarà lliure el districte de Sant Andreu de la presència dels legionaris (Hermandad Caballeros Legionarios Barcelona) tant del local (Passeig de Santa Coloma amb Passeig Torras i Bages) com de l’espai per les desfilades amb armes incloses, així com quines mesures prendrà l’Ajuntament front a aquesta manifestació d’aquesta entitat paramilitar, que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista? El Sr. Garganté comenta que el proper 28 de maig, a les 12, a plaça Urquinaona hi ha convocada una manifestació de l’Hermandad de Caballeros Legionarios de Barcelona, que fan una crida a tots els legionaris d’Espanya a demostrar que «a la legión no se la pisotea». Recorda que aquest grup paramilitar té al seu local retrats de Franco i de Millán-Astray. També recorda que el 2013 es va fer una proposició per revocar-los la cessió del solar de 5.000 metres quadrats que tenen just al costat del local, on fan les seves desfilades i on han fet un nou retrat de Millán- Astray. Assenyala que aquest grup paramilitar té contactes amb el Partit Popular, amb Fuerza Nueva, amb les Juntas Españolas, amb Falange Española de las JONS i amb una altra germandat paramilitar que fa apologia de la División Azul. Tenint en compte això i que el 20 de gener es va aprovar en aquesta Comissió una proposició perquè l’Ajuntament fes ús de totes les eines legals perquè no es produïssin actes feixistes o nazis a la ciutat, vol saber quan quedarà lliure el Districte de Sant Andreu de la presència dels legionaris, tant del local com de l’espai per fer les desfilades amb armes incloses, així com què pensa fer l’Ajuntament en relació amb aquesta manifestació d’aquest grup paramilitar que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista. El Sr. Asens comparteix el malestar en aquest tema. Pel que fa a la manifestació, informa que l’Ajuntament no autoritza ni deixa d’autoritzar aquest tipus de manifestacions, ja que és competència de la Generalitat. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3485 En relació amb la segona qüestió, informa que aquesta manifestació està convocada per expressar el rebuig a la voluntat d’acabar amb la cessió temporal que es va fer el 2013. Reconeix que des de llavors no es va fer res. Indica que el 2013 va ser una cessió del Consorci de la Zona Franca, i que els legionaris van agrair al regidor anterior del Districte les gestions per fer-ho possible. Constata que des de llavors hi ha hagut un malestar veïnal. Diu que els consellers de districte s’han reunit amb els legionaris per comunicar-los la voluntat de rescindir aquest contracte. Explica que ja s’han fet els diferents requeriments al Consorci i que està en l’ordre del dia del proper Plenari. Comenta que s’ha dit al govern, tot i que no en té la confirmació, que el Consorci ja ha comunicat als legionaris la voluntat de rescindir aquesta cessió temporal, però que encara no hi ha data concreta. El Sr. Garganté pregunta si s’ha sol·licitat a la Guàrdia Urbana un informe dels antecedents d’aquest grup paramilitar i si s’ha avisat que en aquesta manifestació hi pot haver apologia del feixisme. A més, entén que no hi ha una data concreta de quan seran fora aquests legionaris i que el regidor es refereix tant a l’espai on fan desfilades com al mateix local que hi ha al costat. El Sr. Asens diu que la informació que té es refereix als dos espais i que són dos terrenys afectats urbanísticament, que cal enderrocar perquè s’hi han de construir habitatges. Reitera que és una cessió temporal, però que no té una data concreta. Insisteix que s’estan fent totes les gestions per revertir la cessió, però que no és una competència de l’Ajuntament, sinó del Consorci, que ha informat que ja s’ha expressat als legionaris la voluntat que deixin de fer ús d’aquest espai. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions VII) Declaració Institucional 20. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acordar donar el màxim suport i reconeixement institucional al Cos de la Guàrdia Urbana i la seva important tasca que ve realitzant a la ciutat de Barcelona. S’aprova aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Esteller, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de la CUP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.27 h. 3486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Sessió de 20 d’abril de 2016, aprovada el 18 de maig de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d’abril de 2016, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Alfred Bosch i Pascual, Daniel Mòdol i Deltell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Sres. i el Sr.: Aurora López Corduente, Eva Ma. Herrero Alonso i Manuel Valdés López. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Agustí Colom i Cabau i Alfred Bosch i Pascual. S’obre la sessió a les 16.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 4 d’abril de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient de contractació pels serveis de consergeria auxiliar de vigilància del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 149.722,56 euros. 2. Del gerent municipal, de 12 d’abril de 2016, que aprova els plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de l’assistència tècnica per donar suport al Departament de Logística i Gestió d’Edificis de la Gerència d’Ecologia Urbana, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 125.854,85 euros. Acords de la Comissió de Govern de 7 d’abril de 2016: 3. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.1 c) i 2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística delimitat per la Modificació puntual del Pla general metropolità sector discontinu: Sarrià-Sant Gervasi àmbit 1: carrer Bertran 10-12, 14, 16 i carrer d’Elisa 23-25; àmbit 2: carrer Bisbe Català 21-27, Pons i Serra 1-3, Monestir 12, presentat per la Sra. Mercè Palet Martínez, actuant en nom i representació de l’entitat mercantil Transacciones Inmobiliarias Riereta, SL, entitat que ostenta la titularitat de la finca amb dret a aprofitament. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3487 refós de la Llei d’urbanisme. Requerir el Sr. Ricardo Guinart i Batlló, actuant en nom i representació de l’entitat mercantil Transacciones Inmobiliarias Riereta, SL i en qualitat d’Administrador solidari, perquè en el moment de produir-se la fermesa en via administrativa d’aquest acord, i en un termini no superior a dos mesos, i com a tràmit previ i obligat a la inscripció del Projecte de reparcel·lació en el Registre de la Propietat, ingressi a la Tresoreria municipal, per a la seva adscripció al Patrimoni municipal de sòl i habitatge, la quantitat d’1.801.085,00 euros, més l’interès legal del diner, de conformitat amb allò determinat en la Modificació puntual del Pla general metropolità de referència, en relació a la substitució per l’equivalent del valor econòmic de les obligacions requerides per la legislació urbanística en concepte de cessió d’aprofitament, cessió d’espais lliures i participació de la comunitat en les plusvàlues generades per aquesta actuació urbanística. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la mateixa; i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, els projectes d’estatuts i de bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, d’Àlaba, d’Almogàvers i de Pamplona, que es tramita simultàniament. Requerir, de conformitat amb l’article 190.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva incorporació a la Junta perquè puguin manifestar la seva decisió d’adherir-se a l’entitat durant el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest acord, amb l’advertiment que la falta d’incorporació a la Junta de compensació donarà lloc a la reparcel·lació de les finques no incorporades, amb pagament de les despeses d’urbanització mitjançant la cessió de terrenys edificables, en cas que el propietari no adherit resulti adjudicatari de parcel·la resultant, en els termes continguts a la base 6a. Aprovar, a l’empara de l’article 119.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la constitució de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, d’Àlaba, d’Almogàvers i de Pamplona - Districte d’activitats 22@bcn-, formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el dia 6 de març de 2014, davant el notari de Barcelona Sr. Javier García Ruiz, sota el núm. 800 del seu protocol. Donar-se per assabentat de l’escriptura d’adhesió a la Junta de Compensació atorgada el 23 d’abril de 2014 davant el mateix notari, sota el núm. 1.344 del seu protocol. Designar representant d’aquesta Administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la Cap del Departament de Projectes de Gestió Urbanística, Sra. Lourdes Madir i García. Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme la documentació que prescriu l’article 192.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, amb inserció dels projectes d’estatuts i de bases d’actuació aprovats definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo individualment a les persones propietàries. Supeditar l’executivitat d’aquest acord i, en conseqüència, la seva publicació i notificació personal als interessats, a l’executivitat del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, d’Àlaba, d’Almogàvers i de Pamplona, de conformitat amb l’article 125 del Reglament de la Llei d’urbanisme. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 5. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Eduard Fortuny i Montagut, en nom i representació d’Almos 21, SL, contra l’acord d’aprovació de la constitució de la Junta de Compensació del PAU 1 del PMU de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de Badajoz, dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe del Departament de 3488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Projectes de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 16 de març de 2016 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Notificar-ho als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 6. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Polígon d’actuació urbanística del Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’edificació de la parcel·la de la plaça de la Sagrada Família, núm. 12, i la creació d’un nou interior d’illa públic, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo individualment als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord El Sr. Mòdol indica que el Grup d’ERC vol formular una petició. El Sr. Coronas concreta que es tracta de demanar la retirada del punt 4 de l’ordre del dia, sobre l’aprovació d’un PEU integral a la parcel·la del carrer Pons i Gallarza, 32, atès que les observacions referents a patrimoni no són ajustades o són massa subjectives, de manera que caldria tornar-ho a avaluar. Recorda que a la fitxa de Patrimoni consta un nivell de protecció C (bé d’interès urbanístic), i indica que el «manteniment de la volumetria actual i la formalització de les façanes amb els acabats, la textura i els materials» s’esmenta al llarg de la memòria del projecte, però no es parla del punt següent, «conservació i restauració dels espais comuns interiors amb decoració original». Comenta, també, que caldria revisar el Catàleg de patrimoni. D’altra banda, cita el punt 2 del títol primer de les Normes urbanístiques del Pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, districte de Sant Andreu («prevaldrà sempre la interpretació que ofereixi una solució més favorable per a la millor conservació de l’edificació o element a protegir») i el punt 1 de l’article 10 («els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana i en la disposició dels elements privatius o comuns [vestíbuls, caixa d’escala, estructura…], i els que s’assenyalen en la fitxa de protecció corresponent de l’annex, que són les parts protegides, essent susceptible la resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin els esmentats elements»). Afirma que aquest punt és el que s’identifica amb la masia de tipus basilical de Ca l’Estruch, ja que té valor com a tipus de construcció en si. Observa que, malgrat la desfiguració i la manca de protecció del jardí, seria una oportunitat per recuperar uns horts a la part posterior i donar més sentit a la masia (l’apartat C recull elements com jardins, fonts i monuments, xemeneies o aqüeductes). Conclou que caldria retirar el punt de l’ordre del dia i tornar-lo a plantejar de manera més exhaustiva i més objectiva. La Sra. Sanz afirma que el Govern ja ha treballat a partir de l’anàlisi d’algunes d’aquestes reflexions i pregunta si hi ha cap altre regidor que vulgui intervenir. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3489 El Sr. Blasi coincideix que convindria retirar el punt per poder aprofundir en l’expedient i obtenir les justificacions pertinents, tot evitant un posicionament que pogués comportar un fre a un projecte. La Sra. Sanz observa que el Pla general metropolità (PGM) està per sobre de Patrimoni. En aquest sentit, a banda de la protecció d’elements com les escales de l’interior i alguns elements comuns, cal tenir en compte l’ordenació de la volumetria i edificabilitat de tot el sostre que estableix el PGM. Coincideix, però, que caldria revisar el Catàleg, i informa que s’hi està treballant. Per acabar, manifesta la disposició del Govern per aprofundir-hi, però observa que caldria evitar una aprovació per silenci administratiu. Subratlla que tots han tingut temps per estudiar-ho i fer-hi aportacions. La Sra. López recorda que és Patrimoni qui interpreta a les fitxes quins elements cal protegir. D’altra banda, informa que aquest punt s’aprovaria per silenci administratiu el 26 de maig, i comenta que de la proposta caldria valorar el manteniment de la façana, de la volumetria i dels elements i l’estructura de la masia, és a dir, els elements característics d’una masia. El Sr. Coronas entén que si el silenci administratiu és el 26 de maig, no hi ha temps abans del Plenari del maig, i lamenta que, en aquest cas, es perdi l’oportunitat de fer les coses una mica millor. La Sra. Sanz subratlla que l’informe de Patrimoni no mostra cap contradicció, i que cap grup no hi ha presentat cap al·legació. La Sra. López posa de manifest la complexitat existent quan encara hi ha edificabilitat pendent d’exhaurir a la parcel·la, però insisteix que el PGM està per sobre del planejament derivat, i subratlla que aquest punt fa més d’un any que s’està tramitant. Entén que caldria plantejar-se com protegir el patrimoni alhora que es dóna resposta als drets que té la propietat amb relació al PGM. La Sra. Sanz considera que caldria mantenir el punt per no arribar a l’aprovació per silenci, i subratlla que el Govern intenta adaptar-se totalment a allò que dicten els tècnics de Patrimoni i en cap cas no duu a terme cap actuació que no es pugui desenvolupar. D’altra banda, insisteix que cap grup no ha presentat al·legacions durant el termini previst. El Sr. Coronas comenta que el seu grup no troba prou sòlides les conclusions dels tècnics de Patrimoni, per la qual cosa voldria que es demanés «una segona opinió». El Sr. Mòdol pregunta si és el Govern qui ha de contestar si es retira aquest punt de l’ordre del dia. El Sr. Secretari explica que un cop iniciada la sessió, si es demana que un punt es retiri, es debat, es vota i, si s’aprova per majoria simple, es retira. El Sr. Mòdol demana el posicionament dels grups sobre la retirada del punt 4. El Sr. Martí hi vota a favor. El Sr. Alonso hi vota en contra. El Sr. Coronas hi vota a favor. El Sr. Mòdol hi vota en contra. 3490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Mulleras hi vota en contra. La Sra. Lecha comenta que si el punt es retira, el Govern s’hauria de comprometre a convocar una comissió extraordinària per tractar aquest punt abans que s’aprovés per silenci administratiu. Insisteix que l’aprovació de la retirada del punt n’implicaria l’aprovació per silenci administratiu. Per això, abans d’emetre el seu vot, voldria que el Govern garantís que l’informe de Patrimoni es tornarà a revisar i a debatre, que tornarà al circuit d’aprovació o no-aprovació corrent. La Sra. Sanz insisteix que l’anàlisi ja s’ha fet i que l’informe de Patrimoni no revela cap contradicció en l’aplicació de la normativa. Per això, el Govern no troba necessari que el punt es retiri i que se celebri una comissió extraordinària per tractar aquest punt, sinó que proposa que es mantingui el punt i els grups s’hi posicionin. La Sra. Lecha no emet el seu vot i insisteix a demanar si, en cas que s’aprovi la retirada del punt, el Govern afavorirà que realment es torni a debatre. La Sra. Sanz observa que, d’acord amb els vots emesos, no ha guanyat la retirada del punt. El Sr. Mòdol explicita que el punt es manté. El Sr. Martí fa un incís, abans d’entrar en l’ordre del dia, perquè consti en acta que, un cop més, el Govern no porta a la Comissió cap mesura de govern ni cap informe, cosa que denota una inacció claríssima i una manca d’impuls polític. 1. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat per la Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, en sessió de 10 de desembre de 2014, relatiu a l’aprovació inicial de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, i altres modificacions adients, d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. Encarregar al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (en endavant, un cop aprovada definitivament la modificació dels seus estatuts i en vigor, Consorci Besòs Tordera), que actuant en nom i representació d’aquesta entitat, procedeixi a la publicació dels corresponents anuncis d’aprovació inicial i definitiva, sotmetiment de l’expedient a informació pública, formuli el tràmit d’audiència als interessats, així com que procedeixi a la publicació íntegra del text de la modificació dels Estatuts definitivament aprovada en el Butlletí Oficial de la Província als efectes que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Considerar definitivament aprovat l’expedient de ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs pel cas que durant el període d’informació pública no es presenti cap reclamació o suggeriment. Donar trasllat del present acord al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, als efectes escaients. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. La Sra. Sanz comenta que aquest tràmit ha passat per cadascun dels ajuntaments que formen part de la Conca. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Alonso expressa el vot favorable del seu grup, que entén que es tracta d’una reforma dels estatuts per adaptar-los a la normativa legal, però considera NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3491 que caldrà revisar si hi ha competències que se superposen entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Àrea Metropolitana. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Lecha expressa el vot contrari del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CiU, C’s, ERC, PSC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. Districte de l’Eixample 2. Rectificar, a l’empara de l’article 105.2 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’errada material continguda al plànol PROP-01 del document aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 3 d’octubre de 2014, del Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici situat entre mitgeres al passatge de Mercader, núm. 11, promogut per Grup MED Corporatiu, SAU, en el sentit a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que es dóna per reproduït a efectes de motivació; incorporar el plànol esmenat al document definitiu del Pla. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Blanco expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mòdol expressa el vot contrari del seu grup, per coherència amb l’expedient i amb l’històric de l’expedient. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Lecha expressa el vot favorable del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CiU, C’s, ERC, PP i CUP i amb el posicionament contrari del PSC. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 3. Declarar la caducitat, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 4/1999 de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, de la tramitació del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, el tipus i l’ordenació dels sòls d’equipament de les parcel·les al carrer Pomaret, 106- 108, promogut per la Fundación Real Monasterio de Santa Isabel, atesa l’existència de motius determinants per a la declaració de caducitat, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; NOTIFICAR aquest acord als promotors del Pla; i procedir a l’arxiu de les actuacions. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. 3492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup, que entén que l’informe de la Direcció General de Serveis de Planejament justifica clarament la caducitat de l’expedient. El Sr. Blanco manifesta l’abstenció del seu grup, que vol valorar l’expedient més profundament, atès que hi ha involucrats una sentència judicial i un pla que prové del 2009, del qual el seu grup no ha tingut notícia, i atès que el projecte afecta la topografia del terreny, les aigües freàtiques, l’impacte visual i l’impacte en l’accessibilitat. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras indica que es tracta d’un solar qualificat d’equipament, i entén que parlar de caducitat en aquest cas és un error greu, atès que la caducitat es produeix per falta de compliment d’un termini establert, mentre que en aquest cas es tracta d’un tema formal i, si es volgués denegar l’expedient, s’hauria de fer per deficiències substancials. El Grup del PP considera que la denegació respon bàsicament a motius ideològics, i que es proposa un nyap jurídic que pot comportar perjudicis patrimonials greus a l’Ajuntament per les demandes que podria generar, com en el cas del carrer Dalmases, que va costar 15 milions d’euros a l’Ajuntament i, per tant, a tots els barcelonins. Per això, demana al Govern que es replantegi la declaració de caducitat. La Sra. Lecha expressa el vot favorable del seu grup, que entén que caldria prendre mesures per assegurar la inviabilitat d’un pla futur de característiques i emplaçaments similars. La Sra. Sanz recorda al Sr. Mulleras que hi ha una sentència publicada i feta ferma el 7 de novembre del 2015 que anul·la l’acord de denegació de l’aprovació definitiva produïda l’any 2010, i, a partir d’aquí, es demana que es continuï la tramitació just en l’estat anterior a la suspensió de l’aprovació definitiva, una suspensió del 2009 vinculada a una sèrie de condicions que havia establert l’Ajuntament per complir amb tot el que deia la normativa, cosa que no s’havia produït i, per tant, era d’aplicació la caducitat de l’expedient. Subratlla que l’únic que s’està fent és desenvolupar el que diu un jutge. El Sr. Mulleras insisteix que l’Ajuntament sovint posa en risc els diners dels barcelonins i que l’aprovació d’aquesta caducitat, no aplicable en aquest cas, pot comportar conseqüències patrimonials greus a l’Ajuntament. Per això, demana responsabilitat i seriositat al Govern municipal. La Sra. Sanz insisteix que l’únic que s’està fent és donar compliment a una sentència i, per tant, complir la legalitat, de manera que no entén què és el que proposa el Sr. Mulleras, que no pot ser que plantegi que s’incompleixi una sentència. D’altra banda, no entén en què es basa per afirmar que això costarà alguna cosa a l’Ajuntament. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, CiU, ERC, PSC i CUP, amb la reserva de vot de C’s i amb el posicionament contrari del PP. Districte de Sant Andreu 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic integral de la parcel·la situada al carrer Pons i Gallarza, núm. 32, i carrer Fraga, núm. 2-18, promogut per 080 Arquitectura i Gestió, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3493 tècnic-jurídic de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. La Sra. López indica que l’informe de Patrimoni comença explicant que s’ha fet un estudi històric de l’edifici que n’ha permès deduir l’estructura original del segle XVI. L’informe recull el manteniment de la volumetria, la formalització de les façanes amb els acabats, la textura i els materials, i la conservació i restauració dels elements comuns interiors amb la decoració original, i el Pla preveu el manteniment de l’estructura tipològica de l’edifici, tot deixant la possibilitat de modificació de l’estructura interna d’acord amb les seves possibilitats portants, però mantenint la tipologia basilical original, les tres naus que formen l’edifici. D’altra banda, es recuperen la volumetria i la façana principal del mas, i se’n preveu la total restauració. L’informe conclou que el projecte no és contrari a les prescripcions del Pla especial de patrimoni aprovat definitivament el 23 de juny del 2000, i, per tant, s’informa favorablement el Pla especial urbanístic presentat. Subratlla que es tracta d’un pla integral, que aquests projectes tenen un seguiment directe per part dels tècnics de Patrimoni, i que qualsevol element original de l’interior de l’edifici s’haurà de mantenir. El Sr. Blasi es remet a la primera intervenció del Sr. Coronas sobre l’àmbit patrimonial, i expressa l’abstenció del seu grup. Posa en relleu que es tracta d’una de les últimes masies de Sant Andreu, i considera estrany que ningú no hi presentés al·legacions —reconeix que el seu grup tampoc no ho va fer—, ni tan sols l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar, quan just al costat d’aquest edifici hi ha una promoció de Núñez y Navarro que va ser fortament criticada per la seva tipologia (apartaments de luxe), i tot apunta que aquest serà el destí d’aquesta promoció. Recorda que el lloc era propietat de las Hermanitas de la Asunción, amb seu a Madrid, i entén que l’estat no pot ser gaire dolent atès que fins al 2011 hi va haver una escola d’educació especial (a la qual es va fer fora i ha hagut de deambular per Barcelona malgrat tenir un solar disponible a Sant Andreu per construir-hi la seva pròpia escola). Observa que es tractaria d’una promoció de luxe en un espai privilegiat, però que hauria d’estar més protegit, i entén que el contingut pel que fa a l’àmbit patrimonial potser no és prou consistent. Per acabar, recorda que l’expedient, segons la documentació, és del 25 de juny del 2015. El Sr. Blanco expressa el vot favorable del seu grup, que entén que és un bon projecte de rehabilitació que posa en valor una antiga masia i la converteix en quatre habitatges adossats en dues i tres plantes, i que hi ha un informe favorable de Patrimoni. D’altra banda, valora l’ordenació de la parcel·la, en què s’eliminen els elements afegits de la part posterior i s’ordena l’alineació i l’ocupació de cara al carrer. El Sr. Coronas expressa el vot contrari del seu grup, que entén que el Pla, que vol recuperar, rehabilitar i posar en valor l’antiga masia de Ca l’Estruch, ha de determinar quins elements arquitectònics cal conservar i les obres de rehabilitació imprescindibles per recuperar el valor de la masia, així com definir uns paràmetres d’ordenació de la resta de la parcel·la. Remarca la necessitat urgent de revisar el Catàleg, així com el fet que la memòria del projecte esmenti el manteniment de la volumetria actual i la formalització de les façanes amb els acabats, la textura i els materials, però obviï, en canvi, la conservació i restauració dels espais comuns interiors amb decoració original en parlar de la protecció del bé i de la intervenció. Atesa aquesta omissió, troba sorprenent l’informe favorable de Patrimoni. El Grup d’ERC considera que no es tenen en compte els valors subjacents d’ús i tipològics lligats a Ca l’Estruch —un dels pocs exemplars que queden de masies a 3494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Sant Andreu i a Barcelona—, ja que s’enderroquen la majoria dels murs de les seves crugies i s’hi proposa un tipus d’habitatge totalment aliè a la tipologia de l’edifici. Conclou que s’està perdent una oportunitat important i històrica de recuperar una masia i el seu patrimoni, i lamenta que l’Ajuntament no hi aboqui recursos econòmics i esforços en aquest sentit. El Sr. Mòdol manifesta el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras manifesta el vot favorable del seu grup. La Sra. Lecha manifesta l’abstenció del seu grup, que té en compte els dubtes plantejats i que la proposta arquitectònica —per a un indret en una situació lamentable— és correcta. Tanmateix, entén que l’alternativa a aquestes edificacions tan antigues i tan emblemàtiques, en aquest cas en el casc antic de Sant Andreu, seria recuperar-les per a l’Ajuntament i fer-hi equipaments. La Sra. Sanz subratlla que la intervenció del particular en el desenvolupament de l’obra conserva l’espai i hi actua d’acord amb els drets que proporciona el sòl, de manera que no hi ha cap modificació de PGM que permeti fer res que no es pugui fer d’acord amb la propietat del sòl i a la qualificació del sòl. Observa que la reflexió sobre si el que es planteja és una expropiació del local és una altra qüestió i no és l’expedient concret. Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, C’s, PSC i PP, amb l’abstenció de CiU i CUP i amb el posicionament contrari d’ERC. IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres de construcció d’edificació de nova planta destinada a garatge públic de vehicles lleugers al carrer Major de Mercabarna, 110, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (Mercabarna) la bonificació del 50% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, l’11 de març de 2014 (03-2013LL42701), per a l’edificació de nova planta destinada a garatge públic de vehicles lleugers; atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen per iniciativa pública, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7c) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per a la promoció d’aparcament públic; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 6. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la restauració i consolidació d’un equipament comunitari administratiu/cultural/docent al carrer Sant Antoni M. Claret, 167, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau la bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 19 de març de 2014 (07- NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3495 2014LL02686), per a la restauració i consolidació del cos de la cúpula del Pavelló de Sant Rafael, atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la restauració i consolidació es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès cultural com és la realitzada per equipament administratiu-cultural-docent; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 7. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la llicència d’obres per a la restauració interior i adequació arquitectònica al nou ús de museu del Pavelló de Sant Salvador de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2016; concedir a la Fundació Privada Hospital Santa Creu i Sant Pau la bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) generada per la concessió de la llicència, el 12 de gener de 2016, que suma la quantitat de 21.915,71 euros, essent la quota total de l’ICIO de 33.716,47 euros i aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 11.800,76 euros (35% restant) considerant que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 8. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la llicència d’obres per a la rehabilitació de la cúpula de la capella de l’antic convent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2015; concedir a Fundació Privada Hospital Santa Creu i Sant Pau, la bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) generada per la concessió de la llicència, el 23 de desembre de 2015, que suma la quantitat de 2.927,76 euros, essent la quota total de l’ICIO de 4.504,24 euros i aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 1.576,48 euros (35% restant) considerant que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 3496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 9. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la construcció d’un edifici destinat a 41 habitatges de protecció oficial i espais vinculats, al passeig Torras i Bages, 139, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a Projecte Hàbitat 2000, SCCL la bonificació del 90% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 8 de maig de 2014 (09-2014LL07597), per a la construcció del referit edifici de protecció oficial; considerant que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres estan adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016, els 41 habitatges de protecció oficial i espais vinculats ho són en règim general destinat a la venda, el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per habitatge amb protecció oficial; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Lecha expressa l’opinió del seu grup que la bonificació del 90% és desmesurada atès que és tracta d’habitatges per a la venda, encara que siguin de protecció oficial. D’altra banda, considera que la protecció d’habitatge és el lloguer. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia - Districte d’Horta-Guinardó - Districte de Sant Martí 10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità per a la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels sòls situats als carrers Alts Forns, 84-86, Via Augusta, 405-407, carretera de Sant Cugat, 2X, av. Mare de Déu de Montserrat, 5- 11, av. Cardenal Vidal i Barraquer, 37-43, Ciutat de Granada, 95-97, i Veneçuela, 96-106, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. El Sr. Martí manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals de sòls com aquests —en aquest cas, set peces previstes inicialment per a equipaments— és una de les vies per incrementar l’oferta d’habitatges socials, una necessitat d’emergència social. Tanmateix, posa de manifest que en alguns casos el Govern municipal i els districtes no han facilitat prou informació i amb temps suficient ni a les entitats, entre les quals hi ha l’Associació de Veïns de la Vall d’Hebron, ni als veïns afectats per la modificació del PGM —demana que es faciliti la informació sobre la complementarietat dels plans funcionals dels equipaments futurs que hagin de conviure amb els habitatges dotacionals—, i observa que en alguns casos no s’han tingut en compte les manques d’equipaments reivindicades pels veïns. Observa que aquesta actuació, amb set peces i un total d’uns 500 habitatges, no resoldrà el problema real d’habitatge social de la ciutat, i que a banda dels beneficiaris potencials d’aquestes promocions (bàsicament, joves i gent gran), hi ha famílies de moltes altres tipologies que demanden habitatge social. Per acabar, pregunta de quines partides sortiran els 50 milions d’euros que planteja el pressupost i si es treballa per incorporar nous sòls al sistema d’habitatges dotacionals. El Sr. Blanco comença advertint del perill d’emprar la política d’habitatge social d’una manera partidista. Comenta que el seu grup s’ha assabentat de la iniciativa aquesta mateixa setmana i per la premsa, i entén que les necessitats d’habitatge social és un tema prou important i transversal que demana un consens polític majoritari, que entén que s’assoliria fàcilment. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3497 Considera, però, que dedicar sòl qualificat d’equipament a la construcció d’habitatge social és una bona iniciativa, per la qual cosa felicita el Govern, i valora especialment que s’incloguin barris on pràcticament no hi ha habitatge social (Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia), ja que repartir aquest habitatge per tota la ciutat evita la creació de guetos i garanteix la igualtat d’oportunitats i la diversitat social. Per això, hi vota favorablement. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que hauria estat adient votar cada modificació independentment, atès que tenen casuístiques diferents. Observa, d’altra banda, que cap d’aquests habitatges podrà ser de lloguer social, que és l’aposta del seu grup, però valora que els equipaments previstos en aquests barris es puguin ubicar també en aquests edificis. Comenta que caldria tenir en compte els efectes que té edificar en un solar que no està construït i que actualment s’utilitza com a aparcament (av. Cardenal Vidal i Barraquer), i que caldria haver analitzat cada cas detingudament amb els veïns i les veïnes i amb les associacions —el Govern acostuma a anunciar les coses abans d’aprovar-les— per assegurar-se que allò que s’aprova és una mesura excel·lent d’acord amb les parts implicades. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup, que valora que es promocioni l’habitatge públic i que coincideix que caldria fer polítiques d’habitatge impulsades per tots els grups, per la qual cosa anima el Govern a cercar aquest consens. Considera que cal desenvolupar conjuntament els habitatges dotacionals previstos i els equipaments necessaris, i pregunta pels 8.000 habitatges promesos pel Govern. El Sr. Mulleras lamenta l’absència del regidor d’Habitatge, amb qui li hauria agradat contrastar algunes informacions, i subratlla que cadascuna de les set promocions a què fa referència la proposta té una casuística diferent. Observa que, si bé és necessari fer habitatge dotacional, cal valorar a quins equipaments s’hi renuncia i quines són les necessitats reals d’habitatge i d’equipaments en cada zona. Concreta que, per exemple, en una de les set promocions hi havia previst un CAP. Assenyala que l’Ajuntament disposa de 85 solars buits que es podrien destinar a habitatge dotacional, de manera que no seria necessari renunciar als equipaments previstos. D’altra banda, coincideix que el Govern actua anunciant les coses públicament abans que s’aprovin en comissió. En darrer lloc, demana que s’expliciti a quins equipaments es renuncia i com es finançaran els 50 milions d’euros, anuncia que el Grup del PP presentarà al·legacions a l’expedient, i expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Lecha expressa el vot favorable del seu grup, que entén que ara cal valorar la modificació del PGM i, més endavant, ocupar-se del tipus d’equipaments. La Sra. Sanz agraeix la puntualització de la Sra. Lecha sobre el fet que es tracta d’una modificació de PGM, que no planteja cap renúncia a cap equipament, ni estipula quins han de ser aquests equipaments, sinó que permet que en un sòl qualificat d’equipament tinguin cabuda, a part d’equipaments, habitatges dotacionals. Recorda que la modificació de PGM fa mesos que es treballa en coordinació amb tots els districtes amb l’objectiu de compensar els territoris amb menys densitat d’habitatge públic, i informa que aquestes promocions formen part de l’execució en un període de temps bastant breu de gairebé 2.000 habitatges públics que inclouen promocions que estaven finalitzant i d’altres que s’havien de posar en marxa. Afirma que els veïns i les veïnes podran decidir directament els usos que volen donar als equipaments en cada territori i que, de fet, cada districte ha parlat ja amb les associacions de veïns per acordar el desenvolupament de l’equipament i 3498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’habitatge, tot i que l’ús dels equipaments encara no està concretat, perquè hi ha el procés dels PAD, i serà en el marc dels processos participatius on es decidirà. Per acabar, indica que la informació sobre el pressupost i el calendari es podrà facilitar en funció del resultat de la modificació del PGM, i valora que es facin aquestes set primeres promocions, atès que feia molt temps que la ciutat no oferia habitatge dotacional a aquests col·lectius, i calia recuperar aquesta política urgentment. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Districte de Gràcia 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1.a de la Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit delimitat pels carrers de l’Argentera, 5 a 11 i 10 a 18, de Cambrils, 12, i de la Farigola, 31 a 47, al districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, exposar-lo al públic pel termini de tres mesos; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació provisional; prorrogar la suspensió, de conformitat amb l’article 73.2 del text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, així com de l’atorgament de llicències i/o comunicats d’obres, de parcel·lació de terrenys, d’edificació, gran rehabilitació i rehabilitació integral o enderrocament de construccions, instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial; determinar que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del text refós de la Llei d’urbanisme; determinar, també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB de l’acord de suspensió de llicències potestativa prèvia (BOPB de 5 de maig de 2015); i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Mòdol enuncia la proposta. El Sr. Martí expressa el seu vot favorable a aquesta iniciativa, que es va començar a tramitar en el mandat anterior, amb l’alcalde Trias al capdavant del Govern municipal, després d’un procés participatiu al barri de Vallcarca en què el veïnat va sol·licitar que es mantingués l’estructura edificatòria característica de les cases de la zona central de Vallcarca. El Sr. Blanco expressa el vot favorable del seu grup, que entén que es regularitza el planejament per adaptar-lo a l’edificació i que es protegeix la trama urbana de la zona. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup, que valora que es conservi l’estructura urbana i edificatòria dels dos subàmbits plantejats. D’altra banda, demana al Govern que tingui en compte la precarietat de molts solars del mateix barri, molts d’ells ja de titularitat municipal, en els quals es podrien fer actuacions interessants. El Sr. Mòdol expressa l’abstenció del seu grup, que valora la proposta, però entén que és una manera de fugir d’una decisió més contundent sobre el que s’ha de fer a Vallcarca, un problema que fa temps que es posposa. Considera que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3499 l’expedient hauria de formar part d’una intervenció més àmplia i d’una presa de decisions important sobre el planejament vigent, i pensa que és contradictori que tot just s’hagi aprovat una proposta per generar sòl dotacional en sòl d’equipaments i aquí hi hagi sòl per a habitatge dotacional i no es desenvolupi. Subratlla que el Govern ha de governar i, per tant, prendre decisions sobre aquest àmbit. El Sr. Mulleras manifesta l’abstenció del seu grup. La Sra. Lecha expressa l’abstenció del seu grup, que entén que les actuacions que s’estan fent a Vallcarca no deixen de ser pedaços i que el canvi de catalogació, tot i ajustar-se a l’estructura de la zona antiga de Vallcarca, és insuficient. D’altra banda, remarca el mal que està fent Núñez y Navarro a la zona, però entén que tot va començar el 2002 i que hi ha responsabilitats que no s’han assumit encara. La Sra. Sanz afirma que el Govern no només duu a terme actuacions petites sinó que també actua d’acord amb un projecte ampli i a partir d’un procés iniciat al final del mandat anterior com a fruit d’una suspensió de llicències feta pel Govern anterior. Subratlla que la proposta de modificació s’ha treballat els darrers mesos i que s’ha treballat amb els veïns i les veïnes de l’entorn, que no en poden quedar al marge, i remarca que el Govern governa i, a més, escolta els veïns i les veïnes. Explica que d’una banda, una actuació concreta permet protegir qüestions que es consideren importants, i, d’altra banda, es treballa en tots els problemes pendents de resoldre. En darrer lloc, posa de manifest la complexitat del tema, indica que en moltes de les peces de sòl municipal, enganxades a d’altres, els veïns i les veïnes en demanen una reordenació, i subratlla que el Govern treballa perquè la transformació garanteixi que Vallcarca sigui un barri per viure-hi i que cal treballar plegats per trobar les millors solucions. El Sr. Mòdol assenyala que el seu grup va demanar assistir al grup de treball amb els veïns i mai no va rebre resposta. D’altra banda, subratlla que entre els veïns hi ha diversitat d’opinions i el Govern, a qui insta a prendre una decisió sobre aquest àmbit aviat, ha de donar resposta a tothom. La Sra. Sanz aclareix que els grups de treball són oberts a tots els veïns i veïnes i qualsevol persona hi pot participar, però que els grups municipals participen en una comissió més àmplia i, a part, hi ha els grups de treball dels veïns. Explica que aquest és el procés participatiu elaborat pel Districte en col·laboració amb l’Àrea d’Urbanisme que s’ha mantingut, però que no hi ha cap inconvenient a ampliar-lo i modificar-lo. Afirma que es parlarà amb el Districte sobre aquesta qüestió. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal CiU: 12. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal a l’aprovació d’un pla director de la plaça Espanya que consideri la 3500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 pacificació del trànsit, la recuperació i renaturalització de les voreres per a ús ciutadà i la possible recuperació de l’espai central per a gaudiment ciutadà, en el termini de dos mesos. Integració dels carrils bici en l’esquema dels carrils bici en l’esquema de mobilitat de la plaça d’Espanya, prioritzant la seguretat dels ciclistes i els vianants. Consensuar el pla director amb els districtes afectats així com amb les activitats veïnals i el teixit comercial de la zona. El Sr. Martí comenta que els grups disposen de la proposició transaccionada. A continuació, subratlla la singularitat, el simbolisme, la centralitat i la importància de la plaça Espanya, un lloc emblemàtic i alhora molt complex per les infraestructures que s’hi entrecreuen i les vies que hi conflueixen (Gran Via, Paral·lel, Tarragona, Maria Cristina…) i amb accés al parc de Montjuïc i a la muntanya de Montjuïc. Amb una posició fronterera entre diferents barris, actualment a la plaça predomina el vehicle (en superfície i soterrat) per sobre del vianant i la bicicleta. Considera que cal intervenir-hi mitjançant actuacions urbanístiques i solucions de mobilitat globals, tot evitant fer-hi més pedaços. Recorda que a la darrera sessió de la Comissió, arran d’una pregunta d’un grup, el Govern va comentar que s’estava plantejant una intervenció integral en tot l’entorn de la plaça d’Espanya, actuació de la qual cap grup no tenia cap notícia. L’objectiu de la proposta és que veïns, vianants i ciclistes guanyin espai, que millori la convivència urbana i que la plaça s’humanitzi i esdevingui un nexe de connexió entre barris, més que un espai divisori, sense perjudicar el transport públic. Entén, però, que amb dues línies de metro, Ferrocarrils de la Generalitat, capçaleres de línies d’autobusos metropolitans, nombroses línies d’autobusos de transports metropolitans i línies de l’Aerobús, l’actuació no serà fàcil. Esmenta les obres de Josep Maria Jujol situades al mig de la plaça, un patrimoni que es podria posar en valor, i explicita que es vol que la plaça deixi de ser una rotonda per ser veritablement una plaça, un espai sobretot al servei de les persones. Concreta que es vol un disseny, una reforma i una ampliació de la plaça i de l’entorn, amb voreres al voltant de la plaça; una ampliació de la superfície de la plaça per aconseguir un aprofitament real per als vianants; una integració de l’eix format per l’esplanada de museus, Fira, Paral·lel i Port Vell; una integració de l’itinerari de la bicicleta que prioritzi la seguretat viària; el manteniment de les funcionalitats actuals de transport públic, i evitar restar mobilitat. Per acabar, indica que voldria que s’aclarissin les incongruències i els dubtes generats pel Govern municipal. Per exemple, les informacions facilitades per la regidora de Mobilitat en la darrera sessió quant a la millor solució per connectar el trajecte dels ciclistes al voltant de la plaça d’Espanya contradeien les d’altres portaveus. El Sr. Blanco observa que un pla director serveix per establir estratègies de planejament d’àmbit fonamentalment supramunicipal i de grans infraestructures, de manera que no és l’instrument de planejament adient per ordenar aquesta plaça que, com ha dit el Sr. Martí, és una rotonda, encara que aculli un monument modernista molt important. Sí que trobaria encertat que s’aprofités l’estudi de circulació que es fes per a la modificació dels carrils bici per introduir millores a la plaça i que esdevingués més amable per als vianants, però entén que s’hi podria actuar mitjançant un pla especial, o simplement un projecte d’urbanització. Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup, que entén que quan es parla de «pla director» no es fa referència a un pla director urbanístic (coincideix que no seria l’instrument adient), sinó a un element més genèric. Comenta que en l’anterior mandat, el cap d’Urbanisme de Sants, juntament amb els comerciants de Creu Coberta, va fer una proposta d’intervenció singular en la connexió de Creu Coberta amb plaça d’Espanya, però no es va arribar a un acord amb l’Ajuntament i va quedar tot supeditat al dia que es fes una intervenció més integral. Indica que els comerciants es queixen que l’accés a Creu Coberta queda desdibuixat, i voldrien elements que els posicionessin millor i que es comuniqués NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3501 més el caràcter comercial que hi ha darrere la plaça. Esmenta, d’altra banda, la superilla que es plantejava per a la zona adjacent delimitada pels carrers de Creu Coberta, Tarragona i passeig de Sant Antoni. Coincideix que cal reordenar i pacificar la plaça perquè la ciutadania en sigui el principal actiu, i deixin de ser-ho els cotxes, així com donar coherència i unitat a l’espai de manera harmonitzada amb els usos actuals i amb les trames adjacents, i que cal prioritzar la bicicleta i trobar una solució de carril bici segura. Considera que la naturalització de la plaça ha d’anar lligada a la muntanya de Montjuïc, perquè el verd que s’implanti connecti amb el ja existent (corredors verds), i que, a més de la font de Josep Maria Jujol, caldria posar en valor els edificis i altres elements de gran valor patrimonial i històric de l’entorn de la plaça, que configuraven el recinte de l’Exposició Universal del 1929. Observa que el termini de quatre mesos —inicialment n’eren dos— potser continua sent massa just per presentar un pla director, però entén que el Govern accepta aquest termini. En darrer lloc, subratlla la importància de consensuar una modificació tan important per a la ciutat amb tots els grups, i que el Districte i els veïns tinguin un paper rellevant en la presa de decisions. La Sra. Sanz aclareix que la transacció no és del Govern sinó del Grup de la CUP. El Sr. Mòdol celebra que es reflexioni sobre l’espai públic, una reflexió necessària, i observa que no importa la denominació («pla director», etc.) sinó l’actuació. Entén que es vol fer una reflexió més àmplia d’un sector on es posen en relació molts elements que no són estrictament de mobilitat, i el seu grup donarà suport a la proposició. Considera que és bo aprofitar aquesta actuació per parlar de model urbà. Recorda que aquesta proposició neix arran d’una pregunta del Sr. Mulleras sobre el carril bici, i opina que cal parlar de la qualitat de l’espai públic, no només des del punt de vista de la mobilitat. El Sr. Mulleras exposa que la pregunta del seu grup a la comissió anterior sobre el carril bici de la plaça d’Espanya va rebre una resposta polèmica de la regidora de Mobilitat, que va parlar d’un carril que realment no existia i va afirmar que el Govern preveia reformar la plaça d’Espanya, afirmació que va sorprendre tothom. Manifesta el vot favorable del seu grup, a qui sobta que sigui el Grup de CiU, que va dissenyar el carril circular interior de la plaça d’Espanya, qui presenti aquesta proposició. Subratlla que aquest carril no és segur per als ciclistes i no és pràctic, com expressa també el Bicicleta Club de Catalunya. Coincideix que no importa la denominació sinó l’esperit de la proposició, que vol que hi hagi un debat i una reforma de la plaça d’Espanya, actualment una rotonda però també un nus d’interconnexió molt important a Barcelona, on la mobilitat ha augmentat com a conseqüència de la decisió de la Sra. Colau de portar hotels i activitat econòmica a l’Hospitalet. Conclou que cal aconseguir un carril bici segur i pacificar la zona alhora que s’hi garanteix la mobilitat. La Sra. Lecha expressa l’opinió del seu grup que quatre mesos són suficients per presentar un projecte consensuat amb aportacions de veïns i veïnes vinculants, tenint en compte que al principi de la legislatura ja es va celebrar una reunió de Mobilitat per parlar del carril interior de bicicletes i que s’entén que el Govern ha continuat estudiant la pacificació de la plaça d’Espanya. Coincideix que la plaça d’Espanya, a més d’una rotonda, és un nus comunicador entre Hostafrancs, Sant Antoni, etc., on el turisme té un pes important, atès que comunica amb la muntanya de Montjuïc, la zona museística i la zona d’esdeveniments. Expressa el vot favorable del seu grup, així com el desig que s’assoleixi un projecte de pacificació, fruit d’un procés participatiu amb veïns, associacions de 3502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 veïns i comerciants, que afavoreixi la connexió entre barris i la circulació dels vianants i que no prioritzi l’interès d’un centre comercial o d’un hotel. La Sra. Sanz informa que el Govern va plantejar una transacció al grup proposant respecte a l’instrument adient per a aquesta intervenció urbanística, atesa la complexitat de l’actuació, però el Grup de CiU no la va acceptar. Per això, el Govern s’hi abstindrà. D’altra banda, comenta que el Govern sempre ha entès que en aquest àmbit calia fer un estudi acurat integral —atès que la plaça d’Espanya és un punt de connexió de mobilitat de primer ordre entre el Paral·lel, Creu Coberta i altres espais— que inclogués la perspectiva d’infraestructures, de mobilitat i de districte. En aquest sentit, lamenta que en el procés participatiu sobre la reforma del Paral·lel no s’incorporés una reflexió sobre com es relacionava aquesta avinguda amb la plaça d’Espanya, però comenta que ara és un bon moment per fer-ho, s’hi està treballant i s’hi continuarà treballant. El Sr. Martí aclareix que la transacció no ha estat acceptada perquè el Govern no assumia cap compromís temporal, no pas per la concreció de l’instrument que calia emprar, i recorda que la transacció de la CUP, que proposava canviar el termini de dos mesos a quatre, sí que ha estat acceptada. Observa que, al marge dels instruments que s’utilitzin, el que ha de servir per tirar endavant aquesta iniciativa és la voluntat política. D’altra banda, assenyala que no s’ha aclarit si el carril bici formarà part de l’estudi, i que la urbanització de l’extrem nord del Paral·lel s’ha d’acabar de tancar i integrar en aquest projecte. El Sr. Blanco agraeix les explicacions de tots els grups, que li han servit per entendre que el que es vol fer és un estudi de l’ordenació de la plaça i l’entorn per veure quina és la millor manera de relacionar els diferents llocs i d’integrar el carril bici, tot afrontant els problemes de trànsit. Observa que cal ser realista i no abusar de la paraula «pacificació»: la Gran Via, una gran artèria necessària, sempre suportarà un trànsit elevat que passarà per la plaça d’Espanya. Aclareix, però, que sí que troba encertat que s’estudiï la manera de millorar la circulació perquè afavoreixi els vianants i els ciclistes. La Sra. Sanz assevera que el Govern continuarà treballant d’acord amb el que s’està desenvolupant amb la participació de les diferents àrees de l’Ajuntament, i que compartirà les conclusions d’aquesta feina. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal a l’aprovació d’un pla director de la plaça d’Espanya que consideri la pacificació del trànsit, la recuperació i renaturalització de les voreres per a ús ciutadà i la possible recuperació de l’espai central per a gaudi ciutadà, en el termini de quatre mesos. Integració dels carrils bici en l’esquema dels carrils bici en l’esquema de mobilitat de la plaça d’Espanya, prioritzant la seguretat dels ciclistes i els vianants. Consensuar el pla director amb els districtes afectats així com amb les associacions veïnals i el teixit comercial de la zona. Del Grup Municipal C’s: 13. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal que, en el termini de tres mesos, elabori i posi en marxa una campanya de divulgació i conscienciació sobre la conveniència de disposar d’una assegurança NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3503 de responsabilitat civil enfront de tercers per a circular en bicicleta, coordinant-se amb les Associacions Empresarials de l’Assegurança. El Sr. Blanco comenta que l’Ajuntament ha aprofitat la celebració del Dia Internacional de la Bicicleta (ahir), per endegar una campanya de promoció de l’ús d’aquest transport saludable, sostenible i eficient. Indica que l’ús de la bicicleta, fins fa uns anys excepcional a Barcelona, no deixa d’augmentar: del 2011 al 2013 Barcelona va augmentar la xarxa de zones de prioritat invertida en un 45%, i tant aquestes zones com els carrils bici (el Govern ha anunciat un pla que en triplica els quilòmetres, de 116 a 308) continuen creixent. D’altra banda, cada dia es produeixen més de 100.000 desplaçaments en bicicleta, 38.900 amb bicicletes del servei Bicing. L’ús elevat d’aquest transport, però, incideix en la seguretat vial: segons un estudi de l’Agència de Salut Pública, entre el 2010 i el 2014 el nombre de bicicletes implicades en accidents amb víctimes va augmentar un 65%. L’Ajuntament, que ha identificat 38 punts negres a la ciutat, ha de fer tots els possibles per optimitzar les mesures de seguretat i disminuir la sinistralitat. Tanmateix, no podrà evitar que continuïn produint-se accidents, i per això cal que contribueixi a conscienciar els ciclistes de la importància de disposar d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en cas necessari, una assegurança obligatòria per als usuaris del Bicing. Observa que la resta de ciclites no acostumen a contractar una assegurança d’aquest tipus perquè desconeixen tant el risc d’accident com l’existència d’aquestes assegurances i la conveniència de contractar-les. Un cop exposats els motius, enuncia la proposició. El Sr. Martí manifesta el vot favorable del seu grup, que creu molt convenient que l’Ajuntament desenvolupi accions de conscienciació adreçades a tota la ciutadania, en aquest àmbit i en d’altres, que complementin les ordenances i les normes de civisme. Comenta que en alguns casos a Barcelona hi ha problemes greus provocats per l’incivisme de ciclistes o vianants, i que molts dels accidents no s’arriben a conèixer perquè no hi ha intervenció de l’autoritat corresponent o dels serveis d’emergència, o perquè no hi ha denúncia entre les parts. D’altra banda, indica que el Govern haurà de concretar quines fonts de finançament es poden obtenir en el cas que l’Ajuntament vulgui assumir una part dels costos que podrien implicar l’Ajuntament, com a reassegurador, si hi hagués empreses asseguradores privades que volguessin acollir-se a aquesta possibilitat. El Sr. Coronas assenyala que l’adaptació de la ciutat a modalitats de transport com la bicicleta planteja una sèrie de debats que requereixen una resposta política, que ha de tenir com a finalitat l’ordenació d’aquesta modalitat, i recorda que l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles no recull l’obligatorietat dels ciclistes de contractar assegurances de responsabilitat civil. Entén la dificultat que comportaria fer-ho obligatori, però troba molt encertada la proposta de fer campanyes divulgatives per conscienciar els usuaris de la importància de tenir aquesta assegurança per millorar la convivència entre ciclistes, vianants i la resta de transports. Comenta que ja existeixen assegurances multirisc de la llar que inclouen la cobertura de la responsabilitat civil derivada d’un accident amb bicicleta, però és una cobertura que fins i tot persones que la tenen desconeixen que la tenen. A continuació, informa que segons l’Informe de col·lisions i lesions de trànsit a Barcelona 2002-2014, la taxa de persones lesionades per milió d’hores de desplaçament en bicicletes supera substancialment la dels turismes. En darrer lloc, subratlla que cal incentivar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport saludable i sostenible alhora que se n’ordena l’ús i es garanteix la convivència entre ciclistes i vianants, i manifesta el vot favorable del seu grup. El Sr. Mòdol manifesta el vot favorable del seu grup, confessa que no era conscient de la importància de tenir una assegurança de responsabilitat civil com a 3504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 ciclista —es compromet a contractar-ne una— i subratlla la importància de les campanyes de conscienciació. D’altra banda, transmet la informació que li ha facilitat un excol·laborador sobre l’existència d’associacions o clubs de la bicicleta on, pel fet d’estar associat, ja es té aquesta cobertura, i costa 40 euros. En aquest sentit, observa que potser convindria treballar amb aquestes associacions per fer aquestes campanyes. El Sr. Mulleras agraeix que el grup proposant hagi acceptat l’esmena transaccional del Grup del PP (eliminar de la proposició la part final, «coordinant-se amb les associacions empresarials de l’assegurança») i manifesta el vot favorable del seu grup. Subratlla la importància de conscienciar els usuaris de la bicicleta —que després decidiran lliurement— sobre la conveniència de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil, una responsabilitat existent en cas d’accident o problema. D’altra banda, atès que sovint l’incivisme d’alguns genera problemes a la majoria dels ciclistes, proposa que la campanya no es limiti a les assegurances de responsabilitat civil, sinó que també promogui actituds positives i cíviques quan es viatja amb bicicleta i que conscienciï ciclistes i vianants sobre la importància de respectar els altres usuaris de l’espai públic, ja vagin a peu o amb un vehicle. La Sra. Lecha recorda que ja existeix una legislació que preveu sancions en cas que sigui necessari per a aquelles persones que fan servir la bicicleta en els seus desplaçaments: el Codi civil s’encarrega de dirimir aquests assumptes, ja sigui per mitjà de conciliació, arbitratge del litigi o resolució judicial. Considera que caldria analitzar què pretén la proposició, tenint en compte la situació actual dels desplaçaments amb bicicleta per la ciutat. Observa que, a banda dels riscos en la convivència entre bicicletes i vianants, existeixen riscos, més perillosos, en la convivència entre cotxes i bicicletes, en què la part més feble és la bicicleta. Afirma que els carrils bici actuals (de vegades són pintats i s’esborren, o són de plàstic de color negre i es giren, de manera que són més una trampa que una separació dels cotxes, o de sobte es tallen i les bicicletes han de compartir calçada amb els cotxes) van en contra de la seguretat del ciclista, i que una campanya de conscienciació ó portaria a crear una necessitat i una obligatorietat posterior d’una assegurança. Entén que aquesta obligatorietat penalitzaria les classes populars, que són les que més utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport. Assenyala que en el cas dels vehicles, l’índex de sinistralitat va justificar la socialització del risc, però no troba justificat que es vulgui fer el mateix amb les bicicletes. Conclou que la proposició és perversa, atès que d’una manera fictícia crea un risc amb l’únic objectiu de generar beneficis econòmics a les companyies asseguradores i, una vegada més, hi ha grups que actuen al servei d’aquestes multinacionals. Per les raons exposades, el seu grup hi votarà en contra. La Sra. Vidal manifesta el vot favorable del Govern, i recorda que quan es va presentar la mesura de la bicicleta, aquesta incloïa la realització de campanyes informatives sobre l’Ordenança i campanyes de promoció de la bicicleta. Assenyala que la lògica diu que si l’ús de la bicicleta continua augmentant (l’objectiu és un augment del 67% durant el mandat), el nombre d’accidents també augmentarà, de manera que convé conscienciar sobre la importància de disposar d’una assegurança i de comportar-se d’una manera cívica i respectuosa. Agraeix el comentari de la Sra. Lecha sobre els cotxes, i subratlla que la campanya del Govern no només informa sobre les obligacions dels ciclistes, sinó també sobre les obligacions dels vehicles respecte a les bicicletes (deixar una distància de seguretat de tres metres abans i després i una distància lateral d’un metre i mig, no tocar el clàxon ni fer moviments estranys, etc.). Per acabar, afirma que el Govern continuarà promovent l’ús dels transports sostenibles, com ara la bicicleta, el mode de transport millor valorat pels usuaris, tot afavorint la seguretat i la convivència. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3505 El Sr. Blanco confirma que la transacció, enviada a Secretaria General aquest matí, consisteix a suprimir «coordinant-se amb les associacions empresarials de l’assegurança», i dóna les gràcies als grups, que gairebé unànimement han entès el sentit de la proposta. Assegura que en cap cas la proposició volia criminalitzar els ciclistes —ell ho és—, i observa que els ciclistes també són vianants, que els comportaments incívics no són patrimoni d’un col·lectiu concret, i que fins i tot prenent totes les precaucions possibles poden produir-se accidents. Explicita que la proposició no planteja l’obligatorietat de contractar una assegurança, i celebra que el Govern incorpori a la seva campanya la conscienciació sobre la conveniència de disposar d’una assegurança, que era l’objectiu de la proposició. La Sra. Vidal comenta que el Govern treballarà tant amb associacions empresarials com amb entitats ciclistes, que sovint ofereixen la prestació d’associar-se i tenir una assegurança, i que la campanya tot just ha començat i es desenvoluparà al llarg del mandat, de manera que es pot recollir aquesta qüestió més endavant sense cap inconvenient. El Sr. Blanco ho celebra, i assenyala que caldria treballar tant amb associacions de ciclistes, principalment, com amb companyies que puguin oferir aquestes assegurances. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal que, en el termini de tres mesos, elabori i posi en marxa una campanya de divulgació i conscienciació sobre la conveniència de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil enfront de tercers per a circular en bicicleta. Del Grup Municipal ERC: 14. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Estudiar i obrir una taula de treball entre l’Ajuntament, les entitats corresponents i els col·lectius afectats per tal d’analitzar el model de plataforma única com a solució a l’accessibilitat als carrers, de tal manera que els criteris adoptats es puguin aplicar tant en actuacions futures com en les ja realitzades. El Sr. Coronas explica que la proposició neix de la plataforma Carrers per a Tothom, formada per diferents entitats de persones amb diversitat funcional, tant visual com física, creada arran de la manca de respostes adequades davant la reforma del passeig de Gràcia i que se centra en la problemàtica ocasionada als carrers de plataforma única, d’ús mixt vianant-vehicle, i als carrils de servei amb trànsit de vehicles sobre la vorera. Indica que els objectius principals de l’entitat, que ha tingut una bona acollida tant a l’ Ajuntament —que l’ha convidat a adherir-se al Pacte per la Mobilitat de Barcelona— com a la Generalitat, són que existeixi un espai de deliberació i consens per generar propostes de millora d’accessibilitat universal en l’urbanisme i la mobilitat i que es garanteixi a totes les persones el dret a la ciutat, gràcies a un disseny i una configuració de les places i dels carrers fets amb rigor, diàleg, participació i consens amb totes les parts implicades. A continuació, exposa alguns dels problemes de seguretat i accessibilitat que ha posat de manifest Carrers per a Tothom: 3506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 - Por i desconfiança generats pels carrers amb plataforma única en les persones cegues o amb baixa visió i perill greu provocat per pèrdua important de referències, problema que s’agreuja amb la presència de vehicles silenciosos (elèctrics, híbrids i bicicletes) i que també afecta gent gran, infants, turistes i persones amb discapacitat intel·lectual. - Dependència dels vianants del criteri del conductor, situació que genera estrès i incertesa tant al vianant com al conductor. - Manca de senyalització. - Ús de paraments verticals, com pilones, que provoquen que minvi l’amplada lliure de parts dels itineraris, i molts cotxets de nadons, cadires de rodes, etcètera, han de passar per l’àrea dels vehicles. - Indetectabilitat de molts paviments podotàctils, tot i que compleixin la normativa. Recorda que la plataforma ha fet arribar un document que recull una sèrie de mesures que garantirien la seguretat i l’accessibilitat als carrers de plataforma única d’ús mixt. Per tot això, entén que, encara que abans de realitzar projectes d’urbanització de carrers s’obrin processos participatius on generalment es convida els col·lectius afectats, el model actual de carrers de plataforma única fa necessari obrir una taula de treball per analitzar-lo com a solució a l’accessibilitat, mobilitat i pacificació dels carrers, en què participin tots els usuaris de l’espai públic per tal que els criteris acordats siguin vàlids universalment i es puguin aplicar de manera correcta tant en les noves actuacions com en les ja realitzades. Subratlla que el Grup d’ERC aposta, liderant amb el tema de les superilles, per guanyar espais per a la ciutadania enfront del vehicle i pels espais inclusius per a tothom. Per acabar, llegeix el text definitiu de la proposta, que ha estat transaccionada. El Sr. Martí manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que cal solucionar el problema, sobretot per donar resposta a una demanda d’uns col·lectius vulnerables, i considera que la segregació dels espais en un mateix carrer hauria de ser un element de seguretat en si mateix. Entén que els darrers anys l’Ajuntament ha adquirit un coneixement molt important i una àmplia experiència en l’anàlisi, el tractament i les propostes pel que fa a carrers de plataforma única, i que haurien de ser els districtes el nucli motor d’aquests acords i d’aquesta transacció entre vianants, veïns i els agents i operadors de la zona. No troba malament que es creï una taula en l’àmbit de ciutat, però opina que l’experiència acumulada, la qualitat dels tècnics municipals pel que fa al tractament de l’espai públic, les experiències internacionals, el sentit comú i la pràctica política dels regidors de districte, que són els que han de vetllar perquè les coses es facin bé des del punt de vista de la proximitat, podrien fer que aquest grup de treball fos innecessari. Tanmateix, atès que se centra en l’àmbit de les persones vulnerables, entén que té sentit, i espera que es donin les conclusions oportunes perquè es puguin aplicar a tot el territori d’acord amb la realitat de cada espai concret. El Sr. Alonso indica que el seu grup és favorable a la implantació en alguns carrers de plataformes úniques per pacificar el trànsit i donar prioritat als vianants respecte als vehicles. A l’hora d’implantar-les, però, cal evitar problemes anteriors, com ara els existents al passeig de Gràcia, on els col·lectius amb dificultats de visió tenen problemes per identificar si es troben a la vorera o a l’espai per a vehicles. La proposta de Carrers per a Tothom, doncs, és encertada: convé crear taula de treball per analitzar la situació entre diferents entitats i definir un model de plataforma única consensuat entre tots els col·lectius. Per tant, el seu grup donarà suport a la proposició. El Sr. Mòdol entén que el sentit de la proposició és promoure el debat sobre les plataformes úniques, i per això el seu grup hi votarà a favor, però no ho faria si es NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3507 tractés d’una defensa de les plataformes úniques o d’un atac en contra. Entén que la reflexió és necessària, sobretot si es pensa en els sectors més vulnerables. Assenyala que els darrers anys hi ha hagut una proliferació de plataformes úniques, i que són els carrers amb més accidents registrats. Comenta que gairebé el 50% de les persones enquestades en algun estudi deia que havia tingut algun accident o algun ensurt important en aquest tipus de carrers. Actualment —ell personalment ha treballat amb molts tècnics municipals en la projecció de diferents carrers— la tendència està canviant i cada cop més mira d’evitar-se la plataforma única com a tal (es fan parcialment). D’altra banda, posa de manifest el gran repte que suposa delimitar els espais, i observa que les pilones i les jardineres fan perdre quantitat i qualitat d’espai públic. El Sr. Mulleras entén que la plataforma única és una bona solució en alguns casos, i que l’anàlisi i el debat en la taula que proposa el Grup d’ERC poden ser molt útils. Subratlla que les plataformes úniques han d’estar ben senyalitzades per evitar riscos per a col·lectius com ara els invidents, uns riscos que han estat evidenciats per la plataforma Carrers per a Tothom. El Grup del PP considera que cal tenir en compte les reivindicacions d’entitats i de persones amb diversitat funcional i, per tant, donarà suport a la proposició. La Sra. Lecha manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que cal prioritzar el treball per a un disseny universal de la ciutat i l’aplicació de paràmetres d’accessibilitat tant al carrer com a l’habitatge i en altres àmbits, per suprimir les barreres arquitectòniques, comunicatives, etc. amb què es troben les persones amb diversitat funcional. Denuncia que els únics que poden circular bé en les plataformes úniques són els cotxes: tant si vas amb un cotxet d’infant com amb cadira de rodes, has de passar pel mateix lloc per on circulen els cotxes, de manera que el risc és continu i caldria plantejar-se la supressió de les plataformes úniques existents. Observa que a la plataforma única del passeig de Gràcia els cotxes agafen molta velocitat i generen un gran perill per a les persones que hi passen. D’altra banda, les persones cegues no poden saber quan s’aproxima un vehicle elèctric. En darrer lloc, posa en valor que una taula de treball —que entén que s’obrirà a entitats que no formen part de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat perquè hi puguin participar— tingui en compte qualsevol diversitat funcional, temporal o permanent, dels veïns i les veïnes. La Sra. Sanz recorda que existeix la Ponència de l’Accessibilitat, en el marc de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en la qual participen tècnics de totes les àrees implicades en el desenvolupament de la bona qualitat de l’espai públic, i subratlla que si Barcelona és, des de fa molts anys, un referent quant a accessibilitat a l’espai públic, és gràcies a la feina que l’Institut desenvolupa des de fa molts anys. Reconeix que encara queda molt per fer, i informa que tant ella com la tinenta d’alcalde de Drets Socials s’han reunit amb Carrers per a Tothom per trobar la millor manera d’avançar i quines mesures de la Ponència d’accessibilitat es podien tirar endavant. Puntualitza que, si bé cal corregir els defectes de les plataformes úniques i repensar-ne el disseny, aquestes han estat un dels millors invents per guanyar carrer i posar-lo al servei dels veïns i les veïnes. Confirma que Carrers per a Tothom va fer arribar al Govern una sèrie de peticions, i aquest s’ha compromès a incorporar totes les entitats i tots els col·lectius en el marc del Pacte per a la Mobilitat, dintre del qual hi ha un grup específic sobre com millorar la mobilitat de persones, bicicletes i altres modes de transport a l’espai públic. Assenyala que no només cal pensar en el disseny, sinó també en la redistribució de l’espai públic i en com reconduir actuacions recents que atempten contra les persones, no només arran de les plataformes úniques sinó també, per exemple, 3508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 relacionades amb les terrasses. En aquest sentit, hi ha documents tant de la plataforma com dels tècnics per desenvolupar actuacions de millora. Per acabar, subratlla que el Govern ja treballa totes aquestes qüestions i en els propers mesos podrà presentar propostes concretes de disseny i desenvolupament de l’espai públic per fer-lo accessible per a tothom. El Sr. Coronas saluda els senyors Joan Heras i Neus Salvat, representants de Carrers per a Tothom, i els agraeix que hagin transmès les seves preocupacions i inquietuds. Així mateix, agraeix el suport de tots els grups municipals. Considera que el fet que Barcelona sigui capdavantera en qüestions d’accessibilitat fa que es vagi trobant nous reptes a l’hora de desenvolupar el model de mobilitat i accessibilitat, i ha de ser capaç d’aprendre i de rectificar gràcies a les aportacions de les persones que veuen en primera persona els elements que cal millorar. Subratlla que la taula que es creï ha de concloure en quins tipus de carrers és útil la plataforma única i com ha de ser per evitar tots els inconvenients que actualment pateixen les persones amb diversitat funcional. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a: estudiar i obrir una taula de treball on incloguin l’Ajuntament, tots els col·lectius usuaris de l’espai públic, així com les diferents entitats i associacions afectades per tal d’analitzar el model de plataforma única com a solució a l’accessibilitat, mobilitat i pacificació als carrers, de tal manera que els criteris adoptats es puguin aplicar tant en actuacions futures com en les ja realitzades. Del Grup Municipal PSC: 15. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: - Impulsar el projecte per al disseny i la posada en marxa d’un centre urbà d’acollida i adopció felina, com a prova pilot d’un servei específic i més accessible geogràficament destinat als gats abandonats, cercant el benestar i la millor promoció de l’adopció i protecció d’aquests animals. - Analitzar aquest projecte, tant pel que fa a les seves característiques i funcions com pel que fa a possibles ubicacions i models de gestió, en el marc d’un grup de treball, amb la presència de les entitats i dels grups municipals. El Sr. Mòdol saluda els representants de la Plataforma Gatera presents a la sala, als quals es dóna veu a través de la proposició. Comenta que Barcelona, amb una declaració per a la protecció dels animals del 1998 i una ordenança que regula la protecció, tinença i venda d’animals adreçada a protegir-los i garantir-ne el benestar, una tinença responsable i reduir al màxim els abandonaments, així com a fomentar-ne l’adopció, és pionera en aquest àmbit. Tanmateix, es produeixen molts abandonaments. Indica que el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Montcada i Reixac no estarà operatiu, almenys, fins d’aquí a uns quants anys, i que, d’altra banda, la plataforma ha plantejat si és apropiat que gats i gossos convisquin en el mateix centre. Valora la gran tasca que duen a terme entitats com la Plataforma Gatera i, a continuació, explica que el centre que planteja la proposició seria un centre de proximitat urbà que permetria optimitzar l’adopció. Assenyala que a Barcelona hi ha colònies controlades de gats urbans gestionades per l’Ajuntament, en col·laboració amb entitats protectores d’animals, així com concentracions de gats, per exemple en algunes clíniques veterinàries, i, per acabar, enuncia la proposició. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3509 El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup i dóna la benvinguda a les representants de Plataforma Gatera, promotores de la iniciativa des de fa molt temps que lluiten diàriament pel benestar dels gats a tota la ciutat. Comenta que durant el mandat anterior, en què ell era responsable de les polítiques de benestar animal, s’havia treballat conjuntament el projecte, complex, però al final no va ser possible tirar-lo endavant. Assenyala que el model de gestió de colònies de gats urbanes és molt bo malgrat la manca de recursos, i que el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, que aplega gats i gossos, està ple tot l’any i molts gats són abandonats o es perden i viuen en males condicions. Entén que el centre que es proposa, necessari, hauria de ser d’impuls municipal amb una gestió conveniada amb la Plataforma Gatera o amb altres entitats amb experiència en gestió de colònies de gats urbans i models internacionals de gestió de colònies de gats, així com altres centres i equipaments destinats a acollir gats i a promocionar-ne l’adopció. En darrer lloc, insta el Govern a treballar amb celeritat, atesa la urgència, tot aprofitant la feina feta i l’empenta i l’entrega de les persones que formen part de la plataforma. El Sr. Alonso comença la intervenció felicitant les més de vint entitats que formen la Plataforma Gatera per la feina que fan i valorant la qualitat del projecte de centre urbà d’adopció felina presentat, que parteix d’una anàlisi tècnicament rigorosa. L’informe, en primer lloc, explicita que les necessitats de gats i gossos són diferents, de manera que no té sentit que comparteixin centre d’acollida. A més, el fet de compartir l’espai genera estrès als gats. Assenyala que sovint les associacions que es preocupen pel benestar dels gats se senten abandonades per l’Administració, i subratlla que cal desenvolupar polítiques ètiques i responsables amb els gats. La creació d’aquest centre representaria un gran salt endavant en aquest sentit. Clou la intervenció reiterant el reconeixement per la tasca feta per moltes persones amb molta il·lusió i molt d’esforç, i explicitant el vot favorable del seu grup. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup, que valora la tasca que des de fa anys realitzen nombroses associacions i persones a títol individual per fer possible una bona gestió de les colònies de gats de la ciutat. Exposa que des del 2007 l’Ajuntament disposa d’un conveni amb diverses entitats gateres per dur a terme el sistema de captura, esterilització i retorn, i des del 2009 hi ha el centre d’esterilització dels Tres Pins, a Montjuïc. Entén que els recursos disponibles permeten controlar la superpoblació de gats i millorar-ne el benestar, però que són insuficients. Per això, és encertada la creació d’un espai que s’adapti a les necessitats dels gats i en millori el benestar, fomenti l’adopció i permeti gestionar de manera integral la població. Destaca la concreció del projecte elaborat per la plataforma, que detalla les característiques que hauria de tenir l’espai i el possible model de gestió i que demostra que és una proposta treballada. Entén, però, que la proposta no és tancada i que un grup de treball hauria d’acabar de definir un projecte consensuat i viable. El Sr. Mulleras agraeix l’assistència de la Plataforma Gatera, així com la gran tasca que duen a terme aquesta entitat i d’altres en la defensa dels drets dels animals que formen part de la ciutat. Informa que a Barcelona, que ha de tenir cura dels animals abandonats i té l’obligació de defensar-los, hi ha 704 colònies de gats, i que el 2015 el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) va acollir 685 gats. Afirma que el CAAC actual és insuficient, i que el Govern municipal està incomplint el seu propòsit de crear-ne un de nou que sigui més eficaç. 3510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Grup del PP considera imprescindible que es creï un grup de treball, amb la presència d’entitats i de grups municipals, que estudiï també la millora de l’acollida i la reubicació dels gats abandonats, permeti que els barcelonins col·laborin en el benestar felí, incrementi les eines a disposició dels ciutadans i busqui un espai on es pugui construir una instal·lació adient integrada en la xarxa urbana, que atengui les demandes dels ciutadans i les necessitats dels animals. Pels motius exposats, el seu grup donarà suport a la proposició. La Sra. Lecha agraeix l’assistència de la Plataforma Gatera i el document que van fer arribar. El Grup de la CUP entén que la petició que recull la proposició respon a una necessitat que s’està cobrint d’una manera precària, a costa d’esforços particulars que no donen l’abast a proporcionar un benestar suficient als animals. Indica que els gats representen la població més nombrosa d’animals de companyia a Barcelona, i que un centre urbà, accessible, permetria conscienciar la gent més fàcilment, ja que podria visitar el centre i veure com estan els animals, cosa que en facilitaria l’adopció. Esmenta un altre problema existent a la ciutat: hi ha persones, sovint grans, que, per malaltia, temporalment no poden cuidar el seu gat i no poden pagar una residència ni deixar l’animal al CAAC. Entén que el compliment d’aquesta proposició, a la qual dóna suport i opina que fins i tot caldria ampliar-la, aproparia Barcelona a ser realment amiga dels animals, i subratlla que per desenvolupar la proposta es disposaria del suport de tot un equip amb absoluta expertesa i d’un col·lectiu i un voluntariat compromesos amb la qualitat de vida dels gats. La Sra. Herrero saluda tothom i agraeix la tasca que duu a terme la Plataforma Gatera. Entén que tothom coincideix en la necessitat de disposar d’un nou centre d’adopció d’animals per millorar les condicions, les infraestructures i els serveis prestats, però puntualitza que aquest debat ja s’ha produït i ha conclòs que calia un nou centre, que estarà ubicat a Montcada. D’altra banda, hi ha el debat sobre la creació d’un centre urbà només per a gats, però observa que ja hi ha persones, a través de personal del CAAC i d’entitats com la Plataforma Gatera, que presten aquest servei, tot i que s’ha de millorar. Posa de manifest que en el mandat passat la Plataforma Gatera ja va posar aquesta qüestió sobre la taula, però no s’hi va avançar. D’altra banda, explica que si el nou CAAC no està ubicat dins la ciutat és perquè no s’hi ha trobat cap ubicació que reuneixi els requisits per a un centre d’aquestes característiques. Comenta que el Grup de BC va proposar una transacció al Grup del PSC, per canviar «impulsar el projecte» per «estudiar la viabilitat d’aquest projecte», ja que el Govern no té cap inconvenient a valorar noves possibilitats —abans tothom aprovava el model de centre únic amb serveis agrupats i espais diferenciats per a gats i gossos— o noves propostes d’ubicació —que no contradiguin els requeriments tècnics— i a treballar amb totes les entitats i tots els grups. El Sr. Mòdol agraeix el suport de tots els grups i entén l’abstenció del Govern com a vot positiu, ja que entén que tots comparteixen la necessitat de trobar la millor solució, tot complint els requisits tècnics, i felicita la Plataforma Gatera pel suport que ha rebut la proposició. D’altra banda, informa que la Plataforma es va estimar més mantenir el redactat original de la proposició i, per tant, no acceptar la transacció que proposava el Govern. El Sr. Martí subratlla que el Govern anterior va treballar força en aquest projecte però, com ha dit, al final del mandat no va poder acabar de desenvolupar-lo, atesa la complexitat i les dificultats esmentades per la Sra. Herrero, però comenta que si ja era urgent fa un any, ara encara ho és més, i assegura que, més enllà de les dificultats, hi ha la voluntat política. Espera que el Govern, en els tres anys de govern que queden, sigui capaç de tirar endavant aquest projecte i molts d’altres, i NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3511 que arribi a igualar el balanç global de la feina feta durant el mandat anterior en benestar animal. Demana que no es critiqui el Govern anterior, que va fer molta feina conjuntament amb les entitats, i que es desencalli aquest tema. El Sr. Alonso manifesta sorpresa per l’abstenció del Govern, que entén més com a vot contrari que com a vot positiu, i li demana que es repensi el posicionament. Opina que Barcelona ha de ser capaç de superar les dificultats tècniques existents, i observa que la trama urbana no és igual de densa en tota la ciutat, de manera que caldria fer un esforç per trobar una ubicació adient per a la instal·lació que s’ha de fer. El Sr. Coronas tampoc no entén l’abstenció del Govern, que no acaba de definir- se pel que fa a polítiques d’animals. Entén que cal valorar les propostes i la feina de les entitats, que són les expertes en l’àmbit i que són grans lluitadores, i coincideix que la ciutat és prou àmplia per trobar un espai adient per al centre urbà d’adopció felina. El Sr. Mulleras coincideix que el Govern hauria de repensar el seu posicionament per donar resposta a l’esforç i la gran tasca que fan les entitats diàriament. Espera que finalment el Govern s’afegeixi també a aquesta suma de voluntats procedents d’ideologies molt diferents per buscar ubicació per al centre i que durant aquest mandat se’n pugui celebrar la inauguració. La Sra. Herrero observa que com a oposició és fàcil donar suport a la proposició, però que el Govern, per responsabilitat, atesa l’alerta tècnica que diu que el que s’hi planteja no és possible, s’hi absté. Aclareix, però, que el Govern es compromet a estudiar la viabilitat del projecte i a cercar possibles ubicacions, i demana a la resta de grups que faci arribar al Govern les seves propostes. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 16. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal a promoure l’enderroc i/o enderrocar l’edifici de Can Vies per poder executar la rampa d’accés a la coberta del calaix de vies de Sants, prevista a l’espai on es troba actualment l’edifici, i per poder iniciar la tercera fase d’urbanització del calaix de vies de Sants. El Sr. Mulleras afirma que Can Vies s’ha convertit en un monument a la intolerància, un exemple de cessió d’un ajuntament davant els violents, un símbol de com, mitjançant la violència, un interès privat es pot imposar a un interès públic: el caprici d’uns ocupes impedeix que es faci una obra pública, d’interès públic, en sòl públic, per a ús i gaudi de tothom. Recorda que després de construir molts consensos, les obres del calaix de Sants comencen a finals del 2013, i està previst que finalitzin l’agost d’enguany. Per poder-les finalitzar i que, per tant, tothom pugui gaudir del passeig i de la rambla verda, cal enderrocar Can Vies i poder fer-hi la rampa d’accés, ja que actualment l’edifici impedeix la urbanització del costat mar de la nova rambla i en dificulta la mobilitat: deixa sense accessos els veïns que vénen, per exemple, del carrer Burgos, i genera molts problemes als que volen accedir a l’estació de metro de Mercat Nou. Per tot això, es presenta aquesta proposició, que llegeix. El Sr. Martí subratlla que el Grup de CiU i ell personalment coneixen molt bé aquesta problemàtica. Recorda que en el mandat anterior, després de molts mesos 3512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 de converses i de negociacions amb l’objectiu de pactar el trasllat de les activitats del col·lectiu de Can Vies a un altre lloc, es va haver d’executar una sentència del Tribunal Suprem que donava un termini a l’administració titular per desallotjar-los. Es va produir el desallotjament i es va iniciar l’enderroc que ara demana el Grup del PP. Per tant, està d’acord que es produeixi l’enderroc de l’edifici per permetre l’execució del planejament urbanístic aprovat per unanimitat de les forces polítiques i amb el vistiplau dels veïns i de les entitats de Sants i dels entorns. Explicita que donarà suport a la proposició, per facilitar l’execució de la tercera fase del projecte urbanístic i per posar fi a una il·legalitat, a una ocupació il·legal que implica una privatització de l’espai públic, un espai que ha de ser de tothom, més enllà de les molèsties que provoquen molts dels usuaris d’aquest espai. Subratlla que, un cop finalitzades les obres, tothom podrà gaudir d’un espai nou espectacular, d’un bulevard de 700 metres verds, i insisteix que no té sentit que hi hagi una privatització d’aquest espai. En darrer lloc, comenta que CiU, que se sent pare del projecte, ja va fer, parcialment, allò que ara es demana, tot i que ho va haver d’aturar. El Sr. Blanco expressa el vot favorable del seu grup, que entén que l’enderrocament de Can Vies, actuació prevista en el planejament urbà per completar les zones verdes que necessita el barri i necessària per construir la rampa d’accés al parc que ha d’anar sobre el calaix de l’AVE, és de sentit comú i d’interès general per al barri. Denuncia l’estat ruïnós de l’edifici, que no té valor patrimonial, i llegeix alguns testimonis de veïns que denuncien el soroll i les festes descontrolades («és una discoteca», «no podem dormir, estudiar ni descansar»), l’actitud violenta i els comportaments incívics («alguns fins i tot ens han amenaçat», «ens han amenaçat amb gestos de tallar-nos el coll»). Subratlla l’impacte negatiu de la situació sobre l’espai públic, així com el fet que els polítics, servidors públics, han d’estar al servei dels veïns i donar resposta a les reivindicacions veïnals, i demana que l’Ajuntament escolti totes les veus: les dels veïns i les dels usuaris que fan un ús cívic de l’edifici, a qui s’ha d’oferir una alternativa. Aclareix que el seu grup no pretén criminalitzar ningú, sinó garantir el compliment de les normes de convivència. Conclou que el Govern ha de posar fi a una situació enquistada d’incivisme i d’impunitat i cercar solucions que recuperin la convivència. El Sr. Coronas expressa l’abstenció del seu grup, que està a favor dels interessos del barri i, per tant, vol que els veïns i les veïnes opinin per tal de fomentar la cohesió i els acords entre el veïnat. Aclareix que donarà suport a qualsevol solució que compti amb el teixit associatiu i ciutadà i alhora garanteixi els accessos de veïns i veïnes als nous jardins que inclou el calaix. Indica que hi ha l’opció de construir l’accés al calaix per on hi ha la paret enderrocada de Can Vies, una solució que permetria fer un nou edifici, o aprofitar- ne el mateix, però condicionant-lo per fer-hi un espai per a joves, no exclusiu per al col·lectiu que hi ha ara a Can Vies. En aquesta nova proposta, que aplegaria diferents col·lectius, la gestió de l’espai hauria de ser defensada pel teixit associatiu. Subratlla que si Can Vies no s’enderroca, és perquè el que s’hi faci serà compartit per una gran majoria del veïnat i perquè es garanteixen els accessos planificats en la fase tercera del pla de l’estació. En cas contrari, caldria fer un procés participatiu i, si convé, enderrocar. El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup, que entén que mai no es pot cedir a un xantatge ni anar en contra de l’interès públic. Considera que el Govern anterior, amb un planejament aprovat per a un espai públic, va cedir i es va equivocar. Aclareix que entén l’experiència personal que va viure el Sr. Trias i s’hi solidaritza, però no pot entendre que s’hi cedís. Comenta que a Sarrià també hi ha un equipament públic de gestió pública ocupat, insisteix que cal garantir el dret de tothom i que, davant d’un planejament aprovat i d’una sentència ferma, qualsevol actuació que hi vagi en contra és un NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3513 doblegament, i comenta que si el seu grup mai entra al govern, el primer que proposarà serà l’enderrocament de Can Vies. La Sra. Lecha afirma que Can Vies, amb dinou anys d’història d’ocupació, ha estat persistentment criminalitzat, s’ha intentat desallotjar i demolir, i ha estat recuperat pel poble i reconstruït. Subratlla que el seu grup defensa Can Vies pel seu model organitzatiu (autogestionat, horitzontal i participatiu), que ha permès atendre les necessitats d’espai i aspiracions polítiques de les joves i no tan joves del barri i de la ciutat; per la memòria històrica intrínseca d’un edifici que ha estat a disposició de les classes populars, per la seva autoorganització i autodefensa, per les oportunitats que ofereix el nou projecte, impensables en un altre espai —Can Vies es va omplint de vida a mesura que avança la reconstrucció, i cada vegada són més les persones i els projectes que enriqueixen aquest espai: sales polivalents, de reunions, buc d’assaig, espai d’autogestió de la salut, gimnàs popular, sala de projeccions, biblioteca, aula d’estudi, aula d’informàtica—, i pel manteniment de la identitat d’un barri popular que s’autoorganitza i planta cara a l’expansió de la ciutat convertida en un parc temàtic. Entén que espais com aquest, que promouen l’autogestió del teixit associatiu i defensen la cultura d’arrel popular, catalana i alternativa, són necessaris per mantenir el pols a una cultura mercantilitzada i de masses implantada de manera jeràrquica i regulada pel consum. Considera que el pla urbanístic s’hauria de modificar, més enllà que afecti Can Vies: els veïns del carrer Jocs Florals volen que es modifiqui per evitar l’enderroc de les tres finques limítrofs amb Can Vies, que també estan afectades, i de les quals els veïns no volen marxar. Indica que el pla actual és una imposició dels consistoris anteriors, contraposat als desitjos consensuats pels veïns, que van exigir durant anys el soterrament de les vies. El pla, ideat en els temps de la bombolla immobiliària, respon a interessos especulatius i aprofita per desfer-se d’un projecte polític dissident, alhora que es requalifica per canviar les cases baixes existents per torres de quatre pisos d’alçada, de manera que es manté la separació del barri. Informa que el teixit associatiu del barri ha elaborat una proposta alternativa al pla actual, que intenta respectar la continuïtat de Can Vies amb un accés al calaix de la vergonya que cobreix les vies. La proposta ha estat consensuada entre les associacions i els col·lectius del barri, i rep un ampli suport del teixit associatiu. Per acabar, observa que la urbanització de l’espai que ocupa Can Vies no és necessària tal com està plantejada (una rampa de formigó), i que caldria buscar una solució que podria ser la requalificació com a equipament. La Sra. Sanz puntualitza que la sentència no obliga a l’enderroc, sinó que parla de llançament, i que l’enderroc va ser una proposta endegada pel Govern anterior que es va haver d’aturar per la resposta social, no només dels diferents barris de Sants, sinó de tota la ciutat, i amb el suport de molta gent de diferents llocs del país. Observa que sovint es fan modificacions del PGM, i que, per exemple, en el cas de les casetes del carrer Jorba, a Sant Andreu, es va decidir conservar-les per protegir el casc antic, per protegir el teixit històric i la memòria d’un barri. Subratlla que el Govern sempre ha tingut la voluntat de dialogar amb les associacions de veïns i amb els veïns del districte de Sants per trobar una solució que garantís la convivència i el manteniment d’un equipament de referència cultural per a la ciutat. Pel que fa als testimonis recollits pel Sr. Blanco, comenta que sí que sembla que vulguin criminalitzar determinades coses, i assenyala que també hi ha testimonis en sentits diferents. Conclou que, atès que la sentència parla de llançament i no d’enderroc i que hi ha hagut un conflicte social i ciutadà posterior a la resposta del Govern anterior, cal actuar amb responsabilitat i el Govern actual continuarà treballant amb diàleg i amb bona predisposició per trobar una bona solució, per la qual cosa votarà en contra de la proposició. 3514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Mulleras agraeix els vots favorables i diu a la Sra. Sanz que l’aprovació de la proposició, la legalitat, la justícia i l’interès públic diuen que cal enderrocar Can Vies, un monument a la intolerància símbol de la cessió de l’Ajuntament davant els violents, de com, mitjançant la violència, un interès privat s’imposa a l’interès públic, i exemple de com el caprici dels ocupes, apadrinats per algunes forces polítiques, impedeix que es faci una obra d’interès públic, en sòl públic, per a ús i gaudi públic, com és l’accés al calaix de Sants, la rambla verda de 700 metres aprovada per unanimitat amb consens veïnal i polític. Subratlla que per acabar les obres previstes a l’agost, cal enderrocar Can Vies, enderrocament necessari també per posar fi al malestar veïnal, a les amenaces i a la impunitat de violents i incívics. Per acabar, observa que de vegades sembla que la Sra. Colau posi els interessos dels ocupes i dels seus padrins polítics per davant dels interessos dels veïns de Sants i l’interès públic, i pregunta a la tinenta d’alcalde si el Govern creu que s’ha actuat amb prevaricació, aplicant la llei de forma discrecional. El Sr. Martí puntualitza que a les persones que formaven part del moviment social que defensava Can Vies es van sumar membres de grups de delinqüència internacional. D’altra banda, proposa al Govern que presenti una modificació del planejament, a veure quines forces polítiques hi donen suport; demana al Sr. Mòdol que si mai entra al govern, en l’acord de govern facin constar la condició que Can Vies ha de ser enderrocat o traslladat, i li diu que el cas de Sarrià que ha esmentat (l’Hort de la Vila) és diferent del de Can Vies: l’ocupació de l’Hort de la Vila és una ocupació legal. Assenyala, però, que en aquest cas hi ha unes obres il·legals que el Govern coneix, de manera que aquí el Govern sí que prevarica. El Sr. Blanco insisteix que el seu grup no criminalitza ningú, sinó que demana que es parli amb tothom, i per això ha donat veu als veïns que no se senten escoltats pel Govern. El Sr. Coronas diu al Sr. Mòdol que no se li acudiria mai posar una condició com la de l’enderroc de Can Vies per entrar al govern. D’altra banda, observa que després d’una acció decidida pel Govern, d’una marxa enrere i d’un conflicte difícil de solucionar a curt termini, cal cercar el consens i la complicitat veïnal, no pas fer el que volen fer unilateralment els que estan a dins de Can Vies, ni enderrocar directament si hi ha altres possibilitats d’evitar el conflicte. El Sr. Mòdol reitera la convicció del PSC que cal enderrocar Can Vies, de la mateixa manera que cal posar fi a qualsevol ocupació il·legal. Diu als membres del Govern que la democràcia i la participació ciutadana ja existien abans que hi fossin ells, i recorda que una tramitació urbanística ve d’un consens. Observa que si es vol canviar la qualificació de zona verda s’ha de sotmetre a votació una proposta de modificació de planejament, i que per dedicar- se a la política cal creure en la legalitat. D’altra banda, comenta que sobre les condicions dels pactes es podria escriure un llibre. La Sra. Sanz convida el Sr. Mulleras a presentar formalment en la propera sessió les preguntes que vulgui que li respongui. D’altra banda, assegura que les obres es continuaran desenvolupant i que el Govern continuarà parlant amb tots els veïns. Diu al Sr. Blanco que si hi ha algú que no se sent escoltat, pot fer arribar la petició al Govern perquè l’incorpori al diàleg. Per acabar, indica que el Govern no creu que l’enderroc sigui la solució, ja que cal tenir en compte les necessitats del barri, del districte i de la ciutat, així com garantir espais de convivència i de referència cultural. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3515 La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CUP: 17. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar Transports de Barcelona, SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el Govern de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB a: Retornar la gestió i la prestació del servei de Bus de Nou Barris (80, 81, 82 i 83) a Transports de Barcelona, SA subrogant els treballadors de Sagalés amb les mateixes condicions de conveni col·lectiu que té la plantilla de TB, SA a partir de l’1 de gener de 2018. La Sra. Lecha comenta que després de la seva intervenció lliurarà unes signatures de veïns i veïnes de Roquetes, Trinitat Vella, Torre Baró i Ciutat Meridiana, que demanen que el servei d’autobusos als seus barris tingui les mateixes condicions que a la resta de la ciutat. Exposa que l’empresa Lydia va acabar la seva prestació externa el 2009 i el servei d’aquests autobusos va passar novament a Transports de Barcelona SA, l’Entitat Metropolitana del Transport, ara a l’Àrea Metropolitana. El 2010, en lloc d’internalitzar-ho i oferir ells mateixos el servei, es va posar a contractació i l’empresa Sagalés va guanyar la contracta i va passar a portar aquest servei, amb autobusos de TMB. Per tant, rebia també una subvenció anual, que encara rep, i ells mateixos van constituir l’empresa Bus Nou Barris per donar servei a aquests barris. Sagalés es va voler despenjar del conveni que tenia, que afectava també els treballadors i treballadores de Bus Nou Barris, i va intentar reduir les condicions de treball que tenien. Prèviament havia acomiadat treballadors, tot i que després es va haver de desdir, i fins i tot una treballadora havia denunciat assetjament laboral. Des que Sagalés presta aquest servei —els treballadors van estar sis setmanes de vaga i van guanyar el manteniment del conveni i, per tant, de les condicions econòmiques—, les condicions laborals s’han anat reduint. Manifesta l’opinió dels veïns i les veïnes que no és normal que en aquests barris el servei d’autobús diürn estigui externalitzat, amb unes condicions que estan molt per sota de les que ofereixen els autobusos de TMB (manca de neteja durant alguna temporada, freqüència de pas molt insuficient quan hi ha algun problema o inexistència del servei quan hi ha alguna avaria), i recorda que la contracta finalitza el 31 de desembre del 2017, de manera que hi ha l’oportunitat de reinternalitzar el servei. Per acabar, enuncia la proposició, i observa que hi ha prou temps per poder internalitzar el servei d’una manera tranquil·la i estudiada. El Sr. Martí expressa el vot contrari del seu grup, que entén que el servei pot ser igual de bo o de dolent tant si el presta TMB com si el presta una empresa que compleix amb les bases d’una licitació per proveir un servei públic de transport. Entén, d’altra banda, que no es pot forçar TMB a proveir serveis de transport públic en totes i cadascuna de les línies barcelonines i metropolitanes, encara que en sigui la prioritat, pel fet de ser empresa pública. Observa que en algun cas, una empresa privada pot oferir un servei millor que TMB, mentre que en altres casos, TMB pot oferir un servei molt millor que empreses privades, en funció de la línia, de les seves prioritats i del seu pla d’empresa. Considera que la prevenció que hi ha darrere la proposició és una prevenció ideològica: la CUP vol municipalitzar i remunicipalitzar tots i cadascun dels serveis públics. El Sr. Alonso entén que la proposició barreja tres elements: la qualitat del servei, les condicions laborals i la subrogació i municipalització d’un servei. 3516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Quant a la manca de qualitat del servei, de la qual el seu grup no té constància, pregunta al Govern si en té constància i, si és així, quines mesures hauria de prendre l’Ajuntament o TMB per millorar-ho. Pel que fa a les condicions laborals, recorda que aquestes situacions s’han de denunciar a Inspecció de Treball perquè l’autoritat laboral adopti les mesures adients. Quant a la voluntat de subrogació, entén que és coherent amb la política de la CUP, amb un model que es podria qualificar de comunista, atès que vol que tots els serveis els prestin empreses públiques, un model que el Grup de C’s no comparteix, ja que entén que una empresa privada també pot prestar un servei d’autobusos. Per això, votarà en contra de la proposició. El Sr. Coronas expressa l’abstenció del seu grup, que comparteix el fons de la proposició: cal que els treballadors d’aquestes línies guanyin drets i millorin les seves condicions laborals. Observa, però, que caldria estudiar detalladament què implica des del punt de vista econòmic, quina és la perspectiva global que es dóna al tema del transport públic, al servei de bus, com es vol que quedi la xarxa d’autobús, quins serveis han de ser propis de l’Ajuntament i quins no, i parlar de condicions laborals: per descomptat, cal vetllar pels drets dels treballadors i les treballadores en totes les subcontractacions de l’Ajuntament. Entén que cal arribar a l’1 de gener del 2018 amb una decisió presa però ben treballada després d’haver valorat la situació (els horaris d’aquestes línies, la manca de personal de conducció per gestionar les incidències i l’absent inversió per part de l’empresa adjudicatària). El Sr. Mòdol expressa el vot favorable del seu grup, que entén que no es tracta només de triar entre servei públic o privat, sinó d’oferir un mateix servei a tots els veïns i veïnes de la ciutat. El Sr. Mulleras coincideix que els casos de violació de drets laborals s’han de denunciar, i que davant unes condicions laborals dolentes s’ha de lluitar per millorar-les, així com que cal garantir la prestació del servei als ciutadans. D’altra banda, està d’acord que la qualitat del servei no depèn de si la gestió és directa o indirecta, per això votarà en contra de la proposició. Subratlla que cal fer complir la concessió del servei segons el plec de clàusules del contracte, i, si cal, revisar el contracte per introduir-hi millores laborals i de recursos que solucionin els problemes existents en el servei, com ara la freqüència de pas o la flota insuficients. La Sra. Vidal aclareix que l’empresa operadora d’aquestes línies és TMB, encara que ho faci a través d’un contracte amb Sagalés, i, per tant, s’hi apliquen els mateixos nivells d’exigència pel que fa a la qualitat i criteris de servei públic. Informa que el servei, pel que fa als treballadors, a la freqüència i a la flota, ha millorat des que se’n fa càrrec TMB a través de Sagalés respecte a quan ho gestionava Lydia. Entén que cal seguir millorant, però subratlla que les deficiències no van lligades a la gestió: hi ha peticions de millora del servei de bus de barri a tots els barris. Per això, i atesa la importància del bus de barri, un servei imprescindible, cal estudiar-ho globalment. Està d’acord que el fet que el contracte venci el 31 de desembre del 2017 és una oportunitat per plantejar-se un canvi del model de gestió, i que les condicions laborals de TMB, tot i que són objecte de millora, són àmpliament superiors a les de les empreses del sector, fet del qual s’està orgullós com a gestió pública. Per acabar, informa que s’ha fet una primera avaluació del cost que suposaria: l’impacte seria d’un milió d’euros que hauria d’aportar l’Ajuntament. Entén que caldria avaluar més detalladament aquesta repercussió i veure-ho en el context de totes les necessitats de transport de la ciutat (què es vol fer des del punt de vista tarifari, què es vol fer i com es vol millorar la prestació de transport públic, etc.), i fer-ho en un marc regular. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3517 La Sra. Lecha diu al Sr. Alonso que si el seu grup no pot donar suport a la proposició perquè és respon al model comunista, la CUP no podrà donar suport a la de C’s perquè respon al model feixista. A continuació, denuncia la manca de control sobre les contractes, i pràctiques abusives com que una empresa obligui un treballador, després d’acabar la seva jornada laboral, a fer un altre servei, cosa que posa en risc el servei i el mateix treballador. Per això, la proposició pretén que hi hagi un control, no per comunisme sinó perquè és més econòmic, hi ha més control, i l’Ajuntament presta un servei públic de més qualitat. Per acabar, exposa que el 2003 l’empresa va rebre en concepte de subvenció 1.360.000 euros, i, d’aquests diners, l’empresa Sagalés va entregar a Bus Nou Barris 1.334.000 euros. El Sr. Alonso diu que no vol entrar en la dinàmica dels insults, i que simplement vol dir que la municipalització dels serveis no ha de ser l’única via per aconseguir condicions laborals justes: cal aconseguir que les condicions laborals justes hi siguin tant en empreses públiques com en empreses privades. El Sr. Coronas demana que es confirmi la dada facilitada per la Sra. Lecha sobre la subvenció d’1.360.000 euros, xifra superior al milió d’euros que s’ha dit que costaria municipalitzar el servei. La Sra. Vidal confirma que TMB rep de l’Àrea Metropolitana 1.300.000 euros per fer-se càrrec d’aquesta concessió, però assenyala que no és suficient per operar la línia amb les condicions laborals de TMB. Explica que si ara es volgués fer, sense incrementar el servei, que és el càlcul preliminar que s’ha fet, suposaria un increment anual d’aportació per part de l’Ajuntament d’un milió d’euros. Comenta que el Govern ha demanat a la CUP una transacció per poder-ho estudiar a fons, en el marc de la resta de millores pressupostàries i de tarifació que es volen aplicar al transport públic, ja que entén que una proposició amb un impacte d’un milió d’euros anuals no es pot decidir en pocs dies. Per això, s’estudiarà d’aquí al 2018, tot valorant tots els factors d’una qüestió complexa i pensant bé què es vol prioritzar per millorar el servei a tots els barris. En darrer lloc, expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Vidal expressa l’abstenció de BC, el Sr. Martí expressa el vot contrari de CiU, el Sr. Alonso expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 18. Que el Govern municipal presenti en tres mesos un pla per acollir els usos que tindrà aquest equipament, que garanteixi la diversitat d’activitats culturals on totes les entitats del barri hi tinguin el seu espai i que siguin respectuoses amb el descans i el benestar del veïnat. La Sra. Vila exposa els fets que han portat el seu grup a presentar el prec: després de l’ocupació il·legal de Transformadors, els veïns han hagut de batallar, de patir, d’estar molt a sobre i de perseguir el regidor i l’equip del Districte de l’Eixample per aconseguir l’alliberament de l’espai; finalment, el Govern ha hagut de desallotjar-lo, i ara, quan hi ha el debat sobre què hi passarà, hi ha el perill que els ocupes tornin amb cobertura legal i administrativa amb la forma de gestió cívica, i que l’equipament sigui excloent i perjudiqui el descans i el benestar dels veïns. 3518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Colom comença dient que els veïns no l’han perseguit, i, a continuació, indica que des que el seu grup va arribar al govern va dir que Transformadors no es podia considerar un espai intergeneracional, tal com denominava el projecte funcional, perquè la part dedicada a gent jove es reduïa a un punt d’informació juvenil. Recorda que l’ocupació es va produir un cop iniciat el procés participatiu per debatre l’ús de l’espai amb les entitats del barri. Ell, com a regidor, va dir que continuarien els processos establerts, de manera que l’espai seria municipal i per a ús del barri i de les entitats del barri, i que se seguiria un procés de desallotjament amb criteris administratius, i si al final s’havia de fer per procés judicial, es faria, com s’ha fet, amb un resultat positiu: el desallotjament es va fer de manera pacífica, evitant el conflicte, i el procés ha acabat bé. Subratlla que avui hi ha un casal de barri habilitat per a les entitats del barri on tindrà cabuda la gent gran, hi haurà un espai per a adolescents, i, mentre no es resolguin els espais per a gent jove que s’estan articulant al voltant de la Casa Groga i la Casa del Paraigua, hi haurà un espai d’informació juvenil. Per acabar, explicita que el prec s’accepta. La Sra. Vila agraeix l’acceptació del prec, i assenyala que als membres del seu grup sí que els perseguien els veïns, perquè no veien resposta a les seves demandes, als seus patiments, i entenien que el Districte s’havia despreocupat d’una situació que es podia enquistar i que era molt desagradable per als veïns de la zona. Celebra que s’hagi alliberat l’espai, però comenta que hi ha el rumor que el Govern ha arribat a un acord amb els ocupes perquè ocupin un altre espai a Sant Andreu. D’altra banda, indica que es vetllarà perquè hi hagi un pla amb el màxim consens de tothom, perquè tothom pugui descansar, estar tranquil i gaudir de les activitats que es produeixin en aquest espai. El Sr. Colom afirma que el seu grup també parlava constantment amb els veïns i les veïnes, que en tot moment han estat atesos i han parlat amb el regidor, i subratlla que el Govern ha aconseguit tenir un pla funcional i desocupar Transformadors amb agilitat i eficiència. D’altra banda, desmenteix el rumor esmentat, i assevera que el regidor mai no pactarà un desallotjament. Explica que l’únic que es va fer va ser donar compliment a una interlocutòria del jutge, i demanar el desallotjament voluntari i pacífic que es va produir: quan es va fer el procés, els ocupes ja no hi eren. Es dóna per tractat. 19. Que el Govern municipal presenti les conclusions de l’esmentat estudi i s’iniciï un procés participatiu amb el veïnat i que el resultat se sotmeti a consulta als veïns i veïnes del carrer Girona i entorns. La Sra. Vila recorda que el projecte per transformar el carrer Girona en un eix més vertebrador de l’activitat cultural, cívica i comercial del barri de la Dreta de l’Eixample va començar el mandat passat, quan es van encarregar uns estudis sobre la mobilitat per veure com es podria tirar endavant la pacificació i el canvi de funcionament del carrer. A continuació, formula el prec. El Sr. Colom recorda que el Grup de BC portava en el programa la pacificació del carrer Girona, que sempre ha defensat, per la qual cosa la qüestió s’ha plantejat en els debats del PAM i del PAD, actualment en procés de resumir les conclusions després de la participació veïnal. Entén que les conclusions aniran en la línia d’avançar en la pacificació i, en aquest cas, es faran els treballs necessaris i es duran a terme els processos participatius per concretar com es planteja. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3519 A continuació, observa que l’estudi esmentat és més aviat un document, de manera que calen estudis molt més rigorosos i molt més amplis, urbanístics i de mobilitat. Per acabar, anuncia que el prec es rebutja. La Sra. Vila ho lamenta, i no entén que es rebutgi si qui presenta el prec i el Govern estan d’acord, però celebra la voluntat expressada, i el seu grup hi estarà amatent. Demana que el procés participatiu realment sigui àmpliament participatiu i que la consulta es faci arribar també als veïns que no freqüenten els espais participatius però que es poden veure afectats pel projecte. El Sr. Colom assegura que els processos participatius són processos sòlids, ben treballats i amb participació àmplia, i que el Govern continuarà treballant amb l’objectiu de pacificar la mobilitat, ho farà bé i sense allargar-se més del necessari. D’altra banda, observa que el Govern anterior, des que va elaborar el document, el març del 2014, fins a la convocatòria de les eleccions del maig del 2015, no va iniciar cap procés. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 20. Que el Govern doni suport actiu a la implantació de les propostes incloses en la moció 18/XI sobre el medi ambient, aprovada al Parlament de Catalunya, a proposta del grup parlamentari de Ciutadans i que inclogui aportacions de consens entre els diferents grups polítics. El Sr. Alonso subratlla que una de les prioritats del Grup de C’s és implementar polítiques de respecte al medi ambient i la sostenibilitat i de lluita contra la contaminació, com demostren la defensa i el suport a nombroses iniciatives, o la participació en tots els consells, taules i grups de treball relacionats. Considera, però, que el Govern no va més enllà de les declaracions grandiloqüents: no hi ha ni accions concretes ni resultats. Per això, presenta aquest prec, que enuncia. La Sra. Herrero nega la manca de concreció en l’actuació municipal: en arribar al govern es va crear la Taula contra la Contaminació, amb dos encàrrecs, un dels quals, molt relacionat amb la moció, ha estat presentat recentment pel grup cientificotècnic. Afirma que el Govern dóna suport total a la moció, que considera molt positiva, per la qual cosa accepta el prec, però observa que només una de les deu propostes de la moció es podria interpretar que és competència municipal; la resta depenen del Govern de la Generalitat. El Sr. Alonso agraeix l’acceptació del prec. D’altra banda, reconeix que moltes propostes van més enllà de l’àmbit municipal, però atès que la projecció de l’Ajuntament va més enllà dels límits municipals (a través de l’Àrea Metropolitana i altres entitats), entén que entre tots es pot fer força per aconseguir tirar endavant totes les propostes. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 21. Que el Govern municipal complementi les mesures de foment incloses en el Pla especial urbanístic de protecció, amb el desplegament i implementació de la senyalització vertical necessària per facilitar la localització i millorar la visibilitat dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona. 3520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Sr. Coronas saluda els propietaris de l’herboristeria del Rei, comerç emblemàtic de la ciutat, presents a la sala. Recorda que en el Plenari del febrer es va aprovar el Pla especial urbanístic de protecció dels comerços emblemàtics de la ciutat, una aprovació d’un pla insuficient i feta a corre-cuita, però indispensable aleshores per garantir la protecció dels elements arquitectònics i patrimonials dels 211 comerços catalogats com a emblemàtics abans de l’aixecament de la moratòria. Entén, però, que un cop assegurada la protecció, cal pensar actuacions que contribueixin a donar a conèixer i posar en valor aquests establiments, tant des del punt de vista patrimonial com pel que fa a la seva activitat. Considera que una de les línies d’actuació pot ser la promoció i visibilització d’aquests comerços, motiu pel qual presenta aquest prec, que ha estat transaccionat a petició del Govern i que enuncia. Opina que aquesta mesura seria un primer pas important, i caldria acompanyar- la amb actuacions com ara la creació d’una guia específica, d’una aplicació mòbil o de rutes al voltant d’aquests comerços. El Sr. Colom indica que el Govern està d’acord que el Pla urbanístic era necessari, però és insuficient, i que cal potenciar els comerços emblemàtics i, per tant, millorar-ne la visibilitat, però no està d’acord a omplir Barcelona amb senyalitzacions verticals. Per això, accepta el prec amb la transacció: es treballarà en diferents línies per fer visibles els comerços tot evitant embrutar l’espai públic. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec, i comenta que hauria volgut que la senyalització fos vertical però que dóna més importància al fet que s’accepti el prec. El Sr. Colom insisteix que, a banda de la senyalització, es buscaran diferents fórmules per fer més visible el paper dels comerços emblemàtics i la seva singularitat dins la ciutat. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal complementi les mesures de foment incloses en el Pla especial urbanístic de protecció, amb el desplegament i implementació de la senyalització necessària per facilitar la localització i millorar la visibilitat dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona. 22. Que l’Ajuntament de Barcelona inclogui en les clàusules del plec de la licitació del nou contracte del servei del Bicing la instal·lació d’estacions suficients de Bicing a l’avinguda Diagonal entre la plaça Pius XII i el recinte esportiu Esports UB per tal que els i les estudiants i els veïns i veïnes residents a la zona puguin gaudir del servei del Bicing, així com la instal·lació de més aparcaments de bicicleta segurs. De la mateixa manera, aquesta implantació tant d’estacions de Bicing com de la millora dels aparcaments de bicicleta es durà a terme de forma progressiva d’acord amb l’entrada en funcionament del nou Campus Diagonal- Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya als carrers propers al nou Campus. El Sr. Coronas assenyala que el servei de bicicletes públiques de l’Ajuntament de Barcelona, el Bicing, contribueix a fer avançar la ciutat cap a una mobilitat sostenible i saludable, i té un cost per als seus usuaris molt menor que altres mitjans de transport, fet que fa que el perfil d’usuari sigui el d’una persona jove, que amb molta probabilitat encara està estudiant i necessita aquest mitjà de transport per anar, per exemple, a la universitat. El Grup d’ERC entén que cal solucionar la manca d’estacions de Bicing a la Zona Universitària de Barcelona, que té uns usuaris potencials d’aproximadament 35.000 estudiants, als quals cal sumar uns 3.000 veïns i veïnes dels barris de Pedralbes, Sant Ramon i la Maternitat. Per això, presenta aquest prec, que enuncia. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3521 La Sra. Vidal agraeix el prec, que el Govern accepta, atès que reflecteix una necessitat que ja s’ha avaluat i sobre la qual s’ha parlat amb les entitats de l’entorn. Indica que Zona Universitària i els extrems de la Diagonal són un focus d’atracció i de generació de viatges amb bicicleta tant pública com privada, i que diverses associacions de veïns i grups d’universitaris s’han adreçat al Govern per posar de manifest la mancança en el servei de Bicing. Comenta que amb la finalització de la concessió, hi ha l’oportunitat d’introduir millores en el nou contracte, i la que se sol·licita en aquest prec forma part de les ja anunciades: millor servei en l’àmbit de les Corts, universitat, etcètera. Explicita que s’estan elaborant els plecs tècnics del nou contracte, i que aquests inclouran qüestions referents a l’extensió de la xarxa en aquestes zones i en d’altres on el Bicing no és present. Per acabar, indica que s’està incrementant la dotació d’us invertides per tota la ciutat, però que, atesa la singularitat dels emplaçaments universitaris, es podrien estudiar solucions específiques, per exemple amb BSM, per ampliar els aparcaments segurs i fer-ho també amb algun altre sistema. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 23. Que el Govern municipal agiliti la tramitació del Pla especial urbanístic d’ordenació de la Rambla i prepari les bases d’un concurs internacional per a la seva reurbanització, amb l’objectiu d’iniciar les obres en aquest mandat. El Sr. Mòdol saluda la regidora del Districte de Ciutat Vella. A continuació, afirma que el seu grup, com a ferm defensor del Pla especial de la Rambla, ha seguit molt de prop la feina desenvolupada durant el darrer any per part del Govern municipal. Comenta que en algun moment ha patit per si es qüestionava el procés participatiu que s’havia fet i per quin podria acabar sent el calendari d’una qüestió prou consensuada. Indica que en algun moment el seu grup ha felicitat la regidora per la participació que s’ha dut a terme, però entén que s’acosta el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial i, per donar-hi una embranzida, convindria plantejar un concurs, motiu pel qual presenta aquest prec, que enuncia. La Sra. PIN accepta el prec. Explica que el Govern, que entenia el neguit existent, considerava que no podia aprovar un pla referent a un espai tan important i emblemàtic «per inèrcia», i per això després de Nadal es va reunir en espais de treball amb el PSC, la CUP, ERC i CiU per parlar sobre el Pla especial. Recorda que en aquest moment s’estan resolent les al·legacions, i subratlla que el Pla demostra l’interès compartit que hi ha per la Rambla: uns estudis iniciats en l’època d’Itziar González són recollits pel Govern de CiU, que fa el Pla especial, i ara s’hi fan unes petites modificacions, i segurament caldrà acompanyar-lo d’altres instruments per intervenir en la Rambla i recuperar-la. Entén que tothom coincideix que cal intervenir-hi com abans millor i concretar la millor manera d’acabar de definir el Pla, així com que a la Rambla hi ha consensos sobre molts aspectes, i caldrà la implicació de tots els agents polítics, socials, comercials, etc., per poder recuperar la Rambla per als barcelonins i les barcelonines, que pensa que és l’objectiu comú. El Sr. Mòdol agraeix l’acceptació del prec i celebra que existeixi consens sobre la Rambla. Manifesta el desig que el Govern tiri endavant aquesta proposta i que compti amb el suport de tots els grups, com ha estat fins ara. 3522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Sra. PIN recorda que, com es va comentar a la jornada de participació sobre la Rambla celebrada dins del marc del PAD i del PAM, el Pla especial s’aprovarà abans de l’estiu, per la qual cosa valora la presentació d’aquest prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 24. Instar el Govern municipal a: a) Revisar el projecte d’ordenació singular de terrasses de la rambla del Poblenou i arribar a un consens entre els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim d’un mes. b) Encarregar els estudis necessaris per tal d’avaluar la possible reforma integral de la rambla del Poblenou, d’acord amb veïns i comerciants de la zona (amb possibilitat d’introduir conceptes com la plataforma única en alguns dels seus trams). El Sr. Mulleras comenta que esperava rebre resposta al prec per part del Sr. Montaner, regidor de Sant Martí, d’on ha sortit el projecte d’ordenació singular, una proposta feta unilateralment pel Govern, sense buscar el consens dels comerciants, que redueix un 33% les terrasses de la rambla (de 387 taules a 129). Subratlla que la implementació del projecte seria letal per als restauradors i per al teixit comercial de la rambla del Poblenou, ja que la immensa majoria dels restauradors són comerços autòctons, amb propietaris i treballadors del barri, que donen un sabor autèntic a la rambla. Per acabar, formula el prec, i explica que el termini d’un mes per al primer punt es deu a la proximitat de la temporada d’estiu. La Sra. Sanz recorda que durant el mandat anterior —fa dos anys que hi ha un procés iniciat— ja es va dur a terme un procés participatiu i d’anàlisi en què van participar àmpliament comerciants, restauradors i veïns i veïnes, que van manifestar com volien la rambla. Afirma que el Govern ha recollit tot allò que ja hi havia endegat, com l’ordenança i totes les propostes, com ara la del carrer Blai. Informa que s’han fet més de cinc reunions amb la plataforma veïnal Fem Rambla; sis reunions amb representants dels restauradors, entre ells el mateix Gremi de Restauració; tres sessions conjuntes amb veïns i restauradors; en el Plenari del Districte, el 3 de març es va informar sobre la redacció i la tramitació de l’ordenació singular, i el 17 de març es va realitzar una reunió conjunta amb tothom (Fem Rambla, Gremi de Restauració i comerciants). Indica que la proposta actual és compatible amb el que es vol desenvolupar, amb la forta demanda d’ocupació de l’espai públic, amb l’ús còmode per als vianants i amb la facilitat d’accés als comerços, i properament es presentarà a la Comissió de Govern perquè sigui aprovada i pugui desenvolupar-se al més aviat possible. Per acabar, manifesta que, atès que el Govern entén que allò que demana el prec no és escaient, es rebutja. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal C’s: 25. En relació amb la connexió de la L3 de metro entre Trinitat Nova i Trinitat Vella i a la connexió de la L4 de metro entre La Pau i Sagrera, prevista en el Pla director d’infraestructures: El Govern de la ciutat ha plantejat a la Generalitat de Catalunya la necessitat de completar aquestes connexions de la xarxa de metro? Quina és l’opinió del Govern respecte a aquestes actuacions? Considera el Govern que aquestes infraestructures podrien estar finalitzades en el termini de l’any 2020 establert en el Pla director d’infraestructures? NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3523 El Sr. Alonso planteja les preguntes, procedents d’inquietuds veïnals. La Sra. Sanz agraeix que es plantegi aquest tema, que troba molt escaient tractar atès que fa referència a dues zones que pateixen un greu deute històric i un dèficit en infraestructures bàsiques per garantir la mobilitat i la connexió. Indica que el Pla director d’infraestructures és el full de ruta del que caldria veure completat a la ciutat de Barcelona, perquè parteix de la reflexió sobre les necessitats de la ciutat per garantir el dret a la mobilitat, i afirma que en el diàleg amb la Generalitat, el Govern municipal prioritza les infraestructures que permeten cosir barris. Entén que no pot ser que hi hagi una fractura viària entre Trinitat Nova i Trinitat Vella, o entre La Pau i Sagrera, estació que haurà de permetre connectar dos grans territoris i generar una interconnexió de regió i d’estats molt potent. Atès que es tracta de competències de la Generalitat, l’Ajuntament no es pot comprometre amb una data, però s’ha aconseguit, en l’acord amb la Generalitat, el compromís de desenvolupar la línia 10 del metro per arribar a barris que no tenen cap infraestructura de metro, i s’espera que s’adquireixin altres compromisos, com ara els referents a les qüestions plantejades. En darrer lloc, comenta que es depèn de la disponibilitat financera de la Generalitat, però afirma que l’Ajuntament hi serà exigent perquè els recursos es destinin a millorar zones de la ciutat que ho requereixen des de fa molt de temps. El Sr. Alonso agraeix la resposta i afirma que el Grup de C’s donarà suport a totes les accions del Govern perquè aquestes infraestructures tornin a estar al calendari i no es deixin de banda. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 26. S’ha atorgat o es té previst atorgar en breu la llicència d’obres a la finca ubicada als carrers Remei, 18-31, Joan Güell, 198-220, i Galileu, 325-329, i quines accions està duent a terme o té previst fer el Govern municipal per conciliar els diferents interessos concurrents? El Sr. Mòdol formula la pregunta. La Sra. Sanz respon que no s’ha atorgat la llicència però s’han desenvolupat una sèrie d’actuacions: el novembre del 2015 es van reunir arquitectes de la promoció per parlar de la llicència convocada des de l’Àrea d’Urbanisme; el desembre va haver-hi una reunió organitzada amb els veïns, des de la Regidoria del Districte i des d’Urbanisme; a finals de gener ja va haver-hi una trobada amb l’arquebisbat, amb el bisbat i tècnics de l’Ajuntament, on es va treballar amb la regidora del Districte per veure com es podia avançar; el febrer es va fer una reunió conjuntament entre les dues parts, veïns i promotors, també realitzada per part del Districte, i des del passat març s’està intentant treballar per arribar a un acord i intentar conciliar els interessos concurrents. El Sr. Mòdol explica que s’ha plantejat la pregunta arran d’una preocupació veïnal, i manifesta el desig que es vetlli per aconseguir aquest consens, si encara és possible. La Sra. Sanz assenyala que s’està intentant revisar el Pla especial urbanístic, aprovat el febrer del 2015, que dóna cobertura a aquesta llicència, i s’han trobat elements que podrien incomplir qüestions importants. A partir d’aquí, cal estudiar com es pot reconduir la situació per solucionar-la de la manera més àgil possible. El Sr. Mòdol agraeix la resposta. Es dóna per tractada. 3524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Del Grup Municipal PP: 27. Quin és el motiu perquè a la data actual encara no s’hagi decretat la temporada de bany a les platges de Barcelona, i com afectarà aquesta situació els serveis de socorrisme i de seguretat de les platges? El Sr. Mulleras formula la pregunta. La Sra. Herrero respon que el motiu és que encara hi ha interposat un recurs davant el Tribunal de Contractes del Sector Públic per part de la CGT a l’adjudicació que l’Ajuntament de Barcelona va fer d’aquest contracte. Explica que fins que no hi hagi la resolució, no es pot formalitzar el contracte i iniciar la temporada de bany. D’altra banda, observa que la responsabilitat de l’Ajuntament en salvament i socorrisme comença amb l’inici de la temporada de bany, que no ha començat encara. Espera que la situació es resolgui aviat per poder formalitzar el contracte i iniciar el servei. El Sr. Mulleras pregunta quan està previst que hi hagi la resolució del recurs, i observa que normalment la temporada de bany comença amb la Setmana Santa. Subratlla que no es pot permetre que no hi hagi servei de socorrisme a la platja i que, per tant, no hi hagi serveis municipals de seguretat, malgrat que l’ocupació de les platges ja és considerable. Remarca que en cas que es produís algun problema per aquesta manca de servei, la responsabilitat seria de l’Ajuntament, i demana que aquest assumeixi immediatament la seva obligació i posi en marxa els serveis corresponents. La Sra. Herrero assegura que el Govern tenia la intenció d’iniciar el servei al voltant de la Setmana Santa, i, atès que enguany calia licitar el contracte, es va fer amb un termini adient, però, un cop adjudicat, es va interposar un recurs que impedeix formalitzar la contractació. S’espera tenir la resolució en breu, potser aquesta setmana, i, un cop es tingui la resolució, ràpidament es formalitzarà el contracte i s’iniciarà el servei. D’altra banda, recorda que el servei de socorrisme no és obligatori fins que s’inicia la temporada de bany. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 28. Quin procediment administratiu s’ha utilitzat entre Parcs i Jardins i BSM per tal que la jardineria del Zoo sigui responsabilitat de PiJ, quina durada té el servei i de quin nombre de persones disposa? La Sra. Lecha formula les preguntes, motivades pel fet que l’1 d’abril el personal de Parcs i Jardins torna a ser responsable del manteniment de la flora del Zoo. La Sra. Herrero respon que la forma administrativa que s’ha fet servir és l’encomana de gestió, habitual entre ens municipals, en aquest cas entre BSM i l’Institut de Parcs i Jardins, que també s’emprava abans que el servei es decidís externalitzar per part de BSM. Ara el que es recupera es torna a municipalitzar, i en l’encomana de gestió hi ha definits els compromisos d’ambdues parts, les tasques de jardineria que s’han de prestar i les condicions. La durada és de dos anys, prorrogables a dos més, amb períodes d’un any, i el nombre de persones que formen la brigada de jardineria que fa el manteniment al Parc Zoològic és de cinc persones que treballen de dilluns a divendres. La Sra. Lecha agraeix la resposta. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3525 Es dóna per tractada. 29. Quin és el criteri i el volum d’utilització d’aigua potable per a la neteja i el reg de carrers i places de la ciutat i en quina proporció es fa respecte a l’ús d’aigües freàtiques per districte o barris? La Sra. Lecha formula la pregunta, i posa de manifest que el manteniment i la neteja dels carrers de Barcelona és un factor important per a la qualitat de vida dels veïns i les veïnes. Comenta que aquesta importància s’explicita a la pàgina web de l’Ajuntament, així com l’aposta per la sostenibilitat com un dels aspectes més importants: s’hi diu que els vehicles de neteja utilitzen aigua no potable (freàtica) per a la neteja dels carrers. La Sra. Herrero informa que en les tasques de neteja es fa servir un 80% d’aigua freàtica i un 20% d’aigua potable, i indica que cada cop es fa servir més aigua freàtica. Explica que aquesta és la prioritat, però que per a això cal disposar d’una xarxa que actualment no està acabada. La proximitat a un hidrant determina que es pugui o no es pugui fer servir, i un altre condicionant és el tipus de vehicle: es prioritzen vehicles grans, cisternes, que fan les tasques d’aigualeig, i l’aigua potable en molts casos es fa servir en vehicles petits per minimitzar pèrdues de rendiment provocades pels viatges o el transport que s’ha de fer per carregar els dipòsits. La Sra. Lecha pregunta si es tenen les dades per districtes o per barris. La Sra. Herrero respon que únicament es té informació segregada per les zones en què es divideix Barcelona pel que fa a la contracta de neteja. La Sra. Lecha voldria que se li fes arribar aquesta informació. Es dóna per tractada. e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal C’s: 30. Que s’informi de l’estat d’execució del prec acceptat en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de 18 de novembre de 2015 amb el contingut següent: (M1519/1415) Que el Govern municipal encarregui al Consorci del Besòs que realitzi un estudi de desenvolupament urbanístic i econòmic per establir propostes de millora de la connectivitat per a vianants entre els municipis de Barcelona i Montcada, amb l’objectiu de potenciar la integració social dels barris i l’intercanvi econòmic entre ambdós municipis, lligat al comerç de proximitat. Que els grups municipals participin en l’elaboració de l’esmentat estudi. El Sr. Alonso recorda el prec del qual es demana seguiment, que va ser acceptat fa cinc mesos. La Sra. Sanz informa que el Consorci del Besòs ha fet l’estudi i ara l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Montcada treballen per analitzar cada actuació i veure quines n’han de ser prioritàries. Explica que l’estudi, molt integral, incorpora diferents propostes de connectivitat: el perllongament del carrer de Torre Vella, la renaturalització de l’entorn del Rec Comtal, l’entorn del parc de les Cultures, entre el carrer del Cim i el pont de Montcada, la reurbanització i l’eixamplament del tram baix del carrer Artés, el nou pas sobre les vies del ferrocarril a l’avinguda Puig de Jorba, etc. D’altra banda, es treballa en col·laboració amb el municipi de Montcada per exigir el soterrament immediat de les vies en el seu pas per Vallbona i a Montcada, on enguany ja hi ha hagut cinc víctimes. 3526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Per acabar, es compromet a facilitar l’estudi i qualsevol concreció sobre la feina que es duu a terme amb l’Ajuntament de Montcada. El Sr. Alonso agraeix que es faciliti aquest estudi, que llegiran gustosament, i subratlla la importància d’arribar a consensos pel bé comú dels veïns de Barcelona i de Montcada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 31. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició número M1519/2704 presentada pel Grup Municipal Socialista i aprovada a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat en data 17 de febrer de 2016 amb el contingut següent: (M1519/2704) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: - Que es presenti en 2 mesos un nou calendari, amb els compromisos d’execució, de les actuacions de remodelació integral i construcció d’habitatges a Trinitat Nova. - Que el Govern municipal valori la col·laboració municipal en la construcció dels habitatges que falten per finalitzar aquest procés de remodelació. El Sr. Mòdol llegeix la proposició de la qual es demana seguiment. La Sra. Sanz transmet la resposta que li ha fet arribar la Regidoria d’Habitatge: - Actualment, i respecte a l’informe anterior, s’han lliurat els primers habitatges de l’escala B, de l’edifici D, tal com s’avançava en l’informe anterior, i complint el calendari establert. La resta d’habitatges que formen l’escala B seran adjudicats els propers dies a les famílies que es troben incloses dins del procés d’expropiació, que es duu a terme des de Bagursa, i s’ocuparan la totalitat dels habitatges finalitzats. - Continua a bon ritme la construcció de la resta de l’edifici D, que són els 65 habitatges restants per part de l’INCASÒL, que preveu poder lliurar-los durant el primer semestre del 2017. - L’Ajuntament de Barcelona aprovarà inicialment la relació de béns i drets afectats, que inclou les últimes famílies que resten pendents dins del procés de remodelació del barri, fent coincidir el tràmit d’expropiació i d’adjudicació amb el lliurament dels nous habitatges de reallotjament. - Un cop traslladades aquestes últimes famílies, s’enderrocaran les edificacions finals on residien, fet que permetrà tota la urbanització pendent al barri. El Sr. Mòdol agraeix la informació i pegunta si seria possible, ara que està finalitzant la intervenció sobre Trinitat Nova, que algun reallotjament de Trinitat Vella es produís a Trinitat Nova si hi hagués peces sobrants. La Sra. Sanz respon que l’objectiu és aconseguir que el reallotjament de Trinitat Vella es faci a la mateixa Trinitat Vella, tenint en compte la proximitat. Indica que es mantenen converses amb la Generalitat per intentar desbloquejar la situació i que se solucioni al més aviat possible. Entén que Trinitat Vella podrà reallotjar tots els edificis del Patronat. El Sr. Mòdol agraeix la resposta. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.08. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3527 Acords Acords de les sessions del mes de maig de 2016 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, Sessió extraordinària de 17 de maig de 2016. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grups Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: Única. La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1. Que l’àrea de Consum s’integri a l’àrea de Comerç i Mercats. 2. Que el Govern municipal apliqui el Pla d’Impuls i Suport al Comerç 2013-2016, i comenci a treballar amb la revisió del mateix i/o la redacció d’un nou Pla de comerç fent que aixequi el mateix consens amb el sector i grups municipals i presentant-lo en aquesta Comissió. 3. Que el Govern municipal executi el Pla Estratègic de Mercats, establint un calendari i un pressupost de remodelacions de mercats. COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISEND Sessió ordinària de 17 de maig de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Autoritzar la transmissió de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de la finca situada a l’av. del Paral·lel núm. 62 a favor de la societat “Paralelos Musicales, SL” (CIF B-65893604), la qual es subrogarà en tots els drets i obligacions de “Arteria Promociones Culturales, SRL”; requerir-la perquè en el termini de 15 dies des de la notificació del present acord constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva de 330.000,00 euros, de conformitat amb la clàusula 8a del Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús privatiu, com actual titular de la mateixa; prorrogar el contracte per un termini addicional de 5 anys; formalitzar el contracte corresponent; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 2. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts socials de la societat privada municipal Barcelona Activa, SA, amb l’objecte de considerar-la mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i altres modificacions adients d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. Sotmetre a informació pública l’acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. 3. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del centre esportiu Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera, ubicat al carrer Reis Catòlics 35-55, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 4. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Centre Esportiu Municipal Clot de la Mel, ubicat al carrer Lope de Vega 236-256, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la Pista Poliesportiva Municipal la Palmera ubicada al carrer Andrade 242-250, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 6. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal el CEM Maresme, ubicat al carrer Puigcerdà 41-61, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 7. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Club Esportiu Municipal La Nau del Clot ubicat al carrer Llacuna 172, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 8. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Complex Esportiu Municipal Bogatell ubicat al carrer Carmen Amaya 4-6, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 9. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Complex Esportiu Municipal Menorca, ubicat al carrer Menorca 1-23, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 10. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Camp de Futbol Municipal Poblenou-Agapito Fernández, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 11. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Complex Esportiu Municipal Olimpia ubicat al carrer Perú 195-237, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015, i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 12. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda acollir-se al Reglament de la Generalitat de Catlaunya que desenvolupa l'impost sobre habitatges buits, per tal de poder aplicar el recàrrec de l'IBI previst a les Ordenances Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona pels pisos buits propietat de les entitats financeres i als grans tenidors de pisos desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3529 Del Grup municipal C’s: 13. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal realitzi una revisió i actualització de l'estat de llicències i activitats comercials, que es fan als Mercats de Venda no Sedentària de la ciutat, així com de la normativa que regula aquests mateixos mercats. Que s'entregui als comerciants legalment establerts una documentació més explícita, que inclogui el termini de validesa, les dades indentificatives del titular amb fotografies, el lloc, els horaris i les dates on pot exercir l'activitat i els productes autoritzats per a la venda, per tal de facilitar la seva identificació i les inspeccions que es facin als mercats. Que es doti amb els mecanismes necessaris per fer complir la normativa a que regula els Mercats de Venda no Sedentària, tant a nivell de seguretat com de supervisió dels productes en venda. Del Grup municipal ERC: 14. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern de l'Estat espanyol a elaborar un Reglament de Ports que garanteixi un model portuari descentralitzat i augmenti l'autonomia del Port de Barcelona en la gestió de la política de taxes, en línia recomanada pel Parlament Europeu, amb l'objectiu d'augmentar la seva competitivitat. Del Grup municipal PSC: 15. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a fer totes les gestions necessàries per dotar al comerç de Barcelona d'un nou Pla estratègic 2017-2020, consensuat amb el sector, que vetlli pel manteniment del model de comerç de proximitat i per l'impuls de la competitivitat i de la qualitat d'aquest sector tan important per l'economia de Barcelona. Del Grup municipal PP: 16. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que s'estudiï juntament amb l'Institut Municipal de Mercats que el projecte definitiu del mercat de l'Abaceria Central contempli l'ús de l'aparcament per part dels residents, incloent la possible ampliació del nombre de plantes per a aquest efecte. 2. Que aquest projecte també inclogui un superfície comercial que complementi l'oferta de productes frescos que ofereixen les parades del mercat. 3. Que s'inclogui com a prioritari el mercat de l'Abaceria Central dintre de les inversions previstes a l'Institut Municipal de Mercats. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 17 de maig de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar a favor de la concessionària Club Unión Deportivo Hebron Taxonera la indemnització de 411.297,30 euros en concepte de liquidació del contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, amb número d’expedient 02C/2008 a data 30 d’abril de 2016, segons detall que s’adjunta en Annex número I, en compliment de la sentència núm. 901/2014, dictada el dia 13 de novembre de 2014, per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaiguda en el rotlle d’apel·lació núm. 8/2012, interposat per la Fundació Marcet contra l’Ajuntament de Barcelona; advertint-li que ha de continuar gestionant la instal·lació en els termes establerts en l’informe de 19 de gener de 2015 fins que s’hagi dictat nou acord d’adjudicació del contracte, moment en què s’actualitzarà la indemnització pel temps transcorregut 3530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 des del 1 de maig de 2016; ordenar l’autorització i disposició de despesa de 411.297,30 euros a favor del concessionari Club Unión Deportivo Hebron Taxonera per part del Gerent del Districte com a òrgan competent, de conformitat amb el Decret d’Alcaldia de 13 de juny de 2015 en matèria de gestió econòmica; notificar la present resolució a Club Unión Deportivo Hebrón Taxonera; a la recurrent Fundació Marcet; i donar-ne compte a l’Òrgan jurisdiccional esmentat. 2. Atorgar una subvenció màxima a favor del Club Unión Deportivo Hebron Taxonera, amb NIF G-62856687, concessionària del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del camp municipal de futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Teixonera, per un import màxim de 141.500,00 euros, per cobrir el dèficit de l’explotació previst de l’any 2016, motivat per la modificació dels preus públics de determinades prestacions de les instal·lacions esportives municipals acordat per la Comissió de Govern el 14 de desembre de 2011, i de conformitat amb el topall màxim de subvenció establert per l’acord de la Comissió de Qualitat de vida, Igualtat, Joventut i Esports, de 16 d’abril de 2013, amb el benentès que el reconeixement de les obligacions de pagament de l’esmentada quantitat quedarà condicionada a l’acreditació per part de l’entitat del perjudici econòmic efectiu per la modificació de les tarifes; i de la valoració econòmica de la indemnització que cregui que li correspon percebre, si escau, tenint en compte el grau d’amortització de la inversió realitzada, en base a la liquidació de contracte en curs, en virtut de resolució de 9 de febrer de 2015 de compliment i execució de sentència núm. 901/2014, dictada el dia 13 de novembre de 2014, per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaiguda en el rotlle d’apel·lació núm. 8/2012, interposat per la Fundació Marcet contra l’Ajuntament de Barcelona i serà proporcional al temps transcorregut de l’any 2016 en què es mantingui com a concessionària; per cobrir el dèficit de l’explotació i mantenir l’equilibri econòmic, de conformitat amb la clàusula 17.2.d) del Plec de clàusules administratives del contracte, així com l’establert als articles 249.b) del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya i 129.2 del Decret de 17 de juny de 1955, pel qual s’aprova el Reglament de serveis de les corporacions locals; autoritzar i disposar l’esmentada despesa amb càrrec al compte corresponent del pressupost de despeses de l’exercici 2016. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal C’s: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Que l'Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) realitzin una campanya de conscienciació i divulgació de la realitat de les persones amb diversitat funcional, que necessiten l'ajuda d'un gos d'assistència, per al desenvolupament de la seva vida quotidiana. - Que des de la Segona Tinència d'Alcaldia (Drets Socials), en coordinació amb les regidories corresponents de comerç i mobilitat, es realitzi una campanya de sensibilització per al compliment de la Llei 19/2009, que reculli i reguli el dret a l'entrada de gossos d'assistència als establiments i al transport públic. Del Grup municipal ERC: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Continuar impulsant d’acord amb el Govern de la Generalitat el desplegament de les competències del NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3531 Consorci de Serveis Socials de Barcelona d’acord amb el Decret 113/2006, de 25 d’abril, en el marc d'un pla director del CSSB que hauria d’estar enllestit en els propers 6 mesos. Del Grup municipal PSC: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern municipal per a què, en el termini de sis mesos, presenti un pla d'accions per a donar resposta a les persones grans que viuen en domicilis sense ascensor i amb dificultats de mobilitat per accedir al carrer o en el deambular de la seva pròpia casa, tot donant resposta a les diferents problemàtiques que es presenten en aquesta situació contemplant les actuals accions que ja es fan des de l'Ajuntament i de futures a desenvolupar, així com, s'estudiï la possibilitat d'un programa a nivell de ciutat adreçat a aquestes persones per la cessió de l'ús temporal del seu pis en propietat a l'Ajuntament, per ser inclòs en la borsa d'habitatges de lloguer social a canvi d'habitatges en les promocions municipals d'habitatges per a gent gran. Del Grup municipal CUP: 6. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Elaborar programes d'apoderament, especialment dirigits a les dones grans, perquè ells i elles mateixes puguin ser part activa d'aquests programes. Segon.- Garantir des dels ajuntaments que les polítiques municipals proporcionen unes condicions de vida dignes i de qualitat a la gent gran, que el dotin d'autonomia, així com gaudir de la seva ciutat, entorn i espais d'oci. Tercer.- Dur a terme estudis i seguiments continuats de les condicions econòmiques i socials en què es troben les persones grans i pensionistes més desfavorits. Quart.- Reforçar les polítiques de prevenció de violéncia masclista vers dones grans. Cinquè.- Impulsar programes de conscienciació de respecte cap a la nostra gent gran que els valori com argents de construcció social. Sisè.- Reivindicar el dret a la ciutat de la gent gran. Setè.- Instar a la Generalitat a garantir uns ingressos suficients per a les persones grans amb la finalitat d'assegurar una vida digna. Declaracions Institucionals 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Reafirmar el reconeixement del valor que ha tingut al llarg de més d'un segle, i té encara avui, l'obra de Pau Casals (1876-1973), de dimensió universal i plenament exemplar, enriquidora i vigent, culturalment i humana, per a Barcelona, Catalunya i el Món. Segon.- La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que recull la petició de la Fundació Pau Casals i de les entitats musicals de la ciutat que li donen suport - L'Auditori, el Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu, l'Escola Superior de Música de Catalunya, el Consevatori Municipal de Música de Barcelona i el Conservatori Superior de Música del Liceu-, acorda instituir la "Diada Pau Casals - Ciutat de Barcelona / Pablo Casals Day - Barcelona" el 16 de juny de cada any, oberta a totes les persones que fan de la música una part important de la seva vida, a totes i tots els barcelonins, amb especial atenció a les joves generacions. Tercer.- Donar suport a l'organització d'aquesta Diada amb un programa que contempli la commemoració del reconeixement de la ciutat de Barcelona a Pau Casals, la participació popular en el record de la seva dimensió musical i humana, l'exaltació de la música com a llenguatge universal i la projecció de Barcelona com a ciutat de la música i la pau. 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Mostrar l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona al Dia Internacional contra la homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia, tot reconeixent el dret de totes les persones a viure en igualtat de drets i en la diversitat afectiva. Segon.- Expressar el nostre rebuig vers qualsevol mostra de discriminació o acte violent cap a les persones per raó d'orientació sexual o identitat de gènere, i reafirmar el compromís assolit al Plenari del mes de gener per tal que l'Ajuntament es personi com a acusació en 3532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 aquells casos de LGTBFòbia que es produeixin a la ciutat. Tercer.- Promoure el desenvolupament d'un model de salut i sanitat no patologitzant. Quart.- Treballar per completar el desplegament de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar la homofòbia, la bifòbia i la transfòbia amb la voluntat de donar-li compliment i garantir els drets de les persones LGTBI a la ciutat de Barcelona. Cinquè.- Fer arribar aquesta Declaració Institucional a les entitats del col·lectiu LGTBI i al Parlament de Catalunya. 9. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda adherir-se a la commemoració del dia mundial sense tabac promogut per la OMS, i en aquest sentit es compromet a: a) Conscienciar als barcelonins sobre el problema que representa per a la salut el consum de tabac. b) Propiciar actuacions per a la prevenció i control del tabaquisme. c) Promoure accions per fomentar l'empaquetat neutre del tabac. d) Donar suport a la societat civil en totes aquelles accions dirigides a assolir l'empaquetament neutre. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 20 de maig de 2016. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal CiU: 1. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: - Rebutjar la decisió de la Delegació del Govern Espanyol a Madrid, de prohibir al públic l'entrada de banderes estelades al partit de futbol que enfrontarà el F.C. Barcelona i el Sevilla F.C. el proper diumenge 22 de maig de 2016 a l'Estadi Vicente Calderón. - Condemnar l'intent sistemàtic del govern de l'Estat de vincular el moviment independentista català amb ideologies de caire feixista o violent. - Denunciar aquest i qualsevol atac a la llibertat d'expressió pacífica de la ciutadania. - Demanar a la Delegació del Govern Espanyol a Madrid que, en defensa de la democràcia i les llibertats, aixequi la prohibició d'entrar banderes estelades al partit de futbol que enfrontarà el Futbol Club Barcelona i el Sevilla F.C. el proper diumenge 22 de maig de 2016 a l'estadi Vicente Calderón. Del Grup municipal C’s: 2. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que el govern municipal assumeixi el compromís de no dissoldre la Unitat de Suport Policial (USP) de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Del Grup municipal ERC: 3. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que es reprengui el procés de reforma de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana i el Pla Director Municipal de la Participació Ciutadana i a establir els mecanismes de treball i consens que permetin la seva aprovació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3533 Del Grup municipal PSC: 4. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: - Que es duguin a terme les accions per la redacció i debat de la proposta del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau que ha de donar continuïtat a l'actual Pla que finalitza aquest 2016, així com per la presentació del corresponent Pla anual d'enguany. - Que el proper Pla Director s'acordi amb el Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i amb els diferents grups municipals. Proposició amb contingut de Declaració Institucional Es fa constar que la Proposició amb contingut de Declaració Institucional que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup municipal CUP: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que es retiri com a part acusatòria en el procés contra Adrià Vilà, Joan Pujades, Carles Escrig i Albert Escrig. Segon.- Traslladar aquest acord al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de l'Estat espanyol i a la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes. Declaració Institucional 6. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer. Adoptar institucionalment la Declaració Universal sobre els Arxius elaborada i aprovada pel Consell Internacional d'Arxius i reconeguda com a pròpia per la UNESCO, el text de la qual es transcriu a continuació: “Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida." Segon. Que l’Ajuntament de Barcelona reconeix: - el caràcter únic dels arxius com a fidels testimonis de les activitats administratives, culturals i intel·lectuals, i com a reflex de l’evolució de les societats; - el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i col·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur; - la diversitat dels arxius per deixar constància del conjunt d’activitats de la humanitat; - la multiplicitat de suports en els quals han estat produïts i conservats els documents, ja sigui el paper, el digital, l’audiovisual i d’altres de qualsevol naturalesa; - el paper dels arxivers els quals, com a professionals qualificats, amb formació inicial i continuada, serveixen a la societat en la mesura que garanteixen el procés de producció dels documents, els seleccionen i els preserven per al seu ús; - la responsabilitat de tots –ciutadans, gestors i responsables públics, propietaris i custodis d’arxius públics i privats, i arxivers i altres professionals del camp de la informació– en la gestió dels arxius; Tercer. Que l’Ajuntament de Barcelona es compromet a treballar conjuntament per tal que: - S’adoptin i es reforcin polítiques i lleis apropiades en matèria d’arxius; - la gestió dels arxius sigui valorada i exercida plenament en el si de tots els organismes, públics o privats, els quals generen i fan servir els documents en el transcurs de les seves activitats; - es dotin els arxius amb els recursos adequats que n’assegurin la correcta administració, amb previsió de contractació de 3534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 professionals degudament qualificats; - els arxius siguin gestionats i preservats en les condicions que assegurin la seva autenticitat, la seva fiabilitat, la seva integritat i el seu ús; - els arxius siguin accessibles a tothom, però respectant les lleis pertinents i els drets de les persones, dels creadors, dels propietaris i dels usuaris; - els arxius siguin utilitzats per a la promoció d’una ciutadania responsable. Quart. Tenir en compte els principis que s’hi enuncien, i a aplicar estratègies i programes per tal d’assolir els objectius que s’hi descriuen, d’acord amb els objectius bàsics de promoció de les bones pràctiques en l’exercici de les funcions d’arxiu i gestió de documents i la preservació i difusió del patrimoni documental, tant en l’àmbit públic com privat. Cinquè. Comunicar el present acord a l’Associació Arxivers Gestors de Documents de Catalunya. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 18 de maig de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d’un ascensor al buit del forat de l’escala comunitària de la finca ubicada al carrer Madrazo 130 (que compta de planta baixa i sis alçades), de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a la Sra. M. Angeles Coupet Molins la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunicat diferit d'11 de juny de 2014 de les obres ubicades a la finca de carrer Madrazo 130 consistents en la instal·lació d’un ascensor en l’interior de l’edifici, tramitat a l’expedient 05-2014CD20318 (essent la quota total de l’ICIO de 2.412 euros, aplicant la bonificació del 90% la quota resultant exigible és la de 241,2 euros, la qual consta va ser abonada per la interessada); donat que les obres emparades per l’esmentat comunicat s’ajusten a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i aquestes no s’integren en obres o construccions d’abast general. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la tala de part de l’arbrat existent a la finca de l’avinguda J.V. Foix 116-220, deguda a la afectació per grafiosis que pateix, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016; concedir a Centro Asturiano de Barcelona la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per l’admissió del comunicat diferit de 28 de gener de 2016 tramitat a l’expedient 05-2015CD70038 (essent la quota total de l’ICIO abonada la de 287,43 euros, aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és la de 100,60 euros); atès que les obres emparades per l’esmentat comunicat s’ajusten a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la tala de l’arbrat es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i acompleix una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament esportiu-recreatiu; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres de conservació o reparació menor de l’edifici catalogat ubicat al carrer Lleó XIII, 4, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016; concedir a Anthouse, amb CIF B60263332, la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per l’admissió del comunicat de 17 de febrer de 2016 tramitat a l’expedient 05-2016CI06893, per a la realització de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3535 les obres ordinàries de conservació o reparació menor de l’edifici ubicat al carrer Lleó XIII, 4, consistents en el sanejament dels revestiments que es troben en mal estat a la planta baixa i a la planta soterrani de l’edifici, atès que s’ajusten a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es realitzen en un edifici urbanísticament protegit (nivell de protecció C, segons es desprèn de l’informe del Departament de Patrimoni Arquitectònic. Històric i Artístic obrant a l’esmentat expedient); essent la quota total de l’ICIO de 510.04 euros, aplicant la bonificació del 35% la quota resultant exigible és la de 331,53 euros, la qual consta va ser abonada per la interessada; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Aprovar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la realització d’unes obres, incloses les actuacions en façanes, en edificis catalogats D o inclosos en conjunts protegits, no subjectes a obra major, llevat de les obres de conservació o reparació menor; reforma interior en locals, entitats sense ús d’habitatge, sense afectar l’estructura de l’edifici; i obres de conservació o reparació menor dels edificis catalogats A B, ubicades al carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015. Concedir a la Fundació Privada Hospital Santa Creu i Sant Pau la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) generada pel comunicat d’obres, presentat el 30 de juny de 2015, que suma la quantitat de 22.793,05 euros, essent la quota total de l'ICIO de 35.066,23 euros i aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 12.273,18 euros (35% restant) atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5. Deixar sense efecte la bonificació concedida a Residencial Nou Hebron, SL per acord de la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de 13 de desembre de 2012, d'un 90% de l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per construir un conjunt edificatori de 54 habitatges de protecció oficial, en règim d’us de lloguer, de 25 anys, de règim general, situat al passeig Vall d’Hebron, núm. 120, atès que els habitatges de protecció oficial inicialment previstos, finalment han estat executats per una altra societat, LNC de inversiones, SA; donar-ne trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup municipal BnComú: 6. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Instar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a determinar els sistemes d'abastament i sanejament d'aigua en Alta com a béns comuns i com a un servei que atén un Dret Humà essencial per a la vida, per tant com a estructures d'estat no objecte d'afany de lucre i, per tant, no privatitzables. 2. Instar al Govern de la Generalitat i al Departament de Territori i sostenibilitat a que retiri els seus recursos al TSJ contra les sentencies del TSJC d'anul·lar la concessió de gestió a Acciona sobre ATL. 3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori i Sostenibilitat a la recuperació immediata de tot el que suposa la gestió del sistema ATL i que torni a crear una empresa pública per a la seva gestió o que 3536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 resti integrada dins l'Agència Catalana de l'Aigua de manera transitòria. 4. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Territori insti a aquesta nova empresa pública a la creació d'un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà. 5. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori a revisar els criteris jurídics que han portat a la conclusió de no rescindir el contracte en funció de les irregularitats detectades per l'Oficina Antifrau de Catalunya. 6. Instar el govern de la Generalitat a fer públic el calendari de la recuperació de la gestió pública d'ATL. 7. Comunicar per escrit aquest acord al Departament de Territori i Sostenibilitat, a ATL Concessionària de la Generalitat de Catalunya i a la Plataforma Aigua és Vida. 8. Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació de titularitat municipal. Del Grup municipal CiU: 7. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a realitzar al llarg de 2016, els projectes de reurbanització del carrer Balmes entre plaça Molina i plaça Kennedy incorporant les corresponents partides al pressupost de l'any 2017, per tal de que les obres finalitzin al llarg del present mandat. Del Grup municipal C’s: 8. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que es constitueixi un àmbit d'actuació urbanística que inclogui la totalitat de l'avinguda de Roma junt amb les illes de cases circumdants, per tal d'estudiar, conjuntament amb empreses, comerciants i entitats presents a la zona, mesures efectives que promoguin la realització de les obres pendents i la dinamització comercial i ciutadana de l'avinguda de Roma. Del Grup municipal ERC: 9. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern de la ciutat a que es comprometi a millorar la seguretat entorn a la convivència entre vianants, ciclistes i conductors de vehicles de motor mitjançant la millora de la senyalització i el desplegament de campanyes de conscienciació i pedagogia ciutadana en relació a la normativa vigent, per tal de que la generalització d'un mitjà de transport saludable i sostenible com és el de la bicicleta es dugui a terme d'una manera ordenada, tot garantint la bona convivència entre vianants, ciclistes i vehicles de motor a la via pública, fins al desplegament total i definitiu de l'Ordenança de la Circulació de vianants i Vehicles en relació a aquest ús. Del Grup municipal PSC: 10. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el Govern municipal iniciï el procés participatiu per tal de definir els criteris per remodelar l'avinguda Príncep d'Astúries, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat ambiental, fer-la més amable i més segura als veïns, així com més adequada per a les activitats econòmiques. Proposició amb contingut de Declaració Institucional Es fa constar que la Proposició amb contingut de Declaració Institucional que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup municipal CUP: 11. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Donar suport públicament a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i oferir suport als actes que NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3537 s'organitzin al municipi per difondre la seva tasca. 2. Manifestar al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient el rebuig de l'Ajuntament de Barcelona al Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre aprovat pel govern espanyol. 3. Ratificar la necessitats de cabals ecològics suficients per les zones humides dels nostres rius, Nogueres, Segre, Siurana i Ebre que eviti el seu deteriorament i els permeti recuperar l'equilibri natural i el bon estat ecològic. 4. Ratificar que com marca la Directiva Marc de l'Aigua, l'aigua és un patrimoni que no pot estar en mans d'interessos privats i ser una eina d'especulació i mercadeig entre falsos usuaris. 5. Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catlaunya, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (c/ Enric d'Ossó, 23 (Tortosa, 43500) i al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 3538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern La Comissió de Govern, en sessió del dia 05-05-2016, va acordar: Aprovar les següents modificacions de l’encàrrec a Barcelona de Serveis Municipals S.A. (BSM) relatiu a les actuacions i execucions d’obres en el Patrimoni Arquitectònic, Patrimoni Natural i entorns del Park Güell, aprovat per acord de la Comissió de Govern de data 20 de maig de 2015, mantenint plena vigència la resta de condicions del mateix: a) Nomenar com a responsable del contracte a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, en substitució d’Habitat Urbà; b) Fixar la durada de l’encàrrec fins a 31 de desembre de 2018; c) Fixar l’import de les actuacions i execucions d’obres a realitzar en 10.641.684,78 euros (IVA inclòs), d’acord amb el detall de l’annex I que consta a l’expedient. ANNEX ANNEX 1 APROVAT. ACTUACIONS I EXECUCIONS D'OBRES PARK GÜELL I ENTORNS 2015-2016 PROPOSTA ACTUACIONS 2015/2018 (iva inclòs) Patrimoni Arquitectònic 2015 2016 2017 2018 TOTAL (2015/2018) 1 Consolidació Medallons Sana Hipòstila 118.132,07 € 197.066,92 € 315.198,99 € 2 Reparació sostre sala hipòstila (projecte i obra) 191.016,78 € 183.475,83 € 374.492,61 € 3 Redacció projecte Plaça de la Natura 20.114,07 € 6.115,86 € 26.229,93 € 4 Impermeabilització i recollida aigües Plaça de la Natura 318.361,30 € 489.268,89 € 807.630,19 € 5 Catàleg raonat dels elements arquitectònics/patrimonials del Park Güell 63.672,26 € 63.672,26 € 6 Obra de motorització de la porta del Carmel 114.610,07 € 114.610,07 € 7 Projecte i obra nova urbanització del Carrer de Olot per a recuperar el projecte gaudinià 25.468,90 € 1.235.403,94 € 643.248,31 € 1.904.121,15 € 8 Desplegament de la instal·lació de les noves senyals 229.220,14 € 122.317,22 € 351.537,36 € 9 Vàries actuacions acabats obres d'implantació de la zona regulada (ET) 305.793,05 € 126.127,12 € 431.920,17 € 10 Restauració viaducte de baix/reforços baranes, bancs, per garantir la seguretat 101.875,62 € 146.780,67 € 248.656,28 € 11 Font de la Sarda 106.969,40 € 61.158,61 € 168.128,01 € 12 Pla director arquitectònic 61.158,61 € 61.158,61 € 13 Millora obertura cisterna (projecte i obra) 85.622,06 € 85.622,06 € 14 Restauració exterior banc (projecte i obra) 23.636,42 € 397.530,97 € 421.167,39 € Patrimoni Natural i entorns Millores entorns Districte Gràcia: 1 Escales Pompeu Fabra, Soterrament Aeris Baixada de la Glòria 429.131,93 € 489.268,89 € 315.317,80 € 1.233.718,62 € Millores entorns Districte Horta-Guinardó: 2 Drenatges, tancament perimetral i millores camp de futbol 316.100,94 € 342.488,22 € 277.479,66 € 936.068,82 € 3 Pla de mobilitat entorns Park Güell amb Can Baró, Salut i Carmel inclòs 63.672,26 € 63.672,26 € 4 Catàleg d'elements naturalsdel Park Güell (flora i fauna) 63.672,26 € 63.672,26 € Estudi de prefiguració del Centre de Visitants del Park Güell: programa, estudi 5 urbanístic, funcionament, etc. 63.672,26 € 122.317,22 € 126.127,12 € 312.116,60 € 6 Millora seguretat (instal·lació de càmeres) 267.423,49 € 315.578,43 € 583.001,93 € 7 Redacció estudis i projectes previstos al Pla de Gestió 108.242,84 € 122.317,22 € 230.560,06 € 8 Font de Sant Salvador. Rehabilitació 105.390,33 € 73.390,33 € 178.780,66 € 9 Escales connexió Font de Sant Salvador i Forat del Vent 127.344,52 € 305.793,05 € 433.137,57 € 10 Mirador sobre Baixada de la Glòria. Rehabilitació 276.337,61 € 311.908,92 € 588.246,52 € 11 Camí de la pressió. Vegetació i rehabilitació 64.143,43 € 220.171,00 € 284.314,43 € 12 Millores de les àrees de jocs infantils. Renovació entorns 140.078,97 € 220.171,00 € 360.249,97 € TOTALS: 118.132,07 € 3.417.222,71 € 5.618.030,00 € 1.488.300,00 € 10.641.684,78 € * * * NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3539 La Comissió de Govern, en sessió del dia 26 de maig de 2016, adoptà el següent acord: Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Recursos, assignant l’adscripció, denominació i funcions dels òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Annex 1. Descripció de les denominacions, nivells i funcions dels òrgans afectats Departament de Registre General Òrgan superior immediat: Direcció de Serveis de Secretaria General Nivell associat: 24 Missió: Desenvolupament i coordinació del Registre General municipal. Funcions: Coordinar l’actuació del Registre d’entrada i sortida de documents de l’organització municipal i ens dependents. Adequar la gestió del Registre garantit el seu funcionament d’acord amb els requeriments legals de seguretat, integritat, veracitat i actualització de la informació. Realitzar les funcions d’informació, formació i coordinació amb els diferents òrgans gestors de l’Administració municipal relacionades amb el Registre, així com ens externs. Normalitzar i millorar els processos i procediments relacionats amb el correcte funcionament i seguretat del Registre. Impulsar el desenvolupament d’evolutius en funció de les noves necessitats legals, tècniques i organitzatives. Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de llurs funcions. * * * Departament de Seu Electrònica Òrgan superior immediat: Direcció de Serveis de Secretaria General Nivell associat: 24 Missió: Planificació, desenvolupament i coordinació de la Seu electrònica municipal.. Funcions: Planificar, dissenyar i garantir el correcte manteniment dels continguts i serveis de la Seu electrònica procedents de la Secretaria General, i de la resta d’òrgans municipals; gestionant imprevistos, incidències i afectacions. Coordinar amb la resta d’òrgans municipals l’elaboració, tramesa i actualització de la documentació que ha d’estar publicada a la Seu; establint circuits, programes i procediments. Coordinar i supervisar amb els corresponents òrgans interns i externs, el compliment dels requeriments d’accessibilitat, tècnics i de seguretat d’un servei d’aquestes característiques. 3540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Impulsar mesures i marc normatius que millorin els processos en relació a la publicació i serveis de la Seu electrònica, analitzant a través d’indicadors els nivells d’eficàcia i eficiència. Avaluació dels programes, processos i procediments relacionats amb el correcte funcionament i seguretat de la Seu electrònica. Impulsar el desenvolupament d’evolutius en funció de les noves necessitats legals, tècniques i organitzatives. Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de llurs funcions. Annex 2. Modificació d’òrgans i adscripcions A continuació es detalla la modificació d’òrgans, adscripcions i dotacions de llocs de treball que es deriven d’aquest expedient: En l’àmbit de la Gerència de Recursos, Crear el Departament de Registre General, adscrit a la Direcció de Serveis de Secretaria General, amb les funcions que es detallen a l’annex 1 i assignar-li una dotació del lloc de Cap de Departament [40.20.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball. Crear el Departament de Seu Electrònica, adscrit a la Direcció de Serveis de Secretaria General, amb les funcions que es detallen a l’annex 1 i assignar-li una dotació del lloc de Cap de Departament [40.20.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball. * * * La Comissió de Govern, en sessió del dia 26 de maig de 2016, adoptà el següent acord: Aprovar les modificacions en l’organigrama municipal derivats del decret d'alcaldia de 25 de maig de 2016 que ha modificat l'estructura general de l’administració municipal executiva, assignant l’adscripció, denominació i funcions dels òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Annex 1. Modificació d’òrgans i adscripcions A continuació es detalla la modificació d’òrgans, adscripcions i dotacions de llocs de treball que es deriven d’aquest expedient: Crear la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació, depenent de la Gerència Municipal i assignar-li una dotació del lloc de Gerència [10.10.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball. Modificar la denominació de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, per la de Gerència d’Empresa i Turisme Adscriure la Gerència d’Empresa i Turisme a la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació Aprovar l’adscripció funcional dels ens dependents de l’Ajuntament, tal com es detalla als annexos NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3541 Adscriure la Direcció Operativa de Turisme i Esdeveniments, la Direcció Operativa de Promoció de la Ciutat i la Direcció de Serveis de Comerç a la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació Crear el Departament de Coordinació Institucional adscrit a la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació i assignar-li una dotació del lloc de Cap de Departament 1 [40.10.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball Crear la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local, depenent de la Gerència de Presidència i Economia i assignar-li una dotació del lloc de Gerència [10.10.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball. Adscriure la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social, Solidària i Consum a la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local. Crear la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran, adscrita a la Gerència de Drets Socials i assignar-li una dotació del lloc de Direcció 2 [20.20.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball. Modificar la denominació del Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran per la de Departament de Promoció de la Infància i l’Adolescència Adscriure el Departament de Joventut, el Departament de Promoció de la Infància i l’Adolescència a la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran Crear el Departament de Gent Gran adscrit a la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran i assignar-li una dotació del lloc de Cap de Departament 1 [40.10.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball Amortitzar la Direcció del Projecte Vincles i adscriure els seus llocs de treball al Departament de Gent Gran Modificar la denominació de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI per la de Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI Traslladar la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI a la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Adscriure la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants a la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Crear la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni adscrita a la Gerència Adjunta d’Urbanisme, de la Gerència d’Ecologia Urbana i assignar-li una dotació del lloc de Direcció 2 [20.20.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de Treball Adscriure el Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic a la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni Impulsar la modificació del contingut funcional de la Direcció de Serveis de Projectes d’Ecologia Urbana, d’acord amb la creació de la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni 3542 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Annex 2. Adscripció funcional dels ens dependents de l’Ajuntament Annex 3. Organigrama de la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació A continuació es detalla gràficament l’organigrama complert de la Gerència d’empresa, Cultura i Innovació. La concreció es porta a terme per a òrgans dels nivells 30 a 26. A continuació es detalla gràficament l’organigrama complert de la Gerència de 30 Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació 30 Gerència d’Empresa i Turisme 28 28 28 26 Direcció Operativa Direcció Operativa de Turisme i de Promoció de la Direcció de Serveis Departament de de Comerç Coordinació Esdeveniments Ciutat Institucional NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3543 Annex 4. Organigrama de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local Promoció Econòmica. La concreció es porta a terme per a òrgans dels nivells 30 a 26. * * * La Comissió de Govern en sessió del dia 9 de juny de 2016, adoptà el següent acord: “Aprovar la creació d’un fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, de conformitat amb el que disposa la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de Prestacions socials de caràcter econòmic, per import de 10.800.000,00 euros que té com objectiu oferir a famílies de Barcelona amb infants i/o adolescents menors de 16 anys en situació de vulnerabilitat un recurs econòmic per cobrir necessitat bàsiques d’alimentació, roba, material escolar i mobilitat. Establir els requisits, criteris i procediment per atorgar aquest fons, que consten en Annex I adjunt. Encarregar la gestió d’aquests ajuts a l’Institut Municipal de Serveis Socials, d’acord amb el que disposa l’art. 10 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Facultar a la Gerència d’aquest organisme per a que dicti els actes necessaris per la millor concreció i efectivitat d’aquest Acord. Publicar aquest Acord íntegrament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i al Tauler d'Edictes. Declarar la urgencia del procediment i, d’acord amb el que estableix l’art. 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, reduir a la meitat els terminis que s’estableixen per a la seva tramitació. 3544 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Sotmetre el contingut de l’Acord a informació pública per un termini de deu dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb l’article 52 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tenir-lo per aprovat definitivament, cas de no haver-se presentat al·legacions durant el període d’informació pública. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3545 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Primer. Delegar en la regidora de Comerç i Mercats, a l’empara d’allò disposat a l’article 13.2 de la Carta Municipal de Barcelona, les atribucions següents: 1. Signar, en representació de l’Ajuntament, les escriptures o actes administratives per a la formalització de tota classe de contractes, concessions o autoritzacions corresponents al servei públic dels Mercats Centrals de Fruites i Verdures i del Peix. 2. Aprovació de llicències per als usos comuns especials i privatius dels béns de domini públic destinats als servei públic dels Mercats Centrals de Fruites i Verdures i del Peix, així com la iniciació, tramitació i la resolució d’expedients sancionadors relatius a aquesta matèria, quan aquestes funcions no hagin estat delegades en altres òrgans. Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l'Alcaldessa. Aquestes resolucions exhauriran la via administrativa, d'acord amb l'article 52 de la llei 7/1985, de 2 d'abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre. Tercer. Determinar que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 26 de desembre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1498/2016) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Primer. Delegar en el Primer Tinent d’Alcaldia, a l’empara d’allò disposat a l’article 13.2 de la Carta Municipal de Barcelona, les atribucions següents: 1. En matèria d’hisenda 1.1. L’aprovació dels padrons de contribuents dels diferents tributs i preus públics municipals. 1.2. La signatura de les resolucions i actes en matèria de declaracions de crèdits incobrables, atribuïdes a l’Alcaldia per l’Ordenança Fiscal General. 1.3. Atorgar subvencions vinculades als tributs municipals fins a un import de 30.000,00 euros. 1.4. Resoldre els recursos administratius que s’interposin contra actes de gestió i inspecció tributàries i de recaptació. 3546 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 1.5. Incoar, tramitar i resoldre, amb imposició, si escau, de les sancions que procedeixin, els procediments sancionadors en matèria tributària i en els supòsits d’incompliment dels deures i obligacions relatius als ingressos de dret públic, quan comportin sancions no pecuniàries. S’exceptuen els procediments sancionadors que determinin sancions pecuniàries i els que derivin de les actuacions de la Inspecció de la hisenda municipal. 1.6. La resolució dels expedients de reclamació de responsabilitat patrimonial per danys a tercers derivats d’actuacions en matèria de tributs municipals i altres ingressos de dret públic, i en els termes previstos en els articles 139 a 144 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i del Reial Decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. 1.7. La resolució dels expedients de fraccionaments i ajornaments de deutes, amb durada superior als 5 anys, en els termes previstos als articles 65 i 82 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre general tributària, els articles 46,48, 52 i 53 del Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol, pel que es va aprovar el Reglament general de recaptació i els articles 120 a 127 de l’Ordenança fiscal general. 2. En matèria de gestió i administració econòmica 2.1. Ordenar pagaments. 2.2. Signar les actes d’arqueig. 2.3 Signar les resolucions que aprovin comptes de pagaments a justificar fiscalitzats per la intervenció municipal. Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l’Alcaldessa. Aquestes resolucions exhauriran la via administrativa, d’acord amb l’article 52 de la llei 7/1985, de 2 d’abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre. Tercer. Determinar que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona,26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1499/2016) * * * Decret. El decret de l’Alcaldia de 25 de maig de 2016 (ref. S1/D/2016-1484) nomena Tinents/es d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, els/les Regidors/es següents: Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d'Alcaldia Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, Segon Tinent d’Alcaldia Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Tercera Tinenta d'Alcaldia Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, Quart Tinent d'Alcaldia Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Cinquena Tinenta d’Alcaldia En conseqüència esdevé necessari modificar les denominacions-ordinals de tinències que figuren tant en els decrets de delegacions com en d’altres decrets on es faci referència a les denominacions de tinències existents amb anterioritat al decret a dalt esmentat. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3547 En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Barcelona Disposo: Primer. Modificar, de conformitat amb el decret de nomenament de tinències d’Alcaldia de 25 de maig de 2016 (ref. S1/D/2016-1484), les denominacions- ordinals de les tinències d’alcaldia tant en els decrets de delegacions vigents com en d’altres decrets, també vigents. En conseqüència, les referencies efectuades en els decrets esmentats anteriorment a la Segona tinència d’alcaldia s’han d’entendre referides a la Tercera, les efectuades a la Tercera tinència d’alcaldia s’han d’entendre referides a la Quarta i les efectuades a la Quarta tinència d’alcaldia s’han d’entendre referides a la Cinquena. Segon. Establir que les determinacions del present decret seran efectives des del mateix dia de la seva signatura, sens perjudici de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1589/2016) 3548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 CARTIPÀS Decret. L’Alcaldessa, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 de abril de 2007, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Resol, Cessar amb efectes 15 d’abril de 2016, com a personal eventual, el senyor Francisco Javier GONZALEZ BLESA (mat. 74047), en el lloc de treball de Cap de Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la família Serveis de Suport Polític, adscrit al Grup Polític Municipal Ciudadanos/Ciutadans. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1527/2016) * * * Decret. Antecedents: Atès el que disposen els articles 52.1.c) de la CMB i l’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, respecte al personal eventual per a realitzar funcions de confiança i assessorament i el seu lliure nomenament. Atès que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa d’acord amb l’article 52.2 CMB recull que, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal, així com l’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3549 Resolc, De conformitat amb l’article 52 de la Carta Municipal de Barcelona, amb el que disposa del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, amb l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i d’acord amb el preveu l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, i l’acord del Consell Municipal de 29 de desembre de 2015. Crear el Comissionat/da de Tecnologia i Innovació Digital i adscriure’l a l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica. Nomenar la senyora Francesca BRIA, com a Comissionada Tecnologia i Innovació Digital, amb efectes del dia 1 de juny de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1510/2016) * * * Decret. Fonaments jurídics: I. L’article 52.1.c) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que forma part del personal de l’Ajuntament el personal eventual, nomenat per a desenvolupar llocs de confiança i assessorament especial. II. L’article 52.2 de l’esmentada Carta recull que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal. III. L’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, disposa que el nomenament del personal eventual serà lliure. IV. L’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, regula que el nomenament del personal eventual és lliure i correspon a l’alcalde. V. L’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. 3550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 VI. L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona Resolc, Nomenar personal eventual la senyora Inmaculada Concepción BERDIE MAYAYO en el lloc de treball de Cap Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la Família Serveis de Suport Polític, amb nivell de destinació 26, adscrit Grup Polític Municipal Ciudadanos/Ciutadans, amb efectes del dia 17 de maig de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1530/2016) * * * Decret. Fonaments jurídics: I. L’article 52.1.c) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que forma part del personal de l’Ajuntament el personal eventual, nomenat per a desenvolupar llocs de confiança i assessorament especial. II. L’article 52.2 de l’esmentada Carta recull que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal. III. L’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, disposa que el nomenament del personal eventual serà lliure. IV. L’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, regula que el nomenament del personal eventual és lliure i correspon a l’alcalde. V. L’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3551 VI. L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona Resolc, Nomenar personal eventual el senyor Ramon BACARDIT REGUANT en el lloc de treball de Tècnic/a 2, codi 80.20.PO.10, de la Família Serveis de Suport Polític, amb nivell de destinació 24, adscrit Grup Polític Municipal Convergència i Unió, amb efectes del dia 3 de maig de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1531/2016) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Primer. Nomenar, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, membres dels Consell Socials de les Universitat que es detallen a continuació les persones següents: Universitat de Barcelona: Sra. Ma. José Muñoz Quintana Universitat Autònoma de Barcelona: Sra. Ma. Teresa Crespo Julia Universitat Pompeu Fabra: Sra. Judit Carrera Escudé Universitat Politècnica de Catalunya: Sra. Guernica Facundo Vericat Segon. Deixar sense efecte els anteriors nomenaments com a membres dels Consells Socials de les Universitats esmentades. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1508/2016) * * * Decret. En ús de les atribucions que confereix a aquesta Alcaldia l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: 3552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Designar el Sr. Jordi Ribas Vilanova, gerent adjunt d’Ecologia i Serveis Urbans, membre de la Comissió de Seguiment prevista al conveni de col·laboració per l’assumpció de la gestió, el manteniment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs. Barcelona, 2 de juny de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1590/2016) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’art. 13.1 de la Carta de Barcelona, Disposo: Designar membres del Consell Ciutat i Comerç: En representació de les Institucions: Sr. Joan Estapé i Mir, representant de la cambra de Comerç de Barcelona, en substitució del Sr. Lluís Vendrell Pedrola. En representació de les Entitats de Comerç: Sr. Eduard Escofet Martí, representant de la Federació de Gremis de Detallistes de Productes Alimentaris i Associacions de Concessionaris de Mercats de Catalunya (FEGRAM), en substitució del Sr. Joan Estapé i Mir. Barcelona, 2 de juny de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 1591/2016) * * * Decret.-En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i el que determinen els respectius Estatuts dels diferents Instituts, Disposo: Designar com a membres dels òrgans de govern dels Instituts Municipals les persones que s’assenyalen a continuació: Institut Municipal d’Informàtica Consell Rector: Sra. Francesca Bria en substitució del Sr. Miquel Ortega Cerdà. Institut Municipal de Mercats de Barcelona Consell Rector: Sr. Miquel Miró Barrachina en substitució del Sr. Miquel Ortega Cerdà. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa Ada Colau Ballano. (Ref. 1648/2016) *.*.* Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de l’Eixample, i d’acord amb l’article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3553 Disposo: Nomenar el Sr. Haisam Dabbah Velázquez membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, en substitució del Sr. Antoni Coll Tort. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa Ada Colau Ballano. (Ref. 1649/2016) *.*.* Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de les Corts, i d’acord amb l’article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, Disposo: Nomenar el Sr. Antoni Coll Tort membre del Consell Municipal del Districte de les Corts, en substitució de la Sra. Tatiana Guerrero Muñoz, Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa Ada Colau Ballano. (Ref. 1650/2016) *.*.* Decret.- En ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Proposar al Ple del Consorci de la Zona Franca la designació de l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado com a vocal del seu Comité Executiu. Barcelona, 26 de maig de 2016. L’alcaldessa Ada Colau Ballano. (Ref. 1651/2016) 3554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’ONZE CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ D’ONZE LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3555 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 3556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 46/2016-C. Un lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional (SJ) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 26) Concurs núm. 47/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Feminismes i LGTBI de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 24) Concurs núm. 48/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Foment de la Participació de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 24) Concurs núm. 49/2016-C. Un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 20) Concurs núm. 50/2016-C. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 18) Concurs núm. 51/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Intervenció Social de la Gerència de Drets Socials. (Nivell 24) Concurs núm. 52/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. (Nivell 26) Concurs núm. 53/2016-C. Un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Gestió i Administració (GA) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 24) Concurs núm. 54/2016-C. Un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Técnica Jurídica de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí. (Nivell 18) Concurs núm. 55/2016-C. Un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 22) Concurs núm. 56/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. (Nivell 26) NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3557 TÈCNIC/A 1 de la família professional (SJ) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 46/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional (SJ) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional (SJ) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 1 (80.10.SJ.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1229,17 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 1 de la família SJ) 3.1.1. Missió Actuar com a referent de la seva família professional, en una o vàries de les seves especialitats, derivant del seu treball coneixements i experiència, criteris i directrius globals d’actuació aplicables a la Corporació Municipal, i desenvolupant els processos tècnics del seu àmbit de competència en matèries considerades crítiques o d’elevat impacte per a l’organització. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Assessorar a la Corporació Municipal en les qüestions que siguin objecte de la seva família professional o en el marc d’una especialització concreta. Representar tècnicament en la seva especialitat a la Corporació Municipal. • Establir línies de treball, criteris i marcs de referència en l’àmbit per la transformació i millor dels serveis, processos i recursos objecte de l’òrgan on presten els seus serveis i de la seva família professional. • Elaborar o dirigir l’elaboració d’informes, dictàmens o propostes de resolució de gran complexitat o impacte per a la Corporació Municipal. Assessorar a altres tècnics en la seva especialitat professional. • Dirigir treballs tècnics i estudis de la seva família professional sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 3558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 • Exercir la defensa jurídica de la Corporació Municipal, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques del seu àmbit funcional o de la seva família professional a processos tècnics i establint criteris d’actuació o de referència en el seu marc d’especialització. 3. És el màxim referent tècnic en la seva especialitat en la Corporació Municipal, requerint d’un coneixement ampli i contrastat en el seu camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment sense un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Disposen de llibertat per definir línies de treball i criteris d’actuació per desenvolupar les funcions de l’òrgan on actua i de la seva família professional. 6. Requereixen d’una alta capacitat de comunicació i influència per exercir un impacte a un alt nivell de l’organització, assessorant, influint i assolint maneres d’actuar o línies de treball noves o diferents. 7. No tenen ascendència jeràrquica sobre altres persones però sí una gran influència tècnica, podent supervisar tasques realitzades per altres tècnics. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Planificació i Control) 3.2.1 Missió • Exerceix el suport a la Gerència en la planificació i control dels instituts adscrits així com en el seguiment de les diferents activitats encomanades. 3.2.2. Funcions • Coordinar i impulsar les diferents activitats de la Gerència. • Actuar com a interlocutor, representant de la Gerència, en les relacions amb altres òrgans, tant de la Gerència com del conjunt de l'organització municipal, derivades de les funcions que li estan atribuïdes. • Donar suport a la gerència supervisant la tramitació dels expedients de la seva competència. • Coordinar les diferents direccions pel que fa suport a la gestió. • Control de les inversions de la Gerència i dels instituts adscrits i la relació amb els operadors municipals de la inversió. • Controlar, fer el seguiment i, en el seu cas, donar suport tècnic en relació amb l'estat d'execució dels acords derivats de les sessions de treball. • Coordinar i, en el seu cas, realitzar l’anàlisi tècnica dels actes administratius que ha de resoldre la Gerència. • Resoldre els assumptes i exercir les facultats que de manera expressa li siguin encarregats per la Gerència. • Coordinar i fer el seguiment de la presència institucional de la Gerència en els diversos consorcis i fundacions, institucions i organismes. • Planificar i dirigir les tasques de suport documental i de continguts de la Gerència, pel que fa a l’assistència a òrgans de govern de l’Ajuntament, d’instituts i consorcis. • Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència i a l’Ajuntament, per delegació d’aquesta, en les matèries pròpies de la seva competència. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Dret, Tècnic/a Superior en Gestió (amb titulació de Dret); Tècnic/a d’Administració General (amb titulació de Dret). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3559 subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: - Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. - Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. - Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5.Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: - Experiència en tramitació i redacció d’informes jurídics sobre les matèries que són competència municipal, i en particular de l’àrea fins a 3 punts. - Experiència en resolució de recursos administratius interposats contra actes i resolucions administratives en matèries que són competència municipal fins a 2 punts. - Experiència en assessorament jurídic als òrgans de govern i consultius municipals fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. 3560 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional (SJ) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Autoconfiança, Rigor i organització, Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Margarita Tossas Marqués, Directora de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència o persona en qui delegui. − Montserrat Oriol Bellot, Cap del Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Recursos de l’Institut de Cultura de Barcelona. − Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. Secretari: - Sra. Mariola Gabás Nova, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de concursos de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3561 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Feminismes i LGTBI de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 47/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Feminismes i LGTBI de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Feminismes i LGTBI de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 3562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.029,81 € mensuals segons catàleg vigent 3.1 Descripció funcional 3.1.Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 2 de la família GE) 3.1.1 Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3.Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4.Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5.Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Feminismes i LGTBI) 3.2.1. Missió Proposta, disseny, gestió i avaluació de les actuacions municipals adreçades a la promoció i l’atenció social de les dones. 3.2.2. Funcions • Definir els objectius i programes d'actuació a efectuar, els criteris per a la planificació, impulsar la seva execució, controlar la gestió dels recursos assignats i avaluar el seu compliment. • Impulsar la introducció de la perspectiva de gènere i el llenguatge no sexista a tots els departaments, instituts i empreses municipals. • Fer el control, seguiment i avaluació de la gestió dels serveis de l’àmbit de les dones i de l’àmbit de l’àmbit LGTBI. • Coordinar amb els districtes i sectors municipals, seguint els mecanismes establerts, les accions realitzades dins l’àmbit de dones i LGTBI. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3563 • Assessorar i participar en l’elaboració i implementació dels Plans d’Igualtat o altres polítiques i mesures vinculades a la promoció i la igualtat efectiva de dones i homes i a la situació del col•lectiu LGTBI. • Impuls i suport a campanyes de sensibilització, educació i informació ciutadana sobre els serveis municipals en aquests àmbits i per prevenir les situacions generals de discriminació i la violència masclista. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − -Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − -Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5.Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 3564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en intervenció individualitzada i/o grupal en situacions de violència masclista, així com en intervenció exploratòria i de tractament en l'àmbit dels serveis socials fins a 2 punts − Experiència en la gestió directa o coordinació, preferentment de serveis de violència masclista, públics o privats o d'altres equipaments socials, així com en la definició de línies comunes d'actuació i el seu seguiment. fins a 3 punts − Experiència en l'elaboració de contractes administratius, tramitació de subvencions/convenis i els posterior seguiment i avaluació fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Maria Gas de Cid, Directora de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, o persona en qui delegui. − Sra. Barbara Melenchon Serrano, Cap del Departament de Feminismes i LGTBI, o persona en qui delegui. − Sra. Margarita Tossas Marques, Directora de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Secretari: − Sra. Laura Torres Muñoz, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui farà les funcions de secretària. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3565 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9.Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Foment de la Participació de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 48/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Foment de la Participació de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb 3566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Foment de la Participació de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. 1.Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria te jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 978,69 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 3 Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5.Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3567 treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Oficina Central de Subvencions) 3.2.1. Missió Promoure les accions dirigides a afavorir la participació ciutadana en els afers públics. 3.2.2. Funcions • Dissenyar i proposar el programa de foment de la participació. • Col·laborar amb els altres Sectors i els Districtes per a l’efectiva realització de processos i canals de participació. • Facilitar instruments per a la participació de la ciutadania en les organitzacions socials. • Dissenyar les metodologies concretes per als processos de participació. • Coordinar amb la resta de Sectors i els Districtes les accions de foment de la participació. • Vetllar pel compliment dels requisits mínims dels processos i espais de participació definits per la Direcció de Serveis i la Gerència. • Proposar els mitjans per al seguiment i avaluació dels processos i canals de participació. • Interlocutar amb la resta de departaments municipals i ens instrumentals per tal d’establir criteris generals de compliment i bones pràctiques. • Liderar i coordinar nous projectes per a la implantació i millora de la transparència municipal i del dret d’accés a la informació. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4.Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − -Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 3568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5.Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: - Experiència en direcció, planificació i gestió de projectes fins a 2,5 punts - Experiència en gestió de recursos tècnics i econòmics fins a 1,5 punts - Expariència en interlocució amb la ciutadania, entitats, com altres òrgans municipals o d’altres administracions fins a 2 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3569 Vocals: − Sra. Sra. Margarita Tossas Marqués, Directora de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència o persona en qui delegui. − Sra. Elisenda Ortega Robert, Cap del Departament de Foment de la Participació o persona en qui delegui − Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. − Sr. José Maria Martínez de Eulate, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, qui també farà les funcions de secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 3570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 49/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Gerència de Drets Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (444,10 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 799,92 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3571 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana) 3.2.1. Missió Foment i impuls de la participació ciutadana, l’associacionisme i el voluntariat. 3.2.2. Funcions • Dirigir l’Agència Municipal de Serveis Associatius. • Executar i fomentar les iniciatives municipals pel que fa a la participació ciutadana i la solidaritat. • Proposar el pla de subvencions dirigit a fomentar l’activitat social i la iniciativa ciutadana. • Mantenir relacions amb entitats i associacions ciutadanes. • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels processos de participació territorials. Coordinació de les activitats personal competent dels Districtes orientades a aquestes finalitats. • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels processos de participació sectorials. • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels programes d’associacionisme i voluntariat. • Analitzar, tramitar i fer el seguiment de les subvencions atorgades a tercers com a conseqüència de les funcions que té encomanades. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (de la categoria Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • Les persones candidates hauran d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 3572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Coneixement dels àmbits associatius pel que fa als seus projectes i programes comunitaris fins a 2 punts − Experiència en l’elaboració de convenis, plecs tècnics de contractació i supervisió, control i seguiment de la seva gestió administrativa i econòmica.fins a 2 punts − Experiència en organització i desenvolupament d’activitats en els àmbits socio-culturals fins a 2 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3573 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Oscar Rebollo Izquierdo, Director del Servei d’Acció Comunitària, o persona en qui delegui. − Sra. Ampar Cerezo Rincón, Cap del Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. − Sr. José Maria Martínez de Eulate, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, qui també farà les funcions de secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9.Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 3574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 50/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2.-Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals) Complement específic: 673,67 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3575 • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Relacions Ciutadanes) 3.2.1. Missió Promoció de les activitats socioculturals pròpies de les relacions ciutadanes. 3.2.2. Funcions • Promoció i coordinació de les produccions socioculturals d'abast ciutadà, lligades amb les activitats de relacions ciutadanes. • Proposar l'elaboració de convenis o concerts amb d'altres entitats públiques o privades que promoguin activitats o serveis de caràcter cívic. • Suport infraestructural a entitats i associacions de relacions ciutadanes vinculades als programes. • Participació i assessorament de la definició dels objectius i necessitats en matèria d'informació, documentació, organització d’actes, promoció, difusió i relacions cíviques. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona ) i subgrup C2 (categoria Auxiliar Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 3576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 − -Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − -Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − -Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − en ús de bades de dades fins a 2 punt − Experiència en tasques d’arxiu i control fins a 1 punts − Experiència en la tramitació i seguiment de processos administratius, expedients econòmics, convenis i expedients de despesa fins a 2 punt − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions informàtiques de suport per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball fins a 1 punt Experiència 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3577 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Oscar Rebollo Izquierdo, Director del Servei d’Acció Comunitària, o persona en qui delegui. − Sra. Laura Pérez Sanz, Cap del Departament de Relacions Ciutadanes, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. − Sr. José Maria Martínez de Eulate, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, qui també farà les funcions de secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 3578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Intervenció Social de la Gerència de Drets Socials. Concurs núm. 51/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Intervenció Social de la Gerència de Drets Socials. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Intervenció Social de la Gerència de Drets Socials. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1029,81 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3579 • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d’Intervenció Social) 3.2.1. Missió Direcció i lideratge de les actuacions i programes d’àmbit social municipals que siguin de la seva competència. 3.2.2. Funcions • Elaborar programes i actuacions singulars d’àmbit social tant sectorials com territorials. • Elaborar i coordinar interadministrativament i amb el tercer sector programes de voluntariat social. • Analitzar i fer propostes operatives sobre aspectes complexos de contingut sociològic i econòmic. • Col·laborar en l’elaboració de plans sectorials. • Elaborar propostes d’informes i mesures de govern. • Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència, per delegació d’aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. 3580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en el control de l’execució econòmica, càlcul de licitacions i projeccions de despesa dels contractes externalitzats fins a 3 punts − Experiència en coordinació d’agents externs i interns fins a 2 punt − Experiència en l’àmbit de Serveis Socials Bàsics o especialitzats fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3581 al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de Drets Socials, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Jordi Sánchez Masip, Director d’Acció Social, o persona en qui delegui. − Sra. Núria Menta Sala, Directora de Serveis d’Intervenció Social, o persona en qui delegui. − Sra. Neus Arranz Gallego, Cap del Departament d’Administració i Personal, o persona en qui delegui. Secretari: - Sra. Laura Izquierdo Sánchez, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7.Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8.Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9.Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta 3582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. Concurs núm. 52/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. 1.Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.289,28 € mensuals segons catàleg vigent 3.Descripció funcional 3.1.Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3583 amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i disposen de llibertat d’actuació. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir- los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col•laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (DS Inspecció) 3.2.1. Missió Coordinació municipal dels òrgans que exerceixen la disciplina de llicències i d’inspecció. 3.2.2. Funcions • Coordinació dels serveis de disciplina de les llicències i inspecció de l’Ajuntament de Barcelona, tant amb caràcter sectorial com territorial. • Dirigir i tutelar el desenvolupament dels diferents projectes per la millora de la prestació dels serveis d’inspecció i llicències. • Supervisar, avaluar i controlar els resultats dels serveis de llicències i inspecció. • Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència, per delegació d’aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 3584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − -Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − -Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − -Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència com adjunt o suport directe a gerent o alta direcció fins a 2 punts − Experiència en elaboració, control i seguiment de programes informàtics de gestió corporativa i gestió de projectes des d’una perspectiva multidisciplinar fins a 2 punts − Experiència en relació amb entitats, òrgans participatius i territori fins a 2 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3585 funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: - Sra. Aurora López Corduente, Gerent Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana, o persona en qui delegui. Vocals: - Sra. Eva Mur Cavero, Directora de Serveis d’Inspecció, o persona en qui delegui. - Sra. Elisabet Castella Soler, Tècnica de la Direcció de Serveis d’Inspecció, o persona en qui delegui. - Sr. Josep M. Ballestero Rosell, Tècnic de la Direcció de Recursos i Control de Gestió de la Gerència d’Ecologia Urbana, o persona en qui delegui. Secretari: - Sra. Laura Izquierdo Sánchez, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 3586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9.Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. TÈCNIC/A 2 de la família professional de Gestió i Administració (GA) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 53/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Gestió i Administració (GA) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Gestió i Administració (GA) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.GA.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 - A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3587 Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 1. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.029,81 € mensuals segons catàleg vigent 2. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 2 de la família de GA) 3.1.1. Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. • Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis. • Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat. • Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7 Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana) 3.1.1. Missió Foment i impuls de la participació ciutadana, l’associacionisme i el voluntariat. 3.1.2. Funcions • Dirigir l’Agència Municipal de Serveis Associatius. • Executar i fomentar les iniciatives municipals pel que fa a la participació ciutadana i la solidaritat. • Proposar el pla de subvencions dirigit a fomentar l’activitat social i la iniciativa ciutadana. • Mantenir relacions amb entitats i associacions ciutadanes. • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels processos de participación territorials. Coordinació de les activitats personal competent dels Districtes orientades a aquestes finalitats. • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels processos de participación sectorials. 3588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 • Fomentar, impulsar i fer el seguiment dels programes d’associacionisme i voluntariat. • Analitzar, tramitar i fer el seguiment de les subvencions atorgades a tercers com a conseqüència de les funcions que té encomanades. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de TS Estadística, TS Gestió, TS Informació, TS Economia, TS Sociologia, TS Organització, TS Psicologia, Tècnic/a d’Administració General o subgrup A2 de la categoria de Gestió d’Administració General. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • Les persones candidates hauran d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − -Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − -Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − -Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5.Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3589 qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: - Experiència en el disseny, planificació, direcció i avaluació de projectes, serveis o equipaments públics fins a 2 punts. - Experiència en la implementació de projectes compartits amb entitats o associacions i serveis públics fins a 2 punts. - Coneixement dels àmbits associatius pel que fa als seus projectes i programes comunitaris fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els i les candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A de la família professional de Serveis de Gestió i Administració d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6.Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado Sánchez, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Oscar Rebollo Izquierdo, Director del Servei d’Acció Comunitària, o persona en qui delegui. − Sra. Amparo Cerezo Rincón, Cap del Departament d'Associacionisme i Iniciativa Ciutadana, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. Secretari/a: − Sra. Sonia León Prieto, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè 7.Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 3590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9.Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Técnica Jurídica de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí. Concurs núm. 54/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Técnica Jurídica de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Técnica Jurídica de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3591 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals) Complement específic: 707,21 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Serveis Jurídics – Secretaria del Districte de Sant Martí) 3.2.1. Funcions • Assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directius i operatius del Districte. • Assessorament jurídic de les normes internes orgàniques i procedimentals dels districtes i informar, en el seu cas. 3592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 • Redactar, quan s’escaigui, i informar els convenis i concerts la tramitació dels quals estigui atribuïda als Districtes, sense perjudici de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics en aquells casos en què resulti procedent la seva emissió. • Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació forçosa, sense perjudici de la tramitació dels recursos administratius, que correspon a la Direcció de Serveis Jurídics centrals. • Gestió i tramitació de cessions de vial. • Gestió i tramitació dels expedients sancionadors. • Remissió al Registre Civil de les actes de celebració de matrimoni. • Custòdia del Registre d’Interessos dels Consellers/es del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de responsabilitat patrimonial per accidents i danys del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació i defensa dels béns de l'Ajuntament del Districte. • Gestió de les al•legacions i dels recursos interposats contra actes i resolucions municipals dictats per qualsevol òrgan del districte en exercici de les competències delegades, i informar en el seu cas. • Informar sobre els aspectes jurídics de llicències i inspecció i d’altres actes administratius, quan correspongui. • Informar sobre les al•legacions presentades en període d’informació pública en els expedients relatius a plans, propostes o actuacions que no ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense • perjudici de l’informe de Serveis Jurídics quan l’òrgan competent sigui central. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona ) i subgrup C2 (categoria Auxiliar Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3593 Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics administratius en les matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball fins a 2 punts − Experiència en atenció directa a clients interns i externs fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Josep Garcia Puga, Gerent del Districte de Sant Martí, o persona en qui delegui. 3594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Vocals: − Sr. Xavier Martínez Corberó, Director de Serveis Generals del Districte de Sant Martí, o persona en qui delegui. − Sra. Rocio Benito Arranz, Cap de Departament de Serveis Jurídics- Secretaria del Districte de Sant Martí, o persona en qui delegui. − Sra. Anna Garrido Oliver, Cap de Departament de Recursos Interns del Districte de Sant Martí, o persona en qui delegui. Secretari/a: − Sra. Sonia León Prieto, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3595 SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 55/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 1 (90.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 22 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 22 (514,94 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 996,92 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius singulars i de complexitat alta, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Dur a terme el procés o processos dels que es responsabilitza per tal d’aconseguir la seva resolució i l’adequat tractament en termes d’eficàcia i qualitat requerides. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 3596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als objectius i a l’eficàcia i qualitat requerida. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats amplis i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i profunds sobre els processos administratius complexos que estan sota la seva responsabilitat, i experiència en la seva aplicació. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Relacions Ciutadanes) 3.2.1. Missió Promoció de les activitats socioculturals pròpies de les relacions ciutadanes. 3.2.2. Funcions • Promoció i coordinació de les produccions socioculturals d'abast ciutadà, lligades amb les activitats de relacions ciutadanes. • Proposar l'elaboració de convenis o concerts amb d'altres entitats públiques o privades que promoguin activitats o serveis de caràcter cívic. • Suport infraestructural a entitats i associacions de relacions ciutadanes vinculades als programes. • Participació i assessorament de la definició dels objectius i necessitats en matèria d'informació, documentació, organització d’actes, promoció, difusió i relacions cíviques. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'- juntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3597 certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques relacionades amb l’organització i coordinació d’actes propis i/o de suport a actes promoguts per entitats fins a 2 punts − Experiència en la redacció d’informes i documents administratius fins a 1 punts − Experiència en tasques de treball en equip i relacionat amb d’altres dependències de l’Ajuntament i/o empreses fins a 2 punts − Experiència en la tramitació i gestió de processos administratius, convenis i subvencions fins a 2 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4.Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 3598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 6.Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Oscar Rebollo Izquierdo, Director de la Direcció de Serveis d'Acció Comunitària, o persona en qui delegui. − Sra. Laura Pérez Sanz, Cap del Departament de Relacions Ciutadanes, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otàlora, Cap de Departament de Recursos Humans de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. Secretari: − Sra. Laura Torres Muñoz, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui farà les funcions de secretària. − Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3599 de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Concurs núm. 56/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 1.Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.289,28 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 3600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i disposen de llibertat d’actuació. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col•laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d'Acció Comunitària) 3.2.1.Missió Promoure la implicació ciutadana en els afers comunitaris del barri o del sector i la creació d’estructures associatives i xarxes de col•laboració social en els barris i districtes. 3.2.2.Funcions • Dissenyar i proposar els plans de desenvolupament comunitari en els barris que es determinin. • Vetllar perquè la metodologia i els instruments per afavorir el desenvolupament comunitari tinguin la màxima eficiència i responguin als criteris definits. • Incorporar la implicació en la comunitat dels centres cívics, casals de barri, instal·lacions esportives i biblioteques per enfortir la seva funció de desenvolupament de l’àmbit territorial d’influència. • Promoure el fet associatiu, facilitant l’assessorament i el suport que permeti la millora de l’acció de les associacions de la ciutat. • Facilitar eines de suport i formació per al millor funcionament de les associacions. • Afavorir la iniciativa ciutadana per a la creació d’organitzacions i estructures socials que promoguin projectes d’interès comunitari. • Elaborar i dissenyar els marcs normatius i contractuals per a la implementació de la gestió cívica. • • Dissenyar el programa de subvencions i l’assessorament tècnic per afavorir la xarxa associativa i comunitària i la iniciativa ciutadana. • Coordinar amb els districtes la realització de programes comunitaris. • Promoure, en relació amb el sector corresponent, la realització de projectes comunitaris de salut, educació, economia, afavorint la coordinació amb els equipaments i serveis afectats. • Coordinar les actuacions del Servei amb altres Administracions amb competència en la matèria, facilitant la sinergia dels diferents programes. • Interlocutar amb les associacions de la ciutat per recollir propostes d’actuació conjunta. • Elaborar els criteris que han de contenir els plans de desenvolupament comunitari i coordinar la seva realització amb les altres Sectors i els districtes. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3601 • Avaluar l’acompliment dels objectius marcats. • Promoure la realització d’accions formatives, en coordinació amb la Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica, dirigides a l’intercanvi d’experiències nacionals i internacionals i a la millor capacitació dels actors socials i institucionals. • Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència i a l’Ajuntament, per delegació d’aquesta, en les matèries pròpies de la seva competència. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − -Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − -Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − -Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 3602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Coneixement dels àmbits de la política social relatius a l’educació, la salut i els serveis socials pel que fa als seus projectes i programes comunitaris fins a 2 punts − Experiència en la coordinació d’equips interns/externs, coordinació de taules o òrgans transversals pel desenvolupament de serveis o projectes fins a 2 punts − Experiència en la planificació i posada en marxa de nous programes, projectes o serveis fins a 2 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Oscar Rebollo Izquierdo, Director de la Direcció de Serveis d'Acció Comunitària, o persona en qui delegui. − Sra. Margarita Tossas Marques, Directora de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, o persona en qui delegui. − Sra. Francesca Otàlora, Cap de Departament de Recursos Humans de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. Secretari: − Sra. Laura Torres Muñoz, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui farà les funcions de secretària. 3604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3605 JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 7/16. Un lloc de treball de GESTOR DE PROJECTES 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 26) NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3605 Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 7/16. Un lloc de treball de GESTOR DE PROJECTES 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 26) 3606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Concurs núm. 8/16. Un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració del Museu de Cultures del Món i Etnològic de la Direcció d’Infraestructures Culturals; Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) GESTOR DE PROJECTES 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 7/16. Concurs núm. 7/16. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR DE PROJECTES 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l'article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor de Projectes 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.229,17 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família de GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3607 • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i disposen de llibertat d’actuació. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Programa de Difusió Cultural) 3.2.1. Missió Integrar i executar les estratègies de comunicació interna i externa de l’Institut, en les seves diferents vessants, per tal de facilitar l’accés dels diferents públics de la ciutat als programes de l’Institut, garantint alhora la presència d’una identitat corporativa unificada i coherent. 3.2.2. Funcions • Desenvolupar les línies estratègiques de comunicació corporativa i de posicionament de l’Institut, així com les adequades als diferents programes d’acord amb els públics als que van adreçats i els mitjans disponibles. • Dissenyar i implementar el pla de comunicació de l’Institut, que inclou el desenvolupament de la comunicació corporativa i els plans de comunicació dels diferents programes. • Coordinar els diferents programes l’elaboració de la proposta de comunicació vetllant per la idoneïtat del tipus de comunicació a fer en cada cas, suport a utilitzar, etc. • Desenvolupar la política de publicacions de l’Institut. • Executar les estratègies de publicitat de l’Institut. • Dissenyar i dur a terme estratègies de comunicació que facilitin l’accés a la cultura a “nous públics”. • Executar els programes d’accés a la cultura, tant en la seva vessant virtual com física. • Dissenyar i executar les estratègies de comunicació digital. • Garantir una adequada i permanent relació amb els mitjans de comunicació, organitzant totes aquelles accions que siguin necessàries per a facilitar la presència mediàtica dels programes de l’Institut. • Garantir la cobertura de les necessitats de relacions públiques dels diferents programes de l’Institut de Cultura. • Desenvolupar eines eficients de comunicació interna a l’Institut de Cultura (Intranet) i, en coordinació amb la Direcció de Recursos (RRHH) implementar-ne el projecte. • Portar a terme la gestió pressupostària i disposició de despeses. 3608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 • Formular les condicions tècniques dels processos de contractació i de compra de bens i serveis necessaris per a l’execució de les activitats dels seus serveis, programes o centres. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (qualsevol de les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (qualsevol de les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3609 − Experiència en el disseny, planificació, gestió i coordinació de projectes tecnològics que incorporen la gestió d'indicadors i/o l’elaboració d'informes, memòries, quadres de comandament amb el concurs de clients i operadors interns i externs fins a 2 punt − Experiència en l'impuls i lideratge de projectes de continguts i cultura digital en línia d'abast nacional i europeu (Europeana, Catàlegs de Col·leccions en línia) fins a 2 punts − Experiència en la coordinació d’equips de disciplines diverses: tecnòlegs (interns i externs), i àrees usuàries amb perfils diversos (gestió, creació artística, difusió cultural, etc.) fins a 1 punt − Experiència en l'anàlisi i detecció de solucions tecnològiques que cobreixen les necessitats del gestor cultural en la seva tasca de registre, arxiu i difusió de col·leccions, programes o actius artístics i/o patrimonials fins a 1 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR DE PROJECTES 1 de la família General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència i Lideratge i desenvolupament.. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Isabel Balliu i Badia, Directora de Recursos de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Pilar Roca i Viola, Directora de Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. − Sra. Elena Navarro i Delgado, cap del Departament de Comunicació de l’Institut de Cultura o personal en qui delegui. − Sra. Núria de Luna Polo, tècnica de Selecció i Formació del Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 9h a 14h. i els dijous de 15:30h a 17:30h i a partir del 25 de juny de dilluns a divendres de 8:15h a 14:00h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal 3610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’ens convocant, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. CAP DE DEPARTAMENT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració del Museu de Cultures del Món i Etnològic de la Direcció d’Infraestructures Culturals; Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 8/16 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració del Museu de Cultures del Món i Etnològic de la Direcció d’Infraestructures Culturals; Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Departament 2 de la família professional General adscrit al adscrit al Departament d’Administració del Museu de Cultures del Món i Etnològic de la Direcció d’Infraestructures Culturals; Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3611 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 2 (40.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.130,81 €/mensuals (segons catàleg vigent) 3. Descripció funcional 3.2. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 2 de la família GE) 3.2.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida 3.2.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats • Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats • Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes 2. Integra totes les activitats i processos que constitueixen una funció completa. Actua més en un pla tècnic, dins de procediments, normes i estàndards. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat concret, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Administració del Museu de Cultures del Món i Etnològic) 3612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 3.2.1. Missió: Organitzar, planificar, executar i avaluar els recursos econòmics, tècnics i humans. 3.2.2. Funcions: • Portar a terme la gestió pressupostaria i disposició de despeses corresponents al funcionament del Museu. • Desenvolupar estratègies per a la captació de recursos, econòmics o d’altres tipologies, per a la millora de la gestió i l’oferta d’activitats del centre. • Garantir l’adequació i manteniment de les instal·lacions • Vetllar per la seguretat i el correcte desenvolupament de plans d’emergència. • Impulsar polítiques de sostenibilitat i eficàcia energètica. • Gestionar i supervisar les diferents empreses externes (seguretat, auxiliars de sala, botigues, etc. ) • Establiment del pressupost anual d’acord amb les directrius de l’ICUB 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3613 Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de gestió i supervisió en matèria de gestió econòmica i pressupostària, fins a 1,5 punt − Experiència en tasques d’elaboració i gestió de documents jurídics (concursos, convenis, contractes), fins a 1,5 punt − Experiència en tasques de gestió i supervisió en matèria de gestió de contractes i compres, recursos humans, fins a 1,5 punt − Experiència en tasques de gestió d’informes, quadres de comandament, indicadors i sistemes informàtics de gestió de programes i dades, fins a 1,5 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de Persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Isabel Balliu i Badia , Gerent en funcions de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Josep Fornés García, Cap de Departament del Museu de Cultures del Món i Etnològic de l’ICUB o persona en qui delegui. − Sra. Servilia Vispe Falceto, tècnica del Departament de Recursos Humans de l’ICUB o persona en qui delegui − Sra. Margarita Muñoz Guillén, cap del Departament de Recursos Humans de l’ICUB o persona en qui delegui, que exercirà les funcions de secretària de la Junta de Valoració Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 3614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 9h a 14h. i els dijous de 15:30h a 17:30h i a partir del 25 de juny de dilluns a divendres de 8:15h a 14:00h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Lista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3615 REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. 3616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 159/16. Un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Organització i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) (Nivell 18) NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3617 Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Organització i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) Concurs núm. 159/16 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Organització i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Organització i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona(IMEB). 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1,C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 673,67 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1 Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 3618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’organització i sistemes d’informació) 3.2.1. Missió Impulsar el desenvolupament de l’IMEB en aquelles actuacions que fan referència a sistemes d’informació i projectes de millora organitzativa i gestió de la comunicació interna. 3.2.2. Funcions • Impulsar i coordinar el desenvolupament de noves aplicacions informàtiques, supervisar-ne el disseny i la implantació i garantir-ne el seu manteniment evolutiu i correctiu. • Elaborar el pla anual d’informatització de l’IMEB. Executar i fer el seguiment dels pressupostos que li siguin assignats. • Garantir la relació entre l’IMEB i els serveis informàtics municipals (IMI) pel que fa a la planificació tècnica, la relació amb els proveïdors, la instal·lació i el manteniment de l’equipament informàtic (maquinari i programari). Supervisar les relacions amb les empreses proveïdores externes. Garantir el bon funcionament de la xarxa informàtica de l’IMEB i dels seus centres educatius. • Proposar a la Gerència de l’IMEB els objectius, programes d’actuació, previsió d’inversions i de despeses a portar a terme pel Departament. • Dirigir (determinar, prioritzar, assignar, controlar i avaluar) el programes i les actuacions que desplega el Departament, així com els recursos humans que hi són adscrits. • Impulsar la realització d’accions encaminades a la millora de processos de gestió i supervisar el disseny i la implantació de nous processos de treball i l’elaboració dels protocols i manuals que se’n derivin. • Planificar i avaluar les accions formatives informàtiques adreçades al personal no docent de l’IMEB. Garantir l’assistència i tutoria personalitzada en matèria informàtica en el lloc de treball. • Executar les accions de comunicació interna derivades de la política comunicacional establerta per Gerència. • Garantir el correcte funcionament i la millora contínua dels serveis i continguts que ofereix la intranet BCN Bulevard Educatiu a tota la comunitat de l’IMEB, potenciant els recursos tecnològics necessaris per afavorir la informació, la comunicació i el treball en equip entre el personal docent i de gestió. • Impulsar el disseny, la creació i el manteniment tècnic de webs municipals en coordinació amb el departament d’Internet (Comunicació Ajuntament) i amb el departament tècnic d’Internet (IMI), i webs de l’IMEB no fetes amb el gestor municipal però instal·lades al servidor municipal. • Assessorament, suport tècnic i validació de webs de l’IMEB no instal·lades al servidor municipal (disseny, tecnologia i accessibilitat). NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3619 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona) i C2 (categoria Auxiliar Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en suport a la coordinació i gestió d’equips de treball tant dins de l'organització municipal com amb agents externs fins a 2 punts. − Experiència en gestió i seguiment de compres i relació amb proveïdors, fins a 2punts. 3620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 − Experiència en la tramitació, seguiment i resolució d'expedients administratius en les matèries relacionades amb el lloc de treball fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització, Comunicació i influència L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Josep M. Castiella Viu, gerent de l’Institut d’Educació, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Lídia Marsol Burrut , cap del Departament d’Organització i Sistemes d’Informació i Publicacions de l’IMEB, o persona en qui delegui. − Sra. Antònia Cañellas Majoral, cap del Departament de Recursos Humans de l’IMEB, o persona en qui delegui. − Sra. Pilar Vallejo Pérez, tècnica del Departament de Recursos Humans de l’IMEB, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (Plaça Espanya, 5). També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’IMEB publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3621 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental diferent del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 3622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3623 Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 03/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Operacions i Sistemes de l’Institut Municipal d’Informàtica. (Nivell 24) GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Operacions i Sistemes de l’Institut Municipal d’Informàtica. Concurs núm. 03/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Operacions i Sistemes de l’Institut Municipal d’Informàtica. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció d’Operacions i Sistemes de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projecte 2 ( 70.20.GE.10 segons catàleg vigent). Àmbit funcional: Tècnic. Tipus de lloc: Gestió de Projectes. Vinculació: Funcionària. Subgrup d’accés: A1/A2. Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits 3624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 ( 588,75 € segons catàleg vigent ) Complement específic 1.029,81 € segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat ( Gestor de Projectes 2 de la família GE) Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.2. Funcions bàsics del lloc de treball. 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció d’Operacions i Sistemes). 3.2.1. Missió La missió d’aquesta Direcció és efectuar el seguiment i control de gran part dels serveis i infraestructures de TIC de l’Ajuntament, que inclou l’administració de tasques rutinàries i accions evolutives sobre les diferents plataformes relacionades amb el funcionament dels corresponents de la infraestructura i aplicacions, utilitzant un model de gestió fortament basat en el marc ITIL. 3.2.2. Funcions bàsiques. • Participar en el disseny de les solucions tecnològiques per donar suport als processos de negoci municipals d’acord amb les prioritats de govern i les necessitats de les àrees o dels sectors. • Proposar innovacions i millores a les plataformes sota la seva responsabilitat i participar en la definició dels plans de Sistemes per NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3625 minimitzar l’impacte en les solucions o sistemes d’informació en funcionament. • Prospecció per a la recerca de noves solucions allineades amb les noves tecnologies i les tendències de mercat. • Proposar l’estratègia tecnològica dels serveis. Aportar els requeriments d’Explotació i Sistemes per incorporar a qualsevol projecte. • Participar en les innovacions i millores als processos interns i de client definits i en la definició dels nous per tal d’assegurar la seva viabilitat i minimitzar l’impacte en els que estan en funcionament. • Conèixer la demanda a curt, mig i llarg termini de serveis i projectes per tal de planificar i dimensionar els equips sota responsabilitat de la direcció. • Rebre i incorporar al Servei TIC existent nous sistemes d’informació i infraestructures mantenint la disponibilitat. • Oferir a l’IMI un calendari actualitzat de planificació d’accions d’explotació i de disponibilitat pel manteniment i els projectes. • Mantenir i evolucionar les infraestructures TIC per garantir el seu bon funcionament. • Detectar, diagnosticar i resoldre incidències i problemes dels serveis TIC. • Aflorar projectes de renovació per evitar la obsolescència de les TIC i optimitzar costos de manteniment. • Anticipar necessitats futures d’infraestructures d’acord amb els plans de construcció i evolució de la demanda. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establertes en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 ( antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 3626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en gestió de projectes d’implantació de serveis d’infraestructures, fins a 2 punts. − Experiència en integració i harmonització de requeriments provinents d’àrees funcionals diverses per un mateix sistema, fins a 2 punts. − Experiència en la definició de serveis TIC per a usuaris i en concepte de catàleg de servei, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4 Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordinació Municipal (SOM) : Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei Públic, Pensament Analític, Recerca d’informació i Actualització de Coneixements; Flexibilitat i Obertura al Canvi; Rigor i Organització; Comunicació i Influència i Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. La prova es valorarà fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr/a. Francisco RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica, o persona en qui delegui. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3627 Vocals: − Sr. Rubén SOLER ORTIZ, gestor de Projectes de la Direcció d’Operacions i Sistemes de l’Institut Municipal d’Informàtica o persona en qui delegui. − Sr./a. Josep PEREZ BERNABEU, cap de RH de l’Institut Municipal d’Informàtica o persona en qui delegui. − Sr/a. Ana ROSET AGUILERA, responsable Àrea RH de l’Institut Municipal d’Informàtica o persona en qui delegui, qui també actuarà com a Secretaria. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses.- Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’IMI publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 3628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3629 Nomenaments Funcionaris/àries de carrera L’Alcaldessa, en data 6 de maig de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, amb efectes del 19 de març de 2016, funcionari de carrera el senyor SALAS HERNÁNDEZ, Ricardo (mat. 20797) de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de selecció d’1 plaça d’Intendent Major de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona mitjançant concurs oposició, en torn lliure, de la promoció 2014. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. L’Alcaldessa, en data 6 de maig de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, amb efectes del 19 de març de 2016, funcionaris de carrera en la categoria d’Intendent de la Guàrdia Urbana els senyors BIGORRA PAEZ, Joan Albert (mat. 21017), pel torn de promoció interna, i GRANADOS SANTAELLA, Benito (mat. 24185), pel torn lliure, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de selecció de 2 places d’Intendent de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, promoció 2014. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. L’Alcaldessa, en data 6 de maig de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, amb efectes de 12 de març de 2016, funcionaris de carrera els senyors/es Begoña ALDAY LOPEZ, Diego Jose CALERO TORTA i Pedro Jose JIMENEZ LAHUERTA, en la categoria d’Inspector de la Guàrdia Urbana, en torn lliure, i David MARTINEZ VICIEN, en torn de promoció interna, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria, mitjançant concurs oposició, de 4 places d’Inspector de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, promoció 2014. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 8 de juny de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 15/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d'Infraestructures i Equipaments de la Direcció de Planificació i Innovació de la Gerència de Drets Socials, atès que l’únic candidat convocat a entrevista ha presentat la seva renúncia a continuar en el procés. 3630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 32/2016-C, la senyora M Isabel VALLEJO CALDERON (mat. 37259), de la categoria Gestió d'Administració General i subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 3 de la família de Serveis de Gestió i Administració, codi 80.30.GA.90, amb complement de destinació de nivell 22, adscrit al Departament d'Informació i Documentació de la Gerència Adjunta d'Urbanisme (Gerència d'Ecologia Urbana) Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. La presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, en data 7 de juny de 2016 ha resolt: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs de mèrits núm. 2/2016, les funcionàries de carrera Sra. Montserrat GARCIA LEON (matrícula 15025490) i Sra. Felipa BARROSO MARTIN (matrícula 15025083) per a ocupar el lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE), codi 90.30.GE.10, amb el complement de destinació de nivell 18, adscrit al Departament de Gestió Econòmica i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona. Lliures designacions El Gerent Municipal, en data 7 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar el funcionari de carrera Sr. Carlos VAZQUEZ GONZALEZ-ROMAN (mat. 24066), de la categoria TS Enginyeria, subgrup A1, en el lloc de Director/a 2 de la família General, codi 20.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 28, adscrit a la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans (Gerència d'Ecologia Urbana), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 2/2016-L. El Gerent Municipal, en data 2 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la senyora Joana SOLER MOYA (mat. 35519), de la categoria Gestió d’Administració General, subgrup A2, en el lloc de Cap Departament 1 de la família General, codi 40.10.GE.10, amb nivell de destinació 26, al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Les Corts, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 7/2016-L. El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 2 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar la funcionària de carrera Sra. ISABEL MUÑOZ RODRIGUEZ (mat. 25540), de la3630 categoria Auxiliar, subgrup C2, en el lloc de Suport 3 de la família General, codi 90.30.GE.20, amb complement de destinació de nivell 18, adscrit a la Gerència del Districte de Nou Barris, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 8/2016-L. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3631 El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar la funcionària de carrera Sra. SILVIA RIUS MUNNE (mat. 22060), de la categoria Administrativa, subgrup C1, en el lloc de Suport 3 de la família General, codi 90.30.GE.20, amb complement de destinació de nivell 18, adscrit a la Direcció de Serveis d'Inspecció de la Gerència Adjunta d'Urbanisme (Gerència d'Ecologia Urbana), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 16/2016-L. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 8 de juny de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar deserta la lliure designació 22/2016-L convocada per a cobrir un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Selecció de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, atès que cap dels perfils professionals dels candidats s’adequa al lloc de treball convocat. La presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, en data 7 de juny de 2016 ha resolt: Nomenar, el funcionari de carrera, Sr. Eduard CANET RIOS, per ocupar el lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família professional General (GE) – 40.10.GE.10, segons Catàleg vigent de llocs treball, amb el complement de destinació de nivell 26, amb adscripció al Departament de Gestió Econòmica i Sistemes d’Informació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 2/2016. Altres processos llocs directius El Gerent Municipal, en data 7 de juny de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar la Sra. Cristina RIBAS BARBERAN per ocupar, el lloc de treball de Director/a 2 de la família General, codi 20.20.GE.30, adscrit a la Direcció de Serveis de Comunicació Digital de la Gerència de Recursos, per haver superat el procés de cobertura del lloc, mitjançant designació, d'acord amb la convocatòria publicada en el Diari Oficial de Generalitat de Catalunya de 10 de març de 2016. Mentre no es desenvolupi l'article 13 de l'EBEP, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que el personal eventual de confiança. 3632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 ANUNCIS Altres anuncis Institut Municipal de Serveis Socials ANUNCI d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, sobre l’aprovació de la creació d’un fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, per a famílies de Barcelona amb infants i/o adolescents menors de 16 anys. En data 9 de juny de 2016, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha adoptat l’acord següent: Exp. Núm. 20160027 “Aprovar la creació d’un fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, de conformitat amb el que disposa la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de Prestacions socials de caràcter econòmic, per import de 10.800.000,00 euros que té com objectiu oferir a famílies de Barcelona amb infants i/o adolescents menors de 16 anys en situació de vulnerabilitat un recurs econòmic per cobrir necessitat bàsiques d’alimentació, roba, material escolar i mobilitat. Establir els requisits, criteris i procediment per atorgar aquest fons, que consten en Annex I adjunt. Encarregar la gestió d’aquests ajuts a l’Institut Municipal de Serveis Socials, d’acord amb el que disposa l’art. 10 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Facultar a la Gerència d’aquest organisme per a que dicti els actes necessaris per la millor concreció i efectivitat d’aquest Acord. Publicar aquest Acord íntegrament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i al Tauler d'Edictes. Declarar la urgencia del procediment i, d’acord amb el que estableix l’art. 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, reduir a la meitat els terminis que s’estableixen per a la seva tramitació. Sotmetre el contingut de l’Acord a informació pública per un termini de deu dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb l’article 52 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tenir-lo per aprovat definitivament, cas de no haver-se presentat al·legacions durant el període d’informació pública. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3633 ANNEX REQUISITS, CRITERIS I PROCEDIMENT PER ATORGAR AJUTS PUNTUALS D’URGÈNCIA SOCIAL A INFANTS I ADOLESCENTRES ENTRE 0 I 16 ANYS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT 1. La finalitat La finalitat d’aquest fons és pal·liar la situació de vulnerabilitat dels infants i adolescents d’unitats familiars amb situació de necessitat, de tal forma que la situació econòmica de la família no comporti un impediment per tal que puguin cobrir les necessitats bàsiques imprescindibles en matèria d’alimentació, higiene, material escolar i mobilitat. L'atorgament dels ajuts esmentats té caràcter voluntari i eventual, i no genera cap dret a l'obtenció d'altres ajuts en anys posteriors. 2. Objecte de l’ajut La quantia de l’ajut és de 100 € mensuals, fins a un màxim de 1.200 € anuals, per infant i/o adolescent a càrrec i la data d’inici per a la percepció de l’ajut serà l’1 de gener de 2016, sempre i quan en aquell moment els beneficiaris compleixin els requisits ja esmentats. Atès que la resolució per a l’atorgament d’aquests ajuts serà posterior a 1 de gener de 2016, les aportacions anteriors a la mateixa es prorratejaran en els mesos successius. A més, als adolescents de 15 anys, se’ls atorgarà un títol de transport que els permeti fer gratuïtament un nombre il·limitat de desplaçaments en tots els mitjans de transport públic durant 90 dies consecutius des de la primera validació (T-jove) dins la mateixa zona tarifària on resideixin. 3. Naturalesa jurídica dels ajuts D’acord amb el que disposa la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de Prestacions Socials de Caràcter Econòmic de Catalunya, aquests ajuts són prestacions econòmiques d’urgència social, i no tenen caràcter de dret subjectiu. El seu caràcter és temporal i correspon a l’anualitat del 2016. 4. Persones beneficiàries i requisits Per poder atorgar l’ajut es fa necessari que els beneficiaris complexin els requisits que es detallen a continuació. A aquests efectes es considera que són beneficiaris els pares, mares, tutors legals o persones que tinguin la guarda legal dels infants i/o adolescents de 0 a 16 anys i que compleixin els requisits següent: a) Ser usuaris dels Serveis Socials de Barcelona. D’acord amb el que preveu l’apartat setè A), les persones que no siguin usuàries dels Serveis socials de Barcelona, també tenen la possibilitat d’accedir a aquests ajuts quan es compleixin els requisits que s’hi esmenten. b) Ser integrants d’unitats familiars amb un nivell de renda personal disponible que no superin uns ingressos mínims que vindran determinats per l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya (IRSC, 2015), calculat en funció del nombre de membres computables de la unitat familiar segons la taula que consta com a 3634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Annex I. Als efectes d’aquesta convocatòria s’entén per unitat familiar la formada pels progenitors, tutors o persones que tinguin la guarda legal i els infants i/o adolescents. c) Estar empadronats (sol·licitant i infant o adolescent) a la ciutat de Barcelona a data 1 de gener de 2016 i residir-hi efectivament al llarg de tot l’any 2016, sense interrupcions. d) Que hi hagi convivència efectiva dels membres de la unitat familiar (beneficiari i infant o adolescent) al llarg de tot l’any 2016. Falta d) ? e) La persona o persones que sol·liciten l’ajut han d’exercir la guarda i custòdia dels infants i/o adolescents que consten a la sol·licitud. En el supòsit de guarda compartida, qualsevol de les dues persones progenitores pot presentar la sol·licitud d’ajut. En qualsevol cas, cada infant dóna dret a un únic ajut econòmic. En el supòsit en que es produeixin dues peticions per un mateix infant, es prioritzarà la unitat familiar amb menors ingressos. f) Els infants i/o adolescents no han de superar els 16 anys d’edat. Si compleixen els 16 anys al llarg del 2016, s’abonarà la part proporcional a mes vençut. g) En cas de tutela i/o acolliment, les persones sol·licitants han de ser persones físiques. 5. Procediment de concessió de l’ajut Els beneficiaris dels ajuts hauran de presentar les seves sol·licituds a qualsevol registre de les Oficines d’atenció al ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona, o bé a qualsevol dels registres previstos a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. El termini per presentar les sol·licituds és de trenta dies naturals comptador a partir de l’endemà que el present Acord estigui aprovat definitivament. L’Ajuntament comprovarà d’ofici les persones usuàries de Serveis Socials de Barcelona i els hi ho notificarà perquè puguin presentar la seva sol·licitud si compleixen la resta de requisits. Aquestes sol·licituds podran presentar-se en les formes indicades en la mateixa comunicació. Un cop revisades les sol·licituds i després de la comprovació dels requisits de la convocatòria, es dictarà resolució amb l’atorgament dels ajuts fins a l’exhauriment de la dotació pressupostària del mateix. L’atorgament dels ajuts estarà sotmès a disponibilitat pressupostària. En cas de limitació pressupostària es prioritzarà l’atorgament dels ajuts a les llars amb menors ingressos. En aquest sentit, l’ordenació de la llista d’espera que es pugui generar es prioritzarà segons els ingressos familiars, compensats en funció del nombre de membres de la unitat familiar, segons la fórmula següent: Renda compensada= 𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 𝑓𝑎𝑚𝑖𝑙𝑖𝑎𝑟𝑠 1,5+𝑚𝑒𝑚𝑏𝑟𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑓𝑎𝑚𝑖𝑙𝑖𝑎𝑟 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 2 Si el nombre de membres de la unitat és superior a dotze, es considerarà equivalent a la unitat de 12 membres. Els beneficiaris dels ajuts hauran d’acceptar expressament la percepció de l’ajut i els drets i obligacions inherents a la seva percepció, així com declarar de forma expressa que reuneixen els requisits establerts a l’apartat 4. NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3635 Serveis Socials revisarà la situació socioeconòmica del beneficiari als 6 mesos de l’atorgament inicial per tal de verificar que els requisits que van justificar el seu atorgament no s’han modificat. 6. Compatibilitats Aquests ajuts seran compatibles amb qualsevol altre concedit per altres administracions, ens públics o privats. 7. Documentació que cal presentar A) Per tenir dret a l’ajut, caldrà presentar al registre de qualsevol de les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona o a algun dels altres registres previstos a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la documentació següent: 1. Sol·licitud per percebre l’ajut, omplerta amb les dades que es demanen (s’adjunta model com a Annex II) . 2. Valoració social efectuada pels Serveis Socials que correspongui. Les persones que compleixin els requisits de l’apartat 4 d’aquest Acord i que no siguin usuàries de Serveis Socials, podran trucar al telèfon de Serveis Socials (936197311) o bé adreçar-se a la pàgina web de Serveis Socials (www.barcelona.cat/serveissocials.) per iniciar, si escau, la seva tramitació en el marc d’una atenció social. 3. Llibre de família on figura l’infant i/o adolescent que s'inscriu i el full dels progenitors. En el cas de infants i/o adolescents nascuts fora del país, passaport del menor o passaport del pare o de la mare on constin les dades del menor o la fotocòpia de la partida de naixement del país originari. 4. En el seu cas, també caldrà d’aportar: a) Certificat de separació o divorci on consti el pacte econòmic i el règim de guàrdia i custodia. b) Cas que el tutor no sigui el progenitor, certificació de l'organisme que li ha atorgat la guarda o bé autorització legal dels progenitors. 8. Obligacions del beneficiari − Acceptar l’ajut amb la finalitat de complir les condicions fixades per aprovar-la. − Destinar l’ajut a satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i material escolar de l’infant o adolescent. − Col·laborar en les actuacions de comprovació i informació que dugui a terme l’Institut Municipal de Serveis Socials − Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, mentre puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control. 9. La justificació i el control L'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona podrà comprovar, en qualsevol moment i pels mitjans que cregui oportuns, la destinació de les quantitats atorgades en relació amb les seves finalitats. El perceptor de l’ajut haurà de guardar els justificants de despesa acreditatius de l’ús de l’ajut, i permetre les actuacions municipals de comprovació pertinents. 3636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 En el cas de que els documents presentats com a justificació fossin incorrectes o incomplerts, es comunicarà al perceptor, per qualsevol mitjà vàlid en dret, la necessitat d'esmenar les anomalies detectades en un termini màxim improrrogable de 10 dies hàbils, amb l'advertiment que de no fer-ho es procedirà a la incoació del corresponent expedient de reintegrament. 10. Extinció, suspensió i reintegrament de l’ajut. Són causes d’extinció o suspensió automàtica de l’ajut les regulades a l’article 9 de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, estant obligats els beneficiaris a comunicar als serveis socials d’atenció primària que s’ha produït alguna de les causes d’extinció o suspensió. La manca de justificació o la justificació incompleta dels fons rebuts podrà comportar les responsabilitats que en cada cas corresponguin i el reintegrament total o parcial de l’ajut. A més a més dels supòsits establerts a la normativa, l’Institut Municipal de Serveis Socials exigirà el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes indegudament, en els supòsits d’incompliment següents: − De l’obligació de destinar l’ajut a satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i material escolar de l’infant o adolescent. − De l’obligació de justificar que l’ajut s’ha destinat a les necessitats bàsiques descrites. − De les obligacions fiscals comptables o de conservació de documents justificatius, que s’han de conservar per un període no inferior a un any. − La resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control. Per fer efectiu l’import corresponent al reintegrament, es pot procedir a la via de constrenyiment quan aquest no es faci efectiu de forma voluntària, afegint els interessos de demora corresponents. 11. El crèdit pressupostari. La quantitat que es destina a aquest fons és de 10.000.000 € i anirà a càrrec de la partida pressupostària 0100-48002-23151 de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’any 2016 o a l'estat de previsió de despeses corresponents, i 800.000€ a l’aplicació pressupostaria 46702/44111-0703 de l’Ajuntament de Barcelona. L’atorgament dels ajuts estarà sotmès a disponibilitat pressupostària. En cas de limitació pressupostària es prioritzarà l’atorgament dels ajuts a les llars amb menors ingressos. Annex I. Llindars econòmics dels beneficiaris dels ajuts (ingressos bruts) Membres unitat familiar Nivell de renda 2 11.951,60 3 14.939,49 4 17.927,39 5 20.915,29 6 23.903,29 7 26.891,09 8 29.878,99 9 32.866,89 10 35.854,79 11 38.842,68 NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3637 3638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal, l’informem que les seves dades personals s’incorporaran al fitxer Sistema d’Informació d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de la gestió de les competències pròpies i delegades, d’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Les seves dades només seran cedides per a la gestió de serveis socials a Administra- cions o Ens públics que ho requereixin en ús de les seves competències previstes en una norma amb rang de Llei. Vostè consent expressament en el tractament de les seves dades per la finalitat indicada. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, adreçant-vos per escrit al Registre General de l’Ajuntament: pl. de Sant Jaume, núm. 1, 08002 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. DECLARO que les persones que conformen la meva unitat familiar de convivència són Nom 1r cognom 2n cognom Data NIF/NIE Ingressos Beneficiari/a ajut naixement bruts anuals* Mare/tutora Pare/tutor Fill/filla Sí No Fill/filla Sí No Fill/filla Sí No Fill/filla Sí No Fill/filla Sí No Si al nucli familiar hi ha més de sis fills/filles, podeu relacionar-los en un full a part. * En el cas que no autoritzi la consulta de dades fiscals o no estigui obligat/da a fer declaració. DOCUMENTACIÓ que cal presentar en el moment de lliurar la sol·licitud: • Document de sol·licitud emplenat i • En el seu cas, document que acrediti la signat guarda legal o custòdia/tutela dels infants • Valoració social i/o adolescents que consten a la • Llibre de família sol·licitud • En el seu cas, certificat de separació o divorci on consti el pacte econòmic i el règim de guàrdia i custodia NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3639 AUTORITZACIÓ DE SOL·LICITUD DE LES DADES FISCALS PER INTERNET A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA D’acord amb la disposició addicional setena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, serveis socials poden comprovar, d’ofici i sense consentiment previ de les persones interessades, les dades personals declarades pels sol·licitants de les prestacions regulades per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, i pel Decret que aprova la Cartera de serveis socials, i, si escau, les dades identificadores, la residència, el parentiu, la situació de discapacitat o dependència, el patrimoni i els ingressos dels membres administratives, financeres i del sector públic, les administracions públiques competents en matèria de de la unitat econòmica de convivència, amb la finalitat de comprovar si es compleixen en tot moment les condicions necessàries per a la percepció de les prestacions i en la quantia legalment reconeguda. o Autoritzo / Autoritzem l’Ajuntament de Barcelona per a l’obtenció directa de l’Agència Estatal d’Administració Tributària de les dades tributàries necessàries i el Padró d’habitants per la resolució del procediment En cas que hi hagi més de dos membres majors d’edat poden signar en un full a part. (signat) (signat) Nom i cognoms Nom i cognoms NIF/NIE/PASSAPORT NIF/NIE/PASSAPORT El pare/mare, tutor/a sol·licita l’ajut d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys esmentada i declara, sota la seva responsabilitat, la veracitat del contingut que consta en aquest document. Barcelona, a de de 2016 Signatura de la persona sol·licitant * * * 3640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 Districte de l’Eixample Expedient: 2BD 2016/044 El Gerent del Districte de l’Eixample, en data 27 de maig de 2016, ha adoptat la següent Resolució, Aprovar el Projecte d’obres d’enderroc de l’edifici Transformadors, situat al carrer Ausiàs Marc, 60 al Districte de l’Eixample a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 52.988,32 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; condicionar l’enderroc de la façana principal de l’edifici a l’autorització de la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixample; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la publicació de la present resolució. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 27 de maig de 2016. Ana García Cachafeiro, secretària delegada. * * * Institut Barcelona Esports Exp. 20160126 El President de l’Institut Barcelona Esports, en data 23 de maig de 2016, ha adoptat la següent Resolució: “Aprovar Inicialment el Projecte d’execució per a la construcció d’un nou equipament destinat a piscina, pista poliesportiva i ordenació de l’espai de l’interior d’illa, al barri del Turó de la Peira, al Districte de Nou Barris a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte i la resta d’informes que consten a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost de 9.781.241,75 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; Sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta NÚM. 17 10-6-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3641 Municipal, i al Taulell d’anuncis de l’Ajuntament, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; Notificar la present resolució a les comunitats de propietaris de les finques del carrer Sant Iscle núm. 34-36, Sant Iscle núm. 46-48 i Doctor Pi i Molist núm. 39-61; Tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte i Encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació.” El projecte es pot examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 23 de maig de 2016. El secretari delegat, p.d. 2/2/2013 Miquel Benito López. * * * Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 16obo12 La presidenta de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 k) dels seus Estatuts, en data 23 de maig de 2016, ha resolt: “Aprovar definitivament el “Projecte d’obres ordinàries d’Infraestructures a l’Avinguda Carrilet del núm. 2 al núm. 14 (carrer Parcerisa)” al Districte de Sants- Montjuïc, a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de data 19 de gener de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que aquest efectes es dóna per reproduït, amb un import de VUIT-CENTS NOU MIL DOS-CENTS CATORZE EUROS AMB UN CÈNTIM (809.214,01 €), més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 235 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 37 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, i l’article 8 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació; i donar compte al Consell Rector de l’IMU.” Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà d'haver rebut la present notificació. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs d’alçada sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona en el termini de sis mesos. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 24 de març de 2016. La secretària delegada, Ma. Camino Suárez García. * * * 3642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2016 BIMSA Expedient 10BC 2015/140 La Comissió de Govern, en sessió del dia 26-05-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament, el Projecte executiu de la urbanització provisional de l'àmbit oriental de la banda muntanya de la plaça de les Glòries Catalanes, a Barcelona - sectors Dos de Maig 180X, 182X i 187I, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 574.984,22 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 3 de juny de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656- Pl. Sant Miquel, s/n 2007 Es publica cada deu dies