AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D’NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA, EN BASE A LA CARACTERITZACIÓ DEL PARC MÒBIL DE LA CIUTAT ESTUDI TÈCNIC PECQ 2011-2020 AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA Estudi sectorial Avaluació de la reducció d'emissions d'NOx i PM1o dels vehicles que circulen per Barcelona. en base a la caracterització del parc mòbil de la ciutat. Resum de la caracterització del parc mòbil en matèria d'emissions a Barcelona Anàlisi del parc de vehicles que utilitzen els pàrkings públics de B:SM Anàlisi del parc de camions i furgonetes que entren a Mercabarna Avaluació del potencial de reducció de contaminants segons canvis tecnològics en el parc circulant existent Autors Barcelona Regional Coordinació i revisió Agència d'Energia de Barcelona (AEB) lrma Soldevilla Gerard Pol Barcelona Regional (BR) Jose Lao Edició Oriol Teixidó Juan Tur Antoni Paris- Socioambiental.cat Aquest estudi forma part del conjunt de documents sectorials que han servir de material tècnic de base per a la redacció del Pla de l'energia, canvi climàtic i qualitat de l'aire de Barcelona 2011-2020 (PECQ) i de la Diagnosi energètica de Barcelona. Tots aquests documents i els seus annexos. així com el propi PECQ. es poden trobar al web d'Energia i Qualitat ambiental de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. http://wll O.bcn.cat/portallsite/MediAmbient. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [1] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AGRAÏMENTS Les persones que s'esmenten a continuació poden no pertànyer actualment a ta institució amb ta que s'hi relacionen, però s'ha considerat oportú fer constar la que representava cadascuna en el moment de realització de l'estudi. Àngel López Rodríguez (Direcció de Serveis de Mobilitat- Ajuntament de Barcelona) Victòria Plumed (Direcció de Serveis de Mobilitat- Ajuntament de Barcelona) Robert Rios (Direcció de Serveis de Mobilitat- Ajuntament de Barcelona) Joan J. Vilanova Juanola (Guàrdia Urbana de Barcelona) Carles Reyner i Xiol (Guàrdia Urbana de Barcelona) Sr. Roig (Guàrdia Urbana de Barcelona) Ignasi Armengol Vi lla (TMB- Transports Metropolitans de Barcelona) Josep Mensión i Camps (TMB- Transports Metropolitans de Barcelona) Eladio de Miguel Sainz (TMB- Transports Metropolitans de Barcelona) Sònia Centelles Artigas (TMB- Transports Metropolitans de Barcelona) Jaume Bordell (B:SM) Jordi de Cabo Guitar! (B:SM) Isabel Hernandez i Cardona (DMAH -Generalitat de Catalunya) Albert Garcia Lus (DMAH- Generalitat de Catalunya) Meritxell Margarit Martín (DMAH - Generalitat de Catalunya) Montserrat Gil de Bernabé i Sala (Mercabarna) Jordi Cunillera i Grañó (Servei Meteorològic de Catalunya) Manel Bravo Bla nco (Servei Meteorològic de Catalunya) Xavier Solé (Autoritat Portuària de Barcelona) David Pi no Roca (Autoritat Portuària de Barcelona) Joaquim Cortés Campà (Autoritat Portuària de Barcelona) Alex Garcia Formatjé (Autoritat Portuària de Barcelona) Jaume Molina (Autoritat Portuària de Barcelona) Anna Ferrer (DGT- Ministerio del Interior) Manuel Francisco Avilés (DGT- Ministerio del Interior) Pilar Zori Bertolín (DGT- Ministerio del Interior) Joe Fontova i Riasol (DOYMO) ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [2] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - -            AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA               AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA INTRODUCCIÓ la qualitat de l'aire a Barcelona Una de les principals problemàtiques de les grans aglomeracions urbanes és l'alta concentració a l'aire de determinats contaminants com el NOx i les partícules en suspensió. la qual es deu a la gran densitat de focus emissors. Barcelona. a l'igual que ciutats com París. Londres. Berlín o Rotterdam. superen els límits de concentració en mitjana anual d'NOx i PM,o (partícules menors de 1 O micres) establerts per la UE per a la protecció de la salut1• fet que requereix que s'adoptin mesures a tots els nivells --des dels fabricants de vehicles fins als legisladors. per millorar la qualitat de l'aire de les àrees metropolitanes. Des de fa any.s l'Ajuntament de Barcelona ve actuant sobre la millora de la qualitat atmosfèrica mitjançant diverses mesures. Per exemple. s'ha incidit molt en els focus industrials. i cal destacar la modernització de la planta de valorització energètica de residus i el canvi de tecnologia de les centrals tèrmiques de cicle combinat del l'entorn del Besòs. La ciutat ha promogut les energies renovables i ha desenvolupat el Pla de millora energètica de Barcelona (PMEB) i l'Ordenança solar tèrmica. Això no obstant. el principal focus emissor de contaminants és el transport viari. tal com queda palès al Pla d 'Actuació de la Generalitat de Catalunya associat a la Declaració de les Zones de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric. on s'assenyala que el transport terrestre contribueix en un 40% a les emissions d'NOx i en un 52% en el cas de les partícules en suspensió. Dins aquest sector. els esforços realitzats han estat destacables. ja que s'ha potenciat el transport col·lectiu amb la integració tarifaria i la millora de les xarxes de transport (bus. metro). També s 'ha apostat per un canvi en els mitjans de transport dels ciutadans. ampliant la xarxa de carrils bici i potenciant el servei del Bicing. a més d'aplicar-se mesures de gestió de l'aparcament a gran part de la ciutat. Per tant. totes les polítiques han estat orientades a fer més atractiu el transport col·lectiu i potenciar un canvi modal del vehicle privat al públic. Tot i això. com es veurà a continuació. encara queda 1Des de l'any 2010 els lím its europeus de màxima concent ració mi tjana anual són 40 ~g/m3 en el cas dels N02 i les PM,o. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 camí per recórrer. ja que la ciutat no es situa dins els estàndards de qualitat de l'aire marcats per Europa. motiu pel qual caldria anar més enllà i afrontar la problemàtica des de un nou front. la pròpia font emissora i. per tant. caldria impulsar polítiques orientades als vehicles que realment contaminen a la ciutat. Una de les eines per a l'avaluació de la qualitat de l'aire és la informació proporcionada pels punts de mesurament que conformen la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) de la Generalitat de Catalunya i. concretament. a la ciutat de Barcelona. per les estacions de mesura d'immissió de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. que també estan incloses en la XVPCA. L'avaluació de la qualitat de l'aire mitjançant els sensors de la XVPCA es realitza comparant els nivells d'immissió mesurats al territori. amb els objectius de qualitat de l'aire establerts per la UE. A continuació es mostra l'evolució anual de les immissions en mitjana anual d'N02 de la XVPCA de les estacions de Barcelona i properes (l'última columna correspon a les dades de 2009). La línia vermella horitzontal de la gràfica és el límit de 40 ~g/m3 establert per la UE que s'ha de complir des de 201 O (al 2009 el límit era de 42 ~g/m3). Es pot observar com la majoria superen aquesta línia. Respecte a l'evolució de les partícules menors de 1 O micres de diàmetre (PM,o). l'evolució dels últims anys sembla que millora (també l'última columna correspon a les dades de 2009). La línia vermella horitzontal de la gràfica és el límit de 40 ~g/m3 establert per la UE. En el cas d'aquest contaminant hi ha menys estacions que superen el límit. si bé la normativa estableix que no s'ha de superar en cap cas. Vista l'evolució dels valors d'immissió de la XVPCA. i considerant que el transport és el principal focus emissor. cal adoptar polítiques i accions focalitzades en els vehicles més emissors que circulen per la ciutat. amb l'objectiu d'assolir nivells d'immissió d'N02 i PM10 per sota dels 40 ~g/m3 en mitjana anual. [5] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA  - - - -     AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA  AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA        AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA      AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - - - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA - - - - AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA        AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA      AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA       AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA    Instrument 2: discriminació per antiguitat del vehicle Considerant l'antiguitat dels vehicles. i prenent com a referència el fet que. gràcies a la introducció de la normativa Euro. els vehicles més nous emeten menys contaminants per km recorregut que els més antics. es pot definir un sistema de discriminació segons la seva antiguitat. Aquesta discriminació es pot fer de diferents maneres: Mitjançant lectors de matrícula ubicats en diferents punts i/o accessos de la ciutat. Mitjançant etiquetes per coHocar en el parabrises Mitjançant el cens de vehicles de l'Ajuntament. Aquest sistema té l'inconvenient que només s'aplica als vehicles censats a Barcelona. i no als que realment circulen per la ciutat. fet rellevant si es té en compte que el 52% dels vehicles que hi circulen estan censats en altres mun1c1p1s Aquests tres sistemes possibles permeten detectar l'antiguitat dels vehicles per poder aplicar mesures de prohibició de pas als vehicles més antics d'un determinant nombre d'anys. com ara mitjançant mesures perquè els vehicles més antics paguin més als aparcaments. el control de l'accés, etc. Com s 'ha comentat anteriorment. aquest document no planteja les polítiques concretes a adoptar. sinó que se centra en els segments a actuar des del punt de vista d'efectivitat ambiental. Instrument 3: discriminació per combustible del vehicle Aquest instrument es centra en el tipus de combustible que utilitzen els vehicles. ja que el gasoil és molt més contaminant que qualsevol altre. fins i tot que els de gasolina. Segons les mesures reals. el gasoil emet 3 vegades més d'NOx i fins a 8 vegades més de partícules que el mateix vehicle de gasolina. Degut a la dificultat de discriminar els vehicles privats per tipus de combustible. aquest instrument només es pot plantejar per determinades flotes de vehicles empresarials. Mitjançant convenis i acords es pot arribar a disminuir l'ús del gasoil en favor d'altres menys contaminants. Per tant. aquest tipus d'instrument no té una component tecnològica ni de monitorització real. sinó una forta component de consens entre l'administració el sector empresarial. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 7.3 POSSIBLES POLÍTIQUES I MESURES DE REDUCCIÓ D'EMISSIONS A continuació. es presenta un ventall de polítiques o mesures orientades als segments de vehicles més emissors d'NOx i PM10 que circulen per Barcelona. La implantació d'aquestes mesures tenen diferents graus de complexitat. i tam bé diferents beneficis ambientals en matèria de reducció d'emissions. A més. per norma comuna. necessitaran algun dels instruments esmentats anteriorment per portar-les a la pràctica. a banda d'altres instruments jurídics o d'acords entre agents locals. autonòmics o determinades agrupacions socials o empresarials. Mesura 0: Detectar i actuar sobre els vehicles més contaminants [tots els vehicles] Aquesta mesura implica realitzar un control de les emissions reals dels vehicles mitjançant sistemes que permetin registrar les emissions individuals dels vehicles. i associar-les al número de placa de matrícula per adoptar les mesures oportunes. Si aquest mètode s'aplica al conjunt de tota la mobilitat. seria necessari un sistema tipus RSD (de lectura remota i amb la capacitat de registrar un elevat nombre de vehicles per hora). aquest sistema hauria d'anar rotant en diferents punts o accessos de la ciutat. S'haurien de plantejar també polítiques de com actuar sobre els vehicles més emissors. Alternativament. es pot pensar en incorporar un sistema de lectura d'emissions dels vehicles al protocol de la ITV. ja que les actuals mesures de fums i CO de la ITV són insuficients per reduir les emissions d'NOx i partícules. Això no obstant. caldria analitzar les barreres d'aquesta modificació. Si en comptes d'aplicar aquesta mesura al conjunt del parc circulant. s 'aplica a les flotes d'empreses com les de repartiment o les comercials. la infraestructura per mesurar i verificar ambientalment els vehicles pot ser més simple. tant des del punt de vist tècnic com jurídic. ja que estaríem parlant aleshores d'acords estratègics entre el sector privat i el públic amb declaració d'intencions signades amb les empreses de major volum de repartiment a la ciutat. Segons el mateix estudi. el 10% dels vehicles que més contaminen són responsables del40% de les emissions de PM i el38% de les de NO, . Aquest 10% està integrat per un 52.7% de vehicles de mercaderies i un 36.8% de turismes. [56] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA FIGURA 110. REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS QUE ES PODEN ASSOLIR TIPOLOGIA %vehicles per sobre l'umbra I %reducció emissions NO, PM NO, Turismes "' 2% 20% Furgonetes 5% 4% 18% Camions i autobusos 2% 4% 7% Motos 1% 3% 7% MITJANA "' "' 13% Mesura 1: reduir l'ús del gasoil en els taxis [Taxis a gasoil] PM 17% 23% 16% 31% ZO% Actualment. i segons l'estudi amb l'RSD específic a l'entrada de taxis de l'estació de Sants. el 91,3% són vehicles de gasoil. el 8.2% de gasolina i el 0.5% híbrids (no es van detectar ni de gas natural ni de GLP)_ En general. els turismes de gasoil que circulen per la ciutat. tot i que no són gaire antics. emeten molts més contaminants que els de gasolina. Així. per exemple. la mitjana d'emissions d'un turisme gasoil Euro IV registrada amb l'RSD és 3 vegades més alta en NOx i 7.9 en partícules que el seu homònim en gasolina_ Fins i tot la normativa Euro IV permet en els turismes diesel emetre 3,13 vegades més que la dels turismes gasolina_ És més difícil que amb polítiques municipals es pugui forçar a què els turismes privats facin un canvi de combustible. per la qual cosa es proposa aplicar un canvi de combustible a les flotes més controlables i de gran volum de circulació com poden ser els taxis. Segons l'estudi amb l'RSD. en el punt de mostreig fet a l'entrada de l'aparcament de taxis de l'estació de Sants. es demostra que aquest col·lectiu té un parc de vehicles bastant nou (l'antiguitat mitjana és de 3.3 anys). Per tant. només el2% tenen més de 1 O anys (Euro 11 i anteriors)_ Tanmateix. hi ha un 27.3% que són Euro 111 i anteriors. Caldria doncs. considerant l'elevada renovació del sector. impulsar polítiques que incentivin combustibles com el gas natural o el GLP. i tecnologies amb gasolina com els híbrids. Com a exemple del que estan fent altres ciutats. es pot esmentar el cas de Nova York. ciutat que ja té un pla per substituir el 90% dels taxis per híbrids. o el de Londres amb el seu projecte de "Green city cabs". Japó també està posant en marxa una xarxa de taxis elèctrics amb bateries intercanviables. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 Mesura 2: renovar els turismes més antics de 1 O anys (Euro 11 i anteriors) [Turismes] Tot i que seria més interessant renovar només els turismes de gasoil més antics de 1 O anys (i no necessariament els de gasolina que contaminen molt menys que els de gasoil). degut a la dificultat de discriminar el combustible dels vehicles privats s'adopta aquesta mesura pels vehicles més antics. independentment del combustible que utilitzin. Caldria tenir en compte que aquesta mesura afectaria més als turismes de gasolina que als de gasoil (més contaminants). ja que del conjunt de turismes que circula per la ciutat el 16.5% són més antics de 1 O anys (68% de gasolina i 32% de gasoil). Aquests grups Euro 11 i anteriors són responsables del 18% i del 16% de les emissions d'NOx i PM. respectivament. del propi segment (6.4% i 7%. respectivament. si es consideren les emissions de tots els vehicles). Mesures 3 i 4: Renovar els autobusos i autocars més antics de 10 anys (EURO 11 i anteriors) [Autobusos i Autocars] De les mesures realitzades i de la mobilitat estimada a la ciutat es desprèn que els autobusos i autocars tenen una antiguitat mitjana de 7.41 anys. A Barcelona. el 34.3% dels autobusos/autocars de gasoil són Euro I (1.28%) i Euro 11 (33.02%) i. per tant. anteriors a 1999, mentre que només el 25% de la flota de TMB són Euro I i 11. Això indica que les altres empreses que operen a Barcelona. ja sigui amb autobusos públics de recorregut intermunicipal. o amb autocars escolars o de recorregut entre municipis. tenen una flota antiga. En el cas de la flota de vehicles que no és de TMB7 caldria introduir una sèrie de mesures per renovar el parc d'autobusos i autocars més antics i. allà on sigui possible. buscar alternatives menys contaminants com altres combustibles o introduir noves tecnologies com l'híbrid (tal com ja està experimentant TMB amb proves pilot). 7 TMB està introduint el gas natural com a nou combustible amb m enys em issions d'NO, i partícules. L'antiguitat mitjana d'aquests vehicles és de 4'86 anys. [57] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA Mesura 5: control d'emissions periòdic als autobusos [autobusos i autocars] Segons les lectures de l'RSD. i tal com indica el document "Caracterització del parc mòbil en matèria d'emissions a Barcelona". hi ha un tipus d'autobusos de TMB de gasoil (els IVECO cityclass Euro 111) que han donat repetidament unes lectures d'emissions a normalment altes. Tenint en compte l'elevat nombre de quilometres que fan els autobusos de TMB a Barcelona. caldria realitzar un acord amb aquesta empresa per inspeccionar periòdicament. arn b lectures reals. les emissions dels autobusos i corregir anomalies. Aquesta inspecció hauria de fer-se amb sistemes que permetin (ja sigui un sistema RSD o On- board). detectar el grau d'emissions de cada vehicle quan aquests estan circulant. Mesura 6: renovar les furgonetes més antigues de 10 anys (EURO 11 i anteriors) [furgonetes] Respecte a l'antiguitat del parc de furgonetes. el 17.64% del recorregut anual que fan les furgonetes a gasoil a Barcelona són Euro li i anteriors (més de 1 O anys). Aquest grup de furgonetes antigues és responsable del22.41% de les emissions d'NOx i el 28.56% de les de partícules del total del seu propi segment. Per tant. caldria estimular una renovació del parc de furgonetes de més de 1 O anys d'antiguitat. Mesura 7: reduir l'ús del gasoil en les furgonetes [Furgonetes] De la mateixa manera que els turismes de gasoil. les furgonetes que funcionen amb gasoil tenen un major volum d'emissions que els mateixos models en gasolina. Per exemple. les mesures amb l'RSD han donat com a resultat que la mitjana de les furgonetes Euro IV a gasoil emeten 3.7 vegades més d'NOx i 4.27 vegades més de partícules que les Euro IV de gasolina. Per tant. una de les possibles mesures interessants a aplicar. sobretot en el cas de les furgonetes més petites. és afavorir altres combustibles més nets com el gas natural o els híbrids de gasolina o elèctrics. El 15.3% del trànsit a Barcelona són furgonetes. les quals són responsables del 18% i 19%. de les emissions d'NOx i partícules del conjunt dels vehicles. respectivament. A més. el 94% de les furgonetes són de gasoil. En relació amb la renovació accelerada de les furgonetes més antigues. es podria actuar mitjançant possibles acords amb el sector empresarial i aprofitar la renovació per un canvi de combustible en favor d'altres menys contaminants. Mesura 8 i 9: renovar les motos i ciclomotors més antics de 1 O anys (Pre- Eu ro) [dues rodes] Segons les mesures de l'RSD. contrastades tal com s'ha comentat anteriorment amb mesures visuals in situ al carrer per verificar l'antiguitat de les motos que circulen per Barcelona. per la ciutat hi circula un 16.97% de motos amb una antiguitat superior als 1 O anys (Pre-Eu ro). mentre que el 11.7% tenen entre 9 i 7 anys (Euro 1). El primer grup (pre-Euro) contribueix al 7.66% de les emissions d'NOx i al42.29% de les partícules del propi segment. mentre que el segon grup (Euro I) contribueix al 1 0,82% i 16.41%, respectivament. de les emissions del propi segment. Caldria doncs definir polítiques per renovar les motos més antigues de 1 O anys (Pre-Eu ro) en favor de motos més noves. Segons el model d'emissions de CORINAIR (l'oficial europeu). les motos més noves emeten menys partícules però. en canvi. més NOx. per la qual cosa la renovació podria millorar la qualitat de l'aire pel que fa a les particular. però empitjorar pel que fa als òxids de nitrogen. Per resoldre aquest inconvenient tecnològic que tenen les motos de combustió -segons la metodologia CORINAIR-. cal impulsar una mesura que afavoreixi la introducció de noves tecnologies. com per exemple la moto elèctrica o híbrida endollable. la qual podria anar en paral-lel a la renovació del parc de motos més antigues. Mesura 10: Afavorir que els turismes comercials abandonin el gasoil en benefici d'altres menys contaminants [turismes gasoil flotes empresarials] Com ja s'ha dit. el combustible d'automoció més contaminant a nivell d'emissions d'NOx i partícules és el gasoil. tot i l'aparició en els últims anys de catalitzadors i filtres. El gasoil segons les mesures reals emet 3 vegades més d'NOx i fins a 8 vegades més de partícules que el mateix turisme en gasolina. Per tant. seria interessant que determinats segments com els turismes Euro 111 (ja que per a vehicles més antics s'han proposat altres mesures). puguin canviar aquest combustible per ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [58] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA la gasolina. el gas natural o altres fonts d'energia més netes. com l'electricitat. Aquesta mesura. és de difícil aplicació al conjunt de turismes per la dificultat tècnica a l'hora de detectar el combustible amb sistemes de vigilància i control. Així que. com a molt. es pot informar al ciutadà dels avantatges d'altres combustibles enlloc del gasoil. o incoure algun tipus de benefici o taxa en l'impost de circulació. En tot cas. només s'estaria actuant sobre els turismes gasoil censats a Barcelona. quan realment l'estudi de camp realitzat demostra que el 56% dels turismes de gasoil són de fora de la ciutat. Es proposa. per tant. fer una mesura més realista des del punt de vista de l'aplicabilitat a curt/mitjà termini. actuant sobre flotes empresarials com les comercials que circulin per la ciutat. Un cop localitzades les empreses d'aquestes flotes. es poden plantejar convenis específics d'ambientalització dels seus vehicles. amb segell d'"eco-empresa" inclòs. per tal d'aconseguir més fàcilment la complicitat del món empresarial. El compromís de les empreses seria el de fer una renovació accelerada del parc mòbil de gasoil amb adopció de noves tecnologies i combustibles. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 En el cas d'actuacions més enllà d'aquest segment. com poden ser els turismes particulars. caldria fer polítiques d'informació sobre els beneficis ambientals dels combustibles alternatius com el gas natural. el GLP o l'electricitat. així com sobre la implantació de noves tecnologies. Per valorar ambientalment la mesura (en capítols posteriors) se sap que el 8.8% del trànsit total de Barcelona és de turismes Euro 111 (sense comptar els taxis. els quals estan contem plats en una altra mesura). S'estima així que s'actua sobre un 15% del total d'Euro 111. considerant que són vehicles de flotes d'empreses (comercials i d'altres). [59] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA 0 AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA 8.2 PRO POST A B La proposta 8 comporta un conjunt de mesures ja esmentades anteriorment. i que es llisten a continuació. PROPOSTES 8 1 Es canvia el consum de gasoil en el 100% dels taxis Euro lli i anteriors per híbrids amb gasolina. 2 El 100% dels turismes més antics de 1 O anys (~Euro 11). excepte els taxis. es converteixen a Euro V. 3 El 50% dels autobusos i autocars gasoil més antics de 1 O anys (:;;Euro li) es converteixen a Euro V (gasoil). 4 El 50% dels autobusos i autocars gasoil més antics de 1 O anys (~Euro li) es converteixen a gas natural (50%) i híbrids (50% restant). 5 Es revisen anualment les emissions dels autobusos de TMB i d'altres per corregir anomalies. 6 El 50% de les furgonetes gasoil més antigues de 10 anys (~Euro 11) es converteixen a Euro V (gasoil). 7 El 50% de les furgonetes gasoil més antigues de 1 O anys (:;;Euro 11) es converteixen a gasolina (50%) i híbrides de gasolina (50%). 8 El 100% de les motos més antigues de 1 O anys (pre-Euro) es converteixen a Euro lli. 9 El 100% de les motos Euro I (un 11 .7% del parc) es converteixen a motos elèctriques. 10 Els turismes Euro 111 de gasoil representen el 21.2% dels turismes. Es proposa que un 15% d'aquests siguin renovats per híbrids gasolina (50%). per vehicles a gas (45%) i elèctrics (5%). Aquest paquet de mesures incorpora diferents mesures individuals que es poden sumar i escalar per poder valorar l'impacte individual de les mateixes. així com el total. Les mesures descrites pretenen identificar i valorar el "'Qui". així doncs un cop seleccionades caldria analitzar el "Com". Les mesures s 'han avaluat ambientalment considerant que s'aplica el 100% de la mesura (escenari extrem). Això té dos avantatges des del punt de vista de la presa sw decisions: la primera és que permet avaluar el potencial màxim de ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 cadascuna d'elles. i la segona és que permet estimar ràpidament l'efecte de la mesura o del conjunt de mesures. Es fan altres consideracions d'implantació menors del 100%, ja que només caldrà aplicar el mateix percentatge de proporcionalitat a l'efecte ambiental de les mesures. La intenció del ventall de mesures proposat ha estat avaluar numèricament l'efecte ambiental de cadascuna en termes de reducció d'immissions per facilitar la decisió de donar prioritat a unes o altres. Es mostra l'efecte individual de cada mesura així com el global. ja que la proposta B no suggereix impulsar-les totes. sinó que només orienta a la tria de les més eficients. A continuació es mostra l'efecte de cada mesura pel que fa a la reducció de les emissions. partint de les del trànsit de l'any 2008 a Barcelona ciutat més les Rondes. i considerant les emissions segons la metodologia Copert més l'increment segons la detecció d'emissions reals mitjançant l'RSD. Per avaluar l'efecte de les mesures s'ha tingut en compte el trànsit a Barcelona l'any base (2008). per la qual cosa. i tot i que les mesures puguin trigar a executar-se. és la única manera d'avaluar-les sense que hi intervinguin altres factors externs. Per tant. partint d'unes emissions de 5.014. 72 t d'NOx anuals. aplicant el 100% de totes les mesures es podrien reduir 4.271.19 t/ any. un 1 4.8%. Si l'índex d'aplicabilitat de totes les mesures fos del 10%. podríem esperar assolir una reducció de les emissions d'NOx de 1'1.48%. Segons la metodologia CORINAIR/COPERT. les motos més noves emeten més NOx però menys PM10. Per aquest motiu. la mesura que s'aplica al parc de motos i ciclomotors hi ha un increment de les emissions d'NOx. Fent la mateix anàlisi amb la reducció d'emissions de PM10. s 'obté que. aplicant el 100% de totes les mesures proposades. es pot assolir una reducció de les emissions totals del sector viari del 22.3%. passant així de les 457,95 a les 355,80 t PM,o/any. De la mateixa manera. un índex d'aplicabilitat de totes les mesures del 10% implicaria una reducció global del 2.2%. Per a un índex d'aplicabilitat no uniforme entre mesures. es pot avaluar individualment amb l'ajuda del gràfic següent. [63] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA    μ AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA     AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA 9. CONCLUSIONS Barcelona comparteix una problemàtica comuna similar a la que tenen altres ciutats i àrees metropolitanes europees: els nivells de concentració de contaminants de l'aire superen els límits fixats per la Unió Europea per protegir la salut humana. Aquests límits establerts al RD 1073/2002 pels contaminants N02 (diòxid de nitrogen) i PM,o (partícules en suspensió menors de 1 O micres de diàmetre). i a la Directiva 2008/50/CE per a les PM2.s (partícules en suspensió menors de 2.5 micres de diàmetre) segueixen les recomanacions de l'OMS (Organització Mundial de la Salut). organisme que va analitzar l'efecte de l'exposició prolongada de tot un conjunt de contaminants presents a l'aire de les ciutats sobre grups de població de risc diferent. Les conclusions de l'OMS recomanen . per a una llista específica de contam in ants. uns valors límit de concentració a l'aire per damunt dels quals (en concentracions elevades i/o prolongades) es consideren nocius per a la salut humana. Dos d'aquests contaminants identificats presenten nivells de risc a Barcelona. ja que se superen els nivells fixats per l'OMS: el diòxids de nitrogen (N02) i les partícules en suspensió menors de 1 O micres de diàmetre (PM10). Les principals fonts emissores d'N02 són els processos de combustió (motors dels vehicles. generació d'electricitat. calderes. motors de vaixells. etc.). mentre que en el cas de les PM10. a més dels motors com a font d'emissió. també hi ha les obres i demolicions. el rodament de les rodes i els frens dels vehicles. etc. Els estudis epidemiològics11 elaborat per l 'OMS. i que van servir de base per recomanar els llindars de protecció de la salut humana. indiquen l'augment de diferents patologies en diversos sectors de la població relacionats amb l'exposició prolongada a l'N02. De la mateixa manera. també se l'associa a una disminució del desenvolupament de la funció pulmonar. Per la seva banda. les PM10 són una complexa mescla12 de partícules líquides i sòlides de substàncies orgàniques i inorgàniques 11 Guías de calidad del aire de la OMS relativas al material particulado. el ozono. el dióxido de nitrógeno i el dióxido de azufre, OMS 2005 12 Les pr incipals components de les partícules són els sulfats . els nitrats . l'a moníac. e l clorur sòdic. el carbó. la pols de min era ls i les pa rtícules d'a igua. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 suspeses en l'aire. i afecten13 a més persones que qualsevol altre contaminant. Segons els estudis de l'OMS. pels N02 s'identifiquen dos tipus de límits d'immissió (concentració de contaminants per unitat de volum d'aire en ¡Jg/m3) per a la protecció de la salut humana: els valors en mitjana anual i els valors horaris. El límit per a la mitjana anual és de 42 ¡Jg/m3 al200911 ' 1• i els valors registrats a Barcelona l'any 2009 van ser. fent una mitjana dels registres de totes les estacions. de 50.5 ¡Jg/m3: van superar els nivells 4 de les 6 estacions. Per altra banda. el límit horari és de 200 ¡Jg/m3• el qual es pot superar 18 vegades a l'any segons el decret. El 2009 cap estació va superar aquest límit. tot i que van haver-hi episodis amb 22 superacions horàries a l'estació de l'Eixample. També hi ha dos tipus de límits d'immissió per a les PM10: els valors en mitjana anual i els valors de mitjana diària. El límit de mitjana anual és de 40 ¡Jg/m3• i els valors registrats a Barcelona l'any 2009 van ser. fent una mitjana dels registres de totes les estacions. de 38.1 ¡Jg/m3 Tot i que la mitjana va estar per sota dels nivells reglamentats. el decret de protecció indica que no s'han de superar en cap cas i per a cap estació de mesura. El2009. 3 de les 1 O estacions van superar el llindar de 40 ¡Jg/m3 (Eixample. Plaça Universitat. Poble Nou i Sants). A més. en el cas de les PM10 el límit diari és de 50 ¡Jg/m3, el qual es pot superar segons el decret com a màxim 35 vegades a l'any. El 2009 es van superar amb escreix les 35 vegades permeses. pràcticament en totes les estacions de la XVPCA de Barcelona: Sants. 95 vegades; Poble Nou. 83; Port Vell. 42: Parc de la Vall d'Hebrón. 42: Gràcia-St. Gervasi. 41: Pl. Universitat. 40. Van ser exemptes d'aquesta superació les estacions de l'Eixample. Zona Universitària i l'lES Verdaguer. La problemàtica de la qualitat de l'aire la tenen totes les aglomeracions urbanes del món. ja que una de les causes principals d'aquests alts nivells d'immissió són les emissions del trànsit. Segons el Pla d'Actuació de la Generalitat de Catalunya 13 L'exposició cròn ica a les partícu les augmenta el risc d'infermetats cardiovasculars i respiratòries. a ixí com de cà ncer de pulmó 14 A pa rtir de l 2010 e l límit es s itua a ls 40 ¡Jg/m3 [78] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA        AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA estacions indicades anteriorment donarien el valor de 37.2 ~g/m3 partint del valor de 2008. que és l'any base de càlcul. Els resultats obtinguts mostren la baixa sensibilitat de les immissions a variacions més pronunciades de reducció d'emissions. Així. fent importants esforços en reduir les emissions del transport viari a nivells del -14.8% i -22.3% d'NOx i PMw. respectivament. respecte l'any base 2008. s· obtenen reduccions dels valors d'im missió de l'ordre del-4% i -2.8% d'NDx i PM10• respectivament. Resultats que. malauradament. no són suficients per complir els límits establerts per la normativa europea. Cal comentar que s'han comparat aquests resultats amb els dels models de dispersió de contaminants realitzats per altres ciutats. com les modelitzacions de Londres. Berlin o Copenhaguen. Aquests models han donat resultats de sensibilitat de les emissions i les immissions similars als obtinguts a Barcelona. Aquestes dades. però. poden portar a la conclusió de què els esforços per millorar la qualitat de l'aire. amb l'actual tecnologia. poden semblar estèrils si no serveixen per assolir nivells d'immissió per sota els valors reglamentats per la UE. A més. es coneixen exemples de diverses ciutats que desprès d'aplicar diferents mesures no han assolit els objectius esperats. com ho poden ser les Low Emission Zones. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 De tota manera. s'han de fer els màxims esforços per garantir una qualitat de l'aire òptima pels ciutadans o. si més no. procurar millorar-la en la mesura que sigui possible amb les opcions que es tenen actualment i en un futur proper. Cal doncs. plantejar diferents mesures per tal de millorar la qualitat de l'aire de la ciutat. Assolir els nivells màxims reglamentats per la UE no hauria de ser una condició única perquè no s'hagin de dedicar els recursos i esforços necessaris per intentar reduir els nivells de contaminació de l'aire. És necessari actuar per mi llorar la qualitat de l'aire de Barcelona de la manera més efectiva possible. dedicant els esforços que calgui per reduir el màxim possible les emissions i. alhora. el valor de les immissions. En aquest sentit. l'anàlisi de la caracterització del parc mòbil que s'ha fet és una eina extremament útil per detectar quines mesures es poden prioritzar. Caldria. per tant. escollir les accions que demostren ser més efectives en la reducció d'emissions. o analitzar noves mesures que puguin aportar altres Administracions. Un cop escollides les propostes més interessants des del punt de vista ambiental. seria necessari estudiar aspectes socioeconòmics -així com les possibles barreres i grups d'interès, i les dificultats d'implantació-. i realitzar una anàlisi jurídica sobre les possibles competències de les diferents administracions. entre d'altres aspectes. [80] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA 10.7 AFORAMENT ANTIGUITAT MOTOCICLETES Degut a què l'RSD no ha pogut captar el gran nombre de motocicletes de Barcelona. el setembre de 201 O el Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona va realitzar un aforament in situ a la zona de Passeig de Gràcia durant dos dies per contrastar els resultats amb els de l'RSD. En aquest aforament. es van identificar 556 motos i ciclomotors. registrant si les matrícules d'aquests vehicles eren més antigues de 1 O anys. així com la proporció de motos i ciclomotors. Els resultats. contrastats amb l'antiguitat donada per l'RSD. es mostren en el capítol corresponent de motos. A continuació. es mostren els resultats. MOTO -10A 369 MOTO+ 10A 68 CICLOMOTOR 119 T 556 T.M 437 %M 78.6% %C 21.4% %MN 66.4% %MV 12,2% %Mn 84.4% %Mv 15.6% Moto -10A: motos de menys de 10 anys. Moto + 1 OA: motos de més de 1 O anys. Ciclomotors aforats T: total de vehicles de dues rodes motoritzats aforats. T.M.: total de motocicletes. %M: percentatge de motos sobre el total de vehicles de dues rodes. %C: percentatge de ciclomotors sobre el total de vehicles de dues rodes. %MN: percentatge de motos de menys de deu anys sobre el total de vehicles de dues rodes. %MV: percentatge de motos de més de deu anys sobre el total de vehicles de dues rodes. %Mn: percentatge de motos de menys de deu anys sobre el total de motos. %Mv: percentatge de motos de més de deu anys sobre el total de motos. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 10.8 DETALL DELS REGISTRES DE L'RSD PELS AUTOBUSOS DE TMB S'ha fet un creuament de bases de dades per poder desagregar els registres dels autobusos de TMB respecte els autobusos i autocars de la resta de la ciutat. Així. partint de l'inventari de matrícules del parc de vehicles de TMB. s'han identificat els vehicles que han quedat registrats en la base de dades generades per les mesures a carrer de l'RSD. El resultat permet fer una desagregació de les emissions del parc mòbil de TMB respecte la resta d'autobusos i autocars que també circulen per la ciutat. Recordem que els registres d'autobusos i autocars registrats per l'RSD eren 860 busos de gasoil i 58 de gas natural. A continuació es mostren els resultats desagregats segons "TMB" (per vehicles que pertanyen a la flota de TMB) amb un 47% dels registres. i segons "Altres" per altres autobusos i autocars d'altres empreses de transport. [90] AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA         AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS D'NOX I PM10 DELS VEHICLES QUE CIRCULEN PER BARCELONA