ANÀLISI DE L’ECONOMIA DE BARCELONA ESTUDI TÈCNIC PECQ 2011-2020 ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA Estudi sectorial Anàlisi de l'economia de Barcelona Autors Gabinet d'Estudis Econòmics Coordinació i revisió Agència d'Energia de Barcelona (AEB) lrma Soldevilla Emma Santacana Gerard Pol Barcelona Regional (BR) Jose Lao Edició Oriol Teixidó Juan Tur Antoni Paris- Socioambiental.cat Aquest estudi forma part del conjunt de documents sectorials que han servir de material tècnic de base per a la redacció del Pla de l'energia. canvi climàtic i qualitat de l'aire de Barcelona 2011-2020 (PECO) i de la Diagnosi energètica de Barcelona. Tots aquests documents i els seus annexos. així com el propi PECO, es poden trobar al web d'Energia i Qualitat ambiental de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. http://w11 O.bcn.caVportaVsite/MediAmbient. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [1] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA                               ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA INTRODUCCIÓ En aquest informe es fa una anàlisi de l'economia de Barcelona. La seva finalitat és definir un model prospectiu a l'horitzó 2020 que serveixi de base al Pla d'energia. canvi climàtic i qualitat de l'aire 2011-20. No es tracta de fer un estudi exhaustiu sobre Barcelona sinó de posar l'accent en els elements claus de transformació. necessaris per fer previsions. i destacar els canvis que s'estan produint i que seran la base dels diferents escenaris que es puguin plantejar posteriorment. En l'àmbit de la demografia. Barcelona és una ciutat molt complexa. però en aquest document només s'ha fet referència al creixement recent i les seves causes. al comportament dels fluxos migratoris i a les característiques de la piràmide de població. Pel que fa a les magnituds econòmiques de la ciutat (PIB) i a la seva estructura productiva . s'ha treballat amb dades de l'any 2008. que són les darreres disponibles referents a la producció. El comportament negatiu de les variables econòmiques del 2009 no s'ha tingut. per tant. en compte a nivell de macromagnituds. En canvi. pel que fa als temes laborals sí que s'han utilitzat les dades de l 'any 2009. ja que ens permeten fer una aproximació a la conjuntura. Precisament. atesa la conjuntura actual. el seguiment de les dades econòmiques de la ciutat serà important per anar ajustant el model de prospectiva a la durada del cicle negatiu. S'ha posat èmfasi en els canvis actuals, ja que l 'estructura productiva de Barcelona està experimentant un importat i ràpid procés de transformació. Per això. en tot l'informe les dades de referència que s'han utilitzat són sempre dels darrers 1 O anys. ja que els canvis són força significatius.1 1 Per comparar la situació actual am b la que hi havia el 2005 es poden veure els documents de treball que van servir per elaborar el Pla Director de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 2005-06. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 S'han destacat tres activitats claus de l'eco nom i a de Barcelona. D'una banda el sector turístic. i de l'altra dues de les infraestructures de transport més significatives: el port i l'aeroport. En els tres casos s'ha quantificat la seva importància en l'estructura productiva de la ciutat. especialment pel que fa a la seva aportació al PIB. Aquest és un enfocament innovador. ja que si bé hi ha estimacions sobre el pes del turisme en l'economia de la ciutat. aquesta quantificació no s'ha fet ni pel port ni per l'aeroport. De fet. no és un tema fàcil. ja que no són estrictament sectors productius sinó transversals. en el sentit que incideixen sobre altres activitats econòmiques. Es tracta de destacar-ne la importància actual. però sobretot el paper que poden jugar a l'hora de definir el model de futur de la ciutat. En els tres casos s'ha calculat l'impacte d'aquestes sectors el 2008. Es comença a disposar de dades parcials sobre els resultats del 2009 en aquests tres àmbits. de manera que caldrà estar atent als resultats que vagin apareixent per copsar com està afectant la crisi a aquests sectors tan estratègics pel futur de la ciutat. Tenint en compte aquest ràpid procés de canvi, s'ha cregut oportú dedicar uns apartats a explicar els factors de transformació productiva de la ciutat. i especialment la dinàmica del 22@. ja que per la seva magnitud i ambició és cabdal per a l'esdevenidor productiu de la ciutat. Finalment. i a partir d'aquests factors. s'ha procedit a elaborar un model prospectiu amb un escenari tendencial. escenari que posteriorment s'anirà enriquint a partir de les mesures que es vagin generant en el Pla. De fet. no hi ha cap referència a temes energètics. en haver-hi altres equips que hi estan treballant. Els seus resultats són els que s'incorporaran en els diversos escenaris de futur que es plantegin. [3] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA    ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA   - - - ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA      ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA - - - - ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA 3. ELS FACTORS DE TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT Un model comercial de referència. La ciutat de Barcelona és una potència comercial que ofereix 3.5 milions de m2 de superfície de venda i una facturació propera als 40.000 milions d'eures. el32% del mercat català. Per tradició. per idoneïtat de la seva morfologia urbana i per la varietat de la demanda. el centre s'ha convertit en un paradigma del comerç urbà a nivell europeu. Alhora. compta amb quatre grans centres comercials i cinc grans magatzems.33 D'altra banda. a Ciutat Vella estan proliferant. paral.lelament a la seva recuperació demogràfica, els comerços ètnics. A un ritme de gairebé 80 obertures anuals en els darrers 5 anys. aquests comerços permeten recuperar el paisatge funcional, social i formal de molts carrers del districte. El comerç compta amb uns 170.000 llocs de treball. amb una elevada proporció de treball femení i immigrant. i un ritme de creació d'ocupació d'entre 1'1 i 1'1,5% anuaL la productivitat. però, és molt baixa. La recuperació de voreres ha facilitat l'extensió dels eixos comercials de barri. i la reforma dels mercats municipals ha esdevingut una política molt emblemàtica. de la que l 'obertura del de Santa Caterina n'és una de les fites. Serveis empresarials i L'efecte seu Les grans empreses estan jerarquitzant les seves seus. constituint centres de decisió per processos o per regions. Es presenten. doncs. oportunitats de compensar les deslocalitzacions productives amb el desenvolupament d'activitats seu o subseu. 33 A més. hi ha diversos projectes e n ma rxa qu e a ugme ntaran aquesta capacitat. com els 15.000 m2 d'ampliació de la Maquinis ta (fins arribar als 46.000 m2). el nou centre de "Las Arenas", amb altres 32.000 m2, i a més llarg termini l'ampliació de l'estació de Sans. amb 80.000 m2 d' oficines i co merços. i e l projecte de la Sagrera amb a ltres 180.000 m2 també d' usos comercia ls i d"ofic ines. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 oportunitats que comporten. també. la possibilitat de crear llocs de treball d'alt valor afegit. Es poden esmentar com a exemples paradigmàtics els de Roche Diagnòstics. filial de l'empresa alemanya. que concentra a Sant Cugat un centre de competència mundial en el desenvolupament de software per a hospitals (580 empleats) i els de Sanofi-Aventis i Unilever. que han decidir centralitzar les seves activitats a l'estat espanyol a Barcelona. Així mateix. s'han instal·lat la subseu de Cei-Network Computers Ass.. i el centre d'investigació de Alstom. mentre que Hewlett- Packard també té una forta activitat tecnològica a Sant Cugat. Aquest és un tema cabdal. tant pels llocs de treball de qualitat que genera com pel gran potencial d'iniciatives empresarials que poden sorgir a l'entorn d'aquests centres de decisió. Els serveis professionals i financers. que ocupen unes 170.000 persones només a Barcelona ciutat. amb un fort ritme de creixement impulsat pels processos d' externalització dels nous serveis que estan sorgint a l'entorn d'lnternet i la nova economia.34 Pel seu elevat nivell tècnic i d'exigència formativa. i alhora per les oportunitats de progrés professional. aquest és probablement un sector clau per a valorar la capacitat d'una societat i el seu sistema universitari per a generar una oferta de professionals suficient i competitiva. En consultoria estratègica i BackOffice. l'activitat més rellevant dins el sector. Catalunya representa el 24% del mercat espanyol. De tota manera la major part de les 42 empreses que pertanyen a ACEC. (Associació Catalana d'Empreses Consultores. de referència en el sector) són grups multinacionals. amb seu a Madrid i subseu a Catalunya. En aquest camp. Barcelona ha posat en el mercat 6 milions de metres quadrats de sòl. incloent-hi el projecte del 22@ que es comenta posteriorment. però també altres actuacions que involucren l'àrea 34 Cal tenir en compte que dins aques ta categoria el CNAE inclou e ls serve is de neteja a les empreses i e ls guar des de seguretat. uns 20.000 llocs de t reball. que s"ha n restat per arribar a la xifra es me ntada. [23] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA metropolitana. com el Parc Tecnològic de Cerdanyola. el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans. o el Districte Financer de l'Hospitalet. Es tracta de sòls destinats a activitats relacionades amb la tecnologia i la comunicació. comptant amb la complicitat de la Universitat. que és un dels elements centrals d'aquest model. Finalment. una dada a destacar és que Barcelona va aplegar l'any passat un 19.7% del total de les empreses creades a Espanya. un indicador molt interessant sobre l'esperit emprenedor de la ciutat. Ciències de la salut. un camp prometedor i exigent Hi ha un consens força ampli en què la salut és el camp més prometedor d'activitat econòmica i negoci. Hi té un lloc predominant la medicina personalitzada i la biotecnologia. que és un nou sector palanca per a la indústria química- farmacèutica. però també de l'agroalimentària. la mediambiental i l'energètica. totes elles amb forta presència a Catalunya. Catalunya compta amb moltes empreses parcialment biotecnològiques o usuanes de biotecnologia. però només té el 13% de les bioempreses existents a l'estat espanyol. per darrera de Madrid i Andalusia.35 Les empreses capdavanteres com Zeltia. Puleva Biotech. Natraceutical o Probitas Pharma. cap d'elles és catalana. Des de l'Administració s'està apostant pel Parc Científic de Barcelona. que gira a l'entorn de la UB. i pel nou Parc de la Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). en procés de construcció. i ara s'està pendent de comprovar la resposta de la iniciativa privada. Complementàriament a aquests centres d'alta investigació cal destacar l'existència de grans centres hospitalaris públics com ara el Clínic. amb una gran reputació en el camp de l'investigació. i un elevat nombre de centres de medicina privada d'elit agrupats a l'entorn de la Plataforma Barcelona-Centre Mèdic. en la que participen 20 centres assistencials i que volen difondre i promocionar Barcelona com a destí sanitari a nivell internacional.36 35 Es tracta d'un sector encara molt incipient amb només 200 empleats i uns 40 milions d'eures de facturació. si bé el 73% és l+D. 36 Barcelona Centre Mèdic compta amb 1.360 llits, atesos per uns 3.500 facultatius. registrant 275.000 estades. Un 12% de la seva demanda és de la resta de l'estat i un 3.5% estrangera (unes 10.000 persones el2008). percentatge en creixement. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 L'any 2008. les indústries farmacèutiques radicades a Catalunya van invertir 381 milions d'eu ros en recerca. Barcelona és la ciutat espanyola on més assaigs clínics es van portar a terme en hospitals com el Clínic. Vall d'Hebron. l'Hospital del Mar o Sant Pau. El Parc Científic de Barcelona és una bioincubadora que va iniciar les seves activitats l'any 2000. i de la que han sortit algunes biotechs exitoses. com AvanceU o Oryzon Genomics- Crystax. que conviuen amb centres de recerca punters i amb empreses farmacèutiques importants. cosa que li dóna capacitat de generar sinèrgies en un sector on les inversions en recerca són molt elevades i és el factor bàsic de competitivitat. Barcelona té una indústria farmacèutica potent,37 grans instal·lacions hospitalàries. bones comunicacions. una ciutat acollidora i cosmopolita. bona qualitat de vida. benestar social i interès públic per potenciar la biotecnologia. si bé en aquest camp ha de competir amb centres de gran tradició com Cambridge. San Francisco. San Diego i Boston. amb altres de més recent implantació com Seatle o Baltimore. i amb ciutats com Singapur. Seul o Shanghai. que s'han incorporat recentment a aquesta elit. De la indústria editorial a l'audiovisual Segons l'estudi El sector cultural en Catalunya elaborat per la COCINB (Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona) la cultura genera a l'entorn d'uns 25.000 llocs de treball i 1'1 .2% del PIB. amb una gran concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona. A nivell subsectorial. l'activitat es concentra en tres subsectors: editorial.38 premsa i audiovisuals; la resta: fonogrames. arts escèniques i arts visuals representen poc més del 7%. s· estima que Catalunya. l'àrea de Barcelona principalment. concentra a l'entorn d'un terç dels llibres editats a l'estat espanyol. percentatge. però . que està en retrocés. La forta competència i l'aparició de noves fórmules de distribució està afavorint un procés de concentració. i de fet a Barcelona es troben empreses prou grans com 37 De fet. la meitat de la indústria farmacèutica espanyola es troba a Catalunya. 38 Barcelona és un districte industrial en els temes de l'edició. amb tots els avantatges que això comporta en quant a disposar de proveïdors i serveis comuns i personal especialitzat en el sector. Rafael Boix y Vittorio Galletto. S istemas Loca/es de Trabajo y Distritos Industria/es Marshallíanos en España. working paper 05-14. Universitat Autònoma de Barcelona. septembre del 2005. [24] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA  Planeta. Vicens Vives. Ed.62 o RBA. que conviuen amb iniciatives de menor dimensió. La recuperació dels mercats d'Amèrica llatina és un element molt important. La indústria audiovisual catalana representa el 19% del total espanyol. i en aquest cas la tendència és a augmentar. El sector compta amb més de 1.000 empreses. 7.000 treballadors i moltes iniciatives. També té un grup molt important com és Mediapro. i altres de menor dimensió però també molt dinàmics com Lavinia. Filmax o Fantastic Factory pel que fa a la indústria audiovisual. o Cromosoma i OCon en el camp de l'animació. La major part d'ells està actualment experimentant un reposicionament estratègic tot aprofitant la capacitat d'arrossegament de les TV movies i els nous canals de televisió digitaL Un dels punts forts del sector és la qualitat dels centres d'ensenyament existents (la seva atracció d'estudiants estrangers avalen el seu prestig i) i la seva capacitat creativa. En definitiva. es tracta d'un nínxol d'activitat en plena efervescència. amb un gran potencial de creixement. d'alt valor afegit i intensiu en capital humà. A més. pot beneficiar altres sectors com el turisme o la moda. L'exemple d'altres llocs on s'ha desenvolupat la indústria audiovisual mostra la importància dels factors financers i fiscals. i de tenir una estratèg ia comercial que li permeti una projecció internacional. Un altre element fonamental és el desenvolupament de continguts audiovisuals amb un elevat component tecnològic. amb aplicacions en videojocs. telèfons mòbils o lnternet.39 En aquest sentit. el fet que el llatinoamericà sigui en aquets moments un mercat emergent ofereix una oportunitat addicional. tot i que. globalment considerat. el mercat ha experimentat un progressiu procés de mundialització i els estudis autòctons s'han anat integrant en grans grups internacionals. Barcelona actua també com a centre publicitari de molt alta qualitat creativa. cosa que li ha permès igualar i fins i tot superar Madrid. si bé des de fa uns anys s'està produint un procés invers davant la pèrdua de grans seus empresarials i de lligams amb Llatinoamèrica60• Tot i així encara es conserva la fortalesa pel que fa a direcció cinematogràfica i la direcció d'art. l! En aquest sentit són molt interessants les recomanacions de l'Estudi de la Cambra de Comerç sobre el Sector audiovisual a Catalunya. ' 0 El2005 s'estima que el sector comptava amb 280 empreses i una facturació entre els 200/250 milions i a l'entorn d'un 10% d'exportació, amb dissenyadors de renom. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 MODELS AUDIOVISUALS D'ÈXIT COREA DEL SUD . Cultura de superproduccions . Orientació comercial . Quotes en l'exhibició i programes de TV . Incentius fisca ls . Fons d'inversi ó específics . Afinitat cultural amb Japó, Xina i Sud-est d'Àsia . Creació d'un star system propi . Recolzament dels principals grups financers del país . Creació d'un festival de cinema internacional: Busan (Cannes del sud) NOVA ZELANDA . Especialització en serveis de postproducció . Bones relacions amb grans grups globals de comunicació . Empreses amb reconeixement internaciona l . Orientació internacional . Empreses de serveis que cobreixen tota la cadena de valor . Focus en l'atracció de superproduccions de Hollywood . Identificar l'audiovisual com a sector estratègic del país per incrementar la competitivitat . Tractats bi laterals de coproducció amb 8 països . Línies de finançament a mida . Incentius fiscals . Promoció de l'entorn natural del país per buscar localitzacions . Sinergies entre l'audiovisual i el turisme del país BRITISH COLUMBIA (CANADÀ) . Especialització en serveis integrals de localització i rodatges . Bons professiona ls i ben fo rmats . Avantatges en preus respecte els EUA . Alta disponibilitat de serveis complementaris . Orientació internacional (Tres quartes parts de les produccions són estrangeres) Audiovisual com sector econòmic central de l'economia de la província . El sector depèn del Ministeri d'Economia. no del de Cultura . Esforç de promoció i coordinació públic-privat . Incentius fiscals . Fons específics per finançar produccions . Proximitat als EUA. Llengua i valors culturals comuns Aprofitament d'esdeveniments globals. Jocs Olímpics hivern 201 O Font. Cambra de Comerç de Barcelona [25] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA Autònoma i Barcelona. hauria d'acollir unes 40.000 persones entre treballadors i estudiants. Des del sector públic s'han de crear les infraestructures i un ambient idoni. I en aquesta línia s'inscriu la posada en marxa del Supercomputador Mare Nostrum (situat a la seu del rectorat de la UPC). que està convertint Barcelona en el centre de computació de la investigació de l'àmbit europeu. així com el projecte del "Centro Nacional de Anàlisis Genómico". en el que s'invertiran 30 milions d'eu ros. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [27] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA Pel que fa a tecnologies mèdiques. el 22@ acull algunes empreses de referència del sector. com Sanofi-Aventis. Novartis. GAES i Matachana. En aquest cas totes tenen la seu central aquí. tot i que les dues primeres són filials de multinacionals. Dins el camp energètic. al 22@ compta amb Ecotecnia (capdavantera en la fabricació d'aerogeneradors eòlics). que ha estat adquirida per Alstom. i l'Agència Europea de Fusió. l'òrgan administratiu que coordinarà l'ITER. i també amb els serveis territorials d'Endesa a Catalunya i el nou el Campus Tecnològic i Empresarial de Barcelona (b-TEC). que inclou la nova escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona i una sèrie de centres vinculats a temes energètics. entre altres. Estat d'execució. La societat municipal 22@. encarregada del gestionar el projecte preveia una inversió de 180 milions d'eures en infraestructures. La major part de les inversions s'han destinat a dotar la zona de modernes xarxes d'energia. telecomunicacions i fins i tot de climatització centralitzada (aprofitant la planta de generació de calor del Fòrum) i s'hi ha instal·lat també la recollida pneumàtica de residus. S'estima que ja s'hi ha invertit més del 50% del total previst. En els recents anys de forta expansió . el sector immobiliari va apostar decididament per la zona. amb 54 plans de renovació aprovats. cosa que comportara la transformació de 2.140 m 2 de nou sostre productiu. residencial o hoteler. més de la meitat de tot el projecte. del qual prop d'una tercera part ja està construït. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 Els nous eixos estratègics El 22@ representa el gran projecte de transformació urbana de Barcelona. vinculada a tot un procés de transformació econòmica que ha de permetre que la ciutat s'adapti als canvis que s'estan produint a l'economia global. Però no és l'únic. i a més cal tenir en compte que l'àmbit d'influència de Barcelona no es limita a la ciutat estricta. sinó que forma una regió metropolitana amb una gran interrelació.~ En aquesta mateixa línia de continuïtat del model del 22@ s'emmarquen les actuacions de renovació del polígon de la Zona Franca. La creació de la plataforma empresarial Barcelona Zona Innovació. on hi participa el Consorci de la Zona Franca. pretén ajudar a reconvertir aquesta àrea impulsant les activitats basades en el coneixement i la tecnologia. Per fer-ho. s'han assolit acords amb empreses de tres sectors claus: ciència. alimentació i audiovisual. (Hospital Clínic. Parc Científic de Barcelona. CataloniaBio. Mercabarna. Gestmusic. RBA. Lavinia. Benecé). i l'objectiu és acollir 400 noves empreses i uns 20.000 llocs de treball. La inversió de 3.000 milions d'eures en urbanització. la proximitat al port i a l'aeroport i l'arribada del metro són factors claus d'impuls per a la zona. No hi ha prevista cap actuació residencial. però la renovació del barri de Marina al llarg del Passeig de la Zona Franca possibilitarà el continu urbà entre àrea residencial àrea d'activitats econòmiques. 48 Vegeu per exemple Pere Lleona ri. Gemma Vélez. L "eix de la Gran Via i el canvi de m odel de /"Hospitalet de Llobregat. Cambra de Comerç de Barcelona 2009. on es posa en relleu la rellevància d'aquesta actuació. la qual té un impacte no només sobre l'Hospitalet s inó també sobre Barcelona. [31] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA 5. ESCENARIS A L'HORITZÓ 2020 Metodologia i model utilitzat Com s'ha vist al llarg de tot el document. Barcelona està experimentant una intensa transformació de les seves activitats productives i del seu perfil de ciutat. Davant aquesta situació. és bo demanar-se què passarà a partir d'ara i quines conseqüències tindrà aquesta transformació. encetant així una reflexió sobre el futur. un tema im portant ja que. com diu Woody Alien. "estem condemnats a passar-hi la resta de la nostra vida". Es tracta. a més. de pensar-hi amb l'objectiu de preparar el futur. és a dir. de prendre ara les decisions adequades per acostar-se al model de ciutat que es desitja. Per tant. el que s'ha fet en aquest capítol és elaborar una anàlisis de prospectiva de l'economia de Barcelona. prenent com a horitzó temporal l'any 2020. Fer una anàlisi prospectiva no consisteix en endevinar què passarà com si només hi hagués un futur possible i el poguéssim descobrir. La prospectiva es basa en considerar que hi ha molts futurs possibles i que aquests dependran de les actuacions i les polítiques actuals.49 El seu objectiu fonamental és proporcionar un instrument que ajudi a la presa d'aquelles decisions que comprometen l'esdevenidor anticipant les conseqüències que comportaran les diferents accions. Per triar entre els futurs possibles aquell que es vol assolir i prendre les decisions adients per a aconseguir-ho. calen escenaris alternatius que expressin els diversos interessos sensibilitats. El primer pas ha estat fer una anàlisi estructural. que consisteix en seleccionar les variables socioeconòmiques rellevants (demografia. variables educatives. estructura productiva. llocs de treball. nivell de renda. etc.) i trobar les interrelacions que hi ha entre elles. tant pel que fa als efectes directes i indirectes. com a la seva retroacció (feedback).50 49 "Afirmar que l'esdevenidor és un domini de llibertat i de poder és afirmar que és un domini de voluntat". Baltasar Porcel en el pròleg del llibre dirigit per Hugues de Jouvenel i Maria- Àngels Roqué. Catalunya a l'horitzó 2010 . Enciclopèdia catalana, 1993. 5(] Vegeu per exemple. Hugues de Jouvenel, Maria-Àngels Roque. Catalunya a l'horitzó 2010. prospectiva mediterrània. Institut d'Estudis Mediterranis. Enciclopèdia catalana. 1993. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 En segon lloc. s'han quantificat aquestes variables i s'ha analitzat la seva evolució recent. prenent com a referència la darrera dècada. S'ha tingut en compte però. que en moments de ràpids canvis estructurals com l'actual l'evolució futura d'aquestes variables no vindrà determinada mimèticament pel que ha passat en els darrers anys. El que s'ha fet. doncs. és un esforç per veure que està passant en altres àmbits i a escala internacional. Cal tenir en compte la situació actual. caracteritzada per una intensa crisis econòmica i els canvis que aquesta pot comportar en el futur. El tercer pas ha estat dissenyar un model de simulació que ha permès fer l'estudi prospectiu. S'ha utilitzat un model economètric d'equacions simultànies desenvolupat específicament per al cas de Barcelona.51 Es un model de simulació discreta de tipus causal. que té un disseny modular que permet relacionar les diferents variables socioeconòmiques. demogràfiques. del mercat laboral. de l'estructura productiva i del nivell de vida. El gràfic distingeix entre: les variables motrius. que són les que originen les diferències entre els escenaris: les estratègiques. que són les sensibles perquè es puguin portar a terme els escenaris: les instrumentals. que donen consistència al model: i. finalment. els resultats. que són els objectius de la nostre prospectiva. En conjunt. els model ens ofereix tot una sèrie d'informació sobre els factors de la seva transformació. 51 La base és un model de simulació desenvolupat pel GEE per a realitzar estudis de prospectiva territorial anomenat SIM-SOE. el qual s'ha d'adaptar a les exigències del territori i la finalitat concretes de la simulació. cosa que fa que s'hag i de dissenyar una ap licació específica per a cada cas analitzat. [33] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA    ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA xij aij = Xj ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA aeroport. turisme) genera un increment de l'activitat. però una part de la mateixa no es queda a l'interior de l'economia catalana. degut a les compres que realitzen. Aquests efectes es poden calcular de la següent manera: M = m'.D+m'.A.D+m'.A.[(I-A)-1 -1].0 Essent M les compres (ja sigui a l'estranger o a la resta d'Espanya) i m el pes de les compres exteriors (ja siguin a la resta d'Espanya o a l'estranger) en una unitat de producte per a cadascuna de les branques productives. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [42] ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ANÀLISI DE L'ECONOMIA DE BARCELONA