Àmbit Pilot de Superilles Districte de l’Eixample Barris de La Nova Esquerra de l’Eixample i L’Esquerra de l’Eixample Informe Diagnóstic MAIG 2014 Barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana Programa d’impuls de Superilles Pilot a Barcelona SUPERILLES PILOT AL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE Informe Diagnóstic Situació Actual Projecte encarregat per: Hàbitat urbà. Ajuntament de Barcelona Projecte elaborat per: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Direcció per part de l’Agència d’Ecologia Urbana: Salvador Rueda Coordinació: Cynthia Echave Participen: Jordi Abadal David Andrés Argomedo Berta Cormenzana Alessandra Currelli Cristian Gesell Erundina González Elisabet López Carmen Maté Moisès Morató Xavier Pont Norma Rey Ferran Sanchis Annabel Subias Mercedes Vidal Marta Vila Treball de camp: Irene Velazquez Montserrat Luque Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 2 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 3 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT 1 Introducció...................................................... 5 Marc de referència ............................................................................... 6 Concepte Superilles ............................................................................. 8 2 Descripció de l’àmbit ..................................... 15 Delimitació ........................................................................................... 16 Població ................................................................................................ 18 Estructura urbana.................................................................................. 24 Infraestructura del verd urbà................................................................. 28 Usos a l’espai públic............................................................................... 32 Activitat econòmica............................................................................... 38 Equipaments ........................................................................................ 42 Mobilitat urbana ................................................................................... 44 3 Mesura de la Sostenibilitat Àmbit Pilot Eixample........................................ 52 Ocupació del sòl................................................................................... 54 Espai públic i habitabilitat................................................................... 58 Mobilitat i serveis................................................................................. 78 Compleixitat......................................................................................... 88 Biodiversitat......................................................................................... 96 Metabolisme urbà................................................................................ 108 Cohesió social....................................................................................... 114 Avaluació global..................................................................................... 118 Àmbit Pilot Districte de l’Eixample La Nova Esquerra de l’Eixample i L’Esquerra de l’Eixample 2 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 3 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT 01 Introducció Marc de referència En els darrers anys, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha desenvolupat di- versos estudis i plans on s’aplica el model de supermançanes com a instrument d’or- denació urbana cap a un model més ecològic i sostenible. En el cas de Barcelona, existeixen com a antecedents el Pla de Mobilitat del Districte de Gràcia (2003) i la implantació de la Superilla de la Vila de Gràcia (2005); el Pla estratègic del Districte de Sants- Montjuïc (2006) i recentment la Proposta d’implantació de Supermançanes al Districte de Les Corts (2013) on es plasmen línies estratègiques d’actuació urbanís- tica en un horitzó a llarg termini. Aquest últim treball té com a principal característica l’avaluació integral tant de la situació actual i la projecció d’un escenari futur amb supermançanes a través d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat a manera de certificació urbana. L’objectiu d’aquesta avaluació es que sigui un estudi referent pel desenvolupament del City Protocol de Barcelona. A partir d’aquest estudi i com a resposta al compromís adquirit pel Govern en aquest mandat, des d’Hàbitat Urbà, s’encarrega a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona la proposta d’implantació de supermançanes de quatre àmbits pilot, que portaren per nom “Barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana. Supermançanes Pilot a Barcelona”. La intenció de plantejar àmbits pilot bé donat a l’intenció de projectar una primera fase d’implantació a través de l’execució d’accions concretes al llarg dels propers dos anys (2014- 2015). El criteri d’elecció dels àmbits pilot es basa en aplicar el model de Superilla en teixit urbà tipus eixample en diversos contexts de la mateixa ciutat. A partir d’aquesta pre- missa es van situar els àmbits pilot en els següents Barris: 1. Superilla Pilot Les Corts Barri de La Maternitat i Sant Ramon. Es va elegir com a primer àmbit pilot el Barri de La Maternitat i Sant Ramon, fruït de l’anàlisi prèvi realitzar a nivell de tot el Districte (Proposta de Supermançanes al Dis- tricte de Les Corts 2013). El factor clau en aquest cas són els programes d’inclusió social que es porten des del Districte i que cobren rellevància pel component social que hi ha en aquest barri. 2. Superilla Pilot Plaça de les Glòries Barris de La Sagrada Família i El Fort Pienc del Districte de l’Eixample i els Barris del Clot i El Parc de la Llacuna al Districte de Sant Martí. Representa un dels projectes de ciutat més rellevants d’aquest mandat i respon a l’en- caix del nou espai d’estada dins d’un teixit urbà tipus eixample. En aquest cas, els factors clau recauen en l’ordenació del verd urbà, la funcionalitat de la mobilitat i la revitalització. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 6 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 7 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 3. Superilla Pilot Sant Martí Barri del Poblenou Aquest cas, representa una zona que des d’anys enrere va començar un procés de revitalització factor clau per la consolidació d’un barri sostenible. Dins d’aquest barri es té previst a curt termini la transformació d’una part de l’eix de Pere IV. 4. Superilla Pilot Eixample Barris de l’Antiga i La Nova Esquerra de l’Eixample. Representa el cas de més densitat de població i amb Àmbit Pilot Les Corts un grau de diversitat urbana molt elevat. Els factors clau Maternitat i Sant Ramon d’aquest cas pilot són la creació de nous espais d’estada dins del teixit, com per exemple l’alliberament de cruïlles de carrers i la disminució de les afeccions per les xarxes Sants Àmbit Pilot Eixample de mobilitat (soroll i contaminació). Àmbit Pilot Sants-Montjuïc L’Antiga Esquerra de La Sagrada Familía La Nova Esquerra de l’Eixample 5. Superilla Pilot Sants Montjuïc Hostafrancs l’Eixample El Clot Barris de Sants i Hostafrancs. El Fort Pienc Àmbit Pilot Plaça de les Glòries Representa un àmbit on ja s’han fet anteriorment diverses actuacions de millora a l’espai públic. Es caracteritza per la presència del Parc de la Espanya Industrial i de la proxi- Àmbit Pilot St Martí mitat a l’eix comercial de la Creu Coberta. Poblenou El present document plasma el diagnòstic de l’àmbit pilot al Districte de L’Eixample dins dels Barris de l’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample. El document plasma per una banda una descripció general de la població, l’estruc- Districtes Barris tura urbana, el verd urbà, les activitats econòmiques i la Superilles mobilitat urbana i per altra l’avaluació del grau de com- Àmbits pilot pliment dels indicadors de sostenibilitat en la situació actual. Àmbit Pilot Les Corts Àmbit Pilot Eixample Àmbit Pilot Pl Glòries Àmbit Pilot St Martí Àmbit Pilot Sants- Montjuïc SUPERFÍCIE 21 ha 57,2 ha 33,7 ha 16 ha 27 ha POBLACIÓ 11.049 habitants 25.974 habitants 4.574 habitants 5.580 habitants 7.276 habitants ACTIVITATS ECONÒMIQUES 333 activitats 980 activitats 141 activitats 189 activitats 344 activitats1 VEHICLES CENSATS 4.374 turismes 10.255 turismes 1.644 turismes 1.798 turismes 2.815 turismes ARBRES 705 arbres 1.322 arbres 682 arbres 459 arbres 685 arbres DENSITAT D’HABITATGES 262 viv/ha 240 viv/ha 68 viv/ha 152 viv/ha 142 viv/ha DENSITAT DE POBLACIÓ 524 hab/ha 454 hab/ha 136 hab/ha 348 hab/ha 269 hab/ha ESPAI ESTADA PER HABITANT 3,5 m2/hab 8,1 m2/hab 21,7 m2/hab 5m2/hab 11,5 m2/hab (1 IMI - Dades 2011) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 6 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 7 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Superilles La ciutat és, en essència, la reunió de complementaris. És la reunió d’usos i funcions diferents que treballen sinèrgicament mantenint l’organització urbana de manera di- nàmica. A la ciutat mediterrània, el lloc de reunió i el lloc de trobada és l’espai públic. Reinventant l’espai públic, És el lloc simbòlic en què ciutat, democràcia i política es troben. La ciutat, la demo- cràcia, la política i la filosofia van néixer junts en l’antiga Grècia amb la irrupció de les lleis dissociatives del logos i de la superació de l’organicisme de la vida preurbana reiventant la ciutat que atorgava a cadascú un destí marcat per la irrebatible naturalesa . L’espai públic marca els límits de la idea de ciutat. On no n’hi ha es pot parlar d’urba- nització però difícilment de ciutat1. Si l’espai públic és, en essència, la ciutat, un ciutadà ho és enterament quan ocu- pa “sense límits” l’espai públic. Si hom recorda les imatges dels germans Lumière, s’aprecia com els carrers de París a principis del segle XX eren un caos de persones, cavalleries i carruatges. Semblaven que anaven a col·lisionar entre ells amb movi- ments atzarosos d’alta velocitat provocats per la tecnologia de filmació d’aquella època. Però tot discorria amb harmonia ocupant (i això és l’essencial) “tot” l’espai pú- blic. Després, amb l’aparició de l’automòbil, i amb ell la possibilitat de cobrir espais La Superilla és el nom propi d’una cèŀlula urbana dissenyada per a la funcionalitat del sistema. en un menor període de temps, es divideix l’espai públic assignant, normalment, el En català, la reunió de vàries illes s’anomena superilla, no obstant això, aquí estem parlant centre del carrer als vehicles i unes cintes enganxades a l’edificació als “vianants”. d’una cèŀlula funcional amb nom propi que depassa la característica geomètrica i/o topològica Des d’aquest instant qui habita la ciutat esdevé vianant i deixa de ser ciutadà. Des de la superilla. d’aquest moment, el vehicle s’ensenyoreix i es fa amo de l’espai públic, de manera gradual al principi, explosiva avui. Model Actual Model Superilla Actualment, les ciutats espanyoles dediquen més del 60% del seu espai públic (directament o indirectament) a l’automòbil, sotmetent-lo a unes condicions d’en- torn inadmissibles. El soroll, la contaminació atmosfèrica, els accidents de trànsit o la Viari pel transport motoritzat intrusió visual són, entre d’altres, variables que veuen superats els límits i que minven Viari pels vianants i altres usos la qualitat urbana i l’espai dedicat al vianant i a la resta de modes de transport. El (secció única) P P vehicle privat condiciona, al seu torn, la resta d’usos i funcions de l’espai públic. Vehicles de pas i transport públic Vehicles residents, càrrega i descàrrega, LA COĿLISIÓ D’INTERESSOS EN L’ESPAI PÚBLIC emergències P L Aparcament i Per substituir l’actual ús de l’espai públic, majoritàriament ocupat pel vehicle privat, plataforma logística Trànsit vianants P per altres usos i funcions on el ciutadà torni a recuperar el seu estatus i es converteixi i bicleta en actor principal, cal identificar la incompatibilitat entre usuaris de l’espai públic. Xarxa bàsica Xarxa secundària P L interna 400 x 400 metres 400 x 400 metres El vehicle de pas, que té per objectiu cobrir l’espai en el menor temps possible, entra en coŀlisió i es fa incompatible amb els objectius de la resta d’usuaris i la major part Esquema del model de Superilla. Font: BCNecologia de funcions urbanes. L’ús de l’espai ocupat pel cotxe és incompatible amb els usos que necessiten els nens, els ancians i els ciutadans en general, també amb la distri- bució urbana, les emergències, etc. A excepció del vehicle de pas, la resta d’usuaris 1 Ramoneda, H. (2003). A favor del espacio público. El País Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 8 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 9 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 400 x 400 metres poden fer compatibles els seus objectius en un espai comú, incloent la presència del vehicle del resident. Les rigideses que imposa l’objectiu principal del vehicle de pas i les que es deriven de les pròpies característiques d’aquest tipus de mòbils, com el fet que no es puguin tocar entre ells o topar amb la resta de mòbils, que no girin sobre el seu propi eix com poden fer-ho les persones, que ocupin l’espai que ocupen, que transportin 1,2 persones de mitjana en el seu interior, etc., dóna lloc a una planificació de la mobi- litat que cerca la continuïtat del moviment en el conjunt de la xarxa viària (dedicada pràcticament tota ella al vehicle de pas), en detriment de la continuïtat del moviment dels altres mòbils: els vianants, els minusvàlids, la bicicleta. A Barcelona, el vehicle privat ocupa entre el 65% i el 70% del seu espai públic directament o indirectament, quan el percentatge de desplaçaments diaris dels residents barcelonins, dins la ciu- tat no supera el 14% dels viatges totals. És clar que hi ha una desproporció entre l’ocupació espacial i els desplaçaments en vehicle privat. El vehicle és avui el factor que més disfuncions urbanes genera i impedeix que la ciutat (l’espai públic) sigui per al ciutadà i es converteixi de manera contundent per als cotxes. En qualsevol cas, el vehicle juga un paper que té a veure amb la funcionalitat urbana, qüestió aquesta que no es pot, en cap cas, obviar. L’ús del cotxe podríem dir que es justifica i és necessari, el que es posa en qüestió és l’abús i les conseqüències que d’això se’n deriven. Ordenar i planificar l’espai públic intentant augmentar els usos i funcions urbanes, fent-los compatibles entre ells en la major part de l’espai públic, L’esquema mostra els aspectes que caracteritzen a la proposta de jerarquia viària de la Superilla: la xarxa bàsica i les intervies suposa reduir, dràsticament, l’ocupació actual d’aquest pel vehicle privat i amb això, (interiors de Superilla). modificar el percentatge de desplaçaments per aquest mode de transport. Això suposa, conseqüentment, crear un nou model de mobilitat, entenent que un nou mo- del no és més que canviar les proporcions en els percentatges dels desplaçaments per a cada mode de transport. Garantir, alhora, la funcionalitat urbana i una nova concepció de l’espai públic, su- posa, d’una banda, traspassar part dels desplaçaments que avui realitza el transport privat a la resta de modes de transport i assignar per a cada mode una xarxa que faci compatibles, a més de la funcionalitat, la resta d’usos i funcions urbanes. Les superilles: una proposta per reinventar l’espai públic a la ciutat mediterrània, compacta i complexa. Donat que el vehicle de pas juga un paper específic en la fun- cionalitat urbana i que el seu principal objectiu és recórrer espais en el menor temps possible, sembla raonable crear una xarxa de vies bàsiques a la ciutat sencera que faci factibles els objectius que acompanyen aquest tipus de mòbils. Seccio esquemàtica de la mobilitat i l’espai públic a la Superilla. Font: BCNecologia Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 8 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 9 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Les vies bàsiques són, al seu torn, les vies ràpides urbanes, i són les vies per on circula el vehicle de pas i el transport públic de superfície, ocupant cada mode de transport el seu propi espai, creant una xarxa específica que cobreixi tota la ciutat . La xarxa viària bàsica abraça diverses illes del teixit urbà, d’aquí la denominació de superilles, les quals queden definides pel perímetre que dibuixa la xarxa. A les intervies de les vies bàsiques s’ubiquen la resta d’usuaris de l’espai públic: els ciutadans que van a peu, les bicicletes, el transport de distribució i els serveis, les emergències i els vehicles dels residents. Tots menys el vehicle de pas que circula per les vies perifèriques que, com s’ha dit, defineixen àrees interiors anomenades superilles. Les superilles acullen, doncs, el conjunt d’usos que avui es donen cita en qualsevol part de la ciutat excepte un: la circulació del vehicle de pas al seu interior queda regulat. No són, per tant, zones de vianants estrictament. Les superilles són espais on la velocitat es restringeix a 10 km/h. Són àrees 10, que substitueixen les àrees 30 que, com s’ha pogut comprovar en la pràctica, resolen, en part, les disfuncions urbanes abans plantejades. L’interior de les superilles pot dissenyar-se amb plataforma única ja que la velocitat de qualsevol mòbil s’acomoda a la velocitat del vianant, el que suposa que l’accessi- bilitat per a les persones amb dificultats físiques es garanteixi en pràcticament la ciu- En aquest cas l’esquema mostra el funcionament de la distribució urbana i l’aparcament en el model de Superilla. Els tat sencera. Avui, malgrat els esforços realitzats per l’Ajuntament de Barcelona que va desplaçaments de càrrega i descàrrega a l’interior es realitzen a través de vehicles elèctrics. tenir l’encert de dotar-se d’una ordenança que va estenent el “gual 120” en cadascu- na de les operacions urbanístiques, transformacions i renovacions de l’espai públic, queden encara àmplies àrees urbanes amb voreres d’un metre o menys d’ample. A més d’espais que, tot i tenir l’ample adequat, són inhàbils per a les persones amb dificultats físiques per la presència d’artefactes físics del mobiliari urbà. Per a aquest col·lectiu, sortir al carrer es concreta en una “carrera d’obstacles” que posa de manifest el nivell de qualitat urbana. El minusvàlid juga un paper indicador de qualitat de l’espai públic de primer ordre, similar al que juga (salvant les distànci- es i dit metafòricament) la llúdriga en un riu o altres organismes en els ecosistemes indicant el seu grau de conservació i qualitat. On viuen llúdrigues, el riu manifesta una qualitat excel·lent. Si la persona amb dificultats físiques pot passar fent ús de la continuïtat de moviment, sense barreres, es pot afirmar que l’espai compleix, com a mínim, la condició necessària de qualitat i s’haurà de veure si suficient en cada cas. Si la primera característica de la superilla és impedir la circulació del vehicle de pas Secció esquemàtica del funcionament dels serveis en la Superilla. Font: BCNecologia pel seu interior, la segona és establir una xarxa diferenciada per a cada mode de transport. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 10 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 11 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT La perifèria, definida per les vies bàsiques es reserva per als vehicles de pas i el transport públic de superfície (bus, autocars, taxis, etc.), A l’interior es poden crear xarxes per a cada mode o no, depenent de l’ample del carrer. Els fotomuntatges mostren la secció proposta d’un carrer a l’interior d’una superilla de l’Eixample barceloní on l’espai per al vianant es multiplica, reservant un espai per a la càrrega i descàrrega i un altre per a l’accés als veïns, les emergències o la pròpia distribució urbana, compatibles tots ells, per la seva velocitat restringida, amb la bicicleta. Quan l’ample de carrer no permet la separació formal, és possible donar una certa especi- alització a les vies buscant la compatibilitat entre modes. Amb les superilles, les proporcions entre l’espai ocupat pel vehicle i per la resta d’usos s’inverteixen. En el cas del districte de Gràcia les proporcions entre calçada i vorera es reparteixen en un 54% i un 46% respectivament. Amb l’aplicació del model de superilles, el percentatge de calçada es redueix fins al 25% i el de vorera aug- menta fins a un 75%. EL CONTROL DE LES VARIABLES D’ENTORN A la natura, els ecosistemes en un estadi avançat, amb una complexitat elevada, tenen tendència al control de les variables del medi, és a dir, hi ha una certa regula- ció de la temperatura, de la humitat relativa, de la insolació, de les ombres, etc. No arriben a tenir, però, una regulació tan exhaustiva com la que tenen els organismes, per exemple, els vertebrats, en què tot el que hi ha al seu interior està a un nivell constant en el torrent sanguini i en el líquid intercel·lular. És l’homeòstasi. Aquesta Fotografia: Secció ACTUAL carrer de l’Eixample particularitat és la que permet, per exemple, als éssers humans, “oblidar-nos” de la Font: ProEixample i Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona fisiologia i ser el que som, amb un elevat grau d’independència d’aquests processos. En els ecosistemes urbans, els arquitectes busquen regular les variables d’entorn a l’interior de les edificacions: la llum entrant, la temperatura i altres condicions d’ha- bitabilitat, ara bé, aquest esforç buscant el confort no és el mateix quan es tracta de l’espai públic on dominen, en la majoria d’ocasions, altres aspectes més relacionats amb la funcionalitat o l’estètica. Entenent que l’espai públic és l’espai comú, és raonable dissenyar-lo intentant con- trolar les variables d’entorn siguin aquestes de caràcter físic: temperatura, acanala- ment d’aire, insolació, ombres, soroll, immissió de contaminants atmosfèrics, colors, olors, etc. o de caràcter socioeconòmic: seguretat viària, seguretat ciutadana, acces- sibilitat, usos, funcions, etc. Per a això, s’han d’articular instruments i metodologia que permetin la quantificació de les variables d’entorn i la creació d’escenaris, tal com es desenvolupen a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i que més endavant s’inclouen2. Fotomuntatge: Secció PROPOSTA carrer de l’Eixample a l’interior de una Superilla Font: ProEixample i Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona 2 Echave C.; Rueda S. “Habitability Index in Open Space”. Walk21 International Congress. Barcelona 2008. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 10 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 11 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT LA COMPACITAT CORREGIDA Una de les idees més riques conceptualment plantejades per Ildefons Cerdà ha estat la dicotomia: relació-isolament, com a expressió dels dos aspectes principals de la vida ciutadana en general i de l’espai públic molt especialment. La plasmació de l’es- mentada dicotomia en el disseny de l’Eixample barceloní va donar lloc a una divisió simple de l’espai entre sòl edificat i sòl verd, del 50%-50%. Una divisió que, formal- ment, permetia gaudir de l’espai verd de manera quotidiana, ja que era adjacent al lloc de residència. És a dir, era un espai efectiu per als propòsits de l’ús del verd sense les restriccions que imposa la distància espacial. L’expressió d’aquesta dicotomia no és exclusiva de l’àmbit urbà i, de fet, s’articula també en l’habitatge ja que en ella s’hi troben (quan està ben concebut) espais dedi- cats al contacte: el saló, el menjador, la cuina ... els llocs de relació i els espais dedi- cats a la intimitat: els dormitoris, el wc, els despatxos ... els llocs dedicats a l’aïllament. Se sap que un habitatge on conviuen diversos membres sense una definició prou clara de l’esmentada dicotomia és causa de friccions i conflictes interpersonals. Una altra expressió dels dos àmbits de la dicotomia el trobem també en les pròpies persones humanes. Un ésser humà és, en síntesi, vida interior i relació. Els psicò- legs sabem que si l’expressió del comportament d’una persona està excessivament decantada cap a una de les parts de la dicotomia, aquesta entra en crisi per desequi- libri i segurament acabarà demanant ajuda a algun dels meus col·legues. La vida ciutadana reclama un cert equilibri entre la relació i l’aïllament, o també entre els espais dedicats al moviment i els espais estàtics, entre la compressió i la descom- En aquest cas l’esquema mostra els diferents elements que permeten augmentar els nivells de complexitat urbana i de pressió. cohesió social. Les activitats econòmiques, la distribució dels equipaments i el conjunt d’espais atractors configuren un teixit potencial per el foment del contacte i la relació de les persones. D’aquell 50%-50% ideat per Cerdà s’ha passat a un 91% d’edificació i un 9% de verd en l’actual Eixample. Una relació a totes llums desequilibrada que ha tingut i conti- nua tenint conseqüències greus per al territori més extens. No és casual que Cata- lunya, amb més de 800.000 segones residències, sigui una regió amb un dels ràtios mundials de segones residències per mil habitants més elevat que existeix. A vegades oblidem les característiques essencials de la naturalesa humana i quan ho fem oblidem que més del 90% del nostre comportament és expressió del nostre origen animal i, com a tals, necessitem contactar amb altres organismes vius, alhora que es manifesta (ens adonem compte) el nostre esquema corporal. Aquesta relació necessita escenaris tranquils i relaxants. La remor d’una font, el paisatge sonor creat pels insectívors (aus de cant), o l’impacte d’un paisatge verd en un racó assolellat, són escenaris desitjats per la població per necessaris. A les característiques esmentades de l’espai relacionat amb l’aïllament, se n’haurien Secció esquemàtica Superilla i la diversitat urbana. Font: BCNecologia d’afegir altres, com aquelles que tenen a veure amb l’estada: llocs on poder aturar-se per parlar amb algú, prendre una copa, jugar si són criatures, o simplement, estar. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 12 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 13 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT L’expressió quantificada de la dicotomia citada i el grau d’equilibri que manifesta en un determinat teixit urbà ha estat recollida en diversos treballs, seguint una equació simple però efectiva3 . Per a una determinada superfície, la volum edificat Compacitat corregida = espais d’estada Comença a comptar com espai d’estada una vorera amb una amplada igual o superi- or als 5 m, entenent que per un espai d’aquestes característiques passen dues cadires de minusvàlids alhora que dues persones poden romandre estàtiques, parlant, sense entorpir el pas. A partir d’aquests mínims se sumen aquells espais que els superen: places, jardins, parcs, etc. Els espais públics amb altres funcions, per exemple, el viari, també estan comptats indirectament i s’afegeixen al numerador, és a dir, als espais dedicats a la funcionalitat i a l’activitat urbana. En els gràfics es calcula la compacitat corregida per una retícula de 200x200 m i es comprova el grau de desequilibri urbà: compressió-descompres- sió que presenta la situació actual. A l’escenari de superilles el reequilibri és significa- tiu. L’EXPRESSIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC EN UN NOU URBANISME En l’actualitat, la coherència de qualsevol planificador urbanístic està expressada en superfície, a nivell de carrer. El plànol i el mapa, que són les expressions sintètiques dels seus treballs, tenen dos dimensions però només una cota, la cota zero. Les infra- estructures, el verd, l’edificació, etc., estan relacionades i ocupen el seu lloc en super- fície. No hi ha cap plànol del subsòl que integri els usos i funcions actuals i previstes de manera similar als plànols que tenim de superfície. Tampoc existeix cap plànol, a escala urbanística, que plasmi de manera integrada els usos i funcions planificades en alçada, en les cobertes o no. Als terrats se’ls assigna un paper residual, sense impor- tància, per implantar petites instal·lacions i infraestructures. Com a màxim, podem trobar la secció d’un edifici però mai els tres nivells tractats cadascun d’ells de manera integrada, tant en horitzontal com en vertical. La concepció de “l’urbanisme ecològic” permet repensar la ciutat i l’espai públic incorporant noves variables i reformulant altres que avui han perdut part de la seva flexibilitat. La creació de la ciutat subterrània on la distribució urbana o la gestió dels serveis estiguessin contemplades permetria, per exemple, reduir l’actual fricció i dis- funcions de l’espai públic en superfície. Les possibilitats són enormes com ho són els possibles usos i funcions de l’urbanisme en alçada on l’aigua, l’energia, la biodiver- sitat o l’ús com a espai públic de les cobertes poden tenir un paper que l’urbanisme actual no contempla. 3 Veure Rueda, S. et al. (2012). El urbanismo ecológico. Su aplicación en el diseño de un ecobarrio en Figueres. Ed. BCNeco- logia. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 12 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 13 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 02 Descripció de l’àmbit Descripció Característiques principals Districte de l’Eixample Barris Nova Esquerra de l’Eixample i Àmbit Superilles Pilot Districte de l’Eixample. Font: BCNecologia l’Antiga Esquerra de l’Eixample Supermançanes Supermançanes pilot L’àmbit de superilles pilot al Districte de L’Eixample es sitúa en la part nordest del dis- tricte i compren quatre superilles al voltant dels carrers: París, Entença, Muntaner i Mallorca, on els carrers de Viladomat i Compte d’Urgell són xarxa bàsica. La delimitació de les superilles és fruït d la definició de la xarxa ortogonal d’autobusos plasmat al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible a Barcelona. Dues de les superilles es sitúen en el Barri de L’Antiga Esquerra i les altres dues al Barri de la Nova Esquerra. La superfície total de l’àmbit és de 57,2 ha dels quals 21,8 ha són d’espai públic, és a dir un 38,11%. Es tracta de l’àmbit pilot amb major densitat, hi ha una població total censada de 25.957 persones i per tant una densitat de 453 hab/ha. Aquest àmbit pilot es caracteritza per la presencia d’equipaments de gran rellevan- cia com és l’Escola Industrial, l’Hospital Clínic i el Mercat Municipal del Districte del Ninot. Els eixos que m’envolten són l’Avinguda de la Diagonal, l’Avinguda de Josep Edifici de l’Escola Industrial. Font: www.gencat.cat Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 16 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 17 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Tarradellas i l’Avinguda de Roma. Es tracta de l’àmbit pilot amb més ambició des del punt de vista del potencial de transformació física de l’entorn urbà. L’Eixample és un dels Districtes de la ciutat que es troba actualment més condicionat per la mobilitat urbana. La cir- culació diària de vehicles pels seus carrers demostren la seva funció en la connexió transversal de la ciutat en detri- ment de la qualitat de vida dels seus habitants en termes de salut i habitabilitat. Donat a que es tracta d’un Districte on la mobilitat en l’ac- tualitat condiciona les possibilitats d’utilització de l’espai públic, s’han de buscar eixos en les quals hi hagi possibili- tats d’una major pacificació dels carrers. A continuació es fa la descripció general de l’àmbit con- siderant el perfil de la població resident, la distribució de l’activitat econòmica, les característiques de l’estructura ur- bana i el seu potencial de millora així com també els usos a l’espai públic i la mobilitat urbana. S 02.09E S 02.09J S 02.08T S 02.08D Àmbit Pilot Eixample SUPERFÍCIE 21,2 ha 14,5 ha 7,3 ha 14,3 ha 57,2 ha POBLACIÓ 13.009 habitants 4.355 habitants 4.003 habitants 4.607 habitants 25.974 habitants ACTIVITATS ECONÒMIQUES 426 activitats 136 activitats 184 activitats 234 activitats 980 activitats VEHICLES CENSATS 10.255 turismes 10.255 turismes 10.255 turismes 10.255 turismes 10.255 turismes ARBRES 515 arbres 298 arbres 200 arbres 309 arbres 1.322 arbres DENSITAT D’HABITATGES 326 viv/ha 147 viv/ha 300 viv/ha 178 viv/ha 240 viv/ha DENSITAT DE POBLACIÓ 614 hab/ha 301 hab/ha 550 hab/ha 322 hab/ha 454 hab/ha ESPAI ESTADA PER HABITANT 2,4 m2/hab 9,6 m2/hab 2,4 m2/hab 5,1 m2/hab 8,1 m2/hab Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 16 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 17 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Estudiants Escola Industrial. Font: flickr Jesús Cano Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 18 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 19 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Població L’àmbit pilot es localitza entre el barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample i el de la Nova Esquerra de l’Eixample, dos dels barris més densament poblats del Districte i de Barcelona. Les superilles sumen segons el padró del 2011, una població de 25.974 Barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample Barri de La Nova Esquerra de l’Eixample habitants, amb una densitat de població de 453,7 habitants/ha i de 240,6 habitatges/ ha. La densitat de població es troba per sobre del que seria recomanable per una ciu- tat compacta, ja que bona part part de l’àmbit es troba molt per sobre dels 500 hab/ ha i cat tenir en compte que la densitat global no és superior degut a la gran quantitat d’espai que ocupen els equipaments de ciutat més destacats de l’àmbit (Escola Indus- trial i Hospital Clínic). GRUPS D’EDAT Les dades respecte a la distribució d’edats són especialment importants, ja que són determinants per a la correcta planificació de les dotacions de proximitat, que tenen certes variacions en funció de l’edat de la població a la que donen servei. La distribu- ció d’edats als barris del districte de l’Eixample són en general similars i mostren una població envellida, amb una dinàmica més acusada que la de la ciutat: L’índex d’en- velliment actual (majors de 65 per cada 100 menors de 15) és de 206 als dos barris de l’àmbit i de 203 al districte, davant d’un índex de 170 al conjunt de la ciutat. 95 i més 90 - 94 El potencial futur d’envelliment és similar al de Barcelona, ja que les edats adultes i 85 - 89 en particular el seu rang més alt (50 - 65 annys) tenen aproximadament la mateixa Districte de L’Eixample B8ar0c e-l8on4a presència que al conjunt de la ciutat, tal com es pot veure a les piràmides d’edat dels 75 - 79 70 -74 dos barris de l’àmbit. En aquest cas el barri de la Nova Esquerra de l’Eixample té un 65 - 69 potencial d’envelliment superior. 60 - 64 55 - 59 La gent gran té una presència molt destacada en aquest barris, i aquest tret s’accen- 50 - 54 tuarà encara més en el futur més immediat. Cal doncs preveure una atenció especí- 45 - 49 fica per a aquest coŀlectiu i sobretot la forma d’introduir i fixar més població jove al 40 - 44 35 - 39 territori per ajudar a revertir aquesta dinàmica. És a dir, que més joves triïn aquesta 30 - 34 zona per viure-hi de forma permanent, el que passa per unes polítiques d’habitat- 25 - 29 ge orientades a afavorir aquest grup d’edat, imprescindible per a la renovació dels 20 - 24 barris. 15 - 19 10 - 14 5 - 9 0 - 4 -80000 -60000 -40000 -20000 0 20000 40000 60000 80000 Homes Dones Piràmides d’edat 2011 Font BCNecologia a partir d’estadística de Barcelona Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 18 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 19 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 20 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 21 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT PROCEDÈNCIA La població d’origen barceloní constitueix el grup més nombrós a la ciutat de Barce- lona i al districte de l’Eixample, entre un 51% i un 52%, així com als dos barris on es situen les superilles, L’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample. La població procedent de la resta de Catalunya és més nombrosa als dos barris (10%) que al districte (9%) i encara més que a Barcelona (7%), mentre que la població nascuda a la resta d’Espa- nya és inferior: a Barcelona hi ha un 19% mentre que al districte i a la Nova Esquerra de l’Eixampe hi ha un 16%, i a l’Antiga Esquerra un 14%. El percentatge de població amb origen estranger és prou semblant al de Barcelona, tot i que presenta petites diferències. A Barcelona i a la Nova esquerra de l’Eixample aquest percentatge és del 22%, mentre que al Districte és del 24% i a l’Antiga Esquer- ra de l’Eixample puja fins el 25%. Les nacionalitats estrangeres més nombroses presenten però certes diferències. Men- tre que a Barcelona son, per ordre, Itàlia, Pakistan i Xina, a l’àmbit hi ha una major presència de població xinesa, que és la segona nacionalitat més abundant al Districte i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, i la primera a la Nova Esquerra, i una menor pre- sència de població pakistanesa, que no es troba entre les nacionalitats més abundants a l’àmbit. La població d’origen italià, de la mateixa manera que a Barcelona, és molt abundant a tots els àmbits (primera nacionalitat al Districte i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample i segona a la Nova Esquerra). La població francesa però, que a Barcelona és Barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample la novena nacionalitat, és la tercera més abundant al Districte i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, que presenten doncs la mateixa estructura de població estrangera, mentre que la tercera a la Nova Esquerra de l’Eixample és la peruana. 25% 22% 51% 52% 22% 16% 14% 22% 10% 10% 52% 19% 22% 52% 7% Districte de l’Eixample Barcelona 19% 22% 52% 19% 7% 22% Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya Estranger 24% 52% 7% 19% Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya Estranger 51% 52% 16% 19% 7% Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya Estranger 9% 7% Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya Estranger Procedència de la població 2011. Font BCNecologia a partir d’estadística de Barcelona Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 20 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 21 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Índex de renda familiar disponible bruta** (BCN=100) NIVELL D’ESTUDIS I RENDA 140 121 Pel que respecta al perfil socioeconòmic de la població, dins de l’àmbit d’implemen- 120 112 108 100 tació es pot analitzar la titulació acadèmica, una variable que actua com a proxy de la 100 renda, ja que s’hi correlaciona de forma altament positiva. 80 60 Les diferències amb les dades globals de Barcelona son molt significatives i mostren uns barris amb un nivell d’estudis elevat i amb una capacitat adquisitiva superior a la 40 mitjana de la ciutat. La població amb titulació de tercer grau respecte la població total 20 de 16 i més anys és d’un 26% a Barcelona, mentre que al Districte de l’Eixample és del 0 36%, (35% a la Nova Esquerra de l’Eixample). La diferència arriba als 16 punts a l’An- Barcelona Districte de Nova Esquerra de Antiga Esquerra de l'Eixample l'Eixample l'Eixample tiga Esquerra de l’Eixample (42%) un valor que s’apropa als més elevats de la ciutat, marcat per barris com Pedralbes (47%) o les Tres torres (49%). Barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample Si sumem el percentatge de titulats de tercer grau amb el de persones amb educació superior, s’assoleix un valor del 51% a Barcelona, mentre que al districte i a la Nova 4% 5% Esquerra de l’Eixample s’arriba al 63% i a la Antiga Esquerra al 69%. La resta de ca- 12% 15% tegories segueixen una lògica inversa: assoleixen valors més elevats a Barcelona i 15% 35% menor als barris d’anàlisi. Per exemple, la població sense estudis és d’un 8% a Barce- 42% 17% lona mentre que al Districte i a la Nova Esquerra de l’Eixample és d’un 5%, i d’un 4% a l’Antiga Esquerra. 27% 28% Les dades de l’índex de renda familiar disponible bruta** van en la mateixa direcció. Prenent com a base 100 la mitjana de Barcelona, l’índex al districte de l’Eixample és Districte de l’Eixample 4% Barcelona de 112, baixa a la Nova Esquerra de l’Eixample fins a 108, tot i que es continua situant 5% 8% 8% per sobre de la mitjana de la ciutat, i assoleix el valor màxim a l’Antiga Esquerra de 15% 12% 47% 26% l’Eixample (121). 21% 36% 17% 29% 25% 20% 27% 1. Sense estudis 2. Educació primària 3. Educació secundària elemental 4. Educació secundària superior 5. Educació de tercer grau Població segons titulació acadèmica 2011*. Font BCNecologia a partir d’estadística de Barcelona *1:Sense estudis; 2:Estudis primaris, certificat d’escolaritat, EGB; 3: ESO, batxillerat elemental, graduat escolar, FP I; 4: Batxillerat superior, BUP – COU, FP II, Cicles formatius de grau mitjà; 5: Estuds universitaris, Cicles formatius de grau superior ** Mesura dels ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació), i també és influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 22 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 23 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT SALUT I ESPERANÇA DE VIDA 88 Les dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) mostren que 86 el distrcite de l’Eixample es troba proper als que tenen les millors condicions de salut 84 de Barcelona, mentre que a la part litoral i nord de la ciutat es concentren les àrees 82 amb major excés de mortalitat. Aquestes dades son consistents amb les de renda i nivell d’estudis, ja que les evidències científiques mostren clarament que les persones 80 que resideixen a barris i zones urbanes més afavorides tenen un millor nivell de salut. 78 Les desigualtats de salut a nivell urbà son molt pronunciades i venen determinades 76 per aspectes de governança urbana, context físic, socieconòmic i entorns. La seva in- fluència en la salut varia segons edat, classe social, sexe, ètnia i status migratori. 74 72 L’esperança de vida al districte és de 83,7 anys (80,4 pels homes i 86,5 per les dones), 70 notablement per sobre de la mitjana de la ciutat, que és de 82,2 anys (79,3 pels homes Total Homes Dones i 85,9 per les dones). El gràfic marca també el màxim i mínim per districte, que corres- pon respectivament a Sarrià - Sant Gervasi i a Ciutat Vella, el que situa el districte de l’Eixample molt a prop dels valors màxims de la ciutat. En un context més ampli l’espe- Barcelona Eixample Mín BCN (Ciutat Vella) Máx BCN (Sarrià - St. Gervasi) rança de vida a Catalunya pel 2010 era de 82,3 anys i de 81,9 a Espanya. Esperança de vida per districtes 2010. Font BCNecologia a partir de l’ASPB Les dades per Àrea bàsica de Salut (ABS) permeten particularitzar dins del districte. Aquest es troba dividit en cinc ABS, i la superilla es troba entre la 2E i la 2C. Les dades 88 mostren que l’ABS 2C, que correspon aproximadament al barri de l’Antiga Esquerra 86 de l’Eixample, té una esperança de vida lleugerament superior a la 2E, que correspon 84 aproximadament al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Aquests valors es troben molt a prop del màxim per les dones, que marquen l’ABS 5E (Sant Gervasi) i la 4C (Les 82 Corts) i una mica més allunyat del máxim pels homes. El mínim, molt lluny dels valors 80 del districte de l’Eixample, el marca l’ABS 1D (Raval Sud). 78 Les principals causes de mortalitat no difereixen de les de la ciutat, tot i que al districte 76 es mostren amb taxes inferiors com correspon a la seva major esperança de vida. Son, 74 per aquest ordre, els tumors, les malalties circulatòries i respiratòries pels homes i en el cas de les dones, les malalties circulatòries, els tumors i, a molta distància, les malal- 72 ties respiratòries, seguides de les del sistema nerviós. 70 Homes Dones 2E 2C Mín BCN (1D Raval Sud) Máx BCN (5E St. Gervasi / 4C) Esperança de vida per Àrees Bàsiques de salut (ABS) 2010. Font BCNecologia a partir de l’ASPB Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 22 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 23 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Estructura urbana Pel que respecta a les caracteristiques de l’estructura urbana, es tracta d’un teixit urbà amb una alta intensitat edificatòria on les alçades dels edificis, els quals són majorità- riament majors de 5 plantes. L’espai públic es classifica la superfície en un 51,8% destinada al cotxe, un 32,5% de l’espai es destina a usos de vianants i finalment, un 16,2% de la superfície són espais de relació. Respecte al viari, la relació entre l’ocupació del cotxe i els espais de vianants es de 61% i 39% respectivament. Els principals espais de relació dins de l’àmbit són els Jardins de Montserrat (1), els Espais interiors de l’Escola Industrial (2), la Plaça del Doctor Ferrer i Cajigal (3), i els patis interiors d’illa: Jardins de Maria Mercé Marçal (4), Jardins d’Elena Maseras (5) i els Jardins d’Ermessenda de Carcassona (6). Fora de l’àmbit també es compta amb un seguit d’espai de relació com és l’Avinguda Josep Tarradellas o bé l’Avinguda Roma. Per altra banda, jugan el paper d’eixos connectors els carrers: - Carrer de Còrsega, com a continuitat de l’eix de connexió del Carrer Setmenat - Equa- Espais destinats al cotxe dor i per la banda dreta cap al Passeig de Gràcia i Palau Robert. - Carrer de Borrell, com a eix de vianants entre l’Escola Industrial i el Parallel. - Carrer de Provença, com a eix de bicicletes i vianants des de la Plaça de Sants fins a la Meridiana. 2 1 3 5 4 6 Espais destinats a vianants Espais destinats a la relació i esbarjo Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 24 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 25 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT PB EDIFICACIÓ PB+1 PB+2 SUPERMANÇANES EIXAMPLE PB+3 Situació actual PB+4 PB+5 PB+6 PB+7 PB+8 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 24 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 25 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT PLAÇA DEL DIAMANT - 1.641m2 PLAÇA DEL SOL - 1.493 m2 PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA - 2.035 m PLAÇA DEL NORD - 1.807 m2 Cal destacar que una de les bondats que té el teixit urbà de l’Eixample són les cruïlles de carrer amb xamfrà. La morfologia d’aquesta intersecció resulta molt interessant des del punt de vista d’espai potencial co a plaça i espai d’estada. Una cruïlla de carrer interiors de superilla a l’Eixample equival a 1.900m2 aproximadament. L’aplicació del model de superilles en el conjunt del Districte de l’Eixample suposaría la creació del voltant de 120 places aproximadament 23 ha. És per aquesta raó que es recomana tenir en compte les cruïlles de carrer ja que es con- verteixen en un element clau de reordenació urbana en aquest tipus de teixit urbà. Per tant, cal trobar un espai pilot que pugui ser representatiu de les bondats que suposa la implantació de superilles a l’Eixample. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 26 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 27 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Cruïlles potencials Eixos de vianants Zones 30 Superilles 26 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 27 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Infraestructura del verd urbà ARBRAT VIARI L’àmbit d’estudi es caracteritza per una important presència d’arbrat viari als seus carrers. Gairebé totalitat de carrers presenten arbrat , concretament el 96, 8 % del viari de l’àmbit pilot està arbrat (7,7 km). Un altre factor positiu és que gran part de l’arbrat existent correspon a arbres de gran port, la qual cosa implica una major proporció de volum verd visual. Concretament, la distribució de l’arbrat present en funció de la seva mida és la següent: • Arbrat de gran port: 1.129 exemplars • Arbrat de port mitjà: 192 exemplars • Arbrat de port petit: 1 exemplars La diversitat d’espècies arbòries és més reduïda nomès 19 espècies i 4 d’elles amb una representació ade- quada ( entre 20 i 15 exemplars/ espècie) amb tres espècies molt representades. Tenint en compte el nombre total d’arbres pel viari estaria al voltant de 1365 s’hauria de treballar amb unes 91 espècies diferents si es vol incrementar la diversitat i que la proporció de cada especie estigui al voltant del 15% . Si sota el mateix propòsit, nomès es tenen en compte el nombre d’especimens que estan actualment al viari (1322) i es volguès incrementar la seva diversitat caldrien incorporar 69 espècies a les 19 existents. ESPAIS VERDS Es caracteritzen per ser pocs i de petita superficie, els espais verds destacables a les superilles pilot del districte de l’Eixample són: • Jardins de Montserrat: 6.672 m2 , 34 tàxons • Jardins de Maria Mercè Marçal: 1.254 m2 , 7 tàxons • Jardins de Elena Maseras: 1.692 m2 , 8 tàxons • Jardins d’Ermessenda de Carcassona: 2.330 m2 , 5 tàxons Les condicions actuals d’edificació a la zona fan poc probable la creació de nous espais verds. És per això que es fa recomanable la incorporació de verd en terrats i murs o parets verdes, això com en le viari que per amplada ho permeti, es pot fer un parterre continuu reseguint els arbres i incorporant arbustos. COBERTES VERDES La incorporació de verd en altura consolida la integració dels diferents nivells de verd a la ciutat en general i en aquestes superilles en particular. Propera a l’àmbit d’estudi exiteix una coberta verda, identificada al plànol. Una estrategia per incremetar la superficie verda i augmentar la permeabilitat en aquestes superilles es fo- mentar l’intal.lació de cobertes a verdes als terrats dels edificis de titularitat pública i fomentar les iniciatives privades per a la seva expansió . Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 28 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 29 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 28 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 29 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT ARBRAT DE GRAN PORT ARBRAT DE PORT MITJÀ ARBRAT DE PORT PETIT Ailanthus altissima (11) Platanus orientalis (1) Albizia julibrissin (2) Ligustrum lucidum (1) Prunus cerasifera ‘Atropurpurea’ Celtis australis (519) Platanus x hispanica (581) Brachychiton acerifolium (1) Melia azedarach (28) Ficus benghalensis (1) Robinia pseudoacacia (7) Catalpa bignonioides Pinus halepensis (20) Gleditsia triacanthos (3) Sophora japonica (3) Cercis siliquastrum (123) Gleditsia triacanthos var. inermis (2) Tilia cordata (1) Koelreuteria paniculata (15) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 30 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 31 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Arbrat viari 1.322 arbres Característiques de l’arbrat A3 A2 A1 Port Caducifoli Perennifoli Color fruit/flor Diversitat de l’arbrat Color del fullatge (primavera) 30 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 31 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Usos a l’espai públic Els usos i activitats que es realitzen dins de l’espai públic depenen del perfil soci- oeconòmic dels usuaris, de la morfologia dels espais, del grau de presència dels vehicles motoritzats i també del conjunt de persones jurídiques, entre d’altres. La utilització de l’espai públic es pot classificar en base al tipus d’activitats i funcions. A l’Agència d’Ecologia Urbana es treballa en la creació d’un catàleg d’usos a l’espai públic, el qual les classifica en les següents categories: - Usos recreatius - Usos culturals - Usos esportius - Usos polítics - Usos lucratius Cadascun dels usos té una temporalitat i requeriments espaials diferents. Hi han usos que són de caràcter esporàdic i d’altres que es desenvolupen de forma quotidiana en carrers, places i espais verds de la ciutat. En el cas de l’àmbit pilot, s’han identifi- cat alguns d’aquests usos a través de treball de camp. Les observacions s’han realit- zat dins d’una franja horària d’utilització del carrer (entre les 8h i les 20h). USOS CULTURALS i FESTES POPULARS Representen el conjunt d’activitats vinculades amb la promoció de l’art i de les expressions artístiques: concerts, exposicions d’art, tallers de pintura, escultura, cinema a l’aire lliure, actuacions teatrals, circ, etc. Requereixen d’espais per assolir un gran aforament de persones i solen estar dirigits al públic en general. Pel que fa a les festes populars, alguns dels exemples més habituals són: festes majors, fires gastronòmiques, enològiques, artesanals, etc. o bé festes vinculades amb tradicions religioses. En el cas de l’àmbit de les supermançanes pilot, les principals activitats culturals a l’espai públic están relacionats amb la celebració de les Festes Majors del Districte de l’Esquerra de l’Eixample. S’estima que aproximadament 4 TRAMS DE CARRERS partici- pen en alguna de les festivitats del Districte: el carrer Comte d’Urgell entre C/Mallor- ca i C/Provença; els carrers Viladomat, Calabria i Rocafort entre C/Rosselló i C/Paris. La distribució permet que el 31,8% de la població de l’àmbit de supermançanes tingui algun d’aquests espais a menys de 150 m de distància. USOS LUCRATIUS Es refereix a l’ocupació de l’espai públic per donar lloc a alguna activitat comercial de caràcter permanent, com poden ser les terraces de bars i restaurants, els qui- oscos, xurreries, etc. Aquesta categoria d’ús es subclassifica en activitats formals i informals, com pot ser la venda il·legal de productes i serveis al carrer. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 32 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 33 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Pel que respecta als usos lucratius dins de l’àmbit, predominen les terraces i es concentren principalment al voltant de places i espais verds. A partir de treball de camp, s’han identificat els següents usos lucratius a l’espai públic: TERRACES, XURRERIES, QUIOSCOS, CASETES ONCE. El percentatge de la població a menys de 150 m de distància d’aquests elements és del 100% en el cas de les ter- races, del 77,2% en el dels quioscos i del 89,9% en el de les casetes de l’ONCE. USOS RECREATIUS Representa l’ocupació de l’espai públic per a desenvolupar activitats relacionades amb l’esbarjo, el joc, la conversa i la contemplació. Aquest tipus d’ús està vinculat amb la disposició de bancs i jocs infantils en els espais d’estada. Dins l’àmbit de les supermançanes s’han identificat: 220 BANCS, 1 INSTAL·LACIÓ DE JOCS INFANTILS i 12 FONTS. La distribució dels bancs dins làmbit té una cobertura del74,7% de la població a menys de 150 m de distància. Les instal·lacions de jocs infantils tenen una cobertu- ra del 5,8% de la població, també a menys de 150 m, i el conjunt de fonts arriben, amb el mateix criteri de proximitat, al 77,6% de la població. Cal destacar que el rati de dotació de bancs a l’espai públic respecte al total de la població de cada supermançana oscil·la entre unes 46 i148 persones/banc en les supermançanes 02.09J i 02.09E, respectivament. La supermançana 02.08D té una dotació de 121 persones/banc, en canvi, la 02.08T no té cap banc. USOS ESPORTIUS Ocupació de l’espai públic per desenvolupar alguna activitats física. Aquest tipus d’activitats al carrer estan relacionades principalment amb les disciplines esporti- ves, com poden ser maratons, curses, partides de futbol, voleibol, bàsquet, tennis de taula, fins i tot, ioga, tai-txi, capoeira, etc. S’han identificat 12 ZONES DE JOC dins l’àmbit de les supermançanes, la majoria de les quals es concentra en el recinte de la Escola Industrial. Donen cobertura al 39,4% de la població. Aquestes zones se situen principalment dins els espais verds de l’àmbit, com per exemple els Jardins de Les Infantes. Jardins de Montserrat . Font: www.110bcn.cat Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 32 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 33 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Usos culturals USOS A L’ESPAI PÙBLIC Festes populars Usos esportius Escenari actual Cobertura de les àrees de proximitat (150 metres) Portals amb proximitat SUPERMANÇANA PILOT ESCOLA INDUSTRIAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 34 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 35 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Cabina telefònica Cobertura de les àrees de proximitat (150 metres) USOS A L’ESPAI PÙBLIC Once Portals amb proximitat Usos lucratius Cartell publicitari Escenari actual Parada taxi Bústia verda SUPERMANÇANA PILOT Venda productes alimentaris (mercat, quiosc, maquina expenedora) ESCOLA INDUSTRIAL 34 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 35 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Usos culturals USOS A L’ESPAI PÙBLIC Festes populars Usos culturals i festes populars Escenari actual Cobertura de les àrees de proximitat (150 metres) Portals amb proximitat SUPERMANÇANA PILOT ESCOLA INDUSTRIAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 36 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 37 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Banc Jocs infantils Cobertura de les àrees de proximitat (150 metres) USOS A L’ESPAI PÙBLIC Banc en parc Espais d’estar (mirador, graderies) Portals amb proximitat Usos recreatius Fonts i elements d’aigua Pergola Escenari actual Zona Pipì-Can SUPERMANÇANA PILOT ESCOLA INDUSTRIAL 36 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 37 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Activitat econòmica 0 20 40 60 80 100 120 140 Les superilles pilot de l’Eixample contenen un total de 980 persones jurídiques Construcció/manteniment i distribució de serveis 0 censades en planta baixa (treball de camp, 2013). Per altra banda, s’han identificat 257 Alimentació i begudes 105 locals buits o tancats distribuits de forma homogènia per l’àrea d’estudi. Anomenem Articles llar/decoració 21 persones jurídiques al conjunt d’activitats econòmiques, associacions, institucions Ferreteria/pintures/materials 18 i equipaments. Es tracta d’entitats que creen organització a partir de l’intercanvi Periòdics/llibreria/papereria 26 d’informació i és a partir d’elles que es pot augmentar l’entropia del sistema urbà en Productes farmacèutics/bellesa 21 termes d’informació. Tèxtil/peces vestir/calçat 48 Reparacions 0 Venda/manteniment/reparació vehicles 31 El principal objectiu de l’Urbanisme Ecològic és aconseguir que els recursos necessaris Altres activitats 10 per a mantenir o fer més complexa la organització urbana siguin cada cop menors Establiments de begudes 44 o, al menys, que la taxa d’increment del consum de recursos sigui proporcionalment Restaurants 130 menor que la taxa d’increment de la organització urbana obtinguda. Hoteleria 7 Agències de viatges 7 L’augment de la informació organitzada en un sistema urbà implica la presència Magatzems/logística 41 de diferents portadors d’informació (persones jurídiques) que estableixin relacions Assegurances 2 múltiples i variades entre ells. En els sistemes urbans aquesta qualitat es tradueix en Mediació financera 24 contacte i intercanvi, al igual que succeeix en els sistemes naturals. Activitats inmobiliàries 17 Serveis empresarials/jurídics/tècnics 106 Tant en els sistemes naturals como en els urbans, l’augment continuat de la informació Administració pública/defensa/seguretat 3 i el seu intercanvi comporta l’avanç permanent de la organització del sistema, fet que Llar d'infants/parvulari 4 contribueix a la seva estabilitat i pervivència. Una societat avançada que assoleixi un Ensenyament primari 1 elevat grau d’organització afavoreix el desenvolupament d’estratègies basades en la Ensenyament secundari 2 informació i el coneixement i, amb això, la disminució de la pressió sobre els recursos Ensenyament superior 1 materials. Un exemple d’aquest tipus d’activitats són les anomenades activitats @ o Formació permanent 16 activitats denses en coneixement. Activitats mèdiques 78 Serveis socials 3 L’Urbanisme Ecològic busca aquestes condicions a partir d’un model urbà basat Activitats associatives 17 en la compacitat i la diversitat de persones jurídiques. Aquests requisits, que sovint Activitats culturals 7 han sigut fruit de processos de maduració urbana en teixits existents, són objectius Manteniment físic/bellesa 29 programàtics dels nous creixements urbans. Perruqueria 52 Altres serveis personals 15 El nombre d’activitats georeferencidades en planta baixa es tradueix en una densitat de 17 persones jurídiques per hectàrea a nivell de carrer, és a dir, sense comptar les Activitats econòmiques per grups (2014) activitats dins el grans equipaments (mercat municipal, centre sanitari, etc.). Construcció Activitats immobiliàries i de lloguer; Serveis empresarials Comerç i reparacions Administració pública, defensa i seguretat social Generalment, quan la densitat d’activitats és superior a 20 activitats/ha (en planta Hoteleria Educació baixa i en planta) el teixit urbà és complex (presència d’activitats diverses i diversitat Transport, emmagatzematge i comunicacions Activitats sanitàries i veterinàries. Serveis socials de funcions urbanes) i exerceix un paper atractor vers altres teixits o barris (atracció de Mediació financera Activitats associatives, recreatives, culturals i esportives; Serveis personals població i implantació de noves activitats); són espais de centralitat física i funcional de la ciutat. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 38 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 39 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Alimentació i begudes Llar d’infants/parvulari Agències de viatges Activitats immobiliàries ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN PLANTA BAIXA Articles llar/decoració/electrodomèstics Ensenyament primari Establiment de begudes Reparacions Escenari actual Periòdics/llibreria/papereria Ensenyament secundari Restaurants Activitats culturals Productes farmacèutics/bellesa Ensenyament superior Hoteleria Activitats associatives Ferreteria/pintures/materials Formació permanent Serveis ambientals Perruqueria Tèxtil/peces vestir/calçat Activitats mèdiques/veterinàries Mediació financera Manteniment físic/bellesa Venda/manteniment/reparació vehicles Serveis socials Assegurances Altres serveis personals Altres activitats comercials Administració pública/Defensa/Seguretat Serveis empresarials/tècnics Mercat municipal Construcció/manteniment/distribució de serveis Magatzems/logística/aparcament Serveis jurídics Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 38 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 39 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT TIPOLOGIA DELS LOCALS CADASTRALS 70,0 Locals cadastrals per ús (superfície %). 60,0 Comparativa superilles pilot i Barcelona. 58,5 56,6 Font: Direcció General del Cadastre A les superilles pilot de l’Eixample predominen els locals cadastrals lligats a l’ús 50,0 residencial: el 58,5% de la superfície dels locals són habitatges. Aquesta xifra és molt 40,0 41,5 43,4 Habitatge similar a la mitjana de Barcelona que és del 56,6%. 30,0 20,0 Altres usos La superfície de locals cadastrals per tipologia mostra un percentatge de locals 10,0 0,0 comercials en consonància amb la mitjana de Barcelona (16%). La presència de locals SUPERILLES BARCELONA lligats a les activitats educatives (Escola Industrial) i sanitàries (Hospital Clínic) fan que ESCOLA INDUSTRIAL els percentatges respectius estiguin molt per sobre de la mitjana; 13,5% versus 7,1% 40,0 pel que fa als locals educatius i 17,9% versus 4,6% pel que fa a altres usos (aquesta Superilles 34,9 Escola Industrial Barcelona categoria inclou els locals sanitaris). 35,0 31,2 30,0 La gran quantitat de superfície dedicada a usos productius (comerç, oficines, hoteleria, etc.) repercuteix en un índex molt satisfactori de diversitat urbana, és a dir, 25,0 en l’abundància i varietat de persones jurídiques (veure indicador Índex de Diversitat 20,0 urbana). 16,0 16,9 17,9 15,0 13,5 12,0 13,1 9,4 10,0 7,1 6,7 EIXOS COMERCIALS 4,2 4,6 5,0 2,2 1,9 3,1 1,6 0,2 0,7 1,3 0,4 1,2 La gran majoria dels carrers que conformen les superilles pilot de l’Eixample 0,0 MAGATZEM COMERÇ EDUCACIÓ HOTELERIA INDÚSTRIA ESPORTIU OFICINES ADMIN. RELIGIÓS ESPECTÀCLES ALTRES presenten una bona densitat d’activitats en planta baixa per tram: més de 10 activitats APARCAMENT PÚBLICA USOS per cada 100 metres lineals recorreguts en ambdós fronts de carrer. Tot i la notòria Locals cadastrals per destí (superfície %). Comparativa superilla pilot i Barcelona. presència de locals tancats (el 20,8% dels locals estan buits), el pla de façana de totes Font: Direcció General del Cadastre les illes inserides a l’àmbit d’estudi conté un bon nombre d’activitats permetent així, itineraris molt atractius, segurs i dinàmics pels vianants. A més, part de les superilles pilot formen part de l’eix comercial Nou Eixample que s’extén des de l’Avinguda Josep Tarradellas fins al carrer del Compte d’Urgell a l’est, i del carrer Còrsega fins al carrer Mallorca, al sud. Per tant, la gran oferta comercial, de serveis i d’equipaments tant de proximitat com de ciutat, li atorguen gran densitat d’activitats i gran diversitat de persones jurídiques (veure indicador Índex de diversitat urbana). Aquest indicador permet veure el traçat d’aquelles àres més dinàmiques i més complexes en quan a riquesa i abundància d’activitats: els eixos conformats pels carrers Compte d’Urgell i de Villarroel són els més diversos. El mercat municipal del Ninot, ubicat provisionalment al carrer de Casanova, actua com a punt neuràlgic d’atracció per a satisfer les compres alimentaries quotidianes i >5000 500 a 1000 50 a 150 Locals tancats com a potenciador d’un teixit comercial a la seva àrea d’influència. 1000 a 5000 150 a 500 <50 Locals actius Superfície total dels locals cadastrals (m2c) Font: Direcció General del Cadastre i treball de camp Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 40 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 41 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT las del Tarra sep de Jo Av. C. de Còrsega Eix comercial Nou Eixample Hospital clínic Mercat del Ninot (provisional) C. de Provença Mercat del Ninot (en remodelació) >20/100 m lineals 10 - 20/100 m lineals 5 - 10/100 m lineals 2 - 5/100 m lineals <2/100 m lineals Densitat d’activitats per tram de carrer Eixos principals d’activitat Carrer de Casanova. Mercat (provisional) del Ninot. Font: Googlemaps Carrer del Compte Borrell. Font: Googlemaps Carrer de Còrsega. Font: Googlemaps Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 40 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 41 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 C. Compte de Rocafort C. Compte d’Urgell C. de Villarroel C. de Casanova DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Equipaments L’objectiu de la dotació d’equipaments d’una ciutat ha de ser aconseguir que tota la L’accés als equipaments de proximitat en aquesta supermançana pilot representa una població, independentment de les seves característiques sociodemogràfiques, tin- situació propera a l’òptim, ja que no forma part de les zones amb millor dotació, però gui a la seva disposició uns serveis adequats, mitjançant una anàlisi qualitativa i està lluny de les més baixes. quantitativa de l’adequació de l’oferta dotacional a les seves necessitats. Des del punt de vista urbanístic és d’especial importància l’oferta d’equipaments que uti- Al mapa següent es troba una relació dels equipaments presents de cada tipus, i de litza la població, ja que aquests són, des d’un punt de vista genèric, satisfactors de les activitats econòmiques que realitzen una funció anàloga al mateix àmbit cobrint necessitats. altres demandes. Gairebé tots els equipaments presents a l’àmbit tenen funcions de proximitat, excepte L’Hospital Clínic i l’Escola industrial, que a més d’activitats educati- El paper dels equipaments és clau en la cohesió social d’una comunitat, ja que s’en- ves de ciutat també conté equipaments administratius com la Diputació de Barcelona. tén per equipament el conjunt de dotacions que un conjunt de ciutadans estima Tots els tipus d’equipaments es troben presents, tret dels de Benestar social. imprescindible pel funcionament de l’estructura social, coincidint amb aquelles que requereixen d’un caràcter públic. Per això és necessari distingir la seva titularitat o A la zona existeixen tres escoles i un institut , i també un centre de formació d’adults. ús i s’analitzaran de forma preferent aquells equipaments als que tota la població té No existeix però cap escola bressol, un equipament molt necessari, i més tenint en accés, independentment del seu nivell de renda. El treball de camp desenvolupat compte el volum de població de la superilla. ha permès obtenir informació sobre els equipaments privats, que han estat objecte d’una anàlisi complementària com a activitats econòmiques. L’oferta cultural la cobreix el Centre Cultural Teresa Pàmies, que es troba en renovació. També hi ha un centre cultural per a la gent gran. A més d’aquest paper satisfactor de necessitats, és necessari entendre la dotació d’equipaments com una garantia de la qualitat urbana a la ciutat. A part de la titula- Respecte els equipaments administratius o de serveis urbans es troba una oficina del ritat, cal distingir entre equipaments de proximitat i ciutat. S’entén per equipament Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una oficina de la Seguretat Social, una oficina bàsic o de proximitat aquell que cobreix les necessitats més quotidianes de la po- de correus i dos punts verds. blació i que constitueix el primer nivell de la prestació de serveis, amb un àmbit d’influència que es limita al barri on s’emplacen. Son equipaments d’escàs poder També es troba un mercat públic, el del Ninot, actualment en ubicació provisional, atractor per a la població de fora del barri, però que realitzen tasques insubstituï- degut a que el mercat està en obres. El recinte original del mercat també es troba a bles pels equipaments de ciutat, que tenen un altre àmbit d’influència i cobreixen la superilla. altres necessitats. Els equipaments privats existents estan vinculats a l’àmbit educatiu. No tots els equipaments de proximitat tenen el mateix comportament, ja que alguns donen servei a àrees més grans que uns altres (una guarderia respecte d’un institut, Tot i aquesta dotació, que pot semblar abundant, cal tenir en compte que l’àmbit con- per exemple). Els equipaments de ciutat no tenen associada una àrea d’influència, té una xifra molt elevada de població, gairebé 26.000 persones, el que implica un ja que són susceptibles d’atraure població des de qualsevol punt de la ciutat. Són gran volum d’equipaments per cobrir les seves necessitats. Per aquest motiu es poden equipaments necessaris pel correcte funcionament de la ciutat, però la proximitat a necessitar nous equipaments, especialment per l’atenció de la gent gran, molt nom- tots els habitants no és una condició necessària (universitat, hospital, seus de go- brosa a la superilla, el que haurà de ser objecte d’anàlisi. vern de les diferents administracions...). En funció del tipus de servei que presten els equipaments s’han dividit en set cate- gories: proveïment (mercats), benestar social, cultural, educatiu, esportiu, sanitari i administratiu i altres serveis. L’ anàlisi inicial es pot veure al mapa següent. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 42 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 43 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 7 12 1 11 14 21 15 19 18 10 5 8 9 13 2 2 20 3 SERVEIS DE PROXIMITAT 4 6 1 EDUCATIU | Escola dels Encants 17 18 16 2 CULTURAL | Biblioteca del Clot-Josep Benet EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT 7 Centre sanitari 14 Punt Verd de Barri EQUIPAMENTS DE CIUTAT 8 CSMIJ de l’ Eixample 15 Oficina de correus 1 C.F. de Persones Adultes Can Batlló 9 CSMA de l’ Eixample 16 SOC (oficina de treball) Hospital Clínic Escola industrial 2 Centre Educatiu IPSI 10 Centre d’Atenció Primària Casanova 17 Administració de la seguretat social 3 Escola IPSI 18 Punt Verd Mòbil *Mercat del Ninot 4 Escola IPSI 11 Instal·lacions Esportives Esc. Ind. EQUIPAMENTS PRIVATS 18 Diputació de Barcelona 12 Piscina Municipal Sant Jordi 5 Espai de Gent Gran de l’Esq. de l’Eix. 19 C. d’estudi de les tradicions religioses 6 Centre Cultural Teresa Pàmies 13 Mercat del Ninot 20 Escola superior imatge personal Biblioteca Esq. de l’Eix. - Agustí Centelles 21 Escola Universitària d’Enginyeria Tèc. Ind. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 42 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 43 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT Mobilitat Urbana Actualment la ciutat de Barcelona es troba en procés d’elaboració del seu nou Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 (PMU), que substituirà al Pla anterior 2006-2012. Els objectius estratègics que planteja són els següents: MOBILITAT SEGURA Reduir l’accidentalitat. Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris i usuàries dels diferents modes de transport (sostenibilitat vital). MOBILITAT SOSTENIBLE Reduir els perjudicis de la mobilitat sobre el medi ambient. Optimitzar la gestió de la mobilitat i la utilització dels recursos (sostenibilitat ecològi- ca) i optimització del rendiment de l’espai per mobilitat. MOBILITAT EQUITATIVA Promoure la cohesió social. Distribuir equitativament els béns, serveis i oportunitats entre la població (sostenibilitat sociocultural). Garantir el dret a la mobilitat. Millorar la qualitat de vida. MOBILITAT EFICIENT Reduir la congestió. Ordenar eficientment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen (sostenibilitat econòmica). Per tal d’aconseguir el màxim compliment d’aquests objectius es planteja una re- organització de la ciutat basada principalment en una millora de l’eficiència de les xarxes de mobilitat. El context en què es desenvoluparà aquesta reorganització és el model urbanístic basat en la configuració en Superilles: un viari bàsic més eficient, pel qual hi circularà, a més del vehicle privat, una xarxa de transport públic en super- fície més organitzada (la xarxa ortogonal d’autobusos). Aquest viari bàsic articularà i delimitarà les noves cèl·lules urbanes, que contindran una xarxa de carrers interiors pacificats amb circulació preferent de vianants i bicicle- tes: els interiors de Superilla. D’aquesta manera es preveu reciclar els carrers perquè tornin a ser espais de relació i intercanvi, sense que això representi una minva de la funcionalitat i l’organització urbana, millorant la qualitat de vida als nostres barris, democratitzant l’ús de l’espai públic i promovent formes de moure’s més sostenibles. El programa de superilles pilot constitueix la peça inicial d’aquesta transformació Ciclistes circulant per un carrer de zona 30 a la ciutat de Barcelona. Font: BCNecologia. i reorganització de la mobilitat urbana a escala de barri, oferint un primer convit al diàleg entre l’espai públic i el ciutadà. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 44 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 45 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT NOVA XARXA ORTOGONAL D’AUTOBUSOS. PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE A BARCELONA Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 44 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 45 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT XARXA DEL VEHICLE PRIVAT Actualment, la jerarquia viària ens indica que l’àmbit compta amb vials i connexions d’importància, tant de connexió entre Districtes: C/Entença, C/Urgell, C/Mallorca i C/París; com de conexió local. Tots els vials estan oberts completament al trànsit de pas, i excepte al C/Comte Borrell (on s’ha reduït calçada per eixamplar voreres) i al C/Casanova (on s’ha peatonalitzat enfront la Facultat de Medicina) no s’ha fet cap actuació de preferència peatonal. JERARQUÍA VIÀRIA Situació actual Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 46 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 47 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT XARXA ORTOGONAL AUTOBUSOS La xarxa de Tranport públic a làmbit de les supermançanes pilot la configuren la Xarxa d’autobusos de Transports de Barcelona, la Xarxa de Metro de Ferrocarrils Metropolitans, ambdós de TMB, els ferrocar- rils de FGC, i la Xarxa de Tramvies TRAM. Pel que fa a la xarxa actual d’autobusos, les línies 54, 66, 67, 68, i 59, flanquegen l’àmbit pel nord, 37, 58, 63, i 64, ho fan per l’est, l’H10 pel sud, i la 41 per l’oest. Mentre que pel que fa al Metro, l’àmbit queda cobert per les estacions d’Entença i Hospital Clínic de la Línia 5, que travessa l’àmbit transversalment. PARADA DE BUS 54-66 67-68 59 41 58-64 37 63 H10 14-20 46 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 47 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT Xarxa bicicleta actual Xarxa bicicleta proposta Proposta de xarxa bicicleta principal PMU 2013-2018. Plànol provisional. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 48 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 49 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT XARXA DE BICICLETES El nou Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU 2013-2018 defineix una proposta de xarxa principal de bicicletes (subjecta a modificacions) que, en el cas de l’àmbit pilot de l’Eixample ja està força avan- çada, restant pendent tan sols l’eix que probablement transcorrerà pel Carrer de Casanova. A excepció del Carrer de Borrell, on la xarxa de bicicletes coexisteix amb la resta de vehicles per la calçada amb la transformació del carrer en zona 30, l’actual xarxa principal de bicicletes es desenvolupa en carrils bici de doble sentit i segregats del trànsit motoritzat amb elements de separació. Els recents carrils bici construïts als carrers de Vilamarí i de Provença han facilitat una millora en la con- nectivitat ciclista segura entre aquest àmbit pilot i la resta de la ciutat. Concretament entre el Paral·lel i el barri de Les Corts (eix Vilamarí), i entre Sants i la resta de l’Eixample fins al Camp de l’Arpa (eix Provença). En aquest sentit es pot considerar que la població resident, a més d’estar totalment coberta per la xarxa actual de bicicletes, té una bona connexió ciclista amb la resta de la ciutat. Xarxa bicicleta actual Xarxa bicicleta actual - coexistència Població coberta per la xarxa de bicicletes (<300m) 48 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 49 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT APARCAMENT 1200 L’aparcament dins de l’àmbit pilot de superilles es caracteritza per tenir major número de places d’aparcament fora de calçada, 89%. Segons les dades del padrò de l’Ajuntament de Barcelona, l’àmbit suma un total de 10.253 1000 vehicles censats. L’oferta de places d’aparcament és de 1.101 places en calçada i 9.291 places fora de calçada, dels 800 quals un 65% corresponen a aparcaments de veïns i veïnes. 600 400 DTR Pel que respecta al dèficit tèoric residencial, l’àmbit presenta 139 places de superàvit degut a l’oferta fora de cal- çada especialment a la superilla 02.09E. En canvi, respecte a la demanda teòrica infraestructural, l’àmbit presenta 200 DIT 962 places de déficit. 0 02.08D 02.08T 02.09E 02.09J TOTAL AMBIT 02.09E 02.09J 02.08T 02.08D TOTAL AMBIT -200 Calçada 579 216 114 192 1.101 -400 Fora calçada 1080 198 1123 846 3.247 -600 Veïns 3742 1099 688 515 6.044 Déficit Teòric Residencial Cens vehicles 5294 1778 1474 1707 10.253 Déficit Teòric Infraestructural 1P Urapunga 288 num. places 2P Confort 80 num. places (T. de camp) 3P Blau/Anaric 101 num. places 4P Almafra 37 num. places (estimació per sup.) 5P Mape 30 num. places (estimació per sup.) 6P Núñez y Navarro 174 num. places 7P Riubar2003 370 num. places 8P Àgora 118 num. places 9P Amèrica/Inorsa 50 num. places (T. de camp) 10P Parking H. 30 num. places (T. de camp) 11P Lider 143 num. places (estimació per sup.) 12P Núñez y Navarro 462 num. places 13P Empark 306 num. places (estimació per sup.) 14P Clínic / Adame 60 num. places 15P Gismat 152 num. places 16P Auriga 96 num. places 17P Saba 510 num. places 18P Garatge del Ninot 240 num. places Àrea verda (573p) Àrea blava (223p) Places lliures (0p) Reservades (0p) Càrrega i descàrrega (302p) Mobilitat reduïda (3p) Aparcament públic, municipal, públics privats i de veïns municipals (3.247p) Aparcament de veïns/es (6.044p) Aparcament en calçada (1.101p 11%) Aparcament fora de calçada (9.291p 89%) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 50 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 51 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES El model de superilles planteja la reorganització de les operacions de càrrega i descàrrega en funció del context. Això vol dir, considerar en definició de l’estratègia una sèrie d’aspectes com la densitat d’operacions, les característiques del teixit urbà i el trànsit vehicular. Les quatre superilles pilot contenen un total de 1.243 locals en planta baixa dels quals 958 estan en actiu i 258 locals són tancants, és a dir, sense activitat. Les operacions setmanals de distribució de mer- caderies segons el grup de carrèga i descàrrega, predominen les relacionades amb l’habitatge i les he- terogénies (23% del total en actiu, respectivament), seguides de les relacionades amb consum personal (18%) i les d’oci amb un 17% respectivament. Densitat d’activitats per illa L’àmbit actualment, compta amb un total de 302 places de càrrega i descàrrega, distribuïdes principal- menys de 15 activitats per ha de 15 a 45 activitats per ha ment a les interseccions dels carrers. A partir del treball de camp realitzat al llarg del 2013, fruit d’aquest de 45 a 60 activitats per ha estudi, s’estima un total de 958 activitats econòmiques dins l’àmbit, les quals generen per la seva tipo- logia un total de 8.877 operacions setmanals de càrrega i descàrrega. % d’operacions setmanals segons grups de distribució urbana Fuente: Treball de camp (2013) BCNeco- Alimentació Habitatge Hosteleria Oci Consum Personal Heterogeni Distribució espacial dels diferents grups d’activitats Alimentació Habitatge Hosteleria Oci Consum Personal Heterogeni Número total operacions setmanals per illa Places d’aparcament de carga i descarga 50 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 51 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’ÀÀMMBBIITT 03 Mesura de sostenibilitat situació actual Habitathes/ha 7,0% 1,4% >240 7,0% 160 - 240 80 - 160 40 - 80 57,8% 26,9% < 40 A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 54 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 55 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Densitat d’habitatges Perquè un teixit urbà tingui una adequada tensió El resultat en aquest àmbit és de 240,6 habitatges cal que hi hagi una quantitat suficient de població per ha. És tracta d’una xifra molt alta fet que apun- DEFINICIÓ que li proporcioni vida. El rang de densitat ade- ta a una situació de congestió i a una sobrecompac- quat se sol moure entre els 200 i 400 habitants/ha, tació del sòl en aquest àmbit. L’indicador descriu el nombre d’habitatges que es concentren en una área determina- el que es tradueix en un nombre d’habitatges més da. Aquest indicador mostra una primera aproximació de la configuració urbana i de o menys variable (80-160 habitatges/ha) en funció Això s’anirà matisant amb els indicadors de compa- la organització territorial d’un determinat teixit urbà: grau de compactació – dispersió de l’ocupació mitjana que tingui la ciutat. citat absoluta i compacitat corregida en el que es urbana. mesurarà la pressió edificatoria i l’efecte descom- Les densitats que es troben molt per sobre o per pressor de l’espai públic. La representació gràfica es realitza sobre una malla quadriculada de 200x200 metres, sota d’aquests valors no són desitjables en un es- podent així mostrar la comparació entre les diferents àrees d’estudi i detectar la localit- cenari més sostenible. El primer cas, representa Es pot concloure que aquest indicador respon de zació de les àrees amb major i menor densitat d’habitatges. una congestió que suposa un cost per a la població manera desitjable als requeriments establerts. en termes d’espai públic i de serveis i, el segon, Els paràmetres d’avaluació però, s’apliquen sobre els resultats obtinguts de densitat respon a una tipologia edificatòria massa dispersa, d’habitatges per hectàrea sobre el total de l’àrea de superilles. que comporta un major consum de recursos i que no proporciona suficient tensió perquè es desen- volupin amb normalitat les funcions urbanes. OBJECTIU L’estàndard fixat correspon a un paràmetre de mí- nima densitat per evitar ciutats disperses. Per evi- Reunir, en un mateix espai, la suficient població per incentivar intercanvis i noves rela- tar la sobredensificació de les ciutats existents es cions comunicatives entre persones, ens i activitats. contemplen altres indicadors que garanteixen la reserva d’espais descompressors de qualitat (veure Desenvolupar amb eficiència aquelles funcions urbanes lligades a la mobilitat sosteni- indicadors de Compacitat corregida i Espai d’esta- ble i a la dotació de serveis, tant en l’àmbit del transport públic i de les infraestructures da per habitant). lligades als fluxos metabòlics com en l’àmbit dels equipaments i serveis tècnics. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Nombre d’habitatges/Unitat de Superfície1] 1Malla de referencia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul Habitatges/Ha RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 326,0 7,9 5,3 10 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 147,3 100 94,8 10 S-02.08T 300,1 100 100 10 >80 habitatges/ha >100 habitatges/ha S-02.08D 178,3 62,9 41,9 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 240,6 100 100 10 54 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 55 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1,4% 7,0% Volum edificat/ superficie malla (m) <2,5 2,5 - 5 48,5% 5 - 7,5 43,1% 7,5 - 10 >10 A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 56 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 57 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Nom indicador El resultat de l’indicador per les superilles de l’Es- cola Industrial és òptim amb el 93% de la superfí- DEFINICIÓ cie de l’àmbit amb una CA >5 m. La Compacitat absoluta (CA) és la relació entre el volum edificat sobre la superfície de Tota la malla de l’àmbit aconsegueix estar per so- l’àmbit d’estudi. Informa de la intensitat edificatòria que exerceix l’edificació de qualsevol bre del valor desitjat (>5 m), a excepció d’un re- tipus (residencial, terciària o industrial) sobre un determinat teixit urbà. quadre de la malla que coincideix amb el recinte de l’Escola Industrial, aquí no existeix una gran La compacitat incideix en la forma física de la ciutat, en la seva funcionalitat i, en general, pressió edificatoria per la mateixa configuració de amb el model d’ocupació del territori i l’organització de les xarxes de mobilitat i d’espais l’espai construït, els edificis no tenen una gran al- lliures. Per tal d’afavorir un model d’ocupació compacta del territori i assolir l’eficiència en çada i es disposen de forma aïllada el que genera l’ús dels recursos naturals i disminuir la pressió dels sistemes urbans sobre els sistemes de uns espais buit entre ells. suport, una compacitat absoluta major de 5 m assegura una base perquè es doni aquests objectius. La resta d’illes es caracteritzen en general per estar densament construïdes, a excepció d’algunes pe- ces de dimensions reduïdes d’espai públic. L’indicador de la Compacitat corregida acabarà OBJECTIU d’informar si existeix un equilibri entre aquesta edificació i l’espai lliure. Crear teixits compactes per apropar distàncies entre usos, espais públics, equipaments i altres activitats. Desenvolupar patrons de proximitat de manera que els desplaçaments es realitzin majoritàriament a peu. Potenciar les relacions de veïnatge entre residents, visitants i persones jurídiques. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Volum edificat/Unitat de superficie1] 1Malla de referencia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul metres RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 100 100 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 72,3 100 96,4 9,5 > 5 m en més del 50% de la > 5 m en més del 75% de la S-02.08T 100 100 100 10 superfície de l’àmbit d’estudi superfície de l’àmbit d’estudi S-02.08D 100 100 100 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 93,0 100 100 10 56 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 57 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL SITUACIÓ ACTUAL 3,8% Metres 7,0% 1 - 10 100 - 150 10 - 20 >150 20 - 50 Sense espais 30,4% 50 - 100 d’estada 58,9% A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 58 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 59 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Compacitat corregida El resultat del càlcul de la Compacitat corregida DEFINICIÓ (CC) a la situació actual dona com a resultat que el 37,3% de la superfície de l’àmbit assoleix una CC La compacitat corregida relaciona el volum construït amb l’espai d’estada (espais de rela- amb valors adequats (de 10 m a 20 m). Per tant, no ció, esbarjo i verd urbà) d’un determinat teixit urbà. s’arriba al llindar mínim requerit, situat en el 50% de la superfície. Aquest indicador corregeix la compacitat absoluta ja que una compacitat excessiva pot ocasionar problemes de congestió i saturació urbana. Això es tradueix en un excés de allò construït en detriment d’espais públics d’estada, el que implica La compacitat corregida (CC) relaciona el volum edificat i aquells espais públics d’estada un cert desequilibri en la ocupació del sòl. presents en una àrea determinada. S’entén per espai públic d’estada aquell que, per les seves característiques morfològiques i funcionals, permet en diferent grau, la interacció entre persones o la interacció d’aquestes amb l’entorn de caràcter públic i accessible: es- pais verds, places, carrers de vianants, espais interiors d’illa, bulevards, rambles i voreres amb més d’un ample específic (5 m d’amplada). OBJECTIU Buscar l’equilibri entre els espais construïts i els espais lliures i de relació per a una àrea determinada. Establir una proporció adequada entre els espais relacionats amb l’activi- tat i l’organització del sistema urbà (l’espai construït) i aquells espais descompressors de la tensió urbana orientats a satisfer les necessitats d’esbarjo, estada a l’aire lliure i de relació (espai d’estada). PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Volum edificat/Superfície d’espais d’estada]1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul metres RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 4,0 7,9 5,3 0,4 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 71,1 100 94,8 9,2 de 10 m a 50 m en més del de 10 m a 50 m en més del S-02.08T 79,1 100 100 10 50% de la superfície de l’àmbit 75% de la superfície de l’àmbit S-02.08D 31,5 62,9 41,9 3,1 d’estudi d’estudi TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 37,3 74,7 49,8 3,7 58 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 59 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL m2/habitant 7,0% 7,0% <5 15 - 20 5 - 10 >20 9,3% 10 - 15 Sense espais d’estada A Codi supermançana 76,7% Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 60 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 61 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espais d’estada per habitant La zona d’estudi es caracteritza per ser molt den- sament poblada (453,7 habitants/ha). Si a això DEFINICIÓ afegim una manca d’espais d’estada, el resultat de espais d’estada per habitant evidencia aquestes Garantir una reserva mínima d’espais d’estada per habitant. La cobertura d’espais d’es- dues premisses. tada a les ciutats és de gran importància ja que afecta de manera molt directa a la qua- litat de vida dels seus ciutadans. Els passejos, les rambles, els parcs i les places entre Els espais d’estada que es consideren en aquest altres, juguen un paper fonamental tant en el medi ambient i la biodiversitat de la àmbit corresponen a la major part de les voreres ciutat com per la seva funcionalitat com a espais de relació, d’esbarjo o relax. Aquests ja que tenen una amplada igual o major a 5 m, els espais formen part de la morfologia de la ciutat, de la seva estructura i actuen com jardins de Montserrat i d’Ermessenda de Carcasso- espais descompressors del volum edificat. Una dotació equilibrada d’espais d’estada na, un parell d’interiors de supermançanes, l’espai contribueix al benestar físic, emocional i de relació dels ciutadans. públic a l’interior de l’Escola Industrial. S’ha con- siredat l’espai que configura el carrer Dr. Ferrer i Cajigal com espai d’estada encara que a l’actualitat està ocupat pel Mercat del Ninot, entenent el caràc- ter temporal d’aquesta ocupació. Actualment, la dotació d’espais d’estada per habi- OBJECTIU tant és de 8,1 m2. Es tracta d’un indicador complementari al de compacitat corregida. La presència d’aquests tipus d’espais a la ciutat atorga qualitat de vida als seus habitants i estan íntimament rela- Aquesta xifra està per sota del mimin requerit es- 2 cionats amb l’estructura morfològica urbana. tablert en 10 m d’espais d’estada per habitant, per tant es valora de forma negativa el resultat L’espai públic d’estada és aquell que, per les seves característiques morfològiques i funci- d’aquest indicador. onals permet, en diferent grau, la interacció entre persones o la interacció d’aquestes amb un espai de qualitat. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície d’espais d’estada/Població]1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 2,4 24,0 12,0 1,2 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu d deessiittjjaabbllee S-02.09J 9,6 96,0 48,0 4,8 >10 m2 d’espai d’estada per >20 m2 d’espai d’estada per S-02.08T 2,4 24,0 12,0 1,2 habitant habitant S-02.08D 5,1 51,0 25,5 2,6 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 8,1 81,0 40,5 4,1 60 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 61 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 00% SITUACIÓ ACTUAL RELACIÓ h/d Òptim < 0,50 19% Molt bé 0,50 a 1,0 44% Adequat 1,0 a 2,0 Insuficient 2,0 a 3,5 37% Distribució actual de la longitud de Molt > 3,5 viari segons la proporció h/d insuficient Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 62 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 63 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proporció del carrer La estructura urbana del Districte de l’Eixample El 43% de les seccions presenten una proporció de es caracteritza per seccions de carrer amb canyó carrer entre 1,0 i 2,0, considerada com una relació DEFINICIÓ tancat, la relació entre l’alçada dels edificis i la dis- adequada per les condicions lumíniques de la ciu- tància entre façanes (h/d) varien segons la densitat tat. Nivell d’obertura entre les façanes que emmarquen un carrer o un espai obert (alçada edificatòria de cadascuns dels barris. h) respecte a la distància (d) que hi ha entre aquestes façanes. La proporció de carrer o d’un espai obert expressa la tipologia de secció a partir de les seves característiques En el cas de l’àmbit pilot els carrers es caracteritzen morfològiques. per tenir proporcions majoritàriament menors de 2,0. El 57% de la longitud total dels carrers dins de En les nostres latituds, es considera com equilibrat un valor que gira al voltant de l’1 i l’àmbit tenen una proporció menor de 1,0, aspecte fins al 1,5, com és el cas de gran part dels eixamples europeus del segle dinou, mentre molt favorable per d’incidència solar tant en edifi- que els valors per sobre del 2 són el reflex d’espais amb massa densitat edificatòria i on cis com a l’espai públic. la volumetria genera mancances de llum i de ventilació natural sobretot en les plantes més baixes. Al plànol es pot veure que els trams de carrers amb més obertura al cel es troben al voltant dels Jar- dins de Montserrat, de l’Hospital Clínic, l’Escola Industrial, el Mercat del Ninot i alguns trams com Mallorca . OBJECTIU Crear una relació entre l’amplada del carrer i l’alçada dels edificis que permeti una obertura de vista al cel que proporcioni uns nivells d’insolació i d’iŀluminació sufici- ents. Com més equilibrada sigui aquesta proporció, majors seran els nivells de confort a l’interior dels edificis com en els espais exteriors adjacents, el que millora el grau d’habitabilitat a la ciutat. h/d > 2 h/d > 1 < 2 h/d > 0,5 < 1 PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul h/d > 0,25 < 0,5 h/d < 0,25 [Trams de carrer (metres lineals) amb una relació h /d <2 / Longitud total del viari (metres lineals)] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % metres lineals de carrer Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 100 100 100 10,0 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 100 100 100 10,0 Proporció de carrer h/d <2 en Proporció de carrer h/d <2 en S-02.08T 100 100 100 10,0 més del 50% dels trams de carrer més del 75% dels trams de carrer (metres lineals). (metres lineals). S-02.08D 100 100 100 10,0 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 100 100 100 10 62 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 63 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 21% < 30 Nivell d’immissió anual mg NO 3 2/m 30-35 < 30 mg/m3 35-40 52% 40-45 30 - 35 mg/m3 27% >45 35 - 40 mg/m3 40 - 45 mg/m3 > 45 mg/m3 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 64 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 65 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Qualitat de l’aire Actualment, gairebé la totalitat de les vies de l’ei- xample i de les superilles marc d’aquest districte, DEFINICIÓ pateixen un excés de trànsit i en conseqüència uns nivells de poŀlució per sobre de l’objectiu establert L’índex de qualitat de l’aire indica la proporció de població exposada a nivells d’immis- per la Unió Europea (mitjana anual 40 mg/m3 NO ). sió no superiors als objectius de qualitat de l’aire (valors límit per a la protecció de la 2 salut humana, nivell crític per a la protecció de la vegetació) que estableix l’annex I del Dintre de l’àmbit d’estudi la superilla S.02.09E és Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. la que millor resultat aconsegueix en l’indicador de qualitat de l’aire El fet que per aquests trams S’analitzen els dos contaminants més preocupants en l’àmbit d’estudi, el diòxid de ni- dels carrers Rocafort i Còrsega circulin poc vehicles trogen (NO2) i les partícules de mida inferior a 10 micres (PM10). L’estimació de la disminueix la contaminació de la zona. qualitat de l’aire realitzada, considera el trànsit com a font principal de contaminació, recollint les altres fonts en termes de contaminació atmosfèrica de fons. A més contem- El carrers que presenten pitjors valors valors són pla la meteorologia general de la zona, l’orientació dels carrers i la tipologia de canó. Entença, Mallorca i Comte d’Urgell, amb valors per sobre dels 50 mg/m3 NO2 de diòxid de nitrogen. Els resultats per superilla i en general de l’àmbit envers aquest indicador són totalment inaccep- OBJECTIU tables. Aquesta puntuació és conseqüència de la invasió del vehicle motoritzat pels carrers de l’Ei- xample. Afavorir un espai públic confortable des del punt de vista de la qualitat de l’aire. La implementació del model de mobilitat basat Evitar, prevenir i reduir els efectes nocius de les substàncies contaminants sobre la salut en superilles ha de reduir la intensitat de trànsit i humana, el medi ambient en el seu conjunt i altres béns de qualsevol naturalesa. alliberar gran part dels carrers de la circulació del vehicle de pas restablint els nivells de qualitat de l’aire de l’àmbit d’estudi. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població exposada a nivells d’immissió permesos segons contaminant/ Població total] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % població RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 32% 42,7 32,0 2,1 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 18% 24,0 18,0 1,2 >75% població exposada a 100% població exposada a S-02.08T 12% 16,0 12,0 0,8 nivells d’immissió permesos. nivells d’immissió permesos. S-02.08D 1% 1,3 1,0 0,1 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 21% 28,0 21,0 1,4 64 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 65 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1% 5% Nivell sonor dia [dB(A)] > 70 32% 65 - 70 62% 60 - 65 <65 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 66 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 67 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Confort acústic La contaminació acústica és un greu problema que Paraŀlelament a la qualitat de l’aire, els nivells so- pateixen en general els ciutadans que resideixen nors de l’àmbit d’estudi pateixen el desplegament DEFINICIÓ al districte de l’Eixample i en particular els habi- del vehicle privat per la totalitat de les vies. Així tants de les superilles d’estudi. doncs els carres Mallorca, Entença i Comte d’Urgell L’índex d’afectació acústica indica la proporció de població exposada a diferents nivells enregistren els pitjors nivells de soroll pròxims o de molèstia per causa del soroll. L’elevada intensitat de trànsit que circula per la superiors a 75 dB. totalitat dels carrers repercuteix en negatiu en els L’escala es defineix per al període diürn, en funció de valors basats en les Pautes so- nivells de soroll. El nou de model de mobilitat que es presenta ha bre el Soroll Urbà (Guidelines for Community Noise, 1999) de l’OMS, en combinació d’aconseguir alliberar gran part de l’espai públic amb els valors objectiu de qualitat acústica per a zones tipus “a “ ( Sectors del terri- A més la puntuació sobre 10 de l’indicador es veu de la ‘plaga sonora’ que suposa el vehicle moto- tori amb predomini de sòl d’ús residencial) definits en la taula A de l’annex II del RD desfavorida degut a que la població està associada ritzt privat. En aquest ambient es possible aconse- 1367/2007. a façana exterior dels edificis, i el nivell sonor que guir un escenari sonor saludable. pateixen la població s’estima a partir del valor més El confort acústic es calcula mitjançant una simulació de soroll de l’àrea d’estudi. desfavorable associat a aquesta façana. Així doncs La simulació realitzada considera únicament al trànsit com a font emissora. S’ha utilitzat no es considera el fet que part de la població resi- una escala amb alta precisió, a partir de les dades d’intensitat viària aportades per l’Ajun- deix en interior d’illes. tament. En qualsevol cas, la densitat de trànsit de l’àmbit OBJECTIU d’estudi excedeix els valors necessaris per tal de gaudir d’un escenari sonor no contaminant pel so- Prevenir la contaminació acústica per evitar i reduir els efectes nocius que puguin de- roll dels motors de combustió dels vehicles. rivar per a la salut humana. Crear un espai públic confortable acústicament on la gran majoria de la població estigui exposada a nivells de soroll per sota dels nivells admis- sibles. Adoptar mesures per reduir l’impacte acústic derivat de la pròpia activitat urbana: res- tringir l’espai pel vehicle de pas, reduir la velocitat als carrers d’ús prioritari per a via- nants, utilitzar paviments fonoabsorbents, entre d’altres. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb afectació sonora inferior a 65 dB diürns/Població total] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % de població RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 5,0% 6,7 5,0 0,3 Objjecttiiu mííniim Objectiu desitjable S-02.09J 13,5% 18,0 13,5 0,9 >75% població exposada a >100% població exposada a S-02.08T 3,9% 0,5 3,9 0,0 nivells d’immissió permesos. nivells d’immissió permesos. S-02.08D 0,0% 0,0 0,0 0,0 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 5,5% 7,3 5,5 0,4 66 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 67 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 2% SITUACIÓ ACTUAL % Hores útils de confort tèrmic al dia 12% Òptim >80% (>12h) 24% Molt bé 66% a 80% (10h - 12h) Adequat 50% a 66% (7,5h a 10h) Insuficient 35% a 50% (5h a 7,5h) 62% Distribució actual de la superfície del Molt insuficient < 35% (> 5h) viari per rang d’hores de confort al dia Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 68 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 69 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Confort tèrmic El potencial d’hores de confort tèrmic a l’espai pú- obstrueixen més temps la radiació solar al llarg del blic bé donat gràcies a la suma de diversos factors, día. Els espais més desfavorables es troben en el DEFINICIÓ entre els quals destaquen la presència d’arbrat vi- tram de carrer de Rosselló entre Urgell i Villaroel, ari, l’orientació de la trama urbana i la distribució on la presència d’arbrat viari és escàs. Percentatge d’hores al dia entre les 8h i les 22h en les quals un carrer ofereix les condici- dels paviments al llarg de la secció de carrer. L’in- ons adequades de confort tèrmic per a una persona. El confort tèrmic té en consideració dicador té com a objectiu mesurar el temps poten- els següents aspectes: el clima, la morfologia del carrer, els materials en paviments i cial en el qual al llarg del dia cada tram de carrer façanes, la presència de vegetació i activitat metabòlica de l’individu. ofereix més de 7,5h amb condicions adequades de confort per una persona. S’han de classificar els trams de carrer segons orientació, proporció de carrer i presència de vegetació. Es calcula el balanç tèrmic en base als valors horaris de temperatura, vent El teixit de l’Eixample es caracteritza per una trama i humitat relativa i també pels valors d’activitat metabòlica de l’individu, vestimenta i amb orientació predominant SWNE – NWSE i pre- permeabilitat de la mateixa. senten una important massa arbòrea, aspecte que incideix notablement en la incidència de la radia- ció solar a nivell de carrer. A partir de l’anàlisi segons les condicions tipus d’un dia a l’Estiu, es pot veure que els carrers dins OBJECTIU de l’àmbit pilot presenten un bon compliment dels paràmetres i objectius de l’indicador. Identificar el potencial de confort tèrmic de la trama urbana en unitats d’hores útils de confort al llarg del dia. Aquests nivells de confort corresponen els requeriments me- Aquest resultat és degut a que la morfologia del tabòlics d’un vianant. L’indicador resumeix les condicions microclimàtiques, fruït de teixit urbà és homogeni i també per la densitat la morfologia urbana, el clima urbà, les característiques dels materials en paviments i d’arbres plantats en cadascun dels trams de carrer. la presència d’elements d’obstrucció de la radiació solar a l’espai públic, a partir de la Destaquen amb un nivell de confort més elevat els seva utilitat en temps útil de confort per a les persones usuàries de l’espai. trams de carrers on hi ha una major densitat d’ar- brat i on les caraterístiques morfològues del carrer PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície de viari públic amb potencial de confort a l’estiu superior al 50% / super- fície de viari públic total] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % metres quadrats de carrer Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 99,8 100 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 97,4 100 96,4 10 > 50% d’hores de confort al dia > 50% d’hores de confort al dia S-02.08T 99,4 100 100 10 per a un mínim del 50% de la per a un mínim del 75% de la superfície total de carrers. superfície total de carrers. S-02.08D 90,8 100 100 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 97,8 100 100 10 68 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 69 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0%0% Grau d’accessibilitat Amplada de voreres i/o pasos de vianants Pendent 1% SITUACIÓ ACTUAL Òptima ≥ 3,7 metres <= 6% 2% Bona ≥ 2,5 a 3,7 metres <= 6% Suficient ≥ 1,8 a 2,5 metres <= 6% Insuficient < 1,8 metres <= 6% 97% Distribució actual de la longitud del viari ≥ 1,8 metres > 6% per grau d’accessibilitat Molt insuficient < 1,8 metres > 6% Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 70 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 71 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Accessibilitat Els carrers dins de l’àmbit pilot de l’Eixample compleixen amb les condicions d’accessibilitat. DEFINICIÓ Les amplades de voreres són majors de 3,7m i les pendents dels trams no superen en cap cas els 6%. Grau d’accessibilitat dels carrers en funció de l’ample de les voreres (dreta i esquerra) i pendent del tram. El 97% de l’extensió total del tramari presenta condicions òptimes d’accessibilitat. Per tal d’acon- L’accessibilitat del viari es mesura en funció del seu impacte en la mobilitat dels vianants. seguir que el 100%, cal fer-ne la millora del Passat- El criteri de valoració es basa en dos requeriments bàsics d’accessibilitat per a les persones ge de Batllò, on encara les voreres no superen els amb mobilitat reduïda. És per això, que l’indicador pondera l’accessibilitat dels trams de 2,5m d’amplada. carrer en funció de l’ample de les voreres i del pendent del traçat, assumint que ambdós atributs poden limitar els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda. OBJECTIU Reduir el nombre de barreres físiques que incideixen en els desplaçaments de les per- sones per facilitar el seu pas sense friccions i el seu accés a l’espai construït, serveis urbans bàsics, parcs i altres espais públics d’estada. Com més gran sigui el grau d’accessibilitat, més segur, atractiu i multifuncional pot arribar a ser l’espai públic. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb accessibilitat suficient o superior / Longitud total del viari (metres lineals)] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % metres lineals de carrer Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 99,4 100 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 100,0 100 100 10 Accessibilitat suficient o superior Accessibilitat suficient o superior S-02.08T 100 100 100 10 < 75% dels trams de carrer < 90% dels trams de carrer S-02.08D 100 100 100 10 (metres lineals). (metres lineals). TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 99,8 100 100 10 70 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 71 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% SITUACIÓ ACTUAL % ESPAI VIARI DESTINAT AL VIANANT 3% 7% Òptim > 75% 1% Molt bé 60% a 75% Adequat 60% Insuficient 40% a 60% 89% Molt < 40% Distribució actual de la longitud del viari insuficient per rang d’espai destinat al vianant Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 72 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 73 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espai viari destinat al vianant L’Eixample es caracteritza per tenir un repartiment Sagristà, els trams de carrer de Rosselló i Casano- de l’espai viari homogeni. La tipologia de secció de ves al voltant de l’Hospital Clínic, carrer de Borrell DEFINICIÓ carrer en pràcticament tot aquest tipus de teixit és i els trams de Mallorca que encreuen amb l’Avin- de voreres amb 5 metres d’amplada i calçades de guda de Roma. Percentatge d’espai de carrer destinat al vianant en relació a l’ample total de viari. Un cop 10m. Això dona com a resultat un espai destinat calculat el percentatge de viari de vianants en cada tram, es procedeix al seu càlcul per a al ús per part de les persones al voltant del 50%. tot l’àmbit d’estudi. L’indicador té com a objectiu avaluar la longitud to- L’indicador avalua una condició ergonòmica de l’espai públic i posa de manifest el grau tal dels carrers que compleixen amb més del 60% d’ocupació dels usos destinats a la mobilitat a peu i al contacte entre persones respecte a de l’espai destinat a usos ciutadans en detriment l’ocupació dels usos vinculats amb la mobilitat motoritzada. de l’ús de la mobilitat motoritzada. Per tant, l’àmbit pilot no pot assolir l’objectiu mínim. No obstant, cal destacar que alguns trams de carrer superen el 60% de l’espai destinat al vianant. En el cas de l’àmbit pilot de superilles al Districte de l’Eixample els càlculs indiquen que un 90% de la longitud de carrers presenta destina menys del OBJECTIU 60% de l’espai al vianant. Crear recorreguts de vianants amplis, segurs i sense friccions amb el trànsit de vehicles Només un 1% presenta menys del 40%, al plànol motoritzats i, alhora, afavorir un espai públic de qualitat que pugui acollir múltiples es pot veure que altres seccions com l’Avinguda usos per a la convivència i per a la interacció entre les persones. Sarrià, propera a l’àmbit es troba en la situació més desfavorable. Els carrers que es destaquen per obtenir un per- centatge òptim són els Passatges de Batlló i d’En PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb un repartiment vianants igual o superior al 50% / Longitud total del viari (metres lineals)] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % metres lineals de carrer Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 10,0 20 13,3 1,3 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 11,1 22,3 14,8 0,6 Espai viari de vianants igual o Espai viari de vianants igual o S-02.08T 6,3 12,6 8,4 1,0 superior al 50% en més del 50% superior al 50% en més del 75% dels trams de carrer (metres dels trams de carrer (metres S-02.08D 12,6 22,3 16,8 1,1 lineals) lineals) TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 10,3 20,5 13,7 1,0 72 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 73 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 3% 5% % VOLUM VERD PER TRAM DE CARRER 29% 11% Òptim > 30% Molt bé 20% a 30% Adequat 10% a 20% Insuficient 5% a 10% 52% Molt insuficient < 5% Distribució actual de la superfície del viari per puntuació de IHEP Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 74 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 75 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Percepció visual del verd urbà La presència de vegetació a l’entorn urbà és una quen com a carrers amb baix volum verd els trams necessitat que es justifica des de diversos aspectes. de Rosselló entre Urgell i Villaroel i ente Entença DEFINICIÓ Per una banda, el verd urbà proporciona beneficis i Rocafort, així com també el tram de Paris entre ambientals i ecològics en tant que contribueix a la Villaroel i Casanoves. Fracció de l’espai del camp visual d’un vianant que ocupen els elements que configu- mitigació de calor urbà, fixa CO2 a través dels seus ren el verd urbà. Aquesta fracció d’espai ocupada pels arbres principalment, es calcula a processos químics, reten l’escorren de l’aigua de Es recomana continuar el reforç de l’arbrat viari partir del volum que representen les seves copes en funció de la seva tipologia de mida. pluja i dona resguard i menjar a la fauna urbana. especialment en aquells carrers que fan d’eixos L’indicador s’expressa en percentatge del volum verd per tram de carrer. connectors d’activitat i flux de persones així com Per altra banda, sabem que hi ha un important be- també aplicar una diversificació d’espècies per tal Aquest indicador permet detectar aquells trams de carrer amb dotació insuficient d’ar- nefici sobre les persones, en tant que forma part d’augmentar la diversitat. brat. A nivell de planificació urbana, permet identificar aquestes zones com a prioritàries dels elements paisatgístics que atorguen bellesa en la incorporació de futur arbrat viari o, si no, la substitució d’espècies quan les actuals a l’entorn urbà. no siguin les adequades en funció de les dimensions del tram de carrer. La fórmula de càlcul s’aplica a cada tram de carrer. L’indicador de percepció del verd urbà a nivell de carrer busca mesurar com a variable d’habitabilitat el volum verd que es pot visualitzar com a vianant. El volum verd es calcula en funció del port dels ar- bres i el resultat depèn en gran mesura de l’ampla- OBJECTIU da de la secció de carrer. Valorar la presència d’arbrat viari i vegetació en el viari com una de les variables d’atrac- ció de persones a l’espai públic. En el cas de l’àmbit pilot de l’Eixample, la densitat La percepció del verd urbà es considera una variable de tipus psicològica, ja que a més d’arbres és molt bona i per tant, el volum verd en del seu aspecte relacionat amb la biodiversitat, presenta un innegable component pai- més del 92% de la longitud de carrers és major del satgístic que enriqueix el paisatge urbà. 30%. Un 10% de volum verd permet moderar els valors extrems de confort tèrmic, així com contribueix a convertir els carrers en espais visualment més atractius. La presència d’arbrat viari a l’àmbit pilot és molt favorable des del punt de vist visual, no més desta- PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Volum de les copes dels arbres / volum visual del tram de carrer] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A la fórmula, els valors derivats són els següents: Volum de les copes = [4/3 x π x r3] Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT Volum verd = % volum de les copes % volum verd per tram Camp visual = [longitud del tram x ample de carrer x 8 d’altura)] Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 88,9 100 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 98,6 100 100 10 > 10% de volum verd > 10% de volum verd S-02.08T 91.9 100 100 10 en més del 50% dels en més del 75% dels S-02.08D 92.6 100 100 10 trams de carrer trams de carrer TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 92,5 100 100 10 74 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 75 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 5% SITUACIÓ ACTUAL INDEX D’HABITABILITAT A L’ESPAI PÚBLIC 2% Òptim 40 a 45 punts 36% Molt bé 35 a 39 punts Adequat 30 a 34 punts 57% Insuficient 25 a 29 punts Molt < 24 punts Distribució actual de la superfície del insuficient viari per puntuació de IHEP Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 76 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 77 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Index d’habitabilitat a l’espai públic El càlcul de l’índex d’habitabilitat a l’espai públic No obstant, els nivells de confort sancionen la pun- es basa en tres aspectes bàsics: l’ergonomia, el tuació en la major part dels trams de carrer ja que DEFINICIÓ confort i l’atracció. Per cadascun d’aquests aspec- es superen els límits d’immissions de patrtícules tes, s’estableixen paràmetres d’anàlisi que tenen contaminants i l’elevat nivell de soroll. L’índex d’habitabilitat a l’espai públic (IHEP) consisteix en un sistema d’avaluació integral sobretot l’intensió de aproximar una avaluació de nou variables que condicionen la percepció positiva dels carrers per part dels ciuta- integral dels requeriments bàsics d’habitabilitat a Per tant, és necessària l’aplicació de mesures que dans. Aquestes variables es classifiquen en: l’espai públic. permetin reduir el fort impacte dels vehicles moto- - variables ergonòmiques, incideixen sobre el desplaçament i moviment de les persones ritzats en la salut de les persones i en conseqüèn- en l’espai públic. Es prenen en consideració els següents indicadors: Espai viari destinat En el cas de l’àmbit pilot del Districte de l’Eixample, cia el grau d’habitabilitat. al vianant, Accessibilitat del viari i Proporció del carrer. es pot veure que la valoració total de les variables - variables fisiològiques, incideixen sobre el benestar de les persones i avaluen els és favorable. S’estima que el 57% de la superfície nivells de confort. Es prenen en consideració els següents indicadors: Qualitat de l’aire, total dels carrers de l’àmbit pilot presenta una pun- Confort acústic i Confort tèrmic. tuació acceptable del conjunt de variables i només - variables psicològiques, incideixen sobre el grau d’atracció de les persones al carrer. un 5% presenta condicions òptimes. Es prenen en consideració els següents indicadors: Densitat d’activitats en planta baixa, Diversitat d’activitats i Percepció visual del verd urbà. Tot i que la puntuació de l’indicador és positiva i s’assoleix el compliment de l’objectiu mínim cal destacar que i que són precisament les variables OBJECTIU lligades a la salut les que no arriben a complir els Millorar les condicions de l’espai públic segons els requeriments de desplaçament i nivells de confort necessaris. d’estada de les persones. Màxim control de les variables de l’entorn per tal d’aconseguir espais públics atractius, accessibles, segurs i confortables. Es tracta doncs d’un àmbit en el qual les variables Les condicions d’habitabilitat es basen en un conjunt de paràmetres de valoració com d’ergonomia com l’accessibilitat i la proporció de són la intensitat de trànsit de vehicles, el microclima urbà i el seu balanç tèrmic, les carrer es compleixen de manera favorable. Les va- persones jurídiques, la vegetació i la compacitat dels teixits. A partir d’aquests paràme- riables d’atracció també compleixen notablement tres es calculen els indicadors que s’agrupen segons el tipus de percepció per part de les gràcies a la densitat d’activitat, la percepció del verd urbà. persones: ergonòmica, psicològica i fisiològica. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul IHEP = [∑PV ERGONÒMIQUES + ∑PV FISIOLÒGIQUES + ∑PV ATRACCIÓ] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT punts per tram 0 a 45 Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 55,7 100,0 74,3 6,1 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 55,5 100,0 74,0 6,1 > 50% dels trams de carrer > 75% dels trams de carrer S-02.08T 65,6 100,0 87,4 8,1 (m2 viari) amb puntuació (m2 viari) amb puntuació acceptable (IHEP>30 punts). S-02.08D 72,6 100,0 96,7 9,5 acceptable (IHEP>30 punts). TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 61,6 100,0 82,1 7,3 76 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 77 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL % d’Ocupació de les Xarxes de mobilitat motoritzada 42% < 25% Espai V1ianants 25% - 50% 58% Espai M2 otoritzats 50% - 75% > 75% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 78 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 79 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Ocupació de la mobilitat a motor L’ocupació de la mobilitat motoritzada al viari es determina a partir del percentatge d’espai viari DEFINICIÓ destinat a la calçada. Segons l’anàlisi realitzat, s’es- tima que actualment, al voltant del 58% de l’espai El predomini de les funcions destinades a la mobilitat motoritzada en les nostres ciu- viari de l’àmbit pilot es destina a la calçada. tats és un factor determinant en la qualitat de l’espai públic, especialment, en termes de contaminació de l’aire, soroll i d’intrusió visual en l’entorn. La proposta d’ordenació amb supermançanes per- A mesura que aquesta ocupació tendeixi cap a una jerarquia inversa, la qualitat urbana met reduir significativament l’ocupació del viari podrà millorar, ja que entre d’altres coses, el tipus d’activitats a l’espai públic es podrà per part de la mobilitat motoritzada. Això és pos- anar diversificant. sible ja que la calçada dels carrers interiors a la su- La proposta d’ordenació amb supermançanes permet establir estratègies que oferei- permançana destinats, actualment, a la circulació xin sol·lucions a la mobilitat urbana al mateix temps, que millora el paisatge urbà. Els i aparcament de vehicles, passen a dedicarse a la resultats fruit d’aquest anàlisi mostren el benefici potencial que es pot obtenir a partir circulació peatonal. d’una nova jerarquització del viari. OBJECTIU Recuperar la urbanitat de l’espai públic, alliberant-lo de la seva funció imperant al ser- vei del cotxe, per convertir-lo en espai de convivència, d’oci, d’exercici, d’intercanvi i d’altres usos. En actuacions de rehabilitació, la implantació de supermançanes permet que les proporcions entre l’espai ocupat pel vehicle i per la resta d’usos s’inverteixin. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície viaria destinada a la mobilitat motoritzada/Superfície viaria total]*100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % metres quadrats de carrer RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 58,3 69,4 55,5 3,5 Objectiu mínim Objectiu desitjable Espai Motoritzats S-02.09J 58,6 69,1 55,3 3,5 < 40% d’Espai del viari destinat < 25% d’Espai del viari destinat S-02.08T 59,9 66,9 53,5 3,3 a la mobilitat motoritzada a la mobilitat motoritzada S-02.08D 56,8 72,0 57,6 3,6 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 58,3 69,5 55,6 3,5 78 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 79 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Proximitat als aparcaments de bicicletes en superfície 17,8 (Població resident a <100m) Aparcaments de bicicletes actuals Xarxa bicicleta actual Població propera Població coberta 82,2 A Codi supermançana Població no coberta Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 80 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 81 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat a aparcament de bicicletes L’ús quotidià de la bicicleta com a transport urbà la població resident situada a menys de 100m requereix de la reserva d’espais segurs destinats d’un punt d’ancoratge en superfície. La pobla- DEFINICIÓ al seu estacionament propers als punts d’origen i ció al voltant del carrer Comte d’Urgell és la que destí dels desplaçaments: barris amb activitat resi- compta amb un nombre d’aparacaments més ele- Percentatge de població amb cobertura a una o més places d’aparcament per a bicicle- dencial, equipaments urbans i punts centrals d’ac- vat, en tant que es tracta de l’itinerari ciclista més tes, a una distància inferior als 100 metres. tivitat, parcs, places i zones verdes, intercanviadors consolidat de l’àmbit. En aquest sentit la superilla modals o la pròpia xarxa de bicicletes. S-02.08T és la que mostra una major cobertura. Per tal de determinar la proximitat de la població a aquest servei s’ha de fer una àrea La superilla S-02.09E, per altra banda, no arriba a d’influència de 100 metres al voltant dels aparcaments per a bicicletes. Aquesta àrea Quan l’oferta d’aparcament per a bicicletes és infe- l’objeciu mínim del 75% de població coberta. La s’intersecciona amb les parceŀles o amb la capa d’informació cartogràfica que contingui rior a la demanda, o bé en situacions de mancança dotació d’aparcabicis en aquesta superilla s’hauria el nombre d’habitants. En aquest cas es disposava de la població per finca del parcel- d’estacionament proper, se sol produir una eleva- d’anar consolidant especialment al voltant dels lari, i s’ha pogut realitzar l’extrapolació fins al portal, fet que ha permès afinar força el da ocupació dels aparcabicis existents i la presèn- nous eixos ciclistes del carrer Provença i, molt es- resultat. cia de bicicletes estacionades en l’espai públic, pecialment, del carrer de Calàbria, que actualment fixades a l’arbrat i a diversos elements del mobi- no compta amb cap punt d’ancoratge en superfície. liari urbà com faroles, senyals de trànsit, bancs o papereres. Aquest fet comporta certs problemes, Pel que fa al càlcul de la dotació necessària, és a com ara l’obstaculització de l’espai públic, conflic- dir de la quantitat d’ancoratges que ha de contenir tes amb els vianants o increment dels robatoris, cada punt d’estacionament de bicicletes, dependrà OBJECTIU situacions que poden desincentivar l’ús de la bici- en gran mesura de la demanda real de la zona. Per Proveir d’una bona infraestructura d’aparcaments per a la bicicleta i garantir uns crite- cleta a la ciutat. tant s’aconsella iniciar una dotació mínima de 4 o 5 ris d’accessibilitat per a l’ús habitual d’aquesta alternativa de transport. punts d’ancoratge (capacitat per a 8-10 bicicletes) Per aquest motiu és necessari detectar aquelles que s’haurien d’anar ampliant en funció de la de- L’aparcament proper de bicicletes contribueix a mantenir l’espai públic més endreçat, zones que mostren una manifesta manca de pla- manda real de cada emplaçament. alhora que fomenta patrons de desplaçaments més sostenibles, de menor consum ces d’aparcament i que, en conseqüència, puguin energètic, menys sorollosos, més segurs i adequats per a la pacificació del trànsit i presentar conflictes amb l’ús de l’espai públic, Aquesta oferta en superfície no ha d’anar en detri- menys contaminants. així com realitzar un anàlisi de la dotació d’aparca- ment de l’oferta d’aparcament segur fóra de calça- ments per a bicicletes al municipi. da, tal i com estableix en el nou Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018. L’àmbit pilot compta actualment amb un 82% de PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població que resideix a <100m d’un punt d’ancoratge de bicicletes / total població] x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % població coberta Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 74,5 99 74 5,0 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 85,1 100 85 7,0 > 75% de la població a menys 100% de la població a menys S-02.08T 92,3 100 92 8,5 de 100m de distància d’un punt de 100m de distància d’un punt S-02.08D 92,2 100 92 8,4 d’ancoratge de bicicletes. d’ancoratge de bicicletes. TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 82,2 100,0 82,2 6,4 80 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 81 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Accessibilitat a xarxes de transport alternatiu 9% Proximitat a 1 xarxa Accessibilitat a xarxes de transport alternatiu Proximitat a 2 xarxes Òptima 3 xarxes 1 Proximitat a 3 xarxes Bona 2 xarxes 2 Línies d’autobús 3 Deficient 1 xarxa Metro i FGC Tramvia 91% Xarxa bicis SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 82 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 83 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat Simultània a Xarxes de En l’actualitat, tres de les quatre superilla d’aquest Transport Alternatiu àmbit presenten una cobertura del 100% de la DEFINICIÓ seva població a les tres xarxes de transport consi- derades: xarxes fixes (tramvia, ferrocarrils i metro), La proximitat als mitjans de transport alternatius és un criteri bàsic per a reduïr el tràfic xarxes d’autobusos de TMB i xarxa de carrils bici. motoritzat privat. Pel càlcul de l’indicador, les cobertures considerades són sobre les parades de bus (300 metres, menys de 5 minuts a peu), sobre les estacions dels trans- Únicament la superilla 02.08D presenta un 46,6% ports d’infraestructura fixa (metro i tramvia, a 500 metres, ja que es tracta de mitjans de de la seva població coberta per aquestes tres xar- transport amb un gran nombre d’usuaris i amb una gran conectivitat amb altres línies xes de transport alternatiu, la resta de la població en els nodes de transport públic més importants), i sobre la xarxa de carrils bici (300 està coberta per dues d’aquestes xarxes. Aquesta metres). La reorganització de les xarxes de mobilitat amb supermançanes, on el trans- població és la que es troba al límit est de la superi- port públic de superfície circula per les vies bàsiques, implica, en una supermançana lla, és a dir, la que es troba al llarg del carrer Munta- tipus de 400 x 400 metres de costat, que des del punt central d’aquesta la distància ner. La xarxa a la que no té accés aquesta població màxima d’accés a la via bàsica sigui de 300 metres. és la bicicleta. Això genera que, en global, l’àmbit presenti el 91% de la població coberta per les tres xarxes de trans- port alternatiu considerades. OBJECTIU Incrementar el nombre de viatges quotidians realitzats en mitjans de transport alterna- tius a l’automòbil privat. Garantir l’accés a peu o en vehicles de dues rodes a la xarxa de transport públic de la ciutat (parades d’autobús urbà i/o de metro o tramvia), especial- ment en àrees habitades i punts de generació i atracció de viatges. Afavorir l’ús de la bicicleta com a vehicle de desplaçament urbà mitjançant el diseny i construcció d’una xarxa que sigui accessible en temps i distància, i segregada de la resta de modes de transport de superfície. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb cobertura simultània a les 3 xarxes de transport alternatiu considera- des/Població total]*100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % població Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 100 75 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 100 75 100 10 75% de la població amb ac- 100% de la població amb S-02.08T 100 75 100 10 cés simultani a les 3 xarxes accés simultani a les 3 S-02.08D 46,6 75 100 3,1 considerades xarxes considerades TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 91,0 75 100 8,1 82 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 83 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Aparcament per a vehicles fora de calçada (%) < de 45% 45% a 70% 70% a 85% > de 85% Aparcament públic, municipal, públics privats i de veïns municipals Aparcament de veïns/es SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 84 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 85 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Aparcament per a vehicles Tal i com s’ha descrit anteriorment, fora de la calçada l’oferta d’aparcament dins de l’àmbit pi- DEFINICIÓ lot de superilles és suficient pel nombre de vehicles censats, que segons les da- Percentatge de places d’aparcament per a vehicles localitzades fora de la calçada i dis- des del padrò de l’Ajuntament de Bar- ponibles per a els residents. celona, l’àmbit suma un total de 10.253 vehicles. En la planificació de la mobilitat s’està fent cada vegada més patent la necessitat de combinar tant estratègies d’incentivació dels modes més sostenibles (peu, bicicleta i En totes les superilles, l’oferta de places transport coŀlectiu) com de dissuasió de l’ús del vehicle privat per aconseguir un canvi d’aparcament fora de calçada supera el modal en detriment del cotxe. La combinació d’estratègies d’estímul i dissuasió és un 85% de l’oferta. requisit indispensable per aconseguir una mobilitat més sostenible. Aquest resultat indica que en les quatre superilles s’assoleix l’objectiu mínim te- nint una oferta de més del 80% de les places d’aparcament fora de calçada. OBJECTIU Assolir una major planificació i control de l’aparcament en l’espai públic per alliberar i recuperar aquest espai per al vianant, sense obstacles ni friccions. Localitzar les places d’aparcament per a vehicles automòbils fora de la calçada i establir una dotació màxima de places per aconseguir un repartiment modal modèlic. Es recomana que l’aparca- ment s’organitzi en edificis tècnics en planta i no annexats al propi habitatge. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Nombre de places d’aparcament fora de la calçada/ Nombre total de places dins i fora de la calçada]*100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 89,3 100,0 99,2 9,7 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 85,7 100,0 95,2 7,9 > 80% places d’aparcament de > 90% places d’aparcament de S-02.08T 94,1 100,0 100,0 10 vehicles fora de la calçada vehicles fora de la calçada S-02.08D 87,6 100,0 97,3 8,8 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 89,4 100,0 99,3 9,7 84 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 85 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Dotació de places d’aparcament per a vehicles (%) < de 50% 50% a 75% 75% a 100% > a 100% Aparcament en calçada Aparcament públic, municipal, públics privats i de veïns municipals Aparcament de veïns/es SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 86 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 87 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Dotació de places d’aparcament Segons les dades del padrò de l’Ajun- per a vehicles tament de Barcelona, l’àmbit suma un DEFINICIÓ total de 10.253 vehicles, demanda coberta pel número total de places Percentatge de places d’aparcament demandades pels usuaris residents (amb vehicle d’aparcament que hi ha en l’àmbit de censat), localitzades fora de la calçada, que estan cobertes per la oferta existent. les quatre superilles. L’indicador expressa la cobertura de places d’aparcament per a vehicles privats, de- La dotació d’aparcament actualment mandades pels residents (en un escenari nocturn), en relació a l’oferta total de places dins de l’àmbit de superilles pilot és ubicades fora de la via pública (aparcaments privats de veïns, aparcaments públics, favorable, ja que compta amb una sig- aparcaments privats d’ús públic). nificativa oferta d’aparcament fora de calçada. Cal destacar que, la superilla que presenta una dotació més petita és la 02.09J amb un 73% i la que més és 02.08T amb un 123%, cobrint en més d’un 100% la demanda. Aquest resultat indica que l’objectiu de- OBJECTIU sitjable s’assoleix en totes quatre supe- rilles, i per tant, que hi ha marge per la Garantir un nombre suficient de places d’aparcament per al vehicle privat, fora de la alliberació de places en calçada, espe- calçada, per a donar cobertura a una demanda teòrica de places per a residents de ciament en aquells indrets amb poten- l’àrea d’estudi. cial pel foment d’activitats i per alliberar espai públic. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Oferta de places d’aparcament fora de calçada/Demanda teòrica de places d’aparcament per a residents]*100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 91,1 100,0 100,0 10,0 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 72,9 91,1 81,0 5,1 > 80% de les places demanda- > 90% de les places demanda- S-02.08T 122,9 100,0 100,0 10,0 des fora de la calçada cobertes des fora de la calçada cobertes S-02.08D 79,7 99,6 88,6 4,7 per la oferta per la oferta TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 90,6 100,0 100,0 10,0 86 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 87 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 7% Bits d’informació 11% 30% >6,5 6 a 6,5 5,5 a 6 5 a 5,5 30% 4 a 5 22% 2 a 4 <2 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 88 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 89 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Índex de diversitat urbana L’Eixample de Barcelona és el teixit urbà més complex de la ciutat i de l’àrea metropolitana de DEFINICIÓ Barcelona i les superilles pilot de l’Eixample no en són una excepció. La gran oferta comercial, de L’índex de diversitat urbana indica el nombre de bits d’informació per individu (grau d’in- serveis i d’equipaments tant de proximitat com formació organitzada) en una àrea determinada; Forma part de la teoria de la informació de ciutat, li atorguen gran diversitat de persones i calcula la quantitat d’informació que conté un missatge; mostra el nivell d’informació jurídiques. organitzada d’un sistema urbà. Les superilles de l’Escola Industrial assoleixen L’índex contempla la quantitat d’espècies presents a l’àrea d’estudi (riquesa) i la quantitat una puntuació de 10 punts. La superilla amb un relativa d’individus de cadascuna d’aquestes espècies (abundància). Els individus, a la ciu- índex menor de diversitat urbana és precisament tat, es tradueixen en persones jurídiques: activitats econòmiques, associacions, entitats la 02.08 T on s’insereix l’illa de l’Escola Industrial i equipaments. En sistemes urbans els valors osciŀlen entre 0 i 7, essent 7 els teixits de amb un predomini de les activitats educatives, major complexitat urbana. culturals i esportives. Una diversitat urbana de 5 bits d’informació es tradueix en una densitat mínima de 30 persones jurídiques per hectàrea. Aquest escenari mostra OBJECTIU teixits amb una bona mescla d’usos i funcions urbanes, espais dinàmics i amb major presència Augmentar la informació organitzada de la ciutat; Incrementar les probabilitats de con- d’activitats diverses (serveis més especialitzats). tacte, regulació, intercanvi i comunicació entre els diferents agents del sistema urbà, és a dir, els portadors d’informació; Potenciar una estratègia urbana basada en el coneixe- En els teixits urbans amb un índex menor a 4 bits ment i la informació i no en el consum massiu de recursos. d’informació, les activitats que hi són presents són de primera necessitat, orientades a satisfer les necessitats quotidianes i activitats relacionades amb l’hoteleria. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Malla de referencia de 200 m per 200 m On: H: Índex de diversitat urbana. n: Nombre de tipus d’activitats diferents (riquesa d’espècies). Unitat de càlcul Pi: Probabilitat d’ocurrència (abundància relativa de cada espècie). RESULTATS ÀMBIT PILOT Bits d’informació Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 66,3 100 100 10 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 80 100 100 10 S-02.08T 100 100 100 10 >5 bits en més del 50% de la >5 bits en més del 75% de la superfície de l’àmbit d’estudi superfície de l’àmbit d’estudi S-02.08D 100 100 100 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 85,1 100 100 10 88 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 89 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL [H = -∑Pi Log2 Pi]1 Superfície construïda d’ús comercial, terciari i productiu % 1% 11% >50 33% 30 a 50 20 a 30 Superfície construïda dels locals cadastrals d’ús comer- 10 a 20 cial, terciari i productiu en relació a la superfície total <10 (activitat + habitatge). 55% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 90 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 91 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Equilibri entre activitat i habitatge El percentatge global de superfície construïda destinada a usos no lligats a l’habitatge és del DEFINICIÓ 23,8%. Aquest valor es tradueix en un teixit urbà de caràcter central, és a dir, amb alta diversitat L’equilibri entre els usos lligats a l’activitat i l’habitatge determina el percentatge de super- d’usos i funcions urbanes. Aquests espais són, fície construïda no residencial en relació a la superfície construïda total. generalment, atractors de població de la resta de barris de la ciutat i amb una alta densitat i La superfície construïda no residencial és la suma de la superfície d’ús comercial, ús ofi- edificabilitat. En definitiva, són espais de centralitat cines i ús industrial; la superfície construïda total inclou la superfície no residencial i la física i funcional de la ciutat. superfície cadastral d’ús habitatge. El càlcul no inclou els usos administratius o lligats a equipaments (ús religiós,cultural o administratiu). El resultat global assoleix una puntuació final molt satisfactòria: 8,8 sobre 10 punts, superant amb Les dades provenen del cens de finques i locals del cadastre immobiliari. escreix l’objectiu mínim. Un anàlisi detallat de les superilles pilot que conformen l’Escola Industrial mostra com totes assoleixen uns resultats similars, complint el llindar mínim exigit; els valors osciŀlen entre el OBJECTIU 22,9% de la Supermançana 02.08D i el 24,5% de Aconseguir una ciutat complexa, no especialitzada, en la qual es barregin les diferents la Supermançana 02.09J. funcions i usos urbans compatibles. El percentatge de superfície construïda d’ús Generar patrons de proximitat treball-residència per millorar l’autocontenció de la mo- terciari i productiu manté una relació lineal amb bilitat i la satisfacció de les necessitats quotidianes per part de la població resident. el nombre d’activitats i locals comercials presents a l’àrea d’estudi i, per tant, amb el grau organització Afavorir l’ocupació del carrer com a connector d’activitats i com a espai d’estada i de urbana (diversitat de persones jurídiques) de la convivència, fomentant els vincles socials, comercials i productius. ciutat. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície construïda (m2c) d’ús comercial+terciari+industrial / Superfície construïda total (m2c) x 100]1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 23,8 100 95,2 8,8 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 24,5 100 98,0 9,5 S-02.08T 24,4 100 97,6 9,4 >20% >25% S-02.08D 22,9 100 91,6 7,9 Ús comercial, terciari i productiu Ús comercial, terciari i productiu TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 23,8 100 95,2 8,8 90 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 91 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1% 1% Continuïtat del carrer 8% GRAU D’INTERACCIÓ DEL CARRER 18% MOLT ALTA ALTA SUFICIENT 72% INSUFICIENT MOLT INSUFICIENT SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 92 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 93 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Continuïtat espacial i funcional del carrer La densitat d’activitats informa, de forma indirecta, Cal remarcar, a més, el fet que l’esclat de la de l’atracció que exerceixen les activitats cap als bombolla immobiliària i la crisi financera ha DEFINICIÓ vianants en tant que susciten la seva atenció i provocat el tancament d’una quantitat nombrosa interès. També és un indicador de concurrència i de locals comercials i oficines en l’àmbit d’estudi. La continuïtat espacial i funcional del carrer es medeix a partir del grau d’interacció de ocupació de l’espai públic. Aquest impacte es tradueix en un 20,8% de locals cada tram, en funció de dues variables: buits. Aquests locals no s’han comptabilitzat en (1) Nombre d’activitats en planta baixa i El conjunt de les supermançanes que conformen l’anàlisi de l’indicador i, per tant, quan tornin a (2) Espai viari destinat al vianant en relació a l’espai viari total (vianants i vehicular). l’àmbit de l’Escola Industrial presenta un total estar en actiu els resultats encara podrien ser més La densitat d’activitats s’obté a partir del nombre d’activitats, en ambdós fronts de carrer, del 72,9% dels seus carrers amb una densitat satisfactoris. respecte a la longitud total del tram. Per altra banda, per obtenir l’espai viari destinat al d’activitats igual o superior a 10 activitats per cada vianant és necessari calcular el percentatge, per a cada tram de carrer, d’espai viari mitjà 100 metres lineals, és a dir, presenta un promig destinat al vianant (voreres, rambla, passeig, zona de vianants) respecte a l’espai viari total d’una activitat per cada 10 metres recorreguts. El Grau d’Interacció Nº Activitats/100 Espai viari destinat (vianants més calçada, espai de aparcament i divisors de trànsit). Per més informació con- resultat assolit compleix amb el paràmetre mínim dels carrer metres lineals al vianant (%) sultar l’indicador Espai destinat al vianant. exigit. Molt Alta >10 (i) ≥75% Alta >10 (i) ≥75% Aquest resultat és molt satisfactori ja que assoleix Suficient 5 - 10 - l’objectiu desitjable i, per tant, una puntuació final de 10 punts. Aquest resultat no incrementa Insuficient 2 - 5 - OBJECTIU amb la implantació de les supermançanes però si Molt Insuficient <2 - que augmenta, de forma rellevant, el nombre de Crear espais urbans amb eixos interactius que garanteixin la continuïtat de la intensitat carrers amb un grau d’interacció molt alta. Aquest d’informació i la continuïtat amb l’estructura urbana existent. fet es deu a la reconversió dels carrers interiors de supermançana en carrers amb prioritat per Conformar trajectòries que siguin atractives per als vianants, mitjançant la disposició a vianants. L’experiència urbana en indrets on de locals comercials en planta baixa, i segures, mitjançant un repartiment del viari ade- s’han desenvolupat supermançanes constata que, quat. Aquests eixos permeten crear llaços amb els teixits consolidats per al manteni- l’augment de l’habitabilitat a l’espai públic propicia ment dels vincles socials i comercials. l’aflorament d’activitats tant a l’àmbit privat com a l’espai públic. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb interacció alta o molt alta / Metres lineals totals de carrer] X 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT DISTRICTE EIXAMPLE % Escenari futur Situació actual Punts (sobre 10) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA superilles S-02.09E 64,2 10 64,2 10 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 61,2 10 61,2 10 >25% dels trams (metres >50% dels trams (metres S-02.08T 96,4 10 96,4 10 lineals) amb interacció lineals) amb interacció alta o molt alta alta o molt alta S-02.08D 86,3 10 86,3 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 72,9 10 72,9 10 92 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 93 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL SITUACIÓ ACTUAL Activitats @ >30 Node (cluster) d’activitats @ 1 a 30 5 a 10 Activitats @ <5 Persones jurídiques Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 94 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 95 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Activitats denses en coneixement El percentatge d’activitats denses en coneixement allotjar nova activitat econòmica de petita escala o activitats @ representa el 12,1% de les activitats i desenvolupar espais de treball compartit (co- DEFINICIÓ totals. Es tracta d’un resultat satisfactori ja que working) per fomentar el treball col·laboratiu s’assoleix l’objectiu mínim establert. d’emprenedors i petites empreses i l’intercanvi Percentatge d’activitats denses en coneixement en relació al total de persones jurídiques d’idees. presents en l’àrea d’estudi. Les activitats @ i les activitats que incorporen la @ en els seus processos, són les que millor controlen Classificació de les activitats @: Les activitats denses en coneixement o activitats @ són aquelles que més informació or- el present i més anticipen el futur, és a dir, són ganitzen i gestionen. Es tracta d’activitats que fomenten la investigació, la innovació i la aquelles que més informació i coneixement • Activitats relacionades amb el sector de les creativitat. controlen. Aquestes activitats afavoreixen Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). les estratègies basades en la informació i el Per exemple: fabricació de productes informàtics, coneixement i, amb això, la disminució de la electrònics i telecomunicacions, radiodifusió i pressió sobre els recursos materials. telecomunicacions, activitats en el sector Internet, multimèdia, editorial i audiovisual, entre d’altres. L’Escola Industrial i l’Hospital Clínic representen uns nodes importants d’activitats @ per les seves • Activitats productives de serveis avançats. Per funcions com a espais de formació, divulgació i exemple: centres de disseny, assessorament, recerca. publicitat, serveis jurídics, marketing, serveis OBJECTIU informàtics, etc. Per altra banda, la densitat d’activitats @ fomenta Crear espais urbans amb equipaments o activitats denses en coneixement. el desenvolupament d’agrupacions o clústers de • Centres de recerca, centres culturals i de creació activitats especialitzades que, al seu torn, atrauen artística, de desenvolupament i formació superior. Fomentar la producció, intercanvi, comercialització i difusió de coneixement com ele- noves activitats econòmiques. Les activitats denses Per exemple: centres d’investigació, centres de ments claus del creixement i la competitivitat de les ciutats a partir de la innovació, la en coneixement atreuen i retenen creatius i formació superior, activitats relacionades amb investigació i la creativitat. treballadors altament qualificats i estudiants. les ciències de la salut, equipaments culturals, activitats artístiques, activitats relacionades amb la Per tal d’augmentar aquest tipus d’activitats a sostenibilitat, entre d’altres. l’espai privat es pot desenvolupar un pla d’usos per reconvertir o ampliar espais que puguin PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Nombre d’activitats denses en coneixement (activitats @) / Nombre total d’activitats] X 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 13,3 100 66,5 6,7 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee S-02.09J 21,9 100 100 10 S-02.08T 6,5 65 32,5 3,3 >10% d’activitats denses en >20% d’activitats denses en coneixement. coneixement. S-02.08D 8,5 85 42,5 4,3 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 12,1 100 60,5 6,1 94 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 95 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Índex biòtic del sòl >50% 30 - 50% 20 - 30 % m2 permeables 2 10 - 20 % m semipermeables m2 cobertes verdes < 10 % m2 verd privat m2 impermeables SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 96 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 97 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Index biòtic del sòl La tipologia de teixit urbà present en el districte de DEFINICIÓ l’eixample sol traduir-se en valors baixos d’índex biòtic del sòl. L’elevada densitat d’edificacions es tradueix en els baixos valors obtinguts per a aquest La permeabilitat del sòl es calcula mitjançant l’índex biòtic del sòl (IBS). Indica la relació indicador. entre les superfícies funcionalment significatives per al cicle natural del sòl i la superfície total d’una zona d’estudi. El sòl es classifica segons el seu grau de naturalitat i de permea- bilitat: sòls amb superfícies permeables, sòls amb superfícies semipermeables i sòls amb superfícies impermeables. L’Índex biòtic del sòl (IBS) indica la relació entre les superfícies funcionalment significati- TIPOLOGIA DE ESPAIS PERMEABLES ves en el cicle natural del sòl i la superfície total de l’àrea d’estudi. L’indicador assigna un valor a cada tipus de sòl, que oscil·la entre 0 i 1, en funció del seu grau de permeabilitat. OBJECTIU La proporció de sòl permeable en els teixits urbans ha de garantir la continuïtat de les superfícies verdes i el bon funcionament del sistema hídric. El segellat i la impermeabilització del sòl de forma massiva frenen la possibilitat de vida vegetada i de l’aparició de multitud d’organismes dependents. D’altra banda, comporta alteracions en el cicle hidrològic, el microclima urbà o la contaminació atmosfèrica. m2 permeables m2 semipermeables PARÀMETRES DE CÀLCUL m2 cobertes verdes m2 verd privat Fòrmula de càlcul IBS = [∑ (FACTOR PERMEABILITAT X ÀREA) / ÀREA TOTAL] X 100 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA 02.08D 1,9 25 30 0,4 Objectiu mínim Objectiu desitjable 02.08T 0,5 25 30 0,1 02.09E 4,2 25 30 0,8 > 25% (Ús residencial) > 30% (Ús residencial) 02.09J 9,6 25 30 1,9 >30% Ús equipaments >35% Ús equipaments TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 5,0 25 30 1,0 96 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 97 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Área de cobertura de 300 m (parcs urbans) Espai > 1000 m2 Finques amb 2 tipologies Població amb accessibilitat simultània a d’espais verds accesibles 3 tipologies d’espais verds. Finques amb 3 tipologies d’espais verds accesibles Població amb accessibilitat simultània a 2 tipologies d’espais verds. SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 98 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 99 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat simultània a espais verds L’anàlisi dels resultats obtinguts posa de manifest el dèficit d’accessibilitat a espais verds en les supe- DEFINICIÓ rilles 02.09I i 02.09J. El dèficit no es refereix a totes les categories d’espai verd, sinó que només a la La proximitat a espais verds analitza el percentatge de població amb accés simultani a categoria de mida intermèdia, és a dir, espais verds 3 categories d’espai verd segons uns estàndards funcionals i de benestar i la distància d’entre 35000 i 10000 metres quadrats. recorreguda a peu: 2 Els requeriments d’espais verds de petites dimen- (1) Espai verd igual o major a 1000 m , a menys de 300 metres. sions està satisfeta, igual que la d’espais verds de (2) Espai verd igual o major a 3,5 Ha, a menys de 750 metres. grans dimensions. (3) Espai verd igual o major a 10 Ha, a menys de 4 km. Es consideren espais verds tots aquells espais d’estada amb una superfície mínima de 1000 m2 i amb més del 50% de la seva àrea permeable (parcs urbans, jardins, espais oberts per a ús exclusiu de vianants, places i parcs forestals). No es consideren les su- perfícies verdes lligades al tràfic. OBJECTIU Apropar els ciutadans a una xarxa interconnectada d’espais verds de proximitat per do- nar cobertura a les necessitats d’esbarjo. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul (Població amb cobertura simultània a les 3 categories especificades d’espais verds /població total) x 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim S-02.08D 0 75 100 0 Objectiu desitjable S-02.08T 0 75 100 0 > 75% de la població amb > 100% de la població amb S-02.09E 71 75 100 4.7 accés a les 3 categories d’espai accés a les 3 categories d’espai S-02.09J 28.7 75 100 1.9 verd. verd. TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 40.4 75 100 2.7 98 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 99 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Molt insuficient (<50%) Insuficient (50 a 90%) Aceptable (90 a 150%) Óptima (>150%) SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 100 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 101 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Densitat d’arbrat viari En termes generals, pot dir-se que el districte de l’Eixample és un àrea de la ciutat que compta amb DEFINICIÓ una densitat d’arbrat adequada. Les dimensions dels seus carrers van permetre en el seu moment La densitat de plantació d’arbres avalua el nombre d’arbres segons l’establiment d’arbrat que en l’actualitat de troba tipus de port en relació a la longitud del carrer. En aquest càlcul no en fase de ple desenvolupament. es té en compte l’arbrat present en parcs i jardins, considerant-se només l’arbrat viari. En funció del marc de plantació recomanable Aquestes actuacions es veuen reflectides en els s’estableix una densitat adequada per a l’arbrat d’alineació. resultats positius de l’indicador, que demostren Els arbres són elements vius i canviants en el temps. Per aquest mo- una adequat nivell d’arbrat viari als carrers de tiu, es tenen en compte les mesures que poden arribar en un futur. l’àmbit d’estudi El port posa en relació l’altura i la copa, i és una mesura del màxim desenvolupament de l’espècie. Si es consideren aquests dos parà- metres, es poden establir tres tipus de port: petit, mitjà i gran. OBJECTIU Avaluar la densitat d’arbres presents en el viari. Els carrers arbrats d’una ciutat es consi- deren potencials corredors verds ja que milloren la connectivitat de l’ecosistema urbà, permetent que certes espècies sobrevisquin i/o es reprodueixin. Tenir una adequada densitat d’arbrat als carrers pot propiciar una millora local dels corredors verds urbans. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [(Nº arbres de gran port x 12) + (Nº arbres de port mitjà x 8) + (Nº arbres de port petit x 6) / Longitud 1tMralmla d]e x re 1fer0en0cia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.08D 89,8 50 75 10 S-02.08T 92,8 50 75 10 >50% dels trams de carrer amb >75% dels trams de carrer amb adecuada densitat d’arbrat. adecuada densitat d’arbrat. S-02.09E 89,9 50 75 10 S-02.09J 100,0 50 75 10 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 92,5 50 75 10 100 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 101 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL m2/hab 14,0% <2,5 15 - 20 2,5 - 5 >20 5 - 10 Sense habitants i amb espais verds 10 - 15 Sense espais verds A Codi superilla 86,0% Límit superilla SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 102 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 103 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espais verds per habitant Com a superfície verda considerada com a espai públic d’estança només es compte amb els Jardins DEFINICIÓ de Montserrat en tot l’àmbit d’estudi. La superfície verda per habitant es defineix com la superfície de parcs i jardins i altres Només els habitants de la superilla 02.08D estan espais públics dotats de cobertura vegetal (més del 50% de la superfície) de l’àmbit dotats d’una superficie d’espais verds d’estada de urbà en relació al nombre d’habitants. 0,3 m2/hab, la resta te una mancança d’aquest ti- pus d’espai. No es consideren les superfícies verdes lligades al trànsit (illots de trànsit), només aquells espais amb funcionalitat per a l’ús ciutadà (espais verds accessibles). Tampoc es Per tant, es valora de forma negativa els resultats consideren aquells espais verds privats o no accessibles (tanques). d’aquest indicador. OBJECTIU Reservar una dotació mínima d’espai verd per habitant pels beneficis que reporta en el benestar físic i emocional de les persones i pel seu paper fonamental en el medi ambient i la biodiversitat urbana. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície d’espais verds urbans/Població] 1Malla de referencia de 200 m per 200 m 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 UUnnititaatt d dee c cààlclcuull Habitatges/Ha RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 0,0 0,0 0,0 0,0 Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu d deessiittjjaabbllee S-02.09J 0,0 0,0 0,0 0,0 >5 m2 d’espai verd urbà per >10 m2 d’espai verd urbà S-02.08T 0,5 10,3 5,1 0,5 habitant per habitant S-02.08D 0,0 0,0 0,0 0,0 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 0,3 5,2 2,6 0,3 102 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 103 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL < 1 kWh/m2/any 22% 1 - 2 kWh/m2/any 52% 26% 2 - 3 kWh/m2/any >3 kWh/m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 104 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 105 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Enllumenat públic Les principals característiques de l’enllumenat ac- tual son: DEFINICIÓ - La majoria de punts van ser instaŀlats posterior- L’enllumenat públic és necessari per garantir la seguretat i el confort dels ciutadans en ment al 1996, però hi ha diversos punts de llum l’espai públic durant periodes nocturns. El consum de l’enllumenat representa un dels amb una antiguitat superior. majors costos econòmics per l’administració, el qual es pot reduir de forma molt impor- tant a partir de la millora de la seva eficiència. L’eficiència energètica en l’enllumenat - La gran majoria de les bombetes son de Vapor de públic està determinada per diversos factors: Sodi d’Alta Pressió (VSAP). - Tipologia de llums: vapor de sodi, vapor de mercuri, halogenurs metàŀlics, LED’s... - Tipologia de lluminària: les lluminàries son els elements que focalitzen la llum cap als - El control de la majoria de punts es realitza amb espais que es desitgen il·luminar. un programador astronòmic, tot i que hi ha nom- - Nivells d’iŀluminació: s’han d’adaptar els nivells d’iŀluminació en funció de la tipolo- brosos punts de llum controlats a partir de cèŀlules gia de via (peatonal, transport viari, zona verda...) i de l’activitat que es realitzi. fotoelèctriques o amb control centralitzat. - Gestió de l’enllumenat: l’horari d’encesa i apagada de l’enllumenat ha de coincidir amb la posta i sortida del sol. S’estima un consum elèctric associat a l’enllumenat de 872,8MWh/any, amb un rati de 2,59 kWh/m2/ any. Aquest resultat es valora amb un compliment OBJECTIU mitjà de l’objectiu mínim, això vol dir que es reque- reixen de mesures que millorin el grau d’eficiència Reduir el consum energètic de l’espai públic a partir del foment de l’estalvi i l’efici- de l’enllumenat públic. ència energètica. L’estalvi implica renunciar a la utilització de recursos energètics que no siguin estrictament necessaris per cobrir unes determinades funcions bàsiques i adquirir uns nivells estàndards de confort. L’eficiència implica maximitzar la prestació d’un servei (iŀluminació) amb el mínim consum energètic possible. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Consum anual de l’enllumenat públic/Superfície d’espai públic] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul kWh/m2/any RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 2,64 - - 5,9 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 2,81 - - 5,5 < 3 kWh/m2/any S-02.08T 2,57 - - 6,1 < 1 kWh/m2/any S-02.08D 2,45 - - 6,4 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 2,59 - - 6 104 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 105 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 11% 10% < 50 kWh/m2/any 13% 50 - 75 kWh/m2/any 27% 75 - 100 kWh/m2/any 39% 100 - 150 kWh/m2/any >150 kWh/m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 106 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 107 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Consum energètic El grau d’eficiència del sistema urbà bé determinat en de l’edificació DEFINICIÓ gran mesura per la quantitat d’energia que és consu- mida. Un dels sectors de major consum és el de l’edi- ficació i és per això important la seva consideració en DEFINICIÓ la mesura del grau de sostenibilitat. El consum energètic dels edificis és necessari per tal de satisfer la demanda de Entre els principals equipaments de l’àmbit desta- climatització (calefacció i refrigeració), aigua calenta sanitària (ACS) i dels equips quen l’Escola Industrial o el Mercat del Ninot i sobre- elèctrics (iŀluminació, electrodomèstics, ordinadors, etc.) dels edificis. L’ús, la tipologia tot l’Hospital Clínic, pel seu elevat consum energètic. edificatòria, la orientació, els elements passius i el nombre d’usuaris d’un edifici són S’estima que el consum energètic de l’edificació és factors que influeixen directament a la demanda i al consum energètic. de 181.392 MWh/any, el que suposa un rati de 94,6 Per aconseguir reduir el consum energètic cal fomentar l’aplicació de mesures d’efi- kWh/m2 any. ciència energètica (rehabilitació d’envolvents i tancaments dels edificis, adquisició de nous equips de consum...), a més de fomentar les bones pràctiques a partir de Aquest consum ha estat calculat a partir de ratis teò- l’educació i conscienciació de la població. rics, tenint en compte la tipologia de l’edifici, el seu ús i l’any de construcció. Per tenir un valor més apro- ximat seria necessari realitzar un estudi detallat per OBJECTIU obtenir dades reals sobre aquests consum. Reduir el consum energètic dels edificis mantenint uns nivells adequats per al benes- tar dels ciutadans. L’estalvi energètic permet aconseguir una reducció de les despeses econòmiques dels ciutadants i del impacte ambiental dels edificis. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul PARÀMETRES DE CÀLCUL [Consum energètic/Superfície de sostre] Fòrmula de càlcul 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul UnkWitaht/ mde2 c/aànlcyul RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09E 136,4 - - 3 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 80,3 - - 7,5 < 94,6 kWh/m2/any < 66,2 kWh/m2/any S-02.08T 78,4 - - 7,9 S-02.08D 86,3 - - 6,5 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 94,6 - - 5 106 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 107 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0 < 20% 0 0 20% - 40% 100% 40% - 60% > 60% 297.385 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 108 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 109 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Autosuficiència energètica No es disposa d’informació sobre la superfície DEFINICIÓ de panells solars instaŀlades actualment a l’àmbit d’estudi. Considerant que els nivells L’autosuficiència energètica es defineix com el percentatge d’energia consumida que d’autosuficiència a partir d’energia solar a és generada localment amb recursos renovables. Les energies renovables són fonts Barcelona son molt baixos, es suposa que netes en emissions de gasos d’efecte hivernacle i permeten reduir la dependència actualment el nivell d’autosuficiència de l’àmbit energètica dels combustibles fòssils. és nul. Dins d’un municipi o d’un sector urbà, les possibilitats de captació energètica es limi- ten, principalment, a l’energia solar (solar tèrmica i solar fotovoltaica) i l’energia eòlica (generadors minieòlics). Aquest indicador només pretén avaluar la captació d’energia solar en els edificis, un valor que estarà relacionat amb les condicions climàtiques del municipi, la demanda energètica dels edificis i la disponibilitat de les seves cobertes. OBJECTIU Aconseguir la màxima autosuficiència energètica a partir d’una reducció del consum energètic al mínim indispensable i, a la vegada, cobrir aquesta demanda energètica mitjançant la producció d’energies renovables. Avançar cap a un escenari neutre en carboni: aconseguir un major grau d’indepen- dència energètica i un descens de la vulnerabilitat dels sistemes a partir de la captació d’energies renovables a escala local. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Producció energètica local/Consum energètic] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 0 - - 0 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 0 - - 0 > 20% S-02.08T 0 - - 0 100% S-02.08D 0 - - 0 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 0 - - 0 108 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 109 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 3% 22% 13% < 25 kg CO2eq./m2/any 25 - 50 kg CO2eq./m2/any 50 - 100 kg CO2eq./m2/any 62% > 100 kg CO2eq./m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 110 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 111 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Emissions de CO2 Les emissions CO2 eq de l’àmbit d’estudi son DEFINICIÓ causades principalment pel consum energètic dels edificis i de la mobilitat. Aquest indicador calcula les emissions de gasos d’efecte hiverna- cle (GEH), derivades del consum energètic (combustibles fòssils i S’observa que les zones amb majors emissions electricitat), per habitant. En aquest indicador s’inclou el consum corresponen als carrers amb un flux elevat de energètic dels edificis, de l’enllumenat públic i de la mobilitat i es vehicles (principalment el carrer Urgell) i a certes resta la producció energètica a partir de panells solars (fotovoltaics zones on hi ha edificis amb consums energètics i tèrmics). elevats (com l’Hospital Clínic o edificis d’oficines). Quan parlem de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ens referim a CO2 Es calcula que les emissions anuals de CO eq de equivalent (CO2 eq), que inclou els sis gasos d’efecte hivernacle re- 2 l’àmbit son de 49.419 tones, el que suposa un collits en el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), rati de 1,9 t de CO eq per habitant i any. Aquest òxid de nitrogen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs 2 resultat es valora amb un compliment mitjà de (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6). l’objectiu mínim, això vol dir que es requereixen de mesures per reduir les emissions de CO2 eq generades dins de l’àmbit. OBJECTIU La preocupació pel canvi climàtic ha passat a ser el tema central de la majoria d’agendes ambientals, generant diferents nivells compe- tencials, estratègies, plans, accions i polítiques que pretenen invertir la tendència actual. És per això que s’ha considerat necessari definir un indicador que mostri les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Emissions anuals de CO2 equivalent/població] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT t CO2eq./hab./any Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 3,56 - - 1,2 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 1,62 - - 6,5 S-02.08T 1,25 - - 7,7 < 2,1 t CO < 0,5 t CO eq./hab./any 2eq./hab./any 2 S-02.08D 2,35 - - 4,3 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 1,90 - - 5,6 110 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 111 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Accesibilitat de la població als punts verds Límit supermançana Àrea de influència de 300 metres Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 112 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 113 AAVVAALLUUAACCIIÓÓ GGLLOOBBAALL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat a deixalleria Barcelona és una ciutat amb una bona dotació de punts verds. Cal tenir en compte, però, que DEFINICIÓ en funció del tipus de deixalleria la disponibili- tat diària del servei canvia susbstancialment. La Proximitat a deixalleria està representada pel percentatge de població amb accés a una deixalleria o punt verd (fix o mòbil) a menys de 600 metres (<10 minuts caminant). Tal i com es veu al mapa, amb la distribució actual de punts verds, un 56% de la població te un bon A Barcelona existeixen tres tipus de punts verds: accés, és a dir, està a menys de 300 metres, ja si- gui punt mòbil, de zona o de barri. Si s’amplia la • Punt verd de zona, espai fix de diferent grandària segons població servida, ubicat distància a 600 metres, pràcticament la totalitat de generalment a zones més perifèriques de la ciutat. Els usuaris solen ser en major la població de la superilla pilot Districte de l’Eixam- part activitats econòmiques (comerços i petites activitats industrials). ple queda pròxima a una deixalleria. • Punt Verd de barri, són punts fixos de dimensions més reduïdes ubicats dins l’entramat urbà. Amb l’objectiu de millorar aquestes xifres, en la • Punt Verd mòbil, és un vehicle de recollida amb ubicacions i hores preestablertes. FASE 1, es proposa una nova parada de PV mòbil Punt Verd de barri, són punts fixos de dimensions més reduïdes ubicats dins l’entramat davant l’Escola Industrial, al creuament dels carrers urbà. Rosselló amb Compte d’Urgell. El resultat suposa- ria que un 84% de la població tingués a menys de OBJECTIU 300 metres un punt. Cal esperar que més població farà ús d’aquest equipament, incrementant així la Conèixer l’accessibilitat a les deixalleries, espai de recollida de residus susceptibles de ser recollida de residus en aquest servei. reciclats i / o reutilitzats o que per la seva perillositat han de ser tractats però que no estan subjectes a les recollides ordinàries (com ara mobles, roba, pintures, fluorescents, oli de cuina, etc.) PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb accés a una deixalleria/població total] X 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul RESULTATS ÀMBIT PILOT % Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 100 75 100 10 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 100 75 100 10 > 75% de la població amb 100% de la població amb S-02.08T 100 75 100 10 cobertura (deixalleria a menys cobertura (deixalleria a menys S-02.08D 99,89 75 100 10 de 600m) de 600m) TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 99,98 75 100 10 112 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 113 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 4,0%1,4% PROXIMITAT SIMULTÀNIA A EQUIPAMENTS PÚBLICS 7,0% Esportius 96,2 Nombre de tipus d’equipaments amb proximitat simultània Serveis socials 93,0 19,3% 1 % població amb proximitat 48,5% a cada tipus d’equipament Culturals 89,2 2 43,1% Educatius 100 3 76,7% 4 Sanitaris 94,3 5 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 114 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 115 AVALUACIÓ GLOBAL Proximitat simultània a DISCUSSIÓ DELS RESULTATS equipaments públics L’àmbit té una proximitat bona: el 76,7% dels seus habitants es troben propers alhora als cinc tipus DEFINICIÓ d’equipaments públics de proximitat considerats (sanitaris, educatius, esportius, culturals i de ben- La proximitat simultània mesura quanta població es troba a prop, a la vegada, a dife- estar social), per sobre de l’objectiu mínim del rents tipus d’equipaments, que cobreixen, cadascun d’ells, diferents necessitats quoti- 75%. dianes. Aquest indicador informa a més del grau de compactació urbana i de la mescla d’usos a la ciutat. Una distribució equitativa de les dotacions als territori redueix la El 19,3% de la població té proximitat a 4 tipus mobilitat motoritzada i incentiva la distribució dels serveis públics. d’equipaments i el 4% restant a 3 tipus. Aquesta anàlisi només considera els equipaments de proximitat i exclou els equipa- Aquesta àrea de l’Eixample té una bona dotació ments de ciutat, considerant un radi d’influència de 600m o 300m (5 ó 10 minuts ca- d’equipaments de proximitat i alhora conté equi- minant respectivament) en funció de la seva capacitat de servei. Els equipaments de paments de ciutat de primer ordre, com el complex ciutat no requereixen proximitat a peu i cobreixen altres necessitats no quotidianes. de l’escola industrial i l’Hospital Clínic. Els equipaments amb una menor proximitat son els culturals, propers al 89,2% de la població. OBJECTIU La implantació de les supermançanes queda refor- L’objectiu principal de la distribució dels equipaments ha de ser que la població tin- çada si s’acompanya d’una millora en les dotacions gui, en un radi de proximitat determinat, el major nombre de dotacions diferents de d’equipaments públics de proximitat a la zona o caràcter públic, de manera que pugui cobrir a peu diferents necessitats (culturals, edu- als voltants. La determinació de la seva necessitat catives...) amb independència dels seus condicionants socials i sense necessitat de re- i ubicació haurà de ser objecte de l’aplicació de còrrer a altres mitjans de transport. criteris tècnics i d’un ampli procés de participació. L’anàlisi de proximitat efectuat permet detectar mancances prioritàries a un primer nivell. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Pob amb proximitat/Pob total] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat (%) Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 65,7 75 100 6,7 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 98,6 75 100 9,9 >75% de la població amb 100% de la població amb S-02.08T 86,3 75 100 8,6 proximitat als 5 tipus proximitat als 5 tipus S-02.08D 78,7 75 100 7,9 d’equipaments d’equipaments TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 76,7 75 100 7,7 114 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 115 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1,4% DOTACIÓ D’HABITATGE PROTEGIT 7,0% Localització dels habitatges amb protecció 48,5% Edificis amb protecció 43,1% 100% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 116 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 117 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Dotació d’habitatge protegit Les supermançanes no contenen cap habitatge amb En un context com el de l’àmbit on els espais per a protecció oficial, per tant el mínim requerit del 15% noves promocions son molt limitats o inexistents, les DEFINICIÓ respecte el total d’habitatges de l’àmbit queda molt eines per aconseguir habitatge protegit es centren lluny de la situació actual. en l’habitatge ja construït, en la rehabilitació i espe- Tota acció sobre el parc immobiliari d’una ciutat, ja sigui transformació, substitució, cialment en l’habitatge buit propietat de les entitats rehabilitació i, per suposat, també la inacció, té conseqüències sobre la seva estructura De fet el districte de l’Eixample compta actualment bancàries. Cal explorar també altres vies de construcció social. L’habitatge constitueix el primer factor de segregació urbana, ja que a partir d’ell amb només 267 habitatges protegits, situats fora de d’habitatge com el dret en superfície i els desenvolupa- s’apliquen filtres socials per renda en funció del seu preu. De fet l’accés a l’habitatge, l’àmbit d’estudi de les supermançanes, segons dades ments cooperatius. la necessitat més bàsica que pot satisfer una ciutat, constitueix el punt estratègic per de l’Ajuntament de Barcelona. L’Eixample és el districte evitar l’exclusió social. amb més habitatge de la ciutat, el que fa que el percen- tatge d’habitatge protegit sigui únicament del 0,2%. Tot i que existeixen moltes possibilitats d’actuació sobre l’habitatge (promoció del llo- guer, canvis en la fiscalitat, control de l’habitatge buit per garantir la funció social de Aquestes dades evidencien la necessitat de que la im- l’habitatge, etc.), l’existència d’un parc d’habitatge protegit ampli, estable en el temps plantació de les supermançanes vagi acompanyada d’una estratègia d’habitatge protegit. L’inèrcia dels me- i ben distribuït als diferents barris és una de les millors garanties de cohesió social canismes inversors tendeix a segregar els tipus d’ha- d’una ciutat. bitatge en funció de les seves característiques, i és per això que per afavorir la cohesió social és necessari que OBJECTIU l’administració actuï en direcció contrària a aquesta di- nàmica, un procés que es pot desenvolupar en paraŀlel Aconseguir que la composició del parc d’habitatges de la zona no exclogui cap ciutadà a la resta de millores que aporten les supermançanes. per raons de renda i que l’augment de qualitat de vida que s’aconsegueix gràcies a Per mitigar la segregació espacial i facilitar el contac- l’implementació de les supermançanes estigui a l’abast de tothom. te enriquidor entre els diferents grups socials, l’accés a l’habitatge s’ha de proporcionar en condicions de mixticitat. Això vol dir que la distribució de l’habitat- ge protegit ha de buscar un equilibri entre els barris, centrant-se en aquells que, com és el cas de l’àmbit, presenten poca o nul·la quantitat d’aquest tipus d’ha- bitatge. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [nº habitatges protegits / nº total d’habitatges] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Unitat de càlcul % RESULTATS ÀMBIT PILOT Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) VALORS DE REFERÈNCIA S-02.09E 0 15 30 0 Objectiu mínim Objectiu desitjable S-02.09J 0 15 30 0 15% 30% S-02.08T 0 15 30 0 S-02.08D 0 15 30 0 TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 0 15 30 0 116 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 117 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació global SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Eix 1 Àmbit A1. Ocupació del sòl COMPACITAT I FUNCIONALITAT 01 Densitat d’habitatges ≥80 habitatges/ha; ≥100 habitatges/ha; 240,6 habitatges/ha 10 02 Compacitat absoluta ≥5 metres; ≥5 metres; ≥5 metres; 50% superfície supermançana 75% superfície supermançana 93% superfície 10 Àmbit A2. Espai públic i habitabilitat 03 Compacitat corregida 10-50 metres; 10-50 metres; 10-50 metres; 50% superficíe supermançana 75% superficie supermançana 37,3% superficíe 4 04 Espai d’estada per habitant ≥10m2/habitant ≥20m2/habitant 8,1 m2/habitant 4 05 Qualitat de l’aire <40μg/m3; <40μg/m3; <40μg/m3; 75% població 100% població 21% població 1,4 06 Confort acústic <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; 75% població 100% població 5,5% població 0,4 07 Confort tèrmic ≥50% hores de confort; ≥80% hores de confort; ≥50% hores de confort; 50% superfície carrers 50% superfície carrers 97,8% superfície carrers 10 08 Accessibilitat del viari Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 99,8% longitud carrers 10 09 Espai destinat al vianant ≥60% viari vianants; ≥60% viari vianants; ≥60% viari vianants; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 10,1% longitud carrers 1 10 Proporció del carrer h/d <2; h/d <2; h/d <2; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 98,8% longitud carrers 10 11 Percepció visual del verd ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 95,9% longitud carrers 10 12 Índex d’habitabilitat a l’espai ≥30 punts; ≥30 punts; ≥30 punts; públic 50% superfície carrers 75% longitud carrers 61,6% superfície carrers 7,3 Àmbit A3. Mobilitat i serveis 13 Proximitat simultània a xarxes Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; de transport públic alternatiu 75% població 100% població 90,5% població 8,1 14 Ocupació de la mobilitat <40% <25% motoritzada (sobre total de viari de la supermançana) (sobre total de viari de la supermançana 58,3% 3,5 15 Proximitat a aparcament per <100 metres; <100 metres; <100 metres; a bicicletes 75% població 100% població 82,8% població 6,6 16 Aparcament per a vehicles ≥80% places fora de calçada ≥90% places fora de calçada 89% places fora de calçada fora de la calçada (sobre total de places) (sobre total de places) 7,2 17 Dotació de places ≥80% cobertura places demandades; ≥90% cobertura de places demandades; 86% cobertura places demandades d’aparcament per a vehicles (sobre total de places fora de calçada) (sobre total de places fora de calçada) 6,3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 118 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE AVALUACIÓ GLOBAL SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Àmbit A4. Complexitat urbana Eix 2 COMPLEXITAT 18 Índex de diversitat urbana ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; 50% superfície urbana 75% superfície urbana 85,1% superfície urbana 10 19 Equilibri entre l’activitat i ≥20% (teixits ús ppal. residencial) ≥25% (teixits ús ppal. residencial) 23,8% l’habitatge 8,8 20 Continuïtat espacial i funcional Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; del carrer ≥25% longitud carrers ≥50% longitud carrers 72,9% longitud carrers 10 21 Activitats denses en ≥10% activitats @ ≥20% activitats @ 12% activitats @ coneixement 6,1 Àmbit A5. Espais verds i biodiversitat 22 Índex biòtic del sòl ≥25%; ≥30%; 0% (sobre total superfície supermançana) (sobre total superfície supermançana) 0 23 Espai verd per habitant ≥5m2 verd urbà/habitant ≥10m2 verd urbà/habitant 0,3 m2 verd urbà/habitant 0,3 24 Proximitat a espais verds Accés a 3 tipus espais verds; Accés a 3 tipus d’espais verds; 44,6% població >75% població 100% població 3 25 Densitat d’arbrat viari Trams amb densitat adecuada; Trams amb densitat adecuada; 92,5% longitud carrers 50% longitud carrers 75% longitud carrers 10 Eix 3 Àmbit A6. Metabolisme urbà METABOLISME URBÀ 26 Consum energètic edificació <95 kWh/m2/any <65 kWh/m2/any 94,6kWh/m2/any (consum estimat) 5 27 Consum enllumenat públic <2,5 kWh/m2/any <1 kWh/m2/any 2,59 kWh/m2/any (consum estimat) 6 28 Autosuficiència energètica ≥20% 100% (Sense informació) (amb energies renovables) - 29 Emissions de CO2 eq. <2,1 tCO2 eq./hab/any <0,5 tCO2 eq./hab./any 2,31 t CO2 eq./hab./any (emissions estimades) 4,6 30 Consum d’aigua potable <100 litres persona i dia <70 litres persona i dia (Sense informació desagregada per barri) - 31 Suficiència hídrica ≥20% ≥40% (Sense informació) - 32 Generació de residus <1,53 kg/hab/dia <1,38kg/hab/dia (Sense informació desagregada per barri) - 33 Recollida selectiva >50% >65% (Sense informació desagregada per barri) - 34 Proximitat a una deixalleria Accés a menys de 600 metres; Accés a menys de 600 metres; 75% població 100% població 99,9% població 10 35 Tancament del cicle de la matèria orgànica ≥10% ≥70% (Sense informació) - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE 119 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació Situació Actual CERTIFICACIÓ DEL GRAU DE SOSTENIBILITAT URBANA EXCEĿLENT (≥90%) A NOTABLE (≥70-89%) B SUFICIENT (≥50-69%) C INSUFICIENT (≥25-49%) D MOLT INSUFICIENT (<25%) E eix 1 QUALIFICACIÓ FINAL OCUPACIÓ DEL SÒL Puntuació assolida: 20 Puntuació màxima àmbit: 20 1/3% Resultat: 100% A eix 1 ESPAI PÚBLIC I HABITABILITAT Puntuació assolida: 58,1 Puntuació màxima àmbit: 100 COMPACITAT I FUNCIONALITAT Resultat: 51,8% C MOBILITAT I SERVEIS Puntuació assolida: 31,7 (suma % parcials eixos) Puntuació màxima àmbit: 50 C Resultat parcial: 21,5% eix 2 Resultat: 63,4% Puntuació: 109,8 punts (sobre170) COMPLEXITAT 55,8% COMPLEXITAT URBANA Puntuació assolida: 34,9 eix 2 Puntuació màxima àmbit: 40 Resultat: 87,3% B 1/3% eix 3 ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT Puntuació assolida: 13,3 EFICIÈNCIA Puntuació màxima àmbit: 40 D Resultat parcial: 20,1% Resultat: 33,3% Puntuació: 48,2 punts (sobre 80) METABOLISME URBÀ Puntuació assolida: 25,6 eix 3 C Puntuació màxima àmbit1: 60 Resultat: 14,2% 1/3% Resultat: 42,7% D Puntuació: 25,6 punts (sobre 60) SUFICIENT 1 Sobre el total dels indicadors amb informació Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 120 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE AVALUACIÓ GLOBAL SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE 121 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació global SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Eix 1 Àmbit A1. Ocupació del sòl COMPACITAT I FUNCIONALITAT 01 Densitat d’habitatges ≥80 habitatges/ha; ≥100 habitatges/ha; 240,6 habitatges/ha 10 02 Compacitat absoluta ≥5 metres; ≥5 metres; ≥5 metres; 50% superfície supermançana 75% superfície supermançana 93% superfície 10 Àmbit A2. Espai públic i habitabilitat 03 Compacitat corregida 10-50 metres; 10-50 metres; 10-50 metres; 50% superficíe supermançana 75% superficie supermançana 37,3% superficíe 4 04 Espai d’estada per habitant ≥10m2/habitant ≥20m2/habitant 8,1 m2/habitant 4 05 Qualitat de l’aire <40μg/m3; <40μg/m3; <40μg/m3; 75% població 100% població 21% població 1,4 06 Confort acústic <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; 75% població 100% població 5,5% població 0,4 07 Confort tèrmic ≥50% hores de confort; ≥80% hores de confort; ≥50% hores de confort; 50% superfície carrers 50% superfície carrers 97,8% superfície carrers 10 08 Accessibilitat del viari Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 99,8% longitud carrers 10 09 Espai destinat al vianant ≥50% viari vianants; ≥50% viari vianants; ≥50% viari vianants; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 89,7% longitud carrers 10 10 Proporció del carrer h/d <2; h/d <2; h/d <2; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 98,8% longitud carrers 10 11 Percepció visual del verd ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 95,9% longitud carrers 10 12 Índex d’habitabilitat a l’espai ≥30 punts; ≥30 punts; ≥30 punts; públic 50% superfície carrers 75% longitud carrers 61,6% superfície carrers 7,3 Àmbit A3. Mobilitat i serveis 13 Proximitat simultània a xarxes Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; de transport públic alternatiu 75% població 100% població 90,5% població 8,1 14 Ocupació de la mobilitat <40% <25% motoritzada (sobre total de viari de la supermançana) (sobre total de viari de la supermançana 58,3% 3,5 15 Proximitat a aparcament per <100 metres; <100 metres; <100 metres; a bicicletes 75% població 100% població 82,8% població 6,6 16 Aparcament per a vehicles ≥80% places fora de calçada ≥90% places fora de calçada 89% places fora de calçada fora de la calçada (sobre total de places) (sobre total de places) 7,2 17 Dotació de places ≥80% cobertura places demandades; ≥90% cobertura de places demandades; 86% cobertura places demandades d’aparcament per a vehicles (sobre total de places fora de calçada) (sobre total de places fora de calçada) 6,3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 122 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE AVALUACIÓ GLOBAL SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Àmbit A4. Complexitat urbana Eix 2 COMPLEXITAT 18 Índex de diversitat urbana ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; 50% superfície urbana 75% superfície urbana 85,1% superfície urbana 10 19 Equilibri entre l’activitat i ≥20% (teixits ús ppal. residencial) ≥25% (teixits ús ppal. residencial) 23,8% l’habitatge 8,8 20 Continuïtat espacial i funcional Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; del carrer ≥25% longitud carrers ≥50% longitud carrers 72,9% longitud carrers 10 21 Activitats denses en ≥10% activitats @ ≥20% activitats @ 12% activitats @ coneixement 6,1 Àmbit A5. Espais verds i biodiversitat 22 Índex biòtic del sòl ≥25%; ≥30%; 0% (sobre total superfície supermançana) (sobre total superfície supermançana) 0 23 Espai verd per habitant ≥5m2 verd urbà/habitant ≥10m2 verd urbà/habitant 0,3 m2 verd urbà/habitant 0,3 24 Proximitat a espais verds Accés a 3 tipus espais verds; Accés a 3 tipus d’espais verds; 44,6% població >75% població 100% població 3 25 Densitat d’arbrat viari Trams amb densitat adecuada; Trams amb densitat adecuada; 92,5% longitud carrers 50% longitud carrers 75% longitud carrers 10 Eix 3 Àmbit A6. Metabolisme urbà METABOLISME URBÀ 26 Consum energètic edificació <95 kWh/m2/any <65 kWh/m2/any 94,6kWh/m2/any (consum estimat) 5 27 Consum enllumenat públic <2,5 kWh/m2/any <1 kWh/m2/any 2,59 kWh/m2/any (consum estimat) 6 28 Autosuficiència energètica ≥20% 100% (Sense informació) (amb energies renovables) - 29 Emissions de CO2 eq. <2,1 tCO2 eq./hab/any <0,5 tCO2 eq./hab./any 2,31 t CO2 eq./hab./any (emissions estimades) 4,6 30 Consum d’aigua potable <100 litres persona i dia <70 litres persona i dia (Sense informació desagregada per barri) - 31 Suficiència hídrica ≥20% ≥40% (Sense informació) - 32 Generació de residus <1,53 kg/hab/dia <1,38kg/hab/dia (Sense informació desagregada per barri) - 33 Recollida selectiva >50% >65% (Sense informació desagregada per barri) - 34 Proximitat a una deixalleria Accés a menys de 600 metres; Accés a menys de 600 metres; 75% població 100% població 99,9% població 10 35 Tancament del cicle de la matèria orgànica ≥10% ≥70% (Sense informació) - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE 123 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació Situació Actual CERTIFICACIÓ DEL GRAU DE SOSTENIBILITAT URBANA EXCEĿLENT (≥90%) A NOTABLE (≥70-89%) B SUFICIENT (≥50-69%) C INSUFICIENT (≥25-49%) D MOLT INSUFICIENT (<25%) E eix 1 QUALIFICACIÓ FINAL OCUPACIÓ DEL SÒL Puntuació assolida: 20 Puntuació màxima àmbit: 20 A 1/3% Resultat: 100% eix 1 ESPAI PÚBLIC I HABITABILITAT Puntuació assolida: 67,1 Puntuació màxima àmbit: 100 COMPACITAT I FUNCIONALITAT Resultat: 67,1% C MOBILITAT I SERVEIS Puntuació assolida: 31,7 C (suma % parcials eixos) Puntuació màxima àmbit: 50 Resultat parcial: 23,3% eix 2 Resultat: 63,4% Puntuació: 118,8 punts (sobre170) COMPLEXITAT 57,5% COMPLEXITAT URBANA Puntuació assolida: 34,9 eix 2 Puntuació màxima àmbit: 40 B 1/3% Resultat: 87,3% eix 3 EFICIÈNCIA ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT Puntuació assolida: 13,3 Puntuació màxima àmbit: 40 D Resultat parcial: 20,0% Resultat: 33,3% Puntuació: 47,9 punts (sobre 80) METABOLISME URBÀ Puntuació assolida: 25,6 eix 3 C Puntuació màxima àmbit1: 60 D Resultat: 14,2% 1/3% Resultat: 42,7% Puntuació: 25,6 punts (sobre 60) SUFICIENT 1 Sobre el total dels indicadors amb informació Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2013 124 SUPERMANÇANES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE 125 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS DEFINICIÓ OBJECTIU PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul 0% Unitat de càlcul 3% SITUACIÓ ACTUAL % ESPAI VIARI DESTINAT AL VIANANT 7% 10% VALORS DE REFERÈNCIA Òptim > 75% Objectiu mínim Objectiu desitjable Molt bé 60% a 75% Adequat 50% a 60% Insuficient 40% a 50% Molt < 40% 80% Distribució actual de la longitud del viari insuficient per rang d’espai destinat al vianant 124 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 125 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Espai viari destinat al vianant L’Eixample es caracteritza per tenir un repartiment Sagristà, els trams de carrer de Rosselló i Casano- de l’espai viari homogeni. La tipologia de secció de ves al voltant de l’Hospital Clínic, carrer de Borrell carrer en pràcticament tot aquest tipus de teixit és i els trams de Mallorca que encreuen amb l’Avin- de voreres amb 5 metres d’amplada i calçades de guda de Roma. Percentatge d’espai de carrer destinat al vianant en relació a l’ample total de viari. Un cop 10m. Això dona com a resultat un espai destinat calculat el percentatge de viari de vianants en cada tram, es procedeix al seu càlcul per a al ús per part de les persones al voltant del 50%. tot l’àmbit d’estudi. L’indicador té com a objectiu avaluar la longitud to- L’indicador avalua una condició ergonòmica de l’espai públic i posa de manifest el grau tal dels carrers que compleixen amb més del 50% d’ocupació dels usos destinats a la mobilitat a peu i al contacte entre persones respecte a de l’espai destinat a usos ciutadans en detriment l’ocupació dels usos vinculats amb la mobilitat motoritzada. de l’ús de la mobilitat motoritzada. Per tant, l’àmbit pilot pot assolir l’objectiu mínim. No obstant, cal destacar que són pocs els trams de carrer que supe- ren el 60% de l’espai destinat al vianant. En el cas de l’àmbit pilot de superilles al Districte de l’Eixample els càlculs indiquen que un 11% de la longitud de carrers presenta destina menys del 50% de l’espai al vianant. Crear recorreguts de vianants amplis, segurs i sense friccions amb el trànsit de vehicles Només un 1% presenta menys del 40%, al plànol motoritzats i, alhora, afavorir un espai públic de qualitat que pugui acollir múltiples es pot veure que altres seccions com l’Avinguda usos per a la convivència i per a la interacció entre les persones. Sarrià, propera a l’àmbit es troba en la situació més desfavorable. Els carrers que es destaquen per obtenir un per- centatge òptim són els Passatges de Batlló i d’En [Trams de carrer (metres lineals) amb un repartiment vianants igual o superior al 50% / Longitud total del viari (metres lineals)] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 RESULTATS ÀMBIT PILOT % metres lineals de carrer Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) S-02.09E 90,8 100,0 100,0 10,0 S-02.09J 83,5 100,0 100,0 10,0 Espai viari de vianants igual o Espai viari de vianants igual o S-02.08T 90,8 100,0 100,0 10,0 superior al 50% en més del 50% superior al 50% en més del 75% dels trams de carrer (metres dels trams de carrer (metres S-02.08D 83,5 100,0 100,0 10,0 lineals) lineals) TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 89,7 100,0 100,0 10,0 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 126 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 127 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS DEFINICIÓ OBJECTIU PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul 0% Unitat de càlcul 5% SITUACIÓ ACTUAL INDEX D’HABITABILITAT A L’ESPAI PÚBLIC 5% VALORS DE REFERÈNCIA Òptim 40 a 45 punts 16% Objectiu mínim Objectiu desitjable Molt bé 35 a 39 punts Adequat 30 a 34 punts Insuficient 25 a 29 punts Molt < 24 punts 74% Distribució actual de la superfície del insuficient viari per puntuació de IHEP 126 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA 127 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Index d’habitabilitat a l’espai públic El càlcul de l’índex d’habitabilitat a l’espai públic No obstant, els nivells de confort sancionen la pun- es basa en tres aspectes bàsics: l’ergonomia, el tuació en la major part dels trams de carrer ja que confort i l’atracció. Per cadascun d’aquests aspec- es superen els límits d’immissions de patrtícules tes, s’estableixen paràmetres d’anàlisi que tenen contaminants i l’elevat nivell de soroll. L’índex d’habitabilitat a l’espai públic (IHEP) consisteix en un sistema d’avaluació integral sobretot l’intensió de aproximar una avaluació de nou variables que condicionen la percepció positiva dels carrers per part dels ciuta- integral dels requeriments bàsics d’habitabilitat a Per tant, és necessària l’aplicació de mesures que dans. Aquestes variables es classifiquen en: l’espai públic. permetin reduir el fort impacte dels vehicles moto- - variables ergonòmiques, incideixen sobre el desplaçament i moviment de les persones ritzats en la salut de les persones i en conseqüèn- en l’espai públic. Es prenen en consideració els següents indicadors: Espai viari destinat En el cas de l’àmbit pilot del Districte de l’Eixample, cia el grau d’habitabilitat. al vianant, Accessibilitat del viari i Proporció del carrer. es pot veure que la valoració total de les variables - variables fisiològiques, incideixen sobre el benestar de les persones i avaluen els és favorable. S’estima que el 57% de la superfície nivells de confort. Es prenen en consideració els següents indicadors: Qualitat de l’aire, total dels carrers de l’àmbit pilot presenta una pun- Confort acústic i Confort tèrmic. tuació acceptable del conjunt de variables i només - variables psicològiques, incideixen sobre el grau d’atracció de les persones al carrer. un 5% presenta condicions òptimes. Es prenen en consideració els següents indicadors: Densitat d’activitats en planta baixa, Diversitat d’activitats i Percepció visual del verd urbà. Tot i que la puntuació de l’indicador és positiva i s’assoleix el compliment de l’objectiu mínim cal destacar que i que són precisament les variables lligades a la salut les que no arriben a complir els Millorar les condicions de l’espai públic segons els requeriments de desplaçament i nivells de confort necessaris. d’estada de les persones. Màxim control de les variables de l’entorn per tal d’aconseguir espais públics atractius, accessibles, segurs i confortables. Es tracta doncs d’un àmbit en el qual les variables Les condicions d’habitabilitat es basen en un conjunt de paràmetres de valoració com d’ergonomia com l’accessibilitat i la proporció de són la intensitat de trànsit de vehicles, el microclima urbà i el seu balanç tèrmic, les carrer es compleixen de manera favorable. Les va- persones jurídiques, la vegetació i la compacitat dels teixits. A partir d’aquests paràme- riables d’atracció també compleixen notablement tres es calculen els indicadors que s’agrupen segons el tipus de percepció per part de les gràcies a la densitat d’activitat, la percepció del verd urbà. persones: ergonòmica, psicològica i fisiològica. IHEP = [∑PV ERGONÒMIQUES + ∑PV FISIOLÒGIQUES + ∑PV ATRACCIÓ] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 RESULTATS ÀMBIT PILOT punts per tram 0 a 45 Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) S-02.09E 86,3 100,0 74,3 6,1 S-02.09J 99,3 100,0 74,0 6,1 > 50% dels trams de carrer > 75% dels trams de carrer S-02.08T 100 100,0 87,4 8,1 (m2 viari) amb puntuació (m2 viari) amb puntuació acceptable (IHEP>30 punts). S-02.08D 100 100,0 96,7 9,5 acceptable (IHEP>30 punts). TOTAL ÀMBIT PILOT EIXAMPLE 95,0 100,0 82,1 7,3 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 128 SUPERILLES PILOT DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. BARCELONA MT AVALUACIÓ GLOBAL