80 anys Vuitanta anys de la guerra i la revolució a Barcelona Danses encara Barcelona, Barcelona: de la guerra El 18 de juliol, coincidint amb l’aniversari d’aquests fets, ODA A i et pentines un xic amb les estrelles rumbeges el barri aristocràtic pairal ciutat de Catalunya, s’interpretarà l’Oda a l’alegria i l’Oda a Barcelona a tots els i maquilles tes nafres amb pólvores i cendres. amb roba proletària. de València i les Illes. i la revolució districtes de la ciutat. BARCELONA Però fills teus et deserten, Somriu amb urc, amb impaciència Les comarques a Barcelona els que aviciares massa, la gent nova i jove. gerdes, eixutes, alteroses, planes. Oda a l’alegria Pere Quart enguantats, clenxinats, Ai ton capritx fill de l’antiga enveja, Màquines i collites. Barcelona L’any 1936 el govern de la República va impulsar l’Olimpíada 1936, Barcelona patriotes ha ha! que finalment caldrà que ofeguis! Tiges en estol, in memoriam Popular a Barcelona del 19 al 26 de juliol. Es tractava d’un acte No et reconeixen sense el teu posat Sofrí tant! bestiar i aigües submisos. de monja llamenca. I no pas fam o nuesa: 19.07.1936 esportiu i popular de rebuig als XI Jocs Olímpics de Berlín del Milers de finestres i cors Et maleeixen l’exaltació xarona del privilegi. Barcelona, 19.07.2016 1936, presidits pel règim feixista d’Adolf Hitler. t’esguarden com bulls i et regires. quan ja no ets polida, oficiosa, esdevindràs, si vols, la capital altiva La cerimònia d’inauguració estava prevista per al dia 19 al inscrita en el joc brut de la riquesa La veritat erecta. d’una pàtria novella de rels velles, Teatre Grec, amb l’Orquestra Pau Casals, dirigida pel mes- La nit s’atarda. dels favorits i les bagasses. L’atzar estult. quasi feliç, penosament fecunda. tre i acompanyada de l’Orfeó Gracienc. La formació havia L’oprobi de la beutat antiga. Mestressa sobirana, Els coixins esventrats de la memòria, Barcelona, cantes La pau de l’ànima sola en ton clos obert com una rosa d’interpretar el quart moviment de la Novena simfonia de la flama del teu somni, una cançó maligna que ens eixorda bescanviada per monedes i voluntat esclava. dels vents, als vents de mar, de terra! Beethoven, conegut com Oda a l’alegria. la sang nova del crim, i despertes els altres que ja arriben, El treball prostituint-se El dia 18, mentre els músics assajaven al Palau de la Música la infàmia morta, el clam i la barreja! davallen, s’apleguen; en les cambres secretes del negoci, Barcelona, contempla’t. ‘ ‘JO VULL Catalana, es va comunicar a Pau Casals que l’Olimpíada no després pugen enllefiscant-se Barcelona, no cantis. Barcelona! se celebraria perquè les tropes franquistes s’havien revoltat com un torrent contracorrent, en les llacors del luxe. Ausculta aquest cor teu que s’escarrassa a batre. Barcelona, ferida i eixalada. arreu d’Espanya. Sabent que molt probablement no tornaria a Rambla amunt, No et deturis. Plora una mica cada dia Repiquen les campanes soterrades, tocar amb aquells músics, Casals els va demanar d’interpretar Passeig de Gràcia amunt. Els crisantems, les clavellines quan la Terra comença LA PAU volen les creus, plegats per última vegada l’Oda a l’alegria, i així expressar Xiulen, flastomen, s’empentegen, de les floristes mamelludes un altre tomb, ullcluca. ocells d’incert auguri. ullen estades senyorials, tenen set i migranya. l’esperança de “tocar-la de nou quan hi hagués pau”. Mai més Els murs suporten voltes invisibles, persianes porugues, barrots tremoladissos, Les roses, ai! les roses A poc a poc, no et distraguessis no va tornar-la a interpretar al seu país. fumeres, panys de cel, portes que es clouen subreptíciament. enyoren el marcir-se amb les fulles que el vent requisa als arbres. — PERÒ Setanta anys més tard, el 19 de juliol de 2006, el Festival Grec roba blanca de núvol. Riuen els homes del carrer en aires capitosos. Ni amb el presagi de les ales noves. va convidar la Jeunesses Musicales World Orchestra, la Coral i es destrien en escamots La Venus de Clarà, a la gatzoneta, D’aquí estant, Barcelona, Treballa. Calla. Carmina i el mateix Orfeó Gracienc, dirigits pel mestre israelià el tumult és ordre. que esfondren reixes, no ha perdut ni un cabell, Malfia’t de la història. NO VULL Yaron Traub, a interpretar aquesta mateixa peça . L’or pàl·lid ni respira. comminen ascensors perquè s’afanyin, mes té una piga tendra a l’anca esquerra. Els coloms volen i peonen Somnia-la i refés-la. Bressen els asfaltats invaliden panys dobles; amb una escopinada com espectres preciosos Oda a Barcelona deliris de les rodes inflades de tempesta, Vigila el mar, vigila les muntanyes. d’un àngel mort, El poema Oda a Barcelona va ser escrit per Pere Quart veles terreres i envilides. enceguen els senyals d’alarma. Pensa en el fill que duus a les entranyes. Els passadissos, llagoters, s’escurcen, dels temps que tristament plovia lluna, L’OBLIT’’ (Joan Oliver) a finals del 1936. L’obra de Pere Quart és una però les sales-rebedor malreben i alzinetes d’argent i baladres nafrats Màrius Torres exaltació de la Barcelona revolucionària, immersa en un Barcelona, i les catifes comuniquen protegien besars i mans nuades conflicte bèl·lic. El poeta es distancia de l’estil irònic per els teus fills no t’acaben d’entendre, bruixa frenètica, tímides queixes a les espardenyes. per pactes de desig i jovenesa extrema. escriure uns versos carregats d’èpica i d’esperança, com matalàs d’esperes. Els balcons s’esbatanen demana el moment històric. i entren alenades goludes de carrer, Tanmateix, Barcelona, Escabellada, ronca, sang, bruel, pols, la mar no et deixa i et gombolda. Perds la vergonya i la senyera, però et guanyes la vida, llambordes dreçades a cops d’ungla furiosa. Allitaràs tos sofriments Fueteja el serpent, en faldes suaus i tombes provisòries entre la mort i la follia. fibla la llum el llarg llampec vermell: on operen amb punya “Estatge incautat per les Joventuts Revolucionàries”. les forces dures de la renaixença. Al cap d’anyades t’arribarà l’eco: sospirs, gemecs, renecs, esclats, barcelona.cat/bcn1936 sanglots, udols, xiscles, esclats! *© 1999 Hereus de Joan Oliver. I ja tindràs l’himne triomfal Publicat per Edicions Proa al primer volum (Obra poètica) #bcn1936 sota la bandera de la quàdruple flama. de les Obres completes de Joan Oliver. Marina Ginestà i Coloma fotografiada per Juan Guzmán. Agencia Efe “JO VULL LA PAU — PERÒ NO VULL L’OBLIT” MARIUS TORRES, 1942 VOLEM LA PAU PERÒ NO L’OBLIT Declaració del Govern de ciutat en complir-se vuitanta anys de la guerra i la revolució a Barcelona. CIUTADANES, CIUTADANS: Us fem saber que: • Ara fa vuitanta anys un grup de militars empès per civils, eclesiàstics i organit- zacions feixistes, amb el suport de l’Alemanya nazi i l’Estat italià, va promoure la rebel·lió armada per destruir l’Estat democràtic republicà, i amb ell els primers drets nacionals assolits pels catalans en règim d’autonomia. • Ara fa vuitanta anys, organitzacions obreres i homes i dones sense filiació ex- pressa, amb el suport de la Guàrdia Civil i altres forces lleials a la república, van lliurar combats als carrers de la ciutat durant tot el dia, que van acabar amb la victòria sobre els colpistes. A la ciutat va quedar una empremta de mort que mai s’hauria produït sense la rebel·lió. Lamentem tots els morts sense distinció perquè la humanitat és una actitud i un valor que ha de formar part de l’ètica política. Honorem públicament i solemna els homes i dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària i els drets socials i nacionals assolits. Valorem els seus actes i els assumim com una part de la tradició política de la millor Bar- celona, la de les associacions, clubs, ateneus i organismes d’autogestió que han constituït i constitueixen el teixit democràtic de la ciutat. • Ara fa vuitanta anys, la participació decisiva de treballadors i treballadores en la derrota de la rebel·lió va commocionar l’estructura de poder polític, econòmic, cultu- ral i educatiu, i va generar canvis profunds. • Ara fa vuitanta anys, homes i dones de seixanta nacions diferents van venir per defen- sar la democràcia, la llibertat i la igualtat; molts eren refugiats del feixisme que avançava per Europa, van constituir les brigades internacionals i ens van defensar. Nosaltres els donem gratitud per sempre perquè són exemple de solidaritat i fraternitat. • Ara fa vuitanta anys les dones van ser presents, com mai abans, a la direcció de sindicats i dels partits, als consells obrers de les empreses col·lectivitzades, als or- ganismes nous de la Generalitat, als governs municipals. La seva veu intervingué en les decisions que afectaven el conjunt de la col·lectivitat, i es va fer un pas important en la democratització de les relacions de gènere. • Ara fa vuitanta anys, Barcelona va acollir milers de refugiats procedents de l’Es- panya ocupada per l’avenç feixista, i amb ells vam compartir els recursos escassos, el menjar, l’habitatge, l’escola, la por, les bombes i l’anhel de victòria. • Ara fa vuitanta anys, Barcelona va acollir el Govern de la República i el Govern del País Basc. Junts vam resistir i junts vam perdre la guerra. Junts vam passar la frontera. Junts vam ser refugiats. La memòria del refugiat republicà, maltractat i menystingut, és el fonament de la nostra solidaritat amb els qui fugen de la guerra. La solidaritat defineix el passat de la Barcelona que nosaltres volem i que ha de ser present en l’expressió identitària de la ciutat. • Avui, 19 de juliol de 2016, vuitanta anys després, la gran majoria de ciutadans i ciutadanes no té cap responsabilitat en la guerra en cap dels seus sentits. Però porten una responsabilitat particular. El record de la guerra i de tot el que la va acompanyar forma part de la nostra existència de manera diversa i profunda, i per alguns és una part pesada de portar encara que no s’hagi viscut. La memòria de la guerra forma part de la nostra identitat perquè els actes no acaben amb els qui els van protagonit- zar, els actes es transmeten, i acceptar el desastre de la guerra com una cicatriu que queda en la complexa identitat de la ciutat i la ciutadania és un exercici de realisme. • Per aquest motiu volem la pau, però no volem l’oblit. EL GOVERN DE LA CIUTAT DE BARCELONA Barcelona, 19 de juliol de 2016