Núm. 22 / Any CIII 30 de juliol de 2016 SUMARI Comissió de Govern Acta sessió 07/07/2016 ............................. 4495 Acta sessió 14/07/2016 ............................. 4510 Acord sessió 14/07/2016 ........................... 4522 Acord sessió 21/07/2016 ........................... 4532 Comissions Consell Municipal Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta sessió 21/06/2016 ............................ 4552 Comissió d’Economia i Hisenda. Acta sessió Acta sessió 21/06/2016 ............................ 4606 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acta sessió 22/06/2016 ............................ 4648 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acta sessió 22/06/2016 ............................ 4703 Acords Sessions del mes de juliol de 2016 ............. 4739 Consells Municipals de Districte Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 07/07/2016 .......................................... 4747 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit 2015 prorrogat .......... 4749 Decrets de l’Alcaldia Modificació del fitxer mixt “Comunicacions De la Bústia Ètica i de Bon Govern” .......... 4751 Altres disposicions Aprovació del Model de gestió de documents electrònics de l’Ajuntament de Barcelona . 4754 Cartipàs Cessament Comissionat/da d’Ecologia .......... 4788 Cessament Gerent de l’Institut Barcelona .... Esports ................................................ 4788 Cessament Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència 4788 Cessament personal eventual. Grup Polític Municipal Convergència i Unió ................. 4789 Nomenament Comissionat de Participació ..... 4789 Nomenament Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Trans- parència .............................................. 4790 Nomenament Gerent de la Gerència de l’Ins- titut Barcelona Esports........................... 4791 Nomenament personal eventual. Director 2. Segona Tinència d’Alcaldia ..................... 4792 Nomenament personal eventual. Cap de De- partament 1. Regidoria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ............................... 4793 Delegació i designació presidència Fòrum Ciu- tat i Comerç ......................................... 4794 Nomenament presidenta Fòrum Ciutat i Co- merç ................................................... 4794 Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí ...................... 4794 4494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Personal Nomenaments concursos Concurs núm. 21/2016-C. Gestió Projectes 2. Família General Dep. de Promoció de la Infància i l'Adolescència .......................... 4795 Concurs núm. 33/2016-C. Declarar desert .. 4795 Fe d’errates. Concurs núm. 8/16. Cap de Departament 2 família General. Dep. d’Administració del Museu de Cultures del Món Etnològic. ICUB .............................. 4795 Nomenaments lliures designacions Lliure designació 24/2016-L. Suport 2 família General. Gerència de Presidència i Economia ............................................ 4796 Lliure designació 26/2016-L. Suport 3 família General. Gerència de Presidència i Economia ............................................ 4796 Lliure designació 28/2016-L. Declarar deserta 4796 Lliure designació 35/2016-L. Deixar sense efectes ................................................. 4796 Lliure designació 1/2016. Cap de Departa- ment 1 família General. Dep de Relacions amb el Contribuent. IMH ......................... 4796 Nomenaments altres processos llocs directius DOGC 11/04/2016. Director/a 2 família General. Gabinet Tècnic de Programació ... 4797 DOGC 11/04/2016. Director/a 2 família General. DS d’Urgències i Emergències Socials.................................................. 4797 DOGC 02/05/2016. Director/a família General. Direcció de Memòria i Història de l’ICUB .............................................. 4797 Anuncis Altres anuncis ........................................... 4798 4495 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del 7 de juliol de 2016, aprovada el 14 de juliol de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 7 de juliol de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Tinent d'Alcaldia Jaume Asens Llodrà i la Ima. Sra. Regidora Gala Pin Ferrando. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 9,30 hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 de juny de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1. 1r. Aprovar provisionalment, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, taxes per serveis generals; 2n. Sotmetre aquest acord i el text de la corresponent ordenança fiscal a informació pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 3r. Tenir per aprovada definitivament la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4496 modificació de l’ordenança fiscal reguladora del tribut esmentat en el supòsit que no es presentin reclamacions. 2. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública en el sentit que consta en els informes que obren en l'expedient; aprovar definitivament la modificació dels estatuts socials de Barcelona Activa SAU SPM amb l’objecte de considerar-la mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i altres modificacions i facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració de la societat per a complir tots els tràmits necessaris per a la plena efectivitat d’aquest acord i la seva inscripció en el Registre Mercantil així com la correcció d’errors materials en cas necessari. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Sant Martí - Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Ciutat Vella 3. Aprovar la incorporació al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, per tal d’assegurar la protecció dels exemplars que, per les seves característiques peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d’ésser conservats dins el terme municipal, de quatre noves fitxes, corresponents als següents arbres: 1) Ceratonia siliquia, ubicat als Jardins de Can Miralletes. Districte de Sant Martí. 2) Morus alba, ubicat a la cantonada del carrer Alcoi i el carrer Lluçanès. Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 3) Phillyrea latifolia, ubicat a la cantonada del carrer Lluçanès i davant del carrer Solsonès. Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 4) Citrus aurantiu, “Amara”, ubicat al pati de l’escola Labouré a la casa de Misericòrdia, carrer Elisabets, 24, Districte Ciutat Vella. Publicar el present acord a la Gaseta Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Districte de l'Eixample 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic, historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de l'Eixample), a la finca del carrer Urgell núm. 30 (edifici La Carboneria), d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe tecnicojurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de Millora urbana per a la concreció de l'equipament d'Escola bressol municipal del sector 2 de la MPGM de la plaça de les Glòries i el seu entorn, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de Millora urbana de la parcel·la situada al carrer Roger 48-64, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità a l’àmbit discontinu format per les finques del temple de Santa Maria de Sants i del carrer Olzinelles, número 30, d’iniciativa municipal. amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i a efectes de 4497 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 motivació s’incorpora a aquest acord i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de les Corts 8. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost) i 42.5.d. de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, del Pla Especial Urbanístic per a l’ampliació de l’equipament existent al carrer Santa Rosa, 39 al 57, d’Esplugues de Llobregat i avinguda d’Esplugues, 27(I) de Barcelona, promogut per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu; atesa l’existència de motius determinants fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla Especial d’ordenació urbanística i proposta de regularització d’alineacions a la finca delimitada pels carrers Carrasco i Formiguera, via Augusta, ronda de Dalt i Anglí (Jesuïtes Sarrià) per a la concreció del tipus i l’ordenació de l’equipament Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, pel que fa a les determinacions urbanístiques que afecten a l’edifici nùmero 16 (identificat al plànol d’ordenació PE 10), promogut per Fundació Jesuïtes Educació. Districte de Sant Martí 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla Especial d'establiments de concurrència pública i dels comerços alimentaris amb degustació al Districte de Sant Martí, d’iniciativa municipal. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal amb les modificacions següents: S’afegeix: COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Ratificar el decret de l’Alcaldessa de 23 de juny de 2016, per la qual es resol atorgar la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 ó 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedient personals; produint la concessió de la medalla en la categoria NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4498 d’argent els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1. Declarar d’utilitat municipal les instal·lacions esportives municipals del CEM de l’Espanya Industrial, del CEM La Bordeta, del CEM Espai de Mar, del CEM Escola Municipal d’Hípica de La Foixarda, del Camp Municipal de Rugbi La Foixarda, del Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, del Centre Municipal d’Escalada La Foixarda, del CEM Esgrima Reina Elisenda, del CEM Can Ricart, del CEM Colom, del CEM Joan Miró, del CEM Piscines Bernat-Picornell Montjuïc, del CEM Pau Negre, Parc del Migdia, del CEM Les Corts, del CEM Putxet, del CEM Vintró, del CEM Maresme, del CEM La Mar Bella, del CEM Júpiter, del CEM Nova Icària, del CEM La Verneda, del CEM Can Felipa, del CEM Bon Pastor, del CEM Can dragó, del CEM Can Cuyàs, del CEM Artesania, del CEM Olímpics Vall d’Hebron, del CEM Horta, del CEM Carmel, de la Base Nàutica Municipal de La Mar Bella, del CEM Can Caralleu, del CEM Pau Negre, del CEM Can Toda, del CEM Piscina Sant Jordi- Escola Industrial, del CEM Mundet, del Centre Municipal de Vela, del CEM Sant Andreu, del CEM La Sagrera, del CEM Trinitat Vella, del Velòdrom Municipal Horta Miquel Poblet, del CEM Estació del Nord, del Camp Municipal de futbol Parc de la Catalana, del CEM Fort Pienc, de les Pistes Poliesportives del Parc Joan Miró i Platja de l’Eixample (Piscina municipal Torre de les Aigües), del Camp de futbol Ibèria, del Camp de futbol i pista poliesportiva La Bàscula, del Camp de futbol Julià de Capmany, del Camp de futbol La Satalia, del Pavelló Illa (Les Corts), del Camp de Futbol Municipal Trinitat Vella, del Camp de Futbol Municipal de l’Àliga, del CEM Josep Comellas, d’acord amb els informes i dictàmens que consten a l’expedient, als efectes del que preveu l’article 9.9 de l’ordenança fiscal vigent 1.1 reguladora de l’Impost de Béns Immobles per a l’aplicació de la bonificació del 95% de la quota íntegra de l’IBI corresponent a l’exercici 2016 i successius. Donar-ne trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda els efectes pertinents. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 2. Iniciar l'expedient per a la contractació de la neteja i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits a les Gerències i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona que s’indiquen a continuació (Lots 1 a 10), amb núm. de contracte 16002928, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 28.811.969,32 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1: Districte de Ciutat Vella, Gerència de Recursos i Gerència de Recursos Humans, per 4499 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 un import de 5.907.054,78 euros IVA inclòs; Lot núm. 2: Districte de l’Eixample, per un import de 2.086.993,46 euros IVA inclòs; Lot núm. 3: Districte de Sants- Montjuïc, per un import de 2.124.436,16 euros IVA inclòs; Lot núm. 4: Districte de les Corts, Gerència de Drets Socials, per un import de 3.064.155,18 euros IVA inclòs; Lot núm. 5: Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un import de 4.162.540,40 euros IVA inclòs; Lot núm. 6: Districte de Gràcia, Gerència d’Ecologia Urbana, per un import de 2.251.392,36 euros IVA inclòs; Lot núm. 7: Districte d’Horta-Guinardó, per un import d'1.978.266,34 euros IVA inclòs; Lot núm. 8: Districte de Nou Barris, per un import de 2.106.118,48 euros IVA inclòs; Lot núm. 9: Districte de Sant Andreu, per un import de 2.252.305,88 euros IVA inclòs; Lot núm. 10: Districte de Sant Martí, per un import de 2.878.706,28 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen a les relacions adjuntes amb el següent desglossament: pressupost net 23.811.544,89 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 5.000.424,43 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 3. Declarar d’especial interès i utilitat municipal les obres de la construcció d’uns nous escocells de grans dimensions que puguin recollir les arrels dels grups d’arbres del passeig i reparació del paviment amb reixa a l’eix central del recinte de la Maternitat, ubicat a la travessera de les Corts, núms. 131-159 i de conformitat amb l’article 7 de l’Ordenança Fiscal 2.1 reguladora de l’ICIO; concedir a la Diputació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, amb núm. de rebut: LV-2016-3-08-01862301, essent la quota total de 1.216,01 euros, aplicant la bonificació del 70%, la quota resultant exigible és de 364,81 euros; donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en el recinte de la Maternitat, per part d’una entitat de caràcter públic; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Declarar d'especial interès públic i utilitat municipal de les obres de rehabilitació de la façana exterior que dóna a la travessera de Gràcia, i de les façanes lateral i posterior que donen al pati interior de l’edifici de l’Escola Infant Jesús, ubicat a la travessera de Gràcia 53-65, emparades pel comunicat immediat de 18 de maig de 2016 (expedient 05-2016CI22412), perquè les esmentades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una indiscutible funció social i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent l’any 2016, concedir a la Fundació Jesuïtes Educació, amb NIF G62411624, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada amb les obres de referència, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 7è.1.A A)1 de l’esmentada Ordenança, atès que són promogudes per una entitat sense ànim de lucre, es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i es tracta d’un equipament docent; i en conseqüència, en haver-ne estat abonada íntegrament la quota de l’impost -1.170,62 euros- mitjançant l’autoliquidació LV201631001873092, amb motiu del reconeixement de la bonificació de referència resulta una quota de 410,21 euros (34.986eurosx0.0335x35%=410,21euros), per la qual cosa procedeix iniciar les actuacions corresponents en ordre a tramitar la devolució de 760,41 euros (65% de la quota abonada); donar trasllat de la present resolució a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents; i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 5. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal de les obres de reforç estructural (sostre) de l’edifici principal de la seu de Sarrià de l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, emplaçat al passeig de Reina Elisenda de Montcada 20-22 i, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4500 de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016, concedir a la Fundació Privada Collserola, entitat promotora d’aquestes obres, amb CIF G60782448, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per aquestes obres emparades per l’admissió del comunicat diferit emès el 2 de maig de 2016, a l’expedient 05-2016CD17174, donat que les obres emparades per l’esmentat comunicat s’ajusten a allò establert a l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular del comunicat és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i s’acompleix una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent; essent la quota total de l’ICIO de 1.095,45 euros, aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 383,41 euros; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 6. Inadmetre per extemporània la sol·licitud que va formular el senyor Domingo Morales Rodríguez, actuant en nom i representació del senyor Alejandro Asensio Garcia, el 3 de març de 2016, en relació a la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres que grava la realització d’obres al carrer Clot 14 sota l’empara de la llicència 10-2013LL44091, d’acord amb els raonaments continguts a l’informe jurídic de 19 de maig de 2016 que es tenen per reproduïts a efectes de motivació. 7. Inadmetre per extemporània la sol·licitud que, el 6 d'abril de 2016, va formular el senyor Domingo Morales Rodríguez, actuant en nom i representació de la senyora Laia Lladó Font, en relació a la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres, que grava l’execució de les obres realitzades al carrer Clot 16 sota l’empara de la llicència 10-2014LL16764, d’acord amb els raonaments continguts a l’informe jurídic de 17 de maig de 2016 que es tenen per reproduïts a efectes de motivació. 8. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06208 al carrer Provençals 260-262; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 9. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06211 al carrer Selva de Mar 239-241; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 10. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10- 2015LL06212 al carrer Alcalà de Guadaira, 5 Dreta; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4501 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 11. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10- 2015LL06214 al carrer Alcalà de Guadaira, 9 Esquerra; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 12. Declarar d’especial interès o utilitat municipal les obres al CEIP Antoni Brusi del carrer Sardenya 33, que són objecte del comunicat tramitat amb núm. d’expedient 10-2016CI21855; concedir al Consorci d’Educació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres; ja que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres es realitzen per una entitat de caràcter públic, en sòl qualificat d’equipaments i van destinades a la reforma d’un equipament dels inclosos a l’article 212 de les NUPGM. Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 13. Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs per a fer efectiva l'adhesió del municipi de Badalona i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del Consorci; sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de 30 dies, d’acord amb allò previst a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals. Encarregar al Consorci del Besòs la gestió de la realització de la publicació conjunta dels anuncis de l’aprovació inicial i definitiva els Estatuts. Districte de Nou Barris 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità per a la conservació del passatge de Santa Eulàlia, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de tres mesos. b) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4502 ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 1. Resolució del Conseller Delegat de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA de 16 de juny de 2016 que inicia la licitació per a la contractació dels serveis de control de qualitat per a les diferents obres d'urbanització en execució i a executar per BIMSA a les actuacions de ciutat, districtes i PMI, a Barcelona. Lots 1, 2 i 3, amb un pressupost de licitació d'1.201.120,53 euros, IVA exclòs. Districte de Nou Barris 2. Resolució del Conseller Delegat de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA de 16 de juny de 2016 que inicia la licitació per a la contractació de les obres de construcció d'un nou equipament destinat a piscina, pista poliesportiva i ordenació de l'espai de l'interior de l'illa, al barri del Turó de la Peira, al Districte de Nou Barris de Barcelona, amb un pressupost de licitació de 7.985.915,40 euros, IVA exclòs. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Presidència i Economia en l’àmbit de la justícia global, la cooperació i les relacions internacionals assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 2. Prorrogar el contracte núm. 13001809, que té per objecte el subministrament global de carburants, mitjançant targeta, per als vehicles de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2013-2015, adjudicat el 15 d’octubre de 2013 a l’empresa Galp Energia España, SA, amb NIF A28559573, en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l'esmentat contracte; i en atenció a les raons indicades a l’informe de 18 de setembre de 2015 del Cap del Departament Central de Compres; per un període de 12 mesos que va des de l’1 de novembre de 2016 fins al 31 d’octubre de 2017 i per un import global de 733.200,00 (IVA inclòs). Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte per un import de 733.200,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de Galp Energia España, SA, NIF A28559573. 3. Modificar la clàusula onzena del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra de 4 de juliol de 2014, amb la següent redacció: "El marc normatiu que resultarà d’aplicació per a la redacció dels convenis específics que siguin signats a l’empara d’aquest conveni marc estarà configurat pel Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol, pel que es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris i per qualsevol altre normativa que s’aprovi amb posterioritat". Aprovar la pròrroga del Conveni Marc de Col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, d’acord amb el contingut de la clàusula novena de l'esmentat conveni, des del dia 8 de juliol de 2016 i fins al 7 de juliol de 2017, mantenint el contingut de la resta de clàusules que integren 4503 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 aquell Conveni. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona. 4. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el document de 7 de juliol. 5. Iniciar l'expedient per a la contractació de pòlisses assegurances de l'Ajuntament Barcelona, amb núm. de contracte 16002707, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.322.774,66 euros, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, Rams no vida, per un import de 4.533.765,44 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, Rams Vida, per un import de 789.009,22 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus, en atenció a les característiques del contracte. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-072/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit, d'una banda, per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme i, d'altra banda, l’anul·lació de la Generació de crèdit del projecte del Pla Estratègic de Turisme aprovada per la Comissió de Govern del 12 de maig de 2016 que finalment no serà finançat pel FFT, ambdós moviments segons acord de la Comissió de Govern de 16 de juny de 2016, per uns imports de 180.000,00 euros i 475.000,00 euros respectivament, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16062095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-075/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 175.000,00 euros, per atendre despeses derivades de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Urbà, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16062791; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Eurecat, Orange Espagne SAU, i la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation amb l’objecte d’establir un marc general de col·laboració entre les parts, en el si del Programa Anàlisi de patrons de mobilitat dels turistes: Bcn Tourism Insights, Big Data in Action, que té l’objectiu de construir un cas d’èxit basat en tecnologies Big Data i IOT que aporti valor als actuals mecanismes de gestió del turisme a la ciutat de Barcelona. Facultar el Regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom i Cabau, per a la signatura del conveni. Es retira la proposta precedent NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4504 9. Encarregar a la societat Barcelona de Serveis Municipals SA (BSM, SA) i a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) la gestió de l’explotació de l’aparcament dins del conjunt d’instal·lacions que integren el mercat municipal de la Sagrada Família (SAFA), als efectes de garantir l’eficàcia i coordinació en la gestió de l’aparcament i el servei del mercat; aprovar les condicions per les que es regirà la gestió, les quals figuren en el document annex (prescripcions tècniques de l’encàrrec), i publicar el present acord en la Gaseta Municipal. ÀREA DE DRETS SOCIALS 10. Adjudicar el contracte núm. 16001690, que té per objecte la prestació del servei de gestió de l’Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí (lot 1) per un import de 879.186,25 euros, IVA exempt, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Suara Serveis SCCL amb NIF F- 17444225, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’única oferta presentada, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan, 75, 9è). Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 11. Adjudicar el contracte núm. 16001691, que té per objecte la prestació del servei de gestió de l’Espai Familiar i Centre Obert de Les Corts-Sants (lot 2) per un import de 925.941,54 euros, IVA inclós, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Iniciatives i programes, SL, amb NIF B-59545913, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable amb el següent desglossament: 841.765,04 euros de pressupost net i 84.176,50 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan, 75, 9è). Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports 12. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats, amb CIF G-63823173, l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya, amb CIF G-60267580, l'Associació per l'Orientació, formació i Inserció, amb CIF G-58540428, la Creu Roja, amb CIF Q-2866001G, el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb CIF Q-5856172A, i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb CIF Q- 0863003J, en matèria d’atenció a persones en temes de migració internacional (immigració, emigració, retorn i refugi), vigent des del dia següent a la seva formalització fins el 31 de desembre de 2018. Facultar el Quart Tinent d’Alcaldia, regidor de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, l'Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Ciutat Vella 13. Ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 1.317,43 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de Diputació de Barcelona, amb NIF P0800000B, corresponent a la 4505 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 regularització de les despeses derivades de les actuacions de conservació i manteniment de les instal·lacions, subministraments i serveis que efectua la Diputació de Barcelona en la superfície que ocupa la Biblioteca Francesca Bonnemaison, d'acord amb el Conveni subscrit en data 17 de desembre de 2014 per part de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Motiu: Assumir el pagament de la part proporcional de les despeses reals de conservació i manteniment de la Biblioteca Francesca Bonnemaison (regularització pendent segon semestre 2015), per tal de complir amb les obligacions del Conveni signat. 14. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 76.223,16 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de Diputació de Barcelona, amb NIF P0800000B, en virtut del coeficient de participació acordat per les parts, i que correspon a les despeses que es derivin de la conservació i manteniment de les instal·lacions i els subministraments continus i serveis que efectuï la Diputació de Barcelona, en funció de la superfície que ocupa la Biblioteca Francesca Bonnemaison, respecte a la totalitat de la superfície de l'edifici, amb càrrec al pressupost del Districte de Ciutat Vella per a l'any 2016, i en base a les previsions presentades per la Diputació de Barcelona en la Comissió de Seguiment del Conveni. Districte de Sants-Montjuïc 15. Aprovar les bases particulars de la gestió cívica del Centre Cívic La Cadena per procediment de pública concurrència; convocar la pública concurrència per a la presentació de projectes de gestió cívica, per a la seva adjudicació, mitjançant la publicació d’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; autoritzar la despesa de 26.700,00 euros per a 2016; 80.000,00 euros per a 2017, i 53.300,00 euros per a 2018, que aniran a la partida 489.98 del programa 337.11 del orgànic 06.03, condicionades a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corresponent. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 16. Adjudicar el contracte núm. 16001488, que té per objecte la Caracterització acústica, limitació i control dels nivells sonors als concerts de les festes de la ciutat de Barcelona i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral 2016-17, per un import de 478.203,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Axioma Consultors Acústics, S.L. amb NIF B17686320, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 395.209,09 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 82.993,91 euros. Fixar en 19.760,45 euros l'import de la garantia definitiva i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d'acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte la Sra. Arantxa Millas. 17. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte número 16001488, que té per objecte Caracterització acústica, limitació i control dels nivells sonors als concerts de les festes de la ciutat de Barcelona i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral 2016-17, per un NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4506 import de 77.847,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. 18. Declarar excloses de la present licitació les ofertes presentades per les empreses: Sice SA, Acisa, Imesapi, SA, i Teva, SLL, per estimar que no poden ser complertes a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152.4 del text refós de la LCSP. Aprovar la modificació de la distribució pressupostària de l'anualitat 2016, en el sentit de traslladar la quantitat de 92.348,52 euros a l'anualitat del 2018, per tal d'ajustar-la al termini del present contracte. Adjudicar el contracte núm. 15005162, que té per objecte el Manteniment, reparació i modificació dels equips i sistemes de regulació, control i informació de trànsit situats a les Rondes de Dalt i Litoral (2016/2018), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 3.318.505,09 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 36,83% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Indra Sistemes, SA-Globalec Mant. V Gestió de Trànsit Rondes amb NIF U66805763, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 2.742.566,19 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 575.938,90 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Roberto Rios de Dios, Cap del departament de Regulació. 19. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte número 15005162 que té per objecte el manteniment, reparació i modificació dels equips i sistemes de regulació, control i informació de trànsit situats a les rondes de Dalt i Litoral (2016/2018), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import d'1.934.787,69 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document. 20. Resoldre les peticions de subvencions sol·licitades per 354 persones propietàries d’habitatges ubicats a Barcelona i posats a disposició de la Borsa d’habitatge de Lloguer Social i de la Borsa Jove de Barcelona, a l’empara de les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions a les persones propietàries d’habitatges de la Borsa Jove d’habitatge de Barcelona o de la Borsa d’habitatge de lloguer social de Barcelona, de conformitat i pels motius que figuren a l’informe tècnic emès en data 22 de juny de 2016 i que s’incorpora a l’expedient, en el sentit que figura a les relacions designades com a annexos Nº 1 i Nº 2 de l’esmentat informe. Atorgar les subvencions sol·licitades per 339 persones propietàries en les quantitats que figuren detallades i desglossades en l’annex Nº 1, per un import total de 49.130,69 euros, quantitat equivalent al cinquanta per cent de la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles per l’any 2015. Autoritzar el pagament de la quantitat de 49.130,69 euros, distribuïda tal com figura detallada en l’annex Nº1. Donar trasllat de l’expedient a Barcelona Gestió Urbanística, SA, ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, perquè pugui efectuar els pagaments de les subvencions atorgades, mitjançant abonament al compte corrent de cada sol·licitant. Denegar les subvencions sol·licitades per les 15 persones propietàries relacionades en l’annex Nº 2, per no complir totes les condicions i requisits establertes a les bases reguladores de l’atorgament d’aquesta subvenció, pels motius i raonaments explicitats en l’esmentat informe i annex Nº 2. 21. Encarregar al Consorci del Besòs la realització d’actuacions en l’àmbit supramunicipal del Besòs, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les 4507 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 prescripcions generals annexes que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2016; autoritzar i disposar la despesa per un import de 563.698,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; i publicar-lo en la Gaseta Municipal. Districte de l'Eixample 22. Aprovar inicialment el Projecte d'obres del local ubicat al carrer Calàbria, 260 per a convertir-lo en un casal de gent gran, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.296.288,76 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de Sants-Montjuïc 23. Aprovar inicialment el Projecte executiu del carril bici de la connexió del passeig de la Zona Franca amb el carrer A al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 878.064,87 euros el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 24. Aprovar inicialment el Projecte executiu de la reurbanització de l’eix conformat pels carrers de Sant Frederic, Casteràs i Càceres (fins a Sant Medir), el carrer Riera d’Escuder, entre el carrer de Sants i el carrer Daoiz i Velarde, i el carrer dels Jocs Florals, entre el carrer d’Antoni Capmany i el carrer de Sants, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.473.464,45 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 25. Aprovar, de conformitat amb l’article 43 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), el Projecte Modificat del projecte executiu de reurbanització del carrer Corral de Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic Jurídic, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.393.046,40 euros, el 21% d’IVA inclòs (aquesta diferència de pressupost inferior a l’aprovat per un import d’1.600.749,33 euros, IVA inclòs, és deguda a que l’import de les obres adjudicades va ser d'1.205.496,88 euros IVA inclòs, derivats de la baixa ofertada NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4508 per l’adjudicatària de les obres, que sumat a l’import de les partides del projecte modificat de 187.549,52 euros, dóna un total d'1.393.046,40 euros); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 26. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs de l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública (OMAECP) que es detallen al quadre “Abast de la suspensió de llicències i/o comunicats per a la formulació del Pla especial d’establiments de pública concurrència i altres activitats a l’àrea del Triangle de Sants-Hostafrancs” que s’annexa a aquest acord i forma part del mateix; excloure de la suspensió les sol·licituds d’atorgament de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’activitats o usos concrets, i la comunicació prèvia a l’exercici de les activitats, vinculades a obres amb llicencia concedida o comunicat admès amb anterioritat a l’executivitat del present acord de suspensió; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’un Pla especial d’establiments de pública concurrència i altres activitats; determinar que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol de suspensió que figura en l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU; determinar, també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, d’un any, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí de la Província de Barcelona. Districte d'Horta-Guinardó 27. Encarregar a la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística SA (Bagursa), la gestió de l’execució de l’Actuació Aïllada d’expropiació de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ús com a equipament de la finca de Can Garcini, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 14 d’abril de 2016 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 5 de maig de 2016, en els termes de l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 31 de maig de 2016 obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït, i de conformitat amb l’article 155.b del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Districte de Sant Martí 28. No admetre a tràmit, perquè no es fonamenten en cap de les causes previstes per l’article 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, els recursos extraordinaris de revisió interposats el 14 de juny de 2016 pel Sr. Eduardo Ferrer Oliveras i per la Sra. Maria Rosa de Martí Martínez de Huete contra l’acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de 15 d’octubre de 2014, en virtut del qual es requereix al Sr. Eduard Ferrer Oliveras i a la Sra. Maria Rosa de Martí Martínez de Huete la devolució a l’Ajuntament de Barcelona de l’import total de 215.887,59 euros, corresponent a la suma de l’import de 3.757,59 euros per interessos de demora erròniament abonats en l’expropiació de la finca situada en els carrers Sant Joan de Malta 1 – Verneda 14, d’aquesta ciutat, i l’import de 212.130 euros, corresponents a la part del preu just que els va ser abonat el dia 19 de setembre de 2012 i que cal consignar a la Caixa Municipal de Dipòsits i a disposició del jutjat fins que fixi l’import que correspon als titulars del cens que grava la finca; i 4509 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 denegar la suspensió de l’execució sol·licitada de l’esmentat acord de la Comissió de Govern de 15 d’octubre de 2014. Tot plegat de conformitat amb l’informe jurídic emès el dia 27 de juny de 2016, que es dóna per reproduït a efectes de motivació. b) Mocions Districte de Sants-Montjuïc M1. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització d’obertura del c/ Diputació entre el carrer Tarragona i el carrer de la Creu Coberta” al Districte de Sants- Montjuïc, a Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de data 16 de juny de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 822.375,47 euros, més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública el dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) i en un diari dels de més circulació de la província, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Nou Barris M2. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització de l’interior d’Illa englobat entre els carrers Palamós, Tamariu, Aiguablava i els blocs D i E de Trinitat Nova” al Districte de Nou Barris, a Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 14 de juny de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 527.257,12 euros, més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública el dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sant Andreu M3. Aprovar el “Projecte d’obres complementàries del Projecte d’urbanització del Barri de Bon Pastor. Fase E”, al Districte de Sant Andreu, a Barcelona, d’iniciativa pública, d’acord amb l’Informe de la Directora de Serveis de Projectes i Obres de Bagur, SA de 16 de juny de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que aquest efectes es dóna per reproduït, amb un import de 810.385,32 euros més el 21% d’IVA; d’acord amb allò que preveu l’article 98.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i l’article 171.b del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre pel que s’aprova el text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a Bagur, SA la gestió de l’actuació. S'aproven, per unanimitat, les mocions anteriors després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 11,30 h. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4510 Acta de la sessió del 14 de juliol de 2016, aprovada el 21 de juliol de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 14 de juliol de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Tinent d’Alcaldia Jaume Collboni Cuadrado, en substitució de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia Laia Ortiz Castellví, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Tinents d'Alcaldia Gerardo Pisarello Prados i Jaume Asens Llodrà, i l’Ima. Sra. Regidora Gala Pin Ferrando. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 9,30 hores. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 7 de juliol de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comunica la resolució següent: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Única. Resolució del gerent l’Institut Municipal d’Informàtica, de 30 de juny de 2016, que adjudica el contracte núm. 0022016CT00010365 que té per objecte els serveis informàtics de manteniment i suport recurrent i evolutius d'un conjunt d'aplicacions informàtiques de l'entorn J2EE i .Net del sector de Prevenció i Seguretat, del sector d'Ecologia Urbana i sistemes transversals de I'Ajuntament de Barcelona, per un import total de 507.204,17 euros (IVA inclòs), a favor de l'empresa Better Consultants, SL, NIF B-59150854; disposa a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat de 507.204,17 euros (419.177,00 euros corresponen al preu net i 88.027,17 euros a 21% de I'IVA); i fixa l'import de la garantia definitiva per un import de 20.958,85 euros. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: Alcaldia 1. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 106 i 219 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i la clàusula 20 del plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte núm. 14002638 que té per objecte el 4511 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 servei de manteniment, neteja, descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció química (EPQ) i cascs d’intervenció del Servei de Prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS), adjudicat per un import de 500.891,60 euros, IVA inclòs, a MSA Española SAU, amb NIF A08201832, per resolució de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2014, modificació consistent en l'increment del preu del contracte en un 20%, la qual cosa representa un increment de la despesa de 25.044,58 euros, IVA inclòs, fins a la finalització del termini d’execució, d’acord amb els informes incorporats a l’expedient. Ampliar l'autorització i la disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, de la qual 20.698,00 euros corresponen a l’import net i 4.346,58 euros, a l’IVA, al 21%, amb càrrec a la partida 0401 22719 13612, del pressupost de 2016. Requerir el contractista perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 1.034,90 euros, i per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la modificació del contracte, el dia i hora que se li indiqui. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Piñeiro Garcia (mat. 74924) entre la seva activitat municipal com a laboral amb la categoria professional de TS Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d'arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Idoia Espuña Admella (mat. 74912) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Economia, amb destinació a la Direcció de Serveis d'Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.50), i l’activitat privada per compte d'altri com a consultora de l’assignatura “Direcció estratègica”, dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4512 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Glòria Font Basté (mat. 74907) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Grup d'Infraestructures de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta tècnica. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d'arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carmen López Garcia (mat. 54145) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica d'Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 (80.20.SJ.10), i l’activitat privada d’advocada per compte propi. No podrà ostentar, per sí mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Fernández Márquez (mat. 805372) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Nic de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte propi, a El Món d’en Muss com a tallerista. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Silvia Gironès Cebrián (mat. 72602) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 4513 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Cultura Comunitària i de Proximitat (Barcelona Ciutat de la Literatura) de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada, concretament com a col·laboradora en la Universitat Oberta de Catalunya, desenvolupant determinats continguts docents. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat. 25004) entre la seva activitat municipal, com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 9. Prorrogar del Conveni Marc de col·laboració educativa entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle, aprovat en data 8 d’octubre de 2014, d’acord amb el contingut de la clàusula novena de l' esmentat conveni, des del dia 18 d’octubre de 2016 i fins el dia 17 d’octubre de 2017, mantenint el contingut de les clàusules que integraven aquell conveni. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura de l'esmentat Conveni. 10. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir del 22 de setembre de 2016 i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i, concretament, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per la cessió per part de l’Ajuntament de “5 curts contra la lgtbfòbia” perquè puguin ser emesos pels mitjans de la CCMA. Facultar el NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4514 Primer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 12. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 14 de juliol de 2016. 13. Deixar sense efecte els encàrrecs atorgats a favor de la societat privada municipal Foment de Ciutat, SA (abans Foment de Ciutat Vella SA) per acords del Plenari del Consell Municipal en sessions de 22 de desembre de 2000 i 22 de novembre de 2002, per acords de la Comissió de Govern en sessions d’1 d’octubre de 2014 i 8 d’octubre de 2014 i per decret de l’Alcaldia de 30 de març de 2005, respecte de les finques que es relacionen en l’annex que s’adjunta; i publicar l’anunci als diaris oficials corresponents. 14. Encarregar al Patronat Municipal de l’Habitatge la gestió i administració dels habitatges que es relacionen en l’annex que s’adjunta, en l’estat d’ocupació actual, amb la finalitat de destinar-los a lloguer. 15. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat Banco de Santander, SA, l’habitatge de la finca situada a l’avinguda de la Meridiana núm. 619 bxs-1 (identificat registralment com finca núm. 36055 del Registre de la Propietat núm. 13 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 70.000,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 70.000,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposin una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-078/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 674.208,04 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16063091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-079/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de la Comissió Europea, per tal d’atendre les transferències a les ciutats de Eindhoven i Birmingham com a entitats col·laboradores en el projecte SPEA (Smart Procurement European Alliance), per un import de 339.667,56 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16063095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-081/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb 4515 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, que es preveuen aprovar en la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016, per un import total de 147.335,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16070195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 19. Aprovar l’expedient núm. 3-086/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 198.301,40 euros, per atendre despeses derivades de les accions d’implementació i desenvolupament integral cooperatiu Alencop: ocupació i creació d’empresa, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16071391; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 20. Aprovar els següents Projectes Municipals per al foment del turisme amb la finalitat de la promoció turística finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics (IEET) per import total de 838.546,60 euros: Desenvolupament d'eines digitals pel millor coneixement de l'activitat turística, l'anàlisi i la millora de l'experiència turística dels visitants per import total de 483.507,00 euros; Promoció de la ciutat i posada en valor de nous punts d’interès i productes turístics dels districtes i barris per import total de 28.492,00 euros; Execució i millora del Pla de senyalització d’indrets turístics de ciutat i dels plans de turisme de districte per a vianants per import total de 178.547,60 euros; Pla Estratègic pel desenvolupament de turisme inclusiu a Barcelona per import total de 60.000,00 euros; Implantació d’instruments per a la millora i ordenació i gestió del turisme per import total de 25.000,00 euros; Promoció de la ciutat posant en valor la seva oferta cultural per import total de 51.000 euros; Accions que contribueixen a la millora de l’experiència del visitant per import total de 12.000,00 euros. 21. Aprovar els següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats per l’assignació extraordinària del Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET) per import total de 237.748,85 euros: Remodelació pas vianants: Pas sota muralla amb la plaça Pau Vila per import de 115.412,93 euros i Reforç servei agents cívics Sagrada Família per import de 122.335,92 euros. ÀREA DE DRETS SOCIALS 22. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a persones que viuen violència masclista (CMAU-VM), d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002832, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.815.108,94 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.650.099,04 euros de pressupost net i 165.009,90 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4516 23. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió de l’equipament integral Nou Barris: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002509, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.786.214,69 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 6.169.286,08 euros de pressupost net i 616.928,61 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 24. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Servei d’Habitatges d’Inclusió amb suport socioeducatiu, adreçat a famílies i persones soles en situació de greu vulnerabilitat afectades per la pèrdua o manca d’habitatge, i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, dividit en 3 lots, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002975, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.226.869,08 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 2.933.517,32 euros de pressupost net i 293.351,72 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; amb el desglossament següent: LOT 1: 1.031.334,64 euros, IVA inclòs dels quals 937.576,96 euros, corresponen al preu net i 93.757,68 euros a l’IVA. LOT 2: 1.014.258,20 euros, IVA inclòs dels quals 922.052,92 euros corresponen al preu net i 92.205,28 euros a l’IVA. LOT 3: 1.181.276,20 euros, IVA inclòs dels quals 1.073.887,44 euros corresponen al preu net i 107.388,76 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 25. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Coordinadora per a la inserció sociolaboral "Anem per Feina", amb NIF G61879383, per a l’execució del projecte “Dispositiu especial d’acompanyament per a la incorporació al mercat laboral i al teixit social de dones que busquen alternatives i/o complement al treball sexual”, per facilitar la plena integració social, mitjançant la inserció laboral de dones que exerceixen el treball sexual que volen incorporar-se al mercat laboral normalitzat, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 80.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Coordinadora per a la inserció sociolaboral Anem per Feina, amb NIF G61879383, la despesa total de 80.000,00 euros a càrrec de la partida 0201-48903-23172 dels quals 40.000 euros del pressupost de l’any 2016 i 40.000,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 78,85% del cost total del projecte (101.460,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la 4517 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 26. Aprovar el conveni de gestió cívica del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) a formalitzar amb el Consell de la Joventut de Barcelona, amb CIF V-08825804. Declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb la normativa aplicable a la gestió cívica, segons es justifica a l’informe adjunt de la Direcció del Programa de Joventut. Autoritzar i disposar la despesa màxima de 240.000,00 euros amb càrrec de la partida 0201 489.99 232.22, dels quals 80.000,00 euros corresponen a l’any 2016 i 160.000,00 euros per l’any 2017, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb allò que preveu l’acord de gestió cívica. Facultar l’Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni de gestió cívica, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 27. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l'Associació en defensa dels drets de les Dones-Genera, amb NIF G63156541, per a l’execució del projecte “Prostitució des d’una perspectiva de drets-Integras 2016”, per contribuir a l’exercici efectiu dels drets de les dones que exerceixen la prostitució, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 55.203 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de l'Associació en defensa dels drets de les dones-Genera, amb NIF G63156541, la despesa total de 55.203,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23172 del pressupost de l’any 2016 del Departament de Feminismes i LGTBI, import total equivalent al 70,11% del cost total del projecte (78.737,20 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. La proposta precedent s’aprova per majoria amb l’abstenció dels regidors del grup municipal socialista. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de les Corts 28. Ratificar la resolució de la Gerència Municipal de 21 d’abril de 2016, d’acord amb l’establert en l’article 67 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Desestimar, la sol·licitud presentada per l’entitat Club Lleuresport de Barcelona, referent a la subrogació del personal de la cafeteria del Centre Cívic Can Deu, d’acord amb l'informe jurídic, de 23 de maig de 2016, que s'acompanya com a document annex d’aquesta resolució. Adjudicar el contracte núm. 16C00009, que té per objecte la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del centre cívic Can Deu per al període comprès entre l’1 de juliol de 2016 fins el 31 de desembre de 2019, per un import de 472.500,00 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Club Lleuresport de Barcelona amb NIF G60320132, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa. Reduir l’esmentat import en la quantitat d'11.250,00 euros degut a la manca de prestació del servei en relació a la previsió inicial que era l’1 de juliol de 2016 i la previsió actual d’inici de les prestacions que és l’1 d’agost de 2016. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat de 461.250,00 euros IVA exempt, amb càrrec a NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4518 les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document, sotmesa a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Anul·lar part de l'autorització de despesa per un import de 52.500,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en aquest mateix document. Notificar la present resolució als licitadors, publicar-la en el perfil del contractista; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de les Corts; i donar- ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte d'Horta-Guinardó 29. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d'Horta-Guinardó) i l'Associació "Casal de la Font d'en Fargues", amb NIF G64884489, per a la gestió cívica municipal del Casal Font d'en Fargues, ubicat al carrer Pedrell, núms. 67-69, en el marc del projecte de dinamització i gestió del Casal de la Font d'en Fargues, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Sra. Mercedes Vida Lago, regidora del Districte d'Horta- Guinardó per a la signatura del Conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 245.312,00 euros de subvenció màxima amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació Casal de la Font d'en Fargues, amb NIF G-64884489, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d'aquest Conveni en els exercicis successius. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 30. Iniciar l'expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió del Complex Esportiu Municipal Teixonera Vall Hebron, per un termini de dos anys, amb una possible pròrroga màxima de dos anys, i un cànon anual de 12.000,00 euros; amb número de contracte 16C00017, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte de Sant Andreu 31. Aprovar el conveni de col·laboració entre la secció de diplomàcia pública de l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a Espanya i Andorra i l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, per a la implantació del programa dels American Space a la Biblioteca Can Fabra– Ignasi Iglésias; facultar la regidora del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte de Sant Martí 32. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Associació Nit i Dia 22@, per la prevenció de l’incivisme a la zona lúdica del Poblenou; i facultar l’Im. Sr. Josep Mª Montaner i Martorell per la signatura de l'esmentat conveni, així com per la realització de tots els actes necessaris en execució del mateix. 4519 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 33. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis de Direcció Facultativa i d’Assistència Tècnica del contracte de manteniment dels paviments de la ciutat i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral 2017-20, amb núm. de contracte 16002411, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.069.252,80 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 883.680,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 185.572,80 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu d'acord amb el que estableix el Plec de Clàusules Administratives Particulars. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 34. Aprovar les bases dels convenis: 1) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (línies de baixa tensió); 2) de cessió d’ús de local per a centre de mesura (CCMM) i constitució de servitud d’energia elèctrica; 3) de cessió d’ús de local per a centre de transformació (CT) i constitució de servitud de pas d’energia elèctrica; 4) de cessió d’us d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (línies de mitja tensió); 5) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (cel·les i línies de mitja tensió del centre de mesura); i 6) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (centre de transformació MT/BT); tots ells a favor d'Endesa Distribución Eléctrica, SL Unipersonal, d’acord amb l’article 16.k de la Carta municipal de Barcelona i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric; i facultar els/les gerents territorials o sectorials corresponents, segons s’escaigui, per a aprovar i formalitzar el conveni específic que apliqui a les circumstàncies concretes les bases esmentades, tot això amb relació als projectes executius de les obres municipals d’import inferior a 500.000,00 euros (IVA inclòs), promogudes directament o a través dels ens instrumentals. 35. Aprovar les bases dels convenis de cessió d’ús d’instal·lacions d’energia elèctrica i de constitució de servitud de pas aèria/subterrània a favor d’Endesa Distribución Eléctrica, SL Unipersonal, d’acord amb l’article 16.k de la Carta municipal de Barcelona i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric; i facultar els/les gerents territorials o sectorials corresponents, segons s’escaigui, per a aprovar i formalitzar el conveni específic que apliqui a les circumstàncies concretes les bases esmentades, tot això en relació als projectes executius de les obres municipals d’import igual o superior a 500.000,00 euros promogudes directament per l’Ajuntament o a través dels ens instrumentals. Districte de Ciutat Vella 36. Aprovar definitivament el projecte executiu de reforma de la planta soterrani, la planta baixa i part de la primera de l’edifici situat a l’avinguda de les Drassanes, 13-15, al districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 908.524,75 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4520 Districte de l'Eixample 37. Aprovar el Projecte executiu de l’arranjament del carrer Aragó entre el carrer Casanova i el carrer Vilamarí i la renovació de l’enllumenat dels mateixos trams, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.274.433,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sants-Montjuïc 38. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització de la plaça del Mig de Can Clos, al barri de la Marina de Port, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.557.751,71 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest termini no es computaran els dies corresponents al mes d’agost. 39. Aprovar el protocol d’acords entre l’Ajuntament de Barcelona i Endesa Distribución Eléctrica, SA, per al subministrament elèctric de l’àmbit de la MPGM Can Batlló- Magòria, aprovat definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona en sessió del 2 d’octubre de 2006 (DOGC de 24/11/2006). Facultar a la Cinquena Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Ima. Sra. Janet Sanz Cid, per a la signatura del present protocol. Districte de les Corts 40. Aprovar el Projecte executiu de reparació de les patologies de l’aparcament soterrat de la plaça del Mirall de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.389.995,09 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 41. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte executiu d’urbanització dels vials adjacents a la Clínica Teknon, promogut per la Junta de Compensació del Pla especial i de millora urbana en l’àmbit delimitat pels carrer de Vilana, de la Marquesa de Vilallonga, de Planella i d’Horaci, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 29 de juny de 2012, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 27 d’octubre de 2015, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.372.608,89 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret 4521 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Resoldre l’al·legació presentada pel Sr. Eulogio Gallego del Aguila, en representació de la Comunitat de Propietaris de l’edifici del carrer Marquesa de Villalonga, s/n de conformitat amb l’informe de data 6 de juliol de 2016 que consta degudament incorporat a l’expedient. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de la província. Notificar-lo als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 11 h. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4522 Acords Acords de la sessió de 14 de juliol de 2016. Aprovació de l'acta de la sessió de 7 de juliol de 2016. Part Decisòria Propostes d’acord ALCALDIA 1. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 106 i 219 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i la clàusula 20 del plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte núm. 14002638 que té per objecte el servei de manteniment, neteja, descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció química (EPQ) i cascs d’intervenció del Servei de Prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS), adjudicat per un import de 500.891,60 euros, IVA inclòs, a MSA Española SAU, amb NIF A08201832, per resolució de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2014, modificació consistent en l'increment del preu del contracte en un 20%, la qual cosa representa un increment de la despesa de 25.044,58 euros, IVA inclòs, fins a la finalització del termini d’execució, d’acord amb els informes incorporats a l’expedient. Ampliar l'autorització i la disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, de la qual 20.698,00 euros corresponen a l’import net i 4.346,58 euros, a l’IVA, al 21%, amb càrrec a la partida 0401 22719 13612, del pressupost de 2016. Requerir el contractista perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 1.034,90 euros, i per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la modificació del contracte, el dia i hora que se li indiqui. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Piñeiro Garcia (mat. 74924) entre la seva activitat municipal com a laboral amb la categoria professional de TS Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d'arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Idoia Espuña Admella (mat. 74912) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Economia, amb destinació a la 4523 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Direcció de Serveis d'Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.50), i l’activitat privada per compte d'altri com a consultora de l’assignatura “Direcció estratègica”, dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Glòria Font Basté (mat. 74907) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Grup d'Infraestructures de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta tècnica. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d'arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carmen López Garcia (mat. 54145) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica d'Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 (80.20.SJ.10), i l’activitat privada d’advocada per compte propi. No podrà ostentar, per sí mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Fernández Márquez (mat. 805372) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4524 categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Nic de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte propi, a El Món d’en Muss com a tallerista. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Silvia Gironès Cebrián (mat. 72602) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Cultura Comunitària i de Proximitat (Barcelona Ciutat de la Literatura) de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada, concretament com a col·laboradora en la Universitat Oberta de Catalunya, desenvolupant determinats continguts docents. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat. 25004) entre la seva activitat municipal, com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 9. Prorrogar del Conveni Marc de col·laboració educativa entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle, aprovat en data 8 d’octubre de 2014, d’acord amb el contingut de la clàusula novena de l' esmentat conveni, des del dia 18 d’octubre de 2016 i fins el dia 17 d’octubre de 2017, mantenint el contingut de les clàusules que integraven aquell conveni. Facultar 4525 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura de l'esmentat Conveni. 10. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir del 22 de setembre de 2016 i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i, concretament, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per la cessió per part de l’Ajuntament de “5 curts contra la lgtbfòbia” perquè puguin ser emesos pels mitjans de la CCMA. Facultar el Primer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 12. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 14 de juliol de 2016. 13. Deixar sense efecte els encàrrecs atorgats a favor de la societat privada municipal Foment de Ciutat, SA (abans Foment de Ciutat Vella SA) per acords del Plenari del Consell Municipal en sessions de 22 de desembre de 2000 i 22 de novembre de 2002, per acords de la Comissió de Govern en sessions d’1 d’octubre de 2014 i 8 d’octubre de 2014 i per decret de l’Alcaldia de 30 de març de 2005, respecte de les finques que es relacionen en l’annex que s’adjunta; i publicar l’anunci als diaris oficials corresponents. 14. Encarregar al Patronat Municipal de l’Habitatge la gestió i administració dels habitatges que es relacionen en l’annex que s’adjunta, en l’estat d’ocupació actual, amb la finalitat de destinar-los a lloguer. 15. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat Banco de Santander, SA, l’habitatge de la finca situada a l’avinguda de la Meridiana núm. 619 bxs-1 (identificat registralment com finca núm. 36055 del Registre de la Propietat núm. 13 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 70.000,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 70.000,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposin una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-078/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 674.208,04 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4526 l’expedient, referència comptable núm. 16063091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-079/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de la Comissió Europea, per tal d’atendre les transferències a les ciutats de Eindhoven i Birmingham com a entitats col·laboradores en el projecte SPEA (Smart Procurement European Alliance), per un import de 339.667,56 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16063095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-081/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, que es preveuen aprovar en la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016, per un import total de 147.335,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16070195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 19. Aprovar l’expedient núm. 3-086/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 198.301,40 euros, per atendre despeses derivades de les accions d’implementació i desenvolupament integral cooperatiu Alencop: ocupació i creació d’empresa, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16071391; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 20. Aprovar els següents Projectes Municipals per al foment del turisme amb la finalitat de la promoció turística finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics (IEET) per import total de 838.546,60 euros: Desenvolupament d'eines digitals pel millor coneixement de l'activitat turística, l'anàlisi i la millora de l'experiència turística dels visitants per import total de 483.507,00 euros; Promoció de la ciutat i posada en valor de nous punts d’interès i productes turístics dels districtes i barris per import total de 28.492,00 euros; Execució i millora del Pla de senyalització d’indrets turístics de ciutat i dels plans de turisme de districte per a vianants per import total de 178.547,60 euros; Pla Estratègic pel desenvolupament de turisme inclusiu a Barcelona per import total de 60.000,00 euros; Implantació d’instruments per a la millora i ordenació i gestió del turisme per import total de 25.000,00 euros; Promoció de la ciutat posant en valor la seva oferta cultural per import total de 51.000 euros; Accions que contribueixen a la millora de l’experiència del visitant per import total de 12.000,00 euros. 21. Aprovar els següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats per l’assignació extraordinària del Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET) per import total de 237.748,85 euros: Remodelació pas vianants: Pas sota muralla amb la plaça Pau Vila per import de 115.412,93 euros i Reforç servei agents cívics Sagrada Família per import de 122.335,92 euros. 4527 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 ÀREA DE DRETS SOCIALS 22. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a persones que viuen violència masclista (CMAU-VM), d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002832, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.815.108,94 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.650.099,04 euros de pressupost net i 165.009,90 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 23. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió de l’equipament integral Nou Barris: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002509, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.786.214,69 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 6.169.286,08 euros de pressupost net i 616.928,61 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 24. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Servei d’Habitatges d’Inclusió amb suport socioeducatiu, adreçat a famílies i persones soles en situació de greu vulnerabilitat afectades per la pèrdua o manca d’habitatge, i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, dividit en 3 lots, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002975, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.226.869,08 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 2.933.517,32 euros de pressupost net i 293.351,72 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; amb el desglossament següent: LOT 1: 1.031.334,64 euros, IVA inclòs dels quals 937.576,96 euros, corresponen al preu net i 93.757,68 euros a l’IVA. LOT 2: 1.014.258,20 euros, IVA inclòs dels quals 922.052,92 euros corresponen al preu net i 92.205,28 euros a l’IVA. LOT 3: 1.181.276,20 euros, IVA inclòs dels quals 1.073.887,44 euros corresponen al preu net i 107.388,76 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 25. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Coordinadora per a la inserció sociolaboral "Anem per Feina", amb NIF G61879383, per a l’execució del projecte “Dispositiu especial d’acompanyament per a la incorporació al mercat laboral i al teixit social de dones que busquen alternatives i/o complement al NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4528 treball sexual”, per facilitar la plena integració social, mitjançant la inserció laboral de dones que exerceixen el treball sexual que volen incorporar-se al mercat laboral normalitzat, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 80.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Coordinadora per a la inserció sociolaboral Anem per Feina, amb NIF G61879383, la despesa total de 80.000,00 euros a càrrec de la partida 0201-48903-23172 dels quals 40.000 euros del pressupost de l’any 2016 i 40.000,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 78,85% del cost total del projecte (101.460,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 26. Aprovar el conveni de gestió cívica del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) a formalitzar amb el Consell de la Joventut de Barcelona, amb CIF V-08825804. Declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb la normativa aplicable a la gestió cívica, segons es justifica a l’informe adjunt de la Direcció del Programa de Joventut. Autoritzar i disposar la despesa màxima de 240.000,00 euros amb càrrec de la partida 0201 489.99 232.22, dels quals 80.000,00 euros corresponen a l’any 2016 i 160.000,00 euros per l’any 2017, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb allò que preveu l’acord de gestió cívica. Facultar l’Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni de gestió cívica, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 27. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l'Associació en defensa dels drets de les Dones-Genera, amb NIF G63156541, per a l’execució del projecte “Prostitució des d’una perspectiva de drets-Integras 2016”, per contribuir a l’exercici efectiu dels drets de les dones que exerceixen la prostitució, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 55.203 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de l'Associació en defensa dels drets de les dones-Genera, amb NIF G63156541, la despesa total de 55.203,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23172 del pressupost de l’any 2016 del Departament de Feminismes i LGTBI, import total equivalent al 70,11% del cost total del projecte (78.737,20 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de les Corts 28. Ratificar la resolució de la Gerència Municipal de 21 d’abril de 2016, d’acord amb l’establert en l’article 67 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 4529 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 desestimar, la sol·licitud presentada per l’entitat Club Lleuresport de Barcelona, referent a la subrogació del personal de la cafeteria del Centre Cívic Can Deu, d’acord amb l'informe jurídic, de 23 de maig de 2016, que s'acompanya com a document annex d’aquesta resolució. Adjudicar el contracte núm. 16C00009, que té per objecte la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del centre cívic Can Deu per al període comprès entre l’1 de juliol de 2016 fins el 31 de desembre de 2019, per un import de 472.500,00 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Club Lleuresport de Barcelona amb NIF G60320132, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa. Reduir l’esmentat import en la quantitat d'11.250,00 euros degut a la manca de prestació del servei en relació a la previsió inicial que era l’1 de juliol de 2016 i la previsió actual d’inici de les prestacions que és l’1 d’agost de 2016. Disposar a favor de l'adjudicatari la quantitat de 461.250,00 euros IVA exempt, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document, sotmesa a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Anul·lar part de l'autorització de despesa per un import de 52.500,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en aquest mateix document. Notificar la present resolució als licitadors, publicar-la en el perfil del contractista; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de les Corts; i donar- NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte d'Horta-Guinardó 29. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d'Horta-Guinardó) i l'Associació "Casal de la Font d'en Fargues", amb NIF G64884489, per a la gestió cívica municipal del Casal Font d'en Fargues, ubicat al carrer Pedrell, núms. 67-69, en el marc del projecte de dinamització i gestió del Casal de la Font d'en Fargues, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Sra. Mercedes Vida Lago, regidora del Districte d'Horta- Guinardó per a la signatura del Conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 245.312,00 euros de subvenció màxima amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació Casal de la Font d'en Fargues, amb NIF G-64884489, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d'aquest Conveni en els exercicis successius. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 30. Iniciar l'expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió del Complex Esportiu Municipal Teixonera Vall Hebron, per un termini de dos anys, amb una possible pròrroga màxima de dos anys, i un cànon anual de 12.000,00 euros; amb número de contracte 16C00017, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte de Sant Andreu 31. Aprovar el conveni de col·laboració entre la secció de diplomàcia pública de l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a Espanya i Andorra i l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, per a la implantació del programa dels American Space a la Biblioteca Can Fabra– NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4530 Ignasi Iglésias; Facultar la regidora del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte de Sant Martí 32. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Associació Nit i Dia 22@, per la prevenció de l’incivisme a la zona lúdica del Poblenou; i facultar l’Im. Sr. Josep Mª Montaner i Martorell per la signatura de l'esmentat conveni, així com per la realització de tots els actes necessaris en execució del mateix. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 33. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis de Direcció Facultativa i d’Assistència Tècnica del contracte de manteniment dels paviments de la ciutat i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral 2017-20, amb núm. de contracte 16002411, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.069.252,80 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 883.680,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 185.572,80 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu d'acord amb el que estableix el Plec de Clàusules Administratives Particulars. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 34. Aprovar les bases dels convenis: 1) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (línies de baixa tensió); 2) de cessió d’ús de local per a centre de mesura (CCMM) i constitució de servitud d’energia elèctrica; 3) de cessió d’ús de local per a centre de transformació (CT) i constitució de servitud de pas d’energia elèctrica; 4) de cessió d’us d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (línies de mitja tensió); 5) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (cel·les i línies de mitja tensió del centre de mesura); i 6) de cessió d’ús d’instal·lacions i servitud de pas sobre terrenys (centre de transformació MT/BT); tots ells a favor d'Endesa Distribución Eléctrica, SL Unipersonal, d’acord amb l’article 16.k de la Carta municipal de Barcelona i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric; i facultar els/les gerents territorials o sectorials corresponents, segons s’escaigui, per a aprovar i formalitzar el conveni específic que apliqui a les circumstàncies concretes les bases esmentades, tot això amb relació als projectes executius de les obres municipals d’import inferior a 500.000,00 euros (IVA inclòs), promogudes directament o a través dels ens instrumentals. 35. Aprovar les bases dels convenis de cessió d’ús d’instal·lacions d’energia elèctrica i de constitució de servitud de pas aèria/subterrània a favor d’Endesa Distribución Eléctrica, SL Unipersonal, d’acord amb l’article 16.k de la Carta municipal de Barcelona i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric; i facultar els/les gerents territorials o sectorials corresponents, segons s’escaigui, per a aprovar i formalitzar el conveni específic que apliqui a les circumstàncies concretes les bases esmentades, tot això en relació als projectes executius de les obres municipals d’import igual o superior a 500.000,00 euros promogudes directament per l’Ajuntament o a través dels ens instrumentals. 4531 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Districte de Ciutat Vella 36. Aprovar definitivament el projecte executiu de reforma de la planta soterrani, la planta baixa i part de la primera de l’edifici situat a l’avinguda de les Drassanes, 13-15, al districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 908.524,75 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de l'Eixample 37. Aprovar el Projecte executiu de l’arranjament del carrer Aragó entre el carrer Casanova i el carrer Vilamarí i la renovació de l’enllumenat dels mateixos trams, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.274.433,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sants-Montjuïc 38. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització de la plaça del Mig de Can Clos, al barri de la Marina de Port, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.557.751,71 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest termini no es computaran els dies corresponents al mes d’agost. 39. Aprovar el protocol d’acords entre l’Ajuntament de Barcelona i Endesa Distribución Eléctrica, SA, per al subministrament elèctric de l’àmbit de la MPGM Can Batlló- Magòria, aprovat definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona en sessió del 2 d’octubre de 2006 (DOGC de 24/11/2006). Facultar a la Cinquena Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Ima. Sra. Janet Sanz Cid, per a la signatura del present protocol. Districte de les Corts 40. Aprovar el Projecte executiu de reparació de les patologies de l’aparcament soterrat de la plaça del Mirall de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.389.995,09 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4532 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 41. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte executiu d’urbanització dels vials adjacents a la Clínica Teknon, promogut per la Junta de Compensació del Pla especial i de millora urbana en l’àmbit delimitat pels carrer de Vilana, de la Marquesa de Vilallonga, de Planella i d’Horaci, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 29 de juny de 2012, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 27 d’octubre de 2015, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.372.608,89 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Resoldre l’al·legació presentada pel Sr. Eulogio Gallego del Aguila, en representació de la Comunitat de Propietaris de l’edifici del carrer Marquesa de Villalonga, s/n de conformitat amb l’informe de data 6 de juliol de 2016 que consta degudament incorporat a l’expedient. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de la província. Notificar-lo als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès Acords de la sessió de 21 de juliol de 2016 Aprovació de l'acta de la sessió de 14 de juliol de 2016. Part Decisòria Propostes d’acord ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: i. acord del Govern pel qual s’aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social de la Generalitat de Catalunya, en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l’expedient i que constitueixen la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Carlos del Rio Pin (mat. 22791) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació a l’Oficina Permanent de Coordinació Operativa de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on desenvolupa el lloc de treball d’agent de la Guàrdia Urbana (92.20.GU.10) i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat de Barcelona, a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 4 d’abril de 2016 a 14 de setembre de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització 4533 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.10), i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015- 2016 des de l'1 de setembre de 2015 fins al 31 d'agost de 2016. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) entre la seva activitat municipal i l’activitat privada d’enginyer, però per tal d'evitar possibles coincidències entre ambdues activitats, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’enginyer qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. Les presents autoritzacions resten condicionades a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats sol·licitades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Clop Garcia (mat. 74841) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Psicologia, amb destinació a l’EAIA d’Horta-Guinardó de la Gerència de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SS.20), i l’activitat privada per compte propi de realització d’avaluacions pericials psicològiques. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Oriol Buil Subirana (mat. 74948) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació a la Direcció de Serveis Tècnic-Jurídics de la Gerència d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d'altri com auxiliar al Fútbol Club Barcelona a través de l’empresa Atlas Servicios Empresariales, SAU. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4534 al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Campeny Valls (mat.74956), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a la Direcció de serveis jurídics i de gestió del patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, on desenvolupa en el lloc de treball de suport 5 i l’activitat privada de Traductora. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Georgina Torres Costa (mat.74957) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Departament de Projectes i Obres de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat privada per compte propi com a arquitecta tècnica a través de la societat JNMB Project Management, SL. Per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, la Sra. Torres no podrà, ni per si mateixa ni mitjançant la societat JNMB Project Management, SL, exercir la professió d’arquitecta tècnica en qualsevol de les seves manifestacions en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Isabel Hernández Gondra (mat. 25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de tècnica superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat de col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- 4535 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 9. Declarar que la reposició de places vacants no posa en risc el compliment de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària, en els termes d’allò previst a l’article 20.U. apartat h) de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. Aprovar l’Oferta Pública d’ocupació de 252 places per a l’exercici 2016 en règim funcionarial en els següents termes: - 92 places d’agent de la Guàrdia Urbana (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe policia local. - 24 places de bomber (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis d’extinció d’incendis. - 32 places de Gestió d’Administració General (grup A, subgrup A2) de l’escala d’administració general, sotsescala gestió - 22 places de TM Enginyeria (grup A, subgrup A2) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 33 places de TS Arquitectura (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial sots escala tècnica - 2 places de TS Art i Història (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 34 places de TS Dret (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 10 places de TS Gestió (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 3 places de TS Organització (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sots escala tècnica. Les convocatòries de les proves selectives per proveir les places vacants incloses en aquesta oferta d’ocupació pública podran incloure un 10% de places addicionals, com a màxim. Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; comunicar-ho a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques; i donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 10. Rebutjar l'oferta de l'empresa Alphabet España Fleet Management SA, amb CIF A91001438, i excloure-la de la licitació per no acomplir les característiques de cadascun dels tipus de vehicles indicats a l'Annex 1 del plec de prescripcions tècniques, segons proposta de la Mesa de contractació en sessió de 23 de juny de 2016, de conformitat amb l’article 84 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. Adjudicar el contracte núm. 16001694, que té per objecte l’arrendament en modalitat de renting de vehicles destinats al servei de flota i serveis tècnics dependents de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona, per un import màxim de 676.436,85 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris ofertats, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient, a BBVA Autorenting, SA, amb CIF A60028776, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 559.038,72 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 117.398,13 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 11. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir del 6 de novembre de 2016 i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Treball, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4536 Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del present Conveni marc de col·laboració. 12. Encarregar, a l’empara del previst als articles 16, e) de la Llei 22/1988, de 30 de desembre (Carta Municipal de Barcelona) i 49. Primer, 16) del Reglament Orgànic Municipal, les funcions que el Consorci el Far realitza en l’àmbit de promoció econòmica del sector de la nàutica entenent com a tal la facilitació d’implantació i creixement d’empreses del sector de la nàutica així com la promoció de l’ocupació del sector amb la mirada territorial al barri de la Barceloneta, a Barcelona Activa, SAU, societat privada municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en tant que les esmentades funcions estan incloses dins les activitats que constitueixen l’objecte social de la societat destinatària de l’encàrrec. 13. Aprovar inicialment les Bases particulars per a l’atorgament de subvencions sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles, corresponent a l’habitatge habitual, a persones amb pocs recursos; sotmetre a informació pública les esmentades bases per un termini de vint dies hàbils mitjançant publicació d’anunci en el BOP de Barcelona, d’acord amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; tenir per aprovades definitivament les bases en cas que transcorri l’esmentat termini sense que es presentin al·legacions. 14. Autoritzar, de conformitat amb l’article 11 dels Estatuts del Consorci del MACBA, l’aprovació de les taxes, les tarifes i els preus per a la prestació dels serveis per a l’any 2016 i successius del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 15. Aprovar, segons proposta annexa, la modificació dels preus públics per a l’any 2016 i successius pels serveis de les instal·lacions esportives municipals. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-083/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 886.419,00 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16071191; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-084/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, per un import total de 92.267,20 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16071195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-085/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 272.222,54 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16071291; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 4537 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 19. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Advanced Music, SL, amb NIF B66699216, per a la realització de l'edició 2016 del Sónar+D i Sónar Kids, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 300.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 300.000,00 euros, distribuïts de la següent manera: 100.000 euros amb càrrec a la partida 0702- 47930-43211, 50.000 euros amb càrrec a la partida 0501-48902-15011 i 150.000 euros amb càrrec a la partida 0801-47950-33011 del Pressupost 2015 prorrogat per al 2016. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom i Cabau, per a la signatura del conveni. 20. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Eurecat, Orange Espagne SAU, i la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, amb l’objecte d’establir un marc general de col·laboració entre les parts en el si del Programa Anàlisi de patrons de mobilitat dels turistes: Bcn Tourism Insights, Big Data in Action, que té l’objectiu de construir un cas d’èxit basat en tecnologies Big Data i IOT que aporti valor als actuals mecanismes de gestió del turisme a la ciutat de Barcelona. Facultar el Regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom i Cabau, per a la signatura del conveni. 21. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la direcció coordinada de projectes d’innovació en l’àmbit metropolità de Barcelona. Facultar el Segon Tinent d’Alcalde, Jaume Collboni Cuadrado, per a la signatura del conveni. ÀREA DE DRETS SOCIALS 22. Aprovar la Instrucció sobre els mecanismes de protecció social per afrontar l’emergència en l’àmbit de la pobresa energètica, així com els seus annexes. Inscriure la instrucció en el Registre Municipal d'Instruccions i Circulars. Ordenar la publicació de la present amb l’esmentada Instrucció a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona i donar-li la difusió que correspongui per tal de donar compliment al que disposa la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. 23. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió del servei integral municipal d’informació, orientació i assessorament per al desenvolupament dels joves de la ciutat de Barcelona que inclou diferents serveis i equipaments, durant l'any 2017, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003452, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 941.095,20 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 855.541,09 euros de pressupost net i 85.554,11 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4538 24. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de recollida, transport, emmagatzematge i custodia provisional de béns i estris procedents de desnonaments judicials o de situacions d’emergència que a criteri dels serveis socials requereixin aquests serveis, i posterior tractament de residus i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003523, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 7.002.490,22 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.787.182 euros de pressupost net i 1.215.308,22 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 25. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió de l’equipament integral Meridiana: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense llar i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003529, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.242.156,87 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.674.688,06 euros de pressupost net i 567.468,81 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 26. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió integral i l’administració del centre de dia “Casa Bloc” i el programa “Temps per a Tu”, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002809, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.218.211,44 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.172.125,62 euros de pressupost net i 46.085,82 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 4%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 27. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis per a la gestió dels menjadors socials diürns de Navas i Paral·lel adreçat a persones que es troben en situació d’extrema pobresa i/o exclusió social a la ciutat i pel foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003515, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.007.336,59 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als 4539 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 pressupostos que s’indiquen en el document comptable, per un import de 5.461.215,08 euros de pressupost net i 546.121,51 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, amb el següent desglossament: - LOT 1: 3.240.781,43 euros, IVA inclòs dels quals 2.946.164,94 euros corresponen al preu net i 294.616,49 euros a l’IVA. - LOT 2: 2.766.555,16 euros, IVA inclòs dels quals 2.515.050,14 euros corresponen al preu net i 251.505,02 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els pressupostos corresponents. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 28. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió del servei d'inserció social (SIS), durant els anys 2017 i 2018, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002004, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.696.985,82 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.179.078,02 euros, pressupost net, i 517.907,80 euros en concepte d'impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 29. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència assistida municipal Francesc Layret, durant el termini comprès des de l’1 d’octubre de 2016 fins al 31 de desembre de 2017, adjudicat el 17 de setembre de 2014 a “Instituto de Gestión Sanitaria, SA i Asociación Edad Dorada Mensajeros de la Paz, Unió Temporal d’Empreses, en anagrama “UTE Residencia Francesc Layret”, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import d'1.808.253,58 euros, IVA inclòs; autoritzar i disposar, a favor de l'Instituto de Gestión Sanitaria, SA i Asociación Edad Dorada Mensajeros de la Paz, Unió Temporal d’Empreses, en anagrama “UTE Residencia Francesc Layret”, amb NIF núm. U66355637, la despesa del contracte núm. 14002387 per un import d'1.808.253,58 euros, IVA inclòs, amb càrrec al/s Pressupostos i Partides indicades en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75, 9è). 30. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte el lot 1 de la gestió del sistema integral d’informació juvenil a la ciutat de Barcelona, durant el termini comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 12 de novembre de 2014 a favor de QSL, Serveis Culturals, SL, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 175.706,96 euros, IVA inclòs. Autoritzar i disposar a favor de QSL, Serveis Culturals, SL amb NIF núm. B-60641925, la despesa del contracte núm. 14003280 per un import de 175.706,96 euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost i partida indicada en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga dels contracte a les dependències del NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4540 Departament del Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 31. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte el lot 2 de la gestió del sistema integral d’informació juvenil a la ciutat de Barcelona, durant el termini comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 12 de novembre de 2014 a Itinere, serveis educatius, SL, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 30.575,16 euros, IVA inclòs. Autoritzar i disposar a favor de Itinere, serveis educatius, SL, amb NIF núm. B-62390612, la despesa del contracte núm. 14003281 per un import de 30.575,16 euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost i partida indicada en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga dels contracte a les dependències del Departament del Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 32. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte el lot 3 de la gestió del sistema integral d’informació juvenil a la ciutat de Barcelona, durant el termini comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 de desembre de 2016, adjudicat el 12 de novembre de 2014 a Itinere, serveis educatius, SL, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 18.033,98 euros, IVA inclòs. Autoritzar i disposar a favor de Itinere, serveis educatius, SL, amb NIF núm. B-62390612, la despesa del contracte núm. 14003282 per un import de 18.033,98 euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost i partida indicada en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga dels contracte a les dependències del Departament del Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 33. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, amb NIF núm. Q5855028F, per establir un marc global de col·laboració entre el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i la Direcció de Serveis d'Urgències i Emergències Socials de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, en l’àmbit de l’atenció a les urgències i emergències socials. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, regidora de l’Àrea de Drets Socials i Tercera Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 34. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, amb NIF G64404213, i Adoratrices Esclavas Stmo. Sacramento y Caridad Prov. Aragón, amb NIF R-5800581J, per a l’execució del projecte “Intervenció per a la recuperació, empoderament i inserció sociolaboral de dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual-RAI 2016-2017”, per donar resposta a dones de víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual que els permeti inserir-se en el mercat de treball formal, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 251.734,51 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. autoritzar i disposar a favor de Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, amb 4541 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 NIF G64404213, la despesa de 119.043,58 euros a càrrec de la partida 0201- 48903-23172, dels quals 59.521,79 euros del pressupost de l’any 2016 i 59.521,79 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, i a favor d’Adoratrices Esclavas Stmo. Sacramento y Caridad Prov. Aragón, amb NIF R-5800581J, la despesa de 132.690,93 euros, dels quals 66.754,74 euros del pressupost de l’any 2016 i 65.936,19 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, sent l’import total de 251.734,51 euros equivalent al 90% del cost total del projecte (279.705,00 euros). Requerir les entitats beneficiàries per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presentin la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 35. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada amb NIF G64404213, per a l’execució del projecte “Dispositiu integral per a la millora de l’ocupabilitat dirigit a treballadores sexuals. DIMO 2016-2017”, per oferir un itinerari ocupacional a dones que exerceixen o han exercit recentment el treball sexual i es plantegen un procés de millora de la seva ocupabilitat, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 460.350,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada amb NIF G64404213 la despesa total de 460.350,00 euros a càrrec de la partida 0201-48903-23172, dels quals 230.175,00 euros del pressupost de l’any 2016 i 230.175,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 90% del cost total del projecte (511.500,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 36. Aprovar les bases específiques de la convocatòria corresponent a l’edició 2016 del Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació. Convocar el Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació en l’edició 2016, d’acord amb les bases específiques que s’aproven, amb l’objectiu d’estimular, promoure i incentivar una millor informació i un millor tractament dels temes socials en els mitjans de comunicació, en les modalitats següents: premsa, ràdio, televisió i internet. Publicar aquesta convocatòria al Butlletí Oficial de la Província. Autoritzar la despesa de 26.000,00 euros, que anirà amb càrrec a la partida 481.01 230.34 02.01 del pressupost de l'any 2017 de la Gerència de Drets Socials, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a fer front a la disposició i lliurament d'aquest Premi, dels quals correspondran 5.000,00 euros/premi a quatre primers premis i 1.500,00 euros/menció per a quatre mencions, si escau. 37. Declarar la successió d’empresa en data 1 de setembre de 2016, i per tant, procedir a la subrogació del personal director/a, educadors/es i educadors/es complementàries de les concessionàries que presten els seus serveis a les escoles bressol municipals Caspolino, Enxaneta i Patufets de Navas que consten a en l'annex del present acord, a l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'IMEB, d'acord amb el que preveu l'art. 44 de l´Estatut dels Treballadors i l'art. 1, apartat 1c) de la Directiva 23/2001/CE. Determinar que el règim jurídic aplicable a aquest personal de l'ANNEX del present acord comporta la subrogació en els drets i NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4542 obligacions laborals i de seguretat social del concessionari a l'Ajuntament a través de l'IMEB i, en general, de totes les obligacions en matèria de protecció social complementària que hagi adquirit l'empresari cedent, en especial el reconeixement de l'aplicació del XI Conveni col·lectiu d’àmbit estatal de centres d’assistència i educació infantil, aplicable a aquest personal amb les millores realitzades al mateix per l'empresari cedent. Fixar que, per al personal fix subrogat subsisteixen els seus contractes laborals quedant limitada la seva incorporació a l'Ajuntament de Barcelona a través de l'IMEB en els llocs d’educador/a bressol a les corresponents escoles bressol municipals Caspolino, Enxaneta i Patufets de Navas. Establir que pel personal subrogat, que té la condició d'indefinit a les empreses concessionàries cedents, l’obtenció de la plaça esta condicionada a la superació del procés selectiu de concurs oposició, per donar compliment als principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública, prèvia oferta publica, per accedir als llocs de la categoria funcionarial d'educador escola bressol d'acord amb la disposició transitòria segona de L'EBEP. En el cas que el personal indefinit no superi el procés selectiu corresponents, es donen els requisits per extingir la relació laboral objecte de la present subrogació. A tots els efectes per al personal subrogat es considerà l’antiguitat acumulada a efectes de mèrits o serveis prestats en l’administració. Determinar que en cas que hi hagi personal amb contractes temporals amb data de finalització determinada o vinculada a una substitució que estiguin en vigor en el moment de la transmissió (duració determinada per obra o servei determinat, per eventuals circumstàncies de la producció o per interinitat, etc), aquests s’extingiran segons l’establert en els respectius contractes, sense perjudici de la consideració de l’antiguitat acumulada a efectes de mèrits o serveis prestats en l’administració. 38. Aprovar el conveni de cooperació i col·laboració entre els municipis de Barcelona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Rubí, Tarragona i Terrassa, que integren el “Fòrum de les ciutats amb consells de la formació professional de Catalunya", i que té per objecte la col·laboració entre els municipis que integren l'esmentat Fòrum, per tal de potenciar la relació i cohesió entre ells, establint el compromís de treballar coordinadament i facilitant la transferència de coneixements i experiències entre els mateixos, i defensar els interessos individuals i col·lectius, tot i mantenint l'autonomia de cada Consell en les relacions institucionals i tècniques amb d'altres administracions, d'acord amb el redactat que consta al document annex. Facultar la signatura del conveni en el Sr. Miquel Àngel Essomba Gelabert, Comissionat d'Educació i Universitats de Barcelona. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 39. Declarar activitat pública essencial, concretant l’acord de Comissió de govern de 21 d’abril de 2016, el Servei de Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), a efectes de l’article 20.2 de la llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. Establir que el sistema de gestió d’aquests serveis, Servei de Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), serà de gestió directa amb mitjans propis a partir de l’1 d’octubre de 2016; i iniciar el procediment que correspongui, dins del marc normatiu existent, per tal de subrogar a partir de l’1 d’octubre el personal que presta el servei actualment, permetent l’estabilitat del personal. 40. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS) i el suport a les seves accions, de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003530, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.175.451,70 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada 4543 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.068.592,46 euros, pressupost net, i 106.859,24 euros en concepte d'impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 per 100; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 41. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 78.130,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de La prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, per a projecte "Xarxa 9 Barris acull". Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i La prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, per a Projecte "Xarxa 9 Barris acull", que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 78.130,00 euros. Facultar el Quart Tinent d’Alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, per la signatura de l’esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, presenti en data màxima 31 de març de 2017 el balanç econòmic i la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts, memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades i informe de l’auditor segons condicions que consten al pacte setè de l'esmentat conveni. 42. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 37.853,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, amb NIF G58435975, per a Pla d'acollida i convivència al Poblenou 2016. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, amb NIF G58435975, per a Pla d'acollida i convivència al Poblenou 2016, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 37.853,00 euros. Facultar el Quart Tinent d'Alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, l'Il·lm. Sr. Jaume Asens Llodrà per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en data màxima del 31 de març de 2017 presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Aquesta haurà de contenir memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica simplificada que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada segons condicions del pacte setè de l'esmentat conveni. 43. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 654.723,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, amb NIF G08508186, per a Promoció de l'associacionisme veïnal de la ciutat. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, amb NIF G08508186, per a Promoció de l'associacionisme veïnal de la ciutat, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 654.723,00 euros. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en data màxima del 31 de març de 2017, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts, memòria econòmica justificativa del cost NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4544 de les activitats realitzades i informe de l’auditor i segons les obligacions del pacte segon de l'esmentat conveni. Districte de Ciutat Vella 44. Aprovar l'encàrrec de gestió per a la realització del Servei d’agents cívics per millorar la convivència i el civisme als nuclis de concentració d’oci nocturn del Districte de Ciutat Vella, a Foment de Ciutat SA, amb NIF A62091616. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 60.000 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de Foment de Ciutat SA, amb NIF A62091616, per la realització de l’esmentat encàrrec de gestió. Facultar la Gerent del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització; Publicar-lo, un cop formalitzat, d'acord amb el que estableix l'apartat 3 de l'article 15 de la Llei 30/1992. Districte de l'Eixample 45. Prorrogar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de l’Eixample) i l’entitat Associació Castellera de la Sagrada Família, que té per objecte la utilització d’espais de l’equipament municipal ubicat al passatge Sant Pau, 16, pel període comprés entre el 25 de juliol de 2016 fins al 24 de juliol de 2018. Facultar l'll·lma. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Regidora del Districte de l’Eixample per a la signatura de la pròrroga del conveni esmentat. 46. Prorrogar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de l’Eixample) i l’Associació Xarxa Dos Deu, que té per objecte la utilització d'espais de l'equipament municipal ubicat al carrer Padilla, 210, pel període comprés entre el 29 de juliol de 2016 fins al 28 de juliol de 2018. Facultar l’Il·lma. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Regidora del Districte de l’Eixample, per a la signatura de la pròrroga del conveni esmentat. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 47. Iniciar l'expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Sarrià per als anys 2017-2019, amb núm. de contracte 16C00021, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 880.152,00 euros exempt d'IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l'equilibri econòmic de la concessió; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització; i donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte de Nou Barris 48. Aprovar la pròrroga del conveni marc de col·laboració entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona pel desenvolupament dels programes de diversificació curricular de diversos instituts d’ensenyament secundari del Districte de Nou Barris durant els cursos acadèmics 2016-2017 i 2017-2018; notificar-ho a l’entitat interessada; facultar a la Regidora del Districte de Nou Barris, Ima. Sra. Janet Sanz Cid, per a signar la present pròrroga del conveni marc de col·laboració; i facultar la Gerent del Districte de Nou Barris, Sra. Gemma Arau i Ceballos, per a signar les pròrrogues dels convenis de col·laboració que, en desenvolupament del conveni marc i la seva pròrroga, pugui signar el 4545 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Districte de Nou Barris amb organismes i entitats públiques o privades interessades en participar en el projecte de diversificació curricular. 49. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l'equipament municipal Casal de Barri de Prosperitat, ubicat a la plaça Àngel Pestanya, 1 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de La Prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, la despesa per un import total de 673.525,00 euros, essent l'import de 116.125,00 euros per l'any 2016, l'import de 278.700,00 euros per l'any 2017 i l'import de 278.700,00 euros per l'any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l'existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a La prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, per un import total de 673.525,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l'equipament municipal Casal de Barri de Prosperitat, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d'acord amb allò previst en els articles 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Facultar per a la signatura de l'esmentat conveni l'Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar des de la finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. Donar- ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 50. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l'equipament municipal Centre Cívic Can Basté, ubicat al passeig Fabra i Puig, 274-276 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de Turó acció sociocultural (TASC), amb NIF G63695381, la despesa per un import total de 536.625,00 euros, essent l'import de 105.625,00 euros per l'any 2016, l'import de 205.500,00 euros per l'any 2017 i l'import de 225.500,00 euros per l'any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l'existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a Turó acció socio cultural (TASC), amb NIF G63695381, per un import total de 536.625,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l'equipament municipal Centre Cívic Can Basté, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d'acord amb allò previst en l'article 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Facultar per a la signatura de l'esmentat conveni l'Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar des de la finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 51. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, ubicat al carrer Portlligat, 1-31 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de Bidó de Nou Barris, amb NIF G58327289, la despesa per un import de total de 706.148,98 euros, essent l’import de 121.749,82 euros per l’any 2016, l’import de 292.199,58 euros per l’any 2017 i l’import de 292.199,58 euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Bidó de Nou Barris, amb NIF G58327289, per un import total de 706.148,98 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en l’article 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4546 de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre el projecte. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 52. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol de Vallbona, ubicat al carrer Oristà, 8-10 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Racing Vallbona Club de Futbol, NIF G-60056041. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 53. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol Canyelles, ubicat a la carretera Alta de Roquetes, 55-63 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Esportiu Canyelles, NIF G64599715. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 54. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol del Turó de la Peira, ubicat al carrer Travau, 62 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Centro Cultural Deportivo Turó de la Peira, NIF G08543480. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 55. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Complex Esportiu Municipal Guineueta, ubicat al carrer Castor, 1-11 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Escola Esportiva Guineueta, NIF G58502436. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 56. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Pavelló Poliesportiu “Ramón Aldrofeu” Virrei Amat, ubicat al carrer Joan Alcover, 6 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Secció Esportiva Santa Eulàlia, NIF G58274556. Declarar la no-inclusió en 4547 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 57. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol de Porta, ubicat al passatge Andreu Nin, s/n, de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Alzamora, Club de Futbol, NIF G58804311. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Districte de Sant Andreu 58. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu i l’entitat ACE30, per a la regularització de l’ocupació de l’Espai 30 i el desenvolupament del projecte de l’Associació Cultural Espai 30; facultar la regidora del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 59. Retornar a la consignació d'origen l'autorització de despesa del contracte núm. 16000261 que té per objecte els serveis de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada d’altres elements de la via pública i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per als anys 2016- 19, per un import d'11.827.812,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, d’acord amb la renúncia acordada per la Comissió de Govern el 14 d’abril de 2016; iniciar de nou l'expedient per a la contractació del Servei de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada d’altres elements de la via pública 2016-19 i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16003250, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’11.827.812,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 10.752.556,36 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA d'1.075.255,64 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 60. Adjudicar el contracte núm. 16001112, que té per objecte el manteniment, reparació i modificació de radars, per un import de 536.600,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient, a Tradesegur, S.A. amb NIF A80015506, d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, amb una baixa del 12,5%, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; reajustar la distribució pressupostària del contracte al termini d’execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 21.142,15 NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4548 euros de l’anualitat 2016 a l'anualitat del 2018, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document, amb el següent desglossament: import d'adjudicació 443.471,64 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 93.128,36 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte al Sr. Felix Campos; anul·lar part de l'autorització de despesa de l’esmentat contracte per un import de 77.179,66 euros, corresponent a la baixa d’un 12,5 % respecte el preu de licitació de l’oferta presentada per l’empresa Tradesegur, S.A. NIF A80015506, a qui es proposa com adjudicatari, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 61. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de millora de senyalització horitzontal i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral 2016-2017, amb núm. de contracte 16003212, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.750.429,23 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: LOT núm. 1, Districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts, per un import de 415.847,03 euros IVA inclòs; LOT núm. 2, Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, per un import de 466.248,39 euros IVA inclòs; LOT núm. 3, Districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, per un import de 477.183,59 euros IVA inclòs; LOT núm. 4, Districte de Sant Martí, per un import de 391.150,22 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, el pressupost i les especificacions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.446.635,73 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 303.793,50 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 62. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada de pancartes de la ciutat de Barcelona, amb núm. de contracte 16003616; amb un pressupost base de licitació de 815.000,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques reguladors del contracte; i disposar l'obertura del procediment d'adjudicació, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment negociat sense publicitat però amb consulta a un únic proveïdor justificat segons l'article 170 d) del R.D.Leg. 3/2011, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; autoritzar l'esmentada despesa; adjudicar el contracte de conformitat amb la proposta continguda en l'expedient, i disposar la despesa a favor de “Corporación Cld Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos SL” amb NIF B08173411, d'acord amb la seva proposició, i amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 740.909,09 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA 74.090,91 euros; fixar en 37.045,45 euros l'import de la garantia definitiva; i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d'acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 4549 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte el Sr. Ramon Vinyes Pros, cap del Departament de gestió operativa; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 63. Encarregar a Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, la prestació de tasques d’assessorament i suport tècnic directament vinculades a l’execució d'obres municipals i a la realització d’inversions durant l’any 2016, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins el 31 de desembre de 2016; autoritzar i disposar la despesa per un import de 4.500.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Barcelona Regional, Agència de desenvolupament urbà, amb NIF A60453271, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; i publicar el present encàrrec de gestió al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i a la Gaseta Municipal. 64. Encarregar a Solucions Integrals per als Residus (SIRESA) la realització de les tasques relatives a la gestió del seguiment i control d’activitats econòmiques relacionades amb la recollida comercial, així com l’anàlisi de dades i gestió de la informació relacionada amb el programa de caracteritzacions de la fracció orgànica comercial i domiciliària, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins el 31 de desembre de 2016; autoritzar i disposar la despesa per un import de 463.495,61 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicada en aquest mateix document, a favor de Solucions Integrals per als Residus, amb NIF A62439807, per fer front a les despeses derivades d'aquest encàrrec de gestió; i publicar el present encàrrec de gestió al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i a la Gaseta Municipal. 65. Encarregar a SIRESA (Solucions Integrals per als Residus, SA) la gestió de la secretaria del programa Barcelona + Sostenible, el servei de formació i comunicació de les campanyes informatives sobre la gestió de residus i la gestió del programa d’informació, sensibilització i atenció a l’usuari de les platges de Barcelona per als anys 2016 i 2017, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins el 31 de desembre de 2017; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import de 2.301.174,97 euros, a favor de SIRESA (Solucions Integrals per als Residus S.A.), amb NIF A62439807, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; aplicar l’import quan a 1.102.679,93 euros i 1.198.495,04 euros, amb càrrec a la partida indicada en aquest mateix document del pressupost de la Gerència d’Ecologia Urbana dels anys 2016 i 2017 respectivament. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i publicar el present encàrrec de gestió al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i a la Gaseta Municipal. 66. Aprovar el conveni a subscriure amb l’Autoritat del Transport Metropolità, relatiu a la coordinació per a la redacció del projecte constructiu per a l’articulació de les xarxes Trambaix i Trambesòs i la implantació d’una xarxa tramviària unificada, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; establir que l’aprovació del conveni resta condicionada a l’aprovació i dotació del projecte d’inversions número P11616902 assignat a BIMSA, d’acord amb l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern en sessió del 16 de setembre de 2015; facultar el gerent d’Ecologia Urbana per la formalització del conveni; donar- ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 67. Aprovar el protocol de col·laboració a subscriure entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la gestió directa, mitjançant la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4550 delegació de competències, del port olímpic de la ciutat per part del govern municipal; facultar la cinquena tinenta d’alcaldia per a la seva signatura. Districte de Ciutat Vella - Districte de l'Eixample - Districte de Sant Martí 68. Aprovar inicialment el Projecte executiu del carril bici al passeig de Pujades (entre el carrer Marina – avinguda Meridiana – carrer Comerç), i avinguda Meridiana (entre passeig Pujades – carrer Almogàvers) i cruïlla de l’avinguda Meridiana i el carrer Sancho d’Àvila als Districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.181.462,57 euros el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de Gràcia 69. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització del carrer de Luís Antúnez, entre la Via Augusta i la placeta de Sant Miquel, al Districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 552.104,74 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest període no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de Sant Martí 70. Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització del carrer Xifré, des del carrer Rosselló fins al carrer Còrsega, al Districte de Sant Martí, de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 631.387,87 euros, el 21% de l’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’Actuació. Mocions ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA M1. Informar favorablement el document de les inversions de 21 de juliol de 2016. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de l'Eixample 4551 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 M2. Aprovar el Projecte executiu d'arranjament del carrer Villarroel entre Gran Via i carrer Provença i renovació de l'enllumenat, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.376.318,13 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4552 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió de 21 de juny de 2016, aprovada el 19 de juliol de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de juny de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Carmen Andrés Añón, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Marilén Barceló Verea, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Ángeles Esteller Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Jaume Collboni i Cuadrado, Francina Vila i Valls i Raimond Blasi Navarro. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura; Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats; David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports; Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, presidenta del Consorci El Far. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. No hi són presents la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano. S’obre la sessió a les 9.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la prestació del servei de seguretat als Equips d’atenció a la infància i l’adolescència de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 61.227,55 euros. 2. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del servei de dinamització i gestió del servei de noves tecnologies Punt multimèdia -a la Casa del Mig i la Marina- del Districte 4553 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 179.622,00 euros. 3. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la dinamització de l’equipament i prestació de serveis socioculturals al Centre Cívic Casa del Rellotge i Centre Pepita Casanellas del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 230.245,10 euros. Acord de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016: 4. Iniciar l’expedient per a la contractació de serveis que té per objecte la prestació del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de la ciutat, així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16001338, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 791.422,50 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 654.068,18 euros de pressupost net i 137.354,32 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2016: 5. Adjudicar el contracte núm. 15003326, que té per objecte la realització de les tasques necessàries per a la gestió del programa «Noves Famílies a la ciutat de Barcelona: acompanyament al reagrupament familiar», per a persones estrangeres, amb la finalitat de foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, a partir del dia següent al de la formalització del contracte, fins al 30 d’abril de 2017, per un import de 664.711,03 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B599620526, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 604.282,75 euros de pressupost net i 60.428,28 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barcelona, amb NIF V08825804, per a la Gestió cívica de l’Espai Jove La Fontana, de conformitat amb l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de Desembre de la Carta Municipal de Barcelona i amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; autoritzar i disposar la quantitat de 591.504,00 euros a favor de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4554 l’esmentada entitat, en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de Gestió Cívica, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l’exercici 2017 i 2018, a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a aquests exercicis; facultar per a la seva signatura el Regidor del Districte de Gràcia, Il·lm. Sr. Eloi Badia i Casas; abonar les esmentades quantitats a l’Entitat Consell de la Joventut de Barcelona, d’acord amb allò establert en el conveni, prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicats al text del conveni presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Xarxa Barcelona d’Inclusió Laboral en el mercat ordinari de les persones amb discapacitat de Barcelona. La Sra. Ortiz manifesta que han cregut que era pertinent explicar en la Comissió el balanç del camí recorregut per la Xarxa d’inclusió laboral en el mercat ordinari de les persones amb discapacitat de Barcelona (xarxa XIB), que assenyala que és fruit del treball conjunt de l’Equip d’Atenció i Assessorament Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) i un conjunt d’entitats de la xarxa, en el marc de l’Acord ciutadà per a la inclusió laboral de persones amb diversitat funcional. Destaca que el balanç és molt positiu, tant pel que fa a l’índex de reinserció laboral com pel que fa a la qualitat i l’estabilitat de les contractacions, que han millorat tot i el context actual. Pel que fa a això, manifesta que l’autonomia de les persones amb diversitat funcional s’ha vist perjudicada per un mercat laboral cada vegada més agressiu i més excloent, amb un atur creixent que afecta de manera especial aquest col·lectiu. Assenyala que aquesta xarxa es basa fonamentalment en la inserció en el mercat ordinari, encara que les xifres globals inclouen dades tant del mercat ordinari com dels centres especials de treball. Explica que el 2015 s’ha produït un augment important de les empreses contractades, del nombre d’insercions i del nombre de dones amb diversitat funcional majors de 40 anys inserides en el mercat ordinari. Afirma que també ha crescut l’estabilitat. Remarca que no poden estar mai satisfets de la qualitat en la contractació, tenint en compte que la precarietat és una realitat per al conjunt de la població, però que hi ha una millora de les xifres de la qualitat d’inserció de les persones amb diversitat funcional a través de la xarxa respecte a les xifres del conjunt de la població. Explica que pensen que també és molt interessant el fet que el treball conjunt d’aposta de tots els recursos tant de les entitats com de l’Ajuntament hagi multiplicat la capacitat d’inserció laboral, així com la capacitat d’acompanyament d’aquestes persones en el si de les empreses, i la capacitat de canviar culturalment la relació de les empreses amb aquestes persones, tot generant uns marcs de confiança. Destaca que el 2015 s’ha impulsat un sistema d’indicadors per fer un seguiment de la qualitat en la contractació, s’ha creat un segell de qualitat en la contractació amb el programa +Valors, i s’ha fet un treball conjunt amb un grup de pares i mares de persones amb discapacitat intel·lectual per pensar noves ocupacions vinculades als àmbits de l’energia i de la cura de les persones i per repensar els recorreguts i les vies d’inclusió d’aquestes persones. El Sr. Blasi agraeix la presentació de l’informe. Recorda que la xarxa XIB s’emmarca en l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, que és un treball desenvolupat amb xarxes i amb projectes tractors, i opina que és una bona notícia 4555 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 la continuïtat de projectes com aquests. Així mateix, destaca la importància d’anar incorporant diferents paràmetres de valoració d’aquestes actuacions per tal de poder-ne analitzar el funcionament i l’evolució, així com de la tasca de conscienciació. Afirma que la inserció proporciona satisfacció a les persones d’aquest col·lectiu, ja que suposa la seva entrada al món laboral amb tota normalitat, i representa també una manera de normalitzar la societat des del punt de vista de la persona que treballa amb una persona que té algun tipus de discapacitat. Manifesta que, a més, els satisfà que es continuï preveient una col·laboració publicoprivada en aquest àmbit, atès que és un model que sovint ha estat qüestionat des del Govern municipal. Opina que, tenint en compte la data en què es presenta l’informe, hauria estat interessant tenir no només el balanç del 2015, sinó també conèixer els objectius que s’han fixat per al 2016, o fins i tot per al 2017. D’altra banda, remarca que a vegades també és molt important donar suport a entitats que tenen com a objectiu la inserció laboral. En aquest sentit, lamenta que el Govern municipal no hagi apostat pel projecte de l’escola Pont del Treball. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe i la gran feina realitzada conjuntament per l’IMD i les entitats socials que han treballat en aquest projecte d’inclusió laboral. Explica que el Grup Municipal de C’s considera molt important incloure en els plecs de condicions dels concursos públics de l’Ajuntament de Barcelona clàusules socials que exigeixin a les empreses licitadores el compliment de la quota legal de reserva del 2% per a persones amb diversitat funcional. Destaca que el fet de poder treballar és clau per a una bona inclusió, ja que incideix positivament en les relacions socials, en l’autoestima i, sobretot, en l’autonomia. Afirma que la inserció laboral d’un 35% de les persones ateses és una dada positiva però insuficient, ja que no arriba a la meitat. Manifesta que, per tant, el agradaria que aquest percentatge pogués augmentar en el futur, tot i ser conscients del context de crisi econòmica. Pregunta, doncs, quines mesures preveu el Govern per incrementar aquest percentatge. Remarca que per a l’èxit del projecte és molt important una bona relació amb la xarxa empresarial. Assenyala que, tal com diu el mateix informe, les petites i mitjanes empreses representen el 95% de les empreses de Barcelona i, en aquest sentit, recomana al Govern que ajudi les empreses i no els posi més obstacles, ja que són les que contracten. Manifesta que valoren molt positivament el projecte que s’ha realitzat a algunes biblioteques per millorar les competències en informàtica i xarxes socials, però que els agradaria saber si s’estendrà a més districtes i si es podria fer aquest tipus de formació amb Barcelona Activa al Cibernàrium o a la universitat. En relació amb això, destaca que és molt important no només la inserció laboral, sinó també l’acompanyament previ i durant l’exercici professional. Pregunta si s’està complint actualment la llei 7/2007, que preveu que el 5% de les vacants de les administracions públiques han d’estar cobertes per persones amb diversitat funcional. Manifesta que també voldrien saber quins són els reptes de futur del projecte, com ara quin percentatge d’inserció laboral es pot assolir el proper any i a quantes empreses es pot arribar. D’altra banda, pregunta en què consisteix la coordinació amb la Generalitat a què es refereix l’informe i si hi ha alguna aportació econòmica per part d’aquesta Administració. Conclou que les dades de l’informe són positives, però que pensen que caldria augmentar el percentatge d’inclusió social i, per tant, volen conèixer les properes accions que es duran a terme. La Sra. Benedí manifesta que el Grup Municipal d’ERC agraeix la presentació de l’informe i la feina de l’IMD i les entitats. Afirma que parteixen de la base de considerar que el treball és un dret de tothom en una societat responsable que, a més, facilita la inclusió social, el desenvolupament personal, la qualitat de vida i el creixement. D’altra banda, observa que la xarxa XIB ha treballat en els diferents serveis i que aposta per NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4556 apoderar les persones dotant-les de competències bàsiques, tècniques i transversals, amb la certesa que si compten amb els suports adients poden desenvolupar amb èxit el seu projecte professional. Destaca que els agrada molt el projecte «Connecta capacitats», en el qual col·laboren les biblioteques de Barcelona juntament amb Barcelona Activa a proposta de l’IMD, que té com a objectiu principal millorar les competències informàtiques i facilitar l’accés a les xarxes socials i laborals de persones amb diversitat funcional. Assenyala que des del 17 de maig i durant els propers mesos 60 persones realitzaran tallers a tres biblioteques que disposen del Programa d’accessibilitat a les tecnologies per a persones amb diversitat funcional, que alhora fomenta la inclusió dels participants en aquests espais públics i culturals. Afirma que, per tant, troben interessant que aquest programa es pugui ampliar a més biblioteques. Explica que, segons dades de la Fundació ECOM, que també participa des de l’any 2014 a la xarxa XIB, el 57% de les persones que s’han atès al servei tenen més de 45 anys. Assenyala que aquesta dada mostra com l’atur està afectant les persones d’aquest col·lectiu que es troben en la darrera etapa laboral. En aquest sentit, afirma que actualment tots els plans d’actuació estan enfocats a pal·liar l’atur juvenil i possiblement s’estan deixant de banda mesures per fomentar la inserció de persones més grans de 45 anys. D’altra banda, manifesta que valoren positivament el percentatge de dones inserides, però que cal no abaixar la guàrdia. Pel que fa a la contractació, assenyala que, tot i que les dades han millorat respecte a l’any 2014, el 82% dels 72 contractes que s’han formalitzat han estat temporals i de menys d’un any de durada, cosa que palesa la temporalitat de la contractació actual. A més, remarca que només 35 contractes són de jornada completa i que darrere dels 72 contractes formalitzats només hi ha 42 persones contractades, les quals han anat encadenant contractes no sempre amb la mateixa empresa. Opina, doncs, que caldria treballar per millorar tots aquests aspectes. Afirma que, un any més, les persones d’aquest col·lectiu es troben amb un mercat laboral inestable, amb contractes temporals i a temps parcial que els han conduït a una situació de precarietat laboral i social, i que provoca un flux d’entrada i sortida periòdica als serveis laborals, tant generalistes com especialitzats, d’aquestes persones. Manifesta que esperen que, tal com diu l’informe, l’objectiu a partir d’ara sigui trobar millors oportunitats de treball, garantir la dignitat de la persona i elaborar un codi ètic de contractació. Destaca que per al seu grup municipal és imprescindible continuar defensant els drets de les persones amb discapacitat de la ciutat per assolir la seva plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida. La Sra. Esteller afirma que el fet que les persones amb discapacitat puguin treballar és vital per a la seva inserció. Manifesta que, des del Grup Municipal del PP, han treballat intensament amb l’Ajuntament per afavorir la integració d’aquestes persones a qualsevol tipus d’empresa, tant l’empresa ordinària com els centres especials de treball, en funció del seu grau de discapacitat o la seva productivitat. Destaca que un instrument important que té l’Ajuntament per afavorir aquesta inserció són les clàusules socials. En aquest sentit, opina que la contractació que fa Parcs i Jardins és una molt bona prova d’aquest tipus de contractació, especialment de persones amb discapacitat intel·lectual, ja que facilita que les persones que estan en centres especials de treball sense ànim de lucre puguin treballar, tenint en compte que aquests centres atenen les persones amb un major grau de discapacitat i amb més dificultats per incorporar-se en l’empresa ordinària. Assenyala que el 2015 ha augmentat la contractació de persones amb discapacitat en l’empresa ordinària, i que totes les mesures de foment de la contractació via subvenció a la contractació de persones amb discapacitat ajuden que aquestes persones es puguin integrar, com les clàusules perquè qualsevol empresa que fa un contracte amb l’Administració hagi d’executar una part del contracte a través de persones amb discapacitat o d’un centre especial de treball. Explica que el seu grup està treballant intensament perquè en el plec de clàusules es puguin fer concursos restrictius només per a aquestes persones, 4557 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 especialment aquelles que tenen un major grau de discapacitat, com les persones amb discapacitat intel·lectual o amb una discapacitat física en un grau superior al 65%. En relació amb això, destaca que en el mandat anterior van aconseguir que Parcs i Jardins fes un concurs només per a les persones amb un grau de discapacitat a partir del 75%, que són els col·lectius més difícils d’integrar en l’empresa ordinària. Manifesta que, per tant, esperen que el nou Govern, a part de la inserció en l’empresa ordinària, faciliti també que aquestes persones es puguin integrar a través de la contractació que fa l’Ajuntament, i que, d’altra banda, les empreses que liciten amb l’Ajuntament compleixin el 2% de la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat. La Sra. Rovira assenyala que, en primer lloc, els agradaria que el nom de l’informe parlés de «persones amb diversitat funcional». Manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen reconèixer els beneficis personals de tenir feina, tal com reclamen els diferents col·lectius, així com el dret al treball que tenen totes les persones. Afirma que, per tant, cal treballar per trencar amb l’estigma de les persones amb diversitat funcional, sobretot d’aquelles que tenen trastorns mentals, que recorda que són trastorns que una de cada tres persones patirà al llarg de la vida. En aquest sentit, explica que creuen que s’han de fer mesures que acompanyin els programes de sensibilització per al conjunt de veïnes de la ciutat. Afirma que consideren que cal començar a parlar des de la perspectiva del nou paradigma d’inserció laboral, basant-se en una anàlisi de competències. Pel que fa a això, explica que troben a faltar que es parli de capacitats diverses i d’avaluació de les competències que a cada individu li permeten desenvolupar-se millor en un lloc de feina. A més, assenyala que l’informe ofereix una sèrie de dades, però no explicita quin model concret d’inserció laboral s’està treballant: si es tracta d’adaptar les persones al mercat laboral amb feines transitòries o de fer que les empreses incorporin aquestes persones en els seus equips. En aquest sentit, remarca que diferents estudis han demostrat que la discriminació positiva i les bonificacions a les empreses no funcionen, ja que aquestes són les que ofereixen menys qualitat dels llocs de feina i sous més baixos a les persones amb diversitat funcional. Assenyala que també creuen que és important fer una diferenciació entre les persones amb diversitat funcional que són joves o aquelles que tenen malalties cròniques. Explica que pensen que hi ha d’haver un model d’acompanyament i d’adaptació integral i conjunt entre el sistema sanitari i el sistema laboral per treballar a partir dels coneixements de les dues àrees. Manifesta que celebren que s’hagin augmentat els contractes indefinits, però que no s’especifica el percentatge d’homes i de dones que s’han beneficiat d’aquests contractes, quan diversos estudis mostren una feminització de la precarietat laboral, ja que les dones tenen molts menys contractes de jornada completa que els homes i la major part dels contractes indefinits corresponen a homes. En aquest sentit, demana que, si realment s’estan generant sistemes d’informació de dades segregades pel que fa a aquesta qüestió, tal com es va dir a la Taula de Feminització de la Pobresa, el conjunt d’informes que es facin des del Govern incorporin també aquesta diferenciació. La Sra. Ortiz agraeix les aportacions que han fet els grups municipals, i assenyala que tindran en compte la segregació de les dades i intentaran millorar- ne la recollida. Així mateix, explica que coincideixen amb la representant del Grup Municipal de la CUP que parlar de diversitat funcional posa en valor la diversitat de capacitats que hi ha a la societat, però que han estat el conjunt de les entitats les que han donat nom a la xarxa XIB, i que el Govern utilitza indistintament els diferents conceptes. Destaca que s’esforçaran per millorar la taxa d’inserció, que remarca que és molt alta, així com la qualitat i el seguiment de la contractació, especialment pel que fa als col·lectius que tenen més dificultats per a la inserció, com les dones i les persones de més de 50 anys. Explica que també estan treballant per millorar la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4558 cooperació amb les petites i mitjanes empreses, que representen el 95% de l’economia de la ciutat, i per fer més treball de prospecció de noves feines que poden ser objecte d’inserció. Manifesta que suposa que, quan el Sr. Blasi ha parlat de l’escola Pont del Treball, es referia a l’escola Pont del Dragó. Explica que l’escola els va dir que no els servia la ubicació que se’ls havia ofert a la segona planta de l’edifici de Can Fabra per al projecte de centre ocupacional per a persones amb diversitat funcional i que, per tant, el Govern ha treballat durant aquest any per esmenar l’error de plantejament que hi havia i situar aquest centre a la planta baixa. Afirma que en breu es farà aquest trasllat i que, mentrestant, la Generalitat encara treballa per poder fer la concertació com a centre ocupacional. El Sr. Blasi assenyala que tots els grups han apuntat que queda feina a fer i que cal marcar els objectius de futur. Pel que fa al projecte de centre ocupacional de l’escola Pont del Dragó, opina que l’important no és la ubicació en una planta determinada, sinó la seva accessibilitat. La Sra. Esteller demana al Govern que treballi conjuntament amb les associacions per a la inserció de les persones amb discapacitat, que remarca que encara es troben amb molts obstacles a la ciutat per aconseguir una bona integració. La Sra. Rovira insisteix en el treball integral i conjunt entre el sistema sanitari i el sistema laboral, i demana que es col·labori amb els professionals sanitaris que han treballat en neurocognició. La Sra. Ortiz manifesta que el Govern està d’acord que cal treballar des d’aquesta perspectiva. Es dóna per tractat. 2. Estat de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona 2015. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba explica que la formació professional a la ciutat és una prioritat per al Govern, tal com s’ha posat de manifest durant el procés de participació del PAM, en el qual la dignificació i el reforç de la formació professional ha aparegut com un element essencial en la proposta del Govern. En aquest sentit, destaca que els països on hi ha més oferta de formació professional són els països amb més desenvolupament econòmic, mentre que, per contra, els països amb menys oferta de formació professional i majors índexs d’abandonament són aquells que tenen més dificultats per al creixement econòmic. Assenyala que la ciutat de Barcelona no es comporta d’una manera diferenciada de la resta del país pel que fa a l’estructuració de la formació professional. Explica que hi ha un alt índex de titulats i titulades en cicles formatius de grau superior i que el gran problema es dóna en la formació professional de grau mitjà, que és l’àmbit en el qual creuen que cal incidir. Afirma que la ciutat de Barcelona compta amb 95 centres de formació professional i és un pol d’atracció de l’àrea metropolitana i de més enllà, perquè algunes famílies professionals només s’imparteixen a la ciutat. Opina que això és motiu d’orgull i cal poder-ho seguir potenciant com a ciutat. Explica que durant el curs 2014-2015 es van registrar 33.902 matriculats en aquests estudis, un 36% dels quals corresponen a cicles formatius de grau mitjà i un 64% a cicles de grau superior. Assenyala que la distribució per tipus de centres és relativament similar a la de la resta d’estudis a la ciutat, amb un 44,6% d’estudiants en centres públics, un 38,2% en centres concertats i un 17,2% en centres privats. Destaca l’increment del 20% de la demanda que s’ha produït en els darrers quatre anys, amb 5.800 persones més que estudien formació professional, a causa 4559 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 de la crisi i l’impuls de l’educació al llarg de la vida. Exposa alguns dels principals reptes que tenen en aquest àmbit: el reequilibri pel que fa a opcions d’estudi amb relació al gènere; la variabilitat i l’adaptació del sistema de formació professional a les diferents edats, ja que s’ha detectat un increment d’edat en les persones que cursen aquests estudis; la importància de consolidar aquelles famílies que tenen més èxit a la ciutat, com salut, tecnologies o turisme, i de reforçar aquelles que tenen menys demanda, com disseny, multimèdia o transport. Destaca com a obra del Govern municipal el suport a la formació professional dual; el foment de la innovació curricular; la potenciació de la mobilitat internacional; els esforços per desenvolupar processos d’inserció després dels estudis; i, sobretot, el fet d’afrontar l’abandonament que es produeix als cicles formatius de grau mitjà, que les últimes xifres situen en el 37%. El Sr. Ardanuy afirma que l’informe que ha presentat el Govern és idèntic a l’Anuari de la formació professional a Barcelona 2015, exceptuant-ne la introducció. Explica que aquest estudi es va presentar la setmana passada i ha estat realitzat per l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional. En aquest sentit, manifesta que agrairia que, quan el Govern faci un informe, n’identifiqui la font i posi en valor la feina dels professionals del món de la recerca que hi han participat. Explica que el Grup Municipal de CiU subscriu el contingut de l’estudi, però que haurien agraït que s’hagués explicat quines accions concretes i avaluades fa l’Ajuntament respecte als principals reptes de la formació professional. Manifesta que voldrien saber si el Govern subscriu íntegrament l’informe, en especial la part final de recomanacions, i les accions que du a terme l’Ajuntament de Barcelona respecte a la mobilitat, la formació professional de cicle inicial, la vinculació amb el món laboral i la relació amb els diversos agents que conflueixen en aquest camp, tant la Fundació BCN Formació Professional com els diversos àmbits del mateix Ajuntament que s’impliquen en aquests temes. Demana que el Govern els presenti aquesta avaluació i les seves prioritats quan ho consideri oportú. Manifesta que segurament tots els grups poden compartir les recomanacions que es fan en l’informe, però que agrairien una mica més de concreció respecte a les prioritats del Govern en aquest àmbit. La Sra. Barceló demana que en propers informes, si es fan servir dades d’un altre organisme, se citin les fonts bibliogràfiques. Manifesta que els preocupa que la taxa d’atur de la població entre 15 i 24 anys a Catalunya sigui del 42%, enfront de la mitjana europea del 20%. A més, remarca que el 16% dels joves entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen, i que Espanya és el país de la Unió Europea amb més abandonament i fracàs escolar. Afirma que, per tant, no es pot prescindir de la formació professional, que és l’educació més pròxima al mercat laboral. Manifesta que es pregunta per què el Govern no aprofita l’espai de la Comissió per presentar les noves propostes que té en aquest àmbit. Explica que el Grup Municipal de C’s creu que és clau vincular l’educació postobligatòria amb el mercat de treball perquè els estudiants aprenguin les coses que els seran útils i necessàries per ser més competitius. En aquest sentit, opina que cal dotar de recursos econòmics la formació professional; millorar la varietat de cicles i fer-los més accessibles; fomentar la participació i la vinculació de les empreses amb aquest tipus d’educació, i oferir beques per a l’estudi de cicles formatius a l’estranger. Manifesta que els preocupa que del 1977 al 2015 s’hagin tancat 100 branques de formació professional. Afirma que no es poden permetre tancar més branques, quan només hi ha entre un 20% i un 25% d’oferta de formació professional que cobreix les necessitats reals del teixit industrial. A més, assenyala que encara no s’ofereixen les mateixes titulacions de formació professional que hi ha a la Unió Europea, i opina que és fonamental incorporar en la FP les noves tecnologies d’informació i comunicació. Explica que els preocupen les taxes d’abandonament que presenta l’informe, que són d’un 37% per als cicles de grau mitjà i d’un 13% per als cicles de grau NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4560 superior. Pregunta quines propostes té el Govern municipal per evitar l’abandonament, per millorar la formació professional, per ampliar l’oferta dels centres de formació professional públics i per fomentar els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, tenint en compte que l’Ajuntament representa el 40% del Consorci d’Educació. La Sra. Benedí destaca que l’informe posa de manifest que els darrers anys s’ha donat un impuls important a la formació professional a Barcelona i a Catalunya, i que aquesta formació és una eina molt potent. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, valoren positivament les dades que ofereix l’informe, però que creuen que cal anar més enllà. Assenyala que, per exemple, quan es parla de famílies professionals, no es diu que cal un esforç més gran per posar en valor aquelles famílies més demandades per les empreses i que cal relacionar-les amb els llocs de treball que necessita la ciutat. En aquest sentit, opina que hi ha mancances en la planificació i no es tenen en compte les possibilitat d’inserció de cada família professional. Observa que l’informe indica que el 62% dels nous estudiants de formació professional són absorbits pels centres privats i concertats. Explica que, per al seu grup, cal incrementar l’oferta en centres públics, atès que la demanda en la resta d’etapes de l’ensenyament ja marca aquest augment i la valoració de l’ensenyament públic a la ciutat. A més, opina que cal matisar entre una oferta de treball que clarament s’identifica amb una titulació d’FP i aquelles ofertes de treball que haurien d’estar redactades de manera que el requisit fos disposar de la titulació de formació professional o el certificat de professionalitat corresponent. Assenyala que un exemple d’això és la darrera convocatòria d’auxiliars administratius de l’Ajuntament de Barcelona, on només es demanava el graduat, quan la titulació de formació professional més adient és la de tècnic en gestió administrativa. Manifesta que troben a faltar en l’informe una menció a la formació professional dual, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. En relació amb això, recorda que la Comissió d’Economia i Hisenda va aprovar per unanimitat el passat mes d’octubre una proposició presentada pel seu grup, en la qual demanaven que l’equip de Barcelona Activa destinat a posar en contacte persones aturades i empreses tingués els recursos necessaris per fer una tasca proactiva per posar en contacte el teixit de pimes de la ciutat amb els centres de formació professional, atès que actualment ho han de fer els directors i tutors dels centres per iniciativa pròpia. Explica que també troben a faltar en l’informe altres ensenyaments professionalitzadors, com els d’arts plàstiques i disseny, o els d’esport de règim especial, que a Barcelona tenen diversos centres públics de referència, com la Llotja, Massana, Deià, Industrial, Rambla Prim o l’Escola del Treball. Així mateix, manifesta que en l’informe tampoc no es fa una valoració de l’impacte de les mesures flexibilitzadores, com la formació semipresencial, la formació a distància, l’adaptació de cicles d’FP a necessitats concretes del sector productiu o l’oferta parcial de cicles com a complement d’altres cicles ja existents. Assenyala que altres omissions de l’informe són la coordinació entre la formació professional inicial i la formació ocupacional i continuada a la ciutat; la informació a l’alumnat; la coordinació dels centres per capitalitzar el que s’ha fet en un cicle de formació professional per obtenir un certificat de professionalitat; els processos d’acreditació de competències professionals o d’assessorament i reconeixement de l’experiència laboral, i les accions previstes per disminuir la taxa d’abandonament en la formació professional. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP sempre ha cregut que és necessari reforçar i prestigiar la formació professional, que destaca que és una formació que permet a molts joves trobar feina. Assenyala que, de fet, hi ha molts estudis que diuen que cal millorar molts aspectes de la formació professional perquè hi hagi molts més joves que hi accedeixin. Explica que pensen que cal actualitzar molt més l’oferta perquè s’adapti millor al món professional i a la 4561 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 demanda de les empreses, i que aquesta és una qüestió en la qual cal incidir encara més. Afirma que creuen en la complementarietat dels centres públics i els centres concertats. En aquest sentit, assenyala que 4.600 alumnes no van poder tenir plaça a les escoles professionals públiques, mentre que als centres concertats, que remarca que estan finançats públicament, hi ha hagut un excés de 800 places. Demana que, per tant, es faci un mapa per preveure la complementarietat entre tots dos tipus de centres. Manifesta que, d’altra banda, el seu partit és un gran defensor de la formació professional dual, tal com es reflecteix en la LOMCE. Destaca que aquest model vincula la formació amb la feina que poden fer els alumnes, que reben una remuneració. Afirma que la formació dual és vital per poder donar resposta a molts models productius de la ciutat, tal com es demostra als països que tenen una formació professional sòlida. Opina que, des d’aquesta perspectiva, l’augment de la formació professional és molt important, i cal incrementar els cicles de grau superior i adaptar-los a les noves realitats. En relació amb això, destaca que el 67% de les persones recentment graduades en un cicle mitjà estan treballant, i que aquest percentatge és del 64% en el cas dels cicles de grau superior. Explica que fa pocs dies van tenir ocasió de visitar l’Institut de Nàutica, on els van dir que tots els alumnes dels primers cursos ja havien trobat feina. Assenyala que és un sector que no s’esmenta en l’informe, quan té un gran potencial, per les mateixes característiques de la ciutat i per la demanda que té. La Sra. Rovira opina que, si és cert que aquest informe és un estudi fet per l’Observatori d’FP, cal esmentar-ho en l’informe. Manifesta que els sembla una falta d’ètica molt rellevant la pràctica habitual de fer servir dades d’observatoris i instituts i no esmentar-ne la procedència. Assenyala que, més enllà de les dades estadístiques que ofereix l’informe, només hi ha una pàgina que parla de les millores que cal fer en la formació professionalitzadora. Afirma que, per tant, no acaben de veure quina serà la línia que seguirà el Govern i quin és l’objectiu de la presentació de l’informe. Explica que, des del Grup Municipal de la CUP, intueixen que potser s’aprofita aquest informe per justificar el desenvolupament del Pla de barris que s’ha iniciat a Trinitat Nova, Baró de Viver i Bon Pastor, amb la presència d’alguns cicles formatius orientats a la logística i al transport de mercaderies, atesa la remodelació i reactivació dels polígons industrials propers a aquests barris. Remarca que, segons l’informe, aquests cicles són dels que tenen menys demanda, cosa que opina que ha de fer repensar si s’ha de vincular el Pla de barris a la millora de la formació i l’ocupació amb la idea que els estudiants d’aquests cicles puguin anar a treballar després als polígons. Explica que són conscients que és important vincular la formació professional a filons d’ocupació, tant nous com vells, però que entenen que no poden limitar-se a ubicar cicles formatius especialitzats en zones on potser la reobertura de naus industrials pot comportar un augment de l’ocupació laboral. Afirma que cal reconsiderar-ho, ja que aquests cicles tenen poca demanda i no poden permetre que siguin les empreses les que marquin allò que els joves han d’estudiar a fi de tenir un fàcil accés a mà d’obra. Destaca que cal garantir que tothom pugui triar allò que vol estudiar i no pas establir estudis determinats en certs barris per facilitar la comunicació entre l’escola i l’empresa de manera que l’estudiant ja sàpiga on ha d’anar després d’acabar els seus estudis, cosa que al seu parer suposa una estigmatització de la formació. Observa que l’informe parla de la internacionalització en dues ocasions. Pel que fa a això, explica que pensen que no es pot plantejar que les joves hagin de sortir a l’estranger per aconseguir una millor formació i, posteriorment, una millor ocupació. Remarca que ja hi ha molta gent que ha hagut de marxar fora i que, per tant, el que cal és impulsar un sistema fort amb bons centres públics perquè després es pugui trobar un lloc de treball de qualitat al país. Manifesta que els agradaria conèixer la posició del Govern pel que fa al biaix de gènere i pel que fa a la bretxa digital que s’ha mostrat en diferents informes; NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4562 quines condicions laborals s’estan generant a través de la formació professional, i si el Govern en fa un seguiment. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que el sobta el desconeixement dels grups municipals pel que fa a la governança de la formació professional a la ciutat, ja que l’anàlisi i la dinamització estan delegades a la Fundació BCN Formació Professional, i la gestió i la dinamització de la formació professional es treballa en el marc del Consorci d’Educació. Afirma que, tal com s’acostuma a fer, la concreció de les propostes es farà en una mesura de govern que s’està treballant en el marc del Consorci d’Educació, anomenada «Espais professionalitzadors, projecte pilot», destinada a enfortir projectes de formació professional en centres reformats amb tot un conjunt de dispositius que van molt més enllà dels cicles formatius: espais de suport i assessorament, espais d’acreditació de competències professionals, espais de foment de la inclusió i suport psicopedagògic, servei d’assistència social i serveis de dinamització cultural. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’àmbit de la cultura per informar sobre els objectius que ha marcat per aquest mandat i com té pensat organitzar aquesta Àrea. La Sra. Benedí dóna la benvinguda a la Comissió al Sr. Collboni. El Sr. Collboni manifesta que, en la seva primera compareixença com a membre del Govern i com a tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, vol agrair al Grup de CiU l’oportunitat que li dóna per poder explicar molt breument, en el temps de què disposa, les línies mestres de l’acció de govern pel que fa a l’àmbit de la cultura. Afirma que volen assumir aquesta àrea amb la mà estesa, no només als sectors culturals de la ciutat sinó al conjunt dels grups municipals, i que ho fan amb la determinació que els dóna la convicció que les polítiques culturals són i han de ser centrals en la política del Govern en els tres propers anys. Destaca que la cultura forma part de la idea que comparteixen molts de tenir una ciutadania lliure, crítica i capaç d’exercir plenament la seva condició de ciutadans, tant individualment com col·lectivament. Manifesta que, a més d’aquesta consideració social, cal no oblidar que la cultura també té un vessant clarament econòmic i de configuració d’identitat de la ciutat de Barcelona, que contribueix a atreure talent i inversions a la ciutat des del punt de vista de l’economia creativa. Assenyala que a continuació anunciarà breument els deu eixos bàsics de l’acció de govern per als propers tres anys. Explica que, en primer lloc, es reorganitzarà l’organigrama de l’Àrea de Cultura per tal de disposar d’un equip complet, cosa imprescindible per gestionar les tasques que aquesta Regidoria té encomanades. En aquest sentit, informa que el futur gerent de l’Institut de Cultura (ICUB) serà el Sr. Valentí Oviedo, actual gerent de L’Auditori i exgerent del teatre Kursaal de Manresa. Explica que el Sr. Oviedo prové de l’àmbit de la gestió cultural, i que és llicenciat en administració i direcció d’empreses per la Universitat Autònoma, MBA a l’Instituto de Empresa de Madrid i màster de direcció a l’IESE. Destaca que és una persona de prestigi i jove, fet que també respon al seu esperit com a regidor de donar oportunitats a les noves fornades de gestors culturals que estan sortint al país. A més, manifesta que s’incorporarà com a assessor seu el Sr. Xavier Marcé, del qual destaca que és un dels dos o tres noms de referència a la ciutat i al país en l’àmbit de les polítiques culturals. Així mateix, anuncia que, tot i que ell 4563 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 assumirà directament el lideratge de la política cultural, la Sra. Berta Sureda continuarà com a comissionada fins que s’acabi el període transitori de traspàs de funcions, que afirma que és exemplar. Esmenta la resta d’eixos de l’acció de govern: - Elaborar un pla de xoc per al desenvolupament cultural als barris basat en tres objectius complementaris: posar en valor l’activitat cultural que s’hi produeix, establir un model ampli d’ensenyament i pràctiques artístiques, dissenyar espais culturals de nova centralitat. - Promoure l’accessibilitat a la cultura, especialment la relació amb l’àmbit educatiu. - Repensar les funcions d’alguns museus temàtics municipals, en especial del DHUB i del Museu de les Cultures. - Elaborar una proposta que vinculi els projectes de promoció econòmica i formació ocupacional als nous vivers de les indústries creatives de la ciutat. - Establir un pacte entre l’àmbit del turisme i els actors culturals per aconseguir una major participació de l’activitat cultural, en especial de la cultura en viu, en el disseny de la proposta turística que fa la ciutat, més enllà de Gaudí i Picasso. - Realitzar una política de contractes programa amb els grans equipaments culturals de la ciutat pel que fa al seu compromís i la seva vinculació amb la ciutat. - Promoure la reputació internacional de Barcelona per associar-la directament a la seva activitat creativa i cultural, redefinint el paper dels grans festivals i amb programes de cooperació amb ciutats similars a escala internacional, i liderar polítiques d’abast global. - Crear un sistema d’informació cultural en clau metropolitana i amb un paper actiu des del punt de vista cultural del rol que ha de tenir Barcelona Televisió. - Realitzar els plans sectorials que corresponguin a una política municipal, a escala nacional i supranacional, en especial en els àmbits de la música en viu, l’audiovisual, les arts visuals, els mercats, la projecció exterior, la vinculació amb museus i les indústries digitals. Finalment, assenyala que els grups tindran ocasió de conèixer aquestes propostes amb més detall en una conferència que farà en el termini d’un mes aproximadament. El Sr. Ciurana afirma que les polítiques culturals del Govern s’han de donar a conèixer a l’Ajuntament i no pas en una conferència. En aquest sentit, convida el Sr. Collboni a sol·licitar una compareixença o una comissió extraordinària per poder tractar aquest tema a bastament. Assenyala que, si no ho fa ell, ho farà el seu grup. Manifesta que, en tot cas, donen la benvinguda al Sr. Collboni i les seves idees, ja que no costarà gaire millorar el que s’ha fet fins ara en matèria cultural. En relació amb això, afirma que, després d’un any perdut, entén que es donen tots una nova oportunitat per a la cultura. A més, assenyala que el Sr. Collboni també trobarà mà estesa per part del Grup Municipal de CiU per treballar per la cultura, que opina que hauria de ser un espai de consens i de trobada del conjunt de la ciutadania. Agraeix que el tinent d’alcalde hagi fet públics els noms d’algunes de les persones que l’acompanyaran en aquesta nova etapa. Manifesta, però, que dubten que l’organigrama sigui gaire coherent, amb un regidor que vol intervenir, un assessor que ocupa aquest càrrec perquè una part del Govern no ha deixat que sigui comissionat, una comissionada provisional i un gerent de l’ICUB. Explica que intueixen que hi podria haver una manera més fàcil d’organitzar aquest àmbit, però que creuen que és una qüestió que correspon al Sr. Collboni com a màxim responsable d’aquest àmbit. Recorda que en el mandat anterior la tinència d’alcaldia de Cultura anava associada a educació. Opina que tots coincideixen en la necessitat que cultura i educació estiguin estretament vinculades, i que caldria treballar en aquest sentit. D’altra banda, es refereix també a la segmentació que s’ha fet en aquest mandat en temes de memòria històrica, amb alguns centres patrimonials que ja no depenen de l’Àrea de Cultura sinó de la primera tinència d’alcaldia. Afirma que amb tot això s’ha produït un cert aprimament de l’estructura cultural de la ciutat. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4564 Pregunta al Sr. Collboni si assumeix el programa cultural del Grup Municipal de BC, així com el document «Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona», que va presentar el Sr. Asens el 25 de febrer, o si bé assumeix el programa del Grup Municipal del PSC en la seva integritat. També li pregunta si assumeix tot el moviment de fons que va provocar que, per exemple, el Sr. Marcé fos vetat, i si farà un pla d’inversions. Finalment, demana al Sr. Collboni que es comprometi a fer una sessió extraordinària per poder parlar més a bastament de totes aquestes qüestions. La Sra. Barceló manifesta que agraeix al Sr. Collboni que hagi presentat els objectius en matèria cultural del Govern. Opina que són uns bons objectius, però que cal concretar-los amb metodologia, amb pressupost i, sobretot, amb un calendari, tenint en compte que s’ha perdut un any perquè el regidor de Cultura no ha estat gaire present en el primer any de mandat. Afirma que per fer un projecte cultural cal valorar i potenciar el que funciona, s’han d’escoltar les necessitats del món cultural i s’ha de fer que la cultura arribi a tothom. En relació amb això, destaca que l’educació i la cultura són en qualsevol democràcia avançada i sana la base de l’ascensor social. A més, opina que perquè la cultura arribi a tothom és molt important que estigui despolititzada i tingui una vocació universal, ja que això fa que sigui molt més lliure i permet l’aprenentatge i la capacitat crítica als més joves. En aquest sentit, demana al Sr. Collboni que es comprometi amb la neutralitat ideològica. Manifesta que els agradaria saber què pensa el tinent d’alcalde sobre la biblioteca provincial, tenint en compte que Barcelona és una de les úniques províncies que no disposa d’aquesta biblioteca. Així mateix, pregunta al Sr. Collboni com pensa augmentar l’oferta cultural als diferents districtes per tal de fer-la accessible per a tothom, i quin és el seu pla per incrementar i millorar l’oferta cultural a la ciutat, fins i tot durant els mesos d’estiu. També li pregunta pel Pla de biblioteques, el Pla de museus, les exposicions internacionals i els centres cívics. Destaca que Barcelona té un gran potencial cultural i no es pot desaprofitar. Recorda que, quan el Sr. Collboni es va estrenar com a tinent d’alcalde en el Consell Plenari, li van fer un prec perquè la ciutat no perdés més equipaments culturals, i li demana que inclogui aquest prec en la seva llista d’objectius. Afirma que no poden permetre que teatres o cinemes es converteixin en supermercats, i que cal buscar altres maneres de continuar potenciant la cultura a Barcelona. Manifesta que el Grup Municipal de C’s sempre ha tingut la mà estesa en matèria cultural, però demana al Sr. Collboni més concreció en el mínim temps possible. El Sr. Puigcorbé agraeix la compareixença del Sr. Collboni i li dóna la benvinguda a la Comissió. Manifesta que tots els que estimen la cultura s’han de felicitar que finalment el Govern municipal dignifiqui la cultura amb una segona tinència d’alcaldia, tot i que aquesta encara no tingui la regidoria que mereix, ja que la Regidoria de Cultura encara està «amputada» de parts rellevants que li pertoquen. Explica que no han tingut la impressió que el Govern municipal de BC considerés la cultura amb un gran interès, ni com a projecte polític primordial, sinó més aviat com un entrebanc que no tingués un paper fonamental en la cohesió social de la ciutat. Pregunta al Sr. Collboni quin serà el nou model de política cultural del Govern de la ciutat; si pensa mantenir l’organigrama actual, que al seu parer esquartera la unitat de la cultura a través de dos comissionats dependents de dues àrees diferents, amb la comissionada de Cultura vinculada a l’Àrea de Drets, Ciutadania, Participació i Transparència, i el comissionat de Programes de Memòria adscrit a l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica. A més, pregunta al tinent d’alcalde si no creu que la divisió entre creació i patrimoni cultural, que enfronta el present i el futur amb el passat i la modernitat amb la tradició, és infantil i reaccionària. En relació amb això, li pregunta si pensa assumir com a pròpia una divisió que, per exemple, manté sota la responsabilitat de comissionats diferents el Museu Etnològic i el Museu d’Història de Barcelona. D’altra banda, qualifica de 4565 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 «rocambolesc» el cessament del Sr. Marcé com a comissionat de Cultura abans de ser nomenat, i manifesta que troben molt encertat el nomenament del Sr. Oviedo com a gerent. Pregunta al Sr. Collboni si pensa seguir dient que el Born Centre Cultural és el «Valle de los Caídos de l’independentisme», i quina relació tindrà amb el Comissionat de Memòria Històrica. En relació amb això, li pregunta si no creu que seria molt beneficiós per a la ciutat implementar una política cultural de col·laboració amb el Govern de Catalunya en matèria de memòria històrica, o si s’estima més continuar amb la falta de sincronització entre polítiques municipals i nacionals. Manifesta que, si el Govern municipal està disposat a endegar unes línies polítiques encaminades a fer de la cultura la quarta pota de l’estat del benestar, pot comptar amb el suport del Grup Municipal d’ERC. Explica que, per això, demanen tot un seguit de coses, però que ara, per falta de temps, es limitarà a reclamar-ne només dues: que s’acabi amb els diferents graus de precarietat laboral i les condicions irregulars que pateixen els treballadors dels equipaments culturals de la ciutat a causa de les externalitzacions; i que per al disseny de la política cultural de la ciutat es compti amb l’opinió i el concurs de tots els professionals del sector en la mateixa mesura, o fins i tot més, que amb els veïns i veïnes de la ciutat. La Sra. Esteller explica que agraeixen la compareixença del Sr. Collboni, però que esperaven que avui tracés les grans línies estratègiques de la seva àrea i, sobretot, aquells canvis que té previst fer respecte a la línia del Govern actual. Afirma que, per al Grup Municipal del PP, Barcelona és una gran capital cultural, però també una gran capital cultural espanyola, per la qual cosa pensen que cal fer compatible la cultura catalana i la que es comparteix amb la resta d’Espanya, basada en tradicions i en un gran patrimoni comú. A més, assenyala que creuen que la cultura catalana ha de ser en català i en castellà. Afirma que, d’altra banda, donen molta importància a la llibertat de la cultura, des de la creació fins a la promoció, sense dirigismes ni intervencionismes. Manifesta que els agradaria saber què pensa el Sr. Collboni respecte a tot això. Destaca que la cultura és cosmopolitisme i, per tant, té també una gran vinculació amb el turisme. Afirma que Barcelona ha de ser una capital turística en l’àmbit cultural i que, per tant, cal una oferta cultural de qualitat amb continguts i dimensió internacionals. Pregunta al tinent d’alcalde com pensa fer efectiu això, i si té previst donar un nivell internacional al Festival Grec, a la manera del d’Edimburg. Opina que cal defugir del localisme que empobreix la cultura i que, en aquest sentit, cal parlar de la iniciativa privada i de quin paper tindrà. Manifesta que el seu grup entén que cal un nou contracte programa i reduir el finançament per la via de les subvencions, i pregunta al Sr. Collboni si té previst fer-ho. Així mateix, li planteja tot un seguit de preguntes: si preveu canviar la politització de la cultura que fa el nou Govern amb la utilització del Nomenclàtor com una arma en contra dels símbols i de la tradició de la ciutat; si té previst comptar amb els grups municipals perquè hi hagi més pluralitat; si pensa despolititzar l’ús que es fa del Born Centre Cultural, i en quin sentit pensa fer-ho; i quines polítiques preveu respecte al castell de Montjuïc i respecte al fons de capitalitat cultural. També pregunta al tinent d’alcalde com pensa recuperar la muntanya de Montjuïc i si té previst construir-hi algun nou equipament, tenint en compte que el Govern anterior va dir que no pensava construir-ne cap més. Demana al tinent d’alcalde que ampliï la informació respecte als objectius i l’organigrama, i, sobretot, que els digui què pensa canviar de les polítiques del Govern anterior i què pensa aportar de nou. La Sra. Rovira manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen fer palès el seu desencís pel maltractament que ha patit la cultura per part del Govern municipal durant el primer any de mandat. Remarca que es va rebaixar la Regidoria de Cultura a un comissionat i, després, la comissionada va trigar gairebé NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4566 cinc mesos a presentar el nou organigrama de l’ICUB. En aquest sentit, afirma que els hauria agradat una valoració de tot el que ha fet fins ara el Govern de BC. Assenyala que el programa electoral de BC prometia revisar les condicions laborals de contractació en institucions culturals amb l’objectiu d’evitar situacions de precarització. Afirma que la precarització ha anat en augment a la ciutat i que, de fet, fa una setmana es va fer una vaga en diferents museus de la ciutat per aquest motiu. Pregunta quin posicionament té l’actual regidor de Cultura sobre aquest aspecte. Recorda que es va fragmentar el sistema municipal de museus i de centres patrimonials dividint-los en diverses direccions dins de l’ICUB, incloent també una divisió fora d’aquest organisme i de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, i demana quin és el posicionament del Sr. Collboni pel que fa a aquesta qüestió. Explica que, atès que s’ha mantingut la subcontractació, la infradotació i la precarització, no s’ha donat cap pas ferm en el sentit promès en el programa electoral de BC d’estimular una concepció integrada, horitzontal i en obert de la cadena de valor i de la producció cultural, la recerca, la creació, l’exhibició, la mediació i la divulgació, ni tampoc s’ha afavorit la finalitat de garantir pràctiques transparents i democràtiques comunes, que era un altre punt bàsic del programa de BC. En aquest sentit, pregunta si realment es desenvoluparà el programa que BC va presentar en les eleccions en l’àmbit de cultura, o si aplicarà el programa del PSC. Assenyala que, tot i que el Grup de BC hagi vetat Xavier Marcé per ser una persona vinculada a l’empresa privada, no s’han interromput mai les polítiques de contractació externalitzada. Pregunta quina serà l’actuació del Sr. Collboni en relació amb el lligam entre el sector públic i el privat promogut des de l’Ajuntament de Barcelona per construir la marca Barcelona, i si seguirà amb aquestes polítiques. Així mateix, li pregunta quin capteniment tindrà per evitar experiències passades d’influència política sobre els continguts i sobre el mateix programa dels museus. Finalment, opina que és inadmissible que no se sàpiga encara quines persones integraran la nova direcció de l’ICUB. El Sr. Collboni manifesta que, si els grups municipals no demanen una sessió extraordinària per parlar de cultura, la demanarà ell mateix, i que el complaurà molt poder respondre amb tranquil·litat totes les preguntes que li han fet, ja que el temps de què disposa avui no ho permet. D’altra banda, agraeix les intervencions dels grups i el seu oferiment de mà estesa, i afirma que està convençut que podran arribar a acords. La Sra. Benedí manifesta que la Presidència de la Comissió no tindrà cap objecció a convocar una sessió extraordinària per parlar de cultura quan el Sr. Collboni ho demani. El Sr. Collboni afirma que la demanarà, i així no caldrà que els grups ho facin. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria d’Educació per tal d’informar sobre el procés de matriculació del curs 2016-2017. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que el procés de matriculació per al curs 2016-2017 es pot caracteritzar com un procés d’acomodació entre l’estructura actual del sistema educatiu pel que fa a oferta d’escolarització pública i concertada i les noves demandes socials que reclama actualment la ciutadania. Explica que, en l’àmbit de les escoles bressol municipals, amb 103 centres de titularitat pública (98 municipals i 5 de la Generalitat de Catalunya), s’ha donat 4567 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 una oferta de 4.450 places i s’ha obtingut una demanda de 7.745 places, cosa que representa un 43% aproximadament de demanda no atesa, que és una situació bastant semblant a la d’anys anteriors. Recorda que, per això, el passat més d’abril es va presentar i es va aprovar en el Consell Plenari un pla de construcció de noves escoles bressol durant aquest mandat per continuar pal·liant aquesta demanda no atesa. Manifesta que, en l’àmbit de l’accés a l’escolarització del segon cicle d’educació infantil, s’han produït les tensions habituals d’anys anteriors, en concret en tres espais: les zones 2 i 3, a l’Eixample; la zona 12, a Gràcia; la zona 23, a Sant Andreu, i la zona 26, a Sant Martí. Assenyala que es tracta de zones amb un fort creixement demogràfic i població jove que està en el moment de tenir criatures, i amb una demanda i un dèficit importants d’equipaments escolars, majoritàriament de titularitat pública. Explica que aquestes tensions en l’àmbit de la preinscripció s’han anat resolent al llarg dels últims dos mesos a partir de diferents processos de reorganització de l’oferta i la demanda en aquestes zones, i amb la identificació de grups addicionals, que assenyala que és una mesura que no els agrada però que han considerat com a mal menor, en el marc del Consorci d’Educació. En relació amb això, afirma que s’han creat set grups addicionals i s’han dut a terme quatre noves línies sobre les inicialment previstes. Explica que en l’àmbit de l’etapa secundària obligatòria hi ha hagut menys tensió perquè bona part de l’alumnat que accedeix a primer d’ESO ja ho fa amb un itinerari i una adscripció. Afirma que, no obstant això, comença a créixer una pressió important pel que fa a la demanda a primer d’ESO, i que per aquest motiu s’han hagut d’obrir, amb posterioritat al procés de preinscripció, tres grups addicionals i tres noves línies per donar resposta a la demanda. Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, assenyala que és l’àmbit en el qual la situació s’ha mantingut més estable amb relació als anys anteriors pel que fa a oferta i demanda. Afirma que els 103 centres de titularitat pública han donat resposta a pràcticament tot el que la societat barcelonina demanava. Destaca, com a elements significatius, l’obertura d’un grup de batxillerat internacional a l’institut Moisès Broggi; l’increment notable de grups de formació professional a causa del canvi dels grups de formació de currículum LOGSE al currículum LOE; i la supressió progressiva dels cursos de batxillerat nocturn, que poden ser reabsorbits per l’oferta que proveeix l’Institut Obert de Catalunya (IOC). A més, es refereix a l’increment de cursos en l’àmbit dels idiomes i a la incorporació per primera vegada a la ciutat, i també al conjunt de l’Estat, del quart curs de coreà, que sembla que és una oferta formativa que té demanda. Manifesta que, com a lliçons apreses d’aquest procés de preinscripció i com a reptes de futur, creuen que serà molt important treballar d’una manera molt més censal a partir de les dades reals de què es disposa, i no pas a partir de projeccions demogràfiques. Explica que pensen que cal una previsió a mitjà i llarg termini de les construccions per evitar un increment de despesa que a vegades s’ha de fer amb l’impuls de barracons. Afirma que també caldrà eliminar els grups addicionals i serà imprescindible doblar, com a mínim, la previsió de centres de titularitat pública amb què treballa actualment el Consorci d’Educació. Manifesta que, així mateix, serà important continuar enfortint la innovació pedagògica en bona part dels centres d’ensenyaments obligatoris de la ciutat per ajustar l’oferta i la demanda, especialment en aquells centres on no hi ha demanda perquè el projecte educatiu no resulta atractiu. La Sra. Benedí afirma que el Grup Municipal d’ERC comparteix amb el Govern que l’educació és un dret i no pas un luxe. Destaca que l’educació entesa com a servei públic ha d’esdevenir una porta oberta a la igualtat d’oportunitats i a l’equitat, i no pas una barrera. Assenyala que, com cada any, els mesos d’abril i maig marquen un punt d’inflexió per a moltes famílies, ja que és el moment de triar una escola, un projecte educatiu i un model concret d’ensenyament que acompanyarà les criatures i les famílies, com a mínim, durant els nou anys de primària. Afirma que es tracta d’una decisió que les famílies viuen amb angoixa i nervis, perquè té a veure amb el futur dels infants, de la comunitat i de la societat. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4568 Recorda que l’article 123 de la Carta Municipal de Barcelona atribueix al Consorci d’Educació de Barcelona les competències de la programació i de la distribució territorial dels centres docents compromesos en les lleis d’ordenació educativa vigents, llevat dels universitaris, així com la creació, en el marc de la planificació general i la gestió de centres pedagògics i de recursos, de serveis de suport, assessorament i investigació psicopedagògica i la formació de personal docent, i l’aplicació a Barcelona de la normativa de matriculació d’alumnes i qualsevol altra d’anàloga que necessiti una adaptació específica, entre d’altres. Manifesta que creuen que cal plantejar el debat sobre la planificació escolar, el procés de matriculació i l’acompanyament a les famílies. Afirma que ha de ser un debat transparent i que serveixi als centres, les famílies i la comunitat educativa per garantir una oferta pública de qualitat i suficient. Explica que veuen amb neguit com any rere any es repeteixen una sèrie de disfuncions que creuen que cal abordar. En aquest sentit, es refereix a les famílies que passen la nit sencera davant l’oficina de matriculació al districte de Sant Andreu per aconseguir una reassignació d’ofici, i al paper d’orientació i suport que acaben fent les associacions de veïns i les entitats davant els dubtes i inquietuds de les famílies, quan aquest és un paper que pertocaria fer a l’Administració. Recorda que la proposta de creació d’una oficina única de matriculació que va presentar el seu grup en la Comissió va en aquesta línia, i destaca que la informació, l’acompanyament i la transparència són fonamentals per a les famílies que cada any afronten el procés de matriculació dels seus infants. Afirma que la societat basada en el coneixement i l’aprenentatge ha de ser un dels pilars del progrés com a país, i que l’educació per a tothom és l’aposta del seu grup per reduir les desigualtats econòmiques i socials. Explica que, per tant, pensen que cal un pacte de ciutat que garanteixi que la igualtat d’oportunitats reals passi per reduir el fracàs escolar, i que lideri tant la lluita efectiva contra l’absentisme escolar i l’abandonament prematur com la cohesió social, la innovació i la inclusió. A més, manifesta que volen un pacte d’educació de ciutat que fomenti la participació de les famílies en la vida escolar, cosa que al seu parer passa per la formació i l’afavoriment del protagonisme i la participació de les AMPA, la creació de taules de participació i altres mesures per promoure la implicació de la societat en l’educació i, alhora, per obrir les instal·lacions escolars a la ciutadania. Afirma que han d’aspirar, doncs, a dinamitzar i potenciar els plans d’entorn, i a desplegar un veritable pla educatiu de ciutat que converteixi les escoles en centres socials que s’obrin als barris. Conclou que volen, en definitiva, un pacte que faci de Barcelona la capital de l’educació. El Sr. Ardanuy manifesta que el Grup Municipal de CiU agraeix al Grup Municipal d’ERC que hagi sol·licitat aquesta compareixença, però que creuen que era obligació del Govern haver presentat un informe sobre aquest tema. A més, remarca que el Sr. Essomba, com a membre del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, té més informació, i que no és admissible que, quan un grup municipal li planteja una compareixença, no tingui el detall de fer-los arribar un informe escrit amb les mínimes dades per generar un debat. En relació amb això, recorda que amb governs anteriors hi havia tres debats en l’àmbit educatiu en la Comissió i en el Consell Plenari: sobre l’oferta inicial, sobre la preinscripció i sobre l’inici de curs escolar. A més, destaca que es debatia de manera oberta i natural i hi havia crítica, de la qual aprenien tots. Remarca, però, que això no s’ha produït ni el curs passat ni en aquest curs. En aquest sentit, destaca que la informació i el debat són elements bàsics i indissociables de la qualitat democràtica. Manifesta que, per tant, esperen que se’ls faci arribar un informe de preinscripció i de matriculació amb unes dades mínimes, abans de poder tenir accés a la informació recollida per l’acta de la sessió. Assenyala que necessiten algunes dades sobre la planificació inicial. Pregunta, per exemple, quants grups de P3 extraordinaris s’havien previst en la planificació inicial i quants se n’han creat després de la preinscripció, i on hi ha les quatre línies noves de P3 que s’han esmentat. Demana al Sr. Essomba que els expliqui per què i com es planteja el Govern l’acomodació del sistema de què ha parlat. D’altra banda, recorda que el 2015 va finalitzar el pla que s’havia marcat de mapa escolar, 4569 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 i opina que caldria iniciar un nou procés de reflexió al voltant del mapa escolar per fer front a les necessitats dels propers anys. Manifesta que sap que tot això pot significar una mica més de feina, però que permetrà debats més rics i no només un traspàs d’informació. La Sra. Barceló agraeix la compareixença del comissionat. Destaca que les administracions públiques tenen un deute pendent per garantir els passos necessaris en l’àmbit educatiu des de la infantesa. En aquest sentit, afirma que la igualtat d’oportunitats comença per poder accedir a l’educació des de ben petits i perquè qualsevol centre educatiu de titularitat pública de la ciutat disposi de les mateixes instal·lacions. Assenyala que, tal com ha dit el mateix Sr. Essomba, actualment no hi ha prou places públiques d’escoles bressol, i que la mesura de govern que va presentar el Govern en el Consell Plenari tenia mancances, ja que hi havia alguna escola bressol que encara no estava ubicada. Pel que fa a això, opina que totes les escoles bressol que es pensen construir haurien de tenir una ubicació. Manifesta que, per tenir un mapa d’escolarització, seria important saber les demandes que fan les famílies als diferents centres educatius. Explica que li agradaria conèixer el punt de vista del comissionat sobre el fet d’incorporar a la web del Consorci d’Educació quines són les demandes de les diferents escoles, per exemple les tres primeres opcions. Li demana que, si no ho pot explicar ara per manca de temps, ho faci per escrit. Remarca que saber quins centres educatius demanen els pares per a l’educació dels seus fills és un acte de transparència. Afirma que, tal com ha dit la Sra. Benedí, no poden permetre que les famílies, les AMPA i tot el món educatiu hagin de patir incertesa quan arriba el període de matriculació, i no sàpiguen si hi haurà o no una línia addicional. Manifesta que sap perfectament que l’educació no és només responsabilitat d’aquest Govern, però que cal fer les coses bé i elaborar un mapa d’escolarització per conèixer les demandes. Remarca que ara mateix els alumnes que acaben primària, que són un total de 5.950 nens i nenes, no tindrien plaça per iniciar la secundària, on hi ha unes 5.160 places. Assenyala que, per tant, faltarien 790 places, sense comptar els nens que estudien en escoles concertades i privades. D’altra banda, explica que estan d’acord amb la Sra. Benedí que convindria que hi hagués una única oficina de matriculació per districte. Conclou que no poden permetre que les famílies tinguin neguit i incertesa entorn d’un dret fonamental com l’educació, i que les administracions públiques han de donar mitjans i tranquil·litat per poder fer les matriculacions als centres educatius de la ciutat. La Sra. Esteller lamenta que no se’ls hagi fet arribar un informe amb les dades que s’han donat oralment. Explica que, des del Grup Municipal del PP, volen posar novament de manifest que el curs escolar comença sense que els pares puguin triar el tipus d’educació ni l’escola que volen per als seus fills, ja que no poden fer-ho fer al marge de la zonificació del seu districte. Afirma que també volen posar en relleu que hi ha un conformisme absolut respecte a les places d’escola bressol per part del Govern, ja que dóna per feta l’existència d’una demanda no atesa del 43% sense immutar-se. En aquest sentit, opina que no és normal que el Govern anunciï un pla de 800 places d’escoles bressol en tres anys, quan hi ha més de 3.000 nens que no poden accedir a una plaça d’escola bressol. Destaca que actualment hi ha una xarxa d’escoles bressol privades a la ciutat de gran qualitat i que permet que el Govern pugui conveniar places perquè aquests nens puguin ser escolaritzats, igual que es fa a les etapes de primària, secundària i infantil. Afirma que sovint els pares d’aquests nens tenen dificultats per poder treballar perquè no tenen amb qui deixar-los. Remarca que els diners que el Govern destina a la construcció d’una escola bressol, que són 1.800.000 euros, es podrien utilitzar conveniant places amb les escoles privades, i així es podria donar resposta a aquests nens. Assenyala que, a més, als pares no els importa de qui és propietat l’escola, sinó que els seus fills rebin una bona atenció. D’altra banda, recorda que el Govern ha anunciat que les tres escoles que tenen gestió indirecta seran de gestió municipal, quan això suposa NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4570 un cost de mig milió d’euros l’any per a l’Ajuntament. Afirma que, malgrat aquest sobrecost i que els pares donen una valoració de satisfacció superior al 80% a aquests centres, el Govern vol gestionar directament aquestes escoles per una qüestió ideològica, quan amb aquests 500.000 euros podria conveniar places. Conclou que el Govern no aporta res de nou, no dóna cap solució a les famílies que es queden sense places d’escola bressol i es resigna a deixar 3.000 nens sense plaça perquè la seva ideologia dogmàtica l’impedeix valorar noves propostes. La Sra. Rovira manifesta que, tal com ja s’ha comentat en moltes ocasions, la matriculació a Barcelona es caracteritza per una manca històrica i estructural d’oferta pública a totes les etapes educatives, des de l’escola bressol fins a l’educació postobligatòria. Afirma que aquesta manca d’oferta pública ha estat un motiu d’alarma i preocupació per a les famílies, i recorda que en les darreres setmanes tant les associacions de famílies d’alumnes com les plataformes han exigit la creació de més oferta en el sector públic. Opina que la manca d’oferta en aquest sector és fruit d’una aposta política educativa en la qual hi han participat activament tant CiU com el PSC, amb el beneplàcit d’altres forces polítiques, entre les quals també hi ha ERC. Remarca que el resultat d’aquesta continuïtat en la política educativa és que Barcelona presenta un model educatiu dualitzat, amb centres educatius públics, d’una banda, i centres educatius concertats, de l’altra. A més, afirma que, tot i que hi ha centres concertats indubtablement compromesos amb l’equitat educativa i la cohesió social, massa sovint aquests centres no compleixen la seva suposada funció social. Pel que fa a això, explica que, d’una banda, en molts centres educatius hi ha una concentració d’un tipus d’alumnat que no reflecteix la composició social del barri on s’ubiquen, fet que dificulta la convivència, redueix l’equitat educativa i provoca processos de segregació social; i de l’altra, freqüentment l’escola concertada utilitza mecanismes com les aportacions voluntàries per cobrar una quota regular a les famílies. Assenyala que aquests cobraments són il·legals i suposen un atac directe a la igualtat d’oportunitats en l’educació. A més, remarca que, a pesar de cobrar a les famílies, les escoles concertades no renuncien al finançament públic. En aquest sentit, recorda que la Generalitat subvenciona amb 30 milions d’euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei, la majoria de les quals segreguen l’alumnat per sexe, i que el passat mes de març el Parlament va rebutjar retirar els concerts a les escoles segregades, gràcies als vots dels grups de Junts pel Sí i del PP. Afirma que encara avui no existeix informació fiable sobre les escoles concertades, i que per això demanen al responsable del Govern municipal en matèria d’educació i al Consorci d’Educació que facin pública tota la informació que tinguin sobre els centres concertats, sobretot si segreguen per sexe, i la seva demanda real i el finançament que reben. Manifesta que el Grup Municipal de la CUP considera que és imprescindible augmentar l’oferta pública a través de la creació de noves escoles, i no pas creant grups addicionals contínuament. Afirma que, en aquest sentit, volen expressar el seu suport a la reivindicació de la plataforma Famílies Sense Places. A més, explica que també creuen que cal establir una moratòria des del Govern i des del Consorci d’Educació que impedeixi la creació o l’ampliació de línies privades concertades. Finalment, demana la creació d’una oficina de matriculació municipal que vetlli per la distribució de l’alumnat, de manera que es faci d’una manera compensada que afavoreixi la composició heterogènia dels diferents barris i de l’alumnat. La Sra. Benedí assenyala que tots els grups han exhaurit el temps d’intervenció. El Sr. Essomba manifesta que només vol convidar el Sr. Ardanuy a assistir als consells escolars municipals, on no l’ha vist des que és comissionat, ja que en aquest espai es discuteixen totes les dades que demana. El Sr. Ardanuy afirma que no va assistir a un consell escolar, però que no sap si és pitjor això o plagiar informes. Es dóna per tractada. 4571 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Aprovar, d’acord amb allò previst en article 30.21 del Reglament Orgànic Municipal, el Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consorci El Far, i el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona per regular l’assumpció per part del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona de les funcions, activitats, personal, drets i béns vinculats a les activitats educatives no reglades, així com a d’altres activitats relatives al patrimoni cultural marítim del Consorci El Far. Autoritzar i disposar la despesa de 3.214.215,10 euros a favor del Consorci Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, amb càrrec a la partida esmentada en el document comptable, dels Pressupostos dels anys 2017-2026, d’acord amb l’establert en clàusula novena apartat primer del Conveni i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Facultar l’Alcaldia per a la signatura del present conveni, així com també per a la de qualsevol documentació necessària per a l’efectivitat dels acords que s’hi contenen. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la Sra. Carranza. La Sra. Carranza assenyala que el conveni que és objecte d’aquest punt de l’ordre del dia forma part d’un llarg procés de treball i, a més, és un tema que han compartit amb tots els grups municipals. Recorda que el Consorci El Far va néixer l’any 1993 amb l’objectiu de donar suport a iniciatives econòmiques i socials relacionades amb les activitats marítimes, i que durant aquests 25 anys ha desenvolupat la seva activitat en tres grans pols: la formació, la recerca i la relació amb el territori. Assenyala que, pel que fa a la formació, que és el que avui els ocupa, ha desenvolupat la feina en dues grans activitats: d’una banda, potenciar les professions i oficis relacionats amb el mar i, de l’altra, oferir serveis educatius de suport en horari lectiu. Pel que fa a la primera activitat, explica que el curs passat el Consorci d’Educació va crear l’Institut de Nàutica, que va assumir totes les accions de formació reglada que s’havien iniciat des del Consorci El Far. Pel que fa als serveis educatius de suport en horari lectiu, manifesta que es planteja traspassar tant el personal com tota l’activitat al Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona amb l’objectiu de racionalitzar i optimitzar el recursos, i sobretot d’evitar duplicitats. Afirma que aquesta actuació ha estat aprovada pel Consell Rector del Consorci El Far amb data 11 d’abril i pel Consorci de les Drassanes amb data 20 de juny, de manera que forma part del «full de ruta» que avui s’aprova. El Sr. Ciurana explica que, tot i que creuen que s’ha assolit un bon acord, el desorienta la manca de reconeixement a l’esforç que fan la Diputació de Barcelona i el Consorci de les Drassanes Reials amb relació a aquest conveni, que permet continuar el ritme d’activitats sense la implicació del Govern municipal. Manifesta que consideren que, gràcies a la disponibilitat de la Diputació, queda garantida la preservació patrimonial d’uns determinats béns que tenia el Consorci i, alhora, l’activitat formativa que feia El Far. Expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. La Sra. Barceló afirma que el Grup Municipal de C’s vota a favor de la proposta. El Sr. Puigcorbé expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC, i s’afegeix a les paraules d’agraïment del Sr. Ciurana a la Diputació i al Consorci de les Drassanes Reials. La Sra. Esteller agraeix a la Sra. Carranza totes les explicacions que els ha donat sobre aquesta qüestió, sobretot a l’hora de fer-los veure la necessitat de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4572 dissoldre el Consorci El Far perquè les seves funcions ja eren fetes per altres administracions, de cara a la racionalització i l’optimització de recursos. Manifesta que el Grup Municipal del PP donarà suport a aquesta proposta. La Sra. Rovira afirma que el seu grup farà reserva de vot, ja que van rebre la documentació d’aquest punt ahir a les dotze del migdia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 6. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell Rector del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en la sessió de 17 d’abril de 2015, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, i altres modificacions que s’han incorporat a instàncies de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en qualitat d’administració d’adscripció del Consorci, d’acord amb el text incorporat en l’expedient administratiu. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 7. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. Johan Cruyff, a títol pòstum, un símbol del futbol mundial compromès amb Barcelona i Catalunya, i estretament vinculat amb l’esport com a eina d’inclusió social. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb el posicionament contrari de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 8. Aprovar inicialment la modificació dels articles 1r, 2on, 3r, 4rt, 6è, 7è, 8è, 10è, 11è i disposició addicional Primera del Reglament del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de Barcelona. Publicar-lo al Butlletí Oficial de la província de Barcelona i sotmetre’l a exposició pública per un termini de 30 dies hàbils. La Sra. Pérez recorda que el dia 29 d’octubre de 2014, en una sessió extraordinària del Consell presidida per la Sra. Vila, es va aprovar per unanimitat el canvi de nom d’aquest organisme. Assenyala que els articles als quals es fa referència en aquest punt són articles on surt el nom del Consell. Remarca, doncs, que la modificació només afecta el nom, que s’ha canviat per demanda del mateix col·lectiu i en consonància amb la Llei 11/2014 del Parlament. La Sra. Vila assenyala que aquest canvi de nomenclatura respon a la diversitat del col·lectiu LGTBI de la ciutat, i destaca la necessitat d’actualitzar els reglaments dels òrgans de participació per regular de manera diferent aquests espais. Manifesta que, per tant, un cop actualitzat el nom, el Grup Municipal de CiU insta el Govern a seguir treballant per tenir un reglament més actualitzat. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 4573 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 9. Prorrogar el contracte que té per objecte la concessió de la gestió de l’Escola Municipal de Música Can Ponsic, durant el període d’un curs escolar a comptar des de l’inici del curs 2016-2017, de conformitat amb allò que preveu la clàusula quarta del plec de clàusules administratives particulars pel qual es regeix el contracte; Autoritzar, per fer front a aquesta pròrroga, la despesa de 410.381,22 euros, que anirà a càrrec dels Pressupostos de l’Institut Municipal d’Educació dels següents anys: 164.152,49 euros del Pressupost de 2016; i 246.228,73 euros del Pressupost de 2017, condicionada aquesta darrera a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent; disposar-la a favor de l’Arc Taller de Música, Fundació Privada, amb CIF núm. G-60073186, adjudicatària del contracte; i declarar la vigència de la garantia dipositada per a fer front al contracte, i que continuarà servint de garantia durant l’execució de la pròrroga. La Sra. Pérez li dóna la paraula al comissionat. Sr. Essomba. El Sr. Essomba assenyala que aquest punt tracta d’un simple afer de tràmit, ja que es refereix a una concessió que es va fer l’any 2015 i que el plec de condicions identifica que es pot prorrogar anualment, fins a un màxim de cinc anys. Afirma que, per tant, l’any 2020 s’hauria de tornar a licitar la concessió. El Sr. Ardanuy manifesta que entén que és un tema purament mecànic, tal com diu el comissionat, però que no se’n va parlar en l’última reunió del Consell Escolar. Explica que no acaben d’entendre la filosofia del Govern, ja que en aquest cas es fa una pròrroga d’una licitació a una entitat privada, quan el Govern defensa la municipalització dels serveis educatius de l’Ajuntament. En aquest sentit, pregunta si aquesta pròrroga confirma que es continuarà mantenint Can Ponsic com una escola gestionada externament de manera indirecta com a entitat privada, i per quin motiu es fa així en aquest cas i no pas en d’altres. La Sra. Barceló expressa el vot favorable del Grup Municipal de C’s. La Sra. Benedí afirma que votaran a favor d’aquesta proposta d’acord, no sense insistir, com ha fet el Grup Municipal d’ERC al Consell Plenari de Sarrià-Sant Gervasi en diferents ocasions, que volen recuperar íntegrament l’espai de Can Ponsic per fer una gran escola d’arts i cultura. Explica que estan a favor de la continuïtat de l’escola de música, però que creuen que cal recuperar l’escola en la seva totalitat per fer-ne un referent d’estudis culturals, no només al districte sinó també a tota la ciutat. La Sra. Esteller opina que Can Ponsic és un exemple de bona col·laboració publicoprivada i que amb aquest tipus de col·laboracions hi guanya tothom. Manifesta que el Grup Municipal del PP donarà suport a aquesta pròrroga, i demana al Govern que atengui també altres escoles que fan una bona feina. La Sra. Rovira explica que el Grup Municipal de la CUP no pot votar a favor d’aquesta proposta perquè, una vegada més, es prorroga un contracte que suposa la privatització de l’educació musical a la ciutat. Precisa que no qüestionen la tasca que fa la Fundació Arc Taller de Música, però que creuen que l’educació ha de ser cent per cent pública, i que això no només implica l’eliminació dels concerts a les escoles privades, sinó també no externalitzar els serveis públics municipals, en aquest cas l’Escola de Música Can Ponsic. Assenyala que possiblement se’ls dirà que si no s’aprova la pròrroga el setembre no podrà començar el curs escolar 2016-2017, però que, en comptes de prorrogar el contracte a última hora, es podria haver fet una planificació estratègica de l’educació musical a la ciutat que inclogués la prestació directa del servei per part de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que consideren que era un bon moment per fer-ho perquè no calia indemnitzar ningú, prorrogar cap contracte ni arribar al límit de temps, però que sempre hi ha alguna excusa per continuar externalitzant NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4574 diferents serveis. Opina que casos com aquest posen de manifest la poca disposició del Govern a internalitzar alguns dels serveis fonamentals per a la ciutat. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que el Govern distingeix els ensenyaments obligatoris i de caràcter fonamental i preventiu, com l’etapa d’atenció a la petita infància 0-3, d’altres tipus d’ensenyaments que no són obligatoris, tot i ser molt importants per a la formació de les persones. A més, explica que també distingeixen els ensenyaments de caràcter general d’aquells de caràcter específic que requereixen un tractament diferenciat i singular, com els ensenyaments musicals. Afirma que és per aquest motiu que són favorables a la pròrroga d’aquest contracte. El Sr. Ardanuy manifesta que agraeix les explicacions del comissionat, i que constata l’existència d’un doble discurs per part del Govern municipal. Expressa el vot favorable del Grup Municipal de CiU. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 10. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda instar al govern municipal a que es comprometi de forma inequívoca a realitzar la modificació pressupostària per dotar el Consorci d’Educació de Barcelona de l’import necessari per portar a terme aquest any totes les actuacions recollides a l’Auditoria de centres educatius 2016 com de treballs immediats. Que instauri els mecanismes necessaris per assegurar l’estabilitat pressupostària al Consorci per a la realització de la resta de tasques recollides a l’Auditoria, amb la dotació durant la resta del mandat d’un import anual mínim de 30 milions d’euros. El Sr. Ardanuy manifesta que el seu grup municipal presenta una proposició que té com a objectiu reforçar la feina feta per l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels diversos mandats en un àmbit tan important com és el manteniment, la millora, l’ampliació i la reforma dels centres educatius d’educació infantil i primària de la ciutat, que assenyala que és una xarxa pública molt important, de característiques molt diverses, amb una complexitat rellevant i que requereix una atenció prioritària. A més, remarca que el manteniment d’aquest parc escolar públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que en el mandat anterior es va dur a terme una auditoria que el Govern actual ha repetit i ha analitzat de nou a través del Consorci d’Educació de Barcelona, i que tant l’auditoria del final del Govern anterior com l’actual posen de manifest unes necessitats que s’han de plasmar pressupostàriament. Assenyala que la modificació pressupostària que s’ha fet el 2016 no ha inclòs la part proporcional d’inversió en millores i reformes de centres escolars a Barcelona, i demana al Govern que faci l’esforç de fer una altra modificació de crèdit que incorpori almenys els milions necessaris que el Consorci pot executar aquest any per començar a intervenir als centres escolars en aquest sentit, més enllà dels projectes previstos. A més, demana que s’estableixi el mecanisme que puguin arribar a pactar entre tots els grups municipals perquè no es produeixi cap desviació de la inversió mínima que necessiten els centres escolars de Barcelona. En aquest sentit, opina 4575 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 que poden arribar a un consens per blindar la transferència al Consorci d’Educació d’un mínim de 30 milions d’euros per al manteniment, la reforma i la millora dels centres escolars. Afirma que creuen que això es pot fer políticament, i que el Consorci d’Educació té els mecanismes per poder executar de manera coherent, racional, ràpida i eficient aquestes millores. Manifesta que, segons l’última avaluació que es va fer en el mandat anterior, que suposa que es ratificarà en els estudis que ha fet el Consorci en els últims mesos, caldrien entre 120 i 180 milions d’euros per posar tot el parc escolar públic de la ciutat de Barcelona en les millors condicions possibles, tant tècniques com tecnològiques. Afirma que es tracta d’una feina que implica l’Ajuntament de manera molt directa, i que el seu grup s’ofereix a poder garantir que hi hagi aquestes transferències econòmiques al Consorci perquè es pugui dur a terme. Remarca que ho fan amb un esperit absolutament constructiu i amb l’objectiu que el Consorci d’Educació pugui disposar dels recursos per portar a terme aquestes inversions, sense dependre de la conjuntura política del moment. Conclou que presenten la proposició per intentar que es faci una modificació de crèdit perquè aquest any ja es pugui passar dels més de 7 milions previstos en inversions per a reformes, millores i ampliacions a, com a mínim, els 17 que hi havia en el pressupost del 2015, prorrogat el 2016, i per establir un mecanisme que garanteixi els 30 milions mínims que caldrien per arribar als 120 milions que l’auditoria encarregada per l’Ajuntament i desenvolupada pel Consorci d’Educació diu que calen per millorar la xarxa de centres escolars de Barcelona. La Sra. Barceló afirma que el Grup Municipal de C’s està d’acord a destinar els diners necessaris per a les inversions i el manteniment dels centres educatius públics, i més si una auditoria del Govern anterior i una del Govern actual ho diuen. Assenyala, però, que els estranya que no es prevegi el deute que té pendent la Generalitat amb el Consorci d’Educació, tenint en compte que del 2011 al 2015 ha reduït la seva aportació en 10 milions d’euros. En aquest sentit, opina que no es pot permetre que la Generalitat doni diners a certs tipus d’esdeveniments o institucions, alhora que contínuament fa retallades en un àmbit tan important com l’educatiu, i que només l’Ajuntament aporti els diners. Recorda que, per exemple, hi ha 36 ajuntaments catalans que reclamen a la Generalitat el deute de les escoles bressol, i que l’any 2014 la Generalitat tenia pendent de pagar a l’Ajuntament de Barcelona 14,9 milions d’euros per a la construcció de dues escoles i el manteniment de les llars d’infants, les escoles de música i el conservatori. Destaca que un altre deute pendent és amb els docents, ja que hi ha 1.200 professors, funcionaris de l’Ajuntament, que encara no han cobrat la paga del 2013 i del 2014. Conclou que donaran suport a la proposició perquè estan totalment d’acord a fer una modificació de crèdit pressupostari per als centres educatius, ja que sempre han dit que es pot comptar amb el seu grup en matèria social i educativa, però que demanen que la Generalitat no faci més retallades en educació i que cadascuna de les administracions del Consorci compleixi les responsabilitats que li pertoquen. La Sra. Benedí expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Remarca que la competència en inversions i manteniment dels centres públics correspon a les administracions que tenen la patrimonialitat del centre i que, per tant, troben adequat que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui faci front a les necessitats i els treballs de manteniment apuntats per l’auditoria de centres educatius del 2016. Recorda que, en cada pressupost, el Departament d’Ensenyament reserva una dotació per a inversions del Consorci d’Educació de Barcelona. Assenyala que, sense uns nous pressupostos per al 2016, la dotació serà la mateixa que la de l’any 2015, 17,5 milions d’euros, que consten a l’annex d’inversions reals, més l’aportació per a infraestructures de Catalunya de 3,3 milions d’euros per a l’escola Can Fabra. Finalment, explica que volen tornar a insistir en la necessitat d’un gran pacte de ciutat per l’educació, en el qual, a més de la programació i la planificació, caldria incloure-hi també la priorització i la calendarització de les inversions i el manteniment de les escoles. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4576 La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP dóna suport a totes aquelles propostes que vagin dirigides a millorar les condicions en les quals els alumnes reben les classes. Explica que l’auditoria reflecteix les necessitats que cal mantenir i les que s’han d’incrementar i que, des d’aquesta perspectiva, troben favorable la proposta, però amb el benentès que la Generalitat financi la part que li correspon. Afirma que l’Ajuntament no pot suplir la Generalitat en moltes de les inversions que s’estan fent a ciutat, tot i que això ja s’ha fet en algun moment prioritzant l’interès dels alumnes, però amb el compromís que la Generalitat torni els diners a l’Ajuntament. La Sra. Rovira manifesta que el sistema educatiu català està històricament infrafinançat i que aquesta situació s’ha vist especialment agreujada amb la crisi econòmica. Assenyala que aquesta reducció pressupostària ha significat, entre d’altres, l’eliminació de la sisena hora a la majoria de centres públics, el tancament d’escoles, l’augment de la ràtio d’alumnes per aula, la reducció i la precarització del professorat i la reducció de programes educatius de fora de l’escola. A més, explica que cal tenir en compte que l’informe L’agenda de la política educativa a Catalunya, editat el 2014, de la Fundació Jaume Bofill, alerta que aquestes retallades han estat selectives, de manera que han estat molt més dures amb el sector públic que no pas amb el concertat. Remarca que, paradoxalment, aquestes retallades s’han donat en un context d’emergència social en què les famílies tenen més dificultats per accedir als menjadors escolars, als llibres de text i a les activitats extraescolars. Recorda que en els últims mesos s’ha promogut una ambiciosa iniciativa legislativa popular per un nou sistema educatiu a Catalunya que demanava, entre altres coses, dedicar un mínim del 6% del producte interior brut a l’ensenyament públic, destinar el finançament públic exclusivament als centres de titularitat pública i disminuir progressivament els concerts econòmics. Afirma que aquesta ILP comptava amb el suport de moltes associacions de famílies, de sindicats i de professorat, però que el passat mes de juny el Parlament de Catalunya va aprovar les esmenes a la totalitat presentades per Junts pel Sí i el PP. Manifesta que, al parer del seu grup, és clarament incoherent rebutjar aquesta ILP, que té entre els seus plantejaments bàsics l’augment del finançament públic en l’educació, i d’altra banda, demanar avui que s’asseguri l’estabilitat pressupostària del Consorci de Barcelona. Afirma que els pressupostos educatius són un element bàsic per a la cohesió social i haurien d’estar per sobre d’interessos partidistes. Explica que, en canvi, fa pocs dies l’actual consellera d’Educació, la Sra. Meritxell Ruiz, ha culpabilitzat la CUP de no aprovar els pressupostos i no fer possible la incorporació de nou personal educatiu, quan CiU sap que hi ha diferents maneres legals per poder destinar els 800 milions d’euros a tirar endavant les polítiques en matèria d’educació. En aquest sentit, opina que s’ha fet d’això un ús partidista, interessat i gents ètic. Conclou que el Grup Municipal de la CUP entén que la proposició que s’ha presentat és hipòcrita i contradictòria, però que hi votaran a favor perquè defensen que és imprescindible augmentar les partides pressupostàries en educació, ja que s’ha d’augmentar la dotació del professorat, reduir la ràtio de l’alumnat, recuperar les 18 hores lectives per al professorat i incrementar les beques menjador, entre altres coses. La Sra. Andrés assenyala que l’informe al qual ha fet referència el Sr. Ardanuy diu que a Barcelona hi ha 180 centres amb una antiguitat de més de 20 anys i que, d’aquests, 29 centres tenen més de 80 anys. Així mateix, explica que aquest diagnòstic afirma que hi ha 83 centres que tenen deficiències moderades i 25 grans deficiències, i estableix un marc d’intervenció que representa un total de 250 milions d’euros en sis anys. Manifesta que el Grup Municipal del PSC està d’acord a fer aquesta intervenció als centres per millorar-ne les instal·lacions amb els plans corresponents i les dotacions pressupostàries possibles en cada moment, però que cal tenir en compte que el Consorci d’Educació està format per la Generalitat i l’Ajuntament, per la qual cosa no es pot demanar a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi la totalitat del cost de les obres per posar al dia el parc de centres 4577 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 públics. Explica que, per tant, creuen que la Generalitat ha d’assumir la seva responsabilitat, que és la que dicta la Carta Municipal de Barcelona. Conclou que estan d’acord amb el fons de la proposició, però no pas en l’exactitud de les xifres, que pensen que s’han de determinar en cada moment i segons l’aportació que faci la Generalitat, i que per això s’abstindran. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que comparteixen el to constructiu i la voluntat de treballar en un tema tan important i que, per això, el Govern municipal ha plantejat aquesta mesura com a proposta al PAM. Explica que, en l’àmbit de negociació del PIM, estan estudiant diverses fórmules per garantir que, com a mínim, es pugui cobrir el que l’auditoria determinava com a urgències del conjunt del parc. A més, afirma que estan en el procés de disseny d’un pla d’ocupació extraordinari perquè a partir d’aquest estiu es pugui desenvolupar una reforma dels patis dels centres que estan més malmesos. Remarca que el quid de la qüestió és d’on han de sortir aquests diners, tal com han apuntat tots els grups municipals. Explica que el Govern va fer una proposta de transacció al Grup de CiU perquè bona part d’aquests recursos provinguessin del deute reconegut de la Generalitat per fer front a aquestes qüestions, però que aquesta proposta va ser desestimada. Manifesta que, no obstant això, estan disposats a col·laborar i compartir amb el Grup de CiU altres opcions que pugui proposar, tot i no renunciar al fet que el deute reconegut de la Generalitat formi part d’aquest import. El Sr. Ardanuy diu a la portaveu del Grup Municipal de la CUP que aquesta proposició no és cap acte d’hipocresia, sinó que obeeix a la necessitat de garantir aquesta transferència econòmica al Consorci d’Educació de Barcelona, que opina que és una necessitat que poden compartir tots, més enllà de posicionaments polítics. Afirma que, en un ajuntament que té superàvit pressupostari, es poden generar canvis de de partida, i que el seu grup està disposat a cercar col·laborativament amb el Govern municipal les partides per poder fer efectius aquests diners. Assenyala que l’any 2015 hi havia 17 milions d’euros previstos per a inversió de l’Ajuntament en els edificis que són competència municipal i que, per tant, el 2016, amb pressupost prorrogat, només n’hi ha uns 7 milions, i que el que volen és que es planifiqui aquest diferencial. Remarca que hi ha centres en els quals ja s’hauria d’haver intervingut i no s’ha fet, i que entén que això es deu a la falta de liquiditat. Remarca que l’Ajuntament pot aportar aquesta liquiditat i fer que això no depengui de la negociació política del moment, sinó garantir uns fons mínims. Explica que, per tant, cal cercar els mecanismes per pactar l’increment que es pot fer políticament per garantir aquests mínims, ja que, si no, no s’arribarà ni tan sols als 120 milions necessaris perquè el parc escolar públic de la ciutat pugui estar al dia. La Sra. Barceló declina tornar a intervenir. La Sra. Benedí renuncia al segon torn d’intervenció. La Sra. Esteller assenyala que a vegades la Generalitat col·labora en el finançament d’alguns edificis encara que siguin competència municipal. La Sra. Benedí diu a la Sra. Rovira que no pot tornar a intervenir perquè ha exhaurit el temps. La Sra. Andrés manifesta que comparteixen el fons de la proposició, però que cal fer una mirada retrospectiva. En aquest sentit, afirma que en tres anys no podran arreglar el que durant tants anys s’ha descuidat, no pas per part de l’Ajuntament sinó de la Generalitat. Opina que aquesta Administració no ha fet el que li pertocava i el que cal que assumeixi, ja que és impossible que l’Ajuntament faci tot allò que és necessari. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4578 Assenyala que, en la proposició, el Grup de CiU diu que l’Ajuntament ha de destinar 139 milions d’euros en tres anys a les millores dels centres educatius, quan tots saben el que representa aquest import. Afirma que no es poden demanar impossibles, i recorda que en l’última modificació pressupostària que es va tramitar el Grup de CiU no va fer aquesta al·legació amb relació als centres educatius de la ciutat. La Sra. Ortiz remarca que el que posa de manifest l’informe esmentat és l’abandonament del parc escolar de Barcelona. Manifesta que l’acumulació de deficiències fa les coses més complexes, i que cal el compromís de tots els grups municipals per tirar endavant les inversions necessàries. Tot seguit dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba aclareix que el que està consignat a l’Ajuntament per transferir al Consorci d’Educació en matèria d’obres de reforma, ampliació i millora per a aquest any no són 7 milions sinó 12,3 milions d’euros, sense comptar la inversió extraordinària de reforma de patis a partir de plans d’ocupació. Assenyala que encara no poden donar dades sobre aquesta inversió perquè està en fase d’estudi i de disseny. El Sr. Ardanuy agraeix el posicionament dels grups, i remarca que cada administració ha de fer el que li pertoca. Afirma que a l’Ajuntament li pertoca aportar 120 o 130 milions d’euros a aquestes obres i que correspon a tots els grups garantir-ho des del punt de vista pressupostari, ja que els centres d’educació infantil i de primària de la ciutat són competència municipal. La Sra. Benedí assenyala que el Govern municipal no s’ha pronunciat. La Sra. Ortiz expressa el compromís del Govern pel que fa a aquesta qüestió, i expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal C’s: 11. Que el Govern municipal convoqui en el termini de 3 mesos una comissió de treball per a la creació d’una xarxa municipal de banc de productes de suport per a les persones amb diversitat funcional. La Sra. Barceló manifesta que la proposició té com a objectiu que les persones amb diversitat funcional disposin de tot el material de suport que necessitin d’una manera ràpida per desenvolupar al màxim la seva autonomia, i que és fruit de les reunions mantingudes amb ECOM i d’una visita que van fer l’any passat a ASENDI. D’altra banda, agraeix les esmenes que ha fet el Govern a la proposta. Afirma que un 8,1% dels ciutadans de Barcelona tenen algun tipus de diversitat funcional i que el 2015 un total de 129.931 persones tenien el certificat de reconeixement de diversitat funcional. Explica que aquestes persones poden tenir la necessitat d’utilitzar material de suport, com cadires de rodes, crosses, caminadors o llits articulats, i que, a més, aquest tipus de material no és únicament per a persones amb algun tipus de discapacitat, sinó també per a persones grans o per a persones que pateixen algun tipus de lesió al llarg de la seva vida. Assenyala que aquesta iniciativa parteix d’ASENDI i més entitats socials. Explica que ASENDI és una entitat que funciona des del 2007 i que disposa d’un banc solidari de material ortopèdic. Destaca que aquest material és clau per aconseguir autonomia en el dia a dia, cosa que no només permet que la persona pugui valer- 4579 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 se per si mateixa, sinó que també incideix positivament en la seva autoestima i les seves relacions socials. Assenyala que hi ha persones que utilitzen material de suport durant un temps però després no el necessiten, de manera que aquest material pot tornar a ser útil per a altres persones que sí que el necessiten. Destaca que els dispositius tecnològics de suport ajuden a augmentar la mobilitat, l’audició, la visió i les capacitats de comunicació i que, de fet, en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l’Assemblea Mundial de la Salut i les Normes uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat es remarca la importància dels dispositius de suport i es demana als estats que promoguin l’accés als dispositius i a les tecnologies de suport. Explica que la Seguretat Social recull les aportacions que han de fer els usuaris en relació amb el material de suport en funció de la seva renda, però que no tothom pot tenir accés als últims avenços tecnològics, com el transport de mobilitat personal conegut com a scooter, que utilitzen les persones amb esclerosi. Afirma que, per tant, cal facilitar l’autonomia d’aquestes persones, i més quan hi ha associacions que treballen per fer-ho i, a més, de manera totalment gratuïta. Finalment llegeix la proposició transaccionada: «Que el Govern municipal continuï apostant pel banc de productes de suport per a les persones amb diversitat funcional per al conjunt de la ciutat i reforci la xarxa d’entitats que en formen part. Que el Govern municipal presenti aquesta iniciativa a la pròxima reunió del Consell Rector de l’IMPD.» Manifesta que creuen que aquesta xarxa hauria de disposar d’espais als districtes perquè les persones puguin aportar el material que ja no utilitzen, o el puguin recollir quan el necessiten. El Sr. Blasi assenyala que la intervenció i la passió de la Sra. Barceló li han fet recordar l’exregidora Glòria Martín, i li agraeix que els hagi il·lustrat sobre aquest tema. Expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU, i manifesta que confien que, amb la transacció que s’ha fet, la proposició rebrà el suport de tots els grups municipals. Destaca que hi ha un conjunt d’entitats que ja treballen en aquest àmbit, i que és important que s’hi puguin afegir moltes d’altres i que es puguin reforçar els espais d’intercanvi de material de suport ja existents. A més, opina que també cal comptar amb la col·laboració de la xarxa institucional. En aquest sentit, recorda que la Generalitat de Catalunya té una línia de subvencions per a les ajudes tècniques per a persones amb discapacitat. Assenyala que la crisi sempre afecta més alguns sectors de la població i, per tant, és important la voluntat de continuar impulsant i facilitant aquests espais. D’altra banda, opina que se’n pot fer un seguiment tant a la Comissió com a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. La Sra. Benedí manifesta que el Grup Municipal d’ERC votarà a favor d’aquesta proposició perquè els sembla raonable la reutilització del material ortopèdic amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de reciclar-lo com a mesura d’estalvi, tant per a les famílies beneficiàries com per al Servei Català de la Salut, que subvenciona aquests articles en part o en la seva totalitat. Afirma que és positiu que les famílies que tinguin material ortopèdic en bon estat i que ja no el facin servir el cedeixin perquè pugui ser reutilitzat per altres persones que el necessiten, de manera que no se n’hagi d’adquirir de nou. Assenyala que caminadors, cadires de rodes, llits articulats, matalassos antiescares, grues elèctriques o crosses són alguns dels materials ortopèdics que es poden cedir, ja sigui de manera temporal, mentre s’espera la prescripció del metge especialista, o totalment definitiva. Explica que entenen que l’objectiu principal és, en aquest cas, el manteniment i l’increment de l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com la millora de la qualitat de vida de les persones amb dependència i d’aquelles que les atenen. Assenyala que l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i les malalties degeneratives i oncològiques provoquen la necessitat de més material ortopèdic per poder facilitar ajudes tècniques a les persones que ho necessiten i que tenen pocs recursos econòmics. Destaca que, fruit del dinamisme i de la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4580 capacitat d’adaptació del sector associatiu, les persones amb diversitat funcional i l’entorn que els dóna suport són sovint els primers a crear amb molta imaginació recursos adaptats a les seves necessitats. Afirma que, per aquest motiu, cal que qualsevol intervenció de l’Ajuntament en aquesta qüestió continuï tenint en compte les associacions que ja ofereixen aquest servei, com ara Nexe Fundació, ASENDI Nou Barris o ECOM, que disposen de bancs solidaris de material ortopèdic. Destaca que l’objectiu final ha de ser avançar cap al concepte d’accessibilitat universal, garantir una vida independent a les persones amb diversitat funcional i a les persones grans, i facilitar el dret de totes les persones a la inclusió. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP votarà a favor d’aquesta iniciativa, ja que pensen que és una bona fórmula per poder rendibilitzar molt més tot el material que dóna suport a les persones que necessiten qualsevol tipus d’instrument per poder mantenir la normalitat en la seva vida. Destaca que el fet que altres persones puguin utilitzar material en bon estat o que amb una petita modificació o actualització pot ser útil estalvia molts diners i, sobretot, garanteix un accés més fàcil a aquest material. Afirma que el seu grup està d’acord amb totes aquelles mesures dirigides a la millora i la normalització de les condicions de vida de la gent i, sobretot, a la integració i a la mobilitat, i que pensen que aquesta fórmula es podria estendre i arribar a molta més gent. La Sra. Rovira explica que el Grup Municipal de la CUP està d’acord que cal cobrir la necessitat de productes de suport, però creu també que aquest servei ha de defugir pràctiques assistencialistes o basades en la caritat. Manifesta que pensen que l’Administració pública ha d’afrontar la responsabilitat de cobrir les necessitats de la població i, alhora, impulsar l’apoderament dels diferents col·lectius, i que això ha de guiar tota l’activitat de l’Àrea de Drets Socials. Afirma que, per aquesta raó, consideren que no és necessària la creació d’una comissió de treball, com es proposava inicialment, per portar a terme aquesta actuació, sinó que aquest servei s’ha de gestionar des dels Serveis Socials de l’Ajuntament i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que esperen que aviat es digui «de Persones amb Diversitat Funcional». Assenyala que, alhora, aquesta gestió s’ha de fer conjuntament amb els diferents col·lectius, ja que hi ha entitats que treballen diàriament en aquest àmbit. Conclou que votaran a favor de la proposició, però que esperen que es desenvolupi amb un servei gestionat per l’Ajuntament i amb personal propi, tot i que es treballi coordinadament amb les diferents entitats. La Sra. Andrés expressa el vot a favor del Grup del PSC i fa un reconeixement exprés a les entitats que duen a terme aquesta tasca, com ASENDI, que va iniciar el projecte el 2008. A més, opina que aquesta acció solidària i justa ha de ser atesa i acompanyada per l’Ajuntament i pel servei públic, tal com ha apuntat la Sra. Rovira. Destaca que moltes persones fan servir aquest servei, i que no només ho fan persones amb discapacitat, sinó també persones grans, persones que tenen una malaltia crònica, o persones que han patit un accident. Afirma que, per tant, és una tasca important que no té un caràcter assistencialista, ja que consisteix a atendre una necessitat puntual en un moment concret. Finalment, manifesta que valoren positivament que es pugui estendre a altres llocs de la ciutat i s’implanti d’una manera normalitzada. La Sra. Ortiz assenyala que el Govern ja s’havia avançat a aquesta iniciativa i per això ha presentat una esmena. Explica que el banc ja funciona, i que potser cal anar delimitant quina és la diferència entre l’assistencialisme i les xarxes creades per entitats, no només per atendre necessitats, sinó també per donar una nova vida a aquests productes. Afirma que, per tant, creuen que, a partir del lideratge públic des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, cal promoure i enfortir aquesta xarxa, on no hi ha només ASENDI, que destaca que ha liderat a Nou Barris un projecte clarament comunitari i d’apoderament, sinó també 4581 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Amputats Sant Jordi o la fundació Nexe, que té un taller low cost per recuperar aquest tipus de materials. Assenyala que s’ha millorat el local del banc, i que s’ha demanat que vagi més enllà del territori i col·labori amb altres serveis que hi ha a la ciutat. Afirma que, per exemple, cal informar-ne els centres d’atenció primària. A més, remarca que el lideratge públic ha de facilitar l’articulació, la coordinació i l’enfortiment d’aquest tipus de projectes, que consideren que apoderen, són d’intercanvi i estan allunyats de la caritat. D’altra banda, assenyala que presentaran aquesta iniciativa en el Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. La Sra. Barceló agraeix el suport, les aportacions i la sensibilitat expressada pels diferents grups municipals. Opina que Barcelona té la gran sort de comptar amb un teixit associatiu i entitats socials que treballen de manera altruista per a la ciutat, i que l’únic que han de fer les administracions públiques és acompanyar-les i ajudar-les. La Sra. Benedí dóna el punt per tancat, després que tots els grups municipals han renunciat a un segon torn de paraula. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: Que el Govern municipal continuï apostant pel banc de productes de suport per a les persones amb diversitat funcional pel conjunt de la ciutat i reforci la xarxa d’entitats que formen part. Que el Govern municipal presenti aquesta iniciativa a la pròxima reunió del Consell Rector de l’IMPD. Del Grup Municipal ERC: 12. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Manifestar el seu suport a la tasca desenvolupada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en la conservació, l’estudi i la divulgació del seu fons i, molt especialment, a la defensa de la unitat de la col·lecció del museu que li ha permès articular un discurs ric i coherent sobre més de 800 anys d’història de la Corona catalanoaragonesa. 2. Que els representants de l’Ajuntament en el Patronat del MNAC, com a membre del Consorci del museu, es coordinin amb els de la Generalitat de Catalunya a fi de portar a terme les accions necessàries per a defensar la legalitat de les adquisicions de les obres d’art procedents del monestir de Sixena fetes per la Generalitat i el MNAC. 3. Instar a la Generalitat de Catalunya a executar de manera clara i amb fermesa la seva competència jurídica, legislativa i administrativa en matèria de patrimoni cultural i a prendre les mesures necessàries per tal que aquestes obres, part inalienable del patrimoni del nostre país d’acord amb la legislació catalana, no puguin sortir en cap cas de Catalunya i continuïn formant part de les col·leccions del MNAC i del Museu de Lleida. El Sr. Puigcorbé explica que entre el 1983 i el 1994 la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van comprar 97 obres d’art procedents del Monestir de Santa Maria de Sixena, i que la compra es va fer a les legítimes propietàries, la comunitat de religioses de Sixena, que pertany a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Assenyala que aquestes compravendes van comptar amb el vistiplau del Bisbat de Lleida i l’Arquebisbat de Barcelona, de qui depenia eclesiàsticament el monestir en aquell moment, i amb l’acord de la Santa Seu. Manifesta que una part de les obres adquirides per la Generalitat va quedar en dipòsit al Museu de Lleida i l’altra part va ser dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), juntament amb les obres que van ser comprades directament per aquest museu. Precisa que, abans de la seva adquisició, les obres ja havien estat dipositades per les religioses de Sixena des de feia dècades als dos museus, al Museu de Lleida NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4582 i al MNAC, a fi d’assegurar-ne la protecció, la restauració i la conservació, de manera que fa dècades que formen part de les col·leccions d’aquests museus. A més, destaca que aquestes obres d’art van ser incloses en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català i es troben sota la protecció de les lleis catalanes de museus, de 1990, i de patrimoni cultural català, de 1993. Explica que la Diputació General d’Aragó no va interessar-se per les obres d’art de Sixena fins a 1997, data en què va reclamar la seva restitució a la Generalitat, coincidint amb el pas de les parròquies de la Franja de Ponent del Bisbat de Lleida cap a Barbastre-Montsó, fet que va originar un litigi entre els governs català i aragonès per la propietat de les obres d’art d’aquestes parròquies que es conserven a Catalunya. Assenyala que el contenciós va quedar resolt el 18 de gener de 2012, amb la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que va determinar que l’Administració competent per custodiar adequadament aquestes obres d’art era la Generalitat, valorant no tan sols el fet que el MNAC fos el museu de referència més pròxim, sinó que feia quatre dècades que les protegia. Manifesta que, tanmateix, el 8 d’abril de l’any passat el litigi va tornar a revifar quan, a instàncies de la Diputació General d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca va declarar la nul·litat de les compravendes amb la sentència 48/2015. Remarca que aquesta sentència, tot i no tractar-se d’una sentència ferma, va ordenar que les 97 obres comprades per la Generalitat i el MNAC es traslladessin al Monestir de Santa Maria de Sixena. Explica que la Generalitat va presentar immediatament un recurs contra l’execució d’aquesta sentència, però que el passat 24 de maig un decret d’execució provisional del mateix jutjat número 1 d’Osca va rebutjar el recurs del Govern català i va fixar el proper 25 de juliol com a data límit per retornar les obres d’art de Sixena. Afirma que és evident que la polèmica sentència 48/2015 no ha tingut en compte una sèrie de fets. Destaca que, en primer lloc, les obres procedents de Sixena formen part d’una col·lecció indivisible des d’un punt de vista museològic i que la seva divisió forçada suposaria una enorme pèrdua per al conjunt. Assenyala que, en segon lloc, no es valora en cap moment el fet que el MNAC és un referent museístic mundial en matèria d’art medieval i que els seus fons gaudeixen de les millors condicions de protecció, conservació, estudi i divulgació possibles. Afirma que, en tercer lloc, la sentència no té en consideració els riscos que implica qualsevol trasllat d’aquestes obres d’art, ni que el Monestir de Sixena no reuneix les condicions de conservació i seguretat adequades per a la conservació d’aquest tipus de béns patrimonials. Remarca que, a més d’aquestes consideracions tècniques i museològiques, des del punt de vista jurídic, la sentència 48/2015 vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric i artístic i de museus, i contradiu la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012. Explica que, en conseqüència, la Generalitat ha presentat, entre altres recursos, dos incidents d’execució davant del Tribunal Constitucional i es planteja presentar un incident de nul·litat d’actuacions perquè el procés contravé la normativa catalana. D’altra banda, assenyala que demà mateix la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida presentarà a Barcelona, en un acte públic davant del MNAC, un manifest que insta la societat civil i les administracions públiques catalanes a intervenir decididament per evitar que l’art de Sixena surti del país. Finalment, presenta la proposició. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal de CiU a la proposició. Explica que entenen que aquestes obres són al MNAC de forma impecablement legal i que, per tant, no té cap sentit la disgregació d’aquest espai, de la mateixa manera que tampoc no tenia cap sentit la disgregació dels límits del Bisbat, tret que això obeeixi a algunes arbitrarietats administratives que no comparteixen. Assenyala que probablement el Sr. Collboni serà vicepresident del MNAC i, per tant, tindrà el deure i la responsabilitat de defensar les obres d’art que té el MNAC, i que, a més, representarà l’Ajuntament, que alhora serà copropietari d’algunes de les peces. Manifesta que, per tant, li demanen que es defensi la integritat de la col·lecció del MNAC, que les peces no surtin de Catalunya i que tota la ciutadania 4583 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 pugui tenir accés a aquest tipus d’obres, tot entenent que el MNAC és un bon lloc per a això. La Sra. Barceló expressa el ple suport del Grup Municipal de C’s a la feina realitzada pel MNAC des de l’any 1934. Assenyala que la resolució del Tribunal Constitucional tractava sobre el dret de tempteig i retracte exercit pel Govern i el conflicte de competències, i no pas sobre les obres. Recorda que el Tribunal Constitucional va ser qui va determinar que les obres s’haurien de quedar a Catalunya, però que el Govern d’Aragó va presentar un altre procediment en primera instància en què demanava l’anul·lació dels contractes de compravenda. Afirma que no disposen d’aquesta sentència i que, com que és un procediment obert i el seu grup respecta les sentències judicials, faran una abstenció. La Sra. Esteller assenyala que el grup proponent parla de la Corona catalanoaragonesa, quan la terminologia correcta és «Corona d’Aragó». Recorda que la Generalitat, a través del conseller Vila, va començar a treballar per arribar a un acord amb la consellera d’Aragó per resoldre aquest conflicte per la via de la negociació, que opina que era una bona opció. Afirma que, tanmateix, en judicialitzar-se tant aquest procediment, no poden fer res més que atendre les resolucions judicials. En aquest sentit, manifesta que suposa que l’advocat de la Generalitat ha expressat tots els fonaments pertinents, i opina que els jutjats són els que han de dirimir aquest litigi. Manifesta que estan d’acord que el MNAC reuneix les condicions idònies per preservar aquesta obra, però que hi ha qüestions relatives a les titularitats, els drets i les compravendes d’aquestes obres que escapen a la competència de la Comissió. Afirma que, per tot l’exposat, el Grup Municipal del PP s’abstindrà. La Sra. Rovira assenyala que el Sr. Puigcorbé ha fet una exposició molt detallada d’aquesta qüestió i que, per tant, farà una intervenció més breu del que havia previst. Explica que, des del Grup Municipal de la CUP, consideren que es tracta d’un tema complex, perquè hi ha un territori d’origen de les obres no català però amb arrels històriques comunes des de la Corona d’Aragó. Manifesta que són conscients que el codi ètic del Consell Internacional de Museus (ICOM) exigeix rigor i atenció amb el dret de les comunitats d’altres nacions a veure retornat el seu espoli, però que les circumstàncies de l’arribada d’aquestes obres es deuen a una acció de salvament, i no pas a un espoli, que a més té una justificació en l’organització territorial eclesiàstica del moment. Afirma que el fet que l’Estat espanyol, i les seves institucions aragoneses, no fossin capaces o estiguessin interessades a donar un suport directe a la salvaguarda del patrimoni al seu moment encara posa més en relleu el caràcter oportú i legítim de l’acció que van dur a terme les institucions catalanes. Assenyala que bona part de les pintures rellevants i altres objectes del patrimoni eclesiàstic de certa importància han acabat en mans de col·leccionistes privats d’altres grans estats. A més, manifesta que creuen que les circumstàncies de destrucció física de l’edifici posen en evidència que les obres s’haurien perdut per l’acció de la intempèrie en cas de no haver estat espoliades. Conclou que, per tant, donen ple suport a la proposició presentada pel Grup Municipal d’ERC. El Sr. Collboni expressa el vot a favor de la proposició en nom dels grups que donen suport al Govern, tant pel que fa a mantenir la integritat de la col·lecció com pel que fa al fet que aquesta romangui al MNAC. Explica que, en aquest litigi amb el Govern aragonès per les obres d’art provinents del Monestir de Sixena, que estan exposades al MNAC, del qual l’Ajuntament de Barcelona forma part com a part del Consorci i del Patronat, l’Ajuntament ha estat i estarà en tot moment al costat del MNAC i del Govern de Catalunya. Assenyala que aquesta posició es fonamenta en diversos arguments. D’una banda, manifesta que les peces van ser cedides al MNAC per a la seva protecció i restauració, i van ser posteriorment adquirides per la Generalitat. D’altra banda, afirma que un trasllat podria malmetre les peces, atesa la seva NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4584 fragilitat, i que es considera especialment delicat treure del MNAC les pintures murals. A més, remarca que tota la col·lecció artística del MNAC està inclosa en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català i conforma una unitat que la Llei catalana de museus i la Llei de patrimoni cultural català estableixen que cal preservar. Afirma que la proposició que presenta el Grup Municipal d’ERC els sembla absolutament coherent des del punt de vista tècnic, ja que reclama el que s’ha estat fent fins ara, que és que l’Ajuntament, d’una banda, continuï donant suport al MNAC en la seva tasca de conservació, protecció i difusió a la ciutadania de les peces, i de l’altra, que segueixi donant suport a la Generalitat i al MNAC en la defensa de la unitat de la col·lecció. Manifesta que, per tant, el Govern de la ciutat considera que la proposta és lògica, no genera cap dubte i ratifica la posició actual de l’Ajuntament. Remarca que, no obstant això, ateses les diverses sentències judicials recents, que donen la raó al Govern aragonès en la seva petició de recuperar la titularitat i possessió d’algunes d’aquestes peces, consideren que caldria trobar una fórmula que permetés compaginar les sentències i les diverses lleis catalanes, tal com els consta que fa el Govern de Catalunya. Manifesta que és evident que hi ha un conflicte judicial i legal i que s’haurà de trobar una solució que sigui compartida per totes les parts implicades. Afirma que saben que la Generalitat està fent propostes en aquest sentit, i que des de l’Ajuntament hi donaran suport. La Sra. Ortiz expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC. El Sr. Puigcorbé agraeix que cap grup municipal no hagi votat en contra de la proposició. Destaca que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, es fa un acte de justícia i es restitueix la dignitat de les institucions catalanes. D’altra banda, manifesta que esperava que el regidor de Cultura hi estigués a favor amb una mica menys de tebiesa, tot i que entén que cadascú té la seva posició. El Sr. Ciurana afirma que, en aquesta ocasió, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona, no només amb relació al MNAC sinó també amb relació a la preservació de la integritat de les col·leccions situades al Museu de Lleida, va en la línia que reclamen sovint que Barcelona exerceixi de capital de Catalunya. Opina que, per tant, caldria transmetre també a totes aquelles persones més vinculades al Museu de Lleida la posició de l’Ajuntament de la capital del país amb relació a aquesta qüestió. La Sra. Benedí dóna el punt per tancat, després que tots els grups municipals han renunciat a un segon torn de paraula. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 13. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: 1. Condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la Plataforma «Barcelona amb la Selecció» el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar el suport de l’Ajuntament de Barcelona a la Plataforma «Barcelona amb la Selecció», i especialment, a les persones agredides. La Sra. Esteller explica que el seu grup presenta aquesta proposició per condemnar les agressions que van patir les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat 4 de juny al barri de Sant Andreu, per expressar la solidaritat amb aquesta plataforma i especialment amb les 4585 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 persones agredides, i per manifestar el rebuig de l’Ajuntament a qualsevol tipus de violència. Recorda que el passat dia 4 de juny diversos membres de la plataforma Barcelona amb la Selecció van ser agredits mentre participaven en una campanya per donar a conèixer la seva entitat. Explica que repartien material, anunciaven les activitats que farien i informaven de la possibilitat de poder seguir els partits de la selecció espanyola durant l’Eurocopa, ja que estaven pendents de tenir un lloc a l’aire lliure per poder seguir aquests partits a través de pantalles gegants. Afirma que aquestes persones també informaven que estaven defensant que la selecció espanyola pogués jugar algun partit a Barcelona. Assenyala que aquests fets es van produir a les cinc de la tarda a la carpa que la plataforma tenia a la confluència del passeig Fabra i Puig amb l’avinguda Meridiana, quan dues persones que anaven mig encaputxades van agredir, colpejar i tirar al terra unes persones de la plataforma, i que la majoria dels partits van condemnar-los. Destaca que l’esport va associat als valors del respecte, la tolerància i la llibertat de cadascú a l’hora de seguir i defensar els equips que vulgui, i fa èmfasi en la competitivitat, la superació i tota una sèrie de valors esportius que Barcelona sempre ha prioritzat. Afirma que, com a capital de l’esport, Barcelona ha d’enfortir i estendre a tothom aquests valors, i que consideren positiu que la Comissió condemni aquests fets i mostri el suport i la solidaritat dels membres de l’Ajuntament a la plataforma. Assenyala que, des d’aquesta perspectiva, també pensen que és positiu que aquesta nit s’hagi anunciat la detenció dels agressors. Manifesta que creuen que s’ha de continuar en aquesta línia, a fi que tothom pugui desenvolupar activitats a la ciutat lliurement i amb plenes garanties de poder-ho fer amb seguretat i tolerància, especialment en l’àmbit esportiu. La Sra. Fandos explica que el Grup Municipal de CiU es va passar tota la tarda d’ahir intercanviant missatges amb el Grup Municipal del PP per acordar una esmena a la proposició, però que la proposta que s’ha presentat no té res a veure amb la que se’ls ha fet arribar aquest matí. Afirma que el primer punt de la proposició es mantenia igual perquè hi estaven d’acord i que el segon, a proposta del seu grup, deia el següent: «Mostrar la solidaritat amb aquestes persones i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» Remarca que el seu grup condemna absolutament tot tipus de violència, però que no volen que d’això se’n faci ús polític. En aquest sentit, lamenta que el Grup del PP s’entesti a dir «donar suport a la plataforma», que no és el que s’ha pactat, i no vulgui arribar a un acord el més ampli possible en un tema com aquest. En aquest sentit, opina que, a més del seu grup, tant el Govern com el Grup d’ERC haurien estat a favor de la proposició pactada perquè no parlava de política, sinó de rebuig a la violència i, sobretot, de donar suport a persones que havien estat agredides. Manifesta que continuen demanant al Grup del PP que accepti la proposta del seu grup perquè, si la proposició es manté tal com s’ha presentat, faran una abstenció. La Sra. Benedí pregunta a la Sra. Esteller quina proposta manté. La Sra. Esteller explica que han negociat amb el Grup de CiU les esmenes que els van presentar i que al final han substituït «suport» per «solidaritat» amb la plataforma. Afirma que el text definitiu és el que acaben de repartir. La Sra. Benedí demana a la Sra. Esteller que llegeixi el text que sotmet a consideració. La Sra. Esteller afirma que el primer punt no ha canviat i és el següent: «Condemnar les agressions que van patir les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat 4 de juny al barri de Sant Andreu.» Manifesta que, fruit de la transacció amb el Grup de CiU, el segon punt és el següent: «Mostrar la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, i NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4586 especialment amb les persones agredides, i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» La Sra. Fandos afirma que no entén que la Sra. Esteller presenti una proposta que no és la que ha transaccionat amb el seu grup. La Sra. Esteller proposa deixar el segon punt de la següent manera: «Mostrar la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, i especialment amb les persones agredides.» La Sra. Fandos reitera que això no és el que han pactat. La Sra. Esteller afirma que, si la Sra. Fandos no ho accepta, manté el text original. La Sra. Fandos manifesta que vol que quedi molt clar que des d’ahir han estat parlant d’un text i ara se n’ha presentat un altre de diferent. Afirma que pot ensenyar un correu electrònic que demostra que el Grup del PP no és seriós a l’hora de transaccionar propostes. La Sra. Benedí demana continuar amb l’ordre de la sessió, un cop aclarides les coses. La Sra. Barceló afirma que el Grup Municipal de C’s condemna tot acte de violència, i que la violència és enemiga de la democràcia i la llibertat. A més, manifesta que agraeixen la proposta, ja que un militant del seu partit també va ser agredit. Lamenta els fets que van succeir el 4 de juny, en què assenyala que hi va haver tres persones ferides, amb lesions, contusions i danys psicològics. Afirma que és trist sentir que a vegades no es pot expressar i defensar amb llibertat tot el que un creu i que, per tant, donen suport a les persones agredides i, també, a la tasca que fa el grup de joves de Barcelona amb la Selecció. Assenyala que aquest grup de joves només reivindicava poder veure un partit de futbol al carrer, i expressa l’admiració i el suport del seu grup a aquests joves, dels quals diu que no només defensen la selecció espanyola, sinó també l’esport, que representa valors com l’esforç, l’entrega i la responsabilitat. En relació amb això, opina que és lamentable que l’esport a vegades vagi unit a la manca de valors o de llibertat d’expressió, com és el fet de no poder posar unes pantalles a la via pública, que remarca que és un espai de tots. Explica que el seu grup va aconseguir instal·lar les pantalles després de demanar els permisos pertinents i que el passat divendres es va poder veure el partit sense cap incident, tal com succeeix en moltes ciutats espanyoles i en altres ciutats europees. Afirma que els hauria agradat que el Govern no hagués posat impediments per fer-ho per motius econòmics o per raons de seguretat, quan es destinen diners a altres coses o quan el dia que es va constituir l’Ajuntament es van posar pantalles a la plaça Sant Jaume i sovint es va posar en perill la seguretat. Manifesta que els sap greu que no s’arribi a acords quan es parla d’agressions. Explica que el seu grup votarà a favor de la proposició, en primer lloc, en solidaritat amb les persones agredides, esperant que això no torni a passar a la via pública, ja que Barcelona ha de ser un lloc on tothom pugui expressar lliurement el seu punt de vista. Afirma que, en segon lloc, volen expressar tota la solidaritat amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, que reitera que l’únic que fa és demanar que es pugui veure un partit de futbol a la via pública, tal com passa a la majoria de ciutats espanyoles. El Sr. Puigcorbé manifesta que des del Grup Municipal d’ERC tornen a condemnar sense cap tipus de pal·liatiu les agressions que van patir a Sant Andreu les persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat dia 4 de juny, tal com ja ho van fer aquell mateix dia el conseller portaveu d’ERC al 4587 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 districte de Sant Andreu i la secció comarcal d’ERC a Catalunya a Sant Andreu. Afirma que no es poden tolerar fets com aquests, vinguin d’on vinguin. Destaca que sempre han defensat que la violència és la línia vermella per a qualsevol demòcrata, i manifesta que, per tant, aplaudeixen el primer punt de la iniciativa i donen tot el seu suport a les persones agredides. Assenyala que, tanmateix, el segon punt de la proposició demana que el consistori doni suport a la plataforma Barcelona amb la Selecció, cosa que opina que suposa barrejar coses diferents. Explica que si es vol donar suport a l’esport i als valors que representa, i a les seleccions nacionals com a símbol i expressió dels anhels i els valors de qualsevol poble, aleshores cal incloure-hi totes les seleccions, també les plataformes procatalanes. En relació amb això, remarca que precisament el Grup Municipal del PP avui presenta un prec perquè el Govern municipal deixi d’atorgar ajuts a la plataforma ProSeleccions Catalanes. Assenyala que el seu grup ha demanat al Grup Municipal del PP transaccionar aquesta proposició en dos correus electrònics i encara estan esperant la resposta. Subratlla que no estan en contra de ningú i que, fins i tot, estan a favor de les competicions esportives amb representació nacional, incloent-hi les seleccions catalanes. Demana al Grup del PP que sigui generós i elimini el segon punt per sumar esforços i aprovar per unanimitat una proposició contra la violència, que remarca que és l’autèntic enemic de tots els demòcrates. Afirma que, si no, s’abstindran. La Sra. Rovira manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, entenen que amb aquesta proposició el Grup Municipal del PP pretén que l’Ajuntament doni suport a la plataforma espanyolista Barcelona amb la Selecció. Afirma que en realitat avui no estan parlant ni d’esports ni d’agressions o violència, sinó de campanya electoral. Opina que després de «l’aquelarre espanyolista» i sense permís municipal de C’s per veure el partit de la selecció espanyola al passeig Lluís Companys, el Grup del PP necessita agitar més fort la bandera en una cursa desenfrenada per recollir el vot ultra a les eleccions generals del proper diumenge. Afirma que no accepten lliçons de qui crispa constantment la política catalana, recull firmes contra Catalunya arreu de l’Estat, nega el dret a l’autodeterminació dels pobles i ataca la selecció catalana, vetant la possibilitat que competeixi oficialment al món. Manifesta que volen un món lliure de totes les violències i que això passa per resoldre els conflictes des de la seva arrel, i no pas per presentar proposicions electoralistes a les diferents comissions. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Esports. El Sr. Escudé manifesta que, després d’escoltar tots els portaveus, encara s’explica menys què té a veure aquesta proposició amb els temes que tracta la Comissió. Afirma que ell assisteix a la Comissió en representació del Govern per parlar únicament de temes esportius, mentre que en el debat s’ha fet de tot menys això. Pregunta si tan importants són els matisos a l’hora de votar a favor d’aquesta iniciativa, o si tan important és per a la Sra. Esteller marcar perfil propi i no poder arribar a un acord amb el Grup Municipal de CiU, ja que tots sortirien més reforçats amb un vot favorable. Demana un esforç a tots perquè s’entenguin i es pugui aprovar la proposició per unanimitat. Explica que estan totalment a favor del primer punt, ja que rebutgen plenament la violència de qualsevol tipus, tant en el món de l’esport com en altres àmbits, i destaca que des de l’Institut Barcelona Esports i des del mateix Ajuntament treballen perquè el món de l’esport esdevingui un espai lliure de violència. Demana a la Sra. Esteller que expliqui si el segon punt de la proposició està lligat amb el tema de les agressions o si va un pas més enllà i demana el suport sui generis a la plataforma Barcelona amb la Selecció, ja que, si és així, tots els grups municipals podrien presentar proposicions en defensa d’un grup determinat diferent. Manifesta que, per tant, només votaran a favor de la proposició si el segon punt demana la solidaritat amb la plataforma en el marc del rebuig a la violència i a les agressions contra una plataforma que defensava amb tot el dret NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4588 del món poder veure el partit de la selecció per unes pantalles. Afirma que, si no és així i el que es pretén és que tots els grups donin suport a una plataforma concreta, es veuran en l’obligació d’abstenir-se. Demana tant als grups de CiU i ERC, que han expressat la seva abstenció, com als grups de C’s i del PP, que els diguin exactament de què estan parlant. La Sra. Ortiz opina que és completament reprovable que es vulgui utilitzar una agressió condemnada per tots els grups en termes de xantatge polític i en plena campanya electoral. Així mateix, lamenta que s’hagi utilitzat un partit de futbol per fer una campanya política, quan l’Ajuntament sempre ha donat arguments tècnics i econòmics per autoritzar o no autoritzar la instal·lació de pantalles a la via pública per veure’l. Afirma que condemnen rotundament les agressions de què estan parlant, però que creuen que no se n’ha de fer un mal ús o generar confusió a la ciutadania, quan opina que hi ha unanimitat pel que fa al rebuig a la violència. Diu a la Sra. Esteller que té l’oportunitat d’esmenar la proposició, si realment el que vol és expressar la solidaritat amb una plataforma pel fet d’haver patit agressions. La Sra. Esteller afirma que la plataforma Barcelona amb la Selecció no té cap color polític i que el seu grup mai no ha volgut utilitzar políticament aquest cas. En aquest sentit, recorda que fa més de tres mesos van presentar una proposició perquè aquesta plataforma pogués disposar d’un espai a la ciutat per seguir la selecció espanyola i aleshores no estaven en campanya electoral. Diu a la portaveu del Grup Municipal de la CUP que la selecció espanyola no és de radicals de dretes, sinó l’equip de tot Espanya. Assegura que la proposició només té com a objectiu donar suport a la plataforma perquè ha estat agredida. Explica que no entenen per què no es vol que s’esmenti la plataforma en el segon punt, quan és la que ha patit una agressió a través de dues noies que en són membres, però que estan disposats a canviar la paraula «suport» per «solidaritat» envers la plataforma, si hi ha grups que se senten més còmodes amb aquesta paraula. Manifesta que el seu grup rebutja qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui i es produeixi contra qui es produeixi, però que en aquest cas s’ha produït contra la plataforma. Afirma que, des d’aquest punt de vista, creu que Barcelona ha de mostrar el seu suport a les persones agredides. La Sra. Fandos explica que, a les 9.42 h, una senyora que es diu Imma Delgado li ha escrit un missatge que deia: «Benvolgut Joan, la regidora em comenta que accepta l’esmena amb el canvi de la paraula “suport” per “solidaritat”», i que adjuntava el text següent: «1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la plataforma Barcelona amb la Selecció el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar la solidaritat amb aquestes persones i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència.» Manifesta que comparteixen absolutament aquest text que el Grup del PP ha transaccionat amb el seu grup, i diu a la Sra. Esteller que, si realment vol que s’aprovi la proposició, aquest és un text que podrien acceptar tots els grups. Afirma que si la Sra. Esteller no fa un pas en aquest sentit, és ella qui vol utilitzar aquests fets per fer política. Conclou que vol que quedi clar que el Grup de CiU condemna totalment la violència, i que consideren que, si el Grup del PP realment no fa política amb aquest tema, hauria de donar suport a una proposició que la majoria dels grups municipals podrien acceptar. La Sra. Barceló diu a la Sra. Rovira que el partit de C’s no és antisistema i, per tant, sempre sap quan ha de demanar permisos i sempre actua dins del marc legal. D’altra banda, afirma que sempre han defensat el dret a la llibertat i l’espai públic i que ho continuaran fent, hi hagi o no hi hagi eleccions. El Sr. Puigcorbé opina que tots els grups municipals, menys els grups del PP i C’s, han dit el mateix. Afirma que si el segon punt parla de mostrar la solidaritat 4589 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 amb les persones agredides i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol forma de violència, hi votaran tots a favor. Demana a la Sra. Esteller que permeti aprovar aquest punt per unanimitat. La Sra. Rovira renuncia al segon torn de paraula. La Sra. Ortiz declina fer una segona intervenció. La Sra. Benedí pregunta a la Sra. Esteller quina proposició vol sotmetre a la consideració dels grups. La Sra. Esteller respon que mantenen el text original, però que estan disposats a canviar «suport» per «solidaritat», tal com han proposat al Govern. La Sra. Ortiz s’hi mostra d’acord. La Sra. Benedí pregunta com quedaria finalment la proposició. La Sra. Esteller llegeix el segon punt de la proposició final: «Mostrar la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona amb la plataforma Barcelona amb la Selecció, especialment amb les dues persones agredides». La Sra. Benedí assenyala que entén, doncs, que aleshores hi estan a favor els grups del PP, de C’s, de BC i del PSC. La Sra. Fandos afirma que el Grup Municipal de CiU s’abstindrà, ja que aquesta proposició no és la que han pactat amb el Grup Municipal del PP. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: 1. Condemnar les agressions que van patir persones que formen part de la Plataforma «Barcelona amb la Selecció» el passat dissabte 4 de juny al barri de Sant Andreu. 2. Mostrar la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona a la Plataforma «Barcelona amb la Selecció», i especialment, a les persones agredides. Del Grup Municipal CUP: 14. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Exigir la transparència total en la relació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l’ICAM, i publicació del conveni que els vincula. 2. Impulsar la participació de les veïnes en l’elaboració d’un document sobre bona praxi de l’ICAM. 3. Reclamar que s’aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques. 4. Reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública. 5. Exigir la depuració de responsabilitats, tant de l’ICAM com de l’INSS, per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones. La Sra. Rovira recorda que l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és l’òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics que determinen si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al seu lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa o si ja s’està apte per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut. Explica que la plataforma d’afectats de l’ICAM, la PAICAM, es va constituir el 13 de gener del 2016 amb l’objectiu de visualitzar el tracte inhumà i el funcionament NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4590 injust d’aquest organisme avaluador de la sanitat catalana, que s’ha agreujat els darrers anys amb les retallades. Afirma que cada vegada les baixes són més restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d’invalidesa, alhora que el context d’atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l’exclusió social. Assenyala que la PAICAM té com a objectiu posar de manifest les situacions d’injustícia que resulten d’aplicar criteris econòmics en lloc de criteris sanitaris. Afirma que, per exemple, és inadmissible que un metge de capçalera o un especialista digui a una persona que no pot treballar i, després, l’ICAM li doni l’alta. Explica que consideren que és hora de denunciar les altes injustificades, la denegació de peticions d’invalidesa i el tracte humiliant que reben molts dels pacients. Manifesta que, alhora, cal denunciar també casos concrets en què es posa en perill la seguretat del conjunt de les classes populars, com passa, per exemple, a l’hora de donar l’alta a conductors o conductores de TMB que encara estan malalts, ja que això incrementa la possibilitat d’accidentabilitat laboral. Afirma que cal denunciar també les desigualtats existents segons el tipus de malaltia, com és el cas de les síndromes del sistema central; segons el tipus de classe social, ja que totes les persones afectades per l’ICAM són de classe treballadora; i segons el sexe, atès que les dones són generalment les més afectades per aquestes situacions d’injustícia. Manifesta que també cal exigir el compliment dels drets dels treballadors i treballadores, en actiu, a l’atur o bé precaris, que quan emmalalteixen esperen un tracte just i humà, tant per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social com per part de l’ICAM. Afirma que cal, doncs, reclamar la depuració de responsabilitats de l’ICAM per aquesta deriva economicista, així com l’eliminació dels criteris que posen els diners per davant de les persones i que determinen l’actual funcionament de la Comissió de Valoració de l’Institut. Explica que també consideren que cal revisar la relació de la sanitat pública amb mútues i centres privats, ja que en la pràctica suposa un malbaratament de diners públics i una privatització latent dels serveis. Finalment, presenta la proposició acordada amb el Govern de BC. Assenyala que no saben si el Grup Municipal del PSC hi donarà suport, però que, en tot cas, agraeixen la voluntat de l’Ajuntament d’impulsar la sanitat pública. El Sr. Blasi manifesta que el Grup Municipal de CiU no pot compartir el to i el contingut d’aquesta proposició, sobretot de la part expositiva. Explica que poden estar d’acord que sempre hi pot haver excepcions i que cal denunciar les males pràctiques o irregularitats, però que creuen que cal confiar en les persones que treballen a l’Administració pública, que assenyala que suposa que, dins del concepte del grup proposant, també deuen ser classes populars. Demana, per tant, un màxim respecte als professionals, entre ells molts metges i metgesses que, a banda de la seva vocació, han fet el jurament hipocràtic. Afirma que, des d’aquest punt de vista, el seu grup s’abstindrà, tot i que hi hagi hagut una certa matisació de la proposició amb la transacció que s’ha presentat. D’altra banda, opina que cal aprofitar els grups parlamentaris per fer seguiments i instàncies i per demanar revisions, en comptes de convertir una proposició en una part de control de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Barceló explica que estan d’acord amb part del que es proposa, com el suport a la sanitat pública, a la transparència entre les diferents administracions públiques i a la publicació dels convenis. Remarca que, tanmateix, les retallades realitzades pel Govern de la Generalitat, del qual assenyala que la CUP forma part, han afectat el Consorci Sanitari de Barcelona, que ha passat d’un pressupost de 23 milions d’euros el 2010 a un pressupost de 7 milions el 2015. A més, recorda que el 2014 la Generalitat va reduir l’aportació a l’Institut Català de la Salut en 54 milions d’euros. En relació amb això, remarca que no hi pot haver més retallades ni en educació ni en sanitat. D’altra banda, assenyala que la proposició demana que no es facin derivacions a centres privats, quan en el context actual això pot provocar un augment de les llistes d’espera i de la gravetat de les malalties que pateixen els pacients. 4591 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Manifesta que, des del Grup Municipal de C’s, defensen un sistema públic de sanitat, amb tot el respecte cap a les empreses, les iniciatives privades i el mutualisme. Afirma que s’han de respectar i complir les normes europees de competència i, també, evitar que la sanitat pública generi beneficis privats a partir de recursos o mitjans que són públics i de tots els ciutadans. Opina que les línies de separació entre el sistema públic i el privat han de ser clares i transparents, i no permetre ni fraus ni portes giratòries. Explica que consideren que s’han de potenciar els recursos dels hospitals públics i, en aquest sentit, recorda que sempre han proposat demanar al Consorci de Sanitat que obri els quiròfans dels hospitals a la tarda. Assenyala que, alhora, creuen que s’hi poden integrar els centres que no són de titularitat pública i que presten uns serveis necessaris tot conservant la seva autonomia de gestió, però sempre sota la supervisió, el control administratiu i la consideració de mitjans públics a efectes pressupostaris. Pregunta si el fet de reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics de professionals de la sanitat pública significa que els professionals que treballen a la sanitat privada no estan preparats o no són objectius. Explica que una esmena que faria a la proposta seria que es respectin els criteris i els informes dels professionals de la medicina. En aquest sentit, remarca que un membre del Grup Municipal de la CUP va coaccionar un metge de la sanitat pública dient-li el tipus d’informe que havia de fer. Demana a la Sra. Rovira que, si el Grup de la CUP defensa la sanitat pública, defensi també la professionalitat dels metges i no els coaccioni. Finalment, manifesta que el seu grup s’abstindrà. La Sra. Benedí afirma que el Grup Municipal d’ERC està totalment d’acord amb el primer punt de la proposició, que reclama transparència. Assenyala que el conveni signat té com a finalitat establir el marc de col·laboració per assolir els objectius fixats en el Pla anual d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió, el control de la incapacitat temporal i la racionalització de la despesa de la prestació durant els anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al segon punt, manifesta que consideren que la participació dels usuaris en el disseny i la planificació del sistema sanitari és fonamental. Explica que actualment, des del Departament de Salut, s’estan estudiant els millors mecanismes per garantir l’acompliment d’aquesta capacitat d’influència de manera més directa i determinant de la que s’havia previst mai. Respecte al tercer punt, explica que el seu grup va presentar una proposta d’esmena en el sentit de reclamar que s’aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques en els casos en què aquestes puguin ser realitzades en centres integrats en la xarxa d’utilització pública, però que el Grup de la CUP no la va acceptar. En relació amb això, assenyala que la derivació a centres privats no inclosos en el SISCAT suposa un percentatge baix en les exploracions complementàries que se sol·liciten i obeeix fonamentalment a dues causes: evitar la sobrecàrrega del sistema públic per a determinades exploracions, i realitzar exploracions que no es fan en el sistema públic, com els estudis biomecànics. Manifesta que en principi també comparteixen el quart punt, però que no existeixen incapacitats sinó persones incapacitades, i es disposa d’una metodologia de valoració sobre les repercussions funcionals que produeixen les malalties o lesions en la persona treballadora. Assenyala que la metodologia de treball es basa en guies científiques avalades i certificades per societats científiques estatals i europees actualitzades el 2015, amb la següent metodologia per fer la valoració de la incapacitat laboral: tipus de treball que es fa, postures, càrregues, etc.; patologies que s’han diagnosticat a la persona, tractaments, traumatismes; valoracions fetes anteriorment; criteris funcionals i orientatius per a les limitacions orgàniques i funcionals, i criteris orientatius per a la valoració clínica i funcional. Afirma que també van fer una proposta d’esmena en relació amb el cinquè punt. Precisa que van proposar el redactat següent: «Obrir les investigacions pertinents i, en els casos que correspongui, aplicar els mecanismes sancionadors previstos en casos de sospita de mala pràctica mèdica per determinar si s’han produït actuacions no concordants amb el que estipulen les guies de pràctica clínica i els NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4592 protocols que regeixen la tasca dels metges avaluadors i dels inspectors.» Explica que van proposar aquest redactat perquè entenen que no es pot generalitzar respecte a l’actuació dels professionals en el marc d’un organisme integrat en el sistema públic. Assenyala, però, que el Grup de la CUP no va acceptar l’esmena. Afirma que, per tant, el seu grup s’abstindrà. La Sra. Esteller explica que saben que molts instituts i organismes poden millorar la seva gestió, però que la proposició no només té en compte la gestió d’un organisme, sinó que pretén fer-li «una esmena a la totalitat» i donar als metges lliçons de com han d’actuar, i fer-ho només des de la visió parcial del sistema públic. Remarca que a Catalunya la sanitat té diversitat de provisions i que, des d’aquesta perspectiva, la sanitat pública i la privada es complementen. A més, destaca que la qualitat del model i l’excel·lència dels professionals és el que fa que avui dia sigui una sanitat molt ben valorada, malgrat que tot sigui perfectible. Opina que la proposició és tendenciosa a l’hora de prejutjar i predeterminar, i fins i tot vol incorporar criteris de persones que no estan qualificades. Pel que fa a això, explica que no entén com es pot proposar la participació dels veïns en l’elaboració d’un document sobre la bona praxi de l’ICAM, quan es tracta d’una qüestió molt tècnica. Afirma que el Grup de la CUP fa recomanacions i vol imposar la sanitat pública seguint la via del Sr. Garganté, que presumptament va coaccionar un metge d’un CAP públic per incriminar un guàrdia urbà i corregir un informe mèdic. Pregunta a la Sra. Rovira si la seva manera d’entendre la sanitat pública és dir als metges com han d’actuar i com han de fer els informes mèdics, i si això és el que pretén fer a l’ICAM. Conclou que, per tot l’exposat, el Grup Municipal del PP votarà en contra de la proposició. La Sra. Benedí demana a la Sra. Andrés el posicionament del Grup Municipal del PSC. La Sra. Andrés expressa el vot a favor, i manifesta que no vol fer intervenció. La Sra. Benedí demana el posicionament del Grup Municipal de BC. El Sr. Montaner dóna la paraula la comissionada de Salut. La Sra. Fandos pregunta si la comissionada pot parlar en nom de BC, atès que és comissionada del Govern i no pas d’aquest grup municipal. La Sra. Benedí manifesta que la intervenció com a grup l’ha de fer el regidor o regidora pertinent. El Sr. Montaner expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC. La Sra. Tarafa explica que no acaba d’entendre per què avui es canvia el criteri que han seguit fins ara. La Sra. Fandos assenyala que entén que els comissionats poden parlar en nom del Govern però no pas en nom d’un grup municipal. La Sra. Benedí afirma que abans, com que el Govern només estava integrat pel Grup Municipal de BC, les intervencions dels comissionats en nom del Govern coincidien amb les del grup municipal que constituïa el Govern. D’altra banda, assenyala que en el Consell Plenari només intervenen els regidors en les proposicions. La Sra. Andrés observa que, en aquest cas, el Grup Municipal del PSC no ha fet intervenció, sinó que només ha expressat el vot. 4593 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Benedí assenyala que el PSC ha fet el seu posicionament com a grup municipal, però que el Govern haurà d’intervenir com a Govern, incloent-hi els dos grups municipals que el conformen. Demana un cert marge de flexibilitat respecte a aquesta qüestió en aquesta sessió, però afirma que ho consultaran i que, si hi ha d’haver algun canvi, ja ho resoldran en les properes sessions. Finalment, cedeix la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Fandos manifesta que entén, doncs, que la comissionada no parlarà en nom del Grup Municipal de BC, sinó en nom del Govern. La Sra. Benedí assenteix. La Sra. Tarafa demana que consti en acta que parla com a Govern. Manifesta que des del Govern creuen que cal una revisió en profunditat de l’ICAM, però que això no té res a veure amb posar en qüestió tots els professionals d’aquest organisme. A més, explica que creu que és un bon moment per fer aquesta revisió per dues raons: per un canvi de direcció de l’ICAM i perquè se li vol donar una nova orientació, en la línia del que també han anat parlant amb el Govern de la Generalitat. Assenyala que un dels reptes que es plantegen és avaluar bé on es deriven les proves diagnòstiques, ja que una cosa és que a dia d’avui no les puguin derivar totes a la sanitat pública, però que una altra cosa és que ni tan sols sàpiguen on i quantes s’estan derivant. Afirma que, per tant, tenen una bona oportunitat per poder quantificar on es fan aquestes derivacions, amb el repte de reforçar el sistema públic en aquest sentit. Manifesta que un altre repte és tenir clars els criteris i protocols d’avaluació de l’ICAM. Remarca que això no significa posar-los tots en qüestió, sinó avaluar-los i veure quins s’estan fent servir, ja que molts no estan clars. Afirma que és en aquest procés on es pot incorporar la participació d’afectats i afectades, professionals i sindicats. Explica que, des de l’Ajuntament de Barcelona, es va crear fa uns mesos la taula de la síndrome de sensibilitat central, on participen totes les entitats de persones afectades de la ciutat, i que una de les reclamacions que fan aquestes entitats és una revisió en profunditat de l’ICAM. Destaca que, per tant, la proposició que s’ha presentat no és només una petició del Grup Municipal de la CUP, a la qual donaran suport com a BC i com a Govern, sinó també dels afectats i afectades de la ciutat de Barcelona. La Sra. Rovira afirma que, tal com ha dit la comissionada, la proposició que han presentat no és una proposta aïllada o sectària, sinó que prové de gent que s’ha vist afectada per les avaluacions de l’ICAM. Pel que fa a això, opina que si els grups municipals haguessin parlat amb la plataforma d’afectats de l’ICAM, potser entendrien la contundència amb què s’expressa la proposició. D’altra banda, diu a la portaveu del Grup Municipal de C’s que la CUP no forma part del Govern de la Generalitat. Respecte a les crítiques que han fet alguns grups en relació amb el Sr. Josep Garganté, manifesta que qualsevol persona del Grup Municipal de la CUP hauria fet exactament el mateix que va fer ell. A més, diu a la portaveu del Grup Municipal de C’s que, tenint en compte que constantment apel·la a les lleis, avui s’ha saltat el dret a un judici just amb les acusacions que ha fet. Agraeix al Govern el suport a la proposició i la voluntat de defensar una sanitat pública, i manifesta que creuen que el fet de deixar oberta la porta a l’entrada d’ens privats, tal com proposa el Grup d’ERC, no és la manera de construir una sanitat pública. Afirma que el fet que hi hagi aspectes que no es puguin cobrir des de la sanitat pública és una oportunitat perquè s’inverteixi més en aquesta i no pas al contrari, que és el que al seu parer pretén fer el Govern de Junts pel Sí. El Sr. Blasi lamenta que el Govern municipal doni suport a una posició tan bel·ligerant amb relació als professionals de la sanitat pública. Assenyala que, a més de les plataformes, també hi ha els usuaris, que a vegades són persones que formen part dels grups municipals i que han tingut oportunitat de conèixer les NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4594 maneres de treballar de l’ICAM i dels seus professionals, ja sigui en primera persona o a través de familiars o d’empreses amb les quals han treballat. D’altra banda, reitera que el Parlament de Catalunya és un àmbit més adequat per treballar de cara a un procés de revisió i reformulació de l’ICAM. Finalment, destaca que la sanitat pública és de tots i que alguns partits polítics ja fa molts anys que han ajudat a construir-la i a tirar-la endavant. La Sra. Benedí assenyala que els grups de C’s i d’ERC ja han exhaurit el temps d’intervenció, i que entén que el Grup del PSC ha acabat la seva intervenció. La Sra. Esteller renuncia a fer ús del segon torn de paraula. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa insisteix en la idea que tenen una bona oportunitat per millorar alguns aspectes de l’ICAM. D’altra banda, assenyala que els professionals d’aquest organisme també es beneficiaran d’aquesta redefinició perquè actualment hi ha tensions internes, i que, a més, també han parlat amb ells. El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Exigir la publicació del conveni que vincula l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) amb l’ICAM, així com la total transparència de la institució. 2. Instar a la Generalitat que impulsi la participació de tots els sindicats i la ciutadania (veïns i veïnes) per l’elaboració d’un codi ètic i de bones pràctiques de l’ICAM. Reclamar una nova governança de l’ICAM amb participació sindical i ciutadana. 3. Reclamar a la Generalitat que s’aturin les derivacions de proves diagnòstiques a centres privats. 4. Reclamar que les avaluacions siguin basades en criteris mèdics científics amb professionals del sistema públic. 5. Instar a la Generalitat a que exigeixi responsabilitats tant a l’ICAM com a l’INSS per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ERC: 15. Que el govern municipal agilitzi els permisos i tràmits necessaris per la total posada en funcionament de l’escola Can Fabra, amb l’objectiu de començar el curs escolar 2016/2017 amb la màxima normalitat per a tota la comunitat educativa del centre. La Sra. Benedí recorda que l’escola Can Fabra fa set anys que està en barracons perquè no s’acaba de fer la nova escola. Afirma que totes les administracions han de garantir que aquesta escola es posi en funcionament l’abans possible, i que l’òptim seria que ho fes el 12 de setembre. A més, manifesta que són conscients de la paciència, la lluita, l’esforç, la comprensió i el compromís que han tingut les famílies i la comunitat educativa. Tot seguit presenta el prec. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba manifesta que també és prioritari per al Govern municipal que l’escola Can Fabra pugui començar a funcionar al setembre amb normalitat al nou edifici. Explica que, segons la informació de què disposen, l’Ajuntament ha 4595 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 complert amb tots els permisos i tràmits necessaris per fer això possible. Afirma que el 30 de gener del 2015 es va aprovar, en el Consell Plenari municipal, la cessió d’ús de dret de superfície a la Generalitat de Catalunya per a la construcció de l’escola i que el 18 de maig del mateix any es va publicar la llicència d’obres majors. Assenyala que vol aprofitar aquesta intervenció per compartir les últimes informacions relatives a aquesta qüestió, fruit d’una reunió que van mantenir ahir, en la qual es va anunciar que el 12 de setembre ja es podran utilitzar la primera, la segona i la tercera planta de l’edifici, on hi haurà totes les aules, i l’accés al centre serà el mateix que s’ha estat utilitzant fins ara. Explica que el menjador, el gimnàs i els espais d’administració seguiran ubicats en els mòduls actuals, i que el 29 de setembre es lliurarà la planta baixa, on hi haurà els espais comuns: el gimnàs, els espais d’administració i el menjador. Afirma que s’entén que, a partir d’aquesta data, l’accés a l’edifici ja es podrà fer per l’entrada principal. Finalment, manifesta que es preveu que al gener es lliuraran la cuina i les plaques fotovoltaiques, i que fins aleshores el menjador funcionarà amb servei de càtering, com s’ha fet fins ara. La Sra. Benedí assenyala que també els consta aquesta informació. Explica que es van trobar amb Infraestructures per intentar que l’escola comencés en la data prevista, i que els van dir que faltaven els permisos de les escomeses de la llum, l’aigua i el gas. Afirma que, per tant, cal que l’Ajuntament agilitzi aquests permisos perquè l’escola entri en funcionament. La Sra. Ortiz explica que ella mateixa va parlar amb el secretari d’Educació perquè es garantissin els compromisos d’entrega de les obres, i que era l’empresa la que posava condicions per poder acabar les obres. Afirma que han fet tota la feina necessària per garantir els permisos i l’entrega de les obres, però que el que cal és que s’acabin. Demana que, per tant, no s’intenti desviar l’atenció de les responsabilitats sobre aquestes obres. La Sra. Benedí assenyala que només han demanat que s’agilitzin els permisos i els tràmits. La Sra. Ortiz afirma per a això cal que les obres s’entreguin a temps. La Sra. Benedí manifesta que entén que el prec es dóna per acceptat. La Sra. Ortiz assenteix. Es dóna per tractat. 16. Que l’Ajuntament acceleri les gestions per a portar a terme la redacció del projecte arquitectònic i la licitació i adjudicació posteriors de les obres que s’ha compromès a fer a l’Espai 30, de manera que aquestes obres s’executin amb urgència i amb la menor afectació possible sobre el desenvolupament de les activitats socioculturals programades a l’equipament; que el projecte arquitectònic no només contempli les obres necessàries perquè l’equipament conservi la llicència actual, sinó que també inclogui les reformes imprescindibles perquè l’Espai 30 obtingui la llicència d’establiments de pública concurrència i, per tant, torni a acollir una programació periòdica de concerts i espectacles, encara que només sigui a la nau central, l’anomenada Abacó; i que l’Ajuntament tanqui ràpidament el conveni amb l’Associació Cultural Espai 30 per tal que l’entitat pugui assumir en breu la gestió d’aquest equipament municipal a través d’una cessió d’ús. El Sr. Puigcorbé recorda que l’Espai 30 és un equipament municipal gestionat des de fa anys per l’associació cultural del mateix nom, que aplega un total de 22 entitats. Destaca que el seu projecte cultural ha estat exemplar i clau en la vida sociocultural de la Sagrera, amb una programació rica i diversa que incloïa, fins a finals del 2014, representacions teatrals i concerts de jazz de La Locomotora NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4596 Negra. Explica que, no obstant això, les queixes d’un veí pel soroll i la manca de llicència d’establiment de concurrència pública van obligar a suspendre la programació d’espectacles i concerts, ja que la llicència d’activitats actual de l’Espai 30 només permet fer exposicions, tallers i reunions. Assenyala que la sèrie de deficiències que presenta des de fa anys aquest equipament municipal impedeix l’atorgament d’una nova llicència, i que, per tant, la continuïtat de la programació sociocultural de l’Espai 30 depèn únicament del seguit de millores que ha de realitzar l’Ajuntament. Remarca que el Govern es va comprometre a fer aquestes millores ja fa mesos, però que les obres encara no han començat i, a dia d’avui, ni tan sols està redactat el projecte arquitectònic per fer-les possible. Manifesta que no entenen aquest retard, i opina que no és excusa utilitzar l’argument que una part d’una de les naus antigues que forma l’Espai 30, l’anomenat espai Ion, ha d’esdevenir algun dia un vial, perquè l’Ajuntament es va comprometre a reformar, com a mínim, les altres dues naus, els espais Illot i Abaco. Finalment presenta el prec. La Sra. Andrés afirma que, tal com ha dit el Sr. Puigcorbé, aquest espai presenta greus deficiències, i que les tres naus que el conformen no serveixen per fer l’ús cultural que cal amb les condicions necessàries. Explica que, per tant, s’ha acordat fer una nova edificació amb les entitats que fan activitats en aquest equipament, que han participat en el disseny del programa funcional d’aquesta nova edificació, que assenyala que procurarà mantenir els elements que preservin la memòria obrera d’aquest espai. Manifesta que, d’una banda, BIMSA ja ha començat a redactar el projecte executiu i que el mes de juliol es presentarà un projecte bàsic a les entitats per poder acordar que es tiri endavant i es liciti aquest projecte executiu. Afirma que, d’altra banda, s’ha reservat una partida en el Pla d’inversions municipal (PIM) per a aquesta redacció i s’han de fer millores que permetin mantenir l’activitat de l’espai mentre no es dugui a terme aquesta gran reforma. En relació amb això, explica que hi ha una previsió pressupostària de 100.000 euros per fer les actuacions de manteniment i seguretat necessàries per permetre que aquest projecte tiri endavant com a centre de difusió cultural, tot i que no pas com a centre cívic, que és l’ús que correspondrà a la nova edificació. Afirma que el Districte està treballant per fer aquestes actuacions en breu, sobretot de cara a garantir la seguretat de les persones que fan les activitats i les persones que hi assisteixen. Manifesta que, paral·lelament, també s’està treballant el projecte de conveni per cedir l’ús a les entitats que facin l’activitat durant el període de temps en què l’espai actuï i treballi com a centre de difusió cultural. Explica que només estan a l’espera que aquestes entitats entrin per registre el projecte que desenvolupen, i que esperen que ho facin properament per tal de fer realitat aquesta cessió. El Sr. Puigcorbé manifesta que entén que s’accepta la urgència de fer les obres i, per tant, el prec. Assenyala que no ha entès bé l’import, i pregunta si és de 5.000 o 100.000 euros. La Sra. Andrés afirma que s’accepta el prec en el sentit de fer les obres de manteniment urgents per 100.000 euros, i afegeix que hi ha altres 100.000 euros previstos per redactar el projecte executiu. D’altra banda, explica que es farà la cessió d’ús mentre l’espai actuï com a centre de difusió cultural, i que quan sigui centre cívic ja parlaran de la gestió del nou centre. El Sr. Puigcorbé assenyala que les associacions demanen que, com a mínim, es facin obres a la nau central. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 4597 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 17. Que el Govern municipal deixi d’atorgar subvencions, tant ordinàries com extraordinàries, a entitats que fomenten l’independentisme en l’àmbit esportiu, com ara, la Plataforma ProSeleccions Catalanes. La Sra. Esteller manifesta que demanen al Govern que no concedeixi cap tipus de subvenció, ni directa ni extraordinària, a la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes perquè és una entitat que utilitza l’esport per fer política a favor de la independència. En aquest sentit, remarca que la Carta Olímpica recomana no barrejar l’esport amb la política, i que creuen que els recursos municipals dedicats a l’esport han d’anar destinats a la promoció de l’esport i a la pràctica esportiva, i no pas a qui utilitza l’esport com a arma política. Explica que des del 2012 fins al 2015 s’han concedit més de 200.000 euros a aquesta plataforma, a raó de 50.000 euros anuals. Assenyala que el 2015, amb el Govern d’Ada Colau, també es va atorgar aquesta subvenció, i que el 2016 l’entitat ha rebut una subvenció ordinària de 18.150 euros. Remarca que es tracta d’una quantitat de diners important que es podria destinar a la promoció de l’esport, en comptes d’anar dirigida a una entitat que utilitza l’esport en defensa d’una tesi que divideix i confronta la societat, en contra dels valors que defensa l’esport. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Esports. El Sr. Escudé explica que la voluntat del Govern municipal és que una part de les subvencions serveixin per donar suport a competicions esportives, amb la finalitat de contribuir a la promoció de l’esport en general o de determinades modalitats en les quals es valora que cal una acció decidida del Govern perquè prosperin i per fer-ne difusió i promoció entre la ciutadania. En aquest sentit, assenyala que algunes federacions catalanes que tenen seleccions catalanes reconegudes internacionalment han organitzat competicions oficials i que, per tant, tenen dret a demanar i a rebre una subvenció. La Sra. Esteller manifesta que estan d’acord que es donin subvencions a les federacions catalanes d’un determinat esport, però no pas a la plataforma, que reitera que té l’objectiu d’utilitzar l’esport per fer política. Afirma que barrejar esport i política sempre dóna mal resultat, i demana que no es torni a fer. El Sr. Escudé manifesta que demana el mateix a la Sra. Esteller. Explica que el govern hauria acceptat el prec si digués «que el Govern municipal deixi d’atorgar subvencions tant ordinàries com extraordinàries a entitats que fomentin la política partidista en l’àmbit esportiu», però que es demana retirar la subvenció expressament a la Plataforma ProSeleccions Catalanes, que també es dedica a promocionar seleccions reconegudes internacionalment i que organitzen competicions. A més, subratlla que les subvencions es concedeixen únicament i exclusivament amb criteris tècnics. Es dóna per tractat. 18. Que el Govern municipal procedeixi a buscar un indret alternatiu a la Sala Baluard. La Sra. Esteller manifesta que demanen al Govern que busqui una ubicació alternativa al centre Peracamps per a la Sala Baluard. Explica que entre l’any 2004, que es va obrir la Sala Baluard, i l’any 2008 van presentar més de sis iniciatives per mostrar el seu rebuig a l’obertura d’aquesta sala, tenint en compte el seu impacte negatiu en l’entorn i el barri. Afirma que el CUAP Peracamps també es troba al cor de la ciutat i que, per tant, l’obertura d’aquesta sala en aquest centre tindrà un impacte en l’entorn. Assenyala que hi ha veïns i comerciants que s’hi oposen perquè veuen els perjudicis que els pot ocasionar. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Salut. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4598 La Sra. Tarafa recorda que la nova ubicació de la Sala Baluard al CUAP Peracamps es coneix des del gener del 2015, i ja es va presentar als grups municipals, als veïns i veïnes, a les associacions de comerciants i a altres entitats. Remarca que aquest trasllat d’ubicació va associat a set equipaments més al districte de Ciutat Vella i ja s’han executat gran part de les obres. Afirma que les obres del CUAP Peracamps s’acabaran el juliol d’aquest any, que el trasllat ja està definit i que ja està en marxa tot el procés de reordenació i equipament. Destaca que aquest trasllat té diversos avantatges. Explica que el primer és la proximitat d’un centre d’atenció primària, cosa que facilita el model sanitari pel que fa a les drogodependències. A més, afirma que, causa de l’augment d’espai, es podrà ampliar la cartera de serveis i no només serà un espai de reducció de danys, com ara, sinó també de prevenció i tractament. Pel que fa a això, assenyala que ara hi ha persones que s’han de desplaçar de districte perquè la Sala Baluard no disposa d’aquesta cartera de serveis i això també dificulta la seva situació. D’altra banda, destaca que serà un espai millor, no només per als usuaris i usuàries, sinó també per als treballadors i treballadores. Manifesta que són conscients que l’obertura d’una sala d’aquest tipus genera sovint conflictivitat en un barri, però que aquest trasllat s’ha presentat al Consell de Barri, al Consell de Salut i al Consell de Districte, i que tot i que hi ha hagut veïns i veïnes que han mostrat el seu desacord, n’hi ha molts que han entès la situació. Remarca que tots els districtes tenen un espai com la Sala Baluard i que, per tant, entenen que en cal un a Ciutat Vella. A més, explica que estan preparant un pla d’acció pedagògic amb el veïns i veïnes per tractar d’anticipar amb ells algunes possibles problemàtiques i veure com les poden solucionar conjuntament. Afirma que aquest pla s’activarà en breu. La Sra. Esteller explica que li hauria agradat que la comissionada li hagués respost amb un informe o unes consideracions que demostressin que aquest impacte negatiu que temen molts veïns i comerciants no existeix, però que no ho ha fet. Remarca que el centre Peracamps es troba al cor del barri, envoltat d’habitatges, de l’Escola Oficial d’Idiomes i de comerciants i veïns que tenen por de l’impacte que tindrà aquesta sala. Recorda que el seu grup va estar d’acord a tancar la Sala Baluard, però va mostrar les seves objeccions respecte a la conveniència de traslladar-la al centre Peracamps. Demana al Govern que es replantegi aquest trasllat i que, com a mínim, elabori o els faci arribar informes sobre la minimització del risc i l’impacte que pot tenir a la zona. La Sra. Tarafa reitera que no es replantejarà aquest trasllat, però que farà arribar a la Sra. Esteller informes sobre les millores que s’han fet en l’obertura d’aquest tipus de sales en relació amb la recollida de xeringues al carrer i els impactes que tenen. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 19. Quina entitat externa va guanyar el concurs per aportar el personal extern necessari per reforçar la operativa de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER), quantes persones externes van entrar a treballar en aquesta unitat, quin ha estat el cost i la duració del contracte, i quantes persones externes que han entrat a treballar a la UCER tenen o han tingut vinculació directa amb l’Observatori DESC? La Sra. Fandos explica que el mes de gener el seu grup va fer unes preguntes referents a la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) i el Govern els va parlar dels contractes que s’havien fet, però que no els quadren els imports que els van donar. Recorda que se’ls va dir que hi havia hagut una primera incorporació de 4599 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 quatre persones per 56.000 euros, i una segona de 640.000 amb personal de Regesa. Assenyala que potser és un error de l’acta i no s’ha revisat. A més, afirma que també se’ls va dir que no hi havia cap persona contractada que tingués relació amb la PAH, per la qual cosa ara pregunten quantes d’aquestes persones han tingut una vinculació amb l’Observatori DESC. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Ortiz dóna la paraula al regidor d’Habitatge. El Sr. Montaner explica que, tal com ja es va respondre en la sessió de la Comissió del passat 19 de gener, el servei de la UCER es presta a través de dos encàrrecs gestionats des de BAGURSA. Assenyala que un és una encomana de gestió a Regesa que presten nou persones d’aquesta empresa, amb un cost de 640.000 euros i una durada d’un any, de l’1 de gener al 31 de desembre de 2016. Manifesta que l’altre encàrrec es va adjudicar primer per a un període de sis mesos mitjançant un procediment negociat i després, en vèncer el contracte, es va adjudicar per un procediment obert per a un període de dotze mesos. Explica que el primer contracte va tenir una vigència de sis mesos, del 2 de novembre del 2015 a l’1 de maig del 2016, i que l’empresa adjudicatària va ser Cooperativa ETCS SCCL. Afegeix que l’import del contracte era de 56.619 euros i el servei el van prestar quatre persones. Manifesta que en aquest procés d’adjudicació es va convidar les entitats Pirenalia, ETCS SCCL i Progrés. Explica que aquesta darrera entitat va comunicar per escrit la seva renúncia a presentar l’oferta i es va obrir un procés de negociació respecte a les altres dues ofertes, del qual hi ha informe per escrit a l’expedient de la contractació, i que es va puntuar l’oferta d’ETCS amb 53,5 punts i la de Pirenalia amb 31,5 punts. Assenyala que el segon contracte té una vigència d’un any, del 3 de maig del 2016 al 2 de maig del 2017, i l’empresa adjudicatària és Vincle, Associació per la Recerca i l’Acció Social. Afirma que té un cost de 159.000 euros i el servei el presten cinc persones, de manera que ara hi ha un total de catorze persones contractades. Explica que aquest segon contracte es va adjudicar per procediment obert i només s’hi va presentar l’entitat adjudicatària. D’altra banda, assenyala que en els currículums que s’han presentat en les ofertes del personal que ha prestat o està prestant el servei no hi figura cap vinculació directa amb l’Observatori DESC. La Sra. Fandos pregunta quin paper té en tot això la Sra. Susana Ordóñez. El Sr. Montaner afirma que no sap el nom de les catorze persones que treballen a la UCER. La Sra. Fandos explica que els han dit que aquesta és la persona que sempre està present i dóna totes les directrius. Afirma que els consta que aquesta persona abans estava vinculada a l’Observatori DESC, i demana que se’ls aclareixi si pertany a la UCER. Assenyala que abans quan es produïa un desnonament hi havia les persones de Serveis Socials, mentre que ara hi ha personal de la UCER i gent de la PAH, per la qual cosa no se sap ben bé qui pren les decisions. El Sr. Montaner afirma que la persona que lidera el grup de la UCER és la Sra. Fuensanta, que és advocada i la persona amb qui sempre parlen, i que no li consta el nom que ha esmentat la Sra. Fandos. A més, assenyala que la UCER està formada per personal que prové de Regesa. Es dóna per tractada. 20. Quin va ser el motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona no va utilitzar l’aplicació informàtica que l’entitat Arrels va oferir pel recompte de persones sense llar, quin va ser el cost de l’aplicació informàtica municipal i quina valoració en fa del seu funcionament? NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4600 La Sra. Fandos explica que han llegit a la premsa i han sabut a través de les entitats del tercer sector que en el recompte de persones sense llar efectuat fa pocs dies no es va utilitzar l’aplicació informàtica que Arrels havia creat expressament per al recompte, sinó una aplicació municipal. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Ortiz precisa que Arrels no va fer una aplicació expressament per a aquest recompte. Explica que el recompte de ciutat va estar liderat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, que està formada per l’Ajuntament i per 31 entitats, i que es va fer servir un disseny conjunt de totes les entitats que es dediquen a l’atenció de les persones sense llar. Remarca que van ser les mateixes entitats les que van decidir que calia una eina específica que fos patrimoni del conjunt de la xarxa que permetés fer el recompte i que es pogués fusionar amb la feina que fan els equips de carrer de manera habitual en els serveis socials. Assenyala que, per exemple, sí que s’hi va incorporar la cartografia en paper que va oferir Arrels, però que les entitats i els professionals van considerar pertinent desenvolupar una eina pròpia, sobretot perquè l’aplicació d’Arrels té un objectiu diferent al de recompte d’una sola nit, ja que es tracta d’una aplicació oberta que la ciutadania pot fer servir en qualsevol moment i això podia donar lloc a duplicacions. Afirma que, per tant, es va crear una web on la gent es pogués apuntar com a voluntaris i, d’altra banda, es va fer servir el mecanisme de geolocalització. Assenyala que el recompte és una manera de completar la tasca que fa el Servei d’I. Social, i que tenir aquestes xifres i aquesta aplicació permetia casar la feina que fan els equips de carrer de manera habitual amb tota la informació que es va aconseguir en el marc del recompte. D’altra banda, informa que la despesa de l’aplicació que l’Ajuntament va posar al servei de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va costar 8.450 euros. La Sra. Fandos pregunta per la valoració del funcionament d’aquesta aplicació. La Sra. Ortiz afirma que la valoració dels equips va ser positiva. Explica que durant la primera hora del recompte hi va haver alguns problemes amb la càrrega dels servidors, però que a partir d’aquella hora, i després de bolcar els apunts que s’havien fet manualment, es van obtenir resultats útils. Assenyala que la propera vegada es tindrà més en compte la càrrega necessària de cara al servidor, però que la valoració i l’ús que s’està fent de l’aplicació per poder tenir tots els mapes és clarament positiva. La Sra. Benedí diu a la Sra. Fandos que ja ha exhaurit els dos torns de paraula. La Sra. Fandos replica que no ha fet el segon torn, sinó que s’ha limitat a dir que faltava fer la valoració, que formava part de la pregunta. La Sra. Benedí li diu que hauria pogut continuar parlant. La Sra. Fandos es queixa que s’entengui com un segon torn de paraula dir «i la valoració?» sense el micròfon obert. La Sra. Benedí cedeix finalment l’ús de la paraula a la Sra. Fandos i assenyala que la tinenta d’alcalde també tindrà un altre torn. La Sra. Fandos afirma que ja no vol tornar a intervenir, i demana a la Sra. Benedí que sigui igual d’estricta amb tothom. La Sra. Benedí respon que ja ho és. Es dóna per tractada. 4601 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Del Grup Municipal C’s: 21. Quines accions pensa portar a terme el Govern municipal de Barcelona per tal de garantir l’alimentació durant els mesos d’estiu dels menors de la nostra ciutat? La Sra. Barceló explica que, segons la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, es necessiten un total de 51.264 beques menjador per als menors de 16 anys a la ciutat. Manifesta que plantegen aquesta pregunta perquè les administracions públiques tenen la responsabilitat de garantir l’alimentació dels menors durant els mesos que no hi ha activitat escolar. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Ortiz assenyala que en dos minuts segurament no tindrà temps d’explicar tots els recursos que destina l’Ajuntament a garantir el dret a l’alimentació dels infants. D’altra banda, remarca que el dret a l’alimentació no s’ha de vincular al fet que els infants hagin de fer obligatòriament una activitat, sinó que té a veure amb combatre la pobresa que hi ha a les llars de la ciutat i al conjunt de Catalunya. Afirma que per això intenten avançar en sistemes de rendes garantides i també treballen aquest tema en el marc de la Generalitat. Tot seguit exposa els dispositius municipals destinats a reforçar el dret de l’alimentació en període no escolar. Explica que els 40 centres de Serveis Socials de la ciutat treballen en el diagnòstic precoç, igual que els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, i dediquen recursos específics per a les famílies vulnerables durant tot l’any. Afirma que els 22 centres oberts també fan activitats durant l’època de vacances, incloent-hi el dret a l’alimentació. Assenyala que, a més, la targeta Barcelona Solidària garanteix ingressos a les famílies per poder fer despesa en necessitats bàsiques, i que la renda infantil, de 0 a 16 anys, suposa 100 euros per infant per a famílies amb rendes baixes. Destaca que l’Ajuntament ha augmentat un 39% el volum d’ajuts atorgats enguany i concedirà 15.000 beques per un import de més de 2 milions d’euros, que se sumen a la renda infantil, que representa 10 milions d’euros. Explica que són conscients que això no soluciona la pobresa a la ciutat i per això creuen que cal continuar incrementant els ajuts, però que totes les administracions han d’actuar en el mateix sentit. La Sra. Barceló agraeix la precisió de la tinenta d’alcalde, sobretot pel que fa a les dades econòmiques. Explica que, durant els dos mesos de vacances, hi has famílies que no poden garantir un dret tan bàsic com el de l’alimentació, i més quan està associat a menors. En aquest sentit, assenyala que el Baròmetre de la infància i les famílies de Barcelona del 2014 deia que un 1,4% dels infants menors vivien en llars que no es podien permetre un àpat de carn, pollastre o peix. Destaca que la nutrició és important no únicament per al desenvolupament físic, sinó també per al desenvolupament intel·lectual. Opina que no es tracta de dir quina administració pública és responsable de garantir el dret a l’alimentació, sinó que això és responsabilitat de tots, i més quan es tracta dels menors de la ciutat. La Sra. Ortiz manifesta que no s’eximeixen d’aquesta responsabilitat. Afirma que, de fet, les dades alimentàries de Barcelona són millors que les d’altres indrets de Catalunya, mentre que, en canvi, hi ha altres indicadors relatius a la infància que cal millorar, com el dret a poder jugar, a fer vacances, o a tenir altres activitats. Opina que, per tant, cal veure tots els instruments per garantir els drets fonamentals dels infants des d’una òptica transversal. Es dóna per tractada. 22. Quin projecte té el Govern municipal per al Palau d’Esports? NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4602 La Sra. Barceló afirma que, des de la seva inauguració, el Palau d’Esports ha estat un referent per a la ciutat en l’àmbit esportiu i del món de l’espectacle. Assenyala que disposa d’un espai polivalent que permet acollir diversos esdeveniments culturals, però que actualment està tancat. Manifesta que creu que l’últim espectacle que s’hi va fer va ser l’any 2000 i que, per tant, volen saber quin projecte té el Govern municipal per a aquest espai. La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada de Cultura. La Sra. Sureda assenyala que l’últim espectacle que es va fer al Palau d’Esports va ser després de l’any 2000. Explica que l’any 2000 el Palau d’Esports de Barcelona va ser objecte d’una gran remodelació amb la idea que acollís espectacles de teatre musical de gran format perquè en aquell moment a Barcelona no hi havia espais adequats en dimensions i en infraestructures per acollir aquest tipus d’espectacles. Assenyala que, a partir del 2002, aquest projecte va ser impulsat per l’empresa Focus, juntament amb la SGAE i amb el holding mexicà CIE, i va començar a funcionar amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). Manifesta que, durant cinc anys, el BTM va programar musicals de gran format, però les xifres d’assistents no van ser les esperades i el 2007 va tancar. Assenyala que, des d’aleshores, el teatre funcionava en règim de lloguer sota la gestió de l’empresa BSM. Explica que es llogava a diferents promotores i s’hi feien diversos espectacles, però sense un fil conductor programàtic gaire clar. Manifesta que l’abril del 2015 hi va haver un procediment d’inspecció de la Guàrdia Urbana i dels Bombers i l’edifici va haver de ser tancat perquè no oferia les condicions de seguretat requerides per a actes de concurrència pública. Recorda que es tracta d’un edifici amb més de 60 anys d’antiguitat i que, tot i que havia estat reformat l’any 2000, portava vuit anys sense acollir una programació regular i tenir un manteniment regular. Explica que quan es va rebre l’informe de Bombers i la Guàrdia Urbana, l’empresa BSM, en converses amb l’antic Govern municipal, va plantejar tres possibles escenaris: la rehabilitació de l’espai per tal de continuar programant estrictament teatre musical, que suposava un cost aproximat de 2,5 milions d’euros; una reforma per tal de convertir-lo en un espai polivalent que programés tant esdeveniments esportius com culturals, que es xifrava en 6 milions d’euros; o bé convertir-lo en un palau de gel, amb un cost aproximat d’11 milions d’euros. Manifesta que actualment, des de l’Institut Barcelona Esports i el Comissionat d’Esports i des de Cultura, consideren que aquest palau pot tenir un paper rellevant tant pel que fa a l’àmbit esportiu com al cultural, i que per això proposen una taula de treball conjunta entre Esports i Cultura. La Sra. Barceló agraeix l’explicació dels antecedents, però afirma que li hauria agradat que la comissionada hagués parlat més del que vol fer el Govern actual en aquest espai i que, per tant, espera que els pugui fer arribar la resposta per escrit. D’altra banda, manifesta que no volen que es tornin a incomplir les condicions de seguretat i, sobretot, que no es perdin més equipaments culturals a la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 23. Per què no s’ha tingut en compte la millora de les condicions laborals de les treballadores de teleassistència i quins mecanismes té pensat l’Ajuntament per tal de millorar-les tenint en compte que des del comitè d’empresa es consideren totalment insuficients. La Sra. Rovira saluda les treballadores del servei de teleassistència que han assistit a la sessió. Explica que el passat 22 d’abril del 2016 es va publicar l’inici del procés per a la contractació del servei de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona, que recorda que és un dels serveis amb una valoració més alta per part 4603 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 dels usuaris. Assenyala que aquesta presentació del procés de contractació comptava amb un plec de clàusules tècniques i administratives, i que el 30 de maig del 2016 va finalitzar el període d’al·legacions. Manifesta que durant el procés previ a l’anunci de la licitació d’aquest servei el comitè d’empresa va mantenir trobades amb el personal responsable de l’Ajuntament per exposar-los la necessitat de realitzar les millores econòmiques i socials que requereix la plantilla. Explica que el comitè d’empresa va fer diverses aportacions en relació amb les clàusules dels plecs esmentats, i que actualment es valora que no han estat recollides i que, de fet, la situació laboral i social de la plantilla podria empitjorar. En aquest sentit, recorda que tots els grups municipals, excepte el de la CUP, van votar favorablement aquestes condicions, i que els responsables de l’Institut de Serveis Socials van dir que ni tan sols eren conscients de les condicions laborals de la plantilla. Remarca que tot això els sorprèn, tenint en compte que el Govern diu que vol combatre la feminització de la pobresa i la precarietat laboral des del mateix Ajuntament. La Sra. Ortiz manifesta que no comparteix que no s’hagi tingut en compte la millora de les condicions laborals en aquesta contractació, tot i que és veritat que parteixen d’un sector precaritzat. Explica que, precisament perquè s’ha tingut en compte aquesta situació, el plec de condicions ha explicitat per primer cop l’obligatorietat de complir el conveni per part de l’adjudicatari. Destaca que, a més, obliga l’adjudicatari a emetre un informe anual on s’especifiquin les condicions laborals i les mesures adoptades per millorar-les, i impedeix un límit en la rotació per tal de garantir l’estabilitat. D’altra banda, assenyala que també s’ha incorporat la formació de tots els perfils professionals i l’obligatorietat que això formi part del cost del servei i no vagi a compte dels treballadors i treballadores. Afirma que, malauradament, el conveni en aquest sector no fixa uns salaris adients, que és una cosa que creuen que han de treballar, també en el marc dels acords sindicals. Remarca que actualment la llei no els permet establir un salari per sobre de l’estipulat per conveni, però que és la primera vegada que el plec de teleassistència preveu aquestes condicions laborals. Manifesta que els consta que l’empresa que ara presta el servei ha volgut confondre en alguns casos els mateixos treballadors explicant coses que no eren certes del plec. Afirma que saben que aquesta empresa ha tingut uns beneficis molt elevats, superiors al 12%, i que no els ha reinvertit en les condicions dels treballadors i treballadores. Assenyala que aquesta és també una de les qüestions que han inclòs en el plec, així com l’especificitat de fer un seguiment de les condicions. Conclou que és evident que hi ha molt més camí per recórrer i han de treballar molt més, però que en el plec es recullen les condicions laborals i el fet de poder- ne fer un seguiment. La Sra. Rovira manifesta que no els serveix l’argument que l’empresa ha estat confonent la plantilla, ja que les treballadores han tingut accés al plec de condicions i la valoració prové del mateix comitè d’empresa. D’altra banda, opina que entenen que, si es diu que es volen millorar les condicions laborals de totes les persones que treballen en l’Àrea de Drets Socials i que presten serveis, cal fer-ho també a través de les clàusules. Demana que, si no, s’aposti per altres vies com la municipalització del servei. La Sra. Ortiz afirma que actualment l’Ajuntament no té la capacitat de prestar directament el servei, tenint en compte la tecnologia que requereix, i que, per tant, han de trobar vies alternatives millorant el seguiment de la contractació. Explica, però, que estan fent un diagnòstic de l’Àrea per veure quins serveis haurien de ser objecte de municipalització i quins altres no. Es dóna per tractada. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4604 24. Quin és el procediment que seguirà l’Ajuntament a l’hora de realitzar el procés de municipalització de les tres escoles bressol: Caspolino, Enxaneta i Patufets de Navas? La Sra. Rovira recorda que, en el marc de Pla de recursos humans d’aquest mandat, es preveu la recuperació i gestió municipal directa de les escoles bressol Caspolino, Enxaneta i Els Patufets de Navas. Explica que van demanar al comissionat d’Educació i Universitats que els facilités l’informe jurídic per veure com es faria aquesta municipalització, però que encara no els ha arribat. Assenyala que també van demanar quan s’exposaria com es faria aquesta municipalització, ja que entenien que podia generar un precedent, però que ni la tinenta d’alcalde de Drets Socials ni el comissionat sabien si aquesta qüestió havia passat o no per la Comissió de Govern. Manifesta que entenen que hi ha una situació complicada per a les treballadores de les escoles bressol i per a les persones que formen part de la borsa d’educadores, i que per això els agradaria saber realment com es vol fer aquest procés. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba explica que demà, dimecres 22 de juny, el Govern es reunirà amb els representants sindicals per fer-los avinent la informació següent: la data de subrogació, que serà l’1 de setembre; els motius de subrogació del personal, que passa de gestió indirecta a gestió directa; i les condicions laborals i econòmiques del personal que se subroga, que inicialment seran les mateixes condicions en les quals s’integren fins que es negociï el nou conveni, i que després s’hauran d’equiparar a les de la resta del personal de les escoles bressol municipals. Afegeix que es respectarà l’antiguitat que aquestes persones tinguin a les empreses d’origen, i que durant la primera o segona setmana de juliol hi haurà un procés d’aprovació de l’expedient de subrogació per part de la Comissió de Govern. Manifesta que vol aprofitar l’ús de la paraula per expressar i donar tot el suport al conjunt de treballadores de les borses de l’Ajuntament de Barcelona. Remarca que el Govern actual sempre les ha tingut en compte, malgrat les «intoxicacions informatives» que hi hagi pogut haver per part d’alguns sectors. Explica que, precisament per això, la categoria amb la qual aquestes persones subrogades a temps complet passen a dependència municipal és d’indefinit no fix, cosa que vol dir que les seves places sortiran oportunament a oferta pública i totes les treballadores, amb independència del seu origen, hauran de competir en condicions d’igualtat per poder-hi accedir. La Sra. Rovira manifesta que voldria saber com han anat les reunions amb les educadores que estan a la borsa de treballadores i, d’altra banda, demana que se’ls faci arribar l’informe que fa més d’un mes que esperen tan bon punt es tingui. Explica que els consta que la comunicació del Govern tant amb les treballadores que actualment estan a les escoles bressol com amb les de les borses és insuficient, ja que, una vegada més, no s’han aclarit realment quins passos se seguirien. Opina que això és una falta de respecte per les treballadores del sector educatiu. La Sra. Ortiz dóna la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. El Sr. Essomba assenyala que hi ha una pluralitat d’agents que s’erigeixen com a interlocutors d’aquestes treballadores i que, per tant, el Govern ha mantingut una interlocució directa i permanent amb els sindicats que s’han manifestat com a representants, tot i que no totes les treballadores se senten representades per aquests. Afirma que, en tot cas, hi ha plena voluntat de poder-se reunir amb les treballadores. Amb relació a l’informe, recorda que ja va dir que es facilitaria quan l’informe de l’expedient de Comissió de Govern quedi aprovat. 4605 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.58 h. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4606 Comissió d'Economia i Hisenda Acta de la sessió de 21 de juny de 2016, aprovada el 19 de juliol de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de juny de 2016, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Ima Sra. Maria José Lecha González, en substitució de l’Im. Sr. Josep Garganté i Closa, la Ima Sra. Maria Rovira i Torrens, l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, i els Srs.: Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economi i Jesús Carrero López, Interventor Adjunt. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot i Josep Garaganté i Closa. S'obre la sessió a les 16.40 h. I) Aprovació de les actes de les sessions de 17 de maig de 2016 El Sr. Blasi exposa que el punt número 20 de la sessió ordinària anterior, que consistia en un prec del Grup de Convergència i Unió relatiu a la problemàtica de càrrega i descàrrega, va ser rebutjat, però que posteriorment l’anterior regidor de Comerç i Mercats, Sr. Colom, li va comunicar que va ser una errada i que el govern acceptava el prec, circumstància que quedaria recollida en l’acta. Tot i així, constata que a l’acta consta que el prec va ser rebutjat, raó per la qual pregunta si, d’acord amb aquesta trucada del Sr. Colom, la nova regidora d’aquest àmbit, Sra. Ballarín, dóna el prec per acceptat o no, per tal de poder comunicar aquesta resolució al sector afectat. La Presidenta resol que cal esperar que el Sr. Colom es pronunciï sobre aquesta qüestió. El Sr. Colom explica que en la sessió anterior el Sr. Blasi va fer un prec relatiu a la problemàtica de càrrega i descàrrega dels gremis, i ell va respondre que el govern estava treballant per trobar-hi una solució. Posteriorment va dir que no podia acceptar el prec en els termes formulats perquè es demanava que es restituïssin els espais temporals que tenien els gremis, i justament això és el que s’està revisant. Entén, doncs, que el prec no era formulat en aquests termes i, per tant, la resposta que havia donat en primera instància anava en la línia de no acceptar-lo, però va justificar la negativa en relació amb un prec que no era exactament el que s’havia fet. Per tant, demana que es resolgui aquest error, perquè el rebuig que va formular no es basava en els termes en els quals es formulava el prec i, per tant, un cop detectat l’error, va comunicar al Sr. Blasi que l’acceptava. S'aprova l’acta de la sessió extraordinària de 17 de maig de 2016. S’aprova l’acta de la sessió ordinària de 17 de maig de 2016 amb l’aclariment realitzat en aquesta sessió. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici 4607 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 En compliment del Decret d'Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2016: 1. Aprovar l’expedient núm.3-048/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar el Projecte en matèria de Turisme anomenat Elaboració de continguts, itineraris i mapes de Rutes turístiques i gastronòmiques al Districte de l’Eixample, segons acord de la Comissió de Govern de 4 de novembre de 2015, per un import total de 58.177,77 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16050995; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2016: 2. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis d’auditoria dels comptes anuals de l’Ajuntament de Barcelona i el seu grup econòmic municipal dels exercicis 2016 i 2017, amb núm. de contracte 16001801, mitjançant tramitació ordinària, amb un pressupost total de licitació d'1.461.680,00 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, Treballs auditoria Ajuntament de Barcelona i consolidat del grup i suport a la Intervenció General en l’exercici del control financer respecte de subvencions i concessions administratives, per un import de 438.020,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, Treballs auditoria organismes autònoms municipals, per un import de 147.620,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 3, Treballs auditoria entitats públiques empresarials i societats municipals amb participació majoritària municipal, per un import de 527.560,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 4, Treballs auditoria consorcis, fundacions i associacions, per un import de 348.480,00 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.208.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA i import de l'IVA de 253.680,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu a l’empara de l'art. 89 del Text Refós de la LCSP, ateses les seves característiques. Convocar procediment restringit d'acord amb els articles 162 a 168 del Text Refós de LCSP. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 9 de juny de 2016: 3. Aprovar l’expedient núm.3-060/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2016, per un import total de 389.739,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16053095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4608 Acords de la Comissió de Govern de 16 de juny de 2016: 4. Aprovar l’expedient núm.3-062/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2016, per un import total de 972.030,60 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16060695; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 5. Aprovar l’expedient núm.3-064/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de la Comissió Europea en concepte de segona bestreta per al projecte Mobilitza’t-Mobile, per un import de 280.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16060795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord La Presidenta, a petició del Grup de la CUP, resol que els punts 1 a 11 es debatran conjuntament però es votaran per separat. En segon lloc, anuncia que, a petició del Grup Popular, els punts 14 i 21, que consisteixen en una proposició del Grup de Ciutadans i un prec del Grup Popular respectivament, es tractaran conjuntament. El Sr. Mulleras informa que el prec corresponent al punt 21 de l’ordre del dia ha estat transaccionat amb el govern municipal amb el mateix text que s’ha transaccionat per al punt 14, text que ja té Secretaria i que en aquest moment fa a mans dels grups municipals. Demana, doncs, que ambdós punts es tractin conjuntament. La Presidenta anuncia que hi ha diverses propostes transaccionades i que els textos d’aquestes transaccions ja els tenen tots els grups. 1. Precisar l’acord adoptat pel Plenari del Consell Municipal, en sessió de 30 de maig de 2008, relatiu a la constitució d’un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, sobre la finca situada al Camí de Mas Sauró núm. 2-20, per a ser destinada a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat psíquica profunda, en el sentit de determinar que la superfície de l’esmentada finca és de 8.727 m2, i, en conseqüència adaptar la condició reguladora primera del dret de superfície a la nova medició establerta. 4609 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Pisarello exposa que es presenta un conjunt d’expedients per tal de lliurar diversos solars al patrimoni municipal d’habitatge per promoure habitatge públic en règim de lloguer o en règim dotacional. Recorda que un dels objectius del govern és garantir el dret a l’habitatge. En aquest sentit, la tardor anterior van anunciar que es posaven solars a disposició del Patronat Municipal d’Habitatge per construir-hi dos mil pisos en règim de lloguer social. Ara el govern anuncia que es posen en marxa les mesures per complir aquesta promesa i s’impulsa la construcció de 747 pisos de lloguer social i dotacional. Concretament, es proposa aprovar onze expedients de patrimoni, set de constitució de drets reals de superfície i d’aprofitament, una concessió administrativa sobre el sòl, una cessió de subsòl i dues regularitzacions de superfície. Afegeix que es tracta de constitució de drets a favor del sector públic, per tant amb caràcter gratuït, i un termini en funció del dret concedit. Destaca que entre aquests expedients n’hi ha quatre que suposen desbloquejar les actuacions al solar de l’illa Germanetes, aprovades des de l’any 2010 però que estaven aturades. El Sr. Ayala informa que un grup d’expedients fa referència a drets reals per a habitatge públic dotacional, que inclou 507 unitats noves: 160 habitatges al passeig de Torras i Bages, 95 al carrer d’Ulldecona, 170 a la via Favència, 47 al carrer de Viladomat –inclòs un equipament sanitari assistencial– i 35 habitatges i una escola bressol al carrer del Comte Borrell. Pel que fa al solar de Germanetes, comenta que es fa enrere la cessió de drets donada l’any 2010 i es crea de nou el dret per tal d’incloure-hi l’equipament sanitari i l’escola bressol, equipaments que retornaran a l’ajuntament un cop construïts. Un segon grup d’expedients contempla drets reals per a habitatge públic de lloguer, amb un total de 240 unitats noves, 96 al carrer de Palamós i 144 al carrer d’Ulldecona. D’altra banda, informa que hi ha una cessió de subsòl per a aparcaments d’habitatges públics en una finca que ja s’està construint. Remarca que a sobre d’aquests aparcaments hi haurà una zona verda. També relacionat amb l’actuació a l’illa del solar de Germanetes, assenyala que hi ha una concessió administrativa al carrer del Consell de Cent per fer els accessos i el pati de l’escola bressol que ha comentat anteriorment. Finalment, apunta que hi ha dos expedients de regularització de superfície relatius a drets concedits a la Generalitat, atès que la consignació registral d’aquestes superfícies no era correcta. Precisa, doncs, que es tracta de 8.727 metres quadrats a la finca del camí del Mas Sauró per a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat psíquica profunda, i de 2.657 metres quadrats a la finca del carrer del Consell de Cent, on s’ha de construir l’IES Viladomat. La Sra. Fandos exposa que el Grup de Convergència i Unió està d’acord en aquestes regulacions de superfície, que aquesta és una qüestió tècnica i, per tant, anuncia el vot favorable a aquests punts. Quant als punts 3, 4 i 5, que són els que fan referència al solar de l’antic convent de les Germanetes, creu que es tracta de tres cessions importants que es fan al Patronat de l’Habitatge, que segueixen el projecte endegat pel govern anterior. Tanmateix, els hauria agradat que s’hi hagués inclòs el solar que creuen que hauria de ser per a l’Escola Fàsia. En tot cas, estan d’acord en la construcció d’habitatge protegit, d’habitatge dotacional i de l’escola bressol, i per tant votaran a favor d’aquests tres punts. En la mateixa línia, també anuncia el vot favorable als punts 6, 7 i 8, que fan referència al barri de la Marina del Prat Vermell, i que continuen la planificació iniciada pel govern anterior. Tot i així, els consta que des de fa un any el districte no té coneixement de com avança aquest projecte i, per tant, creuen que se l’hauria d’informar. Finalment, pel que fa als solars de Trinitat Nova destinats a habitatge, també estan d’acord que es continuï amb el projecte iniciat pel govern anterior. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4610 El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans als onze punts que es debaten. Assenyala que el seu grup defensa les solucions habitacionals i la creació d’un parc d’habitatge social en règim de lloguer, punt principal del seu programa per a aquest mandat, per situar Barcelona al nivell de les grans ciutats europees i mundials. Tanmateix, considera que 507 unitats noves d’habitatge social i la previsió de construir-ne 2.000 són insuficients perquè el seu grup ha calculat que caldria tenir un parc d’habitatge social en règim de lloguer de 20.000 habitatges. Reitera que hi votaran a favor, a diferència del que ha passat en altres ocasions tant en la Comissió d’Economia com en la Comissió d’Urbanisme, on s’havia aprovat la venda de sòl públic o concessions de setanta anys, bo i desitjant que el govern municipal multipliqui aquest esforç. El Sr. Bosch considera que aquestes són accions de ciutat, de sentit comú, especialment en el cas del solar de Germanetes. Tanmateix, lamenta que aquestes actuacions no s’hagin pogut fer abans. Per tant, anuncia el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras anuncia el vot favorable del Grup Popular als onze punts. Entenen que es tracta de modificar drets de superfície perquè en el seu moment no es va preveure bé, o es va fer de manera insuficient, la construcció d’aquests equipaments dotacionals, assistencials, educatius i socials. Pel que fa als equipaments que s’han de construir al solar de les Germanetes, comenta que fa molt de temps que s’estan esperant i que són molt necessaris per al barri, com tota la resta d’equipaments que es debaten. La Sra. Rovira anuncia que el seu grup votarà a favor d’alguns punts i s’abstindrà en alguns altres perquè la CUP comparteix el plantejament pel que fa escoles bressol i equipaments sanitaris, però pel que fa a la construcció de pisos entenen que per planificar aquesta política s’ha de tenir primer un cens de pisos buits a la ciutat. En aquest sentit, comenta que segons els informes de què es disposa hi ha trenta mil pisos buits, però segons altres informes d’observatoris independents n’hi ha fins a vuitanta mil. Per tant, creu que si cal capgirar el model d’habitatge que s’ha desenvolupat a Barcelona no s’ha de fer mitjançant la construcció sinó mitjançant la dinamització i fer que aquests pisos buits es posin a disposició de tothom per tal de garantir el dret a l’habitatge. Així, doncs, assenyala que s’ha d’anar a l’arrel d’allò que defensen diferents moviments populars i, per tant, considera que tornar a construir és tornar a les polítiques dels governs anteriors, del PSC i de Convergència i Unió. El Sr. Pisarello agraeix els posicionaments dels grups municipals que donen suport a les propostes. Recorda que aquest govern ha fet de la garantia al dret a l’habitatge una de les seves principals fites i el model que defensa en aquesta matèria és fonamentalment la garantia del dret en règim de lloguer social, raó per la qual totes les polítiques han anat orientades en aquest sentit, com ara les modificacions pressupostàries, que han permès fer inversions que apunten cap a aquest model de tinença. També defensa altres models de tinença, tot i que de moment són embrionaris, com el model cooperatiu o models de cessió d’ús, que són perfectament compatibles. En tot cas, considera que Barcelona hauria d’avançar ràpidament cap als percentatges que tenen ciutats com París o Amsterdam, malgrat que es parteix d’una situació que qualifica de pobra. D’altra banda, assegura que el govern també prioritza la mobilització de l’habitatge buit. En aquest sentit, indica que una de les primeres coses que ha fet el govern és negociar amb les entitats financeres que tenen habitatges buits perquè els cedeixin, atès que no estan complint la funció social que tenen. Afegeix que en els casos en què no s’ha pogut negociar s’han imposat multes. Així, doncs, el govern comparteix aquesta política, però és conscient que en ciutats grans, com Barcelona, Badalona, Ripollet, Cerdanyola i altres, sense construcció d’habitatge i només amb la mobilització de l’habitatge buit és impossible garantir el dret a l’habitatge per a la gran majoria de la població, i per això totes aquestes ciutats fan polítiques semblants en matèria d’habitatge. 4611 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Rovira entén que no es pot comparar Barcelona amb Ripollet o Badalona perquè té 1.600.000 d’habitants i un model molt concret, diferent del que s’ha desenvolupat en altres ciutats. D’altra banda, assenyala que no es pot afirmar taxativament que amb el parc d’habitatge actual no es pot garantir el dret a l’habitatge si no hi ha un cens, perquè no hi ha un diagnòstic de la situació real pel que fa als habitatges construïts durant els darrers anys a la ciutat de Barcelona. Li sembla, doncs, que aquest és un mal punt de partida. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC, PP i CUP. 2. Precisar l'acord adoptat pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 30 d’abril de 2010, relatiu a la constitució d’un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya sobre la finca situada al carrer del Consell de Cent núm. 150-152, per a ser destinada a la ubicació de l’Institut d’Educació Secundària (IES Viladomat), en el sentit de determinar que la superfície de l’esmentada finca és de 2.657,50 m2, i, en conseqüència, adaptar la condició reguladora primera del dret de superfície a la nova medició establerta. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC, PP i CUP. 3. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l'ús privatiu respecte de la finca situada en el carrer Consell de Cent núm. 154, grafiada en el plànol annex, a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge, amb caràcter gratuït i un termini de cinquanta anys, per a la construcció dels accessos i pati de l’escola bressol que l’esmentat Patronat construirà a la finca contigua del carrer Comte Borrell núm. 159; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament al Patronat Municipal de l’Habitatge; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC, PP i CUP. 4. Extingir el dret de superfície atorgat a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge, per acord del Consell Plenari en sessió de 18 de juny de 2010, respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Viladomat núm. 142; constituir un nou dret real de superfície a favor del referit Patronat respecte la totalitat de l’esmentada finca del carrer Viladomat núm. 142, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, i la construcció d’un equipament sanitari assistencial que serà lliurat a la Corporació municipal, d’acord amb el planejament urbanístic; dret que es regirà d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat ;i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4612 Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 5. Extingir el dret de superfície atorgat a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge per acord del Consell Plenari en sessió de 18 de juny de 2010, respecte del sostre edificable destinat a habitatge i aparcament de la finca de propietat municipal ubicada al carrer Comte Borrell núm. 159; constituir un nou dret real de superfície a favor del referit Patronat respecte la totalitat de l’esmentada finca del carrer Comte Borrell núm. 159, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, i la construcció d’un equipament d’escola bressol que serà lliurat a la Corporació municipal, d’acord amb el planejament urbanístic; dret que es regirà d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 6. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte la finca del carrer Ulldecona núm. 12-14, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 7. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini públic situada al carrer Ulldecona núm. 2-10, grafiada en el plànol annex, destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges dotacionals; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 8. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal consistent en l’entitat núm. 2 (subsòl) del complex immobiliari CI- FR19/FR8 de la finca situada al carrer Constitució núm. 61.X, grafiada en el plànol annex, destinada a aparcament en subsòl, que s’integrarà físicament amb 4613 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 l’aparcament que la referida entitat municipal construirà en la promoció d’habitatges de protecció en règim de venda i lloguer que impulsa en la finca contigua del carrer Constitució núm. 31-35, finca cedida al seu favor per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 28 de febrer de 2014 i formalitzada per document administratiu de 30 de maig de 2014, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al.legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC, PP i CUP. 9. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte la finca del carrer Palamós núm. 77-79 i Aiguablava 68-72, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer protegit, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 10. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini públic situada al carrer de la Via Favència núm. 413-417, grafiada en el plànol annex, destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. 11. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, respecte de la finca de domini públic situada al Passeig de Torras i Bages núms. 143, grafiada en el plànol annex, destinada a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; i NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4614 facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C's, ERC i PP i amb l'abstenció de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 12. Adjudicar, com a resultat de la concurrència pública celebrada, a la societat Clear Channel España, S.L.U. (CIF núm. B-82539867) la concessió per a la conservació, subministrament, instal·lació, i explotació publicitària de determinats elements de mobiliari urbà de la Ciutat de Barcelona, amb subjecció al Plec de clàusules reguladores aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal en sessió de 19 d’abril de 2016 i les propostes derivades de la seva oferta; inadmetre, per extemporànies, les al·legacions presentades per l’empresa Clear Channel España, S.L.U. i per Ecologistes en Acció de Catalunya; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Pisarello recorda que la Comissió d’Economia i Hisenda el 19 d’abril va aprovar els plecs de condicions d’aquest contracte. Informa que les dues empreses principals del sector, JC Decaux Espanya, concessionària del contracte vigent, i Clear Channel van presentar sengles ofertes, que han obtingut 69,75 i 80 punts respectivament, raó per la qual la darrera ha guanyat el concurs. El govern considera que és un bon contracte i destaca que l’ajuntament ingressarà 15,5 milions anuals, més que en els darrers tres exercicis, malgrat els dubtes que hi va haver inicialment. Així, doncs, remarca que s’ha reduït la publicitat al carrer en un 20 % i s’ha avançat en una disminució de la contaminació visual, de manera que Barcelona s’acosta a ciutats com Grenoble i altres ciutats capdavanteres en aquest àmbit, i alhora s’obtenen més recursos per a l’erari públic, de manera que es demostra que les coses no solament es poden fer d’una manera diferent, sinó també millor i més eficientment. La Sra. Recasens pensa que els dubtes que el Grup de Convergència i Unió havia expressat sobre aquesta qüestió eren raonables perquè han pogut experimentar des del govern situacions en què, després d’un procés de concurrència, les empreses no han pogut fer front als cànons. A continuació, comenta les al·legacions que han presentat a aquest expedient, algunes de les quals han estat estimades totalment i d’altres parcialment, com ara les que fan referència a reforçar els criteris socials en el plec de clàusules i que hi hagi un seguiment del compliment d’aquestes clàusules. També apunta que, gràcies a les al·legacions, s’ha incrementat del 5 % al 10 % la incorporació al mercat laboral de persones amb dificultats d’inserció i de persones que estan en centres especials de treball. Una altra de les aportacions és l’aprofitament de les noves tecnologies per combatre l’impacte sobre el paisatge urbà i, segons es diu a la resposta a les al·legacions, es faran proves pilot durant dos anys amb elements tecnològics, com ara antenes wifi, per lluitar contra aquest impacte. Finalment, comenta que el seu grup va demanar que se’ls fes arribar un plànol de les ubicacions dels OPI que es retiraran, però la resposta a les al·legacions diu que això ho ha de proposar el concessionari mateix. Per tant, reitera l’interès del seu grup a saber quins són els elements que seran suprimits, perquè no és el mateix retirar un OPI del passeig de Gràcia que un de Sants, o de Ciutat Vella o de Nou Barris, ja que l’impacte per a les persones que hi passen és diferent. En 4615 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 aquest sentit, assenyala que si Barcelona es vol assemblar a Grenoble en aquest aspecte, també s’ha de saber com es duran a terme aquestes mesures. El Sr. Sierra anuncia l’abstenció del seu grup, no pas per l’adjudicació d’aquesta concessió a Clear Channel, sinó pel tractament que s’ha fet dels espais publicitaris en aquesta tramitació. El seu grup no qüestiona la idoneïtat de l’empresa guanyadora del concurs, sinó la retallada dels punts publicitaris. En aquest sentit, apunta que des del seu grup no se senten envaïts ni contaminats per la publicitat i, a més a més, considera que, si amb menys espais publicitaris s’ingressa més diners, amb més espais encara se n’haurien ingressat més. Tanmateix, el motiu principal de la seva abstenció són les conseqüències que té aquesta adjudicació, tant per a les empreses concursants com per a les empreses subcontractades. Recorda que Cemusa va acomiadar una gran quantitat de treballadors precisament per la retallada dels espais publicitaris. El Grup de Ciutadans creu que es perd una oportunitat per a l’ocupació a Barcelona en aquest sector. Insisteix que la creació d’ocupació és una prioritat per al seu grup perquè genera un retorn a l’erari municipal i de l’Estat, i per tant és la millor política social perquè treu persones de l’exclusió i els permet començar una nova vida. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup. Recorda que a la sessió del mes d’abril ja es va debatre el plec de clàusules que fixava els criteris per a aquesta adjudicació i, un cop realitzat el procés de concurrència, s’adjudica el servei a l’empresa que ha obtingut la millor puntuació. D’altra banda, manifesta que el Grup d'Esquerra Republicana està a favor que la reducció de publicitat sigui un fet i també que els ingressos siguin majors per a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que el seu grup va ser molt crític amb el plec de condicions, malgrat que a partir de les al·legacions del Grup Popular es va poder incorporar un increment de condicions socials a l’hora de formalitzar aquest contracte. També van ser crítics pel que fa a la reducció d’ingressos municipals. En aquest sentit, assenyala que el cànon anual de 15,5 milions d’euros és menor que el cànon establert inicialment en l’adjudicació anterior, que era de 18 milions d’euros anuals, tot i que després es va rebaixar. Pregunta, doncs, quina garantia hi ha que aquests 15,5 milions d’euros no es rebaixaran els propers anys. A continuació, manifesta que no veuen bé la reducció de punts publicitaris perquè comporta una reducció d’ingressos i considera que és evident que si hi hagués més espais publicitaris els ingressos haurien estat superiors. Pel que fa a la documentació, tal com ja havien comentat anteriorment, no estaven d’acord que només s’exigís que es presentés en català perquè entenien que s’hauria de poder utilitzar el castellà, llengua també oficial a Catalunya. Quant a l’adjudicació en sí, comenta que el Grup Popular, en tant que no forma part del govern, desconeix quins són els criteris o la manera com s’ha dut a terme. Per tant, anuncia l’abstenció del seu grup, no perquè qüestionin l’empresa adjudicatària, sinó perquè des de fora desconeixen com s’ha fet l’adjudicació des de dintre. La Sra. Lecha lamenta que per una qüestió de temps no s’hagin pogut recollir les al·legacions d’Ecologistes en Acció. La CUP considera que la publicitat sí que envaeix l’espai privat de les persones i la seva llibertat. En aquest sentit, s’alegren que s’hagi reduït la publicitat a la ciutat, tot i que lamenta que la publicitat que és a peu de carrer continuï tenint un alt contingut sexista. Per aquesta raó, anuncia que proposaran mesures en aquest sentit i considera que falta un codi ètic per tal que la publicitat sigui respectuosa. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup, tot i la reducció de punts publicitaris, perquè si bé consideren que aquesta reducció és positiva, creuen que el plec de condicions conté moltes mancances. El Sr. Pisarello agraeix la intervenció de la regidora Recasens, si bé assenyala que, més que a aquest contracte, s’ha referit a les al·legacions de Convergència i NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4616 Unió, que és un tema que ja s’havia tractat anteriorment. En tot cas, indica que l’informe extern demostra que la retallada en punts publicitaris no afecta el preu de la concessió. Tot seguit, discrepa que la disminució de punts publicitaris afecti la política laboral. En aquest sentit, remarca que la política d’ocupació del govern no es basa en els treballadors i treballadores d’aquest sector, i ho exemplifica dient que no es trenquen les cames a la gent perquè els metges puguin tenir més feina. D’altra banda, assenyala que ja hi haurà altres oportunitats per parlar del que s’està fent des de Barcelona Activa i des de la contractació pública, que sí que són eines potents per crear ocupació de qualitat a Barcelona. Quant a la pregunta del Sr. Mulleras sobre la garantia que es pagarà el cànon pactat, indica que aquesta qüestió dependrà del que passi amb la conjuntura econòmica. Així, un element important per al govern és que no siguin el Partit Popular i els seus aliats a la Unió Europea els qui gestionin aquesta crisi. Entén que aquesta és una garantia perquè, si hi ha una nova crisi, no es resolgui amb retallades i amb polítiques d’austeritat, tal com ha passat fins ara. En tot cas, afirma que de garantia no se’n pot tenir cap. Finalment, coincideix amb el plantejament de la CUP pel que fa a un codi ètic. Comenta que aquesta idea s’hauria pogut proposar durant les al·legacions i potser s’hauria pogut incorporar. La Sra. Recasens torna a preguntar quins seran els punts publicitaris que s’eliminaran. El Sr. Pisarello respon que això es resoldrà durant la negociació en la fase d’execució i, per tant, en aquest moment no disposa d’aquesta informació. El Sr. Sierra dóna la raó, irònicament, al Sr. Pisarello en el sentit que el govern no té en compte els treballadors del sector de la publicitat, ni els del sector de l’hostaleria amb les terrasses, ni els del sector turístic amb la moratòria hotelera, ni tampoc el foment de l’activitat econòmica amb les retallades que s’han fet a Barcelona Activa pel que fa a aquesta qüestió. Diu que el que li va bé al govern és l’economia social, cooperativa i solidària, però que els altres sectors no li interessen. El Sr. Mulleras assenyala que si el govern aplica les polítiques dels seus amics de Veneçuela o de Grècia aquest cànon segurament serà inferior en els propers anys perquè la crisi que provocaria a Espanya seria molt important. Per tant, aconsella al Sr. Pisarello que demani que el Partit Popular guanyi les eleccions generals perquè aquesta és l’única garantia que es pugui continuar creixent i creant ocupació a Espanya. La Sra. Lecha recorda al Sr. Pisarello que en la Comissió de Drets de Ciutadania es va aprovar una proposició sobre violències masclistes, un dels punts de la qual establia que es regularia la imatge sexista de la publicitat que hi ha a Barcelona. Assenyala que el codi ètic serviria per reforçar tot allò que no s’ha complert de la proposició esmentada. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup 4617 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Del Grup Municipal CIU: 13. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1) Que el Govern municipal elabori conjuntament amb el sector associatiu del comerç de Barcelona una mesura de govern que contempli la planificació, els protocols d'actuació en qüestions d'ordre i serveis de neteja i les ajudes a la dinamització per pal·liar les pèrdues en els eixos comercials i/o mercats de Barcelona a causa d'una manifestació, aldarull o altres esdeveniments. 2) Que aquest Pla es doti pressupostàriament cada any de recursos suficients per poder-lo tirar endavant i cobrir les possibles pèrdues. 3) Presentar aquesta mesura en el termini de dos mesos, així com presentar anualment a la Comissió d'Economia i Hisenda el balanç del mateix. El Sr. Blasi anuncia que aquesta proposició ha estat transaccionada. Exposa que, arran dels fets succeïts a la vila de Gràcia el govern va anunciar un pla de xoc quantificat en 25.000 euros per pal·liar els efectes causats pels aldarulls, les manifestacions, les quals van impossibilitar desenvolupar l’activitat econòmica i comercial normal al barri. Retreu al govern que, atesa la manca de mesures i informes a l’ordre del dia, no hagi presentat alguna explicació sobre aquest pla de xoc. D’altra banda, recorda que el govern anterior va implementar ajudes als comerços afectats per obres de llarga durada amb una mesura específica, amb planificació i quantificació del cost, mesures que eren fiscalitzades en aquesta Comissió d’Economia. També es va fer un pla de foment de la competitivitat del comerç proper a centres comercials i d’altres activitats. Així, doncs, el Grup de Convergència i Unió planteja que, davant d’aquestes situacions de risc, d’aldarulls i d’efectes negatius que puguin generar vagues, manifestacions o concentracions per causes alienes al món del comerç, es puguin desenvolupar uns protocols de dinamització per afrontar aquesta situació. En segon lloc, es demana que aquestes actuacions es duguin a terme mitjançant mesures de govern, que s’aprovin en aquesta comissió, i que s’elaborin en el termini de quatre mesos, amb voluntat de dotar-les pressupostàriament amb recursos suficients. En aquest punt comenta irònicament que permetran que el govern sigui innovador per tal que aquestes xifres siguin importants i el govern es pugui penjar una medalla. A continuació, matisa que aquest tema no és exclusiu d’una zona com Gràcia perquè de situacions adverses se n’han viscut en molts altres districtes. Per tant, demana que es posi en valor la col·laboració amb el sector del comerç i amb el teixit associatiu comercial de la ciutat, aspecte que considera que el govern no ha tingut gaire en compte. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè és cert que en els últims anys, i com a conseqüència de la crisi, es produeixen reiteradament concentracions, vagues o manifestacions, i en alguns casos aldarulls, que perjudiquen de manera notable l’activitat econòmica del lloc on es produeixen aquestes mobilitzacions. Seguidament, comenta que els representants d’eixos comercials o d’organitzacions comercials els han manifestat en reiterades ocasions que aquesta situació limita molt la seva activitat econòmica, que tenen pèrdues notables, que en molts casos aquestes pèrdues no són cobertes per les assegurances i, per tant, no poden fer front als danys i perjudicis ocasionats pels aldarulls com els que s’han produït recentment a Gràcia. De fet, recorda que a l’ordre del dia hi ha una proposta de Ciutadans que va en aquesta línia, per tal de garantir que l’ajuntament pal·liï aquest perjudici a l’activitat econòmica. Afegeix que en molts casos aquests perjudicis també són causats per obres públiques que limiten l’accés a les botigues, les quals experimenten una davallada en la recaptació i en els guanys. Entén, doncs, que aquesta situació s’ha de compensar d’alguna manera. En aquest sentit, indica que hi ha hagut propostes de bonificar alguns impostos o taxes i, en el cas dels mercats, de bonificar els cànons que es paguen. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4618 En definitiva, creu que aquesta és una proposta justa, que ha d’estar dotada econòmicament de manera folgada, i entén que 25.000 euros no és suficient. En aquest sentit, comenta que els comerciants de l’entorn del mercat de l’Abaceria els deien dies enrere que la quantitat de danys que havien comptabilitzat pels aldarulls recents ja eren superiors a aquesta quantitat. Per tant, opina que s’ha de fer una partida pressupostària que garanteixi una resposta a aquestes situacions. Per totes aquestes raons, i atès que aquesta és una reivindicació del sector i que respon a una necessitat que es produeix amb una freqüència lamentable a la ciutat, reitera que votaran favorablement a aquesta proposició. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè és raonable i positiva, sobretot per al comerç de proximitat. Reconeix que la ciutat de Barcelona acull un gran nombre de mobilitzacions i esdeveniments que afecten la vida quotidiana dels barris i la vida comercial, i que en alguns casos, si bé no sempre, generen aldarulls i destrosses a l’espai públic, i perjudiquen els comerços de la zona. Assenyala que el desallotjament del Banc Expropiat a Gràcia n’és el darrer exemple, però que se’n podrien posar molts d’altres. Tot seguit, indica que és evident que els comerciants són un dels sectors que pateixen les conseqüències més directes d’aquests fets i els més perjudicats per destrosses que experimenten els seus establiments, com s’ha vist clarament en el cas de Gràcia. A més a més dels importants desperfectes materials en un bon nombre de comerços, destaca la gran pèrdua de clients que ha generat aquesta situació durant gairebé una setmana. D’altra banda, apunta que aquests aldarulls s’han produït justament a la zona del mercat de l’Abaceria, els paradistes del qual continuen reclamant a l’ajuntament que iniciï de manera ràpida la construcció del nou mercat. El Grup d'Esquerra Republicana no entén com, amb el 98 % dels paradistes i de veïns del barri que estan a favor que s’iniciï la reforma d’aquest mercat, aquesta actuació encara no hagi començat. Per totes aquestes raons, creu que s’ha d’establir el fons que es proposa per tal de donar suport a les associacions de comerciants en situacions com la que s’ha comentat. A continuació, reconeix que en el cas de Gràcia l’ajuntament ha anunciat que es crearia un fons de 25.000 euros ampliables, però reclama explicacions sobre el significat d’aquesta mesura, perquè considera que aquesta quantitat és molt petita i ridícula, i més quan es diu que aquests diners, per més que siguin ampliables fins a no se sap quant, també serviran per fer promoció del comerç de proximitat de Barcelona. Espera que això sigui així, tal com el Grup d'Esquerra Republicana ha reclamat diverses vegades, però entén que en un any de govern no s’ha fet absolutament res per promoure aquest comerç de proximitat, malgrat que el govern i tots els grups es vanten que aquest és un tema que els preocupa i que els interessa molt. Finalment, manifesta que estan d’acord que s’estableixi aquesta quantitat de 25.000 euros però voldrien que s’expliqui a què es destinarà i reitera que, si a més a més ha de servir per fer promoció del comerç de proximitat, s’hauria d’ampliar bastant més. El Sr. Mulleras coincideix en la consideració que aquests fets que afecten el comerç es produeixen amb certa freqüència. Recorda que en el plenari del Consell Municipal del 30 de març de 2012 es va aprovar una moció d’urgència presentada pel Partit Popular perquè el dia anterior, en el context d’una manifestació, es van produir destrosses al passeig de Gràcia. Un dels punts d’aquesta moció deia que el govern municipal donaria suport a totes aquelles accions legals que emprenguin els titulars dels establiments comercials i els particulars afectats per reclamar indemnitzacions per les accions violentes, i també que es promourien accions pertinents davant dels tribunals de justícia per compensar els comerços en la reparació dels danys ocasionats. Així, doncs, lamenta que, quan algunes manifestacions o concentracions acaben en aldarulls, sovint afecten el centre de la ciutat, tot i que en aquest cas s’ha parlat del barri de Gràcia i dels voltants del mercat de l’Abaceria. Precisament 4619 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 comenta que en aquesta sessió el seu grup presenta un seguiment de proposició sobre la remodelació d’aquest mercat, perquè tampoc entenen que estigui bloquejada quan el 98 % dels paradistes i una immensa majoria dels veïns i dels representants polítics de Gràcia estan a favor que es faci. No entén, doncs, que l’alcaldessa Colau i alguns que no se sap qui representen estiguin vetant aquesta actuació. A continuació, comenta que quan es produeixen aldarulls o accions de kale borroka es produeix un doble perjudici per als comerços perquè, per un costat, han estat afectats mentre ha durat la manifestació i els aldarulls i, per un altre costat, queden afectats per les destrosses que es fan en el mobiliari urbà i en aparadors o en elements privatius, com els vehicles dels veïns. Per tant, el Grup Popular dóna suport a la proposició perquè és necessària i entenen que també és necessari que el govern municipal dugui a terme les mesures que s’hi proposen per tal d’ajudar el comerç afectat per aquests aldarulls i manifestacions amb violència, com les que s’han viscut últimament al barri de Gràcia. La Sra. Rovira exposa que a la CUP - Capgirem Barcelona li costa trobar el motiu de la proposta. Entenen que la mesura és populista, que s’emmarca en un context d’eleccions i que té una finalitat extremadament partidista. Es pregunta quina anàlisi ha fet Convergència i Unió per presentar aquesta proposició i si de veritat creuen que la problemàtica dels eixos comercials i dels mercats de la ciutat són les manifestacions que hi ha al carrer. També es pregunten si Convergència i Unió està incloent els bancs dins d’aquests comerços que seran ajudats. D’altra banda, pregunta quin percentatge de comerços de la ciutat han tingut danys en el marc d’una manifestació. Seguidament, opina que especialment els bancs, que són els més perjudicats en aquestes mobilitzacions, ja han tingut prou ajuda pública amb el rescat bancari de 100.000 milions d’euros, que ni han tornat ni pensen tornar. Alhora, no entenen si la finalitat de la proposició és criminalitzar les manifestacions o bé ajudar els comerços i els mercats, perquè si aquesta és la finalitat considera que hi ajudaria més no desenvolupar projectes com l’ampliació de La Maquinista o l’Heron City i apostar per un comerç de proximitat. D’altra banda, assenyala que sembla que els danys s’han de pagar diverses vegades. Així, si una persona és condemnada per aquests danys, pregunta si han de pagar tant el condemnat com l’ajuntament. A continuació, pregunta com es pensa fer el seguiment de la mesura, com s’acreditarà que aquests danys s’han produït en el marc d’una manifestació i no són previs. A més a més, comenta que hi ha una clàusula genèrica que diu «i per altres motius». Pregunta què si aquesta frase vol dir que l’ajuntament ha de pagar els danys i la neteja dels comerços sempre, tot l’any? Per tant, la CUP entén que aquesta és una proposta sense cap mena de concreció, que, com s’ha dit, té una finalitat més propagandística que d’eficiència i de millora real dels petits comerços. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del govern perquè els sembla una petició raonable, assumible i sobretot positiva per explicar de manera sistemàtica accions que ja estan previstes i que ja es fan des de l’ajuntament, i per preveure’n de noves si és que calen. Així, assenyala que la Direcció de Serveis de Neteja Urbana té establert un protocol de neteja de l’espai públic després de determinats actes multitudinaris, que ja s’està duent a terme. D’altra banda, afirma que aquesta proposició és una oportunitat per expressar el suport al comerç que, pel fet d’estar ubicat en determinats indrets de la ciutat, en un moment concret pot patir pèrdues econòmiques o molèsties derivades de determinats esdeveniments. Tanmateix, tal com ha manifestat la portaveu de la CUP, admet que aquesta mesura no ha de servir en cap moment per criminalitzar les manifestacions, que són un dret fonamental, sobretot tenint en compte que la immensa majoria de les manifestacions que tenen lloc a la ciutat no provoquen cap incidència negativa sobre el comerç. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4620 A continuació, agraeix que el grup proposant hagi acceptat les esmenes presentades, perquè els permeten votar a favor d’aquesta proposició. Així, s’ha pogut eliminar l’expressió que els recursos siguin per cobrir les possibles pèrdues. En aquest sentit, diu que els ajuts que l’ajuntament ha d’aportar són per promocionar o dinamitzar el comerç que en moments concrets ha tingut un lucre cessant, però no poden ser indemnitzacions econòmiques individuals per cobrir danys o perjudicis. Indica que aquesta és la línia que segueix el govern municipal al districte de Gràcia i que ja s’han pactat amb els comerciants les actuacions que s’han de realitzar, de manera que tres empreses ja han presentat un pressupost per elaborar el pla de dinamització que s’ha d’impulsar d’acord amb les peticions que facin els comerciants mateixos. D’altra banda, comenta que el govern no vol posar-hi xifres perquè es donarà als comerciants tot el suport necessari, costi el que costi, per tal que el pla de dinamització sigui el que necessiten en aquests moments per tirar endavant els seus negocis. Tot seguit, comenta que s’ha eliminat de la proposició presentada inicialment l’exigència que hi hagués una partida pressupostària concreta per cobrir aquestes contingències. Recorda que hi ha un fons de contingència al pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, tal com exigeix l’article 50 de la Llei general pressupostària, per cobrir les possibles necessitats extraordinàries que exigeixin un augment de despesa. Aquesta és una partida genèrica on es poden incloure aquestes noves necessitats. Finalment, comenta que s’han allargat els terminis per a la implantació de les mesures de dos a quatre mesos i d’aquesta manera el govern creu que podrà donar compliment a aquesta proposició i presentar la mesura de govern corresponent. El Sr. Blasi dóna les gràcies a tots els partits populistes, fent una al·lusió irònica a les consideracions de la Sra. Rovira, que donen suport a la iniciativa, tot i que lamenta un punt d’irracionalitat del govern i de la CUP quan han plantejat que la proposició qüestioni un dret fonamental, reconegut en una constitució –que alguns no van votar i que la voldrien no solament reformada, sinó que ja no fos la de Catalunya–, com és el dret de manifestació. Accepta que qui ho vulgui entendre d’una manera diferent pot fer-ho, però creu que la concepció antisistema els perd, fins al punt que no defensen el petit negoci, els autònoms ni fins i tot els assalariats. Creu que aquests grups s’equivoquen en els seus plantejaments i els recomana que mirin cap a les persones, perquè són tan negatius i ho tenen tot tan estigmatitzat que no permeten que el país, la ciutat i els seus barris avancin. Pel que fa a la quantia econòmica, el Grup de Convergència i Unió reclama que la partida pugui sortir de la Direcció o de la Regidoria de Comerç, però deixa la iniciativa en mans del govern. D’altra banda, recorda que ha comentat alguns exemples de feina que ja s’havia fet. En el fons, indica, es tracta d’intentar racionalitzar i unificar les accions que es desenvolupin i, tal com s’ha comentat, poder afegir-hi noves actuacions. A continuació, afirma que aquesta qüestió no sorgeix en aquests moments arran dels fets de Gràcia, com pot constatar qualsevol persona que es mogui arreu de Barcelona. Finalment, resumeix que cal fer planificació, protocols, ordres, servei de neteja i ajudes a la dinamització. La Sra. Mejías comenta que en les converses que el Grup de Ciutadans ha mantingut amb els comerciants de proximitat del barri de Gràcia molts d’ells diuen que les assegurances no cobreixen danys a les botigues fruit d’accions de vandalisme i que han de pagar ells mateixos. Per tant, apunta que no es tracta de subvencionar la pèrdua de l’activitat econòmica que no es produeix, sinó els danys produïts per causes absolutament alienes als comerços i que les assegurances no cobreixen. Entén que algú s’ha de fer responsable d’aquestes situacions. Pel que fa als plans de dinamització, coincideix que s’han de fer, però entén que els comerciants tenen dret a un rescabalament quan es produeixen danys com pintades o trencament de vidres, sobretot quan en alguns casos hi ha un descontrol absolut. 4621 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Entén, doncs, que l’objectiu de la proposta és abordar situacions extraordinàries, sense que això signifiqui cap mena de limitació en l’exercici de cap dret fonamental, però sí el rescabalament per danys que en molts casos han de pagar els mateixos comerciants, quan no en tenen cap culpa i perquè hi ha assegurances que els cobreixen. Afirma que, tal com demanen els comerciants, algú s’ha de fer responsable d’aquestes pèrdues, i reitera que aquesta qüestió també es podria abordar mitjançant bonificacions de determinades taxes, impostos o cànons. Així, assegura que els paradistes del mercat de l’Abaceria i els comerciants de la zona s’han vist obligats a tancar i han trobat els seus establiments destrossats, de manera que agrairien que algú compensi aquests danys d’alguna manera, no pas bonificant l’activitat que no s’ha produït, però sí intentant pal·liar els danys que s’han produït per causes alienes a ells mateixos. La Sra. Capdevila reitera el vot favorable del seu grup a la proposició perquè entenen que, tant en el cas de Gràcia com en altres barris, és el petit comerç el que es veu afectat per aquestes situacions. Afirma que el trencament de la lluna d’un banc li preocupa més aviat poc, però sí que li preocupa l’afectació al petit comerç. Per tant, assenyala que l’ajuntament hauria de saber preveure els riscos abans que es produeixin els danys. Així, creu que quan es deixa de pagar el lloguer d’un local ocupat el govern de la ciutat hauria de negociar amb els ocupants i amb qui calgui perquè aquesta situació no exploti i surti al carrer, ja que quan aquesta situació no es gestiona bé, entre altres conseqüències, poden passar fets com els del primer dissabte de juny, que es va tallar el trànsit rodat al carrer Gran de Gràcia i els veïns i les veïnes no van sortir a comprar a causa dels aldarulls. Entén, doncs, que algú s’ha de fer responsable d’aquestes situacions i considera que ha de ser aquell que ha permès que les coses arribin a extrems no desitjats, és a dir, l’ajuntament. La Sra. Rovira exposa que la violència al barri de Gràcia la van començar els Mossos d’Esquadra el dia que es va desallotjar el Banc Expropiat. Recorda que des del matí tot el barri era ple de mossos i el mercat no va poder obrir les portes no pas a causa de les persones que es manifestaven, sinó pels Mossos d’Esquadra, dirigits per Junts pel Sí, és a dir, Convergència i Esquerra Republicana. En segon lloc, assegura que el seu grup està sorprès perquè molts dels membres de la comissió es manifestaven a Gràcia i van poder veure si s’atacaven els petits comerços o no. En aquest sentit, apunta que han parlat amb persones que viuen a Gràcia i amb gent dels petits comerços, i assegura que els petits comerços no es van veure afectats. Per tant, demana que abans de parlar amb aquesta intensitat es revisin les dades i es parli amb la gent per veure si realment es van danyar aquests espais o no. Afegeix que es van atacar els bancs, a qui atribueix la misèria que hi ha actualment, juntament amb els partits que han preferit posar el pagament del deute i els bancs per davant de la vida de milers de persones. Així, doncs, la CUP creu fermament que s’han de continuar defensant els drets i els espais col·lectius per sobre dels drets individuals i, per tant, insisteix a demanar que tothom s’informi abans de parlar tan contundentment sobre coses que en moltes ocasions no coneix. La Sra. Ballarín agraeix la preocupació manifestada de manera col·lectiva en aquesta comissió per donar suport al comerç de proximitat, amb l’excepció de la CUP. En el cas de Gràcia, assegura que totes les accions es faran de la mà dels comerciants perquè, independentment dels regidors que hi havia presents durant aquests fets, els comerciants sí que hi eren i la gent que havia d’anar a comprar no hi era. Així, doncs, reitera que l’actuació del govern municipal tindrà en compte els comerciants, més enllà de l’opinió dels grups polítics. El Sr. Blasi reitera l’agraïment pel suport a la proposició. Convida la gent de la CUP a ser realistes perquè troba que de vegades el seu discurs populista és ofensiu, com ha estat el cas en aquesta sessió, per a la resta dels grups NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4622 municipals, els quals pretenen defensar el petit comerç i els interessos de les persones, tant dels presents com dels que segueixen la sessió en streaming. En qualsevol cas, apunta que amb l’aprovació de la proposició es posa un gra de sorra per tal que el govern comenci a fer una feina, de la qual es farà un seguiment en aquesta comissió i, per tant, els grups municipals tindran l’oportunitat d’expressar la seva posició. Finalment, insisteix que, malgrat les mencions a Gràcia, ell s’ha referit al conjunt de la ciutat i no s’ha centrat en el barri de Gràcia. Així, indica que no ha estat ell qui ha parlat del mercat de l’Abaceria ni d’altres elements. Està convençut, doncs, que els comerciants i el comerç associat, que és un dels eixos amb què el govern ha de treballar, d’acord amb el Pla de comerç vigent, puguin elaborar plans que els siguin útils i puguin establir protocols per ajudar a dinamitzar el comerç a Barcelona, i concretament el petit comerç. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1) Que el Govern Municipal elabori conjuntament amb el sector associatiu del comerç de Barcelona una mesura de govern que contempli la planificació, els protocols d’actuació en qüestions d’ordre i serveis de neteja i les ajudes a la dinamització per pal·liar les pèrdues en els eixos comercials i/o mercats de Barcelona a causa d’una manifestació, aldarull o altres esdeveniments. 2) Que aquest Pla es garanteixi pressupostàriament cada any de recursos suficients per poder-lo tirar endavant. 3) Presentar aquesta mesura en el termini de quatre mesos, així com presentar anualment a la Comissió d’Economia i Hisenda el balanç del mateix. Del Grup Municipal C's: 14. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal prengui les mesures següents: - Anul·lació de la taxa corresponent a Serveis Generals, de 86,31 euros, mitjançant el procediment més urgent possible, per al exercici 2016. - Simplificació dels tràmits a realitzar mitjançant una racionalització de la documentació, evitant constants duplicitats i una feina burocràtica extraordinària que perjudica l'activitat de pymes i autònoms del sector. - Anàlisi de les possibilitat d'aplicació d'un sistema municipal de gestió i control d'aquesta activitat mitjançant una base de dades en la que estiguin registrades les empreses i vehicles autoritzats. - Desenvolupar un pla de control del mercat irregular que afecta a aquest sector i que operen a la ciutat. - Iniciar les conversacions necessàries amb els actors afectats amb la finalitat de desenvolupar una nova normativa per a l'exercici 2017, implementant un sistema més eficient i racional per a la gestió d'aquesta activitat a la ciutat de Barcelona. El Sr. Sierra exposa que presenten aquesta proposició arran de l’aprovació de les ordenances fiscals, que irònicament qualifica de meravelloses, el 29 de desembre de 2015, on es modificaven les taxes sobre rodatge de pel·lícules, vídeos, enregistraments televisius, realització de maquetes, sessions fotogràfiques, mudances, muntatge i transport de bastides, grues i reserva d’estacionament. A continuació, assenyala que amb aquestes taxes es modifica el que es feia anteriorment, que era el pagament d’una taxa de 45 euros i es passa a liquidar un import que oscil·la entre 150 i 200 euros. Afegeix que el procediment per al cobrament d’aquesta taxa municipal també inclou que els particulars i les empreses han de fer la liquidació per avançat de la sol·licitud d’ocupació de la via pública. En aquest cas, doncs, el procés informàtic obliga a pagar el servei abans de fer-se, sense saber si serà acceptat o denegat. En cas que es denegui el servei s’ofereixen dates alternatives, però si no aquestes no van bé per poder realitzar 4623 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 aquestes feines, com mudances o rodatges, s’ha de tornar a començar el tràmit pagant la taxa de 86,31 euros. En segon lloc, comenta la normativa nova també augmenta la burocràcia i causa un augment de costos a les empreses del sector, majoritàriament pimes i autònoms. En tercer lloc, diu que aquesta modificació afecta greument l’activitat del sector, el qual ha experimentat minves en la facturació superiors al 40 % en solament un mes d’aplicació de la nova taxa municipal. En quart lloc, comenta que les noves taxes provoquen un desviament de l’activitat al mercat il·legal, a l’economia submergida, amb la consegüent afectació per al sector i per a la hisenda pública. A continuació, assenyala que hi ha els recursos tècnics suficients per establir un sistema de gestió i de control d’aquestes actuacions, molt més eficient i amb què es redueixen els costos reals del servei per a l’ajuntament. Així, comenta a la ciutat de Madrid les empreses disposen d’una base de dades que facilita a l’ajuntament el registre dels vehicles, propis o de tercers que treballin per a aquestes empreses, de manera que poden fer la sol·licitud directament i evitar així la burocràcia cada cop que s’ha de fer una gestió. Així, doncs, agraeix la transacció amb el Grup de Barcelona en Comú, el govern i el Grup Popular, que fa un prec en el mateix sentit. Quant a la proposició, exposa que es demana l’anul·lació o la reducció de la taxa vigent de 86,31 euros per a l’exercici 2016 amb el procediment més urgent possible; la simplificació dels tràmits; el canvi de procediment de la sol·licitud; l’aplicació d’un sistema de gestió i control, i iniciar també les converses necessàries amb els afectats del sector. El Sr. Mulleras agraeix l’assistència als representants del sector que són presents a la sessió, a la Federació Catalana de Transports i als autònoms, i empreses petites i mitjanes, els representants de les quals també hi són presents, tots els quals s’han vist afectats per l’increment d’aquesta taxa de mudances. Tot seguit, insisteix que aquesta taxa ha causat greus perjudicis a autònoms i empresaris del sector. Recorda que la taxa es va implantar el 2016 amb unes ordenances fiscals votades en contra pel Partit Popular perquè entenien que incrementava la pressió fiscal a Barcelona i als barcelonins. Indica que aquesta taxa afecta el servei de mudances i que al final es converteix en una doble taxa, perquè n’hi ha una per a la sol·licitud d’ocupació de la via pública de 86,31 euros, que entén que és abusiva i desproporcionada, i una altra d’ocupació de la via pública que pot arribar a 300 euros. El Grup Popular entén que això perjudica greument l’activitat del sector de les mudances, on el protagonisme el tenen precisament els autònoms i les empreses petites i mitjanes. A més a més, assenyala que aquesta situació pot provocar un greuge comparatiu amb la competència il·legal i deslleial que hi pot haver en el sector. A continuació, exposa que la proposta, consensuada amb el govern municipal i amb el Grup de Ciutadans, pretén rebaixar o anul·lar aquesta taxa vigent de 86,31 euros. En aquest sentit, el Grup Popular ha acceptat la transacció amb el govern municipal per tal que l’acceptació del prec pugui tenir versemblança i pugui ser real al més aviat possible. També pretén simplificar els tràmits, racionalitzar els preus del servei, implementar la mesura al més aviat possible, aconseguir que un canvi de data en la prestació del servei no generi un altre pagament, implementar un sistema més eficient i que redueixi substancialment els costos i buscar el consens del sector per resoldre aquesta qüestió de cara a 2017. La Sra. Recasens agraeix als grups proposants que hagin presentat aquestes iniciatives, atès que Convergència i Unió va denunciar el passat 10 de juny també en roda de premsa aquest tema, conjuntament amb el sector, al qual saluda i dóna la benvinguda en aquesta comissió. En primer lloc, aprofitant que el dia anterior el tinent d’alcalde Pisarello era al sopar de Pimec, recorda que es tracta d’un sector d’empreses petites i mitjanes i comenta, gràficament, que el govern amb aquesta taxa ha posat una tireta en una hemorràgia. Opina que el sector de les mudances és un sector que pateix en la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4624 seva tasca diària una dificultat excessiva a l’hora d’exercir l’activitat en la via pública, i creu que el govern s’ha precipitat a l’hora de posar aquesta nova taxa i intentar resoldre solament per la via de la fiscalitat un tema que necessita mesures més generals. D’altra banda, no entén que la proposició s’hagi transaccionat perquè el text original demanava l’anul·lació de la taxa i l’acord assolit incorpora la possibilitat de reduir-la. En aquest sentit, creu que seria bo anul·lar la taxa i després veure què es pot fer en matèria fiscal per ajudar el sector a ser competitiu. A continuació, reconeix que s’han introduït en la transacció algunes de les mesures relatives a la burocràcia i, per tant, considera que en aquesta línia es pot avançar. Tanmateix, demana que no s’oblidi la feina que s’havia fet en els anys anteriors per facilitar els tràmits administratius, perquè creu que havia estat positiva i s’hauria de continuar en aquesta línia. Tot seguit, fa una crida al govern perquè lluiti contra l’intrusisme i la pirateria que existeix en aquest sector. Apunta que és un sector amb un nivell alt d’intrusisme a la ciutat de Barcelona i, per tant, creu que això perjudica molt els treballadors del sector de les mudances perquè es produeixen abusos importants quan s’actua al marge de la legalitat. Així, doncs, insisteix a demanar al govern que adopti mesures no solament en l’àmbit de la fiscalitat, qüestió que li agradaria que quedés aparcada, i que implanti, conjuntament amb el sector, mesures de veritat per lluitar contra la pirateria, perquè afecta greument una capa laboral important de població. La Sra. Capdevila exposa que el mes de maig va entrar en vigor la taxa esmentada de 86,31 euros i s’aplica quan se sol·licita l’autorització per a ocupació de la via pública, sense garantia que es concedeixi el permís. Aquesta taxa, sumada a d’altres existents, com la d’ocupació de via pública o la que es paga si s’ha de tallar el carrer, ha fet augmentar el preu de les mudances de manera sobtada fins a un nivell que consideren poc raonable. Assegura que aquest fet perjudica les empreses del sector i repercuteix la ciutadania que ha de fer una mudança o un trasllat, de manera que pot arribar a costar més aquest trasllat que l’objecte traslladat. A continuació, recorda que durant el debat de les ordenances ja es va comentar aquest augment de taxes, per exemple en el cas de rodatges d’anuncis i pel·lícules, que es feia per evitar la reserva d’espai públic de manera indiscriminada, mesura que el seu grup comparteix però que no s’hauria d’estendre al sector de les mudances. En aquest sentit, valora positivament que s’hagi transaccionat el text de la proposició que presenta Ciutadans amb l’objectiu d’obrir un diàleg amb el sector que permeti solucionar aquesta problemàtica, ja sigui a través de l’anul·lació o reducció de la taxa enguany o de mesures que permetin optimitzar la gestió de les mudances i dels tràmits associats per tal de reduir-ne el cost. Per tot això, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i creu que aquesta qüestió s’haurà d’estudiar en profunditat de cara a les ordenances fiscals de 2017 per tal de trobar una solució satisfactòria per a totes les parts implicades. La Sra. Lecha recorda que la CUP va votar a favor de les ordenances fiscals, amb tot el que això comportava, i creu que tots els grups n’eren plenament conscients, malgrat alguns dels discursos inviten a dubtar-ne. Tot seguit, assenyala que aquesta taxa es paga en el moment que es fa un ús privat de l’espai públic continuat en el temps. Tanmateix, li consta que les empreses que habitualment fan aquest servei cobren la taxa als clients. D’altra banda, recorda que és un servei que els veïns i les veïnes no han de menester sovint, sinó en un espai perllongat en el temps. Així, doncs, considera que és desproporcionat demanar l’anul·lació de la taxa. A continuació, creu que l’afirmació que aquestes empreses han patit pèrdues de més del 40 % en un mes és falsa, perquè precisament aquell mateix matí en una reunió s’ha informat que s’han incrementat els permisos per a aquest servei. Aleshores, creu que les dues dades no poden ser certes. 4625 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Pel que fa a la racionalització dels tràmits administratius hi estan plenament d’acord, i no solament per a aquest servei, sinó també en molts altres que depenen de l’ajuntament, començant per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, perquè s’ha d’agilitzar la burocràcia quan es demana un servei. Així, doncs, anuncia el vot contrari del seu grup, també perquè entén que el punt que demana l’establiment d’una base de dades per al control d’aquesta activitat és innecessari, atès que a l’hora de demanar el permís ja es recull la informació necessària, que també es pot obtenir mitjançant l’IAE. En aquest sentit, malgrat que a la transacció es diu que el govern estudiarà aquesta qüestió, reitera que la CUP no hi veu aquesta necessitat. Per acabar, pel que fa a l’elaboració d’un pla de control sobre el mercat irregular, manifesta que el Grup de Ciutadans habitualment carrega contra les classes populars i recorda que la taxa es paga per l’ocupació perllongada d’un espai públic, durant força hores, per fer una mudança, però que no s’ha de pagar quan els veïns i veïnes poden fer trasllats sense aquesta ocupació de l’espai públic. El Sr. Pisarello recorda que l’objectiu de les taxes és finançar el cost dels serveis, de manera que l’import de la taxa no pot superar el cost d’aquest servei. En aquest sentit, assenyala que la política de l’equip de govern, en el cas d’activitats privades que no persegueixen clarament un objectiu d’interès públicl, és que siguin aquestes empreses les qui paguin el cost del servei. Recorda que hi ha rebaixes en les taxes en casos de transport escolar o de serveis culturals, però en el cas de les empreses de mudances, per exemple, el govern considera que han de cobrir fins al 90 % del cost del servei, tal com passa amb molts altres serveis que es presten a la ciutat de Barcelona. A continuació, exposa que abans de 2016 el cost del permís per a mudances el pagaven tots els ciutadans mitjançant els pressupostos de l’ajuntament i les empreses de mudances solament pagaven el servei d’una hora de prestacions de la Guàrdia Urbana, que en la majoria dels casos era un servei que es cobrava però que no es prestava, perquè en aquest cas tampoc es cobrava per l’ocupació de la via pública. Aleshores, el que es pretén a partir de 2016 és que el cost de demanar els permisos l’assumeixin les empreses de mudances. D’altra banda, desmenteix que s’hagi produït un descens en la facturació de les empreses del sector com a conseqüència de l’aplicació de la taxa, sinó que en realitat s’ha produït un increment del 5,7 % en els permisos demanats entre maig de 2015 i maig de 2016, segons les dades de què disposa el govern. Així, informa que s’ha passat de 1213 permisos a 1282, és a dir, 69 permisos més. Dit això, i atès que es tracta d’una problemàtica que reconeix que afecta diferents autònoms i petites i mitjanes empreses, informa que el govern ha mantingut reunions amb tots aquests sectors i accepta la proposició després d’acordar un text transaccionat. Pel que fa a la reducció de la taxa, matisa que el que s’ha acordat és donar un espai de temps per tal que el sector es pugui adaptar a la nova realitat mitjançant aquesta reducció, però es preveu que es vagi augmentant progressivament fins arribar a la cobertura del 90 % del cost del servei, que és la finalitat inicial de la taxa. El Sr. Sierra agraeix la voluntat del govern, com també suposa que ho deuen agrair els representants del sector que assisteixen a la sessió. Tanmateix, recorda que ja van advertir als grups municipals que van donar suport a l’augment de taxes que, en una ciutat amb la major pressió fiscal d’Espanya, perdien l’oportunitat de rebaixar aquesta pressió fiscal i van anar en contra dels empresaris petits i mitjans, dels autònoms, de la regeneració de l’economia, de la creació d’ocupació i, en definitiva, de rebaixar la càrrega fiscal als barcelonins. Tot i així, s’alegra que alguns grups hagin rectificat. Pel que fa a la CUP, no sap si són ells o són els altres grups els qui patinen, però en tot cas no acaba de saber quina és la classe treballadora que els preocupa. A continuació, assegura que tenen dades que palesen que la majoria del sector ha disminuït la facturació en un 40 %, com també altres sectors, com el dels NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4626 rodatges, que signifiquen una oportunitat per donar a conèixer la ciutat i obtenir un retorn més enllà de la mera activitat empresarial. Seguidament, insisteix que el govern ha perdut l’oportunitat de rebaixar la pressió fiscal a Barcelona i que, a més a més, ho ha fet mentint, de la mateixa manera que van mentir quan van apujar l’IBI i deien que l’havien congelat i que solament s’apujava al 2 % dels barcelonins, però obviaven la revisió cadastral. En aquest sentit, recorda que en un debat a Barcelona TV van demanar que truquessin els ciutadans per veure si hi havia un sol barceloní que hagués pagat menys que l’any anterior en el rebut de l’IBI. El Sr. Mulleras puntualitza que el segon punt del prec, que entén que ha estat acceptat pel govern municipal, parla de simplificar els tràmits per tal de reduir el cost del servei. Per tant, si es redueix aquest cost també es reduirà la taxa. Així, doncs, apunta que s’ha posat de manifest l’increment injust, abusiu i desproporcionat de la taxa de mudances de les ordenances fiscals de 2016, aprovades pel PSC, Barcelona en Comú, la CUP i Esquerra Republicana. Per tant, agraeix que el govern rectifiqui. La Sra. Capdevila replica al Sr. Sierra que Esquerra Republicana no rectifica, sinó que intenta millorar les coses, i li recorda que gràcies al seu grup les ordenances només van pujar el 2 % de l’IBI més alt, segons l’increment de l’IPC anual, de manera que a la pràctica per comptes de pujar va baixar. Tot seguit, mostra preocupació perquè la taxa finalment la paguen els usuaris de les mudances. Assenyala que hi ha molta gent que, a causa de la crisi, s’ha de traslladar a un pis més econòmic i la factura de la mudança per a aquesta gent és important. Finalment, agraeix que el govern es plantegi la reducció o l’anul·lació d’aquesta taxa. El Sr. Pisarello replica que són Ciutadans i el Partit Popular els qui rectifiquen la posició, perquè aproven una proposició que planteja incrementar de manera progressiva en els anys propers aquesta taxa fins arribar a cobrir el 90 % del cost del servei. Per tant, els demana que no facin demagògia. En aquest sentit, reitera que una taxa no implica pressió fiscal perquè es paga allò que es consumeix i si no es paga mitjançat una taxa es paga mitjançant impostos, i això sí que seria augmentar la pressió fiscal. Reitera, doncs, que no és el govern qui rectifica, però que, per no perjudicar el sector, s’obre un espai de diàleg i l’increment es farà progressivament. Per tant, el govern no renuncia a la política de fons. El Sr. Sierra reitera que el Grup d'Esquerra Republicana va mentir i que ho continua fent. Torna a demanar que mostrin un rebut d’un sol barceloní que hagi pagat menys en el rebut de l’IBI que l’any anterior i assegura que es paga més en concepte d’IBI enguany que el 2015. La Sra. Recasens exposa que Convergència i Unió estava a favor del text original perquè plantejava l’anul·lació de la taxa, però anuncia el vot contrari a la transacció que es porta a votació perquè ja no es parla d’anul·lar la taxa, sinó de reduir-la, i en segon lloc perquè planteja un increment progressiu d’aquesta taxa. Per tant, insisteix que el govern posa una tireta per tapar una hemorràgia perquè per la via de la fiscalitat no se solucionaran els problemes del sector. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern Municipal prengui les següents mesures: Instar al Govern Municipal a negociar amb les empreses de mudances i activitats similars per poder assolir un acord majoritari d’aquest sector 4627 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 en relació a l'aplicació de la taxa “autoritzacions de sol·licituds d’ocupació de la via pública per a rodatges de pel·lícules, vídeos, enregistraments televisius, realització de maquetes i sessions fotogràfiques, mudances, bastides, grues i reserves”, sobretot pel que fa a: - Anul·lació o reducció de la taxa vigent de 86,31€, per l’exercici 2016 mitjançant el procediment més urgent possible. Aquesta reducció del nivell de cobertura del cost (que actualment suposa el 90%) de prestar aquest servei ha d’anar acompanyada, també, d’un increment progressiu en els propers anys de la taxa per arribar a aquest nivell de cobertura de costos del 90%. - Simplificació dels tràmits a realitzar mitjançant una racionalització de la documentació, evitant constants duplicitats i un treball burocràtic extraordinari que perjudica l’activitat de pimes i autònoms del sector; amb l’objectiu de reduir el cost del servei. - Canvi del procediment de sol·licitud perquè, en cas de denegació del permís en una data concreta, l’empresa pugui sol·licitar una nova data sense duplicar-se la taxa, al no haver un canvi de les característiques del servei. - Anàlisi de la possibilitat d’aplicació d’un sistema municipal de gestió i control d’aquesta activitat mitjançant una base de dades en la que estiguin registrades les empreses i vehicles autoritzats, i així poder desenvolupar un pla de control sobre el mercat irregular que afecta a aquest sector i que opera a la ciutat. - Iniciar les converses necessàries amb els actors afectats per tal de desenvolupar una nova normativa per a l’exercici 2017, implementant un sistema més eficient i racional per a la gestió d’aquesta activitat a la ciutat de Barcelona. Bàsicament, a través de l'estudi per reduir considerablement aquesta taxa en la corresponent ordenança fiscal, fixant-la de forma anual i per vehicle tal i com es fa en altres principals ciutats espanyoles. Del Grup Municipal ERC: 15. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1. Presentar abans d'un mes la nova Estratègia per a l'Ocupació a Barcelona 2016- 2019 a la Comissió d'Economia i Hisenda i als agents econòmics, sindicals i socials implicats. 2. Garantir la participació dels Grups municipals i de tots els agents implicats en el procés d'elaboració d'aquesta estratègia. 3. Presentar semestralment davant de la Comissió d'Economia i Hisenda un informe dels resultats aconseguits mitjançant les mesures preses en l'Estratègia per a l'Ocupació a Barcelona 2016-2019. El Sr. Bosch exposa que a la comissió es tracten temes molt importants per a la ciutat, però hi ha un conflicte al metro que provoca moltes aglomeracions i incomoditats als ciutadans. Creu, doncs, que és just adreçar aquest tema i demana al govern de la ciutat que el resolgui com abans millor. Opina que està molt bé fer mítings polítics pel món però que els problemes de Barcelona s’han de resoldre a Barcelona, de manera que demana a l’alcaldessa, com a responsable màxima, que ho faci. Dit això, pel que fa a l’Estratègia d’ocupació 2016-2019, el Grup d'Esquerra Republicana creu que és un aspecte vital per a l’ajuntament i per a la ciutat de Barcelona. Recorda que hi havia un compromís per tal que el 15 d’abril Barcelona Activa hagués elaborat aquesta estratègia. Constata que això no ha estat així i, passats dos mesos, demanaven que en el termini d’un mes el govern presentés aquesta Estratègia d’ocupació. Afegeix que, fruit d’una transacció a què han arribat amb el govern, aquest termini s’ha allargat a tres mesos, com a màxim. A continuació, celebra que hi hagi hagut un procés participatiu, però indica que queden algunes ombres. Saben que hi han participat alguns sindicats i algunes entitats representatives, per exemple del tercer sector, però l’informe també diu que en aquest procés participatiu per definir l’Estratègia d’ocupació a la ciutat de Barcelona hi han participat operadors privats. Vol saber, doncs, quins han estat aquests operadors privats per saber quines empreses han estat consultades i quina magnitud tenen. També voldrien saber si s’ha parlat amb la Conselleria de Treball, que, com és sabut, té competències molt àmplies en aquest àmbit, o amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, que també en té. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4628 D’altra banda, comenta que saben que el govern no ha parlat amb Pimec ni ha arribat a cap acord sobre aquesta Estratègia d’ocupació, tot i que en aquests moments Pimec és l’agrupació d’empreses petites i mitjanes més important de la ciutat de Barcelona. Així, considera que és correcte que es parli amb Foment del Treball, però s’ha de tenir en compte la representativitat d’aquesta organització empresarial, i creu que també s’ha de parlar amb els sindicats, amb el tercer sector i amb tothom, però reitera que no es pot obviar el pes que té Pimec. Suposa que en el sopar celebrat el dia anterior es devia comentar aquest tema però, en tot cas, reclama que el govern busqui una altra ocasió per parlar-hi perquè creu que aquesta qüestió és ineludible. També desitjaria que hi hagués converses amb els altres grups municipals, perquè estan al servei de la ciutat i en una qüestió tan important com aquesta no solament els agradaria ser-hi, sinó que tenen l’obligació de col·laborar-hi i d’aportar-hi tot allò que bonament puguin aportar. Finalment, demanen que aquesta estratègia tingui en compte la mesura que es va aprovar recentment en el plenari del Consell Municipal per a l’establiment d’un salari mínim de mil euros per a tots els treballadors de Barcelona, especialment els de l’ajuntament i els de les empreses adjudicatàries, i assenyala que també s’hauria d’encoratjar totes les empreses que operen a Barcelona a contractar tants de treballadors com puguin, però alhora amb condicions de treball decents. Entén, doncs, que aquesta frontera dels mil euros hauria de formar part de l’Estratègia d’ocupació de manera íntegra, explícita i clara. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable de Convergència i Unió a la proposició, i recorda que fa temps que critiquen la situació de Barcelona Activa i els canvis continus que s’hi produeixen. A més a més, li sembla que aquesta empresa s’està sobrecarregant de directius sense que alhora hi hagi una estratègia clara sobre les polítiques econòmiques de la ciutat, especialment sobre les polítiques d’ocupació. En segon lloc, pregunta per què el govern no ha tornat a convocar la Taula Barcelona Creixement ni la Taula Treball Empresa, on hi havia representació dels sindicats, Pimec, Foment del Treball, la Cambra de Comerç, els gremis de la ciutat, els autònoms i també el SOC, constituïda per dissenyar i consensuar les polítiques d’ocupació, i on es podria parlar de les polítiques a mida que necessita Barcelona per als aturats que hi ha. En tercer lloc, voldria saber què passa amb els diferents programes que hi havia en marxa sobre polítiques d’ocupació. Saben que el govern ha continuat aplicant- ne alguns, com el Proper i el PILS, els quals, segons informacions recents de la tinent d’alcalde Laia Ortiz, han donat bones xifres d’inserció de persones vulnerables, situació de la qual el seu grup s’alegra. Tanmateix, no saben què passa amb els programes «Barcelona crea ocupació» i el «Barcelona es compromet», tot i que, pel que fa a aquest darrer, saben que se n’han canviat les condicions, cosa que no entenen perquè el govern anterior pretenia incentivar la contractació a divuit mesos i aquest canvi de condicions permet fer contractacions a sis mesos, situació que qualifica de precarietat laboral. Finalment, comenta que poden o no agradar les polítiques d’ocupació de Convergència i Unió, però no entenen que el govern no en tingui cap. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. En primer lloc, repeteix per tercera vegada en aquesta sessió, perquè l’ocupació és una de les banderes principals de Ciutadans. En segon lloc, assenyala que no se senten identificats amb el model que desenvolupa el govern municipal des de Barcelona Activa, ni el comparteixen. Considera que aquesta empresa no ha de ser un ens que faci acompanyament i plans d’ocupació per tal de donar feina a persones durant sis mesos, nou mesos o un any i que després tornen a la llista de l’atur, perquè, malgrat que obtinguin una petita formació, aquest no hauria de ser l’objectiu principal de Barcelona Activa. En tercer lloc, recorda que el seu grup va proposar un procediment d’intermediació per tal que Barcelona Activa es dediqués realment a la creació d’ocupació, a posar en contacte empreses amb els aturats, no solament els que 4629 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 han passat per Barcelona Activa per fer formació i actualitzar-se, sinó també amb els aturats del SOC. A continuació, manifesta que el seu grup no comparteix el model d’economia social, cooperativa i solidària, que és l’únic que es fomenta des de Barcelona Activa i des de l’acció del govern municipal, al qual s’ha incorporat el PSC. Matisa que no estan en contra d’aquest tipus d’economia, i fins i tot creuen que el model empresarial de cooperativa és adequat per generar ocupació i en el qual molts treballadors d’empreses en crisi poden trobar solucions, però no creuen que hagi de ser el model principal per a la regeneració de l’economia de Barcelona i per al que hauria de ser l’objectiu últim del govern i dels grups de l’oposició, que és resoldre l’atur i crear ocupació de qualitat, el problema principal de la ciutat segons els barcelonins mateixos. Finalment, celebra que Esquerra Republicana comenci a fer oposició i que es desmarquin d’un govern a l’ombra, que han mantingut juntament amb Barcelona en Comú votant a favor de totes i cadascuna de les accions importants del govern, com les ordenances fiscals i les modificacions pressupostàries, des de la investidura fins a l’actualitat. Els demana també que aquesta petició i aquest tipus d’iniciatives les traslladin a l’Àrea Metropolitana, on governen conjuntament amb Barcelona en Comú i el PSC. El Sr. Mulleras diu que l’ocupació ha de ser l’objectiu principal de les polítiques públiques, com defensa el Grup Popular, perquè l’ocupació garanteix que hi hagi activitat econòmica, creació de riquesa, que es facin polítiques socials i, en definitiva, l’estat del benestar, és a dir, l’educació, la sanitat i les polítiques públiques que es desenvolupen des de l'Administració. Així, apunta que si no es genera riquesa aquesta no es pot repartir i, per tant, no es pot garantir l’estat del benestar. A continuació, es mostra favorable que hi hagi una estratègia per a l’ocupació a la ciutat. Tanmateix, no volen que es reprodueixi el Pacte per a l’ocupació que el PSC i la Iniciativa per Catalunya d’Ada Colau van fer els anys 2008-2011. No creuen que aquest pacte garanteixi la creació d’ocupació ni la millora de l’activitat econòmica a llarg termini, perquè les mesures que es van implementar eren enfocades només al curt termini i es necessita una orientació a més llarg termini, una millora de la formació professional i també ajudar els autònoms i les pimes a fer front a la crisi i per evitar el tancament de negocis. En, el Grup Popular defensa l’ampliació de les mesures que se centren en l’orientació, formació i selecció laboral. També defensen mesures a llarg termini i que s’eviti la destrucció dels llocs de treball, tal com malauradament es dóna a Barcelona. Per aquestes raons, creuen que és necessari no solament un pla de xoc contra l’atur, i en el seu moment ja van defensar que questa hauria d’haver estat la primera mesura que hauria hagut d’implantar aquest govern municipal, sinó que això sigui compatible amb aquesta Estratègia per a l’ocupació a Barcelona que planteja la proposició. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Rovira anuncia el vot favorable a la proposició. Entenen que l’Ajuntament de Barcelona ha d’assumir un rol protagonista en matèria de generació d’ocupació, però també d’ocupació estable i de qualitat. Considera que no es pot permetre que la iniciativa privada continuï generant beneficis a costa de generar situacions de precarietat, pobresa i desigualtat social. Així, doncs, que l’ajuntament ha de definir el model de ciutat basat en un determinat d’ocupació i ha d’assumir un mode econòmic fonamentat en l’assumpció d’un rol protagonista en la creació d’ocupació i en la definició de línies estratègiques d’intervenció econòmica. Seguidament, diu que s’ha de tenir en compte que l’ajuntament actualment genera precarietat laboral i pobresa. També feminitza la pobresa, com a l’àrea de drets socials, com s’ha constatat amb els contractes de teleassistència, del Servei d’Atenció Domiciliària, de treballadores de Barcelona Activa. En aquest sentit, la CUP - Capgirem Barcelona creu que, pel que fa a les moltes treballadores que fan NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4630 possible els diferents serveis a la ciutat, l’ajuntament ha d’exercir un control directe per garantir-ne les condicions laborals. D’altra banda, opina que en aquest pla hi ha d’haver una transversalització de gènere i també pel que fa a la diversitat funcional. En aquest sentit, manifesta que a l’Àrea de Drets Socials i a la Comissió de Drets Socials s’han presentat diferents programes que esperen que es tinguin en compte i s’incloguin en aquesta planificació per tal de no anar solapant polítiques i programes diferents, i mantenir-ne la coherència. També creu que s’ha de fer un èmfasi especial en la joventut i en l’atur de llarga durada, sobretot dels majors de cinquanta anys. Assenyala que s’ha de començar per l’ajuntament mateix i, a partir d’aquí, desenvolupar polítiques que posin l’èmfasi en la gestió correcta de l’ocupació, la qual cosa vol dir plantar cara a les grans empreses que precaritzen molts dels sectors de treballadors. Per acabar, diu que entenen que és fonamental plantejar la generació d’ocupació tenint en compte la diversificació real de l’economia. En aquest sentit, indica que no pot ser que Barcelona solament generi ocupació precària mitjançant el turisme o la construcció. Per això, considera que s’han de trobar noves eines per generar aquesta ocupació de qualitat. El Sr. Pisarello comparteix la preocupació per la situació de l’ocupació a la ciutat, que, tal com ja s’ha dit, ha de ser estable i de qualitat. Creu que és important insistir en aquest aspecte perquè creu que ni el Partit Popular ni Ciutadans comparteixen plenament aquesta visió, atès que insisteixen que cal crear ocupació però mai no aclareixen quin tipus d’ocupació s’ha de generar. El govern és conscient que l’ajuntament no té competències en matèria laboral i que per tenir ocupació de qualitat s’han de derogar les reformes laborals aprovades pel Partit Popular i pel Partit Socialista els darrers anys. Tanmateix, assegura que la consideració anterior no implica que no s’hi pugui fer res, sinó que es poden fer moltes coses per impulsar una ocupació estable i de qualitat a la ciutat. En primer lloc, assenyala que Barcelona Activa és una de les eines de què es disposa, però una altra eina molt potent és la contractació pública, i el govern treballa fermament per modificar aquesta contractació, per establir diferents guies. En aquest sentit, apunta que l’Ajuntament de Barcelona mobilitza més de 500 milions d’euros cada any en matèria de contractació pública. Per tant, malgrat que legalment no es poden introduir com a criteri els salaris mínims de mil euros, sí que es pot establir que les empreses que contractin amb l’ajuntament hagin de respectar els convenis laborals o que paguin sous superiors als establerts per conveni, que en molts casos seran més de mil euros. A continuació, comenta que el govern està impulsant un acord de ciutat perquè hi hagi un salari mínim de mil euros a la ciutat, via oberta a la participació de les diferents forces polítiques, perquè pensa que si no hi ha un acord polític, econòmic, sindical, etcètera, aquest acord no serà possible. De fet, recorda que és precisament això el que va aprovar el plenari del Consell Municipal unes setmanes enrere. D’altra banda, assegura que el cooperativisme és una altra via important per crear ocupació, encara que no sigui la principal, perquè representa el 7 % del PIB de la ciutat. Quant a Barcelona Activa, opina que és una eina més. Recorda que una de les primeres mesures del nou govern va ser triplicar els plans d’ocupació i assegura que tota la política de Barcelona Activa s’adreça a aquest objectiu. Tot seguit, indica que no solament el món sindical, sinó també el món de la petita i mitjana empresa ha tingut un paper cabdal en el plantejament de l’Estratègia d’ocupació. No sap d’on ha sortit la referència a Foment del Treball, però assegura que amb qui més ha parlat el govern ha estat amb Pimec, com ho demostra el fet que les empreses petites i mitjanes han estat les més interessades i les més beneficiades per la reforma en matèria de contractació pública, mitjançant mesures que ja s’han implantat. Finalment, comenta que en l’Estratègia d’ocupació han participat treballadors i treballadores de Barcelona Activa, diferents àrees i districtes de l’ajuntament, entitats del tercer sector, també les persones implicades en el procés participatiu 4631 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 del PAM. Informa que es preveu que durant el mes de setembre es pugui presentar aquesta estratègia als grups municipals. El Sr. Bosch comenta les guies de contractació per dignificar els salaris a què s’ha referit el Sr. Pisarello i el fet que legalment no es pugui fixar un llindar de mil euros per a les empreses contractants. Pregunta, però, per què el govern va votar a favor de la proposta que va presentar Esquerra Republicana al plenari si legalment no pot implementar aquesta mesura. Recorda que la proposta contemplava la inclusió en els plecs de clàusules del salari mínim de mil euros. Esquerra Republicana opina que aquesta mesura sí que és legal i una altra cosa és que el govern vulgui tractar aquesta qüestió d’una altra manera. Pel que fa a Pimec, els ha arribat que el govern no hi ha parlat sobre l’Estratègia d’ocupació a Barcelona 2016-2019. En tot cas, suposant que els hagin informat incorrectament, no tenen la sensació que hi hagi una implicació total de la principal patronal de Barcelona i, per tant, considera que en aquest aspecte hi ha molt de camp per treballar. El Sr. Sierra afirma que la mesura d’incloure el sou mínim de mil euros en els plecs de condicions va ser un brindis al sol, com tantes altres que s’aproven contínuament. Afegeix que a les campanyes electorals hi ha grups que fan el mateix, fins al punt que proposar salaris mínims de 1.500 euros sembla poca cosa. La Sra. Recasens anuncia que demanarà al govern una compareixença o algun altre tràmit per poder parlar de les polítiques d’ocupació, perquè a més a més tenen respostes per escrit on se’ls diu que s’estan reduint els fons destinats a polítiques d’ocupació i, per tant, volen aclarir-ho i saber exactament quines són les polítiques d’ocupació del nou govern. El Sr. Pisarello replica al Sr. Bosch que quan es va discutir aquesta qüestió en el plenari ja van aclarir que en matèria de contractació pública legalment no es podia fer, però que una altra cosa és acceptar que la Barcelona hauria de generar un espai de concertació perquè existeixi aquest salari mínim de mil euros, qüestió en la qual el govern està plenament compromès. Tanmateix, reitera que això no s’ha de produir necessàriament en la contractació pública, en què els salaris poden ser superiors a mil euros en molts casos i que aquest és l’objectiu. Insisteix, doncs, que s’ha de promoure aquesta mesura entre les empreses que inverteixen en la ciutat, amb independència que també es pugui fer a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: 1.- Presentar en el termini de 3 mesos la nova Estratègia per a l’Ocupació a Barcelona 2016-2019 a la Comissió d’Economia i Hisenda i als agents econòmics, sindicals i socials implicats. 2.- Garantir la participació dels Grups Municipals i de tots els agents implicats en el procés d’elaboració d’aquesta estratègia. 3.- Presentar anualment davant de la Comissió d’Economia i Hisenda un informe dels resultats aconseguits mitjançant les mesures preses en l’Estratègia per a l’Ocupació a Barcelona 2016-2019. Del Grup Municipal PP: 16. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a autoritzar als grups municipals a la fiscalització de la partida pressupostària 76430 de despesa de la classificació econòmica del Pressupost General de l'Ajuntament de Barcelona que inclou la transferència anual a Barcelona Regional i, per tant, a la fiscalització del detall dels seus comptes i factures, amb la major brevetat possible. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4632 El Sr. Mulleras exposa que a la proposició original que van presentar reclamaven la constitució d’una comissió especial de comptes per fiscalitzar les presumptes irregularitats trobades a Barcelona Regional, i el Grup Popular continua demanant aquesta comissió especial o, en tot cas, que la Junta de Portaveus es pugui conformar com a comissió de comptes i s’hi puguin analitzar aquestes presumptes irregularitats a Barcelona Regional. Entén que això permetria la compareixença de responsables d’aquest organismes durant els mandats anteriors per donar explicacions sobre el que qualifica d’autèntica caixa negra. Creu que el govern hauria de ser exemplar en la transparència i, per tant, entén que l’opacitat en aquest organisme, que el Grup Popular sempre ha denunciat, s’hauria d’acabar. En segon lloc, la proposició demana que tots els grups municipals puguin accedir a la fiscalització dels comptes, de les factures i dels contractes dels darrers anys a Barcelona Regional. Així, esmenta que a començament del mes de juny de 2016 es va fer públic un informe d’auditoria, encarregat per la direcció actual de Barcelona Regional, que posava sota sospita la gestió del període 2012-2015 i parlava de projectes deficitaris i antieconòmics per import 1,9 milions d’euros, de contractació de persones sense serveis reals i de condonació de saldos per valor de 187.000 euros a una agrupació d’interès econòmic. El Grup Popular demana que la fiscalització no es limiti al període 2012-2015, sinó que s’ampliï al mandat de governs municipals anteriors, perquè, si hi pot haver irregularitats en els darrers anys, una auditoria hauria d’ampliar la base de treball a anys anteriors. Es pregunta, doncs, si es pot tenir la seguretat que anteriorment a 2012 no hi havia també contractació directa i fraccionament a Barcelona Regional, si es poden tenir garanties que aquesta manca de concurrència i transparència no existia anteriorment i que no es contractaven presumptament persones que no treballaven de forma real a Barcelona Regional. Atès que totes aquestes garanties no existeixen, entén que s’hauria d’ampliar l’auditoria als anys anteriors. De fet, afegeix, l’auditoria encarregada a Oliver Camps parla de projectes entre els anys 2009 i 2011 a Belgrad, a l’aeroport d’Atenes i de tasques prospectives que també estan sota sospita. A continuació, recorda que el Grup Popular fa temps que demana l’accés a la fiscalització d’empreses com Barcelona Regional, perquè són societats que treballen de forma opaca. Així, durant aquest darrer any han presentat disset iniciatives, gairebé dues cada mes, per fiscalitzar Barcelona Regional. Afegeix que en aquesta empresa passa el mateix que passava a Catalana d’Iniciatives, empresa que va acabar malament, i el mateix que al Port Fòrum, que esperen que no acabi igual. Remarca que cap administració fiscalitza Barcelona Regional perquè no n’hi ha cap que tingui un percentatge de participació prou important per poder tenir accés al compte general. Al final, insisteix, ningú no fiscalitza aquestes societats. Per tot plegat, el Grup Municipal Popular reclama a aquest govern, que fa bandera de la transparència, que sigui transparent ell mateix i que posi llum a la caixa negra de Barcelona Regional, i demana el vot favorable a la proposició. La Sra. Recasens intuïa que el Partit Popular aprofitaria aquesta comissió per parlar de les caixes negres i admet que cadascú exerceix l’oposició com considera convenient. A continuació, exposa que a la Intervenció General de l'Administració de l’Estat hi ha hagut un debat històric al voltant de Barcelona Regional i sobre si havia de consolidar els comptes a l’Ajuntament de Barcelona o a la resta d’empreses que conformen aquesta societat anònima amb accionariat públic. Assenyala que el gener de 2016 la IGAE va resoldre que aquesta consolidació s’havia de fer a l’ajuntament, de manera que els exercicis següents ja podran ser fiscalitzats en la Comissió Especial de Comptes, de la mateixa manera que es fiscalitza BSM o qualsevol de les empreses consolidades del grup. De tota manera, assegura que els anys anteriors, quan algun grup de l’oposició ho demanava, el govern de Convergència i Unió donava la informació requerida i entén que el govern actual també ho hauria de fer. D’altra banda, creu que es fa un mal favor a Barcelona Regional, i en general a la ciutat, escampant la sospita que hi ha caixes negres i d’altres irregularitats. 4633 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Recorda que aquest organisme va ser sotmès a quatre auditories, realitzades pel despatx liderat pel degà del Col·legi d’Economistes, i en cap d’elles no es va formular cap salvetat que s’hagi de considerar en aquests moments. A més a més, assenyala que Barcelona Regional ha posicionat la ciutat en diferents congressos internacionals, ha ajudat a atraure 7.5000 milions d’euros d’inversió estrangera i ha impulsat 270 projectes, tot el qual representa 20.000 llocs de treball. Per això, quan el govern va decidir impulsar algunes actuacions des de Barcelona Regional, el Grup de Convergència i Unió ja va expressar el seu posicionament. Tot seguit, comenta que la memòria de gestió de Barcelona Regional curiosament es va despenjar de la web de manera inexplicable i no entén per quina raó el govern actual vol amagar aquesta memòria, on es recollia tota la feina realitzada. Així, doncs, reclama transparència absoluta al govern i que doni a l’oposició tota la informació que li demani. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i anuncia el vot favorable, tot i que els sorprèn la proposició perquè es demana autoritzar els grups municipals a fiscalitzar una partida pressupostària. El seu grup entén que una de les obligacions principals dels grups de l’oposició és la fiscalització dels comptes públics i, per tant, el control del diner públic. Recorda que el Grup Popular ja eren membres d’aquesta comissió els anys anteriors, però ara demanen la fiscalització dels anys 2012 a 2015. Desconeix, doncs, si no van fer la seva feina en aquell moment perquè eren socis del govern o si ara, a conseqüència que l’auditoria ha posat de manifest que hi ha irregularitats, intenten suplir el treball que no van fer durant el mandat anterior. Insisteix, doncs, que la principal funció dels grups de l’oposició és la fiscalització dels comptes públics, i pregunta al portaveu del PP si no els va sorprendre que hi hagués contractació d’empreses i serveis o activitat internacional que no tenien cap mena de justificació, contractes de 140.000 euros que es donaven fraccionats en contractes de 50.000 euros, adjudicats mitjançant procediment negociat i no per concurs públic. Pregunta si el PP va demanar aquests expedients, als quals havia de tenir accés perquè Barcelona Regional és una empresa pública. Per tant, el fet que anys després demanin la fiscalització d’uns comptes als quals tenien accés anys anteriors els sorprèn. A continuació, anuncia que votaran a favor de la proposició perquè ha estat Ciutadans qui ha demanat que es creï una comissió d’investigació per tal d’aclarir les irregularitats detectades per l’auditoria externa que va encarregar el govern, i que segons la mateixa auditoria s’han de dur a fiscalia. Entén, doncs, que aquesta situació requereix que s’assumeixin responsabilitats polítiques. Reitera, però, que aquesta proposta s’hauria d’haver fet molt abans, d’acord amb la funció de fiscalització de comptes públics que tenien els grups municipals que tenien representació a l’ajuntament, i veu que això no ha estat així. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup. Assegura que són favorables a la transparència total i que es coneguin tots els comptes sempre. Tanmateix suggereix al portaveu del Partit Popular que s’apliqui aquesta vocació fiscalitzadora a ell mateix i al seu partit. En aquest sentit, comenta que dies enrere es va saber que s’havia fet una auditoria secreta sobre les obres de l’estació de la Sagrera i, tot i que no saben què diu, sí que saben que hi ha indicis d’irregularitats del ministeri i afirma que la ministra Ana Pastor, amb qui diu que té bona relació, oculta informació. En canvi, comenta que les quatre auditories que s’han fet a Barcelona Regional són públiques. Per tant, li sembla bé que hi hagi transparència i insisteix que votaran a favor de la proposició, però reclama que el Sr. Mulleras no faci servir dues vares de mesurar segons qui sigui el que ha d’oferir transparència i s’ha de deixar fiscalitzar. D’altra banda, apunta que aquest cas està en mans de la fiscalia, que és qui ha d’investigar-lo. Mentrestant, el seu grup esperarà les resolucions dels jutges i els fiscals, i si hi ha proves de delicte o d’irregularitats demanaran que se’n castigui els responsables, i, si no n’hi ha, entén que convé silenci i prudència. La Sra. Rovira exposa que aquesta proposició és una mostra més de la hipocresia del Partit Popular. Així, sense entrar a jutjar l’oportunitat de la proposta, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4634 manifesta que no accepten lliçons de transparència del que anomena «partit dels sobres», del partit de Bàrcenas, del Palma Arena i de la trama Gürtel, entre d’altres, i les que encara han de sortir. Afirma que aquest partit està podrit per la corrupció i, per tant, no es pot erigir com a garant de la transparència ni pot exigir a la resta que actuïn amb honradesa, quan són ells els primers que no ho fan. Afegeix que això no és d’ara, sinó que la corrupció és estructural en aquesta formació des de fa dècades, malgrat que ho neguin i s’espolsin les responsabilitats. Per tant, els suggereix que s’estalviïn les mostres d’indignació davant d’un cas com el de Barcelona Regional, ja que frega el ridícul. Tot i així, la CUP està d’acord que cal fiscalitzar tot allò relacionat amb Barcelona Regional, les múltiples empreses que hi ha i tota la política que faci el govern, i assegura que seguiran les investigacions que es duguin a terme.Per totes aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Pisarello informa que poc després d’accedir al govern van detectar irregularitats a Barcelona Regional, de manera que van accelerar el relleu a la presidència d’aquest organisme i van encarregar un informe preliminar a lletrats i interventors municipals. Apunta que ja en aquell moment van detectar indicis d’irregularitats greus que es van presentar al consell d’administració i aquest va decidir que es fes una auditoria independent. Tres setmanes enrere es va enllestir l’auditoria i se’n van presentar els resultats al darrer consell d’administració de Barcelona Regional. Així, els indicis greus es van confirmar, tal com és sabut, i davant d’aquestes irregularitats el consell d’administració va decidir enviar l’informe a fiscalia, la qual ja tenia una investigació oberta sobre aquesta qüestió, cosa que demostra que tot plegat no eren imaginacions del govern. A partir d’aquí, el govern ha començat a revisar els sistemes de control sobre les aportacions de l’ajuntament a Barcelona Regional i està preparant un procediment per tal que cada encàrrec de gestió haurà de comptar amb una liquidació i una justificació dels recursos que s’hi han aportat. És a dir, el govern no solament investiga el que va passar amb anterioritat, sinó que està posant en marxa mecanismes perquè no es repeteixin les irregularitats. A continuació, manifesta que la seva voluntat és fer net i posar llum on no hi havia transparència. Per tant, atenent la petició del Grup Popular, s’ha demanat a Intervenció que en el termini d’un mes efectuï un informe detallat sobre com s’han gestionat i com s’han justificat els encàrrecs de gestió de Barcelona Regional on aparegui la partida pressupostària 76430, de despesa de la classificació econòmica del pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que aquesta partida inclou la transferència anual a Barcelona Regional. Una vegada que tinguin aquest informe el lliuraran als grups municipals perquè tinguin més informació sobre aquesta qüestió. Finalment, anuncia el vot favorable del govern a la proposició. El Sr. Mulleras agraeix el vot favorable de tots els grups excepte la CUP, que ha anunciat l’abstenció, perquè, malgrat les diferents intervencions, la proposta serà aprovada per una immensa majoria de la comissió. Seguidament, replica a la portaveu de Ciutadans que el Partit Popular no ha estat soci de ningú i li diu que potser s’ha confós amb els pactes que Ciutadans ha fet amb el PSOE a Espanya, fent referència al pacte d’investidura. Contràriament, recorda que el seu grup va votar en contra de la investidura fins i tot de l’alcalde Trias en el mandat anterior i en la majoria dels seus grans acords. Per tant, insisteix que no han estat socis de ningú a l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, desmenteix l’acusació que ha fet la portaveu de Ciutadans que el Grup Popular no havia fet un seguiment d’aquesta qüestió els anys anteriors, i recorda que a la Comissió de Comptes del segon semestre de l’any 2015 ell mateix va argumentar que Barcelona Regional s’escapava del control i de la fiscalització de l’ajuntament, raó per la qual la consideraven una caixa negra, tal com fa molts anys que denuncia el Partit Popular, i a més a més s’escapa del control d’altres administracions, com Catalana d’Iniciatives, que malauradament va acabar malament. 4635 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Per acabar, replica a la Sra. Recasens que fins ara cap administració fiscalitzava Barcelona Regional, i que el Palau de la Música també l’auditaven uns auditors molt coneguts a l’ajuntament. Per tant, el Grup Popular presenta aquesta proposició per tal que tots els grups municipals puguin tenir accés a aquesta informació. La Sra. Mejías comenta que els pactes que hagin pogut fer les diferents formacions no tenen cap relació amb aquesta qüestió. En tot cas, reitera que el Grup Popular tenia representació a l’ajuntament i una de les tasques principals de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona és la fiscalització de comptes. Per tant, haurien d’haver fet alguna denúncia pública, de la mateixa manera que hi ha hagut altres institucions a Catalunya, que no es podien fiscalitzar i en les quals s’han detectat irregularitats que han sortit a la llum pública i han arribat a la fiscalia. Finalment, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició perquè també estan d’acord en la transparència. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal CUP: 17. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Primer.- Que finalitzada la licitació del servei de recepció, atenció telefònica i informació a les persones usuàries dels espais d'incubació de Barcelona Activa, ubicats a la Incubadora Glòries, Almogàvers Business Factory, MStartup Barcelona i Parc Tecnològic Barcelona Nord el proper 31 de desembre de 2016, no es prorrogui aquest contracte ni es torni a obrir un procés de licitació per contractar la prestació d'aquest servei amb una empresa externa. Segon.- Que el personal que actualment presta aquests serveis a les dependències citades anteriorment, s'internalitzi amb l'objectiu que formin part del personal de Barcelona Activa, SAU SPM. LA Sra. Lecha exposa que la proposició fa referència a la plantilla que presta el servei de recepció, atenció telefònica i informació a les persones que tenen el primer contacte amb la Incubadora de les Glòries de Barcelona Activa, que engloba Almogàvers Business Factory, MStartup Barcelona i el Parc Tecnològic Barcelona Nord, serveis externalitzats a l’empresa ISM. A continuació, indica que el contracte finalitza 3l de desembre de 2016. Demanen, doncs, que un cop finalitzat el contracte no es faci una nova licitació i que el personal que presta aquest servei sigui internalitzat, de manera que passi a formar part de la plantilla de Barcelona Activa per tal que tingui unes condicions de treball més favorables. D’altra banda, assenyala que aquestes persones, com altres persones que fan un servei externalitzat dintre de l’ajuntament i que compaginen la feina amb personal de l’ajuntament, configuren diferents plantilles però dins d’un mateix equip de treball. Aquests treballadors, afegeix, informen, orienten, atenen i són les cares visibles per a la primera persona que arriba a aquests serveis municipals. La Sra. Recasens anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, tot i que n’entenen la motivació de fons de la CUP pel que fa a la contractació i als treballadors de Barcelona Activa. Comenta que en els consells d’administració de Barcelona Activa els sindicats mateixos han denunciat de manera reiterada la precarietat que es produeix en aquesta empresa i el desgavell que hi ha en l’organigrama i de la massa salarial. En aquest sentit, apunta que hi ha 45 treballadors que estan en una situació de concatenació de contractes, és a dir, de paralització i represa de la contractació laboral, i els sindicats demana una nova estructura i que es creïn noves places. A continuació, recorda que aquesta mateixa situació es produïa quan Convergència i Unió va arribar al govern, quan es van trobar amb una plantilla de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4636 Barcelona Activa absolutament precaritzada, perquè la meitat de la plantilla es pagava amb fons provinents del SOC, i el primer que van haver de fer va ser pagar amb recursos de l’ajuntament tota la plantilla per tal de poder-la estructurar i que deixessin de dependre d’una subvenció, perquè hi va haver una retallada important en polítiques d’ocupació i hi havia més de cent treballadors que tenien el perill de perdre el lloc de feina. Afirma que aquesta situació no s’ha volgut entendre o no s’ha volgut explicar mai, però comenta que ella personalment es va implicar per resoldre aquesta qüestió. Pel que fa a la licitació, assenyala que es va fer una rebaixa molt important en el concurs i creu que va ser una bona adjudicació. D’altra banda, comenta que a Barcelona hi ha cinc incubadores, a més a més del Parc Tecnològic, que acullen més de 170 empreses i que hi ha un índex de supervivència de més del 80 %, índex que considera molt alt si es compara amb altres incubadores d’altres indrets. Finalment, creu que la CUP no hauria de posar el focus en aquesta qüestió, sinó en la contractació de directius, de gerents i d’alts càrrecs que es produeix a Barcelona Activa, perquè no se sap quina és la massa salarial. Per tant, voldria que, amb l’entrada del Partit dels Socialistes al Govern, s’aclareixi aquesta qüestió i es digui com queda l’estructura tant de Barcelona Activa com de l’Àrea d’Empresa i Ocupació, què passa amb la divisió que es produeix entre Empresa i Ocupació, i amb les ineficiències que augura que es veuran a partir d’ara. El Sr. Sierra insisteix que l’ocupació és una de les banderes de Ciutadans i assenyala que la proposició planteja una internalització. Malgrat que el seu grup és contrari a la precarietat laboral perquè s’han de respectar els drets dels treballadors, considera no per força l’externalització impliqui el deteriorament d’aquests drets. A més a més, assegura que la internalització no garanteix la millora de les condicions laborals. D’altra banda, creu que tampoc s’ha de sobredimensionar l'Administració pública i augmentar excessivament la despesa i el deute. A continuació, diu que amb aquesta internalització que proposen es posa remei al que ha passat a l’Ajuntament de Barcelona durant dècades d’un govern al qual en aquests moments la CUP dóna suport. Així, comenta que Barcelona en Comú i el PSC han votat el mateix que la CUP en qüestions com la investidura, les ordenances fiscals i les modificacions pressupostàries, la segona de les quals han venut com un pressupost nou. Per tant, pensa que hi ha tota una sèrie de qüestions que plantegen que les podrien haver posat com a condicions en aquelles negociacions, per comptes de les condicions poc consistents que van imposar, com eliminar els antiavalots de la Guàrdia Urbana. Tot seguit, apunta que Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes han governat a l’ajuntament durant trenta-dos anys i són els que, en lloc d’anomenar «privatitzacions» a aquestes dinàmiques, en diuen «externalitzacions», però la conseqüència és exactament la mateixa. Acusa, doncs, la CUP de ser còmplices d’aquestes polítiques, perquè els vots que emeten i els posicionaments que tenen no són gratuïts. D’altra banda, demana que facin aquestes reivindicacions en el si de Barcelona Activa, on tenen un representant que mai no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió. Finalment, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició i se suma a la petició al govern, que a més a més inclou el PSC, que informi de la massa salarial i del consolidat, com s’ha reivindicat reiteradament en el consell d’administració de Barcelona Activa. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup perquè, si bé discrepen en alguns punts i tenen alguns interrogants que voldrien que s’aclarissin, la filosofia d’Esquerra Republicana és que els treballadors que treballen per a empreses públiques haurien de ser treballadors públics. A més a més, comenta que hi ha altres serveis de Barcelona Activa que sembla que podrien ser externalitzats i, per tant, creu que això s’hauria d’evitar i una manera d’aconseguir-ho és demanar que els treballadors externalitzats siguin reincorporats a l'Administració. 4637 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Seguidament, creu que l'Administració pública ha de limitar la creació d’empreses i la contractació exterior, perquè a l’hora de la veritat el que es fa és camuflar l'Administració, i afirma que això no és bo i no deixa de ser un autoengany. Demana, doncs, si aquests treballadors no es poden internalitzar, que es digui el perquè, i no descarta que els convencin. També pregunta si hi ha projectes o intencions d’externalitzar més personal a Barcelona Activa i als serveis d’informació i atenció al públic. Els agradaria saber-ho perquè no voldrien trobar- se que al cap d’un temps s’hagin de defensar aquestes qüestions encara amb més força. El Sr. Mulleras exposa que aquesta proposició forma part de la dinàmica habitual de la CUP en aquesta comissió, on demanen la remunicipalització de diferents serveis. El Grup Popular, com a dogma, no estan ni en contra ni a favor de la prestació de serveis directament des de l'Administració pública o de la prestació amb gestió privada i titularitat pública. De fet, el que demanen i desitgen és que els serveis públics es prestin de forma eficaç i eficient perquè se satisfacin eficaçment les necessitats dels barcelonins amb un servei de qualitat i perquè això es faci amb el mínim cost possible per als barcelonins, que mitjançant els impostos són els qui paguen l'Administració i els serveis que presta. Creu que seria impossible internalitzar tots els serveis que dóna Barcelona Activa de forma real, perquè solament els mesos d’abril i maig de 2016 s’hi han fet 140 contractes en prestació de serveis i de subministraments. Per tant, entén que abans d’internalitzar demana que s’analitzi si és bo per a la ciutat, si és eficaç i si és eficient econòmica i socialment. Per tant, no estan d’acord a demanar per dogma que es remunicipalitzin aquests serveis i per això anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. El Sr. Pisarello anuncia l’abstenció dels grups del govern perquè entenen l’esperit de la proposta però no en comparteixen la concreció. Exposa que actualment aquest servei el presten vuit treballadors de l’empresa Integración Social de Minusválidos i només hi ha dues recepcions totalment externalitzades en els sis equipaments d’incubadores. Com han dit altres vegades, la Llei de pressupostos prohibeix des de 2012 ampliar plantilles d’empreses municipals amb personal propi i contracte indefinit, i només es preveu una taxa de reposició. Per tant, si l’ajuntament internalitzés aquests treballadors es podria posar en risc el seu lloc de treball perquè no es podrien convertir automàticament en personal indefinit, sinó que s’hauria de fer un concurs. D’altra banda, comenta que falta mig any per a la finalització del contracte, que serà el 31 de desembre, i hi haurà una nova licitació que es farà sota les noves guies de contractació pública. Aquesta nova licitació, afegeix, inclourà criteris socials i per garantir que sigui feina digna, i la contracta es farà amb una empresa social. Per exemple, explica que el conveni del sector de la recepció no preveu la subrogació dels treballadors i, tot i que no és fàcil, el govern estudia la manera perquè jurídicament es pugui incloure la subrogació com un criteri positiu en la licitació. Així, doncs, més enllà del tema de fons que què convindria internalitzar i què no, hi ha una qüestió jurídica, com la Llei de pressupostos que no permet ampliar les plantilles i el fet que en aquest cas no es podria convertir automàticament aquests treballadors en personal indefinit perquè s’hauria de convocar un concurs. Per tot plegat, el govern opta per fer un nou contracte quan finalitzi el que hi ha vigent i incloure en la licitació, com a criteri de valoració positiva per a les empreses la possibilitat de la subrogació dels treballadors. La Sra. Lecha en una licitació no es pot escollir el tipus d’empresa que hi opta, com ha dit reiteradament el tinent d’alcalde mateix. En segon lloc, destaca que a la borsa de treball no hi ha recepcionistes de Barcelona Activa. En tercer lloc, comenta que l’ajuntament ha de donar un bon servei, i això implica tenir un equip estimulat i amb unes càrregues de treball humanitzades, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4638 amb un salari que li permeti no estar en condicions de misèria. Assenyala que un treballador sotmès a un excés de pressió no pot donar un bon servei. Per tant, quan s’afirma que una empresa externalitzada dóna un servei de qualitat s’ha de vigilar i, adreçant-se al Sr. Sierra, li diu que el discurs s’hauria de centrar en allò de què es parla. En aquest sentit, argumenta que hi ha una diferència molt clara entre treballadors internalitzats i treballadors d’una empresa externa. Pel que fa als criteris socials en les licitacions, assenyala que s’ha demostrat durant el darrer any que no és cert que s’hi incloguin, perquè, tal com ha passat en la licitació de la teleassistència, aquestes clàusules socials son ambigües per tal de poder collar posteriorment en una taula l’empresa que guanyi el concurs perquè concreti aquestes mesures socials, tal com li ha comentat el Sr. Jordi Sánchez aquell matí mateix. Demana al govern, doncs, que les condicions de les licitacions siguin clares i que s’ajustin a la veritat i a un relat per tal que no hi hagi cap confusió. A continuació, assenyala que pel fet que en aquest cas es tracta d’una plantilla petita es pot internalitzar. La justificació que donaven per rebutjar la internalització en el Servei d’Atenció Domiciliària és que es tractava d’una plantilla 3.500 persones, però ara es demostra que tampoc se’n poden internalitzar 8. Pel que fa als contractes, afirma que tenir 140 contractes no vol dir res perquè podrien significar 140 dies de feina, perquè moltes vegades un contracte és per a vint-i-quatre o quaranta-vuit hores, o una setmana, tal com succeeix actualment amb la situació de precarietat laboral existent. Així, comenta que hi ha empreses que tenen 3.000 treballadors i 24.000 contractes anuals perquè la precarització precisament és això. Demana, doncs, que alguns portaveus s’haurien d’informar sobre aquestes qüestions, si no és que ja ho estan, d’informats, i diuen mentides. El Sr. Sierra replica a la Sra. Lecha que no ha barrejat les coses. Fent una referència a una intervenció del Sr. David Fernàndez al Parlament, diu que és molt bonic tenir l’espardenya a la mà i fer reivindicacions, però quan es tenen responsabilitats els demana que gaudeixin del que han votat, tant a l’ajuntament com al Parlament, on donen suport al govern en les mesures que pren relatives a la precarització. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 18. Que se'ns entregui un llistat amb els programes d'ocupació que ha ofert Barcelona Activa del 2011 al juny del 2016, desglossant anualment: els diferents programes, el nombre de contractacions per programa, la taxa d'inserció i la dotació econòmica per programa. Demanem que se'ns entregui una còpia de la resposta per escrit. La Sra. Recasens llegeix el text del prec. El Sr. Pisarello accepta el prec perquè tenen aquesta llista i la hi faran arribar, de manera que podrà veure que en el període 2011-2015 es van contractar 3.984 persones en plans d’ocupació, mesura que va costar 30,5 milions d’euros. I en el mandat actual s’han contractat o s’estan contractant 3.438 persones en plans d’ocupació, amb un cost de 31,2 milions d’euros. Comenta que això ha estat possible gràcies als nous plans d’ocupació que s’han impulsat. 4639 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Recasens pregunta si quan es diu «en aquest mandat» es refereix a l’any 2016 o al que tenen previst durant tot el mandat. El Sr. Pisarello aclareix que no es refereix a tot el mandat. D’altra banda, entén que els plans d’ocupació són un dels programes d’ocupació, o si més no durant el mandat anterior això era així, i hi havia altres programes com «Barcelona crea ocupació», «Joves per l’ocupació», els Bons compromís, etcètera. Per tant, demana la llista completa. Finalment, atès que s’ha acceptat el prec, assenyala a la presidenta que també demanen que se’ls lliuri per escrit una còpia d’aquesta llista durant aquesta mateixa sessió. Diu que no és manca de confiança, però els ha passat moltes vegades que els diuen que els donaran una informació i després no els arriba. Anuncia, doncs, que a partir d’aquest moment sempre demanaran la resposta per escrit durant el transcurs de la sessió. El Sr. Pisarello diu que algunes de les informacions les pot lliurar en aquesta sessió, però que en quaranta-vuit hores no sempre es pot tenir tota la informació, i que això depèn del que es demana. Ara ha aclarit que la informació que es demana va més enllà dels plans d’ocupació. La Sra. Recasens concreta que es refereix als programes d’ocupació, no als plans d’ocupació, i demana el nombre de contractacions per programes, la taxa d’inserció i la dotació econòmica. Comenta que ella mateixa ha estat al front de Barcelona Activa durant quatre anys i sap que aquesta informació es pot obtenir sense problemes amb un document Excel. Per tant, considera un menyspreu que se’ls digui que determinades informacions no es poden obtenir en quaranta-vuit hores. El Sr. Pisarello diu que l’endemà mateix la tindrà. La Presidenta aclareix que el compromís d’aportar la informació és del govern i ella l’únic que pot fer és ordenar el debat i no pot prendre decisions sobre aquesta qüestió. Tanmateix, diu que el compromís del Sr. Pisarello a lliurar la informació quedarà recollida a l’acta i a l’enregistrament de la sessió. Entén, doncs, que aquest compromís es farà efectiu al més aviat possible i que la informació serà lliurada a tots els grups municipals, extrem que confirma el tinent d’alcalde. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C's: 19. Que el Govern municipal estableixi un fons suficient de suport als comerciants afectats pels aldarulls ocorreguts a la zona de Travessera de Gràcia degut al desallotjament del local situat al mateix carrer, amb la finalitat de reparar els perjudicis soferts en els seus locals com en la seva activitat comercial. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa, tal com ja s’ha dit extensament durant la sessió, com a conseqüència del desallotjament d’un local a la travessera de Gràcia i dels aldarulls posteriors, els comerciants de l’entorn han patit greus destrosses que cal reparar. Assenyala que el govern de la ciutat va anunciar un fons de 25.000 euros que els comerciants consideren absolutament insuficient. Demanen, doncs, que s’incrementi aquest fons per tal que sigui suficient per donar suport als comerciants afectats pels aldarulls i també demanen que s’incorpori al protocol la reducció de taxes o cànons als comerços del voltant del mercat de l’Abaceria que es van veure afectats pels aldarulls, per compensar les destrosses patides. Finalment, insisteix que els comerciants consideren insuficient la dotació de 25.000 euros i, ja que el govern havia manifestat que era ampliable, demana que es comptabilitzin els danys i que aquesta partida es pugui dotar suficientment per poder reparar els danys. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4640 La Sra. Ballarín diu que hi haurà fons de suport suficients, però no volen generar dubtes sobre la destinació d’aquests fons. Així, assegura que el govern municipal farà tot allò que el comerç organitzat li ha demanat, que no passa per la reparació de danys concrets en locals o en activitats. Informa que l’Àrea de Comerç i Mercats està en contacte amb les associacions de comerciants de Gràcia i, segons aquestes associacions, els aldarulls no són el seu principal problema i, per bé que són la gota que ha fet vessar el got, el problema té arrels més profundes i és molt més antic. Per tant, la resposta que demanen és més integral, més planificada i més estratègica. Per tant, informa que el govern està treballant amb els comerciants en aquesta línia. Les associacions de comerciants demanen que l’ajuntament financi un pla per fer ressorgir el comerç de la zona que contingui un pla de xoc, amb actuacions més immediates, i un pla més estratègic per poder fer actuacions per fomentar l’associacionisme, per fer una federació de comerciants i fer una marca més consolidada. El govern ha demanat el pressupost a tres empreses per fer aquest pla, hi insisteix, que és el que demanen els comerciants. Assegura, doncs, que quan aquests preparatius s’hagin enllestit es farà la licitació corresponent. La Sra. Mejías agraeix la resposta, però manifesta que el seu grup també ha tingut contacte amb els comerciants i saben que s’està creant una nova organització de comerciants, sobretot en l’àmbit dels restauradors, per tal de donar resposta a algunes de les situacions que s’han produït recentment, respostes que no veuen que s’incorporin en el pla de dinamització. Creu, doncs, que s’ha de trobar altres interlocutors per garantir que totes les veus hi estiguin representades i que tothom tingui resposta a les situacions que s’han produït. Insisteix que els talls de carrer, els aldarulls i les destrosses han provocat situacions de conflicte amb els comerciants, els quals han tingut afectacions que no poden assumir. Reitera que, segons els comerciants mateixos, la dotació anunciada pel govern municipal és absolutament insuficient, raó per la qual demanen l’increment d’aquesta dotació, la qual entenen que s’integrarà en el pla integral que ha esmentat la Sra. Ballarín. La Sra. Ballarín reitera que els fons seran els que el pla necessiti i que no hi ha un límit establert. Pel que fa als restauradors, considera convenient que es constitueixin com a associació i que s’afegeixin a les diverses associacions de comerciants de la zona que han parlat amb el districte, perquè creu que la interlocució de l’ajuntament s’ha de fer amb els comerciants associats. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 20. Que el Govern municipal pengi al portal de transparència de l'Ajuntament de Barcelona tota la documentació relacionada amb la modificació pressupostària aprovada en el plenari del 5 de maig de 2016. Així mateix que actualitzi les bases de dades d'explicació i execució de pressupost 2016 de totes les partides tant de despesa corrent com d'inversió al màxim detall abans de 15 dies. El Sr. Bosch recorda que el Grup d’Esquerra Republicana va demanar que la modificació pressupostària aprovada el mes de maig, que entenen que té la categoria d’un pressupost, fos accessible des del portal de transparència. Aquell mateix matí, després de força mesos d’advertències i angoixes perquè no s’havia publicat, s’han adonat que ja hi era, tot i que està segur que això no té res a veure amb el fet que dos dies enrere es fes públic aquest prec i que el govern ja havia previst aquesta mesura. En tot cas, tot i que s’alegra que aquesta informació sigui consultable, assenyala que encara falta penjar alguns gràfics i documents perquè el públic pugui fer el seguiment de l’execució mensual dels comptes de l’ajuntament. En definitiva, es congratulen perquè el govern ha reaccionat i finalment ha publicat els comptes de l’ajuntament al web de la institució. Està segur que es continuarà fent i que l’execució del pressupost també s’anirà obrint als ciutadans. Però, per si de cas no fos així, anuncia que el seu grup continuarà 4641 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 fent precs i insistint perquè el govern compleixi amb l’obligació de transparència màxima cap als ciutadans. El Sr. Pisarello comenta que la documentació relacionada amb la modificació pressupostària és a la web de transparència, a l’apartat d’Estratègies i Finances, des del 17 de maig, inclosos els anuncis a les publicacions oficials relatius a la modificació pressupostària i la modificació de les bases d’execució del pressupost. Tanmateix, l’actualització de l’execució que es demana és l’actualització de quelcom que no existia i que ha posat en marxa el govern actual, que està implementant una nova política de transparència. En aquest sentit, informa que des del mes d’octubre de 2015 es pengen a la mateixa web els informes de l’estat d’execució pressupostària i, de fet, s’hi van penjar els informes mensuals de tot 2015. D’altra banda, comenta que des de l’aprovació de la mesura de transparència el desembre de 2015 aquestes dades es publiquen en format de dades obertes, cosa que no es feia anteriorment. A continuació, apunta que, atès que la comptabilitat de cada mes es tanca la segona quinzena del mes següent, les dades es pengen a la web al final del mes següent, raó per la qual les dades corresponents al mes de maig s’acaben de fer públiques. Finalment, agraeix el prec, l’accepta, i s’alegra que l’oposició estigui amatent en aquest tema. Però en aquest cas assegura que el govern actua dins dels terminis previstos i posa en marxa una política capdavantera en matèria de transparència, que no existia anteriorment. El Sr. Bosch diu que, després d’aquesta resposta, encara se’n congratulen molt més perquè precisament el que pretenen no és deixar el govern en evidència, sinó que les coses es facin bé i que arribin el més ràpid possible als ciutadans, amb transparència i rigor. S’alegren, doncs, que això es confirmi i que en el futur continuï sent així. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 21. Instar al Govern municipal a suspendre o endarrerir l'aplicació de la nova taxa de 2016 per sol·licitar l'autorització de serveis de mudances a la ciutat pels greus perjudicis que està causant als barcelonins, autònoms i empresaris d'aquest sector i, al mateix temps, iniciar l'estudi per reduir considerablement aquesta taxa en la corresponent ordenança fiscal a partir de l'1 de gener de 2017, fixant-la de forma anual i per vehicle tal i com es fa en altres principals ciutats espanyoles. Tractat conjuntament amb el punt 14 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Instar al Govern Municipal a negociar amb les empreses de mudances i activitats similars per poder assolir un acord majoritari d’aquest sector en relació a l'aplicació de la taxa “autoritzacions de sol·licituds d’ocupació de la via pública per a rodatges de pel·lícules, vídeos, enregistraments televisius, realització de maquetes i sessions fotogràfiques, mudances, bastides, grues i reserves”, sobretot pel que fa a: - Anul·lació o reducció de la taxa vigent de 86,31€, per l’exercici 2016 mitjançant el procediment més urgent possible. Aquesta reducció del nivell de cobertura del cost (que actualment suposa el 90%) de prestar aquest servei ha d’anar acompanyada, també, d’un increment progressiu en els propers anys de la taxa per arribar a aquest nivell de cobertura de costos del 90%. - Simplificació dels tràmits a realitzar mitjançant una racionalització de la documentació, evitant constants duplicitats i un treball burocràtic extraordinari que perjudica l’activitat de pimes i autònoms del sector; amb l’objectiu de reduir el cost del servei. - Canvi del NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4642 procediment de sol·licitud perquè, en cas de denegació del permís en una data concreta, l’empresa pugui sol·licitar una nova data sense duplicar-se la taxa, al no haver un canvi de les característiques del servei. - Anàlisi de la possibilitat d’aplicació d’un sistema municipal de gestió i control d’aquesta activitat mitjançant una base de dades en la que estiguin registrades les empreses i vehicles autoritzats, i així poder desenvolupar un pla de control sobre el mercat irregular que afecta a aquest sector i que opera a la ciutat. - Iniciar les converses necessàries amb els actors afectats per tal de desenvolupar una nova normativa per a l’exercici 2017, implementant un sistema més eficient i racional per a la gestió d’aquesta activitat a la ciutat de Barcelona. Bàsicament, a través de l'estudi per reduir considerablement aquesta taxa en la corresponent ordenança fiscal, fixant-la de forma anual i per vehicle tal i com es fa en altres principals ciutats espanyoles. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 22. Quin és el pressupost total del Consell de Turisme i Ciutat i quin és el pressupost total del Pla Estratègic de Turisme 2016-2020? D'on surten els fons per dotar pressupostàriament el Consell de Turisme i Ciutat i el Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 i, en cas que surtin del Fons per al foment del turisme, en quina proporció? Quines són les persones contractades, des del juny de 2015 fins a l'actualitat, dins l'àrea de turisme de l'Ajuntament de Barcelona, ja sigui al propi Ajuntament o a Barcelona Activa, quina tipologia contractual té cadascuna, quins salaris perceben (ja sigui en concepte de salari fix o en dietes) i quines funcions tenen encomanades? Quin és el detall de les persones contractades, ja sigui pel Consell de Turisme i Ciutat o pel Pla Estratègic de Turisme, i ja sigui en rol de Coordinadors o Directors dels mateixos o com a assessors, col·laboradors o relators? Demanem còpia per escrit de la pregunta. La Sra. Recasens llegeix el text de la pregunta. El Sr. Colom informa que el pressupost del Consell Turisme i Ciutat i el Pla estratègic de turisme per a aquest exercici és de 750.000 euros conjuntament. A càrrec d’aquest pressupost s’han convocat quatre places, tres de les quals ja s’han cobert, i són contractes fets per Barcelona Activa d’obra i serveis, amb una previsió de tres anys de durada, per un total de 176.148,91 euros en salaris. Les places corresponen a la direcció del pla estratègic, la secretaria tècnica, un tècnic de projecte i un tècnic d’edició. D’altra banda, els serveis prestats en concepte d’assessoria i relators sumen un total de 32.620 euros. La Sra. Recasens entén que li donarà la informació per escrit, perquè no ha tingut temps d’anotar les dades. Pregunta si aquests recursos provenen de l’impost turístic. Demana aclariments sobre la quarta plaça que no s’ha cobert. També pregunta si els 32.000 euros corresponents a assessoria i relators i els sous de les quatre places esmentades estan incorporats dintre dels 750.000 euros del total. Finalment, demana informació sobre els rols que exerceixen els directors i coordinadors. El Sr. Colom confirma que, en tractar-se d’una partida pressupostària, tota la despesa té un caràcter limitatiu i, per tant, no s’ha executar necessàriament tota i no es pot sobrepassar. Aclareix que aquesta partida forma part del pressupost ordinari de 2016 i, per tant, no hi ha cap partida que provingui de l’impost turístic. En aquest sentit, comenta que, quan el pressupost estava prorrogat i abans de fer- se la modificació pressupostària, es va habilitar una partida de l’impost turístic per destinar-la a aquestes finalitats, però en la Comissió de Govern de la setmana passada es va aprovar la retrocreació, de manera que la informació que dóna és actual. Reitera, doncs, que amb el pressupost ordinari es pot satisfer la quantitat que es preveu que serà necessària. 4643 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Recasens agraeix l’aclariment perquè en alguna resposta per escrit anterior se’ls deia que aquests recursos provenien de l’impost turístic. Insisteix a demanar informació sobre la plaça que queda per cobrir. En tot cas, entén que li donaran la resposta per escrit. El Sr. Colom diu que la resposta es donarà per escrit a tots els grups municipals. La Sra. Recasens pregunta si els 32.000 euros corresponents a assessoria i relators són els que s’han gastat fins al moment o és el total previst. El Sr. Colom aclareix que és el total previst per a aquest període, corresponent a assessoria i relators del pla estratègic. Pel que fa al Consell Turisme i Ciutat, comenta que no té cap tipus d’assessor i que els experts que n’han de ser membres encara no han estat nomenats. La Sra. Recasens entén que els membres del Consell Turisme i Ciutat no són remunerats i, per tant, la quantitat esmentada correspon únicament al pla estratègic i que és per a un any, extrem que el Sr. Colom confirma. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C's: 23. Ha pres una decisió el Govern municipal en relació a la implantació d'una taxa als usuaris de creuers que arriben al port de Barcelona? Quin és el procediment per a la recaptació d'aquesta taxa i quin seria el destí d'aquesta recaptació? El Sr. Sierra llegeix el text de la pregunta. El Sr. Colom exposa que en aquest moment existeix l’impost d’estades turístiques per a embarcacions de creuer turístic que estiguin amarrades un temps superior a dotze hores. D’altra banda, en el marc del Pla estratègic de turisme s’estan estudiant possibles vies fiscals que gravin altres aspectes de l’activitat turística per augmentar el retorn social que aquesta activitat econòmica ha d’efectuar al conjunt de la ciutat, tenint-ne en compte la complexitat jurídica que això suposa. El Sr. Sierra pregunta si, independentment de la complexitat, el govern està implantant o no aquesta mesura. D’altra banda, tenint en compte la complexitat jurídica esmentada, adverteix al govern que vagi amb compte amb la doble imposició i amb les competències. Finalment, recomana al govern, com han fet reiteradament durant tot el mandat, que no mirin de limitar l’activitat turística i que no vegin el turisme com una activitat sense retorn social, perquè és cert que té algunes connotacions però que es poden solucionar sense necessitat d’estar-hi en contra, i a més a més els índexs d’atur de Barcelona són sensiblement millors que els de la resta d’Espanya i de Catalunya. Es tracta, doncs, que vingui turisme i que arribin els recursos que aporta aquesta activitat a la ciutat de Barcelona. El Sr. Colom reitera que s’aplica la taxa turística als creuers que atraquen durant més de dotze hores. D’altra banda, tant el govern com ell personalment saben molt bé què és la doble imposició i quines són les competències de l’ajuntament, i per això afirma que el govern no fa cap actuació en contra del turisme. Seguidament, comenta que el sistema impositiu s’actualitza per poder corregir externalitats negatives i fer contribuir tots els actors en el conjunt de l’activitat, en aquest cas per a la regeneració de l’espai públic que s’utilitza. El Sr. Sierra pregunta si als usuaris dels creuers se’ls fa pagar aquesta taxa. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4644 El Sr. Colom aclareix que són els usuaris els que paguen l’impost turístic. De la mateixa manera que passa en els hotels, els qui paguen són els turistes i qui recapta és l’operador del creuer. En tot cas, el recaptador pot repercutir aquest impost en el preu o pot no fer-ho. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 24. En quina situació es troba el procés judicial per la titularitat de la Marca Barcelona i quines actuacions pensa dura a terme el consistori per tal de defensar el dret a poder decidir sobre l'ús que es fa del nom de la ciutat. El Sr. Bosch dóna la benvinguda a la comissió al Sr. Collboni i s’alegra que la pregunta del seu grup serveixi perquè el tinent d’alcalde s’estreni com a membre del govern. A continuació, pregunta en quina situació es troba el procés judicial per la marca Barcelona. Esquerra Republicana té molt clar que Barcelona no és solament una marca, però que també té marca, la qual entén que s’ha de protegir. Comenta que hi ha un litigi en l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, la qual primer va atorgar la marca a l’ajuntament però després va rectificar i va retornar el control de la marca a Madrid. Fruit d’això, hi ha un procés judicial obert i diu que per al seu grup aquesta qüestió és molt important i esmenta el cas del projecte Barcelona World, ara conegut com a BCN World, en què l’empresa que havia aconseguit l’ús de la marca, Veremonte, es va retirar del projecte. Però, a iniciativa d’Esquerra Republicana, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar que s’instés el Govern de la Generalitat i l’empresa concessionària que no utilitzessin el nom ni la marca de Barcelona en aquesta aventura, que és lluny de la ciutat i que no comparteixen. Pregunta, doncs, què farà el govern municipal en relació amb aquest procediment judicial per defensar la marca i perquè no s’utilitzin indegudament ni el nom ni la marca de Barcelona. El Sr. Collboni confirma que hi ha un litigi entre l’Estat i l’ajuntament. Recorda que el juliol de 2012 es va aprovar per unanimitat al plenari del Consell Municipal el Reglament d’ús de la marca Barcelona. Coincideix amb el Sr. Bosch que Barcelona no és una marca però que sí que hi ha coses que s’han de gestionar des de l’àmbit públic perquè afecten la reputació de la ciutat, i també correspon a l’àmbit públic decidir com s’explica la ciutat al món. Per aquesta raó es va produir la unanimitat esmentada l’any 2012, durant el mandat anterior, i posteriorment l’Oficina Espanyola de Patents i Marques va retirar les competències de la marca Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona. El govern municipal va presentar un recurs judicial, que està pendent de sentència a la Secció V de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia, recurs 144/13. Malgrat això, informa que el mes de gener de 2014 es va aprovar inicialment a la Comissió de Presidència la creació del Consorci de la Marca Barcelona, i la Sra. Recasens en aquell moment va ser la responsable d’aquesta actuació. Aquesta iniciativa va tenir el suport de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes, d’Esquerra Republicana, l’abstenció d’Iniciativa i el vot en contra del Partit Popular. Així, doncs, insisteix que, tant des del punt judicial com des del punt de vista de la tramitació interna de l’ajuntament, aquest és l’estat de la qüestió. A partir d’aquí, assenyala que la pregunta l’ajuda a tornar a impulsar aquest tema i, en aquest sentit, ha demanat quin és l’estat de la qüestió per reprendre la iniciativa que es va fer durant el mandat anterior per tal que hi hagi control públic de la gestió de la marca Barcelona. Fins i tot en el cas que la sentència no sigui favorable, el govern veu marge perquè hi hagi actuació des del sector públic en la gestió d’aquesta marca. El Sr. Bosch demana que s’aprofundeixi en el marge que quedaria suposant que l’Oficina de Patents i Marques recuperés el control total d’aquesta derivada del nom 4645 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 i del prestigi de Barcelona. En aquest sentit, comenta que aquesta situació els fa angúnia i està segur que al tinent d’alcalde sobre el qual recau aquest tema tampoc estaria tranquil amb una sentència desfavorable. Per tant, pregunta quins serien els mecanismes per defensar el nom de Barcelona en cas que es perdés el control de la marca. El Sr. Collboni afirma que si la sentència és negativa als interessos de la ciutat presentaran un recurs. En segon lloc, com que aquesta situació es podria allargar en el temps més del que és aconsellable, el govern, i espera que amb la col·laboració del conjunt dels grups de l’oposició, abordaran les mesures de promoció, de protecció i de difusió de la marca que es puguin fer al marge del procés judicial. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 25. Per quines raons el Govern municipal no ha adquirit o llogat al Consell Comarcal del Barcelonès el local del carrer Sant Oleguer 16-18 de Barcelona, i quins han estats els motius de la seva actuació i previsió d'usos? El Sr. Mulleras exposa que la planta baixa i el soterrani de la finca a què fa referència la pregunta, qualificada d’habitatge social, són propietat del Consell Comarcal del Barcelonès i han estat llogats a l’empresa Altalia. Aquest lloguer es va aprovar al consell comarcal amb l’únic vot en contra del Partit Popular i el vot a favor de Barcelona en Comú, el PSC, Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Ciutadans. Afegeix que aquesta resolució va der declarada nul·la pel secretari del consell comarcal pel preu excessivament baix del lloguer i per l’adjudicació a dit. Per tant, indica que hi ha una adjudicació sota sospita des del mes de maig. A continuació, comenta que el mes de maig de 2015 el Districte de Ciutat Vella va manifestar l’interès per posar en aquesta finca una escola de música. Per tant, el Grup Popular demana si el govern municipal no ha sol·licitat llogar aquest local per posar-hi aquesta escola de música o qualsevol altre equipament municipal. La Sra. Pin informa que durant el mandat anterior el Districte de Ciutat Vella es va interessar per aquest local, propietat del consell comarcal, per ubicar-hi l’escola de música, però el govern es va trobar que les obres que s’hi haurien de fer són massa cares i, en segon lloc, en aquests moments el consell comarcal té uns llogaters, Altalia, empresa vinculada a la UGT. En un primer moment semblava que aquests llogaters abandonarien les instal·lacions i que el districte les podria llogar, però el consell comarcal exigia que l’Ajuntament de Barcelona reubiqués els llogaters actuals per poder tornar a llogar el local. Tanmateix, comenta que trobar locals alternatius al districte de Ciutat Vella és molt complicat. Per tant, s’està estudiant la possibilitat d’ubicar l’escola de música a Sant Bernat i l’ajuntament ha renunciat a llogar l’edifici del consell comarcal. El Sr. Mulleras insisteix que l’adjudicació del lloguer d’aquest local a l’empresa Altalia, que es va produir amb el vot en contra del Partit Popular i el vot favorable dels altres membres del consell comarcal, va ser declarada nul·la pel secretari del consell comarcal perquè tenia un preu excessivament baix i perquè l’adjudicació es va fer sense concurrència. Així, manifesta que aquest acord està sota sospita per les raons esmentades. Per aquesta raó el seu grup demana explicacions, perquè no entenen que, havent-hi un local a Ciutat Vella en què el Districte va aprovar d’instal·lar-hi una escola de música o qualsevol altre equipament, es faci una adjudicació que posteriorment es declara nul·la i que, en canvi, l’ajuntament no faci les accions necessàries per posar aquest equipament municipal en un lloc on el Grup Popular creu que és molt necessari. La Sra. Pin diu que no tenia constància de l’adjudicació del consell comarcal, tot i que coneix que moltes adjudicacions s’han declarat nul·les. En tot cas, assenyala NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4646 que aquesta circumstància es va produir tres mesos enrere, qual el Districte ja havia manifestat que no li interessava aquest edifici. Tanmateix, comparteix la preocupació per la ubicació de l’Escola de Músics del Raval, la qual fa una feina excel·lent al barri, raó per la qual s’han esforçat per trobar-li una nova ubicació que no sigui tan costosa com suposava l’adequació del local de Sant Oleguer. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 26. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 17 de maig de 2016: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que s'estudiï juntament amb l'Institut Municipal de Mercats que el projecte definitiu del mercat de l'Abaceria Central contempli l'ús de l'aparcament per part dels residents, incloent la possible ampliació del nombre de plantes per a aquest efecte. 2. Que aquest projecte també inclogui un superfície comercial que complementi l'oferta de productes frescos que ofereixen les parades del mercat. 3. Que s'inclogui com a prioritari el mercat de l'Abaceria Central dintre de les inversions previstes a l'Institut Municipal de Mercats. El Sr. Mulleras exposa que el passat 17 de maig es va aprovar per majoria en la Comissió d’Economia desbloquejar la remodelació del mercat de l’Abaceria i tirar endavant el projecte de reforma, que incloïa una gran superfície i un aparcament, el que s’anomena habitualment «model Barcelona» i que té un consens molt majoritari. En aquell moment van demanar, doncs, que aquesta fos una inversió prioritària de l’Institut Municipal de Mercats i, per tant, pregunta quins avanços s’han fet en aquest sentit. La Sra. Ballarín exposa que aquesta qüestió està en estudi i que el mes de juliol es prendrà una decisió. El Sr. Mulleras agraeix que la Sra. Ballarín assumeixi com a pròpies les decisions del govern municipal, malgrat que en aquell moment no n’era membre. El Grup Popular demanen que s’aixequi el veto a la reforma del mercat de l’Abaceria, no solament perquè el 98 % dels paradistes hi estan d’acord, sinó també perquè veïns i comerciants de la zona i la majoria de representants polítics, fins i tot el PSC abans d’entrar al govern municipal, estaven a favor d’aquesta reforma i hi van votar a favor al Districte de Gràcia. No entenen per què ara el Partit Socialista fan cas d’aquells que no se sap qui representen i bloquegen aquesta reforma. Així, doncs, demanen al PSC que siguin coherents, que facin cas dels comerciants, dels paradistes i de la majoria dels representants polítics de Gràcia i d’aquest ajuntament, i que actuïn com a veritables defensors dels mercats de Barcelona i no com una eina al servei d’Ada Colau i dels extremistes de la CUP, que també estan en contra de la reforma del mercat tal com estava planejada. La Sra. Ballarín agraeix la preocupació del Sr. Mulleras, però li diu que el model Barcelona de mercats no està en perill, que no hi ha cap veto, sinó que s’està treballant de manera efectiva i des de fa molt de temps des del Districte de Gràcia i des de l’Institut Municipal de Mercats per assegurar que aquesta remodelació es realitzi al més aviat possible. En aquest sentit, assegura que hi ha dotació pressupostària i insisteix que, tal com es va argumentar el 16 de maig, hi ha uns acords consensuats i hi ha algunes qüestions que s’estan estudiant. Quan aquests estudis s’acabin, que seran lliurats a final del mes de juny, assegura que es prendrà una decisió en conseqüència. D’altra banda, comenta que el govern s’ha reunit amb els comerciants i saben quin és el parer del govern, el govern coneix el neguit dels comerciants, i el que els interessa és que la remodelació es faci. Insisteix, doncs, que el mes de juliol es 4647 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 prendrà una decisió, tenint en compte els estudis, que s’estan fent amb el consens de tothom. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.53 h. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4648 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió de 22 de juny de 2016, aprovada el 20 de juliol de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de juny de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laura Pérez Castaño, Raimond Blasi Navarro, Carina Mejías Sánchez, Alfred Bosch Pascual, Maria José Lecha González, Maria Rovira Torrens; i el Sr. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat. Excusa la seva absència l’Im. Sr.: Josep Garganté i Closa. S’obre la sessió a les 10.05 h. I) Aprovació de les actes de les sessions de 20 i 31 de maig de 2016 S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació d’assessorament i assistència tècnica per a la realització de tasques de revisió dels informes i documentació justificativa, de projectes de convocatòries de subvencions i subvencions extraordinàries a les entitats dedicades a l’àmbit de la Cooperació Internacional, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 191.664,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 9 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de l’adquisició de 2 furgons per al transport d’equips de respiració automàtica i ventilació del SPEIS, per als exercicis 2016- 2017, i per un import de 400.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 10 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del manteniment preventiu i correctiu del gestor de comunicacions i programari a la sala conjunta de comandament i els equips embarcats per a la localització per GPS de les flotes de GUB i SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 205.285,04 euros. 4. Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que adjudica a Molins&Silva Defensa Penal, SLP el contracte relatiu al servei d’assistència jurídica dels 4649 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 membres de la GUB i del SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 232.320,00 euros. 5. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 31 de maig de 2016, que adjudica a Miatec Innova, S.L. el contracte de suport seguiment actuació manteniment via pública del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 29.392,91 euros. 6. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 10 de juny de 2016, que adjudica a Nova Celona, SL el contracte per al suport administratiu i jurídic en la tramitació d’expedients sancionadors, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 42.761,40 euros. 7. Del gerent de recursos humans i organització, de 20 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics - Secretaria del Districte d’Horta-Guinardó. 8. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General) adscrit al Departament de Projectes de Gestió Urbanística de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística (Gerència d’Ecologia Urbana). 9. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a l’Oficina Central de Subvencions de la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos). 10. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 11. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit al Departament de Feminismes i LGTBI de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 12. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit al Departament de Foment de la Participació (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 13. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família General) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 14. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 15.-Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4650 gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Intervenció Social (Gerència de Drets Socials). 16. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme (Gerència d’Ecologia Urbana). 17. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Gestió i Administració) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 18. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Tècnica Jurídica de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí. 19. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de juny de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 1 (família General) adscrit al Departament de Relacions Ciutadanes de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 20. Del gerent de recursos humans i organització, de 20 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Recursos Interns del Districte de Nou Barris. 21. Del gerent de recursos humans i organització, de 30 de maig de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Desenvolupament de la Carta Municipal (Gerència de Recursos). 22. Del gerent de recursos humans i organització, de 19 de maig de 2016, que reintegra a la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, procedent de l’Institut de Cultura de Barcelona, la funcionària de carrera senyora Dolores Repiso Venegas, categoria administrativa, i la nomena per ocupar un lloc de treball de suport 1 (família General), adscrit al Departament d’Administració de la Direcció de Serveis de Coordinació Econòmica (Gerència d’Ecologia Urbana). 23. De l’alcaldessa, de 6 de maig de 2016, que nomena funcionari de carrera, mitjançant concurs oposició, en torn lliure, i en la categoria d’Intendent Major de la GUB el senyor Ricardo Salas Hernández. 24. De l’alcaldessa, de 6 de maig de 2016, que nomena funcionaris de carrera, en la categoria d’Intendents de la GUB, els senyors Joan Albert Bigorra Páez (torn de promoció interna) i Benito Granados Santaella (torn lliure). 25. De l’alcaldessa, de 6 de maig de 2016, que nomena funcionaris de carrera, en la categoria d’Inspectors de la GUB, la senyora Begoña Alday López i els senyors Diego José Calero Torta, Pedro José Jiménez Lahuerta (torn lliure), i David Martínez Vicien (torn de promoció interna). 26. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa, per renúncia, com a personal eventual el Sr. Miguel Ortega Cerdà en el lloc de treball de director 2 (família Serveis Suport Polític) adscrit a la Primera Tinència d’Alcaldia. 4651 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 27. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que nomena personal eventual el senyor Miguel Rafael Miró Barrachina en el lloc de treball de director 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 28 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Primera Tinència d’Alcaldia. 28. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa el senyor Oscar Martínez Villagrasa, com a personal eventual, en el lloc de treball de tècnic 1 i el nomena director 2, amb nivell de destinació 28 i règim de plena dedicació, i amb adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 29. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa el senyor Joan Rodríguez Portell, com a personal eventual, en el lloc de treball de tècnic 1 i el nomena cap de departament 1, amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 30. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa la senyora Rosa María Rodríguez Sánchez, com a personal eventual, en el lloc de treball de tècnica 3 i la nomena tècnica 1, amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 31. De l’alcaldessa, de 6 de maig de 2016, que nomena personal eventual el senyor Ramon Bacardit Reguant en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 24 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 32. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa el senyor Pere Casajoana Singla, com a personal eventual, en el lloc de treball de tècnic 2 amb adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 33. De l’alcaldessa, de 26 de maig de 2016, que cessa el senyor Francisco Javier González Blesa com a personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (Família Serveis de Suport Polític), i adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 34. De l’alcaldessa, de 26 de maig de 2016, que nomena la senyora Inmaculada Berdie Mayayo com a personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (Família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació nivell 26 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 35. De l’alcaldessa, de 9 de juny de 2016, que cessa la senyora Olga Toro Moreno, com a personal eventual, en el lloc de treball de suport 3 (família Serveis Suport Polític) i amb adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans. Acords de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2016: 36. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Miguel Yury Mayorga Cárdenas (mat. 74763) entre la seva activitat municipal com a personal eventual del grup A1, amb destinació a la Quarta Tinència d’Alcaldia, on ocupa el lloc de treball de Cap Departament 1 (40.10.PO.10), i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-16 des de l’1 de febrer de 2016 fins al 31 d’agost de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4652 al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 37. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Franco Trigueros (mat. 74790) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior en Enginyeria, amb destinació a la Divisió de Planificació Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnic/a 3 (80.30.OP.10), i l’activitat privada per compte propi com a consultora i formadora en gestió ambiental, qualitat i seguretat alimentària. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 38. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Víctor Sanchez Carrillo (mat. 74637) entre la seva activitat municipal com a laboral temporal, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi com arquitecte tècnic. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 39. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Alba Gimeno Martín (mat. 805273) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Manigua de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada a la Llar d’Infants Bon Camí de la Sra. Marta Devert Ribet, com a Educadora Infantil. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 40. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Àngela Mena Also (mat. 72602), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Departament 4653 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 de Serveis Jurídics de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat privada de professora de ball a l’empresa Swingmaniacs, SL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 41. Iniciar l’expedient per a la contractació de suport audiovisual, lloguer, instal·lació i manteniment de so i àudio per als actes i equips de la gerència de Recursos, amb el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16001802, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 660.000,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 545.454,54 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 114.545,46 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 42. Iniciar l’expedient per a la contractació dels Serveis de trasllat i moviment d’arxius i mobiliari municipal i de serveis d’assistència i ornamentació d’actes ciutadans i protocol·laris, amb núm. de contracte 16001920, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 657.854,74 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 543.681,60 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 114.173,14 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016: 43. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Ruiz Martínez (mat. 26.252) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnic superior en dret, amb destinació al Departament de Recursos de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2, i l’activitat privada per compte propi de mediadora familiar. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4654 ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 44. Estimar en part les al·legacions formulades per BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, mitjançant escrit de 21 d’abril de 2016, contra l’acord de la Comissió de Govern de 31 de març de 2016 pel qual s’iniciava el procediment per a la resolució del contracte 15001427, de subministrament en la modalitat d’arrendament de 44 vehicles policials per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un màxim de 110.000 quilòmetres, contracte derivat de l’Acord marc aprovat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local (exp. 2013.01), en el sentit i d’acord amb els motius assenyalats a l’informe de 12 de maig de 2016 que figura a l’expedient. Resoldre de mutu acord amb el contractista l’esmentat contracte 15001427 atès que, de conformitat amb els informes que figuren a l’expedient, no concorre altra causa de resolució que sigui imputable a BBVA Autorenting SA per la qual cosa no procedeix l’exigència de cap indemnització al seu càrrec, i atenent a raons d’interès públic que fan innecessària o inconvenient la permanència del contracte, d’acord amb l’article 224.4 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per RDL 3/2011, de 14 de novembre. Desestimar la resta de les al·legacions formulades. Anul·lar l’autorització i la disposició de la despesa amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels pressupostos de 2016, 2017, 2018 i 2019, per un import de 2.250.855,55 euros (dels quals 1.860.211,20 euros corresponen a l’import net i els restants 390.644,35 euros a l’IVA al 21%). Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 45. Aprovar la modificació en l’organigrama de la Gerència de Recursos, assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 9 de juny de 2016: 46. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Anna Ribas Seix (mat. 21269) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica Superior d’Arquitectura, amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 (80.20.OP.10), i una activitat privada per compte propi consistent en la redacció de projectes d’arquitectura. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada de redacció de projectes d’arquitectura, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 47. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Josep Polo Berroy (mat. 20372) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà d’Arquitectura, amb destinació al departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sant Martí, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i 4655 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada de arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 48. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Lluís Delgado Espallargas (mat. 19726) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Superior d’Arquitectura, amb destinació al departament de Projectes Urbans de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.OP.10), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’Arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 49. Adjudicar el contracte núm. 16001198, que té per objecte Servei de disseny i programació de webs i aplicacions, tant estructurals com estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona, per un import d’1.482.250,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, a Servicios de Desarrollo Orientado a Soluciones, SL, amb CIF B91732826, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 1.225.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 257.250,00 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Anul·lar part de l’autorització de despesa del contracte núm. 16001198 que té per objecte disseny web i programació webs i aplicacions per un import de 97.750,00 euros, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, per baixa de licitació. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4656 Acords de la Comissió de Govern de 16 de juny de 2016: 50. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Maria Boronat Pujals (mat. 73607), personal eventual de l’Ajuntament, entre l’activitat municipal com assessor Grup Polític Municipal Esquerra Republicana, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.PO.10), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’Arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 51. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria del Mar Valverde López (mat.15028147) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica d’Administració General, amb destinació a la Direcció Executiva de Planificació, Gestió de Recursos i Avaluació de Programes i Serveis de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 1 (codi 80.10.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi realitzant tasques d’advocada. No podrà ostentar, per ella mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal, ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l’Ajuntament o els seus Organismes tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 52. Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Recursos referides a la Direcció de Serveis Jurídics, assignant les denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 53. Rebutjar l’oferta econòmica de la UTE Parlem produccions/secuoya digital i, conseqüentment, excloure-la de la licitació, segons proposta de la Mesa de contractació de 30 de maig de 2016, a la vista de l’informe tècnic elaborat a aquest efecte, pel departament d’Internet de 18 de maig de 2016, per considerar- se desproporcionada o anormal, de conformitat amb l’article 153,3 i 4 del TRLCSP. Adjudicar el contracte núm. 16001290, que té per objecte el servei per a la coordinació i gestió de projectes web de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 522.966,80 euros IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, a l’empresa Interactiva Visual SL, amb CIF B64315831, i d’acord amb la seva proposició en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari 4657 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 l’esmentada quantitat, amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import net d’adjudicació 432.203,97 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 90.762,83 euros. Constituir la garantia definitiva per un import de 21.610,20 euros, mitjançant retenció en preu de la primera o primeres factures segons petició de l’adjudicatari, que s’ha incorporat a l’expedient. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Anul·lar part de l’autorització de despesa del contracte núm. 16001290 que té per objecte coordinació i gestió de projectes de web ajuntament per un import de 57.033,20 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, per baixa en la licitació. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. a) Mesures de govern A la Comissió: 1. Sistema d’informació i atenció ciutadana 2016-2018. El Sr. Asens explica que aquesta mesura de govern té com a objectiu fer de l’Administració municipal una administració més permeable i accessible, al servei del ciutadà. Comenta que aquest objectiu obeeix a la voluntat de reduir el temps que dedica el ciutadà a fer tràmits administratius, ja que aquest té dret a disposar del seu temps. Per això diu que es vol fer efectiva la interoperativitat entre departaments municipals i entre diferents administracions, perquè opina que no pot ser que es demani als veïns de Barcelona documents que ja estan en disposició de les administracions, per exemple, el padró, que suposa el 60% del volum de tràmits que es realitzen en les oficines de les OAC. Afegeix que cal facilitar els tràmits promovent que es puguin fer des d’Internet, des del telèfon o des dels quioscos d’autoservei, per tal d’evitar el desplaçament de ciutadans a les oficines, que haurien de ser un espai físic d’atenció singular, especialitzada i residual, en què només s’hauria d’anar quan ja no hi ha altres canals. Comenta que, per tant, es volen millorar tant el servei d’informació telefònica com el web municipal, i procurar també que la informació es pugui fer amb diferents idiomes. Pensa que aquest paquet ha de servir per descongestionar els espais d’atenció ciutadana, una reivindicació no tan sols dels veïns, sinó també dels treballadors. Afegeix que aquesta mesura és una de les més votades en la plataforma de Decidim Barcelona. Diu que alhora la idea és millorar la qualitat del servei de l’oficina amb mesures complementàries per ajudar les persones amb dificultats per raó d’edat o comprensió de llengua i tràmits, i també millorar els equipaments tecnològics i l’atenció als incidents provocats pel programari. Finalment, esmenta la gratuïtat de la línia telefònica del 010, que aniria acompanyada d’una ampliació de les seves funcions, perquè serveixi no tan sols per obtenir informació, sinó també per poder fer tràmits i gestions. Comenta que la ciutadania fa temps que reivindica aquesta mesura, i diu que en concret la síndica de Greuges en els seus darrers informes ja fa menció de la necessitat que no hi hagi una contraprestació a un dret que fins ara discrimina segons el canal que s’utilitzi per accedir a la informació, ja que no pot ser que sigui gratuït accedir-hi per via presencial i, en canvi, tingui un cost econòmic per via telefònica. Per això entén que aquesta mesura millorarà les condicions de treball de les persones que treballen a les oficines i també la qualitat del servei prestat i facilitarà la vida als veïns de la ciutat. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4658 El Sr. Martí agraeix al govern la presentació d’aquesta mesura de govern perquè creu que és urgent posar al dia el sistema d’informació i atenció ciutadana de Barcelona, després dels avenços de la fase final del darrer mandat municipal. Creu que aquest «pla renove», però, arriba una mica tard i algunes de les millores que conté no s’aplicaran fins a finals d’aquest mandat, en alguns casos fins al 2018 i 2019. Considera, doncs, que no s’hauria d’allargar massa el desplegament de cada una de les mesures. Diu que en termes generals està d’acord amb el que es planteja en aquesta mesura de govern, amb els objectius de millora general dels diferents canals del sistema. Tanmateix, remarca que en el text de la mesura no ha sabut trobar les inversions necessàries per tirar endavant cada una de les mesures. Demana, doncs, que en la següent intervenció el regidor Asens doni pistes sobre quins són els recursos econòmics que hi ha previst destinar anualment fins al 2019. D’altra banda, destaca que hi ha qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania que no poden esperar ni tan sols fins al 2017 o el 2018, i molt menys el 2019. Especifica que es refereix a qüestions que veu molt de prop tant als registres dels districtes com a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la plaça Sant Miquel, en què es veuen escenes tercermundistes. Opina que el govern hauria d’haver solucionat aquesta situació molt de temps abans. En contraposició a aquesta crítica puntual de la situació de les OAC dels districtes, aplaudeix la previsió de la gratuïtat del 010, ja que creu que és una bona mesura. No sap, però, quin cost anual tindrà per a l’Ajuntament aquesta mesura. Finalment, està d’acord a potenciar i incrementar els mitjans d’atenció no presencials, que són el present i sobretot el futur, però recorda la importància que té donar un bon servei a través dels mitjans presencials, especialment perquè hi ha molta gent gran que ho necessita. Així mateix, està d’acord que no s’hagi d’obligar els usuaris a presentar documentació que tinguin totes les administracions. Recorda que el 2 d’octubre és el termini per aplicar la Llei de procediment administratiu en aquest sentit. El Sr. Alonso dóna les gràcies per la mesura. Comenta que la raó de ser de l’Ajuntament, com a administració pública, és donar serveis a la ciutadania que, a més, siguin de qualitat i facilitin la vida i els tràmits administratius i que no es converteixin en un obstacle. Opina que això requereix una tasca per part de l’Administració de millora contínua en la prestació d’aquests serveis. Considera, doncs, positiu l’informe presentat, perquè manifesta l’interès del govern a continuar treballant per tenir un millor servei, tot i que troba a faltar més concreció en temes de calendari i pressupostos. D’altra banda, expressa el seu suport a tots els treballadors que fan tasques d’atenció al públic, tant a les OAC, com al 010 o als districtes i als diferents ens que depenen de l’Ajuntament. Opina que aquesta és una feina molt complexa que requereix una gran dedicació, i pensa que cal valorar-la més. En aquest sentit, espera que les mesures que proposa el govern serveixin també per millorar les condicions en què aquests treballadors han de desenvolupar la seva feina. Explica que uns dies abans va anar a una OAC i li van explicar tots els problemes que tenen per fer la seva feina correctament, com ara les dificultats per implantar la cita prèvia o els problemes amb els sistemes informàtics. Pensa, doncs, que cal ajudar aquests treballadors perquè tinguin els recursos adients per fer la seva feina i així poder garantir que aquest servei sigui un servei de qualitat. En resum, diu que Ciutadans dóna suport a la millora en els sistemes d’informació i atenció a la ciutadania i també als treballadors que fan aquesta feina. La Sra. Capdevila també agraeix al govern la presentació d’aquesta mesura. Comparteix l’anàlisi que desplega la mesura en gran part. Recorda que el Sr. Asens va dir en la sessió anterior d’aquesta comissió que faria la presentació d’aquesta mesura, quan des d’Esquerra Republicana de Catalunya es va plantejar el tema de 4659 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 les llarguíssimes cues de la plaça Sant Miquel. Celebra, doncs, la presentació d’aquesta iniciativa i creu que aquesta mesura ha de donar resposta als problemes dels ciutadans que s’adrecen a l’Administració. Explica que el ciutadà que va a la finestra de l’Administració es troba sovint davant d’un gegant que no sap com interpel·lar. Indica que el sistema d’informació i atenció ciutadana a Barcelona és complex, i diu que està dotat de pluralitat de canals i mitjans, però considera que l’Ajuntament ho complica de vegades més quan aquesta informació i atenció és diferent segons el districte, depèn de si ets ciutadà o entitat o altres diferenciacions que, més que aportar singularitats operatives a les gestions entorpeixen i generen frustració en la ciutadania. Recorda que, en aquesta línia, el seu Grup va presentar a la Comissió d’abril la creació d’una oficina durant el període de subvencions per a les entitats que les demanen, perquè per a moltes entitats és un greu problema saber emplenar els impresos per a la subvenció. Continua reivindicant, doncs, que aquestes oficines estiguin a tots els districtes com ja estan en algun districte de Barcelona. Valora positivament l’aposta de l’Administració municipal de potenciar i incrementar els mitjans d’atenció no presencials i la implantació de la cita prèvia a les oficines. Però creu que cal fer una aposta més ambiciosa per impulsar i reforçar el coneixement dels serveis d’informació i atenció. Opina que la informació és el primer pas per poder agilitzar qualsevol procés de l’Administració. Diu que la formació fa la gent responsable i atorga eines als membres de la societat per actuar amb llibertat i consciència. Creu, doncs, que cal elaborar uns protocols i catàlegs clars dels serveis i posar-los a disposició de la ciutadania. També valora positivament les mesures que permetin avançar en la gestió d’incidències i reclamacions, així com les mesures que permetin millorar el sistema d’informació d’agenda i equipaments de la ciutat. Considera, doncs, que aquesta mesura va en la línia adequada i creu que posar la ciutadania i el seu temps en primer lloc és un element positiu. Finalment, encoratja el govern a treballar per posar aquest seguit de mesures en funcionament com més aviat millor. La Sra. Esteller assenyala que el Grup Popular valora aquesta proposta perquè sempre ha defensat la necessitat de facilitar les relacions del ciutadà amb l’Administració. Pensa que una administració àgil, ràpida i que respongui a temps als problemes de la gent és el que ha d’assolir aquest Ajuntament i qualsevol altra administració. És conscient del repte que suposa i de la complexitat a l’hora de poder tenir processos ràpids que facilitin aquesta relació i una atenció personalitzada. En aquest sentit, li semblen positives totes les mesures que vagin dirigides a millorar aquest contacte de les persones amb l’Administració. Apunta que una qüestió important són les OAC, que tenen bons professionals. Vol saber, doncs, com va la cita prèvia. Recorda que en l’anterior mandat la cita prèvia era un 16%, i pregunta si veritablement s’ha intensificat o com funciona. Considera que les cues de la plaça Sant Miquel no es poden produir. Pel que fa als punts de Barcelona, diu que és un punt intermedi entre les OAC i les vies telemàtiques. Pensa que, en aquest sentit, cal extremar tots els canals de comunicació i sobretot de receptivitat. Li sembla positiu el tema del 010 gratuït, perquè és una manera de facilitar aquesta relació sense que tingui cap cost per al ciutadà. Respecte a la neutralitat tecnològica, considera que encara falta recorregut perquè aquesta pugui ser efectiva i no hi hagi cap tipus de discriminació en funció del procediment utilitzat. Constata que en aquesta mesura s’incorpora un calendari, però no un pressupost. Vol saber, per tant, la quantificació pressupostària de cada una de les fases. La Sra. Rovira valora positivament l’intent del govern de trobar la manera de poder modificar i millorar els serveis d’informació i atenció, perquè les persones que atenen i l’atenció rebuda des dels mitjans virtuals és la manera com les veïnes reben l’atenció per part de l’Ajuntament. Per tant, pensa que és important que NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4660 aquests sistemes millorin i que no es faci perdre el temps a les persones que volen rebre atenció de l’Ajuntament. En aquest sentit, creu que les propostes són vàlides, sobretot el canvi d’atenció mitjançant el 010, ja que el fet que passi a ser gratuït ajudarà moltes persones que no tenen accés a la tecnologia. També troba imprescindible que es faci èmfasi en la situació laboral de les persones que treballen al 010, tenint en compte que és una situació molt precaritzada. Opina que si els que atenen el 010 són les primeres persones que han d’atendre la població no pot ser que la seva situació sigui aquesta. Alhora troba imprescindible que els serveis tecnològics obsolets es puguin actualitzar i millorar perquè tothom pugui trobar el que busca. Així, espera que no tan sols hi hagi un indicador de les dades de les atencions realitzades, sinó que també hi hagi indicadors sobre valoracions que puguin fer millorar aquest servei i saber com es desenvolupen aquests processos telemàtics. Pel que fa als quioscos virtuals per demanar cites prèvies i altres coses, pensa que seria important que es dotessin de més informació de l’ús que se’n pot fer, perquè sovint es desconeix i només es troba en les oficines o als ajuntaments del districte. Creu que falta pedagogia perquè la gent conegui la seva utilitat. Troba a faltar, a més, que hi hagi un espai específic de formació per a les persones que treballen a les diferents OAC pel que fa a la gestió de diferents qüestions com ara l’empadronament, que és el majoritari. Tot i que en la mesura s’insinua al final, vol recordar que per la CUP també és important que totes les millores al web i a les futures aplicacions puguin estar programades en codi lliure per evitar-ne l’estancament i no haver de necessitar més les empreses de programari privatiu perquè vagin actualitzant el web i les aplicacions segons que canviïn les necessitats. El Sr. Asens explica que la cita prèvia serà exigible en totes les oficines menys a la de la plaça Sant Miquel. Creu que això reduirà molt les cues, i diu que és fruit del diàleg i la negociació amb els treballadors i els seus sindicats. En relació amb la pregunta sobre què deixarà d’ingressar l’Ajuntament, indica que serà una quantitat que es pot assumir, i diu que els darrers anys la xifra era de prop de 200.000 euros. Li sembla que és compatible amb la idea de fer possible l’accés a la informació que exigia la síndica de Greuges. Pel que fa al que deia el Sr. Martí que aquestes mesures arriben tard, hi està d’acord, i espera que es puguin estendre i aplicar a altres ajuntaments com els governats per Convergència, que encara no han fet cap mesura en la direcció de la gratuïtat en el telèfon d’informació. Espera que aquesta gratuïtat a Barcelona tingui un efecte replicant i pugui arribar a altres municipis. Sobre la inversió que preguntava també el Sr. Martí, informa que són 2 milions, que significa millores tecnològiques, etc. Finalment, agraeix els comentaris de tots els grups. El Sr. Alonso demana que s’implantin efectivament aquestes mesures i que no es quedi en una declaració d’intencions. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal encarregat de desenvolupar l’informe de la Taula de ciutat per a l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer, per tal que informi en quin estat d’execució estan les mesures recollides a l’esmentat informe. El Sr. Pisarello vol plantejar aquest tema emmarcant el fenomen, explicant què s’ha fet des de l’Ajuntament i indicant les línies de futur. 4661 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Explica que la primera idea és entendre que la venda ambulant és un fenomen vinculat a les zones d’afluència turística, és un fenomen global, predominant en el temps i que no és exclusiu de Barcelona. Creu que això és important. Indica que Barcelona, amb una presència continuada de turisme, genera les condicions òptimes per esdevenir un mercat d’àmplies possibilitats i un pol d’atracció dels col·lectius de venedors ambulants. Indica que aquest estiu, a més, aquest creixement s’ha intensificat per la situació socioeconòmica d’alguns països del Mediterrani, amb gran afluència turística fins ara, com ara Egipte o Turquia, que veuen alterada la seva afluència turística per una situació de conflicte. Considera que el fet que és un fenomen global i de caire internacional ho demostra l’estudi que ha fet el Departament d’Estudis de l’Àrea d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament, que mostra molt clarament que aquest és un fenomen específic de la zona mediterrània, però que si es miren altres ciutats com París, Roma, Berlín o ciutats nord-americanes com Nova York o Vancouver, o països del sud com Durban, es troba que aquest és un fenomen molt estès. Diu que no solament és un fenomen internacional, sinó que també és important en més d’una quarantena de municipis de Catalunya. Reitera que la presència de la venda ambulant no autoritzada és un fenomen molt estès, des de Llançà fins a Salou, passant per Calella, Castelló d’Empúries, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Cambrils, Castelldefels, Cunit, etc. Diu que si s’observa qui governa en aquests ajuntaments es constata que hi ha forces polítiques molt diverses, des de Convergència, Convergència i ERC a Castelló, el PSC a l’Escala, Convergència a Sitges, etc. Conclou que és un fenomen molt present a la costa del país i que està sent gestionat de manera molt diversa per les diverses forces polítiques. Afegeix que Lleida, on governa Ciutadans amb el PSC, també ha d’afrontar aquest tipus de problemes. Diu que la responsabilitat de l’Ajuntament és posar sobre la taula accions concretes per abordar aquest fenomen, que cal fer-ho de manera integral, amb la implicació dels més de 50 actors que formen part d’aquest fenomen i amb la coresponsabilitat de totes les administracions governamentals del país. Explica que ara s’ha nomenat una persona que s’encarregarà de la coordinació de les diferents àrees de govern per fer-ho, sota la seva direcció com a primer tinent d’alcalde. Informa que, d’una banda, s’ha intensificat la intervenció policial davant d’aquest fenomen, perquè el govern considera que no pot permetre la venda ambulant no autoritzada al carrer. Afegeix que simultàniament s’ha fet un abordatge social, perquè molts dels col·lectius implicats són col·lectius en situació de vulnerabilitat, i diu que aquesta aproximació social té dues vessants. D’una banda, parla de la que té a veure amb la idea que a Barcelona tothom ha de poder gaudir dels mateixos drets i oportunitats, i indica que aquest govern ha garantit l’empadronament per a tothom, també de les persones en situació irregular, com a via d’accés al gaudi a drets de ciutadania i altres drets com la sanitat, ajuts en matèria de lloguer, etc. Afegeix que també s’han fet servir les eines en matèria d’ocupació com a via per regularitzar aquests sectors o per a la inserció sociolaboral. Explica que això s’ha fet de manera embrionària, com amb el Pla de Mercabarna, però indica que s’hi vol continuar treballant. Assenyala que un altre element important és com es treballa amb els veïns i el petit comerç afectat per aquest fenomen. És conscient que el petit comerç de la zona, sobretot els venedors ambulants autoritzats de la zona del port, els veïns de Ciutat Vella i especialment els de la Barceloneta, estan preocupats per aquest fenomen. Explica que s’han tingut moltes reunions amb aquests sectors i diu que la idea del govern és afavorir el comerç de proximitat i intensificar que qui vingui a Barcelona hagi de comprar en aquest petit comerç per afavorir-ne la viabilitat. Informa que a partir d’aquí la setmana següent es presentarà un pla molt més detallat per a l’estiu 2016 basat en quatre o cinc punts bàsics: primer, la coresponsabilitat de les administracions i dels municipis en l’abordatge d’aquest fenomen; el foment d’un consum responsable a la ciutat; continuar treballant en el doble abordatge, policial i d’atenció social al col·lectiu en situació de vulnerabilitat que hi ha darrere d’aquest fenomen, i dotar d’eines transversals el veïnat i el comerç de la ciutat per evitar que aquesta activitat perjudiqui el seu dia a dia. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4662 Comenta que algunes d’aquestes propostes ja han estat precedides de proves pilot i diu que també són el resultat de la feina feta a la Taula de Ciutat, que és una feina que valora. Assenyala que aquesta Taula quedarà tancada i que la presentació del nou Pla integral de l’estiu 2016 i les línies de treball a llarg termini seran dirigides pel govern municipal. El Sr. Coronas explica que Esquerra Republicana de Catalunya va demanar aquesta compareixença perquè tres mesos abans, com a president de la Taula, va presentar un informe, que, després d’haver parlat amb totes les parts implicades, recollia el màxim possible els elements que podien haver-hi en comú, tot i que no tothom els compartia, però sí que eren els que majoritàriament més es compartien. Diu que això donava un cert sentit a extreure les conclusions de les dues sessions plenàries de la Taula, així com de les reunions fetes en paral·lel amb els membres de la Taula que no havien volgut assistir a les sessions plenàries. Creu que les línies d’aquest pla de full de ruta que vol presentar el govern coincideixen amb l’informe, però lamenta que aquest hagi tardat tres mesos a presentar aquest full de ruta, conscient que s’acostava l’estiu i que el moment seria especialment delicat, que hi pot haver tensió, perquè hi ha una estructura organitzada de manters que defensa la seva activitat, perquè hi ha malestar a la Guàrdia Urbana i aquest malestar ha incrementat. En tot cas, com a president de la Taula, diu que ha trobat molt poca reciprocitat per part del govern. Comenta que, per exemple, el fet de demanar la compareixença és el que va motivar una reunió el dia abans perquè el govern expliqués una mica el que ha explicat el Sr. Pisarello, que deixa de ser una feina de la tinència de Drets Socials i passa a la primera tinència d’alcaldia, cosa que li sembla lògica. Pensa, però, que hauria estat bé que s’hagués compartit aquesta informació amb el president de la Taula amb prou temps. Pel que fa al fet que hi haurà una persona que donarà una visió transversal a tot això, també li sembla bé, però diu que hauria estat bé que el president de la Taula ho hagués sabut en el seu moment. Indica que aquesta reciprocitat tampoc no la va tenir amb la tinència de Drets Socials durant tot el temps en què es van reunir les taules i en què s’esperava una implementació d’aquestes mesures. Remarca que totes les reunions que ha tingut el govern amb el president de la Taula han estat reunions que ha sol·licitat el president de la Taula, exceptuant la del dia anterior, perquè venia motivada per la compareixença d’aquesta sessió. Conclou, doncs, que ha de ser crític en aquest sentit pel que fa a la reciprocitat del govern respecte a la Taula i a la presidència de la Taula. Li ha quedat clar que el govern dóna per tancada la Taula, tot i que Convergència havia demanat que es tornés a convocar. Es queixa que cada vegada que s’ha intentat que es donés una resposta no s’ha donat. Posa com a exemple el Consell de Seguretat i Prevenció de la setmana anterior, en què es va preguntar al Sr. Batlle què s’estava fent des de la Generalitat, a l’Autoritat Portuària què estava fent pel port i al comissionat què s’estava fent des de l’Ajuntament. Recorda que el Sr. Batlle es va absentar abans d’hora, que l’Autoritat Portuària ni tan sols hi va anar i diu que la resposta del comissionat va ser molt genèrica i molt optimista. Li sembla, doncs, que tres mesos després d’aquell informe no s’ha fet prou en cap dels dos eixos que es van demanar: la lluita contra la venda de productes il·legals i els plans d’acció social per a les persones amb risc de vulnerabilitat. El Sr. Blasi pregunta si hi haurà rèplica per part del govern. La Presidenta respon que el govern ha esgotat el temps i que si en Junta de Portaveus s’estableixen temps és per complir-los. Pensa que una de les qualitats d’un càrrec electe també ha de ser el control del temps. El Sr. Pisarello constata que aquest tema s’ha discutit molt i que tothom ha reconegut que quan hi ha temes de fons és difícil tenir un debat. La Presidenta, com que veu que hi ha unanimitat, diu que donarà una mica més de temps al govern perquè pugui contestar. 4663 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Blasi pregunta qui lidera el tema. Comenta que s’ha dit que hi haurà un tinent d’alcalde que ho encapçalarà i que, a més, hi haurà una persona, tot i que no s’ha dit el nom de la persona ni la seva responsabilitat. Diu que es preguntava de què serveix aquesta Taula de Ciutat, i entén que ha estat perdent el temps, atès que no es tornarà a convocar, fet que el deixa una mica perplex, ja que hauria estat un bon espai on portar aquest pla que per sorpresa ha anunciat en aquesta sessió el primer tinent d’alcalde. Afegeix que també es pregunta si el posicionament del govern és realment unitari, amb l’entrada del Partit Socialista i les responsabilitats en l’àmbit de comerç que porten. No sap si el govern comparteix que el top manta ha deixat de ser estacional i si el govern és conscient de l’efecte crida que ha generat, malgrat que en responsabilitza el turisme o altres municipis que també tenen aquest fenomen. Pregunta quin és el cens actualitzat, perquè era una base fonamental per poder treballar en aquest sentit en l’àmbit del top manta, de les persones que s’hi dediquen. També demana quin és el retorn dels plans socials, ja que no són tres mesos, sinó un any, en què l’Ajuntament ha tingut la responsabilitat de poder-ho abordar després de tanta crítica i de vendre tant de fum. Finalment, pregunta quins són els passos que cal fer per aquesta col·laboració entre les administracions i les institucions, si es comptarà amb el comerç o no, si els grups hauran de portar iniciatives com la del dia anterior a la Comissió d’Economia i Hisenda per col·laborar amb el comerç de proximitat i ajudar-lo. Conclou que se li obren molts dubtes i que no hi ha cap resposta. El Sr. Sierra agraeix al Grup d’ERC aquesta compareixença i celebra que no parli ara de top manta ni d’utilitzacions polítiques. Troba impresentable que el Sr. Pisarello s’excusi dient que aquest fenomen és culpa de l’afluència turística i que també s’esdevé a altres municipis. Considera que el govern no ha fet res, ja que ha nomenat una persona responsable, però no ha dit qui ni quina funció tindrà. Pel que fa als drets i deures de què parlava el primer tinent d’alcalde, està d’acord que és una qüestió de drets i deures. Diu que en una societat democràtica la llei és el garant d’aquests drets i deures, i en el cas de Barcelona també l’Ordenança cívica. Remarca que els comerciants també tenen drets i deures, i també les terrasses que ocupen l’espai públic i els imposen una taxa. Es queixa que el govern les vol treure de l’espai públic, mentre el top manta té màniga ampla. Informa al Sr. Pisarello que el diumenge anterior hi havia 650 venedors ambulants il·legals al port, just al costat de comerciants que paguen la taxa per ocupar la via pública. Pel que fa als drets i deures, diu que en el cas dels comerciants ja no és ni una competència deslleial, sinó una exterminació del comerç. En relació amb el que deia el Sr. Pisarello de coresponsabilitat dels cossos policials, de col·laboració i de mesures socials, destaca que en cap moment el primer tinent d’alcalde ha assenyalat la base de tot això, que és el compliment de la llei, que exigiria decomissar els productes exposats als carrers i multar les persones que hi comprin, fer campanyes als turistes per dir-los que si compren productes il·legals corren el risc de ser multats amb 400 euros. Remarca que, com que el govern ha tret l’autoritat a la Guàrdia Urbana, aquest cos no es jugarà ni el seu físic ni el seu lloc de treball per desobeir una ordre que tenen de no intervenir. Indica que això no tan sols fa un efecte crida, sinó que el govern farà un desastre aquest mes d’agost. Destaca que els grups han advertit el govern amb mesos d’antelació, i que l’Ajuntament ho vol fer ara a corre-cuita a través d’una proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya, quan el que hauria de fer és solucionar el problema definitivament. La Sra. Esteller comenta que la prova més gran de la passivitat del govern i de la falta de voluntat per abordar aquesta qüestió és que el president de la Taula ha de demanar una compareixença perquè el govern comenci a actuar i a prendre mesures respecte al top manta. Recorda que el PP des del principi va dir que no participaria en aquesta Taula. Diu que el seu Grup va estar en reunions amb l’actual president i que li agraeix NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4664 sempre la voluntat d’escoltar i veure quins punts de trobada hi podia haver. Explica que el Grup Popular no hi va participar perquè veia que no hi havia una voluntat de tirar endavant per part del govern, que es depenia només d’un àmbit i que hi havia el sindicat de manters. En aquest sentit, indica que el PP sempre ha demanat fi i fre a aquesta activitat per part del govern. Considera que en aquest temps, amb la passivitat i la complicitat del govern, s’ha enfortit el top manta, s’ha debilitat la Guàrdia Urbana i s’ha provocat un efecte crida. Constata que es tracta de 475 o 500 persones que estan venent productes il·legals a la via pública amb el consentiment de l’Ajuntament. Destaca que alguns d’aquests productes podrien ser nocius per a la salut. Per això, remarca que el Partit Popular sempre ha demanat que hi hagi compliment, perquè és un delicte, que hi hagi una persecució del delicte, que hi hagi un impediment d’aquesta venda i que es posi en disposició d’altres cossos policials o es demani la col·laboració, a part dels Mossos, a la Policia Nacional en temes d’immigració i a la Guàrdia Civil en temes de mercaderia il·legal. Per tant, demana més voluntat a l’Ajuntament de perseguir aquest delicte. Considera, a més, que aquest tema no ha de penjar de l’àrea social, tot i que hi ha conseqüències socials. Sol·licita que es doni una explicació sobre quants manters han començat a realitzar els plans de formació i treball i també sobre la targeta de resident dels manters, de què el PP ha estat sempre en contra. La Sra. Lecha comenta que el Sr. Pisarello parla de dos tipus d’abordatge, començant pel social, amb què es garantien els drets per a tothom. Recorda que, pel que fa al dret a la sanitat universal, no fa gaire van comparèixer a l’Ajuntament les plataformes que ho defensen, que aquestes van manifestar que estan igual que dos anys enrere pel que fa a l’assistència i que destacaven que la d’urgència està vulnerada. En relació amb l’empadronament, destaca que des de la modificació pressupostària s’han posat a treballar per garantir l’empadronament sense domicili i agilitzar la paperassa que comporta, i es treballa per la regularització amb la inserció laboral. Comenta que, des del setembre, quan es va començar la Taula sobre la venda ambulant, hi ha 10 persones que han assistit a un curs de formació a Mercabarna no remunerat i que a la tarda han d’anar a vendre perquè no tenen altre mitjà de subsistència. Explica que, d’aquestes 10 places, només a 5 els han dit que possiblement tindran feina. Constata que aquest és l’abordatge laboral que s’ha fet després de tots els informes. Remarca que el que sí que està coordinat és la part policial, que és efectiva i planteja una coordinació amb Mossos d’Esquadra, la Policia Portuària i la Guàrdia Urbana com mai no s’havia vist a Barcelona. Diu que està cansada de parlar d’aquest tema i no arribar a cap solució i que per això posarà dos exemples que tenen a veure amb la venda ambulant, tot i que no directament. Indica que són exemples de com actua la Guàrdia Urbana partint del Besòs, ja que per no donar una mala imatge se’n van al lloc d’origen, on viuen els venedors ambulants. Explica que aquest cos no els deixa entrar al metro, amb actituds racistes. Destaca, però, que el dia anterior a una veïna de Ciutat Vella agents de la Guàrdia Urbana li van demanar la identificació, li van recriminar que com a mare donava un mal exemple als seus fills i la van amenaçar que si utilitzava el que havia fet li aplicarien la llei mordassa. Aclareix que el seu gran delicte va ser fer una foto mentre aquests agents detenien un manter. Comenta que l’actitud dels agents va ser prepotent, del que sap que no s’ha de preocupar del que li pot passar. Com a segon exemple, explica que molts vespres al Parc de les Tres Xemeneies, mentre alguns joves d’origen pakistanès juguen a criquet, arriba la Guàrdia Urbana, els diu que està prohibit jugar a pilota, els confisquen tot el material, tot i que juguen amb una pilota tova, i, atemorits, els fan retirar. Comenta que, un cop escombrada, la zona del Paral·lel queda lliure perquè els turistes puguin gaudir de la seva nit. Remarca que aquestes són les actuacions de la Guàrdia Urbana. Afegeix encara que una veïna que truca perquè té un pis turístic al costat rep com a resposta del guardià urbà «no me toque los huevos». Continua explicant el cas d’una veïna que adverteix la Guàrdia Urbana que hi ha unes persones que intenten robar una 4665 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 cartera a un altre veí i li diuen que, si no dóna noms i cognoms, no té res a fer i que es comporti d’una manera més madura perquè li ha alçat la veu. Destaca que aquesta és la part de la Guàrdia Urbana que es belluga per Barcelona impune, amb unes actuacions prepotents, però sempre amb un denominador comú: aquestes actuacions són amb gent treballadora i amb classes populars, i no tenen aquesta actuació ni amb turistes ni amb la classe benestant. El Sr. Pisarello accepta el que li planteja el regidor Coronas. Comenta que precisament ara s’ha intentat establir un responsable polític d’això, que serà el primer tinent d’alcalde, i, per tant, assegura que la coordinació serà molt més estreta o la que calgui per abordar aquest tema, perquè entén que no és un tema només de govern, sinó que ha de tenir el suport del conjunt de forces polítiques perquè es pugui tirar endavant. Sobre el tema de fons, assenyala que la Guàrdia Urbana no tan sols no és que no tingui ordre d’intervenir, sinó que hi ha hagut moltes més intervencions que les que es feien amb Convergència i Unió. Especifica que s’han incoat un 23% més de denúncies que en el mandat anterior. A més, recorda que es va crear una Taula específica de Seguretat per coordinar-se amb la resta de cossos. Considera que no es pot fer un ús demagògic d’aquesta qüestió, que no valora la tasca que estan fent els treballadors públics per afrontar un fenomen d’una gran complexitat. Diu que es podria estendre molt amb les xifres, però que són xifres que el mateix comissionat ha donat per activa i per passiva. Indica que aquests cossos de seguretat tenen tot el suport del govern per actuar en aquest sentit i alhora per accelerar el màxim possible una línia d’actuació en matèria social que també fa temps que existeix. Assenyala que moltes plantegen complexitats jurídiques, però que són una prioritat per al govern. El Sr. Coronas li diu al Sr. Blasi que no s’ha perdut el temps a la Taula, sinó que creu que s’ha fet una bona feina i s’ha elaborat un informe i unes conclusions. Li comenta al Sr. Pisarello que la realitat a l’estiu de 2016 és la que hi ha, que són més de 700 manters a Barcelona i 11 plans d’ocupació a Mercabarna sense retribució, cosa que no soluciona el problema social. Constata que el govern presenta ara un full de ruta que coincideix amb l’informe fet per la Taula. Li sembla bé però insuficient. Manifesta que Esquerra Republicana de Catalunya sempre estarà a disposició del govern en aquest tema per intentar solucionar-lo, tot i que segurament no se solucioni mai, però diu que es pot arribar a controlar amb accions decidides i fermes. Considera que des de l’Ajuntament es pot fer molt més del que s’ha fet mai, però es lamenta que amb la tinència de Drets Socials el seu Grup no va aconseguir aquesta complicitat, i espera que en el futur, amb el canvi de rumb i de formes, es pugui millorar aquesta complicitat. El Sr. Blasi diu que hi ha tolerància, efecte crida, que el fenomen augmenta i s’ha d’actuar més. Constata, però, que la discrepància està servida. Diu que en la intervenció anterior no havia parlat de Guàrdia Urbana, però que ara en parlarà, ja que aquest cos ha perdut la confiança del govern i ha estat qüestionat no només per regidors, sinó també per la mateixa alcaldessa. Creu que aquest tema és prou greu perquè s’abordi en taules i comissions, etc. Recorda que el tema de l’empadronament ja es feia, encara que ara cal resoldre un problema afegit, que és que el govern no sap ni el cens que li ha demanat en la intervenció anterior, i que ja no és una qüestió estacional, sinó que és del conjunt de l’any. Assenyala que el govern ha unit el comerç perquè no ha fet res, i indica que durant la jornada de la sessió hi ha un fòrum de la seguretat industrial i la seguretat dels productes, en què el primer tema és el top manta. Espera que algú del govern hi hagi pogut assistir, però li sembla que no. Suposa que el fet que ho entomi el Sr. Pisarello és un reconeixement del fracàs d’aquest any de govern, de l’àmbit de drets socials i d’economia. Pensa que ja tocava i espera que el govern comuniqui quina és la persona. Considera que la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4666 Taula també ha fracassat, perquè aquesta és per poder fer un seguiment. Constata que el seguiment tampoc es fa a la Comissió, i es pregunta on ho portarà el govern, i diu que serà en una roda de premsa la setmana entrant, amb la demagògia de sempre, venent fum i més fum. Considera que aquesta és la demagògia i el populisme de veritat, que és que el govern realment no dóna solucions. Recorda que ho ha dit la CUP, que ha destacat que hi ha 11 persones en els plans ocupacionals. Dóna un consell al Grup d’ERC, que és que vagi amb compte amb l’abraçada de l’ós, perquè no se solucionen els problemes de les persones. El Sr. Sierra lamenta que el govern novament no li contesti i no digui quina és la persona responsable que s’ha designat perquè s’encarregui d’aquest tema. Li diu a la regidora de la CUP que ja n’hi ha prou, que els grups ja saben de part de qui estan, i es queixa que aquest grup assetja la Guàrdia Urbana, està pendent fent-los fotos i l’acusa de racisme. Destaca que aquest cos també és classe treballadora, i són milers de persones que tenen un sou i una feina amb dedicació als altres, a vetllar per la seva seguretat arriscant la seva pròpia. Insisteix que la Guàrdia Urbana és classe treballadora i no persones de la classe alta ni de la burgesia catalana. Demana, doncs, respecte i que, quan la CUP fa intervencions d’aquest tipus, el govern defensi aquest cos. Considera que no es pot acusar la Guàrdia Urbana com es fa en molts districtes i a l’Ajuntament i que no hi hagi una resposta per part del govern municipal. La Sra. Esteller considera que s’ha de deixar treballar la Guàrdia Urbana, i demana al govern que li doni el màxim suport per tota la feina que ha de fer en la lluita contra el top manta. Destaca la bona feina d’aquest cos i diu que requereix la col·laboració i el suport de l’Ajuntament. No entén, doncs, com es carrega contra ells, en comptes de carregar contra l’activitat il·legal, ja que, a causa de l’efecte crida, cada dia hi ha més manters a Barcelona. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Esmenar els errors materials de les taules retributives ratificades per la sessió plenària del Consell Municipal de 29 d’abril de 2016 que són resultat de l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 1001/2015 de 18 de desembre. Publicar a la Gaseta Municipal les taules retributives resultants de l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya número 1001/2015 de 18 de desembre, des de 2007 a 2016, incorporant les rectificacions aprovades en el punt anterior, d’acord amb l’annex que s’adjunta. El Sr. Badia explica que són errades materials de tot el càlcul de l’1% que afecta uns petits grups, però remarca que en cap cas canvia la política ni totes les decisions preses. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU i C’s, amb la reserva de vot d’ERC i PP i amb l’abstenció de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4667 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 4. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud de la senyora Susanna Porcar Portela, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Consellera del Districte d’Horta-Guinardó -per al qual fou nomenada per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial en un percentatge del 75% per resolució de la Regidora del Districte de 29 de juliol de 2015- i l’activitat privada per compte propi que declara, com a professora de dret en la preparació d’oposicions per a l’accés a la funció pública. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 5. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud del senyor Ivan David Bello Alriols, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Conseller del Districte de Sarrià-Sant Gervasi -per al qual fou nomenat per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial en un percentatge del 75% per resolució del Regidor del Districte de 8 de setembre de 2015- i l’activitat privada per compte propi que declara, com a advocat en exercici. No podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 6. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud del senyor Joaquim Sangrà i Morer, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Conseller del Districte de Nou Barris -per al qual fou nomenat per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial, en un percentatge del 75%, a partir de l’1 de maig de 2016 en virtut de la resolució de la Regidora del Districte de 25 d’abril de 2016- i l’activitat privada per compte aliena que declara i que desenvolupa a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4668 autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 7. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud del senyor Javier Barreña Flores, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Conseller del Districte de Nou Barris -per al qual fou nomenat per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial, en un percentatge del 75%, en virtut de la resolució de la Regidora del Districte de 3 de setembre de 2015- i l’activitat privada per compte aliena, com a auxiliar administratiu al Partit Popular, entre els dies 2 i 30 de juny de 2016. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 8. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 16002540, d’Acord Marc de fixació de condicions per a la contractació dels serveis de telecomunicacions corporatius de veu, dades, mòbils, serveis de numeració especial i accés a Internet per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. Convocar procediment obert i tramitació ordinària per a la seva adjudicació, de conformitat amb els articles 196 i ss. i 203,3 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, de text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Autoritzar la despesa corresponent a l’Ajuntament, per un import de 7.425.414,98 euros (IVA al 21% inclòs), amb càrrec als Pressupostos i Partides incorporats a les relacions que s’hi adjunten al present Acord, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l’actual. Respecte a la resta del pressupost global de les entitats que inicialment estan adherides a l’Acord Marc, que s’estima en 9.358.250 euros (IVA al 21% inclòs), s’incorporen a l’expedient els documents comptables aprovats pels òrgans competents de les entitats del Grup Municipal per un import d’1.932.835,02 euros (IVA al 21% inclòs). (Tractat conjuntament amb el punt 18.) El Sr. Pisarello aclareix que és el primer plec de clàusules d’un gran concurs públic de l’Ajuntament, que vol mostrar quina és la política en matèria de contractació pública de l’Ajuntament a partir d’ara. Explica que és un concurs que vol compensar la importància que ha tingut fins a la data l’oferta econòmica i posar criteris, condicions laborals, socials, ambientals, de sobirania digital en l’objectiu de fer de Barcelona una administració exemplar en matèria de contractació pública. Manifesta que és la primera gran concreció en un gran concurs públic de les noves directrius en matèria de contractació que vol tirar endavant l’Ajuntament. El Sr. Badia explica que estan davant de l’aprovació inicial de la licitació, i diu que en la pregunta de Convergència i Unió (punt 18 de l’ordre del dia) es pot 4669 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 parlar del calendari. Comenta que hi ha els temes de les clàusules laborals, ambientals, de gènere, dels paradisos fiscals. Per destacar les diferències, informa que s’hi incorpora el compliment de les condicions del conveni col·lectiu tant en l’adjudicatària com en les subcontractes, i que també s’hi incorporen elements de compra pública ètica. Posa com a exemple que es valora positivament incorporar dispositius responsables com els fairphones o adhesió a Electronics Watch per poder fer una traçabilitat d’on vénen tots els productes. Afegeix que també es demana que les propostes incorporin un projecte social perquè hi hagi un retorn a la ciutat, que s’amplia el desplegament de wifi als autobusos i que també es troba l’accés gratuït a les dades del big data que permetin ajudar a la planificació de polítiques municipals. Finalment, diu que s’incorpora el 010 gratuït. Conclou que algunes de les mesures presentades ja es comencen a introduir en la nova contractació. El Sr. Forn vol fer unes consideracions prèvies i plantejarà també la pregunta del punt 18 de l’ordre del dia per estalviar temps. Recorda que al maig del 2015, pocs dies abans de les eleccions municipals, Barcelona en Comú signava el compromís de les escales, un manifest en què Ada Colau es comprometia a suspendre, a revertir i no renovar cap contractació pública de serveis amb Movistar. Afegeix que l’aleshores candidata Colau demanava al Sr. Trias que deixés de signar contractes amb multinacionals que vulneren els drets fonamentals. Destaca altres frases de la Sra. Colau de llavors, com que «Trias hauria de respectar la sobirania popular i deixar que fos l’Ajuntament qui decidís com s’administra el diner públic». Afegeix altres consideracions d’Ada Colau, com que «la renovació d’aquest contracte era una actitud profundament antidemocràtica». Constata que el contracte amb Movistar es prorroga pel govern de Barcelona en Comú no una ni dues vegades, sinó tres cops, contradient el compromís signat, que insisteix que deia «suspendre, revertir i no renovar cap contractació amb Movistar». Destaca que en aquesta sessió s’aprova un plec que no s’adjudicarà fins al novembre o desembre. Indica que, tenint en compte que la renovació expira el 31 de juliol, des d’aquest moment fins a l’adjudicació del contracte s’haurà de tornar a prorrogar, en una tercera pròrroga, malgrat allò a què s’havia compromès Barcelona en Comú. Vol que el govern digui quan, i entén que això és un acord de la Comissió de Govern. Pregunta, doncs, al govern si creu que aquesta tercera pròrroga entra en contradicció o no amb el que Barcelona en Comú va signar al maig del 2015 en el compromís de les escales. El Sr. Alonso diu que, per posicionar el vot, s’esperarà a sentir la resposta del govern. En principi pensa que és un contracte complex. Manifesta que a priori pensava votar-hi a favor. Tot i que entén que aquest plec de clàusules no exclou cap empresa, per quedar-se tranquil prefereix esperar la segona ronda. El Sr. Coronas diu que hi ha coses que valora positivament d’aquest punt i d’altres no tant. Pel que fa a les positives, indica que hi ha la gratuïtat del 010, ja que creu que l’Ajuntament no ha de guanyar diners amb un servei d’informació ciutadana. També valora positivament les novetats en algunes de les clàusules en matèria de drets laborals i ètica, i especialment les referides a la normativa sobre paradisos fiscals. Recorda que va ser una proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya en la Comissió d’abril. Afegeix a les coses positives l’obligació de complir el conveni col·lectiu també a les empreses o a les subcontractacions. Assenyala que un altre punt interessant és el compliment amb els drets humans i especialment que ofereixin tecnologia lliure de minerals que provenen de zones de guerra. Quant a les coses que troba a faltar, destaca la inclusió del salari mínim de ciutat de 1.000 euros, que no es cansarà de defensar i que es va aprovar un mes enrere. Creu que aquí es perd una gran oportunitat. Però sobretot no entén com es treu aquest concurs sense prèviament haver definit una estratègia digital de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4670 l’Ajuntament i la ciutat. Comenta que aquest concurs és una de les potes, però no és l’única, que són clau d’aquesta estratègia inexistent fins a la data que es reclama des de principis de mandat tant en aquesta Comissió com als consells rectors de l’IMI. Considera que l’IMI hauria de ser la punta de llança d’aquesta institució en temes d’innovació digital, i encara no sap què en vol fer el govern. Destaca que hi ha excel·lents professionals sense una línia clara a seguir. Espera que la nova comissionada posi fil a l’agulla aviat, perquè no es pot perdre més temps. Conclou que valora positivament part de les clàusules socials i laborals, però no veu cap estratègia ni tampoc la relació amb el sector tècnic barceloní. Per això expressa l’abstenció del seu Grup. La Sra. Esteller diu que aquest tipus de contracte és un contracte de gran abast i importància per a l’Ajuntament. Recorda que des del Partit Popular sempre s’ha demanat que en tots aquests contractes cal potenciar les qüestions i prescripcions tècniques i garantir el que diu la Llei de contractes, és a dir, la neutralitat, l’objectivitat i una ponderació de totes les ofertes a fi i efecte que s’adjudiqui a la millor oferta, no tant amb caràcter econòmic com amb caràcter qualitatiu i de prestació de servei. En aquest sentit, manifesta que ha analitzat les clàusules que s’incorporen i ha vist com algunes d’aquestes són noves i tenen un contingut social. Li agradaria que el Sr. Badia fes una petita explicació sobre els contractes socials de la ciutat. Valora que el 010 sigui gratuït. Considera que les contractacions socials posen un plus dins d’aquest tipus de contractació, però diu que no es pot fer demagògia en funció de qui presta aquests serveis, perquè cal mirar sempre que sigui una bona companyia, que tingui competència per prestar el millor servei i que reuneixi unes prescripcions tècniques i de bona prestació. Indica que té unes preguntes referides a unes observacions que ha fet l’interventor, que després han estat rebatudes pels serveis generals, però sí que diu que hi ha una indefinició d’objecte contractual que incompleix l’obligació continguda en l’article 22 de la Llei de contractes de l’Estat, referides al procediment de contractació. Afegeix també que les clàusules establertes en la modificació contractual en l’article 20 del plec no reuneixen els requisits d’objectivitat i precisió establerts en l’article 106 de la llei. Per tant, demana que se li exposin aquestes observacions que el govern reté referides a la Intervenció, perquè els serveis generals sí que donen una resposta, però els informes de l’interventor tenen pes, i per això en vol una explicació. La Sra. Lecha diu que no recordarà el tema del compromís de les escales perquè ja s’ha recordat, però sí que reitera que el que deia aquest compromís era revertir contractes i no renovar cap contractació pública de serveis ni qualsevol empresa que no respecti una jornada màxima de 40 hores i 2 dies de descans, així com un salari digne. Recorda que molts convenis col·lectius són convenis de misèria, i el conveni marca un mínim, no un màxim. Insisteix que el compromís de les escales era garantir tot això. Comenta que, quan es va renovar al cap de 6 mesos la telefonia, el relat del govern va ser que la immediatesa no deixava temps per a res més. Però destaca que ha passat un any i que es porten a aprovació unes condicions laborals de la plantilla que, tot i que es parla de les condicions socials, no imposen cap mecanisme de control per part de l’Ajuntament. Pensa que aquest govern podia optar per fer el mateix de sempre o adoptar un paper actiu a l’hora de garantir aquestes condicions. En aquest sentit, destaca la clàusula 22 del plec administratiu que regula les subcontractacions. Remarca que no hi falta el referent, per la CUP totalment propagandístic, del tema dels paradisos fiscals. Tanmateix, diu que no parla de garantir les condicions de la plantilla, que no s’utilitzin falsos autònoms per prestar el servei i que les possibles subcontractes tampoc ho facin, ja que sap que aquesta és la tònica general en aquest àmbit de la telefonia. Assenyala que, segons el plec, es pot subcontractar fins al 60% del preu del contracte. Diu que l’Ajuntament potser no podia garantir el compliment de les 4671 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 condicions de treball dignes que mereixen els treballadors en les empreses de telecomunicacions, però sí que ho podia fer respecte als contractes que adjudica, i no ha tingut la voluntat política de fer-ho. El Sr. Badia diu que estan davant de la manifestació que es va fer al maig, quan es va apuntar clarament cap a on volia avançar l’Ajuntament, i que en aquesta sessió es pot començar a ratificar. Indica que tots els compromisos que es van adquirir llavors i la voluntat política l’han posada a treballar, i per això hi ha un primer contracte que creu que fa un avenç importantíssim respecte a la contractació anterior. Tot i que lamenta que no s’hagi pogut anar més ràpid, diu que aquest contracte s’ha d’exposar en la finestra europea i això fa que els terminis siguin molt més llargs. Comenta que en el compromís de les escales s’incorporen tots els temes vinculats al conveni, i està segur que és el primer Ajuntament que fa un pas endavant en el compliment del compromís de les escales. Indica que no coneix cap altra contractació vinculada a telefonia que estigui en el punt en què l’Ajuntament el situa. Afegeix que, a més, s’estan treballant unes guies de contractació pública que espera que permetin anar més enllà, en què s’estan estudiant temes de salari mínim. Comenta que l’Ajuntament no pot obligar en la licitació al salari mínim, però diu que s’està estudiant com es pot donar-hi referències. Pel que fa als comentaris de la Intervenció, diu que no suspenen el procediment, tot i que són observacions que s’han tingut en compte, dirigides a com es farà la puntuació de les clàusules socials perquè totes les adjudicatàries puguin tenir la referència. Indica que és una de les coses que haurà de desenvolupar la mesa de contractació, abans del seu veredicte, i, per tant, diu que s’han tingut en compte i s’han incorporat en aquest procés totes les declaracions que la Intervenció ha fet sobre el tema. El Sr. Pisarello vol afegir el que plantejava el regidor Coronas sobre la qüestió digital. Indica que l’estratègia digital de l’Ajuntament no es defineix ni principalment ni únicament en aquest contracte, però reconeix que aquest plec té una dimensió digital important. Explica que en matèria de big data es preveu l’obligació de proporcionar a l’Ajuntament de manera gratuïta dades de mobilitat, de volumetria d’usuaris a Barcelona per poder fer estudis de mobilitat urbana i conèixer el flux de les comunicacions. Assenyala que són dades que fins ara les operadores venien i que permetien regular el trànsit, transport públic, itineraris, etc. Destaca, doncs, que hi ha un pas important en això: la idea que l’adjudicatària alliberi tots els terminals mòbils, contractacions públiques socialment responsables, millori la gestió de l’accés a Internet per prevenir atacs informàtics, controli la gestió de manera més eficient, etc. Comenta que hi ha tota una dimensió que apunta en la línia de la sobirania tecnològica i digital. Diu que aviat ja tindran temps de parlar més a bastament d’aquest tema, però informa que en El Periódico s’ha publicat un article en què el govern ha explicat quina és l’estratègia digital del govern, què vol dir la sobirania tecnològica i que una ciutat intel·ligent només pot ser intel·ligent si defensa la sobirania tecnològica i digital. El Sr. Forn vol que s’informi de quan està previst fer la pròrroga i la valoració que el govern en fa. El sorprèn que s’hagin fet tres pròrrogues quan el govern s’havia compromès un any enrere a no fer-ne cap. Li sembla, doncs, un contrasentit. El Sr. Alonso entén que és un contracte per un servei fonamental per a la ciutat; entén que introdueix clàusules per afavorir la responsabilitat social corporativa a les empreses que contractarà l’Ajuntament, cosa que veu positiva, i també entén que aquestes exigències no suposen una limitació a la concurrència, sinó més exigència. En aquest sentit, el vot del seu Grup és favorable. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4672 El Sr. Coronas comparteix el concepte de «sobirania digital», però diu que haurà de llegir El Periódico de Catalunya, que no sap si és el nou pamflet municipal. Li sembla surrealista que s’hagi d’assabentar d’això per un diari. En tot cas, mostra la disponibilitat per tenir una reunió i tractar aquests temes en el futur. La Sra. Esteller creu que no es pot jugar a la política, amb referència a quan es parlava del compromís de les escales, en què es deia que no s’adjudicaria a un o a un altre. Opina que cal adjudicar a la persona que reuneix les millors condicions per prestar el servei, i no criminalitzar a ningú, ni fer alarmisme d’alguns gestors que fan una bona feina. Considera que el govern té un instrument per escollir el millor, que és introduir unes clàusules, algunes de caràcter social, en què es ponderin les ofertes presentades. Diu que, així, amb tota la transparència i amb el màxim rigor, s’adjudicarà al millor. Conclou que s’abstindrà. El Sr. Badia afirma que no hi ha cap limitació a la concurrència i que precisament s’incorporen les clàusules socials en els requisits de la licitació perquè qualsevol empresa que s’hi vulgui presentar ho pot fer, però complint-les. Pensa que és la millor manera d’executar tots els compromisos i la voluntat i el canvi en la nova contractació pública. Pel que fa a les dates, recorda que al juliol es portarà a la Comissió una nova pròrroga de 6 mesos, i calcula que a finals d’any estarà en marxa la nova licitació. Reconeix que s’haurà produït aquest any i mig prorrogat del contracte, havent-hi un marge fins als dos anys. Diu que al govern li hauria agradat anar més de pressa, però que els temps d’una licitació d’aquestes magnituds, amb una finestra europea, han fet que no hagi estat possible. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. El Sr. Coronas proposa ajuntar el debat de la proposició/declaració de grup de Ciutadans relativa al Pla director de bombers (punt 10 de l’ordre del dia) i el prec que presenta el grup d’ Esquerra Republicana de Catalunya (punt 16 de l’ordre del dia) perquè apunten al mateix sentit, proposta que s’accepta per part de tots els grups. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 9. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Instar al Govern municipal a vetllar per garantir la màxima transparència durant el procés de selecció i incorporació del nou personal interí procedent de les borses de treball. 2. Prioritzar que les noves incorporacions de places estructurals que es produeixin a la plantilla de treballadors i treballadores municipals siguin resultat de processos d’oferta pública d’ocupació. 3. Reforçar les possibilitats de promoció interna en els processos d’oferta pública que es convoquin amb l’objectiu de cobrir les baixes i jubilacions de personal funcionarial. 4. Donar compte de les noves incorporacions i nomenaments d’interinatges que es produeixin al Despatx d’Ofici de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció indicant la seva numeració i antiguitat a la borsa de treball. 4673 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Martí explica que Convergència i Unió presenta aquesta proposició perquè entén que la convocatòria de 1.000 noves places per a treballadors municipals i 975 places de reposició per baixes i jubilacions a l’Ajuntament és una fita important. Pensa que és una qüestió transcendent no tan sols per a l’Ajuntament, sinó també per a la ciutadania usuària dels serveis municipals. Està d’acord que l’Ajuntament ha de comptar amb una plantilla adequada, i reconeix que des de 2009 aproximadament l’Ajuntament ha anat perdent efectius per diverses raons, algunes atribuïbles a la dinàmica de l’Ajuntament i altres exògenes o vinculades a decisions i a lleis aprovades fora de l’àmbit de l’Ajuntament. Aclareix que no vol barrejar la mala política durant aquest primer any de govern de Colau amb la contractació de personal en general i específicament personal de confiança política, personal eventual, de direcció i de gestió, que creu que, de manera lamentable, ha estat una política basada en un model de contractació amb criteris d’amiguisme i de nepotisme. Pensa que això no pot tenir cap tipus de continuïtat en el futur. Destaca que aquestes pràctiques d’amiguisme i nepotisme el posen alerta, perquè aquesta és una convocatòria de 1.975 places, i creu que les coses s’han de fer de manera curosa, legal i transparent. En aquest sentit, vol garantir al màxim el compliment de la normativa, la transparència i, sobretot, la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a l’oferta pública d’ocupació impulsada per l’Ajuntament. Explica que per això CiU presenta una proposició que té quatre vectors, en què el primer és instar el govern municipal a garantir aquesta màxima transparència durant el procés de selecció i incorporació del nou personal interí procedent de les borses de treball. Com a segona proposta positiva, indica que el seu Grup demana que es prioritzi que les noves incorporacions a places estructurals que es produeixin a la plantilla de treballadors municipals siguin el resultat de processos d’oferta pública d’ocupació i que es disminueixi al màxim el marge de discrecionalitat de l’Ajuntament per incorporar persones noves en la seva plantilla. En tercer lloc, comenta que es demana que es reforcin les possibilitats de promoció interna, cosa que és una reivindicació històrica. I, com a quart punt, assenyala que s’insta a donar compte de les noves incorporacions i nomenaments d’interinatges que es produeixin en el despatx d’ofici d’aquesta Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció indicant la seva numeració i antiguitat en les borses de treball, ja que considera que és important la transparència, que doni garanties que les coses es fan de manera correcta. Destaca que són quatre propostes obertes que poden ser acceptades pel govern perquè són propostes de millora del sistema de contractació i de reclutament. El Sr. Alonso diu que, en el context actual de l’atur, un dels béns més preuats és un lloc de treball, i més tenint en compte la precarietat laboral, en què un lloc a l’Administració és doblement important. Pensa que per això cal ser molt rigorosos en aquesta contractació de personal, i cal garantir que és un procés absolutament imparcial i transparent. Comenta que últimament hi ha hagut diverses notícies de premsa, sobretot amb alguns càrrecs directius de lliure designació, en què semblava que aquesta transparència no existia. Opina que cal garantir que amb aquests llocs de treball estigui garantida aquesta transparència i que sigui una contractació imparcial. D’altra banda, destaca la promoció interna, ja que és fonamental per a un treballador tenir la possibilitat de tenir una carrera professional i poder accedir a aquesta promoció interna, perquè pensa que és com una condemna si una persona jove s’ha de quedar sempre en el mateix lloc de treball. Opina que aquesta promoció, doncs, és necessària i s’ha de potenciar per donar aquesta motivació als treballadors. Entén que aquesta proposta de Convergència i Unió va en la línia de garantir la transparència i de posar en valor la promoció interna, i per això anuncia el seu vot favorable. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4674 La Sra. Capdevila comenta que ERC, quan es va presentar el Pla de Recursos Humans, ja va dir que, tot i que era un primer pas, quedava lluny de ser un bon pla, en tant que se segueix amb el mal endèmic de l’interinatge i les externalitzacions indiscriminades. Pregunta que, si la finalitat ha de ser municipalitzar, on són les mesures com ara incloure clàusules socials, ambientals, etc., en les contractacions públiques. Constata que es parla de municipalitzar serveis quan en aquest pla es parla de contractació de persones sense acabar de saber sobre quins serveis afectarà. En tot cas, està a favor de la iniciativa de Convergència i Unió, en la mesura que demana transparència. La preocupa, però, que es demani vetllar per garantir-la, i es pregunta si abans no es feia així o si hi ha indicis que no s’estan fent les coses bé. Comenta que per Esquerra Republicana de Catalunya la prioritat de qualsevol actuació dels membres de l’Ajuntament és que es faci bé, i per això el seu Grup va entrar una bateria d’al·legacions i preguntes al Codi ètic, en què concretament va demanar el següent: suprimir les referències a la Constitució; una administració lliure de familiars, amics i coneguts; una guia de conducta per als que sospitin que es troben davant d’algun oferiment irregular; que el gestor ètic sigui una persona externa per garantir la independència de l’òrgan i que hagi de desenvolupar les tasques d’afer intern, cosa que significa dotar de contingut aquest Codi i apoderar el comitè, que hauria de ser extern, sense cap funcionari ni càrrec electe de confiança; un comitè d’ètica ratificat per dues terceres parts del Plenari i per sis anys, que no sigui un comitè polític, sinó transversal i independent; eliminar dietes dels càrrecs amb dedicació exclusiva com a complement del sou; no permetre que hi hagi irregularitats en els procediments de contractació, exigint la màxima transparència en el conjunt del procediment. I pel que fa a l’àmbit supramunicipal, explica que el seu Grup exigeix que els càrrecs electes donin audiència a totes les persones que ho demanin. Per tot això, indica que Esquerra Republicana de Catalunya donarà el seu vot favorable a la proposició de Convergència i Unió. La Sra. Esteller anuncia que el Partit Popular hi donarà suport, però diu que una part de la proposta de Convergència i Unió s’hauria de plantejar el compliment de la llei, perquè totes les contractacions de l’Ajuntament s’han de fer sota els principis de la igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Destaca que, havent-hi aquesta oferta pública de 1.900 places tan important, hi ha antecedents a l’Ajuntament d’algunes contractacions i, per tant, dubtes sobre com es faran aquests processos de selecció. Planteja un interrogant respecte a la capacitat de l’Ajuntament a l’hora de fer aquesta provisió de places, tenint en compte que una part està limitada i l’altra només pot ser amb la qualificació de serveis especials i essencials, taxats per llei. Demana, doncs, per a aquesta convocatòria que està en marxa la màxima transparència, que es faci amb criteri de neutralitat i de concurrència i competència de les persones que s’hi presentin. D’altra banda, reconeix que dins l’Ajuntament hi ha molts professionals, alguns d’ells amb interinatge, i des d’aquesta perspectiva, destaca que tots poden concórrer en aquestes places. Remarca que una proposta que afegeix Convergència és que es doni publicitat de tots els despatxos d’ofici i de les incorporacions i interinatges a través del despatx d’ofici a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció. La Sra. Rovira celebra que Convergència i Unió es comenci a preocupar per les condicions de les treballadores i pel que fa a la contractació pública. Tanmateix, diu que agrairia que això s’apliqués als òrgans en què Convergència governa, com ara la Diputació de Barcelona, en què un 20% de la plantilla està en situació d’interinatge des de fa més de 10 anys. Creu, doncs, que això és una manera més de desgastar el govern, posar sobre la taula aquestes qüestions quan Convergència mateix no ho està aplicant en altres administracions. Alhora, destaca que la CUP sempre ha defensat un model de transparència en l’oferta pública i en l’adjudicació dels llocs de treball. En aquest sentit, recorda que 4675 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 el seu Grup ja va denunciar, a l’inici d’aquest nou govern, el fet que s’estiguessin posant novament càrrecs a dit, quan una de les coses que havien denunciat les treballadores de l’Ajuntament era el fet de poder accedir a llocs de treball en tant que estaven especialitzades i havien estat treballant en aquestes àrees durant molts anys, i promocionar-se així en els diferents llocs de feina. Veu que el govern va optar per fer continuisme pel que fa a aquesta política una vegada més. D’altra banda, destaca que també preocupa la CUP com es farà la nova contractació en algun dels àmbits del personal que el govern s’ha compromès a internalitzar, com ara les persones dels punts d’informació i atenció a la dona, el personal del SARA o les treballadores de les escoles bressol. Manifesta que no s’està donant la informació i que el seu Grup ha hagut d’anar darrere dels diferents comissionats perquè donin explicacions. Troba greu que no tan sols no s’està donant la informació als grups, sinó tampoc a les treballadores. Demana, doncs, una mica de respecte a l’hora de desenvolupar les polítiques laborals cap a les treballadores i que quan s’internalitzin plantilles es faci sempre comunicant-ho a les persones que treballen en aquests serveis. Diu al Grup de Convergència i Unió que, si tan preocupats estan amb la situació de les treballadores, també creu que seria interessant que deroguessin el Decret de plantilles, que ho podria fer la setmana següent el Consell de Govern de la Generalitat. Opina que Convergència podria aplicar en els llocs on governa això que presenta en aquesta sessió. Per tot això manifesta l’abstenció del seu Grup, perquè hi ha qüestions que considera hipòcrites. Interpel·la, però, el govern per tal que apliqui noves maneres en política laboral, però també maneres a l’hora de comunicar-se amb les diferents treballadores, ja que s’està fent el mateix que amb anteriors governs. El Sr. Badia comenta que, pel que fa als càrrecs de direcció i de confiança, és la primera vegada que es fa publicitat i lliure concurrència de tots els càrrecs. Recorda que en el mandat anterior es nomenaven temporalment les direccions i mai no es convocava la plaça, i hi havia directius que es passaven tot un mandat penjats en l’aire. Comenta que abans no hi havia segregació entre el personal eventual i el personal directiu, i indica que el govern, en canvi, ho ha separat i no té personal executiu de l’Ajuntament a càrrec d’eventual ni personal eventual a càrrec de personal executiu. Creu que eren canvis que calia fer. En aquest sentit, anima els grups a denunciar-ho si troben qualsevol indici que s’està fent malament, atès que totes les convocatòries s’estan fent amb publicitat i concurrència. Comenta que actualment no hi ha cap prova ni cap error en tot el procés. Agraeix la proposició i hi donarà suport, ja que creu que va en la mateixa direcció que el govern. Assenyala que tots els processos de selecció i incorporació de personal són rigorosos i transparents, i estan reglats per la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Explica que en l’actualitat hi ha 20 borses que es posaran en marxa en aquest mandat, de les quals 2 es tanquen al juliol, en què es van presentar més de 8.000 persones, i 12 es posaran en marxa. Comenta que el 9 de juliol hi haurà 4.000 aspirants que es presentaran a exàmens, que se sumen als 8.000 anteriors, per tant, en total 12.000 participants en els exàmens. Deixa clar que el govern no participa en cap procés de selecció ni està a cap taula en què es prenen les decisions de qui ha de sortir contractat, sinó que tot són tribunals externs. D’altra banda, pel que fa a l’oferta pública d’ocupació, explica que hi ha unes restriccions, en què s’ha intentat fer la interpretació més àmplia. Especifica que, tret de Bombers i Guàrdia Urbana, en l’anterior mandat, s’oferien 37 places d’ocupació, i que el govern actual en planteja 600. Creu que l’abisme és evident, i destaca que gairebé es multiplica per 20 la proposta d’aquest govern en ofertes públiques d’ocupació. Reconeix que no es farà el 2016, sinó que durant aquest any es faran borses, però que s’ho trobaran en el proper mandat. Quant a la promoció interna, destaca que s’elevarà fins a 200 places. En relació amb la rendició de comptes, diu que no hi ha cap problema i que tots els expedients es posaran a disposició d’aquesta Comissió. Destaca que, a més, el NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4676 pla ja preveia fer un retorn i seguiment de la implementació cada 6 mesos amb les fites rellevants. La Sra. Andrés diu que intervindrà en el segon torn. La Presidenta comenta que, atès que ara hi ha dos grups al govern, això ha canviat una mica les coses, de manera que en la part de proposicions poden intervenir tots dos grups com a grups individualment i llavors tindrien el mateix temps que la resta de grups, però que si el PSC renuncia a parlar, es podria sumar al representant del govern que intervingués. Demana, doncs, que el PSC faci algun gest i l’avisin, perquè, si no, llavors sempre hauria d’intervenir primer el PSC i després Barcelona en Comú, per respectar l’ordre. Conclou que en aquest cas el PSC es reserva per al proper torn. El Sr. Martí agraeix el suport de tots els grups, excepte l’abstenció de la CUP, a aquesta proposició que està presentada en termes positius i garantistes d’aquests processos d’incorporació de nou personal municipal. Li sap greu que la portaveu de la CUP parli de la Diputació a l’Ajuntament, ja que la CUP té representació a la Diputació i té la porta oberta allà per interpel·lar el govern provincial respecte a les seves polítiques de personal. Diu que en aquesta sessió no en farà cap esment perquè no toca. Pel que fa a l’acusació d’hipòcrites, diu que la CUP està acostumada a utilitzar paraules gruixudes per insultar i desqualificar, però que ell no seguirà aquesta línia. Però destaca que la CUP sí que ha demostrat una greu irresponsabilitat a l’hora de tombar uns pressupostos de la Generalitat, amb el que això implica per a les persones que necessiten més suport. Demana, doncs, que la CUP no doni lliçons a Convergència. El Sr. Badia indica que, pel que fa a les municipalitzacions i en concret les escoles bressol, s’ha parlat amb els treballadors i els representants sindicals, perquè no es pot fer un procés sense tenir un acord laboral. Reconeix que queden el PIAD i el SARA, perquè s’està resolent la proposta final com ha de ser, i que per això no n’han parlat. Es compromet que, un cop la tinguin, es posaran en contacte amb tots els treballadors. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, La Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal C’s: 10. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal compleixi amb l’estipulat al Pla Director respecte al Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona en els extrems següents: - Que es respectin les especialitats indicades dins de Bombers de Barcelona. - Que s’elabori el reglament sobre el funcionament de Bombers de Barcelona. - Que es procedeixi a la construcció d’un adequat Centre de Gestió d’Emergències. - Que hi hagi coordinació entre el 112 i 080 amb el Centre de Gestió d’Emergències. (Tractat conjuntament amb el punt 16 de l’ordre del dia.) El Sr. Sierra explica que la proposta demana que es doni compliment al Pla director de prevenció d’incendis de seguretat que afecta els bombers de l’Ajuntament en diversos punts. En primer lloc, comenta que es demana que es compleixin les especialitats, és a dir, les categories dins del Cos de Bombers, que no es respecten actualment i estan previstes al Pla director. Indica que amb això s’evitaria tenir una unitat de submarinistes, que té com a funció vetllar per la seguretat en la línia de la costa i de platja de Barcelona. Destaca que no tan sols 4677 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 no s’està complint aquesta especialitat, ja que s’està fent aquesta funció sota mínims, sinó que, a més, el govern municipal ha retirat la concessió que tenia la Creu Roja i l’ha donada, a través de Parcs i Jardins i depenent d’aquesta unitat, a Proactiva, una empresa que és la mateixa que està traient les armilles de Lesbos i Lampedusa en virtut de l’acord que va signar l’alcaldessa Colau amb els alcaldes d’aquestes illes. Considera que això representa que s’està pagant a una empresa per submarinistes mentre l’Ajuntament té submarinistes en el Cos de Bombers. Creu que el govern hauria de donar una explicació sobre això. Pel que fa a les especialitats, diu que seria convenient que es respectessin no tan sols les especialitats, sinó que hi hagués també una escala única. Explica que hi ha una plantilla en el Cos de Bombers envellida, en què la majoria dels comandaments, quant als 25 suboficials, els 3 caps de divisió i els caps d’unitat, estan a prop de l’edat de jubilació, si no és que ja tenen edat per demanar la jubilació anticipada. En relació amb la segona mesura, assenyala que és el compliment del Pla director pel que fa a l’elaboració d’un reglament, ja que el que hi ha actualment és de 1983. Comenta que no s’ha de fer tan sols perquè ho diu el Pla director, sinó perquè en el mandat anterior estava força desenvolupada aquesta normativa. En tercer lloc, diu que seria desitjable que el Centre d’Emergències tingués un nou equipament, una nova ocupació. Vol expressar la preocupació del Cos de Bombers per les condicions en què han de prestar aquest servei en aquest centre, i afegeix que hi ha 6 casos de càncer en les persones que treballen en aquest centre, que poden estar relacionats amb les condicions d’aquest centre. Finalment, pensa que seria desitjable que s’aprovés la coordinació del 112 i del 080 amb el Centre de Gestió d’Emergències. Explica, per experiència pròpia, que quan algú truca al 112 i demana auxili perquè està en una situació de perill com un incendi, el passen directament a Connecta, però prèviament li han fet un qüestionari sobre de quin color és el fum, quantes persones hi ha, en quina localització es troba, quin tipus de mesures s’han pres anteriorment, on és el focus de l’incendi, etc. Comenta que aquesta trucada es passa directament a Connecta, que és la que gestiona el 080, i cal que rebi altra vegada la informació per part del 112, i tornen a trucar la persona i li tornen a preguntar de quin color és el fum, etc., i aquesta informació arriba als bombers, que ràpidament es posen en marxa. Indica que la idea és que directament el 112 estigui connectat amb el 080 perquè no es perdi cap minut, que pot ser decisiu a l’hora de salvar vides. El Sr. Coronas afegeix un prec a la proposició de Ciutadans, a la qual votarà a favor, que és que el govern municipal iniciï de manera immediata el desplegament del Pla director dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, que s’anomena SPEIS, aprovat el 2014 i que es fixi un pla d’etapes i un calendari en consens amb el Cos de Bombers, ja que aquest pla director no està desplegat. Creu que la seguretat és un dret i no s’ha de vincular només a la policia. Opina que està bé que en aquesta Comissió es parli d’alguna cosa més que de la Guàrdia Urbana i que, per fi, es parli dels Bombers. Indica que els Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament formen part dels cossos que garanteixen la seguretat dels ciutadans. Per tant, pensa que cal que es prengui consciència de la importància d’aquest cos i es posin els mitjans necessaris per desplegar aquest pla director. Diu que els SPEIS són un servei amb valors i té una identitat que té a veure amb la voluntat d’ajudar la ciutadania, el compromís amb la professió i el treball en equip. Opina que cal abordar alguns aspectes bàsics d’aquest pla. Pel que fa a l’estructura organitzativa i el dimensionament del personal, creu que cal elaborar un nou reglament de règim intern, perquè l’actual data de 1983, i cal consolidar les noves competències que s’enumeren al pla director. Afegeix que cal ampliar la plantilla en almenys 150 bombers. També indica que hi ha una manca de comandaments en actiu en molts moments en el servei, i això va en contra de l’eficiència d’aquest servei. Sobre els parcs de bombers i la flota de bombers, creu que cal adaptar les instal·lacions i aquesta flota a les necessitats del servei. Assenyala que cal resoldre NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4678 l’assumpte del parc situat al Parc de l’Escorxador, que ja s’ha demanat anteriorment en aquesta Comissió, per solucionar el greuge que ha comportat en el servei, perquè ha augmentat el temps d’arribada a determinades zones de la ciutat, cosa que va en contra de l’eficiència en la prestació del servei. Quant als serveis mèdics, comenta que el personal sanitari de bombers és l’únic que pot entrar en la zona calenta, i no tan sols en cas de foc, sinó també quan hi ha un accident amb cotxes, amb una persona atrapada. Conclou que cal apostar per mantenir i potenciar aquest servei, integrat en la intervenció. Creu que cal capacitar tots els bombers amb aquesta formació, que cal dotar tots els vehicles amb l’equipament sanitari adient i que cal dotar d’ambulància vermella tots els parcs. En relació amb les especialitats en el cos, diu que cal que es creïn especialitats que facin més eficient el servei prestat a la ciutadania, i comenta que el pla director determina quines caldria implementar (submarinistes, conductors de vehicles especials, risc químic i rescat en alçada, per exemple). Considera important determinar uns procediments comuns d’accés i de sortida i obligacions i drets que s’hauran de regular de manera homogènia. Comenta que aquestes especialitats formaran part de la promoció horitzontal dels membres dels SPEIS. Sobre el Centre de Gestió d’Emergències, indica que és el punt d’inici de qualsevol servei, i, per tant, cal dotar-lo de personal qualificat i dels millors recursos i infraestructures, i també intentar solucionar la demora amb el temps per duplicitat en les enquestes telefòniques quan truques al 112 respecte al 080. Pel que fa a la formació, creu que cal una unitat de formació per mantenir el nivell de qualitat en totes les activitats en què intervé el servei i donar-li una projecció social. Recorda que ja s’ha parlat de la fractura en edats que hi ha al Cos de Bombers, que dificulta aquest traspàs de coneixement tan necessari. Finalment, considera que cal regular la segona activitat i fer un reglament, perquè també en el Cos de Bombers, com ja s’ha denunciat amb Guàrdia Urbana, pel que fa a la segona activitat i les persones que tenen algun grau de discapacitat, hi ha incompliments reiterats de la Declaració dels drets humans de l’ONU. Creu, doncs, que és una bona oportunitat per posar aquest tema al dia. El Sr. Forn anuncia el seu suport a la proposició. Recorda que el Pla director de bombers es va presentar al Plenari al novembre de 2014 i va ser elaborat i aprovat amb un ampli suport tant de la part social com política. Indica que, tenint en compte que tots els punts que recull la proposició estan inclosos dins del pla, només se’n demana el compliment i l’execució. Comenta que es va fer un pla de llarga durada, del 2013 al 2025, tot i que es poden incorporar alguns punts. D’altra banda, creu que la incorporació de nous bombers a la plantilla és necessària per poder garantir el model propi de seguretat dels bombers de Barcelona. Pel que fa a la caserna de bombers del carrer Aragó, de la qual va plantejar una pregunta en la Comissió anterior, explica que té una sentència del TSJ en el sentit que s’havia construït amb una llicència nul·la de ple dret i que, per tant, cal resoldre definitivament la nova ubicació d’aquesta caserna, que podria ser al carrer Provença. La Sra. Esteller manifesta que donarà suport a aquesta proposició. Diu que el seu Grup ja va comentar moltes d’aquestes qüestions quan es va aprovar el Pla director dels bombers el 2014, ja que es va posar de manifest la necessitat d’elaborar un reglament de règim intern, perquè l’anterior data de 1983. Afegeix que també cal elaborar un reglament de segona activitat i que s’ha de fer en funció de les diferents escales del cos. Pregunta al govern en quina fase es troba aquesta elaboració d’aquests reglaments, tenint en compte que ja es va aprovar en el Pla director de 2014. Comenta que aquest pla director també reconeixia l’elaboració i la regulació de la creació d’una unitat de bombers especialitzats en activitats subaquàtiques, una funció que també fa la Guàrdia Civil. Vol saber si hi ha previst un sistema de coordinació o quines previsions hi ha. 4679 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Destaca la necessitat de reconèixer especialitats del conductor de vehicles especials. I comenta que és molt important la reacció ràpida quan es produeix qualsevol tipus d’emergència. En aquest sentit, comenta que el PP sempre ha demanat la necessitat que hi hagi unitats especialitzades i que tinguin agilitat a l’hora d’articular aquestes mesures de reacció ràpida en la gestió d’emergències. Pensa que cal modernitzar-ho i dotar de més mitjans humans i materials aquest àmbit. Remarca que també és important la coordinació del 112 i el 080. Recorda que el pla director establia la necessitat que els bombers tinguessin informació de primera mà de la recepció d’aquestes trucades i que així pugui ser més eficaç la gestió d’aquestes trucades. Indica que moltes qüestions són per millorar l’operativitat, veure com es pot prevenir i sobretot com es pot reaccionar amb la màxima celeritat, en les millors condicions. Diu que una cosa que no planteja la proposta, però que li interessa, és veure quina és la previsió del govern respecte a la plantilla de bombers i la necessitat quantificada d’augmentar amb 200 agents nets. La Sra. Rovira no sap si s’han estat escoltant entre grups, però remarca que tothom ha fet exactament el mateix argumentari, punt per punt. Creu que es dóna la situació que tothom ha parlat amb bombers o amb persones que formen part d’aquesta plantilla. Diu que la CUP no repetirà els arguments, perquè també hi ha parlat i comparteix tot el que s’ha exposat, com ara que es respectin les especialitats, que s’elabori un reglament, que es construeixi un Centre de Gestió d’Emergències adequat, que hi hagi una coordinació entre el 112 i el 080, etc. Espera, doncs, que aquest procés, en què tots els grups han parlat amb les treballadores del servei de la proposició, es faci amb tots els serveis de l’Ajuntament, perquè aleshores potser les votacions en molts àmbits serien totalment diferents. Aclareix que es refereix a la contractació pel que fa a teleassistència, pel que fa al servei d’atenció domiciliària o pel que fa a les treballadores del circuit de violències masclistes. Pensa que potser així els grups entendrien quina és la situació real, i les votacions i la política en relacions laborals i quant als serveis de l’Ajuntament serien totalment diferents de l’actual. En aquest sentit, anuncia el ple suport de la CUP a aquesta proposició, i espera que el que s’ha produït en aquesta sessió es produeixi amb tots els altres serveis de la ciutat. La Sra. Andrés comenta que el pla plantejava sobretot l’actualització del servei de bombers en relació amb les novetats i nous reptes en temes de seguretat i pel que fa a les seves competències. Recorda que es parlava d’adequar-lo als nous riscos que podria tenir la ciutat, com ara tecnològics, associats a activitats logístiques, de grans infraestructures, etc. Conclou que s’inclouen diferents serveis, com la revisió de la carta de serveis, l’organització del servei, etc. Comenta que la plantilla va disminuir de manera notable entre el 2009 i el 2014, i diu que cal actualitzar-la. Afegeix que el pla parlava d’una qüestió molt important per al PSC, que comparteix una bona part de la proposició de Ciutadans, però diu que hi ha un punt que comparteix amb una certa prudència. Aclareix que veu la necessitat de crear el Centre de Gestió d’Emergències, amb unes funcions centralitzadores de tot el servei, però indica que ja existeix una sala conjunta en què també actuen de manera conjunta la Guàrdia Urbana, Mossos i Bombers de Barcelona, de manera que pensa que primer han de passar altres coses, abans de la construcció d’aquest centre de gestió que demana la proposició. Opina que s’ha de poder parlar amb la Generalitat, amb Mossos d’Esquadra, i veure quines possibilitats tenen ells d’aportar en la construcció d’aquest centre i en la seva implementació, i a partir d’aquí fer una proposta possibilista en terminis i en termes pressupostaris. Per aquest motiu, manifesta que el seu Grup farà una abstenció en aquest sentit. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4680 El Sr. Badia passa la paraula al comissionat i anuncia l’abstenció del govern. El Sr. Recasens indica que l’argumentari coincideix plenament amb les peticions dels sindicats i que ja s’hi està treballant. Diu que no hi ha cap novetat a part del pressing, però que ja està acostumat a treballar sota pressió. Comenta que se segueixen treballant aquests temes dins del pla director, com ara el reglament del règim intern, que està pràcticament acabat. Pel que fa al dimensionament i estructura de Bombers, explica que s’està treballant en la Llei 5/94, s’han comprat vehicles nous, s’ha treballat el tema dels torns diaris, amb les guàrdies d’ampliació, etc. Conclou que el pla director s’està treballant amb els tempos que requereix una negociació amb els sindicats. Quant a les formes per articular els itineraris professionals i els requisits d’accés per a l’exercici de diverses funcions, que no forçosament ha de passar per especialitats, sinó que han de ser funcions que es duguin a terme per part de Bombers, diu que s’està treballant amb la part sindical. Afegeix que també s’està treballant per resoldre algunes limitacions tècniques del 112 amb el 080 i els temps de resposta. Comunica que la resta de projectes s’aniran desenvolupant. Recorda que aquest pla director està fet perquè es compleixi, però també perquè es canviï quan calgui. En aquest sentit, assenyala que s’anirà adaptant no només a les necessitats, sinó també a la negociació amb els sindicats, a la disponibilitat de recursos, a les limitacions legals en matèria de contractació pública, etc. Comenta que això es farà els propers mesos i que amb molt de gust n’informarà els grups. Pel que fa al Centre de Gestió d’Emergències, explica que Barcelona disposa d’un espai conjunt entre Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Sistema d’Emergències Mèdiques i Bombers, i diu que això s’ha de seguir mantenint d’aquesta manera. Considera que separar això en aquest moment seria un disbarat. En relació amb les tipologies de càncer que ha assenyalat el Sr. Sierra, diu que està preocupat, però destaca que els càncers tenen diferents tipologies i s’ha de veure la relació causa-efecte. Comunica que s’ha demanat un informe a l’Agència de Salut Pública per determinar si efectivament aquests casos de càncer tenen a veure o no amb els espais que s’estan ocupant. Quant al prec d’Esquerra Republicana de Catalunya, vol fer algunes observacions. En primer lloc, comparteix el plantejament general, però pensa que no es pot demanar que s’iniciï el desplegament d’un pla director perquè ja s’ha iniciat de manera progressiva. Comenta que no es pot treballar amb rigidesa amb un pla director perquè aquest no és ni rígid ni inamovible. Diu que sí que es faran cronogrames i es treballarà en això, però afegeix que la rigidesa és incompatible amb l’eficàcia. Pel que fa al tema del consens, pensa que s’ha de treballar desenvolupant diàleg i acords, però que l’impuls, l’aplicació i la implementació del pla són responsabilitat de l’Administració. Respecte del Parc de Bombers del carrer Aragó, constata que hi ha una sentència, però diu que el govern ha demanat que es respectin els acords amb l’Hospital Clínic, que no s’han complert, i està a l’espera de la resposta adequada. Indica que teòricament aquest parc s’hauria de fer al carrer Provença i amb la participació de l’Hospital Clínic, perquè així està en el conveni inicial. El Sr. Sierra no sap si el govern no respecta la voluntat democràtica ni té en consideració les decisions que es prenen a la Comissió. Diu que no sap què fan els grups a la Comissió, atès que el govern ni tan sols contesta a les seves preguntes. Recorda que ha fet una pregunta molt clara i molt concreta, que és si és veritat que Parcs i Jardins paga submarinistes a Proactiva i que l’Ajuntament també té submarinistes, és a dir, que no tan sols s’està externalitzant, sinó que, a més, l’Ajuntament ja té submarinistes que podrien desenvolupar aquesta feina. S’afegeix a la petició d’ERC i altres grups respecte a l’augment de la plantilla, i en concret a la d’ERC sobre el servei d’ambulàncies dels bombers, perquè no tan sols van a zones calentes, sinó que quan el SEM envia una ambulància a un 4681 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 accident i hi ha un atrapament ja s’han perdut entre 15 i 30 minuts, i, en canvi, si la primera assistència la fessin aquestes ambulàncies vermelles se salvarien moltes vides. Finalment, li diu a la CUP que Ciutadans parla amb tothom, i que potser caldria veure si la CUP parla amb la Guàrdia Urbana. El Sr. Coronas diu que no el sorprèn l’abstenció del PSC, entre altres coses perquè el PSC ha estat el gran artífex del desballestament del Cos de Bombers al llarg dels anys. Tanmateix, manifesta sorpresa per l’abstenció de Barcelona en Comú. No sap si és influència de la nova conformació de govern, però, si hi estan treballant, no entén per què el govern no accepta el prec ni vota a favor de la proposició. Puntualitza que el Centre d’Emergències era provisional, i que es demana que hi hagi una ubicació definitiva i en condicions, no com aquell zulo. Pel que fa al calendari, considera que demanar-lo no és rigidesa, sinó voluntat i planificació, i destaca que la planificació li agrada molt al Sr. Recasens i que ERC ho comparteix plenament. El Sr. Forn reitera que es tracta de complir el pla que es va presentar al novembre i que va tenir un amplíssim suport de la part social, en què es va treballar molt bé amb els sindicats. Recorda, doncs, que els sindicats demanen, amb el suport dels grups, que aquest pla es tiri endavant. Considera que abans de canviar el pla s’ha d’executar. Destaca que aquest pla abraça fins al 2025 i, per tant, reconeix que fins llavors es poden fer canvis, però insisteix que no fa ni un any que es va presentar el pla i el més calent és a l’aigüera. La Sra. Andrés, respecte al que ha dit el Sr. Coronas, diu que entre el 2001 i el 2008 es va renovar la plantilla en 224 bombers, i que del 2009 fins a l’any anterior, es va passar de 704 a 650. Demana, doncs, que el regidor d’ERC quan expliqui les coses expliqui les de tothom El Sr. Badia manifesta no accepta al prec. El Sr. Recasens li diu al Sr. Sierra que si vol saber coses de Parcs i Jardins ho pregunti a Parcs i Jardins, ja que són ells qui tenen el tema de socorrisme a les platges i que fan el contracte. Aclareix que els submarinistes que té Bombers formen part d’un acord amb el port de Barcelona. Diferencia, doncs, entre els submarinistes de Bombers en base a l’acord amb el port de Barcelona, perquè treballen a la zona portuària, i el socorrisme a les platges, que és de Parcs i Jardins i, per tant, no és el seu negociat. Pel que fa als temps d’intervenció, informa que s’està intentant escurçar-los i que, efectivament s’han escurçat força. Respecte a la velocitat, recorda que el govern només fa un any que hi és i que el pla va fins l’any 2025. Conclou, doncs, que el govern va treballant i té uns quants anys per endavant. El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 11. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda portar a debat i votació del Plenari municipal el Cartipàs municipal que ha estat modificat substancialment segons l’acord entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes. La Presidenta informa que per part d’ERC s’ha presentat una moció d’urgència, i una vegada verificats els motius justificatius de l’excepcionalitat per part de l’Im. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4682 Sr. Pisarello, i apreciada la urgència per la Comissió, amb els vots favorables de tots els grups excepte el del Partit Popular, substitueix la proposició presentada pel grup d’ERC amb núm. de referència M1519/3525. Moció d’Urgència: Que el Govern municipal exigeixi la dimissió, tant del Ministre de l’interior en funcions, el Sr. Jorge Fernández Díaz, com del Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el Sr. Daniel de Alfonso Laso, ja que en cas de confirmar-se aquesta informació, haurien pogut fer un ús indegut del seu càrrec a l’intentar perseguir i reprimir ideològicament a polítics independentistes. El Sr. Bosch agraeix als grups i al govern que hagin apreciat la urgència d’aquesta proposició. Comenta que tot indica que estan davant d’un autèntic monstre que actua en contra de la netedat, és a dir, una màquina de fabricar corrupció, però no només corrupció en el sentit més econòmic i crematístic, d’un partit que actua gairebé com una organització delictiva i s’embutxaca els diners de les adjudicacions públiques, amb centenars de persones –regidors, consellers, etc.– a la presó, condemnats per aquestes pràctiques, sinó que no s’acontenta amb la corrupció econòmica i es demostra clarament que corromp les institucions de l’Estat i que les utilitza per distorsionar el funcionament democràtic i en profit propi, fins al punt que converteixen l’Estat espanyol en l’autèntica poma podrida d’Europa. Conclou que això és el que fan el Partit Popular i el Govern de Mariano Rajoy. Destaca que, en aquest cas, el PP ho fa intentant embrutar una gent que clarament no és embrutable, perquè no s’ha trobat res, malgrat totes les actuacions que s’han anat confirmant. Remarca que Esquerra Republicana de Catalunya fa 85 anys que està neta i que no n’han pogut trobar res. Assenyala el contrast entre el monstre de la corrupció i la gent contra la qual actua, que s’ha demostrat que és neta i actua amb total integritat. D’altra banda, indica que és un monstre antidemocràtic, perquè tot això es fa per pervertir el funcionament normal de la democràcia i del joc legítim entre partits, centrat al voltant del vot. Destaca que s’intenta influir en el vot de les persones a través dels invents, de les mentides, de la creació d’escàndols, utilitzant les institucions de l’Estat. Recorda que això es fa no tan sols per rivalitat política, sinó sobretot contra unes idees determinades. Diu que s’intenta actuar contra la democràcia en el seu sentit més profund, és a dir, contra la que garanteix el debat i l’exposició lliure de les idees, l’exercici lliure de les creences. Assenyala que això és insòlit en el context europeu de les democràcies parlamentàries. Finalment, remarca que també és un monstre d’indignitat ètica, ja que actua amb malvolença, per fer mal, per embrutar, per tocar gent que no està tocada, inventant casos que no existeixen. Indica que això ho fa una gent que es pronuncia com a creient. Comenta que, si realment són creients, ja haurien de saber que el que han fet no té perdó de Déu. Conclou que es tracta d’una hidra política, d’un triple monstre. Diu que és un cas molt semblant a la nefasta gestió política que el PP va fer a partir de l’11-M, en què qui va passar factura va ser la gent, i no els partits polítics. Té l’esperança, doncs, que el poble no és ignorant, sap què està passant i també passarà factura al PP aquesta vegada. Per tot això demana la dimissió dels implicats, és a dir, del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, del ministre de l’Interior i també de Mariano Rajoy, que seria una esmena in voce, perquè si Rajoy sabia el que passava, com diu el Sr. Fernández Díaz, considera que ha de dimitir, i si no ho sabia, encara pitjor, i també ha de dimitir. Diu, però, que com a mínim hauria de cessar immediatament el seu ministre de l’Interior i que, si no ho fa, es confirmarà tot això i que el PP no veu defensa possible més enllà de la rialla –injustificada- que la Sra. Esteller exhibeix davant de la sala, indignada amb el que està passant i el que fa el PP a l’Estat. 4683 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Martí diu que fa seva la moció d’urgència d’Esquerra, en què es demana la dimissió del ministre de l’Interior i del director de l’Oficina Antifrau, i, per tant, hi votarà a favor. En relació amb el text de la moció, vol afegir una consideració al grup proponent, i és que no tan sols ha quedat acreditada la construcció artificial de casos de corrupció sense fonament per desprestigiar ERC, que és el text literal de la moció, sinó que hi afegiria que també ha quedat acreditat que s’ha volgut desprestigiar i empastifar destacats líders polítics de Convergència. Diu que és una esmena in voce que reforça el text presentat. Comenta que, pel que ha pogut escoltar de les gravacions que s’han fet públiques, aquest és un nou escàndol polític d’una gran magnitud, que embruta no solament les persones que estan a darrere d’aquesta operació, sinó que embruta un govern i totes les institucions de l’Estat. Considera que és un nou capítol de guerra bruta, inadmissible en un estat de dret. Lamenta que polítics de Convergència honestos i íntegres com el president Mas i l’alcalde Xavier Trias, entre d’altres, hagin estat objecte d’aquestes pràctiques, amb uns resultats personals i polítics evidents. Creu que, si es confirma el tenor d’aquestes converses, s’hauran creuat totes les línies vermelles possibles altra vegada. Al marge de les responsabilitats penals futures, exigeix que tant el ministre com el director de l’Oficina Antifrau dimiteixin. Remarca que només demana el que es demanaria a qualsevol país de la Unió Europea en una situació anàloga. Per tant, pensa que sota cap concepte es poden dissenyar operacions fraudulentes per destruir l’adversari polític, sigui quin sigui aquest adversari. Opina que cal deixar enrere l’època de la fabricació de dossiers falsos, del xantatge, de l’assetjament i de la cacera dels que no pensen com un mateix, i dels que democràticament han optat per construir un nou estat per a Catalunya. El Sr. Sierra diu que intervindrà al segon torn. La Sra. Esteller està sorpresa per les qualificacions del relat del Sr. Bosch, ja que pensa que el regidor d’ERC ha muntat una pel·lícula, amb unes acusacions molt greus i calumnioses, i s’ha atrevit a jutjar la gent sense cap prova. Diu que el Partit Popular lluita contra la corrupció, també a Catalunya, ja que ningú n’està exempt. Considera que ERC fa un judici de valor a través de les publicacions d’unes converses retallades, editades, esbiaixades, dirigides i manipulades. Constata que el Sr. Bosch ha tingut el coneixement del que ha passat amb aquestes converses i l’endemà ja jutja i treu conclusions. Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya fa poc temps, en el cas Garganté, apel·lava a la llibertat de tothom, a la presumpció d’innocència, a no treure conclusions i a no fer judicis, havent-hi un vídeo complet. Destaca que, en canvi, en aquest cas són converses retallades, i ERC ja treu conclusions. Remarca que el fet que el ministre de l’Interior parli sobre el frau i la corrupció amb el director de l’Oficina Antifrau està dins de les relacions institucionals, tal com estableix l’article 15 de la Llei de l’Oficina Antifrau en els seus Estatuts. Pensa que la qüestió és qui va gravar aquestes converses i qui les està difonent de manera interessada i manipulada, cosa que cal investigar, tal com farà el ministre. Es queixa que Esquerra Republicana de Catalunya, abans de saber què diu aquesta investigació, ja treu conclusions. Considera, doncs, que ERC està donant lliçons d’ètica, però d’ètica a la carta, només del que Esquerra Republicana de Catalunya vol i li interessa, ja que, quan són uns altres els que estan en un cas semblant, ERC diu que no hi entra perquè no es poden fer judicis paral·lels. Pregunta al Sr. Bosch si, en aquest cas, amb unes converses manipulades i esbiaixades, sap tot el que va passar. Reitera que està dins de les relacions institucionals el fet que el ministre de l’Interior i el director de l’Oficina Antifrau, que té tres cinquenes parts de suport del Parlament, parlin de corrupció. Insisteix que ningú està exempt d’aquesta investigació. Recorda que quan s’investigava el cas Pujol també es deia que era un atac a Catalunya. Considera que Esquerra Republicana de Catalunya no pot creure permanentment que hi ha conspiracions contra el procés cada vegada que NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4684 s’investiga una persona. Pregunta al Sr. Bosch quina por té que s’investigui, ja que, si aquestes persones investigades no tenen cap tipus de problema, no passarà res, però diu que no hi pot haver impunitat a Catalunya ni tampoc la llei del silenci. La Sra. Lecha diu que no està sorpresa, ja que l’esquerra independentista des de fa anys, al llarg de la seva història, ha patit la repressió i la unió de poders entre el poder polític i el legislatiu. Comenta que aquesta persecució, que ara està focalitzada en aquest episodi amb ERC, la CUP ja l’ha patida. Diu que la gran mentida de la transició a la democràcia ja va configurar un estat en què es parlava de la separació de poders únicament per mostrar una imatge que mai ha sigut la real. Indica que, quan la CUP denuncia la falsa democràcia, es refereix precisament al que es va destapar el dia anterior. Aclareix que quan la CUP diu que l’Estat és irrefundable es refereix a això, un estat que en els seus fonaments té la no-separació de poders i que té totes les eines per fer front a qualsevol anhel de llibertat. Remarca que l’Estat espanyol és el que els porta en aquesta sessió, que és una vegada més una mostra de la democràcia suposada que s’està vivint. Malgrat això, reconeix que ni el PP ni el cap de l’Oficina Antifrau, que és un magistrat afí al PP, no han aconseguit provar cap cas de corrupció que impliqui Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest sentit, diu que això apropa la CUP a aquesta formació, a diferència de Convergència i Unió, a qui li exploten casos de frau contínuament, de manera que arrosseguen la confiança política necessària per construir un nou projecte de país. La Sra. Andrés troba que és un cas gravíssim, que posa en qüestió la credibilitat del Govern de l’Estat i el sistema democràtic. Considera que utilitzar el càrrec, com ha fet el ministre de l’Interior en funcions, per investigar rivals polítics és una mala manera de fer política, ja que la política es fa amb la confrontació d’idees i amb el debat, igual que no ha d’utilitzar el càrrec el director de l’Oficina Antifrau. Destaca que és gravíssim no solament perquè ha revelat informacions de què té coneixement per raó del seu càrrec, sinó també d’utilitzar-les i posar-les a disposició d’un ministre de l’Interior que no està fent les seves funcions quan està en funcions, sinó que les utilitza per fer mal políticament i posar en perill el sistema democràtic i el Govern de l’Estat. En relació a l’opinió del Sr. Bosch, de que l’Estat espanyol és la poma podrida d’Europa, manifesta una petita discrepància, ja que opina que l’Estat espanyol és bastant més que el Govern del Partit Popular, tot i que no impedeix que el PP li faci mal a l’Estat. Comenta que el Grup Parlamentari Socialista també demanarà la dimissió del director de l’Oficina Antifrau, tal com ja ha expressat públicament, i del ministre de l’Interior en funcions. El Sr. Pisarello anuncia el seu vot a favor. Comenta que tant ell mateix com l’alcaldessa ja van reclamar el dia anterior la dimissió del ministre de l’Interior en funcions. Creu que no solament hauria de dimitir, sinó que s’hauria d’obrir un procediment que esclareixi les responsabilitats penals que se’n derivarien. Opina que és un assumpte que es podria qualificar com a mínim de conducta de conspiració, tràfic d’informació reservada, desviació de poder, etc. Per tant, diu que, a més de les dimissions que es puguin plantejar, segurament la Fiscalia també hauria d’actuar. Considera que també hauria de dimitir el director de l’Oficina Antifrau. Recorda que el seu nomenament va ser imposat per Convergència amb el suport del Partit Popular, quan CiU i el PP s’entenien molt bé. Conclou que l’expresident Mas estava molt al cas de tot això. Remarca que les complicitats entre aquests dos grups vénen de lluny en aquest tema. Considera que, en matèria de corrupció, CiU i ERC no són el mateix. Per tant, condemna tota utilització de l’aparell estatal per fer guerra bruta, però insisteix que no tothom és igual en aquest cas. Diu que aquest petit episodi de Watergate que s’ha viscut en realitat és una prova més de com funcionen les clavegueres de l’Estat, que ja tenen una trista i 4685 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 dilatada història, que en aquest cas s’han adreçat contra formacions independentistes, però històricament ho han fet en moltes altres ocasions contra moltes propostes de canvi i de democratització de la vida política o de la vida econòmica. Recorda que molts moviments socials, començant per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, han patit per part del Partit Popular operacions policials interessades per presentar protestes legítimes com actes de terrorisme. Per tant, no el sorprèn aquest tipus d’actuació que, tanmateix, per la seva rellevància política té una gravetat molt especial. Espera que això pugui obtenir una resposta institucional, política i penal. Diu que no es pot tolerar més impunitat, però creu que aquí hi ha tot un sistema polític que s’ha de refundar i que s’ha de repensar, i que si no es fa amb els mitjans institucionals i judicials la paciència de la ciutadania també té un límit. Creu que cal ser molt contundents amb una situació com aquesta. El Sr. Bosch li demana a la Sra. Esteller que no faci un Ángel Acebes, traient pit de coses que són indefensables. Considera que el PP distorsiona la veritat i encobreix. Destaca que ni el ministre de l’Interior ni el cap de l’Oficina Antifrau han negat en cap moment les seves paraules, de manera que cal considerar-les certes. Diu que el problema i qui es fa la pel·lícula i qui fa les acusacions greus i qui es fa la víctima és el Partit Popular. Demana que el PP es deixi de fer la víctima i deixi de treure pit, i que tingui la dignitat de reconèixer que ha patinat. Considera que, si això és un Watergate, el PP hauria de fer un Nixon i dimitir en massa qui hi estigui implicat, perquè és l’única manera de rescabalar la democràcia a l’Estat espanyol i que algú hi confiï. La Sra. Mejías destaca que s’està vivint una situació inesperada, ja que s’ha fet una utilització greu de les institucions i dels organismes oficials per obtenir informació a fi de perjudicar altres partits, fet que considera inadmissible, fins al punt del ridícul que ha estat el fet que és el mateix responsable de la seguretat a qui han gravat i de qui han transcendit converses. Destaca fins a quin punt estan corrompudes les institucions de l’Estat perquè una situació com aquesta es produeixi. Indica que les declaracions del ministre han estat afirmar que aquestes converses han existit i també les del director de l’Oficina Antifrau. Per tant, creu que les seves explicacions han estat absolutament insuficients, i des de Ciutadans exigeix que es donin totes les explicacions necessàries. A més, sol·licita la dimissió d’algú que utilitza les institucions amb l’interès de perjudicar tercers o altres partits. Comenta que en aquesta situació, més que un estat seriós, això sembla una mena de república bananera. Considera que això és intolerable i que demostra el nivell de corrupció que hi ha al Partit Popular. Exigeix, doncs, responsabilitats polítiques. Per tant, corrobora la seva petició, és a dir, l’exigència d’explicacions molt concretes de per què, qui i per a quina finalitat s’han fet aquestes peticions, aquesta utilització indeguda de ministeris i de l’Oficina Antifrau, i també exigeix les responsabilitats convenients al ministre de l’Interior i al director de l’Oficina Antifrau, que en aquesta situació han de dimitir. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 12. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Condemnar els actes de vandalisme i violència urbana que s’han succeït a diferents carrers del barri de Gràcia com a protesta pel desallotjament de l’anomenat “Banc Expropiat”. 2. Instar al Govern municipal a realitzar les actuacions pertinents davant Fiscalia o altres organismes per garantir NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4686 la no impunitat dels autors dels fets violents i per rescabalar i compensar als veïns i veïnes i comerciants pels perjudicis causats. 3. Donar tot el recolzaments als agents del Cos de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana. 4. Mostrar el suport de l’Ajuntament de Barcelona a tots aquells veïns i comerciants que hagin sofert pèrdues i perjudicis per les actuacions vandàliques que s’han produït. La Sra. Esteller explica que el Partit Popular fa una proposta per condemnar els actes vandàlics i la violència urbana que es va esdevenir als carrers de Gràcia com a protesta pel desallotjament del Banc Expropiat, i insta el govern a fer les actuacions pertinents davant de la Fiscalia i altres organismes per garantir la no- impunitat dels sectors que van generar perjudicis als veïns i comerciants i també al mobiliari urbà de la ciutat. Així mateix, mostra el suport al Cos de Mossos d’Esquadra per la seva feina. Considera que en aquest cas el desallotjament del Banc Expropiat i els aldarulls i la violència generada posteriorment van ser una prova que es va utilitzar la violència i que hi va haver una violència urbana a la ciutat per assolir uns objectius, cosa que no pot tenir la complicitat de l’Ajuntament. Constata, però, que l’han tinguda perquè al final no es va actuar amb la determinació que calia i fins i tot l’alcaldessa va demanar proporcionalitat als Mossos i en cap moment es va adreçar als okupes per demanar-los que cessessin la violència. Comenta que el PP no ha estat mai d’acord amb el fet que l’anterior govern pagués el lloguer als okupes per poder mantenir-los en aquest edifici ni tampoc amb la justificació de l’Ajuntament per rescindir el contracte, que és que els okupes no volien que es pagués el lloguer. Diu que el PP ja va demanar que aquesta rescissió es fes a l’inici del mandat. Considera, doncs, que és tot un despropòsit, com el que s’ha vist en el punt anterior, en què s’exigia que el ministre dimitís. Creu que la convivència ha de prevaldre per sobre de tot i que no es pot consentir que s’utilitzi la violència per assolir uns objectius, a més, en aquest cas, il·legals, com és ocupar un edifici propietat d’algú altre. Considera que aquests aldarulls i aquesta violència no es poden justificar. La Sra. Recasens anuncia que donarà suport a la proposició. Creu que el primer punt és obvi, i recorda que ho ha manifestat moltes vegades anteriorment, perquè condemna de manera ferma els actes de violència que es van viure durant moltes nits i que no tenen cap tipus de justificació. També dóna suport a l’acció dels Mossos, que creu que va ser una actuació correcta i proporcionada als greus aldarulls que un grup violent va provocar al barri de Gràcia. Vol posar èmfasi en dues qüestions més, atès que el tinent d’alcalde i el regidor de Gràcia estan presents a la Comissió. Vol saber què s’ha fet i quina va ser la resposta dels representants del govern municipal davant el manifest que es va llegir i aprovar dels centenars d’associacions el 8 de juny. Explica que es van dirigir a l’alcaldessa i que eren un total de 14 col·lectius i associacions sotasignats que representaven un total de 553 entitats i que en el seu conjunt representen 6.500 persones. Comenta que aquestes entitats van signar un manifest en què deixaven molt clares algunes qüestions molt concretes, com ara que volien deixar palesa la seva preocupació per la inexistent resolució del conflicte per part de l’Ajuntament, i demanaven que se cerquessin solucions per veure què es podria fer i com podien suportar el patiment els veïns, les entitats i els establiments comercials. Vol saber, doncs, quina resposta va donar el govern. Finalment, insta perquè s’executi el que es va aprovar el dia anterior a la Comissió d’Economia i Hisenda, en què es va demanar que hi hagués una mesura de govern perquè hi hagi una planificació dels protocols d’actuació en qüestions d’ordre, de serveis de neteja i ajudes de dinamització en conjunt. Recorda que la regidora de Comerç va manifestar que l’ajut aïllat de 25.000 euros als comerciants era insuficient, ja que els comerciants, entitats i veïns demanaven actuacions més completes i més conjuntes. Demana, doncs, que aquest pla es garanteixi de manera pressupostària amb els recursos suficients per tirar-ho endavant. També vol saber què pensa fer el govern actual. 4687 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Alonso expressa el seu suport als veïns del Districte de Gràcia, que són els primers perjudicats per tots aquests aldarulls. També vol donar suport als comerciants que han patit el problema, derivat d’aquests fets violents. Pensa que el comerç de proximitat i la restauració són les activitats que aporten riquesa econòmica als barris i que generen llocs de treball. Indica que aquesta situació de violència i conflictivitat perjudica clarament el comerç de la zona. Així mateix, vol donar tot el seu suport a les forces i cossos de seguretat, als Mossos d’Esquadra i a la Guàrdia Urbana, que fan una feina imprescindible per a la societat, ja que són els encarregats de defensar la convivència d’acord amb les lleis. Finalment, condemna les accions violentes, d’intimidació o provocació que fan alguns grups amb una finalitat política. Manifesta que no vol una societat en què alguns grups facin servir aquesta violència o aquesta provocació per buscar objectius polítics. Per acabar, anuncia el seu vot favorable. El Sr. Coronas diu que, quan llegeix el contingut de la proposta del PP, sona tot molt bonic i que en la majoria de punts hi pot estar d’acord. Pel que fa a condemnar els actes de vandalisme i violència urbana, indica que Esquerra Republicana de Catalunya ja ho ha fet públicament. En relació amb el fet d’instar el govern a fer actuacions pertinents davant la Fiscalia o altres organismes per garantir la no-impunitat dels autors, comenta que la Fiscalia ja està actuant i, per tant, l’Ajuntament ja rebrà les indemnitzacions que pertoquin pels béns municipals si hi ha un judici i una sentència. Quant al suport als Mossos, diu que ERC ho pot tornar a fer, però que ja ho ha fet reiteradament, perquè els mostra suport sempre que aquest cos fa les actuacions correctes. Respecte al suport de l’Ajuntament a veïns i comerciants, també hi està d’acord. Constata, però, que el problema no és el text de la proposta, sinó el fons, que considera que és atiar altra vegada el foc sobre un tema que ja està més o menys calmat, de manera que no és convenient fer-ho, i tornar a parlar d’omplir-se la boca amb la paraula okupa com un fet absolutament negatiu. Remarca que per Esquerra Republicana de Catalunya no totes les okupacions són iguals i que aquest fenomen no és homogeni i té diferents causes. Conclou, doncs, que no pot donar suport a aquesta proposició i hi votarà en contra. Sobre els fets en concret, diu que ja s’ha pronunciat diverses vegades, cosa que ha provocat que rebi d’un costat i d’un altre. Comenta que persones afins al moviment del Banc Expropiat li han arribat a dir «botiguerista convergent», com si tots els botiguers fossin convergents o com si ser botiguerista o estar a favor dels botiguers fos una cosa negativa. Considera que al final cal posar seny en aquesta situació, que vol dir no justificar mai la violència políticament ni atiar més el conflicte quan està en vies d’una possible resolució, que espera que vagi bé. Pensa que cal separar l’activitat que es feia al Banc Expropiat dels aldarulls, ja que són coses diferents, tal com manifesten els veïns, que no tenien res en contra de l’activitat que s’hi feia, però sí dels aldarulls. Per últim, espera que aquests fets no es tornin a repetir i que la via de resolució sigui lògica, és a dir, que es tingui en compte tot, cosa que possiblement per a les persones que defensen el Banc Expropiat sigui entrar lleugerament en el sistema, perquè hi ha entitats del barri que també esperen locals municipals. La Sra. Rovira comenta que es torna a parlar del Banc Expropiat i es torna a parlar de violència. Diu que la CUP posa sobre la taula desnonaments, precarietat, atur, fam, subministraments tallats i una llarga llista que no s’acabaria mai si es parla de violència als carrers de Barcelona. Destaca que d’aquesta els senyors del PP no se’n recorden mai, perquè és una violència estructural, sistèmica. Explica que la violència estructural que pateixen les classes populars a Barcelona i arreu rau en la mateixa arrel del sistema, i considera que una bona mostra és el que s’ha vist en aquesta sessió amb els casos de corrupció i d’antidemocràcia que hi ha a l’Estat espanyol. Diu que per combatre aquesta violència estructural, provocada per desnonaments, pels talls de subministrament, per la fam o per la manca d’atenció sanitària, cal ser radical, és a dir, anar a l’arrel de les coses, i ser també NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4688 antisistema, és a dir, construir un nou mode de producció i de relacions que posi la vida i la dignitat de les persones per sobre dels interessos de la propietat privada. Comenta que aquesta particular normalitat violenta, la violència estructural, es vivia a Gràcia fins al 23 de maig, quan desenes d’encaputxats armats fins a les dents, els Mossos d’Esquadra, assaltaven violentament el Banc Expropiat. Es queixa que, no contents amb la violència quotidiana, la policia es posava al servei d’un especulador per matar un espai ple de vida, d’activitats, en què hi havia un espai infantil, en què s’havien teixit xarxes comunitàries que s’alimentaven entre elles. Diu que el dogma de fe liberal, segons el qual la propietat privada passa per sobre de tot, prescindint de tota funció social d’aquesta, s’imposa de nou a cop de porra. Assenyala que el Partit Popular no parla de les manifestants amb el cap obert per cops de porra que incomplien les normes d’ús de les defenses policials pel mateix motiu que no parla mai de la violència estructural. Vol mostrar el suport a tots els espais alliberats de la ciutat i al centenar de persones ferides per la repressió policial contra les protestes. Si es tracta de perdre el temps davant la Fiscalia o els jutjats, diu que hauria de ser per perseguir els corruptes que saquegen les arques públiques, que d’això el PP també en sap i molt. Diu que el problema de Gràcia no són les okupacions, sinó el procés de gentrificació que n’ha destruït el teixit productiu i que ha disparat els preus, de manera que n’ha expulsat les veïnes més vulnerables. Afegeix que el problema de Gràcia és que la marca Barcelona ja ha vist un pastís molt saborós: el monocultiu del lleure i el turisme, a un preu també molt assumible: l’expulsió de la classe treballadora gracienca. Per tot això, anuncia el seu vot en contra, perquè, quan es vulgui parlar de violència, es parli de totes les violències i de l’arrel d’aquest sistema que ofega cada dia les classes populars i en particular el barri de Gràcia. El Sr. Badia destaca la condemna de la violència del govern des del primer dia i sobretot l’aposta pel diàleg per recuperar la normalitat al barri, que és el que s’ha fet des del 23 de maig nit i dia. Afegeix que condemna els aldarulls, però també el preocupa veure veïns d’un segon pis que recullen un foam o trobar veïns i periodistes ferits. Creu, doncs, que el govern també s’ha de preocupar per això. Aclareix que això no vol dir en cap cas que no es doni suport als Mossos o a la Guàrdia Urbana en una feina difícil i sovint ingrata. Manifesta el suport també als veïns i comerciants que han tingut pèrdues i que han vist alterat el seu dia a dia. Comenta que s’han fet diferents reunions amb el teixit veïnal i comercial. Aprofita per respondre a la Sra. Recasens, i li diu que si de debò s’aposta per la resolució del conflicte el que no es pot fer és citar un manifest dels comerciants del 8 de juny i no recordar que el 7 de juny el Banc Expropiat deia que posava fi a les manifestacions. Creu que no es pot mirar només una part, quan la notícia que hi havia aquella setmana és que els manifestants havien dit no tan sols que donarien suport a tots els comerciants, sinó que es posava fi a les manifestacions, gràcies a una sèrie de gent que van estar parlant tot el cap de setmana amb ells per fer-los entendre que això havia d’anar per una altra banda. Opina que aquesta és la notícia que tots els partits haurien hagut de fer pública el 8 de juny. Comenta que, evidentment, l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb els comerciants, que s’està treballant amb ells un pla de foment del comerç i que s’han fet dues reunions amb ells. Creu que a la Comissió d’Economia i Hisenda la regidora Ballarín ha presentat les actuacions a curt i a mitjà termini. Finalment, diu que la maduresa del teixit associatiu de Gràcia és tan gran que fins i tot en l’actualitat associacions de comerciants s’estan trobant amb el Banc Expropiat, amb entitats veïnals, amb les AMPA, a seus com Lluïsos de Gràcia per treballar conjuntament com es resol aquest conflicte. Creu que aquesta gent està ensenyant quin és el camí per abordar aquesta situació. D’altra banda, indica que en el moment que actua la Fiscalia el govern no es personarà com a acusació particular, perquè creu que no toca ni a l’Ajuntament ni 4689 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 a la Generalitat duplicar aquesta funció. Pensa que, si hi ha danys causats a l’Administració, és totalment compatible perquè pugui ser rescabalada. Reitera que no cal que l’Ajuntament actuï, ja que aquest tipus d’actuacions no existien antigament i van començar a passar en el govern anterior. Considera, doncs, que es recupera la normalitat amb la no-personació de l’Ajuntament en aquests casos. Està d’acord amb Esquerra Republicana de Catalunya en el fet que si mira el fons de la proposició no hi està a favor, però s’abstindrà per deixar clar el suport als veïns, als comerciants i a la Guàrdia Urbana. Finalment, li diu a la Sra. Esteller que, si el que la preocupa són els ciutadans, al PP hi ha uns quants ministres i exministres que sí que es podrien dur a Fiscalia, perquè creu que hi ha uns greuges per a tota la ciutadania, i li demana que no se centri només en els aldarulls de Gràcia. La Sra. Esteller explica que amb aquesta proposta vol que es condemnin aquests fets i que no es justifiqui mai la violència. La sorprèn com el govern diu que l’Ajuntament no ha estat perjudicat. Pregunta al Sr. Badia si li sembla poc més de 78.000 euros en mobiliari urbà i qui ho pagarà això. Conclou que ho acabaran pagant els ciutadans. Pel que fa a l’ajut als comerciants, atès que el Sr. Collboni va dir que es posaria a disposició dels comerciants per rescabalar-los de tots aquests perjudicis, també vol saber qui ho pagarà. Pregunta si això no és un perjudici per a l’Ajuntament i si el govern només entén el perjudici d’uns i no dels altres. D’altra banda, destaca la doble moral d’ERC, en funció de qui comet els aldarulls. Comenta que, quan es tracta de la CUP, Esquerra Republicana de Catalunya no fa judicis de valor i parla del principi d’innocència, però quan són uns altres, al cap de 48 minuts ja han jutjat i ja saben el que ha passat. Insisteix que quan es tracta de la CUP, un grup que justifica la violència i col·labora amb terroristes, ERC no en fa ni cas. El Sr. Coronas pregunta si la Sra. Esteller ha posat la CUP en la proposició, perquè si l’hagués posada en podrien parlar, però constata que no l’han posada. No sap, doncs, de què s’està parlant. La Sra. Esteller considera que la CUP està desacreditada perquè justifica la violència i col·labora amb terroristes. Comenta que el govern dóna moltes lliçons, però pensa que el Sr. Badia, com a regidor de Gràcia, és el que ha d’actuar a favor de tots els veïns. Destaca que molts dels veïns han resultat perjudicats per tots aquests aldarulls, i diu que el Sr. Badia hauria d’estar al seu costat i no donar cobriment i actuar com a acusació particular, perquè sembla que amb l’actuació del regidor i la de l’alcaldessa sembla que estiguin donant suport al moviment okupa. Aclareix que quan parla d’okupes parla dels que causen aldarulls i violència al carrer, per tant, d’okupes violents. La Sra. Recasens pregunta al Sr. Badia si és okupa o representant dels okupes, ja que entén que no ho és, sinó que és representant del govern i regidor de Gràcia. Suposa que el Sr. Badia deu haver rebut l’escrit del coordinador del manifest de comerciants i veïns, que diu ben clarament el següent: «Aquesta és la veritable història de com els veïns van ajudar a aconseguir la pau al barri de Gràcia. Podríem dir que és la història de David contra Goliat, però és simplement la història d’uns veïns farts d’una situació i de tenir el sentiment que allí qui tenia la principal responsabilitat no solucionava res. »Dimarts 7 a la tarda, els okupes del local fan arribar un comunicat anunciant que no es convocaran més manifestacions per no perjudicar els comerciants. Hi ha coincidències que no passen per casualitat. S’han intentat avançar per obtenir simpaties, però, com es veurà més endavant, ja és massa tard: la força de la reunió passarà per damunt de tothom. He de dir que personalment no sóc conscient d’aquest comunicat fins a la matinada següent.» Comenta que les mateixes entitats que representaven aquests okupes després van dir que no podien signar aquest manifest i que no hi estaven a favor. Demana NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4690 que el Sr. Badia no intenti barrejar el que no és. Considera que el govern ha fet absoluta inacció amb el tema de Gràcia, intentant acontentar a tothom. Demana que el govern faci una condemna rotunda dels greus aldarulls que es van produir i que doni suport als Mossos. Creu que la Sra. Rovira s’equivoca de manera greu amb el to que adopta en aquestes comissions quan parla dels Mossos, però diu que la CUP ja farà el que cregui convenient. El Sr. Alonso no està d’acord en absolut amb el fet que es vulguin justificar certes actuacions violentes. Entén que a la societat hi ha coses que es poden millorar i entén que es vulguin fer escenificacions de certes coses, però no entén que aquestes escenificacions impliquin provocar els cossos de seguretat i intentar generar violència per obtenir ressò mediàtic. Condemna absolutament aquesta actitud. Pensa que ara cal passar pàgina i cal recuperar l’activitat normal a Gràcia. Espera que arribin els ajuts que s’han anunciat per als comerciants, tot i que no li queda clar com s’organitzaran. Espera que això pugui ajudar com a revulsiu per tornar a reactivar l’activitat econòmica al districte i que la imatge de Gràcia no sigui la de la violència, sinó la d’un districte ple de vida i d’activitat. La Sra. Rovira li diu a la Sra. Recasens que quan pateixi la repressió de la Brimo i dels Mossos d’Esquadra i vegi que ni el mateix conseller és capaç de controlar les dotacions de la Brimo, aleshores potser entendrà els comentaris que la CUP fa en aquest sentit. La Sra. Andrés comenta que no entén gaire bé per què es fa en aquesta sessió aquesta proposició del PP, atès que ja ha passat un mes dels aldarulls i s’ha tractat suficientment en comissions i reunions, o fins i tot davant els mitjans. Pensa que aquesta proposició només vol tornar a obrir el debat pel moment electoral i fa dir als grups coses que ja s’han dit sobradament o obrir altres debats, com el fet que Convergència i Unió parli d’okupes quan abans eren joves que feien una gran funció social i mereixien que l’Ajuntament pagués un lloguer elevat, cosa que fa entrar en contradicció els grups en una qüestió tancada, pacífica i en què ja no hi ha manifestacions. Destaca que en aquest moment només cal donar suport als comerciants i als veïns i atendre les seves demandes. Expressa, doncs, el suport als veïns de Gràcia i lamenta tots els perjudicis. També demana que l’Ajuntament posi tots els serveis a treballar per rescabalar aquests danys. Diu que no es pot sumar a la petició que l’Ajuntament es personi en aquest cas perquè la Fiscalia ja ha obert diligències i perquè quan el PSC governava a Barcelona tampoc es personava com a acusació particular en cap cas, i és conseqüent amb aquest posicionament. Per això farà una abstenció. El Sr. Badia creu que pot tornar a repetir la condemna a la violència, però opina que el problema no és aquest, sinó que hi ha qui no vol escoltar. Per tant, no ho tornarà a repetir. Manifesta que no creu en les casualitats, i que si el 7 de juny surt un comunicat del Banc Expropiat és perquè molta gent va estar treballant perquè aquest conflicte es portés per una altra via, i no només des del govern de la ciutat i de la regidoria del districte, sinó que moltes entitats hi van estar treballant. Comenta que si es va poder celebrar un correfoc el dissabte amb una manifestació és perquè hi havia una maduresa i una interlocució que van fer possible que totes les activitats en el Districte de Gràcia es poguessin desenvolupar amb plena normalitat. Reitera que aquesta és la feina que ha fet el districte sense parar des del 23 de maig. Pel que fa al Pla de comerç, diu que tots els grups són a la Comissió d’Economia i Hisenda i ja saben que és un pla que té dos fases i que s’està treballant amb els comerciants. Vol deixar molt clar que els comerciants no han demanat que l’Ajuntament pagui els danys, sinó que han dit que hi ha un problema de fons amb el comerç de proximitat i que cal fer un pla per fomentar el comerç. Comenta que és un pla que ja estava iniciat i ara s’està ampliant. Diu que segurament a la tarda mateix arribarà als grups tota l’explicació de la Sra. Ballarín. 4691 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Esteller diu que es demostra la incomoditat del Partit Socialista de formar part del govern amb la intervenció de la Sra. Andrés, ja que deslegitima una proposta del PP. Diu que el Grup Popular pot presentar el que consideri. En relació amb el fet que el govern es personi com a acusació particular, destaca que el PSC, per la seva incomoditat, no pot dir que no té sentit que s’hi presenti. Reitera que el PP creu que la violència no es pot justificar mai, que s’ha de condemnar el moviment okupa i que el govern s’ha de presentar com a acusació particular per rescabalar tots els danys que ha sofert aquest Ajuntament, que com a mínim són 80.000 euros. Constata que hi ha un pacifisme electoral, sembla que pactat, i vol veure com evoluciona tot això. Insisteix que cal eliminar aquests moviments que utilitzen la violència per assolir objectius i romandre en edificis okupats. El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CUP: 13. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: 1. Reconèixer i regular la plataforma decidim.barcelona com a canal democràtic per impulsar propostes sorgides de les veïnes de la ciutat incloent-hi: a. Quin % de suport mínim ha de rebre una proposta des de la comunitat activa de la plataforma per ser acceptada a tràmit. b. Quins espais de participació presencial s'habilitaran per evitar la barrera tecnològica que pateix una part de la població. c. Quin serà el procés d'elaboració de contrapropostes per part del Consell Municipal o del Consell Municipal de Districte segons l'àmbit de la proposta popular. d. Quina serà la convocatòria, ordinària i extraordinària, de consultes per sotmetre a votació popular les propostes rebutjades i, si s'escau, les contrapropostes corresponents. e. Quin serà el nombre màxim de propostes a incloure en cada consulta popular. f. Quin serà el període de debat previ a la consulta. g. Quins espais de deliberació, presencial i virtual, s'habilitaran per generar aquest debat previ i qui podrà impulsar-los i/o participar-hi. 2. Sotmetre a debat públic i consulta popular les propostes que, en el marc del PAM i el PAD, hagin rebut més suport a la plataforma decidim.barcelona i no siguin aprovades pel Consell Municipal o, si s'escau, pel Consell Municipal de Districte. La Sra. Rovira explica que el procés participatiu del PAM i els PAD, basat en aportacions individuals i col·lectives a través de la plataforma Decidim Barcelona i trobades presencials, ha generat un total de 10.731 propostes. Comenta que, després d’una primera fase propositiva i deliberativa, s’ha entrat en un procés de tercera fase decisòria que, paradoxalment, està exclosa del procés de participació segons indica la seva normativa. Informa que la normativa diu: «Un cop acabat el procés participatiu, el govern municipal valora les propostes amb més suports i n’estudia la viabilitat per incorporar-les al document del pla municipal. Finalment, es farà un retorn de les propostes i, paral·lelament a tot aquest procés, s’obre també una fase de diàleg amb els grups municipals per arribar a un document de consens que es pugui aprovar al Ple municipal.» Indica que la CUP entén la participació política com un procés d’inici a fi i no com una bústia de suggeriments al govern o al consistori. En aquest sentit, no comparteix aquest plantejament, i des de la crítica constructiva proposa una alternativa que faci que Barcelona estigui més a prop de la ciutat democràtica que defensa aquest govern, o que defensava fins que hi va entrar el PSC. Assenyala que la plataforma Decidim Barcelona ha generat una comunitat de més de 22.000 usuàries que, a banda de presentar propostes pròpies, han anat comentant i valorant la resta de les propostes presentades. Destaca que és molt probable que aquesta comunitat no representi el conjunt de les veïnes, però, fent NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4692 un símil amb els mecanismes de les ILP, sí que pot actuar com a grup impulsor de les propostes que tenen més suport. En aquest sentit, per fer efectiu el dret a la ciutat a Barcelona i atès que, segons l’article 35 de la Carta municipal, l’Ajuntament i cadascun dels seus districtes poden demanar l’opinió a les veïnes en matèria de la seva competència per mitjà de la consulta, proposa diferents qüestions. Informa que la CUP ha transaccionat amb el govern, i espera que finalment hi votin a favor. D’una banda, proposa reconèixer i regular la plataforma Decidim Barcelona com a canal democràtic per impulsar propostes populars. Diu que aquest reconeixement haurà d’incloure, en el debat sobre les Normes reguladores de participació, quin serà el percentatge de suport que ha de rebre cada proposta per ser considerada, quins han de ser els espais presencials que acompanyaran els processos que es duguin a terme a la plataforma, quin serà l’encaix amb la realització de consultes o referèndums, quina serà la generació de contrapropostes, etc. Com a segon punt vol que se sotmetin a debat públic i consulta popular les propostes que en el marc del PAM i el PAD hagin rebut més suport a la plataforma Decidim Barcelona i no siguin aprovades pel Consell Municipal o el Consell Municipal de Districte. En aquest sentit, defensa una participació d’inici a fi, que sigui vinculant amb les veïnes, i que no es faci participar la gent i després siguin els grups municipals a porta tancada qui acabin decidint les diferents línies que es desenvoluparan a la ciutat. Declara que així és com entén la participació activa, l’apoderament de les veïnes i la coresponsabilitat en el fet de tirar endavant polítiques des de l’Ajuntament. Es queixa que de moment no es veu això per part del govern, i creu que calia posar aquestes qüestions sobre la taula perquè es tendeixi a caminar cap aquí. El Sr. Martí diu que tenia previst no donar suport a aquesta proposició, però entén que hi ha una transacció amb el govern. La Sra. Rovira confirma que hi ha una transacció, però no sap si el govern hi votarà a favor. El Sr. Martí diu que farà la justificació, però que es reserva el vot fins al final, després de veure com acaba el debat entre el proposant i el govern. Reitera que tenia previst votar-hi en contra perquè entén que el més rellevant i substantiu en aquest debat és dirigir-lo cap a la nova línia de treball amb el debat de les Normes reguladores de participació. Aclareix que no volia cenyir el debat a una plataforma web i a una iniciativa que no deixa de ser un instrument en si mateix, sinó portar el debat al que cal fer entre tots: aconseguir que les noves normes tinguin el màxim consens. La Presidenta entén que el document que ha facilitat Secretaria i que s’ha fet arribar a tots els grups no és el text final. La Sra. Rovira explica que el govern havia fet dues esmenes i que se n’ha incorporat una part, però la resta no, i per això no sap si amb aquesta transacció, malgrat no ser tota la que volia el govern, finalment hi votarà a favor o no. La Presidenta pregunta si el text sobre el qual la resta de grups s’han de posicionar és el que ja tenen. La Sra. Rovira diu que sí. La Sra. Capdevila avança que no dirà res que no hagi dit anteriorment en aquesta Comissió. Diu que la participació a què aspira ERC no és una mera intenció o un formalisme, sinó que creu en la participació més enllà dels gomets i les declaracions d’intencions. Comenta que perquè la participació sigui efectiva cal que estigui regulada, que els actors en coneguin els límits, espais i tempos. Comparteix, per tant, plenament la proposició. 4693 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Reconeix la potencialitat i capacitat de generar participació de la plataforma Decidim Barcelona com a canal democràtic per impulsar propostes sorgides de la ciutadania, i en aquest cas creu que cal dotar-la d’unes regles que la facin més transparent i accessible. Pensa que cal simplificar i fer abastable la participació i la interacció de la ciutadania amb l’Administració, i que això ha d’anar lligat a la modernització dels sistemes d’accés, però diu que també cal facilitar els espais de trobada presencials dels veïns. Creu que el debat deliberatiu amb els veïns és important, i més enllà de dinàmiques de gomets, cal apoderar la ciutadania activa i implementar mesures perquè les decisions preses en aquests àmbits presencials de debat siguin reconegudes i preservades per l’Administració com a pròpies. Opina que cal enfortir els espais de debat i dotar-los de requeriments formals perquè siguin veritables espais de participació. Comenta que per això és fonamental dotar els ciutadans de la màxima informació possible perquè puguin participar lliurement, i respectar i preservar el dret de les persones a ser un punt bàsic de participació. Per això defensa que el que es pugui fer en una reunió no es faci en dues, i diu que per fonamentar-ho és imprescindible que els fluxos i els canals d’informació siguin acurats en temps i forma. En aquesta línia creu que és bàsic que qualsevol sistema de participació fonamentat a donar veu a la ciutadania vagi un pas més enllà de la democràcia consultiva i dotar els veïns de la capacitat deliberativa per elevar a consulta propostes o iniciatives que gaudeixin d’un ampli suport. Per això pensa que des del govern s’han de fixar límits i topalls mínims per fomentar la possibilitat de fer consultes sobre les propostes en el marc del PAD i del PAM que hagin rebut més suport per part dels veïns. Creu que cal enfortir i molt el debat polític i potenciar les consultes entre els ciutadans. En definitiva, pensa que la plataforma Decidim Barcelona és una eina participativa vàlida, però que cal donar-li el contingut i la reglamentació necessària per fer-la més eficient, transparent i participativa. La Sra. Esteller s’espera al segon torn. La Sra. Pin diu que hi votarà a favor perquè s’ha acceptat l’esmena. Constata que s’està proposant que es vagi més enllà i que ja es digui que sí a unes coses que s’han de treballar conjuntament en el procés de les Normes reguladores de la participació. Comenta que gran part de l’esperit ja s’està fent i ja està dins de la línia de govern, i que l’altra s’està consensuant amb entitats i grups polítics en el marc de debat de les normes. Per tant, diu que aquest era l’element més important que s’inclogués en la proposta. El Sr. Martí entén que el govern accepta la literalitat del text final que s’ha presentat als grups, amb l’esmena transaccional, més enllà de la filosofia i del futur desplegament. Manifesta, doncs, la seva abstenció. El Sr. Sierra anuncia el seu vot en contra. A banda de considerar que el procés participatiu que s’ha obert per al PAM i el PAD és una manera d’amagar la deixa de funcions que fa el govern municipal, creu que en el mateix PAM les iniciatives que més suport tenen no han estat ateses per part del govern, no formen part del PAM, tot i que s’han debatut al Plenari municipal. A més, opina que no s’ha de monopolitzar aquesta participació en una sola plataforma. Posa l’exemple de la plataforma de Barcelona amb la Selecció Espanyola, que tenia en només dues setmanes 34.000 signatures per posar les pantalles per veure la fase final de l’Eurocopa. Explica que la proposta que més suport tenia del PAM eren 1.600. Pensa que no es pot fer una disfunció de la participació respecte del concepte de la democràcia representativa. Especifica que la segona part és la que veu pitjor d’aquesta proposta transaccionada, és a dir, que s’hagin de debatre precisament d’aquesta plataforma les propostes amb més suport. Opina que s’han de debatre totes i de tota la gent NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4694 que pugui participar-hi, no tan sols en una entitat com Decidim Barcelona, sinó tothom que vulgui, encara que siguin plataformes amb més o menys suport. La Sra. Esteller diu que això és un circ i demana una mica més de rigor, perquè la CUP presenta una proposta, es fa una transaccional, el govern no sap si donarà suport a un punt de la transaccional, etc. Considera que tot això és un despropòsit, igual que ho ha estat el procés participatiu del PAM, perquè al final aquesta plataforma ha estat un fracàs. Malgrat que s’ha dit que hi han participat 20.000 persones, constata que no hi ha participat pràcticament ningú. Comenta que, a més, hi ha unes normes confuses i poca democràcia. Es queixa que alguna vegada ha fet preguntes de criteris per acceptar propostes o quant suport ha de tenir una proposta perquè el govern la consideri, però que al final el resum és que només es consideraran les que el govern portava en el seu programa. Es pregunta per què el govern fa, doncs, un procés participatiu. Indica que una de les propostes més valorades és el cobriment de la Ronda de Dalt, i després l’alcaldessa diu que no ho pensa fer, igual que ha passat amb la Plataforma per la Selecció. Constata que el govern fa processos participatius per tenir una cobertura i per donar a entendre que vol escoltar la gent, però al final continua fent el que vol. Respecte a la pregunta que ha fet alguna vegada de quants vots ha de tenir una proposta, recorda que el govern inicialment va donar una xifra i després va dir que no la donava i que era al programa electoral. Demana, doncs, que l’Ajuntament no faci aquests processos, que no gasti els diners i no maregi la gent. Considera que la CUP arriba tard perquè moltes de les coses del PAM i del PAD les hauria d’haver dit abans i haver aprofitat la seva força en el govern a l’hora de donar suport o abstenir-se perquè aprovessin un pressupost per poder utilitzar coses d’aquesta naturalesa. Conclou que el PP no participa en aquest circ que proposa la CUP i hi votarà en contra. La Sra. Andrés considera que sí que és necessari millorar en la democràcia representativa i que cal dotar-se d’eines que afavoreixin aquest objectiu. Afegeix que cal establir mecanismes per poder dialogar amb la ciutadania i connectar amb els interessos reals dels ciutadans. Pensa que cal aprovar diverses coses, tot i que algunes tinguin més èxit i d’altres menys. Pel que fa al que deia el Sr. Sierra que hi ha 34.000 signatures que demanen les pantalles per al futbol i, en canvi, en temes de ciutat n’hi ha 2.000, no ho valora en sentit negatiu per al govern municipal, sinó que conclou que deu passar alguna cosa a Barcelona si hi ha molta gent que vol veure futbol i poca gent que s’interessa pel que passa a la seva ciutat. Opina que cal incidir no solament en els mecanismes, sinó també en els interessos, en com despertar aquest interès i en com poder fer que els ciutadans es manifestin i participin en coses que repercutiran en la seva vida diària, perquè veure un partit de futbol no repercuteix en això, sinó en els diners que algú guanyi. Manifesta que hi votarà a favor independentment de com acabi, perquè es tracta de dotar l’Ajuntament d’eines per poder parlar amb la ciutadania i encertar en els interessos i invertir els recursos en el que les persones consideren necessari per millorar les seves vides. Considera que el debat de fons seria com fer que els ciutadans s’interessin més pel que passa a la seva ciutat i a les seves vides. La Sra. Pin comenta que la qüestió en la proposició és que, si s’accepta la primera, la segona ja no té gaire sentit, i per això hi vota a favor. Creu que tothom està d’acord que les Normes reguladores de la participació són molt importants, i recorda que el govern ha lliurat un document de materials per debatre-les en què pretenia poder obrir el debat conceptual sobre què és participar; fins on s’ha d’arribar; quins mecanismes de democràcia directa hi ha d’haver; com han de ser els processos de participació perquè permetin una participació de qualitat no només de la gent mobilitzada, sinó que també arribi a col·lectius que no participen habitualment; com incloure els agents econòmics en 4695 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 aquests debats perquè estiguin en peu d’igualtat amb la resta d’actors socials, etc. Diu que s’ha intentat recuperar la feina feta del mandat anterior, però també es vol tenir un debat democràtic, conceptual i teòric sobre què ha de ser la participació en un context com l’actual, en què les institucions han perdut part de la confiança de la ciutadania. Tot i que entén que les comissions són un espai de participació a vegades molt teatral, convida que en els espais creats de debat sobre les Normes reguladores de la participació es pugui tenir aquest debat en profunditat i que en algun moment també es pugui escenificar d’una manera pausada i serena a la Comissió, perquè creu que és un tema que pot donar molt de si. La Sra. Rovira explica que la CUP presenta aquesta proposició perquè es troba en la tercera fase d’aquest procés participatiu. Manifesta que per la CUP és important posar certes normes de com ha de ser aquesta participació i sobretot que les diferents decisions i que es faci participar la gent després s’ha de veure revertit en la quotidianitat del seu dia a dia. Opina que si es vol apoderar la ciutadania i fer-la coresponsable del que es fa en els carrers cal que en formi part de principi a fi. Comenta que només volia assentar les bases del que entenia que es faria a través de consulta, de referèndums i de sessions presencials, i que no fossin quatre grups polítics tancats en un despatx, sinó que s’anés més enllà del que és la participació. En aquest sentit, comparteix l’anàlisi que feia la Sra. Pin de fer un debat conceptual sobre quin tipus de participació s’entén que és la necessària en una ciutat com Barcelona. Espera, doncs, que aquest tema tiri endavant i dóna les gràcies als grups que hi han donat suport. Troba normal que el PP no entengui el que és la participació. La Sra. Esteller interromp la Sra. Rovira. La Sra. Rovira constata que la Sra. Esteller criticava que això era un circ, però ella mateixa parla per telèfon, surt de la Comissió constantment, etc. La Presidenta demana que la Sra. Esteller i la Sra. Rovira no facin debat. La Sra. Rovira vol que consti en acta que a cada Comissió la Sra. Esteller interromp i parla per telèfon. Considera que això no és normal, i pensa que els presidents de les comissions haurien de posar una mica d’ordre en aquest sentit. Reitera l’agraïment a les persones que han donat suport a la proposta, i pensa que tots creuen en un model diferent del que té el Partit Popular pel que fa a la participació. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: 1. Reconèixer i regular la plataforma decidim.barcelona com a canal democràtic per impulsar propostes populars. Aquest reconeixement haurà d’incloure, en el marc del debat sobre les Normes Reguladores de Participació Ciutadana, quin serà el percentatge de suport que ha de rebre cada proposta per ser considerada; els espais presencials que acompanyaran als processos que es duguin a terme a la plataforma; el seu encaix amb la realització de consultes o referèndums; la generació de contrapropostes; com es gestionarà la reiteració de propostes; i la regulació dels tempos dels processos per tal de garantir una participació de qualitat i inclusiva que tingui en compte l’escletxa tecnològica, entre d’altres aspectes. 2. Sotmetre a debat públic i consulta popular les propostes que, en el marc del PAM i el PAD, hagin rebut més suport a la plataforma decidim.barcelona i no siguin aprovades pel Consell Municipal o, si s’escau, pel Consell Municipal de Districte. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4696 b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 14. Instar al govern municipal a elaborar un pla de xoc per a la detecció i precinte dels pisos i locals on s’exerceix la prostitució i s’ofereixen serveis sexuals sense llicència o de manera il·legal a la nostra ciutat en el termini de tres mesos. La Sra. Vila comenta que ha presentat un prec perquè hi ha un conjunt d’informes, en concret un, que posen de manifest que a Barcelona hi ha espais on s’ofereixen serveis sexuals remunerats il·legals, que hi ha més de 200 pisos sense normativa que ofereixen aquesta activitat i que el 40% dels locals on s’exerceix la prostitució no tenen llicència per fer-ho. Per tant, demana al govern que es posi en marxa i presenti un pla per tancar i sancionar aquests locals. La Sra. Pérez no accepta el prec perquè no el comparteix ni comparteix la urgència de Convergència i Unió per fer un pla en tres mesos quan la realitat és la mateixa i aquest informe és anterior a quan va entrar el govern actual. Més enllà de crear alarma, no entén aquesta urgència. Pensa que s’estan fent actuacions que comporten uns passos administratius entre els districtes i la Guàrdia Urbana. No sap si aquest prec respon a satisfer les demandes dels empresaris que sí que estan reconeguts en la regulació catalana a perseguir les dones, com s’ha fet en el govern de Convergència i Unió de manera indirecta a través dels espais, com ja s’ha fet reiteradament a l’espai públic, o si és un tema de què es vol fer campanya. La Sra. Vila explica que aquest prec no perseguia cap dels objectius que la Sra. Pérez ha esmentat. Reconeix que aquest informe el va encarregar el govern anterior precisament per abordar la situació, perquè entenia que no solament es podien centrar en el carrer per atendre les dones i per lluitar contra el fenomen de l’explotació i la vulnerabilitat de les dones que exerceixen la prostitució, sinó que calia una mirada més àmplia per conèixer què passava en locals i pisos. Comenta que la resposta del govern està en la tònica habitual, és a dir, no fer ús de la seva autoritat administrativa ni fer complir l’ordenament jurídic a Barcelona. Posa com a exemple el top manta o les cannàbiques, però diu que en aquest cas és molt greu, perquè la prostitució i l’explotació de persones afecta directament els drets fonamentals i humans i la dignitat de les dones. Diu que Convergència i Unió no vol que Barcelona sigui una ciutat referent en el sexe de pagament, sinó una ciutat en què es faci complir la normativa, perquè això té un efecte directe en la convivència i el benestar de molts veïns. Comenta que, fent una cerca per preparar aquesta intervenció, ha trobat anuncis com els següents: «Orientales, chicas nuevas en Barcelona. Nuevas chicas orientales. Horas: todos los servicios, 24 horas. Copa gratis. Jóvenes, guapas y muy calientes. Chinas, japonesas, coreanas, tailandesas.» Assenyala que això és mercantilització de les persones, és mercadeig, és tràfic de persones amb fins d’explotació sexual, és denigrar les dones i vulnerar-ne els drets fonamentals. Constata que, quan el govern diu que no accepta aquest prec i que no pensa fer cap intervenció sancionadora ni d’autoritat administrativa, vol dir que l’Ajuntament decideix no entrar en aquests locals a fer complir les normatives, perquè quan això s’anuncia és que, quan es va als pisos o locals, hi ha aquesta situació de les dones. D’altra banda, diu que l’alcaldessa va a Madrid i fa un míting en què aixeca la bandera del feminisme, fa populisme i explica algunes experiències personals, però no se la veu a Barcelona donant la cara, fent complir la normativa i lluitant perquè les dones que estan en aquesta situació puguin sortir-ne, perquè les màfies marxin de Barcelona i hi hagi una ciutat que lluiti contra el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual. Constata que, amb la no-acció, el govern provoca un efecte crida, com en altres fenòmens, amb la diferència que aquest és especialment greu perquè entra en joc la vida de moltes dones i la dignitat de moltes persones. 4697 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Pérez comenta que, en cap cas, la Sra. Vila parla de garantir els drets de les dones ni ha pensat mai en la seva situació ni ha donat mai una resposta íntegra per elles. Diu que qualsevol actuació que es faci a Barcelona en l’exercici d’aquesta activitat s’ha de valorar prèviament quin impacte tindrà en la vida d’aquestes dones, en quina posició estan, en quines condicions, etc. Pensa que cal actuar amb procediments existents allà on no hi ha llicències, no només en el cas específic de la prostitució. Comenta que s’hi està treballant, però que això requereix uns procediments que són els que s’apliquen actualment a Barcelona. Pensa que aquesta alarma actual que la Sra. Vila vol aixecar de tenir un pla de xoc en tres mesos no és una bona resposta ni per a les dones ni per a la ciutat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 15. Que per part del Govern municipal se’ns faciliti a tots els grups municipals les actuacions realitzades i les decisions preses a la Junta Local de Seguretat. El Sr. Sierra demana que el govern faciliti a tots els grups les actuacions i les decisions que es prenen en la Junta Local de Seguretat, tenint en compte que els grups municipals no en formen part i que s’hi prenen decisions bastant importants per a la ciutat. El Sr. Badia diu que rebutja el prec i passa la paraula al Sr. Recasens. El Sr. Recasens indica que la Llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat de Catalunya, no estableix cap mecanisme específic d’informació o devolució de les decisions de la Junta Local de Seguretat. Tanmateix, informa que Barcelona preveu mecanismes específics de participació de ciutat, com ara el Consell de Seguretat i Prevenció de Barcelona, o en l’àmbit dels districtes i en algunes taules de convivència en alguns barris concrets que amb el Pla de seguretat es volen reforçar i ampliar. Assenyala, doncs, que la Junta de Seguretat és un òrgan tancat, institucional, en què participen membres de cossos policials i operadors d’altres administracions i per això és important mantenir un entorn de treball amb la reserva necessària i la confiança mútua. Afegeix que és un òrgan que demana discreció i confiança sobre el fet que el que s’hi delibera formarà part de la deliberació interna. De tota manera, destaca que el Consell de Seguretat i Prevenció de Barcelona constitueix el veritable fòrum en què es disposa de tota la informació que també hi ha a la Junta de Seguretat i en què tots els grups municipals, juntament amb els operadors i els membres de la societat civil, poden participar, si volen, perquè en l’últim no hi va assistir ningú de Ciutadans. El Sr. Sierra respon amb un irònic: «Visca la transparència del govern de Barcelona en Comú.» El Sr. Recasens aclareix que la Junta de Seguretat de Barcelona no és un òrgan del govern de Barcelona. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 16. Que el Govern municipal iniciï, de manera immediata, el desplegament del Pla Director dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) aprovat l’any 2014, fixant un pla d’etapes i un calendari, en consens amb el propi cos de bombers. Es dóna per tractat en el punt 10. Del Grup Municipal PP: NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4698 17. 1. Que s’elabori un Pla de Resposta Integral Policial contra la venda ambulant a tota la ciutat, en coordinació i col·laboració amb els diferents cossos policials i amb els serveis socials i altres serveis municipals. 2. Que es compleixi el Conveni Marc de Col·laboració i Cooperació entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona en matèria de mobilitat, convivència, policia administrativa i seguretat ciutadana signat el passat 5 de setembre de 2014, que distribueix l’àrea portuària entre la Policia Portuària i la Guàrdia Urbana perquè aquestes vetllin pel compliment de les normes de convivència i civisme i d’ús de la via pública en els espais que tenen assignats, i col.laborin amb l’altra part si així són requerides, amb la finalitat d’impedir la venda il·legal en aquest espai, especialment a les zones del Port Vell, Portal de la Pau i Maremàgnum. La Sra. Esteller demana al govern que elabori un pla integral policial contra la venda ambulant a tota la ciutat, en coordinació i col·laboració amb els diferents cossos policials. Recorda que anteriorment en la Comissió s’ha parlat dels top manta i del nombre elevat que hi ha, i que la complicitat del govern està fent un efecte crida. Pensa que cal que actuïn totes les policies coordinadament, cosa que no s’està fent. Per això demana al govern que actuï i faci aquesta col·laboració amb la Policia Nacional, amb la Guàrdia Civil i amb els Mossos d’Esquadra, a més de la Policia Portuària. Considera que és del tot necessària aquesta intervenció integral policial de manera urgent, perquè s’estan massificant encara més els manters a Barcelona. També demana al govern que actuï i compleixi el conveni amb el Port de Barcelona signat al maig de 2014 per establir una col·laboració entre les dues institucions i que així millori la coordinació en aquest sentit. Diu que els darrers dies ha vist que sí que s’ha col·laborat, però pensa que no ha de ser una qüestió puntual, sinó permanent. El Sr. Badia també passa la paraula al Sr. Recasens i rebutja el prec. El Sr. Recasens indica que des del comissionat de Seguretat s’ha defensat des de l’inici la necessitat imperiosa que tots els cossos policials de la ciutat s’impliquin en la qüestió de la venda ambulant irregular. D’altra banda, celebra que el PP comparteixi la necessitat que la resposta al fenomen del top manta sigui transversal i que hi participin tots els cossos policials i altres serveis socials i municipals. Indica que aquesta és la política que justament ha assenyalat el primer tinent d’alcalde al matí. Explica que des de la Guàrdia Urbana, en el marc del dispositiu Víctor Alfa, s’han incrementat totes les actuacions, és a dir, els decomisos, les actuacions per via penal, pràcticament un 10% més el 2016 respecte a l’any anterior. Insisteix que la Guàrdia Urbana realitza més del 90% de totes les actuacions contra aquest fenomen a Barcelona. Remarca, doncs, que ja es demana la col·laboració d’altres cossos de seguretat i que el govern també vol que sigui un tema transversal i no només policial. Pel que fa al conveni, reitera que el conveni entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària no és un marc de col·laboració específicament pensat per abordar la qüestió del top manta. Indica que la Guàrdia Urbana col·labora amb l’Autoritat Portuària en un nombre rellevant de matèries, com ara mobilitat, convivència, civisme, policia administrativa, seguretat ciutadana, etc. Però diu que el top manta no encaixa en aquest conveni a dos, cosa que ja ha dit en el Port i a la Junta de Seguretat. Comenta que qualsevol operatiu al port contra la venda ambulant irregular requereix la participació dels Mossos i de la Policia Portuària, i, tot i així, els recursos són molt limitats. Destaca que la Guàrdia Urbana no ha deixat de treballar mai i diu que ho seguirà fent amb la professionalitat que la caracteritza. Per això pensa que mereix el màxim suport i respecte. La Sra. Esteller diu que no és nou que el Partit Popular demani un pla integral sobre els top manta, ja que ho ha fet des del primer moment. Recorda que a l’octubre en aquesta Comissió es va aprovar una proposta del PP en què es demanava aquesta actuació integral amb tots els cossos policials. Constata que aquests actuen a demanda i per això cal demanar la col·laboració de la Policia 4699 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Nacional i de la Guàrdia Civil en el cas d’irregularitats de la immigració i de mercaderia il·legal. Diu que aquest és el motiu pel qual el seu Grup demana això, i lamenta que no s’accepti aquest prec. Respecte al conveni amb el Port, assenyala que el top manta es pot incorporar en els temes de convivència i genèrics, i destaca que de fet aquests dies s’està fent amb els Mossos. Conclou, doncs, que cal actuar amb més determinació en el marc d’aquest conveni, atès que des del Port hi ha aquesta voluntat i també s’ha instat l’Ajuntament perquè tingui molta més participació en la lluita contra la venda il·legal i aquesta proliferació i extensió dels top manta al port de Barcelona. Lamenta que no s’accepti aquest prec per actuar en aquesta direcció i evitar que els manters proliferin i s’estenguin a la ciutat. El Sr. Recasens diu que el govern va demanar la creació d’un grup específic a la Junta Local de Seguretat per parlar del top manta. Informa que aquest grup s’ha reunit dues vegades i allà ha quedat clar quina era la voluntat, les ganes i les capacitats dels cossos per ajudar i intervenir en aquests temes. Afegeix que estarà molt agraït si el PP pot ajudar perquè determinats cossos de l’Estat ajudin una mica més. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 18. En quina data té previst el Govern municipal presentar la nova licitació dels contractes dels serveis de telefonia i telecomunicacions de l’Ajuntament per tal que siguin un exemple de gestió ètic i de bones practiques de l’administració pública? Es dóna per tractada en el punt 8. Del Grup Municipal C’s: 19. Disposa l’Ajuntament de Barcelona del preceptiu Registre de Grups d’interès, i si és així, quantes inscripcions s’han fet durant el present mandat? El Sr. Sierra pregunta si l’Ajuntament disposa, tal com és preceptiu en la Llei de transparència, del Registre de Grups d’Interès i, si és així, quantes inscripcions s’han fet durant aquest mandat. La Sra. Pin comenta que la Llei de transparència de la Generalitat, accés a la informació pública i bon govern preveu en el títol IV que l’Administració de la Generalitat, els ens locals i els organismes públics han de crear un registre de grups d’interès, justament per poder avaluar la qualitat democràtica i que els ciutadans tinguin accés a la traçabilitat dels grups que han pogut influir en la presa de decisions. En el cas de l’Ajuntament, explica que es preveu la posada en marxa d’aquest registre l’últim trimestre de 2016. Informa que actualment s’està treballant juntament amb els responsables del registre de la Generalitat per aconseguir que la inscripció al registre sigui centralitzada i única per a totes les administracions catalanes, perquè això, a part d’estalviar als grups d’interès que s’hagin d’inscriure en diferents registres, millora la transparència de les activitats i quines activitats ha fet un grup d’interès, atès que la informació està en un únic lloc, i estalvia costos a les diferents administracions de desenvolupament d’una plataforma pròpia. Accepta la pregunta, tot i que ja sap que les preguntes no s’accepten, però aclareix que vol dir que el govern va en la línia de la pregunta. Fa èmfasi en el fet que el govern està pressionant i treballant conjuntament amb la Generalitat perquè hi hagi un registre únic i, per tant, diu que l’Ajuntament va a expenses de la Generalitat per poder-lo fer. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4700 Afegeix que aquest govern té una aposta ferma per la transparència, i creu que prova d’això són les agendes públiques dels diferents càrrecs electes, que es poden consultar setmanalment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20. Quines mesures pensa implantar el govern per tal de pal·liar la feminització de la victimització? El Sr. Coronas explica que, segons l’Enquesta de victimització, un 24,9% de les barcelonines es van sentir víctimes d’un delicte durant el 2015. Afegeix que, segons l’enquesta, les dones pateixen més del triple d’intimidacions, coaccions i amenaces que els homes –un 3,9% respecte a un 1,1%–, i els han robat bosses, carteres i mòbils dues vegades més sovint que als homes. Comenta que les dones que s’han sentit més víctimes de delictes són les que tenen entre 30 i 44 anys, que són un 34%, seguides de les d’entre 16 i 29 anys, que són un 28,9%. Indica que, d’aquest total, un 18,3% de les barcelonines diuen que el delicte va ser contra la seva persona, i això és un 6% més que els homes. Destaca que, en canvi, la quantitat d’homes que s’han sentit víctimes de delictes ha caigut fins a un 21,4%, el percentatge més baix des de 2008. Conclou que així ha fet que l’índex de victimització general de Barcelona corresponent al 2015 hagi baixat 4 dècimes respecte al 2014. Constata que la seguretat no és un assumpte només de policia, sinó que està estretament vinculada a la prevenció i a la resolució de les problemàtiques socials i de convivència. Per tant, li agradaria que el govern digués quines mesures pensa implantar per pal·liar la feminització de la victimització. El Sr. Badia passa la paraula al Sr. Recasens, ja que li consta que hi ha estat treballant en les diferents regidories. El Sr. Recasens opina que la pregunta és important i és pertinent. Comenta que l’Enquesta de victimització presentada les darreres setmanes respecte als fets ocorreguts el 2015 ha confirmat un repunt en l’índex de victimització de les dones. Però pensa que cal tenir en compte la tendència, i diu que la tendència ha estat, en els darrers 5 o 6 anys, 24,7, 24,4, 24,6 i 24,9. Conclou que és un repunt lleuger, però sostingut, i que es confirma. Per tant, indica que la tendència en aquest cas és potser més important que la dada concreta. Respecte a les diferències pel que fa al gènere, reconeix que són rellevants i preocupen el govern. Comenta que és exactament el perfil que ha dit el Sr. Coronas. Indica, doncs, que en el marc del Pla local de prevenció i seguretat 2016-2019 hi ha diferents vectors que incorporen objectius i accions estratègiques associades i que volen incidir en aquests elements rellevants per la qüestió de gènere. D’altra banda, informa que s’està treballant en contacte permanent amb la Regidoria de Feminisme i LGTBI, que també està treballant el Pla per la justícia de gènere 2016-2020 i que recull específicament un àmbit de treball íntegrament destinat a la prevenció i la seguretat des d’una perspectiva de gènere. Comenta que ha col·laborat en la seva elaboració i definició d’objectius. Vol aprofundir en el coneixement i anàlisi de gènere amb la recollida de dades, ja siguin policials, via enquesta o altres elements rellevants per definir aquestes polítiques públiques. Finalment, informa que hi ha hagut la incorporació de representants del Col·lectiu de Dones, entre els col·lectius nous que s’han incorporat al Consell de Seguretat i Prevenció de Barcelona. Però, més enllà de les mesures immediates, diu que s’està treballant per tenir unes bones fonts d’anàlisi i avaluació dels fets, perquè l’única manera de poder establir bones polítiques públiques en aquesta matèria és prestant la màxima atenció a la manera com es recull la informació i com s’acaba de conèixer bé el problema. 4701 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Per acabar, es posa a la disposició del Sr. Coronas per al seguiment d’aquest tema. El Sr. Coronas agraeix la resposta i que es tingui en compte que, més enllà de les dades, hi ha persones a darrere, en aquest cas dones. També es posa a disposició del govern per col·laborar a elaborar les idees o estratègies al voltant d’aquest àmbit, sempre des d’una vessant positiva i no de fer una crítica perquè sí. Reitera que cal prendre consciència de les dades, que són molt clares i vinculen molt directament aquest excés respecte als homes de victimització de les dones, que, més enllà de la victimització, és un fet real que passa al carrer i que, per tant, cal prestar-li l’atenció que requereix i començar a actuar en una línia decidida per evitar que aquesta tendència continuï a l’alça. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 21. Com valora el Govern municipal les seves actuacions en relació a l’anomenat “Banc Expropiat”, pel que fa al contracte i, en particular, el pagament del lloguer i la seva manca possible de cobertura legal? La Sra. Esteller vol saber com valora el govern el contracte de lloguer que va fer l’Ajuntament amb el Banc Expropiat, pel qual li pagaven el lloguer als okupes amb un cost total de 66.500 euros i, a més, l’Ajuntament es feia càrrec de totes les despeses vinculades a aquest edifici. També vol saber quina és la cobertura legal. El Sr. Badia explica que s’ha rescindit el contracte perquè el govern considerava que no era un contracte d’interès per part de l’Ajuntament. Informa que el govern es va posar en contacte amb els okupes i els ho van manifestar. Indica, doncs, que la rescissió ha estat immediata a principi de 2016, que era quan hi havia el primer termini. Considera que era un contracte estrany o amb unes clàusules que no són normals en aquest tipus de contractació, però no vol entrar en una valoració jurídica ni legal, ja que creu que són altres organismes qui hauran de valorar aquesta idoneïtat. La Sra. Esteller constata que el govern va trigar 6 mesos a rescindir aquest contracte. Comenta que el PP el 8 de juliol va fer una pregunta per saber si es faria una rescissió anticipada d’aquest contracte. Pensa que si el govern hagués volgut es podria haver fet. Considera, doncs, que en aquest sentit el govern va consentir aquest lloguer, i diu que durant un temps l’Ajuntament el va estar pagant. Demana, doncs, si el Sr. Badia es va informar llavors per veure si hi havia un interès públic que justifiqués aquest contracte. Ha tingut coneixement que la Intervenció va emetre un informe en què deia que no hi havia aquesta justificació d’interès públic, i pregunta si el govern el té. Constata que el govern ha donat cobertura al tema, atès que, en la resposta al Grup Popular al desembre –en què aquesta va trigar 6 mesos a arribar, de juliol a desembre–, el govern va dir simplement que es rescindia el contracte perquè els okupes no estaven d’acord que es pagués aquest lloguer. Destaca la permissivitat i la falta d’acció del govern estrictament, perquè al final l’Ajuntament no ha rescindit el contracte, sinó que quan hi va haver el venciment va deixar de pagar el lloguer. Vol conèixer especialment totes les justificacions, ja que suposa que el govern es va interessar per la cobertura legal, atès que l’Ajuntament actual va continuar pagant aquest contracte, al marge de qui l’hagués celebrat. El Sr. Badia explica que el termini inicial per no fer una renovació era el primer any. Comenta que el govern es va assessorar i que el que semblava més coherent era que no es produís una pròrroga, ja que fer una rescissió unilateral prèvia a aquest primer termini hauria comportat un contenciós per danys i perjudicis, cosa que no portava enlloc. Per tant, diu que el govern considerava que el 31 de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4702 desembre era una bona data per establir una no-renovació del contracte. Opina que el govern tenia potestat per fer això i diu que va actuar en conseqüència. Pensa que en l’informe de l’interventor hi ha notes explicatives que avalen com es va procedir en aquell moment. A més, li consta que la Fiscalia està mirant el contracte, i serà aquesta qui dirà si hi va haver alguna incoherència o alguna irregularitat en el procediment administratiu. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.47 hores. 4703 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió de 22 de juny de 2016, aprovada el 20 de juliol de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de juny de 2016, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Josep Sònia Recasens Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Daniel Mòdol i Deltell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Sres. Aurora López Corduente i Eva Ma. Herrero Alonso. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Alfred Bosch i Pascual. S’obre la sessió a les 16,30 h. I) Aprovació de les actes de les sessions de 18 de maig de 2016 S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2016, que adjudica a Protección de Patrimonios, S.A. el contracte per al servei de vigilància de dos edificis d’Ecologia Urbana, i anul·la part de l’autorització de despesa del contracte de serveis de custòdia de documents administratius, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 115.053,53 euros. 2. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient de contractació de suport presencial i telefònic del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 117.068,55 euros. 3. Del gerent municipal, de 26 de maig de 2016, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis d’assistència tècnica per a la definició, seguiment i control dels plans especials d’infraestructures de serveis urbans, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 129.840,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient de contractació del servei de l’Oficina Tècnica Avaluació Direcció Recursos, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 68.062,50 euros. Acords de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2016: 5. Desistir del Conveni Urbanístic corresponent a les finques situades als carrers de Alfons XII, 49-51, de Xiprer, 40-42 i de Montevideo, 33-53, signat a Barcelona el 18 de juny de 2014, entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats mercantils de responsabilitat limitada Peromoinver, SL i Josel, SL, atesa l’existència de motius NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4704 determinants del desistiment, fonamentats a l’informe jurídic emès per la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació es dóna per reproduït; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 6. Iniciar l’expedient per a la contractació dels serveis de neteja de les instal·lacions del CAACB, la cura especialitzada dels animals que viuen al CAACB, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16000743, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 685.478,64 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 566.511,28 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 118.967,36 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu de la clàusula 17 del PCAP; donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acord de la Comissió de Govern de 26 de maig de 2016: 7. Iniciar l’expedient per a la contractació de les obres de reparació de la plataforma i ferm de diversos carrils bus i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16002269, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 533.423,68 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte, el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d’obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 440.846,02 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 92.577,66 euros. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acord de la Comissió de Govern de 2 de juny de 2016: 8. Aprovar la modificació de la proposta del Compte de Liquidació Definitiu, subscrita el 20 de gener de 2015, pel Director de Serveis Econòmics de Bagursa, i informada pel Departament de Gestió de sòl de Bagursa, de 3 de juliol de 2015, d’acord l’article 105.2 de la Llei 30/92, del Règim Jurídic de les Administració Públiques, modificat per la Llei 4/99, de 13 de gener, en el sentit de corregir el repartiment del saldo excedent entre els propietaris del Compte de Liquidació Definitiu del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística de la modificació puntual del Pla Especial d’Ordenació del Sector comprès entre la carretera del Collblanc, avinguda de Xile i el camí de Torre Melina de Barcelona aprovat definitivament el 15 de juliol de 2015. Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de Reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística esmentat. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. Notificar-lo personalment als interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 16 de juny de 2016: 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l’ordenació de la parcel·la amb front als carrers de Bonaplata, 44-52 i carrer Fontcoberta, 16-24 promogut per Bigdal 5000 S.L.; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; precisar 4705 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 10. Denegar l’aprovació inicial, de conformitat amb l’article 89.2 i 3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), del Pla de Millora Urbana per l’ordenació volumètrica de l’espai comprès pel carrer Brussel·les pendent d’obertura, parc urbà i la parcel·la 13b sense edificar de Barcelona, promogut per Josel SLU, atesa l’existència de motius determinants de la seva denegació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 11. Desestimar els recursos de reposició interposats per l’entitat Avis del Barri del Bon Pastor, contra l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polígon d’actuació urbanística 3 de la Unitat d’actuació B de la Modificació del Pla general metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 15 de juny de 2016 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Notificar-ho a l’entitat recurrent. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC: 1. Que comparegui el responsable del govern municipal en matèria d’Ecologia per tal d’informar sobre els plans del govern municipal pel que fa al futur del delfinari, així com del contingut del conveni de cessió dels exemplars de dofins entre el Zoo de Barcelona i l’Oceanogràfic de València pel que fa a: la propietat dels exemplars de dofí que hi ha actualment al Parc, la data i els individus que es cedeixen, els criteris establerts per seleccionar el centre de destí, la durada de la cessió, els criteris relatius a la reproducció i l’activitat que desenvoluparan en el nou centre. El Sr. Mòdol informa que aquest punt s’ajuntarà amb el seguiment de proposició del Grup del PP núm. 23. El Sr. Coronas dóna la benvinguda als representants del comitè del Zoo de Barcelona i de FAADA, presents a la Comissió. Tot seguit explica que el seu grup demana aquesta compareixença perquè els han arribat informacions una mica inconnexes sobre el futur del delfinari i els agradaria concretar-les. En aquest sentit, recorda que, ateses les deficiències i els problemes de manteniment en les instal·lacions, és una prioritat resoldre el futur dels sis dofins del Zoo, més enllà del pla de futur del zoo, en general. Subratlla que en l’anterior comissió es va acceptar el prec del Grup Municipal d’ERC per convocar de manera extraordinària el grup de treball sobre el model de futur del zoo a fi de tractar aquests temes urgents, però que no va quedar clar en quin moment es faria la convocatòria. Afegeix que, segons han sabut per la premsa, es traslladaran dos dofins a l’Oceanogràfic de València i, per tant, demana entrar al detall en el futur del delfinari i les condicions del conveni amb el delfinari de València per al trasllat, si és que existeix. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4706 El Sr. Mulleras recorda que el 20 de gener de 2016 el seu grup va entrar un prec per tal que dins el termini de dos mesos es presentés el Pla estratègic del Zoo, que havia de resoldre diverses qüestions, entre elles les del delfinari. Reclama, doncs, saber en quin punt es troba el Pla estratègic del Zoo i quina resolució s’ha pres per al problema del delfinari, amb calendari i objectius. La Sra. Herrero agraeix al Sr. Coronas que reconegui que el Govern va acceptar el prec de la Comissió passada, ja que a parer seu s’havia produït un malentès en aquest sentit. Dit això, es mostra convençuda que tant el Govern com la resta de grups municipals el que volen és debatre aquests aspectes al grup de treball, per això troba una mica contradictori demanar aquesta compareixença. En tot cas, anuncia que aprofitarà per reiterar algunes qüestions i fer algunes consideracions. Tot seguit informa que l’única decisió que ha pres el Govern és la de no donar continuïtat al projecte d’ampliació del delfinari, ja que a parer del seu grup condicionava totalment el debat que s’iniciava per definir el model general del zoo. Malgrat això, comparteix plenament la preocupació del Grup Municipal d’ERC sobre la situació del delfinari i dels dofins i, per tant, admet que la decisió sobre aquest tema, tot i estar vinculada al debat del model general, ha de tenir un calendari propi. Es mostra convençuda que cal prendre una decisió urgentment i anuncia que el Govern té la intenció de convocar el grup de treball al juliol, o com a molt tard el setembre, en espera d’un estudi que s’ha encarregat al Zoo d’alternatives sobre el delfinari. A continuació, informa que amb total independència de la decisió sobre el futur del delfinari, l’equip veterinari del Zoo, d’acord amb l’opinió, supervisió i validació d’organitzacions internacionals de mamífers marins, com Waza, Eaza i EAAM, recomanava cercar una nova ubicació per a dos exemplars. Assegura, però, que aquesta decisió ve motivada per motius de salut i benestar del grup de dofins, que no tenen a veure estrictament amb la decisió de futur que es prengui. Explica que, d’acord amb aquestes organitzacions internacionals i l’equip professional del Zoo, s’han buscat alternatives i s’ha conclòs que la millor, pel benestar dels animals, per les instal·lacions i pels recursos, efectivament és l’Oceanogràfic de València, i que s’espera fer el trasllat de manera imminent, quan els equips veterinaris ho estimin convenient. Per tancar, reitera que en la convocatòria del grup de treball es farà el debat monogràfic sobre el delfinari: situació actual i alternatives. També es donaran totes les explicacions i la informació que sigui necessària sobre el fet concret del trasllat i les alternatives possibles. El Sr. Coronas puntualitza que ja sabien que el prec estava acceptat i especifica que la seva queixa ve motivada pel retard amb què es convoca el grup de treball. Comenta que per respecte al grup de treball han demanat una compareixença sobre aquest tema en lloc de presentar un prec o una proposició d’acord, ja que en opinió seva és en el grup de treball on s’han de prendre les decisions. Tot seguit, lamenta que la comissionada no hagi respost res sobre el conveni de cessió de dos dofins i li reclama concreció en aquest tema en el segon torn. Reconeix, en tot cas, que una cosa sí que ha avançat, i és en la decisió de la no- continuïtat del delfinari, però argumenta que, també per respecte al grup de treball, hauria estat bé convocar-lo i explicar que el Govern ja ha pres aquesta decisió. Sobre el conveni de cessió de dos dofins a l’Oceanogràfic de València, demana saber en quina data es farà efectiu i si la propietat seguirà sent del Zoo de Barcelona, tal com entén que estarà previst. Quant als criteris seguits per seleccionar el centre de destí, pregunta per què s’ha triat València, si ha estat per les dimensions de les instal·lacions, i també si s’han valorat altres parcs amb molt prestigi, com Nuremberg. Pel que fa a la durada de la cessió, demana que es confirmi si serà per deu anys, tal com apunten algunes informacions, amb possibilitat de recuperar els exemplars si se’ls troba una altra sortida. Així mateix, vol saber si està previst que la femella es pugui reproduir a l’Oceoanogràfic, cosa que a Barcelona no pot fer 4707 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 per motius de consanguinitat. Al seu parer no seria una decisió encertada, ja que els delfinaris tendeixen al tancament i, per tant, contribuiria a agreujar el problema amb noves cries. Finalment, pregunta si està previst que els exemplars facin espectacles a València. Des del seu punt de vista, seria molt hipòcrita anunciar que se suprimeixen els espectacles a Barcelona i enviar aquests exemplars a València a fer-ne. En aquest sentit, demana quin control tindrà el Zoo de l’estat dels exemplars (per ex., a partir de la instal·lació d’alguna càmera). Tanca la intervenció demanant concreció sobre tots els temes plantejats i com estan recollits al conveni. La Sra. Recasens subratlla que vol fer un pas enrere en el debat i planteja que si els dofins han de marxar a València és perquè el Govern ha decidit no fer el delfinari. En aquest sentit, demana si es té consciència de com això afectarà el zoològic de Ciutadella. Recorda que el debat sobre la Ciutadella i el Zoo és etern, i pronostica que en algun moment caldrà tancar-lo de manera definitiva, amb un pla estratègic que permeti treballar als veterinaris, conservadors i tècnics amb la tranquil·litat necessària per garantir el benestar animal. Recorda que el Pla estratègic 2012-2020 que el Govern de CiU va posar sobre la taula havia estat un pla àmpliament debatut i compartit, i que ja establia alguns requisits i criteris, com ara els principis que havien de regir el Zoo: els de la conservació, l’educació, la sensibilització, la protecció, la preservació de la fauna salvatge i la recerca. Arran d’això, es van prendre algunes decisions, com la construcció del nou delfinari o el cessament dels espectacles amb dofins a fi que fos el maneig dels dofins el que en permetés la visualització amb ànim de recerca, conservació, i educació i sensibilització. Afegeix, també, que el pla estratègic preveia tota una sèrie d’accions. Assegura, però, que actualment el Zoo està potes enlaire. Al seu parer, és un greu error estar permanentment endavant i enrere amb les decisions que afecten el Zoo i apunta que justament per això la decisió que marxin dos dofins a València no la pren qui l’hauria de prendre, que són els conservadors i cuidadors del Zoo de Barcelona: a causa de la inacció i la dilació en les decisions, la UE ha avisat que el delfinari té data de caducitat i que els dofins n’han de marxar. Creu que, sabent que les instal·lacions no complien, s’ha arribat a aquesta situació per deixadesa del Govern pel que fa a les actuacions a la Ciutadella. Per tot això, reclama que d’una vegada per totes es reuneixi el grup de treball, es prenguin les decisions en el marc que s’han de prendre i es digui de manera oberta si el Govern aposta o no per Ciutadella i quin és el model de zoològic que vol per al segle XXI, un model que es mostra convençuda que poden compartir. Reitera, en tot cas, que el que no pot passar és que les decisions es prenguin per inacció i per irresponsabilitat del Govern municipal. El Sr. Alonso es mostra sorprès pel fet que la comissionada hagi anunciat que el Govern ha decidit no fer el delfinari i alhora hagi apuntat que es farà una reunió urgent el juliol per decidir què es fa amb el delfinari. Mostra la seva preocupació per la situació actual del Zoo de Barcelona, i en especial del delfinari, perquè és el punt crític. Recorda que sobre la taula hi ha dos plantejaments: el de l’anterior Govern de CiU, de mantenir el Zoo en la mateixa ubicació fent obres de millores en determinats espais per millorar la qualitat de vida d’alguns animals, un plantejament que qualifica de continuista i que ha obviat un debat una mica més en profunditat; i el del Govern, que és el de no fer res i deixar que el temps vagi devaluant les instal·lacions fins que el Zoo acabi desapareixent. Assegura que el Govern ha creat una sèrie de taules i grups de treball amb l’única finalitat de tenir tothom entretingut, perquè de decisions i propostes, cap. Lamenta que després d’un any de Govern encara no se sàpiga que passarà amb el Zoo i que només es passin enquestes. Al seu parer, no hi ha cap projecte de zoològic, per tant reclama anar per feina: o bé proposar una altra ubicació per al Zoo o bé començar a fer un plantejament seriós i ambiciós en la ubicació actual. Com a grup, es decanta per començar a treballar de veritat en un nou projecte en NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4708 la ubicació actual, amb un projecte ambiciós que no sigui continuista ni de pedaços, i que tingui en compte diverses perspectives: la científica, la divulgativa, la urbanística i la del benestar animal. Clou la intervenció insistint que no es pot permetre que no es faci res mentre els animals pateixen i el Zoo es va morint a poc a poc. El Sr. Mulleras dóna la benvinguda als representants del Zoo i de les associacions presents a la Comissió. Assegura que han vingut per obtenir respostes, però que troben el mateix de sempre: que el Govern de BC no ha fet res ni pensa fer res amb el delfinari. Recorda que la instal·lació data de 1968 i que ha tingut molts problemes de manteniment, però que ara, a més, té data de caducitat: l’any 2019. Subratlla, també, que el Grup del PP ja havia presentat diverses interpel·lacions sobre aquest tema i que se’ls havia promès que en un termini de dos mesos se’ls presentaria el Pla estratègic del Zoo, però lamenta que al mes de juny encara no en sàpiguen res. Reclama que es reconsideri la paralització de la inversió del nou delfinari (d’uns 10 milions d’euros), sobretot tenint en compte que Europa ha marcat l’any 2019 com a data límit per a la instal·lació. Insisteix que el Govern de BC està deixant morir el Zoo de Barcelona i reclama les inversions necessàries per fer del Zoo un punt d’interès científic, pedagògic, familiar i turístic. Finalment, atès que es nega a millorar les instal·lacions del Zoo, planteja a la comissionada si realment el Zoo és una prioritat per al Govern municipal. També insisteix a saber si el delfinari està totalment descartat. La Sra. Lecha apunta que és un tema dolorós, ja que en les visites al Zoo han pogut comprovar que els dofins no estan bé al delfinari actual, i que el malestar ve de fa temps. Puntualitza, en aquest sentit, que l’únic punt a favor que tenen és la cura que en té el personal del Zoo, malgrat les pobres condicions en què treballen. Considera que l’Ajuntament té una responsabilitat moral amb els sis exemplars de dofins del Zoo i proposa plantejar-los un santuari ara que Barcelona, d’una vegada per totes, ha posat fi al tema dels espectacles. Com el Sr. Coronas, reclama saber si els dofins que aniran a València estan destinats a fer cria i espectacles, ja que a l’Oceanogràfic se’n fan. Si fos així, a parer seu no té cap sentit destinar-los allà. En opinió del Grup de la CUP, els animals haurien de poder comptar amb un espai nou, segur, controlat, on les condicions de temperatura no obliguin a grans despeses energètiques, tenint en compte que qualsevol espècie té dret a no passar gana ni fred, a no patir por ni dolor i a no tenir restriccions en els seus moviments i comportament natural. Aquestes serien les condicions d’un santuari, en opinió seva. Insisteix que el personal del Zoo fa el que pot, però que cal buscar un lloc segur i en aquest sentit suggereix que podria ser el CRAM, un centre de recuperació animal proper a Barcelona que malauradament ha patit retallades força importants els darrers anys. Tot i així, considera que seria un espai més viable que el Zoo, per una qüestió més d’espai que no pas econòmica. Assegura que després d’haver tingut tants anys el Zoo a Barcelona és responsabilitat de l’Ajuntament derivar els animals on se sentin més segurs i estiguin millor atesos, i posar fi a un model de Zoo que no és cap centre de referència per a investigació, sinó un espectacle decadent. El Sr. Coronas, malgrat no tenir temps, sol·licita que la comissionada aprofiti el segon torn per respondre les vuit preguntes que ha plantejat sobre el conveni, ja que no ho ha fet en la primera intervenció. La Sra. Herrero anuncia que primer respondrà el prec del Grup Municipal del PP, ja que no ho ha fet a la primera intervenció. Recorda que en la visita conjunta que tots els membres del grup de treball van fer l’11 d’abril al zoològic, se’ls van explicar algunes de les obres de millora dutes a terme els darrers anys, les que s’estaven fent i les que es preveien fer en el futur, 4709 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 que formen part del Pla estratègic fins a l’any 2020: ampliació i millora de la instal·lació d’hipopòtams, dormitori d’elefants, nova instal·lació de girafes, espai de llops, millora d’óssos... Assegura que l’única decisió que està suspesa és l’ampliació del delfinari i que, per tant, s’està donant compliment a la millora de les instal·lacions que s’havia acordat per garantir el màxim benestar animal, que és l’objectiu principal. Pel que fa a les preguntes concretes que feia ERC, recorda que ja ha avançat que al grup de treball es donaran totes les explicacions que calgui, tal com s’ha fet amb les entitats que ho han demanat. Seguidament explica que la cessió és temporal i que la propietat continua sent del Zoo. Aclareix que la instrucció a l’Oceanogràfic és que les condicions en què han d’estar els dos exemplars hauran de ser les mateixes que tenen a Barcelona, però amb un major benestar. Per tant, no participaran en les exhibicions que s’hi fan i que les organitzacions internacionals autoritzen. A continuació retreu a la Sra. Recasens que els acusi d’haver deixat de decidir el tema del trasllat dels dos dofins. Li recorda que el tema no és nou, que ja fa més d’un any que un d’aquests dofins està en una situació de salut molt delicada i que fa mesos que s’està treballant en el trasllat. Assegura que no es tracta d’una decisió política, sinó veterinària, de l’equip professional del Zoo, i que no té res a veure amb el Govern del mandat anterior ni amb l’actual. Insisteix que és una decisió professional i que el tema principal és el benestar dels dofins. Pel que fa al Grup Municipal de C’s, es queixa que quan han de dir les coses no ho fan i recorda que en el procés d’entrevistes per definir el model de futur del Zoo, no hi han volgut participar ni dir-hi la seva. El Sr. Coronas lamenta que el Govern no hagi donat explicacions sobre el conveni, que era el tema de la compareixença, i reclama una resposta. El Sr. Mòdol indica que quedarà recollit en l’acta que no s’han respost les preguntes. El Sr. Coronas, per una qüestió d’ordre i per temes de transparència i d’utilitat de les comissions, apunta que si la compareixença demana una sèrie de coses i no es responen, la compareixença deixa de tenir sentit. Insisteix, doncs, que no han obtingut resposta sobre si hi ha un conveni ni sobre les condicions: data de trasllat, per què s’ha triat València, quina és la durada de la cessió, si hi haurà reproducció, quin control tindrà el Zoo. El Sr. Mòdol puntualitza que la comissionada ha respost el que ha cregut convenient. El Sr. Coronas insisteix que no ha de respondre el que cregui convenient, sinó el que se li pregunta. Reitera, doncs, la pregunta de si hi ha conveni o no. En cas afirmatiu, reclama tenir-hi accés al més aviat possible. La Sra. Sanz aclareix que el conveni s’està treballant i que en breu es convocarà a tots el grup per informar-los-en i analitzar-ne el contingut amb deteniment. La Sra. Recasens lamenta que la tinenta d’alcalde només hagi fet servir la paraula per a la puntualització final. Al seu parer, el tema és prou important i recorda que el 16 de juliol de 2014 l’ara tinenta d’alcalde li demanava la comissió de treball del zoològic i n’havien parlat molt. Li retreu, doncs, que avui hagi delegat tota la informació de contingut i de fons en la comissionada. Manifesta que la seva intenció ha estat portar el debat allà on creu que s’ha de tenir, que és en el model de zoològic. Per acabar, insisteix que si acusa el Govern d’inacció en el tema de Ciutadella i en el tema de zoològic, és perquè no convoca ni la comissió ni el grup de treball. El Sr. Alonso respon a l’al·lusió de la comissionada. En opinió seva, aquesta al·lusió reflecteix perfectament la realitat del que està passant: després d’un any, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4710 l’únic que és capaç de fer el Govern és passar una enquesta sobre el zoològic. Assegura que no tenen cap projecte, cap proposta, i que només volen entretenir tothom. En aquest sentit, manifesta que el seu grup és seriós i que no jugarà a aplegar enquestes per justificar el funcionament d’un grup de treball. El que vol és treballar de veritat en un projecte seriós. El Sr. Mulleras assegura que el Zoo és una de les joies de la corona de Barcelona i denuncia que el Govern municipal l’estigui matant a poc a poc amb la seva inacció. Lamenta que el Govern hagi desestimat disposar d’un nou delfinari en condicions on els dofins puguin viure amb salut i la qualitat de vida necessària. També lamenta que al gener s’aprovés presentar el Pla estratègic en un termini dos mesos i que, a dia d’avui, no hi hagi pla estratègic ni se sàpiga en quina situació està; que simplement s’hagi parlat d’una visita que els regidors de la Comissió van fer al Zoo plegats. Per acabar, retreu que segueixin sense respostes i amb la inacció i el menyspreu del Govern pel que fa al Zoo. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Ampliar l’autorització i disposició de despesa per un import de 145.082,05 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb NIF P0800258F, en relació al Conveni de col·laboració a subscriure entre els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Barcelonès per al manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, aprovat per acord del Plenari Municipal en sessió d’1 d’abril de 2016, en concepte d’aportació addicional per finançar l’import que s’havia previst a càrrec dels Fons de Cooperació Local per a Serveis Supramunicipals (FCLSS), de conformitat amb l’informe del Director d’Infraestructures i Espai Urbà de 27 de maig de 2016. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup a l’ampliació El Sr. Alonso anuncia que el seu grup s’abstindrà. Lamenta que Barcelona per aquest conveni finalment acabarà pagant un import que correspondria a la Generalitat, però especifica que no hi voten en contra perquè entenen que el manteniment s’ha de fer. El Sr. Coronas vota favorablement la proposta. El Sr. Mulleras anuncia el vot contrari del Grup del PP, ja que al seu parer aquesta ampliació representa un doble càstig per a Barcelona: d’una banda, perquè les funcions de manteniment són competència de l’Àrea Metropolitana, i de l’altra, perquè es delega la competència al Consell Comarcal de manera totalment artificial, en opinió seva per mantenir en vida aquest òrgan, ja que aquesta partida suposarà un terç del seu pressupost. A més, retreu que de nou s’estigui suplint la Generalitat amb 145.000 euros que haurien de provenir del Fons de Cooperació Local, un fons que la Generalitat s’ha carregat. La Sra. Lecha manifesta que el seu grup s’abstindrà. Puntualitza, però, que encara que l’Ajuntament hagi de posar-hi els diners, el Fons de Cooperació Local encara no ha estat suprimit. Tot i així, expressa el convenciment que aquesta quantitat s’hauria d’englobar en el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament. 4711 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU i ERC, amb l’abstenció de C’s i CUP i amb el posicionament contrari del PP. Districte de Sants-Montjuïc 3. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost) i 42.5.d. de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de la Modificació puntual del Pla Especial Urbanístic per a la concreció dels usos dels equipaments (7C) i l’ordenació de les edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers Metal·lúrgia i Foc, el límit del Pla de Millora Urbana Porta Firal, el carrer Alts Forns i el límit nord dels pavellons 4 i 6 de Barcelona, promogut per Fira 2000, SA., atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; notificar el present acord als promotors del Pla. La Sra. López aclareix que es porta a votació la suspensió de l’expedient a petició de Fira 2000, ja que cal comprovar amb més precisió la superfície afectada pel pla. Sembla que hi ha dubtes entre una perimetria i l’altra. La Sra. Sanz informa que el 19 de maig l’Oficina Antifrau de Catalunya va demanar informació a l’Ajuntament sobre una sèrie d’expedients de tramitació i desenvolupament aprovats sobre el règim urbanístic de les parcel·les situades al costat de l’àmbit en qüestió, en concret sobre els actes administratius, les llicències i les concessions tramitades durant l’anterior mandat. Puntualitza que desconeixen el motiu de la demanda. El Sr. Martí exposa que desconeixien la informació facilitada per la tinenta d’alcalde, una informació que afegeix novetats a la tramitació de l’expedient objecte de la suspensió d’aprovació definitiva. Per tant, fa reserva de vot en espera d’obtenir la informació corresponent i, quan escaigui, posicionar-se definitivament. El Sr. Blanco considera que és un tema purament tècnic, de comprovació de documentació, sense rerefons polític. Així doncs, hi vota a favor. El Sr. Coronas manifesta que tenien pensat votar-hi a favor, però atesa aquesta nova informació farà reserva de vot fins al Plenari. El Sr. Mulleras anuncia la reserva de vot del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, C’s i CUP i amb la reserva de vot de CIU, ERC i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Iniciar l’expedient per a la contractació del servei de Manteniment de pavimentació de les calçades de la ciutat de Barcelona (2017-2020), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16002053, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4712 procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 25.314.536,96 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, Districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, per un import de 14.018.532,48 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, Districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, per un import d’11.296.003,48 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 20.921.104,92 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 4.393.432,04 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu de la clàusula 17 del PCAP. El Sr. Martí expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Blanco confirma el vot a favor del Grup de C’s. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mulleras anuncia l’abstenció del Grup Municipal del PP. La Sra. Lecha manifesta que el seu grup farà una abstenció, perquè si bé s’han recollit algunes propostes seves, cosa que considera molt satisfactòria, també creuen que l’Ajuntament hauria d’haver estudiat la possibilitat d’implantar un servei mancomunat per fer tots aquests manteniments dins l’àmbit de l’Àrea Metropolitana. Aclareix que no parla de remunicipalització, sinó de donar a l’Àrea Metropolitana la importància que té en altres àmbits. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. 5. Adjudicar el contracte núm. 16002516 Lot 1 Zona A, que té per objecte la Conservació de les instal·lacions d’enllumenat públic de Barcelona (2016-2019), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 17.374.923,70 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 31% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Citelum Ibérica, SA, amb NIF A59087361, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import net 14.359.441,07 euros, amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 3.015.482,63 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte la Sra. Luisa Cabezas, Cap del dept. d’Enllumenat. Desestimar la sol·licitud de confidencialitat de l’oferta tècnica, presentada per l’empresa Imesapi, SA, per resultar extemporània, d’acord amb la clàusula 7 del plec de clàusules administratives particulars. El Sr. Mòdol informa que els punts 5, 6 i 7 es tractaran conjuntament. 4713 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Mulleras demana per què els tres expedients es voten de forma diferent quan en altres adjudicacions en què hi ha diferents lots es presenta un únic expedient i es fa una única votació. La Sra. Castells aclareix que s’han fet per separat pels problemes que hi ha hagut amb altres contractacions, en què algun lot ha estat impugnat. Manifesta que d’aquesta manera s’assegura que tots els lots pugin començar, encara que hi hagi alguna impugnació. El Sr. Mulleras pregunta si hi ha la previsió que hi hagi alguna impugnació en algun lot. La Sra. Castells respon que no es pot preveure, però que s’ha pres la decisió arran d’altres impugnacions que s’han produït. El Sra. Sanz avisa que amb aquest contracte fan tard, ja que el plec de condicions s’hauria d’haver planificat i desenvolupat en l’anterior mandat. Anuncia que han intentat fer-ho al més ràpid possible, intentant preveure aspectes que en altres moments no s’havien considerat i tenint en compte qüestions vinculades al fet que aquest servei no quedi mai en dubte ni estigui en dubte la seva prestació, bàsica per a la ciutat. Especifica que, en un altre moment, amb les pròrrogues amb què es compta quan es fa la planificació ben feta des del començament, es pot donar resposta a qualsevol tipus de recurs que s’interposi, però que aquest no era el cas en aquesta ocasió. La Sra. Vila, abans d’emetre el seu vot, sol·licita que s’expliqui quina relació hi ha entre l’adjudicació dels diferents lots, és a dir entre el manteniment de l’enllumenat públic respecte al Pla director d’il·luminació i tota la qüestió de la inversió i la millora de la il·luminació a la ciutat. En opinió seva, els plecs de clàusules són confusos en aquest sentit, per tant demana més concreció respecte a les inversions, la millora i les línies per canviar la tipologia i el funcionament perquè sigui més eficient, també estèticament. La Sra. Castells informa que el Pla director d’il·luminació continua vigent i és el que marca totes les pautes de la renovació de la il·luminació dels carrers de la ciutat, però que la renovació de la il·luminació no va lligada a aquesta contracta, sinó que serà una contracta que es farà amb el PMI, PRI d’il·luminació de carrers. Especifica, però, que el que sí incorpora la contracta de manteniment és la connexió per actes de festes i una partida d’inversions lligada més aviat a incrementar l’eficiència energètica amb criteris de millora de la gestió i l’optimització funcional. Insisteix que el Pla director d’il·luminació continua vigent i recorda que té com a criteris la prioritat del vianant, la vorera com a element principal, el llum blanc, etc. Afegeix que la contracta de manteniment el que farà és mantenir en aquestes condicions tot l’enllumenat de la ciutat. La Sra. Sanz agraeix la participació dels treballadors i treballadores en l’elaboració dels plecs, i també de tot el comitè, que no només hi ha aportat qüestions vinculades a l’eficiència i a l’estalvi del treball, sinó també a la garantia dels drets laborals. Al seu parer, aquests plecs recullen millor que mai aquestes qüestions tan importants. La Sra. Vila anuncia que el seu grup farà una abstenció per responsabilitat. Reconeix que és un servei essencial a la ciutat i, per tant, no el volen bloquejar, però subratlla que es desconeixen quines inversions es faran en la il·luminació de la ciutat. Per comentaris que s’han fet en altres moments, dedueix que la tendència serà que cada vegada la ciutat sigui més fosca i en aquest sentit recorda que el Grup d’ERC, a la Comissió de Presidència i Seguretat, ha fet un plantejament interessant sobre l’enquesta de victimització i la manera com havia NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4714 incrementat la percepció dels delictes, els furts o les agressions a les dones. Al seu parer, la il·luminació és importantíssima a l’hora d’analitzar l’espai públic, per tant demana a la tinenta d’alcalde que reflexioni al voltant d’aquesta qüestió. Planteja que la il·luminació forma part de l’urbanisme del paisatge urbà i que per avançar, calen diners i pressupost, dels quals no s’ha parlat en cap moment. El Sr. Blanco anuncia que el seu grup s’abstindrà. El Sr. Coronas expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, tot i puntualitzar que comparteix part del discurs de la Sra. Vila. Amb tot, recorda que en el moment de discussió dels plecs, el seu grup es va mostrar satisfet per la correcció de diversos punts de la proposta inicial que anaven en el sentit de garantir que tots els treballadors de les contractes actuals poguessin continuar a la seva feina, qüestió molt important, i també que es mantinguessin les tres zones per no baixar per sota dels 50 treballadors per zona i així poder mantenir els comitès d’empresa. A parer seu, la feina s’ha fet bé i agraeix que s’hagi informat bé i s’hagi pogut negociar o fer aportacions als plecs. Recorda, a més, que van rebre informació amb descripció exacta de l’ordre de l’obertura de sobres. Reconeix, doncs que hi ha hagut bona informació i transparència, raó per la qual hi voten a favor. El Sr. Mulleras expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Lecha recorda que la seva formació apostava per la remunicipalització de la plantilla que feia el manteniment quan es va fer l’aprovació inicial. Ara, però, faran una abstenció, ja que de les converses amb els treballadors han constatat que se’ls han restituït molts dels drets que els havien estat arrabassats en l’etapa anterior. Amb tot, manifesta que l’única garantia perquè la situació no canviï és que hi hagi una taula de control, per tant proposa una taula periòdica entre Ajuntament, empreses i comitès d’empresa per assegurar que no torni a passar el que va passar en la licitació anterior. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables i les abstencions que permetran continuar oferint aquest servei essencial. Comparteix amb la Sra. Lecha que el seguiment i el control del desenvolupament de la contracta han de ser qüestions prioritàries i recorda que després debatran un punt vinculat a aquesta qüestió. En tot cas, aprofita per reafirmar que des del control municipal i polític de les ofertes i les contractacions cal fer tota la feina possible per garantir els drets laborals i la millor qualitat del servei. Tot seguit aclareix a la Sra. Vila que tot l’enllumenat que s’està desenvolupant és el que hi havia planificat, vinculat al Pla d’il·luminació vigent. Especifica que no hi ha res de nou i es mostra d’acord que el tema de la il·luminació i la seguretat en l’espai públic és clau. Per això, opina que des de la planificació urbanística i la nova concepció de l’espai públic cal pensar en perspectiva de gènere, no només en el cas de la il·luminació, sinó en moltíssims altres aspectes que generen percepció de seguretat. Manifesta que els hauria agradat haver trobat més feina feta en l’àmbit d’Urbansime, però diu que ja s’han posat a treballar-hi i aviat presentaran propostes en aquesta matèria. Clou la intervenció afirmant que il·luminació, eficiència i estalvi no han d’estar renyides. Per tant, el plec intenta garantir que hi hagi il·luminació, però amb estalvi i eficiència energètica, perquè la ciutat no es pot permetre una altra cosa. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. 6. Adjudicar el contracte núm. 16002517 Lot 2 Zona B, que té per objecte la Conservació de les instal·lacions d’enllumenat públic de Barcelona (2016-2019), i 4715 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 17.641.863,60 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 33,36% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a la Ute Enllumenat Bcn (SIM Rubatec, SA- Urbalux, SA), amb NIF U66791211, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import net 14.580.052,56 euros, amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 3.061.811,04 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte la Sra. Luisa Cabezas, Cap del dept. d’Enllumenat. Desestimar les al·legacions presentades per l’empresa SECE, SA, tot considerant ajustat a dret el càlcul efectuat per la consideració d’ofertes que podien incloure valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del R.D.Leg. 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic i l’article 86 del R.D 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques. Punt tractat conjuntament amb el punt 5. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. 7. Adjudicar el contracte núm. 16002518 Lot 3 Zona B, que té per objecte la Conservació de les instal·lacions d’enllumenat públic de Barcelona (2016-2019), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 21.083.212,70 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 29,8% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a l’empresa Imesapi, SA, amb NIF A28010478, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import net 17.424.142,73 euros, amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 3.659.069,97 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte la Sra. Luisa Cabezas, Cap del dept. d’Enllumenat. Desestimar la sol·licitud de confidencialitat de l’oferta tècnica, presentada per l’empresa Imesapi, SA, per resultar extemporània, d’acord amb la clàusula 7 del plec de clàusules administratives particulars. Punt tractat conjuntament amb el punt 5. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4716 V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 8. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1.- Que el govern impulsi la creació d’una Comissió Especial d’Infraestructures, d’acord amb allò que estableix el Reglament Orgànic Municipal, amb l’objectiu de: a) Vetllar pel compliment dels acords existents per part dels diferents agents i administracions implicades en el desenvolupament i execució d’actuacions de transformació urbana i d’infraestructures cabdals per a la ciutat. b) Impulsar el desenvolupament d’aquelles actuacions en les quals hi participin d’una manera o altra, diferents administracions públiques. c) Informar als diferents Grups Municipals de l’estat de desenvolupament de les diferents actuacions. El Sr. Martí, abans de defensar la proposició, vol denunciar un fet que no és la primera vegada que apunten en relació amb la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i és que no hi ha hagut ni mesures de govern ni informes del Govern, ni tampoc figures de planejament a la ciutat. Per tant, retreu la inacció i la passivitat de la tinenta d’alcalde a l’hora de presentar els expedients que la ciutat necessita. Tot seguit, entra la defensa de la proposició. Explica que fins a l’últim moment hi ha hagut interès per part del Govern a presentar-hi una proposta de transacció, però que el Grup de CiU no ha cregut oportú acceptar-la. En relació amb l’execució d’importantíssimes infraestructures viàries, ferroviàries i de tot tipus amb impacte a tota la ciutat, tots els districtes i a l’entorn de l’àrea metropolitana, demanen que es constitueixi una comissió especial d’infraestructures en què també siguin presents els diferents grups municipals de l’oposició. Més enllà del necessari i ampli consens que cal entre els grups a l’hora de definir les infraestructures que han de transformar la ciutat ―l’execució de les quals abasta més d’un mandat municipal―, creu que hi ha la necessitat objectiva de poder comptar amb la informació sobre projectes i infraestructures, també entre els veïns i les entitats de la ciutat, sobre quins són aquests projectes, les administracions que els impulsen, les institucions actuants i els diversos operadors que els executen. Com a exemples, esmenta projectes tan transcendents com la Sagrera; la futura ampliació de l’estació de Sants; la línia 9 i el ramal de la línia 10 de metro; actuacions a la Ronda Litoral a l’altura del port i del Morrot; la B-23 Diagonal enllà de Barcelona; el possible túnel ferroviari d’Horta; el trasllat de la Model; els usos de l’actual Banc d’Espanya; la connexió del tram Besòs-Llobregat; el corredor del Mediterrani; els accessos ferroviaris i viaris al port; Rodalies Renfe; el port olímpic esportiu; diferents modificacions del planejament; el PDU metropolità, etc. Per tant, creu que és políticament rellevant constituir la comissió d’infraestructures per poder treballar conjuntament no solament la priorització, que correspon a les institucions i als governs, sinó per poder compartir les estratègies de present i de futur i, si escau, intervenir en l’execució i el disseny d’aquestes grans infraestructures, moltes d’elles aturades per la responsabilitat d’altres administracions. Manifesta que a l’oposició no li agrada assabentar-se de coses per la premsa i expressa el desig de treballar braç a braç amb els governs per fer el seguiment de l’execució dels diferents projectes d’infraestructures viàries, ferroviàries, d’equipaments, etc. que hi ha a la ciutat. Per acabar, recorda els tres vectors que composen la proposició: vetllar pel compliment dels acords existents per part dels diferents agents i administracions; impulsar el desenvolupament d'aquelles actuacions en què participin les diferents administracions, i informar els diferents grups municipals de l’estat de desplegament de les diferents actuacions al territori. 4717 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 El Sr. Alonso recorda que el seu grup ha proposat diverses vegades la necessitat de fer un pla director d’infraestructures de la ciutat de Barcelona, perquè no es pot parlar d’infraestructures, i fer promeses i anuncis, i que al darrere no hi hagi un compromís de finançament concret. Subratlla que el cicle de planificació, contractació, execució i posada en servei de les infraestructures va més enllà d’una legislatura i requereix un consens polític ampli, raó per la qual cal un pla director d’infraestructures de consens. La proposta li sembla adequada i opina que la ciutat seria més forta amb aquesta comissió, ja que facilitaria que el Govern tingués més força a l’hora de negociar amb altres administracions. A més, comparteix que els grups de l’oposició no es poden conformar amb el fet d’assabentar-se de les notícies per la premsa. Ho troba inacceptable i creu que aquesta comissió ajudaria a fer pinya en els grans projectes de ciutat, així com el fet de tenir una posició comuna, que permetria a la ciutat defensar molt millor les seves posicions davant d’altres administracions. Per tot això, hi vota a favor. El Sr. Coronas considera que la creació d’una comissió especial d’infraestructures seria positiva, tant per poder vetllar per l’acceleració de les obres d’infraestructura i transformació urbana pendents a la ciutat com per millorar la transparència en la gestió del seguiment que en fa el Govern municipal. Assegura que projectes com l’estació de la Sagrera, diferents inversions de Rodalies, els accessos ferroviaris al port, les línies 9 i 10 del metro, els arranjaments als voltants de l’estació de Sants o els accessos a la Ronda Litoral al Morrot, són d’importància cabdal per als barcelonins i barcelonines, i atès que acumulen anys d’endarreriment cal que l’Ajuntament estigui al peu del canó per instar les administracions competencials a accelerar-ne la projecció i l’execució, i fins i tot, per col·laborar-hi activament, com ha estat el cas de la línia 9 amb la Generalitat. Aprofita també per suggerir que entre els projectes a tenir en compte en la comissió s’incloguin obres no estrictament vinculades a infraestructures però que també són cabdals per a la ciutat de Barcelona, com els trasllats de les presons de la Model i Trinitat i la biblioteca provincial, l’única de l’Estat pendent de construir i un deute històric de l’Estat amb Barcelona. Per acabar, subratlla la importància del darrer punt de la proposició, que especifica que la comissió ha de servir perquè els diferents grups polítics puguin estar informats sobre el seguiment que el Govern fa de les inversions vinculades a altres administracions i de les diferents actuacions que duu a terme per impulsar- ne l’execució. Recorda que gairebé mai no se n’informa a l’oposició, fet que qualifica de greu. Per tot això, anuncia el vot favorable de la seva formació. El Sr. Mulleras considera positiu que es pugui disposar de més informació, sobretot si és sobre infraestructures. Recorda, però, que la comissió ja havia existit en el mandat 2007-2011. Expressa, doncs, sorpresa pel fet que durant el mandat de l’alcalde Trias aquesta comissió no existís, i que únicament i a proposta del Grup del PP es convoqués una comissió d’obres, tancada als grups municipals. Puntualitza que donaran suport a la proposta, però insisteix en la contradicció que durant el mandat anterior no es convoqués. També es mostra sorprès que en l’exposició de motius només es parli del Banc d’Espanya, de la Sagrera i de l’estació de Sants, tot i que després reconeix que en la intervenció també s’han esmentat altres infraestructures necessàries per a la ciutat, com la línia 9, la línia 6 de Gràcia a plaça Espanya, l’ampliació de les línies de metro o l’accessibilitat dels intercanviadors, fonamental a Barcelona i una assignatura pendent que té l’Ajuntament amb els barcelonins, sobretot amb els que pateixen una discapacitat. Clou la intervenció insistint que és bo que hi hagi aquesta comissió, que es pugui convocar i que entre tots els grups puguin parlar d’infraestructures, un tema importantíssim per a la ciutat en el qual conflueixen diverses administracions. Expressa, doncs, el vot favorable del seu grup. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4718 La Sra. Lecha expressa el suport del Grup Municipal de la CUP a la proposta i explica que consideren positiu que hi hagi una comissió especial d’infraestructures que permeti un consens de ciutat entre les diferents forces a l’hora de desenvolupar infraestructures cabdals per a la ciutat, de manera que, independentment de qui governi, es puguin fer de manera consensuada. Amb tot, troba a faltar-hi un agent, les entitats veïnals. Al seu parer, si s’hi incloguessin, s’evitarien en gran mesura les promeses que no es poden complir, els malentesos, i es veuria una capacitat real per part de les entitats veïnals per fer realitat tots aquells projectes que sobre el paper s’aguanten perfectament. També expressa l’esperança de poder comptar amb les altres administracions a l’hora de tirar endavant infraestructures en un temps real i de manera més transparent. Finalment, es mostra d’acord amb el Grup del PP que resulta estrany que qui proposi la creació de la comissió sigui el Grup Municipal de CiU i expressa el desig que la intenció no sigui merament fer un desgast gratuït del Govern i que realment hi hagi voluntat de participar-hi. La Sra. Sanz destaca, com el Sr. Mulleras, que la comissió especial ja s’havia creat arran de l’apagada elèctrica produïda el 2007 pel tema de la subestació de Maragall, fet que va generar un espai de debat, reflexió i posada en comú de totes les necessitats que tenia la ciutat al voltant de les infraestructures. Tot seguit, puntualitza al Sr. Martí que, per no barrejar les coses, caldria definir què vol dir infraestructures, ja que al seu parer no és el mateix l’estació de Sants que la plaça Catalunya. Recorda que aquesta ja va ser una reivindicació molt constant en el mandat anterior, perquè bona part dels problemes actuals ja els tenien la legislatura passada, però sense cap espai on els grups municipals poguessin debatre’ls, més enllà dels sectorials amb els veïns i veïnes, com la Comissió de Sagrera o la Comissió de Glòries. Coincideix amb el Sr. Mulleras que el mandat anterior es va convocar una comissió específica per parlar d’obres i contractes, tot i matisar que també va ser a proposta del Grup d’ICV-EUiA, però reconeix que el funcionament no va ser òptim. Així doncs, comparteix plenament la necessitat de crear un espai per poder avaluar conjuntament l’estat de les infraestructures i què cal perquè es desenvolupin. Tot seguit, recorda que durant el mandat passat es van modificar les comissions pel que fa al ROM, per tant hi ha nous criteris pel que fa a la rigidesa de creació. Així doncs, si tots els grups entenen que la creació d’aquesta comissió que faciliti informació en temps i forma és necessària, es compromet a tirar endavant aquest espai, perquè creu que és essencial totes les explicacions que faci falta als grups municipals. Tanmateix, a causa del text presentat i la impossibilitat d’arribar a una transacció, anuncia que el seu vot serà d’abstenció, però amb l’objectiu de trobar aquest espai, de la forma més àgil possible i amb la voluntat i el compromís que es vagi reunint de forma habitual. Finalment informa que el Govern municipal té preparat un informe amb l’estat de tot per presentar-lo el mes de juliol. El Sr. Martí agraeix a tots els grups la visió positiva i el seu suport, fins i tot l’abstenció positiva del Govern municipal, que a parer seu hauria d’estar molt satisfet que aquesta proposició tiri endavant, perquè així podrà demostrar que és realment un govern líder en la promoció de la participació ciutadana, política, cívica, etc. Demana, però, que més enllà de l’abstenció positiva i amable, no es trigui mesos a formar la comissió. Reclama, doncs, que s’impulsi decididament la creació de la comissió especial i en aquest sentit recorda que ja hi ha alguna proposta aprovada en anteriors mandats, pendent que el Govern l’acabi de concretar. Avisa, doncs, que vetllaran perquè el Govern compleixi la seva paraula, alhora que expressa la convicció que els grups ja es posaran d’acord sobre si l’eventual biblioteca de la plaça Catalunya en l’actual Banc d’Espanya és una infraestructura cultural o no, una discrepància inicial que no hauria de representar cap mena d’obstacle. 4719 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Sanz expressa l’abstenció del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal C’s: 9. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1) Suspendre l’enderroc del vetllador d’Aribau 125. 2) Incloure els locals dels carrers d’Aribau 125 i Villarroel 226 dins el Catàleg d’Establiments Emblemàtics, o en defecte de l’anterior estudiar mesures alternatives per establir un nivell de protecció que permeti el manteniment d’aquests vetlladors. El Sr. Blanco informa que s’han assabentat que l’Ajuntament té previst enderrocar en breu la galeria del restaurant Soda Bus, al carrer Aribau, 125, un dels dos únics vetlladors que queden a Barcelona, juntament amb el del número 226 del carrer Villarroel. Són vetlladors fora d’ordenació i que s’han anat eliminant gradualment. El que demana és que s’indultin aquests dos, ja que en opinió seva tenen un valor patrimonial i cultural, i són testimonis arquitectònics de les dècades de 1950 i 1960. Apunta que són molt comuns en ciutats com París, on es valora la seva aportació al paisatge urbà i a la identitat de la ciutat. En canvi, a Barcelona s’eliminen en nom de la uniformitat de la via pública. Al seu parer, una ciutat uniforme és una ciutat morta, per tant caldria trobar un terme mig entre l’aplicació rígida de la normativa i el desordre. Puntualitza que no es tracta d’una invasió d’elements dispersos per Barcelona, sinó de només dos elements singulars, amb història i un ús provats, integrats i acceptats pels barcelonins, i que no generen cap conflicte. Considera que la supressió d’aquests petits elements priva la ciutat de part de la seva història, varietat, valor arquitectònic i identitat, ja que són parts que contribueixen a la memòria de la ciutat. Explica que la mesura inclou una petita modificació i que proposa, d’una banda, suspendre l’enderroc del vetllador d’Aribau i, de l’altra, estudiar alguna mesura perquè l’enderroc d’aquests dos elements no sigui obligatori. Per acabar, especifica que no es tracta de mantenir-los a qualsevol preu, sinó que depengui de la voluntat del propietari. El Sr. Blasi anuncia l’abstenció del seu grup. Entén que estan parlant d’una situació totalment provisional, de suspensió cautelar, per poder estudiar totes les possibilitats de protecció des del vessant de patrimoni, d’arquitectura, etc. Recorda que tot aquest tipus de vetlladors sobresortints d’edificis de l’Eixample s’han anat suprimint de forma progressiva els darrers anys i demana al Sr. Blanco per què planteja indultar justament aquests dos locals si no s’ha indultat la resta. Reconeix que pot haver-hi un punt nostàlgic quan es parla de l’àmbit emblemàtic, i en aquest context aprofita per reclamar un seguiment del Pla urbanístic dels establiments emblemàtics. En tot cas, insisteix que es tracta de concedir un petit període de temps per analitzar i concretar la idoneïtat o no d’executar aquest planejament urbanístic en el marc d’alguna comissió. El Sr. Coronas informa que hi votaran en contra i es mostra sorprès que la proposta no tingui un enfocament genèric i se centri només en dos dels vetlladors de l’Eixample, ja que a la ciutat en queden més. Recorda que l’enderroc està previst per al dia 30 de juny i que el local ja l’havia pogut endarrerir en els governs anteriors, per tant ja estava avisat de fa temps. Entén, també, que aquesta mesura respon a una política de l’Institut de Paisatge Urbà, i que dóna compliment a la normativa per dignificar i recuperar l’espai públic ja iniciada en l’època de Joan Clos. En tot cas, vol deixar constància de la sensibilització del Grup d’ERC respecte al patrimoni de la ciutat, però considera que per protegir el patrimoni cal ser rigorós i no usar la bandera de la protecció per a elements dubtosos. En aquest sentit, es mostra estranyat que el Grup Municipal de C’s no hagi defensat el patrimoni en NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4720 casos com el de la masia Ca l’Estruch i en canvi ara ho facin. Al seu parer, no s’ha de confondre un tema concret de dos vetlladors que responen a una privatització històrica de l’espai públic i que ara són notícia amb un tema patrimonial. Recorda que quan es parla d’emblemàtics, es parla de referents d’estils i èpoques, de petits monuments artístics que destaquen per la seva qualitat i originalitat i aporten un valor afegit, o de botigues singulars on s’amaguen oficis i tradicions artesanes heretades d’antics gremis. Creu fermament que aquests dos casos no ho són i especifica que el Soda no ha mantingut ni el nom ni la decoració al llarg dels anys i que el local de Villarroel tampoc no ha mantingut la seva activitat de manera continuada. Al seu criteri, només mantenen el vetllador per guanyar més espai al carrer, però no per un tema patrimonial ni emblemàtic. Ara bé, reconeix que hi pot haver casos en què alguns elements, tot i estar fora de normativa, generin un paisatge urbà únic i aportin un valor cultural, històric i artístic, com el termòmetre del Portal de l’Àngel. Això, però, s’hauria de mirar de manera general en tota la ciutat, i no reduir-lo a dos casos concrets perquè ara són notícia. Per cloure, assegura que el Grup d’ERC continuarà lluitant pel patrimoni però també en contra de la privatització i l’ús privat de l’espai públic. Reitera, doncs, el seu vot contrari. El Sr. Mulleras explica que el seu grup ha plantejat una transacció ―acceptada pel Grup de C’s―, perquè entenien que la proposta plantejava dues excepcions i, per tant, volien que inclogués l’existència d’un informe de l’Institut de Paisatge Urbà, l’organisme competent, que valorés realment la necessitar de mantenir els vetlladors i d’incorporar-los a alguna catalogació protegida. Subratlla que, al seu parer, els vetlladors no generen cap mena de conflicte a la via pública i que reuneixen les condicions perquè no siguin un problema ni de convivència ni per als discapacitats visuals. Creu, a més, que els locals poden ser representatius d’una època de Barcelona, fet pel qual podrien ser protegits. Recorda, tal com ha fet el regidor Coronas, que existeix la catalogació de petit paisatge de ciutat, que és la que va salvar el termòmetre del Portal del Àngel. Insisteix, doncs, que hi ha eines per salvar els dos vetlladors, tot i que reitera que són els tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà els qui ho han de decidir. En aquest sentit, es mostra d’acord a suspendre’n l’eliminació fins que es disposi dels informes pertinents. Així doncs, expressa el vot favorable de la seva formació. La Sra. Lecha anuncia que hi votaran en contra pels mateixos motius que han expressat altres grups i recorda que els informes que demana el Sr. Mulleras ja s’han fet: els vetlladors ja tenen l’ordre d’enderroc, no es troben dins del barem d’edifici a conservar i no tenen rigor històric ni patrimonial. Afegeix que es tracta d’un vetllador fet de vidre i d’alumini, que ha patit transformacions, i que el fet que sigui de la dècada de 1950 no implica que calgui conservar-lo per a la memòria de la ciutat. Subratlla, a més, que aquests vetlladors van en contra de l’ordenació de terrasses, perquè estan suportats a la façana. Es mostra sorpresa per la presentació de la proposició i no entén l’interès que té el Grup de C’s a anul·lar l’enderroc previst per al 30 de juny. El Sr. Mòdol, com a Govern i com a regidor que té la responsabilitat sobre temes de paisatge urbà, assegura que comparteix la preocupació pel paisatge urbà, però creu que aquesta és una qüestió una mica gratuïta en aquests moments, atès que el debat ja s’ha produït. Recorda que els informes de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà ja s’han fet i que es troben al final d’un tràmit administratiu. Puntualitza que aquestes dues peces no són les últimes de la ciutat, sinó del districte, i reconeix que poden tenir un valor sentimental i emocional, però no fins al punt d’aplicar-los un sistema de protecció, segons els tècnics. D’altra banda, creu que tampoc és el moment oportú de pensar a catalogar o no aquests elements. Assegura que hi ha hagut altres oportunitats, però que no s’ha fet mai, per tant, no té gaire sentit qüestionar-ho ara. Admet que el debat és interessant, no sobre aquests dos elements, sinó sobre altres qüestions del paisatge urbà, i insta a fer-lo més actiu, per exemple pel que 4721 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 fa al tema de la il·luminació. En tot cas, des del punt de vista del Govern creu que no té sentit fer aquest tipus d’excepcions. Insisteix que el fet que tingui un valor sentimental no és motiu per parlar de cap mesura excepcional i recorda que tant des del Grup del PSC com des del Govern han defensat la tasca dels tècnics municipals, i en aquest sentit el seu posicionament és molt clar. Afegeix que fins i tot s’ha parlat amb els propietaris i que alguns per iniciativa pròpia estan d’acord a retirar la marquesina. Per tant, expressa el vot contrari a la proposició, tot i compartir la inquietud per vetllar per la imatge de la ciutat i per determinats elements que es puguin considerar singulars. El Sr. Blanco lamenta que no s’hagi aprovat la proposta, així com la manca de sensibilitat d’alguns grups. En tot cas, qualifica el debat de positiu i insisteix a deixar clar l’objectiu de la proposta: en cap cas era de considerar els vetlladors un monument historicoartístic, ni tampoc que calgués protegir-los o conservar-los, sinó plantejar la nul·la necessitat d’eliminar-los en contra de la voluntat del propietari, amb qui assegura que no ha parlat mai ni té cap relació. Simplement planteja la preocupació que l’Ajuntament es dediqui a fer coses innecessàries, ja que aquests elements no han provocat cap mena de conflicte i en canvi tenen molta història i agraden a molts usuaris. Es manifesta, per tant, en contra de la tendència de parlar sempre pejorativament de la privatització de l’espai públic quan es parla de terrasses i de vetlladors. Admet que es tracta de negocis, però apunta que també tenen una funció social, ja que són espais que utilitza molta gent. Al seu parer, no són negatius per a la ciutat. Aprofita, també, per estendre aquesta reflexió a la resta dels vetlladors de la ciutat, l’existència dels quals desconeixia, i insisteix que l’Ajuntament no hauria d’obligar a enderrocar-los, sempre que no generin cap conflicte i el propietari estigui d’acord a mantenir-los. Reitera, però, que no entén la necessitat d’anar enderrocant elements. Pel que fa al tema de Ca l’Estruch, diu que no respondrà, ja que al seu parer no és el mateix cas. En opinió seva, del que es tracta és de no ser tan rígids en l’aplicació de la normativa, que evidentment té tot el seu suport. El Sr. Blasi aprofita per demanar un seguiment del tema d’emblemàtics, singulars, arrelats, ja que al seu parer no s’ha avançat absolutament gens en aquest sentit. En tot cas, puntualitza que si un element s’arriba a protegir, és una protecció per a la ciutadania i per al gaudi de la ciutat, no per a l’ús i la disposició de la propietat. Considera, per tant, que en el debat del tema emblemàtics aquest és un dels temes més delicats. Recorda, també, que la protecció és una mesura indefinida, per tant qualifica la decisió d’important. Assegura que la sensibilitat sempre és positiva, però que a vegades cal fer un pas més endavant. El Sr. Coronas replica al Sr. Blanco que el seu grup té la màxima sensibilitat per a aquest tema, i també el màxim respecte per les iniciatives que presenta el Grup Municipal de C’s, però creu plenament justificat que en puguin discutir el contingut i tenir posicionaments diferents. Quant al fet que el vetllador no interfereix en l’espai públic, remet a la normativa sobre paisatge urbà: hi ha elements que no interfereixen en l’espai públic però que també estan prohibits, com ara unes reixes en un entresòl o penjar cartells als fanals. Al seu parer, cal fer complir totes les normes. El Sr. Mòdol, per tancar el punt, apunta a una qüestió de disciplina, que entén que tots els grups comparteixen. Al seu parer, no és qüestió del mal que es faci o de si un element es nota o no, sinó que es tracta de fer complir les normes. Recorda, a més, que si s’ha arribat fins a aquest punt és perquè cap govern ni cap tècnic havia plantejat la necessitat de protegir els vetlladors. Subratlla que en aquesta fase ja estan en fase d’acte administratiu i que ja no és una qüestió urbanística. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4722 En qualsevol cas, entén la sensibilitat de la pregunta i en comparteix l’esperit, i insta a plantejar aquestes qüestions amb temps perquè es converteixin en mesures efectives. El Sr. Mòdol expressa el vot contrari del Govern Municipal, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a demanar la dimissió de la Ministra de Foment, Ana María Pastor Julián, per l’ocultació del resultat de l’auditoria encarregada pel Ministeri sobre les obres de BSAV (Barcelona Sagrera Alta Velocitat) a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, i exigir que aquesta auditoria es faci pública. El Sr. Coronas avança que aquesta petició de dimissió ja estava prevista i que es va demanar ordinàriament, no a través d’una moció. Tot seguit explica que la petició neix de les informacions que va traslladar el Ministeri de Foment en el marc de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, segons les quals les obres havien estat aturades durant dos anys perquè l’auditoria deia que hi havia irregularitats i una investigació en curs. És a dir, durant dos anys el Ministeri de Foment (és a dir, l’Estat, que té una participació del 50% a Barcelona Sagrera Alta Velocitat), no en va informar, en un exercici de manca de transparència i ocultació d’informació molt greu. A continuació, recorda que el seu grup ja va presentar un prec en el Plenari del 26 de febrer quan la premsa va publicar algunes informacions sobre filtracions telefòniques entre enginyers i alts càrrecs de les constructores. En el prec, i davant les sospites que s’havien certificat obres no executades i s’havien produït sobrecostos en perjudici de les arques públiques, el Grup d’ERC va demanar que el Govern municipal exigís a Barcelona Sagrera Alta Velocitat una auditoria externa sobre l’execució de les obres del tren d’alta velocitat a Barcelona, i que els serveis jurídics estudiessin la possibilitat que l’Ajuntament es presentés com a acusació particular. En aquest sentit, puntualitza que el tram entre la Sagrera i la Trinitat es va construir amb materials i tècniques de pitjor qualitat que els que consten en els informes oficials, i que fins i tot alguns treballs no es van arribar a fer. Subratlla que l’estimació de la malversació puja a 31 milions d’euros. Davant d’aquesta situació, es va reclamar que l’Ajuntament estudiés presentar-se com a acusació particular en el cas de l’operació Yogui. Afegeix que Adif creia que aquesta estafa podia aparèixer en altres obres de l’AVE, ja que els principals implicats en la trama eren els responsables de tota la línia fins a França, i que així es va demostrar, igual que en el cas del subsòl de l’estació de la Sagrera. A continuació, explica que el 7 de juny, per sorpresa de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, el secretari d’Estat d’Infraestructures va informar que les obres de la Sagrera estaven aturades perquè Adif hi havia detectat, el 2014, irregularitats. Dubta, doncs, que es puguin continuar les obres, tenint en compte la seva complexitat i el fet que s’han certificat i pagat partides no executades. Expressa també la preocupació que es puguin detectar defectes de construcció a causa de les retallades fetes per la constructora, que podrien derivar en problemes de seguretat. Tot seguit, afegeix que les últimes informacions assenyalen que la ministra de Foment, Ana María Pastor, ha ocultat durant dos anys a la Generalitat i l’Ajuntament les irregularitats de les obres de l’AVE a la Sagrera detectades per l’auditoria feta per Adif. És per això que presenten aquesta proposició d’acord, però també pels continus incompliments de Foment amb la ciutat de Barcelona. Al seu parer, l’alcaldessa s’ha de plantar d’una vegada per totes, ja que la Sagrera, i Barcelona en el seu conjunt, no pot esperar més. 4723 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Així doncs, a causa de l’ocultació d’una informació tan sensible, el Grup d’ERC demana la dimissió de la ministra de Foment, Ana María Pastor, i exigeix que l’auditoria d’Adif es faci pública. El Sr. Martí manifesta que el seu grup se suma a la petició, que considera plenament fonamentada. Al seu parer, l’escàndol de la Sagrera per si sol és prou important per justificar una depuració de responsabilitats polítiques dels màxims responsables del Ministeri de Foment, en aquest cas la ministra. Tanmateix, coincideix amb el portaveu d’ERC que hi ha altres qüestions que agreugen i justifiquen a bastament la petició de dimissió, com ara els incompliments reiterats i flagrants en la inversió de millora i posada al dia de Rodalies, una infraestructura ferroviària importantíssima a Barcelona i l’àrea metropolitana. Per tot això, vota a favor de la proposició. El Sr. Alonso qualifica d’inacceptable tot el que ha passat i continua passant amb les obres de l’estació de la Sagrera i el seu entorn: promeses incomplertes, pressupostos que no es concreten, descoordinació entre administracions i auditories que han estat amagades i que destapen irregularitats. Mostra, per tant, el seu total rebuig a l’actuació del Ministeri de Foment i d’Adif. En aquest sentit, lamenta que els diners que falten per modernitzar la xarxa de Rodalies i finalitzar la cobertura de les vies de la Sagrera s’hagin escapat en certificats d’obres dubtoses que estan essent investigades. Insisteix que és del tot inacceptable. Tanmateix, apunta que a parer seu la proposta queda molt curta i recorda que la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat està formada per l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Pregunta, doncs, quin control han exercit els representants de la Generalitat i l’Ajuntament en el Consell d’Administració d’aquesta entitat durant tot aquest temps. No entén que les obres hagin estat aturades durant dos anys i s’hagin fet auditories arran de les evidències de corrupció, i que els representants de la Generalitat i l’Ajuntament no hagin fet ni dit res, no s’hagin adonat del que passava. En opinió seva, l’estació de la Sagrera és un fracàs col·lectiu dels grups polítics que han governat a Espanya, la Generalitat i l’Ajuntament. Es mostra convençut, doncs, que no es tracta de demanar la dimissió d’un polític o d’un altre en període electoral, sinó de canviar les formes de fer les coses. Anuncia que el seu grup treballarà en aquest sentit, perquè el 26 de juny pugui començar un canvi a millor. Tot seguit, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Mulleras qualifica la proposta del Grup d’ERC clarament d’electoralista, com també algunes intervencions. Al seu parer, s’utilitza el temps de la Comissió d’Urbanisme, que hauria de servir per tractar temes d’interès en els àmbits d’urbanisme, ecologia o mobilitat, per mirar d’obtenir rèdit electoral des de l’Ajuntament de Barcelona, actitud que rebutja frontalment. Reconeix que a la Sagrera hi ha hagut problemes derivats de l’execució de l’obra, però matisa que el Govern central ha vingut a explicar-ho a Barcelona. Com a grup, expressa el desig que la Sagrera esdevingui una realitat i es compromet a pressionar perquè continuïn les obres i es facin al més aviat possible, sempre que no hi hagi sobrecostos injustificats. En aquest punt, aprofita per reclamar que es depurin responsabilitats dels sobrecostos injustificats. D’altra banda, si es tracta d’incompliments, opina que també caldria demanar la dimissió del conseller d’Infraestructures de la Generalitat, ja que els seus incompliments amb Barcelona són flagrants (p. ex. línia 9 del metro). Per tant, el Grup Municipal del PP vota en contra de la proposta, que considera electoralista i només busca el titular de campanya electoral. La Sra. Lecha exposa que la relació entre el Ministeri de Foment i els Països Catalans sempre ha estat pròpia d’un govern de la metròpoli que explota les colònies. Anuncia, doncs, que votaran a favor de la proposta, tot i que no deixa de sorprendre-li que es presenti, perquè teòricament queden pocs mesos per haver d’aguantar l’Estat espanyol. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4724 En tot cas, aprofita per fer algunes consideracions respecte al fons de la proposició i en aquest sentit recorda que moltes veïnes, associacions, entitats ecologistes i plataformes ja es van oposar en el seu moment a l’aposta per l’alta velocitat, especialment al seu pas per la ciutat de Barcelona, i més encara amb relació a l’enorme dèficit d’inversions. Assegura que les obres faraòniques i l’alta velocitat han actuat com un autèntic espoli, una transferència de fons públics a mans privades. Al seu parer, el veritable lema no és que Espanya ens roba, sinó que són FCC, Abertis, Ferrovial o la Caixa els qui ens roben, ja que, a més d’aprofitar el saqueig organitzat massiu, també són responsables de situacions anòmales, que van de la nefasta gestió i execució de les obres a la previsió de monstres i nyaps com el calaix de Sants o la Sagrera, o directament a la corrupció pura i dura. Assegura que l’auditoria sobre les obres de la Sagrera és la versió maldestra de la xarxa mafiosa instal·lada al conjunt de l’Estat durant dècades, malgrat les operacions de maquillatge i de pseudotransparència. Per tant qualifica el vot del seu grup a favor de la proposició de targeta vermella a l’actuació del Ministeri, però sobretot d’impugnació d’un model d’infraestructures pensat i executat com a mètode d’expropiació de la riquesa col·lectiva per part de les elits extractives de sempre. La Sra. Sanz manifesta que la seva formació votarà a favor de la proposició, malgrat que faci referència a una ministra en funcions i per tant, l’efecte sigui clarament limitat i es detecti una certa intencionalitat per part del proposant. Tot seguit, recorda al Sr. Alonso que si finalment el Consell d’Administració de Barcelona Sagrera Alta Velocitat es va reunir després de tres anys sense cap convocatòria és perquè la Generalitat i l’Ajuntament van sumar forces per forçar- ne una, tal com estableixen els estatuts. Assegura que en el marc del Consell d’Administració, el Govern municipal va manifestar la seva indignació no pels incompliments ―que a parer seu es poden tractar i intentar buscar-hi solucions― sinó per la deslleialtat institucional que representa el fet que durant dos anys ni el Ministeri ni Adif hagin donat la cara respecte a les obres de la Sagrera. En aquest sentit, subratlla que qui dóna la cara cada dos mesos és el Govern municipal a la Comissió de la Sagrera, amb veïns i veïnes i totes les associacions, per donar explicacions de tot allò que sap i que intenta investigar o impulsar, de tot allò que depèn de l’Ajuntament de Barcelona. Tot seguit, explica que el Govern municipal es va reunir el setembre passat amb la ministra Pastor, que es va comprometre a mantenir un ritme d’obres d’execució que no ha complert ni ha explicat. Troba inexplicable que dos anys després digui que les obres no es poden fer a causa d’unes irregularitats i que Adif digui ara que si no es fan les obres, passaran a sancionar i a rescindir el contracte. Opina que no calia esperar dos anys per plantejar aquesta solució, sinó que s’hauria d’haver plantejat al primer moment de conèixer els problemes. Insisteix que el tracte i la situació són indignes i informa que en nom de la transparència han demanat l’auditoria per poder-la mostrar als veïns i veïnes. Reclama, també, que s’informi sobre què ha passat amb els 255 milions que la tercera disposició addicional de l’Estatut de Catalunya va oferir a Adif per poder fer obres a la Sagrera, dels quals només se n’han gastat 85. Clou la intervenció expressant l’esperança que Adif per fi doni la cara. El Sr. Coronas insisteix que és l’Estat qui té el 50% de Barcelona Sagrera Alta Velocitat i que, per tant, les responsabilitats no poden ser iguals ni compartides. De fet, informa que, a part de la dimissió de la ministra, han demanat que l’auditoria es faci pública. És a dir, demanen transparència i que s’assumeixin responsabilitats per la manca de transparència, atès que durant tres anys no s’han convocat els consells i no només no s’ha informat, sinó que s’ha ocultat informació, al seu parer deliberadament. Rebutja que la seva proposició sigui electoralista, ja que el seu rival directe a les eleccions és En Comú Podem, no amb el PP, que qualifica de residual a Catalunya. Al seu parer, si tot ho qualifiquessin d’electoralista, no es podria fer res mentre s’està en campanya. 4725 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Creu que el Grup del PP, en cada acció de govern, en cada comissió i en cada intervenció, confirma que defensar els interessos de Catalunya li és indiferent si a canvi li reporta vots a la resta de l’Estat. Al seu parer, això sí que és electoralista. Assegura que personalment valora molt el Sr. Mulleras, la Sra. Esteller i el Sr. Fernández Díaz, però es mostra convençut que el seu perfil no és el mateix que el del PP espanyol actual. Insisteix que és de sentit comú i una obligació moral demanar la dimissió de la ministra per tal que assumeixi responsabilitats i es faci pública l’auditoria. El Sr. Alonso se suma a la petició que l’auditoria es faci pública per poder avaluar l’abast de la situació. També demana que, així que se sàpiga, s’informi sobre la possible rescissió del contracte i l’afectació que tindrà en la planificació de les obres. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a presentar el calendari per a l’execució del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Torre Baró, aprovat definitivament el 22/03/1984, així com la possible desafectació d’habitatges del Pla, en la propera Comissió. El Sr. Mulleras exposa que l’any 1984 l’Ajuntament va redactar un PERI per intentar definir el futur del barri de Torre Baró que preveia enderrocar progressivament la part alta del barri. Afegeix que entre 1993 i el 2008 es va expropiar unes 60 famílies, però que el 2003 es va tornar a revisar el PERI i la situació dels 150 habitatges que quedaven per expropiar, amb la qual cosa s’espera una possible modificació del PGM que definirà la qualificació del sòl on estan situades les cases. Especifica que mentre se’n defineix la qualificació, els propietaris afectats no poden fer obres als seus habitatges ni tampoc reconstruir- los. Recorda que en la Comissió d’Hàbitat Urbà de març de 2015, el Grup Municipal del PP va presentar una pregunta sobre aquest PERI i que el Govern municipal de CiU va respondre que fins al final del 2013 s’havien expropiat unes 70 finques. Comenta, també, que durant el mandat Trias, els veïns van aconseguir el compromís de l’alcalde de revisar tots els casos afectats, però que amb el canvi de govern els veïns van quedar sense resposta i l’acció municipal es va aturar. A més, puntualitza que els veïns fa anys que esperen una connexió entre la part alta i la part baixa del barri a través de l’adaptació d’una pista forestal, que havia de començar l’octubre de 2015, però que el Govern també va paralitzar. Insisteix que el centenar de famílies afectades pel PERI a la part alta de Torre Baró des del 2003 no poden fer obres i que, per tant, se’ls impedeix poder disposar de les seves propietats d’una manera natural i legal, i lamenta de nou que el Govern actual hagi aturat la revisió tècnica que hauria de permetre començar a desafectar les cases. És per això que demanen que l’acord de l’anterior mandat es tiri endavant, es desencalli un projecte que està bloquejat des de fa més de 30 anys i es presenti un calendari per a l’execució del PERI. El Sr. Martí avança el vot favorable del Grup Municipal de CiU a la proposta i explica que el Govern de l’alcalde Trias ja havia fet avenços importants amb bona part dels veïns afectats pel PERI. Recorda que hi ha casos anàlegs a la ciutat, com ara Font de la Guatlla, amb afectacions que fan que les famílies siguin vulnerables i estiguin en una situació clarament precària. A més, explica que emeten un vot favorable també per coherència respecte al que fa el seu grup municipal al territori ―que en definitiva són els que més viuen el dia a dia i el detall dels veïns― i que, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4726 a més, han plantejat aquest suport en una proposició en el Plenari del Districte, acompanyat d’un prec del Grup Municipal de CiU lligat a les millores d’accessibilitat que venien de l’anterior mandat, entre altres la pista forestal. Reitera, doncs, el suport a la proposició en espera que el Govern desencalli tot el que sigui possible per superar una situació de gran vulnerabilitat per als veïns afectats. El Sr. Blanco anuncia que també hi votaran a favor, pels mateixos arguments que s’han exposat fins ara. Observa que els plans urbanístics que deixen fora d’ordenació o en volumetria disconforme determinats habitatges durant molts anys representen un perjudici enorme per als seus residents, ja que no poden tenir accés a serveis urbans de qualitat ni millorar casa seva, raó per la qual opina que cal donar sortida a aquesta situació. A més, creu que caldria regular per llei la manera com un pla urbanístic pot afectar un habitatge, i que si un pla no es duu a terme caldria revertir automàticament les afectacions. Al seu parer, no es poden mantenir indefinidament. El Sr. Coronas també expressa el vot favorable del seu grup. Comparteix plenament el que s’ha dit sobre les afectacions urbanístiques de llarg termini i explica que fa anys que parlen amb els veïns sobre aquestes qüestions i que, per tant, són molt conscients del greu problema i del greuge que pateixen. Tem, però, que fins que no hi hagi una reforma de la llei d’urbanisme i es posi data de caducitat als planejaments, això no es resoldrà. Reconeix que és molt complicat elaborar un instrument o una eina de l’Ajuntament que tingui presents tots els planejaments, calendaris i afectacions, però avisa que si s’hagués fet quan el seu grup ho va plantejar fa temps, ara la situació no seria tan complicada. Admet que quan es treballa un pla d’acció municipal o un pla d’inversions municipal, a vegades el Govern entrant oblida el que s’ha aprovat en planejaments anteriors, o fa inversions d’urbanització provisional que es podrien estalviar si els planejaments fossin definitius. Sigui com sigui, es mostra convençut que un planejament aprovat l’any 1984 avui en dia és revisable, i assegura que 32 anys més tard l’Ajuntament té l’obligació de revisar-lo. Amb tot, és conscient que si es fa una altra modificació del planejament, els terminis s’allargaran dos anys més. En tot cas, creu que s’ha d’estudiar si té lògica fer-ne una revisió per mirar de desafectar el que sigui desafectable després de 32 anys o bé calendaritzar-lo per tirar-ho endavant. Per acabar, reitera el seu vot favorable. La Sra. Lecha considera que el text presentat pel Grup del PP és contradictori, ja que pressiona perquè s’executi el PERI de 1984 i, alhora, parla d’una possible desafectació dels habitatges, la qual cosa implicaria renunciar al PERI. Per aquest motiu, el seu grup s’abstindrà. Matisa que la situació no és la mateixa d’altres llocs de la ciutat on s’han plantejat qüestions semblants, com la Font de la Guatlla. Opina que no és el mateix pertànyer al parc de Collserola que a una zona verda de Font de la Guatlla, que és una extensió molt petita. A més, afegeix que Font de la Guatlla és del 1976 o 1979 i que la configuració de la muntanya de Montjuïc ara no és la mateixa que la que estava prevista l’any 1979, i, en canvi, la de Collserola sí. Recorda, també, que en altres zones de la ciutat s’ha plantejat que, malgrat que estiguin en una zona verda declarada, es podria donar als habitatges afectats un termini de 75, 50 o 25 anys per tal que la gent pugui viure-hi durant un període de temps determinat tot i l’afectació temporal. En tot cas, reclama que el Govern s’hi posi a treballar i decideixi si desafecta o no, perquè es tracta d’una emergència: els habitatges tenen una necessitat imperiosa de manteniment i de condició de vida digna. Insisteix en l’abstenció del seu grup, però es mostra d’acord que es revisin totes aquestes zones. 4727 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La Sra. Sanz assegura que el Govern ja hi està treballant i que està elaborant un estudi per desenvolupar totes aquestes afectacions. Informa que s’ha reunit amb la majoria dels barris afectats per aquestes qüestions, no només Torre Baró, i que ha parlat amb els veïns i veïnes i amb les associacions de veïns. Tanmateix, recorda que és una qüestió pendent de fa molt de temps i retreu que l’acord del mandat anterior es va quedar només en paraules. Manifesta que el Govern intenta abordar aquesta situació des de la seva complexitat, i convida la resta de grups a mantenir el to que han tingut en aquesta intervenció quan s’obri la negociació i que la responsabilitat a l’hora de poder-hi donar resposta sigui la mateixa. Tot seguit, matisa que hi ha una confusió, ja que no es tracta d’un PERI sinó d’una modificació de PGM: el PERI de 1984 es va transformar en una modificació de PGM el 2003. Comenta que el que s’intenta fer és trobar una fórmula per deixar en suspens les afectacions que es considera que es poden revisar. Personalment, reconeix que li resulta difícil traslladar uns veïns i veïnes que fa 32 anys que estan en aquesta situació i que han de deixar les seves llars. Això no obstant, recorda que estan en sòl forestal, que hi ha unes afectacions i un missatge al voltant de l’autoconstrucció. És, per tant, un tema complicat. Seguidament, es compromet a presentar el calendari en la propera comissió i informa que els veïns ja el tenen. També demana que no s’hi barregi la pista forestal, que està aturada en espera d’un estudi de mobilitat que s’està fent a tot el barri. Explica que l’anterior mandat només es va fer la meitat de la pista i que es volia començar a pavimentar, però que no tenia cap sentit perquè no hi passaria cap autobús si no es feia la resta d’expropiacions i la pavimentació de l’altra part. Per acabar, exposa que el Govern també ha tirat endavant a Torre Baró algunes inversions molt necessàries, com el casal de barri de Torre Baró, i demana la col·laboració de la resta de grups per recollir i treballar les necessitats que té el barri. Aclareix que el sentit del vot és favorable. El Sr. Mulleras celebra la part positiva de les intervencions i que s’aprovi la proposta gairebé per unanimitat. Manifesta que Torre Baró és un barri que ha estat oblidat sovint per Barcelona i l’Ajuntament i que, per tant, cal que es desencalli aquesta situació que ja fa 32 dos anys que dura, i que es retornin els drets als veïns afectats, que fa més de 30 anys que no poden disposar lliurement de casa seva. Agraeix de nou el vot favorable i expressa el desig que tot plegat es dugui a terme ben aviat per al benestar dels veïns de Torre Baró. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1) Instem als i les representants de l’Ajuntament de Barcelona al consell d’administració del Consorci de la Zona Franca, a cedir la totalitat dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu, a l’Ajuntament de Barcelona, per tal de poder desenvolupar el pla urbanístic proposat. 2) Que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui defineixi els futurs usos de la parcel·la del passeig Torras i Bages, 122, que ara ocupa a precari la "Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona". 3) Constatem que a la zona de Sant Andreu no hi ha cap zona d’esbarjo per a gossos lliures, una instal·lació molt necessària pel benestar d’aquests animals que viuen en zones urbanes denses. En aquest sentit emplacem a la Comissió d’Ecologia, Mobilitat i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que estableixi la parcel·la del passeig Torras i Bages, 122, com un espai d’esbarjo per a gossos lliures. 4) Demanem que mitjançant el Plenari del Consorci de la Zona Franca, i el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, se’ls hi notifiqui als actuals ocupants la necessitat d’abandonar l’espai NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4728 per tal de poder començar l’enderroc de l’edifici i l’arranjament necessari per tal de poder portar a terme l’equipament abans esmentat. La Sra. Lecha exposa que el districte de Sant Andreu pateix des de fa temps una manca d’equipaments per portar-hi a terme diferents activitats d’àmbit veïnal, social i cultural, i també d’equipaments destinats a gent gran. Recorda que moltes d’aquestes infraestructures ja han estat projectades en una futura transformació urbanística de les antigues casernes militars de Sant Andreu. Afegeix que alguns habitatges i equipaments ja s’han realitzat, però que encara en queden molts per executar. Puntualitza que mentre no es materialitzin els projectes i les inversions pendents, l’espai seguirà sent propietat del Consorci de la Zona Franca, que té cedits a precari un edifici i un solar a l’Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, concedits sense cap mena de concurs ni contraprestació per l’ús privatiu de l’espai. Assegura que aquest fet va sorprendre molt diverses entitats veïnals del districte. Explica que l’Hermandad continua utilitzant les antigues dependències militars del passeig Torras i Bages 122 perquè per part de l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca encara no s’ha decidit quin ús ha de tenir aquesta parcel·la, malgrat que el pla urbanístic sí que preveu usos per a la resta del sòl. És per això que presenta la proposició, amb un text transaccionat amb el Grup de BC. En aquest sentit, recorda que en el segon punt han acordat que, com es fa habitualment, es definiran els usos dels solars en col·laboració amb les entitats veïnals. El Sr. Blasi avança que el seu grup votarà favorablement la proposició, però mostra curiositat sobre quina serà la posició del grup Govern, tant des del PSC com des d’ICV-EUiA (avui dia, BC), atès el seu llarg historial de responsabilitats en el Govern i després a l’oposició. Recorda que la presidència del Consorci de la Zona Franca la té l’alcaldessa Ada Colau, tal com anteriorment l’han tingut els diferents alcaldes de la ciutat de Barcelona. Tot seguit, pregunta si, d’acord amb la transacció del punt tercer, es pretén portar alguna iniciativa en l’àmbit del Plenari de la ciutat. El Sr. Blanco exposa que els terrenys dels quals parlen són els antics quarters militars, en aquest moment propietat del Consorci de la Zona Franca, i abans del Ministeri de Defensa. Ratifica que en part estan ocupats per un col·lectiu d’excombatents catalans per un acord de cessió del 2013. Recorda, però, que aquest grup neteja l’indret i el manté en bones condicions, i que no ha provocat cap mena de conflicte. És per això que no entén el sentit de la proposta. Al seu parer, el conveni s’està respectant. A més, afegeix que a la zona hi viuen unes quaranta famílies en precari i que caldrà reallotjar-les quan s’executi el pla urbanístic. Insisteix que les activitats que s’hi fan no provoquen cap molèstia, per la qual cosa no veu motiu per desallotjar els edificis fins que no arribi el moment d’execució del pla. Així doncs, hi vota en contra. El Sr. Coronas recorda que el 26 de novembre del 2014, ERC ja va presentar una proposició en aquest sentit al Congrés dels Diputats. Explica les cessions militars a Catalunya són escasses, i que en aquest cas respon a una cessió de 113.000 m² feta el 2004 en una operació de venda: els terrenys es van vendre al Consorci de la Zona Franca de Barcelona per 83 milions d’euros, i l’any següent a Madrid es va fer una cessió de 9 milions d’euros en el marc de l’Operació Campamento, per a habitatge protegit, contra 0 milions d’euros, és a dir, gratuïta. Aquí hi veu clarament un tracte preferent. Afegeix que, en el moment de la venda, el comitè executiu el presidia Jordi Cornet, militant del PP i delegat de l’Estat en el Consorci, per la qual cosa el Govern espanyol tenia veu i vot sobre tot el comandament del Consorci, que va autoritzar que els terrenys de 5.000 m², més un bar i un local, fossin cedits de manera totalment gratuïta a l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios. Especifica que l’Hermandad es dedica a desfilar armada davant de l’escola de primària i secundària que hi ha just al davant, a fer processons passejant el Cristo de la Buena Muerte i a mantenir un local bar amb fotos del dictador Francisco 4729 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Franco i del general Millán-Astray, el creador de la Legión que va popularitzar el famós crit de «¡Viva la muerte!». Assegura que també s’hi autoritzen reunions de l’ultradreta. Al seu parer, tot plegat desafia els temps moderns, per la qual cosa no entén com es poden permetre aquest tipus d’activitats dins d’un terreny públic. Manifesta que els veïns, veïnes i altres implicats, a través d’una comissió de seguiment creada per a les Casernes de Sant Andreu, demanen que es facin equipaments en aquests terrenys, en lloc de cedir-los als Legionarios. El Grup d’ERC és del mateix parer, i com la CUP, vol que el Consorci de la Zona Franca cedeixi els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona i que els Legionarios abandonin per sempre les seves activitats pròpies d’èpoques passades. El Sr. Mulleras es mostra sorprès pel fet que es faci aquesta proposta en el marc de la Comissió, ja que l’alcaldessa o els regidors que en formen part podrien fer-la en el si del Consell d’Administració del Consorci de la Zona Franca, propietari de la parcel·la. Assegura que el que veritablement molesta els grups que han intervingut és que l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios sigui un símbol d’Espanya, i el fet que els recordi que Barcelona és una gran capital d’Espanya, i que Barcelona i Catalunya tenen dret a ser part d’Espanya. Es mostra convençut que si es tractés de les milícies catalanes, opinarien que fan una gran tasca social. Rebutja que s’hagin generat problemes a l’equipament i insisteix que és una instal·lació propietat del Consorci de la Zona Franca, que ha decidit cedir-lo per a aquest ús i que, per tant, cal plantejar la qüestió al Consell d’Administració i no a l’Ajuntament. Avança, doncs, que no s’aconseguirà res encara que la Comissió aprovi la proposició. Clou la intervenció insistint que el problema és que siguin legionaris, i que si es tractés de la milícia catalana, segurament no s’hauria produït la proposta. La Sra. Sanz rebat al Sr. Mulleras que si es tractés de la milícia catalana ell tampoc tindria el mateix discurs, i assegura que aquest és el problema. Avança que el Govern donarà suport a la proposició, ja que cal continuar amb tot el projecte de reparcel·lació pendent, un projecte que, gràcies al desbloqueig que es va acordar en el marc del Consorci de la Zona Franca, ja s’està treballant i reactivant amb la important col·laboració dels veïns i veïnes. Afegeix que ja hi ha una sèrie d’usos assignats als solars, com ara escoles bressol o equipaments necessaris per al barri que s’han acordat amb els veïns i veïnes. Troba lògic, tenint en compte els dèficits del barri de Sant Andreu, que tot aquell àmbit sigui de titularitat municipal, i entén que això és el que reivindica la proposició del Grup de la CUP per tal que es produeixi la cessió íntegra i, per tant, sigui l’Ajuntament, amb els veïns i veïnes, qui decideixi quins són els usos i els equipaments que cal donar a aquests solars que fa anys que estan buits i no tenen cap tipus d’utilització. Sobre la qüestió vinculada a quins són els usos que de forma provisional es poden donar a les casernes, es mostra convençuda que hi ha d’haver un criteri, que no tot és justificable, i qüestiona la manera com s’ha produït la cessió als legionaris. Insisteix que hi ha d’haver criteris clars i públics, tal com es fa amb tots els equipaments de gestió comunitària, cívica i pública. Insta, doncs, a revisar si l’activitat de l’Hermandad és adequada o no, ja que contràriament als grups que defensen que la seva activitat és innòcua, opina que molts veïns del districte sí que se senten ofesos. Comenta que ella n’ha estat testimoni in situ i convida als grups que ho consideren neutre a presenciar-ho també. Per acabar, reitera el vot favorable a la proposició i la disposició a fer-la efectiva. La Sra. Lecha manifesta que si els legionaris són la imatge d’Espanya, aleshores és una imatge molt trista i rància. Assegura que Espanya està formada per una sèrie de pobles valents, combatius, amb un patrimoni molt ferm, però que en canvi el Grup del PP vol donar una imatge d’Espanya colonial i rància, raó per la qual han sortit moviments independentistes a Andalusia, Galícia, Euskal Herria, els Països Catalans i fins i tot Castella. Insta, doncs, la formació del Sr. Mulleras a revisar la idea que donen de l’Espanya encara feixista i rància. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4730 El Sr. Blasi recorda que aquests equipaments acumulen ja deu anys d’endarreriments, cosa de la qual s’han de sentir partícips, però no pas per una manca de voluntat. Subratlla que la responsabilitat és del Consorci de la Zona Franca, tanmateix matisa que s’havien portat iniciatives al Plenari del Consorci de la Zona Franca perquè es produís una reversió de la cessió, però que alguns grups municipals s’absentaven del Plenari o d’altres ni tan sols votaven, com en el cas de la representant d’ICV-EUiA Isabel Ribas. Insisteix que hi ha una Comissió de Seguiment de Casernes on s’han de portar els temes i debatre quins són els usos i els destins dels solars. Especifica que una part d’aquests solars es destinaran al reallotjament de les persones que a dia d’avui viuen a Torras i Bages, en una situació que comença a ser d’infrahabitatge a la zona del carrer Palomar. També recorda que ja hi va haver un conjunt de limitacions per evitar l’ús extensiu que en feia l’Hermandad, que ja hi eren des de feia unes quantes dècades abans que arribessin altres grups al Govern municipal. Coincideix amb el Sr. Coronas que l’operació de Casernes va ser una venda força onerosa per a l’Ajuntament de Barcelona, que a més de pagar-ho tot es va quedar sense la possibilitat de decidir què s’hi podia fer, perquè es va atorgar aquesta decisió al Govern de l’Estat espanyol. Acaba manifestant que tenen un deute amb el districte de Sant Andreu, i amb els veïns i amb les veïnes, i assegura que no és una qüestió de l’Hermandad de los Antiguos Caballeros, sinó de desenvolupament urbanístic d’una zona estratègica per a la ciutat. El Sr. Blanco puntualitza que el seu grup està d’acord que es desenvolupi en aquests solars el que calgui desenvolupar, però al seu parer és clar que la proposició no només abordava aquest tema, sinó que el fons de la qüestió és que una associació molesta per a determinats grups hi desenvolupa una activitat que volen eliminar sigui com sigui. Reconeix que no és una activitat neutra, però tampoc no ho és la de molts altres col·lectius que ocupen edificis a la ciutat. Subratlla que en aquest cas es tracta d’una ocupació i una activitat legals. Admet que pot ofendre a una part de la població, però manifesta que a una altra part de la població la poden ofendre altres activitats que es produeixen en altres locals de la ciutat. Pel que fa a la intervenció del representant del Grup d’ERC, es mostra sorprès que hagi estat fins i tot més sectària i radical que la del Grup de la CUP. Considera impropi que aquests grups defensin les ocupacions il·legals quan es tracta de grups propers ideològicament i, en canvi, ara pretenguin desallotjar altres grups que consideren els seus enemics però que tenen tot el dret a ocupar unes dependències. Opina que les normes han de ser les mateixes per a tothom, independentment de l’uniforme o de les activitats que duguin a terme. En aquest sentit, retreu al Sr. Coronas que fa servir una vara de mesurar diferent segons de qui parli. El Sr. Coronas coincideix que la Legió, la cabra i el quadre de Franco són símbols molt rancis, i, com la Sra. Lecha, assegura que l’Espanya de molts espanyols no és aquesta. A més, especifica que el seu grup no és gens amant dels uniformes militars, ni de milícies catalanes ni de la Legió, però ho és molt menys quan representen determinades coses. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1) Instem als i les representants de l’Ajuntament de Barcelona al consell d’administració del Consorci de la Zona Franca, a cedir la totalitat dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu, a l’Ajuntament de Barcelona, per tal de poder desenvolupar el pla urbanístic proposat. 2) Que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui defineixi els futurs 4731 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 usos de la parcel·la del passeig Torras i Bages, 122, que ara ocupa a precari la "Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona". 3) Demanem que mitjançant el Plenari del Consorci de la Zona Franca, i el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, se’ls hi notifiqui als actuals ocupants la necessitat d’abandonar l’espai per tal de poder començar l’enderroc de l’edifici. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 13. Instar al Govern municipal a que prengui les mesures necessàries en el transcurs dels propers 3 mesos, per estudiar i obrir una Comissió Tècnica de treball entre els tècnics municipals, els tècnics dels Grups Polítics i els representants significatius del sector (CIMALSA, CEDAC, GREMITLC, EOLI, etc.), per tal d’analitzar: 1) L’efectivitat real sobre la producció d’emissions del protocol d’aplicació de les mesures restrictives de trànsit i 2) El criteri d’aplicació d’Excepcions pel que fa a les restriccions de la circulació a col·lectius especials, de tal manera que els criteris adoptats es puguin aplicar en actuacions potencials futures. Dins del marc d’aquesta Comissió, es prendrà la decisió sobre quins sectors de la distribució poden ser considerats com a col·lectiu essencial. El Sr. Blasi puntualitza que el prec ha estat objecte de transacció i agraeix a les persones que hi han intervingut que s’hagi pogut arribar a un acord. Explica, també, que la intenció del redactat inicial era que es pogués partir d’un àmbit de ciutat, amb la possibilitat que els grups municipals poguessin participar-hi, i que alhora hi hagués un retorn en el si de la Comissió. Tot seguit llegeix el prec amb la redacció definitiva. La Sra. Sanz cedeix la paraula a la comissionada d’Ecologia. La Sra. Herrero agraeix al Grup de CiU el debat profitós i l’entesa que ha permès arribar a un acord per tal que les mesures de lluita contra la contaminació que afectin el sector de la distribució urbana de mercaderies tinguin un tractament específic, una qüestió en la qual coincideixen. Anuncia, també, que s’ha arribat a un acord amb l’Àrea Metropolitana i amb la Generalitat de Catalunya per treballar aquest tema conjuntament en un grup de treball de distribució urbana de mercaderies, liderat per la Generalitat, on es prendran les decisions i s’elaboraran les mesures relacionades amb Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Olot i Vic, és a dir, mesures coordinades i d’aplicació a tot arreu. Especifica que la transacció ha anat en aquest sentit, i que els treballs del grup es presentaran a la Taula contra la contaminació de Barcelona i que, per tant, tots els grups polítics, les entitats i els membres que en formen part podran dir-hi la seva i fer-hi aportacions. El Sr. Blasi insisteix que la voluntat era que l’Ajuntament de Barcelona pogués tenir un lideratge en aquest àmbit, tot i reconèixer que la Generalitat de Catalunya, per posar un cert ordre a una certa inactivitat, va haver d’entomar el tema i abastar aquesta conurbació que va més enllà la zona d’influència de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, i que inclou Olot i Vic. Sigui com sigui, entén que amb aquest prec podran disposar de la informació pertinent, participar i fer un seguiment periòdic en el si de la Comissió de forma periòdica. Entén, també, que serà una motivació perquè la Taula de qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona també tingui una freqüència i una dinàmica de treball, actualment una mica feixuga i sense la periodicitat que seria d’esperar. Es dóna per tractat amb el redactat següent: NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4732 Instar al Govern municipal a treballar propostes que afectin a aquest sector de distribució urbana de mercaderies de manera específica en el marc del grup de treball sobre Distribució Urbana de Mercaderies de la Taula per la Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona impulsada per la Generalitat on participa el sector i presentar-les, per al seu debat, a la Taula contra la contaminació de Barcelona tot garantint una adequada informació, consulta i participació de tots els grups municipals del consistori respecte les mesures plantejades. Del Grup Municipal C’s: 14. Que el Govern municipal presenti el mes de juliol una proposta concreta de protocol d’actuació en cas d’episodis de contaminació de l’aire, per al seu debat amb els grups municipals. Que aquest protocol vagi acompanyat dels procediments necessaris per a la seva aplicació efectiva en cas d’activació. El Sr. Alonso planteja que al Grup Municipal de C’s el preocupa bastant el tema de la contaminació de l’aire. Recorda que s’han constituït diversos grups i taules de treball per parlar del tema i que una de les prioritats que s’havien marcat era elaborar un protocol d’episodis d’alta contaminació de l’aire. Expressa, però, preocupació pel fet que aquest protocol no avança prou ràpidament: el 17 de març se’n va presentar un primer esborrany amb algunes idees, però subratlla que el seu grup el va considerar insuficient, per això demana d’agilitzar aquests treballs. La Sra. Herrero no dubta que el tema preocupi el Grup Municipal de C’s, però demana que també l’ocupi més. En aquest sentit, recorda que la proposta de protocol del 17 de març es va obrir als membres de la taula i als grups polítics per fer-hi aportacions, però que només van rebre aportacions d’un grup, i cap del proposant. Pregunta, doncs, per què ara demanen tanta urgència. Recorda que en aquella taula ja es va situar un calendari que proposava presentar la proposta definitiva entre el juliol i el setembre, i que el Grup de C’s no el va discutir. Avança, doncs, que es mantindrà el calendari que es va presentar a la taula. Especifica, a més, que justament arran d’una moció que va presentar el Grup de C’s al Parlament instant a ordenar la governança en el tema de contaminació amb la Generalitat i l’Àrea Metropolitana, s’ha acordat treballar conjuntament un protocol únic per a municipis de més de 100.000 habitants, tal com marca la llei, i que s’apliquin les mateixes mesures a Barcelona, Badalona i l’Hospitalet. Per això l’elaboració va més lenta, però més coordinada. Subratlla que l’Ajuntament de Barcelona ha tingut molt lideratge en aquest tema i que considera oportuna la proposta de la Generalitat. Insta, doncs, el Sr. Alonso a no preocupar-se tant i a treballar més el tema i a fer-hi aportacions, perquè encara hi són a temps. Finalment, rebutja el prec. El Sr. Alonso recorda que en la reunió va plantejar diverses preguntes a la Sra. Herrero sobre la implantació del protocol, ja que al seu parer bona part del text era absolutament demagògic i no s’entenia. Li retreu que creïn un grup de tècnics especialitzats per desenvolupar el protocol, que generin tot un seguit d’espais, i ara en canvi digui que no avancen perquè el Grup de C’s no ha aportat propostes. En opinió seva, fugen d’estudi. Assegura que el Govern sempre troba excuses per anar endarrerint els temps, i recorda que ha de governar, donar propostes i arribar a algun lloc, més enllà de la creació de taules i grups de treball. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 4733 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 15. Quines mesures i accions concretes està duent a terme el govern de la ciutat per tal de materialitzar les previsions de despesa prevista corresponents a 112,80M€ a rehabilitació d’habitatges de la ciutat, i concretament, quin és el seu desglossament per a cadascun dels anys del període 2016-2019? El Sr. Martí explica que plantegen la pregunta amb relació a la mesura de govern que va presentar el Govern en el Plenari d’1 d’abril sobre l’estratègia per a la rehabilitació urbana 2016-2019. En concret, especifica que un dels eixos i objectius de la mesura de govern, la rehabilitació d’habitatges i d’equipaments, va directament lligat a l’economia productiva, la creació d’ocupació i la potenciació de les pimes, sobretot locals i autòctones, que són les que es dediquen a la rehabilitació. Al seu parer, és un dels segments a promoure en els propers anys i per això demana conèixer la concreció d’aquesta partida fins al 2019, que en principi compta amb una prereserva de 80 milions i de 32,8 milions fins al 2019 (en total, 112,80 milions). En concret, demana conèixer les xifres per anualitats i per zones o barris de la ciutat, amb la rehabilitació com a eix estratègic d’impuls de l’economia productiva i de suport a la petita i mitjana empresa local i autòctona. La Sra. Sanz subratlla que es tracta d’una de les mesures estratègiques que es va plantejar des del començament del mandat, amb l’objectiu de doblar els ajuts a la rehabilitació que s’havien desenvolupat en el mandat anterior, i d’ampliar-los a altres aspectes, com ara els edificis municipals, i a altres qüestions, per exemple la integració de tota l’actuació que es fa a l’espai públic amb els mateixos criteris quant a productes i actuacions. Per això, l’objectiu és que l’Ajuntament de Barcelona impulsi 20 milions d’euros l’any en ajuts a la rehabilitació d’habitatges, en aquest cas privats, més una part diferenciada d’una mica més de 30 milions d’euros vinculats a la rehabilitació energètica dels edificis municipals. En total, els 112,80 milions d’euros que plantejava el Sr. Martí. Recorda que el Pla Empenta del mandat anterior es plantejava arribar a 60 milions d’euros en ajuts a rehabilitació, però que efectivament se’n van gastar 39. Per tant, l’objectiu és doblar la despesa. En aquest sentit, informa que en aquests moments, amb relació als ajuts a la rehabilitació, s’han entrat expedients al voltant dels 31 milions d’euros. Per tant, es mostra convençuda que amb les diverses convocatòries es podrà reactivar el sector econòmic i energètic productiu de la ciutat. El Sr. Martí agraeix la informació complementària i, a banda d’anar executant la despesa a mesura que es publiquin les convocatòries corresponents, demana que se’n tingui el màxim control possible i la màxima informació, sempre en contacte amb els sectors professionals, els gremis i les entitats, que són els que vetllen perquè els seus associats col·laborin en l’empenta que es va iniciar en l’anterior mandat. Insta, doncs, el Govern a no ser un actor passiu, i a impulsar al màxim aquesta coordinació amb els agents, les entitats i les associacions que agrupen els interessos d’aquestes empreses. La Sra. Sanz coincideix plenament amb el Sr. Martí i li recorda que existeix l’Observatori per a la Rehabilitació, on participen totes les parts. Especifica, a més, que abans de posar en marxa la mesura, es va presentar a tots els gremis, sectors vinculats i col·legis de professionals, i que l’objectiu és continuar treballant com s’ha fet fins ara. Aprofita també per demanar-li si el Govern de la Generalitat confirmarà la seva partida pressupostària vinculada als ajuts a la rehabilitació, que en l’última etapa havia estat al voltant dels 5 milions d’euros. Espera de debò que es repeteixi. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4734 16. El Govern té prevista alguna actuació per resoldre els problemes de congestió que es produeixen diàriament en la ronda del General Mitre, a l’alçada de Via Augusta? En cas afirmatiu, quines són les dites actuacions? El Sr. Alonso exposa que el seu grup té la percepció que la mobilitat a la ciutat cada dia va empitjorant un mica més, i que continuen els problemes de congestió de trànsit. Explica que en aquest sentit han rebut moltes queixes de veïns pel tema de la ronda General Mitre. Tot seguit, planteja el prec. La Sra. Vidal explica que la intersecció de la cruïlla entre ronda General Mitre i Via Augusta té diferents elements de complexitat: passos de vianants de gran longitud, eixos vials amb doble sentit de circulació, elevada demanda de trànsit a tots dos vials i en hora punta, a la calçada de Mitre en sentit Besòs, el lateral d’un carril es perllonga fins a la intersecció. Al seu parer, doncs, es tracta d’un espai complex, però no d’un empitjorament general de la congestió. Comenta que la regulació semafòrica està adaptada a tots aquests condicionants i recorda que tot el que es resta de fases semafòriques en una fase se li resta a una altra necessitat (vianants, cotxes en doble sentit, etc.). De tota manera, informa que de forma periòdica es va ajustant la semaforització i es fan tots els esforços perquè aquesta cruïlla tingui la màxima capacitat. Reconeix, però, que la ciutat no està preparada per a la quantitat de vehicles que circulen, per això creu que les millores no han de venir per una millor regulació de la cruïlla, que ja està al límit de la seva capacitat, sinó per un pla de mobilitat urbana que marqui la disminució del vehicle privat a fi de reduir els problemes de congestió, la contaminació i l’ocupació de l’espai públic que provoca el vehicle privat. El Sr. Alonso es mostra d’acord que cal millorar la mobilitat global, però demana que mentre aquests plans globals de ciutat no arriben, s’analitzin els punts negres i s’intenti que funcionin al màxim possible per no complicar la vida als veïns que hi han de passar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 17. Quin és el capteniment del govern de la ciutat entorn a les successives vagues de TMB i quines solucions preveu aplicar per tal d’arribar a un acord amb els vaguistes i evitar així noves aturades del servei de transport públic? El Sr. Coronas planteja la pregunta del seu grup, un tema que ha marcat l’actualitat de la setmana. La Sra. Vidal puntualitza que, en l’àmbit de la TMB, cal diferenciar la situació dels autobusos de la del metro, ja que ja s’ha arribat a un acord amb autobusos i s’ha signat el conveni col·lectiu fins a l’any 2019. Recorda que són situacions complexes, però opina que són resolubles en un període de temps que, tot i ser més llarg del que seria desitjable, ha d’acabar amb un acord. Exposa que pel que fa al metro, l’actitud i la predisposició són les mateixes que han permès arribar a un acord amb autobusos, i que s’estan oferint les màximes millores que permet la llei pel fet de ser una empresa pública. En aquest sentit, subratlla que els convenis s’han de tancar amb uns increments que no superin els màxims legals, que de tota manera estan molt per sobre de com s’estan tancant ara convenis col·lectius en l’àmbit privat. Es mostra convençuda que el Govern ha de garantir les millors condicions possibles i especifica que s’intenta fer mitjançant determinats conceptes vinculats a la productivitat, com la modernització i racionalització de l’estructura professional de metro. Recorda que al metro encara hi ha categories professionals prèvies a l’estatut dels treballadors, fora de norma, i també que hi ha molts aspectes de la negociació en les quals fins ara no s’ha volgut entrar. Opina, doncs, que hi ha molt 4735 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 recorregut per arribar a un acord i lamenta les molèsties que el procés està causant a la ciutadania, que és qui pateix les vagues diàriament. El Sr. Coronas agraeix la resposta de la regidora de Mobilitat, a parer seu molt constructiva i positiva. D’altra banda, però lamenta la crítica, al seu parer injustificada, als serveis mínims, d’entrada perquè eren serveis mínims flexibles, fet que ha permès a l’Ajuntament negociar millors temps i millors freqüències. Recorda que són temps mínims que vénen de l’acord fred que en el seu moment fixava un 50% de serveis mínims en hora punta, però no fixava els serveis mínims en hores vall. Explica que, ara que n’hi ha en hores vall, es compensa amb un 40%-20%. Opina que l’actitud durant tota la setmana ha estat bastant hostil, per això agraeix que el Govern entomi la responsabilitat que li correspon a la direcció de TMB a l’hora d’arribar a un acord amb el comitè de vaga i amb els sindicats. Insisteix que la resposta l’ha sorprès gratament i expressa el desig que en breu s’arribi a la resolució d’un conflicte, al qual creu que s’ha arribat possiblement perquè l’actitud tampoc ha estat la més positiva possible al llarg del temps. Manifesta que fer autocrítica i construir nou futur és positiu i es mostra esperançat que sigui la darrera vaga que hagin de patir els ciutadans i les ciutadanes. La Sra. Vidal agraeix que consideri la seva actitud com a positiva, però remarca que no ha estat diferent de la que s’ha mantingut en el cas de l’autobús i que ha permès arribar a un acord. Puntualitza que qui pateix les qüestions sobre els serveis mínims és la ciutadania, no l’Ajuntament, i recorda que com a Govern mai no han demanat un augment dels serveis mínims, sinó que no els redueixin, i aprofita per recordar que els serveis mínims han estat els mateixos tot l’any excepte en l’anterior convocatòria, en què inexplicablement es va canviar el criteri. Manifesta que el Govern no ho entén, com tampoc la ciutadania, que és qui ―insisteix― ho pateix en primera persona. El Sr. Coronas puntualitza que els serveis mínims no només no han baixat, sinó que estan d’acord amb l’acord del 2006 que no s’ha modificat encara. Finalment, coincideix que qui ho pateix és la ciutadania, és a dir, tothom. Es dóna per tractada. 18. Perquè havent-se aprovat la proposició a la Comissió del mes de març de 2016, no s’han aturat les obres, ni retirat la llicència, ni s’ha fet públic l’informe jurídic, i s’ha obert la unitat de subministrament de carburants del carrer Pere IV núm. 548? El Sr. Coronas recorda que el seu grup va presentar una pregunta sobre la benzinera del carrer Pere IV, 548, ja que, aplicant la llei d’urbanisme i tenint en compte que el que es demanava era activitat complementària i no activitat principal, entenien que s’havia de suspendre la llicència. Li consta que des del Govern municipal hi havia el compromís d’estudiar-ho, però manifesta que la benzinera ja està en funcionament i no s’han donat explicacions. Recorda que hi ha un informe sobre aquesta qüestió, però manifesta que no l’han vist mai, per això pregunta per què, havent-se aprovat la proposició a la comissió del mes de març, no s'han aturat les obres ni retirat la llicència, i s'ha obert la unitat de subministrament de carburants del carrer Pere IV 548. La Sra. Sanz recorda que quan es va acordar a la comissió del mes de març la proposta de veure com es podien aturar les obres de la benzinera, ja es va situar com a premissa inicial que se sol·licitaria l’informe jurídic corresponent per tal d’avalar la viabilitat de la proposta. Explica que, en aquell moment, les obres estaven pràcticament acabades, i també que els veïns i veïnes havien presentat un recurs d’alçada sobre aquesta llicència, en contra de l’acord de la concessió. Per aquest motiu, els serveis jurídics de l’Ajuntament van creure procedent que l’informe jurídic ho respongués tot, no només la petició del Govern, sinó també el recurs d’alçada dels veïns i veïnes. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4736 Tot seguit, explica que l’informe, que es farà arribar també als veïns i veïnes, aprecia que no concorren, en les resolucions d’atorgament de les llicències, motius de nul·litat o d’anul·labilitat que fomentin la incoació d’un procediment de revisió de la llicència. A partir d’aquí ―afegeix―, el Govern municipal, tenint en compte que és una qüestió que s’està impulsant a molts territoris, ja ha plantejat una revisió de totes les llicències provisionals que es vinculen al servei de benzineres a fi de poder actuar de forma correcta. Puntualitza, també, que l’informe que precedia l’actuació de la llicència de Pere IV provenia del mandat anterior. El Sr. Coronas agraeix l’explicació i demana poder estudiar l’informe, del qual encara no disposen. Entén que tot plegat ve del mandat anterior i que segurament la llicència no s’hauria d’haver atorgat en aquell moment. El fet, però, és que ara la benzinera no es pot treure i l’han de patir els veïns i veïnes, com segurament passarà amb les altres dues que tenen llicència. Al seu parer, és una qüestió de responsabilitat de l’Ajuntament i demana si el fet que no es pugui retirar la llicència és qüestió de cost o bé d’impossibilitat jurídica. La Sra. Sanz respon que la qüestió no és tan senzilla i que l’atorgament d’aquestes llicències provisionals pot tenir diferents interpretacions segons la llei. Per tant, el que cal aclarir és la posició de serveis jurídics al voltant de la voluntat del Govern municipal d’atorgar o no aquestes llicències provisionals. Aprofita per matisar que l’informe, basant-se en aquest criteri i la legislació, no diu que la llicència no estigui atorgada correctament, sinó que diu que no hi ha possibilitat d’anul·lar-la perquè la llei és interpretable. Hi ha ajuntaments que l’han interpretat d’una forma i d’altres que, històricament, l’han interpretat d’una altra. A partir d’aquí, el que planteja el Govern municipal és un canvi de criteris. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 19. Quines són les previsions d’enderrocament de la finca del carrer Dalmases núm. 63, el cost total detallat per conceptes (indemnització, honoraris professionals, enderroc, etc.) per a l’Ajuntament de Barcelona derivat de la sentència del Tribunal Suprem, i les responsabilitats polítiques que el Govern municipal preveu demanar? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. El Sr. Mulleras planteja la pregunta. La Sra. Sanz avança que se li farà lliurament de la còpia sol·licitada i tot seguit informa que ja s’ha iniciat l’enderroc de l’edifici. Afegeix que l’acta de replanteig es va signar el 28 d’abril del 2016 i està previst que finalitzi a finals del mes de setembre. A continuació exposa que el cost total de la sentència és de 15.206.803 euros, i que la documentació desglossa els conceptes. Sobre la qüestió de les responsabilitats tècniques i polítiques, recorda que s’ha tractat a bastament tant a la Comissió com al Plenari i es remet als mateixos aclariments. El Sr. Mulleras assegura que la història de l’edifici de Dalmasses ha estat una cadena de nyaps i il·legalitats fruit d’errors i negligències dels governs tripartits de l’Ajuntament. Recorda que el cost ha superat els 15 milions d’euros, inclòs el pagament d’àtics de luxe a milió i mig d’euros, uns àtics que després s’han enderrocat. Al seu parer, doncs, l’alcaldessa Colau ven millores d’espai públics el que de fet són compliments de sentències i expropiacions. Per això el Grup Municipal del PP demana que es depurin responsabilitats pel fet que l’any 2000 es concedís una llicència il·legal, ja que s’havien tramitat dos plans urbanístics el 1999 i el 2004 4737 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 que posteriorment van ser anul·lats per la Justícia i en el seu moment no es van complir les sentències d’enderrocament de 2003, fet que ―insisteix― ha acabat costant als barcelonins més de 15 milions d’euros. Es dóna per tractada. 20. Quantes llicències de terrasses i taules concedides hi havia a 31/12/2014, a 30/06/2015, a 31/12/2015 i a 31/05/2016 (o a data de l’últim tancament) a la ciutat de Barcelona, desglossades per districtes? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup es consideraria satisfet de rebre la resposta per escrit, per després poder estudiar-la i analitzar-la. Només demana que, en cas de dubte, se’ls pugui proporcionar aclariment des dels serveis del Govern municipal. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. Quina és la situació administrativa actual respecte l’autorització de l’activitat de la botiga del Futbol Club Barcelona ubicada al carrer Mallorca 406 i què pensa fer l’Ajuntament de Barcelona per fer complir el del Pla Especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona i la limitació d’aquests establiments a l’entorn del temple de la Sagrada Família? La Sra. Lecha recorda que l’agost de 2014 va obrir al carrer Mallorca 406, davant del temple de la Sagrada Família, una botiga Nike del Futbol Club Barcelona. Manifesta que l’establiment, destinat exclusivament a la venda d’articles, va esquivar l’article 5è del Pla especial d’ordenació d’establiments comercials i va obtenir una llicència d’establiment cultural de tipus museístic, que li permetia dedicar el 5% de la superfície a la venda d’articles de regal, emparant-se en l’article 7. Assegura que l’operació no només es va realitzar amb frau de llei, sinó que, a més, incomplia la limitació del 5% de superfície de venda d’establiment de tipus museístic i dedicava a la venda quasi tot l’espai. Recorda, també, que després de diverses crítiques i denúncies, el desembre la botiga va cessar l’activitat per ordre municipal, va realitzar alguns canvis, i un mes després va tornar a obrir. Per això pregunta quina és la situació administrativa actual respecte a l'autorització de l'activitat de la botiga i què pensa fer l'Ajuntament de Barcelona per fer complir el Pla Especial d'ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d'articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona i la seva limitació a l'entorn del temple. La Sra. Sanz assegura que la Sra. Lecha coneix perfectament tota la situació. Tot seguit recorda que el Govern es va trobar que s’havia atorgat una llicència d’activitat museística amb dret a ús comercial, precisament per no haver d’adaptar-se al Pla especial. Afegeix, a més, que l’espai on es troba està afectat per un PERI i que, per tant, la llicència és provisional. Explica, també, que s’hi han fet cinc inspeccions en els darrers mesos per determinar si l’activitat s’ajustava a la de la llicència, i que el resultat ha estat que s’ajusta a la llicència per fer activitat museística i un ús comercial. La Sra. Lecha demana que li aclareixi si s’ajusta a l’article 7 o al 5, és a dir, si està com a botiga de souvenirs o com a museu. La Sra. Sanz especifica que figura com a activitat museística i amb dret d’ús comercial. A continuació, proposa a la Sra. Lecha fer una sessió amb Inspecció i NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4738 amb els tècnics de les llicències per tal de valorar-ho tot i, si escau, una visita a l’establiment. Es dóna per tractada. 22. Quins són els criteris de contingut i espai a l’hora de seleccionar quines pintades s’esborren prioritàriament? La Sra. Lecha exposa que el seu grup, arran de les successives manifestacions i concentracions a la Vila de Gràcia del passat 29 d’abril amb motiu del Dia del Treballador i les posteriors manifestacions pel desallotjament del Banc Expropiat, ha percebut que la brigada de neteja actua de manera selectiva a l’hora d’esborrar pintades a les façanes i tàpies. Per tant, pregunta quins són els criteris de contingut i espai a l'hora de seleccionar quines pintades s'esborren, ja que han constatat que hi ha pintades que es mantenen durant setmanes i altres que en qüestió de dues hores són esborrades, depenent de la línia política. La Sra. Sanz cedeix la paraula a la comissionada d’Ecologia. La Sra. Herrero assegura que en cap cas el criteri per esborrar pintades té a veure amb el contingut de la pintada ni l’autoria. Pel que fa al protocol, explica que l’Ajuntament té un sistema de detecció propi però que també hi ha un sistema de detecció a través de les queixes que formulen els ciutadans, els districtes i la Guàrdia Urbana. A partir d’aquí, hi ha uns criteris de prioritat: en primer lloc s’atenen les pintades ofensives, que es retiren en un termini inferior a 24 hores; en segon lloc es retiren les que arriben a través del circuit de queixes de l’Ajuntament (de Guàrdia Urbana, el Districte o la mateixa ciutadania), que s’esborren en un termini d’entre 24 i 72 hores. Dit això, especifica que, després de qualsevol manifestació, independentment del contingut, del motiu o de qui la convoqui, hi ha previst un procediment específic per si es produeix una gran concentració de pintades en un mateix espai, cosa que requereix una atenció més específica. Arran d’aquest procediment, reconeix que pot passar que s’esborri abans una pintada que s’acaba de fer que no una pintada que fa dies que hi és. Admet, doncs, que les manifestacions tenen un circuit diferenciat, però rebutja que la priorització tingui res a veure amb el contingut de les pintades. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 23. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec M1519/2318, acceptat en la sessió de 20 de gener de 2016: Instar el govern municipal a presentar la situació del Pla Estratègic del Zoo de Barcelona en el termini de 2 mesos, amb la calendarització de les actuacions previstes durant aquest mandat i com afectaran les diferents espècies d’animals. Tractat conjuntament amb el punt núm. 1. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19,46 h 4739 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Acords Acords de la sessió del mes de juliol de 2016 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 12 de juliol de 2016. Part Decisòria / Executiva Proposta d’acord 1. Declarar d’utilitat municipal les instal·lacions esportives municipals del CEM de l’Espanya Industrial, del CEM La Bordeta, del CEM Espai de Mar, del CEM Escola Municipal d’Hípica de La Foixarda, del Camp Municipal de Rugbi La Foixarda, del Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, del Centre Municipal d’Escalada La Foixarda, del CEM Esgrima Reina Elisenda, del CEM Can Ricart, del CEM Colom, del CEM Joan Miró, del CEM Piscines Bernat-Picornell Montjuïc, del CEM Pau Negre, Parc del Migdia, del CEM Les Corts, del CEM Putxet, del CEM Vintró, del CEM Maresme, del CEM La Mar Bella, del CEM Júpiter, del CEM Nova Icària, del CEM La Verneda, del CEM Can Felipa, del CEM Bon Pastor, del CEM Can dragó, del CEM Can Cuyàs, del CEM Artesania, del CEM Olímpics Vall d’Hebron, del CEM Horta, del CEM Carmel, de la Base Nàutica Municipal de La Mar Bella, del CEM Can Caralleu, del CEM Pau Negre, del CEM Can Toda, del CEM Piscina Sant Jordi- Escola Industrial, del CEM Mundet, del Centre Municipal de Vela, del CEM Sant Andreu, del CEM La Sagrera, del CEM Trinitat Vella, del Velòdrom Municipal Horta Miquel Poblet, del CEM Estació del Nord, del Camp Municipal de futbol Parc de la Catalana, del CEM Fort Pienc, de les Pistes Poliesportives del Parc Joan Miró i Platja de l’Eixample (Piscina municipal Torre de les Aigües), del Camp de futbol Ibèria, del Camp de futbol i pista poliesportiva La Bàscula, del Camp de futbol Julià de Capmany, del Camp de futbol La Satalia, del Pavelló Illa (Les Corts), del Camp de Futbol Municipal Trinitat Vella, del Camp de Futbol Municipal de l’Àliga, del CEM Josep Comellas, d’acord amb els informes i dictàmens que consten a l’expedient, als efectes del que preveu l’article 9.9 de l’ordenança fiscal vigent 1.1 reguladora de l’Impost de Béns Immobles per a l’aplicació de la bonificació del 95% de la quota íntegra de l’IBI corresponent a l’exercici 2016 i successius. Donar-ne trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda els efectes pertinents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 2. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que s'elabori i es presenti a la propera Comissió d'Economia i Hisenda un pla de promoció econòmica en el marc de la col·laboració públicoprivada, que prevegi aprofitar les oportunitats nascudes de l'anomenat "Brexit" per la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, definint una estratègia per atraure empreses, startups i capital inversor, i descriure les accions necessàries per atraure agències europees que busquin seu en aquests moments i en concret, que es treballi una acció específica per atraure l'Agència Europea del Medicament. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4740 Del Grup municipal C’s: 3. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: que des del Govern municipal s'impulsi dins del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, les mesures següents: - El foment i creació d'ofertes culturals dirigides al sector turístic durant els mesos de juliol, agost i setembre. - El foment i creació d'ofertes esportives principalment d'esports nàutics. - El foment i potenciació de rutes i ofertes gastronòmiques. - Campanya informativa en punts d'arribada a la ciutat, als visitants sobre aquestes ofertes. Que a la mateixa campanya s'informi als turistes sobre conductes recollides a l'Ordenança de Civisme, principalment aquelles que donen habitualment més problemes de convivència entre els veïns i visitants, i les sancions pel seu incompliment. Que dins d'aquesta Comissió es faci partícip a tots els grups amb representació al consistori barcelonès. Del Grup Municipal d’ERC: 4. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern Municipal a: 1.- Establir un seguit de normes i mesures que afavoreixin la protecció de l'activitat comercial que es duu a terme en molts dels establiments emblemàtics de la ciutat. 2.- La creació d’un grup de treball d’experts dins de la Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics i Singulars, que s’encarregui d'establir els criteris de selecció i de protecció i de definir les estratègies per preservar aquesta activitat a través de la seva patrimonialització, així com de presentar una proposta concreta en aquest sentit a l’Ajuntament de Barcelona. Del Grup Municipal de la CUP: 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: instar al govern de Barcelona en Comú i PSC a: Primer.- Impulsar un procés participatiu i vinculant per tal de decidir la destinació de, com a mínim, un 5% del pressupost municipal corresponent a l'any 2017 per tal d'incorporar-ho prèviament a la seva aprovació al plenari del Consell Municipal. Segon.- Iniciar un debat popular entre veïns i veïnes, el teixit associatiu i els moviments populars de la ciutat per tal de deliberar entorn de les prioritats pressupostàries. Les conclusions d'aquest debat seran tingudes en compte a l'hora de confeccionar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per al 2017. Tercer.- Crear una comissió de seguiment entre govern, grups municipals i representants de les associacions de la ciutat per tal de col.laborar el disseny i execució del procés participatiu. Declaració Institucional 6. La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1. Expressar la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona amb tots els afectats pels incidents protagonitzats per la companyia Vueling des del 28 de juny, tant als barcelonins com als que venien a visitar la nostra ciutat. 2. Manifestar que la importància de l’Aeroport i del sector turístic a Barcelona no es poden permetre els episodis de retards i cancel·lacions sense explicacions que han afectat a milers de passatgers durant aquests dies. 3. Posar tots els recursos disponibles de l’Ajuntament de Barcelona al servei dels afectats, mitjançant els seus serveis jurídics i una atenció específica des de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC). 4. Demanar a les administracions competents que exigeixin responsabilitats a la companyia Vueling, es garanteixin les indemnitzacions corresponents a tots els afectats i es restableixi la normalitat del servei. 4741 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, Sessió de 12 de juliol de 2016. Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal CiU: 1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a crear un Grup de Treball Interdisciplinari que: 1.- Reforci la coordinació de la xarxa de professionals que prevenen i intervenen davant situacions de maltractament a la gent gran, on participen serveis socials, salut, seguretat i entitats. 2.- Avaluï l’estratègia d’intervenció existent i vetlli pel seguiment del protocol d’actuació i l’eficàcia de les respostes davant situacions de maltractament per incorporar les millores pertinents. 3.- Promoure canals de denúncia clars i la difusió de la informació perquè les persones grans o altres agents tinguin referents clars d’on dirigir-se en cas de maltractament o sospita d’aquests. 4.- Donar suport a les diferents entitats o organitzacions que treballen amb persones grans en situació de maltractament i reforçar també els instruments i factors de protecció en l’atenció a persones en situació de maltractament. Del Grup Municipal C’s: 2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Que el Govern municipal presenti en el termini de 3 mesos, el seu Pla de Prevenció per infants i adolescents per tal de poder prevenir les conductes de risc i possibles trastorns mentals. Del Grup Municipal d’ERC: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1.- Que els teatres de titularitat municipal, i aquells en què el Consistori hi té algun tipus de participació, disposin de programes de mà en sistema Braille, de sistemes d'audiodescripció en directe, d'anells magnètics i de servei de sobretítols de totes les seves funcions, i ofereixin visites de descoberta tàctil de l'escenari. 2.- Instar a la Generalitat de Catalunya a adoptar les mateixes mesures per als teatres que són de titularitat pública i de la seva competència a la ciutat de Barcelona. 3.- Instar finalment al Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat a elaborar un pla d’actuació de millora de l’accessibilitat dels teatres de titularitat pública de Barcelona, on es recullin, a més a més, les aportacions que cada administració competent haurà de dur a terme per a fer-lo efectiu. Del Grup Municipal del PP: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern municipal a presentar una nova proposta per destinar el fons que la Diputació de Barcelona ha d'aportar en aquest mandat a través del Pla "Xarxa de Governs Locals 2016-2019" a equipaments culturals i/o esportius de la ciutat de Barcelona i que substitueixi a la presentada, atès que l'actual proposta del govern destina quasi en la seva totalitat aquests fons a sufragar la reforma de la plaça de les Glòries, i en concret a l'obra civil de construcció dels túnels viaris que ha de travessar aquest espai de la ciutat. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4742 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 13 de juliol de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Iniciar l'expedient per a la contractació de la neteja i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits a les Gerències i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona que s’indiquen a continuació (Lots 1 a 10), amb núm. de contracte 16002928, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 28.811.969,32 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1: Districte de Ciutat Vella, Gerència de Recursos i Gerència de Recursos Humans, per un import de 5.907.054,78 euros IVA inclòs; Lot núm. 2: Districte de l’Eixample, per un import de 2.086.993,46 euros IVA inclòs; Lot núm. 3: Districte de Sants- Montjuïc, per un import de 2.124.436,16 euros IVA inclòs; Lot núm. 4: Districte de les Corts, Gerència de Drets Socials, per un import de 3.064.155,18 euros IVA inclòs; Lot núm. 5: Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un import de 4.162.540,40 euros IVA inclòs; Lot núm. 6: Districte de Gràcia, Gerència d’Ecologia Urbana, per un import de 2.251.392,36 euros IVA inclòs; Lot núm. 7: Districte d’Horta-Guinardó, per un import d'1.978.266,34 euros IVA inclòs; Lot núm. 8: Districte de Nou Barris, per un import de 2.106.118,48 euros IVA inclòs; Lot núm. 9: Districte de Sant Andreu, per un import de 2.252.305,88 euros IVA inclòs; Lot núm. 10: Districte de Sant Martí, per un import de 2.878.706,28 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen a les relacions adjuntes amb el següent desglossament: pressupost net 23.811.544,89 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 5.000.424,43 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. 2. Aprovar inicialment la revisió del contracte programa entre l'Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014 – 2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona; sotmetre'l a informació pública per un període de vint dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb allò establert a l'article 33.3 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya; i sol·licitar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya l'emissió de l'informe preceptiu previst en el precepte legal esmentat. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de C’s: 3. La Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal doni explicacions a la resta dels grups municipals, i es doni també per escrit, respecte dels extrems següents: - Objectius marcats pel nou Govern municipal respecte al model de ciutat. - Les inversions o 4743 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 infrastructures pactades per ambdues formacions en el pacte de govern. - Els plans i les tasques que pretenen portar a terme a les diferents àrees de govern, coincidents amb la distribució municipal actual, fruit de dit acord. Del Grup Municipal d’ERC: 4. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar al Govern municipal a: 1. Que el Govern municipal s'afegeixi, lideri i ofereixi recursos i tota la voluntat política a les iniciatives que estan sorgint i sorgiran, per acollir organismes i entitats internacionals a Barcelona. 2. Que, l'Ajuntament s'afegeixi a la Comissió que la Generalitat ha creat per impulsar que Barcelona sigui la seu de l'Agència Europea del Medicament. 3. Que l'Ajuntament fomenti una comissió conjunta amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per estudiar altres possibles candidatures que tinguin com a seu la nostra ciutat. Del Grup Municipal del PP: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona fiscalitzi la contractació amb el Grup Ajuntament de Efial SL i Consultoria en Gestión Innovadora SL, mitjançant una auditoria de gestió interna i, segons el resultat, si s'estima necessària es faci una auditoria externa. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 13 de juliol de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Declarar d’especial interès i utilitat municipal les obres de la construcció d’uns nous escocells de grans dimensions que puguin recollir les arrels dels grups d’arbres del passeig i reparació del paviment amb reixa a l’eix central del recinte de la Maternitat, ubicat a la travessera de les Corts, núms. 131-159 i de conformitat amb l’article 7 de l’Ordenança Fiscal 2.1 reguladora de l’ICIO; concedir a la Diputació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, amb núm. de rebut: LV-2016-3-08-01862301, essent la quota total de 1.216,01 euros, aplicant la bonificació del 70%, la quota resultant exigible és de 364,81 euros; donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en el recinte de la Maternitat, per part d’una entitat de caràcter públic; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Declarar d'especial interès públic i utilitat municipal de les obres de rehabilitació de la façana exterior que dóna a la travessera de Gràcia, i de les façanes lateral i posterior que donen al pati interior de l’edifici de l’Escola Infant Jesús, ubicat a la travessera de Gràcia 53-65, emparades pel comunicat immediat de 18 de maig de 2016 (expedient 05-2016CI22412), perquè les esmentades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una indiscutible funció social i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent l’any 2016, concedir a la Fundació Jesuïtes Educació, amb NIF G62411624, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada amb les obres de referència, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 7è.1.A A)1 de l’esmentada Ordenança, atès que són promogudes per una entitat sense ànim de lucre, es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i es tracta d’un equipament docent; i en conseqüència, en haver-ne estat abonada íntegrament la quota de l’impost -1.170,62 euros- mitjançant l’autoliquidació NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4744 LV201631001873092, amb motiu del reconeixement de la bonificació de referència resulta una quota de 410,21 euros (34.986eurosx0.0335x35%=410,21euros), per la qual cosa procedeix iniciar les actuacions corresponents en ordre a tramitar la devolució de 760,41 euros (65% de la quota abonada); donar trasllat de la present resolució a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents; i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal de les obres de reforç estructural (sostre) de l’edifici principal de la seu de Sarrià de l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, emplaçat al passeig de Reina Elisenda de Montcada 20-22 i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016, concedir a la Fundació Privada Collserola, entitat promotora d’aquestes obres, amb CIF G60782448, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per aquestes obres emparades per l’admissió del comunicat diferit emès el 2 de maig de 2016, a l’expedient 05-2016CD17174, donat que les obres emparades per l’esmentat comunicat s’ajusten a allò establert a l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular del comunicat és una entitat sense ànim de lucre, les obres es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i s’acompleix una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent; essent la quota total de l’ICIO de 1.095,45 euros, aplicant la bonificació del 65% la quota resultant exigible és de 383,41 euros; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Inadmetre per extemporània la sol·licitud que va formular el senyor Domingo Morales Rodríguez, actuant en nom i representació del senyor Alejandro Asensio Garcia, el 3 de març de 2016, en relació a la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres que grava la realització d’obres al carrer Clot 14 sota l’empara de la llicència 10-2013LL44091, d’acord amb els raonaments continguts a l’informe jurídic de 19 de maig de 2016 que es tenen per reproduïts a efectes de motivació. 5. Inadmetre per extemporània la sol·licitud que, el 6 d'abril de 2016, va formular el senyor Domingo Morales Rodríguez, actuant en nom i representació de la senyora Laia Lladó Font, en relació a la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres, que grava l’execució de les obres realitzades al carrer Clot 16 sota l’empara de la llicència 10-2014LL16764, d’acord amb els raonaments continguts a l’informe jurídic de 17 de maig de 2016 que es tenen per reproduïts a efectes de motivació. 6. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06208 al carrer Provençals 260-262; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 7. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06211 al carrer Selva de Mar 239-241; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4745 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 8. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06212 al carrer Alcalà de Guadaira, 5 Dreta; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 9. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les obres per rehabilitació d’habitatges socials autoritzades per llicència municipal 10-2015LL06214 al carrer Alcalà de Guadaira, 9 Esquerra; concedir a l’Agència d’habitatge de Catalunya la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que es va fer efectiu en relació a les obres esmentades; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres van adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i es realitzen per un organisme públic en un immoble d’habitatges socials; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 10. Declarar d’especial interès o utilitat municipal les obres al CEIP Antoni Brusi del carrer Sardenya 33, que són objecte del comunicat tramitat amb núm. d’expedient 10-2016CI21855; concedir al Consorci d’Educació de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres; ja que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1, en tant que les obres es realitzen per una entitat de caràcter públic, en sòl qualificat d’equipaments i van destinades a la reforma d’un equipament dels inclosos a l’article 212 de les NUPGM. Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 11. Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs per a fer efectiva l'adhesió del municipi de Badalona i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del Consorci; sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de 30 dies, d’acord amb allò previst a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals. Encarregar al Consorci del Besòs la gestió de la realització de la publicació conjunta dels anuncis de l’aprovació inicial i definitiva els Estatuts. Districte de Nou Barris 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità per a la conservació del passatge de Santa Eulàlia, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de tres mesos. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de C’s: 13. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda encarregar un informe als serveis jurídics de l'Ajuntament i a la intervenció per determinar la viabilitat i el procediment a seguir per rescabalar l'Ajuntament de les pèrdues assumides indegudament en relació a la liquidació de l'"Agrupación de Interés Económico Barcelona Strategical and Urban System (AIE BSUS)". NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4746 Del Grup Municipal d’ERC: 14. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: Que el govern de la ciutat es comprometi a redactar el projecte de la prolongació del passeig Marítim, des de Bac de Roda fins a l'esplanada del Fòrum, dins d'aquest mandat i establir un calendari per a l'execució de les obres. 4747 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 9. Sant Andreu Acords de la sessió ordinària de data 7 de juliol de 2016 El Ple del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, en sessió ordinària de data 7 de juliol de 2016, acordà el següent: PART DECISÒRIA Informar favorablement, la Modificació puntual de la Modificació del Pla general metropolità per a la Protecció del Patrimoni Històric Artístic de Barcelona, d’iniciativa municipal. Informar favorablement, el projecte de centralització de les competències en matèria d’expropiacions urbanístiques transferides als consells municipals dels Districtes per la Transferència núm.19, i de les gestionades per Foment de Ciutat, S.A. Aprovar la modificació de les bases del Premi Sant Andreu. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar amb el vot favorable de tots els GMD, excepte l’abstenció del GMD CUP-CAPGIREM BARCELONA, la proposició presentada pel GMD PPC per la qual s’acorda en relació als tres centres penitenciaris existents a la ciutat: “Instar al Gobierno Municipal del dto. a: 1. Promover una mejor coordinación entre Ayuntamiento y Generalitat, y entre todos los servicios implicados, tanto administrativos como sociales, para la mejora de la atención a internos de Centros Penitenciarios que finalizan su condena, o se encuentran en situación de régimen abierto o permiso. 2. Crear aquellos servicios que garanticen mejores oportunidades para la reinserción social de los presos que se encuentren en la situación antes expuesta”. Acceptar per unanimitat, la proposició presentada pel GMD C’s per la qual s’acorda: “Instamos al Govern del Districte de Sant Andreu a: incrementar la colaboración con las entidades y asociaciones del Distrito que están en espera de un local para y desarrollo de sus actividades y puedan conseguir sus objetivos asociativos, particularmente en el caso de la Asociación “Mirada Neta”, para que pueda continuar desarrollando plenamente su actividad sin los impedimentos que se derivan de la falta de un espacio acondicionado en el plazo de éste año”. Acceptar per unanimitat, la proposició presentada pel GMD ERC per la qual s’acorda “1. Que en el marc de la comissió d’estudi sobre la pacificació de la Meridiana es dugui a terme un estudi de mesures dissuasives de l’ús del vehicle privat, com la construcció de pàrquings dissuasius al llarg dels Districtes més afectats. 2. Que el Districte es comprometi a potenciar el sistema públic de rodalies, reclamant a l’Estat, entre d’altres mesures, la licitació i construcció de l’Estació de Sant Andreu Comtal. 3. Estudiar la possibilitat de tallar un carril per banda de l’Avinguda Meridiana els dissabtes i diumenges fins les 17h. I a estudiar i impulsar les mesures en aquesta direcció aportades per les veïnes i veïns. 4. El NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4748 govern del Districte es comprometi amb la bona gestió del transport públic de la ciutat”. Acceptar per unanimitat, la proposició presentada pel GMD CIU per la qual s’acorda “Que el govern del Districte de Sant Andreu insti al govern de l'Ajuntament de Barcelona a realitzar una reforma integral de la Plaça Masadas, tant del terra com de les columnes. En el cas de les columnes, el govern del Districte de Sant Andreu subvencioni als veïns, part del cost de la reforma, ja que la Plaça Masadas és una de les places més emblemàtiques del barri de La Sagrera i de retruc del Districte de Sant Andreu”. 4749 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2015 prorrogat TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 30 de juny de 2016 Expedient núm. 3-071/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 608 D/22719/17221 MC7(0) Altres contractes de serveis 0 2.539,32 401 D/15100/13212 MC8(0) Gratificacions 2.539,32 0 603 D/22610/23231 MC7(0) Despeses compra serveis 0 4.175,59 603 D/48999/23232 MC8(0) Subvenció gestió serveis 4.175,59 0 TOTAL 6.714,91 6.714,91 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 7 de juliol de 2016 Expedient núm. 3-075/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 501 D/49999/99999 MC7(0) Ajust prorroga cap.4 àrea despesa 9 0 175.000,00 701 D/48903/91223 MC8(0) Conv.instit.sense af.lucre 121.000,00 0 701 D/22606/91223 MC8(0) Reunions, conferències i cursos 54.000,00 0 TOTAL 175.000,00 175.000,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016 Expedient núm. 3-086/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 201 D/51000/23911 MC7(0) Fons de contingència social 0 198.301,40 701 D/48903/23163 MC8(0) Convenis amb instit.sense afany lucre 198.301,40 0 TOTAL 198.301,40 198.301,40 NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4750 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016 Expedient núm. 3-078/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 401 D/29999/19999 MC7(0) Ajust prorroga cap.2 àrea despesa 1 0 580.464,00 401 D/16200/13613 MC8(0) Formació de personal. SPEIS 545.464,00 0 401 D/16200/13213 MC8(0) Formació de personal. GUB 35.000,00 0 604 D/20500/92011 MC7(0) Arrendaments mobiliaris i equipaments 0 568,44 101 D/22603/92521 MC8(0) Publicacions en diaris oficials 568,44 0 104 D/22699/92017 MC7(0) Altres despeses diverses 0 19.928,70 606 D/22610/92011 MC8(0) Despeses serveis 19.928,70 0 608 D/48998/33711 MC7(0) Gestió Centres Cívics. Subvencions gestió 0 65.000,00 608 D/22719/33711 MC8(0) Gestió Centres Cívics. Altres contractes 65.000,00 0 607 D/22712/15344 MC7(0) Manteniment vies públiques 0 8.246,90 401 D/15100/13212 MC8(0) Gratificacions. Serveis generals Guardia Urbana 8.246,90 0 TOTAL 674.208,04 674.208,04 4751 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Alcaldessa ha adoptat en data 15 de juliol de 2016, la següent resolució: “Modificar l’Annex 1 del Decret d’Alcaldia de data 11 de febrer de 2016 de creació del fitxer mixt (informatitzat i no informatitzat) denominat "Comunicacions de la Bústia Ètica i de Bon Govern”, en el sentit de: A l’apartat “estructura bàsica del fitxer”, incloure la descripció detallada de les dades identificatives i de les dades especialment protegides; A l’apartat “Procedència de les dades de caràcter personal”, afegir com a subjectes les entitats de naturalesa privada prestadores de serveis públics; A l’apartat “cessions de dades de caràcter personal”, modificar el seu redactat essent el nou text “Només es cediran les dades que siguin requerides pels jutjats i tribunals en exercici de la seva funció jurisdiccional o per la fiscalia en exercici de les facultats d’investigació”. A l’apartat “Gestor Operatiu del fitxer o tractament”, substituir “el/la gestor/a ètic/a” per el/la Directora/a de Serveis d´Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona. Mantenir vigents la resta de disposicions del Decret d’Alcaldia de data 11 de febrer de 2016. Publicar la creació del fitxer mixt (informatitzat i no informatitzat) denominat "Comunicacions de la Bústia Ètica i de Bon Govern”, amb les característiques que consten en Annex 1, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al tauler d’anuncis de la Corporació, a la Gaseta Municipal de Barcelona, i a la seu electrònica o el web municipal.” En compliment de l’esmentada resolució es procedeix a la publicació íntegra del fitxer mixt (informatitzat i no informatitzat) denominat "Comunicacions de la Bústia Ètica i de Bon Govern” (expedient núm. núm. 1522/2015), aprovat per Decret d’Alcaldia de data 11 de febrer de 2016, amb la finalitat de gestionar les comunicacions a la Bústia Ètica i de Bon Govern com a canal de comunicació electrònica que facilita i permet la comunicació per part de la ciutadania i del personal municipal d’aquelles conductes dutes a terme per l’administració municipal que resultin contràries als principis o regles ètiques i de bon govern i administració, a fi que la gestió municipal es desenvolupi amb total respecte als valors de qualitat democràtica i de bona administració en un context de millora contínua en la qualitat dels serveis públics, i amb les característiques que es detallen en Annex. Annex 1. Creació del fitxer "Comunicacions de la Bústia Ètica i de Bon Govern”. Administració responsable del fitxer: Ajuntament de Barcelona, Plaça Sant Jaume 1, 08002 Barcelona. Procediment pel qual es podran exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Carta adreçada a l’Ajuntament de Barcelona i lliurada al Registre General de l'Ajuntament, Plaça Sant Jaume, 1. 08002 Barcelona, indicant clarament en el títol: Tutela de drets LOPD. Nom del sistema i tipus de tractament: El sistema "Comunicacions de la Bústia Ètica i de Bon Govern”, serà tractat de forma mixta: automatitzada i manual amb equips que accedeixin mitjançant xarxa corporativa i de forma autònoma, emprant intranet o Internet a servidors centrals. Encarregats de Tractament: La relació actualitzada d’encarregats de tractament serà mantinguda al dia pel Gestor Operatiu del Fitxer i s'inclourà al document de seguretat. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4752 Estructura bàsica del fitxer i nivell de seguretat requerit: El fitxer inclourà les dades de caràcter personal del tipus següent: • Identificatives: DNI/NIF/NIE/passaport, nom i cognoms, adreça postal o electrònica, telèfon, signatura electrònica, número de SS o mutualitat, imatge o veu, marques físiques, número de registre personal, i qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació • Característiques personals: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin en el decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Socials: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Acadèmiques i professionals: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Treball: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Comercial: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Economicofinanceres i d’assegurances: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Infraccions penals o administratives: Altres: (qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació) • Especialment protegides: Ideologia política, conviccions religioses o filosòfiques, afiliació sindical, origen racial o ètnic, salut, vida sexual i orientació sexual, violència de gènere, dades genètiques i biomèdiques, i qualsevol altra informació addicional que el ciutadà vulgui aportar, o dades que en resultin del decurs de les tasques de comprovació procedents dels fets objecte de la comunicació Tipus de dades que requereixen les mesures de seguretat definides com de nivell Alt en la normativa vigent. Finalitat del fitxer i usos previstos: Gestió de les comunicacions a la Bústia Ètica i de Bon Govern. Gestió de la bústia ètica com a canal de comunicació electrònica que facilita i permet la comunicació per part de la ciutadania i del personal municipal d’aquelles conductes dutes a terme per l’administració municipal que resultin contràries als principis o regles ètiques i de bon govern i administració, a fi que la gestió municipal es desenvolupi amb total respecte als valors de qualitat democràtica i de bona administració en un context de millora contínua en la qualitat dels serveis públics. Aquestes finalitats es concreten en la tipologia: • Altres Finalitats: Atenció al Ciutadà Persones o col·lectius sobre les que es pretengui obtenir dades de caràcter personal: La ciutadania en general, el personal al servei dels òrgans i les entitats que componen l’Administració municipal. Procedència de les dades de caràcter personal: Recollides del propi interessat o del seu representant i de l'Ajuntament de Barcelona i els seus ens, organismes autònoms i altres entitats prestadores de serveis públics que en depenen, o bé, entitats de naturalesa privada prestadores de serveis públics. 4753 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Procediment de recollida de les dades de caràcter personal: Mitjançant formulari, transmissió electrònica o altre mitjà equivalent. Utilitzant: suport paper, magnètic o digital, via telemàtica o altre mitjà equivalent. Cessions de dades de caràcter personal: Només es cediran les dades que siguin requerides pels jutjats i tribunals en exercici de la seva funció jurisdiccional o per la fiscalia en exercici de les facultats d’investigació. Transferències internacionals de dades: No es preveuen. Responsable Executiu del Fitxer: Gerent de Recursos Gestor operatiu del fitxer o tractament: El/La Directora/a de Serveis d´Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona Annex 2. Tasques del Responsable Executiu del Fitxer • Complir amb les obligacions que li imposi el responsable del fitxer en el compliment de les mesures de seguretat aplicables als fitxers que contenen dades de caràcter personal. • Destinar els recursos, personal i finançament necessaris per a la protecció de la informació. • Elaborar i implantar la normativa de seguretat detallant-la en el document de seguretat, així com les mesures de seguretat establertes reglamentàriament per les dades de caràcter personal. • Complir amb tots els requisits per a la protecció de la informació, tal i com s’especifica en document de seguretat, i en aquelles normes, directrius i procediments que la suporten. • Autoritzar l’accés de tercers a les dades de caràcter personal mitjançant Encàrrecs de tractament o de Prestació de serveis sense accés a les dades, tal com preveu el títol VIII del RLOPD. • Assegurar que les funcions del Responsable de Seguretat i de l’usuari estan assignades adequadament, designant, si s’escau, els Responsables de Seguretat Sectorial que siguin necessaris. • Assegurar que el personal ha estat informat i coneix aquesta política i aquelles normes, directrius i procediments que la suporten; així com les conseqüències del seu incompliment. • Reaccionar davant els riscos i d’altres aspectes que podrien suposar certa vulnerabilitat dels sistemes d’informació que hagin estat identificats. • Assegurar la correcta implantació del circuit de resposta a Exercicis de Drets ARCO. • Designar, si s’escau, al Gestor Operatiu de Fitxers, que realitzarà tasques de suport a l’execució d’aquests obligacions i hauria de tenir un perfil de Secretari Tècnic-Jurídic del Sector o equivalent. Aquesta atribució d’obligacions no implica una delegació de les responsabilitats que, sobre les dades de caràcter personal d’aquests fitxers, té el responsable dels fitxers. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4754 Altres disposicions Decret. En ús del decret d’Alcaldia de 13 de juny de 2015, disposo: Aprovar el Model de gestió de documents electrònics de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes i condicions que figuren en el document que s’annexa a la present resolució, i que serà vigent des de l’endemà de la data de la seva aprovació. Publicar el Model de gestió de documents electrònics de l’Ajuntament de Barcelona, en la Gaseta Municipal, a la seu electrònica o el web municipal, d'acord amb la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la Llei del Parlament de la Generalitat de Catalunya 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Barcelona, 12 de juliol de 2016. El gerent municipal, Jordi Martí i Grau . MODEL DE GESTIÓ DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS ÍNDEX 1. Objectiu 2. Àmbit d’aplicació 3. Marc normatiu 4. Conceptes 4.1. Document electrònic 4.2. Expedient electrònic 4.3. Metadades 4.4. Arxiu electrònic 5. Visió general 5.1. Gestió documental i Arxiu electrònic 5.2. Transició a l’entorn digital 5.3. Model basat en l’anàlisi 6. Processos documentals 6.1. Descripció dels processos 6.1.1. Captura 6.1.1.1. Documents interns automatitzats 6.1.1.2.Documents interns ofimàtics 6.1.1.3.Signatura de documents electrònics 6.1.1.4.Obertura i tancament d’expedients 6.1.2. Registre 6.1.2.1. Registre electrònic en procediments telemàtics o automatitzats 6.1.2.2. Registre electrònic genèric 6.1.2.3. Registre presencial i procés de digitalització segura 6.1.3. Classificació 6.1.4. Descripció 6.1.5. Accés 6.1.5.1.Permisos d’accés 6.1.5.1.1.Accés de la ciutadania 6.1.5.1.2.Accés intern 6.1.5.2.Consulta 4755 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 6.1.5.3.Lliurament, obtenció de còpies, notificació i verificació de documents electrònics 6.1.5.4.Publicació activa de documents 6.1.6. Avaluació Avaluació i Calendari de conservació i accés 6.1.6.1.Documents essencials 6.1.7. Conservació 6.1.7.1.Pla de preservació 6.1.7.2.Manteniment de signatures 6.1.7.3.Conservació de la verificació de còpies de documents 6.1.8. Transferència 6.1.9. Eliminació 6.2. Instruments tècnics 6.2.1. Quadre de classificació uniforme 6.2.2. Catàleg de documents 6.2.3. Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona 6.2.4. Calendari de conservació i accés 7. Model tecnològic 7.1. Repositori d’objectes digitals 7.2. Interfícies per interactuar amb el repositori 7.3. Relació amb aplicacions i eines per a la gestió 7.4. Framework de serveis documentals 7.5. Mòduls externs 7.5.1. Aplicació de registre 7.5.2. Mòdul comú de signatura electrònica 7.5.3. e-Notificació 7.5.4. Digitalització segura. 7.5.5. Mòdul Catàleg de documents 7.6. Gestor d’identitats i recursos 8. Model organitzatiu 8.1. Responsabilitats i mecanismes de coordinació 8.2. Documentació per al desenvolupament d’aquest model 9. Annex A. Normativa municipal relacionada 10. Annex B. Documents per al desenvolupament d’aquest model 11. Índex de figures Model de Gestió de Documents Electrònics 1. Objectiu L’objectiu d’aquest document és establir el model de gestió de documents electrònics de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de: • Unificar criteris i normalitzar la gestió dels documents electrònics a l'Ajuntament de Barcelona per tal de complir amb els principis establerts en la instrucció de Política de gestió documental de l'Ajuntament de Barcelona. • Establir les directrius que cal seguir en la implementació de projectes que gestionin documents electrònics, sense entrar en detalls de les possibles diferències entre implementacions i sense marcar un calendari d'actuació. Les directrius establertes en aquest model són obligatòries per a la gestió dels documents electrònics. Qualsevol desviació sobre aquest model en la implementació de la gestió de documents electrònics ha de ser prèviament justificada i aprovada. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4756 2. Àmbit d’aplicació Àmbit objectiu d’aplicació Aquest model és d’aplicació a tots els documents electrònics (vegeu el capítol 4. Conceptes) produïts o rebuts per l’Administració municipal, amb l’excepció de les evidències en bases de dades i aplicacions corporatives. Àmbit subjectiu d’aplicació Aquest model ha de ser aplicat per tots els responsables de la implantació de processos i programes a l’hora de desenvolupar sistemes que produeixin, gestionin i/o rebin documents. 3. Marc normatiu El Model de gestió de documents electrònics s'emmarca en el marc jurídic vigent per a la gestió dels documents electrònics a les administracions públiques i, específicament, a l'Ajuntament de Barcelona. Entroncat amb la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, i alineat amb l'Ordenança reguladora de l'Administració electrònica (ORAE), el Model de gestió de documents electrònics segueix els principis i aplica els instruments de la política de gestió documental de l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, el coneixement i la comprensió dels principis de la política de gestió documental de l'Ajuntament de Barcelona són imprescindibles per a l'aplicació d'aquest Model de gestió de documents electrònics. En la figura següent es presenta un esquema que situa el marc normatiu en què s'enquadra aquest document: Figura 1. Marc normatiu en què s’emmarca el Model de gestió de documents electrònics. LEGISLACIÓ ESTATAL SOBRE E-ADMINISTRACIÓ I TRANSPARÈNCIA REGULACIÓ MUNICIPAL SOBRE DOCUMENTS ELECTRÒNICS Instrucció de política de gestió documental Model de gestió de documents electrònics Ordenança d’Administració electrònica (ORAE) Reglament del Sistema Municipal d’Arxius LEGISLACIÓ AUTONÒMICA SOBRE ARXIUS I DOCUMENTS, TRANSPARÈNCIA I ACCÉS 4757 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 A l’9. Annex A. Normativa municipal relacionada, hi ha una llista de la normativa municipal vigent relacionada amb la gestió de documents electrònics. 4. Conceptes Als efectes d’aquest model s’entén per: 4.1 Document electrònic En l'aplicació d'aquest model, el concepte de document electrònic, extret de la política de gestió documental de l'Ajuntament de Barcelona, és qualsevol informació o evidència en format electrònic creada o rebuda per l'Administració municipal en l'exercici de les seves competències, funcions, actuacions i serveis, que pot ser identificada i tractada com una unitat. El document electrònic està constituït tant per un fitxer informàtic en un determinat format i que es pot emmagatzemar en un repositori de documents electrònics com per les metadades relacionades i les possibles firmes associades. D'aquesta manera, el concepte de document electrònic al qual s'aplica aquest model inclou: • Els documents administratius electrònics, amb una o diverses firmes, ja siguin produïts per eines informàtiques d'automatització de l'actuació administrativa o per eines ofimàtiques, i s'incloguin o no en expedients electrònics. • Els documents electrònics lliurats pels administrats, incloent les sol·licituds efectuades mitjançant aplicacions o formularis web. • Els documents electrònics procedents de la digitalització segura d'originals en paper. • Els documents i certificats electrònics emesos per l'Administració municipal i lliurats als ciutadans. • Els informes, les presentacions i la documentació de diferent tipus en format electrònic que són evidència d'algun procés, funció o activitat de l'Administració municipal, que no requereixen cap firma i que habitualment s'associen a la denominació procediments no reglats. • Els documents audiovisuals que s'utilitzen com a suport o evidència d'algunes de les activitats, funcions o processos de l'Administració municipal. • Els correus electrònics interns o externs que continguin informació substancial sobre les decisions preses, instruccions d'actuació o alguna altra informació rellevant. Queden fora d'aquest concepte les publicacions electròniques internes i externes, que es conceben com a instruments de difusió acadèmica, cultural o tècnica. Queden fora també les evidències sobre la informació que l'Ajuntament distribueix a través del web i els seus diferents portals, la gestió del qual normalment es coneix amb l'expressió arxiu de la web o web archiving. 4.2. Expedient electrònic S’entén per expedient electrònic: 1. Conjunt de documents electrònics corresponents a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d'informació que continguin. • Aquest tipus d’expedient inclou un índex o foliat electrònic signat electrònicament que assegura la integritat de l’expedient i la seqüència cronològica dels documents que el componen. Aquests permetran la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4758 comprovació fidedigna de la integritat de l'expedient i la no alteració de l'ordre ni del contingut dels documents que el formen. Les signatures de l'expedient són part integrant d’aquest, igual que les metadades de l'expedient i tots els documents electrònics que el componen. Aquests elements s'han de crear un cop els expedients s'han tancat, o quan es necessita d'una altra administració un expedient no tancat. 2. «[...] altres conjunts de documents electrònics que, havent estat creats al marge d'un procediment reglat, s’haguessin format mitjançant agregació, com a resultat d'una seqüència d'actuacions coherents que condueixen a un resultat específic.» (Norma tècnica d’interoperabilitat d’expedient electrònic). L'agrupació de documents en aquest cas suposa que hi ha un vincle permanent entre els documents i que es poden associar metadades a nivell d'expedient (vegeu el capítol 4.3. Metadades), entenent que aquestes metadades són igualment vàlides per a tots els documents agrupats. Els expedients poden estar oberts (s’hi poden seguir incorporant documents) o tancats (ja no s’hi poden incloure documents). El tipus d’expedient electrònic que cal utilitzar per a cada procés, funció o activitat es defineix en el procés d’anàlisi descrit en el capítol 5.3. 5.3. Model basat en l’anàlisi. 4.3. Metadades En l'aplicació d'aquest model, i seguint l’article 42 del Reial decret 1671/2009, metadades són qualsevol tipus d’informació en forma electrònica associada als documents electrònics, de caràcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat i automatitzable d’alguna de les seves característiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, l’accés, la conservació i la interoperabilitat del mateix document. Les metadades, a més, poden assignar- se a diferents agrupacions, de les quals la més visible pel fet que està definida en la legislació és l'expedient electrònic. Hi ha diverses opcions tecnològiques sobre la implementació de les metadades. Totes poden ser vàlides si es compleix la característica de tenir vincles permanents amb els fitxers o les agrupacions a les quals pertanyen. Els diferents elements de metadades es refereixen a metadades sobre els documents i expedients, metadades sobre els agents o persones, entitats i unitats orgàniques relacionades amb els documents, amb menció especial a les metadades de la signatura, metadades de gestió pròpies del procediment o negoci i metadades sobre processos documentals. Les metadades poden ser capturades en el moment de la creació dels documents o ser afegides posteriorment quan s'aplica algun dels processos documentals descrits al capítol 6. Processos documentals. La semàntica, sintaxi i obligatorietat dels diferents elements de metadades es defineixen a l'Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona, que es descriu al capítol 6.2. Instruments tècnics. 4.4. Arxiu electrònic L'Arxiu electrònic de l'Ajuntament de Barcelona és l'estructura on s'emmagatzemen i conserven tots els documents i expedients electrònics de l'actuació administrativa. Independentment de com s'implementi l'estructura tecnològica que li dóna suport, l'Arxiu electrònic és d'ús comú i obligatori per a totes les dependències de l'Administració municipal. L'Arxiu electrònic garanteix la 4759 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció, accés, disponibilitat i conservació de la documentació. Els documents i els expedients electrònics definits com a evidència d'un servei, procés o activitat en l'anàlisi definit en el capítol Conceptes, s'han d'incloure a l'Arxiu electrònic per algun dels mètodes definits en el procés descrit en el capítol 6.1.1. Captura i conservar a l'Arxiu electrònic durant tot el temps que s'hagi establert en el procés descrit en el capítol Processos documentals. 5. Visió general Aquest capítol estableix les bases generals d’aquest moldel (l’Arxiu electrònic, la gestió documental, la transició a l’entorn digital, el model basat en l’anàlisi) i l’estratègia a seguir durant la seva implementació per dotar els documents electrònics de les qualitats necessàries per a la seva preservació, accessibilitat i ús al llarg del temps. 5.1. Gestió documental i Arxiu electrònic El Model de gestió de documents electrònics de l'Ajuntament de Barcelona es fonamenta en l'Arxiu electrònic, que és la peça clau de la infraestructura que permet la gestió de tots els documents i expedients electrònics de l'Ajuntament. A l'Ajuntament hi ha situacions molt diferents quant a l'automatització de processos, generació de documents electrònics i canals electrònics de relació amb la ciutadania. El model de gestió documental dóna resposta a totes les situacions possibles, de manera que a l'Arxiu electrònic es gestionin tots els documents electrònics que es produeixin a l'Administració municipal de manera normalitzada i d'acord amb les directrius. Figura 2. Esquema general de l’Arxiu electrònic. La gestió documental, i per tant l'Arxiu electrònic, inclou no només els documents que es produeixen en aplicacions, sinó que anirà substituint l'emmagatzematge en directoris de fitxers (file-system) per a aquells documents NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4760 que siguin realment evidència d'alguna activitat, procés o funció. Això permetrà a llarg termini evitar el creixement descontrolat d'emmagatzematge en directoris de xarxa i evitar també les duplicitats de fitxers. L'emmagatzematge en directori no desapareixerà, però no serà utilitzat per a l'emmagatzematge de documents que s'han de conservar i que són evidència de les activitats realitzades. Això s'ha de fer de manera controlada i planificada tal com s'explica en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. D'una banda, tots els documents que s'inclouen en l'Arxiu electrònic han de quedar vinculats a l'activitat, el tràmit o la funció en què es generen o es reben, mitjançant el procés de 6.1.3. Classificació. De l'altra, perquè els documents siguin evidència d'una activitat, no podran ser modificats una vegada s’han finalitzat i han adquirit la condició de documents definitius. No obstant això, l'Arxiu electrònic dóna suport a tots els documents electrònics tan aviat com es creen o entren a l'Administració municipal i, per aquesta raó, els documents poden entrar a l'Arxiu electrònic en tres estats diferents tal com es mostra a la figura següent: Figura 3. Estat dels documents a l’Arxiu electrònic. Els documents sense assignar ingressen a l'Arxiu electrònic procedents de l’exterior del sistema (a través del Registre general o del Portal de tràmits) i resten pendents de la seva associació a un tràmit, una funció o un procés. Els documents en tramitació ingressen a l'Arxiu associats a un tràmit o procés que encara no ha finalitzat, i poden patir transformacions fins que assoleixin la condició de definitius. Els documents definitius entren a l'Arxiu tal com s'han de conservar al llarg del temps i associats al seu procés, funció o tràmit corresponent. Tots els documents que ingressen a l'Arxiu electrònic en els estats "documents sense assignar" o "documents en tramitació" s'acaben convertint en documents definitius. Els documents definitius no poden ser modificats en cap circumstància, i només poden ser eliminats aplicant el procés controlat d'6.1.9. Eliminació. 4761 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La captura dels documents a l'Arxiu electrònic s’ha de fer tan aviat com sigui possible, entenent que la captura des de la creació dels documents afavoreix l'automatització i l'eficàcia i eficiència dels processos documentals que s'han d'aplicar per a la seva correcta gestió. D'aquesta manera, l'Arxiu electrònic no es limita a l'etapa final dels documents, sinó que té un paper actiu des de la creació o recepció dels documents. El model de gestió documental se centra en la gestió dels documents electrònics, tal com s'ha definit el concepte al capítol 4.1 Document electrònic. No obstant això, les evidències en bases de dades o aplicacions (incloent la informació publicada al web) també s'han de gestionar aplicant els principis de la política de gestió documental. Per tant, en un futur aquest model s’haurà d’ampliar o estendre per establir les directrius específiques per a la gestió d'evidències en bases de dades i arxiu de la web. La seva no inclusió en aquesta versió es basa en un criteri de practicitat, ja que tant la legislació aplicable, com les opcions tecnològiques existents a l'Ajuntament estan en un estat molt incipient per abordar aquesta qüestió. Quan sigui necessari publicar documents de l’Arxiu electrònic a la seu web en virtut de les lleis de transparència o d’altre tipus de normativa o calgui fer-los visibles per a unes determinades persones, l’accés s’haurà de fer a través d’un accés directe al document que es troba a l'Arxiu electrònic, que s'explica en el capítol 6.1.5. Accés, o a través de la creació de còpies controlades dels documents tal com es detalla en el capítol 6.1.5.3. Lliurament, obtenció de còpies, notificació i verificació de documents electrònics. 5.2. Transició a l’entorn digital El Model de gestió de documents electrònics es basa en la política de gestió documental que indica que «es fomentarà la creació de documents i expedients íntegrament electrònics». Això implica que aquest model serveix de base per a una progressiva substitució dels documents en paper o altres formats per documents electrònics. L'objectiu final és la consecució d'una Administració que treballi només amb documents i expedients electrònics, respectant els drets dels ciutadans reconeguts a la normativa vigent. A llarg termini suposa evitar tots els trasllats interns de documents en paper entre les diferents dependències municipals i la finalització de la incorporació de nous documents en paper als centres d'arxiu. La implantació de l'Administració electrònica, a més de la creació de documents electrònics, suposa un procés d'automatització de procediments implantant o millorant les eines informàtiques. Per tant, la implantació del Model de gestió de documents electrònics a l'Ajuntament s'ha d'alinear amb els processos d'automatització definits per les diferents àrees. La forma de procedir per identificar els requisits documentals en els projectes d’implantació o millora de sistemes i aplicacions informàtiques, es descriu al procediment d'anàlisi de requisits documentals. El Model de gestió de documents electrònics reconeix l'existència d'un context híbrid de convivència de documents en paper o electrònics, però tal com indica la política de gestió documental s’ha d'evitar que en un mateix expedient convisquin documents electrònics i documents en paper, ja que això dificulta enormement la gestió de la integritat de l'expedient. Els criteris que cal utilitzar són els següents: NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4762 • Els documents en suport paper aportats pels ciutadans referents a procediments automatitzats han de ser digitalitzats aplicant el Protocol de digitalització segura de l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat d’obtenir expedients electrònics complets. • Quan en un procediment no automatitzat es produeixi un document electrònic aïllat, s'haurà d'incloure a l'expedient en paper una còpia testimoni d'aquest document de manera que es pugui mantenir l'expedient complet. • Quan es produeix un procés de digitalització segura, segons es defineix en el Protocol de digitalització segura, es pot autoritzar la destrucció dels originals, excepte per a documents de caràcter històric o artístic amb valor cultural. La transició s'ha de fer d'una manera controlada i organitzada, per tal d'assegurar que en el procés de canvi no es perdin o eliminin les evidències de l'activitat de l'Administració municipal, per poder seguir servint a la ciutadania i complint la legislació vigent, especialment les lleis relacionades amb la transparència. El control sobre els procediments o sèries documentals que s'han automatitzat completament es mantindrà en el 7.5.5. Mòdul Catàleg de documents. 5.3. Model basat en l’anàlisi El Model de gestió de documents electrònics estableix la implementació d'un procés d'anàlisi documental previ a la incorporació dels documents i expedients a l'Arxiu electrònic. Entenent que l'Arxiu electrònic s'implanta de manera progressiva segons les necessitats de les àrees i en molts casos com a conseqüència de la implementació o millora d'aplicacions i sistemes informàtics, aquesta anàlisi permet donar resposta als requisits documentals específics de cada cas més enllà dels criteris generals establerts en aquest model. L'anàlisi estableix els documents que s’han de guardar a l'Arxiu electrònic, quan s'ha produir l'obertura d'un expedient electrònic, el tipus de captura (des de registre, des d'aplicacions de tramitació o des d’interfície), les metadades que s'incorporen amb documents i expedients, i com s'implementen els permisos que permeten capturar documents, expedients i metadades. L'anàlisi es converteix, a més, en una eina de control del canvi en la transició cap a l’entorn digital. El procés d'anàlisi documental és una tasca que ha de desenvolupar la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius, amb l'adequada coordinació amb la resta dels responsables de la gestió de documents electrònics, tal com es descriu en el capítol 8. Model organitzatiu. L’anàlisi documental es farà basant-se en àrees, funcions, procediments i projectes, i els seus resultats comprenen: • La identificació de les sèries documentals del Quadre de classificació uniforme de l'Ajuntament de Barcelona. • El tipus d'expedient que s’ha de crear (amb índex electrònic o no). • La definició del catàleg de documents de les sèries documentals identificades. • El flux documental, els mètodes de captura dels documents electrònics i la formació d'expedient. • La identificació de les aplicacions relacionades amb la creació i recepció de documents. 4763 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 • Les necessitats de metadades específiques per a aquesta sèrie documental alineades amb el desenvolupament de l'Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona. • La proposta de regles i categories d'accés que s'han d'aplicar un cop finalitzats els tràmits, incloent-hi les necessitats de publicació activa en la seu web. • L’avaluació documental. L'anàlisi documental per a cada sèrie documental s'ha de dur a terme abans de començar a capturar documents i expedients electrònics d'aquesta sèrie a l'Arxiu electrònic i, per tant, en la fase de disseny de les apliacions de gestió quan sigui el cas. La propostes de normes de conservació i regles d'accés podrien ser aprovades amb posterioritat per la Comissió Municipal d'Avaluació i Accés a la Documentació (CMAAD). L'anàlisi documental ha de ser revisada sempre que: − Es produeixin canvis en els procediments. − Es produeixin canvis legislatius. − S’identifiquin riscos que poden ser mitigats mitjançant la creació de nous documents o altres. − Es posin en funcionament noves aplicacions de gestió o relacionades amb la gestió. − S’incorporin o s’eliminin competències de l’Ajuntament de Barcelona. Els resultats de l’anàlisi documental poden també implicar canvis en els instruments documentals descrits en els 6.2. Instruments tècnics. 6. Processos documentals Aquest capítol estableix els diferents processos documentals en el context d’aquest model i les característiques de cadascun d’ells. Els projectes i la gestió de documents electrònics han d’ajustar-se a les qualitats descrites a cada procés per tal de poder ser incorporats a l’Arxiu electrònic. 6.1. Descripció dels processos El Model de gestió de documents electrònics de l'Ajuntament de Barcelona es basa en l'existència d'un Arxiu electrònic centralitzat, en què s'emmagatzemen i conserven tots els documents i expedients electrònics produïts i rebuts en l'exercici de les diferents funcions de l'Administració municipal. Els processos documentals inclouen totes les operacions que es duen a terme sobre documents electrònics des de la seva entrada o creació a l'Administració municipal fins que s'aplica la decisió de destrucció o conservació permanent. La figura següent vol mostrar una visió de conjunt dels processos documentals a l'Ajuntament de Barcelona. La figura es divideix en quatre quadrants que responen als punts següents: entrada de documents a l'Ajuntament, tramitació de documents, arxivament de documents i, finalment, sortida i accés als documents. En cada un dels quadrants es distribueixen, representades en blanc, les diferents accions concretes que han de poder executar-se sobre els documents i que responen a funcionalitats que s'han d'implementar. A més, en cada un dels quadrants, identificats amb un número, s'inclouen els processos documentals definits com a tals en la Norma tècnica d'interoperabilitat (NTI) de política de gestió de documents electrònics. Aquests processos en el Model de gestió de documents electrònics de l'Ajuntament de Barcelona no s'executen d'una manera lineal, sinó que estan presents en diferents accions i moments de la vida del document electrònic. Per aquesta raó alguns d'ells es repeteixen en més d'un quadrant. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4764 En qualsevol cas, per facilitar la lectura i comprensió d'aquest model i la seva alineació amb la NTI de política de gestió de documents electrònics es descriuran els processos documentals amb la mateixa denominació i ordre de la NTI. Figura 4. Processos documentals a l’Ajuntament de Barcelona. 6.1.1. Captura El procés de captura fa referència a la incorporació a l'Arxiu electrònic tant de documents electrònics provinents dels ciutadans com de documents interns per part dels funcionaris o personal adscrit a l'Administració municipal. Per als documents provinents dels ciutadans el procés de captura s'identifica amb el procés de registre (vegeu el capítol 6.1.2. Registr). En la incorporació de documents interns, la captura es pot fer de dues maneres: mitjançant aplicacions específiques de tramitació per als documents interns automatitzats o mitjançant una interfície de captura de documents ofimàtics. En les figures següents s'esquematitza un diagrama amb els diferents mètodes de captura de documents electrònics a l'Arxiu electrònic. 4765 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Figura 5. Diferents modalitats del procés de captura de documents. Independentment del mètode de captura, poden aplicar-se sobre el document una o més signatures electròniques. A l'Ajuntament de Barcelona la signatura de documents s’ha de fer sempre mitjançant el MCSE (7.5.2. Mòdul comú de signatura ). En el moment que un document és signat, es produeixen elements addicionals al document. Aquests elements han de guardar-se vinculats permanentment al document. També s'entén dins el procés de captura l'obertura i el tancament d'expedients electrònics. Els expedients electrònics es creen amb el primer document d'un procés o tràmit, i té associats les seves pròpies metadades. Tots els documents d'un mateix tràmit s'agrupen en el mateix expedient. Quan es produeix l'últim document, l'expedient s'ha de tancar. Els processos de classificació i descripció, que es descriuen en els seus capítols corresponents (6.1.3. Classificació i 6.1.4. Descripció), s'executen en la majoria dels casos simultàniament amb el procés de captura. La resta dels processos s'executen obligatòriament un cop el procés de captura ha finalitzat. En qualsevol dels casos, el procés de captura només es pot dur a terme quan s'ha produït l'anàlisi documental descrita en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. En el procés de captura dels documents s'ha d'incloure informació suficient que permeti crear l'identificador únic de document. Aquest identificador serà únic per a cada document independentment del mètode i moment de la seva captura. L'identificador es compon de manera automàtica sense necessitat de la intervenció humana i es converteix en una cadena de caràcters llegible que s'associarà com a metadada a cada document. L'identificador no podrà ser modificat un cop el document es consideri definitiu. Se seguirà l'esquema proposat per la NTI de document electrònic ES_ <Òrgan> _ _ . 6.1.1.1. Documents interns automatitzats Són les aplicacions de gestió o els diferents productes utilitzats per a l'automatització de diferents funcions, els que creen els documents administratius a partir de la informació de les mateixes aplicacions seguint les normatives tècniques per a la inclusió de documents a l'Arxiu electrònic (vegeu el capítol 8.2. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4766 Documentació per al desenvolupament ). Els documents es creen i capturen en plantilles i formats predeterminats. En aquest cas, les aplicacions coneixen tant l'expedient com la sèrie documental del document i, per tant, capturen directament els documents en la seva ubicació amb totes les metadades necessàries. Quan els documents necessiten ser signats són les aplicacions les que criden el MCSE com s'explica en el capítol 6.1.1.3. Signatura de documents electrònics. Des de les aplicacions s'executa el moment de captura i de la signatura dels documents (que pot ser abans o després de la captura). 6.1.1.2. Documents interns ofimàtics El personal al servei de l'Administració municipal crea els documents en aplicacions ofimàtiques i determina quan es poden incorporar els documents a l’Arxiu electrònic. Es fa a través d'una interfície de captura que actua directament amb l’Arxiu electrònic. Es pot fer una vegada els documents estan signats o signar una vegada estan capturats, sempre que per signar els documents s'utilitzi el 7.5.2. Mòdul comú de signatura ). Els documents es capturen en una estructura de carpetes d’arxiu prèviament definida mitjançant l'anàlisi documental preceptiva i seguint el Quadre de classificació uniforme, que permet minimitzar les metadades manuals que han d’assignar-se als documents. Els usuaris amb els permisos adequats definits a l’anàlisi documental seguiran el procediment de captura de documents des la interfície de captura i consulta de documents i expedients electrònics descrit a l’apartat 0. Entre els documents ofimàtics, s’hi poden incloure els correus electrònics tant interns com externs, sempre que s'hagi considerat que el seu contingut inclou informació pertinent com ara instruccions, decisions, etc. Quan això succeeix, els correus electrònics s'han d'incloure a l'Arxiu electrònic conjuntament amb els altres documents del seu expedient electrònic. 6.1.1.3. Signatura de documents electrònics La signatura de documents electrònics seguirà les directrius de la política de signatura de l'Ajuntament de Barcelona, que indica quin és el tipus de signatura que s'ha d'aplicar per a cada tipus de document. Tots els documents electrònics que hagin de ser signats utilitzaran el 7.5.2. Mòdul comú de signatura . En el cas dels 6.1.1.1. Documents interns automatitzats, seran les aplicacions les que es relacionaran amb el MCSE triant el tipus de signatura adequada; en el cas de 6.1.1.2. Documents interns , serà elecció de l'usuari segons el tipus de document que vulgui signar. El procés de signatura implicarà la conversió prèvia del format original del document a signar en un document PDF/A. Les signatures es guarden de manera separada (dettached) del document, en un espai específic en el repositori d'objectes digitals, i queden sempre lligades al fitxer del document signat. Les firmes tindran les seves pròpies metadades que les caracteritzen. Tots els documents signats seran considerats definitius i, per tant, no podran ser eliminats ni modificats. L'usuari que consulti l'Arxiu electrònic sempre podrà consultar les signatures dels documents i els documents associats mitjançant el visor de signatures desenvolupat conjuntament amb el MCSE. 6.1.1.4. Obertura i tancament d’expedients Atenent al concepte d'expedient electrònic descrit al capítol 4.2. Expedient electrònic, l'obertura de l'expedient electrònic ha de produir-se en el moment que hi hagi el primer document del conjunt de documents que seran agrupats sota un mateix expedient. Aquest es considera el moment de la creació de l'expedient que suposa la incorporació de les metadades d'expedient, entre les quals s'inclou l'identificador únic d'expedient, d’acord amb l’esquema proposat per a la NTI 4767 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 d’expedient electrònic (ES_<òrgan>__EXP_), i la sèrie documental a la qual correspon. Els expedients es creen pels mètodes següents: • Per les aplicacions de gestió o eines informàtiques, habitualment al mateix temps que es captura el primer document. • Per l’usuari amb permisos suficients mitjançant la interfície d’usuari. Un cop creat l'expedient, s’hi poden seguir incorporant documents fins a incorporar l'últim document definit per l'agrupació. Per a cada funció, procés o activitat això estarà definit com a part de l'anàlisi documental descrita en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. Els diferents tipus de documents obligatoris per a cada expedient s'identifiquen al catàleg de documents (descrit al capítol 6.2.2. Catàleg de documents). Quan l'últim document corresponent a aquesta agrupació s'incorpori a l'expedient, s'ha de produir el tancament de l'expedient. En aquest moment es poden fer les comprovacions pertinents sobre l'existència de tots els documents obligatoris per a aquesta agrupació. El tancament de l'expedient suposa que ja no s’hi podran incorporar nous documents i que les metadades seran completades i finalitzades, especialment pel que fa a la metadada que indica la data de tancament. Des del moment del tancament, no es podran modificar les metadades d'expedient. De la mateixa manera que es duu a terme l'obertura de l’expedient, el tancament de l'expedient pot fer-se: • Per les aplicacions de gestió o eines informàtiques. • Per l’usuari amb permisos suficients mitjançant la interfície d’usuari. Al tancament dels expedients es fan una sèrie de comprovacions, mitjançant els serveis específics descrits en el 7.4. Framework de serveis documentals, per assegurar-se que tots els documents obligatoris estan inclosos en l'expedient, en estat definitiu i amb les seves corresponents signatures quan correspongui. En la figura següent s'inclou un diagrama amb l'esquema d'obertura i tancament dels expedients electrònics. Figura 6. Esquema d’obertura i tancament d’expedient. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4768 En aquest model, i seguint les directrius de la política de gestió documental, els expedients no es poden reobrir. Quan un assumpte o tràmit derivi en un altre relacionat, s'han d'obrir expedients complementaris o relacionats. La relació es manté a través de la metadada corresponent a l'Arxiu electrònic. Quan es produeix el tancament d'un expedient amb índex, que és obligatòriament un expedient que inclou tots els documents en format electrònic, s'han de crear els elements que asseguren la seva integritat com a tal. L'índex de l'expedient és un nou fitxer que inclou les referències dels documents (suma de funcions hash) i que és signat automàticament amb un segell d'òrgan. Sobre aquest element, que s'ha d'emmagatzemar sempre al costat del seu expedient, es pot llançar una funció de comprovació d'integritat de l'expedient (vegeu el capítol 7.4. Framework de serveis documentals). El mateix tipus d'índex pot crear un índex provisional, quan per alguna raó hagi de remetre l'expedient no tancat a una altra administració (per exemple l'Administració de justícia). En aquest cas, cal guardar al costat de l'expedient aquesta remissió parcial i el seu índex provisional com a evidència del que s'ha remès en un moment determinat a una altra administració. 6.1.2. Registre La instrucció per al funcionament del Registre General de l'Ajuntament de Barcelona (2009) estableix que hi ha un únic Registre General presencial i electrònic. D'aquesta manera s'entén que els assentaments que es fan en l'aplicació de registre i en la qual consten el número de registre i la data i hora d'entrada dels documents es realitzen de la mateixa manera independentment de si s'ha utilitzat el registre presencial o el telemàtic. No obstant això, la incorporació dels documents a l'Arxiu electrònic es produeix de diferents maneres: • Els documents electrònics s'incorporen directament en procediments telemàtics o automatitzats que proporcionen als ciutadans o destinataris formularis guiats per a la realització de la seva sol·licitud. • Els documents electrònics s'incorporen des del Registre electrònic genèric des d'on es pot incloure qualsevol tipus de sol·licitud, escrit o comunicació a l'Ajuntament. • Els documents són lliurats presencialment en paper i han de ser digitalitzats de manera segura per poder ser incorporats a l'Arxiu electrònic. 6.1.2.1. Registre electrònic en procediments telemàtics o automatitzats En aquest cas són les mateixes aplicacions les que defineixen els formularis que la ciutadania utilitza per a les sol·licituds i lliurament de documentació complementària. Per tant, és la persona interessada la que identifica des de la seu electrònica de l'Ajuntament quin tràmit iniciarà o en quin expedient incorporarà nous documents. Els documents són signats i l'aplicació es relaciona amb l'aplicació de registre, que crea el seu assentament corresponent (amb número de registre, data i hora d'entrada en el registre). La informació de l’assentament registral esdevé metadades del document. Aquests documents s'incorporen directament a l'Arxiu electrònic en estat definitiu, agrupats en els seus expedients corresponents i classificats en les seves sèries documentals. El registre crea un justificant de recepció que inclou les dades del sol·licitant, l'assumpte, l'assentament registral i un resum (hash) dels documents presentats. Aquest justificant està signat per un segell d'òrgan que inclou segell de temps. Una còpia d’aquest justificant es conserva conjuntament amb els documents entrats per registre. La seqüència tipus de les operacions que es fan amb el document des de les aplicacions o eines informàtiques que incorporin aquesta funció es presenta de manera esquemàtica en la figura següent: 4769 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Figura 7. Esquema d’operacions de registre des d’aplicacions. 6.1.2.2. Registre electrònic genèric El registre electrònic de sol·licitud genèrica permet a la ciutadania lliurar documents electrònics a l'Ajuntament sense identificar el tràmit o l’expedient concret al qual correspon. La interacció amb l'aplicació de registre i la creació de l’assentament registral es fa de la mateixa manera que en la modalitat anterior, però els documents s'incorporen a l'Arxiu electrònic en l'estat "Documents sense assignar". Amb la informació proporcionada, els documents s'assignen a una unitat organitzativa. Aquests documents són a l'Arxiu electrònic en una zona provisional, des d'on les unitats organitzatives receptores dels documents els consultaran i, en l'acceptació de la recepció del document, l’assignaran a la seva sèrie documental / expedient corresponent (vegeu el capítol 6.1.3. Classificació), amb la qual cosa passaran a l'estat de documents definitius assignats al seu expedient corresponent. Cap document ha de quedar a la zona provisional en estat de “Document sense assignar”. 6.1.2.3. Registre presencial i procés de digitalització segura Quan els documents es reben a les oficines de registre en suport paper i formen part d'un procediment automatitzat, han de ser obligatòriament digitalitzats de manera segura en les condicions que estableix el Protocol de digitalització segura, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4770 per tal que tinguin consideració de còpies autèntiques i siguin capturades en el sistema de gestió de documents electrònics. Les oficines de registre discriminaran els documents que han de ser digitalitzats dels documents que han de ser enviats en paper a les oficines tramitadores. Aquesta discriminació es farà d'acord amb els procediments administratius totalment automatitzats que s'actualitzen en el 6.2.2. Catàleg de documents. Les oficines han de disposar d'aquesta informació de manera actualitzada i actuaran segons el que estableix el procediment de digitalització de documents rebuts en paper a les oficines de registre. La digitalització segura pot efectuar-se en el mateix procés de registre, retornant en aquest cas els originals a la persona que els presenta. Quan això no és possible per eficiència del servei o per haver rebut la documentació per correu postal, els documents es remetran des dels punts de registre amb la seva corresponent identificació de registre a un centre de digitalització amb personal i maquinària especialitzada, on es produirà el seu escaneig. Les imatges digitalitzades de manera segura se signaran amb segell d'òrgan mitjançant el Mòdul comú de signatura electrònica. Les imatges digitalitzades s'associaran als assentaments registrals, seguint el mateix procés que els rebuts mitjançant el Registre electrònic. 6.1.3. Classificació El procés de classificació es refereix a l'associació dels expedients i documents electrònics la sèrie documental del Quadre de classificació uniforme de l'Ajuntament de Barcelona (vegeu el capítol 6.2. Instruments tècnics), que permet contextualitzar-los i unir-los a les activitats en què s'han produït i/o rebut. La classificació o assignació de sèrie documental s'ha de fer sempre a nivell d'expedient. Aquesta classificació és heretada per tots els documents que corresponen al mateix expedient. El model de l'Ajuntament de Barcelona estableix que la classificació s'ha de fer al més a prop possible de la creació dels documents electrònics, i amb la mínima intervenció manual. Això és només possible quan s'han identificat les sèries documentals i els requisits perquè l'associació es produeixi en l'anàlisi definida en el capítol 6.2.1. Quadre de classificació uniforme. Quan s'han automatitzat completament els procediments, la classificació es produeix de manera automatitzada, ja que a cada procediment li correspon una sèrie documental concreta. Quan es tracta d’un procediment no automatitzat totalment, el procés de classificació s'associa a l'elecció de la persona que a través de la interfície d'usuari incorpora el document a una determinada estructura prèviament definida, o associa un document entrat pel registre electrònic general a un procediment o procés. A l'Ajuntament de Barcelona el procés de classificació també inclou la identificació del tipus documental (sol·licitud, contracte, resolució, carta, etc.) de cada un dels documents. Per automatitzar en la mesura que sigui possible també aquesta identificació, l'Ajuntament de Barcelona disposa del Catàleg de documents (vegeu el capítol 6.2.2. Catàleg de documents), que per a cada sèrie documental defineix els tipus documentals que s'inclouen en cada expedient. D'aquesta manera, en els procediments totalment automatitzats la classificació i la identificació del tipus documental poden fer-se al mateix temps, en el mateix moment de la captura del document. Per als procediments menys automatitzats en dur a terme la classificació, els tipus documentals a escollir es limitaran a aquells disponibles per a aquesta sèrie documental. 4771 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 6.1.4. Descripció El procés de descripció es refereix a la incorporació de metadades associades als documents, que es defineixen en el capítol 4.3. Metadades. En el procés d'anàlisi documental que es descriu en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi, es definirà l'ús d'aquestes metadades associades als documents. Els resultats de l'anàlisi seran l'especificació a nivell d'aplicació de com utilitzar els elements de metadades definits a l'6.2.3. Esquema de Metadades l’Ajuntament de Barcelona. En el procés d’anàlisi s’ha de tenir en compte que tota la informació que es gestiona en les aplicacions de gestió no s’ha d’associar als documents com a metadades. També que entre les metadades relacionades amb els agents és especialment important capturar els identificadors unívocs que ens permetran facilitar l'accés als documents. El cas més clar és la captura dels DNI o CIF dels interessats en un expedient. El procés de descripció o incorporació de metadades s'ha de fer de la manera més automatitzada possible. Les aplicacions de gestió o tramitació, el sistema de registre, els directoris corporatius d'identitats i unitats orgàniques i el MCSE seran les fonts que proporcionin la informació que cal incloure en cada un dels elements. La decisió d'on emmagatzemar les metadades definides com a necessàries ha de tenir-se en compte en el 7. Model tecnològic descrit en el corresponent capítol. En aquest model, a les metadades que quedin fora de l'eina tecnològica que dóna suport a l'Arxiu electrònic no se'ls podrà aplicar de manera automatitzada el Calendari de conservació i accés, que només s'aplica a la informació inclosa a l'Arxiu electrònic. 6.1.5. Accés El procés d'accés es refereix a com s'estableixen i implementen els diferents mecanismes que permeten que les persones que hi tenen dret puguin recuperar els documents quan els necessitin. El procés d'accés, per tant, inclou l'establiment de criteris i regles d'accés i permisos sobre els documents i expedients electrònics de l'Arxiu electrònic, així com la posada en marxa de sistemes o elements que permetin la consulta interna i que la ciutadania pugui rebre i consultar documents quan els necessiti. Entre aquests elements s'inclouen: • La notificació de documents electrònics de manera segura i verificable. • L'obtenció de còpies autèntiques de documents electrònics. • La consulta de documents originals a demanda. • La publicació activa de documents a la seu web. L'accés als documents electrònics s'ha de fer sempre de manera que es reforci la fiabilitat en la seva veracitat amb l’ús d’un sistema de verificació (CSV) obligat per la legislació i amb el seguiment de les accions dutes a terme sobre els documents, també anomenat traçabilitat. A l'Arxiu electrònic, com a qualsevol altre sistema d'informació, li són aplicables les mesures de protecció previstes a l'Esquema nacional de seguretat (ENS). Els usuaris que interactuïn (creïn, capturin o consultin) amb els documents i expedients que estiguin a l'Arxiu electrònic estaran sempre identificats de manera nominal. Accediran a l’Arxiu electrònic segons el seu perfil i permisos d'accés, i quedarà sempre traçabilitat de l'accés a documents i expedients. La lògica i el model d'accés es fa possible mitjançant el sistema de gestió d'usuaris proporcionat pel NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4772 7. Model tecnològic descrit en el capítol corresponent. Els documents i expedients sempre han de ser accessibles de manera independent de les aplicacions que els van crear. 6.1.5.1. Permisos d’accés 6.1.5.1.1. Accés de la ciutadania Pel que fa als permisos d'accés a documents i expedients electrònics per part de la ciutadania, el Model de gestió de documents electrònics es basa en els principis i les pautes generals establerts en el Reglament d'accés a la documentació municipal i d'acord amb el Calendari de conservació i accés a la documentació municipal. Les limitacions d'accés, subjectes a la legislació vigent, estaran definides al Calendari de conservació i accés, i es faran públiques per tots els mitjans possibles. Per tal de facilitar l’accés i la recerca de documents a l’Arxiu electrònic, cal guardar certa informació sobre els documents en forma de metadades, com per exemple dades d’identificació de les persones interessades d’un procediment. Per a la resta dels documents i expedients electrònics, s'ha d'establir el mecanisme de sol·licitud per exercir el dret d'accés. Com reconeix la normativa, l’exercici del dret a la informació pública no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació a cap norma. No obstant això, si es vol accedir a documents amb límits al dret d’accés, el ciutadà haurà de tramitar la seva sol·licitud seguint l’establert al Reglament d’accés a la documentació municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Els documents que en el procés d'anàlisi descrit en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi s'hagin definit com a documents per publicar activament han de ser accessibles en seu web sense cap restricció per a la consulta per qualsevol persona que accedeixi a la seu web sense identificació. 6.1.5.1.2. Accés intern Els criteris i les regles d'accés intern (del personal al servei de l'Administració municipal) es defineixen segons l'estat dels documents i dels expedients de la manera següent: • Documents sense assignar, que han entrat pel Registre (presencial o electrònic). Tindran accés de consulta les unitats organitzatives i, dins d'aquestes, les persones designades, que siguin elegides com a destinataris pel Registre. • Documents en tràmit, entenent aquests com a documents que no han estat finalitzats o com a expedients encara oberts. Els criteris i les regles d'accés i permisos seran establerts pels responsables dels processos, amb assessorament dels responsables de la Direcció del Sistema Municipal d'Arxius i de l'Institut Municipal d'Informàtica responsables de la implantació de l'Arxiu electrònic. • Documents definitius, entenent aquests com a documents finalitzats o com a expedients tancats. S'eliminaran tots els permisos per a la modificació i inclusió de documents a l'expedient. Els criteris i les regles d'accés de consulta seran establerts per a cadascuna de les sèries documentals definides en l'anàlisi documental, existint dos patrons possibles: o Sèries documentals sense restriccions. Accessibles a qualsevol usuari autenticat. o Sèries documentals amb restriccions. Accessibles al grup de tramitadors i supervisors que siguin els responsables actuals (en el moment de la consulta) del procediment relacionat. Accessibles als responsables d'Arxiu. 4773 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 La lògica general d'accés es basa, per tant, en les sèries documentals. Un esquema general dels grups i permisos es descriu en el capítol 7.6. Gestor d’identitats i recursos. 6.1.5.2. Consulta La ciutadania sempre pot demanar l'accés a documents i expedients electrònics. Les sol·licituds es resoldran seguint el procediment establert en el Reglament d'accés a la documentació municipal, i en la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L'accés a documents o expedients electrònics per part de la ciutadania s'ha de fer sempre sota autenticació mitjançant certificat digital o altres mitjans admesos a la seu electrònica, la qual cosa proporciona una identificació unívoca que permet accedir als documents i expedients en què sigui part interessada, o se li hagi concedit la consulta després d'una sol·licitud. L'accés es farà a través de la Carpeta del ciutadà o la Carpeta d'empresa. En l'accés, el ciutadà podrà visualitzar la signatura o signatures del document mitjançant el visor corresponent. Per fer efectiu l'accés, serà necessària la inclusió de les dades de les persones amb permís d'accés a nivell d'expedient, document i informació (metadades) després del reconeixement com a part interessada o de la resolució de l'acceptació de la consulta. Els criteris i els passos que cal seguir per fer efectiva aquesta consulta es descriuen en el procediment per determinar l'accés de parts interessades i peticions de consulta. 6.1.5.3. Lliurament, obtenció de còpies, notificació i verificació de documents electrònics Els documents electrònics administratius emesos per l'Administració per lliurar al ciutadà seran còpies autèntiques, que es componen a partir dels originals i les firmes emmagatzemades a l'Arxiu electrònic, mitjançant els serveis de còpia autèntica. Hi ha dos tipus de còpia: la còpia autèntica i la còpia autèntica imprimible o amb CSV. Ambdues inclouen una llegenda que indica la persona o persones que han signat el document. En el cas de la segona inclou també un codi segur de verificació (CSV ), que podrà ser verificat a través de la seu electrònica. El lliurament de la còpia autèntica es farà pels mitjans més adequats a cada procediment. Es pot fer posant-la a la seva disposició en una plataforma de notificació (per exemple a través de la Carpeta del ciutadà o la Carpeta d'empresa), mitjançant el correu electrònic o a través d’SMS quan l'interessat hagi consentit aquesta fórmula. També es pot plantejar la possibilitat de generar còpies de documents que s'estiguin consultant mitjançant els visors corresponents. Quan el lliurament d'un document requereixi la notificació electrònica, és a dir, la constància que el document ha estat rebut, cal que es generi un document electrònic d'acusament de recepció que caldrà integrar en els expedients electrònics, que serà l'evidència que s'ha notificat fefaentment. 6.1.5.4. Publicació activa de documents La publicació activa dels documents identificats s’hauria de fer de la manera més automatitzada possible. La publicació d'un document que es trobi a l'Arxiu electrònic suposarà un canvi de permisos perquè pugui ser accessible sense restriccions. Quan l'entorn tecnològic o les necessitats del procés requereixin que aquesta publicació es faci mitjançant una còpia, aquesta ha d'aplicar les directrius que NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4774 s'expliquen en el capítol 6.1.5.3. Lliurament, obtenció de còpies, notificació i verificació de documents electrònics. 6.1.6. Avaluació 6.1.6.1. Avaluació i Calendari de conservació i accés El procés d’avaluació es refereix a l'establiment del Calendari de conservació i accés a la documentació municipal que atén als valors administratius, jurídics i informatius-històrics dels documents; no difereix per als documents en paper i els documents electrònics i s'aplica sobre les sèries documentals. El Calendari de conservació materialitza les normes de conservació aprovades per la Comissió Municipal d’Avaluació i Accés a la Documentació (CMAAD) i estableix períodes concrets de conservació a partir d'un esdeveniment (per exemple, el tancament de l'expedient) o determina si els documents i expedients són de conservació permanent. Per poder aplicar el Calendari de conservació i accés, els documents han d’estar classificats (vegeu el capítol 6.1.3. Classificació) i avaluats. Per als documents i expedients electrònics, la proposta d’avaluació que se sotmet a la CMAAD s'ha de fer en l’anàlisi documental definida en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. Mentre es produeix l'aprovació, s'indicarà que el Calendari de conservació i accés assignat està pendent d'aprovació. Per als documents i expedients electrònics, el Calendari de conservació i accés s'ha d'aplicar de manera automatitzada. La seva gestió i aplicació és una funció pròpia de la DSMA que ha de disposar dels mitjans tecnològics per poder fer-ho, tal com es descriu en el capítol 7. Model tecnològic. 6.1.6.2. Documents essencials S'entén per documents essencials aquells documents que resulten indispensables perquè l'Administració pugui assolir els seus objectius, complir les seves obligacions diàries de servei, respectar la legalitat vigent i els drets de les persones. Els documents electrònics seran qualificats com a essencials o no en el procés d'anàlisi descrit en capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. La gestió dels documents qualificats com a essencials passarà per mesures addicionals de seguretat, que en garanteixin la recuperació en cas de desastre. 6.1.7. Conservació El procés de conservació es refereix a les mesures que s'han d'adoptar per mantenir els documents accessibles i consultables durant el temps definit al Calendari de conservació i accés. 6.1.7.1. Pla de preservació S'establirà un pla de preservació, consensuat entre la DSMA i l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica), basat en la revisió periòdica de les característiques dels documents, especialment de l'obsolescència de formats. Estarà basat principalment en la conversió de formats quan es quedin obsolets i preveure la possible migració a altres sistemes o tecnologies. Com a acció preventiva, aquest model preveu la utilització del format obert de conservació a llarg termini PDF/A abans de la signatura dels documents. 4775 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 A mitjà termini, la revisió periòdica establerta en el pla de preservació pot determinar noves estratègies de preservació que no estan incloses en aquest model. Si això succeís, s’hauran d'incorporar en una nova versió d'aquest document. 6.1.7.2. Manteniment de signatures Les signatures dels documents originals es mantindran mentre els documents conservin la vigència administrativa. Aquesta vigència estarà definida al Calendari de conservació i accés descrit en el capítol Processos documentals. Per al manteniment durant aquest temps de les firmes revocades o obsoletes, s'estableix un sistema de ressegellat, que es descriu a la Política de signatura. El ressegellat es fa amb processos automatitzats i mitjançant l'ús de segell d'òrgan i mai ha de suposar la pèrdua de la informació original de les firmes, que haurà d'estar sempre disponible. Passat el període de vigència administrativa, es pot plantejar substituir els originals i les firmes per còpies que incloguin llegendes sobre les signatures i metadades suficients per a la identificació dels signants i la vigència dels certificats en el moment de les signatures. 6.1.7.3. Conservació de la verificació de còpies de documents La verificació mitjançant CSV o la conservació de còpies de documents originals existents a l'Arxiu electrònic es limitarà al termini d'un any, excepte en el cas que el Calendari de conservació i accés dels documents indiqui un període inferior per als documents originals. En aquest últim cas, se'ls aplicarà el mateix període de conservació que als seus documents originals. 6.1.8. Transferència Aquest model no preveu la necessitat de transferències de documents i expedients electrònics d'un sistema d'informació a un altre, més enllà de les migracions necessàries si es produís un canvi tecnològic. En aquest cas, el procés de migració s'ha de planificar i documentar acuradament, intentant minimitzar els possibles riscos de pèrdues d'informació. 6.1.9. Eliminació El procés de destrucció es refereix a l'eliminació definitiva dels documents electrònics que han finalitzat el període de conservació establert al Calendari de conservació i accés. En cap cas es poden eliminar documents electrònics signats o definitius, que no tinguin una norma de conservació i accés associada. Quan es produeixi l'eliminació controlada de documents definitius també es destruiran totes les signatures associades. Es pot establir una suspensió temporal d'aplicació del Calendari de conservació i accés per a una sèrie documental, un expedient o document concret quan la documentació hagi estat requerida pels jutjats o com a conseqüència d'aplicació de mesures excepcionals. La selecció dels documents electrònics a l'Arxiu electrònic administratiu que han de ser destruïts i el flux d'aprovació de la destrucció s'han d'aplicar de manera automatitzada. La seva gestió i aplicació és una funció de la DSMA que ha de NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4776 disposar dels mitjans tecnològics per poder-ho fer, tal com es descriu en el capítol 7.1. Repositori d’objectes digitals. Qualsevol eliminació d'un document o expedient electrònic inclourà totes les seves còpies autèntiques i còpies de seguretat. 6.2. Instruments tècnics Els processos documentals es recolzen en els instruments tècnics que la política de gestió documental identifica amb «els instruments del sistema AIDA per a l'aplicació dels criteris metodològics i tècnics: el Quadre de Classificació uniforme, el Calendari de conservació i accés, el Mètode de descripció, l’Esquema de metadades i d'altres que es puguin incorporar». Aquests instruments han de ser implementats en les eines tecnològiques de manera que puguin ser utilitzats en els processos documentals. Els instruments no són eines estàtiques sinó que han d'evolucionar segons les necessitats de l'Ajuntament i, per tant, han de ser mantinguts de manera sistemàtica. 6.2.1. Quadre de classificació uniforme El Quadre de classificació uniforme desenvolupat per la DSMA per a la gestió de tota la documentació municipal és una estructura predefinida en què tots els documents electrònics que s'inclouen en l'àmbit d'aquest model poden ser classificats en una sèrie documental. Les sèries documentals s'agrupen en categories funcionals més àmplies, de manera que s'estableixen conjunts d'expedients i documents corresponents a una mateixa funció. El Quadre de classificació uniforme té en l'entorn de l'Arxiu electrònic algunes funcionalitats més que en l'entorn en paper, ja que es converteix en l'instrument d'agrupació de documents que comparteixen calendaris de conservació i accés i sobre els quals es poden aplicar els mateixos permisos. Aquesta circumstància pot influir en la necessitat d'adaptació del Quadre de classificació uniforme a l'hora d’utilitzar-lo en la implementació de l'Arxiu electrònic. El Quadre de classificació uniforme és un instrument viu que es desenvolupa, construeix i evoluciona amb les necessitats de l'organització. La seva adaptació a l'entorn electrònic s'estableix com a part dels resultats de l’anàlisi documental descrita en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi. La inclusió del Quadre de classificació uniforme, especialment de la part corresponent a les sèries documentals totalment automatitzades, en les eines tecnològiques, concretament al 7.5.5. Mòdul Catàleg de documents, que donen suport a l’Arxiu electrònic, permet automatitzar gran part dels processos documentals. La creació i el manteniment del Quadre de classificació uniforme, així com la seva actualització per poder ser utilitzat a l'Arxiu electrònic, es descriu en el procediment per al manteniment del Quadre de classificació uniforme. 6.2.2. Catàleg de documents El Catàleg de documents associa a cada sèrie documental els documents que han de contenir els expedients, associant-los a un tipus documental concret. La identificació de documents permet l'assignació de diferents atributs a cadascun d’ells, i la normalització de la nomenclatura que cal utilitzar. El Catàleg de documents és un instrument que la DSMA desenvolupa conjuntament amb els responsables dels processos i els responsables informàtics, específicament per a l'Arxiu electrònic, seguint el full de ruta plantejat per a la 4777 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 seva implantació. Els diferents passos que cal seguir formen part de l'anàlisi documental descrita en el capítol 5.3. Model basat en l’anàlisi, i es concreten en el procediment d'anàlisi de requisits documentals. El Catàleg de documents s'associa al Quadre de classificació uniforme i la seva inclusió en les eines tecnològiques que donen suport a l'Arxiu electrònic (vegeu el capítol 7. Model tecnològic) permet l’automatització de regles en la creació, gestió i accés d’expedients i documents electrònics, i d’aquesta manera es poden complir els requeriments legals i normatius establerts. 6.2.3. Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona L'Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona definirà els diferents elements establint les regles d'ús (semàntica, sintaxi i obligatorietat) de cada un d'ells. L’Esquema de metadades es desenvolupa a partir de l'e-EMGDE definit a l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat i la norma ISO 23081 de metadades per a la gestió de documents, tenint en compte els tipus de metadades definits fins ara com a part dels diferents projectes que inclouen documents al gestor documental. Assimilant l'estat actual de la tecnologia, es defineix un esquema de metadades d’entitat única, en el qual totes les metadades s'associaran a l'entitat document o a algunes de les seves agrupacions (expedient, sèrie documental, etc.). L'esquema estarà documentat i mantingut al llarg del temps seguint el procediment per al manteniment d'Esquema de metadades de l’Ajuntament de Barcelona. L'Esquema constituirà el marc en el qual, després de l'anàlisi documental, es configuren les eines tecnològiques que donen suport a l’Arxiu electrònic. 6.2.4. Calendari de conservació i accés Els dictàmens de la CMAAD establiran les pautes per a la conservació, transferència i eliminació de cadascuna de les sèries documentals, així com les pautes generals per accedir-hi. Dels dictàmens es podran extrapolar uns patrons de comportament que constituiran el Calendari de conservació i accés a la documentació municipal. Cada norma del Calendari es pot aplicar a més d'una sèrie documental quan els comportaments d’aquestes siguin iguals. Aquest Calendari s'implementarà en les funcionalitats per a la gestió global de documents d’arxiu (funcionalitats RM) ofertes pel 7.1. Repositori d’objectes digitals sobre el qual se suporta l’Arxiu electrònic. Tot el procés de valoració i aplicació del Calendari de conservació i accés es durà a terme segons el procediment de valoració, emissió d'informes i dictàmens de la CMAAD. 7. Model tecnològic El Model tecnològic defineix la relació entre els diferents components tecnològics del sistema de gestió documental i, per tant, estableix els requeriments bàsics que han de complir aquelles eines que s’adquireixin per tal de garantir la funcionalitat del sistema. No identifica productes d'un determinat proveïdor, llenguatges de programació específics o requisits tècnics. Es tracta d'un model tecnològic d'alt nivell, que es basa en el grau de desenvolupament actual de les tecnologies aplicables establint les línies generals i que pot ser completat amb productes de diferents proveïdors. De la mateixa manera, el Model es pot aplicar en una infraestructura tecnològica pròpia de l'Ajuntament o en un model de servei cloud. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4778 En aquest Model la integració de les diferents tecnologies i peces que el componen és la clau perquè la tecnologia compleixi els requisits funcionals i tècnics de la gestió de documents electrònics. L’esquema general del Model tecnològic es presenta a la figura següent: Figura 8. Model tecnològic d’alt nivell. A més de la tecnologia de base per a la implementació del repositori d'objectes digitals, el Model es basa en un framework de serveis documentals que es posen a disposició de les aplicacions per a la realització de diferents tasques i una sèrie de mòduls externs que gestionen informació que s’ha d’utilitzar en algun moment. Alguns dels mòduls externs i dels serveis del framework documental han estat desenvolupats i estan en producció, i altres han de ser desenvolupats com a part de la implantació d'aquest Model. Els mòduls que es descriuen en aquest document corresponen a les necessitats fins ara detectades, però en el procés d'implantació en podrien sorgir d’altres nous que s'haurien d'incorporar a la descripció d'aquest Model. Com a elements propis de la gestió documental s'inclouen les interfícies a través de les quals hi haurà un accés directe al repositori. A més, a la figura també s’hi representen altres elements que interactuen amb la gestió documental i que es descriuen als apartats corresponents. 7.1. Repositori d’objectes digitals L'Arxiu electrònic es basa en un repositori centralitzat d'objectes digitals. El terme genèric més utilitzat per a aquesta tecnologia és ECM (Enterprise Content Management), que indica que es refereix a la gestió d'informació no estructurada en bases de dades relacionals. 4779 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Els documents i expedients electrònics es tracten amb les seves corresponents metadades com un dels objectes principals del repositori, que es relacionen amb altres tipus d'objectes que faciliten la gestió en tots els seus possibles estats. Per a la implementació del repositori cal configurar i personalitzar el modelatge dels objectes definits per endavant pel proveïdor de manera que compleixi amb els requisits d'aquest Model de gestió de documents electrònics. Per a la posada en marxa d'aquest model és necessari que s'implementin en el repositori les funcions per a la gestió de documents d’arxiu, habitualment recollides amb el nom de records management. En tots els casos, els proveïdors ofereixen sota aquesta denominació una sèrie d'objectes específics predefinits que permeten: • Incorporar i gestionar una classificació jerarquitzada (quadre de classificació). • Assignar a cada punt de la classificació normes de conservació i accés a partir d'un esdeveniment. • Determinar un estat definitiu del document en què automàticament s'eliminen els permisos d'escriptura. • Assignar a aquest estat regles d'accés basades en la jerarquia de classes. • Executar el Calendari de conservació i accés començant el workflow d'aprovació de l'eliminació. • Suspendre el Calendari de conservació i accés per a un determinat document o expedient. La normativa que cal seguir per a aquestes funcionalitats en el futur és MoReq2010. S'entén que qualsevol dels possibles proveïdors d'aquesta tecnologia s'anirà adaptant a aquesta normativa, que es basa en la modularitat i interoperabilitat. En qualsevol cas, qualsevol adaptació o personalització que es faci hauria de tenir en compte l'especificació MoReq2010. 7.2. Interfícies per interactuar amb el repositori Pel que fa a les interfícies necessàries perquè els usuaris interactuïn directament amb el repositori: • Interfície de captura i consulta de documents i expedients electrònics. Serà utilitzada per capturar els documents de processos i activitats que es creen en aplicacions ofimàtiques, i el seu ús serà limitat a les activitats i unitats que s'hagin identificat en l'anàlisi documental. Per a la resta dels usuaris de l'Ajuntament, la interfície serà només de consulta, i seran només visibles els documents i expedients als quals l'usuari identificat tingui accés. Habitualment les tecnologies ECM proveeixen una o diverses interfícies d'aquest tipus. Aquest model preveu la utilització de les interfícies proveïdes pel proveïdor escollit de manera preferent, realitzant algun tipus de personalització quan sigui necessària. Qualsevol decisió sobre un altre enfocament que impliqui el desenvolupament a mida d'una aplicació/interfície haurà de ser justificada i analitzada en profunditat. • Interfície d'administració de polítiques documentals. Aquesta interfície és anomenada per molts proveïdors com la interfície del record manager. Des d'aquest interfície s'administren els objectes com ara les classificacions, els calendaris de conservació i accés, i els esdeveniments que els executen, així com funcionalitats com són l'eliminació autoritzada de documents, la suspensió dels calendaris, l'assignació de categories d'accés, etc. Aquesta interfície serà únicament utilitzada pel personal de la DSMA, responsable de dur a terme aquests processos documentals. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4780 • Interfície d'accés de la ciutadania. Encara que es poden implementar diferents formes per facilitar la consulta dels documents per part de la ciutadania, és bona la utilització d'un punt comú, que a l'Ajuntament de Barcelona s'identifica amb el sistema de carpetes. S'han posat en marxa la Carpeta del Ciutadà, la Carpeta de les Empreses i Entitats i la Carpeta del Professional. Les carpetes, en funcionament a la seu electrònica, permeten l'accés a dades i tràmits mitjançant la identificació del subjecte amb el certificat corresponent. El sistema de carpetes pot ampliar el seu abast per mostrar els documents i expedients que es trobin a l'Arxiu electrònic i que estiguin relacionats amb el subjecte com a part interessada o que hagi sol·licitat una consulta. Aquest accés podria incloure: o Documents que el subjecte ha ingressat per registre. o Expedients en els quals té la condició d'interessat, incloent els documents d'aquest que no estiguin restringits. o Documents que l'Ajuntament ha enviat al subjecte. o Documents per als quals el subjecte ha sol·licitat la consulta. Les carpetes també es poden convertir en el punt d'accés per a la pràctica de la notificació, o posar a disposició una documentació que ha estat sol·licitada pel ciutadà. En alguns casos es pot plantejar la necessitat que els ciutadans puguin accedir a les metadades del document però no al seu contingut. Perquè això sigui possible és necessària la identificació unívoca en el repositori d'expedients i documents en relació amb les diferents persones físiques o jurídiques. L'accés als documents de publicació activa s'ha de fer des d'un punt específic de la seu web, en la qual els documents han de ser mostrats d'una manera amigable per a la consulta per qualsevol persona que hi accedeixi. 7.3. Relació amb aplicacions i eines per a la gestió Les aplicacions i eines informàtiques que creen documents i expedients electrònics s'interrelacionen amb l'Arxiu electrònic de dues maneres: • Mitjançant el framework de serveis documentals que es descriu a continuació. El framework de serveis documentals serà d'ús obligatori quan es desenvolupin aplicacions a mida. • Mitjançant connectors específics desenvolupats pels proveïdors de productes o eines estàndard que s'utilitzin per a l’automatització de determinades activitats i/o processos. En ambdós casos, les aplicacions i eines han de ser capaces de capturar documents i expedients amb les seves corresponents metadades en el repositori que dóna servei a l'Arxiu electrònic. 7.4. Framework de serveis documentals El framework està constituït per una sèrie de serveis que poden ser utilitzats per diferents aplicacions per relacionar-se amb el repositori. Alguns d'aquests serveis han estat creats i posats en producció per a unes aplicacions concretes per a la seva relació amb el gestor documental. En l'evolució que suposa la implantació d'aquest model, i en qualsevol possible canvi de la tecnologia de base del repositori, s'ha de revisar l'adequació dels serveis existents al framework i suplir les possibles mancances existents. Els serveis documentals es desenvolupen descomponent en diferents tasques que es requereixen des de les aplicacions, des dels mòduls externs o des del mateix repositori d'objectes digitals. 4781 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Per a un millor comprensió del model, s'han agrupat els serveis en diferents categories: • Serveis bàsics sobre el document: Emmagatzemar document, Recuperar document, Modificar document, Esborrar document, Canviar estat d'un document, Classificar document, Convertir format del document, Cercar un document. • Serveis de signatura: Signar un document, Recuperar signatures d'un document, Verificar integritat del document, Verificar integritat de l'expedient. • Serveis bàsics sobre l'expedient: Crear expedient, Recuperar expedient, Modificar expedient, Recuperar metadades d'un expedient, Cercar un expedient, Recuperar documents d'un expedient. • Serveis de tancament d'expedients: Tancar un expedient, Comprovar tipus documentals en l'expedient, Crear índex, Verificar integritat de l'expedient. • Serveis sobre el quadre de classificació: Crear sèrie documental, Modificar sèrie documental, Consultar sèrie documental. • Serveis del catàleg de documents: Consultar catàleg de documents, Recuperar tipus de documents d'una sèrie documental, Consultar documents obligatoris. • Serveis de còpia de documents: Crear còpia autèntica, Creació del CSV, Consulta de CSV. Els serveis enumerats relacionen les aplicacions de gestió i els mòduls externs, que es descriuen més endavant amb el repositori documental. El framework de serveis s'ha de desenvolupar en la mesura que es desenvolupin i implantin nous mòduls externs i es posin en funcionament totes les prestacions de l'Arxiu electrònic. En tots els projectes de millora o desenvolupament d'aplicacions de gestió i/o mòduls externs que s'hagin de relacionar amb el repositori documental s'hi ha d'incloure una revisió del framework per determinar si es requereixen nous serveis o la modificació dels existents. 7.5. Mòduls externs S'han anomenat mòduls externs els sistemes d'informació que suporten alguna de les funcionalitats que s'han desenvolupat fora del repositori, però que afecten directament la gestió dels documents. Aquests mòduls tenen una interfície d'accés diferenciada i es relacionen amb el repositori mitjançant el framework de serveis. Alguns d'aquests mòduls ja tenen aplicacions implantades i en producció i altres han de ser desenvolupats. A la figura 8 s'hi han representat amb diferents colors: en groc els que ja existeixen i en blau els que s'han de desenvolupar. Per a aquests últims, és aconsellable la revisió dels requisits en contrast amb les funcionalitats de la tecnologia implantada abans de confirmar la decisió de desenvolupar-los com a mòduls externs. 7.5.1. Aplicació de registre És una aplicació que produeix els assentaments registrals dels documents tant electrònics com en paper. La implantació d'aquest model requereix revisar la manera en què s'emmagatzemen els documents electrònics rebuts al registre, ja que s’haurien integrar a l'Arxiu electrònic tal com s'ha descrit en el procés de 6.1.2. Registr. 7.5.2. Mòdul comú de signatura electrònica És l'aplicació que gestiona els certificats electrònics del personal municipal i el segell d'òrgan, i a través de la qual es poden signar documents i expedients. Té definides les firmes corporatives i realitza, completa, valida, custodia i preserva les signatures realitzades, i informa sobre elles. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4782 7.5.3. e-Notificació És l'aplicació que permet generar notificacions electròniques i enviar-les als ciutadans i empreses, de manera que queda constància que la documentació s'ha produït. Existeix de manera complementària una plataforma de notificació a l'empleat. Els documents de notificació produïts per aquesta aplicació formen part d’un procediment concret i, per tant, han de ser arxivats conjuntament amb la resta de documents del seu expedient. 7.5.4. Digitalització segura És una aplicació que permetrà l’execució de les especificacions del Protocol de digitalització segura dels documents en paper lliurats a les oficines de registre. Ha de permetre ajustar els paràmetres de digitalització i automatitzar el procés d'inclusió d'un segell d'òrgan en relació amb el MCSE. També ha de permetre el control de qualitat posterior i la inclusió de metadades sobre el procés de digitalització. A més, ha de possibilitar incloure documents directament al repositori, però també ha de generar documents amb metadades que puguin ser inclosos en el repositori de forma massiva. 7.5.5. Mòdul Catàleg de documents És una aplicació que gestiona la informació sobre les sèries del Quadre de classificació uniforme i els tipus de documents associats a cada sèrie documental, i que a través del framework de serveis permet automatitzar l'associació de tipus documentals i les seves regles associades. En la figura següent es presenta un esquema de funcionament a través dels serveis del framework documental. Figura 9. Esquema de funcionament del mòdul Catàleg de documents. 4783 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 7.6. Gestor d’identitats i recursos Sense ser un requisit propi i exclusiu del Model de gestió de documents electrònics i de l'Arxiu electrònic, l'existència d'una gestió centralitzada d'usuaris afavoriria la implantació d'aquest model. En un model on la integració és la peça clau, totes les aplicacions necessiten una gestió d'usuaris. Fer-ho de manera centralitzada permet la creació de grups i l'assignació/designació de les persones a unitats organitzatives, cosa que evita duplicitats en la tasca de controlar els permisos des de cada aplicació. L'Arxiu electrònic assigna els permisos als diferents objectes mitjançant llistes de control d'accés que s'associen als documents, els expedients i les sèries. Això requereix una gestió d'usuaris que permeti l'accés als documents amb els mateixos permisos independentment des d'on es produeixi aquest accés (aplicació de gestió, interfície d'usuari, etc.). Fins l’aprovació del projecte de “gestió d’entitats i recursos”, general per a tot l’Ajuntament de Barcelona, que vol presentar una solució centralitzada per gestionar els usuaris, s’aplicaran solucions provisionals. Desenvolupant els requisits i les directrius establertes en el capítol Accés intern, la lògica general d'accés, un cop els documents estiguin classificats, s'ha d'aplicar sobre les sèries documentals. L'esquema bàsic que cal aplicar seria el següent: Sèrie documental X (sense restriccions) GRUPS Expedients oberts i en tràmit Expedients tancats Tramitadors_SèrieX ESCRIPTURA LECTURA Supervisors_Sèrie X LECTURA LECTURA Usuaris autentificats - LECTURA Responsables_Arxiu_electrònic - LECTURA Sèrie documental Y (amb restriccions) GRUPS Expedients oberts i en tràmit Expedients tancats Tramitadors_SèrieX ESCRIPTURA LECTURA Supervisors_Sèrie X LECTURA LECTURA Usuaris autentificats - - Responsables_Arxiu_electrònic - LECTURA Aquest esquema ha de ser desenvolupat depenent de la graduació de permisos que permeti l'accés al repositori. A més, s’haurà d'integrar o mapejar amb els grups necessaris per a les aplicacions de gestió o tramitació en què es creïn documents. 8. Model organitzatiu El Model organitzatiu estableix l’assignació de responsabilitats, els mecanismes de coordinació entre les parts i la documentació de suport al model que ha de ser redactada i aprovada. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4784 Figura 10. Visió general del Model organitzatiu. 8.1. Responsabilitats i mecanismes de coordinació Pel que fa al Model de gestió de documents electrònics de l'Ajuntament de Barcelona, les responsabilitats estan fixades en la política de gestió documental, que detalla les funcions de cadascuna de les parts implicades. Aquesta política estableix que un dels instruments per poder implantar-lo seran «els mecanismes de coordinació amb els diferents òrgans de l'Administració municipal». Aquest model ha estat desenvolupat per un grup de treball tècnic en el qual han participat: • Direcció del Sistema Municipal d’Arxius (DSMA) • Institut Municipal d’Informàtica (IMI) Un cop s'hagi aprovat el model, el Grup de treball, conjuntament amb la Direcció de Serveis Jurídics, haurà de seguir vetllant pel compliment d’aquest model, prenent les decisions que es requereixin i modificant aquest document, o qualsevol dels que se’n derivin, d'acord amb aquestes decisions. Per això cal que tingui coneixement de les novetats, els projectes i els nous productes que es comprin o es desenvolupin en relació amb la gestió documental i l'Arxiu electrònic. El grup podrà ser convocat per qualsevol dels seus integrants en qualsevol moment que es produeixi un fet d'interès. Es reunirà com a mínim un cop l'any per fer seguiment i avaluació de la implantació del model. 8.2. Documentació per al desenvolupament d’aquest model Aquest Model de gestió de documents electrònics es desenvolupa en un conjunt de documents i especificacions tècniques que detallen alguns dels aspectes que s'hi recullen. 4785 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 En aquest sentit, actua com el document principal que exerceix de paraigua per a tots els documents que es desenvolupin per a la gestió dels documents electrònics. És el grup de treball descrit a l'anterior capítol l'encarregat de definir i redactar o encarregar els documents que se’n derivin. Existeixen també a l'Ajuntament normatives que incideixen directament en la gestió dels documents electrònics i que tenen un abast més ampli, bé perquè també arriben als documents en paper, com la Norma d'accés, o perquè inclouen altres àmbits com la Política de signatura electrònica o la mateixa Ordenança d'Administració electrònica. Una llista de normativa municipal relacionada s'ha de mantenir com a annex A d'aquest model. A la taula següent s'inclouen els diferents nivells de documents previstos, i a l'annex B es pot trobar una llista inicial dels documents que es deriven del model, i s’indica quins existeixen i quins s'han de desenvolupar. NIVELL Denominació Contingut Aprovació 1 Model Directrius generals sobre processos documentals. Model tecnològic i Model organitzatiu. Grup de treball tècnic Decrets d’Alcaldia. 2 Protocols, instruccions, normes Desenvolupen aspectes concrets dels processos documentals i de la seva forma d’implementació a l’Ajuntament. Grup de treball tècnic Decrets d’Alcaldia. 3 Normativa tècnica Desenvolupen la manera d’implementar l’eina tecnològica. IMI Aprovació Grup de treball. 4 Procediments d’actuació Descriuen els diferents passos i responsabilitats per executar els processos d’anàlisi o processos sobre els documents. Grup de treball. 9. Annex A. Normativa municipal relacionada - Ordenança reguladora de l'Administració electrònica (ORAE) de 30 de gener de 2009. BOP de 26 de març de 2009. - Instrucció per al funcionament del registre general de l’Ajuntament de Barcelona. Decret d’Alcaldia de 9 de setembre de 2009. Gaseta Municipal de Barcelona, núm. 26 de 10 d’octubre de 2009. - Règim regulador de la seu electrònica de l’Ajuntament de Barcelona. Decret d’Alcaldia de 22 de desembre de 2009. BOP de 12 de gener de 2010. - Reglament del Sistema Municipal d’Arxius aprovat pel Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona el 29 d’octubre de 2010. - Instrucció de política de gestió documental de l’Ajuntament de Barcelona. BOP de 19 de novembre de 2015. -Protocol de digitalització segura de l’Ajuntament de Barcelona. BOP de 5 de desembre de 2014. 10. Annex B. Documents per al desenvolupament d’aquest model NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4786 1. Model Cod. Títol Contingut Estat M-1 Model de gestió de documents electrònics Criteris per normalitzar la gestió dels documents electrònics Aprovat 2. Protocols, instruccions, normes Cod. Títol Contingut Estat P-1 Reglament d’accés a la documentació municipal Criteris per facilitar l’accés a la documentació municipal tant en suport en paper com en suport electrònic Aprovat P-2 Protocol de digitalització segura Directrius per a la digitalització de documents en paper Aprovat 3. Normativa tècnica Cod. Títol Contingut Estat N-1 DOC0146 Normatives comunes per a la gestió documental Definició d’objectes en el repositori Centrat en la plataforma Opentext. Pendent de desenvolupar N-2 DOC-146 Normatives d’expedient electrònic per a la gestió documental Definició específica d’expedients electrònics Centrat en la plataforma Opentext. Pendent de desenvolupar 4. Procediments d’actuació Cod. Títol Contingut Estat PR-1 Procediment d’anàlisi de requisits documentals Descriu activitats i responsabilitats en la definició i implantació dels requisits documentals aplicables als documents electrònics de cada procés, funció o activitat. Pendent de desenvolupar (a partir de procediments pel Catàleg de documents) PR-2 Procediment de captura de documents des d’interfície d’usuari Descriu la manera d’actuar i els criteris de les persones de les àrees que poden incorporar documents a l’Arxiu electrònic. Pendent de desenvolupar PR-3 Procediment per al manteniment del Quadre de classificació uniforme Descriu com mantenir al dia i actualitzar el Quadre de classificació uniforme. Pendent de desenvolupar PR-4 Procediment per al manteniment de l’Esquema de metadades AB Descriu com mantenir al dia i actualitzar l’Esquema de metadades AB. Pendent de desenvolupar PR-5 Procediment de valoració, emissió d’informes, dictàmens de la Comissió Municipal de Valoració i Descriu els diferents passos i accions per determinar i implantar calendaris de conservació i accés. Pendent de desenvolupar 4787 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 aplicació en calendaris de conservació i accés PR-6 Procediment de digitalització de documents rebuts en paper a les oficines de registre Descriu les tasques que s’han de dur a terme a les oficines de registre per a la discriminació de documents que cal digitalitzar, i les diferents tasques segons modalitats de registre. Pendent de desenvolupar PR-7 Procediment per determinar l’accés de parts interessades i peticions de colta Descriu els criteris, les modalitats i les tasques que s’han de dur a terme per a l’assignació de permisos d’accés a les parts reconegudes com a persones interessades i la resolució de les sol·licituds de consulta. Pendent de desenvolupar NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4788 CARTIPÀS Decret. L’alcaldessa, de conformitat amb l’article 52 de la Carta Municipal de Barcelona, Resol, Cessar amb efectes 31 d’agost de 2016, la senyora Eva Maria HERRERO ALONSO (mat. 27396), com a Comissionat/da d’Ecologia. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref.2225/2016) * * * Decret. L’alcaldessa, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Resol, Cessar amb efectes 17 de juliol de 2016, com a personal d’alta direcció, la senyora Marta Clari Padros (mat. 38225), en el càrrec de Gerent de l’Institut Barcelona Esports. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2231/2016) * * * Decret. L’alcaldessa, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 de abril de 2007, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Resol, Cessar amb efectes 17 de juliol de 2016, com a personal d’alta direcció, el senyor Fernando Pindado Sánchez (mat. 23158), en el càrrec de Gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2232/2016) * * * 4789 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Decret. L’alcaldessa, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 de abril de 2007, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refòes de la Llei municipal i règim local de Catalunya, Refol, Cessar per renuncia amb efectes 1 de juliol de 2016, com a personal eventual, el senyor SANCHEZ DE JUAN Joan Anton (mat. 26580), en el lloc de treball de Tècnic/a 2, codi 80.20.PO.10, de la família Serveis de Suport Polític, adscrit al Grup Polític Municipal Convergència i Unió. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2224/2016) * * * Decret. Antecedents: Vist el decret d’alcaldia de 25 de maig de 2016 que aprova la direcció política i administrativa de l’administració municipal. Atès el que disposen els articles 52.1.c) de la CMB i l’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, respecte al personal eventual per a realitzar funcions de confiança i assessorament i el seu lliure nomenament. Atès que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa d’acord amb l’article 52.2 CMB recull que, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal, així com l’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Resolc, NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4790 De conformitat amb 52 de la Carta Municipal de Barcelona, amb el que disposa del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, amb l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i d’acord amb el preveu l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, i l’acord del Consell Municipal de 29 de desembre de 2015. Nomenar el senyor Fernando Pindado Sánchez, com a Comissionat de Participació , subgrup de classificació A1, amb efectes del dia 18 de juliol de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2229/2016) * * * Decret. Antecedents: Primer. Vista l’aprovació de la nova organització executiva de les gerències municipals. Segon. Vist que la Sra. Marta Clari Padros és empleada de l’Ajuntament de Barcelona del grup de classificació A1. Tercer. Vist que la formació i trajectòria professional de les persones s’adequa a allò que disposa l’article 52.1.d) de la Carta Municipal. Fonaments jurídics: I. L’article 52.1.d) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que integren el personal de l’Ajuntament el personal directiu i personal d’alta direcció, que serà nomenat, atenent criteris de competència professional i experiència, entre personal funcionari de carrera de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals o amb habilitació de caràcter nacional que pertanyi a cossos o escales classificats en el subgrup A1.II. L’article 53.2 de Carta Municipal estipula que quan els llocs de treball d'alta direcció siguin ocupats per funcionaris, aquests mantenen la situació administrativa de servei actiu, o passen a la de serveis especials, segons que correspongui en cada cas, d'acord amb el que estableixi el reglament que desenvolupi aquesta Carta, i atès que no s’ha produït el dit desenvolupament, la situació de servei actiu resulta més ajustada al fet de ser funcionari de la pròpia corporació. III. L’article 13.1.h) de l’esmentada Carta que correspon a l’alcalde o alcaldessa, el nomenament de personal municipal. Resolc, De conformitat amb l’article 52.1.d) de la Carta Municipal de Barcelona. Nomenar com a personal d’alta direcció la Sra. Marta CLARI PADROS, en el càrrec de gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 4791 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Transparència , amb efectes del dia 18 de juliol de 2016, mantenint-la en la situació de servei actiu. En aquesta situació té dret a consolidar el grau personal de l’últim lloc que ha proveït de forma definitiva d’acord amb la normativa d’aplicació, a participar en les convocatòries de provisió i a percebre els triennis que li corresponguin i a tots els efectes es considera com a prestació de serveis en situació de servei actiu en la seva categoria de pertinença malgrat no implica la reserva del lloc de treball que ocupava com a personal funcionari. Mentre no es desenvolupi la regulació del personal d’alta direcció de l’article 52.1.d) de la Carta Municipal de Barcelona, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que el personal eventual de confiança. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2228/2016) * * * Decret. Antecedents: Primer. Vista l’aprovació de la nova organització executiva de les gerències municipals, que contempla els llocs d’alta direcció que poden ser proveïts per titulars que no tinguin la condició de funcionari. Segon. Vist que la formació i trajectòria professional de la persona proposada per aquest nomenament s’adequa a allò que disposa l’article 52.1.d) de la Carta Municipal. Fonaments jurídics: I. L’article 52.1.d) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona i a la vista del que estipula la nova estructura organitzativa municipal, permet que els titulars d’aquests òrgans directius, en consideració a les característiques específiques de llurs funcions, no tinguin la condició de funcionari. En aquest cas, els nomenaments s’han de fer motivadament i d’acord amb criteris de competència professional i experiència en llocs de responsabilitat en la gestió pública o privada. II. L’article 13.1.h) de l’esmentada Carta que correspon a l’alcalde o alcaldessa, el nomenament de personal municipal. III. L'article 85 bis de la Llei 7/1985 de 2 d'abril de Bases de règim local, estipula que el titular del màxim òrgan de direcció dels organismes autònoms locals i de les entitats públiques empresarials locals serà un funcionari de carrera o laboral de les administracions públiques o un professional del sector privat, titulats superiors en ambdós casos i amb més de cinc anys d'exercici professional en el segon. Resolc, De conformitat amb l’article 52.1.d) de la Carta Municipal de Barcelona. Nomenar el senyor Francesc Terron Cusi, personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent de la Gerència de l’Institut Barcelona Esports, amb efectes del 18 de juliol de 2016, d’acord amb l’article 52.1.d) de la Carta Municipal de Barcelona. Mentre no es desenvolupi la regulació del personal d’alta direcció de l’article 52.1.d) de la NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4792 Carta Municipal de Barcelona, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que el personal eventual de confiança. Assignar-li el lloc de treball gerència subgrup de classificació A1, amb complement de destinació de nivell30 i el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2230/2016) * * * Decret. Fonaments jurídics: Primer. L’article 52.1.c) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que forma part del personal de l’Ajuntament el personal eventual, nomenat per a desenvolupar llocs de confiança i assessorament especial. Segon. L’article 52.2 de l’esmentada Carta recull que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal. Tercer. L’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, disposa que el nomenament del personal eventual serà lliure. Quart. L’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, regula que el nomenament del personal eventual és lliure i correspon a l’alcalde. Cinquè. Vist l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local que estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. Sisè. L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Setè. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona Resolc, Nomenar personal eventual el senyor Xavier MARCE CAROL en el lloc de treball de Director 2, codi 20.20.PO.10, de la Família Serveis de Suport Polític, amb nivell 4793 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 de destinació 28, adscrit a la Segona Tinència d’Alcaldia, amb efectes del dia 18 de juliol de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2227/2016) * * * Decret. Fonaments jurídics: Primer. L’article 52.1.c) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que forma part del personal de l’Ajuntament el personal eventual, nomenat per a desenvolupar llocs de confiança i assessorament especial. Segon. L’article 52.2 de l’esmentada Carta recull que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal. Tercer. L’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, disposa que el nomenament del personal eventual serà lliure. Quart. L’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, regula que el nomenament del personal eventual és lliure i correspon a l’alcalde. Cinquè. Vist l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local que estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. Sisè. L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Setè. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona Resolc, Nomenar personal eventual el senyor Jaume LLANSO TORRAS en el lloc de treball de Cap Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la Família Serveis de Suport Polític, amb nivell de destinació 26, adscrit a la Regidoria del Districte de Sarrià- NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4794 Sant Gervasi, amb efectes del dia 23 de juny de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2223/2016) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo, Primer. Delegar en la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña la presidència del Fòrum Ciutat i Comerç. Segon. Designar la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña presidenta del Consell Ciutat i Comerç, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau que restarà com a membre de l’esmentat Consell. Barcelona, 15 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2192/2016) * * * Decret. en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per.l’art. 13.1 de la Carta de Barcelona, disposo: Nomenar presidenta del Consell Ciutat i Comerç l’Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña, en substitució de l’Ilm. Sr. Agustí Colom Cabau. En representació de les entitats de comerç: Designar el Sr. Salva Vendrell Melendo, de la Fundació Barcelona Comerç en substitució del Sr. Vicens Gasca Grau. Barcelona, 11 de juliol de 2016. L’alcadessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2193/2016) * * * Decret. Vista la petició rebuda del Grup Municipal de Ciutadans de 18 de juliol de 2016, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Martí, i d’acord amb l’article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, Disposo, Nomenar el Sr. Javier Heredero Esteban membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí, en substitució de la Sra. Ana María Luque Muriel. Barcelona, 21 de juliol de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano (Ref. 2244/2016) 4795 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 PERSONAL Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 20 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 21/2016-C, la senyora ISABEL PAGES FONT (mat. 21298), de la categoria Gestor/a d'Administració General i subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2 de la General, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Promoció de la Infància i l'Adolescència de la Direcció d'Acció Social (Gerència de Drets Socials) Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 20 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 21/2016-C, la senyora ELENA MAS VIALE (mat. 21698), de la categoria TM Treball Social i subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2 de la família General, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Promoció de la Infància i l'Adolescència de la Direcció d'Acció Social (Gerència de Drets Socials) Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 27 de juliol de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 33/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de CAP DE SECCIÓ 1 de la família General (GE) adscrit a la Divisió d’Operacions de la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Gerència de Seguretat i Prevenció, atès que l’única aspirant no ha arribat a la puntuació mínima requerida per superar el concurs. Fe d’errates Concurs núm. 8/16. Rectificació (ICUB) A la Gaseta Municipal núm. 21 publicada el 20 de juliol de 2016, dins de la secció Personal, subsecció Nomenaments concursos, pàgina 4474, on diu: ... “la Sra. Ma. José Otal Loscertales”, ha de dir “la Sra. Ma Jesús Otal Loscertales”... NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4796 Lliure designació El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 26 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la senyora Emma ZURITA ELVIRA (mat. 50773), de la categoria Administratiu/va, subgrup C1, en el lloc de Suport 2, de la família General, codi 90.20.GE.20 amb nivell de destinació 20, a la Gerència de Presidència i Economia, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 24/2016-L. El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 26 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la senyora Joana RODRÍGUEZ MONTERO (mat. 21659), de la categoria Administratiu/va, subgrup C1, en el lloc de Suport 3, de la família General, codi 90.30.GE.20 amb nivell de destinació 18, a la Gerència de Presidència i Economia, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 26/2016-L. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 27 de juliol de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar deserta la lliure designació 28/2016-L convocada per a cobrir un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit al Comissionat/da de Tecnologia i Innovació Digital de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, atès que no ha arribat cap instància per participar en el procés. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 27 de juliol de 2016, ha dictat la següent resolució: Deixar sense efectes, a petició de l’òrgan convocant, el decret de 23 de juny de 2016, pel qual es va convocar i aprovar les bases del procés de provisió per lliure designació 35/2016-L d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Segona Tinència d’Alcaldia i anul·lar la convocatòria i les sol·licituds ja presentades, ja que no procedeix la seva provisió. El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, en data 22 de juliol de 2016 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Comissió de Valoració, el Sr. Pedro BOQUERAS BUISÁN (mat. 22.593), en el lloc de treball CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (40.10.GE.10), adscrit al Departament de Relacions amb el Contribuent de la Direcció de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions de la Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda, amb complement de destinació nivell 26 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 1/2016. 4797 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Altres processos llocs directius El Gerent Municipal, en data 21 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar el senyor Ramon CANAL OLIVERAS per a ocupar el lloc de treball de Director/a 2 de la família General, codi 20.20.GE.30, adscrit al Gabinet Tècnic de Programació de la Gerència de Presidència i Economia, per haver superat el procés de cobertura del lloc esmentat, mitjançant designació, d’acord amb la convocatòria publicada en el Diari Oficial de Generalitat de Catalunya l’11 d’abril de 2016. Mentre no es desenvolupi l’article 13 de l’EBEP, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que per al personal eventual de confiança. El Gerent Municipal, en data 21 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar la senyora Montserrat ROVIRA JARQUE per a ocupar, el lloc de treball de Director/a 2 de la família General, codi 20.20.GE.30, adscrit a la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials de la Gerència de Drets Socials, per haver superat el procés de cobertura del lloc, mitjançant designació, d’acord amb la convocatòria publicada en el Diari Oficial de Generalitat de Catalunya l’11 d’abril de 2016. Mentre no es desenvolupi l’article 13 de l’EBEP, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que el personal eventual de confiança. El Gerent Municipal, en data 21 de juliol de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar el senyor Carles VICENTE GUITART per a ocupar el lloc de treball de Director/a 2 de la família General, codi 20.20.GE.30, adscrit a la Direcció de Memòria i Història de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona, per haver superat el procés de cobertura del lloc esmentat, mitjançant designació, d’acord amb la convocatòria publicada en el Diari Oficial de Generalitat de Catalunya de 2 de maig de 2016. Mentre no es desenvolupi l’article 13 de l’EBEP, pel que fa al cessament regeixen les mateixes determinacions que per al personal eventual de confiança. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4798 ANUNCIS Altres anuncis Gerència de Presidència i Economia La Comissió de Govern, en sessió del dia 16-06-2016, va aprovar l’encàrrec de gestió de l’Ajuntament de Barcelona a Barcelona Activa SAU SPM, Barcelona Gestió Urbanística SA, Institut Municipal d’Informàtica i Barcelona Infraestructures Municipals SA, per a l’execució, gestió i justificació segons les condicions reguladores del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) en el marc del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014- 2020 de data 9 de novembre del 2015 i en el marc normatiu que s’hi desprèn, per les operacions que es seleccionaran per ser incloses en compliment del conveni d’acord amb el procediment de selecció d’operacions de l’Ajuntament de Barcelona. Un cop seleccionades les operacions, aquestes hauran de ser aprovades per l’òrgan municipal competent com a annex a l’encomana, determinant l’import, calendari, actuacions previstes i persona o persones responsables. Barcelona, 7 de juliol de 2016. El secretari delegat, Angel Pascual i Oliva * * * Anunci Protocol d’actuació i estructura de gestió de les operacions cofinançades pel FEDER dins i fora el marc del conveni Generalitat En aplicació de la regulació aprovada per la Comissió de Govern de data 15 d’abril de 2015 per la qual s’ordenen els documents municipals que incideixen sobre la interpretació i aplicació de les normes i es crea el Registre Municipal d’Instruccions i Circulars, el Gerent Municipal, Jordi Martí Grau, ha aprovat amb data 8 de juliol de 2016, el Protocol d’actuació i estructura de gestió de les operacions cofinançades pel FEDER dins i fora el marc del conveni Generalitat – Ajuntament de Barcelona. Protocol d’actuació i estructura de gestió de les operacions cofinançades pel FEDER dins i fora el marc del conveni Generalitat – Ajuntament de Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona ha definit una estructura específica per a la gestió del FEDER en el que estan implicades les àrees municipals i mitjans propis encarregades de l'execució, seguiment i control de les operacions cofinançades a través d'aquest fons. L’estructura compta amb tres grans blocs d’operadors/es en funció de la naturalesa de la seva participació i activitat dins la gestió del FEDER i les operacions susceptibles de rebre el seu cofinançament: • La Direcció d’Inversions, dins la Direcció de Patrimoni i Inversions de la Gerència de Presidència i Economia assumeix les tasques de coordinació de les operacions cofinançades pel FEDER des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes tasques impliquen tant la representació de l’Ajuntament davant les estructures de programació, gestió, seguiment i control d’aquests Fons com el seguiment i control de les operacions desenvolupades per les estructures d’execució de l’Ajuntament. Per a realitzar les seves tasques la Direcció compta amb un equip de tres persones vinculades directament amb la coordinació i gestió de les operacions del FEDER. Aquestes persones són les encarregades de: 4799 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 o Desenvolupar les tasques d’anàlisi i selecció d’operacions proposades des de les Àrees de l’Ajuntament per presentar-les a l’Organisme Intermedi i procedir a la seva aprovació per cofinançar-se a través del FEDER. o Coordinar les actuacions i operacions executades per l’Ajuntament de Barcelona i cofinançades pel FEDER, potenciant les sinergies i evitant solapaments o ineficiències dins l’organització. Aquesta coordinació implica també la difusió de qualsevol comunicació, informació o directriu d’interès per a l’execució del FEDER, així com la supervisió de la correcta aplicació de la normativa vinculada a aquestes operacions, incloent-hi les tasques d’informació i comunicació en referència a la intervenció del FEDER i els principis horitzontals. o Garantir l’aplicació d’una pista d’auditoria adequada, incloent-hi l’emmagatzematge i control de la informació i dades generades en les operacions cofinançades pel FEDER. o Comunicar-se i coordinar-se amb les estructures de gestió (Autoritat de Gestió, Organisme Intermedi, etc.) del FEDER vinculades a les operacions executades per l’Ajuntament. o Coordinar les tasques de seguiment i control aplicables a les operacions del FEDER, tant des de la perspectiva interna com de col·laboració amb les estructures de control de l’Organisme Intermedi i les pròpies dels instruments d’aplicació del FEDER. o Realitzar les presentacions formals de certificacions de despesa, controls, informes i, de forma genèrica, qualsevol tasca d’administració i representació de l’Ajuntament en referència al FEDER. • L’Ajuntament de Barcelona executarà les operacions a través de les seves estructures i mitjans propis, en virtut de les competències i capacitats atorgades per la normativa legal vigent aplicable a l’Ajuntament com administració local, la seva organització i regulació interna, i un encàrrec de gestió específic en referència a les operacions cofinançades pel FEDER. Les estructures de l’Ajuntament de Barcelona treballen de manera especialitzada segons l’àmbit d’actuació en el que han d’operar. La seva naturalesa específica ve donada per les obligacions i necessitats derivades de la legislació sobre Administració Local aplicable a Catalunya i l’Estat espanyol. Les unitats implicades en primera instància en l’execució de les operacions del FEDER, en virtut de la seva especialització i per la possible naturalesa de les operacions subvencionables són: o Barcelona Activa SAU SPM (BASA) o Institut Municipal d’Informàtica (IMI) o Barcelona Gestió Urbanística SA (BAGURSA) o Barcelona Infraestructures Municipals SA (BIMSA) A aquestes estructures es poden afegir en un futur d’altres en funció de que la naturalesa de les operacions així ho exigeixi. Cada estructura té un equip tècnic i de gestió vinculat a les operacions del FEDER i compost, com a mínim, per dues persones en cadascuna d’elles, excepte en el cas de BAGURSA i BIMSA, que es troben dins l’Àrea d’Ecologia Urbana i que compten amb una Direcció de Coordinació de Fons Europeus pel conjunt de l’Àrea i que assumirà les tasques de gestió vinculades al FEDER. Aquests equips assumeixen tasques com: o Dotar-se d’una persona de referència per comunicar-se amb la Direcció d’Inversions per a tots els temes del FEDER. o La definició tècnica i financera de les operacions susceptibles de rebre cofinançament del FEDER segons els paràmetres pertinents de funcionament de l’Ajuntament i del Fons. o La preparació de la documentació tècnica i administrativa per l’aprovació de les operacions per Comissió de Govern i els òrgans habilitats en l’Ajuntament. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4800 o La preparació de la documentació tècnica i administrativa associada al procés de càrrega i selecció en SIFECAT1420 o el sistema que s’habiliti. o La càrrega en el mòdul SAP de gestió del FEDER segons s’implementi en l’Ajuntament de Barcelona per al control i seguiment de les operacions. o El seguiment pressupostari i tècnic i la recollida de dades financeres i físiques sobre l’execució de les operacions cofinançades pel FEDER, tant per alimentar els processos interns de seguiment com els indicadors associats a SIFECAT1420 o qualsevol mitjà de gestió i seguiment del FEDER aplicat a l’instrument corresponent. o La càrrega de les operacions i les successives certificacions i indicadors a SIFECAT1420 segons les instruccions que estableixi l’Organisme Intermedi, en coordinació amb la Direcció d’Inversions. o Assegurar el compliment dels requeriments de l’encàrrec de gestió i els documents de condicions d’aplicació de l’ajut (DECA en el cas de l’Estat Membre) en el que afecta a les operacions executades per cada estructura, especialment en referència a aspectes com:  La normativa de contractació exigida per la presència del FEDER a les operacions que s’executen.  La informació i comunicació a potencials beneficiaris finals, ciutadania, etc., segons l’estratègia de comunicació definida pel FEDER.  El manteniment de la pista d’auditoria adequada i l’emmagatzematge i custòdia de les dades, documentació, etc., vinculades a les operacions del FEDER. o La realització d’un report periòdic a la Direcció d’Inversions sobre el nivell d’execució físic i financer del FEDER. o L’elaboració d’informes tècnics i financers sobre les operacions a requeriment de la Direcció d’Inversions, segons pugui demanar l’Autoritat de Gestió o l’Organisme Intermedi, o altres estructures de gestió i control dels Programes Operatius i instruments d’aplicació del FEDER, o tercers com la Comissió Europea, etc. Aquesta informació inclou la vinculada als informes anuals del Programa Operatiu i qualsevol altre requeriment regular o puntual que es pugui produir. o L’elaboració de les certificacions de despesa conforme a la normativa del FEDER per a les operacions que executen, amb una revisió prèvia dels documents i dades que es carreguen a SIFECAT1420 o qualsevol altre mitjà de seguiment i control del FEDER (per mitjans propis o externs), i la posterior col·laboració en les verificacions i controls de l’Organisme Intermedi i estructures de gestió i control del FEDER. • Les estructures transversals de l’Ajuntament de Barcelona (Direcció de Pressupostos, Tresoreria, Intervenció, Secretaria, etc.) participen en el seguiment i control de les operacions del FEDER, contribuint a: o La correcta aplicació de la normativa a la que està subjecte l’Ajuntament de Barcelona com Administració Local, dins el context legal aplicable a la gestió del FEDER i les obligacions derivades. o La correcta construcció de la pista d’auditoria adequada a les partides i transaccions vinculades a les operacions del FEDER, incloent-hi:  Identificació dels projectes o línies afectades pel FEDER.  Identificació dels pagaments , lliuraments o transferències realitzades a les estructures de l’Ajuntament implicades en l’execució.  Identificació comptable i administrativa dels registres, apunts i transaccions afectades pel FEDER.  Etc. o La recollida i transmissió de dades i informació, incloent-hi l’elaboració d’informes i documentació segons es requereixi per a les tramitacions administratives corrents del FEDER o els procediments de seguiment i control que es puguin aplicar a les operacions i sistemes de l’Ajuntament. 4801 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 o La col·laboració activa en els procediments de seguiment i control que es puguin desenvolupar des de les estructures de gestió i control del FEDER. La Direcció d’Inversions ha impulsat el desenvolupament d’un mòdul específic de gestió del FEDER dins l’ERP de l’Ajuntament de Barcelona (SAP) per a disposar d’un sistema capaç d’emmagatzemar la informació i documentació i facilitar el manteniment integral de la pista d’auditoria adequada. Aquest sistema és d’ús intern i complementari a les capacitats de seguiment i control que el SIFECAT1420 i sistemes similars a l’Estat espanyol i la UE s’apliquen sobre les operacions cofinançades pel FEDER. El seu manteniment i supervisió estan integrats en el pla de treball per a l’ERP municipal i garanteixen el seu funcionament al llarg de tot el període. El desplegament efectiu del protocol d’actuació estarà sotmès als ajustos i requeriments que siguin necessaris i es derivin de les condicions concretes, circulars, comunicacions o instruccions que pugui rebre l’Ajuntament de Barcelona per a l’execució concreta d’operacions dins un determinat instrument del FEDER. Urbanisme i Ecologia Urbana Exp. núm. 16GU21 La Comissió de Govern, en ús de les facultats conferides per l’article 13.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, per la qual s’aprova la Carta Municipal de Barcelona, i per expressa delegació de facultats en virtut del Decret d’Alcaldia de data 13 de juny de 2015, en data 7 de juliol de 2016, ha adoptat el següent acord: “Encarregar a la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística S.A. (BAGURSA), la gestió de l’execució de l’Actuació Aïllada d’expropiació de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ús com a equipament de la finca de Can Garcini, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 14 d’abril de 2016 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 5 de maig de 2016, en els termes de l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 31 de maig de 2016 obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït, i de conformitat amb l’article 155.b del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Publicar aquest acord a la Gaseta Municipal.” Barcelona, 28 de juliol de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. Districte Sants-Montjuïc Expedient 3BD 2016/063 El Gerent del Districte de Sants-Montjuïc en data 20 de juny de 2016, en ús de les facultats delegades per l’Alcaldia, ha adoptat la següent Resolució: Aprovar el Projecte executiu del ramal d’entroncament exterior de la xarxa d’Ecoenergies de l’equipament esportiu PAV-3 del carrer Energia 21-35, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 96.287,18 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIMSA la gestió de l’actuació. NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4802 Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la publicació de la present resolució. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. El que es comunica per al coneixement dels interessats i als efectes oportuns. Barcelona, 21 de juny de 2016. El Cap del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria, Juan Carlos Parejo Perogil BIMSA Expedient 8BD 2014/033 La Comissió de Govern, en sessió del dia 23-06-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu del Casal de barri situat a l’illa compresa entre els carrers Palamós, Garbí i s’Agaró al barri de Trinitat Nova, al Districte de Nou Barris a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.417.226,00 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 11 de juliol de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès * * * 4803 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Expedient 3BD 2016/85 La Comissió de Govern, en sessió del dia 07-07-2016, adoptà el següent acord: Aprovar, de conformitat amb l’article 43 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), el Projecte Modificat del projecte executiu de reurbanització del carrer Corral de Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic Jurídic, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.393.046,40 euros, el 21% de l’IVA inclòs (aquesta diferència de pressupost inferior a l’aprovat per un import d’1.600.749,33 euros, IVA inclòs, és deguda a que l’import de les obres adjudicades va ser d’1.205.496,88 euros IVA inclòs, derivats de la baixa ofertada per l’adjudicatària de les obres, que sumat a l’import de les partides del projecte modificat de 187.549,52 euros, dóna un total d’1.393.046,40 euros); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 19 de juliol de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès * * * Expedient 4BD 2015/118 LA Comissió de Govern, en sessió del dia 14-07-2016, adoptà el següent acord: Aprovar el Projecte executiu de reparació de les patologies de l’aparcament soterrat de la plaça del Mirall de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.389.995,09 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4804 mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 19 de juliol de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès * * * Expedient 1BD 2015/135 La Comissió de Govern, en sessió del dia 14-07-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el projecte executiu de reforma de la planta soterrani, la planta baixa i part de la primera de l’edifici situat a l’avinguda de les Drassanes, 13-15, al districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 908.524,75 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 19 de juliol de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès * * * 4805 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 Expedient 2BD 2016/068 La Comissió de Govern, en sessió del dia 14-07-2016, adoptà el següent acord: Aprovar el Projecte executiu de l’arranjament del carrer Aragó entre el carrer Casanova i el carrer Vilamarí i la renovació de l’enllumenat dels mateixos trams, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.274.433,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 19 de juliol de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès Institut Barcelona Esports (IBE) Exp. 20160207 La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 15 de juliol de 2016, ha adoptat la següent Resolució: “Aprovar el projecte d’obres per adequació del CEM Aiguajoc Borrell per l’obtenció de la llicència ambiental (Fase I), d’iniciativa municipal, d’acord amb la conformitat tècnica del Projecte i la resta d’informes que consten a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost de 789.245,37 euros, el 21 %, de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’anuncis de l’Ajuntament”. Contra aquestes resolucions, que no esgoten la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant d’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present publicació. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda quan hagin passat tres mesos des de l’endemà de la seva interposició sense que s’hagi notificat cap resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu NÚM. 22 30-7-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4806 davant del Jutjat contenciós administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar del dia següent al que s’hagi produït l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. La qual cosa es publica als efectes oportuns i coneixement general. Barcelona, 26 de juliol de 2016. El secretari delegat, Miquel Benito i López. * * * Exp. 20140240 El President de l’Institut Barcelona Esports, en data 15 de juliol de 2016, ha adoptat la següent Resolució: “Aprovar Inicialment el Nou Projecte Bàsic i Executiu del complex esportiu CEM Horta fase 2 ubicat al carrer Feliu Codina núm. 27-29 a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic de conformitat del Projecte i la resta d’informes que consten a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost de 7.194.850,03 euros, el 21 %, de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant el termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’anuncis de l’Ajuntament, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte i, encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació.” El projecte es pot examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 26 de juliol de 2016. El secretari delegat, p.d. 2/2/2013, Miquel Benito López. * * * Exp. 20160218 El gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 27 de juliol de 2016, ha adoptat la resolució següent: “Aprovar inicialment el Projecte executiu de les obres per adequació del CEM Estació del Nord per a l’obtenció de la llicència ambiental (Fase I), d’iniciativa municipal, d’acord amb la conformitat tècnica del Projecte i la resta d’informes que consten a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost d’1.099.123,80 euros, el 21 %, de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província; a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, 4807 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2016 termini durant el qual es podrà examinar el projecte i formular les al·legacions pertinents; i ternir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte i, encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Notificar aquesta resolució als interessats en l’expedient als efectes pertinents. Donar-ne compte de la present resolució a la Presidència de l’Institut Barcelona Esports.” El projecte es pot examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 28 de juliol de 2016. El secretari delegat, p.d. 02/02/2013, Miquel Benito i López. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies