GUIÓ DE CONTINGUT DE PROJECTES PER AL COMPLIMENT DE 
L’ORDENANÇA SOLAR 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 1 
  
 
 
 
 
 
ÍNDEX DE LA GUIA 
1 INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4 
1.1 PROJECTE BÀSIC O MEMÒRIA D’EXEMPCIÓ DE SOLAR TÈRMICA ......................... 5 
1.2 PROJECTE BÀSIC O MEMÒRIA D’EXEMPCIÓ DE SOLAR FOTOVOLTAICA ............. 6 
2 ESTRUCTURA DEL PROJECTE BÀSIC DE SOLAR TÈRMICA ................. 7 
2.1 MEMÒRIA ........................................................................................................................... 7 
2.1.1 FITXA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ .............................................................................. 7 
2.1.2 OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................................. 9 
2.1.3 NORMATIVA ................................................................................................................ 9 
2.1.4 BREU PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR ........................................................... 9 
2.1.5 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI ............................................................................................. 9 
2.1.6 DETERMINACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DE REFERÈNCIA ..................................... 10 
2.1.7 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA I SISTEMA TRIAT ............................................................. 11 
2.1.8 EXEMPCIONS ............................................................................................................ 12 
2.1.9 JUSTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ .............................................................................. 13 
2.1.10 DIMENSIONAT DETALLAT DELS EQUIPS ........................................................................ 15 
2.1.11 BALANÇ ENERGÈTIC .................................................................................................. 16 
2.1.12 PRESSUPOST MATERIAL............................................................................................. 17 
2.2 ANNEXOS ........................................................................................................................ 17 
2.2.1 ANNEX D’INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ................................................................... 17 
2.2.2 ANNEX D’INFORMACIÓ GRÀFICA .................................................................................. 17 
3 ESTRUCTURA DEL PROJECTE DE SOLAR FOTOVOLTAICA ............... 18 
3.1 MEMÒRIA ......................................................................................................................... 18 
3.1.1 FITXA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................ 18 
3.1.2 OBJECTE DEL PROJECTE ........................................................................................... 20 
3.1.3 NORMATIVA .............................................................................................................. 20 
3.1.4 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI ........................................................................................... 20 
3.1.5 SUPERFÍCIE AFECTADA .............................................................................................. 20 
3.1.6 POTENCIA MÍNIMA QUE CAL INSTAL·LAR ...................................................................... 20 
3.1.7 CÀLCUL DE LA SUPERFÍCIE DE CAPTACIÓ .................................................................... 21 
3.1.8 EXEMPCIONS: JUSTIFICACIONS QUE CAL FER............................................................... 21 
3.1.9 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ................................................................................ 21 
3.1.10 PRODUCCIÓ .............................................................................................................. 22 
3.1.11 PRESSUPOST MATERIAL............................................................................................. 22 
3.2 ANNEXOS ........................................................................................................................ 22 
3.2.1 ANNEX D’INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ................................................................... 22 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 2 
  
 
 
 
 
 
3.2.2 ANNEX D’INFORMACIÓ GRÀFICA .................................................................................. 22 
4 RECOMANACIONS GENERALS D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE ....... 23 
4.1 BREU PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR ................................................. 23 
4.1.1 UTILITZACIÓ DE L’AIGUA ............................................................................................. 23 
4.1.2 TIPUS D’ENERGIA AUXILIAR ........................................................................................ 24 
4.2 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI ............................................................................................. 24 
4.2.1 IDENTIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI ........................................................ 24 
4.2.2 ÚS DE L’EDIFICI ......................................................................................................... 26 
4.3 DETERMINACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DE REFERÈNCIA ........................ 27 
4.3.1 CÀLCUL DEL CONSUM D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA DE L’EDIFICI ................................... 28 
4.3.2 CÀLCUL DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DERIVADA DEL CONSUM D’AIGUA CALENTA ......... 31 
4.4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA I SISTEMA TRIAT ...................................................... 38 
4.4.1 OBJECTIU ENERGÈTIC................................................................................................ 38 
4.4.2 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA TRIAT ................................................................................ 44 
4.5 EXEMPCIONS .................................................................................................................. 50 
4.5.1 EXEMPCIONS PARCIALS ............................................................................................. 50 
4.5.2 EXEMPCIONS TOTALS ................................................................................................ 51 
4.5.3 PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ ........................................................................................ 52 
4.6 JUSTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................................... 53 
4.6.1 CAPTACIÓ SOLAR ...................................................................................................... 53 
4.7 DIMENSIONAT DETALLAT DELS EQUIPS .................................................................... 63 
4.7.1 BESCANVI I ACUMULACIÓ ........................................................................................... 63 
4.7.2 CIRCUITS HIDRÀULICS ................................................................................................ 64 
4.7.3 ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT ..................................................................... 66 
4.7.4 REGULACIÓ I MESURA ................................................................................................ 68 
4.7.5 ENERGIA AUXILIAR ..................................................................................................... 69 
 
 
Annexos 
 
Annex 1. Procediment de justificació d’exempció de l’ordenança solar de Barcelona per a 
connexió a xarxa de calor i fred (DHC). 
Annex 2. Procediment de justificació d’exempció de solar tèrmica per substitució per bomba 
de calor. 
Annex 3. Criteris d'integració arquitectònica de sistemes d'energia solar. 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 3 
  
 
 
 
 
 
1 Introducció 
 
El títol 8 de l'OMA està format per tres capítols: 
• Capítol 1: Sistemes d’energia solar tèrmica als edificis 
• Capítol 2: Sistemes d’energia solar fotovoltaica als edificis 
• Capítol 3: Règim sancionador 
 
I un annex que conté: 
• Annex VI.1 Consideracions tècniques relatives a la captació solar tèrmica 
• Annex VI.2 Continguts del projecte bàsic de les instal·lacions d’energia solar tèrmica 
• Annex VI.3 Manteniment de les instal·lacions d’energia solar tèrmica 
• Annex VI.4 Certificat final i d’especificacions tècniques de la instal·lació solar tèrmica 
• Annex VI.5 Definicions relatives al títol 8 relatiu a l’energia 
• Annex VI.6 Energia solar fotovoltaica: contingut del projecte bàsic de la instal·lació 
 
Els capítols 1 i 2 del títol 8, estableixen —als articles 81.5 i 82-5, respectivament— que, per 
poder sol·licitar una llicència d'obres, és preceptiu presentar el següent: 
• un projecte d'instal·lació solar tèrmica o memòria justificativa d'exempció, quan sigui 
d'aplicació el capítol 1 
• un projecte d'instal·lació solar fotovoltaica o memòria justificativa d'exempció, quan 
sigui d'aplicació el capítol 2 
 
Ambdós documents són independents i cal presentar-los per separat, a l'Agència d'Energia 
de Barcelona, en el cas que a l'actuació siguin d’aplicació els 2 capítols del títol 8. 
 
Aquest document estableix el guió de continguts dels projectes o memòries tècniques, ja 
siguin per justificar el capítol 1 (solar tèrmica) o el capítol 2 (solar fotovoltaica) del títol 8, de 
l’Ordenança de medi ambient de Barcelona (en endavant, OMA). 
 
Tots els projectes o les memòries tècniques han de: 
• tenir format PDF i estar signats degudament amb signatura digital vàlida (consulteu 
la llista de certificats digitals acceptats) 
• respectar l'estructura que es proposa en aquest document 
• tenir definits els marcadors per als títols de nivell 1 i 2 
• presentar-se preferentment a través de l'aplicació web GIOS (per a més informació, 
consulteu els tràmits de presentació a http://www.barcelona.cat/energia/gios)  
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 4 
  
 
 
 
 
 
1.1 Projecte bàsic o memòria d’exempció de solar tèrmica 
 
L'estructura que ha de tenir el projecte bàsic o la memòria d'exempció de solar tèrmica per al 
compliment del capítol 1 del títol 8 de l'OMA és la següent: 
 
• Una memòria tècnica, amb la descripció de la instal·lació i els càlculs que justifiquin el 
compliment de l’OMA. Ha d’incloure el pressupost de la instal·lació. 
 
• Annex d’informació complementària, que inclogui: 
 
o Una còpia de la certificació dels captadors solars, emesa per un organisme 
competent de l’administració i vigent a data de la sol·licitud de la llicència 
o Taula amb els càlculs realitzats en base mensual, especificant la demanda, 
l’aportació solar i la fracció 
o Justificació de càlculs (resultats a la memòria) 
o Justificació de càlculs d’estimació de pèrdues 
o Justificació de les exempcions aplicades, si escau 
 
• Annex amb la informació gràfica, que inclogui els plànols següents: 
o Plànol d’emplaçament 
o Plànol de planta coberta 
o Plànol de secció de coberta 
o Plànol per planta de l’edifici 
o Esquema de principi de la instal·lació solar 
 
El contingut i l’estructura del projecte han de respectar íntegrament tota la normativa vigent 
que sigui d'aplicació, i en particular: 
• títol 8 de l’Ordenança de medi ambient de Barcelona i annex VI.2, sobre el contingut 
mínim del projecte bàsic per a instal·lacions d’energia solar tèrmica. 
• Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis1 (en endavant, RITE) 
• Decret del Document HE4 del Codi tècnic de l’edificació2 (en endavant, HE4-CTE) i 
• Decret 201/2006, de criteris ambientals i d'ecoeficiència en edificis (en endavant, 
Decret d'ecoeficiència) 
 
                                               
1 Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis 
(BOE núm. 207, de 29 d’agost de 2007) 
 
2 Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (BOE de 28 de març de 
2006) 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 5 
  
 
 
 
 
 
Tanmateix, ha de tenir en compte les condicions formals establertes pels col·legis 
professionals. 
 
Al capítol 2 d'aquesta guia es desenvolupa amb més detall l’estructura o l'índex que haurien 
de seguir els projectes bàsics d’energia solar tèrmica. 
 
1.2 Projecte bàsic o memòria d’exempció de solar fotovoltaica 
 
L'estructura que ha de tenir el projecte bàsic o la memòria d'exempció de solar tèrmica per al 
compliment del capítol 2 del títol 8 de l'OMA és la següent: 
 
• Una memòria tècnica, amb la descripció de la instal·lació i els càlculs que justifiquin el 
compliment de l’OMA. La memòria ha d’incloure el pressupost. 
 
• Annex d’informació complementària, que inclogui: 
o Certificació d’homologació dels captadors 
o Fulls d’especificacions tècniques dels equips 
o Justificació de càlculs (resultats a la memòria) 
o Justificació de les exempcions, si escau 
 
• Annex amb la informació gràfica que inclogui els plànols següents: 
o Plànol general de l’edifici en planta i alçat amb la ubicació de la instal·lació 
o Plànol de la solució estructural del sistema fotovoltaic. 
o Fotografies (18x24) de l’estat original de l’espai sobre el qual es pretén col·locar la 
instal·lació 
o Fotomuntatge (18x24) de l’efecte final de la instal·lació 
o Esquema unifilar del sistema de la interconnexió 
 
El contingut i l’estructura del projecte han de respectar íntegrament tota la normativa vigent 
que sigui d'aplicació 
 
Al capítol 3 d'aquesta guia es desenvolupa amb més detall l’estructura o l'índex que haurien 
de seguir els projectes bàsics d’energia solar fotovoltaica 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 6 
  
 
 
 
 
 
2 Estructura del projecte bàsic de solar tèrmica 
 
2.1 Memòria 
 
2.1.1 FITXA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ 
 
• Títol del projecte 
• Tipus d’actuació (nova construcció, rehabilitació o canvi d’ús) 
• Adreça completa de l’edifici 
• Utilització de l’edifici (segons la classificació indicada a les Normes urbanístiques del 
Pla metropolità) 
• Identificació del sol·licitant de la llicència d’obres o llicència d’activitat 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça de contacte 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
 
• Identificació de l’arquitecte 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça professional 
− Núm. de col·legiat 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
 
• Identificació del tècnic autor del projecte de la instal·lació solar 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça professional 
− Núm. de col·legiat 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 7 
  
 
 
 
 
 
 
• Aplicació del títol 8 sobre energia solar de l’Ordenança de medi ambient de 
Barcelona 
Tipus d’obra (major/menor): 
Major Menor
 
Actuació: 
Nova Planta Rehabilitació Integral Remunta Canvi d'ús integral
 
Demanda d’aigua calenta sanitària —ACS— (SÍ/NO): 
(En cas que existeixi demanda d’ACS i es trobi en algun dels casos d’actuació indicats, és obligatori instal·lar 
plaques solars tèrmiques.)  
SI NO
 
Existeix preinstal·lació solar tèrmica: 
(En cas que existeixi i hi hagi consum, és obligatori instal·lar plaques solars tèrmiques o justificar-ne l’exempció.) 
SI NO
 
Superfície construïda: 
(En cas que superi els 1.500 m2, és obligatori justificar l’aplicació de l’article 82.4 i el compliment del capítol 2 
sobre energia solar fotovoltaica.) 
 m2  
 
 
Mitjançant la informació de la fitxa tècnica es pot comprovar si és d’aplicació l’apartat 
d’energia solar tèrmica de l’OMA: 
 
CRITERIS: 
 
APLICACIÓ ST 
 Nova construcció, 
Obra major + 
remunta, 
 rehabilitació 
integral, canvi d’ús 
 integral. 
Sí Existeix + Justificació ST 
  consum d’ACS 
o 
  
 Existeix preinstal·lació solar 
 
 
 
No es donen les condicions: omplir i signar la declaració A.1 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 8 
  
 
 
 
 
 
2.1.2 OBJECTE DEL PROJECTE 
 
• Què és el que motiva fer aquest projecte (explicar si hi ha hagut canvis en un 
projecte anterior, si es tracta d’un canvi d’ús d’un edifici existent, si hi ha hagut un 
canvi de titular, si és una instal·lació voluntària...). 
 
2.1.3 NORMATIVA 
 
• Llista de la normativa d’aplicació i de la guia o altra documentació de referència 
utilitzades per al dimensionament i el disseny de la instal·lació. 
 
2.1.4 BREU PRESENTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR 
 
• Descripció de les característiques principals de la instal·lació (usos de l’aigua 
calenta, superfície de captació, energia de suport emprada...) 
• Indicació de l’objectiu energètic de la instal·lació solar projectada (kWh/any) i de la 
contribució solar anual en (%) com a conseqüència de l’aplicació de l’article 81.4 de 
l’OMA o, si escau, en aplicació d’alguna de les exempcions previstes a l’article 81.7 
de l’OMA. En aquest segon cas, s’ha d’incloure la justificació corresponent  com a 
annex a la memòria del projecte. 
 
2.1.5 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 
 
• Característiques arquitectòniques:  
- Superfície 
- Nombre de plantes 
- Orientació 
- Tipus de coberta 
- Altres 
• Utilització de l’edifici: ús de l’edifici, nombre i tipus d’habitatges, nombre 
d’habitacions, període d’utilització de l’edifici, condicions particulars del tipus 
d’utilització (utilitzacions parcials, estacionalitat…) 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 9 
  
 
 
 
 
 
 
2.1.6 DETERMINACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DE REFERÈNCIA  
 
• Demanda energètica derivada de la producció d’aigua calenta sanitària 
- Determinació de les unitats d’ús per al càlcul del consum d’aigua calenta sanitària 
de l’edifici (persones, llits, dutxes/dia...) 
- Càlcul del consum d’aigua calenta sanitària de l’edifici (en litres/dia), a partir dels 
consums unitaris indicats al punt 1 de l’annex VI.1 de l’OMA En el cas d’edificis 
d’ús turístic, es podran considerar ocupacions mensuals parcials, tal com indica 
el punt 6 de l’annex VI.1 de l’OMA 
- Temperatura de referència per a l’aigua calenta sanitària 
- Temperatures mensuals de l’aigua freda En cas que les temperatures de l’aigua 
freda utilitzades en el càlcul de la instal·lació siguin més elevades que les 
temperatures indicades al punt 8 de l’annex VI.1 de l’OMA, cal justificar l’elecció 
amb la certificació corresponent. 
- Resultat del càlcul de la demanda energètica derivada de la producció d’aigua 
calenta sanitària, expressat en forma de taula amb 12 valors mensuals, en 
kWh/mes i el total anual 
 
• Demanda energètica derivada de l’escalfament de l’aigua de piscines cobertes 
- Dimensions i forma de la piscina  
- Superfície de làmina d’aigua i volum de la piscina 
- Característiques de la piscina (nombre de vasos, característiques constructives, 
font energètica i sistema d’escalfament auxiliar...) 
- Període d’utilització 
- Dades utilitzades per al càlcul de les necessitats energètiques de la piscina 
(temperatura de l’aigua, temperatura ambient, humitat ambient, cabals de 
renovació d’aigua, nombre d’usuaris...) 
- Resultat del càlcul de la demanda energètica derivada l’escalfament de l’aigua de 
piscines cobertes, expressat en forma de taula amb 12 valors mensuals, en 
kWh/mes i el total anual 
 
• Demanda energètica derivada de l’escalfament de l’aigua de processos industrials 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 10 
  
 
 
 
 
 
- Descripció del procés industrial 
- Consum d’aigua calenta (litres/dia) 
- Periodicitat del consum (en cas que no sigui constant) 
- Temperatura de referència per a l’aigua calenta de procés 
- Temperatures mensuals de l’aigua freda 
- Resultat del càlcul de la demanda energètica derivada de l’escalfament de l’aigua 
de processos industrials, expressat en forma de taula amb 12 valors mensuals, 
en kWh/mes i el total anual 
 
• Demanda energètica total, com a suma de les demandes energètiques derivades de 
la producció d’aigua calenta sanitària, de l’escalfament de l’aigua de piscines i de la 
producció d’aigua calenta per a processos industrials, expressat en forma de taula 
amb 12 valors mensuals, en kWh/mes i el total anual. Addicionalment, s’han de tenir 
en compte les pèrdues energètiques dels circuits d’acumulació, distribució i 
recirculació des del punt on es realitza l’aportació d’energia convencional fins als 
punts de consum final. 
  
2.1.7 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA I SISTEMA TRIAT 
 
• Objectiu energètic  
- Determinació de la contribució solar mínima exigida, segons s’indica a les taules 
4.1 i 4.2 de l’article 81.4 de l’OMA, en funció del consum d’aigua calenta sanitària 
a una temperatura de 60 ºC. Per a l’escalfament de l’aigua dels vasos de les 
piscines cobertes climatitzades, la contribució solar mínima serà del 30%. En el 
cas d’escalfament d’aigua per a usos industrials fins a una temperatura de 60 ºC, 
la contribució solar mínima serà del 20%. 
-  
 
• Sistema triat 
- Descripció del tipus d’instal·lació solar projectada: nombre d’instal·lacions 
independents a l’edifici, acumulació solar centralitzada o distribuïda… 
(En cas que no es triï un sistema d’energia solar tèrmica i se’n plantegi un 
d’alternatiu, dins de les opcions que marca l’ordenança, s’haurà de descriure i 
justificar degudament a l’apartat 5, d’exempcions.) 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 11 
  
 
 
 
 
 
 
 
2.1.8 EXEMPCIONS 
 
En aquest apartat s’indicarà si s’aplica o no alguna exempció, d'acord amb l'article 81.7 de 
l’OMA. En cas afirmatiu, s’indicarà el tipus (total o parcial) i el motiu de la exempció. Els 
càlculs justificatius s’adjuntaran a l’annex de càlculs. 
 
2.1.8.1 EXEMPCIONS 
• Per motius arquitectònics: 
o Ombres: s'ha de justificar mitjançant un estudi d’ombres (81.7.a) 
o Limitacions arquitectòniques derivades de la configuració prèvia (81.7.b) 
o Superfície insuficient: s'ha de justificar mitjançant un estudi arquitectònic (81.7.c) 
• Per ús d’altres fonts energètiques renovables, residuals, cogeneració o climatització de 
districte (81.7.d) 
S'ha de justificar mitjançant un balanç energètic (per edificis amb climatització de 
districte s’ha d’adjuntar també el contracte amb l’empresa subministradora de 
climatització i calefacció de districte). 
En aquest cas s’indicarà l’exempció en aquest apartat. La informació necessària per a la 
descripció de la instal·lació alternativa plantejada, així com la informació necessària per 
a la justificació de l’exempció, s’han d'aportar en l’apartat següent. 
En el cas de les bombes de calor, i del DHC es disposa de dos procediments 
(s’annexen) que descriuen quina informació s’ha d’aportar.  
• En els casos en què no es disposi de procediment s’ha d’aportar la informació suficient 
per descriure el sistema plantejat i per justificar que es compleixen els criteris per a 
l’exempció (segons l’article 81.7 de l’OMA). 
 
 
A l’annex de càlculs s’han d'aportar els càlculs justificatius de demanda i producció amb els 
estudis d’ombres o estudis arquitectònics corresponents. 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 12 
  
 
 
 
 
 
2.1.9 JUSTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 
 
L’índex que es proposa a continuació només s’ha d’omplir per als sistemes d’energia solar 
tèrmica. 
 
En els casos d’utilització de sistemes amb energies alternatives (bombes de calor, connexió 
a xarxes de climatització de districte, en endavant DHC...) s’ha d’aportar en aquest apartat 
tota la informació necessària per descriure la instal·lació plantejada i justificar que compleix 
els requisits per a l’exempció. En el cas de bombes de calor i de DHC es disposa de dos 
procediments (inclosos com a annex en aquesta guia) en els quals s’indica quina és aquesta 
informació que cal aportar. 
 
2.1.9.1 CAPTACIÓ SOLAR 
 
• Superfície de captació 
• Tipus (captador pla, captador sense coberta, captador de tubs de buit...) i 
característiques principals del captador solar emprat 
• Marca i model dels captadors solars 
• Contrasenya d’homologació 
• Data de caducitat de l’homologació 
• Nombre de captadors i distribució hidràulica: grups de captadors, nombre de 
captadors a cada grup, tipus de connexió en sèrie o en paral·lel, superfície de 
captadors solars en sèrie (m²)... 
• Corba de rendiment energètic dels captadors solars, obtinguda per a l’àrea 
d’obertura en un laboratori reconegut per l’administració competent, expressada 
segons la formulació de la norma UNE EN 12975-2  
• Situació dels captadors solars a l’edifici (coberta inclinada, terrassa plana, elements 
de fixació, orientació, inclinació, ombres…) 
• Quantificació de les pèrdues degudes a inclinació, orientació i ombres i justificació 
que no superen els valors indicats a la taula 2.4 del punt 8 del document HE4 del 
Codi tècnic de l’edificació 
•  
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 13 
  
 
 
 
 
 
2.1.9.2 PRODUCCIÓ 
 
• Producció: taula i gràfic  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 14 
  
 
 
 
 
 
2.1.10 DIMENSIONAT DETALLAT DELS EQUIPS 
 
Aquest apartat només s’ha d’omplir per als casos d’instal·lació d’energia solar tèrmica.  
 
• Bescanvi i acumulació  
- Nombre d’acumuladors solars i volum unitari 
- Capacitat total d’acumulació solar 
- Temperatures i pressions màximes admissibles per as acumuladors solars 
- Ubicació dels acumuladors a l’edifici 
- Tipus i potència dels bescanviadors de calor 
- En el cas de bescanviadors de calor situats a l’interior dels acumuladors, s'ha 
d'indicar la superfície de bescanvi. 
 
• Circuits hidràulics 
- Descripció dels circuits hidràulics  
- Material de les canonades Material i gruix d’aïllament per a les canonades situades a 
l’interior i a l’exterior  
- Nombre de circuladors de cada circuit Cabal nominal i líquid de circulació  
- Elements de seguretat Vàlvules de seguretat i capacitat dels vasos d’expansió  
 
• Regulació i mesura 
- Tipus de regulació 
- Situació de les sondes de temperatura  
- Condicions per a la posada en funcionament del sistema i per a la seva aturada 
- Ubicació dels elements de mesura de la instal·lació (temperatura, cabal, pressió, 
energia...)  
- Descripció de l’equip d’enregistrament de dades de mesura d’energia tèrmica 
produïda pel camp de captació i d’un dels habitatges, si escau (freqüència de 
mesures, període de buffer de dades, senyals que incorpora per calcular l’energia en 
kWh o MJ, mecanisme d’enviament o recollida de les dades...) 
• Aportació d’energia auxiliar 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 15 
  
 
 
 
 
 
- Descripció del sistema d’aportació d’energia auxiliar  
 
 
 
2.1.11 BALANÇ ENERGÈTIC 
 
Aquest apartat només s’ha d’omplir per als casos d’instal·lació d’energia solar tèrmica. 
 
- Indicació del mètode de càlcul utilitzat per determinar la producció energètica 
solar 
- Balanç energètic de la instal·lació, en forma de taula amb valors mensuals i anual 
de la demanda energètica, la producció energètica solar i la contribució solar. Per 
a les instal·lacions de producció d’aigua calenta sanitària, s’indica el model de 
taula a continuació. 
- % pèrdues per: 
 Ubicació dels captadors (orientació, inclinació) 
 ombres 
 tèrmiques (distribució, acumulació i recirculació) 
 
 Demanda ACS (inclou Energia solar Contribució 
pèrdues tèrmiques) produïda solar 
 Litres kWh kWh % 
Gener     
Febrer     
Març     
Abril     
Maig     
Juny     
Juliol     
Agost     
Setembre     
Octubre     
Novembre     
Desembre     
Total     
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 16 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
2.1.12 PRESSUPOST MATERIAL 
 
- El projecte ha d’incloure un pressupost d’execució material de la instal·lació, amb 
valoració dels diferents conceptes distribuïts en grans capítols. 
 
2.2 Annexos 
2.2.1 ANNEX D’INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
 
- Fotocòpia de la resolució de certificació dels captadors solars vigent a la data de 
sol·licitud de la llicència 
- Justificació dels càlculs (resultat a la memòria) 
- Justificació dels càlculs d’estimació de pèrdues (ubicació captadors, ombres, 
tèrmiques) 
- Justificació de les exempcions aplicades, si escau. 
 
2.2.2 ANNEX D’INFORMACIÓ GRÀFICA 
 
- Plànol d’emplaçament de l’edifici 
- Plànol de planta coberta, amb la situació dels captadors solars i amb indicació del 
sud 
- Plànol de secció, la situació dels captadors solars a la coberta 
- Plànol per planta de l’edifici 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 17 
  
 
 
 
 
 
3 Esquema de principi de la instal·lació solar, amb identificació dels components 
principals de la instal·lació. L’esquema indicarà obligatòriament la posició de les 
vàlvules de tall (oberta o tancada) en condicions normals de 
funcionament.Estructura del projecte de solar fotovoltaica 
3.1 Memòria 
3.1.1 FITXA TÈCNICA DE LA INSTAL·LACIÓ 
 
• Títol del projecte 
• Tipus d’actuació (nova construcció, rehabilitació o canvi d’ús) 
• Adreça completa de l’edifici 
• Utilització de l’edifici (segons la classificació indicada a les Normes urbanístiques del 
Pla metropolità) 
• Identificació del sol·licitant de la llicència d’obres o llicència d’activitat 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça de contacte 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
 
• Identificació de l’arquitecte 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça professional 
− Núm. de col·legiat 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
 
• Identificació del tècnic autor del projecte de la instal·lació solar 
− Nom i cognoms 
− NIF 
− Adreça professional 
− Núm. de col·legiat 
− Telèfon 
− Correu electrònic 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 18 
  
 
 
 
 
 
 
• Aplicació del títol 8 sobre energia solar de l’Ordenança de medi ambient de 
Barcelona 
Tipus d’obra (major/menor): 
Major Menor
 
Actuació: 
Nova Planta Rehabilitació Integral Remunta Canvi d'ús integral
 
Demanda d’aigua calenta sanitària —ACS— (SÍ/NO): 
(En cas que existeixi demanda d’ACS i es trobi en algun dels casos d’actuació indicats, és obligatori instal·lar 
plaques solars tèrmiques.)  
SI NO
 
Existeix preinstal·lació solar tèrmica: 
(En cas que existeixi i hi hagi consum, és obligatori instal·lar plaques solars tèrmiques o justificar-ne l’exempció.) 
SI NO
 
Superfície construïda: 
(En cas que superi els 1.500 m2, és obligatori justificar l’aplicació de l’article 82.4 i el compliment del capítol 2 
sobre energia solar fotovoltaica.) 
 m2  
 
 
Mitjançant la informació de la fitxa tècnica es pot comprovar si és d’aplicació l’apartat 
d’energia solar tèrmica de l’OMA: 
 
CRITERIS: 
 
APLICACIÓ FV 
 
 Sí Superfície > 1.500 m2 
construïda Justificació FV 
 
 
 
No es donen les condicions: omplir i signar la declaració A.2 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 19 
  
 
 
 
 
 
3.1.2 OBJECTE DEL PROJECTE 
 
• Què és el que motiva fer aquest projecte (explicar si hi ha hagut canvis en un 
projecte anterior, si es tracta d’un canvi d’ús d’un edifici existent, si hi ha hagut un 
canvi de titular, si és una instal·lació voluntària...). 
 
3.1.3 NORMATIVA 
 
• Llista de la normativa d’aplicació i de la guia o altra documentació de referència 
utilitzades per al dimensionament i el disseny de la instal·lació. 
 
3.1.4 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 
 
En aquest apartat es fa una breu descripció de l’edifici, que inclou: 
 
3.1.4.1 DESCRIPCIÓ 
3.1.4.2 ORIENTACIÓ 
3.1.4.3 TIPUS DE COBERTA 
3.1.4.4 ALTRES 
 
3.1.5 SUPERFÍCIE AFECTADA 
 
Determinació de la superfície que es comptabilitza de cara a l’afectació de l’edifici per part 
de l’ordenança del medi ambient. 
 
3.1.6 POTENCIA MÍNIMA QUE CAL INSTAL·LAR 
 
Determinació de la potència mínima que cal instal·lar en funció de la superfície de sostre 
construït (sobre rasant i sota rasant) associada als usos afectats. 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 20 
  
 
 
 
 
 
3.1.7 CÀLCUL DE LA SUPERFÍCIE DE CAPTACIÓ 
 
En aquest apartat s’indica l’objectiu energètic (considerant els mínims el que indica 
l’ordenança). Descriure la descripció del sistema triat i finalment indicar la superfície de 
captació plantejada. 
 
3.1.7.1 OBJECTIU ENERGÈTIC 
3.1.7.2 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA TRIAT 
3.1.7.3 SUPERFÍCIE DE CAPTACIÓ SOLAR DE LA INSTAL·LACIÓ PROJECTADA 
 
3.1.8 EXEMPCIONS: JUSTIFICACIONS QUE CAL FER 
 
En aquest apartat s’ha d’indicar si es vol aplicar alguna exempció. En cas afirmatiu se’n 
justifica l’aplicació, i en cas que no es vulgui aplicar cap exempció s’indica que l’apartat no 
escau i es deixa buit. 
 
3.1.8.1 PARCIALS 
3.1.8.2 TOTAL 
 
3.1.9 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 
 
En aquest apartat s’ha de descriure la instal·lació triada.  
 
En cas que es tracti d’una instal·lació d'energia solar fotovoltaica s’han d'aportar com a 
mínim les dades següents: 
 
3.1.9.1 CAPTACIÓ 
3.1.9.2 INVERSOR 
3.1.9.3 SISTEMA 
3.1.9.3.1 Distribució 
3.1.9.3.2 Cablejat 
3.1.9.3.3 Proteccions 
3.1.9.3.4 Comptador d’energia 
3.1.9.3.5 Integració arquitectònica 
3.1.9.3.6 Connexió 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 21 
  
 
 
 
 
 
3.1.10 PRODUCCIÓ 
 
En aquest apartat s’aporten les dades de previsió de producció d’energia elèctrica associada 
a la instal·lació solar fotovoltaica. 
 
3.1.10.1 TAULA 
3.1.10.2 PRODUCCIÓ ESPECÍFICA (KWH/KWP/ANY) 
3.1.10.3 GRÀFIC DE PRODUCCIÓ 
 
3.1.11 PRESSUPOST MATERIAL 
 
- El projecte ha d’incloure un pressupost d’execució material de la instal·lació, amb 
valoració dels diferents conceptes distribuïts en grans capítols. 
 
3.2 Annexos 
3.2.1 ANNEX D’INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
o Certificació d’homologació dels captadors 
o Fulls d’especificacions tècniques dels equips 
o Justificació de càlculs (resultats a la memòria) 
o Justificació de les exempcions, si escau. 
 
3.2.2 ANNEX D’INFORMACIÓ GRÀFICA 
o Plànol general de l’edifici en planta i alçat amb la ubicació de la instal·lació 
o Plànol de la solució estructural del sistema fotovoltaic 
o Fotografies (18x24) de l’estat original de l’espai sobre el qual es pretén 
col·locar la instal·lació 
o Fotomuntatge (18x24) de l’efecte final de la instal·lació 
o Esquema unifilar del sistema de la interconnexió 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 22 
  
 
 
 
 
 
4 Recomanacions generals d’elaboració del projecte 
4.1 Breu presentació de la instal·lació solar 
 
Abans d’iniciar el disseny de la instal·lació, el projectista ha de comprovar que disposa de 
tota la informació necessària sobre les característiques de l’edifici i, en particular, dels 
aspectes que s’indiquen a continuació. 
 
4.1.1 UTILITZACIÓ DE L’AIGUA  
 
L’OMA de Barcelona estableix l'obligatorietat de realitzar una instal·lació solar en aquells 
edificis amb necessitats de: 
- producció d’aigua calenta sanitària 
- escalfament de l’aigua de piscines cobertes o  
- producció d’aigua calenta per a usos industrials 
 
L’aplicació més usual de l’energia solar és la producció d’aigua calenta sanitària, amb una 
gran diferència respecte de les altres dues. Per aquest motiu, en aquesta guia es tractarà 
d’una manera preferencial aquest tipus d’instal·lació. 
 
És possible que en un mateix edifici existeixi més d’una de les necessitats indicades. Aquest 
és el cas, per exemple, d’edificis esportius amb necessitats d’escalfament de l’aigua de 
piscines cobertes i d’aigua calenta sanitària per a les dutxes dels vestidors. 
 
L’escalfament de l’aigua de piscines descobertes només es pot realitzar amb energia solar:  
 
L’escalfament de piscines descobertes només es podrà realitzar amb sistemes 
d’aprofitament de l’energia solar.  
(OMA. Article 81.4 1d) 
 
El Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) també estableix una limitació 
similar:  
IT 1.2.4.6.3 Contribución solar mínima para el calentamiento de piscinas al aire 
libre 
Para el calentamiento del agua de piscinas al aire libre solo podrán utilizarse fuentes 
de energía renovables, como la energía solar, o residuales. No puede usarse energía 
convencional para el calentamiento de piscinas al aire libre.  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 23 
  
 
 
 
 
 
(RITE, IT 1.2.4.6.3)  
 
4.1.2 TIPUS D’ENERGIA AUXILIAR  
 
Les instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar disposen d’un sistema d’aportació 
d’energia auxiliar per garantir la continuïtat del servei en qualsevol moment, també quan les 
condicions meteorològiques no són favorables per a la captació solar.  
 
El projectista ha de conèixer quina és l’energia auxiliar disponible i el tipus de sistema que 
es pretén utilitzar (gas natural mitjançant calderes instantànies individuals, gas natural amb 
caldera i dipòsit d’acumulació centralitzat, electricitat mitjançant resistències elèctriques en 
acumuladors individuals, etcètera) i com condiciona aquesta elecció el disseny de la 
instal·lació solar. 
 
Com es veurà més endavant, en el cas d’instal·lacions de producció d’aigua calenta 
sanitària, el tipus d’energia auxiliar influeix en el càlcul de la contribució energètica mínima 
exigida. A l’article 81.4.1.a) de l’OMA es distingeix entre dues opcions: 
  
a. cas general: si la font energètica auxiliar és gasoil, propà, gas natural o altres 
b. efecte Joule: si la font energètica auxiliar és electricitat mitjançant efecte Joule. 
 
 
4.2 Descripció de l’edifici 
4.2.1 IDENTIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI 
 
Per a la identificació del projecte cal disposar de l’adreça de l’edifici i de les dades del 
promotor i de l’arquitecte. Aquestes dades s’han d’incloure a l’inici de la memòria del 
projecte. També s’ha d’indicar si es tracta d’una nova construcció, de la rehabilitació integral 
d’un edifici existent o d’un canvi d’ús de la totalitat de l’edifici.  
 
El projectista ha de dissenyar una instal·lació adaptada a les característiques concretes de 
l’edifici. Així, és de gran importància familiaritzar-se amb el projecte arquitectònic i conèixer 
les particularitats de la utilització prevista abans d’iniciar l’elaboració del projecte de la 
instal·lació.  
 
En un projecte de nova construcció, el disseny de la instal·lació solar s’ha d’entendre com a 
part del procés de concepció de l’edifici. Així, de la mateixa manera que la instal·lació solar 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 24 
  
 
 
 
 
 
s’ha d’adaptar a les característiques del disseny constructiu, també el projecte de l’edifici 
s’ha d’elaborar tenint en compte els requeriments de la instal·lació solar, principalment pel 
que fa als espais necessaris per a la ubicació dels equips i les canonades de connexió dels 
diferents elements. Amb aquesta perspectiva, la col·laboració entre el projectista del sistema 
solar i l’arquitecte responsable de la concepció de l’edifici és d’especial importància en tota 
la fase de disseny. 
 
En general, la part més important de la informació necessària està continguda als plànols del 
projecte de l’edificació. A continuació s’indiquen alguns aspectes que poden ser rellevants 
per al disseny de la instal·lació solar: 
 
- Ubicació i orientació de l’edifici. 
- Previsió de l’existència de sales de màquines o locals tècnics. 
- En el cas d’edificis d’habitatges plurifamiliars, nombre i tipus d’habitatges i distribució a 
l’edifici (nombre d’escales, nombre d’habitatges per pis…). 
- Característiques de la instal·lació tèrmica auxiliar (fonts energètiques disponibles a 
l’edifici, existència de calderes individuals de calefacció en edificis d’habitatges, 
centralització d’instal·lacions…). 
- Identificació d’espais disponibles per a la ubicació dels captadors solars (cobertes 
inclinades, terrasses…). 
- Espais disponibles per a la ubicació de la resta de components de la instal·lació i, en 
especial, de l’acumulació solar. 
- Període i particularitats de la utilització de l’edifici (per exemple, temporada de 
funcionament d’un establiment turístic, previsions d’ocupació…). 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 25 
  
 
 
 
 
 
4.2.2 ÚS DE L’EDIFICI 
 
L’obligatorietat de realitzar una instal·lació solar afecta els edificis amb consum d’aigua 
calenta sanitària, amb escalfament de piscina coberta o amb consum d’aigua calenta per a 
processos industrials, independentment de la utilització de l’edifici. Tot i això, en el projecte 
de la instal·lació solar s’ha d’indicar l’ús de l’edifici, d’acord amb la classificació establerta a 
les Normes urbanístiques del Pla metropolità.  
 
Com es veurà més endavant, l’OMA estableix uns paràmetres per al càlcul de la demanda 
energètica de partida, que depenen de l’ús de l’edifici. Les possibilitats són les que 
s’indiquen a la taula següent. 
 
1. habitatges unifamiliars 10. vestuaris / dutxes col·lectives
2. habitatges plurifamiliars 11. escoles
3. hospitals i clíniques 12. casernes
4. hotel **** 13. fàbriques i tallers
5. hotel *** 14. oficines
6. hotel ** 15. gimnasos
7. hostals i pensions 16. bugaderies
8. càmpings 17. restaurants
9. residències geriàtriques 18. cafeteries
 
 
En alguns casos, és possible la coexistència de més d’un ús en un mateix edifici com, per 
exemple, en edificis d’habitatges amb una activitat diferent dels locals de la planta baixa 
(gimnàs, restaurant…). 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 26 
  
 
 
 
 
 
4.3 Determinació de la demanda energètica de referència 
 
L’OMA estableix l'obligatorietat de realitzar una instal·lació solar per cobrir un determinat 
percentatge de la demanda energètica considerada. Aquest percentatge s’estableix en cada 
cas concret en funció de la demanda d’aigua calenta sanitària prevista, en litres per dia i el 
tipus d’energia auxiliar. 
 
Les característiques de la instal·lació solar i, en particular, la superfície de captació 
necessària per complir els requeriments de l’OMA, es determina, entre altres factors, en 
funció de la quantitat d’energia anual (en kWh/any) que ha d’aportar el sistema solar. 
 
En una instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària, el procediment d’actuació podria 
ser el següent: 
 
1. Estimació del consum d’aigua calenta sanitària previst a l’edifici, en litres per dia 
2. Càlcul de les necessitats energètiques derivades del consum d’aigua calenta, en 
kWh/mes i kWh/any 
3. Determinació de la contribució solar mínima exigida, en %. 
4. Càlcul de la producció energètica solar mínima exigida, en kWh/mes i kWh/any. 
 
En el cas d’altres aplicacions diferents de la producció d’aigua calenta sanitària (escalfament 
de piscines o producció d’aigua calenta per a usos industrials), el projectista ha de triar el 
procediment de càlcul de la demanda energètica que consideri més adaptat a les condicions 
particulars de cada cas. Per exemple, el càlcul de les necessitats energètiques derivades de 
l’escalfament de piscines cobertes es pot realitzar a partir d’un balanç energètic mensual 
que tingui en compte els diferents mecanismes de pèrdues i aportacions d’energia per 
evaporació, conducció, convecció, renovació i radiació. 
 
En qualsevol cas, a la memòria tècnica del projecte han de figurar les dades de demanda 
energètica en base mensual i cal indicar el procediment de càlcul utilitzat. 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 27 
  
 
 
 
 
 
4.3.1 CÀLCUL DEL CONSUM D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA DE L’EDIFICI 
 
El càlcul de les necessitats d’aigua calenta sanitària (en litres/dia) es du a terme a partir 
d’uns valors unitaris que depenen del tipus d’edifici. El punt 1 de l’annex VI.1 de l’OMA 
estableix els valors mínims de consum unitari d’aigua calenta sanitària a una temperatura de 
60 ºC, que s’indiquen a continuació: 
 
tipus d'ús litres ACS/dia a 60 ºC unitats
Habitatges unifamiliars 30 l/persona
Habitatges plurifamiliars 22 l/persona
Hospitals i clíniques (*) 55 l/llit
Hotel **** (*) 70 l/llit
Hotel *** (*) 55 l/llit
Hotel *** (*) 40 l/llit
Hostals i pensions (*) 35 l/llit
Càmpings 40 l/emplaçament
Residències geriàtriques (*) 55 l/persona
Vestuaris / Dutxes col·lectives 15 Per servei
Escoles 3 l/alumne
Casernes (*) 20 l/persona
Fàbriques i tallers 15 l/persona
Oficines 3 l/persona
Gimnasos 20 l/usuari
Bugaderies 3 l/quilo de roba
Restaurants 5 l/àpat
Cafeteries 1 l/dinar  
 
 
En el cas d’allotjaments (hotel, hostals i pensions), les unitats l/llit significa l/plaça hotelera. 
 
En ús residencial (habitatges unifamiliars i plurifamiliars), el càlcul del nombre d’ocupants 
d’un edifici s’ha de dur a terme utilitzant com a valors mínims els que s’indiquen a 
continuació, en funció del nombre de dormitoris de cada habitatge (OMA. Annex VI.1, 1. 
Càlcul de la demanda, punt 4): 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 28 
  
 
 
 
 
 
 Estudis d’un únic espai o habitatge d’un dormitori 1,5 persones
Habitatges de 2 dormitoris 3 persones
Habitatges de 3 dormitoris 4 persones
Habitatges de 4 dormitoris 6 persones
Habitatges de 5 dormitoris 7 persones
Habitatges de 6 dormitoris 8 persones
Habitatges de 7 dormitoris 9 persones
A partir de 8 dormitoris es valoraran les necessitats com si es tractessin d’hostals  
 
Exemple: 
 
Càlcul de les necessitats d’aigua calenta sanitària d’un edifici de 20 d’habitatges, dels 
quals 6 habitatges són de 3 dormitoris, 10 habitatges són de 2 dormitoris i 4 
habitatges són només d’1 dormitori. 
 
 6 habitatges de 3 dormitoris (4 persones per habitatge):  6 x 4 = 24 persones 
 10 habitatges de 2 dormitoris (3 persones per habitatge):  10 x 3 = 30 persones 
 4 habitatges de 1 dormitori (1,5 persones per habitatge):  4 x 1,5 = 6 persones 
 Total:  60 persones 
 
Necessitats d’aigua calenta sanitària:  
60 persones x 22 litres/persona i dia: 1.320 litres/dia d’aigua calenta a 60 ºC 
 
 
 
En el cas que l’edifici inclogui algun ús no indicat a la taula anterior, s'ha de determinar el 
consum d’aigua calenta sanitària a partir de dades procedents de fonts reconegudes. A la 
memòria tècnica del projecte cal indicar la procedència de les dades de consum.  
 
En el cas d’hotels, hostals i pensions, el càlcul del consum d’aigua calenta sanitària es podrà 
realitzar tenint en compte una ocupació inferior al 100% (OMA. Annex VI.1, 1. Càlcul de la 
demanda, punt 6). A la memòria del projecte s’han d’indicar les dades mensuals d’ocupació 
utilitzades i la seva justificació. 
 
Segons indica l’ordenança (annex VI.1, 1. Càlcul de la demanda, punt 2, darrer paràgraf), en 
el disseny de la instal·lació solar s’ha de preveure també el consum energètic dels locals 
situats en edificis d’habitatges, encara que el seu ús sigui desconegut en el moment de fer la 
sol·licitud de la llicència. En aquests casos, es considera que les necessitats energètiques 
del local són de 0,25 MJ/dia (0,07 kWh/dia) per cada m2 de local. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 29 
  
 
 
 
 
 
 
A efectes pràctics, pot resultar interessant transformar aquest consum d’energia (en MJ/dia 
o kWh/dia) en consum d’aigua equivalent (en litres/dia a 60 ºC) i afegir-lo al consum calculat 
per als habitatges. Aquesta transformació es pot dur a terme amb la fórmula següent: 
 
A × 0,25 ⋅106
consum equivalent d'aigua calenta   =  local
cp × (60 − Taf )
 
on   
Alocal:  és la superfície del local [m2]; 
cp:  és la calor específica de l’aigua [4.180 J/kg.K]; 
Taf:  és la temperatura mitjana anual de l’aigua de xarxa [16,18 ºC3]. 
 
 
 
Exemple: 
 
Recalcular les necessitats d’aigua calenta sanitària de l’edifici de l’exemple anterior, 
suposant que a la planta baixa hi ha un local d’ús indefinit amb una superfície de 120 
m2 
 
A × 0,25 ⋅106
local 120 × 0,25 ⋅106
( ) = ( ) =163,78 ≈164 litres
cp × 60 − Taf 4180 × 60 −16,18
 
 
Consum d’aigua calenta equivalent del local:  164 litres/dia a 60 ºC 
 Consum d’aigua calenta dels habitatges:  1.320 litres/dia a 60 ºC 
 Consum total d’aigua calenta de l’edifici :  1.484 litres/dia a 60 ºC 
 
 
En el cas d’edificis o locals d’ús no definit en el moment de fer la sol·licitud de llicència 
d’obres, encara que es trobin en edificis no destinats a habitatge, s’aplicarà aquest mateix 
criteri per al càlcul de la demanda energètica, és a dir, 0,25 MJ/dia (0,07 kWh/dia) per cada 
m2 de local. 
.  
                                               
3 Als efectes del càlcul de la instal·lació solar, les temperatures mensuals de l’aigua de la xarxa 
s’indiquen al punt 8 de l’annex VI.1 de l’ordenança. El valor mitjà anual resultant és de 16,18 ºC. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 30 
  
 
 
 
 
 
 
4.3.2 CÀLCUL DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DERIVADA DEL CONSUM D’AIGUA CALENTA 
 
4.3.2.1 DEFINICIONS PRÈVIES 
 
• Demanda energètica total: 
 
La demanda energètica total és l’energia que requereix el sistema per poder 
subministrar la demanda d’aigua calenta als usuaris. És a dir, la demanda calculada 
segons el consum d’aigua, més les pèrdues d’acumulació, distribució o recirculació 
de l’aigua des del punt del circuit hidràulic on es realitza l’aportació de l’energia 
convencional fins als punts de consum finals. 
(OMA. Annex VI.5. Definicions relatives al títol 8 relatiu a l’energia, punt l) 
 
En una instal·lació solar tèrmica les pèrdues energètiques de les canonades de 
distribució, des de l’acumulador convencional fins als punts terminals de consum en el 
cas d’una instal·lació centralitzada, o des del camp de captació fins als acumuladors 
individuals en el cas d’una instal·lació distribuïda, poden ser significatives i formen part 
de la demanda total. Per tant, les pèrdues energètiques s’han de quantificar i afegir-les 
a la demanda energètica resultant de l’aplicació del procediment indicat a l’apartat 
4.3.2.2. següent. Si aquestes pèrdues es consideren insignificants, per exemple, a 
causa de la proximitat entre l’equip auxiliar i el consum, s’ha d’indicar a la memòria 
tècnica del projecte. 
 
Resultats finals de pèrdues tèrmiques totals i resultats intermedis (externes, internes, 
intercanvi o distribució, recirculació, acumulació...) 
 
Com a referència de pèrdues tèrmiques: 
• 7% en el cas d’instal·lacions centralitzades 
• 14% en el cas d’instal·lacions distribuïdes 
 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 31 
  
 
 
 
 
 
• Energia solar aportada: 
 
L’energia aportada a demanda és l’energia produïda al camp de captadors menys les 
pèrdues tèrmiques inherents al circuit hidràulic des del camp de captadors fins al 
punt hidràulic on es realitza l’aportació de l’energia convencional. 
(OMA. Annex VI.5. Definicions relatives al títol 8 relatiu a l’energia, punt m) 
 
Les pèrdues energètiques del sistema de captació solar no formen part de l’energia 
solar aportada, ja que no contribueixen a cobrir la demanda dels usuaris finals. 
 
 
• Contribució solar anual: 
 
És la fracció percentual entre els valors anuals de l’energia solar aportada a la 
demanda i la demanda energètica total anual d’aigua calenta, obtinguts a partir de 
valors mensuals. 
(OMA. Annex VI.5. Definicions relatives al títol 8 relatiu a l’energia, punt i) 
 
La contribució solar anual és el percentatge de la demanda energètica total que és 
aportada exclusivament pel sistema solar tèrmic. En altres paraules, és el quocient 
entre l’energia solar aportada i la demanda energètica total, expressat en %. 
 
 
A continuació s’apliquen els conceptes de demanda energètica total i d’energia solar 
aportada a dos exemples. 
 
 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 32 
  
 
 
 
 
 
Exemple 1: 
 
 
 
 
En aquest cas, la instal·lació solar arriba fins a l’interior dels habitatges, on el sistema 
auxiliar acaba d’escalfar l’aigua fins a la temperatura de consum, si és necessari. El sistema 
de càlcul de l’energia solar aportada ha de tenir en compte les pèrdues energètiques en tot 
el circuit solar, des dels captadors fins a la sortida dels acumuladors situats a l’interior dels 
habitatges. 
 
 
En canvi, les pèrdues de distribució de l’aigua des del punt d’aportació de l’energia 
convencional fins als punts de consum finals es poden considerar insignificants.  
 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 33 
  
 
 
 
 
 
Exemple 2: 
 
 
 
 
En aquest cas, la demanda d’ACS es completa a partir de l’aportació d’energia auxiliar 
centralitzada; per exemple, des d’una sala de calderes situada a la planta coberta de l’edifici. 
Les pèrdues de distribució de l’aigua calenta des del punt d’aportació de l’energia 
convencional fins als punts de consum finals s’han de tenir en compte perquè, tot i 
l’aïllament de les canonades, aquestes transporten un fluid calent i les distàncies poden ser 
considerables. 
 
Es recorda que la estimació de les pèrdues ha d’estar justificada en l’annex corresponent als 
càlculs i que s’han de tenir en compte en el còmput de la demanda total d’ACS. 
 
 
4.3.2.2 CÀLCUL DE LA DEMANDA ENERGÈTICA 
 
L’energia necessària per a l’escalfament d’una determinada quantitat d’aigua des de la 
temperatura de l’aigua freda de la xarxa TAF  fins a la temperatura de referència Tref  es pot 
calcular a partir de les expressions següents: 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 34 
  
 
 
 
 
 
  DACS    en MJ/dia 
 
  DACS    en kWh/dia 
 
on 
QACS (T )   és el consum d’aigua calenta sanitària a la temperatura Tref  [litres] 
ref
TAF   és la temperatura de l’aigua freda [ºC]  
 
Segons s’ha avançat al punt anterior 4.3.2.1., a més de les necessitats energètiques 
derivades de l’escalfament de l’aigua sanitària, s’han de considerar les pèrdues al circuit de 
distribució. 
 
Addicionalment a la demanda calculada d'acord amb el consum d'aigua, s'han de 
tenir en compte les pèrdues d'acumulació, distribució o recirculació de l'aigua des del 
mateix punt del circuit hidràulic on es realitza l'aportació de l'energia convencional 
fins als punts de consum finals per dur a terme el càlcul de la demanda total. 
 OMA.  Annex VI.1.1. Càlcul de la demanda. Punt 5 
 
El projectista ha d’especificar a la memòria si aquestes pèrdues són significatives. En cas 
afirmatiu, les pèrdues s’han de quantificar i tenir-les en compte en el càlcul de la demanda 
total. 
 
La demanda energètica total que tingui en compte les pèrdues per a l’escalfament 
d’una determinada quantitat d’aigua des de la temperatura de l’aigua freda de la 
xarxa TAF  fins a la temperatura de referència Tref  es pot calcular a partir de 
l’expressió següent:  
 
 
 
Les pèrdues es poden calcular a partir de l’expressió següent: 
 
 
 
on 
 són les pèrdues en acumulació 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 35 
  
 
 
 
 
 
 són les pèrdues en la distribució 
 són les pèrdues en bescanviadors 
 
 
L’OMA indica al punt 8 de l’annex VI.1 els valors mensuals de referència per a la 
temperatura de l’aigua freda TAF , que es reprodueixen a continuació. 
 
 
 Mes GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES ANUAL
Taf (ºC) 10,27 10,72 12,39 14,15 16,63 19,39 20,91 22,44 21,53 19,07 14,95 11,70 16,18  
 
 
Si els valors emprats per a la realització dels càlculs energètics del projecte són diferents 
dels de la taula anterior, s’han de precisar a la memòria. 
 
Només es podran utilitzar valors de temperatura de l’aigua freda superiors als proposats a 
l’OMA si s’adjunta al projecte una certificació d'una entitat homologada que ho justifiqui. 
 
 
Exemple: 
 
Calcular la demanda energètica derivada de la producció d’aigua calenta sanitària en 
un edifici de 20 d’habitatges, dels quals 6 habitatges són de 3 dormitoris, 10 
habitatges són de 2 dormitoris i 4 habitatges són només d’1 dormitori. Les pèrdues 
totals estimades són equivalents a 10 kWh/dia, de les quals: 
 
(resultats intermedis) 
• Interiors 
• Exteriors 
• Acumulació 
 
El càlcul de les necessitats d’aigua calenta a 60 ºC s’ha dut a terme anteriorment, 
amb un resultat de 1.320 litres/dia. 
 
Per al càlcul energètic s’aplica la fórmula indicada als 12 mesos de l’any. El consum 
d’aigua calenta, en litres/mes, es calcula multiplicant el consum diari pel nombre de 
dies del mes. La temperatura de l’aigua freda de la xarxa és la que correspon a cada 
mes. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 36 
  
 
 
 
 
 
 
DACS = QACS (Tref ) ⋅ (Tref − TAF ) / 860  
 
Gener:    QACS (T   T = 10,27 º C     
ref ) = 31 x 1.320 = 40.920 litres AF
DACS = 40.920 x (60 −10,27) / 860 = 2.366 kWh
  
 
Febrer:     QACS (T ) = 28 x 1.320 = 36.960 litres   TAF = 10,72 º C      
ref
DACS = 36.960 x (60 −10,72) / 860 = 2.118 kWh  
 
(…) 
 
 
La demanda energètica anual s’obté sumant els 12 valors mensuals. El resultat és de 
24.533 kWh/any. 
 
Les pèrdues anuals estimades són iguals a: 
 
  
 
La demanda energètica anual total (tenint en compte pèrdues) s’obté sumant aquests 
dos valors: 
 
 
 
La taula de consums unitaris d’aigua calenta sanitària que figura al punt 1 de l’annex I de 
l’ordenança (i reproduïda al punt 4.3.1 d'aquesta guia) fa referència a una temperatura de 60 
ºC. 
 
En el cas de triar una temperatura de disseny diferent de 60 ºC, la demanda d’aigua calenta 
que cal considerar a efectes de càlcul de la instal·lació és la que s’obtindrà  a partir de 
l’expressió següent: 
12
DACS (T ) = ∑Di (T )  
1
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 37 
  
 
 
 
 
 
Di ( )  60 − T 
T = Di (60º C)×  i
 
 T − T 
i   
on 
 
D(T):  és la demanda d'aigua calenta a la temperatura de disseny T[litres] 
Di(T):  és la demanda d'aigua calenta per al mes i a la temperatura de disseny 
T[litres] 
Di(60 ºC):  és la demanda d'aigua calenta per al mes i a la temperatura de 60 ºC [litres] 
T:   és la temperatura de disseny [ºC] 
Ti:   és la temperatura mitjana de l'aigua freda en el mes i [ºC] 
 
 
 
 
Actualitzeu la fórmula: D_total = D_ACS + D_pèrdues ??  
 
4.4 Contribució solar mínima i sistema triat 
 
4.4.1 OBJECTIU ENERGÈTIC 
 
Determinació de la contribució solar mínima exigida, en %. 
 
La contribució solar anual mínima exigida per l’OMA depèn de l’aplicació o l’ús de l’aigua 
calenta (producció d’aigua calenta sanitària, escalfament de piscines cobertes o producció 
d’aigua calenta per a usos industrials), segons s’indica a continuació. 
 
4.4.1.1 PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA 
 
En el cas d’instal·lacions de producció d’aigua calenta sanitària, la contribució solar mínima 
s’estableix en funció de la demanda d’aigua calenta de l’edifici, expressada en litres/dia a 60 
ºC, i del tipus d’energia auxiliar utilitzada, segons la taula següent. 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 38 
  
 
 
 
 
 
 Demanda diària d’ACS total de Contribució solar mínima en %.
l’edifici a la temperatura de 
referència de 60º C  (litres). Cas general Cas efecte joule
0 – 1.000 60 60
1.000 – 2.000 60 63
2.000 – 3.000 60 66
3.000 – 4.000 60 69
4.000 - 10.000 60 70
10.000 - 12.500 65 70
> 12.500 70 70  
 
 
4.4.1.2 ESCALFAMENT DE PISCINES COBERTES 
 
La contribució solar mínima per a instal·lacions d’escalfament de l’aigua de piscines 
cobertes és del 30%. 
 
4.4.1.3 PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER A USOS INDUSTRIALS 
 
En el cas de la producció d’aigua calenta per a processos industrials, la contribució solar 
mínima exigida és del 20% de la demanda energètica derivada de l’escalfament de l’aigua 
des de la temperatura de la xarxa fins a 60 ºC. 
 
 
4.4.1.4 CÀLCUL DE LA PRODUCCIÓ ENERGÈTICA SOLAR MÍNIMA EXIGIDA 
 
La determinació de la quantitat d’energia que ha de proporcionar la instal·lació solar es 
calcula mitjançant el producte de la demanda energètica total per la contribució solar mínima 
exigida. 
 
Producció solar requerida = f ⋅ demanda ACS  
 
on 
f:  és la contribució solar mínima exigida per a la producció d’aigua calenta sanitària. 
 
Exemple: 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 39 
  
 
 
 
 
 
Calcular la producció energètica mínima exigida per a una instal·lació de producció 
d’aigua calenta sanitària en un edifici de 20 d’habitatges, dels quals 6 habitatges són 
de 3 dormitoris, 10 habitatges són de 2 dormitoris i 4 habitatges són només d’un 
dormitori. 
 
El consum d’aigua calenta sanitària a 60 ºC és de 1.320 litres/dia. 
 
El càlcul de la demanda energètica anual s’ha dut a terme anteriorment, amb un 
resultat de 24.533 kWh/any. 
 
Segons la taula anterior, i si l’energia auxiliar és diferent de l’electricitat per efecte 
Joule, la contribució solar mínima exigida és del 60%. 
 
La producció solar mínima de la instal·lació solar és de 14.720 kWh/any (24.533 x 
0,60). 
 
 
En el cas d’una instal·lació combinada de producció d’aigua calenta sanitària i d’escalfament 
de piscina coberta, la determinació de l’energia que ha d’aportar el sistema solar es calcula 
mitjançant la suma de resultat de l’aplicació de les contribucions solars de cada aplicació, és 
a dir:  
 
Producció solar requerida = 0,3 ⋅ demanda piscina + f ⋅ demanda ACS  
 
on 
f:  és la contribució solar mínima exigida per a la producció d’aigua calenta sanitària. 
 
 
4.4.1.5 VERIFICACIÓ DE LA NORMATIVA MÉS EXIGENT 
 
A més de l’OMA de Barcelona, també el HE4-CTE i el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel 
qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis,4 en endavant, 
Decret d’ecoeficiència, estableixen l'obligatorietat d’aprofitar l’energia solar a les noves 
edificacions. 
 
                                               
4
 DOGC de 16 de febrer de 2006 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 40 
  
 
 
 
 
 
Els criteris de càlcul, però, no són completament coincidents en els tres casos.5 A 
continuació es comparen les tres reglamentacions, aplicades a la ciutat de Barcelona. 
  
Comparació entre l’OMA i el CTE 
 
El càlcul del consum d’aigua calenta sanitària en litres/dia a 60 ºC, segons l’OMA, condueix 
a un resultat igual o superior al resultat obtingut segons els criteris del HE4-CTE. Pel que fa 
a la contribució solar mínima exigida, l’OMA és igual o més exigent que el HE4-CTE. 
 
En conseqüència, l’aplicació dels criteris de l’OMA condueix sempre a solucions més 
exigents que les obtingudes en aplicació del HE4-CTE. Així, el compliment de l’OMA implica 
també el compliment de les exigències de contribució solar mínima que estableix el HE4-
CTE. 
 
Comparació entre l’OMA i el Decret d’ecoeficiència 
 
Segons les característiques de la instal·lació, el Decret d’ecoeficiència pot ser més o menys 
exigent que l’OMA. Aquesta situació ve donada pel fet que tant la demanda d’aigua calenta 
sanitària com la contribució solar mínima es calculen a partir de criteris diferents en cada 
normativa. 
 
Segons l’annex III del Decret d’ecoeficiència, la ciutat de Barcelona es troba dins la zona 
climàtica III.  
 
Els paràmetres de càlcul del consum d’aigua calenta sanitària que estableix el Decret 
d’ecoeficiència són els que s’indiquen a continuació: 
                                               
5
 Vegeu el document L’obligatorietat de l’aprofitament de l’energia solar a l’ordenança solar de Barcelona, 
el Decret d’ecoeficiència i el Codi tècnic de l’edificació, que es pot descarregar de la pàgina de l’Agència 
d’Energia de Barcelona www.barcelona.cat/energia 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 41 
  
 
 
 
 
 
 
La demanda d’aigua calenta sanitària en el cas del Decret d’ecoeficiència es calcula seguint 
el mateix procediment que per l’OMA, tenint en compte, però, les taules d’ocupació dels 
habitatges i el consum unitari de la normativa corresponent. 
 
Per saber en cada cas quina de les dues és la normativa més exigent, cal comparar la 
producció energètica solar exigida en els dos casos, com a producte de la demanda 
energètica (en kWh/any o MJ/any) per la contribució solar mínima exigida, en (%) i triar la 
més elevada. 
 
Exemple: 
 
Calcular la producció energètica solar exigida segons l’OMA i el Decret d’ecoeficiència 
en un edifici de 20 d’habitatges, dels quals 6 habitatges són de 3 dormitoris, 10 
habitatges són de 2 dormitoris i 4 habitatges són només d’1 dormitori. L’energia 
auxiliar considerada és gas natural.  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 42 
  
 
 
 
 
 
OMA  DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 
Càlcul del nombre de persones Càlcul del nombre de persones 
  
6 habitatges de 3 dormitoris (4 persones/hab) 6 habitatges de 3 dormitoris (4 persones/hab)
  24 persones;   24 persones; 
10 habitatges de 2 dormitoris (3 persones/hab) 10 habitatges de 2 dormitoris (3 persones/hab)
  30 persones;   30 persones; 
4 habitatges d’un dormitori (1,5 persones/hab) 4 habitatges d’un dormitori (2 persones/hab) 
  6 persones;   8 persones; 
  
El total és de 60 persones. El total és de 62 persones. 
  
 
Càlcul de la demanda d’aigua calenta  Càlcul de la demanda d’aigua calenta  
  
La demanda és de 22 litres per persona i dia La demanda és de 28 litres per persona i dia 
d’aigua a 60 ºC, valor que ens dóna una d’aigua a 62 ºC, valor que ens dóna una 
demanda total per als habitatges de 60 * 22 = demanda total per als habitatges de 60 * 28 = 
1.320 litres / dia d’aigua a 60 ºC. 1.736 litres / dia d’aigua a 60 ºC. 
  
Demanda energètica anual Demanda energètica anual 
  
En càlcul anual (365 dies): En càlcul anual (365 dies): 
1.320 x 365 x (60-16,18)/860 =24.549 kWh/any  1.736 x 365 x (60-16,18)/860 =32.286 kWh/any  
 
Contribució solar mínima exigida Contribució solar mínima exigida 
  
Segons la taula de l’ordenança, i per una Per a la zona de Barcelona i una demanda 
demanda de 1.694 litres/dia d’ACS a 60 ºC, la inferior a 5.000 litres/dia, el decret marca una 
contribució solar mínima és del 60%. contribució solar del 50% 
  
Producció solar exigida Producció solar exigida 
0,60 x 24.549 = 14.729 kWh/any 0,50 x 32.286 = 16.143 kWh/any. 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 43 
  
 
 
 
 
 
En aquest cas, el Decret d’ecoeficiència és més exigent que l’OMA. Així, el càlcul de la 
instal·lació solar de l’edifici de l’exemple s’hauria de realitzar a partir dels criteris de 
càlcul establerts al Decret d’ecoeficiència, amb la qual cosa es respectarien també els 
mínims imposats per l’OMA. 
 
4.4.2 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA TRIAT 
 
En cas d’haver escollit un sistema d’energia solar tèrmica, el projectista ha de triar 
l’esquema de principi que més s’adapti a les necessitats de l’edifici, tenint en compte, entre 
altres factors, l’espai disponible en la coberta i en la sala de màquines, la resistència al pes 
de la sala de màquines, l’espai disponible en cada habitatge, l’energia convencional de 
l’edifici, l’espai en baixants d’instal·lacions i el tipus de comunitat de veïns. 
 
Com a exemple, a continuació s’indiquen algunes de les configuracions més habituals en 
instal·lacions de producció d’aigua calenta sanitària en edificis plurifamiliars. 
 
 
1. Sistema solar amb acumulació distribuïda 
 
El sistema està format per un camp de captadors solars i un acumulador solar individual a 
cada habitatge, amb bescanviador de calor intern. El camp de captadors solars produeix 
l'energia solar tèrmica que es transporta pel circuit de distribució i se cedeix als acumuladors 
solars mitjançant els bescanviadors de calor interns. 
 
Es pot preveure un sistema de regulació per controlar l’aportació d’energia solar a cada 
acumulador, obrint o tancant una vàlvula en funció de les temperatures disponibles en cada 
moment. 
 
El sistema auxiliar pot consistir en escalfadors o calderes instantànies individuals 
connectades en sèrie a la sortida de l’acumulador solar o bé en resistències elèctriques 
submergides en un segon acumulador. No es permet l’aportació d’energia convencional a 
l’acumulador solar (vegeu HE4-CTE, punt 3.3.3.2). 
 
Amb aquesta configuració s’ha de preveure un espai a l’interior de cada habitatge per a la 
ubicació dels acumuladors solars individuals i, en canvi, es minimitza l’existència d’elements 
comuns. 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 44 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 45 
  
 
 
 
 
 
2. Sistema solar amb acumulació solar centralitzada i aportació solar instantània 
 
 
 
 
 
El sistema està format per un camp de captadors solars, un acumulador solar centralitzat 
d’inèrcia i uns bescanviadors de calor individuals a cada habitatge, d’escalfament instantani.  
 
Els captadors solars intercanvien energia amb l'acumulador solar a través d'un bescanviador 
de calor extern. El circuit de distribució transporta l'energia solar tèrmica als bescanviadors 
de calor individuals de cada habitatge que produeixen instantàniament aigua calenta per al 
consum.  
 
Si la temperatura de sortida del bescanviador de calor és inferior a la temperatura requerida, 
el sistema auxiliar modular instantani individual escalfa l'aigua fins a la temperatura de 
consigna. 
 
 
 
 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 46 
  
 
 
 
 
 
3. Sistema solar amb acumulació i producció centralitzades 
 
 
 
 
 
El sistema està format per un camp de captadors solars, un acumulador solar i un 
acumulador auxiliar centralitzats. Els captadors intercanvien energia amb el primer 
acumulador solar a través d'un bescanviador de calor extern. Els dos dipòsits estan 
connectats en sèrie.  
 
L’aportació de l’energia auxiliar es realitza al segon acumulador mitjançant una caldera 
auxiliar centralitzada o resistències elèctriques. L’aigua calenta es distribueix als usuaris des 
de l’acumulador auxiliar a través d’un circuit amb bomba de recirculació. 
 
Amb aquesta configuració, tant el consum d’aigua com d’energia auxiliar són comunitaris i 
cal la instal·lació d’un comptador d'energia a cada habitatge per mesurar el consum de cada 
usuari i repartir les despeses del servei. 
 
 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 47 
  
 
 
 
 
 
4. Sistema solar de doble acumulació 
 
 
 
 
 
 
El sistema es compon d’un camp de captadors solars, un acumulador centralitzat i un 
acumulador solar individual en cada habitatge. Els captadors intercanvien energia amb 
l’acumulador solar centralitzat a través d'un bescanviador de calor extern. L’energia 
emmagatzemada a l’acumulador central es distribueix en un circuit tancat a cada habitatge 
fins als bescanviadors dels acumuladors individuals.  
 
L’aportació de l’energia auxiliar es pot dur a terme mitjançant escalfadors o calderes 
instantànies connectades en sèrie a la sortida de cada acumulador solar individual o bé amb 
resistències elèctriques submergides en un segon acumulador. 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 48 
  
 
 
 
 
 
5. Sistema solar amb acumulació solar centralitzada i suport individual instantani 
 
 
 
 
 
El sistema està format per un camp de captadors solars que escalfen un acumulador 
comunitari a través d'un bescanviador de calor extern. L’aigua calenta es distribueix fins a 
cada habitatge, on es realitza l’aportació de l’energia auxiliar necessària mitjançant 
escalfadors o calderes instantànies individuals o bé amb resistències elèctriques 
submergides en acumuladors individuals. 
 
 
Observacions generals sobre les configuracions: 
 
En el cas de la realització d’instal·lacions centralitzades, s’han de preveure els espais 
suficients en zones comunitàries i les sobrecàrregues a causa del pes de l’acumulador. En 
instal·lacions individuals, en canvi, s’han de preveure els espais necessaris a cada 
habitatge. 
 
L’elecció de l’esquema influeix en les tasques de manteniment de la instal·lació. Com més 
centralitzat sigui el sistema, més manteniment  comunitari s’ha de cobrir i menys 
manteniment individual. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 49 
  
 
 
 
 
 
 
En el cas de sistemes amb consum col·lectiu d’aigua o d’energia auxiliar, s’ha de preveure la 
instal·lació de comptadors per mesurar el consum de cada usuari i repartir les despeses 
d’aigua o d’energia auxiliar. 
 
En els sistemes amb acumulació d’aigua de consum (individual o col·lectiva), s’han de 
preveure les mesures necessàries per garantir la qualitat higiènica i sanitària de l’aigua i, en 
especial, s’han de respectar les mesures de prevenció contra la legionel·losi que marca la 
reglamentació vigent. 
 
4.5 Exempcions 
 
Com s’ha vist en els punts anteriors, l’OMA estableix l’obligatorietat de realitzar una 
instal·lació solar a tots els edificis afectats, per arribar a una determinada contribució solar 
anual, calculada a partir d’uns paràmetres de càlcul establerts. 
 
En alguns casos, però, és possible que les condicions especials de l’edifici o del projecte 
impedeixin arribar als objectius indicats a l’OMA. Aquests casos estan previstos al mateix 
text de l’ordenança (article 81.7). Les exempcions es poden considerar parcials, si 
representen una reducció de la contribució solar mínima exigida, o totals, si condueixen a la 
no-realització de la instal·lació. 
 
4.5.1 EXEMPCIONS PARCIALS 
 
L’OMA preveu algunes exempcions que poden justificar que la contribució solar anual 
projectada sigui inferior a l’exigida. 
 
 
1. Es podrà disminuir l’aportació de la instal·lació de captació solar tèrmica, sempre que 
es justifiqui adequadament amb l’informe corresponent, en els casos següents: 
 
a) Quan, segons el planejament vigent, l’emplaçament no disposi d'accés suficient al sol 
a causa de barreres externes. En aquest cas, caldrà justificar adequadament, 
mitjançant un estudi d’ombres i rendiment, l’aprofitament del màxim accés al sol 
disponible. 
b) En el cas d’edificis rehabilitats, quan existeixin greus limitacions arquitectòniques 
derivades de la configuració prèvia. En aquest cas caldrà aprofitar la màxima 
superfície disponible. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 50 
  
 
 
 
 
 
c) Quan no es disposi d’una superfície suficient segons el tipus d’edifici i consum 
previst, calculat tal com s’especifica a l’annex VI. En aquest cas caldrà aprofitar la 
màxima superfície disponible. 
d) Quan es cobreixi part de la demanda energètica d’aigua calenta mitjançant 
l’aprofitament de fonts d’energia renovables, processos de cogeneració o fonts 
d’energia residuals o gratuïtes, amb la justificació adequada d’aquest aprofitament i 
la valoració que produeixin un estalvi energètic o una reducció d’emissions de diòxid 
de carboni equivalents a les que s’obtindrien mitjançant la instal·lació solar 
corresponent. En aquest cas, la instal·lació solar tèrmica es dissenyarà per cobrir la 
part restant. Caldrà garantir que el sistema proposat alternatiu està contractualment 
definit. 
OMA.  Article 81.7, punt 1 
 
 
En el cas que la contribució solar mínima projectada sigui inferior a la contribució solar 
mínima exigida, el projectista ho haurà de justificar adequadament en el projecte de la 
instal·lació. 
 
4.5.2 EXEMPCIONS TOTALS 
 
En alguns casos especials, es pot admetre l’absència de la instal·lació solar. 
 
2. Queden exempts de l'obligatorietat d’una instal·lació solar tèrmica els casos següents, 
sempre que es justifiqui adequadament: 
 
e) Els edificis d’habitatges on només sigui possible cobrir fins a un 25% de la 
demanda energètica per ACS; 
f) Els edificis destinats a usos diferents d’habitatges on només sigui possible cobrir 
fins a un 25% de la demanda energètica per ACS, sempre que aquest 25% no suposi 
una demanda d’energia diària superior a 90 MJ; 
g) Els edificis destinats a usos diferents d’habitatges amb una demanda d’energia 
diària per la producció d’ACS inferior a 20 MJ. 
 
OMA.  Article 81.7, punt 2 
 
Les contribucions solars inferiors al 25% a què fan referència els punts 2a i 2b de l’article 
81.7 i que poden donar lloc a una exempció total, s’entenen obtingudes amb un màxim 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 51 
  
 
 
 
 
 
aprofitament de les possibilitats que ofereix l’edifici i amb materials de prestacions 
energètiques elevades. 
 
4.5.3 PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ 
 
Només s’admetrà una contribució solar inferior a la resultant de l’aplicació de les taules 4.1 i 
4.2 de l’article 81.4 de l’OMA en els casos següents:  
 
1. Insuficient accés al sol a causa de barreres externes 
2. Limitacions arquitectòniques en rehabilitacions 
3. Manca de superfície per a col·locació dels captadors 
4. Existència d’equips de cogeneració 
5. Ús de refrigeració i calefacció urbana 
6. Aprofitament d’altres energies renovables 
 
En qualsevol cas, el projecte ha d’indicar la contribució solar anual assolida i justificar 
adequadament els motius de l’exempció (estudi d’ombres, impossibilitat física per a la 
ubicació dels captadors, etcètera).  
 
En els casos 4, 5 i 6 s’inclourà a la memòria un balanç energètic justificatiu. En el cas 5, s’ha 
d’adjuntar, a més, el contracte amb l’empresa subministradora de climatització i calefacció 
de districte. 
 
En els annexos 1 i 2 d'aquesta guia s’aporten els procediments de justificació per sol·licitar 
l’exempció i la substitució per bomba de calor o per connexió a DHC (District Heating & 
Cooling). En el cas que els sigui d’aplicació algun dels procediments indicats, en l’apartat 
d’exempció del projecte bàsic s’han d’aportar totes les dades necessàries que s’indiquen en 
els procediments per definir perfectament els sistemes plantejats i justificar adequadament 
que compleixen els requisits demanats. 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 52 
  
 
 
 
 
 
4.6 Justificació de la instal·lació 
 
4.6.1 CAPTACIÓ SOLAR 
 
4.6.1.1 CÀLCUL DE LA SUPERFÍCIE DE CAPTACIÓ NECESSÀRIA 
 
4.6.1.1.1 Mètode de càlcul 
 
La determinació de la superfície de captació necessària es realitza mitjançant mètodes o 
programes de càlcul energètic d’instal·lacions solars. En general, aquests mètodes 
proporcionen una previsió de l’energia solar produïda per una instal·lació a partir de la 
demanda energètica considerada, de les condicions meteorològiques de l’emplaçament i de 
les característiques de la mateixa instal·lació. 
 
En el marc d’aplicació de l’OMA de Barcelona, es proposa el mètode f-chart com a mètode 
de càlcul de referència.  
 
L’Agència d’Energia de Barcelona ha desenvolupat una senzilla aplicació informàtica que 
pretén servir d’orientació per determinar la superfície de captació solar necessària per 
complir els requisits de contribució solar mínima. Aquest programa està a disposició dels 
projectistes a la pàgina de l’Agència d’Energia de Barcelona (www.barcelona.cat/energia) i 
està basat en el mètode de càlcul f-chart.  
 
Els projectistes són lliures de fer servir el mètode de càlcul que considerin més apropiat al 
seu cas, sempre que els càlculs es duguin a terme com a mínim mensualment.  A la 
memòria del projecte s’ha de fer constar el mètode de càlcul emprat i, com a mínim, la  
informació següent relativa al balanç energètic: 
 
• Consum d’aigua calenta sanitària a 60 ºC, en litres/dia 
• Demanda energètica total derivada de la producció d’ACS, en kWh  
• Energia solar aportada, en kWh 
• Contribució solar, en % 
 
 
Aquestes dades s’han d’indicar en forma de taula amb els valors mensuals i el total anual. 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 53 
  
 
 
 
 
 
4.6.1.1.2 Radiació solar 
 
Els càlculs energètics s’han de fer utilitzant les dades corresponents a la ciutat de Barcelona 
que figuren a l’Atles de Radiació Solar a Catalunya,6 publicat el setembre del 2001 per 
l'Institut Català d'Energia i que es reprodueixen a continuació. 
 
 
 
 
Radiació solar global diària sobre superfícies inclinades (MJ/m2/dia). 
Estació: Barcelona 
 
 
 
 
                                               
6 Atles de radiació solar a Catalunya: Edició 2000. Institut Català d’Energia. Barcelona 2001. Aquesta 
publicació està disponible a www.icaen.cat. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 54 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 55 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
En el cas que s’utilitzin valors de radiació solar diferents, cal justificar les dades emprades 
per qualsevol procediment, analític o experimental, científicament admissible. La justificació 
s’ha d’incloure en el projecte de la instal·lació. 
 
4.6.1.2 CAPTADORS SOLARS 
 
Només s’admet la utilització de captadors solars degudament certificats per l’administració, 
tal com indica el HE4-CTE:  
 
El captador seleccionado deberá poseer la certificación emitida por el organismo 
competente en la materia según lo regulado en el RD 891/1980 de 14 de abril, sobre 
homologación de los captadores solares y en la Orden de 28 de julio de 1980, por la 
que se aprueban las normas e instrucciones básicas complementarias para la 
homologación de los captadores solares, o la certificación o condiciones que 
considere la reglamentación que los sustituya. 
HE4-CTE. Punt 3.3.2.1 
 
En el projecte de la instal·lació ha de figurar, com a mínim, la informació següent  sobre el 
camp de captació solar: 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 56 
  
 
 
 
 
 
 
• Marca dels captadors 
• Model dels captadors 
• Contrasenya de certificació dels captadors 
• Coeficients de la corba de rendiment:  
Coeficient ηο 
Coeficient a1 (W/m² ºK) 
Coeficient a2 (W/m² ºK²) 
• Nombre de captadors 
• Capacitat de líquid per captador (litres) 
• Superfície d’obertura per captador (m²) 
• Inclinació dels captadors (º) 
• Orientació dels captadors (º) 
• Nombre de captadors connectats hidràulicament en sèrie 
 
Una còpia de la resolució de certificació dels captadors s’ha d’adjuntar com a annex al 
projecte de la instal·lació 
 
Pel que fa a als coeficients de la corba de rendiment del captador, s’han d'utilitzar  els que 
figurin a l’informe de l’assaig utilitzat per a la certificació del captador, realitzat segons la 
norma UNE EN12975 i referits a la superfície d’obertura, segons l’expressió següent: 
 
 
(x) η a Tm −T T 2
η = − ⋅ a   m −Ta 
0 1

− a ⋅G ⋅  
G 2
  G 
 
 
amb:    η:  rendiment del captador [-] 
     η0:  rendiment òptic del captador [-] 
     a1:  coeficient de pèrdues de primer ordre [W/m2.K] 
     a2:  coeficient de pèrdues de segon ordre [W/m2.K2] 
G:  irradiació [W/m2] 
     Tm:  temperatura mitjana del captador [ºC] 
     Ta:  temperatura ambient [ºC] 
 
  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 57 
  
 
 
 
 
 
4.6.1.3 INCLINACIÓ I ORIENTACIÓ DELS CAPTADORS SOLARS 
 
L’ordenança fa algunes consideracions referents a la inclinació i l’orientació dels captadors 
solars: 
 
Per assolir la màxima eficiència en la captació de l’energia solar, cal que el 
subsistema de captació estigui orientat al sud amb el desviament mínim possible i la 
inclinació respecte a l’horitzontal sigui la mateixa que la latitud geogràfica de 
Barcelona. 
En els casos que l’orientació o la inclinació dels captadors solars s’apartin del valor 
òptim, caldrà compensar l’eventual pèrdua amb l’augment de la superfície 
corresponent per assolir la fracció solar corresponent. 
OMA. Annex VI.1, punt 3 
 
 
El valor de la inclinació s’expressa en graus i sempre respecte de l’horitzontal. 
 
El valor de l’orientació s’expressa en graus, sempre respecte al sud (0º), amb valors 
negatius per a orientacions a est, i valors positius per a orientacions a oest.  
 
La inclinació i l’orientació dels captadors solars s’han d’indicar a la memòria del projecte. 
 
L’orientació i inclinació dels captadors solars poden afectar significativament la producció 
energètica de la instal·lació. Al document Estimació de les pèrdues per orientació i 
inclinació i per ombres7 es recull un procediment per estimar la reducció de la captació 
d’energia amb l’elecció d’uns angles d’orientació i inclinació diferents dels òptims indicats 
anteriorment (orientació sud i inclinació de 41º). El mètode de càlcul descrit és el mateix que 
proposa el HE4-CTE. 
 
Les pèrdues per inclinació i orientació dels captadors s’han de calcular sempre i s’han 
d’indicar en la memòria del projecte. 
 
  
                                               
7
 El document Estimació de les pèrdues per orientació i inclinació i per ombres es pot baixar de la pàgina de 
l’Agència d’Energia de Barcelona www.barcelona.cat/energia. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 58 
  
 
 
 
 
 
4.6.1.4 ESTRUCTURES 
Integració arquitectònica 
 
La implantació dels captadors solars sobre l’edifici s’ha de dur a terme de manera que no 
suposi un impacte visual inadmissible.  
 
Les instal·lacions de captació d’energia solar han d’harmonitzar amb el disseny 
arquitectònic i per tant, per evitar impactes visuals negatius, les realitzacions han de 
preveure les mesures necessàries per assolir la seva integració a l’edifici. 
OMA. Annex VI, punt 4 
 
En general, es tractarà de situar els captadors i les canonades paral·lelament a les línies 
principals de la geometria de l’edifici. La superposició dels captadors solars en cobertes 
inclinades és una bona solució des del punt de vista estètic. S’ha de tenir en compte, a més, 
que els captadors han de ser accessibles per a la realització de les operacions de 
manteniment, amb totes les garanties de seguretat. En definitiva, es tracta d’arribar a un 
compromís entre els resultats energètics esperats, els requisits de tipus tècnic, el cost final 
de la instal·lació i l’impacte visual en l’edifici. 
 
Pel que fa a l’impacte visual dels captadors en el edifici, s’han de respectar els articles 73,75 
i 231 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità, els articles del 86 al 89 de les 
ordenances metropolitanes d’edificació i l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà. 
 
Implantació dels captadors a l’edifici 
 
Els captadors solars s'han de connectar hidràulicament en sèrie o en paral·lel per  configurar 
el circuit primari solar. El projectista ha de determinar el nombre de captadors solars que es 
connecten en sèrie o en paral·lel, tenint en compte les indicacions del fabricant.  
 
En instal·lacions de producció d’aigua calenta sanitària no es podran instal·lar en sèrie més 
de 10 m2 de captadors solars, segons indica el document HE4 del CTE. 
 
Dentro de cada fila los captadores se conectarán en serie o en paralelo. El número de 
captadores que se pueden conectar en paralelo tendrá en cuenta las limitaciones del 
fabricante. En el caso de que la aplicación sea exclusivamente de ACS se podrán 
conectar en serie hasta 10 m² en las zonas climáticas I y II, hasta 8 m² en la zona III y 
hasta 6 m² en las zonas IV y V. 
HE4-CTE, punt 3.3.2. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 59 
  
 
 
 
 
 
 
 
Segons el mapa del HE4-CTE, la ciutat de Barcelona es troba dins la zona climàtica II, i per 
tant no es poden connectar més de 10 m2 de captadors solars en sèrie. Aquest aspecte ha 
de quedar reflectit degudament tant a la documentació gràfica del projecte (plànol de 
coberta, esquema de principi) com a la memòria tècnica. 
 
 
 
 
Exemple de connexions de captadors solars en sèrie i en paral·lel, dins del mateix grup. 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 60 
  
 
 
 
 
 
Exemple de connexions de grups de captadors solars en sèrie i en paral·lel. 
 
 
 
La connexió del camp de captadors s'ha de fer de manera que el circuit quedi equilibrat 
hidràulicament, mitjançant el disseny dels circuits amb retorn invertit o amb la utilització de 
vàlvules d’equilibrat. 
 
A cada grup de captadors s’ha d’instal·lar una vàlvula de seguretat i dues vàlvules de tall, 
una a l’entrada i l’altra a la sortida, de manera que es pugui aïllar hidràulicament el grup de 
captadors de la resta del circuit.  
 
A cada grup de captadors s’ha d’instal·lar un purgador d’aire en la part més elevada. El 
purgador ha de suportar com a mínim la temperatura d’estancament dels captadors solars i, 
en el cas que sigui de tipus automàtic, ha d’estar precedit d’una vàlvula de tall.  
 
Es tractarà de situar els captadors a l’edifici de manera que estiguin lliures d’ombres. En 
aquest sentit, es considera que existeix una reducció significativa de la producció solar si la 
distància entre qualsevol obstacle situat davant dels captadors solars és inferior a 2,0 
vegades l’altura de l’obstacle. El mateix principi cal aplicar per establir la distància entre files 
de captadors solars (vegeu la figura següent).  
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 61 
  
 
 
 
 
 
 
 
A la memòria tècnica del projecte s'ha de quantificar explícitament l’efecte de les ombres en 
el balanç energètic anual, si aquestes són significatives. Les possibles ombres provocades 
pels mateixos captadors o per altres elements situats a la coberta o altres edificis s’han 
d’indicar al plànol de coberta.  
 
A més, s’ha de tenir en compte el punt 3.6 del document HE4-CTE: Cálculo de pérdidas de 
radiación solar por sombras, on apareix el diagrama de les trajectòries del sol. Aquest 
procediment de valoració de les pèrdues per ombres consisteix a comparar el perfil dels 
obstacles des de la perspectiva del conjunt dels captadors solars amb les trajectòries del sol. 
Al document Estimació de les pèrdues per orientació i inclinació i per ombres8 s’explica 
aquest procediment de càlcul d’ombres proposat pel document HE4-CTE. 
 
                                               
8
 El document Estimació de les pèrdues per orientació i inclinació i per ombres es pot baixar de la pàgina de 
l’Agència d’Energia de Barcelona www.barcelona.cat/energia/gios. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 62 
  
 
 
 
 
 
4.7 Dimensionat detallat dels equips 
4.7.1 BESCANVI I ACUMULACIÓ 
4.7.1.1 ACUMULACIÓ SOLAR 
 
El projectista ha d’indicar a la memòria tècnica del projecte les característiques de 
l’acumulació solar, incloent-hi, com a mínim: 
 
• El volum total d’acumulació solar [litres] 
• El nombre d’acumuladors i el seu volum unitari [litres] 
• La temperatura màxima admissible [ºC] 
• La pressió màxima de servei [bar] 
 
La relació entre el volum d’acumulació solar (V), en litres, i la superfície de captació solar 
(A), en m2, haurà de complir la condició següent   
 
  50 < V/A < 180 amb  A: superfície total de captació [m2] 
      V: volum d’acumulació [litres] 
 
A l’expressió anterior, el càlcul de la superfície total de captadors A s'ha de realitzar 
multiplicant el nombre d’unitats per la seva superfície d’obertura. 
 
En el cas d’instal·lacions amb acumulació solar distribuïda, l’acumulació solar (V) és la suma 
de les capacitats dels acumuladors solars individuals. 
 
No s'acceptaran projectes amb valors fora d’aquests límits. 
 
Es recomana utilitzar dipòsits verticals abans que horitzontals per afavorir l’estratificació de 
temperatures de l’aigua acumulada. Les connexions dels diferents circuits s'han de dur a 
terme de manera que no es trenqui aquesta estratificació.  
 
Els acumuladors han d’estar degudament aïllats per minimitzar les pèrdues energètiques a 
l’exterior. El gruix mínim admissible és de 35 mm, per a un material amb una conductivitat 
tèrmica de 0,040 W/mºC. 
 
4.7.1.2 BESCANVIADORS DE CALOR 
 
Els bescanviadors de calor han de tenir una capacitat suficient de transferència de calor en 
unes condicions nominals de funcionament definides.  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 63 
  
 
 
 
 
 
 
El document HE4-CTE estableix unes limitacions en la potència i la superfície dels 
bescanviadors: 
 
Para el caso de intercambiador independiente, la potencia mínima de diseño del 
intercambiador P, se determinará para las condiciones de trabajo en las horas 
centrales del día suponiendo una radiación solar de 1.000 W/m² y un rendimiento de 
la conversión de energía solar a calor del 50 %, cumpliéndose la condición: 
P ≥ 500·A 
P: Potencia mínima del intercambiador, en W 
A: Área de captadores, en m² 
Para el caso de intercambiador incorporado al acumulador la relación entre la 
superficie útil de intercambio y la superficie total de captación no será inferior a 
0,15. 
HE4-CTE. Punt 3.3.4 
 
No s’acceptarà cap projecte que incompleixi alguna d’aquestes condicions. 
 
En el cas dels bescanviadors de calor de plaques, a la memòria del projecte cal indicar, a 
més de la potència nominal, les temperatures i cabals nominals dels circuits primari i 
secundari. 
 
En el cas de bescanviadors de calor incorporats als acumuladors, al projecte s’ha d’indicar la 
superfície de bescanvi, en m². 
 
 
4.7.2 CIRCUITS HIDRÀULICS 
 
En la fase de redacció del projecte s'han de determinar els cabals nominals, la pressió i la 
temperatura màxima de tots els circuits hidràulics. Aquestes dades cal indicar-les en la 
memòria tècnica del projecte. 
 
El material utilitzat per a les canonades de connexió dels diferents components ha de ser 
apte per suportar les màximes temperatures i pressions a les quals pot arribar cada circuit. 
En el circuit primari de captació, la temperatura màxima queda determinada per la 
temperatura d’estancament dels captadors.  
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 64 
  
 
 
 
 
 
Les canonades d’aigua calenta de tota la instal·lació han d’estar convenientment aïllades. El 
gruix mínim d’aïllament és el que s’estableix al punt IT 1.2.4.2.1 del Reglament 
d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i que s’indica a continuació: 
 
 
 
 
Diàmetre exterior (mm) Temperatura màxima del fluid (ºC)
de 40 a 60 > 60 a 100 > 100 a 180
D ≤ 35 25 25 30
35 < D < 60 30 30 40
60 < D < 90 30 30 40
90 < D < 140 30 40 50
140 < D 35 40 50  
 
Gruix mínim d’aïllament (mm) per a canonades i accessoris que transporten fluids calents 
que discorren per l’interior d’edificis. 
 
 
 
Diàmetre exterior (mm) Temperatura màxima del fluid (ºC)
de 40 a 60 > 60 a 100 > 100 a 180
D ≤ 35 35 35 40
35 < D < 60 40 40 50
60 < D < 90 40 40 50
90 < D < 140 40 50 60
140 < D 45 50 60  
 
Gruix mínim d’aïllament (mm) per a canonades i accessoris que transporten fluids calents 
que discorren per l’exterior d’edificis. 
 
 
Pel que fa a les canonades del circuit primari, es considera que la temperatura màxima del 
fluid a la qual fan referència les taules anteriors és la temperatura del circuit en condicions 
normals de funcionament, i no la temperatura en condicions d’estancament dels captadors. 
Per a les instal·lacions exclusivament de producció d’aigua calenta sanitària i d’escalfament 
de l’aigua de piscines, s’admet l’aïllament corresponent a una temperatura del fluid primari 
entre 40 i 60 ºC. Per a les instal·lacions d’escalfament de l’aigua per a processos industrials, 
cal determinar la temperatura del fluid primari a partir de la temperatura de l’aigua de procés.  
 
A més, per als trams exteriors, l’aïllament de les canonades ha d’anar cobert amb una capa 
de protecció ultraviolada. 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 65 
  
 
 
 
 
 
El aislamiento de las tuberías de intemperie deberá llevar una protección externa que 
asegure la durabilidad ante las condiciones climatológicas admitiéndose 
revestimientos de escayola, con pinturas asfálticas, poliésteres con fibra de vidrio o 
pinturas acrílicas. El aislamiento no dejará zonas visibles de tuberías o accesorios, 
quedando únicamente al exterior los elementos necesarios para el buen 
funcionamiento y operación de los componentes. 
CTE-HE4, punt 3.3.5.2 
 
 
Les bombes de cada circuit hidràulic es triaran a partir del cabal de circulació, de les 
pèrdues de càrrega totals, les característiques del fluid i les condicions de temperatura i 
pressió màximes. Per al circuit primari solar, el cabal es calcularà tenint en compte les 
recomanacions del fabricant dels captadors. 
 
Si la superfície de captació solar és superior a 50 m2, les bombes han de ser dobles. Es 
recomana que la bomba del circuit de distribució sigui també doble: 
 
En instalaciones superiores a 50 m² se montarán dos bombas idénticas en paralelo, 
dejando una de reserva, tanto en el primario como en el secundario. En este caso, se 
preverá el funcionamiento alternativo de las mismas, de forma manual o 
automática.” 
CTE-HE4, punt 3.3.5.3 
 
4.7.3 ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT 
 
Els circuits que tinguin trams que discorrin per l’exterior han d’estar protegits degudament 
contra el risc de congelació amb un fluid anticongelant. La temperatura de congelació del 
fluid primari no pot ser inferior a -15 ºC. 
 
A més, les instal·lacions solars han de tenir dispositius de control —manuals o automàtics— 
que evitin els sobreescalfaments que puguin fer malbé els equips o materials i afectar els 
resultats energètics. Sempre que el projectista ho consideri convenient, s’instal·laran 
elements de dissipació de l’energia excedent per evitar temperatures excessives en el circuit 
primari. 
 
Tots els circuits hidràulics han de tenir, com a mínim, una vàlvula de seguretat, tarada a una 
pressió prefixada, que ha de ser inferior a la pressió admissible pels diferents components 
de la instal·lació. La col·locació de la vàlvula de seguretat permetrà que una eventual 
descàrrega es produeixi sense cap perill per a les persones o els materials. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 66 
  
 
 
 
 
 
 
Els circuits tancats han de disposar d’un vas d’expansió de capacitat suficient per absorbir el 
volum de dilatació del fluid a causa de l’augment de temperatura. 
 
En el cas que no existeixi risc de formació de vapor al circuit, el vas d’expansió es pot 
calcular segons el procediment descrit al punt 9 de la norma UNE 100155 Climatització. 
Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. 
 
VT = V P
⋅Ce ⋅ M  
PM − Pm
 
on 
VT:  és el volum total del vas d’expansió [litres] 
V:   és el volum total de líquid del circuit [litres] 
PM:  és la pressió absoluta màxima en el vas d’expansió [bar] 
Pm:  és la pressió absoluta mínima en el vas d’expansió [bar] 
Ce:  és el coeficient de dilatació del fluid [ - ] 
 
 
No s’acceptaran projectes amb un vas d’expansió amb un volum inferior al resultant de 
l’aplicació del procediment de càlcul descrit a l’esmentada norma UNE 100155. 
 
D’altra banda, sempre que existeixi risc de formació de vapor en el circuit primari de captació 
solar es recomana calcular la capacitat del vas d'expansió del circuit primari de captació 
solar de manera que pugui absorbir, a més del volum de dilatació del fluid, el seu volum 
d'evaporació. 
 
Aquest segon procediment de càlcul condueix a l’elecció de vasos d’expansió sensiblement 
més grans, la qual cosa no representa un encariment apreciable de la instal·lació i 
proporciona una protecció addicional del circuit primari. 
 
Es considera que existeix risc de formació de vapor en aquells casos en els quals la pressió 
de vapor del fluid primari a la temperatura màxima assolible en els captadors solars sigui 
superior a la pressió màxima del circuit.  
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 67 
  
 
 
 
 
 
4.7.4 REGULACIÓ I MESURA 
 
El sistema de regulació ha d’accionar els diferents components de la instal·lació (bombes, 
vàlvules...) per aconseguir el funcionament correcte del sistema, reduir l’ús de l’energia 
auxiliar i garantir la durabilitat dels components. En general, el control de funcionament de 
les bombes serà del tipus diferencial, encara que també s’admet un control en funció de la 
radiació solar. 
 
A la memòria tècnica del projecte s’ha d’indicar el tipus de regulació previst. 
 
Les instal·lacions han de tenir els elements necessaris que permetin verificar el compliment 
de l’objectiu energètic de l’OMA.  
 
Totes les instal·lacions que s’executin en compliment de l’OMA han de disposar dels 
aparells adequats de mesura i control —temperatures, cabals, pressió— que permetin 
comprovar el funcionament normal del sistema. 
OMA. Annex VI, punt 5 
 
En las instalaciones de energía solar térmica con superficie de apertura de captación 
mayor que 20 m2 se realizará un seguimiento periódico del consumo de agua caliente 
sanitaria y de la contribución solar, midiendo y registrando los valores. Una vez al 
año se realizará una verificación del cumplimiento de la exigencia que figura en la 
Sección HE 4 "Contribución solar mínima de agua caliente" del Código Técnico de la 
Edificación. 
RITE. IT 3.4.3 Instalaciones de energía solar térmica 
 
Al circuit primari s’han d'instal·lar, com a mínim, dos termòmetres, a l’arribada i a la sortida 
del camp de captació solar. 
 
A cada circuit hidràulic s’han d'instal·lar, com a mínim, un manòmetre i un element de 
mesura de cabal, de manera que sigui possible comprovar en qualsevol moment la pressió i 
el cabal de circulació. 
 
Les instal·lacions de més de 7,1 m² de superfície de captació disposaran com a mínim d’un 
comptador d’energia que permeti mesurar la producció energètica del sistema solar. 
 
En edificis d’habitatges, en el cas que la instal·lació solar doni servei a més d’un usuari s’ha 
d’instal·lar, com a mínim, un comptador que mesuri i registri l’energia solar aportada a un 
dels habitatges i s’ha de deixar la previsió d’espai per instal·lar comptadors també a la resta 
d’habitatges. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 68 
  
 
 
 
 
 
 
A la memòria tècnica del projecte s’ha d’adjuntar la descripció del sistema de monitoratge o 
enregistrament de les dades de producció solar: 
 
• Posició de les sondes (temperatura i cabal) utilitzades per calcular l'energia (amb 
cabalímetre, no amb cabal teòric) 
• Freqüència d'integració (acumulat o mitjana en períodes d’integració) 
• Capacitat de la memòria  
• Sistema de recollida de dades (targeta SD, telegestió...) esclat  pla manteniment 
 
4.7.5 ENERGIA AUXILIAR 
 
L’aportació energètica del sistema solar s'ha de complementar amb un equip de suport amb 
gas, electricitat o altres energies.  
 
La capacitat d’escalfament del sistema auxiliar ha ser suficient per cobrir la totalitat de les 
necessitats d’aigua calenta, especialment durant les puntes de consum. La presència de la 
instal·lació solar no justifica, per tant, cap reducció de la potència del sistema auxiliar. 
 
En general, les condicions que ha de reunir el subsistema d’energia auxiliar es poden 
resumir en els punts següents:9 
 
- S’ha de garantir que l’aportació d’energia auxiliar no interfereixi en l’aprofitament de 
l’energia solar. El document HE4-CTE no permet l’aportació de l’energia auxiliar a 
l’acumulador solar. 
 
- Els components de l’equip auxiliar han de poder suportar la temperatura màxima 
d’arribada de l’aigua calenta procedent del sistema solar. 
 
- Ha d’aportar només l’energia necessària per escalfar l’aigua des de la temperatura 
de sortida de l’acumulació solar fins a la temperatura de consigna, sense produir un 
sobreescalfament de l’aigua de consum, especialment quan la temperatura d’entrada 
al subsistema d’energia auxiliar sigui propera a la de consum. Per tant, si es tracta 
d’una caldera o un escalfador instantanis, n’ha de poder modular ràpidament la 
potència en funció de les necessitats de cada moment.  
 
                                               
9 Vegeu el document Requeriments dels sistemes auxiliars instantanis de gas per a la connexió a una instal·lació solar, que es 
pot baixar de la pàgina web de l’Agència d’Energia de Barcelona www.barcelona.cat/energia/gios. 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 69 
  
 
 
 
 
 
- El funcionament del subsistema d’energia auxiliar ha de donar prioritat a 
l’aprofitament de l’energia solar per davant del consum d’energia auxiliar i no ha 
d’introduir pèrdues energètiques significatives. 
 
 
¿Qué debería incluir de más un proyecto ejecutivo respecto a este proyecto que describe la 
Guia (detalles)? 
 
¿Incorporar mínimos de los esquemas de principio? 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Annexos 
 
Annex 1. Procediment de justificació d’exempció de l’ordenança solar de Barcelona per a 
connexió a xarxa de calor i fred (DHC). 
Annex 2. Procediment de justificació d’exempció de solar tèrmica per substitució per bomba 
de calor. 
Annex 3. Criteris d'integració arquitectònica de sistemes d'energia solar. 
 
 
 
 
Guió de continguts de projectes per al compliment de l'ordenança solar  
 70