1 ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA Sessió extraordinària de 14 de juliol de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de juliol de 2016, s’hi reuneix la Comissió d’Economia i Hisenda en sessió extraordinària, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell en substitució de l’Im. Sr. Alfred Bosch i Pascual, i la Sra. Teresa Llort i Serra, Interventora adjunta. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Alfred Bosch i Pascual i Josep Garganté i Closa. S’obre la sessió a les 16:40 h. Compareixença del Govern municipal Única.- Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’Àrea de Turisme per explicar quina és l’estratègia a l’entorn de l’impost turístic, que se’ns detallin els projectes finançats per l’impost turístic i estratègia de present i de futur al voltant dels projectes a finançar, si s’ha donat trasllat a la Generalitat de Catalunya en el marc de la Comissió Mixta de la proposició aprovada en el passat Plenari del Consell Municipal sobre la recaptació de la futura taxa de creuers, si es crearà una comissió bilateral amb la Generalitat per tractar aquest impost i que se’ns doni detall de l’estat de situació i execució dels convenis següents: el Barcelona Medical Destination, el conveni referent a l’aportació extraordinària de 2 milions d’euros de l’impost turístic a Barcelona i el conveni del Circuit de Montmeló. La Sra. MEJÍAS saluda tothom, enuncia el contingut de la compareixença sol·licitada pel Grup Municipal de CiU, i recorda que el compareixent disposarà de deu minuts en total, i la resta de grups municipals, de cinc. La Sra. RECASENS indica que la sol·licitud de compareixença demanava que comparegués el segon tinent d’alcalde responsable de l’Àrea de Turisme. La Sra. MEJÍAS respon que a l’ordre del dia diu «que comparegui el responsable del Govern municipal de l’Àrea de Turisme», i que el Govern ha informat que compareixeria el regidor de Turisme, el Sr. Colom, que té responsabilitats aquesta matèria. La Sra. RECASENS observa que es va demanar la compareixença del segon tinent d’alcalde perquè és qui va donar compte de la comissió mixta que s’havia creat amb la Generalitat, i 2 demana a Secretaria que confirmi si la sol·licitud de compareixença registrada demana, efectivament, que comparegui el segon tinent d’alcalde. La Sra. CABRUJA ho confirma. La Sra. MEJÍAS pregunta a la Sra. Recasens si vol anul·lar la sessió, en cas de no estar d’acord que comparegui el Sr. Colom. El Sr. COLOM esmenta l’acord de la Junta de Portaveus que estableix que el Govern, atesa la seva potestat autoorganitzativa, és qui decideix en cada cas qui compareix. Puntualitza que no es pot demanar que comparegui una persona concreta, sinó que es demana que es comparegui sobre una matèria. La Sra. CABRUJA ho confirma. Afegeix que en una sol·licitud de compareixença es demana la presència d’un responsable del Govern municipal, però és el Govern qui decideix qui compareix. La Sra. RECASENS pregunta si això és així independentment del que digui la sol·licitud de compareixença i del fet que sigui una comissió extraordinària. La Sra. CABRUJA ho confirma. La Sra. RECASENS considera que, de la mateixa manera que el Govern té capacitat autoorganitzativa, els grups de l’oposició han de poder demanar que compareguin les persones responsables del Govern que considerem oportunes. D’altra banda, entén que en una comissió extraordinària es demana la compareixença d’una persona concreta, i comenta que es desconeix si el segon tinent d’alcalde no ha comparegut perquè no té res a explicar, perquè s’amaga o perquè vol eludir responsabilitats. Informa que, per respecte al regidor, no abandonarà la sessió, però entén que el Govern ha actuat amb una manca de consideració. Per acabar, assenyala que aquesta compareixença s’hauria d’haver fet a l’inici de la sessió ordinària i s’hauria d’haver evitat el xou que s’ha organitzat al seu voltant. La Sra. MEJÍAS recorda que és competència de la presidència decidir quan convoca, sempre que ho faci amb 48 hores d’antelació, i que si aquesta compareixença no es va celebrar dins la sessió ordinària va ser perquè aquesta ja tenia prou contingut i es va decidir ajornar la compareixença dos dies. A continuació, pregunta a la Sra. Recasens si accepta que comparegui el Sr. Colom o bé prefereix demanar un informe jurídic per tal de saber si hi ha possibilitat de fer comparèixer el segon tinent d’alcalde. La Sra. BALLARÍN assenyala que si bé el grup sol·licitant pot demanar la compareixença de qui consideri oportú, s’entén que quan es demana una compareixença és perquè és té interès sobre una matèria objectiva, que dins del Govern està atribuïda a un determinat regidor, de manera que és lògic que sigui aquest regidor qui comparegui. Entén que avui CiU vol posar l’accent sobre una persona i no sobre una matèria. Insisteix que el Govern decideix qui compareix en funció de la matèria per la qual es pregunta. El Sr. COLOM lamenta que la Sra. Recasens parli de xou, i recorda que aquesta sessió s’està celebrant perquè el Grup de CiU no va poder introduir la compareixença en l’ordre del dia de la 3 sessió ordinària —en què, d’altra banda, hi havia una altra compareixença sobre el mateix tema, de manera que s’haurien pogut acumular— i la va convertir en una sessió extraordinària, fet que banalitza les comissions extraordinàries. Subratlla que ell, com a regidor de Turisme, ha treballat el tema a què es refereix la compareixença, de manera que no es pot acusar el Govern de subterfugi, i insisteix que, si bé els grups poden demanar una comissió extraordinària —potser, en aquest cas, innecessària—, és el Govern qui, d’acord amb la lògica, determina quina és la persona que creu que és més convenient que comparegui. La Sra. MEJÍAS dóna inici a la sessió. La Sra. RECASENS considera que el Sr. Colom ha parlat amb menyspreu, i comenta que qui demana la convocatòria pot decidir si l’accepta o no. Demana a Secretaria que faciliti un informe sobre si és correcte que el Govern, davant d’una convocatòria d’una petició de comissió extraordinària en què es demana la compareixença d’un tinent d’alcalde concret, delegui la compareixença en un altre regidor. A continuació, observa que el Govern s’organitza a partir d’un cartipàs, en què hi ha un tinent d’alcalde amb unes competències molt concretes, i subratlla que CiU, en aquest cas, té interès que comparegui el tinent d’alcalde —i no el regidor, a qui ja han escoltat al llarg de l’any— perquè expliqui si amb la seva entrada en el Govern hi haurà un canvi de rumb, de mentalitat, de manera de fer i de model pel que fa al turisme. La Sra. MEJÍAS pregunta a la Sra. Recasens si accepta la compareixença del Sr. Colom. La Sra. RECASENS respon que per respecte als companys regidors dels grups municipals presents, no abandonarà la sessió, però informa que el seu grup demanarà una altra comissió extraordinària perquè comparegui el segon tinent d’alcalde. La Sra. MEJÍAS comenta, abans de donar la paraula al Sr. Colom, que alguns aspectes d’aquesta compareixença ja van ser tractats en la comissió anterior, i li suggereix que parli sobre els que no van ser tractats o requereixen aclariments. El Sr. COLOM puntualitza que en la sol·licitud de compareixença no es demanava tot allò que ha comentat la Sra. Recasens, sinó únicament que s’expliqués l’estratègia entorn de l’impost turístic. Exposa que el maig d’enguany l’Ajuntament havia cobrat 7.571.846 euros procedents de la taxa turística del 2015, import fruit d’un conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona (Sr. Colom) i la Generalitat (Sr. Puig) l’11 de desembre del 2015. A aquest import se sumen 2 milions d’aportació extraordinària (una meitat va ser cobrada a principis d’any i l’altra resta per cobrar), de manera que Barcelona va rebre un 43% de l’import recaptat per la ciutat. El Govern treballa —ja ha iniciat converses amb la Generalitat— perquè les aportacions extraordinàries es consolidin en els ingressos de la taxa turística i perquè es retorni a Barcelona el 100% del que recapta la ciutat. Comunica que també s’ha traslladat a la Generalitat la voluntat que la taxa turística no es destini exclusivament o majoritàriament a promoció turística, sinó a política turística en general (millora d’espais públics amb més ús per part dels turistes, creació de nous atractius turístics i descentralització de l’oferta cap a diferents districtes de la ciutat, etc.), i indica que es treballa per aprofitar al màxim les escletxes de la llei per donar compliment a aquest objectiu. Informa que el 2015 els diners procedents de la taxa turística es van destinar a 48 projectes. Enguany, fins ara s’han finançat 46 projectes, un 29,24% pel que fa a import a Ciutat Vella, un 4 13,63% a Sant Martí, un 8,77% a l’Eixample i un 32% al conjunt de la ciutat (projectes no territorialitzables). S’han intentat destinar els recursos als barris amb un efecte més gran del turisme. Per acabar, exposa que cinc dies després que es plantegés en el Plenari (l’1 de juliol) un acord perquè el 100% de l’import recaptat a la ciutat de Barcelona es destinés a Barcelona, es va traslladar a la Comissió Mixta i es va acordar amb la Generalitat crear una taula que permetés el treball conjunt entre Generalitat i Ajuntament per tractar, en un termini de sis mesos, diversos temes vinculats a la taxa turística (determinació de la quantitat de recaptació de l’impost a la ciutat, revisions normatives i de la fiscalitat de l’activitat turística a la ciutat, per exemple dels creuers, etc.). Subratlla que en cinc dies es va aconseguir no només traslladar la voluntat del Plenari sinó materialitzar-la en una taula de treball, i demana als grups municipals que formen part del Govern de la Generalitat compromís perquè la Generalitat doni curs a les reiterades demandes de l’Ajuntament. La Sra. RECASENS repeteix que la voluntat del seu grup era escoltar el segon tinent d’alcalde perquè expliqués si l’entrada del PSC en el Govern influiria en el model de turisme i en la seva gestió, i demana que se li traslladin les preguntes que formularà. En primer lloc, pregunta com es preveu actuar respecte de la regulació d’allotjaments turístics i dels instruments urbanístics necessaris per regular el turisme, un turisme creixent i amb una degradació de l’espai públic també creixent. En segon lloc, vol saber l’opinió del tinent d’alcalde sobre el desgavell existent al capdavant de l’Àrea de Turisme, on hi ha un regidor, un tinent d’alcalde, les direccions operatives que pertanyen a Barcelona Activa i un pla estratègic. Demana pel pressupost assignat a aquests instruments, i indica que, segons un acord de la Comissió de Govern, hi havia assignats 750.000 euros, que eren finançats amb l’impost turístic. Assenyala que de moment el Consell de Turisme i Ciutat i el pla estratègic han suposat una assignació de pressupost de 750.000 euros que no estan finançats per l’impost turístic, més quatre places, assessors i relators per import de 200.000 euros. En tercer lloc, pregunta si s’assumiran les mesures incloses en el Pacte local per un turisme responsable i sostenible. En quart lloc, vol saber l’opinió del tinent d’alcalde sobre la voluntat de BC de remunicipalitzar Turisme de Barcelona o donar-hi més pes municipal i sobre com evolucionarà el conveni Barcelona Medical Destination. En cinquè lloc, vol saber què pensa sobre la reclamació del 100% de l’impost turístic i si mentre no s’aconsegueixi es demanarà la part dels creuers. A continuació, posa de manifest que cap dels projectes finançats amb l’impost turístic és nou: tot s’havia finançat anteriorment. Per exemple, el novembre del 2015 es va finançar amb aquest impost el mapa Barcelona + Sostenible (25.500 €), malgrat que quan el Govern de CiU va finançar aquesta eina amb el mateix impost, la Sra. Sanz va qualificar l’acció d’absolutament ridícula. Pregunta si la Generalitat ha acceptat tots els projectes que ha presentat l’Ajuntament per justificar l’impost turístic, i recorda que en el mandat anterior es demanava al Govern que se saltés la llei i que no s’atengués a la llei de turisme a l’hora d’escollir projectes per ser finançats amb l’impost turístic. D’altra banda, pregunta per les negociacions amb l’Estat respecte de l’IVA turístic, una eina que permetria a Barcelona finançar-se com a ciutat en matèria turística. En darrer lloc, pregunta si el conveni de 2 milions d’euros que s’havia estat negociant està condicionat al Circuit de Montmeló, i si el tinent d’alcalde —company, com a membre del PSC, de molts alcaldes del Vallès— comparteix l’opinió de BC respecte a no finançar el Circuit amb els fons de l’impost turístic. 5 La Sra. MEJÍAS informa la Sra. Recasens que ha exhaurit els cinc minuts assignats, de manera que no tindrà oportunitat de rèplica. La Sra. RECASENS indica que ho ha fet expressament: farà les rèpliques en la sessió en què comparegui la persona que volen que doni les respostes. La Sra. MEJÍAS comença parlant dels 7 milions d’euros de la taxa turística, que representen un 43% de la recaptació feta a Barcelona. El Sr. COLOM aclareix que els 7 milions en són el 34%, i és amb la suma dels 2 milions que n’és el 43%. La Sra. MEJÍAS demana que es concreti en què consisteixen els projectes a què s’ha destinat la recaptació de la taxa turística —que abans s’havia de destinar exclusivament a promoció turística però ara, com s’ha explicat, s’ha acordat que es destini també a altres projectes—, i observa que els barris als quals s’ha destinat necessiten intervencions per evitar la pressió que exerceix el turisme. D’altra banda, pregunta per la composició i els objectius específics de la taula que comparteixen Ajuntament i Generalitat per analitzar en sis mesos si correspon a Barcelona el 100% de la recaptació de la taxa de pernoctacions, així com en quins termes està plantejada la negociació. A continuació, pregunta per les accions de regidories que afecten directament el turisme, com ara l’elaboració de determinats instruments jurídics per part de la Regidoria d’Urbanisme, per exemple el PEUAT, que pot incidir negativament, com a conseqüència de la menor competència i la menor oferta d’allotjaments turístics, en la recaptació de l’impost turístic en les pernoctacions. També vol que s’expliqui la situació de les relacions de col·laboració amb Turisme de Barcelona —es va comunicar que l’aportació de l’Ajuntament a Turisme de Barcelona per garantir la col·laboració de l’Ajuntament en la promoció turística va ser transferida a Barcelona Activa, que és qui actualment gestiona el turisme a la ciutat— i quines funcions té avui dia Turisme de Barcelona dins la promoció turística de la ciutat amb relació a la seva col·laboració amb l’Ajuntament. Per acabar, pregunta per quina raó s’ha decidit no promocionar el turisme mèdic, que permetria diversificar i desestacionalitzar el turisme i generar un efecte positiu en diferents àmbits de la ciutat i dels serveis públics. Recorda que el conveni plantejava, entre altres coses, la millora de determinats aspectes mèdics, més competència en matèria d’investigació i aportacions de fons a la investigació mèdica. La Sra. CAPDEVILA explicita que en la darrera sessió ordinària de la Comissió, fa dos dies, el seu grup ja va exposar el seu parer respecte de l’estratègia que havia de seguir Barcelona quant a l’impost sobre l’estada en els establiments turístics, i espera rebre el document resum que el Govern es va comprometre a facilitar per conèixer el detall dels projectes i les partides corresponents a l’impost turístic. Troba encertat que una part important de la recaptació es destini a reforçar els pressupostos del Consorci de Turisme de Barcelona, sobretot per tal de reforçar els programes que atrauen segments de demanda turística amb més qualitat i que poden aportar més valor afegit a la ciutat, com ara el Shopping Line o la Barcelona Gastronòmica. Entén, però, que també cal que una part cada cop més important dels pressupostos es dediqui a mesures que permetin millorar el model turístic, tal com preveu la llei, amb el desenvolupament d’infraestructures vinculades 6 al turisme, i esmenta exemples de bones actuacions, com el desplegament de la xarxa wifi a la platja o la mesura pionera d’instal·lació de plataformes a la calçada per desplaçar les terrasses dels bars i restaurants als entorns de la Sagrada Família. Pel que fa a la futura taxa de creuers, puntualitza que la proposició presentada per ERC i aprovada al Plenari demanava que s’instés la Generalitat perquè establís, en el marc del replantejament d’impostos sobre les estades en establiments turístics, que tots els creueristes paguessin aquest import, atès l’ús intensiu que fan d’alguns punts de la ciutat, independentment de la durada de l’estada —actualment la Generalitat només cobra aquest impost als creueristes que fan estades de més de 12 hores a la ciutat. En darrer lloc, proposa al Govern que, a més de reclamar la recaptació del 100% d’un impost sobre allotjament que és de la Generalitat, imposi noves taxes turístiques municipals en algunes de les nombroses activitats turístiques que es duen a terme a Barcelona; per exemple, a organitzacions amb ànim de lucre que basen el seu negoci en l’ús intensiu del domini públic, cosa que genera externalitats vinculades a l’aglomeració, la congestió i l’ocupació intensiva de la via pública, o als serveis d’autobusos discrecionals de transport de turistes que desitgen tenir accés al quadrat central de la ciutat. El Sr. MULLERAS troba il·lògic que es demani una compareixença amb un text pràcticament idèntic al de la substanciada fa dos dies a instàncies del PP, si bé considera que l’impost turístic és un tema molt important, igual que el turisme en general. Demana que es concreti a què destina Turisme de Barcelona l’aportació que rep de l’impost turístic (la meitat de l’import), i assenyala que l’impost hauria de servir per fer infraestructures i implementar mesures com la creació d’aparcaments dissuasius d’autocars turístics, la circulació dels quals genera problemes de mobilitat i de contaminació per als barcelonins. D’altra banda, demana que l’impost turístic no només es dediqui a promoció, sinó també a fer infraestructures i millorar la qualitat de vida dels barris afectats pel turisme. A continuació, assenyala que no tots els grups demanen el 100% de l’impost turístic, i critica que alguns demanin una cosa a l’Ajuntament i actuïn en sentit contrari al Parlament. Concreta que el 2015 el PP, el PSC i ICV-EUiA van votar a favor que el 100% de l’impost turístic recaptat a Barcelona tornés a la ciutat, mentre que CiU i ERC van votar-hi en contra, cosa que va fer que la mesura no s’aprovés. Demana a aquests dos grups que facilitin que el 100% de l’impost turístic retorni a Barcelona, i que actuïn en la mateixa direcció a l’Ajuntament i a la Generalitat. Per acabar, recorda que el 19 de gener la Comissió va aprovar una proposició del PP que demanava que es continués promocionant Barcelona com a destinació d’excel·lència sanitària, i pregunta com actuarà el Govern respecte d’aquesta qüestió i del conveni Barcelona Medical Destination. El Sr. COLOM demana a la Sra. Recasens que no digui coses que no són veritat, com ara que la Direcció de Turisme és un desgavell, afirmació que desqualifica els funcionaris, i subratlla que ella, després d’una comissió extraordinària celebrada el 3 de setembre del 2014 en què es va demanar que s’actués sobre la taxa turística, l’únic que va fer va ser enviar una carta al conseller, cosa que demostra incapacitat, a diferència d’ell, que en cinc dies va aconseguir que es creés una comissió amb l’Ajuntament i la Generalitat per treballar-hi. La Sra. RECASENS esmenta els 2 milions d’euros d’aportació extraordinària. El Sr. COLOM puntualitza que aquesta aportació la va haver de negociar el Govern actual i la va signar ell concretament, i diu a la Sra. Recasens que el Grup de CiU durant quatre anys sempre es quedava a punt de fer coses però gairebé mai no feia res. 7 Observa que hi ha grups municipals que podrien canviar la llei per donar més marge d’actuació a la ciutat i que hi hagués retorn als barris, i recorda que els projectes són elegibles i cal justificar-los, de manera que si l’Ajuntament fes una infraestructura que no estigués coberta, la Generalitat no la reconeixeria i no s’hi podria dedicar l’impost. Assegura que el Govern, dins del que marca la llei, fa tots els possibles en aquest àmbit, i comenta que el grup de treball creat vol convèncer la Generalitat que avui, a més de promoció, calen millores d’infraestructures, aconseguir espais molt més confortables, etc. Afirma que el Govern municipal treballarà respecte de la taxa de creuers, però observa que la Generalitat podria solucionar-ho amb una modificació de la llei. Indica, però, que tant el conseller com altres persones, quan una regidora del Govern municipal va esmentar aquesta taxa, van dir que no era el moment. Subratlla que cal treballar conjuntament en tots aquests àmbits. A continuació, informa que no s’ha destinat cap import de la taxa turística de l’Ajuntament de Barcelona al Circuit de Montmeló i, en darrer lloc, pel que fa al conveni sanitari, explica que el Govern no podia permetre que Turisme de Barcelona, ens coparticipat, signés un conveni amb el Govern de la Generalitat a corre-cuita sense que l’Ajuntament en formés part, i per aquest motiu es va aturar. Exposa que en aquests moments s’està discutint el contingut del conveni amb la Generalitat i s’hi arribarà a un acord, i comenta que el conseller actual no té els mateixos criteris que tenia el conseller anterior. La Sra. MEJÍAS posa de manifest que el Sr. Colom no ha contestat a les preguntes que li ha formulat, i torna a demanar que s’especifiquin els programes als quals s’ha dedicat la part de l’impost que no s’ha dedicat a promoció turística, així com els plans i els objectius. Observa que si els projectes són, per exemple, de millora urbana per aconseguir una millor convivència entre veïns i visitants, hi ha una acció transversal amb la Regidoria d’Urbanisme, i que, en qualsevol cas, cal justificar a què es destinen els diners. D’altra banda, demana que el Govern informi sobre el seu model de turisme i els seus objectius de promoció turística, i subratlla que caldria mantenir l’objectiu d’aconseguir un turisme d’alt nivell i de qualitat, que és el que genera ingressos a la ciutat de Barcelona, es comporta adequadament amb els veïns i la resta de visitants, i fa un bon ús de l’espai públic. La Sra. CAPDEVILA remarca que fa molts anys el Grup d’ERC va reivindicar que l’Ajuntament de Barcelona implementés una taxa turística, i qui governava la ciutat aleshores, el PSC, mai no hi va estar d’acord. D’altra banda, diu al Sr. Mulleras que no barregi coses, i que els membres del Grup Municipal d’ERC, igual que els del Grup Municipal del PP i els de la resta de grups, són regidors de l’Ajuntament de Barcelona, i és aquí on han de treballar. Afegeix que, d’acord amb la lògica del Sr. Mulleras, ella li podria dir a ell que perquè funcionin la sanitat pública i l’ensenyament al país i a Barcelona, li ha de dir al seu grup del Parlament de Catalunya que votin els pressupostos, que no van votar. El Sr. MULLERAS diu que ERC governa amb CiU al Govern de la Generalitat, i repeteix que van votar en contra que el 100% de l’impost turístic retornés a Barcelona, acció que contradiu el discurs que mantenen a l’Ajuntament. Pregunta si el Govern de la Generalitat té la intenció d’aplicar la taxa de creuers, i si el Govern municipal donarà compliment a la proposició aprovada el 19 de gener sobre la promoció de Barcelona com a destinació sanitària d’excel·lència. El Sr. COLOM aclareix que no és que l’Ajuntament de Barcelona ara no dediqui els diners a promoció turística ni que no pugui dedicar-los a altres coses, sinó que la llei estableix diferents 8 especificitats sobre a què es poden dedicar, i la Generalitat, amb instruccions internes en una taula multilateral, especificava que només es dediquessin a promoció. Comenta que la Sra. Recasens en un moment donat va manifestar públicament la necessitat de rebre el 100% de la taxa i que Barcelona tingués competències per poder-ho dedicar a allò que permet la llei. Afirma que el Govern actual segueix en la mateixa línia, però ha anat una mica més enllà i aplica allò que preveu la llei. Pel que fa a la taxa de creuers, comenta que es podria proposar eliminar el requisit de romandre a la ciutat més de 12 hores, i pel que fa al conveni d’acord entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, informa que en aquests moments continua congelat per acord d’ambdues institucions. Subratlla que la decisió s’ha de prendre conjuntament amb el Govern de la Generalitat, atès que competeix totes dues administracions. La Sra. RECASENS demana la paraula. La Sra. MEJÍAS li indica que ha exhaurit el seu temps, i assenyala que tots els grups han disposat dels temps pactats. La Sra. RECASENS comenta que al Sr. Colom sí que li ha concedit temps extra. La Sra. MEJÍAS contesta que com a regidor havia de donar resposta a les qüestions plantejades. D’altra banda, entén que tothom ha tingut oportunitat de dir el que volia dir, i que en la propera compareixença es podran exposar els dubtes que hagin quedat pendents de resoldre. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 17,25 h.