M E M O R I A 1 9 8 7 1 9 9 1
A M B I T D ' U R B A N I S M E I S E R V E I S MUNICIPALS
Ajuntament de Barcelona

M E M ® R I A 1 9 8 7- 1 9 9 1
AMBIT D'URBANISME I SERVEIS MUNICIPALS
Ajuntament de Barcelona
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Arnb,l ri'Urbanisrne j Serveis
Municipals
Dlreccl6 de 1'edic16:
Gloria Ollr?r I I J( qr,
Col.laboraci6:
Jaume Barnada i L6pez
Coordinac16 I produccib:
JOANA NUNEZ S.L., Relations
Publiques, Imatge i Comunicacib
- recerca documental: C. Panadbs
tractament de textos: A Capilla
Disseny grafic:
EF & Co
Fotografla I material grbflc:
Arxius d'Urbanisme i Projectes Urbans;
Area de Proveiments i Consum; Area
de Manteniment i Serveis; Campanya
per a la Millora del Paisatge Urb6 i
Oficina Tbcnica d'Imatge de
I'Ajunlament do Barcelona.
Fotocompoalcl6 , grafics i filmacl6:
Esludi GrOfic. Podregosa
Fotomecanica:
Colorarna SCCL
Impressl6:
Tipografia Emporium S.A.
D. L.: B-513-1992
MEMORIA 1987-1991
AMBIT D'URBANISME
I SERVEIS MUNICIPALS
Presentacio Urbanisme Projectes i Obres
Josep Maria Serra i Marti 8 1 Introduccio 21 1 Introduccio 82
L'Ambit d'Urbanisme i Serveis 2 El desenvolupament del PGM 2 Realitzacions 1987 - 1991 83
Municipals i e l s Pl a n s E specia ls 24
- Competencies 13 3 Els PERIs i la politica de 3 Balanq: Caracteristiques
-Pressupostos generals 14 millora urbana de I'IMU 28 tipologiques i projectuals 100
- Organigrama 15 4 La gesti6 urbanistica
municipal 35
5 Equilibri urbanistic entre el
centre i la periferia 43
6 Desenvolupament
de les A.N.C. 45
7 El Pla Especial
del <Port Vell» 51
8 La remodelacio i l'obertura de la
Diagonal al Poble Nou 54
9 Creacio de zona de dotacio
hotelera: «Pla d'Hotels» 56
10 Ciutat Vella, area d'intervencio i
recomposicio 59
11 El control de I'edificacio 62
12 La proteccio del Patrimoni
Histarico-Artistic 72
Manteniment i Serveis Campanya per a la Proveiments i Consum
Millora del Paisatge Urba
1 Introducci6 118 1 Introducci6 132 1 Introduccio 146
2 Aigues i Sanejament 119 2 Els objectius del quadrienni 133 2 Objectius del Quadrienni
1987-1991 147
3 Neteja urbana 121 3 Els programes de la 3 Gesti6 economica 148
Campanya 134
4 Pares i Jardins 125 4 Solucions a la discontinu'itat 4 Actuacions 149
paisatgistica 136
5 Vialitat 127 5 Exigencies de qualitat en
les obres 138
6 Altres actuacions 129 6 El patrocini empresarial 140
Presentacio
En presentar la Memoria de I'Ambit d'Urbanisme i Serveis
Municipals de I'Ajuntament de Barcelona del periode
compres entre 1987 i 1991 no puc defugir dos sentiments
oposats.
En primer Iloc, he de mostrar la meva satisfaccib pel
treball desenvolupat per aquest Ambit que s'ha guiat per
la idea d'intervenir directament en la ciutat amb la finalitat
de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Les
actuacions impuisades durant aquests anys han situat
I'urbanisme de Barcelona en I'avantguarda de I'urbanisme
internacional, i han estat un exemple a tenir en compte
per moites altres ciutats.
Aquesta Memoria presenta a les entitats, als professio-
nals i a tots els ciutadans, el resultat d'un treball ben fet
i reeixit.
D'altra banda, no puc evitar recordar aqui I'amic Josep
Maria Serra Marti, anima d'aquestes realitzacions i que
avui ja no es amb nosaltres. Ell va ser un deis mes
destacats i fidels servidors de la ciutat.
L'impuls que va donar a la transformacio de la ciutat ha
estat decisiu. La cita olimpica de 1992 i la voluntat de
I'equip de govern municipal de refer la ciutat-de la qual
Serra Marti n'es el millor exemple- han permes situar
Barcelona entre les millors ciutats d'Europa.
Durant aquest periode 1987-1991 s'ha millorat el nivell i
la qualitat dels serveis publics, s'ha actuat amb la certesa
que calia valorar i respectar el patrimoni historic, artistic
i arquitectonic, i s'han recuperat molts espais publics
ciutadans.
L'Ambit d' Urbanisme i Serveis Municipals ha volgut dedi-
car aquesta Membria a la figura de Josep Maria Serra
Marti. Com a Alcalde comparteixo plenament aquesta
iniciativa. Serra Marti va deixar-nos realitzacions de les
quals podem gaudir avui tots els ciutadans. Pero va
deixar- nos, molt especialment, il.lusions, esperances,
estimuls i exemples per seguir treballant per Barcelona.
Pasqual Maragall
ICU
Alcalde de Barcelona
Josep Maria Serra i Marti
Josep Maria Serra i Marti va neixer a
Barcelona el 14 de novembre de 1927. Era
doctor enginyer industrial de la promoci6
de 1953, casat i pare de sis fills.
La seva vinculacio amb I'administraci6 va
comengar a traves de la Comissi6 de
Productivitat del Ministeri d'Industria, de la
qual fou assessor durant cinc anys. Entre
1955 i 1980 va ocupar carrecs de direccio
a diverses empreses de volum mitja. Va
desenvolupar tambe la seva activitat
professional com a assessor industrial i de
gestic de cooperatives catalanes.
L'activitat a la politica local de Barcelona
va iniciar-la ('any 1979, en presentar-se
com a independent a les Ilistes del Partit
Socialista Unificat de Catalunya. Va ser,
primer, coordinador de Serveis Municipals
nomenat per I'alcalde Narcis Serra i,
posteriorment, accedi a la condici6 de
regidor.
L'alcalde Pasqual Maragall va proposar-li
d'incorporar-se, el 1983, a les Ilistes del
PSC, per les quals resulta escollit tambe
com a independent. Fou nomenat regidor
de ('Area d'Empreses i Serveis Municipals
amb el rang de tinent d'alcalde i membre
de la Ponencia de Desenvolupament
Economic i Social i del Consell d'Empreses
Municipals a mes de conseller de la
Corporaci6 Metropolitana de Barcelona
(CMB). Una de les seves preocupacions va
ser l'impuls del Pla de Neteja, Recollida
d'Escombraries i Eliminaci6 de Residus,
aixi com dels Plans de Clavegueram i de
Pavimentaci6 de Barcelona.
Des de les eleccions municipals de 1987
era Conseller- Regidor de ('Ambit
d'Urbanisme i Serveis Municipals amb rang
de tinent d'alcalde, conseller de ('Institut
Municipal de Promoci6 Urbanfstica S.A.
(IMPUSA), de I'Entitat Metropolitana de
Serveis Hidraulics i Tractament de
Residus, membre de la Junta del Patronat
Metropolita del Parc de Collserola i del
Patronat de la Fundaci6 <dnstitut Catala de
Tecnologia,,. Va representar tambe
I'Ajuntament de Barcelona en el Consorci
de la Zona Franca, en la Fira i altres
institucions. President de TERSA i de
('Institut Municipal d'Urbanisme, (IMU) i
Vice-president de Mercabarna, Patronat
Municipal de I'Habitatge, Barcelona Activa,
Societat Privada Municipal d'Aparcaments,
Barcelona Holding Olfmpic, S.A., Anella
Olimpica, S.A. i Vila Olfmpica, S.A.
La seva preocupaci6 social el va portar al
Ilarg de la seva vida a ocupar diversos
carrecs i responsabilitats com a conseller
delegat de les editorials Estela, Laia i Taula
de Canvi i membre de la junta de govern
del Col.legi d'Enginyers Industrials. Va
participar en la fundaci6 de I'Escuela de
Mandos Intermedics de Barcelona (EMI),
d'on fou professor durant deu anys i en la
fundacio de I'Associaci6 de Veins de Sant
Gervasi, de la qua] fou president des dels
seus inicis fins a 1979.
La seva mort, el 3 de juny de 1991, va
crear consternaci6 dins i fora de
I'Ajuntament de Barcelona i els seus
funerals a Santa Maria del Mar van ser la
viva expressi6 del condol ciutada aixi com
I'homenatge institucional que li va retre
I'Ajuntament i en el qual queda ben palesa
la seva dimensio politica, professional i,
sobretot, humana.
El mas limpio, el mas eficaz,
el mas fiel
Josep Maria Serra Marti ha sido un
companero desde el princtplo del
Ayuntamiento democratico de Barcelona,
en el ano 1979.
Ha sido un hombre limpio. El mas limpio,
el mas eficaz, el mas fiel a la ciudad.
Como todos queremos ser, un modelo
para todos nosotros.
Ha sido un representante -el mas digno-
de una ciudad que, mas alla de
partidismos, todos ellos nobles y
respetables, trabaja y se esfuerza por
mejorar. Es un catalan de siempre, de raiz
lejana. Hijo de una familia profundamente
barcelonesa, que ha entendido el
momento de la ciudad y el futuro de la
ciudad.
Es el hombre que dejara una huella mas
profunda y una sepal mas facil de
encontrar en las calles de Barcelona. Por
doquier: en la limpieza, en las zonas
verdes, en el casped, en los arboles, en
los servicios, en el urbanismo, en las
ramblas... Como esta magntfica Rambla
de Catalunya-La Rambla, que el quiso
tener para esta prima vera. Y la tuvo. Y ha
sido el padre de otra familia, que el ha
generado, que seguira construyendo
Barcelona.
Josep Maria Serra i Marti en iniciar-se simbolicament la restaurac16
de la cascada del Parc de la Ciutadella, el maig de 1990.
9
Pasqual Maragall
El Pals
10
Un concejal de Barcelona
Realizb siempre su labor con los atributos
de su personalidad. Con discrecidn, sin
personalismos, ni afan de vanidades. Con
un trato esmerado que no cambiaba
nunca, ni cuando la circunstancia le
obligaba a mostrarse duro. Sabla serlo sin
ofender a nadie, con autoridad, porque su
autoexigencia era bien conocida.
De e1 Maragall ha dicho que era un
hombre limpio, que destacaba por su
vitalismo, tenacidad, abundancia cordial y
franqueza. Yo anadire que Josep Maria
era desde mi perspectiva ante todo, un
hombre honrado. Nonrado personalmente
consigo mismo. Honrado religiosamente,
honrado politicamente y honrado
profesionalmente. En esta honradez
profunda este la base de su coherencia y
fidelidad a sus convicciones.
Joan Reventos
La Vanguardia
((Ens somriu des d 'algun lloc»
Els guardies urbans de gala s'estaven molt
quiets en i'ultim homenatge. Una
presencia discreta, malgrat 1'esclat vermell
de les jaquetes, perque tot es feia discret
sota la nau de Santa Maria del Mar. Tot,
excepte la certesa de l'absencia ja
irreversible, d'un home que va Iluitar fins al
final per vencer en la batalla de la mort.
Que va Iluitar amb les armes millors: la
fidelitat a les idees, als amors -entre ells,
Barcelona-, aixi mateix, of seu amor.
Patricia Gabancho
Diari de Barcelona
Todo un ejemplo
Josep Maria Serra i Marti era de los que no
enganaba a nadie. Quiero con esto decir
que no se andaba con ambiguedades,
que su comportamiento era claro, que sus
opiniones eran meridianas, que tenla ideas
diafanas y que sabla to que deseaba y
corno tenia que servir tanto su ideario
cuanto las obligaciones. Su honradez era
incombustible, y la mantuvo por encima de
todo y sin el menor asomo de duda.
Lluis Permanyer
La Vanguardia
A Josep Maria Serra i Marti
L'enyorarem molt a en Josep Maria i tots
tenim la sensacio que se n'ha anat massa
aviat, peril la seva vida deu haver estat tan
rica que potser ens equivoquem dient que
ha estat massa curta. No es mai massa
curta un vida plena del tot.
Maria Aurelia Capmany
Diari de Barcelona
Tres moments de fa intesa activitat de Serra i Marti:
a les obres be rehabifrtacid de lArc del Triomf:
a Mercabarna
i en un acte de Pares i Jardins.
Adeu a Josep Maria Serra i Marti
Fill de Yalta burgesia textil, set generacions
d'empresaris mantiguts drets per la forga
de les mes tradicionals virtuts d'aquest
pals: treball, rigor i austeritat, duresa amb
un mateix i amb la feina. Amb aquest
bagatge a sobre, va saber fer un pas
endavant, i va esdevenir un progre, en els
anys seixanta, va servir al catolicisme
progressista i social desmarcant-se de
tradicions parasitaries apostant per
societats utopiques que molts dels seus
havien anatemitzat. Firialment, la tasca
publica d'empresari que el porta a canviar
els benefices de la seva gesti6 per un sou
del municipi, perque en definitiva sap que
aquella es la seva opci6 de servei a la
idea. La trig relativa, possible i concreta,
L'encarnaci6 de la seva visi6 global del
m6n i del proisme.
Xavier Munoz Pujol
Diari de Barcelona
Serra Marti, la politica como
conciencia social
Barcelona ha perdido un gran ciudadano y
servidor, en el sentido profundo que a la
palabra dan los britanicos, y el alcalde
Maragall, a un decisivo colaborador. Cuando
el pr6ximo ano contemplemos los Juegos,
cuando paseemos por Nou Barris, por la
nueva plaza de Catalunya, por el renovado
Poblenou, por la emergente Ciutat Vella -por
citar s6lo unos cuantos ejemplos-, seria de
justicia tener un recuerdo sincero para este
«senyor de Barcelona,, que tuvo el privilegio
de poner su conciencia, su pasi6n y su vida
-practicamente hasta el final- al servicio de
una nueva ciudad mes humana y mes justa.
Rafael Pradas
El Peribdico
I1

L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals
L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals
va neixer corn a consequencia dels decrets
de I'Alcaldia de 24 de juliol i 23 de
setembre de 1987 que van establir les
Iinies basiques de l'organitzacio de
I'Administracio Municipal Executiva.
Juntament amb Urbanisme i Serveis
Municipals van crear-se els ambits
d'Organitzacio i Economia, Benestar Social
i Via Publica. Cada ambit, dirigit per un
Conseller-Regidor, es configura corn a
organ de direccio politica de les arees que
s'hi integren i constitueix, aixi mateix, el
nivell de coordinacio i programacio de les
actuacions de les Arees.
L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals
va reunir les competencies de
Planejament, Gestio Urbanistica i Control
de I'Edificacio no transferides als districtes,
les funcions de Projectes Urbans i I'activitat
inversora d'Obres Publiques, la gestio dels
Serveis Municipals, la conservacio i
manteniment de la ciutat i la politica
municipal en materia de proveTments.
L'Ambit d' Urbanisme i Serveis Municipals
s'organitza en les seguents arees
d'actuacio:
0 Urbanisme
Projectes i Obres
Manteniment i Serveis
ProveTments i Consum
El Regidor de I'Ambit es, tambe, el
Regidor-Delegat de la Campanya per al
Desenvolupament del Programa Municipal
de Proteccio i Millora del Paisatge Urba,
segons un decret de I'Alcaldia de 7 de
desembre de 1988. El Decret de I'Alcaldia
de 9 de novembre de 1989 va designar un
Regidor Adjunt de Politica de Sol i
Habitatge, adscrit a ('Ambit.
13

Organigrama de I'Ambit
REGIDOR DE LAM BIT
D'URBANISME
I
SERVEIS MUNICIPALS
REGIDOR ADJUNT
DE POLITICA DEL
SOL I HABITATGE
X. Valls Serra
Secretaria Executiva
M. Tuni Vancells
Departament Gestio
Economica
Pressupostaria
Gabinet Regidor de
I'Ambit d' Urbanisme
i Serveis
Municipals
G. Oiler Luengo
Secretaria
Particular
Regidor
E Guasch Soler
Comissionat per la
Gestio de la Campanya
per la Proteccio i Millora
del Paissatge UrbA.
F. Ferrer Viana
15
Departament
d'Administracib
Central
P. Figueras de Diego F Aiaman Sales
Institut
Municipal
d'Urbanisme
Projecte de
Planificacio i Control
de Gestio
J.R. Gonzalez Forma
Area d'Urbanisme
Projecte
d'informatitzaci6
J. Casas MasO
Area de
Projectes i Obres
Area de
Manteniment i Serveis
J. Busquets Grau (87-89)
J. M6 Ltop Tome R. A. de Caceres Zurita Ll. Fontanals Jauma
Area de
Proveiments i Consum
A. Cabruja Martinez
Area d'Urbanisme Area de Projectes i Obres
Coordinador de Serveis
de ['Area d ' Urbanisme
J. Busquets Grau (87-89)
J. V Liop Tornd
Coordinador de Serveis de
('Area de Projectes i Obres
R. A. de Caceres Zurita
Director Adjunt
1. de Lecea
Flores de Lemus
Direclor del Projocto
d'Ordenaci6 i Gesti6
del Nou S61 Control
11 Calvet Mulleras
1
U.O. de Planejament
Urbanfstic
X. Corominas Rovira
Direcci6 de Serveis
de Planejament i
Gesti6 Urban 1st/ca
H. Pic, Ninol
U.O. de Gesti6
Urbanlstica
J. MirO Lleida
Direcci6 de Serveis
de Control de
I'Editicacio
A. Ferrer Aixala
U.O. de Llincencies i
Inspeccio Urbanlstica
R. Pareja Vlnais
Projecte de Negociat Negociat de
I'Eixample d'Expropiacions i Llicencies i Obres
Desmonaments
M. Sodal Va11s P. Fulquef Carroras M. I. Perez Buendla
Projecte de Planol Servei Servei de
d'Edificaci6 1:1000 d'Enderrocs Llicencies i Obres
JL Mayans Sintes M. Vinas Peris A. Wailes Guillo
Negociat de Servei de Servei de Coordi-
Planejament Valoracions nacio d'Activitats
Industrials
E , . rmbies Ortin J. Yariez Gay J. Moya Ma c ria
Servei de Servei de Gesti6 Servei d'Inspecci6
Planejament I del Planejament d'Obres
J. Santamarla Urba
Gudera M. Ferrer Nicolau R. Eseverri Asin
Servei de
Planejament II
A. Costa Amat
Director del Projecte
Estrategic Urba i Ges-
ti6 del S61 Residential
R. Fayos Molet
U.O. de Protecci6 del
Patrimoni Monumental
i Historic
J. Rovira Casajuana
Negociat del
Patrimoni Monu-
mental i Historic
N. Sabi Rojas
Servei del
Paisatge Urba
J. Font Rivas
Servei de Proteccio
del Patrimoni Mo-
numental i Historic
1. Moreto Navarro
U.O. de Projectes
d'Infrastructura
J. M-' Llauradd Grau
Servei d 'Obra Civil
C. Fuente Fuenle
Servei
d'instal . lacions
J.MO Busquets
Monge
U.O. de Projectes i
Elements Urbans
Negociat de
Projectes i Obres
N. Amoros Bosch
U.O. d'Edificacio Servei Tecnic de
Projectes i Obres
Ll. Mestras Perpinya
Servei d'Elements
Urbans
M. Quintana Creus
P. Lopez lnigo
Servei de Cons-
truccid d'Edificis
J. V Julia
Capcie vila
Servei d'Actuaci6
sobre el Patrimoni
Artistic
I M Ll. Aguado Mtnez.
E. Villamore Vicente
Area de Manteniment i Serveis Area de Proveiments i Consum
Coordinador de Serveis
de ('Area de Manteniment i
Serveis
Li. Fontanals Jauma
Departament de Su-
port i Comunicacions
R. Forcada Castelltort
Servei do Pares i
Jardins
A, Falcon Vernis
Director de Neteja
de Gracia
R. Visas Pros
Director del Centre
Gestor de Vitalitat
IM.A. Clavero Bianquetl
Delegat de
I'Ajuntament a
I'ACEFHAT
J. Garcia Rey
Servei d'Assitencia
Tecnica
J. Jars Alvarez
de Sotoma or
Servei de
Pavimentaci6
J.M Cadre Casteilvl
U.O. de Gestio Econb-
mica i Administrativa
J. Lahoz Belda
Servei de Control
Economic
Jose Ma Viladof
Creus
Negociat de Gesti6
Administrativa
A. Diez Garcia
Director del Centre
Gestor Neteja Urbana
X. lrigoyen Moran
U.O. de Serveis
Tecnics
J. Pineda Alvarez
Servei d'Infor-
maci6 i Control
J.A. Bahillo
Cordero
Servei
d'Assistencia
Tecnica
J. M, Rius Camara
J. Calvo Marro
Servei de Conservaci6
d'Edficis i Instal.lacions
de Mercats
J. Escofat Llorenie
Direcci6 de
Zona Nord
A. Lopez Leal
Servei do Con-
trol de Residus
Industrials
F.L. Puig Marti
U.O. de Neteja
A. Redo Herrera
U.O. de Control
d'Operacions
V. Aran Argues
Centre de
Manteniment
P. Galo]Dart Espinosa
U.O. d'Aigues i
Sanejament
B. Jimenez de Anta
Servei do
Planificaci6 i
Control
P. Malgrat Bregoiat
Servei
d'Aigues Potables
L.J. Fernandez
Servei de
Conservaci6
Clavegueram
F. Nunez Acebr6n
Direcci6 de
Zona Sud
A. Ruiz Alonso
Servei d'Informaci6.
Orientaci6 i Defensa
del Consumidor.
A. Querol Morales
Coordinador de
Serveis de [' Area de
Proveiments i Consum
A. Cabruja Martinez
U.O. de
Proveiments i Consum
M' C. Perez Abellan
Negociat do
Proveiments.
Servei de Mercats
M. Oriol Betlot
Servei d'Inspecci6
M. Gudien Vita
Servei d'Infor-
matica i Control
de la Gesti6
J. Vila Serra
ervei de Neteja
Diaria i Recolli-
da. Zona Est
P. Fernandez Pug
Direccio de
Zona Est
M. Almeda Garcia
Direcci6 de
Zona Oest
R. Cabedo Romero
ervei de Neteja
Diaria i Recolli-
da. Zona Oest
J. Ficueras Torras
L'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament
de Barcelona administra,
desenvolupa i executa la politica
urbanistica definida en els
programes de govern municipal.
2 El .- ..
•
., .-
.- . .. ..
centre i la perifbria
8 La .. l'obertura de la
Diagonal al Poble Nou
Creac!6 de . ..• .
recomposici6
12 La . del .

I Introduccio
L'Area d'Urbanisme es l'organisme tecnic de
I'Ajuntament de Barcelona que administra i des-
envolupa la politica urbanistica definida en els
programes de govern municipal. Redacta i trami-
ta els Plans d'Urbanisme, controla, informa o
inspecciona I'edificaci6 publica i privada de la
ciutat; gestiona I'execucio del planejament ur-
banistic; i vetlla per la protecci6 del Patrimoni
Artistic i Arquitectbnic de la Ciutat.
L'Area d'Urbanisme actua tenint en compte les
directrius de caracter supramunicipal, tant de
tipus sectorial (Pla de Carreteres, de Saneja-
ment...) de la Generalitat de Catalunya com de
caracter metropolita (el Pla General Metropolita
de Barcelona de 1976), aixi com dins de les
legislacions urbanistiques, tant estatals com au-
tonomiques, que configuren el marc juridic- nor-
matiu.
L'Area d'Urbanisme es recolza en la important
tradicib de I'Urbanisme i I'Arquitectura Catalana,
en els diversos treballs procedents dels Serveis
Tecnics Municipals i en les aportacions te6riques
i practiques dels diversos sectors professionals
que intervenen en el complex proces arquitecto-
nic i urbanistic. Aquestescoordenadestebriques
i practiques son de gran importancia en una
ciutat de molt gruix urba, amb una important
hist6ria urbanistica.
La politica urbanistica de I'Ajuntament de Barce-
lona en els darrers quatre anys (1987-1991) ha
tingut dues grans vessants. D'una banda, els
grans projectes d'infrastructura associats al Pro-
jecte Olimpic, i d'altra, els treballs de millora
urbana dels barris de la ciutat. Ambdues actua-
cions s6n part d'una mateixa politica global que
aborda la transformacio i millora urbana de la
ciutat , combinant les diferents escales de pro-
jecte i intervenci6..
En aquest periode, I'Ajuntament de Barcelona
s'ha dotat d'instruments de gesti6 (AOMSA: Ane-
Ila Olimpica, S.A., VOSA: Villa Olimpica, S.A.,
IMPUSA: Institut Municipal de Promoci6 Urbanis-
tica, S.A., IMU: Institut Municipal d'Urbanisme)
que han fet possible que aquestes dues linies de
treball es desenvolupin amb eficacia. S'ha dotat
tambe d'instruments de planejament urbanistic,
com ara els Plans Especials de Reforma Interior
(PERTs) que s'han adrepat principalment a trac-
tar les diferents escales de treball, destinades a
establir una aproximaci6 des del Pla General
Metropolita a la realitat fisica formal, dels dife-
rents contextos de Barcelona, per a completar o
desenvolupar les previsions del propi Pla General
Metropolita.
La hip6tesi de treball de ('Area d ' Urbanisme ve
determinada per la voluntat d'actuar amb priori-
tat sobre la forma urbana de la ciutat, en la millora
de la seva qualitat de vida, dins d ' una visi6
pragmatica i operativa, propia de l'urbanisme
modern . Aquesta « adaptacio » o -revisi6» par-
cial, per fragment de barri , del Pla General Metro-
polita, s'ha tradu ' it en una ordenaci6 especifica, a
nivell de Pla Especial o PERI, de m6s d'un 25%
del territori de Barcelona ( unes 2 . 556 hectarees).
URBANISME
22
URQANIISMIE
Barcelona 1987
Barcelona 1991
URBANISME
2 El desenvolupament del PGM i els Plans Especials
24
URBANISME
Un paper fonamental en el reequilibri de la ciutat
i la millora de la qualitat de vida el juguen els
PERls, que permeten una millora del teixit urba
dels barris degradats, com Ciutat Vella, i la seva
recuperacio per a la vida ciutadana. El mateix ha
esdevingut a Ilocs de creixement desordenat,
com els barris i els poligons d'habitatges cons-
trufts al marge de la Ciutat i sense tenir en compte
els mes minims serveis urbanistics. Aquest tipus
de Planejament Urbanistic suposa una estrate-
gia concreta de desenvolupament del PGM, amb
els seguents trets:
Modifications puntuals del PGM tramitades (1979-1991)
Tipus Modificacib Nombre d'Expedients Tema
• El Pla General Metropolita de 1976, intenta, en
alguns aspectes, acostar-se a la definicio a es-
cala de projecte . L'avantatge d'aquest proces es
la tendencia a un compromis en solucions con-
cretes de forma i contingut . El desavantatge es
que la utilitzacio d'una escala inadequada de
projecte (1:5000 0 1:2000) no permet les preci-
sions que cal exigir-se en certes actuations i que
son impossibles d'assolir en un camp tan ampli i
complex com I'Area Metropolitana. En aquest
sentit s'han tramitat un nombre limitat de modifi-
cacions puntuals del PGM en els termes reflectits
al quadre.
A) Xarxa viaria
Eliminacio de vies basiques
Ajust vies basiques
Ajust/reestructuracio
viari local
Modificacio del trapat viari
2
4
1
Via 0, Cambo, Drassanes.
II Cinturo, Enllagos.
Sant Andreu, Via Augusta,... etc.
Primer Cinturo (Guinardo)
B) Normativa
Ajust text
Admissi6 nou s uso s
Us d'aparcament (Normativa)
2 Z on a indust ri a l
Pla d'Hotels
Aparcaments
C) Reconeixement situacions de fet
Sentencies Tribunal Suprem
o Resolucions Conseller
Edificacions consolidades
D) Suport plans especials
PERTs de barri que augmenten sistemes 5
Grans projectes que augmenten sistemes 4
E) Altres
Transferancia d'edificabilitat
Classificacio de sol
Canvi de tipus d'equipament
Millores dotacionals a I'Eixample
4
5
Barceloneta ( 2), Poble Sec,
Diagonal-Mar , Olivetti.
Vall d'Hebron, Pla de Costes,
Pla Especial Collserola, Montjuic,
1
1
Esquema del Planejament Especial
als barris de Barcelona
25
URBA ^ISME
26
• Els instrurnnnts do plar,rj,arncont realitzats
s'han adregat, principalment, a establir una
aproximacib des de I'escala del Pla General
Metropolita a la realitat ffsica dels diferents con-
textos de Barcelona , complementant i modificant,
en alguns casos , previsions del planejament
general.
• A mbs dels plans especials que s'han gnat
redactant per a I'adequaci6 del PGM i el seu
desenvolupament, moltes actuations previstes
en ell per a sistemes han estat executades, en
part impulsades pels propis PERTs. Aixi, es pot
fer un balanq comprensiu dels sistemes viaris,
verd i equipaments, incloses les zones de reno-
vaci6 urbana, on els trets fonamentals sbn els
seguents:
Destacar la imporlarlcia quantitativa ates que
en hectarees, la superffcie ordenada a nivell
de Pla Especial de Reforma Interior i de modi-
ficacio del PGM es de 2 .556 ha. Es a dir, el
26% de la superficie total del terme municipal
(9.699 ha ), Igualment es important el grau de
desenvolupament dels sistemes generals del
PGM.
Pei que fa al sistema viari, les Jades del Pla de
Vies 1987 donen una refer6ncia m6s propera
a la realitat actual, ja que es tractava d'una
reflexi6-programa amb un termini molt acotat,
dins les previsions globals del PGM . El desen-
volupament del sistema de vialitat previst en
el Pla de Vies ha estat , respectivament, del
99 % pel que fa a la xarxa arterial, un 79% a la
connectivitat , un 80% pel que fa a vies locals,
i un 83% pel que fa a vianants . En total, el
desenvolupament global de les premisses
establertesen el PGM vaseraproximadament
del 87 %. Bona part del viari no executat es
troba en sectors pendents de la reestructuraci6
global de I'entorn urba (Sagrera, Diagonal,
Poble Nou), encara que d'altres actuations
no contemplades inicialment en el PGM s'han
executat.
URBANISME
Destacar que en el perfode 1987-1991 s'han
desbloquejattemes de gran importancia urba-
nfstica per a Barcelona , clue en la majoria dels
casos han suposat un increment de les zones
verdes de la Ciutat equivalent a unes 25 ha
de superffcie com es pot comprovar en els
seguents casos:
Piscines i Esports (Pia Especial) 3 ha
Can Setmenat (PERI Can Caralleu) 11 ha
Finca de la Tamarita (PERT) 2,5 ha
La Paperera Poble Nou (PERT) 1,5 ha
Plana la Palmera (Modificaci6 PGM) 1,2 ha
Parc del Clot-Estaci6 rodalia 1,1 ha
Can Fabra de Sant Andreu (PERI) 1,5 ha
Finca Canyelles/Roquetes 3,5 ha
Durant aquesta etapa s'hetreballatcompletant
les operations olfmpiques i en altres tomes de
gran importancia com:
Pla Especial de la Plana de Braus de les Arenes.
Pla d'Hotels (Modi-icaci6 PGM).
Casa de la Caritat-Museu d'Art Contemporani.
Sector nord Glories (equipaments culturals).
Vila Olfmpica (Pla Especial i Estudi Detail).
Modificaci6 PGM Vall d'Hebron (Estudi
detall-habitatges).
Torre de Collserola (Pia Especial).
Port Urba (Pla Especial i tres estudis detail).
Superilla de la Diagonal (Pla Especial).
Desenvolupament dels sistemes generals del PGM
Zonificacio ( clau) Previst PGM Executat (1) % s. prey. Pendent % s. prey
Espais verds 6 900 ,10 570,30 (2) 6 3 329,80 37
Equipaments 7 1092,60 874,30 80 218,30 20
Zones 17-6 130,23 20,14 15 110,09 85
Zones 17-7 70,64 15,57 22 55,07 78
Superffcies en ha 2193 , 57 1480,31 67 713,26 33
(1) Inclou !es intervencions ,olimpiques- en execuci6.
(2) En els darrers 10 anys she executat el 50%.
Planejament 1983-1988
27
URBANISME
3 Els PERIs i la politica de millora urbana de
I'Institut Municipal d 'Urbanisme
Aquesta etapa de 1987-1991 ha suposat el mes
important impuls d'aprovacib dels PERIs o dels
Plans Especials dels Barris, de totes les fases de
l'urbanisme democratic de Barcelona, com aixi
ho demostra I'aprovacio dels 20 PERIs reflectits
al quadre.
En el darrer quadrienni (1987-1991), Barcelona
ha sofert una important transformacib urbana
deguda ales grans actuacions d'infrastructura
(cinturons, obres olimpiques, equipaments cul-
turals...), que la consoliden corn una de les grans
capitals europees. Barcelona, pert, 6s ulna ciutat
molt densa, amb una estructura urbana histbrica
molt clara, on s'integren totes les funcions urba-
nes d'una ciutat moderna. Es per aixb que
PERIs aprovats entre 1988-1991
I'Ajuntament ha pres l'opci6 de donar suport al
proces de « requalificacio dels barris » i les ac-
tuacions a petita escala, com a operacions que
generen una millora de la qualitat de vida i una
major capacitat de recomposicib urbana cap al
futur, per equilibrar el proces de transformacib
urbana.
El treball fonamental dels Serveis d'Urbanisme
ha suposat que durant aquest quadrienni s'hagin
tramitat (aprovats provisionalment per
I'Ajuntament de Barcelona i/o definitivament per
la Comissib d'Urbanisme de Barcelona de la
Generalitat) 20 PERIs als barris historics . L'impuls
d'aprovaci6 dels PEA Is, a traves d'un major es-
forq de discussi6 i de resolucib constitueix el
28 Denominacio ha(*) Tramitacio(**)
PERT de Can Caralleu 13.56 AD. 1990
PER de la Tamarita 1.46 AD. 1989
PER de Vallbona 33.42 AD. 1990
PER de Sant Genis dels Ag udells 22.80 AD. 1990
PER de Roquetes 51.34 AP. 1991
PER Ntra. Sra. del Port Zona Franca 3.00 AD. 1988
PER del Vapor Vell (Sants) 3. 00 AD. 1988
PER de Prosperitat 60.50 AD. 1990
PER de la Paperera del Poblenou 5.50 AD. 1991
PER del Fronton Colon (c/. Llull) 3.50 AD. 1991
PER de l'illa de Sant Ramon (Raval) 4.00 AD. 1990
PERI del Carrer Campeny (St.Andreu) 2.00 AD. 1990
PERT de I'Entorn Estaci6 (St.Andreu) 3.00 AP. 1990
PER de Can Portabella (St.Andreu) 1.50 AP. 1990
PER del C lot de la Mel ( Clot) 8.47 AP. 1991
PER denom inat Galletas Montes (Eixample) 1.23 AD. 1989
PER del Poble Sec 130.00 AD. 1990
PER de Sants-Hostafrancs 150.00 AD. 1990
PER del Sector Nord de la Barcelon eta 3.50 AP. 1990
PER de la Diagonal-Poblenou 63.50 AP. 1991
Total: 565.28
(") Nota: La superficie dels P.E.R.I. es aproximada en ha (veure annex).
(") Nota: Estat d'aprovacib, AP = Provisional i AD = Definitiva.
URBANISME
Millora urbana . Actuacions integrades
29
URBANISME
principal element diferencial d'aquest periode
respecte a I'etapa anterior (1976-1986), en que
es redactaren els PERIs i se'n va aprovar 12.
En I'etapa 1979-1986, els PERIs van ser propo-
sats com alternatives. al tragat del viari basic
del PGM, donant prioritat als plans especials dels
barris marginals, des del punt de vista de resol-
dre la seva situacib de rnanca de legalitat urba-
nistica. En la segona etapa (1987-1991), els
objectius son mes generals: reequipament co-
munitari , increment dels espais Iliures i dels equi-
paments de barris, previsions de sol per a habitat-
ge public, revisio a escala de barri del trapat viari
general proposat pel PGM.
En aquest quadrienni s'han tramitat mes de 200
plans publics i privats, dels quals unes 110
figures son de planejament urbanfstic d'interes
municipal, Els trets fonamentals de l'impuls
d'aquestes figures de planejament han estat els
seguents:
• Desenvoluparelplanejamenturbanfsticdeles
Arees Olfmpiques (Montjuic, Vila Olimpica. Vall
d'Hebron i Diagonal).
• Tramitacio dels PERIs i Plans Especials sec-
torials per equipaments , zones verdes i dotacions
dels barris de la ciutat.
• Desbloquejar temes de gran importancia ur-
banistica , amb increment de zones verdes o
equipaments per cessio gratufta o compensacio.
Aquest important impuls de planejaments urba-
nistics global, i en particular en I'aprovacio dels
PERIs, s'ha articulat amb una estrategia concreta
de gestio, que denominem Gestio de Millora Ur-
bana. Aquesta estrategia combina la gestio del
sol, amb el planejament, i amb la redaccio i
execucib dels corresponents projectes d'obres.
Es a dir, articula pla, gestio i projecte a traves de
l'organisme de gestio, l'Institut Municipal
d'Urbanisme (IMU).
L'estrategia de la politica de millora urbana,
adoptada per I'Area d'Urbanisme i gestionada
por I'IMU, correspon a una opci6 clara de desen-
volupament de la qualitat de vida als barris.
Alhora suposa adoptar una estrategia concreta
de gestio de sol a traves de concentrar els recur-
sos economics en el desenvolupament de les
operacions prioritaries per a I'aplicacib dels PE-
RIs i de les demandes de serveis de la poblacio,
a traves dels Districtes Municipals d'acord amb
les segOents linies d'actuacio:
• Incrementar la superffcie d'equipaments i de
zones verdes als barris previstes en els PERIs o
en el PGM.
• Executar les obres viaries de connectivitat
local de la xarxa previstes en el planejament.
• Desenvolupar els PERIs i els Plans Especials
de Millora Urbana, i de reequipament dels barris
(actuacions concretes).
• Completar el programs de I'Area de Reforma
Interior (ARI) pera Ciutat Vella, desenvolupat per
I'empresa mixta de gestio Promoci6 de Ciutat
Vella SA (Procivesa).
• Desenvolupar el Pla Parcial de l'Area de Nova
Centralitat de Renfe - Meridiana pel sistema
d'expropiacions.
• Donar suport al Pla Especial de la Diagonal al
Poble Nou.
Les actuacions mes destacables d'aquesta es-
trategia de millora urbana, en el desenvolupa-
ment dels PERIs gestionat per l'IMU durant el
periode 1987-1991 son les seguents:
Adquisici6 de solars per a tres escoles d'EGB
al Districte de I'Eixample (Escoles del CEPEC:
Carlit, Diputacio i Roura Franso).
Expropiacio de ('area central de Renfe-Meri-
diana.
Adquisicio del solar,, Les Vinyes» a Roquetes
(carrer Garigliano).
Expropiacio completa de la playa de la Palme-
ra, a Sant Marti.
Expropiacio de solars per a locals socials al
Besos ( carrer Marroc).
Expropiacio de solars per a locals socials a la
Barceloneta.
Expropiacio de solars per a locals socials al
Poble Sec.
Expropiacio dels terrenys de Ceanvi-Celograf
al Districte de Sants.
Adquisicio del solar de la Fabra i Coats a Sant
Andreu.
Adquisicio d'un solar al Polfgon Diagonal Mar
per a equipament.
URBANISME
Annex . Llistat del planejament urbanistic d'interes municipal ( 1988-1991)
0 1. Districte de Ciutat Vella ha (*)
Estudis de D etail de Port 2000 (3 Figures) 65.0 0 AD
PERI del Barri del Raval 101.00 AD
PERT de la Barceloneta 71.50 AD
PERI del S ect or Oriental 52.30 AD
PERI Especial d'Usos "Publics' 00 AP
PERI de I'Entorn de I'llla de Sant Ramon 4.00 AP
Pla Especial de la Casa Caritat (MAC) 2.02 A D
PERI del Barri Gbtic (Sector Central) 3 0.00 EC
Pla Especial d'Ordenacio del Liceu 0.50 AL
PERI Sector Nord Barceloneta-Avd. Icaria 43.50 AD
PERI de la Fagana Maritima-Barceloneta 3.50 EC
M.PERI Raval (Casa Misericbrdia) 00 AL
M.PERI Sector Oriental (Born) 0.50 AP
Pla Especial de I'Institut Biomedic 1.50 AD
Pla Especial del Fronton Colon 3.50 AD
Total = 18 272.82
02. Districte de I'Eixample ha ('')
Pla Esp ecial del Pa ssatge Mariner 0 . 35 AD
Pla Especial de Galletas Montes (EGB) 1.23 AD
Pla Especial de I'Escola Industrial 3.07 AD
Pla Especial de MirOrgia-Nen D6 u 0.69 AD
Pla Especial de la Fira (Arenes) 1.50 AD
Pla Especial del Passatge Coradino 0.42 AD
M.PGM Millores Dotacionals (EGB) 12.00 AD
Pla Especial Universitat Central-Seminari 2 .07 AL
Pla Especial de Las Adoratrices 0.72 ET
Ordenacio Illa Trafalgar-Ronda St.Pere 00.00 ET
Total = 10 22.05
03. Districte de Sants-Montjuic ha (•)
M. PG M Pla Especial de MontIU 'ic 399.40 AD
PERT del Carrer Tarragona 3.20 AD
PERls de la Zona Franca (4 PERls) 97.28 AD
PERT de la Mare de Deu del Port 3.00 AD
PERT del Vapor Vell - Joan Guell 3.00 AD
PERT del Poble Sec 130.00 AD
M.PGM del Poble Sec 00 AD
PERT de Sants 150.00 AD
M.PGM de Sants 00 AD
31
URBANISME
Llistat del planejament urbanistic d'interbs municipal ( 1988-1991)
M,PGM del Viari d'Hostafracs 6.72 EC
Estudi de Detail Eduard AunOs 1.96 AD
Estudi de Detail Plapa Cerda (ANC) 00.00 AL
Total = 15 795.56
04. Districte de les Corts ha (*)
PERI de Can Bacardi 4.00 AD
M.PGM dels Carrers Europa/Anglesola 6.28 AP
Pla Especial de I'llla del Mini-Estadi 10.6 AP
Estudi de Detail Nord Diagonal (RACC) 2.0 AD
Pla Especial Centre Social Sant Ramon 0.5 ET
Pla E spe c i a l de l Camp us N o r d. 00.00 ET
Pla Especial del Campus Sud. 00.00 AD
Total = 07 23.28
05. Districte de Sarria -Sant Gervasi ha (*)
Pl a Esp e cial d e Torre Vilana 62.00 AD
Estudi de Detail Sector edificable Torre Vilana 00.00 AD
PERI de l a Tamarita 1. 46 AD
PERI de Can Caralleu 13.56 AD
Pla Especial de la Torre de Collserola 9.80 AD
PERI de la Porta Sarria/Via Augusta 4.00 EC
Total = 06 90.82
06. Districte de Gracia ha (*)
PERI de Gracia 171.00 AD
Pla Especial del Cottolengo P.Alegre 2.15 AD
PERI del Sector A 1.50 ET
PERI del Sector B 1.50 ET
PERI del Sector C 1.50 ET
Pla Especial de I'Eix Esteve Terradas 7.30 ET
Pla Especial del Carrer Salut-Maignon 3.30 ET
Total = 07 188.25
07. Districte d'Horta-Guinardo ha (*)
PERI del Carmel 64.00 AD
PERI de la Teixonera 8.56 AD
PERI de Llobregos 6.96 AD
PERI de Passa re ll 6.83 AD
PERI de Sant Genis dels Agudells 22.80 AD
URBANISME
Llistat del planejament urbanistic d'interes municipal ( 1988-1991)
M.PGM al Vall d'Hebron 1 13.2 0 AD
Pla Especial de la Resi den cia Sanitaria 13.05 AP
Pla Especial de I'Ho spital de Sant Pau 13.56 ET
M.PGM del Guinardo (t er Cinturo) 6.00 Al
Pla Especial del To rrent del Melis 12.00 ET
Pla Especial de la Ca serna de Girona 4.0 0 ET
Pla Especial del Barri de La Clota 113.24 ET
Total = 12 384.20
08. Districte de Nou Barris ha (*)
PERI de Torre Barb 84.70 AD
PEMU de Vallbona 10.50 AD
PER de V allbona 33.42 AD
PER d e P rosperitat 6 0.50 AD
PER de Roquetes 51. 34 AP
PER de Vilapiscina (To rre Aigua) 1.50 AP
PEMU del Barri de Porta 20.00 ET
Pla Es p ecial del Centr e Cultural del N ord 15.00 ET
Pla Esp ecial d'un CAP a Trinitat 0.30 Al
Pla Es pecial dels Hab ita tges del Governador 3. 28 Al
Pla E sp ecial del Barri d e Ramon Aibo 7.19 ET
Estudi de Detail Parroquia de Verdum 1.00 ET 33
Total = 12 288.73
09. Districte de Sant Andreu ha ('`)
PER d el Barb de Viv e r 11 .30 AD
PER d el Bon Pasto r 11 .89 AD
PER d e l Centre Civic Enric San c his 1 .90 AD
Pla Es p ecial del S ec tor Industri a l 74.40 AD
M.PG M de Sant And reu (Viari +F abra) 3.60 Al
PER del Carver Carn peny 2.00
_
AD
PER dels Entorns d e I'Estacio 3.00 AP
PER de Can Portabella 1.45 AP
Pla Especial de l a Zona Ind ustri al-Fabra 1. 5 0 AP
PER d el Carrer G ran Sant Andreu 20 .00 ET
Pla Esp ecial de Mi llora de T ri nitat _ 150.00 ET
Pla Especial del Bon Pastor 11.89 ET
Total = 12 307.03
URBANISME
Llistat del planejament urbanistic d'interbs municipal ( 1988.1991)
10. Districte de Sant Marti ha (*)
Pla Especial Vila Olimpica 78.00 AD
M.PGM Hispano Olivetti 5.00 AD
Estudi de Detail Vila Olimpica 2.00 AD
PERT Diagonal-Poble Nou 63.50 AP
M.PGM Diagonal-Poble Nou 00 AP
M.PGM Diagonal-Mar 10.8 AD
PER del Clot de la Mel 8.47 AD
PER d e la Paperera 5.50 AD
Pla Especi al Facana Maritima 32.00 ET
Pla Especial del Carrer Bilbao 8.00 ET
M.PGM Parc del Clot (Renfe Rodalia) 5.00 Al
M.PGM Litoral-Poble Nou 57.76 ET
Total = 12 203.97
Total de Barcelona = 111 Figures de planejament Superf fcie = 2.576.71 ha Notes: (*)
(') ET = Estud s Tecnics EC = Exposici6 criteris ( 125) Al = Aprovaci6 Initial
AP = Aprovaci6 provisional AD = Aprovaci6 definitiva
URBANISME
4 La gestio urbanistica municipal
Panoramica general de la gestio
urbanistica
Les dades globals referides a cada Districte es
poden veure en el quadre corresponent, on es
destacable ('important esforp economic realitzat
en els districtes de Ciutat Vella (Area d'Urbanisme,
IMU, pert sobretot de Procivesa) i Nou Barris,
aixi com a Sants-Hostafrancs, Tot i aix6, una
enumeraci6 general de les operations de cadas-
cun d'ells pot esser il.lustrativa. Aixi les actuacio-
ns mes importants en aquest periode han estat:
Districte de Ciutat Vella:
PERT del Raval Sud (les dues illes de Nou de la
Rambla-Sant Ramon, i de Tapies-Estel; desno-
naments del carrer Sant Pau; Arc del Teatre).
PERI del Raval Nord (Casa Miseric6rdia). PERI
de la Barceloneta (Maquinista la i 2a fase, per
obrir el carrer i construir els habitatges; illa
Conreria-Havana-Geli, per a un Centre Civic; i
I'equipament dels carrers Almirall Barcel6 i Santa
Lluisa de Marsillach). PERI del Barri Antic (fina-
litzaci6 de I'illa Basses de Sant Pere i Sequia; i illa
dels carrers Allada-Vermell, per a zona verda).
Shan realitzat altres actuacions com el desnona-
ment del Pati Llimona o les obres de la playa del
Padro.
Districte de I'Eixample:
Finca 255 del carrer Arag6 per a la Fundacio
Tapies: finques dels entorns de I'Estacio del Nord
per a equipaments, finques de la playa de la
Hispanitat, finca numeros 112-116 del carrer Di-
putaci6 per a una escola d'EGB (Diputaci6), i
finques de la carretera de Ribes per a l'entorn del
Teatre Nacional i ('Auditorium.
Districte de Sants -Montju'ic:
Desnonaments de I'Anella Olimpica, accessos a
la muntanya de Montjuic (passeig de Montju(c). i
permuta amb la finca del carrer Poeta Cabanyes
80 (Esglesia), Hotel de la playa d'Espanya,
obertura d'un tram de la Riera Blanca (reculada),
equipament de I'antiga fabrica Ceanvi- Celograf
a Sants-La Bordeta, Unitat d'actuaci6 per a zona
verda i habitatge public del carrer Gayarre a
Sants (Cooperativa de la Agrupacidn Vidriera),
solar d'equipament comunitari al carrer Mineria
(Fopima), Centre Civic del Poble Sec (playa
Blasco de Garay), i Villa per a habitatge public del
carrer del Foci passeig de la Zona Franca (PERI).
Districte de Les Corts:
Zona verda a la Travessera de les Corts i Joan
Guell, solar per a un centre d'Assistencia Pri-
maria (CAP) als carrers Numancia-Montnegre-
passatge Castells, zona verda al passatge Caba
i I'avinguda de Madrid, actuacions de PERI de
Can Bacardi, obertura d'un tram del carrer Da-
nubi, i inici de les expropiacions del Centre Civic
a la Riera Blanca.
Districte de Sarria:
Expropiacions de les finques del complex de la
Torre de Telecomunicacions de Collserola, des-
envolupament del Pla Parcial de Vallvidrera-Les
Planes, les finques perimetrals del Parc del Pu-
txet, i I'ampliaci6 de la plaga de Sarria (finques
numeros 99 i 101 del carrer Major).
Districte de Gracia:
Actuacions del PEMPRI de Gracia, com les fin-
ques dels carrers Trilla-Badia per a I'ampliaci6 de
I'Escola i la Caserna de la Guardia Urbana,
obertura del carrer Sant Pere Martir fins al carrer
Bonavista (darrera del passeig de Gracia), finques
per a I'ampliaci6 de la riera de Sant Miquel i del
col.legi public Jujol. expropiacio de I'edifici ano-
menat Forn de Sant Jaume, i desnonaments dels
immobles dels carrers Romans, Secretari Colo-
ma, i actuacions complementaries del PERI de la
Creueta del Coll.
Districte d ' Horta-Guinardo:
Les actuacions de desenvolupament dels PERIs
del Carmel, com els equipaments del carrer Mur-
tra, o les masies de Can Cortada i Can Andalet, o
la zona verda del carrer Alguer (en proces
d'execucio), i les operacions de connectivitat
viaria del carrer Llobregos des del Carmel al
passeig de Maragall, i el nou tram del carrer
Petrarca fins al passeig de Fabra i Puig, els solars
per a habitatge public dels carrers Murtra, Argi-
m6n (nums. 19 a 25) i Llobregos (nums. 174 a
178), i en el PERT de Sant Genis dels Agudells, les
actuacions viaries del carrer Sant Cebria o
d'equipaments del carrer Natzaret.
35
URBANISME
Tres exemples de fa pofitica de creacib de soh.
1, Renle-Meridians (expropiaciB)
2. Caner Tarragona (cooperacid)
3. Paperera del Poole Nou (compensacib)
Districte de Nou Barris:
Finalitzaci6 quasi total de Renfe-Meridians (ANC},
la forty empenta al Pla Especial de millores de
Vallbona (habitatge public, en construccib, vials
i equipaments), I'entrada en ('interior del PERI de
Vallbona, amb ell terrenys d'habitatges publics
de Menalla SA i Fidel Puig, i les finques afectades
del passatge del Pinar, el Parc Central de Torre
Vella o Torre Barb. En el PERI de Roquetes, les
^rti iacinnc rla I'amnfiar. in riel Mercat de Montle - ^ ^ ^ ^.^. i':i:'---------'---' ^^~~~~".".~"_^ ,.^ ^ `m^
rrat, del solar « Les Vin es» al caner Garellano, '^ ' ^^ ^^ 'Y ^. _-.
de I'equipament de Vidal i Guasch, de la proton-
.^-
gacibdel caner Simancas-Antonia Machado fins
a Canyelles, de la finca de zona verda de Can - 1^
yelles al canto de BRAt-A. A Nrospentat, ei solar
d'equipament del caner Valldaura - playa Angel
Pestana , i ell solars dell carrers Joan Riera o
Casals i Cuberb , en fries diverses d'execucib.
Aixi corn I'expropiacib del solar d' un CAP al ca-
ner Xafarines de la Trinitat Nova.
36 Districte de Sant Andreu:
L'adquisici6 del solar de la Fabra i Coats, actua-
cions all entorns del Parc de la Pegaso, com Ro-
vira i Virgili o la prolongacib del caner Portugal, la
continuacid del tram del Primer Cinturo als carrers
Jordi de Sant Jordi-Concepci6 Arenal, les actua-
cions per a I'ampliacib del caner de Sant Adria,
I'entrada a la Meridians des del caner Bofarull i
Felip I I (caner Josep Estivill), i els solars per a ha-
bitatge public d'Epifani Lords a Trinitat Vella.
Districte de Sant Marti:
Actuacions de vialitat com I'illeta de I'antiga carre-
tera de Mataro-Passeig Cartes I, I'entroncament
dels carrers Prim-Pere IV, I'eixamplament per all
vianants del caner Escultors Claperos des del Parc
del Clot a Aragd, el caner Pallars entre Josep Pla
i Selva de Mar, ell entorns de la plapa Robacols i el
caner Dega Bahi, i el primer tram de la Diagonal
des de la playa de les Glories fins a Lutxana, les
zones verdes de la totalitat de la plaga de la
Palmera o del Parc de Sant Marti, i en fase
d'execuci6 de la masts de Can Miralletes, ell
equipaments civics del caner Marroc (Hums. 222 a
234) al barri del Besbs, i de I'entorn de la Farinera
Sant Jaume, i els solars per a habitatges publics
del Polfgon V entre la Gran Via i el caner Peru, de
la Diagonal- Poole Nou (finca Arroyo) i del caner
Pallars (Diagonal-Mar).
URBANISME
L'impuls d'adquisicio de sol de
I'IMU
La creacio de I'Institut Municipal d'Urbanisme en
1990 ha estat fonamental en el periode 1990-1991
per al desenvolupament de la gestio urbanistica,
ja que ha aportat una gran eficacia i una gran
agilitat en els processos d'adquisicio de sbl,
permetent la racionalitzacio del trebal l mitjangant
el cataleg d'adquisicions de sbl i el desenvolupa-
ment ordenat de les propostes economiques
corresponents, i agilitzant la compra de sol, tant
per mutu acord com a traves d'un preu just
I°pactat. Entre les actuacions realitzades a nivell
eels sistemes generals del PGM durant el perio-
ce 1987-1991 cal destacar:
• Adquisicio de soli desnonaments en el sector
central de Renfe -Meridiana per un valor total de
700 milions de pessetes.
• Gestio del conveni amb el Ministeri de Defensa
per a I' adquisicio de sbl d'equipaments i edifica-
ble. El cost de l'operacio ascendeix a 1.600
milions de pessetes a pagar en tint anualitats.
• Desenvolupament de les tres unitats d'actua-
cions al carrer Tarragona a traves del sistema de
cooperacio. i una on s'aplica l'instrurnent
reparcel.latori. Inici del projecte d'urbanitzacio,
amb les obres ja adjudicades, per un total de
1.260 milions de pessetes.
• Gestio del sol a la placa d'Espanya. Amb un cost
de 400 rnilions de pesetes s'han fet adquisicions
de solars i desnonarnents en l'illa delimitada pels
carrersTarragona-PrincepJordi-Diputacio-placa
Espanya.
• Inici del desenvolupament del PER Diagonal-
Poble Nou , a traves dels sistemes d'expropiacio
i una part de compensaci6. Obertura del primer
tram de la Diagonal Sud (Plaga de les Glories).
•Altres actuacions han estat : l'obertura del ca-
rrer Llobregos entre el passeig Maragall i el barri
del Carmel, expropiacions en els PERis de Vall-
bona i en el Mercat de Roquetes, a mes de les
actuacions al carrer Xafarines per a un Centre
37
URBANISME
Cal destacar aci: per la seva importancia, I'Area
de Nova Centralitat del carrer Tarragona, on el
Servei de Gesti6 ha conduit gel sistema de co-
operaci6 les diferents reparcel.lacions de les
seves unitats d'actuacio. EI Servei tambe ha
vetllat per la creacio i bon funcionament de
I'Associacio Administrativa de Cooperacio. Tam-
be cal destacar la Superilla Diagonal -Centre o
I'obertura i urbanitzacio del carrer Fleming al
voltant dels terrenys del RCD Espanol. EI Servei
ha dut a terme les tasques tant tecniques com
administratives del seus projectes de compen-
sacio i de les seves respectives entitats
col.laboradores, pertal queaquestesactuacions
puguin esser aviat una realitat.
38
d'Assistencia Primaria, aixi com la continuacio
de la vialitat basics del PGM als carvers Olesa i
Jordi de Sant Jordi (Sant Andreu).
^ Actuations mes puntuals que cal destacar son
I'expropiacio d'un equipament social al Clot, «Can
Miralletes», i la del Centre Civic del carrer Marroc
en el seu encreument amb el carrer Prim, al barri
del eesds.
• Pel que fa als grans espais Iliures, s 'han con-
tinuat les actuations del Parc de la Creueta del
Call, i tambe la de I'Estacio del Nord {Glories), del
Part de la Torre Vella a Torre Baro, i la Vall
d'Hebron.
URBANISME
Actuations gels sistemes de
cooperacio i compensacio
EI periode 1987-1991 ha representat, en general,
un augment, tant quantitatiu com qualitatiu, de
les actuations dutes a terme. Quantitatiu, perque
el Hombre d'actuacions aixi tom la seva superfi-
cie han experimentat un augment significatiu
respecte al quadrienni anterior. Qualitatiu, per-
que, ames, s'han desenvolupat una serie de
<peces urbanes» de gran transcendencia, no ja
d'ambit local, sin6 d'un abast que va mes enlla de
la immediatesa fisica del sbl delimitat.
t_a bonanga economics del moment, aixi com
I^esperb dels Jocs Olimpics, han permes con-
centrar I'atencio en arees urbanes d'especial
relevancia per la seva posicio en la ciutat, aixi
cam per la seva significacio urbana.
No s'han desates, pero, actuations que si be son
d'un ambit mes redu^it que les esmentades, tenen
tanta o mes transcendencia urbana gel que re-
presents d'obtencio d'equipaments comunitaris
o de noves dotacions col lectives a nivell de barri:
les reparcel.lacions de la plaga de la Palmera i de
la playa del Nou a la Zona Franca podrien cons-
tituir dos bons exemples d'aquesta mena
d'actuacions, aixi com I'obtencio del solar de
I'escola Carlit a I'Eixample i la gesti6 de la com-
pensacio, discontinua, entre la plaga Catalunya i
I'expropiacio del solar de I'Escola Diputacio,
tambe a I'Eixample.
D'altra Banda, i encara que en un segon pla en
relacio a la seva quantia, s'ha Banat sortida a la
construccid de diversos aparcaments mitjangant
les figures de la concessio o del Bret de superfi-
cie, permetent aixi, encara que puntualment,
pal.liar un problems a zones on I'actuacio publi-
cs o privada, individualment, no hi poden arribar,
pero si amb la voluntat combinada d'ambdues.
S'ha deixat igualment encetada la tasca a realit-
zar en el futur, mitjangant la delimitacio de nous
poligons i unitats d'actuacio, quejuntamentamb
els assenyalats en els propis Plans Especials de
Reforms Interior, constituiran el cos basic de la
nostra feina immediata. Igualment s'ha iniciat un
estudi global de les operations de gestio urba-
nistica dels PERIsque serveixiper a I'actualitzacio
del cataleg de I'IMU.
Resum de 1'adquisicio de sol 1987-1991
Districte Expropiacions Desnonaments Total
Vials Zones '7erdes Equipaments Altres Districte
Acluacions m^ Cost
Superficie
Actuations m= Cast
Superiicie
Actuations m= Cost
Su erficie
Actuations m= Cost
5u erfide
Actuations Cost Actuations m^ Cast
Su rfige
Ciutat Vella
Eixampie
Sants-Montjuia
Les Carts
5arria-SLGen+asi
Gracia
Horta-Guinardo
Nou Barris
5a^t k^dreu
10
1
14
7
8
11
21
71
35
1.142 36 .415.457 a
513 12.000.000 5
8.fi47 273.962.898 11
6.577 63.106.073 2
5.469 60.377.869 22
1.432 32.845.218 6
11.085 90.336.883 7
22.857 168.278.858 18
17.088 16' .363 422
1.462 49.303.5D1
i 3.243
23.047
3.930
1 6. 71 2
3A39
273.956
131.210
78L
109.L4t791
105.256.29D
22.900.500
35.334.566
16.670.1(10
76.688.499
50.464.280
22.52D 586
c
0
1
0
7
7
3
12
1
5fi9 51.751.334
0 0
523 4. D00.000
0 0
E2.139 128 . 100.400
2.944 42 . 562.566
4.6 i 3 37 . 209.625
6.062 159.263.668
'.247 9'29.218
Sa-li Marli i 14 M KAK A is 4 R3 10 A 13 E 217 '1 22 1^
364 2.208 910.602.183 174 355.858.491 563 SO lAM9MM6
1.694 761 103.595 1 213. 648 18 15 .450 882.759.034
7.079 258.386.354 67 397.612.833 119 39.296 1.039.218.375
2.389 93.527.875 32 52.160.390 57 12.896 232 .294.838
6.346 274.452.823 5 43. 536.821 59 90 .666 541.$02.481
690 126 .147 4t 1 17 46. 631.511 52 8 .505 264.856.806
1.342 197 .660.162 36 68 .026.997 87 290.996 470 . 122.166
69.851 819 . 889.647 201 746.193.677 455 231. 919 1.944 .090.130
" 2^6 21 ^ 315 9;? ?1 B2 L^3 03+ 185
^1_ 8F, c-7 'r",7
Totals 192 83 . 861 988 . 867.060 1D1 472.686 660. 403.338 45 83,654 524 . 268.811 700 95.867 3.880 . 151.903 657 1.933.998 . 387 1.695 736.069 7 . 988.289.499
Finanrament de la compra de sol 1987.1991
Area Districtes Ensenyament I.M.U. Procivesa Initiatives S.A . Consorci I .M.P.U.S .A. Total
Any Urbanisme Zona Franca Anual
1.987 854.860.184 25.230.833 880.091.017
1.988 621.073.904 48.875.000 6.139.585 127.903.625 803.992.114
1.989 863.290.730 104.350.000 45.013.201 741.626,570 1.754.280.501
1.990 633.397.764 37.168.500 1.697.124.862 338.086.523 471.769.931 36.500.000 40.000.000 3.254.047.580
1.991 5.374.354 1.176.683.791 73.820.142 40.000.000 1.295.278.287
Total 2.977.996.936 153.225.000 88.321.286 2.873.808.653 1.306.667.693 471.769.931 76.500.000 40.000.000 7 .988.289.499
Gestio de sol realitzada per les Empreses que gestionen les actuations associades al Projecte Olimpic
Expropiacions Desnonaments Cost
Actuations Superficie Cost Actuations Cost total
Segon cinturo 145 189.675 2.381.004. 125 151 895.499.853 3.276.503.9 78
Cinturb del litoral 107 350.028 2.997.479.806 110 380.096.194 3. 3 77.576.000
Nus de la Trinitat 28 162.743 795.128.413 172 285.139.631 1.080.268.044
Connectivitat 55 29.961 896.316.338 53 237.066.074 1.133.382.412
Eix Glories 18 9.414 624.366.422 48 460 .048.0 14 1.084.414.436
Area Olimpica Vall d'Hebron 35 75.725 754.532.416
Area Olimpica Diagonal 7 62.154 3 90.288 ,859
Area Olimpica Montjuic 2 611 14.250.000
21 1 43.988.592 898.521,008
100 832.202.105 1.222,490.964
14 72.515.425 86.765.425
Total 397 880.311 8 . 853.366 . 379 669 3 .306.555 . 888 12 . 159.922.267
Font: I.M.P .U.S.A.
Les superftcies en m', els costos en pta.
39
URBANISME
Adquisicib de sbl 1987 . 1991 . Detall per actuations i districtes.
Expropiacions Desnonaments Totals per anys i districtes
Dlstrlcte Yials Zones Yerdels Equipaments Altres
AcluaGOns rc^ Cost
S 'tie
Actuations m' Cost
Iqe
Actuatons n6 Cost
.
^
Acuations rr6 Cost
Su rfiae
Actuacons Cost Actuations m^ Cost
Su rficie
Ciu1a !'Jetia 3 71302] 743 5^00^^0 1 26.690.728 dt ^'".Cbi.933 48 331 79.380.938
Eixample 3 5.885 62 .704.076 4 203.515.377 7 5.685 266.219.393
Sants•Montjulc 5 3.393 t4 D78.92t 3 64.540.000 23 9.613.810 3i 3.393 88.232.731
Les Cons 1 443 12. 336.345 1 1 . 965 10619.165 3 40.648.987 7 3.797.500 12 2.408 67.401.997
Sarri9 •St.Gervasi 2 1,356 4.627,332 5 3.297 3. 259.116 5 76.07 0.818 1 300.000 13 4.653 84.257266
Gr9cia 2 1.981 8 .100.OOD 2 16.813.176 2 750.OOD 6 1.981 25.663.176
Hona•Guinardb 1 1.582 11291. 160 1 270 2 . 394.000 1 380 10.000.OOD 4 862 40.841085 10 6.995.000 17 3.094 71.527.245
Nou Barris 10 2.196 7.76TA87 1 23 6D0.000 3 30.OD3.813 23 13.788.616 37 2.2'9 52.160.116
Sant Andreu 5 5 378 22355 7+8 9 296 78.365.353 1 750.000 14 5.614 101.471.0]
Sanlhlarh 4 610 569728 2 340 20.500.000 8 ' 7.82?.9016 14 1.010 ^?77 G34
Total any 1987 27 11,819 87 . 52'8,420 16 14.944 96.158 .395 5 2 .527 23700 .000 35 1 . 498 597.989.277 116 94.705. 015 999 30.588 880.D91.017
Cudat Vela 4 c^t'% ^; ?^0 0"3 25 1 .2o c5^ 25 36212.255 00 ..' 991 G67 95 1 149 '06.532 623
Example 1 513 12.C00.000 3 35.615.318 513 47.675.313
Sants•Montjuic 1 222 3 .392,(,106 1 523 4,000.DOU 4 774 73.643909 3 1,900.000 9 •.459 82.935.909
LBSCaIs 1 172 1.424. 640 1 L965 12281 .335 2 28.398.987 i4 12.297.262 1b 2.137 5=.;02.224
$tl/f19•$I.GervBSI 1 464 1,268 , 065 2 1 . 341 2.469.440 3 24.368 29.945.000 2 76.180573 8 26.113 49.863.038
Gr9cia 6 363 20462.7 1 495 22.000.601'1 3 522 45.840.0 00 1 2250.000 11 1.400 90552.927
F9ona•Guinard6 B 1.6pD 12 . 670.005 t 96 1.560.600 3 48.639.58 5 7 14.699.497 19 1.696 71.509.087
Nou6arriS 9 2151 20. 073361 4 122995 31337 . 323 3 153 2.886.373 4 612 16.183.406 32 22.980.942 52 125.911 93.461.4Cb
Sanl Antlreu 8 1.969 2'a ;1i?5 38a 8 n 2' ?15.57' S 960 6 1.' 88 -1 93 7 7 6E8.033 ?3 3.58% 113.0^7.x81
Sanl h1ruU ^' 162 ^ ^...-. _ _ _^. 4 ^ti ?= 2 '2E :, c1' 6? e 15 - ' 0 9'
Total any 198 $ 41 8.485 117,075 . 355 23 129 . 874 91226276 9 25.504 60.158 .027 53 2 . 936 368 . 013.822 139 161.518 . 636 265 166.799 86:1.992114
C^ulat Vella 205 2 2G^S 743:36^0._OL 235 2.203 'r=3 ?5].232
Ei,rample +^y ^7r}^7,^10 i 213.6-'8 2 6_5= 23'.1=13.6=8
Sants•ManpuPC 4 4.686 7525r', t'ao8 4 13.803 25.951272 5 25.669.503 27 82.&7.584 4a 18.-'.94 ^.%46.027
les Corls 5 5.962 44.345 r^ 2.31}9 2.000.0^x7 5 22.676.686 t2 6.351 ?4.0?t 714
Sarri9•SI. Gervasi 1 1.553 1.863.396 12 13,929 25.b^5^r 4 .17:937 ?S 1;,5.10 7 26.3fr.445 18 +5.^^(a 152.052013
Gr9cia 3 665 2.833 .7tD 5 327P 16.475,960 4 466 '2.4&2.^ce 2 24.;36.000 5 15.4.17.229 '9 4..70 77 ^•=.o^C.;,,
Horla•Guinardb 1 321 1,611,130 I ZBO t^442.C(E 3 95-3^.44 7 2 9OX01 T 2.03, lli8c5a9-!
Nou Barris 33 4.585 49395 400 i3 6. 189 11.813 .157 4 3272 20.b'61.36e :_ , L^•13^ 704^^^ 314 30 7.925 '^^: ':? 20.5;5 2tlL.Otiv 6-_
5anl Antlreu 9 4 '94 36:1.3"^ e2 IZ 7 S? 11 51, X - -1 H -7- 5. 1-11 T 1^'N :^:. :_--
5a'il Murli 3 1.'3'^p.P ^:1 -, ^ '^ii i?21 -'7 - ^3_^3 c":
Total any 1989 59 23,066 220.899. 536 ^ 31 , 835 105 , 925,301 14 45.498 149.450.550 354 9.^6 1.101 .510.432 91 176. 494.682 553 112198 1.7'8'1.280.501
Cosfas en pla.
UFZ^^INISM^
Adquisicib de sbl 1987-1991. Detail per actuacions i districtes.
Exprapiacions ^esnonaments Totals per ant's i distr"rotes
^istricte Vials Zones Verdes Equipaments Altres
Actuaciats m^ Cost
Supedicie
Actuacions m= Cost
Super(icie
Acluaaons m` Cost
Superficie
Actuactuns rn` C
Superfaii^
Aep^:.caoms CA"ot Aruaricr m^ ;,oc':
5uperfi^ue
C u;at lrel a
Eixample
21 OEM,: 693 _..35 7^a
1 6.7C4 2E.737.7i5
5ants-Montjuic 9 3.735 195.313.230 2 5.850 65.226.097
Les Colts
Saei3 - 51.Gervasi 4 2.090 526'. 9.C56 3 3,153 5.950.240
Gracia 2 384 9.538.581 1 162 195.0'70
401 4^.42£.6^a
3 ^? :,72.9^.^
W MAR,
a 6.7rs. a971^G.675
1^ 6 3C5 04512. 94: 12 u1.25T.439 2' l ti595J 5:€ 3'_'3.705
8 iC7»;i7G; a 9,^?5.342 12 242"c7.710
9 6^b "^55-;^%3 ^7 ^ fjrJ^,.O^JFJ YT 1L59'a 2 :^ :^^s ^3
4 15$ ^/ 7„^.^5 9 22.194.2':2 15 11 c TB fif.6 09p
Horta-Guira^do 10 7.530 64. 922.446 4 213.134 7C.994 .499 1 153 -6.117. 625 1p 45'0' 12.;^%4D45^ 15 22^;J25^Cr`.7 a0 ^^2 . 7fA 1IH 6.b 4t'1,
Nou 6arris 16 13.892 90.7'8 C42 1 36 1.283.800 1 6'.%`^ _"^ 3.7427 'r^1 622. 6'C3.735 i^ T5.^1 i2783^^.8.Q57
Sant Andreu 11 4.790 54.9?0.119 3 16' 1.605.015 7.`9?.1; ? 46 ;t4 ,lYl.i4s 'fii 4.95r 97.7'ra(4.26i
^: ML-1 2KA KTDY2 8 2M4 10INAB 8 127 TINTO ? 2^&' 1 403,11 43 'r, 770 3,F^^ .`._^ 7';2
Talalany1990 59 35.201 517, 088.980 26 292,577 359A83.456 13 5.51t 155.E44.305 2j9 74.452 i.fp96,771ARp 235 i20r^.3^' ^ 4x7'.751 uc'5,4^7:^30
2^2
tixample 'F,.94 4'99.^^:^:, 1 '.F,94 45^?:CC/C.^A
San9s-hdontjuic 2 e2llElGle'^J 2 7".'IfA;^.,TfiP7
LES CDrts 7_lilf_1:;:^ 2 4.4133f^uQ 9 12181.133
Sarri9-SLGervasi 3 23.73^,^2' 2 2's.C.36?.2':
GrGcia
Horta-Guinardo 1 46 436.122 1 456 2.000.000 2 a,%apiiJr^ 4 ^ Tii.+r3"^.1yi
PdouEarris 1 33 324568 4 4.614 135'1.5929 13 3.^.^ t01^.'S6.Fr;^ ^ 76^1.7^ 4^ F.^ WG7:^JF,^^.rr1:
Sanl Andreu 2 01? 26260.327 - ='^'- -^
san^ kla,j 2 4 59? ,-',.252.754
To?al Anv 199 i 6 5.488 66.274.771 1 456 2.000.000 4 4,6 4 13a 115.929 1! 7.,^ea d^..:}15$"5 ''+E 2s`.^'^f.,+^ 10B T>s.1^ 1 ^.^r^
Tota11967-1991 192 63. 861 988,867.060 101 472.686 fi60.403.338 45 63b54 524268811 IOD 956'7 3^d1 .,751.96J 66F 1 . t1'^.9i86.^7 1 . 6915 736.D61P 7.4^.2^A91y
h:c i'. ^ :4ar:a pe" x'891' 8S Dot?'&CiGnS ^@'1:^2df.5 ^C ^D"ven amb e^^ ^^.4iriSi9ri CB
Costos en p.a.
?ten"sa c("^0 ^rfi„'Jf '_„ Ti, ,g _,J ^+^. -.,^ i,1 .F' -. ^ '1_ r ,, °.: ^. .. =rr.
41
._^ ^.`_
La gestio urbaniistica municipal
entre 1987-1991
.: . - fc'
-'if^-..
^^ ^' ? t ^^
X15-. <-Y. ''L'=:' _.^ f ^ `^ % ^'^w -!^;, <^',,.•`^
-
-
( V L7f 1 .4 , /
VAR,
l^('
^ ^'(
l '..^.^ .....
A,01
T 1 . ^-Jrowm.;- --_ - ^, --- It,
Wit
A44
^- .y-
Distribucio territorial de les actuations de gestio
urbanistica municipal
URBAfJISME
_^^ ^ ^ 1^' ^^, a^
f^. ^ ^^
^ ^ ^
" 11 ' ^
5 Equilibri urbanllistic entre el centre i la periferia
El treball realitzat per les arees d'Urbanisme i de
Projectes i Obres en la darrera legislatura ha
estat marcat per la voluntat d'aconseguir un
equilibri, en el sentit d'exportar a la periferia de la
ciutat els avantatges i, tambe. els deures del
centre de Barcelona. Aquesta feina de reequilibri
de la ciutat no acaba al 1992.
Tot i I'estImul que la fita olfmpica ha suposat per
dotar la ciutat de millors infrastructures viaries,
esportives i culturals, encara es produeixen tot
un seguit de desequilibris que s'han de compen-
sar. El centre s'ha anat desplagant, amb el temps,
des de la Ciutat Vella, seguint I'eix Passeig de
Gracia-Diagonal. L'Eixample projectat per Cer-
da continua tenint la concentracio d'activitat cen-
tral mes important.
En aquesta linia, as pot afirmar que la promocio
de les Arees de Nova Centralitat cerca ('equilibri
de la ciutat, la creacid d'uns nous espais o arees
d'activitats centrals (comer, oficines, hotels...)
en Ilocs desplagats del centre. Promocionar els
espais periferics, al mateix temps que as prote-
geixen zones centrals com Ciutat Vella i, sobre-
tot, I'Eixample, d'un proces de terciaritzacio que
comportaun despoblamentcreixent, as l'objectiu
final.
Aquestequilibri global es cerca des d'estrategies
diferents. Aix! a ('Area de Nova Centralitat del
carrer Tarragona, ja en fase d'execucio, s'ha
optat per una promocio per part d'entitats priva-
des, a causa de la potencialitat que comporten
per a la zona infrastructures tan importants com
I'estacio central de RENFE a Barcelona, a la
playa dels Paisos Catalans, o la terminal dels
Ferrocarrils Catalans, a la playa d'Espanya.
D'altres actuations urbanistiques d'importancia
que I'Ajuntament ha realitzat a les rodalies
d'aquestes Arees de Nova Centralitat son el Parc
de I'Escorxador, la mateixa playa dels Paisos
Catalans i. fins i tot, la ja molt avangada playa de
Joan Peiro.
Un cas molt diferent es I'Area de Nova Centralitat
de Renfe-Meridiana , on es tracta de dotar
d'equipaments i d'infrastructures una zona situa-
da a cavall entre Nou Barris i Sant Andreu, que
n'ha estat tradicionalment mancada. Aqui
I'actuacio publica ha estat molt important, gestio-
nant per expropiacio I'adquisicio del sot i dels
immobles, i oferint, el dret de superffcie en un
concurs public, en fase d'execucid. Cal fer notar
que aquesta Area de Nova Centralitat suposa la
recuperacio d'un dels buits urbans mes impor-
tants de la ciutat, i comenga a ser realitat despres
de la construccio dels equipaments esportius de
Can Drago.
En definitiva, les Arees de Nova Centralitat supo-
sen un esforp important d'equiparacio dels barns
periferics i comporten una requalificacio urba-
nfstica que equilibra les diverses zones de Barce-
lona.
43
UPBA!`IISlviE
Arees de Nova Centralitat
44
URBANISME
^ Desen^olupament de les Arees de Nova Centralitat
EI projecte de les Arees de Nova Centralitat
(ANC} va neixer a finals de 1986 per reequilibrar
la distribucio d'activitats tertiaries a la ciutat,
tom a alternative a la terciaritzacio progressive
dels sectors centrals (Eixample), i suposen la
requalificacio urbane i el reequipament dell Barris
i sectors de la ciutat vinculats fisicament a les
Arees d'actuaci6.
Des de 1986-1987, el desenvolupament de les
Arees de Nova Centralitat ha seguit un proces
que basicament s'ha orientat cap a la concrecid
dels instruments de planejament, gestio i projec-
te que havien de configurar les diferents actua-
tions.
En aquests moments es poden diferenciar dos
grans grups dintre del conjunt de les Arees de
Nova Centralitat que tenien una incidencia Clara
sobre el terciari de la ciutat:
• Aquelles que hen definit tots els elements mss
basics del proces, tent des del punt de vista del
planejament tom de la gestio i que es poden
considerar tom d' execucio immediate . Aquest
Distribucio del sostre a les ANC
Totals
25 23° 16°^c 14% 11 °,^ 1 1
264a
33°J
;i^+
.
Z4%
29°/
1r^4^^
Diagonal -Sarria
C_ Tarragona
Port Urba
20% 1440 11 ^'^ ^%
Oficines
Ccmercial
1870 ^^ % 7'70 2°/0
18°,% 12 i° 10°f°
Hotels
Renfe-Meridiana
'Jila Olimpica
Pga. Cerda
primer grup es constitu^it per les Arees de Nova
Centralitat de Diagonal-Sarria, carrer Tarragona,
Port Urba, Renfe-Meridiana, Vila Olfmpica i Plaga
Cerda {vegeu quadres). Conformen el que es
podria dir, en termes quantitatius, el potential de
desenvolupamentterciari de IesArees per a I'any
1992-1993.
• Aquelles en les quals encara existeixen varia-
bles urbanistiques que condicionen el seu
desenvolupament ique s'hauran de programer a
mitja termini , Aquest segon grup es format per les
Arees deNova CentralitatdeDiagonal-Prim, plaga
de les Glories i Estacid de la Sagrera . Aquestes
Arees conformen la previsio a rnitja termini, a
cause de la necessitat de concrecio previa dels
processos de planejament i gestio, aixi tom dels
programes funcionals que els caracteritzaran.
Distribucio funcional del sostre
terciari a les ANC
Diagonal-
5arria6040 27% 5s6770
1f%
2!
96%
.^•i l•^
c^ 1
Residential
Hotels
Comercial
22!^
32 1G
c /Tarragona
PCa. Cerda
4%
19 %G J °/O
14 ;, 139:
10°i0 7%
Oficines
Altres
Vila Olimpica
45
URBANISME
Potencial de sostre d'oficines , comercial i hotels de nova creacio
Actuacions ANC Sost. Total m2 Oficines % Comercial % Hotel % Resid . % Altres %
Diagonal-Sarr i_a_ 194.72` 1 /tar (26%) 53.009 (33%) 14.2 00 (10%) 13.768 (100%)
Tarragona 105.616 (14%) 48.350 (11%) 17.598 (11%) 39.668 (30% ) - -
Placa Cerd$ 89.769 (1 1%) 86. 347 ( 20%) 3.422 (2%) - - -
Renfe-Merid ians 88.000 (11%) 22.41 0 (5%) 46. 500 ( 29%) 16.600 (12%) - 2.490 (4%)
Port Urba 205 . 920 (25% ) 105.352 (24%) 29. 500 (18% ) 25.920 (18%) - 45.148 (81%)
/^} (15% )Vila Olim pica 124 fa.,c, ( 1 G` 64.045 (14% ) 11.413 (7% ) 40.000 (30% ) - 8,200
Total 808.692 (100%) 442 . 257 (100 %) 161.442 ( 100%) 134.388 ( 100%) 13.768 ( 100%) 55.838 (100%)
46
URBANISME
Tres arees de nova centralitat en desenvolupament:
1. Diagonal - Sarria
2. Renfe - Meridiana
3. Carrer Tarragona
2
47
URBANISME
ANC Diagonal -Sarria
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residential (%) Altres (%)
m2 m2. m2 m2 m 2 m2
1. Superilla P .Especial 81.499 47.521 (58%) 25.978 (32%) 8.000(10%)
Diagonal A.D. 9-4-87 17.08 3(SR) 17.083(SR)
2. V. Augusta-
Mitre
E. Detail
A. D.
18.385 18.385`(100%)
3. Diagonal-
Sarria
E. Detail
A.D.
25.600 25.600'(100%)
4. Dr. Fleming P. Especial
A.D.
39,335 19.667`(50%) 5.900'(15%) 13.768`(35%)
5. Joan Guell 10.779 4.579(42%) 2.000(18%) 4.200(40%) 340
2.048(SR)
175.598 115.752(66%) 33.878(20%) 12.200(6%) 13.768(8%)
19.131(SR) 19.131(SR)
Total 194 .729 115.752(60%) 53.009(27%) 12. 200(6%) 13.768(7%)
(') I es dados amb aquest senyal signitiquen una estimaci6 possible de a distribuci6 del sostre total , a causa de la falta de dades concretes.
( SR) Sostre sota rasant.
ANC Carrer Tarragona
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)
m2 m2. m2 m2 m2 m2
1. Unitat 1'' P. Especial 16.285 13.722(84%) 2.563(16%)
A.D.9- 4- 87 3.578(S R) 3.5 78(SR )
2. Unitat 2u P. Especial 12.907 11.551(90%) 1.256(10%)
A.D.9- 4- 87 2.547(SR) 2.5 47(S R)
3. Unitat 3' P. Especial 13 .624 12.277(90%) 1.347(10%)
A. D.9-4-87 2.507(SR) 2.507(SR)
4. Unitat 4' P. Especial 12.000 10.800(90%) 1.200(10%)
A.D.9-4-87 2.500(SR) 2.500(SR)
5. Pra . Espanya Pla Hotels 16 .668 16.668
(317 hab.)
6. Est. Sants Pla Hotels 23.000 23.000
(374 hab.)
94.484 48.350(51%) 6.466(7%) 39.668(42%)
11.132(SR) 11.132(SR)
Total 105.616 48.350 (45%) 17.598(16%) 39.668(39%)
(") Les dades amb aquest senyal signifiquen una estimaci6 possible de la distribucid del sostre total , a causa de la falta de dades concretes.
( SR) Sostre sofa rasant.
(AD) Aprovaci6 definitiva.
URBANISME
ANC Port Urba
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)
m2 m2 m2 m2 m2 m2
1. Moll de E . Detail 80 . 000 19 .772 (25%) 6.166 (8%)
Barcelona A.D, Of. Port Aut. Term. Marit.
35.580 (44%) 18.482 (23%)
Trade Center Arees Comunes
i Serveis
2. Moll E. Detail 42.000 21. 500 (51% ) 2.500 (6%)
Espanya A . D. (Imax)
18.000 (43%)
Centre de Mar
3. Moll del E. Detail
Diposit A. D.
4, Moll de E. Detail
Barceloneta
32.000 24.000 (75%) 8.000 (25%)
6.000 6.000 (100%)
Of.Port Aut.
Total 160. 000 85 .352 (54%)` 29.500 (18%)
25.772 (30%) corresponent a oficines del Port Autonom i 59.580 (70%) a oficines comercals.
45.148 (28%)
49
ANC Renfe-Meridiana
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)
m2 m2 m2 m2 m2 m2
1. Centre
Terciari
P.Parcial
A.D.
83.000 22.410 (27%) 41.500 (50%) 16.600 (20%) 2.490 (3%)
13-9-84
Modificaci6
P.Parcial
2. Altres 5.000 5.000 (100%)
Total 88.000 22.410 (25%) 46.500 (53%) 16.600 (19%) 2.490 (3%)
(*) Les daces amb aquest senyal signifiquen una estimacib possible de la distribucio del sostre total, a causa de la falta de Jades concretes.
(SR) Sostre sota rasant.
URBANISME
ANC Vila Olimpica
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)
m2 m2 m2 m2 m2 m2
1. Torre Mapfre 49.658 45.245 (90%) 4.413(10%)
2. Torre Travelsted 63.200 7.000 (11%) 7.000 (11%) 40.000 (64%) 8.200 (14%)
3. Altres 11.800 11.800 (100%)
Total 124.658 64.045 (51%) 11.413 (10%) 40.000 (32%) 8.200 (7%)
(') Les dades amb aquest senyal signifiquen una estimaci6 possible de la distr Guc 6 de so tre total, degut a la falta de dades concretes.
(SR) Sostre sota rasant.
ANC Placa Cerda
Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)
m2 m2 m2 m2 m2 m2
1. PimJi Pendent 26.746 26.746 (100%)
P. E.
2. Seat Pendent 23.033 23.033 (100%)
E.Detall
3. Philips Pendent 11.290 11.290 (100%)
E. Detal l
4 Solars Gran Via Pendent 10.000 10.000 (100%)
so
.
E, Detal l
5. Altres E,Detall 15.278 15.278 (100%)
A.D.
Sol.licitud
Oficines. 3.422(SR) 3.422 (SR)
86.347 86.347 (100%)
3.422(SR) 3.422 (SR)
Total 89.769 86.317 (96%) 3.422 (4%)
URBANISME
7 El Pla Especial del « Port Veil)
Planol d'ordenacro del Port
Veil, 1990.
La progressiva extensio del port de Barcelona
cap a ponent ha seguit una dinamica continua
durant els darrers anys. La urbanitzacio del Poll-
gon de la Zona Franca (1955-1965) confirma
aquesta dinamica refermada per la construccio
del moll de contenidors al periode 1970-1975.
L'aprovacio del Pla de la Zona Costanera Metro-
politana confirma i reforca aquesta tendencia
expansiva en direccio cap al delta del Llobregat,
amb la proposta del desviament i construccio de
la nova Hera del riu i la conseguent extensio del
Port en el sector de la Zona Franca.
Paral.lelament a aquesta dinamica expansionis-
ts del port comercial, el municipi es compromet
amb la voluntat de recuperacio del port urba de
Barcelona . El fons del port, fisicament vinculat a
la ciutat tradicional, s'allibera dels usos comer-
cials portuaris per incorporar-se de forma pro-
gressiva a activitats mes urbanes. La desaparicio
de la Ifnia ferroviaria de servei portuari , la trans-
formacio del moll de Bosch i Alsina (Moll de la
Fusta) en un espai urba representatiu, la reurba-
nitzacio del passeig de Colom, i el nou disseny
que es dona al Cinturo del Litoral, apropant-lo mes
al que ha de ser una avinguda i no pas una
autopista urbana, son fites que marquen aquest
cami de recuperacio del Port Urba,
Amb la remodelacio del Moll de la Fusta es va
recuperar la linia de voramar. en un primer episo-
di d'un proces que es troba en fase de decidir el
seu desenvolupament amb I'enderroc de la ma-
joria d'instal.lacions comercials preexistents als
molls de la Barceloneta, d'Espanya i de Barcelo-
na, la reurbanitzacio del front de la Barceloneta i
la recuperacio y rehabilitacio per a nous usos de
I'edifici del Diposit General del Port.
Arribar a aquest punt ha estat forma conflictiu,
amb l'obertura d'un intens debat sobre el model
de Port i la titularitat dels terrenys alliberats de l'us
comercial. Si as fa un repas a les Jades princi-
pals del proces seguit, podrem estructurar els
diferents tombs de la seva historia mes recent
que han conduit a la situacib actual.
Els primers estudis i avanm d'ordenacio, elabo-
rats per I'arquitecte Manuel de Sola-Morales, van
esser presentats I'agost de 1985. Divergencies
51
URBANISME
52
Vista aria del Port Veil
IJRBANISME
Pla Especial i Estudis de Detail " Port Veil"
Pla Especial Estudis de Detail
Molls Barcelona Espanya Barceloneta Barcelona Espanya Barceloneta
Diposit Diposit
R e ll otge R ellotge
Sup. total (m2) 119.005 100.505() 54. 286 119.005 94.89 1(') 54.726(")
Ocupacio (m2) 22.100 40. 0 00(*) 18.9 44 22.04 7 26.574('") 9.641(")
Sostre (m2) 80.000 55.000 50.313 79.726 43.440 38.374
Espais Iliures
publics 29.223 57.837 11.854 53.385 61.532 43.785
Espais Iliures
d'Os controlat 67.682 2.668 23.488 43.573 6.787 1.300
Verificacib posterior en els Estudis de Detail.
Inclou els clubs nautics existents,
entre les diferents parts, van dur la direccio del
Port a encarregar la redaccio d'un pla als arqui-
tectes Garces i Soria, que per diferencies de
criteri van renunciar a la continuaci6 delstreballs.
En aquesta situacio, el Port Autonom aprova
inicialment el Pla Especial el 10 de mare de 1988,
que va ser remes posteriorment a I'Ajuntament el
qual va informar amb reserves sobre el procedi-
ment i l'ordenacib, concloent en una nova pro-
posta de treball. Aquesta situacio d'antagonia es
va reconduir cap a un protocol entre Ajuntament
i Port Autonom per al desenvolupament urbanis-
tic del Port Veil (9 de novembre de 1988).
El 21 de novembre de 1988 el Port Autonom
aprova provissionalment el Pla Especial que,
amb la incorporacib d'importants puntualitzacio-
ns per part municipal, es aprovat provisionalment
pel Consell Plenari de I'Ajuntament de Barcelona
el marry de 1989, i es remet a la Comissio
d'Urbanisme per a la seva aprovacib definitive,
que es produeix per resolucio d'onze de maig de
1989.
Seguiment (8 de juny de 1989) que, dins el marc
del Pla Especial aprovat anteriorment, va anar
fixant les condicions de desenvolupament de
cada subambit assenyalat al pla, i mes concreta-
ment, per a la redaccio dels Estudis de Detail
previstos per a la concrecio de l'ordenacib dels
molls de Barcelona, Espanya, Diposit, Barcelo-
neta i del Rellotge.
Aquests estudis de detail ( vegeu quadre) supo-
saven una important disrninuci6 de I'aprofitament
urbanisticament previst al Pla Especial, alhora
que s'incrementaven els espais d'us public. Els
estudis de detail s'aprovaven definitivamentel20
dejuliol de 1990, encara que el del moll d'Espanya
no va ser executiu fins a la seva publicacio el 12
d'abril de 1991.
En el moment actual, de les previsions del Pla
Especial aprovat, es troba en prows
d'urbanitzacio el moll de la Barceloneta (el moll
de la Fusta ja estava urbanitzat abans del Pla
Especial), la remodelacio del Diposit General del
Port i I'excavaci6 del Moll de Barcelona.
Les activitats principals previstes per a cada
moll, encara que fixades pel Pla Especial, es van
concretar als estudis de detail de la seguent
manera:
Moll de Barcelona : oficines, estaci6 maritima
i part comercial Iligada a I'activitat principal.
Moll d'Espanya : usos recreatius i Iligats al
mar, restaurants, comercial i clubs nautics.
Moll del Diposit: oficines i usos comercials.
Moll de la Barceloneta : espai d'us totalment
public, amb petites reserves molt localitzades
per a restaurants.
Moll del Rellotge : escola nautica, oficines, i
instal.lacions relacionades amb I'activitat de
la marina de nova creaci6.
53
Paral.lelament, I'entesa Ajuntament-Port Auto-
nom va portar a la constitucio de la Comissio de
8 La remodelacio i l'obertura de la Diagonal
al Poble Nou
54
URBAN SME
En el moment en que la ciutat ha esgotat les
seves possibilitats de posar en joc nou sol resi-
dencial, i a causa de les millores derivades de les
grans operacions estructurades que han trans-
format la zona (aixecament i soterrament de linies
ferries, Cinturo Litoral, Vila Olimpica, pont Felip II,
area d'equipaments de la plaga de les Glories,
trasllat de la fabrica Hispano Olivetti...) es dona
una bona oportunitat per engegar el proces de
regeneracib urbanistica de I'area de Diagonal-
Poble Nou.
L'obertura d'aquest tram de la Diagonal (des de
la plapa de les Glories fins al carrer Selva de Mar)
s'inclou dins un ambit de remodelacio de 634.953
metres quadrats de superficie. La regeneracib
urbanistica d'aquesta area del Poble Nou com-
portara, d'acord amb les previsions del Pla Ge-
neral Metropolitade ('any 1976, el naixementd'un
nou barri basicament residencial , amb un 70% de
la seva superficie dedicada a usos col.lectius corn
ara vials , zones verdes i equiparnents.
Aquesta operacio comportara la relocalitzacib
de mes de 700 habitatges afectats i el trasllat de
quasi 500 activitats economiques. En total, el
sostre de nova construccio previst es de 862.096
metres quadrats . D'aquests, un 65% sera sostre
residencial (100.641 metres quadrats d'habi-
tatges de proteccio oficial, i 458.598 metres
quadrats de sostre Iliure i de relocalitzacio
d'afectats) i la resta destinat a usos comercials,
terciaris i industrials compatibles amb I'entorn
residencial. El cost total de les indemnitzacions
per desnonaments mes els costos d'urbanitzacib
s'acosten als 20.000 milions de pessetes. En
total, s'estima un volurn global d'inversio
publico-privada , inclbs el valor del sol i la promo-
66 immobiliaria , de l'ordre dels 150.000 milions
de pessetes.
El disseny normatiu de la proposta de transfor-
macio posa un accent especial en la politica
d'habitatge a desenvolupar (5.000 habitatges).
Duna banda, s'estableixen les bases per resol-
dre el reallotjament dels 700 habitatges afectats
per la remodelacio. D'altra banda, la modificacio
del Pla General Metropolita proposa un incre-
ment de sostre (1.000 habitatges) destinat exclu-
sivament a habitatges en regim de proteccio
oficial. Finalment, s'han establert una serie
d'acords, tant amb operadors publics com pri-
vats, per a la promocio d'habitatges a preus
moderats i per a la promocib de tipologies petites
i assequibles.
L'ordenacio fisica del nou barri Diagonal-Poble
Nou es basa en completar la malla de I'Eixample
Cerda, Iligada de forma coherent amb I'eix ver-
tebrador del sector que es la Diagonal. La seva
ordenacio es en ilia tancada, amb interiors d'illa
inedificables. L'avinguda Diagonal s'organitza
amb una seccib transversal que preveu una
amplia andana central per a usos relacionats
amb el Ileure i que a la vegada li dona ('especial
significacio que requereix. Les illes que consti-
tueixen el front de mar de la Diagonal, es preveuen
amb una regulacio que permet dotar-les d'una
certa singularitat.
La magnitud de la transformacio plantejada pel
PERI, aixi com la multiplicitat de factors que
hauran d'intervenir en la remodelacio, juntament
amb la voluntat explicita de I'Ajuntament de pre-
veure un desenvolupament que faci compatible
I'actuaci6 privada amb el disseny d'una politica
d'habitatge social, han portat a definir dos nivells
d'actuacions.
En primer Iloc; s'han definit sis unitats d'actuacio,
executables inicialment pel sistema de compen-
sacio, en les quals la iniciativa privada haura de
ser la protagonista de la transfarmacio planteja-
da pel Pla Especial. En segon Iloc, s'han delimitat
8 unitats d'actuacio i 4 actuations aillades exe-
cutables pel sistema d'expropiacio.
L'eleccio d'aquest sistema d'actuacio respon,
genericament, al fet que en aquestes unitats
s'han qualificat una part dels solars coma desti-
nats a habitatges socials i, en uns casos con-
crets, a causa de la fragmentacib de la propietat
actual que impossibilitaria I'execucio per altres
metodes. En aquestes unitats es on esta prevista
la participacio d'operadors publics sense afany
de lucre que deser^valupin una politica d'habitatge
a preu moderat.
Actualment, tant la proposta de modificacio del
Pla General Metropolita tom el PERT estan pen-
dents de I'aprovaci6 definitiva de la Generalitat
de Catalunya. Un cop aquesta aprovacio sigui
efectiva, aproximadament a finals de 1991,
s'iniciaran els processos de gestio (projectes de
compensacio i expropiacio) que permetran ini-
ciar les actuations d urbanitzacio i edificacib
cap a finals de 1992.
Planol d'ordenacio de! PER! Diagonal - Pob/e Nou.
Vista aeria de les obres de 1a Playa de les Glbries i
prolongacib de la Diagonal.
URBANISME
55
9 Creacio d ' una zona de dotacio hotelera : ccPla d'Hotels»
56
URBANISME
L'objectiu d'aquest Pla es millorar la capacitat
hoteleradelaciutat . Representalacreaciodunes
2,600 noves habitacions, la qua[ cosa suposa un
increment de l'ordre del 30% de l'oferta actual.
Juntament amb les iniciatives del sector privat en
la construccio d'altres establiments, aquest Pla
situara Barcelona amb un potencial al voltant de
les 18.000 habitacions, en hotels de tres, quatre
i tint estrelles per al 1992.
Actualment existeix un fort increment de la de-
manda de places hoteleres a causa de la reacti-
vaci6 econbmica dels darrers anys, de la promo-
ci6 turistica i del fort impuls que ha suposat la fita
mitica de 1992. Tot i aixb, la localitzacio dels
hotels de gran cabuda ha estat sempre dificil a
Barcelona, per la fragmentaci6 de les parcel.les
i per la competencia en el mercat del sol, consa-
grat a usos mes lucratius.
Pero la situacio especifica de la ciutat en quant a
la manta de sols qualificats aptes pel desenvo-
lupament hoteler i el mart conjuntural, en que la
ciutat to el compromis de donar solucio a aques-
tes necessitats, fan necessaria la formulacio d'una
proposta de modificaci6 del Pla General Metro-
polita, d'acord amb ('article 40 de la Llei del Sbl i
4 de les NN.UU. que permetes obtenir grans
terrenys i amb bona accessibilitat.
De la superficie qualificada, una part ho es com
a equipament i I'altra com a zona subjecte a
ordenacio volumetrica especifica i sistema fe-
rroviari:
1. Plaga d'Espanya 0.28 ha
2. Estacib de rodalies 1.44 ha
3. Teatre Apolo 0.25 ha
4. Rius i Taulet (Fira) 0.48 ha
5. Torre Melina 1.20 ha
6. Residencia Militars 0,57 ha
7. Sants 2.17 ha
8. Vall d'Hebron 0.70 ha
Superficie total 7.09 ha
Aquesta superficie requalificada, actualment la
majoria ja en obres (vegeu quadre), queda am-
pliament reequilibrada per I'actuacio de la Vail
d'Hebron, que a traves del corresponent Pla
Especial, consolida un increment de sol (7,8 ha,
superficie superior ales 4.09 ha del Pla d'Hotels)
destinat a equipaments.
Per poder articular les propostes, es va plantejar
posteriorment la modificaci6 de les Normes Ur-
banistiques del PGM en ('ambit del municipi,
incorporant als articles 9 i 314 de les Normes una
nova zona en el sbl urba anomenada de dotacio
hotelera. El procediment de modificacio del PGM
fou el segUent:
• Desembre de 1988. Informacib pOblica dels
criteris i alternatives generals. En aquesta fase,
van ser rebudes 30 propostes d'emplagaments,
de les quals se'n van seleccionar 12.
• Els emplagaments seleccionats van ser sot-
mesos a aprovacib inicial, una vegada valorats
des del punt de vista de la posici6 urbana i de les
caracteristiques tipolbgiques dels hotels.
• A I'aprovacio provisional es van acceptar 8
emplagaments, ates que 4 van ser desestimats
per no complir la condicio de la normativa urba-
nistica de la cessi6 gratuita del sbl.
• La Comissi6 d'Urbanisme de Catalunya va
aprovar la creacio de la zona 10 de dotacio
hotelera i 4 dels emplagaments proposats. Els
altres 4 es van aprovar posteriorment una vega-
da millorades les seves conditions tecniques i
juridiques. Per poder desenvolupar la normativa
del Pla d'Hotels, s'utilitzen dues figures juridi-
ques diferents en funci6 de la propietat del sbl de
I'emplagament: cessi6 del sbl a canvi d'un dret
de superficie o reparcel.lacio voluntaria discon-
tinua, amb una compensaci6 econbmica, per
incrementar la superficie d'equipaments publics
de la ciutat.
Pla d'Hotels
Hotel Categoria
previst
Habit. Llits Places
Parking
m21
Sostre
Torre Melina H,5* 421 795 219 28.800
Diagonal (R. Militars) H.5" 300 570 A determinar 14.495
Subtotal H.5* 721 1.365 43.295
Vall d'Hebron H.4" 160 320 52 18.000
Fira H.4' 226 429 198 19.599
Renfe-Rodalia H.4* 375 712 255 25.920
Plata Espanya H.4' 320 608 256 16.850
Subtotal H.4* 1.221 2.319 761 80.369
Apolo H.3* 330 627 300 13.870
Renfe-Sants H.3* 375 712 400 23.000
Subtotal H.3* 705 1.339 700 36.870
Totals 2.647 5.023 160.534 57
Maqueta de /'hotel de Torre MelinaHere/ de r'Estacio de Rente-Sams en cbres.
URBANISME
Pla d'Hotels
1 Plapa d'Espanya
2 Vall d'Hebron
3 Residencia Militars. Diagonal
4 Estacio de RENFE Sants.
5 Estacio de Rodalia. RENFE
6 Rius i Taulet. Fira
7 Torre Melina
8 Teatre Apolo
10 Ciutat Vella, area d'intervencio i recomposicio
El desenvolupament urbanistic a Ciutat Vella es
pot considerar en proces d'intervencib , en exe-
cucib dels PERIs i del programa ARI, i ha estat
possible gracies a la creacib de I'Empresa Mixta
Procivesa. Tambe han confluIt altres elements
operatius, que han generat les seguents actua-
cions destacables:
• Les operacions «internes,, de gestio urbanis-
tica ja realitzades, que generalment suposen
operations de buidat que resulten molt didacti-
ques per la credibilitat de tot el conjunt
d'actuacions, de l'operacib coordinada entre
I'Area d'Urbanisme i Procivesa, que ha permes
accelerar les operacions clau i el proces de
gestio dels PERIs. Es a dir, concretament, les
operacions gestionades des de I'Area d'Urba-
nisme, com els enderrocs del triangle dels carrers
Escudellers, Arai i Arenas (fruit d'expropiacions i
adquisicions previes de Regesa) o be I'enderroc
complet de I'anomenada ilia de Sant Ramon
(Marques de Barbera, Sant Ramon, Nou de la
Rambla i carrer Unio), o el desenvolupament total
de l'operacib d'habitatges publics, previa expro-
piacio dels solars de la Maquinista (1a i 2a fase)
a la Barceloneta. El Ilistat de les operacions es el
seguent:
Desnonaments al Pati Llimona, previes les
obres de rehabilitacib.
Desnonament al Parc situat davant la Casa de
Ia Misericordia.
Expropiacions, desnonaments i enderrocs illa
Sant Ramon - Nou de la Rambla.
Expropiacions, desnonaments i enderrocs
parcial illa Nou Rambla-Tapies.
Expropiacions, desnonaments i enderrocs per
les obres de la Maquinista.
Expropiacions, desnonaments i enderrocs per
al Centre Civic a la Barceloneta.
Expropiacions, desnonaments i enderrocs per
a I'EGB Lepanto.
Actuacions de menor entitat al carrer Tanta-
rantana per a habitatges publics.
Actuacions menors al carrer Metges i Sequia
per a habitatges publics.
Actuacions de menor entitat a la placeta
Montcada.
Enderrocs de I'illa Escudellers , Arai i Arenes
(adquirida per REGESA).
• El desenvolupamentdelsgrans ' equipaments
culturals de ciutat », amb la clara opcib de trans-
formar els sectors que hi confronten. Des de les
diverses options culturals i administratives de
les Rambles (Centre de Santa Monica, Palaus...)
a les actuacions de ('interior del teixit urba, com
el conjunt de les obres de la plaga dels Angels, el
projecte de reforma de la Biblioteca Nacional de
Catalunya , I'ampliacio de la seu del Col.legi
d'Arquitectes de Catalunya a la plaga Nova-carrer
dels Arcs. Tambe cal destacar les dues grans
operacions de la Casa de la Caritat (Museu d'Art
Contemporani i la Ciutat de les Ciutats ) i del Parc
de la Casa de la Misericordia . Aix[ com la ja rea-
litzada de la reforma del Palau de la Musica
Catalana , i la que resta en fase d'estudi del Liceu,
durant ('any 1990.
• El desenvolupament de les petites actuacions
de ,millora urbana » genera operacions urbanis-
tiques a una escala menor, pero que resulten
basiques pel nivell residencial i funcional de tota
la Ciutat Vella, com son les obres d ' urbanitzacio
viaria i dels espais Iliures (placeta i carrer Banys
Nous, carrers del Carme, Carders, Sant Pere mes
Baix, plaga del triangle d'Escudellers, a mes de
la important obra de I'avinguda de les Drassa-
nes). Actuations que combinades amb les obres
d'infrastructura (gas i collectors del front mari-
tim) i totes les actuacions d'equipaments locals
(com per exemple el Pati Llimona o el Centre
Civic de la Barceloneta) permeten incrementar el
nivell d'habitabilitat del conjunt dels barris de
Ciutat Vella.
59
URBAHISPMIE
60
• Pel que fa a les operations de transformaci6
s;perimetral » de Ciutat Vella , singularment cal
referir-se a les del Port Urba i del Cinturd del Li-
toral, que han de donar una nova fagana urbana
a Ciutat Vella, ates que fins ara, aquesta era
practicament tancada. Tot i aixn, tamb6 s6n molt
importants les operations derivades de les noves
activitats en el Parallel i pels canvis d'accessibilitat
a aquest des de la playa d'Espanya i el carrer
Tarragona, i de la nova accessibilitat des del Sa16
de Lluis Companys al futur nucli cultural de la
Plana de les Glories i al Poble Nou a trav6s del
carrer Pujades. Cal pensar en la localitzaci6 dels
Jutjats i de la Universitat Pompeu Fabra en el sector
del carrer Wellington, i la seva connexi6 amb r•I
passeig de Circumval.laci6 i Marqu6s dr-o
I'Argentera, Per t ltim, tamb6 s'ha de destacar la
forca renovadora que tindra I'entorn de la playa
Catalunya i del carrer Pelai amb els projecte!s
d'arnpliaci6 dels magatzems de El Corte Ingl6s,
la renovaci6 de la Universitat Central i ('hotel i les
galeries comercials dels carrers Pelai i Bergara,
En definitiva, as viu un proc6s global de transfor-
maci6 i millora urbana que afecta els elements
del teixit i de I'estructura general de Ciutat Vella.
Un proc6s que permetra abordar, en una segona
fase, una reflexi6 global de tota I'estrategia del
rtprojecte» de Ciutat Vella. No astern ja en la
superaci6 de la fase rpromocional» que neces-
sitava alternatives contra les afectacions viaries
Les actuations de tlpus residen-
tial - Ciutat Vella (operadors pu-
blics)
1.- Nou de la Rambla (31 Habts.)
2.-Carrer de l'Om (1a fase) (129
Hahts.) 3.-GatuelleslSerra Xic
(20 Habts.) 4.•Plaga Sant Agustf
Veil (12 Habts.) 5.-Maquinista
(1a fuse) (252 Plabts.) 5.-Tan-
tarantana (20 Habts.)
Partial «Ar - 464 habitatges ac-
tualment disponibles o adjudi-
Cats.
6.-Maquinista (2a face) ( 42 Habts.)
7.-Argenteria (INCASOL) (14
Habts.) 8.-Basses de Sant Pere
(48 Habts.) 9,-Illa de Sant Ramon
(fdem) (94 Habts .) - 10.-Plata
dels Angels (2a) (60 Habts.)
Partial «B » - 258 habitatges ac-
tualment en programs d'execu-
cid.
Total (A+B) = 622 Hbts.
uRR/1r_)IS r11Mr
recollides del Pla General Metropolita i projectes
anteriors (M6ndez Nunez i Garcia Morato), en
forma de rrdesafectaci6» i previsib de nous ha-
bitatges en el barri per la relocalitzaci6 dels
afectats (amb I'objectiu basic d'aconseguir un
equilibri residencial). Es pot dir que s'ha entrat en
una nova fase de urecomposici& del projecte
global de Ciutat Vella, caracteritzat per ('important
nombre de figures de planejament de r<segona
escala», respecte del PGM o dels PERIs vigents
(Sector Oriental, Raval i Barceloneta).
(4) robada-PROCIVESA
(6) cc .m a GC.
(5) corretes -REGESA
(7)sant oleguer.
(9)sant racoon (94 H)
0m-nou ramble (160 H)
apart . gent gran (48 H )
A dalt, Ciutat Vella: e/ Pla
del Palau, Santa Maria
del Mar i el Born.
A baix, actuacions publiques
de tipus residential
a Ciutat Vella.
goluelles-serto xic-p, smt 0g,eti (32 H )
barri cant we ( 30 H R)
bosses cant Derr (48 H.) (12)
prog rehab PROCIVESA (13)
pertmenls gent gran (40H)
tantarantana (20 H)
POrxOs fontserA (102 H)
petits solers (14)
argenterla (14n)(10)
esters elmirall cervera (16)
progroma REGESA (17)
Actuacions previstes
a Ciutat Vella
,
m
m
o0
00
Qa
^oou^C
00 ^,
oo°
i
o C
aC
fir-tea
lr^
c
^o
v^ 4
C^`^6
Ooo r
0
EL Coooo
OOo
00
0
a
nn
of
(-^ 0
0
000°a
®Actuacions previs-
tes en eIs PERT i en
els plans especials
de Ciutat Vella
q Projecte relorma
Port Veil
^J
1^7' ll1r-,• 4 ^I
r
'° e o
LJ
a ooa 1
UHhA r^jSIAE
61
11 El control de I'edificacio a Barcelona
62
I.JRBANJISME
La millora de la urbanitat
La preocupacib per fer la ciutat mes habitable,
per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, ha
marcat la darrera etapa de l'urbanisme barcelonf.
Aixf, a les grans obres d'infrastructura urbana,
d'edificacio dels equipaments i habitatges de les
arees olfmpiques, de les arees de nova centrali-
tat, dels hotels, etc..., derivades del programa
olfmpic, que han suposat grans modificacions de
la ciutat, s'hi han afegit tota una serie de projectes
d'escala intermedia i d'escala petita, tendents a
controlar altres aspectes de la vida urbana, se-
gurament menys difosos, pero extraordinaria-
ment rellevants en temes de qualitat global de
Barcelona.
Les accions d'aquest darrer tipus que han estat
centralitzades pels Serveis de Control de
I'Edificaci6 son les referents a control i seguiment
dels projectes d'edificacib, inspeccio de les obres
i reconduccio de les infractions urbanistiques,
qualitat de les instal.lacions publicitaries, orde-
nacio d'elements auxiliars en les edificacions
(antenes, retols, tanques), regulacib dels usos i
activitats urbanes i industrials, fixacib de les
rnesures de seguretat en els edificis, proteccib
del patrimoni arquitectonic, millora del paisatge
urba, entre altres. La contribucio d'aquestes ac-
tuacions al projecte general de la ciutat es indub-
table; aixb no obstant, cal fer una valoraci6 de
conjunt, ja que es tracta sempre d'accions que,
considerades individualment, tenen poc pes es-
pecific. La millora en la qualitat urbana unica-
ment pot ser valorada a partir del conjunt i en
periodes de temps suficients. Els resultats del
quadrienni que ara finalitza son els que s'exposen
ordenadament a continuacio.
Ells projectes d'edificacio
La posada en practica del planejament urbanis-
tic aprovat en el perfode anterior ha portat una
etapa de caracter marcadament executiu, en la
qual I'interes s'ha desplapat sensiblement del pla
al projecte. En aquests darrers anys hem assistit
a una intensa experiencia projectual, no Unica-
ment per la quantitat de projectes tramitats, sing
tambO per la seva qualitat. En aquest periode es
destacable I'elevat nombre d'obres arquitectoni-
ques singulars (per la seva gran dimensib, o per
la seva posicio urbana, o per la qualitat del
projecte).
Unicament les obres i instal.lacions pertanyents
a les quatre arees olimpiques han comportat un
volum de sostre edificable equivalent al que
s'edifica normalment en un any sencer a Barce-
lona.
El conjunt dels projectes tramitats al Ilarg dels
tres darrers anys permet establir unes tenden-
cies generals, que s'expressen a continuacio.
L'entrada d'expedients ha anat en augment du-
rant aquest perfode. Per categories o tipus d'obra
s'ha mantingut la proporcionalitat de forma forga
constant. Augmenten les obres de nova planta i
els altres expedients que inclouen certificats,
devolucions, canvis de titularitat i d'altres, deri-
vats de ('augment general d'entrada i incidencies
en el tramit. Disminueixen, pero , les obres de
reforma sense augment de volum.
La sortida d'expedients (es a dir, el nombre
d'expedients resolts definitivament, incloent-hi
les concessions de Ilicencies, denegacions i
altres resolucions), va ser molt alta I'any 1989. El
conjunt d'expedients resolts es similar, en nom-
bre, al d'expedients entrats en el perfode, amb un
saldo lleugerament positiu (230 entrades mes que
sortides ). Tanmateix, per categories s'observa
un augment de les resolutions d'expedients de
nova planta (249 en 1988, 326 en 1990 ), que no
arriba a esgotar el total entrat en el mateix perio-
de. El mateix succeeix pel que fa als expedients
de reforma, sense o amb augment de volum. Els
expedients relatius a altres obres, que inclouen
legalitzacions, Ilicencies d'ocupacio, o modifia-
cions de projecte, permisos d'urgencia i adapta-
cions a I'Ordenanga d'Incendis, augmenten de
forma espectacular (336 en 1988, 454 en 1989 i
203 en 1990 ), molt per sobre del nombre
d'expedients d'aquest tipus entrats en el mateix
perfode.
Entrada d'expedients
NP RF AR
1988 363 236 180
19$9 408 197 177
1990 400 198 177
Total 1,171 631 534
Resolucio d'expedients
NP RF AR
1988 249 181 162
1989 385 236 187
1990 326 161 139
Total 960 578 488
AO AE Total
194- 81 1.054
198 192 1.172
189 274 1.238
581 547 3.464
AO AE Total
336 148 1.076
454
179 1.008203
249 1.511
993 576 3.595
Nombre d'habitatges
^n
G
CV
1988
r-
a
Tcilnl
(_ Nova planta ^ Reforma ^ Total
Nombre de places d'aparcament
Parametres basics (sostre total concedit]
NP RF AR AO AE Total
1988 681 .935 98.162 42.741
1989 1.179 .451 127 .165 100.128
1990 1.974.156 165.835 65.792
Total 3.835.543 391.162 208.661
NP: fJova planta
RF: Reforma
AR: Reforma amb augment de volum
EI Hombre de Ilicencies concedides no reflecteix
adequadament la importancia del sostre conce-
dit al Ilarg d'aquests tres anys . Pot observar-se
('augment espectacular entre 1988 i 1990, espe-
cialment pel que fa a edificis de nova planta, que
ha passat de 681,935 metres quadrats de sostre
total concedit en 1988 a 1.974.156 metres qua-
drats en 1990, EI sostre total concedit ha aug-
mentat un 164% entre 1988 i 1990. D'altra Banda,
s han concedit permisos per a 10.134 habitatges
en tres anys. L'augment anual del Hombre
d'habitatges es tambe notable , especialment en-
tre 1988 i 1989, EI 95% d'aquests habitatges son
de nova planta.
La major exigencia en la reserva de places
d'apareament en tot tipus d'edificis, d'acord amb
una interpretacio rigorosa de I'Ordenanea, es
reflecteix en ('augment important de places pro-
jectades entre 1988 (7.907) i 1990 (21 . 180), amb
un total de quasi 43 . 032 noves places
d'apareaments.
822. 838
1.406.744
2.205.783
4.435.365
A0: Altres obres
AE: Altres expedients
L'augment derivat del Pla d' Hotels i d'altres ini-
tiatives amb vistes a la celebracio dels Jocs
Olimpics, es reflecteix finalment en el Hombre de
places hoteleres concedides en 1990 (6.735), molt
superior a les 859 de 1989 i les 1.210 de 1988.
La inspeccio urbanistica
La descentralitzacio de la inspeccio urbanistica
ha comportat una major eficacia en el seguiment
de les obres amb Ilicencia concedida. La trans-
ferencia als districtes de les competencies
d'inspecci6 ha donat coherencia a I'acci6 muni-
cipal d'acordamb el principi de situar sempre en
un mateix organ la concessio de la Ilicencia, el
seguiment de I'obra i el control de les infraccions.
Aixi, les competencies que es mantenen en I'Area
Central han quedat reduides a les obres de nova
planta i ampliacio, i a les obres de rehabilitacio
integral d'edificis, que son les que es relacionen
rues directament amb el planejament i la gestio
198r
0
G^
^^
1989
'989
crj C,£ £ Z;
19GU
1930
:;
'^
°;
Total
Nombre de places hoteleres
rf
;;;
;^
a_
19b8 1989 199,E Total
^^J'-i ll"^'.
^;
r;
^i
63
64
urbariistica, aixi corn les relatives a rdificis cata-
logats i obres protegides.
La inspecci6 urbanistica ha estat exercida en
tres fronts prioritaris:
• Control de les obres de nova planta i amplia-
cions, on el s desajustos entre projecte aprovat i
I'obra poden arribar a ser irnportants. En aquest
capitol, han estat especialment rellevants les
infraccions relatives a cobriments de cossos en
teulats i terrasses, en la majoria dels casos
d'impossible legalitzaci6, i que ha provocat la
necessitat de realitzar diversos enderrocs.
• Seguiment d' obres en edificis catalogats i en
conjunts protegits , tot i que un nombre important
d'ohres sbn concedides pels districtes. En
tractar-se d'obres de reforma o menors, queden
sempre subjectes a informe previ i vinculant de la
Unitat de Patrimoni. Nomes a I'Eixample, aquest
apartat suposa un volum superior als 2.000 infor-
mes anuals, amb el conseguent seguiment de les
obres, especialment les que afecten les plantes
baixes i faganes de les edificacions.
• Compliment de I'Ordenanga de Publicitat, que
comporta un alt nombre d' inspeccions en
installations publicitaries ( cartelleres, grans
retols Iluminosos , retols en plantes baixes,
instal.lacions singulars ...) i el seguiment de les
Ilicencies concedides.
Les instal . lacions publicitaries
Des de I'entrada en vigor de l'Ordenanga de les
Instal.lacions i Activitats Publicitaries de 1986, la
publicitat urbana ha anat adaptant-se progressi-
vament al seu contingut. En aquest moment, la
practica totalitat de les instal.lacions existents
per a cartelleres i grans retols Iluminosos han
estat tramitades d'acord amb I'Ordenanga i
compten amb Ilicencia municipal.
Aixo suposa una millora qualitativa pel que fa a la
seva posicio urbana (han estat eliminats els em-
plagaments poc convenients des del punt de
vista del paisatge urba), tambe en all6 referent a
URBANISM^E
la seva col.locaci6 en I'edifici (ordenaci6 de
parets mitgeres, retols en coronaci6) i per Oltim,
en relaci6 a la seva qualitat intrinseca (disseny
del suport, recerca de noves f6rmules).
La Comissio Tecnica Assessora de Publicitat
s'ha reunit regularment, amb una mitjana d'una
sessio cada dos mesos, des de 1988. La Comis-
si6 ha dictaminat sobre la totalitat dels retols
Iluminosos en coronaci6 d'edificis i sobre totes
aquelles instal.lacions rellevants des d'un punt
de vista urba. Tanmateix, ha impulsat la redaccio
de projectes especifics per ales places Cata-
lunya, Universitat i Francesc Macia, per al disseny
d'un model homologable de tanca d'obra, i per a
retols-bandera en farmacies, aparcaments,
caixers oberts i hotels.
Pel que fa als retols en plantes baixes, I'aplicacio
de I'Ordenanga es ja visible en amplis sectors de
la ciutat, que han millorat notablement la imatge.
Shan dut a terme, tambe, campanyes en zones
determinades corn ara I'Eixample, Rambla, ca-
rrers Ferran i Princesa..., amb excel.lents resul-
tats.
Les activitats urbanes i industrials
El Servei de Coordinacio i Assessorament de
Llicencies d'Activitats Industrials ha portat a ter-
me una destacable tasca de seguiment de les
Ilicencies d'activitats concedides durant el perfo-
de, tant en relacio a les que han estat normalment
atorgades pels districtes, com a aquelles que per
la seva naturalessa son competencia de ('Area
Central. Es poden destacar com a rellevants els
seguents temes:
• Control i seguiment del compliment de la
normativa tecnica i de seguretat de les instal.la-
cions esportives en les quatre arees olfmpiques.
• Problematica de les agencies de transport i
altres usos en el sector del Poble Nou.
• Tramit de les Ilicencies d'activitats per als
edificis hotelers del Pla d'Hotels i de la totalitat
d'establiments d'hosteleria de la ciutat.
La redaccio i complementacio de
la normativa
Per tal de complementar i actualitzar la normativa
d'acord amb uns criteris unificats entre els dife-
rents organs de I'administracio competents en
cada matera i amb l'objectiu de contribuir a
millorar la qualitat de vida, s'ha procedit a la
redaccio i aprovaci6 de la seguent normativa:
• Redaccio de l'Ordenanga Municipal sobre les
Condicions de Proteccio contra Incendis en els
edificis, complementaria de la NBE-CPI-82
(Norma Basica d'Edificacio-Condicions de Pro-
tecci6 contra Incendis ), i, de nou, la mateixa
Ordenanga coma complement de la NBE-CPI-91.
• Redaccio de l'Ordenanga Municipal sobre
Instal.lacio d'Antenes.
• Modificacio de I'Ordenanga Municipal
d'Instal.lacions i Activitats Publicitaries.
• Modificacio de l'Ordenanga d'Establiments de
Concurrencia POblica.
• Modificacions de les Ordenances Metropolita-
nes d'Edificacio relatives a I'establiment de
polisses d'assegurances en determinades obres.
• Redaccio d'una Ordenanga Municipal
d'Aparcaments.
• Redaccio d'una modificacio de l'Ordenanga
de I'Eixample relativa a mesures complemen-
taries per a la proteccio. millora i rehabilitacio de
I'Eixample.
• Directrius internes relatives a interpretacio de
determinats aspectes de les Normes i Ordenan-
ces d'Edificacio.
E9
FTR i FE
RF i RT I
IE R
IE IE e
PR RR FT
9R
UF
FFTR
3
it I^
r=r^
Frfi-T -!
10
Y-i:^
0
0
1
Nou de la Rambla, 37 1
NUM. EXPEDIENT 900.446
TIPUS EXPEDIENT NP
US IP
DATA ENTRADA R.G. 29.5.90
DATA LLICENCIA 13.12.90
ZONIFICACIO 12b-1A
PAOTEC.PATAIMONI
SUP. SOLAR
PLANTA ^ SUPEAF. ALC,ADA US OBRA
S4
S3
S2
- -S1 2L3, 3b 3 ,05 OJ NP
P8 203,38 4,03 lD NP
Allell
1 207,40 3,05 VI NP
2 201,40 3,05 VI NP
3 207,40 3,05 VI NP
4 207,40 3,05 VI
5 23,00 INS NP
6
7
8
9
10
11
12
13
14
TOTAL 1.25S,36 19,28
Sobre ras . 1.055,98 t 6,23
Sota ras . ^ 203,3 8 3,05
TOTAL Supsostre nova pl.
TOTAL Supsostre rel.
TOTAL Supsostre ampliac.
TOTAL hab. nova planta 12
TOTAL hab. reformats
TOTAL habitatges 12
NOm.lorals comerc. 3
Num.places apart.
Num.places holeleres
Num.altres lot/unitals
Sup locals
DURACIO OBRA
PAESSUPOST
1259
18 m.
34.962.000.-
1
--^
^
i
^E
Ajuntament de Barcelona
TITULAR REGESA
Rep. Teresa Garcid i Alba
TECNIC REDACTOR Pere Giol i Draper
DESCAIPCID
Construaid d'un ed'rfici de planta soterrani i baixa destinades a
local comercial i quatre plantes pis d'habitatges
1988
Habitatges previstos a les Ilicencies d'obres d'edificis Places d'aparcament previstes a les Ilicencies d'obres
residencials concedides concedides
Sostre Habitatges Sostre Edificis
residential
construct previst
previstos construct
per hab.
previstos
Districte m2 % Nombre % m'
E ix a mple 33.4 0 0,6 12,1 260 11,5 128,5 19
Sants-Montjuic 58.539,6 21,2 564 25,0 103,8 21
Les Corts 16.428,8 6,0 142 6,3 115,7 15
Sarria-Sant Gervasi 25.648,3 9,3 145 6, 4 1 76,9 3 4
Gracia 22. 21 8, 4 8, 1 180 8,0 123,4 31
Horla-Guinard6 26.232,3 9,5 214 9,5 122,6 37
Nou Barris 1 8, 78 9,3 6 ,8 168 7,5 111,8 24
San[ Andreu 43,659,7 15,8 350 15,5 124,7 26
Sarlt Marti '10 K'3!)"3 11,2 232 0.3 132.9 17
total 275,752,3 100 , 0 2.255 100,0 122,3 224
En edificis residencials En En Total
Nombre Places per habit. edificis altres places
Districte places % previst industr . edificis
Ciutat Vella 494 494
CIACI III,/I0 J10 IU ,U C,U
-
000 0 IJ
Sants-Montjuic 762 14,8 1,4 110 61 933
Les Corts 585 11,3 4,1 - 626 1.211
Sarria -Sant Gervasi 655 12,7 4,5 51 569 1 .275
G rac i a 329 6 ,4 1,8 - 26 355
Horta-Guinard6 707 13,7 3,3 - 4 711
Nou Barris 436 8,4 2,6 - 10 446
Sant Andreu 879 17,0 2,5 81 - 960
Sant Marti 295 5,7 1,3 182 132 609
Total 5.166 100 ,0 2,3 424 2.317 7.907
66
Locals comercials previstos a les Ilicencies d'obres Sostre previst a les Ilicencies d'obres per a usos
concedides industrials , d'oficines i equipaments concedides
En edificis d'habitatges En altres Total
Dislricte m2 % edificis m2 m2
Ciutat Voila - - - -
Eixamplo 9.964,5 18,3 2.045,6 12,010,1
Sants Montjuic 12.110,2 22,3 1.973,0 14.083,2
Les Corts 4.076,0 7,5 433,7 4.509,7
Sarria-Sant Gervasi 4.185,4 7,7 31,4 4.216,8
Gracia 4.843,1 8,9 - 4.843.1
Horta-Guinard6 2.902,7 5,3 - 2.902,7
Nou Barris 5.568 ,4 10,2 - 5.568,4
Sant Andreu 5.585,4 10,3 238,6 5.824,1
Sant Marti 5.158,0 9,5 243 5.182,7
Total 54.393 , 8 100,0 4 .747 59. 140,8
Us industrial Oficines Equipaments
Districte m2 % m2 m2 %
Ciutat Vella - - 14.677,2 26,14 430, 0 1, 3 2
Eixample 1.427,3 2,98 12.115,6 21,58 6.997,6 21,50
Sants Montjuic 17.622,2 36,74 3.827,6 6,82 22.891,0 70,35
Les Corts - - 15.731,0 28,02 1.619,4 4,98
Sarria-Sant Gervasi 1.102,2 2,30 515,8 0,92 439,9 1,35
Gracia - - 1.978,0 3,52
Horta-Guinard6 121,0 0.37
Nou Barris - - 1.440,0 2,56 43,0 0,13
Sant Andreu 7.717,0 16,09 637,8 1,14
Sant Marti 20.084.6 41.89 5.225,9 9,30
Total 47.953,3 100,0 56.148,9 100,0 32.541,9 100,0
Font: Barcelona Econ6mica num. 2. Quadres elaborats a partir de les Jades facilitades pet Servei de Control de I'Edificaci6 de I'Ajuntament de Barcelona.
URBANISME
Llicencies concedides I'any 1988.
Obres de canstruccio de nou sostre
Edificis residencials
Unifamiliars
0 2-40 Habitatges
s >40 Habitatges
Altres edificis
Oficines
Industries
Equipaments
Hotels
Aparcaments
URBANISME
1989
Habitatges previstos a les Ilicencies d'obres d'edificis
residencials concedides
Districte
Ciutat Vella
Example
Sants-Montjulc
Les Corts
Sarria-Sant Gervasi
Gracia
Horta-Guinard6
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Marti
Total
Sostre Habitatges Sostre Edificis
residential previstos constru'il previstos
construft previst per hab.
m` % Nombre % Of
3.241 1,1 26 1,1 124,7 4
64.727 22,2 541 22,3 119,6 30
26,620 9,1 229 9,4 116,2 25
19.199 6,6 129 5,3 148,8 20
32.405 11,1 199 8,2 162,8 61
25.572 8,8 208 8,6 122,9 53
45.579 15,7 377 15,5 121,2 63
22.261 7,6 224 9,2 99,4 18
19.696 6,8 192 7,9 102,6 31
31.951 11,0 304 12,5 105,1 19
291.351 100,0 2.429 100,0 119,9 324
Vila Olfmpica 189.449 39,4 1.531 38,7 123,7 17
Total amb
Vila Olfmpica 480.800 10 0,0 3.960 100,0 121,4 341
industrials, d'oficines i equipaments concedides
En edificis d'habitatges En altres Total Us industrial Oficines Equipaments*
m2 % edificis m2 m2 Districte m2 % m2 %
m2 %
2.563 1,9 1.063 3.626 Ciutat Voila - - 10.336 13,0 7.560 12.7
68
Locals comercials previstos a les Ilicencies d'obres Sostre previst a les Ilicencies d'obres per a usos
concedides
Districte
Ciutat Vella
Example
Sants-Montjufc
Los Corts
Sarria-Sant Gervasi
Gracia
Horte-Guinard6
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Marti
Total
Vila Olfmpica
Total amb Vila Olfmpica
29.643 21,7 7.637 37 .280 Eixample 412 0,4 31.714 40,0 14.267 24,0
24.758 18,1 406 25.164 Sants-Montjulc 46.767 49,4 4.554 5,8 12.478 21,0
9.044 6,6 - 9.044 Les Corts - - 12.900 16,3 920 1,5
11.283 8,2 3.683 14.966 Sarria-Sant Gervasi 254 0,3 10.046 12,7 13.521 22,7
15.296 11,1 - 15.296 Gracia 536 0,6 1.255 1,6 3.182 5,4
13.563 9,9 - 13.563 Horta-Guinard6 1.567 1,7 673 0,8 867 1,5
7.516 5,5 711 8.227 Nou Barris 445 0,4 514 0,7 443 0,7
10.702 7,9 780 11.482 Sant Andreu 16.208 17,1 421 0,5 6.198 10,5
12.401 9.1 - 12.401 Sant Marti 28.567 30,1 6.847 8,6 - -
136,769 100,0 14.280 151.049 Total 94.756 100,0 79,260 100,0 59.436 100,0
23.147 14,5 - 23.147
Places d'aparcament previstes a les Ilicencies d'obres
concedides
En edificis residencials En Total
Nombre Places per altres places
Dist ri c ts places % habit. previst edificis'
Ciutat Vella 51 0,6 1.9 52 103
Eixample 1 .246 15,2 2.3 1.080 2.326
Sants-Montjufc 851 10,4 3,7 87 938
Les Corts 268 3,3 2,1 366 634
Sarria-Sant Gervasi 1 .163 14,1 5,8 391 1.554
Gracia 1.022 12.4 4,9 11 1.033
Horta-Guinard6 1.152 14,0 3,1 - 1.152
Nou Barris 693 8,4 3,1 100 793
Sant Andreu 798 9,7 4,2 44 842
Sant Marti 977 11,9 3.2 569 1.546
Total 8.221 100,0 3,4 2.700 10.921
Vila Olfmpica 3.024 26,9 2,0 - 3.024
Total amb
Vila Ol fmpica 11.245 100,0 2, 8 2. 700 13.945
` Altres edificis: Industries, oficines, equipaments, hotels.
" S'hi inclouen els hotels.
159.916 100 ,0 14.280 174.196 Font: Barcelona Econbmica num. 6. Quadres elaborats a partir de les dades facilitades pel
Servei de Control de I'Edificacid de I'Ajuntament de Barcelona.
URBANISME
Llicencies concedides I'any 1989.
Obres de construccio de nou sostre
Edificis residencials
Unifamiliars
• 2-40 Habitatges
>40 Habitatges
Altres edificis
Oficines
Industries
Equipaments
Hotels
Aparcaments
1.JRB!-IIISM E
1990
Habitatges previstos a les Ilicencies d'obres d'edificis Places d'aparcament previstes a les Ilicencies d'obres
residencials concedides concedides
70
Sostre I ncrement Habitatges Sostre Edificis
residential
construft previst
de sostre Previstos constru'ft previstos
per hab.
Districts m2 % % Nombre % m2
Ciufal Vr.I a 21.81 1 6:,6 0,62 7 8 93,6 14
Eixample 3 7.21 1 11,2 0,32 353 11 ,8 1 05, 4 23
Sants-Montjuic 70.491 21,2 1,31 660 22,1 106,8 23
Los Corts 24.345 7,3 0,70 167 5,6 145,8 15
Sa rrid- S ant Gervasi 18.287 5,5 0,24 138 4, 6 2 05,0 29
Gracia 24.809 7,5 0,55 170 5,7 145,9 36
Horta-Gui nardb 22.325 6, 7 0,44 224 7,5 99,7 33
Nou Barris 8.765 2,6 0,19 72 2, 4 1 2 1,7 14
Sant Andreu 18.452 5,6 0,46 156 5,3 11 8,3 24
Sant Marti 85,921 25,8 1,42 812 27,2 105.8 26
Total 332.417 100,- 0,59 2.985 100,0 111,4 237
Vila Olimpica
Poblenou 60.519 13,4 0,11 433 11,0 139,8 4
Vila Olimpica
Vail Hebron 58.851 1 3,0 0 ,11 501 12,8 117,5 1
Total amb
Vila Olfm pica 451.7 87 100,0 0, 81 3.919 100,0 115,3 242
En edificis residencials En Total
Districte
Nombre
places %
Places per
habit. previst
altres
edificis
places
Ciutat Vella 187 2,6 0,8 2.623 2.810
Eixample 933 12 , 9 2,6 1.498 2.431
Sants-Montjuic 1.922 26 , 6 2,9 2 .157 4.079
Les Corts 829 11,4 5 , 0 3.525 4.354
Sarrid-Sant Gervasi 602 8 ,3 4,4 152 754
Gracia 545 7,5 3,2 117 662
Horta-Guinard6 449 6 , 2 2,0 50 499
Nou Barris 175 2,4 2,4 175
Sant Andreu 286 3 , 9 1,8 702 988
Sant Marti 1.322 1 8,2 1,6 153 1.475
Total 7.250 100 , 0 2,4 10 . 977 18.227
Vila Olimpica
Poblenou 643 7,1 1,5 1.160 1.803
Vila Olimpica
Vall Hebron 1.150 12 ,7 2,3 - 1.150
Total amb
Vila Olimpica 9 . 043 100 , 0 2 ,3 12 . 137 21 .180
Locals comercials previstos a les Ilicencies d'obres Sostre previst a les Ilicencies d'obres per a usos
concedides industrials , d'oficines i equipaments concedides
En edificis residencials En altres edificis Total
Districts m' constructs % m2construits mlconstruits
Ciutat Vella 3. 039 3,1 21.755 24.794
Eixample 12.730 13,0 10.157 22.887
Sants-Montjuic 21.784 22,4 13.191 34.875
Les Corts 8.640 8,8 56.987 65.627
Sa rri d- Sant Gervasi 5. 216 5,3 541 5.757
Gra c i a 6.8 50 7,0 170 7.020
Horta -Gu inard6 8.572 8,8 71 8.643
Nou Barri s 4.698 4,8 - 4.698
Sant Andre u 7.660 7,8 1.547 9.207
Sant Marti 18,622 19,0 1.500 20.048
Total 97.811 100,0 105.845 203.656
Vila Olimpica Poblenou 10.211 8,6 16.974 27.185
Vila Olfmpica Vail Hebron 10.572 8,9 - 10.572
Total amb Vila Olfmpica 118.594 1 0 0,0 122.819 241.413
Font: Barcelona Economica num 9. Quadres elaborats a partir de les dades facilitades pe!
Servei de Control de I'Edificacio de I'Ajuntament de Barcelona.
Us industrial Oficines Equipaments Hotels
Districte m2 % m2 % m' % m2 %
Ciuta t V e lla 492 0,5 6 4.699 32,8 619 1, 0 6.462 3,7
Examp l e 3.136 2 , 9 31.9 1 3 16 , 2 - - 38. 988 22,2
Sants-Montjuic 63 . 794 59 , 5 33. 1 88 16 , 8 21.826 34 . 0 89.586 51,1
Les Corts 84 0,1 55.944 28,3 21.391 33 . 4 40.235 23,0
Sarrid- Sant Gerv as i 6.685 6,2 7.419 3 , 8 1.770 2,8
Gracia - - 1.480 0 , 7 11.170 17.4
Ho r ta - Guinardd - - 331 0,2 1 . 124 1.8
Nou Barris 3.140 2 , 9 - - 2.868 4.4
Sa n t Andreu 12 . 41 6 11,6 914 0,5 2.449 3,8
Sant Marti 17.279 16,3 1.508 0.7 909 1.4
Total 107 . 279 100,0 197.396 00 , 0 64.126 100 ; 0 175.271 100,0
Vila Olimpica
Poblenou 4.510 4,0 69 . 943 26,2 62.430 26,3
Total amb
Vila Olimpica 111 . 789 100 , 0 267,339 100,0 64.126 237.701 100,0
URBANISME
Llicencies concedides I'any 1990.
Obres de construccio de nou sostre
Edificis residencials
Unifamiliars
2-40 Habitatges
• >40 Habitatges
Altres edificis
Oficines
Industries
Equipaments
Hotels
Aparcaments
URBANISME
12 La proteccio del Patrimoni Historico -Artistic
72
URBANISME
Barcelona, corn les ciutats que son el resultat
d'una Ilarga evolucio historica, planteja la seva
planificaci6 urbanistica a partir de la considera-
66 del seu patrimoni arqueologic i arquectonic-
urbanistic com un «be cultural" que cal mantenir
per desenvolupar amb coherencia el proces de
transformaci6 de la ciutat empres per I'Ajuntament
durant el darrer decenni.
La Unitat de Proteccio del Patrimoni Monumental
i Historic, es conforma com un organ especialit-
zat dintre de I'Area d'Urbanisme, que aten les
tasques de I'activitat edificatoria d'obres majors
de particulars, en edificis catalogats individual-
ment i en la fabrica urbana dels sectors de
proteccio de la ciutat, que desenvolupa els ins-
truments urbanistics especifics de la proteccio
del patrimoni, i prepara i coordina els treballs
necessaris per a la revisi6 del Cataleg del Patri-
moni Arquitectonic i Historico-Artistic de la Ciutat
de Barcelona.
Aquest conjunt d'objectius de I'Ajuntament de
Barcelona per a la millora i conservacio del
patrimoni monumental i historic de la ciutat en el
periode 1987-1991 es fonamenta en la interrela-
cio i complementarietat de sis grans tipus de
propostes, que tenen la seva rao de ser en la
hipotesi que el patrimoni monumental i historic es
un element viu i revitalitzador amb capacitat per
integrar-se i participar en la configuracio de la
nova visi6 de la ciutat.
Aquests sis grans tipus de propostes son els
seguents:
Regulacio i control de I'activitat edificatoria
en el patrimoni monumental i en la fabrica dels
sectors protegits
L'evolucio col.lectiva de la consciencia de pro-
teccio del patrimoni urba s'ha estes arreu d'Europa
i tambe a la ciutat de Barcelona. A la proteccio
d'alguns edificis individuals a determinades arees
de conservacio s'ha d'afegir, darrerament, la
preocupacio per I'entorn ambiental dels carrers
i places que configuren I'espai public. Aquesta
evolucio del concepte de proteccio del patrimoni
to dues vessants: la propositiva que recull els
textos normatius de regulacio de I'activitat edifi-
catoria, a partir de la qual s'avaluen les actuatio-
ns particulars, i la de control motivada per la
vigilancia envers les noves actuacions.
Les xifres de la tasca tecnico-administrativa de la
Unitat en relacio als aspectes de regulacio i
control de I'activitat edificatoria en el patrimoni
monumental i en la fabrica dels sectors protegits
es pot agrupar en quatre apartats: les sol.licituds
d'informe relacionades amb les obres majors
dels edificis catalogats individualment i dels si-
tuats en els sectors de conservacio; les sol.licituds
d'obres menors en aquests mateixos apartats;
les feines d'inspeccio de locals i edificis sobre els
quals s'ha emes un informe, i les actuacions
subsidiaries.
Regulacio de I'activitat edificatoria en el patrimoni monumental
1988 1989 1990
Inforrne sol . licitu s o res majors 251 338 327
Informe sol.licituds obres menors 2090 1950" 746**
Expe d ients de requeriment e legalitat 25 761
Expedients d'execucions subsidiaries
Ajuntament 26 20 319
Particulars 12 332
(') Desconcentracio
(") Descentralitzaci6
La regulacio de les actuations en els edificis
individuals del Cataleg
EI fenomen de la restauracio de I'arquitectura
domestica monumental, que correspon espe-
cialment a lainiciativa privada, es forr^a relevant
a partir d'actuacions tan significatives tom la
restauracio integral de la Casa Lleo Morera i la
neteja i restauracio de la Casa Mila (en
col.laboracid amb I'Ajuntament), iniciades I'any
1987, que posen de relleu la nova perspective
social d'aproximacio al patrimoni de la ciutat.
La dinamica de la iniciativa privada en edificis
catalogats individualment procedeix tent en res-
tauracions integrals tom en restauracions de
neteja de les fa:^anes. Pel que fa a I'Eixample es
concentren majoritariament a I'entorn del pas-
seig de Gracie, a Ciutat Vella, al voltant de la
Ramble, mentre que en la resta de la ciutat
aquestes actuations hen suposat la incorpora-
cio de I'arquitectura contemporania al patrimoni
col.lectiu.
Aquest Conjunt d'intervencions to un doble efecte.
Duna part, la reintegracio de totes aquestes
obres a la comunitat i, d'altra Banda, I'efecte
d'induir a millorar els immobles de I'entorn.
L'aplicacio de I'Ordenanga de Rehabilitacio i
Millora de I ' Eixample
La vigencia de I'Ordenanpa a partir de la seva
aprovacio definitive per la Corporacio Metropoli-
tana deBarcelona el 24 d'abril de 1986 va perme-
tre conduir la dinamica constructive a I'Eixample
d'aquests darrers anys segons els objectius del
seu manteniment i millora. Les actuations s'orienten
cap al manteniment de les edificacions, la nova
construccio en finques d'escas aprofitament ur-
banistic i, excepcionalment, algunes substitu^io-
ns en immobles interiors a 1932, despres de
I'autoritzacio de la Comissio Tecnica de Mante-
niment iMillora de I'Eixample prevista a I'Or-
denanCa per resoldre aquestes situations.
EI perfil de I'activitat edificatoria mitjana d'edificis
no catalogats individualment en el Conjunt Es-
pecial de I'Eixample en el periods 1988-1991 es
el seguent:
Tipus d'actuacions
Reforma integral
Mitjana a^tu.: %ir,r ^,'^ri',^
iG
Rehabilitacio d'ascensors 35
Neteja de faranes 70 Casa Bruno Quadros, a laRamble , restaurada per Jordi
Plantes baixes 480 Romeu e/ 1989.
Obra de nova planta 38
Edificis de nova planta a l^Eixample ?9c"7-1590.
TF,
PH
"Wo WS
' ^ Y. d 7d 01,' E.9 k. aWSZ ^,. .^^ o%
^v.{^
^0.ti.' ^I^t;d u^
u[^ r?c^^^[b; r^,,,=^^ :i^^0^^^ ^F5' .. aY^^oa1 .: 5^I SCR! p^p^^ ^ge^a^^^^J^^S ^:,s^^.^x^}r^l
^ ^,r•-'N Il^^y^l;;^w^^^^t 6eFC.ss 6^ ^C^ :.3 rL'^^.7 6.Y^ '^
6-:iL^ ^ tP G.^,^.l^r^.eF G1
``
L^1-..,ip^^4^¢-^?:^^^ (^^^I^'^^r:1p^^f^ ^+i^'} -^
^h r^wfr
.^{
J^^^^^ifw
-'^5:1°5^C.3^+^^+^i^UJF^;e^^+,r^^`e^'^S'^1 `^`9^,4a 'G^^ 1E7^^r.
^1g^f^ t"cv'
'm.. K
'^
, -
ay"; - I
^^^.:i^11ad^^76iE LN [^a..e=
^^
,^
^-^d^id^Ai 47 [y ^1^^9d :B ^^
\^Oa®^ ^f^F..'+^^^t="^, ^.,^; ,_}•'^c'^. 9^ a.a na.r^ ^P•^17^. _A 9 i
A I LJ is -1 ^ 1. .1 ^ Waf-
!^q^ ;; ^ -
- -
-
:! , Qj
URBANISME
Obr,, dr rFf^rma t arryJ;^hCirJ a 1'E^ample.
i r^ a;-G x R.p scm ^ {_ ^'Sy..{ lT v .n. qy .
^^^
y^
^^ ^^ 5^./
!,,^
^ ^'^
J^ 'fir/'. f i la^^^ruky^^^^^'ry^?yi
^^ > F
^^^ ). i/6di 1 p^.,^ t f a
^ rte:
^ ! .('11f^ 11
^
rr^^^
^1 r__ ^¢^"^^^^I^^
^ -
`
_ ^r,^ ^^ :t; ^^u` ^^i^3^sw^.^i, ^
_. _- .e _... p. .p nrrc^.WxS
- v^l "0-- ^.nt , r". 7- P U 0
H dc,^n,^ls9611E . 7 iJ Fat bsF.s at^wr -w +.+ ^ --
'^ °IS,^,^^;rCiEift^^3^^ ^:.,s^i:^loL3:;^^'E^^^C3®i;?^^,` s
73
74
Casa Mila, la Pedrera".
Reslauracid dirigida pets
arquilecfes Emili Hernandez-Cro ;
i Rritanl Vila Rodrlguoz.
Actuacions subsidiaries
L'Ajuntarnent de Barcelona elabora i aprova la
darrera Ordenanpa de les Instal.lacions i Activi-
tats Publicitaries I'll de mare de 1986 per tal
d'establir la seva regulaci6 i acabar amb la
presencia indiscriminada de retols, cartelleres i
elements publicitaris que desfiguren les faganes
dels edificis i distorsionen ('ambient urba.
L'Ordenanpa s'inscriu en el reconeixement de la
dinamica cornercial i acceptacib del proces de
transformaci6 dels locals comercials, pert fent-ho.
compatible amb el control del marc fisic i dintre
d'una politica de millora ambiental.
Els aspectes que as regulen s6n basicament: la
recuperaci6 del forat arquitect6nic de les plantes
baixes dels immobles -amb 1'eliminaci6
d'estintolaments, supressi6 d'elements afegits
com marquesines i aparadors, eliminaci6 de
revestiments, pintures..., la regulaci6 dels su-
ports publicitaris com retols, banderoles...-, aixi
com dels r6tols Iluminosos i de les cartelleres de
publicitat.
La vessant propositiva de I'Ordenanpa
s'acompanya amb les Campanyes anuals
d'actuacions subsidiaries, que tenen per objecte
I'execuci6 de les ordres dictades per I'Ajuntament
als particulars en relaci6 a les infractions urba-
nistiques i ordres d'execuci6 referents a edificis
i conjunts inclosos en el Cataleg del Patrimoni
Arquitectonic, Historico-Artistic de la Ciutat de
Barcelona.
Projectes i directions d'obres en edificis
• Col.laboracib en la direcci6 de les obres de
neteja i restauraci6 de la fagana de la Casa Mila
(La Pedrera), propietat de la Caixa d'Estalvis de
Catalunya, 1987-88.
• Projecte i direcci6 de la restauraci6 i neteja de
la Casa Rodriguez Arias (Via Augusta 61),
1988-1990, amb el patrocini de la Fundaci6 Mu-
seu d'Art Contemporani i una subvenci6 de
caracter especific i extraordinari de I'Ajuntament
de Barcelona.
® Col.laboraci6 amb la Campanya per a la Mi-
Ilora del Paisatge Urba en les directions d'obres
seguents:
Casa Planells (Diagonal 332), en 1991.
-Casa Domenec i Estapa (Valencia 241), en
1991.
• Col.laboraci6 amb I'Escola Tecnica Superior
d'Arquitectura de Barcelona i la Campanya per a
la Millora del Paisatge Urba en la direcci6 d'obres
del Projecte d'Intervenci6 Cromatica del c. Foc
Follet (en curs), actuacib emmarcada dins del
Projecte del Pla del Color de Barcelona i amb el
patrocini de Procolcr i el Districte de Sant An-
dreu.
URBANISME
Propostes sectorials per a la regulacio de les
interventions en sectors en proteccio
Les propostes sectorials sorgeixen de les de-
mandes que es generen en el proces de refer la
ciutat, provinents dels buits en els criteris per a
les actuations en la fabrica Urbana existent i que
I'Administracib municipal recull pertal d'afrontar
la seva resolucio d'una forma homogenia i amb
rigor.
Si en el periode 1984-1986 es va plantejar la
regulacio de les instal.lacions i activitats publici-
taries, I'any 1988 la Regidoria de I'Ambit
d'Urbanisme i Serveis Municipals va encarregar
conjuntament a la Campanya per a la Millora del
Paisatge Urba i a I'P,rea d'Urbanisme I'elaboracio
del Projecte det Pla del Color de Barcelona, amb
la finalitat de regular les actuations de neteja i
restauracio de les faganes dels sectors protegits
de la ciutat, de donar pautes a les actuations en
les arees de baixa qualitat paisatgistica, i
d'orientar sobre la utilitzacio del color en els
elements de I'espai urba.
Aquest projecte, redactat per I'Ajuntament al
mes de juliol de 1989, es desenvolupa a traves
d'institucions preocupades per la questio del
color, amb la col.laboracio de mes de 40 profes-
sionals de I'arquitectura, la historia de fart, la
restauracio, el disseny i fart; i es materialitza amb
el patrocini de I'empresa de pintures Procolor SA,
del grup AKZO.
Una altra proposta sectorial en curs d'elaboracio
son les bases per a I'ordenaci6 de la il.luminacio
de les faganes dels edificis amb I'objectiu de
vetllar per la discrecio i qualitat de ('ambient
ciutada a la via pGblica.
Propostes d'elaboracio de Plans Especials de
Proteccio per als centres historics dels Barris
de la ciutat
Simultaniament a les operations estructurals de
la ciutat dels PERIs, es van engegar un conjunt
de plans per a la salvaguarda i conservacio
arquitectonica dels Barris de la ciutat: son els
Plans Especials de Rehabilitacio i Millora (PERM)
i els Plans Especials de Proteccio (PEP).
br.y. ^ 1 ,
P'•l V1MO3e
Snt.rn
.+ FJa,yly 1
Ord.nvn
..
^^
l.s w^l.p.
Il.
'Irat.riAl M1r3mj
I4t.t C'on ., R rnlar pp ^ ^
IC^pJ
.wnt. i ^ ^r lot..:lOr, > '
Ft..• Mor[t.^
, AC
t 1
"G 1 A Stcy(31vy,
ioi°^ i ^ ru . , gJaa^
M.
'l .nt.. y
uGt. ow to . l 1N-.1...
[.tll
,
Mrot.nalG , .orl.nta,e , „
ANll.l C OrJt. , ,
L'actual prograrna de Plans Especials de Protec-
cio per als centres historics dels Barris de to
ciutat, realitzat des de 1988, es recolza seguint
un model urba descentralitzat que reforga la
identitat dels antics municipis agregats. Actual-
ment estan aprovats definitivament elsPEPs dels
conjunts urbans mes significatius d'Horta i Sant
Andreu, i resta pendent el de Gracia.
Els PEP, en realitzar-se coordinadament amb els
Plans Especials de Reforma dels sector histdri-
cament mes representatius, aporten edificis i
conjunts arquitectdnics que configuren I'espai
public dels PERIs, mentre que aquests son el
suport on s'integra I'arquitectura catalogada i les
arees de conservacio.
Els aspectes que regulen els PEPs son principal-
ment tress el control de I'enderroc dels edificis, la
concrecio de les propostes formals per aconse-
guir I'aprofitament del planejament vigent, i la
formulacio de les conditions arquitectoniques
per a les substitutions i els edificis de nova
planta, depenent que al sector de proteccio
predomini la situaci6 de manteniment de I'edifici
o de substitucio, essent respectivament els plans
de proteccio estructural o ambiental.
Estudi cromalic de les arees
histdriques de Barcelona.
Fitxa corresponent a un edilici
de 1'Eixample.
URBANISME
Plans espr,^rrals d^ Protccr,•iG
t. Places Eivissa i Santas Creus i Carror Norta , (Norfa).
2. Playa Mercadal, (Sant AndrouJ.
1
Propostes de catalogacio d'edificis indivi-
duals , conjunts urbans i elements d ' interes: la
revisio del Cataleg del Patrimoni Arquitecto-
nic iHistorico -Artistic de la Ciutat de Barce-
lona.
La decisi6 de la Comissio de Govern de
I'Ajuntament de Barcelona d'aprovar el 13 de
juliol de 1990 I'inici de la revisio del Cataleg del
Patrimoni Arquitectbnic iHistorico-Artistic de la
Ciutat de Barcelona, s'inscriu en la politica muni-
cipal de conservar i millorar el Patrimoni de la
nostra comunitat.
L'inici de la revisio ro significa, afortunadament,
partir de zero, ja que I'Area d'Urbanisme ha
realitzat a traves de la Unitat de Proteccio del
Patrimoni Monumental i Historic, directament o
mitjanpant encarrecs puntuals, en parallel als
Plans de Reforma i millora dels Barris, estudis de
precatalogacio que son els punts de partida per
als equips que participen en la revisio.
1
11 oil 111 4 1 lq^
,.4
• - ^ ,
-^ . Y T
;:,^,.
Amb la finalitat d'organitzar el desenvolupament
dels treballs de la revisio del Cataleg, de manera
que s'hi incorpori la participacio de deferents
institucions publiques i ciutadanes, juntament
amb la representacio dels organs municipals
interessats en el terra, s'estableix un sistema de
treball a tres nivells, integrat per un Consell del
Patrimoni, una Comissio Tecnica, i una serie
d'equips encarrega.s dels estudis monografics.
La revisio del Cataleg s'estructura segons quatre
ambits de treball: Ciutat Vella, Eixample, Munici-
pis Agregats i Normativa. Els equips responsa-
bles d'aquests ambits elaboraran, a partir del
seguiment de tots els estudis en curs de realitza-
cio, Propostes que presentaran al Comite Tecnic
per a la seva discussio i posterior aprovacio per
part del Consell del Patrimoni.
La revisio del Cataleg ha de permetre avanpar en
la seva formulacid com una estructura viva, a
partir de la qual els edifices, conjunts i elements
d'interes aportin per a successives lectures
d'ambit geografic, ce cronologia histdrica, tipo-
logies, autors i estilistica, una explicacib amplia i
sistematitzada de la historia de Barcelona a tra-
ves de I'arqueologia, I'arquitectura i I'urbanisme
de la Ciutat.
URBANISME
Tasques de documentacio dels immobles ca-
talogats individualment o en sectors de con-
servacio
El conjunt de documents que a nivell generic es
recerca per tal de poder disposar de tota la
informacio completa sobre els edificis catalogats
individualment, o be sobre aquells conjunts que
son definits com a sectors de conservacio, es
format per documentacio projectual i grafica aixi
com bibliografica.
Pel que fa al nucli de projectes, de les 861 fitxes
de que consta factual Cataleg, i comptabilitzant
els elements individualment per be que alguns
estiguin inclosos en el Cataleg com a conjunts
(pel que hi ha un total de 1.024 elements catalo-
gats), en aquest moment estan completament
documentats 243, el que suposa el 23,27% del
total. Quant al nucli grafic, es integrat tant per
material recent com per material mes antic. El
nombre de fotcgrafies a I'arxiu referents a obres
en execucio es de 2.212 i correspon a obres
menors i obres majors del perlode compres des
del desembre de 1987.
El tercer nucli que composa I'activitat documen-
tal de la Unitat es la biblioteca de caracter es-
pecialitzat que contempla materies que abracen
temes de dret, historia, historia de I'art, historia de
I'arquitectura, construccio, urbanisme, dicciona-
ris tecnics i idiomatics. S'ha de remarcar
I'existencia de Ilibres monografics sabre arqui-
tectes, aixi corn de Ilibres sobre la historia de la
ciutat i sobre edificis puntuals, alguns dells au-
tentics exemplars de bibliofil.
Difusio dels treballs realitzats tant dels estu-
dis corn de I'avaluacio de les actuacions
Les activitats de difusio inclouen estudis, cur-
sets, conferencies, congressos, simposis, semi-
naris, publicacions i exposicions.
Edicio reduida del Cataleg del Patrimoni
Arquitectonic i Historico-Artistic de la Ciutat
de Barcelona. 1991. Hi ha dues versions,
catala-angles i caste lla-frances.
Edicio del Projecte del Pla del Color de Barce-
lona, junt amb la Campanya per a la Millora
del Paisatge Urba i patrocinat per Procolor,
S.A. 1990. Hi ha dues versions, catala i
castella; i esta en curs d'edicio la versio en
angles.
Preparacio de I'edicio dels Plans Especials
de Proteccio d'Horta i de Sant Andreu,
Preparacio de I'edicio de -La presencia del
Patrimoni Monumental i Historic en la cons-
truccio de la ciutat, 1988-1991».
- Preparacio de I'edici6 de "La Rehabilitacio de
I'Eixample en marxa: 1987-1991,,.
L'Esposicio de la SSRehabilitacio de I'Eixample
en marxa : 1987-1991 "
Cinc anys despres de I'entrada en vigor de
l'ordenanga, instrument urbanistic per a la regu-
Iacio de I'activitat edificatbria, I'Ajuntament de
Barcelona celebra I'exposicio Rehabilitacio de
I'Eixample en marxa: 1987-1991 amb un doble
objectiu: d'una part i d'una manera sistematica,
posar a I'abast dels ciutadans i dels professio-
nals la globalitat de les actuacions edificatories
realitzades a I'Eixample en el periode 1987-1991
i, d'una altra part, obrir un marc per a I'analisi i
refiexio d'aquesta nova realitat urbana, per la
qual cosa I'exposicib inclou un cicle de conferen-
cies i una taula rodona, que permetin generar
nous estimuls, apreciarvicis inadvertits i valorar-ne
aspectes satisfactoris.
URBANISME
77
Plans Especials de Proteccio
1 PEP Carrer Gran i Rambla del Prat
2 PEP Nucli veil i primera extensib d'Horta
3 PEP Places Eivissa i Santes Creus
i carrer d'Horta
4 PEP Plaga Bacardi
5 PEP Carrer Aiguafreda
6 PEP Carrer Coroleu
7 PEP Carrer Pons i Gallarza
8 PEP Carrer Mercadal
9 PEP Placa Massadas
10 PEP Carrer Basconia
11 PEP Carrer Gran
URBANISMF
_.__.
., r- ^ : -., : " ^-f^ ^ ^, ^ ^- - ^ , 1:1 - ^ -
.^
:e
Estudis preliminars per a la
revissio del cataleg
1 Conjunt especial de I'Eixample
2 Barri d'Hostafrancs
3 Barri del Poble Sec
4 Zona de Vallvidrera i Les Planes
5 PERT de Gracia
^ r- -- -_'^_ - i
^I
`1
6 Centre traditional i nucli yell d'Horta
7 Centre traditional de Sant Andreu
URB,^I !ISI,^r
79
L'Area de Projectes i Obres
treballa en la proposta de novel
actuations sobre els espais publics,
els elements d'urbanitzacio
i el mobiliari urba.
0
; IfIR I =[*A d
:Joiigm
1987-1991
I Introduccio
82
PROJECTES I OBRES
L'Area de Projectes i Obres succeeix, el 1988, la
Subarea de Projectes Urbans de ('Area
d'Urbanisme. En el moment de la seva creaci6
destaquen tres factors que configuraran, durant
aquest perlode, la seva estructura i, fonamental-
ment, les seves funcions: La creacio de l'Institut
Municipal per a la Promocio Urbanistica i els Jocs
Olimpics de 1992, I'organitzaci6 de la nova Area
de Manteniment i Serveis, i la progressiva as-
sumpci6 dels projectes per part dels Districtes i
d'algunes arees municipals.
Aix! en I'aspecte organitzatiu la nova Area de
Projectes i Obres adquireix la solida experiencia
dels equips d'obra nova de vialitat i infrastructures
de I'antiga Area d'Obres Publiques, mentre que
el Servei de Fonts Ornamentals i ll,luminacions
Artlstiques es traspassa a la nova Area de Man-
teniment i Serveis i a ('Ambit de la Via Publica.
L'Area de Projectes i Obres, sense canvis subs-
tancials respecte de la tradici6 anterior, actua als
seguents nivells:
• A nivell de proposta de noves actuacions a
I'espai public, dels elements d'urbanitzacio i mo-
biliari i les normes d'us.
• A nivell projectual i de control de les execu-
tions; sobre les obres programades a I'espai
public, i sobre els encarrecs dels Districtes referits
a I'espai public i als edificis d'equipaments,
• A nivell de control sobre les actuacions
d'iniciativa privada que afecten I'espai public,
tan pel que es refereix al projecte com al control
d'execucio.
• A nivell de gestio sobre les obres de manteni-
ment d'edificis municipals d'interes cultural, mo-
numents, elements ornamentals i actuacions sin-
gulars i unitaries de manteniment de I'espal pu-
blic i sobre les actuacions per a millorar les
condicions d'accessibilitat d'espais i edificis
publics.
• D'altra banda, en connexi6 amb ('Area
d'Urbanisme, es col.labora en la definicio dels
objectius d'adquisicio de sol que condicionaran
intervencions sobre I'espai public; en la definicio
d'actuacions de planejament amb forta inciden-
cia en la imatge urbana i amb ('Area de Manteni-
ment i Serveis es col.labora en I'execuci6 d'Obres
singulars de manteniment viari i en la definicio
conjunta sobre el mobiliari urba i elements basics
d'urbanitzaci6.
2 Realitzacions 1987-1991
En un altre capitol as recull el Ilistat de les obres
executades al Ilarg d'aquest periode. El Ilistat
agrupa sota una unica rubrica obres de vegades
fetes en fases, projectes complernentaris i d'altres,
a fi de facilitar la seva lecture. Son obres gestio-
nades o dirigides des de I'Area que s'han agru-
pat independentment de Ilur modus de finanga-
ment, motes vegades extern a la propia Admi-
nistracio municipal.
El Ilistat preten continuar la serie iniciada a la
Memoria de la Primera Tinencia d'Alcaldia
1983-1987, inclou les obres iniciades entre 1987
i 1991 i les que s'iniciaren en el periode anterior
i que s'han finalitzat mes tard i no figuraven als
Ilistats de la Memoria anterior. Corn a unica
modificacib s'ha renunciat a la divisio tipoldgica
del Ilistat mes enlla del que afecta a espais
publics i edificis. Les obres s'han agrupat territo-
rialment, per Districtes, per facilitar-ne la localit-
zaci6.
Una sintesi mes estructurada permetria distingir
corn a blocs tematics:
Consolidaci6 d'eixos viaris amb valor civic
tant des del punt de vista d'estructura ur-
bana corn de passeig i Ileure.
Millora de la connectivitat viaria entre les
diferents parts de la ciutat i dins els mateixos
barris.
Consolidacio del Park Guell i de les infras-
tructures del Parc dels Tres Turons.
Continuitat en les actuations sobre els
pares d'escala intermedia, completant els
existents i creant- ne de nous.
Noves places i petits jardins urbans.
Urbanitzaci6 dels espais Iliures dels polf-
gons de promoci6 publica.
Renovaci6 intensiva dels elements que
configuren I'espai public a arees corn el
Raval i Gracia.
-Continuitat en el Programa d'Espais i Es-
cultures endegat el quadrienni anterior.
Creaci6 del Servei de Mobiliari i Elements
Urbans.
Projectes de nous edificis esportius a
sol.licitud de I'Area d'Esports.
Projectes de nous edificis escolars i
d'ampliaci6 d ' altres existents , a sol.licitud
de ('Area d'Ensenyament.
Projectes de nous edificis civics, adminis-
tratius i de serveis encarregats per les
arees corresponents.
Finalitzaci6 de la rehabilitaci6 dels grans
monuments de la ciutat en col . laboracid
amb la Campanya per a la Millora del Pai-
satge Urba.
Rehabilitacid i adaptaci6 a nous usos dels
edificis municipals de valor artistic , essen-
cialment per a noves funcions culturals.
- Conservaci6 i manteniment.
PROJEC.ES I OBRES
84
Consolidaci6 d'eixos viaris amb
valor civic tant des del punt de
vista d'estructuctura urbana
com de passeig i Ileure
Passeig LIufs Companys-Parc de la
Ciutadella • Avinguda de les
Drassanes-Rambla-Plata de Catalunya
• Passeig National-Moll de la
Barceloneta-Moll del Rellotge • Avgda.
Camb6-Avgda. Catedral-Avgda, Portal de
I'Angel • Rambla de Sant Andreu • Rambla
del Poble Nou • Rambla de Prim • Entorns
de I'Estacib de Sants
• C. Numancia-Caravel.la Pinta-Nao Santa
Maria-Doctor Fleming • PGa. Layret-
C. Conflent-C, Valldaura-C. Aiguablava
• Inici de la Diagonal, do Gldries al mar.
PROJECTES I OBRES
1. Passeig Liuis Companys-Part de la CiutadeIa.
2. Passeig de i'Onze de Setembre (Rambla de Sant
Andreu).
3. Plata de Catalunya.
Consolidacio d'eixos viaris amb valor civic
Cant des del punt de vista d'estructuctura
urbana com de passeig i Ileure
85
1. A vinguda de la Catedral.
2. Rambla Prim.
3. Rambla de Catalunya.
PROJECTES I OBRES
Millora de la connectivitat viaria : actuacions als carrers
LLobregbs i Concepcib Arena!.
86
Millora de la connectivitat viaria
entre les diferents parts de la
ciutat i dins els mateixos barris
Pont al C. Dolors Monscrda • C. Escorial
• C. Bilbao a la Paperera del Poble Nou
• C. Pallars • C. Sant Adria i Formiga
• Prolongacib del C. Torres i Bages
• C. Dublin • Pare Manyanet i Rovira i Virgili
• Inici del C . Josep Soldevila • Enlla c
C. Antonio Machado -C, Quarter de
Simancas C . Mina de la Ciutat i enlla { amb
el C. Aiguablava • Concepcib Arenal-
C, Llobregcs • Enllac C . Marina amb el
C. Alcalde de Mbstoles • C. Alrnansa
C. Montnegre - C. del Foc-Avgda Ferrocarrils
Catalans- Mare do r)r;u del Porl-Accts a
Can Clot,
PROJECTES I OBRES
Consolidacio del Park Giiell i de
les infrastructures del Parc dels
Tres Turons
Restauracio de I'arquitectura de la Sala
Hipbstila del Park Guell i d'elements
singulars dais viaductes • Consolidacio de
la nova Carretera del Carmel. • Actuacions
complementaries a les escales mecaniques
de la Baixada de la Gloria • Plaga d'acces
al Park Guell-Porta del Carmel
• Arranjament del limit de la Creueta del
Coll amb el C. Cardedeu • Eix transversal
dels Turons des de I'Avinguda del Coll del
Portell al C. Gran Vista amb el nou pont
sobre les pedreres de Can Baro • Plantacib
d'arbrat al Carmel i al Tur6 de la Rovira i
d'altres actuations perimetrals.
1. Planot d actuactons al Parc dels Tres Turons.
2. Baixada de la Gforra
3. Park Guell
PROJECTES I OBRES
87
Continuitat en les actuations
sobre els pares d'escala
intermedia , completant els
existents i creant-ne de nous
Accessos al Parc de la Pegaso
• Restauracib i ampliaci6 dels limits del
Parc del Clot • Ampliaci6 i consolidaci6
dels limits del Parc de Sant Marti
• Acabament del Parc de Pla de Fornells
• Parc de Can Drag6 • Jardins de la Unitat
• Inici del Parc de Canyelles • Parc del
Torrent de la Torre Vella.
1. Parc de Can Drag6
2. Jardins de to Unitat
PROJECTES I OBRES
Noes places i petits jardins
urbans
Plaga Llucmajor • Plaga de la Font
Castellana • Plaga de la Hispanitat i de
Pablo Neruda • Plaga de Les Corts
• Jardins de Can Altamira • Jardins de la
Industria • Plaga del Sol de Baix • Jardins
del Dr. Hahnemann • Plaga Kennedy
• Fossar de les Moreres • Places de Mane i
Flaquer i Sant Joaquim • Plaga de I'Angel
• Plaga Escudellers-Arenes-Arai • Plaga de
les Olles • Plaga Cantabria-Guipuscoa
• Plaga del Dr. Serrat • Plaga de la Trinitat
• Placeta Concordia-Radas • Plata
C. Bovila • Jardins de Sant Cristofor.
1. Plata de /a Nispanitat.
2. Fossar de les Moreres.
3. Plata de les Corts.
89
PROJECTES I OBRES
Urbanitzacio dels espais Iliures
dels poligons de promocio
publica
Fruit d' un acord amb la Generalitat de
Catalunya, s ' han urbanitzat els poligons
Verdum, Guineueta , Meridiana , Espronceda
i La Pau i s ' ha intervingut tambe al Poligon
de la Trinitat.
1. Urbanitzacio del poligon de la Guineueta.
2. Urbanitzacid del poligon de la Pau.
PROJECTES I OBRES
Renovacio intensiva dels
elements que configures I'espai
public a Arees cam el Raval i
Gracia
Son intervencions que tendeixen a renovar
teixits de trames historiques, d'aquestes
horn pot destacar al Raval: Carrer de I'Om
• Avgda. de les Drassanes i entorn • Plaga
de les Caramelles • C. Tallers i Jovellanos
• C. Hospital • C. Sant Antoni Abad • C. del
Carme • Els Jardins de Sant Pau del Camp.
A Gracia: Placeta al C. Siracusa • Plaga de
Rovira i Trias • Ampliacio de la Plaga Trilla
• Riera de Sant Miquel i Placeta de Sant
Miquel • Entorn del Mercat de la Llibertat
* C. AstOries • C. Argentona • C. Mila i
Fontanals • Torrijos i Tordera • Carrers
Planeta, Maspons i Xiquets de Valls • Nou
enllumenat del Carrer Gran.
Aquestes actuacions sumades ales
executades abans, i amb d'altres
projectades pels serveis tecnics del
Districte, configuren una nova imatge
urbana del sector. En aquesta mateixa Iinia
s'han dut a terme tambe obres al Sector de
Barnacentre, al Sector Oriental de la Ciutat
Vella ! tambb a Les Planes i Torre Barb.
1
PROJECTESIOBRES
91
92
Continuitat en el Programa
d'Espais i Escultures endegat el
quadrienni anterior
Alrgiinr;,s, rii'. Ira aria + r iron ; oridegade:.s
s'han finalitzat en aquest periode com la
recuperacib del Monument a Pi i Margall
resituat a la Plara Llucmajor
• Col.locaci6 de I'escultura d ' Eudald Serra
on homenatge a Margarida Xirgu a la Plar;y.i
del Canonge Colom • Acabament de les
escultures de Beverly Pepper al Parc de
I'Estaci6 del Nord • Escultures de Xavier
Corberb a la Plac a Kennedy i a la Placeta
Concordia Radas • Col.locaci6 del Submarf
do Riera i Arag6 a la Boca Sud del Tunel do
la Rovira • F-lomenatge d ' Antoni Clavb a
I'Exposici6 do 1888 al Parc de la Ciutadella
i les ceramiques do Madola a la Plaga de la
Font Castellana.
Noves actuations : Homenatge a les
Brigades Internacionals de Roy Shifrin a la
Boca Nord del Tunel de la Rovira • Les
aurigues de bronze de Pau Gargallo al Parc
de Can Dragb • Les escultures de Marta
Polo en homenatge al Doctor Hahnemann
• L'escultura de Camps en homenatge a
Rovira i Trias • L'escultura de Leandre
Cristofol a la Plara Escudellers - Arenes-Arai
• La projectada escultura de Bernar Venet a
la Placeta del Comers prop del Passeig de
Lluis Companys.
PROJECTES I OBRES
1. Escullura de Leandro Cristofol a la p/aca
Escudelfers.
2, "La Republica , monument a Pi i Margall, a
In plarq rln l..lucrrrajor
3. Aurigues de Pau Gargallo at Parc de Can Drago.
4. Escultura de Beverly Pepper of Parc
de f'Estacio del Nord.
Ha permes sedimentar les experiencies
adquirides al temps que iniciar una linia de
treball que s'ha materialitzat en els
prototipus de quiosc de flors a la Rambla,
de quiosc de diaris i de I'edicle de begudes
per als pares, en el disseny dels nous guals
per a cotxes i vianants i en els treballs de
racionalitzacio dels elements que ocupen
les voreres i que han portat a la redaccid de
la instruccio de I'Alcaldia sobre ocupacio
de voreres.
1. Sortida del parking de 1'avinguda de la
Catedral.
2. Banc al Jardi de la lndustria
93
PROJECTES I OBRES
94
Col.Iaboracio amb la Societat
Municipal d 'Aparcaments i
Serveis
S'ha col.laborat en la definici6 de les arees
de domini public susceptibles d'admetre
aparcaments soterranis, i en la redacci6
dels projectes i control de I'execuci6 de les
obres, corn han estat els aparcaments de
Josep Tarradellas, Sol de Baix, Ferran
Casablanca, Marina, C. Valldaura, Poligon
Canyelles i C. Olesa i Sant Pau del Camp.
PROJECTES I OBRES
1. Aparcament a Sant Pau del Camp
2. Aparcament en construccio 31
carrer de Siracusa.

96
Projectes de nous edificis
escolars i d'ampliacio d'altres ja
existents , a sol.Iicitud de I'Area
d'Ensenyament
Es poden dividir els tipus de projectes en
dos: un el d'ampliaci6 i reubicaci6
d'escoles d'EGB existents, i I'altre la
construcci6 de centres nous per a
parvularis i escoles bressol.
Els centres d'EGB es concreten amb les
ampliacions de I'escola Seat a la Zona
Franca, de I'escola Sant Pere Nolasc a Sant
Andreu, I'escola Purissima Concepci6 a
I'Eixample, i l'inici de les obres de I'Escola
Cervantes.
Quant als parvularis, cal fer esment de la
cura amb qu6 s'han executat aquests tipus
d'edificis, situats tots en uns Ilocs
privilegiats, corn s6n el parvulari El Vent, al
mig del part de Canyelles; el parvulari La
Mar al passeig Maritim i L'Esquirol, a la
Plapa de la Farga a Sants.
PROJECTES I OBRES
1. Escola de Sant Pere Nolasc.
2. Ampliacio de l'escola Seat.
3. Escola Josep Maria Jujol.
Projectes de nous edificis
civics , administratius i de
serveis encarregats per les
arees corresponents
Dins la politica de descentralitzacio, s'han
realitzat els projectes de casernes de la
Guardia Urbana als Districtes de L'Eixample
(Estaci6 del Nord), de les Corts (al costat
dels edificis Trade), i de Nou Barris.
En aquesta etapa s'han construct grans
Centres Civics, com son: el de Bon Pastor,
el de Ciutat Meridiana i el del Carmel, i son
en fase de construcci6 el del carrer Comte
Borrell a I'Eixample i el de I'antiga Planta
Asfaltica a Nou Barris.
A fi de racionalitzar els espais utilitzats per
Serveis Municipals, s'han iniciat diferents
projectes, com son la rehabilitacio de
I'edifici del carrer Ferran-Avinyo, el projecte
de I'edifici del carrer Avinyo 15, o el del nou
Arxiu Administratiu. Tots ells al barri antic.
Tarnbe s'ha desenvolupat el projecte del
tercer tanatori de I'Institut de Serveis
Funeraris, que s'esta construint al costat del
Cementiri de les Corts i s'han portat a terme
les obres del Centre de Manteniment de
I'Area de Manteniment i Serveis al Poligon
Canyelles.
1. Centre Civic de Bon Pastor
2. Projecte del nou Arxiu Administratiu
PROJECTES I OBRES
97
Finalitzacio de la rehabilitacia
dels grans monuments de la
ciutat en col . laboracio amb la
Campanya per a la Millora del
Paisatge Urba
Tot seguint el camf iniciat ja fa mes de deu
anys, en aquest darrer termini s'ha
continuat la restauraci6 dels grans
monuments de Barcelona iniciada en el
perfode 1983-1987 amb les grans
restauracions dels monuments a Colom, a
Moss6n Cinto Verdaguer i al Doctor Robert.
Aquesta tasca s'ha dut a terme en
col.laboraci6 amb la Campanya per la
Millora del Paisatge Urhe quo ha permes el
financament de gran part de les obres. Cal
destacar entre elles la restauraci6 de I'Arc
de Triomf (i els monuments i balustrades
que I'acompanyen, at Passeig de Llufs
Companys); de la Cascada del Parc de la
Ciutadella (conjuntament amb I'Area de
Manteniment i Serveis) i del monolit (Llapis)
de la Plaga de Joan Cartes I. Tots aquests
monuments ja han recuperat el seu inicial
aspecte, aixi com I'edifici de Coderch a la
Barceloneta. Tamb6 es restauren els fanals
modernistes d'en Falques, i 6s a punt de
finalitzar la completa rehabilitaci6 dels del
Passeig de Grecia. S'han reconstrult, a
partir de documentaci6 grafica de I'6poca,
quatre dels grans fanals-bancs del Passeig
de Lluis Companys. Han comengat tambe
les tasques de recuperaci6 de la Gran Font
monumental de la Placa de Espanya que
s'acabaran a finals de 1991.
1. Arc de Triomt.
2. i 3. Fanals del Passeig 1.luls Companys
(esquerra) i de Pere Falques a! Passeig de
Gracia
PROJECTES I OBRES
Rehabilitacio i adaptacio a nous
usos dels edificis municipals de
valor artistic , essencialment per
a noves funcions culturals
L'Ajuntament de Barcelona to mes de cent
edificis en propietat que a la vegada son
catalogats pel seu valor artistic pel mateix
Ajuntament. Molts d'aquests edificis es
trobaven buits de contingut i en molt pobres
conditions de conservacio. La politica
seguida els ultims deu anys ha estat de
recuperar aquest patrimoni per a la ciutat,
tot dotant-lo de nous usos, i de rehabilitar
aquells edificis que ja son utilitzats per a usos
publics. En els ultims quatre anys s'han fet
obres importants seguint aquesta mateixa
politica. Entre altres i per la seva
importancia s'ha de destacar I'acabament
d'obres com la instal.lacio de la Fundacio
Tapies a I'antiga editorial Montaner i Simon;
la remodelacic del Palauet d'Alfarras com a
seu del Sindic de Greuges o la recuperacio
de les cases Elizalde i Golferichs per al seu
us public. Directament promogudes per
I'Area de Cultura hem de fer esment de les
obres de condicionament dels dormidors
del Reial Monestir de Pedralbes per acollir
la col.leccio Thyssen, I'ampliacib del Museu
d'Histbria de la Ciutat, la instal.lacio del
Museu de Ceramica al Palau de Pedralbes,
les obres de millora al Museu d'Art Modern
o la instal.lacio de la Biblioteca dels Museus
a I'Antiga Caserna de Sant Agusti del Carrer
Comerg. Aixb a part de les grans
operacions que s'estan duent a terme als
conjunts de la Casa de la Caritat, Convent
dels Angels i al Palau Nacional de Montju'ic.
Per altra part, i promogudes per la Direccio
de Serveis Generals de I'Ajuntament,
s'estan realitzant les importants obres de
remodelacio de I'Arxiu Administratiu que
directament milloraran un important
fragment de restes de muralla romana, i la
Biblioteca Central a la Plaga Sant Jaume, tot
seguint la politica de millora de la Casa de
la Ciutat.
Conservacid i manteniment
Tota la feina de nous monuments i rehabilitacio
dels existents perd tot sentit si no es fa un
adequat manteniment d'aquest patrimoni. En
aquest sentit s'han administrat les contractes
de conservacio d'edificis. monuments i
elements ornamentals tot racionalitzant al
maxim aquestes tasques. S'han informatitzat
totes les dades dels edificis i monuments a
conservar per tal de millor administrar els
recursos. Gran part d'aquests es destinen a
anar solucionant les contingencies quotidianes
que requereixen actions urgents i puntuals de
neteja o reparacio. La resta es destine a
reparations mes a fons dels diferents elements
que es conserven. Es pot destacar entre
aquestes tasques la neteja d'un important pany
de muralla romana al Carrer de la Palla,
importants obres de renovacib al Castell de
Montju'ic, la reconstruccio de la font de Sant
Agusti Vell, o les reparations importants de
monuments com la pepa de Xavier Corberb a
la Plapa Stiller o I'escultura de Marcel Marti a la
Plapa de Salvador Allende.
1. Palauet d 'Alfarras, seu del Sindic de Greuges.
2. Reial Monestir de Pedralbes.
PROJECTESIOBRES
99
3 Balang : caracteristiques tipologiques i projectuals
1 00
PROJECTES I OBRES
Para de to Catedrat, una
actuacib significativa.
El conjunt d'actuacions portades a terme per
I'Area de Projectes i Obres entre 1987 i 1991
signifiquen la renovaci6o nova construccio d'unes
150 ha d'espais publics, duns 70.000 m2 de
nova superficie d'equipaments i 2600 noves pla-
ces d'aparcaments soterranis. Un repas rapid
permet comprovar I'alt grau d'acompliment del
Programa d'Actuacio Municipal 1988-1991
aprovat pel Consell Plenari el 4 de desembre de
1987.
Si s'han d'assenyalar unes caracteristiques tipo-
logiques i projectuals que tot i la logica i volguda
continu'itat permetin adjectivar o caracteritzar
aquesta darrera etapa, caldria plantejar-se cert
emfasi en les intervencions sobre els espais sim-
bolics del centre de la ciutat . Continuant els tre-
balls dels anys anteriors, es treballa a La Rambla
segons les directrius del Programa 1987-1991 en
I'eix Rambla - Plaga de Catalunya - Rambla de
Catalunya. Tambe els treballs de restauracio del
Passeig de Lluis Companys, entes com a vestibul
del Parc de la Ciutadella i recomposant tambe les
relacions arnb el Sector Oriental de la Ciutat
Vella. Despres de les obres dels darrers vuit anys
als barris periferics, la ciutat torna a intervenir en
les arees mes simboliques del patrimoni col.lectiu.
Les actuacions a la Rambla de Catalunya, a la
mateixa Plaga de la Catedral , on el buit com a nou
valor de I'espai urba hi es present, son significa-
tives d'aquest darrer periode. Despres de la
sedimentacio de les experiencies sobre el dis-
seny urba i de la qualitat del marc arquitectonic
que dona front a aquestes arees , la idea de
I'espai, de la quali-at d'execucio i de la seriacio
dels elements esta per sobre d'una adjectivacio
ja innecessaria i sorgeixen projectes mes con-
ceptuals a aquests espais que la ciutat ja enten
singularitzats. En col.laboracio amb ('Area
d'Urbanisme, el Port Autonom i el MOPU ha estat
rellevant, dins aquests mateixos parametres, la
intervencio al front marftim de la ciutat , la inter-
vencio en les propostes arquitectoniques del
Port Vell, el Pla de Palau, el nou Passeig Nacional
de la Barceloneta i el nou Passeig Maritim, pro-
jectes als quals s'han dedicat grans esforgos.
Quan ens apropem en aquest darrer periode al
tema de les places , o de la polemica confusa
sobre les places dures o toves o, en definitiva,
sobre la plaga i el jardi, partim ara de dos ele-
ments nous, primer que s'ha actuat ja sobre els
0
I
espais amb mes potencial d'us, segon els bri-
llants resultats dels Serveis de Pares i Jardins en
la selecci6 i manteniment de les arees de gespa,
Ambdues circumstancies donen Iloc a noves
tipologies d'arees verdes que, amb precedents
ja en les etapes anteriors, corn els Jardins de
Villa Sicilia o el Fossar de la Pedrera, per exem-
ple, adquireixen una maduresa i estabilitat en la
darrera etapa. Els Jardins de la Industria, del Dr.
Hahnemann, de Can Altamira o les arees Iliures
dels poligons de la Guineueta i la Pau serien bons
exemples.
Elstreballs als carrers quefan ciutat, carrers sovint
amb problemes de gestib del sol i amb bon
nombre de dificultats derivades de la topografia
i de la historia, carrers que finalment semblen
naturals i gairebe consolidats de sobte, corn el
carrer Escorial , el carrer Llobregos , el carrer
Concepci6 Arenal i el carrer Sant Adria, que se-
rien exemples representatius.
La incidencia del progres en la ciutat provoca
una densificacio i relteraciO d'elements en I'espai
urba . El mobiliari s'ha d'integrar en el paisatge de
la ciutat i ha de donar una resposta funcional al
ciutada. Es per aixb que el disseny dels elements
urbans ha de buscar la simplicitat i el rigor , fugint
de les modes i dels valors iconografics. La
creativitat i I'economia del disseny son aspectes
fonamentals que ha de tenir el mobiliari davant la
generalitzacioi reiteracib dels elements. Cal des-
tacar en aquest sentit la consolidacio del Servei
d'Elements Urbans que ha anat aprofundint la
cultura sobre els elements que van configurant el
gra petit de la ciutat: els nous guals, I'extensio de
la vorada de granit mecanitzada, la seleccio
d'elements de mobiliari corn baranes i bancs, la
implantaci6 de nous tipus d'elements dissenyats
per arquitectes municipals corn el fanal Pep.
Tambe la impulsio de nous dissenys per a sorti-
des d'aparcaments, quioscs i fonts, aquests da-
rrers logicament amb un cicle Ilarg de disseny
fins a lasevadefinitiva implantacio pero que aviat
aniran consolidant-se.
Pel que fa als edificis projectats al Ilarg d'aquest
periode cal destacar la creixent participacio deis
arquitectes munic pals en els nous projectes
que, amb el bagatge d'un bon conei-xement dels
programes funcionals, ha donat Iloc a obres de
gran qualitat: I'arranjament del Monestir de Pe-
draibes, el complex esportiu de Bac de Roda o el
nou edifici per a I' Arxiu Administratiu serien
exemples rellevants.
No volem finalitzar aquesta Membria sense des-
tacar la importancia del paper jugatpertotl'equip
tecnic i huma de I'Area i especialment el que han
tingut dos entranyables funcionaris que s'han
jubilat en aquest periode, Salvador Collell i Pere
Lopez Inigo, excel.lents professionals que han
col.laborat d'una manera destacada perque to-
tes aquestes actuacions hagin estat possibles.
1. Els nous guals, integrals en el paisatge urba.
2. Prolongacio de l'Avinguda Diagonal.
3. Front Maritim de la Barceloneta.
2
PHOJECTES I OBRES
101
Obres de la U .O. d'Edificacio per Arees finangadores
Arees Edificacio Patrimoni artistic Total
Rv,1.1c;ir,ris Territorials 395.502.113 395.502.113
Cultura 55.266.247 1.783.999.642 1.839.265.889
Gerencia dels Serveis Centrals 130.000.000 130.000.000
Economia i Empreses 155.134.265 155.134.265
Afers Socials i Joventut 145.922.769 68.002.971 213.925.740
Esports 1.284.310.570 1.284.310.570
Educacio 1.404.744.964 1.404.744.964
Projectes i Obres 695.474.467 765.143.181 1.460.617.648
Proteccio Ciutadana 382.414.696 97.430.990 479.845.686
Dte. Ciutat Vella 150.989.639 150.989.639
Dte. Eixample 266.599.996 47.103.029 313.703.025
Dte. Les Corts 48.937.177 48.937.177
Dte. Sarria-Sant Gervasi 16.975.000 16.975.000
Die. Horta-Guinardo 114.260.198 114.260.198
Dte. Sant Marti 254.227.698 254.227.698
-Sponsor- El Corte Ingles 113.322.705 113.322.705
102
Total 5.202.795.160 3.172.967.157 8.375.762.317
(Imports d'adjudicacio)
Tipologia d'obres
Espai urba Import
Adjudicacio
Superficie
m2
Espais, parts i places 9.538.682.467 865.353
Poligons 1.166.747.939 173.295
Vies 6.428.497.276 537.308
Total 17.133.892.036 1.581.184
Aparcaments 2.699.560.381 2.569(1)
(1) Pvlornbre de places d'aparcament
PROJECTES I OBRES
Obres per anys d'adjudicacio
Anys Espai urba Edificacio Patrimoni artistic Aparcaments Total
1985 314.566.341 314.566.341
1986 50.825.700 400.018.909 162.87 0. 287 6 13.714. 89 6
1987 2.198.420.197 491.7 53.461 411.928.4 96 3.1 02.102.1 5 4
1988 1.495.151.967 769. 393.291 641.390.841 202.515.999 3.108 .452.0 98
1989 3.762,308.134 1.0 99.549.448 1.058.227.442 789.971.459 6.710. 056.483
1990 7.261.666.660 1.957.535.607 670.024.116 1.198.971.318 11. 088.1 97.701
1991 2.365.519.378 169.978.103 228.525.975 508.101.605 3.272.125.061
Total 17.133.892.036 5.202.795.160 3.172.967.157 2.699.560.381 28.209.214.734
(Imports dadjudicacio)
Obres per anys d'acabament
Anys Espai urba Edificacio Patrimoni artistic Aparcaments Total
1987 4 3 .218.079 37.288.148 80 .506.227
1988 960.053.726 532. 1 91. 151 217.541.319 1.7 09. 786. 196
1989 1.885.248.781 1.285.656.551 7 63. 2 3 7.384 202, 515.999 4.1 36.658.71 5
1 990 3.166.832.34 9 1.1 08.828.3 93 1.008.999. 395 1 58.860.752 5.443.520.889
1991 5.844.558.653 66 1.1 82.823 595.475.7 04 631.110.707 773.232.887
En curs 5.277.198.527 1.571.718.163 550.425.207 1.707.072.923 9.106.414.820
Total 17.133.892.036 5.202.795.160 3.172.967.157 2.699.560.381 28.209.214.734
(Imports d'adjudicacio)
103
PROJECTES I OBRES
Llistat d'obres en espais urbans 1987 - 1991
Descripcl6 Redactor Import-Projecte Data Import-Adjudic . Empresa , Inici Final Sup.
Ciutat Vella
Fryy.,.ar rjr: k'. Moreres Carme Fiol 32,445,297 89 32,44 5,297 Obras y Servicios Hispania 89 90 989
Plana Pornpeu Gener David Mackay 87,936,076 88 87,049,312 Dragados y Construcciones 88 89 3,970
Josep Martorell
Placeta del Carrer de la Palla (Placeta de la Corribia) M¢ Luisa Aguado 39,992,710 89 39,992,710 SAPIC 89 90 504
Instal.laciO Escultura Centenari Exposicib 1888 Antoni ClavO 28,023.744 88 28,023,744 Caldereria Del gado 88 91 0
Passeig Lluts Companys i Placeta Comers, Jordi Henrich 596,790,805 89 584,770,441 Gines Navarro 89 91 70,672
Hu arte y Cia
Enllumenat de la Rambla Pere Casajoana 149,097,056 87 133,437,575 Caldereria Delgado 88 88 0
Rosa M¢ Clotet Sice
Vorera Centre d'Art Sta. Monica a la Rambla Albert Viaplana 32,733,846 88 32,733,846 Obras y Servicios Hispania 88 89 1,850
Hello Pinbn
Jordi Henrich
Plata de les Olles i C/ Rera Palau Josep Barjuan 45,501,651 9 0 45,501,651 Constructora Luis Casas 90 91 1,295
Arranjament Raval Sud - Avinguda de les Drassanes Carlos Fuente 656,764,772 90 640,000,000 Comsa 90 91 39,250
Ignasi de Lecesa
Jaume Artigues
Sant Pau del Camp Lluis Nadal 159,949,784 90 159,949,784 Obras Hispania 90 91 13,00
M,' Luisa Aguado
Avinguda de la Catedral Marius Quintana 223,492,471 90 223,492,470 Fomento Obras y Const. 91 91 7,200
Montserrat Per ie l
Plata Escudellers-Arenes Arai Josep Barjua n 68,674,082 90 68,674,082 Auxiliar de C analizaciones 9 0 91 1,828
Plaga de I'Angel (Paviment) Andreu Arriola 6,333,772 90 6,333,772 Obras Cons Javier Guinovart 90 91 750
104
Jaume Artigues
Arranjameni de I'Avgda. Portal de I'Angel i Carrers adjacents Antonio Montes 321,426,431 91 289,283,778 Huarte y Cia 91 9,729
Josep A lemany
Reord. PSG. Nacional-Moll de la Barceloneta- Moll del Rellotge Jordi Henrich 849,283,272 91 704,905,116 Huarte y Cia 91 60,065
Olga TarrasO
Plata de les Caramelles Caries Basso 116,358,387 89 101,341,911 Comylsa 89 90 4,977
Cristian Cirici Park Comercial
Carrers Estruch i Moles Josep Alemany 26,852,657 88 26,315,000 Comsa 89 89 1,210
Carrer Sant Antoni Abad Carlos Fuente 19,664,510 88 19,664,510 Obras y Servicios Hispania 88 89 1,559
Carrer Hospital entre Rambla i Pl. San Agusti Ca rlos Fuente 9,805,713 88 9,805,713 Obras y Servicios Hispania 89 89 1,021
Carrer del Carme Carlos Fuente 74,196,148 89 74,196,148 Entecanales y Tavora 89 89 3,608
Carrer Sant Pere mes Baix i Rec Comtal Carlos Fuente 100,204,187 90 100,204,187 Aux. Servicios y Const. 90 90 3,307
Carrers Sta. Anna i Canuda Josep Alemany 47,888,269 88 47,449,552 Comsa 87 89 3,140
Jo an Hernandez J.J.Vila
Carrers Bertrellans i Sant Bonaventura Josep Alemany 6,963,214 88 6,890,000 Comsa 89 89 461
Carrer de la Palla Carme Fiol 24,650,382 89 32,026,730 Obras y Servicios Hispania 89 90 838
Jaume Artigues
Josep Barjuan
Carver Banys Nous Carme Rol 24,619,158 89 24,619,158 Obras y Servicios Hispania 89 91 714
Jaume Artigues
Josep Barjuan
Carver Om Rosa Ma Clotet 32,843,993 87 32,359,003 Obras y Serv cios Hispania 87 89 2,250
Carrer Salvat Papasseit David Mackay 61,607,815 86 60,990,511 Dragados y Construcciones 87 89 2,250
Josep Martorell
Carrer Escudellers Josep Barjuan 27,995,214 90 26,971,706 Auxiliar de Canalizaciones 90 91 854
Carrer d e l Pi Josep Barjuan 20,727,945 90 20,727,945 Constructora Luis Casas 90 91 699
Avinguda CambO Caries Diaz 180,089,504 88 180,089,504 Obras y Servicios Hispania 88 89 6,025
Oscar Tusquets
Carrers Tallers i Jovellanos Jaume Artigues 86,818,342 90 86,818,342 Contratas y Obras 90 91 3,274
PROJECTES I OBRES
Llistat d'obres en espaiis urbans 1987 - 1991
Descripcio Redactor Import- Projecte Data Import - Adjudic . Empresa Inici Final Sup.
Carrers Boria, Car ders. Carders Jaume Art iques 99,723,630 91 63099,723 Auxiliar de Canalizaciones 91 91 2 655
Carrer Duc de la Victoria Jaume Artiques 17 , 606,066 90
,
15,633,5 81 AOCSA 91 91
,
7 68
Carrer St. Ignasi Jaume Artiques 4,052,003 90 4,052,003 Aux. Servic ios i Const. 90 91 93
Pavimentacib C/ Ataulf Miquel Roig 30,281,384 91 29,650,000 Aux. Servicios i Const. 91 91 812
Example
E.niorn i Tancament Sagrada Familia Francesc Cardoner 16,085,704 87 16,085,704 Ornamentos y Servicios 87 88 160
Jor di Bon et
Jardi de la Industria Marius Quinta na 94,453,483 88 93 ,652,654 Dum ez-Copisa 88 90 9256
Plapa Hispan itat W Dolores Fe bles 76,658,875 88 75,884,620 Huarte y Cia 89 89
,
4676
Place Pablo Neru da W Dolores Febles 55,284,064 89 55,200 000 Huarte y CIA 89 90
,
3,060
Eixamplament vorera ponent PI, Catalunya Antonio Montes
_
235,924,228 90 229,100,000 Huarte y CIA 90 91 8,000
Jaume Graells
Parc de I'estacid del Nord (12 Fase) Andreu Arriola 247,394,275 87 222,160,059 Cubiertas y Mzov 87 89 25,553
Beverly Peppers
Carme Fiol
Remodelacib de la Rambla de Catalunya (G. Via-Diagonal) Jaume Graells 340,000,000 90 340,000,000 Comsa-Conycon 90 90 34,500
Marius Quintana
Rafael de Caceres
Gran Via de les Corts Catalane s (Muntaner-Urgell) Carlos Fuente 43,341 ,8 0 5 88 42,700,940 Obras y S ervicios Hispania 88 89 06814
Ptge. Llufs Pellicer Carlos Fuente 8,847,636 88 8,741 ,4 64 Ob ras Cons Javier Guinovart 88 89
,
675
Ptge. Carsi Carlos Fuente 9,144,673 88 9,034,937 Obras Cons Javier Guinovart 88 89 644
Ptge. Si mb Carlos Fuente 18,870 ,730 90 18,850,000 Cerrafa 90 91 1,163
Ptge. Utset Carlos Fuente 15,234,202 89 14,900,000 Cerrafa 89 89 616
Ptqes. Lleo-Pa bl o Hernandez Carlos Fuente 16,135,478 89 15,800,000 Cerrafa 89 89 612
Pige. Ro ger- de Flor, Carlos F uente 9,281,184 89 9,23 0 ,000 Cerrafa 89 89 300 105
Pgte. Maiol Ca rlos Fuente 25,069,947 90 25,050,000 Cerrafa 90 91 993
Ptge. Font Carlos Fuente 24,375,172 91 24,350,000 Cerrafa 91 91 980
Sants-Montju^c
Arranjamen t espai entre c/ de Font Florida i Estadi Serrahima Ramon Marque s 9,999,754 89 9,999,754 Cotesa 90 91 2,000
L'entorn _estacio de Sants (Terminal Autobusos) Ramon Marques 49,715,707 89 49,193,692
___
Construcciones Padros 89 91 4 ,000
Plaga Sancho Marraco Josep Ma Julia 21,977,366 88 21,973,923 Cotesa 89 90 1,500
Ramon Marques
Plaga Joan Pero Albert Viaplana 180,540,000 90 179,600,00 Comsa 91 6,125
Hello Pinbn
Placeta Concordia-Radas Josep M= Julia 8,495,553 88
_
8,495,553 Faper 89 90 735
Ramon Marques
J ardi de Sant Cristofol Habitatges Seat Ramon Marques 111,475,919 88 110,992,924 Zeta-3 88 91 7,250
Arranj ament Par c de I'Espanya Industrial Ramon Marques 30,456,263 91 29.888,388 Dumez-Copisa 91 0
Caner Nicara gua (Berlin-JosepTarradell as) Juan Llopis 35,182,203 89 35,182,203 Peninsular Asfal. y Const, 89 2,954
Accessos a I'Anella Olimpica (c/ dels Alts Forns, M.D. Port ,...) Beth Gall 89,599,205 87 88,613,613 Entecanales y Tavora 87 88 8,645
Carlos Fu ente
Acces a Can Clos (2a. Fase) Beth Gali 24,140,517 87 23,862,900 Huarte y Cia 87 88 10,809
Josep M.a Julia
Cl Sants (Badal-Rie ra Blanca) Carlos Fuente 1 02,132,451 88 99.750, 000 Auxiliar d e Canalizaciones 88 89 14,010
Avda. FF.CC. (Motors-Foc) Carlos Fuente 583,687,295 90 583,687,295
_
Vial Olimpic 90 91 25,720
E nric Vintro
Carrer Foc (Passeig Zona Franca-Mare de Deu del Port) Carlos Fuente 83,640,207 89 83,640,207 Vial Olimpic 89 89 5,300
Les Corts
Pl ana Eusebio Guell (1a. Fase) M.a Do lores Febles 68,613,204 90 56,754,781 Corviam 90 91 8,168
Plapa de les Carts Ca rme Rol 68,036,105 87 67,350,000 Construcciones y Contratas 87 88 7,650
Plag a del Sol de Baix Ramon Marques 86,687,242 88 82,823,236 Zeta-3
_
88 91 8,000
EnIlum e nat c a nner Regent Mend iota Ramon Marques 7,362,422 88 7,126,824 Sece 8 8 89 0
PROJECTES I OBRES
Lllstat d'obres on espais urbane 1987 - 1991
Deacripcl6 Redactor Import-Projecte Data Import-Adjudici6 Empress Inici Final Sup.
Arranjarr,nrit carr ;r s,nri' nom-Cerdenal Reig-Gallego H nrri&ri I.^lr:rq Ues 18,460,171 88 18,000,0 00 Zeta-3 88 89 1,595
antra Alfambra ExercitCarl Juan de Dios Tria s i Glrb Carlos Fuente 35,413,96989 34,666,700 Tracsa-B eugnet 89 90 3,050,
Ramble c/ Numancia, Nao Santa Maria i Caravel la Pinta Marta Gabas 220,276,321 90 201,006,323 Agroman
Corviam
90 91 25,527
Carrer Montnegre-EntenGa Carlos Fuente
Marta Gab"
48 ,650,898 90 48,358,993 Peninsular Asfal. y Constr. 90 91 3,760
C/ Joan D'AI6s antra St, B artomeu de la Cuadra-Av. Pearson Carlos Fuente 10,45 8,932 89 1 0,458 ,000 Tracsa-Beugnet 90 90 1,674
Carrer Comas i Solt M. Dolores Febles 12,577,365 90 12,577,365 Tdcnicas Ambientales 90 91 1,248
Sall Gervasi
Arrarilrirrinrt rrntorn Mercat de Sarria (2a. Fase) M.° Luisa Aguado 10,98 7,847 88 7 ,500,000 Canteras Valsan 88 89 403
PleGa Kunnody - M.° Luisa Aguado 32,645,396 87 31,672,619 Obras Cons Javier Gui no vart 87 88 1,562
Places Mane i Flaquer, i S ant Joaquim M.r Luisa Aguado 5 1,297,102 87 50,732,833 Obras y Constr. Industriales 87 88 3,932
Remodelaci6 place Cirici i Pellicer Elias Torres
Martinez Lapena
4,499,507 88 4,499,000 M. Rigola 88 88 2,727
Jardi Dr. Hahriemann (Avda. Sarria Dr. Fleming) M. ^ Luisa Aguado 22224146 88, , 22,200,000 M. Rigola 89 90 4,620
Jardi de Can Altamira M.^ Luisa Aguado 56,921,797 90 56,921,79 7 Cubiertas y MZOV 91 91 6,150
Urhariitzacib brnhil do lee Planes C arlos Fuente 77,055,196 91 73,328 ,117 Aux. Servicios y Construccio nes9l 4,500
Arranjament Carrotora de lee Aigues M.'' Luisa Aguado 40,000,000 90 40, 000,000 Auxiliar de Canalizac i o nes 90 90 5,000
Pont cal Dolors Monserd 9 Juan L lopis 75,550,875 89 74,702,318 Construccion es y Contratas 89 90 1,545
Carvers Hart de la Vila-Gressolet-Carmen Karr Cinto Horn
M.' Luisa Aguado
38,368 89 38,819,368 Construcciones y Contratas 89 90 2,440
Obros complementaries Roman Macaya Josep M.° Julia
M.° Luisa Aguado
38,501,335 87 33,642,042 Cubiertas y MZOV 87 88 2,900
Carrer Palled a Vallvidrera M." Luisa Aguado 40,938,752 88 18,315,000 Ques 88 89 1,500
Gracla
Playa Rovira i Trias, cI Arge ntona Jaume Grells 62,141.701 89 60,998,000 Tracsa-Beugnet 90 90 2,500
Placeta Siracusa Humbert Costae
Manuel Gomez
17,302,441 87 17.000,000 Obras i Servicios Hispania 87 88 2,800
Placeta de Sa nt Miguel Jaume Graells 25,450.000 87 25,106,425 Draga dos y Construcciones 87 88 2,800
Plaga Trills (2a. Fase) Jaum e Graells 12,082,000 87 11,945,473 Comylsa 87 88 750
Entorn Mercat de la Llibertat Ja ume Graells 137,863.491 88 137,430,00 Comsa 88 89 8,280
Park Guell Elias Torres
Jaume Graells
Martinez Lapena
65,602.025 88 64,297,462 Cubiertas y MZOV
Obras y Servicios Hipania
88 91 3,073
Parc de la Creueta del Coll-Limit c!. Cardedeu Ignasi de Lecea
Jordi Farrando
14,892,614 89 14,892,614 M. Rigola 89 90 21,136
Enllumentat carrer Gran de Gracie Jaume Graells 36, 844, 293 88 36,107,407 J.J. Vila 89 89 0
Carrer Asturias (Verdi P. Virre ina-Torrent Vidalet) J aume Graells 11.076,879 88 10,733,000 Tracsa Beugnet 89 89 9 42
Carrer Tordera Jaume Graells 32.003,839 88 30,368,000 Tracsa-Beugnet 88 89 2,3 70
Carrer Torrijo s-Mild i Fontanels-Siracusa Jaume Graells 80,220,210 87 79.17 7,347 Obras y Servicios Hispania 8 7 88 6 ,305
Carrer Farigola M.^ Dolores Febles 44.887 ,228 89 44,887,228 Tracsa Beugnet 90 91 2,368
Carrer Planets, M aspons i Xiquets de Valle Jaume Graells 21,853,066 89 21.853,066 Tracsa-Beugnet 90 90 695
Cr del Escorial (Travessera de Dalt-Tray. de Gracie) Jaume Graells 85,000,000 87 84,039,500 Fomento Obras y Construcciones 87 88 16.600
Horta-Guinardo
Place Font Castellani Albert Camps 261,053,633 89 257.400.543 Concau.. S.A. 89 91 11,572
Josep M. AmorOS Instalaciones VirgiN
Jordi Farrando Madola
Javier Fernandez
Obras y Servicios Hispania
Arranjament Espais Avda. Jordi-Idumea i Naim Jordi Farrando 6,94 8,376 88 6,493,627 Obras y Servicios Hispan i a 88 89 1,149
Triangle Montserrat Casanovas-Font de la Mulassa Jordi Farrando 15,023,331 87 14,858,074 Obras Cons Javier Guinovart 87 88 1 80
PROJECTES I OBRES
Llistat d'obres en espais urbane 1987 - 1991
Descripcio Redactor Import • Projecte Data Import•Adjudic . Empress Inicl Final Sup,
Parc de la Unitat Jordi Farrando 104, 507,166 87 102.977,166 Cu biertas y Mzov 87 89 2,600
Repoblacid Forestal Tres Turons Jordi Farrando 3636069 1 90 60 .5 36,514 Cubierta s y Mzov 90 90 30,000
Cami Coll d en Porteli-Gran Vista Fuente
Jordi Farrando
,723,609168 90 59,023.054 orviam
Cubiertas y Mzov
0 91 12,680
Escaia carrer Agudells-CaiderOn de la Barca Jordi Farrando 8,122,959 88 8,122,959 O bra s y Servicios Hispania 89 90 247
Carrer Llobregos Carlos Fuente 142,021,983 90 141,021,249 Fercaber 90 91 8,290
Eva M7 Julian
Josep Vintrd
Fomento Obras y Construccbones
Obertura c/. Marina Antonio Montes 67,364,936 91 63,895,641 Construcciones y Contratas 91 5 000
Arranjament i acabats Rambla del Carmel Jose Manuel Vazquez
Manuel Ribas
141547151, , 91 127,392.436 Tracsa-Beugnet 91
,
0
Carretera del Carmel-Ramiro de Maeztu Josep M.' Busquets 23,790,374 89 23,000,000 J.J. Vila 89 89 18,000
Nou Barris
Plaga Llucmajor Albert Viaplana
Enric Pericas
Hello Pinon
220,753.221 87 210.588,517 Caldereria Delgado
Construcciones y Contratas
Obras y Servicios Hispania
87 90 18,200
Plaga Francesc Layret E nric Pericas 50,340, 144 87 49,736.062 Agroman 87 88 4 736
Accessos b Comp. Tr initat Neva (Aiguablava, P ala mOS, Xatarines) P ere Casajoana 29,814,427 88 23,851,542 Gines Navarro 88
,
88 2,332
Parc Espo rtiu Renfe-Meridians (Can Dragd) (1a . a 4a. Fase) Antoni Ubach
Enric Pericas
Miquel Espinet
2,049,346,165 87 1,961,824,527 Barberi
Construcciones y Contratas
Dragados y Construcciones
Tracsa- Be ugnet
87 91 183,158
Parc Pia Fornells 2a . i 3a. Fase Pere Llimona
Xavi er Ruiz Vallds
199,354,539 89 196,891,661 Contractor
Cubiertas y Mzov
89 91 52, 000
Parc Torrent de la Torre Vella (Torre B Fase)ard) (1 a. Josep An to ni Dols 55.82 0.29 7 89 53,800,00 0 Excavaciones Pueyo 89 30,000
Parc Central de Canyelles (1a. i 2a. Fase) Cinto Horn 225,250.954 89 225,250,954 Corviam 89 90 16,880
Enric Pericas Fome nto Obras y Construcciones
Poligon Verdum Carlos Fuente
En ric Pericas
121,109,402 89 120,224,559 Obras Cons Javier Guinovart 89 91 12,612
Poligon Guineueta Carlos Fuente
Enric Pericas
238,597,337 89 234,115,110 Corviam
Obras Cons Javier Guinovart
Peninsular Asfal. y Constr.
89 91 38,929
Carrer Aiguablava Carlos Fuente
Enr ic Pericas
485.271.588 89 482,096,860 Cemsa 89 91 49.726
Carrer Viladrosa (Almansa-Batllori) Carlos Fuente
Enric P eric as
17,670,495 88 16,963,675 Faper 88 89 2,160
Carrer Font Canyelles (Via Julia-Alonso Cane) Carlos Fuente
Enric Pericas
34,523.743 88 32,797,556 Tracsa-Beugnet 88 89 3,280
Carrer Almansa (Via Julia-Viiadrosa) Carlos Fuente
E nric Pericas
26,852,559 88 26,046,989 Faper 88 90 3,900
Adequacid Carreres Llerona-Balenya-Palau Solitar Carlos Fuente
Enric Pe rica s
12,150,193 88 12,150,193 Construcciones y Contratas 88 89 1,600
Carrer Orbs Carlos Fuente 6,896,823 88 6,825,000 Construcciones y Contratas 88 89 922
Carrer Valldaura (Angel Pestana-Flor de Neu) Enric Pericas
Pere Camps
194,655,818 90 190,710,329 Comylsa 90 12,335
Carre r Conflent Enric Per icas 61,61 3, 744 89 61,295,118 Tra csa -Beugnet 89 91 6,478
Mina de la Cbutat (1 a. i 2a. Fase) Enric Pericas
Joaqubm Pasqua)
122,792,561 89 118,067,000 Tracsa-Beugnet 90 91 8,000
Enllap Antonio Machado-Quarter de Simancas Enric Pericas 66,918,939 90 63,571,200 Fercaber 91 91 3,600
107
PROJECTES I OBRES
108
Llistat d' obres on espais urbans 1987 - 1991
Descripcid Redactor
Sant Andreu
ga arrasrr ! <;nireOivicion Pastor
Rambla Front de la Plata Mossen Cortinas (c/ dels Cresques) Olga Tarras6
Ordenacib Triangle c!. Joan de Garay-Trinxant-Psg Maragafl Olga Tarras6
Acc6s Parc Pegaso Battle i Roig
Plata Trinitat
Poligon Meridiana
Carrer Josep Sofdevila
P. Torras i Bages (Via Favencia-Tossaf) Acces Trinitaf efla
Remod. Dublin-Rovira Virgili, Pare Manyanet, Riera d'Horta
Rambla Sant Andreu (de ci. Sta. Coloma at of. Gran)
Carrer Concepcie Arenal (PI. Mainada-Meridiana)
Carrer Olosa - Mercat Fe lip If
Carrers Sant Adria, Juniper Serra i la Formiga
Pir lur:+ Print Felip If-Bac de Rode
Sant Martf
Fnfrrn 1l1,3r^e- an o aco s
Plaga Doctor Serrat-Carol Antic Bofarull
Espai Cantabria-Guipuscoa (Plata deFaR deT igua
Parc de Sant Marti de Prove ngals ( a. a a. ase
Entorn Parc del Clot
Poligon Espronceda
Poligon Parera
Poligon La Pau
Carrer Pallars (del cl Puigcerda at c/ Pla)
-CarrerPrim1a.Fase (Cristbfol de MouraZiull)
Caarrer Soler i Rovirosa
Carrer Escultor Claper s
Rambla del Poole Nou (Pere IV-Taulatr
voreresRonda Sant Martf
Urbaniztaci6crBi1 ao
Anna. D iagona l en re nesiLfacuna)-
PROJECTES I OBRES
Antonio Montes
Carlos Fuen
Olga Tarras6
Carlos Fuente
Cinto Horn
-Josep M.- Llaurac,o
Jordi Henrich
Olga Tarras6
Olga arraso
Jaurne Graelis-
Olga Tarras6
Juan Llopis
Josep M., Llaurado
Car l os uente
Jordi Hennch
fordi ennc
n onirm-Aesto
Cartes Marti
--D-ani Freixes
Vicente Miranda
CarlosueFnie
Jordi Henrich
o5Fuente
Jordi Henrich
Olga Tarras6
CarlosFuente
Jordi Henrich
Carlos Fuente
FcoavieJ
ar os uen e
ernardo-de-Sea
Ramon Marques
-Cinto Hom
Jordi Henrich
Bernardo e o a
Olga Tarras6
ar os uen e
EvaMfian
Marta Gabas
Import - Projecte Data Import-Adjudic . Empresa Inici Final Sup.
23, 570.28 1 23 ,570M1 bras Cons Javier G uinovart 89 89 1,728
50j27T55 87 --4937M689 i Marro 87 88 7,685
29F692-,44-Z-- 87 336,654 av mentos y onstrucciones 87 89 21300
90,4767348 89 87;398,6 1 uxi iar de Cana l izaciones 89 91 3,250
Construcciones y Contratas
Construcciones J. Ferrer
70,521 , 963 91- 67,40 T53 Corviam 9 1
-S -77M
-22,175-,75T---89 795;65 ins. Mont, El ec t . aneamiento 89 9U
63,68,542 89 82,805,479 ercaFe-r 90 91 11,363
638,124 89 ,, 33,63 , omento ras y ons. 3,353
80,178,707 89 79187 uxifiar de Cana izaciones 89 91 7,928
Cubiertas y Mzov
D57601^21- 88 105,660 69 Ba aguer - o riguez -88 9 ^
Construcciones Balaguer
7477253,777 , 77 Deco
44,528,071 89 4,528,071 uxw iar e ana izaciones 90 91 2,28 8
262,5If 3,874----gT-253,700,7SO---Agroman- 90 25,700
34,29676640 W1 32,197,686 p icaci n dePmturas S.A. 91
20,748.699 138 18,617,800 Ferca b er 89 89 11, 430
-33;523,043 88337258,465 Dumez opisa 89 89 636
- 28,293,T4 ,759 ras y ervicios H ispania
504734 25000 Auxi l iar e C ana izaciones 87 89 6
Constr. Obras Publ . y Civiles
58, 88 57,57 300 u iertas y Mzov- 88 90-9^^
8709;423 88 omento ras y Cons. 1,948
146,063,21 89 144,973-2-43 omento Obras y Cons. 89 90 ,812
646,2/3 , 3/6 onstrucciones y C on ra as 89 98,939
Fomento Cbras y Cons.
25,231 , 083 88 24,901 , 520 Construcciones y Contratas 88 89 4,026
494,9417792 87 4701-342,4247 Ob ras y Constr, n us ria es 88 90 500 50
T8,112,904 89 17,b.51,40E nrique Hod riguez etnz 89 90-,707
, 842,188 81 99,UO3,992 u ier as y Mzov X11,680
Fomento Obras y Construcciones
u iertas y zov
111,989,644 6/-- 109 99oooo Comsa 87 88 16,381
Pla d'Ocupaci6 Comunitaria
66.b33,53b 91 62,8(4,190 erca er 91 7,200
Comsa 91 29600
Edificacio . Llistat d'obres 1987-1991
Descripcio Redactor Import-Projecte Data Import -Adjudic . Empresa I nici Final Sup.
Districte: 01
Saa de barri polisportiu El Raval Jordi Farrando 269.749.173 90 269.749.173 Movilma S.C.C.L. 90 2.590
2 Remodelacib C.P. Collaso i Gil Manuel Ordas 15.000.000 87 14.370.000 Guillem Rguez. Serrano 87 87 0
3 Escola Bressol Barceloneta Enric Steegmann 75.0 4 5.908 88 74.235.000 Insorba 89 90 784
4 Reforma i ampliacio C.P. Cervantes Vigens Bonet 297.856.782 90 297.856.782 Mont. y Vigilancia 90 0
Districte: 02
5 Retorma i ampliacio C.P. P u ri ss im a Concepcib Josep Zazurca 149.695.967 89 145.684.115 Contratas y Obras 89 90
6 Rehabilitacio Edifici Caserna
Guardia Urbana Example
Enric Tous
Josep M. Fargas
233.944.333 86 226.991.063 Dragados y Construcciones 86 89 0
7 C.C. Cultura Cotxeres Borrell (1 a Fase) Josep Llufs Delgado 266.599,996 90 266.599.996 Huarte y CIA 90 0
Districte: 03
8 Guarderia Esquirol (Recinte La Farga de Sants) Pere Pujol 62.695.954 88 62.695.954 Albosan 88 91 900
9 Obres ampliacio C.P. Seat Salvador Matas 130.554.118 90 128,530.529 Movilma S.C.C.L. 90 91 0
Districte: 04
10 Tanatori Les Carts - 1 a. Fase Marina Salvador 155.134.265 91 155,134.265 Movilma S.C.C.L. 91 0
11 Caserna Guardia Urbana Les Carts Marina Salvador 208.774.442 90 204.360.810 Movilma S.C.C.L. 90
Districte: 05
12 Centre serveis socials Ca n Caste ll o Fco. de la Guardia 108.137.282 87 108.047,282 Cubiertas y Mzov 87 90 1.167
13 C.E.G.B. Dolors Monserda Antoni de Moragas 208.709.831 86 204.683.321 Agroman 86 88 0
Districte: 06
14 Polisportiu carrer Perill Gabriel Mora
Jaume Bach
300.046.344 85 284.773.985 Agroman 85 89 4.139
109
15 Restauracib antic Edifici Metal.lirgica Manyach Gabriel More
Jaume Bach
90.281.156 87 82.922.882 Dragados y Construcciones 87 88 0
Districte: 07
16 Centre Civic "EI Carmel» Ferran Torrent
J osep M. B r esco
137.785.497 87 137.785.497 Movilma S.C.C.L. 87 90 2.448
17 Constr. pistes polisportiu i urbanitzaci6
C.P. Fee. de Goya
Josep Lluis Delgado 66.487.963 86 65.723.054 Heurop S.A. Constr. y
Mant. Obras
86 89 0
_18 Construcc;O po lis po rt i u .,Carmel,, J osep Lluis Delgado 102.534.646 87 93.365.385 Fomento Obras y Const. 87 89 0
-19 Acabame n t pa rv u l a ri i gimnas Font d'en F a rg as Marina Salvador 26.902.526 88 26.902.526 F. Closa Alegret 88 88 6
20 Comple men. C. E. G. B. Bisbe Irurita Jordi Romeu 63.665.272 88 29.417.443 Huarte y CIA 86 88 0
21 Rehab ili tac i 6 Edifici Mate Ramis (2a. F ase) Josep M. Aguilera 19.997.264 90 19.797.291 Construcciones in 90 0
34 Rehabilitaci6 Casa Groga com a Centre Civic Fco, de la Guardia 94.462.907 90 94.462.907 Satter 90 91 0
Districte: OS
22 Centre Civic Ciutat Meridiana (3a a 5a fase) Manuel Ordas 141.121.320 88 141.121.320 Arturo L6pez Morales 88 90 1.881
23 Guarderia Poligon Canyelles
(Miguel Hernandez-Garc i a Lo r c a)
Josep M. Aguilera 83.168.804 88 83.168.804 Albosan 88 90 0
24 Centre de Manteniment Poligon Canyelles Enric Pericas
Victor Aran
594.858.600 89 594.858.600 ontoObras y Const. 099(5 6
PROJEC TES I OGRES
Edifleaci8 . Lllstat d'obres 1987-1991
Descripci6 Redactor Import-Projecte Data Import-Adjudic, Empresa I nici Final Sup.
Districte: 09
2f, /•,r,;,raament i pav, pats C.P. c/lrianda Josep M. Julia 65,004,070 88 65.033.420 C jb etas y Mzov 68 39 0
Lluis Tobella Construcciones Rin
Xavier Gorna
26 Reform Centre Cfvic Bon Pastor Josep M, Aguiiera 109.185.043 86 100.239.296 Obras Cons. 86 89 1,788
Javier Guinovart
27 Reforma i ampliaci6 C.P. Sant Pere Nolasc Marina Salvador 172.125.741 90 166,101.340 Obras Cons. 90 2,210
Javier Guinovart
35 Biblioleca Popular 61 Cinca 15-17 Daniel Geiabert 55.321.596 88 55.266.247 Sapic 89 0
Districte: 10
rs Casal intantil ,Xalot del Clot.. Dani Freixes 38.065.81 7 86 37.875.487 Cubiertas y Mzov 87 89 724
V i cente Mira n da
2 9 Rehab i litaci6 antiga FAbrica Catex Josep Lluis Mateo 500.757.709 85 4 5 2. 756.222 D ragado s y Construcci o nes 85 8 9 3.468
30 Sala Barri Focsa - Bac de Roda Adolf Creus 375.697.550 90 375.493.433 Anella OlImpica S.A. 90 91 3.622
Construc. Cots i Claret, S.A.
31 Complemen. C.E.G.B. Arag6-Clot Ramon Artigues 39.968.610 88 39.968.610 Dragados y Construcciones 88 89 0
Ramon Sanabria
32 Obres acabament C.E.G.B. A . Ba l ma nya Esteve Te rr adas 63. 018.431 87 63.0 1 8. 431 Huarte y C IA 87 88 0
33 Complemen. C.E.G B. Poligon 4 Joan Bosch 34.398.096 88 33.834.689 Obras Cons. 86 89 0
Javier Guinovart
Patrimoni artistic. Llistat d'obres 1987 - 1991
110
Descrlpc16 Redactor Import
Projecte
Data Import
Adjudicaci6
Empresa Inici Final
Districte: 01
1 IIornnrlr;laci6 Convent dels Angels Ignasi Paricio 296,826,411 87 291,583.653 F. Close Alogret 87 90
Llufs Clotet Cubiertas y Mzov
2 Remodelaci6 Museu de Zoologia Antoni Fontela 162,870,757 88 160,892,457 Fomento Obras y Construcciones
Sap i c
88 89
3 Condicionament 3-I Planta Palau Meca M. Picasso Xavier Pigrau 45,01 1, 682 88 44,411,683 V a r fa S.A. 89 90
4 Remodela ci6 i Ampliaci6 Museu d'Histdria de la C i utat Josep Llinas 2 4 0, 251,078 89 234,46 8, 71 6 Sapi c 90 91
5 In stal. Bibli oleca Museus a I'Antiga Caserna S. Agustf M' Lufsa Aguado 136, 452,482 90 136, 4 52,482 F. C l os e Alegret 90
6 Refor ma i Ampliaci6 de I'Arx i u Administratiu Municipal Rafael Garcia 130,000,000 90 130,000,000 S ap i c 90 90
7 Condicionament Edifici Casa de la Caritat J.R. Mir
Xavie r Pigrau
78,002,971 86 78,002,871 F. Closa Alegret 87 88
8 Rehabilitaci6 Dipdsit d'Aigues Parc Ciutadella Ignasi Paricio
Llufs Clotet
143,398,897 87 141,850,189 Agroman 87 88
9 Restauraci6 Quiosc pe r a Concerts al Pa r c de l a C i utade lla Josep Ma Casanovas 7,688.159 88 7, 688, 1 59 F. C l osa Alegret 88 88
11 Restauraci6 Tanca Parc C i utade ll a Josep M- Casanovas 22,412,081 88 17,882,4 26 S apic 89 89
12 Construcc i 6 Esc ultura d'Ant oni Clava Parc de la Ciutadella Xavier Pigrau 28,023,744 88 28,023,744 C aldereria Celgado 88 90
13 Restauraci6 Fanals Modernistes del Pg. L l ufs Companys Xavier Pigrau 13,273,179 89 13,2 7 3, 17 9 Sap ic 90 90
14 Millo r a Co n d i cions Segu re ta t Re c in te Antic Merca t de l Born Xav i e r Pigrau 6,130,000 9 0 6,130,000 Park Comercial 90 90
15 Rehabilitacio Edifici Guardia Urbana de Ciutat Vella Ramon Artigues
Ramon Sanabria
232,104,788 86 229,344,612 Agroman 86 89
16 Remodelaci6 Palau Pa ti Lli mona i Ed ifi c i Ign asi So l a Mo r a l es 151,400.049 89 150,989, 639 Sap ic 89 90
17 Restauracid Arc del Triomf Ant o ni Fontela 113,322.705 90 113,322,705 Sapic
20 Remodelaci6 Palau Marqu6s d'Alfarras
Seu del Sindic de Greuges
Antoni Fontela 118,990,604 87 115,800,504 Sapic 87 89
PROJECTES I OBRES
Patrimoni artistic . Llistat d'obres 1987 - 1991
Descripcio
Districte: 02
Redactor Import Data Import Empresa
Projecte Adjudicacio
13 Rehabilitacio -difici ,Montaner i Sirnon» Fundacio Tapies Luis Domenech 350.172,857 88 349,427,638 Sapic
Roser Amador
19 emodelacio Biblioteca Aru s
21 Rehabilitacio Casa Golferichs
22 R estauracib Fanals Modernistes del P g, de Gracia
23 Rehabilitacio Casa Elizalde com a Centre Civic
Districte: 03
24 ?erne celacid wlcrca: cc les Flors i Espai «B,,
25 Rehabilitacio lavabos Palauet Albers z
Districte: 04
26 Remodel. Pa'au Pecraloes per a museus
Ceramica, Arts Decoratives
Xavier Pigrau 5,649,909 88 5,197,000 F. Closa Alegret
Inici Final
88 90
88 89
Pere Joan Ravetllat 165,259,705 8 7 164,166.746 Cubiertas y Mzov 87 90
Xavier Pigrau 35,602,191 89 35,602,191 Indust. Iluminacion Roura 89
Xavier Pigrau 48,192,121 87 47,103.029 F. Closa Alegret 88 89
Sapi
Antoni Fontela 20,800,179 89 20,800,179 Sapic
Xavier Pigrau 1,999,316 90 1.999,316 F. Closa Alegret
Antoni Fontela 40,666,849 86 34,688,501 Sapic
27 Restauracio Antic Dormidor del Monestir Sta. M . Pedralbes Josep M' Julia 524,160.882 89 506,077,333 F. Closa Alegret
Pere Lopez lnigo
Districte: 05
28 Casal d'Aprenentatge Musica i Arts Plasticues Can Pcnsic Antoni Fontela 59,958,7!4 89 59,958.714 F. Closa Alegret
Rafael Garcia Fomento Obras y Construcciones
Districte: 06
29 Reparacio Arcuitrau Sala Hipostila Park Guell Elias Torres 48.232,060 89 47,829,491 Agroman
Martinez Lapena
89 90
90 90
88 90
89 91
90 90
91 91
111
Llistat d'obres en aparcaments 1987 .1991
Descripcio Dte. Redactor Import Data Import Empresa Inici Final N.9
Projecte Adj. Adjudicacio Places
Josep Tarradellas
Sol de baix
Pl. Ferran Casaolancas
Siracusa
C/ Marina
C/ Valldaura
Poligon Canyelles
C/ Olesa
02 U.O. Infraestructura
04 U.O. Infraestructura
05 U.O. Infraestructura
06 U.O . Infraestructura
07 U.O. Infraestructura
08 U.O. Infraestructura
08 U.O . Infraestructura
09 U.O. Infraestructura
91 443
202.515. 999 88 199 . 301.621 Dragados y Construcciones 88 89 245
473.534. 092 90 443.768.640 Obras Hispania
4-05.700.516 90 4 17.937.806 Dumez- Copisa 90 350
158.860 . 752 89 207 . 653.952 Agroman 89 90 213
282.611 . 154 89 366 . 774.139 Auxiliar de Canalizaciones 89 91 252
319.736 . 710 90 342.523.227 Dumez-Copisa 90 259
508.101 . 605 91 459 . 417.406 Cubiertas y Mzov 91 471
348.499 . 553 89 351 . 277.581 Comylsa 89 91 336
PROJECTES I OBRES
Obres d'urbanitzaci6 d'iniciativa privada aprovades durant el periode 1988-1991
Districtes Emplacament de I'obra Data aprovacio definitiva Superficie m2 Pressupost
L'Eixample Remodelaci6 espai verd a
('interior de la semi-ilia formada
peas carers Corunya, Conseil
de Cent i Passatge Vintr6 9.4.1989 55,80 .449.953
Sants - Montju'ic Illa formada entre els Cl Acer,
Ferro, Plom i Arn6s. 6A 1990 7.401 81.959.873
C/ Tarragona 26.1.1990 32.211 1.343.178.112
Cl Motors entre Pg. Zona
Franca i Escuny 10.3.1989 1.932 37.908.605
Les Corts C/ Cardenal Reig, entre
Pisuerga i Collblanc 6.10.1989 2.600 29.229.435
C/ Sena entre Av. Sant Ramon
Nonat i C/ Danubi 6.10. 1989 743,67 10 .58 7.308
Ilia formada pets carrers Av.
Diagonal, Num6ncia, Entenga i
D6u i Mata. 28.9.1990 56 .512 702.649.427
C/ Les Corts i Joaquim Molins 26.2.1991 4.500 53.896.657
D6u i Mata - Av. Sarria
(Edifici Atalaia) 29.6.1990 1.485 12.200.064
112 Sarria - Sant Gervasi Sector format per Rda. General
Mitre, Dr. Fleming, Av. Sarria i
R. D. C. Espanyol
Per la Comissib d'Urbanisme
de Barcelona el 1,2.1989 41.850 265.820.267
C/ Ginestera (Vallvidera) 16.9.1988 2.080 18.724.17 7
Poligon II de Torre Vilana Per la Comissi6 d'Urbanisme
de Barcelona el 5.4.1990
Torre de Telecomunicacions
de Collserola 9.11,1989 98.000 266.017.812
Construcci6 d'un tram del
Col.lector de Riera Blanca al
c/ Eduard Conde, entre
Monteroles i Caponata 00 2.807. 827
Cf Nou entre Pelfort i
Pge. Negociant 25.1.1991 1.500 22.953.215
PROJECTES I OBRES
Obres d'urbanitzacib d'iniciativa privada aprovades durant el periode 1988-1991
Districtes Emplapament de I'obra Data aprovacid definitiva Superficie m2 Pressupost
Horta - Guinardo Sense nom entre Panta de
Tremp i Josep Sangenis 27.4.1990 800 16.611.104
C/ d'enllar entre Chapi i Horta 27.4.1990 160 2.145.530
Nou acces at Cementiri Nord
de Barcelona amb connexio amb
la carretera d'Horta a Cerdanyola 6.10.1989 62.508,03 146.218.494
Nous Barris C/ Greco 26.2.1991 320 7.275.801
Sant Marti Reple de terres de part del C/
Pallars, entre els carrers de
Treball i de I'Agricultura 540 1.756.740
C/ Treball entre Cristobal de
Moura i Venepuela i
C/ Venepuela entre Treball i
Arq u i te ctura. 6.1.1990 .490 6.024.487
Zones A-1 i A-2 sector Vila
Olimpica 24.12.1990 764.164.910
C/ Industria, Trinxant, Fresser 11.12.1989 500,40 4.005.506
Poligon 4 - Sector Llevant-Sud,
limitat pels carrers Bilbao, Peru,
Llacuna i Gran Via Corts 113
Catalanes 16.6.1989 1.465 92 . 611.822
Pg. Triomf, entre G . V. Corts
Catalanes i c/ Peru 11.12.1989 2.400 21.593.730
PROJECTESIOBRES
Edificis, aparcaments i actuacions
on el patrimoni, 1987-1991
114
• Edificis
ooo Aparcaments
• Actuacions patrimoni
PROJECTES I OBRES
Espais publics
115
PROJECTES I OBRES
I PIK 707MMETT
L'Area de Manteniment i Serveis
Integra la majorla dell departaments
que s'ocupen de #a conservacl^
de#s espals pub#ics urbane de
Barcelona: Aigiies I Sanejarnent,
Neteja, Pares I Jardine I Vlalitat.
Lug=
1 .
I Introduccio
118
MANTENIMENT I SERVEIS
L'Area de Manteniment i Serveis va ser creada
amb l'objectiu d'integrar la majoria dels departa-
ments municipals que s'ocupaven de la conser-
vaci6 dels espais publics urbans de Barcelona:
Aigues i Sanejament, Neteja, Pares i Jardins i
Vialitat.
Durant el darrer quadrienni s'ha consolidat un
sistema de gestio que ha fet possible la descen-
tralitzaci6 funcional i administrativa promoguda,
per I'equip de govern de I'Ajuntament. Aixi, pel
que fa a la descentralitzacio funcional,. Neteja
Urbana i Vialitat compten ja amb centres gestors
propis i son en projecte els centres gestors
d'Aigues i Sanejament i la configuraci6 com a
empresa del Servei de Pares i Jardins. Aixi ma-
teix existeix la proposta de crear una empresa
mixta per al desenvolupament del clavegueram.
Respecte a la descentralitzacio administrativa,
parteix del principi de promoure la participacio
dels districtes a la programacio, seguiment i
control de les grans contractes de pavimentacio,
neteja publica i recollida d'escombraries a traves
de mecanismes de gestio compartida.
A continuaci6 es presenta un resum de les Jades
mes significatives ja que per a mes detail es pot
consultar la Membria especifica publicada per
I'Area.
Objectius estrategics assolits
Els objectius estrategics establerts per a aquests
darrers quatre anys han estat assolits:
• Els Districtes comparteixen la gestio de 12.000
milions de pessetes per ales grans contractes de
pavimentacio, neteja publica i recollida
d'escombraries.
• L'Area ha posat en marxa els sistemes de
control economic i d'operacions amb el suport
informatic necessari.
• L'Area ha construft , funcionant ja actualment
a pie rendiment, el Centre de Manteniment en el
barri de Canyelles.
• S'han consolidat els sistemes decontrol d'obres
al carrer, que han evidenciat la necessitat d'una
nova ordenanga d'Obres i Instal.lacions de Ser-
veis i la creacio de I'ACEFHAT.
• L'Area ha programat el manteniment de tots
els espais i elements urbans publics que depe-
nen de I'Ajuntament.
• Les enquestes assenyalen una valoraci6 po-
sitiva, per part dels barcelonins, de la qualitat dels
serveis oferts per I'Area de Manteniment i Ser-
veis.
• La voluntat de defensa i millora del medi am-
bient s 'ha concretat en una reconversio en pro-
funditat del sistemes de recollida i eliminacio de
residus.
• L'Area de Manteniment i Serveis ha invertit
3.000 milions de pessetes en 800 petites actua-
cions d'abast veinal definides conjuntament amb
els Districtes.
• S'ha consolidat una imatge unica dels serveis
de manteniment urba.
• L' Area s'ha organitzat per poder assumir les
616 noves ha d'espais publics urbans que hauran
entrat en servei el 1993.
• L'Area de Manteniment i Serveis inicia una
nova etapa amb el convenciment que la Barcelo-
na de 1993 comptara amb els mitjans tecnolo-
gics i de gestio mes avanpats per consolidar el
seu sistema de manteniment del carrer i fer
possible, cada dia, una ciutat mes neta, amb mes
serveis i en millors condicions medi-ambientals.
2 Aigues i Sanejament
La Unitat Operativa d'Aigues i Sanejament unifi-
ca la Unitat d'Aigues i lade Clavegueram en una
sofa.
Durant els darrers quatre anys, la Unitat Opera-
tiva d'Aigues i Sanejament ha centrat la seva
tasca en els seguents objectius:
• Optimitzar el funcionament i millorar la gestib
de la Contracta de Conservaci6 i Neteja del Cla-
vegueram de la Ciutat de Barcelona.
• Redactar el Pla Especial del Clavegueram de
Barcelona (PECB 1988 ), amb una especial in-
tervenci6 en el projecte i la construcciO de les
obres previstes.
• Desenvolupar el Projecte de Sistema de Con-
trol de Temps Real del Clavegueram de Barcelo-
na (SICTRAB) i implantar la prova pilot.
• Millorar la gestio de la neteja i conservacib de
les fonts publiques, fent-se carrec del manteni-
ment i neteja de les fonts ornamentals aixi com de
les aigues laminars.
El projecte SICTRAB
Esquema funcional.
ADQUISICIO
DADES
• Limnimetres
• Pluviometres
• Estaci6 Bombeig
DISPLAY DE
RESULTATS
• Grafics sobre pantalla
• Inpressora de dades
• Plotter
• Evolucib emergencies
• Preparar i realitzar el Concurs per a
I'adjudicaci6 de la Contracta de Manteniment i
Neteja de Fonts i Aigues Laminars.
• Coordinar, amb la resta d'organismes com-
petents, les actuacions decontrol d'abocaments.
Servei d'Aigi es Potables
El Servei ha tingut cura de la neteja i manteniment
de les mes de 1.700 fonts publiques instal.lades
a la Ciutat i de la neteja i manteniment mecanic,
hidraulic i electric de 140 fonts ornamentals. Aixi
mateix ha efectuat reparacions de manteniment a
31 grans espais urbans . Cal afegir que s'ha pro-
cedit a I'establiment d' una nova contracta de
manteniment i neteja de fonts monumentals i
aigues laminars.
Shan efectuat treballs de reforq i desviaci6 de 30
mines i s'ha procedit tambe a la clausura de la
xarxa de distribuci6 d'Aigues de Montcada i
traspa.s a la Societat General d'Aigues de Barce-
lona.
ESTACIONS REMOTES
DE TRACTAMENT
DE DADES
• Analisi
• Conversi6 unitats
• Emmagatzematge
• Autotest de funcionament
• Alarmes
TELECONTROL
TELECOMANDA I
TRANSMISSIO
DE DADES
• RCT
• Modems V 25 bits
PROCESSAMENT
CENTRAL DE DADES
• Creaci6 base de dades
• Calculs
• Histogrames
• Suport i modificaci6
ritme de comunicaci6
MANTENIMENT I SERVEIS
X20
Servei de Control de Residua
Industrials
En el periode objecte de la memoria s'han recollit
i analitzat 1.783 mastresd'aigues residuals i s'han
realitzat mks de 1,700 inspections d'abocaments
de residua amb una recaptacib de 145 milions de
pessetes en concepte de taxes. L'analisi i control
dels abocaments han generat mks de 5.600
actuations.
Un dels aspectes mks importants de I'actuaci6
del Servei del Control de Residus Industrials ha
estat I'elaboraci^i de I'Ordenanra Fiscal numero
3.6. establint la Taxa per Serveis de Control i
Regulaci6 d'Abocaments de Residus Industrials.
Servei de Conservacio de
Clavegueram
Shan reparat 10.647 metres de clavegueram,
s'han realitzat 1.390 reparations urgents i s'han
col.locat mds de 37.000 esglaons als pous de
registre. Tambe s'ha procedit a la netejadels 1.200
Kms. de clavegueram amb una frequencia mini-
ma semestral i a la neteja periodica de 50 punts
negres, sifons i fosses de sedimentacib. Per a la
previsi6 d'inundacions s'han netejat 78.500 em-
bornals de dos a tres cops I'any,
Ha estat molt important tamb^ la creacio d'un
servei d'actuacions immediates a la xarxa de
clavegueram. De les 2,235 actuations de I'any
1.987 s'ha passat a les 3.025 de 1.990.
Per la seva banda, el Pla estacional de neteja
superficial de lea platges (PELIKAN) ha passat
de 25 dies I'any 1.988 a 65 dies I'any 1,990.
Finalment cal deixar constancia de la transferen-
cia a EMSA de les 6 estacions de bombament
d'aigues pluvials i residuals.
IVA[ IF E^ I I [,."I I ^ .- ^-HVF S
Servei de Planificacio i Control de
Clavegueram
Cal destacar el desenvolupament del Projeete
SICTRAB dins la prova pilot i la redacci^ del Pla
Especial de Clavegueram de Barcelona
(1.987-88). Tanmateix, el Servei ha participat en
la redaccio de projectes de clavegueres i grans
collectors per a altres organismes amb un pres-
supost de 26.334 milions de pessetes.
S'ha realitzat el projecte i control de 39 obres amb
un total de 16.970 metres de naves clavegueres
de construccio prbpia i un pressupost de 1.347
milions de pessetes. S'ha intervingut en el control
de 173 obres municipals de clavegueram realit-
zades per altres organismes per un import de
19.719 milions de pessetes d'obra executada i
una longitud de 119.770 metres de nous
collectors i clavegueres.
Projecte i construccib de clavegueram
Longitud de nous collectors en servei.
100
60
sa
ao
20
Km 1987 1988 1989 1990
Altres Organismes
^ unitat tl'Aigiies i Sanejament
3 Neteja urbana
Els Serveis Urbans estan integrats per la Unitat
Operativa de la Neteja i la Unitat Operativa de
Programes T6cnics.
La Unitat de la Neteja desenvolupa dues activi-
tats principals: la neteja dels espais publics ur-
bans de la ciutat (neteges viaries, de places, de
solars, i servei d'actuacio immediata) i la recollida
de residus solids urbans (escombraries i recolli-
des especials).
Recollida domiciliaria
d'escombraries
Durant el periode 1.987-90 s'ha aconseguit dotar
de contenidors el 98% de la ciutat i I'establiment
de la recollida diaria a tots el barris de Barcelona.
Cal destacar la incorporacio de 26 nous vehicles
insonoritzats i la millora en la qualitat de rentat
dels 18.446 contenidors, l'emplagament dels
quals ha estat ordenat. S'ha treballat tambd en la
implantacio d'un nou model de contenidor.
Pel que fa a l'organitzaci6 del servei s'ha actua-
litzat la contracta mitjanpant I'aprovacio d'un
reglament de recollida.
Produccio d ' escombraries domiciliaries
Evolucio des de 1974 a 1990
550
75 76
(en milers de tones)
Evolucio de la recollida d'escombreries
1987 1988 1989 1990
542.000 581.000 605.000 626.000
(en tones)
86 87 88 89 90
121
MANTENIMENT I SERVEIS
Neteja viaria
La neteja vi^ria de la ciutat s'ha incrementat en
441.000 metres quadrats en zones amh deficits
d'urbanitzaci6 ja results. Igualrnent s'ha incre-
mentat en un 50% la neteja de xamfrans i en un
20% I'operativitat de la neteja de solars. De
manera especial s'han augmentat els serveis de
neteja en els 50 indrets i places de mes concu-
rrencia ciutadana.
Cal destacar de manera especial ('increment de
la neteja de platges en mks de 45. 000 metres
quadrats de sorra.
En I'ordre organitzatiu de la Unitat s'ha d'as-
senyalar la construccib dunes noves instal.lacions
a Sant Marti.
MANTENIMENT I SERVEIS
Composicio de les escombraries . Evolucio des de 1980 a 1990
Percentatge
50
40
30
20
to
^_
BO
Inerts
81 82 83
Fermentables
84 87 88
Combustibles
89
Altres
90
1980 1981 1982 1983 1984 1987 1988 1989 1990
Inerts 14,52 15,66 16,1 3 17, 0 7 1 8,92 14,77 13,31 12,77 18,65
Fermentables 52,20 59,00 5 2, 00 49,20 43,82 50,47 46,44 41,38 36,16
Combustibles 32, 56 23,86 25, 76 28,56 27,11 34,66 39,67 44,32 44,54
Altres 0,72 1,98 6,11 5,17 10,15 0,10 0,58 1.53 0,65
-, ^; ^vc:O)^,M^j C6 ( - '-^ ,
Entre les activitats desenvolupades per la Unitat
de Programes Tecnics cal destacar:
Recollida i eliminacio de residus
hospitalaris
S'ha redactat una nova normativa de recollida i
eliminacio d'aquest tipus de residus, dels quals
n'han estat incinerats 1.483 tones durant I'any
1,990. Tambe s'ha procedit a la redaccib del
cens de produccib de residus hospitalaris de
Barcelona i ha entrat en servei un nou forn incine-
rador amb capaci_at per a 6 tones diaries.
Recollides selectives de vidre i
paper
En el periode comprbs entre 1 . 987 11.990 s'han
recollit 5.022 tones de vidre , que significa un in-
crement del 19,3% sobre el periode anterior. Ha
crescut igualment un 21,5% la recollida de pa-
per, que ha arribat a 854 tones.
Altres actuacions
S'han col.locat als carrers de Barcelona2. 398 uni-
tats del nou model metallic de papereres , contri-
buint-se aixi a millorar la netedat de I'espai urba.
S'han realitzat unes 6.600 inspeccions per abo-
cament a doll de bars i restaurants, i unes 6.500
denuncies per aparcaments de vehicles en zona
de contenidors, abandonament de deixalles a la
via pOblica, enganxades de cartells a la paret i
repartiments d'octavetes.
Durant el periode 1.987-91 s'han implantat els
nous sistemes de recollida de mobles porta a
porta i de recollida selectiva d'escombraries en
origen (Brossa Neta ) als barris de Trinitat Vella,
Sants i Sagrada Familia.
S'ha d'assenyalar, finalment, la important activi-
tat de la Central de Comunicacions que ofereix
servei permanent a la ciutat a traves del telefon
gratu'it 900 30 20 30 i que ha permes la realitzacib
de 103.055 serveis a carrec de 17 equips mbbils.
Rxolhda Gratufta
de Mobles i Trastos VeRs
I , 1 1 de 1 1 1
El dia 29de cads mes.
Tregui' ]s aquest mateix dia al carrer entre les 21 i les 23 hores.
Durant la nit els recollirem
I'^AAHTENIMENT I SEHVEIS
123
Produccio i dades d'interes
124
MANTENIMENT I SERVE IS
1987 1988 1989 1990
a) Recollides selectives
Tones recollides de vi d r e 4.2 11 4. 213 4. 596 5.023
Tones recollides de mobles 12.529 19.997 18.265 18.372
Tones recoll ides de paper 27 1 430 709 844
Ouilos recoll its de farmacs caducats 1.790 4.071 5.734 4.566
b) Eliminaci6
To nes incinerades a la PIB en milers 253 257 251 259
Ingressos per la venda d'energia (en milions Pta) 690 7 36 832 888
Pta /Tn incin erada (amb amortitz aci6) 684 644 613 6 1 9
Tones elirninades a I'abocador (en milers) 655 788 856 1.015
Pta/Tn eliminada a I'abocador 1.743 1.719 1.698 1.700
c) A lt r e s serveis
To nes de runa recollides 8. 33 0 41.073 2 8.495 28.041
Reparaci6ns de p apereres de p l a stic - 5.796 5. 234 3.758
Inspeccions realitzades - 71.375 46.542 35.338
Costos
Costos dels serveis (en milions de Pta.)
Eliminaci6 -Abocador 962 971 1.078 1.472
- P.Incineradora Bes6s 638 736 767 813
Recollida de mobles i trastos veils 127 202 189 237
Recollida residus hospitalaris 30 73 52 61
Transferencia de runa - 65 60 74
Central de comunicacions . El telefon del carrer
1987 1988 1989 1990
Trucades 900 30 20 30 49.279 62.204 99.162 105.667
Se rveis efectuats
Actuaci6 Immediata Neteja 73.682 72.745 84.619 103.055
Retirada pancartes, cartells i pintades 3.185 1.304 8.040 12.433
Recollida animals morts 4.138 4.261 2.619 2.400
Control desbordaments contenidors d'escombraries 10.687 8.796
Actuaci6 Immediata Vialitat 2.923 2.807 3.109 4.458
Actuaci6 Immediata Clavegueram 967 1.315 1.553 1.728
4 Pares i Jardins
Durant els darrers quatre anys el Servei de Pares
i Jardins, que ja compta amb autonomia econ6-
mica i de personal, ha assolit dos objectius
fonamentals: l'optimitzacio dels recursos que
impliquen una millora en els resultats i la qualitat
del servei i la implantaci6 d'un sistema comptable
que permet coneixer amb exactitud i rapidesa el
cost de cadascuna de les activitats que s'han dut
a terme.
Durant aquests quatre anys s'han desenvolupat
les seguents funcions basiques:
• Conservaci6 i manteniment de tots els pares,
places enjardinades, jardineria complementaria
i arbrat urba.
• Producci6 de vegetals en vivers.
• Gesti6 de I'Escola Municipal de Jardineria.
• Conservaci6 i manteniment del mobiliari urba
i de la infrastructura prdpia,
• Gesti6 i execuci6 de la neteja viaria del distric-
te de Gracia i servei d'actuaci6 immediata a tota
is ciutat.
• Ornamentaci6 puntual de zones urbanes (ac-
tes, celebracions, etc.)
• Conservaci6 de platges.
Programa « 100 jardins per als Districtes»
125(en milions de ptes.)
1988 1989 1990
Aportac i6 Pares i J. 2 42 238 205
Apo rtaci 6 Districtes 16 1 277 657
Altres aportacions 158 3 54
Total 561 518 916
Increment de zona verda als districtes
Ciutat Vella Example Sants- Les Corts Sarria- Gracia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Marti
Montjuic Sant Gervasi Guinardo
1987
rn2 517.596 204.360 2.565.148 362.347 402.359 264.720 488.714 447.474 208.609 449.177
Increment %
1988
rn2 519.599 247.303 2M4.476 379.324 417.902 271.864 508.084 595.904 231.172 485.236
hcrement % 0,38% 21% 0,75% 4,68% 3,8% 2,69% 3,9% 33% 10,8% 8%
1989
m2 529.621 257.835 2.648.050 413.410 500.099 272.625 553.776 609.979 235.169 559.841
Increment % 2% 4,25% 2,45% 8,98% 19,6% 0,28% 8,99% 2,36% 1,7% 15,37%
199 0
r^= 555.C63 289.651 2.667.118 440.725 534.091 289.518 588.595 626.044 265.009 579.016
Increment % 4.38% 12,3% 0,72% 6,6% 6,79% 6,1% 6,28% 2,6% 12,68% 3,4%
MANTENIMENT I SERVEIS
126
Conservacib de les platges de la
ciutat*
1988 1989 1990
Serveis 51 51 60
Increment % 17,6%
Equipment 506 677 835
Increment % 33.8% 23,3%
Superficie % 25 ha 25 ha 27,5 ha
Increment % 10%
Afluencia 1.250.000 1.750.000 2.400.000
Increment % 40% 37%
` Responsahilitat de Pares i Jardins des de 1988
Programa de reconversio d'Arees de jots infantils
51.)
40
30
20
10
1987 1988 1989 1990
Programa de reg
Metres quadrats (en milers)
500
1987 1988 1989
Produccio i dades d'interes
Conservaci6 de zones verdes de Pares i Jardins
1990
Arees
1987 1
1988 11
1989 23
1990 42
m2 Increm. %
1987 154,484
1988 292.753 89,5%
1989 358.913 22,59%
1990 458.942 27,86%
Ha.
Conserv. Increm. %
1987 414
1988 427 3,2 %
1989 458 7,15%
1990 469 2,4 %
MANT ENIMENT I SERVEIS
1987 1988 1989 1990
5 Vialitat
Els eixos d'actuacio de Vialitat en el quadrienni
1.987-1.991 han estat el seguents:
• Establiment de les noves Contractes de Con-
servacio de Paviments (1.990-93).
• Implantaci6 d'una Contracta de Conservaci6
d'Estructures Vials que permet, per primera ve-
gada, la conservacio sistematica.
• Gesti6 de la pavimentacio d'acord amb el
Projecte d 'Aplicaci6 Informatica de Planificaci6 i
Programaci6 d'Obres (PAVINFORM). Aquest sis-
tema informatic permet disposar d'un inventari
permanent de I'estat dels paviments de la ciutat
i establir els sistemes i les prioritats d'actuacio en
la pavimentacio dels carrers.
• Control de les obres al carrer mitjangant el
Projecte de Gestio Integrada d'Obres i Serveis
(GIOS) que facilita la planificacio i el control de
totes les actuacions . La constitucio de I'Agrupacio
d'Empreses ACEFHAT i la nova Ordenanpa son
els dos elements necessaris per executar el
Projecte GIOS.
En l'ordre de les actuacions, les principals han
estat:
Servei d'Assistencia Tecnica i
Inspeccio
• Inventari permanent de I'estat de la xarxa
viaria.
• Desenvolupament del projecte PAVINFORM i
constitucio de I'agrupacio ACEFHAT.
• Redacci6 de projectes d'obres i contractes i
del projecte de la nova Ordenanpa d'Obres i
Instal.lacions de Serveis.
• Gestio integrada de les obres a la via publica.
• Informe tecnic de les Ilicencies d'obres a la via
pOblica i concessi6 de senyalitzacio d'obres.
• Control de les obres de cales i canalitzacions
de les companyies de serveis publics.
Servei de Pavimentaci6
• Manteniment i conservacio dels paviments de
la ciutat mitjanpant tractaments correctius i pre-
ventius. Renovacio de paviments. S'ha actuat, en
concret, sobre 2.000.000 de metres quadrats de
paviment , havent-se procedit al recobriment de
vies de tramvia fora d'us.
• Resolucio de situacions d'urgencia.
• Direccio i execucio directa de les obres.
• Posada en marxa de les noves Contractes de
Conservaciode Paviments (1990-1993).
Servei del Parc de Maquinaria
• Suport ales actuacions correctives i d'emer-
gencia.
• Reparacio i conservacio d'estructures viaries.
• Cobertura de les necessitats de tanques de
precaucio.
MANTENIMENT I SERVEIS
1 27
Vialitat 1987-1990
Dades d'interes
1987 1988 1989 1990 Total
a) Superficie pavimentada (m2)
Ren ovacio del paviment 54.000 1 2.000 108.000 10 6.000 280.000
Reforg del paviment 55.000 113.000 296.000 360.000 824.000
Recobriment preventiu 28.000 268.000 260.000 215.000 771.000
Gran reparacib 23.000 29.000 32.000 38.000 122.000
Total 160.000 422.000 696.000 719.000 1.997.000
b) Distribuci6 del pressupost:
(en milions de Pta)
Renova ci o del paviment 310 1 22 743 783 1.958
Reforp-r ecobriment 150 606 730 758 2.244
Reparaci6 225 230 212 202 869
Total 685 958 1.685 1.743 5.071
c) Nombre de carrers pavimentats
Renovacio 93
128
Refarc 250
Recobriments 94
Total 437
d) Actuations urgents
Mitjana anual 14.000
e) Reparacio d'estructures vials
1989 4
1990 22
Total 26
f) G
Exp
ales i canalitzacions:
edients tramitats i inspeccionats
Canalitzacio ns 7 98 1.722 2.478 1,510 6.508
Ram a lsles corneses 3.416 3.458 4.223 2.752 13.849
Ava ries urgents 12,235 11.802 13.255 13.981 51.273
Total 16.449 16.982 19.956 18.243 71.630
Sancions proposades (Pta) 32.419.000 88.337.000 72.580.000 90.634.000 283.970.000
Costos
Pressupostos (milions de Pta) 685 958 1.685 1.863
MANTENIMENT I SERVEIS
6 Altres actuacions
L'Area de Manteniment i Serveis ha treballat en
diverses direccions per rendibilitzar al maxim el
seu potential tecnic i huma i per seguir oferint el
millor servei possible als ciutadans de Barcelo-
na. Destaquen , en aquesta linia, les seguents
actuacions:
Centre de Manteniment
Es un projecte que respon a la necessitat
d'agrupar instal.lacions com tallers, magatzems,
vehicles i maquinaria. El Centre de Manteniment,
a la Via Favencia, es un edifici de tres plantes
(soterrani, planta baixa i entresol) de 5.040 m2.
Actualment s'hi troben tallers, garatges i magat-
zems dels Serveis de Pares i Jardins, Neteja,
Vialitat, Aigues i Sanejament i els magatzerns de
conservacio del Patrimoni Artistic, S'hi to cura de
1.300 vehicles i maquinaria diversa.
Es en fase de construccio el centre complemen-
tari de la Vila Olimpica, amb 500 m2 en planta en
soterrani per als serveis de la zona.
Central de comunicacions
L'actual central de comunicacions de I'Area de
Manteniment i Serveis integra les antigues cen-
trals de comunicacions de les Unitats de Neteja,
Obres Publiques i Clavegueram. El telefon 900
30 20 30 presta servei les 24 hores al dia per
recollir els suggeriments i queixes del ciutadans
sobre el manteniment i la neteja. Directament
vinculats amb la central de comunicacions es
troben els equips d'actuacib inmediata de neteja
i clavegueram amb capacitat i dotacions per
resoldre problemes urgents o imprevistos (reco-
Ilida d'animals morts, neteja de pintades i car-
tells, recollida de desbordanents de conteni-
dors, retirada de contenidors de runes, etc,)
Campanyes d'informacio als
ciutadans
L'Area ha desenvolupat diverses campanyes
publicitaries destinades a conscienciar els ciuta-
dans sobre la importancia de la neteja (,,Per
mantenir neta Barcelona , to ets molt important>>,
1988; ,Fem una Barcelona mes neta cada dia»,
1990). I'us dels contenidors (- El barri mes net,,
1988 i , Fem- lo el mes net del barri », 1991), la
recollida selectiva de deixalles, la conservacio
dels jardins, i les platges, entre d'altres.
LO-N.AciC U -.11..y
me,
4^w-W. I__
^l^ KM. D E P^Aj^
Mnmfw^
MANTENIMENT I SERVEIS
129
La campanya per a la Millora del
Paisatge Urba, «Barcelona posa't
guapa» _, preten la recuperacio de la
imatge de la ciutat amb la
rehabilitacio i dignificacio del
canjur^t dels seus edificis.
1 P1 1 PER
L 1 MILLORA
DEL PPAISATGE
RB1
objectius de l quadrienni
p rogrames de la Campanya
• • disco ntintfitat
obres
6 patrocini em presarial
I Introduccio
132
La Campanya per a la Millora del Paisatge Urba,
coneguda popularmente amb el seu eslogan
publicitari de -Barcelona posa't guapa» va en-
gegar alguna cosa mes que un nou projecte per
millorar la imatge de la Ciutat. La Campanya va
iniciar un nou planejament operatiu dins
I'Ajuntament, genesi d'un programa de
col.laboracib publico-privada amb grans possi-
bilitats. La campanya de millora del paisatge es
concreta amb una tasca permanent que esta-
bleix objectius concrets i els fa viables.
El Ple de I'Ajuntament va aprovar per unanirnitat
els criteris i el programa basic sobre els quals
hauria d'orientar-se l'organitzacib de la Campan-
ya. El primer treball va consistir a preparar una
resposta eficap a la demanda potencial que,
segons es va pensar Ilavors, suscitaria la publici-
tat dels programes de la Campanya.
Amb l'objectiu de garantir l'operativitat de la
Campanya, I'Alcaldia va crear la figura del Co-
rnissionat, depenent, inicialment, de la Primera
Tinencia d'Alcaldia i, posteriorment, del regidor
de I'Ambit d'Urbanisme i Serveis corn a regidor
delegat de la Campanya.
El pas seguent va ser la definicio i tipificacib de
les actuations i dels ajuts corresponents: sub-
vencions directes, exemptions sobre taxes i
arbitris, i els informes tecnics gratu'its. D'altra
banda, es va crear un sistema de gestib simplifi-
cat en el qual la mecanitzacio i la informatitzaci6
dels processos dones major operativitat i unifi-
ques els comportaments.
En aquest sentit, la creaci6 de la figura de
l'interlocutor unit es, sense cap mena de dubte,
un dels mecanismes mes eficagos per aconse-
guir una comunicaci6 mes fluida i directa entre
I'Ajuntament i els ciutadans. Els interessats en les
actuations de la Campanya per a la Millora del
Paisatge Urba tracten amb una sola persona que
s'encarrega de les gestions i facilita els tramits.
L'establiment d'una relaci6 personalitzada per-
met un seguiment efectiu de cada cas.
La gesti6 de la Campanya es centra en I'Oficina
Especial i el seu numero telef6nic -e l 318 18 12-
que s'esta comenpant a convertir en un classic
de la ciutat. Identificar una tasca pel seu numero
telefonic posa de manifest que, a mes de la
gesti6, to Iloc un proces fonamental: la informaci6
als ciutadans.
La Merce, un element
emblematic de Barcelona
PAISATGE URBA
1. Casa Amatl/er
2. Font de la Cascada del
Parc de la Ciutadella
2 Els objectius del quadrienni
El quadrienni 1987-1991 ha significat la consoli-
dacio definitiva de la Campanya per a la Millora
del Paisatge Urba, tant entre els ciutadans com
en els seus treballs relacionats amb I'espon-
soritzacio patrimonial per part de diferents em-
preses.
L'objectiu marcat en el moment de la seva crea-
cio, aconseguir la recuperacio equilibrada i qua-
litativa de I'escena urbana , s'ha anat acompl H t
progressivament, alhora que Is Campanya per ,-:j
la Millora del Paisatge Urba ha desenvolupat un
paper cada vegada mes important en el proces
de dignificacio visual de Is ciutat. Bona mostra
d'aixo son les mes de l 0.000 sol.licituds d'informe
tecnic rebudes i el nombre d'actuacions. en ma,
xa o finalitzades, que s'han realit7a+ en calla ,
dels deu districtes munic
Totaixo ha estat possible g,.=ai ;ir,r. ..
dels ciutadans en la proposta municipal, urn,:
iniciativa seria , creible i adequada . Una ofert :
emparada en un considerable esforq de recur
sos i imaginacio, amb una recerca constant ci:
formules d ' aplicacio de tramits i d ' actuacions.
-z3a^
PAISATGE URBA
133
3 Els programes de la Campanya
Des dels seus inicis, la Carnpanya per a la Millora
del Paisatge Urba fou concebuda com una serie
de programes destinats a millorar cadascun dels
aspectes que configuren el paisatge urba.
Els programes han estat revisats anualment. amb
l'objectiu de, a partir dels resultats obtinguts,
adequar-los a les necessitats i exigencies ciuta-
danes.
Durant el present exercici, pert, diverses cir-
cumstancies han fet necessari un canvi del pro-
cediment en dues ocasions. El 19 de juny de
1989, la Comissi6 Municipal de Govern va apro-
var un nou procediment substancialment diferent
de ('anterior en el qual es regulaven i establien les
exemptions i subventions ales quals tenien dret
les actuacions realitzades en el mart de la Cam-
panya. Poc despres, el mes de desembre de
1989, el He de I'Ajuntament va aprovar, de mane-
ra definitiva, les Ordenanges Fiscals i Preus Pu-
blics per a 1990 i els exercicis seguents.
Aquest fet va suposar la paralitzaci6 de totes les
exemptions que atorgava la Campanya, tret de
I'Arbitri de Radicaci6, i va obligar a la revisi6 del
procediment en un doble sentit. D'una banda, as
va fer necessaria una adaptaci6 formal a la
terminologia que estableix la nova (lei en els
casos en club as reconeix I'exempcio pels ma-
teixos motius que contempla el procediment.
D'altra banda, as va crear una nova subvencib de
retorn per compensar el cost que suposaven les
dues naves figures impositives que graven les
sol.licituds de Ilicencies d'obres. El procediment
que incldia aquestes modificacions va ser apro-
vat el 18 de maig de 1990.
De banda d'aquests canvis provocats per
l'obligada adequacio a la legalitat, els progra-
mes d'aquest nou procediment suposen una
important innovacib respecte al procediment an-
terior, format per una serie d'actuacions tipifica-
des i independents, com la restauracio i neteja
de faganes, parets mitgeres i adequacio
d'establiments comercials, entre d'altres.
El procediment actual ha canviat radicalment
aquesta organitzacib i consta, nomes, de tres
programes:
Programa de restauracio i rehabilitacio
d'edificis privats , que contempla, a mes a mes,
una serie d'actuacions complementaries corn la
restauracio de parets mitgeres, terrasses,
il.luminacio de faganes...
Programa d'actuacions de caracter especffic i
extraordinari , format per actuacions no tipifica-
des en el programa anterior, i aquelles de carac-
ter col.lectiu que siguin d'interes per a una Area
o Districte Municipal, Dintre d'aquest calaix de
sastre s'han inclcs iniciatives de destacada im-
portancia per a la qualitat de vida dels barcelo-
nins.
Un bon exemple d'aquestes iniciatives es el
Programa "Sant Andreu sigue's I'enveja" creat
conjuntament amb el Districte i I'Associacib de
Comerciants de la zona per engegar diferents
actuacions que milloressin la qualitat paisagisti-
ca de Sant Andreu.
Altres iniciatives han estat el Programa de su-
pressio d'entrebancs i barreres arquitectbniques;
el Programa de substituci6 d'antenes de televisib
i el Programa de renovacio de la imatge exterior
d'establiments comercials. En el desenvolupa-
ment d'aquest programa es va comptar amb la
col.laboracio de Nissan Iberica, S.A., que va
cedir un vehicle per a la retirada de retols fora de
normativa, i de la Cambra de Comerq.
Programa especial d ' instal . lacio de tanques
provisionals d'obres que es construeixin com a
mesura de seguretat i protecci6 durant el temps
que durin els treballs de reformes i rehabilita-
tions.
PAISATGE URBA
La filosofia que va inspirar la redacci6 d'aquest
nou Procediment es basa fonamentalment en
dos aspectes basics. En primer Hoc, fomentar.
mitjangant un programa unit tipificat, I'actuacid
que els barcelonins han convertit en estrella
motor de la Campanya, la restauracib d'edificis.
obrint, a mes a mes, la possibilitat de realitzar una
serie d'activitats complemeldries que aiLJdaran a
enriq.,i, I oi.bra.
En segos Hoc, dona Ia possibl'tat do complar
amb un procediment estable que permet crear
programes de duraci6 limitada , adregats a
col.laborar amb la solucib de situacions o proble-
mes concrets , que el grau de sensibilitzaci6
assolit per la Campanya propicia i els ciutadans
plantegen.
135
Dues imatges del popular
teatre 'El Molino", despres de
la seva restauracr-,
PAISATGE URBA
4 Solucions a la discontinuitat paisatgistica
136
PAISATGE URBA
Un d'aquests problemes, al qual la Campanya
per a la Millora del Paisatge Urba esta abocant
mes esforg i imaginaci6, es I'elevat nombre de
parets mitgeres que desdibuixen el paisatge urba
de la ciutat. Barcelona 6s, sense cap rnena de
dubte, una de les ciutats europees que compta
amb un major nombre de parets mitgeres_
Aquestes son, en gran mesura, el resuitat dels
canvis urbanistics i de l'obertura detioves xarxes
viaries.
Les actuacions desenvolupades per la Campa-
nya per a la Millora del Paisatge Urba es concen-
tren a millorar la imatge negativa de les mitgeres
mitjangant un esforg d'imaginaci6 aplicat a la
recerca de solutions que, en la seva praxi final,
contribueixin a potenciar una relacib unificada
del paisatge urba.
Per abordar aquest problema, I'Ajuntament ha
assajat diverses vies de solucib: des d'actuacions
concretes de tractament de parets mitgeres,
dutes a terme per I'Area d'Urbanisme i els Distric-
tes en espais urbans de recent creacib; fins a
accions aconseguides gracies al patrocini em-
presarial, passant per obres particulars acollides
al programa de subvencions i assessorament
tecnic que presta la Campanya per a la Millora
del Paisatge Urba.
Aquestes vies d'actuacib resulten genericament
molt costoses, fet que limita en gran manera la
possibilitat d'incidir en el paisatge urba de mane-
ra significativa. Es per aixo que, al seu moment,
es va afegir una nova via, ja experimentada amb
exit a d'altres ciutats europees. Aquesta nova via
consisteix en I'adequada integracib, grades al
seu disseny, de cartelleres publicitaries que per-
meten finangar l'operacio mitjangant acords de
col.laboracid signats amb empreses de publici-
tat exterior.
L'Ordenanga d'Instal.lacions i Activitats Publici-
taries preveu I'obligaci6 de tractar ordenada-
ment els parametres de les parets mitgeres abans
d'instal.lar cartelleres publicitaries. Aquesta pre-
visi6 va obrir la possibilitat d'utilitzar les conces-
sions de Ilicencies com a mitja d'adequacid de
les parets mitgeres sobre les que l'Ordenanga
admet publicitat. Tot i aixo, no era possible actuar
de la mateixa manera sobre les parets consolida-
des, ja que en aquestes ultimes la publicitat
exterior era prohibida.
Per superar aquesta dificultat, la Campanya per
a la Millora del Paisatge Urba va negociar amb
les principals empreses de publicitat exterior
I'actuaci6 sobre grups mixtos de mitgeres con-
solidades o no, perque s'ordenessin en la seva
totalitat, seguint uns projectes elaborats per les
empreses i aprovats per I'Ajuntament. Sobre
aquests grups s'intal.laria una superficie de car-
telleres publicitaries que reduiria la permesa en
I'Ordenanga en un 30% com a minim.
D'altra banda el Ple municipal va modificar
I'Ordenanra en el sews articles X i XI, la qual cosa
va permetre desenvolupar el Programa. Poc des-
pr6s, es va signar amb I'empresa Avenir un
protocol de col.laboraci6 per I'actuaci6 sobre
dos ,paquets,,, cadascun d'ells format per sis
parets mitgeres situades a diferents punts de la
ciutat.
Sirnultaniament as va negociar amb diverses
empreses de publicitat exterior ambles quals as
va arribar a un acord sabre les parets mitgeres a
restaurar. En aquests moments nomes resta con-
cretar el disseny dels projectes.
A partir de les diferents experiencies ressenya-
des, s'ha generat material suficient per permetre
una reflexi6 global sobre aquest aspecte concret
de la recuperaci6 paisatgistica de la ciutat. Amb
aquesta finalitat, en la primavera de 1991 es va
organitzar, a I'Hivernacle, la primera mostra eu-
ropea sobre "La Ciutat i les Mitgeres". En aques-
ta mostra, van participar tots aquells professio-
nals, institucions i empreses interessades en
aquesta tematica per intercanviar experiencies i
trobar noves solucions, tant tecniques i composi-
tives, com de gestib i finangament.
La mostra va comptar amb la participaci6 de
nombroses ciutats europees i d'espanyoles com
Paris, Londres, Rotterdam, Lib, Madrid; Bilbao i
Girona, entre d'altres.
A daft, tres aspectes de is restauracio de fa miigera i facana
d'un edifici de la confluencia del carrer Gran de Gracia amb
la placa Lesseps.
A baix, intervencio en una mitgera del carrot Gran de GrAcia
(Fontana).
I +` - - 'CL i j ' 1-1 .
5 Exigencies de qualitat en les obres
La problematica plantejada per les parets mitge-
res es un exemple mes de la complexitat morfo-
logica de la ciutat de Barcelona. La voluntat de
revaloritzar 1'entorn de qualsevol Iloc de qualse-
vol barri barceloni, va portar la Campanya per a
la Millora del Paisatge Urba a entendre la recupe-
racio del paisatge d'una forma mes amplia, diver-
sificant i flexibilitzant els criteris dels programes
-com ja s'ha ressenyat- per possibilitar i exigir,
en tot tipus de casos, els maxims nivells de
qualitat.
Rcsta x,7ci ; d'rr edifici al n0mero 87 del carver Calabria.
Aquesta tasca d'autosuperacib en els nivells
qualitatius de les obres ha estat compres per
bona part de les empreses de restauracio de
faganes que treballen a Barcelona, augmentant
progressivament el seu nivell de qualitat. A
aquesta circumstancia cal afegir la creixent
conscienciacib ciutadana respecte a la necessi-
tat de fer els habitatges cada dia amb un major
nivell de qualitat.
PAISATGE URBA
m ,x,
^^.
-; , .
Restauraci6 i rehabilifacio d'una casa de veins a/ carver Valencia.
s1^ 1^1^'^^;
PAISATGE UREA
6 El patrocini empresarial
140
PAISATGE URBA
2a Pedrera': detail de la
restauracid de la facana
L'arrelament i acceptacio aconseguits per la
Campanya per a la Millora del Paisatge Urba
entre els ciutadans i I'alt grau de qualitat de les
obres dutes a terme han resultat factors deter-
minants per atreure la col.laboracio d'un bon
nombre d'empreses convenqudes que contri-
buir ambles seves aportacions economiques a la
millora del paisatge urba barceloni ofereix unes
possibilitats d'imatge i comunicacio amb els ciu-
tadans de Barcelona practicament uniques.
Aquest fenomen ha permes ampliar en gran
manera els horitzons inicials de la Campanya. La
creixent demanda d'empreses interessades a
col.laborar amb aquesta iniciativa municipal ha
obligat a realitzar un esforr d'imaginacio i rigor
per poder assumir, amb total garantia d'exit, el
risc d'establir els limits i les condicions de cadas-
cun dels protocols que regulen les aportacions
de les empreses patrocinadores.
Aquestes aportacions econbmiques de les em-
preses, que ja superen els 2.000 milions de pes-
setes, han permes la recuperacio d'alguns dels
elements arquitectonics mes emblematics de
Barcelona. Entre d'altres cal destacar I'Arc de
Triomf, les Fonts, el temple de la Mare de Deu de
la Merce, la Pedrera, la Casa Amatller, El Molino,
el Teatre Principal i I'ambicios Pla del Color, que
investiga el cromatisme original de Barcelona.
Aquests i d'altres edificis i monuments formen un
immens Ilistat de punts carecteristics de la ciutat
que han estat curosament restaurats gracies al
patrocini d'empreses i entitats que han col.laborat
estretament amb la Campanya, aconseguint, a la
vegada, generar un sentiment coma del fet que
ningu pot quedar al marge del proces de recupe-
racio de la Barcelona mes classica i entranyable.
Relacio d' empreses patrocinadores de la Campanya
TEXSA
ACIEROID
Restauraci6 del Museu de la Musica, la fagana de I'Ajuntament i d'un conjunt de
mitgeres a la Ronda del General Mitre.
Restauraci6 de la Casa Amatlier.
BANC DE SABADELL Restauraci6 dels fanals-bancs del Passeig de Gracia.
BANCA CATALANA
BANCO EXTERIOR DE ESPANA
BANCOTRANS
EL CORTE INGLES Restauraci6 de I'Arc de Triomf.
REPSOL Restauraci6 de les Fonts de Barcelona.
FOCSA Restauraci6 de I'esgl6sia de Nostra Senyora del Remei.
SAPIC Restauraci6 del Museu de Geologia i del Conservatori M unicipal de Musica.
CONSTRUCCIONES ARENYS Restauraci6 d'una paret mitgera al Districe d'Ho rta .
PROCOLOR Pla del Color de Barcelona.
AKZO-FUNDACIO SIKKENS
ENHER Restauraci6 de l'obelisc de la Diagonal i de la fagana de I'esgl6sia de Sant Jaume.
MOET & CHANDON Restauraci6 de la Basilica de la Merc6.
AGROMAN Restauraci6 de I'Antiga Foneria de Canons.
FREIXENET Restauraci6 de ,EI Molino».
TITANLUX Pintura exterior dels quaranta-u Mercats Municipals.
REPSOL BUTANO
CITROEN ESPANA
FASA RENAULT
Taxi posa't guapo.
MUSEU D'ART Restauraci6 de la Casa Rodriguez Arias.
CONTEMPORANI
FORD ESPANA Restauraci6 del Col.legi Ramon Llull.
REMBER IBERICA Restauraci6 de la Casa Planells.
CONTENUR Cinc erees de j ocs per a les platges de Barcelona.
AIGUES DE BARCELONA Remodelaci6 de la Carretera de les Aigues.
AUXILIAR DE CANALIZACIONES
FLORISPANA Barcelona en flor.
VIATGES ICAB
VALENTINE Recuperaci6 i restauraci6 dels fanals vuitcentistes dels carrers de Barcelona.
PIRELLI Restauraci6 de la Casa Domenech i Estape.
PUIGDEVALL Restauraci6 de I'edifici de la Direcci6 del Zoo.
GRUPO URALITA Jardi d ' Escultures de la Fundaci6 Mir6.
REHABILIT Restauraci6 de I'edifici « Versalles » a Sant Andreu.
WINTERTHUR Restauraci6 del Teatre Principal i de I'edifici de la Casa de la Marina.
F. CLOSA ALEGRET Restauraci6 de «Els 4 Gats».
SEIKO Rellotge de I'Antiga Foneria de Canons.
VEDISA Restauraci6 de les faganes de I'edifici d'Estadistica.
AVENIR NORESTE Restauraci6 de la mitgera de la Placa de la Hispanitat.
ZOLPAN
NATUR SYSTEM Restauraci6 de la seu del Districte de Sants - Montjuic.
FUNDACIO Restauraci6 dels vitralls de la seu del Districte de
CENTRE DEL VIDRE Sants-Montjuic.
REVETON Restauraci6 de la mitgera del carrer Berna num. 17.
TEVISA Pavimentaci6 de 89 . 000 metres quadrats dels carrers de
PROBISA Barcelona.
PANASFALTO
ROS-ROCA Instal.laci6 de 6.000 papereres distribuides per iota la
FOCSA ciutat de Barcelona.
COOPERATIVA D'USUARIS DE
SERVEI DE NETEJA PUBLICA
COCA-COLA Restauraci6 de les facanes exteriors de I'edifici denominat Magatzems Generals
de Comers del Port de Barcelona i d'instal.lacions d'Arees de Jocs Infantils en els
Pares de Barcelona.
SKATE ONLY Pistes de monopati al Tur6 Parc.
KESA
PAISATGE URBA
Sol.Iicitud d ' informe ( a 31 de juliol de 1991 ) Nombre
142
PAISATGE URBA
Restauracio i rehabilitaci6 d'edificis privats: 7.315
• Restauraci6 integral de fapanes 4.811
•Actuacions complementaries (mitgeres, persianes, vitralls, insonoritzaciO i altres) 2.504
Actuacions de caracter especffic i extraordinari: 2.419
• Millora de la imatge exterior de les botigues 1.072
• Recuperaci6 i enjardinament d'espais interiors 585
•Unificaci6 d'antenes, supressi6 de barreres, millora dels bars i altres 762
Sol.licituds trarnitades anul.lades o rebutjades perque les actuacions
demanades no podien acollir-se als programer de la Campanya
o no complien els requisits de qualitat 1.152
TOTAL 1 0.886
Actuacions especials
Millora de I'equipament dels taxis (Instal.laciO d'aire condicionat,
adaptacib del motor amb dipOsit fix, pulmO per a GLP,
tele f o n, t aximetre, terminals targeta de credit, etc.)
TOTAL 5.807
Programa de restauracio de facanes
Sol.licitud d'Informe Tecnic Llicencia d'Obres
Districtes 1986 1987 1988 1989 1990 1991 Total 1986 1987 1988 1989 1990 1991 Total
1. Ciu tat Vella 7 0 128 66 55 74 121 5 14 16 37 28 22 23 27 158
2 E xample 213 4 95 1 89 16 1 1 69 233 1 . 4 60 101 137 134 127 113 107 719
3. Sants-Montjuic 42 101 48 38 67 65 361 10 24 29 27 24 22 136
4. Les Corts 17 50 17 26 32 26 168 6 14 11 9 19 8 67
5. S arria-Sant G. 70 196 103 95 102 59 625 16 77 69 65 63 22 312
6. Grac ia 76 165 78 45 75 67 506 19 58 50 28 35 15 205
7. Ho r ta- Guinard6 40 152 67 53 57 53 422 3 36 34 20 21 22 136
8. Nou B a rris 26 90 59 28 48 41 292 4 30 23 17 16 17 107
9. Sant Andreu 29 117 69 27 55 57 354 8 38 29 10 13 10 108
10 Sa-vIdari 62 103 E1 45 60 65 396 13 46 30 24 16 25 154
TOTAL 645 1,597 757 573 739 787 5.098 196 497 437 349 348 275 2.102
Gestio Nombre
Documents tramitats per I'Oficina Especial 37.943
Expedients d'actuacions 9.734
Expedients despeses i facturaci6 734
Controls de proces 75,886
Camps de fitxer ocupats per Jades d e la Campanya introduides a I'ordinador (DBII) 1.061.006
Ajuts i beneficis Pta .
Import de les subvencions (valors pressupostats)* 797.718.674
Exempcions sobre I'Arbitri de Radicacib 35.343.507
Exempcions de dret de Llicencia d'Obres i de la Taxa
d'Ocupaci6 de la Via Publica (estimacib sobre 114 actuacions) 163.611.724
(") Inclou les aportacions als Col.legis Professionals, al Centre del Vidre i al programa de renovaci6 del servei public del taxi.
Informacin
Recepcio Fetes/Enviades
Tr ucades Telefbniques 55.720 41.735
Visites 53.716 42.622
Cartes 8.912 62.105
Durant el periode 1987-1991 s'han repartit 197.621 fullets.
Taula General
Milers de Pta (A) Per 100 (B)
Fapanes 221 41,36
Mitgeres 202 32,77
Espais 866 23,53
Tendals i marquesines 173 51,30
Retols 190 32,74
Millores bars 235 52,32
In sonoritzaci 6 ac t ivi tats 602 39,02
Persianes i balcons 58 43,16
Enjardinament 247 26,86
Actuacions especifiques 2339 62,50
Insonoritzaci6 habitatges 36 33,20
Restauraci6 vitralls 430 34,48
(A) Ajuda mitjana per actuacib (en milers de pessetes). Sense comptar-hi les exemptions de dret de Llicdncies i de la
Taxa d'Ocupacib de la Via Publica.
(B) Percentatge dels Informes Tecnics efectuats, que es converteixen en demanda de Llicencia d'Obres.
PAISATGE URBA
_ .. ^^ ^ ^ 'ri consumL Ares cue Prove^rn
xerceix des corn^pete Y^eSe . .
municipals sobre comers ^
consum, mercats ^ inforn^ac^
=I
=-^
^ f^^^^^^^^^^^^^^^or'
.. TRAG:
w^^"` ----- -
VWI NO
L
^J.
..
..
a dl^ous, roc
•a'!0
CONSUM
•Objectius • quadrienni
1987-1991
I Introduccio
146
PROVEIMENTS I CONSUM
Les ciutats rnodernes tenen en les activitats co-
mercials un dels principals punts de suport de les
seves economies. El comerq, pel volum d'activitat,
negoci i poblacio ocupada, es un motor essen-
cial de I'economia local, i fa de la ciutat el millor
aparador de la produccio regional.
En el cas de Barcelona, els Mercats Municipals
constitueixen un equipament public molt singu-
lar. La xarxa de 41 mercats d'alimentacio i 6
d'especials (no alimentaris) to una importancia i
una presencia sense comparacio en cap altra
ciutat d'Espanya, i en molt poques d'Europa, tant
pel que fa al nombre i a la tradicib corm per la
concentracio de comerq que representa.
Els mercats i els seus entorns urbans son peces
claus en la logistica comercial de la ciutat. Agru-
pen mes de 7.000 professionals del producte
fresc en una superficie de 162.000 metres qua-
drats, i el seu volum de negoci es la meitat de la
cistella de la compra familiar.
• Vetllar pel manteniment de la disciplina i
I'acompliment de la diversa normativa en I'exercici
de les activitats del mon del comers. Aixb fa
necessaria la inspeccio comercial i dotar les
autoritats municipals de capacitat sanciona-
dora.
• Per als grans municipis, la Ilei fixa com a
obligacio municipal la dotacio d' equipaments co-
mercials especffics -els mercats municipals-
que complementin la presencia publica en les
xarxes de distribucio de mercats majoristes, es-
corxadors...
• La informacio al consumidor i la garantia de
defensa del seus drets.
A la ciutat de Barcelona, I'Ajuntament ha estruc-
turat I'exercici d'aquestes competencies a partir
d'una area especifica: ('Area de Proveiments i
Consum.
Els mercats son I'estructura idbnia per mantenir
els habits mes favorables al consum del produc-
te fresc i es constitueixen en centres d'atraccio i
convivencia ciutadana i peces claus en el comerq
de la ciutat. Son, a lavegada, I'equilibri estrategic
de la distribucio alimentaria.
Ser capagos de mantenir en benefici del ciutada
I'harmonia i la convivencia entre les noves formes
de comerq, de les grans superficies i el comerg
tradicional que presenten els mercats es la res-
ponsabilitat de I'administracio municipal.
Competencies municipals en
comers i en consum
Les competencies que la legislacio actual assig-
na als ajuntaments en materia de comerg i con-
sum es sintetitzen en la relacio seguent:
• La regulacio de les condicions de I'exercici de
les activitats i dels establiments comercials , a partir
de la formulacio de les ordenances municipals.
iun an e^i do Paasluna
2 Objectius del quadrienni 1987-1991
En el programa d'actuacib de I'Area pel periode
1987-1991 es van assenyalar, entre d' altres, els
objectius seguents:
• Desenvolupar, en col.laboraci6 amb la Direc-
ci6 de Serveis de Disciplina Urbanfstica, els ins-
truments necessaris per a la correcta aplicaci6 de
les normatives vigents tant pel que fa a les auto-
ritzacions de nous establiments com en la progra-
maci6 d'inspeccions continuades.
• Impulsar la reforma i modernitzacio de l'aparell
comercial de la ciutat amb especial emfasi en els
sectors especialistes i en les petites i mitjanes
empreses.
• Potenciar la xarxa de mercats municipals im-
pulsant la col,laboraci6 entre el comers dels
mercats i el comerq del seu entorn, que queda
definit per les arees de polaritat del Pla Especial
d'Equipament Comercial Alimentari de Barcelo-
na.
• Potenciar (amb una politica de traspassos i
amortitzacions de parades) el proces de profes-
sionalitzaci6 del comers en els mercats munici-
pals, incentivantlaconcentracioi I'especialitzaci6,
tot assegurant la competencia necessaria dins
cada especialitat.
• Definir el model mes eficaq de gesti6. Un
model que tingui en compte les diferencies entre
els temes d'exercici d'autoritat municipal (policia
i inspecci0; aplicacio de normatives; regim
d'autoritzacions; informaci6 i defensa del consu-
midor...) i els que no impliquen aquest exercici
(gesti6 de la xarxa municipal de mercats; promo-
66, construcci6 i gesti6 de nous mercats; parti-
cipacio en operacions comercials...)
Potenciar la xarxa de
r,iercats , un objectiu de
,Area de Proveiments i
Consum.
147
PROVEIMENTS I CONSUM
3 Gestic* economica
148
PROVEIMENTS I CONSUM
El caracter mixt de les competencies de I'Area de
Proveiments i Consum-servei als ciutadans per
un costat i per I'altre, la gestio d'un patrimoni i la
dinamitzacib d'un conjunt d'activitats mercan-
tils-va obligar a replantejar els criteris de gestic
economica.
Aquests nous criteris havien de fer compatibles
els principis de gestio pressupostaria municipal
amb el dinamisme caracteristic de les activitats
econbmiques privades que es desenvolupen en
els mercats.
En el periode 1987-1991, el volum de la gestio
economica de ('Area ha augmentat de l'ordre del
50%. El creixement, pero, no ha estat homogeni.
Els ingresses de caracter fiscal (canons, taxes...)
s'han incrementat al ritme del pressupost munici-
pal (un 16%). En canvi, els ingressos que tenen
corn a origen la introduccib de nous criteris de
gestio i la incorporacib del sector privat al fi-
nangament d'activitats han augmentat en un
122%.
Pei que fa a les despeses de caracter ordinari,
han crescut en aquest periode en un 37%. Les
despeses d'inversio, en canvi, han tingut un
creixement molt m6s important, triplicant practi-
cament el seu volum.
Promocio i animacio comercial
Finangament
Esponsors
14%
Area de
Proveiments
16%
L'analisi del conjunt de xifres de la gestio pressu-
postaria dels mercats municipals permet afirmar:
• Les despeses de caracter ordinari ( neteja,
subministres, conservacio...) s'autofinancen a
partir de les taxes aportades pets concessionaris.
No suposen, per tant, cap cost per als ciutadans
de Barcelona.
• S'ha incorporat als concessionaris el finanga-
ment de les inversions i de les actions de pro-
mocio comercial dels mercats.
• L'esponsoritzacio d'empreses privades en les
activitats promocionals ha estat un element im-
portant i indispensable per a la realitzacio d'una
singular i decidida politica de promoci6 dels
mercats municipals.
• Els convenis de col . laboracio signats amb
diferents entitats i empreses tenen un component
de servei, promocional o d'actuacio sobre el patri-
moni dels mercats i sovint una contraprestacib
economica que ha permes una inversio comple-
mentaria.
L'aplicacib d'aquests criteris, a mes d'aconseguir
una gestio econbm-ca i pressupostaria equilibra-
da, ha permes establir una nova relacio entre
I'Ajuntament i els comerciants. Els mercats son
un centre d'equipament i de servei als ciutadans,
pero al mateix temps han comengat a normalitzar
el seu paper de centres comercials moderns, on
un ampli conjunt d'operadors han d'exercir la
seva activitat amb els mateixos mecanismes que
la resta del sector.
4 Actuacions
Les cinc grans vessants en les quals interve
I'Area de Prove'iments i Consum son: Els mercats
municipals; I'ordenacio comercial ; la defensa dels
drets dels consumidors ; la inspeccio i I'Institut de
Mercats de Barcelona.
Mercats municipals
Projectes de remodelacio fisica.
S'han elaborat plans d'actuacio total o sectorial
per a la renovacio de tots els mercats. Aquests
projectes tenen corn aobjectiu millorar I'estructura
fisica i funcional d'una zona, sector o de tot un
mercat. L'execucio d'aquests projectes s'ha
materialitzat en obres de pintura, rehabilitacio de
faganes, instal.lacions electriques, cobertes, ofi-
cines, cambres frigorifiques, paviments, dotacio
de portes autornatiques, rampes d'acces, molls
de carrega...
Corn a actuacio mes significativa del periode cal
assenyalar la realitzada al mercat de la Sagrada
Familia. Es tracta del remodelatge global del
mercat que implica la creacio d'un nou centre
comercial. El mercat ha estat enderrocat i en el
seu Iloc es construira un complex comercial de
25.000 metres quadrats. Durant les obres, els
venedors han estat traslladats en un mercat
provisional habilitat amb totals garanties comer-
cials, de servei, higieniques i sanitaries.
El nou mercat disposara de tres plantes soterra-
des d'aparcament (342 vehicles), una planta de
serveis de 4.100 metres quadrats (cambres fri-
gorifiques, magatzems, molls de descarrega) i
una planta de mercat de 3.690 metres quadrats,
complementat amb oferta no alimentaria de bo-
tigues de prestigi.
El mercat de la Sagrada Familia sera un model
comercial innovador i sense precedents a la
nostra ciutat i referencia obligada per a noves
iniciatives de futur.
La reconversio comercial.
A mes de les actuations de millora i rehabilitacio
fisica dels mercats, I'Area de Prove'iments ha
intervingut en la reconversio de les estructures
prbpiament comercials: Iluita contra el minifun-
disme, reequilibri intersectorial, professionalitza-
cio dels operadors...
El principal instrument per dur a terme aquestes
actuacions ha estat la politica d'arnortitzac ions
de parades, agilitzacio de traspassos i noves
subhastes de denominacions. Entre 1987 i 1990
s'han amortitzat mes de 750 parades, el que
representa un 7% de les existents.
Amortitzacio de parades
Percentatge de parades amortitzades
per sectors
l
Flee.
45%
Fruita i veraura
53,2%
Els nous serveis
Els mercats municipals han estat dotats de ser-
veis que donen resposta a les noves exigencies
del consumidor i que els fan mes competitius
davant les altres estructures comercials. Entre
les noves dotacions cal assenyalar:
-Caixers automatics.
-Targetes de pagament especifiques per
comprar als Mercats Municipals.
-Aparcaments.
-I Iles de vianants.
-Introduccio d'especialitzacions: congelats,
forns de pa...
PROVEIMEPJTS I COI'JSUM
Aso
La promocio i animacio comercial.
Les aetivitats de promocio i an^rnaci^ comercial
han estat un dels signer distintius de la gestib
dels mercats, no nom^s per la seva singularitat
sinb tambd perqu^+ han convertit la xarxa de
mercats en noticia permanent i en element impor-
tant en la vida de la ciutat. Entre aquestes activi-
tats cal destacar:
• Campanya de formacib aliment^ria «Vine a
classe , reina >^. Classes de cuing als mercats i
tambd als centres civics. EI resso popular
d'aquesta activitat va permetre la participacid de
m+ss de 50.000 persanes.
• Activitats ludiques com el concert de Miguel
Bosd a la Monumental concebut cam a acte de
cloenda de la Campanya sVine a classe, reina».
• Construcci6 i animacio d'un estand a la Fira
Centen^ria de Mostres i a la Fira Aliment^ria.
• Celebraci6delsCentenarisialtresaniversaris
arnb continuades i variades activitats ludiques
(als mercats de la Llibertat, Concepcib, Hosta-
francs, Clot, Uni6, Sants...)
• Organitzacib d'actes populars arrelats forta-
ment a la ciutat com:
- Carnaval, amb animacio dell Mercats i Gran
Festa al Poole Espanyol, concurs de disfres-
ses, premis...
- Cavalcada de reis amb presencia d'una
carrossa dels mercats municipals: 41 nen:
(escollits per sorteig) representants de tota I _,
ciutat.
- Revetlla de Sant Joan, amb I'eleccio de la
Reina dell Mercats.
- Distribuci6 a la Diada de Sant Jordi de roses
i de 100.000 exemplars del Ilibre «Candid» de
Voltairr_^.
• Campanya «EI groc t'afavoreix » que repre-
sents un pas sense precedents en la promocio
comercial dels mercats municipals . Aquesta
Campanya ^s el resultat d'un primer conveni
signat entre I'Ajuntament de Barcelona i els co-
PROVE^IMENTS I CONSUM
Maquefa de! nov mercaf de la Sagrada Familia, en lase de "El groc t'afavoreix' i "Vine a classe reina', campanyes de
ConsfrucCid. promocio i animacio comercial.
+F^. L
G^d^ dijous, pia ^^oc
I_
t,
Caixers automatics i nova pavimentacio, millores
introdurdes a/s mercats.
merciants dels mercats municipals a traves de
les seves entitats representatives agrupades en
la Federacio de Gremis i Mercats Municipals
(FEGRAM). La Campanya ha consistit en una
amplia varietat d'ofertes, degustacions i obse-
quis concentrats en un dia de la setmana, el
dijous, i representades per un color, el groc. Els
resultats han constitu'it un exit reconegut tant pel
que fa als venedors i als clients com per la propia
competencia.
Projeccio externa de I'Area de Proveiments.
La presencia de I'Ajuntament a traves de I'Area
de Proveiments i Consum en qualitat de ponent
en diversos congressos i conferencies que s'han
organitzat sobre el comerq es un signe de la
validesa de I'experiencia en la gestio dels mer-
cats a Barcelona. Entre d'altres, cal destacar les
intervencions a Lisboa, Madrid, Valencia, Beni-
dorm, Helsinki, Nina, Nova Orleans i Vitoria, entre
d'altres ciutats.
Cal assenyalar l'organitzacio per part de I'Area de
les Jornades sobre el futur de la distribucib i els
Mercats Municipals, que han comptat amb
I'assistencia de 300 professionals del sector.
Reconeixement public de les actuacions.
L'lnstitut Catala del Consum va atorgar a I'Area el
prerni pel conjunt despots televisius durant la
cam-panya de Nadal i una mencio especial per
I'aportacio que en I'ambit de la publicitat va
significar la campanya «EI groc t'afavoreix».
L'Associacib Espanyola de Centres Comercials
va concedir el Premi Nacional a la millor actuacio
i promocio de vendes pel conjunt de campanyes
realitzades.
El Club de Marketing va atorgar una mencio
especial a I'Area de Proveiments en els seus
premis «lideres de marketing,, pel que represen-
ta una gestio innovadora del marketing a
I'administracib pOblica.
Els convenis.
Un fet molt destacable de I'actuacio municipal ha
estat la signatura de convenis amb diverses
empreses i entitats que han permes accelerar el
proces de modernitzacio dels mercats. Cal citar
entre d'altres els convenis seguents:
Amb la Caixa d ' Estalvis i Pensions de Barce-
lona per a la introduccio dels caixers au-
tomatics . El conveni ha permes la generacio
de recursos per amortitzar parades als mer-
cats.
Amb els promotors de I'illa de la Diagonal
(Winterthur ), que ha permes la intervenci6
municipal en un dels grans projectes comer-
cials de la ciutat i la possibilitat de reconvertir
els mercats municipals de Les Corts i Sarria.
Amb Makro, que ha permes l'organitzaci6 de
cursos de formaci6 per a comerciants.
Amb Titanlux, que ha permes la pintura i re-
habilitacio dels edificis dels mercats munici-
pals.
Amb Banca Catalans per introduir una targeta
especifica de pagament Xip Multicompra. El
conveni ha permes iniciar un proces de canvi
de la pavimentaci6 dels mercats municipals.
PROVEIMENTS I CONSUM
152
L'ordenacib comercial
• L'aplicacib del Pla Especial d'Equipament
Comercial Alimentari de Barcelona (PECAB) ha
perms trees un mart estable en la distribucib
comercial aliment^ria de la ciutat. Aquesta nor-
mative, juntament amb el desenvolupament de
les gees de nova centralitat, ^s ('instrument idoni
per ordenar I'us comercial del sol de Barcelona.
Les possibilitats d'intervencib que ofereix ha
perms pal.liar els possibles impactes negatius
de les grans operations cornercials.
• La redacci6 de I'Ordenanpa de Gaferies i
Centres Privets d'Alimentacib ha comportat una
millora qualitative del mbn del petit comers agru-
trat.
^ Hein r;r;t..il rr,^l^irt^a^Je;s ^_mes novr_•s Ordenan-
ces Municipals de MLfCatS.
• Des de ('any 1987, s'han introduit a les orde-
nances fiscals incentius per a la recuperacib
comercial dels mercats. S'afavoreix, d'aquesta
manera, la renovaci6 fisica dels Ilocs de venda:
la modernitzacio de I'equipament, ('increment de
superficie comercial, la creaci6 de societats, les
cessions de pares a fills per rejovenir I'edat
rnitjana dels titulars...
PROVEIMENTS I CONSUM
La renovacio fisica de/s !lots de venda i la modernitzacio de 1'equipament,
peces de la recuperaci6 comercial dels mercats municipals.
`'
La defensa dels drets del La inspeccio L'Institut de Mercats de Barcelona
consumidor
La defensa dels drets del consumidor as canalit-
za a traves de I'Oficina Municipal d'Informacio al
Consumidor (OMIC) amb les actions seguents:
• Recepcio de queixes i reclamacions, i actua-
tions com a mitjancers en casos d'una clara
situacio d'indefensio del consumidor. Entre 1987
i 1991 s'ha produIt un increment anual de consul-
tes ateses proper al 20%.
• Informacio i assessorament als ciutadans pel
que fa els seus drets com a consumidors i usua-
ris. En aquest sentit, s'ha ates una mitjana diaria
de 135 consultes.
• Tramit de denuncies presentades pels con-
sumidors.
• Mitjana anual de dues visites a cadascun dels
establiments alimentaris del carrer.
• Elaboracio del cens d'establiments comer-
cials de la ciutat. El resultat d'aquest cens ha
permes xifrar en 14.500 els dedicats al comerg
alimentari.
• Introduccio del consum en la vida escolar
mitjangant la Campanya conjunta amb el Depar-
tament d'Ensenyament dins del marc «Conbixer
Barcelona>s.
• Realitzacio de campanyes especifiques: se-
guiments del manteniment de la cadena de fred
en els productes peridors, transparencia comer-
cial (balances, preus, etiquetatges...), compli-
ment de normatives a forns i despatxos de pa...
El Consell plenari del dia 26 d'abril de 1991 va
aprovar el projecte de creacio de I'Institut de
Mercats de Barcelona (IMB), un organisme per a
la gestio dels mercats municipals.
L'Institut de Mercats de Barcelona es fruit del
consens assolit entre I'Ajuntament i els venedors.
LIMB neix amb l'objectiu prioritari d'unir els es-
forgos d'ambdues parts per treballar en la mo-
dernitzacio dels mercats municipals. Aquesta
proposta permet compaginar el paper de
I'Ajuntament, que vetllara pels interessos gene-
rals, amb les peculiaritats de funcionament de
cada mercat. L'Institut de Mercats de Barcelona
tambe afavorira I'elaboracio de politiques de
caracter general que assegurin I'equitat dels
venedors i dels consumidors a totes les zones de
la ciutat.
• Creacio i actualitzacio d'un fons documental.
• Potenciacio de les organitzacions de consu-
midors.
• Organitzacio de campanyes de divulgacio en
materia de consum. Edicio de material grafic -
cartells, opuscles...-sobre temes concrets com
habitatge, subministres, pa, congelats, electro-
domestics, Ilet, preus...
• Relacid amb d'altres organismes per elaborar
normatives, organitzar campanyes d'inspeccio,
crear el Tribunal d'Arbitratge...
• Col.laboracio en campanyes de caracter ge-
neral promogudes per la Generalitat: ,Peix im-
madur».
servei d ' informacio , d'orientacio
i ajuda al consumidor
Amb la creacio de I'Institut de Mercats de Barce-
lona s'ha donat resposta a la necessitat
d'incrementar les millores que es fan als mercats
amb una forma de gestio innovadora i professio-
nal que implica tots els que intervenen en el
proces economic.
PROVEIMENTS I CONSUM
Els Mercats Municipals de Barcelona
Estahliments per sectors comercials. Any 1990
Mercat Total Carn
i
Fruita
verdura
Peix Resta
alimentaci6
No
alimentari
La Boqueria 407 151 136 89 31 -
Santa Caterina 342 133 99 69 27 14
Barceloneta 189 60 45 36 7 41
Clot 126 45 29 22 10 20
La Uni6 107 48 18 23 13 5
El Carme 105 31 41 24 5 4
Sant Marti 82 35 23 13 8 3
Besos 96 36 26 19 10 5
Provencals 78 31 23 8 11 5
Total Zona Est 1.532 570 440 303 122 97
Sant Antoni 392 170 136 59 24 3
Ninot 309 109 60 50 19 71
Conc epci d 185 76 52 30 22 5
Sants 279 75 79 43 17 65
Hostafrancs 196 58 51 20 11 56
Sagrada Familia 122 38 40 15 11 18
El Port 132 39 29 18 17 29
Total Zona Sud 1.615 565 447 235 121 247
Sant Andreu 105 37 20 22 3 23
154 9 7Horta 96 39 23 18
Guinard6 97 21 39 21 9 7
Sag re r a 35 12 15 5 2 1
Montserrat 106 41 31 15 12 7
La Merce 105 32 36 18 13 6
Bon Pastor 106 30 15 12 10 39
La Guineueta 102 34 32 14 10 12
Fel i p 11 128 39 40 17 6 26
Nuria 20 8 3 3 5 1
C armel 113 47 28 15 11 12
Vall Hebron 100 38 24 16 10 12
Trinitat 54 19 18 5 8 4
Canyelles 44 14 8 6 10 6
Ciutat Meridiana 53 14 13 8 7 11
Total Zona Nord 1.264 425 345 195 125 174
PROVEIMENTS I CONSUM
Els Mercats Municipals de Barcelona . Estab!iments per sectors comercials. Any 1990
Mercat Total Carn Fruita Peix Resta No
i verdura alimentacid alimentari
Llibe rtat 195 78 53 34 6 24
Abaceria 279 97 74 39 20 49
Galvany 155 57 40 23 15 20
Sarria 83 33 23 11 6 10
Sant Gervasi 64 27 17 14 6
Vallvidrera 8 3 1 2 2
L'Estrella 101 31 33 23 13 1
Tres Torres 25 9 5 5 4 2
Les Carts 98 31 38 14 10 5
Lesseps 77 32 23 11 8 3
Total Zona Oest 1.085 398 307 176 90 114
Total Barcelona 5.496 1.958 1 . 539 909 458 632
Els Mercats Municipals de Barcelona
Titulars, establiments i parades (fixes de comestibles i Ilocs especials). Superffcies. Any 1990
Mercat Titulars Establiments Parades Superficie
comercial
Superficie
mercat
La Boqueria 368 407 822 2.610 6.089
Santa Caterina 321 342 625 2.838 7. 283
Barceloneta 175 189 333 948 2.509
Clot 128 126 219 730 1.514
La Uni6 100 107 201 749 1.691
El Carme 94 105 232 798 4.732
Sant Marti 80 82 219 779 4.642
Bes6s 86 96 186 1.012 2.889
Provenpals 74 78 174 1.019 8.144
Total Zona Est 1.426 1.532 3.011 11.483 39.493
Sant Antoni 346 392 708 2.567 7.74 1
Ninot 282 309 504 2.365 6.037
Concepcib 174 185 357 1.348 4.320
Sants 248 279 460 1.764 4.118
Hostafrancs 181 196 340 1.431 3.495
Sagrada Famflia 111 122 253 941 3.853
El Port 117 132 223 1 4111,' 10.008
Total Zona Sud 1.459 1.615 2.845 11.827 39.622
(superficie en metres quadrats)
155 -
PROVEIMENTS I CONSUM
Els Mercats Municipals de Barcelona
Tir,,iars, establirnents i paredr-,es (fixes de comestibles i Rocs especials). Superficies Any 1990
Mercat Titulars Establiments Parades Superficie
comercial
Superficie
mercat
Sant Andreu 98 105 214 771 1.329
Horta 88 96 156 753 2.099
Guinardb 89 97 186 891 2.964
Sagrera 31 35 62 256 536
Montserrat 92 106 184 1.314 3.375
La Merc6 98 105 250 1.141 3.391
Bon Pastor 99 106 149 880 2.538
La Guineueta 96 102 245 1.294 4.272
Felip II 123 128 319 1.202 3.494
NQria 19 20 31 306 546
Carmel 100 113 236 1.276 10,921
Val[ Hebron 88 100 176 1.091 5.508
Trinitat 53 54 103 605 4.696
Canye lles 43 44 54 1 .246 4.7 71
C i ulat Meridia na 50 53 79 575 1.824
Tot al Zona Nord 1.167 1.264 2.444 13.601 52.264
Llibe rtat 172 195 39 3 1.094 2.483
Abac eria 255 279 514 1.854 4.034
Galvan y 145 155 315 885 5.504
Sarria 79 83 148 795 2.297
Sant Gervasi 61 64 120 483 6.677
Vall vidrera 8 8 8 214 833
L'Estrella 91 101 178 716 2.195
Tres Torres 23 25 47 293 627
Les Corts 93 98 242 1.052 2.816
Lesseps 71 77 138 932 4.848
Total Zona Oest 998 1.085 2.103 8.318 32.314
Total 5 .050 5.496 10 . 403 45 . 229 163.693
(superficie en metres quadrats)
PROVEIMENTS I CONSUM
Mercats especials de Barcelona Inversions realitzades en renovacio i rehabilitacio als Mercats Municipals
Nombre de titulars i parades (1990) (milers de pessetes)
Titula rs Parades Actuaci6 1986-87 1988 1989 1990
Plantes i flors Ramb la 18 18 Obres renovacio edificis 110.300 5.000 20.000 99.000
Ocells Rambla 11 12 Pintura 10.800
Lli b r e ve il Diputacio 14 18 Xarxes electriques 71.400 86.000 10.000 18.000
En cants Sant Anto ni 297 548 Nous serveis g enerals 23.400 19.000 1005.000
Dominical Sant Antoni 163 300 Equipament fred 52.300
Fir a Bellcaire (fix os) 156 310 Infrastructura distribucio 11.000 13.000 8.000
Fira Bellcaire (ambulants) 750 750 Renovacio general mercat 3.800 85.000 41.000
Nous rnercats 148.000 93.000 25.000
Projectes tecnics 500 4.000
Oficina Municipal d'Informacio al consumidor
Estadistica de consultes de consum per sectors.
Anys 1987 1988 1989 1990 Totals
Consultes 38.588 43.339 55.210 37.708 174.845
Alimentacid 694 512 243 223 1.672
Comers detail 2.258 3.382 3.802 2.272 11.714
Ensenyament 100 138 152 48 438
Oci 523 811 409 166 1.909
Problematica cuitadana 1.223 1.767 1.847 684 5.521
Serveis industrials 2.547 3.550 3.666 3.820 13.583
Sanitat 651 829 465 268 2.213
Assegurances 695 487 601 579 2.362
Serveis 507 998 589 286 2.480
Sistema venda 303 84 118 82 587
Subministres serveis 2.825 3.101 2.259 1.459 9.644
Habitatge 23.594 23.730 27.748 27.803 102.875
Impostos 2.688 3.950 13.211 - 19.829
PROVEIMEIJTS I CONJSUM
Mercats Municipals de Barcelona
1'
1
l
^^
^^Y":.
.
.
, - 7. ; ^ n- ^, ::1, lr.^. ^^ 1,47 - ".: _T/
T-ur., c. J: ' ^ i ..
Fl^ 7
O. ..
/`f
Districte Ciutat Vella Districte Sants-Montju^ic Districte Gracia Districte Nou Barris ^1 Felip II Mercats no alimeniaris
Barceloneta Q Hostafrancs m Abaceria Central Canyelles La Sagrera Flors
© Boqueria Mare de Ddu del Port Lessees ® Ciutat Meridiana Sant Andreu
(Rambla tle . es Flogs o tle Sant Josep)
© Mare de Ddu del Carme Sants La Llibertat Guineueta Districte Sant Martf Ocells
Q Santa Catering Districte Les Corts ® Mare de Desu de ('Estrella Mare de Ddu de la Merck ® EI Clot
(Rambla tlels Estucisj
Fira de Bellcaire
Districte Eixample ® Les Corts Districte Horta-Guinardd Mare de Ddu de Montserrat Q Proven^als Monedes ,Llibresdevell
© La Concepci6 Districte Sarria-Sant Gervasi Carmel ® Mare de Ddu de Nuria Sant Marti i segells
Q Ninot t^l Gaivany Guinardb ® Trinitat S.O. del Besds Encants
Q Sagrada Familia Sant Gervasi m Horta Districte Sant Andreu ® La Unid Libres de veil
(Seu Provisional) ® Sarri^ ® Vall d'Hebron ® Bon Pastor
0 Sant Antani Tres Torres
® MERCABARNA Mercat cap de zona
Vallvidrera
PROVEIMEfVTS I CONSUM



Ajuntament de Barcelona