Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 1 ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 21 de juny de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de juny de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Carmen Andrés Añón, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Marilén Barceló Verea, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Ángeles Esteller Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Jaume Collboni i Cuadrado, Francina Vila i Valls i Raimond Blasi Navarro. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura; Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats; David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports; Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, presidenta del Consorci El Far. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. No hi són presents la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano. S’obre la sessió a les 9.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1.- (20160005) Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la prestació del servei de seguretat als Equips d’atenció a la infància i l’adolescència de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 61.227,55 euros. 2.- (20169204) Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei de dinamització i gestió del servei de noves tecnologies Punt multimèdia -a la Casa del Mig i la Marina- del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 179.622,00 euros. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 2 3.- (20169206) Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la dinamització de l’equipament i prestació de serveis socioculturals al Centre Cívic Casa del Rellotge i Centre Pepita Casanellas del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 230.245,10 euros. Acord de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016: 4.- (20160137) INICIAR l’expedient per a la contractació de serveis que té per objecte la prestació del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de la ciutat, així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16001338, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 791.422,50 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 654.068,18 euros de pressupost net i 137.354,32 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2016: 5.- (20160002) ADJUDICAR el contracte núm. 15003326, que té per objecte la realització de les tasques necessàries per a la gestió del programa «Noves Famílies a la ciutat de Barcelona: acompanyament al reagrupament familiar», per a persones estrangeres, amb la finalitat de foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, a partir del dia següent al de la formalització del contracte, fins al 30 d’abril de 2017, per un import de 664.711,03 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B599620526, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 604.282,75 euros de pressupost net i 60.428,28 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 6.- (20162082) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barcelona, amb NIF V08825804, per a la Gestió cívica de l’Espai Jove La Fontana, de conformitat amb l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de Desembre de la Carta Municipal de Barcelona i amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; AUTORITZAR i DISPOSAR la quantitat de 591.504,00 euros a favor de l’esmentada entitat, en concepte de subvenció màxima per al Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 3 desenvolupament del projecte de Gestió Cívica, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l’exercici 2017 i 2018, a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a aquests exercicis; FACULTAR per a la seva signatura el Regidor del Districte de Gràcia, Il·lm. Sr. Eloi Badia i Casas; ABONAR les esmentades quantitats a l’Entitat Consell de la Joventut de Barcelona, d’acord amb allò establert en el conveni, prèvia signatura del present acord per ambdues parts; REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicats al text del conveni presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1.- Xarxa Barcelona d’Inclusió Laboral en el mercat ordinari de les persones amb discapacitat de Barcelona. La Sra. ORTIZ manifesta que han cregut que era pertinent explicar en la Comissió el balanç del camí recorregut per la Xarxa d’inclusió laboral en el mercat ordinari de les persones amb discapacitat de Barcelona (xarxa XIB), que assenyala que és fruit del treball conjunt de l’Equip d’Atenció i Assessorament Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) i un conjunt d’entitats de la xarxa, en el marc de l’Acord ciutadà per a la inclusió laboral de persones amb diversitat funcional. Destaca que el balanç és molt positiu, tant pel que fa a l’índex de reinserció laboral com pel que fa a la qualitat i l’estabilitat de les contractacions, que han millorat tot i el context actual. Pel que fa a això, manifesta que l’autonomia de les persones amb diversitat funcional s’ha vist perjudicada per un mercat laboral cada vegada més agressiu i més excloent, amb un atur creixent que afecta de manera especial aquest col·lectiu. Assenyala que aquesta xarxa es basa fonamentalment en la inserció en el mercat ordinari, encara que les xifres globals inclouen dades tant del mercat ordinari com dels centres especials de treball. Explica que el 2015 s’ha produït un augment important de les empreses contractades, del nombre d’insercions i del nombre de dones amb diversitat funcional majors de 40 anys inserides en el mercat ordinari. Afirma que també ha crescut l’estabilitat. Remarca que no poden estar mai satisfets de la qualitat en la contractació, tenint en compte que la precarietat és una realitat per al conjunt de la població, però que hi ha una millora de les xifres de la qualitat d’inserció de les persones amb diversitat funcional a través de la xarxa respecte a les xifres del conjunt de la població. Explica que pensen que també és molt interessant el fet que el treball conjunt d’aposta de tots els recursos tant de les entitats com de l’Ajuntament hagi multiplicat la capacitat d’inserció laboral, així com la capacitat d’acompanyament d’aquestes persones en el si de les empreses, i la capacitat de canviar culturalment la relació de les empreses amb aquestes persones, tot generant uns marcs de confiança. Destaca que el 2015 s’ha impulsat un sistema d’indicadors per fer un seguiment de la qualitat en la contractació, s’ha creat un segell de qualitat en la contractació amb el programa +Valors, i s’ha fet un treball conjunt amb un grup de pares i mares de persones amb discapacitat intel·lectual per pensar noves ocupacions vinculades als àmbits de l’energia i de la cura de les persones i per repensar els recorreguts i les vies d’inclusió d’aquestes persones. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 4 El Sr. BLASI agraeix la presentació de l’informe. Recorda que la xarxa XIB s’emmarca en l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, que és un treball desenvolupat amb xarxes i amb projectes tractors, i opina que és una bona notícia la continuïtat de projectes com aquests. Així mateix, destaca la importància d’anar incorporant diferents paràmetres de valoració d’aquestes actuacions per tal de poder-ne analitzar el funcionament i l’evolució, així com de la tasca de conscienciació. Afirma que la inserció proporciona satisfacció a les persones d’aquest col·lectiu, ja que suposa la seva entrada al món laboral amb tota normalitat, i representa també una manera de normalitzar la societat des del punt de vista de la persona que treballa amb una persona que té algun tipus de discapacitat. Manifesta que, a més, els satisfà que es continuï preveient una col·laboració publicoprivada en aquest àmbit, atès que és un model que sovint ha estat qüestionat des del Govern municipal. Opina que, tenint en compte la data en què es presenta l’informe, hauria estat interessant tenir no només el balanç del 2015, sinó també conèixer els objectius que s’han fixat per al 2016, o fins i tot per al 2017. D’altra banda, remarca que a vegades també és molt important donar suport a entitats que tenen com a objectiu la inserció laboral. En aquest sentit, lamenta que el Govern municipal no hagi apostat pel projecte de l’escola Pont del Treball. La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe i la gran feina realitzada conjuntament per l’IMD i les entitats socials que han treballat en aquest projecte d’inclusió laboral. Explica que el Grup Municipal de C’s considera molt important incloure en els plecs de condicions dels concursos públics de l’Ajuntament de Barcelona clàusules socials que exigeixin a les empreses licitadores el compliment de la quota legal de reserva del 2% per a persones amb diversitat funcional. Destaca que el fet de poder treballar és clau per a una bona inclusió, ja que incideix positivament en les relacions socials, en l’autoestima i, sobretot, en l’autonomia. Afirma que la inserció laboral d’un 35% de les persones ateses és una dada positiva però insuficient, ja que no arriba a la meitat. Manifesta que, per tant, el agradaria que aquest percentatge pogués augmentar en el futur, tot i ser conscients del context de crisi econòmica. Pregunta, doncs, quines mesures preveu el Govern per incrementar aquest percentatge. Remarca que per a l’èxit del projecte és molt important una bona relació amb la xarxa empresarial. Assenyala que, tal com diu el mateix informe, les petites i mitjanes empreses representen el 95% de les empreses de Barcelona i, en aquest sentit, recomana al Govern que ajudi les empreses i no els posi més obstacles, ja que són les que contracten. Manifesta que valoren molt positivament el projecte que s’ha realitzat a algunes biblioteques per millorar les competències en informàtica i xarxes socials, però que els agradaria saber si s’estendrà a més districtes i si es podria fer aquest tipus de formació amb Barcelona Activa al Cibernàrium o a la universitat. En relació amb això, destaca que és molt important no només la inserció laboral, sinó també l’acompanyament previ i durant l’exercici professional. Pregunta si s’està complint actualment la llei 7/2007, que preveu que el 5% de les vacants de les administracions públiques han d’estar cobertes per persones amb diversitat funcional. Manifesta que també voldrien saber quins són els reptes de futur del projecte, com ara quin percentatge d’inserció laboral es pot assolir el proper any i a quantes empreses es pot arribar. D’altra banda, pregunta en què consisteix la coordinació amb la Generalitat a què es refereix l’informe i si hi ha alguna aportació econòmica per part d’aquesta Administració. Conclou que les dades de l’informe són positives, però que pensen que caldria augmentar el percentatge d’inclusió social i, per tant, volen conèixer les properes accions que es duran a terme. La Sra. BENEDÍ manifesta que el Grup Municipal d’ERC agraeix la presentació de l’informe i la feina de l’IMD i les entitats. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 5 Afirma que parteixen de la base de considerar que el treball és un dret de tothom en una societat responsable que, a més, facilita la inclusió social, el desenvolupament personal, la qualitat de vida i el creixement. D’altra banda, observa que la xarxa XIB ha treballat en els diferents serveis i que aposta per apoderar les persones dotant-les de competències bàsiques, tècniques i transversals, amb la certesa que si compten amb els suports adients poden desenvolupar amb èxit el seu projecte professional. Destaca que els agrada molt el projecte «Connecta capacitats», en el qual col·laboren les biblioteques de Barcelona juntament amb Barcelona Activa a proposta de l’IMD, que té com a objectiu principal millorar les competències informàtiques i facilitar l’accés a les xarxes socials i laborals de persones amb diversitat funcional. Assenyala que des del 17 de maig i durant els propers mesos 60 persones realitzaran tallers a tres biblioteques que disposen del Programa d’accessibilitat a les tecnologies per a persones amb diversitat funcional, que alhora fomenta la inclusió dels participants en aquests espais públics i culturals. Afirma que, per tant, troben interessant que aquest programa es pugui ampliar a més biblioteques. Explica que, segons dades de la Fundació ECOM, que també participa des de l’any 2014 a la xarxa XIB, el 57% de les persones que s’han atès al servei tenen més de 45 anys. Assenyala que aquesta dada mostra com l’atur està afectant les persones d’aquest col·lectiu que es troben en la darrera etapa laboral. En aquest sentit, afirma que actualment tots els plans d’actuació estan enfocats a pal·liar l’atur juvenil i possiblement s’estan deixant de banda mesures per fomentar la inserció de persones més grans de 45 anys. D’altra banda, manifesta que valoren positivament el percentatge de dones inserides, però que cal no abaixar la guàrdia. Pel que fa a la contractació, assenyala que, tot i que les dades han millorat respecte a l’any 2014, el 82% dels 72 contractes que s’han formalitzat han estat temporals i de menys d’un any de durada, cosa que palesa la temporalitat de la contractació actual. A més, remarca que només 35 contractes són de jornada completa i que darrere dels 72 contractes formalitzats només hi ha 42 persones contractades, les quals han anat encadenant contractes no sempre amb la mateixa empresa. Opina, doncs, que caldria treballar per millorar tots aquests aspectes. Afirma que, un any més, les persones d’aquest col·lectiu es troben amb un mercat laboral inestable, amb contractes temporals i a temps parcial que els han conduït a una situació de precarietat laboral i social, i que provoca un flux d’entrada i sortida periòdica als serveis laborals, tant generalistes com especialitzats, d’aquestes persones. Manifesta que esperen que, tal com diu l’informe, l’objectiu a partir d’ara sigui trobar millors oportunitats de treball, garantir la dignitat de la persona i elaborar un codi ètic de contractació. Destaca que per al seu grup municipal és imprescindible continuar defensant els drets de les persones amb discapacitat de la ciutat per assolir la seva plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida. La Sra. ESTELLER afirma que el fet que les persones amb discapacitat puguin treballar és vital per a la seva inserció. Manifesta que, des del Grup Municipal del PP, han treballat intensament amb l’Ajuntament per afavorir la integració d’aquestes persones a qualsevol tipus d’empresa, tant l’empresa ordinària com els centres especials de treball, en funció del seu grau de discapacitat o la seva productivitat. Destaca que un instrument important que té l’Ajuntament per afavorir aquesta inserció són les clàusules socials. En aquest sentit, opina que la contractació que fa Parcs i Jardins és una molt bona prova d’aquest tipus de contractació, especialment de persones amb discapacitat intel·lectual, ja que facilita que les persones que estan en centres especials de treball sense ànim de lucre puguin treballar, tenint en compte que aquests centres atenen les persones amb un major grau de discapacitat i amb més dificultats per incorporar-se en l’empresa ordinària. Assenyala que el 2015 ha augmentat la contractació de persones amb discapacitat en l’empresa ordinària, i que totes les mesures de foment de la contractació via subvenció a la contractació de persones amb discapacitat ajuden que aquestes persones es puguin integrar, com les clàusules Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 6 perquè qualsevol empresa que fa un contracte amb l’Administració hagi d’executar una part del contracte a través de persones amb discapacitat o d’un centre especial de treball. Explica que el seu grup està treballant intensament perquè en el plec de clàusules es puguin fer concursos restrictius només per a aquestes persones, especialment aquelles que tenen un major grau de discapacitat, com les persones amb discapacitat intel·lectual o amb una discapacitat física en un grau superior al 65%. En relació amb això, destaca que en el mandat anterior van aconseguir que Parcs i Jardins fes un concurs només per a les persones amb un grau de discapacitat a partir del 75%, que són els col·lectius més difícils d’integrar en l’empresa ordinària. Manifesta que, per tant, esperen que el nou Govern, a part de la inserció en l’empresa ordinària, faciliti també que aquestes persones es puguin integrar a través de la contractació que fa l’Ajuntament, i que, d’altra banda, les empreses que liciten amb l’Ajuntament compleixin el 2% de la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat. La Sra. ROVIRA assenyala que, en primer lloc, els agradaria que el nom de l’informe parlés de «persones amb diversitat funcional». Manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen reconèixer els beneficis personals de tenir feina, tal com reclamen els diferents col·lectius, així com el dret al treball que tenen totes les persones. Afirma que, per tant, cal treballar per trencar amb l’estigma de les persones amb diversitat funcional, sobretot d’aquelles que tenen trastorns mentals, que recorda que són trastorns que una de cada tres persones patirà al llarg de la vida. En aquest sentit, explica que creuen que s’han de fer mesures que acompanyin els programes de sensibilització per al conjunt de veïnes de la ciutat. Afirma que consideren que cal començar a parlar des de la perspectiva del nou paradigma d’inserció laboral, basant-se en una anàlisi de competències. Pel que fa a això, explica que troben a faltar que es parli de capacitats diverses i d’avaluació de les competències que a cada individu li permeten desenvolupar-se millor en un lloc de feina. A més, assenyala que l’informe ofereix una sèrie de dades, però no explicita quin model concret d’inserció laboral s’està treballant: si es tracta d’adaptar les persones al mercat laboral amb feines transitòries o de fer que les empreses incorporin aquestes persones en els seus equips. En aquest sentit, remarca que diferents estudis han demostrat que la discriminació positiva i les bonificacions a les empreses no funcionen, ja que aquestes són les que ofereixen menys qualitat dels llocs de feina i sous més baixos a les persones amb diversitat funcional. Assenyala que també creuen que és important fer una diferenciació entre les persones amb diversitat funcional que són joves o aquelles que tenen malalties cròniques. Explica que pensen que hi ha d’haver un model d’acompanyament i d’adaptació integral i conjunt entre el sistema sanitari i el sistema laboral per treballar a partir dels coneixements de les dues àrees. Manifesta que celebren que s’hagin augmentat els contractes indefinits, però que no s’especifica el percentatge d’homes i de dones que s’han beneficiat d’aquests contractes, quan diversos estudis mostren una feminització de la precarietat laboral, ja que les dones tenen molts menys contractes de jornada completa que els homes i la major part dels contractes indefinits corresponen a homes. En aquest sentit, demana que, si realment s’estan generant sistemes d’informació de dades segregades pel que fa a aquesta qüestió, tal com es va dir a la Taula de Feminització de la Pobresa, el conjunt d’informes que es facin des del Govern incorporin també aquesta diferenciació. La Sra. ORTIZ agraeix les aportacions que han fet els grups municipals, i assenyala que tindran en compte la segregació de les dades i intentaran millorar-ne la recollida. Així mateix, explica que coincideixen amb la representant del Grup Municipal de la CUP que parlar de diversitat funcional posa en valor la diversitat de capacitats que hi ha a la societat, però que han estat el Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 7 conjunt de les entitats les que han donat nom a la xarxa XIB, i que el Govern utilitza indistintament els diferents conceptes. Destaca que s’esforçaran per millorar la taxa d’inserció, que remarca que és molt alta, així com la qualitat i el seguiment de la contractació, especialment pel que fa als col·lectius que tenen més dificultats per a la inserció, com les dones i les persones de més de 50 anys. Explica que també estan treballant per millorar la cooperació amb les petites i mitjanes empreses, que representen el 95% de l’economia de la ciutat, i per fer més treball de prospecció de noves feines que poden ser objecte d’inserció. Manifesta que suposa que, quan el Sr. Blasi ha parlat de l’escola Pont del Treball, es referia a l’escola Pont del Dragó. Explica que l’escola els va dir que no els servia la ubicació que se’ls havia ofert a la segona planta de l’edifici de Can Fabra per al projecte de centre ocupacional per a persones amb diversitat funcional i que, per tant, el Govern ha treballat durant aquest any per esmenar l’error de plantejament que hi havia i situar aquest centre a la planta baixa. Afirma que en breu es farà aquest trasllat i que, mentrestant, la Generalitat encara treballa per poder fer la concertació com a centre ocupacional. El Sr. BLASI assenyala que tots els grups han apuntat que queda feina a fer i que cal marcar els objectius de futur. Pel que fa al projecte de centre ocupacional de l’escola Pont del Dragó, opina que l’important no és la ubicació en una planta determinada, sinó la seva accessibilitat. La Sra. ESTELLER demana al Govern que treballi conjuntament amb les associacions per a la inserció de les persones amb discapacitat, que remarca que encara es troben amb molts obstacles a la ciutat per aconseguir una bona integració. La Sra. ROVIRA insisteix en el treball integral i conjunt entre el sistema sanitari i el sistema laboral, i demana que es col·labori amb els professionals sanitaris que han treballat en neurocognició. La Sra. ORTIZ manifesta que el Govern està d’acord que cal treballar des d’aquesta perspectiva. Es dóna per tractat. 2.- Estat de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona 2015. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA explica que la formació professional a la ciutat és una prioritat per al Govern, tal com s’ha posat de manifest durant el procés de participació del PAM, en el qual la dignificació i el reforç de la formació professional ha aparegut com un element essencial en la proposta del Govern. En aquest sentit, destaca que els països on hi ha més oferta de formació professional són els països amb més desenvolupament econòmic, mentre que, per contra, els països amb menys oferta de formació professional i majors índexs d’abandonament són aquells que tenen més dificultats per al creixement econòmic. Assenyala que la ciutat de Barcelona no es comporta d’una manera diferenciada de la resta del país pel que fa a l’estructuració de la formació professional. Explica que hi ha un alt índex de titulats i titulades en cicles formatius de grau superior i que el gran problema es dóna en la formació professional de grau mitjà, que és l’àmbit en el qual creuen que cal incidir. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 8 Afirma que la ciutat de Barcelona compta amb 95 centres de formació professional i és un pol d’atracció de l’àrea metropolitana i de més enllà, perquè algunes famílies professionals només s’imparteixen a la ciutat. Opina que això és motiu d’orgull i cal poder-ho seguir potenciant com a ciutat. Explica que durant el curs 2014-2015 es van registrar 33.902 matriculats en aquests estudis, un 36% dels quals corresponen a cicles formatius de grau mitjà i un 64% a cicles de grau superior. Assenyala que la distribució per tipus de centres és relativament similar a la de la resta d’estudis a la ciutat, amb un 44,6% d’estudiants en centres públics, un 38,2% en centres concertats i un 17,2% en centres privats. Destaca l’increment del 20% de la demanda que s’ha produït en els darrers quatre anys, amb 5.800 persones més que estudien formació professional, a causa de la crisi i l’impuls de l’educació al llarg de la vida. Exposa alguns dels principals reptes que tenen en aquest àmbit: el reequilibri pel que fa a opcions d’estudi amb relació al gènere; la variabilitat i l’adaptació del sistema de formació professional a les diferents edats, ja que s’ha detectat un increment d’edat en les persones que cursen aquests estudis; la importància de consolidar aquelles famílies que tenen més èxit a la ciutat, com salut, tecnologies o turisme, i de reforçar aquelles que tenen menys demanda, com disseny, multimèdia o transport. Destaca com a obra del Govern municipal el suport a la formació professional dual; el foment de la innovació curricular; la potenciació de la mobilitat internacional; els esforços per desenvolupar processos d’inserció després dels estudis; i, sobretot, el fet d’afrontar l’abandonament que es produeix als cicles formatius de grau mitjà, que les últimes xifres situen en el 37%. El Sr. ARDANUY afirma que l’informe que ha presentat el Govern és idèntic a l’Anuari de la formació professional a Barcelona 2015, exceptuant-ne la introducció. Explica que aquest estudi es va presentar la setmana passada i ha estat realitzat per l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional. En aquest sentit, manifesta que agrairia que, quan el Govern faci un informe, n’identifiqui la font i posi en valor la feina dels professionals del món de la recerca que hi han participat. Explica que el Grup Municipal de CiU subscriu el contingut de l’estudi, però que haurien agraït que s’hagués explicat quines accions concretes i avaluades fa l’Ajuntament respecte als principals reptes de la formació professional. Manifesta que voldrien saber si el Govern subscriu íntegrament l’informe, en especial la part final de recomanacions, i les accions que du a terme l’Ajuntament de Barcelona respecte a la mobilitat, la formació professional de cicle inicial, la vinculació amb el món laboral i la relació amb els diversos agents que conflueixen en aquest camp, tant la Fundació BCN Formació Professional com els diversos àmbits del mateix Ajuntament que s’impliquen en aquests temes. Demana que el Govern els presenti aquesta avaluació i les seves prioritats quan ho consideri oportú. Manifesta que segurament tots els grups poden compartir les recomanacions que es fan en l’informe, però que agrairien una mica més de concreció respecte a les prioritats del Govern en aquest àmbit. La Sra. BARCELÓ demana que en propers informes, si es fan servir dades d’un altre organisme, se citin les fonts bibliogràfiques. Manifesta que els preocupa que la taxa d’atur de la població entre 15 i 24 anys a Catalunya sigui del 42%, enfront de la mitjana europea del 20%. A més, remarca que el 16% dels joves entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen, i que Espanya és el país de la Unió Europea amb més abandonament i fracàs escolar. Afirma que, per tant, no es pot prescindir de la formació professional, que és l’educació més pròxima al mercat laboral. Manifesta que es pregunta per què el Govern no aprofita l’espai de la Comissió per presentar les noves propostes que té en aquest àmbit. Explica que el Grup Municipal de C’s creu que és clau vincular l’educació postobligatòria amb el mercat de treball perquè els estudiants aprenguin les Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 9 coses que els seran útils i necessàries per ser més competitius. En aquest sentit, opina que cal dotar de recursos econòmics la formació professional; millorar la varietat de cicles i fer-los més accessibles; fomentar la participació i la vinculació de les empreses amb aquest tipus d’educació, i oferir beques per a l’estudi de cicles formatius a l’estranger. Manifesta que els preocupa que del 1977 al 2015 s’hagin tancat 100 branques de formació professional. Afirma que no es poden permetre tancar més branques, quan només hi ha entre un 20% i un 25% d’oferta de formació professional que cobreix les necessitats reals del teixit industrial. A més, assenyala que encara no s’ofereixen les mateixes titulacions de formació professional que hi ha a la Unió Europea, i opina que és fonamental incorporar en la FP les noves tecnologies d’informació i comunicació. Explica que els preocupen les taxes d’abandonament que presenta l’informe, que són d’un 37% per als cicles de grau mitjà i d’un 13% per als cicles de grau superior. Pregunta quines propostes té el Govern municipal per evitar l’abandonament, per millorar la formació professional, per ampliar l’oferta dels centres de formació professional públics i per fomentar els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, tenint en compte que l’Ajuntament representa el 40% del Consorci d’Educació. La Sra. BENEDÍ destaca que l’informe posa de manifest que els darrers anys s’ha donat un impuls important a la formació professional a Barcelona i a Catalunya, i que aquesta formació és una eina molt potent. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, valoren positivament les dades que ofereix l’informe, però que creuen que cal anar més enllà. Assenyala que, per exemple, quan es parla de famílies professionals, no es diu que cal un esforç més gran per posar en valor aquelles famílies més demandades per les empreses i que cal relacionar-les amb els llocs de treball que necessita la ciutat. En aquest sentit, opina que hi ha mancances en la planificació i no es tenen en compte les possibilitat d’inserció de cada família professional. Observa que l’informe indica que el 62% dels nous estudiants de formació professional són absorbits pels centres privats i concertats. Explica que, per al seu grup, cal incrementar l’oferta en centres públics, atès que la demanda en la resta d’etapes de l’ensenyament ja marca aquest augment i la valoració de l’ensenyament públic a la ciutat. A més, opina que cal matisar entre una oferta de treball que clarament s’identifica amb una titulació d’FP i aquelles ofertes de treball que haurien d’estar redactades de manera que el requisit fos disposar de la titulació de formació professional o el certificat de professionalitat corresponent. Assenyala que un exemple d’això és la darrera convocatòria d’auxiliars administratius de l’Ajuntament de Barcelona, on només es demanava el graduat, quan la titulació de formació professional més adient és la de tècnic en gestió administrativa. Manifesta que troben a faltar en l’informe una menció a la formació professional dual, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. En relació amb això, recorda que la Comissió d’Economia i Hisenda va aprovar per unanimitat el passat mes d’octubre una proposició presentada pel seu grup, en la qual demanaven que l’equip de Barcelona Activa destinat a posar en contacte persones aturades i empreses tingués els recursos necessaris per fer una tasca proactiva per posar en contacte el teixit de pimes de la ciutat amb els centres de formació professional, atès que actualment ho han de fer els directors i tutors dels centres per iniciativa pròpia. Explica que també troben a faltar en l’informe altres ensenyaments professionalitzadors, com els d’arts plàstiques i disseny, o els d’esport de règim especial, que a Barcelona tenen diversos centres públics de referència, com la Llotja, Massana, Deià, Industrial, Rambla Prim o l’Escola del Treball. Així mateix, manifesta que en l’informe tampoc no es fa una valoració de l’impacte de les mesures flexibilitzadores, com la formació semipresencial, la formació a distància, l’adaptació de cicles d’FP a necessitats concretes del sector productiu o l’oferta parcial de cicles Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 10 com a complement d’altres cicles ja existents. Assenyala que altres omissions de l’informe són la coordinació entre la formació professional inicial i la formació ocupacional i continuada a la ciutat; la informació a l’alumnat; la coordinació dels centres per capitalitzar el que s’ha fet en un cicle de formació professional per obtenir un certificat de professionalitat; els processos d’acreditació de competències professionals o d’assessorament i reconeixement de l’experiència laboral, i les accions previstes per disminuir la taxa d’abandonament en la formació professional. La Sra. ESTELLER manifesta que el Grup Municipal del PP sempre ha cregut que és necessari reforçar i prestigiar la formació professional, que destaca que és una formació que permet a molts joves trobar feina. Assenyala que, de fet, hi ha molts estudis que diuen que cal millorar molts aspectes de la formació professional perquè hi hagi molts més joves que hi accedeixin. Explica que pensen que cal actualitzar molt més l’oferta perquè s’adapti millor al món professional i a la demanda de les empreses, i que aquesta és una qüestió en la qual cal incidir encara més. Afirma que creuen en la complementarietat dels centres públics i els centres concertats. En aquest sentit, assenyala que 4.600 alumnes no van poder tenir plaça a les escoles professionals públiques, mentre que als centres concertats, que remarca que estan finançats públicament, hi ha hagut un excés de 800 places. Demana que, per tant, es faci un mapa per preveure la complementarietat entre tots dos tipus de centres. Manifesta que, d’altra banda, el seu partit és un gran defensor de la formació professional dual, tal com es reflecteix en la LOMCE. Destaca que aquest model vincula la formació amb la feina que poden fer els alumnes, que reben una remuneració. Afirma que la formació dual és vital per poder donar resposta a molts models productius de la ciutat, tal com es demostra als països que tenen una formació professional sòlida. Opina que, des d’aquesta perspectiva, l’augment de la formació professional és molt important, i cal incrementar els cicles de grau superior i adaptar- los a les noves realitats. En relació amb això, destaca que el 67% de les persones recentment graduades en un cicle mitjà estan treballant, i que aquest percentatge és del 64% en el cas dels cicles de grau superior. Explica que fa pocs dies van tenir ocasió de visitar l’Institut de Nàutica, on els van dir que tots els alumnes dels primers cursos ja havien trobat feina. Assenyala que és un sector que no s’esmenta en l’informe, quan té un gran potencial, per les mateixes característiques de la ciutat i per la demanda que té. La Sra. ROVIRA opina que, si és cert que aquest informe és un estudi fet per l’Observatori d’FP, cal esmentar-ho en l’informe. Manifesta que els sembla una falta d’ètica molt rellevant la pràctica habitual de fer servir dades d’observatoris i instituts i no esmentar-ne la procedència. Assenyala que, més enllà de les dades estadístiques que ofereix l’informe, només hi ha una pàgina que parla de les millores que cal fer en la formació professionalitzadora. Afirma que, per tant, no acaben de veure quina serà la línia que seguirà el Govern i quin és l’objectiu de la presentació de l’informe. Explica que, des del Grup Municipal de la CUP, intueixen que potser s’aprofita aquest informe per justificar el desenvolupament del Pla de barris que s’ha iniciat a Trinitat Nova, Baró de Viver i Bon Pastor, amb la presència d’alguns cicles formatius orientats a la logística i al transport de mercaderies, atesa la remodelació i reactivació dels polígons industrials propers a aquests barris. Remarca que, segons l’informe, aquests cicles són dels que tenen menys demanda, cosa que opina que ha de fer repensar si s’ha de vincular el Pla de barris a la millora de la formació i l’ocupació amb la idea que els estudiants d’aquests cicles puguin anar a treballar després als polígons. Explica que són conscients que és important vincular la formació professional a filons d’ocupació, tant nous com vells, però que entenen que no poden limitar-se a ubicar cicles Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 11 formatius especialitzats en zones on potser la reobertura de naus industrials pot comportar un augment de l’ocupació laboral. Afirma que cal reconsiderar-ho, ja que aquests cicles tenen poca demanda i no poden permetre que siguin les empreses les que marquin allò que els joves han d’estudiar a fi de tenir un fàcil accés a mà d’obra. Destaca que cal garantir que tothom pugui triar allò que vol estudiar i no pas establir estudis determinats en certs barris per facilitar la comunicació entre l’escola i l’empresa de manera que l’estudiant ja sàpiga on ha d’anar després d’acabar els seus estudis, cosa que al seu parer suposa una estigmatització de la formació. Observa que l’informe parla de la internacionalització en dues ocasions. Pel que fa a això, explica que pensen que no es pot plantejar que les joves hagin de sortir a l’estranger per aconseguir una millor formació i, posteriorment, una millor ocupació. Remarca que ja hi ha molta gent que ha hagut de marxar fora i que, per tant, el que cal és impulsar un sistema fort amb bons centres públics perquè després es pugui trobar un lloc de treball de qualitat al país. Manifesta que els agradaria conèixer la posició del Govern pel que fa al biaix de gènere i pel que fa a la bretxa digital que s’ha mostrat en diferents informes; quines condicions laborals s’estan generant a través de la formació professional, i si el Govern en fa un seguiment. La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que el sobta el desconeixement dels grups municipals pel que fa a la governança de la formació professional a la ciutat, ja que l’anàlisi i la dinamització estan delegades a la Fundació BCN Formació Professional, i la gestió i la dinamització de la formació professional es treballa en el marc del Consorci d’Educació. Afirma que, tal com s’acostuma a fer, la concreció de les propostes es farà en una mesura de govern que s’està treballant en el marc del Consorci d’Educació, anomenada «Espais professionalitzadors, projecte pilot», destinada a enfortir projectes de formació professional en centres reformats amb tot un conjunt de dispositius que van molt més enllà dels cicles formatius: espais de suport i assessorament, espais d’acreditació de competències professionals, espais de foment de la inclusió i suport psicopedagògic, servei d’assistència social i serveis de dinamització cultural. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 3.- (M1519/3499) Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’àmbit de la cultura per informar sobre els objectius que ha marcat per aquest mandat i com té pensat organitzar aquesta Àrea. La Sra. BENEDÍ dóna la benvinguda a la Comissió al Sr. Collboni. El Sr. COLLBONI manifesta que, en la seva primera compareixença com a membre del Govern i com a tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, vol agrair al Grup de CiU l’oportunitat que li dóna per poder explicar molt breument, en el temps de què disposa, les línies mestres de l’acció de govern pel que fa a l’àmbit de la cultura. Afirma que volen assumir aquesta àrea amb la mà estesa, no només als sectors culturals de la ciutat sinó al conjunt dels grups municipals, i que ho fan amb la determinació que els dóna la convicció que les polítiques culturals són i han de ser centrals en la política del Govern en els tres propers anys. Destaca que la cultura forma part de la idea que comparteixen molts de tenir Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 12 una ciutadania lliure, crítica i capaç d’exercir plenament la seva condició de ciutadans, tant individualment com col·lectivament. Manifesta que, a més d’aquesta consideració social, cal no oblidar que la cultura també té un vessant clarament econòmic i de configuració d’identitat de la ciutat de Barcelona, que contribueix a atreure talent i inversions a la ciutat des del punt de vista de l’economia creativa. Assenyala que a continuació anunciarà breument els deu eixos bàsics de l’acció de govern per als propers tres anys. Explica que, en primer lloc, es reorganitzarà l’organigrama de l’Àrea de Cultura per tal de disposar d’un equip complet, cosa imprescindible per gestionar les tasques que aquesta Regidoria té encomanades. En aquest sentit, informa que el futur gerent de l’Institut de Cultura (ICUB) serà el Sr. Valentí Oviedo, actual gerent de L’Auditori i exgerent del teatre Kursaal de Manresa. Explica que el Sr. Oviedo prové de l’àmbit de la gestió cultural, i que és llicenciat en administració i direcció d’empreses per la Universitat Autònoma, MBA a l’Instituto de Empresa de Madrid i màster de direcció a l’IESE. Destaca que és una persona de prestigi i jove, fet que també respon al seu esperit com a regidor de donar oportunitats a les noves fornades de gestors culturals que estan sortint al país. A més, manifesta que s’incorporarà com a assessor seu el Sr. Xavier Marcé, del qual destaca que és un dels dos o tres noms de referència a la ciutat i al país en l’àmbit de les polítiques culturals. Així mateix, anuncia que, tot i que ell assumirà directament el lideratge de la política cultural, la Sra. Berta Sureda continuarà com a comissionada fins que s’acabi el període transitori de traspàs de funcions, que afirma que és exemplar. Esmenta la resta d’eixos de l’acció de govern: - Elaborar un pla de xoc per al desenvolupament cultural als barris basat en tres objectius complementaris: posar en valor l’activitat cultural que s’hi produeix, establir un model ampli d’ensenyament i pràctiques artístiques, dissenyar espais culturals de nova centralitat. - Promoure l’accessibilitat a la cultura, especialment la relació amb l’àmbit educatiu. - Repensar les funcions d’alguns museus temàtics municipals, en especial del DHUB i del Museu de les Cultures. - Elaborar una proposta que vinculi els projectes de promoció econòmica i formació ocupacional als nous vivers de les indústries creatives de la ciutat. - Establir un pacte entre l’àmbit del turisme i els actors culturals per aconseguir una major participació de l’activitat cultural, en especial de la cultura en viu, en el disseny de la proposta turística que fa la ciutat, més enllà de Gaudí i Picasso. - Realitzar una política de contractes programa amb els grans equipaments culturals de la ciutat pel que fa al seu compromís i la seva vinculació amb la ciutat. - Promoure la reputació internacional de Barcelona per associar-la directament a la seva activitat creativa i cultural, redefinint el paper dels grans festivals i amb programes de cooperació amb ciutats similars a escala internacional, i liderar polítiques d’abast global. - Crear un sistema d’informació cultural en clau metropolitana i amb un paper actiu des del punt de vista cultural del rol que ha de tenir Barcelona Televisió. - Realitzar els plans sectorials que corresponguin a una política municipal, a escala nacional i supranacional, en especial en els àmbits de la música en viu, l’audiovisual, les arts visuals, els mercats, la projecció exterior, la vinculació amb museus i les indústries digitals. Finalment, assenyala que els grups tindran ocasió de conèixer aquestes propostes amb més detall en una conferència que farà en el termini d’un mes aproximadament. El Sr. CIURANA afirma que les polítiques culturals del Govern s’han de donar a conèixer a l’Ajuntament i no pas en una conferència. En aquest sentit, convida el Sr. Collboni a sol·licitar una compareixença o una comissió extraordinària per poder tractar aquest tema a bastament. Assenyala que, si no ho fa ell, ho farà el seu grup. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 13 Manifesta que, en tot cas, donen la benvinguda al Sr. Collboni i les seves idees, ja que no costarà gaire millorar el que s’ha fet fins ara en matèria cultural. En relació amb això, afirma que, després d’un any perdut, entén que es donen tots una nova oportunitat per a la cultura. A més, assenyala que el Sr. Collboni també trobarà mà estesa per part del Grup Municipal de CiU per treballar per la cultura, que opina que hauria de ser un espai de consens i de trobada del conjunt de la ciutadania. Agraeix que el tinent d’alcalde hagi fet públics els noms d’algunes de les persones que l’acompanyaran en aquesta nova etapa. Manifesta, però, que dubten que l’organigrama sigui gaire coherent, amb un regidor que vol intervenir, un assessor que ocupa aquest càrrec perquè una part del Govern no ha deixat que sigui comissionat, una comissionada provisional i un gerent de l’ICUB. Explica que intueixen que hi podria haver una manera més fàcil d’organitzar aquest àmbit, però que creuen que és una qüestió que correspon al Sr. Collboni com a màxim responsable d’aquest àmbit. Recorda que en el mandat anterior la tinència d’alcaldia de Cultura anava associada a educació. Opina que tots coincideixen en la necessitat que cultura i educació estiguin estretament vinculades, i que caldria treballar en aquest sentit. D’altra banda, es refereix també a la segmentació que s’ha fet en aquest mandat en temes de memòria històrica, amb alguns centres patrimonials que ja no depenen de l’Àrea de Cultura sinó de la primera tinència d’alcaldia. Afirma que amb tot això s’ha produït un cert aprimament de l’estructura cultural de la ciutat. Pregunta al Sr. Collboni si assumeix el programa cultural del Grup Municipal de BC, així com el document «Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona», que va presentar el Sr. Asens el 25 de febrer, o si bé assumeix el programa del Grup Municipal del PSC en la seva integritat. També li pregunta si assumeix tot el moviment de fons que va provocar que, per exemple, el Sr. Marcé fos vetat, i si farà un pla d’inversions. Finalment, demana al Sr. Collboni que es comprometi a fer una sessió extraordinària per poder parlar més a bastament de totes aquestes qüestions. La Sra. BARCELÓ manifesta que agraeix al Sr. Collboni que hagi presentat els objectius en matèria cultural del Govern. Opina que són uns bons objectius, però que cal concretar-los amb metodologia, amb pressupost i, sobretot, amb un calendari, tenint en compte que s’ha perdut un any perquè el regidor de Cultura no ha estat gaire present en el primer any de mandat. Afirma que per fer un projecte cultural cal valorar i potenciar el que funciona, s’han d’escoltar les necessitats del món cultural i s’ha de fer que la cultura arribi a tothom. En relació amb això, destaca que l’educació i la cultura són en qualsevol democràcia avançada i sana la base de l’ascensor social. A més, opina que perquè la cultura arribi a tothom és molt important que estigui despolititzada i tingui una vocació universal, ja que això fa que sigui molt més lliure i permet l’aprenentatge i la capacitat crítica als més joves. En aquest sentit, demana al Sr. Collboni que es comprometi amb la neutralitat ideològica. Manifesta que els agradaria saber què pensa el tinent d’alcalde sobre la biblioteca provincial, tenint en compte que Barcelona és una de les úniques províncies que no disposa d’aquesta biblioteca. Així mateix, pregunta al Sr. Collboni com pensa augmentar l’oferta cultural als diferents districtes per tal de fer-la accessible per a tothom, i quin és el seu pla per incrementar i millorar l’oferta cultural a la ciutat, fins i tot durant els mesos d’estiu. També li pregunta pel Pla de biblioteques, el Pla de museus, les exposicions internacionals i els centres cívics. Destaca que Barcelona té un gran potencial cultural i no es pot desaprofitar. Recorda que, quan el Sr. Collboni es va estrenar com a tinent d’alcalde en el Consell Plenari, li van fer un prec perquè la ciutat no perdés més equipaments culturals, i li demana que inclogui aquest prec en la seva llista d’objectius. Afirma que no poden permetre que teatres o cinemes es converteixin en supermercats, i que cal buscar altres maneres de continuar potenciant la cultura a Barcelona. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 14 Manifesta que el Grup Municipal de C’s sempre ha tingut la mà estesa en matèria cultural, però demana al Sr. Collboni més concreció en el mínim temps possible. El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la compareixença del Sr. Collboni i li dóna la benvinguda a la Comissió. Manifesta que tots els que estimen la cultura s’han de felicitar que finalment el Govern municipal dignifiqui la cultura amb una segona tinència d’alcaldia, tot i que aquesta encara no tingui la regidoria que mereix, ja que la Regidoria de Cultura encara està «amputada» de parts rellevants que li pertoquen. Explica que no han tingut la impressió que el Govern municipal de BC considerés la cultura amb un gran interès, ni com a projecte polític primordial, sinó més aviat com un entrebanc que no tingués un paper fonamental en la cohesió social de la ciutat. Pregunta al Sr. Collboni quin serà el nou model de política cultural del Govern de la ciutat; si pensa mantenir l’organigrama actual, que al seu parer esquartera la unitat de la cultura a través de dos comissionats dependents de dues àrees diferents, amb la comissionada de Cultura vinculada a l’Àrea de Drets, Ciutadania, Participació i Transparència, i el comissionat de Programes de Memòria adscrit a l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica. A més, pregunta al tinent d’alcalde si no creu que la divisió entre creació i patrimoni cultural, que enfronta el present i el futur amb el passat i la modernitat amb la tradició, és infantil i reaccionària. En relació amb això, li pregunta si pensa assumir com a pròpia una divisió que, per exemple, manté sota la responsabilitat de comissionats diferents el Museu Etnològic i el Museu d’Història de Barcelona. D’altra banda, qualifica de «rocambolesc» el cessament del Sr. Marcé com a comissionat de Cultura abans de ser nomenat, i manifesta que troben molt encertat el nomenament del Sr. Oviedo com a gerent. Pregunta al Sr. Collboni si pensa seguir dient que el Born Centre Cultural és el «Valle de los Caídos de l’independentisme», i quina relació tindrà amb el Comissionat de Memòria Històrica. En relació amb això, li pregunta si no creu que seria molt beneficiós per a la ciutat implementar una política cultural de col·laboració amb el Govern de Catalunya en matèria de memòria històrica, o si s’estima més continuar amb la falta de sincronització entre polítiques municipals i nacionals. Manifesta que, si el Govern municipal està disposat a endegar unes línies polítiques encaminades a fer de la cultura la quarta pota de l’estat del benestar, pot comptar amb el suport del Grup Municipal d’ERC. Explica que, per això, demanen tot un seguit de coses, però que ara, per falta de temps, es limitarà a reclamar-ne només dues: que s’acabi amb els diferents graus de precarietat laboral i les condicions irregulars que pateixen els treballadors dels equipaments culturals de la ciutat a causa de les externalitzacions; i que per al disseny de la política cultural de la ciutat es compti amb l’opinió i el concurs de tots els professionals del sector en la mateixa mesura, o fins i tot més, que amb els veïns i veïnes de la ciutat. La Sra. ESTELLER explica que agraeixen la compareixença del Sr. Collboni, però que esperaven que avui tracés les grans línies estratègiques de la seva àrea i, sobretot, aquells canvis que té previst fer respecte a la línia del Govern actual. Afirma que, per al Grup Municipal del PP, Barcelona és una gran capital cultural, però també una gran capital cultural espanyola, per la qual cosa pensen que cal fer compatible la cultura catalana i la que es comparteix amb la resta d’Espanya, basada en tradicions i en un gran patrimoni comú. A més, assenyala que creuen que la cultura catalana ha de ser en català i en castellà. Afirma que, d’altra banda, donen molta importància a la llibertat de la cultura, des de la creació fins a la promoció, sense dirigismes ni intervencionismes. Manifesta que els agradaria saber què pensa el Sr. Collboni respecte a tot això. Destaca que la cultura és cosmopolitisme i, per tant, té també una gran vinculació amb el turisme. Afirma que Barcelona ha de ser una capital turística en l’àmbit cultural i que, per tant, Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 15 cal una oferta cultural de qualitat amb continguts i dimensió internacionals. Pregunta al tinent d’alcalde com pensa fer efectiu això, i si té previst donar un nivell internacional al Festival Grec, a la manera del d’Edimburg. Opina que cal defugir del localisme que empobreix la cultura i que, en aquest sentit, cal parlar de la iniciativa privada i de quin paper tindrà. Manifesta que el seu grup entén que cal un nou contracte programa i reduir el finançament per la via de les subvencions, i pregunta al Sr. Collboni si té previst fer-ho. Així mateix, li planteja tot un seguit de preguntes: si preveu canviar la politització de la cultura que fa el nou Govern amb la utilització del Nomenclàtor com una arma en contra dels símbols i de la tradició de la ciutat; si té previst comptar amb els grups municipals perquè hi hagi més pluralitat; si pensa despolititzar l’ús que es fa del Born Centre Cultural, i en quin sentit pensa fer-ho; i quines polítiques preveu respecte al castell de Montjuïc i respecte al fons de capitalitat cultural. També pregunta al tinent d’alcalde com pensa recuperar la muntanya de Montjuïc i si té previst construir-hi algun nou equipament, tenint en compte que el Govern anterior va dir que no pensava construir-ne cap més. Demana al tinent d’alcalde que ampliï la informació respecte als objectius i l’organigrama, i, sobretot, que els digui què pensa canviar de les polítiques del Govern anterior i què pensa aportar de nou. La Sra. ROVIRA manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen fer palès el seu desencís pel maltractament que ha patit la cultura per part del Govern municipal durant el primer any de mandat. Remarca que es va rebaixar la Regidoria de Cultura a un comissionat i, després, la comissionada va trigar gairebé cinc mesos a presentar el nou organigrama de l’ICUB. En aquest sentit, afirma que els hauria agradat una valoració de tot el que ha fet fins ara el Govern de BC. Assenyala que el programa electoral de BC prometia revisar les condicions laborals de contractació en institucions culturals amb l’objectiu d’evitar situacions de precarització. Afirma que la precarització ha anat en augment a la ciutat i que, de fet, fa una setmana es va fer una vaga en diferents museus de la ciutat per aquest motiu. Pregunta quin posicionament té l’actual regidor de Cultura sobre aquest aspecte. Recorda que es va fragmentar el sistema municipal de museus i de centres patrimonials dividint- los en diverses direccions dins de l’ICUB, incloent també una divisió fora d’aquest organisme i de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, i demana quin és el posicionament del Sr. Collboni pel que fa a aquesta qüestió. Explica que, atès que s’ha mantingut la subcontractació, la infradotació i la precarització, no s’ha donat cap pas ferm en el sentit promès en el programa electoral de BC d’estimular una concepció integrada, horitzontal i en obert de la cadena de valor i de la producció cultural, la recerca, la creació, l’exhibició, la mediació i la divulgació, ni tampoc s’ha afavorit la finalitat de garantir pràctiques transparents i democràtiques comunes, que era un altre punt bàsic del programa de BC. En aquest sentit, pregunta si realment es desenvoluparà el programa que BC va presentar en les eleccions en l’àmbit de cultura, o si aplicarà el programa del PSC. Assenyala que, tot i que el Grup de BC hagi vetat Xavier Marcé per ser una persona vinculada a l’empresa privada, no s’han interromput mai les polítiques de contractació externalitzada. Pregunta quina serà l’actuació del Sr. Collboni en relació amb el lligam entre el sector públic i el privat promogut des de l’Ajuntament de Barcelona per construir la marca Barcelona, i si seguirà amb aquestes polítiques. Així mateix, li pregunta quin capteniment tindrà per evitar experiències passades d’influència política sobre els continguts i sobre el mateix programa dels museus. Finalment, opina que és inadmissible que no se sàpiga encara quines persones integraran la nova direcció de l’ICUB. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 16 El Sr. COLLBONI manifesta que, si els grups municipals no demanen una sessió extraordinària per parlar de cultura, la demanarà ell mateix, i que el complaurà molt poder respondre amb tranquil·litat totes les preguntes que li han fet, ja que el temps de què disposa avui no ho permet. D’altra banda, agraeix les intervencions dels grups i el seu oferiment de mà estesa, i afirma que està convençut que podran arribar a acords. La Sra. BENEDÍ manifesta que la Presidència de la Comissió no tindrà cap objecció a convocar una sessió extraordinària per parlar de cultura quan el Sr. Collboni ho demani. El Sr. COLLBONI afirma que la demanarà, i així no caldrà que els grups ho facin. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 4.- (M1519/3472) Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria d’Educació per tal d’informar sobre el procés de matriculació del curs 2016-2017. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que el procés de matriculació per al curs 2016-2017 es pot caracteritzar com un procés d’acomodació entre l’estructura actual del sistema educatiu pel que fa a oferta d’escolarització pública i concertada i les noves demandes socials que reclama actualment la ciutadania. Explica que, en l’àmbit de les escoles bressol municipals, amb 103 centres de titularitat pública (98 municipals i 5 de la Generalitat de Catalunya), s’ha donat una oferta de 4.450 places i s’ha obtingut una demanda de 7.745 places, cosa que representa un 43% aproximadament de demanda no atesa, que és una situació bastant semblant a la d’anys anteriors. Recorda que, per això, el passat més d’abril es va presentar i es va aprovar en el Consell Plenari un pla de construcció de noves escoles bressol durant aquest mandat per continuar pal·liant aquesta demanda no atesa. Manifesta que, en l’àmbit de l’accés a l’escolarització del segon cicle d’educació infantil, s’han produït les tensions habituals d’anys anteriors, en concret en tres espais: les zones 2 i 3, a l’Eixample; la zona 12, a Gràcia; la zona 23, a Sant Andreu, i la zona 26, a Sant Martí. Assenyala que es tracta de zones amb un fort creixement demogràfic i població jove que està en el moment de tenir criatures, i amb una demanda i un dèficit importants d’equipaments escolars, majoritàriament de titularitat pública. Explica que aquestes tensions en l’àmbit de la preinscripció s’han anat resolent al llarg dels últims dos mesos a partir de diferents processos de reorganització de l’oferta i la demanda en aquestes zones, i amb la identificació de grups addicionals, que assenyala que és una mesura que no els agrada però que han considerat com a mal menor, en el marc del Consorci d’Educació. En relació amb això, afirma que s’han creat set grups addicionals i s’han dut a terme quatre noves línies sobre les inicialment previstes. Explica que en l’àmbit de l’etapa secundària obligatòria hi ha hagut menys tensió perquè bona part de l’alumnat que accedeix a primer d’ESO ja ho fa amb un itinerari i una adscripció. Afirma que, no obstant això, comença a créixer una pressió important pel que fa a la demanda a primer d’ESO, i que per aquest motiu s’han hagut d’obrir, amb posterioritat al procés de preinscripció, tres grups addicionals i tres noves línies per donar resposta a la demanda. Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, assenyala que és l’àmbit en el qual la situació s’ha mantingut més estable amb relació als anys anteriors pel que fa a oferta i demanda. Afirma que els 103 centres de titularitat pública han donat resposta a pràcticament tot el que la societat Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 17 barcelonina demanava. Destaca, com a elements significatius, l’obertura d’un grup de batxillerat internacional a l’institut Moisès Broggi; l’increment notable de grups de formació professional a causa del canvi dels grups de formació de currículum LOGSE al currículum LOE; i la supressió progressiva dels cursos de batxillerat nocturn, que poden ser reabsorbits per l’oferta que proveeix l’Institut Obert de Catalunya (IOC). A més, es refereix a l’increment de cursos en l’àmbit dels idiomes i a la incorporació per primera vegada a la ciutat, i també al conjunt de l’Estat, del quart curs de coreà, que sembla que és una oferta formativa que té demanda. Manifesta que, com a lliçons apreses d’aquest procés de preinscripció i com a reptes de futur, creuen que serà molt important treballar d’una manera molt més censal a partir de les dades reals de què es disposa, i no pas a partir de projeccions demogràfiques. Explica que pensen que cal una previsió a mitjà i llarg termini de les construccions per evitar un increment de despesa que a vegades s’ha de fer amb l’impuls de barracons. Afirma que també caldrà eliminar els grups addicionals i serà imprescindible doblar, com a mínim, la previsió de centres de titularitat pública amb què treballa actualment el Consorci d’Educació. Manifesta que, així mateix, serà important continuar enfortint la innovació pedagògica en bona part dels centres d’ensenyaments obligatoris de la ciutat per ajustar l’oferta i la demanda, especialment en aquells centres on no hi ha demanda perquè el projecte educatiu no resulta atractiu. La Sra. BENEDÍ afirma que el Grup Municipal d’ERC comparteix amb el Govern que l’educació és un dret i no pas un luxe. Destaca que l’educació entesa com a servei públic ha d’esdevenir una porta oberta a la igualtat d’oportunitats i a l’equitat, i no pas una barrera. Assenyala que, com cada any, els mesos d’abril i maig marquen un punt d’inflexió per a moltes famílies, ja que és el moment de triar una escola, un projecte educatiu i un model concret d’ensenyament que acompanyarà les criatures i les famílies, com a mínim, durant els nou anys de primària. Afirma que es tracta d’una decisió que les famílies viuen amb angoixa i nervis, perquè té a veure amb el futur dels infants, de la comunitat i de la societat. Recorda que l’article 123 de la Carta Municipal de Barcelona atribueix al Consorci d’Educació de Barcelona les competències de la programació i de la distribució territorial dels centres docents compromesos en les lleis d’ordenació educativa vigents, llevat dels universitaris, així com la creació, en el marc de la planificació general i la gestió de centres pedagògics i de recursos, de serveis de suport, assessorament i investigació psicopedagògica i la formació de personal docent, i l’aplicació a Barcelona de la normativa de matriculació d’alumnes i qualsevol altra d’anàloga que necessiti una adaptació específica, entre d’altres. Manifesta que creuen que cal plantejar el debat sobre la planificació escolar, el procés de matriculació i l’acompanyament a les famílies. Afirma que ha de ser un debat transparent i que serveixi als centres, les famílies i la comunitat educativa per garantir una oferta pública de qualitat i suficient. Explica que veuen amb neguit com any rere any es repeteixen una sèrie de disfuncions que creuen que cal abordar. En aquest sentit, es refereix a les famílies que passen la nit sencera davant l’oficina de matriculació al districte de Sant Andreu per aconseguir una reassignació d’ofici, i al paper d’orientació i suport que acaben fent les associacions de veïns i les entitats davant els dubtes i inquietuds de les famílies, quan aquest és un paper que pertocaria fer a l’Administració. Recorda que la proposta de creació d’una oficina única de matriculació que va presentar el seu grup en la Comissió va en aquesta línia, i destaca que la informació, l’acompanyament i la transparència són fonamentals per a les famílies que cada any afronten el procés de matriculació dels seus infants. Afirma que la societat basada en el coneixement i l’aprenentatge ha de ser un dels pilars del progrés com a país, i que l’educació per a tothom és l’aposta del seu grup per reduir les desigualtats econòmiques i socials. Explica que, per tant, pensen que cal un pacte de ciutat que garanteixi que la igualtat d’oportunitats reals passi per reduir el fracàs escolar, i que lideri tant la lluita efectiva contra l’absentisme escolar i l’abandonament prematur com la cohesió social, la Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 18 innovació i la inclusió. A més, manifesta que volen un pacte d’educació de ciutat que fomenti la participació de les famílies en la vida escolar, cosa que al seu parer passa per la formació i l’afavoriment del protagonisme i la participació de les AMPA, la creació de taules de participació i altres mesures per promoure la implicació de la societat en l’educació i, alhora, per obrir les instal·lacions escolars a la ciutadania. Afirma que han d’aspirar, doncs, a dinamitzar i potenciar els plans d’entorn, i a desplegar un veritable pla educatiu de ciutat que converteixi les escoles en centres socials que s’obrin als barris. Conclou que volen, en definitiva, un pacte que faci de Barcelona la capital de l’educació. El Sr. ARDANUY manifesta que el Grup Municipal de CiU agraeix al Grup Municipal d’ERC que hagi sol·licitat aquesta compareixença, però que creuen que era obligació del Govern haver presentat un informe sobre aquest tema. A més, remarca que el Sr. Essomba, com a membre del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, té més informació, i que no és admissible que, quan un grup municipal li planteja una compareixença, no tingui el detall de fer-los arribar un informe escrit amb les mínimes dades per generar un debat. En relació amb això, recorda que amb governs anteriors hi havia tres debats en l’àmbit educatiu en la Comissió i en el Consell Plenari: sobre l’oferta inicial, sobre la preinscripció i sobre l’inici de curs escolar. A més, destaca que es debatia de manera oberta i natural i hi havia crítica, de la qual aprenien tots. Remarca, però, que això no s’ha produït ni el curs passat ni en aquest curs. En aquest sentit, destaca que la informació i el debat són elements bàsics i indissociables de la qualitat democràtica. Manifesta que, per tant, esperen que se’ls faci arribar un informe de preinscripció i de matriculació amb unes dades mínimes, abans de poder tenir accés a la informació recollida per l’acta de la sessió. Assenyala que necessiten algunes dades sobre la planificació inicial. Pregunta, per exemple, quants grups de P3 extraordinaris s’havien previst en la planificació inicial i quants se n’han creat després de la preinscripció, i on hi ha les quatre línies noves de P3 que s’han esmentat. Demana al Sr. Essomba que els expliqui per què i com es planteja el Govern l’acomodació del sistema de què ha parlat. D’altra banda, recorda que el 2015 va finalitzar el pla que s’havia marcat de mapa escolar, i opina que caldria iniciar un nou procés de reflexió al voltant del mapa escolar per fer front a les necessitats dels propers anys. Manifesta que sap que tot això pot significar una mica més de feina, però que permetrà debats més rics i no només un traspàs d’informació. La Sra. BARCELÓ agraeix la compareixença del comissionat. Destaca que les administracions públiques tenen un deute pendent per garantir els passos necessaris en l’àmbit educatiu des de la infantesa. En aquest sentit, afirma que la igualtat d’oportunitats comença per poder accedir a l’educació des de ben petits i perquè qualsevol centre educatiu de titularitat pública de la ciutat disposi de les mateixes instal·lacions. Assenyala que, tal com ha dit el mateix Sr. Essomba, actualment no hi ha prou places públiques d’escoles bressol, i que la mesura de govern que va presentar el Govern en el Consell Plenari tenia mancances, ja que hi havia alguna escola bressol que encara no estava ubicada. Pel que fa a això, opina que totes les escoles bressol que es pensen construir haurien de tenir una ubicació. Manifesta que, per tenir un mapa d’escolarització, seria important saber les demandes que fan les famílies als diferents centres educatius. Explica que li agradaria conèixer el punt de vista del comissionat sobre el fet d’incorporar a la web del Consorci d’Educació quines són les demandes de les diferents escoles, per exemple les tres primeres opcions. Li demana que, si no ho pot explicar ara per manca de temps, ho faci per escrit. Remarca que saber quins centres educatius demanen els pares per a l’educació dels seus fills és un acte de transparència. Afirma que, tal com ha dit la Sra. Benedí, no poden permetre que les famílies, les AMPA i tot el món educatiu hagin de patir incertesa quan arriba el període de matriculació, i no sàpiguen si hi Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 19 haurà o no una línia addicional. Manifesta que sap perfectament que l’educació no és només responsabilitat d’aquest Govern, però que cal fer les coses bé i elaborar un mapa d’escolarització per conèixer les demandes. Remarca que ara mateix els alumnes que acaben primària, que són un total de 5.950 nens i nenes, no tindrien plaça per iniciar la secundària, on hi ha unes 5.160 places. Assenyala que, per tant, faltarien 790 places, sense comptar els nens que estudien en escoles concertades i privades. D’altra banda, explica que estan d’acord amb la Sra. Benedí que convindria que hi hagués una única oficina de matriculació per districte. Conclou que no poden permetre que les famílies tinguin neguit i incertesa entorn d’un dret fonamental com l’educació, i que les administracions públiques han de donar mitjans i tranquil·litat per poder fer les matriculacions als centres educatius de la ciutat. La Sra. ESTELLER lamenta que no se’ls hagi fet arribar un informe amb les dades que s’han donat oralment. Explica que, des del Grup Municipal del PP, volen posar novament de manifest que el curs escolar comença sense que els pares puguin triar el tipus d’educació ni l’escola que volen per als seus fills, ja que no poden fer-ho fer al marge de la zonificació del seu districte. Afirma que també volen posar en relleu que hi ha un conformisme absolut respecte a les places d’escola bressol per part del Govern, ja que dóna per feta l’existència d’una demanda no atesa del 43% sense immutar-se. En aquest sentit, opina que no és normal que el Govern anunciï un pla de 800 places d’escoles bressol en tres anys, quan hi ha més de 3.000 nens que no poden accedir a una plaça d’escola bressol. Destaca que actualment hi ha una xarxa d’escoles bressol privades a la ciutat de gran qualitat i que permet que el Govern pugui conveniar places perquè aquests nens puguin ser escolaritzats, igual que es fa a les etapes de primària, secundària i infantil. Afirma que sovint els pares d’aquests nens tenen dificultats per poder treballar perquè no tenen amb qui deixar-los. Remarca que els diners que el Govern destina a la construcció d’una escola bressol, que són 1.800.000 euros, es podrien utilitzar conveniant places amb les escoles privades, i així es podria donar resposta a aquests nens. Assenyala que, a més, als pares no els importa de qui és propietat l’escola, sinó que els seus fills rebin una bona atenció. D’altra banda, recorda que el Govern ha anunciat que les tres escoles que tenen gestió indirecta seran de gestió municipal, quan això suposa un cost de mig milió d’euros l’any per a l’Ajuntament. Afirma que, malgrat aquest sobrecost i que els pares donen una valoració de satisfacció superior al 80% a aquests centres, el Govern vol gestionar directament aquestes escoles per una qüestió ideològica, quan amb aquests 500.000 euros podria conveniar places. Conclou que el Govern no aporta res de nou, no dóna cap solució a les famílies que es queden sense places d’escola bressol i es resigna a deixar 3.000 nens sense plaça perquè la seva ideologia dogmàtica l’impedeix valorar noves propostes. La Sra. ROVIRA manifesta que, tal com ja s’ha comentat en moltes ocasions, la matriculació a Barcelona es caracteritza per una manca històrica i estructural d’oferta pública a totes les etapes educatives, des de l’escola bressol fins a l’educació postobligatòria. Afirma que aquesta manca d’oferta pública ha estat un motiu d’alarma i preocupació per a les famílies, i recorda que en les darreres setmanes tant les associacions de famílies d’alumnes com les plataformes han exigit la creació de més oferta en el sector públic. Opina que la manca d’oferta en aquest sector és fruit d’una aposta política educativa en la qual hi han participat activament tant CiU com el PSC, amb el beneplàcit d’altres forces polítiques, entre les quals també hi ha ERC. Remarca que el resultat d’aquesta continuïtat en la política educativa és que Barcelona presenta un model educatiu dualitzat, amb centres educatius públics, d’una banda, i centres educatius concertats, de l’altra. A més, afirma que, tot i que hi ha centres concertats indubtablement compromesos amb l’equitat educativa i la cohesió social, massa Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 20 sovint aquests centres no compleixen la seva suposada funció social. Pel que fa a això, explica que, d’una banda, en molts centres educatius hi ha una concentració d’un tipus d’alumnat que no reflecteix la composició social del barri on s’ubiquen, fet que dificulta la convivència, redueix l’equitat educativa i provoca processos de segregació social; i de l’altra, freqüentment l’escola concertada utilitza mecanismes com les aportacions voluntàries per cobrar una quota regular a les famílies. Assenyala que aquests cobraments són il·legals i suposen un atac directe a la igualtat d’oportunitats en l’educació. A més, remarca que, a pesar de cobrar a les famílies, les escoles concertades no renuncien al finançament públic. En aquest sentit, recorda que la Generalitat subvenciona amb 30 milions d’euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei, la majoria de les quals segreguen l’alumnat per sexe, i que el passat mes de març el Parlament va rebutjar retirar els concerts a les escoles segregades, gràcies als vots dels grups de Junts pel Sí i del PP. Afirma que encara avui no existeix informació fiable sobre les escoles concertades, i que per això demanen al responsable del Govern municipal en matèria d’educació i al Consorci d’Educació que facin pública tota la informació que tinguin sobre els centres concertats, sobretot si segreguen per sexe, i la seva demanda real i el finançament que reben. Manifesta que el Grup Municipal de la CUP considera que és imprescindible augmentar l’oferta pública a través de la creació de noves escoles, i no pas creant grups addicionals contínuament. Afirma que, en aquest sentit, volen expressar el seu suport a la reivindicació de la plataforma Famílies Sense Places. A més, explica que també creuen que cal establir una moratòria des del Govern i des del Consorci d’Educació que impedeixi la creació o l’ampliació de línies privades concertades. Finalment, demana la creació d’una oficina de matriculació municipal que vetlli per la distribució de l’alumnat, de manera que es faci d’una manera compensada que afavoreixi la composició heterogènia dels diferents barris i de l’alumnat. La Sra. BENEDÍ assenyala que tots els grups han exhaurit el temps d’intervenció. El Sr. ESSOMBA manifesta que només vol convidar el Sr. Ardanuy a assistir als consells escolars municipals, on no l’ha vist des que és comissionat, ja que en aquest espai es discuteixen totes les dades que demana. El Sr. ARDANUY afirma que no va assistir a un consell escolar, però que no sap si és pitjor això o plagiar informes. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5.- (CO 2016-06/16) APROVAR, d’acord amb allò previst en article 30.21 del Reglament Orgànic Municipal, el Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consorci El Far, i el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona per regular l’assumpció per part del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona de les funcions, activitats, personal, drets i béns vinculats a les activitats educatives no reglades, així com a d’altres activitats relatives al patrimoni cultural marítim del Consorci El Far. AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa de 3.214.215,10 euros a favor del Consorci Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, amb càrrec a la partida esmentada en el document comptable, dels Pressupostos dels anys 2017-2026, d’acord amb l’establert en clàusula novena Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 21 apartat primer del Conveni i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. FACULTAR l’Alcaldia per a la signatura del present conveni, així com també per a la de qualsevol documentació necessària per a l’efectivitat dels acords que s’hi contenen. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la Sra. Carranza. La Sra. CARRANZA assenyala que el conveni que és objecte d’aquest punt de l’ordre del dia forma part d’un llarg procés de treball i, a més, és un tema que han compartit amb tots els grups municipals. Recorda que el Consorci El Far va néixer l’any 1993 amb l’objectiu de donar suport a iniciatives econòmiques i socials relacionades amb les activitats marítimes, i que durant aquests 25 anys ha desenvolupat la seva activitat en tres grans pols: la formació, la recerca i la relació amb el territori. Assenyala que, pel que fa a la formació, que és el que avui els ocupa, ha desenvolupat la feina en dues grans activitats: d’una banda, potenciar les professions i oficis relacionats amb el mar i, de l’altra, oferir serveis educatius de suport en horari lectiu. Pel que fa a la primera activitat, explica que el curs passat el Consorci d’Educació va crear l’Institut de Nàutica, que va assumir totes les accions de formació reglada que s’havien iniciat des del Consorci El Far. Pel que fa als serveis educatius de suport en horari lectiu, manifesta que es planteja traspassar tant el personal com tota l’activitat al Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona amb l’objectiu de racionalitzar i optimitzar el recursos, i sobretot d’evitar duplicitats. Afirma que aquesta actuació ha estat aprovada pel Consell Rector del Consorci El Far amb data 11 d’abril i pel Consorci de les Drassanes amb data 20 de juny, de manera que forma part del «full de ruta» que avui s’aprova. El Sr. CIURANA explica que, tot i que creuen que s’ha assolit un bon acord, el desorienta la manca de reconeixement a l’esforç que fan la Diputació de Barcelona i el Consorci de les Drassanes Reials amb relació a aquest conveni, que permet continuar el ritme d’activitats sense la implicació del Govern municipal. Manifesta que consideren que, gràcies a la disponibilitat de la Diputació, queda garantida la preservació patrimonial d’uns determinats béns que tenia el Consorci i, alhora, l’activitat formativa que feia El Far. Expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. La Sra. BARCELÓ afirma que el Grup Municipal de C’s vota a favor de la proposta. El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC, i s’afegeix a les paraules d’agraïment del Sr. Ciurana a la Diputació i al Consorci de les Drassanes Reials. La Sra. ESTELLER agraeix a la Sra. Carranza totes les explicacions que els ha donat sobre aquesta qüestió, sobretot a l’hora de fer-los veure la necessitat de dissoldre el Consorci El Far perquè les seves funcions ja eren fetes per altres administracions, de cara a la racionalització i l’optimització de recursos. Manifesta que el Grup Municipal del PP donarà suport a aquesta proposta. La Sra. ROVIRA afirma que el seu grup farà reserva de vot, ja que van rebre la documentació d’aquest punt ahir a les dotze del migdia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 22 6.- (CO 2016-06/15) RATIFICAR, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell Rector del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en la sessió de 17 d’abril de 2015, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, i altres modificacions que s’han incorporat a instàncies de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en qualitat d’administració d’adscripció del Consorci, d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 7.- (20160119) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. Johan Cruyff, a títol pòstum, un símbol del futbol mundial compromès amb Barcelona i Catalunya, i estretament vinculat amb l’esport com a eina d’inclusió social. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 8.- (20150038) APROVAR inicialment la modificació dels articles 1r, 2on, 3r, 4rt, 6è, 7è, 8è, 10è, 11è i disposició addicional Primera del Reglament del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de Barcelona. PUBLICAR-LO al Butlletí Oficial de la província de Barcelona i sotmetre’l a exposició pública per un termini de 30 dies hàbils. La Sra. PÉREZ recorda que el dia 29 d’octubre de 2014, en una sessió extraordinària del Consell presidida per la Sra. Vila, es va aprovar per unanimitat el canvi de nom d’aquest organisme. Assenyala que els articles als quals es fa referència en aquest punt són articles on surt el nom del Consell. Remarca, doncs, que la modificació només afecta el nom, que s’ha canviat per demanda del mateix col·lectiu i en consonància amb la Llei 11/2014 del Parlament. La Sra. VILA assenyala que aquest canvi de nomenclatura respon a la diversitat del col·lectiu LGTBI de la ciutat, i destaca la necessitat d’actualitzar els reglaments dels òrgans de participació per regular de manera diferent aquests espais. Manifesta que, per tant, un cop actualitzat el nom, el Grup Municipal de CiU insta el Govern a seguir treballant per tenir un reglament més actualitzat. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 9.- (210/10) PRORROGAR el contracte que té per objecte la concessió de la gestió de l’Escola Municipal de Música Can Ponsic, durant el període d’un curs escolar a comptar des de l’inici del curs 2016-2017, de conformitat amb allò que preveu la clàusula quarta del plec de clàusules administratives particulars pel qual es regeix el contracte; AUTORITZAR, per fer front a Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 23 aquesta pròrroga, la despesa de 410.381,22 euros, que anirà a càrrec dels Pressupostos de l’Institut Municipal d’Educació dels següents anys: 164.152,49 euros del Pressupost de 2016; i 246.228,73 euros del Pressupost de 2017, condicionada aquesta darrera a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent; DISPOSAR-LA a favor de l’Arc Taller de Música, Fundació Privada, amb CIF núm. G-60073186, adjudicatària del contracte; i DECLARAR la vigència de la garantia dipositada per a fer front al contracte, i que continuarà servint de garantia durant l’execució de la pròrroga. La Sra. PÉREZ li dóna la paraula al comissionat. Sr. Essomba. El Sr. ESSOMBA assenyala que aquest punt tracta d’un simple afer de tràmit, ja que es refereix a una concessió que es va fer l’any 2015 i que el plec de condicions identifica que es pot prorrogar anualment, fins a un màxim de cinc anys. Afirma que, per tant, l’any 2020 s’hauria de tornar a licitar la concessió. El Sr. ARDANUY manifesta que entén que és un tema purament mecànic, tal com diu el comissionat, però que no se’n va parlar en l’última reunió del Consell Escolar. Explica que no acaben d’entendre la filosofia del Govern, ja que en aquest cas es fa una pròrroga d’una licitació a una entitat privada, quan el Govern defensa la municipalització dels serveis educatius de l’Ajuntament. En aquest sentit, pregunta si aquesta pròrroga confirma que es continuarà mantenint Can Ponsic com una escola gestionada externament de manera indirecta com a entitat privada, i per quin motiu es fa així en aquest cas i no pas en d’altres. La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del Grup Municipal de C’s. La Sra. BENEDÍ afirma que votaran a favor d’aquesta proposta d’acord, no sense insistir, com ha fet el Grup Municipal d’ERC al Consell Plenari de Sarrià-Sant Gervasi en diferents ocasions, que volen recuperar íntegrament l’espai de Can Ponsic per fer una gran escola d’arts i cultura. Explica que estan a favor de la continuïtat de l’escola de música, però que creuen que cal recuperar l’escola en la seva totalitat per fer-ne un referent d’estudis culturals, no només al districte sinó també a tota la ciutat. La Sra. ESTELLER opina que Can Ponsic és un exemple de bona col·laboració publicoprivada i que amb aquest tipus de col·laboracions hi guanya tothom. Manifesta que el Grup Municipal del PP donarà suport a aquesta pròrroga, i demana al Govern que atengui també altres escoles que fan una bona feina. La Sra. ROVIRA explica que el Grup Municipal de la CUP no pot votar a favor d’aquesta proposta perquè, una vegada més, es prorroga un contracte que suposa la privatització de l’educació musical a la ciutat. Precisa que no qüestionen la tasca que fa la Fundació Arc Taller de Música, però que creuen que l’educació ha de ser cent per cent pública, i que això no només implica l’eliminació dels concerts a les escoles privades, sinó també no externalitzar els serveis públics municipals, en aquest cas l’Escola de Música Can Ponsic. Assenyala que possiblement se’ls dirà que si no s’aprova la pròrroga el setembre no podrà començar el curs escolar 2016-2017, però que, en comptes de prorrogar el contracte a última hora, es podria haver fet una planificació estratègica de l’educació musical a la ciutat que inclogués la prestació directa del servei per part de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que consideren que era un bon moment per fer-ho perquè no calia indemnitzar ningú, prorrogar cap contracte ni arribar al límit de temps, però que sempre hi ha alguna excusa per continuar Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 24 externalitzant diferents serveis. Opina que casos com aquest posen de manifest la poca disposició del Govern a internalitzar alguns dels serveis fonamentals per a la ciutat. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que el Govern distingeix els ensenyaments obligatoris i de caràcter fonamental i preventiu, com l’etapa d’atenció a la petita infància 0-3, d’altres tipus d’ensenyaments que no són obligatoris, tot i ser molt importants per a la formació de les persones. A més, explica que també distingeixen els ensenyaments de caràcter general d’aquells de caràcter específic que requereixen un tractament diferenciat i singular, com els ensenyaments musicals. Afirma que és per aquest motiu que són favorables a la pròrroga d’aquest contracte. El Sr. ARDANUY manifesta que agraeix les explicacions del comissionat, i que constata l’existència d’un doble discurs per part del Govern municipal. Expressa el vot favorable del Grup Municipal de CiU. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 10.- (M1519/3500) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda instar al govern municipal a que es comprometi de forma inequívoca a realitzar la modificació pressupostària per dotar el Consorci d’Educació de Barcelona de l’import necessari per portar a terme aquest any totes les actuacions recollides a l’Auditoria de centres educatius 2016 com de treballs immediats. Que instauri els mecanismes necessaris per assegurar l’estabilitat pressupostària al Consorci per a la realització de la resta de tasques recollides a l’Auditoria, amb la dotació durant la resta del mandat d’un import anual mínim de 30 milions d’euros. El Sr. ARDANUY manifesta que el seu grup municipal presenta una proposició que té com a objectiu reforçar la feina feta per l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels diversos mandats en un àmbit tan important com és el manteniment, la millora, l’ampliació i la reforma dels centres educatius d’educació infantil i primària de la ciutat, que assenyala que és una xarxa pública molt important, de característiques molt diverses, amb una complexitat rellevant i que requereix una atenció prioritària. A més, remarca que el manteniment d’aquest parc escolar públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que en el mandat anterior es va dur a terme una auditoria que el Govern actual ha repetit i ha analitzat de nou a través del Consorci d’Educació de Barcelona, i que tant l’auditoria del final del Govern anterior com l’actual posen de manifest unes necessitats que s’han de plasmar pressupostàriament. Assenyala que la modificació pressupostària que s’ha fet el 2016 no ha inclòs la part proporcional d’inversió en millores i reformes de centres escolars a Barcelona, i demana al Govern que faci l’esforç de fer una altra modificació de crèdit que incorpori almenys Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 25 els milions necessaris que el Consorci pot executar aquest any per començar a intervenir als centres escolars en aquest sentit, més enllà dels projectes previstos. A més, demana que s’estableixi el mecanisme que puguin arribar a pactar entre tots els grups municipals perquè no es produeixi cap desviació de la inversió mínima que necessiten els centres escolars de Barcelona. En aquest sentit, opina que poden arribar a un consens per blindar la transferència al Consorci d’Educació d’un mínim de 30 milions d’euros per al manteniment, la reforma i la millora dels centres escolars. Afirma que creuen que això es pot fer políticament, i que el Consorci d’Educació té els mecanismes per poder executar de manera coherent, racional, ràpida i eficient aquestes millores. Manifesta que, segons l’última avaluació que es va fer en el mandat anterior, que suposa que es ratificarà en els estudis que ha fet el Consorci en els últims mesos, caldrien entre 120 i 180 milions d’euros per posar tot el parc escolar públic de la ciutat de Barcelona en les millors condicions possibles, tant tècniques com tecnològiques. Afirma que es tracta d’una feina que implica l’Ajuntament de manera molt directa, i que el seu grup s’ofereix a poder garantir que hi hagi aquestes transferències econòmiques al Consorci perquè es pugui dur a terme. Remarca que ho fan amb un esperit absolutament constructiu i amb l’objectiu que el Consorci d’Educació pugui disposar dels recursos per portar a terme aquestes inversions, sense dependre de la conjuntura política del moment. Conclou que presenten la proposició per intentar que es faci una modificació de crèdit perquè aquest any ja es pugui passar dels més de 7 milions previstos en inversions per a reformes, millores i ampliacions a, com a mínim, els 17 que hi havia en el pressupost del 2015, prorrogat el 2016, i per establir un mecanisme que garanteixi els 30 milions mínims que caldrien per arribar als 120 milions que l’auditoria encarregada per l’Ajuntament i desenvolupada pel Consorci d’Educació diu que calen per millorar la xarxa de centres escolars de Barcelona. La Sra. BARCELÓ afirma que el Grup Municipal de C’s està d’acord a destinar els diners necessaris per a les inversions i el manteniment dels centres educatius públics, i més si una auditoria del Govern anterior i una del Govern actual ho diuen. Assenyala, però, que els estranya que no es prevegi el deute que té pendent la Generalitat amb el Consorci d’Educació, tenint en compte que del 2011 al 2015 ha reduït la seva aportació en 10 milions d’euros. En aquest sentit, opina que no es pot permetre que la Generalitat doni diners a certs tipus d’esdeveniments o institucions, alhora que contínuament fa retallades en un àmbit tan important com l’educatiu, i que només l’Ajuntament aporti els diners. Recorda que, per exemple, hi ha 36 ajuntaments catalans que reclamen a la Generalitat el deute de les escoles bressol, i que l’any 2014 la Generalitat tenia pendent de pagar a l’Ajuntament de Barcelona 14,9 milions d’euros per a la construcció de dues escoles i el manteniment de les llars d’infants, les escoles de música i el conservatori. Destaca que un altre deute pendent és amb els docents, ja que hi ha 1.200 professors, funcionaris de l’Ajuntament, que encara no han cobrat la paga del 2013 i del 2014. Conclou que donaran suport a la proposició perquè estan totalment d’acord a fer una modificació de crèdit pressupostari per als centres educatius, ja que sempre han dit que es pot comptar amb el seu grup en matèria social i educativa, però que demanen que la Generalitat no faci més retallades en educació i que cadascuna de les administracions del Consorci compleixi les responsabilitats que li pertoquen. La Sra. BENEDÍ expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Remarca que la competència en inversions i manteniment dels centres públics correspon a les administracions que tenen la patrimonialitat del centre i que, per tant, troben adequat que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui faci front a les necessitats i els treballs de manteniment apuntats per l’auditoria de centres educatius del 2016. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 26 Recorda que, en cada pressupost, el Departament d’Ensenyament reserva una dotació per a inversions del Consorci d’Educació de Barcelona. Assenyala que, sense uns nous pressupostos per al 2016, la dotació serà la mateixa que la de l’any 2015, 17,5 milions d’euros, que consten a l’annex d’inversions reals, més l’aportació per a infraestructures de Catalunya de 3,3 milions d’euros per a l’escola Can Fabra. Finalment, explica que volen tornar a insistir en la necessitat d’un gran pacte de ciutat per l’educació, en el qual, a més de la programació i la planificació, caldria incloure-hi també la priorització i la calendarització de les inversions i el manteniment de les escoles. La Sra. ESTELLER manifesta que el Grup Municipal del PP dóna suport a totes aquelles propostes que vagin dirigides a millorar les condicions en les quals els alumnes reben les classes. Explica que l’auditoria reflecteix les necessitats que cal mantenir i les que s’han d’incrementar i que, des d’aquesta perspectiva, troben favorable la proposta, però amb el benentès que la Generalitat financi la part que li correspon. Afirma que l’Ajuntament no pot suplir la Generalitat en moltes de les inversions que s’estan fent a ciutat, tot i que això ja s’ha fet en algun moment prioritzant l’interès dels alumnes, però amb el compromís que la Generalitat torni els diners a l’Ajuntament. La Sra. ROVIRA manifesta que el sistema educatiu català està històricament infrafinançat i que aquesta situació s’ha vist especialment agreujada amb la crisi econòmica. Assenyala que aquesta reducció pressupostària ha significat, entre d’altres, l’eliminació de la sisena hora a la majoria de centres públics, el tancament d’escoles, l’augment de la ràtio d’alumnes per aula, la reducció i la precarització del professorat i la reducció de programes educatius de fora de l’escola. A més, explica que cal tenir en compte que l’informe L’agenda de la política educativa a Catalunya, editat el 2014, de la Fundació Jaume Bofill, alerta que aquestes retallades han estat selectives, de manera que han estat molt més dures amb el sector públic que no pas amb el concertat. Remarca que, paradoxalment, aquestes retallades s’han donat en un context d’emergència social en què les famílies tenen més dificultats per accedir als menjadors escolars, als llibres de text i a les activitats extraescolars. Recorda que en els últims mesos s’ha promogut una ambiciosa iniciativa legislativa popular per un nou sistema educatiu a Catalunya que demanava, entre altres coses, dedicar un mínim del 6% del producte interior brut a l’ensenyament públic, destinar el finançament públic exclusivament als centres de titularitat pública i disminuir progressivament els concerts econòmics. Afirma que aquesta ILP comptava amb el suport de moltes associacions de famílies, de sindicats i de professorat, però que el passat mes de juny el Parlament de Catalunya va aprovar les esmenes a la totalitat presentades per Junts pel Sí i el PP. Manifesta que, al parer del seu grup, és clarament incoherent rebutjar aquesta ILP, que té entre els seus plantejaments bàsics l’augment del finançament públic en l’educació, i d’altra banda, demanar avui que s’asseguri l’estabilitat pressupostària del Consorci de Barcelona. Afirma que els pressupostos educatius són un element bàsic per a la cohesió social i haurien d’estar per sobre d’interessos partidistes. Explica que, en canvi, fa pocs dies l’actual consellera d’Educació, la Sra. Meritxell Ruiz, ha culpabilitzat la CUP de no aprovar els pressupostos i no fer possible la incorporació de nou personal educatiu, quan CiU sap que hi ha diferents maneres legals per poder destinar els 800 milions d’euros a tirar endavant les polítiques en matèria d’educació. En aquest sentit, opina que s’ha fet d’això un ús partidista, interessat i gents ètic. Conclou que el Grup Municipal de la CUP entén que la proposició que s’ha presentat és hipòcrita i contradictòria, però que hi votaran a favor perquè defensen que és imprescindible augmentar les partides pressupostàries en educació, ja que s’ha d’augmentar la dotació del professorat, reduir la ràtio de l’alumnat, recuperar les 18 hores lectives per al professorat i incrementar les beques menjador, entre altres coses. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 27 La Sra. ANDRÉS assenyala que l’informe al qual ha fet referència el Sr. Ardanuy diu que a Barcelona hi ha 180 centres amb una antiguitat de més de 20 anys i que, d’aquests, 29 centres tenen més de 80 anys. Així mateix, explica que aquest diagnòstic afirma que hi ha 83 centres que tenen deficiències moderades i 25 grans deficiències, i estableix un marc d’intervenció que representa un total de 250 milions d’euros en sis anys. Manifesta que el Grup Municipal del PSC està d’acord a fer aquesta intervenció als centres per millorar-ne les instal·lacions amb els plans corresponents i les dotacions pressupostàries possibles en cada moment, però que cal tenir en compte que el Consorci d’Educació està format per la Generalitat i l’Ajuntament, per la qual cosa no es pot demanar a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi la totalitat del cost de les obres per posar al dia el parc de centres públics. Explica que, per tant, creuen que la Generalitat ha d’assumir la seva responsabilitat, que és la que dicta la Carta Municipal de Barcelona. Conclou que estan d’acord amb el fons de la proposició, però no pas en l’exactitud de les xifres, que pensen que s’han de determinar en cada moment i segons l’aportació que faci la Generalitat, i que per això s’abstindran. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que comparteixen el to constructiu i la voluntat de treballar en un tema tan important i que, per això, el Govern municipal ha plantejat aquesta mesura com a proposta al PAM. Explica que, en l’àmbit de negociació del PIM, estan estudiant diverses fórmules per garantir que, com a mínim, es pugui cobrir el que l’auditoria determinava com a urgències del conjunt del parc. A més, afirma que estan en el procés de disseny d’un pla d’ocupació extraordinari perquè a partir d’aquest estiu es pugui desenvolupar una reforma dels patis dels centres que estan més malmesos. Remarca que el quid de la qüestió és d’on han de sortir aquests diners, tal com han apuntat tots els grups municipals. Explica que el Govern va fer una proposta de transacció al Grup de CiU perquè bona part d’aquests recursos provinguessin del deute reconegut de la Generalitat per fer front a aquestes qüestions, però que aquesta proposta va ser desestimada. Manifesta que, no obstant això, estan disposats a col·laborar i compartir amb el Grup de CiU altres opcions que pugui proposar, tot i no renunciar al fet que el deute reconegut de la Generalitat formi part d’aquest import. El Sr. ARDANUY diu a la portaveu del Grup Municipal de la CUP que aquesta proposició no és cap acte d’hipocresia, sinó que obeeix a la necessitat de garantir aquesta transferència econòmica al Consorci d’Educació de Barcelona, que opina que és una necessitat que poden compartir tots, més enllà de posicionaments polítics. Afirma que, en un ajuntament que té superàvit pressupostari, es poden generar canvis de de partida, i que el seu grup està disposat a cercar col·laborativament amb el Govern municipal les partides per poder fer efectius aquests diners. Assenyala que l’any 2015 hi havia 17 milions d’euros previstos per a inversió de l’Ajuntament en els edificis que són competència municipal i que, per tant, el 2016, amb pressupost prorrogat, només n’hi ha uns 7 milions, i que el que volen és que es planifiqui aquest diferencial. Remarca que hi ha centres en els quals ja s’hauria d’haver intervingut i no s’ha fet, i que entén que això es deu a la falta de liquiditat. Remarca que l’Ajuntament pot aportar aquesta liquiditat i fer que això no depengui de la negociació política del moment, sinó garantir uns fons mínims. Explica que, per tant, cal cercar els mecanismes per pactar l’increment que es pot fer políticament per garantir aquests mínims, ja que, si no, no s’arribarà ni tan sols als 120 milions necessaris perquè el parc escolar públic de la ciutat pugui estar al dia. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 28 La Sra. BARCELÓ declina tornar a intervenir. La Sra. BENEDÍ renuncia al segon torn d’intervenció. La Sra. ESTELLER assenyala que a vegades la Generalitat col·labora en el finançament d’alguns edificis encara que siguin competència municipal. La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Rovira que no pot tornar a intervenir perquè ha exhaurit el temps. La Sra. ANDRÉS manifesta que comparteixen el fons de la proposició, però que cal fer una mirada retrospectiva. En aquest sentit, afirma que en tres anys no podran arreglar el que durant tants anys s’ha descuidat, no pas per part de l’Ajuntament sinó de la Generalitat. Opina que aquesta Administració no ha fet el que li pertocava i el que cal que assumeixi, ja que és impossible que l’Ajuntament faci tot allò que és necessari. Assenyala que, en la proposició, el Grup de CiU diu que l’Ajuntament ha de destinar 139 milions d’euros en tres anys a les millores dels centres educatius, quan tots saben el que representa aquest import. Afirma que no es poden demanar impossibles, i recorda que en l’última modificació pressupostària que es va tramitar el Grup de CiU no va fer aquesta al·legació amb relació als centres educatius de la ciutat. La Sra. ORTIZ remarca que el que posa de manifest l’informe esmentat és l’abandonament del parc escolar de Barcelona. Manifesta que l’acumulació de deficiències fa les coses més complexes, i que cal el compromís de tots els grups municipals per tirar endavant les inversions necessàries. Tot seguit dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA aclareix que el que està consignat a l’Ajuntament per transferir al Consorci d’Educació en matèria d’obres de reforma, ampliació i millora per a aquest any no són 7 milions sinó 12,3 milions d’euros, sense comptar la inversió extraordinària de reforma de patis a partir de plans d’ocupació. Assenyala que encara no poden donar dades sobre aquesta inversió perquè està en fase d’estudi i de disseny. El Sr. ARDANUY agraeix el posicionament dels grups, i remarca que cada administració ha de fer el que li pertoca. Afirma que a l’Ajuntament li pertoca aportar 120 o 130 milions d’euros a aquestes obres i que correspon a tots els grups garantir-ho des del punt de vista pressupostari, ja que els centres d’educació infantil i de primària de la ciutat són competència municipal. La Sra. BENEDÍ assenyala que el Govern municipal no s’ha pronunciat. La Sra. ORTIZ expressa el compromís del Govern pel que fa a aquesta qüestió, i expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal C’s: 11.- (M1519/3479) Que el Govern municipal convoqui en el termini de 3 mesos una comissió de treball per a la creació d’una xarxa municipal de banc de productes de suport per a les persones Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 29 amb diversitat funcional. La Sra. BARCELÓ manifesta que la proposició té com a objectiu que les persones amb diversitat funcional disposin de tot el material de suport que necessitin d’una manera ràpida per desenvolupar al màxim la seva autonomia, i que és fruit de les reunions mantingudes amb ECOM i d’una visita que van fer l’any passat a ASENDI. D’altra banda, agraeix les esmenes que ha fet el Govern a la proposta. Afirma que un 8,1% dels ciutadans de Barcelona tenen algun tipus de diversitat funcional i que el 2015 un total de 129.931 persones tenien el certificat de reconeixement de diversitat funcional. Explica que aquestes persones poden tenir la necessitat d’utilitzar material de suport, com cadires de rodes, crosses, caminadors o llits articulats, i que, a més, aquest tipus de material no és únicament per a persones amb algun tipus de discapacitat, sinó també per a persones grans o per a persones que pateixen algun tipus de lesió al llarg de la seva vida. Assenyala que aquesta iniciativa parteix d’ASENDI i més entitats socials. Explica que ASENDI és una entitat que funciona des del 2007 i que disposa d’un banc solidari de material ortopèdic. Destaca que aquest material és clau per aconseguir autonomia en el dia a dia, cosa que no només permet que la persona pugui valer-se per si mateixa, sinó que també incideix positivament en la seva autoestima i les seves relacions socials. Assenyala que hi ha persones que utilitzen material de suport durant un temps però després no el necessiten, de manera que aquest material pot tornar a ser útil per a altres persones que sí que el necessiten. Destaca que els dispositius tecnològics de suport ajuden a augmentar la mobilitat, l’audició, la visió i les capacitats de comunicació i que, de fet, en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l’Assemblea Mundial de la Salut i les Normes uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat es remarca la importància dels dispositius de suport i es demana als estats que promoguin l’accés als dispositius i a les tecnologies de suport. Explica que la Seguretat Social recull les aportacions que han de fer els usuaris en relació amb el material de suport en funció de la seva renda, però que no tothom pot tenir accés als últims avenços tecnològics, com el transport de mobilitat personal conegut com a scooter, que utilitzen les persones amb esclerosi. Afirma que, per tant, cal facilitar l’autonomia d’aquestes persones, i més quan hi ha associacions que treballen per fer-ho i, a més, de manera totalment gratuïta. Finalment llegeix la proposició transaccionada: «Que el Govern municipal continuï apostant pel banc de productes de suport per a les persones amb diversitat funcional per al conjunt de la ciutat i reforci la xarxa d’entitats que en formen part. Que el Govern municipal presenti aquesta iniciativa a la pròxima reunió del Consell Rector de l’IMPD.» Manifesta que creuen que aquesta xarxa hauria de disposar d’espais als districtes perquè les persones puguin aportar el material que ja no utilitzen, o el puguin recollir quan el necessiten. El Sr. BLASI assenyala que la intervenció i la passió de la Sra. Barceló li han fet recordar l’exregidora Glòria Martín, i li agraeix que els hagi il·lustrat sobre aquest tema. Expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU, i manifesta que confien que, amb la transacció que s’ha fet, la proposició rebrà el suport de tots els grups municipals. Destaca que hi ha un conjunt d’entitats que ja treballen en aquest àmbit, i que és important que s’hi puguin afegir moltes d’altres i que es puguin reforçar els espais d’intercanvi de material de suport ja existents. A més, opina que també cal comptar amb la col·laboració de la xarxa institucional. En aquest sentit, recorda que la Generalitat de Catalunya té una línia de subvencions per a les ajudes tècniques per a persones amb discapacitat. Assenyala que la crisi sempre afecta més alguns sectors de la població i, per tant, és important la voluntat de continuar impulsant i facilitant aquests espais. D’altra banda, opina que se’n pot fer un seguiment tant a la Comissió com a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 30 La Sra. BENEDÍ manifesta que el Grup Municipal d’ERC votarà a favor d’aquesta proposició perquè els sembla raonable la reutilització del material ortopèdic amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de reciclar-lo com a mesura d’estalvi, tant per a les famílies beneficiàries com per al Servei Català de la Salut, que subvenciona aquests articles en part o en la seva totalitat. Afirma que és positiu que les famílies que tinguin material ortopèdic en bon estat i que ja no el facin servir el cedeixin perquè pugui ser reutilitzat per altres persones que el necessiten, de manera que no se n’hagi d’adquirir de nou. Assenyala que caminadors, cadires de rodes, llits articulats, matalassos antiescares, grues elèctriques o crosses són alguns dels materials ortopèdics que es poden cedir, ja sigui de manera temporal, mentre s’espera la prescripció del metge especialista, o totalment definitiva. Explica que entenen que l’objectiu principal és, en aquest cas, el manteniment i l’increment de l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com la millora de la qualitat de vida de les persones amb dependència i d’aquelles que les atenen. Assenyala que l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i les malalties degeneratives i oncològiques provoquen la necessitat de més material ortopèdic per poder facilitar ajudes tècniques a les persones que ho necessiten i que tenen pocs recursos econòmics. Destaca que, fruit del dinamisme i de la capacitat d’adaptació del sector associatiu, les persones amb diversitat funcional i l’entorn que els dóna suport són sovint els primers a crear amb molta imaginació recursos adaptats a les seves necessitats. Afirma que, per aquest motiu, cal que qualsevol intervenció de l’Ajuntament en aquesta qüestió continuï tenint en compte les associacions que ja ofereixen aquest servei, com ara Nexe Fundació, ASENDI Nou Barris o ECOM, que disposen de bancs solidaris de material ortopèdic. Destaca que l’objectiu final ha de ser avançar cap al concepte d’accessibilitat universal, garantir una vida independent a les persones amb diversitat funcional i a les persones grans, i facilitar el dret de totes les persones a la inclusió. La Sra. ESTELLER manifesta que el Grup Municipal del PP votarà a favor d’aquesta iniciativa, ja que pensen que és una bona fórmula per poder rendibilitzar molt més tot el material que dóna suport a les persones que necessiten qualsevol tipus d’instrument per poder mantenir la normalitat en la seva vida. Destaca que el fet que altres persones puguin utilitzar material en bon estat o que amb una petita modificació o actualització pot ser útil estalvia molts diners i, sobretot, garanteix un accés més fàcil a aquest material. Afirma que el seu grup està d’acord amb totes aquelles mesures dirigides a la millora i la normalització de les condicions de vida de la gent i, sobretot, a la integració i a la mobilitat, i que pensen que aquesta fórmula es podria estendre i arribar a molta més gent. La Sra. ROVIRA explica que el Grup Municipal de la CUP està d’acord que cal cobrir la necessitat de productes de suport, però creu també que aquest servei ha de defugir pràctiques assistencialistes o basades en la caritat. Manifesta que pensen que l’Administració pública ha d’afrontar la responsabilitat de cobrir les necessitats de la població i, alhora, impulsar l’apoderament dels diferents col·lectius, i que això ha de guiar tota l’activitat de l’Àrea de Drets Socials. Afirma que, per aquesta raó, consideren que no és necessària la creació d’una comissió de treball, com es proposava inicialment, per portar a terme aquesta actuació, sinó que aquest servei s’ha de gestionar des dels Serveis Socials de l’Ajuntament i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que esperen que aviat es digui «de Persones amb Diversitat Funcional». Assenyala que, alhora, aquesta gestió s’ha de fer conjuntament amb els diferents col·lectius, ja que hi ha entitats que treballen diàriament en aquest àmbit. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 31 Conclou que votaran a favor de la proposició, però que esperen que es desenvolupi amb un servei gestionat per l’Ajuntament i amb personal propi, tot i que es treballi coordinadament amb les diferents entitats. La Sra. ANDRÉS expressa el vot a favor del Grup del PSC i fa un reconeixement exprés a les entitats que duen a terme aquesta tasca, com ASENDI, que va iniciar el projecte el 2008. A més, opina que aquesta acció solidària i justa ha de ser atesa i acompanyada per l’Ajuntament i pel servei públic, tal com ha apuntat la Sra. Rovira. Destaca que moltes persones fan servir aquest servei, i que no només ho fan persones amb discapacitat, sinó també persones grans, persones que tenen una malaltia crònica, o persones que han patit un accident. Afirma que, per tant, és una tasca important que no té un caràcter assistencialista, ja que consisteix a atendre una necessitat puntual en un moment concret. Finalment, manifesta que valoren positivament que es pugui estendre a altres llocs de la ciutat i s’implanti d’una manera normalitzada. La Sra. ORTIZ assenyala que el Govern ja s’havia avançat a aquesta iniciativa i per això ha presentat una esmena. Explica que el banc ja funciona, i que potser cal anar delimitant quina és la diferència entre l’assistencialisme i les xarxes creades per entitats, no només per atendre necessitats, sinó també per donar una nova vida a aquests productes. Afirma que, per tant, creuen que, a partir del lideratge públic des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, cal promoure i enfortir aquesta xarxa, on no hi ha només ASENDI, que destaca que ha liderat a Nou Barris un projecte clarament comunitari i d’apoderament, sinó també Amputats Sant Jordi o la fundació Nexe, que té un taller low cost per recuperar aquest tipus de materials. Assenyala que s’ha millorat el local del banc, i que s’ha demanat que vagi més enllà del territori i col·labori amb altres serveis que hi ha a la ciutat. Afirma que, per exemple, cal informar-ne els centres d’atenció primària. A més, remarca que el lideratge públic ha de facilitar l’articulació, la coordinació i l’enfortiment d’aquest tipus de projectes, que consideren que apoderen, són d’intercanvi i estan allunyats de la caritat. D’altra banda, assenyala que presentaran aquesta iniciativa en el Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. La Sra. BARCELÓ agraeix el suport, les aportacions i la sensibilitat expressada pels diferents grups municipals. Opina que Barcelona té la gran sort de comptar amb un teixit associatiu i entitats socials que treballen de manera altruista per a la ciutat, i que l’únic que han de fer les administracions públiques és acompanyar-les i ajudar-les. La Sra. BENEDÍ dóna el punt per tancat, després que tots els grups municipals han renunciat a un segon torn de paraula. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: Que el Govern municipal continuï apostant pel banc de productes de suport per a les persones amb diversitat funcional pel conjunt de la ciutat i reforci la xarxa d’entitats que formen part. Que el Govern municipal presenti aquesta iniciativa a la pròxima reunió del Consell Rector de l’IMPD. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 32 Del Grup Municipal ERC: 12.- (M1519/3473) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Manifestar el seu suport a la tasca desenvolupada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en la conservació, l’estudi i la divulgació del seu fons i, molt especialment, a la defensa de la unitat de la col·lecció del museu que li ha permès articular un discurs ric i coherent sobre més de 800 anys d’història de la Corona catalanoaragonesa. 2. Que els representants de l’Ajuntament en el Patronat del MNAC, com a membre del Consorci del museu, es coordinin amb els de la Generalitat de Catalunya a fi de portar a terme les accions necessàries per a defensar la legalitat de les adquisicions de les obres d’art procedents del monestir de Sixena fetes per la Generalitat i el MNAC. 3. Instar a la Generalitat de Catalunya a executar de manera clara i amb fermesa la seva competència jurídica, legislativa i administrativa en matèria de patrimoni cultural i a prendre les mesures necessàries per tal que aquestes obres, part inalienable del patrimoni del nostre país d’acord amb la legislació catalana, no puguin sortir en cap cas de Catalunya i continuïn formant part de les col·leccions del MNAC i del Museu de Lleida. El Sr. PUIGCORBÉ explica que entre el 1983 i el 1994 la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van comprar 97 obres d’art procedents del Monestir de Santa Maria de Sixena, i que la compra es va fer a les legítimes propietàries, la comunitat de religioses de Sixena, que pertany a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Assenyala que aquestes compravendes van comptar amb el vistiplau del Bisbat de Lleida i l’Arquebisbat de Barcelona, de qui depenia eclesiàsticament el monestir en aquell moment, i amb l’acord de la Santa Seu. Manifesta que una part de les obres adquirides per la Generalitat va quedar en dipòsit al Museu de Lleida i l’altra part va ser dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), juntament amb les obres que van ser comprades directament per aquest museu. Precisa que, abans de la seva adquisició, les obres ja havien estat dipositades per les religioses de Sixena des de feia dècades als dos museus, al Museu de Lleida i al MNAC, a fi d’assegurar- ne la protecció, la restauració i la conservació, de manera que fa dècades que formen part de les col·leccions d’aquests museus. A més, destaca que aquestes obres d’art van ser incloses en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català i es troben sota la protecció de les lleis catalanes de museus, de 1990, i de patrimoni cultural català, de 1993. Explica que la Diputació General d’Aragó no va interessar-se per les obres d’art de Sixena fins a 1997, data en què va reclamar la seva restitució a la Generalitat, coincidint amb el pas de les parròquies de la Franja de Ponent del Bisbat de Lleida cap a Barbastre-Montsó, fet que va originar un litigi entre els governs català i aragonès per la propietat de les obres d’art d’aquestes parròquies que es conserven a Catalunya. Assenyala que el contenciós va quedar resolt el 18 de gener de 2012, amb la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que va determinar que l’Administració competent per custodiar adequadament aquestes obres d’art era la Generalitat, valorant no tan sols el fet que el MNAC fos el museu de referència més pròxim, sinó que feia quatre dècades que les protegia. Manifesta que, tanmateix, el 8 d’abril de l’any passat el litigi va tornar a revifar quan, a instàncies de la Diputació General d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca va declarar la nul·litat de les compravendes amb la sentència 48/2015. Remarca que aquesta sentència, tot i no tractar-se d’una sentència ferma, va ordenar que les 97 obres comprades per la Generalitat i el MNAC es traslladessin al Monestir de Santa Maria de Sixena. Explica que la Generalitat va presentar immediatament un recurs contra l’execució d’aquesta sentència, però que el passat 24 de maig un decret d’execució provisional del mateix jutjat número 1 d’Osca va rebutjar el recurs del Govern català i va fixar el proper 25 de juliol com a data límit per retornar les obres d’art de Sixena. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 33 Afirma que és evident que la polèmica sentència 48/2015 no ha tingut en compte una sèrie de fets. Destaca que, en primer lloc, les obres procedents de Sixena formen part d’una col·lecció indivisible des d’un punt de vista museològic i que la seva divisió forçada suposaria una enorme pèrdua per al conjunt. Assenyala que, en segon lloc, no es valora en cap moment el fet que el MNAC és un referent museístic mundial en matèria d’art medieval i que els seus fons gaudeixen de les millors condicions de protecció, conservació, estudi i divulgació possibles. Afirma que, en tercer lloc, la sentència no té en consideració els riscos que implica qualsevol trasllat d’aquestes obres d’art, ni que el Monestir de Sixena no reuneix les condicions de conservació i seguretat adequades per a la conservació d’aquest tipus de béns patrimonials. Remarca que, a més d’aquestes consideracions tècniques i museològiques, des del punt de vista jurídic, la sentència 48/2015 vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric i artístic i de museus, i contradiu la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012. Explica que, en conseqüència, la Generalitat ha presentat, entre altres recursos, dos incidents d’execució davant del Tribunal Constitucional i es planteja presentar un incident de nul·litat d’actuacions perquè el procés contravé la normativa catalana. D’altra banda, assenyala que demà mateix la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida presentarà a Barcelona, en un acte públic davant del MNAC, un manifest que insta la societat civil i les administracions públiques catalanes a intervenir decididament per evitar que l’art de Sixena surti del país. Finalment, presenta la proposició. El Sr. CIURANA expressa el vot favorable del Grup Municipal de CiU a la proposició. Explica que entenen que aquestes obres són al MNAC de forma impecablement legal i que, per tant, no té cap sentit la disgregació d’aquest espai, de la mateixa manera que tampoc no tenia cap sentit la disgregació dels límits del Bisbat, tret que això obeeixi a algunes arbitrarietats administratives que no comparteixen. Assenyala que probablement el Sr. Collboni serà vicepresident del MNAC i, per tant, tindrà el deure i la responsabilitat de defensar les obres d’art que té el MNAC, i que, a més, representarà l’Ajuntament, que alhora serà copropietari d’algunes de les peces. Manifesta que, per tant, li demanen que es defensi la integritat de la col·lecció del MNAC, que les peces no surtin de Catalunya i que tota la ciutadania pugui tenir accés a aquest tipus d’obres, tot entenent que el MNAC és un bon lloc per a això. La Sra. BARCELÓ expressa el ple suport del Grup Municipal de C’s a la feina realitzada pel MNAC des de l’any 1934. Assenyala que la resolució del Tribunal Constitucional tractava sobre el dret de tempteig i retracte exercit pel Govern i el conflicte de competències, i no pas sobre les obres. Recorda que el Tribunal Constitucional va ser qui va determinar que les obres s’haurien de quedar a Catalunya, però que el Govern d’Aragó va presentar un altre procediment en primera instància en què demanava l’anul·lació dels contractes de compravenda. Afirma que no disposen d’aquesta sentència i que, com que és un procediment obert i el seu grup respecta les sentències judicials, faran una abstenció. La Sra. ESTELLER assenyala que el grup proponent parla de la Corona catalanoaragonesa, quan la terminologia correcta és «Corona d’Aragó». Recorda que la Generalitat, a través del conseller Vila, va començar a treballar per arribar a un acord amb la consellera d’Aragó per resoldre aquest conflicte per la via de la negociació, que opina que era una bona opció. Afirma que, tanmateix, en judicialitzar-se tant aquest procediment, no poden fer res més que atendre les resolucions judicials. En aquest sentit, manifesta que suposa que l’advocat de la Generalitat ha expressat tots els fonaments pertinents, i opina que els jutjats són els que han de dirimir aquest litigi. Manifesta que estan d’acord que el MNAC reuneix les condicions idònies per preservar aquesta obra, però que hi ha qüestions Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 34 relatives a les titularitats, els drets i les compravendes d’aquestes obres que escapen a la competència de la Comissió. Afirma que, per tot l’exposat, el Grup Municipal del PP s’abstindrà. La Sra. ROVIRA assenyala que el Sr. Puigcorbé ha fet una exposició molt detallada d’aquesta qüestió i que, per tant, farà una intervenció més breu del que havia previst. Explica que, des del Grup Municipal de la CUP, consideren que es tracta d’un tema complex, perquè hi ha un territori d’origen de les obres no català però amb arrels històriques comunes des de la Corona d’Aragó. Manifesta que són conscients que el codi ètic del Consell Internacional de Museus (ICOM) exigeix rigor i atenció amb el dret de les comunitats d’altres nacions a veure retornat el seu espoli, però que les circumstàncies de l’arribada d’aquestes obres es deuen a una acció de salvament, i no pas a un espoli, que a més té una justificació en l’organització territorial eclesiàstica del moment. Afirma que el fet que l’Estat espanyol, i les seves institucions aragoneses, no fossin capaces o estiguessin interessades a donar un suport directe a la salvaguarda del patrimoni al seu moment encara posa més en relleu el caràcter oportú i legítim de l’acció que van dur a terme les institucions catalanes. Assenyala que bona part de les pintures rellevants i altres objectes del patrimoni eclesiàstic de certa importància han acabat en mans de col·leccionistes privats d’altres grans estats. A més, manifesta que creuen que les circumstàncies de destrucció física de l’edifici posen en evidència que les obres s’haurien perdut per l’acció de la intempèrie en cas de no haver estat espoliades. Conclou que, per tant, donen ple suport a la proposició presentada pel Grup Municipal d’ERC. El Sr. COLLBONI expressa el vot a favor de la proposició en nom dels grups que donen suport al Govern, tant pel que fa a mantenir la integritat de la col·lecció com pel que fa al fet que aquesta romangui al MNAC. Explica que, en aquest litigi amb el Govern aragonès per les obres d’art provinents del Monestir de Sixena, que estan exposades al MNAC, del qual l’Ajuntament de Barcelona forma part com a part del Consorci i del Patronat, l’Ajuntament ha estat i estarà en tot moment al costat del MNAC i del Govern de Catalunya. Assenyala que aquesta posició es fonamenta en diversos arguments. D’una banda, manifesta que les peces van ser cedides al MNAC per a la seva protecció i restauració, i van ser posteriorment adquirides per la Generalitat. D’altra banda, afirma que un trasllat podria malmetre les peces, atesa la seva fragilitat, i que es considera especialment delicat treure del MNAC les pintures murals. A més, remarca que tota la col·lecció artística del MNAC està inclosa en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català i conforma una unitat que la Llei catalana de museus i la Llei de patrimoni cultural català estableixen que cal preservar. Afirma que la proposició que presenta el Grup Municipal d’ERC els sembla absolutament coherent des del punt de vista tècnic, ja que reclama el que s’ha estat fent fins ara, que és que l’Ajuntament, d’una banda, continuï donant suport al MNAC en la seva tasca de conservació, protecció i difusió a la ciutadania de les peces, i de l’altra, que segueixi donant suport a la Generalitat i al MNAC en la defensa de la unitat de la col·lecció. Manifesta que, per tant, el Govern de la ciutat considera que la proposta és lògica, no genera cap dubte i ratifica la posició actual de l’Ajuntament. Remarca que, no obstant això, ateses les diverses sentències judicials recents, que donen la raó al Govern aragonès en la seva petició de recuperar la titularitat i possessió d’algunes d’aquestes peces, consideren que caldria trobar una fórmula que permetés compaginar les sentències i les diverses lleis catalanes, tal com els consta que fa el Govern de Catalunya. Manifesta que és evident que hi ha un conflicte judicial i legal i que s’haurà de trobar una solució que sigui compartida per totes les parts implicades. Afirma que saben que la Generalitat està fent propostes en aquest sentit, i que des de l’Ajuntament hi donaran suport. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 35 La Sra. ORTIZ expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC. El Sr. PUIGCORBÉ agraeix que cap grup municipal no hagi votat en contra de la proposició. Destaca que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, es fa un acte de justícia i es restitueix la dignitat de les institucions catalanes. D’altra banda, manifesta que esperava que el regidor de Cultura hi estigués a favor amb una mica menys de tebiesa, tot i que entén que cadascú té la seva posició. El Sr. CIURANA afirma que, en aquesta ocasió, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona, no només amb relació al MNAC sinó també amb relació a la preservació de la integritat de les col·leccions situades al Museu de Lleida, va en la línia que reclamen sovint que Barcelona exerceixi de capital de Catalunya. Opina que, per tant, caldria transmetre també a totes aquelles persones més vinculades al Museu de Lleida la posició de l’Ajuntament de la capital del país amb relació a aquesta qüestió. La Sra. BENEDÍ dóna el punt per tancat, després que tots els grups municipals han renunciat a un segon torn de paraula. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal PP: 13.- (M1519/3488) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: 1. Condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la Plataforma «Barcelona amb la Selecció» el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar el suport de l’Ajuntament de Barcelona a la Plataforma «Barcelona amb la Selecció», i especialment, a les persones agredides. La Sra. ESTELLER explica que el seu grup presenta aquesta proposició per condemnar les agressions que van patir les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat 4 de juny al barri de Sant Andreu, per expressar la solidaritat amb aquesta plataforma i especialment amb les persones agredides, i per manifestar el rebuig de l’Ajuntament a qualsevol tipus de violència. Recorda que el passat dia 4 de juny diversos membres de la plataforma Barcelona amb la Selecció van ser agredits mentre participaven en una campanya per donar a conèixer la seva entitat. Explica que repartien material, anunciaven les activitats que farien i informaven de la possibilitat de poder seguir els partits de la selecció espanyola durant l’Eurocopa, ja que estaven pendents de tenir un lloc a l’aire lliure per poder seguir aquests partits a través de pantalles gegants. Afirma que aquestes persones també informaven que estaven defensant que la selecció espanyola pogués jugar algun partit a Barcelona. Assenyala que aquests fets es van produir a les cinc de la tarda a la carpa que la plataforma tenia a la confluència del passeig Fabra i Puig amb l’avinguda Meridiana, quan dues persones que anaven mig encaputxades van agredir, colpejar i tirar al terra unes persones de la plataforma, i que la majoria dels partits van condemnar-los. Destaca que l’esport va associat als valors del respecte, la tolerància i la llibertat de cadascú a l’hora de seguir i defensar els equips que vulgui, i fa èmfasi en la competitivitat, la superació i tota una sèrie de valors esportius que Barcelona sempre ha prioritzat. Afirma que, com a capital Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 36 de l’esport, Barcelona ha d’enfortir i estendre a tothom aquests valors, i que consideren positiu que la Comissió condemni aquests fets i mostri el suport i la solidaritat dels membres de l’Ajuntament a la plataforma. Assenyala que, des d’aquesta perspectiva, també pensen que és positiu que aquesta nit s’hagi anunciat la detenció dels agressors. Manifesta que creuen que s’ha de continuar en aquesta línia, a fi que tothom pugui desenvolupar activitats a la ciutat lliurement i amb plenes garanties de poder-ho fer amb seguretat i tolerància, especialment en l’àmbit esportiu. La Sra. FANDOS explica que el Grup Municipal de CiU es va passar tota la tarda d’ahir intercanviant missatges amb el Grup Municipal del PP per acordar una esmena a la proposició, però que la proposta que s’ha presentat no té res a veure amb la que se’ls ha fet arribar aquest matí. Afirma que el primer punt de la proposició es mantenia igual perquè hi estaven d’acord i que el segon, a proposta del seu grup, deia el següent: «Mostrar la solidaritat amb aquestes persones i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» Remarca que el seu grup condemna absolutament tot tipus de violència, però que no volen que d’això se’n faci ús polític. En aquest sentit, lamenta que el Grup del PP s’entesti a dir «donar suport a la plataforma», que no és el que s’ha pactat, i no vulgui arribar a un acord el més ampli possible en un tema com aquest. En aquest sentit, opina que, a més del seu grup, tant el Govern com el Grup d’ERC haurien estat a favor de la proposició pactada perquè no parlava de política, sinó de rebuig a la violència i, sobretot, de donar suport a persones que havien estat agredides. Manifesta que continuen demanant al Grup del PP que accepti la proposta del seu grup perquè, si la proposició es manté tal com s’ha presentat, faran una abstenció. La Sra. BENEDÍ pregunta a la Sra. Esteller quina proposta manté. La Sra. ESTELLER explica que han negociat amb el Grup de CiU les esmenes que els van presentar i que al final han substituït «suport» per «solidaritat» amb la plataforma. Afirma que el text definitiu és el que acaben de repartir. La Sra. BENEDÍ demana a la Sra. Esteller que llegeixi el text que sotmet a consideració. La Sra. ESTELLER afirma que el primer punt no ha canviat i és el següent: «Condemnar les agressions que van patir les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat 4 de juny al barri de Sant Andreu.» Manifesta que, fruit de la transacció amb el Grup de CiU, el segon punt és el següent: «Mostrar la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, i especialment amb les persones agredides, i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» La Sra. FANDOS afirma que no entén que la Sra. Esteller presenti una proposta que no és la que ha transaccionat amb el seu grup. La Sra. ESTELLER proposa deixar el segon punt de la següent manera: «Mostrar la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, i especialment amb les persones agredides.» La Sra. FANDOS reitera que això no és el que han pactat. La Sra. ESTELLER afirma que, si la Sra. Fandos no ho accepta, manté el text original. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 37 La Sra. FANDOS manifesta que vol que quedi molt clar que des d’ahir han estat parlant d’un text i ara se n’ha presentat un altre de diferent. Afirma que pot ensenyar un correu electrònic que demostra que el Grup del PP no és seriós a l’hora de transaccionar propostes. La Sra. BENEDÍ demana continuar amb l’ordre de la sessió, un cop aclarides les coses. La Sra. BARCELÓ afirma que el Grup Municipal de C’s condemna tot acte de violència, i que la violència és enemiga de la democràcia i la llibertat. A més, manifesta que agraeixen la proposta, ja que un militant del seu partit també va ser agredit. Lamenta els fets que van succeir el 4 de juny, en què assenyala que hi va haver tres persones ferides, amb lesions, contusions i danys psicològics. Afirma que és trist sentir que a vegades no es pot expressar i defensar amb llibertat tot el que un creu i que, per tant, donen suport a les persones agredides i, també, a la tasca que fa el grup de joves de Barcelona amb la Selecció. Assenyala que aquest grup de joves només reivindicava poder veure un partit de futbol al carrer, i expressa l’admiració i el suport del seu grup a aquests joves, dels quals diu que no només defensen la selecció espanyola, sinó també l’esport, que representa valors com l’esforç, l’entrega i la responsabilitat. En relació amb això, opina que és lamentable que l’esport a vegades vagi unit a la manca de valors o de llibertat d’expressió, com és el fet de no poder posar unes pantalles a la via pública, que remarca que és un espai de tots. Explica que el seu grup va aconseguir instal·lar les pantalles després de demanar els permisos pertinents i que el passat divendres es va poder veure el partit sense cap incident, tal com succeeix en moltes ciutats espanyoles i en altres ciutats europees. Afirma que els hauria agradat que el Govern no hagués posat impediments per fer-ho per motius econòmics o per raons de seguretat, quan es destinen diners a altres coses o quan el dia que es va constituir l’Ajuntament es van posar pantalles a la plaça Sant Jaume i sovint es va posar en perill la seguretat. Manifesta que els sap greu que no s’arribi a acords quan es parla d’agressions. Explica que el seu grup votarà a favor de la proposició, en primer lloc, en solidaritat amb les persones agredides, esperant que això no torni a passar a la via pública, ja que Barcelona ha de ser un lloc on tothom pugui expressar lliurement el seu punt de vista. Afirma que, en segon lloc, volen expressar tota la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, que reitera que l’únic que fa és demanar que es pugui veure un partit de futbol a la via pública, tal com passa a la majoria de ciutats espanyoles. El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que des del Grup Municipal d’ERC tornen a condemnar sense cap tipus de pal·liatiu les agressions que van patir a Sant Andreu les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat dia 4 de juny, tal com ja ho van fer aquell mateix dia el conseller portaveu d’ERC al districte de Sant Andreu i la secció comarcal d’ERC a Catalunya a Sant Andreu. Afirma que no es poden tolerar fets com aquests, vinguin d’on vinguin. Destaca que sempre han defensat que la violència és la línia vermella per a qualsevol demòcrata, i manifesta que, per tant, aplaudeixen el primer punt de la iniciativa i donen tot el seu suport a les persones agredides. Assenyala que, tanmateix, el segon punt de la proposició demana que el consistori doni suport a la plataforma Barcelona amb la Selecció, cosa que opina que suposa barrejar coses diferents. Explica que si es vol donar suport a l’esport i als valors que representa, i a les seleccions nacionals com a símbol i expressió dels anhels i els valors de qualsevol poble, aleshores cal incloure-hi totes les seleccions, també les plataformes procatalanes. En relació amb això, remarca que precisament el Grup Municipal del PP avui presenta un prec perquè el Govern municipal deixi d’atorgar ajuts a la plataforma ProSeleccions Catalanes. Assenyala que el seu grup ha demanat al Grup Municipal del PP transaccionar aquesta proposició en dos correus electrònics i encara estan esperant la resposta. Subratlla que no estan Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 38 en contra de ningú i que, fins i tot, estan a favor de les competicions esportives amb representació nacional, incloent-hi les seleccions catalanes. Demana al Grup del PP que sigui generós i elimini el segon punt per sumar esforços i aprovar per unanimitat una proposició contra la violència, que remarca que és l’autèntic enemic de tots els demòcrates. Afirma que, si no, s’abstindran. La Sra. ROVIRA manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, entenen que amb aquesta proposició el Grup Municipal del PP pretén que l’Ajuntament doni suport a la plataforma espanyolista Barcelona amb la Selecció. Afirma que en realitat avui no estan parlant ni d’esports ni d’agressions o violència, sinó de campanya electoral. Opina que després de «l’aquelarre espanyolista» i sense permís municipal de C’s per veure el partit de la selecció espanyola al passeig Lluís Companys, el Grup del PP necessita agitar més fort la bandera en una cursa desenfrenada per recollir el vot ultra a les eleccions generals del proper diumenge. Afirma que no accepten lliçons de qui crispa constantment la política catalana, recull firmes contra Catalunya arreu de l’Estat, nega el dret a l’autodeterminació dels pobles i ataca la selecció catalana, vetant la possibilitat que competeixi oficialment al món. Manifesta que volen un món lliure de totes les violències i que això passa per resoldre els conflictes des de la seva arrel, i no pas per presentar proposicions electoralistes a les diferents comissions. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Esports. El Sr. ESCUDÉ manifesta que, després d’escoltar tots els portaveus, encara s’explica menys què té a veure aquesta proposició amb els temes que tracta la Comissió. Afirma que ell assisteix a la Comissió en representació del Govern per parlar únicament de temes esportius, mentre que en el debat s’ha fet de tot menys això. Pregunta si tan importants són els matisos a l’hora de votar a favor d’aquesta iniciativa, o si tan important és per a la Sra. Esteller marcar perfil propi i no poder arribar a un acord amb el Grup Municipal de CiU, ja que tots sortirien més reforçats amb un vot favorable. Demana un esforç a tots perquè s’entenguin i es pugui aprovar la proposició per unanimitat. Explica que estan totalment a favor del primer punt, ja que rebutgen plenament la violència de qualsevol tipus, tant en el món de l’esport com en altres àmbits, i destaca que des de l’Institut Barcelona Esports i des del mateix Ajuntament treballen perquè el món de l’esport esdevingui un espai lliure de violència. Demana a la Sra. Esteller que expliqui si el segon punt de la proposició està lligat amb el tema de les agressions o si va un pas més enllà i demana el suport sui generis a la plataforma Barcelona amb la Selecció, ja que, si és així, tots els grups municipals podrien presentar proposicions en defensa d’un grup determinat diferent. Manifesta que, per tant, només votaran a favor de la proposició si el segon punt demana la solidaritat amb la plataforma en el marc del rebuig a la violència i a les agressions contra una plataforma que defensava amb tot el dret del món poder veure el partit de la selecció per unes pantalles. Afirma que, si no és així i el que es pretén és que tots els grups donin suport a una plataforma concreta, es veuran en l’obligació d’abstenir-se. Demana tant als grups de CiU i ERC, que han expressat la seva abstenció, com als grups de C’s i del PP, que els diguin exactament de què estan parlant. La Sra. ORTIZ opina que és completament reprovable que es vulgui utilitzar una agressió condemnada per tots els grups en termes de xantatge polític i en plena campanya electoral. Així mateix, lamenta que s’hagi utilitzat un partit de futbol per fer una campanya política, quan l’Ajuntament sempre ha donat arguments tècnics i econòmics per autoritzar o no autoritzar la instal·lació de pantalles a la via pública per veure’l. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 39 Afirma que condemnen rotundament les agressions de què estan parlant, però que creuen que no se n’ha de fer un mal ús o generar confusió a la ciutadania, quan opina que hi ha unanimitat pel que fa al rebuig a la violència. Diu a la Sra. Esteller que té l’oportunitat d’esmenar la proposició, si realment el que vol és expressar la solidaritat amb una plataforma pel fet d’haver patit agressions. La Sra. ESTELLER afirma que la plataforma Barcelona amb la Selecció no té cap color polític i que el seu grup mai no ha volgut utilitzar políticament aquest cas. En aquest sentit, recorda que fa més de tres mesos van presentar una proposició perquè aquesta plataforma pogués disposar d’un espai a la ciutat per seguir la selecció espanyola i aleshores no estaven en campanya electoral. Diu a la portaveu del Grup Municipal de la CUP que la selecció espanyola no és de radicals de dretes, sinó l’equip de tot Espanya. Assegura que la proposició només té com a objectiu donar suport a la plataforma perquè ha estat agredida. Explica que no entenen per què no es vol que s’esmenti la plataforma en el segon punt, quan és la que ha patit una agressió a través de dues noies que en són membres, però que estan disposats a canviar la paraula «suport» per «solidaritat» envers la plataforma, si hi ha grups que se senten més còmodes amb aquesta paraula. Manifesta que el seu grup rebutja qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui i es produeixi contra qui es produeixi, però que en aquest cas s’ha produït contra la plataforma. Afirma que, des d’aquest punt de vista, creu que Barcelona ha de mostrar el seu suport a les persones agredides. La Sra. FANDOS explica que, a les 9.42 h, una senyora que es diu Imma Delgado li ha escrit un missatge que deia: «Benvolgut Joan, la regidora em comenta que accepta l’esmena amb el canvi de la paraula “suport” per “solidaritat”», i que adjuntava el text següent: «1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar la solidaritat amb aquestes persones i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» Manifesta que comparteixen absolutament aquest text que el Grup del PP ha transaccionat amb el seu grup, i diu a la Sra. Esteller que, si realment vol que s’aprovi la proposició, aquest és un text que podrien acceptar tots els grups. Afirma que si la Sra. Esteller no fa un pas en aquest sentit, és ella qui vol utilitzar aquests fets per fer política. Conclou que vol que quedi clar que el Grup de CiU condemna totalment la violència, i que consideren que, si el Grup del PP realment no fa política amb aquest tema, hauria de donar suport a una proposició que la majoria dels grups municipals podrien acceptar. La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Rovira que el partit de C’s no és antisistema i, per tant, sempre sap quan ha de demanar permisos i sempre actua dins del marc legal. D’altra banda, afirma que sempre han defensat el dret a la llibertat i l’espai públic i que ho continuaran fent, hi hagi o no hi hagi eleccions. El Sr. PUIGCORBÉ opina que tots els grups municipals, menys els grups del PP i C’s, han dit el mateix. Afirma que si el segon punt parla de mostrar la solidaritat amb les persones agredides i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència, hi votaran tots a favor. Demana a la Sra. Esteller que permeti aprovar aquest punt per unanimitat. La Sra. ROVIRA renuncia al segon torn de paraula. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 40 La Sra. ORTIZ declina fer una segona intervenció. La Sra. BENEDÍ pregunta a la Sra. Esteller quina proposició vol sotmetre a la consideració dels grups. La Sra. ESTELLER respon que mantenen el text original, però que estan disposats a canviar «suport» per «solidaritat», tal com han proposat al Govern. La Sra. ORTIZ s’hi mostra d’acord. La Sra. BENEDÍ pregunta com quedaria finalment la proposició. La Sra. ESTELLER llegeix el segon punt de la proposició final: «Mostrar la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, especialment amb les dues persones agredides». La Sra. BENEDÍ assenyala que entén, doncs, que aleshores hi estan a favor els grups del PP, de C’s, de BC i del PSC. La Sra. FANDOS afirma que el Grup Municipal de CiU s’abstindrà, ja que aquesta proposició no és la que han pactat amb el Grup Municipal del PP. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: 1. Condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la Plataforma «Barcelona amb la Selecció» el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona a la Plataforma «Barcelona amb la Selecció», i especialment, a les persones agredides. Del Grup Municipal CUP: 14.- (M1519/3465) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Exigir la transparència total en la relació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l’ICAM, i publicació del conveni que els vincula. 2. Impulsar la participació de les veïnes en l’elaboració d’un document sobre bona praxi de l’ICAM. 3. Reclamar que s’aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques. 4. Reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública. 5. Exigir la depuració de responsabilitats, tant de l’ICAM com de l’INSS, per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones. La Sra. ROVIRA recorda que l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és l’òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics que determinen si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al seu lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa o si ja s’està apte per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 41 Explica que la plataforma d’afectats de l’ICAM, la PAICAM, es va constituir el 13 de gener del 2016 amb l’objectiu de visualitzar el tracte inhumà i el funcionament injust d’aquest organisme avaluador de la sanitat catalana, que s’ha agreujat els darrers anys amb les retallades. Afirma que cada vegada les baixes són més restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d’invalidesa, alhora que el context d’atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l’exclusió social. Assenyala que la PAICAM té com a objectiu posar de manifest les situacions d’injustícia que resulten d’aplicar criteris econòmics en lloc de criteris sanitaris. Afirma que, per exemple, és inadmissible que un metge de capçalera o un especialista digui a una persona que no pot treballar i, després, l’ICAM li doni l’alta. Explica que consideren que és hora de denunciar les altes injustificades, la denegació de peticions d’invalidesa i el tracte humiliant que reben molts dels pacients. Manifesta que, alhora, cal denunciar també casos concrets en què es posa en perill la seguretat del conjunt de les classes populars, com passa, per exemple, a l’hora de donar l’alta a conductors o conductores de TMB que encara estan malalts, ja que això incrementa la possibilitat d’accidentabilitat laboral. Afirma que cal denunciar també les desigualtats existents segons el tipus de malaltia, com és el cas de les síndromes del sistema central; segons el tipus de classe social, ja que totes les persones afectades per l’ICAM són de classe treballadora; i segons el sexe, atès que les dones són generalment les més afectades per aquestes situacions d’injustícia. Manifesta que també cal exigir el compliment dels drets dels treballadors i treballadores, en actiu, a l’atur o bé precaris, que quan emmalalteixen esperen un tracte just i humà, tant per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social com per part de l’ICAM. Afirma que cal, doncs, reclamar la depuració de responsabilitats de l’ICAM per aquesta deriva economicista, així com l’eliminació dels criteris que posen els diners per davant de les persones i que determinen l’actual funcionament de la Comissió de Valoració de l’Institut. Explica que també consideren que cal revisar la relació de la sanitat pública amb mútues i centres privats, ja que en la pràctica suposa un malbaratament de diners públics i una privatització latent dels serveis. Finalment, presenta la proposició acordada amb el Govern de BC. Assenyala que no saben si el Grup Municipal del PSC hi donarà suport, però que, en tot cas, agraeixen la voluntat de l’Ajuntament d’impulsar la sanitat pública. El Sr. BLASI manifesta que el Grup Municipal de CiU no pot compartir el to i el contingut d’aquesta proposició, sobretot de la part expositiva. Explica que poden estar d’acord que sempre hi pot haver excepcions i que cal denunciar les males pràctiques o irregularitats, però que creuen que cal confiar en les persones que treballen a l’Administració pública, que assenyala que suposa que, dins del concepte del grup proposant, també deuen ser classes populars. Demana, per tant, un màxim respecte als professionals, entre ells molts metges i metgesses que, a banda de la seva vocació, han fet el jurament hipocràtic. Afirma que, des d’aquest punt de vista, el seu grup s’abstindrà, tot i que hi hagi hagut una certa matisació de la proposició amb la transacció que s’ha presentat. D’altra banda, opina que cal aprofitar els grups parlamentaris per fer seguiments i instàncies i per demanar revisions, en comptes de convertir una proposició en una part de control de la Generalitat de Catalunya. La Sra. BARCELÓ explica que estan d’acord amb part del que es proposa, com el suport a la sanitat pública, a la transparència entre les diferents administracions públiques i a la publicació dels convenis. Remarca que, tanmateix, les retallades realitzades pel Govern de la Generalitat, del qual assenyala que la CUP forma part, han afectat el Consorci Sanitari de Barcelona, que ha passat d’un pressupost de 23 milions d’euros el 2010 a un pressupost de 7 milions el 2015. A més, recorda que el 2014 la Generalitat va reduir l’aportació a l’Institut Català de la Salut en 54 milions d’euros. En relació amb això, remarca que no hi pot haver més retallades ni en educació Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 42 ni en sanitat. D’altra banda, assenyala que la proposició demana que no es facin derivacions a centres privats, quan en el context actual això pot provocar un augment de les llistes d’espera i de la gravetat de les malalties que pateixen els pacients. Manifesta que, des del Grup Municipal de C’s, defensen un sistema públic de sanitat, amb tot el respecte cap a les empreses, les iniciatives privades i el mutualisme. Afirma que s’han de respectar i complir les normes europees de competència i, també, evitar que la sanitat pública generi beneficis privats a partir de recursos o mitjans que són públics i de tots els ciutadans. Opina que les línies de separació entre el sistema públic i el privat han de ser clares i transparents, i no permetre ni fraus ni portes giratòries. Explica que consideren que s’han de potenciar els recursos dels hospitals públics i, en aquest sentit, recorda que sempre han proposat demanar al Consorci de Sanitat que obri els quiròfans dels hospitals a la tarda. Assenyala que, alhora, creuen que s’hi poden integrar els centres que no són de titularitat pública i que presten uns serveis necessaris tot conservant la seva autonomia de gestió, però sempre sota la supervisió, el control administratiu i la consideració de mitjans públics a efectes pressupostaris. Pregunta si el fet de reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics de professionals de la sanitat pública significa que els professionals que treballen a la sanitat privada no estan preparats o no són objectius. Explica que una esmena que faria a la proposta seria que es respectin els criteris i els informes dels professionals de la medicina. En aquest sentit, remarca que un membre del Grup Municipal de la CUP va coaccionar un metge de la sanitat pública dient-li el tipus d’informe que havia de fer. Demana a la Sra. Rovira que, si el Grup de la CUP defensa la sanitat pública, defensi també la professionalitat dels metges i no els coaccioni. Finalment, manifesta que el seu grup s’abstindrà. La Sra. BENEDÍ afirma que el Grup Municipal d’ERC està totalment d’acord amb el primer punt de la proposició, que reclama transparència. Assenyala que el conveni signat té com a finalitat establir el marc de col·laboració per assolir els objectius fixats en el Pla anual d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió, el control de la incapacitat temporal i la racionalització de la despesa de la prestació durant els anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al segon punt, manifesta que consideren que la participació dels usuaris en el disseny i la planificació del sistema sanitari és fonamental. Explica que actualment, des del Departament de Salut, s’estan estudiant els millors mecanismes per garantir l’acompliment d’aquesta capacitat d’influència de manera més directa i determinant de la que s’havia previst mai. Respecte al tercer punt, explica que el seu grup va presentar una proposta d’esmena en el sentit de reclamar que s’aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques en els casos en què aquestes puguin ser realitzades en centres integrats en la xarxa d’utilització pública, però que el Grup de la CUP no la va acceptar. En relació amb això, assenyala que la derivació a centres privats no inclosos en el SISCAT suposa un percentatge baix en les exploracions complementàries que se sol·liciten i obeeix fonamentalment a dues causes: evitar la sobrecàrrega del sistema públic per a determinades exploracions, i realitzar exploracions que no es fan en el sistema públic, com els estudis biomecànics. Manifesta que en principi també comparteixen el quart punt, però que no existeixen incapacitats sinó persones incapacitades, i es disposa d’una metodologia de valoració sobre les repercussions funcionals que produeixen les malalties o lesions en la persona treballadora. Assenyala que la metodologia de treball es basa en guies científiques avalades i certificades per societats científiques estatals i europees actualitzades el 2015, amb la següent metodologia per fer la valoració de la incapacitat laboral: tipus de treball que es fa, postures, càrregues, etc.; patologies que s’han diagnosticat a la persona, tractaments, traumatismes; valoracions fetes anteriorment; Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 43 criteris funcionals i orientatius per a les limitacions orgàniques i funcionals, i criteris orientatius per a la valoració clínica i funcional. Afirma que també van fer una proposta d’esmena en relació amb el cinquè punt. Precisa que van proposar el redactat següent: «Obrir les investigacions pertinents i, en els casos que correspongui, aplicar els mecanismes sancionadors previstos en casos de sospita de mala pràctica mèdica per determinar si s’han produït actuacions no concordants amb el que estipulen les guies de pràctica clínica i els protocols que regeixen la tasca dels metges avaluadors i dels inspectors.» Explica que van proposar aquest redactat perquè entenen que no es pot generalitzar respecte a l’actuació dels professionals en el marc d’un organisme integrat en el sistema públic. Assenyala, però, que el Grup de la CUP no va acceptar l’esmena. Afirma que, per tant, el seu grup s’abstindrà. La Sra. ESTELLER explica que saben que molts instituts i organismes poden millorar la seva gestió, però que la proposició no només té en compte la gestió d’un organisme, sinó que pretén fer-li «una esmena a la totalitat» i donar als metges lliçons de com han d’actuar, i fer-ho només des de la visió parcial del sistema públic. Remarca que a Catalunya la sanitat té diversitat de provisions i que, des d’aquesta perspectiva, la sanitat pública i la privada es complementen. A més, destaca que la qualitat del model i l’excel·lència dels professionals és el que fa que avui dia sigui una sanitat molt ben valorada, malgrat que tot sigui perfectible. Opina que la proposició és tendenciosa a l’hora de prejutjar i predeterminar, i fins i tot vol incorporar criteris de persones que no estan qualificades. Pel que fa a això, explica que no entén com es pot proposar la participació dels veïns en l’elaboració d’un document sobre la bona praxi de l’ICAM, quan es tracta d’una qüestió molt tècnica. Afirma que el Grup de la CUP fa recomanacions i vol imposar la sanitat pública seguint la via del Sr. Garganté, que presumptament va coaccionar un metge d’un CAP públic per incriminar un guàrdia urbà i corregir un informe mèdic. Pregunta a la Sra. Rovira si la seva manera d’entendre la sanitat pública és dir als metges com han d’actuar i com han de fer els informes mèdics, i si això és el que pretén fer a l’ICAM. Conclou que, per tot l’exposat, el Grup Municipal del PP votarà en contra de la proposició. La Sra. BENEDÍ demana a la Sra. Andrés el posicionament del Grup Municipal del PSC. La Sra. ANDRÉS expressa el vot a favor, i manifesta que no vol fer intervenció. La Sra. BENEDÍ demana el posicionament del Grup Municipal de BC. El Sr. MONTANER dóna la paraula la comissionada de Salut. La Sra. FANDOS pregunta si la comissionada pot parlar en nom de BC, atès que és comissionada del Govern i no pas d’aquest grup municipal. La Sra. BENEDÍ manifesta que la intervenció com a grup l’ha de fer el regidor o regidora pertinent. El Sr. MONTANER expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC. La Sra. TARAFA explica que no acaba d’entendre per què avui es canvia el criteri que han seguit fins ara. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 44 La Sra. FANDOS assenyala que entén que els comissionats poden parlar en nom del Govern però no pas en nom d’un grup municipal. La Sra. BENEDÍ afirma que abans, com que el Govern només estava integrat pel Grup Municipal de BC, les intervencions dels comissionats en nom del Govern coincidien amb les del grup municipal que constituïa el Govern. D’altra banda, assenyala que en el Consell Plenari només intervenen els regidors en les proposicions. La Sra. ANDRÉS observa que, en aquest cas, el Grup Municipal del PSC no ha fet intervenció, sinó que només ha expressat el vot. La Sra. BENEDÍ assenyala que el PSC ha fet el seu posicionament com a grup municipal, però que el Govern haurà d’intervenir com a Govern, incloent-hi els dos grups municipals que el conformen. Demana un cert marge de flexibilitat respecte a aquesta qüestió en aquesta sessió, però afirma que ho consultaran i que, si hi ha d’haver algun canvi, ja ho resoldran en les properes sessions. Finalment, cedeix la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. FANDOS manifesta que entén, doncs, que la comissionada no parlarà en nom del Grup Municipal de BC, sinó en nom del Govern. La Sra. BENEDÍ assenteix. La Sra. TARAFA demana que consti en acta que parla com a Govern. Manifesta que des del Govern creuen que cal una revisió en profunditat de l’ICAM, però que això no té res a veure amb posar en qüestió tots els professionals d’aquest organisme. A més, explica que creu que és un bon moment per fer aquesta revisió per dues raons: per un canvi de direcció de l’ICAM i perquè se li vol donar una nova orientació, en la línia del que també han anat parlant amb el Govern de la Generalitat. Assenyala que un dels reptes que es plantegen és avaluar bé on es deriven les proves diagnòstiques, ja que una cosa és que a dia d’avui no les puguin derivar totes a la sanitat pública, però que una altra cosa és que ni tan sols sàpiguen on i quantes s’estan derivant. Afirma que, per tant, tenen una bona oportunitat per poder quantificar on es fan aquestes derivacions, amb el repte de reforçar el sistema públic en aquest sentit. Manifesta que un altre repte és tenir clars els criteris i protocols d’avaluació de l’ICAM. Remarca que això no significa posar-los tots en qüestió, sinó avaluar-los i veure quins s’estan fent servir, ja que molts no estan clars. Afirma que és en aquest procés on es pot incorporar la participació d’afectats i afectades, professionals i sindicats. Explica que, des de l’Ajuntament de Barcelona, es va crear fa uns mesos la taula de la síndrome de sensibilitat central, on participen totes les entitats de persones afectades de la ciutat, i que una de les reclamacions que fan aquestes entitats és una revisió en profunditat de l’ICAM. Destaca que, per tant, la proposició que s’ha presentat no és només una petició del Grup Municipal de la CUP, a la qual donaran suport com a BC i com a Govern, sinó també dels afectats i afectades de la ciutat de Barcelona. La Sra. ROVIRA afirma que, tal com ha dit la comissionada, la proposició que han presentat no és una proposta aïllada o sectària, sinó que prové de gent que s’ha vist afectada per les avaluacions de l’ICAM. Pel que fa a això, opina que si els grups municipals haguessin parlat amb la plataforma d’afectats de l’ICAM, potser entendrien la contundència amb què s’expressa la proposició. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 45 D’altra banda, diu a la portaveu del Grup Municipal de C’s que la CUP no forma part del Govern de la Generalitat. Respecte a les crítiques que han fet alguns grups en relació amb el Sr. Josep Garganté, manifesta que qualsevol persona del Grup Municipal de la CUP hauria fet exactament el mateix que va fer ell. A més, diu a la portaveu del Grup Municipal de C’s que, tenint en compte que constantment apel·la a les lleis, avui s’ha saltat el dret a un judici just amb les acusacions que ha fet. Agraeix al Govern el suport a la proposició i la voluntat de defensar una sanitat pública, i manifesta que creuen que el fet de deixar oberta la porta a l’entrada d’ens privats, tal com proposa el Grup d’ERC, no és la manera de construir una sanitat pública. Afirma que el fet que hi hagi aspectes que no es puguin cobrir des de la sanitat pública és una oportunitat perquè s’inverteixi més en aquesta i no pas al contrari, que és el que al seu parer pretén fer el Govern de Junts pel Sí. El Sr. BLASI lamenta que el Govern municipal doni suport a una posició tan bel·ligerant amb relació als professionals de la sanitat pública. Assenyala que, a més de les plataformes, també hi ha els usuaris, que a vegades són persones que formen part dels grups municipals i que han tingut oportunitat de conèixer les maneres de treballar de l’ICAM i dels seus professionals, ja sigui en primera persona o a través de familiars o d’empreses amb les quals han treballat. D’altra banda, reitera que el Parlament de Catalunya és un àmbit més adequat per treballar de cara a un procés de revisió i reformulació de l’ICAM. Finalment, destaca que la sanitat pública és de tots i que alguns partits polítics ja fa molts anys que han ajudat a construir-la i a tirar-la endavant. La Sra. BENEDÍ assenyala que els grups de C’s i d’ERC ja han exhaurit el temps d’intervenció, i que entén que el Grup del PSC ha acabat la seva intervenció. La Sra. ESTELLER renuncia a fer ús del segon torn de paraula. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. TARAFA insisteix en la idea que tenen una bona oportunitat per millorar alguns aspectes de l’ICAM. D’altra banda, assenyala que els professionals d’aquest organisme també es beneficiaran d’aquesta redefinició perquè actualment hi ha tensions internes, i que, a més, també han parlat amb ells. El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Exigir la publicació del conveni que vincula l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) amb l’ICAM, així com la total transparència de la institució. 2. Instar a la Generalitat que impulsi la participació de tots els sindicats i la ciutadania (veïns i veïnes) per l’elaboració d’un codi ètic i de bones pràctiques de l’ICAM. Reclamar una nova governança de l’ICAM amb participació sindical i ciutadana. 3. Reclamar a la Generalitat que s’aturin les derivacions de proves diagnòstiques a centres privats. 4. Reclamar que les avaluacions siguin basades en criteris mèdics científics amb professionals del sistema públic. 5. Instar a la Generalitat a que exigeixi responsabilitats tant a l’ICAM com a l’INSS per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 46 b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 15.- (M1519/3474) Que el govern municipal agilitzi els permisos i tràmits necessaris per la total posada en funcionament de l’escola Can Fabra, amb l’objectiu de començar el curs escolar 2016/2017 amb la màxima normalitat per a tota la comunitat educativa del centre. La Sra. BENEDÍ recorda que l’escola Can Fabra fa set anys que està en barracons perquè no s’acaba de fer la nova escola. Afirma que totes les administracions han de garantir que aquesta escola es posi en funcionament l’abans possible, i que l’òptim seria que ho fes el 12 de setembre. A més, manifesta que són conscients de la paciència, la lluita, l’esforç, la comprensió i el compromís que han tingut les famílies i la comunitat educativa. Tot seguit presenta el prec. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA manifesta que també és prioritari per al Govern municipal que l’escola Can Fabra pugui començar a funcionar al setembre amb normalitat al nou edifici. Explica que, segons la informació de què disposen, l’Ajuntament ha complert amb tots els permisos i tràmits necessaris per fer això possible. Afirma que el 30 de gener del 2015 es va aprovar, en el Consell Plenari municipal, la cessió d’ús de dret de superfície a la Generalitat de Catalunya per a la construcció de l’escola i que el 18 de maig del mateix any es va publicar la llicència d’obres majors. Assenyala que vol aprofitar aquesta intervenció per compartir les últimes informacions relatives a aquesta qüestió, fruit d’una reunió que van mantenir ahir, en la qual es va anunciar que el 12 de setembre ja es podran utilitzar la primera, la segona i la tercera planta de l’edifici, on hi haurà totes les aules, i l’accés al centre serà el mateix que s’ha estat utilitzant fins ara. Explica que el menjador, el gimnàs i els espais d’administració seguiran ubicats en els mòduls actuals, i que el 29 de setembre es lliurarà la planta baixa, on hi haurà els espais comuns: el gimnàs, els espais d’administració i el menjador. Afirma que s’entén que, a partir d’aquesta data, l’accés a l’edifici ja es podrà fer per l’entrada principal. Finalment, manifesta que es preveu que al gener es lliuraran la cuina i les plaques fotovoltaiques, i que fins aleshores el menjador funcionarà amb servei de càtering, com s’ha fet fins ara. La Sra. BENEDÍ assenyala que també els consta aquesta informació. Explica que es van trobar amb Infraestructures per intentar que l’escola comencés en la data prevista, i que els van dir que faltaven els permisos de les escomeses de la llum, l’aigua i el gas. Afirma que, per tant, cal que l’Ajuntament agilitzi aquests permisos perquè l’escola entri en funcionament. La Sra. ORTIZ explica que ella mateixa va parlar amb el secretari d’Educació perquè es garantissin els compromisos d’entrega de les obres, i que era l’empresa la que posava condicions per poder acabar les obres. Afirma que han fet tota la feina necessària per garantir els permisos i l’entrega de les obres, però que el que cal és que s’acabin. Demana que, per tant, no s’intenti desviar l’atenció de les responsabilitats sobre aquestes obres. La Sra. BENEDÍ assenyala que només han demanat que s’agilitzin els permisos i els tràmits. La Sra. ORTIZ afirma per a això cal que les obres s’entreguin a temps. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 47 La Sra. BENEDÍ manifesta que entén que el prec es dóna per acceptat. La Sra. ORTIZ assenteix. Es dóna per tractat. 16.- (M1519/3475) Que l’Ajuntament acceleri les gestions per a portar a terme la redacció del projecte arquitectònic i la licitació i adjudicació posteriors de les obres que s’ha compromès a fer a l’Espai 30, de manera que aquestes obres s’executin amb urgència i amb la menor afectació possible sobre el desenvolupament de les activitats socioculturals programades a l’equipament; que el projecte arquitectònic no només contempli les obres necessàries perquè l’equipament conservi la llicència actual, sinó que també inclogui les reformes imprescindibles perquè l’Espai 30 obtingui la llicència d’establiments de pública concurrència i, per tant, torni a acollir una programació periòdica de concerts i espectacles, encara que només sigui a la nau central, l’anomenada Abacó; i que l’Ajuntament tanqui ràpidament el conveni amb l’Associació Cultural Espai 30 per tal que l’entitat pugui assumir en breu la gestió d’aquest equipament municipal a través d’una cessió d’ús. El Sr. PUIGCORBÉ recorda que l’Espai 30 és un equipament municipal gestionat des de fa anys per l’associació cultural del mateix nom, que aplega un total de 22 entitats. Destaca que el seu projecte cultural ha estat exemplar i clau en la vida sociocultural de la Sagrera, amb una programació rica i diversa que incloïa, fins a finals del 2014, representacions teatrals i concerts de jazz de La Locomotora Negra. Explica que, no obstant això, les queixes d’un veí pel soroll i la manca de llicència d’establiment de concurrència pública van obligar a suspendre la programació d’espectacles i concerts, ja que la llicència d’activitats actual de l’Espai 30 només permet fer exposicions, tallers i reunions. Assenyala que la sèrie de deficiències que presenta des de fa anys aquest equipament municipal impedeix l’atorgament d’una nova llicència, i que, per tant, la continuïtat de la programació sociocultural de l’Espai 30 depèn únicament del seguit de millores que ha de realitzar l’Ajuntament. Remarca que el Govern es va comprometre a fer aquestes millores ja fa mesos, però que les obres encara no han començat i, a dia d’avui, ni tan sols està redactat el projecte arquitectònic per fer-les possible. Manifesta que no entenen aquest retard, i opina que no és excusa utilitzar l’argument que una part d’una de les naus antigues que forma l’Espai 30, l’anomenat espai Ion, ha d’esdevenir algun dia un vial, perquè l’Ajuntament es va comprometre a reformar, com a mínim, les altres dues naus, els espais Illot i Abaco. Finalment presenta el prec. La Sra. ANDRÉS afirma que, tal com ha dit el Sr. Puigcorbé, aquest espai presenta greus deficiències, i que les tres naus que el conformen no serveixen per fer l’ús cultural que cal amb les condicions necessàries. Explica que, per tant, s’ha acordat fer una nova edificació amb les entitats que fan activitats en aquest equipament, que han participat en el disseny del programa funcional d’aquesta nova edificació, que assenyala que procurarà mantenir els elements que preservin la memòria obrera d’aquest espai. Manifesta que, d’una banda, BIMSA ja ha començat a redactar el projecte executiu i que el mes de juliol es presentarà un projecte bàsic a les entitats per poder acordar que es tiri endavant i es liciti aquest projecte executiu. Afirma que, d’altra banda, s’ha reservat una partida en el Pla d’inversions municipal (PIM) per a aquesta redacció i s’han de fer millores que permetin mantenir l’activitat de l’espai mentre no es dugui a terme aquesta gran reforma. En relació amb això, explica que hi ha una previsió pressupostària de 100.000 euros per fer les actuacions de Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 48 manteniment i seguretat necessàries per permetre que aquest projecte tiri endavant com a centre de difusió cultural, tot i que no pas com a centre cívic, que és l’ús que correspondrà a la nova edificació. Afirma que el Districte està treballant per fer aquestes actuacions en breu, sobretot de cara a garantir la seguretat de les persones que fan les activitats i les persones que hi assisteixen. Manifesta que, paral·lelament, també s’està treballant el projecte de conveni per cedir l’ús a les entitats que facin l’activitat durant el període de temps en què l’espai actuï i treballi com a centre de difusió cultural. Explica que només estan a l’espera que aquestes entitats entrin per registre el projecte que desenvolupen, i que esperen que ho facin properament per tal de fer realitat aquesta cessió. El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que entén que s’accepta la urgència de fer les obres i, per tant, el prec. Assenyala que no ha entès bé l’import, i pregunta si és de 5.000 o 100.000 euros. La Sra. ANDRÉS afirma que s’accepta el prec en el sentit de fer les obres de manteniment urgents per 100.000 euros, i afegeix que hi ha altres 100.000 euros previstos per redactar el projecte executiu. D’altra banda, explica que es farà la cessió d’ús mentre l’espai actuï com a centre de difusió cultural, i que quan sigui centre cívic ja parlaran de la gestió del nou centre. El Sr. PUIGCORBÉ assenyala que les associacions demanen que, com a mínim, es facin obres a la nau central. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 17.- (M1519/3489) Que el Govern municipal deixi d’atorgar subvencions, tant ordinàries com extraordinàries, a entitats que fomenten l’independentisme en l’àmbit esportiu, com ara, la Plataforma ProSeleccions Catalanes. La Sra. ESTELLER manifesta que demanen al Govern que no concedeixi cap tipus de subvenció, ni directa ni extraordinària, a la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes perquè és una entitat que utilitza l’esport per fer política a favor de la independència. En aquest sentit, remarca que la Carta Olímpica recomana no barrejar l’esport amb la política, i que creuen que els recursos municipals dedicats a l’esport han d’anar destinats a la promoció de l’esport i a la pràctica esportiva, i no pas a qui utilitza l’esport com a arma política. Explica que des del 2012 fins al 2015 s’han concedit més de 200.000 euros a aquesta plataforma, a raó de 50.000 euros anuals. Assenyala que el 2015, amb el Govern d’Ada Colau, també es va atorgar aquesta subvenció, i que el 2016 l’entitat ha rebut una subvenció ordinària de 18.150 euros. Remarca que es tracta d’una quantitat de diners important que es podria destinar a la promoció de l’esport, en comptes d’anar dirigida a una entitat que utilitza l’esport en defensa d’una tesi que divideix i confronta la societat, en contra dels valors que defensa l’esport. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Esports. El Sr. ESCUDÉ explica que la voluntat del Govern municipal és que una part de les subvencions serveixin per donar suport a competicions esportives, amb la finalitat de contribuir a la promoció de l’esport en general o de determinades modalitats en les quals es valora que cal una acció decidida del Govern perquè prosperin i per fer-ne difusió i promoció entre la Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 49 ciutadania. En aquest sentit, assenyala que algunes federacions catalanes que tenen seleccions catalanes reconegudes internacionalment han organitzat competicions oficials i que, per tant, tenen dret a demanar i a rebre una subvenció. La Sra. ESTELLER manifesta que estan d’acord que es donin subvencions a les federacions catalanes d’un determinat esport, però no pas a la plataforma, que reitera que té l’objectiu d’utilitzar l’esport per fer política. Afirma que barrejar esport i política sempre dóna mal resultat, i demana que no es torni a fer. El Sr. ESCUDÉ manifesta que demana el mateix a la Sra. Esteller. Explica que el govern hauria acceptat el prec si digués «que el Govern municipal deixi d’atorgar subvencions tant ordinàries com extraordinàries a entitats que fomentin la política partidista en l’àmbit esportiu», però que es demana retirar la subvenció expressament a la Plataforma ProSeleccions Catalanes, que també es dedica a promocionar seleccions reconegudes internacionalment i que organitzen competicions. A més, subratlla que les subvencions es concedeixen únicament i exclusivament amb criteris tècnics. Es dóna per tractat. 18.- (M1519/3490) Que el Govern municipal procedeixi a buscar un indret alternatiu a la Sala Baluard. La Sra. ESTELLER manifesta que demanen al Govern que busqui una ubicació alternativa al centre Peracamps per a la Sala Baluard. Explica que entre l’any 2004, que es va obrir la Sala Baluard, i l’any 2008 van presentar més de sis iniciatives per mostrar el seu rebuig a l’obertura d’aquesta sala, tenint en compte el seu impacte negatiu en l’entorn i el barri. Afirma que el CUAP Peracamps també es troba al cor de la ciutat i que, per tant, l’obertura d’aquesta sala en aquest centre tindrà un impacte en l’entorn. Assenyala que hi ha veïns i comerciants que s’hi oposen perquè veuen els perjudicis que els pot ocasionar. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. TARAFA recorda que la nova ubicació de la Sala Baluard al CUAP Peracamps es coneix des del gener del 2015, i ja es va presentar als grups municipals, als veïns i veïnes, a les associacions de comerciants i a altres entitats. Remarca que aquest trasllat d’ubicació va associat a set equipaments més al districte de Ciutat Vella i ja s’han executat gran part de les obres. Afirma que les obres del CUAP Peracamps s’acabaran el juliol d’aquest any, que el trasllat ja està definit i que ja està en marxa tot el procés de reordenació i equipament. Destaca que aquest trasllat té diversos avantatges. Explica que el primer és la proximitat d’un centre d’atenció primària, cosa que facilita el model sanitari pel que fa a les drogodependències. A més, afirma que, causa de l’augment d’espai, es podrà ampliar la cartera de serveis i no només serà un espai de reducció de danys, com ara, sinó també de prevenció i tractament. Pel que fa a això, assenyala que ara hi ha persones que s’han de desplaçar de districte perquè la Sala Baluard no disposa d’aquesta cartera de serveis i això també dificulta la seva situació. D’altra banda, destaca que serà un espai millor, no només per als usuaris i usuàries, sinó també per als treballadors i treballadores. Manifesta que són conscients que l’obertura d’una sala d’aquest tipus genera sovint conflictivitat en un barri, però que aquest trasllat s’ha presentat al Consell de Barri, al Consell de Salut i al Consell de Districte, i que tot i que hi ha hagut veïns i veïnes que han mostrat el seu Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 50 desacord, n’hi ha molts que han entès la situació. Remarca que tots els districtes tenen un espai com la Sala Baluard i que, per tant, entenen que en cal un a Ciutat Vella. A més, explica que estan preparant un pla d’acció pedagògic amb el veïns i veïnes per tractar d’anticipar amb ells algunes possibles problemàtiques i veure com les poden solucionar conjuntament. Afirma que aquest pla s’activarà en breu. La Sra. ESTELLER explica que li hauria agradat que la comissionada li hagués respost amb un informe o unes consideracions que demostressin que aquest impacte negatiu que temen molts veïns i comerciants no existeix, però que no ho ha fet. Remarca que el centre Peracamps es troba al cor del barri, envoltat d’habitatges, de l’Escola Oficial d’Idiomes i de comerciants i veïns que tenen por de l’impacte que tindrà aquesta sala. Recorda que el seu grup va estar d’acord a tancar la Sala Baluard, però va mostrar les seves objeccions respecte a la conveniència de traslladar-la al centre Peracamps. Demana al Govern que es replantegi aquest trasllat i que, com a mínim, elabori o els faci arribar informes sobre la minimització del risc i l’impacte que pot tenir a la zona. La Sra. TARAFA reitera que no es replantejarà aquest trasllat, però que farà arribar a la Sra. Esteller informes sobre les millores que s’han fet en l’obertura d’aquest tipus de sales en relació amb la recollida de xeringues al carrer i els impactes que tenen. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 19.- (M1519/3501) Quina entitat externa va guanyar el concurs per aportar el personal extern necessari per reforçar la operativa de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER), quantes persones externes van entrar a treballar en aquesta unitat, quin ha estat el cost i la duració del contracte, i quantes persones externes que han entrat a treballar a la UCER tenen o han tingut vinculació directa amb l’Observatori DESC? La Sra. FANDOS explica que el mes de gener el seu grup va fer unes preguntes referents a la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) i el Govern els va parlar dels contractes que s’havien fet, però que no els quadren els imports que els van donar. Recorda que se’ls va dir que hi havia hagut una primera incorporació de quatre persones per 56.000 euros, i una segona de 640.000 amb personal de Regesa. Assenyala que potser és un error de l’acta i no s’ha revisat. A més, afirma que també se’ls va dir que no hi havia cap persona contractada que tingués relació amb la PAH, per la qual cosa ara pregunten quantes d’aquestes persones han tingut una vinculació amb l’Observatori DESC. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al regidor d’Habitatge. El Sr. MONTANER explica que, tal com ja es va respondre en la sessió de la Comissió del passat 19 de gener, el servei de la UCER es presta a través de dos encàrrecs gestionats des de BAGURSA. Assenyala que un és una encomana de gestió a Regesa que presten nou persones d’aquesta empresa, amb un cost de 640.000 euros i una durada d’un any, de l’1 de gener al 31 de desembre de 2016. Manifesta que l’altre encàrrec es va adjudicar primer per a un període de sis mesos mitjançant un procediment negociat i després, en vèncer el contracte, es va adjudicar per un procediment obert per a un període de dotze mesos. Explica que el primer contracte va Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 51 tenir una vigència de sis mesos, del 2 de novembre del 2015 a l’1 de maig del 2016, i que l’empresa adjudicatària va ser Cooperativa ETCS SCCL. Afegeix que l’import del contracte era de 56.619 euros i el servei el van prestar quatre persones. Manifesta que en aquest procés d’adjudicació es va convidar les entitats Pirenalia, ETCS SCCL i Progrés. Explica que aquesta darrera entitat va comunicar per escrit la seva renúncia a presentar l’oferta i es va obrir un procés de negociació respecte a les altres dues ofertes, del qual hi ha informe per escrit a l’expedient de la contractació, i que es va puntuar l’oferta d’ETCS amb 53,5 punts i la de Pirenalia amb 31,5 punts. Assenyala que el segon contracte té una vigència d’un any, del 3 de maig del 2016 al 2 de maig del 2017, i l’empresa adjudicatària és Vincle, Associació per la Recerca i l’Acció Social. Afirma que té un cost de 159.000 euros i el servei el presten cinc persones, de manera que ara hi ha un total de catorze persones contractades. Explica que aquest segon contracte es va adjudicar per procediment obert i només s’hi va presentar l’entitat adjudicatària. D’altra banda, assenyala que en els currículums que s’han presentat en les ofertes del personal que ha prestat o està prestant el servei no hi figura cap vinculació directa amb l’Observatori DESC. La Sra. FANDOS pregunta quin paper té en tot això la Sra. Susana Ordóñez. El Sr. MONTANER afirma que no sap el nom de les catorze persones que treballen a la UCER. La Sra. FANDOS explica que els han dit que aquesta és la persona que sempre està present i dóna totes les directrius. Afirma que els consta que aquesta persona abans estava vinculada a l’Observatori DESC, i demana que se’ls aclareixi si pertany a la UCER. Assenyala que abans quan es produïa un desnonament hi havia les persones de Serveis Socials, mentre que ara hi ha personal de la UCER i gent de la PAH, per la qual cosa no se sap ben bé qui pren les decisions. El Sr. MONTANER afirma que la persona que lidera el grup de la UCER és la Sra. Fuensanta, que és advocada i la persona amb qui sempre parlen, i que no li consta el nom que ha esmentat la Sra. Fandos. A més, assenyala que la UCER està formada per personal que prové de Regesa. Es dóna per tractada. 20.- (M1519/3502) Quin va ser el motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona no va utilitzar l’aplicació informàtica que l’entitat Arrels va oferir pel recompte de persones sense llar, quin va ser el cost de l’aplicació informàtica municipal i quina valoració en fa del seu funcionament? La Sra. FANDOS explica que han llegit a la premsa i han sabut a través de les entitats del tercer sector que en el recompte de persones sense llar efectuat fa pocs dies no es va utilitzar l’aplicació informàtica que Arrels havia creat expressament per al recompte, sinó una aplicació municipal. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. ORTIZ precisa que Arrels no va fer una aplicació expressament per a aquest recompte. Explica que el recompte de ciutat va estar liderat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, que està formada per l’Ajuntament i per 31 entitats, i que es va fer servir un disseny conjunt de totes les entitats que es dediquen a l’atenció de les persones sense llar. Remarca que van ser les mateixes entitats les que van decidir que calia una eina específica que fos patrimoni del conjunt de la xarxa que permetés fer el recompte i que es pogués fusionar amb la feina que fan els equips de carrer de manera habitual en els serveis socials. Assenyala que, per exemple, sí que s’hi va incorporar la cartografia en paper que va oferir Arrels, però que les entitats i els Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 52 professionals van considerar pertinent desenvolupar una eina pròpia, sobretot perquè l’aplicació d’Arrels té un objectiu diferent al de recompte d’una sola nit, ja que es tracta d’una aplicació oberta que la ciutadania pot fer servir en qualsevol moment i això podia donar lloc a duplicacions. Afirma que, per tant, es va crear una web on la gent es pogués apuntar com a voluntaris i, d’altra banda, es va fer servir el mecanisme de geolocalització. Assenyala que el recompte és una manera de completar la tasca que fa el Servei d’I. Social, i que tenir aquestes xifres i aquesta aplicació permetia casar la feina que fan els equips de carrer de manera habitual amb tota la informació que es va aconseguir en el marc del recompte. D’altra banda, informa que la despesa de l’aplicació que l’Ajuntament va posar al servei de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va costar 8.450 euros. La Sra. FANDOS pregunta per la valoració del funcionament d’aquesta aplicació. La Sra. ORTIZ afirma que la valoració dels equips va ser positiva. Explica que durant la primera hora del recompte hi va haver alguns problemes amb la càrrega dels servidors, però que a partir d’aquella hora, i després de bolcar els apunts que s’havien fet manualment, es van obtenir resultats útils. Assenyala que la propera vegada es tindrà més en compte la càrrega necessària de cara al servidor, però que la valoració i l’ús que s’està fent de l’aplicació per poder tenir tots els mapes és clarament positiva. La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Fandos que ja ha exhaurit els dos torns de paraula. La Sra. FANDOS replica que no ha fet el segon torn, sinó que s’ha limitat a dir que faltava fer la valoració, que formava part de la pregunta. La Sra. BENEDÍ li diu que hauria pogut continuar parlant. La Sra. FANDOS es queixa que s’entengui com un segon torn de paraula dir «i la valoració?» sense el micròfon obert. La Sra. BENEDÍ cedeix finalment l’ús de la paraula a la Sra. Fandos i assenyala que la tinenta d’alcalde també tindrà un altre torn. La Sra. FANDOS afirma que ja no vol tornar a intervenir, i demana a la Sra. Benedí que sigui igual d’estricta amb tothom. La Sra. BENEDÍ respon que ja ho és. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 21.- (M1519/3480) Quines accions pensa portar a terme el Govern municipal de Barcelona per tal de garantir l’alimentació durant els mesos d’estiu dels menors de la nostra ciutat? La Sra. BARCELÓ explica que, segons la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, es necessiten un total de 51.264 beques menjador per als menors de 16 anys a la ciutat. Manifesta que plantegen aquesta pregunta perquè les administracions públiques tenen la responsabilitat de garantir l’alimentació dels menors durant els mesos que no hi ha activitat escolar. Tot seguit formula la pregunta. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 53 La Sra. ORTIZ assenyala que en dos minuts segurament no tindrà temps d’explicar tots els recursos que destina l’Ajuntament a garantir el dret a l’alimentació dels infants. D’altra banda, remarca que el dret a l’alimentació no s’ha de vincular al fet que els infants hagin de fer obligatòriament una activitat, sinó que té a veure amb combatre la pobresa que hi ha a les llars de la ciutat i al conjunt de Catalunya. Afirma que per això intenten avançar en sistemes de rendes garantides i també treballen aquest tema en el marc de la Generalitat. Tot seguit exposa els dispositius municipals destinats a reforçar el dret de l’alimentació en període no escolar. Explica que els 40 centres de Serveis Socials de la ciutat treballen en el diagnòstic precoç, igual que els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, i dediquen recursos específics per a les famílies vulnerables durant tot l’any. Afirma que els 22 centres oberts també fan activitats durant l’època de vacances, incloent-hi el dret a l’alimentació. Assenyala que, a més, la targeta Barcelona Solidària garanteix ingressos a les famílies per poder fer despesa en necessitats bàsiques, i que la renda infantil, de 0 a 16 anys, suposa 100 euros per infant per a famílies amb rendes baixes. Destaca que l’Ajuntament ha augmentat un 39% el volum d’ajuts atorgats enguany i concedirà 15.000 beques per un import de més de 2 milions d’euros, que se sumen a la renda infantil, que representa 10 milions d’euros. Explica que són conscients que això no soluciona la pobresa a la ciutat i per això creuen que cal continuar incrementant els ajuts, però que totes les administracions han d’actuar en el mateix sentit. La Sra. BARCELÓ agraeix la precisió de la tinenta d’alcalde, sobretot pel que fa a les dades econòmiques. Explica que, durant els dos mesos de vacances, hi has famílies que no poden garantir un dret tan bàsic com el de l’alimentació, i més quan està associat a menors. En aquest sentit, assenyala que el Baròmetre de la infància i les famílies de Barcelona del 2014 deia que un 1,4% dels infants menors vivien en llars que no es podien permetre un àpat de carn, pollastre o peix. Destaca que la nutrició és important no únicament per al desenvolupament físic, sinó també per al desenvolupament intel·lectual. Opina que no es tracta de dir quina administració pública és responsable de garantir el dret a l’alimentació, sinó que això és responsabilitat de tots, i més quan es tracta dels menors de la ciutat. La Sra. ORTIZ manifesta que no s’eximeixen d’aquesta responsabilitat. Afirma que, de fet, les dades alimentàries de Barcelona són millors que les d’altres indrets de Catalunya, mentre que, en canvi, hi ha altres indicadors relatius a la infància que cal millorar, com el dret a poder jugar, a fer vacances, o a tenir altres activitats. Opina que, per tant, cal veure tots els instruments per garantir els drets fonamentals dels infants des d’una òptica transversal. Es dóna per tractada. 22.- (M1519/3481) Quin projecte té el Govern municipal per al Palau d’Esports? La Sra. BARCELÓ afirma que, des de la seva inauguració, el Palau d’Esports ha estat un referent per a la ciutat en l’àmbit esportiu i del món de l’espectacle. Assenyala que disposa d’un espai polivalent que permet acollir diversos esdeveniments culturals, però que actualment està tancat. Manifesta que creu que l’últim espectacle que s’hi va fer va ser l’any 2000 i que, per tant, volen saber quin projecte té el Govern municipal per a aquest espai. La Sra. ORTIZ dóna la paraula a la comissionada de Cultura. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 54 La Sra. SUREDA assenyala que l’últim espectacle que es va fer al Palau d’Esports va ser després de l’any 2000. Explica que l’any 2000 el Palau d’Esports de Barcelona va ser objecte d’una gran remodelació amb la idea que acollís espectacles de teatre musical de gran format perquè en aquell moment a Barcelona no hi havia espais adequats en dimensions i en infraestructures per acollir aquest tipus d’espectacles. Assenyala que, a partir del 2002, aquest projecte va ser impulsat per l’empresa Focus, juntament amb la SGAE i amb el holding mexicà CIE, i va començar a funcionar amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). Manifesta que, durant cinc anys, el BTM va programar musicals de gran format, però les xifres d’assistents no van ser les esperades i el 2007 va tancar. Assenyala que, des d’aleshores, el teatre funcionava en règim de lloguer sota la gestió de l’empresa BSM. Explica que es llogava a diferents promotores i s’hi feien diversos espectacles, però sense un fil conductor programàtic gaire clar. Manifesta que l’abril del 2015 hi va haver un procediment d’inspecció de la Guàrdia Urbana i dels Bombers i l’edifici va haver de ser tancat perquè no oferia les condicions de seguretat requerides per a actes de concurrència pública. Recorda que es tracta d’un edifici amb més de 60 anys d’antiguitat i que, tot i que havia estat reformat l’any 2000, portava vuit anys sense acollir una programació regular i tenir un manteniment regular. Explica que quan es va rebre l’informe de Bombers i la Guàrdia Urbana, l’empresa BSM, en converses amb l’antic Govern municipal, va plantejar tres possibles escenaris: la rehabilitació de l’espai per tal de continuar programant estrictament teatre musical, que suposava un cost aproximat de 2,5 milions d’euros; una reforma per tal de convertir-lo en un espai polivalent que programés tant esdeveniments esportius com culturals, que es xifrava en 6 milions d’euros; o bé convertir-lo en un palau de gel, amb un cost aproximat d’11 milions d’euros. Manifesta que actualment, des de l’Institut Barcelona Esports i el Comissionat d’Esports i des de Cultura, consideren que aquest palau pot tenir un paper rellevant tant pel que fa a l’àmbit esportiu com al cultural, i que per això proposen una taula de treball conjunta entre Esports i Cultura. La Sra. BARCELÓ agraeix l’explicació dels antecedents, però afirma que li hauria agradat que la comissionada hagués parlat més del que vol fer el Govern actual en aquest espai i que, per tant, espera que els pugui fer arribar la resposta per escrit. D’altra banda, manifesta que no volen que es tornin a incomplir les condicions de seguretat i, sobretot, que no es perdin més equipaments culturals a la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 23.- (M1519/3468) Per què no s’ha tingut en compte la millora de les condicions laborals de les treballadores de teleassistència i quins mecanismes té pensat l’Ajuntament per tal de millorar- les tenint en compte que des del comitè d’empresa es consideren totalment insuficients. La Sra. ROVIRA saluda les treballadores del servei de teleassistència que han assistit a la sessió. Explica que el passat 22 d’abril del 2016 es va publicar l’inici del procés per a la contractació del servei de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona, que recorda que és un dels serveis amb una valoració més alta per part dels usuaris. Assenyala que aquesta presentació del procés de contractació comptava amb un plec de clàusules tècniques i administratives, i que el 30 de maig del 2016 va finalitzar el període d’al·legacions. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 55 Manifesta que durant el procés previ a l’anunci de la licitació d’aquest servei el comitè d’empresa va mantenir trobades amb el personal responsable de l’Ajuntament per exposar-los la necessitat de realitzar les millores econòmiques i socials que requereix la plantilla. Explica que el comitè d’empresa va fer diverses aportacions en relació amb les clàusules dels plecs esmentats, i que actualment es valora que no han estat recollides i que, de fet, la situació laboral i social de la plantilla podria empitjorar. En aquest sentit, recorda que tots els grups municipals, excepte el de la CUP, van votar favorablement aquestes condicions, i que els responsables de l’Institut de Serveis Socials van dir que ni tan sols eren conscients de les condicions laborals de la plantilla. Remarca que tot això els sorprèn, tenint en compte que el Govern diu que vol combatre la feminització de la pobresa i la precarietat laboral des del mateix Ajuntament. La Sra. ORTIZ manifesta que no comparteix que no s’hagi tingut en compte la millora de les condicions laborals en aquesta contractació, tot i que és veritat que parteixen d’un sector precaritzat. Explica que, precisament perquè s’ha tingut en compte aquesta situació, el plec de condicions ha explicitat per primer cop l’obligatorietat de complir el conveni per part de l’adjudicatari. Destaca que, a més, obliga l’adjudicatari a emetre un informe anual on s’especifiquin les condicions laborals i les mesures adoptades per millorar-les, i impedeix un límit en la rotació per tal de garantir l’estabilitat. D’altra banda, assenyala que també s’ha incorporat la formació de tots els perfils professionals i l’obligatorietat que això formi part del cost del servei i no vagi a compte dels treballadors i treballadores. Afirma que, malauradament, el conveni en aquest sector no fixa uns salaris adients, que és una cosa que creuen que han de treballar, també en el marc dels acords sindicals. Remarca que actualment la llei no els permet establir un salari per sobre de l’estipulat per conveni, però que és la primera vegada que el plec de teleassistència preveu aquestes condicions laborals. Manifesta que els consta que l’empresa que ara presta el servei ha volgut confondre en alguns casos els mateixos treballadors explicant coses que no eren certes del plec. Afirma que saben que aquesta empresa ha tingut uns beneficis molt elevats, superiors al 12%, i que no els ha reinvertit en les condicions dels treballadors i treballadores. Assenyala que aquesta és també una de les qüestions que han inclòs en el plec, així com l’especificitat de fer un seguiment de les condicions. Conclou que és evident que hi ha molt més camí per recórrer i han de treballar molt més, però que en el plec es recullen les condicions laborals i el fet de poder-ne fer un seguiment. La Sra. ROVIRA manifesta que no els serveix l’argument que l’empresa ha estat confonent la plantilla, ja que les treballadores han tingut accés al plec de condicions i la valoració prové del mateix comitè d’empresa. D’altra banda, opina que entenen que, si es diu que es volen millorar les condicions laborals de totes les persones que treballen en l’Àrea de Drets Socials i que presten serveis, cal fer-ho també a través de les clàusules. Demana que, si no, s’aposti per altres vies com la municipalització del servei. La Sra. ORTIZ afirma que actualment l’Ajuntament no té la capacitat de prestar directament el servei, tenint en compte la tecnologia que requereix, i que, per tant, han de trobar vies alternatives millorant el seguiment de la contractació. Explica, però, que estan fent un diagnòstic de l’Àrea per veure quins serveis haurien de ser objecte de municipalització i quins altres no. Es dóna per tractada. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 56 24.- (M1519/3469) Quin és el procediment que seguirà l’Ajuntament a l’hora de realitzar el procés de municipalització de les tres escoles bressol: Caspolino, Enxaneta i Patufets de Navas? La Sra. ROVIRA recorda que, en el marc de Pla de recursos humans d’aquest mandat, es preveu la recuperació i gestió municipal directa de les escoles bressol Caspolino, Enxaneta i Els Patufets de Navas. Explica que van demanar al comissionat d’Educació i Universitats que els facilités l’informe jurídic per veure com es faria aquesta municipalització, però que encara no els ha arribat. Assenyala que també van demanar quan s’exposaria com es faria aquesta municipalització, ja que entenien que podia generar un precedent, però que ni la tinenta d’alcalde de Drets Socials ni el comissionat sabien si aquesta qüestió havia passat o no per la Comissió de Govern. Manifesta que entenen que hi ha una situació complicada per a les treballadores de les escoles bressol i per a les persones que formen part de la borsa d’educadores, i que per això els agradaria saber realment com es vol fer aquest procés. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA explica que demà, dimecres 22 de juny, el Govern es reunirà amb els representants sindicals per fer-los avinent la informació següent: la data de subrogació, que serà l’1 de setembre; els motius de subrogació del personal, que passa de gestió indirecta a gestió directa; i les condicions laborals i econòmiques del personal que se subroga, que inicialment seran les mateixes condicions en les quals s’integren fins que es negociï el nou conveni, i que després s’hauran d’equiparar a les de la resta del personal de les escoles bressol municipals. Afegeix que es respectarà l’antiguitat que aquestes persones tinguin a les empreses d’origen, i que durant la primera o segona setmana de juliol hi haurà un procés d’aprovació de l’expedient de subrogació per part de la Comissió de Govern. Manifesta que vol aprofitar l’ús de la paraula per expressar i donar tot el suport al conjunt de treballadores de les borses de l’Ajuntament de Barcelona. Remarca que el Govern actual sempre les ha tingut en compte, malgrat les «intoxicacions informatives» que hi hagi pogut haver per part d’alguns sectors. Explica que, precisament per això, la categoria amb la qual aquestes persones subrogades a temps complet passen a dependència municipal és d’indefinit no fix, cosa que vol dir que les seves places sortiran oportunament a oferta pública i totes les treballadores, amb independència del seu origen, hauran de competir en condicions d’igualtat per poder-hi accedir. La Sra. ROVIRA manifesta que voldria saber com han anat les reunions amb les educadores que estan a la borsa de treballadores i, d’altra banda, demana que se’ls faci arribar l’informe que fa més d’un mes que esperen tan bon punt es tingui. Explica que els consta que la comunicació del Govern tant amb les treballadores que actualment estan a les escoles bressol com amb les de les borses és insuficient, ja que, una vegada més, no s’han aclarit realment quins passos se seguirien. Opina que això és una falta de respecte per les treballadores del sector educatiu. La Sra. ORTIZ dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. ESSOMBA assenyala que hi ha una pluralitat d’agents que s’erigeixen com a interlocutors d’aquestes treballadores i que, per tant, el Govern ha mantingut una interlocució directa i permanent amb els sindicats que s’han manifestat com a representants, tot i que no totes les treballadores se senten representades per aquests. Afirma que, en tot cas, hi ha plena voluntat de poder-se reunir amb les treballadores. Ref: CCP 7/16 Drets Socials, Cultura i Esports v. 22/ 6/ 2016 13: 24 57 Amb relació a l’informe, recorda que ja va dir que es facilitaria quan l’informe de l’expedient de Comissió de Govern quedi aprovat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.58 h.