Ref.: CP 09/16 
V: 15/07/2016 
 
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia U 
DE JULIOL DE DOS MIL SETZE, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, 
en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau 
Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo 
Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens 
Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala 
Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, 
Josep M. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de 
Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i 
Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, 
Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina 
Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, 
Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi 
Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, 
Trini Capdevila i Burniol, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, 
Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, 
Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González i Maria Rovira i Torrens, 
assistits pel secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
 
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Josep Garganté i Closa. 
 
Hi és present l’interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a 
les deu hores i cinc minuts. 
 
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de maig de 
2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i 
S’APROVA. 
 
 
PART INFORMATIVA 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, ES 
COMUNIQUEN les resolucions següents: 
 
1.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que modifica, de 
conformitat amb el decret de nomenament de tinències d’alcaldia de 25 de maig 
de 2016 (ref. S1/D/2016-1484), les denominacions-ordinals de les tinències 
d’alcaldia tant en els decrets de delegacions vigents com en altres decrets, també 
vigents. En conseqüència, les referències efectuades en els decrets esmentats 
anteriorment a la segona tinència d’alcaldia s’han d’entendre referides a la 
tercera, les efectuades a la tercera tinència d’alcaldia s’han d’entendre referides 
a la quarta i les efectuades a la quarta tinència d’alcaldia s’han d’entendre 
 Ref.: CP PÀG. 1 
09/16 V: 
15/07/16 
 
referides a la cinquena; i estableix que les determinacions del present decret 
seran efectives des del mateix dia de la seva signatura, sens perjudici de la seva 
publicació al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al web 
municipal. 
 
2.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que delega en el primer 
tinent d’alcaldia diferents atribucions en matèria d’hisenda i de gestió i 
administració econòmica. 
 
3.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que delega en la regidora de 
Comerç i Mercats les atribucions següents: 1. Signar, en representació de 
l’Ajuntament, les escriptures o actes administratives per a la formalització de tota 
classe de contractes, concessions o autoritzacions corresponents al servei públic 
dels mercats centrals de fruites i verdures i del peix. 2. Aprovació de llicències per 
als usos comuns especials i privatius dels béns de domini públic destinats al servei 
públic dels mercats centrals de fruites i verdures i del peix, així com la iniciació, 
tramitació i la resolució d’expedients sancionadors relatius a aquesta matèria, 
quan aquestes funcions no hagin estat delegades en altres òrgans. 
 
4.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que crea el comissionat/ada 
de Tecnologia i Innovació Digital, l’adscriu a l’Àrea de Treball, Economia i 
Planificació Estratègica i nomena la Sra. Francesca Bria, comissionada de 
Tecnologia i Innovació Digital. 
 
5.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que nomena, en 
representació de l’Ajuntament de Barcelona, membres del Consell Social de les 
universitats que es detallen a continuació les persones següents: 
Universitat de Barcelona: Sra. M. José Muñoz Quintana 
Universitat Autònoma de Barcelona: Sra. M. Teresa Crespo Julia 
Universitat Pompeu Fabra: Sra. Judit Carrera Escudé 
Universitat Politècnica de Catalunya: Sra. Guernica Facundo Vericat 
 
6.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que proposa al Ple del 
Consorci de la Zona Franca la designació de l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado 
com a vocal del seu Comitè Executiu. 
 
7.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que nomena el Sr. Haisam 
Dabbach Velázquez membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, 
en substitució del Sr. Antoni Coll Tort. 
 
8.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que nomena el Sr. Antoni 
Coll Tort membre del Consell Municipal del Districte de les Corts, en substitució 
de la Sra. Tatiana Guerrero Muñoz. 
 
9.-  Decret de l’Alcaldia, de 26 de maig de 2016, que designa com a membre 
del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Informàtica la Sra. Francesca Bria i 
com a membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona 
el Sr. Miquel Miró Barrachina, en substitució, ambdós casos, del Sr. Miquel 
Ortega Cerdà. 
 
 Ref.: CP PÀG. 2 
09/16 V: 
15/07/16 
 
10.-  Decret de l’Alcaldia, de 2 de juny de 2016, que designa el Sr. 
Jordi Ribas Vilanova membre de la Comissió de Seguiment prevista al conveni 
de col·laboració per a l’assumpció de la gestió, el manteniment i la conservació 
del Parc Fluvial del Besòs. 
 
11.-  Decret de l’Alcaldia, de 2 de juny de 2016, que designa membres del 
Consell Ciutat i Comerç, en representació de les institucions, el Sr. Joan Estapé i 
Mir, en substitució del Sr. Lluís Vendrell Pedrola, i en representació de les entitats 
de comerç, el Sr. Eduard Escofet Martí, en substitució del Sr. Joan Estapé i Mir. 
 
12.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que designa la Ima. Sra. 
Maria Magdalena Barceló Verea membre del Consell Rector de l’Institut 
Barcelona Esports, en substitució del Sr. Francisco Javier González Blesa. 
 
13.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que nomena la Sra. Mercè 
Escofet Sala membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, 
en substitució del Sr. Ignacio López Salvador. 
 
14.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que designa l’Im. Sr. Jaume 
Collboni i Cuadrado com a vicepresident 1r del Patronat de la Fundació Museu 
Picasso de Barcelona, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà. 
 
15.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que nomena el Sr. David 
Escudé Rodríguez com a comissionat d’Esports, amb efectes del 26 de maig de 
2016. 
 
16.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que designa, en representació 
de l’Ajuntament de Barcelona, com a president del Patronat de la Fundació 
Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona el senyor David Escudé 
Rodríguez, en substitució de la senyora Marta Carranza Gil-Dolz Castellar. 
 
17.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que nomena el Sr. Salvador 
Illa Roca, personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent de la Gerència 
d’Empresa, Cultura i Innovació, amb efectes del 26 de maig de 2016. 
 
18.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que nomena el Sr. José 
Alberto de Gregorio Prieto, personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent de la 
Gerència d’Empresa i Turisme, amb efectes del 26 de maig de 2016. 
 
19.-  Decret de l’Alcaldia, de 9 de juny de 2016, que nomena la Sra. Emilia 
Andreu Almecija, personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent de l’Institut 
Municipal d’Educació de Barcelona, amb efectes del 6 de juny de 2016. 
 
20.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que delega en el gerent del 
Districte de les Corts, el Sr. Joan Cambronero Fernández, totes les facultats i 
atribucions assignades al gerent del Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Francesc 
Jiménez Gusi, en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i 
decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a la data de 
la signatura del present decret, per tal que el substitueixi durant la seva absència 
en el període comprès entre el 25 i el 31 de juliol de 2016. 
 Ref.: CP PÀG. 3 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
21.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que delega en el 
gerent del Districte d’Horta-Guinardó, el Sr. Eduard Vicente Gómez, totes les 
facultats i atribucions assignades al gerent del Districte de Gràcia, el Sr. Pere 
Camps Harder, en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i 
decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a la data de 
la signatura del present decret, per tal que el substitueixi durant la seva absència 
en el període comprès entre l’1 i el 21 de juliol de 2016. 
 
22.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa com a 
presidents/es dels òrgans de govern dels organismes autònoms municipals i 
entitats públiques empresarials, les persones que s’assenyalen a continuació: 
Institut de Cultura de Barcelona 
Consell d’Administració: President 
Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
Institut Municipal de Mercats 
Consell Rector: 
Presidenta 
Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom 
Cabau 
 
23.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que proposa a l’òrgan 
competent de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista 
de Cementiris de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de Cementiris de 
Barcelona, SA, la proposta de designació del Sr. Salvador Illa Roca com a 
membre del Consell d’Administració de Cementiris de Barcelona, SA, en 
substitució del Sr. Joaquim Mestre i Garrido. 
 
24.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa el Sr. Xabier 
Eugenio Barrandiaran Fernández membre del Consell Rector de l’Institut 
Municipal d’Informàtica, en substitució del Sr. Albert de Gregorio Prieto. 
 
25.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa l’Im. Sr. Jaume 
Collboni i Cuadrado president del Consell General del Consorci de Biblioteques 
de Barcelona, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà. 
 
26.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa representants de 
l’Ajuntament de Barcelona a les comissions que es relacionen les persones 
següents: Comissió de Lectura Pública 
President (p.d.): 
Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens 
Llodrà 
Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona 
Vicepresident: 
Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens 
Llodrà 
Consell de la Cultura de Barcelona 
Ple 
President (p.d.): 
Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
 Ref.: CP PÀG. 4 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
27.-  Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa representants de 
l'Ajuntament de Barcelona a les fundacions que es relacionen, les persones 
següents: Fundació Barcelona Cultura 
Patronat: Vicepresident executiu 
Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens 
Llodrà 
Fundació del Gran Teatre del Liceu 
Patronat: 
Vicepresident 
Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens 
Llodrà 
Fundació Joan Miró - Centre d’Estudis d’Art Contemporani 
Patronat: 
Membre 
Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens 
Llodrà 
Fundació Privada Biblioteca Pública Arús 
Patronat: 
Membres 
Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà 
Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom 
Cabau 
 
28.-  Decret de l’Alcaldia de 23 de juny de 2016, que designa com a presidents 
i vicepresident dels òrgans de govern dels organismes autònoms municipals i 
entitats públiques empresarials, les persones que s'assenyalen a continuació: 
Institut Municipal d'Hisenda 
Consell Rector: 
President 
Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom 
Cabau 
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida 
Consell Rector: 
President 
Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell, en substitució de la Ima. Sra. Janet Sanz 
Cid 
Fundació Mies Van der Rohe 
Consell d’Administració: 
President 
Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell, en substitució de la Ima. Sra. Janet Sanz 
Cid 
Institut Municipal de Mercats 
Vicepresident: 
Im. Sr. Agustí Colom Cabau, en substitució de la Ima. Sra. Mercedes Vidal 
Lago 
 
29.-  Decret d’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que delega en l’Im. Sr. Jaume 
Collboni Cuadrado, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, membre del 
Consorci Barcelona Mobile World Capital i president del Consorci i del Consell 
 Ref.: CP PÀG. 5 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Rector en els termes que disposa l’article 8 dels seus estatuts. 
 
30.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que designa com a 
representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General del Consorci 
Agència Local d’Energia de Barcelona les persones següents: 
President 
Im. Sr. Eloi Badia Casas, en substitució de la Ima. Sra. Janet Sanz 
Cid  
Membres Sr. Jordi Ribas Vilanova, en substitució del Sr. Manuel 
Valdés López Sr. Roger Clot Duñach  
31.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que designa els 
senyors Jordi Martí Grau i Jordi Ayala Roqueta representants de 
l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment prevista al 
pacte cinquè del conveni de finançament de l’Autoritat del 
Transport Metropolità. 
 
32.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que designa la Sra. Gemma 
Tarafa Orpinell, comissionada de Salut, com a membre suplent en representació 
de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Privada Instituto de 
Salud Global Barcelona. 
 
33.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que designa el Sr. Blas 
Navalón Fernández membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià - Sant 
Gervasi, en substitució del Sr. Jaume Llansó Torras. 
 
34.-  Decret de l’Alcaldia, de 23 de juny de 2016, que nomena el director 
executiu de Planificació, Gestió de Recursos i Avaluació de l’Institut Municipal 
de Serveis Socials com a substitut del seu gerent, en l’exercici de les funcions que 
li són atribuïdes per l’article 12 dels seus estatuts, durant el període comprès entre 
el 27 de juny i el 3 de juliol de 2016, ambdós inclosos. 
 
35.-  Decret de l’Alcaldia, de 27 de juny de 2016, que designa el Sr. David 
Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, membre 
i president del Patronat de la Fundació Barcelona Olímpica, en substitució de la 
Sra. Marta Carranza Gil-Dolz Castellar. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016: 
 
 
ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 
 
36.- (539/2016)  APROVAR les modificacions en l’organigrama municipal derivades del 
Decret d'Alcaldia, de 25 de maig de 2016, que ha modificat l'estructura general de 
l’Administració municipal executiva, assignant l’adscripció, denominació i 
funcions dels òrgans afectats, tal com es detalla als annexos. PUBLICAR la 
present resolució a la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
 
 
ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
 Ref.: CP PÀG. 6 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Districte de Ciutat Vella 
 
37.- (16-SJS-06)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
la distribució prèvia de terrasses del carrer Maquinista, al districte de Ciutat Vella 
de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i 
raonadament, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es 
donen per reproduïts. APROVAR definitivament a l’empara de l’article 79 de 
l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de terrasses del carrer Maquinista, 
al districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que 
consta com a annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord a les 
persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. PUBLICAR 
el present acord i el text íntegre de la distribució prèvia de terrasses del carrer 
Maquinista per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 
i a la pàgina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de 
l’Ordenança de terrasses. 
 
38.- (16-SJS-07)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de la distribució prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al districte de Ciutat 
Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal en el sentit que, justificadament i 
raonada, figura als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es 
donen per reproduïts. APROVAR definitivament a l’empara de l’article 79 de 
l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de la plaça Jaume Sabartés, al 
districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que 
consta com a annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord a les 
persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. PUBLICAR 
el present acord i el text íntegre de la distribució prèvia de terrasses de la plaça 
Jaume Sabartés, per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona, i a la pàgina web del Districte de Ciutat Vella, en compliment de 
l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. 
 
39.- (16-SJS-08)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de la distribució prèvia de terrasses de la placeta Aureli Capmany, al 
districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit 
que, justificadament i raonadament, figura als informes tecnicojurídics que 
consten a l’expedient i, que es donen per reproduïts. APROVAR definitivament, a 
l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de 
terrasses de la placeta Aureli Capmany, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, 
d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present 
proposta. NOTIFICAR el present acord a les persones que han comparegut durant 
el tràmit d’informació pública. PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la 
distribució prèvia de terrasses de la placeta Aureli Capmany per a la seva eficàcia, 
al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pàgina web del Districte de 
Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. 
 
40.- (16-SJS-09)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de la Distribució prèvia de terrasses del carrer Hort de la Bomba, al 
Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit 
que, justificadament i raonadament, figuren als informes tecnicojurídics que 
consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. APROVAR definitivament, a 
l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de 
 Ref.: CP PÀG. 7 
09/16 V: 
15/07/16 
 
terrasses del carrer Hort de la Bomba, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, 
d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a annex a la present 
proposta. NOTIFICAR el present acord a les persones que han comparegut durant 
el tràmit d’informació pública. PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la 
distribució prèvia de terrasses del carrer Hort de la Bomba per a la seva eficàcia, 
al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pàgina web del Districte de 
Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. 
 
41.- (16-SJS-10)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública de la distribució prèvia de terrasses de la plaça Sant Miquel, 
al districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit 
que, justificadament i raonadament, figura a l’informe tecnicojurídic que consta a 
l’expedient i que es dóna per reproduït. APROVAR definitivament, a l’empara de 
l’article 79 de l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de terrasses de la 
plaça Sant Miquel, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa 
municipal, segons el text que consta com a annex a la present proposta. 
NOTIFICAR el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit 
d’informació pública. PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la 
distribució prèvia de terrasses de la plaça Sant Miquel per a la seva eficàcia, al 
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pàgina web del Districte de 
Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. 
 
42.- (16-SJS-11) RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de la 
distribució prèvia de terrasses de la plaça Pedró, al districte de Ciutat Vella de 
Barcelona, amb iniciativa del Districte, en el sentit que, justificada i raonadament, 
figuren als informes tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per 
reproduïts. APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança 
de terrasses, la distribució prèvia de terrasses de la plaça Pedró, al districte de 
Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el text que consta com a 
annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord a les persones que han 
comparegut durant el tràmit d’informació pública. PUBLICAR el present acord i 
el text íntegre de la distribució prèvia de terrasses de la plaça Pedró per a la seva 
eficàcia, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pàgina web del 
Districte de Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de 
terrasses. 
 
43.- (16-SJS-12)  RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de la distribució prèvia de terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del 
Pi i placeta del Pi, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb iniciativa del 
Districte, en el sentit que, justificadament i raonada, figuren als informes 
tecnicojurídics que consten a l’expedient i que es donen per reproduïts. 
APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de terrasses, 
la distribució prèvia de terrasses de la plaça Sant Josep Oriol, plaça del Pi i placeta 
del Pi, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons el 
text que consta com a annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord a 
les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. 
PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la distribució prèvia de terrasses 
de la plaça Santa Josep Oriol, plaça del Pi i placeta del Pi per a la seva eficàcia, al 
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a la pàgina web del Districte de 
Ciutat Vella, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. 
 Ref.: CP PÀG. 8 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
b) Mesures de govern 
 
Mesura de govern 1.- Programa "Barcelona, ciutat de drets" 
 
El Sr. ASENS presenta la mesura de govern “Barcelona, ciutat de drets”, 
i manifesta que pretén, entre altres objectius, situar Barcelona en el mapa 
internacional. Posa en relleu que Barcelona és una ciutat de prestigi, reconeguda 
en molts àmbits com els de la innovació o l’esport, i fa avinent que també volen 
que sigui punta de llança i a l’avantguarda en la defensa dels drets de la 
ciutadania, que sigui reconeguda internacionalment per aquesta faceta. 
Destaca que la ciutat és exigent i compromesa en la lluita contra la vulneració dels 
drets humans, una tradició que ve de lluny, com demostra que el 1992 es va crear un 
comissionat per a la defensa dels drets civils, dos anys després una regidoria amb el 
mateix objecte, i poc més tard l’Oficina per la No- Discriminació. En aquesta línia, 
ratifica que el Govern de la ciutat vol fer un pas endavant i, per aquest motiu, per 
primer cop han elevat a Tinència d’Alcaldia els drets de ciutadania. 
Indica que la mesura de govern pretén fer un gir conceptual, amb quatre 
eixos principals. En primer lloc, remarca la pretensió de deixar enrere l’enfocament 
exclusivament centrat en els drets civils i substituir-lo per un de més obert de drets de 
ciutadania. En segon lloc, reforçar el concepte d’interdependència i indivisibilitat 
dels drets, atès que tots són complementaris i indestriables. Esmenta com a tercer eix 
la vinculació dels drets de ciutadania al marc en què s’han de promoure i exercir, que 
no és altre que la ciutat i els seus barris, cosa que suposa vincular el concepte de drets 
de ciutadania al de dret a la ciutat. 
Finalment, indica com a quart eix la combinació de l’enfocament de drets 
humans i de ciutadania amb el d’interculturalitat, i per aquest motiu aquesta mesura 
s’ha de relacionar amb el programa "Barcelona intercultural". 
Manifesta que no es tracta, però, d’una posició generalista i abstracta, de 
grans declaracions de principis sobre drets humans que moltes vegades queden en el 
pla retòric, sinó que tenen la pretensió d’aterrar i concretar les actuacions a fi de fer-
les efectives. Per aquest motiu, presenten en la mesura deu línies d’actuació, que no 
enumera perquè consten a bastament explicades en el document que tenen tots els 
membres del Consistori, entre les quals s’especifica la voluntat de crear un programa 
de formació per als treballadors públics en drets humans i diversitat; un pla contra la 
islamofòbia; una xarxa de persones i entitats defensores dels drets humans, un espai 
de trobada inexistent avui dia; el redimensionament de l’Oficina per la No-
Discriminació a fi de dotar-la de major eficàcia i per treballar en el combat contra el 
discurs de l’odi i la discriminació, promoure l’exercici de la plena ciutadania, i en la 
defensa dels drets civils en l’ús de l’espai públic, que implica una revisió de totes les 
normatives vigents amb una mirada de drets humans a partir dels estàndards 
internacionals, emprant metodologia i indicadors per avaluar si es compleixen o no, i 
la revisió de l’ordenança de civisme, per a la qual es requereixen consensos amplis. 
Indica que s’ha previst un pressupost per implementar aquesta mesura d’un 
milió d’euros anual de mitjana, i que es desenvoluparà al llarg del mandat amb un 
calendari concretat en el document, que pretén incorporar el doble enfocament a 
partir de les polítiques de drets humans i introduir-les en el conjunt de les polítiques 
públiques. 
Precisa que tot això estarà dirigit per la directora del servei, Aida Guillén, a 
la qual aprofita per felicitar i agrair-li la feina feta. 
 Ref.: CP PÀG. 9 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
La Sra. VILA posa de manifest que Barcelona és ciutat capdavantera en la 
defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques; que té una trajectòria 
remarcable en aquest àmbit perquè, d’una banda, té una societat civil compromesa i 
activa en la matèria i, d’altra banda, perquè els diferents governs municipals han anat 
incorporant-la en les seves agendes polítiques i s’han anat dotant de diferents 
instruments per prevenir i per atendre les persones víctimes de vulneració de drets. 
Destaca que en aquesta trajectòria de la ciutat hi ha la suma de moltes 
voluntats polítiques unides per un fil conductor que ha permès que els governs que 
s’han anat succeint hagin sumat, enfortit i millorat les polítiques de la institució. 
Dit això, lamenta que la mesura que avui presenta el Govern, que no saben si valorar 
com un exercici de menyspreu o d’arrogància, renegui de la feina feta el mandat 
anterior, i que ho expliciten en el document. Reconeix que el Govern té el dret de fer-
ho, però entén que fa un flac favor a la institució, ja que en aquesta matèria sempre hi 
havia hagut consens i certa unanimitat, alhora que era un espai que es mantenia lliure 
de la controvèrsia política i l’interès partidista. 
Remarca que no només trenquen amb aquesta tradició, sinó que expliciten 
que comencen de bell nou, que volen trencar amb tot el que els ha precedit, i els 
retreu que hagin perdut tot un any en què podrien haver anat implementant mesures 
que ja estaven llestes. 
Quant al document, considera que hi ha una feblesa d’origen, ja que no s’hi 
fa una aproximació dual de drets i deures, de respecte i compromís, dos valors que 
caracteritzen la societat barcelonina. Afegeix que entenen que fan un pas enrere en 
no situar l’Alcaldia al centre d’aquestes polítiques i al capdavant del seu impuls, de 
manera que temen que es perdrà centralitat i incidència en l’agenda política del 
Govern; i critica, alhora, que tampoc no preveuen el desplegament al territori de les 
oficines vinculades a l’Oficina per la No-Discriminació a fi de descentralitzar els 
barris i arribar als problemes i fer-ne un abordatge comunitari. 
Finalment, diu que troben a faltar perspectiva de gènere en el document; que 
tampoc no recull la capacitat sancionadora en què tenen competències com ara en 
l’àmbit LGTBI, o en qüestions com el dret d’admissió; no s’hi inclou la feina que es 
va fer en coordinació amb la Fiscalia pel que fa als delictes d’odi, i tampoc no s’hi fa 
esment de la iniciativa d’implementar l’aplicatiu telemàtic per poder denunciar. 
 
La Sra. MEJÍAS entén que la mesura de govern té la intenció de servir a un 
objecte ben noble, però fa avinent que la seva lectura traspua un interès ideològic i 
polític, que els fa desconfiar-ne. 
Addueix que amb aquesta iniciativa el Govern anuncia un seguit d’accions 
per situar Barcelona com a referent de la defensa dels drets humans amb caràcter 
inaugural, i es pregunta què deuen pensar els seus socis de govern en comprovar que 
s’hi obvia la llarga trajectòria d’aquesta institució en reivindicació de drets, com si 
Barcelona hagués estat aliena a aquesta lluita en defensa dels drets civils; com si la 
ciutat no hagués estat el marc de reivindicacions socials molt importants que han 
aportat a la societat un impuls efectiu en la defensa i consolidació de drets 
fonamentals, fins al punt de ser reconeguts fins i tot en la Carta municipal, que inclou 
que Barcelona és un lloc on s’han de respectar, preservar i defensar els drets humans. 
Observa que en la mesura de govern s’afirma que cal sortir de l’àmbit teòric 
per entrar de ple en les polítiques públiques que facin efectiva la preservació dels 
drets humans, i s’hi anuncia un seguit de mesures i accions que al seu parer són un 
punt revisionistes en el sentit de revisar tota la normativa i protocols municipals per 
 Ref.: CP PÀG. 10 
09/16 V: 
15/07/16 
 
passar-los pel sedàs dels estàndards dels drets humans. 
Consideren, altrament, que la modificació d’ordenances s’haurà d’abordar 
amb els mecanismes adequats i d’acord amb les majories del Consistori. Igualment, 
recorda que totes aquestes normatives estan inspirades pels principis constitucionals 
de drets i llibertats fonamentals. 
Posa de manifest que en el document també es parla de la formació dels treballadors 
públics, i pregunta si és que en desconfien, si consideren que no estan prou formats 
per actuar davant una situació de vulneració de drets humans. Es refereix, també, al 
fet que s’hi esmenta la reactivació de l’Oficina per la No-discriminació a fi que pugui 
atendre d’una manera més eficaç les víctimes de vulneracions relacionades amb la 
discriminació, i recorda que hi ha un servei d’orientació jurídica en col·laboració amb 
el Col·legi d’Advocats que fa aquesta funció. 
Considera que Barcelona disposa del context essencial per contrastar la 
validesa dels drets humans; una ciutat on al llarg dels anys s’han desenvolupat eines i 
serveis per a la preservació dels drets fonamentals, entre els quals la protecció de la 
infància, per fer efectiu el dret a l’educació, l’acompanyament i suport a 
l’adolescència en la lluita contra la violència entre els joves i el bullying, entre altres. 
 
La Sra. CAPDEVILA observa que a Barcelona s’imposa l’obligació de 
precisar millor determinats drets i deures de la ciutadania. Assenyala que a fi de 
garantir i assegurar de la millor manera possible aquests drets i deures és 
imprescindible reforçar la dimensió local dels drets humans. 
Manifesta que, en aquesta línia, estan d’acord que cal defensar i protegir 
aquests drets més enllà d’esmentar-los; tanmateix, diu que els costa trobar en la 
mesura de govern alguna cosa més que un titular. 
Diu que hi troben a faltar una auditoria de salvaguarda dels drets humans a 
Barcelona, com han fet altres ciutats, que permeti conèixer la situació dels drets 
humans a l’Administració local. Entenen que cal fer una radiografia per evitar, en 
primer lloc, duplicitats i centrar esforços allà on es consideri prioritari. 
No obstant això, diu que els satisfà que s’hagi recuperat el nom i les 
funcions de l’Oficina per la No-Discriminació i que s’articulin eines per estudiar i fer 
seguiment dels drets humans a la ciutat; tanmateix, creuen que cal definir un grup de 
treball estable independent que supervisi i adapti les diferents legislacions i 
ordenances municipals i que les harmonitzi amb les disposicions de la Carta europea 
de salvaguarda dels drets humans a la ciutat. 
Reitera, com ja van reivindicar en el mandat anterior, que és imprescindible 
potenciar la relació i coordinació amb tots els mecanismes existents de garantia de 
drets a la ciutat, molt especialment amb la síndica de greuges, que és l’encarregada 
de vetllar pels drets i les llibertats de la ciutadania en les seves relacions amb 
l’Ajuntament. 
Destaca que Barcelona està molt ben posicionada a Europa com a model de 
ciutat, i en el sistema mundial de ciutats. I alerta que són els efectes socialment 
negatius que indiquen que cal passar d’una política centrada a buscar més 
internacionalització de la ciutat a una estratègia pròpia d’una ciutat global. Entén que 
en aquest aspecte cal anar més enllà de la proactivitat i fer una feina ferma i 
permanent en el temps de defensa, sensibilització i difusió dels drets, així com dels 
seus mecanismes de defensa i salvaguarda. 
Expressa, en nom del seu grup, el desig sincer que aquesta mesura de govern 
millori les actuacions encaminades a promoure el civisme, la mediació ciutadana, la 
cohesió social, la convivència i, molt especialment, la gestió de la immigració i l’asil 
 Ref.: CP PÀG. 11 
09/16 V: 
15/07/16 
 
en un context europeu que es comporta d’una manera egoista i no assumeix les seves 
responsabilitats respecte d'això. 
Remarca que els drets humans com la transversalitat de gènere s’han 
d’aplicar en tots els àmbits de l’Administració; i, per aquest motiu, consideren que la 
mesura és positiva, tot i que saben que es pot anar més enllà, sobretot pel que fa a 
l’apropament a la ciutadania, el respecte i la salvaguarda dels drets a Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER observa que en aquesta mesura el Govern no té en 
compte l’actiu de Barcelona en aquesta matèria, i destaca que Barcelona és una ciutat 
compromesa amb els drets humans i té una llarga trajectòria en aquesta línia. Per 
tant, retreu al Govern que, amb aquesta mesura, utilitzi els drets humans al servei de 
la ideologia, amb un marcat caràcter revisionista de tot el que s’ha fet fins ara. Fa 
notar que s’hi estableixen unes línies rectores dirigides a preservar determinats drets 
en detriment d’altres, i abandonen la quotidianitat de la ciutadania, que també té drets 
i deures. Considera que això ho fan per justificar un programa d’un milió d’euros, i 
diu que voldrien saber amb qui pensen treballar-lo, a qui encarregaran els treballs en 
aquest àmbit, així com de quina manera distribuiran aquest pressupost. 
Afegeix que els sorprèn que considerin que cal formar el personal municipal 
per poder treballar en l’àmbit dels drets de les persones, quan la realitat és que fa 
molt de temps que ho fa. 
Observa que en la mesura es menciona la Carta europea de salvaguarda dels 
drets humans, però s’obvia que, d’ençà del 2010, a Barcelona existeix la Carta de 
drets i deures, que es basa en la carta europea esmentada. En aquest sentit, manifesta 
que voldrien saber si el Govern pretén exigir responsabilitats, obligacions i deures a 
totes les persones que estan a la ciutat. 
Afirma que quan en la mesura es parla de drets i llibertats a l’espai públic, hi 
troben a faltar l’obligació de respectar aquest espai, la convivència i evitar conductes 
que alteren l’ordre de l’espai públic i causen molèsties als veïns. Afegeix, quant a la 
immigració i al combat de qualsevol mena de discriminació, que s’obvia que les 
persones migrants també tenen l’obligació de respectar el marc de convivència propi, 
i que han de garantir la seva integració a la societat assumint-ne els valors. 
Igualment, critica que tampoc no es defensa en la mesura la llibertat dels pares a 
escollir l’educació dels seus fills i d’elegir la llengua en què volen que se’ls eduqui. 
En conseqüència, manifesta que els drets humans i la llibertat d’elecció 
abracen molt més que allò a què els circumscriu la mesura de govern, que troben 
esbiaixada i vinculada a l’ideari del Govern, deixant abandonats els ciutadans 
comuns. 
 
La Sra. LECHA addueix que “Barcelona, ciutat de drets” és un títol que 
expressa justament el contrari d’allò que el Govern va exposar ahir mateix en roda de 
premsa. Així, mentre avui fa un discurs sobre els drets humans, ahir va anunciar 
l’enduriment de la repressió policial contra els manters, va presumir de posar més 
multes amb l’ordenança del civisme i va reforçar els operatius conjunts amb Mossos, 
Policia Nacional i Portuària, de manera que posa els sense papers en mans de llei 
d’estrangeria, dels CIE i de l’expulsió. 
Observa que la mesura de govern es postula com una aposta per les 
polítiques transformadores, aquelles que van a l’arrel dels problemes, de les causes 
estructurals que provoquen les desigualtats i les iniquitats en les relacions de poder. 
Subscriuen que el Govern orienti l’acció normativa, en la qual esperen la 
derogació immediata de l’ordenança del civisme, i les polítiques actives en la 
 Ref.: CP PÀG. 12 
09/16 V: 
15/07/16 
 
prevenció, formació i reacció. Diu que veuen amb optimisme la recuperació i nou 
enfocament de l’Oficina per la No-Discriminació per afrontar el discurs de l’odi, com 
el que van protagonitzar grups feixistes dilluns passat a la plaça de Catalunya, 
acompanyats de regidors de Ciutadans. 
Reconeix que la música de la mesura sona bé, tot i que la concreció és 
escassa pel que fa a la perspectiva transformadora, la que apunta a les causes 
sistèmiques i a les relacions de poder, al capitalisme i a l’heteropatriarcat. Al·lega 
que no troben en aquesta mesura actuacions concretes que apuntin a l’origen dels 
problemes; i fa notar que no treu cap a res ser referents de comissions i congressos, ja 
que si no es milloren les condicions de vida de les persones, tan sols repintaran la 
façana d’un sistema intrínsecament injust, violent i discriminatori. 
Pregunta on són les accions concretes per combatre la pobresa; si pensen 
combatre la LGTBIfòbia amb un informe anual de casos de discriminació. Qüestiona 
de què serviran els plans de formació i les guies metodològiques si les han d’aplicar 
treballadors i treballadores externalitzats, subcontractats a precari. Continua 
preguntant-se com pot ser que no es mencioni la Guàrdia Urbana en divuit pàgines de 
propostes; o per la transversalitat de les polítiques de gènere al document. Qüestiona, 
també, si és casual el fet que la proposta no parli explícitament de l’Ordenança del 
civisme o dels drets de les treballadores sexuals, o si més aviat té alguna cosa a veure 
amb els nous socis de govern. 
Demana com es pensa garantir la participació dels grups socialment 
exclosos i el seu exercici del dret a la plena ciutadania. 
Addueix que tenen molts dubtes i moltes preguntes per fer, però també la 
ferma convicció i el compromís amb el dret a la ciutat, més enllà de la visió 
ciutadanista i evangèlica que traspua la mesura de govern; i remarca que tenen 
moltes propostes i aportacions per fer en els àmbits teòric i pràctic. 
Avança que donaran suport a aquesta mesura com a programa de mínims, 
però diu que esperen poder abordar amb el Govern i amb el teixit associatiu les 
mancances de la proposta. I alerta que si es queden en un canvi estètic no només no 
milloraran les condicions de vida de la ciutadania, sinó que maquillaran el sistema 
que perpetua les desigualtats, l’odi i la discriminació. 
 
El Sr. ASENS nega que hi hagi cap menyspreu a la feina feta, i remarca que 
la mesura s’enceta parlant-ne, i ell mateix ha començat la seva intervenció valorant el 
llegat rebut. Tanmateix, entén que cal reconèixer que s’havia perdut impuls. 
Quant a l’aspecte de la territorialització apuntat per la Sra. Vila, considera 
que ha estat un fracàs, de manera que la seva proposta és formar els funcionaris i 
acordar amb els districtes la manera com volen treballar els drets humans 
territorialitzadament. 
Amb referència a la potestat sancionadora, indica que estan treballant en la 
revisió de l’ordenança, coordinats amb la Fiscalia, amb la qual treballen en un nou 
protocol. 
Pel que fa al pressupost anual que s’expressa en la mesura, recorda que el 
govern de CiU va estrangular pressupostos com ara el d’afers religiosos, mentre que 
ara dediquen el doble del que s’havia esmerçat durant el mandat passat, on tot 
s’agrupava en l’Agència de Drets Civils, mentre que l’actual govern dóna més entitat 
i pressupost propi als diferents àmbits, com és el cas de les polítiques LGTBI, que 
s’inclouen en una regidoria pròpia. 
Quant a la referència de la Sra. Lecha al fet que no es menciona la Guàrdia 
Urbana en el document, respon que hi és mencionada perquè està formada per 
 Ref.: CP PÀG. 13 
09/16 V: 
15/07/16 
 
treballadors municipals. 
Finalment, amb relació a les paraules de la Sra. Esteller sobre la 
desconfiança que traspua el document en els treballadors municipals, replica que 
no en tenen cap, de desconfiança, però entenen que la formació ha de ser 
continuada. La Sra. ESTELLER insisteix a recordar que el Govern municipal s’ha 
de dirigir a tota la ciutadania, que cada dret implica un deure, i que la llibertat 
d’elecció és fonamental. 
 
Mesura de govern 2.- Pla per la justícia de gènere (2016-2020). 
 
La Sra. PÉREZ presenta el Pla per a la justícia de gènere 2016-2020, i fa 
notar que incorpora el terme justícia, entès com a conjunt de valors essencials com 
la llibertat, el respecte o el reconeixement. 
Remarca que no es pot parlar de mesures d’igualtat sense tenir en compte 
que estan en el terreny de la reivindicació política, que s’ha anat incorporant a les 
institucions, i que es nodreix dels ensenyaments i les experiències acumulades 
pels col·lectius de dones i pels moviments feministes al llarg de molts anys de 
lluita social. 
Precisa que aquest pla se situa en un context de canvi, també de crisi 
múltiple, no només econòmica sinó també de sostenibilitat de les cures, de salut, 
ecològica o de representació política, totes les quals tenen un impacte significatiu 
en la igualtat entre homes i dones. 
Destaca, seguidament, tres aspectes de la mesura, el primer dels quals, 
que es tracta d’un pla que marca un canvi des de la perspectiva estructural, ja que 
és més que una política circumscrita a l’àrea de feminismes, i suposa un 
compromís per a totes les àrees sectorials, per als deu districtes de la ciutat, que 
han estat implicats en el seu disseny, juntament amb membres de la societat civil, 
entitats, el Consell de Dones i representants dels partits polítics. 
En segon lloc, remarca que es tracta d’un pla que marca un canvi des 
d’una perspectiva integral, atès que impregna totes les àrees municipals i les 
polítiques que es duguin a terme els propers anys. 
I, en tercer lloc, indica que volen tendir a un canvi cultural, de 
consciència ciutadana del que són i han de ser les relacions de gènere a la ciutat, 
que només és possible posant la vida en el centre de totes les polítiques, 
especialment les econòmiques, que determinen especialment les formes de relació 
humanes i, per tant, de gènere; millorar les condicions laborals de les dones, 
alhora que posen èmfasi en la redistribució de les càrregues de cura. 
Continua dient que el pla inclou 54 objectius, més de tres-centes 
seixanta-cinc accions els primers dos anys que desafien les estructures patriarcals 
mitjançant la promoció de la ciutat com a espai de dret a la participació, 
l’educació, la cultura o l’habitatge, sense oblidar les mesures per revertir el fort 
biaix de gènere als espais urbans. 
Conclou, en definitiva, que estan convençuts que és possible una ciutat 
lliure de masclisme, resistent davant les violències masclistes i més igualitària, on 
les persones gaudeixin de més benestar, felicitat i llibertat. 
 
La Sra. VILA reconeix l’ambició del pla, i agraeix que la regidoria hagi 
volgut escoltar els grups. Destaca que abasta molts àmbits i objectius, tot i que 
alguns els troben massa genèrics i poc concrets i, fins i tot, diu que han detectat 
confusions de les actuacions i els objectius i els mateixos indicadors que han de 
 Ref.: CP PÀG. 14 
09/16 V: 
15/07/16 
 
permetre fer seguiments de les mesures. 
Valora que es tracta d’un pla molt complet, malgrat que el fet d’incloure les mesures 
en un document annex dificulta poder fer-ne el seguiment, alhora que lamenta que no 
s’hagin acceptat els suggeriments del seu grup. Això no obstant, celebra que s’hagi 
plantejat un cert debat entre el Govern i l’oposició. 
Entrant a considerar el contingut de la mesura, opina que el document peca 
de tenir un esperit massa pessimista, ja que molt sovint col·loca les dones en una 
situació de victimisme, malgrat que sigui cert que estan en situació de desigualtat en 
molts àmbits, obviant que les dones en aquesta ciutat són ciutadanes actives i de ple 
dret, capaces de transformar la realitat per elles mateixes. 
Posa de manifest que en el document s’omet com pensen abordar aquestes 
qüestions des de la perspectiva territorial; així com també hi troben a faltar mesures 
concretes en l’àmbit de l’emprenedoria. 
Assenyala que el pla no duu un pressupost associat i, per tant, les mesures i 
propostes no es poden vincular als compromisos econòmics del Govern. 
Finalment, fa notar que el document està fet molt de cara enfora, sense 
abordar la qüestió interna del Pla d’igualtat de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest 
sentit, indica que en l’organigrama es constata que només hi ha cinc dones en les 
gerències municipals, de manera que a banda de bones intencions i gesticulació, el 
Govern, a la pràctica, es queda curt. 
Confia, doncs, que amb aquest pla puguin continuar avançant en l’objectiu 
de la justícia de gènere. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern, i 
destaca que al llarg de la història les dones no han deixat de reivindicar uns drets que 
haurien de ser normals. 
Igualment, agraeix la possibilitat de diàleg que ha ofert la regidoria als grups 
municipals. 
Manifesta que els sorprèn que en l’àmbit institucional, que disposa de marc 
legal, no hi hagi manera de posar en pràctica aquest pla. En aquesta línia, indica que 
al pla manca concreció; així, consideren benintencionat afirmar que les accions es 
faran en el període 2016-2017, però consideren que caldria més concreció de dates i 
cost econòmic, i aprofita per recordar que la transparència obliga a concretar al 
màxim la utilització dels diners públics. 
Pel que fa a l’apartat que fa referència a la violència de gènere, entenen que 
seria interessant coordinar-se amb altres institucions a fi d’aconseguir que les dones 
que han d’anar a declarar per aquesta causa tinguin garantida la intimitat suficient. 
Es felicita per la incorporació en l’apartat d’ocupació del document de 
l’esmena del seu grup en la línia de donar visibilitat i enfortir el paper de les dones 
empresàries, àmbit en què continua havent-hi bretxa salarial, a Catalunya del 19%, 
que es tradueix en el fet que les dones tenen menors prestacions d’atur i pensions 
més baixes. 
Remarca que un altre aspecte essencial per a la igualtat és la conciliació de la 
vida laboral i familiar; en aquest sentit, subratlla que Espanya és un dels països de la 
UE on hi ha menys flexibilitat laboral per a la conciliació familiar. Destaca, però, que 
Barcelona va ser una ciutat pionera en polítiques de temps, tot i que actualment estan 
bloquejades. Afegeix que aquesta situació s’agreuja per les retallades de la Generalitat 
i el Govern central d’ençà del 2011 en matèria de conciliació de la vida laboral i 
familiar, i entén que convindria establir alguna mesura concreta que no es toca en el 
pla. Recorda que el seu grup va presentar el gener d’enguany a la comissió de Drets 
 Ref.: CP PÀG. 15 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Socials un prec en què demanaven l’elaboració de mesures per a la conciliació, que va 
ser acceptat, però que a hores d’ara encara no ha donat cap fruit. En conseqüència, 
al·lega que més que les declaracions d’intencions i els objectius, el Govern ha de 
presentar mesures concretes també en aquest sentit. 
Afegeix que per assolir la igualtat també és molt important fer prevenció i 
educació, i fa avinent que el seu grup va demanar d’incorporar el Pla de prevenció, o 
que es coordini des de la regidoria d’Infància i Joventut, i demana saber quin 
contingut tindrà. 
Insisteix que cal educar des de la infantesa per potenciar els factors que 
permeten la igualtat i l’acceptació de la diversitat; i remarca que si volen arribar a 
una igualtat veritable cal implementar mesures, que no consten en el pla que avui 
presenten, com ara la conciliació laboral i l’educació en prevenció dels factors 
protectors a fi d’aconseguir el que deia Michelle Bachelet, que la igualtat de gènere 
ha de ser una realitat viscuda. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix al Govern l’elaboració d’aquesta mesura, no 
només per la incorporació de pràcticament totes les aportacions del seu grup, sinó 
perquè s’ha fet una bona anàlisi de la situació, de la manera com es perceben les 
polítiques de gènere, quin coneixement se’n té, com s’aborden en els diversos sectors 
d’actuació política, i com es gestionen. 
Fa extensiu l’agraïment als districtes i a les entitats que han participat en 
l’elaboració de la mesura i al personal tècnic que ha possibilitat poder disposar, avui, 
d’aquest document. 
Observa que se sol pensar que les polítiques públiques són neutres respecte 
al gènere, tot i que el seu grup considera que sí que tenen efectes i que aquests són 
perjudicials enfront de la desigualtat. Creuen que la introducció real de la 
transversalitat de gènere confereix qualitat a aquest ajuntament, que ha de ser una 
institució en què s’emmirallin les entitats i els agents socials de la ciutat, així com la 
ciutadania en general. 
Confirma que comparteixen el pla presentat perquè defineix accions i pretén 
avançar en la transversalitat real, i per aquest motiu cal que tots els grups municipals 
es comprometin a tirar-lo endavant. 
Això no obstant, i atès que el pla està previst a mitjà i llarg termini i que la 
implementació de les actuacions previstes es durà a terme durant tot el mandat, 
demana que, tal com es van comprometre, es faci l’avaluació de cadascun dels 
objectius específics anualment, no només per posar-la en coneixement dels grups, 
sinó per mesurar els resultats de les actuacions. 
Remarca que és cabdal el seguiment i l'avaluació de les clàusules de 
contractació externa, ja que és conegut que la majoria de les treballadores en l’àmbit 
social tenen unes condicions laborals molt precàries i uns sous de vergonya, d’aquí la 
importància del salari mínim de ciutat establert en mil euros. 
Valora que aquest ajuntament sempre ha estat pioner en polítiques de 
gènere; així, en mandats anteriors es van definir línies d’actuació, es van establir 
objectius, es van posar en marxa mecanismes de treball enfocats a la transversalitat 
de gènere, mentre que ara es fa un pas més portant a la pràctica la transversalització 
de totes les polítiques a totes les de l’acció política i a tots els nivells. 
Destaca la coincidència del seu grup amb el Govern de la ciutat a l’hora de fer un 
recorregut pels conceptes que els permetin reflexionar sobre la igualtat entre homes i 
dones en diferents àmbits, en la incorporació de la perspectiva de gènere a la pràctica 
professional, en analitzar, abordar i reconèixer la realitat de les dones a la societat, en 
 Ref.: CP PÀG. 16 
09/16 V: 
15/07/16 
 
treballar estratègies i eines que, des de l’àmbit de la intervenció i el disseny de 
projectes socials, serveixin per incloure en la perspectiva de gènere i avançar en la 
igualtat real. 
Considera que aquest pla ajudarà a assolir el repte que suposa per al conjunt 
d’una administració com aquest ajuntament la incorporació de la justícia de gènere 
en la totalitat de les seves polítiques, i conferir una mirada de dona a la ciutat de 
Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER posa en relleu que els grups han tingut oportunitat de 
contribuir amb la presentació d’al·legacions i suggeriments al pla que avui els 
presenten. En aquest sentit, manifesta que el grup del PP considera que la dona ha de 
ser protagonista, amb igualtat real i efectiva. 
Reconeix que s’ha avançat molt en el terreny de la igualtat jurídica, però no 
pas tant en l’efectiva i, per tant, que cal continuar avançant en aquesta direcció. En 
aquesta línia, diu que comparteixen algunes de les mesures que es proposen al pla, 
tot i que discrepen amb l’enfocament ideològic del pla. 
Entenen que el pla té una forta càrrega ideològica, que parteix d’una línia de 
feminisme que situa la dona en un estadi inferior i, per tant, que necessita assistència, 
i no de la consideració de la dona moderna, preparada i emancipada. Admet, no 
obstant això, que hi ha moltes dones que tenen serioses dificultats per assolir les 
mateixes oportunitats que els homes, i creuen que és en aquesta direcció que ha 
d’anar l’ajuda i l’assistència, i crear un marc en aquest ajuntament a fi d’eliminar els 
obstacles que impedeixen aquesta igualtat real i efectiva. 
Manifesta que discrepen, però, amb la visió paternalista que traspua el 
document que parteix d’un estatus inferior de les dones, que necessiten ajuda 
permanent que, al seu parer, no s’ajusta a la realitat. Precisa que, amb aquesta 
filosofia, van presentar una al·legació que constata que no ha estat recollida. 
Insisteix, doncs, que el canvi cultural s’ha de fer des de la transversalitat, 
eliminant obstacles a fi de garantir l’accés igualitari al mercat laboral, reduir la bretxa 
salarial i fer efectiva la conciliació laboral, personal i familiar. 
Observa que la majoria de mesures que es concreten en el pla van en la línia 
de generar, fomentar i garantir i, a canvi, però, no s’explica com es pensa abordar, 
quines accions concretes s’han d’incorporar i amb quin pressupost es comptarà. 
Altrament, consideren que tan sols proposant línies genèriques es queden en una 
indefinició que molt difícilment obtindrà resultats reals. 
Afegeix que també troben a faltar en el document una avaluació, i tot i que 
s’han acceptat esmenes del seu grup en aquesta línia, entenen que hi manquen uns 
criteris de compliment i calendarització. 
 
La Sra. ROVIRA celebra la presentació del Pla de justícia de gènere, i 
apunta que s’escauria de fer un ple monogràfic per tractar les mesures que incorpora, 
alhora que reconeix que el pla toca moltes qüestions que al llarg d’aquest any de 
mandat han anat tractant en comissió i també al ple, així com reculls de diferents 
anàlisis i objectius treballats pels moviments feministes de la ciutat al llarg dels anys. 
Posa en relleu que el pla recull, també, propostes fetes pel seu grup, entre les 
quals els pressupostos en clau de gènere, violències masclistes, salut sexual i 
reproductiva, urbanisme amb perspectiva de gènere o clàusules de gènere en la 
contractació pública. Tanmateix, diu que entenen que, una vegada més, allò més 
difícil serà la seva aplicació, tenint en compte les estructures pròpies de la institució 
municipal i la poca permeabilitat als canvis, a la qual cosa s’hi afegeixen les 
 Ref.: CP PÀG. 17 
09/16 V: 
15/07/16 
 
polítiques i dinàmiques de funcionament del govern actual. Fa notar que, tot i les 
bones intencions expressades en el document, s’hi expressen contradiccions en parlar 
de la realitat en el si del document de mesures del programa de treball; i, fent 
referència a les mesures de les estructures institucionals d’impuls a la igualtat de 
gènere exposades en el pla concret d’enguany, destaca que s’esmenta el reforç al 
personal dels punts d’informació i atenció a les dones (PIAD), així com l’impuls de 
mesures de la taula de la feminització de la pobresa. Reitera que CUP-Capgirem 
Barcelona es mostra escèptica tenint en compte la manera com es procedeix amb les 
treballadores i els treballadors del circuit de violències. Assenyala que d’ençà que es 
va anunciar la municipalització del Servei d’Atenció i Recollida (SARA) i dels 
PIAD, el Govern ha estat incapaç de reunir-se amb aquestes treballadores i 
comunicar-los com es procediria i quines condicions laborals tindrien, i ha contribuït, 
encara més, a l’angoixa d’aquestes plantilles precaritzades. 
Remarca, en conseqüència, que les gestions i els canvis requereixen el seu 
temps, tot i que consideren imprescindible que les actuacions siguin coherents, tant 
des del punt de vista laboral com de gènere. 
Diu que no estan d’acord, per tant, amb el fet que no s’hagi avançat prou en 
aquests acords, i afirma que estan convençuts que això no és responsabilitat de la 
regidoria de feminismes, sinó, novament, dels responsables de recursos humans i 
d’unes estructures que el mateix govern ha acceptat i que no procedeixen com 
pertocaria. 
Tal com han constatat altres vegades, assenyala que és imprescindible que el 
Govern reflexioni sobre les polítiques en l’àmbit de recursos humans, ja que per molt 
que es generin espais d’anàlisi i propostes, la realitat s’imposa. En aquest sentit, es 
refereix a la presència, en aquesta sessió, d’una representació de les treballadores del 
servei de teleassistència que reivindiquen els seus drets; igualment, es refereix a les 
lluites de les treballadores del servei d’atenció domiciliària, de les del circuit de 
violència, del SARA o dels PIAD, totes dones precaritzades, i que malgrat que fa un 
any que aquest consistori parla de la feminització de la pobresa, el Govern no ha 
establert prioritats perquè aquestes dones assoleixin condicions de vida dignes. 
Acaba la seva intervenció celebrant, d’una banda, la presentació d’aquest 
pla, però, d’altra banda, reclamant que es tradueixi en accions reals. 
 
La Sra. PÉREZ destaca el debat previ a la presentació d’aquest document 
establert amb els grups municipals, i el d’avui, pel seu caire constructiu. Entén que 
aquesta actitud demostra l’interès del Consistori a continuar sumant en un assumpte 
essencial. 
Quant a la crítica que el pla és molt ideològic, replica que no podria ser 
d’altra manera, atès que el feminisme és ideologia. Tanmateix, remarca que conté 
una diagnosi clara, i es basa en dades reals sobre la desigualtat de gènere, que en 
determinats àmbits s’accentua pel context de crisi. 
Addueix que no han de caure en la ficció de la igualtat, en l’error de creure 
que l’han aconseguit; i, altrament, han de continuar plantejant objectius directes 
clars, desafiant les estructures patriarcals mitjançat la defensa de drets de totes les 
dones, no només entre homes i dones, sinó també les desigualtats entre les mateixes 
dones. 
Amb referència a les polítiques de temps que comentava el grup de Ciutadans, 
considera que s’ha fet molta feina en aquesta direcció, i destaca que en el pla es 
posa l’accent a treballar el model econòmic, a fi que quan s’elaborin polítiques 
econòmiques es tingui en compte el sosteniment de la vida i el reconeixement de 
 Ref.: CP PÀG. 18 
09/16 V: 
15/07/16 
 
totes les tasques necessàries per al benestar de la població i la subsistència, que 
valoren com una part essencial de l’economia. Afegeix que ambdues perspectives 
han d’anar de la mà a fi de modificar el model vigent. En aquest sentit, anuncia 
que estan treballant en una mesura específica de coresponsabilitat i economia de 
les cures. 
Sobre el sistema de seguiment, entén que queda prou clar en pla que el 
model de governança amb els indicadors específics per facilitar el seguiment 
tècnic i polític es farà anualment, amb el suport d’una aplicació informàtica 
específica que ha de contribuir a l’autoevaluació. 
Admet que al grup del PP no li agradi el punt de partida del document, ja 
que fa una crítica als efectes de les retallades que ha fet el PP els darrers anys, de 
les polítiques d’austeritat que han significat una reducció de pressupostos i de 
personal dels serveis públics; i a la reducció de la despesa pública en l’àmbit de 
cures, que ha traslladat aquestes càrregues a l’esfera domèstica. 
 
c) Informes 
 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Ratificacions 
 
b) Propostes d’acord 
 
La Sra. ALCALDESSA anuncia que la Junta de Portaveus va acordar el 
debat conjunt dels onze primers punts de l’ordre del dia, atès que tots ells fan 
referència a gestió patrimonial i constitució de dret de superfície, i que es votaran, 
però, separadament. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
1.- (20071)  PRECISAR l’acord adoptat pel Plenari del Consell Municipal, en sessió 
de 30 de maig de 2008, relatiu a la constitució d’un dret de superfície a favor de la 
Generalitat de Catalunya, sobre la finca situada al camí del Mas Sauró, núm. 2-20, 
per ser destinada a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat 
psíquica profunda, en el sentit de determinar que la superfície de la finca 
esmentada és de 8.727 m2, i, en conseqüència, ADAPTAR la condició reguladora 
primera del dret de superfície a la nova medició establerta. 
 
El Sr. MONTANER precisa que es tracta d’onze punts de gestió 
patrimonial i constitució de dret de superfície, en dos casos a favor de la 
Generalitat i en la resta a favor del Patronal Municipal de l’Habitatge (PMHB). 
Precisa que tres dels onze expedients tenen a veure amb equipaments i 
aparcament, i la resta amb operacions d’habitatge. Concreta que es tracta de 747 
habitatges, 240 dels quals de lloguer social i 507 de dotacionals per a gent gran i 
joves. 
Indica que el primer dels expedients de constitució de dret de superfície, a 
favor de la Generalitat i aprovat el 2008, està situat al camí del Mas Sauró i es 
destina a una residència per a persones amb discapacitat psíquica profunda. 
 Ref.: CP PÀG. 19 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Assenyala que quatre casos fan referència a l’illa Germanetes, que inclouen la 
construcció de l’IES Viladomat, mentre que les cessions al PMHB impliquen la 
construcció dels accessos i l’escola bressol als baixos d’un edifici d’habitatge de 
lloguer social; mentre que la resta són operacions d’habitatge dotacional per a gent 
gran —47 habitatges— amb els baixos ocupats per un equipament sanitari. 
Continua explicant que aquests punts també inclouen cessions de sòl al 
Patronat a la Marina del Prat Vermell, per a 144 habitatges al carrer d’Ulldecona, 
actualment en fase de concurs de licitació; i 95 habitatges més gestionats per Regesa. 
Precisa que hi ha el cas especial del carrer Constitució, al conjunt de Can Batlló, amb 
una cessió de subsòl per a la construcció de places d’aparcament. 
Afegeix que en el cas del carrer Palamós-Aiguablava, a la Trinitat Nova, 
executat per l’Incasòl, s’hi ha de fer una part que manca que inclou 96 habitatges, un 
casal d’avis, un casal infantil i serveis socials. 
Continua explicant que ja han sortit les bases per a les actuacions a Porta 
Trinitat, en què es prioritzarà un projecte codissenyat per equips d’arquitectes joves. 
Finalment es refereix al punt que fa referència a Torres i Bages, a les 
antigues casernes de Sant Andreu, que inclou 360 habitatges dotacionals per a gent 
gran i joves que inclouen un casal de joves als baixos. 
 
La Sra. FANDOS avança que votaran favorablement tots onze punts, que 
provenen de projectes iniciats el mandat anterior, i remarca que alguns dels 
habitatges formen part del pla "Cent per mil". 
Tanmateix, manifesta que els hauria agradat que haguessin afegit la cessió 
del solar del centre d’educació especial Fàsia, a l’Eixample. 
 
El Sr. BLANCO es felicita per aquests onze expedients que amplien la 
dotació de solars al Patronat Municipal de l’Habitatge per a la construcció 
d’habitatge públic de lloguer. Indica que la cessió de dret de superfície permetrà 
mantenir la titularitat pública del sòl, i garantirà que aquests habitatges compleixin 
amb la seva funció social durant tota la seva vida útil, a diferència del que succeeix 
amb l’habitatge de protecció tradicional, que deixava de complir aquesta funció en el 
moment en què ingressava al mercat de venda lliure. 
Considera molt necessària la promoció i el manteniment d’un parc 
d’habitatge públic de lloguer, i considera que fins ara tots els governs municipals han 
desatès aquesta funció. Entén, doncs, que aquesta és la causa principal que a 
Barcelona el percentatge d’habitatge públic no arribi al 2%, mentre que la mitjana 
europea està entre el 15% i el 20%. 
Recorda que moltes de les formacions polítiques presents en aquest Plenari 
han tingut responsabilitats de govern, i que cap fins avui havia atès la necessitat de 
constituir un parc d’habitatge públic suficient; en conseqüència, considera que fóra 
bo que fessin autocrítica en aquest sentit, cosa que els donaria confiança que 
realment les coses poden canviar a partir d’ara. 
Afirma que Ciutadans aposta decididament pel parc de lloguer públic 
necessari a Espanya, que ja tenen altres països i que els permet respondre a situacions 
d’emergència social, ajudar els joves, les famílies i les persones necessitades, i 
afavorir la mobilitat laboral. Remarca que disposar d’un parc d’habitatge públic és 
l’eina més eficaç per mantenir uns preus de lloguer assequible. 
Posa com a exemple, en aquest sentit, que França té un 17% d’habitatge públic; que a 
Alemanya més de la meitat dels habitatges són de lloguer i que al Regne Unit prop 
d’un 21% de l’habitatge està en règim de lloguer social; per tant es pregunta per quin 
 Ref.: CP PÀG. 20 
09/16 V: 
15/07/16 
 
motiu això no succeeix a Espanya, i remarca que la pràctica inexistència d’un parc 
d’habitatge públic impedeix garantir el bon funcionament de les polítiques en aquest 
àmbit. 
Subscriu, en nom del seu grup, la demanda que la síndica va adreçar a 
l’Ajuntament fa poc de prioritzar la provisió de pisos destinats a polítiques socials, 
amb l’objectiu d’arribar a un percentatge del 15%, i que implica multiplicar per deu 
el parc d’habitatge actual; i manifesta el desig que l’Ajuntament assumeixi aquesta 
demanda i la inclogui en el nou pla d’habitatge que s’ha d’aprovar enguany. Precisa 
que això comportaria una inversió de prop de deu mil milions d’euros, que, tot i que 
és molt considerable, només és una mica més de la meitat del cost de la L9 de metro. 
Addueix, per tant, que si aquest parc d’habitatge és una prioritat per al Govern 
municipal i la resta d’administracions es pot aconseguir. 
 
El Sr. CORONAS anuncia el vot favorable del grup d’ERC als onze 
expedients de cessions de solars de domini públic al PMHB a fi de complir l’objectiu 
fixat pel Govern municipal de construir dos mil habitatges de lloguer social durant el 
present mandat. Afegeix que l’aprovació d’aquests expedients també fa possible 
diversos equipaments, entre els quals la construcció d’una residència de persones 
amb discapacitat, un casal d’avis, un IES i una escola bressol amb pati i accessos; 
així com la cessió de solars per a la construcció de 748 habitatges socials, 240 dels 
quals de lloguer social i 508 de dotacionals. 
Considera que aquestes actuacions han d’ajudar a pal·liar el dèficit de 
Barcelona pel que fa a l’habitatge de lloguer social i dotacional i la possibilitat que 
aquests habitatges passin a formar part del parc públic d’habitatge de Barcelona. 
Observa, quant a la manera com es posen a disposició de la ciutadania, 
especialment els habitatges de lloguer social, que cal un debat en profunditat en el 
Ple; i demana que busquin la fórmula de portar-l’hi, especialment per establir la 
manera com els usuaris poden accedir-hi, a banda de ser socis d’una cooperativa. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa el vot favorable del grup del PP dels 
punts 6 a 11. 
Posa de manifest quant al punt 1 —que també votaran a favor—, relatiu al 
solar del Mas Sauró, on hi ha una residència per a persones amb discapacitat 
profunda, que malgrat el seu cost de 5,9 milions d’euros, ha romàs cinc anys tancada 
per les controvèrsies generades arran de diverses denúncies per la manca d’idoneïtat 
dels accessos i per la seva superfície. Per tant, pregunten si la llicència concedida, 
durant un govern del PSC i ICV-EUiA, s’ajustava als paràmetres de les 
determinacions mínimes exigibles en un equipament d’aquestes característiques. 
Quant als punts 2 a 5, relatius al solar de Germanetes, addueix que 
expressen la manca de diligència, de convicció i de sensibilitat pel que fa als 
equipaments, i entén que això és imputable tant als tripartits municipals i de la 
Generalitat, com als de CiU a l’Ajuntament i a la Generalitat. Precisa que 
Germanetes és un solar al districte de l’Eixample que fa més d’una dècada que estava 
a disposició de l’Ajuntament, amb uns drets de superfície constituïts fa sis anys; 
tanmateix, retreu que malgrat el temps transcorregut avui es proposi un canvi de 
configuració d’aquest dret de superfície, que implica la reducció dels metres quadrats 
per a l’IES Viladomat, i s’adonen que en el cas de l’escola bressol no s’havia previst 
el pati, motius que, entre altres, justifiquen la seva abstenció en aquests punts. 
Finalment, addueix que hauria estat encertat que en aquest paquet de projectes, que si 
certament es fan realitat significaran un gran pas endavant, s’hi hagués inclòs 
 Ref.: CP PÀG. 21 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’escola d’educació especial Fàsia. 
 
La Sra. ROVIRA precisa que el seu grup considera que cal diferenciar la 
construcció d’escoles bressol, instituts o un aparcament de qualsevol altra política 
d’habitatge. En aquest sentit, reitera que consideren que, abans de començar a 
construir nous habitatges per ampliar el parc públic existent, cal un cens de pisos 
buits a fi d’esbrinar de quina situació es parteix a fi de fer una política d’habitatge 
estructural que no se centri només en les situacions d’emergència habitacional. 
Explicita, per tant, que votaran favorablement els punts 1 a 3, que 
s’abstindran en els punts 4, 5, 6 i 7, a favor del 8, i s’abstindran també en els tres 
darrers. 
 
El Sr. MONTANER indica, quant a l’escola d’educació especial Fàsia, que 
havia de ser una cessió a la Generalitat, i que esbrinaran els motius pels quals no s’ha 
inclòs entre aquests expedients que avui porten a aprovació. 
Afirma que estan fent el màxim esforç per invertir en habitatge social de 
lloguer, alhora que accepten, com ha apuntat el Sr. Coronas, que han de trobar 
l’espai, que pot ser el Ple, per debatre la política de cooperatives d’habitatge. 
Quant a la intervenció del representant del grup del PP, observa que la 
majoria de qüestions que ha plantejat no tenen a veure amb el mandat de Barcelona 
en Comú, i tot i que estan disposats a fer-ne el seguiment, remarca que es tracta de 
retards arran de complicacions en els processos que estan intentant resoldre. 
Amb referència a la demanda de la Sra. Rovira, confirma que estan 
treballant en l’elaboració del cens d’habitatges buits en determinats barris, i 
assenyala que es tracta d’un procés lent fins a aconseguir un cens de tota la ciutat. 
 
La Sra. FANDOS agraeix al Sr. Montaner la seva demostració d’interès per 
l’escola d’educació especial Fàsia, i confia que les seves paraules no es basin en el 
desconeixement, sinó en el fet que s’ha produït un canvi de voluntat pel que fa a la 
cessió del solar. 
 
El Sr. CORONAS agraeix al Sr. Montaner acceptar buscar un espai al Ple 
per debatre sobre el model de cessió mitjançant cooperativa. 
Seguidament, manifesta que al seu grup li preocupa la qüestió de la 
transparència, que implica que la supervisió dels concursos sigui municipal i que no 
es delegui exclusivament a les cooperatives, així com avaluar la necessitat d’haver-se 
d’associar a una cooperativa per accedir als habitatges. 
 
La Sra. ROVIRA remarca que ja han fet un any de mandat, i que disposen 
del temps, els recursos i els organismes suficients en aquest ajuntament i en l’Àrea 
Metropolitana per haver enllestit un cens de pisos buits que formin part del pla de 
xoc del Govern en matèria d’habitatge. 
 
El Sr. MONTANER precisa, quant a l’escola d’educació especial Fàsia, que 
prioritzaran que sigui una institució pública. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen en debat. 2.- (21383)  PRECISAR l'acord 
adoptat pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 30 d’abril de 2010, relatiu a 
la constitució d’un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya sobre 
la finca situada al carrer del Consell de Cent, núm. 150-152, per ser destinada a la 
 Ref.: CP PÀG. 22 
09/16 V: 
15/07/16 
 
ubicació de l’Institut d’Educació Secundària (IES Viladomat), en el sentit de 
determinar que la superfície de la finca esmentada és de 2.657,50 m2, i, en 
conseqüència, ADAPTAR la condició reguladora primera del dret de superfície a 
la nova medició establerta. 
 
3.- (24869)  APROVAR inicialment el plec de clàusules reguladores per a la 
concessió de l'ús privatiu respecte de la finca situada al carrer Consell de Cent, 
núm. 154, grafiada en el plànol annex, a favor del Patronat Municipal de 
l’Habitatge, amb caràcter gratuït i un termini de cinquanta anys, per a la 
construcció dels accessos i pati de l’escola bressol que el patronat esmentat 
construirà a la finca contigua del carrer Comte Borrell, núm. 159; SOTMETRE’L 
a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen 
reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord 
d’aprovació inicial a definitiva; ADJUDICAR la concessió directament al 
Patronat Municipal de l’Habitatge; FORMALITZAR la concessió, i FACULTAR 
l’Alcaldia per dur a terme totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
S’APROVEN els dos dictàmens precedents amb l’abstenció dels Srs. 
Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. 
 
4.- (25594)  EXTINGIR el dret de superfície atorgat a favor del Patronat Municipal de 
l’Habitatge, per acord del Consell Plenari en sessió de 18 de juny de 2010, 
respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de 
propietat municipal ubicada al carrer Viladomat, núm. 142; CONSTITUIR un nou 
dret real de superfície a favor del patronat esmentat respecte a la totalitat de la 
finca esmentada del carrer Viladomat, núm. 142, grafiada en el plànol annex, per 
un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió 
d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, i la construcció d’un 
equipament sanitari assistencial que serà lliurat a la Corporació municipal, d’acord 
amb el planejament urbanístic; dret que es regirà d’acord amb les condicions del 
document annex, que s'aproven; SOTMETRE l'expedient a informació pública 
durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, 
procedir a constituir el dret; FORMALITZAR-LO d’acord amb les dites 
condicions; INSCRIURE'L en el Registre de la Propietat, i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
5.- (25595)  EXTINGIR el dret de superfície atorgat a favor del 
Patronat Municipal de l’Habitatge per acord del Consell Plenari en sessió de 18 de 
juny de 2010, respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la 
finca de propietat municipal ubicada al carrer Comte Borrell, núm. 159; 
CONSTITUIR un nou dret real de superfície a favor del patronat esmentat 
respecte a la totalitat de la finca esmentada del carrer Comte Borrell, núm. 159, 
grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter 
gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de 
lloguer, i la construcció d’un equipament d’escola bressol que serà lliurat a la 
Corporació municipal, d’acord amb el planejament urbanístic; dret que es regirà 
d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; SOTMETRE 
l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi 
 Ref.: CP PÀG. 23 
09/16 V: 
15/07/16 
 
formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; 
FORMALITZAR-LO d’acord amb les dites condicions; INSCRIURE’L en el 
Registre de la Propietat, i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
S’APROVEN els dos dictàmens precedents amb l’abstenció dels Srs. 
Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
6.- (E.03.6010.16) CONSTITUIR un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal 
de l’Habitatge respecte de la finca del carrer Ulldecona, núm. 12-14, grafiada en el 
plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la 
construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici 
d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, d’acord amb les condicions 
del document annex, que s'aproven; SOTMETRE l'expedient a informació pública 
durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, 
procedir a constituir el dret; FORMALITZAR-LO d’acord amb les dites 
condicions; INSCRIURE’L en el Registre de la Propietat, i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
7.- (E.03.6012.16) ADSCRIURE l’ús i CONSTITUIR un dret real d’aprofitament a favor 
del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini 
públic situada al carrer Ulldecona, núm. 2-10, grafiada en el plànol annex, 
destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un 
edifici d’habitatges dotacionals; SOTMETRE l’expedient a informació pública 
durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, 
FORMALITZAR l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord 
amb les condicions del document annex, que s'aproven, i FACULTAR l’Alcaldia 
per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
S’APROVEN els dos dictàmens precedents amb l’abstenció de les Sres. 
Lecha i Rovira. 
 
8.- (E.03.6016.16) CEDIR gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de 
propietat municipal consistent en l’entitat núm. 2 (subsòl) del complex 
immobiliari CI-FR19/FR8 de la finca situada al carrer Constitució, núm. 61.X, 
grafiada en el plànol annex, destinada a aparcament en subsòl, que s’integrarà 
físicament amb l’aparcament que l'entitat municipal esmentada construirà en la 
promoció d’habitatges de protecció en règim de venda i lloguer que impulsa en la 
finca contigua del carrer Constitució, núm. 31-35, finca cedida al seu favor per 
acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 28 de febrer de 2014 i 
formalitzada per document administratiu de 30 de maig de 2014, d’acord amb allò 
que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels ens locals de 17 
d'octubre de 1988; SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR 
per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de 
la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els 
termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i FACULTAR l'Alcaldia per realitzar 
totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 Ref.: CP PÀG. 24 
09/16 V: 
15/07/16 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
9.- (E.08.6023.16) CONSTITUIR un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal 
de l’Habitatge respecte de la finca del carrer Palamós, núm. 77-79, i Aiguablava, 
68-72, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb 
caràcter gratuït, per a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament 
urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer 
protegit, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; 
SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si 
no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; 
FORMALITZAR-LO d’acord amb les dites condicions; INSCRIURE’L en el 
Registre de la Propietat, i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
10.- (E.09.6011.16) ADSCRIURE l’ús i CONSTITUIR un dret real d’aprofitament a favor 
del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini 
públic situada al carrer de la Via Favència, núm. 413-417, grafiada en el plànol 
annex, destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, 
d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer; SOTMETRE 
l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, FORMALITZAR l’adscripció i la 
constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document 
annex, que s'aproven, i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
11.- (E.09.6013.16) ADSCRIURE l’ús i CONSTITUIR un dret real d’aprofitament a favor 
del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini 
públic situada al passeig de Torras i Bages, núm. 143, grafiada en el plànol annex, 
destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un 
edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer; SOTMETRE 
l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, FORMALITZAR l’adscripció i la 
constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document 
annex, que s'aproven, i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
 
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
12.- (CO 2016-06/16) APROVAR, d’acord amb allò previst en l'article 30.21 del 
Reglament orgànic municipal, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la 
Diputació de Barcelona, el Consorci El Far, i el Consorci de les Drassanes Reials i 
Museu Marítim de Barcelona per regular l’assumpció per part del Consorci de les 
Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona de les funcions, activitats, 
personal, drets i béns vinculats a les activitats educatives no reglades, així com a 
altres activitats relatives al patrimoni cultural marítim del Consorci El Far. 
AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa de 3.214.215,10 euros a favor del 
Consorci Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, amb càrrec a la partida 
esmentada en el document comptable, dels pressupostos dels anys 2017-2026, 
d’acord amb l’establert en clàusula novena apartat primer del conveni i 
 Ref.: CP PÀG. 25 
09/16 V: 
15/07/16 
 
subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos. 
FACULTAR l'Alcaldia per a la signatura del present conveni, així com per a la de 
qualsevol documentació necessària per a l’efectivitat dels acords que s’hi 
contenen. 
 
S’APROVEN els quatre dictàmens precedents amb l’abstenció de les Sres. 
Lecha i Rovira. 
 
13.- (CO 2016-06/15) RATIFICAR, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell Rector del 
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en la sessió de 17 
d’abril de 2015, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus estatuts amb 
l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i 
sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de 
racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, i altres 
modificacions que s’han incorporat a instàncies de l’Administració de la 
Generalitat de Catalunya, en qualitat d’administració d’adscripció del Consorci, 
d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra de les Sres. 
Lecha i Rovira. 
 
14.- (20160119)  ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. Johan Cruyff, a títol 
pòstum, un símbol del futbol mundial compromès amb Barcelona i Catalunya, i 
estretament vinculat amb l’esport com a eina d’inclusió social. 
 
El Sr. ASENS manifesta que l’atorgament d’aquesta Medalla d’Or al 
Mèrit Esportiu a títol pòstum vol ser un reconeixement públic a Johan Cruyff pel 
seu compromís amb la ciutat i el país vinculat a l’esport com a eina d’inclusió 
social. Reconeix que Johan Cruyff ha estat un dels jugadors més influents en 
l’àmbit del futbol, i malgrat que d’altres hagin pogut ser més virtuosos en aquest 
esport, remarca que va tenir la capacitat de transformar la seva essència i influir en 
la mentalitat de diverses generacions d’esportistes i aficionats. 
Destaca que els milers de persones que van acudir al memorial 
improvisat al Camp Nou —seixanta mil— els dies posteriors al seu traspàs, no ho 
van fer només per la seva excel·lència esportiva, sinó que hi tenia molt a veure la 
seva personalitat, glossada en moltes ocasions per Vázquez Montalbán, i per la 
seva vinculació amb el país i la seva memòria col·lectiva. Recorda, en aquest 
sentit, que quan Cruyff va aterrar a Barcelona el 1973 va significar un alè d’aire 
fresc enmig de la foscor del llarg túnel del franquisme. Així, subscriu la descripció 
que en fa el periodista de La Directa Oriol Latorre, que el compara amb una 
estrella vinguda del planeta Democràcia i portadora de costums moderns i 
renovadors a una societat moralment i políticament reprimida. 
Reconeix que algunes biografies autocomplaents han magnificat aquesta 
imatge, però entén que no es poden obviar capítols de la seva vida que acrediten el 
compromís amb les llibertats i el país; des del seu paper com a seleccionador 
català, la seva defensa del dret a decidir, fins a gestos com el d’inscriure el seu fill 
a Holanda per poder-li posar Jordi en català, cosa encara prohibida a Espanya el 
1974. 
Remarca que, d’aquest compromís, el sindicalista López Bulla en va fer una 
crònica arran del suport de Cruyff als membres de l’Assemblea de Catalunya 
 Ref.: CP PÀG. 26 
09/16 V: 
15/07/16 
 
detinguts en una batuda policial a l’església de Santa Maria Mitjancera. Pels motius 
que acaba d’expressar, i per molts d’altres al llarg de la seva vida, manifesta que és 
un orgull per al Govern municipal l’atorgament d’aquesta medalla a Johan Cruyff. 
 
El Sr. TRIAS posa de manifest que aquesta institució atorga la distinció de 
les medalles d’or a persones que considera referents per a la ciutat; i, aquesta vegada, 
a una de les persones que ha estat un dels millors futbolistes del segle XX. Destaca 
que es tracta d’una figura vinculada a Barcelona, com a jugador, com a entrenador, 
com a seleccionador nacional, i el defineix com el màxim exponent del terme 
encunyat pel mateix Johan Cruyff “futbol total”. 
Posa en relleu que l’arribada de Cruyff el 1973 va generar noves il·lusions, 
orgull de país —en molts casos s’assimilava el Barça al país—, i considera que això 
ha estat molt positiu i una eina d’integració de molta gent a la ciutat i a Catalunya. 
Defineix Johan Cruyff com una persona capaç de generar il·lusió 
col·lectiva, com a jugador i com a entrenador, i inventor del concepte dream team , 
que va fer somiar tanta gent. 
Afegeix, però, que Johan Cruyff no es queda només en això; de vegades era 
una persona controvertida, que creava dificultats, però que va ser capaç d’entendre 
que l’educació era una eina bàsica, i que considerava que l’esport podia ser un 
instrument excel·lent per a les persones discapacitades, cosa que el va portar a crear 
la Fundació Johan Cruyff. 
Igualment, destaca que ha estat un referent en la lluita contra el càncer. 
 
La Sra. MEJÍAS entén que aquest consistori farà avui un reconeixement 
merescut a Johan Cruyff, un esportista holandès i barceloní, que amb el seu estil ha 
deixat una empremta personal i esportiva que l’ha convertit en pràcticament una 
llegenda i, com a jugador i com a entrenador, ha bastit una escola que l’ha situat en 
l’Olimp dels esportistes. 
Remarca que va ser a Barcelona on va ser reconegut internacionalment per 
la seva qualitat esportiva, i on va fer un pas revolucionari en la manera de jugar al 
futbol que es va consolidar amb el Dream Team; i va contribuir a canviar la història 
d’un club centenari com el Barça, que encara té èxit a dia d’avui arran de les seves 
aportacions. 
Assenyala que esperonava els jugadors al vestuari amb la consigna que 
sortissin al camp a divertir-se. I entén que avui tothom estarà d’acord que quan un 
geni se’n va cal reconèixer el seu llegat, tal com avui fa aquest ajuntament. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que el grup d’ERC és molt favorable a 
l’atorgament d’aquesta distinció. Remarca que Johan Cruyff va representar com 
ningú l’excel·lència esportiva; va ser un dels quatre o cinc millors jugadors de futbol 
de tots els temps; però entén que si alguna cosa el fa autènticament mereixedor de la 
Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona ha estat la seva contribució 
a la capacitat de transformar la mentalitat d’un país. 
Destaca que, més enllà de l’àmbit esportiu, Johan Cruyff va deixar la seva 
petjada indestriable a la ciutat i al país; els va donar peu a somiar, va ser mestre de 
guanyadors i va crear com ningú una escola d’elegància i d’esportivitat que ha donat 
la volta al món. 
Observa que quan parlen de l’esport com a element transformador de la societat, 
quan el consideren una eina per aconseguir societats més justes i equitatives, estan 
descrivint una teoria que Johan Cruyff va portar a la pràctica de manera exemplar al 
 Ref.: CP PÀG. 27 
09/16 V: 
15/07/16 
 
llarg de tota la seva carrera esportiva. I acaba manifestant l’etern agraïment d’ERC al 
ciutadà Johan Cruyff. 
 
El Sr. COLLBONI reitera, com ja han posat de manifest les intervencions 
que l’han precedit, que Johan Cruyff s’ha fet mereixedor d’aquesta Medalla d’Or al 
Mèrit Esportiu per múltiples raons, entre les quals per haver esdevingut un mite per 
als afeccionats del Barça, com a jugador i com a entrenador, com qui va fer possible 
la victòria en el Campionat de Lliga de la temporada 1973-1974, o com l’entrenador 
que va donar al Barça la seva primera Copa d’Europa el 1992. Subratlla que Cruyff 
està considerat com un dels millors jugadors de futbol de tots els temps, reconegut a 
escala mundial i, tanmateix, és per als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona una 
persona estretament vinculada a la ciutat esportivament i personalment. 
Es refereix, també, a la faceta de renovador i revolucionari de Johan Cruyff 
en la manera de concebre el futbol, ja que no només volia guanyar sinó jugar bé i fer 
gaudir l’afició amb un joc vistós. Destaca que la seva idea del futbol es basava en el 
joc net, en el respecte al rival, d’esport amb valors. 
Remarca que Johan Cruyff ha estat una icona de Barcelona, reconegut fins i 
tot pels qui no són afeccionats al futbol, i que amb el seu treball va ajudar a 
consolidar la imatge de la ciutat a escala mundial i va contribuir en gran manera a 
l’actual reconeixement mundial del Barça. 
Destaca, també, que la figura de Cruyff ultrapassa l’àmbit esportiu, i que va 
posar la seva imatge i personalitat al servei de múltiples causes i iniciatives socials. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa notar que amb la concessió d’aquesta 
distinció a Johan Cruyff Barcelona ret homenatge a una de les personalitats més 
remarcables del món del futbol, com a jugador i com a entrenador; però també a una 
persona que fins al darrer dia es va preocupar, mitjançant l’esport i la seva fundació, 
d’ajudar a infants amb discapacitat i a joves d’arreu del món que viuen en risc 
d’exclusió social i amb pocs recursos. 
Assenyala que Johan Cruyff, holandès i català d’adopció, va saber fer 
compatible la seva catalanitat expressant-se en castellà i que no va tenir cap 
mirament a mostrar el seu malestar per les xiulades a l’himne d’Espanya. 
Entrant novament en les virtuts esportives i humanes de Johan Cruyff, 
destaca que ha estat considerat fins i tot per la Federació Internacional d’Història i 
Estadística de Futbol com el millor jugador d’Europa i el segon del segle XX, només 
per darrere de Pelé. 
Considera que la seva arribada a Barcelona la temporada 1973-1974 va 
significar l’inici d’una nova manera de veure el futbol, i el seu talent natural i el seu 
caràcter guanyador el van convertir en una llegenda i un símbol per a tots els amants 
de les disciplines esportives. Posa en relleu que, com a entrenador, va ser un 
innovador que no va deixar indiferent ningú, apostant per un estil nou de joc que va 
despertar admiració arreu, i que va aconseguir canviar la filosofia futbolística i 
anímica del Barça encara vigent. 
Destaca que Johan Cruyff havia manifestat que volia retornar a la societat 
el que li havia donat, i sens dubte ho va aconseguir mitjançant la seva fundació, en 
què va invertir més de trenta-dos milions d’euros en diferents projectes socials, 
que han constituït un llegat admirable en matèria d’integració social, i que 
suposen una raó afegida per al suport del seu grup a la concessió d’aquesta 
distinció. La Sra. LECHA reafirma la posició contrària del grup de la CUP a 
l’atorgament de la Medalla d’Or de Barcelona, no pas perquè sigui Johan Cruyff, 
 Ref.: CP PÀG. 28 
09/16 V: 
15/07/16 
 
del qual reconeixen la vàlua que va aportar a la professió futbolística i les seves 
aportacions en altres àmbits no estrictament esportius, sinó perquè no estan 
d’acord que la institució que representa aquest ajuntament hagi de premiar amb 
medalles unes persones en detriment d’altres, de persones anònimes que són 
referents a molts nivells i elements transformadors de la societat. 
Refusen que amb l’atorgament de medalles es premiï una trajectòria 
individual, de manera que es valora la competitivitat i es reforça un esquema 
social que el seu grup vol deixar enrere com a model de societat. 
Considera important remarcar que amb la negació del seu grup a 
l’atorgament de medalles no hi va associada cap impugnació a la persona 
guardonada, sinó al fet que sigui aquesta institució qui reconegui trajectòries 
individuals. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra de les Sres.  Lecha 
i Rovira. 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ 
I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
15.- (1576/2013)  ESMENAR els errors materials de les taules retributives ratificades per la 
sessió plenària del Consell Municipal de 29 d'abril de 2016 que són resultat de 
l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 
1001/2015, de 18 de desembre. PUBLICAR a la Gaseta Municipal les taules 
retributives resultants de l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de 
Justícia de Catalunya número 1001/2015, de 18 de desembre, des del 2007 al 
2016, incorporant les rectificacions aprovades en el punt anterior, d'acord amb 
l'annex que s'adjunta. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Bosch, 
Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també de les Sres. Lecha i 
Rovira. 
 
16.-  Primer.- ADOPTAR, en l'exercici de les competències 
reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Municipal Barcelona 
Activa, SA, els acords següents: 1.- Designar l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado 
membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa, SA, en 
substitució de la Sra. Raquel Gil Eiroa. 2.- Nomenar l’Im. Sr. Jaume Collboni i 
Cuadrado vicepresident del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Activa, 
SA, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau, que restarà com a membre del 
consell esmentat. Segon.- ESTABLIR que el termini de designació del conseller que 
es nomena serà l'establert en els estatuts de la societat, sens perjudici de la renovació 
que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- FACULTAR 
indistintament el president i el secretari del Consell d'Administració per comparèixer 
davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per 
complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i 
també la correcció d'errors materials en cas necessari. El Sr. PISARELLO indica que 
es proposa el nomenament del tinent d’alcaldia Jaume Collboni com a vicepresident 
de Barcelona Activa, i nomenar-lo membre del Consell d’Administració en 
substitució de la Sra. Raquel Gil. 
 Ref.: CP PÀG. 29 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Precisa que aquests canvis a Barcelona Activa formen part de la 
reorganització del Govern en el marc de l’acord de govern amb el PSC, que pretén 
enfortir les polítiques de canvi que ja s’han endegat en l’àmbit econòmic i 
ocupacional. 
 
La Sra. RECASENS avança el vot a favor de tots els punts referents a 
nomenaments. 
Reconeix que el seu grup ha estat molt crític i continua sent-ho amb el que 
està succeint a Barcelona Activa perquè consideren que s’està fent a trossos 
l’empresa, separant les polítiques d’empresa de les d’ocupació. Remarca que els 
sindicats han denunciat amb contundència l’actuació envers les quaranta-cinc 
persones a les quals se’ls concatenen els contractes de manera contínua. 
En conseqüència, diu que confien que els canvis que es proposen a 
l’empresa siguin positius. 
 
La Sra. MEJÍAS posa en relleu que Barcelona Activa és la millor eina de 
què disposen per a la generació d’ocupació i per al seguiment de les empreses i dels 
emprenedors, i denuncia que actualment està sent víctima d’un govern municipal en 
minoria, de canvis constants de model que no s’ajusten a les necessitats de la ciutat. 
Per tant, diu que esperen que aquest sigui l’últim canvi i que s’estabilitzi la situació. 
 
La Sra. CAPDEVILA avança el vot a favor d’aquest punt, no sense deixar 
de posar en evidència el rumb incert de Barcelona Activa aquest primer any de 
mandat. En aquest sentit, es refereix a dos canvis d’organigrama i a l’endarreriment 
d’alguns projectes, entre els quals l’estratègia d’ocupació 2016-2019. Afegeix que 
també continuen sense solució alguns problemes de caire laboral, com ja s’ha dit. 
Acaba la seva intervenció desitjant molts encerts al Sr. Collboni, i diu que 
confien que la seva feina contribueixi a definir el model de Barcelona Activa. 
 
El Sr. MULLERAS justifica l’abstenció del seu grup atès que no té cap 
participació en els nomenaments de Barcelona Activa. 
Considera que les empreses municipals han de ser una eina al servei de 
l’Ajuntament i de la ciutadania, de manera que tenen l’esperança que aquests canvis 
no signifiquin una duplicació d’estructures directives. 
 
La Sra. LECHA considera que l’entrada al Govern municipal d’una 
formació que ha governat la ciutat durant vint-i-vuit anys comporta un seguit de 
despropòsits afegits. Observa que Barcelona en Comú no té autoritat davant les 
decisions del nou soci, atès que no va dir res quan va decidir nomenar Xavier Marcé 
com a assessor; i el fet que aquest punt porti a aprovació el nomenament de Jaume 
Collboni com a vicepresident del Consell d’Administració de Barcelona Activa, 
tenint en compte que està investigat, els sembla encara un despropòsit major. 
Retreu al Govern l’aprovació del nou cartipàs sense portar-lo al Ple, 
conscient que no trobaria majoria per aprovar-lo. 
Per tant, ratifica que estan en contra d’aquest nomenament i que lamenten 
l’oportunitat perduda i el desencert de Barcelona en Comú en triar els socis de 
govern. El Sr. PISARELLO reitera que els canvis que s’han produït a Barcelona 
Activa durant aquest any de mandat responen a un canvi de política, un nou pla 
estratègic i reorientació de l’empresa que comparteixen els membres del PSC, i 
remarca que el canvi contribueix a la reducció dels costos, ja que tots els nous 
 Ref.: CP PÀG. 30 
09/16 V: 
15/07/16 
 
càrrecs directius, operatius i executius nomenats percebran uns sous sensiblement 
inferiors als dels seus predecessors. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i 
Mulleres i la Sra. Esteller, i el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
Tot seguit, es dóna per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta en 
la part que fa referència estrictament a l’adopció dels acords precedents, per tal 
d’agilitar-ne la inscripció al Registre Mercantil. 
 
17.-  ADOPTAR, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament 
com a soci únic de la Societat Privada Municipal Foment de Ciutat, SA, els acords 
següents: Primer.- Designar el Sr. Miquel Miró Barrachina i el Sr. Ferran Terol 
Salsas membres del Consell d'Administració de la Societat Foment de Ciutat, SA, 
en substitució, respectivament, del Sr. Miquel Ortega Cerdà i de la Sra. Berezi 
Elorrieta Sanz. Segon.- Establir que el termini de designació dels consellers que es 
nomenen serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació 
que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- Facultar 
indistintament la presidenta i el secretari del Consell d'Administració per 
comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, 
com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el 
Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. 
 
Es dóna compte que el dictamen té aquesta modificació de redactat: 
 
ADOPTAR, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament 
com a soci únic de la Societat Privada Municipal Foment de Ciutat, SA, els acords 
següents: Primer.- Designar l’Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell, el Sr. Miquel 
Miró Barrachina i el Sr. Ferran Terol Salsas membres del Consell d'Administració 
de la Societat Foment de Ciutat, SA, en substitució, respectivament, del Sr. Jordi 
Bordas i Villalba, del Sr. Miquel Ortega Cerdà i de la Sra. Berezi Elorrieta Sanz. 
Segon.- Establir que el termini de designació dels consellers que es nomenen serà 
l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos 
procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- Facultar indistintament la 
presidenta i el secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari 
i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir 
els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la 
correcció d'errors materials en cas necessari. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i 
la Sra. Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. Tot seguit, es dóna per 
aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que fa referència 
estrictament a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la inscripció 
al Registre Mercantil. 
 
18.-  Primer.- ADOPTAR, en l’exercici de les competències reservades a 
l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de 
l’Aigua, SA, els acords següents: 1.- Designar l’Im. Sr. Eloi Badia Casas president 
 Ref.: CP PÀG. 31 
09/16 V: 
15/07/16 
 
del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Cicle de l’Aigua, en 
substitució de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid. 2.- Designar el Sr. Lluís Basteiro 
Bertolí membre del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Cicle de 
l’Aigua, SA, en substitució de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Segon.- ESTABLIR 
que el termini de designació dels consellers que es nomenen serà l’establert en els 
respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de 
mandat consistorial. Tercer.- FACULTAR indistintament el president i el secretari 
del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura 
pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris 
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors 
materials en cas necessari. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i 
la Sra. Esteller, i també de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la 
part que fa referència estrictament a l’adopció dels acords precedents, per tal 
d’agilitar-ne la inscripció al Registre Mercantil. 
 
19.-  NOMENAR l'Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado com a representant de 
l'Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci del Centre de Cultura 
Contemporània. Casa de la Caritat, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Asens i 
Llodrà. 
 
20.-  RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, que designa 
l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado com a membre del Patronat de la Fundació 
Julio Muñoz Ramonet. 
 
S’APROVEN els dos dictàmens precedents amb l’abstenció dels Srs. 
Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández 
Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
21.- (20160056)  AMPLIAR l'autorització i disposició de despesa per un import de 
145.082,05 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix 
document, a favor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb NIF P0800258F, amb 
relació al conveni de col·laboració a subscriure entre els ajuntaments de Barcelona, 
Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona 
i el Consell Comarcal del Barcelonès per al manteniment i conservació de les rondes 
de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, aprovat per acord del Plenari 
Municipal en sessió d'1 d’abril de 2016, en concepte d'aportació addicional per 
finançar l’import que s’havia previst a càrrec dels fons de cooperació local per a 
serveis supramunicipals (FCLSS), de conformitat amb l'informe del director 
d'Infraestructures i Espai Urbà de 27 de maig de 2016. 
 
La Sra. SANZ remarca que ja han donat explicacions sobre aquest expedient 
en diverses ocasions, i fa notar que es reprodueixen en cada mandat. 
 Ref.: CP PÀG. 32 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que tal com van fer públic en la comissió 
d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el seu grup votarà a favor de l’autorització de 
despesa per finançar correctament el manteniment d’una artèria tan essencial per a la 
mobilitat de la ciutat com són les rondes. 
Consideren que aquesta aportació addicional forma part de l’estricta 
normalitat amb què s’han desenvolupat les relacions institucionals i administratives 
entre les administracions titulars de cadascun dels trams de les rondes, inclòs el 
Consell Comarcal del Barcelonès. 
Entenen, doncs, que l’Ajuntament i la Generalitat disposen d’instruments 
suficients i empara legal per compensar-se aquest import, inicialment previst a càrrec 
dels fons de cooperació local per a serveis supramunicipals. 
 
El Sr. ALONSO discrepa amb el fet que l’Ajuntament assumeixi despeses 
que fins ara corresponien a la Generalitat, i també amb el fet que la gestió de les 
rondes sigui assumida pel Consell Comarcal ja que és una competència de l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona. 
No obstant això, diu que consideren que es tracta d’una despesa necessària 
per garantir el correcte manteniment de les rondes, i per aquest motiu faran un 
posicionament d’abstenció. 
 
El Sr. CORONAS avança el vot favorable en aquest punt en considerar que 
el manteniment de les rondes és un assumpte de màxima prioritat perquè afecta, entre 
altres coses, la seguretat dels qui hi circulen. Afegeix que els consellers comarcals 
aquí representats estan al corrent d’una situació incòmoda al Consell Comarcal, 
motiu pel qual entenen que l’Ajuntament se n’hauria d’informar perquè podria 
afectar el manteniment de les rondes. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa el vot en contra del grup del PP 
motivat, d’una banda, perquè, com estableix la llei, l’explotació i el manteniment de 
les rondes correspon a l’Àrea Metropolitana; i, d’altra banda, perquè són molt crítics 
amb el finançament de l’explotació de les rondes, que hauria de correspondre a la 
Generalitat perquè es tracta d’una via interurbana i, això no obstant, l’Ajuntament de 
Barcelona en finança dues terceres parts. Igualment, critica que amb l’aprovació 
d’aquest dictamen pagaran, a més, els 145.000 euros que consten a l’expedient. 
 
La Sra. LECHA considera que, com a mínim, els 145.000 euros han de 
considerar-se com un deute de la Generalitat amb l’Ajuntament. 
 
La Sra. SANZ afirma que el Govern tampoc no està d’acord a assumir despeses 
que no pertoquen a l’Ajuntament i que són obligació de la Generalitat, que és 
l’administració supramunicipal que ha de dotar els recursos suficients per garantir 
el manteniment de les rondes. Altrament, encara estan menys d’acord a deixar les 
rondes sense un manteniment adequat, i, per responsabilitat, l’Ajuntament 
assumeix el cost. Tanmateix assegura que seran del tot exigents amb la Generalitat 
perquè compleixi les seves obligacions. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també de les Sres. Lecha i Rovira, i 
el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. 
 Ref.: CP PÀG. 33 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
22.- (16PL16382)  SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 
92.1.b del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 
d’agost) i 42.5.d. de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del 
procediment administratiu comú, de la modificació puntual del Pla especial 
urbanístic per a la concreció dels usos dels equipaments (7C) i l’ordenació de les 
edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers Metal·lúrgia i Foc, el límit del pla de 
millora urbana "Porta firal", el carrer Alts Forns i el límit nord dels pavellons 4 i 6 
de Barcelona, promogut per Fira 2000, SA, en vista de l’existència de motius 
determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la 
Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per 
reproduït a l'efecte de motivació; ADVERTIR els promotors del pla, de 
conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim 
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que 
disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la 
notificació d’aquest acord, per realitzar les activitats necessàries per continuar la 
tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient 
administratiu i s'arxivaran les actuacions, i NOTIFICAR l'acord adoptat als 
promotors del pla. 
 
La Sra. SANZ recorda que Fira 2000, SA, ha sol·licitat, en data 19 de 
juny de 2016, la suspensió temporal del tràmit per motius de comprovació de la 
superfície de l’àmbit d’actuació. Afegeix que també van explicar que han fet 
arribar a l’Oficina Antifrau de Catalunya la documentació que havia sol·licitat, de 
la llista de la qual disposen els grups, referent a planejaments anteriors que formen 
part de l’àmbit. 
 
El Sr. MARTÍ avança que el seu grup votarà a favor d’aquesta suspensió 
de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del PEU, atenent la petició de 
la Direcció de Planejament d’aquest ajuntament i, sobretot, a instàncies de Fira 
2000, SA. 
Manifesta a la Sra. Sanz que hauria estat convenient haver sabut abans de 
la sessió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat que hi havia hagut un 
requeriment formal de petició d’informació de l’Oficina Antifrau amb relació a un 
planejament que estan convençuts que és impecable. 
Confia, per tant, que ben aviat puguin votar a favor de la modificació 
puntual del PEU, ja que la Zona Franca i la Marina en general necessiten l’impuls 
de les administracions per poder crear ocupació i activitat econòmica. 
 
El Sr. BLANCO expressa el vot a favor de la proposta d’acord. 
 
El Sr. CORONAS també expressa el vot favorable del grup d’ERC. El 
Sr. MULLERAS observa que en la modificació del PEU aprovada en el darrer ple 
del mandat anterior, el 27 de març de 2015, ja s’havia modificat el pla que ara està 
sotmès a una investigació de l’Oficina Antifrau. Diu que no entenen per què ara, 
un any després, es torna a modificar el PEU amb aquesta suspensió; i fa notar que 
el mateix promotor corregeix el seu PEU perquè es va equivocar en presentar-lo fa 
un any, i també fa dos mesos en presentar una nova modificació del PEU. 
 Ref.: CP PÀG. 34 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Per tot plegat, avança que el grup del PP s’abstindrà. 
 
La Sra. LECHA reitera que el seu grup es favorable a la suspensió. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández 
Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. 
 
c) Proposicions 
 
Del Grup Municipal de Ciutadans 
 
Única.- (M1519/3544) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1) La creació d'una comissió 
d'investigació sobre la gestió de Barcelona Regional, amb l'objectiu d'aclarir les 
possibles irregularitats en els comptes i en tots els contractes signats per Barcelona 
Regional, en el període comprès entre els anys 2009-2015. 2) La comissió estarà 
constituïda per un membre de cada grup municipal, el president i el vicepresident 
de la comissió esmentada seran designats per l'alcaldessa, mitjançant el seu 
portaveu els grups municipals proposaran a l'alcaldessa el nom del seu 
representant. 3) La comissió es reunirà per indicació del president o quan ho 
sol·licitin dos terços dels seus membres. En la primera sessió s'elaborarà un pla de 
treball i s'establirà un calendari a seguir. Les convocatòries de les sessions seran 
notificades als seus membres, amb una antelació mínima de 48 hores a la seva 
celebració, i s'adjuntaran tots els documents per tractar. Les notificacions es faran 
mitjançant el correu electrònic, adjuntant-se tota la documentació per tractar, 
indicant-se, en tot cas, on es podrà consultar la documentació esmentada, des del 
moment de la notificació. La comissió quedarà vàlidament constituïda amb la 
presència del president, el secretari i almenys un terç del seus membres. 
S'estableix que les sessions de la comissió seran públiques. La comissió actuarà 
amb vot ponderat i les conclusions que presentin els grups municipals a la 
comissió per a la seva aprovació quedaran recollides en un dictamen amb les 
conclusions aprovades i serà debatut, aprovat o rebutjat en el Plenari del Consell 
Municipal. 4) La comissió podrà demanar la compareixença de persones, tant de 
l'Ajuntament com externes, que es considerin adequades per informar sobre els 
temes per tractar, sense que això suposi una vulneració dels drets i deures del 
compareixent establerts en l'ordenament jurídic. 5) Aquesta comissió quedarà 
sense efectes automàticament un cop hagi assolit la seva finalitat, és a dir, quan el 
dictamen que reculli les conclusions es porti al Plenari per al seu debat i 
aprovació. 
 
La Sra. ALCALDESSA recorda que tots els grups han estat informats que 
l’Alcaldia ha presentat una moció d’urgència referent a la mateixa qüestió que 
planteja la proposició del grup de Ciutadans, i que serà tractada seguidament, prèvia 
apreciació de la urgència per part dels grups. I tot seguit respon al Sr. Coronas, que 
proposa fer el debat conjunt de la proposició i la moció, que es deixa el temps que 
pertoca al grup proposant per tractar la seva iniciativa. 
 
La Sra. MEJÍAS qüestiona la forma de presentació de la moció, de la qual ni 
tan sols se’ls ha informat respectant el temps reglamentari de vint-i-quatre hores, i 
entén que s’ha fet amb la clara intenció de desvirtuar la proposició que presenta el 
grup de Ciutadans. 
 Ref.: CP PÀG. 35 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Considera, per tant, que no és manera de procedir, i retreu a l’alcaldessa que 
no els hagi informat. 
 
La Sra. ALCALDESSA replica que la presentació de la moció s’ha fet 
complint el reglament, i precisa que sempre que es fan propostes d’esmena a una 
proposició que no són acceptades, cap el recurs de presentar una moció d’urgència. 
Quant a la proposta del grup d’ERC d’ajuntar el debat, considera que el grup 
proposant té el dret de debatre específicament la seva proposició, i si així ho decideix 
els debats es faran per separat. 
 
La Sra. MEJÍAS afirma que estan força acostumats que el Govern intenti 
apropiar-se les iniciatives dels grups municipals, tot i que considera que avui s’ha 
superat fent una interpretació retorçada del reglament, presentant una moció que ni 
tan sols està motivada, amb una evident vulneració del ROM. 
Dit això, expressa, com ja han dit moltes vegades, que la transparència va 
més enllà del control del diner públic, i inclou també la justificació política de la 
presa de decisions, més encara si d’aquestes decisions es deriva un perjudici 
econòmic o la sospita de mala gestió. 
Es refereix al fet que el Govern els va presentar, fa un parell de setmanes, 
les conclusions d’una auditoria financera i comptable sol·licitada pel Consell 
d’Administració de Barcelona Regional, quan ja s’havia iniciat el procediment 
judicial a la Fiscalia; remarca que l’auditoria esmentada posa de manifest, amb molta 
evidència, irregularitats en la gestió a l’agència Barcelona Regional entre el 2012 i 
2015 que han suposat una presumpta desviació de dos milions d’euros, que ha 
ocasionat un perjudici greu als seus interessos. Continua dient que el Consell 
d’Administració va acordar remetre aquestes conclusions a la Fiscalia a fi de sumar-
les a la investigació en marxa sobre la gestió de l’agència. 
Puntualitza que la Fiscalia té la funció de determinar les responsabilitats 
penals, que no tenen res a veure amb les responsabilitats polítiques, però entén que el 
Govern ha de demanar explicacions i exigir responsabilitats polítiques per la mala 
gestió de Barcelona Regional i impedir que es reprodueixin i recuperar el diner 
públic en interès de la ciutadania. 
Indica, per tant, que la proposició que presenten pretén exigir explicacions a 
qui ha gestionat i ha decidit els darrers anys a Barcelona Regional, en considerar que 
l’Ajuntament i la ciutadania les mereixen, i que les preguntes que planen sobre 
aquesta qüestió només les pot aclarir qui va tenir responsabilitats al capdavant de la 
gestió de l’agència que, segons les conclusions de l’auditoria, va ser negligent i 
temerària, amb la presa de decisions antijurídiques de les quals es va derivar un 
perjudici econòmic a la ciutadania. 
Insisteix que calen respostes, i en nom del seu grup sol·licita la creació d’una 
comissió d’investigació, tal com determina el reglament, en la qual compareguin els 
responsables tècnics i les persones que van estar al capdavant de la gestió de l’agència 
a fi de demanar-los tota mena d’explicacions. 
Considera que és una agència que té com a funció principal concebre i 
facilitar la transformació de Barcelona i l’àrea metropolitana en matèria d’urbanisme, 
i que mai no ha tingut com a objectiu estatutari la projecció internacional de la ciutat 
ni la seva àrea metropolitana i, per tant, volen saber per què la passada legislatura va 
emprendre un seguit de projectes d’abast internacional que van esdevenir ruïnosos, 
que només van generar pèrdues i dels quals no es va retre comptes ni a l’Ajuntament 
ni a l’Àrea Metropolitana. 
 Ref.: CP PÀG. 36 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Avança que consideraran un greu error una negativa per part d’aquesta 
cambra a demanar explicacions. 
 
El Sr. FORN avança que el seu grup votarà en contra de la proposició, un 
posicionament que reforça la intervenció de la Sra. Mejías, atès que confirma que la 
constitució d’una comissió d’investigació respon a la voluntat de desgastar el grup de 
CiU, ja que segons decisió del Consell d’Administració de l’agència, fa poques 
setmanes es va decidir remetre l’informe de l’auditoria a la Fiscalia per posar en la 
seva consideració si s’havia produït algun tipus d’irregularitat que pogués comportar 
responsabilitat jurídica. 
Remarca que la regidora a incorregut en un seguit d’errors, que desconeix si 
són induïts o per desconeixement, com ara que l’activitat internacional de Barcelona 
Regional era desconeguda, i li fa avinent que si comprova les actes de les reunions 
del Consell d’Administració constatarà que l’activitat internacional s’explicava, es 
debatia i s’aprovava, cosa que també podrà comprovar llegint-se la memòria de 
l’agència. 
Subscriu la necessitat de la màxima transparència en la informació que 
sol·liciten els grups municipals, i subratlla que tots han tingut accés a l’informe de 
l’auditoria tramesa a la Fiscalia. En aquest sentit, recorda que fa pocs dies el grup del 
PP va presentar a la comissió d’Economia i Hisenda una proposició, a la qual el seu 
grup va donar suport, en la línia de reclamar major transparència. 
Altrament, entén que la creació de la comissió d’investigació només serviria 
per fer un judici paral·lel a la investigació de la Fiscalia; i remarca que s’ha ofert la 
possibilitat de crear una altra mena de comissió com fa la moció que ha presentat el 
Govern i a la qual avança que donaran suport. Alhora, posa en relleu que el seu grup 
va ser el primer a felicitar-se quan el Consell d’Administració de Barcelona Regional 
va decidir aportar els informes de l’auditoria a la Fiscalia, ja que aquesta decisió els 
permetria contrastar tota la informació apareguda als mitjans de comunicació. 
Defensa la feina de Barcelona Regional, així com la professionalitat de tots 
els treballadors i treballadores, també en el període 2011-2015, i reconeix la 
importància de projectar internacionalment l’agència amb l’objectiu d’exportar 
experiència i coneixements, que és un dels objectius de la seva creació; una actuació 
emmarcada en l’estratègia global del govern anterior, gràcies a la qual Barcelona va 
estar escollida com a capital europea de la innovació, la primera smart city mundial. 
Consideren que Barcelona Regional ha fet una bona feina, i afirma que són 
els primers disposats actuar i reclamar si hi ha alguna cosa que cal millorar o 
qualsevol irregularitat. El Sr. CORONAS entén que no és fruit de la casualitat que la 
Fiscalia hagi obert una investigació per presumptes irregularitats. Assenyala que 
Barcelona Regional s’ha abstingut de demanar una anàlisi jurídica de l’auditoria per 
conèixer les categories penals aplicables, i ha deixat en mans del Ministeri Fiscal la 
qüestió. Això no obstant, recorda que sempre es pot presentar una querella a 
posteriori. 
Posa de manifest, també, que el Govern de la ciutat no ha decidit encara 
emprendre accions legals en concepte de reparació de danys o depuració de 
responsabilitats perquè espera les conclusions de la Fiscalia. 
Afirma que el seu grup reclama transparència absoluta i la voluntat que 
s’arribi al final de qualsevol ombra de sospita que plani en qualsevol àrea municipal, 
governi qui governi i pels motius que siguin; tanmateix, assegura que també tenen 
molt clar que no volen muntar un circ, que sembla que és el que pretén el grup de 
Ciutadans amb la demanda de creació de la comissió d’investigació mentre 
 Ref.: CP PÀG. 37 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’assumpte està en mans de la Fiscalia. Altrament, consideren adient establir una 
comissió de seguiment o una taula informativa quan disposin de la informació de la 
Fiscalia, a fi que no passi com va succeir amb els resultats de l’auditoria dels quals es 
van assabentar pels mitjans de comunicació. 
 
El Sr. MÒDOL avança que el Grup Socialista no donarà suport a la creació 
d’una comissió d’investigació específica perquè entenen que seria la duplicació del 
procés que porta la Fiscalia. Tanmateix, diu que entenen el motiu pel qual el grup de 
Ciutadans ho planteja i comparteixen la necessitat de vetllar per la transparència en 
tots els processos que tenen a veure amb l’Administració pública; així, doncs, fa 
avinent que la intenció de la proposició quedarà recollida en la proposta de creació 
d’una comissió de seguiment per part del Govern municipal. 
Entenen que el Consell d’Administració de Barcelona Regional ha fet tots 
els passos, i consideren, com ha dit el Sr. Forn, que cal vetllar per la imatge de 
l’agència i dels seus treballadors. 
Observa, com també ha dit el Sr. Coronas, que les comissions d’investigació 
suposen un debat per aclarir unes dades que a dia d’avui ja tenen i, per tant, no tenen 
sentit. Insisteix, però, que entre tots han de fer un exercici de responsabilitat per 
vetllar per la imatge d’una empresa que consideren que cal rellançar, que ha tingut un 
paper clau en la transformació urbanística de la ciutat, i que durant molts anys ha 
estat capaç de plantejar els reptes més importants vinculats a les infraestructures com 
és el cas de La Sagrera malgrat la seva situació actual; la plaça de les Glòries, o el 
calaix de vies a Sants. 
Per tant, destaca novament la feina de l’agència i dels seus excel·lents 
professionals als quals cal defensar i deixar fer la seva feina i, paral·lelament, aclarir 
si hi ha hagut algun aspecte de gestió que no ha tingut la transparència que hauria 
calgut o no sigui del tot correcte. 
Ratifica, per tant, que el posicionament del seu grup és a favor de la 
transparència; i que entenen la motivació de Ciutadans per presentar la proposta, que 
creu que quedarà parcialment recollida amb la creació de seguiment, si finalment 
s’aprova. 
 
El Sr. MULLERAS es remet a la proposta del seu grup que es va aprovar, 
pràcticament per unanimitat, la setmana passada, a la comissió d’Economia i Hisenda 
amb la qual instaven el Govern a donar accés a tots els grups municipals a la 
fiscalització dels comptes, les factures i la contractació de Barcelona Regional i 
entenen, per tant, que el Govern municipal té la intenció de facilitar aquesta 
informació. Per tant, remarca que, a la pràctica, en aquesta proposició i en la moció 
del Govern s’estan referint a unes comissions que són la concreció d’aquella proposta 
aprovada en comissió. 
Fa notar que el seu grup ha reclamat aquesta fiscalització des de fa anys, 
amb governs tripartits i amb govern de CiU i també ara amb el de Barcelona en 
Comú, i que sistemàticament els ha estat negada. Concreta que d’ençà del 2008 el 
grup del PP ha presentat fins a cinquanta-cinc peticions d’informació, disset de les 
quals durant aquest darrer any. 
Considera que Barcelona Regional sempre ha estat una caixa negra en la 
qual, de ben segur, hi ha grans professionals, però que mai no han pogut fiscalitzar 
els grups municipals. Considera que s’hi ha posat en pràctica un escapisme legal per 
evitar la fiscalització pública de les administracions, com passa també en altres 
empreses amb una participació municipal remarcable i que fan funcions importants 
 Ref.: CP PÀG. 38 
09/16 V: 
15/07/16 
 
per a la ciutat. 
Assenyala, doncs, que el seu grup demana que tots els responsables de 
Barcelona Regional d’ençà del 2009 donin explicacions sobre l’assumpte ara en 
mans de la Fiscalia. 
 
La Sra. ROVIRA observa, en primer lloc, que el grup del PP hauria de 
demanar tanta fiscalització com demana per a l’Ajuntament per al seu propi partit. 
Dit això, proclama que la CUP vol un ajuntament amb parets de vidre, tant 
pel que fa als grans contractes com per als menors. Entenen que els diners públics 
han d’estar al servei de la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i 
no pas al servei de l’economia de mercat, dels interessos privats, i encara menys dels 
interessos particulars dels càrrecs polítics. 
Considera que avui tenen el clar exemple d’allò que no hauria de passar mai 
en una administració pública, com és que durant el mandat de CiU, i sota la 
comandància d’Antoni Vives, l’Ajuntament tenia un forat a la butxaca, un forat negre 
que xuclava els recursos públics amb finalitats gens públiques, sinó opaques i potser 
inconfessables. Denuncia que Barcelona Regional i Barcelona Strategic Urban 
Systems (Bcnsus) actuaven com una consultoria privada pagada amb diner públic i 
amb projectes completament antieconòmics. Entenen que l’agència ha estat una 
plataforma ideal per a la promoció personal de l’extinent d’alcaldia Antoni Vives, i 
observa que no deixa de ser curiós que una de les principals despeses en les 
aventures internacionals de Barcelona Regional fos per aconseguir contractes i 
encàrrecs, tot i que després n’arribessin molt pocs i ruïnosos. Tanmateix, fa avinent 
que d’aquests contractes n’ha tret rèdit i els ha amortitzat el Sr. Vives. 
Precisa, en aquest sentit, que només tres dies abans de renunciar a l’acta de 
regidor, l’extinent d’alcaldia creava la societat City Transformation Agency, una 
consultoria per a empreses i organismes públics en urbanisme, smart cities, 
arquitectura i altres aspectes força coincidents amb els que treballava a l’agència. 
Manifesta que la seva formació, tot i que no creu gaire en les casualitats, no 
té cap dubte que el fet que la setmana vinent Antoni Vives sigui a Moscou fent 
conferències i negocis amb la seva empresa té molt a veure amb les aventures 
deficitàries de Barcelona Regional; com tampoc consideren casualitat que tingui 
almenys dos esdeveniments més a l’Índia, ja que Rússia i l’Índia són dos dels 
objectius que van justificar les despeses de l’agència. 
Així, doncs, més enllà de l’existència de delictes o no, de si hi va haver falsificació 
comptable, malversació, tràfic d’influències o qualsevol altra infracció penal, creuen 
que allò que queda clar és que la gestió de Barcelona Regional va ser un desastre i que 
es van malbaratar recursos públics en aventures que en res beneficiaven la ciutat. 
Conclou, per tant, que es tracta de portes giratòries fetes a mida de l’exercici 
del càrrec públic, per la qual cosa, més enllà de la depuració de responsabilitats 
penals i, a banda del que decideixin la fiscalia i els jutjats, cal que l’Ajuntament faci 
el seu procés de depuració de responsabilitats, de reprovació d’aquestes pràctiques i 
de transparència per evitar casos com aquest en el futur. 
Per tot el que acaba d’exposar, anuncia que s’abstindran en la proposició del 
grup de Ciutadans i que votaran favorablement la moció del Govern municipal a fi de 
no entorpir el procés que duu a terme la Fiscalia. 
 
La Sra. SANZ lamenta, en nom de Barcelona en Comú, que en una agència 
pública com és Barcelona Regional s’hagin detectat presumptes irregularitats de 
gestió. Destaca que l’agència és un instrument que ha d’estar indiscutiblement al 
 Ref.: CP PÀG. 39 
09/16 V: 
15/07/16 
 
servei de la ciutadania i de l’Ajuntament per assegurar elements essencials de 
planejament urbanístic a Barcelona i a l’àrea metropolitana, i assegura que el Govern 
treballa des del primer dia perquè així sigui. 
Tanmateix, considera evident que davant les diligències obertes per la 
Fiscalia arran de presumptes irregularitats, que també s’incorporaven en informe 
juridicotècnic elaborat per aquest ajuntament i que van motivar que el Consell 
d’Administració de l’agència encarregués una auditoria externa, les ombres de dubte 
romanguin. Per aquest motiu, consideren que Barcelona Regional i totes les 
administracions internes integrades a l’agència han de ser contundents i clares en dos 
aspectes fonamentals com són, en primer lloc, la màxima transparència i informació 
sobre tot aquest procediment actualment en mans de la Fiscalia, i disposar de tota la 
informació. En segon lloc, assenyala que impulsen totes les mesures necessàries 
perquè no apareguin noves ombres de dubte. 
Precisa que estan parlant de presumptes irregularitats vinculades a la 
contractació de personal, a l’incompliment de la normativa de contractació 
d’empreses, al qüestionament de l’activitat internacional de Bcnsus, i que la Fiscalia 
té la funció de determinar les responsabilitats jurídiques o legals. Manifesta que al 
Govern municipal li preocupen molt tots aquests fets i els semblen inadmissibles en 
el marc d’una administració pública, amb projectes deficitaris i antieconòmics 
identificats per l’auditoria i que, a més, no van ser informats en els espais que 
pertocava. 
Això no obstant, afirma que són conscients que la competència de la 
investigació és de la justícia, determinar si existeixen responsabilitats legals i 
jurídiques o no. I afegeix que allò que està ben clar és que a Barcelona Regional s’ha 
acabat amb la gestió opaca, amb les presumptes irregularitats o amb les activitats que 
podien ser perjudicials per a l’agència. 
Per aquest motiu, subratlla que Barcelona en Comú va fer esmenes a la 
proposició del grup de Ciutadans per transaccionar la proposta a fi que s’acosti a la 
moció que presentaran tot seguit de creació d’una comissió de seguiment en 
coordinació amb l’Oficina de Transparència municipal, amb el compromís de 
transparència i de rigor per compartir la informació i decidir conjuntament les 
actuacions pertinents. 
 
La Sra. MEJÍAS recorda que al Parlament de Catalunya la legislatura passada es va 
acordar crear un seguit de comissions d’investigació tot i haver-hi diligències obertes 
a la Fiscalia, com en el cas d’Spanair, la família Pujol o la sanitat. Fa notar que en 
aquelles ocasions ningú no hi va posar impediments, fins i tot aquelles formacions 
que avui votaran en contra de la seva proposició. 
Considera que acaben d’assistir a una escenificació de l’omertà molt típica a 
Catalunya, però assegura que no comptava que Barcelona en Comú també s’hi 
afegís, ja que es postula com a formació regeneradora de la vella política, i que ara 
tenia l’oportunitat de convocar aquesta comissió d’investigació per aclarir els motius 
de determinades decisions a Barcelona Regional i intentar retornar els diners públics 
malbaratats; entén, doncs, que han entrat en pànic, i reconeix que la Sra. Sanz ahir es 
va posar en contacte amb ella dues vegades a fi d’intentar desvirtuar la proposició, i 
avui el Govern ha entrat una moció d’urgència a fi d’aconseguir-ho amb el vot 
favorable de la resta de grups que també intenten tapar-se les vergonyes entre ells. 
Manifesta que aquesta actitud de Barcelona en Comú els preocupa i els 
sorprèn, especialment perquè les seves confluències a Madrid i a València no han 
actuat així i s’han sumat a la demanda de creació de comissions d’investigació, ja 
 Ref.: CP PÀG. 40 
09/16 V: 
15/07/16 
 
que sembla que aquelles formacions sí que estan disposades a regenerar la política. 
Igualment, diu que els sorprèn l’actitud d’ERC quan els acusa d’intentar 
muntar un circ, i replica que allò que pretenen és depurar responsabilitats polítiques, 
que no tenen res a veure amb les penals. 
Al Sr. Forn, li recorda que Barcelona Regional mai no ha tingut en els seus 
estatuts l’objectiu de la projecció internacional, ni de Barcelona ni de la seva àrea 
metropolitana. 
 
El Sr. CORONAS es reafirma en el fet que ERC és del tot contrària a tapar 
les vergonyes de ningú. Manifesta que estan completament a favor de la 
transparència i que s’arribi fins al final en aquest cas, i que se’ls mantingui informats 
en tot moment. Se suma, en nom del seu grup, a la voluntat expressada de valorar 
Barcelona Regional i els seus professionals com una eina essencial per planificar i 
projectar; tot i que entén que s’haurien de qüestionar per quin motiu el 2009 es va 
crear Bcnsus, que no té les mateixes funcions que l’agència. 
 
El Sr. MULLERAS considera que amb la creació de la comissió de 
seguiment que s’aprovarà tot seguit, i la proposta aprovada que el seu grup va 
presentar en comissió d’Economia i Hisenda, a la qual ja s’ha referit, es podran 
aclarir responsabilitats i depurar les responsabilitats polítiques. 
 
El Sr. MÒDOL avança que el posicionament del grup del PSC és 
d’abstenció, i replica a la Sra. Mejías que a Catalunya no existeix l’omertà. 
 
ES REBUTJA la proposició en debat amb deu vots en contra —emesos pels 
Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs 
i Vila—, vint-i-cinc abstencions —emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, 
Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni 
i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. 
Benedí i Capdevila, pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller, i també per 
les Sres. Lecha i Rovira—, i cinc vots a favor de la resta de membres del Consistori 
presents a la sessió. 
 
En aquest punt, atès que s’ha presentat per part de l’Alcaldia una moció d’urgència que té relació amb 
el tema de la proposició precedent, la Sra. ALCALDESSA proposa tractar-la a continuació.  
MOCIÓ D’URGÈNCIA 
 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
Primer.- La creació d’una comissió de seguiment sobre la gestió de 
Barcelona Regional, amb l’objectiu d’assolir la màxima transparència i el traspàs 
d’informació a tots els grups municipals, sobre els comptes i en tots els contractes 
signats per Barcelona Regional, en el període comprès entre els anys 2009-2015. 
Segon.- La comissió estarà constituïda per un membre de cada grup 
municipal, el president i el vicepresident de la comissió esmentada seran designats 
per l’alcaldessa. Mitjançant el seu portaveu, els grups municipals proposaran a 
l’alcaldessa el nom del seu representant. 
 
La Sra. ALCALDESSA sotmet a votació l’apreciació de la urgència, i 
s’aprova amb el vot en contra dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i 
Barceló, i l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller. 
 Ref.: CP PÀG. 41 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
Una vegada apreciada la urgència de la moció, la Sra. SANZ indica que la 
proposta d’acord és crear una comissió de seguiment en coordinació amb l’Oficina 
de Transparència, i amb moltes de les funcions que s’han explicat abans. Així, 
plantegen expressar el compromís del Govern municipal amb la transparència, el 
rigor, compartir la informació, decidir conjuntament quines són les actuacions 
pertinents i, per tant, de posar de manifest que tenen tota la voluntat d’arribar fins al 
fons de la qüestió, en considerar molt greus les presumptes irregularitats, i perquè 
comparteixen el fons de la proposició presentada pel grup de Ciutadans. 
En conseqüència, el Govern presenta inicialment la proposta de creació 
d’una comissió de seguiment, tenint en compte les actuacions de la Fiscalia; i afegeix 
que no descarten crear altres comissions, si escau. 
 
El Sr. FORN expressa el vot a favor de la moció, i reitera els arguments 
abans expressats que els porten a considerar que una comissió de seguiment és més 
adient que no pas una d’investigació. 
Adreçant-se a la Sra. Mejías, a qui és notori que li agrada molt donar lliçons 
i parlar d’omertà, li pregunta com qualificaria la votació de Ciudadanos a Madrid per 
impedir la compareixença del ministre d’Interior. 
Li retreu, per tant, que emprin doble raser per mesurar; si tenen algun interès 
reclamen absoluta transparència, mentre que també són capaços, d’altra banda, 
d’emprar els vots per impedir que determinades persones hagin de donar 
explicacions. 
 
La Sra. MEJÍAS precisa que un govern en funcions no pot fer 
compareixences i que el Congrés està dissolt. 
Seguidament, diu a la Sra. Sanz que no és el mateix una comissió de 
seguiment que una d’investigació, entre altres raons perquè les conclusions no es 
voten al ple i, per tant, no hi ha debat de les conclusions de la comissió 
d’investigació. 
Altrament, entén que una comissió de seguiment permetrà al Govern 
continuar dosificant la informació que rep i emprant-la en interès del seu grup, i 
recalca que és precisament això el que pretenen evitar. Acusa el Govern, per tant, 
d’entorpir una acció de transparència pel que fa als comptes públics. I reitera que 
volen una comissió d’investigació exclusivament perquè se’ls donin explicacions 
dels motius pels quals es van prendre determinades decisions. 
Lamenta, doncs, que els qui es proclamaven regeneradors de la política no 
només pactin amb els qui havien etiquetat sota l’epígraf de la corrupció estructural, 
sinó que també els tapin les vergonyes. 
 
El Sr. CORONAS repeteix que el seu grup està molt a favor d’arribar fins al 
final en aquesta qüestió, i reclama, sobretot, que se’ls mantingui informats de la 
investigació que duu a terme la Fiscalia; i, si arriba el moment en què la Fiscalia 
acredita que hi ha prou indicis, llavors demanaran la creació de la comissió 
d’investigació. 
Expressa el vot favorable a la comissió de seguiment, entenent que garanteix 
la transparència i el dret a la informació dels grups municipals. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ observa que les propostes de creació d’una 
comissió d’investigació i la d’una de seguiment —a la qual avança el vot favorable—
 Ref.: CP PÀG. 42 
09/16 V: 
15/07/16 
 
, o la mateixa proposta del seu grup aprovada la setmana passada a la comissió 
d’Economia i Hisenda, comparteixen el denominador comú d’arribar fins al final i 
conèixer i fer un balanç de la gestió de Barcelona Regional, no només dels darrers 
quatre anys sinó d’ençà del 2009, i posar fi a l’opacitat que havia caracteritzat 
l’agència. 
En aquest sentit, remarca que el seu grup, en cinquanta-cinc ocasions els 
darrers anys, ha presentat al·legacions als comptes, iniciatives concretes en 
comissions, i peticions a administracions per poder fiscalitzar els comptes de 
Barcelona Regional sense cap mena d’èxit; per tant, es felicita perquè sembla que ara 
serà possible. 
 
La Sra. LECHA reitera els arguments que ha expressat la Sra. Rovira en la 
seva intervenció en el punt anterior. 
Expressa al suport a aquesta moció, i convida els grups del PP, de Ciutadans 
i del PSC que siguin coherents amb tot el que acaben d’expressar. 
 
La Sra. SANZ precisa que les funcions que esmentava la Sra. Mejías es 
poden incorporar, i que en poden parlar. Remarca, però, que allò que no volien era 
una comissió d’investigació, sinó la comissió de seguiment de l’Ajuntament de 
Barcelona, amb funcions clares de màxima transparència i anar fins al final en 
aquesta qüestió. 
Finalment, fa notar a la Sra. Mejías que no té credibilitat quan acusa el 
Govern de tapar vergonyes, i replica que des del primer dia s’han dedicat a aixecar 
catifes. 
 
S’APROVA aquesta moció d’urgència amb el vot en contra dels Srs. 
Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló. PART D’IMPULS I 
CONTROL 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Prop. 1.- (M1519/3555) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Que el Govern iniciï de forma 
immediata el procés de licitació per a l'adjudicació de les obres de reforma de 
l'avinguda Diagonal entre passeig de Gràcia i passeig de Sant Joan, per tal de 
poder executar les obres durant el període d'estiu del 2017, en concordança amb el 
tram ja realitzat. 
 
El Sr. TRIAS subratlla que l’avinguda Diagonal és una de les vies 
singulars de l’Eixample projectat per Cerdà, amb una longitud d’onze quilòmetres, 
i que actua com a eix vertebrador i cohesionador dels divuit barris per on passa, 
alhora que és una artèria de comunicació per a vianants, vehicles privats, 
bicicletes i transport públic. Remarca, també, que és una de les cartes de 
presentació de la ciutat, i com diu el cronista Permanyer, és el “saló noble” de 
Barcelona, que convida al passeig i a la convivència, alhora que permet 
desenvolupar una intensa activitat comercial. En aquest sentit, justifica que en 
l’anterior mandat es plantegessin la remodelació del tram de la Diagonal entre 
Francesc Macià i el passeig de Gràcia, que ha permès reactivar-hi l’activitat 
comercial que a poc a poc s’havia anat perdent. 
 Ref.: CP PÀG. 43 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Valora que aquesta remodelació ha comportat una dignificació de l’espai 
urbà, que ha millorat la convivència dels usuaris de la via, especialment en el cas 
dels vianants, amb un increment del 40% de la superfície de les voreres, al mateix 
temps que ha generat un impuls econòmic important, ja que els cinquanta-dos 
locals buits abans de la remodelació avui dia estan gairebé en plena ocupació, cosa 
que ha significat, també, la creació de cinc-cents llocs de treball. 
Manifesta que ara és moment, doncs, de continuar avançant en la reforma 
de la Diagonal i iniciar les obres fins al passeig de Sant Joan, i remarca que al 
final del mandat anterior van adjudicar el projecte executiu de reforma d’aquest 
segon tram, que actualment té algunes voreres de només vuitanta centímetres que 
no permeten el pas. I fa notar que la remodelació d’aquest tram té un cost menor 
que la del tram Francesc Macià-passeig de Gràcia. I precisa que el càlcul dels 
llocs de treball directe que comportaria aquesta reforma amb l’obertura de 
comerços és d’aproximadament un miler. 
 
El Sr. BLANCO esmenta que la reforma de la Diagonal durant el mandat 
passat no va estar exempta de polèmica, d’entrada, pel seu component 
electoralista indubtable. Fa notar, en aquest sentit, que totes les grans obres del 
govern anterior es van començar el 2014 i es van inaugurar el març de 2015, 
només un mes abans de la contesa electoral. Afegeix que la polèmica també va ser 
a causa d’alguns aspectes tècnics discutibles de la reforma, com els panots, o la 
dificultat de maniobra per als vehicles en determinades cruïlles. 
Tanmateix, i malgrat aquesta polèmica, reconeix que en general la 
reforma ha estat positiva per a la ciutat; ha dotat l’avinguda de voreres més 
amples, millor ordenació del trànsit, i la segregació del carril bici, que contribueix 
a millorar la convivència d’aquest vehicle amb els vianants. 
Observa, però, que la reforma també ha fet més evident la diferència entre el tram 
reformat i la continuació fins al passeig de Sant Joan, en què les voreres són massa 
estretes i el carril bici no està a la calçada, cosa que es tradueix en més incomoditat 
per als vianants i menor atractiu comercial. En conseqüència, avança el vot favorable 
a la proposició. 
Reconeix que, malgrat que la reforma del 2015 es va fer amb un clar interès 
electoralista, va ser encertada i, per tant, consideren que cal continuar-la en el 
següent tram, i creu que no és acceptable esperar a les eleccions per iniciar les 
reformes que necessita la ciutat; però diu que, per la mateixa raó, tampoc no és 
acceptable que es paralitzin obres d’interès general. 
 
La Sra. CAPDEVILA comparteix la necessitat de remodelar el tram de la 
Diagonal del passeig de Gràcia al passeig de Sant Joan. En aquest sentit, recorda que 
en els debats que va suscitar la reforma executada en el mandat anterior, sobretot al 
Districte de l’Eixample, el seu grup sempre va manifestar que hauria estat prioritari 
iniciar-la pel tram que ara els ocupa. 
Consideren que la proposta de reforma no es pot centrar només en una 
millora urbanística, sinó que ha de ser extensiva a tots els àmbits; per tant, cal buscar 
solucions a les mancances actuals d’aquesta via, entre les quals eixamplar les 
voreres, guanyar espais d’estada i de verd per als vianants, i garantir les zones de 
càrrega i descàrrega per abastir els comerços i donar serveis als habitatges, així com 
estudiar la possibilitat d’ampliar les zones d’aparcament de motocicletes i parades de 
taxi. 
Pel que fa a l’adjudicació del projecte executiu d’aquesta reforma a finals 
 Ref.: CP PÀG. 44 
09/16 V: 
15/07/16 
 
del mandat anterior, observa que segueix el mateix patró del tram ja reformat, amb el 
carril bici segregat, una reducció dels carrils laterals i l’ampliació important de les 
voreres. Així, doncs, atès que aquesta feina ja està feta, consideren que es podria 
aprofitar, però amb la condició indispensable d’obrir un procés participatiu, 
especialment amb les entitats veïnals i comercials que fa temps que reclamen la 
reforma. 
Això no obstant, apunta que, a fi que aquesta rehabilitació permeti 
revitalitzar el comerç de la zona i l’economia de proximitat, abans s’hauria de definir 
el model de transport públic que es vol a la Diagonal, perquè no es pot començar la 
reforma sense saber si hi passarà el tramvia o no, i per on ha de passar. Afegeix que 
també cal tenir en compte que si s’aposta per la implantació del model de les 
superilles i pacificar l’avinguda caldria pensar-hi abans de començar les obres de 
remodelació. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ ratifica que el seu grup sempre ha estat 
favorable a promoure la reforma dels diferents trams de la Diagonal; per tant, en 
coherència, durant l’anterior mandat van promoure la part que ja està executada entre 
Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Igualment, recorda que el 2014 es va aprovar 
una proposició del seu grup a la comissió d’Urbanisme en què reclamaven al Govern 
municipal presentar, en el termini de sis mesos, el projecte de reforma entre el 
passeig de Gràcia i les Glòries, un tram més llarg que el que avui proposa el grup de 
CiU. Recorda que llavors el seu grup també va aconseguir incorporar fins a dos-cents 
mil euros provinents dels ingressos de Bamsa per aplicar-los a la redacció del 
projecte de reforma de la Diagonal des del passeig de Gràcia a Glòries. 
Diu que no sap la raó per què ha canviat de criteri el grup proposant pel que 
fa a la longitud del tram, ara més curt. I demana que els aclareixin si consta aquesta 
partida en l’acord pressupostari que es va signar en el pressupost del 2015, i que es 
manté vigent per pròrroga pressupostària per a l’exercici del 2016. Reconeix, doncs, 
que els hauria agradat que la proposició fos més ambiciosa, però realista, d’allargar 
la remodelació fins a Glòries. 
 
La Sra. LECHA observa que si alguna expressió està de moda darrerament 
en la política catalana és “el dia de la marmota” i, en aquest cas, la proposició de CiU 
és un déjà vu a què ja els té acostumats. 
Considera que l’obsessió per l’avinguda Diagonal i per sabotejar el tramvia 
és inversament proporcional als esforços que es van fer en matèria d’urbanisme i 
mobilitat durant el mandat de l’alcalde Trias. En aquest sentit, recorda que es van 
pressupostar sis milions d’euros, amb el beneplàcit de CiU i el PP, per a la reforma 
del passeig de Gràcia, i sis milions i mig per a la de la Diagonal, entre Balmes i 
passeig de Gràcia, després d’haver donat prioritat als eixos turístics de botigues de 
luxe en comptes de les inversions als barris i als trams més castigats de la Diagonal, 
entre passeig de Sant Joan i les Glòries. 
Per tant, qualifica aquesta proposició com una broma de mal gust; i la 
Diagonal com el fulletó de la ciutat, que alguns grups polítics han convertit en el seu 
fetitxe particular. Recorda, en aquesta línia, la consulta de l’alcalde Hereu, les 
desenes de projectes elaborats, la connexió del tramvia i les reformes de dubtosa 
necessitat, i remarca que ja és hora d’aparcar els interessos dels lobbys, ja siguin 
operadors privats que fan negoci amb el tramvia, ja siguin els comerços de luxe i el 
sector turístic. 
Manifesta que el grup CUP-Capgirem vol un debat obert i participat en què 
 Ref.: CP PÀG. 45 
09/16 V: 
15/07/16 
 
els grups de pressió que fan i desfan a la ciutat deixin de marcar la pauta de les 
polítiques municipals i que aquesta potestat passi als veïns i les veïnes. Insisteix que 
cal debatre i resoldre qüestions fonamentals com la mobilitat i la priorització del 
transport públic, la dinamització d’una economia diversificada enfront del 
monocultiu del turisme; la pacificació com a element per a la millora de la qualitat de 
vida i de l’aire, i un model urbanístic que situï les persones i les dinàmiques de barri 
en el centre de les actuacions. 
Conclou, doncs, que cal recuperar l’urbanisme com a política pública que 
persegueix la millora de les condicions materials de la vida de les persones i el dret a 
viure i gaudir dels espais públics comuns; d’un medi ambient saludable i de la ciutat 
com a mitjà de producció, que no ha de ser apropiat pel turisme i el luxe, sinó que ha 
de revertir en el conjunt de la ciutadania. 
Confirma, per tant, que no donaran suport a la licitació de les obres que 
proposa el grup de CiU, com tampoc a cap proposta o mesura que no parteixi del 
debat i de la participació, amb decisions que resolguin definitivament totes les 
qüestions que planen en la reforma de la Diagonal. 
 
El Sr. MÒDOL considera que la proposició té la part positiva de tirar 
endavant els projectes, a diferència del que va fer el grup de CiU des del govern 
estant, i que només ha servit per endarrerir actuacions per millorar la ciutat. Critica, 
per tant, que no actuessin, com a govern, amb criteris i responsabilitats de ciutat. 
Tanmateix, avui presenten una proposta basada en un projecte que no ha 
obtingut el consens necessari i, per aquest motiu, no poden donar-li el suport que 
voldrien. 
Destaca que han parlat amb els veïns de la zona, que estan d’acord que cal 
intervenir en aquest tram de la Diagonal, entre altres motius per l’estretor de les 
voreres. Això no obstant, el seu grup té clar que hi ha altres espais de la ciutat que 
també necessiten intervencions. Per tant, apunta que és feina del Govern prioritzar les 
actuacions a la ciutat. 
Entenen que la rehabilitació de l’espai proposat necessita una reflexió més 
consensuada, malgrat que lamenten haver de dir que no a tirar endavant qualsevol 
projecte per a la ciutat amb un posicionament d’abstenció. 
 
La Sra. SANZ recorda el pla que es va presentar durant el mandat anterior 
per fomentar i incrementar les reformes en determinades vies premium com la 
Diagonal o el passeig de Gràcia. Afirma que no posen en dubte la necessitat de 
remodelar aquestes vies, però també remarca que la necessitat també la tenen moltes 
altres vies urbanes fonamentals per al dia a dia dels barris. 
En aquesta línia, destaca que el Govern ha deixat clar que es van trobar 
molts projectes damunt la taula, entre els quals la reforma de Pere IV, al seu parer 
essencial, o la transformació de la Meridiana, per a la qual ja han posat en marxa un 
procés de participació. Continua dient que també estan implementant processos 
participatius en relació amb projectes heretats com les superilles. Confirma, per tant, 
que aquestes són les vies premium per al Govern municipal, les que incideixen en la 
vida quotidiana dels veïns i les veïnes, les que impliquen urbanisme social i ecològic. 
En aquest sentit, fa notar que hi ha molts barris que tenen vies molt malmeses, que no 
disposen d’una il·luminació adequada, que requereixen atenció i inversió i, sobretot, 
priorització. Remarca que l’actual govern ha tret de la cua de la llista de 
rehabilitacions un seguit de vies i les ha situades al capdavant, i en aquest sentit 
convida a mirar-se la llista d’actuacions que es duran a terme aquest estiu als barris. 
 Ref.: CP PÀG. 46 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Per tant, confirma que no s’abordarà, ara com ara, la reforma de la Diagonal 
proposada, atès que, essencialment, els problemes són de mobilitat; altrament, la seva 
proposta és prioritzar un disseny urbà que garanteixi un millor transport públic i 
espai per als vianants. 
Dit això, afegeix que també treballaran per evitar nyaps com el paviment del 
tram remodelat de la Diagonal. 
 
El Sr. TRIAS agraeix els vots favorables a la proposició, i lamenta que 
aquesta actuació no hagi obtingut més suports. Precisa que no es tracta d’una 
actuació per interessos polítics partidistes, sinó d’actuar en una via que va entrar en 
situació de decadència absoluta, amb la consegüent pèrdua d’activitat econòmica. 
Reconeix que cal prioritzar les actuacions als barris, per exemple Trinitat 
Nova o altres indrets, però entén que això no treu que es pugin fer altres actuacions, 
sobretot aquelles que generen gran activitat econòmica. Insisteix que això no 
significa que no calguin actuacions a la Meridiana o Pere IV, que tenint en compte la 
solvència d’aquest ajuntament també es poden abordar. 
 
El Sr. MÒDOL comparteix que el tram reformat de la Diagonal està molt 
millor que abans, però assenyala que també han de ser capaços d’admetre que el 
projecte té algunes mancances que convindria revisar. 
 
La Sra. SANZ admet que, com ha dit el Sr. Trias, es poden fer moltes coses, 
però també que cal prioritzar perquè els recursos són limitats. 
 
S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb quinze abstencions 
—emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, 
Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. 
Andrés i Ballarín—, dos vots en contra —emesos per les Sres. Lecha i Rovira—, i 
vint-i- tres vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Prop. 2.- (M1519/3558) El Plenari del Consell Municipal acorda impulsar un pla d'actuacions que 
permeti avançar en un canvi real entorn de la qualitat, el control i els beneficis de 
l'activitat turística que inclogui: 1. Eradicar tots els habitatges turístics il·legals de 
la ciutat de Barcelona en el termini d'un any, destinant-hi tots els recursos humans 
i materials que siguin necessaris. 2. Augmentar la capacitat inspectora de la ciutat 
mitjançant els conseqüents increment d'ingressos, fent créixer el cos d'inspectors i 
les inspeccions, i escurçant els terminis i procediments administratius de les 
demandes ciutadanes, amb la finalitat d'eradicar l'oferta il·legal d'habitatges d'ús 
turístic i altres anomalies, així com oferir un major control sobre l'activitat legal. 
3. Imposar una nova taxa a aquelles organitzacions amb ànim de lucre que basin el 
seu negoci en l'ús intensiu del domini públic, i gravar, així, activitats que generen 
externalitats vinculades a l'aglomeració, la congestió i l'ocupació intensiva de la 
via pública. 4. Imposar una nova taxa als serveis d'autobusos discrecionals de 
transport de turistes i viatgers que desitgin tenir accés al quadrant central de la 
ciutat de Barcelona amb l'objectiu d'encotxar i desencotxar visitants, i que la taxa 
esmentada vagi vinculada a l'hora, la temporada i el tipus de viatger en funció de 
la llicència prèviament atorgada per part de l'Ajuntament de Barcelona. 5. Instar la 
Generalitat de Catalunya a regular la pujada de la quota tributària de l'impost 
 Ref.: CP PÀG. 47 
09/16 V: 
15/07/16 
 
sobre les estades en establiments turístics, tot permetent igualar totes les 
categories als màxims permesos a la ciutat de Barcelona. 6. Instar la Generalitat 
de Catalunya a modificar el fet imposable de l'impost sobre les estades en 
establiments turístics per tal que inclogui el conjunt de les estades de les 
embarcacions de creuer turístic del port de Barcelona, independentment de la 
durada. 
 
El Sr. BOSCH, abans de centrar-se en el contingut de la proposició que 
presenta el seu grup, es refereix al pla de xoc presentat pel Govern municipal 
recentment contra els allotjaments turístics il·legals, que reconeix que els va 
decebre i sorprendre alhora. En aquest sentit, i a tall d’exemple, observa que se’ls 
informa que durant el darrer any s’han tancat 38 apartaments turístics il·legals, 
però malgrat aquesta xifra només proposen d’incrementar el nombre d’inspectors 
de vint persones. Precisa que el seu grup ha calculat, a la baixa, que si hi ha deu 
mil apartaments turístics il·legals a la ciutat, i es disposa de vint inspectors, i 
atenent la mitjana de tancaments de l’any passat, la xifra que els surt és de 132 
anys per tancar tots els apartaments il·legals. 
Considera evident, doncs, que el pla de xoc esmentat és, més aviat, una 
presa de pèl. Afegeix que els balls de xifres que acompanyen l’informe sobre el 
pla confirmen que no tenen les coses clares, i per tant el fan molt poc fiable. 
Dit això, assenyala que la proposició que avui presenten, que ha estat 
transaccionada amb diversos grups, és ambiciosa i molt clara i concisa, i que respon 
al que demana la ciutadania. En aquest sentit, manifesta que el seu grup es 
compromet, i així ho faria si governés la ciutat, a eradicar els apartaments turístics 
il·legals en un any. Admet que hi ha qui pot considerar que és un període massa curt, 
i els demana que proposin un calendari d’accions, però dins del mandat. Precisa que 
han calculat que cal un mínim entre cinquanta i cent inspectors per fer totes les 
inspeccions i procedir als tancaments que han d’ajudar a la convivència entre un 
turisme sostenible i la població resident. 
Afirma que allò que pretén el seu grup, en definitiva, és que la ciutat es 
governi i que es compleixin les promeses; i entenen, en aquest cas, que un pla de 
turisme sostenible ha de ser integral i multidisciplinari, i proposen que s’hi incloguin 
els creueristes, que també haurien de pagar l’impost d’estada turística a la ciutat. 
Igualment, consideren que aquest impost també es podria augmentar; i que els 
autocars que entren i surten diàriament de la ciutat també haurien de contribuir al bé 
comú, considerant que l’ocupació de l’espai públic hauria de ser tributable. 
Conclou, doncs, que cal un pla de xoc autèntic, integral, que redueixi 
l’impacte problemàtic que té el turisme a la ciutat, que el faci sostenible i plenament 
beneficiós per a la ciutat. 
Reitera la demanda al Govern que governi des de l’esquerra, pensant en la 
cosa pública, en la convivència, i reclama ambició i compromís, calendaris i 
objectius clars i compliment. 
 
La Sra. RECASENS agraeix al grup proposant que hagi acceptat la 
transacció proposada pel seu. Creu, per tant, que la proposició ha d’incidir, en primer 
lloc, en la lluita contundent sobre l’activitat il·legal, i diu que desitjarien que el 
Govern tingués les idees més clares en aquest sentit i contundència en l’actuació 
sobre la base de plans estratègics transversals. 
Afirma que també els ha decebut que, després de grans declaracions 
d’intencions en campanya electoral, transcorregut un any de mandat, el turisme 
 Ref.: CP PÀG. 48 
09/16 V: 
15/07/16 
 
continuï creixent i assolint rècords històrics com ara el d’un 6% pel que fa als 
creueristes, i un 5% els turistes, alhora que s’ha constatat un rècord de 8,3 milions de 
visitants. 
Observa que la regidora de Ciutat Vella, la Sra. Pin, va posar en dubte el 
nombre d’inspeccions —nou mil— que es van fer a la Barceloneta el mandat 
anterior, i creu que una vegada ha hagut d’entomar la situació ja no té les idees tan 
clares. 
També es refereix a mesures com la creació de noves taxes per als autobusos 
discrecionals de transport de turistes que inclou la proposició. I, finalment, quant a 
l’impost turístic, considera que han de treballar conjuntament amb la Generalitat, i 
pregunta pel conveni de dos milions d’euros amb el circuit de Montmeló, o amb els 
projectes que es financen amb aquest impost. I sobretot, es refereix a l’esmena del 
seu grup en què demanen que la nova taxa per gravar els creueristes sigui gestionada 
al cent per cent per la ciutat. 
 
El Sr. SIERRA observa que la proposició barreja aspectes molt diversos, 
alguns dels quals de difícil compliment. 
Igualment, consideren molt greu denominar les pimes i autònoms com a 
“entitats amb ànim de lucre”, criminalitzant-les, gairebé. 
Considera que el grup proposant fa seu el discurs de Barcelona en Comú de 
criminalització del turisme, considerant que té efectes negatius per a la ciutat quan la 
realitat és totalment contrària. Remarca que l’activitat turística genera ocupació i 
desenvolupament econòmic, i millors dades macroeconòmiques a Barcelona en 
comparació amb la resta de Catalunya i de l’Estat. 
Entén que la proposició va en consonància amb l’elaboració del PEUAT i del Pla de 
turisme, barrejant conceptes, i perdent novament l’oportunitat de rebaixar la pressió 
fiscal a les petites empreses i autònoms que es dediquen al sector del turisme. 
Recorda que ERC, que governa amb Barcelona en Comú a l’Àrea 
Metropolitana, va donar suport a l’increment de les taxes; alhora, en la proposició 
reclamen que s’incrementin a les empreses i als autònoms del sector. 
Reconeix que algun efecte negatiu té el turisme, com ara la massificació, 
però discrepa que per combatre aquests efectes s’incrementin inspeccions i taxes, ja 
que entén que haurien d’optar per crear pols d’atracció turística en altres zones de la 
ciutat, i establint mesures que permetin posar fi a la moratòria. 
Pels arguments que acaba d’expressar, anuncia el vot en contra a la 
proposició. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ remarca que l’activitat turística representa el 
14% del PIB de la ciutat i vincula més de cent vint mil llocs de treball; en 
conseqüència, es tracta d’una oportunitat per a Barcelona que en cap cas ha de 
continuar sent un problema. 
Altrament, fa notar que el Govern municipal perpetua el problema que 
generen les conseqüències indesitjades del turisme, i els habitatges turístics 
irregulars. Precisa que, segons dades del mateix govern de la ciutat, els primers cinc 
mesos d’enguany s’han rebut 574 trucades de denúncia, un 50% més de totes les 
rebudes el 2015. D’aquesta manera, entén que es confirma el fracàs del pla de xoc 
presentat pel Govern l’agost de 2015, que s’ha demostrat que només era fum, tal com 
demostra el fet que només s’han acollit a la mesura de destinar apartaments il·legals 
a lloguer social quatre habitatges. 
Centrant-se en la proposta del grup d’ERC, manifesta que tenien més 
 Ref.: CP PÀG. 49 
09/16 V: 
15/07/16 
 
coincidències amb el text original que no pas amb el transaccionat. En aquest sentit, 
observa que en la proposició es posa de manifest que amb el ritme de tancament dels 
habitatges il·legals, 38 en un any, es trigaria més d’un segle per tancar tots els 
il·legals; però fa notar que en la d’ERC es diu que en un any s’haurà acabat amb tots 
els apartaments il·legals, i pregunta si realment ells s’ho creuen, això; i afegeix que el 
seu grup també ha calculat que el nombre d’inspectors que caldrien per aconseguir 
aquesta fita són 18.421. 
Valora, doncs, que el grup d’ERC torna a fer una proposició irreal; i per 
resoldre els efectes no desitjats que genera el turisme tira per la via fàcil: incrementar 
la fiscalitat, crear noves figures tributàries i impostos al turisme, quan el que haurien 
de fer seria incrementar les inspeccions i requerir més col·laboració de la Guàrdia 
Urbana amb els veïns que denuncien determinades situacions. 
 
La Sra. LECHA avança el vot a favor de la proposició perquè consideren 
positives les mesures que planteja. Precisa, tanmateix, que es tracta de mesures 
pal·liatives i que en l’anàlisi que fa no qüestiona les causes de la problemàtica que 
comporta el turisme. 
Observa que les mesures que fan referència als HUT estan recollides en el 
pla de xoc, que el Govern va fer públic l’endemà de ser presentada la proposició 
d’ERC, i que al seu parer està molt mancat de recursos per afrontar les necessitats 
dels veïns i les veïnes afectats. 
Indica que les mesures d’inspecció, sanció i imposició s’han d’aplicar en els 
casos d’emergència per afectació de la convivència veïnal, tot i que no són la panacea 
de les solucions. Remarca que els efectes evidents de l’activitat turística són 
conseqüència d’un model de ciutat que prioritza els interessos especulatius per sobre 
dels dels residents; un model de ciutat que es basa en els rèdits immediats i no a 
buscar una organització productiva i urbanística alternativa. 
Recorda que enguany la patronal turística ha presentat beneficis rècord, 
inversament proporcionals a la precarització de la vida dels veïns i veïnes, i 
l’expulsió dels seus barris i les seves cases. 
En aquest sentit, consideren pobres el tercer i quart punt de la proposició 
que plantegen la imposició d’una nova taxa a totes les organitzacions amb ànim de 
lucre que fan un domini intensiu de l’espai públic, i entenen que la taxa no és la 
solució, sinó la regulació. 
Pel que fa al quart punt, que planteja una taxa per als autocars que volen 
accedir al centre de la ciutat, tenint en compte tots els informes de la Taula de 
Contaminació de l’Aire, creuen que no es tracta d’imposar una taxa sinó no impedir 
que entrin a la ciutat, i molt menys al centre de la ciutat. 
En conseqüència, manifesta el parer que cal afrontar polítiques que 
garanteixin l’aturada immediata del creixement de l’activitat turística i que posin les 
bases per a un decreixement sostingut i sostenible. 
 
El Sr. COLLBONI precisa que parla en nom del grup del PSC però també 
com a tinent d’alcaldia responsable de l’àmbit de turisme, intervenció que 
completarà el Sr. Colom com a regidor de la matèria. 
Diu que considera positiu que aquest any s’auguri com a bo per al turisme a 
la ciutat, atès que aporta el 14% del PIB i genera cent vint mil llocs de treball. 
Tanmateix, entén que és evident que s’ha perdut el control de la governabilitat del 
model, que s’ha de basar en un criteri d’interès públic, amb lideratge públic i en 
col·laboració amb el sector privat; amb diàleg veïnal i amb els sindicats, tot plegat 
 Ref.: CP PÀG. 50 
09/16 V: 
15/07/16 
 
accions que ja s’estan duent a terme per a l’elaboració del Pla estratègic de turisme. 
Remarca que aquest pla ha d’estar al servei del model econòmic que es vol 
per a la ciutat, competitiu, sostenible i just, i afirma que amb aquests paràmetres 
faran una proposta de model de pla estratègic. 
Diu que agraeix la proposició del grup d’ERC perquè ha posat el focus en 
un assumpte que no és menor, que és el sistema impositiu que s’ha de vincular al 
model de turisme. Tanmateix, fa notar que no es poden avançar quant a la definició 
dels impostos que s’han d’aplicar si prèviament no s’ha definit un model de turisme. 
Assenyala, doncs, que és en virtut d’aquest model que traçaran una estratègia de 
sistema impositiu. 
Per tant, demana realisme al grup d’ERC si certament pretén ser una opció 
de govern, ja que no pot ser que creguin que en un any es poden eradicar tots els 
habitatges turístics il·legals. 
Quant al sistema impositiu, proposa al Sr. Bosch que en la comissió mixta 
en què l’Ajuntament i la Generalitat abordaran l’assumpte de la taxa turística, ERC, 
com a membre del Govern de la Generalitat juntament amb CiU, faciliti el cent per 
cent de la gestió de la taxa turística a la ciutat de Barcelona. I puntualitza que no ho 
demanarà el Govern de la ciutat, sinó el Consistori, perquè tots els grups van votar a 
favor de la gestió del cent per cent de la taxa turística a fi de poder incidir en el 
model turístic de Barcelona, per disposar dels recursos que compensin les 
externalitats negatives que impacten en molts sectors de la ciutat. Per tant, reitera al 
Sr. Bosch que té una oportunitat excel·lent per passar de les proclames a l’acció i 
d’ajudar que la ciutat gestioni el cent per cent de la taxa turística. 
 
El Sr. COLOM considera que allò que no ha agradat al grup proposant ha 
estat que el Govern presenti un pla de xoc, i ha fet el que es podria qualificar de 
rebequeria. I assegura que amb dos mil inspectors podrien posar fi als habitatges 
turístics il·legals; això no obstant, fa notar que en sis anys només s’han fet 6.005 
inspeccions, i s’ha donat curs a 604 ordres de cessament d’activitat, 29 precintes en 
tràmit, i 38 habitatges tancats des de l'inici de l’any. 
Puntualitza que el tancament d’un habitatge il·legal requereix un 
procediment administratiu que triga un any, de manera que a més d’inspectors 
necessiten poder canviar la normativa que permeti agilitar els procediments 
administratius. 
Afegeix que també calen mesures com les que han inclòs en el pla de xoc, 
com les multes als reincidents de fins a sis-cents mil euros i que tiren endavant amb 
la col·laboració de l’Agència Tributària, un aspecte que, al seu parer, confereix 
credibilitat al pla de xoc. 
Pel que fa a les taxes, subscriu el suggeriment que acaba de fer el Sr. 
Collboni que ERC intercedeixi davant la Generalitat. 
 
El Sr. BOSCH, pel que fa a l’acusació del Sr. Sierra que volen criminalitzar 
l’activitat turística, replica que estan parlant d’apartaments turístics il·legals, 
d’activitat clandestina, sense llicència i sense pagament d’impostos, i per tant insten 
al compliment de la llei i no criminalitzen res. 
Fa notar que el Sr. Fernández Díaz comparteix amb el Govern municipal la 
poca traça amb les matemàtiques i li demana que torni a fer els comptes. 
Suggereix, per tant, que s’asseguin a parlar de tot allò que cal i intentin 
arribar a consensos; i està d’acord amb el Sr. Collboni que cal adoptar una actitud 
positiva per resoldre un problema greu de la ciutat amb la convivència entre turisme i 
 Ref.: CP PÀG. 51 
09/16 V: 
15/07/16 
 
veïns i veïnes. 
Demana que es posin d’acord, i així aconseguir la participació de la 
Generalitat per incrementar els impostos per estades turístiques. 
 
El Sr. SIERRA retreu al Sr. Bosch que no l’hagi escoltat quan ha dit que el 
seu grup compartia en part la proposició, entre altres aspectes la lluita contra la 
il·legalitat i l’increment de les inspeccions. Insisteix, però, que en la proposta es parla 
d’organitzacions amb ànim de lucre, criminalitzant-les en certa manera. 
 
El Sr. COLOM ratifica que serà amb motiu del pla estratègic que s’asseuran 
tots plegats a dirimir els aspectes de fiscalitat que s’han de treballar; i assegura que 
no s’esperaran a aplicar el pla de xoc com suggereix el Sr. Bosch, que és urgent per 
als veïns i veïnes de la ciutat. 
Així, posa en relleu que el pla de xoc, impulsat des de l’Àrea 
d’Urbanisme, ha de permetre resoldre i afrontar la tolerància zero amb els 
apartaments il·legals; alhora, reitera la demanda que ja han formulat abans 
d’asseure’s a parlar amb el Govern de la Generalitat per a l’obtenció per a 
Barcelona de la gestió del cent per cent de la taxa turística. S’APROVA la 
proposició / declaració de grup en debat amb quinze abstencions —emeses pels 
Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, 
Pérez i Vidal, i també pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín—, 
vuit vots en contra —emesos pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i 
Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller—, i disset 
vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text 
transaccionat següent: 
 
El Consell Plenari acorda impulsar un pla d’actuacions que permeti 
avançar en un canvi real entorn de la qualitat, el control i els beneficis de 
l’activitat turística que inclogui: 1. Eradicar tots els habitatges turístics il·legals de 
la ciutat de Barcelona en el termini d’un any, destinant-hi tots els recursos humans 
i materials que siguin necessaris. 2. Augmentar la capacitat inspectora de la ciutat 
mitjançant el conseqüent increment d’ingressos, fent créixer el cos d’inspectors i 
les inspeccions, i escurçant els terminis i procediments administratius de les 
demandes ciutadanes, amb la finalitat d’eradicar l’oferta il·legal d’habitatges d’ús 
turístic i altres anomalies, així com oferir un major control sobre l’activitat legal. 
3. Imposar una nova taxa a aquelles organitzacions amb ànim de lucre que basin el 
seu negoci en l’ús intensiu del domini públic, i gravar, així, activitats que generen 
externalitats vinculades a l’aglomeració, la congestió i l’ocupació intensiva de la 
via pública. 4. Imposar una nova taxa als serveis d’autobusos discrecionals de 
transport de turistes i viatgers que desitgin tenir accés al quadrant central de la 
ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’encotxar i desencotxar visitants, i que la taxa 
esmentada vagi vinculada a l’hora, la temporada i al tipus de viatger en funció de 
la llicència prèviament atorgada per part de l’Ajuntament de Barcelona. 5. Instar 
la Generalitat de Catalunya a regular la pujada de la quota tributària de l’impost 
sobre les estades en establiments turístics, per poder compensar les externalitats 
que genera el turisme. 6. Instar la Generalitat de Catalunya a modificar el fet 
imposable de l’impost sobre les estades en establiments turístics per tal que 
inclogui el conjunt de les estades de les embarcacions de creuer turístic del port de 
Barcelona, independentment de la durada, i destinar el 100% del que es recapti per 
la totalitat d'aquest concepte a l'Ajuntament de Barcelona per a la seva gestió i 
 Ref.: CP PÀG. 52 
09/16 V: 
15/07/16 
 
lliure destinació. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Prop. 3.- (M1519/3552) El Plenari del Consell Municipal acorda: Constatar que el nou cartipàs no 
respon ni a les necessitats d'organització municipal ni està definit d'acord amb les 
prioritats de Barcelona. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ manifesta que en el darrer ple es van donar 
per assabentats del nou cartipàs municipal, i com ja van expressar en aquella 
ocasió, el seu grup demana que el Plenari del Consell Municipal es posicioni i que 
es constati que el nou cartipàs ni millora l’organització municipal ni respon a les 
necessitats, prioritats i l’empenta imprescindible; així com que tampoc no 
garanteix l’estabilitat en el si del Govern municipal, ni defineix allò que ha de ser 
cabdal per a l’Ajuntament. 
Esmenta alguns exemples per il·lustrar els motius pels quals discrepen del model 
d’organització del Govern, sense qüestionar la legitimitat de l’alcaldessa de fer-ho, 
entre els quals el fet que Barcelona continua sense tenir un regidor o regidora 
específic de seguretat ciutadana, tal com el Plenari va acordar per majoria reclamar al 
Govern municipal. Assenyala que en l’actual cartipàs continuen separats els àmbits 
d’urbanisme i el d’habitatge, cosa que el Govern justifica argumentant que 
l’habitatge és un dret social i, per tant, s’incorpora a aquesta àrea. Observa que és 
evident que l’habitatge és un dret social, però remarca que també ho és l’ocupació i 
no per això s’adscriu a l’Àrea de Drets Socials sinó a la direcció política del primer 
tinent d’alcaldia. 
Indica que també continuen estant separats els àmbits de seguretat i de 
mobilitat, incorporat aquest darrer a l’Àrea de Medi Ambient, cosa que al seu parer 
genera disfuncions operatives amb el cos de la Guàrdia Urbana, que també té 
competències en regulació i ordenació del trànsit. 
Afegeix que també constaten disfuncions en l’àmbit de comerç, pel qual en 
un any ja han passat dos regidors i un comissionat; o el fet que l’Àrea de Promoció 
Econòmica i Empresa s’hagi desglossat en dues tinències d’alcaldia, de manera que 
en la primera hi continuen l’àmbit de Promoció Econòmica i Ocupació, i en la 
Segona Tinència, sota el comandament polític del Sr. Collboni, els àmbits 
d’Empresa, Turisme i Comerç, en el qual ja han detectat algunes disfuncions. Indica, 
en aquest sentit, que no els ha deixat de sorprendre que el grup del PSC no hagi votat 
avui el mateix, quant a un aspecte de la seva competència, que el grup de Barcelona 
en Comú. Per tant, considera que hi hauria d’haver una única direcció forta i 
coordinada que es traduís en una direcció única de govern a BSM i a Barcelona 
Activa, ja que alerta que, altrament, és molt fàcil que es generin duplicitats en les 
estructures de l’empresa. 
Justifica amb aquests arguments la presentació de la proposició d’un 
pronunciament polític del Ple per la discrepància en la manera com s’ha configurat el 
nou cartipàs municipal, sense qüestionar, però, la legitimitat de l’alcaldessa per 
promoure els canvis. 
 
El Sr. FORN manifesta que ja van tenir ocasió, en la darrera sessió de Ple, 
de valorar la incorporació del grup del PSC al govern de la ciutat; i més enllà de les 
valoracions polítiques del pacte, la proposició del grup del PP d’instar el 
posicionament del Ple sobre l’organització interna del nou govern entén que només 
 Ref.: CP PÀG. 53 
09/16 V: 
15/07/16 
 
els ha de portar qüestionar què pot tenir de nou un govern format per ICV-EUiA i el 
PSC més enllà de la seva organització interna. 
Vol deixar clar que el grup de CiU entén i respecta absolutament el dret del 
govern a organitzar-se com consideri més oportú; i, en aquest sentit, confirma que 
troben encertada la proposició del PP, ja que no qüestiona en cap moment la potestat 
del Govern d’autoorganitzar-se, sinó els criteris amb què ho ha fet, de manera que 
avança que el seu grup també en farà una valoració política. 
Entrant en la matèria, i reiterant el reconeixement absolut de 
l’autoorganització del Govern, lamenta que l’entrada del PSC al Govern no hagi 
servit per fer una distribució de competències basada en criteris d’eficàcia i pensant 
prioritàriament en el bon govern de la ciutat. Consideren que s’ha perdut 
l’oportunitat de fer una remodelació profunda, que preveiés la figura del regidor o 
regidora de Seguretat, una demanda reiterada davant la greu crisi que arrossega 
l’Àrea, avui sota responsabilitat directa de l’alcaldessa. 
Altrament, remarca que la configuració del cartipàs ha esdevingut un simple 
repartiment de carteres, regit pel joc d’equilibris interns del nou govern. Considera 
que això s’ha palesat clarament a l’ICUB, on s’ha nomenat assessor el Sr. Xavier 
Marcé, després del veto d’un dels membres del Govern a la proposta del PSC al seu 
nomenament com a comissionat de Cultura. Entén que aquesta mena d’equilibris, que 
són la base del nou cartipàs, no són bons, per la qual cosa i per tot el que acaba 
d’expressar expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. SIERRA considera que la proposició del PP contribueix a fer una 
constatació d’una cosa evident: el Govern continuarà sent dèbil i en minoria, que 
sempre dependrà d’un mínim de dos grups municipals de l’oposició per tirar 
endavant les seves polítiques i propostes. 
Així, doncs, com ja han fet els anteriors ponents, subscriu la necessitat 
d’incorporar a l’estructura de govern un regidor o regidora de Seguretat, una 
proposta que el seu grup ja ha portat al Ple i a comissió, demanant fins i tot 
dimissions en l’organigrama de la seguretat de la ciutat. 
Entén que l’acord de govern amb el grup del PSC palesa la renúncia de 
Barcelona en Comú al concepte de proximitat que defensava en la campanya 
electoral, ja que la política més propera a la ciutadania és la de districte i que 
Barcelona en Comú l’ha deixat en mans del PSC, quan en alguns ni tan sols hi ha 
obtingut representació, com és el cas de Sarrià-Sant Gervasi. 
Finalment, expressa el vot a favor de la proposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA fa avinent al grup proposant que se’ls fa difícil 
valorar en menys d’un mes si el nou cartipàs respon o no a les necessitats 
d’organització municipals, per la qual cosa avança que faran una abstenció. 
Fa notar que l’acord amb el PSC per a la resta de la legislatura produeix 
canvis substancials en el cartipàs municipal, al seu parer prou rellevants com perquè 
siguin debatuts i votats al Ple, tal com van fer l’estiu passat quan se’ls va presentar a 
consideració el cartipàs del nou govern de la ciutat. 
Reconeix que el Govern té la potestat d’organitzar-se com millor li sembli, i 
els grups de valorar políticament si, per exemple, el fet de tenir cinc tinències 
d’alcaldia i només quatre comissions municipals pot comportar disfuncions. Entenen, 
doncs, que el debat era necessari i oportú, i haurien volgut poder-lo fer en el Ple o en 
la comissió corresponent. 
Valora que la modificació del cartipàs va més enllà d’una reorganització de 
 Ref.: CP PÀG. 54 
09/16 V: 
15/07/16 
 
govern, i comporta uns canvis que afecten totes les forces municipals presents al 
Consistori. Consideren, per tant, que més enllà de les valoracions polítiques, 
presentar davant el Ple una substancial modificació del cartipàs seria un exercici de 
transparència i bona governança. 
En conseqüència, i malgrat que no discuteixen que el Govern actua d’acord 
amb la llei i que té la capacitat d’autoorganitzar-se com els sembli més adient i, per 
tant, no està obligat a portar el cartipàs a aprovació, insisteix que la responsabilitat i 
la transparència han de ser els principals rectors de l’activitat política; i remarca que 
debatre el cartipàs en ple o en comissió va més enllà d’una demanda simbòlica o de 
valoració política que com a grup en puguin fer. 
 
La Sra. ROVIRA manifesta que no volen deixar passar aquesta ocasió per 
manifestar novament la seva decepció per l’acord de govern entre Barcelona en 
Comú i el PSC subscrit el maig passat. Diu que el pacte és un retorn a l’Ajuntament 
dels responsables de la marca Barcelona, de l’especulació immobiliària i el boom 
turístic, del 4F, del Fòrum de les Cultures del 2004, i moltes altres vergonyes que la 
ciutat ha hagut de suportar en els trenta-dos anys que ha governat. Subratlla que 
Barcelona en Comú justificava el pacte dient que no arribava a tot arreu amb onze 
regidors i regidores, i li retreu que en comptes de cercar consensos a la seva esquerra, 
hagi optat per alinear-se amb la màfia. 
Afirma que l’entrada al Govern del PSC els allunya de la possibilitat 
d’arribar a pactes amb Barcelona en Comú en qüestions estructurals de ciutat, cosa 
que valoren com un retrocés per a les polítiques d’esquerres, de canvi i rupturistes 
que s’haurien pogut dur a terme i que ja no seran possibles. 
Diu que els preocupa que una àrea prioritària com Cultura, que permet 
construir visions de ciutat noves i des d’altres perspectives, una ciutat que projecti els 
seus barris, que treballi en clau de gènere i que generi nous paradigmes de relacions 
culturals, hagi quedat en mans del PSC, artífex del Fòrum de les Cultures, 
responsable de l’esmicolament dels equipaments culturals, i de la precarització de les 
treballadores i treballadors del sector. Afegeix que també els preocupa perquè des de 
la cultura es dissenya la imatge de la ciutat a l’exterior i, per tant, determina de quina 
manera es farà a escala urbanística i de grans esdeveniments. 
Continua dient que els preocupa que la gestió del comerç i dels mercats 
quedi en mans del PSC, i posa com a exemple el fet que recentment en el Consell 
Rector de Mercats, en proposar noves maneres d’economia social com el 
cooperativisme, la responsable actual de l’IM de Mercats va dir que era molt 
conservadora i que no es preocupessin. 
Entenen, per tant, que Barcelona en Comú perd dues àrees imprescindibles 
per tirar endavant canvis estructurals respecte al model de ciutat. 
Manifesta que haurien volgut poder debatre els canvis substancials en les 
polítiques que es desenvoluparan a la ciutat, però els sembla cínic que sigui el PP, 
una formació corrupta i que avala i promociona retallades de drets socials, qui apel·li 
a les necessitats de la ciutadania. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix al grup del PP l’oportunitat de fer aquest debat, 
que considera legítim, com també ho és que l’alcaldessa, en virtut d’un pacte, 
estableixi l’organització del Govern que estimi convenient. 
Reflexiona que el Govern s’ha organitzat com ho ha fet, en primer lloc, 
perquè s’ha produït un acord, perquè la ciutadania reclama governabilitat, 
especialment en un panorama polític com l’actual, esmicolat i trinxat, hi hagi 
 Ref.: CP PÀG. 55 
09/16 V: 
15/07/16 
 
possibilitat de trobar acords per evitar el bloqueig de les institucions i tirar endavant 
les polítiques que cadascú consideri oportunes. Afegeix que hi ha un segon mandat 
ciutadà que és que, des del Govern i fora, s’ha d’intentar articular una alternativa de 
progrés, d’esquerres, que faci governable la ciutat. 
Indica, també, que l’organització del Govern és coherent amb les prioritats i 
els reptes de la ciutat, que són la reactivació de l’economia per crear ocupació i 
combatre les desigualtats. Remarca que aquest ha estat l’objectiu i els paràmetres 
sota els quals s’ha reorganitzat el Govern, i per aquest motiu s’ha reforçat l’àrea 
econòmica, que nega que s’hagi esmicolat, atenent el vessant d’empresa i sectors 
productius i el de l’estratègia econòmica i les polítiques actives. Posa en relleu que 
tot plegat es fa amb un enfocament nou, connectant amb la innovació i amb la cultura 
perquè entenen que el futur econòmic de la ciutat s’ha de fonamentar en l’economia 
creativa i el talent. 
Precisa que també es reforça l’àrea d’urbanisme, per assolir un urbanisme de 
qualitat, que protegeixi l’espai públic, i que fomenti la rehabilitació; es reforcen les 
polítiques socials en aquells col·lectius que estan sent més vulnerats per la crisi 
econòmica com la gent gran, els joves i la infància. Conclou, per tant, que es tracta 
d’una estructura de govern coherent amb unes prioritats clares; i reitera l’oferiment 
per comparèixer a les comissions i explicar els seus plantejaments i objectius. 
 
El Sr. PISARELLO entén que el debat sobre el cartipàs s’està produint ara 
mateix, i ja s’ha fet en comissió. Per tant, agraeix al grup del PP que l’hagi propiciat, 
i entén que és totalment legítim que cada formació política tingui unes prioritats 
d’actuació a la ciutat. 
Reconeix, però, que hi ha prioritats que no comparteixen, com les del PP o 
de Ciutadans, que s’han centrat en la seguretat, amb una concepció que no és la seva, 
i una actitud instrumentalitzadora i demagògica de la seguretat. 
Nega que l’acord de govern amb el PSC sigui un intercanvi de cadires, i 
assenyala que hi ha un document de 112 mesures amb les bases concretes sobre les 
quals es planteja l’acord. 
Reconeix, igualment, que moltes de les qüestions que ha plantejat el Sr. 
Fernández Díaz han estat objecte de discussió interna, no només ara sinó abans de 
l’acord de govern. 
Manifesta que l’acord de govern pretén, bàsicament, continuar amb el full 
de ruta plantejat, que compleix el mandat de la ciutadania d’un govern transformador 
i que assoleixi les aliances per ser-ho. Afirma, en aquest sentit, que haurien volgut un 
govern de front ampli, però entenen que no hi ha impediment per arribar a assolir 
acords amb els grups en objectius concrets. 
Finalment, considera que la Sra. Rovira parla des d’una òptica irreal, i li 
torna a suggerir que parli amb els seus companys de la CUP d’Argentona, que 
governen amb el PSC, o amb l’alcaldessa de Badalona, que arriba a acords amb totes 
les forces polítiques del consistori, també amb el PSC, per impulsar mesures 
transformadores. Entén la preocupació de la regidora, però la qualifica de sectària i 
gens transformadora. Reitera, doncs, la seva oferta de mà estesa per arribar a acords 
sobre qüestions concretes i replica que els plantejaments expressats pel grup de la 
CUP no porten enlloc. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ justifica, novament, la presentació de la 
proposició al Ple perquè és un espai de debat i el màxim òrgan de govern de la ciutat. 
Insisteix que allò que qüestionen és la remodelació del Govern, no la legitimitat de 
 Ref.: CP PÀG. 56 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’alcaldessa per fer-la, alhora que expressa el respecte envers el grup del PSC malgrat 
les discrepàncies que hi puguin tenir. 
Tanmateix, consideren que el cartipàs no correspon ni a les necessitats 
d’organització de l’Ajuntament, no dóna resposta a quines han de ser les prioritats, ni 
tampoc no rectifica polítiques equivocades del primer any de mandat. 
Observa que el Sr. Pisarello ha assegurat que es mantindrà el full de ruta del 
primer any de mandat; però aprofita per recordar que el Sr. Pedro Sánchez, fa unes 
setmanes, va dir que el PSC s’incorporava al Govern de Barcelona per aconseguir un 
canvi de rumb de les polítiques del Govern, i entén que el temps els dirà qui dels dos 
tenia raó. Reconeix, però, que confien que la incorporació del PSC pugui aportar 
centralitat al govern, sensatesa i major eficàcia tenint en compte la seva experiència 
en el govern de la ciutat. 
Això no obstant, continua pensant que el cartipàs és un repartiment de 
càrrecs, sense contraprestació de continguts reals de govern, ni canvi en les formes 
de governar, començant per respectar les decisions del Ple. Per tant, i en el supòsit 
que s’aprovi la proposició, demana a l’acaldessa que prengui nota que hi ha una 
majoria del Ple que, sense qüestionar la seva legitimitat per organitzar el Govern, 
li diu que les coses s’han de fer d’una altra manera. 
 
El Sr. FORN, en primer lloc, fa una observació de procediment i, per 
tant, demana que no compti el temps. Així, demana a l’alcaldessa que intervingui 
quan es produeixin comentaris, o insults directament, com els que han pogut sentir 
en aquesta sala avui, com qualificar de màfia una formació política. 
 
La Sra. ALCALDESSA diu que pren nota de l’observació, i remarca que 
allò que no s’admet és l’insult i la desqualificació personal, sí, però, les 
consideracions polítiques; alhora, convida el Sr. Forn a debatre aquests criteris a la 
Junta de Portaveus. 
 
El Sr. FORN apunta que l’atzar ha tornat a jugar a favor de Barcelona en 
Comú, com demostra que s’ha complert la seva voluntat de nomenar el Sr. Ton 
Salvador com a arquitecte en cap de Barcelona entre dinou aspirants. 
Afegeix que també els preocupa el nomenament de tants comissionats —
ja en porten deu— entre parents i coneguts, i recorda que el mandat passat n’hi 
havia cinc. 
 
El Sr. SIERRA demana al Sr. Pisarello que s’abstingui de posar-los 
etiquetes errònies, i precisa que són centreesquerra no nacionalista, no pas un 
partit de dretes. 
 
La Sra. CAPDEVILA fa avinent al Sr. Pisarello que el d’avui no és el 
debat que demanaven, que era previ a la votació al Ple o en comissió del nou 
cartipàs. Insisteix que això hauria estat una autèntica pràctica democràtica. 
 
El Sr. PISARELLO fa avinent a la Sra. Capdevila que això no s’ha fet 
mai. 
Dit això, posa de manifest que avui ha tingut ocasió novament d’escoltar 
els partits de la dreta recriminant l’ús de desqualificacions en aquesta cambra, 
malgrat que els han fet servir en les seves intervencions tant el Sr. Forn com el Sr. 
Sierra. 
 Ref.: CP PÀG. 57 
09/16 V: 
15/07/16 
 
En acabar, puntualitza al Sr. Forn que el primer que van fer en arribar al 
Govern va ser proposar una reducció de sous i salaris que el grup de CiU no va 
acceptar. 
 
S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb disset vots 
en contra —emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. 
Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. 
Andrés i Ballarín, i també per les Sres. Lecha i Rovira—, cinc abstencions —
emeses pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila—, i 
divuit vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
Del Grup Municipal de Barcelona en Comú 
 
Prop. 1.- (M1519/3562) El Plenari del Consell Municipal acorda: - Instar el 
Govern de l’Estat que reguli el mercat privat de lloguer impedint pujades 
indiscriminades en el preu dels lloguers per evitar noves bombolles immobiliàries, o 
en el seu cas, que doti d’autonomia i capacitat els ajuntaments per vincular la pujada 
del preu dels lloguers al nivell de rendes de la població i les característiques del pis i 
del barri. - Instar el Govern de la Generalitat, en el si del Consorci de l’Habitatge de 
Barcelona, que promogui canvis en el marc normatiu en matèria d’habitatge orientats 
a vincular la pujada del preu del lloguer amb el nivell de rendes de la població i les 
característiques del pis i del barri. 
 
El Sr. MONTANER recorda que la proposició amb contingut de declaració 
institucional ha estat comentada amb tots els grups polítics a fi d’assolir el màxim 
consens, i que fins i tot s’han recollit aportacions i suggeriments en el redactat. 
Indica que a Barcelona el 31% dels habitatges són de lloguer, l’import dels 
quals, el 2015, s’ha incrementat d’un 6,8%, no en canvi els ingressos de la major part 
de la població, cosa que ha comportat que el 90% dels desnonaments es produeixin 
en els barris populars i estiguin motivats per la impossibilitat de fer front al pagament 
del lloguer; aspecte que es veu agreujat perquè l’última llei d’arrendaments urbans de 
l’Estat ha reduït el període dels contractes a tres anys. 
Manifesta que en aquesta situació l’Ajuntament va crear l’UCER, que en sis 
mesos ha aturat set-cents desnonaments, i ha arribat fins als deu milions d’euros 
d’ajut propi per al pagament de lloguers; té una previsió de 80 milions d’euros anuals 
per fer nou habitatge de lloguer social; ha recuperat 750 pisos buits de les entitats 
bancàries, i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, de nova creació, treballarà per 
establir un índex de preus de lloguer de referència. 
En aquest estat de coses, assenyala que Barcelona reclama els mateixos 
drets que altres ciutats europees que pateixen una situació com la de Barcelona entre 
els nivells dels lloguers i de les rendes de la població, fet que els ha portat a formular 
la present proposició, que llegeix. 
 
El Sr. MARTÍ posa en relleu que aquesta proposició els dóna l’oportunitat 
de debatre sobre una de les qüestions més sensibles a la ciutat, l’habitatge i els preus 
dels lloguers, que afecta milers de persones de tota condició. 
Comparteix amb el grup proposant la diagnosi general i fa seves les 
estratègies que proposa, i apunta que hi han presentat esmenes, incorporades 
 Ref.: CP PÀG. 58 
09/16 V: 
15/07/16 
 
pràcticament en la seva literalitat, en la línia d’instar l’Estat, que és qui té el gruix de 
les competències en la matèria, a fer un conjunt d’accions tendents a assolir els 
objectius proposats. 
No obstant això, entenen que cal considerar alguns elements a fi de donar 
missatges realistes a la població. En aquest sentit, es refereix al fet que disposen d’un 
2% d’habitatge de lloguer social, que qualifica de percentatge ínfim, cosa que 
significa que durant tres dècades no s’ha fet la feina que calia i, per tant, s’imposa 
insistir en la creació d’un parc municipal de lloguer, les bases del qual ja van 
plantejar durant el mandat passat. 
Observa que també cal mirar de portes endins, però, i en aquesta línia el 
Consorci Municipal de l’Habitatge, constituït per la Generalitat i l’Ajuntament, 
també ha de contribuir a una revisió profunda dels preus de lloguer social que es 
cobren actualment, perquè entén que no és just que es puguin cobrar fins a 650 euros 
de lloguer a una família sense recursos. 
Considera positiu inspirar-se en regulacions i legislacions d’altres països 
propers, però sent conscients que poden tenir problemes legals si els preus fixats dins 
d’uns barems estan allunyats dels preus de mercat reals. Precisa, doncs, que hi ha un 
aspecte supramunicipal a tenir en compte, i és que en l’entorn de l’àrea metropolitana 
es puguin trobar terrenys més assequibles per a la construcció d’habitatges de 
lloguer. 
Entén que es poden fer moltes més coses de les que es fan, però, malgrat 
això, donen ple suport a la proposició, en la línia d’instar l’Estat a modificar la Llei 
d’arrendaments urbans de 2013, d’adoptar mesures de caràcter fiscal incentivadores, 
i destinar més pressupostos a polítiques d’habitatge. 
 
El Sr. BLANCO alerta que la proposició que se’ls va presentar constava de 
dos paràgrafs i que la present en té dos més de diferents sobre els quals no es poden 
posicionar. Així, doncs, manifesta que la seva intervenció es referirà només als 
paràgrafs de l’enunciat coneguts, que són instar el Govern de l’Estat i el de la 
Generalitat a estudiar mesures reguladores dels preus dels lloguers. 
Valora que la proposició és interessant, tot i que considera que abans 
d’instar altres administracions l’Ajuntament ha de fer els deures en funció de les 
seves competències en la matèria, com ara la promoció d’habitatge públic o la gestió 
de l’IBI. 
Adverteix, també, que l’experiència d’altres països és molt curta, ja que 
París o Berlín fa molt poc que han començat a aplicar mesures en el sentit que ha 
apuntat abans i, per tant, és massa aviat per valorar si seran efectives. Remarca que 
tant França com Alemanya van aprovar unes lleis que permetien la regulació del 
lloguer privat; en el cas de París, com a índex de referència, indica que els preus 
estan entre 22 i 31 euros per metre quadrat, el doble dels preus del mercat lliure a 
Barcelona. Pel que fa a Berlín, assenyala que han optat no per regular el preu, sinó 
per limitar els augments a fi que no sobrepassin el 10% en un període de tres anys. 
Conclou, doncs, que els sembla interessant plantejar la necessitat de mesures 
en aquesta línia, tot i que insisteix que no saben quin resultat poden donar perquè no 
hi ha prou experiència en altres països, i tenint en compte que el context de 
Barcelona és molt diferent. 
Valora la proposició com a excessivament genèrica i, per tant, avança que 
s’abstindran. 
 
La Sra. BENEDÍ avança el vot favorable a la proposició. Subscriu que 
 Ref.: CP PÀG. 59 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’Ajuntament ha de fer front a la pujada indiscriminada dels preus dels lloguers a 
Barcelona i que l’ha portada a estar immersa en una bombolla de preus de lloguer. 
Diu que són conscients que la legislació actual no ajuda amb l’escurçament 
de la durada dels contractes de lloguer promulgada per la modificació de la Llei 
d’arrendaments urbans, que va incentivar que els propietaris poguessin apujar els 
preus indiscriminadament o canviar-los cada tres anys. Afegeix que això tampoc no 
incentiva l’arrelament als barris i, altrament, promou la gentrificació i impedeix que 
els llogaters rehabilitin els habitatges perquè no tenen temps d’amortitzar la inversió. 
En conseqüència, indica que això comporta manca de pisos de lloguer, i que els que 
hi ha al mercat cada vegada estiguin més envellits i en pitjors condicions, i acabin 
sent un mer instrument per treure el màxim rendiment amb la menor inversió. 
Entenen que caldria aconseguir que en l'àmbit legislatiu es recuperessin les 
deduccions de l’IRPF eliminades el 2013, i crear-ne de noves per fomentar el lloguer 
d’habitatges habituals. Igualment, diu que l’Ajuntament també hauria d’ampliar els 
mecanismes de detecció de pisos buits amb l’objectiu de fer un cens, a què ja es van 
comprometre, que ha estat fortament reivindicat per la PAH i altres entitats socials. 
Precisa que aquest cens ha de permetre ampliar les polítiques per incorporar nous 
habitatges al Programa d’habitatges de lloguer social i a la borsa d’habitatges de 
lloguer de l’Administració municipal; així com mobilitzar el parc d’habitatges buits 
de les entitats bancàries, sobretot perquè fins ara s’han donat xifres fruit de dades 
estadístiques del padró que no són prou fiables. 
Esmenta que una manera clara de lluitar contra la pujada dels lloguers és 
acabar amb els pisos turístics il·legals, atès que mentre existeixin sempre seran una 
opció més rendible que un lloguer tradicional, i fa notar que això no es combat amb 
un increment de dotze inspectors sinó amb un pla de xoc. 
Considera que el Govern municipal ha de detallar si disposa de les eines que 
demana, com pensa regular els preus de lloguer, així com saber quin és el preu de 
lloguer per metre quadrat dels pisos que gestiona el Patronat Municipal de 
l’Habitatge. Igualment, insta el Consorci a revisar els preus de lloguer dels seus 
habitatges a fi que siguin més accessibles. 
Finalment, afirma que estan d’acord que l’Ajuntament vulgui incrementar el 
parc d’habitatges de lloguer social, però alerta que a la vegada ha de vetllar perquè el 
Patronat de l’Habitatge canviï la seva política i destini més recursos a l’hora de 
mantenir aquest parc d’una manera eficient i sostenible. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix al Sr. Montaner la presentació de la proposició. 
Dit això, observa que en arribar a l’Alcaldia, el grup de Barcelona en Comú va 
llançar pilotes fora pel que fa a l’habitatge cap a altres administracions, mentre va 
posant cortines de fum com aquesta proposició que avui presenten. 
Recorda que van arribar a l’Alcaldia de la ciutat amb la samarreta “Stop 
desnonaments” i assegurant que els desnonaments s’havien acabat a la ciutat, però la 
realitat és que durant l’any des de l'inici de mandat a Barcelona s’han produït 340 
desnonaments, 27 dels quals executats per l’Ajuntament. 
Reconeix que hi ha un problema de lloguers assequibles a Barcelona, però 
també que hi ha deu mil pisos turístics il·legals, i alerta que determinades 
prohibicions afavoreixen el mercat negre i provoquen l’increment dels preus de 
lloguer. 
Quant a les solucions per assolir un mercat de lloguer assequible a la ciutat, 
remarca que el Govern crea cortines de fum o reenvia les responsabilitats a l’Estat, 
quan la realitat és que l’Ajuntament pot fer moltes coses perquè té competències en 
 Ref.: CP PÀG. 60 
09/16 V: 
15/07/16 
 
matèria d’habitatge. En aquest sentit, indica que fa un any hi havia 85 milions 
d’euros a la caixa del Patronat de l’Habitatge, però tan sols s’han iniciat tres 
promocions d’habitatge social; que dels 85 solars municipals per construir-hi 
habitatge social, només s’ha iniciat la construcció en deu, i cinc mil habitatges 
socials han quedat pendents de construcció en sòl municipal. 
En conseqüència, demana al grup de Barcelona en Comú que es dediqui a 
les seves competències i que no facin volar coloms per distreure l’atenció de la gent, 
i que gestioni la cosa pública, que és la seva responsabilitat. I afegeix que si volen fer 
cas de les propostes al PAM haurien d’atendre la més votada i cobrir la ronda de 
Dalt. 
 
La Sra. ROVIRA comparteix amb el grup proposant la necessitat de regular 
el mercat de lloguer, que també subscriuen diferents organitzacions i moviments que 
treballen a Barcelona pel dret a l’habitatge. 
Tanmateix, consideren que la proposició és un brindis al sol, atès que insta 
altres administracions quan l’Ajuntament de Barcelona té prou competències per 
elaborar una mesura de govern per valorar com pot treballar en noves polítiques 
estructurals d’habitatge que no només facin front a les situacions d’emergència 
habitacional. 
Entenen, doncs, que aquest ajuntament, també en els àmbits de l’Àrea 
Metropolitana i dels consorcis habilitats els darrers anys, ha d’impulsar les polítiques 
d’habitatge. Afegeix la necessitat de treballar clarament per la desmercantilització de 
l’habitatge emprant tots els instruments possibles, tant des de l’Administració com 
treballant amb el conjunt de moviments populars; així com fer un replantejament en 
l'àmbit fiscal de la manera d’implantar mesures de penalització per a tots els 
habitatges buits. Insisteix, per tant, a reclamar un cens d’habitatge buit a fi de 
planificar política estructural d’habitatge. 
Finalment, manifesta que com a CUP-Capgirem es troben en una situació 
semblant a la de Crida per Sabadell quan se’ls interpel·la i se’ls qualifica de sectaris 
perquè diuen les coses pel seu nom, i remarca que Crida per Sabadell té un projecte 
de sobirania habitacional que estaria bé que el Govern de Barcelona conegués i s’hi 
emmirallés. 
 
La Sra. ANDRÉS assevera que els poders públics han de garantir el dret a 
l’habitatge, cosa que avui dia significa parlar de lloguer. En aquest sentit, remarca 
que l’Ajuntament de Barcelona ha fet un gran esforç des de sempre per l’habitatge, 
com amb l’aprovació avui mateix de cessió de sòl per a la construcció de 747 
habitatges de lloguer social. 
Com ha dit el Sr. Martí, entén que potser són pocs els habitatges de lloguer 
que ha fet l’Ajuntament, però recorda que l’habitatge és competència de la 
Generalitat, i remarca que aquella administració, tenint-ne la competència, n’ha fet 
ben poc, atès que el gran impuls només es va donar durant el mandat del tripartit. 
Insisteix, doncs, que cal que les administracions, la Generalitat també, però 
sobretot l’Estat, s’impliqui en aquest àmbit i rectifiqui algunes de les polítiques que 
ha dut a terme els últims anys. En aquest sentit, recorda que els plans estatals 
d’habitatge eren gairebé virtuals; que l’Estat va fer retallades dels ajuts al lloguer i al 
pagament d’hipoteques i va eliminar la renda d’emancipació juvenil. Tanmateix, 
reconeix que va ser un encert la rectificació de la promoció pública d’habitatges de 
lloguer de promotors privats. 
Subratlla que cal avançar molt en polítiques d’habitatge per assolir un parc 
 Ref.: CP PÀG. 61 
09/16 V: 
15/07/16 
 
públic semblant al d’altres països europeus de les característiques d’aquest, així com 
per incidir en el mercat de lloguer privat, que entenen que ha d’estar sotmès a 
regulació com a França, que té fixat un preu per ciutats que no es pot incrementar 
més d’un 10%. 
Manifesta, per tant, que estan per la regulació del mercat privat, no d’una 
manera restrictiva com imposava la LAU del 2013, de racionalització de l’habitatge 
de lloguer, que només va posar obstacles i va provocar que la gent no pogués accedir 
al lloguer, sinó que han d’anar per la via de la fiscalitat i d’elaborar noves normatives 
i polítiques de sòl. 
 
El Sr. MONTANER assenyala que, en primer lloc, l’objectiu de la 
proposició és reclamar el dret a regular els preus dels lloguers, i la manera com es 
farà seria el pas següent juntament amb totes les altres estratègies en què treballen. 
Quant als desnonaments que s’han produït durant l’any des de l'inici de 
mandat, confirma que alguns no els han pogut aturar; però remarca que mitjançant 
la Taula d’Emergència s’han reallotjat sis-centes famílies, de manera que ningú no 
s’ha quedat al carrer. Afirma que tenen l’escala metropolitana totalment en 
compte, i també que és cert que alguns dels lloguers del Patronat estan entorn dels 
cinc-cents euros, però la majoria ho estan entorn dels cinquanta, cent i dos-cents 
euros, alhora que destaca que Drets Socials cada any traspassa al Patronat diversos 
milions d’euros per cobrir els casos en què les famílies no poden pagar aquests 
lloguers, i confirma que estan parlant amb el Patronat per procedir a una revisió de 
preus. 
Considera que, malgrat aquests instruments de què disposen, si no tenen 
manera de regular els lloguers a mitjà termini no tenen forma d’intervenir en el 
mercat de lloguer. Per tant, reclama novament aquest instrument, juntament amb 
tots els altres que ja estan utilitzant. 
 
El Sr. MULLERAS diu que és conscient que al Govern municipal li 
molesta que els recordi que van arribar a l’Ajuntament amb la samarreta 
reivindicativa “Stop desnonaments”, i reitera la xifra de desnonaments durant 
aquest darrer any a Barcelona. 
 
La Sra. ROVIRA afegeix que el seu grup farà costat al Govern en 
qualsevol actuació en matèria d’habitatge que obtingui el consens del conjunt de 
moviments de la ciutat. Alhora, afirma que temen que el PSC posi com a 
exemples ciutats europees que parteixen d’un dogma netament liberal. 
 
S’APROVA la proposició amb contingut de declaració institucional en 
debat amb cinc abstencions —emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. 
Mejías i Barceló—, tres vots en contra —emesos pels Srs. Fernández Díaz i 
Mulleres i la Sra. Esteller—, i trenta-dos vots a favor de la resta de membres del 
Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat següent: 
 
El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Instar el 
Govern de l’Estat que reguli el mercat privat de lloguer impedint pujades 
indiscriminades en el preu dels lloguers per evitar noves bombolles immobiliàries, 
o en el seu cas, que doti d’autonomia i capacitat els ajuntaments per vincular la 
pujada del preu dels lloguers al nivell de rendes de la població i les 
característiques del pis i del barri. 
 Ref.: CP PÀG. 62 
09/16 V: 
15/07/16 
 
- Instar el Govern de l’Estat que derogui aquelles modificacions de la Llei 
d’arrendaments urbans de l’any 2013, clarament restrictives per als drets dels 
arrendataris. - Instar el Govern de l'Estat que doti mesures de caràcter fiscal que 
fomentin el mercat de lloguer accessible i que doti adequadament els capítols 
pressupostaris d'aportacions directes en matèria d'habitatge per fer front a 
situacions d'emergència habitacional i vulnerabilitat social, per establir i reforçar 
programes que donin suport a persones i unitats de convivència amb dificultats per 
fer front al lloguer. - Instar el Govern de la Generalitat, en el si del Consorci de 
l’Habitatge de Barcelona, que promogui canvis en el marc normatiu en matèria 
d’habitatge orientats a vincular la pujada del preu del lloguer amb el nivell de 
rendes de la població i les característiques del pis i del barri. 
 
Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona 
 
Prop. 2.- (M1519/3547) El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar el 
Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya a tramitar els expedients 
sancionadors corresponents contra els sis agents condemnats en el cas Raval per les 
tortures patides i l'homicidi de Juan Andrés Benítez. Així mateix, d'acord amb els fets 
provats en la sentència i la gravetat d'aquests, acordi en la resolució dels expedients la 
separació definitiva del cos de Mossos d'Esquadra. 
 
La Sra. ROVIRA es refereix al fet que el 9 de maig d’enguany un acord de 
conformitat entre les parts en el judici de l’anomenat cas Raval va posar fi al 
procediment judicial. Indica que en virtut d’aquests acords sis agents dels Mossos 
d’Esquadra van ser condemnats a acceptar la seva participació en els fets i la seva 
culpabilitat en la mort per homicidi de Juan Andrés Benítez, la nit del 5 d’octubre de 
2013 al carrer Aurora del barri del Raval. 
Posa de manifest que gràcies a aquest acord els sis agents condemnats han 
evitat l’ingrés a presó en no superar els vint-i-quatre mesos la pena imposada, i 
només seran suspesos del servei durant aquest temps. Afegeix que, d’altra banda, la 
indemnització acordada amb la família —que posa preu a la vida de Juan Andrés 
Benítez— de 150.000 euros, serà abonada per la Generalitat, és a dir per tots i totes 
les catalanes. 
Recorda, però, que el règim disciplinari del cos dels Mossos d’Esquadra 
tipifica com a molt greus les conductes següents: d’una banda, la inflicció de tortures 
o maltractaments; la instigació a cometre aquests actes, o el fet de col·laborar-hi o 
tolerar-los, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que 
impliqui violència física o moral; i, d’altra banda, haver estat condemnat per 
qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós amb pena privativa de 
llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa, que també es tipifica com a 
molt greu. 
Indica que com a conseqüència de la comissió de les infraccions 
esmentades, la llei preveu la separació del servei; no obstant això, el director dels 
Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, va dir públicament que amb la sentència de 
conformitat el cas Raval quedava tancat i, per tant, s’arxivarien els expedients 
sancionadors oberts als sis agents apel·lant al fet que no podien ser sancionats dues 
vegades per la mateixa causa. Assenyala que segons aquesta interpretació la llei 
queda buida de contingut, cosa que significa un absolut absurd jurídic. 
Exposa que en el cas concret de l’homicidi de Juan Andrés Benítez, la 
sentència repara parcialment la família de la víctima, però deixa totalment 
 Ref.: CP PÀG. 63 
09/16 V: 
15/07/16 
 
desprotegida i amb una enorme sensació d’impunitat i inseguretat el conjunt de la 
població, que constata com per enèsima vegada agents implicats en tortures, 
homicidis o assassinats, no només eludeixen la seva responsabilitat, sinó que 
continuen al servei d’un cos policial. 
Remarca que la gravetat dels fets fa imperativa la continuació dels 
expedients sancionadors fins a la resolució que separi definitivament del cos de 
Mossos d’Esquadra els sis agents condemnats. Per això, manifesta que demanen amb 
aquesta proposició que l’Ajuntament insti el Departament d’Interior de la Generalitat 
a tramitar els expedients sancionadors corresponents contra els sis agents condemnats 
del cas Raval per les tortures infligides i l’homicidi de Juan Andrés Benítez, d’acord 
amb els fets provats en la sentència i la seva gravetat, i que s’acordi en la resolució 
dels expedients la seva separació definitiva del servei. 
 
El Sr. FORN precisa que en data 9 de maig de 2016 els sis agents dels 
Mossos d’Esquadra van acordar amb les acusacions particular i popular, l’Associació 
Catalana de Drets Humans i amb la Fiscalia, declarar-se culpables d’un delicte 
d’homicidi imprudent en concurs amb un delicte de lesions agreujades i un delicte 
contra la integritat moral, amb les peticions de penes de dos anys de presó, suspensió 
de feina i sou durant el temps de condemna, indemnització a la família amb 150.000 
euros i llibertat vigilada per un termini de cinc anys. 
Afegeix que el contingut de la sentència condemnatòria determina la 
suspensió de feina i sou dels agents com a funcionaris durant la durada de la 
condemna, així com la prohibició d’exercir funcions de patrullatge per un termini de 
cinc anys, i l’exigència de realització d’un curs sobre drets humans. 
Observa que en dret regeix el principi segons el qual no es pot jutjar i 
condemnar dues vegades algú per la mateixa causa i, en aquest sentit, i en relació 
amb el tractament de les infraccions previstes en el règim disciplinari, la pràctica 
habitual de la Direcció General de la Policia, mitjançant la divisió d’Afers Interns, ha 
estat sempre basar la seva actuació en la valoració de criteris aportats per la 
jurisprudència, cosa que implica fer una anàlisi de cada cas en particular i ponderar la 
compatibilitat dels preceptes del règim disciplinari a aquest principi. 
Consideren que en aquest cas concret la resposta penal pactada, com deien 
les acusacions particular, popular i la Fiscalia, és prou onerosa i de suficient entitat 
tant pel que fa a l’esfera personal com a la funcionarial. En conseqüència, avança el 
vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
El SR. SIERRA indica que no té cap intenció de fer una anàlisi de la 
sentència, ni del fet que no es poden condemnar dues vegades uns mateixos fets, sinó 
que únicament volen recordar al grup de la CUP que té representació al Parlament de 
Catalunya, i que això que demanen en aquesta cambra ho poden demanar allà. 
Demana al grup proposant que deixi d’assetjar els cossos de seguretat de 
l’Estat, la policia nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia 
Urbana, que els recorda que no són els enemics de la societat, que no són elits, sinó 
classe treballadora, persones que es juguen el lloc de treball i la vida per defensar la 
societat i que es juguen el sou en l’exercici de l’activitat professional que tenen 
encomanada i, per tant, són els cossos de seguretat els primers interessats, si es 
produeix alguna actuació que atempta el seu reglament, a separar les persones 
infractores del servei. 
En conseqüència, avança el vot contrari del grup de Ciutadans a la 
proposició. 
 Ref.: CP PÀG. 64 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
El Sr. CORONAS manifesta que avui el grup d’ERC no pretén fer ni de 
jutge ni de polític en el sentit de voler-se emparar en reglaments o en el que 
determina la jurisprudència, o en res per negar allò que opinen sobre els fets de 
l’anomenat cas Raval. 
Entén que només cal llegir la sentència una sola vegada per sentir ràbia i 
impotència, atès que la sentència conclou que ha quedat provada la consciència dels 
agents que la seva acció va ser desproporcionada, tant pel nombre d’agents 
participants com per la duració de la reducció, també perquè Juan Andrés Benítez no 
tenia cap opció de fer front a l’actuació policial, i per la manca de socors a la víctima 
tot i la presència de serveis mèdics des del primer moment. Subratlla que ha quedat 
provat que els acusats tenien la pretensió de lesionar Juan Andrés Benítez, 
contravenint les regles mínimes de cura i abusant del seu poder en aquells moments. 
Afegeix que una vegada traslladada la víctima, els agents van procedir a la destrucció 
de proves, conscients que havien actuat malament; van destruir les evidències 
físiques que hi havia al lloc dels fets, així com també van fer destruir 
l’enregistrament d’imatges gravades per veïns i veïnes. 
Al·lega que el seu grup no pot entrar en el contingut d’un acord entre privats, però sí 
que pot denunciar que fets com aquests no poden quedar impunes, i que és 
absolutament necessari que es tramitin els expedients sancionadors corresponents 
contra els agents condemnats pel cas Raval. Justifica aquest convenciment perquè 
són fets provats les lesions, la manca de socors, l’obstrucció a la justícia amb la 
destrucció de proves, i l’homicidi d’un ciutadà. 
Afegeix que, tot i no poden entrar en el contingut d’un acord, sí que poden 
posar en evidència que és lamentable que acords com aquest impedeixin d’arribar 
fins al final en molts casos. 
Posa en relleu que molts membres d’aquest consistori volen fer un país nou, 
i consideren que la policia ha de garantir els drets de la ciutadania, com la seguretat i 
la convivència, i que en casos com el que els ocupa es veu desacreditada injustament 
l’acció policial perquè, en la majoria de casos, la policia actua correctament. Així, 
per evitar aquest desprestigi de la policia, consideren essencial que s’iniciï 
l’expedient sancionador als agents condemnats i que es tinguin en compte tots els 
fets i la sentència a fi de procedir a la seva resolució. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ manifesta que sempre ha defensat que cal 
respectar les sentències, també aquelles que són de conformitat entre les parts, com 
ho és la del cas Raval. Igualment, remarca que el grup del PP ha reiterat el rebuig 
més absolut a qualsevol mala praxi policial. 
Entén que la sentència d’aquest cas demostra que la justícia funciona; i es 
pregunta, ara que el grup de la CUP lloa la sentència, si l’hauria lloat igualment si els 
mossos haguessin estat absolts. 
En aquest sentit, fa notar que no es poden criticar els tribunals de justícia en 
funció de si les seves resolucions són afins o no a determinats criteris inquisidors 
contra els cossos policials a què els té acostumats la CUP. 
Afegeix que hi ha qüestions de fons que es poden plantejar més en clau 
municipal, com ara si ha de ser el Ple qui s’ha de pronunciar sobre el règim laboral 
aplicable als Mossos d’Esquadra, que al seu parer és excessiu; i remarca que hi ha 
criteris jurídics com el principi non bis in idem, és a dir que no es poden dictar dues 
condemnes per un mateix fet, ja que els mossos van ser condemnats pels fets que 
aquí s’han referit, i que deixen un marge de discrecionalitat al Govern de la 
 Ref.: CP PÀG. 65 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Generalitat. 
Fa notar que el grup proposant té una capacitat d’influència evident davant 
el Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, i li demana que hi traslladi 
aquesta proposició, ja que és allà on han de reclamar. 
Finalment, expressa, una vegada més, el suport i el respecte del seu grup a la 
Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra, que no es mereixen l’atac permanent de 
què són objecte per part de determinats grups, que fan d’aquests atacs una part 
essencial de la seva raó de ser política. Remarca, però, que malgrat aquest descrèdit a 
què els volen sotmetre, aquests cossos assoleixen el nivell més elevat en les 
enquestes de valoració de la ciutadania. 
 
La Sra. ANDRÉS, abans d’entrar en el contingut de la seva intervenció 
sobre la proposició, ratifica que el seu grup valora i reconeix la tasca dels Mossos 
d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, i entenen que la proposició té un altre objectiu 
que no pas l’atac a aquest cossos. Recorda que aquest mateix matí han refermat al Ple 
el compromís de Barcelona pel respecte i la garantia dels drets humans, i que aquest 
cas que els ocupa és de drets humans. 
Remarca que els acusats del cas Raval van acceptar la seva culpabilitat, juntament 
amb l’Associació Catalana dels Drets Humans, la Fiscalia i la família de Juan Andrés 
Benítez; i en la sentència es diu que tenien pretensió de lesionar-lo contravenint les 
normes i regles mínimes de cura que assumeix un ciutadà mitjà, deixant de banda els 
deures com a agents dels Mossos d’Esquadra quant a les maniobres de contenció i de 
reducció, una actuació que han reconegut que va coadjuvar a la mort de Juan Andrés 
Benítez. 
Entenen que aquestes actuacions són suficients perquè el Departament 
d’Interior de la Generalitat, en aquest cas concret, reobri l’expedient sancionador i 
s’aparti de la línia de jurisprudència, atès que és una causa greu admesa pels 
mateixos implicats. Igualment, ho consideren així perquè entenen que les conductes 
que poden malmetre la confiança de la ciutadania envers aquest cos i, de retruc, en 
les institucions, han de ser avaluades a fi de valorar si constitueixen sanció. 
En conseqüència, manifesta que, per la conducta admesa pels mateixos 
agents implicats i perquè el cas malmet la confiança de la ciutadania en els cossos de 
seguretat, la Generalitat hauria d’estimar reobrir aquest expedient sancionador, i 
aplicar, si escau, la separació del servei. 
 
El Sr. ASENS celebra la iniciativa del grup de la CUP, que avança que 
votaran favorablement, atès que comparteixen la preocupació expressada per la 
negativa de reobrir l’expedient disciplinari. 
Remarca que es tracta d’uns fets molt greus que han estat considerats 
provats i reconeguts pels seus responsables; que es tracta de fets que repugnen la 
consciència social i generen alarma, que afecten el prestigi del cos de Mossos 
d’Esquadra; alhora, afegeix que la decisió no s’ajusta al dret, ja que el dret 
administratiu no és el mateix que el penal, ja que defensen béns jurídics diferents. 
Puntualitza, en aquest sentit, que l’article 5 del reglament de règim disciplinari del 
cos de Mossos d’Esquadra recull com a falta molt greu haver estat condemnat per 
qualsevol conducta o actuació constitutiva d’un delicte dolós amb pena privativa de 
llibertat, com és el cas; i afegeix que l’article 3 recull que la responsabilitat 
administrativa disciplinària s’entén sense prejudici de la responsabilitat penal, és a 
dir, que en aquest cas es descarta l’aplicació del non bis idem, és a dir doble 
condemna per uns mateixos fets. Considera, els que acaba d'esmentar, motius 
 Ref.: CP PÀG. 66 
09/16 V: 
15/07/16 
 
suficients per a la reobertura de l’expedient sancionador. 
 
La Sra. ROVIRA justifica la presentació d’aquesta proposició al Ple perquè 
consideraven que era l’òrgan adequat, atès que els fets van ocórrer a la ciutat de 
Barcelona, de manera que valoraven que tenien la responsabilitat d’instar la 
Generalitat. 
Assenyala que el seu grup deixarà de posar en entredit algunes de les 
funcions dels cossos de seguretat quan demostrin que respecten els drets de la 
ciutadania; confirma que fiscalitzen la seva tasca perquè entenen que és la seva 
responsabilitat com a grup municipal posar en relleu que hi ha molts aspectes que no 
funcionen i que es fan actuacions il·legítimes. 
Subratlla que avui estan parlant d’un homicidi, i del fet d’expulsar sis 
persones del cos de Mossos d’Esquadra que han assassinat una persona i que ho han 
admès. En aquesta línia, esmenta els precedents, del febrer del 1999, d’expulsió d’un 
agent per agredir, fora de servei, dos nois egipcis; de l’octubre de 2013, d’expulsió 
d’un altre agent per violació a una treballadora sexual; el novembre de 2014, un 
agent de la Guàrdia Civil va ser expulsat del cos per un error intencionat en posar una 
multa de trànsit. Puntualitza que en aquests tres casos que acaba d’esmentar s’havia 
produït una condemna judicial en la qual es va basar la posterior expulsió del cos. En 
conseqüència, afirma que no comprenen els posicionaments contraris a la proposició, 
ja que consideren que si es volen uns serveis públics i seguretat que s’adigui amb el 
respecte als drets humans, cal expulsar-ne els assassins. 
 
El Sr. SIERRA puntualitza que una cosa és fiscalitzar, amb la qual cosa 
estan plenament d’acord, i una altra l’assetjament i la provocació permanent a què 
sotmet la CUP la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, tal com s’ha demostrat 
amb els fets ocorreguts a Gràcia recentment, en un episodi protagonitzat per un 
representant de la CUP en aquest ajuntament, que també va ser notícia per assetjar la 
Guàrdia Urbana en defensa dels manters, i per intentar manipular l’informe elaborat 
per un metge per inculpar membres de la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ demana que l’alcaldessa tanqui aquest debat 
expressant el suport a l’actuació de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra a fi 
de no generalitzar unes actuacions molt concretes. 
I posa en relleu que mentre tothom defensa el principi de presumpció 
d’innocència de qualsevol ciutadà, hi ha qui s’entesta a negar-lo als agents dels 
cossos de seguretat. 
 
El Sr. ASENS fa notar al Sr. Fernández Díaz que en el cas que els ocupa hi 
ha certesa de culpabilitat i una sentència condemnatòria en uns termes contundents. 
Quant al qualificatiu assassins que ha fet servir la Sra. Rovira, li recorda que 
la sentència parla d’homicidi, i li demana que sigui més rigorosa amb els termes 
jurídics, perquè no és el mateix un assassinat que un homicidi. Igualment, es refereix 
a les esmenes que han fet arribar alguns grups a la proposició a fi de dotar-la d’un 
major rigor, i que el grup de la CUP s’ha negat a acceptar, a diferència del que va fer 
la mateixa formació al Consell Municipal de Ciutat Vella, i que va posar en 
coneixement dels col·lectius que donen suport a Juan Andrés Benítez, que tenien la 
voluntat que aquesta proposició tirés endavant. En canvi, lamenta que el grup de la 
CUP hagi preferit negar-se a acceptar les esmenes, entén que amb la voluntat de 
patrimonialitzar la lluita. 
 Ref.: CP PÀG. 67 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
La Sra. ROVIRA indica que amb motiu de les esmenes es van posar en 
contacte amb el col·lectiu de suport a Juan Andrés Benítez, i va ser aquest col·lectiu 
que va prendre la decisió de no acceptar-les. 
Afegeix que per al seu grup era important actuar amb total contundència, i 
per això van considerar el text que han presentat el més adequat. 
Finalment, expressa l’agraïment als grups que amb el seu vot han fet 
possible que es faci una mica de justícia amb el cas de Juan Andrés Benítez. 
 
S’APROVA la proposició amb contingut de declaració institucional en 
debat amb divuit vots en contra —emesos pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, 
Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la 
Sra. Esteller–, i vint-i-dos vots a favor de la resta de membres del Consistori presents 
a la sessió. 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal de Convergència i Unió Prec 1.- (M1519/3556) Que l'alcaldessa exposi al 
Plenari del Consell Municipal quin és el capteniment del Govern municipal 
respecte al futur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 
 
El Sr. TRIAS fa avinent que ha escoltat parlar l’alcaldessa diverses 
vegades de la importància de l’Àrea Metropolitana, i confirma que hi està d'acord 
plenament. En aquest sentit, entén que el futur del món va molt lligat a les grans 
ciutats i a les àrees metropolitanes, i per això l'inquieten les intervencions en 
conferències de l’alcaldessa sobre la manera com s’ha d’elegir el president de la 
institució esmentada, i com s’ha d’organitzar. 
Per tant, li pregunta directament quin és el plantejament del Govern 
municipal pel que fa a l’Àrea Metropolitana. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que poden parlar d’aquest assumpte en 
espais més adequats i amb més temps. Això no obstant, entén que el regidor, que 
ha estat alcalde i, per tant, president de l’Àrea Metropolitana, comparteix que un 
bon govern en aquesta institució repercuteix positivament a Barcelona. Puntualitza 
que un bon govern ha de ser fort i pròxim a la ciutadania. 
Reconeix que l’Àrea funciona bé i dóna un munt de serveis importants al 
conjunt dels municipis metropolitans en matèria de residus i de mobilitat, però 
creu que s’ha d’obrir un debat per pensar una nova etapa de l’Àrea Metropolitana 
que respongui a les necessitats de la ciutat real, cosa que inclou també el debat 
sobre la governança en el sentit que l’elecció del president no sigui indirecta com 
fins ara i que sigui directa del conjunt del govern metropolità. 
Entén que és pertinent, doncs, començar aquest debat, sense pressa però 
sense pausa, i cercant el màxim consens. 
 
El Sr. TRIAS destaca el fet que grans ciutats europees pregunten com 
s’ho ha fet Barcelona per crear l’Àrea Metropolitana, i entén que aquest és un 
actiu de la ciutat. Tanmateix, recorda que l’Àrea ha passat vicissituds importants i 
lamentables, fins a arribar a la situació de dissoldre la corporació metropolitana 
per renéixer novament el 2010. 
 Ref.: CP PÀG. 68 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Alerta l’alcaldessa que prendran mal si es torna a qüestionar novament la 
manera d’elegir el president de l’Àrea Metropolitana, si intenten fer una institució 
forta perquè consideren que hi ha massa poder local i, en canvi, creuen que ha de 
tenir més autonomia. 
 
La Sra. ALCALDESSA recorda que va ser CiU qui va dissoldre l’Àrea 
Metropolitana en considerar-la un poder local fort i, per tant, una amenaça. 
Assegura que el seu govern no vol tornar a passar per allò, i que mai no 
qüestionaria el poder dels municipis perquè consideren que és la base de la 
democràcia. Entén que, partint del poder dels municipis, han de treballar en la 
coordinació d’estructures eficaces i democràtiques, i que per tant no els ha de fer 
cap por plantejar la possibilitat de l’elecció directa. 
Precisa que la Carta europea de l’autonomia local, signada per l’Estat 
espanyol, en l’apartat 3.2 prescriu l’elecció mitjançant sufragi lliure, secret, 
universal i directe de tots els ens locals, municipals o supramunicipals. 
Observa que, ara com ara, la institució no preveu l’elecció directa, i que 
si s’hagués de fer en el futur hauria de passar pel Parlament de Catalunya i, per 
tant, seria fruit del debat i del consens. Del Grup Municipal de Ciutadans 
 
Prec 2.- (M1519/3545) Que el Consistori municipal insti el Ministeri de Foment a aplicar una 
bonificació en la taxa portuària per als vaixells que incorporin mecanismes o 
dispositius que disminueixin les emissions contaminants, amb l'objectiu de 
disminuir la contaminació, en el desenvolupament normal de la seva activitat. 
 
El Sr. ALONSO indica que els vaixells que transiten pel port de 
Barcelona són una font d’emissions contaminants significativa, que afecten molt 
negativament els nivells de qualitat de l’aire de la ciutat. Remarca que les 
normatives plantegen la necessitat de canviar les tecnologies dels vaixells a fi que 
cada vegada siguin menys contaminants, com ara amb la utilització del gas natural 
liquat com a combustible. 
Això no obstant, assenyala que els canvis són graduals i progressius en 
terminis amplis a causa de les dificultats tècniques i econòmiques de substituir els 
vaixells actuals per altres de nous que adaptin aquestes tecnologies menys 
contaminants. Per tant, consideren raonable adoptar mesures específiques per 
promocionar l’activitat dels vaixells menys contaminants al port de Barcelona. En 
aquesta línia, indica que la Llei de ports estableix l’obligació dels vaixells de 
pagar determinades taxes per l’ús del domini públic portuari, però també preveu la 
possibilitat d’establir bonificacions en les taxes portuàries amb l’objecte de 
promoure la sostenibilitat ambiental. 
Fa avinent que, segons els consta, aquestes bonificacions no estan 
implantades de manera efectiva, per la qual cosa creuen que és convenient que es 
plantegi una implantació d’aquestes bonificacions en les taxes per a les naus que 
tinguin sistemes específics de control i reducció de la contaminació amb la 
finalitat de promoure el trànsit de vaixells més sostenibles al port de Barcelona, 
motiu pel qual formulen aquest prec. 
  
 
 Ref.: CP PÀG. 69 
09/16 V: 
15/07/16 
 
La Sra. SANZ subscriu que és positiu reforçar la idea que planteja el Sr. Alonso. 
 
Concreta que les estacions de mesura han constatat que la mitjana anual 
d’immissions provocades per l’activitat portuària va ser de 7,6% pel que fa al 
NO2 i inferior al 3% en el cas de les partícules PM10. En conseqüència, assenyala 
que per reduir la contaminació a la ciutat s’han de promoure actuacions molt 
diverses i des de diferents àmbits. Remarca que aquest assumpte incideix en la 
salut de les persones, i que aquesta és una prioritat per al Govern municipal que, 
per aquest motiu, ha impulsat un seguit d’actuacions, i està treballant en un 
protocol global que inclogui les diverses administracions. 
Concreta, però, que es fan actuacions dissuasives per reduir activitats 
contaminants i, en canvi, es promocionen i s’incentiven les que contribueixen a 
reduir-la, per exemple amb bonificacions de taxes. 
Precisa que el port de Barcelona fa una bonificació del 5% de la taxa 
portuària als vaixells amb certificats internacionals que reconeixen el bon 
comportament ambiental per ús del gas liquat com a combustible. Tanmateix, 
consideren que s’hauria de fer un pas més en aquesta regulació del Govern de 
l’Estat, atès que el percentatge de bonificació és insuficient; i sobretot, assenyala 
que cal disposar d’infraestructures que permetin l’electrificació provinent 
d’energies renovables dels vaixells. Indica que aquesta qüestió l’ha defensada ella 
mateixa en el marc del port de Barcelona, però entén que resulta evident que cal 
insistir-hi en el Ministeri de Foment, també pel que fa a les obligacions dels 
vaixells contaminants. 
Per tot plegat, anuncia que accepten el prec del grup de Ciutadans i 
confia que els ajudaran en aquesta tasca amb el Govern de l’Estat. 
 
El Sr. ALONSO expressa la confiança que entre tots aniran tirant 
endavant mesures concretes per reduir la contaminació i fer la ciutat més neta, 
saludable i sostenible. 
 
Prec 3.- (M1519/3546) Que s'aprovin, al més aviat possible, les ordenances singulars previstes a 
l'ordenança, suspenent en aquests àmbits l'aplicació de les determinacions de les 
distàncies, i respectant la mobilitat de les persones i el descans dels veïns. Així 
mateix, que es promoguin noves ordenacions singulars on calgui per tal d'evitar 
els efectes no desitjables de l'ordenança. 
 
La Sra. MEJÍAS es refereix a l’ordenança de terrasses, molt criticada per 
provocar, en plena temporada d’estiu, una restricció de l’activitat econòmica i, per 
tant, la pèrdua de nombrosos llocs de treball i que comporta una greu situació 
d’incertesa per a bona part del sector de la restauració. 
Remarca que el seu grup, d’ençà de l’estiu passat, ha impulsat diverses 
iniciatives, alhora que recorda que es va aprovar una mesura de govern a fi de 
revisar els efectes que té l’aplicació de l’ordenança, i una altra per tirar endavant 
l’ordenació singular de trenta-dos espais de la ciutat, i que a hores d’ara només ha 
incidit en quatre espais, els carrers Blai i Blesa, l’avinguda Diagonal i alguns 
àmbits de Ciutat Vella. 
En conseqüència, indica que amb el prec demanen agilitar els plans 
d’ordenació singular. 
 
La Sra. ALCALDESSA confirma que comparteixen la preocupació per 
 Ref.: CP PÀG. 70 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’ordenació de les terrasses a la via pública, atès que les consideren com un gran 
actiu d’una ciutat mediterrània com Barcelona, però que han de ser compatibles 
amb l’ús de l’espai públic per part de tothom i amb el desenvolupament de 
l’activitat econòmica. 
Recorda que es van trobar amb una ordenança de terrasses de l’anterior 
govern, pactada amb el grup del PP, que no es va poder començar a aplicar, i 
precisa que el 2008 hi havia a la ciutat 2.815 terrasses, i avui n’hi ha 4.300. 
Quant a les quatre ordenacions singulars a què al·ludeix el prec, precisa 
que actualment n’hi ha vuit, així com set distribucions prèvies aprovades de 
manera definitiva; afegeix que, a més, hi ha tres ordenacions singulars i catorze 
distribucions prèvies aprovades inicialment. Per tant, remarca que no han parat de 
treballar en aquest camp a partir del diàleg i el consens amb tots els agents 
implicats. 
Tanmateix, diu que no poden acceptar la referència concreta del prec 
respecte de les distàncies perquè hi ha condicions que no són modificables amb 
les ordenacions singulars, com les separacions mínimes de la calçada o el 
percentatge de pas lliure. Admet, però, que les distàncies es poden modificar i 
adaptar justificadament segons les característiques particulars de l’emplaçament. 
Confirma, doncs, que treballen en la modificació de l’ordenança de 
terrasses i també amb les ordenacions singulars, sempre amb el consens de tots els 
actors implicats. La Sra. MEJÍAS admet la necessitat principal de conciliar el 
descans dels residents i l’activitat econòmica que suposen les terrasses, i remarca 
que justament l’ordenació singular és la que permet adaptar millor les 
circumstàncies de l’entorn i la instal·lació de terrasses. 
Això no obstant, critica que faci un any que estan amb aquesta situació 
incerta, durant el qual s’han vist afectats molts negocis, amb la consegüent pèrdua 
d’activitat econòmica i ocupació. Per tant, reclamen que s’agiliti la decisió 
d’ordenar singularment determinats espais de la ciutat. 
Reconeix que s’han posat en marxa nombroses iniciatives i que el 
Govern ha establert diàleg amb els agents afectats a fi de reordenar la situació, 
però tanmateix constaten els efectes negatius de l’aplicació de l’ordenança que fan 
que moltes persones vegin perillar els seus negocis. 
Per tant, insisteix a demanar les mesures necessàries que agilitin una 
resposta ràpida a la demanda que fa el gremi de bars i restaurants. 
 
La Sra. ALCALDESSA entén que comparteixen les preocupacions 
principals de compaginar les terrasses i el descans veïnal i l’ús de l’espai públic 
per a tothom. Reitera que estan treballant amb diligència, i diàleg, i diu que entén 
el prec del grup de Ciutadans com una instància a fer-ho encara més de pressa, i 
assegura que ho fan tan àgilment com poden i que no ho deixaran de fer amb 
l’objectiu de preservar el paisatge urbà, l’accessibilitat, la seguretat i el dinamisme 
econòmic. 
 
NO S’ACCEPTA el prec en debat. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Prec 4.- (M1519/3559) Instar l'Ajuntament a reconsiderar la petició formulada a la Diputació de 
Barcelona, i a dedicar la totalitat de l'ajut econòmic de la corporació provincial a 
despesa d'inversions en equipaments culturals, educatius o esportius, com s'ha fet 
 Ref.: CP PÀG. 71 
09/16 V: 
15/07/16 
 
tradicionalment. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ indica que la Diputació de Barcelona aporta a aquest 
ajuntament trenta milions d’euros dins el pla "Xarxa de governs locals 2016-
2019". Continua dient que el 26 de maig d’enguany la Comissió de Govern va 
sol·licitar a la Corporació provincial que vint-i-vuit dels trenta milions esmentats 
es destinessin a finançar la reforma de la plaça de les Glòries, i els dos restants a 
un equipament cultural al Castell de Montjuïc. 
Assenyala que aquesta sol·licitud va decebre força el seu grup i, molt 
especialment, la gent del món de la cultura. Recorda que l’aportació de la 
Diputació s’ha destinat tradicionalment a sufragar la millora d’instal·lacions 
culturals, educatives i esportives, i precisa que els darrers anys s’han beneficiat 
d’aquest ajut el Museu Verdaguer, l’Etnològic, el Marítim, el Castell de Montjuïc, 
el dipòsit del Rei Martí o l’Anella Olímpica. Tanmateix, fa notar que enguany 
aquests diners es destinen, per primer cop, a infraestructures viàries. 
Reconeix que són molt conscients de la necessitat de la reforma de la 
plaça de les Glòries, que es tracta d’una actuació imprescindible i prioritària per a 
la ciutat, però creuen que l’Ajuntament ha de trobar la manera de finançar-la sense 
treure els diners d’una caixa que tradicionalment estava destinada a un altre fi. 
Insisteix que cal trobar la partida necessària per fer les infraestructures viàries 
sense sacrificar les inversions perquè els equipaments culturals, educatius i 
esportius puguin funcionar amb normalitat. 
Concreta que parlen d’uns recursos imprescindibles perquè molts 
d’aquests equipaments puguin dur a terme la seva activitat, tal com palesa, d’una 
banda, la petició col·lectiva signada pels directors de les deu institucions culturals 
de referència de la ciutat —Auditori, Liceu, Teatre Lliure, Palau de la Música, 
Mercat de les Flors, MACBA, CCCB, les fundacions Miró i Tàpies i el MNAC—, 
que s’han adreçat a l’Ajuntament i a la Diputació per demanar una inversió anual 
de tres-cents mil euros a cadascun dels equipaments durant tres anys, i que haurien 
de procedir de la subvenció per a inversions en equipaments que la Diputació 
atorga a l’Ajuntament. 
Considera que han de donar una resposta positiva a aquesta petició i, fins 
i tot, anar més enllà i fer extensiva la subvenció a la cultura de base, tal com ha 
demanat la Federació d’Ateneus de Barcelona en una carta dirigida als governs de 
l’Ajuntament i la Diputació, i que disposen d’equipaments centenaris actualment 
molt necessitats de rehabilitació i reforma. 
 
El Sr. PISARELLO confirma que estan plenament d’acord que calen més 
recursos per a equipaments culturals, educatius i esportius a la ciutat, i remarca 
que han incrementat les inversions en aquests equipaments en les modificacions 
pressupostàries, gràcies també al suport del grup d’ERC. 
Això no obstant, afirma que no poden acceptar el prec perquè, tot i que 
aquestes inversions han crescut, no totes les inversions en equipaments han de 
sortir d’aquest ajuntament. En aquest sentit, recorda que ERC governa a la 
Diputació juntament amb CiU, i que Barcelona en Comú havia demanat que 
aquests diners d’inversió es destinessin sobretot al Pla de barris, que també inclou 
equipaments culturals, educatius i esportius, i que no els ho van acceptar al·legant 
que les inversions havien de ser emblemàtiques, motiu pel qual van triar les 
Glòries. 
Insisteix que la causa fonamental de la situació de molts dels 
 Ref.: CP PÀG. 72 
09/16 V: 
15/07/16 
 
equipaments que ha esmentat el Sr. Puigcorbé té a veure amb la desinversió per 
part de la Generalitat. Per tant, convida ERC a fer servir la seva força política en 
aquella institució per pressionar el Govern de la Generalitat i el de la Diputació 
perquè reverteixi la tendència. 
 
NO S’ACCEPTA el prec en debat. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Prec 5.- (M1519/3553) Instar l'alcaldessa que exerceixi la seva condició al servei dels barcelonins i 
barcelonines i posi fi a la política de confrontació i partidista que ha portat a terme 
fins ara. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ, que formula el prec, es refereix al fet que 
durant aquest any de mandat municipal s’han celebrat unes eleccions catalanes i 
dues de generals, i retreu a la Sra. Alcaldessa que, en totes tres conteses, hagi estat 
molt més pendent de ser candidata de Barcelona en Comú que no pas d’exercir 
com a alcaldessa de la ciutat. Considera, doncs, que es troba molt més còmoda en 
la confrontació partidista i política que no pas en la seva funció al capdavant del 
Govern de la ciutat. La Sra. ALCALDESSA agraeix la preocupació que manifesta 
el regidor pel bon govern de la ciutat, però avança que desestimaran el prec, ja que 
no només considera un honor i un orgull ser l’alcaldessa de Barcelona, sinó que 
d’ençà que va assumir el càrrec va tenir molt clar que ho era de tothom, no tan 
sols dels qui la van votar. 
Assegura que és ben conscient de l’exigència del càrrec, com també s’hi 
ha abocat tot l’equip de govern, tal com es pot comprovar consultant les agendes, 
que són públiques. Així, fa avinent al Sr. Fernández Díaz que, fent-ho, podrà 
constatar abans, durant i després de les diverses cites electorals el nivell d’activitat 
esmerçat per a la ciutat, inclosos els cap de setmana. I afirma que durant les dues 
setmanes de campanya electoral ha fet el mateix que la resta de figures 
institucionals d’aquest consistori, que anteriors alcaldes, que diputats i diputades o 
que el president de la Generalitat, que és fer compatible la participació a actes de 
campanya amb l’activitat institucional. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que voldria que l’Ada Colau continguda 
del Ple municipal fos la mateixa la resta del mes, quan no fa gala de la contenció 
que mostra en aquest hemicicle sinó que es desferma en la confrontació partidista, 
els desqualificatius i, fins i tot, els insults gratuïts. 
Per tant, amb aquest prec li demanen que respecti tots els barcelonins, 
també els votants del PP, i que no recorri a les desqualificacions gratuïtes i l’insult 
i que mantingui l’actitud de respecte que té en aquesta cambra. Alhora, li retreu la 
loquacitat envers el Govern d’Espanya i, altrament, la seva submissió al Govern 
de la Generalitat. 
Considera també que, de vegades, recorre a la desqualificació i la 
confrontació amb el PP a fi d’amagar la seva gestió municipal, que té la mà 
trencada en subvencions als seus afins ideològics, sectària amb els que no pensen 
com ella, muda davant els problemes reals de la ciutat i manca en projectes. 
 
La Sra. ALCALDESSA observa que el prec demana posar fi a la política 
de confrontació i partidista i el respecte per tota la ciutadania, i pregunta al Sr. 
 Ref.: CP PÀG. 73 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Fernández Díaz si li ha fet les mateixes reflexions al seu germà. 
Sap que la família no es tria i, per tant, no pot retreure al regidor que el 
ministre d’Interior actualment en funcions sigui el seu germà, però sí destaca el fet 
que comparteixen militància en la mateixa formació política, que sí que es tria. 
Així, posa de manifest els greuges terribles del seu company de partit, que 
recentment han conegut, envers la ciutadania de Barcelona i el conjunt de 
Catalunya, envers representants de diverses formacions polítiques; que ha emprat 
institucions polítiques i diners públics per atacar, fabricar proves i fer complots. 
 
NO S’ACCEPTA el prec en debat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal de Convergència i Unió 
 
Preg. 1.- (M1519/3557) És voluntat del Govern que el Pla especial de millora urbana 
que anirà associat al concurs internacional d'arquitectura per a la construcció de 300 
habitatges a la plaça de les Glòries respecti les directrius i paràmetres urbanístics que 
resultaven del projecte guanyador del concurs d'ordenació de la plaça de les Glòries i 
els seus entorns, sota el nom de "Canòpia"? O per contra el PEMU podrà proposar-ne 
la modificació? 
 
El Sr. MARTÍ es refereix a la convocatòria, que fa pocs dies va anunciar el 
Govern municipal, d’un concurs internacional d’arquitectura per al disseny de tres- 
cents habitatges públics de lloguer a l’illa de la plaça de les Glòries distribuïts en 
quatre blocs. Recorda, també, que durant el mandat anterior es va resoldre un concurs 
internacional de tot l’àmbit de la plaça, el projecte guanyador del qual, Canòpia 
Urbana, proposava l’ordenació volumètrica per a tots els edificis i equipaments 
previstos a l’àrea de les Glòries. 
Així, doncs, justifica la presentació de la pregunta a fi de saber si el pla 
especial de millora urbana que ha previst tirar endavant el Govern, juntament amb el 
concurs internacional, es limitarà a la construcció dels tres-cents habitatges o, 
altrament, té previst que el PEMU abasti més enllà. 
 
La Sra. SANZ respon que el PEMU anirà associat al concurs internacional 
d’arquitectura, i que hi ha voluntat i interès que es respectin les directrius i 
paràmetres urbanístics desenvolupats en el projecte guanyador del concurs 
d’ordenació de la plaça i els seus entorns Canòpia Urbana. 
Confirma, també, que es compliran i es treballaran els pactes a fi d’obtenir 
els millors resultats en el projecte de la plaça de les Glòries, motiu pel qual estan 
treballant estratègicament per aconseguir-ho al més aviat possible. Concreta que 
s’està detallant curosament el planejament amb actuacions, inversions i participació, 
prioritzant equipaments, espai públic i l’habitatge social. 
Indica que el PEMU no serà una via per a la modificació de les propostes 
del projecte Canòpia Urbana, sinó que serà la millor eina possible per a la seva 
articulació i concreció en l’àmbit; de manera que el concurs internacional i el PEMU 
hauran de recollir la volumetria pactada i s’hauran de respectar les característiques de 
les illes de l’Eixample. En conseqüència, apunta que els criteris d’adjudicació 
valoraran aspectes com la qualitat arquitectònica, la integració en l’entorn, la 
funcionalitat i l’eficiència energètica. 
 Ref.: CP PÀG. 74 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Afegeix que els veïns i les veïnes participaran en el concurs com a jurat, de 
manera que qualsevol canvi que es pogués plantejar o produir hauria de ser acordat 
en el marc del grup de treball en què participen. 
 
El Sr. MARTÍ entén que no hi haurà modificació de volumetries en els 
habitatges previstos; i afegeix que són conscients que s’ha de fer una modificació del 
planejament que permeti la construcció dels equipaments pendents, tant d’iniciativa 
municipal com de la Generalitat. 
Demana a la Sra. Sanz, doncs, que li confirmi si hi ha un manteniment de la 
volumetria dels tres-cents habitatges previstos i que no es produirà una modificació 
del projecte guanyador Canòpia Urbana. 
 
La Sra. SANZ confirma la voluntat de no fer cap modificació, i que en el cas 
que se’n produís alguna, s’hauria d’acordar amb tots els agents implicats i en el marc 
de la Comissió de Glòries. 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Preg. 2.- (M1519/3560) S'han dut a 
terme les valoracions econòmiques necessàries per tal de verificar un correcte 
compliment del contracte d’adjudicació de la “festa andalusa al Fòrum” gestionat 
per part de BSM, i s’ha fet l’auditoria que el representant d’ERC va demanar al 
consell d’administració de BSM del mes de febrer? 
 
El Sr. BOSCH pregunta si s’han dut a terme les valoracions econòmiques 
a fi de verificar el correcte compliment del contracte d’adjudicació de BSM de la 
Feria de Abril celebrada a l’espai del Fòrum; i si s’ha demanat als organitzadors 
l’auditoria sol·licitada pel seu grup. 
 
La Sra. ALCALDESSA assenyala que BSM ha dut a terme el seguiment 
de l’edició d’enguany de la Festa de la Cultura Andalusa, feta durant l’abril a les 
instal·lacions del Fòrum, i ha constatat que no s’ha produït cap incidència 
remarcable. 
Indica que aquest any, per primera vegada, es va licitar mitjançant un 
concurs públic la promoció i la producció d’aquest esdeveniment, que va permetre 
fer un contracte sobre la base del plec de condicions del concurs, que identificava 
perfectament les responsabilitats de l’organitzador quant a aspectes tècnics, 
culturals i econòmics que havia de complir en tot moment. 
Pel que fa al capítol econòmic, confirma que els organitzadors han 
complert amb cadascun dels compromisos de pagament que indicava el contracte 
en temps i forma, sense que s’hagi produït cap endarreriment. Afegeix que el 
control s’ha estès a altres aspectes tècnics i culturals, comptant amb la participació 
dels serveis tècnics del Districte, la Guàrdia Urbana i Protecció Civil. 
Informa, també, que com a complement d’aquest seguiment i supervisió 
s’ha dut a terme una enquesta qualitativa entre representants d’entitats 
organitzadores, representants dels firaires i visitants de la festa. 
Igualment, manifesta que li consta que el grup d’ERC va fer arribar la 
demanda d’una auditoria a BSM, que els va respondre que no era la seva 
competència fer una auditoria a una empresa privada. 
 
El Sr. BOSCH replica que la pregunta que van formular era si el Govern 
municipal, i el Sr. Pisarello com a president de BSM, van demanar als 
 Ref.: CP PÀG. 75 
09/16 V: 
15/07/16 
 
organitzadors de la Feria de Abril que encarreguessin una auditoria externa dels 
comptes. 
Justifica aquesta demanda perquè l’adjudicació es va fer per motius 
econòmics, una oferta econòmica de noranta mil euros, que multiplicava per set el 
lloguer establert del Fòrum, i no pas pel valor cultural de la proposta. Afegeix que 
poc temps després de l’adjudicació van descobrir que l’entitat guanyadora devia a 
la Diputació de Barcelona 35.000 euros pel local que ocupa. En conseqüència, 
manifesta que no els quadra una cosa amb l’altra, motiu pel qual demanen 
explicacions als organitzadors. 
 
La Sra. ALCALDESSA insisteix que l’espai adient per discutir aquest 
assumpte és BSM; això no obstant, destaca que per primera vegada l’adjudicació 
es va fer mitjançant concurs públic, amb més transparència i garanties que en el 
passat, que imposa un seguit de condicions que s’han complert en tots els casos. 
Precisa que a BSM li correspon supervisar que sigui així, i que només hauria de 
sol·licitar una auditoria si tingués algun indici d’incompliment o mal 
funcionament de l’encàrrec. 
Acaba la seva intervenció assenyalant que trasllada la pregunta del grup d’ERC 
a BSM i confirma que en faran el seguiment. Del Grup Municipal del Partit 
Popular 
 
Preg. 3.- (M1519/3554) Quines polítiques d'aquest mandat considera el nou tinent d'alcaldia 
d'Empresa, Cultura i Innovació en matèria de turisme, terrasses i comerç que 
s'haurien de modificar per afavorir l'economia i la creació de feina de Barcelona? 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ es refereix al fet que ja fa un més que el 
tinent d’alcaldia, el Sr. Collboni, va assumir responsabilitats en matèria de 
turisme, terrasses i comerç, i consideren que estaria bé que en el capítol 
d’informes o mesures de govern presenti quines són les seves pretensions respecte 
d'això. 
 
El Sr. COLLBONI observa que la pregunta és pròpia d’una 
compareixença, que confirma que està disposat a fer davant la comissió 
corresponent, per explicar quines són les seves prioritats en aquest àmbit, cosa que 
no pot fer ara en dos minuts i mig. 
Puntualitza que les seves responsabilitats no són les terrasses, sinó amb el 
gremi de restauració, que inclou la problemàtica de les terrasses. 
Reitera, doncs, que està disposat a comparèixer en comissió a explicar fil 
per randa quines són les seves prioritats. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ pren la paraula al tinent d’alcaldia i li 
demana que ho faci amb la major brevetat. 
Diu que entenia que la incorporació del PSC al Govern municipal 
aportaria estabilitat i centralitat; tanmateix, sospita que el Sr. Collboni s’està 
repartint els papers amb l’alcaldessa, actuant de contrapunt, de cara amable del 
Govern de la ciutat, malgrat que tot quedi en pures formes. 
Fa avinent que, sense haver d’esperar a una compareixença del Sr. 
Collboni, és ben evident que allò que hauria de fer és rectificar i promoure; en 
aquest sentit, li pregunta si està disposat a rectificar en la línia que apuntava des de 
l’oposició estant, com ara amb l’aixecament parcial de la moratòria turística; 
 Ref.: CP PÀG. 76 
09/16 V: 
15/07/16 
 
l’aposta pel decreixement econòmic del PEUAT que havia promogut el Govern 
municipal; continuar amb la permissivitat amb el top manta; si demanarà allò que 
Barcelona en Comú ha refusat durant l’any des de l'inici de mandat, com un 
informe sobre l’impacte econòmic i en l’ocupació de la moratòria hotelera, o les 
indemnitzacions reclamades per inversors en concepte de prejudicis causats. 
Insisteix a preguntar al Sr. Collboni si està disposat a rectificar les 
polítiques equivocades de Barcelona en Comú en matèria de turisme, terrasses i 
comerç en aspectes determinats com els que acaba d’apuntar. 
 
El Sr. COLLBONI diu que si la pregunta de fons que formula el regidor 
és si el grup del PSC està al cent per cent d’acord amb tot el que fa referència als 
aspectes que ha esmentat, la resposta és negativa. Entén que és ben clar que els 
dos grups que formen el Govern provenen de posicions diferents. Precisa que, ara 
com ara, fan propostes de síntesi per resoldre problemes de la ciutat; i aprofita per 
deixar clar que aquesta síntesi s’haurà de construir amb la concurrència d’altres 
grups polítics, ja que moltes de les decisions que caldrà prendre hauran de tenir el 
suport majoritari d’aquesta cambra. 
Puntualitza quant a la relació amb el gremi de restauració i, per tant, les terrasses, 
que s’ha produït una intensificació del diàleg sobre la modificació de l’ordenança 
de terrasses aprovada el mandat passat. Amb referència als "manters", es remet a 
les paraules del Sr. Pisarello en roda de premsa ahir mateix: aplicació d’un pla que 
aborda amb integritat el problema del top manta, des del vessant social i també de 
la seguretat i la intensificació del paper de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, i 
avança que l’assumpte es tractarà en la comissió mixta Generalitat-Ajuntament. 
 
Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona 
 
Preg. 4.- (M1519/3548) Quins són els protocols davant casos d'assetjament laboral i sexual vigents 
a Parcs i Jardins, incloent la política d'estudis psicosocials? Amb quins criteris es 
contracten empreses externes per tractar aquests casos, i com pensen resoldre la 
situació que pateixen els treballadors i treballadores dins aquesta empresa pública? 
 
La Sra. ROVIRA es refereix al Pla de justícia de gènere que s’està duent 
a terme en aquest ajuntament i que concreta en l’empresa municipal de Parcs i 
Jardins, on hi ha constància de situacions d’abús de poder, d’assetjament laboral, 
diferenciació de tasques per gènere i actituds homòfobes, entre altres qüestions 
molt preocupants. 
Remarca que quan els treballadors i treballadores han exposat casos, pors 
i inseguretat en l’àmbit laboral i han demanat ajuda a l’empresa, han obtingut com 
a resposta un canvi de lloc de treball, gairebé sempre justificat per raons 
organitzatives. 
Afegeix que en casos determinats, la solució als problemes per part de 
Parcs i Jardins ha estat contractació d’empreses externes per fer informes 
psicosocials com Egarsat, una empresa sense perspectiva de gènere ni formació en 
casos d’assetjament laboral i sexual, i que vulnera la confidencialitat de les 
persones afectades i les posa en risc. 
En aquesta línia, manifesta que en el Pla de justícia de gènere s’ha 
presentat una mesura concreta per als organismes autònoms, com és el cas de 
Parcs i Jardins, i que existeixen protocols; per tant, pregunten de quina manera 
s’apliquen en aquests casos d’assetjament laboral i sexual i amb quins criteris es 
 Ref.: CP PÀG. 77 
09/16 V: 
15/07/16 
 
contracten les empreses externes per tractar aquests casos. 
 
La Sra. PÉREZ agraeix la pregunta perquè tracta assumptes que 
preocupen el Govern municipal. 
Respon que l’empresa Parcs i Jardins té un protocol, vigent d’ençà del 
2015, per a la prevenció, detecció i actuació en els casos que afecten la dignitat i 
la discriminació laboral, i que inclou el protocol específic de 2013 per a la 
prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe. 
En conseqüència, assenyala que Parcs i Jardins té un protocol propi, 
diferent dels protocols municipals que donen cobertura a alguns instituts, als 
districtes i als sectors municipals. Afegeix que s’està valorant com es pot millorar 
la seva implementació perquè tenen constància de queixes de treballadores de 
l’empresa; i informa que en una reunió recent amb el comitè d’empresa es va 
valorar la creació d’un servei de mediació per atendre conflictes laborals no 
qualificats com a casos d’assetjament. 
Amb referència a la qüestió sobre els criteris de contractació externa, precisa que 
fins ara han estat empreses expertes en prevenció i avaluació de riscos 
psicosocials. I apunta que tenen la voluntat de facilitar mecanismes, en primer lloc 
per poder visibilitzar i fer les denúncies; d’implementar els plans d’igualtat 
d’empresa, i apunta que en el cas específic de Parcs i Jardins estan treballant per 
enfortir l’organització en dues direccions, d’una banda, la renovació de la 
plantilla, ja que fa molts anys que no es fa oferta pública ni promoció interna; i, 
d’altra banda, garantir l’equitat de gènere promovent una plantilla més paritària i 
amb actituds clares davant les actituds sexistes o masclistes. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix la resposta a la regidora. 
 
Preg. 5.- (M1519/3549) Qui és l'actual responsable del manteniment del personal de la Sala de 
l'SPEIS en les condicions actuals en el Centre de Gestió d'Emergències del carrer 
Lleida? Com és que no s'ha fet cap seguiment de la salut de tots els treballadors de 
la sala de bombers, i per què no s'ha pres cap mesura per traslladar la sala de 
bombers del CGE a un espai que no posi en risc la salut dels treballadors, com el 
nou parc de Montjuïc, en ser un espai provisional? 
 
La Sra. LECHA indica que la pregunta es refereix al Centre de Gestió 
d’Emergències provisional, d’ençà del 2007, al carrer Lleida. Observa que en 
aquestes instal·lacions, i només a la sala de l’SPEIS, s’han produït set casos 
confirmats de càncer d’ençà de l’octubre de l’any passat. 
Remarca que la detecció d’aquesta mena de malalties entre persones 
actives i joves no s’havia produït en la ubicació anterior, on la incidència era la 
normal entre la població major de seixanta anys i semblant a la d’altres 
col·lectius. 
Precisa que actualment presten servei a temps complet en aquestes 
instal·lacions tretze persones del cos de bombers i dotze persones més; assenyala 
que la sala de gestió de bombers ocupa un espai reduït i confinat al soterrani, en 
unes condicions de manca d’higiene intolerable i vestuaris instal·lats en barracons; 
així com un espai de descans on fa més deu anys que no s’ha fet cap mena de 
manteniment. I denuncia que a tot això s’hi afegeix que no hi ha la neteja 
necessària de les substàncies contaminants dels incendis. 
Es refereix a l’informe elaborat el 2013 que posa de manifest una elevada 
 Ref.: CP PÀG. 78 
09/16 V: 
15/07/16 
 
taxa d’incidència de casos de malalties oncològiques sense que se n’hagi fet cap 
seguiment; precisa que els casos diagnosticats coneguts són nou en tot el centre de 
gestió, sis dels quals a la sala de bombers. Subratlla que com a conseqüència 
d’això el personal destinat a aquestes dependències pateix estrès i por per les 
condicions de l’entorn laboral. 
Per aquest estat de coses, pregunta qui és la persona responsable del 
manteniment de la sala del centre de gestió d’emergències del carrer Lleida; per 
quin motiu no s’ha fet cap seguiment dels treballadors de la sala de bombers, i per 
què no s’ha pres cap mesura per traslladar aquestes instal·lacions provisionals fa 
més de deu anys a un espai definitiu. 
 
El Sr. BADIA valora l’assumpte plantejat per la Sra. Lecha com a 
especialment sensible, ja que afecta la salut de les persones, i manifesta que, sense 
voler menystenir cap de les hipòtesis plantejades, han de donar una resposta que 
no creï un excessiu alarmisme. 
Confirma que durant el període 2008-2012 es van detectar cinc casos de 
càncer entre el col·lectiu de bombers, i es va iniciar un estudi que va determinar 
que per la diversitat dels casos no es podia concloure que es tractés d’una situació 
que ultrapassava tots els paràmetres, com tampoc ho demostrava la mitjana amb la 
resta del personal. Indica que el març d’enguany s’ha fet una actualització de 
l’estudi iniciat el 2013, que també ha conclòs que els casos de malaltia oncològica 
en aquestes instal·lacions està dins la mitjana de casos a Catalunya. 
Explica, també, que fa cinc anys es va fer un altre estudi sobre les 
condicions físiques de la sala d’emergències, sobre camps electromagnètics, 
càrregues estàtiques, resistències de sòl, que va concloure que no hi havia cap 
indici de superació dels llindars normatius de referència. Afegeix que fa dos 
mesos que s’ha actualitzat aquest estudi amb nous mesuraments, que ha conclòs 
que si bé no se supera cap llindar sí que hi algunes mesures més vinculades a 
riscos laborals per l’antiguitat de les instal·lacions. 
Precisa que les actualitzacions d’enguany dels estudis a què s’ha referit, 
així com un tercer estudi actualment en curs, s’han fet arran de la detecció d’un 
sisè cas de càncer. Indica que els treballadors tenen constància i coneixement 
d’aquests estudis. 
Finalment, assenyala que la ubicació del centre de gestió d’emergències 
depèn de la Generalitat i que estan pendents que determini una nova ubicació. 
 
La Sra. LECHA indica que va ser el cos de bombers qui va posar en 
coneixement del seu grup les inquietuds que l’han portat a formular aquesta 
pregunta. 
 
e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya 
 
Únic.- (M1519/3561) Que s'informi de l'estat d'execució del prec atès al Plenari del Consell 
Municipal en data 29 de gener de 2016 amb el contingut següent: Que 
l'Ajuntament de Barcelona editi una guia on consti: l'adreça i telèfon dels Serveis 
Socials de tots els barris de Barcelona, que també hi consti el catàleg d'ajudes i 
prestacions que s'hi ofereixen. Aquesta guia hauria de distribuir-se a tots els 
organismes municipals, llars d'infants, escoles públiques, instituts, centres 
 Ref.: CP PÀG. 79 
09/16 V: 
15/07/16 
 
d'atenció primària i centres cívics, i a totes les llars de la ciutat. 
 
La Sra. BENEDÍ formula una pregunta de seguiment del prec presentat 
pel seu grup en la sessió de Plenari del Consell Municipal de 25 de gener 
d’enguany, amb què demanaven que s’enviés la guia de centres de Serveis Socials 
a totes les llars de la ciutat i que es distribuís en centres cívics, educatius i 
d’atenció primària, i que va ser acceptat. Recorda que en aquella ocasió la Sra. 
Ortiz va explicar que s’estava dissenyant el Pla de comunicació del conjunt de 
l’Àrea de Drets Socials, i avaluant els instruments per garantir la comunicació i el 
diàleg amb la ciutadania, tenint en compte la pluralitat de necessitats a la ciutat. 
En aquest sentit, observa que fins i tot els van dir que valoraven la tipologia de la 
informació dels recursos, actualitzant i editant les guies que fossin necessàries. 
Manifesta que tenen interès per saber com s’ha fet la difusió d’aquesta 
guia; i la compara a la difusió de la informació sobre les noves oficines de pobresa 
energètica en tots els domicilis dels territoris més afectats, mentre que en aquest 
cas moltes persones fora d’aquests territoris, que també tenen moltes dificultats, 
pateixen talls de subministrament i desconeixen quins són els ajuts a què es poden 
acollir i on són les seves oficines de referència de Serveis Socials. Fa avinent que 
també van recordar en aquella sessió que aquesta mesura estava recollida en el 
document aprovat en el ple extraordinari sobre pobresa que es va fer a l’inici del 
mandat, i que s’havia de fer efectiva al llarg de 2015. 
En conseqüència, consideren imprescindible que aquesta informació 
arribi a tota la ciutadania, i que ningú es quedi sense atenció i acompanyament per 
manca d’informació. 
 
La Sra. ORTIZ destaca que en el marc del Pla de comunicació de l’Àrea 
de Drets Socials van fer un informe de totes les accions comunicatives que s’han 
fet a fi de valorar si realment arriba a totes les persones en situacions d’especial 
vulnerabilitat. 
Indica, d’altra banda, quant a la guia a què s’ha referit la regidora, que ja 
en tenen redactat l’esborrany i en fase d’edició. De tota manera, precisa que una 
guia completa de tots els serveis que proporciona l’Àrea de Drets Socials, que 
inclouen habitatge, atenció a la pobresa energètica, ajuts econòmics, atenció a la 
infància i a la gent gran caduca amb gran rapidesa i s’ha d’actualitzar 
constantment. Per tant, confirma que després de l’estiu disposaran d’una guia amb 
adreces i telèfons i punts d’accés, però remarca que sempre haurà d’anar 
complementada d’un conjunt d’accions comunicatives puntuals i específiques 
adreçades a col·lectius específics, que han comprovat que és la manera més 
efectiva de fer arribar la informació. 
Conclou, per tant, que s’està desplegant la petició formulada pel grup 
d’ERC amb aquesta metodologia; d’una banda, amb l’edició d’una guia general i, 
d’altra banda, accions informatives específiques. 
Pel que fa als punt d’atenció a la pobresa energètica, explica que van 
arribar, d’entrada, als quatre districtes de la ciutat més afectats per aquesta 
situació, i que ara treballen per difondre la informació al conjunt de la ciutat 
mitjançant una nova campanya informativa. 
 
La Sra. BENEDÍ demana que els facin arribar, també a la resta de grups 
municipals, l’informe a què s’ha referit la Sra. Ortiz per fer el seguiment de la 
mesura. 
 Ref.: CP PÀG. 80 
09/16 V: 
15/07/16 
 
 
La Sra. ORTIZ confirma que els el faran arribar. 
 
 
MOCIONS 
 
Moció 1.-  PRIMER.- ADOPTAR, en l'exercici de les competències reservades a 
l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Municipal Barcelona de Serveis 
Municipals, SA, els acords següents: 
1.- NOMENAR l'Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado i el Sr. Salvador Illa 
Roca membres del Consell d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis 
Municipals, SA, en substitució respectivament, del Sr. Fèlix Ortega Sanz i del Sr. 
Jordi Ayala Roqueta. 
2.- NOMENAR l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado president del 
Consell d’Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, en 
substitució de l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados. 3.- NOMENAR l’Im. Sr. 
Gerardo Pisarello Prados vicepresident del Consell d’Administració de la Societat 
Barcelona de Serveis Municipals, SA, en substitució de la Ima. Sra. Mercedes 
Vidal Lago, que restarà com a membre del Consell d’Administració de la societat 
esmentada. SEGON.- ESTABLIR que el termini de designació dels consellers que 
es nomenen serà l'establert en els estatuts de la societat, sens perjudici de la 
renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 
TERCER.- FACULTAR indistintament el president i el secretari del 
Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura 
pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris 
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors 
materials en cas necessari. 
 
S’APROVA aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada per la 
Junta de Portaveus, amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. 
Esteller, i el vot en contra de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
Tot seguit, es dóna per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta, en 
la part que fa referència estrictament a l’adopció dels acords precedents, per tal 
d’agilitar-ne la inscripció al Registre Mercantil. 
 
Moció 2.-  NOMENAR, de conformitat amb allò que estableix l’article 143 de la 
Carta municipal de Barcelona, na María Assumpció Vilà i Planas síndica de 
greuges de Barcelona, per un període de cinc anys, la qual realitzarà les seves 
funcions conforme a allò que estableix el Reglament regulador d’aquesta 
institució, els aspectes complementaris de l’organització i funcionament aprovats 
per la Comissió de Govern de 19 de gener de 2005 i resta de normativa vigent, per 
tal de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans/anes 
de Barcelona i, d’acord amb el que estableix l’article 38.2 de la Carta municipal 
de Barcelona, també de totes aquelles persones que es trobin a la ciutat encara que 
no en siguin residents, especialment pel que fa als drets i llibertats llistats a la 
Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat. 
 
La Sra. ALCALDESSA enceta la seva intervenció saludant la Sra. 
Assumpció Vilà, que els acompanya en aquesta sessió. 
 Ref.: CP PÀG. 81 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Assenyala que avui es culmina el procés d’elecció de nova sindicatura de 
greuges a Barcelona, atès que el reglament d’aquesta institució preveu que és el 
Consell Municipal qui nomena per majoria qualificada de dues terceres parts la 
síndica per un període de cinc anys, renovable una vegada a proposta de 
l’Alcaldia. 
Precisa que el procediment s’inicia amb un decret d’Alcaldia, al qual 
segueix un període d’almenys dos mesos de consultes amb les entitats registrades 
de la ciutat que no són vinculants, ja que la decisió es pren finalment en el Ple. 
Manifesta que havent seguit aquesta tramitació, també es va fer procés 
participatiu ampli no vinculant per fomentar el debat i el coneixement ciutadà de 
la sindicatura, relativament recent a Barcelona. 
Indica que a instàncies de les entitats ciutadanes es van presentar les 
candidatures d’Àngel Miret, M. Assumpció Vilà, David Bondia, Mercè Molina i 
Miquel Nadal, i es va obrir un procés extraordinari a tall de projecte pilot a fi que 
tota la ciutadania hi pogués participar. 
Indica que, transcorregut aquest període, l’Alcaldia proposa en aquest 
Ple, la candidatura de l’actual síndica en funcions, la Sra. Vilà. 
Agraeix a tothom, a la Sra. Vilà i a la resta de candidats, tots els quals amb 
currículums molt destacables, la seva participació. Destaca l’experiència de la 
síndica actual en l’àmbit de les entitats socials de la ciutat en una conjuntura de crisi, 
fet que consideren molt remarcable, i el fet que ja suma quatre anys al capdavant de 
la Sindicatura, així com la seva capacitat de generar consens, atès que es tracta d’una 
figura independent. 
 
El Sr. MARTÍ se suma a la salutació a la síndica en funcions i al seu equip, i 
celebra que, malgrat que hagi estat amb retard, s’hagi arribat al consens polític 
perquè el Ple nomeni la nova síndica de greuges. 
Destaca la rellevància de la institució, i el fet positiu que la persona que 
n’ostenti el càrrec compti amb els màxims suports possibles, i que exerceixi les seves 
funcions en defensa dels drets de la ciutadania, tal com estableix el reglament de la 
Sindicatura. 
Constata que el sistema emprat pel Govern municipal per a l’elecció de la 
síndica de greuges no ha estat exempt d’incidències, de manera que insten el Govern 
a iniciar les converses amb els grups municipals a fi de dotar-se d’un sistema fiable 
tècnicament i tecnològicament, així com l’assoliment del consens polític, que evitin 
la reproducció en el futur de les incidències que s’han produït en aquesta ocasió. 
Afegeix que també caldrà regular les eines i els recursos que puguin emprar 
els futurs candidats a la Sindicatura per obtenir suports de les entitats i populars. 
Expressa la voluntat que en aquest nou mandat la síndica demostri el mateix 
capteniment que en l’anterior, amb la mateixa intensitat, exigència i independència. 
 
La Sra. BARCELÓ saluda la síndica en nom del grup de Ciutadans, alhora 
que agraeix la presentació de la resta de candidatures. 
Posa de manifest que la Sindicatura de Greuges recull les necessitats no 
cobertes i les possibles irregularitats que poden afectar la ciutadania. Remarca, en 
aquest sentit, que un dels grans valors de la política municipal és el contacte quotidià 
amb les persones, que han d’estar en el centre de les polítiques públiques. 
Destaca que la candidatura de la Sra. Vilà, a la qual el seu grup ha donat 
suport, és la que ha obtingut més vots per part de la ciutadania que ha participat en el 
procés d’elecció, alhora que té el suport de les entitats socials. 
 Ref.: CP PÀG. 82 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Justifica el suport del seu grup a la candidatura escollida perquè valoren la 
feina feta durant el mandat anterior, i consideren que el programa s’ajusta a les 
funcions de la síndica, entre les quals la defensa dels drets fonamentals i les llibertats 
públiques que consten a la Carta europea de salvaguarda dels drets humans. 
Destaca, també, la trajectòria professional de la Sra. Vilà en l’àmbit dels 
drets socials, aspecte molt positiu per la capacitat d’empatia i proximitat amb la 
ciutadania. I demana a la síndica que continuï amb el rigor que ha estat present en el 
seu mandat; alhora, considera que la institució s’hauria de visualitzar més, per a la 
qual cosa desitjarien comptar amb la presència de la síndica en aquesta cambra més 
d’una vegada a l’any, o la possibilitat que puntualment pugui participar en la 
comissió de Drets Socials. 
Acaba la seva intervenció, demanant a la síndica el manteniment de la seva 
neutralitat ideològica en l’exercici del càrrec i, sobretot, que continuï amb la 
col·laboració amb el síndic de greuges de Catalunya. 
 
El Sr. BOSCH posa de manifest que la candidatura de la Sra. Vilà, a banda 
de rebre el suport durant el procés de participació de la gran majoria d’entitats, va ser 
la que va obtenir més vots. 
Considera, però, que s’ha fet poca promoció del procés participatiu, i que també s’hi 
ha de poder participar presencialment i no només on line, sobretot en el cas de els 
persones grans que hi estan menys avesades. Igualment, es refereix al fet que s’han 
produït algunes incidències i entenen que el procés és força millorable. 
Dit això, destaca que la Sra. Vilà ha demostrat àmpliament amb l’exercici 
del seu càrrec que pot ser una bona síndica de greuges de Barcelona; valora la seva 
dedicació i el seu compromís, així com la seva aportació neta a l’augment de la 
valoració de la institució. 
Destaca el seu compromís amb les persones més vulnerables, així com la 
seva actitud de servei a la ciutat, motius que la fan molt digna de crèdit; i, alhora, 
considera que cal que es doti amb més recursos la Sindicatura. 
Finalment, atès que tot indica que la candidatura de la Sra. Vilà serà 
l’elegida, felicita la Sra. Vilà i li demana que sigui valenta i independent, i li recorda 
que només té per sobre la ciutadania. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ felicita la Sra. Vilà per la seva reelecció al 
capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que valora com una ratificació 
a la seva gestió i a la del seu equip, al qual també felicita. 
Remarca que la síndica presenta al Ple els informes anuals com un seguit de 
recomanacions, i en aquest cas manifesta que el seu grup també li’n vol fer tres, de 
recomanacions. En primer lloc, que mantingui el mateix nivell d’exigència i de 
crítica amb el Govern municipal, tal com ha fet sempre amb independència de colors 
polítics. 
En segon lloc, recomana a la síndica que doni resposta i empara a tothom, al 
marge d’ideologies, sentiments i creences, perquè Barcelona, sortosament, és una 
ciutat plural. 
I, en tercer lloc, demana a la síndica que recordi que hi ha molts ciutadans i 
ciutadanes que no es queixen, malgrat que en tinguin motius, i, per tant, que actuï 
d’ofici. 
Finalment, desitja a la síndica més que èxits, eficàcia i sensibilitat per donar 
veu i resposta als ciutadans que ho necessiten. 
 
 Ref.: CP PÀG. 83 
09/16 V: 
15/07/16 
 
La Sra. LECHA enceta la seva intervenció referint-se al procés d’elecció de 
la síndica, i considera que l’Ajuntament no ha estat a l’altura de la importància que té 
el procés participatiu per escollir-la. 
Admet que és la primera vegada que es fa aquest procés participatiu, però 
consideren que ha patit massa contratemps, començant pel web de presentació de les 
candidatures, que va patir moltes incidències tècniques i que van suposar un efecte 
dissuasiu per a molta gent que hi volia accedir. 
Afegeix que el procés participatiu no donava eines per pal·liar la bretxa 
digital, en no considerar que una part de la ciutadania que necessita la intervenció de 
la Sindicatura per defensar els seus drets no tenia possibilitat d’accedir al sistema 
telemàtic. 
Es refereix, també, al fet que les irregularitats detectades en el sistema es 
van tractar d’una manera poc rigorosa, i no es va informar els grups municipals del 
seu abast. 
En conseqüència, avança que el seu grup s’abstindrà, tot i que expressa la 
bona disposició a col·laborar amb la Sra. Vilà per la defensa activa dels drets de la 
ciutadania. El Sr. COLLBONI desitja molta sort i encerts a la Sra. Vilà, i entén 
que té la confiança majoritària de tots els grups per la bona feina feta en exercici 
del seu càrrec durant el mandat anterior. 
Reconeix que el procés per a l’elecció és millorable, però el valora com 
un avenç respecte al procés seguit en anteriors eleccions. En aquest sentit, 
assenyala que el grup del PSC és partidari de l’elecció directa del síndic o síndica 
de greuges, així com que el Govern de la ciutat s’ha de comprometre a dotar la 
Sindicatura amb tots els recursos necessaris per a la defensa dels drets de la 
ciutadania. 
 
S’APROVA aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada per la 
Junta de Portaveus, amb l’abstenció de les Sres. Lecha i Rovira. 
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
DI 1.-  El dia 28 de juny celebrem l’Orgull de la diversitat sexual, familiar i de 
gènere. Aquest dia de l’any 1969 van produir-se diverses revoltes a Stonewall 
(EUA) per denunciar la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones 
LGTBI. Aquelles revoltes van suposar l’inici del moviment contemporani per la 
igualtat i la dignitat de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres, bisexuals i 
intersexuals. I des d’aquell moment, cada any, moltes ciutats arreu del món 
commemoren aquest dia per reivindicar els drets, la dignitat i la igualtat per a 
lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. 
Aquest 2016 cal donar-li una transcendència especial al dia de l’Orgull. 
El passat dissabte, 11 de juny, van morir assassinades 50 persones a una discoteca 
LGBTI d’Orlando, als Estats Units. Un atemptat de caràcter LGTBIfòbic que ha 
consternat tota la comunitat LGBTI i que posa de manifest la necessitat de 
perseguir, a través de les institucions internacionals, els delictes d’odi i 
discriminació que pateix el col·lectiu. 
A Catalunya, tot i ser un país capdavanter a reconèixer drets legals del 
col·lectiu, encara queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real. 
És necessari el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites 
socials, per ser els i les màximes responsables que ara mateix existeixin certs drets 
 Ref.: CP PÀG. 84 
09/16 V: 
15/07/16 
 
reconeguts a les persones LGTBI. Cal reconèixer, també, l’existència d’iniciatives 
de les diverses administracions públiques, des de l’àmbit municipal fins a 
l’europeu, que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la 
igualtat i la llibertat de tota la ciutadania. 
No obstant això, l’assetjament que les persones LGBTI continuen patint a 
les aules, la discriminació a l'àmbit laboral i l’exclusió de serveis públics 
(especialment sanitaris), són alguns exemples de situacions de desigualtat amb les 
que continuem trobant-nos. 
2016 és l’any de la visibilitat bisexual i d'altres identitats plurisexuals. 
Reivindiquem el dret de les persones bisexuals, diverses i iguals. Hem d’acabar amb 
la bifòbia i generar referents dins la societat, per tal d’apoderar les persones bisexuals 
i anar obrint camí a les futures generacions. Les persones bisexuals pateixen rebuig i 
discriminació per ser bisexuals, fruit d’una societat heteronormativa, monosexista i 
patriarcal que castiga qui surt de l’heteronorma. Així, reivindiquem que cada persona 
ha de viure conforme al seu sentir, per garantir una societat més igualitària, lliure i 
inclusiva amb totes les realitats. A Catalunya ja vam fer un pas important amb la Llei 
per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per 
eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada el 2 d'octubre de 2014 al 
Parlament de Catalunya. Dos anys després, és urgent completar el seu desplegament i 
aplicació efectiva per tal de sancionar totes aquelles actituds discriminatòries i 
violentes que dia rere dia pateixen les persones LGBTI al nostre país. 
Pel que fa al fet trans cal abordar-lo des d’una perspectiva holística 
(sanitària, educativa, laboral, etc.) que elimini completament qualsevol referència 
patologitzant i atorgui el ple dret a la identificació sense necessitat d’aval 
professional de cap tipus. 
Qualsevol dona, independentment de la seva orientació sexual, ha de tenir 
dret a tenir fills. S’ha de posar fi a la discriminació en l’accés als tractaments de 
reproducció assistida a través de la sanitat pública. És un dret emparat per la llei i no 
pot ser manllevat pel fet de no tenir com a parella un home cissexual. 
Des de les institucions hem de seguir treballant en pro de la igualtat legal, 
social i de facto entre totes les persones. Cal impedir que les conviccions morals o 
ideològiques individuals segueixin posant entrebancs a l'avenç de la igualtat, que és 
el camí de la democràcia. Tot i que la igualtat legal és suposadament ja una realitat 
generalitzada, la igualtat social i real del col·lectiu LGTBI és encara una assignatura 
pendent que cal abordar amb urgència i decisió. 
Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, i per això han de 
tenir un paper cabdal en la normalització del col·lectiu LGTBI, sent un referent 
d'integració i lluita contra la discriminació. Per això, el seu compromís és 
imprescindible per tal de donar resposta a la població LGTBI en tot allò que sigui de 
la seva competència. 
Per tot això, amb motiu del dia de l’Orgull LGTBI, hem de promoure 
accions per aconseguir arribar a la fi de la carrera per la igualtat i la no-discriminació 
de les persones LGTBI. 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
1. Refermar la seva declaració com a municipi respectuós amb la diversitat 
afectiva, reconeix el dret que tenen totes les persones de viure en igualtat de drets i 
s’adhereix a la commemoració que les entitats i institucions del nostre país celebren 
amb motiu del 28 de juny. 
2. Condemna totes les agressions i la violència homòfobes, transfobes o 
bifobes que es produeixen a la nostra societat amb un especial record a les víctimes 
 Ref.: CP PÀG. 85 
09/16 V: 
15/07/16 
 
de l’atemptat d’Orlando. 
I es compromet a: 
1. Instar el Govern de la Generalitat a completar el desplegament de la Llei 
11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals 
i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, especialment en el seu règim 
sancionador. 
2. Seguir desplegant la Llei 11/2014 des de l’Ajuntament de Barcelona. 
3. Impulsar polítiques públiques, plans i programes contra l'LGTBIfòbia i 
per promoure mesures de respecte a la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit 
educatiu, sanitari, esportiu, cultural, laboral, etcètera. 
4. Donar suport a l’associacionisme LGTBI a través de la realització 
conjunta d’accions de sensibilització i promoció dels drets de les persones LGTBI. 
5. Penjar, amb motiu del dia de l’Orgull LGTB, la bandera de l’arc de 
Sant Martí al balcó de l’Ajuntament. L’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la 
declaració institucional de la Generalitat de Catalunya i a la xarxa de municipis 
LGTBI. 
 
S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat 
llegida per la Sra. Pérez. 
 
DI 2.-  El 9 de novembre de 2014, 2.344.828 catalans/es van acudir a les urnes 
en un procés participatiu per opinar sobre el futur polític del nostre país. 
Posteriorment, la Fiscalia General de l’Estat va querellar-se contra el president de 
la Generalitat, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions 
Institucionals i la consellera d’Ensenyament. 
El 29 de setembre de 2015, van rebre la imputació del TSJC per 
l’organització del 9N i van ser citats/des a declarar, sota acusació de quatre 
delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, 
prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des 
de la inhabilitació fins a la presó. 
El 13 de juny passat el TSJC va emetre un comunicat sobre els actes de 
suport a les persones encausades en què manifestava que són “un atac directe i 
sense pal·liatius a la independència judicial”. 
No és l’únic moment en què veiem una utilització partidista per part del 
Govern espanyol de les institucions democràtiques judicialitzant processos 
democràtics de participació o de defensa dels drets socials i laborals. 
Aquests fets configuren doncs, uns episodis extremadament greus en 
termes polítics i democràtics. 
Per tot el que s’exposa, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 
65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, 
presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
1.- Expressar el nostre suport a les persones que estan sent encausades 
per impulsar el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de 
novembre de 2014. 
2.- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un govern que fa un ús 
partidista de les institucions judicials i emet judicis ideològics i polítics contra 
treballadors/es i representants a les institucions per participar i impulsar processos 
democràtics. 
3.- Refermar el compromís d’aquesta corporació local amb el dret 
 Ref.: CP PÀG. 86 
09/16 V: 
15/07/16 
 
democràtic del poble de Catalunya a defensar els seus drets socials i laborals i a 
decidir lliurement el seu futur. 
4.- Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del 
Govern espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte 
local pel dret a decidir (si n’hi ha), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i 
fer-la pública a través dels mitjans públics municipals. 
 
La Sra. MEJÍAS considera que declaracions com la que acaba de llegir el 
Sr. Forn no són altra cosa que un intent de pressionar la justícia, i la qualifica de 
tenir molt poca qualitat democràtica. Remarca que les persones encausades van 
tenir coneixement tres dies abans de la consulta que el Tribunal Constitucional 
(TC) no l’autoritzava, i malgrat tot el van desobeir. Per tant, confirma que els qui 
repten l’Estat han d’assumir les conseqüències, especialment si van emprar diners 
públics, pressionar funcionaris i, a més, van fer cas omís dels requeriments del 
TC. 
 
El Sr. BOSCH expressa el suport total a la declaració, que justifica 
perquè l’exercici de la democràcia és una de les normes més elementals, i perquè 
qui no entén que això és sagrat i pretén perseguir qui posa les urnes perquè 
participi la ciutadania, qui no comprèn que la participació i el dret a decidir 
col·lectiu és un bé suprem, s’equivoca radicalment pel que fa a la concepció de la 
democràcia, per la qual, recorda, tots els membres del Consell Municipal són avui 
en aquesta cambra. 
 
El Sr. FERNÀNDEZ DÍAZ al·lega que aquesta declaració interfereix en 
un procediment judicial, alhora que pretén situar determinades persones per 
damunt de la llei, de l’estat de dret i de les resolucions dels tribunals. 
Remarca que les persones encausades no ho han estat per posar les urnes, 
com es diu en l’exposició de motius de la declaració; en aquest sentit, recorda que 
el Govern de la Generalitat sabia, en convocar la consulta del 9N, que no es podia 
celebrar d’acord amb el marc jurídic vigent. Insisteix que el Govern de la 
Generalitat coneixia la resolució del TC, presa per unanimitat inclosos els vocals 
proposats per CiU. 
Destaca que totes les decisions polítiques i de govern tenen 
conseqüències jurídiques quan s’adopten al marge de la llei, i poden incórrer en 
responsabilitats penals. 
Fa notar que seran els magistrats del TSJC els qui hauran de decidir; i 
precisa que el magistrat instructor que ha dictat la interlocutòria en data 28 de juny 
per prosseguir el procediment judicial va ser nomenat pel Parlament de Catalunya 
a proposta de CiU i ERC. 
 
La Sra. ROVIRA confirma el suport del grup de la CUP a la declaració, i 
entenen que la situació demostra, una vegada més, que l’Estat espanyol és 
demofòbic. Per tant, manifesta que estan convençuts que cal continuar trencant el 
cadenat dels setanta-vuit, alhora que confien que la declaració presentada pel grup 
de CiU s’apliqui en tots els processos de defensa de drets i múltiples sobiranies 
que viu el conjunt dels Països Catalans. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha llegit el Sr. Forn, 
amb el posicionament favorable de tots els grups municipals excepte el de 
 Ref.: CP PÀG. 87 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Ciutadans, el Socialista i el del Partit Popular. 
 
DI 3.-  1. Atès que la malaltia celíaca afecta un nombre considerable de persones 
(l'1% de la població és celíaca i un 6% sensible al gluten) i aquesta xifra augmenta 
de manera directament proporcional a la millora dels protocols de cribratge i 
diagnòstic, així com a l’accessibilitat de les proves de detecció i una major 
divulgació i comprensió de la malaltia. 
2. Atès que les estadístiques indiquen que el diagnòstic de casos de malaltia 
celíaca és la condició genètica amb més prevalença al món occidental, que segons la 
Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, a Espanya hi ha unes 450.000 
persones celíaques, i que segons l’Associació de Celíacs de Catalunya, a Catalunya 
hi ha unes 75.000 persones celíaques, un 85% de les quals encara no estan 
diagnosticades. Atès que la malaltia celíaca és un trastorn multisistèmic (afecta més 
d’un òrgan i la seva manifestació no és únicament de caràcter digestiu) de caràcter 
autoimmune, induït per la ingesta de gluten de blat, sègol, ordi i probablement avena, 
que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la 
primera infància en endavant. 
3. Atès que, quan les persones afectades per la malaltia prenen aliments amb 
gluten, el sistema immunològic fa una reacció creuada amb el teixit de l’intestí prim, 
que provoca una reacció inflamatòria que interfereix en l’absorció de nutrients, 
vitamines i minerals, a conseqüència de la qual aquestes persones pateixen 
malnutrició, malgrat realitzar una ingesta adequada d’aliments. 
4. Atès que els símptomes més freqüents de la malaltia celíaca, depenent de 
l’edat del pacient, són pèrdua de gana i de pes, fatiga, nàusees, vòmits, diarrea, dolor 
i distensió abdominal, pèrdua de massa muscular, erupcions cutànies, nafres a la 
boca, trombocitosi, retard en el creixement, entre altres símptomes. 
5. Atès que la persona afectada per la malaltia i no diagnosticada pot 
presentar també una sèrie de complicacions molt importants, com ara anèmia 
ferropènica, inici prematur d’osteoporosi, infertilitat, avortaments involuntaris de 
repetició, intolerància secundària a la lactosa, trastorns del sistema nerviós central i 
perifèric, càncer gastrointestinal, etcètera, raó per la qual és vital facilitar les proves 
de diagnòstic i vigilar els familiars dels afectats, per ser una malaltia amb càrrega 
genètica. 
6. Atès que la malaltia celíaca es pot complicar davant la falta d’un 
diagnòstic precoç o entre pacients amb escassa adherència a la dieta sense gluten. 
7. Atès que l’únic tractament actual de la malaltia celíaca, tant en pacients 
simptomàtics com asimptomàtics, consisteix a seguir una dieta estricta sense gluten, 
la qual s’ha de mantenir durant tota la vida. 
8. Atès que la ingesta de petites quantitats de gluten o d’aliments sense 
gluten, però contaminats, poden derivar en molèsties i trastorns importants i 
problemàtics per als pacients, essent les fonts més evidents de gluten el pa, molts 
cereals de desdejuni, la pasta, les pizzes, els pastissos i les galetes elaborats amb blat, 
ordi, sègol; encara que el gluten es pot utilitzar també per donar millor estructura a 
productes alimentaris com les salsitxes, els productes de brou, les sopes i les salses, i 
tenint en compte que, de vegades, es pot produir un consum no detectat perquè els 
productes naturals i frescos (carn, verdures, llegums, ous, productes làctics, etcètera) 
s’hagin contaminat per manipulació creuada. 
9. Atès que la necessitat de seguir una dieta estricta lliure de gluten i el fet 
de requerir especial atenció per evitar una possible contaminació creuada, fa que 
molts celíacs passin dificultats a l’hora de sortir a dinar o sopar fora de casa seva, 
 Ref.: CP PÀG. 88 
09/16 V: 
15/07/16 
 
perquè malgrat que hi ha establiments de restauració, els quals ja ofereixen una carta 
específica lliure de gluten, encara són una minoria, i és una causa de frustració i 
exclusió social aquesta mancança d’establiments amb menús aptes i fiables per a 
celíacs. (Cal destacar, en aquest sentit, la labor d’associacions com Celíacs de 
Catalunya, amb el seu servei gratuït d’informació i assessoria a empresaris, 
emprenedors i institucions públiques i privades.) 
10. Atès que la diferència de preu entre un mateix producte, amb i sense 
gluten, pot suposar un increment d’uns 1.600 euros anuals a la cistella de la compra, i 
que, tenint en compte la càrrega genètica d’aquesta malaltia, una mateixa família pot 
tenir fàcilment més d’un membre celíac, amb efecte multiplicador d’aquesta despesa 
que pot arribar a ser insostenible. 
Atès que hem de considerar la malaltia celíaca com una malaltia crònica. El 
Plenari del Consell Municipal acorda: 
Primer. Donar suport als acords recollits en la resolució 879/X del 
Parlament de Catalunya sobre l'adopció de mesures per millorar la qualitat de vida 
dels celíacs, i fer tot el que estigui al seu abast per donar-li compliment en el seu 
àmbit d'actuació. 
Segon. Facilitar l'accés a una dieta sense gluten, dins i fora de casa, tant per 
als residents com per als visitants, prenent mesures per fomentar que hi hagi un 
nombre suficient d’establiments (restaurants, obradors, carnisseries, geladeries, 
etcètera) que ofereixin productes sense gluten a la ciutat. 
Tercer. Incloure la provisió d’aliments i begudes aptes per a celíacs a les 
principals festes i activitats esportives de la ciutat, perquè tots els ciutadans puguin 
participar i gaudir-ne en igualtat de condicions. 
Quart. Instar el Govern central a dotar amb ajudes econòmiques directes o 
indirectes els pacients celíacs. 
Cinquè. Estudiar l'adopció de mesures directes per part del Consistori per 
compensar la despesa econòmica extraordinària que suposa la dieta sense gluten que 
obligatòriament han de seguir els celíacs. 
Sisè. Assegurar les necessitats nutricionals, a través de Benestar Social, de 
celíacs sense recursos econòmics, augmentant per a les famílies celíaques fins a un 
10% el llindar econòmic corresponent dels ajuts socials d'aliments per tal d'alleugerir 
la major despesa que els suposa comprar productes sense gluten. 
Setè. Promoure i col·laborar en la realització de campanyes d'informació als 
sectors implicats de l’alimentació i la restauració, amb relació al compliment de les 
determinacions del Reglament europeu 1169/2011, per impulsar les bones pràctiques 
en matèria de seguretat alimentària per a l'elaboració i manipulació de productes 
sense gluten, i promoure accions de formació en celiaquia per als inspectors 
municipals. 
Vuitè. Donar suport al projecte "Escoles" de l’Associació de Celíacs de 
Catalunya, de sensibilització del personal docent i monitors d’escoles bressol i altres 
centres docents. 
Novè. Donar suport a les campanyes i accions informatives, formatives i de 
divulgació entorn de la celiaquia que promoguin les diferents associacions a l’àmbit 
de la celiaquia, així com les que vagin adreçades a millorar la qualitat de vida de les 
persones amb celiaquia a la ciutat. 
Desè. Incloure informació sobre establiments aptes per a celíacs als fullets 
de les festes populars, rutes gastronòmiques, etcètera. 
Onzè. Incloure un enllaç al web de la ciutat amb informació de les diferents 
associacions i entitats de l’àmbit de la celiaquia i la sensibilitat al gluten no celíaca. 
 Ref.: CP PÀG. 89 
09/16 V: 
15/07/16 
 
Dotzè. Donar trasllat dels acords anteriors a l'Associació Celíacs de Catalunya, a tots 
els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i al Congrés 
dels Diputats. 
 
El Sr. BLANCO, abans de llegir la declaració, destaca la tasca de la 
presidenta de l’Associació de Celíacs de Catalunya, la Sra. Olga Cuesta, i li agraeix 
la presència en aquest ple. 
 
S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Blanco. DI 
4.-  El dia 15 de juny va ser el Dia Mundial de la Presa de Consciència de 
l'Abús i el Maltractament envers les Persones Grans, i fidels a l’esperit de 
l’objectiu d’aquest dia volem fer incidència sobre aquesta problemàtica. 
El fenomen dels maltractaments a les persones grans no és fàcil de 
detectar, és una realitat complexa i molt invisible, ja que sovint es produeixen en 
l’espai personal i íntim de la persona i existeix un vincle emocional entre la 
persona gran maltractada i la que infligeix els maltractaments. Aquest fet fa que 
moltes vegades es mantingui ocult i amagat per part de les persones que el 
pateixen. 
Algunes dades són molt específiques i clarificadores, el 86% dels 
maltractaments detectats en persones grans s’han produït quan les víctimes 
convivien amb altres persones; el 80% dels maltractaments i abusos s’han produït 
per familiars de línia directa o cuidadors/res; el 76% de persones maltractades són 
dones i aquest risc es triplica per tres si aquestes són majors de 80 anys. 
Existeix una tipologia diversa de possibles abusos o maltractaments; a 
tall d’exemple, el 27% dels casos de l’any passat van ser per negligència, el 26% 
en l'àmbit econòmic, un 24% en l'àmbit psicològic i el 9% físics. 
L’Ajuntament de Barcelona ja fa anys que treballa intensament per 
abordar el problema amb la implicació i complicitat activa de tots els col·lectius 
de professionals (serveis socials, sanitaris, jurídics, cossos de seguretat, i d’altres) 
i del conjunt de la ciutadania, conscients que l’abordatge i la resolució de les 
conseqüències dels maltractaments cap a les persones grans han de començar per 
la conscienciació, sensibilització i detecció del problema, cosa que fa necessària la 
coordinació entre totes les institucions implicades amb la finalitat de donar 
resposta integral i integrada a tot tipus de situacions. 
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona 
manifesta: 
1) Volem manifestar la nostra intenció renovada i decidida per treballar 
vers l’eradicació de qualsevol forma d’abús i maltractament, especialment en 
aquells col·lectius que poden ser més vulnerables, com ara el de les persones 
grans. Volem treballar perquè la idea de Barcelona de Tolerància Zero davant 
l’abús i el maltractament sigui efectiva i compartida per tota la ciutadania. 
2) Continuarem treballant i innovant en les estratègies de prevenció i 
abordatge de casos de maltractament. 
3) Potenciarem la lluita contra l’abús i el maltractament des d’un 
enfocament transversal, interdepartamental i amb voluntat de sumar esforços amb 
altres administracions, institucions i entitats, fent especial incidència en els 
aspectes de: 
- L’educació en valors de respecte, dignitat i tolerància. 
- La lluita contra els prejudicis i estereotips negatius vers la gent gran. 
- Continuar amb la sensibilització sobre el fenomen, tant dels 
 Ref.: CP PÀG. 90 
09/16 V: 
15/07/16 
 
professionals com de la societat en general. 
- Promocionar les mesures de protecció jurídica preventives: document 
d’autotutela, voluntats anticipades, previsions patrimonials, mesures cautelars i 
designació de la tutela judicial. 
- Accions de suport i assessorament adreçades a les persones que cuiden. 
La capacitació i especialització dels serveis per atendre les situacions de 
maltractaments detectades que permetin minimitzar o recuperar les persones grans de 
les conseqüències tant físiques com psíquiques patides. - Potenciant la coordinació i 
el treball conjunt entre tots els agents que intervenen en l’àmbit de la gent gran, així 
com comptant amb la participació activa de les persones grans. 
 
S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat 
llegida per la Sra. Andrés. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a 
les quinze hores i cinquanta minuts. 
 Ref.: CP PÀG. 91 
09/16 V: 
15/07/16