PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT ESTUDI TÈCNIC PECQ 2011-2020 PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Estudi sectorial Projectes innovadors en el sector del transport i la mobilitat Autors CENIT- Centre d'Innovació del Transport Coordinació i revisió Agència d'Energia de Barcelona (AEB) lrma Soldevilla Gerard Pol Barcelona Regional (BR) Jose Lao Oriol Teixidó Juan Tur Edició Antoni Paris- Socioambiental.cat Aquest estudi forma part del conjunt de documents sectorials que han servir de material tècnic de base per a la redacció del Pla de l'energia. canvi climàtic i qualitat de l'aire de Barcelona 2011-2020 (PECO) i de la Diagnosi energètica de Barcelona. Tots aquests documents i els seus annexos. així com el propi PECO. es poden trobar al web d'Energia i Qualitat ambiental de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. http://w11 O.bcn.caUportaVsite/MediAmbient. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [1] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT     PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS amb una ocupació mitjana Ok. Però aquest mode o Introducció mitjà de transport k alhora té al seu abast un espectre tecnològic e=1 .2.... Nk. amb un cert Un sistema de transport eficient i flexible és repartiment ne (percentatge de vehicles del mode essencial per a la nostra economia i qualitat de k que fan servir la tecnologia e). una certa vida . Malgrat els efectes positius de eficiència del vehicle i de l'energ ia (per simplicitat desenvolupament econom1c. d'equitat i s'agrupen els efectes en Ee) i uns efectes unitaris redistribució de rendes. i de satisfer el desig de (negatius) en el canvi climàtic segons les unitats mobilitat d'una societat cada cop més dinàmica i d'Ee. complexa. l'actual sistema de transport presenta Habitualment. en el cas del transport les amenaces envers el medi ambient i la salut emissions no es consideren efectes de segon humana. fins i tot pot afectar negativament els ordre com l 'escalfament que el funcionament dels seus propis objectius: superar el temps i la vehicles provoquen al seu entorn. Aquesta senzilla distància de forma adient garantint el dret relació (els efectes reals són més complexos. d'accessibilitat de les persones i la disponibilitat de doncs suposen uns interacció entre les mercaderies. territori/activitats/xarxa de transport/fluxos de A l'Europa occidental tant el transport de vehicles i el caire dinàmic de la majoria d'aquests mercaderies com el de viatgers s'han més que factors) ja ens dóna una pista sobre les doblat des de 1970. produint-se els majors possibilitats de mitigació d'efectes indesitjables increments en el transport per carretera i l'aeri. sobre el canvi climàtic per part del transport. Si la Totes les previsions a curt termini indiquen que el demanda de mobilitat és inelàstica. convindria fer creixement en termes de mobilitat (viatgers-km i tots els factors multiplicadors el més petits tones-km en el cas de les mercaderies) sera possible. Caldria reduir el nombre de vehicles sostingut. afectat en fluctuacions locals pels cicles augmentant l'ocupació (per exemple. fomentant el econòmics. però no en la tendencia global. Això és car-poal. o l'ús de modes de transport col·lectiu degut a que la mobilitat és un fenomen associat com l'autobús). reduir les distàncies viatjades (per intrínsecament al comportament i psicologia exemple. penalitzant els lliuraments en finestres humanes. als hàbits culturals de la societat. al temporals o amb polítiques d'estoc zero en el cas nivell de renda. al desig íntim de llibertat i àdhuc de les mercaderies o reduint els desplaçaments de d'autoafirmació de personalitat (en el cas dels les persones en barris de serveis autocontinguts). vehicles privats). en una paraula. a la qualitat de millorant l'eficiència en les emissions de la vida . tecnologia emprada. afavorint via legislativa i impositiva l 'ús de tecnologies respectuoses amb el De manera molt esquemàtica. els efectes totals en canvi climàtic. i limitant els efectes unitaris el canvi climàtic generats pel transport vindrien negatius que les emissions tenen en el canvi donats pels vehicles-km (els efectes són més climàtic (no és el mateix un tipus d'emissió que complicats de calcular en dependre de les d'altres). velocitats de circulació. de les capacitats i degut al caire discret de les xarxes de transport: alguns El sector del transport és un dels principals exemples es poden trobar a Robusté (1998). emissors de gasos amb efecte hivernacle. Robusté et al. (2003) i Robusté i Cardenal (2001) i majoritàriament C02. essent el seu principal origen les seves emissions necessaris per a satisfer una l'ús de combustibles fòssils. Aquest fet i la creixent demanda de mobilitat dins una regió espacial demanda de mobilitat ha provocat una reacció tant segons: per part de la societat com de les institucions. Els darrers anys s 'han impulsat mesures i promogut MODES NI: e: iniciatives amb l'objectiu de disminuir l'impacte Cmn·i CI. Total = L Vt (0 ; 1 ) Dt L JT: E: ambiental i social generat pel transport. tant de ••I viatgers com de mercaderies. En aquesta línia s'han definit els principis de la La demanda es distribueix en modes de transport (k=1.2 ..... ) segons equilibri de mercat o cost "mobilitat sostenible" que en essència tracten de promoure una mobilitat que proporcioni accés a generalitzat. el que comportarà un nombre de vehicles Vk que viatjarà una distància mitjana Dk béns i serveis de forma eficient per a tots els ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [3] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Objectius Antecedents          PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Gestió ambiental del trànsit. Normatives per a promoure la mobilitat ambiental i sostenible. Informació i formació ambiental sobre la mobilitat.  Estimar els consums i les emissions del 2008. 2015 i 2020 en diferents escenaris de futur: ∙ Escenari de "No actuació" ∙ Escenari PECQ ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [5] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT 1. TRANSPORT. ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC El transport de persones i mercaderies és un de la seva combustió són menys contaminants que element indispensable per a garantir el els combustibles convencionals. desenvolupament econòmic i satisfer les El bioetanol es considera com una font d'energia necessitats de mobilitat de la societat. L'increment renovable en ser un derivat del sucre. midó o la dels fluxos de passatgers. els índexs de ceHulosa. La seva combustió produeix una motorització creixents. l'augment del trànsit de quantitat de co2 molt menor als combustibles mercaderies són alguns exemples de com la convencionals en la seva utilització exclusiva per a societat basa bona part de l'activitat i el dinamisme vehicles de benzina. en el moviment de persones i mercaderies en uns mercats cada vegada més globals. Tanmateix. és El biodièsel és una barreja de gasoil amb un un sector que genera uns impactes negatius en la com post derivat de l'esterificació de plantes societat i en el medi ambient com són la congestió oleaginoses, com ara el gira-sol, la colza o la soja. (pèrdues de temps dels usuaris i diners). la Les mescles més habituals contenen menys d'un fragmentació d'hàbitats. un consum d'energia 30% de bio dièsel. extensiu i unes altes emissions de gasos La utilització d'aquest combustibles alternatius ha contaminants. anat paraHela al desenvolupament de sistemes alternatius als motors de combustió interna. Els vehicles híbrids (motor de combustió interna i un 1. 1 AlTERNATIVES motor elèctric) permeten una propulsió exclusivament elèctrica a velocitat baixa o ENERGÈTIQUES I EMISSIONS moderada. Per altra banda, els vehicles elèctrics CONTAMINANTS estan alimentats per bateries i no produeixen emissions contaminants. La necessitat de la recàrrega de les bateries fa que siguin El consum energètic del transport en àmbit urbà especialment útils en trajectes de curta durada, és es basa eminentment en productes derivats del a dir. en àrees urbanes. Finalment. en les zones petroli (gasolina. gasoil). La diversificació és urbanes. el transport públic col· lectiu de qualitat es mínima i per tant ens trobem en una situació de planteja com a salvaguarda estratègica de la dependència màxima dels productes derivats del sostenibilitat i de l'eco-mobilitat. on l'ús extensiu petroli, que representen el 97% del consum del vehicle privat és un dels principals factors de d'energia associat al transport a Catalunya (ICAEN) contribució al canvi climàtic i escalfament global i el 95% a Barcelona (Agència d'Energia de del planeta. Els sistemes massius de transport Barcelona). públic alimentats amb energia elèctrica (tren. En els darrers anys s'han desenvolupat nous metro. tramvia) han de constituir l'esquelet bàsic combustibles alternatius que poden ser utilitzats de la mobilitat urbana sostenible del segle XXI. pels motors de combustió interna a banda de la Per altra banda. la combustió d'hidrocarburs dels gasolina i el gasoil com són el gas natural. el gas combustibles emprats. bàsicament gasolina i gas­ liquat del petroli. el bio dièsel i el bio etanol. oil. amb l'oxigen i nitrogen de l'aire. provoquen El gas natural produeix una contaminació local l'emissió de gasos contaminants i partícules en inferior que pot ajudar a reduir les emissions suspensió. Els òxids de nitrogen (NOx). el monòxid d'òxid de nitrogen i partícules a les ciutats. Donada de carboni (CO). els compostos orgànics volàtils la seva disponibilitat. es considera el combustible (COV). el diòxid de sofre (S02) i les partícules alternatiu que pot donar resposta a la demanda sòlides en suspensió (PST) són els principals creixent d'energia en el camp del transport. contaminants d'efecte local. i per tant els principals principalment en transport públic. responsables de la contaminació atmosfèrica a les ciutats. i el diòxid de carboni (C02). el metà (CH4) i El GLP (gas liquat del petroli) és un combustible l'òxid nitrós (N20) són els principals responsables format per propà i butà . La barreja d'aquests de l 'efecte hivernacle. i tenen per tant una gasos s'emmagatzema en un dipòsit a pressió. La repercussió global. a nivell de tot el planeta. seva principal avantatge és que els gasos derivats ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [6] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT        1 PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Es pot comprovar que la necessitat de carburant El transport i la mobilitat és el sector responsable per a garantir la mobilitat dels vehicles considerats més important de la producció d'emissions puja fins els 3.100 milions de litres (dièsel i difuses. és a dir aquelles no sotmeses a la benzina). i que la producció de gasos efecte Directiva 2003/87/CE que estableix un règim per al hivernacle és d'11.300.000 tones de co2. 327 tones comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'N20 i 1300 tones de CH4. hivernacle. A catalunya. el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) edita el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya 1.3 INICIATIVES DE REGULACIÓ i el DMAH s'estableix com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen al DELS SECTORS PRODUCTORS mercat d'emissions. Es crea SENDEC02. una D'EMISSIONS ASPECTES plataforma de compravenda d'emissions de NORMATIUS referència per als països mediterranis amb seu a Barcelona. La primera conscienciació mundial sobre les L'Ajuntament de Barcelona presenta a l'any 2002 influències de l'activitat humana. i en particular el el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB). transport. sobre el clima es va produir en la que inclou una diagnosi energètica i ambiental de Conferència Mundial del Medi Ambient Humà la ciutat en el moment de la seva publicació i les (Estocolm. 1972). Posteriorment. el 1992 la Cimera seves tendències fins al 201 O. A partir d'aquesta de Rio determina l'impuls definitiu a la necessitat anàlisi. el PMEB exposa un conjunt de mesures d'abordar aquest problema global. Es defineix i d'àmbit local que tenen com a objectiu assolir un s'aprova el Conveni Marc de les Nacions Unides model de ciutat més sostenible mitjançant l'estalvi sobre el Canvi Climàtic. que es concreta en el energètic. l'increment de l'ús de les energies Protocol de Kyoto (1997) com a instrument per renovables i r eficiència energètica . establir compromisos per a la reducció A nivell català. al 2003 s'aprova la llei de mobilitat d'emissions. La Unió Europea (UE) el signa l'any (llei 9/2003) on els seus principis recollits en 1998 i inicia un procés de lideratge polític i l'article 2 deixen clar el seu caràcter de respecte al legislatiu en aquest àmbit. que encara manté avui. medi ambient i de garantia de la sostenibilitat del L'any 2002. la UE ratifica el Protocol de Kyoto. sistema de transports. L'entrada en vigor El moment amb més interès des del punt de vista d'aquesta llei ha elevat els estàndards normatius de regulació de les emissions de gasos amb efecte de planificació sostenible de les infraestructures i d'hivernacle es va produir al 2005. quan entra en dels serveis de transport per mitjà d'unes funcionament el mercat de drets d'emissió directrius nacionals de mobilitat. tot determinant europeu. aprovant-se la Directiva 2003/87/CE. un conjunt de nous actors (Consell català de la Aquesta directiva estableix un règim per al comerç Mobilitat. etc.) per al correcte seguiment i avaluació de drets d'emissió de gasos amb efecte de les iniciatives a seguir. La llei de mobilitat ha d'hivernacle a la Unió Europea i persegueix estat pionera i ha esdevingut un clar referent a l'objectiu d'ajudar a complir les obligacions nivell europeu. derivades del Conveni marc de Nacions Unides L'any 2007. Espanya presenta el segon Plan sobre el canvi climàtic i del Protocol de Kyoto en el nacional de Asignaciones i la Estrategia española marc europeu. Permet que. dins els inventaris de cambio climatico y energía limpia (Ministerio de d'emissions. es pugui diferenciar per primera Medio Ambiente. 2007) . orientats a fer front a la vegada aquelles que provenen dels sectors reducció d'emissions en els sectors difusos sotmesos a la Directiva de comerç de drets (aquells no sotmesos a la Directiva de comerç de d'emissió. de la resta d'emissions (sectors difusos. drets d'emissions). A Catalunya. el Pla marc de com és el cas del sector del transport). mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 En aquest sentit. la Directiva fa la següent distinció: és el primer que d'una manera coordinada i  Sectors sotmesos a la Directiva: sectors integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de industrials com: combustió. generació elèctrica. l'acció de govern de la Generalitat de catalunya acer. ceràmica. calç. ciment. paper. refineria de amb l'objectiu de reduir 5.33 milions de tones de petroli i vidre. C02. Addicionalment. en 2008 el Ministeri de  Sectors difusos: Es generen a la resta de fonts Foment aprova l'Estrategia Española de Movilidad emissores i s'estructuren en els grups Sostenible on es fa una diagnosi del sistema de següents: plantes de combustió de potència transport a Espanya i es plantegen mesures i inferior a 20 MW. extracció i distribució de iniciatives per a reduir el consum i emissions combustibles. ús de dissolvents. transport. associades al sector. residus. ag ricultura i altres fonts. ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [1 1] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT La comunitat internacional i la UE han estat (increment màxim al 37%). Aquest objectiu suposa treballant per fixar el 2008 nous compromisos de l'establiment de mesures addicionals a les ja reducció d'emissions de gasos amb efecte previstes que aconsegueixin reduccions anuals de d'hivernacle per al període 2013-2020. La darrera 27.1 milions de tC02eq. Conferència de les Parts del Conveni marc de les A nivell català. el Govern de Catalunya té un gran Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP 13) va espai competencial per treballar en les mesures establir el full de ruta de Bali. on tots els signants de lluita contra el canvi climàtic en la mobilitat. els del conveni. inclosos els EEUU. es comprometien a residus. l'agricultura, el sector residencial. el establir abans de l'any 2009 compromisos de comercial. la construcció o la indústria i el sector reducció per al període 2013-2020. de transformació de l'energia. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 centra les seves mesures en aquests sectors 1.4 OBJECTIUS DE REDUCCIÓ difusos. Cal fer notar que l'objectiu de reduir el D'EMISSIONS DELS SECTORS creixement de les emissions dels sectors difusos a Catalunya al 37%. incorpora la compra del 20% de DIFUSOS A ESPANYA I drets d'emissió que fa l'Estat Espanyol per CATALUNYA compensar l'excés d'emissions difuses de tot l'Estat. tal i com especifica el Pla Nacional Els increments percentuals actuals de les d'Assignacions 2008-2012 espanyol i aprovat per la emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) Comissió Europea. respecte a l'any 1990 (agregats per sectors) han Les darreres dades dels inventaris oficials augmentat a un ritme molt superior als disponibles de l'any 2005 mostren que les compromisos adquirits per l'Estat espanyol amb la emissions dels sectors difusos a Catalunya van ser Unió Europea respecte al compliment de Kyoto. En de 39.19 Mt. Per tant. a Catalunya. l'escreix primera instància. aquests compromisos establien d'emissió als sectors difusos l'any 2005 per assolir no superar el 15%d e les emissions de l'any base. l'objectiu de no superar el 37% d'increment en Posteriorment. el 20 de juliol de 2007 el Govern relació amb l'any base és de 2.64 Mt l'any 2005. Les d'Espanya va informar sobre la Estrategia emissions dels sectors difusos a Catalunya dels Española de Cambio Climatico y Energía Limpia. anys 1990 a 2005 han tingut una taxa de Horizonte 2012-2020. Aquesta Estratègia defineix el creixement. calculat de manera lineal. del 3.12% marc d'actuació que han d'abordar les anual sobre la base de l'any 1990. En els últims administracions públiques a Espanya per anys. s'han anat incorporant noves polítiques i assegurar el compliment pel nostre país de les mesures en l'àrea de la mitigació de les emissions seves obligacions en el Protocol de Kyoto. En de gasos amb efecte d'hivernacle, i s'han iniciat particular. els llindars màxims dels increments canvis de comportament en la societat més d'emissions de GEH es van ampliar a un valor favorables a la incorporació d'hàbits que realista no superior a +37%e n el quinquenni 2008- afavoreixen fer front al canvi climàtic. 2012 respecte a l'any base (1990). L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha configurat La situació actual i les projeccions de l'Oficina una hipòtesi de creixement potencial de les Espanyola de Canvi Climàtic situen l'increment. emissions en els sectors difusos en els pròxims sense mesures addicionals sobre les emissions. anys (2008-2012) d'un 2%. prenent com a base l'any en un 50% respecte a l'any base. El Govern 1990. Aquesta previsió ha tingut en compte les espanyol ha posat en marxa importants iniciatives consideracions del Pla nacional d'assignació 2008- encaminades a l'estalvi d'energia. a l'increment de 2012 d'àmbit estatal. aprovat per la Comissió l'eficiència energètica i al foment de les energies Europea el passat febrer de 2007. Aquesta reducció renovables que contribueixen al compliment dels del ritme de creixement no és suficient per assolir nostres compromisos en matèria d'emissions de els compromisos de reducció d'emissions dins del gasos amb efecte d'hivernacle. Protocol de Kyoto. L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic planteja un escenari inicial de reducció En matèria de transport. la implantació del Plan amb una estimació de 5.33 MtC02eq de mitjana Estratégico de lnfraestructuras y Transporte. 2005- anual durant el període de compliment del Protocol 2020 (Ministerio de Fomento. 2005). estima que de Kyoto (2008-2012). Aquesta estimació té en l'Estat Espanyol redueixi 30 Mt de C02 l'any 2020 compte com a any base de càlcul les dades de mitjançant el desenvolupament d'actuacions en 2005, que són les primeres dades verificades i infraestructura i serveis. No obstant. això no és oficials a esca la europea que permeten definir suficient pel compliment establert en el Pla clarament les emissions difuses (les no incloses nacional d'assignació de drets d'emissió 2008-2012 en la Directiva europea de drets d'emissió) . ESTUDIS TÈCNICS- PECQ 2011-2020 [1 2] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT 1.5 METODOLOGIES PER A model de simulació desenvolupat per a l'anàlisi estratègic dels costos i els efectes d'una àmplia l'AVALUACIÓ DEL CONSUM gamma d'instruments de política i mesures ENERGÈTIC I EMISSIONS DE aplicables a nivell local. regional i europeu de CONTAMINANTS transports de superfície. La primera versió inclou 9 Estats membres de la UE i es va calibrar amb dades del 1995. El grup de treball CORINAIR (COre lnventory of AIR emissions) és la primera iniciativa europea en L'any 1999. i com a resultat de l'acció COST anàlisis de les emissions. Desenvolupa mètodes comença a dessenvolupar-se en el 4t Programa d'inventari d'emissions i per primera vegada es Marc el projecte MEET (Methodologies to estimate porten a terme accions més allà de l'àmbit local. de Emissions for Tansport). posteriorment i degut Comença el 1987 amb l'objectiu de desenvolupar a l'acció COST 346 es desenvolupa el projecte una metodologia que determini els factors ARTEMIS (2000-2005) que compte amb prop de 40 apropiats per a mesurar les emissions dels participants de 15 països i el projecte vehicles. Es va acabar transformant en un PARTICULAT ES (2000-2005) que té com a objectiu programa informàtic. el COPERT. Després de la determinar les partfcules emeses pels tubs versió original COPERT 85 (1989). el mateix grup d'escapament dels vehicles de carretera. proposa la revisió de la metodologia i el resultat va El Projecte PARTICULATES i ARTEMIS van ser ser el programa COPERT 90 (1993) i les posteriors iniciats per la Comissió Europea l'any 2000. versions COPERT 2 (1997). COPERT lli (2000). patrocinats pel Cinquè Programa Marc Actualment esta disponible la versió 4 (2007). El d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic. Van desenvolupament tècnic de COPERT és finançat ser creats perquè es va veure que per a avaluar els per la EEA (European Environment Agency) en el impactes de les diferents mesures de reducció marc de les activitats del European Tapie Center on d'emissions són precisos models de qualitat de Air and Climate Change. Des de 2007 la Comissió l'aire i coneixements sobre els efectes que aquests Europea Joint Research Center ha estat coordinant creen a la salut. PARTICULATES és un projecte de el desenvolupament dels models des del punt de 3 anys de duració començat l'any 2000. Parteix vista científic. En un principi. va ser creat per ser d'un projecte comú amb el grup ARTEMIS. usat per Experts Nacionals per estimar les recone ixent la necessitat de caracteritzar les emissions del transport per carretera per ser emissions en el món de l'automoció. Se centre inclòs en els inventaris anuals oficials. Tot i així. molt en conèixer les propietats i la composició de està disponible i de manera gratuïta per a l 'ús en les partícules per a cuidar la salut. ARTEMIS és un altres camps d'investigació científica i acadèmica. programa que va durar 3.5 anys i que es va iniciar el 2000 amb els objectius d'actualitzar els factors La guia metodològica de COPERT 4 la desenvolupa d'emissió per al transport (turismes. v. pesats. la UNECE Task Force on Emissions Inventaries a nd motos. fcc. transport marítim i aeri). ARTEMIS ha Projections. La utilització d'un software com a eina de proporcionar millores en els models de les de càlcul de les emissions del transport per em1ss1ons del transport. L'objectiu de carretera permet standaritzar i uniformitzar de PARTICULATES és la recollida i l'anàlisi de les manera que permet les comparacions coherents partícules emeses pels vehicles de motor. de les dades recopilades i de les emissions. A més a més. està en conformitat amb els requisits i Més endavant. durant els anys 2005-2007. la unió protocols internacionals i la legislació de la UE. JRC/CONCAWE/ACEA crea un projecte sobre la evaporació de combustible de vehicles de gasolina. El 1993. en l'àmbit del programa COST (European Per últim. cal destacar la tasca de la Aristotle Co-operation in the field of Scientific Research) es University pels estudis específics i revisions de la porta a terme l'acció 319 'The estimation of literatura destinats a desenvolupar nova emissions from Transport) (1993-1998) i l'acció 346 informació per a la divisió de PM de carbó "Energy and fuel consumption from heavy duty elemental i carbó orgànic. dividint NOx. NO i NOz. vehicles" (1999-2005). L'any 1997-1998 es els factors d'emissió per a busos i emissions en desenvolupa mitjançant la Comissió Europea (DG l'ús del bio diesel. etc (2007). Finançats també per Environment) un projecte sobre la millora i European Tapie Center on Air and Climate Change aplicació en el transport que culmina amb la de la EEA. creació del model medi ambiental TREMOVE. TREMOVE va ser desenvolupat per la "Katholieke Universiteit Leuven" i "Standard & Paors IRD" per al segon programa Europeu "Auto-Oil". És un ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011-2020 [1 4] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Σ Σ PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Σ Σ PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT    PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT    PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT    PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT     PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT     PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT  PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT   PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT    PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT 5. CONCLUSIONS Els efectes totals en el canvi climàtic generats pel benzina i un 42.4% de vehicles en dièsel. En aquest transport venen donats pels vehicles-km i les estudi s'ha constatat que els vehicles més antics seves emissions. necessaris per a satisfer una tenen una menor utilització que els vehicles més demanda de mobilitat dins una regió espacial; a nous a la vegada que els vehicles diesel presenten banda de la distància i el nombre de vehicles. els un major quilometratge que els vehicles de efectes depenen també de l'ocupació del vehicle. benzina. Els autobusos urbans de Barcelona han de l'espectre tecnològic i de l'eficiència energètica realitzat al 2008 més de 40 milions de quilòmetres que fa moure el vehicle. i dels efectes unitaris per a servir uns 190 milions de viatges. Per a la sobre el canvi climàtic que provoquen. prestació d'aquest servei es necessiten un total de 18 milions de litres de carburant dièsel i Malgrat l'evolució positiva dels vehicles en l'equivalent a 11 O milions de kWh de gas natural i eficiència energètica i en efectes unitaris negatius 2.7 milions de litres de biodièsel. La flota vers el canvi climàtic. malauradament les d'autobusos és responsable de generar 66 mil distàncies han augmentat (commuting). les tones de C02. 0.22 tones de CH4 i 1.2 tones d'N20. ocupacions mitjanes han disminuït i la mobilitat Finalment. el consum d'energia elèctrica associat global augmenta un 50% per sobre de l'augment als serveis de ferrocarril en l'àmbit urbà de del PIB. En aquest context. és necessari l'aplicació Barcelona prestat per TMB. FGC. TRAMBAIX i de mesures radicals i eficients per a sostenir o RENFE és de 181.715.413 kWh. reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el consum extensiu d'energia associat al sector del Els càlculs anteriors s'han realitzat seguint la transport. El desenvolupament d'aquest Pla metodologia CORINAIR proposada per l'European d'Energia. Canvi Climàtic i Qualitat de l'Aire està Environment Agency. La metodologia ha resultat enfocat cap a aquesta finalitat. El PECQ 2011-2020 ser efectiva per al càlcul dels factors d'emissió i de té com a objectiu no només estimar l 'statu quo en consum de cada tipologia de vehicle per a una matèria d'emissions i consum energètic de la velocitat de circulació determinada. Tanmateix. mobilitat a Barcelona. sinó proposar un conjunt de aquesta metodologia no té en compte els mesures de mitigació i prioritzar-ne les accions fenòmens d'stop&go i les aturades que pateixen més eficients. els vehicles en un flux discontinu de trànsit per efecte dels semàfors. incidents. parades de La mobilitat a Barcelona ha seguit en les darreres transport públic o congestió. dècades una evolució creixent en nombre de viatges i en nombre de recursos emprats. A Un cop es disposa de la quantitat de gasos d'efecte excepció de moments puntuals de crisi econòmica. hivernacle emesos a l'atmosfera per tots els tots els indicadors associats al transport han patit vehicles que circulen per Barcelona es increments significatius. A nivell global. el nombre multipliquen per l'índex GWP (Global Warming de quilòmetres realitzats en el terme municipal de Potencial). que és un coeficient que permet Barcelona per tot el parc mòbil ascendeix a un total equiparar les emissions de cada gas amb les de de 3.744 milions per a l'any 2008. on més de la co2. obtenint així un total de 1 milió de tones de co2 meitat són realitzats per turismes. La realització equivalent. d'aquest quilometratge total necessita 373 milions Per a poder reduir el consum energètic i mitigar el de litres de carburant per a poder-se realitzar i canvi climàtic associat a la mobilitat de la ciutat de origina un total de gasos efecte hivernacle de 949 Barcelona. el PECQ planteja un conjunt de mil tones de C02. 215 tones de CH4 i 25 tones propostes d'actuació que apostin per a una d'N20. Aquest càlcul s 'ha realitzat considerant mobilitat més sostenible i eficient amb les que es realment el parc mòbil circulant a la ciutat que preveu estalviar més de 540 mil tones de co2 equival. en el cas dels turismes a un 64 % de equivalent. A més a més. cal tenir en compte les vehicles diesel i un 36%d e vehicles de gasolina. 560 mil tones de co2e quivalent que s'estalviaran si Aquest fet difereix amb les avaluacions prèvies s'aconsegueix que l'increment de desplaçaments d'energia i contaminants. ja que aquestes es que es produeixin de l'objectiu previst (Escenari real itzaven amb el parc mòbil censat que Kyoto 2018 del PMU) queda cobert pel transport suposaven un repartiment del 57.6% de vehicles de públic. ESTUDIS TÈCNICS - PECQ 2011 -2020 [85] PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT Referències                          PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT                       PROJECTES INNOVADORS EN EL SECTOR DEL TRANSPORT I LA MOBILITAT