73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 2 — Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 3 — INTRODUCCIÓ EIX 1 Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Diagnosi 1. Justícia social 2. Autonomia personal 3. Educació i coneixement 4. Equitat de gènere i diversitat sexual 5. Cicle de vida 6. Habitatge 7. Sanitat i salut 8. Migració, interculturalitat i discriminació zero 9. Defensa i protecció dels drets humans 10. Cultura 11. Esports 12. Convivència i seguretat EIX 2 Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Diagnosi 1. Desenvolupament i economia de proximitat 2. Economia cooperativa, social i solidària 3. Un nou lideratge públic 4. Ocupació de qualitat 5. Turisme sostenible EIX 3 Una Barcelona més humana i en transició ecològica Diagnosi 1. Medi ambient i espai públic 2. Verd urbà i biodiversitat 3. Urbanisme per als barris 4. Mobilitat sostenible 5. Energia i canvi climàtic EIX 4 Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Diagnosi 1. Govern transparent i rendició de comptes 2. Participació ciutadana 3. Acció comunitària 4. Administració intel·ligent i inclusiva 5. Eficiència i professionalitat. EIX 5 Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Diagnosi 1. Justícia global 2. Ciutat d’acollida Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 4 — Intrododucció Barcelona és una ciutat admirada endins i enfora, Barcelona està travessant el sotrac que va de la que els seus ciutadans se’n senten orgullosos. suposar la crisi econòmica que va iniciar-se el 2008 Ubicada en una entorn geogràfic immillorable, és una amb l’esclat de la bombolla immobiliària, i que ciutat que hauria de donar a tots els veïns i veïnes, ha posat en evidència la vulnerabilitat del model visquin on visquin, vinguin d’on vinguin, l’entorn i les socioeconòmic que havia alimentant fins aleshores el eines per a què puguin satisfer les seves necessitats i desenvolupament de la ciutat. Les principals sortides desenvolupar els seus somnis. Això comporta construir plantejades a la crisi van accelerar les dinàmiques de una ciutat en la que ningú es quedi enrere. Una ciutat concentració de la riquesa i dels espais de la ciutat amable, on es pugui viure bé, de forma agradable, en en mans d’uns pocs. I això no es pot permetre. La un entorn pensat per a i amb la ciutadania. Barcelona Barcelona dels propers anys ha de dedicar el màxim ha de ser un projecte de construcció col·lectiva, que d’esforços i de recursos disponibles a revertir aquesta ha d’incloure, en igualtat de condicions, la multiplicitat realitat. A impulsar una transició cap a un nou model d’actors que intervenen a la ciutat, des de la ciutadania socioeconòmic i cap a un desenvolupament urbà més activa i la gent que viu del seu treball a les institucions just i sostenible. de govern, passant pels diferents actors de la societat Per portar a terme aquest projecte cal recuperar civil. les millors experiències de la ciutat heretada. Però Per assolir aquests objectius calen moltes mesures és imprescindible crear, innovar, experimentar. Cal urgents, que no admeten espera. Però cal, també, explorar noves formes de col·laboració públic-privades recuperar la mirada estratègica, de mig i llarg termini. i públic-comunitàries orientades a la defensa del En el desenvolupament socio-econòmic, en la cultura, interès general. Va ser a la ciutat on es va inventar en la innovació tecnològica, en la igualtat de gènere, la democràcia, i és a la ciutat on es poden posar les en la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic. bases del seu aprofundiment. Avui, més que mai, cal Aquesta proposta intenta oferir aquesta mirada. És una democràcia municipal reforçada, republicana, en un pla, un conjunt de plans, pels propers quatre anys, la que l’acció de tots els actors socials contribueixi a o millor, per la propera dècada. El seu objectiu és l’assoliment del bé comú i al progrés col·lectiu. dissenyar el camí per a la construcció d’una ciutat més equitativa i inclusiva, on tothom hi pugui viure dignament, on tothom hi tingui veu. Una ciutat en la que la gent se senti protagonista, acollida i cuidada. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 5 — Al llarg de la seva història, Barcelona s’ha revelat Això només serà possible en un model de ciutat com una ciutat oberta, inconformista i amb una fonamentat en una economia més plural, on l’economia constant voluntat de superació. La Barcelona d’avui mercantil tingui un retorn social i ambiental més alt, seria inexplicable sense moltes lluites que van on hi hagi un major lideratge públic en la protecció permetre la conquesta de drets polítics i socials de bens comuns com la sanitat o l’educació, i on fonamentals. Sense el cooperativisme obrer i la seva l’economia cooperativa social i solidària vegi reforçat contribució decisiva a la democratització econòmica el seu rol. Una economia així hauria de atraure, retenir a la ciutat. Sense la tradició republicana i llibertària i exportar, talent, coneixement, creativitat i inversions dels anys trenta. Sense el moviment antifranquista responsables. Hauria de promoure una major i el seu impuls decisiu en l’assoliment de llibertats diversificació de les activitats, hauria d’estar més civils i de millors condicions materials de vida. Sense arrelada als diferents contextos socials de Barcelona el municipalisme democràtic de la transició, sense i, per tant, hauria de ser capaç d’aprofitar millor les l’urbanisme social preolímpic i sense les centenars potencialitats existents. Es tractaria d’una economia d’intervencions públiques i mobilitzacions ciutadanes tecnològicament més innovadora, més moderna i més que van crear equipaments, van assolir nivells elevats verda, on les petites i mitjanes empreses, els nous de cohesió social i van configurar una ciutat atractiva models de gestió econòmica i les noves economies han per nous projectes. de tenir un paper protagonista. La recuperació d’aquesta memòria és fonamental per entendre Barcelona com una construcció col·lectiva, com el fruit no només d’iniciatives institucionals sinó sobretot de les demandes dels veïns i veïnes que històricament han reclamat una ciutat millor per a viure-hi, amb clavegueram, places, carrers, habitatge i serveis públics. I és important fer-ho ara, quan moltes d’aquestes conquestes es veuen amenaçades per les dinàmiques privatitzadores i mercantilitzadores que s’han imposat en les últimes dècades. La planificació estratègica ha d’esdevenir la primera baula d’un treball de llarg recorregut que sobrepassa de molt la simple gestió eficient dels serveis públics. Aquest Pla defineix els primers passos d’un projecte socioeconòmic que ha de contribuir a revertir les dinàmiques que han accentuat les desigualtats entre persones i barris, al temps que ha d’iniciar la transició cap a una ciutat que no pot ser aliena als grans reptes ambientals i energètics del nou segle. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 6 — LA BARCELONA D’AVUI Barcelona té 1,6 milions de persones. És una ciutat diversa de 73 barris en la que conviuen persones de 166 nacionalitats. La població ha crescut en l’última dècada un 7.2%, fonamentalment per l’arribada de persones d’altres països, que en aquests moments representen un 16,3% de la població, 262.233 persones. Població total 2000 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 1.496.266 1.578.546 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 1.620.943 1.611.822 1.602.386 1.604.555 Font: Instituto Nacional de Estadística. INE. Població estrangera: explotació del padró continu a data 1 de gener 2000* 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 % Var % Var 15/00 15/14 Població 53.428 202.489 280.817 294.918 284.632 278.320 282.178 280.047 267.578 262.233 390,8% -2,0% % s/ 3,5% 12,8% 17,3% 18,1% 17,6% 17,3% 17,4% 17,4% 16,7% 16,3% total * Per l’any 2000 dades a 1 de març Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants. Gener de cada any. Dep. Estadística. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 7 — Població estrangera per districtes. Gener 2015 Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants. Gener de cada any. Dep. Estadística. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 8 — En els als darrers anys ha augmentat de forma important la proporció de població amb més de 65 anys respecte als naixements. El punt màxim de l’índex d’envelliment es va assolir al 2001, quan es va situar en 175,01. A partir d’aquest moment, i com a conseqüència de l’onada migratòria, va baixar fins a 159,8 l’any 2012. D’ençà del 2012 ha tornat a augmentar fins a situar-se en 161,5 l’any 2015. Com a resultat d’aquesta evolució, l’edat mitjana de la població s’ha situat en 44 anys, la dada més alta de tota la sèrie. Aquesta tendència no és exclusiva de Barcelona. En ciutats com Madrid, l’edat mitjana és de 43,27 anys i la franja de major població és la compresa entre els 35 i els 49 anys. Es calcula que de les 643.000 persones de més de 65 anys que resideixen a la capital, 225.489 superen els 80 anys. Un fenomen similar es produeix a moltes altres ciutats europees. Davant d’aquesta realitat, Barcelona ha de ser capaç d’esdevenir una ciutat amable i respectuosa amb la seva gent gran. Ha de saber aprofitar la seva experiència i la seva saviesa i ha de saber acompanyar- la i de garantir la seva autonomia. Això exigeix anticipar-se amb un Pla propi per l’envelliment actiu, amb una estratègia comunitària per a la participació contra la solitud, amb iniciatives per a facilitar l’ús del transport públic a les persones grans o amb plans integrals d’atenció al domicili i d’accessibilitat universal als serveis. Simultàniament, haurà de parar especial atenció, també, a la franja d’edats inferiors. Una ciutat amigable amb els infants ha de ser capaç de adaptar-se als seus ritmes, d’adaptar el seus carrers i places, les seves biblioteques, els seus teatres, a les necessitats dels més menuts. I ha de ser capaç, també, de generar espais públics inclusius, amb programes de suport a escoles bressol, a escoles de música, amb el desenvolupament d’una renda municipal infantil o amb un pla específic de drets de la infància i l’adolescència. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 9 — Evolució de la població per edats Indicadors sobre la població de Barcelona Evolució. 1991-2015 Indicadors 1991 1996 2001 2006 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL POBLACIÓ 1.643.542 1.508.805 1.503.884 1.629.537 1.638.103 1.630.494 1.615.985 1.619.839 1.614.090 1.613.393 1.609.550 INDICADORS DE TOTA LA POBLACIÓ % població infantil (0-14 anys) 14,4 11,9 11,5 11,7 11,9 12,1 12,3 12,3 12,5 12,5 12,6 % població jove (15-24 anys) 15,6 14,1 11,4 9,7 9,3 9,0 8,9 8,9 8,7 8,7 8,8 % població adulta jove (25-39 anys) 20,9 21,7 23,8 26,2 26,2 25,8 25,1 24,8 24,1 23,5 22,8 % població adulta gran (40-64 anys) 31,7 31,7 31,6 31,9 32,4 32,6 32,8 33,2 33,4 33,8 34,1 % gent gran (65 anys i més) 17,4 20,7 21,7 20,5 20,3 20,5 20,8 20,9 21,2 21,4 21,6 % població menor de 16 anys 15,9 13,0 12,3 12,4 12,7 12,9 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 % població de 16 a 64 anys 66,7 66,3 66,0 67,1 67,0 66,6 66,1 66,0 65,6 65,2 65,0 % població que viu sola 6,4 8,2 10,3 11,5 12,0 12,3 12,6 12,6 12,6 12,6 12,5 % població autòctona 57,7 58,9 57,8 51,3 51,0 51,2 51,5 51,4 51,7 51,9 52,0 % població forana 42,3 41,1 42,2 48,7 49,0 48,8 48,5 48,6 48,3 48,1 48,0 % població nacionalitat estrangera 1,4 1,9 6,3 16,5 18,4 18,1 17,3 17,7 17,7 16,6 16,3 Índex d'envelliment 109,2 159,1 175,9 165,2 159,7 159,2 159,9 159,8 160,3 161,0 161,5 Edat mitjana de la població 40,7 42,9 43,6 43,5 43,1 43,2 43,4 43,5 43,7 43,9 44,0 Índex de dependència demogràfica 49,9 50,7 51,5 49,1 49,2 50,1 51,2 51,5 52,5 52,1 53,9 Nota: els indicadors en % s'han calculat sobre el total de població de Barcelona de cada any. Índex d'envelliment: és el percentatge que representa la població de 65 anys i més sobre la població de 0 a 15 anys. Índex de depèndencia: és el percentatge que representa la població de 0 a 15 anys i la de 65 anys i més sobre la població de 16 a 64 anys. Índex de solitud: és el percentatge que representa la població de 65 anys i més que viu sola sobre la població de 65 anys i més. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Padró Municipal d'Habitants dels anys 1991 i 1996. Ajuntament de Barcelona. Cens de Població i Habitatges. 2001. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya. Lectures del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de l'any 2006 al 2015. Ajuntament de Barcelona. Dep. Estadística. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 10 — BARCELONA, UNA CAPITAL OBERTA AL SEU ENTORN Però Barcelona no només ha de ser una referència I AL MON en la transició cap a un nou model econòmic, social i ambiental. També ha d’impulsar un model de Barcelona ha sigut sempre una ciutat catalana relacions internacionals basat en la defensa dels amb vocació cosmopolita, universal. El fet de ser drets humans i de la justícia global. Barcelona una ciutat oberta, mestissa, li ha permès atreure ha d’estar al capdavant de les xarxes de ciutats visitants, talent, inversions, innovació tecnològica i europees i del mon que impulsen el dret a la cultura, científica i propostes culturals d’avantguarda. També el dret a la pau i al desenvolupament, la lluita contra li ha permès com projectar els valors de la ciutat i de les desigualtats, la contaminació i el canvi climàtic. les iniciatives econòmiques que s’hi desenvolupen. La participació en xarxes internacionals com La dimensió internacional de Barcelona ha afavorit Eurocities o Metròpolis, així com en projectes com el també la seva conversió en un actor turístic de de Ciutats Educadores són alguns dels mecanismes primera magnitud, i ha fet del turisme un dels que han de permetre portar a terme aquesta activitat principals motors econòmics de la ciutat. exterior. En aquest Pla d’Actuació Municipal es proposen En aquest context, Barcelona ha de ser també mesures per tal de continuar promovent aquesta un element clau en el desenvolupament d’un projecció exterior, un fet encara més important projecte europeu realment democràtic i integrador. degut a la creixent importància de les ciutats en La fraternitat i la cooperació entre els pobles el context polític global. Amb aquest objectiu es d’Europa va ser un dels somnis de la generació que planteja reforçar el treball conjunt amb les principals va lluitar contra l’horror del nazisme i dels feixismes. ciutats del món, no només per a intercanviar millors Tanmateix, la actual Unió Europea dista cada cop pràctiques i portar a terme un aprenentatge mutu més d’aquell objectiu de solidaritat i col·laboració com a gestors municipals, sinó per impulsar i co- continental. Barcelona té l’obligació de participar elaborar les principals polítiques internacionals. activament en tots els processos que permetin Sobre tot en un context de crisi com l’actual, construir una Europa més fraterna, igualitària és fonamental que les relacions internacionals i diversa, lliure de xenofòbia, de racisme i de de Barcelona estiguin d’acord amb la transició desigualtats extremes. econòmica, social, ambiental i energètica que la Per altre banda, Barcelona és la capital de ciutat necessita. El vincle amb referents avançats en Catalunya, un país en transformació, que vol decidir matèria de mobilitat sostenible, com Copenhague o lliurement el seu futur. Barcelona està cridada a Freiburg, de rehabilitació energètica, com Berlin, o projectar al món la cultura catalana i a participar l’atracció d’inversions amb un elevat retorn social o activament en el desenvolupament, també, dels ambiental han de ser peces clau d’aquesta política. vincles fraterns amb altres ciutats de l’Estat Les activitats de la Fira de Barcelona, el Consorci de espanyol, d’Europa i del món. Turisme, o Barcelona Activa, de fet, han de repensar- se per poder contribuir a estendre aquesta visió. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 11 — Per dur a terme el seu paper com a capital i com L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una de les a ciutat global, Barcelona ha d’abordar l’escala més grans d’Europa i té un pes importantíssim a metropolitana. De la mateixa manera que passa a les la Mediterrània, amb la mirada posada al centre i grans ciutats del món com Londres, Nova York o París, Nord d’Europa però també a les ciutats i veïns de pensar la ciutat del futur és pensar avui la Barcelona la ribera Sud. Una àrea cruïlla i de confluència de metropolitana. Aquesta és, de fet, la ciutat real, cultures on hi viuen més de 3,2 milions de persones, configurada pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana motor de desenvolupament de Catalunya i de la resta de Barcelona, amb una superfície de 636 km2, o fins de l’Estat. La lluita contra la desigualtat social, i i tot més enllà, la que conformen els més de 160 que l’impuls d’un model de desenvolupament plural que configuren la regió metropolitana. tingui en compte els reptes estructurals ambientals són aspectes que només poden ser abordats en col·laboració amb els 36 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 12 — Des del punt de vista territorial, aquest Pla CONQUERIR EL DRET A LA CIUTAT d’Actuació Municipal planteja com a zona d’acció prioritària l’eix Besós, on es concentra un 10% de la Barcelona ha de ser una ciutat que preservi i garanteixi població catalana, i on es busca establir sinergies els drets humans. Endins, cap els barris, i enfora, amb els barris dels municipis adjacents: Sant Adrià en les seva projecció exterior. Un dels grans reptes del Besós, Santa Coloma, Badalona, Montcada i d’aquest mandat és donar ple compliment al dret a Reixac. El riu ha de deixar de ser un límit i ha d’adquirir la ciutat, és a dir, al dret a repensar col·lectivament centralitat urbana com a eix cívic que permeti la ciutat d’acord amb el bé comú i no als interessos vertebrar la futura ciutat metropolitana. Si es resolen d’una minoria privilegiada de la població. La Carta els reptes que planteja l’eix Besós, s’haurà resol el Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la major repte urbà de la ciutat metropolitana: la cohesió Ciutat el defineix com el dret a “un espai col·lectiu i inclusió d’ambdues lleres, però també la innovació que pertany a tots els seus habitants [els quals] tenen urbana. dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització L’estratègia del Besós ha de servir per política, social i ecològica, cosa que comporta assumir complementar la que actualment es desenvolupa a també deures de solidaritat”. l’altra riu que articula la ciutat real: el Llobregat, que En un món global, on les fronteres esdevenen a través del Pla Delta impulsat a mitjans dels anys cada vegada més difoses i el paper de molts Estats 90 ha consolidat una de les plataformes logístiques queda diluït a favor de les institucions i poder més importants del sud d’Europa, combinant els usos privats supranacionals, les ciutats apareixen com empresarials i industrials amb els usos agrícoles, les un espai fonamental on defensar els drets humans activitats de lleure i esbarjo. més bàsics. El dret a l’educació i la cultura, a una L’aproximació als barris com a eix rector de les sanitat pública i de qualitat. El dret a la llibertat de polítiques de govern es complementarà, finalment, moviment i d’expressió, a la llibertat sexual i religiosa. amb la definició d’una nova relació de Barcelona El dret al verd urbà, a espais públics inclusius i amb el Parc de Collserola. Una Barcelona sense diversos. El dret a l’aigua, a una mobilitat sostenible Collserola seria una ciutat més contaminant, amb més i assequible, al lleure, a l’esport, al descans i a una dependència hidrològica i amb menys capacitat per ocupació digna. El dret a viure lliure dels abusos de la aturar l’escalfament global. S’ha d’aconseguir, doncs, contaminació acústica o visual. El dret a la seguretat una planificació participada del futur de la Muntanya, i a una convivència intercultural y respectuosa. El que asseguri la conservació dels valors naturals del dret a participar en la definició de les prioritats Parc i que tingui en compte, també, les necessitats pressupostàries. Tots aquests drets són part dels seus barris, de tots els veïns de Barcelona i dels inseparable del dret més ampli a la ciutat. A una ciutat municipis contigus. Collserola ha de ser un el pulmó de més inclusiva, més participativa, més sostenible. la ciutat, però també ha de ser un espai viu i productiu Les ciutats, certament, han de donar resposta en sectors tan necessaris com el de l’agricultura a situacions que no sempre han causat de ecològica i de proximitat. manera directa, com les desigualtats creixents, la precarització laboral, les migracions forçades, l’escalfament climàtic, la mercantilització de bens comuns o les inseguretats. Però els marges per revertir Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 13 — aquesta realitat, sobretot en el cas de grans ciutats com Barcelona, són amplis. Si aconsegueixen implicar a la ciutadania, escoltar la seva veu, les ciutats poden esdevenir un espai bàsic de garantia de drets i de contrapoder a un sistema econòmic global artífex de desequilibris i desigualtats. Barcelona és una ciutat dinàmica, creativa, amb un teixit humà i social potentíssim. Barcelona té tots els elements per poder fer realitat el dret a la ciutat en el seu sentit més ampli. Però per fer-ho cal revertir algunes mancances greus. En els últims anys, malgrat els indicadors apunten cap a una recuperació de la crisi econòmica, les desigualtats han augmentat. Així, mentre el percentatge de rendes altes i molt altes ha disminuït del 20 al 16%, al període 2007- 2014, les rendes baixes i molt baixes han passat del 22% al 37%. L’empobriment de les classes mitjanes i l’eixamplament de la diferència entre rics i pobres són un fet a Barcelona. Hi ha prop de 900.000 persones aturades, de les quals la meitat porten més d’un any sense treballar; un 10% de les llars no poden fer front regularment al pagament de l’aigua, el gas o l’electricitat, els cost de les quals, d’altra banda, entre el 2008 i el 2015 han crescut un 33%. Mentre el poder adquisitiu es redueix per a moltes famílies, el cost dels subministres bàsics augmenta, fet que suposa un problema social important. Distribució de la població per trams de RFD en % 2007 2012 2013 2014 Molt baixa 4,1 14,9 17,8 15,5 Baixa 17,6 24,4 24,0 21,1 Mitjana-baixa 38,2 31,0 22,8 29,3 Mitjana-alta 20,3 13,1 21,5 17,5 Alta 12,2 8,8 3,2 5,0 Molt alta 7,5 7,9 10,7 11,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 14 — La desigualtat té una distribució territorial marcada i permet intuir un risc de trencament. Des de l’arribada dels ajuntaments democràtics, les polítiques urbanes havien aconseguit que la desigualtat entre barris anés minvant. Tanmateix, les polítiques públiques portades als darrers anys no han estat suficients per compensar els efectes de la crisis econòmica i actualment el mapa de Barcelona és més desigual ara que fa set anys. La diferència en l’índex de renda familiar disponible per càpita entre el barri més ric i el barri més pobre se situava al 2007 en 171 punts; al 2014 aquest diferència s’ha elevat fins a 217 punts. Avui, la renda familiar disponible a Pedralbes és 7,25 vegades la de Trinitat Nova. Índex de Renda familiar Disponible. 2014 Renda Familiar Disponible per càpita Any 2014 (números índex. Base Barcelona =100) Alta (més de 126) Mitjana (de 79 a 126 Baixa (menys de 79) Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 15 — Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona Renda Familiar Disponible per càpita 2014 Població RFD/càpita Índex RFD BCN=100 resident (€/any) Districtes 2014 2014 2007 2012 2013 2014 1. Ciutat Vella 102.237 15.404 73,5 76,6 77,2 79,7 2. l’Eixample 265.303 22.406 115,8 110,6 116,4 115,9 3. Sants-Montjuïc 182.234 14.651 82,5 76,3 75,3 75,8 4. Les Corts 81.610 27.018 138,6 139,7 140,3 139,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 146.754 35.625 178,7 177,0 186,7 184,3 6. Gràcia 120.843 20.983 104,6 103,9 105,2 108,5 7. Horta-Guinardó 167.235 15.022 86,5 80,0 77,9 77,7 8. Nou Barris 165.718 10.378 70,8 57,1 56,2 53,7 9. Sant Andreu 146.969 14.112 84,3 72,9 74,4 73,0 10. Sant Martí 234.489 16.554 87,7 79,6 80,6 85,6 Barcelona 1.613.393 19.335 100,0 100,0 100,0 100,0 Nota: en la comparació de diferents anys cal tenir presents els canvis en les fonts d’informació estadística que s’utilitzen en l’elaboració de l’índex. Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona1. 1 Vegeu document amb resultats i anàlisi a barcelonaeconomia.bcn.cat Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 16 — Les desigualtats es veuen reflectides també en salut, on globalment està incrementant l’esperança altres dimensions no monetàries. Són un factor clau de vida, la diferència d’esperança de vida és d’11 anys en l’augment de la inseguretat, i de moltes patologies entre les veïnes i veïns de Torre Baró i Pedralbes. físiques i mentals. Així, per exemple, en l’àmbit de la Distribució pels barris de Barcelona de l’esperança de vida en néixer, període 2009-2013. Font: Informe Salut Anual 2015. Agència de Salut Pública Esperança de vida (75,2-82,1) (82,1-83,0) (83,0-83,3) (83,3-83,8) (83,8-84,5) (84,5-84,8) (84,8-86,5) Esperança de vida a Barcelona. Districtes màxim i mínim. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 17 — Índex Sintètic de Desenvolupament/Vulnerabilitat Social 2015 L’index sintètic de desenvolupament/vulnerabilitat, format per indicadors d’educació, salut i renda, Codi Barri 1 el Raval reflecteix igualment aquestes diferències en termes 2 el Barri Gòtic 3 la Barceloneta territorials. 4 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 5 el Fort Pienc 6 la Sagrada Família 7 la Dreta de l'Eixample 8 l'Antiga Esquerra de l'Eixample 9 la Nova Esquerra de l'Eixample 10 Sant Antoni 11 el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 12 la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 13 la Marina de Port 14 la Font de la Guatlla 22 15 Hostafrancs 16 la Bordeta 17 Sants - Badal 18 Sants 19 les Corts 20 la Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 39 40 23 Sarrià 24 les Tres Torres 43 55 25 Sant Gervasi - la Bonanova 26 Sant Gervasi - Galvany 23 49 54 27 el Putxet i el Farró 41 56 28 Vallcarca i els Penitents 21 25 28 38 29 el Coll 42 50 30 la Salut 48 31 la Vila de Gràcia 29 47 51 53 32 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 24 37 33 el Baix Guinardó 46 52 34 Can Baró 27 36 57 35 el Guinardó 20 30 45 36 la Font d'en Fargues 34 44 37 el Carmel 26 58 38 la Teixonera 19 60 39 Sant Genís dels Agudells 31 35 62 40 Montbau 17 33 41 la Vall d'Hebron 32 59 42 la Clota 18 61 43 Horta 63 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 09 08 64 45 Porta 16 15 06 46 el Turó de la Peira 07 47 Can Peguera 73 65 48 la Guineueta 14 72 49 Canyelles 13 10 05 50 les Roquetes ISDVS 2015 51 Verdun 71 52 la Prosperitat 01 66 53 la Trinitat Nova 11 [572 - 711] 54 Torre Baró 02 04 55 Ciutat Meridiana 12 68 70 (711 - 786] 56 Vallbona 57 la Trinitat Vella 67 69 (786 - 861] 58 Baró de Viver 59 el Bon Pastor 03 ISDVS 20(81651 - 966] 60 Sant Andreu 61 la Sagrera [572-711] 62 el Congrés i els Indians [711-786] 63 Navas 64 el Camp de l'Arpa del Clot [786-861] 65 el Clot 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou [861-966] 67 la Vila Olímpica del Poblenou 68 el Poblenou 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 70 el Besòs i el Maresme 71 Provençals del Poblenou 72 Sant Martí de Provençals 73 la Verneda i la Pau 1 el Raval 13 la Marina de Port 27 el Putxet i el Farró 43 Horta 59 el Bon Pastor 2 el Barri Gòtic 14 la Font de la Guatlla 28 Vallcarca i els Penitents 44 Vilapicina i la Torre 60 Sant Andreu 3 la Barceloneta 15 Hostafrancs 29 el Coll Llobeta 61 la Sagrera 4 Sant Pere, Santa Caterina i 16 la Bordeta 30 la Salut 45 Porta 62 el Congrés i els Indians la Ribera 17 Sants - Badal 31 la Vila de Gràcia 46 el Turó de la Peira 63 Navas 5 el Fort Pienc 18 Sants 32 el Camp d’en Grassot i 47 Can Peguera 64 el Camp de l’Arpa del Clot 6 la Sagrada Família 19 les Corts Gràcia Nova 48 la Guineueta 65 el Clot 7 la Dreta de l’Eixample 20 la Maternitat i Sant 33 el Baix Guinardó 49 Canyelles 66 el Parc i la Llacuna del 8 L’antiga Esquerra de Ramon 34 CanBaró 50 les Roquetes Poblenou l’Eixample 21 Pedralbes 35 el Guinardó 51 Verdun 67 la Vila Olímpica del 9 la Nova Esquerra de 22 Vallvidrera, el Tibidabo i 36 la Font d’en Fargues 52 la Prosperitat Poblenou l’Eixample les Planes 37 el Carmel 19 53 la Trinitat Nova 68 el Poblenou 10 Sant Antoni 23 Sarrià 38 la Teixonera 54 Torre Baró 69 Diagonal Mar i el Front 11 el Poble Sec - AEI Parc 24 les Tres Torres 39 Sant Genís dels Agudells 55 Ciutat Meridiana Marítim del Poblenou Montjuïc 25 Sant Gervasi - la 40 Montbau 56 Vallbona 70 el Besòs i el Maresme 12 la Marina del Prat Vermell Bonanova 41 la Vall d’Hebron 57 la Trinitat Vella 71 Provençals del Poblenou - AEI Zona Franca 26 Sant Gervasi - Galvany 42 la Clota 58 Baró de Viver 72 Sant Martí de Provençals 73 la Verneda i la Pau Pla d’actuació municipal 2016-2019 ¯ 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 18 — La desigualtat també afecta a la dimensió El creixement de la desigualtat, en definitiva, econòmica, com es pot observar en el desigual empobreix la democràcia i empobreix la ciutat, Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial i Índex augmenta la inseguretat i limita les possibilitats d’un de Dotació Comercial en funció de Barri i Districte. desenvolupament socioeconòmic integral. Davant Aquests indicadors mostren un eix central amb bona d’això, el combat contra les desigualtats ha de ser el situació comercial i un eix Besós i en menor mesura principal repte a afrontar a la ciutat en els propers Llobregat amb dèficits de salut comercial. Destaquen anys. I ha de servir per afrontar els reptes socials i l’alt percentatge de locals buits en alguns barris del ambientals que marcaran les properes dècades. Guinardó i Sant Andreu, i el fet que una desena de Aquest és l’esperit d’un dels grans projectes del barris comptin amb menys d’un comerç per cada 100 mandat: el Pla de Barris. Dotat amb 150 milions habitants, la major part (Trinitat Nova, Torre Baró, d’Euros, impulsarà mesures de dinamització Ciutat Meridiana i Vallbona) situats al nord de la ciutat. econòmica, promoció de la cohesió social i l’apoderament ciutadà en aquells barris de la ciutat Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial per districtes (%) 2014 Font: Estudi de les activitats comercials de Barcelona 2014 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 19 — que requereixen una major atenció per la concentració Barcelona enfronta una situació d’emergència de factors de vulnerabilitat (dèficits urbanístics, baixa habitacional. Entre juny de 2014 i juny de 2015, qualitat de l’habitatge, dèficit d’equipaments, marca 2.000 unitats familiars en situació de vulnerabilitat d’activitat econòmica i de xarxa social). D’acord amb van ser desnonades del seu habitatge habitual amb el mapa de desigualtats, aquest pla es desplegarà Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuic com a en els barris que es concentren a l’eix Besós, Ciutat districtes més afectats. I la precarietat habitacional Vella, Sants Montjuïc i els barris de Muntanya de es tradueix també en l’infrahabitatge, l’amuntegament la ciutat. Aquest no és un projecte que finalitza en i el creixement d’ocupacions per part de famílies quatre anys sinó que és un projecte a mig llarg termini, empobrides. Segons dades del propis bancs, a que ha de permetre reduir les desigualtats sòcio- Barcelona hi ha al voltant de 900 habitatges ocupats. espacials a Barcelona a partir del desenvolupament Paral·lelament a això, Barcelona ha acumulat i de polítiques integrals i transversals, que permetin acumula un dèficit en matèria de rehabilitació del parc una millor gestió dels recursos. Aquests plans tenen i de construcció d’habitatge social i cooperatiu. Així, a una àmplia dimensió socioeconòmica que s’encreua partir de 2011 la construcció d’habitatges públics va amb altres plans de base territorial com el Pla de passar de 1.000 pisos iniciats anualment a 300, front descentralització comercial i atenció a les zones amb als 5.000 pisos públics anuals de ciutats com Viena. pitjor salut comercial, el Pla de reindustrialització de Els habitatges cooperatius directament mai han existit Barcelona, o els plans de desenvolupament econòmic ja que tradicionalment les cooperatives s’han fet en de districte. propietat. En conseqüència, el parc d’habitatge social Aquesta perspectiva territorial de la desigualtat de Barcelona, 10.530 habitatges, només representa s’ha de complementar amb intervencions sectorials l’1,3% del parc existent, front el 15% de ciutats com un Pla per la Igualtat de Gènere, un Pla D’Acció europees. Una quantitat insuficient per donar resposta Conjunta per a la Reducció de les Desigualtats Socials a la demanda d’habitatge per sota del preu de mercat. en Salut, un Pla d’Actuació contra el Sensellarisme, El creixement de la precarietat i de l’exclusió un Pla de xoc contra l’atur de molt llarga durada, o la social obliga a ser creatius, a innovar i a atendre la renovació i ampliació dels programes de Barcelona diversitat dels barris i de les persones que viuen a Activa dirigits a persones en situació d’exclusió social. Barcelona. I a acabar amb la paradoxa d’una ciutat Entre els principals problemes que es presenten amb gent sense cases i cases sense gent. La creació actualment a la ciutat es troba el de l’assoliment d’una Agència d’Habitatge de Barcelona ha de tenir del dret a l’habitatge. Barcelona ha de considerar un paper crucial en la resolució d’aquesta situació, l’habitatge com un dret humà fonamental i com a tal complementada amb altres mesures com la creació protegir-lo i garantir-lo als seus veïns i veïnes. Aquest d’un cens d’habitatge buit, l’increment de la disciplina és un dret que genera obligacions als poders públics i en aquest àmbit (sancions) o la construcció de 4.000 als privats, vinculades a la prevenció de desnonaments nous habitatges, majoritàriament en règim de lloguer per raons econòmiques, la promoció d’habitatges social, a càrrec del sector públic i de promotors socials dignes i accessibles i al deure de promoure la amb ànim de lucre limitat. participació de la ciutadania en la concreció de les polítiques d’habitatge. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 20 — OPORTUNITATS CULTURALS I EDUCATIVES El govern de la ciutat ha de garantir els drets humans als veïns i veïnes i la igualtat d’oportunitats, preservant conquestes socials fonamentals com el dret a la cultura, i l’educació pública, que en els últims anys han patit processos d’externalització i privatització. La Barcelona declarada Ciutat de la Literatura per la UNESCO ha d’expandir i millorar la seva xarxa de biblioteques. Ha d’enfortir la seva xarxa d’ateneus, de museus i de teatres, ha de ser capaç de donar veu i suport als artistes emergents. Ha de garantir l’escolarització i l’educació no formal, al llarg de tot el cicle vital, de qualitat i accessible. Això ha de permetre que cap ciutadà, pel fet de néixer en un barri o en un altre, no pugui assolir el seu màxim grau de desenvolupament. Índex de no superació de les proves de competències bàsiques de 4rt. d’ESO Font: Consorci d’Educació de Barcelona Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 21 — L’educació, en tots els seus nivells, és el més elemental instrument d’igualació d’oportunitats i d’empoderament ciutadà. L’educació és l’espai per excel·lència per abordar la construcció del comú. Una educació que alimenti el pensament crític, la comoditat en la diversitat, la capacitat d’interrelacionar-se amb l’entorn, el coneixement científic, una educació que estigui a la base de la consciència de ciutadania. I que ho faci en totes les etapes, a les escoles bressol, als ensenyaments bàsics o secundaris i universitaris. Alumnes matriculats a les Universitats de Barcelona. Centres públics i privats Curs Curs Curs Curs Var. 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 absoluta Var. % CENTRES PÚBLICS 170.873 170.060 164.129 159.690 -11.183 -6,5% Barcelona 51.594 50.249 49.437 48.351 -3.243 -6,3% Autònoma de Barcelona 34.083 34.779 34.631 34.420 337 1,0% Oberta de Catalunya 44.192 43.524 39.031 35.758 -8.434 -19,1% Politècnica de Catalunya 29.687 30.158 28.964 28.610 -1.077 -3,6% Pompeu Fabra 11.317 11.350 12.066 12.551 1.234 10,9% CENTRES PRIVATS 18.009 18.255 17.834 17.357 -652 -3,6% Ramon Llull 13.362 13.249 12.655 12.269 -1.093 -8,2% Internacional de Catalunya 3.316 3.206 3.398 3.219 -97 -2,9% Abat Oliba CEU 1.331 1.800 1.781 1.869 538 40,4% Total 188.882 188.315 181.963 177.047 -11.835 -6,3% Font: Departament d’Estadística. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona L’educació pública i de qualitat com a bé comú Tot això requereix planificació i mirada estratègica. bàsic, situat fora de la lògica del mercat, exigeix Barcelona necessita un Pla de millora del parc escolar, protegir i fomentar l’oferta pública d’educació. Protegir un Pla Integral de la Gestió Pública de les Escoles i fomentar el vincle entre la recerca universitària Bressol Municipals i Plans Educatius integrals a barris i els grans reptes de ciutat. Barcelona, les seves en especial situació de vulnerabilitat com els de la universitats, els seus recercadors i recercadores, Franja Besós i la Marina. han de ser una referència a Europa i al món i un pol d’atracció de creativitat, talent i pensament crític. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 22 — UNA ECONOMIA INNOVADORA I EN TRANSICIÓ L’economia de la ciutat avui és fonamentalment terciària. El pes d’aquest sector ha anat augmentant Barcelona té una presencia habitual als rankings al llarg dels anys fins representar el 89% del valor de les millors ciutats per a treballar, estudiar, fer afegit brut (15 punts percentuals per sobre dels negocis o viure-hi. El dinamisme i atractiu de la valors catalans), en detriment de la indústria (7,3%) ciutat, la seva obertura a l’exterior i l’interès que i la construcció (3,3%). Si al 2004 el sector serveis genera per als turistes, investigadors, creadors i ocupava el 79.1% de la població, al 2014 aquest inversors és indiscutible. sector dóna feina al 89.1% dels treballadors. Per contra, la indústria ha passat d’ocupar el 15% el 2004 a donar feina només al 7.8% dels treballadors el 2014. Pes del VAB de Barcelona sobre Catalunya. 2014 Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 23 — El teixit empresarial està format majoritàriament per empreses petites i mitjanes, tant a Barcelona com a Catalunya. Dimensió de les empreses. Any 2015 Font: Directorio Central de Empresas (DIRCE). INE Ocupació per sectors d’activitat. 2000 2015 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 24 — Als últims anys destaca el creixement del turisme a la ciutat, format en bona part per turisme estranger (80%), amb predomini de visitants de la resta de la Unió Europea. La ciutat és la quarta del món pel que fa a l’organització de reunions internacionals. L’aeroport del Prat és el desè aeroport europeu en nombre de passatgers. Al 2015 va assolir un nou rècord superant els 39,7 milions. Per un altre banda amb 2,5 milions de passatgers en creuers, el Port és la primera destinació en passatgers de creuers als ports mediterranis. Gràfic 25. Visitants i pernoctacions Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 25 — En termes territorial, el turisme no s’ha distribuït de la ciutat, generant llocs de treball de qualitat i homogèniament sobre el conjunt de la ciutat, sinó que que acabin amb la precarietat. Per això, és necessari uns pocs districtes concentren bona part de l’activitat i recuperar el lideratge públic i ciutadà sobre el model la pressió. Els barris situats a Ciutat Vella i a l’Eixample de ciutat i específicament sobre el model turístic, per són els màxims exponents d’aquesta situació. tal d’assolir consensos que permetin assegurar que Barcelona no pot viure sens turisme ni només l’activitat turística es fa en benefici de tothom i no en del turisme. A l’igual que ciutats com Londres o detriment de ningú. Mesures contemplades en aquest París, Barcelona ha de garantir la sostenibilitat del Pla d’Actuació Municipal com el Pla Estratègic 2016- turisme a la ciutat, reduint-ne els impactes negatius i 2020 i el Pla Especial d’Allotjaments turístics, van en assegurant que els beneficis es reverteixen al conjunt aquesta direcció. Font: Barcelona Regional /Ajuntament de Barcelona < 5.00 % 5.01 - 10.00 % 10.01 - 25.00 % 25.01 - 45.00 % 45.00 - 100.00 % 100.01 - 285.00 % Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 26 — De forma paral·lela, Barcelona ha de diversificar l’ocupació generada ha estat temporal i precària el seu model productiu. Ha de fer una aposta forta en una majoria dels casos. Sumat a això, la taxa de per la reindustrialització i ha de ser capdavantera en cobertura de l’atur, és a dir, el percentatge de persones sectors com la moda, el disseny, la alimentació agro- aturades que tenen algun tipus de prestació ha ecològica, la mobilitat sostenible, no contaminant, disminuït i ha passat del 71.1% el desembre del 2009 la rehabilitació urbana i energètica, el coneixement i al 49,2% el desembre de 2015. de manera que caldrà l’economia digital. un esforç addicional per a evitar i combatre situacions I per fer-ho, ha d’impulsar l’ocupació de qualitat i la de vulnerabilitat. En aquest sentit, el Pla de Foment lluita contra la precarització de les relacions laborals. de l’Ocupació que afavoreixi la proximitat i l’economia Aquest fenomen té origen en moltes de les reformes plural, el Pla de Xoc contra l’atur de molt llarga durada, laborals aprovades a l’Estat espanyol en els darrers el pla de Formació Complet que incorpori l’Economia temps. I ha tingut un impacte decisiu en el conjunt de Social i Solidària són algunes de les iniciatives que la ciutat, començant per les zones més vulnerables. es desplegaran per a tal de fomentar una ocupació Tot i que l’atur registrat s’ha reduït globalment al de qualitat i combatre al màxim les situacions de darrer any, s’ha mantingut alt en aquelles zones de la vulnerabilitat. ciutat amb menor renda disponible. Paral·lelament, Atur registrat sobre la població de 16-64 anys (%) Atur registrat sobre la població de 16-64 anys (%) Desembre de 2015 - Barcelona: 8.6 Més de 11.7 (11) de 9.7 a 11.7 (17) de 7.7 a 9.7 (22) de 5.7 a 7.7 (16) menys de 5.7 (7) Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 27 — Evolució de la taxa de cobertura de l’atur a Barcelona per mesos (% de perceptors de prestacions o subsidis respecte total aturats) 2009-2015 Font : Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Dep. Estadística. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Durada dels nous contractes laborals a Barcelona Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 28 — Per un altre banda destaquen dos àmbits Finalment no podem deixar de banda en creixement i amb un potencial alt de l’administració pública. Aquesta ha d’ocupar un rol desenvolupament, l’Economia Cooperativa Social i i lideratge primordial a l’economia de Barcelona. Solidària (ECSS) i l’Economia Verda i circular. l’administració de Barcelona té una plantilla de 12.326 Barcelona disposa d’un teixit d’economia persones, de les quals 6.456 són de l’Ajuntament i cooperativa social i solidària potent, a més de 4600 5.870 formen part d’organismes públics i empreses de projectes que representen aproximadament el 7% municipals. L’Ajuntament, amb un pressupost de PIB de BCN, ocupant més de 50.000 persones. Aquest 2550,6 milions d’euros i genera milers de llocs de tipus d’iniciatives, a més, es complementen amb més treball en empreses i en el tercer sector mitjançant la de 500.000 socis d’alguna cooperativa de consum. contractació pública de serveis. És indubtable per tant Sobre aquesta base, l’ECSS pot i ha de jugar un paper que de les decisions polítiques en matèria econòmica rellevant en la superació de la crisi actual mitjançant que prengui l’Ajuntament de Barcelona tenen un formes de producció i de consum que no repeteixin impacte directe en la vida de les persones que vivim a errors del passat. Així mateix, pot ser una peça clau per la ciutat. portar la democràtica als llocs de treball, assegurant Cal també destacar el potencial d’infraestructures una major resiliència als canvis i un nivell de com el port i l’aeroport. Des del govern de la ciutat desigualtats cada cop inferior. Per tot això, en aquest cal modernitzar, reformar o ampliar algunes PAM es contempla una proposta integral d’expansió infraestructures ja existents i desenvolupar-ne de de l’ECSS, incloent-hi projectes emblemàtics com noves, especialment les relacionades amb un model de Coòpolis, Can Picó, o Can Palopa, que han de servir de mobilitat sostenible i accessible. Només així es podran referent d’aquesta altra manera de produir i consumir. desenvolupar tant les potencialitats inherents a l’àrea La sostenibilitat ecològica i energètica és un metropolitana de la ciutat. Barcelona requereix en altre dels reptes de la transició econòmica que aquest àmbit d’una acció coordinada per part de totes Barcelona ha de fer. Aquest objectiu ha de travessar les administracions públiques. tots els sectors econòmics que operen en la ciutat. En resum, Barcelona té unes bones bases Actualment, l’economia verda i circular –entesa en econòmiques, però per afrontar els problemes actuals un sentit restrictiu– és un sector en creixement a i preparar-la cap al futur cal iniciar una transició al que Barcelona, amb xifres que oscil·len entre els 25.000 aquest PAM espera contribuir ajudant a desenvolupar i 36.000 treballadors (entre el 2,6% i el 3% de una economia més plural, on l’economia mercantil l’ocupació de la ciutat). A data d’avui, ja hi ha entre tingui un retorn social més alt, on hi hagi un major 808 i 1.897 empreses categoritzades com d’economia lideratge públic, i on l’economia cooperativa social i verda. En aquesta direcció, el PAM proposa un Pla solidària vegi reforçat el seu rol. Una economia amb d’economia verda i circular, especialment centrat en la una major diversificació de les activitats, més arrelada rehabilitació energètica i les energies renovables. De als diferents contextos socials de Barcelona, i que per forma paral·lela, aquest pla vindrà complementat per tant sigui capaç d’aprofitar millor les potencialitats l’impuls d’un operador energètic municipal que ha de existents. Una economia més verda on les petites permetre’ns avançar cap a un model de sostenibilitat i mitjanes empreses, els nous models de gestió energètica. econòmica i les noves economies tindran un paper protagonista. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 29 — UNA CIUTAT AMABLE, AMB QUALITAT DE VIDA de ser capaç de mirar la Muntanya. Collserola ha de ser alhora, un espai natural protegit i un espai de lleure, Barcelona ha de de ser una ciutat amable, on el un espai preservat contra l’especulació i la depredació ciutadà sigui el subjecte de tota actuació urbana, urbanística i un pols productiu capaç de generar noves i la millora de la seva qualitat de vida l’objectiu activitats d’aprofitament hidrològic i d’agricultura fonamental. Això passa per garantir la qualitat del urbana ecològica. medi ambient i de l’espai públic, amb una ciutat L’accessibilitat és també fonamental per fer de respirable, neta, tranquil.la i confortable, per tant, Barcelona una ciutat que tothom pugui gaudir. L’espai saludable. Amb places i carrers acollidors, on viure i públic ha de ser accessible per a persones de totes conviure, a tots els barris. edats i condicions, de manera que moure’s per la Barcelona ha de ser cada vegada més una ciutat ciutat no sigui un problema per a ningú. Una Barcelona verda, on tothom pugui gaudir del contacte amb els pacificada que es fonamenta en una mobilitat elements naturals a prop de casa. Barcelona és una sostenible, accessible i segura on els vianants han ciutat compacta, limitada geogràficament entre mar, de tornar a ser els principals protagonistes, en uns muntanya i rius i densament poblada. Amb una de carrers segurs i confortables per caminar i anar en les densitats més altes d’Europa, disposa de poc sòl bicicleta i amb un transport públic net i eficient, a lliure per poder desenvolupar nous espais verds. En un l’abast de tothom, que permeti arribar a tot arreu. context així, la ciutat que va saber obrir-se al mar ha Situació 76,0 % Trànsit 2,4 % Port Qualitat de actual l’aire Principals fonts de contaminació 8,7 % Domèstic i 0,2 % Formigoneres atmosfèrica terciari i extractives generada a Barcelona (NO i PM ) 5,1 % Indústria 2 10 Visió de futur Millorar la NO PM PM 2 10 2,5 qualitat de (valor límit anual (valor límit anual (valor límit anual UE: 40 μg/m3) UE: 40 μg/m3) UE: 25 μg/m3) l’aire que es Estacions de trànsit respira a la de fons urbà ciutat Estacions de trànsit moderat Estacions de trànsit compliment molt intens superació Línies de treball Compromís i planificació ‘Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per Comunicació i Mobilitat amb Actuacions en àrees un Aire més Net’ ‘Pla de Innovació transparència emissions 0 dins la clau ‘Mobilitat’ ‘Energia’ millora de la qualitat de ‘Repavimentació amb informativa ‘Web per ciutat ‘Pla de mobilitat ‘Port’ ‘Obres’ l’aire a Barcelona formigó porós o nous difondre la qualitat de urbana de Barcelona ‘Sensibilització’ 2011-2015’ materials fotocatalítics’ l'aire de la ciutat’ 2013-2018’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Qualitat de l’aire 26 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 30 — Trànsit, 85,45 % 96 % Contaminació Situació principal font actual Població exposada de compliment acústica Durant de soroll de la capacitat el dia acústica en als trams de > 55 dB (A) carrers Visió de futur Millorar la qualitat Durant Oci nocturn, 87,79 % 86 % la nit principal font Població exposada de compliment acústica de de soroll de la capacitat Barcelona acústica als trams de > 45 carrers dB (A) Línies de treball Avaluació i planificació ‘Pla per a la reducció de Control i monitoratge Minimització del soroll la contaminació acústica ‘Sonòmetres Sensibilització a la Educació a les escoles ‘Vehicle elèctric’ ‘Asfalt de Barcelona 2010-2020’ d’intempèrie, limitadors ciutadania ‘Campanyes ‘Programa educatiu sonoreductor’ ‘Cobriment ‘Mapa Estratègic de Soroll acústics als locals d’oci d’estiu i proves pilot a les 2015-2016 per tractar el de vies ferroviàries’ de Barcelona’ nocturn i concerts’ zones d’oci nocturn’ soroll dins les escoles’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Contaminació acústica 30 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 31 — Mobilitat i Situació actual 7.662.339 transport Desplaçaments diaris urbà Desplaçaments interns Desplaçaments de connexió 64,6 % 35,9 % Visió de futur Transport públic Esdevenir una ciutat en Amb bicicleta què la mobi- litat sigui A peu més sosteni- ble i amb Transport privat millor quali- tat de vida Línies als barris de treball En definitiva, hi ha d’haver serveis, equipaments i Les ciutats depenen dels recursos de l’entorn per oportunitats a cPaacdiafi cbaacrirói ddee claar creiurtsa t, eCno enlnse qcutiev ist’ahta i al funcionament. Portem aigua, energia, aliments i Foment ded lea poder garan‘tAimr qpuliaec eiól sd ev elaïn s se sentienfi sceiègnucrisa L'Xeasrxa ‘Ampliació superfície per a ortogonal de bus' materials de fora, i exportem residus de tota mena, bicicleta Gestió de mercaderies de carrils bSicui’ perilles, la trvaiannsafnotrsm’ ‘Caocnióte dneci ól’A vingud‘Eale cMtreifircidaciaión dae, la ja sig‘uVienh diceleisx aellèlectsr iscsò lpidere as , aigSüeegsu rrestaidt u‘Palals d oe gasos. 'Millores delel Bsi cZinogn’es d’Atmdoesl vfehraic lper portievagti’da i la prommoobciliitóa td’ e la Històlr'úicltaimae mnti lelan’ s hem desprseeogcuureptaatt vdieàrlsia ’efectes bicicleta i la connexió de la xarxa de tramvia seran d’aquest funcionament, i ara hem d’afrontar els algunes de les polítiques a desplegar per a fer de reptes de la disponibilitat de recursos, de la pèrdua Barcelona una ciutat amable a cadascun dels 73 de qualitat de l’entorn, i del canvi climàtic. Barcelona barris. ha d’assegurar el seu futur produint de manera neta, La recerca de la qualitat de vida a la ciutat, la garantint els subministraments, gestionant els voluntat que aquesta ciutat sigui també una ciutat recursos amb eficiència, i reduint al màxim els residus amable on viure-hi bé no ha de considerar únicament i les emissions. El Compromís de Barcelona per al el curt i mitjà termini, sinó que ha de contemplar Clima o l’Estratègia de Residu Zero han d’esdevenir curosament el llarg termini, el nostre futur. Això és fonamentals en l’assoliment d’aquests objectius. Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transporte ulr bqàuè volem dir quan parlem de ciutat sostenible. 14 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 32 — 18,05 m2 35,3 % Verd urbà i Situació actual d’espai verd per habitant de la superfície municipal de Barcelona és espai verd biodiversitat Verd urbà Parc de Parcs i Collserola Verd jardins 47 % privat 30,5 % 22,5 % Visió de futur Esdevenir una ciutat on natura i urbs Biodiversitat 1.172 299 interactuin espècies vegetals espècies animals autòctones i es potenciin Línies de treball Serveis Conservació de la socioambientals del Energia i Situació Protecció d’espais biodiversitat verd i connectivitat actual mitigació ‘PN de CollseCroolan’ sum ‘Programa amfibis’ ‘Xarxa de corredors Sensibilització i i ‘Penya-segat de ‘Control d’espècies verds’ ‘Jardins verticals’ Benestar i gaudi participació de la del canvi d’energia Montjuïc’ final invasores’ ‘Cobertes verdes’ ‘Xarxa dA’huotrotss uufirbciaènnsc’ ia ciutadania ‘Bioblitz’ (2012) climàtic 16.782 10,35 1999 2012 GWh MWh per càpita 0,33 % 2,08 % Visió de futur Esdevenir una ciutat 1999 2012 autosufi- Em 3,19 2,28 cient i Barcelona, ciutat compromesai samsbio eln msed i ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Verd urbà i biodiversitadte CO (2012) t de CO per càpita t de CO per càpita 2 2 18 2 d’emissions zero Línies de treball Autogeneració ‘Solar en edificis Compromís per la lluita Innovació nous i rehabilitats’ Eficiència ‘Xarxes de Autosuficiència i contra el canvi climàtic ‘Electrificació de flotes’ ‘Energies renovables climatització que reducció d’emissions ‘Signatura del pacte ’Enllumenat als edificis aprofiten calor i fred ‘Pla d’autosuficiència d’alcaldes/esses’ intel·ligent’ municipals’ residuals’ energètica’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Energia i mitigació del canvi climàtic 6 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 33 — 1999 2013 Cicle de Situació 67,37 % Domèstic actual 114,46 94,67 l’aigua Consum milions de m3 milions de m3 27,27 % Comerç i d’aigua d’aigua potable total d’aigua potable total indústria 5,34 % Serveis municipals Visió de futur 2013 Índex de 1999 2013 Protegir sostenibilitat 3,43 % l’aigua com 108,42 (consum d’aigua 19,95 % l/hab. x dia del freàtic un recurs d’aigua /consum d’aigua bàsic i indis- domèstica total) pensable Tractament platges 100 % d’aigua 4,78 km depurada 3.755.000 usuaris Línies de treball Estalvi i eficiència ‘Aprofitament de recursos alternatius’ Sensibilització Gestió Qualitat ‘Control ‘Estalvi en la gestió del ‘Foment de l’estalvi Nous models de d’inundacions d’aigua potable’ ‘Gestió verd, la neteja i el d’aigua’ ‘App Fonts gestió ‘Barcelona Cicle ‘Telecontrol i de les aigües de bany’ clavegueram’ BCN’ de l’Aigua, SA (BCASA)’ drenatge urbà’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Cicle de l’aigua 38 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 34 — Assegurar el futur, vol dir, doncs, produir a prop i en la mesura del possible com per adaptar-nos-hi, de manera neta, apostant per les energies renovables preparant la ciutat davant dels riscos (sequeres, i aprofitar tots els recursos locals. I vol dir també inundacions, onades de calor). I en aquesta tasca gestionar bé els recursos naturals i ser més eficients, l’Ajuntament ha d’avançar juntament amb els veïns i aprenent a gastar menys per tenir els mateixos serveis veïnes. Ajuntament i ciutadans fem Barcelona junts, i confort. Mirar el futur és prevenir les emissions, i les millors solucions neixen de la intel·ligència els residus i la contaminació que produeixen, reduir col·lectiva. El repte implica a tothom: amb clara al mínim els abocaments d’aigua bruta, els gasos consciència dels impactes que produïm i dels riscos contaminants i d’efecte hivernacle, i les escombraries, que afrontem, cal que ens fem responsables dels recuperant tots els materials que puguem, abans de nostres actes i prenguem decisions ben informades convertir-los en residus. I això implica per sobre de per a un estil de vida més sostenible tot fer front al canvi climàtic, tant per disminuir-lo Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 35 — LES VEUS DE LA BARCELONA DEMOCRÀTICA ciutadans d’auditar l’acció pública i fins i tot les eines existents i les que aporten les noves tecnologies per La Barcelona que volem construir només serà possible a poder coproduir conjuntament ciutadans i governs si escoltem totes les seves veus, si sumen les forces les polítiques públiques obren noves oportunitats de i il·lusions dels seus ciutadans i ciutadans en la regeneració democràtica des de la ciutat. construcció de la ciutat. Les Veus de Sant Martí de Barcelona ha de saber escoltar a les seves Provençals de Baró de Viver, del Raval, del Fort Pienc, veïnes i veïns, a la gent que viu del seu treball, als del Poble Sec, del Clot, de la Marina del Prat Vermell, emprenedors i als científics disposats a crear i a del Coll, de Sant Antoni. El govern de la ciutat ha de innovar en funció del bé comú. La nova etapa que dialogar amb la ciutadania, amb la gent gran i els s’ha obert a Barcelona s’ha de basar en altres formes infants, amb les dones, amb els joves. Ha d’escoltar-la, de governar, que posin al centre a la ciutadania i que prendre nota de les seves queixes i crítiques, estudiar passin per la coresponsabilitat i la coproducció de les les seves propostes, cada vegada més col·laborar en polítiques entre tècnics, polítics i ciutadania. El repte el disseny i implementació de les polítiques, fent de avui és desenvolupar i crear espais i mecanismes que Barcelona de nou un projecte col·lectiu, per a tothom, facin possible l’administració col·lectiva i democràtica en el que el govern mana obeint als ciutadans. d’allò públic i comú. A la crisi econòmica que va esclatar al 2008 i els La complexitat dels problemes contemporanis i estralls que aquesta ha causat s’hi ha sumat una les noves possibilitats obertes per una ciutadania profunda crisi de confiança política i de representació, activa, les noves tecnologies i la revitalització d’espais causada en bona part tant per aspectes vinculats socials, obren un nou escenari que requereix de noves amb la corrupció com per la incapacitat de les infraestructures democràtiques. administracions de mantenir l’estat del benestar, Es tracta d’activar en la ciutadania el seu que ha qüestionat la democràcia i ha provocat una potencial polític, de garantir les condicions per al profunda pèrdua de legitimitat dels responsables seu apoderament, de desenvolupar dispositius que públics. facilitin promoure noves formes de democràcia, Aquesta crisi del sistema de representació, de coproducció de polítiques públiques i de gestió tanmateix, ha provocat el desvetllament dels anhels col·lectiva de recursos comuns. de democràcia de la ciutadania i ha fet emergir una La Barcelona justa i democràtica, amable, una clara demanda ciutadana de democràcia, d’igualtat i ciutat on s’hi pugui viure bé, amb qualitat de vida, justícia. Davant de la devaluació de la democràcia, els és un repte a assolir en la proper dècada i és el fil ciutadans exigeixen més informació i transparència, conductor que uneix totes les línies estratègiques, més i millor sobirania en la capacitat de definir els objectius, mesures i accions que es detallen en aquest models de vida, territoris i infraestructures i noves PAM. Necessita l’acció dels representants polítics, pràctiques comunitàries de gestió d’alguns serveis, però necessita també, i per sobre de tot, sentir totes recursos i béns comuns. les veus de Barcelona, la de cada ciutadà i ciutadana, En aquest context, les ciutats han esdevingut els a cada barri, per a fer de la ciutat una construcció espais idonis per a poder democratitzar la democràcia, col·lectiva de reconquesta democràtica. fer front a les pressions dels poder globals i donar resposta a les demandes dels ciutadans. La proximitat amb els problemes, la capacitat que tenen els Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 36 — Marc Pressupostari Marc pressupostari A continuació es presenta l’escenari pressupostari Previsió d’ingressos i despeses (2016-2019). consolidat previst pel període 2016-2019. Aquest marc Principals hipòtesis aplicades constitueix la referència pressupostària pels propers Les dades de l’exercici 2016 corresponen a les del quatre anys, i delimita, en base a la millor estimació projecte de pressupost 2016 consolidat, corregit amb dels ingressos i els objectius financers determinats, dades de previsió de liquidació. A partir d’aquestes la disponibilitat de recursos futurs que han de donar dades i ens base a les següents hipòtesis s’han cobertura econòmica a les actuacions previstes en el projectat els exercicis 2017 a 2019. Pla d’Actuació Municipal pel període 2016-2019. L’orientació financera del present escenari Ingressos no financers: pressupostari implica complir els objectius següents: · Impostos locals: S’ha estimat, a partir de la previsió per al 2016, el manteniment per tot el període Estabilitat pressupostària. suposa la consecució de la recaptació dels impostos locals, excepte per d’una capacitat de finançament o resultat l’Impost sobre béns immobles, pel qual es preveu un pressupostari en termes de comptabilitat creixement anual de la recaptació del 5% derivat del nacional superior o igual a zero. creixement vegetatiu del padró de l’impost per noves altes, manteniment i inspecció, i de l’increment diferit Capacitat d’inversió. Per tal de garantir de determinades quotes líquides. Aquesta estimació, la capacitat d’inversió s’ha fixat l’objectiu no obstant, caldrà revisar-la en funció dels resultats d’obtenció d’un estalvi brut (diferència entre obtinguts en el procés de revisió de valors cadastrals, ingressos i despeses corrents) de com a mínim quina aplicació es preveu per l’exercici 2017. Qualsevol el 15% dels ingressos corrents previstos. canvi normatiu que suposi l’augment o la disminució de la recaptació permanent implicaria l’augment o Sostenibilitat: Mantenir el deute financer per disminució respectivament del sostre de despesa sota del 60% dels ingressos corrents. computable. · Participació en els ingressos de l’Estat: S’ha Liquiditat: Garantir la disponibilitat de tresoreria estimat que la participació en els ingressos de l’Estat suficient per atendre el compromís de pagament creixerà anualment en la mateixa proporció que el a 30 dies als proveïdors. PIB nominal. Així, els ingressos previstos per aquest concepte es corresponen a l’estimació d’avançaments a compte de la Cessió de tributs (CTE) i del Fons El fet que es compleixin és la garantia de la Complementari de Finançament (FCF) del 98% de preservació de la solvència i liquiditat de la institució, la liquidació total prevista de l’any n, més el 2% alhora que garanteix la consecució dels objectius corresponent a la liquidació definitiva de l’any n-2. derivats de la Llei d’Estabilitat Pressupostària per al · Taxes, ingressos patrimonials i altres ingressos: període 2016-2018. Es preveu que els ingressos corresponents a aquests conceptes creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2017-2019. · Altres transferències corrents: Es preveu que les transferències corrents, excepte les derivades del FCF, es mantindran estables tot el període, segons la previsió feta al projecte de pressupost de l’exercici 2016. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 37 — Marc Pressupostari · Ingressos per venda d’inversions reals: S’estima · Fons de contingència: S’ha considerat la previsió l’obtenció d’ingressos anuals 0,5 milions d’euros per d’un fons de contingència estable en tot el període de vendes de sobreres i altres actius i, a les anualitats 8,8 milions d’euros anuals. dels exercicis 2017 i 2018, els ingressos derivats de la · Despeses en béns corrents i serveis, i venda amb preu ajornat de la finca c/Raval 29-35 per 4 transferències corrents. Els imports previstos per i 6 milions d’euros respectivament. aquests conceptes s’obtenen per cada any per · Transferències de capital: S’estima l’obtenció diferència entre el límit de despesa corrent i la previsió d’uns ingressos finalistes constants de 10 milions de despeses de personal, financeres i de dotació del d’euros anuals per a finançar inversions. Alhora, s’han fons de contingència. inclòs les previsions d’ingressos finalistes derivats de convenis signats o en tràmit amb la Generalitat L’estimació de les despeses de capital del període de Catalunya (anualitat 2017 corresponent al Centre 2017-2019 són el resultat dels estalvis bruts que del Disseny), la Diputació de Barcelona (xarxes locals s’estima generar al llarg del període, més l’estimació 2016-2019) i fons Feder (amb impacte a les anualitats dels ingressos de capital previstos, aplicant l’objectiu 2018 i 2019). d’assolir una capacitat de finançament del 0,03% dels ingressos no financers. Es fa el supòsit que no En cas de rebre ingressos de capital addicional, aplicarà la restricció derivada de l’aplicació de la regla ja sigui per transferències finalistes d’altres de despesa, bé per una relaxació de la norma o per la administracions o per vendes d’inversions reals, tramitació i aprovació de plans econòmics i financers aquests es podrien destinar a augmentar les despeses que permetin elevar el sostre de despesa computable. de capital, sense que suposi un augment de la despesa computable de l’Ajuntament de Barcelona ni cap Ingressos i despeses financeres afectació sobre la capacitat de finançament. S’estima que l’endeutament es mantindrà estable al llarg del període i que per tant les despeses Despeses no financeres: derivades dels venciments contractuals del deute es El límit de despesa corrent del període 2017-2019, en compensaran amb noves operacions d’endeutament aplicació de l’obtenció d’un estalvi brut mínim del 15% pel mateix import, i que les despeses per adquisició dels ingressos corrents previstos, es fixa en un màxim d’actius financers cobriran les plurianualitats del 85% d’aquests ingressos corrents. Pel que fa a la actualment aprovades per acords del Plenari del composició de la despesa corrent, s’han aplicat les Consell Municipal. següents hipòtesis: · Despeses de personal: S’estima un augment de l’1 % lineal per actualitzacions salarials i per la relaxació dels criteris de reposició per jubilacions i baixes. Les projeccions inclouen la consolidació dels increments salarials de l’1% corresponents als exercicis 2007 i 2008. · Despeses financeres: Les despeses financeres estimades es basen en l’estructura de deute previst i un cost mig del deute del 2,5% pel 2016 i 2017, i l’increment de 25pb el 2018 i de 15pb el 2019. Fent una anàlisi de sensibilitat, i en funció del volum d’endeutament previst a final de cada exercici, la variació de mig punt percentual en el cost mig estimat del deute representaria un import arrodonit de 4,2 milions d’euros anuals. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 38 — Marc Pressupostari Escenari pressupostari 2016-2019 Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, (d’acord amb la LOEPSF) (Nota) (milers d’euros) 2016 2017 2018 2019 Previsió Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.554.315 2.603.227 2.694.703 2.791.715 (-) Despeses corrents (*) 2.168.253 2.188.352 2.250.703 2.316.637 (=) Estalvi brut 386.062 414.876 443.999 475.079 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 15,1% 15,9% 16,5% 17,0% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 29.265 26.348 49.568 33.468 (-) Despeses de capital 414.478 440.435 492.744 507.699 (=) Superàvit (dèficit) de capital -385.213 -414.087 -443.176 -474.231 Ingressos no financers totals 2.583.580 2.629.575 2.744.271 2.825.183 Despeses no financeres totals 2.582.731 2.628.787 2.743.447 2.824.336 (=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 849 789 823 848 % CNF s/ Ingressos no financers 0,03% 0,03% 0,03% 0,03% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers (1) 168.803 134.928 53.261 53.261 (+) Despeses financeres (1) 174.458 147.630 69.196 69.678 (+) Operacions financeres netes -5.655 -12.702 -15.935 -16.417 (=) Excedent (dèficit) de finançament anual -4.806 -11.913 -15.112 -15.569 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 (PDE)(2) 839.500 839.500 839.500 839.500 % Deute s/ Ingressos corrents 32,9% 32,2% 31,2% 30,1% — Nota: El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat. * Inclou el Fons de Contingència 1 Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. 2 PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 39 — El procés participatiu per elaborar el PAM El Programa d’actuació municipal (PAM) estableix les Per assolir els objectius, el procés s’ha dividit en línies prioritàries, els objectius i les actuacions de tres fases. La primera ha estat la fase preparatòria, l’acció de govern. Les diferents normes reguladores en què s’han definit els eixos temàtics i les línies de l’acció municipal estableixen la realització de d’actuació del PAM, així com l’elaboració d’una primera processos participatius per aprovar projectes de gran proposta. Aquesta primera proposta inicial s’ha fet a envergadura que afecten el conjunt de la ciutadania, partir de les línies estratègiques de l’actual govern, i en especial, els plans d’actuació municipal i plans de les contribucions dels consells de barri i a través d’actuació de districte. Però més enllà del mandat de diverses trobades amb entitats i organitzacions legal, l’actual govern ha volgut manifestar el seu socials de la ciutat. Aquesta fase ha donat com a convenciment respecte a la necessitat d’aprofundir en resultat la primera versió del Pla municipal, d’on la governança de la ciutat, a través del desplegament han sortit les propostes d’actuació presentades d’un procés de participació que anés més enllà del inicialment per l’Ajuntament i que després han passat compliment purament formal dels preceptes legals, a la fase següent de recollida de propostes. En la fent especial èmfasi en la dimensió col·lectiva i segona fase, la de màxima obertura a la participació ciutadana. S’ha volgut fer més partícip el conjunt de la individual i col·lectiva, s’han creat diversos canals de ciutadania, generant debats entorn de les principals debat per analitzar diferents aspectes de la ciutat qüestions i reptes de la ciutat per definir quines seran i elaborar propostes que han de contribuir a la seva les actuacions del document estratègic que marcarà construcció i millora constants. Acabat el procés el full de ruta del present mandat. L’aprofundiment participatiu, el Govern municipal, per mitjà de les democràtic i la participació ciutadana són apostes diverses àrees i districtes, ha valorat les propostes centrals de l’actual govern de la ciutat. Les crisis sorgides, i ha incorporat les aportacions plausibles al econòmica i política han anat associades a una gran document final de PAM-PAD. En acabat, s’ha debatut desconfiança i una profunda pèrdua de legitimitat de amb els grups municipals, i, posteriorment, s’ha iniciat les institucions. L’aposta per la democratització de la el procediment administratiu per a l’aprovació final. societat en el seu sentit més ampli esdevé fonamental per revertir aquesta situació. Per articular aquesta voluntat, s’ha dissenyat el procés de participació per elaborar el Pla municipal 2016-2019. Amb el procés participatiu s’ha pretès que els ciutadans siguin actius i puguin validar, complementar o modificar les propostes d’actuació del Govern municipal, o proposar-ne de noves. L’objectiu ha estat rebre el nombre més gran d’opinions i aportacions a l’hora d’elaborar el Programa municipal, i dur a terme un únic procés que incorporés la visió i les necessitats del territori. Barcelona és una ciutat plural i el Pla municipal ha volgut reflectir aquesta diversitat des de l’inici. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 40 — Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 41 — Aquest ha estat un procés participatiu que ha sumat El conjunt del procés participatiu s’ha articulat a la potencialitat de les trobades presencials amb través de la plataforma digital decidim.barcelona. espais de participació digitals, cosa que ha permès Aquest espai ha estat el paraigua que ha donat amplificar-ne i multiplicar-ne la visibilitat i, alhora, cobertura a tot el procés recollint totes les propostes, reforçar el procés i el seu impacte a la ciutat. Els dos tant les que s’han fet per mitjà dels diversos debats canals principals per participar han estat els següents: presencials, com les aportades a través del mateix A. La plataforma digital decidim.barcelona per portal. Però, a més, el portal ha servit com a espai fer noves aportacions (propostes d’actuació) i deliberatiu i de priorització de totes les propostes que consultar, comentar o donar suport a les propostes s’han fet, alhora que ha donat visibilitat als resultats fetes als espais presencials. La plataforma també dels diversos debats que s’han dut a terme arreu del ha inclòs cinc debats en línia, i un espai obert de territori de manera presencial. La plataforma digital ha preguntes amb els diversos tinents d’alcaldia i possibilitat el traç de les propostes des que són fetes l’Alcaldessa de Barcelona. fins que són aprovades, desestimades o modificades. B. Les trobades presencials per debatre i aportar També ha permès que el conjunt del procés fos noves propostes relacionades tant amb la ciutat transparent i obert al conjunt de la ciutadania, i ha com amb els barris i districtes. Han tingut diferents permès consultar qualsevol informació en temps real. formats i han estat encabides en debats creats ad Comptabilitzant les diverses fases, al procés hi han hoc per al procés de participació, però també s’han participat 39.049 persones, 24.028 de les quals han assumit des dels òrgans de participació existents. estat inscrites a la plataforma decidim.barcelona, i El procés participatiu i la plataforma s’han dissenyat a 15.021 han assistit a alguna de les 548 convocatòries partir dels principis següents: presencials. Durant les dues fases i a través dels • Un participació oberta, transparent i traçable, diversos canals, han participat un total de 1.741 que permetés que totes les fases del procés (i el organitzacions. Pel que fa a la cobertura territorial del codi de la plataforma) fossin públiques i fàcilment procés, s’han generat debats a tots els districtes de la accessibles, documentades i amb possibilitat de fer ciutat, i s’ha cobert el 100% dels barris. un seguiment exhaustiu de la seva activitat. • Una participació híbrida entre la capa digital i la capa presencial, ampliant els canals de participació tradicionals i el seu potencial, facilitant-ne l’accessibilitat i l’acompanyament. • Una participació accessible, que permetés 39.049 fomentar-ne i facilitar-ne l’accés, habilitant persones diferents canals, per arribar a les diverses organitzacions socials de la ciutat i al conjunt de la ciutadania, amb atenció especial als col·lectius habitualment invisibilitzats. • Un procés únic de ciutat per elaborar tant el Pla 548 d’actuació municipal com els plans d’actuació de convocatòries presencials districtes que permetés pensar en la ciutat des de la visió territorial i, al mateix temps, en el territori, tenint en compte les necessitats i aplicant una visió de conjunt de tota la ciutat. 1.741 organitzacions Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 42 — El mapa mostra les diverses trobades presencials que s’han fet, dividides per eixos temàtics i districtes. Imatge i dades accessibles a https://decidim.barcelona/dataviz/map El procés ha generat 230.675 interaccions, 10.860 de Cada àrea i districte ha valorat les diverses les quals han estat propostes concretes per incloure propostes, i n’ha avaluat la incorporació, des del punt al Pla municipal. D’aquestes, 4.520 corresponen a de vista polític, al document final del PAM-PAD. propostes d’àmbit de ciutat i 6.340 estan vinculades Finalment, pel que fa als impactes del procés, als diversos districtes. La distribució de les propostes cal subratllar que del total de propostes, se n’han per eixos es mostra a la taula següent. acceptat 8.143 (74,98%), i aquestes s’han transformat en les 1.467 actuacions que componen el PAM i els deu PAD 2016-2019. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 43 — Eixos i actuacions Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 44 — Eix 1 Una ciutat que garanteix els drets fonamentals i socials L’aprovació de la Declaració Universal dels Drets L’extensió de la pobresa i de la precarietat i Humans per part de Nacions Unides el 1948 va situar l’increment de les desigualtats s’expressen en la vida els estats, durant gairebé tota la segona meitat del quotidiana de la ciutat posant en qüestió l’exercici segle XX, com els principals actors institucionals dels drets fonamentals. En aquest context, Barcelona responsables de vetllar per la defensa i el compliment ha d’apostar per garantir i protegir els drets humans dels drets de la ciutadania. El respecte a la carta en la seva diversitat: des del dret a l’habitatge, a dels drets humans, tanmateix, com és ben sabut, no l’educació, a la salut, a la cultura i a l’esport, fins al dret només ha estat desigual entre les diferents parts del a la llibertat, a la integritat física, i el respecte a les món, sinó que també ha estat en general insuficient. creences personals. La ciutat democràtica no es pot Les pressions i els interessos dels poders, i el joc conformar amb un assistencialisme pal·liatiu, sinó que d’interessos geopolítics han impedit que el somni ha d’orientar les seves actuacions cap a l’assoliment d’un món més just i igualitari de després de la Segona dels drets fonamentals per a tots i cadascun dels seus Guerra Mundial fos una realitat. veïns, sense distinció de sexe i opció sexual, edat, barri A final del segle XX i principi del segle XXI, coincidint de residència, origen o nacionalitat. amb l’esclat de la globalització i el sorgiment de poders econòmics que depassen les fronteres nacionals i tenen capacitat d’influència a escala mundial, les ciutats s’han reivindicat com a institucions bàsiques per vetllar pel compliment dels drets humans. Les ciutats tenen un pes indiscutible i gairebé hegemònic com a generadores de riquesa, però alhora reben els efectes més perversos del capitalisme financer en forma d’atur, desigualtats, fluxos migratoris forçats, contaminació ambiental, pobresa... Davant d’aquesta realitat els governs locals han deixat de ser mers gestors de serveis públics per convertir- se en garants dels drets humans a la ciutat. Sovint s’utilitza l’expressió “dret a la ciutat” com a síntesi d’aquesta idea més general; com assenyala la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aprovada a la ciutat francesa de Saint-Denis l’any 2000, el dret a la ciutat és el dret a “un espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants [els quals] tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”. Garantir el dret a la ciutat esdevé l’objectiu de qualsevol ajuntament que vulgui assumir el seu paper com a govern local. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 45 — Eix 1.1 Justícia social En els darrers anys s’ha viscut una extensió de la pobresa i la precarietat entre la població de Barcelona Objectius que s’expressa en múltiples dimensions: a la ciutat hi ha prop de 90.000 persones aturades, de les quals la meitat fa més d’un any que no tenen ocupació laboral; un 10% de les llars no poden fer front regularment al Impulsar una estratègia integral i transversal d’inclusió pagament de l’aigua, el gas o l’electricitat; el 39,4% de i cohesió social, desplegant territorialment l’acord les llars amb menors no poden fer front a una despesa Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. imprevista (650 euros), proporció que s’eleva fins al 66% si es consideren totes les llars. Articular uns serveis socials bàsics d’atenció integral, L’any 2008, l’esclat de la crisi va accelerar els prioritzant l’autonomia personal i la perspectiva processos de generació d’exclusió social que ja fa comunitària i l’atenció a famílies i infants en situació dècades que impedeixen a moltes persones portar de vulnerabilitat, i que millori la resposta a la a terme un projecte de vida digna en condicions de ciutadania a escala individual, grupal i comunitària. llibertat i autonomia. Les polítiques clàssiques de l’estat del benestar no han estat capaces de revertir Garantir una bona atenció als infants i les famílies aquesta tendència, de manera que a Europa, d’ençà vulnerables. del canvi de segle, la desigualtat està creixent. Un context en el qual les diferències de renda augmenten Garantir un nivell de renda suficient per a tota la cada dia, i on la desigualtat pren múltiples expressions població, especialment la infantil. de manera sistemàtica i estructural —territorial, de classe, per raó de gènere, per origen, per edat o per Garantir l’accés universal als serveis públics diversitat funcional—, i posa en risc la base de la municipals. democràcia. Davant l’increment de les desigualtats i les diverses Assegurar els mínims vitals garantits per a tota formes d’exclusió social, les respostes de l’Ajuntament la població, incloent-hi el dret a una alimentació han d’incidir en les estructures que les generen alhora adequada, en el marc d’un nou model de seguretat i ha d’impulsar mesures decidides per enfrontar- alimentària, l’acccés als subministraments bàsics se a l’emergència social causada per dinàmiques per combatre la pobresa energètica i la precarietat econòmiques i decisions polítiques. Per combatre les habitacional. desigualtats i les exclusions cal crear mecanismes que permetin garantir a la ciutadania de Barcelona Fer front a l’exclusió habitacional dels col·lectius més fer efectius el dret a una ocupació i a un salari, el dret vulnerables. a una protecció social, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, el dret a la salut i el dret a una alimentació adequada. Calen respostes i alternatives concretes en cada àmbit, des del carrer, el teixit social i les institucions. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 46 — 1.1.1. Pla de barris els factors que generen l’exclusió social, intentar prevenir-los i debilitar-los. Aquesta estratègia ha de Estratègia integral de cohesió, innovació social i tenir una dimensió transversal i territorial adaptada pla de millora integral als barris més desafavorits. a cada barri de la ciutat. Té per objectiu intervenir de forma contundent en aquells territoris amb una major concentració Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5809 de vulnerabilitat social, com ara nivells de renda Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri dreta baixos, dèficits urbanístics, qualitat de l’habitatge de l’Eixample, consellbarrisantsbadal, Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, Acció Social en Comú, ECOM, baixa, manca d’equipaments o necessitat Laia Ortiz, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, d’activitat econòmica, per corregir els desequilibris eixampledelibera, Suport Ciutat Vella, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, cesquerdo, suport decidim. estructurals de forma integral, transversal i barcelona2, suport decidim.actes de ciutat, suport participada amb els agents socials i el seu veïnat. decidim.salut, Joan Ribas La iniciativa requerirà polítiques integrals i Propostes que agrupa: 24 transversals a partir de quatre àmbits d’actuació: Suports totals: 111 programes socials, promoció i activació econòmica i ocupació; intervenció sobre l’espai públic (mesures Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 urbanístiques i ambientals) i els equipaments, i una Número de participants a les cites: 234 estratègia de rehabilitació d’habitatge. Organitzacions participants a les cites: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5545 1.1.3. Model d’atenció integral sociosanitària Autoria: Ajuntament de Barcelona, Sergio Ligero, Casal d’Infants, decidim sarrià-sant gervasi, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Dsoriano Establir espais de coordinació dels serveis socials i de salut de l’Ajuntament i la Generalitat Propostes que agrupa: 14 de Catalunya per identificar problemàtiques, Suports totals: 150 desenvolupar projectes i línies de col·laboració i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 definir estratègies de futur, i avançar cap a un model d’atenció sociosanitària integral centrat en les Número de participants a les cites: 115 persones. Organitzacions participants a les cites: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5810 1.1.2. Pla d’inclusió social 2016-2019 Autoria: Solidaritat Catalana per la Independència, suport decidim.barcelona, Ajuntament de Barcelona, Associació Articular una estratègia municipal d’inclusió, de de Veïns i Veïnes d’Horta, suport.decidim1, suport decidim. actes de ciutat, suport decidim.salut, Suport Ciutat Vella manera coordinada amb l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, els moviments socials i el Propostes que agrupa: 21 conjunt de la ciutadania, que concreti el conjunt Suports totals: 148 d’actuacions que permetin construir una ciutat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: inclusiva i cohesionada i actuar no només en 13 situacions d’emergència social i vulnerabilitat Número de participants a les cites: 470 (pobresa energètica, exclusió residencial, pobresa alimentària, etc.), sinó, també, directament sobre Organitzacions participants a les cites: 6 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 47 — 1.1.4. Millorar els serveis socials bàsics d’atenció de dos anys disposarà de vint professionals, entre integral tècnics d’habitatge, mediadors, treballadors socials, advocats, inspectors i administratius. LLa necessitat de repensar els serveis socials bàsics d’atenció integral, sota el guiatge dels professionals, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5549 les entitats i les persones usuàries, té un fonament Autoria: GRUP ECOLOGISTA DEL NUCLI ANTIC DE principal en les noves realitats i fenòmens socials, BARCELONA, Ajuntament de Barcelona, Eli Rolando , suport decidim.habitatge, Suport decidim Activitat dels quals es deriven necessitats i demandes Econòmica, suport decidim.actes de ciutat socials cada vegada més plurals, complexes i Propostes que agrupa: 9 canviants, i un increment substancial dels factors generadors de vulnerabilitat social. Un model que Suports totals: 277 ha de ser apoderador i no assistencialista, que ha Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 de tenir com a finalitat garantir drets. Prioritzant Número de participants a les cites: 166 l’autonomia personal, la perspectiva comunitària i l’atenció a les famílies i infants en situació de Organitzacions participants a les cites: 3 vulnerabilitat. Millorant la resposta a la ciutadania a 1.1.6. Aplicar la llei de mesures urgents per afrontar escala individual, grupal i comunitària, incorporant la pobresa energètica i l’emergència habitacional entre d’altres la finestreta única social. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6368 Garantir el dret d’accés als subministraments bàsics amb el desplegament de la Llei 24/2015, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, suport decidim.barcelona, que preveu actuacions per aturar les execucions consellsectorialgentgransantsmontjuïc, decidim sarrià- hipotecàries i els desnonaments i per fer front sant gervasi, smarti, Casal dels Infants Acció Social als Barris, suport decidim.actes de ciutat, suport decidim. a la pobresa energètica; és a dir, la dificultat per barcelona2, suport.decidim1, gentgrandistrictesantmarti, afrontar les factures dels subministraments bàsics suport decidim.salut, Suport Ciutat Vella d’electricitat, gas i aigua. Pel que fa a la pobresa Propostes que agrupa: 20 energètica, es promouran mesures pal·liatives Suports totals: 64 per tal de detectar i reduir situacions de pobresa energètica amb suports econòmics, millores de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 12 l’eficiència energètica i mesures de seguiment i gestió de les persones amb un risc de vulnerabilitat Número de participants a les cites: 470 elevat. A més, es preveuran mesures preventives Organitzacions participants a les cites: 5 que potenciaran la informació a l’usuari per reduir la factura, es facilitaran els tràmits i el coneixement 1.1.5. Unitat de prevenció de l’exclusió residencial i de les xarxes de la ciutat i la participació conjunta la pobresa energètica en campanyes formatives i informatives, així com Crear una unitat vinculada a la xarxa d’oficines la contribució de les companyies als fons per a d’habitatge que ha de treballar en la prevenció de rehabilitacions d’edificis i habitatges. l’exclusió residencial i la pobresa energètica en Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5812 coordinació amb els serveis socials. En un termini Autoria: GRUP ECOLOGISTA DEL NUCLI ANTIC DE Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 48 — BARCELONA, Ajuntament de Barcelona, FATEC, Federació i la destinació dels beneficis. Els resultats han d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport decidim. barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, de servir perquè les empreses gestores facin les Aliança contra la Pobresa Energètica, Eli Rolando , suport inversions necessàries per evitar situacions de risc decidim.habitatge, Suport decidim Activitat Econòmica, suport.decidim1, suport decidim.actes de ciutat, Mar C, en el subministrament. eixampledelibera Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5550 Propostes que agrupa: 21 Autoria: Ajuntament de Barcelona Suports totals: 493 Propostes que agrupa: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 10 Suports totals: 23 Número de participants a les cites: 561 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Organitzacions participants a les cites: 7 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 1.1.7. Impulsar acords amb les companyies subministradores d’aigua, gas i electricitat per 1.1.9. Pla de treball socioeducatiu per a la millora de evitar els talls per falta de pagament la infància en risc social Redactar un nou protocol que s’haurà de signar Elaborar un pla de treball socioeducatiu, dissenyat amb les empreses subministradores de serveis per conjuntament amb professionals i famílies, per aturar els talls que afectin persones en situació garantir una bona atenció als infants i les famílies de vulnerabilitat i garantir, així, el dret d’accés vulnerables. als subministraments bàsics, d’acord amb la Llei Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5546 24/2015. Autoria: Esplais Catalans, ESPLAC, Fundació Pere Tarrés, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5813 Ajuntament de Barcelona, decidim sarrià-sant gervasi, Casal d’Infants, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Autoria: Ajuntament de Barcelona, FATEC, Federació suport.decidim1, Suport Ciutat Vella d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport decidim. barcelona, Aliança contra la Pobresa Energètica, Mar C Propostes que agrupa: 13 Propostes que agrupa: 8 Suports totals: 127 Suports totals: 218 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 92 Número de participants a les cites: 127 Organitzacions participants a les cites: 1 Organitzacions participants a les cites: Cap 1.1.10. Fer créixer la xarxa de centres oberts per a 1.1.8. Auditoria dels serveis bàsics: costos reals, infants i adolescents en situació de vulnerabilitat origen i destinació dels beneficis Ampliar la xarxa de centres oberts per a infants, Dur a terme auditories de les xarxes de distribució adolescents i joves. Són serveis que fan una principals, en mans d’un monopoli privat, amb tasca preventiva i donen suport, estimulen i l’objectiu de determinar-ne els costos reals i l’origen potencien l’estructuració i el desenvolupament Pla d’actuació municipal 2016-2019 de la personalitat, la socialització, l’adquisició Autoria: suportdecidim.santandreu, Ajuntament de d’aprenentatges bàsics i l’educació en el lleure. Barcelona, Ernesto, suport decidim.barcelona, Labascu, Suport Ciutat Vella Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5811 Propostes que agrupa: 6 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Fundació Pere Tarrés, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Casal d’Infants, Suports totals: 55 Suport Ciutat Vella Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Propostes que agrupa: 9 Número de participants a les cites: 185 Suports totals: 49 Organitzacions participants a les cites: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 1.1.13. Pla d’actuació contra el sensellarisme Número de participants a les cites: 18 Organitzacions participants a les cites: Cap Revisar les accions que es porten a terme per combatre el sensellarisme amb la Xarxa d’atenció 1.1.11. Rendes municipals infantil i complementària a persones sense llar. Elaborar i engegar un pla d’actuació amb quatre prioritats: revisar les Establir un suport econòmic d’inclusió adreçat a metodologies d’intervenció, desenvolupar polítiques les llars en situació de pobresa i amb dificultat de de provisió d’habitatge, trencar amb els estigmes cobertura de qualsevol necessitat bàsica, i fixar una de les persones sense sostre i crear mecanismes de quantitat que asseguri, a cada persona i de manera participació per a aquestes persones. complementària, un nivell de renda per sobre del llindar de pobresa. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5814 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5547 Autoria: ASOCIACION SOCIAL YAYA LUISA, Consell de Barri Fort Pienc, carme esquerdo, Ajuntament de Autoria: Ajuntament de Barcelona, patrick1993, Barcelona, JOSEP M, Casal dels Infants Acció Social procomuns.net, suport.decidim1, La Mari Morena, als Barris, cesquerdo, suport decidim.barcelona2, Solidaritat Catalana per la Independència, smarti, consellbarripoblesec, consellsdistrictesantmarti, GR_ cesquerdo, consellbarripoblesec, CarmenCascajosa, Raons Públiques, eixampledelibera, Joan Ribas Labascu, GR_Raons Públiques, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.actes de ciutat Propostes que agrupa: 28 Propostes que agrupa: 14 Suports totals: 225 Suports totals: 94 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Número de participants a les cites: 393 Número de participants a les cites: 215 Organitzacions participants a les cites: 4 Organitzacions participants a les cites: 4 1.1.14. Projecte Housing First per a persones en situació de vulnerabilitat 1.1.12. Tarifació social dels serveis municipals Pla per reorientar els itineraris d’inclusió a fi de Posar en marxa un sistema de pagament dels garantir un habitatge (housing first) a les persones serveis públics per nivells de renda. en situació de vulnerabilitat per ajudar-les a refer Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5548 els vincles socials. Aquest pla es desplegarà en 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 50 — coordinació amb les entitats socials que ja hi 1.1.16. Innovació social, recerca aplicada i treballen. L’objectiu és incidir en la prevenció coproducció de polítiques públiques i l’atenció des d’una perspectiva de foment de l’autonomia personal i de reducció de riscos vitals. Investigar i desplegar pràctiques innovadores en matèria de polítiques socials que ja s’estan Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5815 portant a terme dins i fora de la ciutat per millorar Autoria: Ajuntament de Barcelona, cesquerdo, GR_Raons el coneixement de la realitat social i poder fer Públiques front a noves realitats que puguin sorgir. Potenciar Propostes que agrupa: 3 la difusió d’aquest coneixement per planificar i Suports totals: 21 gestionar millor les polítiques socials. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5808 Número de participants a les cites: 60 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. barcelona, decidim sarrià-sant gervasi, Dincat - Organitzacions participants a les cites: 1 Discapacitat Intel·lectual Catalunya, suport decidim. barcelona2, suport decidim.actes de ciutat 1.1.15. Assegurar el dret a una alimentació adequada Propostes que agrupa: 8 en totes les etapes de la vida Suports totals: 24 Garantir la seguretat alimentària per a les persones Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 vulnerables i garantir que el 100% de nens i nenes Número de participants a les cites: 349 que en necessitin tinguin beques menjador. Organitzacions participants a les cites: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6373 Autoria: Víctor, Associació de Veïns d’Hostafrancs, suport decidim.Sants Montjuïc, CristinCelma, , molina54, Ajuntament de Barcelona, cordill, Joan(SantsMonLaCol), Daviud Franquelo, Solidaritat Catalana per la Independència, Suport decidim Activitat Econòmica, Federació Catalana de Voluntariat Social, suport.decidim1, Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 17 Suports totals: 739 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Número de participants a les cites: 128 Organitzacions participants a les cites: 3 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 51 — Eix 1.2 Autonomia personal A Barcelona les persones amb reconeixement legal de com una atenció especial en tota l’oferta de serveis discapacitat ha augmentat de manera sostinguda al o en la qualitat de l’espai públic perquè estiguin llarg dels anys. El 31 de desembre de 2014, la població adaptats a la diversitat de necessitats de la població. de Barcelona amb discapacitat reconeguda representa un 8,47% (136.630 persones), respecte del total de la població de la ciutat, xifra que representa un augment de l’1,4% respecte de l’any 2013 (1.834 persones). El percentatge d’homes amb discapacitat (46%) és Objectius lleugerament inferior al de dones (54%). El gruix de persones amb discapacitat a la ciutat es concentra en les edats més avançades. La majoria tenen 75 Incrementar el nombre de persones que puguin viure a anys o més (34,7%), i el 84,7% de les persones amb casa seva de manera autònoma. discapacitat té 45 anys o més. L’any 2014 les discapacitats més freqüents a Barcelona eren, per ordre, les físiques motrius (35,4%), Impulsar l’accessibilitat universal i el dret a la les físiques no motrius (24,2%) i els trastorns mentals mobilitat. (20,3%). Només aquests tres tipus de discapacitat representen el 87,6% del total. La resta de les Impulsar la participació de les persones amb diversitat discapacitats la formen la discapacitat visual (7,6%), funcional a la vida pública i fomentar-ne la participació la intel·lectual (6,92%) i l’auditiva (5,4%). Quant a la en els processos de producció de polítiques intensitat, un 49,6% la meitat de la població amb públiques. reconeixement de discapacitat presenta un grau de discapacitat inferior. Garantir la cura i el benestar de la gent gran. La distribució territorial de la discapacitat no és uniforme. La prevalença de les persones amb discapacitat reconeguda en cada districte (percentatge de persones amb discapacitat reconeguda respecte del total d’habitants del districte) mostra diferències importants. El districte que presenta una prevalença de discapacitat més elevada és Nou Barris (10,6%) i el que presenta la més petita és Sarrià - Sant Gervasi (5,8%). Hi ha cinc districtes que presenten una prevalença de discapacitat per sobre de la prevalença de ciutat: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. En aquest context, el govern de la ciutat ha de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional i reforçar les actuacions que garanteixin l’autonomia personal d’aquelles persones amb diversitat funcional o persones dependents, garantint- los la plena igualtat d’oportunitats amb la resta de veïns. La discapacitat física, auditiva, visual, intel·lectual o derivada per trastorns mentals, o les persones amb algun grau de dependència, exigeixen programes a mida que garanteixin la possibilitat de desenvolupar-se autònomament en la vida urbana, així Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 52 — 1.2.1. Promoure la garantia de drets de les persones Econòmica, Dinamització(SantsMontLaCol), Yamila amb diversitat funcional Jerez Novara, consellbarrilabordeta, Mercè2bcn, Rafel Gisbert, suport decidim.barcelona2, Victòria Barceló Roca, Dincat - Discapacitat Intel·lectual Catalunya, Impulsar actuacions de sensibilització, gentgrandistrictesantmarti, Consell Barri Hostafrancs, coresponsabilitat i formació per la inclusió plena de CarmenCascajosa, suport decidim.HG i Les Corts, Aqg les persones amb diversitat funcional. Propostes que agrupa: 140 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6252 Suports totals: 1228 Autoria: crismon, GR_Raons Públiques, ECOM, suport Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: decidim.actes de ciutat, suport decidim.barcelona, 31 AnnaB(SantsMontLaCol), Suport Ciutat Vella Número de participants a les cites: 820 Propostes que agrupa: 8 Organitzacions participants a les cites: 19 Suports totals: 51 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 1.2.3. Impulsar l’accessibilitat comunicativa dels productes i dels serveis en el marc de Número de participants a les cites: 281 l’accessibilitat i promoure la formació i informació Organitzacions participants a les cites: 3 de la llengua de signes catalana 1.2.2. Elaborar el Pla d’accessibilitat universal Implementar bucles magnètics, millorar la senyalística, promoure la difusió de la subtitulació, Millorar l’accessibilitat a l’espai públic, edificis, l’autodescripció, el braille i la lectura fàcil i la transport, productes, serveis i processos de millora de la usuabilitat dels productes i serveis comunicació a fi de garantir l’autonomia, la igualtat públics. A més, parar un esment especial en el d’oportunitats i la no-discriminació de les persones reconeixement de la llengua de signes catalana com amb diversitat funcional, auditiva, visual i amb a sistema lingüístic i, per tant, garantir-ne l’ús i el dificultats en la comprensió i la parla. Desplegar el coneixement. pla posant èmfasi en totes les activitats de lleure, esdeveniments ciutadans i activitats culturals. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6528 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5816 Autoria: GR_Raons Públiques, Ajuntament de Barcelona Autoria: Beth, Marta Bonilla, Emilio_Lopez1985, Silvia Propostes que agrupa: 7 Jané, suport decidim.barcelona, sofy_libra12@hotmail. com, Treballadores i treballadors dels Districtes, Adrián Suports totals: 70 Pérez Domínguez, Alejandra Rueda, Ajuntament de Barcelona, Col·lectiu de Sords Signants (SordSignant), Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Teresa Alfonso Murillo, Xavier Prat, Sexteni, ECOM, House Keeping, Associació de Veïnes i Veïns de Can Número de participants a les cites: 11 Baró , Xavier Duacastilla Soler, AnnaB(SantsMontLaCol), Marga sant andreu, Jose Luis Garcia Gonzalez, D2- Organitzacions participants a les cites: 1 Esquerra, eixampledelibera, GR_Raons Públiques, Josep M. Guillumet Anés, Bubibu, Suport Ciutat Vella, Mar C, suportdecidim.santandreu, Kglez, Jorge Damont , AAVV Barceloneta, Hinarejos (anhimo), suport. decidim1, Suport General - Decidim Barcelona, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport decidim.actes de ciutat, Solidaritat Catalana per la Independència, Majose, Suport decidim Activitat Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 53 — 1.2.4. Pla integral d’atenció a domicili Propostes que agrupa: 44 Integrar en un model de gestió i d’atenció únic Suports totals: 505 els serveis d’atenció personal a la dependència: Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: teleassistència i Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). 16 Cal incloure les persones amb grau I de dependència Número de participants a les cites: 678 en l’atenció del SAD al més aviat possible. A més, cal Organitzacions participants a les cites: 10 introduir millores socials, laborals i ambientals en el servei. 1.2.6. Impulsar la participació de les persones amb Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5552 diversitat funcional Autoria: Ajuntament de Barcelona, eixampledelibera, Crear una xarxa d’acció per la diversitat funcional consellsectorialgentgransantsmontjuïc, suport decidim. barcelona, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona ECOM, AnnaB(SantsMontLaCol), FATEC, Federació Inclusiva, en la qual es fomenti l’accés i l’intercanvi d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport decidim. barcelona2, suport.decidim1, gentgrandistrictesantmarti, d’informació, recursos i coneixements, així com Nilda Arroyo l’impuls de projectes conjunts entre les entitats i Propostes que agrupa: 25 l’administració en matèria de diversitat funcional. Suports totals: 164 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5553 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Autoria: GR_Raons Públiques, Ajuntament de Barcelona, 12 ECOM, suport.decidim1 Número de participants a les cites: 340 Propostes que agrupa: 5 Organitzacions participants a les cites: 6 Suports totals: 38 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 1.2.5. Ampliar el programa de vida independent Número de participants a les cites: 45 Programa per garantir que les persones amb Organitzacions participants a les cites: 2 diversitat funcional es puguin desenvolupar de manera autònoma en totes les esferes de la vida 1.2.7. Impulsar l’oficina d’atenció a les persones amb quotidiana. Té en compte la necessitat de suport que diversitat funcional necessiten per a les activitats de la vida diària i les seves situacions familiars, de recursos o de treball. Impulsar una oficina d’atenció a les persones amb diversitat funcional, en la qual s’informi, s’assessori Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5551 i s’orienti sobre els serveis i recursos municipals Autoria: Associació de Cuidadors Familiars, Ajuntament dirigits a les persones amb discapacitats. de Barcelona, crismon, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, eixampledelibera, ECOM, Consell de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6531 la Joventut de Barcelona, suportdecidim.santandreu, consellbarrilamarina, AnnaB(SantsMontLaCol), suport Autoria: Joann, suport decidim.actes de ciutat decidim.barcelona, Dincat - Discapacitat Intel·lectual Catalunya, suport decidim.barcelona2, suport decidim. Propostes que agrupa: 2 actes de ciutat, suport.decidim1, Suport decidim Activitat Econòmica, Consell Barri Hostafrancs Suports totals: 28 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 54 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 57 Organitzacions participants a les cites: 1 1.2.8. Promoure grups de suport per a les famílies d’alumnes amb necessitats educatives especials Els grups de suport tenen l’objectiu de facilitar espais de trobada entre les famílies i les persones cuidadores que es troben en una situació similar, perquè puguin compartir les necessitats i preocupacions i també les vivències i els coneixements. D’aquesta manera, es pretén fer un acompanyament a les famílies i millorar la qualitat de vida dels infants. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6530 Autoria: ECOM Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 10 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 55 — Eix 1.3 Educació i coneixement L’educació és un dret i una eina fonamental per abordar eficaços per optar a llocs de treball dignes, i que la construcció del que és comú. Garantir aquest dret l’11,4% de joves de la mateixa edat que ni estudien ni vol dir garantir una educació digna per a tothom, al treballen trobin vies d’inclusió educativa i social. llarg de tota la vida. Barcelona va escolaritzar 175.467 infants entre 3 i 16 anys l’any 2015. Històricament, s’ha equiparat el dret a l’educació amb el dret a l’escolarització. Tanmateix, en el marc de les societats complexes Objectius l’educació escolar és necessària però insuficient, i cal incorporar el dret a l’educació no formal (educació en el lleure de base comunitària, o formació d’adults). Garantir una educació pública i de qualitat per a En aquest sentit, una educació per a tothom vol dir tothom, i reduir la desigualtat entre la ciutadania a impulsar projectes educatius de proximitat, consolidar l’hora d’accedir-hi. Barcelona com a ciutat educadora, desplegar plans educatius de barri, imprescindibles per eradicar el Assolir els objectius de l’estratègia ET2020 a la ciutat 14,6% d’abandonament escolar prematur de la ciutat i afavorir l’èxit educatiu de l’alumnat amb necessitats i desenvolupar un model d’educació inclusiva per als educatives o dificultats d’aprenentatge a través d’una 2.234 infants i adolescents d’educació especial. atenció inclusiva a la diversitat i una xarxa de noves Paral·lelament, és necessari adoptar la perspectiva oportunitats educatives. de l’educació al llarg de tot el cicle vital. Tots els ciutadans han de poder disposar d’espais educatius Millorar, ampliar i diversificar l’atenció i l’educació de la que els acompanyin en el creixement personal i en la petita infància. formació professional que necessiten a cada moment. A la pràctica, això significa donar prioritat a les baules Reordenar i promoure l’oferta pública de formació més febles de la proposta educativa actual: l’educació professional i de les persones adultes. de la petita infància (Barcelona ofereix 8.080 places de titularitat pública municipal per al cicle de 0 a 3 anys) Impulsar accions integrals de suport als centres i una formació professional que ha de ser de qualitat. universitaris i de recerca de la ciutat per fer de Dels joves adults de la ciutat, 254.670 persones, que Barcelona la capital europea del coneixement. representen un 15,23% de la població del municipi, només 30.797 estaven matriculats en aquests estudis l’any 2015. En resum, l’educació per a tothom i al llarg de la vida ha de ser una educació digna. I això requereix més i millors recursos públics. El 2015, només el 40,6% dels infants entre 3 i 16 anys de la ciutat estaven escolaritzats en centres de titularitat pública. És bàsic, per tant, incrementar els pressupostos que es destinen a l’educació pública. L’educació digna és una educació capaç de veure i atendre les necessitats de totes les persones. Això vol dir que el 45,3% de joves entre 25 i 29 anys trobin una ocupació d’acord amb la qualificació que tenen a la seva ciutat, que es garanteixi que el 43,9% dels joves entre 15 i 29 anys que no treballen accedeixin a dispositius formatius Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 56 — 1.3.1. Sisena hora d’anglès a les escoles 1.3.3. Pla integral de gestió pública de les escoles bressol municipals Desenvolupar un pla per garantir una educació amb igualtat d’oportunitats per als infants i joves des Millorar les escoles bressol municipals, en especial dels 0 a 18 anys, estudiant incloure l’establiment les condicions de treball de les educadores i la progressiu d’una sisena hora d’angles a primària, qualitat de l’atenció als infants que hi participen. per garantir que tots els infants i joves assoleixin Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5557 un nivell mínim de domini d’aquesta llengua. D’altra banda prenem coma objectiu que el 85% de Autoria: Xavi E., Ajuntament de Barcelona, suport decidim. SantsMont, Marina Rius, Consell Barri Hostafrancs, Suport l’alumnat de la nostra ciutat doni continuïtat als decidim Activitat Econòmica, Labascu, suport decidim. seus estudis postobligatoris. actes de ciutat, decidim sarrià-sant gervasi, suport. decidim1, Martí Sales Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6574 Propostes que agrupa: 11 Autoria: Suports totals: 322 Propostes que agrupa: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Suports totals: 0 Número de participants a les cites: 156 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Organitzacions participants a les cites: 4 Número de participants a les cites: 0 1.3.4. Pla d’educació i cultura per aprofundir la Organitzacions participants a les cites: Cap relació entre les pràctiques artístiques i culturals i 1.3.2. Diversificar l’oferta educativa adreçada a la els programes escolars petita infància En l’àmbit de l’educació reglada, fomentar projectes Elaborar una diagnosi de la realitat de l’educació que vinculin els centres educatius de primària i de la petita infància i fer una proposta posterior secundària i els equipaments i projectes culturals d’iniciatives de millora. Explorar la viabilitat de i creatius de territori i de ciutat. Desenvolupar serveis i recursos d’atenció educativa a la petita projectes estructurals a llarg termini, que infància nous. garanteixin una formació permanent i innovadora a partir de la creació artística i la visió crítica de la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5560 cultura contemporània, i contribuir en la concepció Autoria: Toni Campos, Associació Mares de dia Llars de de ciutadans actius, participatius i crítics. Criança, Ajuntament de Barcelona, Anna Llupià, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Labascu, suport.decidim1 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5863 Propostes que agrupa: 9 Autoria: Manel Diéguez Ramírez, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.Sants Montjuïc, Joan(SantsMonLaCol), Suports totals: 535 suport.decidim1, consellsectorialcultura, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.barcelona, Martí Sales Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Propostes que agrupa: 20 Número de participants a les cites: 97 Suports totals: 109 Organitzacions participants a les cites: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 57 — Número de participants a les cites: 137 1.3.7. Pla de millora dels equipaments educatius Organitzacions participants a les cites: 4 Construir nous equipaments educatius públics 1.3.5. Consells Escolars: transformar els Consells als districtes que més ho necessiten. Reformar Escolars de Districte i enfortir els Consells Escolars equipaments educatius públics que requereixen dels centres educatius actuacions urgents i els que necessiten adaptar- se a les necessitats de persones amb diversitat Replantejar el paper dels consells escolars funcional. per impulsar i millorar tant les funcions com la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5555 implicació d’aquests òrgans. Autoria: 7 En Comú, Ajuntament de Barcelona, AMPA Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3089 EBM LA FONTANA, Consell de la Joventut de Barcelona, ECOM, fapac, suport decidim.SantsMont, orixiol, Autoria: Consell de la Joventut de Barcelona, Marc Guallar, Joan(SantsMonLaCol), suport.decidim1 fapac, suport decidim.barcelona, suport.decidim1 Propostes que agrupa: 13 Propostes que agrupa: 6 Suports totals: 187 Suports totals: 49 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 87 Número de participants a les cites: 137 Organitzacions participants a les cites: 2 Organitzacions participants a les cites: Cap 1.3.8. Incrementar el suport a les activitats 1.3.6. Incrementar l’oferta pública d’educació educatives complementàries i a les necessitats Incrementar les escoles bressol de titularitat educatives especials a l’aula pública, planificar nous equipaments educatius Millorar, ampliar i potenciar l’oferta de serveis públics d’ensenyament obligatori i postobligatori d’activitats educatives complementàries (promoure i augmentar els recursos materials i humans en el lleure educatiu com a sistema d’inclusió d’infants escoles i instituts. i joves, casals d’estiu, millorar els ajuts per a Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5554 activitats extraescolars i colònies, ampliar edats als Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana casals...). Incrementar els recursos de suport a l’aula per la Independència, Treballadores i treballadors dels als centres amb una alta atenció en la diversitat, Districtes, suportdecidim.santandreu, suport decidim. barcelona, CarlosP.C.86, Casal dels Infants Acció Social als incorporant-hi la figura dels educadors socials, així Barris, Patti Como Smith, suport.decidim1 com als instituts d’educació secundària. Obtenir un Propostes que agrupa: 10 suport municipal més gran per teixir complicitats dels diversos agents socials de la ciutat amb Suports totals: 705 l’educació i potenciar també les escoles de famílies. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3038 Número de participants a les cites: 199 Autoria: fapac, Teresa Alfonso Murillo, Organitzacions participants a les cites: 2 Joan(SantsMonLaCol), suport decidim.barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, suport decidim. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 58 — actes de ciutat, decidim sarrià-sant gervasi, Dsoriano , Autoria: Ajuntament de Barcelona, AFEV Barcelona, suportdecidim.santandreu, Suport Ciutat Vella crismon, fapac, Consell Barri Hostafrancs, suport decidim. barcelona2, suport.decidim1, Joan Ribas, Suport decidim Propostes que agrupa: 11 Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona, suport decidim.salut Suports totals: 71 Propostes que agrupa: 14 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Suports totals: 83 Número de participants a les cites: 317 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Organitzacions participants a les cites: 6 Número de participants a les cites: 121 1.3.9. Reduir la desigualtat educativa en l’accés a Organitzacions participants a les cites: 3 l’educació 1.3.11. Promoure la inserció laboral dels joves Impulsar línies d’ajut econòmic per reduir la universitaris en clau d’economia social i sostenible desigualtat en l’accés a l’educació, tant pel que fa a l’escolarització obligatòria, com a l’educació en el Dissenyar actuacions per a la transició efectiva lleure de base comunitària o l’educació artística. dels joves titulats universitaris al món del treball. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5556 Fomentar l’economia social i sostenible com a model de desenvolupament econòmic entre els joves Autoria: Ajuntament de Barcelona, Treballadores i treballadors dels Districtes, Xavier Riu, universitaris. Joan(SantsMonLaCol), Xnet, INSTITUT BARCELONA- CONGRÉS, suport decidim.barcelona, Dsoriano , suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5821 decidim.barcelona2, suport.decidim1, Casal dels Infants Acció Social als Barris, D2-Esquerra, suport decidim.actes Autoria: Ajuntament de Barcelona de ciutat, MªJosé Rodríguez JIménez, Joan Ribas, Suport General - Decidim Barcelona Propostes que agrupa: 1 Propostes que agrupa: 22 Suports totals: 15 Suports totals: 150 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Número de participants a les cites: 0 11 Organitzacions participants a les cites: Cap Número de participants a les cites: 394 1.3.12. Impulsar Barcelona com a capital europea de Organitzacions participants a les cites: 6 la recerca i el coneixement 1.3.10. Atenció educativa prioritària en sectors en Articular mecanismes de coordinació entre risc d’exclusió educativa universitats, centres de recerca i Ajuntament Garantir que les persones d’origen immigrat, amb per generar coneixement en àrees socials clau. diversitat funcional o discapacitades disposen Visualitzar el potencial de recerca de la ciutat dins d’oportunitats educatives de qualitat que responen i fora del municipi. Fomentar el retorn social de la a les seves necessitats reals. recerca universitària per a la transformació social, econòmica i cultural. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5558 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5564 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 59 — Autoria: Ajuntament de Barcelona, technopapa Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Propostes que agrupa: 2 Número de participants a les cites: 84 Suports totals: 281 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 1.3.15. Educació comunitària i treball educatiu en Número de participants a les cites: 0 xarxa als barris Organitzacions participants a les cites: Cap Promoure l’educació comunitària i en xarxa sota el 1.3.13. Recuperar el lideratge i el protagonisme guiatge d’educadors compromesos amb la innovació internacional de Barcelona com a ciutat pionera en educativa. Afavorir la projecció de les experiències la innovació pedagògica. de qualitat educativa dins i fora de la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5561 Recuperar el lideratge i el protagonisme internacional de Barcelona com a ciutat pionera en Autoria: Guillem Artis del Pozo, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.SantsMont, suport decidim.barcelona, la innovació pedagògica. Joan(SantsMonLaCol), procomuns.net, decidim sarrià-sant gervasi, Suport General - Decidim Barcelona, fapac, suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5820 decidim.actes de ciutat, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Labascu, suport decidim.barcelona2, suport. Autoria: Ajuntament de Barcelona, D2-Esquerra, suport. decidim1 decidim1, suport decidim.barcelona, Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 21 Propostes que agrupa: 6 Suports totals: 161 Suports totals: 17 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 11 Número de participants a les cites: 224 Número de participants a les cites: 358 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 7 1.3.14. Millorar l’oferta de formació professional 1.3.16. Actualitzar l’oferta educativa a persones adultes Dignificar la formació professional. Ampliar l’oferta pública, el nombre de matriculacions i Proporcionar oportunitats educatives al llarg de d’acreditacions. Promoure la connexió entre la la vida. Promoure la millora de l’oferta pública formació professional i el teixit econòmic, parant d’educació de persones adultes i ampliar el tipus de una atenció especial en l’economia verda. població interessada a participar-hi. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5563 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5562 Autoria: CENTRE DE LES ARTS DEL CIRC ROGELIO RIVEL, Autoria: Natalia Lua, Ajuntament de Barcelona, D2- Ajuntament de Barcelona, Consell de la Joventut de Esquerra, jsh, suport decidim.barcelona, suport.decidim1, Barcelona, Maitestac, Suport Ciutat Vella, suport.decidim1 Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 7 Propostes que agrupa: 13 Suports totals: 99 Suports totals: 158 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 60 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 1.3.18. Revisar el model de planificació educatiu de Número de participants a les cites: 328 la ciutat Organitzacions participants a les cites: Cap En termes generals, es proposa garantir la igualtat de la normativa de les places públiques, 1.3.17. Pla de foment de l’educació en valors independentment de la titularitat del centre. Pel que Fomentar el civisme des de la participació. Educar fa a la zonificació, es proposa impulsar una nova activament per a la ciutadania i promoure la definició de proximitat basant-se en la distància incorporació de l’educació en valors en tots els real (ja sigui entre districtes o poblacions limítrofs); nivells i espais educatius, posant un èmfasi especial pel que fa als barems, es proposa aconseguir la en la coeducació, la interculturalitat, la laïcitat, la competència delegada per establir un sistema igualtat de gènere, el respecte a la diversitat sexual i específic per a Barcelona en escoles bressol i la sostenibilitat. escoles de música. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5559 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3376 Autoria: Ajuntament de Barcelona, John Stone, Solidaritat Autoria: À Lliure, suport decidim.SantsMont, fapac, Catalana per la Independència, Neo Sala, Consell de la davidferngut, suportdecidim.santandreu, suport.decidim1, Joventut de Barcelona, Cristian Modesto, procomuns. Barcelonauta, suport decidim.barcelona net, suport decidim.barcelona, Rafaela Subías, Associació Planificació Familiar Catalunya, Lali Barenys, Propostes que agrupa: 11 decidim sarrià-sant gervasi, Joan(SantsMonLaCol), consellsectorialdonesgenerelgtbi, D2-Esquerra, Xavier Riu, Suports totals: 54 Elena Lopez Estebanez, Comunicadores del Coll, Dsoriano Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Propostes que agrupa: 26 Número de participants a les cites: 123 Suports totals: 381 Organitzacions participants a les cites: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Número de participants a les cites: 356 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 61 — Eix 1.4 Equitat de gènere i diversitat sexual Les desigualtats entre dones i homes a Barcelona tenir un paper actiu en la promoció de valors adreçats són sistèmiques i s’expressen de diferents maneres. a tota la ciutadania. La violència envers les dones és una xacra intensa i Per revertir progressivament aquest situacions, arrelada a la societat. A Barcelona, durant el 2014, el PAM preveu un abordatge integral i transversal nou dones van ser assassinades pel sol fet de ser incorporant objectius i línies d’actuació en els dones i es van interposar un total de 4.706 denúncies diferents apartats temàtics. Així, es posa un per lesions. Alhora, es té constància que el 29,9% èmfasi especial en la dimensió econòmica, en els de barcelonines ha viscut al llarg de la seva vida una pressupostos i la fiscalitat, en el dret a la salut, agressió masclista greu i el 10,1% de les barcelonines l’habitatge, l’educació, la construcció d’un espai públic ha perdut la feina al llarg de la vida per agressions per a la vida quotidiana i la cura de les persones, i el masclistes. desenvolupament d’una administració inclusiva que Paral·lelament a la violència de gènere, la divisió tingui una visió transversal de la igualtat de gènere en sexual de la feina persisteix i són les dones les que es el conjunt de les polítiques públiques. Tots aquests fan càrrec de les necessitats de cura de la població objectius seran coliderats per la Regidoria de Cicles de en gran mesura. La feminització de la pobresa és una Vida, Feminismes i LGBTI i els diferents departaments altra realitat en la qual cal intervenir. A la nostra ciutat implicats. En aquest apartat es detallen exclusivament les dones pateixen una taxa d’atur estructural i de els objectius liderats més directament per la Regidoria llarga durada més alta que els homes, una presència de Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI. al mercat laboral més precària, amb més parcialitat i temporalitat, i amb pitjors condicions salarials, ja que percebe un 25% menys de salari de mitjana que els homes. Aquestes condicions laborals impacten en la Objectius qualitat de vida de les dones al llarg de la seva vida i tenen efectes directes en els recursos econòmics de què poden disposar a partir dels 65 anys. Actualment, les dones perceben una pensió mitjana un 38% inferior Promocionar els sabers, la veu, la participació social a la dels homes, de manera que la prestació mitjana i política i la memòria de les dones i els moviments de jubilació femenina se situa en 659 euros, quan la feministes. mitjana de la dels homes és de 1.067 euros. Una altra conseqüència directa d’aquesta precarietat al mercat Reduir la feminització de la pobresa atenent les laboral és la dificultat a l’accés i la tinença d’habitatge, desigualtats múltiples. fet que fa créixer la vulnerabilitat i el risc de caure en situacions de pobresa estructural, en especial de les dones de llars monoparentals, de les dones Millorar el model de prevenció, atenció i recuperació migrants, i de les que ja es trobaven en situacions de les violències masclistes, connectant-lo al prèvies d’exclusió o vulnerabilitat social. Finalment, territori i amb la col·laboració de les entitats socials. cal destacar una altra assignatura pendent, la manca d’una distribució equitativa del poder i dels llocs de Vetllar pels drets de les persones que exerceixen el decisió en l’àmbit polític i econòmic entre dones i treball sexual i combatre el tràfic d’éssers humans homes. amb finalitats d’explotació sexual. En la nostra societat la diversitat afectivosexual i de gènere està lluny d’estar normalitzada i visibilitzar- Garantir els drets, la participació i el la és encara una aposta arriscada en molts contextos, reconeixement de les dones migrants ja sigui l’educatiu, el laboral, a l’espai públic o fins i o pertanyents a minories ètniques. tot als espais d’oci. La violència envers les persones LGBTI persisteix i per revertir-ho Barcelona ha de ser Garantir els drets de les persones pertanyents als exemplar en el respecte d’aquestes realitats i alhora col·lectiu LGTBI. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 62 — 1.4.1. Pla per la justícia de gènere 1.4.2. Recuperar la memòria històrica i col·lectiva de les dones de la ciutat Pla per combatre les desigualtats de gènere, apoderar les dones de Barcelona i transformar la Recuperar la memòria de les dones de la ciutat en ciutat des d’una perspectiva feminista. Es farà coordinació amb la comissionada de Cultura i el de manera coordinada i transversal amb totes les comissionat de Programes de Memòria promovent àrees i els districtes. El pla treballarà pel canvi un nomenclàtor paritari, que reconegui les institucional (pressupostos amb perspectiva de dones en el món cultural, polític, social, científic gènere, avaluacions, formació, comunicació en etc., i promovent projectes, actes i actuacions gènere, clàusules de gènere en contractació, plans específiques que recullin l’experiència de les dones d’igualtat de recursos humans, etc.); per una nova al llarg de la historia de la ciutat i la donin a conèixer organització dels temps i del model socioeconòmic, en els diferents barris i entitats de la ciutat. incloent el valor de tots els treballs i la lluita Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5565 contra la feminització de la pobresa; pels drets (participació política, drets sexuals i reproductius, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Comunicadores del Coll, crismon, suport decidim.HG i Les Corts, Suport Ciutat dret a l’habitatge, a una vida lliure de violències, a Vella, smarti la coeducació, la cultura i la memòria col·lectiva Propostes que agrupa: 12 de les dones, etc.), i per construir barris inclusius i habitables, amb un urbanisme, unes polítiques Suports totals: 195 de mobilitat, ecològiques i de seguretat amb Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 perspectiva de gènere. Número de participants a les cites: 80 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5568 Organitzacions participants a les cites: 3 Autoria: suport decidim.barcelona, Ajuntament de Barcelona, Consell de la Joventut de 1.4.3. Incentivar les aportacions feministes i de les Barcelona, eixampledelibera, adrillen, consellsectorialdonesgenerelgtbi, Suport Ciutat Vella, dones a la cultura i les ciències de la informació Consell Barri Hostafrancs, suport.decidim1, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona2, En coordinació amb la l’àrea de cultura de Dsoriano , Suport General - Decidim Barcelona, smarti, decidim sarrià-sant gervasi, suport decidim.salut, GR_ l’Ajuntament i amb les entitats especialitzades, Raons Públiques es promourà una anàlisi i una auditoria de les Propostes que agrupa: 43 desigualtats de gènere en l’àmbit cultural de la ciutat, s’impulsarà un programa d’educació en l’art Suports totals: 269 amb perspectiva de gènere, s’inclouran iniciatives Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: artístiques en què les dones tinguin un paper 17 rellevant o que aportin una perspectiva de gènere Número de participants a les cites: 516 en la programació dels esdeveniments i projectes Organitzacions participants a les cites: 9 culturals de la ciutat, es crearà un Women’s Lab de Ciutat i es promourà la paritat en els projectes subvencionats d’arts escèniques de la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5822 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 63 — Autoria: Ajuntament de Barcelona, Observatori Cultural de 1.4.5. Estratègia contra la feminització de la Gènere, consellsectorialdonesgenerelgtbi, Suport Ciutat Vella, Trama Serveis Culturals Assoc., suport decidim. pobresa i la precarietat Sants Montjuïc Definir una estratègia contra la feminització de Propostes que agrupa: 10 la pobresa, posant l’accent tant en les arrels del Suports totals: 54 procés, com en els instruments i les mesures Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 per combatre’n els aspectes més estructurals. S’inclouran mesures en els àmbits del treball i el Número de participants a les cites: 64 sosteniment de la vida, la salut, l’habitatge i els Organitzacions participants a les cites: 2 sistemes d’informació i les dades. L’estratègia incorpora la veu de les dones en situació o risc de 1.4.4. Impulsar serveis municipals inclusius, pobresa i una taula de treball àmplia amb entitats, articulant iniciatives d’atenció i apoderament de moviments femninistes i departaments i regidories dones migrants o pertanyents a minories ètniques del consistori. Es revisaran les metodologies d’intervenció Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5823 existents, es garantirà la no discriminació des Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport.decidim1, Suport dels serveis públics d’atenció i es promouran nous General - Decidim Barcelona, suport decidim.salut, smarti, serveis per atendre les necessitats i la veu de dones Blanca(noubarris)punt6 diverses en els diferents àmbits d’intervenció Propostes que agrupa: 10 de la política local. Es millorarà la coordinació i Suports totals: 32 l’intercanvi d’informació entre els serveis d’atenció a dones i els d’atenció a persones migrades, es Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 fomentarà la participació de les entitats de dones Número de participants a les cites: 203 que lluiten per l’equitat i la interculturalitat i es Organitzacions participants a les cites: 4 promourà la defensa dels seus drets laborals. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5827 1.4.6. Millorar el sistema d’informació, detecció, atenció i recuperació de les dones víctimes de Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. barcelona2, Blanca(noubarris)punt6 violència masclista Propostes que agrupa: 3 Nou sistema de recollida i anàlisi de dades de Suports totals: 9 prevalença, àmbits i formes en les quals es manifesten les violències masclistes, tenint en Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 compte les violències de les quals no es tenen Número de participants a les cites: 25 dades. Aquest nou sistema inclourà un mapa Organitzacions participants a les cites: 1 d’actius de la ciutat, la revisió del Sistema d’Informació d’Acció Social i l’enquesta de victimització. Reforçar el Sistema d’Atenció, Recuperació i Acollida i els Punts d’Informació i Atenció a les Dones, impulsant-ne la municipalització. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 64 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5824 amb un pes important en el treball en les xarxes Autoria: Ajuntament de Barcelona, xexu2000, suport digitals i en els mitjans de comunicació. També decidim.barcelona2, Suport General - Decidim Barcelona s’intervindrà en l’àmbit educatiu i del lleure, amb Propostes que agrupa: 9 actuacions de formació i sensibilització per a l’alumnat i el professorat, amb un pla d’educació Suports totals: 107 afectivo-sexual i pel dret al propi cos a les escoles Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 públiques, un pla de treball de noves masculinitats, Número de participants a les cites: 87 d’eliminació de la publicitat sexista amb campanyes de ciutat, com BCN antimasclista, amb accions Organitzacions participants a les cites: 1 contra el ciberassatjament i tecnoclogies 2.0, entre 1.4.7. Accions per atendre la infància i l’adolescència d’altres. víctimes de la violència Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5566 Establir nous criteris per detectar i tractar infants Autoria: OriolC, Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, Consell de la Joventut i adolescents que viuen situacions de violència de Barcelona, Rafaela Subías, JoanAG, Consell Barri masclista. Avançar en el seguiment a mitjà i llarg Hostafrancs, suport decidim.barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, Dsoriano , suport decidim.barcelona2, termini d’infants i adolescents víctimes de violència smarti masclista per assegurar-ne la recuperació total. Propostes que agrupa: 20 Millorar la formació al professorat, monitors de lleure i altres actors clau per detectar millor les Suports totals: 676 violències. Reforçar els mecanismes de seguiment Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 i de prevenció des de les escoles, centres oberts i Número de participants a les cites: 227 entitats de lleure. Organitzacions participants a les cites: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5825 Autoria: Ajuntament de Barcelona, eixampledelibera, 1.4.9. Reforçar la coordinació dels agents que Suport General - Decidim Barcelona intervenen contra el tràfic de persones amb Propostes que agrupa: 3 finalitats de prostitució forçada Suports totals: 14 Crear una taula de treball interdepartamental i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 interadministrativa amb tots els actors centrals (judicatura, fiscalia, cossos de seguretat, entitats Número de participants a les cites: 19 socials, immigració, etc.) per revisar i definir el Organitzacions participants a les cites: 1 circuit d’actuació de tots els agents i els indicadors de detecció a la ciutat, per millorar el sistema 1.4.8. Estratègia de prevenció contra el sexisme de protecció de les víctimes i per treballar en Estratègia conjunta per prevenir el sexisme i la la protecció dels drets de les dones des de la violència masclista, en col·laboració amb tots perspectiva de gènere i dels drets humans. els actors implicats en la resolució del problema. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5567 Intervencions des dels 0 - 3 fins a la edat adulta, Autoria: elva, eixampledelibera, SylRos, GENERA, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 65 — Ajuntament de Barcelona, suport.decidim1, Solidaritat 1.4.11. Desplegar la llei catalana LGTBI a Barcelona Catalana per la Independència, smarti, Dsoriano , Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca S’avaluarà el pla LGTBI de ciutat per analitzar Propostes que agrupa: 10 quins aspectes de la Llei 11/2014 s’estan duent Suports totals: 198 a terme actualment. S’analitzarà jurídicament la transposició de la llei a escala municipal i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 s’inclouran en el nou pla LGTBI totes les accions Número de participants a les cites: 126 necessàries per aplicar la llei vigent en la matèria. Organitzacions participants a les cites: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5828 1.4.10. Establir un marc normatiu respectuós amb Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport General - Decidim Barcelona els drets de les dones que exerceixen la prostitució, alhora que es reforça l’atenció sanitària, social i Propostes que agrupa: 2 jurídica i els itineraris d’ocupabilitat Suports totals: 31 Revisió i reforma del marc normatiu municipal Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 perquè sigui respectuós amb els drets de les dones Número de participants a les cites: 10 que exerceixen la prostitució, i permeti reforçar Organitzacions participants a les cites: 1 l’atenció sanitària, social i jurídica i els seus itineraris d’ocupabilitat. 1.4.12. Pla d’eradicació de la LGTBIfòbia Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5826 Definir un pla de ciutat per la diversitat sexual Autoria: GENERA, ABD Associació Benestar i i contra la LGTBIfòbia. Aquest pla incorporarà Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella, smarti diversos objectius en l’àmbit educatiu, laboral, social, sanitari, cultural, formatiu i de l’espai públic Propostes que agrupa: 6 per avançar cap una ciutat sense discriminacions Suports totals: 85 per raó d’orientació sexual i d’identitat sexual. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Es dirigirà a infants, adolescents, joves, adults i persones grans. Número de participants a les cites: 58 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5569 Organitzacions participants a les cites: 3 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, consellsectorialdonesgenerelgtbi, Suport Ciutat Vella, suport decidim.barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, Dsoriano Propostes que agrupa: 21 Suports totals: 180 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Número de participants a les cites: 184 Organitzacions participants a les cites: 4 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 66 — 1.4.13. Centre municipal de recursos LGTBI Obrir el recurs municipal LGTBI, que oferirà acompanyament, atenció bàsica i assessorament a persones pertanyents a col·lectius LGTBI en tot el que necessitin (reproducció assistida, discriminacions, proves mèdiques, VIH, prestacions, formació, etc.), i als familiars que ho requereixin. Aquest centre, en coordinació amb l’Oficina de la no discriminació, oferirà un catàleg de recursos, elaborarà i revisarà materials informatius a nivell sanitari i social perquè siguin inclusius, oferirà formació i estarà en connexió amb altres serveis i equipaments per fer les derivacions que siguin necessàries. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5570 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella, suport decidim.barcelona Propostes que agrupa: 6 Suports totals: 58 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Número de participants a les cites: 64 Organitzacions participants a les cites: 3 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 67 — Eix 1.5 Cicles de vida Cada cop resulta més difícil diferenciar polítiques i en què s’expressa i organitza. Especialment, cal que actuacions tenint com a criteri únic l’edat. Si bé és cert infants i adolescents tinguin veu i espais de decisió per que és diferent ser un infant, un jove o una persona definir com ha de ser la Barcelona del present i gran, les fronteres entre aquests moments vitals s’han del futur. fet imprecises. Cal encarar les diferents etapes vitals atenent les seves especificitats i posant l’èmfasi en els moments de disrupció i crisi que acostumen a produir- se al llarg de la vida. Objectius Les polítiques de la ciutat han de respondre a les diferents necessitats que sorgeixin en cada moment dels cicles vitals heterogenis (infància, adolescència, emancipació, viure en parella, trencaments familiars, Promoure una ciutat amable per a la gent gran, problemes de salut, pèrdua de capacitats físiques o adaptant-la per atendre les necessitats del nombre mentals...), i ho han de fer responent també als valors creixent de persones grans, i en especial aquelles de la igualtat i el reforçament de l’autonomia personal. situacions de risc o vulnerabilitat. Els reptes que s’han d’abordar en aquest àmbit són de gran abast, ja que s’està donant un envelliment Impulsar el suport comunitari per acompanyar les progressiu de la població (el 21,6% de la població situacions de solitud. de Barcelona és més gran de 65 anys) així com un augment de l’índex de solitud entre la gent gran, que Promoure la participació social i política atenent la es situa en el 25,6%. Afegit a això, s’ha de tenir en diversitat i la pluralitat de les persones grans. compte que les noves generacions de gent gran no responen als patrons de generacions anteriors, tenen Reduir l’atur juvenil i lluitar contra la precarietat un nivell formatiu més elevat, han viscut amb les noves laboral dels joves. tecnologies, i demanden nous espais de participació i reconeixement. Promocionar i facilitar l’autoorganització i Paral·lelament, s’ha de fer front als problemes que associacionisme juvenil atenent la diversitat dels pateix una part important de la població jove. Amb joves. una taxa d’atur juvenil del 29,3%, amb el 21,3% dels joves que ni estudien ni treballen entre els 16 i 24 Impulsar i reforçar mecanismes de participació anys, les generacions de joves veuen com es redueix política d’infants i adolescents als districtes i a la progressivament la possibilitat d’emancipar-se (només ciutat. el 24,1% ho aconsegueix avui dia) i cada cop més opten per marxar a l’estranger. S’ha d’afrontar doncs una realitat complexa pel que fa a les etapes vitals, que requereix objectius, iniciatives i plans que integrin les especificitats de les situacions al llarg del cicle de la vida. Les polítiques en aquest àmbit han de ser coproduïdes per part dels diferents actors implicats, per garantir, així, la seva màxima eficàcia i la coresponsabilitat adequada. l’acció publica s’ha de dur a terme amb la implicació directa de les persones afectades, i vincular capacitats tècniques, voluntat política i coneixement directe per part de la ciutadania, i de les entitats i associacions Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 68 — 1.5.1. Reduir els preus del serveis funeraris Suports totals: 74 Reduir els preus del serveis funeraris, que són Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 excessivament elevats, i millorar la transparència Número de participants a les cites: 265 de la seva gestió. Millorar el control públic dels Organitzacions participants a les cites: 1 operadors de serveis funeraris, actualitzar l’ordenança municipal, exposar els preus amb més 1.5.3. Implementar el protocol d’actuació davant el claredat, establir una tarifació social i facilitar maltractament a les persones grans l’accés a les sales de vetlla. Reforçar el protocol d’actuació per a casos de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6549 violència i gravetat, d’acord amb el treball fet Autoria: Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, fins ara en relació amb el bon tracte amb la Solidaritat Catalana per la Independència, Associació ESFUNE, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de gent gran. Es realitzarà, també, un seguiment i Catalunya, Ramon Alós una avaluació del protocol actual, s’impulsaran Propostes que agrupa: 5 accions de sensibilització a la població en general i d’informació per a les persones grans sobre els seus Suports totals: 263 drets i la denúncia, i es treballarà amb els cossos de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 seguretat i els serveis municipals per detectar casos Número de participants a les cites: 0 en l’àmbit domèstic. Organitzacions participants a les cites: Cap Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5573 Autoria: FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran 1.5.2. Estratègia comunitària per a la participació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, suport decidim. contra la solitud no desitjada barcelona, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, suport. decidim1 Impulsar un model de connexió entre les xarxes Propostes que agrupa: 5 socials, comunitàries i els serveis públics d’atenció Suports totals: 60 per trobar sinergies i millores en la detecció i l’atenció a persones grans amb problemes de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 solitud. Es promourà, així, tota una xarxa que Número de participants a les cites: 219 impulsarà diversos programes amb més intensitat Organitzacions participants a les cites: Cap en tot el territori, com ara Radars, Baixa’m al carrer, Salut als barris o Vincles, que promouen les noves 1.5.4. Consolidar la participació a través de casals i tecnologies i el paper del veïnatge i que tenen promoure la relació amb la comunitat efectes directes en la millora de la solitud de les persones grans. Estendre un model intern de gestió i decisió democràtica dels casals, amb fórmules innovadores Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5574 de participació i en el qual es promoguin projectes Autoria: Ajuntament de Barcelona, FATEC, Federació en què el tret comú sigui l’interés per l’activitat, i d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport decidim. barcelona, eixampledelibera, suport.decidim1 no l’edat que es té. Impulsar una millor connexió amb la resta dels equipaments públics (en especial, Propostes que agrupa: 12 biblioteques, altres casals, equipaments, entitats Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 69 — del tercer sector, espais culturals, etc.) i incloure adequació, cooperatives etc.), la mobilitat, la la participació en els diferents moments de construcció de la ciutat (per adaptar-la als ritmes i l’envelliment. Recollir propostes de persones grans necessitats de la gent gran), el reconeixeiement, la que no fan ús dels casals, però que demanen espais salut, la bretxa digital, l’educació al llarg de la vida, de participació social i cultural a la ciutat i impulsar la cultura, l’accés a la informació i els recursos, nous espais i projectes diversos que donin resposta l’acompanyament i la defensa d’una mort digna a aquestes demandes. o la participació cívica, social i política, entre Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5829 altres. L’objectiu és que estigui arrelat als diferents districtes, de manera que les línies d’actuació Autoria: Ajuntament de Barcelona, Associació de Cuidadors Familiars, Treballadores i treballadors dels Districtes, prioritàries es defineixin en funció de les necessitats suport decidim.barcelona, consellbarripoblesec, suport. territorials i la diversitat de persones grans. decidim1, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5830 Propostes que agrupa: 10 Autoria: Associació de Veïns i Veïnes Clot-Camp de l’Arpa, Suports totals: 42 Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.barcelona, David LH, Associació Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Dret a Morir Dignament (DMD-Cat), Solidaritat Catalana per la Independència, FATEC, Federació d’Associacions de Número de participants a les cites: 216 Gent Gran de Catalunya, Dinamització(SantsMontLaCol), suport decidim.habitatge, suport.decidim1, Organitzacions participants a les cites: Cap consellbarripoblesec 1.5.5. Iniciatives per facilitar l’ús del transport Propostes que agrupa: 26 públic a les persones grans Suports totals: 281 Transport adaptat i accessible en aquells barris Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 i zones amb una xarxa de transports de barri Número de participants a les cites: 244 inexistent o poc intensa i que presenten, a més, Organitzacions participants a les cites: 3 obstacles per a la mobilitat de les persones grans. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5572 1.5.7. Procés participatiu sobre l’habitatge durant l’envelliment Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Procés de participació sobre l’habitatge per a gent més gran de 50 anys per definir els objectius de Suports totals: 23 la política d’habitatge i fer front a l’envelliment Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 progressiu de la població i la necessitat de Número de participants a les cites: 43 mantenir-se en l’entorn propi, definir models d’habitatge viables i desitjables a mitjà i llarg Organitzacions participants a les cites: 1 termini (habitatges amb serveis, cooperatives 1.5.6. Pla per a l’envelliment actiu d’habitatges, habitatges socials, models de residències, etc.), i definir mesures de canvi per Nou pla de la gent gran, que aglutinarà les posar en marxa a mitjà termini. actuacions en àmbits com l’habitatge (rehabitació, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 70 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5571 i unes millors condicions laborals dels joves. Es Autoria: javier zazo martin, Imma V., Jaume Elias i Boyé, buscarà el consens del conjunt del consistori i Ajuntament de Barcelona, FATEC, Federació d’Associacions s’inclourà una planificació a mitjà i llarg termini, de Gent Gran de Catalunya, ABD Associació Benestar i Desenvolupament, Can 70 anna, suport decidim.barcelona, així com una avaluació dels programes impulsats suport decidim.habitatge, suport decidim.HG i Les Corts, en els darrers anys per Barcelona Activa. Com a suport.decidim1 part d’aquest pla, s’ampliarà el pressupost dedicat Propostes que agrupa: 17 als plans d’ocupació i es treballaran les clàusules Suports totals: 512 socials de la contractació pública, que inclouran criteris d’edat i garantiran una reserva de places per Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 a persones joves. Número de participants a les cites: 242 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5831 Organitzacions participants a les cites: 3 Autoria: Ajuntament de Barcelona, ABD Associació Benestar i Desenvolupament, Consell de la Joventut 1.5.8. Garantir el dret a l’habitatge de les persones de Barcelona, Joventut Socialista de Catalunya (JSC- joves BCN), Ernesto, Christian.m.a, suport decidim.barcelona, procomuns.net, suport decidim.actes de ciutat, Casal dels Infants Acció Social als Barris, Suport Ciutat Vella, suport Fomentar l’emancipació residencial a les persones decidim.joventut, Fundació Comtal, suport.decidim1 joves, generant ajudes d’accés a l’habitatge. Propostes que agrupa: 18 Reservar un percentatge per a menors de 35 anys en les promocions d’habitatge públic, així com Suports totals: 162 mobilitzar pisos de la Societat de Gestió d’Actius Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Número de participants a les cites: 127 Potenciar i desplegar habitatge públic en dret de superfície i de models alternatius (cessió d’ús, Organitzacions participants a les cites: 2 masoveria urbana, etc.). 1.5.10. Fomentar la participació social, política i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3208 cultural del jovent i impulsar la presència de jovent Autoria: Consell de la Joventut de Barcelona que provingui de diferents cultures i orígens Propostes que agrupa: 1 Obrir espais i facilitar els processos de participació Suports totals: 19 social i cultural, en especial en els esdeveniments culturals —a les Festes de la Mercè i de Santa Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Eulàlia— per aconseguir una gestió directa dels Número de participants a les cites: 32 joves de la ciutat (en formes i programació). Organitzacions participants a les cites: Cap Promoure la presència de joves amb orígens nacionals i culturals diversos. 1.5.9. Pla contra l’atur i per la qualitat del treball Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5833 juvenil Autoria: Ajuntament de Barcelona, Federació Catalana de Es definiran les línies d’intervenció fonamentals Voluntariat Social, Joan Ribas per assolir una reducció progressiva de l’atur juvenil Propostes que agrupa: 3 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 71 — Suports totals: 15 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 16 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 1 1.5.13. Pla infància 2017-2020: Pla pels drets de la 1.5.11. Pla d’equipaments juvenils infància i l’adolescència Revisar el Pla d’equipaments juvenils, amb la El pla posarà una atenció especial a crear col·laboració del Consell de Joventut de Barcelona i mecanismes perquè infants i adolescents participin altres grups del moviment associatiu jove. Avançar en les decisions públiques (en temes com ara els en la cobertura de la demanda de nous espais per pressupostos), per lluitar contra el maltractament, districtes i barris i també en la millora del model els abusos i les agressions (reforçant circuits d’espais i de la seva autogestió per part dels joves, i serveis, establint protocols, etc.), per assolir tot promovent la interculturalitat i un fort teixit una ciutat lliure d’abusos i assetjaments. El pla social, polític i de lleure. defensarà el dret a la salut, l’educació, el lleure actiu, la cultura, la millora dels mecanismes de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5575 coordinació entre els diferents serveis, la promoció Autoria: Marina Freixa, Esplai Sant Jordi, Ajuntament de les taules d’infància i també servirà per impulsar de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, Beni Rubio, suport.decidim1, Suport Ciutat Vella i defensar l’ús de l’espai públic per part d’infants i adolescents i la construcció d’una ciutat amiga de la Propostes que agrupa: 10 infància. Suports totals: 387 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5834 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Autoria: xexu2000, Sara Pascual, ABD Associació Benestar Número de participants a les cites: 141 i Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona, decidim sarrià-sant gervasi, smarti, Suport Ciutat Vella, Dsoriano , suport.decidim1, Miguel Á. Cayuela, suport decidim.salut Organitzacions participants a les cites: 3 Propostes que agrupa: 22 1.5.12. Crear espais de codecisió en els equipaments Suports totals: 256 i en el disseny de les instal·lacions esportives de carrer Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Número de participants a les cites: 240 Establir canals de consulta i decisió per als joves en les instal·lacions esportives de carrer: parcs, Organitzacions participants a les cites: 5 rocòdroms, pistes de skate, etc. 1.5.14. Facilitar els espais familiars, d’ajuda mútua i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5835 grups de criança Autoria: Ajuntament de Barcelona Augmentar l’oferta de grups de suport a la Propostes que agrupa: 1 maternitat, la paternitat i la primera infància, tot Suports totals: 7 treballant per una coresponsabilitat entre homes i dones en la cura dels infants i adolescents. Obertura Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 72 — de ludoteques, de nous espais familiars en escoles Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6581 bressol i d’altres espais públics. Oferir serveis Autoria: d’abordatge multidisciplinari a les famílies per desenvolupar les funcions parentals. Propostes que agrupa: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3379 Suports totals: 0 Autoria: Toni Campos, ABD Associació Benestar i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Desenvolupament, Valeria, Isabelbcn77, decidim sarrià- sant gervasi, suport.decidim1 Número de participants a les cites: 0 Propostes que agrupa: 6 Organitzacions participants a les cites: Cap Suports totals: 74 1.5.17. Pla estratègic Barcelona-persones grans Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 2025 per a l’envelliment actiu i pla per a les persones grans 2017-2020 Número de participants a les cites: 42 Organitzacions participants a les cites: 1 Establir, de manera participada, les bases d’una estratègia política que faci de Barcelona una ciutat 1.5.15. Pla estratègic Barcelona-jove 2025 i pla jove on les persones grans puguin envellir amb garantia (i adolescent) 2017-2020 dels seus drets i de manera activa. Establir, de manera participada, les bases d’una Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6582 estratègia política que faci de Barcelona una ciutat Autoria: on els i les adolescents i joves puguin desevolupar, Propostes que agrupa: 0 en igualtat de condicions, el seu projecte de vida. Suports totals: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6580 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Número de participants a les cites: 0 Propostes que agrupa: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Suports totals: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 1.5.16. Revisió el model d’equipaments de promoció i proximitat per a infants, joves i persones grans. Pla i xarxa d’equipaments infantils, juvenils (i punts d’informació juvenil) i per a persones grans Establir, de manera participada, un model on infants, joves i persones grans puguin disposar d’espais públics idonis per a la seva promoció i desenvolupament personal i comunitari. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 73 — Eix 1.6 Habitatge Barcelona ha de garantir el dret a disposar d’un hab- Una quantitat incapaç de donar resposta a la demanda itatge digne. Això significa reconèixer obligacions per d’habitatge per sota del preu de mercat. Per això, les part dels poders públics i també dels poders privats. mesures també inclouen la construcció de 4.000 nous Aquestes obligacions tenen a veure tant amb el deure habitatges, 2.000 dels quals es promouran directa- d’oferir habitatges dignes i accessibles econòmica- ment a través del Patronat Municipal de l’Habitatge de ment, com amb el fet de fomentar la participació de la Barcelona i 2.000 més mitjançant diferents operadors ciutadania en la concreció de les polítiques d’habitat- com ara cooperatives, promotors socials o amb ànim ge i sancionar usos antisocials de la propietat. de lucre limitat. Aquests pisos s’oferiran principalment Per dur a terme aquesta tasca es plantegen quatre en règim de lloguer públic i en nous règims de tinència grans línies de treball. En primer terme, i com a prem- com el cohabitatge. issa general que ha de guiar l’actuació municipal, s’ha D’altra banda, ni als plans de barri, ni a les con- de promoure la funció social de l’habitatge i del sòl. És vocatòries d’ajuts a la rehabilitació s’ha previst, fins a dir, impedir els usos especulatius i avançar en la con- ara, la rehabilitació de l’interior dels habitatges. L’em- cepció de l’habitatge com un bé de primera necessitat. belliment de l’espai públic no s’ha acompanyat d’una En concret, es tracta tant d’accions de sensibilització millora de les condicions dels interiors dels pisos. Una i de promoció del dret a l’habitatge, com de detectar mancança que ha dificultat l’adequació energètica i mobilitzar habitatge buit per oferir-lo en règim de dels habitatges i la realització de les reformes que lloguer, instaurar l’obligació de promoure habitatge requereixen les persones grans, com ara canviar una social en les grans operacions de rehabilitació urbana banyera per un plat de dutxa. D’aquí la importància que tenen lloc a la ciutat, passant per les sancions d’impulsar ajuts específics per adequar l’interior dels als grans propietaris que incompleixen els deures de habitatges. conservació i ús digne dels habitatges. Fer efectiu el dret a l’habitatge a Barcelona és un En segon terme, les polítiques d’habitatge s’han repte de primer ordre que comporta actuar a diferents d’encaminar a fer front a la situació d’emergència nivells. Cal innovar atenent la diversitat dels barris i habitacional. Segons dades municipals, anul·lament es de les persones que hi viuen, i tenir present la realitat produeixen al voltant de dos mil desnonaments de per- metropolitana, segons la qual els fluxos de treball, sones en situació de vulnerabilitat. Els districtes més la mobilitat i els llocs de residència de les persones afectats són Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. sovint corresponen a municipis diferents. Per fer-ho, Prop del 90% d’aquests desnonaments s’atribueixen a s’està elaborant el Pla pel dret a l’habitatge de Barce- impagaments de lloguer. Ara bé, l’emergència habita- lona 2016-2026, un pla que, mitjançant la participació cional va més enllà dels desnonaments. Es reflecteix del veïnat, ha d’ajudar a posar fi a la consideració de també en l’assetjament immobiliari, la gentrificació, l’habitatge com un bé d’inversió per concebre’l com un l’infrahabitatge, l’amuntegament i el creixement d’ocu- dret de tots els barcelonins. pacions dels pisos buits de les entitats financeres per part de famílies empobrides. Per fer front a aquesta situació calen, doncs, accions diferenciades. Des de la prevenció de la pèrdua de l’habitatge a través d’ajuts al Objectius pagament del lloguer i la mediació amb els propietaris, fins a la intervenció i sanció del lloguer d’infrahabitat- ges i de l’assetjament immobiliari. Un dels altres dèficits que pateix Barcelona és en Promoure la funció social de l’habitatge i el sòl. matèria de promoció d’habitatge social i cooperatiu i de rehabilitació del parc existent. Així, a partir del 2011 Neutralitzar l’exclusió residencial. la construcció d’habitatges públics va passar de 1.000 pisos iniciats anualment fins a arribar als 300 durant el Promoure la rehabilitació dels habitatges des d’una 2015, davant els 5.000 pisos públics anuals de ciutats perspectiva sostenible d’acord amb la diversitat dels com Viena. Els habitatges cooperatius, el cohabitat- usuaris. ge, són pràcticament inexistents. En conseqüència, el parc d’habitatge assequible de Barcelona, 10.530 Augmentar la promoció d’habitatge de lloguer social pisos, només representa l’1,3% del parc existent, da- i cooperatiu dirigit a gent gran, dones víctimes de vant el 15% de les ciutats europees del nostre entorn. violència de gènere, persones amb discapacitat i joves. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 74 — 1.6.1. Adjudicar 2.000 pisos per a col·lectius en Suports totals: 15 situació de vulnerabilitat i afectats urbanístics Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 L’adjudicació d’habitatges a persones desnonades Número de participants a les cites: 178 a través de la Mesa d’Emergència no ha de ser Organitzacions participants a les cites: 9 incompatible amb l’accés a habitatges públics per part d’altres col·lectius vulnerables, com ara 1.6.3. Prevenir desnonaments de persones famílies monoparentals, dones víctimes de violència vulnerables i garantir el reallotjament digne de gènere, persones amb discapacitats, famílies en condicions d’amuntegament o gent gran, joves i Millorar els acords amb jutjats per conèixer al més famílies en risc d’exclusió residencial a causa de la aviat possible els desnonaments i poder mitjançar seva vulnerabilitat econòmica. amb la propietat per arribar a una solució justa per a les dues parts. Si no es pot evitar la pèrdua de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5588 l’habitatge, assegurar la presència municipal en el Autoria: Joventut Socialista de Catalunya (JSC- moment del desnonament amb l’objectiu de garantir BCN), ECOM, AAVV l’Òstia, Ajuntament de Barcelona, Consell Barri Hostafrancs, suport decidim.barcelona, el reallotjament digne i parar una atenció especial Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, en els casos amb presència d’infants i gent gran. AnnaB(SantsMontLaCol), suport decidim.habitatge, elsoldaluz, Dincat - Discapacitat Intel·lectual Catalunya, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5583 suport decidim.actes de ciutat, jmasrag, suport.decidim1, Dsoriano Autoria: Ajuntament de Barcelona, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, suport. Propostes que agrupa: 21 decidim1, suport decidim.habitatge Suports totals: 121 Propostes que agrupa: 4 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Suports totals: 66 15 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Número de participants a les cites: 476 10 Organitzacions participants a les cites: 10 Número de participants a les cites: 378 1.6.2. Ampliar els criteris d’accés als pisos que Organitzacions participants a les cites: 8 adjudica la Mesa d’emergència 1.6.4. Impedir l’expulsió del veïnat: denúncia i Modificar el Reglament d’accés a la Mesa investigació de l’assetjament immobiliari, aturada d’Emergència per garantir el reallotjament digne de de la conversió d’habitatges en pisos turístics i totes les persones que ho necessitin, en funció dels establiment d’àrees de rehabilitació especial criteris d’exclusió residencial que determina la Llei Facilitar la conservació dels centres històrics i 24/2015 contra l’emergència habitacional. evitar-ne l’expulsió del veïnat. És urgent protegir Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5582 els habitatges habituals contra l’arribada de fons Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. d’inversió que tenen com a objectiu convertir habitatge els pisos en apartaments turístics i oficines. Cal Propostes que agrupa: 3 protegir els veïns víctimes d’assetjament immobiliari aplicant totes les mesures previstes per la Llei Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 75 — 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació per al pagament del lloguer que s’adaptin a les urbanes. característiques de la ciutat i de les persones que Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5587 més els necessiten. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Hector, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5581 consellsectorialdonesgenerelgtbi, suport decidim. habitatge, Suport Ciutat Vella Autoria: Solidaritat Catalana per la Independència, alex.mady, Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Propostes que agrupa: 8 barcelona, ABD Associació Benestar i Desenvolupament, Marc Oller Duran, suport decidim.habitatge, Abi Suports totals: 34 Propostes que agrupa: 9 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Suports totals: 85 Número de participants a les cites: 318 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Organitzacions participants a les cites: 6 14 Número de participants a les cites: 518 1.6.5. Intervenir en els habitatges ocupats Organitzacions participants a les cites: 13 Impulsar un pla d’intervenció en les ocupacions de pisos buits que permeti actuar de manera 1.6.7. Crear un fons públic que promogui el lloguer diferenciada davant les diferents situacions: accessible, el cohabitatge i la rehabilitació ocupacions per part de famílies vulnerables, Crear un fons econòmic municipal que garanteixi el ocupacions que generen molèsties a la comunitat, cobrament de rendes als propietaris que cedeixen ocupacions com a resultat d’estafa o ocupacions els seus pisos en lloguer social, que pugui finançar amb presència de màfies per garantir la bona projectes de noves cooperatives i faciliti obres de convivència veïnal. rehabilitació de les comunitats de propietaris amb Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5584 menys recursos. Autoria: Ricardo Ramos, Ajuntament de Barcelona, suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6382 decidim.habitatge Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Propostes que agrupa: 3 habitatge, Luis Ros cortes , suport decidim.Sants Montjuïc Suports totals: 198 Propostes que agrupa: 7 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Suports totals: 26 Número de participants a les cites: 136 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 13 Organitzacions participants a les cites: 6 Número de participants a les cites: 406 1.6.6. Oferir ajuts estables per al pagament del Organitzacions participants a les cites: 13 lloguer Més del 80 % dels desnonaments de Barcelona estan vinculats a les dificultats per pagar el lloguer. Per això, cal disposar d’ajuts permanents Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 76 — 1.6.8. Simplificar els tràmits i millorar la informació per la Independència, Associacio de Veïns i Veïnes Coll- dels serveis en matèria d’habitatge Vallcarca, suport decidim.barcelona Propostes que agrupa: 5 Simplificar la documentació requerida per accedir a les ajudes i subvencions i afavorir-ne la gestió Suports totals: 114 en línia. Impulsar una campanya informativa que Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 difongui, en l’àmbit de la ciutat, els diferents serveis Número de participants a les cites: 236 que es presten a les oficines d’habitatge. Facilitar l’accés a la informació respecte a les actuacions Organitzacions participants a les cites: 7 en curs, el parc públic disponible i els órgans de 1.6.10. Crear un cens d’habitatge buit començant participació. Totes aquestes mesures es reforçaran per les zones amb una situació d’emergència amb la creació d’un Observatori d’Habitatge i la habitacional més elevada unificació, en un únic portal web, de la consulta de tots els serveis, informació i ajuts relacionats amb Elaborar un inventari per saber on és, de qui és i en temes d’habitatge a la ciutat. quina situació es troba l’habitatge buit. Les dades Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6094 permetran detectar i contactar amb els propietaris perquè lloguin l’habitatge buit, ja sigui en el mercat Autoria: Hector, suport decidim.habitatge, Molers, suport decidim.barcelona2 o a través de l’Ajuntament. Propostes que agrupa: 15 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5576 Suports totals: 25 Autoria: crismon, Plataforma Afectats per l’hipoteca (PAH), Blablabla, Ajuntament de Barcelona Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 11 Propostes que agrupa: 5 Número de participants a les cites: 464 Suports totals: 167 Organitzacions participants a les cites: 9 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Número de participants a les cites: 156 1.6.9. Oferir mesures de foment als propietaris per mobilitzar 4.000 habitatges buits Organitzacions participants a les cites: 7 Barcelona no es pot permetre l’existència de 1.6.11. Mesures per revertir les situacions pisos buits. Per això, cal difondre entre els petits d’infrahabitatge, la manca d’habitabilitat i propietaris l’existència de programes municipals l’accessibilitat orientats a captar pisos buits, que garanteixen el Incorporar partides estables en les convocatòries cobrament de rendes i el finançament de les obres anuals d’ajuts a la rehabilitació per revertir de rehabilitació. En canvi, s’imposaran sancions en condicions d’infrahabitatge, com ara humitats, els pisos de bancs i grans propietaris que estiguin manca d’aïllament tèrmic, etc., i garantir que buits durant més de dos anys, d’acord amb el que aquests ajuts estiguin disponibles per a les estableix la legislació vigent. persones que més els necessiten. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5577 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5585 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 77 — Autoria: Ajuntament de Barcelona 1.6.13. Impulsar l’establiment de límits en el preu Propostes que agrupa: 1 dels lloguers per part de les administracions competents Suports totals: 27 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol amb més habitatges de lloguer privat, un 30 %, i també la Número de participants a les cites: 66 ciutat on els lloguers han pujat més durant el darrer Organitzacions participants a les cites: 3 any. Malgrat que el control del mercat de lloguer no és competència municipal, des de l’Ajuntament 1.6.12. Promoure noves formes de tinença i s’instarà el govern central i la Generalitat a estudiar solucions habitacionals innovadores, intervenir o atorgar a les ciutats la capacitat per fer- com l’habitatge “compartit” i el lloguer públic ho. Per incidir en aquesta demanda, l’Ajuntament d’habitacions crearà un indicador de preus de lloguer de referència L’habitatge en propietat privada resulta inaccessible per a cada barri. per a un gruix important de la població. El lloguer Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6381 privat, per la seva banda, també és car i, alhora, Autoria: oscar , pablomartinez, suport decidim.Sants insegur, ja que la durada dels contractes és de tres Montjuïc, suport decidim.habitatge, David Teixidó, anys. Per això, es promouran altres règims, com el JorgeMS, Jo, GR_Raons Públiques cohabitatge i la masoveria urbana, i s’estudiaran Propostes que agrupa: 11 noves solucions, com l’habitatge compartit entre Suports totals: 901 col·lectius amb necessitats diverses (per exemple, entre gent gran i gent jove) o el lloguer d’habitacions Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 13 amb garantia de l’Administració. Número de participants a les cites: 227 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5590 Organitzacions participants a les cites: 13 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Pablo Ramos Garcia, Jaume Elias i Boyé, Can 70 anna, suport decidim.barcelona, suport decidim.habitatge, Dinamització(SantsMontLaCol), 1.6.14. Incrementar la disciplina en matèria Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, monicaCevedio, d’habitatge: sancions a pisos buits, execució suport decidim.barcelona2, suport decidim.Sants Montjuïc, suns, Vitrubi subsidiària d’obres, cessió obligatòria i drets de tanteig i retracte Propostes que agrupa: 18 Suports totals: 197 Aplicar la normativa d’habitatge com la Llei del dret a l’habitatge, de 2007, el Decret llei 1/2015, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 18 de mesures urgents, i la Llei 24/2015, contra l’emergència habitacional, per posar fi a usos Número de participants a les cites: 649 antisocials de l’habitatge, com poden ser la violència Organitzacions participants a les cites: 16 immobiliària, l’especulació, les males pràctiques com a arrendadors, els pisos patera, etc. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 78 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5838 pisos per destinar-los a habitatge social impedeix Autoria: Plataforma Afectats per l’hipoteca (PAH), que vagin a parar a mans de grans fons d’inversió annagmacias, Ajuntament de Barcelona, Aliança i garanteix una llar a les famílies en situació contra la Pobresa Energètica, consellbarrisants, suport decidim.barcelona, Hector, Alfredo Palomera, d’exclusió residencial. consellbarrilabordeta, Lucía Delgado, mmr, suport decidim.habitatge Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5837 Propostes que agrupa: 20 Autoria: Ajuntament de Barcelona Suports totals: 245 Propostes que agrupa: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Suports totals: 18 11 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 452 Número de participants a les cites: 56 Organitzacions participants a les cites: 8 Organitzacions participants a les cites: 3 1.6.15. Inspeccionar el parc d’habitatge municipal i 1.6.17. Impulsar la construcció de 4.000 habitatges, el patrimoni disponible majoritàriament en règim de lloguer assequible Impulsar un pla d’inspecció de la totalitat dels Combinar la promoció pública amb la construcció habitatges municipals amb l’objectiu de conèixer conjunta amb promotors socials amb ànim de lucre l’estat del parc i avaluar el bon ús per part dels limitat a fi d’aprofitar el sòl municipal disponible usuaris. Estudiar el patrimoni municipal disponible i iniciar la construcció de 4.000 habitatges per detectar sòls edificables, immobles desocupats, assequibles, que, en gran mesura, s’oferiran etc. en lloguer assequible. Els nous habitatges es Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5580 destinaran a diferents col·lectius, com joves, Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. famílies monoparentals o gent gran i respectaran les habitatge, JTudó, Suport Ciutat Vella diferents necessitats del cicle vital. Propostes que agrupa: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5589 Suports totals: 31 Autoria: Ajuntament de Barcelona, ECOM, suport decidim. barcelona, Consell de Barri Maternitat-Sant Ramón, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 consellbarrilamarina, consellbarrisantsbadal, suport decidim.habitatge, cesquerdo, suport decidim.HG i Les Número de participants a les cites: 302 Corts, suport decidim.actes de ciutat Organitzacions participants a les cites: 5 Propostes que agrupa: 12 1.6.16. Comprar o aconseguir dels bancs la cessió de Suports totals: 143 500 pisos per sota del valor de mercat a llarg termini Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 16 Fer ús del dret d’adquisició preferent dels Número de participants a les cites: 382 habitatges procedents d’execucions hipotecàries en cas que les entitats vulguin desfer-se’n, segons Organitzacions participants a les cites: 11 estableix el Decret llei 1/2015. La compra d’aquests Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 79 — 1.6.18. Incrementar l’habitatge públic a través de consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Pepa, BokeRocky, reserves per a habitatge protegit en el sòl urbà suport decidim.habitatge, suport decidim.barcelona, crismon, AnnaB(SantsMontLaCol), Consell Barri consolidat, promovent l’edificació de solars i Hostafrancs, Suport decidim Activitat Econòmica, suport. generant sòl decidim1 Propostes que agrupa: 23 Impulsar la construcció d’habitatge protegit més enllà de les noves àrees d’expansió de la Suports totals: 172 ciutat promovent reserves per HPO en les noves Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: construccions que tenen lloc a l’interior de la 15 ciutat a través d’una modificació del Pla general Número de participants a les cites: 585 metropolità. Promoure l’edificació dels solars Organitzacions participants a les cites: 12 pendents d’urbanitzar i generar-ne de nous a partir de la creació d’ un registre de solars buits, que 1.6.20. Generar habitatge assequible anivellant permeti forçar l’execució d’obres o, si arriba el cas, cornises, transformant l’ús de plantes baixes i l’execució subsidiària per part de l’Ajuntament. locals i aprofitant intersticis urbans Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5578 La demanda insatisfeta d’habitatge a preu inferior al Autoria: Plataforma Afectats per l’hipoteca (PAH), del mercat en els barris on no hi ha possibilitats de Ajuntament de Barcelona, suport decidim.habitatge construir-ne de nou requereix altres fórmules. Així, Propostes que agrupa: 6 es promouran habitatges assequibles i allotjaments Suports totals: 82 temporals pujant l’alçada dels immobles que queden entre dos edificis més alts, transformant l’ús Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 de locals comercials en plantes baixes en habitatges Número de participants a les cites: 130 per a persones amb mobilitat reduïda i aprofitant Organitzacions participants a les cites: 7 tots els espais possibles. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6387 1.6.19. Ajuts per millorar la funcionalitat i l’accessibilitat de l’interior dels habitatges Autoria: suport decidim.habitatge, Vitrubi Propostes que agrupa: 3 Incorporar ajuts per a la rehabilitació de l’interior dels habitatges en les futures convocatòries, Suports totals: 5 mantenir i fomentar l’ajut per a la instal·lació Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 dels ascensors per garantir l’accessibilitat dels Número de participants a les cites: 46 col·lectius amb dificultat de mobilitat. Aquests ajuts anirien destinats tant per fer reformes relacionades Organitzacions participants a les cites: 2 amb l’envelliment dels usuaris com per a millores d’estalvi energètic. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5839 Autoria: Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.Sants Montjuïc, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 80 — 1.6.21. Impulsar la rehabilitació energètica 1.6.22. Incloure la rehabilitació en els plans dels edificis, l’eficiència energètica en els nous d’ocupació adreçats a persones en atur habitatges i la reducció de la seva petjada ecològica La rehabilitació és un nínxol important d’ocupació Programa de rehabilitació transversal d’habitatges fàcilment accessible per a les persones que van amb l’objectiu de millorar l’habitabilitat, la treballar en la construcció i que, amb l’esclat sostenibilitat i incrementar l’eficiència energètica de la bombolla, es van quedar sense feina. Des també en habitatges de nova construcció. Promoure de l’administració es fomentarà la promoció de l’ús de materials sostenibles en els processos de projectes d’inserció laboral per desenvolupar rehabilitació, adequació energètica i construcció tasques de manteniment i rehabilitació de les per reduir l’impacte ambiental i territorial de finques públiques. Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, com a Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5586 administració pública, comparteix amb la ciutadania la responsabilitat de fomentar l’eficiència energètica Autoria: David Palomera Zaidel, Ajuntament de Barcelona, Consell Barri Hostafrancs, suport decidim.barcelona2 i l’ús de materials sostenibles. Propostes que agrupa: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5840 Suports totals: 34 Autoria: Oscar García-Fraile Pueyo, David Palomera Zaidel, AAVV l’Òstia, Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Guinardó, Ajuntament de Barcelona, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Nacho Cano, suport decidim. Número de participants a les cites: 171 habitatge, eixampledelibera, Molers Organitzacions participants a les cites: 4 Propostes que agrupa: 13 Suports totals: 133 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Número de participants a les cites: 340 Organitzacions participants a les cites: 6 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 81 — Eix 1.7 Sanitat i salut Barcelona, en general, disposa de bons indicadors de primària de salut... Un interès que es vol contribuir a salut, però mostra, també, desigualtats preocupants fer més efectiu a partir de l’avaluació d’experiències, la entre grups socials, com ara la diferència d’onze anys coordinació dels actors i una planificació conjunta. d’esperança de vida entre els veïns de Torre Baró i Els 660 embarassos d’adolescents, les 357 noves Pedralbes. Per reduir-les, cal una acció multisectorial, infeccions anuals per VIH i l’increment d’altres coordinada i integral de totes les àrees del Govern. infeccions de transmissió sexual constitueixen, En aquest sentit, l’últim informe de salut ha permès també, reptes urgents. Aquests reptes s’han d’abordar identificar divuit barris amb pitjors indicadors on superant el marc merament preventiu i avançant cap cal prioritzar accions per reduir les desigualtats a un enfocament en positiu de la salut sexual. Alhora, territorials. Barcelona ha d’estar a l’altura en la garantia d’un Les intervencions de salut pública i la disponibilitat tracte professional i respectuós envers les persones i qualitat dels serveis sanitaris públics són també del col·lectiu LGBTI, i no patologitzar-les, en cadascun importants per donar resposta a les desiguals dels seus accessos al sistema sanitari. necessitats de salut. L’Ajuntament ha de vetllar per Finalment, per garantir el dret a la salut, també garantir una bona sanitat pública a tota la ciutadania són necessàries accions que es presenten en altres i que les seves peticions es tinguin en compte en la apartats d’aquest PAM, com les orientades a millorar planificació dels serveis. Alhora, els efectes del Reial la qualitat de l’aire, garantir una atenció integral social decret llei 16/2012 es continuen traduint en situacions i sanitària, o donar suport a les persones cuidadores, d’exclusió de l’accés al sistema sanitari públic. Les entre altres. retallades pressupostàries en sanitat s’han concentrat en els proveïdors públics, i la presència en el sistema públic de proveïdors privats i lucratius és cada vegada més forta, majoritària en àrees com la de rehabilitació o la sociosanitària. Objectius L’Organització Mundial de la Salut preveu que l’any 2030 els trastorns mentals esdevindran la primera causa d’anys de vida viscuts amb discapacitat. A Garantir una sanitat pública universal, equitativa i de Barcelona, un 11,1% dels homes i un 16,8% de les qualitat. dones presenta una mala salut mental. A la ciutat hi ha un gran ventall d’organitzacions que treballen en Reduir les desigualtats socials en salut. l’àmbit de la salut mental i cal definir una estratègia comuna per augmentar els actius de la ciutat per Millorar la salut mental de la ciutadania i la prevenció, promoure la salut mental i abordar les problemàtiques l’atenció i la reinserció en l’àmbit de les addiccions. sanitàries i socials de les persones afectades per malalties mentals. Millorar la participació efectiva i l’acció coordinada de El teixit associatiu que treballa per la la societat civil per a la salut de la població. sensibilització, la informació i l’actuació sobre determinades patologies és enorme, amb accions Promoure la salut sexual i reproductiva i defensar els sovint de poc abast i poc coordinades. Per abordar els drets sexuals i reproductius de tota la població. reptes de prevenció, protecció i promoció de la salut, cal reconèixer i incorporar en l’acció col·lectiva les capacitats de les associacions i el compromís cívic de la ciutadania. Vivim, també, una època de gran interès i augment de programes i activitats de prevenció i promoció de la salut en l’àmbit comunitari: des dels plans comunitaris, la salut pública, fins a l’atenció Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 82 — 1.7.1. Estratègia per garantir una sanitat pública, comptes i participació ciutadana en la planificació, universal, equitativa i de qualitat gestió i avaluació dels serveis sanitaris finançats amb diners públics. Millorar, fer més transparents Conjunt d’actuacions orientades a garantir una i vetllar pels canals de reclamació i recollida de sanitat pública, universal, equitativa i de qualitat: queixes i propostes de la ciutadania usuària dels millorar la qualitat i l’accessibilitat de la sanitat serveis de salut. pública a la ciutat; augmentar la transparència, rendiment de comptes i presa de decisió Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5844 compartida dels òrgans de govern i gestió; aturar les Autoria: Associació de Veïns i Veïnes Clot-Camp de l’Arpa, privatitzacions i disminuir la prestació de serveis Antonio Lucena Cabello, Associació de Veïns i Veïnes d’Horta, suport decidim.barcelona2, elva, Ajuntament de públics en centres privats lucratius; facilitar l’accés Barcelona, Esther F.G, suport decidim.barcelona, Rake, a l’empadronament i a la targeta sanitària a tota la Associacio Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública, Nuria Calzada, suport decidim.actes de ciutat, elsoldaluz, població resident, i prioritzar inversions en el Pla Olfequir, Ernesto, suport decidim.salut d’equipaments sanitaris 2016-2023. Propostes que agrupa: 32 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5841 Suports totals: 200 Autoria: elva, Antonio Fernández, Ajuntament de Barcelona, Nuria Calzada, suport decidim.barcelona, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 suport decidim.barcelona2, ManelBello, JordiR, suport decidim.actes de ciutat, CarmenCascajosa, suport Número de participants a les cites: 380 decidim.SantsMont, Dsoriano , suport.decidim1, suport decidim.salut, Suport Ciutat Vella Organitzacions participants a les cites: 3 Propostes que agrupa: 40 1.7.3. Reducció de les externalitzacions i les Suports totals: 395 privatitzacions de serveis sanitaris Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Analitzar i revisar les conseqüències per a la salut 17 pública de les externalitzacions i privatitzacions Número de participants a les cites: 436 de serveis sanitaris públics. Evitar proporcionar Organitzacions participants a les cites: 9 recursos de la sanitat pública a entitats privades amb ànim de lucre. Utilitzar al màxim la capacitat 1.7.2. Augment de la transparència, rendiment de dels centres sanitaris públics de prestar assistència comptes i participació ciutadana en la sanitat pel sistema públic de salut, destinant a la prestació pública de servei públic les àrees tancades o utilitzades per activitat privada i fent noves inversions per ampliar Apostar per ser proactius com a Ajuntament i exigir aquesta capacitat. transparència en els espais on es prenen decisions clau sobre assistència sanitària amb representació Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5593 municipal, com el Consorci Sanitari de Barcelona. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Antonio Fernández, Potenciar els Consells de Salut del Districte i suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2, Carmen Pallarol Boren, Esther F.G, ManelBello, Associacio experimentar la posada en marxa dels consells Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública, suport de les àrees bàsiques de salut i de grans centres decidim.actes de ciutat sanitaris, junt amb altres instruments i canals Propostes que agrupa: 12 presencials i virtuals, com espais de rendiment de Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 83 — Suports totals: 432 d’accés gratuït a odontologia, ulleres, ajuts Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 tècnics, etc., i facilitar la derivació de les persones necessitades des dels serveis sanitaris i socials cap Número de participants a les cites: 104 a aquests recursos. Instar l’Estat i la Generalitat a Organitzacions participants a les cites: 1 millorar la progressivitat i avançar cap a la supressió del copagament. 1.7.4. Empadronament i accés a la targeta sanitària a tota la població resident Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5597 Autoria: mari, crismon, Ajuntament de Barcelona, Nuria Treball transversal per reforçar l’estratègia Calzada, Suport Ciutat Vella, suport decidim.actes de d’empadronament actiu, amb la identificació ciutat, Dsoriano , suport decidim.salut, suport decidim. barcelona2 i la resolució de les traves principals a l’empadronament. Alhora, s’insta CatSalut a Propostes que agrupa: 9 eliminar el temps de latència entre empadronament Suports totals: 165 i obtenció de la targeta i a constituir un comitè Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 conjunt que vetlli per l’accés a l’atenció sanitària a la ciutat, millorant els circuits d’accés i la informació Número de participants a les cites: 147 que n’hi ha disponible i donant resposta a les Organitzacions participants a les cites: 3 incidències ciutadanes en l’accés a l’atenció urgent i en els tràmits de padró i targeta sanitària. 1.7.6. Pla d’equipaments sanitaris 2016-2023 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5592 Conveni periòdic entre Ajuntament i Generalitat Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona. És barcelona2, suport decidim.barcelona, suport decidim. clau per fer front a les necessitats d’equipaments SantsMont, suport decidim.actes de ciutat, suport decidim.salut sanitaris a la ciutat, en línia amb l’aposta del govern municipal per una sanitat pública universal, Propostes que agrupa: 10 equitativa i de qualitat i que sigui propera i Suports totals: 102 accessible per a tothom. S’elaborarà tenint en Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 compte les necessitats expressades en el territori i en els Consells de Salut, i prioritzarà les inversions Número de participants a les cites: 148 que reforcin les xarxes d’atenció primària, salut Organitzacions participants a les cites: 3 mental i addiccions i el reforç de la capacitat pública en àrees com l’atenció sociosanitària o la 1.7.5. Reduir el nombre de persones que no rehabilitació. Posteriorment, es revisarà, en l’àmbit poden accedir a fàrmacs i prestacions sanitàries dels Districtes, l’accessibilitat en transport públic a necessàries tots els equipaments sanitaris. Subscriure convenis amb entitats del tercer Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5595 sector que facilitin la cobertura del copagament Autoria: Judit, Ajuntament de Barcelona, Antonio Lucena de fàrmacs i prestacions prescrites en el sistema Cabello, AAVV Barceloneta, Solidaritat Catalana per la sanitari públic a persones amb dificultats Independència, suport decidim.barcelona, suport decidim. barcelona2, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, econòmiques. Fer un recull dels recursos existents suport decidim.HG i Les Corts, suport decidim.actes de Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 84 — ciutat, suport.decidim1, suport decidim.salut, Suport 1.7.8. Pla d’acció conjunta per a la reducció de Ciutat Vella desigualtats socials en salut Propostes que agrupa: 18 Afrontar les desigualtats per raó de territori, gènere, Suports totals: 213 classe social, origen i orientació sexual en la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: probabilitat de tenir bona salut, endegant accions 15 tant en l’àmbit sanitari (per millorar l’equitat en Número de participants a les cites: 442 l’atenció), com de salut pública (protecció i promoció Organitzacions participants a les cites: 7 de la salut), i una estratègia transversal que defineixi noves accions de totes les àrees de l’Ajuntament 1.7.7. Reforçar l’atenció primària de salut que actuïn sobre els determinants de la salut, beneficiant de manera especial els grups socials Exigir al Consorci Sanitari de Barcelona una inversió més desafavorits. L’Observatori d’Impactes en Salut més elevada en atenció primària per donar resposta i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals farà a les necessitats de salut de la ciutadania. Treballar el seguiment anual de les desigualtats en salut i amb els professionals del sector per millorar la avaluarà els impactes d’aquestes noves accions. qualitat de l’atenció primària i la seva centralitat en el sistema sanitari. Vetllar pel reforç d’aspectes Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5842 com l’accessibilitat, la capacitat de resolució de Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. problemes de salut, la continuïtat de l’atenció (tant barcelona, Nuria Calzada, suport decidim.barcelona2, suport decidim.actes de ciutat, Associacio Catalana per la al llarg de la vida, com les 24 hores del dia, incloent Defensa de la Sanitat Pública, suport decidim.salut atenció urgent de nits i festius als CUAP i domicilis) i Propostes que agrupa: 13 l’acció comunitària. Suports totals: 45 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5594 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Autoria: suport decidim.barcelona, Ajuntament 13 de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, Alejandra Rueda, suport Número de participants a les cites: 424 decidim.barcelona2, consellbarrilamarina, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, suport.decidim1, Organitzacions participants a les cites: 8 Associació de Veïns i Veïnes d’Horta, suport decidim.actes de ciutat, suport decidim.HG i Les Corts, Fede , Associacio Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública, decidim 1.7.9. Reforçar i estendre el programa salut als barris sarrià-sant gervasi, Marta100, Dsoriano , suport decidim. en els divuit barris en pitjor situació salut, Eix Salut BComú Propostes que agrupa: 39 Estendre el programa a set dels divuit barris amb pitjor situació socioeconòmica i de salut que encara Suports totals: 301 no el tenien. El programa s’inicia a cada barri amb Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: un diagnòstic i una priorització de problemes 17 compartida amb els serveis del barri i els agents Número de participants a les cites: 567 veïnals per, després, dur a terme intervencions Organitzacions participants a les cites: 7 per millorar habilitats parentals, fomentar l’oci saludable, reduir addiccions en joves i solitud Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 85 — en gent gran, entre altres coses, en col·laboració Número de participants a les cites: 452 amb els serveis i les entitats del barri. També es Organitzacions participants a les cites: 11 reforçaran les intervencions en els barris que ja participen en el programa. Es durà a terme un estudi 1.7.11. Observatori d’impactes en salut i qualitat de d’àrees petites i poblacions vulnerables en altres vida de les polítiques municipals barris de la ciutat per endegar-hi intervencions. Aquest observatori farà el seguiment anual de les Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5845 desigualtats en salut i dels factors econòmics, Autoria: suport decidim.barcelona, Ajuntament de socials i ambientals que la determinen a la ciutat; Barcelona, suport decidim.barcelona2, suport decidim. salut, suport decidim.actes de ciutat avaluarà els impactes en salut de les accions de múltiples àrees de Govern i en proposarà millores, Propostes que agrupa: 7 començant per estudis pilot sobre polítiques amb Suports totals: 50 més impacte potencial i estenent progressivament Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 l’abast de les avaluacions i el caràcter vinculant de les recomanacions; recollirà mapes de serveis Número de participants a les cites: 272 i actius per a la salut en el territori, i servirà per Organitzacions participants a les cites: 3 comunicar la transversalitat de la seva salut i la vinculació amb la resta de polítiques públiques 1.7.10. Pla de salut comunitària municipals. Per fer més efectiu l’interès pels programes i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5596 les activitats de prevenció i promoció de la salut Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. en l’àmbit comunitari de diferents actors com barcelona, suport decidim.barcelona2, suport decidim. els plans comunitaris, la salut pública, l’atenció actes de ciutat, Suport General - Decidim Barcelona primària i les entitats socials, es definirà un pla i Propostes que agrupa: 10 es treballarà per afavorir la coordinació, el treball Suports totals: 28 en xarxa i la planificació conjunta, recollir i avaluar experiències per definir bones pràctiques i prioritzar Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 les intervencions i accions comunitàries basades en Número de participants a les cites: 269 l’evidència, sostenibles i avaluables. Organitzacions participants a les cites: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5598 1.7.12. Pla de salut mental Autoria: Ajuntament de Barcelona, Miky Aragón, Esther F.G, Associació de Veïns i Veïnes d’Horta, suport decidim. barcelona, decidim sarrià-sant gervasi, Federació Catalana Estratègia compartida de les institucions i les de Voluntariat Social, Ion, suport decidim.salut, suport entitats que operen en salut mental a la ciutat per decidim.actes de ciutat, suport.decidim1, suport decidim. barcelona2, Fundació Comtal, Dsoriano promoure el benestar emocional de la ciutadania amb l’acció sobre els determinants socials i donar Propostes que agrupa: 40 la millor atenció, suport i integració a les persones Suports totals: 62 amb problemes de salut mental i les seves famílies Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: a través d’accions en l’àmbit sanitari, social, 15 laboral, educatiu i d’habitatge, entre d’altres. Es Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 86 — constitueix una taula per a la salut mental com a consum actiu de drogues per permetre la reducció instrument de participació en l’elaboració del pla del dany i la vinculació a la xarxa assistencial. i de coresponsabilitat d’institucions, proveïdors Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5599 de serveis, associacions de familiars i malalts i persones expertes. El pla incorporarà un apartat Autoria: CatFac, Ajuntament de Barcelona, ABD Associació Benestar i Desenvolupament, suport decidim. específic d’actuacions per la salut mental en la barcelona, suport decidim.barcelona2, suport.decidim1, infància i l’adolescència. Totes les propostes que es consellbarrilamarina, suport decidim.salut recullin en el procés participatiu del PAM es tindran Propostes que agrupa: 18 en compte en l’elaboració del pla. Suports totals: 139 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5843 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Autoria: crismon, Ajuntament de Barcelona, 12 suportdecidim.santandreu, ABD Associació Benestar i Desenvolupament, EVA, suport decidim.barcelona, Número de participants a les cites: 348 decidim sarrià-sant gervasi, suport decidim.barcelona2, Joan(SantsMonLaCol), suport decidim.actes de ciutat, Organitzacions participants a les cites: 3 Suport General - Decidim Barcelona, Blanca(noubarris) punt6, eixampledelibera, elsoldaluz, Dincat - Discapacitat 1.7.14. Desplegar l’estratègia de salut sexual i Intel·lectual Catalunya, Dsoriano , cesquerdo, DecidimBCN , AnnaB(SantsMontLaCol), Eix Salut BComú, suport reproductiva decidim.HG i Les Corts, suport decidim.salut, GR_Raons Públiques, suport.decidim1 Reforçar el pressupost en el camp de la salut sexual Propostes que agrupa: 81 i reproductiva, combinant els esforços de promoció dels drets sexuals i reproductius i els de prevenció Suports totals: 297 de malalties de transmissió sexual, prioritzant les Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: accions més oportunes en el marc de la Taula de 25 Salut Sexual i Reproductiva com a espai de treball Número de participants a les cites: 761 conjunt entre els actors implicats de l’Administració Organitzacions participants a les cites: 14 i la societat civil. Augmentar la disponibilitat de serveis i mètodes de planificació de l’embaràs, 1.7.13. Pla d’acció sobre drogues 2017-2020 especialment per a les dones en una situació socioeconòmica més desafavorida. Renovar el pla que marca i coordina la política sobre drogodependències de les diverses àrees de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5591 l’Ajuntament amb accions de prevenció, reducció Autoria: Ajuntament de Barcelona, Associació Planificació de danys i atenció de persones amb addicció i les Familiar Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, suport decidim.barcelona, Maitestac, nuria_abd, decidim seves famílies, i compartir-ne les línies amb el Grup sarrià-sant gervasi, suport decidim.actes de ciutat, Polític de Drogues, amb representació de tots els Carmen Pallarol Boren, suport decidim.barcelona2, Suport General - Decidim Barcelona, Creación Positiva , suport. grups municipals i les entitats del sector. Entre els decidim1, suport decidim.salut, Dsoriano aspectes que caldrà reforçar, s’inclouen la prevenció Propostes que agrupa: 25 en joves en l’entorn escolar i comunitari, en entorns de consum i en noves addiccions. Es construirà un Suports totals: 148 recurs residencial per a persones sense sostre amb Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 15 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 87 — Número de participants a les cites: 353 Suports totals: 58 Organitzacions participants a les cites: 8 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 1.7.15. Programa de suport a les persones afectades Número de participants a les cites: 57 per síndrome de sensibilitat central Organitzacions participants a les cites: Cap Crear i desenvolupar un programa de suport 1.7.17. Accions compartides amb les entitats de específic per a les persones afectades per síndrome l’àmbit de la salut i suport a famílies que cuiden de sensibilitat central a la ciutat i per a les persones malaltes seves famílies, amb la intervenció de les entitats representants de les persones afectades en el Accions per impulsar el treball cap a objectius disseny del programa. de ciutat compartits amb les organitzacions que treballen per a la prevenció de determinades Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6379 patologies i acompanyament d’afectats a fi de Autoria: SusannaL, Anna Maria, suport decidim. proporcionar estabilitat a aquestes entitats i donar barcelona2, suport.decidim1, suport decidim.salut resposta, en la mesura que es pugui, a les seves Propostes que agrupa: 13 necessitats. Estratègia de ciutat de suport a famílies Suports totals: 65 que cuiden persones malaltes. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5846 Número de participants a les cites: 52 Autoria: ASSOCIACIÓ CELÍACS DE CATALUNYA, Associació de malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa Catalunya, suport Organitzacions participants a les cites: 1 decidim.barcelona, ELIZABETH, suport decidim.actes de ciutat, Ajuntament de Barcelona, Comitè 1r de Desembre, Marta100, suport decidim.salut, suport decidim.HG i Les 1.7.16. Consolidar les actuacions de protecció de la Corts salut Propostes que agrupa: 18 Oferir uns serveis de protecció de la salut de la Suports totals: 281 màxima qualitat des de l’Agència de Salut Pública de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Barcelona, incorporant noves tecnologies i una visió dels riscos emergents, com ara el canvi climàtic, Número de participants a les cites: 164 i cobrint aspectes com la qualitat de l’aigua, la Organitzacions participants a les cites: 2 contaminació atmosfèrica, les plagues urbanes, la seguretat alimentària i el control del medi per minimitzar els riscos per a la salut de la ciutadania. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6389 Autoria: Teresa Alfonso Murillo, suport decidim.HG i Les Corts, DCC, Neve, donna.m.ramirez, suport decidim. barcelona2, decidim sarrià-sant gervasi Propostes que agrupa: 10 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 88 — 1.7.18. Incloure la perspectiva de gènere i LGTBI en l’atenció sanitària i els programes de salut pública Formar en diversitat sexual i de gènere el personal sanitari (i en atenció a les diversitats en general); garantir a les persones transsexuals i intersexuals una atenció sanitària respectuosa amb els drets fonamentals i no patologitzant, adaptar els protocols i vetllar pel llenguatge inclusiu de la documentació sanitària; defensar el dret a la reproducció assistida de les dones lesbianes i bisexuals i incloure la perspectiva de gènere i LGTBI en els programes municipals d’atenció a les addiccions i de promoció de la salut. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5847 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, Suport Ciutat Vella, Nuria Calzada, suport decidim.barcelona, eixampledelibera, consellsectorialdonesgenerelgtbi, suport.decidim1, suport decidim.salut Propostes que agrupa: 20 Suports totals: 105 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Número de participants a les cites: 193 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 89 — Eix 1.8 Migració, interculturalitat i discriminació zero Amb més d’un 16% de població d’origen estranger a Per acabar, és imprescindible el principi Barcelona, la ciutat ha de fer front a l’acollida de noves d’interacció positiva entre persones i col·lectius persones migrants i ha de garantir la construcció d’un diversos que viuen a Barcelona, en un procés projecte col·lectiu en què totes les persones se sentin permanent de coneixement i diàleg. La convivència partícips sense tenir-ne en compte l’origen. intercultural s’ha de viure amb normalitat per part de Les persones migrades pateixen situacions de tothom i en tots els àmbits. vulnerabilitat relacionades amb una llei d’estrangeria Aquest model de convivència intercultural s’ha de que no els concedeix els drets bàsics de ciutadania. fer extensible a les polítiques públiques adreçades Per fer front a aquesta situació, Barcelona a altres col·lectius, com ara el poble gitano o les atendrà totes les persones que arriben a la ciutat comunitats i entitats religioses. independentment de la seva situació jurídica. En aquest sentit, per garantir l’accés universal als drets més bàsics (educació, salut, serveis socials...) cal impulsar una política d’empadronament actiu i polítiques i programes d’acollida a persones Objectius immigrades i refugiades. Aquestes polítiques es complementaran amb les de reivindicació de drets, des d’una perspectiva de ciutat de drets. Reduir el màxim possible el nombre de persones en Per vetllar per l’estatut jurídic de les persones que situació irregular. hi resideixen cal facilitar els processos d’accés als permisos de residència dins de les competències i les Enfortir les polítiques d’atenció a les persones capacitats locals proveint serveis de suport jurídic. migrants i refugiades garantint-los l’accés als serveis D’altra banda, s’ha de fomentar i facilitar que totes bàsics. les persones que hi resideixin puguin viure-hi amb pau amb els seus familiars més propers (fills, marits, Reforçar l’apoderament de les dones i els joves mullers i pares) i per això es facilitarà activament la d’origen cultural divers per reagrupació familiar. reagrupació familiar. Paral·lelament a les polítiques de suport a les Promoure la perspectiva intercultural transversal. persones migrades que els garanteixin els drets bàsics de ciutadania, Barcelona ha potenciar el seu model de Lluitar contra la xenofòbia, el racisme i convivència intercultural, que es basi en la interacció la discriminació. entre totes les persones residents, independentment del seu origen cultural i tenint en compte en la vida Garantir la inclusió del poble gitano en l’àmbit laboral, comunitària tres principis bàsics. En primer lloc, el educatiu, sanitari, econòmic, social i cultural. principi d’igualtat, entès com la igualtat d’oportunitats socials, d’accés als serveis, programes i equipaments públics. Per garantir-ne el compliment, cal lluitar contra les situacions d’exclusió i discriminació, especialment les relacionades amb l’origen i la diversitat cultural. El segon principi que ha de regir la vida a la ciutat és el reconeixement de la diversitat com un actiu positiu de Barcelona. Cal aprofitar la riquesa que aporta aquesta diversitat i crear els espais perquè totes les persones puguin fer la seva contribució en el procés de construcció d’una ciutat cohesionada on no hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 90 — 1.8.1. Pla d’interculturalitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5600 Revisar i actualitzar el primer Pla d’interculturali- Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. barcelona2, Suport Ciutat Vella, Joan Ribas tat, amb la participació de persones, entitats i dels diferents districtes i àrees de l’Ajuntament. Establir Propostes que agrupa: 7 prioritats: visibilització i posada en valor de la diver- Suports totals: 16 sitat cultural, religiosa i lingüística, especialment Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 en l’àmbit educatiu, l’econòmic i en els mitjans de comunicació; transversalització de la perspectiva Número de participants a les cites: 51 intercultural a totes les àrees de l’Ajuntament a Organitzacions participants a les cites: 1 través de campanyes i plans de formació interns; potenciació del treball en diversitat i intercultur- 1.8.3. Facilitar l’empadronament de totes alitat en l’àmbit de barri i comunitari; foment de la les persones que visquin a Barcelona, participació diversa, especialment en els espais de independentment de la seva situació jurídica presa de decisió, i coordinació amb el Pla de defensa Crear un grup de treball transversal per tal que i garantia dels drets humans. defineixi els criteris d’accés tot millorant el circuit Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5603 d’empadronament i les diferents tipologies: Autoria: John Stone, Ajuntament de Barcelona, suport. ordinària, sense domicili fix i amb domicili sense decidim1, consellbarrilamarina, Suport General - Decidim títol acreditatiu. Facilitar informació a tota la xarxa Barcelona, suport decidim.barcelona2, Suport Ciutat Vella, Joan Ribas, suport decidim.barcelona, Dsoriano d’entitats d’acollida perquè totes les persones que arriben a la ciutat, independentment de la Propostes que agrupa: 31 seva situació jurídica, puguin empadronar-se Suports totals: 138 com a primer pas per a la seva integració. Vetllar, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: complint la llei, per mantenir criteris inclusius en 10 l’empadronament. Número de participants a les cites: 304 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5849 Organitzacions participants a les cites: 7 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Joan Ribas, Suport Ciutat Vella 1.8.2. Pla d’acció del Consell Municipal d’Immigració Propostes que agrupa: 5 de Barcelona (CMIB) 2015-2019 Suports totals: 25 Elaboració del nou pla d’acció del CMIB, amb un Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 replantejament de les seves funcions i grups de treball. Desenvolupar les 67 propostes del CMIB per Número de participants a les cites: 130 afavorir la inclusió de les persones immigrades dins Organitzacions participants a les cites: 4 el marc de la llei d’estrangeria. Reforç de les accions d’incidència política i de la mirada intercultural de la feina del CMIB. Coordinació amb les inicitiaves sobre persones refugiades. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 91 — 1.8.4. Impulsar l’assessorament jurídic per reduir la Suports totals: 33 irregularitat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Reforçar els recursos en els diferents serveis Número de participants a les cites: 198 d’assessorament jurídic i d’informació per facilitar Organitzacions participants a les cites: 6 la regularització de les persones immigrants en situació irregular i evitar la irregularitat 1.8.6. Potenciar els espais de dona i jovent del sobrevinguda. Tant al Servei d’Atenció a Immigrants, programa d’acompanyament a la reagrupació Emigrants i Refugiats (SAIER), com al Servei familiar d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades, o en el suport a la xarxa d’entitats Potenciar els espais específics que treballen amb d’acollida. les dones que inicien un procés de reagrupació familiar, dins del programa d’acompanyament Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5848 al reagrupament familiar. Facilitar el procés Autoria: Ajuntament de Barcelona, Joan(SantsMonLaCol), d’autonomia i apoderament a les dones i el jovent Joan Ribas que arriben. Propostes que agrupa: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5851 Suports totals: 33 Autoria: Ajuntament de Barcelona Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Propostes que agrupa: 1 Número de participants a les cites: 44 Suports totals: 13 Organitzacions participants a les cites: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 1.8.5. Reforçar les accions d’acollida, incrementant Número de participants a les cites: 0 el suport a les entitats d’acollida i a les persones Organitzacions participants a les cites: Cap immigrades i refugiades 1.8.7. Millorar l’educació i l’apoderament per al Incrementar els recursos de suport a les entitats jovent d’origen cultural divers d’acollida a persones immigrants. Potenciar el treball en xarxa d’aquestes entitats, tant dins Crear una línia d’acció específica de suport a la Coordinadora de la Llengua com en la Xarxa projectes que apoderin i visibilitzin els joves d’origen d’Entitats Socials d’Assessorament Jurídic per divers a la ciutat i en millorin la presència als espais a Estrangers. Millorar els programes municipals de participació establerts. Mesures per a la millora d’acollida i creacr estructures d’acollida per a educativa dels joves d’origen divers i projectes de persones refugiades. mentoria. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5601 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5852 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.actes de Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. ciutat, suport decidim.barcelona2, suport decidim.salut, SantsMont, Suport Ciutat Vella, Joan Ribas Suport Ciutat Vella, Joan Ribas Propostes que agrupa: 6 Propostes que agrupa: 8 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 92 — Suports totals: 47 1.8.10. Pla integral de lluita contra el racisme i la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 xenofòbia Número de participants a les cites: 101 Dissenyar un pla per combatre el racisme i la Organitzacions participants a les cites: 3 discriminació. Potenciar les eines que aporten la perspectiva intercultural a les polítiques de 1.8.8. Estratègia BCN Antirumors conviència: interacció positiva entre tots els ciutadans, visibilització positiva de la diversitat Impulsar la Xarxa BCN Antirumors que ha aprovat el cultural i participació de les persones de diferents Pla d’acció 2016-2020, en què s’amplien les accions contextos culturals en tots els espais ciutadans. centrades en la participació diversa i la lluita contra Fomentar les accions en l’àmbit educatiu formal i no la discriminació, en col·laboració amb les entitats formal. Eradicar el discurs de l’odi. i amb una aposta decidida per arribar a l’àmbit educatiu formal i no formal. Es treballarà amb Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5608 mitjans de comunicació. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5604 Consell Barri Hostafrancs, consellbarripoblesec, Dsoriano , suport.decidim1 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. barcelona, suport.decidim1, Dsoriano , Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 7 Propostes que agrupa: 5 Suports totals: 67 Suports totals: 20 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Número de participants a les cites: 35 Número de participants a les cites: 146 Organitzacions participants a les cites: 2 Organitzacions participants a les cites: 3 1.8.11. Posar en marxa l’Estratègia local amb el 1.8.9. Pla de lluita contra la islamofòbia poble gitano Realitzar un diagnòstic de la situació a Barcelona, Desenvolupar les accions de l’Estratègia local amb elaborar propostes i desenvolupar un procés de el poble gitano per reduir les desigualtats que participació per dissenyar un pla d’actuació. afecten les persones gitanes, amb la participació del Consell Municipal del Poble Gitano i en estreta Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5606 coordinació amb els plans comunitaris. També Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella s’inclourà la població gitana immigrant. Propostes que agrupa: 2 Suports totals: 30 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5609 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Joan Ribas, suport decidim.barcelona Número de participants a les cites: 70 Propostes que agrupa: 3 Organitzacions participants a les cites: 2 Suports totals: 12 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 93 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 26 Organitzacions participants a les cites: 1 1.8.12. Promoure la participació i la inclusió de les persones gitanes Aconseguir la igualtat d’oportunitats de les persones gitanes i la participació de totes les entitats gitanes de diferents orígens en el Consell Municipal del Poble Gitano. Dissenyar i implementar un pla de lluita contra l’antigitanisme. Es farà una guia de recursos d’entitats gitanes i s’iniciarà la creació d’un Institut del Poble Gitano. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5853 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Associació Intercultural Nakeramos , Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2 Propostes que agrupa: 8 Suports totals: 20 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 63 Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 94 — Eix 1.9 Defensa i protecció dels drets humans Barcelona ha de vetllar pel compliment dels drets Per acabar, des d’una perspectiva de drets humans, humans i, per tant, la planificació, l’execució i la lluita per la plena ciutadania esdevé essencial. Una l’avaluació de les polítiques públiques s’ha de guiar ciutat habitada per persones que, per la seva situació pel respecte, la protecció i la garantia d’aquests drets. administrativa, tenen menys drets i pitjors condicions Un principi que s’ha desplegar de manera transversal per accedir-hi no és la ciutat que volem. Una autèntica i integral en tots els àmbits d’actuació municipal, ciutat de drets és aquella que reconeix la mateixa atès que els drets humans, recollits en diferents condició de ciutadania a tots els seus habitants. instruments internacionals, nacionals i també locals, obliguen les administracions públiques de manera clara i vinculant. Avui a la ciutat es continuen produint violacions dels drets humans, tant per part de persones Objectius individuals com de la mateixa administració local i per altres administracions. El Govern ha d’estar compromès i ser actiu en la lluita contra les Defensar les persones que pateixen vulneracions dels vulneracions d’aquests drets, especialment aquelles seus drets, en especial les víctimes del discurs de que es puguin produir en àmbits institucionals. l’odi, de la violència institucional i de les limitacions en En aquest sentit, resulten especialment greus les l’exercici de la plena ciutadania. violacions de drets que es puguin produir per l’acció o l’omissió de la mateixa administració municipal, com Afavorir l’exercici de la llibertat religiosa i el diàleg ara l’adopció de mesures legislatives contràries als entre les diferents tradicions, inclosa la laïcista. estàndards internacionals o la pràctica política que pot portar a una violència institucional, tant social com Dotar de coherència les polítiques públiques econòmica o fins i tot física. municipals des del punt de vista dels drets humans. Perquè Barcelona esdevingui una ciutat pionera en el ple acompliment dels drets humans, cal posar en marxa polítiques actives de prevenció de les vulneracions de drets humans. És a dir, polítiques de protecció d’aquells drets que no estan garantits i protegits en altres àmbits i àrees municipals. S’ha de posar especial èmfasi en la protecció dels drets relacionats amb el principi d’igualtat i no- discriminació, principi bàsic de la construcció dels drets humans, i que a la ciutat es tradueix en actituds i actuacions racistes, intolerants i discriminatòries. Especial rellevància té la lluita per l’eradicació i la prevenció del discurs de l’odi, en qualsevol de les seves manifestacions: racisme, xenofòbia, islamofòbia, antisemitisme, antigitanisme... En segon lloc, quan es detecti una vulneració, cal assegurar que el Govern disposi dels mecanismes adequats i eficients per investigar i, si escau, sancionar i reparar la vulneració. I s’ha de fer sempre en coordinació amb els mecanismes ja existents, com ara l’Oficina de la Síndica de Greuges, l’Oficina per la No-Discriminació, els serveis de mediació o la mateixa estructura judicial. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 95 — 1.9.1. Pla Barcelona, Ciutat de Drets 1.9.2. Impulsar xarxes locals i internacionals de promoció i defensa dels drets humans Analitzar, classificar i ordenar els diferents drets reconeguts i garantits a la ciutat, amb les obliga- Mapa d’actors i definició d’objectius per posar en cions que se’n deriven per a l’administració munic- marxa una estratègia coordinada per crear una xarxa ipal. Actuacions adreçades a la prevenció de les d’entitats i persones defensores dels drets humans. vulneracions, dirigides al respecte i la protecció dels Fomentar les xarxes de ciutats, catalanes i interna- drets, i que s’activen un cop s’ha produït una vulner- cionals, de promoció i defensa de drets humans. Fa- ació; és a dir, la garantia dels drets. Reforçar l’Oficina cilitar informació i orientació ciutadana per exercir per la No Discriminació, l’Oficina del Síndic de Greu- els drets humans. ges de Barcelona i altres mecanismes de garantia, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5854 i vetllar per la territorialització dels serveis. Posar èmfasi en les vulneracions produïdes per la mateixa Autoria: Ajuntament de Barcelona, eixampledelibera acció o omissió de l’Administració, especialment Propostes que agrupa: 2 en els àmbits de defensa de drets civils a l’espai Suports totals: 16 públic i centres de privació de llibertat (comissar- ies, centres d’internament d’estrangers, presons...), Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 discurs de l’odi (racisme, xenofòbia, islamofòbia, Número de participants a les cites: 18 antigitanisme, aporofòbia...) i en la lluita per la plena Organitzacions participants a les cites: 1 ciutadania (estrangeria, homologació de títols, dret de vot...). Introduir la perspectiva intercultural en el 1.9.3. Espais de diàleg i de participació entre les pla. Establir mecanismes de reconeixement i visi- diferents comunitats religioses i altres opcions de bilització de les víctimes de vulneracions dels drets consciència, incloses les no religioses humans. Crear una xarxa de persones i entitats de- fensores de drets humans. Es treballarà per facilitar la relació entre la diversi- tat de confessions religioses i altres opcions de con- Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5855 sciència no religioses establertes a la nostra ciutat i Autoria: consellbarrilamarina, Ajuntament de Barcelona, se’n potenciarà la inclusió en el teixit associatiu dels ECOM, Treballadores i treballadors dels Districtes, suport decidim.barcelona2, Jesus Garcia, Suport Ciutat Vella diferents barris. També es treballarà la diversitat religiosa a les escoles. Propostes que agrupa: 11 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5857 Suports totals: 51 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Propostes que agrupa: 2 Número de participants a les cites: 90 Suports totals: 8 Organitzacions participants a les cites: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 65 Organitzacions participants a les cites: 1 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 96 — 1.9.4. Promoure l’Oficina d’Afers Religiosos i donar suport a les comunitats religioses de menys recursos Es donarà suport tècnic i organitzatiu a comunitats religioses, amb prioritat per aquelles que disposen de menys suport i recursos institucionals, socials i econòmics, per garantir la igualtat en l’exercici del dret a la llibertat religiosa. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5856 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 8 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 97 — Eix 1.10 Cultura La realitat cultural barcelonina és la conseqüència Malgrat tot, Barcelona pateix un excés d’un esforç conjunt de la societat, que ha aconseguit d’institucionalització cultural que es manifesta en aglutinar la tasca de les institucions, dels agents un excés de protagonisme públic en el conjunt de la del sector i les reivindicacions populars, sovint seva acció cultural. Conseqüència d’aquesta realitat representades pels membres més compromesos de la sorgeixen alguns dels problemes que cal afrontar mateixa comunitat cultural. en els propers anys i que poden concretar-se entre La ciutat ha estat capaç de crear una amplia xarxa d’altres en els següents punts: d’equipaments i disposa d’una notable quantitat de • Dificultats per establir una relació constructiva propostes de tota mena elaborades majoritàriament entre les activitats culturals sorgides als barris de des de la iniciativa social (bé sigui associativa o la ciutat i aquelles que es manifesten al centre i que empresarial). constitueixen de manera habitual la identificació Els indicadors de projectes i de participació cultural simbòlica entre la ciutat i la cultura. (consum) indiquen un raonable equilibri entre tots els • Dificultats per contribuir a millorar l’oferta sectors i àmbits de la cultura. turística de la ciutat. La manca de protagonisme de la producció cultural (tret de certes expressions patrimonials) en el mapa turístic local és un dèficit clamorós que dificulta la transformació del sector i Usuaris de cultura limita el potencial cultural de la ciutat. • Dificultats per ampliar la base social de la (en milions) 2014 2015 vida cultural barcelonina i la massa crítica que la Visitants museus 25,80 26,07 sustenta. En aquest sentit Barcelona pateix un greu Espectadors arts escèniques 2,46 2,42 estancament en les dades de consum cultural que Espectadors grans auditoris 0,97 1,01 cal corregir a curt termini per tal d’assegurar la Espectadors cinema 5,97 6,25 sostenibilitat global del sector. • Dificultats per generar un model estable Visites biblioteques 6,43 6,18 d’interconnexions entre els grans equipaments de Barcelona nacionals o municipals i les xarxes d’equipaments Usuaris centres cívics 0,48 0,60 de proximitat que asseguri un ampli procés de Assistents a festivals 2,02 2,35 socialització cultural i una eficiència veritable en el Font: Institut de Cultura (ICUB). Ajuntament de Barcelona funcionament de les diverses cadenes de valor del sistema cultural. • Dificultats per assegurar una posició sòlida de la producció cultural barcelonina en el mapa cultural internacional. Fins i tot, en el mapa cultural estatal. L’excés de dedicació en programes de producció artística i la manca d’esforç en fomentar dinàmiques de distribució cultural han generat fortes tensions en un sector excessivament depenent del mercat local. • Dificultats per generar una política cultural d’abast metropolità dotada dels mecanismes necessaris per ampliar la seva base social, una millor clarificació del mapa dels espais de creació i producció de continguts i una coordinació territorial que és implícita en termes geopolítics i demogràfics. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 98 — Objectius “Una Barcelona diversa que asseguri una ciutadania compromesa, exigent i crítica. Fomentar un equilibri real entre la cultura que es Difondre i preservar el llegat del nostre passat produeix en els espais de proximitat a partir de la com a element clau per mirar cap al futur, gestió comunitària dels equipaments, els programes coordinant a tals efectes l’acció del conjunt i les polítiques culturals als barris i aquella que dels programes patrimonials de la ciutat. es genera en els àmbits del mercat i els grans equipaments per tal d’assegurar el progrés harmònic Fomentar els laboratoris i espais en què creadors, de la ciutat i el millor aprofitament possible del comunitats científiques i digitals i ciutadania potencial cultural de la ciutat. col·laborin en nous models d’innovació i accessibilitat a la cultura. Impulsar, a tals efectes, els vivers de Impulsar polítiques d’apropament dels grans projectes i empreses en tots els aspectes que ens equipaments a la ciutadania, per tal de garantir un ofereix la cadena de valor de la cultura: creació, major accés al pensament crític, al patrimoni i la producció i distribució cultural. memòria i als relats i discursos que els equipaments generen, dotant-los tothora de major capacitat Assegurar la presència activa de la comunitat per conèixer els interessos i les necessitats e la cultural en aquells àmbits de la vida municipal on ciutadania. es determinin els principals objectius estratègics de futur, tant en l’àmbit de l’economia productiva Normalitzar una política de contractes-programa amb (ocupació, comerç, innovació, etc.), com en aquells on els grans equipaments estratègics per tal d’assegurar s’elabora el posicionament global de la ciutat (turisme, connexió real i un treball en xarxa amb l’entramat relacions internacionals, etc.). d’equipaments i entitats culturals de la ciutat. Promoure la integració de la cultura en les estructures d’educació formal i no formal perquè els infants i els joves esdevinguin de manera estable membres actius de la comunitat incrementant d’aquesta manera la massa crítica que la sustenta. Promoure igualment una relació proactiva entre la vida cultural i el conjunt de la vida associativa municipal Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 99 — 1.10.1. Creació de l’observatori cultural de Barcelona. Suports totals: 128 Un programa destinat a elaborar i mantenir una base Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 informativa estable que permeti avaluar el resultat Número de participants a les cites: 115 de les polítiques culturals municipals i a proveir de Organitzacions participants a les cites: 7 tota la informació necessària als operadors cultur- als de la ciutat per tal de millorar l’eficiència de les 1.10.3. Circuit Barcelona cultural seves propostes. Així mateix aquest programa es- devindrà essencial per dotar de continguts les noves Promoure un circuit cultural (Circuit Barcelona) es- propostes d’accessibilitat cultural. table al llarg del territori per donar a conèixer les principals realitats culturals ubicades als barris de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6569 la ciutat. Autoria: Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6567 Propostes que agrupa: 0 Autoria: Suports totals: 0 Propostes que agrupa: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Suports totals: 0 Número de participants a les cites: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Número de participants a les cites: 0 1.10.2. Pla de cultures 2016-2026 Organitzacions participants a les cites: Cap Elaborar el pla que haurà de guiar el desplegament 1.10.4. Pla de cultura jove de les polítiques culturals a curt, mitjà i llarg ter- mini. Aquest pla inclourà objectius, accions i pres- Instar un pla de cultura jove que faciliti l’accés dels supost destinat al seu desenvolupament i abordarà col·lectius d’infants, joves i adolescents a la cultura. reptes com la relació entre cultura i educació, les Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6568 polítiques de nova institucionalitat, la precarietat Autoria: laboral o les noves línies en matèria d’ajuts. S’elab- orarà a través d’un procés participatiu, tant amb la Propostes que agrupa: 0 ciutadania com amb els diferents agents culturals, Suports totals: 0 i amb un espai central de treball constituït per un Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 consell de cultura més participatiu, transversal i op- eratiu. Número de participants a les cites: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5859 Organitzacions participants a les cites: Cap Autoria: Consell d’Associacions de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, Dinamització(SantsMontLaCol), Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, consellsectorialcultura, suport decidim.barcelona Propostes que agrupa: 28 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 100 — 1.10.5. Condicions de treball dignes en l’àmbit Propostes que agrupa: 8 artístic i cultural Suports totals: 286 Analitzar i millorar les condicions de contractació Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 laboral derivades dels concursos públics de gestió Número de participants a les cites: 143 externalitzada, sotmeses sovint al regle abusiu del menor preu. Vigilar les bones pràctiques laborals Organitzacions participants a les cites: 4 derivades dels contractes negociats artístics o pro- 1.10.7. Potenciar els ensenyaments artístics com gramàtics. Elaborar un sistema de seguiment de l’ús una eina educativa de primer ordre que es realitza de les subvencions públiques a pro- jectes i iniciatives culturals, mitjançant la realització Dissenyar un pla de mesures i accions per estendre puntual d’auditories de gestió (impacte públic, so- i ampliar al conjunt de la ciutat la formació i pràc- cial, cultural, econòmic...) tica artística, sobretot en els territoris amb dèficit Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6575 d’activitat en aquest àmbit i preferentment entre la població infantil i adolescent, fora de l’àmbit reglat. Autoria: Desenvolupar un pla per a l’impuls de centres d’en- Propostes que agrupa: 0 senyament artístic, donant suport a les escoles Suports totals: 0 d’art i a les activitats que aposten per projectes que, avui en dia, fomenten l’aprenentatge de la pràctica Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 artística, i definir i detectar bones pràctiques i po- Número de participants a les cites: 0 tencialitats en aquest àmbit. Organitzacions participants a les cites: Cap Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5870 1.10.6. Foment del caràcter públic, divers i col·lectiu Autoria: Martí Sales, Angel Bonora, Andreu Participacio de la cultura, garantint l’accés i la participació Propostes que agrupa: 7 activa de la ciutadania en totes les fases de la Suports totals: 6 cadena de valor cultural Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Donar suport a les iniciatives del teixit associatiu Número de participants a les cites: 42 independent, públic i privat, i garantir el desplega- ment de propostes de recerca, creació, producció i Organitzacions participants a les cites: 2 exhibició, de tal manera que la cultura esdevingui un 1.10.8. Coordinació dels grans equipaments motor autèntic de progrés individual i col·lectiu. Fo- culturals amb el conjunt de les entitats, col·lectius mentar les polítiques de participació en els equipa- i equipaments de proximitat que assegurin un ments i programes culturals, i facilitar-ne la gestió treball eficient en xarxa del conjunt de la comunitat comunitària. cultural i acadèmica de la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5862 Fomentar el treball en xarxa i els nous projectes Autoria: asociación cultural El Arco de la Virgen, Martí Sales, Ajuntament de Barcelona, Salvador Pastor Blasco, col·laboratius entre biblioteques, centres cívics, suport decidim.HG i Les Corts, Blanca(noubarris)punt6, entitats culturals, grans equipaments museístics, Suport Ciutat Vella Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 101 — espais de recerca i creació, universitats i empreses atenció especial a col·lectius específics, comptant culturals per garantir la màxima circulació de con- amb la col·laboració d’associacions i entitats ter- tinguts i pràctiques artístiques. ritorials. Potenciar el carnet Gaudir més i desenvo- Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5861 lupar polítiques de preus a equipaments i activitats culturals per garantir l’accés a la cultura del conjunt Autoria: Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, Maitestac de la ciutadania. Propostes que agrupa: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5610 Suports totals: 30 Autoria: , Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Ajuntament de Barcelona, Trama Serveis Culturals Assoc., consellbarrilabordeta, smarti, Suport Ciutat Número de participants a les cites: 113 Vella, Ruscalleda Miquel, Maitestac, Martí Sales, Suport decidim Activitat Econòmica, decidim sarrià-sant gervasi, Organitzacions participants a les cites: 4 consellsectorialcultura, suport.decidim1, suport decidim. actes de ciutat 1.10.9. Gestió d’equipaments culturals a través de Propostes que agrupa: 17 contractes programa i codis de bones pràctiques. Suports totals: 158 Impulsar acords de col·laboració plurianuals amb Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 entitats, comunitats i col·lectius, a través de con- Número de participants a les cites: 367 tractes programa que ampliïn el potencial dels con- tinguts i programes, ampliïn la coresponsabilitat en Organitzacions participants a les cites: 4 la gestió i assegurin una gestió transparent i basada 1.10.11. Pla de foment a la cultura de proximitat i la en les bones pràctiques. descentralització de les activitats culturals Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5860 Crear taules de coordinació entre Districtes i l’Insti- Autoria: Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, suport decidim.barcelona tut de Cultura i donar suport al teixit associatiu dels barris i a les activitats que despleguen. Crear una Propostes que agrupa: 5 programació regular i estable, que ofereixi propostes Suports totals: 12 innovadores a tots els barris de la ciutat, amb pro- Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 grames pilot de proximitat que prevegin no només l’exhibició, sinó també els processos de treball i les Número de participants a les cites: 49 pràctiques col·laboratives, tot promovent la diversi- Organitzacions participants a les cites: 2 tat de formats. 1.10.10. Pla de públics i d’inclusió social Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5865 Autoria: suport decidim.Sants Montjuïc, Ajuntament de El pla vol superar el paradigma de públic-consumi- Barcelona, Teresa Alfonso Murillo, suport decidim.HG i dor per convertir-lo en un públic actiu i compromès, Les Corts, Suport General - Decidim Barcelona, Consell d’Associacions de Barcelona, treballadors i treballadores revisar les relacions que s’estableixen entre insti- de Barcelona Activa, decidim sarrià-sant gervasi, suport tució / esdeveniment i públics. Vol vetllar pel dret a decidim.actes de ciutat, suport decidim.barcelona2, suportdecidim.santandreu la cultura i garantir-ne l’accés per a tothom, amb una Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 102 — Propostes que agrupa: 15 nostra memòria col·lectiva i garantir-ne l’accés de la Suports totals: 85 ciutadania. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5864 Número de participants a les cites: 139 Autoria: nenagamba, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.barcelona, Martí Sales Organitzacions participants a les cites: 3 Propostes que agrupa: 5 1.10.12. Pla de memòria democràtica Suports totals: 34 Amb El Born Centre de Cultura i Memòria com a eix Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 principal i amb la participació dels equipaments Número de participants a les cites: 33 municipals de memòria i història, desplegar un con- Organitzacions participants a les cites: 1 junt de polítiques públiques de la memòria en el territori-ciutat i potenciar la participació ciutadana 1.10.14. Accions de col·laboració internacional que organitzada (entitats de recerca local, memorial- afavoreixin la circulació de creadors, produccions, istes...) amb l’objectiu de generar una recerca i re- idees i debats públics flexió crítica sobre la memòria democràtica contem- porània. Promoure i articular les xarxes horitzontals de co- operació i l’acció internacional que duen a terme els Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5867 equipaments, entitats i institucions culturals de la Autoria: Toni Campos, Ajuntament de Barcelona, ciutat per donar visibilitat a la seva tasca. Situar la consellbarrisantsbadal, suport decidim.HG i Les Corts, Joaquim Pisa C., Suport Ciutat Vella, crisgutval, suport nostra ciutat al mapa internacional, tot contribuint decidim.barcelona2, decidim sarrià-sant gervasi, a compartir experiències, patrimoni i coneixement Treballadores i treballadors dels Districtes, Rafael Cerrato Mejías, Anna Ylla-catala i Passola, Dsoriano , bc amb altres ciutats del món. Reforçar la presència i la visibilitat de la creació i la cultura catalana a tot el Propostes que agrupa: 15 món en tota la seva pluralitat i diversitat. Suports totals: 201 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5869 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Autoria: Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, Número de participants a les cites: 206 Ajuntament de Barcelona, Stephane Neckebrock, procomuns.net, Suport Ciutat Vella Organitzacions participants a les cites: 4 Propostes que agrupa: 5 1.10.13. Promoure el coneixement del patrimoni Suports totals: 36 cultural, la seva conservació, difusió i accessibilitat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Crear mesures per millorar el coneixement de les Número de participants a les cites: 28 col·leccions dels museus i del conjunt del pat- Organitzacions participants a les cites: 2 rimoni cultural, desplegant un pla de recerca, documentació i catalogació. Donar rellevància i visibilitat i compartir aquest patrimoni com a eina de construcció de nous relats i mirades sobre la Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 103 — 1.10.15. Programa de foment de la creativitat, Autoria: Ajuntament de Barcelona, martinmel, suport l’experimentació i els laboratoris i espais d’R+D en decidim.Sants Montjuïc, Dinamització(SantsMontLaCol), consellsectorialcultura, Assemblea ARTS al Carrer BCN l’era digital Propostes que agrupa: 7 Promoure el debat sobre la cultura lliure i sobre les Suports totals: 635 possibilitats que les noves tecnologies ofereixen en l’accés a les pràctiques artístiques i el coneixement. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Impulsar iniciatives per afavorir els processos de Número de participants a les cites: 51 creació, investigació i experimentació artística i pro- Organitzacions participants a les cites: 2 moure projectes artístics i d’innovació que es basin en la generació de continguts a partir del treball 1.10.17. Impulsar la xarxa de fàbriques i espais de col·laboratiu, l’intercanvi i la cooperació entre els creació participants. Dotar amb més recursos la xarxa de fàbriques de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5613 creació, perquè puguin desenvolupar els projectes, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, Andreu tot desplegant-ne el potencial d’impuls a la inno- Participacio vació, la creativitat i els processos artístics. També Propostes que agrupa: 5 cal donar visibilitat a la xarxa i treballar per reforçar Suports totals: 60 la seva relació amb la ciutadania, les entitats, les comunitats i el territori. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5871 Número de participants a les cites: 106 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella, Organitzacions participants a les cites: 4 suportdecidim.santandreu 1.10.16. Cultura Viva: programa de suport a la Propostes que agrupa: 7 música, les arts en viu, l’audiovisual, el cinema i el Suports totals: 20 conjunt de pràctiques artístiques contemporànies Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Fomentar la formació musical i la música en viu Número de participants a les cites: 32 i al carrer i promoure el conjunt de pràctiques Organitzacions participants a les cites: 2 artístiques als espais culturals públics i privats de la ciutat. Generar espais on els creadors puguin desen- 1.10.18. Pla de suport al sector del llibre, impulsant volupar, exhibir i difondre les seves propostes. En el foment de la lectura i la difusió del llibre l’àmbit de les industries creatives, treballar conjun- tament amb àrees de promoció econòmica i noves En el marc del programa de la Unesco Barcelona formes d’economia per desplegar tot el seu poten- Ciutat Literària, promoure el treball dels escriptors i cial, vetllant per la seva capacitat creativa i d’experi- donar suport a la tasca de llibreters, editors, traduc- mentació, i impulsar programes a llarg termini per al tors i altres agents del sector en una aposta clara conjunt de sectors. pel talent i la creativitat locals. En paral·lel, seguir impulsant les biblioteques com a prescriptors cul- Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5611 turals i fomentar la visibilització del patrimoni liter- Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 104 — ari a l’espai urbà. Així mateix, enfortir els programes 1.10.20. Fomentar les expressions de la cultura que promouen l’hàbit de la lectura. popular en tota la seva diversitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5866 Es vol impulsar el reconeixement de la cultura pop- Autoria: Ajuntament de Barcelona, Guerauxc ular com a patrimoni immaterial de Barcelona. Es Propostes que agrupa: 2 treballarà amb el moviment associatiu de la cultura popular per difondre’n la vessant més innovadora, Suports totals: 41 atès que la cultura popular simbolitza la nostra Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 capacitat d’innovació i inclusió social. Es desenvo- Número de participants a les cites: 0 luparan taules de coordinació entre les diverses en- titats i festes de la ciutat. Organitzacions participants a les cites: Cap Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6312 1.10.19. Pla Biblioteques de Barcelona: 10 anys + Autoria: Manel Ollé Garcia, suport decidim.HG i Les Corts, Suport General - Decidim Barcelona, Salvador Pastor En el marc de l’actual Pla Biblioteques de Barcelona, Blasco, Dsoriano 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats, s’identi- Propostes que agrupa: 10 ficaran els objectius per als propers anys. Es trebal- larà per respondre a les demandes de nous horaris Suports totals: 37 a les biblioteques i sales d’estudi i es fomentarà Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 l’adaptació de les biblioteques a les noves tecnolo- Número de participants a les cites: 86 gies, amb l’objectiu que la ciutadania pugui obtenir la màxima accessibilitat als seus fons documentals, Organitzacions participants a les cites: 2 gràfics o multimèdia. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5868 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Salvador Pastor Blasco, Maitestac, suport decidim.HG i Les Corts, suport decidim. barcelona Propostes que agrupa: 6 Suports totals: 26 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 10 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 105 — Eix 1.11 Esports La pràctica esportiva a la ciutat de Barcelona és una realitat consolidada, el 58,96 % de la població de Objectius Barcelona de 6 a 74 anys fa activitat física o esportiva de manera regular. És a dir, més de 784.000 persones d’edats compreses entre 6 i 74 anys en practiquen. Entre la població adulta un 62,2% dels homes fa Implicar la ciutadania i el sector esportiu en la esport i entre les dones, un 52,4%. Entre la població en planificació de les principals línies d’actuació de la edat escolar els percentatges són encara més grans, política esportiva de la ciutat. un 69,2% de les noies fa esport regularment, mentre que un 82,5% dels nois practica esport 1. Fomentar l’adquisició d’hàbits saludables des de la D’altra banda, el nombre de persones que son pràctica esportiva per millorar la qualitat de vida de usuàries regulars d’equipaments esportius o centres tota la població, especialment entre els joves, les d’activitat física (públic i privats) és superior a les dones i les persones amb diversitat funcional. 350.000, d’aquestes 178.000 estan abonades a la xarxa d’equipaments esportius municipals, que també Donar suport als clubs i les entitats esportives de la dóna servei a més de 750 entitats i a prop de 630.000 ciutat. persones d’aquestes entitats, així com de centres educatius i altres col·lectius que en fan ús. Oferir programes i activitats esportives adreçades a la L’esport genera valors de convivència i de respecte, població en edat escolar per aprofitar-ne el potencial permet construir vides amb dignitat i salut, vertebra la educatiu i la capacitat d’educar en valors. societat ja que facilita el desenvolupament personal i col·lectiu, i ha esdevingut una excel·lent eina educativa Fer de la xarxa d’equipaments esportius de la ciutat que pot fins i tot ser generadora d’ocupació laboral. És un element bàsic per a la promoció de la pràctica per això que Barcelona ha de fer de la igualtat d’accés esportiva i afavorir-ne l’accés de tota la ciutadania. a l’activitat física i l’esport un dret bàsic, a l’abast de tota la població, de manera que s’estenguin els Racionalitzar l’activitat a l’espai públic i urbà de la beneficis que l’esport comporta a tota la ciutadania. ciutat. Les polítiques públiques locals d’aquest PAM s’adrecen fonamentalment als programes que Garantir que els grans esdeveniments esportius siguin permeten garantir els drets a l’accés i a la pràctica catalitzadors per incentivar i promoure la pràctica de l’esport a tota la població, independentment de esportiva de la ciutadania i de les entitats esportives. l’edat, el gènere i la condició. I això s’ha de fer garantint instal·lacions i espais esportius de qualitat implantats de manera equilibrada al territori i amb un teixit associatiu enfortit i capaç d’oferir iniciació, pràctica i competició esportiva especialment als infants, adolescents i joves de Barcelona. — 1Enquesta d’hàbits esportius de la població adulta de Barcelona de l’any 2013 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 106 — 1.11.1. Pla d’acció 2016-2019 del Pla estratègic de Número de participants a les cites: 84 l’esport de Barcelona 2012-2022 Organitzacions participants a les cites: 2 Definir i impulsar, conjuntament amb tots els agents 1.11.3. Millorar l’oferta d’activitats i serveis dels de l’esport de la ciutat, les actuacions que s’han equipaments esportius municipals d’emprendre en aquest mandat i que configurarar el Pla d’acció 2016-2019 en relació amb el Pla Valorar la incorporació de noves propostes estratègic de l’esport. Establir el rol i la participació d’activitats i de serveis en els equipaments de l’Ajuntament en els diferents projectes o esportius municipals que en fomentin l’ús per part actuacions. de tota la ciutadania. Millorar l’oferta i atendre les Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5614 noves demandes ciutadanes, tant incorporant noves disciplines, com adequant horaris i maneres de Autoria: Ajuntament de Barcelona, AnnaB(SantsMontLaCol), Treballadores i treballadors dels prestació dels diferents serveis complementaris, Districtes amb l’objectiu d’augmentar el grau de satisfacció Propostes que agrupa: 3 de les persones usuàries de les instal·lacions municipals. Suports totals: 15 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6424 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Autoria: Ajuntament de Barcelona, AAVV l’Òstia, Suport Número de participants a les cites: 22 General - Decidim Barcelona, suport.decidim1 Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 8 1.11.2. Mapa d’instal·lacions esportives Suports totals: 19 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Instrument de planificació bàsic per al seguiment de la xarxa d’espais esportius públics i privats Número de participants a les cites: 40 de la ciutat, amb capacitat d’avaluació de les Organitzacions participants a les cites: Cap característiques i prestacions. Permet detectar dèficits i ajuda a la presa de decisions en relació 1.11.4. Millorar l’eficiència energètica i amb la planificació actual i futura de nous espais i l’accessibilitat de la xarxa d’equipaments esportius equipaments esportius per a la ciutat, d’acord amb municipals el Pla d’instal·lacions i equipaments esportius de Actuacions per incorporar mesures d’eficiència i Catalunya. estalvi energètic i per assegurar l’accessibilitat de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5874 les persones amb diversitat funcional. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Laura Gonzalez, Club Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5617 futbol sala Montsant, Suport General - Decidim Barcelona Autoria: Ajuntament de Barcelona, Maclaren, Suport Propostes que agrupa: 9 General - Decidim Barcelona Suports totals: 351 Propostes que agrupa: 4 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Suports totals: 16 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 107 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Suports totals: 57 Número de participants a les cites: 49 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Organitzacions participants a les cites: 2 Número de participants a les cites: 13 1.11.5. Tarifació social a les instal·lacions esportives Organitzacions participants a les cites: 1 municipals 1.11.7. Pla de promoció de l’activitat esportiva Adoptar mesures sobre les tarifes de les ciutadana instal·lacions esportives municipals. Aquestes Impulsar el conjunt de plans i projectes adreçats a mesures consisteixen a crear-ne de noves, fer la promoció de l’activitat esportiva de la població, promocions o ajustar el preu de les que, adreçades amb actuacions específiques adreçades a dones, a col·lectius o a segments específics de població, joves i persones amb diversitat funcional. Promoure permetin afavorir-ne la inscripció com a usuaris els beneficis de l’activitat física i de caminar. regulars. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5872 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5616 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Anna Maria, AE FS Autoria: Associació de Veïns i Veïnes Clot- Arrels, suport decidim.Sants Montjuïc, MERCÈ ARAGÓ Camp de l’Arpa, Ajuntament de Barcelona, VIDAL, Suport General - Decidim Barcelona Coordinadora d’associacions de veïns de Nou Barris, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Suport General Propostes que agrupa: 11 - Decidim Barcelona, Maria Delta, Suport Ciutat Vella, suport decidim.HG i Les Corts Suports totals: 57 Propostes que agrupa: 11 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Suports totals: 141 Número de participants a les cites: 133 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Organitzacions participants a les cites: 3 Número de participants a les cites: 193 1.11.8. Fomentar la pràctica d’activitats esportives Organitzacions participants a les cites: 2 en l’espai públic 1.11.6. Donar suport al teixit associatiu esportiu Fomentar la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’espai públic. Vetllar perquè en l’espai urbà la Donar suport en les tasques de promoció de pràctica de l’activitat física i l’esport convisqui amb la pràctica esportiva a les entitats esportives i normalitat amb altres usos ciutadans. Incidir en què reconèixer-ne la contribució en la vertebració i el disseny de l’espai urbà tingui en compte i faciliti la cohesió social dels barris. pràctica esportiva de la ciutadania. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6423 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6425 Autoria: Club de Bitlles Catalanes Poblenou, Club d’escacs Tres Peons, Ajuntament de Barcelona, Club de Petanca Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Casal d’Avis Siracusa, Treballadores i treballadors dels barcelona, Jordi Peries Sierra, CBG, Gonzalo Zaragoza, Districtes AAVV Maresme, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, consellsectorialdonesgenerelgtbi, Propostes que agrupa: 5 Albert Marco, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, GR_Raons Públiques, suport.decidim1, suport decidim.HG i Les Corts, Dsoriano , Suport Ciutat Vella, Suport General - Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 108 — Decidim Barcelona, consellsdistrictesantmarti 1.11.10. Donar subvencions a famílies per a Propostes que agrupa: 23 activitats esportives extraescolars per a població de 6 a 17 anys Suports totals: 303 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Donar suport a famílies, entitats i agents 15 organitzadors per facilitar la igualtat d’oportunitats Número de participants a les cites: 362 de fer esport a la població infantil i adolescent en horari no lectiu. Organitzacions participants a les cites: 9 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5876 1.11.9. Pla “Barcelona esport en edat escolar” Autoria: Ajuntament de Barcelona, suportdecidim. santandreu Potenciar les ofertes d’activitats i programes que promouen la pràctica de l’activitat física i l’esport Propostes que agrupa: 2 dels adolescents en edat escolar. Suports totals: 31 Generar vies saludables en la població en edat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 escolar, amb un ampli ventall d’activitats i Número de participants a les cites: 26 programes de complement a l’educació física Organitzacions participants a les cites: 1 curricular. Articular els mecanismes de suport a les ofertes d’activitat física i esportiva en horari no 1.11.11. Programes esportius per a infants i joves en lectiu mitjançant processos d’homologació de les territoris amb risc d’exclusió social mateixes activitats i facilitar-ne l’accés amb una política de subvenció. Tot això es concreta en el pla Impulsar els plans d’intervenció per a infants i joves “L’escola fa esport a la ciutat” (lectiu) i el pla “Esport en risc d’exclusió social: “Aprenem esportivament” escolar fora d’horari lectiu”. (adreçat a població en edat escolar) i “Eines per a la convivència” (adreçat a adolescents i joves), Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5873 tots dos inclosos en el programa marc “Convivim Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana esportivament”. per la Independència, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.Sants Montjuïc Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5875 Propostes que agrupa: 10 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.actes de ciutat, Suport General - Decidim Barcelona Suports totals: 27 Propostes que agrupa: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Suports totals: 9 Número de participants a les cites: 61 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Organitzacions participants a les cites: 3 Número de participants a les cites: 93 Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 109 — 1.11.12. Programa de vacances per a joves Dissenyar un programa d’activitats de vacances que s’ajusti a les necessitats i els interessos dels joves. Ppotenciar el lleure esportiu i l’ús d’espais i equipaments municipals. Es treballarà amb noves formes organitzatives, d’acord amb les diferents tendències d’activitats i pràctiques esportives que es fan a la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5615 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 2 Suports totals: 32 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 1.11.13. Revisar i replantejar les subvencions, ajudes i convenis dels esdeveniments esportius de la ciutat Revisar i replantejar les subvencions, ajudes i convenis dels esdeveniments esportius del calendari esportiu anual de la ciutat. Establir criteris bàsics per l’organització dels grans esdeveniments esportius i estimular o impulsar actuacions de promoció de modalitats esportives vinculades. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6488 Autoria: Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, cesar lobato, Ajuntament de Barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, suportdecidim.santandreu Propostes que agrupa: 5 Suports totals: 46 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 39 Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 110 — Eix 1.12 Convivència i seguretat Les ciutats són els espais on es localitzen les contradiccions i els conflictes globals. La (in)seguretat, Objectius com la mateixa ciutat, és una construcció social. Els reptes globals requereixen solucions locals, i les ciutats, estructures socialment i culturalment polièdriques, esdevenen el medi i el nivell adequat Desplegar un nou model de participació ciutadana per per donar-hi una resposta eficient. Les polítiques al disseny de les polítiques públiques de seguretat i públiques de seguretat de la ciutat, d’alta complexitat prevenció. en què intervenen factors objectius i percepcions, només es poden fer des d’un treball en xarxa, a partir Promoure una mirada i una intervenció compartida de múltiples operadors, d’apropiació social col·lectiva i en les polítiques municipals de seguretat i prevenció, des d’una perspectiva d’inclusió social. fomentant el diàleg i la mediació com a mètode de La prevenció de la (in)seguretat s’ha d’entendre com resolució de conflictes. l’anticipació en els processos de segregació i violència urbana, i és la clau principal per articular les polítiques Garantir transparència en el conjunt d’accions en de cohesió social i territorial amb les específiques de seguretat i convivència. seguretat i protecció ciutadana. També es reforçarà la capacitat de resposta reactiva institucional, sempre Adequar els serveis i els recursos municipals per a la d’acord amb criteris d’oportunitat, proporcionalitat convivència i la seguretat d’acord amb el territori, les i congruència, per garantir el restabliment de la seves característiques i les seves necessitats. seguretat i la convivència en aquelles situacions més crítiques. Per això cal avançar en una nova cultura de la seguretat, que suma i genera coresponsabilitats en la construcció del model de seguretat i convivència desitjat, que posa l’atenció i la cura en les persones com a prioritat i escolta la gent. Noves polítiques que volen fer seus els principis de la proximitat, el territori i la transparència. Des del contacte diari i permanent amb la comunitat (veïns, associacions, equipaments i serveis, comerç, etcètera), les seves preocupacions, les seves necessitat en el dia a dia al barri, per promoure una acció coordinada del conjunt d’actors (públics, tercer sector i privats) que, des de diferents àmbits (social, educatiu, policial), ajudin a detectar amb temps els conflictes de convivència emergents i participin activament en la detecció i solució. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 111 — 1.12.1. Pla de prevenció i seguretat 2016-2019 Propostes que agrupa: 13 Desenvolupar una construcció col·lectiva de la Suports totals: 249 seguretat, des de la proximitat, el territori i la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 transparència, a partir del nou Pla de prevenció Número de participants a les cites: 1065 i seguretat 2016-2019, que vertebri i dinamitzi, des de mirades diverses i compartint informació Organitzacions participants a les cites: 1 i coneixement, respostes conjuntes en l’àmbit de 1.12.3. Nova ordenança de la convivència la convivència i la seguretat a la ciutat, adaptant- la a les noves demandes i realitats ciutadanes i Adaptar la regulació a la nova mirada dels fenòmens territorials. que intervenen en l’escenari comunitari o privat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5619 de la convivència quotidiana entre les persones. Considerar les ordenances com un element més del Autoria: elvjspad, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, markDD nou pacte de la convivència articulat per garantir un ús universal de l’espai public i evitar, així, els Propostes que agrupa: 4 usos excloents i afavorir-ne els compatibles. Suports totals: 76 Evitar regular i sancionar conductes que ja ho Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 estan per normativa supramunicipal. Parar una atenció especial als col·lectius en risc d’exclusió Número de participants a les cites: 0 social o especialment vulnerables, en els quals Organitzacions participants a les cites: Cap s’intervindrà amb mesures d’ordre social i no de tipus sancionador. Excloure, també, de la sanció 1.12.2. Desplegar el model de policia de barri pràctiques saludables i socialment acceptades, D’acord amb el principi de proximitat, enfortir, dins com el nudisme i vetllar perquè l’entorn dels barris el cos de la GUB, el model d’unitat territorial per estigui net de publicitat agressiva que deteriora la garantir més presència i atenció a la ciutadania percepció que el veïnat té de l’entorn. a tots els barris de la ciutat, reforçant la vessant Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5623 preventiva i enriquint la xarxa relacional comunitària Autoria: KK, Quique, Nautae, Antoñito, Ajuntament de amb les entitats locals, el comerç i els equipaments Barcelona, Treballadores i treballadors dels Districtes, i serveis de proximitat. Aquest nou model requerirà Anna Moreno, Joan Ribas, Rac, Jordi G., Consell d’Associacions de Barcelona, Suport Ciutat Vella, un redimensionament de les unitats centrals i una suportdecidim.santandreu reorientació per reforçar, encara més, el suport al Propostes que agrupa: 14 territori quan se li demani. Suports totals: 144 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5626 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Autoria: Josep Mompin Poblet, jose m lopez pijuan, Comunicadores del Coll, pomesfi, Ajuntament de Número de participants a les cites: 106 Barcelona, Pere Ortega, ekin, consellbarrisantsbadal, consellbarripoblesec, Unió d’Associacions de Veïns del Organitzacions participants a les cites: 2 Poble Sec, AAVV l’Òstia, suport.decidim1, GR_Raons Públiques Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 112 — 1.12.4. Afavorir una mirada plural i transversal Autoria: J.C. H.V, Elisenda antón carbonell de la seguretat i la convivència, enfortint l’acció Propostes que agrupa: 2 preventiva a l’espai públic Suports totals: 4 Una veritable acció interdisciplinària (de l’urbanisme Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 a l’acció social, de la intervenció policial a la visió educativa, etc.) per enfortir l’acció preventiva Número de participants a les cites: 0 en matèria de convivència i seguretat a l’espai Organitzacions participants a les cites: Cap públic. Treballar amb la ciutadania, amb el conjunt d’operadors i amb el tercer sector per fer possible 1.12.6. Adaptar la Guàrdia Urbana de Barcelona una construcció col·lectiva del model de convivència (GUB) a les noves necessitats i seguretat, compartint coneixement per elaborar Sota el principi de territorialitat i a través del nou en comú la diagnosi i possibilitar la detecció precoç Pla director de la GUB, actualitzar les funcions, dels conflictes emergents als barris. l’organització i la dotació en recursos per donar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5621 millor resposta a les necessitats que, en matèria de Autoria: Confederació de Comerç de Catalunya, habellan, convivència i seguretat, reclamen ser ateses per les Cristian Modesto, crismon, Ajuntament de Barcelona, comunitats de veïns als barris. San tito, Eli Rolando , PILAR G, Solidaritat Catalana per la Independència, Sabine Momberger, Miquel Ruscalleda Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5620 Bota, LEM, Miquel12, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, suport.decidim1, melanie, suport decidim. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Pepe, Oriol B, Pere HG i Les Corts, Suport decidim Activitat Econòmica, KW, Ortega, Ester, Solidaritat Catalana per la Independència, Treballadores i treballadors dels Districtes, Jordi Reynés mireia, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, antonia Garcés, Dsoriano , Gualter , Joan Ribas, CarlosP.C.86, de sants, Marga, House Keeping, Consell Barri Hostafrancs Joan(SantsMonLaCol), GR_Raons Públiques Propostes que agrupa: 14 Propostes que agrupa: 32 Suports totals: 163 Suports totals: 402 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 218 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 6 1.12.7. Nou impuls als consells de prevenció i 1.12.5. Potenciar la mediació com a eina per a la seguretat, de ciutat i de districtes gestió pacífica dels conflictes quotidians a les comunitats Obrir el Consell de Prevenció i Seguretat a les entitats i a la ciutadania, ampliant-ne la Estendre tècniques de mediació i de cerca d’acords representativitat, com a garant de la participació i compromisos que facilitin la convivència, com a de la comunitat en les polítiques de prevenció mesura alternativa en la gestió dels conflictes vells i i seguretat. Desenvolupar en tots els districtes nous entre membres de les comunitats de veïns. un model homogeni de consell de seguretat, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6493 que, adaptat a les necessitats i particularitats del territori, esdevingui aglutinador de les veus i Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 113 — perspectives ciutadanes i dels operadors que hi 1.12.9. Desenvolupar la nova Unitat de Deontologia i treballen. Afers Interns de la GUB Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5618 Orientats pel principi de transparència, s’impulsa Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. un nou model en l’abordatge dels afers interns a la barcelona, D2-Esquerra, Dsoriano GUB, que, més enllà del rigor en les investigacions Propostes que agrupa: 6 d’actuacions que reclamin accions correctives, Suports totals: 14 vetlli, igualment, per detectar i difondre les bones pràctiques, que, en un context d’ètica professional, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 esdevinguin nous actius positius en l’actuació Número de participants a les cites: 215 quotidiana de la GUB. En aquest context, constituir i Organitzacions participants a les cites: 4 posar en marxa l’òrgan impulsor i supervisor del codi ètic. 1.12.8. Potenciar la vessant preventiva dels Bombers Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5625 i la Protecció Civil Autoria: Ajuntament de Barcelona Desplegar el Pla Director del Servei de Prevenció Propostes que agrupa: 1 i Extinció d’Incendis i Salvament per continuar adaptant el model de Barcelona en l’atenció a Suports totals: 10 la ciutadania i el teixit productiu de la ciutat. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Desplegar, encara més, el potencial preventiu Número de participants a les cites: 0 del cos, enfortint-ne la vessant de proximitat als col·lectius més vulnerables de les comunitats als Organitzacions participants a les cites: Cap barris i millorant-ne l’acció pedagògica i divulgativa, perquè arribi encara a més població des de noves instal·lacions i equipaments (com l’Espai Bombers o l’Aula de la Prevenció) adaptats per a aquesta activitat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5627 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 12 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 114 — Eix 2 Una Barcelona amb empenta per a una economia plural L’activitat econòmica té un impacte directe en la El teixit econòmic de Barcelona vida de les persones i en l’ecosistema on es porten El 2014 a Barcelona hi havia 167.439 empreses, la a terme. Tant el grau de dinamisme econòmic com gran majoria de les quals eren petites i mitjanes. Tant les bases sobre les quals es construeix aquest és així que el 95,1% de les empreses existents el 2014 dinamisme influeixen decisivament en la possibilitat tenien entre 0 i 9 treballadors. de desenvolupar-se personalment, de generar riquesa, de reduir les desigualtats, de garantir oportunitats per a tothom i de teixir una societat compromesa amb Dimensió de les empreses. Any 2014 Barcelona” l’entorn i la seva gent. Barcelona disposa d’un teixit econòmic de gran diversitat i riquesa d’actors que practiquen diferents maneres de fer i entendre l’economia. Partint d’aquesta pluralitat cal promoure una transició cap un model socioeconòmic més ben integrat a la diversitat de Barcelona, que generi més ocupació i de més qualitat i que, en definitiva, posi l’economia al servei de les persones. Un model que utilitzi de la manera més eficient possible els recursos naturals i que generi el mínim de contaminació i residus possibles. Per fer això serà imprescindible coordinar les polítiques en matèria d’economia de la ciutat amb la resta de polítiques metropolitanes, ja que l’espai natural on es produeixen avui les relacions econòmiques va molt més enllà de les fronteres municipals. Cal teixir una àrea metropolitana que treballi per reduir les desigualtats caminant cap a un 56++++14381 nou model socioeconòmic. 56,6% sense assalariats 38,5% d’1 a 9 trebaladors 3,9% de 10 a 49 treballadors 0,8% de 50 a 199 treballadors 0,3% més de 200 treballadors Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 115 — Pràcticament tota l’activitat —més d’un 89%— es Així mateix, l’economia no es limita només als concentra en el sector serveis, i la resta es reparteix processos productius i d’intercanvi monetari, sinó que entre els sectors de la indústria i la construcció i amb inclou els processos no monetaris de base comunitària un pes residual de l’agricultura. que contribueixen significativament al benestar de Les polítiques públiques en l’àmbit econòmic les persones, i, com a tals, han de tenir un lloc en la han d’impulsar una transició cap a una economia diversificació econòmica i sortir de la invisibilització plural que pivoti sobre els diferents actors que en què es troben. les componen: el públic, el privat i el cooperatiu- Per tal d’orientar l’activitat econòmica i reconèixer- comunitari. Cal un major equilibri entre ells per donar ne la pluralitat és imprescindible el lideratge del més pes al lideratge públic i cooperatiu-comunitari, sector públic, i l’Ajuntament de Barcelona és un els que han mostrat una capacitat més gran per actor econòmic de primer ordre que ha d’impulsar la reduir les desigualtats i generar ocupació de qualitat i transició necessària. Barcelona ha de ser un referent sostenible. de ciutat on les persones siguin al centre de les Al mateix temps ha de promoure una adequació polítiques. progressiva a uns estàndards ecològics i socials més Cal promoure la responsabilitat. Responsabilitat ambiciosos que els actuals. a l’hora de prendre les decisions de forma més Aquesta política, sense rebutjar el rol internacional participada i democràtica. Responsabilitat vers i l’atracció d’inversions, ha de promoure més l’entorn i el medi ambient en un context de canvi activament el desenvolupament territorial endogen climàtic, esgotament dels recursos fòssils i cap a la entès com a un procés que mobilitza persones promoció dels circuits curts de producció i consum. i institucions per transformar l’economia i la Responsabilitat en les accions dels diferents actors societat locals mitjançant un pla d’acció coordinat, econòmics, tenint en compte els impactes de les descentralitzat i focalitzat, destinat a activar i activitats que duen a terme i on innovació i retorn millorar, de manera sostenible, les condicions de vida social a la ciutat vagin de bracet. dels habitants del territori i on el desenvolupament En definitiva, cal assentar les bases d’una estimula l’àmplia participació de tots els actors economia plural que en les properes dècades s’haurà rellevants. Entès, en definitiva, com a nou paradigma de caracteritzar per la promoció del bé comú. per aconseguir el benestar econòmic, social i cultural de la comunitat local mitjançant la participació activa, la mobilització dels seus recursos autòctons i el territori com a agent de transformació. La pluralitat també ha de veure’s reflectida també en la diversificació econòmica. En aquest sentit, recuperar el teixit industrial esdevé un repte important que cal afrontar, apostant tant per la innovació tecnològica com per les tecnologies de la informació i la comunicació, així com impulsant l’economia verda. És imprescindible donar suport als autònoms i a les petites i mitjanes empreses, ja que componen el cos central de l’activitat econòmica de Barcelona. Juntament amb els emprenedors i les pimes, l’economia cooperativa, social i solidària proposa nous paradigmes d’organització, ocupació i qualitat de vida centrats en la democràcia i els drets humans. Cal donar a aquesta economia de tipus postcapitalista la centralitat que es mereix. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 116 — Eix 2.1 Desenvolupament econòmic i economia de proximitat Les primers dècades del segle XXI expressen un canvi i organitzativament i introduir un bon ús de les d’època. La crisi financera i de model productiu ha tecnologies de la informació. revelat el fracàs del model econòmic imperant. Les L’economia de Barcelona ha de tenir en compte conseqüències d’aquest fracàs són evidents en termes les diferents escales i ha de saber aprofitar-les en de creixement de desigualtats i fractura social. Al costat benefici seu. Això és especialment important en d’aquesta crisi socioeconòmica estem afrontant els referència a la realitat industrial. Cal tenir present que inicis d’una crisi ecològica —vinculada tant a l’accés la ciutat real no és d’1,6 milions d’habitants, sinó de 5 dels recursos naturals com a la gestió dels residus milions d’habitants que té la regió metropolitana. derivats de l’activitat econòmica— sense precedents. És necessari, per tant, transitar del model actual a un model nou basat en els principis d’igualtat d’oportunitats, equitat, benestar i desenvolupament Objectius sostenible perquè és més just i eficient. El nou model socioeconòmic d’aquesta Barcelona en transició es basa en la sostenibilitat en totes les seves dimensions: econòmica, social i ambiental, Reimpulsar la indústria local en sectors d’ocupació de fet que requereix alinear i donar coherència a qualitat. les polítiques econòmiques, socials i urbanes de Barcelona, és a dir, passar del paradigma del Fomentar el comerç de proximitat amb la creixement econòmic ‘per se’ al del desenvolupament professionalització del sector i prioritzant socioeconòmic sostenible. l’associacionisme i les fòrmules de cooperació Cal fer-ho de manera que augmenti la resiliència comercial. de la ciutat, per fer front de la millor manera possible als futurs xocs econòmics o de tipus polític o ecològic Impulsar i modernitzar la xarxa de mercats municipals externs que es donin a escales local i global. Per això, de la ciutat. cal diversificar l’economia i apostar per la diversitat de models, d’escala, de fonts de finançament i d’equilibri Promoure el producte local i de proximitat mitjançant territorial, evitant la hiperespecialització dels barris. la xarxa de comerç de proximitat, els mercats Cal completar l’activitat d’atracció d’inversió exterior municipals i Mercabarna. i internacionalització ja existents amb el reforç de les dinàmiques de dinamització interna de la ciutat. Orientar el model econòmic cap a la mitigació i Al seu torn, cal impulsar sectors com la adaptació al canvi climàtic. rehabilitació energètica o les energies renovables, més en general tots aquells subsectors vinculats a Promoure l’emprenedoria col·lectiva lligada a la l’economia verda i circular, un terreny amb un gran innovació social transformadora. potencial de generació d’ocupació de qualitat i que ens ha de portar a una ciutat respectuosa amb el Impulsar la innovació tecnològica al servei de la medi i econòmicament resilient davant la previsible transformació social i ambiental. escassetat energètica i d’algunes matèries primeres del mitjà i llarg termini. Descentralitzar les polítiques de desenvolupament Partint de les característiques del sector econòmic. empresarial actual de Barcelona, el PAM aposta per potenciar una economia en xarxa, que posi Convertir la ciutat en un referent mundial d’un nou l’accent en la cooperació en lloc de la competició, model socioeconòmic sostenible. impulsant la col·laboració entre pimes per facilitar- ne el dinamisme. La fortalesa del teixit productiu té Donar suport a un teixit productiu socialment molt a veure amb la capacitat d’innovar socialment compromès. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 117 — 2.1.1. Pla de reindustralització de Barcelona Propostes que agrupa: 3 Dinamitzar i adaptar les zones industrials Suports totals: 25 existents, tenint en compte que és necessari Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 integrar-les en la perspectiva metropolitana. Es Número de participants a les cites: 19 promouran especialment els processos industrials vinculats a l’economia verda, tenint en compte Organitzacions participants a les cites: 1 criteris d’ecologia industrial i d’economia circular. 2.1.3. Impulsar l’emprenedoria, fomentant la Igualment, es promourà la producció de petita sostenibilitat i les formes productives cooperatives escala —obradors— a la ciutat en sectors com el i comunitàries disseny, entre d’altres. Reorientar el 22@ estudiant el desenvolupament d’àrees d’activitat industrial, Programes de suport i activitats específiques per a impulsant la reactivació econòmica de proximitat empreses innovadores de creació recent dels vivers i promovent més espais per a l’acceleració i el d’empreses, amb una atenció especial en l’economia creixement de les pimes. verda i l’economia social i cooperativa. Facilitar una Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5878 primera acollida a persones dels barris que siguin possibles emprenedors. Autoria: Héctor, Ajuntament de Barcelona, suport decidim. actes de ciutat, Suport decidim Activitat Econòmica Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5883 Propostes que agrupa: 4 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, treballadors i treballadores de Suports totals: 47 Barcelona Activa, suport decidim.barcelona Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Propostes que agrupa: 4 Número de participants a les cites: 92 Suports totals: 27 Organitzacions participants a les cites: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 2.1.2. Impulsar l’economia verda i circular, Número de participants a les cites: 41 especialment la rehabilitació energètica i les Organitzacions participants a les cites: 1 energies renovables 2.1.4. Impuls de projectes com l’Urban Lab i els L’economia verda i circular com a estratègia de ateneus de fabricació, vinculant-los a les polítiques desenvolupament per millorar la competitivitat i de desenvolupament local i potenciant una xarxa l’atractivitat de les àrees d’activitat econòmica, per d’equipaments d’innovació social digital de la ciutat vincular l’activitat industrial de caràcter tradicional amb les noves tendències en el sector: ecodisseny Els ateneus de fabricació —en condició d’espais i ecoinnovació, simbiosi industrial, racionalització de creació i aprenentatge— han d’impulsar la dels recursos energètics, etcètera. innovació tecnològica, de manera coordinada amb l’impuls de l’economia verda i circular del conjunt Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5882 de les polítiques de desenvolupament econòmic, Autoria: Ajuntament de Barcelona, treballadors i alhora que s’accentua el retorn social transformador treballadores de Barcelona Activa, procomuns.net per al seu entorn. Tot plegat en el marc d’una taula Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 118 — transversal d’innovació i en un treball en xarxa amb Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: els equipaments d’innovació social digital de la 10 ciutat. Número de participants a les cites: 329 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5884 Organitzacions participants a les cites: 8 Autoria: procomuns.net, Ajuntament de Barcelona, ECOM, robobo, suport decidim.Sants Montjuïc, 2.1.6. CZF i Pla Delta del Llobregat AnnaB(SantsMontLaCol) Proposar una revisió des de la perspectiva Propostes que agrupa: 14 municipalista de la governança i els estatus del Suports totals: 87 Consorci de la Zona Franca, aíxi com impulsar Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 la Plataforma Econòmica Delta del Llobregat de Barcelona amb la participació de l’AMB. Número de participants a les cites: 50 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6570 Organitzacions participants a les cites: 2 Autoria: 2.1.5. Plans de desenvolupament econòmic de Propostes que agrupa: 0 districte en clau de proximitat Suports totals: 0 Construir entre actors del territori (associacions Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 de productors, teixit comercial, empresarial, associatiu, ciutadans, etcètera) plans integrals de Número de participants a les cites: 0 desenvolupament socioeconòmic als districtes. Cal Organitzacions participants a les cites: Cap insistir especialment en el fet d’arribar a sectors socials castigats per la crisi econòmica en clau 2.1.7. Programa d’impuls de la promoció econòmica de reequilibri territorial. Aquests plans han de de Barcelona a l’exterior dibuixar una estratègia compartida de reforçament A partir dels organismes i les entitats existents es i promoció d’emprenedoria, empresa, comerç o promouran actuacions d’enxarxament econòmic ocupació, així com l’apoderament dels actors i exterior, promovent en particular el teixit productiu la ciutadania del territori en la construcció de i industrial que tingui un major retorn social i propostes i iniciatives de satisfacció de necessitats. ambiental. Igualment, es promourà la diversificació Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5885 de l’activitat productiva de la ciutat, potenciant els Autoria: Carla Saballs, Treballadores i treballadors dels sectors emergents i més innovadors per tal de reduir Districtes, Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana l’atur i millorar la qualitat del treball i es donarà per la Independència, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, Gerard Rosell Saldaña, Suport suport a la internacionalització a les empreses que decidim Activitat Econòmica, suport decidim.actes de tenen més dificultats per a fer-ho. Prioritzar les ciutat, suportdecidim.santandreu, decidim sarrià-sant gervasi, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, principals transformacions que posicionaran en un suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2 entorn internacionalitzat el territori metropolità, Propostes que agrupa: 40 com el port, l’aeroport i la millora de les connexions viàries i ferroviàries. També gestionant la reputació Suports totals: 180 internacional de la ciutat a l’exterior. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 119 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5886 Propostes que agrupa: 0 Autoria: Unio d’Eixos Comercials Turistics. Barcelona Suports totals: 0 Oberta, Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, procomuns.net Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Propostes que agrupa: 5 Número de participants a les cites: 0 Suports totals: 44 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 2.1.10. Pla de descentralització comercial i atenció a Número de participants a les cites: 0 les zones de la ciutat amb més necessitat d’enfortir Organitzacions participants a les cites: Cap el seu comerç 2.1.8. Fires i congressos Consolidar la presència de comerç a tota la ciutat i descentralitzar les polítiques comercials, donant Aprofitar el potencial de les fires i congressos suport, preferentment, a les zones amb més establerts a la ciutat perquè esdevinguin i participin necessitat de millora de les activitats comercials. com un motor real d’aportació al desenvolupament El pla inclou mesures tant de dinamització com de l’economia productiva, cercant amb els seus estructurals i formatives, entre d’altres, adaptades a promotors els acords necessaris que ho promoguin. les diverses realitats de cada barri. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6571 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5879 Autoria: Autoria: F.T, Solidaritat Catalana per la Independència, David Bravo Bordas, Unio d’Eixos Comercials Turistics. Propostes que agrupa: 0 Barcelona Oberta, Ajuntament de Barcelona, Dinamització(SantsMontLaCol), treballadors i Suports totals: 0 treballadores de Barcelona Activa, Suport decidim Activitat Econòmica, Suport Ciutat Vella Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Propostes que agrupa: 17 Número de participants a les cites: 0 Suports totals: 153 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 2.1.9. Promoure el comerç de proximitat, Número de participants a les cites: 162 responsable i sostenible Organitzacions participants a les cites: 5 Amb la promoció de la compra responsable, que s’establirà a través de campanyes de comerç responsable i sostenible, amb la promoció i 2.1.11. Pla de formació del comerç el foment del producte ecològic i sostenible de proximitat, així com la conscienciació dels Conjunt de mesures adreçades als professionals consumidors i les consumidores. que treballen per al i en el comerç de la ciutat des Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6577 de diferents òptiques, que inclou, entre d’altres, una estratègia de digitalització del comerç de proximitat. Autoria: Desenvolupar un Pla de formació continuada per als Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 120 — comerciants, orientat a: la incorporació de plans de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5629 negoci i màrketing; la qualitat i la personalització Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.HG i Les de l’atenció al consumidor; i el foment i facilitació Corts del relleu generacional. Propostes que prioritzin Propostes que agrupa: 2 uns treballs qualificats i de qualitat al sector amb la creació d’un centre d’informació /formació Suports totals: 39 del comerç a Barcelona. Habilitació d’espais Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 d’informació especialitzats en comerç, que vertebrin Número de participants a les cites: 19 i facilitin itineraris formatius de l’actual oferta existent a Barcelona. Organitzacions participants a les cites: 1 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5628 2.1.13. Estratègia metropolitana de promoció dels Autoria: Unio d’Eixos Comercials Turistics. Barcelona circuits curts de producció i consum Oberta, Ajuntament de Barcelona, Gumer, Suport Ciutat Vella, suport decidim.HG i Les Corts, Suport decidim Millorar l’accés dels ciutadans als productes Activitat Econòmica, Treballadores i treballadors dels Districtes, Suport General - Decidim Barcelona, decidim de proximitat, especialment en els sectors de sarrià-sant gervasi l’alimentació. Estudiar com millorar la disponibilitat Propostes que agrupa: 15 de productes de proximitat i ecològics als mercats municipals i crear zones de distribució específiques Suports totals: 42 per al producte de proximitat i ecològic, per afavorir- Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 ne la disponibilitat per als comerciants minoristes. Número de participants a les cites: 153 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5881 Organitzacions participants a les cites: 6 Autoria: Ecologistes en Acció, Arnau Montserrat, Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat 2.1.12. Promoure la continuïtat i la rehabilitació Econòmica, suport decidim.barcelona, treballadors i treballadores de Barcelona Activa ambiental dels comerços Propostes que agrupa: 8 Amb l’objectiu de facilitar la continuïtat del teixit Suports totals: 313 de comerços s’impulsaran mesures per protegir i promocionar els comerços de Bcn, en particular Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 s’establirà una línia de subvencions pels comerços Número de participants a les cites: 118 històrics i emblemàtics de la ciutat de fins al Organitzacions participants a les cites: 3 95% de l’IBI, i l’estudi de les Àrees de promoció de l’Economia Urbana (APEU’s) com una de les 2.1.14. Enfortir i promoure serveis per a la millora de eines possibles, així com d’altres mesures per la competitivitat ambientalitzar els establiments i la gestió: estalvi d’energia, eficiència energètica, prevenció de Considerar el comerç com una activitat empresarial residus, millora de la recollida selectiva, reducció més, amb les seves característiques, especialment del consum d’aigua, reducció de la contaminació, en relació a la seva importància com a element mobilitat sostenible, etcètera. de vertebració urbana i cohesió social. Aproximar els serveis dirigits a les empreses que ofereix Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 121 — l’Ajuntament de Barcelona (a través de Barcelona facilitar la presa de decisions. Promoure campanyes Activa) cap a l’activitat comercial, incloent els i esdeveniments globals de la xarxa de mercats per a establiments emblemàtics, i enfortir la participació reforçar el posicionament com a comerç de producte del conjunt del comerç en aquests serveis. fresc de qualitat i proximitat. Potenciació de la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6578 relació dels mercats amb el comerç de proximitat i els eixos del seu entorn, fomentant la coordinació Autoria: i accions conjuntes. sent una mesura important Propostes que agrupa: 0 l’actualització del marc normatiu: Ordenança de Suports totals: 0 Mercats. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6579 Número de participants a les cites: 0 Autoria: Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 0 Suports totals: 0 2.1.15. Garantir un marc jurídic que doni seguretat i facilitar el seu compliment. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Adaptació i compliment del marc normatiu. Analitzar, estudiar i consensuar les accions per Organitzacions participants a les cites: Cap a desenvolupar les fórmules d’autogestió i la 2.1.17. Remodelar els mercats de Sant Antoni, Bon professionalització del model associatiu de la ciutat, Pastor, Vall d’Hebron, Sant Andreu i Abaceria mitjançant propostes de col·laboració entre el sector i les administracions públiques. Estudiar i analitzar la renovació dels mercats, tant Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6576 en les vessants comercials i arquitectòniques, com en l’impacte urbà, perquè les millores també Autoria: tenen una gran repercussió en els barris on hi ha un Propostes que agrupa: 0 mercat. Suports totals: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5880 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona Número de participants a les cites: 0 Propostes que agrupa: 2 Organitzacions participants a les cites: Cap Suports totals: 42 2.1.16. Impuls competitiu i de professionalitat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Promoure l’emprenedoria i la implantació d’activitats econòmiques innovadores a les parades Organitzacions participants a les cites: Cap vacants de la xarxa de mercats. Desenvolupar un sistema d’informació sobre: consum responsable, competència i impacte al barri, com a eina per Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 122 — 2.1.18. Pla estratègic de Mercats de Barcelona 2.1.20. Estratègia metropolitana de promoció 2015-2025 econòmica. Mantenir la promoció de la xarxa de mercats Liderar des de la ciutat la creació d’una estratègia municipals com un eix vertebrador del comerç de la pel creixement econòmic de base metropolitana, ciutat en el context del Pla estratègic de Mercats de que coordini objectius del conjunt d’actors Barcelona 2015-2025. Estratègia basada en quatre metropolitans públics i privats amb una estratègia elements: renovació, manteniment, integració amb compartida de reactivació i promoció econòmica. el teixit comercial i mercat verd. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6587 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5630 Propostes que agrupa: 0 Autoria: Rubén , David Bravo Bordas, Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, Suports totals: 0 procomuns.net, Oscar Martín Pérez, Valeria oyaga, suport decidim.HG i Les Corts, AnnaB(SantsMontLaCol) Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Propostes que agrupa: 20 Número de participants a les cites: 0 Suports totals: 189 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 2.1.21. Impulsar una estratègia d’innovació Número de participants a les cites: 113 vinculada a l’activitat econòmica Organitzacions participants a les cites: 4 Barcelona ha d’impulsar la innovació social, tecnològica i digital a la ciutat, generant les 2.1.19. Impulsar les indústries creatives, fent una condicions d’entorn per a que les empreses puguin aposta per l’economia basada en el talent i donant desenvolupar-se, innovar i connectar-se al món impuls a aquelles indústries relacionades amb sota el marc conceptual del canvi cap a la sobirania l’activitat cultural, tecnològica. tecnològica. Desenvolupar una estratègia de suport a l’economia Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6588 de base creativa, apostant per l’ús intensiu del tal- Propostes que agrupa: 0 ent en el desenvolupament econòmic, amb indús- tries de base cultural i tecnològica que aportin valor Suports totals: 0 afegit i contribueixin a un ecosistema productiu ba- Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 sat en la creació i la cooperació empresarial. Número de participants a les cites: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6586 Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 0 Suports totals: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 123 — Eix 2.2 Economia cooperativa, social i solidària i consum Les múltiples cares de la crisi a què ens enfrontem persones amb contracte de feines de la llar són dones. obliguen a experimentar i consolidar noves formes Les retallades en serveis públics han intensificat d’entendre l’empresa i l’economia. Si s’aposta per aquesta situació, i l’administració pública ha d’assumir solucions als problemes existents, cal pensar en la seva responsabilitat en aquestes tasques i en la esquemes diferents als que han portat a la situació generació de nous models d’atenció social de la cura. actual. En aquest sentit, l’economia cooperativa, Des d’aquesta voluntat transformadora és social i solidària (ECSS) pot donar una visió dinàmica rellevant impulsar polítiques orientades a promoure i transformadora a més d’una perspectiva educativa i una nova cultura de consum en pro del bon viure, la sociopolítica. justícia social i la sostenibilitat ambiental. Igualment, De fet, l’economia cooperativa, social i solidària cal millorar l’accés dels ciutadans a productes de ja és una realitat a Barcelona, que el 2014 tenia més proximitat desenvolupant una estratègia de ciutat per de 4.700 empreses i entitats, més de 53.000 llocs afavorir la sobirania alimentària. de treball, amb més de 500.000 persones sòcies Així doncs, l’ECSS pot i ha de tenir un paper d’una o més cooperatives de consum i amb un volum rellevant en la superació de la crisi actual per sortir-ne d’activitat econòmica estimada de 3.750 milions a través d’un model socioeconòmic que no repeteixi d’euros. errors del passat, sinó que ens encamini cap a més Independentment de les fórmules jurídiques que democràcia, més resiliència als canvis i un nivell de pugui adoptar, els elements comuns entorn dels quals desigualtats cada cop més baix. Des de l’Ajuntament gira l’ECSS són la gestió democràtica i participativa, de Barcelona cal impulsar totes les polítiques de l’orientació a les necessitats humanes, un model suport i foment de l’ECSS que siguin al seu abast. de desenvolupament endogen i el compromís amb la comunitat. L’ECSS integra, al mateix temps, les polítiques econòmiques amb les polítiques socials, i aposta per una economia de proximitat: la vinculació Objectius territorial dels seus membres, la utilització de recursos autòctons, el treball en xarxa, etcètera. Quan parlem de l’ECSS ens referim a l’univers de les economies transformadores, és a dir, aquelles Reforçar l’acompanyament a nous projectes i la pràctiques econòmiques que d’alguna manera posen formació específica continuada. sobre la taula altres paradigmes, per exemple, les economies comunitàries, com tot aquell ecosistema Millorar les opcions de finançament, impulsant el d’iniciatives innovadores i comunitàries, no sistema de finances ètiques i crèdit cooperatiu. monetaritzades en molts casos, que ajuden a satisfer necessitats col·lectivament als nostres barris. Un altre Fomentar la comunicació per incrementar la exemple podrien ser les economies col·laboratives visibilització de la realitat existent a l’ECSS. de producció de béns comuns que parteixen de la col·laboració entre iguals, la potència de compartir Fomentar la intercooperació socioempresarial, recursos, etcètera. sociopolítica i sociocomunitària. Igualment, convé no oblidar l’economia de les cures. El model econòmic de ciutat es recolza actualment Facilitar recursos i infraestructures municipals pel en el treball domèstic i de cura que realitzen desenvolupament de l’ECSS. majoritàriament les dones, ja sigui gratuïtament a les famílies (a Barcelona les dones dediquen 1 hora i 52 Fomentar la territorialització de l’ECSS com a via de minuts diaris més a les feines de la llar que els homes), desenvolupament local integral. o en condicions sovint inacceptables quan es fa de manera remunerada, cosa que afecta especialment Fomentar noves pràctiques d’economia comunitària i les dones immigrades. De fet, més del 85% de les col·laborativa procomuna. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 124 — 2.2.1. Formació i acompanyament per avançar cap a Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5632 una nova pràctica socioeconòmica Autoria: jsh, procomuns.net, Ajuntament de Barcelona, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, Suport Incorporar i executar programes, recursos, decidim Activitat Econòmica, AnnaB(SantsMontLaCol), metodologies i continguts que facin possible una suport decidim.HG i Les Corts nova cultura socioeconòmica i noves pràctiques Propostes que agrupa: 12 socioempresarials en el conjunt d’actuacions de Suports totals: 38 Barcelona Activa (ocupació, empresa, emprenedoria, innovació, formació...) i actuant amb visió de territori. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5631 Número de participants a les cites: 101 Autoria: crismon, Victòria Barceló Roca, Ajuntament de Organitzacions participants a les cites: 2 Barcelona, procomuns.net, Markus, Martí Sales, Maclaren, consellsectorialdonesgenerelgtbi, suport decidim.actes 2.2.3. Impulsar infraestructures i projectes de ciutat, suport decidim.barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, YOUKALI - Escola de Teatre Musical, estratègics per a l’ECCS treballadors i treballadores de Barcelona Activa, suport decidim.barcelona2, Suport General - Decidim Barcelona, Desenvolupar un conjunt de projectes emblemàtics AnnaB(SantsMontLaCol), consellbarripoblesec, suport decidim.HG i Les Corts, Fundació Comtal, suport.decidim1, que serveixin de referent de l’ECSS i com a viver Suport Ciutat Vella de nous projectes, entre els quals cal destacar Propostes que agrupa: 46 Coòpolis, Can Picó i Can Calopa. Aprofitar les infraestructures institucionals —Barcelona Activa, Suports totals: 304 xarxa d’equipaments culturals, centres cívics— per Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: impulsar l’ECSS a través de la capil·laritat. 14 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5892 Número de participants a les cites: 523 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Organitzacions participants a les cites: 8 AnnaB(SantsMontLaCol), Suport General - Decidim Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, suport 2.2.2. Visibilitzar i difondre l’economia cooperativa, decidim.barcelona2 social i solidària (ECCS) Propostes que agrupa: 7 Visibilitzar i comunicar les altres formes de fer Suports totals: 14 economia, la seva àmplia diversitat, mitjançant la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 creació d’instruments per donar a conèixer i posar en Número de participants a les cites: 119 valor les seves pràctiques transformadores i la par- ticipació en el desenvolupament local. Impulsar ac- Organitzacions participants a les cites: 2 cions per donar a conèixer la trajectòria històrica del 2.2.4. Potenciar el teixit social i institucional de moviment cooperatiu. Donar suport a les iniciatives l’ECSS d’ECSS per enfortir-ne la capacitat de visibilització i mapatge de les realitats existents. Impulsar accions Donar suport a les xarxes i federacions existents d’informació i sensibilització, tant per a l’Ajuntament d’ECSS —també en l’àmbit territorial—, destacant- com per a altres sectors econòmics i socials diversos. ne el paper d’articulació sociopolítica; impulsar Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 125 — una xarxa de municipis per l’ECSS i potenciar 2.2.6. Impulsar l’ECSS com a motor de espais de trobada i participació que garanteixin un desenvolupament territorial integrat funcionament democràtic ple d’aquests espais. Treballar l’impuls de l’economia social i solidària Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5633 en el marc del Pla de Barris, l’Eix Besòs i els plans Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat d’actuació comunitària, impulsant i reforçant Econòmica projectes sociocomunitaris i socioempresarials que Propostes que agrupa: 3 puguin actuar com a motors del desenvolupament Suports totals: 10 territorial integral i afavorint l’ús d’espais i equipaments públics per a projectes d’economia Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 comunitària. Número de participants a les cites: 65 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5893 Organitzacions participants a les cites: 2 Autoria: Ajuntament de Barcelona, consellsectorialdonesgenerelgtbi, procomuns.net, Suport 2.2.5. Fomentar la intercooperació empresarial, decidim Activitat Econòmica, decidim sarrià-sant gervasi, social i comunitària AnnaB(SantsMontLaCol) Propostes que agrupa: 7 Suport a la intercooperació empresarial, social i comunitària per afavorir la creació i manteniment de Suports totals: 46 grups cooperatius i altres formes d’intercooperació. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 De forma general a tota iniciativa que millori la Número de participants a les cites: 54 viabilitat socioempresarial de les empreses i entitats i de forma rellevant a projectes que facin possible Organitzacions participants a les cites: 2 una economia col·laborativa transformadora, estudi 2.2.7. Impulsar el sistema de finances ètiques i i possible prova pilot d’una moneda social - i/o solidàries l’impuls del mercat social, la compra pública ètica i responsable i altres instruments. Reforçar els instruments de finances ètiques i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5891 solidàries presents a la ciutat. Promoure un acord marc facilitador per operar amb aquests instruments Autoria: procomuns.net, Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, decidim sarrià-sant gervasi i el cooperativisme de crèdit per enfortir el seu vincle amb l’ECSS, tot impulsant productes que Propostes que agrupa: 7 responguin a les necessitats específiques, com, per Suports totals: 45 exemple, sistemes de cofinançament per a projectes Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 innovadors en l’àmbit dels procomuns. Impulsar el desenvolupament d’una fiscalitat favorable per a Número de participants a les cites: 133 l’economia cooperativa, social i solidària. Organitzacions participants a les cites: 6 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5890 Autoria: procomuns.net, Ajuntament de Barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.HG i Les Corts Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 126 — Propostes que agrupa: 5 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Suports totals: 46 Número de participants a les cites: 13 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Organitzacions participants a les cites: 1 Número de participants a les cites: 92 2.2.10. Nova política alimentària: cooperatives de Organitzacions participants a les cites: 3 consum, productes de proximitat i ecològics 2.2.8. Pla d’impuls del consum responsable Millorar l’accés dels ciutadans a productes de proximitat desenvolupant una estratègia de ciutat Ampliar la política de consum com una política per afavorir la sobirania alimentaria basant-se en transversal que promou una nova cultura de consum la promoció dels circuits curts de comercialització i en pro del bon viure, la justícia social i la sostenibilitat el cooperativisme de consum, els productes locals i ambiental, treballant, per exemple, en accions de ecològics i l’horticultura urbana comunitària. sensibilització a través de les escoles i desenvolupant polítiques que afavoreixin l’allargament de la vida Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6506 dels productes. Autoria: Víctor, Ajuntament de Barcelona, Ecologistes en Acció, Victor Sanz, Natalia Vazquez Rehbein, Suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5635 decidim Activitat Econòmica Autoria: Martín Garber, suport decidim.barcelona, Propostes que agrupa: 10 Ajuntament de Barcelona, Món, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.HG i Les Corts Suports totals: 1251 Propostes que agrupa: 20 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Suports totals: 242 Número de participants a les cites: 88 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Organitzacions participants a les cites: 4 Número de participants a les cites: 126 2.2.11. L’organització del temps com un dret de Organitzacions participants a les cites: 3 ciutadania 2.2.9. Promoure l’economia col·laborativa procomú Donar suport a programes i actuacions territorials que facin de la ciutat un espai on puguin conviure Promoure el desenvolupament del sector els diferents temps: temps productiu, social i de d’economies col·laboratives procomú basant-se en participació, temps de cura... A través de projectes prioritzar models de producció col·laborativa entre pilot, coproduïts amb el teixit associatiu i econòmic, iguals a partir de plataformes amb sistemes de que realcin els diferents temps de vida, el reproductiu governança democràtics i accessibles com un bé i el productiu, amb una atenció especial al social comú (sota llicències i codis oberts). i de participació, i portant a terme campanyes de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/2656 sensibilització en diferents àmbits (educació, centres Autoria: procomuns.net cívics, etc.), que afavoreixin la conciliació i fomentin nous usos dels temps, que permetin, entre altres Propostes que agrupa: 27 coses, fomentar la participació en projectes d’ECSS. Suports totals: 174 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 127 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5634 Autoria: Sabired, Jaime Ortega, Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, suport.decidim1, Suport decidim Activitat Econòmica, procomuns.net, decidim sarrià-sant gervasi, suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2, Suport General - Decidim Barcelona, AnnaB(SantsMontLaCol) Propostes que agrupa: 16 Suports totals: 393 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 10 Número de participants a les cites: 464 Organitzacions participants a les cites: 3 2.2.12. Impulsar la coresponsabilitat de les cures Impulsar l’economia de les cures, promovent el debat social sobre la seva importància per a la sostenibilitat de les vides i afavorir la coresponsabilitat entre els diferents agents (administració, mercat, economia solidària i comunitat familiar) pel que fa al gènere. Afavorir la dignificació dels treballs de cura, la millora de les condicions laborals i la promoció de cooperatives de cures, donant suport, per exemple, a iniciatives de cura comunitària i incorporant la perspectiva de gènere en les organitzacions. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5894 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica Propostes que agrupa: 3 Suports totals: 11 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 65 Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 128 — Eix 2.3 Un nou lideratge públic En el disseny d’un model socioeconòmic plural no es pot deixar de banda l’administració pública, que ha Objectius d’ocupar un rol i lideratge primordial. Barcelona té una plantilla de 12.326 persones, de les quals 6.456 són de l’Ajuntament i 5.870 formen part d’organismes públics i empreses municipals. L’Ajuntament també genera Introduir canvis als impostos, taxes, preus públics i milers de llocs de treball en empreses i en el tercer subvencions per aplicar-hi criteris de justícia social i sector mitjançant la contractació pública de serveis. ambiental. És indubtable, per tant, que les decisions polítiques en matèria econòmica que pren el govern tenen un Aplicar clàusules socials, de gènere i ambientals a tots impacte directe en la vida de les persones que viuen a els contractes, inclosos els de quantia més baixa. la ciutat. Tanmateix, el lideratge públic ha estat menystingut Posar en marxa un segell municipal de qualitat per les els darrers anys, i, per recuperar-lo, cal aturar els empreses. processos de privatització, precarització i segregació que s’estan produint, i també impulsar noves Reduir les polítiques d’externalitzacions. pràctiques econòmiques, socials i culturals, més cooperatives i sostenibles. Una part de l’activitat Disposar d’un Ajuntament solvent per tal de garantir productiva i de serveis de la ciutat es desenvolupa la prestació dels serveis als ciutadans i la capacitat sense tenir prou en compte els criteris de sostenibilitat d’inversió. social i ambiental. Per això, i a pesar de l’ofec financer a què estan sotmeses les corporacions locals, cal una Fer del pressupost una informació transparent i política activa per part de l’Ajuntament com agent accessible. econòmic de primer ordre. Els recursos públics són un bé comú i la Implantar un model de pressupost participatiu i redistribució que se’n faci ha de ser transparent, descentralitzat, amb visió de gènere i respectuós amb equitativa i justa. Les contractacions de béns, obres el medi ambient. i serveis que adjudiquen les administracions són una eina clau en el repartiment d’oportunitats. Cal Reforçar els controls interns d’auditoria permanent de desplegar al màxim tots els instruments de què despeses i deutes municipals. disposa l’Ajuntament per tal de promoure un model socioeconòmic just socialment i ambientalment, treballant sobre els àmbits de la fiscalitat, la contractació pública, els pressupostos i les externalitzacions. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 129 — 2.3.1. Fer de Barcelona una ciutat amb fiscalitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5896 progressiva i lliure de frau fiscal Autoria: Ajuntament de Barcelona, ECOM, D2-Esquerra, Maclaren, procomuns.net, suport decidim.actes de ciutat, Impulsar canvis en la legislació estatal i autonòmica treballadors i treballadores de Barcelona Activa, Marga, Suport decidim Activitat Econòmica, Suport General - per promoure una fiscalitat local progressiva i Decidim Barcelona, Dincat - Discapacitat Intel·lectual facilitar la lluita contra el frau fiscal, especialment Catalunya, suport decidim.HG i Les Corts amb les empreses que operen en paradisos fiscals. Propostes que agrupa: 24 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/2687 Suports totals: 128 Autoria: crismon, Suport decidim Activitat Econòmica, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: procomuns.net, eixampledelibera 11 Propostes que agrupa: 7 Número de participants a les cites: 292 Suports totals: 94 Organitzacions participants a les cites: 11 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 2.3.3. Observatori de la Contractació Pública Número de participants a les cites: 325 Socialment Responsable Organitzacions participants a les cites: 3 Crear un òrgan de participació ciutadana en 2.3.2. Contractació socioambientalment matèria de contractació pública que sigui un fòrum responsable i transparent de debat, de recepció d’iniciatives ciutadanes i d’interiorització en les polítiques municipals. Elaborar les guies de contractació socialment i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5897 ambientalment responsable, seguint la directiva europea 24/2014 de contractació pública. Incorporar Autoria: Ajuntament de Barcelona les regulacions en matèria de contractació Propostes que agrupa: 1 reservada dels criteris d’adjudicació que impulsin Suports totals: 9 l’ocupació de persones aturades i dels col·lectius amb discapacitats, i unes condicions d’execució Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 que garanteixin mesures contra l’exclusió social i Número de participants a les cites: 0 laboral, etc. En les licitacions públiques, estudiar la Organitzacions participants a les cites: Cap incorporació de clàusules i altres mecanismes que exigeixin o bonifiquin la transparència en la cadena 2.3.4. Pla d’actuació per l’accés de les petites i de subministraments i les empreses o productes mitjanes empreses (PIME) i l’ECSS a la contractació més responsables des del punt de vista social i pública municipal ambiental, incloent les seves pròpies condicions laborals. Garantir el compliment d’aquests criteris Incentivar que les PIME i l’ECSS amb arrelament i condicions de contractació responsable, definint local i amb ocupació de col·lectius en risc sistemes de seguiment i indicadors que permetin la d’exclusió social, puguin participar en els verificació rigorosa de les dades d’impacte en cada processos de licitació pública: dimensionament contracte. adequat de l’estructura de l’objecte contractual amb configuració de lots sectorials o territorials, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 130 — innovació en l’objectivació de criteris diferents dels 2.3.6. Mapa de les externalitzacions existents i econòmics i ponderació adequada dels aspectes polítiques d’internalització econòmics i de solvència. Elaborar una anàlisi de les externalitzacions Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5898 existents i valorar-ne la idoneïtat per mantenir Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.actes la situació actual o assumir-ne la internalització. de ciutat, procomuns.net, AnnaB(SantsMontLaCol), suport decidim.HG i Les Corts, Rul Les externalitzacions, tant de personal com de serveis, que efectua el consistori han d’estar Propostes que agrupa: 6 sempre altament justificades i realitzar-se quan Suports totals: 18 no sigui pertinent utilitzar els mitjans propis de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 l’Administració. Número de participants a les cites: 116 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5899 Organitzacions participants a les cites: 2 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, Sem Pons Puig, AnnaB(SantsMontLaCol) 2.3.5. Autoritat municipal certificadora pel segell de Propostes que agrupa: 4 qualitat i de bones pràctiques Suports totals: 31 Atorgar el segell de qualitat i bones pràctiques de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 la ciutat de Barcelona a les empreses socialment Número de participants a les cites: 40 responsables que compleixin amb uns criteris determinats de tipus mediambiental, condicions Organitzacions participants a les cites: 1 laborals, igualtat de gènere i integració en la 2.3.7. Pressupostos transparents diversitat funcional, laboral, social o econòmica. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5637 Publicar les dades pressupostàries, tant dels ingressos com de les despeses, com més Autoria: Martí Sales, Ajuntament de Barcelona, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, detallades millor, en formats oberts com a element procomuns.net, suport decidim.actes de ciutat, Suport de transparència i coresponsabilitat cap a la decidim Activitat Econòmica, suport.decidim1, Suport General - Decidim Barcelona ciutadania, i desenvolupar funcionalitats, com ara el Pressupost Obert, que facilitin una millor anàlisi i Propostes que agrupa: 10 comprensió del pressupost municipal. Suports totals: 46 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5639 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Autoria: Ajuntament de Barcelona Número de participants a les cites: 137 Propostes que agrupa: 1 Organitzacions participants a les cites: 6 Suports totals: 43 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 131 — 2.3.8. Accions de formació i informació a la 2.3.10. Anàlisi del procés d’endeutament de ciutadania sobre els pressupostos i les finances l’Ajuntament municipals Anàlisi de les polítiques d’endeutament de Facilitar la comprensió i les eines del pressupost l’Ajuntament per tal de determinar el deute d’acord municipal a la ciutadania i les entitats mitjançant amb el marc legal vigent i amb especial èmfasi amb actuacions formatives. el punt de vista de l’impacte social. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5901 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5640 Autoria: Ajuntament de Barcelona Autoria: Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute PACD, Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Propostes que agrupa: 2 Suports totals: 10 Suports totals: 63 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: Cap 2.3.9. Sistema de gestió i avaluació de costos transparent i territorialitzat 2.3.11. Tarifació social i ambiental en les taxes i els preus públics Posar en marxa un model de costos orientat a ser una eina fonamental perquè la direcció prengui Revisar els criteris i els paràmetres d’aplicació de decisions estratègiques i un element cabdal per fer reduccions en les taxes i preus públics perquè es arribar a la ciutadaniala destinació dels recursos tinguin en compte la capacitat econòmica de les que aporta i conèixer quins són els serveis prestats i persones i els criteris de sostenibilitat ambiental, i els territoris on recauen. assegurar el màxim retorn social dels serveis bàsics. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5638 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5636 Autoria: Ajuntament de Barcelona Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona2 Propostes que agrupa: 1 Propostes que agrupa: 3 Suports totals: 5 Suports totals: 9 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 19 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 1 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 132 — 2.3.12. Actualitzar el cadastre Demanar la revisió del cadastre dels immobles, amb l’objectiu d’obtenir un valor dels immobles ajustat a la realitat social i econòmica de la ciutadania. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5895 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 11 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 2.3.13. Incorporar noves tipologies d’entitats financeres en la gestió municipal, com cooperatives i entitats de banca ètica Incorporar noves entitats financeres en les relacions bancàries de l’Ajuntament davant l’entorn de concentració actual que està vivint el sistema financer espanyol. Incorporar cooperatives de crèdit i banca ètica en la gestió financera per contribuir a aquesta diversificació i, alhora, conjuminar-les amb la introducció de clàusules socials i mediambientals en l’àmbit financer. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5900 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 23 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 133 — Eix 2.4 Ocupació de qualitat Tenir una ocupació laboral estable i de qualitat és una de les variables bàsiques per poder garantir una Objectius vida digna per a tothom. Tanmateix, a desembre de 2015 continua havent-hi a Barcelona més de 89.398 persones registrades com a aturades, un 8,6% de la població de Barcelona en edat de treballar (16-64 Facilitar l’accés al mercat de treball, combatent les anys). Un dada que no reflecteix, ni molt menys, la desigualtats i lluitant contra la precarietat laboral de totalitat de la problemàtica dels aturats, ja que no gènere. totes les persones sense feina però amb voluntat de treballar figuren a les dades d’atur registrat. Fomentar l’ocupació de qualitat i promoure alhora Les diferents cares de l’atur mostren grans un model de desenvolupament socioeconòmic que desigualtats: el 44% de les persones a l’atur ho serveixi com a vector de reequilibri territorial en són de llarga durada, el 50% són més grans de 45 termes d’ocupació i benestar. anys i l’atur juvenil arriba al 27%. També hi ha grans diferències entre els barris més i menys castigats per la falta d’ocupació i, de manera transversal, per nivell educatiu, en matèria de gènere les desigualtats entre homes i dones són grans i creixents. La pobresa i l’atur, també a Barcelona, tenen rostre de dona. Per altra banda, la precarietat laboral és molt accentuada: al llarg del període 2011-2014, més d’un 40% de la contractació no ha sobrepassat el mes de durada. Consegüentment, cal dissenyar una estratègia de lluita contra l’atur que impliqui els actors socials de la ciutat a generar oportunitats d’ocupació de qualitat per a tothom, especialment per als col·lectius més vulnerables, i que inclogui, de manera transversal, la perspectiva de gènere i la reflexió sobre la distribució de l’ocupació disponible, així com el reequilibri territorial. Barcelona Activa ha de passar de tenir una actuació reactiva a una actuació proactiva. En aquest sentit, cal donar prioritat a nous sectors de creació d’ocupació, i prestar especial atenció als sectors de l’economia verda i de l’economia cooperativa, social i solidària. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 134 — 2.4.1. Millorar els programes dirigits a persones en Número de participants a les cites: 260 risc, situació de vulnerabilitat i/o exclusió social Organitzacions participants a les cites: 5 Renovar, ampliar i dissenyar nous projectes integrals 2.4.2. Salari bàsic de referència que incorporin de forma prioritària la potenciació de l’ocupació adreçada a les persones més vulnerables, Impulsar un salari bàsic de referència en atur i/o en risc o situació d’exclusió social, com coordinadament entre l’Ajuntament i l’AMB. ara dones, persones més grans de 45 anys, joves i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6573 persones estrangeres en situació de vulnerabilitat o precarietat laboral, persones que tinguin al seu Autoria: càrrec persones dependents, persones pertanyents Propostes que agrupa: 0 a col·lectius LGTBI, persones amb diversitat Suports totals: 0 funcional, persones en situació de desocupació de llarga durada i persones sense papers, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 entre d’altres. Ampliar l’abast de les polítiques Número de participants a les cites: 0 d’ocupació per incidir sobre les diferències que Organitzacions participants a les cites: Cap causen desigualtats (dificultat per combinar la vida personal i laboral, bretxa salarial, parcialitat 2.4.3. Pla de promoció de les indústries creatives dels contractes...) apoderant les persones de col·lectius en situació de vulnerabilitat. Augmentar Estudiar i analitzar les condicions necessàries per els recursos per a aquests programes. Desenvolupar a la constitució d’un fons específic de capital llavor l’ “Estratègia per l’ocupació de Barcelona 2016- conjuntament amb Barcelona Activa, que permeti 2019”, amb l’objectiu de reduir en 30.000 el nombre el desenvolupament d’un pla de promoció de les de persones aturades, incloent-hi entre les accions indústries creatives pel millor aprofitament del a posar en marxa el desenvolupament del Pla talent cultural de la ciutat. Barcelona Treballa per a les persones aturades de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6572 llarga durada. Autoria: Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5902 Propostes que agrupa: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.Sants Montjuïc, Joan Diaz, Unió d’Associacions de Veïns del Suports totals: 0 Poble Sec, ECOM, Federació Catalana de Voluntariat Social, suport decidim.actes de ciutat, Daniel Terradas, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Solidaritat Catalana per la Independència, edmundo garcia mira, suport decidim.barcelona2, suport.decidim1, Suport Número de participants a les cites: 0 General - Decidim Barcelona, CarlosP.C.86, GR_Raons Públiques Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 19 Suports totals: 144 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 10 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 135 — 2.4.4. Incrementar les actuacions per millorar Autoria: Amics de la Bici, Ajuntament de Barcelona, aida, l’ocupabilitat treballadors i treballadores de Barcelona Activa, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.actes de ciutat, Federació Catalana de Voluntariat Social, suport Ampliar serveis i programes per a l’ocupació, decidim.barcelona, Suport Ciutat Vella, Associacio de adaptats i adequats a les necessitats específiques Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Suport General - Decidim Barcelona de les persones, tot promovent actuacions més integrals: des d’una atenció més personalitzada i Propostes que agrupa: 19 mantinguda al llarg del temps, fins a dispositius Suports totals: 62 per treballar la inserció en programes de plans Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 d’ocupació o formació, en coordinació amb el territori i amb els diferents agents que hi operen. Número de participants a les cites: 127 S’impulsarà l’avaluació permanent de les polítiques Organitzacions participants a les cites: 3 d’ocupació, amb l’objectiu d’ajustar i millorar els serveis públics d’ocupació. 2.4.6. Pla de foment de l’ocupació, que fomenti la proximitat i l’economia plural Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/4917 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri Ampliar serveis i programes per a l’ocupació, Sant Antoni, treballadors i treballadores de Barcelona incloent una estratègia coordinada d’elaboració de Activa, Consell de Barri Sagrada Família, suport decidim. barcelona, edmundo garcia mira, suport decidim.actes de plans de desenvolupament socioeconòmic a tots els ciutat, PAD Mòbil - Sant Martí districtes concertada amb els agents del territori, Propostes que agrupa: 11 per fer possible la implicació del màxim nombre i pluralitat d’agents, tant en la diagnosi i l’elaboració Suports totals: 52 de propostes, com en la posada en marxa, el Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 seguiment i l’avaluació dels plans. Barcelona Activa, Número de participants a les cites: 131 com a agència de desenvolupament local, tindrà un rol destacat en aquest àmbit, ja que establirà Organitzacions participants a les cites: 2 el treball territorial reequilibrador com una línia 2.4.5. Pla d’acció per a la formació prioritària d’actuació. Es crearan mecanismes de coordinació i col·laboració a cada districte amb Impulsar la formació ocupacional, la formació dual, els corresponents agents clau (operadors públics i l’acreditació de competències, etc., per garantir privats, empreses, xarxes i entitats) per detectar les l’accés a tothom a la formació per a l’ocupació, oportunitats i els potencials en la creació d’ocupació prioritzant els col·lectius més desafavorits i/o que té cada territori. en risc d’exclusió. Articular una xarxa per a la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5904 formació professional, amb el Consorci d’Educació, la Fundació Barcelona FP, els agents econòmics Autoria: ABD Associació Benestar i Desenvolupament, AAVV Maresme, Consell de la Joventut de Barcelona, i socials, els proveïdors de formació i les entitats Ajuntament de Barcelona, suport decidim.barcelona, representants del teixit empresarial (gremis, Ernesto, procomuns.net, Pacte Local de la Barceloneta 2015-2020, Fundació Comtal, consellbarrisants, suport associacions de comerciants, etc.). decidim.barcelona2, suport.decidim1, decidim sarrià-sant gervasi, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5641 decidim.actes de ciutat, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, cesquerdo Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 136 — Propostes que agrupa: 26 2.4.8. Nou model d’oficina local d’ocupació Suports totals: 123 Definir un nou model d’oficina local d’ocupació, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: una per a cada districte com a mínim, amb un 10 catàleg general de serveis comú a totes les oficines Número de participants a les cites: 356 i amb serveis i accions específiques per a cada Organitzacions participants a les cites: 4 districte. S’articularà la coordinació i la prestació de serveis entre diferents actors que poden incidir 2.4.7. Nou model d’orientació i intermediació laboral sobre l’ocupació al territori (entitats del tercer sector, empreses i institucions, àrees i districtes Avançar cap a un nou model d’orientació laboral, municipals), treballant la coordinació dins de cada amb una atenció més personalitzada. Ampliar districte i entre districtes. Es començaria per posar i millorar l’accés i la prestació dels serveis en marxa experiències pilot en dos o tres districtes d’intermediació, mitjançant l’estructuració dels prioritaris per, gradualment, anar estenent el model serveis en tres fases (informació, orientació i al conjunt de la ciutat. acompanyament) i la seva aplicació a través de dispositius ocupacionals territorialitzats, prioritzant Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/2811 els col·lectius més desafavorits i/o en risc d’exclusió. Autoria: suport.decidim1, suport decidim.actes de ciutat, Reforçar el servei de prospecció d’empreses i Pacte Local de la Barceloneta 2015-2020, cesquerdo, suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2 establir-hi relacions de més coneixement mutu i de més participació a l’hora de definir els perfils Propostes que agrupa: 10 professionals i la descripció dels llocs de treball Suports totals: 12 susceptibles de generar ocupació. Crear una Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 aplicació informàtica unificada d’intermediació que sigui àgil, senzilla i eficaç. Número de participants a les cites: 251 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3130 Organitzacions participants a les cites: 3 Autoria: suport decidim.actes de ciutat, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, Suport General - Decidim Barcelona Propostes que agrupa: 9 Suports totals: 17 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 121 Organitzacions participants a les cites: 3 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 137 — 2.4.9. Situar l’ocupació al centre de les polítiques municipals Reforçar el potencial de l’Ajuntament en la creació d’ocupació al territori i la qualitat de l’ocupació, a través d’actuacions com ara: treballar per establir un salari mínim de ciutat; la prestació de serveis (remunicipalització, gestió directa, contractació de centres especials de treball, empreses d’inserció, l’economia social, etc.); una nova aplicació de clàusules socials i millora dels mecanismes d’aplicació per afavorir l’ocupació i la seva qualitat, especialment entre la població més vulnerable; crear un segell de qualitat ocupacional, de forma que l’Ajuntament reconegui la responsabilitat social i la generació d’ocupació de qualitat en les empreses proveïdores amb les quals treballa (extensible a la resta d’empreses del municipi), i identificar sectors o projectes que siguin generadors d’ocupació, desenvolupant projectes per afavorir aquesta generació (eficiència energètica, rehabilitació d’habitatges, mobilitat sostenible, pla delta, noves economies, etc.). Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3122 Autoria: Joan Diaz, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Maria Iborra canó, Rosa Ramos, procomuns.net, Suport General - Decidim Barcelona, Solidaritat Catalana per la Independència, consellbarrisantsbadal, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, ll.pascual, suport decidim.actes de ciutat, Joan Ribas Propostes que agrupa: 14 Suports totals: 60 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Número de participants a les cites: 154 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 12 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 138 — Eix 2.5 Turisme sostenible El turisme representa un sector central de Barcelona, i el creix5em13+ent corrobora. L’an5+ qu y 20+14e h 156+a tin , Ba14+ gut els darrers anys així ho rce6+ lon16+a, a+7mb17+ els seus 1,6 mil- ions d’habitants, va rebre 8,3 milions de visitants i 17,6 milions de pernoctacions en hotels. Si en el càlcul s’hi inclouen turistes i excursionistes, el tota9+ l de21+ vis11+ itan+22ts ascendeix a més de 30 milions. Comparativament par- Pernoctacions % var. pernoctacions lant, en només quinze anys el nombre de visitants ha Visitants augmentat un 150%, i el de pernoctacions, un 100%.12+ 20+ +10+2110+ 23+ +1225+ 12+ 26+ +12+27%12+ var. 28+ visi+13tants 18.000 30 25 13.500 20 15 9.000 10 5 4.500 0 -5 0 -10 ‘00 ‘01 ‘02 ‘03 ‘04 ‘05 ‘06 ‘07 ‘08 ‘09 ‘10 ‘11 ‘12 ‘13 ‘14 Alhora, en l’àmbit territorial, el turisme no s’ha distribuït homogèniament en el conjunt de la ciutat, sinó que uns pocs districtes concentren bona part de Objectius l’activitat i la pressió. Els barris situats a Ciutat Vella i a l’Eixample són els màxims exponents d’aquesta situ- ació. Garantir el lideratge públic en la governança del Cal garantir la sostenibilitat del turisme a la ciu- turisme. tat, reduir-ne els impactes negatius i assegurar que els beneficis es reverteixen en el conjunt de la ciutat, Desenvolupar una política turística amb la participació generant llocs de treball de qualitat i posant fi a la pre- de tots els actors. carietat. Evitar la concentració excessiva i el conflicte entre la vida veïnal i la dimensió turística de Barcelona, Potenciar un turisme positiu per tota la ciutat. tal com ja passa en alguns barris de la ciutat i en altres capitals europees. Per això, és necessari recuperar el lideratge públic i ciutadà sobre el model de ciutat que volem i específi- cament sobre el model turístic, per tal d’assolir con- sensos que permetin assegurar que l’activitat turística es fa en benefici de tothom i no en detriment de ningú. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 139 — 2.5.1. Pla estratègic de turisme 2016-2020 Suports totals: 0 Generar coneixement públic al voltant del turisme Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 mitjançant l’anàlisi en profunditat de la conjuntura Número de participants a les cites: 0 actual i els escenaris de futur del debat amb els Organitzacions participants a les cites: Cap Pernoctacions agents socials i dels informes encarregats. Elaborar % var. pernoctacions Visitants un document amb propostes específiques per a la 2.5.3. Consell de Turisme i Ciutat % var. visitants gestió turística municipal dels propers anys basant- se en criteris de responsabilitat, sostenibilitat, Amb l’objectiu de dotar-se d’eines de governança cohesió, redistribució i innovació. Integrar de forma participativa en matèria de turisme, es crea el concurrent els debats que emanen dels diversos Consell Municipal de Turisme i Ciutat. És un òrgan plans i instruments relacionats amb el turisme, estable de participació ciutadana amb caràcter recollint també documents, reflexions i treballs ja consultiu i assessor i en formen part representants realitzats. de diferents àmbits i sensibilitats. El disseny i la gestió de la ciutat no pot obviar la seva condició Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5907 turística i aquest consell, com a espai plural, ha Autoria: Associació Veïns i Amfitrions, Suport decidim de promoure la participació de les entitats de la Activitat Econòmica, Ecologistes en Acció, Ajuntament de Barcelona, suport decidim.barcelona, Treballadores i ciutat de diferents sectors que puguin sentir-se treballadors dels Districtes, treballadors i treballadores de interpel·lades. Barcelona Activa, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5908 consellbarrisants, Coordinadora d’associacions de veïns de Nou Barris, consellsectorialcultura, Consell Barri Autoria: Ajuntament de Barcelona, treballadors i Hostafrancs, procomuns.net, suport decidim.barcelona2, treballadores de Barcelona Activa cesquerdo, Sergi Cadena Propostes que agrupa: 3 Propostes que agrupa: 58 Suports totals: 21 Suports totals: 793 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 247 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 5 2.5.4. Observatori del turisme 2.5.2. Pla de xoc per combatre els habitatges d’ús turístic il·legals Anàlisis detallades i amb profunditat de l’impacte quantitatiu del turisme a la ciutat (econòmic, social, Revisar totes les actuacions destinades a la ambiental i cultural), imprescindibles per abordar un inspecció dels allotjaments turístics il·legals per fer debat ciutadà. Les dades han d’estar al servei de la una proposta que incrementi l’eficiència i l’eficàcia ciutadania, entitats i administracions de la manera per detectar-los i, així, poder aplicar la normativa. més accessible possible. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6565 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5642 Autoria: Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Propostes que agrupa: 0 Activitat Econòmica, treballadors i treballadores de Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 140 — Barcelona Activa, mangels, suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2 suport decidim.barcelona2 Propostes que agrupa: 8 Propostes que agrupa: 7 Suports totals: 76 Suports totals: 107 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 151 Número de participants a les cites: 114 Organitzacions participants a les cites: 5 Organitzacions participants a les cites: 2 2.5.7. Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics 2.5.5. Modificar la fiscalitat per compensar (PEUAT) impactes i costos de l’activitat turística El Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics Cercar fórmules fiscals que permetin distribuir ordena els establiments d’allotjament turístic els beneficis econòmics que genera el turisme (hotels, pensions), els habitatges d’ús turístic (HUT), en el conjunt de la ciutat i fer-ne un retorn social les residències col·lectives (estudiants, docents), i i ambiental (per exemple, autocars que entren els albergs de joventut. a Barcelona amb turistes que no pernocten a la ciutat). Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5906 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5909 Autoria: AAVV l’Òstia, Xavier Riu, David Revilla, AAVV Barce- loneta, Ajuntament de Barcelona, Cristina romagosa, Pat- Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat sili Toledo, consellbarripoblesec, eixampledelibera, Suport Econòmica, Treballadores i treballadors dels Districtes, Ciutat Vella, treballadors i treballadores de Barcelona suport decidim.barcelona2, treballadors i treballadores de Activa, Sbarbens, Maria LP, consellbarrilamarina, suport Barcelona Activa decidim.barcelona2, Suport decidim Activitat Econòmica, cesquerdo, Consell Barri Hostafrancs, Jam Hostel Barcelo- Propostes que agrupa: 8 na, ASergio, GR_Raons Públiques Suports totals: 117 Propostes que agrupa: 43 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Suports totals: 380 Número de participants a les cites: 72 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 Organitzacions participants a les cites: 2 Número de participants a les cites: 261 Organitzacions participants a les cites: 6 2.5.6. Constituir un fons a partir de la taxa turística per compensar la sobrepressió turística Millorar la participació en la recaptació de l’IEET amb l’objectiu de pal·liar i minimitzar els efectes d’un impacte negatiu en la congestió d’alguns espais i recursos de la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5910 Autoria: Suport Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona, eixampledelibera, Suport decidim Activitat Econòmica, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 141 — Eix 3 Una Barcelona més humana i en transició ecològica El canvi climàtic és una de les principals amenaces, no Ser una ciutat compacta és avantatjós perquè ho només per a la nostra civilització, sinó per al conjunt tenim tot a prop, ocupem menys territori i gastem de la vida al planeta. L’augment de les temperatures menys energia que altres ciutats. Tanmateix, en un al planeta va batre el 2015 un rècord mai assolit des espai limitat, hem de tenir encert a prioritzar molt que es fan mesuraments de la temperatura. El món bé els usos de l’espai públic, i corregir les tendències es troba, doncs, davant un repte vital: aturar el canvi desavinents. climàtic. I això no depèn només de petits canvis, sinó Fins fa molt poc, els carrers estaven pensats per als d’una transformació d’arrel de les nostres formes de cotxes, i encara ara tenen massa protagonisme, tenint produir, de moure’ns, d’habitar el territori. Les ciutats en compte que el 15% dels desplaçaments els fem tenen un paper clau en aquest repte, i Barcelona vol amb vehicle privat motoritzat. Els vehicles motoritzats estar al capdavant. són la principal font de contaminació atmosfèrica i de La nostra civilització és urbana: el 60% dels soroll, dos dels principals problemes de la ciutat. humans viu en grans ciutats. Aquestes consumeixen D’altra banda, la densitat de la ciutat comporta, el 75% de tots els recursos energètics que devorem i també, escassetat d’espais oberts. Tenim pocs parcs emeten el 80% de les emissions de CO2. Barcelona, per i jardins grans, i alguns barris estan molt mancats exemple, no és de les ciutats més brutes. Però la seva d’espais verds. La vegetació és indispensable per petjada ecològica equival a 80 cops el seu pes real. millorar la qualitat de vida a la ciutat: produeix oxigen, Tenim, doncs, una responsabilitat amb la filtra la pols, esmorteeix el soroll, és refugi de fauna, transformació necessària per preservar la vida al aporta ombra, i també bellesa i benestar. I sobretot, planeta. És una qüestió de justícia. Perquè construir ajuda a crear un microclima més fresc i és el pulmó de una Barcelona més sostenible és construir una la ciutat: contribueix a disminuir els efectes del canvi Barcelona per viure, per viure-hi millor. Que garanteixi climàtic. el “dret a la ciutat”, a viure-hi de forma digna, Per guanyar qualitat de vida tenim el repte de saludable, cívica, plena. I tenim la coresponsabilitat de reordenar els usos de l’espai públic. Hem de saber fer fer-ho possible, ja que la ciutat la fem col·lectivament. lloc al verd dins el teixit urbà, desplaçant el trànsit Volem qualitat de vida, i això vol dir qualitat del quan faci falta. Així, les superilles ens permetran medi ambient i de l’espai públic. Una ciutat respirable, generar carrers tranquils i segurs, canviar carrils de neta, tranquil·la i confortable. Amb places i carrers cotxes per cintes de verd, i amb més espais per a la acollidors, on viure i conviure, a tots els barris. Una convivència. ciutat més verda, on tothom pugui gaudir del contacte Alhora, completar la xarxa de busos en quadrícula amb els elements naturals a prop de casa. donarà un servei millor i més eficient, i connectar el Qualitat de vida és també que l’espai públic tramvia permetrà una connexió metropolitana neta i sigui accessible per a persones de totes les edats còmoda. i condicions i que moure’s per la ciutat no sigui un Les vies de traçat excepcional, l’Avinguda Diagonal problema per a ningú. Que els vianants siguin els i l’eix Ciutadella/ Meridiana/ Sagrera/ parc lineal, i principals protagonistes, en uns carrers segurs i el punt on es creuen, a la plaça de les Glòries, poden amables per caminar i anar amb bicicleta; i que un esdevenir progressivament eixos o corredors verds transport públic net i eficient, a l’abast de tothom, faci emblemàtics, per a la passejada i els usos cívics, amb fàcil arribar a tot arreu. circulació preferent de tramvies i bicicletes. Aquests Qualitat de vida és, sobretot, que hi hagi serveis i grans eixos es completen amb una xarxa d’altres oportunitats a cada barri de la ciutat. corredors verds que uneixen els parcs de la ciutat (per exemple Ciutadella-Collserola per passeig de Sant Joan) i que aporten el màxim de serveis ambientals i socials als veïns. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 142 — Al mateix temps, calen transformacions a escala Barcelona ha anat implantant mesures per corregir d’un barri (plans d’actuació integral), d’un carrer, d’un problemes ambientals, però sovint entenent-les com xamfrà, d’una plaça, d’un mercat, d’un interior d’illa, una reparació al final del procés. Ara es tracta de d’un terrat. Tots hi podem participar dissenyant i prevenir les disfuncions des de bon inici, evitant-ne les gestionant horts, àrees de joc o espais compartits (pla causes. “Buits”). El consum d’energia procedent de combustibles I en l’àmbit de la ciutat metropolitana cal assegurar fòssils és la causa principal del canvi climàtic i també la conservació del parc de Collserola i del parc agrari de la contaminació atmosfèrica. A més, les reserves del Llobregat, així com recuperar el marge barceloní són finites. Per això volem caminar decididament cap del Besòs. És necessari cohesionar tota la trama al subministrament d’energia 100% renovable, i amb urbana a través de corredors verds que permetin zero emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per fer- espais conjunts de trobada. Així mateix, cal redactar ho possible cal dotar-nos de mecanismes de gestió un pla director d’urbanisme metropolità centrat en la adients, com pot ser un operador energètic municipal. renovació urbana (no en l’extensió) i en el reequilibri De manera similar, l’obtenció d’aigua, de materials territorial. i d’aliments, i l’abocament de productes residuals, Però més enllà d’això, la recerca de la qualitat de produeix impactes sobre el territori i els ecosistemes vida a la ciutat no ha de considerar únicament el curt naturals. Per això volem avançar en el consum i mitjà termini, sinó que ha de preveure curosament el responsable i en la prevenció, la reutilització i el llarg termini. Som responsables del nostre futur. Això reciclatge, amb l’objectiu de residu zero. Això vol dir és el que volem dir quan parlem de ciutat sostenible. crear una economia entorn de la recuperació dels Les ciutats depenen dels recursos de l’entorn per subproductes. al funcionament. Portem aigua, energia, aliments i Aquestes mesures no seran suficients si no materials de fora, i exportem residus de tota mena, van acompanyades d’una transformació en la ja siguin deixalles sòlides, aigües residuals o gasos. manera de viure de totes les persones de la ciutat. Històricament ens hem despreocupat dels efectes Col·lectivament hem d’estendre la cultura de la d’aquest funcionament, i ara hem d’afrontar els reptes sostenibilitat i el consum responsable i estimular de la disponibilitat de recursos, de la pèrdua de l’acció cívica i el treball en xarxa en projectes qualitat de l’entorn. Només així podrem estar a l’altura compartits. del repte que tenim al davant: contribuir a aturar el Assegurar-nos el futur també és pensar en el canvi climàtic, produir de manera més neta i més a conjunt de la humanitat i del planeta, i contribuir prop, i prevenir els residus. localment a la solució de les qüestions globals. En aquesta tasca l’Ajuntament ha d’avançar juntament amb els veïns. Fem ciutat junts, i les millors solucions neixen de la intel·ligència col·lectiva. El repte implica tothom: amb clara consciència dels impactes que produïm i dels riscos que afrontem, cal que ens fem responsables dels nostres actes i prenguem decisions ben informades per a un estil de vida més sostenible. Una ciutat sostenible és la que pot perdurar en el temps i té futur, perquè s’assegura els recursos i les condicions necessàries per mantenir i millorar la qualitat de vida. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 143 — Eix 3.1 Medi ambient i espai públic No hi ha dret a la ciutat sense garantir la màxima qualitat del medi ambient i l’espai públic. Objectius La qualitat de l’aire i el confort acústic són, avui, els principals reptes, tots dos molt vinculats a l’excessiu protagonisme de la circulació motoritzada. Tot i que les concentracions de les partícules NO2, Reduir la contaminació atmosfèrica, acústica i PM10 i PM2,5, que són perjudicials per a la salut, lumínica. han disminuït en els darrers anys, de vegades encara se superen els valors límit. Les principals fonts de Millorar la qualitat dels espais i dels elements urbans. contaminació atmosfèrica a Barcelona són el trànsit (76%) el sector domèstic i terciari (8,7%) i la indústria (5,1%). És clar, doncs, que per millorar la qualitat de l’aire cal actuar decididament en l’àmbit de la mobilitat a escala de barri, de ciutat i d’àrea metropolitana, fomentant els mitjans de desplaçament d’ecomobilitat (per exemple, creant noves àrees de vianants, ampliant la xarxa de carrils bicicleta, optimitzant i ampliant la xarxa de bus i ambientalitzant la flota de vehicles públics); reduint i gestionant el trànsit a la ciutat (per exemple, limitant la velocitat a 30 km/h, creant superilles, impulsant els vehicles elèctrics, fomentant el carsharing i regulant els horaris de distribució de mercaderies); i, finalment, renovant el parc automobilístic amb l’objectiu d’augmentar la proporció de vehicles menys contaminants i més eficients energèticament. Les principals fonts de soroll de la ciutat són el trànsit durant el dia i les activitats al voltant de l’oci nocturn. Altres fonts de soroll són la indústria, els eixos comercials i les infraestructures ferroviàries. De dia el 85,45% de la població està exposada, i es compleix la capacitat acústica en el 96% dels trams de carrer. De nit la població exposada és del 87,79% i l’acompliment baixa al 86%. La tendència és de millora, però el percentatge de població exposada a nivells de soroll excessiu planteja la necessitat de continuar treballant per la pacificació de l’espai públic. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 144 — 3.1.1. Lavabos públics treballadors dels Districtes, Cris Silvan, Solidaritat Catalana per la Independència, jose2715, Josep Viver, Crear una xarxa d’urinaris públics. Millorar melanie, cesar lobato, jcim, Dsoriano , eixampledelibera, Blanca(noubarris)punt6, ala, Núria Juhera, suport. manteniment i l’oferta de lavabos públics a la ciutat. decidim1, suportdecidim.santandreu Aplicar la normativa vigent que obliga a autoritzar Propostes que agrupa: 22 l’ús dels seus lavabos als establiments de lliure concurrència. Suports totals: 908 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/2742 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Autoria: Associació Institut de Promoció de la Cultura Número de participants a les cites: 220 Catalana, Treballadores i treballadors dels Districtes, Ajuntament de Barcelona, Rgbardon, suport decidim. Organitzacions participants a les cites: 4 barcelona, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, EI Horta, Dinamització(SantsMontLaCol), 3.1.3. Aprofitar el Port com a espai públic per la cesquerdo, suport decidim.Sants Montjuïc, Sev rod san, Pilar Lladó, Salvador Pastor Blasco, antoni jané galbete ciutadania Propostes que agrupa: 15 Utilitzar el port com a espai on desenvolupar Suports totals: 340 l’activitat pública per part del veïnat dels barris més propers, organitzant activitats que promoguin els Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 llaços entre ciutadania i el Port i millorant la difusió Número de participants a les cites: 311 de la informació i les activitats que s’hi realitzen. Organitzacions participants a les cites: 5 Promoure la relació del Port amb la ciutat. 3.1.2. Estratègia contra la contaminació de l’aire Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6555 Implementar totes les mesures necessàries per Autoria: Ajuntament de Barcelona, AAVV l’Òstia, Suport Ciutat Vella evitar situacions de risc elevat per a la salut de les persones a causa de la contaminació. Revisar els Propostes que agrupa: 5 diferents plans i programes existents i definir una Suports totals: 117 estratègia clara de les mesures estructurals que Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 cal aplicar a la ciutat per reduir la contaminació de l’aire. Afrontar la reducció del nombre de vehicles Número de participants a les cites: 31 que circulen per la ciutat i que els que circulin siguin Organitzacions participants a les cites: Cap menys contaminants, promovent una mobilitat sostenible. Donar prioritat a la posada en marxa de 3.1.4. Cablejat a les façanes programes de conscienciació i educació sobre les Treballar amb les companyies de telecomunicacions causes i els efectes de la contaminació, millorar la per eliminar progressivament el cablejat de les xarxa de vigilància i de predicció i facilitar les dades façanes i garantir la qualitat del Paisatge Urbà. a la ciutadania. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6088 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6385 Autoria: Soledad Chianese, Domingo Morales, Laurahf, Autoria: Víctor, Ajuntament de Barcelona, Antonio Lucena gbarcelona Cabello, suport decidim.barcelona2, Treballadores i Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 145 — Propostes que agrupa: 4 Organitzacions participants a les cites: 1 Suports totals: 50 3.1.7. Suprimir els fitosanitaris agressius per a la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 salut i el medi Número de participants a les cites: 0 Tant en els parcs i jardins com en la resta d’espais Organitzacions participants a les cites: Cap públics, fer servir els productes més naturals / ecològics possibles i evitar l’ús de plaguicides, 3.1.5. Protocol davant episodis de contaminació herbicides i altres substàncies perjudicials per a la Conjunt de mesures que caldrà adoptar davant la salut, així com fer actuacions de conscienciació i declaració d’episodi de contaminació atmosfèrica educació per aconseguir una ciutat lliure d’aquestes i que abraçaran diferents àmbits (comunicació, substàncies. mobilitat, salut, etcètera). Perquè sigui més efectiu, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5646 es treballarà de manera coordinada amb la resta de Autoria: Ajuntament de Barcelona, Aurora Carrasco , ACAF municipis de l’àrea metropolitana. - Associació Catalana Afectats de Fibromiàlgia-SFC-SQM, Jaume Ferrer, suport.decidim1 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5644 Propostes que agrupa: 7 Autoria: David LH, Ajuntament de Barcelona Suports totals: 198 Propostes que agrupa: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Suports totals: 900 Número de participants a les cites: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 3.1.8. Millorar la gestió de la neteja 3.1.6. Zones urbanes d’atmosfera protegida Millorar la neteja de tots els barris, adaptant els serveis de neteja a les característiques de cada zona Delimitar àrees on la qualitat de l’aire és i als nous usos de la ciutat, i realitzant accions per especialment crítica per aplicar-hi mesures promoure la coresponsabilitat de la ciutadania per restrictives pel que fa a la circulació de vehicles mantenir neta la ciutat contaminants o l’exercici de certes activitats amb la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5648 finalitat de reduir la contaminació de l’aire. Autoria: raulina, Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5643 HG i Les Corts, Treballadores i treballadors dels Districtes, Gustavo Martín, crisgutval Autoria: Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Ajuntament de Barcelona, Rafael Gomez-Moriana Korn, Nuri74 Propostes que agrupa: 6 Propostes que agrupa: 4 Suports totals: 94 Suports totals: 481 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 87 Número de participants a les cites: 43 Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 146 — 3.1.9. Pla de reducció de la contaminació acústica i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 mapa de soroll Número de participants a les cites: 48 Conjunt de mesures per reduir els nivells de soroll Organitzacions participants a les cites: 2 existent a les zones de superació i protegir les zones amb una bona qualitat acústica. La normativa 3.1.11. Millorar les platges en matèria de contaminació acústica estableix Millorar les platges de la ciutat, amb mesures de que cada cinc anys s’han d’actualitzar els mapes reducció de la contaminació, així com actuacions de estratègics de soroll i la propera actualització s’ha millora de l’accessibilitat, arranjament de paviments de fer el 2017. i modernització del sistema de megafonia, i també Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5912 millores a la zona de banys del Fòrum. Autoria: jordic, Ajuntament de Barcelona, Treballadores i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5649 treballadors dels Districtes, retroriff, Marta Annapurna, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Reig Marina, Autoria: David LH, Ajuntament de Barcelona, Suport David , Manelff, itziar1900, Draudet, Maitestac, Victoria General - Decidim Barcelona Jimenez, Jaume Layola, danioooi, Jordi de Gràcia, Pauet, Martimanent, Jota Ese, Javier Alberti, Consell Propostes que agrupa: 3 de Barri Maternitat-Sant Ramón, Suport Ciutat Vella, Noidelguinardó, suport decidim.barcelona, Eurasia, Suports totals: 70 Dsoriano , jgilvent Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Propostes que agrupa: 33 Número de participants a les cites: 22 Suports totals: 759 Organitzacions participants a les cites: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Número de participants a les cites: 160 3.1.12. Millorar els paviments Organitzacions participants a les cites: 2 Homogeneïtzar les voreres i fer estudis específics per determinar tipologies de paviments especials en 3.1.10. Pla director d’il·luminació territoris concrets i aplicar tractaments innovadors Prioritzar els espais per a vianants enfront dels vials als paviments, que permetin reduir el soroll i les de circulació, millorar els nivells lumínics, l’eficiència relliscades, entre d’altres. energètica i la intel·ligència funcional i personalitzar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5647 carrers, edificis i monuments. Auditoria per adaptar Autoria: Ajuntament de Barcelona, Jean-Michel, Imma V. la contaminació lumínica. Propostes que agrupa: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5645 Suports totals: 21 Autoria: Susanna, Brauli Tamarit, Mercedes Cirera, Angel H, Ajuntament de Barcelona, Joan Ribas, Dsoriano Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 , Solidaritat Catalana per la Independència, Molers, jag19266 Número de participants a les cites: 63 Propostes que agrupa: 10 Organitzacions participants a les cites: 1 Suports totals: 217 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 147 — 3.1.13. Rehabilitar l’espai públic de manera integral 3.1.14. Ordenança de terrasses El Pla de rehabilitació integral de l’espai públic Revisar l’actual ordenança de terrasses per garantir preveu la realització d’actuacions distribuïdes la correcta inserció d’una activitat econòmica per tot el territori que millorin la qualitat de característica de la ciutat en un espai públic de més vida a tota la ciutat. Són actuacions de millora qualitat i cohesió social, reforçant la participació d’enllumenat, paviments, voreres, verd, arbrat ciutadana en el disseny i la gestió de l’espai públic viari, fonts, mobiliari, soterrament de línies aèries, i establint els mecanismes de gestió i de disciplina senyalització, etc., orientades a guanyar espai públic necessaris per millorar la convivència entre veïnat i per al veïnat, augmentar el verd i instal·lar, on sigui activitats econòmiques a carrers i places. Aquesta possible, sistemes d’energies renovables. Aquestes modificació ha de sorgir del debat amb totes les rehabilitacions de l’espai públic també tenen per parts implicades i ha de garantir la simplicitat de la objectiu aprofundir en la millora de l’accessibilitat seva comprensió i aplicació. i potenciar la mobilitat sostenible i el transport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5913 públic. Autoria: Blablabla, Jaume Layola, Ajuntament de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5914 Barcelona, Angel Berruezo ||*||, Sergi Romero, Consell de Barri Les Corts, Francesc Robusté, suport decidim. Autoria: Natifg, consellsectorialdonesgenerelgtbi, barcelona, Suport Ciutat Vella Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, ANESDOR, Treballadores i treballadors dels Propostes que agrupa: 14 Districtes, merce22, Suport Ciutat Vella, Joaquim M. Cervera i Duran, Molers, Olivarius, eixampledelibera, Suports totals: 266 Mariacn Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Propostes que agrupa: 16 Número de participants a les cites: 228 Suports totals: 107 Organitzacions participants a les cites: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Número de participants a les cites: 178 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 148 — Eix 3.2 Verd urbà i biodiversitat Qualitat de vida també significa una ciutat més verda, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements Objectius naturals a prop de casa. Els espais verds urbans aporten valors ecològics que són essencials per a la ciutat, com ara la naturalitat, la biodiversitat, la complexitat i la Connectar la ciutat amb l’entorn natural. connectivitat, i valors socioculturals, com la salut, el benestar, la bellesa, el paisatge, la cultura i la Ampliar i millorar el verd urbà impulsant una gestió facilitació de les relacions socials. La vegetació és publicocomunitària. indispensable per millorar la qualitat de vida a la ciutat i per ajudar a disminuir els efectes del canvi climàtic. Conservar la biodiversitat i promoure’n el coneixement Barcelona és una ciutat compacta, limitada i la valoració. geogràficament entre mar, muntanya i rius, i densament poblada. Amb una de les densitats més Garantir el benestar dels animals a la ciutat. altes d’Europa, disposa de poc sòl lliure per poder desenvolupar nous espais verds. El verd és present en tota la trama urbana, però sovint forma taques aïllades, sense continuïtat. Tenim pocs parcs i jardins grans, i alguns barris estan molt mancats d’aquests espais. La superfície de verd urbà del municipi de Barcelona (2013) és de 29,10 km2, inclòs Collserola, cosa que suposa una superfície d’aquest tipus per habitant de 18,05 m2. La distribució de les zones verdes públiques als diferents districtes de la ciutat és força desigual. Es concentren principalment a Sarrià-Sant Gervasi, que inclou una part important de Collserola, i els districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris. Els districtes amb una dotació més modesta, a conseqüència de la compacitat de la trama urbana o d’una superfície menor, són Gràcia, l’Eixample i Sant Andreu. Cal, doncs, millorar tant la quantitat del verd a la ciutat com la seva qualitat i connectivitat. Aquests són els objectius del Pla del verd i la biodiversitat, que inclou fer realitat els corredors verds que connectin els principals parcs, el mar, els rius i la muntanya, dotant- los de continuïtat cap a la resta de municipis veïns per millorar la cohesió, així com aprofitar totes les oportunitats per augmentar el verd a la ciutat (interiors d’illa, parcs de barri, terrats, façanes, etcètera). Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 149 — 3.2.1. Ampliar el verd, projecte transversal 3.2.3. Obrir un corredor verd Ciutadella-Collserola Accions orientades a incrementar la conservació Actuacions per aconseguir la continuïtat del verd i millora del verd i de la diversitat biològica a la al llarg del corredor i apropar-ne els beneficis a la ciutat, així com la coresponsabilització ciutadana ciutadania, augmentant la vegetació i la diversitat per augmentar el verd a terrats, balcons i patis. d’espècies de flora i fauna. Incorporar criteris d’ampliació del verd en tots els Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5654 projectes urbans i grans infraestructures de la ciutat. Autoria: 7 En Comú, Ajuntament de Barcelona, PEPA G, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5650 Aurelio López Muñoz Autoria: Tomas Calvo Pobla, JKim, Stephane Neckebrock, Propostes que agrupa: 4 Carrie, Iris Codina, Silvia Ramos, J. Gabriel Gallart, Ajuntament de Barcelona, Treballadores i treballadors dels Suports totals: 398 Districtes, Xavi Silvestre, Oriol B, Victoria Scarpato, Jaume Artigues Vidal, Rafaela Subías, Suport decidim Activitat Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Econòmica, Comunicadores del Coll, suport decidim.Sants Montjuïc, suport decidim.barcelona, suport decidim.actes Número de participants a les cites: 0 de ciutat, Dsoriano , Marga, ll.pascual, suport.decidim1, suport decidim.barcelona2 Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 29 3.2.4. Pla director de l’arbrat Suports totals: 1725 Potenciar l’arbrat i millorar-ne les condicions per Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 21 obtenir els màxims serveis ambientals i socials. Incrementar la biomassa arbòria, especialment Número de participants a les cites: 517 als parcs i jardins urbans. Substituir arbrat que no Organitzacions participants a les cites: 14 estigui en bones condicions per altres espècies més adequades i triar espècies que, a priori, no siguin 3.2.2. Protecció del Parc Natural de Collserola vulnerables al canvi climàtic, tenint en compte que Incidir activament en la redacció del Pla Especial de siguin espècies poc propenses a plagues i malures i Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc que no provoquin al·lèrgies. Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), potenciar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5916 la participació ciutadana en tot el procés, impulsar Autoria: Roman, Victor1, Ajuntament de Barcelona, Arturo, els canvis necessaris en el planejament urbanístics. Coordinadora d’associacions de veïns de Nou Barris, Ag, consellbarrisantsbadal, suport decidim.HG i Les Corts, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6563 Jaume Villalba Gomis, Riumors, Dsoriano , Jean-Michel, Hinarejos (anhimo), Treballadores i treballadors dels Autoria: Districtes, suport.decidim1 Propostes que agrupa: 0 Propostes que agrupa: 17 Suports totals: 0 Suports totals: 272 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 0 Número de participants a les cites: 66 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 2 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 150 — 3.2.5. Els Tres Turons, pulmó verd de Barcelona 3.2.7. Rehabilitar parcs i jardins Consolidar el parc dels Tres Turons com un pulmó Projecte de rehabilitació de diversos parcs verd de la ciutat. Avançar en el planejament de la ciutat, que inclou la renovació de les vigent a Tres Turons. Executar la fase zero del infraestructures de la xarxa de reg, les línies planejament actual. Impulsar el cim del Turó de la elèctriques, fonts ornamentals i elements Rovira com a espai obert a la memòria històrica: arquitectònics, així com la renovació de mobiliari, restes d’assentament iber, bateria antiaèria, barris paviments i enllumenat, i tasques de poda i d’autoconstrucció. Regular-ne les antenes, els plantació de la vegetació del parc. accessos i la circulació. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5655 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5915 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Autoria: efm, 7 En Comú, Ajuntament de Barcelona, barcelona, lvic, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Associació de Veïnes i Veïns de Can Baró , suport decidim. Gran de Catalunya, laila, Dídac Jordà, Tomas Martinez, HG i Les Corts corvinos, Dsoriano Propostes que agrupa: 8 Propostes que agrupa: 11 Suports totals: 172 Suports totals: 114 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 18 Número de participants a les cites: 133 Organitzacions participants a les cites: Cap Organitzacions participants a les cites: 1 3.2.6. Dur a terme la conservació dels parcs 3.2.8. Estendre els horts urbans ecològics històrics Estendre la pràctica de l’horticultura i augmentar Gestionar i fer un manteniment diferenciat dels la producció d’aliments ecològics i de proximitat en parcs històrics de la ciutat: Ciutadella, Turó Park, espais públics i privats, emprant, en cada cas, el Can Castelló, Laribal, Can Sentmenat, Joan Maragall, model de gestió adequat, impulsant i donant suport Tamarita, Teatre Grec, Guinardó, Laberint d’Horta i als models de gestió comunitària, i amb la intenció Park Güell. d’obtenir els màxims serveis socials i ambientals. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5652 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5651 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Daniel #NoalTTIP, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Silvia genoves, suport.decidim1 Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Héctor R. , AnnaR, consellbarripoblesec, bc, Dsoriano Propostes que agrupa: 3 Propostes que agrupa: 10 Suports totals: 69 Suports totals: 367 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 40 Número de participants a les cites: 13 Organitzacions participants a les cites: 1 Organitzacions participants a les cites: 1 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 151 — 3.2.9. Dur a terme un control ètic de les poblacions HG i Les Corts, civisme_bcn, Ana Piera Martin, Ninoshka de coloms i porcs senglars Rodri, evita, Arturo, Associacio de Veïns i Veïnes Coll- Vallcarca, consellbarrisantsbadal, Natividad Ramos , Elisenda Monclús, Suport General - Decidim Barcelona, Controlar les poblacions d’animals salvatges, com fs, barriobajerayeye, suport decidim.barcelona, ROBERT els coloms, els porcs senglars i altres, incorporant URIBE, Xesca, Msl, antoni jané galbete, amaia tato, Carballo, decidim sarrià-sant gervasi, suport.decidim1, tècniques preventives de minimització de la Ojosdegoma, PAD Mòbil - Sant Martí, Francesc Robusté, reproducció, que substitueixin progressivament els Jordi Reynés Garcés, Fundació Comtal, INGRID mètodes de captures i caceres. Propostes que agrupa: 74 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5656 Suports totals: 1784 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Teresa R-m, suport Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: decidim.HG i Les Corts 10 Propostes que agrupa: 4 Número de participants a les cites: 334 Suports totals: 89 Organitzacions participants a les cites: 5 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 3.2.11. Nou model de parc zoològic Número de participants a les cites: 0 Definir i implantar un nou model de parc zoològic, Organitzacions participants a les cites: Cap adaptat a les necessitats actuals de la ciutadania i 3.2.10. Convivència i animals de companyia basat en el benestar màxim dels animals, potenciant la funció pedagògica i educativa que han de tenir La tinença responsable és un dels eixos aquests espais. vertebradors de la convivència. Cal crear Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5653 mecanismes que permetin el desplegament de l’ordenança municipal de convivència, defensa Autoria: Rosa Mateu, Ajuntament de Barcelona, Treballadores i treballadors dels Districtes, alicia_teba, i protecció dels animals, així com campanyes gaetano987 de foment de la convivència que permetin fer Propostes que agrupa: 5 compatible la tinença responsable i la cura dels animals amb un espai públic de qualitat i net. També Suports totals: 965 cal incrementar i millorar funcionalment les àrees Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 d’esbarjo de gossos, repartint les intervencions per Número de participants a les cites: 29 tota la ciutat. Organitzacions participants a les cites: 3 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3467 Autoria: Marc Casanovas i Bassas, Xavier , Jebimetal, Jordi R., CarmeG, Regalim, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Pepe, Núria.90, Marta Castillo, Sexteni, , Thais NM, DCC, Cristina Palou Moreno, Antoni Garrido i Martínez, Ajuntament de Barcelona, Miquel Ruscalleda Bota, Daniel Aparicio Serrano, Gonzalo Zaragoza, 3.2.12. Nou centre d’acollida d’animals de consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Ernesto, companyia Jordi García López, doguermann, Gemma Riquelme, espaigosbcn, Xavier MG, Solidaritat Catalana per la Independència, consellbarrilabordeta, suport decidim. Projecte de construcció d’un nou centre d’acollida Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 152 — d’animals de companyia a Montcada i Reixach, que permeti millorar la gestió i el benestar dels animals acollits, reduir-ne els abandonaments, augmentar- ne les acollides i les adopcions i avançar en la tinença responsable d’animals a la ciutat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5658 Autoria: Emma Infante, Ajuntament de Barcelona, Rosa Mateu, Pepa Olvera, suport.decidim1 Propostes que agrupa: 5 Suports totals: 437 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 14 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 153 — Eix 3.3 Urbanisme per als barris La ciutat construïda ha esdevingut una gran àrea metropolitana amb les mateixes exigències de cohesió Objectius territorial i sostenibilitat ambiental que les grans urbs europees. Alhora, la importància del barri en aquesta nova realitat, obliga a actuar de manera decidida per evitar fractures territorials, garantir les mateixes Impulsar les transformacions urbanes que prioritzin oportunitats a qualsevol indret de la ciutat i generar un l’espai públic i el bé comú. espai de proximitat indispensable per a la implicació social i la generació d’entorns que esdevinguin Renovar i rehabilitar el teixit urbà. promotors de salut i benestar de la ciutadania. En aquest context la defensa i l’aposta pel bé més preuat Prioritzar la inversió pública als barris més desfavorits. d’una ciutat, l’espai públic, esdevé un objectiu central. Preservar i promocionar el patrimoni arquitectònic i La combinació d’aquestes dues visions urbanístic i el paisatge cultural. complementàries —la perspectiva metropolitana i els reptes d’una gran urbs i, d’altra banda, la importància Impulsar el nou planejament metropolità. dels barris com a peça bàsica on construir la ciutat a escala humana— defineix els reptes que una ciutat Impulsar i reconduir els grans projectes amb visió global com Barcelona té al davant. Alguns d’ells articuladora. són el fet que la nostra sigui una trama compacta on el verd sovint forma taques aïllades, sense continuïtat; el poc espai de sòl permeable; la manca de mixticitat d’usos d’alguns espais de la ciutat; la necessitat de reinventar-se responent a les noves bases econòmiques; la introducció de noves xarxes d’intercanvi associades a l’ús de les tecnologies de la informació; el rol estratègic logístic de Barcelona, o l’augment de la pressió turística, per posar només alguns exemples. Cal impulsar la Barcelona que planifica el seu desenvolupament, s’estructura, s’insereix i es vincula amb el territori i relliga tota la ciutat per construir una ciutat cohesionada que prioritza la vida quotidiana. Cal també garantir que els grans projectes urbans i d’infraestructures de Barcelona s’ajustin i responguin a les necessitats reals dels ciutadans de Barcelona, siguin equilibrats en termes de cost-benefici i en termes socials i ambientals, preservant l’escala humana i pensats amb estratègies realistes i factibles a curt termini, que resolguin els problemes quotidians dels veïns. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 154 — 3.3.1. Fomentar la millora de l’arquitectura urbana i Autoria: Ajuntament de Barcelona, Ivette ampliar la protecció del patrimoni Propostes que agrupa: 2 Estendre la protecció del patrimoni i ampliar el Suports totals: 26 catàleg a noves categories com ara els conjunts Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 urbans, el teixit comercial emblemàtic, l’arquitectura moderna, els béns intangibles (memòria històrica, Número de participants a les cites: 15 patrimoni social...). Garantir la qualitat de Organitzacions participants a les cites: Cap l’arquitectura urbana de Barcelona, tant en els processos de rehabilitació, com en els de nova 3.3.3. Impulsar la Marina construcció. Introduir noves unitats de paisatge Executar urbanísticament el sector 8, on la propietat com ara els ambients i escenes de convivència, és majoritàriament de l’Ajuntament i on es genera els entorns naturals, els espais periurbans, els una superfície important de sostre edificable entorns urbans com a base de la seva projecció destinat a habitatge de protecció oficial, així com i regeneració. Incloure eines de gestió per el sector 14. Tots dos sectors són prioritaris per al promoure la rehabilitació i l’ús social dels entorns desenvolupament urbanístic del barri. patrimonials. Recuperar finques en procés de degradació. Crear una xarxa d’equipaments locals Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5671 per millorar el coneixement, la protecció i el gaudi Autoria: Ajuntament de Barcelona, consellbarrilamarina del patrimoni. Propostes que agrupa: 2 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6564 Suports totals: 16 Autoria: Ajuntament de Barcelona, monicaCevedio, suport decidim.barcelona, Comunicadores del Coll, decidim Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 sarrià-sant gervasi Número de participants a les cites: 22 Propostes que agrupa: 6 Organitzacions participants a les cites: 1 Suports totals: 31 3.3.4. Dur a terme el desenvolupament de la Colònia Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Castells Número de participants a les cites: 61 Urbanitzar vials i zones verdes parcials en l’àmbit de Organitzacions participants a les cites: 2 la Colònia Castells, que està essent objecte d’una 3.3.2. Impulsar la Sagrera i el parc lineal actuació de substitució dels antics habitatges de la colònia, de la qual ja s’han executat dues fases. Acordar amb l’Estat espanyol la reactivació de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5665 les obres i la garantia del finançament públic. Treballar amb els veïns i veïnes alguns projectes Autoria: Ajuntament de Barcelona d’urbanització de l’entorn i impulsar el planejament i Propostes que agrupa: 1 les urbanitzacions de competència municipal. Suports totals: 5 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5676 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 155 — Número de participants a les cites: 0 3.3.7. Impulsar un pla integral de l’eix Besòs Organitzacions participants a les cites: Cap Impulsar el Pla Besós com a estratègia integral 3.3.5. Pla BUITS: donar un ús ciutadà als solars buits d’intervenció al territori des d’un enfocament metropolità des de les perspectives socials, Enfortir el programa Pla BUITS, en el qual entitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, amb públiques o privades sense ànim de lucre poden l’objectiu de millorar les connexions entre barris, proposar un ús o activitat d’interès i una gestió l’accessibilitat, la biodiversitat al riu Besòs, i temporal en solars de propietat municipal que impulsar la mobilitat sostenible. actualment es troben en desús. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5670 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5662 Autoria: Ecologistes en Acció, Ajuntament de Barcelona, Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport.decidim1 suport decidim.barcelona Propostes que agrupa: 2 Propostes que agrupa: 4 Suports totals: 68 Suports totals: 63 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Número de participants a les cites: 55 Número de participants a les cites: 97 Organitzacions participants a les cites: 1 Organitzacions participants a les cites: 2 3.3.6. Impulsar les superilles 3.3.8. Promoure l’ús temporal de l’espai públic Crear noves superilles en diversos àmbits de la Promoure l’ús flexible de l’espai públic amb usos ciutat amb l’objectiu de repensar i redefinir l’espai temporals i mobiliari urbà provisional. públic per a la vida quotidiana, amb més espais de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5659 gaudi per a infants i gent gran, una mobilitat més Autoria: Ajuntament de Barcelona, Plataforma infantil sostenible, amb els veïns com a protagonistes, i juvenil de Les Corts, Associacio de Veïns i Veïnes Coll- i com una oportunitat per fomentar el verd i la Vallcarca, Dsoriano biodiversitat. Propostes que agrupa: 4 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5663 Suports totals: 45 Autoria: Ajuntament de Barcelona, eixampledelibera, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Dsoriano , Olga Marcos Número de participants a les cites: 10 Propostes que agrupa: 5 Organitzacions participants a les cites: 1 Suports totals: 35 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 3.3.9. Impulsar les Casernes de Sant Andreu Número de participants a les cites: 50 Desenvolupar l’espai que actualment ocupen les Organitzacions participants a les cites: 3 Casernes de Sant Andreu. Promoure l’habitatge social i la urbanització dels vials i les zones verdes previstes. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 156 — Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5668 3.3.11. Transformar la ronda de Dalt Autoria: Ajuntament de Barcelona Iniciar actuacions a la ronda de Dalt per millorar Propostes que agrupa: 1 les condicions de vida dels veïns que viuen als Suports totals: 15 barris que travessa. Continuar el treball dins la comissió de seguiment per avançar en la definició Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 de les propostes i estudis del seu impacte social, Número de participants a les cites: 0 mediambiental i econòmic. Plantejament de Organitzacions participants a les cites: Cap terminis de realització dels projectes. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5677 3.3.10. Transformar l’avinguda Meridiana Autoria: Tonyan06, Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Iniciar la gran transformació de l’avinguda Meridiana Catalana per la Independència, Susana S, David Bravo Bordas, suport decidim.HG i Les Corts, Associació de Veïns per convertir-la en una via més humana i pacificada. de Sarrià Incorporar la natura en tot els recorregut i millorar- Propostes que agrupa: 9 ne la conexió amb l’entorn urbà més immediat. Pacificar el transit, regulant els semàfors per Suports totals: 1852 afavorir els creuaments dels vianants i reduint Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 la velocitat dels vehicles, per reduir, també, el Número de participants a les cites: 28 soroll del carrer. Millorar la il·luminació de tota l’avinguda, prioritzant les voreres i els espais Organitzacions participants a les cites: 1 d’estada dels veïns. Realitzar un procés participatiu 3.3.12. Transformar Pere IV per consensuar les actuacions futures amb els agents de l’entorn. Redactar, licitar i contractar els Iniciar la reforma del carrer com a eix cívic, projectes executius. Està previst iniciar les obres el tot reforçant l’articulació entre espai públic, 2018 i concloure el mandat amb un tram acabat. equipaments i peces patrimonials. Potenciar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5666 la morfologia singular del carrer, promoure una revitalització econòmica sostinguda, que permeti Autoria: Ajuntament de Barcelona, Chus, Associació de Veïns i Veïnes Clot-Camp de l’Arpa, lucinio, suportdecidim. consolidar les activitats econòmiques, tant de petit santandreu format com de nous projectes d’escala més gran. Propostes que agrupa: 9 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5669 Suports totals: 279 Autoria: Ajuntament de Barcelona Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Propostes que agrupa: 1 Número de participants a les cites: 66 Suports totals: 10 Organitzacions participants a les cites: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 157 — 3.3.13. Transformar la plaça de les Glòries Catalanes 3.3.15. Repensar el barri de Vallcarca Executar el Compromís de Glòries i continuar- Reestructurar, a la zona de l’avinguda de l’Hospital ne la transformació, donant un clar impuls a les Militar-Farigola, els espais lliures i la vialitat del actuacions que milloren la vida de l’entorn. Fer barri, així com renovar el teixit edificat existent. gestions per accelerar la construcció d’equipaments Recuperar diferents espais lliures del barri pendents de proximitat i habitatge social, urbanitzar de transformar. provisionalment els espais guanyats al cotxe i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5664 concretar el futur parc. Autoria: Ajuntament de Barcelona Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5675 Propostes que agrupa: 1 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Ernesto, Suport decidim Activitat Econòmica, Salvador Pastor Blasco, PAD Mòbil - Suports totals: 16 Sant Martí Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Propostes que agrupa: 6 Número de participants a les cites: 0 Suports totals: 57 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 27 3.3.16. Recuperar el Port Vell per a usos públics Organitzacions participants a les cites: 1 Projecte d’ordenació del front litoral orientat a recuperar el Port Vell per a usos públics i ciutadans, 3.3.14. Integrar els barris de muntanya i abordatge, també, de la gestió del Port Olímpic i el Concretar la integració i les condicions Port del Fòrum. urbanístiques dels barris de muntanya que Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5674 confronten amb el Parc Natural de Collserola, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport Ciutat Vella, AVV i adequar i obrir el passeig de les Aigües, en Vila Olímpica consonància amb el desenvolupament del Pla Propostes que agrupa: 3 especial de protecció del medi natural. Suports totals: 34 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5673 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Autoria: Leonor, Ajuntament de Barcelona, Col·lectiu Agudells Número de participants a les cites: 31 Propostes que agrupa: 3 Organitzacions participants a les cites: Cap Suports totals: 97 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Número de participants a les cites: 120 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 158 — 3.3.17. Impulsar un espai públic que prioritzi la vida Propostes que agrupa: 1 quotidiana Suports totals: 23 Pla de rehabilitació de l’espai públic que incorpori Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 una perspectiva social en les intervencions en Número de participants a les cites: 0 l’espai públic. Es millorarà l’espai públic i el paisatge urbà, mitjançant actuacions al carrer Organitzacions participants a les cites: Cap –enllumenat, paviments, verd, mobiliari, línies 3.3.19. Continuar la Diagonal aèries, senyalització, accessibilitat–, a les parets mitgeres i cobertes, espais singulars on cal endreçar Tirar endavant el projecte d’allargar la urbanització i dignificar el paisatge urbà, i comerços d’interès de l’entrada de l’avinguda Diagonal cap als municipis i altres elements identitaris, com ara el patrimoni d’Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, comercial, que formen part del patrimoni públic que perquè fins i tot es pugui anar caminant o corrent pertany a tots els ciutadans. per la vorera lateral. Projecte que aquests municipis Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5917 ja van començar a estudiar durant la legislatura anterior. Autoria: ivanbcn, Ajuntament de Barcelona, crismon, ECOM, monicaCevedio, decidim sarrià-sant gervasi, FATEC, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6120 Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, jag19266, suport decidim.barcelona, Eduard., Solidaritat Autoria: JKim Catalana per la Independència, suport decidim.barcelona2, Javier61, Ignasi Badia Nogués, Suport Ciutat Vella, suport. Propostes que agrupa: 1 decidim1 Suports totals: 1 Propostes que agrupa: 18 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Suports totals: 145 Número de participants a les cites: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Organitzacions participants a les cites: Cap Número de participants a les cites: 339 Organitzacions participants a les cites: 4 3.3.20. Recuperar el teixit industrial: Torrent Estadella i Verneda Industrial 3.3.18. Impulsar Can Batlló Millorar la vialitat i els espais públics del polígon, Continuar el desenvolupament del Programa millorar la senyalització i la dotació de serveis d’actuació urbanística 1 de Can Batlló. L’actuació urbans, i també la recuperació de les naus en urbanística ha de continuar amb l’enderroc de les desús per impulsar-hi el manteniment de l’activitat últimes edificacions i afrontar les urbanitzacions industrial, afavorint la producció de béns industrials de vials i zones verdes previstes en el planejament. de proximitat i les activitats industrials vinculades a Construir l’Escola de Mitjans Audiovisuals i la innovació, la formació i la millora del metabolisme habitatge social. Rehabilitar i activar la nau de urbà. Coordinar-se amb les petites i mitjanes titularitat municipal. empreses, l’economia cooperativa, social i solidària i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5918 petits emprenedors per dinamitzar-ne l’activitat. Autoria: Ajuntament de Barcelona Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5919 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 159 — Autoria: Ajuntament de Barcelona Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 1 3.3.23. Descentralització i proximitat de les eines de Suports totals: 13 plafinicació i gestió urbanística Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Impulsar la recuperació de la proximitat en la Número de participants a les cites: 0 planificació i la gestió urbanística així com en la Organitzacions participants a les cites: Cap descentralització de l’execució de la despesa i les inversions públiques en l’àmbit de l’urbanisme 3.3.21. Impulsar la Trinitat Vella social. La modificació del Pla general metropolità en els Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6566 sòls ocupats pel Centre Penitenciari de Joves Autoria: de Trinitat Vella preveu la reforma del barri, Propostes que agrupa: 0 principalment amb nous habitatges socials, zones verdes i equipaments. Suports totals: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5672 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona Número de participants a les cites: 0 Propostes que agrupa: 1 Organitzacions participants a les cites: Cap Suports totals: 10 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap 3.3.22. Plans d’usos als barris Impulsar plans d’usos als barris com a eines per garantir el dret a l’habitatge, a un medi ambient saludable, al descans i la diversificació social, econòmica i comercial dels barris. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5661 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Rafael Luna, Vicky Suller, Comunicadores del Coll Propostes que agrupa: 4 Suports totals: 36 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 160 — Eix 3.4 Mobilitat sostenible Qualitat de vida també és tornar els carrers a les Cal actuar en diversos flancs: fomentar persones. Una Barcelona pacificada i connectada en l’ecomobilitat (per exemple, creant noves què es fomenta la mobilitat sostenible, accessible, àrees de vianants, ampliant la xarxa de carrils segura i amable per als vianants i les bicicletes, amb bicicleta, optimitzant i ampliant la xarxa de bus i facilitat per arribar a tot arreu amb transport públic ambientalitzant la flota de vehicles públics); reduir i eficient, net i a l’abast de tothom. gestionar el trànsit a la ciutat (per exemple, limitant Barcelona ha de donar compliment en matèria de la velocitat a 30 km/h, creant superilles, impulsant contaminació de l’aire i contaminació acústica als els vehicles elèctrics, fomentant el carsharing i estàndards marcats per la Unió Europea. Per assolir regulant els horaris de distribució de mercaderies), i aquest objectiu, el Pla de mobilitat 2013-2018 marcava també renovar el parc automobilístic amb l’objectiu una reducció necessària del nombre de desplaçaments d’augmentar la proporció de vehicles menys amb vehicle privat de combustió del 21%. contaminants i més eficients energèticament. No només cal tenir en compte el mateix trànsit que es genera a Barcelona, sinó que una part important dels desplaçaments diaris corresponen a viatges Objectius entre Barcelona i un altre municipi. En aquest sentit, desenvolupar polítiques conjuntes a escala metropolitana que incentivin l’ús del transport públic enfront del vehicle privat resulta indispensable si Guanyar més i millors espais per als vianants i volem lluitar eficaçment contra la contaminació promoure de forma integral l’ús de la bicicleta. atmosfèrica. També en matèria d’accidentabilitat, cal una Garantir una mobilitat equitativa per a tothom. reducció en línia amb el que exigeix la Unió Europea. En aquest sentit, és especialment preocupant el gran Avançar cap a un model de transport públic integral i nombre de sinistres que pateixen els motociclistes a sostenible. la nostra ciutat. Un total de 27 persones van perdre la vida en un accident de trànsit a Barcelona el 2015, Reduir el transport privat i millorar l’eficiència. 17 de les quals eren motociclistes, 6 vianants i 4 passatges o conductors de vehicles. Millorar la seguretat viària. Mobilitat i Situació actual 7.662.339 transport Desplaçaments diaris urbà Desplaçaments interns Desplaçaments de connexió 64,6 % 35,9 % Visió de futur Transport públic Esdevenir una ciutat en Amb bicicleta què la mobi- litat sigui A peu més sosteni- ble i amb Transport privat millor quali- tat de vida Línies als barris de treball Pacificació de carrers Connectivitat i Foment de la ‘Ampliació de la eficiència 'Xarxa bicicleta ‘Ampliació superfície per a ortogonal de bus' Gestió de mercaderies de carrils bici’ vianants’ ‘Contenció ‘Electrificació de la ‘Vehicles elèctrics per a Seguretat ‘Pla de 'Millores del Bicing’ del vehicle privat’ mobilitat’ l'última milla’ seguretat viària’ Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2013 - Resum executiu Mobilitat i transport urbà 14 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 161 — 3.4.1. Millorar l’espai públic, l’accessibilitat dels Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5922 vianants i ampliar les zones de pacificació del Autoria: Isaac Cereijo, Ajuntament de Barcelona, Joaquim trànsit Navarro, Carlos87, Amics de la Bici, Eix Maragall, associació de botiguers i professionals, Treballadores i Millorar l’espai públic i l’accessibilitat dels vianants, treballadors dels Districtes, Consell de Barri Les Corts, Xavier Riu, Stephane Neckebrock, Joan LLuis Balague, crear noves zones de pacificació del trànsit que Anna Areñas Rusiñol, J. Gabriel Gallart, Oriol B, anaralla, complementin el projecte de superilles. Definir etorrent, suport decidim.barcelona, consellbarrilabordeta, Marc Chesa, DAVID V V , alexgt9, Cristina Gosálvez, Eduard., les condicions d’accessibilitat dels carrers fora Cosme, Marga, Salvador Pastor Blasco, Suport decidim de la xarxa bàsica en tres tipus d’espais: zones de Activitat Econòmica, Neve, jcim velocitat restringida a 30 km/h (zones 30), entorns Propostes que agrupa: 42 més segurs i amb calçades de coexistència entre Suports totals: 2828 trànsit motoritzat i bicicletes; zones 20, en les quals vianants, bicicletes i vehicles coexisteixin en Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 13 plataformes úniques, i zones 10 i prioritat invertida, que són espais segurs de prioritat per als vianants. Número de participants a les cites: 370 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6134 Organitzacions participants a les cites: 10 Autoria: MarcSensecotxe, PF, Amics de la Bici, Ester, 3.4.3. Facilitar l’ús de la bicicleta omchamat, Fabiana , Ajuntament de Barcelona, jofaro, Miquel Ruscalleda Bota, AINAPJ, suport decidim. barcelona, treballadors i treballadores de Barcelona Ampliar els aparcaments de bicicletes, Activa, GR_Raons Públiques, Quim Ruiz, suportdecidim. especialment a prop dels equipaments públics. santandreu, Jordi Reynés Garcés, Carles90ar Instal·lar aparcaments en espais propers a passos Propostes que agrupa: 18 de vianants i cruïlles per maximitzar-ne l’ús. Ampliar Suports totals: 846 serveis com el BiciPark. Afavorir la intermodalitat ampliant aparcaments a prop de nodes de transport Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 i facilitar l’accés de les bicis al bus i al metro. Número de participants a les cites: 219 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6538 Organitzacions participants a les cites: 3 Autoria: David Sánchez, Amics de la Bici, César Ochoa, stvalls, CarmeRQ, carme menéndez, Arnaurvm, 3.4.2. Millorar i ampliar els carrils bici consellbarrisants, Ernesto, Lukas0001, kerouack, Suport decidim Activitat Econòmica, Miguel Vila.Despujol, SilviaC, Garantir la connectivitat de la xarxa de carrils bici malnom, suport decidim.barcelona i completar-la segons estableix el Pla de mobilitat Propostes que agrupa: 26 urbana 2013-2018. Promoure l’ús de la bicicleta a Suports totals: 1084 la ciutat. Millorar la connexió dels carrils bici que uneixen Barcelona amb els diferents municipis Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 metropolitans, i minimitzar conflictes amb la resta Número de participants a les cites: 97 de persones fent servir altres mitjans de transport. Organitzacions participants a les cites: 3 Adaptar la coordinació semafòrica a la velocitat de les bicicletes. Valorar carrils bici de passeig de Maragall i avinguda de Vallcarca. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 162 — 3.4.4. Impulsar el transport públic amb preus ciutadania i entitats. Millorar l’accessibilitat de socials parades i autobusos. Millorar la freqüència de pas dels busos, especialment les línies 21, 23, 51 i V13. Revisar les tarifes del transport públic per fer- Ampliar la xarxa, especialment les línies H12, 21, 65, les més socials, amb mesures com estendre 87, 129 i 165. els descomptes actuals de la T-trimestre a les persones registrades a l’atur i a les persones amb Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5680 una renda inferior a l’SMI, i aconseguir la gratuïtat Autoria: crismon, Ajuntament de Barcelona, Imma V., de la T-12 fins als 16 anys (T-16). Impulsar un nou Waldorapaz, Margarita López Carrillo, Consell de Barri dreta de l’Eixample, maribelaca, J. Alberto, David Nacher, abonament que simplifiqui el sistema de zones Jorge Damont , M.Eugenia Sánchez Carraté, Encarna , actual i promogui l’ús quotidià del transport públic, suport decidim.barcelona, Froilà, Consell de Barri Sant Antoni, AnnaB(SantsMontLaCol), eixampledelibera, abaratint-lo per a les persones que el fan servir suport decidim.actes de ciutat, Edgar Mrtn, casa lila, cada dia de forma habitual. Instar a la Generalitat Peregir, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Edurnea, J.L.Peralta, bc, FATEC, Federació d’Associacions de Gent a l’acabament de la L9 i L10, i a una revisió i nou Gran de Catalunya, AINAPJ, suport decidim.HG i Les Corts, impuls al Pla Director d’Infraestructures. Instar crmcgnm, Joan(SantsMonLaCol), Francisco, Maite Batlle Ciutat Vella, Javier Fraga, INGRID, Dsoriano , GR_Raons també a l’Adif i el Ministeri de Foment a la revisió i Públiques, Suport decidim Activitat Econòmica execució del Pla de Rodalies. Propostes que agrupa: 42 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5921 Suports totals: 510 Autoria: Daniel LR, raulina, Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri dreta de l’Eixample, Treballadores i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: treballadors dels Districtes, Món, Josep Mompin Poblet, 15 suportdecidim.santandreu, Comunicadores del Coll, Carla Saballs, Susanna Segovia, eduraval, decidim sarrià-sant Número de participants a les cites: 576 gervasi, suport decidim.barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.HG i Les Corts, Suport Organitzacions participants a les cites: 10 decidim Activitat Econòmica, monisemonise, lvic, KK, Blanca(noubarris)punt6, quim, Vicenç Larrotcha i Ros, 3.4.6. Connectar les xarxes de tramvia de Barcelona Dsoriano , eixampledelibera, Annie, Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 30 Impulsar la mobilitat sostenible i treballar per la connexió del tramvia per la Diagonal. Suports totals: 466 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5679 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 14 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Ignacio Delgado, Xavier Riu, Marta Solé Andrés, EsterS, jordipi2, suport Número de participants a les cites: 627 decidim.barcelona, Salvador Pastor Blasco, Nuria Graell G, Francesca Blanch, suport decidim.HG i Les Corts, Ignasi Organitzacions participants a les cites: 10 Rodriguez Ramirez, martaPo, PAD Mòbil - Sant Martí, JKim 3.4.5. Nova xarxa de bus, millora del servei i impuls Propostes que agrupa: 17 del bus de barri Suports totals: 1754 Completar el desplegament de la nova xarxa de bus i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 recuperar els busos de barri els diumenges i festius. Número de participants a les cites: 104 Revisar el recorregut de les línies de bus i optimitzar Organitzacions participants a les cites: 3 la ubicació de les parades, amb participació de Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 163 — 3.4.7. Pla de mobilitat urbana aparcaments per a motos a la calçada i baixar les motos de les voreres. Desenvolupar el Pla de mobilitat urbana potenciant els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5624 transport públic, i situar la contaminació Autoria: Josep Mompin Poblet, nluine, Miriam AT, Pamiesp, atmosfèrica per sota dels límits que marca la Unió AMPA Escola Pit-Roig, suport decidim.barcelona, Ajuntament de Barcelona, Nina, Cesar, AMPA Escola Rius Europea. Els eixos estratègics són assolir una i Taulet #SomRius, Consell de Barri dreta de l’Eixample, mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient. Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, jregas, Roberto Carazo Redondo, Marta 1986, Jaime Lozano Desenvolupar mesures per conscienciar els Blasco, Francesca Blanch, CarmenCascajosa, Amics de ciutadans sobre els impactes del model de mobilitat la Bici, Silvia Ramos, Albert Vilà Picas, ANESDOR, Taula Oberta Trinitat Nova, Consell de Barri Les Corts, Imma V., actual. Disminuir l’impacte sobre l’espai públic Agente k192, Joan Rafael Rabasco López, Alexros, Cari d’aquesta activitat bàsica de la ciutat. Promoure Almazan, Claparols-Carrera, anaralla, suportdecidim. santandreu, Roig Martí, Enric, Noesal, Gloria Dova, la utilització de vehicles més nets. Considerar les Germán Alonso, martina rey jañez, Ximo Moixó, Enricbcn, casuístiques concretes de la logística urbana, el Xavier Duacastilla Soler, espernallac, fonso_guti, Josep Castells, gbr, Associació Mobilitat i Turisme Sostenible de servei del taxi i els serveis de neteja. Barcelona, MiTS, Josep Guzman, Joaquim , marcos, Charlie LeFuck, feydo, suport decidim.HG i Les Corts, Jorditron, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5678 Consell Barri Hostafrancs, X.V, Oriol B, boletnegre, Suport decidim Activitat Econòmica, GR_Raons Autoria: David Bravo Bordas, San tito, Consell de Barri Públiques, meridiana72, Francisco Gonzalez Navarro, Esquerra de l’Eixample, Ajuntament de Barcelona, consellsectorialgentgransantsmontjuïc, Eulalias, mireia, Joaquim Navarro, Consell de Barri Sagrada Família, Joan saraixavi, Rul C, suport decidim.barcelona, Consell de Barri Sant Antoni, albert, Consell de Barri dreta de l’Eixample, Unio d’Eixos Propostes que agrupa: 87 Comercials Turistics. Barcelona Oberta, Amics de la Bici, AAVV Front Maritim, suport.decidim1, Mfraileg, Consell Suports totals: 1068 Barri Hostafrancs, Toni Caparrós, Suport decidim Activitat Econòmica, eixampledelibera, Miquel Ruscalleda Bota, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: Javier Alarcón, Enricdjavan, smarti, Jordi Reynés Garcés, 12 Dsoriano , suport decidim.salut, Francisco Número de participants a les cites: 560 Propostes que agrupa: 46 Organitzacions participants a les cites: 7 Suports totals: 655 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3.4.9. Pla d’aparcaments per Barcelona 16 Ampliar les zones d’aparcament regulat a la ciutat Número de participants a les cites: 490 i repensar-ne la funcionalitat i la gestió. Crear Organitzacions participants a les cites: 13 aparcaments metropolitans als afores de la ciutat per evitar l’entrada de vehicles al centre. Estudiar 3.4.8. Visió transversal de la seguretat viària estratègies per desincentivar l’ús del transport Ampliar les zones d’aparcament regulat a la privat a través de l’aparcament. Ampliar els ciutat i repensar-ne la funcionalitat i gestió. Crear aparcaments per a motos a la calçada i baixar les aparcaments metropolitans als afores de la ciutat motos de les voreres. per evitar l’entrada de vehicles al centre. Estudiar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3535 estratègies per desincentivar l’ús del transport Autoria: Gonzalo Bello, merameque, Rocío Aguilera, Joanet, privat a través de l’aparcament. Ampliar els Jordi Ortega, AINAPJ, Xavier Xargay, eixampledelibera, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 164 — suport decidim.barcelona, ANESDOR, ferranf75, impalah, 3.4.11. Millorar el servei del Bicing Marta Laurent Veciana, Suport decidim Activitat Econòmica, anaralla, Marta Pinent, suport.decidim1, suportdecidim.santandreu, Dsoriano , oriolrp, suport Repensar el servei del Bicing amb l’objectiu que decidim.habitatge esdevingui una alternativa de transport públic Propostes que agrupa: 25 sostenible i eficient. Plantejar altres tarifes per promoure’n l’ús i fer-lo més social. Més estacions Suports totals: 1146 i més bicicletes. Bicing als barris de muntanya Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: i Bicing elèctric. Desenvolupar sistemes per 14 minimitzar-ne el repartiment. Realització del Número de participants a les cites: 383 manteniment amb vehicles elèctrics i càrrega Organitzacions participants a les cites: 13 del Bicing elèctric a partir de fonts renovables. Promoure’l com un servei públic. Promoure’l com un 3.4.10. Promoure la mobilitat elèctrica servei metropolità en el si de l’AMB. Promoure la utilització de vehicles sense emissions Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3466 (com els elèctrics) i de baixes emissions, i també Autoria: Oriol Timoneda, alex.mady, Adrià Franquesa, Maria les bones pràctiques per minimitzar l’impacte de Casademont, Marti, daviduriarte , jordipi2, GR_Raons Públiques, Maria R, Xavi Silvestre, Dsoriano , PericoPerez la mobilitat. Impulsar punts de recàrrega elèctrica a tots els barris. Electrificar el transport públic. Propostes que agrupa: 12 Afavorir el repartiment comercial i les rutes Suports totals: 380 turístiques amb vehicles elèctrics. Impulsar la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 flota municipal elèctrica substituint els vehicles que no són elèctrics i incloure’n, entre d’altres, en Número de participants a les cites: 123 els serveis de manteniment del clavegueram, de la Organitzacions participants a les cites: 3 neteja de la ciutat, de parcs i jardins, etc. 3.4.12. Millorar la sostenibilitat i la seguretat en la Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3497 mobilitat escolar Autoria: Víctor, Susanna, Oliver, Pablo_Montoya, Solidaritat Catalana per la Independència, Ajuntament de Barcelona, Constitució d’una xarxa de camins escolars que Víctor GC, Enschede, Esteban, Mariano V, Jose PC, Treballadores i treballadors dels Districtes, tonyo, vsalaf, permetin una connexió segura entre les escoles eixampledelibera, Consell Barri Hostafrancs, treballadors i instituts de la ciutat. Facilitar l’accés a peu, en i treballadores de Barcelona Activa, Suport decidim Activitat Econòmica, Peregir, JKim, Kaiene, Quim Ruiz, bicicleta i en transport col·lectiu a les escoles. Dsoriano Incrementar la seguretat en els desplaçaments a Propostes que agrupa: 26 peu per augmentar l’autonomia personal de nens i joves. Educar envers la mobilitat sostenible a les Suports totals: 739 escoles. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 12 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3358 Número de participants a les cites: 294 Autoria: Amics de la Bici, Guillen Auge, Miquel Ruscalleda Bota, Joan(SantsMonLaCol), fapac, suport decidim. Organitzacions participants a les cites: 9 barcelona, Dsoriano , decidim sarrià-sant gervasi Propostes que agrupa: 13 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 165 — Suports totals: 158 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Número de participants a les cites: 170 Organitzacions participants a les cites: 7 3.4.13. Reformar el túnel de la Rovira Reforma integral del túnel de la Rovira. Impermeabilització, asfaltat i instal·lació de mesures de control de la velocitat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3495 Autoria: Sergi G R, Noidelguinardó, Jorditron Propostes que agrupa: 3 Suports totals: 63 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 166 — Eix 3.5 Energia i canvi climàtic Una ciutat sostenible és la que pot perdurar en el Per això volem avançar en el consum responsable temps i té futur, perquè s’assegura els recursos i les i en la prevenció, la reutilització i el reciclatge, amb condicions necessàries per mantenir i millorar la l’objectiu de residu zero, i impulsant una política qualitat de vida. metropolitana de tractament de residus coherent amb Barcelona ha anat implantant mesures per corregir aquests principis. Això vol dir crear una economia problemes ambientals, però sovint entenent-les com entorn de la recuperació dels subproductes, amb una reparació al final del procés. Ara es tracta de sistemes de gestió que l’abonin, com és ara, el dipòsit prevenir les disfuncions des de bon inici, evitant-ne les retorn. causes. Estendre la cultura de la sostenibilitat és un El consum d’energia procedent de combustibles objectiu que l’Ajuntament no aconseguirà tot sol. Per fòssils és la causa principal del canvi climàtic i també fer-lo possible, cal la complicitat i la implicació de de la contaminació atmosfèrica. A més, les reserves molts agents ciutadans. Des del tombant de segle, com són finites. a herència del moviment Agenda 21, Barcelona té una A la ciutat, la tendència dels darrers anys en xarxa creixent d’organitzacions (més de vuit-centes) consum d’energia final ha estat a l’alça. Es va passar signants del Compromís ciutadà per la sostenibilitat, de consumir 15.664,78 GWh l’any 1999 a consumir que treballen per contribuir a l’assoliment dels 16.782 GWh el 2012, tot i que la tendència és a objectius compartits. La xarxa inclou associacions disminuir el consum per càpita, ja que l’any 1999 el cíviques, ambientals i socials, empreses grans i consum d’energia per habitant era de 10,60 MWh/any, petites, universitats, associacions de professionals i mentre que l’any 2012 va ser de 10,35 MWh/any. gremis, sindicats, universitats, i també vora quatre- Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte cents centres educatius. d’hivernacle, l’any 2012 Barcelona va emetre un total de 3.690.037 tones de CO2, que representen 2,28 tones de CO2 equivalent per càpita, força per sota de les emissions de l’any 1999, que van ser de 3,19 tones de CO2 equivalent. Tot i això, el problema no és menor i cal continuar actuant. Queda encara molta feina a fer per estendre la nova Objectius cultura de l’energia i vetllar perquè les vies de sortida de la crisi econòmica passin per opcions d’eficiència i potenciació de les energies renovables. Per això volem caminar decididament cap al Complir els compromisos de reducció de gasos amb subministrament d’energia 100% renovable, i amb efecte d’hivernacle. zero emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per fer- ho possible cal dotar-nos de mecanismes de gestió Augmentar la generació renovable i local d’energia i adients, com ara un operador energètic municipal. fomentar l’autoconsum i el balanç net. De manera similar, l’obtenció d’aigua, de materials i d’aliments, i l’abocament de productes residuals, Augmentar l’eficiència i l’estalvi energètic. produeix impactes sobre el territori i els ecosistemes naturals. Reduir la generació de residus i incrementar la recollida selectiva. Avançar cap a una gestió pública integral del cicle de l’aigua. Estimular la implicació ciutadana i donar suport als agents educatius per una ciutat sostenible. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 167 — 3.5.1. Compromís de Barcelona pel clima que hi viuen, hi treballen i que acull. Reduir un 40 % d’emissions de gasos amb efecte Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5682 d’hivernacle l’any 2030 i incrementar un metre Autoria: Ajuntament de Barcelona quadrat de verd per habitant. Definir un full de ruta Propostes que agrupa: 1 amb projectes concrets per desenvolupar en dos anys (2016-17). Suports totals: 39 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5681 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. Número de participants a les cites: 0 barcelona, Dsoriano Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 3 3.5.4. Mapa Barcelona + sostenible Suports totals: 276 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Projecte en xarxa d’entitats al costat de l’Ajuntament que convida la ciutadania a participar en mapatges Número de participants a les cites: 49 col·laboratius per identificar iniciatives de Organitzacions participants a les cites: 1 sostenibilitat. 3.5.2. Compromís ciutadà per la sostenibilitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5694 2012-2022 Autoria: Ajuntament de Barcelona Desenvolupar 100 línies d’acció adoptades per 800 Propostes que agrupa: 1 organitzacions ciutadanes al costat de l’Ajuntament. Suports totals: 26 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5693 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Dsoriano , Suport Número de participants a les cites: 0 General - Decidim Barcelona Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 5 Suports totals: 33 3.5.5. Aplicar clàusules ambientals a tots els contractes de l’Ajuntament Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 72 Incloure clàusules ambientals a les guies de contractació de l’Ajuntament, que recullin mesures Organitzacions participants a les cites: 3 específiques per impulsar una contractació 3.5.3. Pla de resiliència i adaptació al canvi climàtic ambientalment responsable. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5683 Avançar cap a una ciutat que sigui capaç de fer front als seus reptes, impactes o situacions de crisi d’una Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport General - Decidim Barcelona manera proactiva, i superar-los mentre n’aprèn i esdevé cada vegada més forta, afegint valor a la Propostes que agrupa: 3 ciutat i garantint la qualitat de vida de les persones Suports totals: 62 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 168 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Propostes que agrupa: 20 Número de participants a les cites: 9 Suports totals: 316 Organitzacions participants a les cites: 1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 3.5.6. Programa de conscienciació i educació sobre Número de participants a les cites: 148 la sostenibilitat Organitzacions participants a les cites: 5 Programa de sensibilització i educació dirigit 3.5.8. Operador energètic municipal a la ciutadania, amb instruments de suport i assessorament per afavorir l’estalvi i l’eficiència Impulsar un operador energètic amb l’objectiu energètica. de promoure les energies renovables, crear una comercialitzadora i caminar cap a la sobirania Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5686 energètica i l’autosuficiència de la ciutat per reduir Autoria: Ajuntament de Barcelona, Treballadores el consum d’energia fòssil. i treballadors dels Districtes, Societat Catalana d’Educació Ambiental, consellbarripoblesec, suport Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5685 decidim.barcelona, Suport decidim Activitat Econòmica, eixampledelibera, Suport General - Decidim Barcelona, Autoria: Ajuntament de Barcelona, AAVV l’Òstia, Consell Dsoriano de Barri dreta de l’Eixample, Florenci, consellbarrisants, Suport decidim Activitat Econòmica, eixampledelibera, Propostes que agrupa: 18 Dsoriano , procomuns.net Suports totals: 68 Propostes que agrupa: 14 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 Suports totals: 905 Número de participants a les cites: 189 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Organitzacions participants a les cites: 8 Número de participants a les cites: 76 3.5.7. Estratègia per a la transició energètica Organitzacions participants a les cites: 3 Revisar els diferents plans i programes existents 3.5.9. Sistemes sostenibles de producció d’energia i perquè Barcelona sigui una ciutat 100 % renovable. autoconsum Determinar i prioritzar actuacions en totes les Aplicar sistemes sostenibles de producció d’energia polítiques municipals destinades a reduir l’impacte i incentivar també els particulars i les comunitats. ambiental mitjançant l’estalvi i l’eficiència Línia de subvencions per donar suport a la producció energètica, l’increment en l’ús de les energies d’energies renovables, com la solar (tèrmica i renovables i l’impuls de la transició energètica. fotovoltaica), eòlica, etc. Promoure i impulsar Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5687 l’autoconsum. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Associació de Veïns i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3034 Veïnes Joan Maragall Guinardó, Daniel Aparicio Serrano, Solidaritat Catalana per la Independència, Suport General Autoria: Ecologistes en Acció, Antonio Lucena Cabello, - Decidim Barcelona, J. Alberto, suport decidim.barcelona, AAVV l’Òstia, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Suport decidim Activitat Econòmica, eixampledelibera, Prithika, Dsoriano , Suport decidim Activitat Econòmica CarmenCascajosa Propostes que agrupa: 11 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 169 — Suports totals: 409 3.5.12. Rehabilitar i impulsar la Fàbrica del Sol Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Renovar les instal·lacions i el contingut museogràfic Número de participants a les cites: 143 per actualitzar l’equipament com a centre de Organitzacions participants a les cites: 4 referència de l’educació per a la sostenibilitat. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5926 3.5.10. Impulsar les instal·lacions municipals d’energies renovables Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. barcelona Planificació a llarg termini que situï el tipus, la Propostes que agrupa: 2 ubicació i la inversió necessària per incrementar la Suports totals: 22 producció municipal d’energia de fonts renovables. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5688 Número de participants a les cites: 33 Autoria: PEPA G, Ajuntament de Barcelona, Noidelguinardó, Dsoriano , ala Organitzacions participants a les cites: 1 Propostes que agrupa: 5 3.5.13. Treballar per una gestió pública de l’aigua Suports totals: 150 La recuperació de la gestió pública de l’aigua és una Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 tendència internacional com a resposta al fracàs Número de participants a les cites: 17 dels processos de privatització per garantir l’accés Organitzacions participants a les cites: 2 al dret humà a l’aigua i el sanejament, així com per a la gestió sostenible del recurs per a les futures 3.5.11. Estratègia per l’eficiència energètica i la generacions i la protecció del medi ambient. rehabilitació dels edificis municipals Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6110 Programa de rehabilitació transversal d’edificis Autoria: Ecologistes en Acció, Mar C municipals i equipaments, amb l’objectiu de millorar Propostes que agrupa: 2 l’habitabilitat i la sostenibilitat i incrementar-ne l’eficiència energètica. Suports totals: 1083 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5925 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona, consellbarripoblesec, Número de participants a les cites: 0 Dsoriano , eixampledelibera Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 7 Suports totals: 100 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Número de participants a les cites: 79 Organitzacions participants a les cites: 3 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 170 — 3.5.14. Pla de recursos hídrics alternatius i extensió 3.5.16. Residu zero de la xarxa d’aigües freàtiques Impulsar la reducció, la reutilització i el reciclatge. Avançar cap a una gestió sostenible i racional de Impulsar la prevenció de residus i formes l’aigua, incidint en l’estalvi d’aigua potable, la seva innovadores de gestió per avançar cap a la reducció i optimització i la substitució per recursos hídrics el reciclatge de tots els residus municipals. alternatius (aigües freàtiques, dipòsits per a aigües Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6384 pluvials, efluents de depuradores, etc.). Actualització del Pla de recursos hídrics alternatius i del Pla de Autoria: Ajuntament de Barcelona, felip, AgustíNG, Ecologistes en Acció, monicaCevedio, Toniribas, Susanna, sequera. Charles, Treballadores i treballadors dels Districtes, suport decidim.barcelona, procomuns.net, Anabel-Lise Le Roux, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5692 Suport Ciutat Vella, Urkiux, Souris, Paula Vts, Dsoriano , Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, corvinos, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Ecologistes en Acció, Suport decidim Activitat Econòmica, Suport General - AVV Vila Olímpica, AAVV l’Òstia, Associacio de Veïns i Decidim Barcelona, Jordi Salabert, Neus80 Veïnes Coll-Vallcarca, Dsoriano , Froilà Propostes que agrupa: 26 Propostes que agrupa: 8 Suports totals: 652 Suports totals: 204 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Número de participants a les cites: 204 Número de participants a les cites: 27 Organitzacions participants a les cites: 9 Organitzacions participants a les cites: 1 3.5.17. Millorar la recollida de brossa 3.5.15. Millorar la xarxa de clavegueram Millorar la recollida de brossa, proposant models Rehabilitar trams de xarxa deteriorada per alternatius amb més contenidors, contenidors aconseguir la millora de la seva capacitat i ampliar- específics (restes de jardineria, etc.). ne la vida útil. Construir nous trams de clavegueram. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5691 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3147 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Kaiene Autoria: smoutrille, GR_Raons Públiques, Centre de Propostes que agrupa: 2 Joves i Adults - Fundació ACIS, crmcgnm Suports totals: 24 Propostes que agrupa: 4 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Suports totals: 26 Número de participants a les cites: 0 Cites presencials on aquesta actuació ha estat Organitzacions participants a les cites: Cap debatuda: 1 Número de participants a les cites: 19 Organitzacions participants a les cites: 1 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 171 — Eix 4 Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern La crisi econòmica ha anat acompanyada d’una forta Per això cal dur a terme transformacions crisi política que ha posat en qüestió el sistema necessàries en l’àmbit de la democràcia representativa democràtic actual. Això s’ha vist reflectit en una i de la gestió pública, aprofundir en els instruments falta de confiança cap a les institucions i els seus de la democràcia deliberativa i participativa, així com representants polítics, que s’ha vist agreujada per fer ús de la democràcia directa quan la ciutadania ho una lenta però constant retirada de l’Estat en matèria cregui oportú. Caldrà, també, reforçar els mecanismes de drets socials. Ens trobem, doncs, en una crisi que de transparència institucional a partir de fer efectius no és només econòmica, sinó també social i política, el dret a la informació, el rendiment de comptes i i que ha fet emergir una clara demanda ciutadana de el control ciutadà, tres eines imprescindibles per democràcia, cosa que ha fet augmentar l’exigència fer front al fenomen de la corrupció i garantir el d’informació i transparència, més i millor sobirania compromís amb l’honestedat i el bon govern. La en la capacitat de definir els nostres models de vida, transparència i el principi de prevenció aconsellen territoris i infraestructures, així com pràctiques establir, en un ajuntament de les magnituds del de comunitàries de gestió d’alguns serveis, recursos i Barcelona, una estructura de control de la gestió i béns comuns. d’anàlisi multidisciplinària que, sent compatible i El PAM actual vol reflectir el convenciment que són complementari amb els serveis fiscalitzadors ordinaris possibles altres formes de governar, que posin en el de l’Ajuntament existents, els completi i reafirmi centre la ciutadania i que estiguin supeditades a la que tots els serveis i servidors municipals actuen coresponsabilitat i la coproducció de les polítiques d’acord amb els principis de legalitat, honestedat i entre tècnics, polítics i ciutadania. El repte que tenim transparència. avui és desenvolupar i crear espais i mecanismes La transparència és un antídot de la corrupció i que facin possible aquesta administració col·lectiva i és, per tant, una condició necessària per prevenir-la, democràtica d’allò públic i comú. dificultar-ne la presència i l’arrelament al si de les Així doncs, és necessari i urgent repensar la política estructures públiques. Les recents lleis promulgades i la democràcia. La complexitat dels problemes sobre transparència i bon govern, així com els convenis contemporanis i les noves possibilitats obertes per internacionals ratificats, estableixen els requisits una ciutadania activa, les noves tecnologies i la mínims legals que s’han de complir per assegurar revitalització d’espais socials obren un nou escenari una gestió pública honesta. La posada en marxa i que requereix infraestructures democràtiques noves. el manteniment de les mesures de transparència Es tracta d’activar el potencial polític de la ciutadania, requereixen una acció activa, continuada i avaluable de garantir les condicions perquè s’apoderi, de per part de les administracions públiques. Cal desenvolupar dispositius que facilitin la promoció recuperar el grau de confiança de la ciutadania en de noves formes de democràcia, de coproducció de l’administració municipal i els seus servidors, i fer polítiques públiques i de gestió col·lectiva de recursos de l’Ajuntament de Barcelona un referent d’integritat comuns. Cal reconèixer i acompanyar les pràctiques institucional en la gestió de la despesa i paradigma ja existents al territori sota criteris d’autonomia d’equanimitat en la presa de decisions, replantejant i de gestió comunitària que permetin potenciar els models d’actuació que no estiguin compromesos una intel·ligència col·lectiva capaç de fer front a la amb la transparència i els principis d’igualtat i complexitat urbana contemporània. solidaritat. Molts governs han parlat de la importància de la transparència, sense que tots hagin actuat de manera conseqüent amb els bons desideràtums que es formulen. És hora de prendre seriosament les paraules, i de ser plenament conseqüents amb el que vol dir ser transparents. Es pretén, en definitiva, esdevenir un exemple d’innovació organitzativa i reforçament democràtic en l’àmbit municipal. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 172 — Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona treballarà per Barcelona és, però, una ciutat amb una gran salvaguardar i enfortir la integritat de l’Administració, vida associativa. La Barcelona que reconeixem és tant del sector públic com del personal laboral que la Barcelona dels barris i d’una ciutadania activa en forma part, fomentant una cultura que rebutgi i organitzada. Cal una democràcia més propera la corrupció i que promogui la transparència en a la ciutadania que tingui en compte el fet que la gestió. Des que es va aprovar la Llei 19/2014, els poders públics valorin i facilitin els processos l’Ajuntament de Barcelona ha donat un caràcter d’associacionisme, d’autoorganització i de gestió prioritari al desplegament de les accions necessàries ciutadana dels serveis i dels equipaments públics. per preparar-ne l’entrada en vigor i ha volgut anar Avançar cap a una governança publicocomunitària, més enllà del seu contingut, oferint als ciutadans una amb contacte directe entre el veïnat i els seus informació clara, completa i actualitzada que inclou representants, i cap a una descentralització política i l’activació del Portal de Transparència, la creació de territorial que atansi el govern a l’escala més propera. l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques, la La democràcia a la ciutat ha de ser viva i oberta. creació de la Bústia Ètica, la redacció i l’execució del Viva, perquè ha d’estar en permanent moviment, Codi ètic i el Pla de millora ràpida de la transparència atenta a les demandes i les propostes de la ciutadania. pressupostària i financera, entre altres. Oberta, perquè ha de ser permeable i sensible a les Transparència i participació com a eixos principals innovacions que permeten al poble exercir el poder de la Barcelona democràtica que volem. Cal aprofundir polític i controlar l’acció de govern. En definitiva, en els mecanismes de democràcia directa que una democràcia que compti amb la gent, que sàpiga permetin a la ciutadania decidir sobre els problemes caminar preguntant i que cerqui la col·laboració que l’afecten. El marc normatiu actual no permet fer ciutadana per fer una ciutat més justa, amable i processos de participació vinculants ni posar en marxa habitable. aquests mecanismes. Participar és obrir estructures de poder a la ciutadania perquè, més enllà del vot cada quatre anys, la ciutadania exerceixi el seu dret i deure com a subjecte polític actiu amb capacitat d’acció i decisió. La baixa participació té també una correlació directa amb la desigualtat. No és casual que aquells barris amb indicadors de pobresa més alts tinguin uns índexs de participació electoral més baixos. La participació haurà d’anar acompanyada de mesures per contrarestar les desigualtats territorials i de polítiques que apoderin la ciutadania. La participació s’entén com un mecanisme per millorar la quotidianitat de les persones que viuen i treballen als barris. Per fer efectiu el dret a participar caldrà habilitar espais i processos que reconeguin la pluralitat i la diversitat dels territoris, les persones i els col·lectius de la ciutat per reconèixer i fer sentir aquelles veus més invisibles. Serà una prioritat, per tant, potenciar la participació d’aquells col·lectius amb menys visibilitat pública, alguns dels quals sense espai en la democràcia representativa, com poden ser infants, joves i adolescents o barcelonins d’origen divers. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 173 — Eix 4.1 Govern transparent i rendició de comptes Un govern realment transparent és aquell que obre i garanteix l’accés a les dades, publica els seus Objectius projectes i actuacions, que facilita el control ciutadà de l’acció municipal. Que obre canals per escoltar de manera efectiva l’opinió i les propostes ciutadanes i que explica els resultats de les seves activitats. Promoure la informació amb canals diversos, la L’Ajuntament de Barcelona s’ha de comprometre transparència, l’avaluació, la rendició de comptes i amb l’honestedat, la transparència i el principi de l’auditoria de les polítiques públiques, facilitant canals prevenció de control democràtic i rendició de comptes, perquè la ciutadania pugui controlar l’acció de govern. i és conscient que la corrupció afecta més fàcilment a aquelles administracions que no estan dotades Garantir els mecanismes i els protocols per a d’eines especialitzades, professionals i estables per l’avaluació de les polítiques públiques, promovent fer front a aquesta xacra. Per aquest motiu, l’Oficina canals adients per a la implicació de la ciutadania. de Transparència i Bones Pràctiques treballarà per millorar i enfortir els serveis fiscalitzadors Promoure l’auditoria de les despeses municipals. existents i crearà una estructura de control de la gestió, d’auditoria i d’anàlisi. Alhora, garantirà que Promoure que els processos d’investigació i innovació la gestió de l’administració municipal, i també de siguin participatius, oberts i col·laboratius. les seves entitats vinculades i participades, es regeixin d’acord amb els principis de transparència, codis de bon govern i compliment de la legalitat en matèria de transparència, contractació pública i resta d’ordenament jurídic. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 174 — 4.1.1. Oficina per a la Transparència i Bones dels alts càrrecs, pressupostos, etc., i s’oferirà, Pràctiques també, en formats oberts i reutilitzables. Desenvolupar l’Oficina per a la Transparència i Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5696 Bones Pràctiques, perquè garanteixi que la gestió Autoria: Ajuntament de Barcelona, Ecologistes en Acció, municipal es regeix pels principis de transparència Solidaritat Catalana per la Independència, Toni Campos, Treballadores i treballadors dels Districtes, D2-Esquerra, i bon govern. Crear un consell assessor per a CarmenCascajosa, decidim sarrià-sant gervasi la transparència, format per professionals que Propostes que agrupa: 10 treballaran per lluitar contra la corrupció en l’àmbit municipal i que no rebran cap remuneració per la Suports totals: 264 seva col·laboració. Retorn públic a la ciutadania a Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 través d’informes específics. Serà també un canal Número de participants a les cites: 0 de continuïtat de les tasques de fiscalització de la intervenció municipal o el departament d’auditoria Organitzacions participants a les cites: Cap interna, i el vehicle de relació amb l’Oficina Antifrau 4.1.3. Codi ètic per a càrrecs electes i personal de Catalunya i la Fiscalia Anticorrupció. directiu Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5794 Desenvolupar el codi ètic que té per objectiu Autoria: Ajuntament de Barcelona fixar els principis i els valors ètics i les normes de Propostes que agrupa: 2 conducta que han de respectar els càrrecs electes Suports totals: 51 i el personal directiu municipal en l’exercici de les seves funcions, amb la finalitat principal de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 garantir una gestió eficient, íntegra i transparent de Número de participants a les cites: 37 l’administració municipal i que reguli els conflictes Organitzacions participants a les cites: Cap d’interessos i posi control per evitar les portes giratòries. 4.1.2. Portal de transparència Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5699 El nou portal de transparència compleix amb Autoria: Ajuntament de Barcelona, Solidaritat Catalana per els requisits de la llei de transparència i haurà la Independència, procomuns.net d’incloure un registre de grups d’interès per Propostes que agrupa: 3 controlar-ne l’activitat en la relació amb Suports totals: 58 l’Administració. El Portal de Transparència ha d’oferir informació tant de l’Ajuntament (àrees i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 districtes), com de tot el grup municipal (instituts Número de participants a les cites: 13 municipals, entitats públiques empresarials, Organitzacions participants a les cites: 1 societats mercantils, consorcis i fundacions). Entre la informació que publicarà, s’hi inclourà la relativa a 4.1.4. Habilitar una bústia ètica contractacions, subvencions, convenis, activitat dels òrgans de govern, retribucions i perfils professionals Habilitar una bústia ètica concebuda com una eina de participació perquè la ciutadania pugui Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 175 — comunicar de forma segura a l’Ajuntament fets dependències, per contribuir a generar una cultura i conductes contràries a una gestió ètica de participativa i de proximitat en la gestió municipal. l’Administració. En els casos en què convingui, es Així mateix, afavorir l’acostament de la ciutadania a podrà fer la denúncia de forma anònima. aspectes essencials en el funcionament municipal, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5698 com el pressupost, el Pla d’actuació municipal i el compliment dels compromisos assumits. Autoria: Ajuntament de Barcelona, Xnet, Hinarejos (anhimo), suport.decidim1, Maria Cardus Moya, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5717 AlertaPobleSec Autoria: Fem Sant Antoni , Ajuntament de Barcelona, Propostes que agrupa: 6 Solidaritat Catalana per la Independència, Miguel Vila. Despujol, Raval Territori Socialment Responsable, decidim Suports totals: 46 sarrià-sant gervasi, Consell Barri Hostafrancs, suport. decidim1 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Propostes que agrupa: 10 Número de participants a les cites: 37 Suports totals: 81 Organitzacions participants a les cites: Cap Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 4.1.5. Desenvolupar el projecte ‘El Govern ret Número de participants a les cites: 105 comptes’ Organitzacions participants a les cites: Cap Crear mecanismes que permetin processos de revocació o penalització de càrrecs electes als 4.1.7. Fer un registre obligatori de reunions i gestors públics i responsables polítics en el cas contactes amb lobbies d’incompliments greus de compromisos i que Per combatre la mala pràctica de les fomenti la responsabilització de la ciutadania. administracions i la corrupció en l’àmbit de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5697 polítiques tecnològiques i de coneixement, Autoria: Ajuntament de Barcelona s’implementarà un registre obligatori de reunions i contactes amb els lobbies o grups de pressió que Propostes que agrupa: 1 representen interessos econòmics de les grans Suports totals: 15 corporacions en telecomunicacions o serveis Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 tecnològics. Número de participants a les cites: 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/2633 Organitzacions participants a les cites: Cap Autoria: procomuns.net Propostes que agrupa: 1 4.1.6. Millorar la gestió i la rendició ciutadana de comptes Suports totals: 23 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 Millorar l’eficiència dels canals d’informació de tots els tràmits municipals usant un llenguatge Número de participants a les cites: 13 clar i entenedor, garantint la disponibilitat a la Organitzacions participants a les cites: 1 ciutadania de les cartes de serveis de totes les Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 176 — 4.1.8. Millorar les Oficines d’Atenció a la Ciutadania Suports totals: 88 (OAC) Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Millorar la qualitat de les prestacions de les OAC, Número de participants a les cites: 34 dotant-les dels recursos humans i el materials Organitzacions participants a les cites: 1 necessari, especialment de forma que es redueixi el temps d’espera i s’agilitzin els tràmits. També 4.1.10. Avaluar les polítiques municipals hi contribuirà l’establiment de nous canals, que evitaran desplaçaments, i la implantació de la cita Crear eines d’avaluació de les polítiques públiques, prèvia per a determinats serveis. Enfortiment del tant mitjançant la participació ciutadana (amb procés d’anàlisi i resolució de les queixes. una fitxa d’avaluació dels serveis), com mitjançant l’enfortiment dels òrgans participatius del propi Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3238 govern, amb l’objectiu de reforçar els mecanismes Autoria: mireia, Maite Batlle Ciutat Vella, Consell de Barri de control democràtic. dreta de l’Eixample, Treballadores i treballadors dels Districtes, Josep Maria, suport decidim.Sants Montjuïc, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5700 decidim sarrià-sant gervasi Autoria: Ajuntament de Barcelona, Suport decidim Propostes que agrupa: 7 Activitat Econòmica, suport.decidim1, suport decidim.HG i Les Corts Suports totals: 36 Propostes que agrupa: 5 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 Suports totals: 22 Número de participants a les cites: 182 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Organitzacions participants a les cites: 3 Número de participants a les cites: 83 4.1.9. Impulsar el coneixement obert i les dades Organitzacions participants a les cites: 1 obertes Crear un repositori digital de coneixement obert amb tots els informes, documents, estudis i investigacions que siguin resultat de processos d’investigació, anàlisi o avaluació promoguts o finançats per l’Ajuntament amb la llicència Creative Common que en possibilitin la reutilització. Fomentar l’obertura de dades públiques i facilitar- ne la interpretació mitjançant l’us d’eines de visualització de dades. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5701 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Humbert, procomuns. net, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, decidim sarrià-sant gervasi Propostes que agrupa: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 177 — Eix 4.2 Participació ciutadana El sistema democràtic es fonamenta en la sobirania A més, l’aprofundiment democràtic està popular, “de la qual sorgeixen tots els poders de condicionat, en gran mesura, per una descentralització l’Estat”. Però per avançar cap a una democràcia política que atorgui més poder al territori, ja que real no n’hi ha prou amb l’elecció de representants aquest és el nivell de govern més proper a la sinó que cal facilitar la participació, col·laboració, ciutadania i amb millor coneixement de les necessitats deliberació i decisió de la ciutadania sobre tots els que s’hi generen. Necessitem, per tant, crear un assumptes que afecten la vida a la ciutat. Malgrat que marc que doni més autonomia i capacitat de decisió el nostre sistema institucional no permet, de moment, (política i econòmica) als districtes per planificar i mecanismes com ara els referèndums vinculants, pensar la ciutat des de les necessitats territorials i no hi ha cap obstacle perquè el Govern i la resta de amb visió de ciutat. En aquest sentit, cal donar més grups municipals facin seus els resultats dels diversos capacitat de decisió als plens de districte, augmentar mecanismes de participació. el percentatge de pressupost gestionat directament Una ciutadania activa s’enforteix a través pel territori i descentralitzar l’elecció directa dels d’associacions, de projectes col·lectius i de xarxes representants polítics, entre altres coses. de cooperació i col·laboració entre iguals. A tot aquest teixit cívic i associatiu, l’Ajuntament li ha de facilitar les eines més idònies perquè pugui prendre part en la política de la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament fomenta la recerca i la formació Objectius per millorar els canals i processos de participació i promou la utilització de nous espais i mitjans digitals que permetin augmentar la participació i fer-la Promoure mecanismes de democràcia directa. més accessible, oberta i transparent. Tanmateix, la majoria de les infraestructures digitals que han Promoure la participació i coresponsabilitat de la permès la democratització política en els últims anys ciutadania en el disseny, l’execució i l’avaluació de depenen de grans corporacions i han estat orientades les polítiques municipals per mitjà de lògiques de a explotar la intel·ligència col·lectiva a favor del col·laboració públic-comú. mercat publicitari i altres formes d’acumulació privada (de dades, de capital simbòlic, etcètera). Cal Fomentar i facilitar la participació dels diversos desenvolupar, doncs, infraestructures que permetin col·lectius que integren la ciutat. articular una tecnopolítica segura, descentralitzada, a través de codi lliure i auditable, amb mecanismes Potenciar els òrgans de participació ciutadana com a de verificabilitat i traçabilitat, per millorar la qualitat veritables espais amplis de coproducció, de seguiment democràtica, la col·laboració i l’autonomia social. Per i d’avaluació de les polítiques públiques. això és necessari mobilitzar i fomentar la capacitat investigadora i innovadora, garantint la producció, Desenvolupar entorns i infraestructures digitals de l’autogestió i la cogestió d’aquestes infraestructures. participació i col·laboració públiques i comunes. Promoure que els processos d’investigació i innovació siguin participatius, oberts i col·laboratius. Avançar en la descentralització territorial. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 178 — 4.2.1. Desenvolupar una plataforma de participació Autoria: Víctor GC, Ajuntament de Barcelona, Suport digital General - Decidim Barcelona Propostes que agrupa: 3 Desenvolupar una plataforma de participació digital, auditable i de programari lliure, que permeti generar Suports totals: 119 i monitorar propostes i debats, així com aprofundir Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 en mecanismes de democràcia directa. Estarà Número de participants a les cites: 25 orientada a: facilitar processos d’intel·ligència col·lectiva i d’organizació social per territoris i Organitzacions participants a les cites: Cap àrees; fomentar la comunicació social en xarxa; 4.2.3. Desenvolupar la descentralització territorial incrementar la visibilització, la documentació i la transparència dels processos participatius, i també Iniciar un procés polític i ciutadà que compti amb a potenciar i enriquir la participació presencial. la participació dels treballadors municipals per Es podrà accedir a la plataforma des de diferents establir un full de ruta que fixi objectius a mitjà i dispositius buscant sempre la interoperabilitat amb llarg termini per avançar cap a la desconcentració l’adequació a estàndards oberts, la privacitat dels de la gestió i la descentralització territorial i la usuaris i la possibilitat de federar serveis. participació ciutadana. El procés inclourà la revisió Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5710 de l’organització municipal i la relació entre àrees i districtes, l’establiment de les competències de Autoria: Ajuntament de Barcelona, Andreu Torres Borràs, Víctor GC, Bernat R, ACisteró, Consell de Barri Sagrada districtes, àrees i instituts municipals, la gestió Família, Gràcia Multimèdia (Gràciamon TV), Jordi Gómez dels pressupostos i la coordinació entre els serveis Puncernau, suport decidim.HG i Les Corts, pelines municipals d’un mateix territori, així com el debat Propostes que agrupa: 11 sobre el propi model de descentralització. Suports totals: 450 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5708 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Autoria: Ajuntament de Barcelona, D2-Esquerra, M.Eugenia Sánchez Carraté, Suport General - Decidim Barcelona, Número de participants a les cites: 29 eixampledelibera Organitzacions participants a les cites: 1 Propostes que agrupa: 6 4.2.2. Impulsar consultes, referèndums i iniciatives Suports totals: 26 ciutadanes Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Obrir canals de participació, digitals o presencials, Número de participants a les cites: 73 en els quals el conjunt de la ciutadania pugui Organitzacions participants a les cites: 2 expressar la seva decisió mitjançant un vot lliure, directe i secret en matèries de competència 4.2.4. Revisar la normativa que regula la participació municipal. Estudiar la possibilitat de presentar ciutadana iniciatives populars per promoure actuacions Impulsar un procés participatiu per revisar i elaborar municipals, incloent-hi consultes i referèndums. unes noves Normes reguladores de participació Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5796 ciutadana, per fer-la diversa, inclusiva, real i eficaç, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 179 — i revisar els òrgans actuals de participació per atenent les necessitats dels treballs de cura i millorar l’eficiència i la incidència real d’aquests garantint la diversitat, representativitat i informació espais en les polítiques de la ciutat i incorporar la necessària en les convocatòries i documentacions. visió i la lògica territorial. El procés haurà de partir Treballar per garantir l’accés universal a la de les propostes fetes anteriorment per obrir un connectivitat i l’ús de les eines digitals. segon debat polític i ciutadà. Haurà d’incloure Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5706 anàlisi i diagnòstic, definicions, instruments i models per desenvolupar la democràcia directa, la Autoria: Ajuntament de Barcelona, tiphaine, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona2, coproducció de les polítiques públiques, processos suport decidim.actes de ciutat, suport.decidim1, suport d’informació, comunicació i avaluació i noves formes decidim.barcelona de participació. Propostes que agrupa: 12 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5795 Suports totals: 62 Autoria: Ricard, Víctor GC, Fem Sant Antoni , Ajuntament Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 de Barcelona, Xavier Duacastilla Soler, Treballadores i treballadors dels Districtes, Assemblea BComú La Verneda Número de participants a les cites: 180 Sant Martí, Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, ECOM, Solidaritat Catalana per la Independència, suport Organitzacions participants a les cites: 3 decidim.barcelona, Martí Sales, Consell d’Associacions de Barcelona, decidim sarrià-sant gervasi, procomuns. net, Consell Barri Hostafrancs, Federació Catalana de 4.2.6. Garantir una participació digital inclusiva, Voluntariat Social, eixampledelibera segura i transparent Propostes que agrupa: 23 Desenvolupar estratègies i mesures per garantir Suports totals: 186 l’accés i augmentar l’ús de les tecnologies digitals de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 participació ciutadana al conjunt de la ciutadania, promovent la inclusió de tots els col·lectius. Incloure Número de participants a les cites: 234 la investigació i el desenvolupament de models i Organitzacions participants a les cites: 3 aplicacions amb verificació d’identitat, verificació de processos (escriptura, missatges, vots), seguretat 4.2.5. Cap a una participació inclusiva de les comunicacions i les dades, de manera que Dissenyar, preveure i habilitar instruments de garanteixin la privacitat dels usuaris en entorns participació que siguin diversos i inclusius, atenent digitals de participació i col·laboració ciutadana. a aspectes idiomàtics, espais presencials i virtuals, Assegurar que, un cop garantida la privacitat, es comunicatius, etc., que reconeguin l’heterogeneïtat i desenvolupen protocols perquè la informació i la diversitat de les persones per fer efectiu el dret a la documentació de la participació sigui oberta i participar als col·lectius amb necessitats singulars, transparent. posant èmfasi en els col·lectius d’origen divers, gent Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5799 gran, infants i a les veus de les dones en tota la seva Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim.HG i Les diversitat. Corts, suport.decidim1, decidim sarrià-sant gervasi Afavorir la participació social, tenint en compte els Propostes que agrupa: 4 horaris i fent-los compatibles amb la vida personal Suports totals: 15 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 180 — Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5703 Número de participants a les cites: 126 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri Sant Antoni, Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, Organitzacions participants a les cites: Cap consellbarripoblesec, suport decidim.barcelona2, decidim sarrià-sant gervasi, eixampledelibera, suport decidim. 4.2.7. Fer una elecció directa dels consellers de actes de ciutat districte Propostes que agrupa: 9 Iniciar un procés polític i ciutadà que estableixi els Suports totals: 37 mecanismes possibles per fer real l’elecció directa Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 4 dels consellers de districte, així com la definició Número de participants a les cites: 135 de les seves funcions, per millorar la democràcia a partir d’enfortir els canals de proximitat territorial. Organitzacions participants a les cites: 2 Possibilitat de realitzar una prova pilot per validar la 4.2.9. Participar en els pressupostos municipals proposta realitzada. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5709 Crear mecanismes i canals per fomentar la participació en els pressupostos que permeti Autoria: Roger Amigó, Ajuntament de Barcelona, Associació de Veïns i Veïnes Clot-Camp de l’Arpa la implicació de la ciutadania en una part de la despesa municipal. Realització d’una primera Propostes que agrupa: 3 prova pilot en alguns barris i àrees amb la voluntat Suports totals: 233 d’ampliar l’abast de la participació i posant a l’abast Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 mecanismes d’informació i formació perquè sigui real i efectiva. Número de participants a les cites: 25 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5704 Organitzacions participants a les cites: Cap Autoria: Ajuntament de Barcelona, ECOM, Consell Barri 4.2.8. Enfortir els espais participatius al territori Hostafrancs Propostes que agrupa: 4 Creació i consolidació dels espais, òrgans i processos de participació territorials, que facin Suports totals: 120 possible una implicació de la ciutadania més Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 gran i efectiva de la ciutadania en els projectes, Número de participants a les cites: 0 actuacions i polítiques municipals en l’àmbit de barri o districte. Establir mecanismes de Organitzacions participants a les cites: Cap transparència que permetin un major control, 4.2.10. Impulsar els processos de participació seguiment i avaluació de les polítiques dels districtes per part de la ciutadania. Fomentar Dissenyar i garantir les infraestructures necessàries la cooperació interterritorial i posar en valor la per desenvolupar processos de participació fets a proximitat i l’escolta directa des dels territoris per mida sobre temes concrets que afecten la ciutat. fomentar la presa de decisions en l’elaboració de les Aquests processos podran ser iniciats pel govern polítiques de ciutat. municipal o per demanda ciutadana. Seran oberts i Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 181 — transparents, amb representació de tots els sectors Organitzacions participants a les cites: Cap i col·lectius implicats i amb l’establiment previ dels criteris i compromisos respecte dels resultats 4.2.12. Crear un laboratori d’innovació democràtica i sorgits. col·laboració ciutadana Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5797 Crear un laboratori d’innovació democràtica de, amb Autoria: Associació de Veïns d’Hostafrancs, Ajuntament de i per a la ciutadania, com a espai comú de recerca Barcelona, suport decidim.barcelona, Maclaren, Consell de entorn a processos participatius, democràcia Barri Fort Pienc, Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, procomuns.net, suport.decidim1 municipal, col·laboració social, recollida de dades i informació sobre la ciutat, apoderament ciutadà, Propostes que agrupa: 8 autoorganització col·lectiva i distribuïda. Fomentar Suports totals: 84 l’autonomia social, posant un èmfasi especial en Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: els qui tenen facilitats per al desplegament de 3 noves tecnologies i pràctiques tecnopolítiques. Número de participants a les cites: 89 D’aquesta manera, es preveu l’estudi de nous processos i òrgans de participació i el desplegament Organitzacions participants a les cites: 2 d’un repositori digital de pràctiques i experiències 4.2.11. Investigar la ciutat intel·ligent i la ciutat de participació ciutadana en diferents àrees democràtica d’actuació (salut, educació, urbanisme, economia del procomú...). Aquest laboratori també hauria Repensar el model social, econòmic i tecnològic de desenvolupar mecanismes d’avaluació amb els de la ciutat intel·ligent (smart city) i orientar-lo a seus indicadors respectius, que permetin fer un processos veritablement transparents, distribuïts seguiment dels diferents processos de participació, i distributius, oberts i democràtics. Construir, així com de la implementació dels seus resultats. de manera participativa, models alternatius de Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5711 tecnologia, coneixement i ciutat, que promoguin les infraestructures distribuïdes, les xarxes de Autoria: Ajuntament de Barcelona, procomuns.net, treballadors i treballadores de Barcelona Activa comunicació lliures, la privacitat, la co-gestió democràtica, l’apoderament tecnològic de la Propostes que agrupa: 3 ciutadania, l’autonomia tecnopolítica social i les Suports totals: 86 lògiques econòmiques cooperatives, col·laboratives Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: i del bé comú. 0 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5798 Número de participants a les cites: 0 Autoria: Lluís D, Ajuntament de Barcelona Organitzacions participants a les cites: Cap Propostes que agrupa: 2 Suports totals: 43 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 182 — Eix 4.3 Acció comunitària L’escenari de crisi política, social i econòmica està transformant la relació entre l’administració local Objectius i les organitzacions socials, així com els papers respectius en la gestió de serveis i equipaments públics. En aquest context, sorgeixen experiències de gestió ciutadana que qüestionen l’expansió Promoure noves formes de governança, de coproducció de l’externalització de serveis, alhora que poden de polítiques públiques i de gestió no mercantil dels representar la possibilitat de més incidència i control recursos comuns. de la ciutadania en els recursos i les polítiques públiques. Promoure l’acció comunitària per a l’enfortiment i Els equipaments tenen un paper central al territori l’apoderament ciutadà. de proximitat, i han de poder ser espais de cohesió social, d’enfortiment de projectes associatius, i Potenciar l’associacionisme amb una base social d’apoderament i de reforç del vincle comunitari. més àmplia i promoure la millora del funcionament Repensar-ne la funció, el seu projecte, pot representar democràtic de les associacions i la seva actuació en una oportunitat de primer ordre perquè creixin com a xarxa. plataformes de reforç de la vida comunitària; avançant en noves formes de gestió i coproducció de polítiques públiques que reconeguin les pràctiques que ja s’estan desenvolupant i que promoguin noves formes de governança i de gestió publicocomunitària. Els plans comunitaris han estat instruments d’intervenció al territori per compensar les desigualtats dels barris i fomentar l’acció comunitària. El model actual, però, en molts casos, no respon a les demandes presents del territori i dels seus agents. Caldrà revisar el seu funcionament i promoure nous espais per a la millora social als barris, incorporant la dimensió comunitària al conjunt de la política social de proximitat. Caldrà també comptar amb el teixit associatiu i seguir fomentant-lo. Barcelona és una ciutat amb una gran vida civil i amb una ciutadania activa i organitzada. L’Ajuntament té la voluntat de potenciar un associacionisme de base àmplia, de funcionament democràtic i en xarxa, posant en valor i facilitant els processos d’associacionisme i d’autoorganització. Tot i el vigor del món associatiu, no podem oblidar que la mateixa crisi i el conjunt dels canvis urbans, laborals, demogràfics, i en els estils de vida, estan donat lloc a una societat poc vertebrada o molt fragmentada socialment. Facilitar processos i experiències d’autoorganització dels sectors de població més allunyats de la vida associativa ha de ser un objectiu de primer ordre de l’acció política amb objectius comunitaris. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 183 — 4.3.1. Impulsar l’acció comunitària al territori decidim.joventut, suport decidim.barcelona, Consell Barri Hostafrancs, suport decidim.actes de ciutat, suport Avançar en la coproducció de polítiques públiques decidim.HG i Les Corts i incorporar noves pràctiques amb la implicació Propostes que agrupa: 24 d’actors socials, serveis públics, entitats i Suports totals: 90 col·lectius, reconeixent i acompanyant les existents al territori sota criteris d’autonomia i de gestió Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 8 comunitària. Repensar en aquesta lògica els plans Número de participants a les cites: 191 de desenvolupament comunitari i altres accions Organitzacions participants a les cites: 6 comunitàries existents. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5800 4.3.3. Reforçar la dimensió comunitària dels equipaments de proximitat Autoria: Consell de la Joventut de Barcelona, Fem Sant Antoni , Ajuntament de Barcelona, Unio d’Eixos Comercials Turistics. Barcelona Oberta, ABD Associació Reforçar els equipaments de proximitat com agents i Benestar i Desenvolupament, Consell de Barri Esquerra espais de cohesió social, apoderament i participació de l’Eixample, Federació Catalana de Voluntariat Social, Gràcia Multimèdia (Gràciamon TV), Andreu Participacio, ciutadana, fent-los més accessibles, eficients i Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, Treballadores participatius per reforçar-ne el caràcter comunitari. i treballadors dels Districtes, decidim sarrià-sant gervasi, suport decidim.barcelona2, Suport decidim Activitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5714 Econòmica, suport decidim.actes de ciutat, suport decidim.barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, Autoria: Ajuntament de Barcelona, Treballadores i suport decidim.HG i Les Corts, Consell Barri Hostafrancs, treballadors dels Districtes, Carlos Rincón Sánchez, glillo, suport.decidim1, suport decidim.salut, Salvador Pastor suport decidim.barcelona, Maclaren, Habana2000, Suport Blasco, Suport Ciutat Vella decidim Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona2, suport.decidim1, decidim sarrià-sant gervasi, suport Propostes que agrupa: 43 decidim.HG i Les Corts, smarti, Suport Ciutat Vella, GR_ Raons Públiques Suports totals: 178 Propostes que agrupa: 20 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 13 Suports totals: 115 Número de participants a les cites: 509 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 9 Organitzacions participants a les cites: 7 Número de participants a les cites: 229 4.3.2. Desenvolupar el Comuns Urbans Organitzacions participants a les cites: 6 Generar un marc administratiu que reconegui i protegeixi les formes de gestió comunitària a la ciutat, reconeixent la diversitat de models de gestió, activitats i necessitats. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5713 Autoria: Consell de la Joventut de Barcelona, glillo, Ajuntament de Barcelona, Fundació Comtal, procomuns. net, miquel, Consell d’Associacions de Barcelona, eixampledelibera, Blanca(noubarris)punt6, Suport decidim Activitat Econòmica, GR_Raons Públiques, suport 4.3.4. Promoure l’enfortiment econòmic, democràtic Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 184 — i social de l’associacionisme Col·laborar en els projectes de les associacions que siguin d’interès públic, especialment els que contribueixin a la participació de la ciutadania en els afers públics i respectin el codi ètic de les associacions. Desenvolupar el Pla de suport a les associacions (2015-2017), fruit del compromís de l’Ajuntament amb el teixit associatiu. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5801 Autoria: Consell d’Associacions de Barcelona, suport decidim.SantsMont, Ajuntament de Barcelona, Leonor, Consell de la Joventut de Barcelona, Fundació Festa Major de Gràcia, Castellers de la Vila de Gràcia, Martikoor - Confederació Entitats Sant Martí de Provençals, Associacio de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, eixampledelibera, Habana2000, FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, ECOM, Federació Catalana de Voluntariat Social, suport decidim. HG i Les Corts, Martí Sales, Treballadores i treballadors dels Districtes, Andreu Participacio, Dincat - Discapacitat Intel·lectual Catalunya, suport.decidim1, Suport decidim Activitat Econòmica, suport decidim.barcelona2, Suport General - Decidim Barcelona, suport decidim.actes de ciutat, decidim sarrià-sant gervasi, Dsoriano , Conxi Pérez Radua Propostes que agrupa: 63 Suports totals: 651 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 16 Número de participants a les cites: 355 Organitzacions participants a les cites: 11 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 185 — Eix 4.4 Administració intel·ligent i inclusiva Una administració que millora els processos de producció de serveis per fer-los més eficients i facilita Objectius al seu actiu principal, el personal municipal, els recursos i mitjans necessaris per assolir els màxims nivells d’excel·lència. Una administració, tanmateix, que no es limita Millorar els canals d’informació, l’accés a la informació a gestionar recursos i a produir serveis de manera i la comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania. eficient, que no actua de manera mecànica, sinó que gestiona de manera intel·ligent els recursos Garantir la inclusió del principi d’igualtat de gènere disponibles, interactua amb l’entorn escoltant i en les polítiques públiques i l’organització de cercant l’opinió de la ciutadania per ajustar les l’Ajuntament. actuacions a les necessitats en canvi permanent de les persones que viuen a la ciutat. I que, per assolir-ho, Agilitzar i simplificar la gestió de tràmits, de manera facilita l’accés a la informació i estableix millors canals més eficaç, eficient, transparent i amb millor control de comunicació amb la ciutadania. de la gestió. Alhora, Barcelona vol ser una ciutat inclusiva, per voluntat del seu govern, de la societat civil i de les persones que hi viuen. La ciutat requereix una Administració integral i transversal, basada en una estratègia compartida amb la societat civil per reduir desigualtats, reduir l’exclusió social i aconseguir una ciutat més cohesionada i una ciutadania activa des de tots els àmbits municipals. Tot i l’esforç municipal dels últims anys, no n’hi ha prou. Cal un esforç per fer una administració més inclusiva, utilitzant els mitjans més adients perquè la diversitat de les persones no sigui un obstacle que les discrimini en l’accés a l’administració i als serveis municipals. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 186 — 4.4.1. Desplegar l’administració electrònica i l’arxiu Propostes que agrupa: 1 electrònic Suports totals: 18 Dotar l’Ajuntament amb un sistema que garanteixi la Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 integritat, la disponibilitat, l’autenticitat i la conser- Número de participants a les cites: 0 vació dels documents electrònics. Posar en marxa una plataforma per a l’arxiu electrònic, que permetrà Organitzacions participants a les cites: Cap agilitzar, simplificar, millorar l’eficiència i la trans- 4.4.3. Promoure l’ús de programari lliure en la gestió parència de la gestió administrativa i l’accés de la municipal ciutadania amb l’ús d’aplicacions i mitjans elec- trònics segurs i fiables, i posar en marxa l’expedient Promoure la creació i l’ús de programari lliure i llicèn- electrònic en tots els àmbits de l’Ajuntament (con- cies obertes en l’àmbit de la gestió municipal per red- tractació, subvencions, llicències, facturació, impos- uir el pagament de llicències. Adaptar els dispositius i tos, permisos, sancions, etc.), tant per a la ciutada- equips municipals a aquest programari lliure. nia com per a empreses, comerços i altres. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/3191 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5802 Autoria: Xnet, procomuns.net, Rosa, decidim sarrià-sant Autoria: Associació Castellers de la Vila de Gràcia, gervasi, map9 Treballadores i treballadors dels Districtes, Ajuntament de Barcelona, Plataforma infantil i juvenil de Les Corts, Propostes que agrupa: 9 Hector, Suport decidim Activitat Econòmica, Héctor Ayón, treballadors i treballadores de Barcelona Activa, Suports totals: 60 procomuns.net, suport decidim.barcelona, Suport General - Decidim Barcelona, Consell Barri Hostafrancs, Gumer, Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 decidim sarrià-sant gervasi, suport decidim.actes de ciutat Número de participants a les cites: 34 Propostes que agrupa: 24 Organitzacions participants a les cites: 1 Suports totals: 195 4.4.4. Impulsar i millorar els canals de comunicació Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 amb la ciutadania Número de participants a les cites: 218 Promoure nous canals per recollir propostes, Organitzacions participants a les cites: 3 queixes i suggeriments sobre els serveis 4.4.2. Centralitzar la compra de béns i la municipals. Millorar les cartes de serveis i els contractació canals d’informació i comunicació sobre els tràmits municipals, ja sigui promovent la gratuïtat del canal Impulsar diferents mecanismes (central de compres, telefònic d’informació municipal o bé actualitzant i acords marc, contractes centralitzats, etc.) que simplificant les guies de serveis en paper i, alhora, permetin l’agregació de compres de béns i serveis implementar nous canals de comunicació, en funció per assolir un estalvi econòmic més elevat i una del públic objectiu, i adaptar-los als diferents major eficiència, transparència i control en la gestió. dispositius i a la introducció de programari lliure. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5718 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5051 Autoria: Ajuntament de Barcelona Autoria: Eiyeitis, Mdl, Inmacl, Ajuntament de Barcelona, Treballadores i treballadors dels Districtes, Consell Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 187 — de Barri dreta de l’Eixample, consellbarrilamarina, per unificar els diferents arxius de l’Ajuntament en consellsectorialgentgransantsmontjuïc, suport decidim.barcelona, consellbarrisantsbadal, Dsoriano un mateix equipament. , consellbarripoblesec, decidim sarrià-sant gervasi, marcos Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5803 Propostes que agrupa: 17 Autoria: Ajuntament de Barcelona Suports totals: 877 Propostes que agrupa: 2 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 5 Suports totals: 37 Número de participants a les cites: 225 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Organitzacions participants a les cites: 2 Número de participants a les cites: 0 4.4.5. Ampliar la xarxa d’Internet municipal Organitzacions participants a les cites: Cap Ampliar i millorar la xarxa d’Internet municipal, 4.4.7. Garantir la transversalitat de gènere estenent-la als barris amb menor accessibilitat i reduint l’escletxa digital. Accés a Wi-Fi en Conjunt de criteris i mesures per posar en marxa, fer equipaments municipals i autobusos. un seguiment i avaluar la transversalitat de gènere en l’organització i el funcionament de l’Ajuntam- Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6372 ent. En el marc del Pla per la justícia de gènere es Autoria: Solidaritat Catalana per la Independència, lau out preveuen deu àmbits des dels quals es vetlla per loud, David Bravo Bordas, Treballadores i treballadors dels Districtes, rafafede, eixampledelibera, Suport decidim la transversalitat de gènere: sistemes d’informació Activitat Econòmica, suport decidim.Sants Montjuïc i avaluació; objectius de gènere en la normativa, Propostes que agrupa: 11 plans i programes; estructures institucionals d’im- puls per a la igualtat de gènere; formació en gènere; Suports totals: 516 clàusules de gènere a la contractació, subvencions i Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 concessions; instruments de política laboral; igual- Número de participants a les cites: 395 tat en premis i distincions; comunicació inclusiva, i participació de dones, moviments feministes i enti- Organitzacions participants a les cites: 6 tats organitzades per la igualtat de gènere. 4.4.6. Digitalitzar i unificar l’arxiu municipal Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5719 Digitalitzar tota la documentació municipal i oferir Autoria: OriolC, eixampledelibera, Ajuntament de Barcelona, consellsectorialdonesgenerelgtbi, Suport Ciutat Vella, millor protecció i més garanties de seguretat de la Consell Barri Hostafrancs, suport decidim.barcelona2, documentació i protecció del patrimoni documental suport decidim.barcelona, smarti, suport decidim.salut, suport.decidim1, Suport decidim Activitat Econòmica amb un valor històric ric i elevat. Reorganitzar els serveis que es presten a la ciutadania. Contribuir a Propostes que agrupa: 24 la memòria de la ciutat i als drets de les persones, ja Suports totals: 622 que és un fonament de la transparència de la gestió Cites pres. on aquesta actuació ha estat debatuda: 11 pública. Permetre un accés obert i més eficient a la informació i a la documentació per a la ciutadania i Número de participants a les cites: 231 la pròpia Administració Municipal. Iniciar els treballs Organitzacions participants a les cites: 8 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 188 — Eix 4.5 Eficiència i professionalitat Una administració municipal moderna exigeix una revaloració i reestructuració de la seva organització, Objectius especialment en una època com l’actual, de ràpida transformació, per aconseguir una gestió eficient i eficaç de l’interès públic. Així, per poder-ho assolir, l’administració municipal Adequar l’organització interna als objectius i funcions incorpora nous sistemes de gestió i de processos, plantejats. d’especialització, d’autoritat i de coresponsabilitat. En definitiva, una autèntica reenginyeria de Incrementar l’ocupació de personal municipal fix, l’administració municipal. potenciant els processos de promoció interna. Un dels elements clau de tot aquest procés és millorar la qualitat de l’ocupació que genera la Promoure la igualtat d’oportunitats entre homes i mateixa administració municipal, de manera que dones en l’organització municipal. s’incrementin els processos de formació, de promoció interna, reduint l’interinatge, incrementant el personal Implicar el personal municipal en els processos de fix, i regulant els llocs directius, a més de buscar millora de la gestió municipal. mecanismes per augmentar la participació del personal municipal. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 189 — 4.5.1. Convertir la participació en una realitat suport.decidim1 interdepartamental Propostes que agrupa: 16 Elaborar un pla interdepartamental municipal Suports totals: 60 per a la democràcia activa, que doni un caràcter Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 7 de transversalitat a les accions que promoguin la participació ciutadana des de qualsevol àrea o Número de participants a les cites: 225 districte, i desenvolupar protocols, eines, recursos, Organitzacions participants a les cites: 2 canvis organitzatius i formació per a personal de l’Ajuntament que donin suport a qualsevol procés 4.5.3. Millorar les eines informàtiques per a la gestió participatiu. municipal Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5702 Desplegar l’aplicació informàtica de gestió que ja Autoria: Ajuntament de Barcelona, procomuns.net funciona en l’organització municipal, els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials. Propostes que agrupa: 2 D’aquesta forma, es millora l’eficiència i l’eficàcia Suports totals: 22 en la tramitació, s’incrementa la transparència en Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 els processos i la informació i es dóna suport a la presa de decisió en polítiques de personal, amb una Número de participants a les cites: 0 informació integral. Organitzacions participants a les cites: Cap Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5805 4.5.2. Millorar l’organització interna Autoria: OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ, Ajuntament de Barcelona, decidim sarrià-sant gervasi Revisar i modificar el Sistema d’Ordenació Propostes que agrupa: 3 Municipal perquè esdevingui una eina més útil per a l’organització. Ordenar l’organigrama i sistematitzar Suports totals: 34 tasques i funcions per racionalitzar l’estructura Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 organitzativa i funcional de l’Ajuntament, els Número de participants a les cites: 95 districtes i tots els ens municipals i la relació i coordinació entre ells. Incrementar la plantilla Organitzacions participants a les cites: Cap municipal per millorar el servei i gestionar els 4.5.4. Fomentar la participació dels treballadors recursos humans amb equilibri retributiu dels llocs municipals de treball. Ordenar i fer coherents els processos de selecció i promoció de personal. Regular el personal Fomentar la participació dels treballadors directiu, comandaments i llocs singulars. municipals per contribuir a potenciar l’intercanvi Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5804 de coneixements tècnics i l’experiència acumulada en el disseny, l’execució i l’avaluació dels serveis Autoria: Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec, Ajuntament de Barcelona, Treballadores i treballadors dels municipals i de les polítiques públiques. Districtes, Josep Maria, suport decidim.barcelona, suport decidim.barcelona2, Marga, Suport decidim Activitat Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5721 Econòmica, eixampledelibera, decidim sarrià-sant gervasi, Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 190 — Autoria: Ajuntament de Barcelona, smarti 4.5.6. Pla de formació i desenvolupament Propostes que agrupa: 3 professional Suports totals: 50 Desenvolupar un pla amb les línies estratègiques Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 i les accions formatives que han de contribuir al desenvolupament de les persones que treballen Número de participants a les cites: 17 a l’Ajuntament, tant a nivell de gestió, com en Organitzacions participants a les cites: 1 aspectes de gènere, participació ciutadana, diversitat cultural i religiosa, etc. Impulsar 4.5.5. Posar en marxa la bústia dels treballadors models formatius que potenciïn l’experiència i el municipals coneixement de la plantilla i dissenyar un programa Instal·lar bústies de suggeriments i propostes, de de relleu i retenció del coneixement del personal manera que el personal municipal pugui fer arribar que es jubila, entre d’altres. També es valorarà les seves inquietuds i propostes de reformes, canvis la formació orientada a facilitar la mobilitat del i millores de la gestió municipal. Un cop analitzades, personal. rebran resposta i, en el cas que siguin escaients, Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5806 s’implementaran. Autoria: Consell de Barri Esquerra de l’Eixample, D2- Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5720 Esquerra, Ajuntament de Barcelona, Martí Sales, suport. decidim1, eixampledelibera Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 7 Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 34 Suports totals: 20 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 3 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 135 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: 2 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 191 — Eix 5 Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Barcelona, capital de Catalunya, ha estat sempre una En aquest context, Barcelona ha de ser, també, un ciutat amb vocació cosmopolita, universal. El fet de element clau en el desenvolupament d’un projecte ser una ciutat oberta, mestissa, li ha permès atreure europeu realment democràtic i integrador. La visitants, talent, inversions, innovació tecnològica i fraternitat i la cooperació entre els pobles d’Europa científica i propostes culturals d’avantguarda. També va ser un dels somnis de la generació que va lluitar li ha permès projectar els valors de la ciutat i les contra l’horror del nazisme i dels feixismes. Tanmateix, iniciatives econòmiques que s’hi desenvolupen. La l’actual Unió Europea dista cada cop més d’aquell dimensió internacional de Barcelona ha afavorit també objectiu de solidaritat i col·laboració continental. que es converteixi en un actor turístic de primera Barcelona té l’obligació de participar activament en magnitud, i ha fet del turisme un dels principals tots els processos que permetin construir una Europa motors econòmics de la ciutat. més fraterna, igualitària i diversa, lliure de xenofòbia, En un context de crisi com l’actual, és fonamental de racisme i de desigualtats extremes. que les relacions internacionals de Barcelona estiguin L’Ajuntament continuarà treballant amb la d’acord amb la transició econòmica, social, ambiental ciutadania i les entitats que fan acció exterior, i energètica que la ciutat necessita. El vincle amb especialment les dedicades a la justícia global, referents avançats en matèria de mobilitat sostenible, articulant-s’hi i facilitant-ne el lideratge i el treball en com Copenhaguen, de rehabilitació energètica, com xarxa a diferents nivells. També continuarà treballant Berlín, o l’atracció d’inversions amb un elevat retorn amb les comunitats presents a la ciutat per establir social o ambiental han de ser peces clau d’aquesta vincles amb els seus països d’origen, sempre des d’un política. Les activitats de la Fira de Barcelona, el punt de vista solidari i respectuós amb les diferents Consorci de Turisme, o Barcelona Activa, de fet, han de cultures. repensar-se per poder contribuir a estendre aquesta visió. Però Barcelona no només ha de ser una referència en la transició cap a un nou model econòmic, social i ambiental. També ha d’impulsar un model de relacions internacionals basat en la defensa dels drets humans i de la justícia global. Barcelona ha d’estar al capdavant de les xarxes de ciutats europees, mediterrànies i del món que impulsen el dret a la cultura, el dret a la pau i al desenvolupament, la lluita contra les desigualtats, la contaminació i el canvi climàtic. La participació en xarxes internacionals com ara Eurocities, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), Metròpolis, Medcités o l’associació Internacional de Ciutats Educadores ha de contribuir a portar a terme aquesta activitat exterior. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 192 — Eix 5.1 Justícia global En aquest pla d’actuació municipal es proposen mesures per continuar promovent la Objectius internacionalització de la ciutat, d’acord amb la importància creixent de les ciutats en el context polític global. Amb aquest objectiu es planteja reforçar el treball conjunt amb les principals ciutats Reforçar la posició internacional de Barcelona, així del món, no només per intercanviar pràctiques com el dret a decidir de les ciutats i els governs locals. millors i portar a terme un aprenentatge mutu com a gestors municipals, sinó per impulsar i col·laborar les Convertir Barcelona en referent internacional de principals polítiques internacionals. justícia global (per mitjà de la cooperació, l’educació, De la mateixa manera es vol reforçar l’enxarxament l’acollida i la coherència municipals i metropolitanes). econòmic de la ciutat per transmetre i potenciar els mateixos valors econòmics que s’estan promovent per Incidir en les polítiques supramunicipals relacionades a l’activitat interior de la ciutat. amb la justícia global. D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha d’estar a l’altura del canvi de paradigma assumit els darrers Enfortir les xarxes internacionals de ciutats, temps per les ONG catalanes que fan feina en altres especialment les que tenen base a Barcelona. països: la cooperació ha d’estar al servei de l’avenç cap a la realització de la justícia global. Això vol dir que el Donar suport al teixit d’organitzacions de la ciutat. focus de l’acció exterior de Barcelona han de ser les persones i les ciutats, des d’un punt de partida comú: Fomentar i atraure iniciatives econòmiques, amb el benestar aquí i arreu. atenció especial a les que contribueixin a consolidar Per això, l’avenç cap a la justícia global ha de guiar un nou model socioeconòmic. tota l’acció exterior de l’Ajuntament, que ha de ser coherent amb aquest objectiu. També aquella que es deriva de polítiques locals que tenen efectes, alguns de negatius, en terceres persones, i de vegades de manera indirecta. Per això, Barcelona buscarà el desplegament d’un model de cooperació de banda ampla, és a dir, que abraci el conjunt de l’acció de govern. Barcelona té el privilegi de ser la seu de diverses xarxes de ciutats i metròpolis (CGLU, Metròpolis, Ciutat Refugi, Medcités, Associació Internacional de Ciutats Educadores, etcètera) i de congressos importants que li confereixen una capacitat internacional preeminent. Ser una ciutat compromesa implica també contribuir en les diferents xarxes, tant en la creació d’una intel·ligència urbana col·lectiva nova com en la incidència política des de l’escala municipalista en nivells superiors de governança. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 193 — 5.1.1. Pla d’acció exterior i justícia global 2017-2020 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5722 El Pla d’acció exterior assenyalarà les línies Autoria: Ajuntament de Barcelona directrius de la política exterior de la ciutat en Propostes que agrupa: 1 totes les seves dimensions (governança, relacions Suports totals: 22 amb altres ciutats, xarxes internacionals, cultura, cooperació, relacions econòmiques, incloses les Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 relatives als tractats comercials, com el Tractat Número de participants a les cites: 0 Transatlàntic de Comerç i Inversions TTIP, etc.). Es Organitzacions participants a les cites: Cap tracta d’un instrument de definició i planificació de la política pública de justícia global, que vetlli 5.1.3. Reforçar les xarxes de governs locals i el especialment per la coherència de l’acció exterior municipalisme transnacional del Govern municipal. Així mateix, promourà l’intercanvi i la incorporació de bones pràctiques Desenvolupar una estratègia de treball que amb les ciutats enxarxades per millorar la qualitat enforteixi els principis i valors que defineixen i l’impacte de les actuacions de cooperació la cooperació municipalista, a partir del fet internacional. El pla revisarà i planificarà les vies que a Barcelona hi ha les seus i secretaries més eficaces de coparticipació entre ciutadania, generals de les principals xarxes internacionals sector, institucions públiques i l’Ajuntament. municipalistes, i que és una ciutat que participa en un nombre important de xarxes internacionals, tant Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5927 generalistes com temàtiques (en àmbits clau com Autoria: Ajuntament de Barcelona, sara.82, Consell de el medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, la Barri Sant Antoni, eixampledelibera, Fundació Comtal, Suport General - Decidim Barcelona governança local, l’educació, etcètera). Orientar el treball d’aquestes xarxes a avançar en l’assoliment Propostes que agrupa: 7 de la justícia global i la dinamització econòmica de Suports totals: 50 la ciutat. Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 2 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5929 Número de participants a les cites: 37 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri dreta de l’Eixample Organitzacions participants a les cites: 2 Propostes que agrupa: 2 5.1.2. Garantir la coherència de totes les polítiques Suports totals: 12 exteriors de Barcelona Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Avaluar l’impacte de les diferents polítiques Número de participants a les cites: 0 públiques sobre el viure bé de tercers països, amb participació d’institucions especialitzades. Reforçar Organitzacions participants a les cites: Cap els instruments d’anàlisi i de coordinació de l’acció de govern i introduir, de manera progressiva, criteris de responsabilitat exterior en totes les polítiques públiques municipals. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 194 — 5.1.4. Innovació i Sobirania Tecnològica Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/6490 Impuls d’una política de tecnologia i innovació Autoria: digital orientada a garantir la sobirania tecnològica Propostes que agrupa: 0 de la ciutat i dels seus veïns i veïnes, vetllant per Suports totals: 0 gestió pública de les dades, l’empoderament de la ciutadania, la protecció de la privacitat i la lluita Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 contra la corrupció, promovent alhora una economia Número de participants a les cites: 0 més equitativa i sostenible i dinamitzant les petites Organitzacions participants a les cites: Cap i mitjanes empreses del sector a través de la contractació pública innovadora. 5.1.6. Enfortir la política de cooperació de la regió Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5888 metropolitana de Barcelona Autoria: Ajuntament de Barcelona, procomuns.net, Impulsar la posada en marxa de l’Agenda 2030 treballadors i treballadores de Barcelona Activa per a l’Àrea Metropolitana per garantir entorns Propostes que agrupa: 5 inclusius, segurs, resilients i sostenibles per a la Suports totals: 50 seva ciutadania. Una aproximació inclusiva a la consolidació d’àrees metropolitanes sostenibles Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 només és possible compartint experiències Número de participants a les cites: 0 internacionals en polítiques metropolitanes Organitzacions participants a les cites: Cap integrades d’habitatge assequible, de promoció de serveis socials i culturals, de garantia d’entorns 5.1.5. Prioritzar les relacions amb Europa i la saludables i d’infraestructures que prioritzin Mediterrània poblacions vulnerables. Des del punt de vista geogràfic, la política Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5930 internacional de l’Ajuntament tindria dos àmbits Autoria: Ajuntament de Barcelona clau: Europa i la Mediterrània, sense perdre la Propostes que agrupa: 1 perspectiva mundial. En aquest sentit, cal treballar per impulsar les relacions bilaterals amb ciutats Suports totals: 15 que es considerin prioritàries a nivell mundial i, de Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 forma específica, europeu, alhora que es potencia Número de participants a les cites: 0 el treball en xarxa per actuar coordinadament davant les institucions europees amb l’objectiu Organitzacions participants a les cites: Cap de reforçar la política urbana de la Unió Europea. 5.1.7. Compromís en la lluita global pels drets Paral·lelament, s’ha d’apostar per reforçar el paper humans de Barcelona com a capital mediterrània en tots els àmbits (social, cultural i econòmic), amb la defensa Augmentar els esforços per fer debat públic, dels drets humans com a eix d’actuació. donar suport a les entitats que treballin per la justícia regional i iniciar processos d’incidència Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 195 — internacional per contribuir a l’assoliment d’un 5.1.9. Educar per a la justícia global sistema de governança global, que protegeixi els drets humans de les persones i pobles a la regió Incrementar, de manera progressiva, el pes euromediterrània, especialment dels col·lectius més de l’educació per a la justícia global, que ha vulnerables. d’incorporar la difusió de bones pràctiques amb l’objectiu de millorar-ne l’impacte. Cal avançar cap Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5723 a una ciutadania identificada amb una Barcelona Autoria: Ajuntament de Barcelona, suport decidim. solidària i compromesa amb la justícia global i barcelona2 implicada en les diferents xarxes transnacionals Propostes que agrupa: 2 que treballen en aquest sentit des de la societat Suports totals: 159 civil. Cal promoure una consciència crítica envers les causes que generen desigualtats i conflictes, més Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 1 enllà de la població que ja està conscienciada. Número de participants a les cites: 15 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5725 Organitzacions participants a les cites: Cap Autoria: Ajuntament de Barcelona, treballadors i treballadores de Barcelona Activa 5.1.8. Destinar el 0,7 % dels ingressos de l’Ajuntament a la cooperació internacional Propostes que agrupa: 2 Suports totals: 32 Consolidar el compromís, assolit l’any 2015, de destinar el 0,7 % dels ingressos propis a la política Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 pública de cooperació al desenvolupament, Número de participants a les cites: 0 vinculant-lo, al mateix temps, a la millora de la Organitzacions participants a les cites: Cap qualitat de les iniciatives subvencionades i a l’impuls d’una acció municipal exterior coherent. Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5724 Autoria: Ajuntament de Barcelona Propostes que agrupa: 1 Suports totals: 47 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Número de participants a les cites: 0 Organitzacions participants a les cites: Cap Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 196 — Eix 5.2 Ciutat d’acollida La ciutat posarà en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi” per donar resposta a la crisi humanitària Objectius internacional de persones refugiades i preparar la ciutat per acollir-les, tot respectant i restablint els seu drets humans. Barcelona reivindica amb aquesta iniciativa el paper de lideratge que tenen les ciutats Reforçar la xarxa d’acollida de Barcelona perquè les per fer front als problemes globals i per posar sobre la entitats i l’Ajuntament treballin complementàriament taula de l’agenda política internacional la necessitat en la tasca d’acollida juntament amb la dimensió de resoldre conflictes. No només es tracta d’ajudar territorial i de proximitat. les persones que han d’emigrar forçosament, sinó que també s’ha de posar el focus en els desequilibris Reforçar les iniciatives per la pau i l’atenció a les socioeconòmics i geopolítics que provoquen les persones de països en conflicte, potenciant Barcelona onades de refugiats. com a capital per la pau de la Mediterrània. El pla dissenyarà un model integral propi d’assistència i protecció, i potenciarà la incidència política per exigir als estats i als organismes internacionals la resolució pacífica dels conflictes; reclamar un passatge segur i legal per a totes les persones que busquen refugi a Europa, i reivindicar la participació, el finançament i l’autonomia municipal en les polítiques d’acollida. Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 197 — 5.2.1. Potenciar Barcelona com a capital per la pau a 5.2.2. Pla ‘Barcelona ciutat refugi’ la Mediterrània Posar en marxa un pla operatiu i estratègic integral Impulsar acords de cooperació i agermanament d’acollida a la ciutat. Crear una estructura de transmunicipal amb ciutats considerades punts suport estable i permanent per als refugiats i d’arribada de refugiats i migrants de la Mediterrània, asilats, complementària als programes estatals, en coordinació amb xarxes ja existents i la xarxa amb criteris propis i en col·laboració amb entitats, de ciutats refugi. Augmentar els esforços per fer administracions públiques i ciutadania. Posar una un debat públic, donar suport a les entitats que atenció especial en aquells sol·licitants d’asil que es treballin per la justícia regional i iniciar processos queden fora del programa estatal de suport social i d’incidència internacional per contribuir a en els qui pateixen qualsevol tipus de discriminació. l’assoliment d’un sistema de governança global que Crear un pla de cooperació de ciutat a ciutat protegeixi els drets humans de les persones i els adreçat als municipis amb una alta densitat de pobles a la regió. recepció de refugiats i migrants. Utilitzar les xarxes Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5933 internacionals de ciutats i el prestigi de Barcelona per fer incidència política a l’Estat i a la Unió Autoria: Ajuntament de Barcelona, javier Europea i exigir el compliment dels compromisos Propostes que agrupa: 2 internacionals sobre refugi. Suports totals: 37 Enllaç: http://decidim.barcelona/action_plans/5932 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 0 Autoria: Ajuntament de Barcelona, Consell de Barri Sagrada Família, Consell de Barri dreta de l’Eixample, Número de participants a les cites: 0 Antonio Lucena Cabello, Dinamització(SantsMontLaCol), suport decidim.barcelona, consellbarripoblesec, decidim Organitzacions participants a les cites: Cap sarrià-sant gervasi, consellbarrilamarina, suport decidim. SantsMont, enrikson, Federació Catalana de Voluntariat Social, Suport Ciutat Vella Propostes que agrupa: 13 Suports totals: 216 Cites presencials on aquesta actuació ha estat debatuda: 6 Número de participants a les cites: 139 Organitzacions participants a les cites: 5 Pla d’actuació municipal 2016-2019 73 BARRIS, UNA BARCELONA Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats — 198 — Pla d’actuació municipal 2016-2019