Barcelona Cultura 2012 edició impresa edició digital BIPOLARITAT: EFERVESCÈNCIA I CRISI Lluís Bonet, director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona INFORME ANUAL DE LA CULTURA 2012 Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona VERSIÓN EN CASTELLANO / ENGLISH VERSION Resum de l’activitat cultural de la ciutat i els seus indicadors principals BARCELONA CULTURA 2012 4 BALANÇ BARCELONA CULTURA 2012 1. Arts visuals i disseny 1.1. Museus d’arts visuals i disseny 1.2. Centres d’arts visuals i disseny 1.3. Programa Fàbriques de Creació de Barcelona 2. Història i memòria 2.1. Museus d’història, arqueologia i etnologia 2.2. Arxius històrics 2.3. Espais d’interès arquitectònic 3. Ciència i innovació 3.1. Museus i centres de ciències 3.2. Entitats i activitats de cultura científica 3.3. Innovació i creativitat. Altres iniciatives 4. Lletres i biblioteques 4.1. Biblioteques 4.2. Entitats de promoció i difusió de la llengua i la cultura catalanes 4.3. Fires i salons 4.4. Activitats i iniciatives diverses 5. Arts escèniques 5.1. Sales d’arts escèniques 5.2. Programa Fàbriques de Creació de Barcelona 5.3. Espais singulars i centres de creació 5BARCELONA CULTURA 2012 6. Música 6.1. Grans equipaments musicals 6.2. Temporades i cicles musicals 6.3. Sales de música en viu 7. Audiovisuals 7.1. Rodatges a Barcelona 7.2. Barcelona-Catalunya Film Commission 7.3. El públic i les sales 8. Festivals 8.1. Grec Festival de Barcelona 8.2. Més festivals a Barcelona 9. Festes de ciutat i cultura popular 9.1. Festes 9.2. Entitats de cultura popular 9.3. Activitats i iniciatives diverses 10. Les institucions i la ciutat. Altres visions de la cultura 10.1. Visió des de la ciutat. L’Institut de Cultura de Barcelona 10.2. La política cultural des dels districtes de la ciutat 11. Indicadors culturals de Barcelona BARCELONA CULTURA 2012 6 Capítol 1. Arts visuals i disseny 7BARCELONA CULTURA 2012 1.1 Museus d’arts visuals i disseny 1.1.1. CENTRES PÚBLICS Museu Picasso www.museupicasso.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 948 .8 69 v i s i tants El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso i, sobretot, és el testimoni del vincle estret i inseparable de l’artista amb la ciutat. Creat per voluntat personal de Picasso i obert al públic el 1963, acull un fons de més de 3.800 obres, que componen la col·lecció permanent, i elabora una dilatada programació d’exposicions temporals. La programació i l’activitat del Museu Picasso de Barcelona durant el 2012 han estat marcades pel canvi de direcció del centre (el nou director n’és Bernardo Laniado-Romero). La nova direcció ha presentat les noves línies estratègiques: considerar la col·lecció com l’eix vertebrador de tota l’activitat del Museu; potenciar al màxim el caràcter pedagògic del centre; facilitar l’accés del públic a l’art, a la cultura i al coneixement, de manera especial als col·lectius que tradicionalment n’han estat exclosos; establir un diàleg fluid entre l’obra d’art i el públic; fomentar l’accessibilitat local (entorn de barri i ciutat) - global (radi d’acció global), a través d’un web creatiu i dinàmic amb continguts digitals d’accés obert, i oferir una experiència de qualitat tant en la vessant presencial com en línia. L’altre punt rellevant de l’any ha estat que el Ple del Consell Municipal ha aprovat la creació de la Fundació Museu Picasso i dels estatuts d’aquesta. Pel que fa a la col·lecció, els treballs de manteniment que s’han dut a terme a les sales han comportat canvis en la presentació de les obres: nova il·luminació, reducció del nombre de peces, nous textos de paret... Amb relació a l’aforament de l’equipament, al maig s’ha iniciat un procés de revisió exhaustiva dirigit a millorar la qualitat de la visita i la conservació preventiva de les obres exposades. El programa d’exposicions temporals ha recollit les mostres «Un collage abans del collage», «Economia: Picasso» i «Ceràmiques de Picasso. Un regal de Jacqueline a Barcelona». Aquesta última proposta, que commemora el 30è aniversari de la donació realitzada per Jacqueline Picasso a la ciutat, ha fet possible editar el catàleg raonat de ceràmiques del Museu i programar un seminari sobre mecenatge, organitzat de manera conjunta amb la Fundació Francisco Godia. La mostra ha servit, també, per engegar una campanya de comunicació dirigida al públic local, que ha tingut com a objectiu incentivar la compra i l’ús del carnet del Museu Picasso. En l’àmbit de programa social, han continuat iniciatives ja consolidades com ara la col·laboració amb el programa educatiu de l’Hospital Sant Joan de Déu; la proposta d’escriptura participativa «Picasso en lletrA» basada en obres de la col·lecció, realitzada conjuntament amb el projecte LletrA de la UOC; el Club de Lectura del Museu, i la tercera edició del Big Draw, la festa del dibuix, una iniciativa de participació a l’entorn del dibuix que ha ocupat el centre i tot un seguit d’espais dels barris propers. Com a novetats, s’han de ressaltar les visites comentades als patis del Museu i la recuperació de l’activitat familiar «Contes i tocs». En el camp educatiu, s’han posat les bases d’una nova metodologia que s’implementarà de manera gradual, basada en l’experiència derivada de l’observació, la discussió i el gaudi de l’obra d’art de manera directa, sense interferències. BARCELONA CULTURA 2012 8 Amb referència al projecte d’internet, i en concret al del web 2.0, cal destacar la nova pàgina d’inici del web del Museu (web que rep més de 3.100 visites diàries de mitjana), la posada en marxa de l’aplicació de la visita virtual pels patis del Museu i la consolidació i l’augment de la presència activa a les xarxes socials, que compta amb una notable quota de lectors al blog (més de 92.000 pàgines vistes), d’amics a Facebook (gairebé 35.000) i de seguidors a Twitter (més de 22.000). Fundació Joan Miró www.fundaciomiro-bcn.org Titularitat: fundació privada amb presència d’institucions públiques al Patronat 548 .8 1 7 v i s i tants La Fundació Joan Miró, situada a Montjuïc, en un singular edifici de Josep Lluís Sert, acull la col·lecció pública més completa d’obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l’artista de totes les èpoques. En el transcurs del 2012 la Fundació Joan Miró ha continuat articulant les seves activitats a partir de dos eixos fonamentals: posar en valor i difondre la figura i l’obra de Joan Miró, i presentar exposicions d’art contemporani en les seves sales, apostant per la creació més emergent a l’Espai 13. Pel que fa a l’obra de Joan Miró, l’any ha començat amb l’excepcional exposició «Joan Miró. L’escala de l’evasió», una de les exposicions més importants de l’obra de Miró que s’han vist a Europa en els últims vint anys. La mostra, que va engegar el 2011, ha restat oberta fins al 18 de març i ha estat visitada per més de 255.000 persones. Posteriorment, i pel que pertoca a la difusió d’artistes del segle XX i XXI, s’ha presentat l’exposició fotogràfica «Joaquim Gomis. De la mirada obliqua a la narració visual». Durant el període estiuenc, s’ha exhibit la mostra «Mona Hatoum. Projecció», guanyadora de la tercera edició del Premi Joan Miró, atorgat conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. La darrera de les exposicions temporals presentada enguany ha estat «Explosió! El llegat de Jackson Pollock», una mostra que investiga la pintura d’acció, la qual va obrir un immens camp de possibilitats que es van traduir en l’art de la performance i en l’art conceptual. A l’Espai 13, destinat a presentar l’art més emergent, s’hi han pogut veure artistes emmarcats en dos cicles: el cicle corresponent al curs 2011-2012 «The End Is Where We Start From», comissariat per Karin Campbell, amb la participació dels artistes Mireia C. Saladrigues, Mariona Moncunill, Daniela Ortiz, Alex Reynolds i Mireia Sellarès, i el cicle corresponent al curs 2012-2013 «Perplexitat», comissariat per David Armengol, amb els artistes Jordi Mitjà, Gabriel Pericàs, Julia Montilla, Arrieta/Vázquez i Samuel Labadie. 9BARCELONA CULTURA 2012 Cal explicitar que tota l’oferta d’exposicions permanents i temporals ha continuat acompanyada de visites comentades i tallers per a estudiants de tots els cicles educatius i per a públic familiar i adult. També s’han mantingut les propostes ubicades a l’auditori de la Fundació Joan Miró, com ara espectacles infantils, concerts i activitats diverses relacionades amb la cultura en general i la contemporània en particular. Museu Nacional d’Art de Catalunya. MNAC www.mnac.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura 409 . 345 v i s i tants El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), situat al Palau Nacional de Montjuïc, custodia, estudia i exhibeix valuoses col·leccions d’art que van des de l’art romànic fins a les avantguardes del segle XX (a més del Gabinet Numismàtic de Catalunya i la Biblioteca d’Art), i ofereix un viatge a través de mil anys d’art català. Els principals objectius que s’ha fixat el MNAC per al 2012 han estat obrir-se a nous públics, impulsar la investigació i la recerca, i aconseguir més projecció a escala nacional i internacional. Enguany, la col·lecció del Museu ha demostrat la seva força i qualitat i la possibilitat de noves interpretacions i lectures. La incorporació al discurs expositiu de dues obres d’Antoni Tàpies, de les fotografies d’Agustí Centelles i una tria de fotografia catalana d’avantguarda, i també de l’arxiu complet del fotògraf Joan Colom han demostrat la voluntat de trencar els límits cronològics del MNAC. A les sales de la col·lecció, s’ha mostrat el treball de recerca i investigació que es realitza diàriament al Museu: s’ha exhibit el procés de restauració i atribució d’una obra de Juan Bautista Maíno, el vessant com a gravador de Fortuny i la digitalització i publicació en línia de tot el fons d’aquest artista. El programa d’exposicions temporals ha inclòs la mostra «Catalunya 1400. El gòtic internacional», a través de la qual el MNAC ha posat en valor els seus importants fons d’art medieval i els ha fet dialogar amb grans obres mestres d’aquest període procedents de col·leccions públiques i privades tant nacionals com internacionals. L’altra exposició del 2012, «El museu explora. Obres d’art a examen», ha servit per mostrar al públic les descobertes fruit de la investigació que duen a terme els equips de conservació i restauració del centre. Quant a la programació d’activitats, s’han iniciat projectes de tipologia diversa en col·laboració amb algunes de les principals institucions culturals BARCELONA CULTURA 2012 10 del país: concerts (en col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC), un cicle de cinema sobre art (coorganitzat amb la Filmoteca de Catalunya), dansa (amb la companyia Sol Picó), dibuix (amb el Cercle Artístic de Sant Lluc) i cicles de conferències (amb la fundació Amigos del Románico i Atri dels Gentils). La voluntat de ser presents en la vida cultural de la ciutat s’ha fet palesa en la participació en propostes per a tots els públics, com ara la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus, les Festes de la Mercè i de Santa Eulàlia, Montjuïc de Nit, Dies de Dansa, Screen Festival o el 48H Open House BCN. Pel que fa al món acadèmic i universitari, s’han organitzat activitats amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i el Grup Tècnic (Associació Professional dels Conservadors-Restauradors de Béns Culturals de Catalunya), entre d’altres. En l’àmbit territorial, s’han fet els primers passos per crear la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i s’ha iniciat la cooperació amb les associacions i entitats del país per atraure visitants de tot Catalunya. A escala internacional, destaquen la designació del MNAC com a seu del Congrés Internacional del Romànic el 2014, la codirecció del congrés MuseumNext 2012, efectuat a Barcelona, i la presència com a jurat al premi Best of the Web del congrés internacional Museums and the Web. El projecte amb la Viquipèdia i la participació al Google Art Project i al programa Partage Plus d’Europeana han reforçat la projecció de la col·lecció a l’exterior. També en l’àmbit digital, el MNAC ha apostat clarament per augmentar la seva presència a les xarxes socials, i ha duplicat el nombre de seguidors a Twitter. En definitiva, al llarg del 2012 el MNAC ha desplegat una àmplia activitat que és fruit de l’estratègia marcada pel nou equip directiu, encapçalat pel director Pepe Serra, encaminada a convertir el Museu Nacional d’Art de Catalunya en una institució cultural de primer nivell compromesa amb la societat i al servei dels ciutadans. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. MACBA www.macba.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Fundació MACBA i Ministeri de Cultura 35 1 . 247 v i s i tants El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) és un referent de la creació artística dels últims cinquanta anys en els àmbits local, estatal i internacional, i s’ha convertit en una plataforma d’investigació, difusió i experimentació entorn de la cultura i l’art contemporanis. El programa d’exposicions del 2012 ha estat format per set exposicions temporals, a més de vuit projectes que en el transcurs de l’any han mostrat diferents aproximacions al patrimoni i fons de la col·lecció MACBA. Cal remarcar l’exposició dedicada a l’artista Rita McBride «Oferta pública / Public Tender», la mostra «Centre 11 BARCELONA CULTURA 2012 Internacional de Fotografia de Barcelona (1978-1983)», l’exposició «La utopia és possible», que ha recuperat la memòria del congrés de l’ICSID (International Council of Societies of Industrial Design) a Eivissa l’any 1971, i «Lluís Claramunt. El viatge vertical», dedicada a la figura de l’artista Lluís Claramunt. D’entre els vuit projectes específics de la col·lecció MACBA destaca l’exposició «Volum! Obres de les col·leccions de la Fundació “la Caixa” i del MACBA», que reuneix 350 obres de 75 artistes del fons comú de les dues fundacions, i «Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA», que desplega una seqüència de sis moments de crisi de l’art contemporani. Pel que fa a les activitats, s’han desenvolupat diverses propostes dirigides al públic local que han tingut una acollida molt positiva. En són un bon exemple el programa «MACBA es viu», que els dissabtes a la tarda conjumina activitats que complementen la visita al Museu i que volen acostar l’art contemporani al públic menys especialitzat des de noves perspectives; el programa «MACBA en família», que cada cap de setmana ofereix tallers per a nens i nenes amb els seus pares entorn de les exposicions i dels artistes presentats al MACBA, i l’ampliació d’horaris els divendres i dissabtes al vespre durant l’estiu. També han estat iniciatives molt ben rebudes la jornada de portes obertes amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Fundació MACBA i la Nit dels Museus. D’altra banda, al llarg del 2012 les propostes per al públic més especialitzat han estat configurades per nombrosos seminaris, conferències i projeccions de pel·lícules. Té gran rellevància internacional el PEI (Programa d’estudis independents), un programa de màster propi que el MACBA organitza en col·laboració amb la Universitat Autònoma Barcelona. Fundació Antoni Tàpies www.fundaciotapies.org Titularitat: fundació privada amb presència d’institucions públiques al Patronat 92 . 3 0 5 v i s i tants La Fundació Antoni Tàpies va ser creada l’any 1984 per l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani. La mort d’Antoni Tàpies el 6 de febrer del 2012, a Barcelona, ha marcat l’any de la institució. Com a gest de dol, la Fundació ha obert les portes durant dos dies per facilitar a la ciutadania l’accés lliure a les obres exposades de l’artista. La iniciativa ha estat un èxit de públic, i en el transcurs de les dues jornades de portes obertes s’han recollit milers de mostres de condol. BARCELONA CULTURA 2012 12 El 2012 la Fundació ha experimentat un creixement d’un 31 % de públic respecte al 2011, que en part s’explica per l’homenatge ciutadà a l’artista, però que també confirma l’interès creixent tant per l’obra d’Antoni Tàpies com per la programació i les activitats de l’entitat en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Tanmateix, l’interès per l’obra de Tàpies ha estat una constant al llarg de l’any. En aquest sentit, l’exposició «Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos» ha rebut més de 27.000 visitants durant els mesos que ha durat, i per les diverses mostres d’obres de Tàpies del fons de la col·lecció hi han passat més de 40.000 visitants. L’exposició «Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos» s’ha concentrat sobretot en els deu darrers anys de treball de l’artista, per bé que ha establert vincles amb els diversos períodes creatius de Tàpies. S’ha articulat a partir d’una tria d’obres en què l’objecte central és el cos, i s’ha desplegat en diferents espais expositius de la Fundació en els quals els visitants passen d’una relació més íntima amb les obres sobre paper a la confrontació brutal i monumental amb obres sobre tela o fusta. La Fundació també ha instal·lat exposicions temporals d’altres artistes. La primera ha estat «Retrospectiva», una exposició i, alhora, una retrospectiva del treball coreogràfic de Xavier Le Roy concebuda com una coreografia d’accions que executen uns performers mentre dura l’exposició. L’obra és viva, està en moviment, en interacció directa amb el visitant, que per això mateix es converteix en espectador i en interlocutor. A la tardor s’ha presentat John Cage. Sons en llibertat, un programa de jornades dedicades a escoltar música i a reflexionar sobre el sentit que pren l’obra de John Cage amb relació a la creació musical i artística contemporània. El projecte, de Carme Pardo i Lluís Nacenta, ha anat acompanyat de diverses activitats relacionades, com ara una lectura d’extractes d’empty words de John Cage, la performance Mallarmé revisé / malarmat revisat o la interpretació a càrrec de Bcn216 i Bitstream Charter Interpretem John Cage. L’any ha acabat amb «A Performing Archive», comissariada per Bettina Knaup i Beatrice Ellen Stammer. Es tracta d’una exposició internacional itinerant i un projecte arxivístic que recorre set ciutats europees des del 2011 fins al 2013. Compta com a base amb un arxiu de 200 obres d’art de performance i de crítica política de les dècades de 1960 i 1970, i també amb una selecció d’obres contemporànies. 13 BARCELONA CULTURA 2012 Disseny Hub Barcelona. Museu de les Arts Decoratives / Museu de Ceràmica / Museu Tèxtil i d’Indumentària / Gabinet de les Arts Gràfiques www.dhub-bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 68 . 3 6 3 v i s i tants El Disseny Hub Barcelona és un laboratori dedicat a la realitat canviant del disseny en totes les seves vessants. A l’inici del 2012, els museus del Disseny Hub Barcelona integren quatre col·leccions: les del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques, un total d’uns 70.000 objectes, més el Centre de Documentació. En el transcurs de l’any els diferents museus han estat condicionats pels preparatius del trasllat a la futura seu definitiva a la plaça de les Glòries. A principis de maig és nomenada directora dels museus del Disseny Hub Barcelona Pilar Vélez, fins aleshores directora del Museu Frederic Marès. L’objectiu fonamental d’aquesta nova etapa ha estat posar en valor les col·leccions dels museus, patrimoni de la ciutat de Barcelona, mitjançant la recerca, generació i difusió del coneixement de les arts i el disseny del passat i el present, i alhora impulsar la innovació i l’experimentació en els diversos sectors de l’activitat social en què incideix el disseny i la seva projecció cap al futur. Al llarg de l’any s’ha redactat el nou projecte museològic i museogràfic dels museus i els guions de les primeres exposicions permanents de les col·leccions, des del punt de vista de la nova museografia plural, per possibilitar mirades noves i diverses d’aquestes riques col·leccions. També ha estat objectiu prioritari del 2012 incrementar la documentació de les col·leccions, tant dels museus com del Centre de Documentació. Al maig s’han tancat les sales d’exposicions de la seu del Disseny Hub al carrer de Montcada (les darreres exposicions han estat «Disseny de sistemes: Escola d’Ulm» i «I/O/I. Els sentits de les màquines») i, a final d’octubre, el Centre de Documentació, amb l’objectiu de començar a preparar el trasllat a la nova seu de Glòries a la primavera del 2013. A final d’any s’han tancat les exposicions permanents del Museu de les Arts Decoratives i el Museu Tèxtil i d’Indumentària, ubicades al Palau de Pedralbes, pel mateix motiu. El Museu de Ceràmica, que té previst tancar al març del 2013, ha realitzat tres exposicions temporals durant el 2012: «Gerard Moliné. Argila. Disseny i creació», «Un jardí singular. Ceràmica d’Iznik. Segle XVI» i el projecte fotogràfic «Contemplatio». Al març s’ha obert al públic, un cop museïtzat, l’Habitatge 1/11 de la Casa Bloc (1932-1939), símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, després d’una acurada restauració per part de l’Institut Català del Sòl i de l’Ajuntament de Barcelona a través del Disseny Hub Barcelona. Aquest habitatge s’ha recuperat i s’ha equipat tal com el van pensar els seus creadors (Sert, Torres Clavé i Subirana) als anys trenta. Al mes de desembre, a l’auditori (tot just acabat) de la nova seu del Disseny Hub Barcelona a la plaça de les Glòries, s’ha celebrat el vuitantè aniversari de la fundació del Museu de les Arts Decoratives, origen de totes les col·leccions, amb una BARCELONA CULTURA 2012 14 nombrosa participació dels donants que en el transcurs d’aquests anys han fet possible crear una important col·lecció tant d’arts decoratives com de disseny industrial, ceràmica, tèxtil, indumentària i arts gràfiques. Aquest 2012 el Disseny Hub Barcelona ha publicat dos llibres catàleg que inclouen la catalogació de col·leccions patrimonials: Pedro Rodríguez. Catàleg dels vestits de Maria Brillas (en versió trilingüe català/castellà/ anglès) i Fabvolution. Avenços en la fabricació digital. Finalment, i pel que fa a les relacions internacionals, cal assenyalar que enguany el Disseny Hub Barcelona ha estat convidat a prendre part en el denominat European Triennial for Positive Change (2014-2016), liderat pel Museu d’Arts Aplicades de Viena (MAK). També s’ha confirmat la itinerància de l’exposició «Full Print3d. Imprimint objectes» al Museum für Gestaltung, de Zurich. Museu Frederic Marès www.museumares.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 33 .785 v i s i tants El Museu Frederic Marès, ubicat en una part dels espais que ocupava l’antic Palau Reial Major dels comtes de Barcelona, reuneix una valuosa col·lecció de diverses obres i objectes artístics que l’escultor Frederic Marès (1893-1991) va aplegar al llarg de la seva vida. L’objectiu principal que s’ha marcat el Museu Frederic Marès per al 2012, després de la seva reobertura al maig del 2011, ha estat refermar-se com a centre de referència de l’escultura i el col·leccionisme i incrementar la presència pública mitjançant vies diverses. Amb relació a la finalització de la tercera i última fase del Projecte de remodelació museogràfic de la Secció 15 BARCELONA CULTURA 2012 d’Escultura (segles XV-XIX), aquest any s’han ordenat i sistematitzat les col·leccions conservades en les reserves. El programa expositiu ha desenvolupat tres modalitats diferents d’exposicions: d’una banda, el verger del Museu ha estat una de les cinc seus de l’exposició «Vilató (1921-2000). Barcelona-París. Un camí de llibertat», organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a homenatge al pintor, escultor i gravador Javier Vilató. Amb el subtítol «En bronze», el verger ha exhibit deu escultures de bronze d’aquest artista, i d’aquesta manera aquest espai exterior s’ha incorporat com a espai expositiu temporal. D’altra banda, la programació de la sala d’exposicions temporals ha ofert «La Barcelona irreverent», coproduïda per l’Arxiu Festiu Catalunya, mostra que ha anat acompanyada de l’edició de Quaderns del Museu Frederic Marès/16. Finalment, fruit d’una col·laboració amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), el Museu Frederic Marès ha participat en una exposició fotogràfica virtual que amb el títol «El turisme a Europa fa cent anys» ha difós, a través de la xarxa, part del seu fons de fotografies estereoscòpiques i del fons de l’IEFC. Des del camp de la recerca aplicada a les col·leccions, s’ha finalitzat el Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès/6 —únicament pendent d’edició—, i s’ha seguit treballant en el Catàleg d’escultura, medalles i pintura dels segles XIX i XX. Fons del Museu Frederic Marès/7, concretament en la documentació de l’àmbit de l’escultura. Pel que fa a l’increment de les col·leccions del Museu, s’ha de fer menció de la donació per part de la família Folch i Camarasa del bust de bronze de Lluís Folch i Torres, obra de Frederic Marès de cap al 1919. Per acabar, cal indicar que l’1 de novembre Josep Maria Trullén ha estat nomenat nou director del Museu Frederic Marès. Museu Barbier- Mueller d’Art Precolombí Titularitat de l’equipament: Ajuntament de Barcelona Titularitat de la col·lecció: privada 24 . 548 v i s i tants El Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, dedicat exclusivament a l’art precolombí (del 1500 aC al segle XVI de la nostra era), mostra una de les millors col·leccions en el seu gènere, que inclou escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals. En el conjunt de la col·lecció es manifesten la majoria d’estils de les cultures prehispàniques procedents de Mesoamèrica, Amèrica Central, Amèrica andina i Amazònia. El 2012 s’han complert 15 anys de la fundació del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí a Barcelona, i el centre ha celebrat aquest aniversari amb jornades de portes obertes els dies 25, 26 i 27 de maig i amb diferents activitats. L’exposició temporal «Camí de l’inca. El passat dels Andes», inaugurada l’any 2011, ha continuat sent la font per programar diverses propostes. És el cas del cicle de conferències organitzat conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre arquitectura, viatge i patrimoni inspirat en el Qapaq Ñan o Camí de l’Inca, una xarxa de camins que unia diferents zones ocupades pels inques. Seguint amb les conferències, al març ha tingut lloc el primer cicle de conferències de nous investigadors d’art precolombí. Enguany el Museu ha publicat dos llibres de contes infantils inspirats en narracions de la cultura quítxua. La iniciativa posa de manifest trets comuns entre els pobles català i quítxua; per aquest motiu l’edició conté els textos en totes dues llengües. BARCELONA CULTURA 2012 16 Després de 15 anys d’estada de la col·lecció a Barcelona, el centre ha tancat les portes definitivament el dia 15 de setembre en finalitzar el contracte que lligava la col·lecció Barbier-Mueller d’Art Precolombí a Barcelona. 1.1.2. CENTRES PRIVATS Fundació Fran Daurel www.fundaciofrandaurel.com 2 1 5 . 7 35 v i s i tants La Fundació Fran Daurel, inaugurada el 2001 i ubicada dins el recinte del Poble Espanyol, és una fundació d’art modern i contemporani (pintura, escultura, dibuix, ceràmica, etc.) que intenta donar una visió global de l’art actual. La col·lecció recull peces d’artistes tan rellevants com Dalí, Miró, Picasso, Tàpies, Joan Ponç, Chillida, Guinovart, Ràfols-Casamada, Cuixart, Barceló i Plensa, entre d’altres, fins a completar una llista de més de vuitanta artistes i més de dues-centes obres, que continuen creixent amb noves adquisicions. La col·lecció comprèn un gran ventall de tendències que van de l’abstracció a la figuració i que es mouen des de l’informalisme fins a l’expressionisme, passant pel surrealisme, l’hiperrealisme, el conceptualisme, etc. La Fundació també posa a l’abast de tothom una sèrie d’exposicions temporals d’artistes de renom. Tant les exposicions com la col·lecció permanent tenen molt bona acollida per part dels visitants. Aquest 2012 la Fundació ha tornat a intervenir en l’esdeveniment Montjuïc de Nit, i ha rebut una gran afluència de públic. Fundació Francisco Godia www.fundacionfgodia.org 1 1 . 3 6 6 v i s i tants La Fundació Francisco Godia, ubicada a l’edifici modernista Casa Garriga i Nogués, acull una de les col·leccions privades d’art més importants de l’Estat espanyol. Amb un total de 100 obres en exposició, el conjunt de la col·lecció abasta un extens període de la història de l’art, des del segle XII fins als nostres dies. Durant el 2012, la Fundació ha presentat les exposicions temporals «Barcelona col·lecciona», que pretén reflectir el col·leccionisme a Barcelona de les generacions següents a Francisco Godia, «The Eyes of the Soul», mostra amb què la Fundació es torna a sumar a les propostes del festival de videoart Screen Festival, i «Palazuelo. Línia i pla a l’espai». D’altra banda, al llarg de l’any aquesta fundació ha organitzat els cicles de conferències Memòria medieval als museus de Barcelona. Els altres protagonistes de l’edat mitjana i El Museu del Prado: l’era romàntica. Pel que fa a activitats infantils, s’han dut a terme diversos tallers d’investigació i experimentació de l’art els dissabtes, a l’estiu i per Nadal, i també tallers per a escoles, i un concurs de pintura infantil. I, per cinquè any consecutiu, la Fundació ha preparat un concert familiar amb la col·laboració del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al desembre, Liliana Godia, presidenta de la Fundació, i Antonio Sagnier, nét de l’arquitecte Enric Sagnier, han presentat el llibre Sagnier Architect, de Candida Höfer, reconeguda fotògrafa alemanya. 17 BARCELONA CULTURA 2012 Fundació Suñol www.fundaciosunol.org 1 1 . 5 0 3 v i s i tants La Fundació Suñol ofereix una plataforma de coneixement i reflexió sobre les arts plàstiques mitjançant la mostra de la col·lecció de Josep Suñol, formada per més de 1.200 obres d’art contemporani, i, al mateix temps, impulsa un projecte amb la finalitat d’afavorir la difusió i la producció artístiques d’avantguarda. L’any 2012 s’ha commemorat el cinquè aniversari de l’obertura al públic de la Fundació. De totes les activitats desenvolupades, l’exposició «5è aniversari 2007/2012. Col·lecció Josep Suñol» ha centrat l’objectiu primordial de l’any. Ha representat una fita poder reunir 100 obres importants de la col·lecció d’aquest col·leccionista d’art mostrades en 8 capítols, que han permès fer una anàlisi profunda de les diferents propostes creatives dels artistes en cada temàtica. A banda de l’exposició del cinquè aniversari, l’any ha començat amb la mostra «Escultura/Objecte», la primera exposició de la col·lecció Suñol que es basa exclusivament en l’escultura: 36 peces de diferents materials endinsen el visitant en el coneixement del buit i del ple, en el treball a l’espai. Seguidament han vingut dues exposicions de fotografia: «L’estatge de l’home», amb obres fotogràfiques de la col·lecció de Martin Z. Margulies i en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania, i «El festí fràgil», amb obres de la fotògrafa Hannah Collins sobre els ingredients que utilitzava Ferran Adrià al restaurant El Bulli, en col·laboració amb la Fundació Banc de Sabadell. Al Nivell Zero, s’han mostrat els treballs «Sense mesura variable», de Joana Cera Bernad (que ha rebut una menció especial del jurat del Premi Ciutat de Barcelona 2012 d’arts visuals), i «Fácil. Complicar en discurso. Sin el ni un», de Ricardo Trigo, i s’ha complementat l’exposició del 5è aniversari amb una extensa cronologia dels esdeveniments culturals i artístics més importants dels darrers 40 anys, sota el títol «Documents i memòria. Arxiu Col·lecció Josep Suñol». La Fundació Suñol, com cada any, ha pres part en diferents jornades de portes obertes, com la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus, i aquest 2012 també per celebrar el cinquè aniversari, el 6 d’octubre. Can Framis - Fundació Vila Casas www.fundaciovilacasas.com 1 7 . 4 3 0 v i s i tants La Fundació Vila Casas disposa a Barcelona de tres espais d’exposicions, que posen a l’abast del públic una visió àmplia i plural de l’art contemporani i del patrimoni arquitectònic a Catalunya: el Museu de Pintura Contemporània Can Framis i els BARCELONA CULTURA 2012 18 espais d’exposicions temporals Espai VolART i Espai VolART 2. (Trobareu la informació referent als espais VolART i VolART 2 en l’apartat «Centres d’arts visuals i disseny» d’aquest mateix capítol 1.) Can Framis exhibeix de manera permanent el fons de pintura de la Fundació Vila Casas. L’Espai AO, ubicat a la planta baixa, està dedicat a exposicions temporals d’artistes que formen part del fons pictòric, i també al cicle expositiu L’art de col·leccionar, que dóna a conèixer les particularitats d’algunes de les col·leccions privades del nostre país. L’exposició de caràcter permanent que ofereix Can Framis, sota el títol «Travessa d’instants», acull 226 obres de 136 artistes que parteixen de la dècada dels seixanta i arriben fins als nostres dies. La mostra, que ha estat renovada al setembre del 2012, posa èmfasi en la relació entre el col·leccionista, l’obra i l’artista, vincle que esdevé fil conductor i que estructura la mostra a través de diferents conceptes que defugen l’ordenació museística basada en criteris cronològics o estilístics. En el transcurs del 2012, l’Espai AO del Museu de Pintura Contemporània ha allotjat diverses exposicions temporals. «Niebla. Dilatar els límits de la percepció» evidencia, a través d’una vintena d’obres representatives de l’última dècada de l’artista, el tarannà poètic i versàtil de l’obra de Josep Niebla; la mostra «Antoni Puig», dins el cicle L’Art de col·leccionar, ha donat a conèixer l’extensa col·lecció d’art d’Antoni Puig, que inclou grans autors tan diferents com Picasso, Juli González, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Frederic Amat, Oteiza o Palazuelo, entre d’altres; la primera antològica de Laurent Jiménez-Balaguer al nostre país, «L’emergència del signe», ha volgut recuperar i difondre l’art d’un gran creador català oblidat que en el curs dels anys cinquanta es va perfilar com un dels artistes més valorats en els cercles d’avantguarda a Barcelona; el fotògraf Pedro Madueño, guanyador del premi de fotografia 2011 de la Fundació Vila Casas, ha mostrat una tria del seu treball més rellevant a «Seqüències»; finalment, amb «Agustí Centelles. Una crònica fotogràfica. Anys 30», Can Framis ha donat a conèixer les 110 fotografies de Centelles que va adquirir la Fundació Vila Casas el 2010 i que recullen escenes de la Guerra Civil Espanyola i de l’experiència del fotògraf als camps de concentració de França on va ser empresonat. Amb relació a la mostra permanent del Museu, des del Servei Educatiu s’han dut a terme més d’un centenar de visites i tallers adreçats a alumnes de l’etapa infantil, primària i secundària, i també al col·lectiu amb necessitats educatives especials. Finalment, a l’octubre, el Museu de Pintura Contemporània ha tornat a participar en el 48H Open House BCN, amb dues visites guiades de la mà de l’arquitecte Jordi Framis, coautor, juntament amb Jordi Badia, del projecte de rehabilitació de l’edifici de Can Framis, antiga fàbrica tèxtil de finals del segle XVIII. 19 BARCELONA CULTURA 2012 Museu del Modernisme Català www.mmcat.cat 1 3 . 487 v i s i tants El Museu del Modernisme Català (MMCAT), ubicat a la Casa Bertrand, un edifici modernista de l’arquitecte Enric Sagnier, va obrir les portes el 2010. Es tracta d’una iniciativa privada dels col·leccionistes i antiquaris Fernando Pinós i Maria Guirao. Aquest museu està dedicat íntegrament al modernisme català i posa a l’abast del públic 350 obres de pintura, escultura, mobiliari i arts decoratives de 42 dels artistes més representatius d’aquest corrent artístic. S’hi poden trobar peces de Gaudí, Mir, Anglada i Camarasa, Llimona, Casas o Rusiñol, entre d’altres. El 2012 el nombre d’activitats familiars i educatives del MMCAT ha crescut. Al llarg de tot el curs acadèmic, el Museu ha posat a la disposició dels centres educatius de la ciutat la primera fitxa didàctica, amb l’objectiu de proporcionar als estudiants de totes les edats aptituds i coneixements bàsics sobre el modernisme i les seves diferents manifestacions culturals a través d’una visita guiada amb petites tasques i qüestions per resoldre. A l’estiu i per Nadal, s’han dut a terme tallers de mandales relacionades amb el modernisme, amb treballs manuals variats i altres propostes. Encara dins les activitats familiars i educatives, al gener s’ha representat l’obra teatralitzada La flauta màgica, espectacle didacticomusical que té la finalitat que els més petits comprenguin la música i el gènere operístic a través de l’òpera de Mozart La flauta màgica. I, per acabar, al desembre s’ha inaugurat l’activitat familiar «El misteri del drac daurat», un joc de pistes que cada dissabte duu infants i adults a descobrir els misteris del MMCAT i les seves obres. Pel que fa a les propostes per a adults, tot l’any, un dissabte al mes, el Museu del Modernisme Català ha executat «Música al Museu», una iniciativa que consisteix a apropar la música als visitants del museu, amb un ampli i variat repertori, tant d’artistes com d’estils musicals. De febrer a maig ha tingut lloc el primer cicle de conferències i tallers Oficis del modernisme, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, cicle que gira al voltant dels oficis artesanals recuperats i desenvolupats durant l’època modernista. En aquesta primera edició els artesans presentats han estat els marqueters, mosaïcistes, vitrallers, ceramistes i escultors decoratius. Al març, el MMCAT ha celebrat el seu segon aniversari i ha inaugurat la nova col·lecció i exposició permanent amb diverses obres incorporades, des d’escultures i obres pictòriques fins a peces de mobiliari i arts decoratives. També ha publicat el nou catàleg del centre. Enguany el Museu del Modernisme Català ha pres part en la Nit dels Museus, el 19 de maig, amb una jornada de portes obertes. Museu Europeu d’Art Modern. MEAM www.meam.es 82 . 2 1 6 v i s i tants El 2011 es va inaugurar el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), una iniciativa de la Fundació de les Arts i els Artistes que se centra en l’art figuratiu contemporani dels segles XX i XXI. Ubicat al palau Gomis, un palau renaixentista en ple barri del Born, el MEAM pretén trobar un nou llenguatge contemporani que sorgeixi de la tradició per fer un salt endavant en el nou segle. Amb aquest objectiu, BARCELONA CULTURA 2012 20 i com a tret característic que el diferencia de la resta de museus d’art contemporani, el Museu Europeu d’Art Modern dóna aixopluc a artistes que practiquen l’art figuratiu, les obres dels quals no solen estar exposades en altres museus o col·leccions de fundacions, per als quals el concepte de contemporaneïtat s’identifica més amb experimentació, abstracció, videoart... L’any 2012 ha començat amb la prolongació de l’exposició «Art contemporani del segle XXI», una originalíssima col·lecció de pintura i escultura figuratives d’artistes contemporanis formada per 200 pintures i 30 escultures d’artistes de diverses nacionalitats. A partir del maig s’ha pogut veure «Et in Arcadia», organitzada en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit de la relectura del fris del temple d’Apol·lo Epicuri des d’una perspectiva contemporània, ha anat acompanyada d’un cicle de conferències al voltant dels resultats del treball del grup creador de l’exposició. Aquest any el MEAM s’ha afegit a les jornades de portes obertes de la Nit dels Museus i les Festes de la Mercè. Altres centres privats El nombre de museus d’arts visuals i disseny privats que podem trobar escampats per tota la ciutat va més enllà dels descrits fins aquí. No podem deixar de mencionar el Museu Diocesà de Barcelona, ubicat a l’edifici de la Pia Almoina, monument nacional integrat a la muralla romana. Aquest museu, que incorpora la torre i la muralla romanes, del segle IV, reuneix un fons artístic de més de 3.000 obres entre escultures, pintures, orfebreria, ceràmica i diversa indumentària religiosa; hi destaquen l’etapa visigoda, l’època romana i l’edat mitjana fins al segle XXI. En aquest apartat de centres privats també cal esmentar el Museu de la Catedral, la Fundació Alorda- Derksen o el Museu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, per citar-ne alguns. 1.2. Centres d’arts visuals i disseny 1.2.1. CENTRES PÚBLICS Palau Robert www.gencat.cat/palaurobert Titularitat: Generalitat de Catalunya 734 .450 v i s i tants El Palau Robert de Barcelona és un centre d’exposicions que disposa de més de mil metres quadrats per a les seves activitats. S’ubica en un edifici neoclàssic situat a la cruïlla entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia. L’edifici també acull l’Oficina de Turisme, que facilita informació turística i cultural de tot Catalunya. Les activitats del Palau Robert tenen continuïtat a l’edifici de les cotxeres, amb una sala reservada per a exposicions i una altra en què es programen actes i propostes de tipus cultural i social. En el transcurs del 2012 el Palau Robert ha presentat 14 exposicions, que han rebut 725.000 visites. A més, 9.450 escolars han participat en activitats educatives que s’han elaborat coincidint amb algunes d’aquestes mostres. L’exposició més important i més visitada de l’any ha estat «Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat», que ha donat a conèixer el talent i la capacitat d’innovar que Ferran Adrià ha aplicat a la gastronomia. 21 BARCELONA CULTURA 2012 A banda d’aquesta mostra, a les diverses sales i al jardí del centre s’han pogut veure altres exposicions d’interès al llarg de l’any: «Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners», «Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots», «The New York Times Magazine. Fotografies», «20 anys de Premis LUX. Una mirada a la fotografia professional», «Xavier Montsalvatge, compositor. 1912-2012», «Joan Fuster. Nosaltres els valencians. 1962-2012», «Alerta fam, prevenim- la!», «Tu ens fas bategar! Hospital Sant Joan de Déu: la ciència amb l’humanisme», «Mossos d’Esquadra. Segona República i Guerra Civil (1931- 1939)», «Avancem amb el català. 30 anys treballant per la llengua», «Castells i castellers. Patrimoni Immaterial de la Humanitat» i «Catalunya, vista pels instagramers». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB www.cccb.org Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona 3 1 3 . 472 v i s i tants El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) organitza i produeix exposicions, debats, festivals i concerts, programa cicles de cinema, cursos i conferències, fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, impulsa la investigació artística en camps com el multimèdia, potencia la recerca en el format expositiu, exporta les seves produccions a altres centres culturals, museus i entitats d’àmbit nacional i internacional, alhora que BARCELONA CULTURA 2012 22 genera debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l’espai públic i també sobre els temes que vertebren l’actualitat. Després de més de quinze anys de programació continuada, el CCCB s’ha consolidat com un pol d’atracció cultural i creativa per a la ciutat de Barcelona, per al conjunt de Catalunya i a escala internacional. Durant el 2012, el CCCB ha presentat exposicions relacionades amb el món de la imatge. L’inici de l’any ha dominat la imatge audiovisual, amb el final de l’exposició «Totes les cartes. Correspondències fílmiques», que ha mostrat les correspondències fílmiques entre diversos duets de cineastes, i l’exposició «Pantalla global», una reflexió sobre el paper de les pantalles (i el llenguatge audiovisual) en la societat dels últims anys. Després han vingut tres mostres amb domini de la fotografia; dues d’aquestes, de fotoperiodistes: «Més fotoperiodisme. Visa pour l’Image - Perpignan», amb una selecció de reportatges de la mostra de Perpinyà, i «World Press Photo 12», una mostra internacional de periodisme professional amb reportatges guanyadors d’aquest concurs i un complement sobre Samuel Aranda i les revoltes del Pròxim Orient. La tercera mostra amb domini de la fotografia ha estat una exposició d’artista que reflexionava sobre el turisme i el col·leccionisme: «Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme». Per acabar l’any, el CCCB ha traslladat el fenomen de l’avinguda del Paral·lel d’abans de la guerra, com a reflex de la societat de l’època i centre de la cultura popular, a l’exposició «El Paral·lel 1894- 1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat». En el camp de la reflexió, el CCCB ha organitzat diversos debats i conferències de temes d’actualitat. El gran debat d’aquest 2012 ha estat Virtuts, amb Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Salvador Cardús, Nancy Fraser, António Lobo Antunes i Juan Marsé, entre d’altres. En col·laboració amb Biocat, també s’ha desenvolupat amb gran èxit el debat Als orígens de la ment humana, amb la intervenció d’Ignacio Morgado i Kathinka Evers, entre d’altres. Enguany han presentat llibres al CCCB personatges de renom com ara Paul Auster, Amin Maalouf, George R. R. Martin, Paul Preston, Abraham B. Yehoshua i Teju Cole. En el transcurs de l’any també hi ha hagut espai per a diferents congressos coorganitzats, com ara les jornades Públic glocal en cultura. Ciutats globals, públic local (organitzades conjuntament amb els museus del grup articketBCN), el IX Congrés Internacional d’Ontologia o el Museum Next, el congrés europeu més important sobre xarxes socials, noves tecnologies i museus. El CCCB continua apostant pels festivals, i n’és una prova la quantitat de festivals de diferents disciplines i formats que hi han estat presents al llarg de l’any: Emergència!, Festival de Flamenco Ciutat Vella, Festival Àsia, Sónar, Hipnotik Festival, L’Alternativa, Zeppelin, The Influencers, Dies de Dansa, Drap-Art i Gandules, el cinema a la fresca de cada estiu. Aquest any s’ha provat un format nou en el camp de les arts escèniques, amb Primera Persona, i s’han incorporat dos festivals nous destinats al públic infantil i familiar, que han acompanyat el ja clàssic Món Llibre, promogut per l’Institut de Cultura: es tracta de Punto y Raya Júnior, un festival al voltant de l’art i la ciència, i el festival de literatures infantil i juvenil Flic. En l’àmbit del cinema, ha tingut continuïtat la programació de l’Xcèntric (el cinema del CCCB), les sessions de Fora de Programa i la col·laboració amb l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. 23 BARCELONA CULTURA 2012 La Virreina Centre de la Imatge www.bcn.cat/virreinacentredelaimatge Titularitat: Ajuntament de Barcelona 62 . 22 0 v i s i tants La Virreina Centre de la Imatge planteja l’exploració de la imatge com a coneixement i també com a estimulació de noves experiències culturals, i té per objectiu fonamental trobar una identitat pròpia en la xarxa d’espais de Barcelona. En la seva programació inclou la fotografia, l’audiovisual, els espots electorals, l’edició de llibres, els festivals literaris, les xerrades, la documentació digital o la literatura expandida en l’era de la imatge. Al llarg del 2012 La Virreina Centre de la Imatge ha programat exposicions i activitats complementàries en dues sales del Palau de la Virreina: les sales de la planta noble i les sales de la planta baixa (Virreina Lab). A les sales de la planta noble s’hi han mostrat els diferents treballs d’artistes internacionals. En primer lloc, l’exposició «Iñaki Bonillas. Arxiu J. R. Plaza», del fotògraf mexicà Iñaki Bonillas, que ha presentat les instal·lacions i els dispositius visuals que l’artista ha creat a partir de la intervenció de l’arxiu fotogràfic del seu avi matern, José María Rodríguez Plaza. Posteriorment, l’exposició «Número tres. De la casa a la fàbrica», projecte del Centre National des Arts Plastiques de França, a partir d’una selecció d’obres de la seva important col·lecció i de la pel·lícula Número dos, de Jean-Luc Godard. Finalment, s’han mostrat els treballs de dos israelians: Miki Kratsman i Aïm Deüelle Lüski, dos artistes que treballen de maneres diferents al voltant del conflicte entre Israel i el poble palestí. «Tal qual. A l’entorn de la fotografia de Miki Kratsman» mostra el recorregut de més de vint anys de Kratsman com a fotoperiodista per la realitat diària de la lluita dels palestins contra l’ocupació. «Aïm Deüelle Lüski. Imatges residuals. Fotografia documental en temps obscurs» és una aproximació a la figura de Deüelle Lüski a través de sis càmeres construïdes pel mateix artista. D’altra banda, a les sales de Virreina Lab s’hi han instal·lat projectes propis en homenatge a personalitats cabdals del món de la cultura. «Emanuel Pimenta. Imatges del silenci» és una exposició d’homenatge dedicada a John Cage en el centenari del seu naixement que ha mostrat les fotografies i partitures tridimensionals d’Emanuel Pimenta, qui va col·laborar amb Cage en multitud d’ocasions. L’exposició dedicada a la figura del filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig ha dut per títol «Arnau Puig. Pensar la imatge». A Virreina Lab s’han mostrat propostes que han tingut una gran afluència de públic, com ara l’exposició «De la Factory al món: fotografia i la comunitat de Warhol». Així mateix, Virreina Lab ha acollit diverses iniciatives organitzades per altres institucions vinculades al món de la imatge, com és el cas d’activitats de festivals com Ojo de Pez, Screen Festival o el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, l’exposició de cartells de concerts presentada per Flatstock, dins de San Miguel Primavera Sound, o l’exposició de cartells de l’artista Michal Batory, en el marc del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. Gairebé totes les exposicions d’aquest 2012 han anat acompanyades de diversos actes paral·lels: taules rodones, visites comentades, projeccions de pel·lícules, etc. BARCELONA CULTURA 2012 24 La Capella www.bcn.cat/lacapella Titularitat: Ajuntament de Barcelona 57 .755 v i s i tants La Capella, un edifici del segle XV que forma part del conjunt arquitectònic de l’antic Hospital de la Santa Creu, és l’espai que l’Institut de Cultura de Barcelona dedica a la creació emergent. Els darrers anys la seva activitat s’ha centrat en l’organització d’exposicions, amb l’objectiu d’apropar al públic les propostes més innovadores dels artistes de la ciutat. BCN Producció és el projecte central de la programació de La Capella. L’objectiu que persegueix és potenciar la participació dels artistes i professionals del sector, seleccionats per un jurat independent a partir de convocatòries públiques. L’activitat de La Capella de l’any 2012 s’ha centrat en la consolidació d’aquesta iniciativa. En l’edició d’enguany s’hi han afegit dues modalitats noves: una exposició a càrrec d’un comissari i un projecte d’investigació. BCN Producció es va iniciar el 2006 i ha anat evolucionant fins a oferir tres exposicions individuals a la Sala Gran de La Capella, tres a l’Espai Cub, dos projectes deslocalitzats, un projecte de comissariat i un altre de recerca. Amb les dues modalitats noves d’aquest any, BCN Producció ha produït 10 projectes de característiques molt diverses, que han estat triats per un jurat independent format per Alex Brahim (comissari independent), Soledad Gutiérrez (conservadora d’exposicions temporals del MACBA) i Joan Morey (artista) en funció de la seva qualitat. Tot i que l’objectiu no era donar una visió exhaustiva del panorama emergent de la ciutat, els projectes seleccionats han donat com a resultat una tria variada de llenguatges i de propostes del paisatge artístic de la ciutat. Aquests 10 projectes s’han presentat al llarg del segon semestre. Durant la primera part de l’any s’ha pogut veure «ClaResil 2012mg», una proposta de diversos artistes que ha inclòs una exposició i quatre actes en diversos formats, i les exposicions «Artesans. Construccions col·lectives de l’espai social», en el marc del programa Idensitat, en col·laboració amb l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, i «Idensitat-5. Ciutats intervingudes». Idensitat és un projecte d’art que es desenvolupa en diferents ciutats; constitueix una plataforma de producció i investigació en xarxa, que actua des de la producció artística per experimentar noves formes d’implicació i interacció en diferents espais socials. Idensitat ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2012 d’arts visuals per l’exposició «Idensitat-5. Ciutats intervingudes». El jurat ha destacat l’eficàcia d’aquesta plataforma de formació, recerca i producció, per la seva contribució al debat sobre el paper de les pràctiques artístiques en l’esfera pública i per la seva contribució a la projecció internacional de la producció artística de la ciutat. A banda de l’activitat habitual en el camp de l’art contemporani, aquest 2012 La Capella ha estat un any més un dels escenaris principals del festival BCNegra. (Trobareu informació del BCNegra en l’apartat «Festivals literaris» del capítol 8.) 25 BARCELONA CULTURA 2012 Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona http://centredart.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 1 0 . 2 3 6 v i s i tants El 27 de setembre del 2012 el Centre d’Art Contemporani de Barcelona ha iniciat la seva activitat al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu. En una primera fase l’espai expositiu del centre ocupa uns 600 metres quadrats. El Centre d’Art Contemporani de Barcelona neix amb l’objectiu de promoure la producció, la difusió i l’exhibició de projectes artístics contemporanis de creadors del context local i internacional. A l’exposició inaugural, «Això no és una exposició d’art, tampoc», ja hi ha presents algunes de les línies essencials d’aquest projecte: afavorir la producció de propostes específiques, donar espai al diàleg entre disciplines, generacions i contextos i respondre a les noves formes de crear i compartir la cultura. Es tracta d’una mostra col·lectiva comissariada per David G. Torres i dedicada a la performance, en què diversos artistes articulen les seves expressions davant del públic i en temps real en una conjunció de narratives i formats on el més important no és l’obra final sinó el seu procés de construcció. L’exposició té en compte les noves formes de distribuir i consumir la cultura: més que una exposició, és un cicle de performances, un pòster i una pàgina web que funciona com a arxiu. A més de l’exposició, el Centre d’Art Contemporani de Barcelona ha programat un cicle de performances i un altre de documentals. Arts Santa Mònica www.artssantamonica.cat Titularitat: Generalitat de Catalunya 1 1 7 . 8 92 v i s i tants Ubicat en un singular edifici de la Rambla de Barcelona, l’Arts Santa Mònica és un espai de diàleg de diverses disciplines de la creació artística contemporània amb la ciència, el pensament i la comunicació. El centre acull simultàniament diverses exposicions en els seus diferents espais i munta un gran nombre d’activitats, com ara debats, tallers familiars, videoinstal·lacions, propostes escolars, visites guiades a les exposicions, xerrades, projeccions audiovisuals, conferències, sessions de videoart, presentacions de llibres, concerts, rutes literàries... Molts d’aquests actes s’enregistren i poden ser seguits a través del lloc web de l’Arts Santa Mònica amb el sistema de reproducció en temps real. Les exposicions més remarcables del 2012 han estat «Once upon a time the screen. Del vídeo monocanal a l’univers del cinema. Col·leccions dels FRAC a França 1982-2012», una selecció retrospectiva de les obres més representatives del videoart del FRAC (el fons regional d’art contemporani de França); «Rémi Ochlik, fotoperiodista. Les primaveres BARCELONA CULTURA 2012 26 àrabs, 2011», una exposició homenatge al fotògraf francès Rémi Ochlik, assassinat a Síria, que consta de 55 fotografies preses pel fotògraf durant les primaveres àrabs a Tunísia, Egipte, Líbia i Síria; «En un desordre absolut. Art contemporani rus. Premi Kandinski (2007-2012)», una mostra que presenta els artistes més rellevants de les cinc edicions del Premi Kandinski, el premi independent més reconegut i considerat de Rússia, i apropa les tendències més significatives de l’art contemporani rus; «Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012)», exposició que fa un repàs a la dansa feta a Catalunya i que gira entorn de la instal·lació De cos present, del cineasta Isaki Lacuesta, en què es poden veure diverses gravacions a set coreògrafs intèrprets ben diferents: Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Maria Muñoz, Sol Picó, Andrés Corchero, Thomas Noone i Marta Carrasco, i, finalment, «Raimon. Al vent del món», presenta la biografia més íntima i pública de Raimon amb motiu del 50è aniversari de la primera actuació del cantautor valencià a Barcelona, amb la intenció de donar a l’artista una dimensió més internacional i apropar-lo a les noves generacions. A banda de les exposicions, cal assenyalar que del 20 al 23 d’abril ha tingut lloc la tercera edició de l’Arts Libris, la fira internacional del llibre i edicions d’art, fotografia i disseny a Barcelona. Aquest 2012 ha rebut més de 10.000 visitants. (Trobareu informació de l’Arts Libris en l’apartat «Fires i salons» del capítol 4.) Una altra iniciativa que s’ha de subratllar són les III Jornades Filosòfiques. Enguany aquest cicle de reflexions ha anat a càrrec del pensador Jean-Luc Nancy i, amb el títol L’ateisme en comú. La creativitat metafísica de les societats modernes, s’ha dedicat a la idea d’un món sense déu. 1.2.2. CENTRES PRIVATS CaixaForum http://obrasocial.lacaixa.es/ nuestroscentros/caixaforumbarcelona/ caixaforumbarcelona_ca.html 97 1 . 1 0 1 v i s i tants CaixaForum és el Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” a Barcelona i està ubicat en un edifici emblemàtic de la ciutat, l’antiga fàbrica Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch, exemple de l’arquitectura modernista industrial. Amb l’objectiu d’apropar la cultura a la societat, CaixaForum Barcelona ha esdevingut una plataforma de divulgació coherent amb les inquietuds socials actuals i potencia el valor de la cultura com a element d’integració social. L’any 2012, CaixaForum Barcelona ha celebrat el seu desè aniversari i ha rebut més de 971.000 visitants. Amb aquesta xifra, el centre supera els 8 milions de visitants des de la seva obertura, l’any 2002. Al llarg de l’any, el centre ha desenvolupat una extensa programació d’activitats per a tots els públics: exposicions d’art de diferents èpoques i cultures i de diverses especialitats, amb actes complementaris com ara conferències, concerts, cinema, espectacles, tallers, visites comentades per a tot tipus de públic i col·lectius, i cafès tertúlia per a la gent gran. D’entre totes aquestes activitats, les que han registrat més afluència de públic han estat les dues exposicions simultànies realitzades per commemorar els 10 anys d’existència de CaixaForum Barcelona: «Goya. Llums i ombres», amb més de 293.000 visitants, i «Delacroix (1798- 1863)», que ha arribat als 232.000 visitants. Altres propostes expositives concorregudes de l’any han estat 27 BARCELONA CULTURA 2012 «Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark», que ha tancat les portes amb 203.000 visitants, i «Bestué-Vives. Accions a l’univers. Col·lecció d’art contemporani Fundació “la Caixa”», amb més de 163.000 visitants, mostra entorn de l’obra de dos dels artistes joves catalans amb més projecció internacional: David Bestué i Marc Vives. Les activitats dirigides al públic escolar i familiar són, com cada any, propostes prioritàries de CaixaForum. En la programació educativa s’ofereixen programes dedicats a l’educació en valors, a la cooperació, al respecte en la convivència, tallers de música, arts plàstiques i cultura visual, literatura, teatre i visites dinamitzades i escolars a les diferents exposicions i a l’edifici modernista de CaixaForum. Dels més de 6.500 grups que el 2012 han passat per CaixaForum, 2.822 han estat grups escolars. Un any més, les «Nits d’estiu» del CaixaForum s’han convertit en un referent de l’oci cultural de Barcelona. Durant els mesos de juliol i agost les nits dels dimecres s’omplen de concerts, espectacles de dansa, recitals poètics, sessions de cinema i multimèdia i visites nocturnes a les exposicions i a l’edifici modernista. Aquest 2012, per les «Nits d’estiu» hi han passat més de 26.000 ciutadans. Com a novetat d’enguany, CaixaForum ha incorporat a la seva programació habitual el cicle DNIT. L’últim divendres de cada mes, el públic jove i les últimes tendències en música, electrònica, instal·lacions interactives i trobades amb artistes protagonitzen les nits de CaixaForum. El programa d’activitats del centre s’ha completat amb cicles de literatura, pensament, història, projeccions de cinema, propostes multimèdia, concerts, arts escèniques, arts de carrer, i amb la participació en iniciatives especials vinculades a esdeveniments de la ciutat, com la Nit dels Museus i Montjuïc de Nit. En resum, han estat 19 exposicions i més de 600 activitats i 2.400 sessions les que s’han dut a terme en el transcurs del 2012 a CaixaForum Barcelona per apropar la cultura a públic de tota mena i de totes les edats. La Pedrera www.lapedrera.com 86 1 . 5 83 v i s i tants La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular d’Antoni Gaudí, construït entre el 1906 i el 1912 i declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya - La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. L’exposició permanent de La Pedrera ha acollit durant el 2012 gairebé 862.000 visitants, un 70 % dels quals correspon a visites individuals, un 11 %, a visites en grup, i un 18 % ha utilitzat alguna de les promocions en col·laboració amb institucions públiques (Bus Turístic, Barcelona Card, Ruta del Modernisme...). Les exposicions temporals programades l’any 2012 han estat «Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!», «Artigas. L’home del foc» i «Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX», i han rebut un total de 135.507 visitants. «Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!» presenta una reflexió sobre la funció, els límits i el destí de l’art davant l’excés, l’acumulació i el BARCELONA CULTURA 2012 28 vagareig de tantes obres. La mostra «Artigas. L’home del foc» constitueix una oportunitat per aproximar-se al treball de Josep Llorens Artigas, un dels principals renovadors de l’art ceràmic occidental, i comprendre i valorar la importància de les seves aportacions fonamentals. Finalment, «Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX» presenta sis obres cabdals (set, si tenim en compte la mateixa Pedrera) de l’arquitectura de principis del segle XX que, com La Pedrera, van obrir nous camins en el debat arquitectònic, en un moment en què es començaven a assentar les bases de l’arquitectura moderna. A banda de les exposicions, al llarg del 2012 La Pedrera ha suggerit activitats molt diverses per a públic general, familiar i especialitzat amb un total de gairebé 26.500 assistents. Entre aquestes propostes sobresurten els cicles de dansa i de música, com el «Dansa ara», amb quatre noves creacions innovadores de dansa contemporània, i les «Nits d’estiu a La Pedrera», amb el seu clàssic format de visita a La Pedrera i concert amb copa al terrat, i que aquesta edició s’ha ampliat amb tres concerts cada setmana. En l’àmbit de la música clàssica s’ha inaugurat una nova proposta per als joves talents musicals: «Residències musicals», una plataforma a través de la qual, el tercer diumenge de cada mes a La Pedrera, els músics poden mostrar tota la seva versatilitat i alhora contribuir a la projecció de la seva carrera. L’acte literari principal ha estat el recital de poesia Una música de cavalls negres, amb poemes d’Albert Roig, en el marc del XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. En el camp del cinema i del teatre, ha tingut lloc la segona edició del cicle «Cinema català en projecció» i s’ha inaugurat el cicle d’arts escèniques «Noves escenes, noves mirades», que té l’objectiu de convertir La Pedrera en un punt de trobada i de confluència interdisciplinàries. En una nova col·laboració amb el festival DocsBarcelona, enguany també s’han acollit les sessions per a escoles. Les dues noves edicions de primavera i tardor del cicle «Converses a La Pedrera» han tornat a reunir grans personalitats del pensament i les arts. En l’àmbit de les activitats familiars, cal remarcar la Festa Pallasso! Memorial Joan Busquets, una jornada plena de propostes educatives i divertides entorn del món dels pallassos a través de contes, tallers, espectacles i jocs. I aquest any s’ha tornat a presentar el musical educatiu de La Pedrera Un cau de mil secrets. Dins dels actes de celebració del centenari de La Pedrera, sobresurten la performance de dansa col·lectiva Emocions en moviment, la festa popular gegantera, el concert de Jordi Savall i el concert de l’Escolania de Montserrat. Finalment, pel que fa a les activitats dirigides a persones amb capacitats sensorials diferents, s’han inaugurat tallers per al col·lectiu de persones sordes, entre els quals cal posar en relleu «Escolta les mans! Taller de Dactilologia» i «Accedeix a la cultura! Taller d’habilitats socials». 29 BARCELONA CULTURA 2012 Altres centres d’exposicions Barcelona acull una quantitat inabastable de centres d’exposicions privats que completen el panorama de les arts visuals de la ciutat. En aquest apartat esmentem alguns d’aquests centres. La Fundació Foto Colectania el 2012 ha continuat amb la tasca iniciada el 2002 amb l’objectiu de promoure la fotografia i el col·leccionisme de fotografia, i investigar els autors i les col·leccions que aporten visions diferents. Les exposicions i activitats desenvolupades al llarg del 2012 han anat encaminades a fomentar la fotografia com a disciplina creativa i a acostar-se als diferents tipus de públic, i han estat seguides per 14.650 visitants. La programació d’exposicions temporals ha combinat una selecció fotogràfica de la col·lecció de Martin Z. Margulies, considerada una de les millors del món («L’estatge de l’home»), una exposició de videoart, amb vídeos procedents de la mateixa col·lecció («Chorus»), i una mostra dedicada al fotògraf català Leopoldo Pomés («Barcelona 1957»). També s’han fet actes paral·lels a les exposicions, com la presentació del llibre Barcelona 1957, de Leopoldo Pomés, o el cicle «El projector» (sessions mensuals amb projeccions de fotografia contemporània), entre d’altres. Enguany ha calgut adequar les fotografies de la col·lecció de Foto Colectania per prestar-les a altres institucions de Catalunya i l’Estat espanyol que les han sol·licitat per incloure-les a les seves programacions i exposicions col·lectives. Finalment, cal assenyalar que aquest 2012 la Fundació Foto Colectania ha rebut el premi Bartolomé Ros, atorgat pel festival PhotoEspaña, a la millor trajectòria de fotografia. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) està situat en un edifici del 1962 projectat per Xavier Busquets. L’edifici presenta dos elements emblemàtics, la façana i la sala Picasso, que mostren uns esgrafiats de Pablo Picasso inspirats en aspectes populars d’arrel mediterrània: gegants, tres tombs, la sardana... El COAC pretén difondre l’arquitectura i la tasca dels arquitectes i apropar- los a la societat. Amb aquest objectiu, programa exposicions, jornades, conferències i altres activitats, que en el transcurs del 2012 han atret gairebé 10.000 ciutadans. Durant el 2012, ha presentat 19 exposicions, d’entre les quals destaquen «Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 50 anys al cor de Barcelona», mostra commemorativa que repassa els moments més emblemàtics de la seu barcelonina del Col·legi, i «El quadern dels inicis. Mario Corea», un recorregut per l’obra professional de l’arquitecte al llarg dels 50 anys del seu estudi. El COAC, amb la voluntat de contribuir al debat arquitectònic, aquest any ha organitzat 56 conferències, jornades i taules rodones sobre urbanisme, política i arquitectura, etc. D’altra banda, com a agent divulgador i també generador de coneixement, ha acollit congressos i festivals, com el Segon Congrés Internacional de Bioarquitectura, el Festival Internacional d’Arquitectura eme3, el Curset de Patrimoni Arquitectònic, la 7a Biennal Europea de Paisatge, el cicle de cinema Ecumenópolis (que ha mostrat 11 documentals centrats en processos d’urbanització i transformació de ciutats contemporànies amb la voluntat de fomentar el debat i el diàleg entre els assistents) i la sisena edició de l’Arquinset, la Setmana d’Arquitectura (trobareu informació de l’Arquinset en l’apartat «Festivals d’arts visuals» del capítol 8). L’Espai VolART i l’Espai VolART 2 de la Fundació Vila Casas estan concebuts per oferir mostres de caràcter temporal BARCELONA CULTURA 2012 30 amb l’objectiu de promocionar l’art dels artistes que componen el fons de la col·lecció Vila Casas, referent de l’art català contemporani. En el transcurs del 2012 gairebé 6.800 persones han visitat aquest centre. L’Espai VolART ha comptat amb mostres d’artistes diversos i clars exponents de l’art actual, com ara Josep Cisquella, Francesc Artigau i Víctor Pérez-Porro, a banda de l’exposició realitzada amb motiu del Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot i la mostra «Patrim’11», una selecció d’obres d’alumnes del darrer curs de belles arts de la Universitat de Barcelona. A l’Espai Volart 2 s’ha exercit una tasca de recuperació històrica intensa amb la mostra de Romà Vallès, exponent rellevant del moviment informalista català, i la de Javier Vilató «Vilató (1921-2000). Barcelona-París. El camí de la llibertat», una exposició que ha ocupat cinc entitats museístiques i culturals de la ciutat: el Museu Picasso, el Museu Frederic Marès, la Galeria Joan Gaspar, la Sala Dalmau i la Fundació Vila Casas. L’Espai VolART 2 també ha acollit un conjunt d’obres de gran format de l’artista Daniel Enkaoua, artista de renom i projecció internacional, i els debats entorn de la salut i l’opinió pública Opinión Quiral, molt celebrats. Tots dos espais han estat focus de diverses visites guiades tant per a adults com per a estudiants de totes les edats. En el cas de les escoles, dos grups de primària de l’escola École Française Ferdinand de Lesseps han tingut l’oportunitat de compartir tota una experiència estètica i didàctica amb l’artista Daniel Enkaoua. Fundat el 1903, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) s’ha convertit en un dels centres de referència de l’arquitectura i del disseny de Barcelona. Enclavat a l’antic Convent dels Àngels, el FAD disposa d’una sala d’exposicions i d’altres espais on al llarg de l’any es desenvolupen un bon grapat d’activitats culturals, com ara conferències, presentacions, trobades, tallers, etc. L’ADI-FAD, l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny, ha convocat aquest 2012 la 35a edició dels Delta, els prestigiosos premis que reconeixen el millor disseny de productes distribuïts en el mercat espanyol. Els Premis Delta s’han convertit en un referent internacional en l’àmbit del disseny industrial i en una plataforma de difusió dels principals avenços tècnics i conceptuals que tenen lloc en el sector. Una altra iniciativa d’èxit d’enguany ha estat la segona edició del FADfest, la gran cita anual del disseny, un aparador per descobrir les millors propostes de l’any en arquitectura, interiorisme, disseny gràfic, publicitat, disseny industrial, artesania, art i moda. Exposicions, un congrés sobre disseny obert i creativitat compartida i un cicle de disseny i cinema són algunes de les activitats que s’hi han dut a terme. (Trobareu informació del FADfest en l’apartat «Festivals d’arts visuals» del capítol 8.) 1.2.3. GALERIES D’ART Les associacions més representatives del sector de les galeries d’art cada any promouen conjuntament diverses iniciatives, com ara els Premis GAC - Nit del Galerisme, Tardor Art i la celebració de l’inici de temporada de les galeries d’art de la ciutat. El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), l’associació de galeristes d’art més nombrosa de Catalunya, encapçala l’organització dels Premis GAC - Nit del Galerisme i de Tardor Art, totes dues propostes amb la col·laboració de l’Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya i les associacions Art Barcelona i Art Catalunya. El 2012 els Premis GAC han recaigut en galeries, mitjans de comunicació, crítics d’art, comissaris d’exposicions i artistes com Galería Soledad Lorenzo, 31 BARCELONA CULTURA 2012 Elena Vozmediano, Vicent Todolí, Art Nexus, Han Nefkens i Antoni Vila Casas, entre d’altres. A més, han atorgat un premi honorífic a Richard Hamilton, en reconeixement a la seva aportació al món de l’art i la seva relació amb les galeries d’art catalanes. Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. GGAC www.galeriescatalunya.com El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) és l’associació vinculada al mercat de l’art que compta amb més membres dins de l’Estat espanyol. La seva funció és la protecció i promoció de les galeries agremiades i, per extensió, del sector, i té com a finalitat específica integrar- se en el teixit social per rellançar el prestigi del món galerista. A banda de les iniciatives esmentades més amunt, el GGAC edita, en coordinació amb Turisme de Barcelona, una guia de les galeries d’art, que es distribueix per tota la ciutat, i a la xarxa té activa Artícula, una fira virtual d’art permanent que representa la gran multiplicitat artística integrada en les galeries que constitueixen el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i que serveix per promoure les propostes de les galeries agremiades. Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya. GIC L’Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya (GIC) reuneix les galeries capdavanteres pel que fa a l’art contemporani de Catalunya. Amb seu establerta a Barcelona, el GIC treballa activament per difondre les creacions més recents dels artistes representats pels associats. Amb un espai expositiu aproximat de 2.500 metres quadrats entre tots els membres de l’associació, les galeries del GIC treballen amb artistes de gran renom internacional, com ara Antoni Tàpies, Joan Brossa, Ignasi Aballí o Dora García. També es dóna especial importància a la representació d’artistes internacionals, amb noms com Jana Sterbak, Stephan Balkenhol, Hans-Peter Feldmann, Kendell Geers o David Maljkovic, entre d’altres. Els membres associats del GIC representen un total de 126 artistes, i cobreixen un ventall ampli, tant generacional com de procedència. Com a associació, al llarg del 2012 el GIC ha participat activament en l’entramat artístic de la ciutat oferint mostres d’art de manera gratuïta i regular i efectuant trobades per apropar l’art i donar eines al gran públic per familiaritzar-se amb la creació contemporània. BARCELONA CULTURA 2012 32 Art Barcelona www.artbarcelona.es Des de la seva fundació l’any 1990, Art Barcelona treballa en el descobriment, la defensa i la divulgació de l’art contemporani. Es tracta de la primera associació de galeries d’art contemporani que es va crear a l’Estat espanyol i reuneix les galeries més emblemàtiques de Barcelona. La feina feta des de les galeries d’Art Barcelona ha donat a conèixer internacionalment molts dels artistes contemporanis més reconeguts de Catalunya, i també ha presentat la ciutat de Barcelona a molts dels creadors estrangers més notoris del panorama actual. Art Catalunya www.artcatalunya.cat L’associació Art Catalunya va constituir-se al gener del 2002 unint un grup de galeries catalanes interessades a dinamitzar la creativitat i a difondre l’art contemporani per la ciutat de Barcelona i per diferents comarques. El 2012 aquesta associació de galeries ha complert 10 anys i, per celebrar l’aniversari, les galeries associades s’han posat d’acord per presentar l’obra d’artistes de renom en una exposició itinerant que ha visitat la Biblioteca de la Generalitat de Lleida, la Galeria d’Art Carme Espinet, de Barcelona, l’Espai G d’Art, de Terrassa, el Centre d’Art Cal Talaveró, de Verdú, i la Galeria Antoni Pinyol, de Reus. Una altra iniciativa que organitza aquesta associació cada any, al juny, és la Festa de l’Art a les Galeries, un acte d’atracció i trobada del públic, els galeristes i el món de la cultura en general. El dissabte 9 de juny del 2012 les galeries han obert les portes des de les 5 de la tarda i fins a la mitjanit i, a més de l’exposició de les obres, han creat un itinerari de silenci dins de cada galeria, un recorregut sensorial a partir d’una imatge, de poemes, d’un text o d’una peça musical. També s’han dut a terme altres activitats especials, com tertúlies, xerrades i performances. En aquesta festa es convida a participar totes les galeries de Catalunya; enguany hi han pres part 80 galeries de tot el país. Art Catalunya també forma part de l’organització dels Premis GAC i de Tardor Art. Altres galeries i espais La consolidació de galeries i espais híbrids és un altre dels fenòmens que marquen l’any 2012. Galeries comercials amb perfils peculiars, més aviat polivalents, com ara la Galeria Alegria, La Pan Barcelona, The Private Space, Eat Meat Raw Gallery o CIS Art Lodgers, marquen la nova generació. La Galeria Alegria configura una particular programació destinada a satisfer aquells que busquen en l’art contemporani un espai per gaudir i reflexionar sense haver de renunciar a un cert sentit de l’humor i a una plasticitat sense complexos. Gestionada per un equip d’artistes i amb seus a Xangai i Berlín sota el nom de Pantocrator, La Pan Barcelona és un espai autònom per a la producció, exposició i discussió de l’art contemporani. El seu programa vol estimular el discurs sobre l’art del nostre temps. Situat en una nau industrial del Poblenou, The Private Space és un gran espai amb una galeria expositiva, una botiga cafè, un segell editorial propi i una sofisticada impremta. Neix amb la finalitat de donar suport a la producció i difusió de múltiples 33 BARCELONA CULTURA 2012 projectes, especialment a través del seu espai expositiu i el seu sistema d’impressió per encàrrec, el qual permet donar viabilitat a tot tipus de treballs editorials i gràfics. Eat Meat és una associació cultural que té l’objectiu de fomentar, desenvolupar i divulgar projectes artístics locals i internacionals des de la seva seu al barri de Gràcia de Barcelona: Eat Meat Raw Gallery. Un programa d’exposicions bimensual i diverses activitats paral·leles i puntuals han aconseguit fer d’aquest espai una plataforma de divulgació estètica de referència per a la creació visual més arriscada de la ciutat. Finalment, CIS Art Lodgers és una galeria nòmada d’art contemporani, pionera a Barcelona. Parteixen de la creença que l’exposició és un dispositiu perceptiu on s’estableix un diàleg entre l’obra i l’espai on s’inscriu, i per això proposen utilitzar un espai específic per a cada exposició, i així crear una xarxa de relacions i espais de col·laboració amb galeries, institucions, museus, empreses i professionals del disseny de casa nostra i de l’estranger. Amb relació a les galeries d’art, cal mencionar la nova edició de Swab Barcelona, la Fira Internacional d’Art Contemporani, de la qual trobareu més informació al capítol 8. 1.3. PROGRAMA Fàbriques de creació DE BARCELONA Hangar www.hangar.org Hangar és un centre de producció i experimentació d’arts visuals fundat el 1997 per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya per donar suport a creadors i artistes i oferir serveis que s’adaptin a les necessitats de producció que sorgeixen en el món de la creació. Es troba situat en un edifici del recinte de Can Ricart, al barri del Poblenou. El 2012 han finalitzat les obres d’ampliació del centre, la qual cosa ha permès engegar nous espais i nous serveis: la nau Ricson, destinada essencialment a plató polivalent; la nau Microfugas, que inclou els laboratoris; una nova zona per a les oficines, i un espai compartit, pensat per a professionals independents de sectors diversos. Respecte a la nau original, se n’ha renovat la teulada, intervenció que ha servit per adequar unes instal·lacions deteriorades. Un altre dels canvis més significatius en la infraestructura d’Hangar ha estat el ple funcionament de la residència d’artistes, que ha acollit creadors nacionals i internacionals, i que ha facilitat col·laboracions i coproduccions entre ells. La residència ha obert una nova via d’internacionalització del projecte: posa a l’abast residències integrals a artistes estrangers que necessitin els serveis, l’allotjament i el context de què disposa el centre per desenvolupar el seu projecte de recerca o producció artística. La primera convocatòria d’aquest tipus de residència s’ha obert al setembre del 2012 per al primer semestre del 2013. Pel que fa a l’activitat dels artistes residents, cal mencionar la participació en l’exposició col·lectiva «El convit» a Can Felipa, amb Antoni Miralda; el conveni entre la distribuïdora Hamaca i Hangar segons el qual els treballs audiovisuals realitzats pels residents s’inclouen al catàleg de la distribuïdora (amb l’objecte de facilitar-ne la difusió), i l’organització d’un programa anual específic de vídeos d’artistes residents als cinemes Maldà, enguany amb el títol Contra-distanciaments, a càrrec de Cristina Garrido. Amb la finalitat de millorar els serveis que ofereix als creadors, Hangar ha BARCELONA CULTURA 2012 34 obert les portes a la creació sonora, amb el programa Hangar Sonor, que inclou el projecte resident Befaco, i amb la signatura d’un conveni amb el Màster d’Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, que obre un espai de debat, creació i presentació pública de projectes sonors. En l’àmbit de la recerca artística, el 2012 Hangar s’ha incorporat a dos projectes europeus: Addicted2Random, que investiga les connexions entre el passat musical europeu i la música contemporània generada per ordinador, i Soft Control: Art, Ciència i Tecnologia de l’Inconscient, que ens apropa a un marc de treball en el qual la producció científica i la producció cultural comparteixen coneixement, metodologies i models d’experimentació i pensament crític. Dins del projecte experimental Grid_Spinoza, impulsat per Hangar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), s’ha elaborat amb èxit un programa de visites temàtiques a diversos laboratoris del PRBB, amb l’objectiu d’explorar els processos i les metodologies de recerca artística i científica. Un altre avanç important de Grid_Spinoza és el fet que ha estat present en entorns nacionals i internacionals de debat professional sobre recerca artística, com ara l’Screen Festival o el simposi MutaMorphosis: Tribute to Uncertainty, que ha tingut lloc a Praga al desembre. Hangar ha continuat prenent part activa en iniciatives relacionades amb la creació contemporània més emergent de la ciutat, ha mantingut la col·laboració amb les produccions de la Sala d’Art Jove o de BCN Producció, i ha seguit acollint activitats de col·lectius independents, com Escena Poblenou o la Muestra Marrana. Altres aspectes, com la col·laboració en les taules de treball del mapa creatiu del Poblenou, l’activa participació als Tallers Oberts o la col·laboració amb associacions cíviques del barri com Apropem-nos, reafirmen la vinculació del centre amb l’estructura social i productiva més propera. En termes de comunicació, Hangar ha començat l’any estrenant nou web amb l’objectiu de presentar la diversitat de serveis, àmbits de treball i iniciatives del centre. La nova interfície, dissenyada per Folch Studio, ha estat premiada amb el Laus Plata 2012 en la categoria de web i mitjans digitals. La Escocesa www.laescocesa.org La Escocesa és un centre de creació artística, enfocat principalment a les arts visuals, gestionat per l’Associació d’Idees, que posa a la disposició de la comunitat artística espais de treball a preus assequibles. A més, aquesta associació duu a terme un treball de gestió cultural amb l’objectiu de fomentar la producció dels seus artistes residents, generar intercanvis amb altres centres i intervenir en la vida cultural del barri i de la ciutat. Durant l’any 2012 La Escocesa ha realitzat activitats de tipus ben variat, algunes d’adreçades a la promoció i projecció dels artistes residents i altres de dirigides al públic en general. Entre les iniciatives dirigides als artistes residents, cal posar en relleu les beques concedides: dues beques de producció i exhibició i tres beques d’intercanvis artístics amb centres internacionals (a Anglaterra i a Bulgària), i la publicació de diversos llibres d’artista a la mateixa impremta de La Escocesa. Quant a les activitats adreçades al públic, s’ha de destacar la coordinació i la participació de La Escocesa als Tallers Oberts i la presència en 35 BARCELONA CULTURA 2012 festivals com el 48H Open House BCN o l’Screen Festival. (Trobareu informació d’aquests dos festivals en l’apartat «Festivals d’arts visuals» del capítol 8.) Aquest any ha tingut lloc el I Festival de Murals de La Escocesa, que ha comptat amb diversos artistes muralistes internacionals, i amb actuacions musicals i una taula rodona en què han intervingut professionals del món de la cultura. El projecte Scottish Wall, un espai per al desenvolupament de propostes de pintura mural i grafit, ha acollit diverses iniciatives de caràcter públic amb la finalitat de desenvolupar l’art mural i involucrar diferents artistes i gent del barri del Poblenou; el resultat s’ha exhibit a l’exposició «El Convit», a Can Felipa. Al llarg de l’any també s’han organitzat diversos cursos i tallers impartits per artistes de La Escocesa: dibuix i il·lustració, il·lustració experimental, dibuix i performance... A final d’any s’ha instal·lat l’exposició anual dels artistes de La Escocesa, en què tots els artistes del centre han exposat la seva obra en el nou espai expositiu del centre. BARCELONA CULTURA 2012 36 37 BARCELONA CULTURA 2012 Capítol 2. Història i memòria BARCELONA CULTURA 2012 38 39 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 40 2.1. Museus d’història, arqueologia i etnologia 2.1.1. CENTRES PÚBLICS Museu d’Història de Barcelona. MUHBA www.museuhistoria.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 548 .783 v i s i tants a l s e s pa i s muse í s t i c s 3 1 5 . 54 1 v i s i tants a l s e s pa i s d ’ interè s patr imon ia l El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) està integrat per diversos espais que reuneixen més de 2.000 anys d’història, en un dels patrimonis d’història urbana més grans d’Europa. L’objectiu del MUHBA és conservar el patrimoni històric de Barcelona, estudiar-lo i documentar-lo amb el màxim rigor, i divulgar-lo entre els seus visitants. Durant el 2012 el MUHBA ha aprofundit en l’articulació del discurs museístic a través de diversos formats expositius i explicatius que inclouen espais museïtzats, exposicions, visites, itineraris, guies d’història urbana, publicacions, jornades i debats. En l’àmbit de la patrimonialització, s’ha posat en valor l’espai de la porta de mar i les termes portuàries de Bàrcino, s’ha renovat la inscripció de la làpida dedicada al rabí Xemuel ha-Sardí i s’ha impulsat la recerca arxivística i documental sobre l’estructura urbana del Call amb vista a la renovació museística de l’espai MUHBA El Call. Han continuat les obres de sanejament i consolidació de la fàbrica Oliva Artés, els treballs previs per reparar l’estructura de la sala de calderes de Fabra i Coats i les obres a la Casa de l’Aigua. La intervenció a l’espai patrimonial del turó de la Rovira ha estat guardonada ex aequo amb el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del 2012. Les col·leccions del MUHBA s’han ampliat, amb la incorporació de 2.021 noves unitats d’emmagatzematge provinents dels fons de l’Arxiu Arqueològic. S’ha prosseguit documentant objectes procedents de l’antic mercat del Born i entorns, peces de l’antic museu militar del Castell de Montjuïc, els fons de Vil·la Joana i els ingressos a la col·lecció Fabra i Coats. En matèria de tasques de conservació i restauració, cal esmentar, d’una banda, l’inici de la restauració de la bandera de Santa Eulàlia i, de l’altra, el projecte sobre les pintures de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, que ha comptat amb un espai web i unes jornades sobre les pintures del Trecento. Les noves exposicions temporals que ha presentat el MUHBA el 2012 han estat: «Indianes, 1736- 1847. Els orígens de la Barcelona industrial», al Saló del Tinell, «Caritat, un llibre almoina. Poesia solidària de Jacint Verdaguer», a Vil·la Joana, «L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona», a Fabra i Coats, «Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni», a la Capella de Santa Àgata, i «Il·lusió i moviment. De les ombres al film», en col·laboració amb la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó. Al llarg del 2012 s’ha mantingut la programació d’itineraris, itineraris conferència i visites guiades als diferents espais patrimonials i urbans i a les exposicions i, com a novetat d’enguany, s’hi ha afegit el Centre de Conservació i Restauració del Museu, a la Zona Franca. A l’agost ha tingut lloc el cicle «Barcelona, vint històries musicals», dedicat a la recuperació del patrimoni musical barceloní, mitjançant una fórmula de coproducció entre el MUHBA i la Fundació Mas i Mas. 41 BARCELONA CULTURA 2012 La proposta educativa «Interrogar Barcelona» ha permès articular l’activitat amb les escoles. En els formats relacionats amb l’ús creatiu del temps lliure per als joves, ha estat remarcable el casal d’estiu «Teixim la ciutat», vinculat amb les indianes. El Centre de Recerca i Debat del MUHBA ha continuat desenvolupant la vessant de recerca, innovació i estudis. En el camp de la recerca patrimonial, convé destacar l’aixecament tridimensional de la sala de calderes de Fabra i Coats amb escàner làser, juntament amb la UPC. La mostra pública dels treballs de recerca en curs s’ha plasmat en 17 diàlegs d’història urbana i patrimoni, 2 seminaris i 4 jornades. Com a resultat de la tasca de recerca, s’han publicat 4 llibres, així com dues noves guies d’història urbana i el vuitè número de la revista Quarhis. La publicació del MUHBA La Barcelona de ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola, del 2011, ha rebut ex aequo el Premi FAD de pensament i crítica 2012. Aquest any el MUHBA ha eixamplat la col·laboració amb la UAB (màster d’intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni), amb el Museu de Badalona (itinerari De Baetulo a Bàrcino), amb l’Associació de Comerciants de Llibreteria i Freneria (projecte QRGòtic), amb els Amics de la Fabra i Coats i amb els centres d’estudis locals. Finalment, la City History Museums and Research Network, impulsada pel MUHBA i integrada per 18 museus i centres de recerca urbana de tot el continent, ha organitzat la tercera trobada general a Barcelona al novembre, després de la reunió sobre patrimoni i paisatge urbà feta a l’octubre a Roma. Museu Marítim de Barcelona. MMB www.mmb.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona 35 6 . 348 v i s i tants El Museu Marítim de Barcelona té l’objectiu de conservar, estudiar i difondre una de les col·leccions de patrimoni marítim més importants de la Mediterrània. Té més de 75 anys d’història i és dels pocs museus en què el contingut (patrimoni marítim) i el continent (construcció naval) van lligats pel mateix discurs temàtic. Es troba ubicat a l’edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un dels edificis d’art gòtic civil més important i més ben conservat del món, amb més de set-cents anys d’història. El 2006, el Museu Marítim de Barcelona va ser declarat Museu d’Interès Nacional. Actualment, l’edifici i l’exposició de la col·lecció del Museu Marítim es troben en procés de renovació. D’una banda, s’estan duent a terme obres de restauració i millora de l’edifici; de l’altra, s’està treballant en la renovació de la museografia. El 2012 ha estat l’any de la culminació d’un llarg procés de rehabilitació de les Drassanes Reials de Barcelona amb la finalització dels treballs de restauració al cos central de l’edifici, les naus d’estil gòtic. Amb aquesta intervenció es clou l’execució del Pla director de les Drassanes de Barcelona, que es va iniciar el 1986. Els treballs, en aquesta darrera fase, han consistit a substituir la coberta, per tal de millorar les condicions de l’interior de l’edifici, tant per als visitants com per a les col·leccions, i a adequar noves instal·lacions que permetran gestionar de forma més eficaç i sostenible tant l’exposició permanent com els espais dedicats a la conservació dels fons i col·leccions i a la realització d’activitats. BARCELONA CULTURA 2012 42 El desenvolupament del Pla director de les Drassanes ha anat acompanyat d’un seguit d’intervencions arqueològiques, que han estat cabdals per reinterpretar la història de l’edifici: han permès afinar la cronologia arquitectònica i han aportat indicis sobre les activitats que es duien a terme a les instal·lacions. A partir d’aquí, s’han impulsat accions de divulgació sobre aquesta reconstrucció de la història de les Drassanes, a través de presentacions en congressos i jornades, publicacions especialitzades i revistes de divulgació. Vinculat directament amb aquesta renovació del Museu Marítim, s’ha continuat treballant en el projecte museogràfic, aprofundint en la conceptualització dels elements que el componen, seleccionant acuradament els objectes i documents que s’hi incorporaran i afinant els detalls de la nova museografia. Paral·lelament a la conclusió de les obres, el Museu ha mantingut la seva activitat ordinària i ha desplegat un ampli ventall d’activitats: el programa educatiu aplega 46 activitats que enguany han estat seguides per prop de 39.000 escolars; 4.000 persones han participat a les activitats familiars, i prop de 55.000 ho han fet a les activitats organitzades per al públic general. Cal posar en relleu l’exposició temporal «Titanic. The Exhibition», que va rebre un total de 173.000 visitants durant els sis mesos de duració. El Museu Marítim de Barcelona ha continuat present en el territori més proper, participant en les activitats culturals del Raval i de la ciutat de Barcelona, i en el més llunyà, a través de les xarxes en les quals participa i dels viatges i les estades del pailebot Santa Eulàlia a diversos ports de la Mediterrània. Ha participat en fòrums de debat on s’han exposat les experiències i els projectes del Museu i ha continuat impulsant accions per sensibilitzar el conjunt de la societat en relació amb el patrimoni i la cultura marítimes. Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.cat Titularitat: Generalitat de Catalunya 1 8 8 . 987 v i s i tants El Museu d’Història de Catalunya (MHC) té l’objectiu de difondre la història de Catalunya des dels seus orígens més remots fins avui. Aquest espai interactiu, de concepció innovadora i amb vocació clarament pedagògica, ocupa una part dels antics magatzems generals de comerç del port de Barcelona i també munta activitats específiques i exposicions temporals. Entre les exposicions temporals remarcables de l’any 2012, hi trobem «Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país», que ha coincidit amb la presentació de la mostra «Joan Miró. L’escala de l’evasió», a la Fundació Joan Miró de Barcelona. L’any ha continuat amb la mostra col·lectiva «Parelles artístiques. Experiències creatives per a la salut mental». Seguidament ha estat el torn de «Josep Franch-Clapers. L’èxode. L’exili» i de «Santiago Sobrequés i Vidal, el compromís d’un historiador (1911-1973)». L’exposició «1939-1945. L’exili republicà» ha anat a càrrec de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà. Les darreres mostres de l’any han estat «Lola Anglada, poderosa memòria», «Fotògrafs viatgers (1890-1936). L’àlbum d’Ulisses» i «Catalunya, terra d’ateneus». Les exposicions temporals són una part important de l’agenda d’activitats del Museu d’Història de Catalunya, que 43 BARCELONA CULTURA 2012 també inclou concerts, conferències, presentacions de llibres, actes lúdics o teatre, tant a la seva seu com en els diferents conjunts monumentals. A més, cada dissabte el Museu organitza una passejada guiada pels carrers de Barcelona per divulgar diferents aspectes de la nostra història. El centre ha viscut al llarg del 2012 diverses jornades de portes obertes i actes gratuïts per a tothom per Sant Jordi, el Dia Internacional dels Museus, la Nit dels Museus, la Diada Nacional, La Mercè i per les Jornades Europees del Patrimoni. Per concloure, cal parlar de la tasca del Centre de Documentació del Museu d’Història de Catalunya, un servei centralitzat de gestió d’informació i documentació sobre història de Catalunya, que ofereix suport a la recerca, i la consulta de documents fotogràfics, sonors i fílmics. Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch www.museuolimpicbcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 84 .783 v i s i tants El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, ubicat a Montjuïc, és un equipament pioner a Europa que, amb una visió històrica, lúdica i educativa, mostra una perspectiva global de l’esport en totes les seves disciplines i modalitats en un espai interactiu que disposa d’una avançada tecnologia. En el decurs del 2012 el Museu Olímpic i de l’Esport ha experimentat un increment tant del nombre de visitants com del nombre d’actes que diverses empreses han dut a terme a l’auditori. Les exposicions temporals de producció pròpia han tractat temes importants i commemoratius de l’esport: els 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. A banda de l’exposició dedicada a COBI, que Javier Mariscal ha fet per a l’ocasió, s’ha instal·lat una nova escultura de bronze a l’exterior del centre, creada per Rosa Serra, i que porta per títol L’arquer. L’empresa San Miguel 00 ha organitzat un concurs de disseny per a una torxa commemorativa dels 20 anys de Barcelona’92. El Museu Olímpic ha acollit la final d’aquest concurs i l’acte de presentació de la torxa. El centre també ha presentat una exposició amb producció externa: «100 years of Athletics Excellence», una mostra que celebra el centenari de la IAAF (Federació Internacional d’Atletisme) i que aquesta federació ha fet a mida per a la sala temporal del Museu. L’exposició mostra tant BARCELONA CULTURA 2012 44 les imatges significatives d’aquests 100 anys com peces històriques i molt material utilitzat en atletisme. D’altra banda, s’ha convocat la tercera edició del Premi Internacional d’Aquarel·la i Altres Tècniques sobre Paper, amb molt d’èxit, cosa que s’ha traduït en l’augment d’obres rebudes, 83 en total, i de països que han fet arribar aquestes obres: 15. La Fundació Barcelona Olímpica - Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch ha tornat a organitzar el festival BCN Sports Film, també la tercera edició. (Trobareu informació del BCN Sports Film en l’apartat «Festivals d’audiovisuals» del capítol 8.) I s’ha continuat treballant en el Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, enguany en la tasca de documentació, ordenació i posada a punt de l’espai. El Museu forma part de la plataforma Olympic Museums Network, sota la direcció i organització del Museu Olímpic de Lausana, que lidera aquest grup, actualment format per 20 museus olímpics d’arreu del món. La reunió anual de treball aquest any ha tingut lloc a Barcelona, en commemoració dels 20 anys dels Jocs, i s’han aprofitat aquestes jornades per proposar formes i vies comunes per millorar i per fer arribar el missatge de l’esport i els valors olímpics a tothom. Museu d’Arqueologia de Catalunya. MAC www.mac.cat Titularitat: Generalitat de Catalunya 40 . 1 8 1 v i s i tants El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) té com a objectiu conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que donen llum a l’evolució històrica, des de la prehistòria fins a l’època medieval. La seu del MAC a Barcelona es va inaugurar a la muntanya de Montjuïc el 1935, i mostra permanentment els vestigis arqueològics que il·lustren l’evolució de Catalunya i el seu entorn durant la prehistòria i la història antiga. El 2012 el MAC ha continuat amb la reforma de les sales de l’exposició permanent. En concret, ha adequat l’espai central de la planta baixa per acollir una selecció de les millors peces de les col·leccions del Museu. També ha introduït millores, tant des del punt de vista museogràfic com de discurs i de peces presentades, a la sala dels ibers. Pel que fa a exposicions temporals, el MAC ha acollit la mostra «Ötzi. La mòmia del gel». L’exposició, produïda pel Museu Arqueològic del Tirol del Sud, ha mostrat al públic nombroses rèpliques dels objectes i de les restes de la indumentària trobades d’aquesta mòmia. A més, una càmera connectada amb el Museu Arqueològic del Tirol del Sud ha permès als visitants veure en una pantalla l’autèntic Ötzi en temps real. D’altra banda, el MAC ha produït l’exposició «Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat», que convida el visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa. La mostra es divideix en quatre àmbits: la cura del cos, ungüents i perfums, els cabells i últims retocs (maquillatge i joieria). Finalment, com a mostres de petit format, el MAC ha presentat «Mas Bonet. Vida i culte al neolític empordanès», «Art sobre art. Del llibre científic al llibre d’artista» i «Aqua. Domini i mites». 45 BARCELONA CULTURA 2012 Museu de la Música www.museumusica.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 3 1 . 887 v i s i tants Al març del 2007, el Museu de la Música es va reinaugurar a L’Auditori, amb una presentació totalment renovada de les seves col·leccions d’instruments i documents musicals. L’exposició permanent acull prop de 500 instruments de diferents èpoques i cultures, una col·lecció considerada de les més importants de l’Estat espanyol. Estructurat en diferents àmbits i a través d’audiovisuals, el Museu convida el visitant a aproximar- se a la música d’una manera directa i vivencial, i a descobrir com aquesta ha estat vehicle d’expressió i comunicació dels humans en el transcurs de la història. El 2012, el Museu de la Música ha seguit consolidant els seus principals programes i establint les línies estratègiques i d’actuació per continuar treballant en el futur, fruit de la seva trajectòria i de la relació amb les diferents direccions i serveis de L’Auditori i l’ESMUC i la complicitat d’entitats musicals, museològiques i culturals en general del país i d’arreu. Al mes de novembre, Jaume Ayats s’ha incorporat com a nou director del Museu. Un dels objectius principals el Museu és adreçar-se a un públic ampli. Els consolidats programes educatius i familiars, les visites i els cursos per a especialistes i, més recentment, el programa Apropa i les activitats dels diumenges a la tarda i del juliol són la resposta al variat i eclèctic projecte d’atenció al públic visitant. Si, a més, hi sumem les visites per a públic general dels diumenges, tenim un conjunt d’activitats en què el públic és el protagonista d’un equipament musical únic a la ciutat que durant el 2012 s’ha mantingut en xifres properes als 32.000 visitants i 50.000 usuaris. Com a novetat del programa educatiu d’aquest any, i dins els actes de commemoració del 25è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà, s’ha programat «Canta’m un conte», aprofitant la incorporació a la col·lecció del primer violí del mestre, donat per la seva filla Narcisa Toldrà. Amb referència a les exposicions, «El so de la llum: Mompou/Gaudí», dins els actes de commemoració del 25è aniversari de la mort del mestre Mompou, reflecteix un diàleg subtil de l’arquitectura d’Antoni Gaudí amb la música de Frederic Mompou. Entre els actes paral·lels a l’exposició, cal subratllar el Simposi Mompou, organitzat per l’ESMUC, BARCELONA CULTURA 2012 46 que ha culminat amb el concert El so de la llum, a L’Auditori. Una altra mostra que s’ha de posar en relleu és «Joaquim Malats (1872-1912), un pianista per redescobrir», dins els actes de celebració del centenari de la mort de Malats. D’altra banda, la novetat del 2012 de participar en petites mostres expositives del fons patrimonial del Museu a L’Auditori, coincidint amb actes conjunts com ara la presentació de la nova temporada de l’OBC o amb motiu del concert d’El Pessebre de Pau Casals, han contribuït a la difusió i visualització del Museu. La música en viu és un dels actius que singularitza les activitats del Museu. El sisè cicle «La música del Museu» ha recuperat el so original d’instruments històrics i patrimonials. Del cicle d’aquest 2012 han estat remarcables el piano Mompou, el clavicèmbal Zell del 1737, els clarinets històrics o l’orgue barroc Pérez Molero. La col·laboració amb l’ESMUC continua sent un dels eixos principals i prioritaris. Promou recursos compartits en diferents modalitats de programes, com el curs d’organologia, les sessions tècniques, els programes de recerca o els projectes de fi de carrera. Sobresurt el programa «Silenci, fem música», un projecte en què joves alumnes amb talent interpreten música amb instruments històrics mentre el públic visita el Museu. En aquesta iniciativa, que enguany arriba a la tercera edició, hi han participat 14 alumnes i 1.150 persones de públic. Dels programes de conservació, restauració i recerca de les col·leccions en deriven i se’n nodreixen moltes de les activitats. El projecte del claviorgue Hauslaib ha estat la culminació de tot un procés d’estudi i intervenció conjunta entre lutiers i musicòlegs per recuperar el so d’aquesta joia del 1590, i s’ha presentat el primer enregistrament conservat d’Els segadors, realitzat a Barcelona el 1900, amb harmonització d’Enric Morera i interpretat pel cor Catalunya Nova. Museu Etnològic www.museuetnologic.bcn.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona Equ i pament tancat al públ i c El Museu Etnològic és un espai de coneixement entre cultures i té les persones de les ciutats i els pobles com a primers elements de referència per a l’estudi de la societat, en tota la seva complexitat. Tot i que els fons provenen dels cinc continents, el Museu centra la seva atenció principal en l’àmbit català i en les cultures de les comunitats que són presents a la ciutat de Barcelona. Des de l’octubre del 2011 el Museu Etnològic és tancat al públic a causa de les obres que s’hi duen a terme per renovar-ne íntegrament les sales de reserva i millorar el control climàtic de l’edifici. Les activitats programades al llarg del 2012, doncs, han tingut lloc fora dels espais del Museu. Algunes d’aquestes activitats han estat: el concert In memoriam, al Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, un concert amb presència de les cultures catalana, gitana, mexicana, mandinga, sefardita, otomana i sufí, en col·laboració amb el consolat de Guinea-Bissau a Barcelona i el Taller de Músics; els concerts comentats De Catalunya al Carib per La Mercè, al parc de la Ciutadella; la sessió Contes i músiques: narracions d’Amèrica i de Catalunya, al Taller de Músics, dins el programa dels 5ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya (IPEC - Generalitat de Catalunya); l’exposició temporal «Talarn, l’Orient al pessebre», 47 BARCELONA CULTURA 2012 al pati gòtic de l’Ajuntament de Barcelona, amb peces de pessebre del fons patrimonial del Museu Etnològic realitzades per Domènec Talarn, escultor i pessebrista barceloní de qui aquest hivern s’ha celebrat el bicentenari del naixement, i, amb motiu d’aquesta exposició i al mateix pati gòtic, el concert L’Orient al pessebre, un repertori de música tradicional de terres catalanes, valencianes i mallorquines amb característiques estilístiques de l’Orient asiàtic. Les tasques del Departament de Col·leccions i Recerca del Museu Etnològic aquest l’any han estat determinades per l’ingrés de la Col·lecció Folch a les dependències del Museu. Per poder acollir aquesta col·lecció, de 2.352 objectes, s’han remodelat pràcticament tots els espais del centre, amb especial incidència a la planta 0, on es troben la sala de reserva, els serveis tècnics, el laboratori de conservació i restauració i una part de l’espai expositiu. ALTRES CENTRES I SERVEIS PÚBLICS Servei d’Arqueologia de Barcelona Titularitat: Ajuntament de Barcelona http://barcelonacultura.bcn.cat/ arqueologia-de-barcelona El Servei d’Arqueologia de Barcelona en el decurs del 2012 ha desenvolupat tot un seguit d’actuacions. Una de les més remarcables ha estat la presentació pública de la Carta Arqueològica de Barcelona per part de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura. Es tracta d’un inventari en línia del passat històric de la ciutat que ofereix tota la documentació del patrimoni arqueològic de Barcelona, útil per elaborar un document orientat a analitzar, diagnosticar i avaluar el subsòl i el patrimoni construït. El marc cronològic de les restes documentades a la Carta comprèn des de la prehistòria fins a la Guerra Civil Espanyola. Les eines de visualització estàndard emprades al portal de la Carta Arqueològica de Barcelona faciliten la consulta a tot tipus de públic. La Carta conté un important potencial didàctic i fa palesa la voluntat de transparència i obertura de la documentació a la ciutadania i a la comunitat científica. Un dels punts forts del projecte és la possibilitat de consultar la informació arqueològica al Geoportal i així situar-la en el context més ampli de la cartografia oficial. Pel que fa al seguiment arqueològic, s’han dut a terme tasques en diferents punts d’activitat a la ciutat. Destaquen, per les seves dimensions i abast cronològic, les troballes de les obres del tren d’alta velocitat al barri de la Sagrera. En aquesta àrea s’ha localitzat un hipogeu d’inhumació col·lectiva del neolític final, i s’ha avançant en el coneixement de la vil·la romana trobada a la zona del pont del Treball Digne: a la pars rustica s’ha documentat tot un sistema productiu amb relació a la producció de vi o d’oli. També han estat rellevants els exàmens realitzats al Mercat de Sant Antoni, que han permès documentar l’evolució d’aquest espai entre els segles XVI i XIX, i la intervenció arqueològica efectuada a les Reials Drassanes, que ha localitzat nombroses estructures corresponents a una àrea de necròpolis romana datada entre els segles I i VI dC. Des del Laboratori de Restauració i Conservació s’ha continuat la tasca de recuperació de béns mobles procedents de les intervencions arqueològiques i s’ha intervingut in situ en diverses BARCELONA CULTURA 2012 48 excavacions a la ciutat. També s’ha col·laborat amb el Districte de Ciutat Vella en algunes intervencions de caràcter patrimonial. A finals d’any s’ha presentat el web www.materialspathology.com, fet en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull), a més de l’ajut de l’Obra Social d’Unnim Caixa. Es tracta d’un atles gràfic sobre alteracions de materials patrimonials i s’incorpora a la xarxa com una eina didàctica i de consulta per a professionals de la restauració, en permanent construcció. En el marc del Pla Barcino, s’han continuat els treballs d’excavació a la basílica de Sant Just i Pastor, iniciats el 2011. Enguany s’han centrat a l’actual sagristia de l’església gòtica i han tret a la llum un element molt simbòlic: part d’una piscina baptismal. Aquesta troballa té gran importància per a l’estudi de la ciutat cristiana i visigoda de Barcino. A principis del 2012 s’ha presentat l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Aquesta revista, publicada pel MUHBA, és un mitjà de difusió de la tasca del Servei d’Arqueologia i recull tota l’activitat duta a terme sobre el patrimoni historicoarqueològic de la ciutat durant l’any anterior a la seva publicació. Per acabar, cal fer esment de la signatura del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona pel qual els estudiants del grau i el màster d’arqueologia de la UB poden fer les pràctiques al solar que hi ha als jardins Victòria dels Àngels, de titularitat municipal, on es va trobar un jaciment arqueològic. D’aquesta manera, els alumnes poden conèixer un cas real d’arqueologia urbana en un jaciment multiestratificat. El Born Centre Cultural Titularitat: Ajuntament de Barcelona La presència del jaciment de restes arqueològiques del segle XVII i l’estructura de l’edifici de l’antic mercat central de Barcelona (que li fa d’embolcall), doten el futur Born Centre Cultural d’uns trets diferents dels de qualsevol equipament cultural europeu. Aquest centre, que es podrà travessar de manera gratuïta de punta a punta, des del carrer Comerç, quedarà plenament integrat a l’entorn urbà, social i cultural. El Born Centre Cultural, singularitzat per la base històrica i patrimonial i els trets urbans, complirà quatre funcions fonamentals: valorar un espai de memòria (ciutat derruïda) vinculat a uns fets d’una importància cabdal per a Barcelona i Catalunya; valorar l’edifici del Mercat del Born, essencial des dels punts de vista de la història, l’arquitectura, l’economia i la cultura de Barcelona; difondre els nous coneixements sobre un període de la nostra història (1550-1714) que va suposar l’inici de la modernitat a Catalunya, i pensar, crear i difondre en el present «amb la presència del passat». Durant aquest any s’han acabat les obres d’arquitectura interior i de les instal·lacions, i s’ha iniciat el projecte executiu de museografia, que ha de finalitzar el 2013 per a la inauguració del centre, la qual coincidirà amb la dels actes commemoratius del tricentenari del 1714. També pel que fa a la recuperació del patrimoni, s’han continuat duent a terme treballs de restauració i d’estudi de les peces de museu procedents del jaciment del Born ja seleccionades per a la futura exposició permanent del Born. En el camp de la recerca, s’han publicat dos nous volums de la 49 BARCELONA CULTURA 2012 col·lecció «La ciutat del Born. Barcelona 1700»: Política, economia i guerra i Interiors domèstics. Per concloure, cal destacar la incorporació de Quim Torra com a director d’aquest nou centre cultural. 2.1.2. CENTRES PRIVATS Fundació Arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona www.museuegipci.com 277 . 0 64 v i s i tants La Fundació Arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona és una entitat compromesa amb la investigació, l’estudi i la difusió de l’antic Egipte, i disposa d’una de les col·leccions privades d’art i cultura egípcies més importants d’Europa, formada per més de mil peces. L’any 2012 el Museu Egipci de Barcelona ha continuat difonent la cultura i l’art del món antic, especialment de l’antic Egipte, mitjançant l’oferta d’un ampli ventall de propostes per a tots els públics. Enguany ha acollit dues exposicions temporals. La primera, «Moda i bellesa a l’antic Egipte», és un recorregut al llarg de 3.000 anys d’història de la moda al país del Nil; i és, també, un homenatge a l’estètica i el refinat gust dels antics egipcis per la cura del cos i, especialment, a la manera com s’abillaven mitjançant vestits, joies, tatuatges, perfums i olis. L’altra exposició del 2012 ha estat «Tutankamon. Història d’un descobriment». Fa noranta anys, un descobriment arqueològic va fer que el món dirigís la seva mirada cap a un remot racó d’Egipte on s’havien enterrat alguns dels seus faraons més importants. Amb l’exposició «Tutankamon. Història d’un descobriment» el Museu Egipci de Barcelona ret homenatge a aquesta autèntica aventura arqueològica a través d’espais dedicats als seus protagonistes, als mètodes de treball que es van seguir o a l’impacte mediàtic que va generar el descobriment. Un important nombre de peces del Museu il·lustren determinats aspectes de l’entorn del rei nen a la vegada que són representatives d’una àmplia varietat d’objectes amb els quals els egipcis van dotar les seves tombes. BARCELONA CULTURA 2012 50 Museu de Cera www.museocerabcn.com/ca 1 9 7 . 048 v i s i tants El Museu de Cera, inaugurat l’any 1973 i ubicat a tocar del final de La Rambla en un edifici d’arquitectura neoclàssica, mostra més de 265 figures de cera i escenografies de personatges tant del món real com del de ficció. També compta amb la cafeteria Bosc de les Fades, un lloc màgic que recrea un bosc habitat per estranys arbres, gnoms i altres criatures fantàstiques. El Museu de Cera és un espai únic dins de la ciutat, tant pel seu interès històric, com artístic i lúdic. Aquest 2012 el Museu de Cera ha continuat posant a disposició dels visitants la possibilitat de convertir-se en un personatge fent un muntatge fotogràfic; les visites nocturnes i personalitzades; el Passatge del Temps, una botiga de regals originals, i el Colmado, barra degustació amb venda de productes gastronòmics. Museu de la Xocolata www.museuxocolata.cat 1 4 0 . 82 1 v i s i tants El Museu de la Xocolata, ubicat a l’antic convent de Sant Agustí, ofereix un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribada a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, que relaciona tradició amb futur. Té un doble objectiu: d’una banda, desenvolupar un projecte cultural singular que afavoreixi la divulgació de la història de la pastisseria i la xocolateria de qualitat; de l’altra, impulsar un instrument al servei de la revaloració de la tradició xocolatera i pastissera del nostre país. El 2012 el Museu de la Xocolata ha continuat organitzant tallers de pastisseria adreçats al públic adult amb un caràcter semiprofessional, i també activitats trimestrals com a complement de les propostes fixes: concerts, xerrades sobre ciència i xocolata (en col·laboració amb la UB)... També ha organitzat el XII Concurs Internacional de Figures de Xocolata al Museu i el V Concurs de Fotografia i Xocolata, i ha participat en jornades de divulgació cultural, com el Dia Internacional dels Museus (el 18 de maig), les Jornades Europees del Patrimoni o la Setmana de la Ciència, i en fires, festes i salons, com el Saló Internacional de Turisme de Catalunya, el Workshop Perugia, la festa del Club Super3 i el saló Barcelona Degusta. D’entre els diversos actes i activitats que ha acollit enguany el Museu, destaquen les presentacions de llibres, l’ampliació de la xarxa d’aliances promocionals i convenis amb diferents entitats amb la finalitat d’establir avantatges en la visita al Museu als socis d’aquestes, els actes d’empreses i la visita de diverses escoles d’hoteleria d’Europa i els Estats Units, fet que ha potenciat la difusió de la cultura i els costums catalans en el món de la xocolata i la pastisseria en general. Finalment, convé assenyalar la col·laboració del Museu de la Xocolata en diverses accions amb entitats de caràcter social, com ara amb l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil o amb Fanoc (Associació de Famílies Nombroses de Catalunya). ALTRES CENTRES PRIVATS El Museu del Futbol Club Barcelona és el museu del club de futbol que duu aquest nom, i es troba situat a les instal·lacions del Camp Nou de Barcelona. Aquest equipament, que ha esdevingut un punt d’atracció per als operadors turístics que 51 BARCELONA CULTURA 2012 presenten la nostra ciutat, exhibeix murals interactius, audiovisuals de gran format, noves taules vitrina i una extensa col·lecció d’objectes que permeten conèixer la història del FC Barcelona i, alhora, entendre els valors que fan del Barça més que un club. La importància que ha assolit aquests últims anys el primer equip del Barça pot ser un dels factors que ha determinat que un any més aquest museu hagi estat un dels més visitats de la nostra ciutat i de tot Catalunya, amb més d’1.540.000 persones. Enguany el Museu del Futbol Club Barcelona s’ha sumat a les jornades de portes obertes del Dia Internacional dels Museus i de les dues festes majors de la ciutat: La Mercè i Santa Eulàlia. El Museu de l’Eròtica és el primer museu de l’Estat espanyol dedicat íntegrament a l’eròtica. Es tracta d’un espai d’informació didàctic i alhora lúdic al voltant de la història de l’erotisme, ubicat al cor de la Rambla barcelonina. Mostra una col·lecció privada forjada durant anys i viatges formada per més de 800 peces que van des del Kama-Sutra de l’antiga Índia fins a les portades de la Playboy, passant per les pràctiques del marquès de Sade i els còmics picants. El Museu, que aquest 2012 ha complert 15 anys, ofereix audioguies en 7 idiomes diferents i visites guiades per a grups. Barcelona està considerada la ciutat amb més motos per habitant d’Europa i té una llarga tradició pel que fa a les dues rodes. El Museu de la Moto va néixer el 2011 amb l’objectiu de difondre la cultura de la moto en tots els seus aspectes. Situat al centre de la ciutat, als baixos de l’antic convent de Sant Felip Neri, disposa de 600 metres quadrats, tant per a la col·lecció permanent, «La moto catalana (1905-2010): història d’una indústria capdavantera», que ha rebut una mitjana de gairebé 8.500 visites mensuals al llarg de l’any, com per a les exposicions temàtiques temporals, que permeten donar a conèixer el món de la moto des dels punts de vista més variats. L’exposició temporal del 2012, «24 hores de Montjuïc», és un homenatge a les 32 edicions de les 24 hores de Montjuïc, de 1955 a 1986. Per primera vegada s’han reunit 20 motocicletes de les que van participar a la mítica cursa, entre les quals n’hi ha diverses de guanyadores. La mostra també ha recollit la reproducció d’un box, trofeus i infinitat d’objectes relacionats amb la prova, així com els cartells originals de cada any. Coincidint amb l’exposició, el Museu de la Moto ha preparat 24 hores de programació continuada amb activitats per a tots els públics: conferències, homenatges, visites especials a l’exposició, projeccions, concursos... Una gran festa que ha buscat el paral·lelisme amb les 24 hores de Montjuïc. D’altra banda, el Museu del Rock atresora un dels fons propis més complets i singulars del món en el seu camp, amb més de 400 objectes, més de 50 discos d’or i platí, més de 50 instruments musicals signats, més de 60 articles de roba de diferents artistes... Una col·lecció permanent que permet al visitant fer un viatge per la història del rock i veure de ben a prop tot el món iconogràfic i visual que ha envoltat The Beatles i The Rolling Stones a través de dècades d’èxits i mitomania. Al costat de les sales permanents es troba la Sala Temporal, que acull col·leccions temàtiques itinerants dedicades a temes i personatges diversos de la història de la música, i també altres expressions artístiques, totes amb la música com a denominador comú. Enguany s’hi ha pogut veure l’exposició «Fotografies del rock», de Juan Pérez-Fajardo, fotògraf de concerts, col·laborador de diferents publicacions musicals i guanyador de diversos premis fotogràfics. L’exposició BARCELONA CULTURA 2012 52 també ha exhibit vestimenta i objectes personals de diferents artistes. El 9 de maig de 2012, dues setmanes després de la reobertura del Hash Marihuana & Hemp Museum (Museu d’Haixix, Marihuana i Cànem) a Amsterdam, la Hash Marihuana Cáñamo & Hemp Gallery Museum (Galeria Museu del Cànem) s’ha inaugurat oficialment a Barcelona, al centre de la ciutat, al palau Mornau, un imponent edifici construït al segle XV i remodelat per l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall l’any 1908. La nova seu ha estat inaugurada per Josep Maria Faricgla en una nit en què la galeria també ha acollit els Cannabis Culture Awards 2012, premis atorgats a persones i organitzacions que es distingeixen en el panorama internacional per promoure l’acceptació del cànnabis. La galeria exposa valuoses pintures i reproduccions que representen l’ús del cànnabis al llarg de la història i antiguitats curioses, com les diferents eines i instruments utilitzats per transformar el cànem en corda, paper i teixit. Hi ha pintures originals de notoris artistes holandesos del segle XVII, com David Teniers el Jove, Adriaen Brouwer i Herman Saftleven. Aquesta important col·lecció de mestres antics es complementa amb una àmplia selecció d’empremtes botàniques dels segles XVIII i XIX. Una secció medicinal on s’exposa una de les col·leccions més grans del món de flascons de cànnabis medicinal i que data del segle XIX prova l’ús generalitzat del cànnabis medicinal en el passat. En el decurs de l’any a la Galeria Museu del Cànem s’hi han dut a terme diversos esdeveniments en col·laboració amb organitzacions culturals locals, conferències a càrrec de científics i arquitectes entorn dels diferents usos del cànem i el cànnabis i una roda de premsa sobre l’estrena a Espanya de la pel·lícula Mr. Nice. Barcelona compta també amb un bon nombre de col·leccions privades que obren les portes al públic i que conserven, mostren i difonen fons històrics de les temàtiques més diverses. Per citar-ne alguns podem parlar del Museu del Calçat, que mostra reproduccions de calçat des del segle II fins al segle XVIII i sabates autèntiques des del segle XVIII fins avui dia, a més d’un apartat dedicat a sabates de personatges il·lustres o populars; del Museu del Perfum, que recull l’evolució dels flascons, peveters, perfumadors i tota mena de recipients per a perfums a través de la història i la geografia, o del Museu del Rei de la Màgia, espai que ofereix l’exposició del fons històric, artístic i documental de l’emblemàtic establiment El Rei de la Màgia (fundat el 1881) i que aquest 2012 s’ha traslladat del petit local del carrer de l’Oli a un nou espai al carrer Jonqueres, un lloc singular que permet la promoció, programació, producció i recerca de l’il·lusionisme de manera molt més eficaç i continuada. 2.2. Arxius històrics 2.2.1. ARXIUS PÚBLICS Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric Titularitat: Ajuntament de Barcelona 22 . 574 c onsulte s L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és el centre responsable de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió de la documentació municipal medieval i moderna, i també d’altres materials arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics considerats d’interès per al coneixement, la investigació i la recerca històrica de la ciutat. Aquest 53 BARCELONA CULTURA 2012 diversificat patrimoni converteix l’AHCB en un dels centres arxivístics més importants del país, de consulta imprescindible per estudiar molts aspectes de la història, no sols de Barcelona, sinó també de Catalunya. El programa formatiu i científic sobre la història de Barcelona desenvolupat en el transcurs de l’any ha constat de dues propostes: el curs taller sobre l’escriptura de la història El Consell de Cent i Ferran el Catòlic, dedicat a Ferran II i la ciutat de Barcelona, i les Segones Jornades d’Història de la Cartografia de Barcelona. Pel que fa al projecte expositiu, dins el cicle Un tast de l’Arxiu s’han realitzat dues mostres de documents: «Figurins 1914-1835. Luxe i modernitat» i «Barcelona a mà. Guies urbanes, 1776- 2004». També s’ha presentat l’exposició «Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1902-1912», produïda amb la col·laboració de l’associació Tantatinta. Han visitat les diferents exposicions gairebé 14.300 persones. Quant al programa de publicacions, s’ha editat el número 18 de la revista Barcelona Quaderns d’Història titulat Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana, el qual aplega els treballs presentats a l’XI Congrés d’Història de Barcelona (2009); i el catàleg de l’exposició «Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1902-1912». Al llarg de l’any ha ingressat nova documentació a l’AHCB: convé destacar la cessió en comodat dels fons històrics del Col·legi de l’Art BARCELONA CULTURA 2012 54 Major de la Seda, amb documents dels segles XVI-XX i que inclou la dels antics gremis de Velers, de Velluters i de Perxers. També han avançat els treballs d’organització i de descripció dels fons documentals, la catalogació dels pergamins municipals, la del fons històric dels Jocs Florals de Barcelona i la de les col·leccions hemerogràfiques i bibliogràfiques. Així mateix, ha prosseguit la incorporació de registres bibliogràfics retrospectius al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Un altre aspecte rellevant que ha tingut continuïtat enguany han estat els projectes de digitalització i de preservació dels documents, que han inclòs, entre d’altres, els llibres d’acords del Consell de Cent i diversos volums i opuscles del fons bibliogràfic històric. Amb relació al servei de consulta de la documentació, l’Arxiu ha registrat gairebé 8.900 usuaris presencials, els quals han consultat més de 22.500 documents, i gairebé 130.000 usuaris remots de recursos electrònics (catàlegs i bases de dades accessibles per internet), que han efectuat gairebé 325.000 consultes. Arxiu Fotogràfic de Barcelona http://arxiufotografic.bcn.cat/ca Titularitat: Ajuntament de Barcelona 86 . 9 0 0 c onsulte s L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, amb seu a l’antic convent de Sant Agustí, és responsable de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió dels fons fotogràfics que abans pertanyien a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Creat el 1931, conserva més de dos milions de fotografies des del 1839 fins als nostres dies, la temàtica principal de les quals és la ciutat de Barcelona. Aquesta riquesa del fons dóna al centre una especial projecció en el món dels arxius i de la fotografia, i assigna a la institució un paper important en el patrimoni fotogràfic de Catalunya. El 2012, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha continuat duent a terme el seu programa de difusió a través d’exposicions i publicacions, especialment amb relació als projectes «Refotografiar Barcelona amb Mark Klett» i «Consuelo Bautista. Raval», però també a través dels cicles d’activitats d’After Foto amb conferències, activitats educatives i visites especialitzades, així com amb una presència creixent en nous mitjans de difusió digital com Facebook i amb la nova aplicació gratuïta per a iPhone Barcelona Visual, els quals completen l’oferta en línia del nou web, que s’ha presentat també en anglès, i que situen l’Arxiu en primera línia en el món dels arxius i del patrimoni fotogràfic. D’altra banda, l’Arxiu ha aprofundit en els projectes de col·laboració amb altres centres i institucions, que s’han plasmat en la itinerància d’exposicions com la de «Jacques Léonard. Barcelona gitana» o «Frederic Ballell, fotoperiodista», i també en noves produccions, com ara «Retrat Companys», al Castell de Montjuïc, o bé «Agustí Centelles. Una crònica fotogràfica. Anys 30», a Can Framis de la Fundació Vila Casas. A part de la difusió, enguany l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha viscut un increment notable del volum de documents fotogràfics, fruit tant d’una llarga llista de donacions de fons privats com d’un ingrés massiu de fons municipals procedents d’altres àmbits i sectors de l’Ajuntament. S’han mantingut de manera constant els treballs de tractament dels fons: descripció, conservació preventiva i digitalització. 55 BARCELONA CULTURA 2012 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona www.bcn.cat/arxiu/arxiucontemporani Titularitat: Ajuntament de Barcelona 3 6 . 8 07 c onsulte s L’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) conserva la documentació generada o rebuda per l’Administració municipal a partir del primer terç del segle XIX i qualsevol altre tipus de documentació institucional del mateix període que es consideri d’interès per a la història contemporània de la ciutat. El fons documental que gestiona aquest arxiu el converteix en el centre d’informació i documentació més important de la Barcelona contemporània. La riquesa i varietat dels fons documentals gestionats per l’AMCB atorguen a aquest centre patrimonial un paper clau dins el sistema arxivístic de la ciutat. Per això és important ressenyar no només el nombre de consultors i el total de consultes resoltes durant el 2012, sinó també la quantitat i la qualitat dels treballs de recerca i investigacions que s’han assessorat i completat amb fons de l’Arxiu: han estat més de 35 treballs d’investigació relacionats amb la ciutat de Barcelona, tant estudis urbanístics com patrimonials, socials i culturals. En matèria d’ingressos de documents, s’han gestionat 12 transferències, d’entre les quals convé posar en relleu el fons d’activitats de protocol i relacions públiques procedent del Palauet Albéniz. Quant al tractament dels fons documentals, s’ha fet el tractament integral de gairebé 2.800 unitats i de 125 unitats d’instal·lació produïdes per la gestió de la funció docent i de les escoles duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 1900 i 1954, i la catalogació de més de 7.150 expedients. En el marc del programa de substitució de suports, s’han continuat impulsant les accions de digitalització de documents per facilitar-ne la consulta i la preservació de l’original: s’han digitalitzat 43 llibres de naixements dels anys 1867- 1875. També ha estat notori el projecte de selecció, tractament i digitalització de 122 expedients de projectes arquitectònics significatius d’autors rellevants, com ara Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. BARCELONA CULTURA 2012 56 En l’apartat de difusió, ha despertat molt d’interès la visita guiada amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, amb el títol «Barcelona a través dels documents d’arxiu», i també l’exposició organitzada per commemorar el 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Com ja és habitual, s’han dut a terme visites comentades a càrrec dels tècnics del centre: 18 visites, amb un total de 163 assistents. Al llarg del 2012 l’AMCB ha cedit 294 còpies de documents per a exposicions, publicacions, webs i altres productes culturals, com ara per a l’exposició «El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat», del CCCB, i per a la publicació Scènes capitales. Madrid, Barcelona et le monde théâtral fin de siècle 1870- 1910, de Jeanne Moisand, entre d’altres. Per concloure, cal assenyalar la implementació i posada en marxa de l’agenda electrònica, que ha permès millorar la gestió del temps de les consultes presencials. Arxius Municipals de Districte www.bcn.cat/arxiu Titularitat: Ajuntament de Barcelona 38 . 1 0 8 c onsulte s La xarxa d’Arxius Municipals de Districte, d’ençà de la seva creació l’any 1988, té com a missió principal contribuir a l’eficàcia administrativa i preservar el patrimoni documental dels barris. Per aquest motiu s’encarrega de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió de la documentació administrativa generada per l’Administració descentralitzada de l’Ajuntament, els fons documentals dels antics municipis del Pla de Barcelona i qualsevol altra documentació de l’àmbit privat que sigui d’interès per a la història dels barris. Els arxius municipals de districte són un element clau en la gestió documental dels districtes i alhora proporcionen als usuaris un ampli ventall de possibilitats per conèixer la història dels barris de Barcelona. El 2012 s’han atès gairebé 13.000 usuaris que han consultat més de 38.100 documents i s’han produït prop de 5.750 préstecs administratius. En el decurs de l’any han ingressat 646 metres lineals de documentació, procedents de les direccions del Servei de Llicències i Espai Públic dels districtes. També s’han rebut diverses donacions provinents de la ciutadania o d’entitats vinculades als barris. Un altre aspecte remarcable és la continuació dels treballs de descripció dels fons documentals: enguany s’han descrit 14.050 documents nous i s’han actualitzat gairebé 26.200 descripcions, de les quals sobresurten les sèries relacionades amb la disciplina urbanística del fons de l’Ajuntament de Barcelona. També s’ha avançat en la digitalització dels fons; en aquest sentit convé mencionar els treballs realitzats amb els fons fotogràfics de la Barceloneta o amb les llicències d’obra privada de l’antic Ajuntament de Sarrià, entre d’altres. En l’apartat de difusió s’han de posar en relleu les exposicions «Els tresors de l’Arxiu» i «Els barris de les Corts. Una visió històrica», amb més de 1.500 visitants, i les jornades de portes obertes amb motiu de la diada de Sant Jordi i del Dia Internacional dels Arxius. També han tingut rellevància les activitats adreçades al món educatiu, com ara els tallers 57 BARCELONA CULTURA 2012 «Descobreix l’Arxiu», «Visita a la seu del districte», «Tradicions a Can Deu» i «Itineraris pel districte de Sants», entre d’altres, amb 32 grups i 800 alumnes participants. Finalment, cal assenyalar que els diversos arxius municipals de districte col·laboren habitualment amb altres agents del territori per dur a terme projectes de difusió del patrimoni i la memòria històrica dels barris de la ciutat. Arxiu de la Corona d’Aragó www.mcu.es/archivos/MC/ACA Titularitat: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport 6 . 9 1 4 c onsulte s Des del gener del 2007, quan es va inaugurar oficialment la restauració del palau del Lloctinent, seu històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des de 1853, després de més de dos anys d’obres, l’Arxiu de la Corona d’Aragó té dues seus: la històrica del palau del Lloctinent, al carrer dels Comtes, i la moderna, al carrer dels Almogàvers. Per a l’atenció a la investigació i l’accés a la documentació, la nova seu compta amb tots els serveis que garanteixen la consulta i la reproducció de documents i volums que es conserven en els seus dipòsits, situats al mateix edifici. El 2012 l’Arxiu ha continuat desenvolupant la seva tasca fonamental d’atenció al públic investigador, tant a la sala de lectura de la seu del carrer dels Almogàvers com a través d’internet, on ja es troben disponibles més de quatre milions de pàgines de documents digitalitzats. D’altra banda, a la seu històrica del palau del Lloctinent s’han dut a terme nombroses activitats científiques i divulgatives, com ara exposicions, congressos, conferències i concerts. Referent a les exposicions, fins al setembre ha estat oberta al públic la mostra «Pere el Gran. 1240-1285», inaugurada el 2011. A més, l’Arxiu ha pres part amb el préstec de documents en dues exposicions organitzades per altres institucions. De les propostes científiques, sobresurt el seminari organitzat amb DUODA, el Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona. I de les activitats musicals, cal esmentar la conferència concert en commemoració del centenari del naixement del poeta grec Nikos Gatsos, organitzada amb l’Associació Catalana de Neohel·lenistes. I, com ja és habitual, aquest any l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’ha tornat a afegir a la celebració de Corpus, amb l’ou com balla. ALTRES ARXIUS PÚBLICS A Barcelona, a banda de tots els arxius exposats fins aquí, hi ha altres arxius públics rellevants, que destaquen per la seva temàtica i la importància dels fons que conserven. Entre aquests, cal assenyalar l’Arxiu del Parlament de Catalunya, que conserva la documentació produïda per l’activitat parlamentària des de la I legislatura (1980) fins al moment actual, així com part de la documentació generada pel Parlament de l’època republicana (1932-1938). L’Arxiu també custodia els expedients de les obres de rehabilitació del Palau del Parlament (1932-1933), l’àlbum de fotografies de condicionament del Palau el 1932 (donació de la família Mainart), alguns documents d’un funcionari de la Cambra dels anys trenta (donació Busquet), la documentació de l’Estatut de Sau BARCELONA CULTURA 2012 58 (1978-1979), el fons personal de Marcel·lí Domingo (1901-1939) i una col·lecció dels documents produïts pels partits polítics en el marc de les diferents eleccions polítiques, entre altres fons i documents. Així mateix, entre els arxius de titularitat pública també hi trobem l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, una unitat de caràcter central que dóna servei a tota l’estructura administrativa de la corporació, adreçat a tots els ciutadans i obert a la consulta dels documents que custodia i al treball en el camp de l’estudi i de la investigació. L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació en diferents formats i suports que ha anat generant al llarg dels seus 200 anys d’història. La documentació històrica es guarda al recinte de la Maternitat. La documentació corresponent als darrers anys ocupa 4.700 metres lineals distribuïts entre l’edifici del Rellotge (al recinte de l’Escola Industrial), l’edifici de Can Serra (seu corporativa) i el recinte de les Llars Mundet. L’Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona van signar un conveni de col·laboració que té com a objectiu potenciar la gestió, conservació i divulgació del fons documental històric del Port de Barcelona. Amb aquesta finalitat van crear el Centre de Documentació Marítima del Port de Barcelona, pilar i referent de la gestió de la documentació marítima. En aquest centre de documentació, situat a les instal·lacions del Museu Marítim, el Port de Barcelona hi ha dipositat el seu fons històric (que aplega l’antiga documentació administrativa, el fons de projectes i plànols del port i el fons de fotografies històriques) i hi ha destinat un historiador especialitzat en temes marítims i portuaris per atendre les consultes de totes les persones interessades. Entre els arxius de titularitat pública de la ciutat de Barcelona també trobem l’Arxiu General i Biblioteca de la Subdelegació del Govern de Barcelona, l’Arxiu de la Capitania General de la III Regió Militar, la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Arxiu de la Càtedra Gaudí, l’Arxiu General del MNAC i l’Arxiu General del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona. 59 BARCELONA CULTURA 2012 2.2.2. ARXIUS PRIVATS Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. AHPB www.colnotcat.es 1 3 . 4 52 c onsulte s pre sen c i a l s L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), integrat pels manuals, llibres notals i protocols de més de cent anys de la capital catalana i de Badalona, és gestionat pel Col·legi de Notaris de Catalunya, del qual depèn. Es troba inserit dins el Sistema d’Arxius de Catalunya, és el primer arxiu de l’Estat espanyol d’entre els notarials, tant per l’antiguitat com per la continuïtat i transcendència dels seus fons i, alhora, és un dels principals centres d’investigació i estudi del país. El 2012 l’AHPB ha continuat desplegant les funcions que li són pròpies com a centre responsable de la custòdia, el tractament i la difusió del patrimoni documental generat per la institució notarial barcelonina, des de la seva gènesi, a l’inici del segle XIII, fins avui. En la doble línia de continuïtat i innovació, al llarg del 2012 s’ha completat el projecte de digitalització dels fons medievals, amb la producció dels microfilms pendents, que actuen com un element clar de reforç en el vessant de la preservació documental. S’han obtingut un total de gairebé 750.000 imatges i s’han iniciat les tasques per a l’explotació d’aquest ingent arxiu digital (creació d’un motor de recerca, indexació...). D’altra banda, en el camp de la descripció, cal remarcar tres elements: l’edició del volum VII de l’inventari de l’Arxiu, corresponent als anys 1801-1862; la continuació del projecte de descripció del fons documental, amb la finalització de l’inventari dels protocols de la segona meitat del segle XIX (1863-1900), i, en darrer terme, l’elaboració del que serà el primer volum del catàleg dels pergamins de l’AHPB, del 1142 fins al 1500, amb un total de 758 unitats documentals. Quant a publicacions, s’ha editat el número XXX de la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, una publicació anual que té la finalitat de recollir treballs històrics i jurídics realitzats amb preferència sobre documentació notarial d’arreu, i també una extensa i interessant monografia que s’ha de posar especialment en relleu: Els degans del Col·legi de Notaris de Catalunya (1862- 2012). Cent cinquanta anys d’història de la corporació notarial catalana. Per concloure, convé destacar el servei i la difusió dels fons de l’AHPB, que és, al capdavall, la finalitat darrera del conjunt de tasques desenvolupades a l’Arxiu. La xifra d’usuaris i de consultes es manté en els seus nivells més elevats, fet que situa el centre entre els més prestigiosos i visitats del país. Durant el 2012 el nombre d’usuaris ha augmentat i s’ha xifrat en més de 2.450, i el nombre de consultes s’ha mantingut, amb una xifra de gairebé 13.500. A més, d’acord amb la forta connexió que l’AHPB té establerta amb les universitats i altres institucions culturals de la ciutat, a la seva seu s’hi imparteixen amb regularitat classes pràctiques de diferents matèries relacionades amb la documentació i organitzades per aquestes entitats, i també s’hi fan nombroses visites comentades per donar a conèixer els fons, les instal·lacions i la gestió de l’entitat. BARCELONA CULTURA 2012 60 Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. AFCEC www.cec.cat 695 c onsulte s pre sen c i a l s i p er c orreu e le ctròn i c Durant els gairebé cent anys de la seva existència, l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) ha incorporat aproximadament 300.000 fotografies d’excursionisme, espeleologia, esquí i altres activitats relacionades amb el medi natural, i també imatges d’altres esports o referents a aspectes socials, etnogràfics, industrials o arquitectònics. El 2012 l’AFCEC ha rebut gairebé 700 consultes, presencials i per correu electrònic, i 524 comandes, i ha digitalitzat 45.000 plaques fotogràfiques, 36.000 de les quals han estat catalogades a la Memòria Digital de Catalunya i es poden consultar. En el transcurs de l’any l’Arxiu Fotogràfic del CEC ha pres part en diverses exposicions, tant a Barcelona com a fora de la ciutat: «Els Pirineus en profunditat. Fotografia estereoscòpica i 3D», al festival Pyrenades, a Salardú; «Escriure en temps difícils. Avel·lí Artís Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Móra, Joan Sales», exposada primer a la Institució de les Lletres Catalanes de Barcelona i itinerant després a més de 63 biblioteques de tot Catalunya; «El Raval al Raval. Imatges d’un barri», a la Filmoteca de Catalunya, Barcelona; «Gaudí único», a la sala d’exposicions d’Ibercaja Patio de la Infanta, a Saragossa; «El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat», al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; «El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona República al primer franquisme. Esplendor, lluita i supervivència», al Centre Excursionista de Catalunya, a Barcelona, i «Fotògrafs viatgers (1890- 1936). L’àlbum d’Ulisses», al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. L’Arxiu també ha col·laborat en diversos capítols del programa Fotografies, de TV3, concretament en els documentals sobre Lluís Estasen, Ignasi Canals i Josep Maria Co de Triola. Referent a la part més acadèmica, l’AFCEC ha organitzat les conferències «Pau Audouard, un fotògraf en el temps del modernisme», «La col·lecció de fotografia del MNAC, actuacions i continguts» i «Fotògrafes i arxius: mirades i intervencions (segles XX- XXI)», i ha participat a les III Jornades de Fotografia Documental Can Basté, amb la conferència «L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», i a les 12es Jornades Antoni Varés d’Imatge i Recerca (del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona). En el camp de les publicacions, conjuntament amb l’editorial Prames, l’Arxiu Fotogràfic del CEC ha editat el volum II del llibre Seduït per valls i cims, amb fotografies de Juli Soler i Santaló. 61 BARCELONA CULTURA 2012 ALTRES ARXIUS PRIVATS La ciutat de Barcelona acull molts altres arxius que pertanyen a entitats privades de tota mena. Reials acadèmies, centres d’estudis, parròquies, hospitals, monestirs, etc. conserven fons i documentació d’un gran valor històric. Un d’aquests arxius és l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels arxius hospitalaris més importants que es conserven actualment, que abraça obres i documents històrics des del segle XV. Es tracta d’un fons d’una riquesa incalculable que, per les seves característiques, revela la història de Catalunya i de la ciutat de Barcelona seguint la trajectòria d’una institució de més de 600 anys. L’Hospital de la Santa Creu es va fundar l’any 1401 a partir de la unió de sis hospitals medievals existents a la ciutat de Barcelona, i es va ubicar a l’edifici gòtic del Raval que avui és la seu de la Biblioteca de Catalunya. Aquesta institució conserva una part de l’arxiu de l’antic hospital que complementa els documents custodiats a l’Arxiu Històric de Sant Pau. Un conveni entre les dues institucions impulsa actualment la creació i el manteniment d’una base de dades que recull en un únic catàleg tot el fons de l’antic Hospital de la Santa Creu. La documentació custodiada a l’Arxiu Històric està classificada per sèries documentals, totes inventariades i exposades en forma de guies per a la consulta, com ara: Casa de Convalescència (1356-1986), Construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1890-1930), Expòsits i dides (1407-1861), Hospital General de Catalunya: guerra civil (1936-1939), Institut Mental de la Santa Creu (1769- 1986), Privilegis reials i papals (1219- 1984), Protocols Notarials (1401-1904), Reial Col·legi de Cirurgia (1751-1853) o Testaments i llegats (1214-1854), entre d’altres. D’altra banda també és important el fons fotogràfic, que conté 7.555 positius, 6.000 negatius i 147 plaques de vidre. D’altra banda, l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la demarcació de Barcelona va ser creat el 1969 per preservar els fons antics que posseïa el Col·legi provinents de l’Associació d’Arquitectes i iniciar després una col·lecció sistemàtica de tots els arxius d’arquitectes catalans notables conservats fins llavors en els respectius àmbits familiars. L’Arxiu Històric conserva aproximadament uns 700 metres lineals de documentació, més unes 20.000 peces documentals procedents de donacions d’arxius professionals, col·leccions factícies, treballs de defensa del patrimoni arquitectònic, etc. A més hi ha prop de 30.000 positius en diferents suports i uns 4.000 negatius. La documentació abraça des de finals de segle XVIII fins avui, i recull gairebé la totalitat de tendències i estils arquitectònics practicats a Catalunya. Es tracta d’un fons documental imprescindible per a qualsevol estudi sobre l’arquitectura catalana dels segles XIX i XX. L’Institut Amatller d’Art Hispànic posa a la disposició dels investigadors i historiadors de l’art una biblioteca amb 26.000 títols i un arxiu fotogràfic i una fototeca amb 350.000 negatius. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat i acetat. Es pot accedir a la informació de les imatges mitjançant tres índexs: un índex historicoartístic, un de topogràfic i un d’iconogràfic. Actualment, l’esforç principal de l’Institut Amatller d’Art Hispànic se centra a reconvertir tot el sistema tradicional, tant fotografies com índexs, a les tecnologies digitals. La base de dades inclou fitxers de registre separats per edificis, béns mobles, fotografies, imatges digitals, BARCELONA CULTURA 2012 62 persones, institucions, bibliografia, documentació, etc., amb les corresponents referències creuades. L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona s’encarrega de la conservació i la divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se’n deriven, que configuren 1.400 metres lineals de documentació. Custodia, entre altres joies documentals, papirs de factura egípcia hel·lenística, però de procedència francoromana i merovíngia, dels segles V-VII. També té uns 200 còdexs, alguns amb miniatures (com el Missal de santa Eulàlia de Destorrents), diferents incunables i edicions del segle XVI i uns 40.000 pergamins (dels segles IX al XVII). L’Arxiu Diocesà de Barcelona, ubicat al palau episcopal, és la institució que custodia el fons documental emanat de l’activitat de l’Arquebisbat de Barcelona i gestiona la consulta de les sèries d’aquest fons i dels fons en dipòsit. Els usuaris tenen a la seva disposició una sèrie d’inventaris i índexs generals en paper sobre la Mensa Episcopal, col·lacions, causes pies... També hi ha més d’un milió de fitxes sobre diverses sèries de visites pastorals, ordes, expedients matrimonials, testaments, baptismes... Al març l’Arxiu Diocesà ha organitzat la conferència «Redescobrint Pompeia. L’Àlbum de Bernardino Montañés. 1849», a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i a finals d’any ha iniciat les obres de millora de les instal·lacions de l’Arxiu. 2.3. Espais d’interès arquitectònic 2.3.1. ESPAIS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC PÚBLICS Castell de Montjuïc www.bcn.cat/castelldemontjuic Titularitat: Ajuntament de Barcelona 1 . 1 5 9 . 042 v i s i tants El Castell de Montjuïc és una antiga fortalesa militar situada damunt d’una terrassa rocosa a més de 170 metres d’alçada sobre el nivell del mar, al cim de la muntanya de Montjuïc. Amb una llarga història vinculada a la ciutat, aquest espai va iniciar una nova etapa com a equipament municipal l’estiu del 2008. Durant l’any 2012, per consolidar aquesta nova etapa, s’han desplegat tot un seguit d’activitats que han permès mostrar a la ciutadania que el Castell de Montjuïc s’ha recuperat en tota la seva amplitud per a la ciutat. Entre la gran varietat de propostes culturals que ha acollit el Castell el 2012, hi trobem activitats pedagògiques adreçades a escoles, concerts, exposicions, trobades populars, fires, festes, conferències, observacions astronòmiques de la mà de l’Agrupació Fotogràfica de Barcelona, diades (com ara el Dia 63 BARCELONA CULTURA 2012 Nacional de Suïssa), gal·les benèfiques (com La Nit del Motor), el cicle de concerts d’estiu Plenilunis o el festival de cinema a la fresca Sala Montjuïc. El Castell també ha participat en grans esdeveniments de ciutat, com La Mercè, amb espectacles de circ, o Montjuïc de Nit. De les exposicions temporals cal destacar les que ha presentat el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya: «La maternitat d’Elna», «Catalunya bombardejada», «Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República en una fossa comuna de Burgos» i «Aviadors de la República», entre d’altres. El Memorial també ha organitzat activitats pedagògiques obertes al públic escolar, familiar i universitari. Amb motiu dels actes anuals de commemoració de l’afusellament del president Lluís Companys, el 15 d’octubre ha tingut lloc l’obertura de l’exposició de producció pròpia «Retrat Companys». Gairebé 1.160.000 persones han visitat el Castell de Montjuïc al llarg del 2012. La majoria dels visitants, uns 840.500, han utilitzat el telefèric per arribar- hi, i la resta ho han fet a peu o amb autobús. Les diferents etapes de les obres de rehabilitació i el nou Pla d’Usos del Castell de Montjuïc comporten que l’equipament esdevingui, de mica en mica, una fortalesa envoltada de jardins i un espai per a la relació, el lleure i la cultura. Palau Güell www.palauguell.cat Titularitat: Diputació de Barcelona 254 . 6 09 v i s i tants El Palau Güell, edifici ideat per Antoni Gaudí en el context de l’eclosió modernista i finançat per un dels personatges clau de la societat barcelonina del tombant del segle XIX, Eusebi Güell, és una de les joies arquitectòniques del modernisme català. També és una peça essencial per entendre l’obra de Gaudí, ja que prefigura moltes de les claus de l’evolució posterior de l’arquitectura d’aquest artista. La Diputació de Barcelona va adquirir el Palau Güell l’any 1945 i des de llavors hi ha portat a terme diverses obres de restauració i conservació. L’última campanya de restauració va finalitzar a l’abril del 2011 i al maig es va obrir el Palau al públic. En el transcurs el 2012 s’han fet diverses intervencions per poder oferir al visitant una visita de qualitat, adaptada a l’estructura de l’edifici i als tipus de públic. D’entrada, s’han implementat nous protocols d’actuació i s’han adaptat els existents amb la finalitat de millorar el servei per a l’accés a l’edifici, la venda d’entrades, les reserves de grups, la gestió de l’acollida i atenció a persones amb discapacitat, la venda de productes a la botiga, etc. Enguany s’ha confeccionat el projecte expositiu de la col·lecció dels béns mobles del Palau Güell, incloent-hi la seva gestió. És important subratllar la recerca duta a terme per diferents arxius històrics per localitzar informació i documents gràfics del Palau. Quant al projecte educatiu, se n’han redactat els continguts d’acord amb les directrius establertes en el Pla Museològic del Palau. A l’abril ha tingut lloc l’acte d’inauguració de l’orgue, que ha inclòs un concert, a càrrec de l’organista David Malet, i una conferència sobre el procés de construcció del nou instrument, a càrrec de l’orguener Albert Blancafort. Durant l’any s’han seleccionat les noves peces musicals que s’han incorporat al programa de l’orgue, i s’han enregistrat les peces de BARCELONA CULTURA 2012 64 finals del segle XIX i principis del segle XX que sent el públic en el transcurs de la visita. En matèria d’informació a través de la xarxa, s’han elaborat els continguts del portal web actual i s’ha desenvolupat el nou portal, amb propostes noves per difondre el Palau. Al llarg de l’any el Palau Güell ha col·laborat en diverses iniciatives, com ara el IV Forja Viva (festival internacional de forja), la Festa Major del Raval, les Jornades Europees del Patrimoni, les Festes del Roser o Raval(s), el Festival de Cultura del Raval, entre d’altres. Pavelló Mies van der Rohe www.miesbcn.com www.miesarch.com Titularitat: Ajuntament de Barcelona 85 . 95 0 v i s i tants La Fundació Mies van der Rohe, que gestiona el Pavelló, centra la seva activitat a impulsar i difondre el debat sobre temes propis de l’arquitectura i l’urbanisme moderns i contemporanis, des de la perspectiva de seva condició urbana. El 2012 el Pavelló Mies van der Rohe, referent arquitectònic clau del segle XX, ha organitzat diverses activitats vinculades amb l’art i l’arquitectura contemporània i que posen en relleu la capitalitat i la internacionalitat de Barcelona en matèria arquitectònica. Entre els actes d’enguany destaca, en primer lloc, el Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe, concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona, que té per objectiu reconèixer i potenciar la qualitat de l’arquitectura actual a Europa. La Fundació ha difós els resultats de la dotzena edició d’aquest premi en reconeguts centres d’arquitectura europeus i internacionals a través d’una exposició itinerant de projectes i maquetes. L’exposició ha visitat, entre d’altres, el Roca London Gallery (Londres) i la Cité de l’Architecture & du Patrimoine (París). També ha itinerat la versió fotogràfica de l’exposició, que s’ha presentat a la Tsinghua University (Pequín), al Roca Lisboa Gallery (Lisboa) i a la School of Architecture (Praga), entre altres centres. En paral·lel, s’ha encetat la primera fase de la tretzena edició del Premi Mies van der Rohe, amb el procés de recerca, selecció i documentació de les obres proposades com a candidates per la xarxa d’experts independents, els col·legis d’arquitectes europeus i el comitè consultiu. La Fundació porta a terme una tasca constant de conservació i millora del seu arxiu documental, que compta amb gairebé 2.350 projectes. La col·lecció actualment té un total de 245 maquetes, i també disposa d’una secció dedicada al Pavelló Mies van der Rohe, amb fotografies d’època i actuals, a més d’algunes obres contemporànies d’artistes plàstics que han realitzat intervencions al Pavelló. D’altra banda, la Càtedra Mies van der Rohe, centrada en la recerca en els àmbits de les ciutats mediterrànies i de l’habitatge social, aquest any ha desenvolupat, dins el programa Ciutats Mediterrànies, el taller internacional de projectes «Recycle Genova», a Gènova, en col·laboració amb la Università degli Studi di Genova i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Pel que fa a les instal·lacions d’arquitectes i d’artistes plàstics, que es conceben com a intervencions o exposicions lleugeres i de curta durada, el 2012 la Fundació n’ha programat dues al Pavelló Mies van der Rohe. La primera, «Ghost Forest», 65 BARCELONA CULTURA 2012 de Francisco López, s’ha dut a terme dins la programació del festival Sónar, amb la col·laboració de l’escola Eina. La segona, «Phantom. Mies as Rendered Society», és el resultat de la investigació que Andrés Jaque ha dut a terme durant els dos últims anys al soterrani del Pavelló per invitació de la Fundació Mies van der Rohe i de la Fundació Banc Sabadell. Finalment, convé indicar que la Fundació Mies van der Rohe és la seu oficial de Docomomo Internacional, organització dedicada a la documentació i conservació de l’arquitectura i el patrimoni del moviment modern. Docomomo Internacional té com a objectius difondre l’arquitectura i promoure la conservació de les obres del moviment modern, fomentar el desenvolupament de tècniques adients per a la conservació, oposar-se a la destrucció d’obres significatives i, molt especialment, registrar i catalogar el patrimoni del moviment modern, tot des d’una òptica d’adaptació d’ús i un enfocament contemporani. 2.3.2. ESPAIS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC PRIVATS Barcelona atresora diversos espais d’indubtable interès arquitectònic que s’han convertit en autèntics símbols de la ciutat tant per als barcelonins com per als visitants. L’exemple més significatiu és el Temple Expiatori de la Sagrada Família, l’obra magna i inacabada de Gaudí, una església monumental situada al centre de Barcelona que amb els anys s’ha transformat en un dels signes d’identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitada per milions de persones i són moltes, també, les que n’estudien el contingut arquitectònic i religiós. Aquest 2012 a la basílica han tingut lloc diverses propostes, com ara visites guiades, concerts, activitats escolars... Però d’entre totes, les dues més rellevants s’han esdevingut durant la Festa Major de Barcelona: la primera ha estat la il·luminació de la façana del Naixement amb l’espectacle multimèdia Ode à la vie com a homenatge a Gaudí allà on es va representar una oda a la creació del món i de l’home. Una de les companyies més reconegudes en l’àmbit dels espectacles multimèdia de gran format, la Moment Factory, de Mont-real, ha ofert un gran muntatge ple de llum, color i música inspirat en el temple de Gaudí. Un espectacle que s’ha pogut veure les nits del 21 al 23 de setembre i que ha estat dels més vistos d’entre tots els actes de La Mercè 2012. La segona proposta que ha despertat molt d’interès també s’ha esdevingut durant les Festes de la Mercè: la Sagrada Família ha obert les portes a la ciutadania per fer-la partícip de les fites assolides durant la construcció del temple. S’ha pogut veure l’evolució al llarg dels anys a través de fotos i com serà la basílica el 2026 en un vídeo en 3D. La Casa Batlló és una peça clau en l’arquitectura de la Barcelona modernista. Obra mestra de Gaudí construïda entre 1904 i 1906 i situada al passeig de Gràcia, és un edifici únic, singular i excepcional, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2005. Actualment, l’espectacular façana és una icona de referència a Barcelona. La Casa Batlló ofereix des del 2002 visites audioguiades en 10 idiomes diferents que inclouen un recorregut per la llegendària planta noble, el celobert, les golfes, el terrat i les mítiques xemeneies, l’esplèndid vestíbul i BARCELONA CULTURA 2012 66 l’escalinata principal. Aquestes visites culturals tenen molt d’èxit: el 2012 gairebé s’han assolit els 780.500 visitants. Enguany s’han complert 10 anys de l’obertura al públic d’aquest patrimoni arquitectònic, i la Casa Batlló ho ha volgut celebrar amb un sorprenent espectacle de llum, color i so projectat sobre la façana, El despertar de la Casa Batlló, una projecció audiovisual en 3D que ha revelat tots els misteris, símbols i interpretacions que s’amaguen darrere aquesta façana tan excepcional: el drac de Sant Jordi, les màscares, els ratpenats, l’arlequí i els colors del trencadís, la natura, l’aigua... La Casa Museu Gaudí, situada dins el recinte del Park Güell, va ser la residència de Gaudí des del 1906 fins al 1925. Avui és una col·lecció privada oberta al públic que mostra al visitant una exposició de mobles i objectes dissenyats per l’arquitecte, objectes i documents relatius a Gaudí i també diverses obres d’artistes del seu cercle més proper. A finals de desembre del 2012 la Casa Museu Gaudí s’ha tancat al públic per reformes. Es preveu que les obres s’allarguin fins a la primavera del 2013. Finalment, cal parlar de la Casa Amatller, el segon gran monument modernista del passeig de Gràcia, casa projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900, qui va voler donar a l’edifici l’aparença de palau gòtic urbà. Des del 2009, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic porta a terme les obres de restauració i rehabilitació de la Casa Amatller amb la finalitat de transformar-la en una casa museu del modernisme a finals del 2013. Després de les obres de restauració de la façana i del buidatge de l’interior de la casa, al març del 2012 un equip de restauradors ha començat a treballar perquè el pis principal, de 450 metres quadrats, torni a lluir en l’estat original de l’any 1900. L’objectiu és que recuperi la seva antiga esplendor i es converteixi en una visita cultural de referència. 67 BARCELONA CULTURA 2012 Ciència i innovació Capítol 3. BARCELONA CULTURA 2012 68 69 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 70 3.1. Museus i centres de ciències 3.1.1. CENTRES PÚBLICS Museu de Ciències Naturals de Barcelona www.bcn.cat/museuciencies Titularitat: Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona 1 6 6 . 777 v i s i tants El Museu de Ciències Naturals de Barcelona treballa principalment per avançar en el coneixement i la conservació de la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, i també per promoure l’aprenentatge i la descoberta del món natural entre els ciutadans. Al novembre del 2011 es va constituir el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i va iniciar la seva activitat al juny del 2012, amb l’adscripció del Museu de Ciències Naturals, el Jardí Botànic i l’Institut Botànic. El 2012 ha estat el primer any complet de funcionament de la seu Museu Blau, on rau l’exposició de referència, «Planeta vida», que s’ha completat a l’abril del 2012. Si el 2011 es va inaugurar amb el primer dels tres àmbits de l’exposició, «La Terra avui», enguany s’hi han afegit els dos àmbits restants: «La biografia de la Terra» i «Les illes de ciència». Pel que fa a les exposicions temporals, s’ha presentat «El Hierro. L’erupció amagada» i la mostra que commemora les tres temporades de l’Espai Terra amb les millors fotografies enviades pels telespectadors del programa: «Espai Terra: Catalunya com tu l’has vist». Al voltant d’aquesta exposició s’ha desenvolupat un projecte amb les escoles, «Sant Martí com tu l’has vist», amb la participació de més de 800 alumnes del districte de Sant Martí. Finalment, la mostra «Aliens, la invasió de les espècies exòtiques» ha explicat la colonització d’espècies foranes i les conseqüències per a la natura i per als humans. L’Any de la Neurociència ha comportat que al Museu Blau s’hi hagin dut a terme activitats per a tots els públics, com la fira de les ciències «Les il·lusions del cervell» i la conferència del neurobiòleg Javier de Felipe «Sobre lo bello, el arte y la evolución del cerebro» (retransmesa en línia a través de la xarxa), i que el Museu de Ciències Naturals hagi participat al FENS Forum of Neuroscience, el congrés que reuneix a Barcelona els millors especialistes en neurociència. També convé mencionar que s’han impartit cursos, conferències i seminaris dirigits a l’àmbit de l’ensenyament. Des del 2011 el Museu de Ciències Naturals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona organitzen un cicle de 18 activitats de descoberta de parcs i platges. Durant el 2012 més de 800 participants han gaudit de les diferents propostes els caps de setmana. En l’àmbit de la recerca s’ha posat en marxa el projecte «La señalización de buenos genes, buenas habilidades y personalidad: la coloración de las aves y el canto como modelos», finançat dins del Plan Nacional, s’ha creat la col·lecció de referència de cnidaris, s’ha signat el conveni amb Can Catà per consolidar l’estació de camp base del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i s’ha impartit el segon curs d’especialització científica al Museu Blau. Amb referència a les col·leccions, s’ha elaborat la política d’adquisicions de col·leccions, que han seguit creixent a un ritme semblant al dels 71 BARCELONA CULTURA 2012 anys anteriors, i s’ha focalitzat la conservació preventiva en el Gabinet Salvador, els espècimens exposats a «Planeta vida» i els embalatges permanents de les col·leccions de zoologia. S’ha implementat el llibre de registre digital, s’ha creat una unitat de registre i s’ha iniciat formalment el projecte del laboratori digital. Pel que fa a les activitats al Jardí Botànic, les festes Planta’t al Botànic!, a la primavera i a la tardor, i la «Mostra de tardor de bonsai i taller de kusamono» han rebut una gran afluència de públic. El Jardí també ha acollit nombrosos actes socials, entre els quals sobresurt l’entrega de premis de la primera edició del certamen Viles Florides. D’altra banda, l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona ha dinamitzat de manera permanent l’espai de l’hort i la masia del Jardí Botànic Històric, on també desplega un conjunt molt variat d’iniciatives, com tallers de dibuix i exposicions de pintura i de fotografia. Una de les propostes de més èxit ha estat el BioBlitzBCN, les jornades de recerca naturalista obertes a tota la ciutadania. El Jardí Botànic ha participat activament en els treballs per elaborar l’estratègia catalana de conservació de la flora. En el marc d’aquesta estratègia ha efectuat diverses campanyes de recol·lecció de llavors als Ports de Tortosa i als Pirineus. També ha continuat ampliant les seves col·leccions, amb especial atenció a la localització d’espècies i els seus propàguls per a les zones de Califòrnia, Xile i les Canàries. Implementar la guia portàtil multimèdia ha constituït una prioritat per poder millorar la gestió de les col·leccions. Per concloure, l’Institut Botànic ha continuat treballant en les seves dues línies d’investigació, que han generat els corresponents treballs de recerca i publicacions: la principal, sobre biodiversitat, amb l’estudi de la biosistemàtica i sistemàtica molecular de plantes, i la dedicada a la palinologia i la paleoecologia. D’altra banda, aquest any s’han estudiat i diagnosticat els fons que conté la Biblioteca Salvador de l’Institut Botànic per tal de poder-ne prioritzar la restauració. Zoo de Barcelona www.zoobarcelona.cat www.fundaciobarcelonazoo.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 1 . 0 8 0 . 1 87 v i s i tants El Zoo de Barcelona té com a principal missió ajudar a conservar la fauna silvestre i la biodiversitat del món, i complementa el seu treball amb el d’altres zoològics, institucions i centres universitaris i científics. Per aconseguir-ho, porta a terme una acció decidida en el desenvolupament de projectes de recerca i conservació, i també en el camp de l’educació i l’entreteniment per conscienciar en el respecte de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes en general. L’any 2012 el Zoo de Barcelona ha complert 120 anys i ha celebrat aquest aniversari amb tot un seguit d’activitats. D’una banda, tres mostres fotogràfiques: «1892/2012. L’evolució del Zoo: de l’exhibició al coneixement i la conservació», «Mural de les històries del Zoo» i l’exposició sobre el centre d’Ikunde (el centre de recerca i conservació que el Zoo de Barcelona va tenir a la Guinea Equatorial als anys seixanta) i sobre la figura d’Antoni Jonch, director del zoològic al llarg de gairebé 30 anys; també s’ha pogut veure una exposició de les portades de la revista del parc (1962- 2012). Altres propostes per celebrar l’aniversari s’han articulat entre el joc de pistes educatiu «120 anys del Zoo de Barcelona» i un audiovisual BARCELONA CULTURA 2012 72 commemoratiu que recull imatges històriques del parc. L’acte central del 120è aniversari s’ha esdevingut el dia de la Mercè, amb accés obert al públic a l’àrea d’exposicions i amb la programació de tallers i jocs. Més enllà de les activitats emmarcades en el 120è aniversari, el Zoo de Barcelona ha organitzat altres actes i també ha participat en campanyes solidàries de suport, sensibilització i difusió, com ara «Dreamnight at the Zoo», «Posa’t la gorra», «Un dia de nassos», «L’univers en miniatura», la Marató per a la pobresa de TV3 i visites personalitzades per a infants amb greus malalties o discapacitats i altres col·lectius en risc d’exclusió social. Al parc zoològic aquest darrer any hi han nascut 336 animals, entre els quals cal destacar el dofí mular, el dragó de Komodo, el búfal nan i el tucà toco. I hi han arribat 103 animals nous, entre els quals hi ha l’elefant africà, l’hipopòtam nan i el goril·la de costa. A 31 de desembre de 2012, la col·lecció d’animals del Zoo estava formada per un total de 2.142 exemplars de 314 espècies diferents. Aquest 2012 ha finalitzat el procés de consolidació de la Fundació Barcelona Zoo, que té com a finalitats fonamentals promoure, desenvolupar i impulsar programes de recerca, conservació, educació i sensibilització, per esdevenir un instrument orientat a preservar la biodiversitat, generar coneixement i conscienciar sobre la protecció i la preservació de la natura. Una de les primeres iniciatives executades ja en l’àmbit d’actuació de la Fundació Barcelona Zoo ha estat la publicació del llibre Els ocells silvestres del Zoo de Barcelona. Guia d’observació, que enceta una nova col·lecció de llibres de recerca i divulgació científiques. 3.1.2. CENTRES PRIVATS CosmoCaixa www.laCaixa.es/ObraSocial 788 . 1 7 6 v i s i tants CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa” que va obrir les portes el 2004, ocupa les instal·lacions del que va ser el primer Museu de la Ciència interactiu d’Espanya, inaugurat el 1981. Durant el 2012 CosmoCaixa ha desplegat un programa de propostes adreçades tant al gran públic com a educadors i professionals: activitats familiars, exposicions, conferències, jornades, cursos, commemoracions especials, etc. Les exposicions produïdes aquest any han estat: «Dinosaures. Tresors del desert de Gobi», «Reciclatge. Reduir, reutilitzar i reciclar», «Epidèmia! Com les malalties han modelat la història de la humanitat» i «TecnoRevolució. L’era de les tecnologies convergents». Pel que fa als cicles de conferències, s’ha posat a l’abast de la ciutadania els coneixements més recents del cervell a través del cicle El cervell envaeix la ciutat. Les claus neurobiològiques de la societat. També s’ha d’esmentar el cicle Què és fonamental en l’educació de l’era digital?, coorganitzat amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit a professionals de l’educació. Relacionat amb l’exposició «TecnoRevolució. L’era de les tecnologies convergents» ha tingut lloc el cicle Tecnologia: la revolució permanent. Finalment, dins la plataforma activa de debat Ecotendències, enguany s’han desenvolupat la segona («Moure’s volant») i la tercera («Moure informació») ecotendències del primer cicle, dedicat a la mobilitat sostenible i iniciat el 2011. 73 BARCELONA CULTURA 2012 D’altra banda, CosmoCaixa ha ofert diverses jornades adreçades a educadors. I, com cada any, també ha organitzat jornades científiques adreçades a un públic més especialitzat. Com a novetat, ha programat les conferències «Naixement i mort de les estrelles», a càrrec del professor de física Walter Lewin, i «Inventant una partícula elemental», impartida pel professor britànic Peter Higgs. Dins els cursos del museu cal mencionar «Iniciació a l’astronomia», coordinat amb Aster, l’Agrupació Astronòmica de Barcelona, i «Cap a una museologia total», dirigit per Jorge Wagensberg. Al llarg de l’any CosmoCaixa ha proposat iniciatives especials adreçades a tots els públics: entre d’altres, ha commemorat dies mundials com el Dia Mundial de la Meteorologia i del Medi Ambient, ha participat a les Festes de Santa Eulàlia amb espectacles i tallers especials i a La Mercè amb l’espectacle de titelles «Els petits més grans. Les faules de l’equilibri» i ha celebrat l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom amb una exposició molt innovadora. Al novembre, en el marc de la 17a Setmana de la Ciència, CosmoCaixa ha convocat la VIII Mostra del Llibre de Ciència, en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona i la llibreria Laie, i ha programat activitats especials gratuïtes per a tothom. L’Aquàrium www.aquariumbcn.com 1 . 6 47 . 1 6 3 v i s i tants L’Aquàrium de Barcelona és un dels centres marins lúdics i educatius més importants del món en temàtica mediterrània. Un conjunt de 35 aquaris, amb un total de més d’11.000 organismes vius de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, 6 milions de litres d’aigua i un immens oceanari, únic a Europa, el converteixen en un centre de referència que ja ha estat visitat per més de 14 milions de persones. Durant el 2012, L’Aquàrium de Barcelona, continuant amb la seva tasca de divulgació, entreteniment i educació, ha desplegat noves activitats. D’entre les exposicions permanents cal ressaltar «Planeta Aqua», per descobrir moltes de les criatures que s’han adaptat a les més diverses condicions del medi aquàtic, i «Explora!», un espai interactiu per donar a conèixer el món marí als nens i nenes, que conté més de 50 interactivitats per tocar, mirar, escoltar, investigar i descobrir la natura. L’exposició temporal «Sípies: reproducció i canibalisme» ha permès als visitants gaudir en directe dels canvis de colors, les lluites entre mascles i l’harmonia de l’aparellament d’aquests animals. Quant a les activitats, s’han desenvolupat múltiples iniciatives diferents a les quals han participat gairebé 107.000 persones, i que es divideixen segons el públic a qui van adreçades: d’una banda, activitats per a escoles, com ara propostes teatralitzades, visites taller, visites a la zona tècnica, jornades per al professorat, Dia del Mestre; de l’altra, activitats familiars, com els diversos tallers o xerrades. També s’ofereixen activitats guiades de cap de setmana. I, com a novetat d’aquest any, la proposta «Converteix-te en un observador submarí», adreçada tant a adults com a nens. BARCELONA CULTURA 2012 74 A més a més, L’Aquàrium ha pres part en altres actes d’interès educatiu i científic, com ara a la 17a Setmana de la Ciència i el monogràfic de medi ambient, entre d’altres. En cada una d’aquestes accions s’han fet tallers, jocs i un munt d’activitats diverses i específiques. Museu Geològic del Seminari de Barcelona www.telefonica.net/web2/pa-ko/MGSB 4 . 678 v i s i tants El Museu Geològic del Seminari de Barcelona té com a actuació principal l’estudi dels fòssils, especialment d’invertebrats. Aquest museu es va fundar l’any 1847, tot i que té com a precedent el Gabinet d’Història Natural, que es va crear l’any 1817, i posteriorment es va afegir a la Biblioteca Episcopal. La col·lecció ha assolit prop de 70.000 entrades fòssils de tots els períodes geològics. La documentació per dur a terme la feina de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que s’acosta als 14.000 títols. També disposa d’un laboratori apte per preparar els fòssils que van arribant. Aquest 2012, la publicació de la revista anual Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, la revista d’investigació paleontològica monogràfica que publica aquest museu, ha tingut molt de ressò per la descripció que ha detallat de troballes de gasteròpodes terrestres d’edat miocènica a Terrassa. La Sala Cardenal Carles del Museu Geològic és un espai on s’exposen peces del món natural, especialment fòssils, minerals i roques. És una exposició permanent pensada per motivar l’escolar en l’estudi de les ciències naturals. Els continguts estan adaptats als programes escolars i les visites es complementen amb la projecció d’un audiovisual i qüestionaris per al seguiment dels exemplars de les vitrines. Enguany gairebé 550 escolars han visitat aquesta exposició. 75 BARCELONA CULTURA 2012 ALTRES CENTRES PRIVATS El 2011 es va inaugurar el Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA), el primer d’aquestes característiques del món. Creat per l’inventor i escriptor Pep Torres, i situat al barri Gòtic de Barcelona, aquest museu és un invent en si mateix, tant per les propostes i objectes que presenta com per la particularitat dels elements arquitectònics del mateix espai, que el converteixen en un lloc especial. El MIBA ofereix una àmplia varietat de continguts que cobreixen el fascinant espectre de la invenció i la creativitat a través de 3 espais permanents: Societat Il·limitada, Reflexionàrium i Espai Absurd. Les exposicions temporals busquen la reflexió i l’actitud activa de l’espectador a través de monogràfics sobre temes amb què es pretén remoure consciències i actituds. Un exemple és la mostra «Steampunk: futurs que mai van ser», un viatge a través d’invents, peces i il·lustracions d’artistes nacionals i internacionals del moviment retrofuturista steampunk. Un altre museu especial, pel seu caràcter de museu virtual, és el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Fou creat a Barcelona el 1979 i inaugurat, de manera oficial, el 1981, a la seu del passatge Mercader. Va tancar les portes al públic l’any 1995, i des d’aleshores fins avui se’n pot consultar l’activitat a través d’un interessant web (www.museudelamedicina.cat). En espera d’un nou emplaçament, el Museu no ha deixat de treballar tant en tasques de desenvolupament i conservació de les col·leccions, com en col·laboracions, consultes, investigació, propostes didàctiques i organització d’exposicions. Els fons del museu s’han ampliat fins als més de 6.000 objectes que formen les seves col·leccions. 3.2. Entitats i activitats de cultura científica Ateneu Barcelonès. Secció de Ciències i Tecnologia www.ateneubcn.org L’objectiu principal de l’actual ponència de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès és explorar els temes més controvertits a la frontera entre ciència i societat. Tots els actes organitzats per la ponència són d’accés lliure i gratuït, la informació sobre les activitats es reparteix a través d’una llista de correus d’accés obert i es pengen enregistraments sencers o videoreportatges resumits als canals YouTube de l’Ateneu Barcelonès i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). En el decurs del 2012 la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès ha desplegat tot de propostes de diversa índole al voltant de la ciència: entre d’altres, el cicle de xerrades sobre determinants socials i mediambientals de la salut Una altra manera de mirar la salut, en col·laboració amb l’ACCC; «Teràpies de cinema», el primer cicle de cinema i salut, amb visualització de pel·lícules i comentaris d’historiadors de la ciència, en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB); «El nou paper del llibre: de la tinta al píxel», una taula rodona sobre el futur del llibre, en col·laboració amb el CEHIC-UAB; «El cervell envaeix la ciutat», sobre neurociència i teatre, en el marc d’un cicle més ampli en diversos espais de la ciutat, en col·laboració amb l’ICUB; «Quina ciència a l’Ateneu?», la trobada anual amb socis i amics de la secció científica de l’Ateneu per programar les activitats futures; «Ciència en temps de recessió», un cicle BARCELONA CULTURA 2012 76 d’emergència de debats i conferències sobre la ciència en temps de crisi a Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina, en col·laboració amb l’ACCC, l’Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER) i Casa Amèrica Catalunya. CSIC. Residència d’Investigadors www.residencia-investigadors.es Una altra institució amb un programa continuat d’activitats de divulgació científica és la Residència d’Investigadors del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Durant el 2012 ha seguit portant a terme diversos cicles de conferències: la segona edició de L’estat del món, dedicada a l’Àsia oriental i titulada Àsia oriental: interaccions emergents; Viure, sentir i experimentar. Noves perspectives de recerca sobre la joventut al segle XXI, al voltant del món dels joves d’avui; Humanitarisme, ciència i medicina, en la pau i en la guerra, sobre l’humanitarisme i les complexes relacions d’aquesta nova sensibilitat amb l’evolucionisme, la psiquiatria contemporània, la sanitat militar i la medicina de guerra modernes; Matemàtiques i geometria, astronomia i geodèsia a l’antic Egipte. El conjunt monumental de Gizeh, entorn dels usos i èxits científics que van permetre a l’Antiguitat produir obres magnes com el conjunt de Gizeh; Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI, referent a la necessitat d’establir ponts entre metge i pacient més enllà del fet biològic en la formació mèdica, en el marc d’una cultura mèdica més àmplia i oberta a les humanitats; la segona edició del cicle Desafiaments del segle XXI, titulada La veu de la medicina, dedicada a l’estat actual de la recerca científica, en aquest cas específicament de caràcter biomèdic, i Jardins a la Mediterrània, identitats i espais idealitzats. Quant a les iniciatives culturals promogudes per aquesta entitat, s’ha d’esmentar, entre d’altres, el Barcelona Festival of Song, repertori vocal d’Amèrica Llatina i Espanya. Centre de Regulació Genòmica de Barcelona www.crg.eu El Centre de Regulació Genòmica (CRG) és un centre de recerca biomèdica bàsica de referència internacional, integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El 2012 el CRG ha complert 10 anys, i ha celebrat aquest aniversari amb el simposi 10 anys de recerca, educació i formació al CRG. Per al simposi s’ha convidat els experts de més prestigi internacional, científics que treballen a les institucions de recerca més importants del món. D’altra banda, el CRG ha contribuït a ampliar l’oferta de cultura científica de la ciutat amb el programa «La ciència a debat: xerrades i cafès científics». Les principals activitats realitzades en el marc d’aquesta proposta han estat un cicle de quatre cafès científics i una conferència de ciència fàcil que han tingut lloc en diferents espais. Els cafès científics han dut per títol «Nabius, brain training i cues de pansa», «Descodificant la humanitat», «Pensant només en mi: neurobiologia, filosofia i la idea del jo» i «Escurçant la bretxa entre investigació bàsica i aplicada: el cas de les cèl·lules mare», i han comptat amb ponents de l’Hospital Universitari Vall Hebron, de la Universitat de Barcelona, de l’Institut Leibniz de Neurobiologia, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i del Centre de Regulació Genòmica, entre d’altres. La conferència de ciència fàcil, «Utilitzar el present per predir el futur: un somni o un 77 BARCELONA CULTURA 2012 malson?», l’ha impartida Cedric Notredame, del CRG. El principal objectiu d’aquesta proposta és acostar la ciència a la societat, fomentar la cultura científica i donar a conèixer la recerca que es fa a la ciutat de Barcelona. La resposta per part dels assistents ha estat molt positiva i participativa. Hi ha assistit un públic molt variat, tant pel que fa a edat com pel que fa a perfil i formació. En total hi han pres part 11 investigadors com a ponents i hi han assistit més de 500 persones com a públic. Institut d’Estudis Catalans. Societats científiques www.iec.cat L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats, és una institució dedicada a la recerca i la difusió científiques en tots els camps del coneixement. Actualment, impulsa un centenar de programes de recerca i és la principal editora de publicacions científiques en català. Al llarg del 2012, les publicacions, les conferències, les jornades, les exposicions, els congressos, els cursos acadèmics, els premis i les iniciatives diverses han centrat l’activitat de l’IEC en pro de la ciència i la cultura. Dins les societats científiques de l’IEC, aquest 2012 cal fer referència especial a la Societat Catalana de Biologia, que ha complert cent anys, una efemèride que ha aplegat, entre altres iniciatives, el I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya: Global Questions on Advanced Biology, el qual ha analitzat el món de la biologia des d’un enfocament multidisciplinari i ha afavorit el diàleg entre biòlegs de diferents disciplines i entre científics joves i científics reconeguts. L’acte de clausura de la commemoració del centenari de la Societat Catalana de Biologia s’ha esdevingut al Palau de la Música el 4 de desembre. D’altra banda, centenars de professionals de la gestió de la informació i de l’edició han participat a les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica, al mes d’abril, i a les Cinquenes Jornades Catalanes de Revistes Científiques, al maig, totes dues organitzades per l’IEC. La Mandarina de Newton www.lamandarinadenewton.com La Mandarina de Newton es una agència de transformació cultural basada en la creació participativa de nous formats i processos d’aprenentatge i canvi conjunts. Actua en el punt d’intersecció entre art, ciència, disseny i tecnologia, entre aprenentatge i creació, o entre transformació i innovació. Activa projectes en educació, organització i cultura. Proposa activitats per compartir coneixement i aprenentatge a grups de caràcter molt divers, des de famílies fins a empreses o escoles. L’any 2012 ha estat un any important per a la Mandarina de Newton: després de gairebé tres anys de funcionament, ha inaugurat la nova seu al barri de Gràcia, al carrer Montseny, i ha iniciat diversos cicles i activitats per a nens i nenes, joves i adults. Una d’aquestes iniciatives és l’exposició «Science of the City», inaugurada al setembre a l’Espai Mandarina. Es tracta d’una mostra participativa que s’inicià amb un concurs de vídeos internacional en què es demanava als participants que presentessin una troballa, una pregunta o un experiment científic a la ciutat. A partir d’aquest material BARCELONA CULTURA 2012 78 i de la seva anàlisi es va treballar amb 12 artistes vinculats al grup de recerca Imarte, de la UB, i es van crear 9 peces d’art que parlen de ciència ciutadana. Al novembre s’ha iniciat el cicle Debats a la Mandarina, amb la presentació de L’Atelier des Jours à Venir, una cooperativa francesa que treballa amb temes de ciència i mediació social. Ha tingut lloc una xerrada debat entorn del paper de la comunicació científica i de la necessitat de fer projectes que siguin bidireccionals i que incloguin tant les comunitats socials com les comunitats d’investigadors. Aquest any també s’ha posat en marxa el projecte «Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny», en col·laboració amb l’Ateneu Barcelonès, CEHIC-UAB i l’IMIM Institut de Recerca Hospital del Mar, i que s’allargarà fins a l’abril del 2013. El projecte ha engegat al desembre a l’Espai Mandarina amb un petit taller sobre disseny crític, amb la presència d’experts internacionals, com ara Roger Ibars i Lisa Ma. També hi ha hagut espai per a activitats familiars, entre les quals cal ressenyar tres tallers: «Cuinant ciència» ha fet fer a les famílies una desena d’experiments, la majoria de química i biologia, amb materials quotidians, per parlar de densitat, viscositat, flexibilitat, pigments, pH, ADN o desnaturalització de les proteïnes; «Contes digitals» ha convidat els participants a fer la seva versió #app de la Cançó de Nadal de Dickens, i «Recicla el teu Nadal» ha ensenyat a construir noves joguines a partir de materials de reciclatge recollits durant les festes de Nadal. Parc Científic de Barcelona www.pcb.ub.cat El Parc Científic de Barcelona (PCB) té com a objectius brindar espais i serveis a les entitats públiques i privades que fan recerca d’excel·lència, dinamitzar la relació entre universitat i empresa, impulsar la creació de noves empreses, promoure el diàleg ciència-societat i fomentar les vocacions científiques. Amb l’objectiu de difondre la recerca actual i contribuir a fomentar la cultura científica dels ciutadans, l’any 2003 el PCB va iniciar diverses activitats emmarcades dins el programa Recerca en Societat, adreçades principalment a alumnes de segon cicle de primària, secundària i batxillerat. A aquest programa hi participen 4.500 persones anualment, engloba més de 120 activitats presencials, així com recursos educatius en línia a través de dos portals europeus. 79 BARCELONA CULTURA 2012 Enguany, el cicle Fes Recerca! del programa Recerca en Societat, ha ofert més de 40 tallers d’experiments sobre algunes de les línies d’investigació que es desenvolupen actualment als laboratoris del PCB. Malgrat que Fes Recerca! està adreçat a alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat, aquest 2012 també s’ha presentat per al públic en general els caps de setmana de novembre amb motiu de la Setmana de la Ciència. Per als més joves, s’han efectuat diversos tallers sota el títol «Com funciona el mètode científic? Investiguem en biomedicina!», en què els estudiants, sota la batuta de dos científics, realitzen experiments seguint el mètode científic, alhora que amplien coneixements sobre les cèl·lules, l’ADN i els gens, i acaben visitant els laboratoris del PCB per conèixer la realitat del dia a dia d’un científic. Amb aquest mateix format, aquest any s’ha incorporat al taller una nova línia de física i química amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, en què s’estudien els canvis d’estat, la pressió atmosfèrica, les mescles i les reaccions químiques. D’altra banda, la 10a edició de la fira Recerca en Directe ha presentat investigacions d’àmbits de coneixement molt diversos, des de la geologia fins a la tecnologia musical, passant per la biomedicina, l’arqueologia, l’epidemiologia ambiental o la medicina esportiva. Hi han participat gairebé 1.500 assistents de totes les edats. El Parc Científic de Barcelona coordina el portal educatiu europeu sobre investigació biomèdica Xplore Health, que posa a l’abast continguts multimèdia innovadors i activitats per a joves a través d’internet, centres educatius i museus de ciències. El programa està dirigit a professors i estudiants, i estructurat en mòduls temàtics entorn d’àrees relacionades amb la recerca actual. Sota el títol «Apropant la revolució biotecnològica a les aules», s’han organitzat cursos per a professors al PCB, al museu interactiu Domus de la Corunya i, paral·lelament, a través de la comunitat virtual eTwinning, que aglutina més de 200.000 docents i 95.000 centres educatius europeus. Un total de 125 professors de secundària d’arreu d’Europa han participat en aquesta iniciativa. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona www.prbb.org Els set centres ubicats al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) realitzen ciència d’excel·lència en una gran diversitat de camps. El PRBB té una massa crítica de 1.400 persones de 55 països diferents i un equipament científic d’avantguarda. Això permet explorar en un espai únic les qüestions més rellevants de les ciències de la vida i de la biomedicina, des de la perspectiva molecular fins a la poblacional. A principis d’octubre ha tingut lloc la cinquena edició de jornada de portes obertes del PRBB. Unes 4.000 persones han gaudit d’experiments i tallers, titelles, contacontes, màgia, visites, conferències i un bon final amb el cafè científic «Com percep el nostre cervell el món i què fa amb aquesta informació». La jornada formava part del programa de la Festa Major de la Mercè. Dies més tard el PRBB ha tornat a obrir les portes, aquesta vegada amb motiu del 48H Open House BCN, i en aquesta ocasió ha atès més de 400 visitants. També han visitat el PRBB 140 alumnes a través del programa EscoLab (del qual es parla més endavant). Els estudiants BARCELONA CULTURA 2012 80 han pogut experimentar en primera persona la feina que duen a terme els investigadors. En el transcurs del 2012 el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ha desenvolupat una bona colla d’activitats. Al maig s’ha lliurat el VII Premi PRBB al millor treball de recerca en ciències de la salut i de la vida, convocat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el PRBB. A aquest premi s’hi han presentat un total de 123 treballs de recerca d’alumnes de batxillerat. Una proposta molt ben valorada entre els estudiants ha estat «Aprendre a debatre sobre ciència: PlayDecide». PlayDecide és un joc que forma part d’una iniciativa europea per fomentar la reflexió sobre la ciència entre els joves. El Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut de la UPF, en col·laboració amb el PRBB, ha aplicat aquesta metodologia en quatre sessions en què han participat un centenar d’alumnes de batxillerat. Al novembre Rafael Maldonado, de la UPF, ha impartit la primera de les conferències del cicle de xerrades científiques per a estudiants de batxillerat: «Parlem de drogues. Usos i efectes del cànnabis». Hi han assistit 215 alumnes de 5 escoles de batxillerat i segon cicle formatiu. Conjuntament amb l’entitat BIOcomuniCA’T i la Fundació Pasqual Maragall, el PRBB ha organitzat la Nit de la Recerca. Tallers, entrevistes, experiments, conferències, exposicions, demostracions i una gimcana sensorial han estat algunes de les activitats de què han gaudit les aproximadament 300 persones que hi han pres part. Al novembre el CCCB ha acollit l’activitat «Explora la cèl·lula», dins el festival Punto y Raya Junior. Aquesta proposta s’ha ideat amb la finalitat d’estimular la creativitat artística i científica en els infants. Durant quatre tardes de dilluns de juny i juliol, quatre grups de dotze artistes han visitat el PRBB i algunes de les infraestructures científiques més importants. Cada visita ha tingut un tema principal: el genoma, la cèl·lula, la biologia computacional i les molècules. Aquesta iniciativa forma part del projecte experimental Grid_Spinoza (del qual es parla més endavant), un projecte conjunt entre el PRBB i Hangar. ALTRES INICIATIVES DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA Des del programa Barcelona Ciència, i coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés de la Federació Europea de Societats de Neurociències (la trobada neurocientífica internacional, que ha aplegat a la ciutat els millors especialistes d’aquest camp), l’Institut de Cultura de Barcelona, conjuntament amb la Sociedad Española de Neurociencia (SENC), ha impulsat el programa Barcelona Neurociència, un programa especial d’activitats de divulgació neurocientífica per a tots el públics, que representa una oportunitat immillorable per acostar la neurociència a la ciutadania i afavorir la transmissió del coneixement científic a la nostra ciutat. Barcelona Neurociència ha inclòs diversos cicles de xerrades, activitats familiars, fires científiques i exposicions per a tots els públics. D’entre totes les propostes destaca el cicle de conferències El cervell envaeix la ciutat, una sèrie de 15 xerrades organitzades conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”, un programa formatiu per a tots els públics que s’ha centrat en la relació de la neurociència amb diferents aspectes de la societat, la cultura i la creativitat. Dansa, literatura, música, educació i aprenentatge, llei, economia 81 BARCELONA CULTURA 2012 i màgia han estat alguns dels temes que han tractat científics de prestigi internacional com Semir Zeki, Manuel Carreiras, Gary Marcus, Margalida Coll, Robert Zatorre, Antonio Rangel, o Susana Martínez-Conde, entre d’altres. Per les 15 xerrades, que han tingut lloc en espais com el Palau de la Virreina, Fabra i Coats, CosmoCaixa, l’Ateneu Barcelonès i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, hi han passat gairebé 3.000 persones. Un altre cicle remarcable ha estat Els secrets del cervell, que ha portat la neurociència a vuit centres cívics. Més de 800 persones han seguit el conjunt de xerrades que han tractat sobre què fa el cervell quan no fa res, el llenguatge de les neurones, la possibilitat de teletransportar-se, les tècniques de neuroimatge o la neuronavegació. Per la seva banda, Fabra Coats ha acollit la fira «Cervell, música i intel·ligència artificial», a la qual s’han presentat diversos exemples de la recerca més avançada en la interfície cervell-ordinador, en pròtesis neuronals, en neurorehabilitació i en màquines capaces de moure’s de manera autònoma. La col·laboració del Grup de Recerca en Sistemes Sintètics, Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha estat fonamental per preparar set microxerrades i cinc instal·lacions, pel conjunt de les quals hi han passat 350 persones. Altres propostes de Barcelona Neurociència han estat la taula rodona «Ben dins del cervell», en el marc del BCNegra; la fira de les ciències «Les il·lusions del cervell» i la xerrada del neurobiòleg Javier de Felipe «Sobre lo bello, el arte y la evolución del cerebro» al Museu Blau; el taller infantil «Una de neurones! Primeres aproximacions a la neurociència» i l’exposició «El cervell amb ulls d’artista» a la Biblioteca Sagrada Família, i les activitats per a escolars organitzades per l’Institut d’Educació de Barcelona amb la col·laboració de diversos centres de recerca. Totes les iniciatives han contribuït a fer que més 12.500 persones s’hagin apropat als coneixements més recents i rellevants sobre el funcionament del cervell. Seguint en el marc del programa Barcelona Ciència, els dies 16 i 17 de juny s’ha celebrat al parc de la Ciutadella la ja tradicional Festa de la Ciència i la Tecnologia. La sisena edició d’aquesta festa ha deixat un balanç molt positiu, tant pel que fa al nombre de públic assistent, 13.400 persones, com per la participació de més de 100 institucions, divulgadors científics i empreses, que han fet possible concentrar 90 activitats i 18 microxerrades en dos dies. A més de tallers i demostracions, instal·lacions, exposicions i jocs, els continguts i formats aquest 2012 han tingut un marcat accent tecnològic, i han sobresortit especialment les connexions internacionals amb centres de recerca i projectes d’arreu i les propostes que promouen la participació del públic a través de les ciències ciutadanes. Quant als temes tractats, enguany s’han abordat especialment les energies sostenibles i la neurociència juntament amb les matemàtiques, la química i la física, les ciències naturals, les ciències del mar i la navegació, l’astronomia i les TIC. A més d’acostar el coneixement científic i tecnològic a la societat d’una manera lúdica, la festa ha mostrat la recerca i la innovació d’alt nivell d’alguns dels centres de recerca i tecnològics de Barcelona i d’arreu del món. Al mes de novembre ha tingut lloc la quarta edició de les Tertúlies de Ciència al Palau de la Virreina, que han girat a l’entorn de la relació entre la salut, els gens i els factors ambientals. Han estat tres xerrades, impartides per científics de renom. El BARCELONA CULTURA 2012 82 cicle ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i hi ha assistit 150 persones. Com ja és habitual des del 2007, quan comença un nou curs escolar es posa en marxa el programa EscoLab: l’Escola al Laboratori, una plataforma de contacte entre centres de recerca i estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius de Barcelona que ha anat creixent fins a connectar prop de 40 centres de recerca amb 16.000 estudiants. L’objectiu principal d’EscoLab és mostrar als estudiants la realitat dels laboratoris de recerca actuals i que experimentin en primera persona la feina que duen a terme els investigadors a partir de prop de 80 activitats gratuïtes que combinen formats com la presentació dels centres i les seves línies de recerca amb l’experimentació. Aquest any hi han participat 36 centres de recerca amb una oferta de 3.090 places. La darrera setmana de novembre, amb motiu de la 17a Setmana de la Ciència, s’han organitzat, juntament amb l’Obra Social “la Caixa”, Biblioteques de Barcelona i la llibreria Laie, un conjunt de propostes per donar a conèixer les principals novetats en la literatura de divulgació científica i per apropar la ciència al públic general. A CosmoCaixa s’ha pogut veure la VIII Mostra del Llibre de Ciència a la qual han acompanyat diverses activitats especials gratuïtes per a públic familiar: «Els experiments omplen CosmoCaixa», experiments sorprenents sobre temes diversos, extrets dels tallers més emblemàtics de CosmoCaixa; «Preguntem- ho a l’expert!», un col·loqui entre famílies i el Dr. Trilla al voltant de les vacunes; la presentació del llibre dels contes guanyadors de les cinc edicions del concurs Contes de Ciència amb la participació de Gemma Lienas, escriptora, i Lluís Reales, periodista científic i professor de la UAB, i Ui, ui! Contacontes per a remei dels mals. D’altra banda, la Biblioteca Sagrada Família ha elaborat una guia de recursos i diverses exposicions per a totes les edats del seu fons de ciència a propòsit de la commemoració de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, i el taller infantil «Re-cicla i re-inventa». Al conjunt d’activitats hi han assistit prop de 9.000 persones. 83 BARCELONA CULTURA 2012 3.3. Innovació i creativitat. Altres iniciatives Són certament nombroses les propostes que relacionen creativitat i innovació, i d’exemples n’hi ha una bona colla a cada capítol d’aquesta publicació. A continuació es detallen les d’entitats i institucions que fan de la innovació i la creativitat un dels seus principals eixos estructurals. Concretament, l’Ajuntament de Barcelona al mes de juny ha aprovat la mesura de govern Barcelona Innovació, que explicita la voluntat estratègica de col·locar la creativitat i la innovació en la centralitat cultural, com a eixos principals del desenvolupament de la ciutat. En el marc d’aquesta mesura de govern, l’Institut de Cultura de Barcelona ha posat en marxa diversos projectes. A l’efecte de convertir Barcelona en un laboratori cultural ha nascut Barcelona Laboratori (BcnLab), un programa que té per objectiu dissenyar i desenvolupar un espai d’innovació obert a la ciutat. És el primer pas per dotar Barcelona d’una estructura d’innovació cultural oberta, com ja existeix a d’altres capitals culturals, que faci possible la convergència del món creatiu, la innovació i el món digital. BcnLab treballa en diferents iniciatives amb la finalitat de crear un pont de col·laboració entre les institucions oficials de recerca i innovació, les comunitats creatives i culturals de la ciutat i la ciutadania. Les jornades Barcelona The Lab (que han tingut lloc a Fabra i Coats el 30 de novembre i l’1 de desembre) són la primera experiència que s’ha dut a terme en el marc de BcnLab. En col·laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), s’han posat en contacte les comunitats de la ciutat que treballen en els diferents àmbits de la innovació i la creativitat amb els representants de projectes similars a d’altres ciutats del món (Colònia, Hèlsinki i Nova York) que treballen per convertir-se en ciutats de creativitat i innovació obertes. Hi han participat 140 persones de diferents comunitats de científics, empreses i institucions. S’han proposat 23 projectes en 6 àmbits de treball i 71 accions per desplegar aquests projectes. Un altre projecte que ha engegat el 2012 és el 1r festival de jocs de taula Dau Barcelona (el 15 i 16 de desembre a Fabra i Coats), que s’ha revelat com el punt de trobada dels amants dels jocs de taula, editors i creadors. Amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística i la Plataforma per la Llengua, el festival ha exhibit els valors creatius i d’innovació dels jocs de taula, i també ha significat un impuls per al sector i per als creadors catalans. Atesa la bona acollida per part del públic (al voltant de 4.000 participants), Dau Barcelona s’afegeix a la llista de festivals adreçats al públic familiar i es consolida com a cita anual a l’agenda cultural de la ciutat. Hangar, fàbrica de creació amb una aposta important en el camp de la innovació, ha presentat, en el marc del projecte experimental Grid_Spinoza amb el partenariat del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un programa de visites temàtiques a diversos laboratoris del PRBB, amb l’objectiu d’explorar els processos i les metodologies de la recerca artística i científica. D’altra banda, Barcelona Centre de Disseny i l’Ajuntament de Barcelona han presentat la segona edició del Mercat d’Idees Disseny (MID), una iniciativa que busca posar en BARCELONA CULTURA 2012 84 contacte creadors i emprenedors amb empreses i inversors interessats a apostar per propostes innovadores. En aquesta edició s’han rebut més de 180 projectes, dels quals el 60 % provenen de la ciutat de Barcelona. Els projectes finalistes han tingut l’oportunitat de contactar amb els possibles inversors en micropresentacions al setembre i de formar part de l’exposició «De la idea al negoci», a l’Arts Santa Mònica. La fira de videojocs més important del sud d’Europa, Gamelab, ha tancat les portes amb rècord de visitants. Al llarg dels cinc dies que ha durat el saló a la Fira de Barcelona, al voltant de 20.000 persones han assistit a aquesta cita de l’oci electrònic, que ha permès veure per primera vegada a Europa les últimes novetats en consoles i jocs. Més de 160 empreses han visitat la zona de negoci, i s’han efectuat 1.100 reunions, fet que suposa triplicar els contactes professionals de l’any passat. Cal fer referència a la segona edició del saló de l’emprenedoria BizBarcelona, que s’ha esdevingut a la Fira de Barcelona els dies 13 i 14 de juny. Aquest saló ha posat en relleu que la innovació i la creativitat són motors de creixement econòmic. El 2011 es va incorporar la categoria de creativitat i innovació als Premis Ciutat de Barcelona que anualment convoca l’Ajuntament de Barcelona. El 2012, en la categoria de creativitat i innovació, s’ha atorgat el premi a Filmin, per la consolidació de la plataforma digital com a model per a la difusió del cinema independent, fet que l’ha convertit en prescriptor en la comunitat cultural. Per acabar, convé posar l’atenció en la proposta anomenada experiments col·lectius. Sota aquesta denominació, diferents entitats utilitzen les ciències i impliquen la ciutadania en la generació de coneixement. En el transcurs la Festa de la Ciència i la Tecnologia, esmentada anteriorment, s’ha realitzat el primer experiment col·lectiu, sobre mobilitat humana a la ciutat. Hi han participat 15 investigadors de la Universitat de Barcelona, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC) i del Centre de Regulació Genòmica, amb el suport de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Cultura. La idea era conèixer i estudiar científicament el moviment dels participants durant la seva estada a la festa a través d’una aplicació mòbil gratuïta. Hi han participat 502 persones, i s’ha obtingut coneixement científic rigorós sobre una cinquantena llarga d’aquestes. El Dau Barcelona a Fabra i Coats ha acollit el segon dels experiments, que ha girat al voltant de la cooperació dels humans segons l’edat. Hi han pres part 168 persones des dels 11 fins a més de 80 anys. El repte era conèixer el comportament humà a través d’un dilema social molt conegut en teoria de jocs: el dilema del presoner. Els participants rebien una recompensa econòmica extreta d’un projecte científic finançat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Els resultats preliminars indiquen més predisposició a la cooperació en persones d’avançada edat (a partir dels 60) mentre que amb els més joves succeeix just el contrari. En l’experiment hi han participat de manera directa 5 investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid i la Universitat de Saragossa (Institut BIFI). L’experiment s’ha acceptat com a comunicació en el congrés IMEBE de l’abril del 2013. 85 BARCELONA CULTURA 2012 Capítol 4. Lletres i biblioteques BARCELONA CULTURA 2012 86 4.1. Biblioteques Biblioteques de Barcelona www.bcn.cat/biblioteques Titularitat: Ajuntament de Barcelona 38 biblioteques 6 . 439 . 1 1 2 v i s i t e s El 2011 es va presentar el document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla de Biblioteques de Barcelona del 1998 a les propostes del 2020 al Ple de l’Ajuntament de Barcelona, en què es van establir dotze àmbits de treball i les línies d’actuació que s’hauran d’anar desglossant fins al 2020 per poder fer front als reptes que els canvis en la societat i en els sistemes de transmissió del coneixement van exigint cada dia. Seguint els 12 àmbits de treball i les línies d’actuació que proposa aquest document, en el transcurs del 2012 des de Biblioteques de Barcelona s’ha desenvolupat una tasca continuada en l’àmbit de la cultura i la cohesió social. En aquest sentit, s’ha treballat amb diverses organitzacions públiques o privades, i s’ha prioritzat treballar en col·laboració amb l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de sumar recursos i compartir objectius i programes. Amb aquesta àrea s’han establert acords en vuit àmbits d’actuació, que s’han concretat en la participació de Biblioteques de Barcelona en programes específics, com ara «A l’estiu Barcelona t’acull», dirigit a joves provinents del programa de reagrupament familiar que arriben a la ciutat un cop finalitzat el curs escolar, o «Temps de barri, temps per a tu», un espai on els familiars de menors amb discapacitat disposen de temps personal de lleure, alhora que els seus fills gaudeixen d’una activitat socialitzadora a la biblioteca. També s’han realitzat clubs de lectura fàcil a residències municipals de gent gran i un club de lectura per a persones amb discapacitat auditiva; s’ha portat a terme una campanya de difusió del servei de lectura i préstec a domicili per a persones amb dificultat de mobilitat, així com una campanya de divulgació específica dels serveis per a persones amb discapacitat auditiva i visual. L’any 2012 la xarxa de biblioteques de la ciutat s’ha ampliat amb un nou equipament de proximitat, amb el qual s’arriba a les 38 biblioteques públiques, i un dels equipaments existents s’ha traslladat a una nova seu. El 10 de març s’ha inaugurat la Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero, la nova biblioteca de proximitat, en un edifici de nova planta de més de 1.200 metres quadrats del carrer Galícia, al barri de la Trinitat Vella. El nom de la biblioteca és un homenatge a José Barbero, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Trinitat Vella, un home compromès en les reivindicacions per la millora del barri que va morir sobtadament el 2009. La biblioteca disposa d’espai multimèdia i del servei «Internet i +», i d’una petita sala d’actes accessible també des del carrer per donar servei al barri. Té un fons especial dedicat als moviments socials, atesa la seva ubicació en un barri de llarga tradició associativa i participativa. És la quarta biblioteca del districte. L’1 de desembre ha obert les portes la Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert, una biblioteca de proximitat situada al carrer de la Indústria, al districte de Sant Martí, en una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en fàbrica de plàstics, dins un conjunt que conté altres equipaments culturals, socials 87 BARCELONA CULTURA 2012 i educatius del barri. En aquest cas el nom de la biblioteca homenatja la figura de l’escriptora Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, autora de la famosa novel·la Solitud. Es tracta d’un equipament de gairebé 2.500 metres quadrats que substitueix l’antiga biblioteca Garcilaso, que ocupava un espai de poc més de 500 metres quadrats al districte de Sant Andreu. En aquest cas el trasllat ha comportat un canvi de districte, ja que tots dos edificis se situen prop de la frontera entre Sant Martí i Sant Andreu, de manera que l’àrea d’influència de la biblioteca actual respecta i amplia la cobertura d’aquest servei a la ciutat. L’ampliació de superfície de la nova biblioteca ha permès introduir serveis que l’antiga biblioteca no podia oferir, com ara un espai multimèdia adequat i nombrosos punts d’accés a internet, o una sala d’actes per a activitats culturals i de foment de la lectura, a més d’un fons documental més extens. És important destacar que és la primera biblioteca de la ciutat que incorpora el sistema de radiofreqüència en la gestió de la col·lecció. Aquest sistema ha portat a posar en marxa el servei d’autopréstec, una eina que millora l’autonomia dels usuaris. Es tracta d’un primer pas cap a la implantació d’aquest sistema al conjunt de les biblioteques de la ciutat, una fita que a llarg termini farà millorar la gestió integral de la col·lecció. Biblioteques de Barcelona forma part del comitè permanent de la Secció de l’IFLA Metropolitan Libraries (MetLib), l’organització internacional que aglutina associacions i xarxes de biblioteques d’arreu del món. Aquesta secció convoca anualment una conferència per reflexionar sobre el present i el futur de les biblioteques públiques de les grans ciutats. En aquesta ocasió l’encarregada de l’organització ha estat Biblioteques de Barcelona. Del 20 al 25 de maig un centenar de professionals de les biblioteques de 16 països s’han trobat a la Biblioteca Jaume Fuster, on ha tingut lloc la conferència MetLib. Sota el lema La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant, s’han centrat els debats, les presentacions d’experiències i els tallers al voltant de dos grans eixos: els perfils professionals de les biblioteques públiques i la gestió en moments de dificultats. Pel que fa a la Comissió de Lectura Pública, l’espai de participació municipal relacionat amb la lectura BARCELONA CULTURA 2012 88 pública promogut pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, el 2012 s’han realitzat dues reunions plenàries. A la primera, s’han presentat les bases per a la formulació del PAM de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 2012-2015 al conjunt de membres de la Comissió. A la segona, s’ha mostrat el resultat del grup de treball de la Comissió que durant el 2012 ha elaborat un informe sobre el públic de les institucions culturals i la cooperació amb les biblioteques públiques, així com quatre bones pràctiques a l’entorn d’aquest tema. Finalment, aquest 2012 ha estat lliurat al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport el Projecte bàsic de la futura Biblioteca Central Urbana de Barcelona, efectuat per l’arquitecte barceloní Josep M. Miró, de l’equip Nitidius Arquitectes, i només pendent de validar per la Comissió de Seguiment. Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès www.ateneubcn.org Titularitat: privada 1 0 5 . 0 22 c onsulte s La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès té la finalitat de conservar, gestionar i difondre els seus fons moderns i patrimonials, i ser un centre d’informació i de servei orientat al públic investigador en general, i particularment als socis i alumnes de l’Ateneu. La Biblioteca s’actualitza de manera permanent amb una política de noves adquisicions que abraça un amplíssim espectre de l’actualitat cultural, artística i intel·lectual. Des de la seva fundació l’any 1860, el creixement del seu fons ha estat continu, i actualment consta de prop de 300.000 volums. És, tant per nombre de volums com per la importància dels seus fons, la biblioteca civil privada més rellevant de Catalunya. El 2012 la Biblioteca de l’Ateneu ha continuat treballant per preservar i posar a l’abast de la societat el seu important fons patrimonial, amb l’ajuda de les noves tecnologies, i ha pres part en els projectes més pioners de patrimoni digital de l’Estat espanyol. La participació activa en el cercador de Google Llibres, en la Memòria Digital de Catalunya, en el projecte ARCA o en la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica en són clars exemples. Entre les activitats que el centre ha dut a terme durant l’any han estat especialment significatives la participació dins del 48H Open House BCN, en què arquitectes i curiosos han pogut veure les obres de reforma i restauració, amb una assistència de 396 persones, i la II Jornada de Biblioteques Patrimonials Documents d’ahir per a la societat de demà. Per acabar, cal ressaltar que el 21 de desembre la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha estat l’escenari del concert especial de Nadal del Cant de la Sibil·la, interpretat pel cor La Xantria. 89 BARCELONA CULTURA 2012 Biblioteca General i Biblioteques Departamentals de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/bibliotecageneral Titularitat: Ajuntament de Barcelona La Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona es va constituir l’any 1983 com a servei central de recerca d’informació de l’Ajuntament de Barcelona per proporcionar la informació i la documentació que necessiten els departaments municipals. Així mateix, com a biblioteca de referència municipal, ha d’atendre les consultes de caràcter local que plantegin els ciutadans i assegurar l’acostament de la informació municipal al ciutadà potenciant al màxim l’ús de les tecnologies. D’altra banda, diferents departaments municipals disposen de biblioteques especialitzades en els seus àmbits respectius. La Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona comparteix el seu sistema de gestió bibliotecària amb aquestes biblioteques especialitzades dels departaments municipals amb la finalitat de millorar- ne els serveis, aprofitar recursos i treballar en cooperació i de manera coordinada. Els serveis departamentals que col·laboren dins del sistema corporatiu CBAB són el Centre de Documentació Estadística, que s’encarrega de recollir, tractar i difondre informació estadística relativa a Barcelona, la Biblioteca Ambiental de Barcelona, que engloba les col·leccions sobre educació ambiental, botànica i jardineria de la ciutat, el Centre de Documentació del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), especialitzat en la documentació amb referència a qualsevol matèria tractada des de la perspectiva de gènere, i la Biblioteca d’Urbanisme, que ha tancat les portes a principi del 2012 però que el seu fons, especialitzat en urbanisme i habitatge a Barcelona, ha passat a formar part de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. Biblioteca de Catalunya www.bnc.cat Titularitat: Generalitat de Catalunya 1 2 . 8 3 3 c onsulte s La Biblioteca de Catalunya (BC) va ser creada per un grup d’intel·lectuals i polítics el 1907 amb l’afany de situar la societat i la cultura catalanes al mateix nivell que el de la resta de països d’Europa. Aquesta continua sent una de les seves línies d’actuació. Alhora, com a biblioteca nacional que és, té entre les seves funcions principals recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana, vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal. Actualment, aquesta entitat proposa un seguit de projectes i actuacions que posen a disposició de la ciutadania documents en qualsevol suport mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. Molts d’aquests projectes i actuacions formen part del Pla Estratègic 2009-2012 i s’han materialitzat en actuacions determinades dutes a terme durant el 2012. Un d’aquests projectes és COFRE (Conservem per al Futur Recursos Electrònics). Es tracta d’un repositori de preservació digital que té com a objectiu garantir la pervivència dels documents digitals fruit de la digitalització de documents analògics BARCELONA CULTURA 2012 90 i dels documents nascuts digitals, a internet o en altres suports. Va néixer com a sistema de preservació digital de la BC però amb la intenció de constituir-se en sistema nacional. L’Ateneu Barcelonès ja s’ha incorporat al projecte. A finals del 2012 COFRE conté més de 50.000 documents amb una mida d’uns 12 TB. Una altra de les actuacions ha estat la digitalització de llibres de cinc biblioteques catalanes en el marc de Google Llibres. Aquesta iniciativa, iniciada el 2009, està liderada per la Biblioteca de Catalunya i hi participen les biblioteques de l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya, el Monestir de Montserrat i el Seminari de Barcelona. La col·laboració de les cinc biblioteques ha permès fer accessibles a internet centenars de milers de llibres. El 2012 ha finalitzat el processament dels llibres de les cinc biblioteques catalanes cooperants, bona part dels quals ja es poden llegir a Google Llibres. El 20 de novembre del 2008 es va presentar Europeana, la biblioteca multimèdia digital europea, en què la cultura catalana és present per mitjà de la Biblioteca de Catalunya, que en va fer la versió en català. La BC hi ha aportat més de 16.000 objectes digitals (entre manuscrits, incunables, fotografies, enquadernacions artístiques, cartells, mapes, etc.), i es preveu que la xifra continuï creixent. Un altre dels projectes engegats, el projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) té per objectiu compilar, processar i donar accés permanent a la producció digital catalana. A finals del 2012 hi ha 58.199 llocs web capturats amb un volum de 13 TB. El projecte compta amb la col·laboració del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA). La Biblioteca de Catalunya també ha estat la impulsora del projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Es tracta d’un portal d’accés obert que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalanes. En finalitzar l’any s’hi poden consultar 301 títols, i hi col·laboren 26 institucions o entitats. CLACA (Clàssics Catalans) és un altre projecte impulsat per la BC. És un portal que dóna accés a la guia digital d’autors clàssics catalans, i s’hi pot trobar tot tipus d’informació relacionada amb escriptors, músics, il·lustradors, historiadors i artistes com ara Francesc Eiximenis, Jacint Verdaguer, Mercè Llimona, Xavier Benguerel o Frederic Mompou. La Biblioteca de Catalunya també ha pres part en altres projectes, entre els quals destaquen el portal RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), un dipòsit des del qual es poden consultar, en accés obert, el text sencer de 148.000 articles de 381 revistes científiques, culturals i erudites catalanes de 71 institucions, i el portal Memòria Digital de Catalunya, dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, també en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc., relacionats amb Catalunya. Amb la finalitat d’augmentar la visibilitat i la consulta del patrimoni català, la Memòria Digital de Catalunya conté més de 2 milions de documents d’imatges repartits en 84 col·leccions. Biblioteca Pública Arús www.bpa.es Titularitat: municipal 3 . 9 1 8 c onsulte s La Biblioteca Pública Arús (BPA), fundada l’any 1895 gràcies a Rossend Arús, és un centre de 91 BARCELONA CULTURA 2012 recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i inicis del XX. És una biblioteca d’accés públic, tot i que per la singularitat del seu fons va adreçada especialment a investigadors, universitaris o persones interessades en la cultura i la societat del segle XIX i principis del XX. A més de les seves funcions habituals de consulta, informació i documentació i préstec de llibres, la BPA ofereix visites comentades i exposicions, organitza conferències i cursos i presenta novetats editorials, entre altres activitats. En aquest sentit, enguany ha posat a l’abast un total de 32 visites guiades i portes obertes. També ha participat en les activitats de les festes majors dels barris de la dreta de l’Eixample i Fort Pienc, i en La Mercè, i a l’octubre ha pres part en la 48H Open House BCN obrint les portes del seu recinte a la ciutadania, amb l’assistència de 408 persones en un matí. Com cada any, la Biblioteca ha continuat realitzant exposicions, presentacions de llibres i conferències relacionades amb el seu fons. Dins l’edifici hi han tingut lloc 5 exposicions; d’entre aquestes, amb la mostra del fons de Sherlock Holmes, la BPA ha pres part en el festival BCNegra. (Trobareu informació del BCNegra en l’apartat «Festivals literaris» del capítol 8.) La Biblioteca també ha participat en 3 exposicions externes, per a les quals ha prestat documents del seu fons. D’altra banda, ha presentat 24 llibres, ha desenvolupat 32 conferències i ha col·laborat en 2 jornades organitzades pel GRENS (Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra) i en la II Trobada Internacional de Lògies d’Investigació. Dins la BPA s’han impartit un total de 6 classes d’àmbit universitari. Pel que fa a l’ampliació del fons de la Biblioteca, aquest any han estat notòries 3 donacions: el fons de Rafael Closas i Cendra (conseller de la Generalitat de Catalunya el 1936), l’arxiu personal d’Enrique Tierno Galván (alcalde de Madrid entre 1979 i 1986) i la biblioteca particular de Josep Rodergas i Calmell (vocal i administrador del Patronat de la Biblioteca Pública Arús entre 1940 i 1962). ALTRES BIBLIOTEQUES Hi ha una bona colla de biblioteques arreu de la ciutat de Barcelona. Són biblioteques de diverses entitats, com ara ateneus, centres culturals o esportius, centres de recerca o centres de documentació, o bé biblioteques especialitzades dels diferents equipaments públics i privats de la ciutat. Les universitats, per exemple, tenen biblioteques generals i biblioteques especialitzades en les disciplines pròpies de les diverses facultats. També molts museus de la ciutat disposen de biblioteca especialitzada en la matèria del museu. Sovint aquestes biblioteques tenen fons difícils de trobar en altres centres. Bona part d’aquestes biblioteques, a més de treballar per incrementar els seus fons i donar un bon servei tot l’any, gradualment estan posant els seus catàlegs a l’abast dels usuaris a través de la xarxa, fet que les fa més presents i més accessibles al conjunt de la ciutadania. En el cas de les biblioteques dels museus municipals, en el decurs del 2012 s’ha posat definitivament a l’abast dels internautes el catàleg col·lectiu que reuneix els fons bibliogràfics i documentals de les biblioteques del Museu Picasso, el Museu Etnològic, BARCELONA CULTURA 2012 92 el Museu Frederic Marès, el Museu de la Música, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals i el Disseny Hub Barcelona. La cerca sol·licitada es produeix de manera simultània en els fons de les biblioteques de tots els museus esmentats. El catàleg de les biblioteques d’aquests centres també es pot consultar a través dels llocs webs respectius. S’hi poden trobar les referències de catàlegs raonats, catàlegs d’exposicions, monografies, revistes, i també altres materials documentals. 4.2. Entitats de promoció i difusió de la llengua i la cultura catalanes Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. AELC www.escriptors.cat Titularitat: privada L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és l’entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Fundada l’any 1977, la major part de la seva actuació es desplega en els distints territoris dels Països Catalans. Des de la seva fundació ha donat suport als escriptors des de diversos àmbits: va participar en l’elaboració de la Llei de propietat intel·lectual i en el conveni marc amb els sectors editorials sobre els models de contracte d’edició, va gestionar la supressió de l’IVA per als escriptors i traductors, i ha negociat i negocia amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió. Al llarg del 2012 l’AELC ha organitzat diversos actes, com ara el cicle «Tritextuals», en què es dialoga sobre un tema des de gèneres literaris diferents entre dos escriptors invitats, presentats per un altre escriptor especialista en el tema triat, i en què un actor o actriu llegeix fragments de les obres dels dos autors convidats. Des del febrer i fins al novembre l’Espai Mallorca ha estat l’escenari d’aquesta iniciativa en la qual han participat, entre d’altres, Gemma Lienas i Àlex Susanna amb Rubén Pérez i Joan- Josep Isern; Lluís Llort i Imma Monsó amb Pere Costa i Xavier Febrés; Maria Barbal i Sergi Belbel amb Montse Vellvehí i Andreu Domingo, o Albert Jané i Ramon Solsona amb Maria Bosom i Manel Figuera. L’AELC també ha convocat el XII 93 BARCELONA CULTURA 2012 Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana, que s’ha concedit a Josep Vallverdú, per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana. El lliurament del premi ha tingut lloc a l’abril a l’Ateneu Barcelonès. D’altra banda, l’Associació ha participat en diverses activitats, com ara en la taula rodona en homenatge a Josefa Contijoch al Museu d’Història de Catalunya; en l’acte «Tísner i els escriptors» amb motiu de l’Any literari Sales, Calders, Tísner, a l’Espai 4 de La Virreina, amb Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC; en diverses propostes de la Setmana del Llibre en Català, al setembre; en una xerrada col·loqui sobre la professió del traductor literari, en ocasió del Dia Internacional de la Traducció, amb Joan Fontcuberta, Guillem-Jordi Graells i Bel Olid, i a la celebració del 35è aniversari de l’Associació, amb un parlament de la vicepresidenta de l’AELC al Principat, Maria Mercè Roca, i un homenatge a Josep M. Castellet (primer president de l’Associació), amb una glossa a càrrec de Pere Gimferrer. Ateneu Barcelonès www.ateneubcn.org Titularitat: privada L’Ateneu Barcelonès és una institució cultural amb una escola d’escriptura capdavantera a escala europea, una de les programacions d’activitats més intensa i extensa de Barcelona i, com ja s’ha comentat més amunt, la biblioteca patrimonial privada més rellevant de Catalunya. És una institució cultural d’abast ciutadà, i la seva profunda renovació i modernització d’aquests darrers anys ho estan refermant. Aquest procés es va iniciar al tombant del segle XXI amb una important renovació arquitectònica, organitzativa i conceptual, que va donar lloc a una obertura de l’entitat a la societat en general. La voluntat continuista d’aquest llegat està emprenent nous projectes que, sota el lema «Un Ateneu sense límits», pretenen que l’Ateneu tingui incidència més enllà dels seus propis murs. L’any 2012 ha estat l’any de posar els fonaments perquè això sigui possible. D’una banda, s’ha treballat per configurar el projecte global @teneu hub, que pretén crear una xarxa de coneixement cultural i de participació potenciant la connexió entre persones, idees i continguts i relacionant tot allò que passa, es diu i es reflexiona a l’Ateneu d’interès per a la ciutadania en general. D’altra banda, el 2012 ha significat un any de canvi important per a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, perquè se l’ha dotat d’entitat jurídica pròpia, propietat al cent per cent de l’Ateneu, que n’és l’administrador únic. Amb aquesta nova estructura jurídica es vol agilitzar i flexibilitzar l’activitat formativa de l’escola i facilitar-ne el desenvolupament futur. La societat ha entrat en funcionament l’1 de setembre. En el transcurs de l’any l’Ateneu ha programat 348 activitats, a les quals han assistit més de 35.200 persones. Destaquen els 51 cicles temàtics organitzats per les seccions de l’Ateneu, els 3 homenatges (a Josep Termes i Ardèvol, Antoni Tàpies i Carlos Nadal Gaya), el cicle «Tribuna Ateneu» i el cicle «Controvèrsies: l’actualitat a debat». Enguany s’ha iniciat el cicle «Juliols joves». D’altra banda, s’han consolidat 24 tertúlies, essència de la vida ateneística, i s’ha realitzat una nova edició del Premi Crexells, guardó a la millor novel·la publicada l’any anterior, aquest 2012 amb un augment de la participació fruit de la incorporació dels usuaris de Biblioteques de Barcelona per a la votació del guanyador. Jo confesso, de Jaume Cabré, ha estat escollida l’obra BARCELONA CULTURA 2012 94 guanyadora de la 41a edició del Premi Crexells. Per acabar, el 2012 s’ha produït el documental L’Ateneu. La porta de les idees, que descriu la història de l’Ateneu Barcelonès, amb una mirada especial sobre els esdeveniments que succeïren a l’entitat i a la ciutat de Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins al final de la Guerra Civil, a base de documents gràfics i bibliogràfics, alguns inèdits fins ara. El documental, de 50 minuts, ha estat impulsat per l’Ateneu, com a culminació dels 150 anys d’història de la institució. Produït per Goroka TV, ha comptat amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i Barcelona Televisió, i s’emetrà pels canals públics durant la primavera del 2013. Centre de Normalització Lingüística de Barcelona www.cpnl.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya 33 . 243 in s c r i t s a l s c ur so s de català El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona disposa d’una oferta general de cursos de català de tots els nivells i també de cursos adaptats a les necessitats de col·lectius específics. El 2012, el CNL de Barcelona ha registrat 33.243 inscripcions als cursos de català, un 5,6 % menys que l’any anterior. Així, el nivell d’inscripcions s’ha recuperat respecte al 2011, any en el qual el descens va ser gairebé del 12 %. No obstant la disminució global del nombre anual d’inscrits, el 2012 les inscripcions als cursos inicials i de nivell bàsic 1 s’han incrementat un 3 % (15.175 inscripcions) respecte al 2011. Per contra, en els mòduls bàsic 2 i bàsic 3 del programa d’acolliment lingüístic, el nombre d’inscripcions s’ha reduït un 17,2 % amb referència al 2011. En els nivells més elevats, destaquen les 391 inscripcions registrades als cursos de nivell superior (D), que s’han multiplicat per més de dos respecte a l’any anterior (175 inscripcions, el 2011). El principal motiu d’aquest increment ha estat la incorporació dels cursos de nivell D a distància. D’altra banda, les inscripcions als cursos dels nivells elemental, intermedi i de suficiència han disminuït un 5,7 %, un 14 % i un 14,5 %, respectivament. Pel que fa al nombre de cursos organitzats, el 2012 se n’han ofert un 7 % menys amb relació al 2011. D’aquesta manera, es confirma la tendència a la baixa iniciada l’any anterior, en què el nombre de cursos va disminuir un 9,3 %. Els darrers anys el CNL de Barcelona ha potenciat l’oferta dels cursos d’acolliment lingüístic (nivells inicials i bàsics) i, especialment, ha buscat els col·lectius de població que tenen més dificultats per apropar-se als cursos de català. En aquest sentit, el 2012 el nombre d’alumnes d’origen pakistanès ha augmentat un 100 % als cursos específics adreçats a aquest col·lectiu (254 inscripcions) i un 125 % als cursos generals (1.620 inscripcions). En la mateixa línia ascendent, la presència de persones d’origen xinès als cursos generals de català ha augmentat un 3 % (439 inscripcions) respecte al 2011. Del total d’inscripcions del 2012, el 71 % corresponen a persones d’origen estranger, 2 punts més que l’any anterior. En canvi, el nombre d’inscripcions de persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol s’ha situat en un 12 % i un 16,5 % respectivament, un punt per sota de l’any 2011 en cada cas. 95 BARCELONA CULTURA 2012 Finalment, cal indicar que s’han constituït 1.816 parelles lingüístiques a la ciutat en el marc del programa Voluntariat per la llengua, un 10 % menys que el 2011. Tota l’activitat del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i els resultats que se n’obtenen corroboren, d’una banda, la tasca decidida de les administracions per apropar la llengua catalana a les persones nouvingudes i, de l’altra, l’esforç d’aquestes persones per incorporar la llengua catalana als seus hàbits lingüístics, que és una mostra més de les seves ganes d’acostar-se a la comunitat autòctona. Espai Avinyó - Llengua i Cultura blocs.cpnl.cat/espaiavinyo Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya L’Espai Avinyó - Llengua i Cultura és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a través del Consorci per a la Normalització Lingüística. Va començar la seva activitat al març del 2011 amb dos objectius prioritaris: d’una banda, impulsar iniciatives culturals adreçades a tota la ciutadania per potenciar els valors de la interculturalitat i, de l’altra, oferir propostes específiques a l’alumnat de català del CNL de Barcelona i als participants del Voluntariat per la llengua per tal de fomentar l’ús social de la llengua catalana i el coneixement històric i cultural de la ciutat. Des d’aquest punt de vista, organitza dos tipus d’activitats gratuïtes: les adreçades a tota la ciutadania amb el fi de crear un espai d’intercanvi i de reflexió entorn de la diversitat de les diferents formes d’expressió cultural a la ciutat, i les adreçades als alumnes del CNL i als participants del Voluntariat per la llengua amb l’objectiu d’incentivar l’ús social del català, facilitar el coneixement de l’entorn i de la vida cultural de Barcelona, i afavorir el diàleg i la interrelació entre els participants. El 2012, l’Espai Avinyó ha brindat un total de 23 activitats adreçades a tota la ciutadania, amb una assistència d’unes 700 persones, i 61 activitats per als alumnes del CNL i el Voluntariat per la llengua, amb un total de 779 participants, xifra que comporta que l’assistència hagi passat del 64 % el 2011 al 82 % el 2012. Enguany les activitats obertes a tota la ciutadania han sortit a la ciutat i s’han posat a l’abast activitats a diversos equipaments, com ara al Convent de Sant Agustí i a l’Espai Francesca Bonnemaison. Quant a les activitats per als alumnes de català i per al Voluntariat per la llengua, s’ha donat continuïtat a les activitats de caràcter més lúdic i intercultural que donen a conèixer les tradicions populars (tallers de sardanes i de castellers, entre d’altres), la diversitat cultural (tallers de cuines del món, converses musicals, visita taller al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya...), el coneixement del patrimoni històric (visites guiades a barris com ara Gràcia, el Raval o la Barceloneta, equipaments d’interès, museus i institucions) i, finalment, activitats que sensibilitzen i fomenten la reflexió entorn dels rumors i estereotips sobre la diversitat cultural (sessió de teatrefòrum Mustafà és al replà i visita teatralitzada a la Casa dels Entremesos). L’Espai Avinyó ha programat activitats a tots els territoris de la ciutat per donar a conèixer els equipaments i establir aliances amb el teixit associatiu dels barris. BARCELONA CULTURA 2012 96 Institut d’Estudis Catalans www.iec.cat Titularitat: privada L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és una institució acadèmica, científica i cultural que, amb les seves seccions i societats filials, promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana. Actua com a centre divulgador de la recerca i també acull, en la seva seu, iniciatives d’altres institucions que estan en estreta relació amb la investigació i la cultura. En el decurs del 2012, les publicacions, les conferències, les jornades, les exposicions, els congressos, els cursos acadèmics, els premis i les iniciatives diverses han centrat l’activitat de l’IEC a favor de la ciència i la cultura. La Secció Filològica de l’IEC ha clos al maig l’Any de la Paraula Viva, títol sota el qual ha commemorat el seu centenari. Al llarg de tot un any s’han desplegat activitats amb una notable participació social, que han finalitzat amb un acte de cloenda al Petit Palau de la Música Catalana i amb unes jornades de portes obertes amb diverses activitats a la Casa de la Convalescència, seu de l’IEC. El 2012 la Secció Filològica també ha commemorat, amb diversos actes, el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló i el centenari de la publicació de la Gramática de la lengua catalana. La Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, enguany també ha celebrat el seu centenari. (Trobareu informació d’aquesta efemèride i de les societats científiques de l’IEC al capítol 3.) En complir-se cinquanta anys de La plaça del Diamant, obra de projecció internacional de Mercè Rodoreda, l’IEC ha renovat el jardí de la Casa de Convalescència, que porta el nom de l’escriptora, i hi ha dut a terme visites guiades. El dia de Sant Jordi, en què l’Institut obre les portes a la ciutadania, s’ha fet una lectura pública de l’obra i s’ha inaugurat l’exposició «Rodoreda, mirall de llengües. La plaça del Diamant, cinquanta anys». A l’abril, l’IEC ha lliurat els LXXXI Premis Sant Jordi; aquest any el cartell el formaven 36 premis i 7 borses d’estudi. Al mes de maig, l’Institut ha acollit una de les jornades de l’Atri dels Gentils, esdeveniment cultural i de diàleg intel·lectual que té lloc a Barcelona i que promou el Consell Pontifici de la Cultura. El 2012 ha continuat l’activitat musical. L’IEC, en col·laboració amb el Museu de la Música, ha organitzat la primera edició del cicle «Música al claustre», amb concerts al juliol i al setembre, i ha recuperat, així, la tradició musical de les antigues acadèmies europees. L’11 de setembre l’Institut d’Estudis Catalans ha obert les portes als ciutadans i ha acollit un recital de poemes, una actuació musical i un acte acadèmic en què el sociòleg Salvador Cardús ha pronunciat el discurs «De la resistència emprenedora a la plenitud exigent». A l’octubre, ha inaugurat el cicle de conferències Sobirania i drets de les nacions. Òmnium Cultural www.omnium.cat Titularitat: privada Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1961, que treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. Atorga els premis literaris de la vetllada més 97 BARCELONA CULTURA 2012 important en llengua catalana, la Nit de Santa Llúcia, i participa activament en la construcció del futur del país. Compta amb més de 31.000 socis i 28 seus territorials, repartides per tot el territori de parla catalana. Al llarg del 2012 Òmnium ha dut a terme diversos actes i activitats. La nit del 19 d’abril, i per quart any consecutiu, ha celebrat una festa a la sala Luz de Gas per donar la benvinguda a la diada de Sant Jordi, amb representants del món literari i cultural català. A la festa hi han actuat Els Catarres i s’han fet públics els resultats de La Llança de Sant Jordi; enguany han participat en aquest sondeig 3.200 persones. I el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, l’entitat ha estat present a la rambla Catalunya amb un espai per a signatura de llibres i per donar a conèixer els actius de la cultura catalana entre els vianants. El 13 de juny, Òmnium ha atorgat el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’editor, filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner. L’acte de lliurament, que ha comptat amb l’actuació especial de l’Escolania de Montserrat, ha estat un homenatge a la feina que Massot i Muntaner ha fet per la llengua catalana durant 50 anys. L’11 de setembre l’entitat ha tornat a organitzar la Festa per la Llibertat, al passeig Lluís Companys, per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Entre les activitats realitzades trobem, paral·lelament a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans 2012, música i espectacles d’animació infantil, un dinar popular per a 700 persones i un concert de sobretaula de Titot i David Rosell. I, a la nit, un concert amb els grups Pastora, Txarango i Brams, presentat per l’escriptor Màrius Serra. La Festa per la Llibertat ha arribat a la tretzena edició, amb una afluència rècord d’assistents. L’acte més rellevant d’Òmnium és la Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes. Aquest any se n’ha assolit la 62a edició, que ha tingut lloc el 14 de desembre a Tarragona, amb l’assistència de personalitats de l’àmbit cívic, polític i cultural. En el transcurs de l’acte, conduït per l’actriu i poeta Estel Solé, s’han lliurat alguns dels premis més prestigiosos en llengua catalana, com el Sant Jordi de novel·la (que ha rebut Màrius Serra), el Carles Riba de poesia (atorgat a Francesc Garriga) i el Mercè Rodoreda de contes i narracions (que s’ha concedit a Tina Vallès). A banda d’aquests actes, durant tot l’any la seu nacional de l’entitat ha acollit una programació continuada de propostes diverses, com els cicles regulars «Els Dijous de l’Òmnium» (conferències, projeccions i taules rodones), «Dimecres presentem» (presentacions de productes culturals) i altres cicles temàtics. En el camp educatiu, convé assenyalar la sisena edició del concurs de narrativa escolar Sambori Òmnium d’àmbit català i, juntament amb Vilaweb, «Escoles en xarxa», un projecte de periodisme digital que connecta diversos centres d’educació primària i secundària que volen fomentar l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu. Per concloure, cal destacar que l’Ajuntament de Barcelona ha guardonat Òmnium Cultural amb la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. El consistori ha atorgat la distinció a l’entitat pels seus 50 anys de treball en favor de la llengua i la cultura catalanes. En l’acte de lliurament, al Saló de Cent de l’Ajuntament, l’alcalde, Xavier Trias, ha entregat la condecoració a la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i l’escriptor Jaume Cabré ha glossat la tasca que fa l’entitat. BARCELONA CULTURA 2012 98 PEN Català www.pencatala.cat Titularitat: privada El PEN Català és una plataforma per a la projecció internacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catalana. Aquesta projecció internacional es fa a través de la participació activa amb els objectius del PEN Internacional, fonamentalment la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors empresonats. El PEN Català va ser creat l’any 1922 (només un any després de la fundació a Londres del PEN Internacional) per Josep M. López-Picó i Carles Riba, que n’esdevingué el primer president. Després, entre d’altres, ho han estat Pompeu Fabra, Josep Carner, J. V. Foix, Joan Oliver, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas i Dolors Oller. Actualment està presidit per Carme Arenas. El 19 d’abril del 2012, el PEN Català ha complert 90 anys, i s’ha plantejat encarar un nou repte de futur: ampliar la seva tasca i treballar al costat d’editors, periodistes i guionistes, per anar-se adaptant als nous reptes del món de l’escriptura. Al llarg de l’any aquesta plataforma ha tingut un extens programa d’activitats, entre les quals cal subratllar l’adhesió a la campanya «Per Sant Jordi, enllaçats per la llengua», en defensa del català, iniciada pels coordinadors de normalització lingüística de Mallorca; la lectura bilingüe de poesia catalana del segle XX, amb Orlando Guillén i Enric Casasses i la intervenció de Simona Škrabec i Jordi Cornudella; el programa «Escriptor acollit», que enguany ha acollit a Barcelona l’escriptor Basem Al-Nabriss, un dels poetes palestins més cèlebres de la seva generació, que ha patit l’atac a la seva llibertat d’expressió, i també a la seva llibertat personal, per part dels fonamentalistes de Hamàs; l’acte d’homenatge a l’escriptora i periodista Anna Murià, titulat «Aquest serà el principi. Deu anys sense Anna Murià (1904-2002)», amb motiu del desè aniversari de la seva mort, al Palau de la Virreina; la jornada Els traductors es fan els suecs, a la Sala Beckett, amb taula rodona i proposta escènica per commemorar el Dia Internacional del Traductor, i el debat «Escriure des de l’exili», amb motiu del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. 99 BARCELONA CULTURA 2012 4.3. Fires i salons Arts Libris 3a edició 20/4 - 23/4 Arts Libris, la fira internacional del llibre i edicions d’art, fotografia i disseny de Barcelona, és una trobada d’art, fotografia i disseny que es duu a terme a l’Arts Santa Mònica des de l’any 2010. Es reuneixen al voltant de cent expositors, entre galeries d’art i fotografia, editors de bibliofília contemporània i fotollibre, tallers artesans, editorials experimentals, llibreries especialitzades i escoles d’art i disseny, per mostrar els seus darrers treballs, obres i edicions. En el marc de la celebració de Sant Jordi, del 20 al 23 d’abril l’Arts Santa Mònica ha presentat la tercera edició d’aquesta fira, organitzada per Raíña Lupa amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Arts Libris es desplega a l’entorn del concepte del llibre d’art i disseny i el llibre d’autor entès com a peça d’art o d’experimentació gràfica. Vol ser un punt de trobada per a professionals, aficionats, productors i col·leccionistes d’aquest sector. Durant els quatre dies de fira també s’ha desenvolupat un extens programa d’activitats per a tots els públics, com ara tallers, taules rodones, conferències, presentacions, exposicions i debats, entre d’altres. La fira, que enguany ha rebut més de 10.000 visitants, es consolida com una de les trobades més importants d’art, fotografia i disseny d’arreu d’Europa. Saló Internacional del Còmic de Barcelona 30a edició 3/5 - 6/5 El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és el saló d’aquestes característiques més important de l’Estat espanyol i una de les cites mundials més importants del sector. El gran èxit de públic, l’enorme repercussió als mitjans de comunicació i l’alta participació d’empreses expositores són alguns dels trets més remarcables d’aquesta gran festa del còmic. El 2012 el Saló ha tingut lloc del 3 al 6 de maig al Palau 8 de la Fira BARCELONA CULTURA 2012 100 de Barcelona, on ha ocupat uns 19.000 metres quadrats. Ha estat un any assenyalat, perquè el Saló ha complert 30 anys, i ha volgut compartir l’aniversari amb tots els nascuts el mateix any que ell. Per això, tots els ciutadans del 1982 han tingut l’entrada gratuïta. La mostra ha aprofitat l’aniversari per presentar un atractiu programa d’exposicions, ha comptat amb la participació de cèlebres autors de còmic nacionals i internacionals i ha ofert nombroses activitats culturals i lúdiques. Un dels eixos temàtics d’aquest any ha versat sobre la relació dels robots amb el còmic, el cinema i la literatura. «Robots en la seva tinta» és el títol d’una gran exposició en què els visitants han pogut interactuar amb robots reals. Per a aquesta activitat el Saló ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament de la Universitat Politècnica de Catalunya. A l’apartat d’exposicions, cal ressaltar la mostra antològica dedicada a Little Nemo, amb els originals de Winsor McCay. També s’hi han pogut veure, com és habitual, les dedicades als guanyadors dels premis de l’edició anterior del Saló. Pel que fa als superherois, amb motiu del 50è aniversari de la creació de Spiderman s’ha dedicat una mostra a aquest popular superheroi. A més, el Saló ha acollit una exposició, única al món, sobre el nou univers DC, amb originals i reproduccions dels artistes espanyols que han treballat als primers nous números de sèries tan mítiques com Superman i Batman. Els visitants s’han pogut acostar a la història dels còmics de la Xina, país convidat a l’edició d’enguany. S’hi han projectat obres d’autors xinesos insignes i s’hi han pogut consultar llibres, revistes i llibres electrònics. Una edició més, hi ha hagut música, amb les actuacions dels grups Lax’n’Busto, Teràpia de Shock, Avalanch i Los Coronas. I cinema: com a activitat paral·lela, Phenomena ha organitzat una marató robòtica al cinema Urgell. S’hi han exhibit els films Matrix, Westworld (Almas de metal) i Hardware: Programado para matar. Un dels atractius del Saló és la quantitat dels autors convidats i, sobretot, el renom i el prestigi d’aquests autors. La llista de convidats estrangers ha inclòs noms com Go Nagai (creador de Mazinger Z), Milo Manara (un dels gran mestres del còmic europeu), Craig Thompson (creador de Blankets), David Lloyd (dibuixant de V de Vendetta), Scott Snyder (guionista de les noves sèries de Batman) i Rags Morales (dibuixant de Crisis de Identidad i del rellançament d’Action Comics), entre molts d’altres. Aquest 2012 el Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha batut el rècord d’expositors: n’hi ha hagut 150; i també el de visitants: 108.000. Setmana del Llibre en Català 30a edició 7/9 - 16/9 La Setmana del Llibre en Català és un gran aparador de la producció editorial del mercat en català dirigit a grans i petits que es presenta acompanyat de diversos actes festius. El 2012 aquesta fira ha arribat a la 30a edició, i es consolida així com un dels esdeveniments culturals al voltant de la llengua i la literatura catalana de trajectòria més llarga. Enguany s’ha ubicat en un nou escenari, a l’avinguda de la Catedral, i, repetint l’aposta per vincular la Setmana del Llibre a la Diada Nacional de Catalunya, ha tornat a tenir lloc 101 BARCELONA CULTURA 2012 pels volts de l’11 de setembre. La Setmana promou la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes en català, exposa un extens fons editorial i organitza nombrosos actes culturals i festius, com ara presentacions de llibres, lectures en veu alta amb reconeguts personatges, àpats amb autors, itineraris literaris, concerts, lectures comentades, taules rodones, espectacles infantils, converses, recitals poètics i les matinals familiars, dins les quals s’ha retut homenatge als escriptors Pere Calders, Gemma Lienas, Emili Teixidor i Joana Raspall. En aquesta edició s’han organitzat 143 activitats per a adults i 61 activitats familiars, amb una participació molt alta. El dia més rellevant ha estat el 10 de setembre, dia en què s’ha celebrat el 30è aniversari de la Setmana amb diverses accions i activitats, com ara la presentació de la novel·la de Lluís Llach Memòria d’uns ulls pintats, la trobada i converses entre alguns dels escriptors guardonats amb el Premi Trajectòria (Maria Barbal, Josep M. Espinàs, Roser Capdevila, Isabel-Clara Simó, M. Antònia Oliver, Joaquim Carbó), diversos tastos musicals (Lídia Pujol, Miquel Pujadó, Enric Hernàez...), i una gran bufada col·lectiva d’espelmes amb degustació de pastís d’aniversari. El Premi Trajectòria 2012 s’ha atorgat a l’escriptor, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer. En l’acte de lliurament del premi, el 13 de setembre, s’han recordat algunes de les obres emblemàtiques de Permanyer mitjançant breus intervencions artístiques. El Premi Trajectòria, que es va instaurar el 1997, guardona una personalitat vinculada al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva promoció. En aquest sentit, Permanyer ha publicat més d’una vuitantena de llibres, molts amb Barcelona i la seva història com a eix central, i és considerat cronista de la ciutat per la seva tasca informativa a La Vanguardia, on treballa des del 1966. La Setmana del Llibre en Català continua creixent i reafirmant-se com la fira que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català i de les llibreries que acosten les seves publicacions al lector, i també com la fira que dóna visibilitat als llibres i a les revistes i que ofereix eines per fomentar la lectura. Aquest any la Setmana ha estat un èxit de participació, amb més de 120.000 visitants (el 2011 en va rebre 70.000), més de 200 activitats programades gràcies a la col·laboració de 80 entitats diferents, i amb un 50 % més de vendes que l’any passat. Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern 61a edició 21/9 - 7/10 Organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern és la fira més antiga de Barcelona, amb més de seixanta anys d’història ininterrompuda. Ubicada al passeig de Gràcia i emmarcada temporalment sempre coincidint amb La Mercè, posa a disposició del visitant una exhaustiva selecció de llibres i gravats tant antics com moderns, entre els quals es poden trobar rareses i diferents tresors editorials. L’edició del 2012 ha tingut lloc del 21 de setembre al 7 d’octubre, i ha mantingut el mateix nombre d’expositors que en anys anteriors. Durant dues setmanes llargues els aficionats als llibres han tingut una nova oportunitat de mirar i comprar alguns dels aproximadament 100.000 BARCELONA CULTURA 2012 102 exemplars que aquesta fira ha posat a la seva disposició, amb preus tan variats que han oscil·lat des d’1 euro fins a més de 12.000. Entre els noms protagonistes d’enguany figuren el d’Enric Casasses, escriptor homenatjat i pregoner, i el de Pilarín Bayés, autora del cartell. Com cada any, hi ha hagut una exposició monogràfica, que en aquesta ocasió ha recordat la figura d’Antoni Tàpies. Amb el nom «Tàpies, amic dels llibres», la mostra ha repassat la bibliografia que relaciona l’artista plàstic amb el món del llibre a través d’una cinquantena de llibres, alguns cartells i fotografies de l’artista. Tot i que la majoria dels expositors formen part del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, en aquesta ocasió també han tingut estands llibreters de Madrid, Granada, València i Pamplona, amb l’objectiu d’enriquir l’oferta de llibres de cara als clients habituals de les llibreries de vell de Barcelona. Els llibreters de vell valoren molt positivament aquesta fira, la més antiga d’Europa en el seu estil, perquè els aporta visibilitat pública. Liber 30a edició 3/10 - 5/10 Liber és la fira més important de la indústria del llibre en espanyol. L’edició del 2012, que s’ha ubicat al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, ha evidenciat la necessitat de trobar nous paradigmes davant els nous hàbits de consum culturals, que ja han transformat el negoci editorial, i s’ha bolcat en l’exportació. Amb una oferta de 450 editorials i empreses de 15 països, Liber ha aplegat prop de 6.000 professionals, el 20 % internacionals. La indústria editorial espanyola és capdavantera a Hispanoamèrica, d’on procedeixen la majoria de visitants estrangers del saló. Tot i així, també s’han rebut visitants de Rússia, Turquia, la Xina, el Japó, Jordània o el Líban, entre altres mercats emergents on l’idioma espanyol desperta un creixent interès. Liber també ha mostrat la seva faceta més digital. Un total de 30 proveïdors de serveis tecnològics per a la indústria editorial han participat a la fira, presentant llibres tàctils interactius per a tauletes o dispositius mòbils, eines per a la gestió bibliotecària de continguts digitals o plataformes en línia de venda i distribució de llibres digitals, entre d’altres. Precisament, la digitalització del món editorial i les oportunitats de negoci derivades han centrat les noves Jornades Liber, a les quals han assistit més de 2.250 persones. Aquest èxit de públic confirma la necessitat d’informació que tenen els professionals d’aquest sector per posicionar-se en el nou context. Les sessions amb un seguiment més alt han estat les que han versat sobre el preu i l’ISBN dels llibres digitals, les tendències digitals, el fenomen de l’autoedició, els gèneres literaris de la digitalització, el màrqueting estratègic digital i la comercialització de llibres electrònics al web. El Paraguai ha estat el convidat d’honor. La delegació d’aquest país, integrada per deu editorials, acompanyades d’escriptors, artistes, músics i representants institucionals, ha valorat molt positivament l’oportunitat que li ha brindat Liber per donar a conèixer al mercat hispanoparlant la seva rica literatura i la seva producció editorial, encara poc exportada. En el marc de la mostra s’han desenvolupat conferències, presentacions de llibres, actuacions musicals i trobades empresarials. 103 BARCELONA CULTURA 2012 La propera edició de Liber tindrà lloc del 2 al 4 d’octubre de 2013 a Madrid, amb Xile com a país convidat. Saló del Manga de Barcelona 18a edició 1/11 - 4/11 El Saló del Manga de Barcelona és una convenció anual sobre manga i anime. Es tracta d’una de les mostres sobre aquest tema més importants de l’Estat espanyol. La cita amb la historieta il·lustrada japonesa ha celebrat la seva majoria d’edat batent tots els rècords i previsions: 112.000 visitants. L’augment d’assistents (un 72 % més que el 2011) ha anat acompanyat d’un canvi d’ubicació: el Saló del Manga per primera vegada s’ha situat al recinte firal de Montjuïc. La gastronomia japonesa ha estat un dels eixos centrals de la 18a edició. L’exposició principal, «Manga a la carta», ha relacionat el manga i la gastronomia nipona. A més, s’ha creat una gran àrea de restaurants japonesos per mostrar la varietat i qualitat d’aquesta cuina amb diversos menús i plats, a més de tallers de cuina i taules rodones. Un dels moments estel·lars ha estat la classe magistral de Ferran Adrià i Hiroyoshi Ishida, en què han analitzat els llaços entre la cuina del Japó i del Mediterrani, amb les vinyetes de Mibu-elBulli com a fil conductor, un còmic que recull l’intercanvi culinari que van realitzar els dos xefs el 2003. A més a més, aquesta edició ha rebut la visita d’un dels dibuixants japonesos de més èxit actualment, Hiro Mashima, autor de Fairy Tail, i també de Masao Maruyama, fundador de l’estudi d’animació Madhouse i responsable de les pel·lícules de Satoshi Kon i de més d’un centenar de sèries d’animació. Enguany el Saló del Manga ha celebrat dos aniversaris emblemàtics per als aficionats: d’una banda, els 20 anys de Porco Rosso, una de les pel·lícules més espectaculars de l’animació nipona, a la qual els organitzadors han rendit homenatge amb l’exposició «Porco Rosso. 20 anys de vol». I també els 20 anys de la publicació del primer manga de la sèrie Bola de drac, d’Akira Toriyama, a l’Estat espanyol, una sèrie clau per entendre l’èxit del manga al nostre país. Aquest aniversari s’ha celebrat amb un rècord Guinness de persones disfressades de personatges de la sèrie i amb una exposició. BARCELONA CULTURA 2012 104 4.4. Activitats i iniciatives diverses 4.4.1. COMMEMORACIONS I HOMENATGES L’any 2012 l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació de la comissària Laura Borràs, han commemorat el centenari del naixement dels escriptors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner, amb un extens programa d’activitats. La presentació oficial de les activitats de l’Any literari Sales, Calders, Tísner, 1912/2012 ha tingut lloc el 6 de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Un any literari amb activitats de tota mena adreçades al gran públic, però que també ha incorporat els especialistes per contribuir a l’estudi d’aquests autors. La vida i l’obra dels tres escriptors barcelonins han estat presents a la ciutat i en altres indrets de Catalunya a través de més de 150 actes: activitats de caràcter artístic i acadèmic al costat de cicles de conferències, taules rodones amb escriptors actuals, rutes literàries, reescriptures contemporànies en el teatre, la música o el cinema, exposicions i clubs de lectura en biblioteques. Malgrat que la inauguració oficial ha estat al mes de juny, pel que fa a Barcelona, ja des del març s’han posat en marxa algunes de les activitats incloses al programa de l’Any literari, com el cicle de Biblioteques de Barcelona dedicat a Pere Calders o el recital de Francesc Orella a partir de textos de Joan Sales dins les activitats de Barcelona Poesia. La vida i els llibres dels tres autors han estat presents en els clubs de lectura de les biblioteques i també al CNL, que els ha triat per treballar-los a les seves classes de català. En el camp acadèmic, s’han dut a terme cicles de conferències, com ara la de l’Ateneu Barcelonès Escriure en temps difícils o la de Biblioteques de Barcelona Veus de l’exili, i simposis, com el II Simposi Internacional Pere Calders i el seu temps, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Una obra de cada autor que tenen en comú la Guerra Civil (Incerta glòria, Unitats de xoc i 556 Brigada mixta) han estat analitzades per tres historiadors en el decurs d’una jornada d’estudi al Museu d’Història de Barcelona. I a l’IEC escriptors de totes les procedències geogràfiques del català han participat a la jornada La llengua de Sales, Calders i Tísner i a la taula rodona «Els models del català literari». Al llarg de l’any s’han organitzat rutes literàries per Barcelona per resseguir els llocs on van viure els tres escriptors, pel barri del Coll i del Carmel de Joan Sales i el de Sant Antoni de Calders i Tísner. Però també s’han creat rutes literàries virtuals a través del portal web de l’any literari, com ara «La ruta de la guerra» o «La ruta de l’exili». Al novembre el Casinet d’Hostafrancs ha brindat l’homenatge musical a Joan Sales La roca i el núvol, un espectacle del Brossa Quartet de Corda, amb la col·laboració de la cantant Judit Neddermann, l’actor Francesc Orella i set percussionistes del grup Coetus. L’obra de Pere Calders també ha pujat als escenaris amb La màgia de Calders, un espectacle dirigit i protagonitzat per l’actriu Imma Colomer, al Museu Frederic Marès, i Raspall, de Teatre Nu, al Mercat de les Flors, dins el Grec Festival de Barcelona. La Biblioteca de Catalunya ha acollit l’exposició «Tísner: escriptor-ninotaire polifacètic». La figura d’Avel·lí Artís Gener també ha estat el tema central de les taules rodones «Tísner i els escriptors», al Palau de la Virreina, que ha analitzat la seva intensa tasca en defensa dels escriptors com 105 BARCELONA CULTURA 2012 a president de l’AELC, i «Els altres Tísner», al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que s’ha centrat en el Tísner articulista, il·lustrador, traductor i guionista. La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya ha estat l’escenari d’un dels actes centrals de l’Any Sales, Calders, Tísner: un espectacle dirigit per Toni Casares que s’ha centrat en un dels eixos que van vertebrar la vida d’aquests tres intel·lectuals: l’exili. L’homenatge s’ha bastit amb contes, articles periodístics, cartes i memòries, acompanyats de retrats dels tres intel·lectuals, fotos de l’època i l’acompanyament musical al piano d’Albert Guinovart. El tancament institucional de l’Any literari ha tingut lloc a Casa Amèrica Catalunya, amb una sessió que ha fet balanç de la commemoració del centenari del naixement d’aquests tres grans escriptors catalans. La commemoració també ha estat present al portal literari www.salescalderstisner.cat, que ha inclòs tota mena d’informació dels tres autors, a més d’un espai 2.0 dedicat a les xarxes socials. Ha estat un portal en constant construcció, que al llarg de l’any s’ha anat actualitzant per incorporar-hi nous materials. A més, personalitats de la societat civil i política catalana hi han fet la seva aportació amb la lectura de fragments breus d’obres dels tres escriptors o amb explicacions sobre l’empremta que Sales, Calders i Tísner han deixat a la memòria col·lectiva més recent. El seguiment de l’Any literari a través dels diferents comptes de Facebook i Twitter (que han arribat als 5.000 seguidors) ha estat un element innovador en les commemoracions literàries. En definitiva, l’Any literari Sales, Calders Tísner ha permès confrontar passat amb present per projectar la trajectòria literària d’aquests autors de cara al futur i fer sentir les seves veus a partir dels seus textos. El 29 de gener del 2012 s’han complert 25 anys de la mort del poeta Josep Vicenç Foix (1893- 1987). Per commemorar aquest aniversari, la Fundació J. V. Foix i diverses institucions i entitats del país han volgut retre homenatge al cèlebre poeta amb activitats que s’han anat desgranant durant l’any per tot el territori català: rutes literàries, lectures de poemes, recitals de poesia, instal·lacions, a més d’articles periodístics al voltant del poeta, reedicions de les seves obres, biografies, blogs... La figura de Foix també ha estat present en moltes de les iniciatives que s’organitzen anualment a l’entorn de la literatura, com el Dia Mundial de la Poesia, la Nit de Poesia al Palau, en el marc del festival literari Barcelona Poesia, o la Setmana del Llibre en Català. Així mateix, l’acte institucional de celebració de l’11 de Setembre també ha reservat un espai per homenatjar el poeta amb un recital de l’actriu Carme Sansa. Per la seva banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la Fundació J. V. Foix, s’ha sumat a la commemoració amb la presentació el 19 de juliol de «FestFoix. 25 anys amb/sense J. V. Foix». L’acte, dirigit per David Castillo i emmarcat dins les activitats de «Kosmopolis. Cap al 2013», ha combinat veus joves i emergents amb algunes de les veus més consolidades del panorama poètic català actual. Poetes i músics com Vicent Fibla, Feliu Formosa, Enric Hernàez, Núria Martínez, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Gerard Quintana o Màrius Sampere, entre d’altres, han posat veu a J. V. Foix, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Quant a la commemoració del 20è aniversari de la mort de M. Aurèlia Capmany, iniciada el 2011, el 27 de febrer ha tingut lloc al Saló de Cent BARCELONA CULTURA 2012 106 de l’Ajuntament de Barcelona un acte d’homenatge a l’escriptora, durant el qual s’ha presentat el llibre Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d’acció, escrit per Jordi Font i editat per l’Ajuntament de Barcelona, un llibre que fa un recorregut per la vida i l’obra de l’escriptora barcelonina, des del seu naixement, l’any 1918, fins a la seva mort, el 1991. En el decurs de l’acte, l’actriu Carme Sansa ha llegit fragments de textos de Maria Aurèlia Capmany, com ara del llibre Retrobar Barcelona, dedicat al Saló de Cent, i la «Carta d’una resignada a Nora, la combativa», del llibre Cartes impertinents. La cantant Marina Rossell ha tancat l’homenatge amb la interpretació de dues cançons acompanyada pel guitarrista Eduard Iniesta. Si el 2 de desembre del 2011 es donava el tret de sortida dels actes de celebració del 50è aniversari de la revista Cavall Fort, amb la presentació d’un número especial de la revista, a l’abril del 2012 s’ha fet la cloenda d’aquest aniversari amb una festa ciutadana al parc de l’Estació del Nord. Després de mig segle d’il·lustracions i més de 1.000 números, la revista s’ha convertit en un referent de la cultura infantil i juvenil a Catalunya. La festa, a la qual han participat diferents il·lustradors i escriptors de la revista, ha comptat amb un espai de circ, contes, jocs, actuacions de grups musicals i el lliurament de premis de 50 enigmes de Cavall Fort. El 2012 també ha complert 50 anys Edicions 62, editorial emblemàtica que ha publicat més de 5.000 títols i que té un catàleg de més de 2.000 autors, 47 dels quals són premis Nobel. Edicions 62 ha commemorat l’aniversari amb una gran festa a CaixaForum el dia 7 de juny, amb més de tres- cents convidats. Durant l’octubre i el novembre la Biblioteca Jaume Fuster ha acollit l’exposició «El compromís pop. Els primers anys d’Edicions 62», que reconstrueix la trajectòria de l’editorial: els autors, el treball editorial, els llibres i el disseny de les col·leccions, i els elements de promoció i publicitat que van saber connectar amb un nou públic. 4.4.2. ALTRES INICIATIVES Precisament Edicions 62 és una de les editorials que ha estat homenatjada a la Nit de l’Edició 2012. Aquest esdeveniment anual és motiu de trobada dels professionals del sector per transmetre a la societat quina és la funció social dels editors i per reivindicar el valor de la cultura. La celebració de la 27a Nit de l’Edició ha tingut lloc el 5 de desembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En el transcurs de l’acte s’ha homenatjat les empreses agremiades que han complert 25, 50, 75 o 100 anys d’activitat editorial continuada. Com ja s’ha comentat més amunt, Barcelona ha estat la seu de la conferència de la Secció de l’IFLA Metropolitan Libraries (MetLib). Aquesta reunió, que es duu a terme anualment des del 1966 i que enguany s’ha fet a Barcelona, té com a objectiu ser una plataforma per a les biblioteques públiques de ciutats de més de 400.000 habitants i fer que els seus responsables intercanviïn idees i informació sobre una sèrie de temes professionals, com ara les xarxes de biblioteques, els edificis, l’automatització, la capacitació, la investigació, les relacions públiques i els serveis per a grups especials. Una altra iniciativa literària que convé assenyalar és el IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània, que aquest any ha dut per títol Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. El simposi, organitzat pel TRILCAT, grup d’estudis de traducció, recepció 107 BARCELONA CULTURA 2012 i literatura catalana de la Universitat Pompeu Fabra, s’ha desenvolupat entre el 14 i el 15 de desembre i ha estat íntegrament dedicat a Charles Dickens, ja que formava part dels actes de commemoració del segon centenari del naixement d’aquest escriptor. Sant Jordi és la jornada popular vinculada als llibres més emblemàtica de Catalunya. (De la diada de Sant Jordi se’n parla més extensament al capítol 9.) Com cada any, pels volts de Sant Jordi s’ha fet el Pregó de la Lectura al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Enguany, s’ha fet el 19 d’abril i ha anat a càrrec del cantautor de Xàtiva Raimon. Icona de la música en català i de la lluita per les llibertats, Raimon ha conversat amb el periodista Vicent Partal sobre els avantatges que comporta el conreu de la lectura, sobre les seves lectures referencials i sobre el paper que poetes com Ausiàs March o Salvador Espriu han tingut en la seva vida artística. Quant als Premis Ciutat de Barcelona, anualment s’atorguen diversos guardons referents a diferents àmbits de les lletres. El 2012 han estat premiats els autors i obres següents: pel que fa a la traducció en llengua catalana, el premiat ha estat Miquel Casacuberta, per la traducció d’Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens. El jurat ha subratllat la dificultat de traduir aquesta novel·la, i ha lloat la capacitat del traductor d’aconseguir un estil que respecta l’antiguitat del llenguatge de Dickens i acosta l’obra als lectors contemporanis. També ha aplaudit la gosadia d’enfrontar-se a un text que comptava amb una traducció admirada històricament. El guardó de literatura en llengua catalana ha estat atorgat a l’obra Sense alè, de Josefa Contijoch, perquè ha sabut conjugar materials molt diversos, i n’ha fet una experiència moral unitària i una reflexió sobre la mateixa representació literària. En la categoria de literatura en llengua castellana s’ha concedit el premi a La hija del Este, de Clara Usón, per la recreació històrica d’una època convulsa de l’Europa contemporània, i per la seva ambició literària. El treball d’Eloy Fernández Porta Emociónese así, una innovadora crítica de la cultura visual contemporània i de l’impacte que aquesta té en la construcció de les emocions, s’ha endut el guardó d’assaig. Al mes de desembre s’ha presentat a La Seca Espai Brossa l’obra guanyadora del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2012, el poemari Dietari del pic de l’estiu, de Carles Hac Mor, publicat a la col·lecció «Poesia» d’Edicions 62. Finalment, cal esmentar els festivals literaris que han tingut lloc a la ciutat durant el 2012, i dels quals es parla més extensament al capítol de festivals. Són, entre d’altres, el festival de literatura i art infantil i juvenil Flic, de novembre a març; el BCNegra - Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, al febrer; el Món Llibre, a l’abril; el Literaldia - L’Euskal Herria d’avui, en la literatura, entre abril i maig; el Barcelona Poesia, al maig; el Munt de Mots - Festival de Narració Oral de Barcelona, al mes d’octubre; Como Pedro por mi casa, al novembre, i el Festival de Polipoesia de Barcelona, també al novembre. BARCELONA CULTURA 2012 108 Capítol 5. Arts escèniques 109 BARCELONA CULTURA 2012 5.1. Sales d’arts escèniques 5.1.1. CIRCUIT PÚBLIC Teatre Nacional de Catalunya. TNC www.tnc.cat Titularitat: Generalitat de Catalunya 1 3 2 . 0 8 1 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va néixer l’any 1996 amb l’objectiu bàsic de consolidar una oferta teatral d’alta qualitat tant en l’àmbit nacional com en l’internacional que, des de la capacitat de risc estètic i la voluntat de servei pròpia del teatre públic, completés un panorama teatral caracteritzat per la creativitat i la riquesa de les iniciatives. Des de la seva inauguració, el TNC ha programat teatre, sense oblidar, però, altres disciplines com la dansa, la música, l’òpera, el circ o els titelles. La programació de l’any 2012 de la Sala Gran, en el marc de la temporada 2011-2012, ha començat amb El crim de Lord Arthur Savile, d’Oscar Wilde, de la companyia EGOS Teatre, obra dirigida per Joan M. Segura, i ha continuat amb El mercader de Venècia, de William Shakespeare, amb direcció de Rafel Duran; Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre, amb dramatúrgia de Roger Cònsul i direcció de Pere Planella, i Agost, de Tracy Letts, obra dirigida per Sergi Belbel. Ja dins la temporada 2012- 2013 s’han representat els muntatges La Bête, de David Hirson, dirigit per Sergi Belbel, i Els nostres tigres beuen llet, escrit i dirigit per Albert Espinosa. La Sala Petita ha acollit els espectacles Els baixos fons, de Màxim Gorki, amb direcció de Carme Portaceli i dramatúrgia d’Albert Tola i Carme Portaceli; Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès, dirigit per Toni Casares i adaptat per Pere Riera; Mequinensa, a partir del text de Jesús Moncada, amb direcció de Xicu Masó i dramatúrgia de Marc Rosich; MCBTH (Macbeth), de William Shakespeare, obra dirigida i adaptada per Àlex Rigola, i Ball de titelles, de Ramon Vinyes, amb dramatúrgia i direcció de Ramon Simó. De les 6 propostes de la Sala Tallers d’enguany, 3 han estat de producció pròpia i s’han emmarcat dins el Projecte T6: t-ERROR, creada i dirigida per Jordi Oriol, Voyager (Marc Angelet n’és l’autor i el director), i L’ombra al meu costat, escrita i dirigida per Marilia Samper. La Sala Tallers també ha estat l’escenari de Donka (Una carta a Txékhov), de la companyia de Daniele Finzi Pasca, creada i dirigida per Daniele Finzi Pasca, i dels espectacles familiars ras!, de la companyia Maduixa Teatre, amb dramatúrgia i direcció de Juan Pablo Mendiola, i Viatge a la lluna, de Xavier Montsalvatge, Josep M. Espinàs, Pau Miró i Albert Guinovart, adaptat i dirigit per Pau Miró. Teatre Lliure www.teatrelliure.cat Titularitat: fundació concertada amb l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura 86 . 0 28 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Lliure s’ha consolidat com un dels referents escènics del panorama teatral nacional. La seva programació és innovadora i inclou una àmplia presència dels llenguatges escènics contemporanis en espectacles nacionals i internacionals. L’any 2001 va inaugurar la nova seu a l’antic Palau de l’Agricultura, a la muntanya de Montjuïc, i el 2010 va reobrir la seu restaurada de Gràcia. Seguint el seu interès pels textos teatrals que suposen un repte per BARCELONA CULTURA 2012 110 a la interpretació, en el decurs del 2012 el Teatre Lliure ha presentat com a produccions pròpies de teatre contemporani 7 espectacles a les sales de Montjuïc i Gràcia, 6 dels quals han configurat el cicle «Cartes Lliures», coordinat i dirigit per Pau Carrió, i el setè ha estat Buchettino, un muntatge de Claudia Castellucci dirigit per Chiara Guidi, dins el cicle «El Lliure dels nens». Enguany el Teatre Lliure ha treballat amb altres teatres i entitats en la coproducció de 12 espectacles. Els coproductors han estat el Centro Dramático Nacional (CDN) per a Persèfone (amb Comediants i el Txékhov Festival Internacional de Teatre de Moscou) i Quitt, sota la direcció de Lluís Pasqual; el Centre d’Arts Escèniques de Reus per a Hedda Gabler, dirigit per David Selvas (amb el Teatro de La Abadía) i Espiadimonis, dirigit per Iban Beltran (amb La Troca Produccions); El Canal - Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona per a Coriolà, dirigit per Àlex Rigola, Els jugadors, de Pau Miró, Schubertnacles humits, de Carles Santos (amb el CAET - Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i el Théâtre de l’Archipel), i Pàtria (que també s’ha vist al Teatre Poliorama), escrit i dirigit per Jordi Casanovas. També han estat coproductors el Teatro de La Abadía a En la luna, d’Alberto Sanzol; Imaginart a Lava, de Studio Orka, i les companyies Farrés Brothers i Cia. a Un bosc de cames, i Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa a Cesc Gelabert V.O.+. Com cada any, durant els mesos de juny i juliol el Lliure ha acollit el Grec Festival de Barcelona amb 11 propostes signades per artistes de primera línia nacional i internacional: 5 muntatges a la Sala Fabià Puigserver i 6 a l’Espai Lliure de Montjuïc. Així mateix, el 2012 han fet gira els espectacles següents: Caín & Caín, Après moi, le déluge, La consagració de la primavera, Pendent de votació, Cesc Gelabert V.O.+, Belmonte, Sensefi/ Conquassabit, Dues dones que ballen, En la luna, Espiadimonis, Buchettino, Coriolà, Hedda Gabler, Quitt, L’espera i Lava. Barcelona Teatre Musical. BTM www.bsmsa.cat/ca/activitats-i-espais/ barcelona-teatre-musical/index.html Titularitat: Ajuntament de Barcelona 69 . 89 6 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Barcelona Teatre Musical (BTM), antic Palau dels Esports, va ser construït l’any 1955 per acollir els segons Jocs del Mediterrani. L’any 2001 va ser remodelat i es va configurar definitivament com a recinte dedicat al teatre de gran format. El Barcelona Teatre Musical és avui dia una instal·lació amb una gran capacitat i moltes possibilitats escèniques, que acull musicals, concerts, actes privats i altres propostes. L’espectacle estrella del 2012 ha estat el musical Los miserables, una de les produccions de més èxit de tots els temps, però el BTM també ha acollit el musical Peter Pan i la proposta infantil de CantaJuego Cosquillas. 111 BARCELONA CULTURA 2012 Aquest 2012, prenent el relleu a l’antic Radicals Lliure, s’ha organitzat el festival NEO - Noves Escenes Obertes, en coproducció amb el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre, la Diputació de Barcelona i La Seca Espai Brossa, dins del qual s’han ofert als espais del Teatre Lliure 4 espectacles. (Trobareu informació del festival NEO en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Mercat de les Flors. Dansa i Arts del Moviment www.mercatflors.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya 39 . 3 09 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Mercat de les Flors és l’equipament escènic de referència dedicat a la dansa i les arts del moviment. El 2012 ha reformulat la seva estratègia (amb la signatura d’un nou contracte programa 2012-2015 amb les administracions integrades al seu consorci), que es fonamenta en el suport al talent i la seva promoció internacional. Les línies estratègiques inclouen proposar referents i models, potenciar la participació, incentivar el coneixement, impulsar la creativitat i crear un sistema sostenible. A més, l’encàrrec, per part de l’ICUB, de la gestió de la fàbrica de creació del Graner ha permès destinar recursos a projectes de recerca i creació. En aquesta nova etapa, el Mercat de les Flors ha posat en marxa un projecte de companyies associades, amb una vinculació a mitjà i llarg termini, que compta amb noms tan notoris com Mal Pelo, Israel Galván, La Veronal, Roberto Oliván i Baro d’Evel, juntament amb equipaments internacionals de referència, com ara Théâtre de la Ville (París), Agora de la Danse (Mont-real) o Teatro Real (Madrid), i també festivals emblemàtics, com BIPOD (Beirut), SIDance (Seül), Tanzmesse (Düsseldorf), CIRCa (Auch, França) i Temporada Alta de Girona, entre d’altres. En matèria de propostes d’internacionalització, el Mercat de les Flors ha organitzat a Cadis la quarta edició del mov-s, un espai de treball col·laboratiu que ha culminat en una trobada iberoamericana de professionals i col·lectius vinculats a la dansa, les arts del moviment i la creació contemporània. El Mercat també lidera el projecte Modul-dance (coparticipat amb una vintena de centres de dansa d’Europa), en el si del qual s’ha organitzat el festival SÂLMON. (Trobareu informació del SÂLMON en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) La programació artística ha inclòs coproduccions, amb espectacles de la companyia de dansa Mar Gómez, Sònia Gómez, Blanca Li, Projecte Galilei i Baro d’Evel. Altres companyies reconegudes participants en la temporada artística han estat el Ballet National Algérien, Rachid Ouramdane, Nacera Belaza, Danza Contemporánea de Cuba, Ana Eulate, Imaginart, Lia Rodrigues, DV8 Physical Theatre, Rocío Molina i La Tremendita, Compañía Nacional de Danza i Brodas Bros. Per als més inquiets, enguany s’ha presentat la nova Secció Irregular, amb muntatges escènics, instal·lacions, conferències i tallers que posen l’èmfasi en la capacitat especulativa de les propostes artístiques. També s’ha potenciat la col·laboració amb altres equipaments escènics i entitats culturals: trobades Te Veo en Danza, Xavier Le Roy, festival NEO, festivals Ciutat Flamenco i Flamenc Empíric, Grec Festival de Barcelona, la tercera edició del Dansalona i Espais en Dansa, Indisciplines, festival Ulls i el festival El Més Petit de Tots. BARCELONA CULTURA 2012 112 Pel que fa a publicacions i projectes audiovisuals, el Mercat ha continuat generant la revista Reflexions entorn de la dansa, la col·lecció editorial de dansa i pensament «Cos de Lletra», la col·lecció de DVD educatius i la producció de retrats coreogràfics. Per acabar, el treball amb els públics ha esdevingut un dels eixos fonamentals de la programació, especialment en l’àmbit educatiu i familiar: s’ha organitzat el cicle per a escoles i famílies «Dan Dan Dansa», cursos de formació per a mestres (amb el Teatre Lliure), l’eina la «Maleta didàctica», les sessions de contextualització prèvies als espectacles «Mitja horeta abans», la mostra Tot Dansa, el programa anual SUDANSA - Encontres de Dansa a l’Escola i, finalment, el projecte educatiu Trànsit 6.1. I, per al públic general, s’han ofert converses amb coreògrafs, sessions de mitja hora abans i també activitats que potencien la idea del Mercat de les Flors com a punt de trobada de tots els amants i practicants de la dansa, com ara les sessions «10xballar» o l’activitat de ball «BailongualMercat». saT! Sant Andreu Teatre www.sat-teatre.cat www.espaidansat.cat Titularitat: Ajuntament de Barcelona 3 6 . 1 5 8 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Sant Andreu Teatre, o saT!, ubicat al barri de Sant Andreu de Palomar, és un teatre de notables condicions de visibilitat i audició, amb capacitat per a 383 persones, totes a una platea en pendent. La programació combina teatre, dansa, representacions infantils i musicals. Al setembre d’aquest any, en començar la temporada 2012-2013, i d’acord amb el Districte de Sant Andreu, el saT! s’ha especialitzat en teatre familiar i en dansa amb la finalitat de desenvolupar els propers anys un projecte general de creació, difusió i coordinació en aquests dos sectors de les arts escèniques i, d’aquesta manera, poder créixer en la direcció més encertada tenint en compte la línia i les condicions de la sala. Per poder donar més informació i personalitat a cada una de les dues línies, el teatre s’ha rebatejat segons la línia de programació: quan fa programació familiar continua anomenant-se saT! i quan fa dansa pren el nom d’Espai Dansat. Fent un balanç artístic del 2012, pel que fa a teatre familiar, convé assenyalar l’estrena de L’ogret, el primer treball de la Factoria Escènica Internacional, i la presentació a Barcelona de L’illa desconeguda, de la companyia basca Markeliñe. Quant a la música, han estat Samfaina de Colors i el grup juvenil Macedònia els qui han presentat al saT! els seus darrers treballs: Càpsules i Desperta, respectivament. Amb referència a l’èxit de públic, cal destacar l’espectacle amb què ha arrencat la temporada familiar al mes d’octubre, Hansel i Gretel, de La Roda Produccions, un autèntic èxit. També han tingut una assistència molt alta La pastissera i els follets, de L’Estaquirot Teatre, i La rateta que..., de la Companyia B. Totes aquestes propostes i moltes altres de música, anglès (per primera vegada al saT!) i arts escèniques han configurat la campanya de teatre per a escoles, a la qual han assistit gairebé 21.000 escolars, 1.115 més que l’any anterior. Pel que pertoca a la dansa, la programació ha augmentat un 5,71 % respecte del 2011. Un dels muntatges que hi ha contribuït ha estat Islàndia, de La Veronal, el qual ha esgotat totes les entrades. A banda de l’estrena d’Islàndia, també cal distingir la setmana de la dansa integrada, dins 113 BARCELONA CULTURA 2012 la qual s’ha presentat l’espectacle ME (Mobile/Evolution), de la coreògrafa i ballarina escocesa Claire Cunningham, acompanyat d’una xerrada sobre la dansa integrada i un taller per a ballarins i persones amb discapacitat o sense impartit per la ballarina britànica Laura Jones. També s’ha estrenat Little Me, de la coreògrafa i ballarina d’Akram Khan Lali Ayguadé, la presentació del qual ha anat acompanyada de l’entrega de la tercera edició dels Premis Dansacat, lliurats per primer cop al saT! Aquest 2012 l’Espai Dansat ha participat més que mai en activitats de dansa comunitària, com ara el projecte impulsat per Iliacan Companyia de Dansa, Barris en Dansa. El creador de la companyia i del projecte, Álvaro de la Peña, enguany ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona de dansa pel treball coreogràfic de Barris en Dansa, un projecte ambiciós conduït amb sensibilitat, risc i compromís social en col·laboració amb professionals i amateurs en tres centres de creació cabdals a la ciutat (La Caldera, el saT! i el Graner). Barris en Dansa s’ha inserit en la novena edició del festival DANSAT. (Trobareu informació del DANSAT en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) També cal mencionar el resultat del treball realitzat per alumnes de l’Institut del Teatre amb la companyia de Thomas Noone o els cursos impartits per la companyia anglesa Ludus Dance a mestres d’educació física i a alumnes de primària i secundària de quatre escoles del districte de Sant Andreu. Institut del Teatre www.institutdelteatre.cat Titularitat: Diputació de Barcelona 1 0 . 974 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) L’Institut del Teatre té a Barcelona dos espais teatrals propis amb programació al llarg de l’any: el Teatre Ovidi Montllor i el Teatre Estudi. L’Institut també compta amb l’Espai Scanner, que ha estat concebut com una sala de format petit, per fer-hi obres de teatre amb pocs actors, conferències, congressos i taules rodones, així com activitats diverses. Enguany els diversos espais escènics han acollit les funcions dels tallers dels alumnes de les escoles de l’Institut del Teatre: l’Escola Superior d’Art Dramàtic, el Conservatori Superior de Dansa i el Conservatori Professional de Dansa. S’hi han pogut veure tallers de dansa clàssica, contemporània i espanyola, de coreografia i composició, i els espectacles It’s the same old dream, Chicago, Advertència per a embarcacions petites, La dama de Reus, Don Juan o el festí de pedra, Aquí no es ve de visita, Et porto sota la pell, Unos viajeros se mueren, La classe morta i L’ànima de la nit (que també s’ha vist a la Sala FlyHard), de Blanca Bardagil, entre d’altres. BARCELONA CULTURA 2012 114 El curs de postgrau per a ballarins i ballarines, IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre, ha realitzat al Teatre Ovidi Montllor diverses representacions destinades al públic escolar. També ha presentat Petruixka, dins del programa «Petit Liceu» al Gran Teatre del Liceu, ha estrenat Kamuyot, en el marc del Grec Festival de Barcelona, ha col·laborat amb Tranç de Cesc Gelabert a Indisciplines del Mercat de les Flors i ha actuat a la inauguració del curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Des del desembre del 2011 i durant el 2012, el vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre ha acollit la mostra «Fabià Puigserver, teatre d’art en llibertat», retrospectiva dedicada a l’escenògraf, figurinista, actor i director escènic, coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort i el 35è aniversari de la fundació del Teatre Lliure. 5.1.2. XARXA PRIVADA 5.1.2.1. SALES DE MÉS DE 200 BUTAQUES Alexandra Teatre www.teatrealexandra.com 57 . 2 0 0 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) L’estiu del 2010 la sala gran dels cinemes Alexandra es va obrir com a sala d’arts escèniques, fruit d’un projecte conjunt entre els cinemes Alexandra i el Teatreneu. El Teatreneu va exportar a aquest nou espai teatral la seva fórmula d’èxit, basada sobretot en l’humor, a partir de monòlegs i improvisacions, però també amb cabuda per a la màgia, la dansa i altres produccions. Actualment l’Alexandra Teatre, ubicat a la rambla Catalunya, programa espectacles en quatre espais: l’Alex Cafè Teatre, l’Espai Atòmic, la Sala 1 i la Sala 5. Durant el 2012 l’Alex Cafè Teatre ha continuat oferint la Sessió Golfa i l’Espai Atòmic ha programat els muntatges de Pentateatre Atòmic. A la Sala 1 s’hi han pogut veure 28 propostes, i a la Sala 5, 17. Entre les que han despertat més entusiasme sobresurten els monòlegs de Dani Pérez, Miguel Noguera, Miguel Lago, Berto Romero, Toni Cruz, Godoy, Peyu i tots els de Las noches del Club de la Comedia. Arteria Paral·lel http://arteria.com/ciudades/Barcelona/2 85 . 552 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) L’Arteria Paral·lel és l’antic Gran Teatro Español de l’avinguda Paral·lel. Va funcionar amb diferents noms entre el 1892 i el 1980, s’hi va projectar cinema i després s’hi va instal·lar una discoteca. Des del 2010 funciona com a teatre, i fins al 2012 ha rebut el nom d’Arteria Paral·lel. L’equipament està gestionat per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) que hi programa espectacles, actuacions musicals, cursos, tallers de formació, congressos i activitats culturals en general. En el transcurs el 2012 s’hi han representat 29 produccions, entre concerts i obres de teatre dels gèneres més diversos, que han aplegat més de 85.500 espectadors. Enguany l’Arteria Paral·lel ha estat un dels escenaris del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Club Capitol www.grupbalana.com 1 3 8 . 5 64 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Club Capitol, ubicat al capdamunt de La Rambla, s’ha convertit en el referent barceloní de la comèdia. Aquesta sala va ser l’epicentre dels xous de Pepe Rubianes durant anys i, 115 BARCELONA CULTURA 2012 a poc a poc, s’ha convertit en sinònim d’humor, caràcter i la millor stand up comedy del nostre país. Entre altres espectacles, la Sala Pepe Rubianes i la Sala 2 del Club Capitol aquest 2012 han acollit una nova temporada del cicle de monòlegs Comedy Zoo, els animals de la comèdia, el debat Ilustres ignorantes, la comèdia Els 39 esglaons, els monòlegs d’humor de Toni Moog, Loulogio i David Guapo, els acudits de Reugenio i les obres Confessions de dones de 30 i Som una Noció. Coliseum www.grupbalana.com 1 6 7 . 828 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Amb més de 1.600 localitats, el Coliseum, inaugurat l’any 1923, és una de les sales més grans de la ciutat i una mostra significativa de l’arquitectura monumentalista dels anys vint. En el decurs del 2012 el seu escenari ha acollit propostes tan diverses com el ballet de Moscou i el Corella Ballet; la interpretació d’El trencanous i El llac dels cignes; els concerts de Loquillo, Manolo García, The Waterboys, Manel, Jorge Drexler, Mishima o Dyango; l’humor de Carlos Latre, Santi Millán o Terrat Pack; els concerts de la tercera temporada de sarsuela i de la temporada d’òpera, i així fins a un total de 40 espectacles. El Molino www.elmolinobcn.com 27 . 1 5 5 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Molino, el mític cafè concert del Paral·lel, a més d’un edifici emblemàtic i icònic de la ciutat, és un nou concepte d’espai a Barcelona, entès com a espai integral per a les arts escèniques i com a espai per desenvolupar-hi tota mena d’activitats culturals, empresarials i socials. Aquest 2012 ha desenvolupat de manera permanent tres xous, de producció pròpia: Live in Burlesque (que ha comptat amb la participació d’Úrsula Martínez i Jess Love, figures internacionals del gènere burlesc), El Molino Burlesque Fever i El Molino aixeca l’ànim. En el transcurs de l’any també ha ofert diversos muntatges paral·lels a la programació habitual: Ritual, una demostració del món de creació i expressió artística del bailaor Amador Rojas; El Molino Midnight Show, una degustació del gènere burlesc d’El Molino per als viatgers del Bus Turístic Nit; La golfa d’El Molino, amb música, projeccions, plomes i actuacions de The Chanclettes i del Team Molino; El Molino Bollywood, espectacle i classe magistral de dansa bollywood; Wednesday Revival Music, en què el discjòquei Albert Malla i el seu Cocodril Club fan un remember de la millor música i les millors imatges dels anys cinquanta als vuitanta; Galactic Cabaret, un cabaret actualitzat, amb concerts, música de ball i actuacions de cabaret, burlesc i acrobàcies, i els concerts d’Auryn i de Merche. Al mes de maig El Molino ha organitzat per segon any, amb gran èxit de públic i mediàtic, el Barcelona Burlesque Festival, l’únic festival de gènere burlesc de Barcelona i de tot l’Estat. I a través de la seva fundació, la FEM (Fundació El Molino), al llarg del 2012 ha pres part en moltes iniciatives lligades al barri del Poble- sec, com ara la tercera edició de la festa anual Fem Festa, Fem Paral·lel, de la qual és patrocinador. En matèria d’espai com a centre d’activitats culturals, empresarials i socials, de més de 30 activitats cal ressaltar les presentacions de diversos llibres i documentals, entre d’altres el que versa sobre Christa Leem, o la festa de Microsoft durant el Mobile World Congress. BARCELONA CULTURA 2012 116 Guasch Teatre www.guaschteatre.com 45 . 1 6 1 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Inaugurat com a Teatre de l’Eixample l’any 1995, aquesta sala ofereix normalment teatre per a adults durant els vespres i teatre per a públic familiar els caps de setmana. El 2012 ha ofert 12 espectacles per a públic adult i 11 per a públic familiar. De les propostes per a adults destaquen Dues dones i un marit, de la companyia Guasch Teatre, Bodas de sangre, d’ARTemises Teatre, 3, 2, 1, Impropon, una creació pròpia d’ImproAcatomba, Orgànic, de la companyia Artístic 83, A força de cançons, un musical de la nova cançó, amb Pau Doz, Albert Doz, Xavier Duch, Elena Gadel i Laura Olivella, i els espectacles de dansa del ventre, bollywood i capoeira de Fem Cultura. Pel que fa al teatre per al públic familiar, convé ressenyar, entre d’altres, Les aventures d’Aladí, de Teatritus Teatre, La sireneta, de Magatzem d’Ars, El llibre de la selva, de la companyia Veus-Veus, El llop i les set cabretes, de T-Gràcia, i Els tres porquets, El rei de la jungla, Nadals màgics i Sant Jordi i el drac, la llegenda, de la companyia Germans Guasch. Jove Teatre Regina www.jtregina.com 42 . 599 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Jove Teatre Regina, continuant amb la seva política d’oferir espectacles de qualitat, dignitat professional i en les millors condicions tècniques al públic infantil i juvenil de Barcelona, al llarg del 2012 ha fet 226 representacions. L’any s’ha obert i s’ha tancat amb la reestrena de Pastorets superestel, pensat per a públic familiar, que s’ha rebut amb entusiasme durant les festes nadalenques i que ja ha enfilat la tercera temporada a Barcelona. També s’han presentat els clàssics de la companyia La Trepa La comèdia de l’olla i Alícia al país de les meravelles; la peça de dansa Zing-zing, del creador Roberto G. Alonso; L’illa del tresor i Blancaneus i els set nans, de Magatzem d’Ars; La bella dorment i Els tres porquets, de la companyia Dreams Teatre; els premiats Papirus, de Xirriquiteula; La camisa de l’home feliç, de Zum Zum Teatre, el Shakespeare de Molt soroll per no res, de la companyia Les Antonietes, i les estrenes de Llepafils, de Teatre al Detall, i de Moby Dick, de La Remoreu Teatre. 117 BARCELONA CULTURA 2012 La Villarroel www.lavillarroel.cat 52 . 2 0 0 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Fundada l’any 1972, La Villarroel sempre s’ha distingit per la seva vitalitat i pel seu compromís social. La singularitat és el que defineix amb més precisió les peces presentades en aquesta mítica sala de l’Eixample català, font de creativitat i innovació de l’escena barcelonina, una finestra per a la dramatúrgia contemporània, el teatre d’autor viu, i en especial, l’autoria catalana. Durant tot el 2012 La Villarroel ha presentat una programació artística variada amb un fort component del gènere de la comèdia amb textos d’autors catalans i de l’Estat espanyol, però també amb noms cèlebres del panorama internacional. Un dels espectacles estrella de la temporada, tant per la frescor de les quatre actrius com per la urgència que destil·la el text, ha estat L’any que ve serà millor (que també s’ha vist al Teatre Condal), una peça creada per quatre dramaturgues, Carol López, Marta Buchaca, Victoria Szpunberg i Mercè Sarrias. En aquesta mateixa línia trobem l’obra Res no tornarà a ser com abans, escrita per Carol López. Dramaturgs de referència del panorama català, com ara Jordi Galceran, també han deixat la seva empremta a la sala aquest 2012. Galceran ha presentat Burundanga (que també s’ha vist a la Sala FlyHard), una comèdia dirigida per Jordi Casanovas. Juntament amb Burundanga, i recuperant la doble programació, s’ha pogut veure Nit de ràdio dos punt zero, una creació de Cristina Clemente. La Villarroel també ha acollit muntatges en llengua castellana, com ara Poder absoluto, dirigit per Roger Peña i amb dos grans actors: Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba; Teatro para pájaros, escrit i dirigit pel prestigiós director argentí Daniel Veronese, i Algo, del dramaturg Àlex Mañas. I ha presentat el primer èxit de David Mamet, un referent del teatre contemporani internacional: Perversiones sexuales en Chicago, en una versió de Roberto Santiago i sota la direcció de Juan Pedro Campoy. A l’estiu, aquest teatre s’ha adherit, una vegada més, al festival Dansalona, amb dues peces de gran qualitat: Lugares extrañamente desastrosos, de la companyia Thomas Noone Dance, i Dios Menguante, de la companyia de dansa Mar Gómez. (Trobareu informació del Dansalona en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Per concloure, La Villarroel ha estat l’escenari de dos concerts, els de Tom Harrell Quartet i Luis Salinas, i també dels espectacles en clau d’humor Hablamos, de Reugenio, i Diálogos en 3D, del monologuista Oswaldo Digón. Teatre Apolo www.teatreapolo.com 83 . 5 69 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Fundat l’any 1901, el Teatre Apolo s’erigeix com un dels teatres clàssics del llegendari Paral·lel de Barcelona. En el transcurs de la seva història ha estat un reflex d’aquesta artèria cultural, ha vist néixer el format de revista a Barcelona i el vodevil català, i ha vist iniciar-se actrius històriques del panorama teatral com Lina Morgan, Concha Velasco o Tania Doris. La reforma integral del Teatre Apolo del 1991 permet oferir un aforament de gairebé un miler de persones i un escenari digne d’un gran teatre. Des de llavors aquest teatre ha acollit grans produccions, com ara Sweeney Todd, Hair, Fama, Forever King of Pop i Cabaret, entre d’altres. BARCELONA CULTURA 2012 118 Enguany ha presentat diverses obres d’èxit, entre les quals cal destacar la comèdia El sopar dels idiotes, el xou d’humor Mellizos, l’espectacle de psicomàgia de Luis Pardo Deseos, el monòleg de Dani Rovira, el musical La bella durmiente i la comèdia de disseny clàssic Los hombres no mienten. Teatre Borràs www.grupbalana.com 102.594 espectadors (dades ADETCA) Al llarg de l’any 2012 aquest popular teatre de la plaça Urquinaona ha presentat un total de 5 espectacles: Pel davant i pel darrera, un muntatge que ha esdevingut un èxit de públic i de crítica; la comèdia Violines y trompetas, una de les obres de més èxit del teatre espanyol contemporani; les funcions d’humor de Faemino y Cansado; el musical de la companyia Egos Teatre La casa sota la sorra, basat en la novel·la homònima de Joaquim Carbó, i Toc Toc, una comèdia coral sobre el trastorn obsessivocompulsiu. Teatre Condal www.teatrecondal.cat 79 . 6 6 5 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Condal és un teatre del Paral·lel que se centra en la comèdia dirigida al gran públic amb peces de gran qualitat que han assolit èxits sense precedents. Cal fer menció al mític binomi Joan Pera - Paco Morán, que va romandre en cartell durant anys. La programació artística del 2012 ha destacat per la gran diversitat de propostes. D’una banda, ha acollit peces encarades al públic infantil i familiar, com ara Geronimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia, ja presentat anteriorment, guardonat amb diversos premis de rellevància, i que el teatre ha recuperat per a les festes de Nadal; Splenda, l’espectacle de màgia del Mag Lari que combina trucs de màgia, coreografia i humor, i el musical Pippi Langstrump, dirigit per Teresa Devant. El gènere de la comèdia ha quedat servit amb obres de pes, com ara Políticament incorrecte, del mestre de la comèdia Ray Cooney i dirigit per Paco Mir; El apagón (Black Comedy), de Peter Shaffer, una clàssica comèdia amb Gabino Diego i Eva Santolaria, entre d’altres; No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti, en una versió i direcció de Roger Peña, i l’espectacle estrella Sí, primer ministre, una peça firmada per Antony Jay i Jonathan Lynn i dirigida per Abel Folk i amb un repartiment de luxe: Carles Canut, Joan Pera, Dafnis Balduz, Victòria Pagès, Ferran Rañé i Marta Angelat. Joan Pera ha retut homenatge a l’humorista per excel·lència de l’escena catalana, Joan Capri, i li ha donat vida a través del monòleg Joan Pera, Capri. Pera també ha estat el protagonista del muntatge d’humor especial de Cap d’Any que ha organitzat aquesta sala. El Teatre Condal ha volgut incloure en la programació una obra estrenada a La Villarroel i que ha tingut molt èxit: L’any que ve serà millor, una peça creada per quatre dramaturgues, Carol López, Marta Buchaca, Mercè Sarrias i Victoria Szpunberg. Per concloure, cal mencionar les propostes en clau d’humor, com ara Rechace imitaciones, Las noches del Club de la Comedia o De verden en cuando, espectacle interpretat per Millán Salcedo, excomponent de Martes y 13. Manu Guix ha volgut aportar la seva veu amb un concert de piano i, per finalitzar, ha pujat a l’escenari Amor, una producció que barreja música i dansa. 119 BARCELONA CULTURA 2012 Teatre Goya Codorníu www.teatregoya.cat 78 . 2 0 6 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Fundat el 1914, el Teatre Goya començà la seva activitat teatral el 1916. Des d’aleshores ha estat un espai representatiu de la ciutat de Barcelona. Sota la direcció artística de Josep Maria Pou, produeix i exhibeix prioritàriament grans autors del segle xx i obres contemporànies, amb la complicitat de reconeguts artistes de l’àmbit nacional, estatal o mundial i amb una línia de programació bàsicament en català. El 2012 el teatre ha passat a anomenar-se Teatre Goya Codorníu. L’any ha engegat amb Concha (Yo lo que quiero es bailar), un muntatge en clau musical dirigit per Josep Maria Pou, en què Concha Velasco, acompanyada de quatre músics, ressegueix els seus 50 anys de carrera artística. Seguidament, s’ha pogut veure Celobert, del dramaturg anglès David Hare, un text estrenat al Teatre Romea l’any 2003. En aquesta mateixa línia, s’ha presentat una obra que va batre rècords a París quan es va estrenar: El nom, de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, en una versió de Jordi Galceran i direcció de Joel Joan. El Goya ha posat especial èmfasi a la dramatúrgia contemporània a través de dues propostes franceses: Parlour Song (Música de fons), un text escrit per Jez Butterworth, traduït per Cristina Genebat i dirigit per Magda Puyo, una comèdia negra, una hilarant exploració de l’engany, la paranoia i el desig homicida; i El tipo de la tumba de al lado, de Katarina Mazetti, en una adaptació escènica d’Alain Ganas, direcció de Josep Maria Pou, i amb un actor i actriu de gran prestigi a escala estatal: Maribel Verdú i Antonio Molero. Una altra de les actrius més reconegudes de l’Estat espanyol, Lola Herrera, ha format part del repartiment de l’espectacle Querida Matilde, d’Israel Horovitz, en una adaptació d’Antonio Albert i Juan Luis Iborra i direcció també de Juan Luis Iborra. Finalment, cal esmentar l’adhesió del Teatre Goya Codorníu a l’esdeveniment cultural dels estius dedicat a la dansa, el festival Dansalona, amb l’espectacle De Carmen (Ballant a la sorra), de Maria Rovira, de la companyia Trànsit Dansa. (Trobareu informació del Dansalona en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Teatre Poliorama www.teatrepoliorama.com 1 2 6 . 445 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Poliorama està gestionat per Tres per 3, una empresa formada per l’associació de Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. Durant el 2012 s’han exhibit a l’escenari del Teatre Poliorama 7 propostes ben diverses, la primera de les quals ha estat un èxit de Tricicle, Forever Young, un espectacle per a tots els públics que s’ha programat en tres ocasions diferents al llarg del 2012. La temporada ha continuat amb la companyia T de Teatre i les seves Delicades, 17 històries curtes que fusionen tragèdia amb comèdia; Soap the show, un cabaret a mig camí entre el circ contemporani i el teatre de varietats, de l’aclamada companyia alemanya Circle of Eleven; Magia potagia, el muntatge de màgia, telepatia, humor, misteri, improvisació i emoció del popular mag Juan Tamariz; Dubte, una obra clau del teatre contemporani americà, de John Patrick Shanley, dirigida per Sílvia Munt, que s’ha presentat en el marc del Grec Festival de Barcelona; Noies de calendari, una obra basada en una història real i dirigida per Antonio BARCELONA CULTURA 2012 120 Calvo, i, per acabar l’any, Pàtria (que també s’ha vist al Teatre Lliure), la segona part d’una trilogia sobre la identitat catalana que ha escrit i dirigit Jordi Casanovas. Teatre Romea www.teatreromea.cat 8 1 . 3 99 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Romea, situat al cor de Barcelona, compta amb una tradició escènica que es remunta al segle xix. Gestionat pel Grup Focus des de fa més d’una dècada, té un paper molt rellevant en el panorama català, estatal i internacional, i s’ha convertit en motor de les avantguardes teatrals apostant per propostes arriscades i innovadores que pretenen trencar amb convencionalismes sense perdre la vessant creativa i professional que tant caracteritza el Romea, i sense renunciar a la recuperació i la revisió dels clàssics. La nova etapa encetada el 2011 amb Julio Manrique com a director artístic, enguany s’ha caracteritzat per una programació de caràcter marcadament cinematogràfic. Un dels espectacles memorables ha estat el clàssic d’Edward Albee Qui té por de Virginia Woolf?, referent de la dramatúrgia americana del segle xx, obra que no ha deixat ningú indiferent i que ha esdevingut tot un èxit. També dins la línia cinematogràfica, la sala ha inclòs al repertori un dels grans mestres de la dramatúrgia contemporània, David Mamet, amb una peça sobre el món de la docència i les relacions entre professors i alumnes: Oleanna, dirigida per David Selvas. Una altra gran aposta de l’any ha estat Incendis, del dramaturg i director canadenc Wajdi Mouawad, obra dirigida per Oriol Broggi i Sebastià Brosa que s’ha convertit en un gran èxit. Dues peces més que convé ressenyar són L’habitació blava, del dramaturg anglès David Hare, amb traducció de Cristina Genebat, direcció de Norbert Martínez i David Selvas, i, en el marc del Grec Festival de Barcelona, Senyoreta Júlia, en una versió del clàssic d’August Strindberg realitzada per Patrick Marber i dirigida per Josep Maria Mestres. Cal posar en relleu l’atenció especial que el Romea dedica a la dansa amb espectacles integrats en l’esdeveniment cultural d’estiu Dansalona, com ara Memorias de un caballo andaluz, de la prestigiosa companyia La Cuadra de Sevilla, de Salvador Távora, un muntatge en clau de retrospectiva del que ha estat la seva carrera al llarg de 25 anys. (Trobareu informació del Dansalona en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Aquest 2012, el Romea ha introduït un nou concepte d’espectacle en què s’intercala la música i el teatre en un format de concerts teatralitzats. Els concerts, titulats 4 acords, han combinat el talent dels artistes de l’escena catalana Sílvia Pérez Cruz, Mürfila, Pastora i Bruno Oro amb quatre directors d’escena d’excepció: David Selvas, Carol López, Ramon Simó i Julio Manrique. En matèria musical, la sala també ha acollit l’actuació del grup musical The Mamzelles. Per concloure, cal mencionar Sé de un lugar, un text escrit i dirigit per Iván Morales, i la conferència teatralitzada La idea d’Europa, de George Steimer, dirigida i interpretada per Òscar Intente. 121 BARCELONA CULTURA 2012 Teatre Tívoli www.grupbalana.com 25 1 . 2 54 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre Tívoli és un dels teatres més emblemàtics de Barcelona. Ubicat en ple centre de la ciutat, al carrer Casp, té un aforament de més de 1.600 butaques. El 2012 el Teatre Tívoli ha ofert tres propostes: el muntatge de màgia del Mag Lari Splenda; l’espectacle de monòlegs, cançons i interacció amb el públic de Terrat Pack, i la comèdia Campanades de boda de La Cubana, que s’ha exhibit durant 45 setmanes. Teatre Victòria www.teatrevictoria.com 1 5 8 . 2 0 6 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Situat a l’avinguda del Paral·lel, el Teatre Victòria és un dels teatres més actius de Barcelona. Des del 1986 és gestionat per Tres per 3, una empresa formada per l’associació de Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. El 1992 fou remodelat i reestructurat, i es va convertir en un teatre amb capacitat per a 1.224 espectadors. La programació del 2012 del Teatre Victòria destaca pel nombre de propostes i per la internacionalitat de les companyies; s’han programat 9 espectacles i tots amb un punt en comú: la música. El primer, Cop de Rock, de la companyia Dagoll Dagom, és un musical tribut al rock català i als seus creadors. El segon, Antología de la Zarzuela: Homenaje a Tamayo, de la companyia madrilenya Antología de la Zarzuela, està bastit a partir d’una selecció d’àries, duets i escenes de les obres més famoses del gènere líric espanyol. Seguidament, amb Rock the Ballet, la companyia nord-americana The Bad Boys of Dance ha delectat el públic amb el ritme de les millors cançons de rock de tots els temps; Harlem Swing, Ain’t misbehavin’ s’ha inspirat en el llegendari musical de Broadway, amb el jazz més espectacular, el swing i el rhythm-and-blues; més de 30 artistes cubans, ball, passió i música en directe han estat els protagonistes de Bésame mucho, el musical de las pasiones, de la companyia cubana Yoldance Showproductions; el sisè muntatge ha estat Stomp, una explosiva combinació de percussió, música, humor i dansa de la companyia anglesa Stomp Productions; a continuació, la companyia de Sevilla de María Pagés ha presentat Utopía, en què set ballarins i set músics interpreten al costat de Pagés l’experiència ètica i estètica del desig, de l’inconformisme i de la utopia; Operetta, de la companyia catalana Cor de Teatre, ha estat la vuitena producció: una experiència única de música, teatre i humor en què 26 cantants actors interpreten una aproximació als passatges operístics més populars, i, finalment, La familia irreal. El Musical, de la companyia Dagoll Dagom i Minoria Absoluta, una comèdia musical i esbojarrada amb els personatges de la família reial del programa d’humor Polònia. Teatreneu www.teatreneu.com 1 0 4 . 242 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Des de fa 20 anys el Teatreneu treballa per a la difusió de les arts escèniques a la nostra ciutat. Compta amb una programació per a públic adult i amb programes específics per a públic infantil. Pot oferir més de 30 espectacles diferents a la setmana, i s’obre a totes les arts escèniques i parateatrals. S’hi fa teatre, improvisació, monòlegs, màgia, varietats, dansa, música i teatre familiar. El seu compromís és oferir un lloc als creadors i artistes, i pels seus escenaris hi desfilen tant les primeres figures de l’escena com els nous valors emergents. BARCELONA CULTURA 2012 122 En el decurs del 2012 a la Sala Cafè Teatre s’hi han representat 37 produccions que han vist més de 24.300 espectadors; les 2 obres de la Sala del Mig han estat vistes per 550 espectadors, i pels 18 espectacles de la Sala Xavier Fàbregas hi han passat gairebé 79.400 persones de públic. Entre les obres més aplaudides cal assenyalar El club de la magia, Todo es mentira o no, Tarda de gossos, Zapping i Improshow. 5.1.2.2. SALES DE MENYS DE 200 BUTAQUES Almeria Teatre www.almeriateatre.com 1 0 . 8 0 0 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) L’Almeria Teatre es va inaugurar el 2009 al barri de Gràcia. Aquesta sala busca estar fora dels circuits convencionals amb propostes d’alta qualitat però sense renunciar al sentit comercial. Vol arribar al màxim de gent possible fent un teatre que compleixi la doble funció d’entretenir i de convidar al debat. L’Almeria Teatre compta amb Gataro com a companyia resident i acull el Festival Barcino. El 2012 l’Almeria Teatre ha continuat oferint teatre per a públic adult i per a públic infantil i, dins la programació per a adults, també ha acollit propostes que, per les seves característiques, resulten singulars, com ara lectures teatralitzades, concerts, monòlegs o nits temàtiques. Dels espectacles per a adults cal ressaltar ¡Ay, Carmela!, de José Sanchis Sinisterra, dirigit per Víctor Álvaro i interpretat per la companyia Gataro; Cube, de la companyia de dansa Kulbik; Mon Brel, una actuació a partir de cançons de Jacques Brel de la companyia Vania Produccions & Coup de Foudre, sota la direcció de Jordi Prat i Coll; MA (El poder del cos), amb direcció escènica d’Elena Tarrats i direcció musical de Yamini Teresa Prabhu; Millet. Versió original cantada en català, de la companyia La Mama; El Pau i la Maria en concert, un muntatge de la companyia Laiogurt que barreja música i teatre, dirigit per Pep Garcia-Pascual; Amfitrió 38, de Jean Giradoux, dirigit per Emilià Carilla i interpretat per la companyia Teatre Akadèmia - Eix 49; Sóc Poupée de Beauvoir, de Daniel O’Hara, amb direcció de Dani Claramunt i interpretació de la companyia Emma Bovary; Rocky and the girls, una peça 123 BARCELONA CULTURA 2012 de dansa contemporània amb direcció i coreografia de Núria Núñez, i Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders, i El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht, tots dos dirigits per Víctor Álvaro i interpretats per la companyia Gataro. Pel que fa a les propostes per a públic familiar i per a escoles, convé ressenyar Un Nadal de pastorets i Les aventures d’Hèrcules, de la companyia Maremàgnum; Mimix, de Katraska; La Ventafocs, de Catacrac Teatre; El retorn de Sant Jordi, de la companyia White & Di; La sopa de pedres, de Gataro; Bambi, d’El Replà Produccions; La bella i la bèstia, de la companyia Veus-Veus, i Pastorets, pastorets, de L’Evocador Produccions. Al juliol l’Almeria Teatre ha celebrat la sisena edició del Festival Barcino. (Trobareu informació del Festival Barcino en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Cafè Teatre Llantiol www.llantiol.com 6 . 6 89 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Cafè Teatre Llantiol és un petit i històric espai escènic del Raval que des dels seus inicis ha apostat per noves produccions i les propostes més alternatives de disciplines diverses. Es tracta d’un teatre emblemàtic que té un públic heterogeni i fidel i que ha vist néixer en el seu escenari artistes tan diversos com Pep Carroll, Tricicle, Màgic Andreu, Amparo Moreno i Vol- Ras, entre una llarga llista que mostra aquest bagatge cultural que ha dut fins ara el Llantiol. Al llarg del 2012 al Cafè Teatre Llantiol s’hi han pogut veure un total de 21 espectacles, entre cabaret d’humor, obres còmiques, cançó, teatre, monòlegs i altres muntatges. D’entre els que han atret més l’atenció del públic cal mencionar ¡No te vayas mamá!, Amor, sexo y otras pamplinas con las que se entretiene el ser humano, El diván, Sense apèndix filiforme, Chicas, risketos y apuntes pasados a limpio, Prohibit dir no sé... i L’agència. Círcol Maldà www.circolmalda.org 6 . 5 92 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Círcol Maldà, situat al cor de Ciutat Vella i amb capacitat per a 65 persones, aposta per un teatre de text, d’autors contemporanis, de compromís i de proposta, un teatre amb identitat i llenguatge propis, amb intenció i missatge. Amb aquesta via pròpia, el Círcol Maldà té la voluntat d’arribar al públic amb amor per la literatura, el llenguatge teatral, l’experimentació artística, la provocació i la reflexió sobre l’art, i té la voluntat de fer-ho amb una aposta decidida des del primer dia per la producció pròpia. També vol preservar l’esperit propi de la sala, que ha combinat des dels seus orígens teatre i música en un espai per a espectacles de caràcter íntim. La programació del 2012 ha engegat amb Tots aquests dois, un espectacle de Pep Tosar sobre la vida i l’obra de Guillem d’Efak que ha omplert la sala durant diverses setmanes i que ha rebut magnífiques crítiques. El segon muntatge rellevant de l’any ha estat Un dia d’aquests. Cinc històries sobre Barcelona, amb textos de Miquel de Palol, Flavia Company, Julio Wallovits, Monika Zgustova i Eduardo Mendoza, cadascun dirigit per un o dos directors diferents: Xavier Albertí, Jaume Mallofré, Eduard Fernández, Adrià Aubert i Evelyn Arévalo, i Rosa Novell. La forta presència de produccions pròpies no deixa fora de la programació les companyies convidades. Enguany s’han convidat 11 companyies de Catalunya, Madrid, el País Basc i Mallorca. Destaca BARCELONA CULTURA 2012 124 especialment la producció del Centro Dramático Nacional Cantando bajo las balas, dirigida per Álvaro Lavín. Finalment, cal assenyalar que al llarg de l’any la sala també ha mantingut el compromís amb el jazz, i ha programat fins a 16 propostes artístiques ben diverses. La Puntual www.lapuntual.info 7 . 2 64 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) La Puntual és un espai escènic que impulsa des de la seva inauguració, al setembre del 2005, línies d’activitat relacionades amb l’univers dels putxinel·lis, és a dir, presentació d’espectacles, tallers, conferències i cursos relacionats amb els titelles, les ombres xineses, les marionetes i el teatre d’objectes, des de les tradicions més arcaiques fins a les noves propostes escèniques, espectacles d’investigació i noves tendències. De fet, un dels èxits de La Puntual és la programació variada i de qualitat que ofereix. El públic és, sobretot, familiar, tot i que cada vegada és més freqüent l’assistència de públic adult sense nens. La Puntual també rep associacions de caràcter social, que tenen avantatges econòmics per veure les funcions. De la programació d’aquest any cal posar en relleu les obres El tresor del pirata, El rei i el mar, Historieta de un abrazo, ¿Por qué vive en el bosque la abuela de Caperucita?, En Patufet i La Blancaneus. A banda de les representacions exhibides, el 2012 La Puntual també ha organitzat 2 tallers i cursos per a nens i nenes, amb Pilar Aguas, Núria Mestres i Eugenio Navarro com a responsables de dur-los a terme. Enguany La Puntual ha rebut la visita de directors de teatres, festivals i companyies de titelles del Canadà, França, la Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Austràlia i la República Txeca. Sala Atrium www.atrium.cat 2 . 9 37 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) La Sala Atrium és el pilar del projecte d’Atrium, que fins al 2011 es definia per la seva funció d’estudi d’arts escèniques i productora. Aquest projecte va inaugurar la Sala Atrium el 26 de gener del 2011 per poder compartir amb el públic una línia coherent de treball en tots els aspectes que fan possible les arts escèniques (estudi, producció i exhibició). 125 BARCELONA CULTURA 2012 L’objectiu de la Sala Atrium és desenvolupar una activitat artística de rigor i qualitat que permeti crear una marca concreta. A aquest efecte, durant el 2012 s’ha realitzat una programació continuada que ha inclòs dues produccions pròpies de la companyia resident: Quartett, de Heiner Müller, dirigida per Jordi Prat i Coll, i Les tres germanes (Deconstructing Txékhov), adaptada per José Sanchis Sinisterra i dirigida per Raimon Molins; i altres espectacles, com ara 20 de novembre, Gàbies, Els desgraciats i Fa una mica de soroll. Per segon any consecutiu, la Sala Atrium ha apostat per programar teatre per als més menuts, entre els 0 i 6 anys, amb teatre d’objectes, titelles, ombres xineses i música en directe. Companyies com ara Marduix o Veus- Veus han creat espais poètics, màgics i didàctics a Jardí de música i cristall, La lluna, Els viatges de Gulliver, La rateta presumida i La flauta màgica, entre altres propostes. Sala Beckett www.salabeckett.cat 9 . 838 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) La Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia és un teatre de petit format dedicat a la creació, la recerca i l’experimentació teatrals, amb una marcada vocació d’incidir en el panorama general de la dramatúrgia contemporània internacional. Tant les seves produccions com la seva programació i el conjunt de les activitats de formació i recerca estan enfocades cap a una mateixa direcció: promoure l’autoria contemporània i estimular les noves formes de la dramatúrgia. Durant el 2012 la Sala Beckett ha donat a conèixer, més que mai, nous textos catalans, entre els quals destaquen Tornem després de la publicitat, de Carles Mallol, Zoom, de Carles Batlle, Nix tu, Simona, d’Albert Pijuan, La balada dels històrics anònims, d’Anton Tarradellas i Ivan Fox, Quebec-Barcelona, de Mercè Sarrias, Un refugi indie, de Pau Miró, o El principi d’Arquimedes, de Josep M. Miró, peça que s’ha convertit en l’espectacle revelació del Grec Festival de Barcelona 2012. Alhora, ha continuat estrenant textos internacionals de referència, com ara Imatges gelades, del finlandès Kristian Smeds, o La festa, de l’italià Spiro Scimone. Aquest darrer, juntament amb Variacions sobre el model de Kraepelin (o El camp semàntic dels conills a la cassola), de Davide Carnevali, i Vespres de la Beata Verge, d’Antonio Tarantino, han configurat un cicle dedicat a la dramatúrgia italiana més recent. La sala també ha programat un cicle de teatre per a adolescents a càrrec d’autors catalans (Límits, de Marta Solé-Bonay, i Dinou, de Ferran Joanmiquel), adaptacions dramàtiques de textos narratius (Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar, una dramatúrgia de José Sanchis Sinisterra a partir de textos sobre Julio Cortázar) i un espectacle que dóna veu a quatre autors joves encara no estrenats professionalment: Més enllà de la foscor (Quatre maneres d’apagar el llum), de Cristina Cordero, Denise Duncan, Salvador Sánchez i Núria Vizcarro. Quant a les activitats formatives, enguany ha tingut lloc la setena edició de l’«Obrador d’estiu», una trobada de caràcter internacional en la qual dramaturgs i directors de la talla de Simon Stephens, Neil LaBute, April de Angelis, Andrés Lima, José Sanchis Sinisterra o Pau Miró han impartit cursos i tallers en què han participat alumnes de fins a 12 països diferents. A més, en aquesta edició s’ha organitzat l’acte «Set d’un cop! (Set BARCELONA CULTURA 2012 126 autors amb garantia de qualitat)», amb què s’ha donat a conèixer dramaturgs que havien participat en edicions anteriors de l’«Obrador d’estiu» i que des d’aleshores han conegut l’èxit als seus països respectius. Són Paco Bezerra, Davide Carnevali, Oliver Kluck, Nick Payne i Frédéric Sonntag, i els catalans Marta Buchaca i Guillem Clua. El 2012 la Sala Beckett ha potenciat, com ha fet els darrers anys, la promoció dels dramaturgs catalans a l’estranger. En aquest sentit, ha continuat promovent el web www.catalandrama.cat, que permet accedir a les traduccions de textos teatrals catalans a altres llengües, i ha organitzat lectures dramatitzades de textos catalans a Rússia, Itàlia i Dinamarca, a més de la segona part d’un intercanvi de residències d’escriptura amb el Quebec. Sala FlyHard www.flyhard.org La Sala FlyHard és un teatre de petit format inaugurat el 2010 al barri de Sants, on s’estrenen produccions pròpies, sempre a partir de textos catalans contemporanis. L’any 2012 ha començat amb l’estrena de Burundanga (que també s’ha vist a La Villarroel), de Jordi Galceran, espectacle dirigit per Jordi Casanovas i també produït per Temporada Alta, i ha continuat amb La terra oblidada, de Llàtzer Garcia, Premi Ciutat de Gandia, L’ànima de la nit (que també s’ha vist a l’Institut del Teatre), de Blanca Bardagil, i Litus (que també s’ha vist al Teatre Lliure), de Marta Buchaca. La temporada 2012-2013 ha arrencat amb la primera obra que va escriure Jordi Casanovas, Les millors ocasions, dirigida per Ferran Utzet, i l’any ha acabat amb Smiley, de Guillem Clua. El director artístic de la sala, Jordi Casanovas, enguany ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona de teatre per la seva tasca com a dramaturg i dinamitzador de l’autoria catalana a través de la Sala FlyHard. Sala Muntaner www.salamuntaner.com 22 . 835 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) La Sala Muntaner, creada l’any 1995 a l’antic espai Empòrium del carrer Muntaner, va néixer amb la idea de donar suport a autors, directors, actors i altres professionals de l’escena més emergent. Aquest 2012 a la Sala Muntaner s’hi han representat 15 espectacles, entre els quals cal destacar Txékhov in love, dirigit per Manel Dueso; La pajarera, un musical de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí; Puerto Iguazú, de la companyia Trànsit Dansa; Converses singulars amb Lídia Pujol, i Prime time, dirigit per Martí Torras. En horari nocturn la Sala Muntaner ofereix una programació estable de monòlegs. Aquest any hi han actuat artistes com ara Miguel Ángel Marín i Luis Pardo. Teatre del Raval www.teatredelraval.com 1 8 . 493 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Teatre del Raval, situat a les instal·lacions de la parròquia de Nostra Senyora del Carme, al barri del Raval, va néixer amb esperit combatiu i de servei, amb una alta exigència artística i amb l’objectiu de fer reflexionar l’espectador. Per això prioritza els projectes compromesos, en què s’utilitza el llenguatge i l’expressió com a eina de denúncia social, des de totes les disciplines de les arts escèniques. 127 BARCELONA CULTURA 2012 El 2012 el Teatre del Raval ha tornat a programar espectacles per a adults i per a públic infantil. Pel que fa al teatre per a adults, la sala ha ofert obres que donen identitat a l’espai i a la programació, principalment de temàtica social, com és el cas de la pena de mort a Dotze homes sense pietat, les malalties terminals a Maggie and Maggie, la memòria històrica a Gènesi, una idea d’Europa, o les drogodependències a Dies de vi i roses, entre d’altres. Cal destacar La vampira del Raval, estrenada el 2011, una superproducció amb actors de primera fila que ha suposat tot un repte des d’un punt de vista tècnic i administratiu per a una petita sala de la mida del Teatre del Raval, i que, a més, representa tota una novetat, ja que es tracta d’un musical basat en una història real que es desvia dels espectacles prefabricats, una aposta arriscada de nova creació. Convé remarcar l’aposta de la sala per les obres d’autors vius, que representen un alt índex del total de la programació. El 28 de juny el Teatre del Raval s’ha convertit en l’epicentre de les arts escèniques d’esperit obert i reivindicatiu amb la MEG, la 1a Marató Escènica Gai, una festa de la tolerància amb teatre, dansa, cant coral, projeccions, poesia, cabaret, exposicions... Quant al teatre dirigit a infants, aquesta sala ha buscat recuperar la saviesa popular dels contes i la tradició, i fomentar el gust i el costum pel teatre. També ha volgut mostrar la riquesa de les diferents cultures; per això ha programat representacions que ensenyen la manera de ser i de viure d’infants d’arreu del món. En la programació d’aquest any ha apostat fortament pels titelles, les ombres i la màgia. Del 22 d’octubre al 27 de novembre el Teatre del Raval ha acollit la 17a edició de la Mostra de Teatre de Barcelona, amb 17 espectacles diferents. (Trobareu informació de la Mostra de Teatre de Barcelona en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Teatre Gaudí Barcelona www.teatregaudibarcelona.com 22 .733 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Nascut el febrer del 2008, el Teatre Gaudí Barcelona (TGB), un equipament cultural de creació, producció i exhibició escènica i residències situat entre l’Eixample i Gràcia, és un punt de referència del teatre més íntim i pròxim que es fa a la capital catalana; la gestió i direcció van a càrrec del mateix equip del Versus Teatre. L’equipament posa al servei de la professió teatral dos espais escènics equipats tècnicament per a l’activitat: la Sala Gran La Claca i la Sala Petita Teresa Calafell. I proposa cultura, frescor, oci, reflexió i risc. El 2012 ha suposat un abans i un després en la història i el reconeixement del TGB, atès que ha brindat algunes de les produccions de més èxit de la temporada teatral. En part gràcies a la ferma aposta que s’ha fet per les comèdies d’autoria catalana, com Oxigen, de Mar Monegal, Vamos a por Guti, d’Albert Boronat, Mediocres, de Núria Vizcarro, Una comèdia DALÍrant, d’Israel Gutiérrez i Joan Frank Charansonnet, La nostra Champions particular, de Cristina Clemente, i Tu digues que l’estimes, d’Ivan Campillo, sens dubte l’èxit de la temporada després de sis mesos en cartell i més de 10.000 espectadors. A banda de les comèdies, el TGB també ha volgut acostar històries colpidores i emocionants, com l’emblemàtica Una jornada particular, d’Ettore Scola, David y Sara, d’Ever Blanchet, La BARCELONA CULTURA 2012 128 tossuderia, de Rafael Spregelburd, Van Gogh, d’Ever Blanchet o Tennessee (W). La vida secreta de Tennessee Williams, de Martí Peraferrer. Finalment, l’any 2012 ha servit per consolidar la línia de programació estable dedicada a la dansa. Després de l’èxit de dansa familiar Happy Ha Ha, el TGB ha acollit un dels espectacles de més afluència de públic del festival Dansalona: Lulú, primera nit, de Roberto G. Alonso. (Trobareu informació del Dansalona en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Teatre Tantarantana www.tantarantana.com 20 . 285 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) Des dels seus inicis, el Teatre Tantarantana estructura la programació segons el públic a qui va dirigida: públic adult i públic infantil (amb la programació específica per a escoles en horari lectiu). De la programació per a adults cal ressaltar l’espectacle Vostè ja ho entendrà, un monòleg de Claudio Magris en què Carme Sansa ha representat Eurídice, paper pel qual l’actriu ha obtingut el Premi Nacional de Cultura en la categoria de teatre. També ha estat notòria la coproducció amb el Grec 2012 Boys don’t cry, dirigida per Glòria Balañà a partir d’un text de Victoria Szpunberg. El muntatge s’ha estrenat a l’Espai Lliure i, posteriorment, s’ha ofert dins la programació del Tantarantana. A principis d’any s’ha desenvolupat la segona part del II Cicle Complicitats en Xarxa, i a l’estiu, la primera part de la tercera edició del cicle. Aquest programa compta amb la participació de diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol de caràcter i temàtica independent. La segona part del segon cicle ha ofert El hospital de los niños podridos y otros entremeses para el siglo XXI, de la companyia aragonesa Tranvía Metro, Las criadas, de la companyia Guirigai d’Extremadura, i Algú que miri per mi, un projecte de les companyies La Fornal d’Espectacles, de les Illes Balears, i Dramatúrgia 2000, de València. La tercera edició del cicle ha programat companyies d’Andalusia, València, Extremadura i les Illes Balears que han dut a l’escenari del Tantarantana les obres Pareja abierta, El desencanto, El río de palabras, Visitando el zoo de cristal i El sopar. S’ha iniciat un nou cicle del TANTAjove, una línia de creació, producció i exhibició que posa l’accent en els espectacles d’adults que presenten temes interessants per a joves de 16 a 26 anys. Dins d’aquest cicle s’ha presentat el resultat d’un taller de creació de dansa teatre en què han participat joves de diferents associacions del barri del Raval. L’any ha finalitzat amb el Cicle de Teatre Valencià, en el qual han pres part tres companyies valencianes, dues amb una trajectòria consolidada, Albena Teatre (que ha dut la peça Que tinguem sort!) i L’Horta Teatre (amb Eufòria), i una companyia emergent que avança amb molta força, Oscura Teatre (que ha mostrat Todas muertas). El 19 de setembre ha engegat la vuitena edició del Festival TANTAdansa. (Trobareu informació del Festival TANTAdansa en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Dins de la programació familiar, cal subratllar la col·laboració que ha iniciat el teatre amb la llibreria La Central en què el Tantarantana participa en l’animació de l’espai infantil d’aquesta llibreria. També convé assenyalar la presentació de representacions de dansa dirigits al públic jove amb la finalitat d’introduir els nens i nenes en el món de la dansa contemporània. 129 BARCELONA CULTURA 2012 Versus Teatre www.versusteatre.com 1 0 . 6 88 e s pe ctador s ( dade s ADET CA) El Versus Teatre programa, crea i produeix espectacles amb dramatúrgia i directors emergents, cercant i ponderant el rigor, l’excel·lència i l’originalitat, amb una atenció especial per les noves tendències de relat dramàtic, el teatre de creació, els arguments compromesos amb el present i les noves formes d’estructura narrativa. Proposa programacions temàtiques que expressen un alt nivell d’exigència: obres de reflexió, de comunicació sensorial i emocional, sense oblidar que la representació és l’art de la diversió empàtica, grupal, compromesa amb l’estabilitat social. Algunes de les peces presentades el 2012 han estat República bananera, de Joan Yago, El cuadro o el principio del fin, d’Àlex Mañas, Radiografies, d’Albert Herranz, Absent, de Fermí Casado, Perras urbanas, de Robinson Cecilio, Records a Broadway, de Marc Casanova i Antoni Font, Dos tristes tigres, de José Sanchis Sinisterra, En la otra habitación, de Paloma Pedrero, i The Sorcerer’s Pub, una adaptació que ha fet la companyia musical Sursum Teatre de l’opereta The Sorcerer, de Gilbert & Sullivan. A banda de l’autoria catalana, que ha dominat la temporada 2012, el Versus ha volgut recuperar dues obres clau del dramaturg britànic més representat als Estats Units després de Shakespeare, Martin McDonagh: The Lonesome West i El tinent d’Inishmore. Cal remarcar l’aposta ferma que el Versus Teatre ha fet enguany per la dansa i l’èxit de l’espectacle No sé si..., de Marta Carrasco, que ha rebut 3 nominacions als Premis Max. 5.2. Programa Fàbriques de Creació de Barcelona Ateneu Popular de Nou Barris www.ateneu9b.net L’Ateneu Popular de Nou Barris, gestionat per l’associació Bidó de Nou Barris, és un centre referent pel seu projecte d’intervenció social a través de la cultura i la promoció del circ i les arts parateatrals. En el terreny artístic, l’Ateneu potencia la creació i promou la formació artística des d’una òptica no mercantilista, compromesa socialment, amb l’ànim de donar suport a la creació jove i a les cultures emergents sempre des de la qualitat i l’excel·lència artística. En el context sociocultural, té per objectiu fomentar el compromís social i solidari entre els ciutadans i el seu esperit crític, mitjançant l’estimulació de la participació i la dinamització de la cooperació entre entitats. Al llarg del 2012 l’Ateneu ha continuat treballant en les quatre grans línies d’actuació del projecte: la formació i el circ social, la programació cultural continuada i la dinamització comunitària, el circ i la producció pròpia i, finalment, el suport a la creació. BARCELONA CULTURA 2012 130 Pel que fa a la formació i el circ social, s’han programat múltiples propostes de diversos nivells i formats: l’Escola Infantil de Circ, l’Escola Juvenil de Circ, els tallers per a diferents edats i públics (als casals infantils, als col·legis, per a persones amb discapacitat, tallers de circ externs...), o l’intercanvi internacional Barcelona- Stuttgart a través de la Xarxa Europea de Formació i Circ Social Caravan. La programació cultural estable s’ha desenvolupat des de diferents àmbits. En el de la música, s’ha vehiculat a través de dos programes: un de flamenc i l’altre de blues. Dins el programa Lokal, la proposta de petit format, amb flamenc, blues, rumba, swing, salsa o afrobeat, s’han dut a terme 13 petits concerts. Amb referència al teatre, aquest 2012 s’han ofert 6 propostes escèniques. L’actuació relacionada amb la dinamització comunitària ha sumat 15 iniciatives durant l’any a través dels diferents programes de dinamització de les entitats del barri. Respecte al circ i la producció pròpia, ha estat rellevant la celebració de la 16a edició del Circ d’Hivern, amb l’espectacle Maravillas, i la presentació de la 17a edició del Circ d’Hivern, amb El Dorado. També s’ha continuat el programa de Combinats de Circ: aquest any ha tingut lloc el Combinat de Circ 45 i hi han participat, entre d’altres, la companyia Balusca, la trapezista Marta Nistal, la companyia d’acròbates Circo Bocabajo i l’equilibrista Claudio Parente. L’Ateneu Popular de Nou Barris forma part del programa Fàbriques de Creació de Barcelona i té un programa de residències per a artistes en què es promouen els intercanvis entre creadors de diferents disciplines amb la finalitat de fomentar la creació amb perspectives de continuïtat. Enguany ha engegat una iniciativa de residència conjunta amb La Central del Circ. També quant al suport a la creació, el 2012 ha tingut lloc la quarta edició del projecte d’experimentació interdisciplinari Nusos de Dansa i Circ, unes pràctiques de creació amb Sergi Fäustino. Graner www.granerbcn.cat El Graner és un centre d’investigació, creació i aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment emmarcat dins el programa Fàbriques de Creació de Barcelona. Les seves línies de treball són la proximitat, la creació i el pensament i, molt especialment, la lliure circulació de pensament amb una mirada local i també internacional. És gestionat pel Consorci del Mercat de les Flors, amb la col·laboració de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya. Ubicat en un edifici de 1.000 metres quadrats de la Zona Franca, combina el lloguer dels espais amb les col·laboracions, les residències artístiques i les activitats de formació i pensament, i els projectes autofinançats. El Graner ha conclòs l’any amb un balanç positiu d’ocupació, de connexió amb altres centres i agents culturals i també de qualitat artística. El 2012 ha acollit 44 residències artístiques professionals i ha tancat l’any amb una mitjana d’ocupació de gairebé el 83 %. Aquest nombre tan elevat de creadors que han passat pel Graner situa el centre com a catalitzador de la creació contemporània de la dansa i les arts del moviment. D’altra banda, treballar en xarxa i la internacionalització són dos dels punts clau de la creació actual i el Graner treballa en aquesta línia: al llarg del 2012 ha col·laborat amb les 131 BARCELONA CULTURA 2012 18 cases de dansa més importants d’Europa (projecte Modul-dance) i amb més de 30 projectes d’àmbit nacional i territorial. Aquesta tasca del Graner és paral·lela a la seva activitat principal: les residències artístiques. El centre acull residències que vinculen creadors de moltes disciplines i trajectòries, tant locals com internacionals. Des del Graner es dóna suport als creadors locals mitjançant diferents línies de treball, com ara el projecte FF80, en col·laboració amb el festival Temporada Alta de Girona, sessions d’acompanyament individual, o la creació de finestres d’exhibició com el festival SÂLMON, entre d’altres. (Trobareu informació del SÂLMON en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Cal esmentar la intensificació de les activitats de proximitat i formació en el decurs del 2012: el Graner ha dut a terme 32 accions de proximitat i territori i 17 propostes de formació. Des d’una mirada educativa i de creació de nous públics, els projectes educatius del Graner inclouen les diferents franges escolars (projecte d’escoles bressol, Dansa a les Escoles a primària i Creadors en Residència a secundària). A més, el Graner ha pres part en projectes comunitaris, com ara Barris en Dansa (Premi Ciutat de Barcelona de dansa, com ja s’ha explicat més amunt), i ha posat a l’abast tallers intergeneracionals i estades artístiques amb coreògrafs reconeguts (Àngels Margarit, Claudia Moreso i Omar Meza, entre d’altres). Tota aquesta activitat es veu completada amb eines i continguts de pensament. Des del blog del Graner i amb una estratègia comunicativa 2.0 es creen continguts teòrics oberts a tothom i encarregats a diferents agents culturals i especialistes. Com a conclusió, el Graner acaba el 2012 amb una ocupació pràcticament total i amb un programa que dóna espai i veu als diferents actius que hi participen. Busca l’equilibri entre els projectes internacionals, les col·laboracions territorials i les convocatòries públiques per entendre els processos de creació, obrir-se al barri i també a un territori més global, donar suport al creador independent i acollir projectes que parlin de l’heterogeneïtat de la dansa, sempre sota el paraigua de la qualitat. La Central del Circ www.lacentraldelcirc.cat La Central del Circ és un espai per a la creació d’espectacles de circ que posa a disposició de l’artista recursos per a l’entrenament, l’assaig, la creació, la investigació i la formació contínua. Gestionada per l’Associació de Professionals del Circ del Catalunya i situada al Parc del Fòrum, amb una superfície de més de 3.000 metres quadrats, acompanya el professional en totes les àrees i fases de la seva feina. El 2012 La Central ha pres part en residències conjuntes amb diferents entitats catalanes i estatals per al suport de companyies en els seus processos creatius i l’estrena dels seus espectacles (Ateneu Popular de Nou Barris, festival Escena Poblenou, Antic Teatre, Fira de Circ Trapezi). A escala internacional, la participació de La Central en projectes europeus de creació com ara Process()s, Trans-Mission o Circus Next, entre d’altres, ha possibilitat que artistes nacionals desenvolupessin residències a l’estranger i que el context local s’enriquís amb les propostes de socis i artistes d’arreu d’Europa. D’altra banda, La Central ha assessorat centres d’arts escèniques de reconegut prestigi i trajectòria (com el TNC i el Grec Festival de Barcelona) perquè inserissin arts circenses a la seva BARCELONA CULTURA 2012 132 programació, i aquest fet ha atorgat al circ un reconeixement en el context de les arts escèniques i musicals que no tenia al nostre país. Pel que fa a la difusió, s’ha continuat apostant per les mostres obertes que ofereixen una selecció de les creacions treballades durant l’any en aquest equipament. Enguany La Central ha obert les seves instal·lacions al barri que l’envolta: ha participat en algunes iniciatives de barri, com la Mostra d’Entitats, i ha desenvolupat el projecte de creació comunitària Memòries, que ha permès establir contacte amb els veïns i veïnes i prestar atenció a un col·lectiu desfavorit: les dones grans de Sant Adrià de Besòs. A propòsit de la professionalització del sector, aquest 2012 ha estat l’any de l’ocupació total dels vivers d’iniciatives empresarials. L’oferta d’aquests espais i la seva proximitat amb els artistes es consolida, doncs, com un dels suports de La Central a les empreses satèl·lits del sector del circ, que contribueixen a situar professionalment aquest art a l’alçada de qualsevol altre sector. Pel que respecta a la formació contínua i al perfeccionament dels professionals del circ, s’han desenvolupat diferents cursos impartits per professors d’arreu del món. Per concloure, convé remarcar que aquest any s’ha arribat a un nivell d’ocupació de sales de creació per sobre de les previsions, concretament un 70 % d’ocupació. La Seca Espai Brossa www.laseca.cat El 24 de setembre del 2011 el Brossa Espai Escènic va iniciar una nova etapa a l’antiga fàbrica de la moneda La Seca, un edifici del segle xiv, amb el nom de La Seca Espai Brossa, i dins el programa Fàbriques de Creació de Barcelona. El 2012 La Seca s’ha consolidat a la ciutat com una oferta singular des de la relectura de les poètiques característiques de les avantguardes històriques i la seva relació amb la cultura popular. Al llarg de l’any la programació ha aprofundit en la línia artística i creativa relacionada amb l’univers i la poètica brossianes i ha incorporat, a més de la màgia, el circ, el music-hall, la dansa, la música, els titelles i les noves escenes. Cal destacar els èxits de Sé de un lugar, d’Ivan Morales, La monja enterrada en vida, de Nao Albet i Marcel Borràs, i Cartes des de Tahrir, sota la direcció de Pau Carrió. També ha estat significativa la presència de directors com Jordi Oriol, Iban Beltran, Àlex Serrano o Magda Puyo amb dramatúrgies de poetes com Josep Pedrals (El Furgatori i En comptes de la lletera) i Dolors Miquel (Missa pagesa i Pallarina, poeta i puta). Amb la col·laboració del consolat de Portugal i l’institut Camões s’ha programat un espectacle al voltant de Fernando Pessoa: Pessoa, o que o turista deve ver. L’obra mallorquina Acorar ha rebut elogis del públic i de la crítica, i el jurat del Premi Ciutat de Barcelona de teatre ha volgut fer una menció especial a Toni Gomila, autor i intèrpret de l’espectacle. Enguany s’ha estrenat el cicle El Petit Brossa, adreçat a públic familiar, que ha programat els muntatges Marc, La mà de Taaroa, Monstres, Raspall i El planeta Lares, entre d’altres. Com cada any La Seca Espai Brossa ha participat a La Mercè, amb la cinquena edició de les 12 hores de màgia al Brossa, amb mags de renom internacional. De fet, tot l’any la màgia ha tingut una presència estel·lar a la sala amb la consolidació dels cicles de màgia Dimarts Màgics i el Nadal Màgic. La Seca ha obert les seves portes al 48H Open House BCN, ha acollit dues propostes diferents dins de 133 BARCELONA CULTURA 2012 la Setmana de la Poesia de Barcelona, ha participat a la tercera edició del Big Draw (la festa del dibuix del Museu Picasso) i a les festes del barri de Sant Pere, amb les Festes de Commedia dell’Arte a la Plaça, i ha estat present al festival NEO, programant un dels espectacles i donant espai a les seves instal·lacions al secretariat permanent del festival. (Trobareu informació del festival NEO en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Aquest 2012 La Seca ha acollit un important cicle de seminaris organitzat per l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya, i presentacions de llibres, com ara la Nadala de la Fundació Lluís Carulla sobre Dau al Set i La lluita contra la moneda falsa a la Barcelona de Felip II (1598-1621), editat per l’Ajuntament de Barcelona. A l’abril ha tingut lloc la novena edició del festival BarriBrossa, en aquesta ocasió centrat en el moviment Dau al Set. (Trobareu informació del BarriBrossa en l’apartat «Festivals d’arts escèniques» del capítol 8.) Nau Ivanow www.nauivanow.com La Nau Ivanow, situada a l’antiga fàbrica de pintures Ivanow, a la Sagrera, és un espai de creació i difusió de la cultura que s’emmarca dins el programa Fàbriques de Creació de Barcelona des del 2010. Especialitzada en arts escèniques i fotografia, tot i mantenir-se oberta a projectes interessants de totes les disciplines artístiques, la Nau desenvolupa la seva acció de suport donant cobertura a totes les fases del procés de creació, des de la idea inicial fins a l’exhibició dels projectes, passant per l’assaig, la producció, la gestió i la formació. L’entitat que la gestiona és la Fundació Privada Sagrera. El Viver de Creadors és una de les peces clau de l’acció de suport a la creació, a més de ser el projecte més multidisciplinari de la Nau Ivanow. Durant el 2012, 16 col·lectius i professionals han desenvolupat els seus projectes des del Viver de Creadors, i han convertit la Nau en seu de nombroses iniciatives de diferents disciplines. Aquest 2012 s’ha convocat la segona edició de la beca Desperta, l’objectiu de la qual és facilitar la posada en marxa de projectes propis de companyies joves i obrir-los una porta al circuit teatral professional. D’entre els 27 projectes presentats a la convocatòria d’enguany, un jurat format per professionals de reconegut prestigi en el sector teatral ha escollit Companyia Solitària, d’Aleix Aguilà i la Companyia Solitària de Teatre. El projecte d’espais d’assaig és un altre element clau de l’acció de suport a la creació. Aquest any, 36 espectacles han estat assajats als espais de la Nau Ivanow, des de joves companyies de teatre fins a les produccions més prestigioses. També s’han utilitzat els espais per a diversos rodatges, des de pel·lícules i videoclips fins a programes de televisió. La Nau Ivanow posa a l’abast dels joves creadors i dels projectes culturals que inicien la seva activitat tres tipus de residències. El 2012 ha ofert 7 residències d’assaig, 4 residències al Viver de Creadors i 1 residència creativa. En l’àmbit de l’exhibició, aquesta fàbrica de creació ha mantingut la seva aposta de donar impuls als joves creadors, i ho ha fet garantint la presentació dels seus projectes i facilitant-los l’entrada al circuit professional. En total, s’han presentat 29 espectacles. La formació és un complement essencial del procés creatiu. En el BARCELONA CULTURA 2012 134 decurs del 2012, la Nau Ivanow ha fet un esforç per engegar una línia formativa pròpia. El 2012 ha estat un any d’un gran esforç per connectar la Nau Ivanow amb altres centres similars en una ferma aposta pel treball en xarxa. Així, la Nau ha intensificat la participació a Xarxaprod, ha treballat de forma activa en el procés de creació de la Red Trans Ibérica de Espacios Culturales Independientes, que aglutina centres d’Espanya i Portugal, i ha estat inclosa en la modalitat de friend a Trans Europe Halles, xarxa europea d’espais culturals independents. Quant a comunicació, aquest any ha estrenat un nou portal web, una de les eines més importants per a la difusió de les activitats del centre. 5.3. Espais singulars i centres de creació Hi ha una bona colla d’espais, col·lectius i entitats que treballen en l’àmbit de les arts escèniques, que funcionen com a centres o plataformes de creació, investigació, producció, gestió, promoció o difusió i que contribueixen decisivament a posicionar Barcelona com una ciutat de gran potencial creatiu. Es tracta d’espais flexibles, pura expressió de la cultura viva, que tendeix a la transversalitat artística i a la barreja de disciplines, i en la qual també es desenvolupen produccions intermèdies i processos de creació. Són espais oberts, col·lectius, transgressors, pluridisciplinaris i que volen garantir l’autonomia de l’art. És el cas d’Almazen, un espai de creació i difusió artístiques al centre del barri del Raval, on les arts i la vida quotidiana interactuen i creen eines de cohesió social amb l’entorn. Aquest 2012 ha continuat mantenint el seu paper indiscutible de laboratori de creació i experimentació artística, amb una sòlida aposta per nous formats escènics. Almazen s’ha consolidat com a espai escènic de referència internacional per a propostes de gèneres poc convencionals com el cinema experimental, la narració oral, el microcirc i el clown contemporani. Antic Teatre - Espai de Creació és un centre cultural independent amb seu en un edifici, patrimoni cultural, construït el 1650, al centre de Barcelona. És un dels referents actuals, un centre de recursos per a les arts multidisciplinàries dedicat a l’exhibició i el foment de la investigació, creació, producció, promoció i difusió de les arts escèniques i visuals compromeses amb la recerca de nous llenguatges del cos, les noves tecnologies o les noves dramatúrgies que eviten tècniques 135 BARCELONA CULTURA 2012 apreses i repetició de metodologies, el circ, el clown, el teatre d’objectes, la música, les arts plàstiques, la literatura, els temes socials, culturals, polítics i de pensament contemporanis. Dóna suport als creadors joves i emergents no consolidats, així com als artistes independents experimentats i als que tenen una carrera extensa i reconeguda. També compta amb l’AdriAntic, l’espai per a les residències artístiques on es realitzen produccions innovadores i arriscades perquè no han d’estar subjectes a les exigències i la pressió del mercat. Enguany l’AdriAntic ha acollit 22 residències artístiques, ha organitzat 4 activitats de formació i ha desenvolupat un projecte social i artístic amb els veïns del barri de Sant Pere. Tenint en compte el conjunt d’activitats de l’equipament desenvolupades als dos espais (la sala de representacions de l’Antic Teatre i l’AdriAntic) i les activitats produïdes en el context internacional (el cicle cav_a: Catalan and Balearic Artists Visiting Croatian Artists, i el Festival B2B), gairebé 11.200 espectadors han gaudit de 281 funcions entre noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos, circ, teatre d’humor, teatre d’objectes, música, performances, projeccions d’audiovisuals, propostes poètiques, funcions multidisciplinàries i festivals de producció pròpia. En total hi han participat 420 creadors, locals, nacionals i internacionals. Al barri de Gràcia trobem Area, Espai de Dansa i Creació, un centre d’investigació i creació escèniques centrat en la dansa contemporània que ofereix cursos i que, a través de tallers, afavoreix l’apropament de l’alumne a altres disciplines artístiques i als seus creadors. Durant el 2012 Area ha participat en diverses iniciatives: en el programa de Dansa a les Places dins de la Setmana Internacional de la Dansa, en la celebració del centenari de La Pedrera amb l’espectacle La Pedrera, emocions en moviment, dirigit per Toni Mira, en Espais en Dansa dins la programació del Dansalona, a la cloenda dels IX Premis Literaris Vila de Gràcia 2012 i en assajos de l’obra El síndrome de Julieta, de la companyia de dansa Proyecto Experimental, i Alice, d’Elodie Silberstein. Ha convocat beques de formació professional i d’un curs acadèmic, ha elaborat part del material de l’exposició «Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966- 2012)» i ha ofert set Divendres Obert i quatre Divendres Obert de Recerca, programes a través dels quals els participants dels diversos tallers i els nous creadors mostren les seves peces, en procés o acabades. Caixa d’Eines del Teatro de los Sentidos és una associació cultural que funciona des del 2004 i que està estretament vinculada al Polvorí de Montjuïc i a la companyia de teatre i investigació Teatro de los Sentidos. La Caixa d’Eines té projectes de formació en l’àmbit de les poètiques dels sentits i la memòria del cos, i també investiga sobre la implementació d’aquests llenguatges en altres disciplines artístiques i professionals. Vetlla per un tipus d’enfocament que permeti pensar el teatre com a experiència viva i com a viatge personal, i que incorpori a la societat mitjans d’expressió que enforteixin un exercici de reflexió a partir del cos com a espai i experiència de sentit. Reconeguda internacionalment, la Caixa d’Eines del Teatro de los Sentidos ha acollit des del seu naixement, a través dels seus tallers, projectes de creació i investigació, i a través del seu postgrau, centenars d’artistes i professionals vinguts d’arreu del món. El 2012 la Caixa d’Eines ha desenvolupat un nombre notable de projectes de formació i creació, adaptats a diferents professionals BARCELONA CULTURA 2012 136 i públics. Ha ofert el postgrau Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc (final de l’edició 2011-2012 i principi de la 2012-2013), que ha reunit 24 estudiants de països diversos, un monogràfic especialitzat sobre poètica de la distància, 3 tallers intensius vinculats al procés de creació de la dramatúrgia del sentir i un taller introductori al llenguatge sensorial. Quant a la programació estable, el Teatro de los Sentidos ha presentat a la seva seu dos dels seus espectacles: De cap (i de nou)... Els dies del cel, un joc en què es reflexiona sobre els fonaments de la vida, la fecunditat i la història de la creació a través de 15 sessions de 9 espectadors cada una, i Oracles, un recorregut totalment individual per un espai laberíntic dissenyat per experimentar sensacions basades en les memòries arquetípiques. Les aromes, la penombra, els sons i les sensacions tàctils animen l’espectador a fer el recorregut. Amb seu al carrer Sant Pau, Conservas és un projecte d’agitació cultural per a la transformació social a partir de la recerca, producció, difusió i gestió de propostes innovadores en el camp de les arts escèniques i visuals. Enguany ha participat a la quarta edició del Free Culture Forum i a la cinquena edició dels premis oXcars, premis de la cultura lliure, i ha organitzat tallers, cursos i xerrades al voltant de temes tan diversos com el muntatge cinematogràfic, la mescla professional de so, la creació i l’animació en 3D, la música i el disseny sonor per a projectes audiovisuals, l’electrònica bàsica, el mapatge de vídeo, la producció musical i el control dels mitjans de comunicació, entre d’altres. Fundat el 1995 per deu artistes, La Caldera, Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques Contemporànies, és un espai estable de creació independent que té un doble enfocament: d’una banda, organitza diverses activitats de suport a la creació dirigida als professionals i, de l’altra, fa visibles una sèrie de propostes que s’obren al públic. Com a novetat del 2012, aquest espai ha engegat una nova programació de dansa i arts escèniques dins una franja horària alternativa de dilluns, dimarts i dimecres que ha anat creixent i consolidant-se en el transcurs de l’any. D’altra banda, els projectes socials iniciats aquest any, com ara Barris en Dansa (Premi Ciutat de Barcelona de dansa, com ja s’ha explicat més amunt) i Dansa a les Escoles han tingut molt bona acollida per part del públic, molt bona resposta per part dels participants i molt bon nivell artístic i de gestió. També han demostrat la capacitat de l’equip per treballar conjuntament amb altres entitats i plataformes (Mercat de les Flors, Graner, saT!, escoles de primària, Nodes de Gràcia...). A l’agost La Caldera ha organitzat la seva primera trobada internacional de dansa i arts escèniques: lacaldera Barcelona Dance and Scenic Arts International Meeting Point, dues setmanes d’activitats per a professionals de la dansa, amb cursos, tallers, trobades i exhibicions. El projecte ha estat un èxit d’assistència i de públic amb un perfil molt internacional (70 %) i molt professional. Finalment, convé mencionar que un dels objectius d’aquest centre, apropar les pràctiques de creació contemporània al públic, el 2012 s’ha assolit amb escreix a través del programa Caldera Barri, que ha seguit creixent i apropant persones no professionals i de totes les edats a la dansa i les arts escèniques en general. La Perla 29 és un centre de creació i producció escèniques fundat pels directors Oriol Broggi i Carlota Subirós amb l’objectiu de dur a terme projectes propis en tota mena de formats. Des del seu 137 BARCELONA CULTURA 2012 origen, La Perla 29 neix associat a Pas 29 (gestoria artística), amb la convicció que el diàleg constant entre producció i creació és la base per a un desenvolupament versàtil, eficaç i viable. El 2012 aquest centre ha continuat la seva habitual col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya, on ha presentat les obres Natale in casa Cupiello, d’Eduardo de Filippo, Luces de bohemia, de Valle Inclán, i Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand; Cyrano de Bergerac ha estat guardonada amb dos Premis Butaca: al millor actor protagonista (Pere Arquillué) i a la millor caracterització (Eva Fernàndez i Mercè Ribas). La Perla 29 també ha portat una peça al Teatre Romea, Incendis, de Wajdi Mouawad, guardonada amb 5 Premis Butaca: millor muntatge teatral, millor direcció (Oriol Broggi), millor actriu protagonista (Clara Segura), millor il·luminació (Albert Faura) i millor escenografia (Oriol Broggi i Sebastià Brossa). Las Santas, un col·lectiu de coreògrafes intèrprets independents que comparteixen l’objectiu de desenvolupar nous camins cap a una creació multifocal i flexible, dirigeixen i gestionen La Poderosa, un centre dedicat als múltiples llenguatges de la dansa, un espai de creació i d’agitació cultural. En el decurs del 2012 La Poderosa ha treballat en la seva principal línia d’actuació: fomentar la creació. En aquest sentit ha continuat oferint les trobades IN_formals (mostres de treballs de petit format, peces curtes, experiments, creacions relacionades amb el cos), ja que són la pràctica directa i real de la creació. També amb l’objectiu de promoure la creació, ha donat suport als projectes d’ARTASS (ARTistes ASSociats a La Poderosa). D’altra banda, ha pres part en diversos festivals: ha organitzat i ha acollit la trobada entre Chantal Maillard i Perejaume emmarcada en el Barcelona Poesia, i la cantinita poètica, l’activitat d’agitació cultural posterior a les propostes de la Setmana de la Poesia. També ha participat als festivals Dansalona, amb una classe oberta a tots els públics, i Raval(s), amb una sessió de ball, la presentació del documental Típiques i un taller de moviment i experimentació corporal per a famílies. (Trobareu informació d’aquests tres festivals al capítol 8.) La Porta és un col·lectiu d’artistes que des del 1992 genera iniciatives i contextos per a la creació, el pensament i la investigació de propostes escèniques contemporànies al voltant del cos i el moviment. Les seves línies d’acció són el suport a la creació, la difusió, la connexió, la reflexió i el pensament, i les produccions pròpies. El 2012 La Porta ha continuat donant suport a la creació, i especialment a la creació emergent, des de diversos fronts: acollint processos de treball, projectes d’investigació i de producció de diversos artistes amb els Espais Còmodes de col·laboració, atorgats a 4 projectes diferents, concedint suports econòmics puntuals o facilitant acompanyaments especialitzats, enregistraments professionals i documentació dels processos. Destaquen el projecte Ocupacions, que ha acollit el treball de 5 creadors, i les modalitats d’acompanyament a través de la nova Oficina de Serveis i Recursos per a Creadors. Relacionat amb la difusió, s’han realitzat 6 edicions de l’entrega dels Sweet «Atacs d’escena experimental», que han permès mantenir aquesta mena de programació a la ciutat de manera regular al llarg de l’any. Al desembre s’ha organitzat el RCK - Reality Creation Kit, un innovador projecte interdisciplinari. Pel que fa a la connexió, s’han efectuat 2 Ocupacions Externes, en col·laboració amb el Teatre Pradillo de Madrid i el centre de creació Azala d’Àlaba, i 3 Trobades de Connexió, 2 de nacionals i 1 d’internacional. En l’apartat de BARCELONA CULTURA 2012 138 reflexió i pensament s’han dut a terme 4 seminaris, trobades i laboratoris especialitzats al voltant de temàtiques concretes. En matèria de publicacions, s’ha treballat en la documentació i la campanya de micromecenatge per editar Nits Salvatges (llibre + 3 DVD), i al maig s’ha llançat el número 0 de Revisto, una publicació digital dissenyada per compartir amb el públic i professionals del sector els continguts i les matèries de treball del projecte Ocupacions. L’associació nunArt és un col·lectiu artístic d’investigació, creació i difusió de les arts contemporànies format per professionals en actiu de dansa, teatre, música i audiovisuals que treballa per un art actual, proper, plural, intercultural i interdisciplinari. Aquest col·lectiu creu en una creació creixent, i creu en la creació com el contrari de la crisi i en el creixement com un aprenentatge positiu. El 2012 nunArt ha acceptat el repte de gestionar un segon espai, en aquest cas al Guinardó, i l’ha destinat a ampliar l’activitat que continua oferint a Gràcia (entrenaments, residències i mostres). Per tant, des d’aquest 2012 nunArt compta amb dos espais que sumen 1.000 metres quadrats per a la creació contemporània. Enguany ha ofert 17 residències de creació i 19 d’investigació. Quant a l’activitat de Gràcia, nunArt ha passat a formar part de Nodes de Gràcia, juntament amb La Caldera, Gràcia Territori Sonor, tragantDansa, Teatre Obligatori i Almeria Teatre. Al juliol ha organitzat la 4a edició del nunOff, el Festival de Creació Emergent de Barcelona. (Trobareu informació del nunOff en l’apartat «Festivals multidisciplinaris» del capítol 8.) Ubicat al barri de Gràcia, Porta4 és un espai professional de formació, creació, investigació, producció i exhibició teatrals. Conceptualment, se centra en el teatre independent, entès com un espai professional, autogenerat i autònom. El 2012 ha estat un any de posicionament, consolidació i creixement de tots els seus eixos d’acció, especialment de l’espai d’exhibició, una consolidació reforçada amb l’entrada a ADETCA, fet que ha suposat passar a formar part del circuit de sales de Catalunya. La sala ha mantingut la programació regular al llarg de tot l’any, una programació basada en el risc, l’experimentació i la qualitat: ha acollit 45 espectacles de 41 companyies diferents, amb un increment de més de 1.500 espectadors respecte al 2011. S’ha volgut incidir especialment en les produccions pròpies, amb la voluntat que es converteixin en un dels eixos vertebrals del projecte, i aquest any se n’han estrenat 3 amb èxit de crítica i públic: Culpables, La revolta de les bruixes i la més aplaudida, Yo, sola, que ha format part de la programació durant bona part de l’any, ha participat al festival Fringe Madrid i s’ha representat a La Casona Iluminada de Buenos Aires. D’altra banda, convé remarcar l’ampliació de l’oferta teatral amb la posada en marxa de noves franges horàries de programació i dos nous cicles: el cicle Miniformats Teatrals, que porta a la sala nous formats breus i les propostes més arriscades i innovadores, i El Petit Espai, amb espectacles de qualitat dirigits al públic familiar. A propòsit del programa docent, Porta4 ha eixamplat l’oferta formativa amb cursos de teatre per a nens i nenes (de 7 a 12 anys) i per a joves (de 13 a 17 anys). El Teatre Akadèmia és un centre de cultura teatral que serveix com a espai de trobada dels diferents agents que configuren el sector de les arts escèniques. El projecte funciona des del 2006, i aquest 2012 ha obert les portes com a centre d’exhibició d’espectacles al públic. La voluntat d’esdevenir un punt de 139 BARCELONA CULTURA 2012 trobada dinàmic que respongui a les necessitats escèniques actuals, l’acostament a un públic jove i a tota la ciutadania, l’alternança de la producció i l’exhibició de projectes propis i aliens de teatre compromès amb un fort contingut social, la formació continuada dels professionals del teatre i la interrelació de Barcelona amb mestres, laboratoris i creadors europeus són alguns dels eixos d’aquesta iniciativa. Com a centre d’exhibició, enguany el Teatre Akadèmia ha inclòs espectacles de creació pròpia amb la companyia estable del teatre (Amfitrió 38, de Jean Giraudoux) i altres produccions pròpies (Je ne parle pas françoise), ha col·laborat en la coproducció d’espectacles infantils (Cinc contes diferents, de la companyia Produccions Essencials), ha portat companyies externes (com La Pell, amb Llàstima que sigui una puta!, o Mariposa Tango, amb Tangos bajo el cielo de París) i ha col·laborat amb l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) en la programació de lectures dramatitzades. Amb referència a la formació, cal mencionar els laboratoris permanents per a professionals, com ara els cursos regulars de Coralina Colom sobre les unitats del ritme en el vers i la prosa i els de Sergio Pons al voltant de l’entrenament del cos. A més, i amb la finalitat d’estar en contacte amb grans pedagogs del panorama teatral europeu, el Teatre Akadèmia ha brindat un curs sobre Shakespeare impartit per Duglas Bruce-Lockhart. Finalment, i com a activitats complementàries, s’han ofert tallers oberts a nens i adolescents per apropar-los al món del teatre; per exemple, el curs gratuït de Sergio Pons a l’entorn de la manipulació de titelles i objectes. El 2002 va néixer tragantDansa, un espai dedicat a l’activitat artística i docent de la dansa contemporània i a altres disciplines al voltant del cos i el moviment. Els diversos projectes i activitats d’aquest 2012 s’han bastit sobre quatre eixos: tragantCursos, tragantJams, tragantXarxa i tragantAniversari. El primer és un projecte educatiu integrat per cursos sobre tècniques del moviment, pràctiques de creació, consciència i sensopercepció, creixement personal i creativitat. Dins de tragantCursos BARCELONA CULTURA 2012 140 cal fer esment d’Inside Movement, un programa pioner de formació en dansa contemporània de caràcter intensiu, dirigit i impartit per Olga Tragant. El projecte tragantJams gira al voltant de la improvisació. Es tracta d’un espai d’intercanvi organitzat en sessions obertes de moviment i música per gaudir ballant, explorant, observant, etc. De tragantXarxa, el projecte de vertebració territorial i transversalitat artística, ha destacat l’activitat amb l’associació Nodes de Gràcia, que aplega un conjunt d’entitats i d’espais amb una estreta vinculació en el camp de la creació contemporània des de diferents àmbits artístics: Experimentem amb l’Art, La Caldera, tragantDansa, Almeria Teatre, Teatre Obligatori, nunArt. S’ha treballat amb l’objectiu de construir una xarxa interdisciplinària d’espais de creació i difusió al barri de Gràcia. Fins ara les accions més rellevants han estat Dies de Nodes i NodesCartisRes. Finalment, tragantAniversari designa el conjunt d’activitats que s’han portat a terme el 2012 amb motiu del desè aniversari de tragantDansa i les dues publicacions que n’han sortit: Catàleg fotogràfic/ postaler i Catàleg de les creacions d’Olga Tragant (1997-2002). ASSOCIACIONS DE PROFESSIONALS DE LES ARTS ESCÈNIQUES D’altra banda, diversos col·lectius de professionals de l’àmbit de les arts escèniques desenvolupen a Barcelona una intensa tasca de connexió entre la creació, les administracions i el territori, i ofereixen diferents serveis als seus associats. És el cas de CIATRE, Associació de Companyies de Teatre Professionals de Catalunya, creada l’any 1996 amb la finalitat d’enfortir i preservar un estil independent i privat de creació, gestió i difusió d’espectacles teatrals. Les companyies associades, algunes de les quals tenen més de vint anys d’història i milions d’espectadors a tot el món, són creadores, productores i distribuïdores dels seus propis espectacles. Un dels principals objectius de l’associació és fer sentir la veu del teatre català arreu del món, utilitzant la força de la creativitat i el poder de la imaginació. Aquest 2012 CIATRE, com cada any, ha estat present a la Fira Mediterrània de Manresa per fer contactes amb programadors internacionals. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), nascuda el 1981, aglutina actors, directors i escenògrafs que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, i desplega la seva feina en dos àmbits: el sindical i el cultural. De la feina en l’àmbit cultural cal destacar les reunions contínues amb diferents entitats públiques i privades per tirar endavant polítiques i accions que puguin afavorir el diàleg, la participació a les taules de treball del canvi de Cultura en Gira a Programa.cat, l’organització de cursos de reciclatge per a professionals de l’escena, l’assistència a la Fira de Tàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa i la Fira MercArtes de Sevilla, 141 BARCELONA CULTURA 2012 l’organització dels actes de celebració del Dia Mundial del Teatre, el suport al projecte «Teatro como parte esencial del patrimonio histórico, artístico y de interés cultural inmaterial de la humanidad», l’adhesió al manifest en defensa dels mitjans de comunicació públics catalans i al manifest de Somescola.cat, l’adhesió al procés judicial pel genocidi franquista, la participació al Consell d’Administració del TNC i al Patronat del Teatre Lliure, i la signatura de la Declaració de Catalunya per la Cultura. En l’àmbit de la dansa, hi ha dues associacions molt actives, l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya i l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, que treballen pel bon desenvolupament professional de la dansa al nostre país i el seu reconeixement social. Formada per 12 empreses de dansa catalanes, l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC) el 2012 ha participat a la Fira de Tàrrega, a la Fira Mediterrània de Manresa i algunes companyies han estat presents a les Festes de la Mercè. Com a membre de la FECED (Federación Estatal de Compañías y Empresas de Danza), ha tingut un espai a la Fira MercArtes de Sevilla i ha pres part a la segona edició de les jornades Nuevos modos y estructuras en la danza, que han tingut lloc a València al desembre. Enguany ha engegat un nou projecte de comunicació, L’Aparador, amb el qual ha assolit dos objectius bàsics: el primer, obrir i consolidar vies de diàleg amb les institucions, els organismes i els programadors de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, a qui s’ha donat a conèixer la tasca i les activitats de les companyies i empreses de dansa, com ara les actuacions, els cursos, les conferències, les produccions, les estrenes, les gires, etc.; i el segon, obrir i consolidar vies de diàleg amb els mitjans de comunicació, per arribar tant als espectadors seguidors habituals del món de la dansa com als nous públics. Per la seva banda, amb més de 450 professionals associats, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) continua amb la tasca de difusió de la dansa des del seu portal, en què es pot trobar tota l’actualitat del sector (notícies, programació, cursos, ofertes de feina, convocatòries, etc.), a més d’un ampli apartat de recursos i documentació amb les eines clau per al desenvolupament del professional de la dansa en tots els seus àmbits. El portal rep 100.000 visites anuals i actua com a mitjà de comunicació especialitzat en dansa, de manera que cobreix un buit i una demanda real del sector. El 2012 l’APdC ha tingut dues grans finestres de visibilitat: la celebració del Dia Internacional de la Dansa i els Premis Dansacat. El Dia Internacional de la Dansa té un important ressò a la societat catalana: el diumenge 29 d’abril s’ha preparat una acció participativa multitudinària oberta a tota la ciutadania amb prop de 700 persones representants de 12 estils de dansa al centre de Barcelona. Respecte als Premis Dansacat, enguany se n’ha convocat la tercera edició, al saT!, i a les categories «Trajectòria professional» i «Dansa i societat» s’hi ha afegit la categoria nova «Nous talents», dirigida a artistes emergents, tant a ballarins com a coreògrafs i mestres. Els guanyadors han estat Lipi Hernández, Montserrat Iranzo i Les Filles Föllen. Quant als cursos de formació, aquest any, entre d’altres, s’han seguit programant les classes de manteniment per a professionals i s’ha organitzat un curs de formació en gestió. D’altra banda, l’ApdC ha iniciat els primers contactes a les demarcacions de Tarragona, Lleida BARCELONA CULTURA 2012 142 i Girona per fer més extensiva la seva acció a tot el territori. Finalment, és important indicar que aquest 2012 l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya ha complert 25 anys, i ho ha celebrat amb la trobada «APdC, 25 anys treBALLANT per la Dansa», en el marc de l’exposició «Arts del moviment (Dansa a Catalunya 1969-2012)», de l’Arts Santa Mònica, coincidint amb la presentació de la tesina La Asociación de Profesionales de la Danza de Catalunya (1987-2006): Estudio histórico y de su incidencia en la actividad coreográfica catalana, d’Helena Patricio. Per concloure, cal fer referència a l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), l’entitat representativa del sector circense a Catalunya i cohesionadora de professionals, entitats i iniciatives de circ. Compta amb més de 260 socis provinents de totes les branques del circ: artistes, formadors, gestors, empresaris, tècnics i periodistes, i fa més de vuit anys que treballa per promoure i difondre el circ en la vida cultural, social i econòmica del país. A més, és l’entitat gestora de La Central del Circ. El 2012 ha estat per a l’APCC un any d’activitat orientada a divulgar el circ amb la finalitat de fer créixer la professió i fomentar que l’art circense tingui més presència en la cultura i en la societat, i ho ha fet mitjançant la interlocució amb les administracions, la formació, la creació, la difusió i el patrimoni històric. 143 BARCELONA CULTURA 2012 Capítol 6. Música BARCELONA CULTURA 2012 144 6.1. Grans equipaments musicals L’Auditori www.auditori.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya 354 . 3 3 6 e s pe ctador s a l s c on cert s a d in s L ’ Aud i tor i L’Auditori és un centre polivalent dedicat a la música, que compta amb una gran sala simfònica per a 2.200 espectadors (sala Pau Casals) i tres sales més de diferents aforaments. Hi tenen la seu l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el Museu de la Música (trobareu tota la informació referent a aquest museu en l’apartat «Museus d’història, arqueologia i etnologia» del capítol 2). Això converteix L’Auditori en un focus de la vida musical de la ciutat en els diferents camps de la divulgació, la docència i la recerca. Aquest centre assumeix el repte d’oferir una programació musical global que combina excel·lència artística, diversitat, creativitat i reflexió. L’ampli abast social de la programació es complementa amb un servei educatiu orientat a tots els públics. Pel que pertoca a l’activitat duta a terme durant el 2012, han continuat els cicles i temporades estables habituals de concerts, que abracen una gran diversitat de línies musicals: orquestres simfòniques, concerts de cambra, recitals de piano, música contemporània, jazz, cançó, pop, rock, música tradicional, folk, flamenc, rumba, música antiga, música de cobla, corals... Els concerts de cambra han seguit comptant amb el Quartet Casals com a grup resident, i els de música contemporània, amb el grup resident Bcn216. Totes dues formacions han participat a Aniversaris 2012, iniciativa que coordina el Centre Robert Gerhard i que integra, per primera vegada, la programació dedicada a la difusió del patrimoni musical català dels tres grans equipaments musicals del país: L’Auditori, el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu. Aniversaris 2012 aplega els concerts realitzats als tres equipaments en el transcurs del 2012 amb motiu de la commemoració dels aniversaris de 5 grans compositors catalans: el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge, el 50è aniversari de les morts d’Eduard Toldrà i Ricard Lamote de Grignon i el 25è aniversari de les morts de Frederic Mompou i Manuel Blancafort. L’Auditori ha acollit diversos concerts inclosos a Aniversaris 2012, com ara el del Quartet Casals, amb obres de Schubert, Toldrà i Xostakóvitx, Montsalvatge, interpretat per Bcn216, Pia Freund i Ernest Martínez-Izquierdo, o el concert de Mompou que han ofert Josep Colom i Maria Beloso. També cal destacar l’èxit obtingut en els concerts de l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar, dirigida per Gustavo Dudamel, i en els concerts de música antiga que han tingut lloc a L’Auditori, concretament el concert de Giovanni Antonini amb la formació Il Giardino Armonico, i l’òpera Belshazzar, de Händel, dirigida per William Christie i de la mà de Les Arts Florissants. Aquest ha estat el setè any d’existència de L’Auditori:Apropa, programa social pioner d’assistència a concerts destinat a acostar la música a un preu reduït als col·lectius d’exclusió social, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Quant a l’activitat pròpia de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (primer grup resident de L’Auditori i el més rellevant pel que fa a la quantitat de concerts, volum de públic i pressupost econòmic) 145 BARCELONA CULTURA 2012 i de la Banda Municipal de Barcelona, en trobareu tota la informació al punt 6.2. d’aquest mateix capítol. Gran Teatre del Liceu www.liceubarcelona.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura 282 .72 6 e s pe ctador s El Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1847 a La Rambla, és un teatre d’òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic. Destruït per un incendi l’any 1994 i reinaugurat el 1999, és un dels símbols identificadors de Barcelona i un equipament fonamental del patrimoni cultural de la ciutat. El Liceu ha estrenat l’any 2012 amb les darreres funcions de Linda di Chamounix, de Donizetti, amb dos dels cantants més cèlebres d’aquest moment: Diana Damrau i Juan Diego Flórez. A continuació, ha contrastat dos compositors representatius del segle xviii: Mozart i Vicent Martín i Soler, amb les òperes Les noces de Fígaro i Il burbero di buon cuore. Seguidament, ha reposat La Bohème, amb quatre repartiments diferents i figures de renom com Ainhoa Arteta, Ramón Vargas, Fiorenza Cedolins o Carlo Colombara, entre d’altres. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ha tornat al Liceu per interpretar La flauta màgica, de Mozart, en la ja coneguda producció signada per Comediants. I Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea, ha aplegat el bo i millor de la professió: Roberto Alagna, Fabio Armiliato, Dolora Zajick i Barbara Frittoli, entre d’altres, en una coproducció del Liceu amb els grans escenaris del món: Royal Opera House (Londres), Opéra National de Paris, Staatsoper (Viena) i San Francisco Opera. Enguany ha arribat al Liceu una producció mítica: Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, un espectacle que ha gaudit del reconeixement unànime dels espectadors. I també Aïda (amb els decorats clàssics de Josep Mestres Cabanes), de Verdi, amb la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky (considerada actualment el referent en aquest paper) i el gran baríton català Joan Pons, que amb les representacions d’aquesta òpera s’ha acomiadat dels escenaris al mateix teatre on va debutar. Pel que fa a les distincions, el Liceu ha començat el 2012 fent un sentit homenatge a Montserrat Caballé, amb motiu del 50è aniversari del seu debut al Liceu, amb un concert, una exposició i un triple CD. D’altra banda, el teatre ha participat en l’homenatge conjunt, emmarcat dins d’Aniversaris 2012, que els tres grans auditoris de la ciutat han fet a Eduard Toldrà en el cinquantenari de la seva mort, i ha ofert l’òpera de Xavier Montsalvatge El gato con botas per homenatjar el músic en el centenari del seu naixement. Amb la finalitat de commemorar el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner, el Liceu ha acollit la prestigiosa companyia del Festival de Bayreuth, que ha rebut llargs aplaudiments amb les interpretacions de L’holandès errant, Lohengrin i Tristany i Isolda. També ha programat alguna de les 14 funcions de La forza del destino, que ha representat un primer tast de l’obra de Verdi, que el 2013 celebra el 200 aniversari del seu naixement. Com a resposta a la difícil situació econòmica del Liceu, els treballadors del teatre han organitzat el Concert de l’ànima, que ha aplegat, de forma desinteressada, grans professionals en un gest de suport al Liceu i a la cultura en general. BARCELONA CULTURA 2012 146 Amb referència a la dansa, aquest 2012 han passat pel Liceu, entre d’altres, la companyia de dansa d’Ángel Corella, amb El llac dels cignes, la companyia de dansa brasilera Grupo Corpo i dues de les companyies de dansa nord-americanes més emblemàtiques: l’ètnica Alvin Ailey American Dance Theater i l’American Ballet Theatre, que ha presentat una versió íntegra del ballet Don Quixot. Finalment, el Gran Teatre del Liceu ha concebut un gran nombre de funcions escolars i familiars incloses en el cicle «Petit Liceu». Palau de la Música Catalana www.palaumusica.cat Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura 35 0 . 64 6 e s pe ctador s El Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït entre el 1905 i el 1908 com a seu de l’Orfeó Català. És l’única sala de concerts modernista declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (1997), i actualment és un punt de trobada ineludible de la vida musical, cultural i social de Barcelona i de tot Catalunya. Els concerts organitzats per la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música durant el 2012 omplen de contingut la programació pròpia del Palau i contribueixen a situar aquesta sala de concerts al nivell d’un auditori de referència internacional. Els concerts s’han repartit en 14 cicles: 11 dedicats majoritàriament a la música clàssica i la resta orientats al vessant pedagògic (Escoles al Palau i Concerts Familiars al Palau) i als gèneres populars (BandAutors al Palau). Palau 100 és el cicle estrella. A més, la presència de grans orquestres internacionals (Staatskapelle, Gewandhaus Orchester, Wiener Philharmoniker, entre d’altres) i dels solistes i directors més emblemàtics (com Daniel Barenboim, Riccardo Chailly, Daniele Gatti) ha atorgat un espai considerable al gènere coral instrumental, amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, el cor i l’orquestra del Collegium Vocale Gent i Philippe Herreweghe, o el Monteverdi Choir, la Mahler Chamber Orchestra i Sir John Eliot Gardiner. Palau 100 ha commemorat el 50è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà amb una audició de la seva òpera El giravolt de maig, dirigida per Antoni Ros Marbà. D’acord amb l’esperit fundacional de l’Orfeó Català i amb la història del Palau, el Cicle Coral Orfeó Català referma la centralitat del cant coral en la programació amb la intervenció de l’Orfeó Català i tots els cors de l’Escola Coral, juntament amb altres agrupacions corals catalanes (Cor de Cambra de Granollers, Lieder Càmera), de l’Estat espanyol (Sociedad Coral de Bilbao) i estrangeres (Nederlands Kamerkoor). Paral·lelament, enguany el Cor de Cambra del Palau ha presentat el seu cicle amb una programació imaginativa, titulada «Un recorregut per Europa». Fruit de la col·laboració amb Ibercamera, aquest 2012 ha nascut el cicle Da Camera, que convoca tant conjunts instrumentals consagrats com clarament emergents. I s’ha celebrat la dissetena edició del cicle El Primer Palau, que brinda als joves intèrprets la possibilitat de debutar al Palau. La Fundació també col·labora amb els cicles de l’Orquestra Simfònica del Vallès (Simfònics al Palau) i de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA al Palau) i dóna protagonisme a l’històric i ja centenari 147 BARCELONA CULTURA 2012 orgue Walcker a través del cicle Orgue al Palau, que compta amb insignes organistes catalans i estrangers. Un repertori marcadament popular (folk, gospel, espirituals, musical americà, música per a cobla), que no està renyit amb la qualitat, domina la temporada de Tardes al Palau, que promou l’acostament de públic nou. La divuitena temporada del cicle ha comprès les actuacions de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Pep Gimeno «Botifarra», l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, el grup Gospel Soul i la Banda Municipal de Barcelona, entre d’altres. També cal esmentar el cicle Guitarra al Palau (una col·laboració amb la productora Poema), que agrupa quatre prestigiosos guitarristes: Zoran Dukic, David Russel, Manuel Barrueco i Àlex Garrobé. I, finalment, els concerts de migdia destinats als visitants estrangers, Matinals al Palau, en què les sopranos Elena Copons i Maria Hinojosa, amb el pianista Francisco Poyato, ofereixen obres de Toldrà, Mompou, Montsalvatge, Granados, Albéniz, Falla, García Lorca i Chapí. 6.2. Temporades i cicles musicals Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. OBC www.obc.cat 1 5 3 . 2 25 e s pe ctador s a l s c on cert s L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Aquesta formació té el compromís de divulgar la música clàssica i contemporània de totes les cultures i tendències, però dóna prioritat a la difusió dels compositors catalans. Des del 1999 té com a seu pròpia L’Auditori, i participa activament en les diverses activitats educatives d’aquest centre. El 2012 ha estat continuador de les celebracions d’aniversaris de distints compositors, com ara de Gustav Mahler, Eduard Toldrà, Brahms, Beethoven i Béla Bartók, que ha generat un eix propi dins la temporada BARCELONA CULTURA 2012 148 L’Auditori Més. L’OBC també ha concebut un tema transversal de Joana d’Arc, amb motiu dels 600 anys del seu naixement, del qual ha destacat l’oratori d’Arthur Honegger Joana d’Arc a la foguera. En el marc de les Festes de la Mercè, l’OBC ha brindat un concert d’obertura a la ciutat de Barcelona, un concert únic perquè per primer cop l’orquestra ha sortit al carrer, concretament a l’avinguda de la Catedral, i ha interpretat el repertori més popular de la música clàssica, amb un gran èxit de públic. En matèria de política de col·laboracions amb altres institucions culturals, cal posar en relleu la monografia d’Eduard Toldrà al Palau de la Música Catalana i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dins de la temporada de l’OBC (programa Wagner). En contrapartida, l’OBC ha ofert al Liceu la versió escenificada de La flauta màgica, amb la producció de Comediants. Com ja és habitual, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) ha concebut un programa dins de la temporada de concerts de l’OBC, aquest any a l’entorn de Bartók. I com a novetat, s’ha estrenat la col·laboració entre l’OBC i l’ESMUC, amb un concert sota la batuta de Pablo González en què les dues orquestres han interpretat plegades simfonies de Xostakóvitx i Mozart. A banda de continuar amb el cicle dels ballets russos en col·laboració amb CaixaForum, una altra col·laboració significativa de cada any són els concerts amb cors participatius organitzats per l’Obra Social “la Caixa”: aquest 2012 s’ha interpretat el Rèquiem de Brahms. En el marc del conveni d’intercanvi amb l’Orquestra Nacional del Capitoli de Tolosa, aquesta orquestra ha efectuat dos concerts. Igualment, l’OBC ha convidat l’Orquestra de Cambra de París i li ha planejat una petita gira per Catalunya. Quant a l’apartat de compositors catalans, s’han programat obres de Blai Soler, Benet Casablancas, Ferran Sor, Xavier Montsalvatge, Carles Baguer, Manuel Blancafort, Manuel Oltra, Eduard Toldrà, Lamote de Grignon, Robert Gerhard i Pau Casals. En el capítol de suport a la nova creació, l’OBC ha estrenat l’obra d’Hèctor Parra. A propòsit de la direcció de l’orquestra, a més del titular, Pablo González, l’OBC ha comptat amb batutes tan reconegudes com Hartmut Haenchen, Lothar Zagrosek, Josep Pons, Christian Zacharias, Kazushi Ono o Pinchas Steinberg, entre d’altres. Al llarg de l’any ha continuat el cicle «OBC: Converses», amb trobades entre el públic i el director titular, els principals directors i solistes convidats, i experts del món de la música. En col·laboració amb L’Auditori:Educa, l’OBC ha generat els espectacles familiars i escolars Orquestra’t i Sabies que t’agrada. I amb L’Auditori:Apropa ha executat el concert participatiu Et toca a tu. Pel que fa a la difusió dels concerts, l’OBC ha seguit col·laborant amb la plataforma digital de reproducció en temps real Medici.tv d’àmbit internacional, que ha difós tres concerts: Midori interpreta Brahms, El cant de la terra i l’oratori Joana d’Arc a la foguera, protagonitzat per l’oscaritzada actriu Marion Cotillard, amb un èxit aclaparador d’audiència mai assolit per aquesta plataforma: 200.000 persones a tot el món l’han seguit en directe. Amb referència als enregistraments, s’ha enregistrat un monogràfic de Montsalvatge, un de Meyerbeer, un de Massenet i un de dedicat al modernisme simfònic a Catalunya. 149 BARCELONA CULTURA 2012 Banda Municipal de Barcelona www.auditori.cat/ct/auditori/oferta_ musical/banda_municipal/index.aspx 5 1 . 0 5 6 e s pe ctador s a l s c on cert s La Banda Municipal de Barcelona va ser fundada com a orquestra de vents i percussió l’any 1886. Actualment és formació resident de L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts. El 2012 la Banda Municipal de Barcelona ha tornat a dividir la seva activitat en tres aspectes generals: en primer lloc, la intervenció en els actes protocol·laris i festius de la ciutat (La Mercè, seguici d’autoritzats, ball de l’Àliga, Premis Ciutat de Barcelona, Jocs Florals, commemoració de la Diada de Catalunya...) i l’acostament de la música als ciutadans mitjançant actuacions als barris (festes majors de barri, cicle de concerts Música als Parcs...); en segon lloc, la participació en el projecte educatiu de L’Auditori amb concerts escolars i familiars (amb els espectacles A tot vent i L’ocell de foc), i finalment, la temporada pròpia de concerts (temporada estable d’octubre a maig amb 14 concerts i un cicle d’estiu de 3 concerts al juliol). Durant l’any s’ha consolidat la temporada de concerts a L’Auditori, amb un increment notable de públic i del nombre d’abonaments. Aquest fet ha obligat a traslladar part de la temporada a la sala Pau Casals amb la voluntat de donar resposta al progressiu augment de la demanda dels darrers anys. Els directors de la formació d’enguany han estat Salvador Brotons, que n’és director titular des del 2008, i Juan Miguel Romero, com a director assistent. Entre els artistes convidats al llarg de l’any sobresurten els directors Rafael Sanz-Espert, Vicent Soler, José Miguel Rodilla i Jan Cober; solistes com Juan Manuel Gómez, Ximo Vicedo, Rosa Mateu, Maria Lluïsa Cantos, Jeroen Berwaerts, Vicente Campos, Antoni Besses, Josep M. Colom, Astrid Crone i Arno Bornkamp, i també la Coral Càrmina, que ha interpretat L’home armat: una missa per la pau, de Karl Jenkins, dins el marc del Grec Festival de Barcelona. Un dels fets més rellevants de l’any ha estat l’enregistrament que la Banda Municipal ha dut a terme al juny amb obres de Ricard Lamote de Grignon i del seu pare, Joan Lamote de Grignon, dins de les activitats de la celebració dels Aniversaris 2012. Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona www.coblasantjordi.cat Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé manifesta la voluntat d’atendre específicament la música de concert, amb obres de referència, obres oblidades i música de nova creació. Al llarg del 2012 aquesta formació ha ofert 21 actuacions, a les quals s’han de sumar les vinculades al calendari festiu i cultural de la ciutat. Ha actuat bàsicament a Barcelona, en diversos districtes, però també fora de la ciutat, com ara al Teatre Comarcal de Solsona i, per primera vegada, a Londres, fruit de la col·laboració amb col·lectius dinamitzadors del món de la sardana. La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona ha pres part activa del calendari festiu de la ciutat, que és un moment de trobada i reconeixement entre la cobla i els ciutadans de Barcelona. Per això les activitats de La Mercè (amb el concert a la basílica de la Mercè) o de Santa Eulàlia (amb la BARCELONA CULTURA 2012 150 tradicional ballada a la catedral) són esperades per un públic cada vegada més nombrós. També en el marc dels actes de proximitat, la Cobla ha tingut presència regular i continuada als barris, amb la celebració de ballades, concerts i aplecs, i ha participat en concerts organitzats per entitats i associacions sens ànim de lucre, com els Amics dels Concerts / Foment de la Sardana de Barcelona, entre d’altres. En matèria d’enregistraments, s’han editat els CD Roger Mas i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona (Premi Enderrock al millor disc de l’any) i Nadales, que s’ha presentat amb un concert al Saló de Cent. La proposta de difusió de caràcter més popular i pròxim a la ciutadania s’ha vist complementada per produccions artístiques de qualitat al marge del programa municipal, com ara el concert d’homenatge al director honorífic de la Cobla Sant Jordi, Manuel Oltra, o l’edició de la integral per a cobla del mestre Eduard Toldrà i el concert de presentació que es va fer d’aquest CD al Palau de la Música Catalana i, de manera prèvia, al Festival de Pasqua de Cervera. La Cobla Sant Jordi també protagonitza moments emblemàtics del calendari cultural de la ciutat. Enguany ha estat nomenada l’encarregada del concert d’inauguració del Grec Festival de Barcelona (concert que, malauradament, s’ha suspès per motius meteorològics) amb la seva proposta al costat del multiinstrumentista Pascal Comelade, una setmana després que aquesta proposta sonés al festival Printemps des Comédiens, a Montpeller. En el decurs del 2012 s’han lliurat diversos guardons a la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona fruit de les produccions recents d’aquesta formació amb Pascal Comelade, Niño Josele i Roger Mas: el Premi Ciutat de Barcelona 2011, un dels set Premis Altaveu i el Premi Nacional Agustí Borgunyó. ALTRES TEMPORADES I CICLES MUSICALS A Barcelona hi ha altres entitats, associacions, fundacions i formacions musicals que cada any programen temporades i cicles musicals de concerts de qualitat per a tots els gustos: temporades de música clàssica, de música contemporània, cicles d’orgue, de música de cobla, d’obres de compositors catalans actuals o concerts de jazz, entre d’altres. Una d’aquestes entitats, de reconegut 151 BARCELONA CULTURA 2012 prestigi al circuit europeu de la música clàssica, és Ibercamera. Aquesta entitat presenta un cicle estable de concerts de música clàssica del circuit internacional de gires, amb orquestres, formacions, solistes i directors de màxim nivell a L’Auditori i al Palau de la Música. Tots els concerts són de producció pròpia; la programació adquireix, en conseqüència, un alt grau de coherència i qualitat. Al llarg del 2012, Ibercamera ha portat a la ciutat formacions orquestrals europees de referència com l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria, dirigida per Zoltán Kocsis; l’Orquestra de París, dirigida per Lorin Maazel, l’Orquestra de Cambra de Viena, dirigida per Eduardo Portal, amb els solistes Enrique Bagaría al piano i Mireia Farrés a la trompeta; l’Orquestra Nacional de França, sota la batuta de Daniele Gatti; l’Orquestra de la Ràdio de Moscou, liderada per Vladímir Fedosséiev, amb el pianista Aleksei Volodin, i l’Orquestra Simfònica de Ràdio Colònia WDR, sota la direcció de Jukka-Pekka Saraste, que ha debutat a Barcelona, i amb la soprano Measha Brueggergosman. Ibercamera també ha presentat concerts de solistes reconeguts, com ara els pianistes Radu Lupu o Paul Lewis, que ha tornat a Barcelona per quarta vegada en el marc d’una gira que l’ha portat per totes les grans sales del món. D’altra banda, Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona ha ofert un any més el cicle Música als Parcs. Aquest cicle té l’objectiu d’apropar la música de qualitat a tots els públics i, alhora, utilitzar els espais verds de la ciutat com a escenari no només de passeig, jocs i repòs, sinó també de cultura. Des de la primera edició, tant el cicle de música clàssica com el cicle de jazz han estat elements clau per vincular la cultura, la natura i les nits d’estiu. Aquest programa estiuenc de concerts a l’aire lliure el 2012 ha arribat a la 17a edició amb 41 sessions als parcs de la ciutat a càrrec de 17 intèrprets seleccionats per un jurat professional. El 3 de juny la Liceu Big Band ha estat l’encarregada d’obrir el cicle, als jardins del Teatre Grec. L’acte de cloenda ha tingut lloc el 29 d’agost al roserar del parc de Cervantes, amb un concert d’òpera. Enguany l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat l’onzena edició del «Cicle Anna Ricci. De nosaltres a vosaltres», cicle que va néixer amb la voluntat de difondre obres actuals de compositors catalans, triades i interpretades per músics professionals de primer nivell, tots ells socis de l’ACIMC. Aquesta associació, fundada l’any 1992, té com a finalitat sensibilitzar la societat i les institucions sobre les dificultats del músic professional, donar suport sindicalment a les figures de l’intèrpret i del docent de la música i vetllar per la cultura musical catalana en el sentit més ampli. Aquest cicle incorpora un concert inaugural al Palau de la Música Catalana en el qual es ret homenatge per la seva trajectòria artística a una figura destacada del món de la música clàssica catalana. En aquesta ocasió s’ha homenatjat Gerard Claret, i el concert ha anat a càrrec de Gerard i Lluís Claret, que han interpretat obres de Kodály per a violí i violoncel. La resta del cicle ha inclòs cinc concerts: dos concerts de les sopranos Maria Mateu i Roser Ferrer-Morató; un concert dedicat als compositors guitarristes gironins del segle xix, a càrrec del guitarrista Josep Manzano; un muntatge de cançons i danses de Barcelona i Buenos Aires, amb Anna Feu, soprano, i Josep Buforn, piano, i, finalment, un duet format per Elena Sentís (flauta travessera) i Maria Luisa Regaña (piano), que ha executat peces de Toldrà, Oltra, Brotons, Gibert i Martinu. BARCELONA CULTURA 2012 152 El Cicle de Música Contemporània xx- xxi, convocat per la Fundació Música Contemporània, durant 27 anys ha programat i interpretat la gran majoria dels compositors catalans i ha organitzat més de 200 concerts i unes 500 estrenes. La programació del 2012 ha estat composta per 8 concerts que han tingut lloc entre l’11 de maig i el 8 de juny i que han protagonitzat intèrprets d’una qualitat musical altament reconeguda: Diego Fernández Magdaleno, Premi Nacional de Música 2010 en la modalitat d’interpretació, ha obert el cicle el dia 11 de maig; l’han seguit el concert d’Eduard Terol (clarinet) i Silvia Gómez Maestro (piano), Carme Sánchez (soprano) i Miguel Ángel Dionis (piano), el Grup Fundació Música Contemporània, Maria Lluïsa Espigolé (piano), un grup de flautes travesseres i Trino Zurita (violoncel), que ha tancat el cicle. A més de les temporades i els cicles musicals esmentats fins aquí, n’hi ha molts altres i de tota mena que entitats diverses, associacions culturals, fundacions, centres cívics i formacions de música programen periòdicament per diferents espais de la ciutat. 6.3. Sales de música en viu Bikini www.bikinibcn.com La sala Bikini es basa en una programació de concerts eclèctica, dins la qual tenen cabuda grups consolidats i figures emergents tant de l’Estat espanyol com de l’escena internacional. Així, al llarg del 2012 en aquesta sala hi ha sonat el rock punk dels gallecs Siniestro Total, el pop melòdic de la malaguenya Vanesa Martin, el rap dels californians Dilated Peoples i el hip-hop dels pennsilvanians Jedi Mind Tricks, entre molts altres estils i artistes. Harlem Jazz Club www.harlemjazzclub.es Aquest any el Harlem Jazz Club ha complert 25 anys, en el transcurs dels quals ha concebut ininterrompudament més de 8.500 concerts, amb la participació d’uns 25.000 músics i l’assistència aproximada de més d’un milió i mig d’espectadors. Es tracta d’una de les sales de jazz més antigues de Catalunya i tot un referent musical de qualitat. Ubicat al Barri Gòtic, és l’aparador d’un bon nombre de bandes que busquen obrir- se camí en l’escena musical i, alhora, és l’escenari d’artistes consolidats que presenten propostes noves. Durant el 2012 s’hi han fet 322 concerts, als quals han assistit unes 45.000 persones. Enguany el nombre de concerts ha augmentat considerablement, ja que els dimarts i els divendres s’hi han programat sessions dobles. El ventall d’estils musicals que han sonat amb aquesta oferta és força ampli, si bé hi ha 153 BARCELONA CULTURA 2012 predominat, òbviament, el jazz, i també el blues i la música brasilera. Cada vegada més, aquest espai és escollit per presentar-hi nous treballs discogràfics tant de músics locals com de fora del país. També acull diversos festivals, com ara el BarnaSants, De Cajón!, Festival MPB, Festival de Blues de Barcelona, entre d’altres, i el cicle «Contes i cuentos» que, des del 1998, fa representacions de narració per a adults. Heliogàbal www.heliogabal.com El 2012 l’Heliogàbal ha continuat apostant per la qualitat, la proximitat i la diversitat en l’oferta cultural. Aquests són els trets que han marcat una trajectòria de gairebé divuit anys i els que han valgut a l’associació el Premi Ciutat de Barcelona de música 2012. El jurat del Premi Ciutat de Barcelona ha subratllat la programació anual d’aquesta sala i el fet que ha esdevingut espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana. Les línies d’activitats musicals programades han estat els «Petits concerts» (amb 130 actuacions), els «Concerts vermut» (7 actuacions) i els concerts de jazz esporàdics (4 actuacions). Entre els artistes consagrats del panorama català que han actuat a l’Heliogàbal al llarg del 2012, destaquen La Troba Kung-Fú, Sidonie, Tarántula, Paul Fuster, The New Raemon o Mujeres. Pel que fa als artistes del panorama català emergent, cal ressaltar les actuacions de Renaldo i Clara, 4t 1a, Mates Mates, La Sentina, Joan Dausà, Isaac Ulam, Vàlius, Beach Beach i Esperit!, entre d’altres. L’Heliogàbal també ha programat concerts d’artistes rellevants del pop estatal, com ara Las Buenas Noches, Aries, Javier Álvarez, Ainara Legardon i Flying Pig Matanza, així com d’artistes de renom del panorama internacional, com Mi and L’au, Stanley Brinks, Daniel Higgs, Steve Smyth, Ted Leo o Cave. I per setena vegada ha organitzat el Festigàbal, un festival integrat a la Festa Major de Gràcia. (Trobareu informació del Festigàbal en l’apartat «Festivals de música» del capítol 8.) El petit bar de Gràcia duu a terme activitats culturals de tota mena, a banda dels concerts, com ara exposicions, presentacions de llibres i recitals poètics. El 2012 l’Heliogàbal ha ofert 13 exposicions i 152 concerts i recitals, als quals han assistit gairebé 10.300 espectadors. Jamboree www.masimas.com/jamboree El Jamboree, amb més de cinquanta anys d’història, és un dels clubs de jazz més antics de l’Estat i tota una institució que ja forma part del patrimoni cultural de Barcelona. Pel seu escenari hi han desfilat llegendes mundials de totes les èpoques, i s’hi han format generacions senceres de músics locals que avui triomfen als cinc continents. El 2012, aquesta emblemàtica cava de la plaça Reial ha continuat oferint jazz de qualitat en viu. Amb una programació oberta a totes les tendències d’aquest gènere, des de la més purista i clàssica fins a la més eclèctica i innovadora, acull dia a dia artistes de l’escena local i internacional. JazzSí Club tallerdemusics.com/jazzsi-club Des de la seva creació el 1992, el JazzSí Club programa música en viu cada dia i s’ha convertit en un dels espais de referència per escoltar música en directe a Barcelona. Gestionat des del BARCELONA CULTURA 2012 154 Taller de Músics, en el decurs dels darrers anys aquest club ha assolit una concurrència amant no solament del jazz, sinó també d’altres músiques. Els concerts del 2012 han rebut un públic molt divers, sense distinció d’edats, aficionat a la música i interessat cada vegada més a aprofundir en el coneixement de les múltiples expressions d’aquest llenguatge. Els cicles que s’han dut a terme han estat els següents: els dilluns, «Mestres del Jazz», els dimarts i els diumenges, «Jam session de pop/rock/blues», els dimecres, «Jam session de jazz», els dijous, «Descarga cubana», els divendres, «Flamenco», i els dissabtes, «Jam session de jazz». En total, al llarg del 2012 el JazzSí Club ha posat a la disposició de 23.000 assistents un total de 340 concerts. Koitton Club koittonclub.blogspot.com.es Al mes d’octubre del 2012 ha obert a Barcelona una nova sala de música en viu: el Koitton Club. Aquest espai neix amb la voluntat de donar sortida tant a propostes emergents com a projectes consolidats que cerquen locals per actuar dins de la ciutat i apropar-se al seu públic. I neix, sobretot, per aportar al barri de Sants una oferta musical de qualitat i omplir un buit cultural notable al barri i a tot el districte. Des de la seva obertura i fins a finals d’any, el Koitton Club ha fet una programació setmanal ininterrompuda de 50 concerts als quals han assistit unes 1.000 persones. Luz de Gas www.luzdegas.com Inaugurada l’any 1995, Luz de Gas conserva l’estil de decoració del cabaret Belle Époque, que abans ocupava el local. Des que va obrir les portes, han passat pel seu escenari artistes de renom tant nacionals com internacionals que han convertit aquest local en una de les sales de música en directe de format mitjà més consolidades de la ciutat. Durant el 2012 Luz de Gas ha albergat al voltant de 400 concerts, amb una mitjana d’assistència de 200 persones per concert i amb una oferta musical que sovint ha apostat pels grups i cantautors que estan més en voga. Ha estat l’escenari dels concerts d’unes 150 ONG i també de diversos festivals, com ara el BarnaSants, el Festival de Guitarra de Barcelona o el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, entre d’altres. Razzmatazz www.salarazzmatazz.com Razzmatazz és una de les sales de concerts més importants de Barcelona pel que fa a dimensions, prestacions i instal·lacions. Fundada l’any 2000, va ser la primera sala de l’Estat espanyol a programar cinc espais diferents cada dia de la setmana. Fidel a la voluntat de continuar sent un dels clubs de referència de la música independent de la nit barcelonina, d’innovar i de respondre a la demanda del públic, segueix les noves tendències musicals i programa bandes i discjòqueis nous cada setmana. Aquest 2012 han passat pel Razzmatazz artistes i bandes de l’escena internacional i espanyola com ara The Stone Roses, Placebo, Jack White, Sonata Arctica, Keane, Scissor Sisters, M83, The Pains of Being Pure at Heart, UB40, Kakkmaddafakka, W.A.S.P., Dry the River, Micah P Hinson, Steve Vai, Mika, Kindness, We Are Standard i Amaral, entre d’altres. Pel que fa a les bandes nascudes a Catalunya que han sonat enguany a 155 BARCELONA CULTURA 2012 la sala Razzmatazz, cal ressaltar els concerts de La Pegatina, Mendetz, Maria Rodés, The New Raemon, Lasers, Dorian i els 4t 1a, que han presentat el seu últim disc, Un altre dijous. Els 289 concerts que s’han dut a terme el 2012 a la sala Razzmatazz han aplegat gairebé 381.500 assistents. Sala Apolo www.sala-apolo.com Tot i la llarga història de la Sala Apolo, és a partir del 1991 quan l’espai es consolida com a sala de concerts i club nocturn. L’any 2006 s’inaugura una segona sala, La [2] d’Apolo, amb una capacitat idònia per a concerts de format mitjà i que s’ha convertit en espai de referència per a grups petits o independents que busquen reconeixement actuant a la sala. Seguint la política de programació heterogènia que caracteritza la sala, al llarg del 2012 entre l’Apolo i La [2] s’hi han fet prop de 670 concerts amb propostes molt heterogènies: Tinariwen, The Sounds, Delafé y Las Flores Azules, Tokyo Ska Paradise Orchestra, The Jayhawks, Kiko Veneno, Janis Ian, Tote King, New York Ska-Jazz Ensemble, Los Straitjackets, Robin Guthrie, Deer Tick o Twin Shadow en són alguns exemples. Un total de 96.500 persones han gaudit dels diversos concerts. Enguany ha tingut un èxit realment notori el cicle «Caprichos de Apolo», en què es fan presentacions de discos d’artistes locals i nacionals i concerts exclusius d’artistes internacionals. Estructurat amb unes sessions més íntimes i properes, el cicle «En persona» adopta la singular forma de concerts tertúlia: un artista principal convida altres artistes a compartir i intercanviar un repertori musical, i el públic pot dialogar-hi durant el concert. Nitsa Club i La [2] de Nitsa, amb residència els caps de setmana i programats pels organitzadors del Primavera Sound, continuen aportant prestigi a la sala amb la contractació de discjòqueis i grups de música consolidats o emergents però que aviat reben gran repercussió a escala internacional. També són destacables els cicles mensuals destinats a un públic més adult, com el «Jazz & Swing», «Flamenco Ob-sessions», «Martes locos del Paral·lel» (amb antics artistes del barri), «Revolta» i «Taboo: Barcelona Burlesque Nights», que un dijous al mes ens acosta al món del burlesc, el teatre, els faquirs, el deliri i la música jazz. BARCELONA CULTURA 2012 156 Sala Mephisto www.mephistobcn.com La Sala Mephisto és una sala emblemàtica dins del panorama del rock dur a tot l’Estat espanyol, amb un bagatge de gairebé 20 anys oferint concerts d’aquest gènere. En el transcurs del 2012 a la Sala Mephisto hi ha hagut diverses actuacions significatives, tant de bandes emergents com de músics consolidats. Algunes de les bandes que hi han actuat són Kampfar, Marduk, Immolation, Embellish o Bleed From Within. El 12 de maig aquest local ha acollit el Doctor Metal Fest II, amb la participació dels grups Praying Mantis, Tabü i Enrager. Sala Monasterio www.salamonasterio.es La Sala Monasterio, amb un aforament de 120 persones, aposta per una programació d’estils molt variats: pop, rock, jazz, blues, reagge, funk i música popular. El 2012 ha estat un clar exemple d’aquest ventall estilístic, amb les actuacions de The Val, una banda de rock melòdic, Algunos Elefunks, amb ritmes de blues i funk, el concert de rock dur que ha tingut lloc al desembre a càrrec de les bandes Inquisition, Rango i Virium o, en una tessitura més suau, les veus de Cris Méndez i Barei. Sidecar www.sidecarfactoryclub.com Situat a la plaça Reial, una de les zones d’oci més cèntriques i animades de la ciutat, el Sidecar és l’escenari idoni per qui vol estar al corrent de totes les tendències, ja que hi té cabuda la música en totes les seves formes, elaborada amb un únic criteri: la qualitat. L’any 2012 Sidecar ha celebrat el seu 30è aniversari. Han estat 30 anys de música en directe tant donant suport als grups emergents com oferint escenari a grups de gran convocatòria que busquen retrobar un contacte més directe i proper amb el seu públic. Love of Lesbian, Delafé, Dorian i Sidonie són alguns dels grups que van començar la seva carrera a Sidecar. New York Dolls, Quimi Portet, Sisa, The Posies, Jon Spencer i Micah P Hinson són alguns dels artistes que han deixat els seus formats habituals per acostar-se al seu públic a la sala Sidecar. Aquest any del 30è aniversari han destacat concerts com els de Mishima, The Chameleons, The Wedding Present o Manos de Topo, entre d’altres. Enguany s’ha introduït amb gran èxit el cicle Artista vs. Crític, un nou format de concert en què s’uneixen a l’escenari un artista i un crític musical, i aquest últim formula preguntes. En el transcurs de l’any s’han programat un total de 126 concerts que han gaudit més de 14.000 persones. Tarantos www.masimas.com/tarantos La sala Tarantos va obrir les portes a la plaça Reial la tardor de l’any 1963, i des d’aleshores aquest tablao ha esdevingut un referent indispensable del flamenc a Barcelona. En aquest escenari hi han desfilat artistes d’alt nivell, i a més ha estat un trampolí per a joves promeses del flamenc. A banda dels concerts de rumba catalana dels dijous, aquest 2012 la sala Tarantos ha acollit les actuacions de Gloria Palos, Montse Cortés i l’agrupació flamenca Candelaria, entre d’altres. 157 BARCELONA CULTURA 2012 ALTRES SALES DE MÚSICA EN VIU A més de les sales ressenyades fins aquí, arreu de la ciutat hi ha locals on es programen concerts en directe que arriben a abraçar tots els gèneres musicals. Són, entre d’altres, la sala BeCool, que ha continuat apostant per la proximitat entre públic i músics amb concerts i sessions de música electrònica; la Be Good, una sala ja històrica al Poblenou, on s’ofereixen concerts d’estils variats amb un format petit o mitjà; el restaurant Bel-Luna Jazz Club, que ha amenitzat els sopars amb jazz, bugui-bugui o swing fins a l’agost, quan ha tancat per obres; la sala i discoteca gracienca KGB, inaugurada el 1984, un testimoni de la vida nocturna barcelonina; el Marula Cafè, el club on 365 nits a l’any es pot seguir el ritme dels diferents estils de la música negra; el Moog, que des del 1996 construeix una programació farcida d’artistes de prestigi del circuit local i internacional de la música electrònica; el Music Hall, una sala de concerts amb capacitat per a 500 persones situada a pocs metres de la plaça Catalunya; l’Ommsession Club, el club nocturn de l’hotel Omm, amb els millors discjòqueis del moment; L’Ovella Negra del Poblenou, sala de concerts i megataverna; el Rocksound, una petita sala amb grans concerts de bandes internacionals que només programa rock-and-roll; la cocteleria Slow Barcelona, que presenta les Cocktail & Boîte Sessions amb música electrònica, indie, funk, disco i altres estils musicals, o la sala Zacarías, també coneguda com a Zac Club, on es poden seguir concerts de jazz, de cantautors i de bandes que homenatgen grups mítics de la història de la música. BARCELONA CULTURA 2012 158 159 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 160 Capítol 7. Audiovisuals 161 BARCELONA CULTURA 2012 7.1. Rodatges a Barcelona El potencial de la ciutat de Barcelona com a plató de rodatge no s’esgota, tal com han demostrat les 2.140 produccions que aquest 2012 l’han escollit com a escenari, 235 més que el 2011. Pel·lícules per a cinema i televisió, tant ficcions com documentals, llargmetratges de directors consolidats i curtmetratges que són els primers passos del futur talent. I, de manera paral·lela, la publicitat i la fotografia que exporten Barcelona al món, els programes d’entreteniment, els rodatges corporatius i els videoclips musicals. Un cop més l’activitat fílmica a Barcelona confirma la solidesa d’un sector, l’audiovisual, que té en la nostra ciutat un referent com a font d’inspiració i com a seu professional. Són 40 les pel·lícules que el 2012 han triat la ciutat com el seu paisatge, tot i que de vegades l’han reconvertit en una metròpoli apocalíptica del futur (Los últimos días, dels germans Àlex i David Pastor) o en una ciutat on sorgeix l’amor (What about love, de Klaus Menzel). D’aquestes 40 pel·lícules, 27 són llargmetratges de ficció per a cinema, 8 ho són per a televisió i hi ha 5 llargmetratges documentals. Els llargmetratges rodats a Barcelona enguany han comptat amb reconeguts directors catalans i espanyols com Isabel Coixet (Ayer no termina nunca), Manuel Huerga (BCN3D), Joaquim Oristrell (Volare), Oriol Paulo (El cuerpo), Eugenio Mira (Grand Piano), Roger Gual (Menú degustació), Jorge Dorado (Mindscape), Isaki Lacuesta (Murieron por encima de sus posibilidades), Ventura Pons (Un berenar a Ginebra) o Cesc Gay (Una pistola en cada mano), entre d’altres. Elijah Wood, John Cusack (Grand Piano) o Mark Strong i Brian Cox (Mindscape) han estat alguns dels intèrprets internacionals que al llarg de l’any s’han pogut veure a Barcelona formant part de rodatges, i també actors nacionals de prestigi, com Quim Gutiérrez, Maribel Verdú, Lluís Homar, Belén Rueda, José Coronado, Hugo Silva, Blanca Portillo, Mario Casas, María Valverde, Javier Cámara, Marta Etura o Leticia Dolera, entre d’altres. L’atractiu de Barcelona traspassa les fronteres nacionals, fet que posen en relleu les 114 produccions sense cap participació catalana ni espanyola de la resta del món que ha acollit la ciutat i que han requerit els serveis de la Barcelona-Catalunya Film Commission. En concret destaquen 20 produccions procedents del Japó i 18 del Regne Unit. Els Estats Units ens han portat les pel·lícules Grand Piano, Mindscape, Covert Affairs i What about love, i Bèlgica, I am not from Barcelona. I entre aquest gran nombre de rodatges que s’han escampat per la ciutat, continua havent-hi una atracció principal pels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, que entre tots dos sumen prop del 50 % del total de dies de rodatge a la ciutat. I, junt amb els districtes preferits, també hi ha les localitzacions estrella, que aquest any han estat el parc de la Ciutadella i el Park Güell, que han acollit 136 produccions cadascun, seguits del parc del Laberint d’Horta (97 produccions) i les platges de Barcelona (74 produccions). Des del 2010 l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un nou sistema electrònic de sol·licitud de permisos de rodatge, pioner a Europa. Gràcies a la integració de totes les administracions vinculades a la via pública, s’han pogut agilitzar i facilitar els rodatges a la via pública, realitzar el procés de sol·licitud i obtenció del permís en línia, aconseguir automàticament llicències de filmacions i fotografia BARCELONA CULTURA 2012 162 i consultar de manera immediata la disponibilitat d’un carrer o d’una plaça. En el decurs del 2012 s’han gestionat a través d’aquest sistema 2.831 sol·licituds, de les quals s’han autoritzat finalment 2.140; la resta s’han denegat o bé la mateixa productora les ha anul·lades. Dels permisos emesos, 1.794 han estat generals, és a dir, que han permès que l’equip filmés lliurement per la ciutat d’1 a 30 dies consecutius, segons la necessitat de cada rodatge. Entre els permisos d’espai específic i els generals, en conjunt la ciutat ha acollit gairebé 19.900 jornades de rodatge, la qual cosa vol dir 54 equips de filmació diaris. LLARGMETRATGES RODATS A BARCELONA L’ANY 2012 LLARGMETRATGES DE FICCIÓ PER A CINEMA TÍTOL PRODUCCIÓ PAÍS DIRECCIÓ 3 bodas de más · Apaches Entertainment · Think Studio · Ciskul · Antena 3 Films Espanya Javier Ruiz Caldera Alpha · Zip Films · Gencofilms · Televisió de Catalunya Catalunya Joan Cutrina Ayer no termina nunca · Miss Wasabi Films · A Contracorriente Films Catalunya Isabel Coixet BCN3D · Mediapro Catalunya Manuel Huerga Capa caída · Magno Entertainment Catalunya Santiago Alvarado Colors · Ananda Project Catalunya Sergio Piera El cuerpo · Rodar y Rodar · Antena 3 Films Catalunya Oriol Paulo El desconcert · Escándalo Films Catalunya Mar Coll El día que murió Gracia Imperio · Servicios Audiovisuales Mat Media Espanya Francesc Betriu El informe Irene · Le Burdel Producciones Audiovisuales Espanya Patricia Cabello Grand Piano · Nostromo Pictures Catalunya Estats Units Eugenio Mira Hooked up · Ultrafilms Catalunya Pablo Larcuen I am not from Barcelona · Mutation ASBL Bèlgica Stephane Leclercq La estrella · A Contraluz Films SL Catalunya Alberto Aranda La por · Oberon Cinematogràfica Catalunya Jordi Cadena Los últimos días · Morena Films · Antena 3 Films · Rebelión Terrestre Catalunya Àlex Pastor David Pastor 163 BARCELONA CULTURA 2012 M’acompanyes? · Two Seconds Films Catalunya Lluc Oliveras María en su santa Gloria · UACE Catalunya José Luis Melgar Menú degustació · Zentropa International Spain Catalunya Roger Gual Mindscape · The Safran Company · Ombra Films · Roxbury Pictures · Antena 3 Films Catalunya Estats Units Jorge Dorado Murieron por encima de sus posibilidades · La Termita Films · Versus Entertainment · Sentido Films · Alicorn Films Catalunya Isaki Lacuesta Riese 2 · Riese Productions Canadà Kaleena Kiff Tengo ganas de ti · Zeta Cinema SL · Antena 3 Films · Globomedia Catalunya Fernando González Molina Threesome · Josep Manuel Muñoz López Catalunya Clara Schwarze Una pistola en cada mano · Imposible Films Catalunya Cesc Gay Wax · Old Cinema Project Espanya Víctor Matellano What about love · Gondola Films · Quality Films Espanya Estats Units Alemanya Klaus Menzel LLARGMETRATGES DE FICCIÓ PER A TELEVISIÓ TÍTOL PRODUCCIÓ PAÍS DIRECCIÓ Concepción Arenal, la visitadora de cárceles · Distinto Films · Zenit TV · Televisió de Catalunya · Televisió Espanyola · Canal Sur Catalunya Laura Mañá Covert Affairs · Icon International Audiovisual Productions Estats Units Matt Corman Chris Ord Descalç sobre la terra vermella · Minoria Absoluta · Televisió de Catalunya · Televisió Espanyola · TV Brasil · Raiz Produçoes Catalunya Brasil Oriol Ferrer Desclassificats · Focus Audiovisuals Catalunya Joan RiedwegAbel Folk El mètode Grönholm · Versátil Cinema · Televisió de Catalunya · Mediapro Catalunya Enric Folch Et dec una nit de divendres · Imuff Producciones · Televisió de Catalunya Catalunya Dimas Rodríguez Un berenar a Ginebra · Els Films de la Rambla Catalunya Ventura Pons Volare · Messidor Films SL Catalunya Joaquim Oristrell BARCELONA CULTURA 2012 164 LLARGMETRATGES DOCUMENTALS TÍTOL PRODUCCIÓ PAÍS DIRECCIÓ Aster · Manuel Rubies - - Hola, Europa! · Brutal Media · Televisió de Catalunya Catalunya Dolors Genovès I will be murdered · JWP Catalunya Guatemala Justin Webster La foguera de Sant Joan - Catalunya - Medjugorje - - - 165 BARCELONA CULTURA 2012 7.2. Barcelona-Catalunya Film Commission L’any 2012 la Barcelona-Catalunya Film Commission (BCFC) ha registrat un total de 2.594 produccions a tot Catalunya, un 12 % més que fa un any. A banda de les 2.140 produccions registrades a Barcelona, de les quals ja s’ha parlat, la resta de municipis catalans han acollit 454 produccions, un increment del 6 % respecte al 2011. Les produccions que tenen més complexitat són els llargmetratges que l’oficina d’atenció als rodatges registra a Catalunya: enguany 40 d’aquests rodatges han passat per Barcelona (21 dels quals també han rodat en altres indrets del territori català), i uns altres 11 han rodat per la resta de municipis catalans. Són aquestes produccions, la preparació de les quals suposa mesos, i el rodatge, setmanes senceres, les que necessiten més atenció de la Film Commission. Per a aquest tipus de produccions, precisament a causa de la seva complexitat, la BCFC organitza reunions amb la productora i amb els diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona implicats en el rodatge, i duu a terme un seguiment continuat del tràmit de permisos de filmació a la ciutat. Una de les més rellevants d’aquest any ha estat la pel·lícula Los últimos días, dels germans Àlex i David Pastor, que presenta al món una Barcelona apocalíptica i anormalment deserta i inhabitada. Per recrear aquest escenari, s’han hagut d’efectuar talls a grans artèries de la ciutat, com ara la Via Laietana. També convé ressaltar en aquest sentit Grand Piano, d’Eugenio Mira, i Una pistola en cada mano, de Cesc Gay, per a les quals han calgut rodatges nocturns en localitzacions cèntriques de la ciutat. En el camp de la promoció del territori i la indústria, la BCFC ha estat present a les principals cites cinematogràfiques de l’any, com ara al Festival Internacional de Cinema de Berlín i al Festival Internacional de Cinema de Canes. Pel que fa a la xarxa territorial d’oficines d’atenció als rodatges, es constata que continua creixent cada any; l’atractiu dels rodatges com a eina de promoció territorial i de creació de treball fa que s’hi adhereixin nous membres. El 2012 la xarxa ha crescut un 3,6 % i ha tancat l’any amb un total de 172 membres. 7.3. El públic i les sales 7.3.1. CINEMA DE CIRCUIT COMERCIAL Segons les dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), durant l’any 2012 un total de 31 cinemes de la ciutat de Barcelona (amb 193 pantalles actives) han exhibit 742 pel·lícules, un 60 % de les quals han estat estrenes. L’oferta de cinema de circuit comercial ha disminuït un 4 % pel que fa al nombre de pel·lícules, i un 5 % quant a pantalles actives i, paral·lelament, la xifra d’espectadors ha patit una davallada del 10 %: ha passat dels 7,1 milions del 2011 als 6,4 milions. Al conjunt de Catalunya el nombre d’espectadors també ha minvat, un 6,1 %, un percentatge més semblant al del conjunt de l’Estat espanyol, que ha baixat al voltant d’un 7 %. A propòsit de l’oferta de títols doblats en català projectats a Barcelona, la xifra ha augmentat de 45 (2011) a 58 el 2012, però el percentatge d’espectadors que han escollit veure una pel·lícula doblada en català no ha seguit la mateixa tendència i s’ha mantingut al voltant d’un 2 % del total d’espectadors de cinema. En matèria de convencions internacionals, aquest any ha tingut BARCELONA CULTURA 2012 166 lloc per primera vegada a Barcelona la trobada internacional dels exhibidors i distribuïdors europeus de cinema, CineEurope, la convenció oficial de la Unió Internacional de Cinemes (UNIC). El 2011 el Departament de Cultura de la Generalitat a través de l’ICEC, l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, l’empresa Prometheus Global Media i la UNIC van arribar a un acord perquè aquesta trobada internacional, que els darrers 14 anys s’havia dut a terme a Amsterdam, es desenvolupés a Barcelona les tres edicions següents, és a dir, els anys 2012, 2013 i 2014. Amb aquesta cita, la capital catalana se situa com un dels referents de la indústria del cinema. CineEurope ha tingut lloc entre el 18 i el 21 de juny al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, i ha reunit els grans distribuïdors i exhibidors de cinema europeu, i uns 4.000 visitants. A les seves sessions s’hi han pogut veure bona part dels grans títols que han definit la temporada cinematogràfica, com ara Brave, de Pixar, Salvajes, d’Oliver Stone, un fragment de The Hobbit, de Peter Jackson, o Amour, de Michael Haneke, la gran guanyadora de la 65 edició del Festival Internacional de Cinema de Canes, entre altres projeccions. En el decurs de la convenció el director català Juan Antonio Bayona ha estat distingit amb el Premi CineEurope al director de l’any. Aquest guardó suposa un reconeixement de la indústria del cinema a la carrera del director. Bayona ha posat en relleu que el seu film Lo imposible ha estat rodat amb so 3D immersiu, una nova tecnologia revolucionària, desenvolupada per l’empresa barcelonina Imm Sound, que ofereix l’autèntica tercera dimensió acústica per a la indústria cinematogràfica, gràcies a la qual els espectadors se submergeixen en una experiència completament immersiva. Els avenços tècnics com la digitalització de les sales han ocupat bona part de les sessions de CineEurope. Aquest 2012 també s’haurà de recordar com l’any del 25è aniversari dels cinemes Verdi de Gràcia. Tal com els coneixem avui, van néixer el 23 d’octubre del 1987, després de convertir les antigues instal·lacions d’una sola sala en un cinema de tres sales. Des de llavors s’hi projecten pel·lícules en versió original subtitulada. L’any 1992 el nombre de sales del local del carrer Verdi va passar de tres a cinc, i posteriorment s’hi van sumar les quatre sales del carrer Torrijos, conegudes com a Verdi Park. Des del gener del 2012 totes les sales del Verdi ofereixen pel·lícules d’alta definició. Al mes de febrer s’han donat a conèixer els IV Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català. En aquesta edició el cinema fantàstic d’Eva, de Kike Maíllo, i el terror de Mientras duermes, de Jaume Balagueró, han monopolitzat els principals guardons lliurats en la cerimònia del teatre Arteria Paral·lel. Eva ha estat escollida la millor pel·lícula catalana de l’any, a banda de rebre els premis atorgats als apartats tècnics de millor fotografia, millor direcció artística i millors efectes especials, i el Gaudí al millor intèrpret masculí secundari (Lluís Homar). Per la seva banda, Mientras duermes ha rebut sis guardons: millor director (Jaume Balagueró), millor pel·lícula en llengua no catalana, millor actor principal (Luis Tosar), millor guió (Alberto Marini), millor muntatge (Guillermo de la Cal) i millor so. La millor pel·lícula d’animació ha estat Chico & Rita, de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, que ha vist reconeguda la música de Bebo Valdés amb el Gaudí a la millor banda sonora. La tercera pel·lícula amb més 167 BARCELONA CULTURA 2012 nominacions de la vetllada, Bruc, de Daniel Benmayor, ha obtingut tres premis per les seccions tècniques de millor vestuari, millor maquillatge i perruqueria i millor disseny de producció. En l’apartat de millor documental la distinció ha estat per a Barcelona, abans que el temps ho esborri, de Mireia Ros, i en el de millor pel·lícula per a televisió, la producció de TV3 de caràcter històric 14 d’abril. Macià contra Companys, de Manuel Huerga. L’actriu Vicky Peña ha estat guardonada amb el Gaudí a la millor actriu secundària pel seu paper a Catalunya über alles!, i Verónica Echegui ha aconseguit el Gaudí a la millor actriu principal per Katmandú. El millor curtmetratge ha estat Ahora no puedo, de Roser Aguilar, i el Gaudí a la millor pel·lícula europea se l’ha endut l’oscaritzada El discurso del rey, de Tom Hooper. D’altra banda, cal remarcar la presència del compositor barceloní Albert Guinovart, i del productor Jaume Roures i Mediapro als Oscar 2012. Guinovart ha col·laborat en l’orquestració de la pel·lícula The Artist, que ha rebut l’Oscar a la millor banda sonora. I la pel·lícula Midnight in Paris, de Woody Allen, produïda per Jaume Roures i l’equip de Mediapro, ha estat reconeguda amb l’Oscar al millor guió original. 7.3.2. CINEMA NO COMERCIAL Filmoteca de Catalunya www.filmoteca.cat Dins del cinema no comercial mereix una menció especial la Filmoteca de Catalunya que, a més de difondre filmografies de qualitat d’arreu, té com a finalitat recuperar, conservar, catalogar i restaurar el patrimoni audiovisual de Catalunya per donar-lo a conèixer, i gestionar el patrimoni documental especialitzat en audiovisual. El 21 de febrer del 2012 la Filmoteca de Catalunya ha estrenat nova seu, a la plaça Salvador Seguí, amb el doble repte d’integrar en un mateix equipament tots els seus serveis de difusió de la cultura cinematogràfica (hi conviuen els espais oberts al públic i les oficines de la institució) i, alhora, completar el mapa d’equipaments culturals públics que ja existeixen al barri del Raval. La Filmoteca també ha estrenat un lloc web i s’ha fet present al Twitter. Concebut com un centre polivalent, el nou edifici, dissenyat per Josep Lluís Mateo, potencia la difusió del cinema en diverses vessants, BARCELONA CULTURA 2012 168 gràcies a la coincidència de dues sales de projecció amb la Biblioteca del Cinema i les exposicions, que complementen temàticament alguns dels cicles cinematogràfics. La sala d’exposicions és una de les novetats del nou emplaçament, i al llarg del 2012 ha acollit tres mostres de producció pròpia: «Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema», «El Raval al Raval. Imatges d’un barri» i «El film a l’agulla: cinema i moda». Amb el trasllat a la plaça Salvador Seguí també s’ha incrementat la xifra d’usuaris de la Biblioteca del Cinema, amb més de 500 carnets nous. Amb una programació variada, que ha buscat arribar a públics de diverses sensibilitats, gustos i edats, durant el primer any de funcionament de la nova seu més de 163.000 espectadors han assistit a les més de 1.300 sessions programades. Moltes de les sessions d’aquest primer any han incorporat debats i taules rodones, que han comptat amb la participació de 216 convidats de diversos perfils professionals relacionats amb el cinema: actors i actrius, muntadors, directors de fotografia, crítics, professors i conservadors, i també crítics d’art o agents socials d’àrees molt diverses en què el cinema també hi té un paper fonamental. En el transcurs de l’any la Filmoteca ha acollit la celebració total o parcial de diversos festivals de cinema: festival de Sitges, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, L’Alternativa i Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona, per citar-ne alguns. En aquest primer any de funcionament de la nova seu, la Filmoteca ha signat 49 convenis de col·laboració per potenciar la transversalitat del cinema amb institucions culturals públiques i privades, entre les quals cal destacar el MACBA, el MNAC, l’Arts Santa Mònica, els Amics del Liceu, el Goethe- Institut de Barcelona i la Fundació Xavier Montsalvatge. Les activitats formatives han comptat amb el suport de les universitats catalanes amb l’objectiu de reforçar l’«Aula de cinema», una història del cinema en 30 sessions, que ha rebut més de 5.000 alumnes. L’oferta 169 BARCELONA CULTURA 2012 pedagògica s’ha vist ampliada amb les sessions matinals del programa «Filmoteca per a les escoles», a les quals han pres part gairebé 5.000 alumnes de 106 escoles. Més de 1.500 alumnes han assistit a la sessió mensual que programa la Filmoteca amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) amb la projecció d’un film i la presència d’algun dels seus responsables tècnics o artístics. Isaki Lacuesta, Rodrigo Cortés, Jaume Balagueró o Antonio Chavarrías són alguns dels cineastes que hi han participat. A les Jornades de Patrimoni Audiovisual s’ha presentat la restauració de Vida en sombras, l’obra mestra de Llorenç Llobet- Gràcia, restaurada per l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya amb la col·laboració de la Filmoteca Española, i també el DVD amb l’obra completa del cineasta experimental Antoni Padrós, preservada a la Filmoteca de Catalunya. ALTRES PROPOSTES DE CINEMA NO COMERCIAL Xcèntric és el cinema del CCCB, una pantalla estable amb temporades de programació de tardor a primavera. Es tracta d’una iniciativa que va engegar el 2002, però avui és molt més que les projeccions i les presentacions regulars a l’auditori del CCCB que era a l’inici. Xcèntric també és un arxiu únic al món, amb més de 700 títols de cinema experimental, un lloc per a la reflexió i l’educació de la creació audiovisual, i un generador de textos i publicacions audiovisuals que afavoreix projectes de recerca i difusió internacional. Les pel·lícules que configuren les sessions de Xcèntric tenen en comú la difícil visibilitat i l’escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. La cura en la programació i les dificultats per aconseguir una còpia de projecció fan que cada sessió es converteixi en un esdeveniment únic. Els continguts s’amplien en gèneres i temes, però totes les projeccions continuen tenint en comú el fet de ser obres de creació personal i amb un fort compromís per part dels autors. La temporada 2012 (del 20 de novembre del 2011 al 24 de juny del 2012) ha organitzat les sessions habituals de dijous i diumenge al voltant del cinema d’artista i del documental creatiu i d’assaig, que han partit, en gran part, de les premisses de l’exposició «Pantalla global», interpretades lliurement per l’equip de programadors de Xcèntric, amb la col·laboració d’Andrés Hispano, programador de l’etapa inicial de Xcèntric i cocomissari de l’exposició. El programa, sobretot a partir de la inauguració de «Pantalla global», a finals de gener, ha dialogat amb aquesta mostra a través de l’obra d’autors com Kyle Canterbury, Thom Andersen, Paolo Gioli, Judy Fiskin, Paul Sharits, Kurt Kren, Guy Sherwin, John Smith, Robert Breer o Siegfried A. Fruhauf, entre d’altres. Per completar el programa, s’han presentat obres imprescindibles en l’àmbit del cinema d’avantguarda i d’artista, i del documental creatiu, obres inèdites fins llavors a Barcelona dels cineastes Robert Nelson, Joyce Wieland, André Sauvage, René Vautier, Lech Kowalski, Phil Solomon i Aldo Tambellini, i també sessions especials sobre el documental d’assaig amb l’obra d’Adam Curtis i Errol Morris, en el marc de l’Aula Xcèntric. En el transcurs de la temporada 2012 han passat pel cinema del CCCB gairebé 1.800 persones. Més enllà de Xcèntric, a Barcelona BARCELONA CULTURA 2012 170 hi ha tot un entramat d’entitats, associacions, ateneus, casals, col·legis professionals, centres cívics o instituts estrangers que organitzen mostres i festivals d’audiovisuals o bé programen cicles de projeccions. El nombre de certàmens, mostres i festivals de cinema de la ciutat és molt extens i variat, i al llarg de l’any trobem propostes de tota mena, que tenen en compte els diversos tipus de públic, que abracen tots els gèneres i que fan possible que s’estrenin films de ficció i documentals que difícilment tenen cabuda dins el circuit comercial. Enguany a la nostra ciutat s’hi han dut a terme a la vora de 40 festivals i mostres de cinema, entre els quals destaquen DocsBarcelona, Mecal, Sala Montjuïc, Gandules, In-Edit Festival i el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. En trobareu tota la informació en l’apartat «Festivals d’audiovisuals» del capítol 8. Per concloure, cal fer esment del Premi Ciutat de Barcelona d’audiovisuals, que el 2012 s’ha concedit al documental de caràcter experimental Ensayo final para utopía, del director i guionista Andrés Duque, nascut a Caracas i resident a Barcelona des de l’any 2000. L’alternança entre el comentari polític i l’autobiografia caracteritza aquest film, la intenció final del qual és reflexionar sobre les utopies, col·lectives o individuals, que permeten que els éssers humans avancin. L’obra ha estat guardonada pel seu compromís estètic, polític i personal, que reflecteix alhora una memòria col·lectiva i íntima amb un llenguatge arriscat. D’altra banda, el jurat ha volgut fer una menció especial al col·lectiu Venga Monjas (duet format per Xavi Daura i Esteban Navarro) per la sèrie d’internet Coneix la teva ciutat. En diferents capítols d’uns 10 minuts de durada, els Venga Monjas recorren diferents punts de la ciutat acompanyats d’un personatge conegut i fan una lectura lúdica i corrosiva sobre els tòpics de Barcelona. Capítol 8. Festivals 171 BARCELONA CULTURA 2012 Festivals BARCELONA CULTURA 2012 172 8.1. Grec Festival de Barcelona Grec Festival de Barcelona 36a edició www.bcn.cat/grec Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 6 3 . 3 24 e s pe ctador s 1/7 - 31/7 El Grec Festival de Barcelona és la principal cita estiuenca de la ciutat amb el teatre, la dansa, la música i el circ. Es tracta d’un festival amb una llarga tradició, que ha esdevingut la proposta cultural més rellevant de l’estiu barceloní i també una referència al calendari europeu de festivals. La nova edició del Grec, amb nova direcció (Ramon Simó), ha proposat un festival que cerqui establir una relació més propera, completa i participativa entre l’espectador i l’artista. Per això aquest 2012 el Grec ha començat amb una inauguració ciutadana oberta a tothom al passeig Lluís Companys, la nit del 30 de juny, amb un espectacle de la companyia de teatre de carrer Theater Tol i la música de La Troba Kung-Fú i Canteca de Macao; hi han passat més de 20.000 persones. A causa de la pluja, s’ha hagut de cancel·lar el concert del músic Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona que estava previst per a l’estrena institucional l’1 de juliol al Teatre Grec. De l’1 al 31 de juliol el Grec Festival de Barcelona ha ofert 59 espectacles de teatre, dansa, música, circ i altres propostes d’una alta qualitat escènica i pensades per a un públic divers, amb la finalitat d’acostar el món de les arts escèniques al màxim d’espectadors possibles. Montjuïc s’ha mantingut com a epicentre artístic i d’intercanvi professional. El Teatre Grec, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i l’Institut del Teatre han aglutinat la part més important de la programació, i s’han complementat amb dos espais nous: la carpa Font Màgica, ubicada davant el Pavelló Mies van der Rohe, i la carpa HUB, a la plaça Margarida Xirgu. El teatre ha tornat a ser el gran protagonista del festival, amb 22 produccions, i ha vingut carregat de noms cèlebres, com Calixto Bieito (El gran teatro del mundo), Joan Ollé (À la ville de... Barcelona), Carme Portaceli (El vídeo no el veu ningú) o Sílvia Munt (Dubte), per citar-ne alguns. De l’escena internacional cal ressenyar, entre d’altres, la 173 BARCELONA CULTURA 2012 companyia alemanya She She Pop amb Testament, els islandesos Vesturport i la seva innovadora versió de Kafka a Metamorphosis, la revisió del mite de Don Giovanni de David Marton amb Don Giovanni. Keine Pause i els britànics Complicité i Simon McBurney amb The Master and Margarita. El Grec ha coproduït espectacles amb quatre teatres de la ciutat: Dubte (Teatre Poliorama), El principi d’Arquimedes (Sala Beckett), Senyoreta Júlia (Teatre Romea) i Pallarina, poeta i puta (La Seca Espai Brossa). El programa de dansa s’ha configurat amb Ballant a la sorra, de Maria Rovira; Full evening, de Contrapunctus Danceport; Chuck & Bruce, de Thomas Noone i Emilio Gutiérrez; Concierto concepto, dels Brodas Bros; la proposta de dansa i cant coral zulu de la coreògrafa Robyn Orlin; 32 rue Vandenbranden, de la companyia belga Peeping Tom; Bombyx Mori, de la companyia israeliana Inbal Pinto & Avshalom Pollack Dance Company, o la proposta de La Caldera Mov-i-ment #3, entre d’altres. Per garantir la presència del Grec a tota la ciutat, com a novetat d’aquest any s’han programat dos espectacles itinerants (L’ànima del bus i Kamuyot) que, en col·laboració amb els centres cívics, s’han dut a un barri diferent cada setmana. Amb la voluntat de fer propostes que arribin als públics més dinàmics i en connexió amb les tecnologies de la imatge i de la comunicació, el festival ha incorporat una nova línia de treball, Grec Innova, dins el projecte Barcelona Innovació. En col·laboració amb la Direcció de Creativitat i Innovació de l’ICUB, s’han programat quatre espectacles de nou format que beuen de les arts escèniques, les arts plàstiques i les arts digitals, i que tenen com a denominador comú la innovació aplicada a la creativitat: Viatges, Pseudo, Full Evening i La Nana Bunilda menja malsons. El circ ha tingut més presència que mai dins el conjunt de la programació: s’han pogut seguir les acrobàcies de la companyia francesa Cie XY, la celebració dels 35 anys de Tortell Poltrona, la triple proposta d’Escarlata Circus, l’espectacle dels francesos My! Laika, els tallers de circ i els cabarets de circ. Una altra de les novetats de l’edició del 2012 ha estat la nova línia de programació adreçada al públic familiar. Les propostes per a aquest públic han inclòs teatre (Raspall i La Nana Bunilda menja malsons), música (concert de la Coral Cantiga), dansa (Kamuyot i Kindur, vida aventurera de les ovelles a Islàndia) i circ (Le Gran C, Llenties i marabú, Els racons de la memòria i els tallers de circ). El Teatre Grec ha concentrat bona part del programa musical: Jane Birkin, Alfonso Vilallonga, Omar Farouk i Tomatito, Esperanza Spalding, Jordi Savall i Hespèrion XXI, Katie Melua o Els Amics de les Arts, entre d’altres. Com a novetat, el Grec ha començat a participar en coproduccions de música: el cicle Off the Record, a la carpa HUB, ha brindat l’oportunitat d’escoltar de ben a prop artistes amb un repertori inusual (Santi Balmes, Muchachito, Martirio i Raúl Rodríguez, i Quimi Portet); altres coproduccions s’han dut a terme amb Juan Perro, Carles Santos i CaboSanRoque. I, com cada any, hi ha hagut activitats paral·leles, com ara una nova edició de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett, els cicles «Converses a les biblioteques» (tertúlies amb els protagonistes d’alguns dels espectacles programats al Grec) i «Juliol a La Cuina» a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (propostes dels més joves creadors locals, enguany amb el periodisme com a tema central). BARCELONA CULTURA 2012 174 175 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 176 8.2. Més festivals a Barcelona 8.2.1. FESTIVALS D’ARTS VISUALS Screen Festival 10a edició www.loop-barcelona.com Organitza: Screen Projects 220 . 0 0 0 a s s i s tent s 17/5 - 2/6 La segona quinzena de maig, i durant 17 dies seguits, ha tingut lloc l’Screen Festival (l’antic festival Loop), que ha inclòs, com cada any, exposicions, projeccions, presentacions i trobades amb artistes i crítics d’art, un programa organitzat sobre la base de col·laboracions amb els actors locals i internacionals més actius en l’àmbit de la imatge en moviment. L’edició del 2012 ha reunit més de 200 entitats i institucions de la ciutat de Barcelona (entre galeries, museus, centres cívics i altres organismes) i ha presentat més de 600 peces de videoart de 519 artistes procedents de 40 països en 138 espais repartits per tota la ciutat. L’Screen Festival ha comptat, a més, amb la participació de prop de 150 entitats i institucions estrangeres, com per exemple els 23 centres de la xarxa de Fonds Régional d’Art Contemporain, col·leccions privades com Art Aids, o corporatives com IACCA (International Association of Corporate Collections of Contemporary Art), plataformes de producció i difusió internacional com ArtHub Asia (Xina), o plataformes de producció independents com FLAMIN - Film London, i centres de perfil únic com Le Fresnoy (França). El festival ha tingut com a eix central el tema «What about production?», que també ha estat el títol de l’Screen Forum Pro, un congrés que ha reunit els professionals del sector entre el 30 de maig i el 2 de juny. Aquesta primera edició ha obert un espai de reflexió per examinar els desafiaments de la producció actual de pel·lícules i vídeos. Conscient del context de crisi actual, l’Screen Festival s’ha preguntat: Què passa amb la producció de videoart? Qui segueix produint, com es produeix, què es produeix i segons quins criteris? A manera de resposta, el festival ha convidat institucions, plataformes i col·lectius locals i internacionals que destaquen per la seva implicació en la producció de videoart i que representen diferents maneres d’entendre, ajudar i dur a terme la producció. D’altra banda, del 31 de maig al 2 de juny s’ha desenvolupat la desena edició de la Fira Loop, la fira del videoart. D’aquesta edició cal remarcar l’augment d’un 30 % del nombre de professionals acreditats i les 21 premières programades, més del doble que el 2011. També ha crescut el nombre de galeries: han estat 46 les galeries de 13 països que hi han participat, amb un total de 55 artistes que han mostrat els seus vídeos a les habitacions de l’Hotel Catalonia Ramblas. Swab Barcelona. Fira Internacional d’Art Contemporani 5a edició www.swab.es Organitza: Espacio de Arte Contemporáneo Diezy7 1 5 . 0 0 0 a s s i s tent s 23/5 - 26/5 El fil conductor de Swab Barcelona, Fira Internacional d’Art Contemporani, és mostrar a la ciutat una visió sobre les tendències més actuals de l’art contemporani a través d’una acurada selecció de les galeries 177 BARCELONA CULTURA 2012 expositores. Les galeries que formen part de Swab Barcelona són un referent pel que fa a l’art emergent: art contemporani realitzat per artistes joves, la majoria nascuts a partir dels anys setanta. A la cinquena edició de la fira hi han participat 64 galeries de 20 països diferents, europeus, americans i del continent asiàtic. En la línia continuista, Swab Barcelona ha comptat un cop més amb les iniciatives següents: l’espai dedicat a Art Projects, l’espai MYFAF (My First Art Fair) en què han exposat sense cap cost 4 galeries amb menys de dos anys d’experiència, el «Programa de col·leccionistes», amb visites exclusives a col·leccions privades de la ciutat, i el Premi de Dibuix, que aquest any s’ha endut l’artista Mai-Loan Tu, representat per la galeria MiTO, pel dibuix Et on l’appelera Darwin. En aquesta edició s’han presentat dos premis nous: el premi a la Millor Galeria, concedit a la galeria Jarmuschek + Partner, de Berlín, i el Premi Mango a l’artista jove, atorgat a Nebojsa Despotovic. També ha continuat el programa Swab Off, amb activitats, actuacions, performances i exposicions en centres tant de Barcelona com de l’àrea metropolitana, i s’ha seguit potenciant la col·laboració amb escoles d’art i disseny, així com amb col·lectius locals i nacionals en diversos projectes. Després del gran èxit de l’edició anterior, Swab Barcelona ha tornat a presentar Swab Stairs, una activitat en col·laboració amb TMB i 5 escoles de disseny i art de la ciutat: Elisava, ESDi, IED, Idep Barcelona i la Llotja. L’edició d’enguany ha afegit activitats noves, com ara Talking Artist, consistent en la presentació de l’obra de 10 artistes nascuts a partir de 1980, i Swab Urban, que ha portat projectes d’artistes urbans emergents, com ara BAD (Barcelona Art District), una explosió creativa comissariada per Arcadi Poch, de Kognitif. Una altra novetat ha estat Swab Music, un projecte musical organitzat juntament amb la sala Razzmatazz que ha ofert actuacions de joves músics emergents en un escenari situat a la plaça Univers. Swab Barcelona té un reconegut costat solidari: a través del projecte Swab Toyz for FLS, que va iniciar l’any passat, recapta fons per a la Fundació Lluita contra la Sida. FADfest 2a edició www.fadfest.cat Organitza: FAD 20 .433 a s s i s tent s 26/6 - 12/7 El FADfest és l’esdeveniment del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) que celebra l’excel·lència creativa, reconeix la feina de professionals i empreses i mostra els millors projectes de l’any en disseny industrial, disseny gràfic i comunicació visual, arquitectura i interiorisme, moda, art i artesania. Presenta un conjunt d’activitats d’àmbit internacional a l’entorn del disseny i la creativitat: una gran exposició, premis, un congrés, un cicle de cinema, debats, conferències, activitats festives i xarxes socials. La ciutat es converteix en la capital del disseny amb la voluntat clara d’apropar el disseny a la ciutadania. El FADfest és el tret de sortida d’un esdeveniment més ampli, el Barcelona Design Festival, que té com a cloenda, al mes d’octubre, la BCN Design Week. El 26 de juny s’ha inaugurat la mostra «FADexpo. El millor disseny de l’any», que ha recollit, fins al 22 de setembre, a la seu del FAD, 579 obres finalistes i guanyadores dels diversos premis convocats per les associacions que formen part del FAD, alguns amb més de cinquanta anys d’història. BARCELONA CULTURA 2012 178 Els premis del FAD són l’essència del FADfest. En el marc del festival, i en diversos espais de la ciutat, han tingut lloc els lliuraments de premis següents: els Premis Delta de disseny industrial; els Premis FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals; els Premis ArtFAD d’art i artesania, i d’arquitectura i interiorisme; els Premis Laus de comunicació visual, els més rellevants del món creatiu que s’atorguen a Barcelona; els ADC*E Awards a la millor creativitat publicitària europea; els premis i desfilada ModaFAD, en què participen les millors tesines de les escoles de disseny, i, finalment, el premi internacional City to City Barcelona FAD Award, que reconeix els processos urbans que han transformat ciutats d’arreu del món i que han millorat la vida dels seus ciutadans. Amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, s’ha dut a terme el cicle «Disseny i cinema», en què s’han projectat documentals al voltant del disseny alimentari, del matrimoni Eames i del dissenyador Herbert Matter, i s’ha mostrat com treballa un dels dissenyadors de moda més influents (Marc Jacobs and Louis Vuitton). Els dies 2 i 3 de juliol s’ha desenvolupat una de les activitats més destacades del FADFest: el Congrés Internacional Disseny Obert / Creativitat Compartida, amb la presència d’experts nacionals i internacionals en el camp dels drets d’autor, les llicències lliures, les plataformes de fonts públiques, el micromecenatge, la creació col·lectiva, etc. La segona edició del FADfest ha estat un èxit, ja que s’ha aconseguit donar visibilitat a l’excel·lència del disseny i l’arquitectura, i s’ha apropat el disseny a la societat, amb un programa de 34 activitats que ha atret més de 20.000 assistents, tant professionals com públic general. BCN Design Week 7a edició www.barcelonadesignweek.com Organitza: Barcelona Centre del Disseny 1 5 . 943 a s s i s tent s 1/10 - 5/10 La BCN Design Week, organitzada per BCD Barcelona Centre de Disseny, és un esdeveniment internacional emmarcat en l’àmbit del disseny, la innovació i l’empresa que s’adreça a professionals, empreses i entitats de qualsevol sector productiu o de serveis que tinguin com a motor d’activitat el coneixement i la creativitat. La BCN Design Week clou el programa d’activitats del Barcelona Design Festival, un gran esdeveniment amb més de 60 activitats impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, BCD i el FAD que té l’objectiu de situar Barcelona com a capital internacional del disseny, i que ha tingut el tret de sortida el 26 de juny amb el FADfest. En la setena edició, la BCN Design Week ha aconseguit posicionar-se com la cita de referència del disseny a Barcelona i com una de les setmanes del disseny més importants de l’agenda internacional: ha aplegat més de 2.000 participants provinents de 12 països i ha atret gairebé 16.000 assistents. Sota l’eslògan «Perquè el disseny crea oportunitats», aquesta edició s’ha centrat en la relació entre el coneixement, la innovació, les oportunitats i el progrés, conceptes clau de l’estratègia Europa 2020. Ha comptat amb ponents de referència internacional d’empreses com Nokia, Volvo, Samsung o Tuenti, entre d’altres, que han parlat sobre l’ecodisseny i la sostenibilitat, el disseny d’interacció, l’experiència d’usuari, el disseny aplicat a les xarxes socials, la innovació social, el disseny de so o el disseny de serveis, entre altres temes. 179 BARCELONA CULTURA 2012 En aquest context, el festival ha desplegat un ampli programa que ha inclòs, entre altres activitats, la jornada Disseny i envelliment actiu; el Congrés Disseny 2020; el BCN City Walkshop; l’EcoDesign Day, amb conferències, tallers i la xerrada «Disseny i aigua»; l’exposició «De la idea al negoci», amb els millors projectes del Mercat d’Idees Disseny, i la sessió de treball en xarxa entre professionals del Club d’Empreses BCD i empreses austríaques organitzat per BCD, Advantage Austria i Design Austria. Una de les novetats més rellevants d’aquesta edició ha estat la iniciativa «País convidat», que té com a objectiu generar oportunitats de negoci i crear vincles amb professionals i empreses del país participant. El convidat ha estat Suècia, amb qui s’ha organitzat la segona jornada del congrés Disseny 2020, amb la participació d’empreses com Ikea, Doberman, Stockhom Design Lab i Form Us With Love. Un any més, el darrer dia de la BCN Design Week ha inclòs una jornada de portes obertes, que ha permès als participants visitar estudis de disseny i arquitectura i veure en primera persona el dia a dia dels creadors de la ciutat. Drap-Art. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya 9a edició www.drapart.net Organitza: Drap-Art 9 . 1 0 2 a s s i s tent s 5/10 - 14/10 El Drap-Art, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Barcelona, s’ha convertit, un any més, en l’aparador de les tendències artístiques que utilitzen objectes trobats i materials de rebuig com a recurs creatiu. La novena edició s’ha tornat a desenvolupar al CCCB, en aquesta ocasió del 5 al 14 d’octubre. Com cada any, el Centre de Cultura Contemporània ha acollit l’exposició col·lectiva «Drap-Art», a la qual també s’han afegit peces de les mostres «From Waste to Want» i «Recovering Sustainable Attitudes». El cap de setmana del 5 al 7 d’octubre el Hall del CCCB ha allotjat la ja tradicional fira d’art i disseny reciclat, que ha anat acompanyada d’una programació de diverses activitats, entre tallers, concerts, taules rodones, audiovisuals, espectacles, performances, cinema de medi ambient i les intervencions en l’espai públic del CurtcirCuit Fest al Pati de les Dones, en les quals han participat Telenoika, Lina Bautista, Re-Lapso, Martí Ruiz, Sebastián Jara i Bistu RYX. BARCELONA CULTURA 2012 180 48H Open House BCN 3a edició 48hopenhousebcn.org Organitza: Associació 48H Open House BCN 47 . 0 0 0 a s s i s tent s 27/10 - 28/10 L’any 2010 Barcelona es va incloure a la xarxa Open House Worlwide, un esdeveniment arquitectònic que concorre a diverses ciutats del món, i va ser la primera ciutat mediterrània on va aterrar el 48H Open House, un festival gratuït de caràcter divulgatiu que obre edificis de diferents tipologies, formes i mesures per acostar i difondre l’excel·lència de la bona arquitectura, l’urbanisme i el bon disseny de la ciutat tant entre els barcelonins com al públic internacional. El cap de setmana del 27 i 28 d’octubre del 2012, per tercer any consecutiu, Barcelona ha obert les portes al 48H Open House BCN, que en aquesta edició ha consolidat el seu format, amb l’adhesió de 150 espais arquitectònics oberts pels 10 districtes de la ciutat i amb un programa de 155 activitats ben variades. A més, ha diversificat l’oferta d’estils, tipologies i usos, ha ampliat les formes de participació amb una aposta per la comunicació i la dinamització a través de les xarxes socials i amb la creació d’una aplicació mòbil per potenciar la geolocalització dels usuaris. En definitiva, el festival s’ha confirmat com un fet cultural imprescindible de l’agenda del ciutadà. La programació del 48H Open House, un any més, ha demostrat ser una oportunitat anual única per gaudir d’experiències arquitectòniques lligades a la cronologia històrica de la ciutat: restes romanes al Pati Llimona, el gòtic català al Monestir de Pedralbes, l’herència del període neoclàssic a la Casa de la Barceloneta 1761, l’empremta del modernisme a la Casa Macaya, l’arquitectura racionalista de caràcter social de la Segona República al pis museïtzat de la Casa Bloc, la resposta al dèficit d’habitatges dels anys seixanta al grup d’habitatges Canyelles, o la mostra d’arquitectura i de renovació urbana construïda a propòsit dels Jocs Olímpics del 1992 en un edifici com l’Hotel Rey Juan Carlos I. Els itineraris de l’edició d’enguany han donat visibilitat a la inversió en equipaments urbans i a la creació artística que s’ha fet des de les institucions. Incorporacions al programa d’espais com les antigues construccions fabrils de Barcelona, avui rehabilitades i reconvertides en fàbriques de creació (Hangar, La Central del Circ i La Escocesa, entre d’altres), han mostrat l’aposta per dotar la ciutat de nous centres dedicats a la cultura, l’oci i l’educació. Alhora que, propostes temàtiques com el que ha plantejat l’itinerari «Teatre i ciutat», que mostra la relació de l’edifici amb l’estructura urbana i la de l’activitat teatral amb la vida de la 181 BARCELONA CULTURA 2012 població, han permès donar a conèixer i apropar als barcelonins equipaments com la Violeta (Gràcia), el Casal de la Font d’en Fargues i nunArt (Horta- Guinardó). Aquest any el festival d’arquitectura ha superat la xifra de 1.000 voluntaris que, repartits pels diferents edificis, han informat el públic de qualsevol qüestió relacionada amb l’esdeveniment, en una clara intenció de posar a l’abast un servei cada cop més acurat i d’estendre el fet arquitectònic com a fet cultural per a tots els públics. ALTRES FESTIVALS D’ARTS VISUALS Els festivals d’arts visuals que s’han pogut veure el 2012 a Barcelona, però, no acaben aquí. D’una banda, del 27 de setembre al 3 d’octubre ha tingut lloc la sisena edició de l’Arquinset, Setmana de l’Arquitectura, un projecte cultural que té per objectiu apropar l’arquitectura i la figura de l’arquitecte a la societat. A la seu del FAD, al 22@ i a diversos espais de la ciutat s’han fet conferències, debats, visites a edificis i a intervencions, simposis, cinefòrum i taules rodones, entre un total de 15 activitats. Destaca la conferència inaugural «Pensament ecològic. Hàbitat, salut i propostes urbanes», el simposi Hàbitat i salut, i la visita a edificis on s’han fet rehabilitacions amb criteris de salut. D’altra banda, en el decurs del 2012 s’han esdevingut el Publifestival, Festival Internacional de Publicidad Social, que incentiva la creació d’un món més social i respectuós amb el medi ambient; OjodePez Photo Meeting Barcelona, que vol compartir, debatre i posar sobre la taula les tendències actuals i els problemes amb què treballa el sector de la fotografia documental; el Festival Internacional d’Arquitectura eme3, que mostra les tendències i els treballs més innovadors en l’àmbit de l’arquitectura, i Fem Art, la mostra d’art de dones organitzada des de Ca la Dona, que vol oferir un espai de promoció d’art de dones entre dones. 8.2.2. FESTIVALS LITERARIS Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil 2a edició www.flicfestival.com Organitza: Associació Tantàgora Serveis Culturals 1 . 7 0 0 a s s i s tent s 17/12/2011 - 4/3/2012 El Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil, és un festival que itinera 3 mesos per diverses poblacions de Catalunya. Té per objectiu fer arribar la literatura a tots els públics i fomentar-ne la lectura apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i la promoció literàries, i posa especial atenció a incentivar l’acció literària a espais o indrets no habituals per a la literatura. El Flic promou la creació a casa nostra i porta iniciatives internacionals a les nostres terres. La segona edició del Flic, titulada «Circ i literatura», s’ha centrat en l’art del circ. El festival, inaugurat al desembre del 2011 a La Seca Espai Brossa amb l’espectacle Aquí comença la història, ha organitzat l’acte de cloenda al CCCB amb una activitat familiar participativa: un taller de creació poètica i plàstica en el marc del concurs Poem Express, i amb l’homenatge a la il·lustradora txeca Kveta Pacovska, un referent en la BARCELONA CULTURA 2012 182 il·lustració infantil i juvenil. Durant la jornada al Hall del CCCB també s’ha presentat una mostra i diferents creacions efectuades per tot Catalunya en homenatge a Pacovska, i s’han entregat els premis del concurs de creació per a nens i nenes, i el d’Il·lustrador Resident per a joves. A més d’aquests dos actes principals, d’inauguració i de clausura, el programa del Flic a Barcelona ha comptat amb 30 propostes, entre les quals convé ressaltar l’espectacle de dansa i circ Perdiendo el tiempo, de la companyia de dansa Mar Gómez, al Mercat de les Flors. Les activitats s’han repartit en 15 espais diferents, entre llibreries infantils especialitzades de la ciutat, Biblioteques de Barcelona, el CCCB o la seu de Tantàgora, entre d’altres. Tot i que a les diverses activitats d’aquesta segona edició hi han participat al voltant de 1.700 infants i joves, el Flic de Barcelona s’ha pogut seguir a través de la televisió del metro MouTV, i així ha arribat a un gran nombre de persones de la ciutat. El 8 de desembre ha engegat la tercera edició del Flic que, amb el títol «Literatura i cinema: del paper al cel·luloide», vol posar de manifest les relacions entre diferents formats: el llibre il·lustrat, el cinema i el llibre àlbum. El festival s’adhereix, també, a la celebració del 200 aniversari de la publicació de Contes per a la infància i la llar, dels germans Grimm. Al llarg del desembre s’ha programat un cicle de cinema i literatura a la Filmoteca, on s’han projectat quatre pel·lícules que surten dels grans clàssics de la literatura infantil: La maldición de la brujas, Historia de una gaviota, Allà on viuen els monstres i Els tres bandits. Del 8 al 30 de desembre del 2012 la tercera edició del Flic, que s’allargarà fins al febrer del 2013, ha rebut uns 1.000 assistents. BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona 7a edició www.bcn.cat/cultura/bcnegra Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5 . 0 23 a s s i s tent s 2/2 - 11/2 El festival BCNegra, Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, cada febrer convoca autors i especialistes de novel·la negra d’arreu i ofereix un extens programa d’activitats al voltant de la novel·la negra. És un festival literari que ha arrelat amb força al calendari cultural barceloní i que continua creixent any rere any. La setena edició del BCNegra ha tingut lloc del 2 a l’11 de febrer, i ha atret més de 5.000 visitants. Hi han participat més de 60 autors i especialistes en novel·la negra de Catalunya, Grècia, França, Anglaterra, Dinamarca, Noruega, Suècia, l’Argentina, els Estats Units i Itàlia, entre altres contrades. Aquest any, 36 editorials i 22 llibreries s’han sumat al festival. El programa d’aquesta edició del BCNegra ha descabdellat més de 30 activitats entre converses, taules rodones, exposicions, intercanvi de llibres, clubs de lectura i signatura de llibres, amb la novel·la negra de teló de fons. Aquests actes han inclòs, entre d’altres, una taula rodona sobre màfies russes per homenatjar David Martínez Madero, primer director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, traspassat el 2011, i participant del BCNegra; una taula rodona sobre l’obra de Josep Fornas, autor de les famoses 71 portades en groc i negre de la col·lecció «La Cua de Palla»; una promoció per anar a veure La vampira del Raval, i una exhibició de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra que ha demostrat què fan aquests animals per combatre el crim. 183 BARCELONA CULTURA 2012 Durant aquests dies Barcelona s’ha convertit en la capital del crim literari, amb Laura Fernández, David C. Hall, Toni Hill, Julián Sánchez i Carlos Zanón, autors que donen vida a una nova fornada de detectius, policies i investigadors que tenen Barcelona com a escenari. El BCNegra 2012 ha donat a conèixer el millor de la collita del gènere negrecriminal publicada en el decurs del 2011 en català (Marta Banús, Jordi de Manuel i Carme Riera) i en castellà (Diego Ameixeiras, Juan Bas, Gabriela Cañas, Marcelo Luján, Javier Márquez i Carlos Salem). Al festival també hi han participat grans noms del panorama negre internacional, com ara David Peace, Anne Perry, Jussi Adler-Olsen, Gunnar Staalesen, Karin Slaughter, Maurizio de Giovanni, Patrick Bard o Claudia Piñeiro. El premi Pepe Carvalho, en homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, s’ha lliurat en aquesta ocasió a l’autor grec Petros Màrkaris, escriptor que, segons el jurat, és un dels representants més clars del que s’ha anomenat novel·la negra mediterrània. L’endemà del lliurament del guardó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, els lectors han tingut l’oportunitat de conèixer la realitat grega actual seguint la conversa que Lorenzo Silva ha mantingut amb Petros Màrkaris. Com cada any, Biblioteques de Barcelona aquests dies ha programat activitats al voltant de la narrativa negra i criminal: exposicions, com la dedicada a Gimlet, la revista sobre novel·la negra que va dirigir Manuel Vázquez Montalbán, o la que ha presentat per primera vegada, ordenada i classificada, la col·lecció de Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes; trobades dels clubs de lectura de novel·la negra juvenil, amb Andreu Martín i Jordi Sierra i Fabra; xerrades en el marc del programa «Parlem amb...», i cicles de cinema negre. D’altra banda, 16 biblioteques de la ciutat han tornat a apropar el BCNegra al públic infantil amb l’activitat «Descobreix la teva biblioteca amb l’inspector Sito». Enguany el BCNegra ha tingut presència en diferents xarxes socials i ha cobert en línia diverses activitats del seu programa. Món Llibre 8a edició www.bcn.cat/monllibre Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1 8 . 0 0 0 a s s i s tent s 14/4 - 15/4 Món Llibre és un festival literari pioner i únic a Europa que té la finalitat d’apropar els llibres a infants i joves i despertar-los el gust per la lectura. La vuitena edició d’aquest festival, adreçat a nens i nenes de fins a 12 anys, s’ha desencadenat el cap de setmana del 14 i 15 d’abril. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, aquest any ha comptat amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, més de 10 revistes, més de 40 editorials, Casa Amèrica Catalunya, els espais del CCCB i el MACBA, i també amb les dues llibreries (Laie i La Central) d’aquests dos centres culturals. Més de 40 editorials s’han sumat aquest 2012 a Món Llibre amb prop de 60 activitats i tallers de tota mena repartits per diferents espais de la festa i han posat a l’abast una mostra significativa de les seves novetats i dels títols emblemàtics. Biblioteques de Barcelona ha participat com cada any al festival amb les lectures dramatitzades de contes a la Ciutat dels Llibres, i també amb els consells d’Els Savis del Què Llegim, autèntics especialistes en literatura infantil i juvenil. BARCELONA CULTURA 2012 184 Una altra activitat que també ha tornat a tenir presència en aquesta edició ha estat la participació del convidat internacional, que enguany ha estat Benjamin Lacombe, destacat il·lustrador francès de llibres infantils i juvenils. Lacombe ha presentat el seu llibre L’herbari de les fades. Al festival hi ha hagut diversos espais: n’hi ha hagut d’especials per als més grans, com l’espai Block Book, amb un entorn i uns continguts adaptats als interessos dels més grans de 9 anys, i també n’hi ha hagut per als més petits, com l’espai Nascuts per Llegir, pensat per a prelectors de 0 a 3 anys. Artistes de diferents disciplines, tots exponents de la creació més contemporània, com ara Albert Pla, Ramón Colomina o Mariona Segarra i Borja González, han mostrat la seva manera d’apropar-se als llibres dins l’activitat «A la manera de...». Altres activitats rellevants del festival han estat el taller familiar Brossa a Món Llibre, que ha acostat el món brossià als més petits, la mostra al vestíbul del CCCB del treball de les noves generacions d’il·lustradors sorgits de la Llotja, o les diferents sessions de l’espectacle multimèdia La caputxeta galàctica i de l’espectacle de titelles La vida de un piojo llamado Matías. Un mercat d’intercanvi de llibres, portes obertes durant tot el cap de setmana al MACBA i al CCCB, i presentacions de llibres, narracions de rondalles, espectacles de dansa, xerrades, tallers d’art i poesia, jocs, lectures en veu alta, trobades amb autors, versions interactives de contes per a iPad, signatures de llibres, projeccions de cinema, tallers d’il·lustracions, teatre familiar i un munt d’espectacles proposats per les editorials han complementat l’oferta de Món Llibre. Han estat més de 100 activitats, que, d’una manera lúdica i participativa, faciliten a través de la lectura l’accés a altres àrees del coneixement, com la música, el medi ambient o l’art. A poc a poc, Món Llibre ha anat esdevenint una gran festa de format singular prèvia a Sant Jordi, una festa que aquest 2012 ha reunit 18.000 persones en un cap de setmana. Barcelona Poesia 16a edició www.bcn.cat/canalcultura Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 8 . 6 1 9 a s s i s tent s 8/5 - 17/5 Barcelona Poesia, que inclou el Festival Internacional de Poesia, els Jocs Florals i la Setmana de la Poesia, ha arribat a la setzena edició, amb la consolidació del projecte, que implica més vinculació amb l’entramat cultural de la ciutat, augment de públic i de tipus de públic i més projecció internacional. L’objectiu és convertir l’esdeveniment en una cita ineludible del calendari de festivals de poesia d’Europa. Un any més, Barcelona Poesia ha estat la celebració de la diversitat de la poesia. Durant 10 dies, del 8 al 17 de maig, ha desplegat més de 40 propostes poètiques d’entrada lliure, amb la participació de més de 100 autors nacionals i internacionals i més de 8.600 assistents. El programa d’aquest any ha estat menys dens i ha ofert més espai per a cada proposta. Enfront de la confusió actual, ha volgut plantejar diàlegs entre poetes en un espai d’intimitat, proper als oïdors i interpel·ladors: Pere Gimferrer i Antoni Marí, Narcís Comadira i Josep Maria Fonalleras, Perejaume i Chantal Maillard, o Susanna Rafart i Biel Mesquida, per citar algun duet. Alhora, el festival ha posat l’accent en la relació entre la poesia i les arts visuals i escèniques, amb la 185 BARCELONA CULTURA 2012 participació d’artistes de diferents disciplines com Mónica Valenciano, Benet Rossell, Caroline Bergvall i Frederic Amat. L’element determinant en la programació del 2012 ha estat la poesia europea. En una època en què es posa en dubte el projecte europeu comú, Barcelona Poesia ha volgut reivindicar la força de la poesia europea presentant més poetes europeus que mai: Stefano Benni, Ileana Mălăncioiu, Svetlana Cârstean, Vladimir Kopicl i Milutin Petrovic, entre d’altres. També hi ha hagut espai per retre homenatge a grans noms de la literatura del nostre país, com Josep Maria de Sagarra, Joan Sales i Josefa Contijoch, de la Catalunya del Nord, com Jep Gouzy, i al poeta xilè Nicanor Parra. El Festival Internacional de Poesia, el tradicional esdeveniment que té lloc cada any al Palau de la Música Catalana, ha tornat a inaugurar, per tercera vegada, el festival Barcelona Poesia. Amb el nom de Nit de Poesia al Palau, enguany se n’ha organitzat la 28a edició, i hi han recitat 9 poetes de diferents procedències i estils: Manuel Forcano, Carles Rebassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Brigitte Oleschinski, Hélène Cixous, Mark Strand, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. L’altre acte tradicional emmarcat dins de Barcelona Poesia és el lliurament del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona, un dels premis de poesia més antics d’Europa, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El guanyador de l’edició 2012 ha estat el poeta Carles Hac Mor, pel poemari Dietari del pic de l’estiu. Barcelona Poesia 2012 ha tingut una cloenda poètica i musical a càrrec de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi i d’Albert Pla i Diego Cortés, a la plaça del Rei. ALTRES FESTIVALS LITERARIS En el transcurs del 2012 hi ha hagut altres festivals literaris a la ciutat, com ara el festival de literatura basca Literaldia, L’Euskal Herria d’avui, en la literatura, que vol donar a conèixer la literatura que es fa al País Basc, especialment la que es fa en eusquera. De l’11 d’abril al 12 de maig s’han fet rutes literàries, contes musicats, recitals de poesia, conferències, un concurs de microcontes i d’un conte col·lectiu a través de Twitter i fins a 21 activitats al voltant de la literatura basca. Cal remarcar la presentació de l’edició en català d’Orhipean. El país de la llengua basca, un llibre de Xamar amb pròleg del músic Quimi Portet. La vuitena edició del festival ha tornat a comptar tant amb escriptors consagrats com amb nous descobriments i joves promeses. Munt de Mots, Festival de Narració Oral de Barcelona és una gran festa d’imaginació i creativitat que la paraula oral fa possible a la nostra ciutat a través de la narració de contes per a infants i adults. Durant 8 dies, del 20 al 27 d’octubre, 30 narradores i narradors de 7 països diferents han proposat 44 activitats relacionades amb el fantàstic món dels contes en més de 30 espais repartits per 9 districtes de Barcelona. Rondallaires, màgia, exposicions, conferències, tallers, una marató de contes retransmesa en temps real i espais oberts de participació han estat algunes de les activitats del festival, al qual han assistit gairebé 2.550 persones. Como Pedro por mi casa és un festival internacional de llibres dedicat íntegrament als llibres il·lustrats per a adults que aposta per la curiositat, la divulgació i la novetat a la nostra ciutat. Del 5 al 10 de novembre, La Central del Raval ha exposat obres d’artistes, il·lustradors i editorials de França, Xile, l’Argentina, Corea, BARCELONA CULTURA 2012 186 Itàlia, Espanya, Portugal, Anglaterra i l’Iran que tenen en comú que treballen el llibre de manera poc usual. La sisena edició del festival ha inclòs conferències de les editorials Gustavo Gili, Milimbo i Icinori, tallers d’il·lustració i edició de llibres per a nens i adults, trobades amb autors presents al festival i fins a 10 activitats a les quals han assistit 700 persones. Per concloure, cal mencionar el Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició i el Festival de Polipoesia de Barcelona. 8.2.3. FESTIVALS D’ARTS ESCÈNIQUES BarriBrossa 9a edició www.laseca.cat Organitza: La Seca Espai Brossa 1 . 2 0 0 a s s i s tent s 16/4 - 27/4 El BarriBrossa és més que un festival, és un conjunt d’accions relacionades amb les arts teatrals, cohesionat i vertebrat de manera que susciti nexes d’unió amb el pensament i l’art contemporani. Cada any tria un dels moviments artístics més significatius del segle xx, al voltant del qual fa gravitar un conjunt d’activitats multidisciplinàries que es despleguen arreu de Ciutat Vella. El 2012, la novena edició del BarriBrossa ha ofert teatre, poesia, audiovisuals, conferències, posades en espai, performances i debats, amb el moviment estètic Dau al Set (1947-1955) com a eix vertebrador. Durant els primers anys de la postguerra, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats van iniciar la revista Dau al Set, publicació impregnada de surrealisme, magicisme i cultura popular que va servir de plataforma per a la creativitat plàstica, filosòfica i poètica dels seus impulsors. Les activitats del festival han estat La màscara i la moda, una desfilada de la nova col·lecció del dissenyador marroquí Otman; Instruments per beure vents, un espectacle de música i poesia dirigit per Pasquale Bavaro; «L’Univers Brossià, Dau al Set i Picasso», una taula rodona sobre el moviment i les possibles relacions amb l’obra picassiana; «Joan Brossa a Sant Gervasi», una ruta literària conduïda per Sergi Andreu; Dau al Set, un 187 BARCELONA CULTURA 2012 espectacle sobre textos de Brossa en què l’artista parla dels companys del moviment; Una constel·lació, una posada en escena que inclou audiovisuals i documents històrics; Alfabet desbaratat, una lectura de textos a càrrec de Carme Callol amb la participació de Glòria Bordons; la presentació del primer volum de la reedició del Teatre complet de Brossa, a càrrec de Jordi Coca, i L’herència elevada al setè dau, un espectacle sobre les propostes de diversos artistes dels anys 70 que s’han inspirat en aquest moviment estètic. En total han estat 9 activitats gratuïtes que, promogudes i organitzades des La Seca Espai Brossa, s’han presentat al MACBA, al CCCB, al Museu Picasso i al Convent de Sant Agustí, a més de la ruta literària ambientada als carrers del barri de Sant Gervasi. NEO. Noves Escenes Obertes 1a edició www.festivalneo.com Organitza: Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Institut del Teatre i La Seca Espai Brossa 9/5 - 13/5 El festival NEO (Noves Escenes Obertes) es defineix com a festival de creació i innovació en arts escèniques i nous mitjans, que basa la seva activitat en una confluència de múltiples intencions relacionades amb la creació, la recerca i la innovació escènica. L’objectiu és apostar per sensibilitats escèniques més desconegudes pel gran públic, amb la voluntat de fer més divers el panorama escènic, de proporcionar nous estímuls i crear nous públics, i de servir de plataforma per als artistes d’aquest sector. El NEO s’ha recuperat enguany d’una iniciativa reformulada el 2005 que tenia l’origen en el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles que des de l’any 1973 organitzava l’Institut del Teatre. Aquest 2012 l’han organitzat conjuntament el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i La Seca Espai Brossa. Als espais del Teatre Lliure s’han ofert 4 espectacles: 3 de convidats (El cel dels tristos, de loscorderos.sc, El circo de las penas, d’Antigua i Barbuda, i Fäustino II o Crònica d’un cos i la seva ciutat, de Sergi Fäustino) i 1 en coproducció amb el CDN (Pendent de votació, de Roger Bernat / FFF). El Mercat de les Flors ha estat l’escenari dels muntatges Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento, d’El Conde de Torrefiel, Maquinofòbiapianolera, de Carles Santos i CaboSanRoque, i Diari d’accions, de Pere Faura i Iñaki Álvarez, entre d’altres. A l’Institut del Teatre s’hi ha pogut veure Insomni, de Playground, Greenwich Art Show, de Macarena Recuerda Shepherd, Volum II, de Societat Doctor Alonso, i John, Johnny, de la companyia Rosa Muñoz. La Seca Espai Brossa també ha estat present al festival NEO, programant un dels espectacles (Katastrophe, de l’Agrupación Señor Serrano) i acollint a les seves instal·lacions el secretariat permanent del festival. Durant els dies del festival, els bars i restaurants dels espais del NEO s’han transformat en el NEOApart, un espai comú d’interacció entre públic, artistes i professionals de l’espectacle en general. Al NEOApart, a més, cada dia s’hi han programat espectacles gratuïts, música, instal·lacions o intervencions, entre els quals cal destacar l’espectacle ciència_ficció, de Cristina Blanco, al Mercat de les Flors. BARCELONA CULTURA 2012 188 189 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 190 Dies de Dansa. Festival Internacional de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans 21a edició www.marato.com/dies.html Organitza: Associació Marató de l’Espectacle 8 .7 0 0 a s s i s tent s 6/7 - 9/7 Dies de Dansa, Festival Internacional de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans, és un esdeveniment artístic itinerant que es desplega en diferents espais, i que té l’objectiu d’acostar a un públic nombrós noves perspectives de l’espai urbà i de la varietat de llenguatges de la dansa. La 21a edició s’ha desenvolupat del 6 al 9 de juliol en 14 escenaris repartits en 8 espais diferents de Barcelona, Sabadell i Mataró. Aquest any s’hi ha incorporat la ciutat de Mataró, amb la participació de companyies locals i, per primera vegada, el MNAC ha obert les portes de la sala Oval a la dansa. Enguany s’han organitzat diverses activitats paral·leles destinades a estimular el vincle entre la dansa i la societat, amb cinc tallers participatius de dansa, l’estrena de la pel·lícula Dancing cities, dirigida per Roger Gual, el projecte de cooperació cultural Mex in Dance d’intercanvi entre Espanya i Mèxic i el projecte solidari amb el col·lectiu Liant la Troca, de dansa integrada. El Pati de les Dones del CCCB s’ha transformat en un espai permanent d’interacció entre dansa, persones i espai públic, anomenat Espai en Moviment, un veritable centre neuràlgic on s’han relacionat artistes, programadors, organitzadors, premsa i espectadors. Algunes companyies que han participat a Dies de Dansa en aquesta edició han estat Israel Galván (Espanya), Kaori Ito (Japó / França), Sol Picó Companyia de Dansa (Catalunya), Sònia Gómez (Catalunya) Arthur Bernard Bazin i Candelaria Antelo (França / Argentina / Espanya), La Macana / Unusual Symptoms (Espanya / Cuba), James Wilton Dance (Anglaterra), Itamar Serussi / Danshuis Station Zuid (Israel / Holanda), Laila Tafur (Catalunya), Sònia Sánchez (Catalunya), Compagnie 7273 (Suïssa), Par Terre / Anne Nguyen Dance Company (França), Shang-Chi Sun (Taiwan / Alemanya), Compagnie IETO (França) i Company Eléonore Valère Lachky (Hongria), entre moltes altres. Dansalona 3a edició www.bcn.cat/cultura/dansalona Organitza: ADETCA 1 1 . 3 27 a s s i s tent s (e s pa i s amb aforament l im i tat) 1/8 - 30/9 Dansalona és un esdeveniment cultural amb Barcelona i la dansa com a denominadors comuns, que respon a la voluntat de compartir experiències i emocions amb un llenguatge universal i plural com és la dansa. Es tracta d’un projecte que combina la singularitat, la diferència i la qualitat en una programació artística que pretén fer de Barcelona un punt de referència cultural durant els mesos d’agost i setembre amb la presència de companyies de prestigi nacional i internacional, però també posant especial atenció a les propostes emergents. El festival Dansalona ha arribat a la seva tercera edició amb més força que mai. Ha ofert una programació 191 BARCELONA CULTURA 2012 de qualitat, dissenyada per arribar a tothom, de caràcter festiu, que ha convidat a interactuar en els diversos espais, amb una selecció de diferents disciplines de dansa, com ara la dansa contemporània, el flamenc, els balls del món i els espectacles adreçats al públic familiar, entre d’altres. S’han pogut veure espectacles de coreògrafs, ballarins i companyies tan reconeguts com Núria Núñez, Roberto G. Alonso, Trànsit Dansa, La Cuadra de Sevilla, Claire Cunningham, Thomas Noone Dance, Mar Gómez o Alvin Ailey Dance Theater, una companyia formada per ballarins afroamericans que amb la seva aparició van canviar per sempre la percepció de la dansa moderna americana. Les sales que han acollit espectacles del festival el 2012 han estat l’Almeria Teatre, l’Antic Teatre, el Teatre Gaudí Barcelona, el Teatre Goya Codorníu, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Teatre Romea, el saT!, el Teatre Tantarantana i La Villarroel. A banda de les actuacions a les sales s’han fet espectacles a l’aire lliure al parc de la Ciutadella i al Poble Espanyol. El Tablao Flamenco Cordobés i la sala Tarantos han acollit els espectacles de flamenc. Mercè Arts de Carrer. MAC 3a edició www.bcn.cat/merce Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 220 . 5 5 0 a s s i s tent s 21/9 - 24/9 El 2010 La Mercè va estrenar el Mercè Arts de Carrer (MAC), un festival d’arts de carrer ple de creacions contemporànies per a tots els públics. El 2012 el MAC ha tornat a omplir de propostes teatrals, circ, dansa, música i animació dos grans escenaris: el parc de la Ciutadella, de dia i de nit, i el Castell de Montjuïc. Enguany s’hi ha afegit un tercer espai: els jardins del Palauet Albéniz. Amb la presència d’una quarantena de companyies i artistes catalans, però també d’Andalusia i València, de la ciutat convidada, Mont-real, i d’altres països, com França, Bèlgica, Txèquia i la Gran Bretanya, el MAC ha ofert espectacles, molts de nova creació, pensats per ser representats al carrer i adreçats al públic familiar. Les propostes han estat molt diverses, però totes han tingut en comú una mirada contemporània i un sentit de l’humor que les fa fresques i divertides, sense renunciar en cap moment a la tècnica més exquisida i a la qualitat més alta. La Ciutadella ha tornat a ser un parc amb doble vida: de dia ha esdevingut el parc de la dansa i el teatre de carrer i, a la nit, s’ha convertit en el parc de la llum i les noves tecnologies. El parc ha estat l’escenari privilegiat de les creacions especials per al MAC, concebudes i exclusives per a La Mercè. Una fórmula insòlita que ha reunit, en un espectacle, distintes formacions artístiques de la ciutat i que només s’ha pogut veure durant la Festa Major. Han estat, per exemple, el muntatge musical amb to de comèdia i amb gegants, capgrossos, esbarts i cobla Ciutadella: una història; l’espectacle que ha reunit la Banda Municipal de Barcelona amb el ballarí Guillem Alonso i ballarins de claqué i swing de la seva companyia Luthier Dansa, o el karaoke gegant La Mercè canta i balla, entre d’altres. Més enllà de les creacions MAC, la Ciutadella de dia ha programat espectacles de companyies de circ, dansa, cinema, jocs, titelles, música i teatre sobretot catalanes, però també de fora de Catalunya: Duo Laos, Zootroupe, Puck Cinema, Gandini Juggling, Ymedio Teatro, Projecte Cordes del Món + Organistrum, Companyia Efímer i BARCELONA CULTURA 2012 192 Crema Espectacles, entre d’altres. Cal ressaltar les instal·lacions lúdiques que la companyia francesa Théâtre de la Toupine ha ideat per celebrar el 120 aniversari del Zoo de Barcelona. La tecnologia aplicada a les arts de carrer ha estat present a bona part dels espectacles del parc de la Ciutadella, especialment quan s’ha fet de nit: espectacles de foc, instal·lacions lumíniques, escultures mòbils, miralls electrònics i malabarismes, entre altres propostes, han omplert el parc nocturn. En aquest cas també hi han predominat les companyies catalanes: Ytuquepintas, Brodas Bros, Sol Picó, Marcel·lí Antúnez, Jordi Rocosa, Lummo o LaLaLab, per citar-ne algunes. El Castell de Montjuïc ha tornat a acollir circ clàssic i contemporani, tot tipus de propostes, algunes de gran format, fins i tot opcions per als qui s’han engrescat a aprendre tècniques de circ. Destaca el 16è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris, que ha portat al MAC la creació Maravillas, un espectacle paròdic i irreverent d’acrobàcies, màgia i malabarismes. També s’ha de posar en relleu la creació plena d’emoció i poesia de la companyia Cirque Éloize, de Mont- real. I no cal oblidar les acrobàcies de La Mini Compagnie, el xou de circ, humor, complicitat i interacció amb el públic de Paki Payá, els tallers de circ de la Companyia Passabarret i de Malabarte, les tècniques clàssiques de clown de Leandre Ribera, els titelles de Circ Circumloqui o les diverses disciplines que conté l’espectacle Història d’un pallasso, de Monti. Els jardins del Palauet Albéniz s’han afegit al MAC: la companyia catalana Antigua i Barbuda ha convertit l’espai en una fira màgica plena d’artefactes peculiars i sorprenents, i l’actor Gromic ha representat un espectacle familiar de circ i teatre. El públic també ha pogut gaudir del jazz barceloní amb la Sant Andreu Jazz Band, i de la fusió de sons tradicionals catalans i del jazz folk de l’Orfeó Gracienc i Folkincats. Escena Poblenou 11a edició www.escenapoblenou.com Organitza: Associació Festival de Creació Contemporània Poblenou 3 . 0 0 0 a s s i s tent s 17/10 - 21/10 Escena Poblenou és un festival multidisciplinari de les arts escèniques contemporànies que concorre en diversos indrets del barri del Poblenou. Amb més d’una dècada d’història, s’ha anat consolidant com l’aparador ideal d’una escena alternativa de noves propostes de llenguatges tan diversos com les arts visuals, la dansa, el teatre d’objectes, el circ, el teatre de carrer i les performances. 193 BARCELONA CULTURA 2012 En l’onzena edició, 34 artistes diferents han ofert més de 20 espectacles, s’ha inaugurat un nou espai amb seu a Hangar i s’ha bastit una programació nova anomenada +D, que posa l’èmfasi en la creació femenina contemporània. A més, ha tingut lloc la segona edició del curs per a l’espectador, amb més sessions i més disciplines tractades pels professionals del sector, i s’ha continuat apostant per donar suport a la creació amb un programa de beques i residències al llarg de l’any, gràcies a la col·laboració del Graner, l’Antic Teatre i La Central del Circ. La programació ha comptat amb artistes nacionals i internacionals, i s’hi han recollit 9 estrenes. Carles Santos ha presentat l’espectacle de música i performance Manot Manat, amb el qual s’ha tancat l’edició d’enguany, una edició que referma la voluntat d’Escena Poblenou de ser un aparador de les arts escèniques contemporànies innovadores i de qualitat. SÂLMON. Talents Europeus en Moviment 1a edició www.salmon-dance.com Organitza: Mercat de les Flors i European Dancehouse Network 1 . 6 5 1 a s s i s tent s 31/10 - 11/11 SÂLMON, Talents Europeus en Moviment, és un festival d’artistes europeus independents sota el paraigua de 22 cases de dansa. També hi participen artistes locals que han pogut desenvolupar residències al Graner. Es presenta com un espai de trobada i descoberta entre públic i artistes, un festival de continuïtat anual perquè el públic pugui veure i acompanyar els treballs d’artistes dins d’un marc europeu i participatiu. La primera edició del SÂLMON ha articulat una programació de dues setmanes amb un total d’11 espectacles per presentar artistes que han estat seleccionats pel projecte Modul- dance, liderat pel Mercat de les Flors, i artistes residents a la fàbrica de creació Graner. Es tracta d’artistes que han seguit els diferents mòduls (recerca, residència i producció) oferts dins del projecte per diferents països membres: Lost Dog (proposta de The Place, de Londres), Daniel Abreu (proposta del Mercat de les Flors), Helena Franzén (proposta de Dansens Hus, d’Estocolm), Tânia Carvalho (proposta de Hellerau- European Center for the Arts, de Dresde) i La Zampa. També s’ha acollit una proposta artística del projecte europeu Connect Connect: Jakob Ampe, Pieter Ampe i Campo. El Graner ha actuat com a agent articulador del projecte Modul-dance mitjançant les residències artístiques que posa a l’abast i les Cartes BARCELONA CULTURA 2012 194 Blanques, que són petites finestres de treball a escala internacional, ofertes a artistes catalans i nacionals per tal d’establir lligams amb altres espais de creació i generar sinergies artístiques: Mizar Martínez, Sònia Sánchez, Umma Umma Dance & Manuel Rodríguez. També han participat al SÂLMON els artistes que han pogut desenrotllar un procés de residència al Graner i han estat seleccionats pels comissaris del festival: Eulàlia Ayguadé i Patricia Caballero. ALTRES FESTIVALS D’ARTS ESCÈNIQUES A banda dels festivals d’arts escèniques explicats fins aquí, al llarg del 2012 se n’han desenrotllat d’altres. El festival Primera Persona és una de les primeres propostes escèniques concebudes especialment per al Teatre CCCB. La primera edició (4 i 5 de maig) ha mostrat una visió particular sobre el relat narrat en primera persona a través d’uns protagonistes seleccionats pel valor emocionalment honest, pur, cru i, quan cal, humorístic, de les seves històries. Els 582 espectadors han viatjat a través dels monòlegs, novel·les, còmics, pel·lícules o cançons de Jonathan Ames; Tobi Vail i Ben Brooks; Juanjo Sáez i Manolo Vázquez; dels binomis Antonio Luque - Jota i Stewart Home - Javier Calvo; del trinomi Harto de todo: Que pagui Pujol! (Jordi Llansamà, Joni D. i Jordi Valls) i d’Els Surfing Sirles. Del 9 al 13 de maig El Molino ha organitzat, amb gran èxit de públic i mediàtic, la segona edició del Barcelona Burlesque Festival, el primer festival de gènere burlesc de Barcelona i de tot l’Estat. Durant 5 dies 1.100 persones han estat espectadores de la seducció, el glamur i l’humor dels tradicionals xous burlescs. Hi han participat artistes internacionals (Chrys Columbine, Jess Love, Miss Banbury Cross i Aurélie Bernard), artistes del Team Molino (Juli Bellot, Marta Alert, Edgar Ávila, Aina Montmarte, Laia Mora, Lilith Le Monde i Lady Molino) i Amador Rojas, el bailaor resident. A cada sessió també hi ha actuat el grup The Chanclettes. L’Almeria Teatre, del 2 al 22 de juliol, ha desplegat la sisena edició del festival romà de Barcelona, el Festival Barcino, oferint una mostra de diferents disciplines artístiques, amb cabuda per a espectacles de teatre, dansa, música i poesia, un total de 8 muntatges als quals han assistit més de 450 espectadors. El festival s’ha inaugurat amb la presentació del llibre Teatre del límit. Trilogia de la intempèrie: Dom Juan / Cal·lígula / Faust, seguit de la lectura dramatitzada Faust, peça de desnonament per a un sol actor, de Josep Maria Uyà. Aquest any el Teatre Tantarantana ha reformulat el cicle TANTAdansa i l’ha reconvertit en el Festival TANTAdansa, en una ferma aposta per consolidar-lo com una plataforma de trobada entre les diferents tendències de la dansa contemporània tant a dins com a fora de Catalunya. Del 19 de setembre al 14 d’octubre 815 espectadors han vist les peces de 4 creadores catalanes (Olga Álvarez, Mireia de Querol, Vero Cendoya i Nadine Gerspacher), 3 coreògrafes i ballarines de fora de Catalunya (Carmen Werner, Alicia Soto i Maryluz Arcas) i, com ja és habitual, un espectacle seleccionat pel circuit de la Red de Teatros Alternativos, en aquesta ocasió Mala suerte o falta de talento, de la companyia Mopa Producciones, d’Andalusia. El Teatre del Raval acull anualment la Mostra de Teatre de Barcelona, un projecte de promoció i difusió artístiques que s’inicià el 1996. L’objectiu principal és obrir les portes als espectacles escènics de petit format 195 BARCELONA CULTURA 2012 no estrenats comercialment i que sovint tenen dificultats per trobar espais d’exhibició. Acull propostes de risc i les comparteix amb un públic cada vegada més ampli. Les obres guardonades són programades dins la temporada següent del Teatre del Raval, a més de realitzar una gira per diferents teatres de Catalunya. La 17a edició s’ha esdevingut del 22 d’octubre al 27 de novembre, amb la participació de 18 espectacles i l’assistència de 1.900 espectadors. Els Lluïsos de Gràcia i la Companyia Mag Oli han organitzat la tercera edició del Màgicus, Festival de Màgia Jove de Barcelona, el cap de setmana del 25 al 28 d’octubre. Màgicus, que va rebre el Premi Jove Proposa 2009, s’ha convertit en una experiència engrescadora per a mags joves. Les activitats més remarcables de l’edició d’aquest 2012 han estat el concurs de mags amateur (hi han participat 8 mags), la màgia als mercats (Galvany, Concepció i Llibertat), els tallers de màgia i la gala de màgia jove com a acte principal del festival, que ha comptat amb la presència de diversos mags joves. En acabar la gala s’ha fet un homenatge al mag Hausson. Aproximadament un miler de persones han seguit el festival. Novembre Vaca és una mostra de creadores escèniques que té com a referent la creació artística feta per dones, i que enguany ha arribat a la 12a edició. Repartides en 15 dies diferents (del 5 de novembre a l’1 de desembre), s’han dut a terme 12 activitats d’índole diversa: un taller de meditació, contacontes, obres de teatre, una conferència, un taller de teatre per famílies, una performance i un espectacle de cabaret, entre d’altres. La varietat de formats amb què s’ha presentat l’edició d’aquest any ha enriquit la imatge de la mostra i ha permès arribar a un públic més ampli (750 espectadors), eclèctic i actiu. Enguany el DANSAT, el festival de dansa del Sant Andreu Teatre, ha tingut lloc del 20 al 25 de novembre. La novena edició del festival de dansa contemporània ha programat companyies nacionals, internacionals, emergents i familiars, i un ventall d’activitats paral·leles per fomentar la dansa als barris, a les escoles i entre els joves. Convé subratllar el projecte Barris en Dansa, impulsat per Iliacan Companyia de Dansa; Upps!!!, de Nats Nus, un espectacle de dansa per a tota la família, i Orfeu i Eurídice, un projecte de creació amb la participació de sis ballarins de Thomas Noone i dotze ballarins estudiants. Altres festivals que s’han organitzat aquest 2012 a Barcelona en l’àmbit de les arts escèniques han estat TOT, Festival de Titelles i Teatre d’Objectes de Barcelona, un festival transversal pel que fa als llenguatges artístics que té lloc al Poble Espanyol; el cicle de lectures dramatitzades d’autores contemporànies Primavera Vaca; les 12 hores de màgia al BARCELONA CULTURA 2012 196 Brossa, un festival que ofereix 12 intervencions màgiques; Festival Escena Criminal, que mostra els treballs de la plataforma de dansa CRIM (Creadors Independents en Moviment); el Festival Barcelona en Butoh al voltant del butoh, a mig camí entre el teatre i la dansa, i el Festival de Putxinel·lis d’Hivern, per a un públic d’entre 2 i 8 anys. 8.2.4. FESTIVALS DE MÚSICA Festival del Mil·lenni 13a edició www.festival-millenni.com/cat Organitza: Concert Studio 5 6 . 798 a s s i s tent s 2/12/2011 - 23/5/2012 La tretzena edició del Festival de Mil·lenni ha estat, potser, una de les més eclèctiques de la clàssica trobada que viu Barcelona i les més prestigioses sales de concerts de desembre a maig. Flamenc, pop, cançó d’autor, rock, jazz i gospel han estat els protagonistes d’un festival que any rere any s’ha guanyat el públic fins a esdevenir imprescindible en el calendari cultural de Barcelona. El 2012 s’ha pogut gaudir de més de 30 concerts d’artistes i bandes de primer nivell de l’escena catalana (Sílvia Pérez Cruz, Andrea Motis & Joan Chamorro Grup, Las Migas o Antònia Font), espanyola (Ainoha Arteta, Bebe, Niña Pastori, Dani Martín o Russian Red) i internacional (Loreena McKennitt, James Taylor, Michael Nyman, Pablo Milanés o Philiph Glass Ensemble), que han tingut una ocupació mitjana de més del 80 %, i dels quals 15 han venut totes les entrades. El 19 de novembre del 2012 ha engegat la catorzena edició del Festival de Mil·lenni, que s’allargarà fins al 30 de maig del 2013. El concert inaugural d’aquesta edició ha anat a càrrec de Patti Smith, que ha actuat al Palau de la Música. Fins a finals del 2012 han participat al festival veus tan variades com Steve Vai, Mishima, Carlos Núñez, Víctor Manuel, Chambao, Jackson Singers, Paco Ibáñez o Macedònia. De Cajón! Festival Flamenco de Barcelona 7a edició www.theproject.es Organitza: The Project 1 7 . 2 5 3 a s s i s tent s 22/12/2011 - 14/4/2012 El De Cajón!, Festival Flamenco de Barcelona, en només 7 anys ha arribat a ser un punt de referència per als aficionats d’aquest gènere a Barcelona. El plantejament, i també el propòsit, és popularitzar el flamenc i cridar l’atenció sobre aquest gènere a través de concerts estel·lars, i aprofitar el ressò del festival per presentar propostes locals desconegudes. Malgrat la seva joventut, ja és segurament el festival de flamenc més important de la ciutat, i presenta totes les disciplines del gènere: cante, baile i toque. La seva programació ha passat dels 4 espectacles de la primera edició fins als 18 concerts programats en l’edició d’enguany, en què s’han pogut sentir veus tan emblemàtiques com Rosario, José Mercé, Los Planetas, Lagartija Nick, Antonio Carmona, Falete i Miguel Poveda, entre d’altres. Els concerts s’han repartit en escenaris ben diversos: des del Gran Teatre del Liceu fins al Harlem Jazz Club, passant pel Palau de la Música Catalana, la sala Bikini, L’Auditori o l’Hotel SB Diagonal Zero, per citar-ne alguns. 197 BARCELONA CULTURA 2012 Festival Folk Internacional Tradicionàrius 25a edició www.tradicionarius.cat Organitza: CAT. Centre Artesà Tradicionàrius 1 0 . 0 0 0 a s s i s tent s 13/1 - 30/3 El Festival Folk Internacional Tradicionàrius ha celebrat els 25 anys d’existència amb vitalitat, molta companyia, efervescència sonora i activitat. Al llarg de tres mesos la música tradicional i d’arrel ha estat present en més de 38 sessions de concerts, tallers, balls i debats, en què han participat 52 formacions dels Països Catalans i de l’àmbit internacional, 9 de les quals han presentat treballs discogràfics. Un any més s’ha repetit la col·laboració amb el festival BarnaSants, L’Auditori, el Palau de la Música i La Mirona de Salt, i amb els projectes Lady Folk i Rubrifolkum. Aquesta 25a edició ha comptat amb artistes i grups catalans com Pinyol Vermell, Al-Mayurqa, Riu, El Pont d’Arcalís, Stukat del Bolet, ALM, Tazzuff, Amanida Folk o Betzuca, que han omplert la sala del Centre Artesà Tradicionàrius els divendres, i també ha acollit artistes i formacions internacionals, com Nadau, Assembly Point, Chemin de Fer o Nicolas Pellerin et les Grands Hurleurs, entre d’altres. Les 9 formacions que hi han presentat els seus darrers treballs són Les Violiles, Josep Maria Ribelles, Amanida Folk, Tazzuff, Nicolas Pellerin et les Grans Hurleurs, Arianna Savall i Petter U Johansenn, El Pont d’Arcalís, Rosa Zaragoza i l’Associació Mapasonor. Al costat de les habituals sessions de concert i ball, el Tradicionàrius ha presentat altres activitats, com l’Entarota’t, un cap de setmana amb la tarota com a protagonista; el tradicional cap de setmana dedicat a la cultura de les Illes Balears, amb els Foguerons de Sant Antoni, que enguany ha celebrat els 20 anys de Sa Pobla a Gràcia; una nova edició del Folk als Mercats, que ha augmentat el nombre de sessions als quatre mercats de Gràcia; la tercera edició de les Matinals Infantils Folk, amb el grup Ara Va de Bo i convidats, grup que ha celebrat 40 anys de trajectòria amb una festa; la segona edició del Folkestoltes, a La Mirona de Salt, amb la presència d’Amanida Folk, Cat Ça i Martina Quiere Bailar; el Rubrifolkum, el Tradicionàrius al Baix Llobregat, amb grups com Dealan, Assembly Point o Borinots Tres Quartrance; la novetat dels Concerts Suma, en els quals es conviden parelles de músics folk i indie, i els tallers de danses els divendres a la tarda, amb mestres balladors com Carles Mas, Pep Lizandra, balladors armenis de l’associació ACAB o el grup Chemin de Fer. BarnaSants 17a edició www.barnasants.com Organitza: BarnaSants 9 . 32 0 a s s i s tent s 26/1 - 7/4 El BarnaSants es consolida en el panorama dels certàmens de cançó d’autor a per la seva vocació internacionalista, la intenció d’obrir- se a les propostes dels creadors emergents, el fet d’acollir artistes consagrats i la vocació de fer possible l’intercanvi artístic i professional. I ho fa portant a escena la paraula compromesa i la música de qualitat a diversos espais de la ciutat de Barcelona (com ara L’Auditori, Casa Amèrica Catalunya, la sala Luz de Gas, el Harlem Jazz Club, la Sala Apolo BARCELONA CULTURA 2012 198 o el Centro Galego de Barcelona), i d’altres ciutats dels Països Catalans (com el Teatre Joventut i l’Auditori Barradas, tots dos de l’Hospitalet de Llobregat, Can Massallera de Sant Boi de Llobregat, el Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès i l’Atrium de Viladecans, entre d’altres) i de molt més enllà, ja que en aquesta edició ha arribat fins a Cuba i l’Uruguai. La inauguració oficial ha tingut lloc a la sala Luz de Gas el 27 de gener amb Sanjosex, però uns dies abans, el 22 de gener, Maria del Mar Bonet ha inaugurat extraoficialment el BarnaSants a l’Havana. Molts artistes internacionals han passat per la 17a edició del festival, com la uruguaiana Rossana Taddei, Franca Masu des de l’Alguer, la francesa Edith Crash o la xilena Pascuala Ilabaca. Hi han pres part cantautors occitans (Nadau, Joan-Marc Leclerq o Primael e los del Tiwizi), en col·laboració amb els festivals occitans Sèm e Serem i l’Estivada de Rodés, i artistes d’arreu dels Països Catalans, tant de les Illes Balears com del País Valencià. En col·laboració amb el festival italià Club Tenco, també hi han actuat grans figures de la cançó italiana: Giorgio Conte i Francesco de Gregori. Cantautors de llarga trajectòria com Amancio Prada, Javier Krahe o Quico Pi de la Serra, i nous talents com Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi o Chivo Chivato han completat els 60 concerts que BarnaSants ha organitzat a la ciutat que el va veure néixer: Barcelona. El festival s’ha clausurat a la ciutat de Montevideo amb un homenatge a Benedetti. Surface Festival 2a edició www.surfacefestival.com Organitza: Pablo Molinero Martínez 9 . 2 0 0 a s s i s tent s 27/1 - 8/9 Surface Festival és un festival concurs per a grups emergents que es duu a terme en 5 països (Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Espanya i Alemanya) i 12 ciutats (Barcelona, Madrid, Sevilla, Londres, Manchester, Birmingham, Liverpool, Bristol, Cardif, Edimburg, Glasgow, Berlín i Swansea) de manera simultània. El seu objectiu és descobrir i promocionar nous talents i difondre les seves propostes musicals tant a escala nacional com internacional. 199 BARCELONA CULTURA 2012 En aquesta segona edició del Surface Festival a Barcelona, s’han ofert un total de 250 concerts repartits entre la Sala Monasterio i la sala BeCool, i també la Sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. Hi han participat 110 grups; d’aquests, 2 han estat els guanyadors que han viatjat a Londres per disputar la final internacional, i han actuat davant d’un jurat compost per un comitè d’experts en música independent. A més, han obtingut premis de producció musical, distribució i promoció dels seus projectes musicals atorgats pel Passatge de la Música de Barcelona. Després de l’èxit i les bones crítiques recollides de nou en aquesta segona edició a Barcelona, el Surface Festival ha generat un gran interès, no només entre els grups de música, sinó també dins dels diferents sectors professionals de la indústria musical. Nous Sons www.auditori.cat Organitza: Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra 1 0 . 0 6 2 a s s i s tent s 24/2 - 9/3 La composició musical dels nostres dies ha continuat sent la principal fita en les propostes de l’última edició de Nous Sons. Alhora, el festival parteix de la base que els itineraris creatius d’avui no neixen de manera espontània, sinó que tenen un lligam estret amb les músiques precedents i s’integren dins d’una trajectòria que condueix, sovint, a indrets força allunyats en el temps. Per aquesta raó, al costat de produccions més recents (Glass, Sciarrino, Widmann, Dragstra), el festival ha programat compositors que són ja un referent dins de la història (Debussy, Mahler, Berg, Xostakóvitx). D’altra banda, fidel a la voluntat de donar a conèixer noves músiques, el festival ha volgut insistir en noms encara no prou coneguts a casa nostra (Eisler, Feldman) i continuar escoltant els compositors propers (Posadas, Parra, Casablancas, Estapé, Guinjoan). Precisament, el tret de sortida del festival l’ha donat l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb l’estrena de la darrera obra del compositor català Hèctor Parra. La diversitat de registres també s’ha estès a les agrupacions i a la procedència dels instrumentistes: joves i consagrats, locals i foranis. Per això a Nous Sons 2012 hi han participat alumnes de cicle superior del Conservatori del Liceu (una de les novetats d’enguany) i músics de referència internacional (Josep M. Colom, Joan-Enric Lluna, Jonathan Brown, Quartet de Leipzig, Bcn216). Cal ressaltar el concert del duo format pel pianista Josep Colom i el clarinetista Joan-Enric Lluna, amb un programa que combina compositors catalans com Joan Guinjoan i Benet Casablancas amb obres d’Alan Berg o Claude Debussy; el concert del Quartet de Leipzig, amb obres de Widman i Glass, i el concert de clausura del festival, a càrrec de l’Ensemble 88, marcat per la voluntat d’acostar-se a altres àmbits creatius, en aquest cas amb obres basades en textos de l’escriptor holandès Cees Nooteboom. Festival de Guitarra de Barcelona 23a edició www.theproject.es Organitza: The Project 22 . 0 27 a s s i s tent s 10/3 - 26/5 Amb 23 edicions a l’esquena, el Festival de Guitarra de Barcelona és tot un clàssic del circuit de festivals musicals europeus. Cada any s’hi BARCELONA CULTURA 2012 200 cita un nombre important de grups i artistes nacionals i internacionals. D’una banda, ha funcionat com a plataforma de llançament de grups novells, com ara els avui ben populars Manel o Els Amics de les Arts, i de l’altra, ha estat escenari d’artistes consolidats com John Williams, Path Metheny, Paco de Lucía, Tomatito, Vicente Amigo, Milton Nascimento, Robert Fripp o David Byrne, noms de capçalera que han ofert al públic diverses i molt variades maneres d’expressar-se, a través del flamenc, del jazz, del blues o del rock. En aquesta edició, més de 22.000 persones han assistit a uns concerts que tenen com a denominador comú un instrument tan característic i alhora tan flexible, tan permeable a tots els gèneres musicals com la guitarra. Els Amics de les Arts, Elliott Murphy, The Aristocrats i The Mothers of Invention són alguns dels artistes que han actuat en els diversos espais que acullen el festival, com ara el Palau de la Música, L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, la sala Bikini, el teatre Coliseum o la Sala Apolo. La Plaça Odissea Maremagnum 6a edició www.maremagnum.es/ca/events/ festival-la-placa-odissea-2012 Organitza: Maremagnum 1 5 . 0 0 0 a s s i s tent s 10/5 - 12/5 Maremagnum té la filosofia d’organitzar esdeveniments culturals gratuïts per als barcelonins. Si a això hi sumem la voluntat de recuperar un espai urbà del Port de Barcelona, la plaça de l’Odissea, dóna com a resultat la creació i el nom del festival de música La Plaça Odissea Maremagnum, un esdeveniment anual que després de 6 edicions s’ha consolidat com una cita anual a la ciutat per als amants de la bona música. La línia artística del festival sempre ha estat molt acurada, les bandes barcelonines i grups de prestigi internacional han configurat el cartell del festival en totes les edicions, i aquí rau l’èxit de la iniciativa. L’objectiu dels organitzadors sempre ha estat donar a conèixer la música independent de qualitat i principalment la que sorgeix de la nostra ciutat, i així, de passada, poder donar suport a les bandes barcelonines emergents i de talent. Estúpida Erikah, Za!, Raül Moya, Marcel Cranc, Partido, Dorian, Facto Delafé y Las Flores Azules, La Casa Azul, Tarántula, Maika Makovski, Delorean, Nacho Vegas, Christina Rosenvinge, Litoral, Mojave 3, The Dodos, Piano Magic, Sr. Chinarro, Los Punsetes, Pauline en la Playa, We Are Standard o The Raveonettes són algunes de les propostes musicals de què han gaudit els barcelonins en el transcurs de les cinc primeres edicions del festival. En l’edició del 2012 per l’escenari de La Plaça Odissea Maremagnum han actuat davant de 15.000 assistents alguns dels millors grups de l’escena indie nacional: Antònia Font, Jonston, FM Belfast, Nudozurdo, Manos de Topo, The Last Dandies, Maxïmo Park, Cloud Nothings, Klaus&Kinski i Pegasvs. Ciutat Flamenco 19a edició www.ciutatflamenco.com Organitza: Taller de Músics i Mercat de les Flors 5 . 0 0 0 a s s i s tent s 23/5 - 26/5 Ciutat Flamenco (antic Festival de Flamenco Ciutat Vella) és una plataforma que mostra l’actualitat 201 BARCELONA CULTURA 2012 del flamenc en general, passant pels nous llenguatges i les propostes experimentals més arriscades. El festival dóna suport a joves artistes emergents i aposta per apropar el flamenc a nous tipus de públic. L’edició 2012 de Ciutat Flamenco ha descabdellat 4 dies d’activitat flamenca, amb estrenes de produccions d’encàrrec, concerts, residències artístiques, projeccions audiovisuals, exposicions, concursos, sessions de ball amb discjòqueis i tallers de treball repartits en tres seccions diferenciades: els concerts dobles, la quarta edició del cicle Flamenc Empíric (un aparador de la creació contemporània en el marc del flamenc) i l’apartat audiovisual P’alucine, que aquest any també ha organitzat un concurs. El festival ha estrenat un escenari nou i totes les activitats s’han desenvolupat entre les instal·lacions del Mercat de les Flors i el Graner, on s’han programat recitals de veus com les de Rosario «La Tremendita» o Arcángel, residències artístiques i d’investigació amb el comissariat de Juan Carlos Lérida i tallers de creació impartits per Olga Pericet i Andrés Corchero. L’espai Tapeos, una convocatòria de creadors flamencs emergents a través de les xarxes socials i YouTube, s’ha convertit en una de les seccions estrella del festival. S’hi seleccionen petites accions coreogràfiques amb una durada aproximada de 10 minuts i és un dels exemples clars de l’obertura que experimenta el sector, amb la descoberta de nous llenguatges visuals i sonors. El Hall del Mercat de les Flors ha acollit 10 de les 30 obres que s’hi han presentat. San Miguel Primavera Sound 12a edició www.primaverasound.com Organitza: Primavera Sound 1 4 7 . 0 0 0 a s s i s tent s 30/5 - 3/6 L’edició del 2012 del festival San Miguel Primavera Sound ha batut el rècord d’assistència, amb gairebé 150.000 persones que han presenciat les 270 actuacions que ha ofert. A més, milers de telespectadors de tot el món han pogut seguir en directe la retransmissió dels concerts a Primavera TV, el canal de vídeo oficial del festival. L’increment progressiu de públic experimentat en cada edició ha anat acompanyat d’un augment del nombre d’escenaris i artistes. Amb l’objectiu d’acostar la música a tanta gent com sigui possible, l’organització ha anat BARCELONA CULTURA 2012 202 engrossint el cartell principal amb una programació complementària, com el Primavera a la Ciutat, que té com a escenari l’emblemàtic Arc de Triomf i que ha reunit un total de 30.000 persones amb motiu de les jornades d’inauguració i clausura; o el Primavera als Bars, Primavera als Clubs i el cicle Primavera a Viva Veu, que tenen lloc tres setmanes abans de la programació principal. També tres setmanes abans s’ha pogut veure l’exposició «Flatstock» a La Virreina Centre de la Imatge i la projecció de documentals musicals en col·laboració amb l’In-Edit Festival. Aquest any el festival ha progranat actuacions en directe de músics i formacions tant de l’àmbit local i estatal com de l’àmbit internacional, i tant d’artistes consolidats com de músics emergents. Els moments més celebrats han estat la tornada als escenaris dels suecs Refused, el pas del líder de Neutral Milk Hotel, Jeff Mangum, per l’Auditori Rockdelux o la demostració de força i sensibilitat dels americans Wico. Amb tot, el moment àlgid del festival ha estat l’actuació de The Cure, que durant tres hores ha fet un repàs a la seva llarga trajectòria musical. El Minimúsica, que s’ha fet per sisè any consecutiu, ha aplegat actuacions musicals enfocades al públic infantil, en les quals diversos artistes adapten el seu repertori o componen noves cançons per als més petits. Enguany hi han intervingut formacions com ara Doble Pletina, Candela y los Supremos, Beach Beach i Anímic, entre d’altres. Finalment, la tercera edició de la trobada internacional de la indústria musical PrimaveraPro ha consolidat la seva proposta, amb un creixement del 27 % de participants respecte de l’edició anterior, amb 1.400 professionals de 43 països diferents. Sónar. Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia 19a edició www.sonar.es Organitza: Advanced Music 97 . 948 a s s i s tent s 14/6 - 16/6 La 19a edició del Sónar, Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona, ha estat una de les que ha tingut més èxit de la història del festival, que de nou es confirma com una de les cites més importants del panorama de la cultura i la música electròniques a Europa i al món. La celebració del festival a Barcelona ha culminat un any en què el Sónar ha visitat el Japó, Sao Paulo i Ciutat del Cap, on ha tingut una acollida excel·lent per part del públic i un alt nivell artístic. El Sónar 2012 ha presentat a Barcelona més de 150 actuacions repartides en tres jornades diürnes (Sónar de dia) i nocturnes (Sónar de nit), que han tingut lloc com és habitual al CCCB, al MACBA i a la Fira Gran Via 2 de l’Hospitalet, respectivament. La programació ha inclòs, un any més, un bon grapat d’artistes de primera fila de l’electrònica i el pop avançat: The Roots, Die Antwoord, Hot Chip, Peaking Lights, Modeselektor, Lana del Rey, deadmau5, Amon Tobin, James Murphy, Metronomy, Friendly Fires, Flying Lotus, James Blacke, Azari & III o Nicolas Jaar, a més d’alguns referents clau del panorama internacional, com New Order, Squarepusher, Mouse on Mars o Richie Hawtin, o la presència de segells tan influents com el britànic Hyperdub o els americans Brainfeeder i 100% Silk. El festival ha tornat a apostar amb 203 BARCELONA CULTURA 2012 determinació pels artistes locals i nacionals que treballen al nostre territori, alguns de consagrats, com el cas del barceloní John Talabot o els també catalans The Suicide of Western Culture, que triomfen més enllà de les nostres fronteres, i altres que van consolidant les seves propostes, com El_Txef_A, Pegasvs, Arbol, Santiago Latorre, Esperit!, Lenticular Clouds, Lolo & Sosaku o d.Forma, sempre amb la qualitat com a premissa. Alguns d’aquests concerts s’han pogut seguir per primer cop retransmesos en temps real arreu del món, gràcies al canal YouTube del Sónar, que ha rebut més de 600.000 visites. La plataforma per a professionals SonarPro ha fet un pas endavant i ha inclòs conferències, tallers, presentacions de productes i altres activitats per facilitar el contacte entre els diferents agents de les indústries i les empreses creatives nacionals i internacionals. També ha establert un conveni de col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, mitjançant el qual els estudiants de grau superior d’aquesta Universitat han presentat instal·lacions sonores al festival. Festival de Blues de Barcelona 10a edició www.festivalbluesbarcelona.com Organitza: Associació Capibola Blues 7 . 0 0 0 a s s i s tent s 13/7 - 21/7 El 2012 el Festival de Blues de Barcelona ha celebrat el desè aniversari. Han estat deu anys de programació propera i gratuïta de blues, que s’han commemorat amb activitats a diversos espais de la ciutat. La presentació del nou disc de la banda catalanoargentina Chino & The Big Bet a la sala Luz de Gas ha donat el tret de sortida al festival. El gruix del programa s’ha desenvolupat al parc Central de Nou Barris amb una gran assistència de públic. S’ha pogut gaudir de l’actuació de Rocky Lawrence, un dels intèrprets de blues en actiu més importants dels Estats Units, així com de la reconeguda banda britànica Big Joe Louis & His Blues Kings. Han completat el cartell d’aquest any Big Mama Montse, amb el seu darrer projecte The Crazy Blues Band, Mike Sanchez, figura cabdal del rhythm-and-blues europeu, i la Barcelona Big Blues Band, la banda més important de Catalunya d’aquest gènere. D’altra banda, el Casal de Barri Prosperitat ha acollit les sessions de Vermut de Blues amb les actuacions de Cotton Roots i The Big Three, darrer projecte del saxofonista Dani Pérez. En la secció de concerts socials (concerts per a col·lectius en risc d’exclusió) s’han presentat actuacions als centres penitenciaris de la Model i de Wad-Ras, així com a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Finalment, músics de primera línia, com el contrabaixista Ivan Kovacevic o el saxofonista Dani Nel·lo, han impartit una sèrie de classes magistrals. San Miguel Mas i Mas Festival 10a edició www.masimas.com/festival Organitza: Grup Mas i Mas 27/7 - 31/8 El San Miguel Mas i Mas Festival és una suggerent alternativa a la minsa oferta de concerts que hi ha a la ciutat de Barcelona durant el mes d’agost, i vol introduir en aquest període la música de qualitat menys comercial. En l’edició del 2012 el San Miguel Mas i Mas Festival ha complert 10 anys. En el transcurs d’aquesta primera dècada Barcelona ha comptat amb BARCELONA CULTURA 2012 204 una àmplia programació de concerts, de petit i gran format, pensats per a tots els gustos. Clàssic, jazz, flamenc, funk, blues, cançó... són només alguns dels estils que hi tenen representació. A més de variada, l’oferta musical és de qualitat i s’hi pot trobar des de músics locals fins a noms de fora de les nostres fronteres. Més de 400 actuacions i 100 espectacles han configurat l’edició d’aquest any, que ha engegat al Palau de la Música amb un concert de la mítica banda britànica de pop funk soul Level 42. Els encarregats de clausurar el cicle han estat Andrea Motis, Joan Chamorro i Scott Robinson. També al Palau de la Música, s’ha pogut gaudir de l’espectacle Miscel·lània, de Manel Camp, Llibert Fortuny i l’Orquestra Camera Musicae, amb una proposta que fusiona la música clàssica i el jazz. Com a novetat, enguany el Museu d’Història de Barcelona s’ha incorporat al festival com a nou escenari: ha acollit el cicle 30 Minuts de Música al Museu, una tria de concerts de música clàssica a càrrec d’intèrprets de cambra del nostre país. Festigàbal 7a edició www.heliogabal.com Organitza: Associació Cultural Heliogàbal 9 . 0 0 0 a s s i s tent s 19/8 - 21/8 La setena edició del Festigàbal ha tornat a apostar per una oferta musical de qualitat en el si de la Festa Major de Gràcia. El programa del Festigàbal, que sempre fuig d’estridències i de convencionalismes i és estilísticament transversal, fa créixer els visitants de la festa i fidelitza un tipus de públic que aposta, sobretot, pel civisme i la qualitat. La programació del 2012 ha inclòs tres concerts dobles en horari nocturn i tres concerts de tarda, un dels quals per a públic infantil i familiar. Totes les formacions són catalanes tret d’una. Reggae per Xics, Aliment, Quimi Portet, Beach Beach, J. Robbins, Salvaje Montoya, Comelade i Casasses, Tarántula i Astrio. Aquests han estat els artistes que han omplert el cartell. L’espectacle de tarda de Reggae per Xics ha fet de nou palesa la necessitat d’una oferta d’oci familiar i de festa major adaptada als nous temps i a les noves sensibilitats. La nit, com sempre, ha tornat a marcar la diferència. Allunyat de les propostes més massificades i artísticament menys arriscades, el Festigàbal ha presentat, com ja és habitual, concerts memorables. Des del rock contingut i en format acústic de J. Robbins, els esgarips d’Aliment o les subtileses de Quimi Portet, passant per l’energia juvenil de Beach Beach, el garatge de Salvaje Montoya i el jazz ballable d’Astrio, fins a arribar a la conjunció màgica de Pascal Comelade i Enric Casasses, uns clàssics ja del festival, el programa del Festigàbal ha tornat a ser una demostració de personalitat pròpia d’un festival que vol i ha de trobar una estabilitat en el marc de la Festa Major de Gràcia. BAM. Barcelona Acció Musical 20a edició www.bcn.cat/bam Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1 4 6 . 5 5 0 a s s i s tent s 21/9 - 23/9 El festival BAM, Barcelona Acció Musical, el festival de músiques independents, ha complert 20 anys mantenint-se fidel als seus inicis: posar a l’abast dels ciutadans una programació musical gratuïta i oberta a les últimes tendències musicals. Del 205 BARCELONA CULTURA 2012 21 al 23 de setembre ha desencadenat un programa de música alternativa amb un gran protagonisme d’artistes locals i estatals, a més d’una selecció d’artistes internacionals. Organitzat com cada any en el marc de La Mercè, el BAM 2012 ha tornat a portar el millor de l’escena musical, amb artistes consagrats i amb noves promeses, i amb un ampli ventall d’estils musicals representats: pop, indie, folk, neofolk, rock, electropunk, hardcore, música experimental, electrònica, alternativa, soul, funk, hip-hop, global bass, rap, techno, músiques del món, cançó d’autor... L’escena catalana ha vingut carregada de qualitat, i ha comptat amb algunes de les bandes més aclamades. D’entre els artistes que han pujat als escenaris, podem trobar noms com Mishima, Isaac Ulam, Joan Colomo, Mates Mates, La iaia, Love of Lesbian, Very Pomelo, Maria Rodés i L’Hereu Escampa, entre d’altres. Pel que fa a les formacions d’àmbit estatal que han participat en l’edició d’enguany del BAM, cal destacar Lidia Damunt, Los Punsetes, Bigott, La Estrella de David, McEnroe i Vetusta Morla, per citar-ne algunes. El panorama internacional ha estat representat per Filastine, THEEsatisfaction, Fliptrix, Black Dice, Kap Bambino, Sonny and the Sunsets, Woodkid, The Toxic Avenger i Meneo, entre altres artistes. La 20a edició del BAM ha commemorat el 20è aniversari de l’obertura i el 10è del tancament de la sala Garatge dedicant a aquesta mítica sala del Poblenou l’escenari de la plaça Reial el divendres, 21 de setembre, amb un programa de rock configurat per les bandes 77, Howlin Rain i The Dream Syndicate. Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experimental 17a edició www.gracia-territori.com Organitza: Gràcia Territori Sonor 9 . 587 a s s i s tent s 11/10 - 27/10 Des de l’inici, la voluntat del Dispositiu LEM, Encontre Internacional de Música Experimental, ha estat presentar al públic de totes les edats espectacles musicals innovadors, inusuals, de risc, inèdits. Aquest festival és una ocasió culminant pel que fa a la cristal·lització de moltes de les línies de treball i de recerca desplegades durant tot l’any per Gràcia Territori Sonor, tant pel que fa a la visibilitat dels joves creadors locals i els projectes emergents com pel que pertoca a la presència BARCELONA CULTURA 2012 206 d’artistes internacionals que treballen conjuntament amb els artistes locals. També és un punt culminant per la seva repercussió en un ampli espectre d’audiència i la integració simbiòtica en diversos contextos de xarxa. En l’edició del 2012 el Dispositiu LEM també ha acollit activitats no exclusivament concertístiques que n’han enriquit el marc discursiu (com el taller i la posterior exposició «Hertziosfera»), i laboratoris de recerca en públic, com Àgape, que reuneix cuiners, músics i poetes, o les Impronits, sessions d’improvisació de música i dansa. Cal destacar especialment el Premi Internacional Luigi Russolo de música electroacústica, un dels més antics i prestigiosos del continent, del qual Gràcia Territori Sonor ha convertit Barcelona en la seva seu, així com de les activitats que l’envolten: concerts, sessions públiques, etc. com a resultat del treball en xarxa amb entitats de Varese (Itàlia), Moscou, Annecy (França), Bratislava i Dublín. EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona 15a edició www.ehsona.com Organitza: Euskal Etxea Barcelona 1 0 . 0 0 0 a s s i s tent s 26/10 - 1/12 El festival de música basca EH SONA! té com a objectiu fer de plataforma de grups bascos de qualitat i apropar al públic barceloní tot el ventall de les millors propostes musicals que ofereix Euskal Herria. De fet, aquest festival està considerat la plataforma principal a Catalunya per a la difusió i promoció dels artistes del País Basc. Es tracta d’un festival molt consagrat a la ciutat, i que continua creixent any rere any, tant en termes de qualitat com de quantitat. Per celebrar els 15 anys de trajectòria de l’EH SONA!, s’han desplegat 15 actuacions entre l’Euskal Etxea Barcelona, el passeig del Born, el Razzmatazz, la sala Bikini, el Centre Artesà Tradicionàrius i la Sala Apolo. El programa ha vingut carregat de bona música, i ha inclòs grups i artistes consagrats de l’escena musical basca, com Doctor Deseo, We Are Standard, Lisabö, Ruper Ordorika, Jabier Muguruza, però també una llarga llista d’artistes emergents d’estils molts diversos. El festival ha acollit estils ben variats, des del rock d’Etxe fins al hip-hop de Norte Apache, passant pel folk de Kherau, el pop de Lauroba, el funk i el jazz de The Hot Wok, el metal de Soziedad Alkoholika, la música de cantautor de Mikel Urdangarin, la música indie de Peachy Joke o la sessió de discjòquei de DJ Makala. Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona 44a edició www.theproject.es Organitza: The Project 95 . 0 99 a s s i s tent s 30/10 - 30/11 L’històric Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, de ressò mundial, manté la seva línia de programació que combina els grans clàssics i les figures de renom i prestigi indiscutible amb propostes d’avantguarda i de nova creació. La 44a edició del festival ha programat prestigioses figures de l’escena internacional i també de casa nostra, i ha congregat una espectacular xifra d’espectadors que supera els 95.000, sumant els més de 70.000 visitants que han tingut les activitats gratuïtes del festival i els gairebé 25.000 que han 207 BARCELONA CULTURA 2012 acudit a les diverses sales, entre les quals hi ha la sala Bikini, Luz de Gas, Silken Gran Hotel Havana, L’Auditori, Harlem Jazz Club, Arteria Paral·lel i el Palau de la Música Catalana, entre d’altres. L’índex d’ocupació mitjana s’ha establert al 81 %, i han estat 9 els concerts que han exhaurit totes les entrades: Chick Corea Trio, Buena Vista Social Club, Andrea Motis & Joan Chamorro Sextet, Albert Pla, Esperanza Spalding, Melody Gardot, Fanfare Ciocârlia, Samantha de Siena i Dansonando. També han estat un èxit d’assistència les activitats lligades al festival, com ara els concerts familiars a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band, els maridatges de vins al centre cultural enològic Monvínic o les sessions Cocktail & Swing els divendres. Finalment, s’ha de posar en relleu la bona acollida de les classes magistrals impartides a les aules del Conservatori del Liceu, a càrrec del pianista i compositor Fred Hersch, el saxofonista, compositor i productor Bob Belden i el pianista Spike Wilner, copropietari del club de jazz Smalls de Nova York. San Miguel Primavera Club 7a edició www.primaverasound.com Organitza: Primavera Sound 1 1 . 3 0 0 a s s i s tent s 6/12 - 8/12 La versió hivernal del Primavera Sound ha tornat a concórrer de manera simultània a Madrid i Barcelona. L’esdeveniment musical ha arribat a la setena edició, amb un balanç dels resultats molt positiu, tant en termes artístics com de públic: 11.300 persones han assistit als 55 concerts de Barcelona que s’han repartit entre el Sidecar, l’Arteria Paral·lel, el Sant Jordi Club, la sala Atic, i la Sala Monasterio. Dels concerts d’artistes i grups internacionals cal ressenyar la banda liderada per Michael Gira, Swans, l’exlíder de Screaming Trees, Mark Lanegan, el californià Ariel Pink, la banda britànica The Vaccines, Little Wings, Redd Kross, els finlandesos Cats On Fire, els americans Deerhoof i The Soft Moon, entre d’altres. Amb l’objectiu de prendre el pols a l’escena musical local i estatal, el festival també programa nombrosos concerts amb artistes i bandes més properes. En aquesta edició hi han actuat, entre molts altres, Los Planetas, els madrilenys Tuya, els barcelonins Stand Up Against Heart Crime, Sr. Chinarro, Fernando Alfaro, La Bien Querida o Triángulo de Amor Bizarro i Antònia Font, que ha presentat el seu nou disc. Per primera vegada, la programació també ha inclòs el circuit de concerts gratuïts Primavera a les Botigues, que ha citat algunes de les propostes més prometedores de la ciutat a les botigues de discos BCore, Discos Paradiso, Luchador Records i Subwax, amb les actuacions de Tejero, Autodestrucció, Jupiter Lion, Hans Laguna, Exxasens, Roldán o The Destroyed Room, entre d’altres. I també com a novetat PrimaveraPro s’ha incorporat enguany a la programació de San Miguel Primavera Club, amb una sèrie de xerrades obertes al públic organitzades en col·laboració amb IMO (International Music Observatory). Segells discogràfics, programadors, sales, músics i institucions públiques han analitzat des de la seva experiència professional la situació actual de la música en directe dins l’escena local de Barcelona i Madrid. BARCELONA CULTURA 2012 208 ALTRES FESTIVALS DE MÚSICA Els festivals de música que ha acollit Barcelona en el transcurs del 2012, però, són molts més. Els dies 17 i 18 de febrer ha tingut lloc la sisena edició de l’IN-SOMNI, Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya, que ha portat a la sala Bikini descobertes musicals molt interessants de l’escena pop- rock i electrònica de casa nostra i també de fora. Cal destacar el debut de Los Pilotos, de Granada, i dels britànics The Crookes. Més enllà de les primícies, han actuat els grups locals Lasers, Chinese Christmas Cards, The Seihos i Evripidis and his Tragedies. Al llarg dels dos dies que ha durat el festival, 900 persones han assistit als 6 concerts. El festival Emergència! ha tornat el 18 de febrer amb un nou cartell amb què el CCCB ha renovat l’aposta per la recerca dins del panorama musical independent. La quarta edició ha fet pujar a l’escenari 8 noms de l’escena independent local, nacional i internacional. L’originalitat i la força de les propostes de Pegasvs (Barcelona), Las Buenas Noches (Sevilla), Mursego (Guipúscoa), Oso Leone (Mallorca), Maria Minerva (Estònia), Reina Republicana (Pamplona), Alba Lua (Bordeus, França) i Gratis (Barcelona) han rebut el suport d’un públic creixent: 870 espectadors. La primera edició del Campi Qui Boogie!, Festival Internacional de Boogie Woogie de Barcelona s’ha dut a terme del 31 de maig al 3 de juny a l’Hotel Palace i a la Fàbrica Moritz. Han estat quatre dies de concerts amb virtuosos del bugui-bugui com el reconegut pianista Lluís Coloma, que ha presentat el seu últim CD, August Tharrats, David Giorcelli, Manolo Germán, Marc Ruiz i Bob Seeley, que als 83 anys és una llegenda viva del bugui-bugui. Seeley també ha impartit una classe magistral, amb jam-session final. El festival ha atret un miler d’espectadors. La vuitena edició del Barcelona Festival of Song, que s’ha esdevingut del 28 de juny al 7 de juliol, ha reunit artistes provinents del Brasil, els Estats Units, Colòmbia i Catalunya que han ofert 8 concerts a un públic de 1.500 persones, i han estrenat obres de compositors catalans i llatinoamericans. Paral·lelament, s’ha impartit un curs d’història i interpretació del repertori vocal d’Amèrica Llatina i Espanya en què han participat alumnes provinents d’arreu del món. Per primera vegada el Barcelona Festival of Song ha concorregut simultàniament al Brasil i a Barcelona mitjançant l’Anella Cultural. Un dels festivals de música habituals del mes de setembre, el Festival l’Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu, ha arribat a la 22a edició. Organitzat per l’Associació de Música Moderna, aquest festival és una oportunitat per poder escoltar en directe noves i velles formacions, per descobrir sons, estils i músics veterans o inèdits. Com cada any, els concerts han tingut lloc en dos formats diferents: de dia i de nit. Durant tres setmanes de setembre, la plaça de la Vila de Gràcia ha acollit la programació diürna amb concerts gratuïts els diumenges al matí. A les nits els concerts s’han traslladat a diverses sales de música en viu de la ciutat. El diumenge 16 de setembre el festival s’ha desplaçat a Vilafranca del Penedès, on ha brindat concerts de dia i de nit. Entre el 17 d’octubre i el 17 de novembre s’ha desplegat la 23a edició del Festival MPB, Música Popular de Barcelona, el qual, amb la intenció d’apropar la música a la ciutadania, inclou en la programació totes les expressions musicals: cançó, rock, jazz, funk, folk, música popular, 209 BARCELONA CULTURA 2012 brasilera, soul, òpera, reggae, samba, blues... El festival ha portat concerts a diversos espais de la ciutat, com el Teatre Tantarantana o el Harlem Jazz Club, però també ha programat en espais poc habituals, com ara al Port Vell, a la cocteleria Ginger o al Museu de l’Eròtica. Una de les propostes del festival és el cicle «Òpera als balcons», que apropa aquest gènere exhibint concerts des de balcons de cases particulars. Per concloure la secció de festivals de música, cal esmentar el setè Festival Internacional de Percussió de Catalunya, el festival de música popular contemporània BCNmp7, els Concerts de l’Estiu al Poble Espanyol, el Festival Flamenco d’Estiu (antic Festival Flamenco a Nou Barris), la cinquena edició del Cruïlla BCN, el segon Barcelona, Gardel, Buenos Aires, el Festival de Flamenco Carmen Amaya, la quarta edició del Catalunya Arte Flamenco, el festival Músics al Metro de Barcelona, el festival de projectes sonors Zeppelin, la quarta edició del No Hunger Festival i el festival Els Grans del Gospel. 8.2.5. FESTIVALS D’AUDIOVISUALS DocsBarcelona 15a edició www.docsbarcelona.com Organitza: Paral·lel 40 6 . 9 6 5 a s s i s tent s 31/1 - 5/2 DocsBarcelona, el festival internacional de documentals, és una trobada de debat, d’entreteniment, de projeccions i de xerrades que s’organitza a Barcelona amb creadors de documentals recents, variats i de qualitat. DocsBarcelona és la cita ineludible per a totes aquelles persones, professionals o no, que volen fer un viatge fins al centre mateix de la realitat més propera o més llunyana. Per celebrar els 15 anys d’història del festival, DocsBarcelona ha comptat amb la presència dels representants dels festivals més reconeguts, com el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, l’IDFA (Amsterdam), É Tudo Verdade (Sao Paulo) i el Tribeca Film Festival (Nova York), representants que han impartit la classe magistral The Best of the Fests. El festival s’estructura en diverses seccions i porta a la ciutat l’estrena de les millors pel·lícules documentals del panorama internacional, algunes de les quals són guardonades i presents als festivals de cinema més reconeguts del món. Pel que fa a les novetats de la programació, aquest any s’ha creat la Secció Oficial, de la suma de les seccions Panorama, D’Amèrica i Història, i s’ha iniciat la secció DocSessions, per poder veure documentals des de casa via internet de la mà de Filmin. Dins les seccions 7-11 i 12-16, 402 nois i noies d’entre 7 i 16 anys de les escoles i instituts de Barcelona han pres part al festival. D’aquesta manera, han descobert i gaudit el món del documental i han mantingut un enriquidor debat amb els directors i protagonistes dels films que han vist. Un dels convidats estrella del DocsBarcelona 2012 ha estat el director Víktor Kossakovski, el qual ha presentat la seva última pel·lícula, Viva las Antípodas!, i ha impartit una classe magistral a gairebé 300 espectadors. Amb referència al Pitching Forum, el mercat de finançament de documentals, aquest 2012 ha reunit 306 professionals de 34 països diferents, i s’hi han dut a terme 169 reunions individuals entre finançadors i directors o productors, BARCELONA CULTURA 2012 210 fet que demostra la consolidació de DocsBarcelona com una cita ineludible per als professionals d’arreu. Mecal. Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona 14a edició www.mecalbcn.org Organitza: Associació Mecal 1 4 . 0 0 0 a s s i s tent s 12/4 - 29/4 El Mecal, Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, és un festival de renom dins del panorama nacional i a l’estranger, on s’ha convertit en un certamen de prestigi àmpliament reconegut tant per festivals i distribuïdors com per productors i realitzadors de curts. Durant 14 anys el Mecal s’ha anat consolidant com un dels festivals de cinema més potents de Barcelona. Enguany, sota el lema més per menys ha apostat per augmentar els dies de projecció, la programació i els assistents professionals, cosa que ha comportat un considerable increment d’afluència respecte a edicions anteriors. Entre les novetats de l’edició del 2012 hi trobem l’ampliació del calendari del festival, que ha passat de 10 a 17 dies de duració, l’augment de la programació en un 30 % respecte al 2011 i la presència de nous espais de projecció, com els cinemes Girona o l’Antic Teatre, que s’han afegit a l’Institut Francès, el Palau de la Virreina (on s’ha situat el mercat del curtmetratge) i l’Espai Cultural Caja Madrid (on ha tingut lloc la projecció de la programació infantil). També s’ha produït un augment de les obres rebudes: un total de 4.500 curtmetratges, 1.000 més que en l’edició anterior, han convertit el Mecal en el festival que rep més curtmetratges d’Espanya i un dels que més en rep d’Europa. De totes les obres rebudes s’han pogut veure gairebé 350 curtmetratges provinents de més de 35 països diferents, tots subtitulats en català. La bona salut del Mecal també s’ha deixat palpar en l’augment del nombre de premis i mencions especials que s’han atorgat en aquesta catorzena edició: s’han lliurat un total de 12 premis i 3 mencions. 211 BARCELONA CULTURA 2012 Sala Montjuïc 10a edició www.salamontjuic.org Organitza: Associació Cultural Modiband 38 . 1 5 8 a s s i s tent s 29/6 - 8/8 Sala Montjuïc ha celebrat el seu desè aniversari, un bagatge de temps que atorga a aquest festival el qualificatiu de clàssic de les nits d’estiu a la ciutat de Barcelona. El fossar del Castell de Montjuïc ha estat de nou l’escenari d’aquesta mostra de cinema de qualitat a l’aire lliure, en un entorn privilegiat que permet gaudir de la música en viu, el setè art i la trobada social. Enguany, el tret de sortida ha estat «La nit catalana» amb la pel·lícula Chico & Rita, presentada per Javier Mariscal i precedida per un concert de música cubana a càrrec de Félix Ramos & Banda Ashé; la secció de clàssics «La nit phenomena» s’ha dedicat al cinema d’acció dels anys vuitanta, amb la projecció de les cintes de culte Terminator 2, El juicio final i Carretera al infierno, i el tradicional cineconcert ha anat a càrrec del pianista Jordi Sabatés, que ha acompanyat el claqué de la Camut Band i la pel·lícula muda Sherlock Jr., de Buster Keaton. El programa ha continuat amb una oferta de films amb fort contingut social i reivindicatiu, com ara En un mundo mejor, También la lluvia, Poesía, Incendies o el documental Exit trough the gift shop, sense deixar de banda alguns títols clàssics, com Los caballeros las prefieren rubias, El tercer hombre o La semilla del diablo, ni títols premiats recentment, com Origen, Valor de ley o Gran Torino. En definitiva, sempre s’ha buscat l’equilibri entre les obres consagrades i les desconegudes o independents. A més, amb la projecció de curtmetratges abans de cada film, el festival també promou els nous valors del cinema local, com ara Xavi Puebla, Àlex Pastor o Kike Maíllo, que hi han presentat els seus primers treballs. La secció musical del festival també ha volgut celebrar els 10 anys amb algunes de les millors bandes que han passat pel seu escenari, com ara el grup flamenc Cargolé, els Lisboa Zentral Cafè, el trio de jazz Dan Posen & Laia Porta o la banda de swing Shine. Finalment, com a novetat i complement de les sessions habituals, s’ha encetat una col·laboració amb l’escola Estudio de Cine, amb dotze classes magistrals impartides per crítics de cine. Gandules 11a edició www.cccb.org Organitza: CCCB 5 . 1 0 0 a s s i s tent s 7/8 - 24/8 Com cada estiu, des de fa onze anys, el pati del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estat un punt de trobada i una plataforma des d’on s’ofereix un concepte de cinema obert i integrador que barreja gèneres, llenguatges i èpoques. Aquest cicle de cinema a la fresca, enguany s’ha proposat rescatar i fer visibles de nou pel·lícules molt recents que, tot i haver estat reconegudes, valorades o fins i tot aclamades per la crítica i el públic als festivals de cinema més prestigiosos, no han trobat lloc als circuits comercials. La selecció feta ha estat avalada per un comitè de crítics i experts en cinema. Algunes de les pel·lícules projectades han estat Vénus noire, d’Abdel Kechiche, Rent-a-cat, de Naoko Ogigami, Diamond flash, de Carlos Vermut, The ballad of genesis and lady Jane, de Marie Losier, Verano, de BARCELONA CULTURA 2012 212 José Luis Torres Leiva, i Cut, d’Amir Naderi. En la darrera sessió de la programació del 2012 s’ha projectat El ángel exterminador, de Luis Buñuel, ja que ha estat el film escollit pel públic a partir d’una selecció de les pel·lícules projectades durant els deu anys anteriors del cicle. In-Edit Festival 10a edició www.in-edit.org Organitza: In-Edit Producciones 3 1 . 0 6 2 a s s i s tent s 25/10 - 4/11 In-Edit Festival és l’únic festival de cinema documental musical que hi ha a l’Estat espanyol i un dels pocs que hi ha al món, i ha tancat la desena edició superant els 31.000 espectadors, fet que el converteix en un dels festivals especialitzats en documentals musicals amb més públic d’arreu del món. Enguany In-Edit Festival ha celebrat la seva desena edició dedicada al documental amb una programació especial de conmemoració. A banda de les seccions habituals (com ara les seccions oficials competitives), aquesta última edició ha afegit seccions especials, com el Top 100 (els 100 millors documentals musicals de la història, una suma de títols a la qual s’ha arribat amb les votacions de directors de documentals, músics, realitzadors televisius, crítics de cinema i de música, programadors de festivals i periodistes) o la Secció Fan (una secció votada pel públic). En total, més de 60 títols estructurats en diferents seccions han omplert de cinema i música la ciutat de Barcelona durant els 10 dies de festival. S’han programat més de 100 sessions cinematogràfiques, 2 concerts i 6 activitats paral·leles. Un dels actes que ha despertat més interès ha estat l’homenatge al director i realitzador britànic Julien Temple, autor de títols tan indispensables com The Filth and The Fury, sobre els Sex Pistols, Joe Strummer. The Future is Unwritten, sobre el cantant de The Clash, i Oil City Confidential, sobre Dr. Feelgood. Julien Temple també ha impartit una classe magistral. El Meu Primer Festival 5a edició www.elmeuprimerfestival.com Organització: Associació Cultural Modiband 7 . 073 a s s i s tent s 17/11 - 25/11 El Meu Primer Festival és una mostra de cinema per a nens i nenes de 2 a 12 anys que va néixer fa cinc anys amb l’objectiu de fer arribar cinema d’arreu del món i de tots els temps que no té cabuda en les sales més comercials a fi d’educar la mirada cinematogràfica dels infants. En la cinquena edició, l’afluència d’assistents ha continuat en línia ascendent, amb 7.073 espectadors. S’hi han projectat més de 80 films de 26 països diferents, organitzats en 7 seccions temàtiques, entre les quals cal destacar Una Finestra al Món, Competició Internacional, Cinema de Tots els Temps i País Convidat. The magic piano, de Martin Clapp, i The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore, amb un premi Oscar, han estat les cintes protagonistes en la sessió inaugural, que ha anat acompanyada d’una classe magistral sobre el procés de creació cinematogràfica. En la secció Competició Internacional, els films més votats pel públic i el jurat han estat Luminaris, 213 BARCELONA CULTURA 2012 L’inventor i L’equip petit. Quant als llargmetratges, s’hi ha estrenat la pel·lícula animada Selkirk, el verdadero Robinson Crusoe, provinent de l’Uruguai i inèdita a l’Estat espanyol. En un format més original, el de cineconcert, la companyia francesa Le Philarmonique de la Roquette ha ofert dues sessions que han estat un èxit de públic. Un any més, la programació s’ha engrandit gràcies a la col·laboració amb el festival L’Alternativa, i s’ha programat el monogràfic especial Grans Mestres de l’Animació, en què s’ha pogut gaudir d’obres que el gran públic desconeix de Michael Ocelot, Fréderic Back i Jannik Hastrup, entre d’altres. En aquest capítol de col·laboracions, també convé posar en relleu l’intercanvi de programació i jurat amb el Jeugdfilm Festival, un festival belga de cinema infantil. Les sessions especials per a les escoles s’han estructurat en quatre cicles educatius i han comptat amb la participació de més de 2.000 escolars. Aquestes sessions s’acompanyen d’un treball didàctic previ i posterior, que els organitzadors del festival promouen entre el col·lectiu de mestres. Finalment, com a novetat, aquest any més de 40 programadors professionals han visitat El Meu Primer Festival amb la intenció de descobrir-hi propostes visuals interessants. L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona 19a edició alternativa.cccb.org/2012/ct/index.php Organitza: La Fàbrica de Cinema Alternatiu de Barcelona 6 . 1 6 3 a s s i s tent s 20/11 - 25/11 Consolidada com la cita ineludible per als amants d’un cinema d’autor honest i compromès, L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, el 2012 ha presentat la seva dinovena edició amb 130 films amb què ha continuat apostant per la innovació, la independència creativa, el risc, la crítica i la reflexió. El festival ha fet una retrospectiva del cineasta portuguès Pedro Costa i una altra de Jeanne Balibar, musa del cinema francès, que també ha presentat el seu primer film com a directora a Barcelona. Aquest any 30 films han competit a les seccions oficials: un panorama de la cinematografia independent BARCELONA CULTURA 2012 214 contemporània, testimoni d’una comunitat efervescent al marge del circuit comercial. Els jurats han repartit premis i mencions especials entre 4 films i el públic ha escollit el seu curtmetratge favorit. Dins de la Secció Oficial de llargmetratges, el Gran Premi del Festival se l’ha endut el film Nacer. Diario de Maternidad, de Jorge Caballero. De la Secció Oficial de curtmetratges, el Gran Premi del Festival ha estat per a A Story for the Modlins, del brasiler Sergio Oksman, i el curtmetratge de Vika Kirchenbauer Like Rats Leaving a Sinking Ship ha rebut una menció especial. El jurat del Premi Lomography Pantalla Hall ha concedit aquest nou premi a The Whale Story, de Tess Martin, i el Premi del Públic l’ha rebut el curtmetratge Oh Willy..., d’Emma de Swaef i Marc James Roels. L’Alternativa ha presentat 5 seccions paral·leles (entre les quals han sobresortit «Pedro Costa. Cinema directe», «Contra el silencio todas las voces» i «Petits experiments»), i cadascuna ha revelat filmografies insòlites o de circulació molt reduïda, incloent-hi dues sessions de cinema familiar, acompanyades per activitats paral·leles i una jornada per a professionals. La secció Escoles de Cinema ha completat una setmana plena d’activitats i, un any més, la Pantalla Hall ha brindat una programació rica i diversa en un entorn excepcional. ALTRES FESTIVALS D’AUDIOVISUALS Al llarg del 2012 s’han pogut veure altres festivals d’audiovisuals a Barcelona, com ara el Zinemaldia, un festival que té com a finalitat difondre el cinema que es desenvolupa actualment al País Basc, especialment el que es fa en eusquera. De l’1 al 30 de març, s’han projectat 12 sessions de llargmetratges de diferents gèneres i curtmetratges. Totes les projeccions han anat acompanyades d’un col·loqui amb un representant de la pel·lícula i, per primera vegada, s’ha comptat amb la presència de tots els directors de les pel·lícules que s’hi han projectat. La setena edició del Zinemaldia ha inclòs noms tan coneguts com el de l’actriu Montserrat Carulla o el del músic Fermín Muguruza. El 2012 el Curt Ficcions Barcelona s’ha desplegat entre el 4 al 10 de maig i ha reunit un total de 1.300 assistents. A banda de la secció competitiva de curts, entre les activitats més destacades d’aquesta edició s’han programat sessions matinals per a escoles de secundària en què han participat prop de 550 alumnes, ha tingut lloc la segona edició del concurs «BCN en curt: roda en 72 hores», dedicat a alumnes de cinema de la ciutat de Barcelona que tenen el repte de produir un curt de 5 minuts en tres dies, i s’ha fet la mostra de diferents festivals de curtmetratges com el Séquence Court o el Trés Courts. La gala de cloenda ha servit per celebrar els 15 anys de festival en companyia de tots els amics i col·laboradors del certamen. La quinzena mostra audiovisual OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat), del 8 al 13 de maig, ha pres el concepte de l’oblit com a eix vertebrador i ha proposat una mirada sobre l’actual situació de conflicte. La mostra ha partit d’un doble nucli programatiu: les projeccions dels films El Mahabharata, de Peter Brook, i La Commune, de Peter Watkins, que s’han alternat amb una sèrie de vídeos de la darrera dècada, tallers i presentacions. OVNI ha comptat amb la presència de Patrick Watkins, fill de Peter Watkins, i del col·lectiu Rebond pour La Commune, i ha projectat una entrevista exclusiva amb Jean-Claude Carrière: Entorn del Mahabharata. La xifra d’espectadors s’ha situat al voltant dels 10.000. 215 BARCELONA CULTURA 2012 Del 10 al 12 de maig s’ha dut a terme el festival BCN Sports Film, una finestra oberta a les produccions audiovisuals sobre l’esport i la seva relació amb el medi ambient, el respecte a la diversitat i els valors culturals. S’han programat projeccions per a tots els públics (familiar, escolar, juvenil...), de diversos temes (esports extrems, temàtica social...) i activitats paral·leles. Un ampli ventall de temes i de formats, exposicions, activitats i actes per a professionals del sector i per a tots els públics, que fan del BCN Sports Film un gran esdeveniment cultural, esportiu, televisiu i cinematogràfic. Enguany s’han tornat a fer projeccions a centres penitenciaris de Catalunya. La tercera edició del BCN Sports Film ha tingut molt bona acollida tant pel públic general com pels professionals del sector, que troben en les activitats paral·leles un punt de comunicació i intercanvi de valoracions i informacions. Unes 1.100 persones han visitat el festival. ImagineIndia Film Festival Barcelona mostra la cara menys coneguda de la cinematografia índia. De l’1 al 13 de juny s’han projectat els millors films seleccionats a l’onzena edició d’ImagineIndia International Film Festival a Madrid, i s’hi han afegit algunes produccions de les edicions anteriors. Directors com Anurag Kashyap, Ram Gopal Varma, Ananth Mahadevan, Nandita Das i Mani Ratnam, entre d’altres, han estat presents a ImagineIndia amb els seus millors treballs. Entre els films projectats cal ressenyar Urumi, de Santosh Sivan, Memories in March, de Sanjoy Nag, i The Way Home, de Damodaran Biju Kumar, tots guardonats amb diversos premis. Hi ha hagut 700 espectadors que no s’han volgut perdre les grans pel·lícules índies que no arriben a les pantalles comercials. Entre el 5 i el 10 de juny ha tingut lloc la catorzena edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que té la vocació de donar a conèixer la diversitat i la interculturalitat del pensament jueu contemporani. Per tal de difondre aquesta diversitat, el festival selecciona obres de provada qualitat, reconegudes i premiades a festivals internacionals, provinents majoritàriament de la indústria independent i de cinematografies que no solen arribar a les pantalles espanyoles. La programació comprèn pel·lícules de ficció, documentals, animació i curtmetratges. L’edició del 2012 ha reunit uns 5.000 assistents. La XX Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona s’ha desenvolupat entre el 7 i el 17 de juny per escenaris diferents, també a l’aire lliure. Ha presentat una cinquantena de films i ha tingut molt bona acollida: 4.100 espectadors, que han aplaudit, especialment, la inauguració i la cloenda. L’acte inaugural ha projectat la pel·lícula Ferida arrel: Maria Mercè Marçal, creada a través de la mirada de 22 realitzadores de diferents generacions, i la cloenda ha exhibit UFO in her eyes, de Xiaolu Guo, directora xinesa convidada al festival. Debats, taules rodones, la presència de directores i realitzadores i les diverses seccions del festival, com ara el Cinema de les Autores, Curts en Femení i les projeccions del Vídeo del Minut, han completat la vintena edició de la Mostra. El Mecal Air, el projecte cultural a l’aire lliure que uneix curtmetratges i música, ha arribat a la seva quarta edició entre el 8 de juny i el 29 de setembre amb una diversificada oferta de projeccions de curtmetratges al Poble Espanyol de Barcelona. Com en edicions anteriors, cada sessió de la programació ha tingut un tema determinat com a fil conductor: sexe, terror, humor, amor, antiherois… BARCELONA CULTURA 2012 216 La dissetena edició de FIRE!!, Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià, s’ha efectuat del 28 de juny al 15 de juliol i ha consolidat els canvis introduïts en les edicions anteriors. Els contactes internacionals, la confiança dels proveïdors i la credibilitat que el FIRE!! té a l’exterior (gràcies, en bona mesura, al fet que forma part del jurat del Festival Internacional de Cinema de Berlín) han permès que la programació del 2012 hagi fet un salt qualitatiu. Les seccions paral·leles a la mostra, com la secció educativa i la secció asiàtica, han tingut més repercussió i assistència que en altres anys. Un 30 % més d’assistència de públic i un 20 % més de recaptació de taquilla confirmen l’èxit d’aquesta edició. Del 12 al 17 de novembre ha arribat la vint-i-tresena edició de la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants, la setmana dedicada a aquesta especialitat que cada any organitzen conjuntament l’Ajuntament de Barcelona i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Durant la Marató el públic ha pogut veure els curtmetratges presentats al XIV Concurs de Curts (amb un rècord de 265 curts presentats) i ha pogut assistir a «La nit més llarga», dotze hores de projeccions de llargmetratges del gènere. El FIAB, Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona, després de setze edicions, ha demostrat que la producció d’audiovisuals de valors i sentit humanitari és un fet universal. Enguany les produccions s’han estructurat en 6 categories: Premi Humanitari, Premi Creatiu, Graella Infantil, L’Altra Infància, Àrea Professional i Sorpreses Educatives i d’Animació. Els audiovisuals guanyadors del FIAB 2012 han estat Through Ellen’s Ears, de Saskia Gubbels, que ha rebut una menció al Premi Humanitari; Missing, de Tariq Rimawi, guanyador del Premi Creatiu, i All the small things, de l’escola Jesús Maria de Sant Gervasi, que s’ha endut la menció del públic. Unes 1.300 persones han passat pel festival al llarg de cinc dies, entre el 12 i el 20 de novembre. La segona edició de la Mostra de Curtmetratges per la Identitat- Catalunya ha tingut una durada de tres dies, del 3 al 5 de desembre, durant els quals s’han presentat un seguit de curtmetratges nacionals i internacionals que aborden tot el que comporta el robatori de la identitat: el seu reconeixement i recuperació, i les conseqüències personals i socials que implica. També s’han projectat els documentals Fotos de família, d’Eugenia Izquierdo, i Manifiesto contra el olvido, de Lina Badenes i Carlos Surián. La taula rodona «Cinema, identitat i memòria» ha debatut l’estreta relació que hi pot haver entre el cinema, la recerca de la identitat i la memòria històrica. Un públic de 300 persones ha assistit a les diverses sessions de la mostra. Altres festivals d’audiovisuals que s’han esdevingut a la ciutat en el decurs del 2012 han estat el MIRADOCS, Barcelona Mirades Documentals; la novena edició del Barcelona VisualSound, Festival Audiovisual de Creació Jove; el BANG, Festival de Videoart de Barcelona; la segona edició del D’A, Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona; el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona; la tercera Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona; el Cicle de Cinema de Dones; el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona; el festival de curts de terror Festival Antic Horror Picture Show; el festival de cultura i creativitat digital ArtFutura; la dinovena edició del FICMA, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient; la Diàspora, Mostra de Cinema Colombià, i la setena edició del Flux, Festival de Vídeo d’Autor. 217 BARCELONA CULTURA 2012 8.2.6. FESTIVALS MULTIDISCIPLINARIS nunOff. Festival de Creació Emergent de Barcelona 4a edició www.nunartbcn.com/nunoff Organitza: nunArt 2 . 5 3 0 a s s i s tent s 12/7 - 28/7 Un altre festival multidisciplinari que té lloc a Barcelona és el nunOff Festival de Creació Emergent de Barcelona. Aquest festival ha esdevingut viver i espai de trobada, creació i investigació de grups amb mentalitat multidisciplinària. La quarta edició del nunOff ha apostat per l’expansió dels seus objectius d’articulació, visibilitat i mobilitat per a la creació contemporània. La programació ha estat bastida a partir de 30 grups tant de l’àmbit local com del nacional i l’internacional, que han mostrat les seves creacions de dansa, teatre, música, audiovisuals, poesia, videodansa i altres disciplines. Entre els artistes, companyies i grups convocats convé assenyalar Joan Dausà, Mali Vanili, Xavier Torras, Ayala, First Take i Clara Luna, pel que fa a la música, La Cuina - Estudi Sargantana, Xavi Estrada i Xevi Dorca, la companyia Jiribilla i LaminimAL, quant al teatre, El Turonet Dansa, Res de Res, El Mur, Gisela Creus i Samuel Diz, referent a la dansa, la poeta Sílvia Bel i, dins dels audiovisuals, Siro Graell i Carles Berga, Shelter Films i Miniature. Pel que pertoca al públic, 2.530 espectadors s’han acostat al claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri. Festival Àsia 11a edició www.festivalasia.es Organitza: Casa Àsia 1 2 . 0 0 0 a s s i s tent s 21/9 - 24/9 El Festival Àsia, festival de les cultures asiàtiques organitzat cada any des del 2001 per Casa Àsia, és un espai de diàleg intercultural i de trobada amb la cultura asiàtica que reuneix espectacles, projeccions, concerts i altres activitats procedents dels països asiàtics. Emmarcat dins les festes de La Mercè, el Festival Àsia ha celebrat l’onzè aniversari amb la voluntat de mostrar la diversitat i la riquesa de les cultures asiàtiques a través d’un programa multidisciplinari per a tots els públics, amb 30 propostes gratuïtes entre espectacles internacionals i col·laboracions de les comunitats asiàtiques. Hi han vingut a actuar grups i artistes de la Xina, Corea del Sud, l’Azerbaidjan, el Japó i el Pakistan. BARCELONA CULTURA 2012 218 L’accent especial d’enguany s’ha dirigit cap a la Xina, i això s’ha vist reflectit en la predominància d’activitats d’origen xinès, com ara el teatre de màscares de la companyia de l’Òpera Wu de Quzhou, el grup de folk rock pequinès Hao Yun, una cercavila amb un drac xinès, un taller de cal·ligrafia xinesa, la participació de l’escola xinesa i dos grups xinesos a la Mostra de Talents Asiàtics o la possibilitat de gaudir d’una tapa de menjar xinès a la zona Sabors. Tot i així, el festival és una finestra oberta al conjunt d’Àsia i del Pacífic, i s’ha inaugurat amb el grup coreà Noreum Machi, que combina la música tradicional samulnori de Corea amb un toc contemporani. El grup ha fascinat el públic amb els seus diàlegs espectaculars de percussió, cants xamànics i danses acrobàtiques amb una posada en escena molt contemporània. Convé subratllar el debut del cor asiàtic Barcelona Coral Àsia, format aquest any a Barcelona, i l’actuació del grup d’Azerbaidjan Gochag Askarov & Mugham Ensemble, una banda de cinc membres que interpreten música de gran sofisticació emocional, el mugham, proclamat per la Unesco Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el 2003. També han despertat molt d’interès les performances de cal·ligrafia i música de l’artista Tsubasa Kimura, mestra de l’art del shodo (literalment, ‘el camí de l’escriptura’), la dansa tradicional bengalí del grup Bangladesh Shilkapala Academy i el ballarí pakistanès Fasih Ur Rehman, Premi Nacional de Dansa. El dia 24, el Festival Àsia ha presentat «Un dia a l’Àsia», la tradicional jornada pensada per descobrir l’Àsia en família, i que ha tancat l’onzè aniversari amb més d’una vintena de propostes gratuïtes protagonitzades per les comunitats asiàtiques de Barcelona. S’ha mostrat de primera mà la música, les arts marcials, les danses, les arts escèniques, les cal·ligrafies i els sabors d’Àsia. A la plaça dels Àngels s’ha desencadenat un matí amb actuacions locals de la Trobada d’Escoles Asiàtiques de la Xina, Filipines i Bangla Desh, i després les actuacions dels finalistes de la I Mostra de Talents Asiàtics, una de les noves iniciatives de l’edició d’aquest 2012, que ha donat a conèixer al públic barceloní quatre de les millors propostes musicals dels artistes d’origen asiàtic residents a la ciutat. Ulls. Festival Barcelona Cultura 6a edició www.ulls.org Organitza: Ulls Art 7 .82 0 a s s i s tent s 2/10 - 6/10 Ulls, Festival Barcelona Cultura, és un festival cultural multidisciplinari que promou manifestacions artístiques innovadores i contemporànies des d’una visió llatinoamericana. El festival vol aproximar el llenguatge experimental al públic a través d’espectacles moderns i innovadors. Amb una programació variada i gratuïta, es divideix en activitats de formació (tallers) i activitats d’exhibició (amb espectacles de teatre, circ, poesia, dansa, performances i música). Amb la voluntat d’expandir-se, en la sisena edició, el festival ha sumat 3 espais nous de la ciutat: el Mercat de les Flors, el Museu Frederic Marès i la Casa Taller de Marionetas de Pepe Otal, i ha establert la seva seu a la plaça de la Mercè. En total, ja ocupa 10 espais de la ciutat. Ulls 2012 ha proposat 33 activitats: 2 obres de teatre, 2 espectacles de 219 BARCELONA CULTURA 2012 circ, 2 performances, 3 peces de dansa contemporània, 2 espectacles de poesia, 3 espectacles infantils, 8 actuacions musicals i 1 taller formatiu; 2 dels espectacles són estrenes absolutes i 4 s’estrenen a Espanya. Entre els artistes i les companyies que han participat a l’edició 2012 d’Ulls convé assenyalar Lola Lince, Miguel Bonneville, La Favorita, Constanza Macras, The Galilee Multicultural Theatre, El Planeta Agradece, Una Mika i Metamorphonik, entre d’altres. Més de 22 companyies de 14 països han estat presents en l’edició d’enguany d’Ulls: Alemanya, l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, els Estats Units, l’Equador, Espanya, Anglaterra, Itàlia, Mèxic i Veneçuela; 2 països han participat per primera vegada al festival: Israel i Portugal. Raval(s) 10a edició www.totraval.org Organitza: Fundació Tot Raval 1 2 . 6 0 0 a s s i s tent s 8/11 - 11/11 Raval(s) és un festival de cultura que s’organitza cada any a la tardor, i que consisteix en una mostra dels molts Ravals que existeixen al barri del Raval. Es tracta d’un projecte de desenvolupament i dinamització comunitària a través de la cultura que enguany ha implicat 135 entitats del barri que treballen en els àmbits cultural, artístic i socioeducatiu. L’edició del 2012 s’ha convertit de nou en un procés de participació i treball en xarxa, amb la particularitat que s’ha estat treballant per celebrar el desè aniversari del festival. L’objectiu de celebrar-lo ha estat donar a conèixer el treball del teixit associatiu del Raval, que any rere any contribueix a fer visible la riquesa cultural del barri, a la vegada que fomenta la convivència i el sentiment d’identitat en una zona que actualment acull població de procedències molt diverses. Les activitats de Raval(s) han tingut lloc en els principals equipaments i entitats culturals del barri, així com en espais situats a la via pública (la rambla del Raval, la plaça Salvador Seguí, els jardins de Rubió i Lluch, la plaça del Pedró i el carrer Riera Baixa, entre d’altres) i en espais d’interès històric i arquitectònic (el Gran Teatre del Liceu, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau i Santa Creu o el Palau Güell). També s’han fet activitats itinerants, que han recorregut bona part del barri i dels seus carrers. DAU Barcelona 1a edició www.bcn.cat/daubarcelona Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 4 . 0 0 0 a s s i s tent s 15/12 - 16/12 Al llarg del cap de setmana del 15 i 16 de desembre, prop de 4.000 persones han visitat el festival de jocs de taula DAU Barcelona, que ha tingut lloc a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona, organitzat per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament Barcelona mitjançant la Direcció de Creativitat i Innovació. DAU Barcelona neix amb la intenció de posar en relleu la creativitat i l’autoria dels jocs de taula, i alhora impulsar i donar visibilitat als creadors catalans. Fins fa pocs anys, els noms dels autors no figuraven enlloc. A partir de l’eclosió dels jocs de taula a alguns països d’Europa, com ara Alemanya, comencen a ser reconeguts com una altra mostra de creació. Per aquest motiu, la conferència inaugural ha anat a càrrec de l’alemany Tom Werneck, que ha estat i és el principal divulgador del joc de taula en les BARCELONA CULTURA 2012 220 seves vessants cultural, social i de creació. Tom Werneck ha parlat del desenvolupament de la cultura i de la indústria del joc a Europa en els darrers quaranta anys. Durant el cap de setmana, una trentena d’editorials i creadors de jocs han proposat demostracions, tallers, taules rodones i xerrades, adreçades tant al públic familiar que ha passat pel recinte de la Fabra i Coats com a les comunitats de jugadors avesats, que també han tingut l’oportunitat de participar en tornejos. El Consorci per a la Normalització Linguística de Barcelona també ha estat present a DAU Barcelona amb activitats per mostrar els jocs de taula que hi ha en català, informar dels llocs on es poden adquirir, incrementar- ne el consum i donar a conèixer la campanya «I tu, jugues en català?». L’escriptor Màrius Serra, que és imatge de la campanya, ha encapçalat l’activitat «Vine a jugar amb Màrius Serra». ALTRES FESTIVALS MULTIDISCIPLINARIS A banda dels festivals multidisciplinaris explicats fins aquí, durant el 2012 a Barcelona se n’han organitzat d’altres. La dissetena edició del Minifestival de Música i Cultura Independent de Barcelona ha engegat al Centre Cívic Pati Llimona amb la III Mostra de Cinema de Petit Format, amb projeccions en Súper 8 i un concert final de Silas Lang. A la Sala Underground s’ha fet el concert de presentació de grups emergents de la ciutat: Miss Q, Els Nens Eutròfics i Naturalesa Salvatge. I, com cada any, el Centre Artesà Tradicionàrius ha acollit la part més musical del festival, amb les actuacions de les bandes Dark Dark Dark (Minneapolis), Alasdair Roberts (Glasgow), Sarah Nixey (Londres), Laetitia Velma (París), Anímic (Collbató) i Alphabet Blackwards (Oxford). El festival ha reunit 650 assistents entre el 28 de gener i el 31 de març. 221 BARCELONA CULTURA 2012 La novena edició de The Influencers ha tornat a apropar al públic un festival anòmal, intens i apassionant que proposa experiments amb la comunicació, aventures radicals i experiències visionàries des del si de la societat de la informació. En aquesta ocasió, el festival ha estat una cursa vertiginosa entre projectes de street art participatiu, actes de sabotatge simbòlic al poder rus, el discurs enèrgic d’un predicador postreligiós o el folklore digital a les xarxes 2.0. Hi han participat, entre d’altres, Jill Magid (EUA) i la tergiversació de la vigilància; l’irreverent col·lectiu Voina (Rússia); Constant Dullaart (Països Baixos) i les rareses de la cultura d’internet, i el grup d’activistes Biotic Baking Brigade (EUA), coneguts per llançar pastissos a nombrosos personatges de pes. Del 9 a l’11 de febrer 1.950 persones han assistit al festival. El Centre Cívic Convent de Sant Agustí ha organitzat la vuitena Mostra Sonora i Visual, un esdeveniment que té per objectiu mostrar les propostes emergents més suggerents de la creació audiovisual local. La programació es basa en creacions en l’àmbit de la creació sonora i visual amb un accent especial per l’experimentació, l’electrònica i l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, es pot gaudir de manera gratuïta de directes musicals, audiovisuals, instal·lacions artístiques i videocreació. Durant els dies del festival, del 31 de maig al 9 de juny, hi ha hagut més de cent artistes implicats, 29 actuacions en directe i 20 instal·lacions artístiques. Del 8 de juliol al 23 de setembre, cada diumenge de juliol i setembre, els jardins de Joan Brossa, al parc de Montjuïc, s’han omplert de música electrònica amb la primera edició del festival Piknic Electronik, un esdeveniment que proposa fer un pícnic tot escoltant música. El festival està plantejat en dos espais diferents: un per a famílies amb nens, que inclou tallers de hip-hop, inflables, jocs d’aigua i altres activitats, i una zona per a públic adult, amb un programa de música electrònica de qualitat. La segona edició del Festival Catalunya Celta ha programat el 20 i 21 de juliol tot un seguit d’activitats al voltant de la música i la dansa d’influències celtes o atlàntiques produïdes des de Catalunya. A banda de concerts i espectacles de dansa, el festival ha inclòs tallers instrumentals, un concurs de fotografia, paradetes d’artesania i de gastronomia i tallers de dansa, entre altres propostes, a les quals han participat 1.500 espectadors. Algunes de les formacions que hi han actuat són Aires Celtes, Kelpie Band, Keympa, Cabo Norte, Drónán, Beltaine, Ebri Knight i Dealan. El 15 de setembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha tornat a acollir l’Hipnotik Festival, amb més de 13 hores de música, competicions, hip-hop, presentacions, conferències, disseny gràfic i accions solidàries. Enguany s’han programat 15 concerts, amb més de 30 grups i artistes com Swan Fyahbwoy, Rosa Rosario, Rapvívoros, Mala Rodríguez, Shotta, Chronic Sound o Fresh Daily, entre d’altres, a més dels discjòqueis Chavez & Shone, Chema AMA, Big Mic, Dr. Faust, Dr. Das, La Kinky Dub Machine, Echorek i The Dub Master. Una de les principals novetats d’aquesta edició ha estat l’ampliació de competicions: a les de break dance, se n’hi han sumat de hip-hop i popping, i batalles de locking i house dance. En aquesta novena edició, l’Hipnotik Festival i DJs Contra la Fam han dut a terme una iniciativa conjunta de conscienciació social: les persones que han portat aliments han aconseguit un descompte en el preu de l’entrada del festival. BARCELONA CULTURA 2012 222 223 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 224 El festival De Prop és un festival referent de l’escena independent que creix en noves propostes musicals i visuals, i que té lloc a La Pedrera. La setzena edició s’ha desplegat del 3 al 24 d’octubre i ha presentat concerts i espectacles videomusicals, o concerts amb imatges documentals, d’artistes com Guillamino i Xavi Bové, Seward i Cráter Collective, Maïa Vidal i Joana Colomar, The New Raemon amb imatges de Cinema en curs, i Maria Coma amb imatges d’ella mateixa. També s’ha programat un concert familiar. Hi han assistit 1.560 persones. Consolidat després de tres edicions destinades al públic adult, el Festival Punto y Raya ha convocat al CCCB la primera edició del Festival Punto y Raya Júnior. El cap de setmana del 10 i 11 de novembre, la versió júnior i familiar d’aquest festival d’art abstracte ha proposat accions, tallers, instal·lacions, projeccions i altres activitats perquè gairebé 2.300 infants d’entre 4 i 12 anys exploressin el paper que tenen els punts i les ratlles (les unitats mínimes de la forma i el moviment) en l’art, la ciència o el mateix dia a dia. En la programació hi han participat col·lectius i institucions com ara Dansalut, els centres cívics Pati Llimona i Casa Sagnier, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i el Museu de Matemàtiques de Catalunya, entre d’altres. Per concloure, cal mencionar els festivals Barcelona Beer Festival; el novè Festival de Sopes del Món Mundial; la primera edició de Transeuropa Festival; el festival OFFF Let’s feed the future; la cinquena edició de BarnÀfrika, Afrofestival de Catalunya; el Festival Cultural Pride Barcelona; el festival internacional de música electrònica i arts multimèdia Festival B2B, i Pulgas Mix, Festival de Cultura en Acción. 225 BARCELONA CULTURA 2012 Capítol 9. Festes de ciutat i cultura popular BARCELONA CULTURA 2012 226 9.1. Festes 9.1.1. FESTES D’ÀMBIT DE CIUTAT La Mercè www.bcn.cat/merce Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1 . 4 0 0 . 0 0 0 a s s i s tent s 21/9 - 24/9 Pels volts del dia de la Mercè, Barcelona celebra la seva Festa Major, una festa que concentra en pocs dies centenars d’activitats de tota mena i que s’estructura al voltant de dos eixos que la caracteritzen: la modernitat i la tradició. Entre el 21 i el 24 de setembre del 2012, La Mercè ha repartit per tota la ciutat més de 200 d’activitats per a tots els públics, entre concerts, espectacles de dansa, circ, arts de carrer i propostes relacionades amb la cultura tradicional, que han aplegat més d’1.400.000 persones. Aquest 2012 ha tingut lloc la tercera edició del festival Mercè Arts de Carrer (MAC), un festival que es vol consolidar com el millor aparador perquè els artistes d’arts de carrer mostrin les seves creacions contemporànies. El MAC ha omplert de propostes teatrals, circ, dansa, música, llum i animació per a tots els públics els espais del parc de la Ciutadella, del Castell de Montjuïc i, com a novetat d’aquesta edició, els jardins del Palauet Albéniz. Més de 40 companyies catalanes i d’arreu del món hi han participat i més de 220.000 ciutadans han gaudit dels espectacles. Com cada any, la música ha estat un dels plats forts de La Mercè: s’han proposat concerts de tots els estils i per a tots els gustos, als quals han assistit més de 346.600 persones. El BAM (Barcelona Acció Musical), el festival de músiques independents, ha arribat a la vintena edició, amb un gran protagonisme dels artistes locals i estatals, a més d’una selecció d’artistes internacionals. I el Mercè Música també ha ofert un gran nombre de concerts de diferents estils repartits pels escenaris de la ciutat. Els concerts amb més afluència de públic han estat els dels grups La iaia, Love of Lesvian i The Kooks, Mishima, Vetusta Morla i Txarango. Entre les activitats més participatives de la Festa Major del 2012 trobem la cavalcada, el correfoc, les diades castelleres i, per cloure la festa, el piromusical, que aquest any s’ha dedicat a les músiques de Barcelona i ha homenatjat els Jocs Olímpics del 1992 en el 20è aniversari de la seva celebració. S’han de mencionar especialment les projeccions a la façana de l’Ajuntament que, amb un públic proper a les 55.000 persones, per cinquè any consecutiu, s’han consolidat com un dels espectacles d’èxit de La Mercè. Cada vespre, la façana de l’Ajuntament s’ha convertit en Barcelona, la casa de tots, un espectacle de llum produït per Urano i dirigit per Franc Aleu. Aquest 2012 també s’han programat projeccions a la façana del Naixement de la Sagrada Família inspirats en Gaudí: Ode à la vie, un espectacle fet en col·laboració amb la ciutat convidada d’enguany, Mont-real, que ha superat totes les expectatives d’èxit: 113.000 visitants. Un dels eixos que caracteritzen La Mercè és la tradició, i en aquest sentit s’han programat ballades de sardanes, passejades de dracs i bèsties de foc, matinades de grallers, balls de l’Àliga i de gegants, galejades de trabucaires, bastoners... I precisament una de les novetats del 2012 s’ha produït en una de les activitats tradicionals: al toc d’inici, al qual per primera vegada hi han pres part els esbarts, els falcons i els diables de les colles de la ciutat, que han estrenat nova coreografia. 227 BARCELONA CULTURA 2012 També convé assenyalar com a novetats d’aquesta edició la presència de l’OBC per primer cop al carrer, a l’avinguda de la Catedral, i l’art de les catifes de flors, a l’avinguda de les Drassanes. I, com cada any, la Festa Major ha acollit la cursa popular i altres activitats esportives, l’exhibició pirotècnica, el Festival Àsia i la Mostra d’Associacions de Barcelona, que ja ha fet disset anys. I un any més, durant aquestes dates hi hagut jornades de portes obertes a la majoria de museus i centres d’exposicions de la ciutat. Jaume Plensa, un dels artistes catalans més rellevants del panorama de l’art internacional, ha estat l’autor del cartell de La Mercè 2012, i el científic Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona, n’ha fet el pregó. La ciutat convidada en aquesta ocasió ha estat Mont-real, la ciutat més gran del Quebec, una metròpoli tan viva i plena d’activitat i de llum com creativa i innovadora. La Cavalcada de Reis www.bcn.cat/canalcultura Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5 0 0 . 0 0 0 a s s i s tent s 5/1 La tarda del 5 de gener del 2012, com cada any, han arribat al Moll de la Fusta de Barcelona, a bord del pailebot Santa Eulàlia, Ses Majestats els Reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats del seu seguici. Aquest 2012 la Cavalcada ha tornat a apostar per unir tradició, creació artística i participació ciutadana. Companyies i artistes professionals del món del teatre, la música, la dansa i el circ, artistes plàstics, escenògrafs, coreògrafs i creadors diversos, amb l’ajut de voluntaris i ciutadania, han creat l’espectacle de carrer més gran i participatiu de Barcelona. Un any més, la Cavalcada de Reis ha superat les xifres d’assistència anteriors i s’estima que més de 500.000 persones l’han presenciat. La Cavalcada d’enguany, que s’ha retransmès en directe per La 1 de Televisió Espanyola, ha recorregut més de 5 quilòmetres, ha repartit 12.000 quilos de caramels (tots aptes per a celíacs) i ha ofert 800 metres d’espectacle itinerant estructurada en 6 grans blocs (bloc Patge Estel, bloc dels xumets, seguici del Rei Melcior, seguici del Rei Gaspar, seguici del Rei Baltasar i bloc d’anar a dormir i del carbó), a més del bloc introductori. Creadors de diferents disciplines i les millors companyies d’arts de carrer de la ciutat s’han implicat en els diversos blocs i han aportat a la festa rigor tècnic i artístic. Hi han pres part més de 300 ballarins professionals acompanyats de més de 300 alumnes de 29 escoles de teatre, dansa i circ, i més de 250 voluntaris de diferents associacions de la ciutat. Un any més la Crida ha sol·licitat col·laboradors per a la Cavalcada i s’han escollit per sorteig 180 persones d’entre les gairebé 2.000 sol·licituds rebudes. En total s’han aplegat gairebé 1.150 participants entre ballarins, actors, xanquers, voluntaris, geganters, diables... Entre les novetats d’aquest any cal ressaltar l’estrena de tres carrosses (la carrossa Barcelona, una nova carrossa de joguines del rei Melcior i la carrossa del carbó, que ha substituït el trenet del carbó), la incorporació de la comparsa dels estendards i de la comparsa d’anar a dormir (amb el Mag Lari) i la presentació de Twinga (una girafa de 7 metres d’alçada), de tres camells carregats de regals i de tres grans titelles africans a la comparsa del rei Baltasar. La comparsa dels xumets també ha acollit un nou personatge, una nina gegant creada per la il·lustradora Montse Ginesta, i BARCELONA CULTURA 2012 228 la fàbrica de joguines ha comptat amb els membres de la companyia Brodas, que han treballat a ritme de hip-hop. A més, aquest any s’han adquirit noves llançadores de caramels a fi de garantir que els dolços arribin a tot arreu. Festes de Santa Eulàlia www.bcn.cat/cultura/santaeulalia Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 10/2 - 12/2 Del 10 al 12 de febrer s’han celebrat les Festes de Santa Eulàlia a diferents espais de la ciutat, amb la tradició com a puntal d’una programació que sempre procura oferir propostes per als més menuts i també per als adults que els acompanyen. Més de 50 entitats, institucions i escoles, coordinades per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, han unit força i il·lusió per organitzar més de 60 activitats durant els tres dies de festa. Alguns dels actes més significatius que han evocat la tradició han estat l’actuació de les Muixerangues d’Algemesí, festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011; la celebració del 30è aniversari del seguici de Santa Eulàlia, amb una trobada multitudinària de gegants; la gran cercavila de tabalers «Els batecs de la Laia», i la inauguració del monument Homenatge als castellers, obra de l’escultor Antoni Llena. Al costat de la tradició, la Festa Major d’hivern de Barcelona també ha volgut innovar i ha estrenat Llum- BCN, un nou festival d’il·luminació urbana que ha volgut posar en valor la il·luminació del patrimoni arquitectònic de la ciutat, amb projeccions en què art i tecnologia s’han unit per crear espectacles lumínics i una ruta per una setantena d’edificis il·luminats. Com ja és habitual en els darrers anys, el pregó d’inici de la festa ha anat a càrrec de nens i nenes de primària, que l’han escrit amb l’ajuda dels mestres; l’eix temàtic del 2012 ha estat la participació ciutadana. Aquest any, 31 museus i centres d’exposicions de la ciutat han obert portes a la ciutadania i han muntat activitats, i en 7 biblioteques de Barcelona l’Associació de Narradors i Narradores han explicat històries sobre la Laia. El dissenyador i il·lustrador Eudald Palma ha creat el cartell de la festa i ha portat la gegantona barcelonina cap al camp de la tradició a través de la música. Una Laia tocant el tabal ens remet a una de les moltes cares de la cultura popular catalana. Carnaval Organitza: Ajuntament de Barcelona 16/2 - 22/2 El Rei Carnestoltes, el ball de màscares, l’enterrament de la sardina i les 33 rues als barris, amb la del Paral·lel com a protagonista, han estat els plats forts del Carnaval 2012. Tortell Poltrona ha pres el ceptre de Rei Carnestoltes i el dijous 16 de febrer, acompanyat dels set ambaixadors que representen les virtuts i els excessos, ha sortit a transitar pel passeig del Born i ha donat el tret de sortida de la festa d’aquest any. L’Ajuntament de Barcelona ha apostat per un nou model de festa que s’inspira en els carnavals europeus d’hivern i recupera elements històrics, com els saraus i la taronjada, una guerra inofensiva amb globus i confeti de color taronja. Entre el dijous gras i el dimecres de cendra, han desfilat fins a 33 rues de barri, entre 229 BARCELONA CULTURA 2012 les quals destaquen les del Born (el Carnavalassu) i la del Paral·lel. Les rues són el gran moment de la festa als barris i inviten a la participació de veïns i entitats amb carrosses, comparses i disfresses. Com cada any, els mercats municipals han pres part activa al Carnaval amb disfresses, concursos, tallers i activitats familiars. Nit dels Museus 5a edició www.lanitdelsmuseus.cat Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1 2 5 . 0 0 0 a s s i s tent s 19/5 La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa, en la qual participen més de 3.000 museus de 40 països, que s’esdevé al voltant del 18 de maig, Dia Internacional dels Museus. L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona impulsa aquesta proposta amb l’objectiu d’acostar el patrimoni de la ciutat a nous públics. El dissabte 19 de maig del 2012, des de les 7 del vespre fins a la 1 de la matinada, 52 museus de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana han obert les portes als ciutadans per celebrar la Nit dels Museus. Enguany s’ha superat el rècord d’assistència, amb gairebé 125.000 persones que han pogut visitar més de 90 exposicions temporals i col·leccions permanents d’una bona colla de museus de la ciutat, com ara el CCCB, La Pedrera, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el MACBA, el MNAC, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Frederic Marès o el Museu Picasso, entre molts altres. En aquesta edició, 6 nous espais s’han adherit per primera vegada a aquesta iniciativa: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el Museu de la Moto, el Museu del Modernisme Català, el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) i l’aqüeducte romà, pel que fa a la ciutat de Barcelona, i el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, pel que fa a l’àrea metropolitana. BARCELONA CULTURA 2012 230 Tots els centres han obert les portes de manera gratuïta i han ofert activitats lúdiques molt variades: concerts, dansa, màgia, contes, visites comentades o teatralitzades, sessions audiovisuals, etc. A banda de plantejar rutes per 6 zones geogràfiques diferents tenint en compte la proximitat d’alguns centres i els enllaços a través del transport públic, aquest any s’ha programat una visita guiada amb el títol «L’arribada de l’aigua a la Barcino romana», en la qual s’ha fet un petit recorregut pel tram final de l’aqüeducte fins a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Montjuïc de Nit 5a edició www.bcn.cat/cultura/montjuicnit Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1 1 0 . 0 0 0 a s s i s tent s 14/7 El dissabte 14 de juliol del 2012, de les vuit del vespre a les quatre de la matinada, la muntanya de Montjuïc ha vibrat amb la música de la 5a edició de Montjuïc de Nit, la nit blanca de Barcelona, una nit d’accés lliure i popular dedicada a la música i a la cultura. Han estat més de 50 concerts programats pels festivals més reconeguts de la ciutat. A més, els museus i centres d’art ubicats a la muntanya (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, CaixaForum, Fundació Joan Miró i Museu d’Arqueologia de Catalunya) han ofert una jornada de portes obertes fins a la una de la matinada. Unes 110.000 persones s’hi han apropat i han gaudit de l’esdeveniment. Diversos estils musicals com el pop, el rock, el blues, el hip-hop, el flamenc, el jazz, la música electrònica o la cançó d’autor han confluït en 10 escenaris diferents gràcies a la participació d’una cinquantena de grups i artistes de diversos països. Festivals com Sónar, BAM, Festival de Blues de Barcelona, Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, BarnaSants, Festival del Mil·lenni o San Miguel Primavera Sound, per citar-ne alguns i fins a un total de 18, s’han encarregat d’omplir els escenaris amb una programació extensa i multicultural. Hi han actuat artistes com The Pinker Tones, Brighton 64, Hurricäde, Big Dani Pérez, Maria del Mar Bonet i Manel Camp, Very Pomelo, D’Callaos, ZPU, Manos de Topo, Flamenco Lab Taller de Músics, Cris Juanico, Guillamino, Cargo, Esperit!, Achilifunk, Le Petit Ramon i El Pont d’Arcalís, entre d’altres. A més, s’ha projectat cinema documental musical en el marc de l’In-Edit Festival i s’ha pogut gaudir del Piknic Electronik, que ha pres part a Montjuïc de Nit amb una sessió especial per a tots els públics, amb la intervenció de tres discjòqueis. 231 BARCELONA CULTURA 2012 9.1.2. FESTES MAJORS DE BARRI Un exemple de la diversitat cultural de la ciutat són les festes majors dels diferents barris que la integren. Aquestes han esdevingut amb els anys una clara celebració de la identitat local de Barcelona. La Festa Major de Gràcia del 2012, desenvolupada del 15 al 21 d’agost, s’ha inaugurat, com ja és tradicional, el 14 d’agost amb el pregó a la plaça de la Vila de Gràcia. Aquest any el pregoner ha estat Esteve Camps i Sala, veí del barri i exdirectiu de diferents entitats de Gràcia durant molts anys. La festa gracienca ha ofert múltiples propostes, entre les quals sobresurten totes les relacionades amb la cultura popular i, especialment, la diada castellera de Festa Major, la baixada del pilar caminat o el correfoc. Cada dia hi ha hagut jocs i altres activitats infantils, àpats populars, narracions, balls i concerts ben variats, com els de Jaume Arnella i Carles Belda, Mesclat, Grup Adarve Jazz, Riu o Bruno Oro i l’Orfeó Gracienc, a més dels concerts de la plaça Rovira i Trias inclosos dins el Festigàbal. (Trobareu informació del Festigàbal en l’apartat «Festivals de música» del capítol 8.) Enguany la imaginació i l’enginy de la gent de Gràcia s’ha mostrat en 18 carrers i places guarnits. La recreació del Far West ha servit al carrer Verdi per assolir la primera posició al concurs de guarniments. El segon premi se l’ha endut el carrer Mozart amb la proposta titulada Fira de freaks. A més, aquest carrer també s’ha endut 4 dels 6 premis especials: a la reutilització, la innovació, el millor sostre i la millor portada. El carrer Fraternitat de Baix s’ha situat en la tercera posició amb el guarnit Ballem?, dedicat al ball. Mentre Gràcia encara estava de festa, ha engegat la Festa Major de Sants. L’ha inaugurat la Companyia Elèctrica Dharma el 18 d’agost al parc de l’Espanya Industrial. Josep Fortuny, bateria de la banda, ha llegit un pregó reivindicatiu que ha acabat amb un popurri de cançons tradicionals catalanes interpretat pel grup santsenc. La Festa Major de Sants s’ha desenrotllat del 18 al 26 d’agost i ha acollit actuacions castelleres, cercaviles, balls, fires d’artesania, dinars populars, activitats infantils, sardanes, xocolatades, cinema a la fresca, correfoc, havaneres, balls amb orquestres de festa major, discjòqueis i concerts de tota mena, amb grups de referència de l’escena catalana actual, com ara Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, Els Surfing Sirles o Txarango. El punt final l’ha marcat el piromusical al parc de l’Espanya Industrial, escenari que ha acollit la Festa Major Alternativa. Aquest 2012 s’han guarnit 15 carrers i places. La plaça de la Farga, que ha volgut homenatjar la duresa de la feina dels miners reconstruint una galeria subterrània amb tots els seus elements característics, ha guanyat el primer premi del concurs de guarniments de la Festa Major de Sants. El segon premi l’ha rebut el carrer Sagunt, ambientat en la cançó de Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol, i el tercer premi ha anat cap al carrer Alcolea de Baix i la seva curiosa decoració Alcolea del mig, tot a mitges: minotaures, sirenes, la Sagrada Família i molta imaginació han creat un ambient original i innovador. A banda de les festes majors dels barris de Gràcia i de Sants, molts altres nuclis dels diversos districtes de la ciutat es vesteixen de festa cada any durant uns dies per celebrar la seva identitat: BARCELONA CULTURA 2012 232 Ciutat Vella Barri del Pi El Raval Sant Roc / Barri Gòtic La Ribera La Rambla Sant Miquel / Barceloneta 2a quinzena de març Mitjan juliol Mitjan agost 1a quinzena de setembre 1a quinzena d’octubre Finals de setembre - principis d’octubre Eixample Sant Antoni El Fort Pienc La Sagrada Família Esquerra de l’Eixample Dreta de l’Eixample Mitjan gener 1a quinzena de juny Mitjan abril 1a quinzena d’octubre 2a quinzena de maig Sants-Montjuïc Sants El Poble-sec La Bordeta Hostafrancs La Marina Font de la Guatlla 2a quinzena d’agost 2a quinzena de juliol 1a quinzena de setembre Finals de setembre - principis d’octubre 2a quinzena de juny Mitjan juny Les Corts Les Corts 1a quinzena d’octubre Gràcia Gràcia El Coll Parc Güell El Camp d’en Grassot Vallcarca 2a quinzena d’agost 1a quinzena de juny Setembre 1a quinzena de setembre 1a quinzena de setembre Sarrià-Sant Gervasi Santa Maria de Vallvidrera Les Planes Sarrià Sant Gervasi Les Tres Torres El Putxet Mitjan agost Mitjan setembre 1a quinzena d’octubre 2a quinzena de juny 1a setmana de juny 1a quinzena de juny Horta-Guinardó Horta Montbau El Carmel La Teixonera La Clota El Guinardó Can Baró Sant Genís dels Agudells La Vall d’Hebron La Font d’en Fargues El Baix Guinardó 1a quinzena de setembre 2a quinzena de setembre 1a quinzena de juliol 1a quinzena de juny 2a setmana de juliol Mitjan maig 2a quinzena de juny 2a quinzena de juny 2a quinzena de juny 2a quinzena de juny 1a quinzena de juny Nou Barris Porta Verdum El Turó de la Peira - Vilapicina La Trinitat Nova Can Peguera La Prosperitat Roquetes Ciutat Meridiana Vallbona Torre Baró Nou Barris 1a quinzena de juny 2a quinzena de setembre 2a quinzena de juny 1a setmana de juny 2a quinzena de juny 1a setmana de juny Finals de juny - principis de juliol 1a setmana de juny 2a setmana de juliol 1a setmana de juliol 2a quinzena de maig 233 BARCELONA CULTURA 2012 Sant Andreu Sant Andreu El Bon Pastor Baró de Viver La Trinitat Vella La Sagrera Navas El Congrés Finals de novembre - principis de desembre 2a quinzena de maig Mitjan juny 1a quinzena de juny 2a quinzena de novembre 2a quinzena de maig 1a quinzena d’octubre Sant Martí El Poblenou La Verneda El Clot - Camp de l’Arpa El Besòs El Front Marítim La Vila Olímpica La Llacuna 1a quinzena de setembre 1a quinzena de novembre 1a quinzena de novembre 2a quinzena de setembre 1a quinzena de setembre 1a quinzena de juliol 2a quinzena de setembre BARCELONA CULTURA 2012 234 d’imatgeria festiva de Barcelona, que conté 50 figures de gegants, nans, capgrossos, bestiari i altres elements singulars, durant el 2012 el centre ha acollit 15 exposicions temporals, com ara «Torna al Carnaval», «Pintem la Laia», «Jocs populars i tradicionals i educació», «La nit de Sant Joan», «Apel·les Mestres, artista total» o «Músics del Pessebre» i «Diorames de pessebres», que han arribat amb les festes nadalenques. És important mencionar la presentació del CD d’Apel·les Mestres Cançons per a la mainada, i el concert de cançons tradicionals catalanes del Cor Infantil de l’Orfeó Català. I també els tallers i cursos de pirotècnia, sardanes, pessebrisme, gralla, percussió i danses tradicionals catalanes, entre altres temes. D’altra banda, La Casa dels Entremesos pren part i col·labora en diverses festes de la ciutat, com ara les Festes de Santa Eulàlia, les de Ciutat Vella, la celebració del Corpus, la Festa Catalana o les sortides de la tradicional Carassa de Nadal per la Fira de Santa Llúcia, per citar-ne algunes. Una menció especial mereix la participació activa en gran part dels actes festius i tradicionals de La Mercè. Centre Artesà Tradicionàrius. CAT www.tradicionarius.cat El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona gestionat per l’Associació Cultural TRAM. El popular espai del barri de Gràcia és la casa de la música tradicional. En els seus quasi vint anys d’existència, el CAT ha tingut un paper fonamental en la recuperació de la música tradicional. Programa de forma regular concerts, balls i sessions d’improvisació i intercanvi entre solistes i grups. A més, s’hi fan 9.2. Entitats de cultura popular La Casa dels Entremesos www.lacasadelsentremesos.cat Inaugurada al setembre del 2009 al cor de Ciutat Vella, la Casa dels Entremesos ha esdevingut un actiu centre de difusió i producció de la cultura popular d’arrel tradicional catalana. Gestionada per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, produeix i coprodueix festes, actes tradicionals, trobades, aplecs i mostres arreu de la ciutat i del país, i també exposicions, xerrades, tallers, cursos, presentacions de llibres i de música, concerts, visites especialitzades... que tenen lloc a la mateixa seu, la qual també alberga una exposició permanent d’imatgeria festiva barcelonina, d’una cinquantena de figures (gegants, capgrossos, bestiari...). A La Casa dels Entremesos hi tenen la seu associacions d’àmbits de la cultura popular tan diversos com els gegants, els nans i els capgrossos, el bestiari festiu, els diables, la pirotècnia, la dansa tradicional, els bastoners, les sardanes, els falcons, els trabucaires, els grallers, els tabalers, la música tradicional, el pessebrisme, els jocs tradicionals i populars i les comissions de festes dels barris. El 2012 han visitat La Casa dels Entremesos prop de 25.500 persones, entre turistes i públic local, i més de 1.250 alumnes de diferents centres han participat a les activitats específiques que s’organitzen per a aquest col·lectiu. També hi ha hagut visites de casals d’avis, esplais, etc. En total, gairebé 26.700 persones s’han passejat per les diverses sales d’aquest espai de cultura popular. A banda de l’exposició permanent 235 BARCELONA CULTURA 2012 tallers d’aprenentatge d’instruments (acordió diatònic, percussió, gralla, violí, flabiol, etc.) i de dansa. Tot i que acull preferentment música tradicional catalana, també hi tenen cabuda grups i solistes d’altres tradicions musicals, no només de l’Estat espanyol sinó també d’altres territoris, com ara Occitània, França, Itàlia, Irlanda, Grècia i altres contrades. Una de les activitats més importants que cada any organitza el CAT és el Festival Folk Internacional Tradicionàrius, que el 2012 ha arribat a la 25a edició. Del 13 de gener al 30 de març grups veterans i novells, tallers, activitats, exposicions, balls i nous formats de concert han servit per celebrar aquests 25 anys de difusió de la música tradicional. (Trobareu més informació del Tradicionàrius en l’apartat «Festivals de música» del capítol 8.) Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona La Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona (CCCCB) és una federació formada el 2006 per divulgar i potenciar el fet casteller i coordinar i defensar els interessos comuns de les colles de la capital catalana. És la interlocutora amb l’Ajuntament de Barcelona i, juntament amb el consistori, coorganitza la diada castellera de les dues festes majors de la ciutat: La Mercè i Santa Eulàlia. Des de la seva formació s’ha avançat molt en el terreny casteller: el 2006 a la ciutat hi havia 5 colles, 2 de categoria de vuit pisos, 1 de set i 2 de sis; el 2012 són 6 colles, n’hi ha de categoria de set pisos, de vuit i de nou, i enguany totes han assolit castells que no havien aconseguit dur a terme mai. Aquest bon nivell casteller és resultat d’un intens assaig, però també d’un augment del nombre de ciutadans que han pres part activa en totes les formacions. El 2012 s’han efectuat 68 diades castelleres a la ciutat de Barcelona, a les quals cal sumar les participacions en cercaviles i els pilars realitzats en diferents actes. Coordinadora de Geganters de Barcelona www.gegantsbcn.cat La Coordinadora de Geganters de Barcelona és l’entitat de referència en el món dels gegants a la nostra ciutat. Aplega les 30 colles de geganters més actives de la ciutat de Barcelona, la qual cosa significa més d’un centenar de figures, entre gegants i gegantons, i un miler de portadors, aproximadament. La fundació data del 1984 i va néixer de la necessitat d’ajuntar esforços BARCELONA CULTURA 2012 236 davant dels diferents esdeveniments en què els geganters eren requerits cada cop amb més freqüència. Al llarg d’aquests anys han estat moltes les activitats en les quals ha participat la Coordinadora, sempre unides a la vida de la ciutat de Barcelona. Aquest any la Coordinadora de Geganters de Barcelona ha continuat organitzant els actes tradicionals de cada any, per les Festes de Santa Eulàlia, La Mercè i la festivitat de Corpus, entre d’altres. Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona coordinadorasardanista.blogspot.com.es La Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona va néixer amb la idea de fomentar la sardana com a fet cultural, en totes les seves manifestacions, d’aglutinar totes les entitats que fan activitats sardanistes de manera habitual a Barcelona i d’impulsar i coordinar les activitats sardanistes i de la música per a cobla. La Coordinadora està composta per les entitats sardanistes següents: Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona; Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé; Agrupació Sardanista Fonts de Montjuïc; Associació de Veïns del Parc de l’Escorxador; Colles Sardanistes de Barcelona; Comissió Sardanista del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta; Grup Sardanista Horta; Obra Sardanista Violetes del Bosc, i Unió de Colles Sardanistes. En el transcurs del 2012 els aficionats a les sardanes han pogut gaudir dels concerts de música per a cobla i de les ballades que han organitzat aquestes entitats en diversos indrets de la ciutat. Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona www.diablesciutatbcn.blogspot.com La Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona vol ser un espai de trobada i de suma de sinergies de totes les colles de diables de la ciutat de Barcelona que ho desitgin amb l’objectiu de fomentar, contribuir i defensar el món del foc dins del context de la cultura popular tradicional catalana a la ciutat de Barcelona. La creació de la Federació aquest mateix 2012 és el resultat del desdoblament de l’antiga Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona en dues entitats: la Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona i la demarcació territorial de Barcelona de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Al llarg de l’any la Federació ha pres part en múltiples activitats, tant per a públic adult com infantil i tant en actes de ciutat com en actes propis. Dels actes de ciutat en són exemples la participació a la carbonera de la Cavalcada de Reis, als actes de foc dels diables petits a les Festes de Santa Eulàlia i a les diferents activitats de foc dels diables petits i adults de La Mercè. Els actes organitzats pròpiament per l’entitat han estat la Festa del Foc, el correfoc de cloenda de la Festa dels Súpers i les jornades Festa i foc, punt de trobada de diables i tècnics municipals. La Festa del Foc és una trobada de diables petits i grans i també una mostra del món del foc en totes les seves vessants, ja que hi són convidades colles de gegants i bèsties que representen el diable o el món de l’infern. El correfoc de cloenda de la Festa dels Súpers de TV3 està obert a totes les colles de diables petits de Catalunya, i és una ocasió única 237 BARCELONA CULTURA 2012 perquè es coneguin totes les colles. Finalment, les jornades Festa i foc, punt de trobada de diables i tècnics municipals han estat de gran interès tant per a les colles com per als tècnics amb qui els diables han de treballar la normativa del foc. ALTRES ENTITATS DE CULTURA POPULAR La Casa dels Entremesos, de la qual s’ha parlat més amunt, pertany a una xarxa d’actives Cases de la Festa, espais de cultura popular i tradicional repartits pels diferents barris que acullen entitats d’àmbits tan diversos com els castells i els falcons, la dansa (la sardana, el ball de bastons...), la imatgeria festiva (els gegants, els capgrossos, el bestiari...), el món del foc (les bèsties, els diables...), la música (les gralles, els tabals...), etc., bona part dels quals coincideixen en força manifestacions festives. Són equipaments que tenen la missió de promoure la cultura popular i tradicional, oferir-ne activitats de formació i fer-ne recerca. Comparteixen un web comú (http:// casesdelafesta.bcn.cat) i un seguit de recursos i activitats obertes al públic en general, i produeixen i dinamitzen al territori activitats de cultura popular i tradicional. A més de la Casa dels Entremesos, formen part de la xarxa Cases de la Festa el Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí - Can Saladrigas, el Centre de Cultura Popular de Sant Andreu, l’Espai Albert Musons a Gràcia, La Violeta de Gràcia, el Local dels Castellers de Barcelona a Sant Martí i l’Orfeó Martinenc. En són centres i locals associats la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz a Sant Martí, el Centre Artesà Tradicionàrius a Gràcia (del qual s’ha parlat abans), el Museu Etnològic a Sants-Montjuïc, el Centre de Cultura Popular de la Sagrada Família i el Racó de Cultura de Sant Antoni a l’Eixample. A Barcelona hi ha moltes altres associacions i entitats organitzades a l’entorn d’algun àmbit de la cultura tradicional i popular. L’associació Adifolk enguany ha celebrat els 40 anys de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya amb diferents propostes a diverses poblacions catalanes. L’acte de cloenda d’aquest aniversari s’ha fet el 10 de setembre al Palau de la Música Catalana, i ha inclòs l’actuació de grups de dansa d’arreu del món (Sibèria, Belize, Hongria, Kenya, l’Argentina i Geòrgia). L’Agrupació Cultural Folklòrica aquest 2012 ha celebrat el seu 90è aniversari, fet que la converteix en una de les entitats culturals més veteranes de la ciutat. Amb motiu de l’aniversari ha programat una sèrie d’actes que han engegat el 25 d’octubre i que han de continuar al llarg del 2013. El 17 de novembre ha elaborat una nova edició del Memorial Joaquim Serra, dins del Cicle de Música per a Cobla de L’Auditori de Barcelona, que també ha format part de les festes d’aniversari. D’altra banda, l’Associació Danses a la Plaça del Rei organitza ja fa vint-i-vuit anys el cicle de concerts i danses Divendres a la Plaça del Rei amb la voluntat de recuperar antigues tonades vuitcentistes i ballar danses tradicionals al carrer. El 2012 ha presentat un repertori variat de danses del món, conjunts de música popular de petit format, així com nous grups que han ofert les seves propostes musicals. En el cas de l’Esbart Català de Dansaires, l’Ajuntament de Barcelona ha concedit a aquesta entitat el Premi Ciutat de Barcelona 2012 en l’àmbit de la cultura popular i tradicional (una categoria que s’atorga des del 2011), pel projecte «Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric», que engloba una exposició itinerant, un catàleg i l’edició del disc Cançons per BARCELONA CULTURA 2012 238 a la mainada. L’exposició, elaborada amb motiu del 75è aniversari de la mort de l’artista barceloní, explica les principals facetes artístiques i íntimes d’Apel·les Mestres. L’Esbart Català de Dansaires, fundat el 1908, és una entitat dedicada a la investigació, conservació i divulgació de la dansa tradicional catalana. La seva trajectòria l’ha vinculat a diverses manifestacions de la cultura catalana i també a creadors i folkloristes de relleu. La Federació Catalana d’Entitats Corals, a més dels habituals concerts de caramelles del mes de juny o el concert de cant coral de les Festes de la Mercè, aquest 2012 ha organitzat la 1a Mostra de Cors d’Homes de la Federació, amb voluntat que tingui continuació els propers anys. Altres entitats com l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, l’Esbart Ciutat Comtal, els Falcons de Barcelona, la Federació de Colles de Sant Medir i el Grup Torxa, entre moltes altres, contribueixen a fer de Barcelona una ciutat de referència de la cultura popular i tradicional. 9.3. Activitats i iniciatives diverses Els Tres Tombs 17/1 Els Tres Tombs és una festa popular vinculada al Carnaval i a la figura de sant Antoni Abat, a qui la tradició atorga el patronatge dels animals. El ritual principal consisteix a donar tres voltes amb cavalls, carros i animals de tir per recorreguts determinats de dos dels barris de la ciutat: Sant Antoni i Sant Andreu. La desfilada s’esdevé el 17 de gener i és un homenatge a carreters, traginers i pagesos. Ja fa uns quants anys es va constituir la Comissió dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, integrada per diverses entitats i associacions, amb l’objectiu de regenerar, actualitzar i consolidar els Tres Tombs barcelonins i donar-los més abast i difusió per tota la ciutat. A Barcelona la cavalcada dels Tres Tombs es realitza, almenys, des del 1826. Llavors es feia al voltant del 239 BARCELONA CULTURA 2012 portal de Sant Antoni Abat, espai que uns anys més tard va donar pas a un nou barri: el de Sant Antoni. Actualment altres barris de la ciutat s’han afegit a aquesta divertida i curiosa festa, com ara el barri de Sant Andreu. El 2012 els barris de Sant Antoni i Sant Andreu han tornat a celebrar la festivitat dels Tres Tombs. Les carrosses han donat tres voltes, també anomenades passades o beneïdes, al voltant de l’església dedicada a sant Antoni Abat o bé davant la figura del sant, per beneir els animals. Festa de Sant Medir 3/3 La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc als barris de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Sants. El matí del dia de la festivitat del sant, el 3 de març, les colles de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi fan una romeria fins a l’ermita de Sant Medir, a la serra de Collserola. I al vespre, fan una desfilada pel barri en què llancen tones de caramels als veïns. A Sants, la desfilada es produeix el diumenge següent del dia 3 de març. Les colles de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Sants prenen part activa en aquesta festa des de fa molt anys. La colla més antiga de totes era de Gràcia, fou fundada l’any 1830 i forma part de les que van desaparèixer amb el temps. L’any 2012, com cada 3 de març, les colles de Sant Medir han sortit al carrer per llançar caramels, tal com mana la tradició. Hi han participat 26 colles i s’han llançat 44 tones de caramels. A diferència dels dos anys anteriors, enguany el temps ha acompanyat i el fet que la diada caigués en dissabte ha estat clau perquè els carrers fossin plens a vessar. Al matí hi ha hagut la passejada amb cavalls de les colles per Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi. Al migdia s’ha fet l’aplec de Sant Medir a Sant Cugat i al vespre, la tradicional desfilada de les colles pel carrer Gran de Gràcia. La colla Humorística de Sant Medir ha complert el seu primer segle d’història i, per aquest motiu, ha encapçalat la comitiva. A Sants, la colla de la parròquia de Sant Medir va començar a celebrar la festa de Sant Medir pels carrers de la Bordeta el 1949. Aquest any la celebració s’ha desenvolupat el diumenge dia 11 de març. Ha començat amb una cercavila de les colles del barri, que han desfilat pels carrers de la Bordeta llançant una gran pluja de caramels, i a continuació, a la parròquia de Sant Medir, hi ha hagut la missa, amb imposició de llaçades a les colles participants. Diada de Sant Jordi 23/4 La diada de Sant Jordi té un caràcter reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s’engalanen amb la senyera. A tot Barcelona es venen llibres i roses, però és a La Rambla, que s’omple de parades, on l’esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte en el preu de venda. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres, i els teatres i sales d’espectacles fan promocions especials. Però sobretot cal destacar l’ambient festiu que genera la diada. Es realitzen Jocs Florals a les escoles, activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s’afegeixen a l’atrafegada agenda cultural de la ciutat. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics i cèntrics de la ciutat. BARCELONA CULTURA 2012 240 Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner, han estat alguns dels autors recordats el Dia del Llibre a través d’exposicions i, sobretot, lectures de fragments de les seves obres. L’acte més assenyalat ha estat la marató de lectura de la novel·la Incerta Glòria, de Joan Sales, en la qual han participat més de 200 persones, que han llegit l’obra durant més de 24 hores. La diada ha arrencat el 19 d’abril amb el ja tradicional Pregó de la Lectura, l’inici oficial de les activitats de la diada de Sant Jordi, al Saló de Cent de l’Ajuntament. Enguany el pregó ha anat a càrrec de Raimon, el cantautor de Xàtiva, que ha conversat amb el periodista Vicent Partal sobre la importància de la lectura i sobre els poetes, especialment Ausiàs March i Salvador Espriu. Com ja és habitual, l’Ajuntament de Barcelona ha celebrat una jornada de portes obertes al llarg de tot el dia i ha tingut la seva parada de llibres a la plaça Sant Jaume. Una altra iniciativa que es repeteix cada any per Sant Jordi a la ciutat és la del teatre al 50 %. ADETCA i els teatres públics de Barcelona ofereixen descomptes especials per anar al teatre coincidint amb la festa de Sant Jordi. Corpus i l’ou com balla 7/6 Les festes del Corpus són de les més antigues de la ciutat de Barcelona. La processó data del 1320, i l’ou com balla, una de les tradicions barcelonines més genuïnes i singulars, se celebra des del 1637. El 2012 les festes del Corpus han començat el dijous 7 de juny i s’han allargat fins al diumenge 10. El dia 7 s’ha fet jornada de portes obertes a l’Ajuntament, al Palau Centelles, a l’Ateneu Barcelonès i a la Casa dels Entremesos, entre altres espais. I de dijous a diumenge s’ha pogut veure com ballen els ous als brolladors de diverses fonts de claustres i jardins: al verger del Museu Frederic Marès, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Casa de l’Ardiaca, al pati de l’Ateneu Barcelonès, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó - Palau del Lloctinent, a la parròquia de Sant Jeroni de Montbau i als claustres de la catedral, de l’església de Santa Anna i de la basílica de la Puríssima Concepció. L’altre acte important de les festes és la processó del Corpus, que ha tingut lloc el diumenge 10. Considerada, durant segles, com una festa major, ha estat origen de molts elements d’imatgeria festiva i de balls populars. Des del 1992 el Seguici Popular de Barcelona precedeix la processó. Així, un quart d’hora abans de l’inici de la processó, han sortit de l’Ajuntament els gegants i els nans, l’Àliga, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca i el Dofí, els balls de bastons, el ball de cercolets i diversos grups de música tradicional i popular en direcció a la plaça de la Catedral. Des d’allà s’ha iniciat el recorregut de la processó, que ha passat per diversos carrers de Ciutat Vella fins a arribar, de nou, a l’avinguda de la Catedral. Revetlla de Sant Joan 23/6 A Barcelona, l’arribada de l’estiu se celebra des de fa una pila d’anys als carrers, a les places i als terrats amb pirotècnia, fogueres i revetlles populars amb orquestres i ball. Les platges de la ciutat també són un dels escenaris preferits pels ciutadans per compartir la nit més curta de l’any. Amb la voluntat de recuperar aquesta 241 BARCELONA CULTURA 2012 festa per a tots els ciutadans, el 2012 l’Ajuntament de Barcelona ha volgut celebrar l’arribada de la Flama del Canigó a la plaça Sant Jaume, on ha estat rebuda per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, els Gegants de la Ciutat i l’Àliga de Barcelona. Des de la plaça Sant Jaume, la Flama del Canigó ha iniciat un recorregut cap als diferents barris de la ciutat per encendre-hi les fogueres. Així mateix, l’Ajuntament s’ha proposat que el foc recuperi tot el protagonisme que havia tingut en altres temps durant la nit de Sant Joan. A través d’un web dedicat a la revetlla ha posat a l’abast dels ciutadans tota la informació relacionada amb la tradició, les festes de tots els districtes, els punts de venda de petards, la localització de les fogueres i també consells de seguretat. Diada de l’Onze de Setembre 11/9 La Diada Nacional de Catalunya inclou diversos actes institucionals. El 2012 l’acte que ha obert la commemoració de l’Onze de Setembre ha estat el lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament, que s’ha esdevingut el dilluns 10 de setembre al Parlament de Catalunya. La Medalla d’Honor del Parlament del 2012 ha estat concedida a Òmnium Cultural i Càritas Catalunya; a Òmnium, pel servei a la llengua, la cultura i la identitat catalanes, i a Càritas, pel referent en la lluita contra la pobresa. Tal com marca la tradició, el primer acte institucional del dimarts 11 de setembre ha estat l’ofrena floral que el Govern, encapçalat pel president Artur BARCELONA CULTURA 2012 242 Mas, ha fet al monument a Rafael Casanova. Seguidament, la resta d’autoritats i altres entitats del país han rendit homenatge a qui va ser el darrer conseller en cap de la ciutat. Al migdia s’ha desenvolupat l’acte institucional conjunt de la Generalitat i el Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella, amb la participació de diverses entitats, artistes, escriptors i formacions, i la direcció artística de Joan Ollé. L’acte s’ha obert amb la desfilada de la formació de gala dels Mossos d’Esquadra, als acords de la música que acompanya La Muixeranga d’Algemesí, i el lliurament de la senyera per part de l’alcalde de Capmany, Jesús Figa i Comas, en representació de tots els municipis de l’Alt Empordà afectats aquest estiu pels incendis. La bandera catalana s’ha hissat als acords d’El cant de la senyera, en aquesta ocasió interpretat pel Cor Lieder Càmera, que també ha estat l’encarregat de cloure l’acte amb Els segadors. Entremig, hi ha hagut lectures i música de la mà d’artistes com Pep Tosar, Victòria Pagès, Sílvia Munt, Las Migas, Josep Maria Castellet, Pepa López, Maria de Medeiros i Carme Sansa, entre d’altres, que han commemorat els aniversaris d’Antoni Maria Alcover, Xavier Montsalvatge, Pere Calders, Tísner, Joan Sales, La plaça del diamant, Edicions 62, Nosaltres, els valencians, J. V. Foix i Francesc Pujols. El dimecres dia 12 de setembre ha tingut lloc al Saló de Cent la tradicional conferència que l’Ajuntament de Barcelona organitza cada any pels volts de l’11 de setembre amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. La conferència d’enguany ha dut per títol «2014: saber guanyar», i ha anat a càrrec de Toni Soler, historiador i periodista, i responsable del programa d’actes de commemoració dels 300 anys dels fets de 1714 que coordina l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. I, com ja és habitual, al llarg de tot el dia 11 de setembre, i també el matí del dia 10, hi ha hagut jornada de portes obertes al Parlament de Catalunya perquè els ciutadans en puguin conèixer les instal·lacions. ALTRES ACTIVITATS DE CULTURA POPULAR El 2012 ha estat l’any d’inici d’una proposta adreçada a mostrar la riquesa i la vitalitat de la cultura popular catalana, la Festa Catalana. Cada dissabte al vespre, des de maig fins a setembre, a la plaça de la Catedral s’ha pogut trobar una programació continuada d’espectacles de cultura popular i tradicional especialment adreçada als turistes que visiten Barcelona. Sardanes, gegants, castellers, balls de bastons, falcons i esbarts dansaires, entre d’altres, són els protagonistes de la Festa Catalana. Coincidint amb La Mercè ha tingut lloc al Museu Marítim de Barcelona el IV Congrés Internacional d’Art Efímer, organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Catifaires. El congrés, que 243 BARCELONA CULTURA 2012 ha reunit més de 1.000 participants de 28 delegacions, ha estat una trobada d’estudi, d’innovació i de debat entre especialistes d’arreu del món a l’entorn de la realització de catifes de flors i altres disciplines d’art efímer. Amb motiu del congrés, Barcelona ha acollit una exposició de les millors catifes del món, al passeig de les Drassanes. Les catifes de flors són, per excel·lència, el model d’art efímer català que més evoluciona i que més repercussió social té des dels seus inicis. D’altra banda, aquest 2012 ja ha començat la celebració del 150è aniversari de la tradició pessebrista catalana, que es commemorarà el 2013. L’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen el pessebrisme, com l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes, han preparat un programa d’actes amb exposicions, conferències i simposis. Un dels pessebres més visitats de la ciutat ha estat el de la plaça Sant Jaume, però també s’han pogut trobar altres mostres de pessebres, com la de La Seca2 «Pessebres del món. Cultura, art, tradició», amb pessebres dels cinc continents. El programa d’actes coincideix amb la commemoració del centenari de la invenció de la tècnica del diorama a Catalunya, una tècnica que ha estat molt conreada i que ha dut el nom de la ciutat a molts indrets del món. Amb motiu d’aquesta efemèride vuit seus de districte de la ciutat han exposat diorames de diversos autors reconeguts. Durant l’acte de presentació d’aquesta celebració, la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona ha presentat el seu últim treball, Nadales, amb la veu de la solista Carme Canela. S’han programat altres exposicions, com la dedicada a la figura d’Antoni Moliné, a qui s’atribueix l’origen de la tècnica del diorama, o l’exposició «Talarn, l’Orient al pessebre», instal·lada al pati de l’Ajuntament de Barcelona. I s’han fet concursos de pessebres, per a les escoles i per a les persones grans. El 2012 ha estat un any important quant a la presència d’entitats de cultura popular de Barcelona en esdeveniments que s’han dut a terme en diferents ciutats fora de les nostres fronteres. Exemples en són la participació dels Castellers de Gràcia al festival de Bèlgica Sfinks Mixed, un dels referents a escala europea de les músiques del món, o la presència de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona a l’Olimpíada Cultural de Londres 2012, en el marc del City of London Festival. També han sovintejat els intercanvis habituals entre colles, com ara les dues colles de Muixerangues de la població d’Algemesí durant les Festes de Santa Eulàlia, les quals han pres part a la inauguració del monument Homenatge als castellers de la plaça Sant Miquel; i una nova edició, la 20a, dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Per concloure, és important assenyalar que en el transcurs de l’acte de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2012, s’ha proclamat oficialment la ciutat de Barcelona capital de la sardana 2014. BARCELONA CULTURA 2012 244 Capítol 10. Les institucions i la ciutat. Altres visions de la cultura 245 BARCELONA CULTURA 2012 Als capítols anteriors s’ha fet una aproximació a l’activitat cultural de la ciutat durant el 2012 seguint una classificació per àmbits: arts visuals i disseny, història i memòria, ciència i innovació, lletres i biblioteques, arts escèniques, música, audiovisuals, festivals, i festes i cultura popular. En aquest capítol es presenta des de dos nous punts de vista: en primer lloc, es repassa l’actuació municipal des d’una visió de ciutat, i a continuació, s’ofereix la visió de proximitat des de l’òptica dels districtes (amb una selecció feta pels regidors i regidores dels deu districtes de Barcelona). 10.1. Visió des de la ciutat. L’Institut de Cultura de Barcelona El 2012 ha estat l’any de la posada en funcionament dels punts més importants que l’Ajuntament de Barcelona es va proposar desenvolupar en el nou Marc estratègic 2012-2015. En el camp de la cultura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) és l’organisme municipal encarregat del desplegament d’aquestes línies d’actuació. Des del 1996 treballa tant des de l’actuació directa (amb programes com el Grec, les festes o la gestió dels museus municipals) com, i sobretot, des de la cooperació amb els sectors artístic i creatiu. La participació en els grans equipaments culturals, a través de fundacions o consorcis, l’establiment d’acords de col·laboració per a grans esdeveniments o festivals, el suport a la creació o a la música en viu mitjançant subvencions, o el programa Fàbriques de Creació de Barcelona són exemples d’aquesta cooperació. Bona part d’aquestes actuacions ja s’ha explicat en els capítols anteriors. A continuació es fa referència a les polítiques culturals que afecten de manera transversal més d’un programa o projecte, al suport al sector i a les dades més generals de comunicació i recursos. 10.1.1. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DEL PATRIMONI Les principals línies d’actuació municipals en l’àmbit del patrimoni han respost a les mesures de govern següents: «Impuls a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat», que proposa un seguit d’actuacions per millorar l’eficiència en la gestió de les polítiques de patrimoni arquitectònic, històric, artístic i arqueològic de Barcelona; «Creació del nou Museu de Cultures del Món», una proposta museística que permetrà mostrar les col·leccions referents a les diverses cultures d’Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania en un únic espai de caràcter permanent (a l’octubre s’ha fet la presentació pública d’aquest projecte, que ha d’acollir la Col·lecció Folch i les col·leccions no occidentals del Museu Etnològic de Barcelona); «Pla Barcino. Recuperació i posada en valor del patrimoni de la ciutat romana», que persegueix tant la recuperació com la difusió de la ciutat romana, per donar a conèixer els tresors patrimonials de la ciutat i promoure el retorn social d’aquest patrimoni, i «Projecte de digitalització i d’accés en línia de la col·lecció filatèlica Ramon Marull del Gabinet Postal»: el procés de registre, documentació, digitalització i posada en línia d’aquesta col·lecció permetrà donar a conèixer a un públic extens aquest conjunt patrimonial, que és valorat pels experts com una de les col·leccions més prestigioses del nostre país. Un dels camps en què es treballa des de fa anys des de l’ICUB és en el desenvolupament d’eines adreçades a ampliar i adequar l’oferta dels museus per cada cop fer-los accessibles a més tipus de públic. En aquest sentit, en BARCELONA CULTURA 2012 246 el transcurs del 2012 s’ha continuat treballant en temes d’accessibilitat en col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i en l’impuls de programes que afavoreixen l’acostament al patrimoni, com la Nit dels Museus (que el 19 de maig ha mobilitzat 52 espais de la ciutat i l’àrea metropolitana i més de 125.000 persones), o en els programes conjunts de tallers i activitats «Estiu als museus» i «Nadal als museus», que es fan a bona part dels museus de la ciutat. Així mateix, s’ha seguit recollint informació sobre el públic dels museus a través de l’enquesta que s’elabora en tots els museus municipals, una eina molt útil per poder conèixer l’origen i el perfil dels visitants que entren als museus de la ciutat. En matèria de recerca i coneixement, s’ha continuat donant suport a la tasca de documentació que desenvolupen els museus i s’ha seguit impulsant la digitalització dels fons per posar- los a l’abast de la ciutadania amb la publicació en línia de les col·leccions, com en el projecte ja esmentat de la col·lecció filatèlica Ramon Marull. L’Institut de Cultura de Barcelona també treballa en la projecció del patrimoni a través de la participació en diverses taules de coordinació amb altres institucions de la ciutat. És el cas de la Taula de Patrimoni arquitectònic, històric, artístic i arqueològic de l’Ajuntament de Barcelona o del Consell Assessor d’Art Públic. Entre altres tasques, el 2012 des del Consell Assessor d’Art Públic s’ha impulsat la instal·lació d’una escultura de l’artista Alfonso Alzamora a L’Auditori i d’una obra de Jaume Plensa a Can Framis, donacions de la Fundació Vila Casas a la ciutat. L’ICUB també forma part de la Comissió de la Memòria Històrica, que el 2012 ha col·locat una inscripció al peu d’una de les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch a Montjuïc, ha canviat la placa dedicada al president Lluís Companys, situada a l’entrada de l’Estadi Lluís Companys, i ha instal·lat les plaques de memòria dedicades al compositor Arnold Schönberg i al pintor Joan Ponç i Bonet. Per la seva banda, des de la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, el 2012 s’han gestionat 18 assignacions de nom a noves vies públiques de la ciutat, 2 canvis de nom i 2 canvis de tipologia de denominació, i s’han inaugurat dos nous espais enjardinats de la ciutat: els jardins d’Eduard Batiste Alentorn, al districte d’Horta-Guinardó, i els jardins d’Enric Sagnier, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. 247 BARCELONA CULTURA 2012 10.1.2. NOUS PROGRAMES D’INNOVACIÓ Un impuls important per a la creativitat i la innovació en el camp de la cultura ha estat la presentació al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona al juny de la mesura de govern Barcelona Innovació, que posa la creativitat i la innovació en el centre de l’acció cultural municipal. En el marc d’aquesta mesura de govern, l’Institut de Cultura de Barcelona ha posat en marxa diversos projectes, com el programa Barcelona Laboratori (BcnLab) i les jornades Barcelona The Lab, o el primer festival de jocs de taula Dau Barcelona. Al mes de desembre s’ha presentat una altra mesura de govern que defineix la reorientació del projecte del Canòdrom com a espai per incentivar el talent creatiu i la innovació a la ciutat, en connexió amb les empreses creatives i els creadors. Finalment, convé posar en relleu altres iniciatives noves, com el projecte Grec Innova o el BizBarcelona. Trobareu informació dels projectes i programes esmentats en aquest apartat als capítols 3 i 8. 10.1.3. SUPORT AL SECTOR CULTURAL L’any 2012 el programa Fàbriques de Creació de Barcelona ha reorientat les seves línies estratègiques d’acord amb les noves prioritats establertes des de l’ICUB. Els nous eixos de treball definits en aquesta reorientació se centren a promoure la internacionalització del programa i dels equipaments que el configuren, impulsar la transversalitat dels continguts culturals i la integració en xarxes professionals, consolidar l’excel·lència dels continguts i, finalment, donar suport a models híbrids de gestió publicoprivada. En consonància amb aquesta reorientació, s’ha creat una nova imatge per al programa i s’han actualitzat el lloc web i altres elements de comunicació. Quant a la gestió, ha estat un any força complex a causa de la disminució de les aportacions públiques als diferents equipaments i de la necessitat de plantejar noves fórmules de captació d’ingressos i millora del finançament. Una de les iniciatives conjuntes que s’ha iniciat des d’aquest punt de vista és l’anàlisi dels indicadors comuns a totes les fàbriques de creació, una feina que ha de servir per aproximar-se de manera més precisa a l’estudi de l’impacte i la gestió dels diferents equipaments, i també com a element per millorar la coordinació dels diferents espais. Si en el decurs del 2011 es van posar en marxa la majoria dels espais que formen part del programa, el 2012 s’ha iniciat un nou projecte d’obres a Hangar, per arranjar la coberta de la nau original, i s’han dut a terme les obres bàsiques d’adequació de Fabra i Coats. Finalment, cal remarcar que el programa Fàbriques de Creació de Barcelona ha estat declarat Best Practice en el manual dels Fons Estructurals Culturals de la UE. Un incentiu per continuar apostant per un programa que aquest any 2012 ha viscut la seva consolidació. El 2012, els espais inclosos en el programa Fàbriques de Creació de Barcelona són 8: La Escocesa i Hangar (arts visuals); La Seca Espai Brossa, el Graner, l’Ateneu Popular de Nou Barris, la Nau Ivanow i La Central del Circ (arts escèniques), i, finalment, Fabra i Coats, la més multidisciplinària de totes les fàbriques de creació. (Dels 7 primers BARCELONA CULTURA 2012 248 espais en trobareu tota la informació al capítol corresponent al seu àmbit principal d’actuació: al capítol 1, d’arts visuals, i al 5, d’arts escèniques.) Pel que fa a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona, el 2012 ha estat l’any en què s’han acabat de configurar les seves línies de treball, i també el de la inauguració i posada en marxa d’aquest equipament, reformat pels arquitectes Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit, que han rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2012 d’arquitectura i urbanisme per aquesta intervenció. El 29 de setembre s’ha inaugurat oficialment l’equipament, amb una festa a la qual han assistit prop de 8.000 persones que han pogut gaudir de 90 propostes d’alguns dels artistes més representatius de la creació artística contemporània de la ciutat. L’acte ha estat tota una declaració d’intencions d’un espai que ha de ser un referent en el panorama de la creació artística de la ciutat per la seva multidisciplinarietat i capacitat d’acollida de tota mena de projectes. També al setembre s’ha inaugurat el centre d’exposicions Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona, del qual trobareu tota la informació al capítol 1. Amb referència a les activitats de suport a la creació, objectiu principal de l’equipament, durant el 2012 s’han desenvolupat un total de 9 projectes d’arts visuals, 12 d’arts escèniques, 5 de dansa, 7 de música, 8 de multimèdia i 5 de creació comunitària. A més, també s’han acollit 8 entitats (com l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, la Unió de Músics de Catalunya o SindicArt) i s’han impartit un total de 14 cursos i seminaris de formació per a professionals de diferents disciplines. A propòsit de les activitats presentades el 2012, convé assenyalar que el dia 10 de novembre ha tingut lloc la segona edició del festival de música i recerca audiovisual MIRA!, amb una assistència de 1.500 persones i amb un programa que ha seleccionat una gran projecció internacional i diversitat de músics i artistes audiovisuals de la creació electrònica experimental. De les iniciatives pròpiament musicals, s’ha de mencionar la primera edició del Festival Mixtur (una proposta al voltant de la creació musical contemporània) i les sessions de música experimental del col·lectiu l’Ull Cec, juntament amb les sessions del programa setmanal MOVA Live de distribució de propostes musicals en directe a través de la reproducció en temps real. Altres activitats que s’han desplegat a Fabra i Coats i de les quals ja s’ha parlat en aquesta publicació són les jornades Barcelona The Lab, el primer festival de jocs de taula Dau Barcelona o el Magatzem de Reis, una nova iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona en el marc de la Cavalcada de Reis. D’altra banda, a l’octubre l’equipament ha acollit la primera edició de la Fira d’Economia Solidària, una trobada que ha mostrat una manera de generar riquesa lligada a l’economia real, però que actua posant per davant les persones i el medi ambient. En el terreny de les arts visuals també hi ha hagut propostes remarcables, com ara l’exposició de les obres finalistes del concurs Miquel Casablancas del projecte d’arts visuals Sant Andreu Contemporani o l’exposició dels projectes generats en les primeres edicions del programa «Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona». Del 18 d’abril al 12 de maig, Fabra i Coats ha acollit l’exposició de les vuit obres realitzades en les dues primeres edicions d’aquest programa i ha presentat els tres processos que s’han estat duent a terme durant el curs 2011-2012. 249 BARCELONA CULTURA 2012 D’altra banda, al mes de maig s’ha desenvolupat la jornada Incrustacions 001. Cultura, creació i educació, una coproducció de l’ICUB i del Consorci d’Educació de Barcelona. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat reunir durant una jornada projectes que introdueixin els creadors en contextos educatius formals. Amb aquesta trobada s’obre un procés compartit de creació de coneixement i d’impuls a iniciatives, que permeti crear una agenda a curt, mitjà i llarg termini sobre el desenvolupament d’aquest tipus de projectes a Barcelona. La jornada ha reunit unes 75 persones entre creadors, docents i gestors culturals. En total, aquest primer any de funcionament, Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona ha acollit més de 30 activitats amb una assistència aproximada de 30.000 persones. Pel que respecta a l’esmentat programa «Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona» (un programa de l’ICUB i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat i realitzat en cooperació amb l’associació A Bao A Qu), es tracta d’una iniciativa que posa en contacte l’art contemporani amb els estudiants de secundària per generar noves formes i contextos de creació. L’objectiu d’aquest projecte és triple: propiciar que els alumnes descobreixin els processos propis de la creació contemporània a partir del contacte i el diàleg continuat amb un creador, i que reflexionin sobre l’art a partir de la pròpia experiència; promoure i generar situacions i contextos que estimulin la innovació i la creativitat artístiques, i afavorir que els instituts esdevinguin de manera activa espais per a la cultura, l’art i el pensament, lloc d’acollida de la creació i espai per a l’experimentació i la innovació artístiques. Cada creador concep un projecte artístic propi per ser desenvolupat amb un grup d’alumnes d’ESO i amb la implicació de tota la comunitat educativa. El programa, que es va iniciar el curs 2009-2010 amb tres residències, en la quarta edició ja s’ha ampliat fins a 8. La darrera edició (2012-2013) està comissariada i coordinada per tres entitats: l’associació A Bao A Qu, la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia i el Graner - Mercat de les Flors. El projecte també compta amb la col·laboració del MACBA. Al juny del 2012 ha finalitzat la tercera edició del programa (amb els artistes Isabel Banal, Tom Carr i Vicens Casassas) i al setembre s’ha iniciat la quarta edició amb les residències de Luis Bisbe, Cristina Clemente, Marta Galán, Àngels Margarit, Nutcreatives, Perico Pastor, Fernando Prats i Mireia C. Saladrigues. A través del web del programa i dels seus blogs es poden seguir els processos de creació de les residències de les tres primeres edicions. Finalment, en el decurs de l’any l’Institut de Cultura ha continuat donant suport a les entitats de la ciutat que treballen en cultura, a través de la convocatòria anual de subvencions per a iniciatives i activitats culturals. El 2012 s’han rebut 645 sol·licituds, de les quals s’han concedit 313 per un import total de 3,9 BARCELONA CULTURA 2012 250 milions d’euros. Prop del 70 % de les subvencions concedides han estat per a activitats de difusió. Pel que pertoca a infraestructures, s’han convocat tres línies de subvenció destinades a inversions en espais culturals. En primer lloc, s’ha tornat a convocar la subvenció destinada a projectes de millora en seguretat i d’adquisició de material tècnic per a espais de creació i sales de música en viu (amb un import total de 106.301 euros). D’altra banda, s’han creat dues noves línies de subvenció. Una d’aquestes s’ha definit a la mesura de govern «Programa per a la rehabilitació d’auditoris i teatres d’entitats culturals sense afany de lucre», i ha beneficiat quatre espais (Lluïsos de Gràcia, Lluïsos d’Horta, Centre Moral de Gràcia i Teatre de Sarrià), amb un total d’1,1 milions d’euros. L’última línia d’ajuts s’ha obert a la millora d’infraestructures per a les galeries d’art, gràcies a la qual 9 galeries han rebut un total de 60.000 euros. Per concloure, s’ha continuat donant suport a diverses entitats de la ciutat a través de convenis, especialment a dos grans àmbits: a les fàbriques de creació i a les entitats de cultura popular. 10.1.4. EL CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONA El Consell de la Cultura de Barcelona ha pres part en el procés participatiu que ha engegat l’Ajuntament de Barcelona de cara a definir el nou Marc estratègic 2012-2015, que conté la visió i els objectius que Barcelona aspira a aconseguir en els propers quatre anys i que ha finalitzat al mes de maig. D’altra banda, com ja és habitual, durant els primers mesos del 2012 el Comitè Executiu del Consell ha redactat l’Informe anual de la cultura 2011, que en aquesta ocasió ha posat l’accent en quatre aspectes: el canvi polític, el canvi econòmic, el canvi de paradigma cultural i una aposta prioritària per l’educació com a resposta a mitjà i llarg termini als problemes actuals. L’informe s’ha presentat a la reunió del Ple del Consell de la Cultura del dia 19 de juliol, reunió en la qual el Ple ha acordat per unanimitat demanar al Ple del Consell Municipal de Barcelona que reclami al Govern de l’Estat que esmeni la mesura d’incrementar l’IVA cultural del 8 % al 21 %, pels efectes negatius que comporta tant per al sector com per al conjunt de la ciutadania, en el seu dret d’accés a la cultura. Per tercer any consecutiu, el Comitè Executiu ha exercit la funció de comissió de valoració dels projectes presentats a la convocatòria de subvencions per a iniciatives i projectes culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, ha proposat els membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. 10.1.5. RECONEIXEMENTS INSTITUCIONALS: PREMIS I MEDALLES L’Ajuntament de Barcelona convoca cada any els Premis Ciutat de Barcelona amb l’objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que promouen o produeixen creacions o investigacions. Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d’estar integrades en el teixit ciutadà en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i les indústries culturals. Els guardonats del 2012 han estat: 251 BARCELONA CULTURA 2012 Jordi Casanovas, autor i director de l’obra Pàtria Per la seva tasca com a dramaturg i dinamitzador de l’autoria catalana a través de la Sala FlyHard. Menció especial a Toni Gomila, autor i intèrpret de l’espectacle Acorar. Álvaro de la Peña, pel treball coreogràfic de Barris en Dansa Un projecte ambiciós conduït amb sensibilitat, risc i compromís social en col·laboració amb professionals i amateurs en tres centres de creació cabdals a la ciutat (La Caldera, el saT! i el Graner). Álvaro de la Peña és un artista que amb la seva experiència esperona la dansa a tots els àmbits: professional, pedagògic i social. Le Grand C, de la companyia XY Per l’excel·lència en les tècniques acrobàtiques i d’equilibri, l’eficaç dramatúrgia de la posada en escena i el treball d’investigació a partir de la tradició castellera. Idensitat Per l’exposició «Idensitat-5. Ciutats intervingudes» a La Capella de l’Antic Hospital. El jurat ha destacat de forma especial l’eficàcia d’aquesta plataforma de formació, recerca i producció, per la seva contribució al debat sobre el paper de les pràctiques artístiques en l’esfera pública i a la projecció internacional de la producció artística de la ciutat. Menció especial a l’artista Joana Cera per l’exposició «Sense mesura variable», produïda pel Nivell Zero de la Fundació Suñol. Teatre Dansa Circ Arts visuals BARCELONA CULTURA 2012 252 Documental Ensayo final para utopía, del director i guionista Andrés Duque Pel seu compromís estètic, polític i personal, que reflecteix alhora una memòria col·lectiva i íntima amb un llenguatge arriscat. Menció especial al col·lectiu Venga Monjas per la web sèrie Coneix la teva ciutat, per la seva lectura lúdica i pel seu humor corrosiu sobre els tòpics de Barcelona. Heliogàbal Per la seva programació anual i perquè ha esdevingut espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana. Esbart Català de Dansaires pel projecte «Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric» Pel treball de recerca que representa l’exposició, el catàleg i l’edició del disc Cançons per a la mainada. Menció especial a la productora El Cangrejo per la pel·lícula Els últims, perquè aprofundeix en els aspectes més humans de l’organització i la realització de les festes de barri. Miquel Casacuberta, per la traducció d’Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens El jurat ha subratllat la dificultat de traduir aquesta novel·la i ha lloat la capacitat del traductor d’aconseguir un estil que respecta l’antiguitat del llenguatge de Dickens i acosta l’obra als lectors contemporanis. També ha aplaudit la gosadia d’enfrontar-se a un text que comptava amb una traducció admirada històricament. Sense alè, de Josefa Contijoch Perquè ha sabut conjugar materials molt diversos, i n’ha fet una experiència moral unitària i una reflexió sobre la mateixa representació literària. La hija del Este, de Clara Usón Per la recreació històrica d’una època convulsa de l’Europa contemporània, i per la seva ambició literària. Audiovisuals Música Cultura popular i tradicional Traducció en llengua catalana Literatura en llengua catalana Literatura en llengua castellana 253 BARCELONA CULTURA 2012 Rosa Badia, pel programa Tot és comèdia Pel contingut cultural del programa Tot és comèdia, de Ràdio Barcelona, molt arrelat a la ciutat i obert a enfocaments de tot tipus i continguts vinculats a l’actualitat i d’interès general. L’obra Les dones soles a la baixa edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat, de Mireia Comas Via Per la seva aportació innovadora, basada en una sòlida recerca, que posa en valor el paper de la dona en la història, amb una prosa atractiva, i estableix un diàleg amb problemes actuals. Associació Cultural Monográfica Per la iniciativa editorial de la revista electrònica Monográfica. org, una plataforma sense ànim de lucre, independent i transversal, dirigida a l’elaboració i la difusió de continguts en el terreny del disseny. Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona, dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit La intervenció prepara i condiciona un edifici històric de gran interès arquitectònic, i proposa noves opcions d’utilització dels seus espais al servei de la cultura i la societat contemporània mitjançant infraestructures versàtils, que permeten usos polivalents i simultanis. Menció especial al projecte del Bloc 11 de Can Batlló, que suposa la recuperació per a l’ús ciutadà d’un edifici abandonat, a partir de l’acció dels mateixos veïns amb la coordinació del col·lectiu d’arquitectes LaCol. Roderic Guigó Pels seus treballs en el consorci internacional ENCODE, en el qual ha liderat línies que porten a reinterpretar la informació continguda en el genoma i aplanen el camí cap a una interpretació funcional de la informació genètica i del concepte de gen. Menció especial a Àlvar Sánchez pel seu treball sobre la invisibilitat als camps magnètics. Eloy Fernández Porta per Emociónese así Mitjans de comunicació Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona Disseny Arquitectura i urbanisme Investigació científica Assaig BARCELONA CULTURA 2012 254 Per la innovadora crítica que fa de la cultura visual contemporània i l’impacte que aquesta té en la construcció de les emocions. Filmin Per la consolidació de la plataforma digital com a model per la difusió del cinema independent, fet que l’ha convertit en prescriptor en la comunitat cultural. Institut Moisès Broggi Per la transformació docent i social del centre impulsada per l’equip educatiu, que ha culminat amb una nova proposta de secundària i de formació professional, tot establint relacions amb entitats del barri i la ciutat. Quim Vila, per Vila Viniteca Per la seva labor en el món del vi. Ànima de Vila Viniteca, que des de Barcelona ha consolidat, aquest 2012, una gran empresa de promoció i distribució de la indústria cultural del món del vi, i ha esdevingut una baula essencial de la cadena que converteix Barcelona en una de les capitals de la gastronomia. Associació Marató de l’Espectacle pel projecte Ciutats que Dansen Per la capacitat d’exportar a quaranta ciutats d’arreu del món un model de festival de dansa obert a tot tipus de públic en places, carrers i espais urbans rellevants. Menció especial a l’Assemblea Nacional Catalana per l’extraordinari impacte internacional de la manifestació de l’11 de Setembre que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. Creativitat i innovació Educació Gastronomia Projecció internacional de la ciutat 255 BARCELONA CULTURA 2012 A banda dels Premis Ciutat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona reconeix cada any la feina feta per entitats i personalitats de la ciutat en l’àmbit de la cultura amb la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. El 2012 aquesta medalla s’ha lliurat a Òmnium Cultural, pels cinquanta anys d’intens i ininterromput treball a favor de la llengua i la cultura catalanes, i al cantautor Raimon, en reconeixement a la trajectòria del cantant (que ha destacat per la promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes) i a cinquanta anys de carrera artística on Barcelona ha representat un paper clau. Així mateix, el Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha acordat atorgar la Medalla d’Or al Conservatori Superior de Música del Liceu (com a reconeixement als 175 anys de dedicació d’aquesta entitat a l’ensenyament, la promoció i la difusió de la cultura musical a Catalunya) i a l’empresari i mecenes Antoni Vila Casas, per la seva inestimable labor de mecenatge en la difusió i promoció de l’art contemporani. 10.1.6. PROJECCIÓ INTERNACIONAL I COOPERACIÓ CULTURAL Una de les prioritats de l’Institut de Cultura de Barcelona és potenciar la projecció internacional dels agents que formen part del sistema cultural de la ciutat. Aquest 2012, l’ICUB ha donat suport als principals festivals de música de la nostra ciutat en la recerca de nous mercats internacionals, amb exemples com: la prospectiva per fer un Sónar a l’Amèrica del Nord, l’ajut al festival Cruïlla per captar públic de la Catalunya del Nord, Occitània i França, o l’organització de la biennal de la cultura catalana a l’Uruguai, liderada per BarnaSants. També ha donat suport al Come and See (en el marc del Grec Festival de Barcelona), a la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, perquè prengués part a l’Olimpíada Cultural de Londres, i als Castellers de Gràcia, perquè participessin al festival Sfinks Mixed (Flandes). En la mateixa línia, ha impulsat la presència de programadors internacionals als principals festivals de Barcelona, com el Primavera Sound, La Mercè o el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, entre d’altres, així com la intensificació dels contactes entre els actors culturals de Barcelona i Mont-real, arran de la presència d’aquesta ciutat com a ciutat convidada a La Mercè 2012. D’altra banda, en clau més institucional, aquest 2012 Barcelona ha deixat de presidir i coordinar la Comissió de Cultura de l’organisme internacional Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Aquesta comissió aplega els governs locals, ciutats, associacions i institucions vinculats a l’Agenda 21 de la cultura i fou creada per la nostra ciutat (amb el suport d’altres, com Mont-real, Buenos Aires, Dakar o Melbourne) l’any 2004. A BARCELONA CULTURA 2012 256 petició de la nova presidència (Lilla, França) i de l’equip de copresidents (districte federal de Mèxic, Mont-real i Buenos Aires), Barcelona ha acceptat romandre com a vicepresidenta de la Comissió fins a l’any 2016. Entre les fites de la Comissió del 2012 cal recalcar el lideratge dels temes culturals a la Cimera de Rio+20. La presència del sistema cultural de Barcelona a les xarxes internacionals és clau per a l’intercanvi, l’aprenentatge, la negociació, la col·laboració i la coproducció. En aquest sentit, en el decurs del 2012, entre altres projectes, ha estat important la participació d’actors culturals de Barcelona a les xarxes Trans Europe Halles i IETM (Antic Teatre), l’European Dancehouse Network (Mercat de les Flors) o Arianna (liderada pel govern de Sardenya i dedicada a reforçar la visibilitat de les cultures populars i tradicionals de la Mediterrània), i l’impuls a projectes emblemàtics, inequívocament associats amb Barcelona, com la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (presidida per Jordi Savall). En matèria de cooperació cultural, cal esmentar la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Conselh Generau d’Aran per promoure la cultura i la llengua araneses a Barcelona. El conveni posa de manifest l’interès de Barcelona, com a capital de Catalunya, de potenciar el patrimoni cultural divers i plural de tot el territori. Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Cardona han signat un conveni de col·laboració que permetrà als dos ajuntaments impulsar accions conjuntes de promoció cultural i turística i cooperar per difondre la història de la Guerra de Successió, especialment durant els actes de commemoració del tricentenari dels fets de 1714, que tindran lloc a Barcelona entre setembre del 2013 i setembre del 2014. 10.1.7. COMUNICACIÓ AMB LA CIUTADANIA Des de l’Institut de Cultura de Barcelona es treballen temes transversals de comunicació que afecten molts dels programes i dels equipaments que gestiona. Així, l’ICUB estableix convenis de col·laboració amb entitats de la ciutat per ampliar progressivament l’oferta de venda d’entrades d’espectacles culturals a la taquilla ubicada al Palau de la Virreina, el Tiquet Rambles. En aquest sentit, el 2012 l’ICUB ha fixat acords amb el Club TR3SC i amb el Teatre Nacional de Catalunya. Aquestes incorporacions, afegides a les ja existents, milloren l’abast i la qualitat de la prestació d’aquest servei i signifiquen un pas endavant en la consecució del seu objectiu principal de posar a l’abast del públic un punt de venda únic on es pot trobar tota l’oferta cultural de la ciutat. Pel que fa al web Barcelona Cultura, se n’ha actualitzat el format gràfic i s’ha obert la nova secció «Menú familiar», adreçada al públic infantil, on es presenta una selecció de les activitats infantils i familiars més interessants. També s’ha estat treballant en la creació dels webs de La Mercè, la col·lecció filatèlica Ramon Marull, la Carta Arqueològica, Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona, Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona, les Cases de la Festa, Sant Joan, el Born Centre Cultural, el tricentenari dels fets de Barcelona 1714, el festival Dau Barcelona i Barcelona The Lab. Quant a aplicacions per a telèfons mòbils, al febrer s’ha presentat la versió per a Android de l’aplicació BCN Cultural (de la qual també s’ha actualitzat la versió per a iPhone) 257 BARCELONA CULTURA 2012 i s’ha presentat l’aplicació BCN Visual (en versió per a Android i per a iPhone), que permet visualitzar fotografies antigues d’edificis i carrers de Barcelona. D’altra banda, s’han dissenyat i posat en marxa noves aplicacions per a telèfons intel·ligents per accedir als programes actualitzats dels diferents programes festius de la ciutat: Grec Festival de Barcelona, La Mercè, Sant Joan o la Festa de la Ciència. És important l’aposta decidida de l’Institut de Cultura de Barcelona per posar el coneixement a l’abast dels ciutadans i difondre continguts i fons digitals culturals perquè arribin al màxim nombre de persones. En aquest sentit, a més d’algunes iniciatives que ja s’han comentat (com la Carta Arqueològica, la col·lecció Ramon Marull o l’extensió dels fons documentals i les col·leccions a internet), cal mencionar la difusió amb tècniques de reproducció en temps real per internet dels programes i activitats que s’impulsen des de l’ICUB (amb una referència especial a les retransmissions fetes durant La Mercè) i el projecte adreçat a actualitzar i millorar els continguts de les entrades de la Viquipèdia que parlen dels museus de la ciutat. Altres projectes que s’han desplegat des de l’Institut de Cultura el 2012 en matèria de sistemes d’informació són, per exemple, el desenvolupament d’una aplicació informàtica amb la finalitat que els ciutadans es puguin inscriure a l’oferta formativa dels centres cívics de la ciutat per internet; la monitorització de serveis, que permet disposar d’informació en temps real sobre la disponibilitat dels diferents portals i serveis web de l’ICUB, o la publicació del primer conjunt de dades de l’Institut de Cultura en el marc del projecte Open Data, el servei de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona. 10.1.8. RECURSOS PER A LA CULTURA L’Institut de Cultura de Barcelona gestiona una bona part de la despesa total que l’Ajuntament de Barcelona dedica a cultura. Concretament, el pressupost del 2012 de l’ICUB ha estat de 117 milions d’euros. Amb referència als ingressos, s’ha notat una certa davallada deguda, especialment, a la dificultat d’obtenir nous patrocinis i a la no-renovació dels acords de finançament de Barcelona com a cocapital de l’Estat espanyol. Quant a la despesa, prop d’un 33 % del pressupost de l’Institut de Cultura s’ha destinat als grans equipaments de la ciutat (museus, teatres i biblioteques en consorci amb l’Ajuntament). La resta del pressupost s’ha destinat al funcionament bàsic i a les activitats dels programes i centres que depenen de l’Institut de Cultura. La inversió en infraestructures pròpies o consorciades ha permès que en el transcurs del 2012 s’hagin pogut fer actuacions als espais de Fabra i Coats, al Castell de Montjuïc, al Disseny Hub Barcelona i al Museu Marítim, entre altres equipaments. BARCELONA CULTURA 2012 258 ALGUNES DADES DEL PRESSUPOST DE L’ICUB, 2012 (en milions d’euros) Despeses Aportacions a altres entitats Aportacions a consorcis i fundacions ..................................................... 50,58 Subvencions a entitats (convocatòria i altres convenis) ........................... 8,10 Gestió pròpia1 Grec Festival de Barcelona ....................................................................... 4,17 La Mercè ................................................................................................... 3,46 Museu Picasso .......................................................................................... 6,94 Museu d’Història de Barcelona. MUHBA.................................................. 5,43 Exposicions a La Virreina i a La Capella .................................................... 1,75 Ingressos propis Patrocinis2 ................................................................................................. 2,06 Venda d’entrades, activitats... .................................................................. 8,93 1. Despeses directes d’activitat. 2. Inclouen les aportacions de la Fundació Barcelona Cultura. Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 259 BARCELONA CULTURA 2012 Pel que fa a la gestió dels recursos, s’ha de ressaltar l’esforç que ha fet l’Institut de Cultura per adaptar-se a la Llei 15/2010 de mesures contra la morositat en les operacions comercials. L’aplicació de diverses mesures correctores en la gestió econòmica de l’Institut ha fet possible reduir el termini de pagament de factures. La mitjana de dies de pagament de les factures ha passat de 33 dies el 2011 a 28,02 dies aquest 2012. Per concloure, també cal assenyalar la importància del capital humà que treballa directament en el terreny de la cultura sota el paraigua de l’actuació municipal. Tots aquests projectes són possibles gràcies a la implicació i a la feina diària d’unes 434 persones de plantilla mitjana que treballen directament des de l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquest any es constata una disminució important de la plantilla a causa, especialment, del traspàs de personal al Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 10.1.9. RELACIÓ AMB EL SECTOR PRIVAT: PATROCINI I MECENATGE Bona part de les actuacions esmentades no haurien estat possibles sense l’aportació i la participació del sector privat. En aquest sentit, l’any 2012 ha continuat sent clau per a l’ICUB la seva vinculació a la Fundació Barcelona Cultura (FBC), el principal òrgan per a la promoció i projecció de la cultura barcelonina amb el suport del sector privat. L’objectiu de la FBC és la promoció de la cultura en totes les seves manifestacions, vetllant pel foment de la diversitat cultural, el suport a tota mena d’accions i d’iniciatives destinades a la conservació, exhibició i difusió del patrimoni cultural i artístic, i la projecció i divulgació internacional de la cultura catalana. La Fundació Barcelona Cultura i l’Institut de Cultura de Barcelona han renovat el marc de col·laboració i participació establert en el conveni atès l’interès de la FBC de tenir un marc d’actuació en el camp de l’activitat cultural pública, i de l’ICUB d’obtenir el suport de la iniciativa privada per ajudar a finançar les activitats culturals que es promouen des de l’Institut. Enguany la Fundació Barcelona Cultura ha formalitzat diversos acords de patrocini o mecenatge per més de 417.000 euros. Una activitat remarcable que s’ha dut a terme el 2012 ha estat el seminari Col·leccionisme privat actual i mecenatge, una iniciativa del Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Francisco Godia. Presentat en el marc de l’exposició del Museu Picasso «Ceràmiques de Picasso. Un regal de Jacqueline a Barcelona», el seminari s’ha plantejat com una exploració dels diversos àmbits on l’empenta privada genera patrimoni públic: el col·leccionisme, el mecenatge, la donació d’obra i els distints marcs legals que promouen i faciliten aquesta transferència de béns culturals a la societat. 10.2. La política cultural des dels districtes de la ciutat Ciutat Vella Mercè Homs i Molist Regidora del Districte Les principals iniciatives culturals que van tenir lloc a Ciutat Vella durant l’any 2012 van deixar ben palès el dinamisme de les seves entitats, la vitalitat dels seus creadors i la voluntat d’acostar la cultura als seus quatre barris i a tota la ciutadania. BARCELONA CULTURA 2012 260 Una bona mostra del suport del Districte a la cultura d’arrel popular i tradicional va ser la celebració de la primera edició de la Festa de Cultura Popular del Raval, que va donar a conèixer a tot el barri el bestiari festiu de Ciutat Vella. Dins el mateix camp, també convé destacar la tasca continuada de promoció i divulgació de la cultura popular catalana que al llarg de l’any realitza la Casa dels Entremesos a través d’exposicions, tallers i cursos. Al mes de febrer la Barceloneta va celebrar la primera edició de la Festa Barroca, per rememorar els orígens del barri i posar en valor el seu patrimoni cultural, una iniciativa conjunta de l’Associació de Veïns i del Pla de Barris de la Barceloneta. De juny a setembre Ciutat Vella va celebrar les festes majors dels seus barris, que representen l’expressió més característica de cultura popular i bon veïnatge i el millor exemple de col·laboració entre les entitats, les comissions de festes i el Districte. El festival Raval(s) va arribar enguany a la seva desena edició donant a conèixer les diverses facetes culturals del barri i fomentant el teixit associatiu. Al mes de juny va tenir lloc al Palau de la Música el concert dels Cors de Ciutat Vella, en què més de 500 alumnes del districte van mostrar els resultats d’un projecte que té el cant coral com a fil conductor i que promou la cohesió social a través de l’educació intercultural i l’ús de la llengua catalana. La Seca Espai Brossa, al cor del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, va continuar amb les seves programacions de teatre, dansa, màgia i circ, i va organitzar la novena edició del BarriBrossa, dedicat al moviment creatiu Dau al Set. L’edició va comptar amb nou propostes escèniques, posades en escena multidisciplinàries que es van presentar als espais del MACBA, al CCCB, al Museu Picasso i al Convent de Sant Agustí. Organitzada pel FAD, i amb la col·laboració del Districte de Ciutat Vella, va tenir lloc la dinovena edició dels Tallers Oberts de Ciutat Vella. Durant tres dies de maig els artistes van obrir les seves portes per mostrar el seu àmbit de treball i el seu procés creatiu a tothom qui hi estigués interessat. El 2012 Ciutat Vella va viure la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de la Generalitat a la plaça Salvador Seguí. La Filmoteca i la nova plaça han esdevingut nous espais de centralitat i de promoció de la cultura per al barri del Raval. L’aposta decidida per la cultura de proximitat i el suport a la creativitat a través del seus centres cívics és un dels signes d’identitat de Ciutat Vella. Durant l’any 2012, les seves programacions especialitzades n’han estat el millor exemple. El Centre Cívic Drassanes i el Casal de Barri Folch i Torres han continuat treballant la seva especialització en arts escèniques, donant suport a la creació artística i facilitant els espais als actors i creadors. Els cicles «elRavalésteatre» i «SetFiles» han estrenat nous projectes al centre de Barcelona. Gràcies a aquests cicles s’ha pogut oferir una programació específica de teatre amb 24 espectacles. Dins del projecte «Teatre obert», també s’han representat un total de 17 obres teatrals, sobretot de caràcter infantil. Per la seva banda, el Centre Cívic Pati Llimona ha fet del PICS les jornades fotogràfiques de referència per a molts fotògrafs gràcies a la quantitat i qualitat dels professionals, col·lectius i entitats fotogràfiques que hi participen. Enfocat al Gòtic, va 261 BARCELONA CULTURA 2012 convocar 12 fotògrafs que ja havien exposat al Pati Llimona, i va convidar a participar-hi 12 botigues del barri. Els botiguers van retratar la vida diària de la seva botiga i després, sota el títol «Tota persona és un artista!», a la sala Ruïnes, van veure les seves fotografies exposades. Del 20 al 27 d’octubre es va celebrar la tercera edició del Festival de Narració Oral de Barcelona Munt de Mots, amb més de 40 activitats realitzades per 37 narradores i narradors de 9 països diferents a més de 30 llocs diferents de Barcelona i amb més de 2.500 assistents a les activitats programades. El festival és una gran festa d’imaginació i creativitat que la paraula fa possible a la nostra ciutat, a través de la narració de contes per a infants i adults. El Centre Cívic Barceloneta ha seguit donant suport a la dansa i a les arts del moviment, i ha ofert residències de creació a 92 artistes. Gràcies a aquest suport molts creadors joves i emergents han pogut realitzar els seus projectes i entrar al circuit professional. S’ha ofert una programació de qualitat adreçada a tots els públics i a totes les edats: espectacles de dansa contemporània, moderna, tradicional i de fusió, tallers per a nens i nenes, joves i dones del barri. El Centre Cívic Convent de Sant Agustí va organitzar la 8a Mostra Sonora i Visual, un esdeveniment que té per objectiu mostrar les propostes emergents més suggeridores de la creació audiovisual local. La programació es basa en creacions en l’àmbit de la creació sonora i visual amb un accent especial per l’experimentació, l’electrònica i l’ús de les noves tecnologies. El Centre Cívic es constitueix un cop més com a plataforma de suport audiovisual de la ciutat, i aposta per un projecte que esdevé un puntal en la programació musical i visual que s’ofereix regularment des de ja fa uns anys. Totes aquestes activitats impulsades tant des del Districte com des de les entitats i les associacions mostren la intensa vida cultural i social de Ciutat Vella, un territori que sap que el foment de la cultura es troba sempre a la base de tota bona convivència. Eixample Gerard Ardanuy i Mata Regidor del Districte El Districte de l’Eixample des de fa molts anys ha fet una aposta decidida per la consolidació del projecte de centres cívics com a agents principals de la cultura al territori. Des d’aquesta perspectiva s’ha avançat sobretot en el reforç de l’agenda d’actuacions i espectacles que aposta per una exhibició de proximitat, amb la doble finalitat d’oferta cultural accessible a la ciutadania i de formació de públics i extensió dels hàbits de consum cultural. Per això actualment el districte ja compta amb un centre cívic a cada un dels sis barris. Aquests centres cívics, mantenint un mateix model i una mateixa cartera de serveis, es complementen entre si amb la diversificació de projectes de suport a la creació i en la diversificació de les especialitzacions culturals i artístiques. Aquest doble rol ens permet adaptar-nos molt bé a l’entorn i, al mateix temps, fer una acció global i estratègica de l’acció cultural a tot el districte. Cal destacar que cada un dels centres, a més de la programació d’espectacles estable, dinamitza un o més projectes especialitzats. La gratuïtat i el format i disseny dels espectacles s’han mostrat com els idonis per a la seva finalitat, i han tingut una magnífica acollida de públic, i més si tenim en compte el context de crisi general que ens afecta. L’altre aspecte rellevant és la BARCELONA CULTURA 2012 262 continuïtat dels projectes d’estímul i suport a la creativitat. Als nostres projectes clàssics (Laboratori d’Arts Escèniques Tísner, Creart, Concurs de Relats Curts, Convocatòria d’Arts Visuals, projecte de dinamització cultural comunitària «Finestres de la memòria») s’hi ha d’afegir la creació recent de l’espai de formació Petit Tísner que, vinculat al projecte d’especialització del Centre Cívic Cotxeres Borrell, vol ser un espai de formació en arts escèniques i del moviment per a infants i adolescents, i aprofundir així en la vessant formativa de qualitat dels nostres projectes. Tanca l’actuació dels centres cívics la programació conjunta de L’Eixample a la Fresca, que després de dotze anys ja forma part irrenunciable de les agendes culturals d’estiu dels veïns i veïnes de l’Eixample i de la ciutat. El 2012, amb relació als centres cívics, ha estat un any en què hem endegat una reflexió que, fent un repàs als nostres més de 20 anys d’història, ens ha de permetre refermar les opcions del nostre model de gestió i, alhora, fer-ne una revisió i una posada al dia, si escau. El Districte aquest 2012 també ha fet una aposta per reforçar la identificació de les biblioteques com a agents de dinamització cultural al territori i ha impulsat la programació conjunta del cicle «L’Eixample i els seus escriptors». També hem consolidat dues accions de reforç a les programacions de música clàssica amb un concert de primavera i un altre de Nadal a càrrec de l’Orquestra de Cambra Catalana, concerts que s’ofereixen a la ciutadania en general i en especial al públic de música dels centres cívics. Sants-Montjuïc Jordi Martí i Galbis Regidor del Districte El districte de Sants-Montjuïc s’ha caracteritzat sempre per la forta personalitat dels seus barris, per un dens i ric teixit associatiu i per les diferents activitats socials i culturals que s’hi realitzen. En aquest sentit, és un districte ric en cultura tradicional i popular. D’entre les activitats que s’han realitzat al llarg del 2012 destaquem: En primer lloc, la inauguració del Centre Cultural Albareda, aquest nou equipament cultural de 1.876 metres quadrats destinat al foment de la cultura i especialitzat en música. Una activitat ben emblemàtica del barri del Poble-sec és «La cuina del món»: durant dos dies, el carrer s’omple de colors, sabors i olors d’arreu del món i es transforma en un espai per a la convivència i per al diàleg entre cultures, mitjançant les pràctiques culinàries que ens mostren un tast de la cultura dels participants. Una altra activitat cultural important i molt arrelada al districte és el Certamen Literari Francesc Candel. Un concurs que contribueix al foment i a 263 BARCELONA CULTURA 2012 la promoció de la creació literària a tots els nivells de barri, de districte i de ciutat. Cal apuntar el treball de suport a la creació realitzat al voltant de la dansa al Casinet d’Hostafrancs «Assaig en companyia», una mostra d’espectacles en fase de producció el primer dijous de cada mes, i el curs internacional de dansa d’estiu Summer Dance. També cal assenyalar les activitats de difusió cultural realitzades des del projecte Cotxeres-Casinet, com el Vermut Jazz, la Marató de Cinema Fantàstic, Cinema a la Fresca, i d’altres de molt més participatives, com el Carnaval. Enguany s’ha consolidat la mostra d’arts escèniques Thalia, al barri del Poble-sec, així com la programació cultural per a adults que es realitza a la Sala Pepita Casanelles del barri de la Marina. Des del Centre Cívic el Sortidor es porta a terme el programa «A taula!», una programació regular de cultura i gastronomia amb l’objectiu de fomentar la interculturalitat i la difusió cultural. Finalment, no podem obviar totes aquelles activitats culturals tradicionals, com ara les festes majors dels barris (que comencen al mes de juny i finalitzen al mes d’octubre), les trobades castelleres, les colles de diables, les colles geganteres, el Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional, les trobades d’havaneres, l’Aplec de la Sardana, el Correllengua de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, o la tradicional trepitjada de raïm al barri de Plus Ultra, a la Marina, entre d’altres. Una aposta decidida per la cultura com un valor que ens defineix col·lectivament i que ens enriqueix com a persones. Les Corts Antoni Vives i Tomàs Regidor del Districte Les Corts, en efervescència El districte de les Corts es caracteritza per la fortalesa del seu entramat social, cosa que es fa molt visible en totes les accions d’uns veïns i veïnes que no estalvien esforços per mirar de fer del seu entorn el millor espai per viure-hi. Les entitats són unes fermes col·laboradores del Districte de les Corts en la seva ambició dinamitzadora, i per la seva banda el Districte presta tant suport com pot als projectes culturals que sorgeixen del moviment veïnal. Durant l’any 2012, la gestió de les activitats ha reforçat molt especialment les activitats de tradició eminentment catalana. Des d’aquest punt de vista, qualsevol programa d’activitats ha tingut en compte aquest reforç, cosa que s’ha fet especialment visible en la programació d’activitats per a la celebració de Sant Jordi o la Diada Nacional de Catalunya. Entre les festes populars de més arrelament social sobresurt la Festa Major de les Corts (a l’octubre), que acull en el seu calendari tant activitats de gran poder de convocatòria com ara el Circorts, com un gran nombre d’activitats i propostes generades per les comissions de festes del districte. En el terreny tradicional, la Festa Major acull altres iniciatives de ressò que traspassen els límits naturals geogràfics, com ara la Trobada Castellera o el Concurs de Pintura Ràpida. Enguany s’hi ha afegit per primer cop una cita que continuarà desenvolupant-se en el futur: la Supermançana. L’objectiu principal és fer evident la feina de les entitats i cohesionar tota l’activitat possible a redós d’un projecte comú, i d’aquesta manera la cruïlla dels carrers Europa i Galileu i el carrer Joan Güell i la plaça BARCELONA CULTURA 2012 264 Comas es van convertir durant tot un diumenge en una gran illa de vianants plena d’activitat que va obtenir un gran èxit de convocatòria. Una altra gran novetat va ser la incorporació per primera vegada del Monestir de Pedralbes com a espai festiu, cosa que va fer arribar la Festa Major a tots els barris del districte. D’altra banda, els veïns del territori participen activament en esdeveniments com el Carnestoltes i, sobretot, la Cavalcada de Reis, una de les iniciatives més decidides del districte de les Corts, que troba en les entitats un suport incontestable fins a fer-ne una mena d’aparador de totes les sensibilitats socials. En la darrera edició de la Cavalcada, per primera vegada els Reis han arribat a Sant Ramon, de manera que han fet de la ubiqüitat una característica fefaent. Per àrees temàtiques, quant a música ha destacat la creació del cicle líric del Monestir de Pedralbes «Les veus del Monestir», que va començar a l’hivern, una proposta que s’afegeix a múltiples punts d’atracció entre els quals hi ha diversos cicles temàtics, com el de jazz del Centre Cívic de Can Deu i el de clàssica del Centre Cívic Riera Blanca. El 8è Concurs Internacional de Música de les Corts per a música de cambra i solistes ha tingut un resultat artístic espectacular. Hi ha hagut altres propostes musicals de relleu, com ara el Concert de Festa Major, que enguany ha tingut lloc al Palau de Congressos de Catalunya, la Trobada de Corals, que ha tingut per escenari el Monestir de Pedralbes, o el Concert de Cap d’Any amb l’Orquestra Salvador Ribas a l’Auditori Axa. En el camp literari han estat significatives les diferents propostes dels Jocs Florals. Pel que fa al teatre i la dansa, el Centre Cívic Les Corts acull una programació estable amb diverses propostes inclusives i, en paral·lel, busca l’especialització de la dansa aèria, aspecte que ha promocionat amb èxit gràcies a les adaptacions tècniques que ha aplicat a l’equipament. L’art es manifesta en múltiples especialitats en diferents equipaments municipals, i aquest any aquest aspecte s’ha vist dinamitzat amb la creació de l’Espai Expositiu Les Corts, que ha acollit diverses propostes que han estat molt ben rebudes. D’entre totes cal ressaltar-ne una de caire institucional amb el resultat dels projectes presentats al concurs Portes de Collserola, una altra de fotogràfica titulada «Dalí-Cadaqués, un vincle captat per Joan Vehí», i una tercera d’àmbit social titulada «Violència masclista en parella. Desmuntem mites?», sobre la violència envers la dona. La divulgació de la memòria històrica ha estat un dels punts principals de la gestió municipal, cosa que s’ha fet visible a través de l’exposició homònima al Centre Cívic Can Deu, un espai que també va acollir l’exposició «La presó invisible», sobre l’antiga presó de dones de les Corts. El Districte de les Corts i tot el seu entorn social treballen per evidenciar que la tradició es dóna la mà amb apostes de futur i juntes fan una personalitat molt definida pel seu eclecticisme. Un calendari atapeït i divers fa dels barris de les Corts una de les àrees més inquietes i innovadores de la ciutat. 265 BARCELONA CULTURA 2012 Sarrià-Sant Gervasi Joan Puigdollers i Fargas Regidor del Districte Culturalment, Sarrià-Sant Gervasi es caracteritza pel dinamisme de les seves entitats, que fan de la cultura un dels grans valors dels nostres barris. La vuitantena de tallers d’artistes que fan possible els Tallers Oberts, al Putxet i el Farró i a Sarrià, les corals amb el cicle de concerts «Primavera Coral» o la Mostra de Teatre de la Gent Gran en són tres clars exemples. I diablesses i diables, geganters, colles de Sant Medir o esbarts dansaires fan ric el districte. És per això que la nostra aposta és donar-hi suport i facilitar-ne al màxim l’activitat i la promoció. Un altre objectiu clau és estimular la cultura en totes les seves vessants: musical, literària, de les arts escèniques i popular. En aquest sentit, el 2012 es va posar en marxa «Òpera en ruta», amb motiu del Dia Internacional de l’Òpera, el 8 de maig, amb l’objectiu de divulgar i aprofundir en aquest gènere musical: durant quinze dies els nostres barris s’omplen de cant, conferències, itineraris i també activitats pensades perquè els més petits s’introdueixin en l’òpera. En aquesta mateixa línia, com que Sarrià-Sant Gervasi és el districte de les escoles, per nosaltres són molt importants totes les activitats de promoció de la cultura vinculades amb l’educació i per això els Jocs Florals Escolars i Dansa a les Escoles són fites clau del calendari. Pel que fa a la cultura tradicional i popular, a més de la celebració de les dates més assenyalades, com la Diada Nacional de Catalunya, Sant Jordi, Carnestoltes, Sant Ponç o Sant Medir, el Districte està treballant per consolidar un circuit de sardanes de Sarrià-Sant Gervasi, que garantirà un programa d’audicions estable i a tots els barris, potenciarà les escoles de sardanes i culminarà amb la celebració del Dia Universal de la Sardana. I aquest 2012 hi ha tres projectes que han tingut una rellevància especial: el Projecte Memòria Oral de Sarrià- Sant Gervasi, l’arribada de la Flama del Canigó, per primera vegada, i el centenari del Turó Park. Aquest últim, aprofitant que el 8 de juny del 1912 es va inaugurar el parc d’atraccions del Turó Park, ubicat on avui es troben els jardins romàntics del poeta Eduard Marquina, ha servit per recuperar de manera simbòlica les diverses tradicions socioculturals vinculades; així, s’ha celebrat el mes de la música, de la pintura, del carnestoltes, dels titelles i de la poesia, entre d’altres. I el Projecte Memòria Oral de Sarrià-Sant Gervasi ens ha permès escoltar una setantena de veïns i veïnes explicant- nos la història dels últims cent anys dels nostres barris, un material que recull, a través dels records dels veïns i les veïnes, l’evolució urbana, els usos i els costums des de l’any 1900 fins a finals del segle xx. Gràcia Maite Fandos i Payà Regidora del Districte Gràcia és territori cultural. Els seus barris tenen una gran riquesa associativa i són espais de producció cultural a petita i mitjana escala amb un ric calendari festiu, arrelat a les tradicions culturals pròpies i amb elements de creació artística contemporània de primer nivell. El 2012 ha estat un any prolífic en aquest sentit. S’han inaugurat dos nous equipaments culturals: al juliol, el Centre Cultural Albert Musons, seu de la Fundació Festa Major de Gràcia i dels Castellers de la Vila de Gràcia, un equipament emblemàtic que permetrà que els Castellers assagin amb les condicions de seguretat i l’espai adients. I a l’octubre s’ha posat en funcionament el Centre Cultural La BARCELONA CULTURA 2012 266 Violeta, un nou equipament cultural gestionat per la Coordinadora de Colles de Cultura, a través d’un conveni de gestió cívica, un equipament que esdevé la seu de les entitats de cultura popular de Gràcia, juntament amb altres de caràcter participatiu, veïnal i solidari i per a persones grans. Els dos nous equipaments s’integren a la Xarxa de Cases de la Festa de Barcelona i les seves entitats treballen plegades en la promoció, la difusió i la conservació de la cultura popular, les tradicions i el patrimoni festiu gracienc. El Districte ha aprovat una mesura de govern per a l’educació de la cultura popular a les escoles, un acord que, partint del reconeixement de la cultura popular com a bé necessari i com un dels pilars de la vida associativa de Gràcia, pretén portar a les escoles els seus valors, a través de tallers i visites guiades amb materials didàctics treballats conjuntament entre les entitats i el Departament de Festes i Tradicions de l’ICUB. Pel que fa al calendari festiu, des del 2008 Gràcia compta amb un protocol festiu que aglutina les nou colles de cultura popular i les entitats festives de Gràcia i experts en cultura popular, i que ha debatut al voltant de les catorze festes pròpies del calendari tradicional festiu gracienc i la vintena de figures festives. Entre les festes més característiques de Gràcia hi ha Sant Medir (3 de març), els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia (últim cap de setmana de gener) i la Revolta de les Quintes (primer i segon cap de setmana d’abril), festa que commemora la insurrecció de les quintes a Gràcia a l’abril de 1850. I, d’entre totes, la Festa Major, festa d’interès nacional, que entre el 15 i el 21 d’agost aglutina milers de visitants i centenars de festers, al voltant de l’essència dels guarniments de carrers i places i el desenvolupament de les tradicions en una festa, la primera constància de la qual data de 1827. Pel que fa a la producció cultural contemporània, Gràcia compta amb fàbriques de creació artística, de petita escala i iniciativa privada. El Districte de Gràcia dóna suport a aquestes iniciatives, que es vertebren molt sovint en el treball en xarxa amb l’espai públic com a escenari o els espais de nova creació que van sorgint en el territori i que se sumen a les entitats culturals històriques de Gràcia que configuren el G-6. Gràcia, actualment, no s’explicaria sense iniciatives culturals com la de la xarxa Nodes de Gràcia, amb projectes de residències d’artistes, que aglutina disciplines com la dansa, el teatre, la música experimental i les arts visuals. Aquesta xarxa està integrada per tragantDansa, La Caldera, Almeria Teatre, nunArt, Teatre Obligatori, Experimentem amb l’Art i Gràcia Territori Sonor, que durant el 2012 han treballat en la creació d’un nou festival cultural a Gràcia. Dins la difusió cultural també cal situar la Setmana de la Dansa a Gràcia (que consolida una programació àmplia al voltant del Dia Internacional de la Dansa), la V Trobada d’Il·lustradors de Barcelona per Sant Jordi, el cicle «Nits clàssiques a Gràcia», els internacionals Festival Folk Internacional Tradicionàrius, Dispositiu LEM, Festival l’Hora del Jazz, o l’emergent Festival Barcino, festival romà de Barcelona, i el nunOff d’arts escèniques, al juliol, al claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri. Sense oblidar els espais de les places del Folk o del Swing en el marc de la Festa Major, o la col·laboració amb altres festivals de ciutat, com el festival Ulls. Durant el 2012 el Districte ha aprovat una mesura de govern per fer de Gràcia un referent cultural del teatre a Gràcia. S’ha reconegut el teatre del 267 BARCELONA CULTURA 2012 Centre Moral i Instructiu de Gràcia, el Cercle Catòlic de Gràcia, els Lluïsos de Gràcia, l’Orfeó Gracienc, l’Oratori de Sant Felip Neri i el Casal Corpus Grup de Teatre com a entitats històriques, i el Teatreneu, el Teatre Lliure, la Sala Beckett, l’Almeria Teatre, el Jove Teatre Regina o Porta 4 com a sales professionals. Escoles professionals i productores de teatre també són reconegudes en la mesura, que pretén impulsar la celebració del Dia Internacional del Teatre, l’intercanvi entre creadors i espais escènics, la difusió i el suport a tots els agents teatrals de Gràcia. S’han continuat realitzant accions per recuperar la memòria de l’antiga editorial Bruguera, com ara xerrades i exposicions, la participació en el 48H Open House BCN i la col·laboració en la producció de documentals i estudis, en el marc d’un projecte participatiu amb els extreballadors i veïns del barri. La conjuntura de crisi econòmica actual fa que els àmbits cultural i festiu esdevinguin una oportunitat única per desplegar la solidaritat, el compromís social i la sensibilització ciutadana. En aquest sentit, el Districte de Gràcia ha impulsat en la Festa Major d’enguany la creació de l’Espai Solidari, on les entitats del tercer sector social han pogut difondre les tasques que duen a terme a través d’un programa d’activitats extens i participatiu. Aquesta iniciativa s’afegeix a la feina de millora de l’accessibilitat a les Festes de Gràcia, projecte que es treballa amb els carrers i la Fundació de la Festa Major. Finalment, Gràcia ha estat escenari de la celebració de la campanya de Nadal per part de les entitats del districte, i d’accions com la Fira Solidària de Nadal amb les entitats del tercer sector, la fira Gràcia Verda amb centres especials de treball, la nit blanca del comerç i altres iniciatives culturals. Horta-Guinardó Francina Vila i Valls Regidora del Districte El Districte d’Horta-Guinardó té com a objectiu impulsar les polítiques culturals de proximitat, i per això aposta per posar en valor les dinàmiques creatives de tots els agents culturals: espais municipals, associacions, entitats, grups, escoles... En un districte amb una activitat cultural extensa i variada, la prioritat s’ha centrat a donar visibilitat a totes les propostes mitjançant la coordinació de les campanyes de difusió. Al mateix temps, s’han potenciat els equipaments de proximitat (centres cívics, casals de barri, biblioteques i espai jove) com a espais de referència per aixoplugar les ofertes culturals dels diferents agents públics i privats. BARCELONA CULTURA 2012 268 La programació cultural d’Horta- Guinardó s’estructura en sis àmbits: l’escènic, el musical, el de creació artística, el literari, el formatiu i el de la cultura popular i tradicional. L’àmbit escènic inclou més de 30 espectacles infantils, la Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó (una iniciativa que es va consolidant any rere any, en la qual participen totes les entitats de teatre amateur del districte i que enguany ha celebrat la dotzena edició) i també mostres d’arts de carrer i creacions artístiques emergents. En el terreny musical, destaca el Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona Miquel Llobet, amb una programació pròpia en el districte. Però també trobem el concurs de cantautors del Centre Cívic Matas i Ramis, tot un referent de la cançó d’autor a l’Estat, i una àmplia programació de cicles musicals, com ara el Cicle de Música Clàssica. Equipaments com l’Espai Jove Boca Nord serveixen, a més, per donar a conèixer bandes musicals adolescents i altres estils musicals no majoritaris, com el jazz. En el camp de la creació artística, la mostra d’art jove Strip Art, que aquest any ha arribat a la 17a edició, continua consolidant-se com a plataforma per a joves artistes emergents en el seu camí per exposar en sales comercials. Del món literari cal fer referència a la singularitat de l’aposta de les quatre biblioteques del districte per configurar un conglomerat d’accions vinculades a la creació literària: poesia a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda amb el cicle «De pensament, paraula i obra»; narrativa barcelonina contemporània amb «Narraeldors del Carmel», a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé; novel·la negra i criminal i el seu projecte «Black & Barna: passejades amb misteri», a la Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró, i teatre amb el cicle «Horta a escena», a la Biblioteca Horta - Can Mariner. Pel que fa a la formació, cal mencionar les més de 300 propostes de tallers i accions formatives que s’ofereixen des dels diferents equipaments municipals. L’àmbit de la cultura popular i tradicional està vinculat especialment al calendari festiu. Com a novetat d’aquest any s’ha realitzat per primera vegada una jornada festiva de celebració del Sant Jordi, amb activitats de cultura popular i tradicional al llarg de tot el matí. Hi han participat unes 2.000 persones i més de 40 entitats del districte per promoure la cultura catalana. Més de 3.000 activitats culturals i 150.000 assistents han fet palès que Horta-Guinardó bull i que dóna valor a la cultura i la posa al lloc que li correspon. Nou Barris Irma Rognoni i Viader Regidora del Districte Un dels actius més importants de Nou Barris és el seu ric entramat associatiu, que afavoreix la cohesió social i la convivència en el territori. Aquest tret singular es fa palès, sobretot, en les diverses propostes i projectes culturals que es porten a terme al districte. D’acord amb això, el Districte ha col·laborat amb les iniciatives del moviment associatiu dels tretze barris, mitjançant el suport als actes organitzats per les diferents entitats, així com l’impuls de les activitats i tallers organitzats en els equipaments municipals que ofereixen una programació cultural estable i que són gestionats majoritàriament per les associacions cíviques de Nou Barris. Així, a partir de la implicació de la societat en el desenvolupament de la gestió cultural de Nou Barris, s’ha consolidat un calendari festiu i cultural que inclou un gran nombre de 269 BARCELONA CULTURA 2012 tradicions i manifestacions artístiques que denoten el caràcter integrador del districte. Hi destaquen les festes majors dels barris, de gran arrelament popular, fruit del treball voluntari de veïns i veïnes. També la Festa Major de Nou Barris, al mes de maig, que, amb la complicitat de les entitats, omple els carrers del districte d’activitats amb gran poder de convocatòria, com el Mercat Modernista, la Mostra de Comerç i la de Mercats, espectacles, concerts, esports, gegants, etc. Enguany ha congregat 67.829 persones. També són molt presents en la vida del districte les festes tradicionals, com la rua central de Carnestoltes, la diada de Sant Jordi, i la cavalcada de Reis, amb 45.000 assistents, l’organització de la qual compta amb l’entusiasta participació de moltes associacions culturals, esportives i comercials. Nou Barris ha acollit importants esdeveniments populars que han sigut el màxim exponent de la riquesa multicultural del districte, com ara el Festival de Sopes del Món Mundial, en què 2.000 persones van poder degustar sopes d’arreu; les Cruces de Mayo i la Feria d’Abril; les festes de San Froilán, que enguany ha celebrat la seva divuitena edició i ha reunit 19.600 ciutadans, o el 44è Aplec de la Sardana, cita ineludible del sector sardanista de Catalunya. Nou Barris fa una aposta ferma per acostar la cultura a la ciutadania. En aquest sentit, la música té un gran relleu al districte. És remarcable el suport al Festival Flamenco d’Estiu, amb 920 entrades, així com al Festival de Blues de Barcelona, amb 3.250 espectadors, festivals que formen part del calendari musical de la ciutat. A més, cal assenyalar la tasca que realitzen la Banda Simfònica de les Roquetes i les corals Canticorum i l’Ideal d’en Clavé en el camp de l’educació i la difusió musicals. Pel que fa a la fotografia, remarquem l’11è Fòrum Fotogràfic, de caràcter bianual, organitzat pel Centre Cívic Can Basté, que ha comptat amb 158 participants i 2.500 visitants. Respecte al cinema, no podem oblidar el festival internacional de curtmetratges de temàtica social Sólo para Cortos, que aquest any ha celebrat la vuitena edició. El circ és molt present a Nou Barris a través de l’Ateneu Popular. L’Ateneu, el 2012, ha estrenat l’edifici, totalment remodelat, amb l’espectacle El Dorado, dins el Circ d’Hivern. D’altra banda, en el terreny literari és remarcable el 24è Concurs Literari de Nou Barris, plenament consolidat, amb 310 treballs presentats; el 10è Concurs de Poesia del Fòrum Cultural Foto Club Guineueta, i els Jocs Florals escolars, amb la participació de 154 nens i nenes de 29 escoles del districte. De l’àmbit escolar volem esmentar l’èxit del projecte «L’Escola va d’espectacle a la Zona Nord», amb l’assistència de 6.000 alumnes. Durant el 2012, els equipaments municipals de Nou Barris han organitzat nombroses exposicions de pintura, aquarel·la i dibuix, entre altres manifestacions artístiques. Destaquem les 87 propostes presentades al 13è Concurs de Còmic que promou el Centre Cívic Porta- Sóller. En resum, posem en relleu la gran assistència i participació de la ciutadania en els actes més emblemàtics que han tingut lloc a Nou Barris el 2012, els quals han aplegat 147.650 persones, la qual cosa demostra la gran vitalitat i riquesa cultural del districte de Nou Barris. Així, la suma de tots els projectes i iniciatives culturals que s’han dut a terme l’any 2012 a Nou Barris BARCELONA CULTURA 2012 270 configuren un model cultural consolidat que afavoreix el respecte i el diàleg, en un marc enriquidor i de millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Al districte de Nou Barris s’han realitzat un total de 647 actes, que s’han organitzat des de la participació i l’organització de 188 activitats culturals, a les quals cal sumar 392 activitats organitzades en cadascuna de les festes majors dels barris del districte i un total de 67 activitats organitzades des del Districte per a la Festa Major de Nou Barris. Sant Andreu Raimond Blasi i Navarro Regidor del Districte La història, la cultura de base, l’associacionisme... són presents en el districte de Sant Andreu en tots els seus racons, i això es demostra any rere any en els seus innumerables actes anuals. I tots aquests actes no serien possibles sense els veïns i veïnes del districte de Sant Andreu, que dia a dia lluiten per fer dels racons del seu petit tros de ciutat els millors del món. Perquè, a banda de la vessant més festiva, les entitats del districte treballen per la cohesió social, la divulgació de valors cívics i solidaris, el no-oblit de la història del barri, del poble, perquè un poble que no recorda el seu passat no pot tenir futur. Recordem que la revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els sometents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega van decidir marxar contra les forces del comte duc d’Olivares. Com deia l’any passat, les iniciatives del districte de Sant Andreu són diverses i variades i són degudes a la seva àmplia xarxa d’entitats: • La Trobada de Lletraferits, en què veïns i veïnes de Sant Andreu llegeixen textos literaris al bell mig de la plaça Orfila, plaça on es situa la seu del Districte. 271 BARCELONA CULTURA 2012 • Fica’t al saT!, certamen teatral amateur de les entitats de teatre del districte de Sant Andreu. • La Nit de l’Esport, que es celebra a l’octubre i que premia els esportistes més destacats del districte. • La Diada Bastonera, amb un recorregut que comença a la plaça de Can Galta Cremat i passa pel carrer Campeny, Gran de Sant Andreu, Malats, plaça Orfila... Però a totes aquestes iniciatives, hem d’afegir-n’hi d’altres de tipus solidari, com ara: • La Tardor Solidària, cicle de conferències, tallers i activitats temàtiques. • La Festa del Comerç Just, dins dels actes de la Festa del Comerç Just de la ciutat. • I, com a novetat d’aquest any, la I Fira d’Economia Solidària, celebrada a la nau central de la fàbrica de creació Fabra i Coats, i de la qual ja s’està preparant la segona edició. I, com no podia ser d’una altra manera, el districte de Sant Andreu està ple de festes culturals i de barri al llarg de tot l’any, com ara: • El ja famós arreu de la ciutat Tres Tombs de Sant Andreu que, com cada any, es fa al voltant de la festivitat de sant Antoni Abat. • El Concurs Maria Canals, durant el qual es col·loquen pianos a diferents llocs del districte perquè qualsevol ciutadà els pugui tocar. • El Premi Miquel Casablancas, amb més de 30 anys d’història. • O les festes populars, com les festes de barri, que es celebren sense distinció a tots els barris del districte: Navas, la Sagrera, el Congrés-Indians, Sant Andreu, Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella. També són molt presents en la vida del districte les festes tradicionals de Nadal, com ara el cagatió, la visita del carter reial, l’encesa de l’arbre al barri del Congrés-Indians o les diferents cavalcades: la del Pare Noel i la de Reis a la Trinitat Vella i les de Reis a Sant Andreu - la Sagrera, el Congrés- Indians, el Bon Pastor i Baró de Viver. I també les festes tradicionals estiuenques, com la nit de Sant Joan, l’arribada de la Flama del Canigó... Sense oblidar-nos de la vessant més musical del districte (no oblidem que és el bressol de la Sant Andreu Jazz Band, d’on sorgí, entre d’altres, Andrea Motis), hem de mencionar l’homenatge Ignasi Iglesias, que es celebra cada any al mes d’octubre tot commemorant la seva mort, al cementiri de Sant Andreu, amb una ofrena floral a la tomba del poeta, seguit de parlament i lectura de poemes; popularment es diu que és quan realment «comença el curs» al districte. També volem remarcar la gran tasca que realitza l’ICUB des de la seva implantació a la Fabra i Coats, amb festivitats de diversa índole, com per exemple la ubicació dels magatzems reials de Barcelona en el seu edifici o el nou Espai Josep Bota, on es celebren exposicions com ara la de microcotxes, la setmana Verdaguer... Finalment, els centres cívics del districte fan activitats per als veïns i veïnes del barri tot l’any, entre d’altres: • Programació cultural d’estiu dels equipaments, serveis municipals i entitats del barri. • Programació trimestral de tallers a tots els centres cívics del districte. BARCELONA CULTURA 2012 272 • Programa d’espectacles infantils. Un espectacle infantil mensual als centres cívics de la Trinitat Vella, la Sagrera, el Bon Pastor i al Casal de Barri Congrés-Indians. Sant Martí Eduard Freixedes i Plans Regidor del Districte Un esdeveniment que cal destacar cada any al districte és la celebració del festival d’arts escèniques Escena Poblenou, que enguany va arribar a l’11a edició. Es va realitzar del 17 al 21 d’octubre, va oferir 24 actuacions i va aplegar més de 3.500 persones en els diversos espais en què es desenvolupaven les actuacions, espais teatrals de molta tradició al barri i també espais exteriors. Aquest festival, organitzat per l’Associació Escena Poblenou, continua apostant pel suport a la creació i als creadors amb un programa de beques i residències al llarg de l’any, gràcies a la col·laboració de tres entitats clau del panorama cultural de la ciutat: el Graner, l’Antic Teatre i La Central del Circ, i la complicitat del Centre Cívic Can Felipa. Amb la voluntat d’aprofundir en la relació, la participació i la complicitat amb l’entorn més proper, es convida artistes a treballar amb associacions del barri (com és el cas de Joan Morey) o a investigar sobre dinàmiques pròpies del nostre territori i la complicitat ciutadana (projecte VIA/territori amb els artistes Pau Faus i Tomàs Aragay). Enguany es va afegir un espai nou al festival, Hangar, on es va situar el punt d’informació, la venda d’entrades i un servei de bar. Una altra de les novetats és l’Espai +D, un espai relaxat i distès que comptà amb una programació gratuïta dedicada a les creadores contemporànies. Entre les propostes d’aquesta edició hi havia noms com ara Carles Santos, Anna Huber, Joan Morey, El Conde de Torrefiel i Arritmados. El festival posa l’accent en l’apropament al públic dels nous llenguatges gràcies a una varietat de propostes i espais oberts a tothom: amb dansa, circ, instal·lacions, música, humor, espectacles itinerants o per compartir en família i performances, Escena Poblenou va seguir creixent. Així, les residències de creació concedides aquest any en aliança amb La Central del Circ, el Graner (espai de dansa associat al Mercat de les Flors) i l’Antic Teatre van permetre que Arritmados, Umma Umma Dance + Manuel Rodríguez i David Franch + Mercè Moreno estrenessin creacions durant el festival. El Centre Cívic Can Felipa, la sala polivalent de la Universitat Pompeu Fabra, el Centre Moral, el Casino, places i parcs del Poblenou van acollir aquesta nova edició. A la mateixa disciplina d’arts escèniques ens trobem FragMenTs, cicle en format cabaret on tenen cabuda tot tipus de disciplines: teatre, música, dansa, circ... organitzat pel Centre Cívic del Parc-Sandaru. També al Centre Cívic Parc-Sandaru es desenvolupa el programa SOStenibilitat, que aplega accions al voltant del medi ambient. Al Centre Cívic del Besòs s’hi realitzen 2 cicles de sostenibilitat, medi ambient i consum responsable: al juliol («Reutilitza el juliol»: exposició, tallers, 6è mercat d’intercanvi) i al desembre («Per Nadal no t’atipis»: exposició, tallers, xerrada, pel·lícula, botiga d’intercanvi). El Centre Cívic de Sant Martí va organitzar la 15a edició del Mercateatre, la fira de teatre i animació al parc de Sant Martí, el dia 14 de juliol. Es tracta d’una mostra d’arts escèniques de carrer que pretén oferir una via perquè els joves creadors donin a conèixer les seves propostes. A aquesta edició s’hi van presentar 13 propostes i hi van assistir unes 800 persones. I el 2 de juny a la rambla Guipúscoa va tenir lloc la 12a 273 BARCELONA CULTURA 2012 edició de Perpetracions, una mostra d’intervencions efímeres a l’espai urbà que vol potenciar la creativitat i la participació. Van ser 16 propostes de clown, instal·lacions artístiques, música i performance, poesia i videoart a l’abast de tothom, i hi van assistir aproximadament 1.500 persones. També cal assenyalar que s’ha mantingut el Cicle de Flamenc al Besòs, (in)Fusión Flamenca, que va celebrar la 10a edició del 5 al 28 de novembre, amb 3 línies clares: la formació (cursos i tallers), el foment a la creació (residències artístiques) i la difusió cultural (programació d’espectacles). Van destacar els tallers d’Olga Pericet i el de Montse Cortés; l’exposició de Santos de Veracruz conjuntament amb Niño de las Pinturas, i les actuacions d’artistes com Salao & Chicuelo, Lenacay, D’Callaos, Juaneke i Montse Cortés, entre d’altres activitats. Entre el 29 de maig i el 16 de juny es va celebrar la cinquena edició de la mostra Besmina, un festival d’art jove al carrer que té lloc en diferents espais i escenaris del barri del Besòs i el Maresme, de Barcelona, i el de la Mina, de Sant Adrià de Besòs. Uns 100 joves artistes, amb la intervenció del Centre Cívic Besòs i l’Espai Jove La Mina, van oferir al voltant de 20 mostres artístiques, que van ser visitades per 400 persones. Cal ressaltar, també, al Centre Cultural La Farinera del Clot, la 5a edició del cicle de música negra Say it Loud i la 6a edició del concurs Emmaketam, de maquetes musicals realitzades per joves. La primera proposta va tenir una assistència de 800 persones (amb 4 actuacions musicals, 2 xerrades, 1 documental i 2 exposicions), i la segona, de 150. Les dones creadores s’instal·laren a La Farinera del 22 al 30 de novembre. El cicle Muses, organitzat conjuntament entre el PIAD de Sant Martí i el Centre Cultural La Farinera del Clot, va oferir xerrades, tallers, teatre i música, i va fer visible la capacitat de creació, acció i participació de les dones en les manifestacions artístiques. La participació va ser d’aproximadament 400 persones. Menció a banda mereix una activitat central de l’estiu, la cantada d’havaneres a la platja, que coincideix amb la Festa Major de la Vila Olímpica i se celebra el primer cap de setmana de juliol. Es tracta d’una actuació de diversos grups d’aquest gènere musical, a més d’activitats lúdiques adreçades als més petits. Va aplegar una gran afluència de públic, al voltant de 3.500 persones. Altres accions remarcables que s’han dut a terme al llarg del 2012 han estat: • Prossecució del treball del mapa creatiu del Poblenou, amb 11 entitats artístiques de creació contemporània participants, amb l’elaboració del resultat dels treballs i la posada en marxa d’un web. • Programa de promoció de la sardana, com a part de la mesura de govern de promoció de la cultura popular catalana: escola de sardanes el primer dissabte de cada mes i programa estable de ballades (8 ballades amb cobla). BARCELONA CULTURA 2012 274 • Promoció de la música de cambra i coral, amb la participació d’escoles i aules de música del districte: 6 concerts, amb una assistència total d’unes 1.000 persones. • Constitució de les Cases de la Festa, amb l’impuls de l’Institut de Cultura de Barcelona: Orfeó Martinenc, Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí i Castellers de Barcelona. • Implementació a l’Institut Besòs, amb Hangar i el Pla educatiu d’entorn del Besòs, d’un programa anomenat Joves i Noves Tecnologies, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. • Accions formatives entre el Pla educatiu d’entorn del Besòs i La Central del Circ. • Compliment del desenvolupament de l’objectiu de treballar la vinculació al territori de les fàbriques de creació: Hangar, La Escocesa i La Central del Circ. A banda, cal esmentar les intervencions següents: • La 50a edició dels Premis Sant Martí, que van acollir 300 convidats del teixit associatiu de Sant Martí. • El 4t certamen literari Paraules a Icària, conjuntament amb l’editorial Edicions Saragossa. • La col·laboració del Districte al desenvolupament de les festes majors i del calendari. • Els itineraris literaris que van realitzar les biblioteques pels diferents barris del districte. Aquesta iniciativa és una col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Districte de Sant Martí. 275 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 276276 277 BARCELONA CULTURA 2012 INDICADORS CULTURALS DE BARCELONA 2012 DaDes globals La cultura en xifres, 2009-2012 Altres dades de Barcelona Museus i centres D’exposicions Dades resum Centres municipals i consorciats Centres d’altres institucions públiques Centres privats Exposicions temporals d’arts visuals i disseny Exposicions temporals d’història Exposicions temporals de ciències arxius i biblioteques Dades per centre biblioteques De barcelona Dades resum Dades per centre arts escèniques Dades resum Sales de més de 200 localitats Sales de menys de 200 localitats Sales especials Obres de més de 25.000 espectadors Música Dades resum Grans auditoris Macroconcerts Sales de música en viu auDiovisuals Rodatges a Barcelona Cinemes del circuit comercial Festivals Dades resum Grec Festival de Barcelona Festivals per àmbits Festes i traDicions Festes de ciutat La Mercè 277 BARCELONA CULTURA 2012 278 Dades globals LA CULTURA EN XIFRES, 2009-2012 2009 2010 2011 2012 % de variació 2012/2011 MUSEUS I CENTRES D’EXPOSICIONS Equipaments ..............................................39 ..........................39 ..........................42 .....................48 Usuaris .........................................17.187.877 ............17.576.997 ............18.663.609 .......17.136.761 ................ -8 Visitants .......................................12.597.470 ............12.463.751 ............13.405.613 .......13.398.453 ............. -0,1 ESPAIS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC Equipaments ................................................7 ............................7 ............................7 .......................7 Visitants .........................................4.628.701 ..............5.077.253 ..............6.173.300 .........6.190.331 .............. 0,3 ARXIUS1 Equipaments ................................................3 ............................8 ............................8 .......................7 Usuaris ................................................15.651 ...................50.209 ...................54.684 ..............43.454 .............. -21 Consultes ...........................................113.828 .................223.019 .................223.804 ............212.200 ................ -5 BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (xarxa pública) Equipaments ..............................................35 ..........................36 ..........................37 .....................38 Visites .............................................6.119.285 ..............5.982.936 ..............6.178.297 .........6.439.112 ................. 4 Préstecs ..........................................4.390.993 ..............4.439.460 ..............4.467.274 .........4.639.242 ................. 4 ARTS ESCÈNIQUES Sales ...........................................................45 ..........................49 ..........................58 .....................58 Espectadors ....................................2.710.771 ..............2.538.896 ..............2.816.283 .........2.609.020 ................ -7 % d’ocupació ..............................................56 ..........................53 ..........................54 .....................53 ................ -1 MÚSICA2 Equipaments ..............................................25 ..........................20 ..........................21 .....................23 Espectadors ...................................2.442.742 ..............2.346.031 ..............2.269.446 .........2.338.858 ................. 3 % d’ocupació als grans auditoris ...............76 ..........................75 ..........................72 .....................69 ................ -3 CINEMES DEL CIRCUIT COMERCIAL3 Sales .........................................................198 ........................194 ........................203 ...................193 Espectadors ....................................8.664.843 ..............7.494.529 ..............7.125.274 .........6.421.532 .............. -10 Nombre de pel·lícules exhibides ...............756 ........................706 ........................773 ...................742 ................ -4 FESTIVALS Nombre .....................................................128 ........................144 ........................141 ...................154 ................. 9 1. L’any 2010 es van incorporar les dades d’alguns arxius privats i dels Arxius Municipals de Districte. 2. Inclou les dades dels tres auditoris de la ciutat (Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana), dels concerts amb més de 5.000 espectadors i de les sales de música en viu. 3. Les dades de l’any 2012 dels cinemes del circuit comercial són provisionals. Fonts: dades de les biblioteques: Biblioteques de Barcelona; dades d’arts escèniques: Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA); dades de les sales de música en viu: Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC); dades d’audiovisuals: Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Generalitat de Catalunya; resta de dades: cada centre o programa. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 279 BARCELONA CULTURA 2012 Dades globals ALTRES DADES DE BARCELONA, 2012 Població de la ciutat ......................................................................................................................... 1.620.943 Població del Consorci de l’Àrea Metropolitana ................................................................................ 3.239.337 Turistes ............................................................................................................................................. 7.440.113 Consultes als punts d’informació turística ..................................................................................... 3.378.693 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Museus i centres d’exposicions DADES RESUM, 2012 Nombre d’equipaments Visitants Usuaris Arts visuals i disseny Museus i col·leccions ..................................15 ........................ 2.875.754 ........................ 4.516.671 Centres d’exposicions .................................10 ........................ 3.150.143 ........................ 3.588.459 Història i memòria Museus i col·leccions ..................................15 ........................ 3.601.668 ........................ 3.970.118 Arxius ..........................................................2 ............................. 34.714 ............................. 37.102 Espais d’interès arquitectònic ......................7 ........................ 6.190.331 ........................ 6.297.607 Ciències Museus i col·leccions ....................................6 ........................ 3.736.174 ........................ 5.024.411 TOTAL ........................................................55 ...................... 19.588.784 ...................... 23.434.368 Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 280 281 BARCELONA CULTURA 2012 BARCELONA CULTURA 2012 282 283 BARCELONA CULTURA 2012 Museus i centres d’exposicions EXPOSICIONS TEMPORALS D’ARTS VISUALS I DISSENY, 2012 Dates Visites1 MUSEU PICASSO2 ................................................................................................................................................ 142.220 Picasso 1936. Empremtes d’una exposició ..............................................................30/11/2011 - 19/02/2012 ................... - Un collage abans del collage ...................................................................................06/03/2012 - 03/06/2012 ........... 8.858 Vilató (1921-2000). Barcelona-París. Un camí de llibertat. Gent ............................17/05/2012 - 11/11/2012 ......... 42.580 Economia: Picasso ...................................................................................................25/05/2012 - 02/09/2012 ......... 39.169 Ceràmiques de Picasso. Un regal de Jacqueline a Barcelona .................................26/10/2012 - 01/04/2013 ......... 51.613 FUNDACIÓ JOAN MIRÓ ...................................................................................................................................... 440.440 Joan Miró. L’escala de l’evasió .................................................................................16/10/2011 - 18/03/2012 ....... 103.238 Joaquim Gomis. De la mirada obliqua a la narració visual ....................................20/04/2012 - 03/06/2012 ......... 81.662 Mona Hatoum. Projecció .........................................................................................22/06/2012 - 24/09/2012 ....... 140.002 Explosió! El llegat de Jackson Pollock ...................................................................24/10/2012 - 24/02/2013 ......... 77.983 Espai 13 Recursos humans. Daniela Ortiz ............................................................................25/11/2011 - 08/01/2012 ........... 2.069 Menjadors. Mariona Moncunill ...............................................................................20/01/2012 - 04/03/2012 ........... 3.995 Spinario. Alex Reynolds ..........................................................................................16/03/2012 - 29/04/2012 ........... 6.506 S’escapà nua. Un projecte sobre la veritat (Caracas 2011-2012) .............................10/05/2012 - 08/07/2012 ........... 9.717 Monument. Lladres de filferro. Jordi Mitjà ............................................................05/10/2012 - 02/12/2012 ......... 15.268 MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. MNAC ........................................................................................ 357.527 La moneda falsa. De l’antiguitat a l’euro ................................................................11/06/2010 - 09/01/2012 ........... 1.711 La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola ...................................................................................06/10/2011 - 15/01/2012 ......... 15.562 Déus i mites de l’antiguitat. L’evidència de la moneda d’Hispània .........................23/02/2012 - 29/09/2013 ......... 72.108 Catalunya 1400. El gòtic internacional ..................................................................29/03/2012 - 15/07/2012 ....... 157.851 El museu explora. Obres d’art a examen ................................................................23/11/2012 - 24/02/2013 ....... 110.295 MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. MACBA .......................................................................... 630.304 Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978-1983) ...............................27/01/2012 - 26/08/2012 ....... 106.576 Rita McBride. Oferta pública / Public Tender .........................................................19/05/2012 - 24/09/2012 ......... 77.199 La utopia és possible. ICSID. Eivissa, 1971.............................................................21/06/2012 - 20/01/2013 ......... 90.360 Luis Claramunt. El viatge vertical ..........................................................................12/07/2012 - 28/10/2012 ......... 60.554 Filtracions. Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi ...................................................27/10/2012 - 20/01/2013 ......... 13.612 Exposicions temporals entorn de la col·lecció MACBA ..................................................................................... 280.725 Volum! Obres de les col·leccions de la Fundació “la Caixa” i del MACBA ....09/11/2011 - 23/04/2012 Muntadas. Between the Frames ....................................................................28/10/2011 - 03/06/2012 Lejos de los árboles. Jacinto Esteva ..............................................................09/02/2012 - 23/04/2012 Aleksandr Sokurov. Sèries militars ..............................................................09/02/2012 - 20/05/2012 Le Corbusier i Jean Genet al Raval ...............................................................07/06/2012 - 21/10/2012 Gordon Matta-Clarck ....................................................................................07/06/2012 - 21/10/2012 Roberto Rossellini. Filmant Beaubourg .......................................................07/06/2012 - 21/10/2012 Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA ...........................................08/11/2012 - 16/06/2013 Capella Ebb & Flow. A Onda Traz, O Vento Leva .................................................................30/05/2012 - 04/06/2012 ........... 1.278 DISSENY HUB BARCELONA ................................................................................................................................29.979 Disseny HUB Barcelona. Montcada Espai 0 Disseny de sistemes: Escola d’Ulm ..........................................................................20/09/2011 - 20/05/2012 ......... 20.793 Espai 1 I/O/I. Els sentits de les màquines ............................................................................21/06/2011 - 27/05/2012 ........... 9.186 BARCELONA CULTURA 2012 284 FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES ................................................................................................................................78.786 En el primer cercle. Un projecte d’Imogen Stidworthy ..........................................06/10/2011 - 05/02/2012 ........... 3.034 Antoni Tàpies. Col·lecció #2 ....................................................................................07/02/2012 - 24/04/2012 ......... 15.670 Xavier Le Roy. Retrospectiva ..................................................................................24/02/2012 - 22/04/2012 ......... 12.940 Antoni Tàpies. Col·lecció #3 ....................................................................................28/04/2012 - 10/06/2012 ......... 13.459 Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos ...................................................................21/06/2012 - 04/11/2012 ......... 28.213 Antoni Tàpies. Col·lecció #4 ....................................................................................15/11/2012 - 17/02/2013 .............. 628 A Performing Archive .............................................................................................15/11/2012 - 17/02/2013 ........... 4.842 MUSEU DE CERÀMICA .........................................................................................................................................46.845 Terracotes de l’antiguitat. Confluències en l’entorn mediterrani ...........................03/11/2011 - 04/03/2012 ........... 5.592 Gerard Moliné. Argila. Disseny i creació ................................................................20/03/2012 - 24/09/2012 ......... 27.948 Un jardí singular. Ceràmica d’Iznik. Segle XVI .......................................................08/10/2012 - 03/03/2013 ........... 9.092 Contemplatio ...........................................................................................................15/11/2012 - 03/03/2013 ........... 4.213 MUSEU FREDERIC MARÈS3 ..................................................................................................................................6.009 Trans·formare. Lectures de la transformació del Museu Frederic Marès ..............14/05/2011 - 04/03/2012 ........... 4.729 Vilató (1921-2000). Barcelona-París. Un camí de llibertat. En bronze ...................16/05/2012 - 11/11/2012 ................... - La Barcelona irreverent ..........................................................................................04/12/2012 - 26/05/2013 ........... 1.280 MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ ..........................................................................................24.548 Camí de l’inca. El passat dels Andes .......................................................................09/06/2011 - 15/09/2012 ......... 24.548 CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA. CCCB ............................................................. 149.796 Totes les cartes. Correspondències fílmiques ..........................................................11/10/2011 - 19/02/2012 ........... 6.239 Pantalla global ........................................................................................................23/01/2012 - 28/05/2012 ......... 27.633 Més fotoperiodisme. Visa pour l’Image - Perpignan ...............................................29/02/2012 - 03/06/2012 ......... 31.626 Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme ................................................29/05/2012 - 21/10/2012 ......... 33.608 El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat ..........................26/10/2012 - 24/02/2013 ......... 25.250 Word Press Photo 12 + Samuel Aranda ..................................................................28/11/2012 - 06/01/2013 ......... 25.440 LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE .............................................................................................................60.137 Virreina Exposicions Claude Cahun ..........................................................................................................28/10/2011 - 05/02/2012 ........... 5.823 Iñaki Bonillas. Arxiu J. R. Plaza ............................................................................24/02/2012 - 06/05/2012 ........... 7.364 Número tres. De la casa a la fàbrica .......................................................................30/05/2012 - 30/09/2012 ......... 12.397 Tal qual. A l’entorn de la fotografia de Miki Kratsman // Aïm Deüelle Lüski. Imatges residuals ....................................................................25/10/2012 - 13/01/2013 ........... 8.995 Virreina Lab ¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia! // No serà el mateix .....................14/07/2011 - 08/01/2012 .............. 801 Flatstock 34: the world of music posters ................................................................15/05/2012 - 03/06/2012 ........... 3.195 Michal Batory. Cartells ............................................................................................10/07/2012 - 29/07/2012 ........... 2.570 Emanuel Pimenta. Imatges del silenci. Homenatge a John Cage ...........................06/09/2012 - 26/09/2012 ........... 5.145 De la factory al món: fotografia i la comunitat de Warhol .....................................10/10/2012 - 25/11/2012 ......... 12.059 Arnau Puig. Pensar la imatge ................................................................................14/12/2012 - 10/02/2013 ........... 1.788 LA CAPELLA .......................................................................................................................................................... 57.755 Deriva i control. Interferències en el procés creatiu ...............................................16/12/2011 - 29/01/2012 ........... 5.684 Artesans. Construccions col·lectives de l’espai social .............................................05/03/2012 - 23/04/2012 ........... 8.462 ClaResil 2012mg .....................................................................................................09/05/2012 - 17/06/2012 ........... 9.244 Sisyphus, Rhopography and a Headless Chicken // Beat Box ................................27/06/2012 - 31/08/2012 ......... 16.073 Primer plano de ella gritando // Aparell per mesurar la voluntat segons l’índex de Scheuermann ...........................................................14/09/2012 - 21/10/2012 ........... 8.273 Seminari Gramsci // The end of... ............................................................................30/10/2012 - 09/12/2012 ........... 7.724 La condició narrativa ..............................................................................................18/12/2012 - 27/01/2013 ........... 2.295 FABRA I COATS - CENTRE D’ART CONTEMPORANI ........................................................................................ 10.236 Això no és una exposició d’art, tampoc ...................................................................28/09/2012 - 27/01/2013 ......... 10.236 285 BARCELONA CULTURA 2012 ARTS SANTA MÒNICA ........................................................................................................................................117.892 Camps invisibles. Geografies de les ones de ràdio ..................................................15/10/2011 - 03/03/2012 ................... - Chema Alvargonzalez. Mehr licht (Més llum) .........................................................16/11/2011 - 22/01/2012 ................... - Juan Eduardo Cirlot. L’habitació imaginària ..........................................................16/11/2011 - 29/01/2012 ................... - Claret Serrahima. De cap a peus .............................................................................23/11/2011 - 11/02/2012 ................... - FUNDACIÓ FRANCISCO GODIA ............................................................................................................................ 2.300 Palazuelo. Línia i pla a l’espai .................................................................................10/10/2012 - 06/01/2013 ........... 2.300 FUNDACIÓ SUÑOL ................................................................................................................................................ 20.869 Luis Frangella. La jarra vertiente o Máquina de dibujar .......................................29/09/2011 - 28/01/2012 ................... - Escultura/Objecte ....................................................................................................15/02/2012 - 01/09/2012 ........... 7.381 L’estatge de l’home. Fotografies de la col·lecció Martin Z. Margulies .....................23/02/2012 - 16/06/2012 ........... 5.342 El festí fràgil. Hannah Collins ................................................................................06/07/2012 - 01/09/2012 ........... 1.243 5è aniversari 2007/2012. Col·lecció Josep Suñol ....................................................27/09/2012 - 02/03/2013 ........... 2.703 Nivell Zero ACTE 21. Francesc Ruiz. The Paper Trail ..............................................................23/12/2011 - 04/02/2012 ................... - ACTE 22. Joana Cera Bernad. Sense mesura variable ............................................08/03/2012 - 28/04/2012 ........... 1.467 ACTE 23. Ricardo Trigo. Fácil. Complicar en discurso. Sin el ni un ......................08/05/2012 - 23/06/2012 ........... 1.591 ACTE 24. Documents i memòria. Arxiu Col·lecció Josep Suñol .............................30/10/2012 - 16/03/2013 ........... 1.142 CAN FRAMIS. FUNDACIÓ VILA CASAS ................................................................................................................ 4.650 Niebla. Dilatar els limits de la percepció .................................................................02/01/2012 - 12/02/2013 .............. 356 L’art de col·leccionar. Antoni Puig ..........................................................................24/01/2012 - 22/04/2012 .............. 668 Laurent Jiménez-Balaguer. L’emergència del signe ...............................................05/03/2012 - 22/07/2012 .............. 743 Pedro Madueño. Seqüències ....................................................................................14/05/2012 - 22/07/2012 .............. 756 Agustí Centelles. Una crònica fotogràfica. Anys 30 ...............................................26/09/2012 - 19/02/2013 ........... 2.127 MUSEU EUROPEU D’ART MODERN. MEAM ........................................................................................................ 1.845 Et in Arcadia ...........................................................................................................08/05/2012 - 15/06/2012 ........... 1.845 CAIXAFORUM ................................................................................................................................................... 1.615.551 Modernisme-modernitat ..........................................................................................02/01/2010 - 31/12/2013 ....... 128.515 Sala 1 L’art ets tu ...............................................................................................................29/05/2012 - 02/09/2012 ......... 54.480 Justícia alimentària. Sembrant esperança ..............................................................11/10/2012 - 05/01/2013 ......... 30.294 Sala 2 La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental .....................................14/09/2011 - 08/01/2012 ......... 11.377 Bestué-Vives. Accions a l’univers. Col·lecció d’art contemporani Fundació “la Caixa” .................................................................08/02/2012 - 28/05/2012 ....... 163.682 Cellers: cooperativisme + modernisme ....................................................................06/07/2012 - 14/10/2012 ......... 92.481 Què pensar. Què desitjar. Què fer. Col·lecció d’art contemporani Fundació “la Caixa” .................................................................09/11/2012 - 25/08/2013 ......... 46.771 Sala 3 Els ballets russos de Diaghilev. 1909-1929. Quan l’art balla amb la música .........05/10/2011 - 15/01/2012 ......... 17.475 Delacroix (1798-1863) .............................................................................................15/02/2012 - 20/05/2012 ....... 232.340 Torres i gratacels. De Babel a Dubai .......................................................................20/06/2012 - 09/09/2012 ......... 84.273 Les arts de Piranesi. Arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador .....05/10/2012 - 20/01/2013 ......... 79.271 Sala 4 Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark ......................................16/11/2011 - 12/02/2012 ....... 108.621 Goya. Llums i ombres .............................................................................................16/03/2012 - 24/06/2012 ....... 293.581 Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament ..........................................25/07/2012 - 28/10/2012 ......... 71.324 Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC ........................................................30/11/2012 - 24/02/2013 ......... 45.433 Sala 5 Ombres i veritat ......................................................................................................13/01/2012 - 04/03/2012 ......... 43.431 Pedro Madueño. Retrats periodístics. 1977-2012 ...................................................27/03/2012 - 24/06/2012 ......... 62.625 Ángel Ferrant .........................................................................................................11/07/2012 - 28/10/2012 ......... 46.934 Joseph Beuys. Instal·lació .......................................................................................09/11/2012 - 25/08/2013 ........... 2.643 BARCELONA CULTURA 2012 286 ESPAIS VolART i VolART2. FUNDACIÓ VILA CASAS ..........................................................................................6.784 Espai VolART Josep Cisquella. Es prega tocar ..............................................................................19/01/2012 - 01/04/2012 ........... 1.847 Francesc Artigau. L’exaltació del quotidià ..............................................................19/04/2012 - 24/06/2012 ........... 1.970 Patrim’11 .................................................................................................................05/07/2012 - 29/07/2012 ................... - Premi Internacional de Dibuix Ynglada Guillot .....................................................05/07/2012 - 29/07/2012 .............. 681 Victor Pérez-Porro. Els colors de Berlín van fer formes en el meu cap ..................20/09/2012 - 16/12/2012 ........... 2.286 Espai VolART2 Romà Vallès. Memòria 88 .......................................................................................19/01/2012 - 29/04/2012 ................... - Vilató (1921-2000). Barcelona-París. Un camí de llibertat. Bestioles .....................17/05/2012 - 22/07/2012 ................... - Daniel Enkaoua. Creure-crear ................................................................................20/09/2012 - 16/12/2012 ................... - FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA ........................................................................................................................ 150.157 L’estatge de l’home. Fotografies de la col·lecció Martin Z. Margulies .....................23/02/2012 - 16/06/2012 ........... 4.430 Chorus .....................................................................................................................26/06/2012 - 28/07/2012 ........... 2.928 Barcelona 1957. Leopoldo Pomés ............................................................................19/09/2012 - 02/02/2013 ........... 7.292 LA PEDRERA ....................................................................................................................................................... 135.507 Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! 24/10/2011 - 12/02/2012 ......... 29.420 Artigas. L’home del foc ............................................................................................17/04/2012 - 02/09/2013 ......... 83.133 Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX ..........13/11/2012 - 24/02/2013 ......... 22.954 1. Dades corresponents als dies oberts durant l’any 2012. 2. Les exposicions «Picasso 1936. Empremtes d’una exposició» i «Un collage abans del collage» han estat vistes per tots els visitants de l’exposició permanent del Museu Picasso. 3. L’exposició «Vilató (1921-2000). Barcelona-París. Un camí de llibertat. En bronze», ubicada al verger del Museu Frederic Marès, l’han vista 344.400 persones. Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 287 BARCELONA CULTURA 2012 Museus i centres d’exposicions EXPOSICIONS TEMPORALS D’HISTÒRIA, 2012 Dates Visites1 MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA. MUHBA .............................................................................................. 148.586 MUHBA a Fabra i Coats L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona ................................................08/12/2012 - 15/03/2013 ........... 3.507 MUHBA El Call Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia.................01/12/2010 - 01/02/2020 ........... 3.815 MUHBA Monestir de Pedralbes Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel ..............................05/07/2011 - 28/02/2013 ................... - MUHBA Plaça del Rei Capella de Santa Àgata Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni .............................17/03/2012 - 06/05/2012 ......... 19.507 Il·lusió i moviment. De les ombres al film ...............................................................09/10/2012 - 27/01/2013 ......... 23.489 Galeries Casa Padellàs Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat ...........................................................07/11/2011 - 30/06/2013 ......... 32.920 Saló del Tinell Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial .................................18/05/2012 - 03/03/2013 ......... 65.348 MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA. MMB ....................................................................................................... 173.283 Titanic. The Exhibition ...........................................................................................24/03/2012 - 30/09/2012 ....... 167.499 Moll de la Fusta Visita nau Victoria ..................................................................................................12/01/2012 - 31/05/2012 ........... 5.353 Visita galió La Pepa .................................................................................................11/06/2012 - 02/07/2012 .............. 431 MUSEU OLÍMPIC I DE L’ESPORT JOAN ANTONI SAMARANCH ...................................................................... 90.557 La llum que captura l’esport ...................................................................................15/11/2011 - 10/02/2012 ........... 4.925 Barcelona. Els Jocs del Mediterrani 1955 ...............................................................11/02/2012 - 24/05/2012 ......... 33.256 COBI. Ara que tinc 20 anys ....................................................................................25/05/2012 - 30/09/2012 ......... 34.751 III Premi internacional d’Aquarel·la i Altres Tècniques Sobre Paper. Temàtica esportiva .................................................04/10/2012 - 30/11/2012 ........... 9.427 100 years of Athletics Excellence ...........................................................................15/10/2012 - 24/11/2012 ........... 5.774 Exposició fotogràfica de l’Intermón Oxfam Trailwalker.........................................01/12/2012 - 20/01/2013 ........... 2.424 MUSEU DE LA MÚSICA Pessebre de temàtica musical ..................................................................................17/01/2012 - 28/01/2012 ................... - El so de la llum. Mompou/Gaudí .............................................................................12/12/2012 - 03/06/2013 ................... - ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA ........................................................................................... 20.293 Figurins 1914-1935. Luxe i modernitat .................................................................08/11/2011 - 30/04/2012 ........... 4.232 Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1902-1912 ........................................11/05/2012 - 31/10/2012 ......... 13.699 Barcelona a mà. Guies urbanes, 1776-2004 ............................................................08/11/2012 - 30/04/2013 ........... 2.362 ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA............................................................................................................... 14.421 Jacques Léonard. Barcelona gitana ........................................................................02/06/2011 - 14/01/2012 .............. 783 Refotografiar Barcelona amb Mark Klett ...............................................................02/02/2012 - 19/05/2012 ........... 6.630 Consuelo Bautista. Raval ........................................................................................13/06/2012 - 01/04/2013 ........... 7.008 CASTELL DE MONTJUÏC .................................................................................................................................... 177.413 La maternitat d’Elna ...............................................................................................14/10/2011 - 15/01/2012 .............. 501 Aviadors de la República .........................................................................................14/12/2011 - 30/03/2012 ......... 56.788 Catalunya bombardejada .........................................................................................30/03/2012 - 28/10/2012 ......... 73.101 Retrat Companys .....................................................................................................15/10/2012 - 31/12/2012 ......... 25.678 Desenterrant el silenci ............................................................................................22/11/2012 - 31/12/2012 ......... 21.345 BARCELONA CULTURA 2012 288 MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA ................................................................................................................. 74.670 Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país ..............................................................16/10/2011 - 18/03/2012 ................... - Contes infantils de la guerra ..................................................................................01/12/2011 - 05/02/2012 ................... - MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA ........................................................................................................ 52.122 Ànimes de vidre. Les col·leccions Amatller.............................................................28/10/2011 - 15/01/2012 ........... 7.224 PlayStories. Juga i aprèn amb els Clicks ................................................................06/12/2011 - 15/01/2012 ........... 6.310 Ötzi. La mòmia del gel ............................................................................................03/02/2012 - 24/09/2012 ......... 18.677 Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat ...........................................20/12/2012 - 17/06/2013 ........... 2.535 Anella central Mas Bonet. Vida i culte al neolític empordanès ......................................................03/02/2012 - 29/04/2012 ........... 8.037 Art sobre art. Del llibre científic al llibre d’artista ..................................................12/06/2012 - 30/09/2012 ........... 7.688 Aqua. Domini i mites ..............................................................................................19/11/2012 - 10/12/2012 ........... 1.651 PALAU GÜELL ...................................................................................................................................................... 254.609 La restauració del Palau .........................................................................................26/05/2011 - 31/12/2012 ....... 254.609 MUSEU DE LA MOTO 24 hores de Montjuïc ...............................................................................................01/07/2012 - 01/07/2013 ................... - 1. Dades corresponents als dies oberts durant l’any 2012. Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 289 BARCELONA CULTURA 2012 Museus i centres d’exposicions EXPOSICIONS TEMPORALS DE CIÈNCIES, 2012 Dates Visites1 MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA.......................................................................................... 11.612 Jardí Botànic de Barcelona Com menjar-nos el Sud............................................................................................29/09/2012 - 30/11/2012 ................... - Vivers Col·lecció de bonsais ................................................................................................05/02/2011 - 22/06/2020 ......... 11.612 Museu Blau Bestiari ....................................................................................................................27/03/2011 - 05/02/2012 ................... - Aliens, la invasió de les espècies exòtiques .............................................................25/03/2012 - 08/01/2013 ................... - El Hierro. L’erupció amagada .................................................................................25/03/2012 - 05/06/2012 ................... - Espai Terra: Catalunya com tu l’has vist ................................................................12/06/2012 - 03/02/2013 ................... - Patchwork amb materials reciclats .........................................................................27/11/2012 - 17/12/2012 ................... - COSMOCAIXA ...................................................................................................................................................... 855.932 Reciclatge. Reduir, reutilitzar i reciclar .................................................................03/06/2010 - 29/01/2012 ......... 19.032 Dinosaures. Tresors del desert de Gobi ...................................................................19/02/2011 - 18/03/2012 ....... 123.781 Epidèmia! Com les malalties han modelat la història de la humanitat ..................27/03/2012 - 10/02/2013 ....... 303.862 TecnoRevolució. L’era de les tecnologies convergents ............................................26/04/2012 - 05/05/2013 ....... 390.030 Llegat Ramon y Cajal ..............................................................................................12/07/2012 - 30/09/2012 ......... 19.227 1. Dades corresponents als dies oberts durant l’any 2012. Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 290 Arxius i biblioteques DADES PER CENTRE, 2012 Usuaris Consultes ARXIUS........................................................................................................43.454 ........... 212.200 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona .......................................................8.880 ............. 22.574 Arxiu Fotogràfic de Barcelona .......................................................................1.411 ............. 93.650 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona .............................................14.009 ............. 36.807 Arxius Municipals de Districte ....................................................................12.947 ............. 38.108 Arxiu de la Corona d’Aragó ...........................................................................3.049 ............... 6.914 Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya .................................695 .................. 695 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona ......................................................2.463 ............. 13.452 BIBLIOTEQUES .........................................................................................190.182 ........... 130.577 Biblioteca de Catalunya ................................................................................46.751 ............. 12.833 Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ..............................................................133.614 ........... 105.022 Biblioteca General i Biblioteques Departamentals de l’Ajuntament de Barcelona ..............................................6.598 ............... 8.804 Biblioteca Pública Arús ..................................................................................3.219 ................ 3918 Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Biblioteques de Barcelona DADES RESUM, 2012 Equipaments .......................................................................................................38 Metres quadrats ...........................................................................................58.937 Visites ......................................................................................................6.439.112 Nous carnets ................................................................................................61.971 Persones inscrites (carnets) .......................................................................880.436 Documents prestats .................................................................................4.639.242 Font: Biblioteques de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 291 BARCELONA CULTURA 2012 Biblioteques de Barcelona DADES PER CENTRE, 2012 Superfície (m2) Fons documental Punts de lectura Visites Préstecs DISTRICTE DE CIUTAT VELLA Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ...................836 .................48.111 ..............................87 ...................... 98.285 ............93.012 Biblioteca Francesca Bonnemaison ......................1.663 .................94.684 ............................222 .................... 156.952 ..........163.541 Biblioteca Gòtic - Andreu Nin .................................994 .................30.966 ............................155 .................... 100.093 ............80.282 Biblioteca Sant Pau i Santa Creu..........................1.127 .................61.056 ............................124 .................... 198.286 ..........117.584 DISTRICTE DE L’EIXAMPLE Biblioteca Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles ...............................................................3.097 .................73.135 ............................239 .................... 338.199 ..........244.398 Biblioteca Fort Pienc ............................................1.091 .................54.450 ..............................97 .................... 217.659 ..........142.788 Biblioteca Joan Miró ................................................750 .................74.436 ............................207 .................... 161.011 ..........133.876 Biblioteca Sagrada Família ..................................2.641 .................93.885 ............................294 .................... 398.097 ..........316.752 Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver ....................1.480 .................47.045 ............................109 .................... 169.975 ..........121.275 Biblioteca Sofia Barat ..............................................535 .................44.042 ..............................74 .................... 104.098 ............92.801 DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC Biblioteca Francesc Candel ...................................2.091 .................56.927 ............................183 .................... 160.344 ..........115.432 Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix .......................539 .................40.767 ..............................93 .................... 104.731 ............84.757 Biblioteca Vapor Vell ............................................2.000 ...............101.622 ............................294 .................... 364.372 ..........193.646 DISTRICTE DE LES CORTS Biblioteca Can Rosés ...............................................770 .................45.512 ............................111 .................... 112.574 ............73.386 Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras ............1.431 .................90.122 ............................203 .................... 207.517 ..........128.179 DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI Biblioteca Clarà .......................................................762 .................55.829 ............................102 .................... 113.273 ..........108.984 Biblioteca Collserola - Josep Miracle .......................468 .................31.757 ..............................73 ...................... 34.932 ............36.804 DISTRICTE DE GRÀCIA Biblioteca Jaume Fuster .......................................5.636 ...............108.970 ............................325 .................... 660.125 ..........349.990 Biblioteca Vallcarca i els Penitents ......................1.219 .................21.114 ..............................97 ...................... 61.771 ............49.627 Biblioteca Vila de Gràcia ......................................1.029 .................54.510 ............................153 .................... 216.008 ..........158.966 DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ Biblioteca El Carmel - Juan Marsé .......................2.400 .................91.810 ............................314 .................... 185.796 ..........149.799 Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda .................2.060 .................95.787 ............................214 .................... 250.649 ..........174.014 Biblioteca Horta - Can Mariner ............................1.702 .................46.350 ............................125 .................... 181.691 ..........125.762 Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró ..................570 .................39.266 ............................179 ...................... 40.724 ............50.026 DISTRICTE DE NOU BARRIS Biblioteca Canyelles .................................................450 .................31.198 ..............................68 ...................... 17.412 ............22.974 Biblioteca Les Roquetes ........................................1.194 .................38.075 ............................129 ...................... 89.445 ............61.690 Biblioteca Nou Barris ...........................................2.010 .................85.448 ............................276 .................... 281.618 ..........149.483 Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta ................1.400 .................32.386 ..............................33 .................... 129.259 ..........106.045 Biblioteca Zona Nord ............................................1.462 .................43.709 ............................140 ...................... 94.723 ............49.082 DISTRICTE DE SANT ANDREU Biblioteca Bon Pastor ...........................................1.574 .................50.812 ............................109 ...................... 89.614 ............61.996 Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra ..................3.788 ...............132.289 ............................389 .................... 407.460 ..........279.701 Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet ..................2.212 .................43.738 ............................183 ...................... 80.404 ............83.015 Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero1 ...................1.297 .................13.888 ............................166 ...................... 89.254 ............28.866 DISTRICTE DE SANT MARTÍ Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert2 .......2.489 .................41.318 ............................234 ...................... 87.579 ............71.194 Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz ...................1.550 .................50.692 ............................184 .................... 188.084 ..........168.736 Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner ..............................380 .................33.135 ..............................80 ...................... 43.841 ............42.215 Biblioteca Sant Martí de Provençals........................280 .................31.080 ..............................89 ...................... 65.979 ............59.296 Biblioteca Xavier Benguerel .................................1.960 ...............114.417 ............................120 .................... 137.278 ..........149.268 TOTAL ...................................................... 58.937 .........2.244.338 .....................6.274 ..............6.439.112 ... 4.639.242 1. La Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero s’ha inaugurat el 10 març del 2012. 2. La Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert s’ha inaugurat l’1 de desembre del 2012. Font i elaboració: Biblioteques de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 292 Arts escèniques DADES RESUM, 2012 Sales de teatre Sales de teatre Sales de teatre Total de +200 localitats de –200 localitats especials1 Sales ...........................................................30 ............................... 24 ................................. 4 .......................... 58 Espectacles ...............................................513 ............................. 538 ............................... 95 ..................... 1.146 Funcions ................................................7.418 .......................... 4.915 ............................. 305 ................... 12.638 Aforament ......................................4.347.676 ...................... 517.134 ........................ 71.666 .............. 4.936.476 Entrades venudes ...........................2.137.605 ...................... 209.490 ........................ 22.902 .............. 2.369.997 % de venda ..................................................49 ............................... 41 ............................... 32 .......................... 48 Espectadors ....................................2.330.780 ...................... 240.519 ........................ 37.721 .............. 2.609.020 % d’ocupació ...............................................54 ............................... 47 ............................... 53 ....................... 52,9 1. Espais singulars de la ciutat on s’han fet representacions teatrals. Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 293 BARCELONA CULTURA 2012 Arts escèniques SALES DE MÉS DE 200 LOCALITATS, 2012 Nombre Sala d’espectacles Espectadors % d’ocupació Alexandra Teatre (Sala 1) ..........................................................28 ............................. 44.789 ................................. 37,8 Arteria Paral·lel ........................................................................30 ............................. 85.575 ................................. 45,3 Barcelona Teatre Musical ............................................................1 ............................. 69.896 ................................. 44,4 Club Capitol (Sala 2) ....................................................................9 ............................. 68.643 ................................. 56,5 Club Capitol (Sala Pepe Rubianes) .............................................29 ............................. 69.921 ................................. 32,5 Coliseum ....................................................................................40 ........................... 167.828 ................................. 61,3 Cúpula Las Arenas ......................................................................1 ............................. 30.227 ................................. 80,3 El Molino .....................................................................................7 ............................. 27.155 ................................. 51,0 Fundació Joan Miró ....................................................................7 ............................... 8.736 ................................. 48,5 Gran Teatre del Liceu ................................................................50 ........................... 299.805 ................................. 81,8 Guasch Teatre ............................................................................22 ............................. 45.161 ................................. 38,5 Jove Teatre Regina ....................................................................16 ............................. 42.599 ................................. 55,1 La Villaroel ................................................................................11 ............................. 52.200 ................................. 45,5 Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany) ..................35 ............................. 27.163 ................................. 66,1 Mercat de les Flors (Sala Ovidi Montllor)..................................18 ............................... 5.488 ................................. 42,1 saT! Sant Andreu Teatre ...........................................................57 ............................. 36.158 ................................. 53,3 Teatre Apolo ................................................................................8 ............................. 83.569 ................................. 30,8 Teatre Borràs ...............................................................................5 ........................... 102.594 ................................. 47,0 Teatre Condal ............................................................................12 ............................. 79.665 ................................. 40,7 Teatre Goya Codorníu .................................................................7 ............................. 78.206 ................................. 50,7 Teatre Lliure (Gràcia) ................................................................16 ............................. 31.845 ................................. 88,9 Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) .......................................20 ............................. 44.799 ................................. 60,3 Teatre Nacional de Catalunya (Sala Gran) ..................................6 ............................. 95.148 ................................. 74,4 Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita) .................................5 ............................. 26.517 ................................. 70,8 Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers) ...............................7 ............................. 10.416 ................................. 63,4 Teatre Poliorama .......................................................................22 ........................... 126.445 ................................. 61,4 Teatre Romea .............................................................................12 ............................. 81.399 ................................. 56,8 Teatre Tívoli ................................................................................3 ........................... 251.254 ................................. 59,7 Teatre Victòria ...........................................................................11 ........................... 158.206 ................................. 53,3 Teatreneu (Sala Xavier Fàbregas) .............................................18 ............................. 79.373 ................................. 47,4 TOTAL .....................................................................................513 ........................ 2.330.780 .................................... 54 Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 294 Arts escèniques SALES DE MENYS DE 200 LOCALITATS, 2012 Nombre Sala d’espectacles Espectadors % d’ocupació Alexandra Teatre (Cafè Teatre) ....................................................1 ............................... 5.151 ................................. 66,7 Alexandra Teatre (Espai Atòmic) ................................................1 ............................... 1.416 ................................. 66,3 Alexandra Teatre (Sala 5) ..........................................................17 ............................... 5.844 ................................. 44,2 Almeria Teatre ...........................................................................33 ............................. 10.800 ................................. 24,3 Antic Teatre ...............................................................................76 ............................... 6.378 ................................. 54,6 Biblioteca de Catalunya ...............................................................3 ............................. 21.248 ................................. 86,1 Cafè Teatre Llantiol ...................................................................21 ............................... 6.689 ................................. 18,8 Círcol Maldà ..............................................................................35 ............................... 6.592 ................................. 56,3 La Puntual .................................................................................26 ............................... 7.264 ................................. 65,9 La Seca Espai Brossa .................................................................44 ............................. 15.868 ................................. 44,4 Mercat de les Flors (Pina Bausch) .............................................26 ............................... 4.788 ................................. 79,7 Nau Ivanow ...............................................................................30 ............................... 4.537 ................................. 56,3 Sala Atrium ...............................................................................13 ............................... 2.937 ................................. 49,3 Sala Beckett ...............................................................................16 ............................... 9.838 ................................. 66,0 Sala Muntaner ...........................................................................15 ............................. 22.835 ................................. 38,7 Teatre Akadèmia .........................................................................5 ............................... 1.882 ................................. 42,9 Teatre del Raval .........................................................................42 ............................. 18.493 ................................. 50,7 Teatre Gaudí Barcelona (Sala Gran) ..........................................16 ............................. 20.794 ................................. 47,4 Teatre Gaudí Barcelona (Sala Petita) ...........................................4 ............................... 1.939 ................................. 59,6 Teatre Lliure (Espai Lliure) .......................................................11 ............................... 9.384 ................................. 76,0 Teatre Tantarantana ..................................................................50 ............................. 20.285 ................................. 45,0 Teatreneu (Sala Cafè Teatre) ......................................................37 ............................. 24.320 ................................. 45,0 Teatreneu (Sala del Mig)..............................................................2 .................................. 549 ................................. 45,8 Versus Teatre.............................................................................14 ............................. 10.688 ................................. 43,4 TOTAL .....................................................................................538 ........................... 240.519 .................................... 47 Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Arts escèniques SALES ESPECIALS, 2012 Nombre Sala d’espectacles Espectadors % d’ocupació Teatre Grec ................................................................................12 ............................. 17.292 ................................. 51,3 Institut del Teatre (totes les sales) .............................................39 ............................. 10.974 ................................. 74,7 Mercat de les Flors (altres espais) .............................................15 ............................... 3.490 ................................. 67,6 Altres espais escènics ................................................................29 ............................... 5.965 ................................. 32,9 TOTAL .......................................................................................95 ............................. 37.721 .................................... 53 Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 295 BARCELONA CULTURA 2012 Arts escèniques OBRES DE MÉS DE 25.000 ESPECTADORS, 2012 Títol Sala Funcions Espectadors Aforament % d’ocupació Campanades de boda ............ Teatre Tívoli ........................................ 296 ............209.841 ............337.736 .......... 62,13 Los miserables ...................... Barcelona Teatre Musical ..................... 81 ..............69.896 ............157.464 .......... 44,39 Carlos Latre ..........................Coliseum ............................................... 51 ..............58.420 ..............69.744 .......... 83,76 Agost .........................................TNC (Sala Gran) .................................... 55 ..............46.705 ..............47.410 .......... 98,51 La familia irreal ................... Teatre Victòria ...................................... 50 ..............44.688 ..............52.108 .......... 85,76 Cop de Rock .......................... Teatre Victòria ...................................... 71 ..............44.219 ..............78.455 .......... 56,36 Toc Toc .................................. Teatre Borràs ...................................... 111 ..............43.814 ..............81.591 ............ 53,7 La Bohème ............................ Gran Teatre del Liceu ........................... 18 ..............39.452 ..............41.256 .......... 95,63 Improshow ........................... Teatreneu (Sala Xavier Fàbregas) ....... 156 ..............33.081 ..............56.280 .......... 58,78 Splenda ................................. Teatre Tívoli .......................................... 57 ..............32.540 ..............74.100 .......... 43,91 Incendis ................................ Teatre Romea ........................................ 76 ..............32.283 ..............32.440 .......... 99,52 Forever Young ...................... Teatre Poliorama ................................... 63 ..............31.202 ..............40.203 .......... 77,61 El sopar dels idiotes ............. Teatre Apolo ........................................ 108 ..............31.151 ............101.520 .......... 30,68 Violines y trompetas ............ Teatre Borràs ...................................... 107 ..............30.617 ..............79.059 .......... 38,73 Grease ................................... Cúpula Las Arenas ............................... 25 ..............30.227 ..............37.650 .......... 80,28 Los hombres no mienten ...... Teatre Apolo .......................................... 94 ..............26.719 ..............88.360 .......... 30,24 El nom .................................. Teatre Goya ........................................... 77 ..............26.675 ..............38.500 .......... 69,29 Confessions de dones de 30 ..Club Capitol (Sala 2) ............................ 154 ..............25.564 ..............38.962 .......... 65,61 La gran depresión ................Arteria Paral·lel .................................... 53 ..............25.528 ..............49.555 .......... 51,51 La forza del destino .............. Gran Teatre del Liceu ........................... 14 ..............25.129 ..............32.088 .......... 78,31 Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 296 Música DADES RESUM, 2012 Nombre d’equipaments Concerts Espectadors Grans auditoris ..................................3 ................................1.219 ........................... 987.598 Macroconcerts ....................................3 .....................................16 ........................... 283.920 Sales de música en viu .................... 17 ................................3.773 ........................ 1.067.340 Font: cada centre, Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Música GRANS AUDITORIS, 2012 Concerts Espectadors Aforament % d’ocupació L’Auditori .................................................469 ...................... 354.226 ...................... 478.115 .......................... 74 Palau de la Música Catalana ....................558 ...................... 350.646 ...................... 598.547 .......................... 59 Gran Teatre del Liceu ...............................192 ...................... 282.726 ...................... 352.180 .......................... 80 Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Música MACROCONCERTS, 2012 Data Lloc Espectadors Bruce Springsteen .......................... 17/05/2012 i 18/05/2012 ............Estadi Olímpic .................. 90.000 Extremoduro .................................. 06/10/2012 .................................Recinte Fòrum .................. 34.603 Madonna ......................................... 20/06/2012 i 21/06/2012 ............Palau Sant Jordi ............... 30.693 Serrat i Sabina ................................ 13/09/2012 i 14/09/2012 ............Palau Sant Jordi ............... 29.128 Lady Gaga ...................................... 06/10/2012 .................................Palau Sant Jordi ............... 16.304 Estopa ............................................. 25/02/2012 .................................Palau Sant Jordi ............... 16.091 El Barrio ......................................... 21/01/2012 .................................Palau Sant Jordi ............... 14.289 Les nostres cançons contra la sida 08/06/2012 .................................Palau Sant Jordi ............... 12.879 Luis Miguel .................................... 10/05/2012 .................................Palau Sant Jordi ............... 10.647 Miguel Bosé .................................... 27/09/2012 .................................Palau Sant Jordi ................. 8.849 Il Divo ............................................. 26/04/2012 .................................Palau Sant Jordi ................. 7.878 Arctic Monkeys .............................. 28/01/2012 .................................Palau Sant Jordi ................. 7.493 Laura Pausini ................................. 21/04/2012 .................................Palau Sant Jordi ................. 5.066 TOTAL ......................................................................................................................................... 283.920 Font: SGAE. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 297 BARCELONA CULTURA 2012 Música SALES DE MÚSICA EN VIU, 2012 Nombre de concerts Assistents Apolo ........................................................310 ..................................... 232.000 Apolo. La [2] .............................................358 ....................................... 74.300 Be Good ......................................................87 ......................................... 3.480 Bikini..........................................................60 ....................................... 21.620 Harlem Jazz Club .....................................322 ....................................... 45.000 Heliogàbal ................................................152 ....................................... 10.300 Jamboree ..................................................364 ....................................... 24.476 Jazz Sí Club ..............................................340 ....................................... 23.000 Koitton Club ...............................................50 ......................................... 1.000 L’Ovella Negra ............................................44 ......................................... 2.640 Luz de Gas ................................................400 ....................................... 80.000 Music Hall ................................................125 ....................................... 21.800 Razzmatazz ...............................................289 ..................................... 381.316 Sala BeCool .................................................91 ......................................... 9.828 Sala Monasterio ........................................292 ....................................... 27.740 Sidecar ......................................................126 ....................................... 14.023 Tarantos ...................................................363 ....................................... 94.817 TOTAL ...................................................3.773 .................................. 1.067.340 Font: ASACC. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 298 Audiovisuals RODATGES A BARCELONA, 2012 Llargmetratge (cinema de ficció) ..............................................27 Llargmetratge (film per a televisió / minisèrie) ..........................8 Llargmetratge documental .........................................................5 Reportatge / Documental ........................................................183 Curtmetratge / Exercici acadèmic ...........................................359 Entreteniment / Sèrie de televisió ...........................................197 Fotografia ................................................................................583 Espot publicitari ......................................................................399 Videoclip ....................................................................................84 Corporatiu / Institucional ..........................................................92 Altres filmacions .....................................................................203 TOTAL ..................................................................................2.140 Font: Barcelona-Catalunya Film Commission. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Audiovisuals CINEMES DEL CIRCUIT COMERCIAL, 20121 Sales ........................................................................................193 Butaques ............................................................................43.468 Pel·lícules exhibides ................................................................742 Sessions ............................................................................245.997 Espectadors ...................................................................6.421.532 1. Dades provisionals en tancar aquesta publicació. Font: ICEC. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 299 BARCELONA CULTURA 2012 Festivals DADES RESUM, 2012 Àmbit Nombre Assistents de festivals1 Arts visuals ............................................................ 7 ........................... 328.328 Literatura ............................................................... 7 ............................. 37.577 Arts escèniques .................................................... 15 ........................... 253.939 Música .................................................................. 33 ........................... 767.689 Audiovisuals ......................................................... 24 ........................... 157.780 Multidisciplinaris (inclou el Grec) ....................... 17 ........................... 141.895 TOTAL ................................................................ 103 ........................ 1.687.208 1. Festivals dels quals es disposa de dades d’assistència. Font: cada festival. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Festivals GREC FESTIVAL DE BARCELONA Espectacles Aforament Espectadors % d’ocupació Teatre ....................182 ........................63.729 ...................33.596 .......................52,7 Dansa......................31 ........................16.293 .....................8.165 .......................50,1 Circ .........................29 ..........................9.323 .....................4.173 .......................44,8 Música ....................20 ........................25.761 ...................17.390 .......................67,5 TOTAL ..................262 ......................115.106 ...................63.324 .......................55,0 Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 300 Festivals FESTIVALS PER ÀMBITS, 2012 Àmbit / Edició i nom del festival Inici Final Assistents Entitat organitzadora Arts visuals ....................................................................................................................................................... 328.328 10a ....Screen Festival .............................................................................. 17/05/2012 ..02/06/2012 220.000 ....Screen Projects 5a ......Swab Barcelona. Fira Internacional d’Art Contemporani ............ 23/05/2012 ..26/05/2012 15.000 ....Espacio de Arte Contemporáneo Diezy7 6a ......Publifestival. Festival Internacional de Publicidad Social ............ 15/06/2012 ..15/06/2012 .......... - ....Publifestival 2a ......FADfest ......................................................................................... 26/06/2012 ..12/07/2012 .20.433 ....FAD 7a ......Festival Internacional d’Arquitectura eme3 ................................. 28/06/2012 ..01/07/2012 .......... - ....ADN Asociación Cultural Multidisciplinar 2a ......OjodePez Photo Meeting Barcelona .............................................. 28/06/2012 ..30/06/2012 .......... - ....La Fàbrica i La Virreina Centre de la Imatge 6a ......Arquinset. Setmana de l’Arquitectura .......................................... 27/09/2012 ..03/10/2012 ......850 ....Arquinfad i COAC 7a ......BCN Design Week ......................................................................... 01/10/2012 ..05/10/2012 .15.943 ....Barcelona Centre del Disseny 9a ......Drap-Art. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya .................................................................... 05/10/2012 ..14/10/2012 ...9.102 ....Drap-Art 18a ....Fem Art ......................................................................................... 18/10/2012 ..15/11/2012 .......... - ....Associació Ca la Dona 3a ......48H Open House BCN ................................................................... 27/10/2012 ..28/10/2012 .47.000 ....Associació 48H Open House BCN Literatura ........................................................................................................................................37.577 2a ......Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil .................... 17/12/2011 ..04/03/2012 .. 1.700 ....Associació Tantàgora Serveis Culturals 7a ......BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona ..................... 02/02/2012 ..11/02/2012 .. 5.023 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 8a ......Literaldia. L’Euskal Herria d’avui, en la literatura ...................... 11/04/2012 ..12/05/2012 .......... - ....Euskal Etxea 8a ......Món Llibre ..................................................................................... 14/04/2012 ..15/04/2012 18.000 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 16a ....Barcelona Poesia ........................................................................... 08/05/2012 ..17/05/2012 .. 8.619 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5a ......Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició ............................... 10/05/2012 ..03/06/2012 .......... - ....ILDE 3a ......Munt de Mots. Festival de Narració Oral de Barcelona ................ 20/10/2012 ..27/10/2012 .. 2.535 ....Associació Munt de Paraules 6a ......Como Pedro por mi casa ............................................................... 05/11/2012 ..10/11/2012 ......700 ....Julia Pelletier 20a ....Festival de Polipoesia de Barcelona .............................................. 10/11/2012 ..10/11/2012 .......... - ....La Papa (Performers, Artistes i Poetes Associats) 3a ......Flic, festival literatura i art infantil i juvenil ............................... 01/12/2012 ..03/02/2013 .. 1.000 ....Associació Tantàgora Serveis Culturals Arts escèniques .............................................................................................................................253.939 3a ......TOT. Festival de Titelles i Teatre d’Objectes de Barcelona ............ 16/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....El Poble Espanyol 9a ......BarriBrossa ................................................................................... 16/04/2012 ..27/04/2012 .. 1.200 ....La Seca Espai Brossa 1a ......Primera persona ........................................................................... 04/05/2012 ..05/05/2012 ..... 582 ....CCCB 2a ......Barcelona Burlesque Festival ....................................................... 09/05/2012 ..13/05/2012 .. 1.100 ....El Molino 1a ......NEO. Noves Escenes Obertes ........................................................ 09/05/2012 ..13/05/2012 .......... - ....Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Institut del Teatre i La Seca Espai Brossa 9a ......Festival de Claqué de Barcelona ................................................... 20/05/2012 ..27/05/2012 .......... - ....Associació Tot Pel Claqué 3a ......Primavera Vaca ............................................................................. 26/05/2012 ..02/06/2012 .......... - ....Projecte Vaca 2a ......MiniBCN. Festival de Teatre Infantil i Familiar d’Estiu de Barcelona ....................................................... 30/06/2012 ..08/07/2012 .......... - ....Teatre Obligatori i Únic Produccions 6a ......Festival Barcino ............................................................................ 02/07/2012 ..22/07/2012 ..... 453 ....Gataro i Almeria Teatre 21a ....Dies de Dansa. Fest. Int. de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans ...................................................................... 06/07/2012 ..09/07/2012 .. 8.700 ....Associació Marató de l’Espectacle 3a ......Dansalona ..................................................................................... 01/08/2012 ..30/09/2012 11.327 ....ADETCA 7a ......Festival TANTAdansa ................................................................... 19/09/2012 ..14/10/2012 ..... 815 ....Teatre Tantarantana 3a ......Mercè Arts de Carrer. MAC ........................................................... 21/09/2012 ..24/09/2012 220.550 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5a ......12 hores de màgia al Brossa ......................................................... 24/09/2012 ..24/09/2012 .......... - ....La Seca Espai Brossa 3a ......Festival Escena Criminal .............................................................. 02/10/2012 ..14/10/2012 ..... 279 ....Antic Teatre 5a ......Barcelona Dance Festival .............................................................. 06/10/2012 ..07/10/2012 .......... - ....Jetlag Trading 11a ....Escena Poblenou ........................................................................... 17/10/2012 ..21/10/2012 .. 3.000 ....Associació Festival de Creació Contemporània Poblenou 17a ....Mostra de Teatre de Barcelona ...................................................... 22/10/2012 ..27/11/2012 .. 1.900 ....Artípolis 3a ......Màgicus. Festival de Màgia Jove de Barcelona............................. 25/10/2012 ..28/10/2012 ...1.000 ....Lluïsos de Gràcia i Companyia Mag Oli 1a ......SÂLMON. Talents Europeus en Moviment ................................... 31/10/2012 ..11/11/2012 ...1.651 ....Mercat de les Flors i European Dancehouse Network 5a ......Festival Barcelona en Butoh ......................................................... 05/11/2012 ..11/11/2012 .......... - ....Associació Cultural Cos Transitori 12a ....Novembre Vaca ............................................................................. 05/11/2012 ..01/12/2012 ..... 750 ....Projecte Vaca 8a ......El Més Petit de Tots ....................................................................... 17/11/2012 ..25/11/2012 .......... - .... 9a ......DANSAT ........................................................................................ 20/11/2012 ..25/11/2012 .......... - ....saT! Sant Andreu Teatre 8a ......Festival de Putxinel·lis d’Hivern ................................................... 30/11/2012 ..05/01/2013 ..... 632 ....Companyia de La Puntual Música ...........................................................................................................................................767.689 13a ....Festival del Mil·lenni ................................................................... 02/12/2011 ..23/05/2012 56.798 ....Concert Studio 7a ......De Cajón. Festival Flamenco de Barcelona ................................... 22/12/2011 ..14/04/2012 17.253 ....The Project 25a ....Festival Folk Internacional Tradicionàrius .................................. 13/01/2012 ..30/03/2012 10.000 ....CAT. Centre Artesà Tradicionàrius 17a ....BarnaSants ................................................................................... 26/01/2012 ..07/04/2012 .. 9.320 ....BarnaSants 2a ......Surface Festival ............................................................................ 27/01/2012 ..08/09/2012 .. 9.200 ....Pablo Molinero Martínez 7a ......Festival Internacional de Percussió de Catalunya ........................ 02/02/2012 ..26/02/2012 .. 3.242 ....L’Auditori 6a ......IN-SOMNI. Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya ................................................ 17/02/2012 ..18/02/2012 ..... 900 ....Associació Cultural de l’Individu Ocult Mag 301 BARCELONA CULTURA 2012 Festivals FESTIVALS PER ÀMBITS, 2012 Àmbit / Edició i nom del festival Inici Final Assistents Entitat organitzadora Arts visuals ....................................................................................................................................................... 328.328 10a ....Screen Festival .............................................................................. 17/05/2012 ..02/06/2012 220.000 ....Screen Projects 5a ......Swab Barcelona. Fira Internacional d’Art Contemporani ............ 23/05/2012 ..26/05/2012 15.000 ....Espacio de Arte Contemporáneo Diezy7 6a ......Publifestival. Festival Internacional de Publicidad Social ............ 15/06/2012 ..15/06/2012 .......... - ....Publifestival 2a ......FADfest ......................................................................................... 26/06/2012 ..12/07/2012 .20.433 ....FAD 7a ......Festival Internacional d’Arquitectura eme3 ................................. 28/06/2012 ..01/07/2012 .......... - ....ADN Asociación Cultural Multidisciplinar 2a ......OjodePez Photo Meeting Barcelona .............................................. 28/06/2012 ..30/06/2012 .......... - ....La Fàbrica i La Virreina Centre de la Imatge 6a ......Arquinset. Setmana de l’Arquitectura .......................................... 27/09/2012 ..03/10/2012 ......850 ....Arquinfad i COAC 7a ......BCN Design Week ......................................................................... 01/10/2012 ..05/10/2012 .15.943 ....Barcelona Centre del Disseny 9a ......Drap-Art. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya .................................................................... 05/10/2012 ..14/10/2012 ...9.102 ....Drap-Art 18a ....Fem Art ......................................................................................... 18/10/2012 ..15/11/2012 .......... - ....Associació Ca la Dona 3a ......48H Open House BCN ................................................................... 27/10/2012 ..28/10/2012 .47.000 ....Associació 48H Open House BCN Literatura ........................................................................................................................................37.577 2a ......Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil .................... 17/12/2011 ..04/03/2012 .. 1.700 ....Associació Tantàgora Serveis Culturals 7a ......BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona ..................... 02/02/2012 ..11/02/2012 .. 5.023 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 8a ......Literaldia. L’Euskal Herria d’avui, en la literatura ...................... 11/04/2012 ..12/05/2012 .......... - ....Euskal Etxea 8a ......Món Llibre ..................................................................................... 14/04/2012 ..15/04/2012 18.000 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 16a ....Barcelona Poesia ........................................................................... 08/05/2012 ..17/05/2012 .. 8.619 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5a ......Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició ............................... 10/05/2012 ..03/06/2012 .......... - ....ILDE 3a ......Munt de Mots. Festival de Narració Oral de Barcelona ................ 20/10/2012 ..27/10/2012 .. 2.535 ....Associació Munt de Paraules 6a ......Como Pedro por mi casa ............................................................... 05/11/2012 ..10/11/2012 ......700 ....Julia Pelletier 20a ....Festival de Polipoesia de Barcelona .............................................. 10/11/2012 ..10/11/2012 .......... - ....La Papa (Performers, Artistes i Poetes Associats) 3a ......Flic, festival literatura i art infantil i juvenil ............................... 01/12/2012 ..03/02/2013 .. 1.000 ....Associació Tantàgora Serveis Culturals Arts escèniques .............................................................................................................................253.939 3a ......TOT. Festival de Titelles i Teatre d’Objectes de Barcelona ............ 16/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....El Poble Espanyol 9a ......BarriBrossa ................................................................................... 16/04/2012 ..27/04/2012 .. 1.200 ....La Seca Espai Brossa 1a ......Primera persona ........................................................................... 04/05/2012 ..05/05/2012 ..... 582 ....CCCB 2a ......Barcelona Burlesque Festival ....................................................... 09/05/2012 ..13/05/2012 .. 1.100 ....El Molino 1a ......NEO. Noves Escenes Obertes ........................................................ 09/05/2012 ..13/05/2012 .......... - ....Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Institut del Teatre i La Seca Espai Brossa 9a ......Festival de Claqué de Barcelona ................................................... 20/05/2012 ..27/05/2012 .......... - ....Associació Tot Pel Claqué 3a ......Primavera Vaca ............................................................................. 26/05/2012 ..02/06/2012 .......... - ....Projecte Vaca 2a ......MiniBCN. Festival de Teatre Infantil i Familiar d’Estiu de Barcelona ....................................................... 30/06/2012 ..08/07/2012 .......... - ....Teatre Obligatori i Únic Produccions 6a ......Festival Barcino ............................................................................ 02/07/2012 ..22/07/2012 ..... 453 ....Gataro i Almeria Teatre 21a ....Dies de Dansa. Fest. Int. de Dansa Contemporània en Paisatges Urbans ...................................................................... 06/07/2012 ..09/07/2012 .. 8.700 ....Associació Marató de l’Espectacle 3a ......Dansalona ..................................................................................... 01/08/2012 ..30/09/2012 11.327 ....ADETCA 7a ......Festival TANTAdansa ................................................................... 19/09/2012 ..14/10/2012 ..... 815 ....Teatre Tantarantana 3a ......Mercè Arts de Carrer. MAC ........................................................... 21/09/2012 ..24/09/2012 220.550 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 5a ......12 hores de màgia al Brossa ......................................................... 24/09/2012 ..24/09/2012 .......... - ....La Seca Espai Brossa 3a ......Festival Escena Criminal .............................................................. 02/10/2012 ..14/10/2012 ..... 279 ....Antic Teatre 5a ......Barcelona Dance Festival .............................................................. 06/10/2012 ..07/10/2012 .......... - ....Jetlag Trading 11a ....Escena Poblenou ........................................................................... 17/10/2012 ..21/10/2012 .. 3.000 ....Associació Festival de Creació Contemporània Poblenou 17a ....Mostra de Teatre de Barcelona ...................................................... 22/10/2012 ..27/11/2012 .. 1.900 ....Artípolis 3a ......Màgicus. Festival de Màgia Jove de Barcelona............................. 25/10/2012 ..28/10/2012 ...1.000 ....Lluïsos de Gràcia i Companyia Mag Oli 1a ......SÂLMON. Talents Europeus en Moviment ................................... 31/10/2012 ..11/11/2012 ...1.651 ....Mercat de les Flors i European Dancehouse Network 5a ......Festival Barcelona en Butoh ......................................................... 05/11/2012 ..11/11/2012 .......... - ....Associació Cultural Cos Transitori 12a ....Novembre Vaca ............................................................................. 05/11/2012 ..01/12/2012 ..... 750 ....Projecte Vaca 8a ......El Més Petit de Tots ....................................................................... 17/11/2012 ..25/11/2012 .......... - .... 9a ......DANSAT ........................................................................................ 20/11/2012 ..25/11/2012 .......... - ....saT! Sant Andreu Teatre 8a ......Festival de Putxinel·lis d’Hivern ................................................... 30/11/2012 ..05/01/2013 ..... 632 ....Companyia de La Puntual Música ...........................................................................................................................................767.689 13a ....Festival del Mil·lenni ................................................................... 02/12/2011 ..23/05/2012 56.798 ....Concert Studio 7a ......De Cajón. Festival Flamenco de Barcelona ................................... 22/12/2011 ..14/04/2012 17.253 ....The Project 25a ....Festival Folk Internacional Tradicionàrius .................................. 13/01/2012 ..30/03/2012 10.000 ....CAT. Centre Artesà Tradicionàrius 17a ....BarnaSants ................................................................................... 26/01/2012 ..07/04/2012 .. 9.320 ....BarnaSants 2a ......Surface Festival ............................................................................ 27/01/2012 ..08/09/2012 .. 9.200 ....Pablo Molinero Martínez 7a ......Festival Internacional de Percussió de Catalunya ........................ 02/02/2012 ..26/02/2012 .. 3.242 ....L’Auditori 6a ...... IN-SOMNI. Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya ................................................ 17/02/2012 ..18/02/2012 ..... 900 ....Associació Cultural de l’Individu Ocult Mag BARCELONA CULTURA 2012 302 4a ......Emergència! .................................................................................. 18/02/2012 ..18/02/2012 ..... 870 ....CCCB 2a ......9B in Black. Festival de Música Negra de Nou Barris ................. 23/02/2012 ..26/02/2012 .......... - ....Casal de Barri Prosperitat, Associació Capibola Blues i Ateneu Popular de Nou Barris Nous Sons ..................................................................................... 24/02/2012 ..09/03/2012 10.062 ....Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra 23a ....Festival de Guitarra de Barcelona ................................................ 10/03/2012 ..26/05/2012 22.027 ....The Project BCNmp7 ........................................................................................ 30/03/2012 ..20/04/2012 ..... 458 ....CCCB 6a ......La Plaça Odissea Maremagnum ................................................... 10/05/2012 ..12/05/2012 15.000 ....Maremagnum 19a ....Ciutat Flamenco (abans Festival de Flamenco Ciutat Vella) ......... 23/05/2012 ..26/05/2012 .. 5.000 ....Taller de Músics i Mercat de les Flors 1a ......Festival de Cultura Lliure de Barcelona ....................................... 26/05/2012 ..26/05/2012 .......... - ....Associació RJ Music 12a ....San Miguel Primavera Sound ....................................................... 30/05/2012 ..03/06/2012 147.000 ....Primavera Sound 1a ......Campi qui Boogie! Festival Internacional de Boogie Woogie de Barcelona ......................................................... 31/05/2012 ..03/06/2012 .. 1.000 ....Coloma & Co Boogie Woogie Produccions 18a ....Simbiruta ...................................................................................... 08/06/2012 ..09/06/2012 .......... - ....Casal de Joves de la Guineueta Festival Porompompero ................................................................ 09/06/2012 ..09/06/2012 .......... - ....Porompompero 19a ....Sónar. Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia ............................................... 14/06/2012 ..16/06/2012 97.948 ....Advanced Music 4a ......Concerts de l’Estiu al Poble Espanyol .......................................... 22/06/2012 ..04/08/2012 33.510 ....El Poble Espanyol Festival de Música Gospel ............................................................. 25/06/2012 ..30/06/2012 .......... - ....- 8a ......Barcelona Festival of Song ........................................................... 28/06/2012 ..07/07/2012 .. 1.500 ....Mundo Arts i Asociación para la Promoción de la Música y las Artes de Iberoamérica 13a ....Festival Flamenco d’Estiu (abans Festival Flamenco a Nou Barris) ................................................. 05/07/2012 ..07/07/2012 .. 1.500 ....Asociación Promotora Fundación Catalunya Arte Flamenco i Fasol Management 5a ......Cruïlla BCN ................................................................................... 06/07/2012 ..07/07/2012 22.000 ....Barcelona Events Musicals SL 10a ....Festival de Blues de Barcelona ..................................................... 13/07/2012 ..21/07/2012 .. 7.000 ....Associació Capibola Blues 1a ......Festival Internacional de Música Catalana ................................... 17/07/2012 ..28/08/2012 .......... - ....Ateneu Barcelonès 2a ......Barcelona, Gardel, Buenos Aires .................................................. 26/07/2012 ..30/07/2012 .. 8.000 ....Zona Comunicación 10a ....San Miguel Mas i Mas Festival ..................................................... 27/07/2012 ..31/08/2012 .......... - ....Grup Mas i Mas 7a ......Festigàbal ...................................................................................... 19/08/2012 ..21/08/2012 .. 9.000 ....Associació Cultural Heliogàbal 22a ....Festival l’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu ........................ 09/09/2012 ..26/09/2012 .......... - ....Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya 3a ......Festival de Flamenco Carmen Amaya ........................................... 14/09/2012 ..01/12/2012 ..... 450 ....El Tablao de Carmen 14a ....Europa i els Seus Cants. Festival Internacional de Cant Popular 19/09/2012 ..22/09/2012 .......... - ....Courtial International 20a ....BAM. Barcelona Acció Musical ..................................................... 21/09/2012 ..23/09/2012 146.550 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 17a ....Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experimental ................................................................ 11/10/2012 ..27/10/2012 .. 9.587 ....Gràcia Territori Sonor 23a ....Festival MPB. Música Popular de Barcelona ................................ 17/10/2012 ..17/11/2012 .. 4.000 ....Zingaria Produccions 4a ......Catalunya Arte Flamenco ............................................................. 20/10/2012 ..31/12/2012 .......... - ....Fasol Management 15a ....EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona ........................ 26/10/2012 ..01/12/2012 10.000 ....Euskal Etxea Barcelona 44a ....Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona .............. 30/10/2012 ..30/11/2012 95.099 ....The Project 10a ....Músics al Metro de Barcelona ....................................................... 24/11/2012 ..24/11/2012 .......... - ....TMB i AMUC BCN 13a ....Zeppelin ......................................................................................... 30/11/2012 ..30/11/2012 ..... 255 ....Orquestra del Caos 4a ......No Hunger Festival....................................................................... 02/12/2012 ..02/12/2012 ..... 350 ....Acció contra la Fam 7a ......San Miguel Primavera Club .......................................................... 06/12/2012 ..08/12/2012 .11.300 ....Primavera Sound 14a ....Els Grans del Gospel ..................................................................... 07/12/2012 ..23/12/2012 .. 1.510 ....The Project 14a ....Festival del Mil·lenni ................................................................... 19/11/2012 ..30/05/2013 .......... - ....Concert Studio Audiovisuals .................................................................................................................................157.780 2a ......MIRADOCS. Barcelona Mirades Documentals.............................. 18/01/2012 ..27/01/2012 ..... 400 ....Cineclub Barcelona Espai de Cinema i Casa Elizalde PLAY. Festival de Cinema en Directe ............................................ 19/01/2012 ..21/01/2012 .......... - ....Obra Social Caja Madrid 15a ....DocsBarcelona............................................................................... 31/01/2012 ..05/02/2012 .. 6.965 ....Paral·lel 40 9a ......Barcelona VisualSound. Festival Audiovisual de Creació Jove .... 07/02/2012 ..17/02/2012 .. 2.101 ....Ajuntament de Barcelona 7a ......Zinemaldia .................................................................................... 01/03/2012 ..30/03/2012 .......... - ....Centre Cultural Euskal Etxea Barcelona 8a ......Sólo para Cortos ............................................................................ 23/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....Associació pel Foment del Curtmetratge Social 14a ....Mecal. Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona ..... 12/04/2012 ..29/04/2012 14.000 ....Associació Mecal 5a ......BANG. Festival de Videoart de Barcelona .................................... 19/04/2012 ..21/04/2012 .......... - ....Ob-Art Video 2a ......D’A. Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona ....... 27/04/2012 ..06/05/2012 .......... - ....Noucinemart 15a ....Curt Ficcions Barcelona ................................................................ 04/05/2012 ..10/05/2012 .. 1.300 ....Curt Ficcions 15a ....OVNI ............................................................................................. 08/05/2012 ..13/05/2012 .10.000 ....OVNI. Observatori de Vídeo No Identificat 3a ......BCN Sports Film ........................................................................... 10/05/2012 ..12/05/2012 .. 1.100 ....Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch 9a ......Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona ........................ 17/05/2012 ..22/05/2012 .. 6.000 ....La Mirada Descoberta 4a ......ImagineIndia Film Festival Barcelona ......................................... 01/06/2012 ..13/06/2012 ..... 700 ....Associació Asian Films i Imaginelndia International Film Festival Madrid 11a ....Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse ........................................... 02/06/2012 ..16/06/2012 ...........- ....La Jarra Azul 14a ....Festival de Cinema Jueu de Barcelona ......................................... 05/06/2012 ..10/06/2012 .. 5.000 ....Associació Festival de Cinema Jueu de Barcelona 20a ....Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona ................ 07/06/2012 ..17/06/2012 .. 4.100 ....Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals 4a ......Mecal Air ....................................................................................... 08/06/2012 ..29/09/2012 .......... - ....Associació Mecal i El Poble Espanyol 17a ....FIRE!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià ................... 28/06/2012 ..15/07/2012 .. 7.200 ....Casal Lambda 10a ....Sala Montjuïc ................................................................................ 29/06/2012 ..08/08/2012 38.158 ....Associació Cultural Modiband 4a ......Mecal Kids .................................................................................... 05/08/2012 ..26/08/2012 .......... - ....Associació Mecal 11a ....Gandules ....................................................................................... 07/08/2012 ..24/08/2012 .. 5.100 ....CCCB 3a ......Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona ................................. 20/09/2012 ..02/10/2012 .......... - ....Associació Mecal 22a ....Cicle de Cinema de Dones ............................................................. 10/10/2012 ..24/10/2012 ....... 96 ....CIRD. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones 12a ....Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona ........ 18/10/2012 ..28/10/2012 .......... - ....Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona 2a ......Film and Cook. Festival de Cinema i Gastronomia ....................... 19/10/2012 ..21/10/2012 .......... - ....Implementia SL 10a ....In-Edit Festival ............................................................................. 25/10/2012 ..04/11/2012 31.062 ....Inedit Producciones 3a ......Festival Antic Horror Picture Show ............................................. 31/10/2012 ..31/10/2012 ..... 124 ....Antic Teatre 23a ....ArtFutura ..................................................................................... 02/11/2012 ..04/11/2012 .......... - ....ArtFutura 19a ....FICMA. Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient ....... 05/11/2012 ..11/11/2012 .. 4.000 ....Associació Accions 3E 303 BARCELONA CULTURA 2012 4a ......Emergència! .................................................................................. 18/02/2012 ..18/02/2012 ..... 870 ....CCCB 2a ......9B in Black. Festival de Música Negra de Nou Barris ................. 23/02/2012 ..26/02/2012 .......... - ....Casal de Barri Prosperitat, Associació Capibola Blues i Ateneu Popular de Nou Barris Nous Sons ..................................................................................... 24/02/2012 ..09/03/2012 10.062 ....Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra 23a ....Festival de Guitarra de Barcelona ................................................ 10/03/2012 ..26/05/2012 22.027 ....The Project BCNmp7 ........................................................................................ 30/03/2012 ..20/04/2012 ..... 458 ....CCCB 6a ......La Plaça Odissea Maremagnum ................................................... 10/05/2012 ..12/05/2012 15.000 ....Maremagnum 19a ....Ciutat Flamenco (abans Festival de Flamenco Ciutat Vella) ......... 23/05/2012 ..26/05/2012 .. 5.000 ....Taller de Músics i Mercat de les Flors 1a ......Festival de Cultura Lliure de Barcelona ....................................... 26/05/2012 ..26/05/2012 .......... - ....Associació RJ Music 12a ....San Miguel Primavera Sound ....................................................... 30/05/2012 ..03/06/2012 147.000 ....Primavera Sound 1a ......Campi qui Boogie! Festival Internacional de Boogie Woogie de Barcelona ......................................................... 31/05/2012 ..03/06/2012 .. 1.000 ....Coloma & Co Boogie Woogie Produccions 18a ....Simbiruta ...................................................................................... 08/06/2012 ..09/06/2012 .......... - ....Casal de Joves de la Guineueta Festival Porompompero ................................................................ 09/06/2012 ..09/06/2012 .......... - ....Porompompero 19a ....Sónar. Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia ............................................... 14/06/2012 ..16/06/2012 97.948 ....Advanced Music 4a ......Concerts de l’Estiu al Poble Espanyol .......................................... 22/06/2012 ..04/08/2012 33.510 ....El Poble Espanyol Festival de Música Gospel ............................................................. 25/06/2012 ..30/06/2012 .......... - ....- 8a ......Barcelona Festival of Song ........................................................... 28/06/2012 ..07/07/2012 .. 1.500 ....Mundo Arts i Asociación para la Promoción de la Música y las Artes de Iberoamérica 13a ....Festival Flamenco d’Estiu (abans Festival Flamenco a Nou Barris) ................................................. 05/07/2012 ..07/07/2012 .. 1.500 ....Asociación Promotora Fundación Catalunya Arte Flamenco i Fasol Management 5a ......Cruïlla BCN ................................................................................... 06/07/2012 ..07/07/2012 22.000 ....Barcelona Events Musicals SL 10a ....Festival de Blues de Barcelona ..................................................... 13/07/2012 ..21/07/2012 .. 7.000 ....Associació Capibola Blues 1a ......Festival Internacional de Música Catalana ................................... 17/07/2012 ..28/08/2012 .......... - ....Ateneu Barcelonès 2a ......Barcelona, Gardel, Buenos Aires .................................................. 26/07/2012 ..30/07/2012 .. 8.000 ....Zona Comunicación 10a ....San Miguel Mas i Mas Festival ..................................................... 27/07/2012 ..31/08/2012 .......... - ....Grup Mas i Mas 7a ......Festigàbal ...................................................................................... 19/08/2012 ..21/08/2012 .. 9.000 ....Associació Cultural Heliogàbal 22a ....Festival l’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu ........................ 09/09/2012 ..26/09/2012 .......... - ....Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya 3a ......Festival de Flamenco Carmen Amaya ........................................... 14/09/2012 ..01/12/2012 ..... 450 ....El Tablao de Carmen 14a ....Europa i els Seus Cants. Festival Internacional de Cant Popular 19/09/2012 ..22/09/2012 .......... - ....Courtial International 20a ....BAM. Barcelona Acció Musical ..................................................... 21/09/2012 ..23/09/2012 146.550 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 17a ....Dispositiu LEM. Encontre Internacional de Música Experimental ................................................................ 11/10/2012 ..27/10/2012 .. 9.587 ....Gràcia Territori Sonor 23a ....Festival MPB. Música Popular de Barcelona ................................ 17/10/2012 ..17/11/2012 .. 4.000 ....Zingaria Produccions 4a ......Catalunya Arte Flamenco ............................................................. 20/10/2012 ..31/12/2012 .......... - ....Fasol Management 15a ....EH SONA! Festival de Música Basca a Barcelona ........................ 26/10/2012 ..01/12/2012 10.000 ....Euskal Etxea Barcelona 44a ....Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona .............. 30/10/2012 ..30/11/2012 95.099 ....The Project 10a ....Músics al Metro de Barcelona ....................................................... 24/11/2012 ..24/11/2012 .......... - ....TMB i AMUC BCN 13a ....Zeppelin ......................................................................................... 30/11/2012 ..30/11/2012 ..... 255 ....Orquestra del Caos 4a ......No Hunger Festival....................................................................... 02/12/2012 ..02/12/2012 ..... 350 ....Acció contra la Fam 7a ......San Miguel Primavera Club .......................................................... 06/12/2012 ..08/12/2012 .11.300 ....Primavera Sound 14a ....Els Grans del Gospel ..................................................................... 07/12/2012 ..23/12/2012 .. 1.510 ....The Project 14a ....Festival del Mil·lenni ................................................................... 19/11/2012 ..30/05/2013 .......... - ....Concert Studio Audiovisuals .................................................................................................................................157.780 2a ......MIRADOCS. Barcelona Mirades Documentals.............................. 18/01/2012 ..27/01/2012 ..... 400 ....Cineclub Barcelona Espai de Cinema i Casa Elizalde PLAY. Festival de Cinema en Directe ............................................ 19/01/2012 ..21/01/2012 .......... - ....Obra Social Caja Madrid 15a ....DocsBarcelona............................................................................... 31/01/2012 ..05/02/2012 .. 6.965 ....Paral·lel 40 9a ......Barcelona VisualSound. Festival Audiovisual de Creació Jove .... 07/02/2012 ..17/02/2012 .. 2.101 ....Ajuntament de Barcelona 7a ......Zinemaldia .................................................................................... 01/03/2012 ..30/03/2012 .......... - ....Centre Cultural Euskal Etxea Barcelona 8a ......Sólo para Cortos ............................................................................ 23/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....Associació pel Foment del Curtmetratge Social 14a ....Mecal. Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona ..... 12/04/2012 ..29/04/2012 14.000 ....Associació Mecal 5a ......BANG. Festival de Videoart de Barcelona .................................... 19/04/2012 ..21/04/2012 .......... - ....Ob-Art Video 2a ......D’A. Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona ....... 27/04/2012 ..06/05/2012 .......... - ....Noucinemart 15a ....Curt Ficcions Barcelona ................................................................ 04/05/2012 ..10/05/2012 .. 1.300 ....Curt Ficcions 15a ....OVNI ............................................................................................. 08/05/2012 ..13/05/2012 .10.000 ....OVNI. Observatori de Vídeo No Identificat 3a ......BCN Sports Film ........................................................................... 10/05/2012 ..12/05/2012 .. 1.100 ....Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch 9a ......Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona ........................ 17/05/2012 ..22/05/2012 .. 6.000 ....La Mirada Descoberta 4a ...... ImagineIndia Film Festival Barcelona ......................................... 01/06/2012 ..13/06/2012 ..... 700 ....Associació Asian Films i Imaginelndia International Film Festival Madrid 11a ....Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse ........................................... 02/06/2012 ..16/06/2012 ...........- ....La Jarra Azul 14a ....Festival de Cinema Jueu de Barcelona ......................................... 05/06/2012 ..10/06/2012 .. 5.000 ....Associació Festival de Cinema Jueu de Barcelona 20a ....Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona ................ 07/06/2012 ..17/06/2012 .. 4.100 ....Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals 4a ......Mecal Air ....................................................................................... 08/06/2012 ..29/09/2012 .......... - ....Associació Mecal i El Poble Espanyol 17a ....FIRE!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià ................... 28/06/2012 ..15/07/2012 .. 7.200 ....Casal Lambda 10a ....Sala Montjuïc ................................................................................ 29/06/2012 ..08/08/2012 38.158 ....Associació Cultural Modiband 4a ......Mecal Kids .................................................................................... 05/08/2012 ..26/08/2012 .......... - ....Associació Mecal 11a ....Gandules ....................................................................................... 07/08/2012 ..24/08/2012 .. 5.100 ....CCCB 3a ......Mostra de Cinema del Quebec de Barcelona ................................. 20/09/2012 ..02/10/2012 .......... - ....Associació Mecal 22a ....Cicle de Cinema de Dones ............................................................. 10/10/2012 ..24/10/2012 ....... 96 ....CIRD. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones 12a ....Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona ........ 18/10/2012 ..28/10/2012 .......... - ....Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona 2a ......Film and Cook. Festival de Cinema i Gastronomia ....................... 19/10/2012 ..21/10/2012 .......... - ....Implementia SL 10a .... In-Edit Festival ............................................................................. 25/10/2012 ..04/11/2012 31.062 ....Inedit Producciones 3a ......Festival Antic Horror Picture Show ............................................. 31/10/2012 ..31/10/2012 ..... 124 ....Antic Teatre 23a ....ArtFutura ..................................................................................... 02/11/2012 ..04/11/2012 .......... - ....ArtFutura 19a ....FICMA. Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient ....... 05/11/2012 ..11/11/2012 .. 4.000 ....Associació Accions 3E BARCELONA CULTURA 2012 304 24a ....Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants ........................ 12/11/2012 ..17/11/2012 .. 2.700 ....Ajuntament de Barcelona i Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 16a ....FIAB. Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona ........ 12/11/2012 ..20/11/2012 .. 1.300 ....Observatori Europeu de Televisió Infantil 5a ......El Meu Primer Festival ................................................................. 17/11/2012 ..25/11/2012 .. 7.073 ....Associació Cultural Modiband 9a ......Diàspora. Mostra de Cinema Colombià ......................................... 20/11/2012 ..01/12/2012 .. 2.838 ....Associació Imago Barcelona 19a ....L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona ....... 20/11/2012 ..25/11/2012 .. 6.163 ....La Fàbrica de Cinema Alternatiu de Barcelona 6a ......Musiclip Festival ........................................................................... 01/12/2012 ..01/12/2012 .......... - ....Activa Films 2a ......Mostra de Curtmetratges per la Identitat-Catalunya ................... 03/12/2012 ..05/12/2012 ..... 300 ....Associació Crea per la Identitat i la Memòria 7a ......Flux. Festival de Vídeo d’Autor ................................................... 11/12/2012 ..15/12/2012 .......... - ....Habitual Video Team Multidisciplinaris .........................................................................................................................141.895 17a ....Minifestival de Música i Cultura Independent de Barcelona ........ 28/01/2012 ..31/03/2012 ..... 650 ....Associació Minifestival de Música Independent 9a ......The Influencers ............................................................................. 09/02/2012 ..11/02/2012 .. 1.950 ....d-i-n-a i 0100101110101101.ORG 1a ......Barcelona Beer Festival ................................................................ 09/03/2012 ..11/03/2012 10.000 ....Associació per la Cultura de la Cervesa Artesana 9a ......Festival de Sopes del Món Mundial ............................................... 25/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....Xarxa 9 Barris Acull i Xarxa Intercanvi de Coneixements 1a .....Transeuropa Festival .................................................................... 09/05/2012 ..19/05/2012 ..... 180 ....Alternativas Europeas Barcelona 12a ....OFFF Let’s feed the future ........................................................... 17/05/2012 ..19/05/2012 .......... - ....Zero4 Cultura en Directe i Ilovezumi 5a ......BarnÀfrika. Afrofestival de Catalunya ......................................... 19/05/2012 ..20/05/2012 .......... - ....Kafu Bá 8a ......Mostra Sonora i Visual ................................................................. 31/05/2012 ..09/06/2012 .. 2.500 ....Convent de Sant Agustí 4a ......Festival Cultural Pride Barcelona ................................................. 22/06/2012 ..02/07/2012 .......... - ....Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes 36a ....Grec Festival de Barcelona .......................................................... 01/07/2012 ..31/07/2012 63.324 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1a ......Piknic Electronik .......................................................................... 08/07/2012 ..23/09/2012 12.000 ....Piknic Electronik Barcelona 4a ......nunOff. Festival de Creació Emergent de Barcelona .................... 12/07/2012 ..28/07/2012 .. 2.530 ....nunArt 4a ......Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional al Poble-sec .................................................................................... 19/07/2012 ..22/07/2012 .......... - ....GID Renaixença 2a ......Festival Catalunya Celta ............................................................... 20/07/2012 ..21/07/2012 .. 1.500 ....Plataforma Catalunya Celta 9a ......Hipnotik Festival .......................................................................... 15/09/2012 ..15/09/2012 .. 6.500 ....Hipnotik Faktory 11a ....Festival Àsia.................................................................................. 21/09/2012 ..24/09/2012 12.000 ....Casa Àsia 6a ......Ulls. Festival Barcelona Cultura ................................................... 02/10/2012 ..06/10/2012 .. 7.820 ....Ulls Art 16a ....De Prop ......................................................................................... 03/10/2012 ..24/10/2012 .. 1.560 ....Fundació Catalunya - La Pedrera 10a ....Raval(s) ........................................................................................... 08/11/2012 ..11/11/2012 12.600 ....Fundació Tot Raval 2a ......Mira! ............................................................................................. 10/11/2012 ..10/11/2012 .......... - ....Mira!, Telenoika i Fabra i Coats 1a ......Festival Punto y Raya Júnior ....................................................... 10/11/2012 ..11/11/2012 .. 2.283 ....MAD Moviment d’Alliberament Digital 5a ......Festival B2B (antic Goes Electric) ................................................. 17/11/2012 ..17/11/2012 ..... 498 ....Antic Teatre i Piatto Forte (Berlín) 18a ....Pulgas Mix. Festival de Cultura en Acción ................................... 17/11/2012 ..18/11/2012 .......... - ....Associació Cultural Pulgas Mix 1a ......Arenas Festival. Festival d’Art i Música Arenas de Barcelona .... 22/11/2012 ..16/02/2013 .......... - ....Arenas Festival 1a ......DAU Barcelona.............................................................................. 15/12/2012 ..16/12/2012 .. 4.000 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona TOTAL .........................................................................................................................................1.687.208 Font: cada festival. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 305 BARCELONA CULTURA 2012 24a ....Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants ........................ 12/11/2012 ..17/11/2012 .. 2.700 ....Ajuntament de Barcelona i Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 16a ....FIAB. Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona ........ 12/11/2012 ..20/11/2012 .. 1.300 ....Observatori Europeu de Televisió Infantil 5a ......El Meu Primer Festival ................................................................. 17/11/2012 ..25/11/2012 .. 7.073 ....Associació Cultural Modiband 9a ......Diàspora. Mostra de Cinema Colombià ......................................... 20/11/2012 ..01/12/2012 .. 2.838 ....Associació Imago Barcelona 19a ....L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona ....... 20/11/2012 ..25/11/2012 .. 6.163 ....La Fàbrica de Cinema Alternatiu de Barcelona 6a ......Musiclip Festival ........................................................................... 01/12/2012 ..01/12/2012 .......... - ....Activa Films 2a ......Mostra de Curtmetratges per la Identitat-Catalunya ................... 03/12/2012 ..05/12/2012 ..... 300 ....Associació Crea per la Identitat i la Memòria 7a ......Flux. Festival de Vídeo d’Autor ................................................... 11/12/2012 ..15/12/2012 .......... - ....Habitual Video Team Multidisciplinaris .........................................................................................................................141.895 17a ....Minifestival de Música i Cultura Independent de Barcelona ........ 28/01/2012 ..31/03/2012 ..... 650 ....Associació Minifestival de Música Independent 9a ......The Influencers ............................................................................. 09/02/2012 ..11/02/2012 .. 1.950 ....d-i-n-a i 0100101110101101.ORG 1a ......Barcelona Beer Festival ................................................................ 09/03/2012 ..11/03/2012 10.000 ....Associació per la Cultura de la Cervesa Artesana 9a ......Festival de Sopes del Món Mundial ............................................... 25/03/2012 ..25/03/2012 .......... - ....Xarxa 9 Barris Acull i Xarxa Intercanvi de Coneixements 1a .....Transeuropa Festival .................................................................... 09/05/2012 ..19/05/2012 ..... 180 ....Alternativas Europeas Barcelona 12a ....OFFF Let’s feed the future ........................................................... 17/05/2012 ..19/05/2012 .......... - ....Zero4 Cultura en Directe i Ilovezumi 5a ......BarnÀfrika. Afrofestival de Catalunya ......................................... 19/05/2012 ..20/05/2012 .......... - ....Kafu Bá 8a ......Mostra Sonora i Visual ................................................................. 31/05/2012 ..09/06/2012 .. 2.500 ....Convent de Sant Agustí 4a ......Festival Cultural Pride Barcelona ................................................. 22/06/2012 ..02/07/2012 .......... - ....Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes 36a ....Grec Festival de Barcelona .......................................................... 01/07/2012 ..31/07/2012 63.324 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 1a ......Piknic Electronik .......................................................................... 08/07/2012 ..23/09/2012 12.000 ....Piknic Electronik Barcelona 4a ......nunOff. Festival de Creació Emergent de Barcelona .................... 12/07/2012 ..28/07/2012 .. 2.530 ....nunArt 4a ......Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional al Poble-sec .................................................................................... 19/07/2012 ..22/07/2012 .......... - ....GID Renaixença 2a ......Festival Catalunya Celta ............................................................... 20/07/2012 ..21/07/2012 .. 1.500 ....Plataforma Catalunya Celta 9a ......Hipnotik Festival .......................................................................... 15/09/2012 ..15/09/2012 .. 6.500 ....Hipnotik Faktory 11a ....Festival Àsia.................................................................................. 21/09/2012 ..24/09/2012 12.000 ....Casa Àsia 6a ......Ulls. Festival Barcelona Cultura ................................................... 02/10/2012 ..06/10/2012 .. 7.820 ....Ulls Art 16a ....De Prop ......................................................................................... 03/10/2012 ..24/10/2012 .. 1.560 ....Fundació Catalunya - La Pedrera 10a ....Raval(s) ........................................................................................... 08/11/2012 ..11/11/2012 12.600 ....Fundació Tot Raval 2a ......Mira! ............................................................................................. 10/11/2012 ..10/11/2012 .......... - ....Mira!, Telenoika i Fabra i Coats 1a ......Festival Punto y Raya Júnior ....................................................... 10/11/2012 ..11/11/2012 .. 2.283 ....MAD Moviment d’Alliberament Digital 5a ......Festival B2B (antic Goes Electric) ................................................. 17/11/2012 ..17/11/2012 ..... 498 ....Antic Teatre i Piatto Forte (Berlín) 18a ....Pulgas Mix. Festival de Cultura en Acción ................................... 17/11/2012 ..18/11/2012 .......... - ....Associació Cultural Pulgas Mix 1a ......Arenas Festival. Festival d’Art i Música Arenas de Barcelona .... 22/11/2012 ..16/02/2013 .......... - ....Arenas Festival 1a ......DAU Barcelona.............................................................................. 15/12/2012 ..16/12/2012 .. 4.000 ....Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona TOTAL .........................................................................................................................................1.687.208 Font: cada festival. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA CULTURA 2012 306 Festes i tradicions FESTES DE CIUTAT, 2012 Assistents Cavalcada de Reis .............................................................500.000 Santa Eulàlia ................................................................................- Nit dels Museus ................................................................126.213 Festa de la Ciència ..............................................................14.000 Montjuïc de Nit ................................................................110.000 La Mercè ........................................................................1.436.079 Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Festes i tradicions LA MERCÈ, 2012 Assistents Piromusical ......................................................................120.000 Correfoc ..............................................................................80.000 Exhibició pirotècnica ..........................................................30.000 Cavalcada de la Mercè ......................................................110.000 MAC. Mercè Arts de Carrer ..............................................220.550 BAM. Barcelona Acció Musical ........................................146.550 Altres concerts .................................................................200.100 Projeccions a la Sagrada Família .....................................113.000 Projeccions a la façana de l’Ajuntament ............................71.000 Portes obertes a museus i altres centres ..........................116.449 Itineràncies tradicionals ....................................................42.900 Resta d’espais i altres activitats .......................................185.530 TOTAL ...........................................................................1.436.079 Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 307 BARCELONA CULTURA 2012 Festes i tradicions FESTES DE CIUTAT, 2012 Assistents Cavalcada de Reis .............................................................500.000 Santa Eulàlia ................................................................................- Nit dels Museus ................................................................126.213 Festa de la Ciència ..............................................................14.000 Montjuïc de Nit ................................................................110.000 La Mercè ........................................................................1.436.079 Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Festes i tradicions LA MERCÈ, 2012 Assistents Piromusical ......................................................................120.000 Correfoc ..............................................................................80.000 Exhibició pirotècnica ..........................................................30.000 Cavalcada de la Mercè ......................................................110.000 MAC. Mercè Arts de Carrer ..............................................220.550 BAM. Barcelona Acció Musical ........................................146.550 Altres concerts .................................................................200.100 Projeccions a la Sagrada Família .....................................113.000 Projeccions a la façana de l’Ajuntament ............................71.000 Portes obertes a museus i altres centres ..........................116.449 Itineràncies tradicionals ....................................................42.900 Resta d’espais i altres activitats .......................................185.530 TOTAL ...........................................................................1.436.079 Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.