PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D’HABITATGES A BARCELONA ESTUDI TÈCNIC PECQ 2011-2020 PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Estudi sectorial Propostes per a la rehabilitació energètica d'habitatges a Barcelona Autors Aiguasol. Sistemes avançats d'energia solar. SCCL Lucia Feu i Isabel Pascual. arquitectes Coordinació i revisió Agència d'Energia de Barcelona (AEB) lrma Soldevilla Emma Santacana Gerard Pol Barcelona Regional (BR) Jose Lao Oriol Teixidó Juan Tur Edició Antoni Paris> Socioambiental.cat Aquest estudi forma part del conjunt de documents sectorials que han servir de material tècnic de base per a la redacció del Pla de l'energia, canvi climàtic i qualitat de l'aire de Barcelona 2011-2020 (PECQ) i de la Diagnosi energètica de Barcelona. Tots aquests documents i els seus annexos. així com el propi PECQ. es poden trobar al web d'Energia i Qualitat ambiental de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. http://wll O.bcn.cat/portallsite/MediAmbient. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [1] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ α PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA   ∙ ∙ ∙ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA 3. Avaluar el possible impacte en la certificació energètica dels edificis rehabilitats i de nova promoció d'aplicar les mesures proposades. tot valorant l'estalvi, en emissions de C02. associat a l'aplicació de les propostes de rehabilitació o a la implantació dels sistemes energètics de DHC y ~CHP (noves promocions). ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [4] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA 2.3 LES ETAPES DEL PROCEDIMENT Etapa 1. Plantejament de propostes de rehabilitació millora. Una vegada seleccionades les tipologies edificatòries a analitzar (H 1. H3. H6 i H9). i en base a la incidència en rehabilitacions dutes a terme a Barcelona els darrers anys. s'han definit les diferents propostes d'actuació (és possible obtenir els detalls en l'Annex); No m Ab u t HI Hl HG H9 pp A R Q o u P E O T S S T O E E S ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [7] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Etapa 2. Avaluació de les demandes energètiques associades a les propostes els paquets d'actuacions Per a cadascuna de les propostes. i més enllà de les solucions particulars adoptades per a simular­ les (detalls en l'Annex). s'han modificat els següents paràmetres físics per a obtenir les demandes de calefacció i refrigeració associades. Tipus C 411nvis ,an ,alitu t s Nom Ab.ast d".act u411ció H3 H6 H 9 PMEB 2001-2007 -~-~OROnononooonononononoo FE : F411~ ExtHIOfs CTE PECQ A e ..P...M.....E...B.... .2..0..0...1..-.2..0...0...7.. FI : F.a~ tnttiiOI'S CTE T ·¡;Eciï u A e PMEB 2001·2007 0.855 0.855 0.855 0.678- 0.7&0 I 0.35 0.35 0.35 o Tti.n:smrn i 'l' tt.t tinnie. (U} de foc.Jts (vidre+ tr-MC} exteriors · (W.m 1K). 2.72 • 2.-nl 2.-nl 2.9 N FVPE • FVPI : Fust~:r~a , Yd tu , P*fs~. ExtM10i;lnt~ F.a1;tor toW de .., dre:t u;tencrq. • f.l. CTE 0.-nl 0.-nl o.- ns s Fsm 6t fOJ.ats extenors • H 0.118 ...... . G.68 . 0.118 I N PECQ o y co : Coberta Ttm srms.s•vn.t t~ (U} de c:obtita - (WI'm'K) I o u A FO : Pnrnti FCf}lt l s PMEB 2001·2007 Abwrtlvitat {« ) dt Pfn ' (.. (.,' Q <)' ~ ~· ~ \. () 0' ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [1 2] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA ∙ ∙ ∙ ∙ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA .y CONCLUSIONS TIPOLOGIA Hl EDIFICI CASC ANTIC Per a la tipologia Hl -edifici casc antic. els paquets de mesures amb els que s'obtenen millors resultats. considerant el factor energètic econòmic són:  Paquet C - CTE: Combinació dels paquets individuals FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi Vidres i elements d'ombra en façanes interiors). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una reducció de consum energètic del 9,3%.  Paquet F - CTE: Combinació dels paquets individuals CO (Rehabilitació del les cobertes dels edificis) + FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de Fusteria, Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi de Vidres i elements d'ombra en façanes interiors) + FO (Rehabilitació del primer forjat de l'edifici). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una de consum energètic del14%.  Paquet G - CTE: Combinació dels paquets individuals FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors)+ FVPI (Canvi de Vidres i elements d'ombra en façanes interiors) ). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una reducció del consum energètic del 7,3%. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [20] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA .,¡ CONCLUSIONS TIPOLOGIA H3 EDIFICI EIXAMPLE Per a la tipologia H3- edifici eixample. els paquets de mesures amb els que s'obtenen millors resultats. considerant el factor energètic econòmic són:  Paquet C - CTE: Combinació dels paquets individuals FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi vidres i elements d'ombra en façanes interiors). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una reducció de consum energètic del 13.8%.  Paquet F - CTE: Combinació dels paquets individuals CO (Rehabilitació del les cobertes dels edificis) + FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi de vidres i elements d'ombra en façanes interiors) + FO (Rehabilitació del primer forjat de l'edifici). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una de consum energètic del18,8%.  Paquet G - CTE: Combinació dels paquets individuals FVPE (Canvi de fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors)+ FVPI (Canvi de Vidres i elements d'ombra en façanes interiors) ). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una reducció del consum energètic de 1'11.7%. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [27] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA .y CONCLUSIONS TIPOLOGIA H6 EDIFICI POST-GUERRA Per a la tipologia H3- edifici eixample. els paquets Per a la tipologia H6 - edifici post-guerra. els paquets de mesures amb els que s'obtenen millors resultats. considerant el factor energètic i econòmic són:  Paquet C - CTE: Combinació dels paquets individuals FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi Vidres i elements d'ombra en façanes interiors). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación. obtenint una reducció de consum energètic del 14.2%.  Paquet F - CTE: Combinació dels paquets individuals CO (Rehabilitació del les cobertes dels edificis) + FE (Rehabilitació de les façanes exteriors de l'edifici) + FI (Rehabilitació de les façanes interiors de l'edifici) + FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors) + FVPI (Canvi de Vidres i elements d'ombra en façanes interiors) + FO (Rehabilitació del primer forjat de l'edifici). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación, obtenint una de consum energètic del16.1%.  Paquet G - CTE: Combinació dels paquets individuals FVPE (Canvi de Fusteria. Vidres i elements d'ombra en façanes exteriors)+ FVPI (Canvi de Vidres i elements d'ombra en façanes interiors) ). segons limitacions del Código Técnico de la Edificación, obtenint una reducció del consum energètic del 12.9%. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [34] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA µ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA µ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA µ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA .,¡ CONCLUSIONS TIPOLOGIA H9 EDIFICI NOVA PROMOCIÓ  Les simulacions dels paquets de mesures que suposen millores respecte els estàndards del CTE han provat que la relació millora i despesa no justifica en cap cas la seva aplicació. Per això. una de les principals conclusions d'aquest estudi és que ["acompliment del CTE (amb criteris ja existents i coneguts) en les noves edificacions ja proporciona un comportament tèrmic interessant. Cal. per tant. assegurar l'acompliment de la normativa. més que incrementar-ne la seva exigència.  Pel que fa als sistemes de generació eficient. es fa evident la idoneïtat que un edifici es connecti a les xarxes de DH&C si existeix la possibilitat de fer-ho. En aquests casos. cal promoure aquesta tecnologia en el sector residencial nou i existent (i no només en el terciari. com fins ara). En canvi. la instal-lació de m icrocogeneracions en edificis residencials presenta reduccions en emissions en certes tipologies. però existeixen tecnologies existents i ja madures a la ciutat (com la solar tèrmica) que poden proporcionar la mateixa reducció d'emissions (si no més). millorant altres aspectes com consum d'energia primària o la dependència de combustibles fòssils.  Cal. doncs. seguir promovent l "ús de !"energia solar tèrmica en tots els sectors. i estudiar-ne la seva integració a les xarxes de climatització de districte. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [42] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA ‐ PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA El típic habitatge de l'Eixam ple. organitzat entorn massa de les façanes). les finestres es fan més un passadís llarg de façana a façana. funciona grans. desapareixen els cel rasos substituïts pels bastant bé en termes de la ventilació natural revoltons prefabricats enguixats directament. etc. malgrat la seva profunditat. En el cas de les unitats Són anys de gran activitat i també de gran grans posteriorment dividides. aquests fluxos especulació. en els quals apareixen nous sistemes d'aire ja no es donen per les separacions tecnològics i materials constructius de baix cost. introduïdes. Urbanísticament. el Pla Comarcal del 53 fa que L'amplitud dels carrers permet un bon augmenti l'alçada reguladora i permet fer assolellament i il-luminació de les estances de les remuntes a les finques ja construïdes per evitar la plantes altes. però les dimensions dels patis no saturació del sòl. permeten la bona iHuminació de les estances Tipològicament. i a banda de la varietat que es interiors. sobretot a les plantes més baixes. A dóna als polígons. els habitatges es fan més petits l'hivern. els habitatges són temperats. ja que tallant-los de manera paraHela a la façana. Una sempre hi toca el sol a una de les dues façanes mateixa escala dóna així accés a quatre habitatges. (menys a les properes als racons del pati d'illa). tot dos que s'obren al carrer i altres dos al centre de i que la manca d'aïllament específic fa que les l'illa. Els patis canvien el seu paper d'elements façanes poc assolellades siguin fredes. A l'estiu auxiliars pel d'elements imprescindibles per a la són habitatges frescos. atès que es poden ventilar ventilació i il·luminació dels habitatges. bé i les proteccions solars són molt efectives. Únicament les estances orientades cap a l'oest de Cap al final dels anys seixanta desapareixen les plantes superiors tenen tendència a escalfar-se pràcticament els murs de càrrega i apareixen els perquè la façana sense aïllament acumula la calor sostres reticulars i les jàsseres planes en del sol de la tarda. Als habitatges sota coberta detriment de les jàsseres de cantell. Tímidament s'accentua la fredor a l'hivern per la manca apareix la fusteria d'alumini. tot i que conviu d'aïllament de la coberta a la catalana. encara molt temps amb la de fusta. i desapareix la d'acer. La divisió en habitatges interiors i exteriors Tercer període (Postguerra -anys 70) impedeix la ventilació creuada directa. que només es du a terme entre la façana i els patis interiors. La guerra civil representa un parèntesi econòmic i amb resultats no gaire bons. Els patis són. en un endarreriment social i tecnològic de gran general. massa petits amb relació a l'alçada per rellevància. La postguerra arrossega sistemes de ventilar i. sobretot. per il-luminar. Cada habitatge té construcció tradicional. basats tant en la únicament una orientació. per la qual cosa el seu desaparició dels assaigs previs com en comportament depèn de la seva orientació. l'escassetat de molts materials -sobretot. l'acer i el L'amplitud dels carrers permet un bon ciment- i d'energia. assolellament (segons l'orientació) i la il-luminació de les estances de les primeres crugies de les Però. sobretot. a partir del final de la segona plantes altes. però les dimensions dels patis no guerra mundial i de l'autarquia en què viu Espanya afavoreix la bona il·luminació de les estances durant uns anys (coincidint amb el canvi de dècada interiors. sobretot a les plantes més baixes. 1940-1950). hi ha una incipient recuperació econòmica acompanyada de fluxos migratoris La manca general d'aïllament i la major superfície lligats a la creixent industrialització de l'àrea de vidre fa que siguin habitatges més aviat freds a d'influència de la ciutat. fet que accelera la l'hivern. excepte els que estan ben assolellats. A construcció d'edificis. l'estiu són habitatges calorosos. ja que s'afegeix la dificultat de ventilació amb la manca d'aïllament i A partir del 1945 i fins a la dècada dels setanta la baixa efectivitat d'algunes proteccions solars. apareix la figura del "polígon" com a actuació Als habitatges sota coberta s'accentua el fred a global d'urbanització i construcció. habitualment de l'hivern i la calor a l'estiu per la manca d'aïllament cases barates. petites i senzilles però en de les cobertes. La baixa qualitat original de les agregacions de fins a 4.000 habitatges. que fusteries exteriors fa que hi hagi moltes promouen organismes oficials o em preses infiltracions. privades i que estan destinats a absorbir la mà d'obra immigrant. Es consolida l'estructura de formigó (convivint inicialment amb els murs de càrrega). els tanca ments s'alleugereixen (la cambra d'aire adopta el paper d'aïllant que fins llavors tenia la ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [44] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Quart període (1970 ‐2000) A Barcelona. la construcció emigra cap als municipis veïns. Al nucli urbà només s'hi actua A mitjan anys setanta entra en vigor un nou Pla puntualment. substituint l'edificació obsoleta o general que redueix les possibilitats de omplint els pocs solars lliures que queden. densificació que permetia l'anterior; rebaixa les A mitjan dels vuitanta els preus immobiliaris alçades reguladores. prohibeix les remuntes. pugen. fet al qual no són aliens. probablement. els augmenta la grandària dels patis. limita la moviments econòmics vinculats als Jocs Olímpics profunditat edificatòria ... del 92 (la designació es va fer el 1986). La Els habitatges més estàndard perden superfície - preparació dels Jocs motiva un dels moments amb també els nuclis familiars comencen a perdre més activitat urbanística del segle: obertura de les membres-. que se situen entorn dels 90 m2 • amb Rondes. el front marítim. la transformació del quatre habitacions. Poble Nou. la Vila Olímpica ... Precisament. a la Vila Olímpica (però també la Vall d'Hebron). la L'any 1979. arran de la crisi del petroli del 1973. es concepció global del barri i la manca de temps promulga la primera i única norma tèrmica estatal imposen l'adopció de nous models edificatoris i (NBE-CT-79) que persegueix l'estalvi energètic. tecnològics: crugia petita. doble orientació sense sobretot relacionat amb el consum de calefacció patis. envans de cartró-guix. sistemes centralitzats dels edificis. de recollida d'escarn braries. galeries de serveis Tot i les reticències inicials. la manca de urbans ... compliment acurat en molts casos i les baixes Ara bé. un cop passat el moment olímpic. exigències de les esmentades normes d'aïllament. l'edificació de la ciutat torna al ritme anterior amb l'habitabilitat dels habitatges millora. sobretot la els alts i baixos que dicta l'economia. Dos factors. dels més exposats (sota coberta. molt assolellats. però. marquen el moment: cada cop queda menys etc.). Socialment. l'aïllament i els dobles vidres es sòl lliure i el seu preu és elevat. Això repercuteix perceben com a valors de qualitat i es fan servir en el preu final dels habitatges. si bé la mi llora de com a arguments de venda. les comunicacions -les Rondes i trens o autobusos En termes generals. continuen les mancances en de rodalies- afavoreixen que una part de la el comportament tèrmic dels edificis del període població vagi a viure fora de la ciutat. mentre que anterior. La divisió en habitatges interiors i una altra ho fa també per motius aliens al preu de exteriors impedeix la ventilació creuada directa. l'habitatge. Els patis continuen sent massa petits amb relació a l'alçada de l'edifici per ventilar i per il-luminar. sobretot si estan coberts amb claraboies. Tot i que Tendències actuals i futures acostuma a haver-hi proteccions solars. moltes vegades no permeten la ventilació simultània per Els canvis sociològics produïts en els últims anys manca de possibilitat de regulació (persianes de han provocat l'aparició de diferents tipus d'usuaris rotllo). dels habitatges. fet que comporta una demanda Paral-lelament. el final de l'època diversificada. Des d'habitatges ocupats per una "desenvolupadora" del règim franquista fa sola persona. famílies monoparentals o unitats disminuir els fluxos de població. i aquesta familiars tradicionals fins a habitatges amb una comença a accedir a un nivell de vida més alt. Ja ocupació excessiva derivada del fenomen de la no es tracta de trobar un habitatge com sigui i on immigració. sigui. sinó que ara es demana ja una certa Cal. però. destacar que la manera constructiva ha "qualitat". a la qual cosa ajuden també campanyes experimentat també un canvi significatiu gràcies a publicitàries de marques comercials d'aïllament. les diverses normes i directives que han abordat el fusteries. etc. tema de l'estalvi i l'eficiència energètica en Els errors i les mancances en la qualitat de la l'edificació. construcció comencen a aflorar. sobretot als En l'àmbit comunitari. cal esmentar la Directiva polígons. on hi ha un moviment veïnal més actiu 2002/91 CE del Parlament Europeu i del Consell de per aconseguir un nivell mínim de qualitat. Són 16 de desembre del 2002. relativa a l'eficiència anys en què els mètodes constructius no energètica dels edificis. El seu objectiu és actuar evolucionen massa. ja que. a banda de la millora sobretot pel que fa a càlculs energètics i requisits de l'aïllament. es construeix més o menys com en mínims d'eficiència. certificació energètica i els anys precedents. inspecció periòdica de calderes i sistemes d'aire condicionat. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [45] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA El Código Técnico de la Edificación (aprovat pel A partir d'aquesta anàlisi de l'evolució constructiva Reial decret 314/2006. de 17 de març. i modificat al llarg de la història a Barcelona es planteja una parcialment pel Reial decret 1371/2007. de 19 classificació dels edificis d'ús majoritari d'octubre). és el marc normatiu mitjançant el qual residencial en diverses tipologies edificatòries. es regulen les exigències bàsiques de qualitat que segons l'època de construcció diversos han de complir els edificis. incloses les seves paràmetres (urbanístics. constructius. instal-lacions. per satisfer els requisits bàsics de operacionals). També se simula el comportament seguretat i habitabilitat. Algunes de les exigències tèrmic dels edificis tenint en compte la tecnologia bàsiques que regula són la seguretat en cas disponible en els habitatges. els hàbits de consum d'incendi. la protecció enfront del soroll i l'estalvi dels seus habitants i la influència de l'embolcall energètic. constructiu i dels edificis veïns. A escala autonòmica. cal destacar el Decret Del sostre residencial a Barcelona (62.774.888 m2). d' ecoeficiència (Decret 21/2006. de 14 de febrer). un 89.4% queda representat per les cinc tipologies Aquest decret incorpora paràmetres ambientals i edificatòries definides (56.133.904 m 2). mentre que d'ecoeficiència (en matèria d'aigua. residus. el 10.6% restant (6.640.984 m2) són edificis d'ús materials i sistemes constructius i residus) als majoritàriament residencial que no corresponen a edificis de nova construcció. als procedents de cap perfil de les tipologies definides. Analitzant la reconversió d'antigues edificacions i als resultants base de dades cartogràfica i les dades agrupades d'obres de grans rehabilitacions. També als del cadastre. destaca la tipologia H6 com la edificis amb usos d'habitatge. residencial col· lectiu. tipologia majoritària. que representa un 51% dels administratiu. docent i sanitari. metres quadrats de sostre d'habitatge de Barcelona. D'altra banda. Barcelona disposa des del 1999 d'una Ordenança solar tèrmica (integrada en l'Ordenança general de medi ambient urbà). amb l'objectiu de promoure i regular. a través de la normativa local. les instal·lacions d'energia solar de baixa temperatura per a produir aigua calenta en edificis. Aquesta normativa sobre la captació solar tèrmica es va modificar el març del 2006. L'aparició de nous requisits i de les normatives esmentades. ha obligat també al condicionament i accessibilitat de les cobertes. si més no pel que fa manteniment de les instal·lacions que han anat apareixent cada vegada més als edificis. Aquest fet ha generat una nova manera de reutilització dels terrats. tradicionalment destinats a espai per estendre la roba però infrautilitzats o inaccessibles en les tipologies més recents. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [46] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA 4.2 LES FITXES DE PROJECTE Tipologia Hl -edifici cas antic PROJECTE EDIFICI HI - PROPOSTA C PROJECTE EOIFICI HI PROPOSTA F PROJECTE EDIFICI HI PROPOSTA G .t O¡(fs ti'4i&• fflr t t uiWits .t /W(u Veaj/krl(ifu 1uUfitiu l Dwit! siWfiç;tirt s yi/Ñjts Est¡tvis Unit¡ris Consums Uni(¡ris Esti lvis Unit¡tis Cons-.ms URil.ris Est¡hris Uni(¡ris Consun~~s Unit¡ris El.ctric:il<~l 48.49 k'IJIVm' liiiiJ Ea.ctricit•t 2.~ 41.13 t.Vhhn11M'I9 EIPctricitM 1.08 4S.n k'w'hhn'IN~~ Gu N<~Iutil "H'I 28.39 kWm'lin~J GuNiitur~ 11.06 24.N k\lhlrrN~ Gas Nituu l ~19 :JO.m k'w'hhn1lai"JI GLP Q55 0.94 k'w'Wm'l~ GLP 0.83 13.~ ~·w'hhfNan, GLP ~43 M.06 k'w'hlm' larll Gu:oliu kW m' IM'II G¡sofin¡¡ ~Vhlrrh~r'l' Guoli•• k'w'hhn11~ Gu oil 0.00 0.00 kW m' l ... Guoil 0.00 ~00 k\lhlrrNant Gasoil ~00 0.00 k'w'hlm'hl"ll Hichour.,urs kW m' lan, Hidroutbws ~Vhhn1/an' Hidrou rlturs k'w'htm' lan, &.Mneió unit• ri¡ G•••r<~ció unita.ia Gf.nH ilciÓIInit.ari.a Eln tric:ilil k'w'h'm' l.., Eftoch icit•t k\lhlm11an, Elntric:it.t k'w'hlm'lao, Costos unit~ris Costos unit;uis Cos tos unitxis I 1:135 I E~olm' I IM.02 IE ~olm' I 48.83 I E~olm' 0.52 1Ell'ohn11.., 0.7; IEurolm11M'I!I 0.41 IEI.I"o.'m11ar11J P~JbKt. s im,lt Piit biid. simpte Pat)act. simplt 1 119.31 1""' 1 122ss 1..,, I ~LO~ 1..,. Tipologia HJ- edifici eixample t Olt/fe 9epi/içj/Ñtte lfNIÑiu 1 Piti" (Ïepi/içi/iu e 11Ndtit e EstiiiYis Uniuris Consuras Unitilris EstiiiYis Unitilris Consun.s Unbris Estalvis Unitilris COflsun.s Unitilris Eltc:Uicitit 0.30 3lS3 ~V hlm1lif'l9 Eltc:Uieitit 0.40 3\52 k\lhlm1lif'l9 Eltc:Uieitit 021 3\66 k\lhlm1lif'l9 Gu Naturiil 8.42 2l:l4 ~\ lhlm1lall!J Gu Natural 1148 ~.28 ~vtl'm'lall!J Gu Natural 7.0 22.63 ~vtl'm'lall!J GLP 0.33 3.18 ~\ lhlm1lall!J GLP 0.45 3.66 ~vtl'm'IMIIJ GLP 0211 3.83 ~vtl'm'IMIIJ Gu olinil - ~V hlm1li111J Gu olina ~Vhlm1IMIIJ Gasolina ~Vhlm1IMIIJ Guoil 0.00 0.00 ~V hlm11if'l9 Gasoil 0.00 0.00 ~Vhlm1li111J Guoil 0.00 0.00 ~Vhlm1li111J Hi4roc¡rburs - .. ~\ lhlm11if'l9 Hi4roc¡rburs kVhlm1li111J Hi4roc¡rburs ~Vhlm1li111J GtntrK iÓ unitaria Gt ntrK iÓ unitaria Elt c:uieitilt L-----------'~\111/m'l.., Eltcuieitilt k\ihlm11if'l9 Eltcuieitilt k\ihlm1li111J C02 C02 C02 NOI NOI NOI PMI O PMI O PMIG Costos unítiirís Costos unítMis Costos unitMis L--_.:6:1=~.--'IE~oim' L--=911-9"1i'--'I E~oim' Est¡fvi unílari Estalvi unitari Estalvi unitari 0.43 I E~olm'l.., 0.59 IE~olm'l.., 0.37 I E~olm'l.., Piitbiict.. simplt Patbact.. simplt Patbact.. simplt I ll4.89 1..,, I ~w ¡..,, 1 7258 1..,, ESTUDIS TÈCNICS· PECQ 2011·2020 [47] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Tipologia H6 - edifici post-guerra PROJECTE EDIFICI H6 ·PROPOSTA C PROJECTE EDIFICI H6 ·PROPOSTA F PROJECTE EDIFICI H6 ·PROPOSTA G Est~tvis Unititis Consu"'s Unitiris Eshlvis Unit.aris Cons•ms Unitifis Est.alvis Unitaris Consums Unit.aris EtfçtrKit~t 0.~ 332S ~V hlnli~ E~etrieit.at 0.~ 33U ~' w'hlm11.all!l EIKIIicit¡ t Ml 33.30 k'w'hirrU.-., Gu Nillllt i l IJ-68 33.13 ~V hlnN~ G.as N.tlll"~ ~.13 :12.04 ~\ l'hlm11.all!l G.u N.tunl 9.67 34.10 k'w'hlm' l.-., Gl P 0.~ 2.17 ~V hlnN~ GLP 0.22 w ~' w'hlm11.all!l GLP 0.17 ~I! k'w'hlm' l.-., Guoljn¡ - ~V hmN~ G.asolifli ~' w'hlm11.all!l G.uolin• k'w'hlm' l.-., Guoil 0.00 000 ~V hlm11~ G.asoil 0.00 QOO ~' w'Wm11.all!l G.uoil 0.00 QOO k'w'hirrU.-., t-t¡drourbuts - ~V hlm11~ HHhoc.arhts ~\ l'hlm11.all!l Hi•ronthts k'w'hlrrU.-., Gentnció unit.ati.a GfiiHKiÓ unit•ri• ,__ ________ J~\111/m'l"'! Eltocu ieitJ t Eltocuicit• t k'w'htrrU.-., Rtoducció t'missions unit•ri COl COl C02 B§~¡CO.~m' l"'! NO• NO• NO• gOOdm' l.-., PMIO Pfo41G Pfo411 gPMmn1 1an, f OjdfC sMajffl;;mtc tJ•iu"riu l cqstncl Costos •nit•is Costos 1111ihris Costos unit,uis '----"=-=·0'4--__.1E wolm' Estalvi uniu ri Esulviuniuri Esuhtiunit•ri Q55 IE ~olm'l"'! 0~3 IE ~olm'l"'! 0.5 IEIIOI'm11ant P • 1hek simplr- P.a, tt.ad. s implt P•,bu k simplt' 1 133 11 I.,. I 16U8 I.,. 1 121)11 1..,, Tipologia H9- edifici nova promoció. DHC PROJECTE: EDIFICI H9- PROPOSTA OHC Es lalvis Unilaris Cons ums Unilaris Eleclricilal 3.51 40.35 k\Yhlm' lany Gas Nalura l 26.02 11.71 k\o/hlm' lany GLP 0.00 0.00 k\o/hlm' lany Gas olina .. .. k\o/hlm' lany Gas oil 0.00 0.00 k\o/hlm'lany Hidrocarburs .. .. k\o/hlm' lany Genera c ió unilaria Eleclricilal '-----------------' k\o/hlm'lany Reducció emissions unilari C02 1-----5_._76_ __~ kgCO,eqlm' /any NOz 1--- --=6::..3: :2.:_ _- ---l gNO~Im' /any PM10 .__ _.. .o.:....O: c:5_ __ _, gPM101m' /any Cos los unilaris '---------'1 Euro/m' Es lalvi unilari '------1'.'-5'..7..:_ ___ ,1 Eurolm'lany P aJback simple 1.__ ____- '1 anys ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011-2020 [48] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Tipologia H9- edifici nova promoció. ~CHP PROJECTE EDIFICI H9 ·PROPOSTA r-CHP5 PROJECTE EDIFICI H9 · PROPOSTA r-chpiO PROJECTE EDIFICI H9 ·PROPOSTA p.chp20 Est•l~s Unitjris Consums Unit.aris Est .alvis Unit.ttis Consums Unft.¡tis Est•lvis Unit.aris Consums Unil• ris El~ctltcitil 0.00 40.1() k'\ll'hlm11.an, Elfc:tficit.M 0.00 43.32 ):.Vhlnl l.., EIKtlicit.at QOO 44.82 kV hlm11.-., G•s N.ahnl ·llH 52~ k'w'hlm11.an, Gu N.atur.al ·IUO !8.~ ).Vhlnl l.., Gu N•hnl ·~.57 61J.95 kV hlrrN.-., GLP 0.00 0.00 k'w'hlm11.an, GlP 0.00 QOO kVhhT/1~ GLP QOO 0.00 kV hlm11.-., G.asolin.a k'w'hlm11.an, Guotin.a ):.VhiiTN.if'IIJ Guolin.a kV hlm11.-., Guoil 0.00 0.00 k'\ll'hlm11.an, Guoil 0.00 QOO kVhiiTN.-, Guoil 0.00 0.00 kV hlm11.-., 1 H i4hOC:iJb iWS k'w'hlm 1.an, Hidroc:itburs kVhlnl l.if'IIJ Hidrourbuu kV hlrrN.-., G~n~r.actó unit.afiJ Gt-ner•ció unit•ri• Ele-cu ieitu ~.84 lkWWm'l•"' Eltctricit.at ~.89 lkWWm'l"'! Eltocuicit•t L.._ __. ...:;20:::~:.3_ ___ _JikWWm'l"'! C02 C02 NO• NO• PMIO PMII Costos •nit..-is Costos unit• ris Costos w.it;u is '---- -'11".8'5'--------1'E ~o lm' Esulviunitari Esutviunitari 1.83 I E~olm'l"'! t9:9 IEurolm' lant l97 I E~olm'l"'! Pat baet stmplf' Pa,hd.simplf. Patbu t simplr 1 17.92 1·"'' 1 121 1..,. 1 5~1 1..,. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [49] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA   ­ ­ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ­ ∙ ∙  ∙ ­ ∙ ∙ ­ ­ ∙   PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA La classificació de les rehabilitacions serà. per tant. la següent: Resultats Resultats globals S'han analitzat 13.073 llicències. de les quals 11.61 1 són vàlides i 1.462 no són vàlides per l'estudi realitzat. Per tant. només s'analitzaran les llicències que es consideren vàlides (1 1.611) per l'estudi. A/8/C 9.726 83.77% E/ F 374 3,22% 5.400 46,5 641 5,5 159 1,4 6.200 53,4 Nou 1.591 13.7 378 3.3 26 0.22 1.995 17.18 Barris Total 9.726 83,77 1.511 13,01 374 3,22 11.611 100 ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [51] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA ­ ­ ­  PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Evolució de les actuacions en Obra menor en els districtes analitzats (1999-2009) 800 .", ,·.¡: ' ,¡ 600 " ~Ciutat Vel la ~ 400 ., --Eixample "0 0' 200 " -à-Nou Barris o 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009  Actuació tipus D (Cobertes) Aquest tipus representa un 13% del total de les Distribució per districte del nombre de dades. Representen els codis 027 i 2.02c llicències en cobertes (1999-2009) (Cobertes. terrasses i terrats I Restauració de terrats i cobertes) Ciu tat Vella La distribució de les dades no mostra una gran diferència entre els districtes. L'Eixample representa un 42% de les llicències concedides per a aquest tipus d'instaHacions i Ciutat Vella i Nou Barris. un 33% i 25% respectivament. Respecte l'evolució d'aquest tipus d'actuació. els tres districtes segueixen una tendència molt similar. destacant al districte de l'Eixample els anys 2003 i 2004 un fort creixement del nombre de llicències. Evolució de les actuacions en cobertes en els districtes anali tzats (1999-2009) 150 ., ·¡":¡' " 100 -+-Ciu tat Vel la ~., 50 t ~2E~ - Eixample "o•' " - Nou Barris o I 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009  Actuacions tipus ElF (Obra major) En aquest cas. l'evolució durant el període d'estudi es mostra osciHatòria en els districtes Pel que fa a les obres majors dintre del total més destacats. en aquest cas. Ciutat Vella i consultat. representa només un 3.2% (374 l'Eixample. Pel que fa al districte de Nou Barris llicències). el nombre de llicències durant aquest període El nombre de llicències d'aquest tipus de és quasi insignificant. rehabilitació és molt menor que en els anteriors. Destaca. com es pot observar. que en els habitatges més antics (Ciutat Vella) s'han produït moltes més rehabilitacions d'aquest caire . que en els habitatges més nous (Nou Barris) com era d'esperar. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011-2020 [53] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA Evolució de les actuacions en Obra major en els districtes analitzats {1999-2009) 40 ·~ 30 "' ~Ciutat Vella ~ 20 -•". ' - Ei xample e li! "' o ~NouK.=~rns 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [54] PROPOSTES PER A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'HABITATGES A BARCELONA