ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 13 de juliol de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de juliol de 2016, s’hi reuneix la 
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la 
presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia 
Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini 
Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, 
Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per 
delegació del secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Maria Magdalena Barceló Verea, Jaume 
Collboni Cuadrado, Xavier Mulleras Vinzia; la Sra. Lola López Hernández, comissionada 
d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat i el Sr. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de 
Seguretat.  
 
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Gala Pin Ferrando. 
 
S’obre la sessió a les 10 h. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
   
En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (469/16)  
Del gerent municipal, de 22 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient 
per a la contractació de suport a l'assessorament creatiu i la realització del disseny, creació, 
producció i adaptacions de campanyes i accions de comunicació de l'Ajuntament de Barcelona, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, per als exercicis 2016-
2017, i per un import de 242.000,00 euros. 
 
2.-  (20164142)  
Del gerent municipal, de 28 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient 
per a la contractació dels serveis de manteniment integral dels sistemes de càmeres de seguretat 
pública i dels equips de videogestió a la sala conjunta de comandaments, per als exercicis 2016-
2018, i per un import de 206.596,01 euros. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 1 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
3.-  (0491/16)  
Del gerent municipal, de 29 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient 
per a la contractació del servei per a l'elaboració de les actes de les sessions, tant ordinàries com 
extraordinàries, de les comissions del Consell Municipal, així com també de les sessions 
ordinàries i extraordinàries de les comissions especials que es puguin constituir, per als exercicis 
2016-2017, i per un import de 139.965,00 euros. 
 
4.-  (20163006) Districte de Ciutat Vella 
Del gerent municipal, de 28 de juny de 2016, que adjudica a Integración Social de Minusválidos el 
contracte per al servei control accés urinaris públics del Districte de Ciutat Vella, reservat a 
centres especials de treball, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 210.056,00 euros. 
 
5.-  (56/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis d'Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, 
Participació i Transparència). 
 
6.-  (57/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de Sant 
Andreu). 
 
7.-  (58/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de suport 4 (família General) adscrit a la 
Direcció de Serveis d'Assessorament Jurídic (Gerència de Seguretat i Prevenció). 
 
8.-  (59/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) 
adscrit a la Direcció de Serveis d'Anàlisi de Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques 
(Gerència de Recursos). 
 
9.-  (60/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de cap de departament 2 (família General) 
adscrit al Departament de Registre General de la Direcció de Serveis de Secretaria General 
(Gerència de Recursos). 
 
10.-  (61/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de les Corts). 
 
11.-  (62/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de suport 2 (família General) adscrit a la 
Intervenció General (Gerència de Recursos). 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 2 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
12.-  (63/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al 
Departament de Comunicació de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Sarrià-
Sant Gervasi). 
 
13.-  (28/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit al Comissionat/da de Tecnologia i Innovació Digital (Àrea de Treball, Economia i 
Planificació Estratègica). 
 
14.-  (29/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Gerència del Districte de Nou Barris. 
 
15.-  (30/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de cap de departament 1 (família 
General) adscrit al Departament de Gestió de Residus (Gerència d'Ecologia Urbana). 
 
16.-  (31/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística (Gerència d'Ecologia Urbana). 
 
17.-  (32/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de gestor/a de projectes 1 (família 
General) adscrit a la Gerència de Seguretat i Prevenció. 
 
18.-  (33/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Regidoria d'Arquitectura, Paisatge i Patrimoni. 
 
19.-  (34/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 
 
20.-  (35/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la segona Tinència d'Alcaldia. 
 
 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 3 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
21.-  (36/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de gestor/a de projectes 2 (família 
General) adscrit a la Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 
 
22.-  (628/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 5 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases d'un procés interadministratiu per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de 
cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Selecció de la Direcció de 
Serveis Jurídics i Promoció (Gerència de Recursos Humans i Organització). 
 
23.-  (380/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que designa els membres de 
la Comissió de Selecció per a l'ampliació de la borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en 
gestió. 
 
24.-  (381/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que designa els membres de 
la Comissió de Selecció per a l'ampliació de la borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en 
enginyeria. 
 
25.-  (382/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que designa els membres de 
la Comissió de Selecció per a l'ampliació de la borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en 
art i història. 
 
26.-  (383/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que designa els membres de 
la Comissió de Selecció per a l'ampliació de la borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en 
informació. 
 
27.-  (384/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de juny de 2016, que designa els membres de 
la Comissió de Selecció per a l'ampliació de la borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en 
organització. 
 
28.-  (1029/2015)  
De l'alcaldessa, de 16 de juny de 2016, que nomena funcionaris de carrera, mitjançant concurs 
oposició (torn de promoció interna especial), les persones que es relacionen en l'annex de la 
resolució com a caporal/a del SPEIS. 
 
29.-  (564/2016)  
De l'alcaldessa, de 16 de juny de 2016, que nomena el senyor Anton Maria Salvadó Cabré per 
ocupar el lloc de treball de director 1 (família General), adscrit a la Direcció de Model Urbà 
(Gerència d'Ecologia Urbana), per haver superat el procés de cobertura del lloc, mitjançant 
designació (DOG 15/12/15). 
 
 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 4 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
 
30.-  (619/2016)  
De l'alcaldessa, de 23 de juny de 2016, que nomena personal eventual la senyora Tatiana Guerrero 
Muñoz en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de 
destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Direcció de l'Alcaldia. 
 
31.-  (586-7/2016)  
De l'alcaldessa, de 16 de juny de 2016, que cessa la senyora Gemma Torrents Bové, com a 
personal eventual  en el lloc de treball de tècnica 1 i la nomena, com a personal eventual, directora 
2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 28 i règim de plena dedicació, i 
adscripció a la segona Tinència d'Alcaldia. 
 
32.-  (589/2016)  
De l'alcaldessa, de 16 de juny de 2016, que nomena personal eventual el senyor Albert Dalmau 
Miranda en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític), amb 
nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la segona Tinència d'Alcaldia. 
 
33.-  (583-90/2016)  
De l'alcaldessa, de 23 de juny de 2016, que cessa, com a personal eventual, la senyora Mari 
Carmen Fernández González en el lloc de treball de tècnica 2, i la nomena, personal eventual, en 
el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de 
destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Regidoria d'Arquitectura, Paisatge Urbà 
i Patrimoni. 
 
34.-  (584/2016)  
De l'alcaldessa, de 16 de juny de 2016, que cessa, com a personal eventual, el senyor Joan S. 
Canals Daurella en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), i adscripció al 
Grup Polític Municipal Socialista. 
 
35.-  (637/2016)  
De l'alcaldessa, de 23 de juny de 2016, que nomena, com a personal eventual, el senyor Xavier 
Monge Profitós en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de 
destinació 24 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup Polític Municipal Candidatures 
d'Unitat Popular. 
 
Acord de la Comissió de Govern de  23 de juny de  2016: 
 
36.-  (644/2016) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a la Direcció de 
Serveis de Drets dels Animals de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans adscrita 
a  la Gerència d’Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona i APROVAR les bases que han de 
regir aquesta convocatòria (I.D. S08014225). PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta 
Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. 
DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de  30 de juny de  2016: 
 
37.-  (281/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Luis Ignacio Ruiz Gandullo (mat. 
74267), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, entre la seva activitat municipal com a 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 5 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
assessor del Grup Municipal Ciutadans, on ocupa el lloc de treball de Cap de Departament 
(40.10.PO.10), i l’activitat privada per compte propi com a arquitecte. Per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada 
d’arquitecte, qualsevol manifestació en el terme municipal de Barcelona. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La 
present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
38.-  (284/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Víctor Argelaguet i Foret (mat. 
26128) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional 
d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació al a la Unitat Territorial 2 (Eixample) de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, on desenvolupa el lloc de treball d’agent de la Guàrdia Urbana 
(92.20.GU.10) i l’activitat de docència universitària de caràcter privat com a Tutor del Grau en 
Dret, dels Estudis de Dret i Ciència Política, de la Universitat Oberta de Catalunya, a temps 
parcial, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 24 de febrer de 2016 al 31 de juliol de 2016. La 
dedicació professional no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La 
present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
39.-  (405/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Eduard Perarnau Badia (mat. 
73673), entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional 
de bomber del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Gerència de Seguretat i 
Prevenció d’aquest Ajuntament, i el desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de 
l'Espunyola essent la seva dedicació la d’assistència a les sessions dels òrgans corresponents, 
d’acord amb el que preveuen els articles 3 i 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, l'article 3 de la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la 
Generalitat, l’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i 
l'article 323 del Reglament del personal al servei de les entitats locals aprovat pel Decret 
214/1990, de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació 
de les circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció. 
 
40.-  (568/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Sergio de Maya Garcia (mat. 
74866) entre la seva activitat municipal com a personal eventual del subgrup A1, amb destinació a 
la Tercera Tinència d'Alcaldia d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Cap 
departament 1 (40.10.PO.10), i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat de 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 6 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Barcelona, des del 22 de setembre de 2015 fins al 14 de setembre de 2016. La dedicació a la 
docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb 
el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 
desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
41.-  (504/2016) APROVAR la definició i modificació de les funcions dels òrgans de les Gerències de 
Presidència i Economia; d’Empresa, Cultura i Innovació; de Drets Socials; de Drets de Ciutadania, 
Participació i Transparència; i d’Ecologia Urbana, afectats pels canvis derivats del decret 
d’alcaldia de 25 de maig de 2016; i de l’acord de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016 
referits a la nova estructura executiva, tal com es detalla als annexos. PUBLICAR la present 
resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
42.-  (651/2016) APROVAR els canvis d’adscripció i les modificacions de les funcions d’òrgans en 
l’organigrama de la Gerència de Presidència i Economia, i en el de la Gerència de Recursos 
Humans i Organització; tal com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la 
Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets 
de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acord de la Comissió de Govern de  7 de juliol de  2016: 
 
43.-  (671/2016) APROVAR les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Presidència i 
Economia en l’àmbit de la justícia global, la cooperació i les relacions internacionals assignant les 
adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. 
PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Atenció i acollida a Immigrants i Refugiats. 
 
El Sr. ASENS comença amb un reconeixement explícit a la feina dels anteriors mandats en 
matèria d’atenció i acollida. Creu que Barcelona té un servei capdavanter a l’Estat espanyol i 
pensa que això és en bona mesura per la responsabilitat dels anteriors governs, que han sabut 
donar l’entitat i els recursos que es mereix a la política d’acollida i atenció a la diversitat. 
Vol posar en valor la feina feta des d’aquest servei i per això presenta aquest informe. Destaca que 
és el primer cop que es presenta un informe d’aquestes característiques a la Comissió de 
Presidència. Recorda que fins llavors la política d’immigració ha estat un tema de consens i vol 
que ho segueixi sent. 
Indica que l’informe fa una detallada descripció del funcionament i l’evolució dels indicadors dels 
diferents programes i serveis d’atenció a immigrants i refugiats: informes relacionats amb la Llei 
d’estrangeria, programa Noves Famílies, Servei de Traducció i Mediació Intercultural, etc. 
Diu que vol assenyalar quatre informacions que li semblen rellevants. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 7 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
En primer lloc, explica que el 2015 va entrar en vigor el reglament de la Llei d’acollida i que, en el 
marc del desplegament d’aquesta llei, els serveis municipals han començat a oferir alguns dels 
mòduls d’acollida. 
En segon lloc, destaca que, des del punt de vista del flux migratori a la ciutat, es pot considerar 
que el 2015 és un any d’inflexió, ja que han augmentat un 10% els usuaris atesos en el SAIER. 
En tercer lloc, comenta que els serveis municipals han treballat per fer front a dos dels principals 
problemes de la població migrant, tots dos causats per una legislació estatal excessivament 
rigorosa i discriminatòria: la irregularitat sobrevinguda, ja que el 2015 la meitat dels usuaris atesos 
estaven en situació irregular; i l’aprovació del nou reglament per accedir a la nacionalitat, que ha 
posat encara més traves al que és una vertadera cursa d’obstacles, amb taxes, exàmens d’accés, 
etc. Assenyala que aquestes dificultats han augmentat les demandes d’assessorament als serveis 
municipals. Indica que la primera consulta al servei de l’ICAB, del Col·legi d’Advocats del 
SAIER, són les problemàtiques derivades de l’accés a la nacionalitat. 
En quart lloc, informa que el 2015 ha estat l’any de l’emergència dels refugiats, i diu que això s’ha 
notat en els serveis municipals, ja que el SAIER ha passat d’atendre 811 sol·licituds d’asil el 2014 
a 1.374 el 2015. Comenta que el 2016 ja s’han atès més de 2.000 sol·licituds d’asil, cosa que dóna 
una imatge de la magnitud de la feina del SAIER en aquest camp. 
En aquest sentit, indica que, si bé els demandants d’asil sense recursos poden accedir al programa 
d’atenció estatal, un cop admesa la sol·licitud, molts en queden exclosos, fet que els posa en una 
situació de greu vulnerabilitat. Comenta que per això s’ha creat un programa complementari a 
Barcelona amb l’objectiu d’establir una estructura permanent d’atenció i suport a aquestes 
persones. Destaca que amb això es cobreixen funcions que li pertocarien a l’Estat central, però diu 
que l’Ajuntament es veu amb l’obligació de fer-ho per no deixar desatesa aquesta gent. Explica 
que estan funcionant 27 places d’allotjament a Barcelona i diu que l’objectiu és ampliar-ho a 80 
durant el 2016. 
Finalment, informa que assisteix a la sessió la comissionada d’Immigració i Interculturalitat, Lola 
López, que podrà resoldre qualsevol pregunta més concreta referent a l’informe. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix al govern la presentació d’aquest informe sobre el balanç del 2015 pel que 
fa a les accions del govern i dels seus recursos municipals d’acollida d’immigrants i refugiats. 
També agraeix el reconeixement genèric que ha fet el Sr. Asens respecte a la feina feta per 
anteriors governs. Indica que Convergència i Unió, com la resta de governs anteriors, va fer uns 
grans esforços per posar al dia tots els dispositius municipals per donar atenció i acollida a 
aquestes persones. Creu que es van fer uns avenços molt importants en aquests temes. Considera, 
doncs, que és important fer aquest reconeixement, però sense cofoisme, ja que les problemàtiques 
són molt vigents i cal continuar insistint per donar més i millors serveis a aquests col·lectius. 
Diu que el seu Grup hauria preferit que el govern presentés una mesura de govern, no tant un 
informe de dades i xifres, i que, per tant, hagués assumit compromisos nous i diferents que 
incloguessin nous recursos i noves estratègies per donar millor servei a tota aquesta gent 
necessitada i la que vindrà amb les quotes europees. Espera que en el futur aquesta mesura de 
govern es pugui donar. 
Comenta que hi ha dues problemàtiques concretes que pensa que haurien d’estar incorporades en 
aquesta futura mesura de govern, una de les quals l’ha comentada el regidor Asens. Indica que una 
són els problemes de les persones en situació administrativa irregular i les persones que pateixen 
la irregularitat sobrevinguda, és a dir, persones que tenen permís de residència temporal, que 
perden el contracte de treball i no poden renovar la residència. Considera que aquest és un 
col·lectiu en què el govern municipal hauria d’intentar incidir per solucionar la seva situació, i 
també la de les persones refugiades que arriben a Barcelona al marge de les quotes europees. 
Destaca que són dos col·lectius en què l’Ajuntament hauria de prendre més compromisos. 
Recorda que l’alcalde Trias es va fer un fart d’insistir i instar el govern de l’Estat a moure peça en 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 8 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
el sentit que hi hagués alguna proposta de permís de treball temporal que dignifiqués la situació de 
les persones que estan obligades a ser aquí a l’espera d’un futur incert. Creu que el govern actual 
no treballa amb aquesta insistència aquest tema. 
Demana que de cara al futur, a part de donar informes amb dades i amb poques propostes, es 
treballi en un nou pla d’immigració, ja que s’està treballant amb el Pla d’immigració del mandat 
anterior, i que el govern presenti en un futur proper la mesura de govern que demana 
Convergència i Unió. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe. Sap que no ha de ser fàcil ni ser 
immigrant ni refugiat i haver de marxar de la teva terra per sobreviure. Per tant, manifesta tot el 
seu suport a les entitats socials que treballen per ajudar els immigrants i refugiats i al SAIER i a la 
comissionada Lola López per la seva tasca i professionalitat. Comenta que el seu Grup ha tingut 
l’oportunitat de visitar el SAIER i pensa que compta amb molt bons professionals. 
Remarca que les dades indiquen que realment hi ha un increment de persones que accedeixen al 
SAIER. Destaca que les nacionalitats que han incrementat segons l’informe són les d’Ucraïna, pel 
conflicte armat que viu el país, i Veneçuela, en què, tot i que no hi ha guerra, hi ha precarietat en 
les condicions de vida, com ara escassetat d’aliments, falta de medicaments i de llibertat –que no 
es constata en l’informe–, que fa que hi hagi presos polítics. 
Comenta que un 52% de les consultes al SAIER són jurídiques, i diu que, encara que sigui una 
petició legal, pot ser un pas per oferir altres serveis que poden ajudar les persones. 
Veu molt positiu el Programa de reagrupament familiar, ja que moltes famílies queden dividides, 
cosa que pot comportar patiment, i més quan hi ha familiars que es queden on hi ha conflictes 
bèl·lics.  
Pel que fa al tema dels refugiats, destaca que aquest govern ha fet promeses que no ha pogut 
complir, sobretot per un motiu, i és que no són competència seva. Diu que la intenció és bona i no 
en dubta, però indica que la seva missió no és imposar, sinó coordinar-se amb el Govern central, 
que és qui coordina prèviament amb la Unió Europea. Comenta que el Conveni de Dublín que 
regula a la Unió Europea la tramitació de les sol·licituds d’asil ha de ser reformat perquè tingui en 
compte el cas concret de les crisis massives de refugiats que es viuen en l’actualitat i per garantir 
la deguda protecció internacional per part de tots els estats de la Unió Europea. 
Respecte als reptes que es presenten en aquest informe per al 2016, diu que li hauria agradat més, 
com deia el Sr. Martí, veure una mesura. Aclareix que els objectius són bons i creu que gairebé 
tots els regidors de la Comissió els comparteixen, però es queixa que falta concreció, calendari i 
pressupost econòmic. 
Destaca que en aquests programes és clau augmentar els serveis de traducció, sobretot quan les 
persones fan tractaments psicològics, i els programes que apoderen les dones, ja que a vegades per 
cultura no són autònomes i no poden ni sortir de casa. 
Creu que és necessari el debat continu per arribar a acords de consens amb tots els grups. Insisteix 
que no ha de ser fàcil haver de deixar-ho tot per començar de nou, i anima el govern que, a més de 
treballar per les persones que vénen de fora, segueixi treballant pel conjunt dels immigrants i dels 
refugiats i que sigui capaç de condemnar la falta de llibertat d’aquests països, entre els quals hi ha 
Veneçuela. 
 
El Sr. CORONAS valora positivament haver pogut disposar d’aquest informe, perquè està segur 
que ha esdevingut una bona eina per dissenyar les polítiques orientades a ciutadania, immigració i 
refugi. Es queixa, però, que l’hi han fet arribar una mica tard i per això no ha pogut estudiar amb 
prou atenció les dades, raó per la qual necessitarà més temps i potser alguna reunió amb els 
responsables d’aquest informe per poder-ne fer una bona anàlisi. 
L’ha sorprès que, tot i disposar d’un grup de treball específic sobre la venda ambulant o el top 
manta, no s’aprofundeixi en aquest tema. Creu que, de les recomanacions per al període 2016-
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 9 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
2017, cal emfatitzar la difusió del SAIER, adaptat al nou moment migratori de la ciutat, 
incorporant els serveis d’informació per al retorn voluntari i per a l’emigració. Pensa que també 
cal incorporar serveis d’informació sobre l’accés d’habitatge del SAIER. 
Opina que cal prioritzar en tots els programes municipals d’atenció a immigrants, però també en 
els IMSS, la inserció laboral, per evitar que persones i famílies caiguin en la irregularitat 
sobrevinguda. Diu que cal buscar sinergies amb empreses per oferir plans d’ocupació a persones 
en risc d’irregularitat sobrevinguda. Reconeix que el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i 
el Ministeri d’Educació per facilitar els tràmits d’homologacions de títols universitaris hi pot 
ajudar, però pensa que calen altres propostes complementàries.  
Comenta que totes les referències a donar resposta i atenció especialitzada a la creixent necessitat 
d’atenció psicològica als usuaris dels serveis d’atenció a immigrants i refugiats i d’altres en el 
mateix sentit li semblen de calaix, però creu que sobretot cal potenciar els recursos de mediació i 
traducció intercultural en els serveis municipals i, en especial, en l’àmbit educatiu, sobretot per al 
reagrupament familiar. 
Pensa que també cal aplicar a Barcelona la llei i el reglament d’acollida de Catalunya aprovat al 
desembre de 2014, en concret desenvolupant la posada en marxa dels mòduls de coneixements 
laborals i coneixement de l’entorn, en coordinació amb la Generalitat, i seguir donant informació 
sobre la targeta sanitària, per evitar que alguna persona quedi exclosa dels serveis sanitaris 
públics, i sobre l’empadronament actiu, per facilitar que totes les persones que viuen a Barcelona 
puguin estar empadronades. Igualment opina que cal reactivar la Xarxa d’Acollida de Barcelona, 
que cal dotar les entitats que treballen en l’acollida d’immigrants i refugiats, la Coordinadora de la 
Llengua i la xarxa d’entitats socials d’assessorament jurídic a immigrants de tot el suport que 
necessitin mitjançant la línia de subvencions a entitats que donen serveis d’atenció i acollida a les 
persones immigrants. Afegeix que cal treballar l’accés a cursos de coneixements de les llengües, 
en especial de català per a les persones que arriben a la ciutat, i sobretot per a les persones 
alfabetes. 
Conclou que és un informe interessant en què cal aprofundir i que hi ha unes recomanacions a què 
el seu Grup dóna suport, però que li generen alguns dubtes que segur que el govern podrà aclarir 
en el futur. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que aquesta és una mesura de govern que aborda dues qüestions 
molt importants: la immigració i els refugiats, persones que deixen el seu país, unes, per raons 
econòmiques i a l’espera d’un futur millor i, d’altres, per raons polítiques o de persecució. 
Considera, doncs, que cal acollir aquestes persones i diu que hi ha règims diferents. 
Comenta que el Grup Popular sempre ha tingut una premissa bàsica, que creu que és la que regeix 
i ha de regir molta part de la política de l’Ajuntament que ara es concreta amb una mesura de 
govern, però diu que li interessa que el govern avanci si està previst elaborar en el curt termini el 
Pla d’immigració, perquè està caducat, atès que era fins al 2015. 
Indica, doncs, que hi ha dos principis bàsics. D’una banda, esmenta que cal facilitar tota la 
integració a aquestes persones, que han de venir a Barcelona en la condició de regularitat, i 
destaca que el SAIER fa una gran funció, tot comentant que respecta molt tots els professionals 
que hi treballen. Opina que cal facilitar la màxima integració i que aquestes persones es puguin 
adaptar i integrar-se en la cultura del país, tot respectant el marc de convivència de la ciutat. Pensa 
que en aquest punt cal ser exigents i, per tant, facilitar però alhora demanar que aquestes persones 
respectin el marc de convivència i s’integrin en la societat, perquè, si no, també és un mal per a 
elles. Destaca que, a part del SAIER, hi ha entitats que fan una gran feina a l’hora de facilitar-los 
també instruments per obrir-los a la cultura del país, però alhora també fer-los responsables del 
que s’ha de fer. 
D’altra banda, pel que fa als refugiats, creu que Barcelona ha de ser receptiva amb els refugiats. 
Indica que a Espanya n’arriben 19.000 cada any per via ordinària, i després hi ha els de la via 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 10 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
extraordinària pel problema de Síria. Pensa que Barcelona ha de fer un inventari de capacitat 
d’acollida. Demana, doncs, al govern que expliqui la capacitat que té, que faci un inventari de 
béns, d’habitatge, de possibilitat de treball i d’escoles, tenint en compte que moltes d’aquestes 
famílies vénen amb nens. Sol·licita també el calendari i el pressupost que hi hauria per a aquestes 
mesures, i que es concreti més l’empadronament actiu, que també pot tenir un efecte crida a 
Barcelona. 
 
El Sr. GARGANTÉ troba que l’informe és molt descriptiu, amb molt contingut de dades i poca 
reflexió política. Pensa que manquen conclusions sobre quin model d’atenció i acollida es fa servir 
a la ciutat i quins aspectes cal replantejar i modificar. Conclou que és complicat realitzar 
polítiques transformadores en matèria d’immigració si no es fa un qüestionament i una valoració 
global. 
Destaca que a tot l’informe s’utilitza el masculí com a plural genèric. Diu que, tenint en compte 
que el dia anterior a Barcelona Activa es van modificar els estatuts per, entre altres coses, evitar el 
llenguatge sexista, hauria estat un detall que en aquest informe no hi hagués el mateix. 
Comenta que es parla de la crisi dels refugiats, quan la realitat és que hi ha la situació que hi ha en 
el camp de les migrades i refugiades per les decisions polítiques dels estats de la Unió Europea en 
denegar l’arribada en condicions dignes a les persones que fugen de la guerra en diferents països i 
per la política racista i classista de les lleis d’estrangeria. 
Li fa vergonya aliena que en el document, a la pàgina 6, s’atribueixi la solidaritat dels veïns i 
veïnes de Barcelona amb les refugiades gràcies al posicionament i denúncia que va fer 
l’alcaldessa. Demana que el govern es contingui una mica i no faci tant el ridícul. 
Comenta que a l’informe es parla de l’estratègia «Barcelona, ciutat refugi», i es pregunta si el 
govern s’ha posat en contacte amb persones refugiades que hi ha a Grècia esperant sortir d’aquell 
país, o si ha contactat amb les institucions polítiques i militars que tenen tancades aquestes 
persones en camps militars. 
En relació amb la disponibilitat de l’habitatge, considera que en els casos en què la denegació 
sigui per manca de capacitat econòmica s’hauria de procedir igual que amb les persones 
autòctones i posar a disposició les ajudes corresponents. 
Sobre els motius per emetre informes desfavorables –no tenir coneixements mínims de les 
llengües oficials, no acreditar una permanència de tres anys, no tenir mitjans econòmics o tenir 
faltes de l’Ordenança del cinisme–, creu que no justifiquen l’informe desfavorable. Opina que 
negar l’arrelament per no tenir coneixements de la llengua no té en compte les dificultats de 
l’accés a l’aprenentatge, generalment econòmiques. Considera que és difícil acreditar una 
permanència de tres anys quan hi ha dificultats en l’accés al padró i la persona canvia de domicili. 
Afegeix que a Barcelona també hi ha la dificultat d’empadronar-se si la persona relloga una 
habitació en un pis. Assenyala que la falta de mitjans econòmics és una situació compartida amb la 
resta de la població i no es considera que els autòctons pobres estiguin desarrelats. Indica que tenir 
faltes de l’Ordenança cínica no hauria de justificar un informe desfavorable, ja que la llei preveu 
que si tens una condemna penal es pugui rebutjar la sol·licitud. Per tant, diu que cometre una 
infracció administrativa no té a veure amb l’arrelament. Conclou, doncs, que els informes 
desfavorables responen una vegada més a una perspectiva classista i xenòfoba. 
Quant a la inserció formativa laboral als immigrants, comenta que troba a faltar més recursos per 
informar les persones migrades sobre els seus drets laborals, tenint en compte que l’explotació 
laboral és habitual i és un factor que genera pobresa i dependència dels diferents programes 
socials, des de l’habitatge fins a l’alimentació. 
Remarca que les necessitats de les persones migrades majoritàriament són necessitats compartides 
amb la resta de la població, i diu que, quan els serveis que garanteixen drets bàsics no arriben a 
tothom, és únicament per culpa del desmantellament que s’ha estat duent a terme de tot allò 
públic. Conclou que la cobertura de les necessitats de les persones migrades s’ha d’assegurar de la 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 11 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
mateixa manera que a la resta de la població, i diu que cal garantir que aquesta tingui un tracte 
igualitari, universal, públic i gratuït a tots els serveis. 
 
La Sra. LÓPEZ reconeix que el SAIER i el pla «Barcelona, ciutat refugi» són dos dels serveis i 
programes d’atenció a la població migrant i refugiada més visibles, però vol posar en valor els 
altres programes, com el Programa d’acollides, el Programa de les noves famílies, el del 
reagrupament familiar, etc. 
Respecte als comentaris i preguntes, reconeix que el Pla d’immigració va caducar el 2015, però 
diu que el govern considerava que era un bon pla i que de facto es podia prorrogar durant el 2016 
per atendre altres prioritats de govern, com ara els refugiats. Informa que està previst fer aquest 
Pla d’immigració el 2017, que s’intentarà que sigui per consens, com ha estat fins llavors. Diu que 
la mesura de govern que s’ha demanat està vinculada al fet que es pugui fer aquest pla. 
Vol contrastar algunes de les qüestions comentades, sobretot de la CUP, perquè és on ha vist que 
hi ha més coses que potser no s’han entès. Està d’acord amb el tema del llenguatge, per la qual 
cosa es compromet a corregir-ho. Pel que fa als informes desfavorables per raons de l’Ordenança 
cívica, aclareix que no es donen informes desfavorables per això. Respecte a l’empadronament, 
informa que s’ha fet una taula d’empadronament, amb la qual es garanteix no només un dret, sinó 
un deure, que és que les persones estiguin empadronades per poder donar tots els serveis. 
Assenyala que permanentment s’està fent una adaptació al que demana la Llei d’acollida de la 
Generalitat, i diu que s’afavoreixen tots els cursos de català, amb matrícules gratuïtes. 
 
El Sr. CORONAS comenta que en el recull de premsa del dia ha vist que hi ha una notícia 
incorporada del digital Somatemps. Diu que potser caldrà pensar-s’ho dos cops abans de fer reculls 
de notícies de mitjans d’ultradreta, que a més utilitzen un llenguatge poc favorable al tema que 
s’està parlant en aquesta sessió. 
 
La presidenta explica que es proposa un canvi de l’ordre del dia: que el punt 18, un prec de 
Convergència i Unió, es canviï pel punt 12, perquè ha de venir el Sr. Collboni a respondre i es 
demana que s’anticipi. 
 
El Sr. FORN diu que no hi té problema, però que la persona que ho defensarà és la Sra. Recasens i 
demana que se la localitzi perquè sigui a la Comissió a temps. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
2.-  (M1519/3651) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte dels 
equipaments públics que no compten amb llicència d’activitat municipal o que estiguin exempts 
de la seva obtenció. 
 
El Sr. ASENS agraeix l’oportunitat que li dóna el PP per donar explicacions amb aquesta 
compareixença de l’actuació en relació amb el Centre d’Internament de la Zona Franca. 
Diu que cal tenir en compte dos marcs legals de referència. D’una banda, parla de l’article 71 de la 
Carta municipal, que estableix que la instal·lació i obertura d’activitats, indústries i establiments 
de tot tipus requereix autorització de l’Ajuntament. Afegeix que en el marc d’aquesta competència 
l’Ajuntament va aprovar l’Ordenança municipal d’activitats, intervenció integral, administrativa i 
ambiental de Barcelona, que és l’aplicable a tot tipus d’activitats, independentment que siguin de 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 12 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
titularitat pública o privada. Explica que, en les al·legacions, els Serveis Jurídics fan referència a 
una sentència del Tribunal Superior de Justícia del 2014. 
Comenta que l’altre marc referencial és el de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció 
integral de l'Administració ambiental, en què s’estableix un procediment d’adequació de les 
activitats existents abans de l’entrada en vigor per poder regularitzar les instal·lacions que no 
tenien llicència. Explica que s’ha anat prorrogant amb diferents terminis fins a l’aprovació de la 
Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres. Assenyala que a partir d’aquesta 
llei es pot fer una interpretació que permet que certes activitats que van començar abans d’aquesta 
llei, i sempre que tinguin un projecte degudament aprovat, es puguin no sotmetre’s al procediment 
d’adequació i puguin funcionar sense llicència per exercir la seva activitat. 
Aclareix que aquesta no és la situació del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, 
perquè va començar a funcionar com a centre d’atenció d’estrangers el 2006, que és el que diu 
l’informe d’Urbanisme. Comenta que no hi ha hagut temps perquè li donessin la llista concreta 
dels equipaments sense llicència, però remarca que aquest és el marc. Reconeix, doncs, que és 
possible que hi hagi instal·lacions que funcionen amb anterioritat a aquesta llei que estiguin sense 
llicència, però no amb posterioritat. 
Destaca que cal tenir en compte que segurament aquest expedient no s’hagués obert si no hi 
hagués hagut una intervenció judicial. Recorda que el CIE es va tancar en el seu moment per 
adaptar-lo a una sèrie d’indicacions que el jutge de control del centre va establir, que tenien a 
veure amb la instal·lació de vàters a la cel·la, de dutxes, etc. Indica que, justament perquè queda 
tancat i s’han de fer unes obres, els tècnics municipals fan una inspecció i s’adonen que no s’han 
complert els requeriments per adequar el canvi d’ús de la instal·lació amb els corresponents plans 
d’evacuació, contra incendis, i les mesures de seguretat que estableix la llei. Remarca que hi ha, 
doncs, un informe d’Urbanisme i un informe dels Bombers que avalen aquesta actuació. 
Destaca que, a més, l’activitat que s’hi realitzava es feia sense llicència. Explica que, com que no 
s’havia obert el Centre d’Internament, es va fer aquest requeriment al Ministeri de l’Interior, es va 
obrir expedient i se li va donar la possibilitat de regularitzar i legalitzar la situació. 
Comenta que el govern municipal va entendre que la millor manera de fer-ho saber al Partit 
Popular era comunicar-ho a la delegada del Govern, abans d’informar els mitjans de comunicació. 
Diu que la delegada del Govern va comentar que ja tenia coneixement de l’expedient i les diverses 
vicissituds. Pel que fa a la resta de grups, recorda que els ho van comunicar el dia anterior a fer-ho 
als mitjans. Agraeix el suport dels grups i de la Generalitat, amb qui ha estat en contacte 
permanent. 
 
La Sra. ESTELLER diu que aquesta compareixença es podria acabar amb aquesta intervenció, 
perquè el Sr. Asens no ha respost a la pregunta del Grup Popular. Recorda que el PP ha preguntat 
quina és la llista d’equipaments sense llicència d’activitat, i constata que el regidor Asens no n’ha 
dit cap, perquè no vol que es vegi que hi ha equipaments que no requereixen la llicència d’activitat 
perquè no són de concurrència pública, entre els quals hi ha els CIE, perquè els CIE no estan 
sotmesos a llicència d’intervenció ambiental, atès que és un servei policial de caràcter públic i 
estan exempts d’aquest caràcter econòmic i de concurrència pública. Afegeix, però, que sí que 
estan subjectes a la llicència d’obres, que el CIE la té recepcionada des del 12 de maig. Comenta, 
doncs, que totes les obres que s’han fet per adaptar l’estructura del CIE a les condicions que es 
requerien s’han fet amb una llicència d’obres. Insisteix que no necessita la llicència d’activitat, 
igual que no la necessiten les comissaries ni els altres equipaments públics. Destaca que el Sr. 
Asens no ho ha dit perquè no hi ha equipaments públics d’aquesta naturalesa que tinguin llicència 
d’activitat, perquè, si no, el regidor ho hauria portat a la Comissió. Diu que el govern municipal 
vol fer una intromissió per fer una lluita política contra l’Estat a l’hora de poder manifestar que no 
es respecten els drets fonamentals. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 13 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Recorda que els CIE van obrir el 2006 per una llei del Partit Socialista. Comenta que el Partit 
Socialista i els tripartits governaven Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i destaca que en cap 
cas no van demanar cap llicència d’activitat. Indica que la Creu Roja també gestiona aquest centre, 
i diu que tota la gent que hi ingressa és per ordre judicial. Assenyala que algunes persones que 
ingressen al CIE han de retornar al seu país i algunes han comès delictes i se’ls computa la pena si 
se’n van al seu país. Remarca que això és un procediment rigorós i que aquesta perspectiva és una 
visió que el govern municipal vol utilitzar políticament. Considera que la prova que el govern ho 
està fent és que el Sr. Asens no ha respost la pregunta del PP. Aclareix que no cal que el regidor li 
digui la comissaria del districte tal, sinó que demana una resposta amb caràcter general. 
 
El Sr. FORN diu que Convergència i Unió ja ha expressat la seva opinió respecte a l’actuació del 
govern quan va anunciar que no es podia tirar endavant l’obertura sense els permisos 
corresponents. Creu que és una qüestió de calaix, que qualsevol govern municipal ha d’exigir, tant 
si és una administració com un particular, la possibilitat de no-obertura si no es compleixen tots 
els requisits legals. Reitera, doncs, que el seu Grup ja va expressar el suport a aquesta acció 
municipal. 
Recorda que Convergència i Unió també ha expressat clarament la seva opinió respecte al CIE. 
Diu que diferents regidors convergents ja s’han manifestat d’una manera clara a favor del 
tancament tant a l’Ajuntament de Barcelona com en el Parlament de Catalunya. Creu que aquest 
tipus de centre d’internament no té cap sentit. Pot estar d’acord amb el trànsit que han de fer 
aquestes persones que han comès algun delicte fins que són expulsades del país, però creu que 
aquests centres no són els adequats. 
A més, és conscient que això s’escapa de les competències de l’Ajuntament, ja que és una decisió 
que ha de venir del Govern de l’Estat, concretament del Ministeri de l’Interior. 
Reitera, doncs, el seu suport i demana a l’Ajuntament que es doni compliment a tots els requisits 
legals necessaris, a tota la normativa pròpia de l’Ajuntament per a l’obertura d’aquest tipus de 
centres. 
 
El Sr. SIERRA manifesta que veu com un esperpent la baralla que manté l’Ajuntament amb el 
Govern de l’Estat a causa del CIE. Troba que és preocupant i coincideix amb la Sra. Esteller que 
el Sr. Asens no ha contestat al que es demanava. 
Destaca que el govern té una ordenança municipal d’activitats d’intervenció integral de 
l’administració ambiental de Barcelona, que és l’únic document legal que ha trobat Ciutadans en 
què el govern municipal podria haver sol·licitat algun tipus d’inspecció o de requeriment al Centre 
d’Internament d’Estrangers. 
Reitera que ho veu com un esperpent i com un exemple més que el govern Colau-Collboni 
continua mantenint un torcebraç amb el Govern de l’Estat, molt en la línia d’un govern 
pseudoindependentista, constantment desafiant l’Estat. 
 
La Sra. CAPDEVILA vol donar suport al govern municipal per la decisió que va prendre de tancar 
el CIE. D’altra banda, respecte a la intromissió del govern municipal de què parla la Sra. Esteller, 
creu que és l’Estat espanyol qui fa constantment intromissió carregant-se totes les decisions que 
prenen les institucions de Catalunya. 
Explica que, des de l’obertura del CIE el 2006, Esquerra Republicana de Catalunya va alçar la veu 
a tot arreu on està representada, juntament amb milers de persones, dient que no vol el Centre 
d’Internament d’Estrangers ni aquí ni enlloc. Manifesta que, més enllà de les argúcies legals que 
ha trobat el govern municipal, no es pot permetre que existeixin llocs en què es vulneren els drets 
humans, es criminalitza les persones migrades i se’ls priva de llibertat. Destaca que és una 
institució racista, i diu que per això ERC estarà sempre al costat dels que vulguin suprimir els CIE. 
Troba, doncs, indignant l’actuació del ministre de l’Interior en funcions, ja que la reobertura és un 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 14 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
cop de puny sobre la taula propi d’un estat totalitari, cosa que denuncia des d’aquesta Comissió. 
Entén que la igualtat, un principi republicà, i la no-discriminació són drets humans. Diu que de 
vegades se li fa difícil argumentar allò que no hauria de ser objecte de debat. Creu que no ho 
hauria de ser perquè els raonaments utilitzats per la dreta són obsolets i més propis del segle XIX 
que del segle XXI. Assenyala que la diversitat no és un problema, sinó la solució, i que fins que no 
s’entengui i s’assumeixi i formi part de la concepció del món no es resoldrà el problema, que és en 
realitat com es crea una societat més justa, democràtica, lliure i digna. Conclou amb la frase: 
«Perquè cap persona és il·legal, CIE mai més, ni a Barcelona ni enlloc.» 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que, malgrat que el text no ho indicava, tot apuntava que es parlaria del 
CIE. Comenta que, segons va comunicar Jaume Asens en roda de premsa, el CIE no comptava 
amb la llicència que pertocava i no complia amb la reglamentació en matèria de seguretat i salut 
per al que es donava ús. Afegeix que, segons va informar el regidor, tenia permís com a 
comissaria de Policia Nacional quan, en realitat, exerceix de presó de pobres. 
Explica que primer El Periódico va filtrar la notícia de l’expedient obert per l’Ajuntament –per la 
qual cosa comenta que es nota que ha entrat el PSC al govern– i que l’endemà el mateix tinent 
d’alcalde explicava com havia anat tot plegat arran de les obres al CIE. 
Recorda que, com que viuen en una caricatura de la democràcia, el ministeri de clavegueres va 
ordenar la reobertura del CIE el mateix dia per demostrar que aquí mana ell. Diu que el Sr. Asens 
havia contestat a la premsa que si això succeïa el govern prendria les mesures coercitives 
corresponents: multa i precinte de l’espai. Manifesta que per la CUP el CIE no s’ha de tancar per 
una qüestió merament administrativa, sinó per una qüestió política, ja que no es pot permetre que 
es continuïn empresonant persones senzillament per una falta administrativa. Remarca que no tan 
sols és la voluntat popular, que ja s’ha demostrat en aquest sentit, sinó que tant el Parlament com 
el mateix Ple de l’Ajuntament han dit el mateix. 
Opina que queda clar que, mentre Catalunya es mantingui en la presó de pobles que és l’Estat 
espanyol, malament rai per decidir quelcom d’aquesta importància. Indica que després en una 
proposició es tractarà de monarquia versus república. Ho diu perquè la seva desaparició, com la 
del CIE, està lligada a la mateixa cadena d’opressió. 
Dit això, li interessa saber quins són els tempos per aplicar multa per la reobertura del CIE tal com 
es va anunciar, quins són els tempos per aplicar el precinte del CIE tal com es va anunciar, quines 
són les conseqüències de no permetre entrar els tècnics de l’Ajuntament al CIE de Zona Franca i 
quines són les vies judicials que, a part de la multa i el precinte, prendrà l’Ajuntament. Assenyala 
que s’han realitzat molts titulars i s’han fet moltes declaracions governamentals sobre el tancament 
a tot arreu i de tot tipus. Considera que ara toca que tot això no quedi en res, que les esperances 
generades no acabin en un gerro d’aigua freda a totes les persones que han dipositat la seva fe en 
aquests titulars i declaracions. Diu que la CUP té força clar que el CIE s’acabarà tancant si hi ha 
prou contrapoder al carrer, que és com s’aconsegueix qualsevol dret o llibertat. 
 
El Sr. ASENS diu que respecta molt l’opinió de la Sra. Esteller, però que no és la dels Serveis 
Jurídics ni centrals, ni del Districte, ni d’Urbanisme, ni de Bombers, ni del Tribunal Superior de 
Justícia de Catalunya. Recorda que la Sra. Esteller ha dit que les comissaries no necessiten 
llicències, però desmenteix que sigui així. Comenta que el mateix CIE abans era una comissaria 
que tenia llicència, del 1992, que li va concedir l’Ajuntament, però el problema és que va canviar 
de funció i es va convertir en un CIE, i, segons diu Urbanisme, necessita una llicència de 
residència per a col·lectius determinats. Assenyala que era tan senzill com demanar-ho, i informa 
que es va donar un termini d’un mes, quan normalment són 15 dies, per regularitzar la situació, 
però que el govern es va trobar amb una negativa. Creu que amb la seguretat no es pot frivolitzar 
ni es pot fer broma. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 15 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Reconeix que hi ha una qüestió de fons política, però també de seguretat, i considera que no es pot 
desenfocar, ja que ara mateix no hi ha garantia de la seguretat de les persones que treballen al CIE 
o de les que hi aniran internes.  
Recorda que és un centre en què hi ha hagut tres morts. Per tant, creu que cal ser seriosos i intentar 
buscar una solució civilitzada. Pensa que és un fet inèdit que no es deixi als inspectors fer la seva 
feina. Comenta que dos dies abans l’Ajuntament va enviar els inspectors per comprovar realment 
l’estat del CIE i se’ls va negar l’entrada. Diu que s’hi han tornat a enviar i espera que els permetin 
fer la seva feina, perquè, si no, seria un acte de menyspreu a la ciutat i a tots els veïns. 
 
La Sra. ESTELLER diu que és una argúcia jurídica d’intromissió, perquè no ha de tenir llicència 
d’activitat, ja que aquests establiments policials de caràcter i servei públic no han de tenir aquesta 
llicència i no estan sotmesos a aquesta llei. Per això demanava que el Sr. Asens li respongués a la 
pregunta, i es queixa que no ho ha fet. Indica que no ho ha fet perquè no té arguments i que l’única 
voluntat que té el govern és de política d’anar en contra de l’activitat del CIE. Considera que 
políticament el tinent d’alcalde pot tenir la seva opinió, però reitera que és un CIE reobert per llei, 
que està en condicions, en què s’hi han fet unes obres per adaptar-lo a les necessitats i que 
aquestes obres sí que tenien llicència. Afegeix que l’activitat que es desenvolupa en aquest CIE 
està dins de tot ordre i que la gent que hi ha no és per repressió, sinó per ordre judicial, no per 
ordre administrativa. Comenta que moltes d’aquestes persones han comès delictes i estan a 
l’espera de poder ser repatriats al seu país. 
 
El Sr. SIERRA demana al Sr. Asens que no sigui frívol i que no digui que el preocupa la seguretat 
en les persones, perquè el govern té el centre d’emergències, i Ciutadans i la CUP ja han denunciat 
dues vegades que en el centre d’emergències s’estan produint casos de càncer en persones que 
estan atenent aquestes trucades d’emergència i el govern no ha fet res.  
 
La Sra. CAPDEVILA li diu a la Sra. Esteller que ella es passa la vida reclamant que els acords que 
es prenen a l’Ajuntament es compleixin, i per això li recorda que una declaració institucional en el 
Plenari va acordar, amb la majoria dels grups a favor, el tancament del CIE, així com una moció 
que també va aprovar el Parlament de Catalunya. Finalment, es queixa que pel Grup Popular res és 
competència de Catalunya. 
 
El Sr. GARGANTÉ torna a preguntar quins són els tempos per aplicar una multa, quins són els 
tempos per aplicar el precinte, quines conseqüències tindrà no permetre l’entrada als tècnics i 
quines són les vies judicials que prendrà l’Ajuntament. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
3.-  (55/2016) RATIFICAR el decret de l’Alcaldessa de 23 de juny de 2016, per la qual es resol 
ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les 
relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze per haver prestat serveis sense interrupció 
durant 35 ó 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedient personals; produint la 
concessió de la medalla en la categoria d’argent els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament 
d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, 
de 17 de setembre de 1976. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 16 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
El Sr. CORONAS diu que votarà a favor de tots els punts del 3 al 9, excepte del punt 5, tot i que li 
agradaria poder reconèixer la tasca d’entitats i ciutadans aliens al Cos de la Guàrdia Urbana, que 
des del seu anonimat han contribuït al manteniment de la seguretat i la convivència, però diu que 
en el seu conjunt hi ha destacaments en què no creu que calgui reconèixer res. Considera que 
coordinar-se amb la policia de Barcelona és una obligació per tal de prestar un bon servei a la 
ciutadania, i destaca que s’estan atorgant medalles per coordinar-se amb la Guàrdia Urbana. Li 
agradaria, doncs, que es poguessin votar per separat, tot i que entén que no és possible perquè 
estan tots en un mateix expedient. Demana, però, la possibilitat de votar per separat el punt 5, 
medalla per medalla. En cas contrari, diu que hi haurà de votar en contra. Especifica que 
concretament no està a favor de donar cap medalla ni a Guàrdia Civil, ni a Policia Nacional, ni a 
Mossos d’Esquadra, ni a l’exèrcit, ni al poder judicial, ni a la Fiscalia, ni al Servei de Vigilància 
Duanera ni al mateix Ajuntament, perquè no sap si se’ls dóna aquesta medalla perquè són 
simpàtics i li cauen bé a algú, o perquè fan bé la seva feina, que és coordinar-se, que entén que 
forma part de les seves funcions. 
 
La presidenta diu que Secretaria informa que és un sol expedient i, per tant, cal votar-ho 
conjuntament. 
 
El Sr. GARGANTÉ vol continuar recordant que el reglament pel qual s’estan votant aquestes 
medalles és del 17 de setembre de 1976, que va començar a ser vigent el 5 de juny de 1978, que 
les primeres eleccions sota règim constitucional i monàrquic actual van ser el 1979, cosa que vol 
dir que s’està votant sota un reglament franquista. També vol recordar que al novembre de l’any 
anterior la CUP va presentar una proposició per derogar aquest reglament, que cap dels grups hi va 
votar a favor i, per tant, es continua votant sota un reglament franquista de medalles i per això 
anuncia que el seu Grup hi votarà en contra. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP.  
 
4.-  (109/2016) ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana de 
Barcelona que figuren en les relacions adjuntes, en la categoria de bronze, per la realització de 
serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia, d’acord amb el que disposa l’article 4.2.c) del vigent 
Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció 
d’Incendis de 17 de setembre de 1976. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP.  
 
5.-  (110/2016) ATORGAR les plaques de reconeixement i la medalla d’Honor al Mèrit, en la 
categoria d’argent, i a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana 
de Barcelona que figuren en la relació adjunta, segons el que estableix la disposició addicional del 
vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei 
d’Extinció d’Incendis de 17 de setembre de 1976. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s i PP i amb el 
posicionament contrari d’ERC i CUP.  
 
 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 17 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
6.-  (111/2016) ATORGAR la medalla d’Honor al sofriment, en la categoria d’argent, al membre de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, Sotsinspector 22517 Ricardo Navarro Carrión, per complir els 
requisits establerts a l’article 3 del vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la 
Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis de 17 de setembre de 1976, d’acord amb els 
informes que figuren a l’expedient i amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’article 5.1 de 
l’esmentat Reglament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP.  
 
7.-  (112/2016) ATORGAR la medalla d’Honor al sofriment, en la categoria d’argent, al membre de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, caporal 23094 José Manzano Rodríguez, per complir els requisits 
establerts a l’article 3 del vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia 
Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis de 17 de setembre de 1976, d’acord amb els informes 
que figuren a l’expedient i amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’article 5.1 de 
l’esmentat Reglament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP.  
 
8.-  (113/2016) ATORGAR la medalla d’Honor al sofriment, en la categoria d’argent, al membre de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, agent 24743 Javier Aira Campo, per complir els requisits establerts 
a l’article 3 del vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i 
del Servei d’Extinció d’Incendis de 17 de setembre de 1976, d’acord amb els informes que figuren 
a l’expedient i amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’article 5.1 de l’esmentat 
Reglament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP. 
 
9.-  (114/2016) ATORGAR la medalla d’Honor al sofriment, en la categoria d’argent, al membre de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, agent 26406 Miquel Tena Salvador, per complir els requisits 
establerts a l’article 3 del vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia 
Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis de 17 de setembre de 1976, d’acord amb els informes 
que figuren a l’expedient i amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’article 5.1 de 
l’esmentat Reglament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el 
posicionament contrari de la CUP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
10.-  (0001/17) INICIAR l’expedient per a la contractació de la neteja i recollida selectiva dels edificis i 
locals municipals adscrits a les Gerències i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona que 
s’indiquen a continuació (Lots 1 a 10), amb núm. de contracte 16002928, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 
28.811.969,32 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 18 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
lots: Lot núm. 1: Districte de Ciutat Vella, Gerència de Recursos i Gerència de Recursos Humans, 
per un import de 5.907.054,78 euros IVA inclòs; Lot núm. 2: Districte de l’Eixample, per un 
import de 2.086.993,46 euros IVA inclòs; Lot núm. 3: Districte de Sants-Montjuïc, per un import 
de 2.124.436,16 euros IVA inclòs; Lot núm. 4: Districte de les Corts, Gerència de Drets Socials, 
per un import de 3.064.155,18 euros IVA inclòs; Lot núm. 5: Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per 
un import de 4.162.540,40 euros IVA inclòs; Lot núm. 6: Districte de Gràcia, Gerència d’Ecologia 
Urbana, per un import de 2.251.392,36 euros IVA inclòs; Lot núm. 7: Districte d’Horta-Guinardó, 
per un import d’1.978.266,34 euros IVA inclòs; Lot núm. 8: Districte de Nou Barris, per un import 
de 2.106.118,48 euros IVA inclòs; Lot núm. 9: Districte de Sant Andreu, per un import de 
2.252.305,88 euros IVA inclòs; Lot núm. 10: Districte de Sant Martí, per un import de 
2.878.706,28 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; 
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb 
càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen a les relacions adjuntes amb el següent 
desglossament: pressupost net 23.811.544,89 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de 
l’IVA de 5.000.424,43 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. 
 
El Sr. BADIA vol destacar les mesures més rellevants i les millores introduïdes. Explica que es 
passaria de 7 a 10 lots i, per tant, s’introduiria una quarta empresa en aquest contracte. Afegeix 
que hi ha hagut un augment de les hores del servei i una millora salarial en el còmput d’aquesta. 
Indica que també s’incorporen subcontractacions als centres especials de treball i empreses 
d’inserció, així com els compliments dels convenis en aquestes subcontractacions. Comenta que 
també s’acaben d’ajustar els horaris laborals per fomentar la conciliació familiar, amb la qual cosa 
es passaria de la franja de 7 del matí a 7 de la tarda a la franja de 8 a 8, que és la franja més 
estàndard. Explica que també passen a tenir més retribució les hores festives i nocturnes, que fins 
llavors no es feia. Afegeix que es farà un sistema d’avaluació i seguiment per donar compliment al 
fet que s’estan fent totes les hores establertes, perquè una de les coses que s’havien detectat és que 
s’acostumen a reduir les hores i, per tant, també la retribució final que queda per als treballadors. 
Diu que també s’incorporen diferents elements mediambientals, es redueix el pes de l’oferta 
econòmica, s’introdueix una valoració a tots els aspectes formatius, s’introdueix el decret 
d’Alcaldia  pel qual es reconeix com a clàusula essencial dels contractes públics municipals que el 
contractista no tingui relació econòmica ni financera il·legal amb un país considerat paradís fiscal, 
així com tota la normativa en drets humans i conclou que també s’introdueix l’obligació de 
contractar col·lectius en risc d’exclusió i per a les vacants contractar la gent vinculada als plans 
d’ocupació. 
 
Comenta que és un plec que s’ha treballat amb la Comissió Sectorial de Neteja i amb la Comissió 
Urbana per a les parts de medi ambient. Indica que la voluntat és fer un acord marc que el faci 
extensiu als instituts i organismes autònoms i empreses de l’Ajuntament. 
 
La Sra. VILA expressa l’abstenció de Convergència i Unió. 
 
El Sr. ALONSO pensa que és un servei necessari. Indica que hi ha un informe de la Intervenció 
que és positiu sobre l’expedient i es garanteixen els drets laborals. Per això el seu vot és favorable. 
 
El Sr. CORONAS anuncia que hi votarà a favor. Després de revisar l’expedient i haver escoltat les 
explicacions del govern, creu que aquests plecs integren, encara que sigui de manera incipient, el 
que s’ha apuntat des d’Esquerra Republicana de Catalunya sempre. Li semblen bones 
incorporacions les qüestions relatives als convenis col·lectius sectorials, respecte als horaris i 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 19 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
reduir-ne una part, així com la prohibició d’operar a paradisos fiscals. Tanmateix, comenta que, 
malauradament, tots aquests aspectes encara no són vinculants en cap cas per a l’adjudicació, sinó 
merament informatius un cop formalitzat el contracte. Diu, doncs, que el seu Grup seguirà 
treballant en aquest sentit. 
 
La Sra. ESTELLER expressa l’abstenció del seu Grup, ja que en línies generals es mantenen les 
mateixes condicions contractuals anteriors, tot i que sí que hi ha una millora en l’àmbit econòmic, 
laboral i de la prestació dels serveis. Entén que no es justifica prou passar de 7 a 10 lots i que la 
incorporació de més empreses impliqui una millora substancial en la prestació del servei. Atesa 
aquesta falta de justificació, reitera l’abstenció del PP. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que el govern porta de nou la renovació d’un contracte que suposa 
l’externalització de llocs de treball municipals. Recorda que al principi l’excusa era el temps i la 
urgència i que altres vegades ha estat l’exigència tècnica. Es pregunta quin és realment el motiu en 
aquest cas o quina serà l’excusa. Pregunta si 570 treballadores i gairebé 29 milions d’euros de 
pressupost no són suficients per plantejar-se, per exemple, la creació d’una empresa o institut 
públic de neteja. Comenta que, segons la plataforma «Municipalitzem», internalitzar estalvia un 
25%, que en aquest cas podria ser un estalvi de 7 milions d’euros. Es queixa que la quantitat de 
treballadores de dependències afectades i de pressupost ni tan sols ha merescut l’estudi de la 
viabilitat tècnica i econòmica de la internalització, sinó que directament s’ha presentat la nova 
licitació amb algunes millores minses al plec de clàusules. 
Destaca que entre les millores fins i tot s’exigirà als contractistes que apliquin el conveni del 
sector, és a dir, amb la normativa vigent. Indica que és coneguda la posició del seu Grup respecte a 
l’externalització de serveis, no tan sols els que presta l’Ajuntament, sinó també els que requereix. 
Per això votarà en contra de la licitació que proposa el govern, perquè creu que la internalització 
de la neteja és més eficient per a l’Ajuntament i no comporta l’enriquiment d’una empresa privada 
a costa de les condicions laborals i salarials de les treballadores. 
Afegeix que hi votarà en contra no tan sols per això, sinó també per la incapacitat del govern 
d’incloure al plec de clàusules alguna fórmula que permeti controlar el compliment del contracte, 
no tan sols en relació amb la prestació del servei, sinó amb les condicions laborals i salarials. 
Assenyala que la licitació preveu una quantitat d’hores determinada i una previsió del cost, que 
òbviament dista molt del que realment perceben les treballadores, però diu que no només això, 
sinó que ni tan sols s’ha inclòs cap mecanisme que permeti controlar que realment es contracten 
les persones necessàries per prestar el servei, que ho fan amb contractes fixos i no amb temporals 
o d’obra servei, que no es cobreixen hores estructurals amb hores extres de les treballadores de 
manera sistemàtica o que no es produeixen vulneracions del conveni. 
Pregunta si no es podia incloure l’obligació del contractista de certificar el nombre de 
treballadores destinades al contracte cada mes i que ho acrediti mitjançant el lliurament dels TC1 i 
TC2 a l’Ajuntament a través de la plataforma electrònica. Diu que només que s’inclogués aquesta 
clàusula es podrien fer controls aleatoris que comportessin penalitzacions o fins i tot la resolució 
del contracte. Es queixa que el govern dimiteix completament de la seva obligació de garantir que 
es respectin els drets dels treballadors a l’Ajuntament, i no sap si es fa per desídia, per covardia o 
per voluntat, però reitera que en cap cas pot donar suport a una nova licitació que ni tan sols 
canvia substancialment el que hi havia fins llavors. Remarca que de nou el discurs del canvi és ben 
lluny de la realitat continuista del govern de Barcelona en Comú i el PSC. 
 
El Sr. BADIA anuncia el seu vot favorable. Diu que potser no s’ha expressat bé, i que sí que es 
preveuen alguns mecanismes de control a través de mecanismes de penalització. Explica que, per 
exemple, per a l’avaluació del servei de neteja ordinària es comprovarà mensualment el 
percentatge de compliment d’hores programades durant el període, i això es farà tant per a les 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 20 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
neteges d’operari com per a les neteges d’especialistes. Comenta que en el cas del nou compliment 
donarà lloc a penalitzacions econòmiques, i que també es farà seguiment de neteja incidental. 
Afegeix que s’estan treballant en les guies de contractacions pública tots els mecanismes de 
seguiment i regulació que es desplegaran, i diu que les propostes dels TC esmentades s’aniran 
incorporant en aquesta part de garantir el plec de condicions. Considera que no cal introduir-ho en 
el plec, sinó que el govern ha de tenir mecanismes de control de la contractació pública. 
 
Se senten crits de «Municipalitzem també la neteja» i la presidenta diu que queda entès pels 
cartells el missatge que es vol transmetre. Demana silenci perquè, si no, s’entorpeix la Comissió. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Vila expressa l’abstenció de 
CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable 
d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la 
CUP. S’APROVA. 
 
11.-  APROVAR inicialment la revisió del contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i 
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014 – 2017 dels 
serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona; SOTMETRE’L a informació pública per 
un període de vint dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del corresponent 
anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb allò establert a 
l’article 33.3 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya; i 
SOL·LICITAR al Consell de l’Audiovisual de Catalunya l’emissió de l’informe preceptiu previst 
en el precepte legal esmentat. 
 
El Sr. BADIA explica que és ben coneguda la situació actual de BTV i la situació laboral. 
Comenta que en aquesta sessió es porta l’aprovació inicial de revisar l’acord marc entre 
l’Ajuntament i ICB en l’àmbit del model de gestió. Indica que, com que és l’aprovació inicial, 
això tindrà el seu recorregut, amb el període d’esmenes i una aprovació final al setembre o 
l’octubre. 
Diu que s’avança i que els grups han tingut accés a la proposta que es fa de com ha de ser aquest 
nou model de gestió. Explica que està basat en l’informe elaborat per Andreu Casero, de la 
Universitat Jaume I, de Castelló. Comenta que aquesta proposta ha estat aprovada per la comissió 
de seguiment del contracte i també pel Consell d’Administració d’ICB. 
Informa que el model que es proposa és un organigrama de treballadores públics format per 201 
treballadors. Comenta que aquest organigrama haurà de desenvolupar principalment les funcions 
de continguts informatius i serveis tècnics. Afegeix que l’aposta per al procés d’incorporació a la 
plantilla és el mecanisme de subrogació per a 177 treballadors, i diu que el calendari d’aplicació 
seria, el 2016, la resolució d’aquest expedient i, per tant, la seva incorporació a final d’any i la 
plena operativitat a partir de 2017. 
Diu que això forma part de donar una resposta a un canvi de model que ha comportat que hi 
hagués un elevat nombre de demandes per cessió il·legal. Pensa que cal donar un contingut i un 
corpus a com creu que ha de ser la futura Televisió de Barcelona. Atès que estan en l’aprovació 
inicial, indica que encara hi ha temps per debatre tots els matisos que calgui. 
 
El Sr. FORN constata que és l’aprovació inicial i, per tant, anuncia l’abstenció del seu Grup en 
aquesta sessió perquè encara té alguns dubtes. Vol que el govern expliqui algunes qüestions abans 
de passar a l’aprovació definitiva. 
Comenta que aquesta modificació del contracte programa afecta el model de gestió i també les 
previsions de finançament de l’ICB. Indica que l’informe jurídic extern entén que és possible que 
operi el mecanisme de la successió empresarial, cosa que no discuteix. El sorprèn, però, que no hi 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 21 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
hagi un informe jurídic dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament. Opina que seria necessari poder 
contrastar això. 
Troba a faltar també una justificació tècnica de la decisió d’internalitzar el servei. En aquest sentit, 
assenyala que l’estudi comparatiu amb els diferents models de gestió de televisions locals aporta 
poca cosa. 
Es pregunta si un model de gestió directa o amb recursos propis a la producció de contingut i 
programes i dels serveis tècnics és més eficaç i per què. Es continua preguntant per què és més 
eficient o més transparent, adjectius que utilitza el govern per a la justificació. Demana per què es 
canvia el model, quins són els guanys per a la ciutadania i per al servei, on és el guany públic. 
També vol saber el cost final de l’operació, cosa que troba imprescindible. Pregunta si es posarà 
en risc ICB, qui assumirà el cost suplementari que es produirà. Conclou que hi haurà més 
transferències per part de l’Ajuntament, i pregunta quines seran. Creu que és molt difícil parlar 
d’una operació de canvi de model de gestió quan no es coneixen tots aquests temes. Demana, 
doncs, que es facin aquests números i es digui el cost total d’aquesta operació: què costa un model 
de gestió indirecta i què costa passar-ho a model de gestió directa per part de l’Ajuntament. 
Diu que sense tenir una resposta clara a aquestes qüestions difícilment es pot manifestar i prendre 
posició. Entén altres raonaments i el litigi jurídic, però opina que els grups haurien de tenir una 
foto final de com quedarà i què costarà aquest model de gestió directa. 
 
El Sr. SIERRA també anuncia l’abstenció de Ciutadans, atès que el govern ha traslladat 
l’expedient als grups només amb un dia d’antelació i l’estan estudiant.  
Considera positiu que, en el cas de successió d’empresa, els treballadors conservin l’antiguitat i 
tots els seus drets, però, tractant-se d’un servei no essencial i tenint en compte el que han 
manifestat les persones del servei de neteja presents a la sessió, mantindrà l’abstenció. Pensa que 
caldrà estudiar-ho detingudament.  
Torna a posar de manifest que ni Ciutadans ni la CUP estan al Consell d’Administració de BTV, i 
desitja que se solucioni com més aviat millor. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot a favor d’Esquerra, perquè creu que aquesta reforma del 
contracte programa és un primer pas per a la incorporació dels treballadors a ICB. Adverteix, però, 
que estarà pendent d’aquest procés i que no li tremolarà el pols si creu que es posa en perill la 
viabilitat de BTV. 
Opina que és un pas important, però que cal vetllar perquè BTV tingui el futur assegurat, ja que 
l’increment de la despesa de personal és molt important i no es pot hipotecar el servei públic per 
les futures generacions, no es pot fer un gest ara per haver de tancar en un futur la televisió de tots 
els barcelonins. Constata que es plantegen molts reptes, i diu que el primer és la relació laboral 
dels treballadors, en què es parla d’un increment del 2% del cost de personal. Pregunta si això 
suposa els increments que reclama la plantilla o es comença un procés que portarà al cap d’un any 
a un nou conflicte. També vol saber quin cost tindrà, quins increments salarials es produiran i quin 
increment suposarà durant els propers anys, si caldrà indemnitzar la productora actual, si hi ha 
alguna garantia que es retiraran les demandes presentades pels treballadors i que ICB no haurà 
d’assumir noves despeses en forma de compensacions per via judicial, si s’assegura la viabilitat de 
la televisió i la qualitat de l’oferta, si es preveu un sistema per a la incorporació de nous 
professionals i de talent jove i si es preveuen partides de formació. 
Sobre els informes presentats pel govern, constata que, d’una banda, hi ha l’anàlisi comparativa 
dels models de gestió de les televisions de proximitat, que és un estudi interessant en què es 
presenten diferents models de gestió, però que té dos problemes. En primer lloc, destaca que es 
basa en televisions regionals i no locals a l’hora de posar exemples, i, en segon lloc, no es diu quin 
és el model previst. Pregunta, doncs, si s’aposta per reportatges com la televisió de Nova York. 
Comenta que hi ha models privats amb menys treballadors que treballen en xarxa, cosa que es 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 22 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
podria fer amb la Xarxa de Televisions Locals. Constata que hi ha moltes possibilitats, però 
pregunta quines són les que el govern considera més adients. 
Creu que l’informe pot fer una bona radiografia, però diu que cal tenir clar quin és el sistema per a 
BTV i com interactua amb el sector audiovisual català, tant públic com privat. Indica que la 
subrogació també planteja problemes, en primer lloc perquè seran 177 els treballadors que 
passaran a Informació i Comunicació de Barcelona. Pregunta si això suposa la totalitat o algú es 
quedarà fora. Assenyala que, si es creen places dins d’una empresa pública, cal fer un concurs. 
Pregunta si s’asseguren les places dels treballadors actuals o si pot ser que algú perdi la seva plaça 
perquè es farà un procés de selecció amb bases de convocatòria pública. 
Conclou que s’afronta un canvi de model de televisió a BTV que comença amb una internalització 
feta via subrogació, però que ha de portar a planificar una BTV que sigui motor d’allò públic, però 
que també permeti dinamitzar les empreses del sector i que no giri l’esquena als productes. 
Considera que el repte és majúscul i està disposat a col·laborar-hi, però també adverteix un cop 
més que o es fa bé o pot portar més problemes que no pas solucions. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que el canvi de model presentat és un canvi de grans conseqüències 
per a la gestió de BTV, per a la qual cosa li falta força informació. 
Li interessa molt tenir l’informe justificatiu de l’òrgan gestor i de la societat gestora, així com de 
Recursos Humans i de la Intervenció, per valorar l’impacte econòmic i els efectes que pot tenir a 
l’hora de garantir la viabilitat de BTV. 
Diu que treballarà amb l’expedient facilitat abans de fer l’aprovació definitiva, i en aquest tràmit 
d’informació i treball conjunt i de valorar tots els efectes, el Grup Popular de moment s’abstindrà 
a l’espera de tenir més informació. 
 
El Sr. GARGANTÉ celebra que, malgrat tot el que s’ha fet durant anys en relació amb els serveis 
de l’Ajuntament, que ha estat externalitzar, precaritzant les condicions i el servei, i el que s’ha 
repetit constantment –que la llei de pressupostos espanyola i l’LRSAL no deixen municipalitzar ni 
internalitzar–, a poc a poc els mites i llegendes municipals van caient. Constata que si aquests 
cauen no és per cap decisió política ni d’aquest govern ni dels anteriors, sinó per les mateixes 
denúncies dels treballadors i treballadores i per les demandes de municipalitzar que fa un temps 
que s’estan realitzant de manera més activa des del sindicalisme combatiu i, de manera més recent, 
per la plataforma «Municipalitzem». 
Està a favor, doncs, d’iniciar la modificació del contracte programa per passar a un model 
internalitzat, però també vol deixar clar que no està d’acord amb el fet que es mantingui la 
precarietat laboral actual, en què hi ha treballadors i treballadores amb contractes de menys de 20 
hores setmanals i sous molt per sota del que es cobra per les mateixes tasques a l’Ajuntament. 
Assenyala que aquesta internalització està prevista només per a 177 persones, i creu que hauria de 
ser per a tota la plantilla que fa funcionar BTV, que són 229 persones, incloent-hi tots els 
companys i companyes d’Antena Local. Destaca que algunes d’aquestes persones tenen sentències 
guanyades per cessió il·legal de treballadors i treballadores que havia fet l’empresa municipal. 
Considera que a alguns i a algunes els hauria de caure la cara de vergonya d’haver tingut els 
treballadors en aquesta situació. 
Conclou que cal tirar endavant la internalització, però reitera que aquesta ha d’anar acompanyada 
d’unes millores de condicions laborals i salarials, així com de l’entrada de tota la plantilla de 
treballadors de BTV. 
 
El Sr. BADIA comparteix que encara falten documents, que diu que s’estan elaborant. Espera que 
durant el mes que hi ha d’al·legacions es puguin fer arribar als grups i tornar-se a reunir per 
analitzar-ho. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 23 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
Explica que les previsions de finançament són que, en ordre de magnitud, no tindrien per què 
augmentar, i menys amb la proposta que es fa de la subrogació. Reconeix que cal acabar de tancar 
aquests documents i que es puguin compartir amb els grups. 
Constata que ERC ha obert molts interrogants, i creu que alguns es podran resoldre i d’altres no, ja 
que és un procés judicialitzat i hi ha certes incògnites. Diu que a l’Ajuntament li toca definir com 
vol que sigui la televisió i que, si després arriben sentències, caldrà adaptar-les al model pactat. 
Pot garantir que els treballadors actuals segueixen i que es preveuen 6 noves incorporacions. 
S’adreça al Sr. Garganté per dir-li que hi ha diferents processos de municipalització en marxa, 
com ara les escoles bressol, el PIAD, el SARA, i que són moltes les veus que fa temps que 
apunten en aquesta direcció. Indica que l’Ajuntament estudiarà cada cas per veure en quins hi ha 
una millora substantiva del servei i creu pertinent dur-la a terme. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Forn expressa l’abstenció de 
CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la 
Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
c) Proposicions 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
12.-  (M1519/3643) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda reprovar el Govern municipal per la seva mala gestió del fenomen de la venda 
ambulant il·legal a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. FORN explica que CiU porta a aquesta Comissió la reprovació del govern per la seva mala 
gestió del fenomen de la venda ambulant irregular. Diu que el que ha passat estava anunciat i no 
l’ha agafat per sorpresa, ja que els grups municipals, associacions de veïns i de comerciants fa un 
any que demanen al govern que prengui mesures. Constata que els resultats, lluny de millorar, han 
empitjorat molt substancialment, atès que el que es veu a Barcelona no s’havia vist mai des de fa 
molts anys. 
Comenta que han fracassat les mesures preventives, de control i vigilància, i afegeix que no només 
han fracassat, sinó que molt sovint han generat ordres poc clares, poc precises, fins i tot 
contradictòries als agents de la Guàrdia Urbana, cosa que ha provocat un sentiment d’abandó i 
desprotecció envers el Cos de la Guàrdia Urbana. Constata que durant mesos s’ha vist com 
determinades zones de la ciutat es convertien en veritables mercats a l’aire lliure, on es podia 
adquirir qualsevol producte amb plena llibertat, sense cap impediment per part de l’Administració 
que hauria de fer complir les ordenances. Diu que ara aquesta Administració que fa ulls grossos 
davant la il·legalitat recorda als ciutadans que la compra de productes il·legals està sancionada. 
Considera que això és un gran contrasentit. 
Assenyala que s’ha convertit tota la normativa estatal, nacional i municipal en paper mullat, que hi 
ha hagut un flagrant incompliment de lleis i ordenances, i també un incompliment del conveni de 
col·laboració amb l’autoritat portuària. Destaca que la seva inacció ha provocat un efecte crida a 
Barcelona. Constata que diàriament es desplacen a la ciutat centenars de manters perquè saben que 
a Barcelona poden actuar amb tota impunitat. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 24 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Recorda que quan el govern va organitzar una operació al voltant del monument a Colom, al 
novembre de 2015, es calculava que hi actuaven entre 400 i 500 manters. Indica que, actualment, 
mesos després, el nombre ja s’ha multiplicat per 2, i, per tant, es tracta de 800 o 1.000 manters. 
Comenta que aleshores el govern va trigar 5 mesos a actuar, i que ara la zona del passeig Joan de 
Borbó s’ha convertit en un nou mercat ambulant. Constata que la gran actuació de l’Ajuntament 
no ha fet res més que desplaçar els venedors. Pregunta quan hi haurà una nova actuació policial 
per fer veure que s’actua quan només es trasllada el problema a un altre indret de la ciutat. Indica 
que el govern té els grups acostumats a aquest tipus d’actuacions que no són continuistes. Demana 
que el govern es deixi d’operacions cosmètiques de cara a la galeria i actuï amb decisió, amb 
constància i amb una línia clara de treball. 
Constata que, després d’un any llarg de govern, no s’han vist ni mesures per controlar la venda 
ambulant irregular ni mesures socials per inserir les persones que practiquen aquesta activitat. Diu 
que actualment s’hi pot afegir una altra cosa, que és que no hi ha mesures per actuar en els punts 
de distribució, tenint en compte que el govern sempre diu que s’ha d’actuar en aquests punts. 
Recorda que el dia anterior el Sr. Ablanedo, el subdelegat del govern, explicava que els primers 
mesos del 2015, quan governava el Sr. Trias, s’havien produït 34 dispositius conjunts contra la 
venda il·legal en punts de distribució. Constata que amb el govern de la Sra. Colau de 34 s’ha 
passat a 2. Conclou, doncs, que tampoc no es fa el control en els punts de distribució. 
Considera que el govern ha fracassat per no voler escoltar, per pensar que tothom estava equivocat 
i que amb les seves idees se’n sortirien, i constata que ara es pot comprovar que aquestes idees han 
estat absolutament decebedores i mereixen la reprovació de la Comissió. 
 
El Sr. SIERRA diu que no li agrada haver de reprovar ni votar aquest tipus de proposicions, però 
que hi ha de votar a favor perquè fa més d’un any que ho diuen al govern, que denuncien aquesta 
situació i l’efecte crida provocat pel govern de la Sra. Colau i que denuncien la desautorització 
constant que s’ha fet a la Guàrdia Urbana. Afegeix que hi ha desenes de companys seus –tenint en 
compte que els membres de la Guàrdia Urbana són treballadors de l’Ajuntament– ferits en 
enfrontaments amb els venedors il·legals ambulants, i d’altres que ni tan sols reben ordres 
concretes per actuar. 
Indica que aquest és el principal problema de la mala gestió que ha fet el govern del fenomen del 
top manta. Diu que tots els barcelonins han estat testimonis de l’esperpent que suposa veure la 
Guàrdia Urbana jugant al gat i la rata amb els venedors il·legals ambulants. Recorda que al carrer 
més car d’Espanya, Portal de l’Àngel, on té el despatx el comissionat de Seguretat, s’ha vist els 
venedors il·legals ambulants jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Urbana. 
Afegeix que el mateix tinent d’alcalde, el Sr. Pisarello, va reconèixer l’altre dia en una 
compareixença que eren 800 venedors il·legals ambulants els que hi ha en les immediacions del 
Port de Barcelona. Indica que són més de 1.000 perquè no tan sols són allà, sinó també en altres 
punts de la ciutat, com la Rambla, Portal de l’Àngel, etc. Considera que, sent més de 1.000, el 
tema ja té una difícil solució. Assenyala que, si el govern hagués fet cas als grups i hagués fet 
actuar la Guàrdia Urbana, no hauria d’estar excusant-se dient que la culpa és d’una altra policia, 
d’un altre organisme o de l’Estat. Considera que ara caldrà fer una intervenció que posarà en risc 
les persones utilitzades per les màfies, els treballadors de l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana i les 
forces i cossos de seguretat de l’Estat i persones que transiten pels carrers de Barcelona. 
Destaca que el govern Colau-Collboni el que ha fet és un aparador de la ciutat perquè les màfies 
col·loquin els seus productes il·legals. 
 
El Sr. CORONAS diu que tothom és conscient que el fenomen del top manta és complex i que 
afecta també altres administracions, però creu que això no ha de servir d’excusa, perquè 
l’Ajuntament pot fer moltes coses, més del que s’ha fet mai. Es queixa que massa vegades al llarg 
de la història s’han vist informes i mesures sobre el top manta que s’han quedat en un calaix, ja 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 25 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
que sempre ha faltat valentia i determinació per abordar aquest fenomen. Demana que no es caigui 
una vegada més en el mateix error. 
Comenta que ell, personalment, com a president de la Taula de ciutat per a l’abordatge de la venda 
ambulant irregular al carrer, va elaborar un d’aquests informes que no li agradaria que es quedés 
en un calaix. Es queixa que, després de 4 mesos sense tirar endavant les mesures proposades, tant 
socials com administratives, s’ha tardat 4 mesos per veure una reacció. Diu que ara la sensació és 
que fan tard perquè aquest estiu hi ha més de 1.000 manters a la ciutat, cosa que és inabordable, 
almenys aquest estiu. Pensa que el moment adequat per actuar era el mes de març i que la inacció 
durant 4 mesos ha portat a aquesta situació. 
Recorda que ERC ja ha reprovat públicament tot el que considerava que calia reprovar d’aquest 
govern, i diu que en aquesta sessió el seu vot anirà en funció de tres coses: un reconeixement dels 
errors comesos pel govern; el compromís d’abordar el fenomen en tota la seva complexitat, però 
assegurant l’atenció social i la lluita contra la venda de productes il·legals i l’ocupació de l’espai 
públic, i un missatge clar i un compromís amb les mesures que es van acordar en aquell informe 
elaborat el 9 de març. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el suport del Grup Popular a aquesta proposta. Recorda que al 
novembre de 2015 ja es va aprovar una proposta del PP en què es denunciava la permissivitat i la 
complicitat del govern amb els top manta. Comenta que des d’aleshores aquesta inactivitat i 
permissivitat han fet un efecte crida que ha desbordat el top manta, que s’ha convertit en un 
problema d’unes grans dimensions. 
Constata que no només s’ha enfortit el top manta, sinó que s’ha debilitat la Guàrdia Urbana, i com 
a conseqüència de la permissivitat i inactivitat actualment hi ha una Zona Franca per als manters, 
en què hi ha més de 1.000 manters sense llicència, que perjudiquen el comerç i la ciutat i que 
generen una gran inseguretat. 
D’altra banda, destaca que hi ha episodis violents, agressions a la Guàrdia Urbana, falta d’autoritat 
d’aquest cos, perquè no té directrius clares per fer front a aquest delicte. Reitera que aquesta 
inactivitat genera un problema no només als comerços o a la imatge de la ciutat, sinó també un 
problema de convivència. 
Constata que, quan el govern se sent acorralat i tot són problemes, la solució, com sempre, és 
culpabilitzar l’Estat. Indica que des del Govern de l’Estat s’ha donat tota l’ajuda a la ciutat. 
Recorda que en la proposta del PP també es va demanar i es va aprovar que s’actués a demanda, 
que es demanés la col·laboració de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, cosa que no s’ha fet. 
Remarca que el 2015 es van actuar 43 vegades, i, en canvi, el 2016 només 2. Es queixa que no hi 
ha aquesta col·laboració que s’acorda en la Junta de Seguretat. Comenta que uns dies abans el 
delegat del govern es va oferir per actuar amb els cossos policials, i el govern no ha volgut que es 
faci. 
Creu, doncs, que és una qüestió política que té unes greus conseqüències per a Barcelona i que 
l’única responsable d’aquesta situació és l’alcaldessa Ada Colau, que va assumir aquestes funcions 
de seguretat ella mateixa. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que els darrers mesos el govern de Barcelona en Comú, i ara també 
el PSC, no ha deixat de fer passos a la dreta en aquest tema. Constata que, víctima d’una síndrome 
d’Estocolm que el paralitza, el govern ha cedit dia a dia a les pressions dels grups de 
Convergència i Unió, Partit Popular, Ciutadans i fins i tot Esquerra Republicana de Catalunya, que 
no han dubtat a posar-se al servei dels lobbys de la ciutat i, en comptes de buscar solucions a la 
situació de pobresa que viuen els venedors ambulants, han aplicat només la recepta de la repressió, 
la violència i la racista Llei d’estrangeria. 
Assenyala que s’ha volgut maquillar el debat de moltes maneres: per exemple, dient que afecta el 
comerç dels barris, però recorda que els venedors ambulants eren a passeig de Gràcia i la Rambla i 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 26 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
que van ser desplaçats policialment a la Barceloneta, un barri popular, de manera que s’ha 
aconseguit afrontar pobres amb pobres; dient que suposen una apropiació de l’espai públic, que ho 
considera un cinisme a la ciutat de les terrasses i els grans esdeveniments; dient que cal lluitar 
contra les màfies, que és la demagògia de sempre, i dient que es tracta de venda no autoritzada, 
que és pintura per amagar l’origen de la situació. 
Remarca que el cert és que hi ha una dicotomia molt senzilla: d’una banda, hi ha un seguit de 
persones que davant d’una situació de pobresa i desemparament han trobat en la venda ambulant 
una forma per sobreviure, no de guanyar-se la vida, sinó de malviure, i que encara han de suportar 
que la Guàrdia Urbana els confisqui 1.600 euros miserables que tenen com a pot comú per ajudar-
se entre ells, un seguit de persones que viuen amb el pànic de les multes, les detencions, els CIE i 
les deportacions; i, de l’altra banda, hi ha la defensa a ultrança de la propietat industrial de les 
grans marques. Conclou que això és degut a l’interès de multinacionals que exploten les seves 
treballadores arreu del món per vendre productes que generen plusvàlues desorbitades mentre 
maten de gana aquestes mateixes treballadores. Constata que sembla que això no preocupa, sinó 
que és més preocupant que algú estiri una tela al carrer i miri de sobreviure venent el que pot i 
com pot. 
Comenta que en l’actualitat a Barcelona es viu una de les expressions més crues de l’explotació, 
de la lluita de classes i de la resposta colonial del nord a les conseqüències de l’espoli dels països 
del sud. Pensa que cal que tothom prengui partit i el preocupa enormement que el govern s’hagi 
situat al costat del discurs dominant i que sigui incapaç de combatre el discurs i la pressió del 
racisme i el classisme. Es pregunta si combatre això no era part de la lluita per l’hegemonia. 
Diu que no comparteix la política del govern, i considera que és nefasta, que vulnera els drets 
humans, que menysprea les més febles de la classe treballadora i que va en contra dels mínims 
d’ètica i humanitat exigibles. 
Tanmateix, es veu amb l’obligació de votar en contra de la proposició de Convergència i Unió 
perquè, més enllà d’una pretesa neutralitat en la redacció, només persegueix augmentar la 
criminalització dels venedors ambulants i la repressió policial, pressionar per augmentar la 
violència i el racisme institucional i atiar falses confrontacions socials amb l’objectiu de fracturar 
les classes populars pel seu origen. Diu que no trobaran la CUP en el fet de desplegar la 
demagògia i atiar l’odi. Constata que potser CiU en altres llocs tenia la Plataforma per Catalunya 
per trobar suport, però reitera que no el trobaran en la CUP.  
Finalment, demana que, si a Convergència i Unió li queda un mínim de decència, ni que sigui per 
ètica cristiana, esborri el vídeo racista repugnant que va penjar el dia anterior a la xarxa. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que el PSC defensa la venda legal a la ciutat i l’espai públic que durant 
molts anys s’ha construït amb la ciutadania, especialment les zones per a vianants. Afegeix que 
està al costat de la Guàrdia Urbana en les seves intervencions, també en el fenomen del top manta. 
Recorda que el seu Grup ha estat crític amb la Comissió que es va crear per fer un abordatge 
estrictament social d’aquest fenomen, a petició del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, ja 
que sabia que no portava a una solució. Afegeix que també ha criticat i critica la defensa d’un 
abordatge exclusivament policial, que és el que demanen els grups de Ciutadans i del PP. No entén 
el posicionament de Convergència i Unió, que ha sigut govern i s’ha hagut d’enfrontar també a 
aquest fenomen, que és complex i que no es pot tractar com una llança contínuament en contra del 
govern. 
Reitera que cal trobar una solució entre tots a aquest fenomen, que és complex i requereix la 
coordinació de les diferents institucions. Pregunta on és ara el discurs bonista sobre estrangeria 
que han fet els grups a l’inici de la Comissió, quan es presentava l’informe, ja que tots defensaven 
que s’havia de trobar una solució per a l’estrangeria. Pregunta on és la regularització, que és el 
primer pas per accedir a un lloc de treball. Pregunta també on és ara el discurs de la convivència 
que es fa normalment. Constata que es parla poc de comerç, i diu que no ha sentit en aquesta 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 27 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
sessió a ningú parlar de comerç, només de policia i d’estrangers, tot i que no ho diuen, però ho 
pensen. 
Pel que fa a l’aparador de què parlava el Sr. Sierra, indica que l’aparador és aquesta Comissió, que 
ha començat amb un informe sobre estrangeria i que continua d’aquesta manera. 
Li diu a la Sra. Esteller que sí que cal el govern de l’Estat, precisament perquè es parla de persones 
que vénen i entren, i això no és una competència estrictament municipal, sinó una competència en 
què participa tothom. 
Respecte del tema que es venen productes falsificats, pregunta on és la policia autonòmica, que és 
la competent per combatre els delictes. 
Constata, doncs, que en aquest tema hi ha més d’una institució implicada i cadascú ha d’assumir la 
seva responsabilitat. Per això anuncia que no donarà suport a aquesta proposició de Convergència 
i Unió. 
 
El Sr. PISARELLO constata que el fenomen de la venda ambulant irregular és un problema 
complex i global. Explica que fa temps que el govern està provant totes les mesures socials i totes 
les de lluita contra l’ocupació de l’espai públic, i el nombre de venedors no ha deixat de créixer. 
Afirma que no pot ser que es culpabilitzi el govern de la ciutat quan la solució depèn de la 
coordinació entre administracions. Diu que aquesta frase la va pronunciar el dia anterior 
l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, de Convergència i Unió. Assenyala que també podria 
haver estat la frase de l’alcalde de Sitges, de Salou o de molts alcaldes de Convergència i de 
diferents colors polítics. 
Destaca que Convergència i Unió el dia anterior va treure un vídeo alarmista, demagògic, racista, 
atiant el conflicte i no proposant cap tipus de solució. Diu que aquest govern municipal no és un 
govern autocomplaent i pot fer autocrítica de coses que s’haurien d’haver fet millor. Comenta que 
el govern està aprenent davant d’un fenomen que no és exclusiu de la ciutat, però indica que es va 
apostar per un abordatge transversal d’aquesta qüestió. Informa que s’han implicat totes les àrees 
possibles: de seguretat, de drets socials, etc. Recorda que es va crear una taula de ciutat, de la qual 
el govern ha après molt, i diu que moltes de les mesures que s’estan posant en marxa estan 
inspirades en les conclusions d’aquesta taula de ciutat, i afegeix que són mesures pioneres. 
Comenta que  no s’havien posat mai sobre la taula 50 plans d’ocupació com ha fet l’Ajuntament 
ara. 
Pel que fa a la cooperativa, remarca que això tampoc no s’havia fet mai combinat amb aquest Pla 
d’ocupació. 
Parla de la coordinació de les forces de seguretat per actuar en l’origen, perquè saben que l’origen 
està en les xarxes de distribució. Afegeix que s’estan fent campanyes per deixar clara la 
importància del petit comerç de proximitat dels barris. 
Reitera que l’últim que s’ha fet és crear una taula coordinada entre administracions i diferents 
institucions per poder afrontar aquest problema. 
Li diu al Sr. Forn que el que cal no són vídeos com els que està penjant Convergència, sinó posar-
se a treballar de manera coordinada. Demana, doncs, que el Sr. Forn aprengui dels alcaldes de 
Convergència i d’altres forces, que entenen la complexitat del problema i que estan treballant en 
una línia molt semblant a la de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. FORN està cansat de sentir que és un fenomen complex, global i que es fan taules, 
comissions, etc. Constata que el govern fa un any que hi és i que la legislació el darrer any no s’ha 
modificat, per tant, és la mateixa que aplicava Convergència i Unió. Diu que el govern acaba fent 
la paràlisi per a l’anàlisi, ja que tot el dia està analitzant, fent taules i discursos i buscant 
estudiosos que li diguin com ha d’actuar. Insisteix que fa un any que l’oposició li diu al govern 
com ha d’actuar, i constata que els resultats de la no-actuació del govern són que actualment s’ha 
multiplicat per 2 la població de persones manteres a Barcelona. Diu que aquesta és la realitat de 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 28 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
l’estudi de tots aquests fenòmens tan complexos. 
Remarca que tot això té una explicació. Pregunta si Barcelona en Comú recorda què va fer el 
govern de Convergència i Unió i el que ha fet aquest govern. Recorda que Convergència al cap de 
15 dies de governar constituïa l’operació Mestral, amb 40 guàrdies urbans dedicats només a això. 
Destaca que el govern actual ha trigat mesos a donar ordres concretes i clares a la Guàrdia Urbana, 
que durant mesos ha desautoritzat constantment aquest cos, que durant mesos ha donat 
instruccions contradictòries a la Guàrdia Urbana, fins al punt que aquest cos no sabia com havia 
d’actuar. 
Constata que, quan el govern ha treballat en un lloc concret, al final el que ha fet és traslladar-ho, 
ja que no li interessava que es veiés a la plaça Catalunya ni a determinats carrers, i ha permès 
durant mesos que poguessin estar instal·lats en altres zones de la ciutat. Remarca que quan no és 
Colom és el passeig Borbó. Pregunta on aniran aquests manters quan els desallotgin del passeig 
Borbó. Constata que el govern navega i no sap per on va, ja que ha perdut el rumb en aquesta 
qüestió. 
 
El Sr. CORONAS pregunta si el govern reconeix errors en la gestió d’aquest fenomen durant 
aquest temps i si el govern es compromet a tirar endavant les mesures socials i la lluita contra 
l’ocupació de l’espai públic. Demana resposta de sí o no, perquè, si no, no pot posicionar el vot i 
llavors seria favorable a la reprovació. 
 
La Sra. ESTELLER li diu al Sr. Pisarello que amb la política inicial del govern s’han enfortit els 
manters, ja que el PP ja va advertir el govern que necessitaria molta més força policial. Assenyala 
que fins i tot s’ha creat un sindicat. 
Comenta que li ha arribat una informació que li agradaria que el Sr. Pisarello digués si és certa o 
no. Pregunta si és cert que el mateix sindicat lloga espais dins de l’àmbit d’acció dels top manta de 
10, 15 o 20 euros perquè uns altres s’hi posin i que allà també hi ha una prevalença sobre la resta. 
Reitera que hi ha hagut un enfortiment del top manta, per l’efecte crida, pel qual s’han duplicat els 
manters, i es queixa que s’ha generat una gran força que s’ha traduït en una violència cap al Cos 
de la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. CORONAS insisteix que només amb la resposta de sí o no posicionarà el vot. 
 
El Sr. PISARELLO comenta, sobre el compromís, que s’està posant en marxa ja. I afegeix que 
sempre es cometen errors fent política. 
 
El Sr. CORONAS s’ho agafa com un sí, i, per tant, diu que s’abstindrà en la proposició. 
 
El Sr. FORN comenta que el Sr. Pisarello recordava en la intervenció anterior el que deien els 
alcaldes de Roses o de Sitges, a la qual cosa es referirà després. Com a dada comparativa, li diu al 
Sr. Pisarello que Barcelona té 2.900 i escaig agents de la Guàrdia Urbana, que no és comparable 
amb els que poden tenir Sitges o Roses, que si no tenen el suport dels Mossos d’Esquadra és 
impossible que actuïn. Destaca que al Sr. Pisarello li agrada recordar sempre què va dir un alcalde 
determinat.  
Comenta que l’alcalde de Calafell el dia anterior va dir que a Calafell ja no hi ha top manta perquè 
tot és a Barcelona. Reitera que l’efecte crida que el govern ha creat fa que tots els manters de 
determinades zones de la costa catalana siguin a Barcelona. 
 
La presidenta explica que hi ha un empat, de 18 vots a favor i 18 en contra, i, per tant, és el govern 
qui ha de dirimir si prospera o no aquesta proposició. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 29 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
El Sr. PISARELLO emet el vot de qualitat i diu que, evidentment, no. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del 
PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, 
el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el 
Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
13.-  (M1519/3624) La Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que el Govern municipal doni explicacions a la resta dels grups municipals, i es 
doni també per escrit, respecte dels extrems següents: - Objectius marcats pel nou Govern 
municipal respecte al model de ciutat. - Les inversions o infraestructures pactades per ambdues 
formacions en el pacte de govern. - Els plans i les tasques que pretenen portar a terme a les 
diferents àrees de govern, coincidents amb la distribució municipal actual, fruit de dit acord. 
 
El Sr. SIERRA explica que aquesta proposició ve derivada de diverses que ja s’han vist en el Ple i 
en comissions respecte a la nova formació del cartipàs municipal de resultes de l’entrada en el 
govern del Partit Socialista. 
Comenta que la proposició té diversos vessants. Pel que fa al model de ciutat, diu que justament ha 
estat testimoni en aquesta sessió de la postura i la defensa que ha fet la portaveu del PSC respecte 
al fenomen del top manta, quan durant mesos havia defensat la postura contrària. En aquesta 
escenificació de controvèrsia, vol saber el model de ciutat que tenen el PSC i Barcelona en Comú, 
i sobretot les infraestructures o inversions previstes en el pacte de govern d’ambdues formacions. 
 
El Sr. MARTÍ valora que és pertinent aquesta proposició de Ciutadans perquè, més enllà del 
document formal de pacte de govern que van presentar tant Barcelona en Comú com el PSC 
davant la ciutadania, és una evidència que són dos partits que tenen dos models de ciutat 
completament diferents, no solament en qüestions d’inversions i infraestructures, sinó en qüestions 
molt transcendentals, del moll de l’os del model de ciutat. 
Opina que estaria bé que els dos components del govern expliquessin als grups aquestes qüestions 
que presenta Ciutadans i que els grups poguessin veure, si el govern de Barcelona en Comú entén 
que un projecte és una obra faraònica, què opina el PSC sobre aquesta obra faraònica, o bé si el 
govern de Barcelona en Comú vol el decreixement econòmic de la ciutat i el PSC vol creixement 
sostenible, això quin punt intermedi té, si és que el té. 
Vol saber si el PSC està a favor que el tramvia connecti la Diagonal amb el tram que encara falta 
per connectar, tenint en compte que Barcelona en Comú sembla que ha tirat milles amb aquest 
projecte. També vol saber si la part del PSC del govern vol enderrocar Can Vies i la part de 
Barcelona en Comú no. 
Conclou que tot això són coses que demostrarien que Barcelona té un govern que ha pactat uns 
mínims, però que té una incoherència de base des del minut zero. Pensa, doncs, que estaria bé que 
s’expliqués en aquesta sessió. 
 
La Sra. CAPDEVILA defensa la participació i transparència com un puntal de l’activitat política 
d’Esquerra Republicana de Catalunya. Comenta que és en aquesta línia que, tant en les comissions 
com en el Plenari, ERC va defensar la necessitat de donar compte del pacte de govern que ha de 
governar la ciutat els propers tres anys. 
Assenyala que, més enllà del debat del cartipàs o l’autoorganització interna del govern, pel seu 
Grup l’important és el perquè i el per a què. Creu que les formes són importants, però diu que no 
reobrirà el debat, sinó que donarà suport a la proposta de Ciutadans. Comenta que ho farà amb els 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 30 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
mateixos arguments del debat sobre la transparència i la participació. 
Remarca que s’ha constituït un nou govern i recorda que el nou tinent d’alcalde, Jaume Collboni, 
va dir que no els demanessin 100 dies, sinó 100 hores. Constata que ja han passat i encara no té 
clar cap a on vol portar Barcelona, el govern. 
Recorda que Pedro Sánchez, en el moment d’anunciar aquest pacte de govern, va comentar que 
venien a redreçar Barcelona de la deriva d’Ada Colau. Li agradaria que s’expliqués què significa 
això i quines són les línies rectores de la nova Barcelona redreçada. Pregunta si redreçar Barcelona 
és tornar al model esgotat de quan governava el PSC. Constata que ja ha passat més d’un mes i 
que el nou govern no ha presentat cap full de ruta. Comenta que no té clar quines seran les 
prioritats del nou govern i quines infraestructures són més importants. 
Recorda que no fa gaires mesos que el PSC parlava d’obres faraòniques i innecessàries i deia 
també que la solució en alguns casos, com a Can Vies, passava per enderrocar. Diu que encara no 
sap què pensa el govern sobre la Diagonal, el tramvia, el cobriment de la Ronda de Dalt, Glòries o 
l’avinguda Meridiana. Torna a preguntar quines són les línies rectores d’aquest nou govern. 
Es queixa que, més enllà dels eslògans i cops d’efecte mediàtic, encara no s’ha presentat ni el 
PAM ni el PIM, no s’ha fet retorn del resultat de la plataforma «Decidim Barcelona» i els 
districtes no tenen notícies dels PAD de cada districte. 
Diu que el seu Grup té molt clar el paper de Barcelona com a capital de Catalunya, sap el que 
suposa i aposta per enfortir aquesta capitalitat més enllà del país i de la Mediterrània. 
Per tot això donarà suport a la proposta de Ciutadans. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el suport del Grup Popular a aquesta proposta, ja que pensa que és bo 
saber quin és el model del Grup Socialista quan s’incorpora al govern de Barcelona. 
Recorda que el PSC té un llegat al llarg de tots aquests anys a Barcelona, que és el model 
Barcelona, la col·laboració publicoprivada, que ha tingut un gran impacte a la ciutat i ha aportat 
molts actius i ha facilitat l’activitat econòmica durant molt de temps. Pregunta, doncs, si 
continuarà aquest model de col·laboració publicoprivada; si es facilitarà l’activitat econòmica o es 
frenarà; quina és l’opinió del govern respecte a la incorporació dels socialistes amb la moratòria 
hotelera, que està frenant l’activitat i la creació de llocs de treball. També vol saber quina opinió 
tindrà pel que fa a les terrasses, el turisme, etc. Pensa que cal tenir molt clar quina és la proposta 
del govern respecte a tots aquests extrems. 
D’altra banda, indica que el tema de la convivència no és menor. Recorda que el PSC va ser 
l’impulsor i el que va crear l’Ordenança del civisme, que el govern actual diu que no complirà. 
Pregunta quina és la seva posició respecte a la convivència a Barcelona, respecte a la prostitució. 
Recorda que el govern ha dit en moltes ocasions que la vol regular, i sap que el PSC la vol 
prohibir. Pregunta com es mantindrà aquesta relació. 
Pel que fa a temes tan importants com els okupes, vol saber què passarà, quina és la visió del nou 
govern. Recorda que el fet que es desallotgés Can Vies era una de les condicions per entrar al 
govern. Pregunta si continuarà o no. 
Pregunta també per les infraestructures, el tramvia, un tema de gran controvèrsia, i la Ronda de 
Dalt, qüestions totes elles cabdals. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que l’entrada del PSC al govern municipal ha comportat molts canvis 
a l’Ajuntament, cap de bo, excepte un, la reducció de tempos al Plenari i a les comissions. 
Comenta que el canvi d’organigrama significa la creació d’una nova tinència d’alcaldia que aplega 
sota un mateix paraigua economia i cultura –que entén que és un mal presagi–, la creació de noves 
regidories i la divisió de preexistents, canvis de cromos als districtes i el fitxatge de persones afins 
al PSC, com Sara Berbel a Barcelona Activa i Xavier Marcé com a assessor del nou tinent 
d’alcalde Collboni. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 31 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Constata que no només es presenten càrrecs estructurals, sinó també un canvi polític que significa 
un gir cap a la dreta patrocinat per un PSC de Barcelona en hores baixes que aprofita l’oportunitat 
que li passa pel davant per tornar a aplicar les seves polítiques de la marca Barcelona. Diu que la 
CUP no es cansarà de dir que el PSC representa la màfia de 32 anys de l’especulació dels Jocs 
Olímpics i el Fòrum de les Cultures, del 4-F criminal, del boom immobiliari, d’una ordenança del 
cinisme i un model turístic del qual es paguen les conseqüències actualment. 
Afirma que la CUP ni oblida ni perdona el mal que ha fet el PSC a la ciutat, ni tampoc que, gràcies 
a Barcelona en Comú, el PSC té una nova oportunitat per perpetuar-se en un temps de descompte. 
Assenyala que el seu Grup també es fa preguntes del que li espera a Barcelona a partir d’ara. 
Pregunta si el PSC continua amb la idea de consultar les veïnes sobre la connexió del tramvia a la 
Diagonal, tal com va declarar el regidor Mòdol al febrer; si el PSC manté la prioritat d’enderrocar 
Can Vies com va manifestar el mateix regidor a l’abril; com es resoldran les discrepàncies que 
tenen els dos grups polítics en aquestes qüestions. Vol saber si Barcelona en Comú farà prevaldre 
la seva posició dominant al govern o cedirà en els aspectes en què el PSC ja fa temps que ha 
manifestat que són prioritaris. 
Diu que, llegint el document de l’acord entre les dues formacions, li sorgeixen més preguntes, com 
ara què vol dir que l’acord es construeix sobre la base d’un pla d’acció municipal i un pla 
d’inversions municipals consensuat. Comenta que ni el PAM ni el PIM s’han aprovat i, segons 
semblava, el PAM havia d’incloure les propostes més votades de la plataforma «Decidim 
Barcelona». Pregunta, doncs, si això no era veritat i s’ha pactat el PAM amb el PSC. 
En matèria turística, pregunta si el PSC i Barcelona en Comú es posaran d’acord en el text 
definitiu del PEUAT i quin és el model de turisme que plantegen uns i altres. Després de dècades 
de proliferació d’hotels i d’una Barcelona plantejada de cara a la galeria, es pregunta si s’ha de 
creure que el PSC aposta per un turisme sostenible. També es pregunta si les dècades 
d’abandonament del comerç de proximitat a favor dels centres comercials avalen el PSC per 
afirmar que apostaran pel comerç sostenible. Conclou, doncs, que no s’ho acaba de creure, ja que 
sembla que o el PSC ha canviat o està mentint, cosa que no seria cap novetat tampoc. 
Comenta que a la pàgina 21 del pacte es diu que qualsevol regidor o regidora, comissionat 
assessor del govern, que sigui investigat per delictes de corrupció posarà el seu càrrec a disposició 
de l’alcaldessa. Pregunta si no és igual de reprovable mantenir al govern un regidor investigat per 
tràfic d’influències, com és el cas del Sr. Collboni. 
Li agradaria que les veïnes poguessin obtenir respostes a tots aquells interrogants que s’obren tant 
a la ciutat com als barris i districtes, per bé que, com ja s’ha demostrat, l’etapa del canvi que havia 
de viure Barcelona s’ha quedat en una il·lusió òptica que va morir a les urnes el mateix 25 de maig 
de 2015 i que s’ha acabat d’arrelar un any després amb l’entrada del PSC al govern de la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que el pacte és conegut per tothom, ja que es va informar en multitud 
d’ocasions els mitjans, hi ha hagut informació institucional i s’ha penjat fins i tot als webs.  
Comenta que els objectius s’han expressat reiteradament en diferents situacions per part de 
l’alcaldessa, el tinent d’alcalde, els diferents regidors, etc. Indica que és una ciutat respectuosa 
amb els drets, amb les llibertats, impulsora d’oportunitats des del punt de vista social i de 
reactivació econòmica, que és el tema que interessava més al PSC, aquest progrés. 
Pel que fa a inversions i infraestructura, diu que també s’han expressat. Comenta que el PSC des 
de l’inici ha donat suport a l’aplicació del superàvit que va deixar el govern de Convergència i 
Unió; ha donat suport a les ordenances municipals que ja expressaven determinades coses; també 
ha donat suport a la modificació pressupostària que ha permès fer més inversions dins d’un 
període de pròrroga pressupostària. 
Reconeix que els objectius prioritaris i el model de ciutat es construiran en el Pla d’actuació 
municipal, en què es recolliran les línies fonamentals i estratègiques d’impuls de la ciutat, que es 
construiran conjuntament amb la ciutadania i amb l’acord i consens dels grups municipals. Explica 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 32 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
que d’aquí derivaran les inversions, el Pla d’inversions municipal, i els pressupostos que 
s’aprovaran els anys següents amb el consens de tothom. Diu que no ha canviat res. 
Sobre qüestions més puntuals i concretes, com ara el turisme, la reactivació econòmica o el 
PEUAT, recorda que en l’últim Plenari ja hi va haver una proposició en matèria de turisme molt 
extensa i se’n va parlar. Recomana als grups que escoltin i no tornin a demanar el mateix, tot i que 
estan en el seu dret de fer-ho. 
Conclou que no té cap problema per donar suport a aquesta proposició de Ciutadans, tornar a 
explicar el pacte i donar-lo per escrit i fer referència a tots els documents i les actes de les 
comissions i dels plenaris. 
 
El Sr. PISARELLO diu que té poc a afegir al que acaba de comentar la regidora Andrés. Constata 
que s’està repetint una proposició que ja es va tractar el dia anterior, i es queixa que a cada 
comissió es porta exactament la mateixa proposició. Diu que ja ha respost que hi ha un cartipàs 
que és competència de l’alcaldia, que s’ha debatut a bastament. Creu que aquest cartipàs sí que 
s’adequa a les necessitats de la ciutat, que respon a uns acords que no només figuren en aquest 
acord de govern –que li tornarà a passar al Sr. Sierra perquè se’l pugui llegir–, sinó que respon a 
acords a què ja s’ha arribat amb el PSC, però també amb ERC, amb la CUP i que demostren 
quines són les prioritats del govern en matèria d’inversions, de reforçament de drets socials, etc. 
Constata que aquest govern ha d’arribar a acords per tot. Comenta que amb el PSC el govern ha 
acordat un seguit de línies que per Barcelona en Comú són coherents amb aquesta idea de front 
ampli per la qual ha apostat tantes vegades i, per tant, destinar 150 milions d’euros als 15 barris 
més desfavorits de la ciutat i triplicar els plans d’ocupació són les coses concretes que el govern ha 
pactat no només amb el PSC, sinó també amb altres forces polítiques. 
Indica que tot això s’acabarà concretant amb el PAM i amb el PIM. Recorda que en el govern 
anterior el PAM es va presentar a la tardor; per tant, diu que el govern està dins del temps, i 
anuncia als grups que hi haurà una presentació del PAM i quines són les prioritats en matèria 
d’inversió.  
Comenta que el Sr. Martí té un trauma amb Can Vies, però diu que l’únic que pot assegurar és que 
el govern actual no resoldrà el tema de Can Vies com ho va fer Convergència i Unió. 
Li diu al regidor Garganté que el govern està expectant perquè sap que hi ha una qüestió de 
confiança per resoldre al setembre, i espera que aquesta qüestió de confiança que es planteja al 
Parlament no es tracti en termes de validar o no els més de 30 anys de política pujolista al país. 
 
El Sr. SIERRA li diu al Sr. Martí que sí que hi ha ideologia darrere les inversions i precisament les 
ha anomenat Convergència, com ara el tramvia per la Diagonal o Can Vies, que són temes que 
tenen molt ideologia al darrere. 
Li comenta a la Sra. Andrés que si el PSC contestés i deixés de fer el que fa el govern de Colau li 
ho agrairia, ja que constata que la Sra. Andrés no ha contestat, sinó que ha dit que era una obvietat 
i que tot estava escrit. Demana que no li faci creure que tot està escrit o que seran capaços de fer la 
reforma de Pere IV, la Sagrera, tapar la Ronda de Dalt, la línia 9 del metro, el tramvia per la 
Diagonal, el trasllat de la presó Model, els 150 milions d’euros del Pla de barris, tapar Can Vies, la 
Meridiana, etc. Demana que el PSC no enganyi els grups i no els tracti de rucs, sinó que siguin 
responsables. Es queixa que el PSC no ha parlat del model de ciutat, que només ha dit que vol un 
model de ciutat respectuós amb els drets, que és el que volen tots els grups, en definitiva. Reitera 
que vol saber si el PSC comparteix el model econòmic que té el govern de la Sra. Colau, 
l’economia social, cooperativa i solidària, que és un model de retrocés del foment i la generació 
d’ocupació i de la reactivació econòmica. 
Pel que fa a la coherència que demana el Sr. Pisarello, recorda que coherència és el que Ciutadans 
demanava el dia anterior al govern únicament en el sentit de les inversions i que en aquesta sessió 
la demana en el pacte que té Barcelona en Comú amb el PSC respecte al model de ciutat. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 33 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Considera que són evidents les controvèrsies i contradiccions, com s’ha vist en aquesta mateixa 
sessió amb el fenomen del top manta. Pregunta quant es destinarà en el Pla d’inversions 
municipals a infraestructures, quines inversions s’han pactat i es faran, i també a quants veïns de 
Barcelona enganyarà el govern dient-los que els faran unes obres per a les quals no hi ha temps ni 
diners. 
Respecte del Pla d’inversions municipals, de què el Sr. Pisarello ha dit molt satisfet que el govern 
de Convergència Unió el va fer a la tardor, demana que el primer tinent d’alcalde no es fixi en les 
coses que no s’han fet bé, sinó que el govern compleixi amb la seva responsabilitat i no s’escudi 
en aquestes coses. Es queixa que fa més d’un any que Barcelona està sense PIM, sense PAM i 
sense un govern que actuï. 
 
El Sr. MARTÍ diu que en la intervenció anterior no havia manifestat el sentit del vot, que serà 
favorable, encara que al Sr. Pisarello li sàpiga greu reiterar les explicacions. 
Comenta al primer tinent d’alcalde que el problema de Can Vies no és un problema del Sr. Jordi 
Martí, que va tenir un problema com a regidor, sinó que és un problema de la ciutat i del país. 
Indica que en aquest país cadascú defensa uns models determinats i diferents, i que els models de 
Convergència no són els de Barcelona en Comú. 
Considera que el govern està en el seu dret de duplicar i triplicar càrrecs de confiança, que és una 
altra de les conseqüències que hagi entrat el PSC al govern. 
 
La Sra. CAPDEVILA es queixa que el Sr. Sierra li ha xafat la intervenció que volia fer, però que 
la farà igualment. 
Li diu al Sr. Pisarello que el fet que el govern anterior presentés el PAM a la tardor no justifica 
que l’actual govern, després de 13 mesos de governar, no l’hagi presentat. Demana que no es 
copiïn les coses mal fetes. 
Constata que la Sra. Andrés no ha contestat a la majoria de preguntes dels grups, algunes tan 
importants com si el PSC està d’acord amb el tramvia, si ha de passar per la Diagonal o no, etc., 
que són temes que no només interessen als grups municipals, sinó també a la ciutadania de 
Barcelona, que és la que paga impostos. Demana, doncs, que el PSC expliqui quin model de ciutat 
té, què comparteix i què no amb Barcelona en Comú, i com s’ho faran per arribar a acords en les 
coses que no comparteixen. 
 
La Sra. ESTELLER també es queixa que la Sra. Andrés no ha contestat a res. Pregunta si el PSC 
respectarà el model de convivència. Pel que fa a la retirada d’acusacions particulars, vol saber si el 
PSC hi està a favor o en contra. Respecte a donar tot el suport a la Guàrdia Urbana, demana si el 
PSC hi està a favor o en contra. Pregunta també si el PSC comparteix les polítiques de seguretat 
que fa el govern i quin és el seu model.  
Quant a la municipalització de serveis, recorda que el PSC va externalitzar i va generar aquesta 
col·laboració publicoprivada, i pregunta si continuarà en aquesta direcció. Pel que fa al turisme i 
les llicències d’activitat econòmica, vol saber què pensa fer el PSC. També pregunta l’opinió del 
PSC en relació amb la societat mixta d’aigües. 
Creu que totes aquestes qüestions demostren que el PSC no es vol pronunciar o no vol dir res que 
pugui afectar l’actual marc de relacions amb el govern. Demana que la Sra. Andrés contesti, més 
enllà de veure-ho plasmat en un document o en un PAM. També pregunta sobre el cobriment de la 
Ronda de Dalt o el tramvia. 
 
El Sr. PISARELLO reitera que al més aviat possible es presentarà el Pla d’actuació municipal, el 
PIM, ja que el govern és el primer interessat. 
Li diu al Sr. Martí que no és cert que en temes com l’ocupació Convergència defensi el 
compliment de la llei. Recorda que encara hi ha un conseller al Districte de Sarrià - Sant Gervasi 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 34 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
que va estar ocupant un edifici públic de manera il·legal. Demana, doncs, que quan es parli del 
compliment de la llei es parli amb dades sobre la taula, i que quan es parli d’ocupació es parli de 
totes les ocupacions. 
 
El Sr. SIERRA agraeix els vots favorables dels grups, fins i tot els del govern. Lamenta que no 
s’hagi contestat. Tanmateix, com que s’ha aprovat que es farà lliurament d’aquests acords, espera 
que així sigui. 
Diu que ha estat temptat de presentar la proposta no en aquest sentit, sinó en el sentit que el 
govern presenti el PIM abans de finalitzar el mandat. Estarà satisfet, però, si es presenta a la 
tardor, tal com ha promès el Sr. Pisarello. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, 
la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del 
PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
14.-  (M1519/3648) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al Govern municipal a: 1. Que el Govern municipal s’afegeixi, lideri i 
ofereixi recursos i tota la voluntat política a les iniciatives que estan sorgint i sorgiran, per acollir 
organismes i entitats internacionals a Barcelona. 2. Que, l’Ajuntament s’afegeixi a la Comissió 
que la Generalitat ha creat per impulsar que Barcelona sigui la seu de l’Agència Europea del 
Medicament. 3. Que l’Ajuntament fomenti una comissió conjunta amb l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per estudiar altres possibles 
candidatures que tinguin com a seu la nostra ciutat. 
 
El Sr. CORONAS explica que Barcelona és una ciutat amb vocació de capital i que sempre ha 
mirat al món i ha volgut atraure el talent i el coneixement. Comenta que Barcelona ja acull 
diferents organismes i xarxes internacionals com ara la Unió per la Mediterrània, Ciutats i 
Governs Locals Units, Metropolis, el Global Water Operators’ Partnerships Alliance o la 
Universitat de les Nacions Unides, entre d’altres. 
Assenyala que la situació política actual, arran del referèndum britànic per la sortida del Regne 
Unit de la Unió Europea, conegut com a Brexit, ha obert una finestra d’oportunitat per a l’atracció 
d’organismes europeus. Creu que l’Ajuntament de Barcelona té la responsabilitat d’intentar acollir 
institucions internacionals, que aporten coneixement i prestigi a la ciutat, així com oportunitats. 
Comenta que l’Agència Europea del Medicament és una agència de la Unió Europea que té 
actualment la seva seu a Londres. Diu que hi ha un interès estratègic en la indústria farmacèutica. 
Explica que el 1992, sota la presidència espanyola de la Unió Europea, ja es va presentar la 
candidatura de Barcelona a optar per ser la seu d’aquesta Agència Europea del Medicament, que 
s’encarrega de l’avaluació científica dels medicaments desenvolupats per les empreses 
farmacèutiques per al seu ús a la Unió Europea. Afegeix que la seva principal responsabilitat és 
protegir i promoure la salut pública de les persones i dels animals, i té un paper destacat en 
l’estimulació de la innovació i la recerca del sector farmacèutic. 
Opina que, atès que Barcelona té la voluntat i ha de ser una capital de referència en l’arc 
euromediterrani, és molt important que la ciutat opti a acollir institucions que segurament hauran 
d’abandonar Londres en un futur proper. 
Demana que el govern municipal s’afegeixi, lideri i ofereixi recursos i tota la voluntat política en 
les iniciatives que estan sorgint i sorgiran per acollir organismes i entitats internacionals a 
Barcelona; que l’Ajuntament s’afegeixi a la comissió que la Generalitat ha creat per impulsar que 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 35 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Barcelona sigui la seu de l’Agència Europea del Medicament, i que l’Ajuntament fomenti una 
comissió conjunta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la 
Generalitat de Catalunya per estudiar altres possibles candidatures que tinguin com a seu 
Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS recorda que el dia anterior a la Comissió d’Economia i Hisenda hi va haver 
ocasió de defensar una proposta que anava en la mateixa línia, presentada per Convergència i 
Unió. 
Lamenta la situació generada arran del Brexit i, per tant, lamenta que hagi pogut succeir una 
situació com aquesta. Tanmateix, constata que, un cop aquesta situació s’ha produït, s’obre un 
ventall d’oportunitats i diu que caldria que Barcelona no perdés el tren i s’hi acollís, igual que la 
resta de ciutats que competeixen a la lliga de grans ciutats. 
Considera, doncs, que cal tenir una estratègia respecte a les oportunitats que el Brexit pot 
representar. Recorda que altres ciutats ja s’han posicionat de manera molt forta, algunes amb un 
estil més agressiu, d’altres amb estils menys agressius. Explica que França, a través de la seva 
alcaldessa de París, Ana Hidalgo, ha anunciat que vol que París sigui la nova gran plaça financera 
d’Europa, i per això ha anunciat avantatges fiscals. Afegeix que hi ha altres ciutats com Frankfurt, 
Luxemburg o Amsterdam, i que Dublín ha fet algunes campanyes bastant agressives per demanar 
a les startups que mantinguin la calma i vagin cap a Dublín. 
Diu que a la ciutat l’hauria d’obsessionar la generació de llocs de treball, d’activitat econòmica, 
d’oportunitats per a tothom, ja que abans de repartir la riquesa cal generar-la. Recorda que sempre 
s’ha treballat de manera conjunta amb col·laboració publicoprivada en projectes d’èxit, com quan 
es va aconseguir atraure la incubadora ESA aeroespacial en el Parc de la UPC de Castelldefels, en 
col·laboració amb Barcelona Activa, la UPC, l’Àrea Metropolitana, la Diputació, el Consell 
Comarcal. Conclou que ara s’hauria de treballar per atraure l’Agència Europea del Medicament, ja 
que altres ciutats ja s’han començat a postular, i Barcelona pot competir amb qualitat de vida. 
Per això demana al govern que es posi a treballar amb col·laboració publicoprivada per atraure 
oportunitats per al benestar dels ciutadans. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el seu vot a favor de la proposta de Junts pel Sí, igual que ho va fer el dia 
anterior, que també es va presentar la mateixa proposta. 
Comenta que els independentistes han vist en el Brexit una oportunitat per coincidir en alguna 
cosa amb Ciutadans, que és fer de Barcelona un referent del comerç, de la reactivació econòmica, 
de l’ocupació, de portar l’Agència Europea del Medicament i totes les empreses del sector a 
Barcelona. 
Tanmateix, assenyala que això del Brexit que els independentistes tant lamenten és el que ells 
mateixos plantegen per a Catalunya. Recorda que fins i tot el president Obama, entre d’altres, en la 
seva visita Espanya, ha dit que la unió i Europa són el futur. Afegeix que els estats units d’Europa 
seran el que farà competitius aquests mateixos països i poder sobreviure respecte a grans potències 
asiàtiques i respecte als Estats Units d’Amèrica. Comenta que els independentistes el que 
plantegen, amb els seus referèndums, és sortir immediatament de la Unió Europea, i, a més, 
automàticament, no com el Brexit, que té un procés. Indica que això ho ha dit tothom, fins i tot els 
mateixos independentistes, gent de Junts pel Sí i d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
La Sra. ESTELLER explica que el Grup Popular sempre ha estat a favor que Barcelona tingui 
capacitat d’atreure les principals institucions internacionals, a fi i efecte de consolidar la seva 
capitalitat. Per això està a favor que l’Agència Europea del Medicament sigui a Barcelona, en el 
sentit que es puguin iniciar tots els tràmits per afavorir aquesta candidatura. 
Recorda que Estrasburg, Varsòvia, Viena, Lió, Milà, etc., ja han dit que hi estan interessades. 
Constata que Barcelona i Catalunya són la bioregió del sud d’Europa, i destaca que hi ha una 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 36 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
indústria farmacèutica molt potent. Remarca que aquest tipus d’agències són tractores i tenen 
capacitat d’atracció a l’hora d’afavorir la inversió, els llocs de treball, etc. Per això està 
completament d’acord que l’Ajuntament doni tot el seu suport a l’hora de reunir tots aquests 
treballs que facilitin que hi pugui haver una bona candidatura de Barcelona. 
Assenyala que Esquerra Republicana de Catalunya vol una institució europea a Catalunya, amb la 
qual cosa el PP està d’acord. Però recorda al Sr. Coronas que el Grup Popular està a totes les 
institucions europees amb la condició de ser a Espanya. Diu, però, que, si Catalunya estigués fora 
d’Espanya, estaria fora de tot. Demana, doncs, a ERC que s’aclareixi, perquè el que aquest Grup 
busca no és possible. Constata que Esquerra Republicana de Catalunya tampoc no s’ho acaba de 
creure, encara que ho proposi. Considera que reclamar una agència d’aquesta naturalesa, que 
només pot venir en tant que Catalunya és a Espanya, no és viable. 
Conclou que això demostra que perquè Catalunya continuï a Europa ha de continuar a Espanya. 
En aquest sentit, hi votarà a favor amb tot aquest entusiasme. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que la mateixa lògica de voltors econòmics que portava el dia 
anterior el Grup de Convergència i Unió a la Comissió d’Economia i Hisenda ha fet que Esquerra 
Republicana de Catalunya posi també sobre la taula el «carronyeig» indissimulat. Tal com feia el 
dia anterior, cita Carl von Clausewitz, que afirmava que la guerra és la continuació de la política 
per altres mitjans, i diu que la guerra econòmica no n’és una excepció, sinó que és part fonamental 
del capitalisme. Considera que en aquesta sessió ERC, i en la sessió del dia anterior CiU, donen 
bona mostra de com la competència pels recursos econòmics és part intrínseca de la naturalesa 
d’un sistema podrit fins al moll de l’os. 
Constata, però, que aquesta rapinya no és cosa només de la dreta capitalista –catalana o 
espanyola–, sinó que també ho és de l’esquerra capitalista –catalana o espanyola–: Esquerra 
Republicana de Catalunya, Barcelona en Comú i el PSC. Recorda que el dia anterior Collboni va 
assistir a la sessió per donar suport com a govern a la proposició de Convergència i Unió, que hi 
va votar a favor, juntament amb Ciutadans i el Partit Popular. 
Comenta que a l’alcaldessa de Madrid, en una entrevista al diari conservador El País, li 
preguntaven: «Y al mismo tiempo se ha abierto una gran competición de las grandes ciudades para 
disputarse el botín del Brexit», a què ella responia: «Hay una competición leal» –considera que 
competición leal deu ser una lògica postmodernista–. «Madrid está muy bien situada, por nuestra 
capacidad de crecimiento, por el precio de las rentas, por el talento de los jóvenes, por la 
competitividad de los salarios.» Destaca que això traduït vol dir que els salaris són de misèria. 
Assenyala que els buròcrates europeus mai no prenen un no per resposta, i recorda que el dia 
anterior va donar un reguitzell d’exemples de com en diferents referèndums europeus, malgrat que 
la població va votar en contra, els dirigents s’ho van passar pel forro. Li sembla que el Parlament 
britànic ja ha dit que potser tornen a fer un segon referèndum. Diu, doncs, que els grups s’haurien 
d’esperar per fer el carronyaire, perquè potser no acaba arribant. 
Comenta que la Unió Europea s’ha convertit des de fa anys en una eina del capitalisme neoliberal 
per controlar i reprimir els anhels i la sobirania dels pobles i les treballadores europees. Constata 
que des de fa anys l’hegemonia francoalemanya en un inici i germànica actualment, exercida des 
de la troica –Comissió Europea, Banc Central i Fons Monetari Internacional–, ha imposat a les 
perifèries europees les anomenades polítiques d’austeritat, basades en l’imperi de la 
«deutocràcia», és a dir, la subordinació de les polítiques socials a la prioritat del pagament del 
deute, la imposició d’unes polítiques migratòries criminals, contràries absolutament al principi de 
lliure circulació de les persones, i una cada vegada major negació de la democràcia i la sobirania 
dels pobles, visibilitzada en els diferents memoràndums i el sotmetiment del Govern grec, després 
del referèndum de l’Oxi, els quals han agreujat la situació de cara als pobles del sud. 
En aquest sentit, i en relació amb el Brexit, assenyala que la CUP respecta i saluda la decisió de la 
majoria social de sortir de la Unió Europea. Es reafirma a destacar que la plena sobirania no 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 37 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
existeix dins d’estructures internacionals que l’encotillen i la sotmeten, com la Unió Europea, el 
Banc Central Europeu i l’FMI. 
 
La Sra. ANDRÉS constata que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea obre oportunitats a 
les ciutats, a les capitals europees, que poden acollir institucions, serveis, activitats econòmiques 
destacades, actualment ubicades al Regne Unit. 
Considera que la nova localització d’aquestes activitats o institucions és també un repte de la 
mateixa Unió Europea per evitar aquesta competència o possible subhasta, o competició. Pensa 
que la Unió Europea en aquest cas hauria d’articular mecanismes perquè hi hagi un repartiment 
equilibrat d’aquestes possibilitats que s’obren per a moltes ciutats, ja que cal localitzar molt del 
que hi ha a Londres. Pensa que la Unió ho ha d’administrar d’una manera perquè no quedi tot en 
mans dels que ja tenen molt, sinó que aquestes oportunitats serveixin per a altres ciutats que 
reuneixen condicions i requisits com Barcelona, especialment en el tema de la investigació 
biomèdica. 
Opina que si passés això amb Barcelona permetria reactivar qüestions pendents a la ciutat, com 
ara grans infraestructures. Reitera, però, que és la Unió Europea qui ha d’articular també 
mecanismes perquè això passi d’una manera equilibrada arreu de les capitals europees. 
 
El Sr. PISARELLO expressa el seu vot a favor, ja que el govern ja està exercint una política en 
matèria d’acció exterior i de justícia global, enfocada a consolidar la capitalitat de Barcelona en la 
seu d’organismes internacionals. 
Comenta que el govern ha tingut contactes del més alt nivell tant a Nacions Unides com amb 
governs i alcaldies de ciutats importants, com ara Nova York, París, Johannesburg, Lampedusa, 
Atenes, Los Angeles, Quito, etc. 
Creu que la relació entre ciutats és fonamental per garantir la cohesió a Europa, que és el que està 
en perill amb l’augment de les polítiques d’austeritat, exercint un lideratge i garantint l’estabilitat 
de les aportacions de l’Ajuntament a tots els organismes que ja estan presents a Barcelona, com 
ara la Universitat de Nacions Unides, la Casa Àsia, etc. Indica que la voluntat de reforçar la 
capitalitat internacional de Barcelona hi és des de l’inici. Agraeix la proposició, i diu que està 
obert a totes aquestes propostes en aquest sentit. 
En relació amb el que es planteja sobre el Brexit, també considera que cal aprofitar les 
oportunitats, però pensa que no es pot ser oportunista. Explica que el govern està fent en molts 
casos, de manera prudent, contactes per poder aconseguir que totes les empreses en l’àmbit 
tecnològic, etc., alineades amb els criteris i les prioritats del govern de Barcelona –inversió social i 
ambiental responsable, etc.– puguin venir a la ciutat. 
Afegeix que el govern també treballa en contacte amb el Govern de la Generalitat per establir a 
Barcelona l’Agència Europea del Medicament, i està predisposat a tenir tot el diàleg necessari amb 
la Generalitat per reforçar aquesta vessant. 
 
El Sr. CORONAS diu que el tranquil·litza veure que el regidor de la CUP expressa el vot contrari 
amb la ideologia econòmica i social que demostra, perquè Esquerra Republicana de Catalunya no 
és igual que els que són allà, ja que creu en la redistribució de la riquesa, però creu que cal generar 
riquesa, perquè, si no, no hi haurà res per distribuir, no hi haurà drets laborals per defensar ni 
municipalització per demanar. Considera que la utopia és molt bonica, però al final la realitat és la 
que és, i no vol viure en un país estrictament comunista. 
Li diu al Sr. Sierra que Esquerra Republicana de Catalunya no vol el mateix que Ciutadans, perquè 
ERC vol una capital d’estat, una capital de Catalunya dins de la Unió Europea. Pensa que tots els 
grups s’acabaran fent la mateixa pregunta que es va fer el Sr. Rajoy un dia a la ràdio: «¿Y la 
europea?» Afirma, perquè veu que el Sr. Sierra no ho té clar, que els catalans no deixaran de ser 
ciutadans europeus, tret que ho escullin els mateixos catalans.  
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 38 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
Comenta que Escòcia és un país prou democràtic perquè s’hi pugui votar i decidir, com s’ha 
demostrat, igual que Anglaterra amb el Brexit. Remarca que, si a Escòcia haguessin votat a favor 
de la independència, ara gairebé segur no hauria de sortir de la Unió Europea. Per tant, diu que el 
«better together» del Regne Unit, que és el «mejor unidos» d’Espanya, el que ha fet és deixar els 
escocesos totalment enfonsats en aquesta qüestió. Reitera que, si finalment Catalunya 
s’independitza, serà un estat de ple dret de la Unió Europea, i si no ho és, serà perquè ho 
decideixin els catalans. 
 
La Sra. RECASENS diu a la CUP que està feliç de no compartir ni el fons ni les formes amb 
aquest Grup en general ni amb el Sr. Garganté en particular. 
Comenta al Sr. Sierra que Ciutadans té una idea molt equivocada, sobretot quan aquest regidor fa 
aquests plantejaments fora d’Europa. 
Indica que la resposta del Sr. Pisarello genera una inseguretat brutal, ja que la resposta del Sr. 
Collboni del dia anterior, davant de la mateixa petició o molt similar, va ser absolutament diferent, 
perquè va ser d’una contundència molt superior, d’una concreció molt superior. Comenta que ja hi 
ha un conveni amb la Generalitat per fer un pla de promoció econòmica per treballar per les 
conseqüències del Brexit en relació amb el posicionament de Barcelona. Considera que això es 
contraposa amb el titubeig del Sr. Pisarello, que diu que es faran contactes molt prudents i només 
en les coses en què realment es comparteixin les inversions socials i mediambientals. Tal com va 
assenyalar el dia anterior, destaca que veu en aquest govern una descoordinació, un poc interès i 
una feblesa molt importants. Considera que no es pot fer broma amb això, perquè Barcelona està 
en la lliga de grans ciutats. Demana, doncs, que el Sr. Pisarello es prengui amb més seriositat 
aquestes comissions i les respostes que dóna. 
 
El Sr. SIERRA troba increïble que tant la Sra. Recasens com el Sr. Coronas diguin això sense 
riure. Pensa que aquests regidors s’haurien de dedicar al teatre o al cinema. Considera que ningú 
es pot creure que Catalunya seguirà a la Unió Europea si fa una declaració d’independència. 
Remarca que ho ha dit tothom, en totes les institucions i en tots els àmbits. 
Diu que potser el Sr. Rajoy no en sabia tant, de nacionalitat i de dret comunitari com el Sr. 
Coronas, però li pregunta al regidor d’ERC si sap per què seguiria sent ciutadà europeu. Respon 
que perquè el Sr. Coronas seguiria tenint la nacionalitat espanyola, perquè actualment és espanyol, 
tant si li agrada com si no. Remarca que la sortida de la Unió Europea és automàtica, i perquè 
Catalunya pogués ingressar com a nou estat d’Europa hauria de tenir el vot favorable unànime de 
tots els membres de la Unió Europea. No creu que escopint a la cara del veí després Catalunya 
pretengui demanar-li un got d’aigua. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que el Sr. Coronas és molt hàbil dialècticament i ha comparat 
Catalunya amb Escòcia. Considera que el regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya sap molt 
bé que el règim d’Escòcia i del Regne Unit és totalment diferent del de Catalunya i Espanya, 
començant per com es va agregar, el fet que és consuetudinari i Espanya no, i, per tant, el Regne 
Unit no té una constitució com l’espanyola, que diu que Espanya és indivisible i no és possible 
una secessió. Remarca que el Sr. Coronas ho sap, això, però que juga amb les paraules i ho fa molt 
bé, perquè dóna una aparença de versemblança, però sap que Catalunya és a Europa perquè és a 
Espanya. Destaca que els tractats són d’estats i que si Catalunya marxés d’Espanya, que no 
marxarà perquè no serà possible la secessió, automàticament no hi hauria cap tractat. Afegeix que 
perquè Catalunya entrés a la Unió Europea hauria de ser reconeguda com a estat, i recorda que 
Palestina té més de 139 reconeixements internacionals i encara no ha estat reconeguda com a estat. 
Li diu al Sr. Coronas que Catalunya estaria als llimbs abans de poder ni tan sols sol·licitar l’ingrés 
a la Unió Europea. Demana, doncs, al regidor d’ERC que sigui una mica seriós, tot i que dóna 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 39 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
suport a la seva proposta. Conclou dient que és que li agrada molt parlar amb el Sr. Coronas i per 
això s’ha allargat. 
 
La Sra. ANDRÉS destaca la classe de dret internacional que s’ha donat, i demana que es parli una 
mica més de Barcelona, ja que, amb Unió Europea o sense Unió Europea, el consistori haurà de 
procurar tenir el màxim possible de recursos, esforços i voluntat per projectar-la 
internacionalment. 
 
El Sr. PISARELLO diu que la regidora Recasens té la síndrome de la contradicció, perquè ella és 
d’Unió i està enmig d’una coalició, i ja no se sap ni què és. Li assegura a la regidora de 
Convergència que això en el govern no passa, i li demana que no vegi dimonis aquí. Aclareix que 
les polítiques d’inversions que el govern vol a la ciutat són polítiques d’inversió socialment i 
ambientalment responsables, amb la qual cosa pensa que la Sra. Recasens hauria d’estar d’acord. 
Considera que això no treu que s’aprofitin totes les oportunitats que hi ha per reforçar els recursos 
que la ciutat necessita, i diu que s’està fent des de relacions internacionals, amb Eurocities, amb 
Metropolis, amb totes les xarxes de ciutats a què Barcelona pertany. Creu que Barcelona és una 
ciutat situada no només a Europa, sinó al món, i que genera moltes expectatives i, en part, és per la 
política del govern actual. 
 
El Sr. CORONAS recull el guant de la Sra. Esteller per parlar quan ella vulgui, relaxadament. Diu 
que ho podran fer al llarg de molts anys perquè la Sra. Esteller tindrà el privilegi de ser una 
ciutadana catalana i europea, com ho serà ell mateix, i podran gaudir d’un fons de pensions que no 
es tocarà, que és el que està passant actualment. Afegeix que hi ha molts motius per voler viure en 
un país millor, i diu que Espanya ja ha demostrat que aquest país millor difícilment serà possible. 
Afirma que les institucions europees seran molt benvingudes a un nou estat d’Europa que ha de 
ser model i referència perquè Europa també faci un gir cap a on l’ha de fer. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/3652) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1. Que l’Ajuntament de Barcelona fiscalitzi la contractació amb el Grup 
Ajuntament de Efial SL i Consultoria en Gestión Innovadora SL, mitjançant una auditoria de 
gestió interna i externa. 2. Que el Govern municipal incorpori aquesta fiscalització de la 
contractació amb l’empresa Efial SL i Consultotria en Gestión Innovadora SL, des de 
l’Ajuntament i els seus organismes i empreses a la Comissió de Seguiment sobre la gestió de 
Barcelona Regional, aprovada al darrer Plenari de l’1 de juliol de 2016. 
 
El Sr. MULLERAS explica que el text que s’ha transaccionat amb Barcelona en Comú i Esquerra 
Republicana de Catalunya queda de la manera següent: «Que l’Ajuntament de Barcelona fiscalitzi 
la contractació amb el Grup Ajuntament d’Efial i Consultoría de Gestión Innovadora, mitjançant 
una auditoria de gestió interna i, segons el resultat, si s’estima necessària, es faci una auditoria 
externa.» 
Comenta que la setmana anterior l’operació Termyca va registrar diverses administracions 
municipals investigant contractacions suposadament falsejades amb l’empresa Efial. Diu que el 
primer que va preocupar el Grup Popular va ser saber si aquesta empresa havia treballat amb 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 40 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
l’Ajuntament de Barcelona, i si en aquestes contractacions també podia haver-hi irregularitats com 
les que s’estaven investigant en altres ajuntaments. Explica que la fiscalització del PP va 
determinar que entre l’any 2010 i 2016 l’Ajuntament de Barcelona va contractar 860.000 euros 
amb l’empresa Efial, SL, amb 45 contractes, 41 directes o adjudicats a dit i 4 amb negociats. 
Informa que durant el mandat de Convergència i Unió es va concentrar el 92% d’aquesta 
contractació, i d’aquests, curiosament, el 33% a través de l’ICUB, durant els anys 2012 i 2015. 
Aclareix que diu «curiosament» perquè Efial, SL, no és una consultora precisament especialitzada 
en el tema cultural, sinó que treballava amb altres temes. Troba curiós que l’ICUB concentrés el 
33% de la contractació d’Efial, SL, a l’Ajuntament. 
Diu que aquesta és la informació de què disposa el Grup Popular, i evidentment vol auditar 
aquesta contractació. Creu que l’Ajuntament, davant el procés que s’està duent a terme des de la 
Fiscalia, ha d’auditar aquesta contractació per validar que aquesta sigui correcta i legal, per validar 
que els serveis contractats van existir de forma real i si aquests serveis no es podien haver fet des 
dels serveis interns de l’Ajuntament. Vol posar llum sobre una contractació que està sota sospita. 
 
El Sr. FORN expressa el suport a la creació d’aquesta fiscalització de la contractació del grup 
Efial.  
Pel que fa a l’expressió «a dit» que usava el Sr. Mulleras, aclareix que aquestes contractacions són 
permeses per la llei. Diu que als que els agrada tant la llei i que la recorden tant també haurien de 
recordar això, perquè, si no, s’expliquen coses amb una intencionalitat. Reitera que tot això ho 
permet la llei. Malgrat tot, pensa que està molt bé que es fiscalitzi. 
 
El Sr. SIERRA també anuncia el seu vot a favor, perquè per Ciutadans són molt importants la 
transparència, la regeneració i posar negre sobre blanc en assumptes en què hi pugui haver 
irregularitats. 
Celebra que Convergència i Unió també hi voti a favor. I també celebra que el PP s’uneixi a la 
transparència i a investigar realment sobre els possibles casos de corrupció o les possibles 
irregularitats fetes amb diners públics. Diu que li agradaria que els companys del Partit Popular de 
la resta d’Espanya, particularment de la Comunitat Valenciana o de Madrid, tinguessin aquestes 
mateixes iniciatives. 
 
La Sra. CAPDEVILA troba adequada la fiscalització de la contractació amb l’Ajuntament de 
Barcelona de les consultories Efial, SL, i Gestión Innovadora, SL, com qualsevol altra, en tant que 
exercicis de transparència justos i necessaris, igual que en el cas de Barcelona Regional. 
Indica que, en aquest supòsit concret, després de conèixer les informacions pels mitjans de 
comunicació, l’Ajuntament ja va elaborar un informe en què recomanava una auditoria urgent, tant 
financera, com laboral, comptable o legal, depurar i exigir responsabilitats i posar en coneixement 
de la Fiscalia les conclusions a què s’arribés en l’auditoria. 
Considera que aquesta auditoria ha de servir per aportar la informació que cal perquè la Fiscalia 
investigui, tot i que és important també aclarir quines són les responsabilitats polítiques que se’n 
puguin derivar. Tal com va anunciar el seu Grup al Plenari de l’1 de juliol, comenta que el seu 
Grup veu bé la creació d’una comissió de seguiment per al cas de Barcelona Regional, igual que 
caldria crear-la per a altres casos com ara el de l’estació de la Sagrera. Opina que hi ha altres casos 
en què caldria fer un seguiment i dedicar-hi recursos, com els casos de contractació d’Efial, SL, i 
Gestión Innovadora, SL, i vol que s’informi els grups de què ha passat. 
Veu amb molt bons ulls que el Grup Popular hagi acceptat l’esmena d’Esquerra Republicana de 
Catalunya de la supressió del punt 2, ja que utilitzar la comissió creada per l’assumpte de 
Barcelona Regional per encabir allà totes les fiscalitzacions d’empreses és desvirtuar la creació 
d’aquesta. Per tant, està a favor de la fiscalització per part de l’Ajuntament d’Efial, SL, i Gestión 
Innovadora, SL. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 41 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Insisteix que cal treballar en el Codi ètic, que és un instrument que ha de permetre acabar amb les 
males pràctiques i posar límit a situacions com aquesta. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que el cas Efial és un exemple paradigmàtic del que és la corrupció 
sistèmica. Insisteix que la corrupció no és del sistema, sinó que és el sistema. 
Indica que les successives operacions contra l’entramat d’Efial han posat en relleu una quantitat 
ingent de contractes amb administracions públiques de diferents colors polítics, si bé esquitxen 
especialment ajuntaments governats per Convergència. Considera que l’acumulació de contractes 
amb les administracions públiques, sovint adjudicats a dit i fins i tot en contra de la normativa de 
contractació pública, és un exemple de com persones i empreses parasiten els impostos i saquegen 
les arques públiques. Constata que és una extracció contínua de recursos públics, que, legal o 
il·legal, va en contra de l’interès de la majoria. 
Comenta que, com és habitual, al capdavant d’aquestes empreses hi ha noms coneguts de la 
política i de l’Administració. Especifica que en el cas d’Efial, el seu president, Antonio Martos, va 
treballar a l’Ajuntament, i també a l’Institut Municipal d’Urbanisme. Considera que cal posar llum 
i taquígrafs en aquest cas i en els contractes amb aquesta empresa per tal d’esvair tota ombra de 
dubte, i sobretot per depurar les responsabilitats que calgui. 
Però destaca que el Partit Popular està completament inhabilitat per parlar de corrupció, contractes 
adjudicats a dit, desviació de fons, malversació i una llista inacabable de delictes que tenen com a 
denominador comú buidar la caixa pública per omplir les butxaques particulars. 
Per això s’abstindrà en la proposició del PP, com a rebuig al cinisme dels corruptes. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot a favor de la proposició. Diu que qualsevol instrument de 
transparència i que deixi el bon nom de l’Ajuntament net i clar serà benvingut. Espera que el 
resultat sigui el de la normalitat amb què treballa l’Ajuntament de Barcelona, que és exemple de 
molts altres. 
 
El Sr. ASENS anuncia el seu vot a favor, perquè l’Oficina de Transparència ja està fent aquesta 
auditoria i està recollint tota la informació que té al seu abast. Comenta, però, que això trigarà un 
temps perquè hi ha multitud d’instituts i altres organismes que formen el grup Ajuntament, però 
diu que la intenció del govern és portar a la següent Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció, el resultat d’aquesta auditoria de l’Oficina de Transparència. 
A part de la informació que s’ha donat, n’afegeix dues més. D’una banda, apunta que tota la 
contractació és de contractes menors, i, de l’altra, que la majoria de contractes es van produir en el 
període 2013-2014 i després van començar a baixar de forma notable. 
També comenta que, amb la nova línia política de transparència de l’Ajuntament, això actualment 
no hauria succeït. Informa que l’Ajuntament ha pres mesures per augmentar la transparència en la 
contractació pública de forma més responsable, en coordinació amb la primera tinència. Afegeix 
que hi ha unes noves bases d’execució del pressupost, que estableixen dos criteris: en primer lloc, 
que una sola empresa no podrà obtenir més de 3 contractes menors sense concurrència, amb la 
qual cosa es vol acabar amb aquest modus operandi, ja que, tot i que és legal, com deia el Sr. Forn, 
es poden crear tallafocs per intentar guanyar més transparència i posar més llum on hi ha opacitat; 
i, en segon lloc, l’atorgament de contractes mitjançant procediment negociat sense publicitat 
queda eliminat. 
Explica que també s’està intentant treballar amb un sistema informàtic que centralitzi tota la 
informació, perquè ara mateix la informació està descentralitzada. Indica que per això hi va haver 
una reunió amb el Sr. Falciani, que està assessorant l’Ajuntament, per millorar el sistema 
informàtic i crear aquests tallafocs perquè no es produeixin situacions de corruptela, 
d’irregularitats o males pràctiques de les operacions com les d’Efial o les que han sortit de 
l’operació Trueno, que afecta certs ajuntaments de Catalunya vinculats a contractes de recollida 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 42 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
d’escombraries. 
D’altra banda, també informa que, si és cert que Efial havia desviat recursos a Andorra per evadir 
impostos, seria un cas clar de vulneració del Decret d’alcaldia, que prohibeix la contractació amb 
empreses que tenen activitats il·lícites en paradisos fiscals, i, per tant, Efial no podria seguir 
contractant amb l’Ajuntament. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix a tots els partits, excepte la CUP, els vots a favor.  
Constata que la democràcia, el sistema que hi ha a Espanya, a Catalunya i a Barcelona, una de les 
qüestions que permet és poder fiscalitzar i tenir garanties que coses com aquesta no tornin a 
passar. Comenta que hi ha altres sistemes que tenen la corrupció instal·lada en el poder, i 
considera que això és cinisme. Aclareix que cinisme és criticar la corrupció i després defensar 
sistemes i anar a visitar, pagats per aquest sistema, altres països que tenen la corrupció instal·lada 
en el seu poder. 
Considera que aquí hi ha hagut un abús de la contractació menor i que amb Efial, SL, també ha 
succeït. Remarca que el fet que sigui legal no vol dir que sigui correcte o que no hi hagin sospites 
de possibles contractacions falsejades o sense que hi hagi hagut concurrència pública. Reitera que 
hi ha hagut un abús de la contractació directa, a dit, i possibles fraccionaments, com es demostra 
quan s’analitzen les contractacions amb Efial, SL. 
Conclou, doncs, que es tracta d’una contractació sota sospita. Destaca que el Grup Popular vol 
transparència i posar llum sobre aquesta contractació, i no entén que durant el període 2010-2016 
es contractés amb l’empresa Efial, SL, des de l’Ajuntament 860.000 euros. Indica que hi ha anys 
en què s’ha duplicat la contractació amb Efial, SL, i diu que hi ha 45 contractes, 41 dels quals han 
estat adjudicats a dit, alguns clarament fraccionats. Insisteix que hi ha hagut un abús de la 
contractació directa amb Efial, SL, absolutament explícita. Tampoc no entén que un 33% 
d’aquesta contractació hagi estat a través de l’ICUB, quan Efial, SL, és una consultora que no té 
cap especialització en temes de cultura. 
 
El Sr. SIERRA celebra que tothom voti a favor de la transparència, i constata que ni un sol grup 
municipal, en l’anterior Ple, va votar a favor de la iniciativa de Ciutadans d’obrir una comissió 
d’investigació pels assumptes i les possibles corrupteles dins de Barcelona Regional. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, 
la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del 
PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 
Que l’Ajuntament de Barcelona fiscalitzi la contractació amb el Grup Ajuntament de Efial SL i 
Consultoria en Gestión Innovadora SL, mitjançant una auditoria de gestió interna i, segons el 
resultat, si s’estima necessària es faci una auditoria externa. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
16.-  (M1519/3597) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Primer.- Declarar persona non grata Felip VI i a tota la Casa Reial Espanyola al 
municipi de Barcelona. Segon.- Retirar totes les medalles, honors i reconeixements que 
l’Ajuntament de Barcelona hagi entregat i/o realitzat a la Casa Reial Espanyola en el passat, i que 
no se’ls hi concedeixi d’ara endavant cap mena de reconeixement per part de l’Ajuntament de 
Barcelona. Tercer.- Instar a la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a revocar 
qualsevol acord que doni algun tipus de reconeixement o honors a la Casa Reial Espanyola o als 
seus membres. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 43 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que la institució que actualment dóna forma a l’Estat espanyol és, en 
essència, una institució antidemocràtica, basada en drets hereditaris de sang i privilegis d’arrel 
aristocràtica. Constata que, en el cas espanyol, hi ha una monarquia que, a més de legitimar-se en 
drets propis de l’antic règim, és també directament hereva del règim franquista, ja que el mateix 
dictador, poc abans de la seva mort, elegia a dit el seu successor, el rei Joan Carles I de Borbó. 
Recorda que la relació de la dinastia borbònica amb els Països Catalans ha estat marcada per la 
cultura política de la imposició: des de Felip V, primer Borbó que va sotmetre els catalans i 
catalanes a cop d’autoritarisme polític i militar –com així ho demostra el Decret de Nova Planta, 
que abolia les institucions catalanes, i també el setge de Barcelona o la crema de Xàtiva–, fins al 
darrer i actual cap d’estat, Felip VI, símbol de la unitat d’Espanya i que tres segles després del 
final de la Guerra de Successió continua negant el dret d’autodeterminació del poble català. 
Pensa que, en l’actual procés de ruptura democràtica engegat per una part del poble català envers 
l’Estat espanyol, és convenient assenyalar i denunciar quin ha estat el paper de la dinastia 
borbònica i la corona espanyola al llarg de la història, el que representa i el que simbolitza: des del 
sotmetiment dels Països Catalans pel dret a la conquesta a l’actual model d’Estat espanyol, arcaic i 
antidemocràtic. 
Atès que la institució monàrquica és anacrònica i no representa la majoria de catalans i catalanes, 
atès que l’actual rei ho és per herència del règim feixista encapçalat pel dictador Francisco Franco, 
atès que la monarquia espanyola i, en concret, la dinastia borbònica té clares connotacions 
d’autoritarisme polític envers els Països Catalans, atès que els catalans i catalanes tenen la ferma 
voluntat de construir una república independent de la monarquia espanyola i amb plena sobirania i 
atès que l’Estat espanyol és encara una presó per a la resta dels pobles de la Península Ibèrica 
sotmesos a la corona, diu que la CUP fa la proposició següent: primer, declarar persona non grata 
Felip VI i tota la Casa Reial Espanyola al municipi de Barcelona; segon, retirar totes les medalles, 
honors i reconeixements que l’Ajuntament de Barcelona hagi entregat o realitzat a la Casa Reial 
Espanyola en el passat, i que no se’ls concedeixi d’ara endavant cap mena de reconeixement per 
part de l’Ajuntament de Barcelona; tercer, instar la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona a revocar qualsevol acord que doni algun tipus de reconeixement o honors a la Casa 
Reial Espanyola o als seus membres. 
 
El Sr. FORN manifesta l’abstenció del seu Grup. Entén que hi ha grups a qui els agrada molt 
aquest tipus de declaració, però diu que Convergència prefereix treballar en positiu, diàriament, en 
la consecució dels seus objectius. 
Explica que l’objectiu polític de Convergència actualment és la construcció d’un estat català, que 
és l’objectiu pel qual treballa d’una manera positiva i mirant endavant i al futur. Afegeix que el 
seu Grup vol treballar per la consecució d’aquest estat català dins d’Europa. 
Constata que el dia que Catalunya sigui estat deixarà de tenir rei, el CIE i no haurà de suportar 
operacions Catalunya i altres agressions per part de l’Estat. Reitera que Convergència prefereix 
concentrar els seus esforços a construir aquest nou estat català. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el seu vot en contra, en primer lloc perquè en el breu mandat del cap de 
l’Estat l’únic que troba és agraïment a la seva tasca de representació de tots els espanyols a tot el 
món. En segon lloc, expressa que la monarquia parlamentària, com a democràcia, és un exemple 
en totes les facultats de drets de com es fa una transició d’un procés dictatorial a un democràtic. 
Afegeix que la democràcia espanyola i la transició han donat un període de 40 anys de pau i 
progrés, en què l’únic que pot fer és donar les gràcies. 
Per contra, considera que és al Sr. Garganté a qui caldria declarar persona non grata, perquè és 
una persona condemnada per un tribunal, un delinqüent, una persona que des que és a 
l’Ajuntament l’únic que ha fet és apologia del terrorisme, pressionar els membres de la Guàrdia 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 44 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Urbana, tractar de posar-los en un compromís per intentar encausar-los pressionant un facultatiu. 
Afegeix que els regidors de la CUP, a més de fer apologia del terrorisme, són filoetarres. 
 
La presidenta demana que es faci contenció de les paraules que s’utilitzen perquè és una comissió, 
i, per tant, és un àmbit institucional, de l’Ajuntament. Demana que el debat flueixi i que s’utilitzi 
una terminologia una mica moderada i respectuosa amb els altres, perquè si els regidors es 
comencen a adjectivar els uns als altres tindran cognoms molt llargs tots plegats. Atès que el 
llenguatge és ric i variat, reitera la petició que els estàndards de paraula que utilitzin a la Comissió 
siguin el més formal possible. 
 
El Sr. SIERRA diu que no troba una altra paraula per a una persona que demana la llibertat 
d’Otegi el mateix dia de la seva proclamació com a regidor d’aquest Ajuntament, a més de 
declarar que el Sr. Otegi ha estat una persona segrestada per l’Estat espanyol. Reitera que és al Sr. 
Garganté a qui s’hauria de declarar persona non grata en aquest Ajuntament. 
 
La Sra. CADPEVILA diu que, igual que el municipi de Breda, governat per Esquerra Republicana 
de Catalunya, va ser el primer d’aprovar una iniciativa per declarar Felip VI persona non grata al 
gener de 2016, en aquesta sessió ERC votarà a favor d’aquesta iniciativa de la CUP. 
Explica que ho farà tenint en compte que el monarca espanyol Felip VI, en tant que cap del Regne 
d’Espanya, representa la màxima figura institucional d’un estat que impedeix el lliure exercici del 
dret a decidir del poble de Catalunya. Afegeix que és una figura d’imposició que representa la 
manca de tradició democràtica i la constant lapidació dels drets i llibertats del poble de Catalunya. 
Afirma que ho fa tenint present que la monarquia com a institució representa uns valors 
completament allunyats de la igualtat entre ciutadans i ciutadanes, i també tenint present que la 
monarquia borbònica és hereva directa del règim franquista, una institució còmplice i combatent 
ferma de l’aniquilació dels drets i llibertats de tot un poble, una institució anacrònica, 
absolutament aliena a la voluntat de la ruptura democràtica engegada per part del poble de 
Catalunya.  
Diu que també ho fa tenint en compte la falta de respecte institucional de Felip VI envers les 
institucions democràtiques catalanes, com ho va demostrar l’11 de gener negant-se a rebre en 
audiència pública la presidenta del Parlament, sobiranament escollida pel poble de Catalunya, 
perquè li fos comunicat el nomenament del nou president de la Generalitat. Afegeix que també ho 
fa tenint en compte la postura no neutral que ha adoptat Felip VI envers el procés polític a 
Catalunya, i atès que a priori se li hauria de pressuposar una neutralitat institucional, que sí que 
han adoptat altres monarquies, com la britànica amb el conflicte entre Escòcia i el Regne Unit. 
Conclou que ho fa conscient que la monarquia borbònica representa una rèmora del passat i 
suposa un llast per als anhels de llibertat i apoderament de la ciutadania de Catalunya. Per tant, 
donarà el vot positiu. 
Finalment, apunta que tenia entès que Convergència el cap de setmana anterior s’havia definit com 
a partit republicà. No entén gaire que un partit que es defineix com a republicà continuï donant, 
d’alguna manera, suport al monarca espanyol. Considera que aquí es demostra que sempre és 
millor l’original que la còpia. 
 
La Sra. ESTELLER indica que la CUP el que vol és treure legitimitat a la monarquia, quan el que 
no està legitimat per donar exemple és el Sr. Garganté, una persona que coacciona els metges, 
defensa els il·legals i té molts vicis a l’hora de poder donar dignitat a res. 
A més, constata que el Sr. Garganté fa uns antecedents de la monarquia i diu que la monarquia és 
filla del franquisme. Indica que el règim parlamentari de monarquia parlamentària d’Espanya està 
en la Constitució, que va ser votada per tots els espanyols i el 90% dels catalans. Conclou que 
l’origen de la monarquia com a sistema d’estat és democràtic. Diu que la democràcia és la 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 45 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
democràcia real i que Espanya, gràcies a la monarquia i al paper que va fer aquesta en la transició, 
és un país democràtic. Per tant, afirma que la democràcia és el que decideix el poble espanyol, no 
un partit polític, i afegeix que la democràcia tampoc no és en funció del que a un li convé o de 
l’afinitat ideològica dels que decideixen. Considera que això és molt perillós i té un nom: és 
totalitarisme, és el que el Sr. Garganté representa, imposar la voluntat segons la seva conveniència 
i no respectar la voluntat dels ciutadans que van escollir la monarquia. 
Defensa i considera que la monarquia aporta unitat a Espanya, estabilitat, progrés, etc. Comenta 
que Espanya ha canviat molt els darrers 40 anys gràcies al paper de la monarquia. Diu que el rei 
Joan Carles I va fer una gran feina a Espanya quan va consolidar la democràcia amb els seus 39 
anys de regnat, i el rei Felip VI, des que va ser investit rei, també ho està fent, ja que està actuant 
amb neutralitat, lleialtat institucional i com un gran exemple de la democràcia arreu del món. 
Assenyala que aquest és el seu paper i que l’està fent a l’altura de la responsabilitat que li 
confereix la constitució. 
Constata que la CUP parla d’una virtualitat, ja que els Països Catalans no existeixen. Demana que 
aprenguin una mica, doncs, que ja és hora, perquè a l’Ajuntament s’hi ha d’arribar après. Es 
queixa que la CUP es munta una pel·lícula irreal i a sobre donen lliçons de democràcia en funció 
de la seva afinitat ideològica, cosa que no pot ser. Per tant, votarà en contra de la proposta. 
Diu que cal saber les conseqüències de declarar una persona non grata, quan el rei ha estat una 
persona present, va ser príncep de Girona i ha fet unes funcions enormes també a Catalunya. 
Tenint en compte que Catalunya és Espanya, diu que el rei quan hi va és a casa seva i no ha de 
demanar permís a ningú, i encara menys al Sr. Garganté, que no pot donar lliçons ni de dignitat, ni 
d’ètica, ni de res. Creu que el regidor de la CUP s’hauria de mirar al mirall abans de parlar. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia el vot en contra d’aquesta proposició, perquè entén que està fora de lloc 
i no té cap fonament.  
Considera que Felip VI no ha tingut cap actitud que pugui ser recriminada des del municipi de 
Barcelona, que és on es demana que es declari persona non grata. Entén que, atès que estan en una 
institució, els grups haurien de saber per què serveixen els instruments que té aquesta institució i 
què vol dir declarar persona non grata algú i per quin motiu. Pensa que en aquest cas hi ha una 
confusió entre la persona i la institució, ja que el debat sobre les institucions és un debat 
democràtic i el fet de declarar persona non grata algú en una ciutat és per algun motiu, i entén que 
aquí s’està barrejant una cosa amb l’altra. 
Constata que tots els grups saben de què s’està parlant en aquest cas, i diu que el Partit Socialista 
vol fugir de l’oportunisme polític i de la demagògia que pot impregnar aquestes comissions de 
vegades, perquè en aquesta Comissió s’està reproduint el debat de persona non grata en funció de 
qui t’agrada o qui no t’agrada des del punt de vista institucional, per un motiu polític, etc. Aclareix 
que aquest instrument no està pensat per això.  
 
El Sr. PISARELLO expressa l’abstenció del seu Grup. Recorda que el seu Grup sempre ha dit que 
és republicà i que la monarquia li sembla una anomalia en termes democràtics, com a institució. 
Afegeix que Barcelona en Comú ha denunciat els vincles de la monarquia amb la dictadura 
franquista. Tanmateix, diu que el seu Grup el que pot fer és reprovar políticament una institució, 
conductes concretes o males pràctiques, però no creu que es pugui plantejar com una causa 
general o fer servir la figura de la persona non grata, que és una declaració d’hostilitat, si no hi ha 
cap tipus d’actuació concreta que així ho exigeixi, que és el mateix argument que va fer servir 
l’alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, d’Esquerra Republicana de Catalunya, per abstenir-se 
quan es va plantejar aquesta proposició. 
Com a govern, creu que des de la transició no hi ha hagut cap govern de la ciutat de Barcelona que 
hagi fet una mostra d’afirmació republicana com l’ha fet aquest govern, començant per 
normalitzar la situació del Saló de Plens i defensant allà la sobirania municipal, modificant el 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 46 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
nomenclàtor per eliminar la sobrerepresentació de la monarquia, homenatjant el president 
Companys, donant-li al 14 d’abril i a totes les seves influències republicanes el paper que havia de 
tenir i fins i tot retirant-li la medalla d’or de la ciutat a la infanta Cristina de Borbó per la seva 
vinculació al cas Nóos. Remarca que el govern de la ciutat té aquesta convicció republicana i l’ha 
demostrat en més d’una ocasió, però considera que la via que es planteja no és la via adient i, per 
tant, s’abstindrà. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que en aquesta sessió es retraten quasi tots els grups. Especifica que 
Ciutadans i el Partit Popular ja se sap d’on vénen, i que el Partit Socialista és conegut el seu 
republicanisme joancarlista. Destaca, però, que especialment es retraten dos grups pel seu paperot, 
que són justament els dos grups municipals a qui ja els va molt bé el «processisme», que no la 
independència: uns per reciclar-se com a part del seu retrocés electoral i veure si van millor en un 
futur, i uns altres per guanyar posicions electorals malgrat mantenir el país empresonat en la 
cadena de la monarquia espanyola. Concreta que uns es retraten perquè fa poc han dit que estan 
per una república independent catalana, però en aquesta sessió s’abstenen, i els altres es retraten 
perquè, malgrat omplir segons quins actes amb banderes republicanes espanyoles i estelades, en 
aquesta sessió també s’abstenen. 
Sobre comentaris que s’han fet, només diu que veurà si s’ha comès algun tipus de delicte, que 
mirarà si les calúmnies escampades poden tenir conseqüències juridicolegals i que els 
responsables ja en tindran notícia. 
 
El Sr. FORN diu que li ha sabut greu la intervenció de la Sra. Capdevila, perquè és evident que ha 
convertit aquesta intervenció en una qüestió electoral, quan creu que no ho era. Recorda que 
Convergència treballa per un objectiu, que és la consecució d’un estat català, i opina que això s’ha 
de fer amb poca cridòria, amb poca política de gestos i amb molta intel·ligència. Diu que la 
cridòria la deixa a uns altres, ja que el seu Grup prefereix treballar dia a dia arromangant-se, fins i 
tot tenint 4 processats per haver demanat que la gent pogués votar. Constata que aquest és un 
compromís clar. 
Considera que aprovar aquesta proposta en aquesta sessió pot tenir una simbologia molt gran, ja 
que hi ha els mitjans de comunicació molt interessats, però diu que el procés de veritat s’està 
portant en un altre lloc i no amb aquest tipus de declaració. 
Observant el que passa al seu voltant, li pregunta a la Sra. Capdevila si creu que el Sr. Salmond o 
la presidenta d’Escòcia es dedicaran a votar una condemna o declaració de persona non grata a la 
reina. Creu que no perquè s’actua amb intel·ligència, que és el que demana. Reitera que els 
processos de veritat s’encaren amb intel·ligència. 
 
El Sr. SIERRA vol matisar el que ha dit abans, i diu que no era una acusació d’apologia del 
terrorisme com a delicte, sinó destacar l’actitud filoetarra del Sr. Garganté. Considera que 
demanar la llibertat d’una persona condemnada per terrorisme té un nom, i dir que el Sr. Otegi ha 
estat segrestat per l’Estat espanyol té un nom. 
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta tant a la Sra. Andrés com al Sr. Pisarello si reconeixen la 
presidenta del Parlament de Catalunya. Suposa que la reconeixen. Recorda que aquests dos 
regidors han dit que el rei Felip VI no ha tingut cap problema ni amb Barcelona ni amb Catalunya. 
Constata que Barcelona és la capital de Catalunya i que el rei Felip VI no va voler rebre la 
presidenta del Parlament, escollida pel poble català. Pensa que només per aquest motiu ja se 
l’hauria de declarar persona non grata a Barcelona. 
Li diu al Sr. Forn que el Sr. Salmond segurament no declara persona non grata els reis, però diu 
que els reis d’Anglaterra deixen votar els escocesos i els espanyols no. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 47 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
La Sra. ESTELLER constata que els reis espanyols deixen votar i s’ha votat més de 43 vegades a 
Catalunya. Indica que la corona és una institució democràtica reconeguda a la Constitució, votada 
per tots els espanyols, tant si li agrada al Sr. Garganté com si no. Considera que tan democràtic és 
votar com respectar el que s’ha votat. Recorda que el 90% dels catalans van votar la Constitució i 
van elegir el rei com a cap d’estat. Per tant, pensa que això és el que el regidor de la CUP ha 
d’acatar i assumir, i aquesta és la realitat que hi ha. Demana que es deixin de dir bestieses i de dir 
amb aquest llenguatge infantil que tot es resoldrà amb una república, acusant la monarquia de tots 
els mals. Considera que això és un insult a la intel·ligència. 
 
La Sra. ANDRÉS destaca que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, que ha format part 
del govern de Barcelona bastants anys, sap perfectament què vol dir ser persona non grata a la 
ciutat i per quins motius. Diu que el Sr. Garganté no pot donar lliçons de republicanisme als 
socialistes, perquè el regidor de la CUP practica el republicanisme des d’una institució amb 
Twitter i les xarxes. Recorda que molts companys socialistes el van practicar a les trinxeres i a les 
presons. Considera que el Sr. Garganté ha de respectar aquest passat i aquest present. Demana que 
el regidor de la CUP no torni a fer això comparant i apropiant-se de valors que no són seus, que 
uns altres els van defensar i es van deixar la vida literalment a les presons. Indica que aquests 
companys se senten força ofesos per les paraules de la CUP. 
 
El Sr. PISARELLO li diu a la Sra. Capdevila que estan d’acord amb la crítica històrica del paper 
de la monarquia amb la negació del dret de l’autodeterminació amb actituds concretes com la del 
Parlament. Diu que en aquest cas es poden fer totes les reprovacions polítiques que calguin, però 
que el que s’està discutint en aquesta sessió és si declarar persona non grata algú –o tota la 
família– és l’instrument per fer-ho. Aclareix que és una qüestió de paraules. Especifica que no 
comparteix aquesta estratègia, i diu que no és una qüestió de manca de fermesa o de manca de 
valentia política. Té la sensació que, quan els companys de la CUP plantegen aquestes coses, no és 
tant per criticar la monarquia o per posar-la en evidència, sinó per tenir un argument més per 
mostrar que finalment els que governen són uns venuts, uns reformistes, etc. Diu que si aquesta és 
la funció de la proposició l’entén, però remarca que la posició del govern en aquest tema ha estat 
prou clara i ho seguirà sent. 
 
El Sr. GARGANTÉ vol fer especial menció del fet que el grup de govern ha afirmat que la 
monarquia no ha fet cap actuació en concret per declarar-la non grata. Ho troba estrany, perquè 
com a republicans l’existència de la monarquia en si mateixa és una actuació anacrònica, 
antidemocràtica i autoritària, que mereix ser non grata.  
 
El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, 
el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C’s, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. 
Garganté expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
17.-  (M1519/3663) Que el govern informi de la totalitat de contractacions de personal eventual i 
càrrecs de confiança, que s’han efectuat des de l’1 de juliol de 2015, incloent-hi Comissionats/des 
i assimilats en tota l’estructura municipal, així com els nomenaments en Direccions fruit de 
concursos públics. Que la resposta sigui també entregada per escrit als grups polítics municipals. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 48 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
El Sr. MARTÍ demana al govern que s’informi per escrit, si pot ser, de tots els noms de tots els 
treballadors i treballadores contractats pel govern des de la presa de possessió del govern. Aclareix 
que es refereix tant a càrrecs de confiança com a personal eventual en general, incloent-hi les 
direccions que s’estan sotmetent ara a transacció en el sentit que s’hagin de contractar també a 
través de concursos públics.  
 
El Sr. BADIA accepta el prec. Informa que a la pàgina web de Transparència es poden consultar 
tant els càrrecs electes com els comissionats, els consellers de districte, la síndica, els gerents de 
l’Ajuntament, instituts i entitats públiques, els gerents i directors d’empreses, societats mercantils, 
consorcis, associacions i fundacions, i els eventuals. Afegeix que es pot descarregar en format 
obert. Comunica que els grups tindran accés a les agendes públiques, als currículums. 
Diu que ha imprès una mica la pàgina web perquè és el mecanisme més àgil actualment. 
Reconeix, però, que les direccions de l’Ajuntament encara no estan pujades a la pàgina web de 
Transparència i s’hi ha d’accedir via l’organigrama, però diu que en pot facilitar una part i 
s’acabaria de fer la llista de tota la resta. 
Comenta que a vegades la pàgina web tarda alguna setmana a actualitzar-ho, perquè cal fer un 
tràmit amb Recursos Humans i de normalització del contracte, però diu que ho ha estat revisant i 
creu que, excepte els de les dues darreres setmanes, pràcticament hi són tots. 
 
El Sr. MARTÍ demana que, ja que ha substanciat el prec amb temps suficient, en aquesta sessió es 
pugui donar als grups aquesta relació completa. Entén que dels darrers 15 dies potser no hi és tot, 
però sol·licita que tot el que s’hagi publicat i que ja sigui oficial, en el transcurs de la sessió, es 
faciliti a tots els grups, perquè creu que tenen el dret de tenir aquesta informació físicament a les 
seves mans en aquesta sessió de la Comissió. 
 
El Sr. BADIA diu que es poden fer fotocòpies, però reitera que serà més pràctic accedir a les 
dades a través de la pàgina web de Transparència. Tanmateix, reitera que si els grups volen tenir-
ho en paper se’n poden fer fotocòpies. 
 
Es dóna per tractat. 
 
18.-  (M1519/3664) Que el Govern informi dels resultats de la reunió de la Comissió Mixta Generalitat-
Ajuntament de Barcelona celebrada el passat dimecres 6 de juliol i que a partir d’ara i amb 
posterioritat a cadascuna de les reunions d’aquesta Comissió Mixta s’informi preceptivament en la 
següent Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, dels 
resultats de les mateixes. 
 
La Sra. RECASENS diu que és la segona vegada en 48 hores que el Sr. Collboni ha de donar 
comptes de coses que ja han succeït i de les quals els grups s’acaben assabentant pels mitjans de 
comunicació. 
La sorprèn que, tenint en compte que aquest govern sempre fa gala de la transparència i d’una 
nova manera de fer política, els grups hagin d’estar permanentment en les comissions demanant 
comptes i que se’ls informi del que passa. 
Explica que és un prec senzill, que demana que el govern informi dels resultats de la reunió de la 
Comissió Mixta, que ha pogut llegir en els mitjans de comunicació. Sol·licita que a partir d’ara 
s’informi els grups de manera periòdica cada vegada que hi hagi una sessió. 
Comenta que es va tractar el tema del deute el dia anterior amb el Sr. Pisarello, amb una pregunta 
del PP. La sobta comprovar com el gerent actual de l’Ajuntament fins fa poc deia, quan era a 
l’oposició, que el deute de la Generalitat era de 400 milions d’euros, però ara s’ha reduït a 90. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 49 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Conclou que o els de la Generalitat són unes màquines que van molt bé o el PSC en el seu moment 
mentia. Vol saber què és veritat. Reconeix que la Generalitat està complint els seus deures i està 
abonant el deute, que mai havia estat fixat en els 400 milions que el PSC deia, però diu que el 
Partit Socialista potser va aprofitar en el seu moment per fer demagògia durant la campanya 
electoral per desgastar el govern. 
L’alegra saber com el govern ha passat de criminalitzar els Mossos a Gràcia a demanar el seu ajut 
pel tema del top manta. Li agrada veure que les relacions en aquest extrem han canviat 
completament. 
Pel que fa a l’impost turístic, vol saber quina és la versió més correcta, perquè la Generalitat diu 
que aquest és un impost que gestionarà la Generalitat al 100% i, en canvi, el govern de 
l’Ajuntament informa que es crea una comissió bilateral i que en 6 mesos l’Ajuntament gestionarà 
el 100% de l’impost turístic. 
També vol saber quines són les diferents propostes alternatives que l’Ajuntament ha fet a la 
Generalitat per finançar les dues estacions de la línia 10 i que la Generalitat està estudiant. 
Així mateix, pensa que segur que es va parlar del tema dels consorcis, que regula la Carta 
municipal, però que els grups no n’han sabut res. 
Finalment, també està segura, perquè era habitual, que l’Ajuntament va tractar els temes que la 
Generalitat legislava i eren competència de l’Ajuntament i, per tant, pregunta quin rol feia. 
 
El Sr. COLLBONI diu que en dos minuts i mig serà difícil abordar tots els temes que la Sra. 
Recasens ha plantejat. Accepta, però, el prec, i espera que s’incorpori a partir d’ara als ordres del 
dia d’aquesta Comissió quan hi hagi reunions de la Comissió Mixta. 
Diu que el govern valora aquesta reunió positivament. Creu que la predisposició per part de les 
dues parts va ser positiva. Informa que s’hi van abordar bàsicament tres temes importants per a la 
ciutat: deute, taxa turística i comerç ambulant irregular. 
Pel que fa al deute, diu que pot explicar els compromisos que ha adoptat la Generalitat i que el 
govern sobre el paper valora positivament. Informa, doncs, que la Generalitat es compromet a 
reconèixer regularment les seves obligacions amb l’Ajuntament; es compromet a pagar el deute 
pendent el 31 de desembre de 2014 i a reduir progressivament la resta. Assenyala que el 
compromís és que el 2017 no hi haurà deutes pendents amb antiguitat superior a un any i que els 
pagaments a l’Ajuntament es faran amb un termini no superior a 180 dies des del reconeixement 
de les obligacions. 
Quant a l’impost turístic, recorda que el compromís d’aquest govern és obtenir el 100% de la taxa 
turística. Comenta que quan el govern ho va plantejar a la Comissió Mixta no ho va fer com a 
govern, sinó com a consistori, perquè són resolucions que el conjunt dels grups han aprovat, 
incloent-hi Convergència, i és que la ciutat gestioni el 100% de la taxa turística. Explica que per 
fer-ho s’ha creat un grup de treball per determinar quins canvis legislatius s’haurien de fer, i diu 
que l’Ajuntament ha decidit aportar aquests recursos no exclusivament a promoció turística, sinó a 
compensar els efectes que té el turisme sobre el territori o sobre certs serveis que presta la ciutat. 
En relació amb la venda ambulant, no sap d’on treu la Sra. Recasens que el seu Grup ha 
criminalitzat res. Aclareix que ni el govern ni ell mateix criminalitzen l’actuació dels Mossos o la 
Guàrdia Urbana, que tenen tot el seu suport per fer la seva feina en aplicació de les lleis i normes 
municipals. En aquest sentit, explica que el que es va abordar en aquesta Comissió Mixta va ser 
sobretot la coordinació policial, que els darrers dies s’ha vist que s’ha hagut de millorar i 
incrementar. Espera que això tingui efectes positius de manera immediata. Sap que l’actuació 
policial no és l’única solució, però pensa que és un camí a recórrer per millorar el combat del 
comerç irregular a la ciutat. 
 
La presidenta diu que dos minuts i mig és molt poc per tractar un tema així. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 50 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
El Sr. COLLBONI comenta que, respecte al tema de la línia 10 del metro, l’Ajuntament està 
disposat a posar els diners que calguin perquè es facin les dues estacions pendents. Explica que la 
Generalitat ha de dir com posarà els diners i com reconeixerà aquest deute. Manifesta que 
l’Ajuntament encara està esperant que la Generalitat digui com complirà la seva part. Comenta 
que l’Ajuntament complirà la seva part, ja que s’hi ha compromès, té els recursos i hi ha un acord 
polític en aquest sentit al consistori. 
 
La presidenta diu que es recollirà en acta, i espera que el govern prengui nota d’aquests informes 
després d’aquesta Comissió per tal que el debat pugui ser més aprofundit i més llarg. Recorda que 
el tinent d’alcalde ha ofert espais amb un debat més ampli que s’han de poder aprofitar. 
 
El Sr. PISARELLO vol recordar que hi ha altres instruments. Constata que potser un prec no és la 
millor via per tenir un debat més ampli.  
 
La Sra. RECASENS està encantada, i especifica que aquest prec el que diu és que es porti de 
manera periòdica un informe del govern, en què hi haurà el temps adient, o que es faci amb una 
compareixença. Es queixa que no pot ser que els grups no estiguin informats de la Comissió 
Mixta. Aclareix que el seu Grup no vol un prec per tractar els temes de la Comissió Mixta. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
19.-  (M1519/3625) Que el Govern municipal faci augmentar la presència policial en consonància amb 
l’afluència turística del districte de Ciutat Vella i s’elabori una campanya per a la prevenció de 
conductes incíviques de ciutadans i visitants de la ciutat i es doni a la mateixa ordres precises per 
al compliment de l’Ordenança de Civisme. 
 
El Sr. SIERRA vol que el govern municipal augmenti la presència policial en consonància amb 
l’afluència turística en el Districte de Ciutat Vella, que s’elabori una campanya de prevenció de 
conductes incíviques de ciutadans i visitants i que es donin ordres precises a la Guàrdia Urbana 
perquè es faci complir en aquests entorns l’Ordenança de civisme. 
 
El Sr. RECASENS comenta que a l’estiu a la Unitat Territorial 1 de Ciutat Vella hi ha 
aproximadament uns 200 agents de Guàrdia Urbana, més altres policies, com ara Mossos 
d’Esquadra i portuària, que operen en aquest terreny. 
Explica que s’està produint una coordinació satisfactòria. Afegeix que el Grup de Platges, que 
estarà operatiu fins a finals de setembre, compta amb uns 90 agents suplementaris i mitjans 
marítims, i dóna servei a les 10 platges de Ciutat Vella i Sant Martí. Informa que des del juny s’ha 
obert una nova oficina de recepció de denúncies a Barceloneta, que és conjunta amb Mossos 
d’Esquadra, cosa que és una nova experiència de cooperació conjunta, en què es reben peticions, 
demandes d’informació, assessorament i recepció de denúncies i està oberta cada dia les 24 hores. 
D’altra banda, pel que fa a l’aspecte comunicatiu, comenta que setmanes enrere es va posar en 
marxa una campanya de comunicació de convivència per sensibilitzar els ciutadans per fomentar 
justament la bona convivència, la seguretat i el civisme. Diu que totes aquestes mesures ja estan en 
marxa i que, per tant, no cal fer-ho. 
Dit això, assenyala que es farà l’adaptació de recursos a les possibilitats estiuenques de Ciutat 
Vella, però pensa que no es pot oblidar la necessitat d’altres districtes i barris de la ciutat. Diu que 
no es descuidarà ni es dedicaran menys esforços als altres barris de la ciutat, ja que considera que 
cal donar cobertura a tots els barris de la ciutat i no tan sols a Ciutat Vella. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 51 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
 
El Sr. BADIA diu que no accepta el prec. 
 
El Sr. SIERRA lamenta la no-acceptació del prec. Pel que fa al Pla director, a resultes d’una 
proposta de Ciutadans d’augmentar els números de la Guàrdia Urbana, recorda que en aquest pla 
es deia que es faria una previsió de l’augment d’agents de la Guàrdia Urbana. Comenta que en 
aquest cas la Sra. Colau no ha fet la convocatòria de places preceptiva. Constata que hi ha molts 
agents de la Guàrdia Urbana que es jubilaran el 2016, el 2017 i el 2018, i diu que el que hi haurà, a 
Ciutat Vella particularment, és una manca d’agents. Es queixa que no hi ha una ràtio calculada al 
mateix Pla director d’agents de la Guàrdia Urbana. Indica que el Districte de Ciutat Vella rep una 
quantitat de visitants que fa multiplicar per 2 o més la població d’aquest districte, i això fa que 
aquesta ràtio de persones i policies sigui molt pobra, cosa que es tradueix en conflictes de 
convivència i en escenes com les que es viuen al Raval, en què hi ha gent que dorm la borratxera 
als patis i als parcs de nens, hi ha prostitució al carrer, etc. 
 
El Sr. RECASENS vol tranquil·litzar el Sr. Sierra en el sentit que no es poden establir ràtios, 
perquè no és el mateix el matí que la tarda o la nit per les diferents problemàtiques. Tanmateix, 
assegura que el 2016 hi haurà incorporació de nous guàrdies urbans, i que els que no es puguin 
incorporar el 2016 s’acumularan al 2017, però diu que no hi haurà pèrdua de places de Guàrdia 
Urbana en la mesura en què es puguin anar fent segons la legislació vigent. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
20.-  (M1519/3649) Que el govern municipal elabori una Guia-Registre actualitzada de les entitats de 
Barcelona i la distribueixi a tots els equipaments públics, amb l’objectiu de difondre i donar a 
conèixer l’activitat de les entitats existents a la nostra ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que les entitats i el teixit associatiu de Barcelona deu ser dels més 
rics. Està segura que no hi ha cap ciutat europea amb un teixit associatiu tan ric com Barcelona. 
Destaca que hi ha entitats veïnals, esportives, culturals, del tercer sector, etc. 
Indica que l’encomiable tasca d’aquestes entitats es basa en l’activitat desinteressada dels seus 
voluntaris, que desenvolupen els seus esforços de manera completament desinteressada, posen el 
seu temps a canvi del bé comú i d’ajudar a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. 
Comenta que aquest factor incideix en l’activitat de les entitats i redunda en la societat, però diu 
que en molts casos la manca de recursos humans per desenvolupar les seves activitats 
impossibilita les entitats a fer difusió de la seva tasca, posar en valor la seva entitat i donar-se a 
conèixer entre els conciutadans de la ciutat. 
Assenyala que Barcelona i els seus districtes formen un entramat social molt imbricat. Constata 
que aquesta complexitat i les dinàmiques dels veïns fan que els seus àmbits de coneixement es 
vegin reduïts i limitats, no només pel temps, sinó també per la incapacitat material d’accedir a tota 
l’oferta social, esportiva, cultural, associativa, etc. 
Destaca que el seu Grup creu en la participació i l’entén com un objectiu actiu. Pensa que cal ser 
proactiu, cal anar un pas més enllà i posar a l’abast de la ciutadania aquest ampli ventall d’entitats 
i associacions. Opina que cal ser ambiciosos i anar més enllà dels espais de què disposa 
l’Ajuntament. En aquest sentit, entén que s’ha d’elaborar una guia registre actualitzada de les 
entitats de Barcelona per tal de ser efectiva i minimitzar l’esforç econòmic d’una bustiada de porta 
a porta. Pensa que es podria distribuir en tots els equipaments municipals, centres cívics, casals de 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 52 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
barri, esportius, biblioteques, equipaments educatius, etc., i que alhora fos assequible digitalment, 
de manera que els veïns de cada un dels districtes i barris tingués accés fàcil, directe i endreçat de 
la guia completa de les entitats i associacions del seu barri o districte. 
Creu que aquesta guia pot ser una eina àgil i útil tant per a la ciutadania com per a l’Ajuntament, i 
també per a les entitats i associacions de veïns, i per això demana l’acceptació d’aquest prec. 
 
El Sr. ASENS agraeix el prec i l’accepta de bon grat, ja que, a més de ser oportú, permet posar de 
manifest la tasca que s’ha revisat en aquest àmbit. Indica que des del govern i, especialment, des 
de l’Àrea de Participació afavorir i facilitar l’enfortiment dels projectes associatius forma part de 
les seves prioritats estratègiques. Comparteix, doncs, el diagnòstic, ja que Barcelona és una ciutat 
exigent, compromesa en la defensa del bé comú, i també punta de llança i capdavantera, una de les 
ciutats europees que té el teixit més organitzat. 
A partir d’aquest llegat, que permet que molts cops la societat civil organitzada vagi més endavant 
que les institucions, i fins i tot arriba allà on aquestes no arriben, informa que s’ha posat en marxa 
la millora de l’aplicació informàtica del fitxer per tal de fer aquesta informació més accessible. 
Afegeix que també hi ha previst fer un estudi exhaustiu sobre la realitat associativa de la ciutat. 
Calcula que al llarg del 2017 hi haurà una cartografia d’aquesta realitat, i per fer-ho s’han iniciat 
converses amb la Generalitat per poder fer un encreuament de dades entre les diverses bases de 
dades del Departament de Justícia i de l’Ajuntament. Creu que, un cop fetes aquestes millores, a 
mitjans del 2017, l’Ajuntament estarà en condicions d’editar aquesta guia que la Sra. Capdevila 
demana d’associacions de Barcelona. Indica que hi ha un risc d’obsolescència amb la informació 
sobre aquesta realitat, però creu que a mitjans del 2017 l’Ajuntament podrà tenir aquesta guia 
actualitzada i completa. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix al regidor l’acceptació del prec. Comenta que, venint del moviment 
veïnal, té una certa tendència d’anar a veure certes entitats, i remarca que en aquest prec està 
recollint la demanda de les entitats de Barcelona, que potser estan ubicades en un lloc i sis carrers 
més avall, sobretot a l’Eixample, que és molt gran, els veïns poden desconèixer quin tipus 
d’activitat fa aquella entitat. Per tant, agraeix l’acceptació del prec i demana que es faci al més 
aviat possible, i si pot ser a mitjans del 2017 millor que a finals. 
 
El Sr. ASENS comenta que també ve del món veïnal i comprèn perfectament la inquietud que la 
Sra. Capdevila expressa. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
21.-  (M1519/3653) Que el Govern municipal elabori un Pla de Xoc contra l’incivisme, el top manta i 
els actes vandàlics a Barcelona en tots els barris afectats per aquestes conductes, així com 
incrementar els mitjans humans i materials per prevenir i actuar davant les conductes incíviques i 
actes vandàlics que augmenten a l’estiu, amb més agents cívics i Guàrdia Urbana per tal de que 
facin complir l’Ordenança de Convivència amb més determinació, i es procedeixi al cobrament de 
sancions. 
 
La Sra. ESTELLER demana que l’Ajuntament elabori un pla de xoc contra l’incivisme, el top 
manta i els actes vandàlics a Barcelona, especialment en l’època d’estiu, que es reforcin els 
mitjans materials i humans a l’hora de fer front a aquest incivisme, que s’apliqui amb 
determinació l’Ordenança del civisme i que es faci el que calgui per cobrar les sancions que es 
produeixen com a conseqüència d’aquesta infracció.  
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 53 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Constata que a l’estiu s’incrementen els actes incívics, que fins i tot arriben a ser vandàlics a 
vegades, fruit també del turisme de borratxera, del low cost, que està proliferant per Barcelona. 
Sap el que va passar pocs dies enrere a la Vila Olímpica, en què es va barrejar prostitució i 
botellón, brutícia, excrements al carrer i vandalisme, cosa que perjudica molt no tan sols aquest 
barri, sinó també la resta de barris de la ciutat. 
Conclou, doncs, que cal actuar amb determinació, cal prevenir aquests actes i actuar amb celeritat 
a través de l’aplicació de l’Ordenança i reforços policials, amb mitjans humans i materials, per fer-
hi front i que no es deteriorin els barris, perquè cada una d’aquestes accions perjudica tots els 
ciutadans de Barcelona, especialment els que viuen en aquests barris, que veuen com s’està 
degradant el seu barri. 
 
El Sr. ASENS no accepta el prec, perquè no comparteix l’enfocament sobra la venda ambulant, 
que opina que és criminalitzador. Tampoc no comparteix el diagnòstic de la Sra. Esteller, ja que la 
percepció de la ciutadania no és la mateixa que la que la regidora del PP expressa, i diu que els 
indicadors així ho demostren. 
Reconeix, però, que hi ha un conjunt d’accions previstes per a la temporada d’estiu, tot i que no un 
pla de xoc, com demana el prec. Aclareix que no són només accions policials, sinó també tasques 
de conscienciació i de treballs socials, perquè reconeix que són mesos d’un ús intensiu de l’espai 
públic. Anuncia que posarà tres exemples d’això. En primer lloc, parla de la campanya de 
comunicació de convivència, que es va posar en marxa unes setmanes enrere per fomentar les 
actituds de bona convivència. En segon lloc, destaca que hi ha el Grup de Platges de Guàrdia 
Urbana, amb uns 90 efectius, que es posa en funcionament per prevenir i actuar sobre tots els 
fenòmens que es produeixen al litoral barceloní. I, en tercer lloc, informa de la posada en marxa 
d’una oficina de recepció de denúncies, que és la primera oficina conjunta de la Guàrdia Urbana i 
Mossos d’Esquadra, situada a la Barceloneta, amb l’objectiu d’atendre demandes, peticions 
d’informació, assessorament i recepció de denúncies. Comenta que aquesta oficina oferirà un 
servei de caràcter permanent durant l’estiu, 24 hores de dilluns a diumenge. 
 
La Sra. ESTELLER demana al govern que parli amb els veïns afectats, amb els de la Vila 
Olímpica i els de la Barceloneta, que cada dia se senten perjudicats per tots aquests fets. Aclareix 
que no tan sols demana més Guàrdia Urbana, que també, sinó també agents cívics, que tinguin la 
capacitat d’informar per prevenir molts d’aquests aldarulls que es produeixen a Barcelona. 
Indica que la Guàrdia Urbana té efectius, i recorda que molts sindicats s’han ofert a canviar les 
vacances d’estiu a fi i efecte de poder ser a la ciutat combatent tot aquest tipus de conductes. 
Considera, doncs, que el govern podria tenir mitjans suficients a l’hora de fer-hi front. 
Opina que la primera obligació del govern és amb els ciutadans de Barcelona, els veïns dels barris 
afectats i impedir que es produeixin aquestes actituds i conductes que deterioren i degraden la vida 
dels barris. Considera que es demostra que el govern perd contacte amb la societat i que per 
emparar una sèrie d’activitats està perjudicant els veïns de la ciutat. Demana, com a mínim, que es 
replantegi i que es faci front a aquestes actituds i actes incívics, vandàlics i que perjudiquen i 
deterioren la vida dels barris. 
 
El Sr. ASENS reconeix que per formar-se una convicció del que succeeix cal parlar amb els veïns, 
però comenta que el govern, a part d’això, valora les dades objectives, perquè la resta són 
qüestions més aviat subjectives, atès que tothom té uns veïns que diuen una cosa o una altra. 
Explica que les dades objectives diuen que la ciutadania aprova la seguretat a la ciutat de 
Barcelona amb un 6,2%, la millor nota des del 1999; que l’enquesta també situa l’índex de 
victimització en el 23,3% el 2015, la segona xifra més baixa des del 2008; que la percepció dels 
nivells de civisme al barri i a la ciutat augmenta una dècima cada una, i passa del 6,1 al 6,2 i del 
5,7 al 5,8, i que la percepció sobre conflictes de convivència als barris disminueix, i passa del 18,2 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 54 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
al 15,2. Reitera que aquestes són les dades objectives i que la resta són opinions, que considera 
respectables, però que no estan avalades per les dades objectives, que són indiscutibles. 
 
Es dóna per tractat. 
 
22.-  (M1519/3654) Que l’Ajuntament de Barcelona reclami a la Generalitat de Catalunya el pagament 
del lloguer de la Casa Àsia per tal que pugui continuar a Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER demana al govern que intercedeixi davant de la Generalitat perquè pagui els 
340.000 euros que deu a la Casa Àsia perquè pugui fer front al lloguer. 
Explica que la Casa Àsia a Barcelona és una aposta estratègica de relació amb tot el que és el 
Pacífic i Àsia, Europa i Espanya. Considera que aquesta funció ha de continuar. Indica que 
l’Ajuntament i la Generalitat garanteixen la ubicació de la Casa Àsia i fan front al pagament del 
lloguer i de les oficines. Comenta que l’Ajuntament és complidor i sempre ha fet front als seus 
compromisos. Es queixa que l’incompliment de la Generalitat està posant en risc aquesta 
permanència en la ubicació actual, i per això demana a l’Ajuntament que intercedeixi. 
 
El Sr. PISARELLO recorda que el dia anterior es va plantejar un prec molt semblant. Accepta el 
prec, però amb els termes següents. Indica que la Casa Àsia és una institució important a la ciutat 
perquè es projecta al món, i remarca que hi ha una situació precària a causa de la mala gestió que 
es va fer d’altres governs. 
Diu que el dia anterior ja va explicar que la davallada d’aportacions de la Generalitat a Casa Àsia 
forma part del deute ciutadà, i no és un deute comptable, que com a Ajuntament s’està reclamant. 
Destaca que, a part de la Generalitat, l’Estat també ha retallat les seves aportacions. Recorda que 
la Generalitat aportava 1,3 milions d’euros el 2009 i en va aportar 90.000 el 2015. Diu que no 
entrarà a analitzar les causes d’aquesta davallada, però indica que això és el que ha passat. Pel que 
fa a l’Estat, comenta que ha passat d’aportar 2,4 milions d’euros el 2009 a només 1 el 2015. 
Constata que són davallades més grosses que la de l’Ajuntament. 
Insisteix que accepta el prec en el sentit que l’Ajuntament ha de pressionar totes les 
administracions, és a dir, la Generalitat, però també l’Estat, perquè compleixin amb les seves 
obligacions. Informa que hi ha una reunió planificada per parlar amb el Govern estatal sobre 
aquesta qüestió, cosa que ja s’ha fet amb la Generalitat. 
 
La Sra. ESTELLER indica que l’Estat cobreix un altre àmbit, el de les programacions i activitats. Recorda 
que per estatuts la ubicació la garanteixen la Generalitat i l’Ajuntament, ja que la Generalitat paga el 
lloguer de la ubicació i l’Ajuntament les oficines.  
Celebra que el Sr. Pisarello s’ofereixi perquè hi hagi aquesta reunió i s’hi faci front, perquè la Generalitat, 
en la comissió en què el PP era part i el Sr. Martí n’era membre en representació de l’Ajuntament, es va 
comprometre al desembre de 2015 a pagar aquests 340.000 euros, i diu que això anava en concepte dels 
lloguers de 2014 i 2015. Reitera que cal fer front a això per evitar el desallotjament. 
Agraeix que el Sr. Pisarello accepti el prec. Admet que en el curt termini l’Estat també hauria d’augmentar 
la partida, però insisteix que les partides de l’Estat van per la part de programació, i el prec es refereix a la 
ubicació i la seu. 
 
El Sr. PISARELLO diu que, fins on sap, hi havia una partida pressupostària en els pressupostos de la 
Generalitat destinada al tema de la Casa Àsia, però recorda que els pressupostos no estan aprovats i, per 
tant, això està pendent. Indica que el Govern de la Generalitat havia previst aquest augment. Afegeix que és 
una negociació complexa i que tothom ha de ser conscient de quin paper juguen les diferents 
administracions. 
 
Es dóna per tractat. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 55 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
23.-  (M1519/3626) Quins són els motius pels quals no s’ha personat l’Ajuntament de Barcelona com a 
acusació particular a l’esmentat assumpte, després de dos mesos des de l’anunci fet per 
l’Alcaldessa? 
 
El Sr. SIERRA vol saber els motius pels quals l’Ajuntament no s’ha personat com a acusació 
particular respecte a l’agressió que van patir tres guàrdies urbans i els danys que es van inferir en 
un vehicle de la Guàrdia Urbana al maig de 2016, atès que l’alcaldessa ho havia anunciat. 
 
El Sr. ASENS recorda que l’alcaldessa en roda de premsa va donar suport a l’agent lesionat, va fer 
un rebuig categòric a l’agressió, va dir que els fets no podien quedar impunes i per això va 
expressar la intenció de l’Ajuntament d’oferir a aquest agent lesionat els serveis municipals. 
Explica que així es va fer i se li van oferir els serveis dels lletrats consistorials, però diu que 
l’agent va preferir triar, tal com es va parlar en una comissió, els serveis del despatx d’advocats 
Molins i Silva, que també està contractat per l’Ajuntament. Especifica que l’exercici de l’acusació 
es fa des d’aquest despatx, a través dels serveis jurídics contractats per l’Ajuntament, cosa que 
impossibilita que l’Ajuntament es pugui personar com a acusació particular, atès que ja s’hi ha 
personat a través del mateix despatx d’advocats. 
Comenta que es tractava sobretot de garantir l’assistència jurídica de defensa legal per part de 
l’Ajuntament a aquest agent, cosa que s’està fent a través d’aquest despatx. 
 
El Sr. SIERRA diu que després no li digui que no en sap, de dret penal, atès que el Sr. Asens és 
penalista. Pregunta si li sembla que això és una personació de l’Ajuntament com va dir 
l’alcaldessa. Recorda que l’alcaldessa va dir categòricament davant del comissionat de Seguretat, 
del Sr. Asens mateix i del cap de la Guàrdia Urbana que l’Ajuntament es personaria com a 
acusació particular. Troba que només faltaria que, a més, no se li prestessin a l’agent els serveis 
jurídics i l’atenció necessària. Pregunta si l’Ajuntament s’ha personat per reclamar els danys del 
vehicle. També vol saber si al Sr. Asens li sembla que la defensa d’aquest agent reclamarà els 
danys del vehicle.  
Demana per què l’Ajuntament no ho ha fet i quan ho farà, atès que ho va anunciar l’alcaldessa. 
 
El Sr. ASENS diu que, com que el Sr. Sierra segurament no confia en el seu criteri jurídic, el 
commina perquè ho comenti amb algun advocat penalista. Explica que, com a acusació particular, 
l’Ajuntament no es pot personar perquè ja s’ha personat l’agent, i recorda que l’alcaldessa el que 
va dir és que oferia els serveis dels lletrats, però que l’agent va triar el despatx Molins i Silva. 
Diu que el regidor de Ciutadans té raó amb el que planteja del vehicle. Comenta que el compromís 
de l’Ajuntament era donar assistència i suport a l’agent, i informa que sí que s’estan reclamant els 
danys al vehicle. Aclareix que el que va ser objecte de la roda de premsa són les lesions de l’agent, 
i reitera que aquesta acusació particular ja s’exerceix des del despatx d’advocats. Comenta que 
qualsevol penalista reconeixerà que no hi pot haver dues acusacions particulars, és a dir, que un 
lesionat no pot tenir dos advocats exercint l’acusació particular. 
 
Es dóna per tractada. 
 
 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 56 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
24.-  (M1519/3650) Quines actuacions té previst realitzar el Govern municipal davant l’augment de les 
pràctiques incíviques a la Vila Olímpica i les deficiències en matèria de convivència? 
 
El Sr. CORONAS, en primer lloc, vol donar la benvinguda al president de l’Associació de Veïns i 
Veïnes de la Vila Olímpica, que és a la sala. 
Arran de l’augment clar de pràctiques incíviques els darrers temps a la Vila Olímpica que afecten 
directament el dia a dia dels veïns, vol preguntar al govern municipal què té previst fer davant 
d’aquest augment i les deficiències en matèria de convivència. 
 
El Sr. RECASENS comenta que el Districte de Sant Martí ja és coneixedor d’aquest problema des 
que al començament del nou govern es van reunir l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila 
Olímpica i la gent de la regidoria. Explica que, posteriorment, hi ha hagut altres reunions amb 
actors de la zona. 
Constata que el problema no és nou ni exclusiu del districte, i pensa que no s’ha d’abordar 
exclusivament des de la vessant policial, sinó que cal ubicar-lo en un context més ampli. Opina 
que, probablement, respon a un model de turisme no desitjable, que es repeteix a ciutats com 
Barcelona, però també a Lloret o a Salou. 
Explica que s’està treballant en un canvi d’orientació general referent al Port Olímpic, tot i que no 
és un canvi ràpid ni fàcil, que és reordenar la zona de discoteques del Port Olímpic. Sap 
perfectament la manca d’espais de pas que té el tema de les discoteques. Informa que 
l’Ajuntament està en converses amb la Generalitat per aconseguir la gestió directa del Port 
Olímpic, del qual acaba la concessió el 2020. Afegeix que la Comissió de Govern del Districte ha 
decidit iniciar la modificació del Pla d’usos per controlar i gestionar les terrasses nocturnes. 
Des del punt de vista de la Guàrdia Urbana, sap que és un punt delicat del Districte. Explica que 
també hi ha hagut reunions amb veïns diverses vegades, i s’ha reforçat el patrullatge a la zona. 
Comenta que setmanalment es fa un control d’horaris de tancament dels locals del Moll de 
Mestral, i diu que s’ha aconseguit que tots tanquin a l’hora reglamentada. Informa que 
properament es començarà el control de vetlladors i que Mossos d’Esquadra també fa el seguiment 
de la seguretat de la zona i col·labora amb la Guàrdia Urbana. 
Des del punt de vista d’hàbits, indica que l’Agència d’Abordatge del Treball Sexual ja fa uns 
mesos que detecta un augment de prostitució en aquesta zona. Explica que es tracta de dones que, 
bàsicament, són d’origen nigerià, i comenta que la Regidoria de LGTBI està treballant en 
l’elaboració d’un diagnòstic a la zona. 
Assenyala que, tal com s’ha explicat en reunions de veïns i afectats del carrer Moscú, s’està 
treballant amb mesures concretes per canviar l’organització de la zona. Parla, específicament, 
d’accés de vehicles, és a dir, suprimir àrea verda d’aparcament i col·locar una pilona per impedir 
l’accés de vehicles excepte els dels veïns, i actuació i lliurament de les claus de les pilones al 
veïnat. 
Comenta que la setmana passada es va fer una revisió de l’enllumenament existent i es va trobar 
un punt crític a Ramon Trias Fargas, en què l’edifici passa per sobre el carrer, i es van substituir 
les bombetes i ara l’enllumenament funciona amb correcció. 
Afegeix que s’està reforçant la neteja, i així als carrers que pel seu urbanisme creen un cul-de-sac 
es fa un reforç de neteja, i a la temporada d’estiu s’augmentarà i cada dia, entre 4 i 5 de la 
matinada, es farà una neteja amb aigua dels carrers. 
Conclou que aquestes serien les pràctiques més significatives, però diu que el govern està disposat 
a desenvolupar aquestes i altres pràctiques que es puguin anar determinant en diàleg amb els veïns 
i veïnes i amb els actors de la zona. 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 57 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
El Sr. CORONAS lamenta que al principi de la intervenció el Sr. Recasens ha dit que des de 
l’inici de mandat el govern ja era conscient d’aquest problema, perquè això vol dir que un any més 
tard el problema no s’ha resolt i s’han hagut d’esperar que hi hagués un mitjà de comunicació que 
ho publiqués perquè s’ho prenguessin seriosament, ja que sembla que el que s’ha fet fins ara no ha 
funcionat. 
Dubta molt que les intervencions plantejades per si soles solucionin el problema. Comenta que és 
un problema que s’està vivint des de la nit de dimecres fins a la nit de diumenge, per tant, no es 
tracta d’aguantar-ho un dia o dos la setmana, sinó que és gairebé tots els dies. 
Comenta que Esquerra ha fet moltes propostes sobre temes per abordar aquestes situacions 
derivades, en part, pel turisme, com el tema del cos d’agents cívics vinculat a la Gerència de 
Prevenció i Seguretat, que va ser acceptat i li consta que s’està posant en marxa. Diu, però, que no 
veu o no s’ha dit que formi part de les mesures que s’han d’aplicar. Comenta que només es parla 
de mesures molt concretes, molt focalitzades en un carrer, sense abordar l’arrel del problema. 
Pensa que a curt termini s’han d’aplicar solucions absolutament dissuasives d’aquest 
comportament que perjudica la convivència entre veïns. Indica que quan es criminalitza el turisme 
que afecta la convivència de les persones queda centrat en l’allotjament turístic i no en aquestes 
coses. Constata que aquí no hi ha un problema d’allotjament turístic, sinó un comportament 
incívic al carrer. 
Pensa que no s’han de perdre de vista altres mesures que s’han de fer a mitjà i llarg termini, com 
ara la concessió que s’haurà de renovar el 2020 del Port Olímpic. Demana que es comenci a 
treballar en un model de Port Olímpic que no sigui el d’oci nocturn, sinó d’oci familiar en horaris 
més de dia i que faciliti que es vagin eliminant determinats comportaments encara presents a la 
ciutat. 
Constata que hi ha una Ordenança de convivència que es mostra insuficient. Pensa, doncs, que cal 
modificar aquesta Ordenança que el govern volia derogar. 
Lamenta que hagi passat un any de govern i que les promeses segueixin incomplertes. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
25.-  (M1519/3598) Sol.licitem conèixer qui i per quin motiu va donar les ordres de mantenir les portes 
tancades de l’Ajuntament, i amb un dispositiu dels antiavalots de la USP, en el cas dels 
treballadors i treballadores de l’Autobús (TMB), el Metro (TMB) i els venedors ambulants i 
solidaris i solidaries mentre que, per contra, va ordenar mantenir les portes obertes i sense 
dispositiu USP en el cas dels Legionarios. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que durant els mesos d’abril, maig i juny hi ha hagut diferents 
mobilitzacions i manifestacions que han acabat a la plaça de Sant Jaume. Comenta que entre 
algunes d’aquestes hi ha hagut la dels treballadors i treballadores del bus i del metro de TMB i 
també la de venedors ambulants i solidaris i solidàries que exigien la llibertat del seu company 
empresonat Sidil. 
Comenta que en aquests casos en concret quan els manifestants van arribar a la plaça de Sant 
Jaume es van trobar les portes de l’Ajuntament tancades i, en algun dels casos, dispositius 
d’antiavalots dintre del consistori. Destaca que, per contra, hi va haver una manifestació el 28 de 
maig dels legionarios amb banderes franquistes, en què hi va haver insults, empentes i 
increpacions, fins i tot a algun guàrdia urbà, que va arribar a la plaça de Sant Jaume, les portes de 
l’Ajuntament estaven obertes i no hi havia cap dispositiu d’antiavalots. 
Per tant, vol saber qui va donar les ordres de mantenir les portes tancades en el primer cas i les 
portes obertes en el segon cas i per quin motiu. 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 58 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
El Sr. RECASENS indica que l’Ajuntament és un edifici municipal i, a més, és l’edifici municipal 
per excel·lència. En aquest sentit, comenta que la protecció d’aquest correspon a Guàrdia Urbana 
de Barcelona, i concreta que la unitat que té aquesta funció és la USP, que reitera un cop més que 
no és una unitat antiavalots ni fa d’antiavalots, per molt que es repeteixi. Aclareix que el que fan 
és protegir edificis i béns municipals, cosa que seguiran fent amb la posada en marxa del nou Pla 
director. 
Pel que fa a la pregunta, explica que les portes de l’Ajuntament estan la major part del temps 
obertes, com pensa que ha de ser. Destaca que l’excepció és el tancament, que es fa quan així ho 
recomanen les previsions d’alteració, basades en la valoració del moment i en els precedents 
d’altres alteracions. Indica que no es tanquen les portes segons el col·lectiu que es manifesta, sinó 
segons les previsions de seguretat que es poden produir. 
Reitera que l’obertura de portes és la tònica i pensa que és una llàstima que en determinats 
moments s’hagin de tancar.  
A més, recorda que l’acord d’accessos es va presentar a la Junta de Portaveus i cap Grup no s’hi 
va posicionar en contra ni va plantejar esmenes. Conclou, doncs, que el govern està aplicant una 
normativa que ja està explicitada i passada per la Junta de Portaveus. 
 
El Sr. GARGANTÉ es queixa que el comissionat no li ha respost exactament qui va donar l’ordre 
i per quins motius i amb quins precedents els treballadors i treballadores de bus i metro de TMB, 
els venedors ambulants i els solidaris i solidàries es mereixien tenir les portes tancades, mentre 
que els legionarios i tota la seva colla es mereixien les portes obertes. 
 
El Sr. RECASENS explica que l’ordre de tancament de portes la dóna qui és el responsable de la 
seguretat en aquells moments a l’Ajuntament, i diu que ho fa en funció de com veu en cada 
moment la situació. Reitera que aquesta ordre no es dóna pels grups que puguin passar a 
manifestar-se davant de l’Ajuntament, sinó segons el perill que pot veure la persona que està al 
capdavant de la seguretat en aquells moments. 
 
Es dóna per tractada. 
 
26.-  (M1519/3599) Quines gestions ha realitzat o realitzarà el Govern de Barcelona en Comú i el PSC 
per a protegir l’espai autogestionat de l’Espai de l’Immigrant amenaçat per una ordre de 
desallotjament pel 13 de juliol de 2016? 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que la sort de tenir les dues preguntes seguides és que ara pot continuar 
amb l’altra i insistir que el Sr. Recasens no li ha respost absolutament res, ja que no ha dit qui és el 
responsable ni tampoc ha dit quins eren els motius. Constata que sembla que els legionarios són 
bastant menys perillosos que els treballadors de metro, cosa que considera força insultant. 
Pel que fa a la pregunta següent, comenta que el 13 de juliol, el dia de la sessió, s’havia de 
desallotjar l’Espai de l’Immigrant al barri del Raval. Explica que, pel que sap, s’ha allargat el 
període a 45 dies. 
Comenta que és un espai que des de fa 4 anys està organitzat pels veïns i veïnes migrants per 
donar serveis sanitaris de primera consulta, assessorament legal, menjador popular, xerrades, 
debats, assembles, etc., a banda d’oferir habitatge a 15 famílies. Creu que aquest últim és el motiu 
pel qual s’ha allargat el període. 
Vol saber quines gestions ha realitzat o realitzarà el govern de Barcelona en Comú i el PSC per 
protegir aquest espai autogestionat. 
 
El Sr. ASENS comenta que pel govern l’Espai de l’Immigrant és un projecte valuós per a la ciutat, 
que ofereix assessorament jurídic, orientació sanitària i que també és un espai de reunió dels veïns 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 59 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8 
 
i veïnes, molts d’ells afectats per la Llei d’estrangeria, que tenen dificultats per accedir al mercat 
de treball. Afegeix que pel govern té una clara funció social. 
Per això assenyala que, des que l’Ajuntament va tenir coneixement d’aquesta notícia, es va posar 
en contacte immediat amb els col·lectius amb l’objectiu de trobar amb ells alguna possible solució 
que donés continuïtat al projecte. Explica que, a més, la Unitat contra Exclusió Residencial es va 
dirigir a l’Espai de l’Immigrant i va parlar amb les persones afectades. Afegeix que, atès que hi ha 
3 famílies que hi viuen, van anar-hi amb els Serveis Socials, es va activar el servei que el Sr. 
Garganté ja coneix i, finalment, es va fer un escrit als jutjats per demanar una pròrroga del 
desnonament que s’havia d’executar el dia de la sessió per la situació de vulnerabilitat en què es 
trobaven aquestes famílies. Informa que la resposta dels jutjats ha estat acceptar la petició 
d’ajornament i comenta que han donat 45 dies, que el govern, des d’Habitatge, utilitzarà per 
buscar un reallotjament a aquestes persones i també per intentar negociar amb la propietat, que és 
una institució financera, una possible solució per donar continuïtat a l’espai. 
Afegeix que l’Ajuntament ha aprofitat per demanar a les entitats financers que tenen centenars 
d’edificis buits a Barcelona que es coresponsabilitzin en la situació d’emergència habitacional que 
pateix la ciutat i que siguin proactives a l’hora de buscar solucions dialogades per garantir el dret a 
l’habitatge. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que la solució de moment és temporal, ja que són els 45 dies que 
s’han donat, i per això vol saber si la Guàrdia Urbana col·laborarà amb els Mossos d’Esquadra, 
arribat el moment del desallotjament, com s’ha fet en ocasions anteriors, o es començarà a fer el 
que suposadament s’havia de fer, que era no col·laborar, com a Cos de Guàrdia Urbana, en 
desallotjaments. 
 
El Sr. RECASENS explica que la Guàrdia Urbana té funcions de regulació del trànsit quan hi ha 
talls, ja que això genera una sèrie de molèsties en la via pública. Constata que el cos competent per 
fer els desallotjaments són els Mossos d’Esquadra, no la Guàrdia Urbana. Diu que la Guàrdia 
Urbana, en l’àmbit de la seva competència, farà tot el possible perquè, si es produeix aquesta 
situació, generi el mínim de molèsties a la resta de veïns.  
 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14 h. 
 
 
Ref:  CCP 9/16 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 60 
v.  14/ 7/ 2016     13: 8