ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
 
Sessió de 20 de setembre de 2016 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2016, s'hi 
reuneix la Comissió d’Economia i Hisenda, sota la presidència en funcions de l’Im. Sr. Agustí 
Colom Cabau. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin 
Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Raimond Blasi i Navarro, Francisco 
Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, 
Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam 
Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent 
de Presidència i Economia i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. 
  
Excusen la seva absència les Imes Sres.: Carina Mejías Sánchez, Laura Pérez Castaño i l’Im. 
Sr: Jaume Ciurana i Llevadot. 
 
S'obre la sessió a les 16,59 h. 
 
 
I) Aprovació de les actes de les sessions de 12 i 14 de juliol de 2016 
 
S'aproven. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 
 
1.-  (3-079/2016) APROVAR l’expedient núm. 3-079/2016 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de la 
Comissió Europea, per tal d’atendre les transferències a les ciutats de Eindhoven i Birmingham 
com a entitats col·laboradores en el projecte SPEA (Smart Procurement European Alliance), per 
un import de 339.667,56 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16063095; i 
PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 1 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
2.-  (3-081/2016) APROVAR l’expedient núm. 3-081/2016 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost 
de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte 
de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, 
que es preveuen aprovar en la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016, per un import total 
de 147.335,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16070195; i PUBLICAR aquest 
acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i 
Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 
 
3.-  (3-084/2016) APROVAR l’expedient núm. 3-084/2016 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost 
de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte 
de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, 
per un import total de 92.267,20 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16071195; i 
PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 
 
4.-  (3-088/2016) APROVAR l’expedient núm. 3-088/2016 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost 
de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte 
de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, 
per un import total de 106.292,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
16071895; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
5.-  (3-091/2016) 1) APROVAR l’expedient núm. 3-091/2016 de modificacions de crèdit, 
consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament 
de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost 
de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte 
de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, 
per un import total de 790.861,60€ euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
16072595; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 2) DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 2 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Acords de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 
 
6.-  (3-100/2016) APROVAR l’expedient núm. 3-100/2016 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de la Generalitat de 
Catalunya en concepte de fons de foment del turisme del primer trimestre de 2016, per fer 
l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 17 
d’abril de 2013, i d’import 803.105,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
16090195. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
7.-  (3-101/2016) APROVAR l’expedient núm.3-101/2016 de modificacions de crèdit, consistent en 
generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, derivat del reconeixement d’ingrés provinent 
de la Generalitat de Catalunya en concepte d’aportació extraordinària per al fons de foment del 
turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme per la minimització de 
l’impacte de l’afluència turística sobre l’espai públic i els serveis en determinades àrees de la 
Ciutat de Barcelona, per un import total de 115.412,93 euros, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable 16090295; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
b) Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Estratègia per l'ocupació de Barcelona 2016-2020. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que aquesta és una estratègia de lluita contra l’atur i per l’ocupació 
estable i de qualitat. Remarca que l’atur i la precarietat són el problema principal que tenen els 
barcelonins, tal com ho reflecteixen les enquestes municipals, i el govern està convençut que 
aquesta és una de les qüestions principals que s’han d’abordar. Per aquesta raó, l’estratègia, que 
ha estat elaborada per Barcelona Activa, ha estat consensuada amb diferents actors socials de la 
ciutat, entitats, sindicats i organitzacions empresarials, més enllà de la Taula Empresa-Treball, 
parteix de la constatació que la crisi i la gestió neoliberal que se n’ha fet amenaça de manera 
clara una de les principals conquestes de la Barcelona del segle XX, que és la cohesió social. 
Així, apunta que una família de Pedralbes disposa d’una renda anual set vegades superior que 
una família de Trinitat Nova, i afirma que aquesta desigualtat té molt a veure amb l’atur, amb 
les polítiques de precarietat i amb una redistribució molt desigual de la renda. 
A continuació, admet que la xifra d’aturats ha millorat respecte de 2009 i que les cotitzacions a 
la Seguretat Social també han crescut, però, tal com han dit en altres ocasions, no se n’ha de fer 
una lectura autocomplaent perquè encara el 40 % dels contractes que se signen a Barcelona són 
contractes d’un any o menys; la bretxa salarial ha crescut fins i tot en sectors econòmics que 
suposadament són dinàmics, com el turisme, on hi ha els salaris mitjans més baixos del conjunt 
de la ciutat; l’atur no ha disminuït de la mateixa manera entre homes i dones i la bretxa salarial 
entre en aquest àmbit també ha crescut, i finalment hi ha un problema molt greu amb l’atur de 
llarga durada, sobretot entre persones majors de quaranta-cinc anys, que és el col·lectiu que està 
més exposat a malalties físiques i mentals, tal com demostren els darrers estudis que ha fet la 
comissionada de Salut. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 3 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Davant d’aquesta situació, el govern al començament del mandat va impulsar un pla de rescat 
social que significava augmentar de manera substancial les inversions i els ajuts en habitatge, en 
sanitat, en educació i en plans d’ocupació. Subratlla que aquests darrers es van triplicar, es van 
territorialitzar i es van personalitzar més. Tanmateix, assegura que el govern és conscient que el 
problema de fons és estructural i que s’han de canviar les formes de produir i les formes de 
consumir a la ciutat. Reconeix que l’ajuntament no ho pot fer tot perquè hi ha molts àmbits en 
els quals no té competències, i esmenta les contrareformes laborals aprovades pel Partit 
Popular, les quals opina que han precaritzat la força de treball. Assenyala, però, que es poden 
fer moltes coses, com modificar les clàusules de contractació per millorar les condicions 
laborals dels treballadors, per permetre l’accés de les empreses petites i mitjanes a la 
contractació, i per impulsar el cooperativisme; internalitzar o municipalitzar determinats 
serveis, malgrat que el marge legal ho dificulta, o desenvolupar un segell de qualitat amb les 
empreses perquè les inversions que es facin a Barcelona siguin socialment i ambientalment 
responsables. Diu que aquests són els objectius del govern i que formen part de l’estratègia que 
presenten. Tot això, continua, requereix una forma nova de governança, que consisteix a 
incorporar la major part d’actors empresarials, socials i sindicals de la ciutat en l’impuls 
d’aquest projecte. 
 
La Sra. RECASENS critica el fet que el govern hagi teixit una estratègia per incorporar el 
màxim d’actors però que el primer que hagi fet és excloure’n els grups municipals, i aquesta és 
la principal diferència que veu entre la taula que s’havia constituït per concertar les polítiques 
d’ocupació i la que s’ha constituït ara. 
D’altra banda, indica que després de divuit mesos de la presa de possessió el govern municipal 
ha estat incapaç de presentar una estratègia amb polítiques d’ocupació que vagin més enllà de la 
remunicipalització i dels plans d’ocupació. En aquest sentit, recorda que durant la campanya 
electoral Barcelona en Comú va esgrimir la xacra de l’atur, qüestió que preocupa a tots, i que hi 
aportarien grans solucions, però no han trobat aquestes solucions per enlloc. Opina, doncs, que 
el govern té una manca de model important, malgrat que anunciï que acabarà el mandat amb un 
increment del 10 % de la plantilla municipal, la qual cosa representa la incorporació de 1.200 
treballadors més, i voldria saber l’impacte que tindrà aquesta mesura en el capítol I del 
pressupost municipal. Argumenta que aquesta manca de model queda palesa quan el govern 
parla de decreixement. Així, tal com ja ha denunciat en el debat del punt anterior, quan 
mitjançant la inversió de Cisco i Schneider es podrien crear 160 llocs de treball, el govern es 
dedica a fer discursos alarmistes que foragiten aquestes inversions que creen llocs de treball de 
qualitat. 
Tot seguit, afirma que el govern, menyspreant la Taula Empresa-Treball, ha perdut molt de 
temps i, malgrat els discursos sobre la qualitat del treball, quan el mercat laboral començava a 
repuntar i es podia augmentar aquesta qualitat i, per tant, els salaris, el govern municipal ha 
malmès tot l’esforç que s’havia fet pel salari mínim. En aquest sentit, recorda que amb l’últim 
acord pres a la taula durant el mandat anterior es va establir un termini de sis mesos perquè els 
agents sindicals i empresarials dictaminessin quin havia de ser aquest salari mínim. També 
recorda que el Consell Econòmic i Social va advertir el govern que no tornessin a començar de 
zero perquè la diagnosi està feta. No entén, doncs, per què el govern no va reunir aquesta taula 
de bon començament, encara que fos sense els grups municipals, i també ignora per què s’ha 
abandonat la tradició de l’ajuntament de concertar les polítiques d’ocupació, que sempre havien 
estat una eina de consens. Per tant, insisteix a reclamar que no s’abandoni la feina feta ni el 
consens a què s’havia arribat. 
Sobre la proposta de descentralitzar les oficines d’ocupació, recorda que el govern anterior ja 
havia implantat que les oficines d’atenció al ciutadà fossin antenes per a l’ocupació. Insisteix, 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 4 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
doncs, que el govern actual pretén abandonar la feina feta i començar des de zero, i considera 
que així fan un flac favor a la ciutat. 
 
 El Sr. SIERRA es mostra d’acord amb la portaveu de Convergència i Unió en el fet que 
l’ocupació els competeix a tots i necessita la complicitat i la col·laboració de tothom. Critica 
que el govern hagi trigat un any i quatre mesos a presentar un pla d’ocupació i, si bé reconeix 
que el dia anterior van convidar els grups municipals a la presentació de l’Estratègia per 
l’ocupació, no els van tenir en compte durant la seva elaboració, malgrat que sempre parlen de 
participació i que és una qüestió en la qual tots els grups volen col·laborar. 
D’altra banda, indica que el govern s’ha limitat a marcar línies estratègiques, a fer anàlisis i 
estudis, i a constituir taules, però entén que el que necessita la ciutat de Barcelona, atès que 
l’atur és la primera preocupació de tots els barcelonins i de la resta de ciutadans espanyols, són 
mesures urgents per combatre aquest problema. Malgrat això, afegeix, el govern no impulsa 
mesures concretes, sinó que, en un moment de bonança econòmica, fa polítiques que 
impedeixen que l’ocupació creixi d’una manera més exponencial, principalment en dos sectors 
molt importants, que són el dels menors de vint-i-cinc anys i el dels majors de quaranta-cinc. 
Així, doncs, insisteix que calen polítiques que donin a les empreses i als autònoms, que són els 
que creen ocupació, i no pas les administracions públiques, les condicions necessàries per crear 
ocupació. Tanmateix, acusa el govern de fer el contrari, i posa com a exemples la moratòria 
turística, la política de terrasses, la política d’horaris comercials, les polítiques sobre noves 
tecnologies. També, pel que fa a esdeveniments que generen un gran impacte econòmic i 
ocupació, denuncia que el govern coarta aquestes polítiques. 
Seguidament, exposa que Ciutadans n’ha fet bandera, de la generació d’ocupació, i estan 
disposats a ajudar el govern. Així, han proposat que Barcelona Activa sigui un ens que ajudi a 
arribar a la plena ocupació a la ciutat, descentralitzant aquest organisme, creant una oficina a 
cadascuna de les seus de districte i fent intermediació, proposta que el govern ha rebutjat, si bé 
veuen que l’han inclòs en el projecte del Programa d’actuació municipal. 
Per acabar, reitera la predisposició del seu grup a col·laborar en la lluita contra el principal 
problema de la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació del document Estratègia per l’ocupació a 
Barcelona 2016-2020, si bé critica que s’hagi trigat massa a presentar-lo. Entén que en un any i 
quatre mesos han passat moltes coses i troba preocupant que hi hagi polítiques que estiguin en 
situació de provisionalitat. D’altra banda, espera que s’acabin els canvis directius a Barcelona 
Activa i que aquest organisme comenci a executar les polítiques que necessita la ciutat. 
Pel que fa a la situació actual de l’atur a Barcelona, apunta que hi ha reptes importants: el 
primer, lluitar contra l’atur de llarga durada, sector on cada cop hi ha menys persones que 
percebin cap tipus de subsidi o prestació, i fer un èmfasi especial en les persones majors de 
quaranta-cinc anys; en segon lloc, reduir les desigualtats de gènere, les diferències entre barris i 
la lluita contra l’atur juvenil. 
El Grup d’Esquerra Republicana entén que més important que generar llocs de treball és que 
aquests siguin estables i de qualitat. Admet que les reformes laborals impulsades pel PSOE 
l’any 2010 i la reforma que el Partit Popular va fer l’any 2012 ho fan complicat, però tot i així 
creu que s’ha d’avançar en mesures de qualitat laboral, com ara el salari mínim de ciutat de mil 
euros. 
Amb relació a la metodologia, troben encertat que es valori la idea d’alinear tots els agents, 
públics i privats, amb l’objectiu que l’ocupació de qualitat i estable sigui una eina per reduir les 
desigualtats a la ciutat i garantir a la ciutadania suport i orientació per construir un projecte de 
vida autònoma i de qualitat. També valora positivament l’aposta pel treball conjunt amb tots els 
agents per avançar en la formació professional a Barcelona. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 5 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Com a punts negatius, els sorprèn que en tot el document només hi hagi una referència a 
l’economia cooperativa social i solidària, que es toca de passada en el punt 16, després que el 
pla de xoc hi destinés escassament 600.000 euros. També hi troba a faltar alguna referència a 
com s’ha d’afrontar l’ocupació de qualitat en la cada cop més creixent economia col·laborativa. 
Finalment, lamenta que hi hagi altres mancances, que espera que en els plans d’actuació anuals 
es vagin solucionant. 
Tenint en compte que estan parlant d’una estratègia, constata que les qüestions que s’hi 
comenten són molt generals. El seu grup esperarà a veure com es concreten per poder valorar 
millor la implementació d’aquestes idees i anuncia que Esquerra Republicana serà un dels 
agents actius i proactius a l’hora de fer propostes, perquè els interessa la creació d’ocupació 
estable i digna a la ciutat de Barcelona. Per aquesta raó, continuaran treballant, apostant per un 
canvi i per garantir a Barcelona una sortida de la crisi que no sigui com les anteriors, és a dir, 
l’avantsala de la crisi següent. 
 
El Sr. MULLERAS troba curiós el discurs del Sr. Pisarello, perquè atribueix a l’ajuntament el 
mèrit de la disminució de l’atur a Barcelona, però si la temporalitat augmenta ho atribueix al 
Govern del Partit Popular. Reclama, doncs, seriositat i rigor, i assenyala que per lluitar contra 
l’atur totes les administracions hi han de posar les eines necessàries. Pel que fa a les reformes 
laborals, entén que han fet disminuir l’atur i han creat llocs de treball, i, per tant, això és mèrit 
de l’administració que ha fet aquestes reformes, en aquest cas el Govern del Partit Popular. 
D’altra banda, admet que l’ajuntament pot fer coses per fer disminuir l’atur, per millorar la 
formació, sobretot la formació ocupacional, i per crear llocs de treball mitjançant Barcelona 
Activa i mitjançant l’increment d’inversions, tal com s’ha dit en la sessió extraordinària, 
d’empreses com Cisco i Schneider, malgrat que una d’elles ha abandonat el projecte i l’altra 
s’està replantejant a la baixa la seva inversió. Assenyala, doncs, que l’ajuntament ha d’atraure 
activitat econòmica i ha de posar les eines adequades per captar inversió i que es creïn llocs de 
treball. 
A continuació, reitera que aquesta feina l’han de fer totes les administracions, també 
l’ajuntament, però que no es pot esgrimir la lluita contra l’atur com una bandera electoral i, 
quan s’arriba al govern municipal, dir que l’ajuntament no és l’administració adequada per 
lluitar contra l’atur. Altrament, entén que es fa demagògia i s’enganya la gent de Barcelona. Per 
aquesta raó, torna a reclamar coherència amb els plantejaments anteriors a les eleccions i que el 
govern municipal lluiti contra l’atur. Assegura que el Partit Popular sempre estarà disposat a 
implementar qualsevol eina que ajudi a crear llocs de treball, per atraure inversió i per lluitar 
contra l’atur. 
D’altra banda, no entenen la nova dinàmica de no comptar amb els partits de l’oposició quan es 
planteja una estratègia per l’ocupació i que se n’hagin d’assabentar mitjançant rodes de premsa, 
quan en altres mandats sí que s’havia comptat amb els partits de l’oposició, que podien 
participar en els organismes que s’utilitzaven en aquesta lluita contra l’atur. Per tant, insisteix 
que es tingui en compte l’oposició en aquesta Estratègia per l’ocupació, que ha de ser una 
estratègia conjunta. 
Pel que fa a l’atur dels majors de quaranta-cinc anys i a l’atur de llarga durada, mostra 
preocupació perquè aquest col·lectiu sovint té càrregues familiars que fan encara més feixuga 
aquesta situació. 
Per acabar, reitera la disposició del Grup Popular per lluitar contra l’atur. Recorda que, segons 
el document que es presenta, els districtes més afectats són Sant Martí i Nou Barris, i barris com 
Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, Vallbona i la Guineueta. No entenen, però, que el govern 
hagi trigat un any a presentar aquesta estratègia contra l’atur, on no hi ha cap mesura concreta i, 
per tant, entén que solament és fum i que al final no hi ha res concret que pugui ajudar a crear 
llocs de treball. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 6 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. GARGANTÉ assenyala que el document perpetua el paradigma etern de l’ocupabilitat, 
perquè, més enllà de la manifestació genèrica de les municipalitzacions, fa abstracció de quin és 
el model econòmic i productiu pel qual aposta l’ajuntament. En aquest sentit, exposa que es 
continua perpetuant el model del laissez faire dels que manen de veritat a la ciutat i que tant 
agrada a la plataforma Barcelona Global, i comenta que a l’ordre del dia hi ha una pregunta 
relativa a l’esdeveniment Hola, Barcelona!, organitzat per aquesta plataforma. Denuncia que el 
model d’ocupabilitat es basa en la idea de la manca d’idoneïtat dels treballadors i treballadores 
respecte a les suposades necessitats del mercat laboral. 
En segon lloc, assenyala que podrien estar d’acord en algunes de les propostes, com per 
exemple en la priorització de col·lectius vulnerables, el reconeixement del treball no remunerat, 
l’objectiu d’acabar amb l’escletxa de gènere o l’establiment d’un salari mínim de ciutat. 
Tanmateix, critica que aquestes mesures són ambigües, no tenen una calendarització mínima, 
no es detalla quins recursos s’hi destinen ni les prioritats reals que s’estableixen. A més a més, 
indica que algunes de les propostes es contradiuen amb l’actuació diària de l’ajuntament. 
En aquest sentit, dubta que el salari mínim de ciutat sigui compatible amb el que anomena «les 
externalitzacions amables del PSC - en Comú». Aquest dubte, remarca, és ben fonamentat, 
perquè en aquesta mateixa comissió es va votar la licitació de les informadores del Bus Turístic, 
el 80 % de les quals guanyen 550 euros el mes, i l’únic que hi va votar en contra va ser ell 
mateix. Com a segon exemple, apunta que Barcelona Activa participa de la precarització laboral 
a la ciutat perquè els treballadors i les treballadores dels projectes «Treball als barris» i «Fem 
ocupació per a joves», que tenen per objecte afavorir la contractació de col·lectius amb 
dificultat d’inserció, tenen contractes irregulars en aquesta empresa municipal, com els sindicats 
han reconegut. Com a tercer exemple, comenta que Barcelona Activa paga salaris per sota del 
mil euros bruts mensuals en els plans d’ocupació, com passa en les contractacions realitzades en 
el marc del projecte «Treball als barris». 
En tercer lloc, constata que aproximadament el 50 % del document es dedica a anàlisis, 
estadístiques i eixos estratègics com si fos una carta als Reis Mags, en terminologia sindical, 
però no es concreta com ha d’intervenir l’ajuntament en el model econòmic de la ciutat. Així, al 
llarg del document es diu que es buscarà la implicació de diversos agents que podrien incidir 
sobre el foment i la qualitat de l’ocupació. Tot i que es mostra més o menys d’acord en la 
participació d’alguns d’aquests agents, tem que d’altres són els que legitimen, avalen i impulsen 
tots els retrocessos laborals dels darrers quaranta anys, és a dir, la patronal i els sindicats del 
règim. Per tant, recomana al govern que parli amb l’Assemblea d’Aturats de Nou Barris per 
conèixer de primera mà les necessitats del territori i de les persones que hi viuen i no tenen 
feina. En tot cas, l’experiència el fa advertir que s’ha d’anar amb compte per no caure en més 
externalitzacions i subcontractacions. 
Tot seguit, indica que en el document també s’hi troben la forma burocràtica de col·laboració, 
amb la creació de consorcis, grups de treball o taules per atendre els col·lectius vulnerables com 
a conseqüència directa del model econòmic capitalista i de la seva versió peculiar del model 
econòmic «marca Barcelona», que delata una total absència de proactivitat de l’ajuntament per 
canviar el model econòmic i productiu de la ciutat. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que el document que han presentat és una estratègia que s’ha 
acordat amb més de seixanta actors socials diferents i que ara es tracta d’ampliar el nombre 
d’actors i que l’oposició pugui fer-hi contribucions. Per tant, anuncia que hi haurà un termini 
fins al 30 de setembre perquè l’oposició pugui fer les consideracions que cregui necessàries i, a 
partir d’aquí, s’aprovaran els corresponents plans d’actuació anuals concrets, que són els que 
tindran un pressupost. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 7 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Seguidament, reitera que anteriorment s’havien fet moltes coses, s’havien triplicat els plans 
d’ocupació i els plans de formació, es va modificar la formació d’aquests plans, fa un any que 
es treballa en el canvi de les clàusules de contractació pública per permetre que l’empresa petita 
i mitjana pugui accedir a la contractació amb l’ajuntament, i també es treballa per desenvolupar 
un segell de qualitat per tal que les inversions que hi hagi, que no poden ser de qualsevol tipus, 
siguin tan socials i responsables. En aquest sentit, rebutja les inversions purament especulatives 
a Barcelona. D’altra banda, manifesta que al govern no el preocupa solament l’atur, sinó també 
la precarietat i la mala qualitat de la feina, situacions que s’han de combatre. Entén que és 
important generar riquesa i riquesa sostenible per distribuir-la de manera equitativa, però no 
interessa generar riquesa especulativa ni noves bombolles immobiliàries o turístiques. 
Considera que aquí hi ha un problema de filosofia de fons i entén el desacord dels portaveus de 
Convergència i Unió, Partit Popular i Ciutadans perquè tenen filosofies de la política econòmica 
i de la política d’ocupació diferents a la del govern. Remarca, però que estan oberts a totes les 
contribucions que siguin possibles, tot i que en el fons hi ha una diferència de política 
econòmica, que és legítima i que per això la ciutadania vota una formació o una altra. 
 
Es dóna per tractada. 
 
2.-  Barcelona davant del Brexit. Oportunitats i accions. 
 
El Sr. COLLBONI exposa que, malgrat que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea és 
una mala notícia per a la construcció europea, tant les empreses britàniques com l’Ajuntament 
de Barcelona, el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat hi veuen una oportunitat per a 
la ciutat. Un dels objectius prioritaris del govern municipal és crear llocs de treball de qualitat i 
amb sous bons i això vol dir que hi ha d’haver empreses que generin aquest tipus d’ocupació, 
per tant, diversificar les possibilitats i les oportunitats econòmiques que té Barcelona. En aquest 
sentit, el govern pensa que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, malgrat que és una 
situació no desitjada, pot oferir aquestes possibilitats. 
Assenyala que, davant d’aquesta situació, en l’àmbit de les competències que tenen 
l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, s’ha elaborat un pla, coordinat amb la 
xarxa d’oficines a l’exterior de la Generalitat, i que han fet arribar als grups municipals, amb 
tres línies d’actuació, que consisteixen en accions de prospecció, accions de promoció i 
captació, i serveis de suport a l’aterratge d’empreses. 
En primer lloc, quan es va conèixer la notícia del Brexit i fins i tot abans de saber-se quina era 
la posició oficial dels governs respectius, es va iniciar una tasca de prospecció i es va fer una 
trobada amb el cònsol del Regne Unit a Barcelona, amb la Cambra de Comerç Britànica i amb 
un conjunt d’empreses britàniques que operen a la ciutat i que poden ser sòcies o aliades a 
l’hora d’atraure activitat i inversions a la ciutat. També anuncia que el mes d’octubre una 
delegació de l’ajuntament i de la Generalitat farà prospecció sobre el terreny a la ciutat de 
Londres, on tindran entrevistes i reunions amb operadors financers, amb el govern de Londres i 
amb algunes empreses importants que podrien estar interessades a estudiar diverses 
possibilitats. Tanmateix, no vol aixecar expectatives més enllà del que és raonable, i manifesta 
que en aquest moment, quan encara falten tres anys perquè conclogui el procés de sortida de la 
Unió, el que fa l’Ajuntament de Barcelona és dir que la ciutat pot ser un lloc molt interessant 
per situar-hi empreses que els convingui operar en territori de la Unió Europea. 
En segon lloc, comenta que han obert una línia de promoció i captació. Tanmateix, informa que 
no hi ha avanços pel que fa a l’Agència Europea del Medicament a causa de la situació de 
provisionalitat del Govern d’Espanya, tot i que el govern de la ciutat ha mostrat l’interès a 
acollir la seu d’aquesta agència. Insisteix, doncs, que cal la complicitat dels governs de la 
Generalitat i de l’Estat, que és qui finalment hauria de presentar la candidatura de la ciutat. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 8 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Quant a la visita prevista a Londres, diu que hi ha un conjunt de visites planificades a 
institucions, organismes i mitjans de comunicació importants que fan de prescriptors perquè 
Barcelona se situï en el mapa de les possibles inversions. En aquesta mateixa línia, anuncia que 
potenciaran la presència de Barcelona en un seguit de fires i esdeveniments estratègics, com la 
Working Abroad Expo per a la captació de talent, el Going Global al novembre, per a empreses 
britàniques que volen internacionalitzar-se, o a l’assemblea anual de la British Property 
Federation, també al novembre, per a la captació d’inversions en l’àmbit de la propietat. Alhora, 
es vol situar Barcelona com un dels hubs d’start ups més importants d’Europa. En aquest sentit, 
apunta que en aquest moment hi ha tres ciutats europees al mateix nivell, per l’entorn, per les 
facilitats i per la connectivitat de la ciutat, que són Londres, Berlín i Barcelona, i assenyala que 
a causa del Brexit Londres perdrà alguns factors de competitivitat que Barcelona vol aprofitar. 
En tercer lloc, pel que fa a la línia de suport a l’aterratge d’empreses, des de Barcelona Activa i 
des de l’Oficina de Promoció Exterior s’unificaran els serveis d’aterratge d’inversions i 
d’empreses, coordinadament amb la Generalitat i amb Acció. En aquest sentit, informa que el 
mes d’agost van mantenir una reunió de la Comissió Bilateral Ajuntament de Barcelona - 
Generalitat de Catalunya per tal de coordinar aquestes accions amb el Departament d’Empresa i 
Coneixement. Preveuen construir itineraris d’inversió, tant des del punt de vista de 
professionals interessats a instal·lar-se a Barcelona com d’empreses. Acció també oferirà tota la 
cartera de programes del servei de mobilitat internacional per a directius i la documentació 
específica, com la guia Welcome to Barcelona o el Directori d’escoles internacionals. 
Per acabar, reitera que el pla és coordinat amb la Generalitat, que és qui té competències en 
aquesta matèria. Per tant, mostra satisfacció perquè el Departament d’Empresa i Coneixement 
en tot moment ha estat predisposat a col·laborar en aquesta línia, en la qual coincideixen. Pel 
que fa a l’Agència Europea del Medicament, avança que s’han fet contactes informals amb el 
Govern de l’Estat per iniciar converses sobre aquesta qüestió. 
 
La Sra. RECASENS agraeix el to de la intervenció del Sr. Collboni, però li retreu que, tot i 
haver rebut el document el dia anterior, ja abans l’havien pogut llegir en els mitjans de 
comunicació. Recorda que el mes de juliol el Grup de Convergència i Unió va presentar una 
iniciativa sobre aquesta qüestió, que es va acceptar, però el govern, per comptes de buscar el 
consens i presentar el document a la comissió, el va presentar prèviament a la premsa. En tot 
cas, reitera l’agraïment pel to, que ha estat ben diferent del que ha emprat el Sr. Pisarello en el 
punt anterior, i afirma que el Sr. Collboni, a diferència del Sr. Pisarello, comparteix al cent per 
cent les polítiques impulsades per Barcelona Activa. 
El seu grup creu que el Brexit representa una oportunitat per a Barcelona i el que no pot fer és 
quedar-se enrere i no aprofitar la situació per atraure talent a la ciutat, mitjançant la 
col·laboració publicoprivada. Tanmateix, creu que el pla és poc ambiciós i que s’haurà 
d’ampliar i l’agenda s’haurà d’anar omplint. En aquest sentit, diu que ha pogut participar en 
missions empresarials internacionals i sap que aquesta és una agenda lògica en una prospecció 
del mercat internacional per atraure talent i inversions a Barcelona. Pensa, doncs, que s’haurien 
de fer alguns esforços més específics i concrets per fer passos més importants davant de la 
situació produïda pel Brexit. Concretament, quant a l’Agència Europea del Medicament, 
pregunta si el Sr. Collboni ha tingut interlocució amb el ministre responsable, malgrat que el 
Govern estigui en funcions i no se sàpiga com s’ha d’actuar en l’àmbit estatal, però remarca que 
no es pot perdre temps i, per tant, s’hauria de plantejar la candidatura de Barcelona per ser seu 
d’aquest organisme. Així, comenta que l’alcaldessa de París, que serà ciutat invitada a les festes 
de la Mercè, ja ha fet passes importants en matèria fiscal per ser la plaça financera d’Europa, 
com també han fet passes en aquest sentit Luxemburg, Amsterdam, Frankfurt, Dublín o Madrid, 
que han anunciat plans concrets i contundents per poder atraure aquestes inversions. Al seu 
grup, doncs, li agradaria que el Sr. Collboni fos una mica més ambiciós. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 9 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Finalment, indica que no és que ara l’oposició reivindiqui teixir el consens, sinó que en els 
grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics de Barcelona, s’ha actuat amb consens des del 
començament perquè tothom pugui aportar els coneixements que tingui per aconseguir que 
aquesta aspiració sigui una realitat. 
 
El Sr. SIERRA exposa que el Brexit representa un desastre per als que creuen en la construcció 
d’uns estats units d’Europa, valora positivament que el Sr. Collboni plantegi que Barcelona 
pugui captar inversió, oportunitats i ocupació, i pugui equiparar-se a ciutats com Londres o 
Berlín, i s’alegra que tingui aquesta actitud, ben contrària a la que tenien Podemos i la Sra. 
Colau. Li ofereix el suport del Grup de Ciutadans, tot i que planteja dubtes perquè el govern 
euroescèptic de Podemos i la Sra. Colau, que no creuen en el projecte de la Unió Europea, 
posen en risc la ciutat de Barcelona. També denuncia que la deriva independentista que pateix 
Catalunya, i particularment la ciutat de Barcelona, posa en risc les inversions i fins i tot la 
pertinença a la Unió Europea. Desitja, doncs, que dintre de tres anys Berlín, per exemple, no 
s’hagi de plantejar l’espoliació de de les institucions europees que ara hi ha a Barcelona. En tot 
cas, reitera l’oferiment de suport per impulsar aquest pla i que Barcelona sigui una referència no 
solament a la Unió Europea, sinó a tota la Mediterrània i al món. 
 
El Sr. BOSCH agraeix l’exposició que ha fet el Sr. Collboni i les bones intencions per atraure 
inversions, ja siguin del Regne Unit o d’altres indrets, perquè, malgrat que dissortadament el 
Regne Unit surti de la Unió Europea, s’obre una finestra d’oportunitat que s’ha d’aprofitar. 
Així, doncs, expressa la sintonia del Grup d'Esquerra Republicana amb aquesta línia. En aquest 
sentit, recorda que temps enrere es va aprovar una proposició del seu grup per tal de contribuir a 
l’atracció d’organismes internacionals a Barcelona, com l’Agència Europea del Medicament. 
Així, doncs, mostra la seva disposició a col·laborar amb el govern municipal per atraure a 
Barcelona noves inversions, nova activitat econòmica i productiva, sobretot que generin llocs 
de treball amb salaris dignes. 
A continuació, recorda que tots els grups municipals ja s’han pronunciat a favor de 
l’establiment d’un salari mínim de ciutat i, per tant, agrairia que el govern municipal tingui en 
compte aquesta circumstància i desitja que les noves inversions contemplin aquests salaris 
dignes. En aquest sentit, critica que en l’Estratègia per l’ocupació, tractada en el punt anterior, 
no han trobat cap menció al salari mínim de ciutat, superior als mil euros mensuals, tema que 
considera molt important i en el qual es van comprometre tots els grups municipals. Demana, 
doncs, que els grups es prenguin seriosament allò que voten i els acords als quals arriben. 
D’altra banda, atès que aquesta qüestió afecta la ciutat de Barcelona, però també l’àrea 
metropolitana, i implica la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, creu que en 
aquesta qüestió s’haurien d’implicar tots aquells organismes de l’Àrea Metropolitana, de la 
Diputació i del Govern de Catalunya que s’ocupen de la promoció econòmica o de les relacions 
internacionals, però també els organismes internacionals i xarxes que hi ha a la ciutat de 
Barcelona i que hi poden ajudar molt, com la Unió per la Mediterrània, l’Associació de Ciutats 
Unides, la Xarxa Metròpolis o la Universitat de les Nacions Unides, entre altres. Indica que 
Barcelona ja és un hub d’associacions i xarxes internacionals, i reclama que s’activin en 
paral·lel amb aquest esforç, perquè li sembla que això generarà sinèrgies i ajudarà a fer realitat 
aquests objectius. 
A continuació, reitera el suport del seu grup a les bones intencions, assegura que Esquerra 
Republicana ja treballa en aquesta línia, però encara hi donarien més suport si aquestes 
intencions s’evidenciessin amb projectes que ja estan en curs, com en el cas de Cisco. Diu que 
volen veure resultats, com s’avança de debò i com es materialitzen aquestes bones intencions. 
Finalment, apunta que la col·laboració amb la Generalitat i amb els departaments implicats és 
necessària, però han de tenir en compte que es necessiten recursos i el fet que els partits que 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 10 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
conformen el govern municipal bloquegin els pressupostos de la Generalitat no ajuda a generar 
les eines que poden fer realitat el pla que acaben de presentar i totes aquestes bones intencions. 
 
El Sr. MULLERAS, fent referència a la incorporació del PSC al govern municipal, diu 
irònicament que ha arribat el policia bo, però que al capdavall la del policia bo i la del policia 
dolent és una estratègia conjunta i coordinada per aconseguir un objectiu definit i comú. Així, 
assenyala al Sr. Collboni que el seu grup governa amb aquells que pocs dies enrere eren a la 
manifestació de l’Onze de Setembre demanant un Brexit unilateral de Catalunya respecte de la 
resta d’Espanya. Per tant, troba curiós que ara, que governen amb partits independentistes que 
conformen el govern municipal i que participen en la manifestació independentista de l’Onze de 
Setembre, vinguin a dir com aprofitar les oportunitats de ser a Europa, quan el que volen és 
sortir-ne. 
Pel que fa al prec del Grup Popular que es tracta en aquest punt, entén que no ha estat acceptat. 
Amb aquest prec es demanava un pla de mesures fiscals i econòmiques per atraure empreses i 
treballadors afectats pel Brexit, i el que presenta el govern no és un pla de mesures fiscals i 
econòmiques, sinó una altra vegada el discurs del fum, del titular, però no hi ha mesures 
concretes fiscals o econòmiques. Així, doncs, estén que el govern no accepta el prec del Grup 
Popular. 
A continuació, admet que en l’informe es destaquen alguns punts forts i competitius de 
Barcelona, reconeix que el 20 de juliol es va fer una trobada amb empreses britàniques i que es 
van reunir amb la Generalitat un mes enrere, però remarca que l’únic resultat d’aquesta reunió 
va ser la finestreta única, que és una qüestió que hauria d’estar implantada a Barcelona des de fa 
molt de temps. En aquest sentit, recorda que el mes de setembre de 2011 es va aprovar en una 
Comissió d’Economia una proposta del Grup Popular perquè a Barcelona hi hagués una 
finestreta única, i cinc anys més tard, al setembre de 2016, encara l’estan esperant. 
Opina que Barcelona, més que ser una ciutat business landing¸ hauria de ser una ciutat de soft 
landing, una ciutat agradable per a l’aterratge d’empreses, és a dir, que n’atragui i que posi les 
condicions adequades per atraure-les. Per això, pensa que el primer que ha de fer el govern 
municipal, a més a més de parlar amb la Generalitat, és parlar amb el Govern d’Espanya, 
perquè també té competències mitjançant l’ICEX , té ambaixada a Londres i a l’OCDE Espanya 
és un país fort, de manera que té mitjans per atraure aquestes empreses. Espera, doncs, que el 
govern municipal vagi de la mà del Govern d’Espanya a l’hora de demanar aquestes inversions 
a Barcelona. 
El Grup Popular demana mesures concretes, per exemple espais i dotacions per a 
infraestructures en polígons industrials o participació en clústers, facilitats en el networking per 
a les empreses del sector o espais i serveis a incubadores, àmbit en el qual, amb Barcelona 
Activa i les incubadores que hi ha a Barcelona, l’ajuntament hi té molt a dir. També entenen 
que l’ajuntament hauria de fer una oferta de reducció o bonificació d’impostos municipals o de 
participació en fires i xarxes de ciutats europees. També creu que s’haurien de reforçar els 
programes d’atracció de talent. 
Quant al viatge a Londres que ha anunciat el Sr. Collboni, espera que sigui per vendre 
Barcelona a Londres, no per vendre a Barcelona el viatge a Londres. Per tant, espera que la 
configuració de l’expedició sigui l’adequada per a un expedició empresarial i d’atracció 
d’inversions, i no pas per fer un publireportatge als mitjans de Barcelona de la seva estada a 
Londres. 
Pel que fa a l’Agència Europea del Medicament, assenyala que el Govern d’Espanya dóna 
suport a l’establiment de la seu d’aquesta agència a Barcelona, com sap molt bé el tinent 
d’alcalde. Per tant, no entén els comentaris que han fet el Sr. Collboni i la portaveu de 
Convergència i Unió sobre el Govern en funcions. Afegeix que també es podria optar a la seu 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 11 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
de l’Autoritat Bancària Europea, un altre organisme que té la seu a Londres i que podria venir a 
Barcelona. 
 
El Sr. GARGANTÉ manifesta que la CUP és l’únic grup que veu les coses des d’una 
perspectiva totalment antagònica. En primer lloc, exposa que aquesta estratègia s’insereix en un 
model fracassat des de la perspectiva social i ambiental. Afirma que es la proposta pretén oferir 
Barcelona com un espai atractiu per a l’aterratge del capital privat internacional, sobretot en els 
vessants de control i management. Es pretén, doncs, continuar amb l’estratègia històrica de 
desenvolupament que ha tendit a considerar que ha de ser el capital privat internacional el que 
ha d’esdevenir motor del desenvolupament. Opina que, de facto, això suposa un abandonament 
de qualsevol proposta de desenvolupament endogen i es redueix l’estratègia de 
desenvolupament a una proposta que qualifica de gandula, centrada a convertir la ciutat en un 
pol d’atracció per als inversors. Indica que dècades, que considera perdudes, d’aquest model 
han portat a configurar una economia urbana de low cost, que ha basat la seva competitivitat en 
la configuració d’unes relacions laborals i fiscals absolutament esbiaixades en favor dels 
inversors, condicions que han suposat el deteriorament progressiu de les condicions de vida de 
les classes populars i han impossibilitat l’avenç en el desenvolupament de models socials 
inclusius i de qualitat. Afegeix que, d’aquest model, només se n’ha beneficiat un elit 
internacionalitzada, que s’ha servit del poder públic per bastir un país de serveis precaris i amb 
un model industrial gregari de muntatge de mercaderies en el marc de la cadena de producció 
global del valor. 
En segon lloc, indica que el model Barcelona-mercaderia degrada els veïns i veïnes i precaritza 
les classes populars. Així, apunta que aquest model pretén potenciar la marca Barcelona amb 
l’objectiu de convertir la ciutat en una mercaderia desitjada pels inversors, tal com demostra 
l’expressió que han fet servir d’anar a vendre Barcelona a Londres. Entén, doncs, que no és cap 
casualitat l’intent d’atracció del que qualifica de màfia farmacèutica de l’Agència Europea del 
Medicament. En el marc del capitalisme del segle XXI, explotador, desposseïdor i autoritari, no 
tenen cap dubte que el nivell de competència que Barcelona haurà d’entomar a escala 
internacional per atraure aquestes inversions recaurà sobre els nivells fiscals i laborals, i 
reportarà infinits avantatges i discriminacions positives per a aquests inversors globals. En 
aquest sentit, pregunta si algú creu que les condicions de vida del conjunt de la població de 
Barcelona milloraran. 
A continuació, remarca que el poble treballador de Barcelona en aquesta proposta es redueix a 
una mera carnassa i a la provisió de força de treball en devaluació permanent, a la vegada que 
legitimadora del model mitjançant la farsa de la democràcia-propaganda en què es converteix el 
model. Com a exemple extret del mateix document, subratlla que, amb referència als recursos 
humans, es parla d’una excel·lent oferta local i amb poder d’atracció de poder internacional, 
amb sous molt competitius respecte als britànics. 
En tercer lloc, qualifica com a galdós el paper de l'Administració, com a crossa de l’explotació i 
la despossessió. També com a exemple extret del document, indica que, amb referència a les 
entitats i organitzacions privades, s’hi diu que, un cop alineada l’acció des del lideratge públic, 
és important comptar amb la implicació del sector privat, tant d’empreses com d’entitats i 
associacions. En aquest sentit, es preveu comptar amb el suport d’entitats d’àmbit transversal, 
per exemple Barcelona Global, entitat a la qual ja s’ha referit abans i que serà objecte d’una 
pregunta de l’ordre del dia, i que és conformada per les persones que manen de veritat. Així, 
doncs, afegeix que es fa un discurs de promesa de desenvolupament per degoteig, que és tan 
vell i tan mentider com el capitalisme neoliberal. Troba penós tornar a constatar que el paper de 
l'Administració en l’estratègia de desenvolupament s’hagi de centrar a ser la crossa perfecta per 
a l’aterratge d’aquestes inversions globals i blasma que hagin de contemplar una vegada més 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 12 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
com, amb plantejaments com aquest, aflora la que qualifica de lamentable i moltes vegades 
criminal relació simbiòtica entre el capital i les institucions. 
 
El Sr. COLLBONI respon a la portaveu de Convergència i Unió que aquesta estratègia ha estat 
coordinada fonamentalment amb el Govern de la Generalitat, que és qui té més competències en 
aquesta matèria, i ho han fet tan ràpid com ha estat possible, tenint en compte que les passes 
que a partir d’aquest moment es donaran amb relació al Regne Unit no les sap ni el Regne Unit 
mateix. En tot cas, han treballat en col·laboració amb la Cambra de Comerç Britànica i amb el 
Consolat Britànic. Entén, doncs, que compten amb els aliats locals. 
Al portaveu del Grup de Ciutadans, li demana que no busqui sempre aquesta dicotomia falsa 
que també fa el Partit Popular, de cercar que hi hagi dos governs en un, perquè són un mateix 
govern i aquesta estratègia la planteja el govern de la ciutat. Així, comenta que a la seva 
esquerra hi ha el regidor d’Empresa, que forma part de l’àrea de la seva tinença d’alcaldia i, per 
tant, insisteix que només hi ha un govern i que no hi ha cares bones i dolentes. 
Pel que fa a l’estratègia que presenten, subratlla que té com a objectiu donar oportunitats i crear 
llocs de treball de qualitat a la ciutat, que els joves universitaris no s’hagin de plantejar 
necessàriament anar-sen per trobar feina, perquè hi ha empreses britàniques que poden 
instal·lar-se a Barcelona i poden beneficiar la gent de la ciutat. 
Seguidament, es mostra d’acord amb el Sr. Bosch en el sentit que hi ha una estratègia per a un 
salari digne i que, a més a més de la via legal o convencional dels acords, hi ha d’haver 
empreses que generin aquest tipus de llocs de treball de qualitat i ben pagats. El que vol fer el 
govern justament és buscar aquestes empreses que donen aquests salaris i aquest valor afegit, 
sobretot per als universitaris de la ciutat. D’altra banda, assegura que aquesta estratègia és 
compartida per l’Àrea Metropolitana. 
Quant al prec fet pel Sr. Mulleras, apunta que qui té les competències per establir les mesures i 
els avantatges fiscals és el Govern de l’Estat, mentre que l’ajuntament té una capacitat fiscal 
molt limitada. Desitjaria que Barcelona tingués la mateixa capacitat que tenen París o altres 
ciutats, però no és el cas. Per tant, no admet el prec, sinó que l’hi retorna i prega al Govern de 
l’Estat que actuï en aquesta matèria. Com a peu de pàgina, també demana al portaveu del Partit 
Popular que parli amb la delegada del Govern i que li expliqui la conversa que han tingut amb 
relació a aquest i a altres temes. 
 
El Sr. SIERRA afirma que el Sr. Collboni no és el policia bo, sinó mà d’obra del govern de la 
Sra. Colau. Afegeix que hi ha un sol govern però que té moltes contradiccions, com es veurà 
divendres en la sessió plenària extraordinària sobre les terrasses que van impulsar els grups 
municipals de Ciutadans, de Convergència i Unió i del Partit Popular, i com s’ha vist també en 
plenaris extraordinaris i en comissions, en què el Grup Socialista tampoc no estava d’acord en 
la política de la Sra. Colau. En qualsevol cas, indica que el Sr. Collboni també haurà d’assumir 
el cost d’aquestes contradiccions. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que l’ajuntament té competències en impostos, com ara en l’IAE, 
l’IBI, l’ICIO, l’impost de vehicles o el preu públic de recollida de residus comercials, entre 
d’altres. Per tant, opina que el govern municipal primer ha de fer els deures i després demanar 
que els facin els altres. 
 
Es dóna per tractada. 
 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 13 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
3.-  (01 OF2016) RESOLDRE les al·legacions presentades a la modificació de l’Ordenança Fiscal 
3.1 Taxes per Serveis generals, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en 
data 22 de juliol de 2016, en el sentit dels informes que figuren a l’expedient. APROVAR 
definitivament la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, taxes per serveis generals. 
PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS anuncia la reserva de vot del seu grup perquè els ha sorprès bastant la 
resposta que han rebut a les al·legacions. Algunes d’aquestes al·legacions han estat estimades 
de facto perquè el govern reconeix que es prendran les mesures proposades, però en canvi en la 
resposta a les al·legacions les desestimen, com passa amb la proposta de fer una taxa específica 
per a mudances, diferenciada de la taxa per ocupació de via pública per als rodatges, proposta 
que el govern ha anunciat que inclourà en les ordenances de 2017, però en canvi desestima 
l’al·legació. Creu, doncs, que això forma part de la relació que vol tenir el govern amb el 
principal grup de l’oposició, d’estar-hi en contra per principi. Suposa que algun dia rectificaran 
aquesta actitud. 
Pel que fa a l’intrusisme en el sector de les mudances, recorda que el govern s’havia 
compromès a fer un pla per lluitar-hi en contra. Després que el Sr. Collboni en el punt anterior 
ha parlat de la qualitat en els llocs de treball, comenta que en l’àmbit de les mudances justament 
la mà d’obra és un dels sectors més vulnerables de la població laboral. Malgrat aquest 
compromís del govern, però, desestimen l’al·legació amb l’excusa que és complicat, que aquest 
pla l’ha de fer la Guàrdia Urbana i, malgrat que reconeixen que és una bona idea, no 
s’atreveixen a assumir-la. 
Quant a la taxa per pisos buits, el seu grup va preguntar quin era el cens d’aquests pisos a la 
ciutat de Barcelona i, tenint en compte la situació dels desnonaments, creu que, ja que el govern 
no aconsegueix aturar-los, almenys hauria de tenir una radiografia del que passa a la ciutat. Tot 
i així, el govern reconeix que no té aquest cens. 
En definitiva, augura que hi haurà una altra conflictivitat social provocada per les taxes, tal com 
queden redactades i com es dedueix de la resta d’al·legacions que s’han presentat. 
 
El Sr. SIERRA anuncia la reserva de vot del seu grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup, tal com ja van fer a la sessió 
anterior de la comissió i en el plenari del Consell Municipal del mes de juliol. En general, estan 
d’acord en aquestes taxes i no hi han presentat cap al·legació. 
 
El Sr. MULLERAS troba curiós que a la taxa de mudances, que ha generat tanta polèmica, 
només hi hagin presentat al·legacions els grups de Convergència i Unió i del Partit Popular. En 
canvi, comenta que entitats, associacions i confederacions de la societat barcelonina hi han 
presentat moltes al·legacions, especialment tenint en compte que el període per presentar-ne va 
ser el mes d’agost. Destaca un comentari d’una d’aquestes al·legacions, que diu: «El judici que 
ens mereix aquesta proposta de figura tributària és altament negatiu perquè introdueix un 
mecanisme de política immobiliària local sota la fórmula d’una falsa taxa i obre la porta a una 
greu incertesa jurídica i a una limitació del dret de propietat.» Aquesta al·legació contundent 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 14 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
d’una associació empresarial de Barcelona no va ser acceptada i anuncia, tal com també havia 
fet el Grup Popular, un serial judicial al voltant d’aquesta taxa. 
A continuació, esmenta les al·legacions que va fer el seu grup a aquesta taxa per la falta de 
concreció del concepte de pis buit, pel fet que el fet imposable és molt similar al de l’impost 
sobre habitatges buits de la Generalitat i això fa que es pugui produir una doble imposició, o pel 
fet que s’estableix una taxa sense que es presti cap servei al ciutadà, raó per la qual afirma que 
es tracta d’una multa encoberta i que no té naturalesa de tribut, sinó de sanció per un 
incompliment. També comenta que es fa una discriminació positiva a favor de les 
administracions públiques. D’altra banda, el Grup Popular ha demanat l’opinió del govern 
municipal sobre l’informe del Consell Tributari, que va ser molt crític amb aquesta tasca, i no 
han rebut resposta. 
Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup i lamenta que no s’hagi estimat 
pràcticament cap de les al·legacions amb fonament que han presentat i que solament se n’hagi 
estimat una d’informativa. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal i ERC, amb la reserva de 
vot de CIU, C's i CUP i amb el posicionament contrari del PP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
Districte de Sant Martí 
 
4.-  (SJ-16-73) ACORDAR la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Complex 
Esportiu Municipal Sant Martí ubicat al carrer Andrade 154, de conformitat amb l’Ordenança 
Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015; i DONAR-NE trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda 
als efectes pertinents. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que aquest expedient és idèntic als aprovats per aquesta comissió el 
17 de maig i el 12 de juliol de 2016. Exposa que mitjançant aquesta proposta seixanta 
instal·lacions esportives hauran estat declarades com a instal·lacions d’especial interès i utilitat 
municipal i es podran beneficiar de la bonificació establerta a l’Ordenança fiscal 1.1, de 29 de 
desembre de 2015. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que, per tercera vegada, el seu grup s’abstindrà en aquesta declaració. 
 
El Sr. PISARELLO contradiu el Sr. Sierra i diu que no s’hi abstenen per tercera vegada perquè 
en una altra ocasió hi van votar en contra. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup i, tal com ja havien dit 
anteriorment, demanen que es distingeixi entre centres gestionats per entitats de barri i centres 
gestionats per entitats privades, i que els superàvits d’aquestes entitats privades es reinverteixin 
en el centre mateix o en el barri on hi ha l’entitat. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el 
vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, el Sr. Capdevila expressa el vot 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 15 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot 
favorable de la CUP. S'APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
5.-  (M1519/4183) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que s'implanti una nova taxa 
municipal pel turisme per aplicar-la al 2017 i es continuï reivindicant la cessió del 100% de 
l'impost sobre les estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS entén que en nom del govern respondrà el Sr. Colom perquè li ha semblat 
que el tinent d’alcalde no vol respondre a res. En aquest sentit, comenta que a l’ordre del dia hi 
ha un únic punt ordinari, que és el tema de les taxes, i una de les funcions principals del tinent 
d’alcalde és representar el govern en la Comissió d’Economia i Hisenda. El seu grup hauria 
volgut que l’ordre del dia hagués estat a l’alçada de les circumstàncies del govern i de la present 
època de l’any. Així, doncs, considera sorprenent el fet que el govern incorpori solament dos 
punts a l’ordre del dia i que, a més a més, hagi menyspreat l’oposició quan s’ha parlat de les 
al·legacions. 
A continuació, exposa que aquest estiu a Barcelona hi ha hagut un rècord d’arribada de turistes, 
que ha augmentat després d’un any i mig de mandat del nou govern, de manera que s’ha 
tensionat la qüestió dels habitatges d’ús turístic, la pressió sobre la via pública i la relació amb 
el veïnatge. Si bé troba positiva l’existència del Consell Turisme i Ciutat i del pla estratègic, 
que són útils per treballar en l’àmbit teòric, creu que és hora que el govern comenci a prendre 
decisions concretes i mesures serveixin a la ciutadania. Una d’aquestes mesures, afegeix, era la 
reclamació de la gestió del cent per cent d’aquest impost, qüestió en la qual no volen posar 
èmfasi, però recorda que el Sr. Collboni, tot i que ara fa bandera d’aquesta reclamació, quan la 
Generalitat va establir l’impost era diputat i no va dir res, raó per la qual qüestiona la 
coherència del tinent d’alcalde. 
En tot cas, planteja que l’ajuntament ha de tenir més recursos, i que siguin de lliure disposició, 
per compensar les externalitats negatives del turisme i poder compensar la ciutadania amb més 
serveis en aquelles zones més perjudicades, com ara intensificar els serveis de neteja, la 
incorporació de més agents cívics o la construcció d’escoles bressol. Per aquesta raó planteja 
que l’ajuntament pugui establir una taxa, atès que té les competències per fer-ho, aquesta 
mesura no està subjecta a cap calendari i, per tant, es pot fer en qualsevol moment de l’any. En 
aquest sentit, recorda que el govern anterior va establir la taxa per a caixers automàtics a la via 
pública, fora del període d’ordenances fiscals, i també la taxa de drogues i alcoholèmies. També 
esmenta altres fórmules, com ara establir un recàrrec sobre l’impost o negociar amb la 
Generalitat. Opina, doncs, que el govern municipal pot fer un pas mes per obtenir aquests 
recursos. 
D’altra banda, el Grup de Convergència i Unió considera que s’ha d’actuar sobre un col·lectiu 
de turistes que arriben a la ciutat sobre els quals no s’actua, que són els 15 milions que no 
pernocten a la ciutat però que la visiten i provoquen que cinquanta persones baixin alhora d’un 
autocar al peu de la Sagrada Família o a la plaça de la catedral que grups nombrosos pugin per 
la rambla. Creu, doncs, que també es podria aplicar la taxa a aquests turistes i convertir els 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 16 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
operadors turístics i les empreses d’autocars en membres recaptadors d’una taxa que recauria 
directament sobre el visitant. 
Per tant, remarca que Barcelona no té 15 milions de turistes, sinó que el govern fa temps que 
parla de 30 milions de visitants, de manera que si per exemple s’imposés una taxa d’un euro per 
turista l’ajuntament podria disposar amb plena llibertat de 30 milions d’euros. Creu que és hora 
de fer aquest pas endavant i fer que el 2017 això sigui una realitat. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que el seu grup no podrà votar favorablement aquesta proposició per 
diversos motius. En primer lloc, perquè Convergència i Unió ja ha governat a la Generalitat 
amb Esquerra Republicana i ara ho fan en coalició dins de Junts pel Sí, i també han governat a 
la ciutat de Barcelona, raó per la qual haurien pogut aconseguir la gestió del cent per cent de 
l’impost turístic. El Grup de Ciutadans no defensa la gestió del cent per cent, principalment per 
raons de solidaritat, i creu que implantar una nova taxa pot tenir problemes de doble imposició. 
En qualsevol cas, creu que aquesta proposició dóna la raó al discurs de la Sra. Colau, que veu el 
turisme com una activitat perjudicial per a la ciutat. El seu grup és conscient que la majoria dels 
barcelonins veuen el turisme com una oportunitat, que té un retorn fonamental que es reflecteix 
en dades econòmiques, no solament en el PIB, sinó també en el fet que les dades d’atur són 
molt millors que les d’Espanya i que les de la resta de Catalunya. 
Seguidament, recorda que la Comissió d’Economia va aprovar una proposta del seu grup per tal 
que el cent per cent del que es recapta a Barcelona reverteixi en els barris i en els districtes on 
hi ha un impacte turístic major. En aquest sentit, assenyala que si a Ciutat Vella, per comptes de 
passar-hi cinc-cents turistes l’hora, n’hi passen milers s’hi produeixen problemes de brutícia i 
de convivència. Reclama, doncs, que aquests recursos s’haurien de destinar a millorar aquestes 
condicions de vida dels barris que pateixen aquest impacte, tal com es va aprovar en la 
proposició que esmentava, però blasma que s’incideixi en el punt de vista negatiu del turisme. 
 
El Sr. BOSCH exposa que el seu grup discrepa dels grups unionistes de l’ajuntament, els quals 
afirma que practiquen el càstig sistemàtic als comptes de la Generalitat de Catalunya per esport. 
Pel que fa a la demanda de gestionar el cent per cent de l’impost turístic, l’entenen en aquest 
sentit, perquè en tot el que sigui castigar les ja prou atrotinades finances de la Generalitat per 
culpa del Govern espanyol hi aprofundeixen i hi insisteixen. Lamenta, però, i no troben 
comprensible que Barcelona en Comú s’afegeixi a aquest festival, perquè li sembla que haurien 
de ser més sensible o que comprengués millor la situació de les finances catalanes. Tanmateix, 
encara li sorprèn més que Convergència i Unió proposi i defensi el retorn d’aquest cent per cent 
de la recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona, 
primer perquè Barcelona ja rep un 34 % d’aquesta recaptació, mentre que la resta de municipis 
en reben un 30 %. També perquè, quan Convergència i Unió ho podia haver fet, perquè 
governaven a l’ajuntament i a la Generalitat, no ho van fer. Per tant, no sap a què obeeix 
aquesta posició. 
En tot cas, anuncia l’abstenció del seu grup perquè, més enllà que els costa molt d’entendre 
aquesta situació, el seu grup està d’acord en la introducció d’una o diverses taxes noves per 
gravar l’activitat turística i d’una fiscalitat ambiciosa, que reverteixi en el benestar dels 
ciutadans. Apunta que es podria augmentar el mateix impost sobre estades en establiments 
turístics o, si més no, incrementar el tram barceloní, i remarca que estan treballant amb la 
Generalitat en aquest sentit. També assenyala que l’impost es podria aplicar als creueristes, punt 
en què també s’està treballant. Creu que aquestes propostes són factibles sense discriminar els 
altres municipis, cosa que li semblaria injusta. D’altra banda, comenta que a l’ordre del dia hi 
ha una proposició d’Esquerra Republicana per tal d’implantar una llicència per a l’ocupació de 
l’espai en el cas dels grups que transiten per la ciutat. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 17 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Pel que fa a les diverses fórmules que la portaveu de Convergència i Unió ha dit que hi podria 
haver, indica que no les han vistes per escrit en aquesta proposició i els agrairia que proposessin 
quines activitats concretes voldrien gravar perquè, si no, tot queda en una desiderata general 
sense concretar i creu que el més propositiu, sobretot en el cas de Convergència i Unió, que 
tenen molta experiència en el govern en diverses administracions, és anar al detall, fer propostes 
i a partir d’aquí poder avançar. 
 
El Sr. MULLERAS coincideix amb el Sr. Bosch en el sentit que aquesta proposició és un 
brindis fiscal al sol perquè no es concreta què vol dir crear una nova taxa turística. Pregunta 
quina activitat es vol gravar i si pot haver-hi una doble imposició perquè hi ha altres 
administracions que ja graven el turisme. D’entrada, doncs, jurídicament veu complicat poder 
posar en pràctica aquesta proposició del Grup de Convergència i Unió. 
D’altra banda, tampoc entén aquesta voluntat d’incrementar la pressió fiscal a Barcelona amb 
una nova taxa ni la veu coherent amb el discurs que haurien de fer uns partits de la ideologia de 
Convergència i Unió, sobretot d’Unió. A més a més, li sembla que en aquesta proposició el que 
es ve a dir és que no s’aconseguirà mai la gestió del cent per cent de l’impost turístic i, per tant, 
cal crear una nova taxa. Per aquesta raó, el Grup Popular no pot estar a favor d’aquesta 
proposició i manifesta que s’han d’aprofitar les eines que ja existeixen. En aquest sentit, 
pregunta, si ja hi ha l’impost turístic i se’n pot gestionar el cent per cent de la recaptació, per 
què no es fa i per què només arriben a Barcelona al voltant de 8 milions d’euros quan se n’hi 
recapten 21 milions. Recorda que la majoria de grups polítics del consistori han votat a favor 
d’iniciatives que demanen la gestió de la totalitat d’aquest impost i que aquests mateixos grups 
tenen la majoria al Parlament de Catalunya, on també s’han aprovat iniciatives en el mateix 
sentit, però tot i així no s’assoleix aquest objectiu. 
Per tant, no entén el doble discurs de dir una cosa a l’Ajuntament de Barcelona però al Govern 
de la Generalitat fer una cosa absolutament diferent. Demana, doncs, al Govern de la 
Generalitat, de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana, que permeti que la ciutat de 
Barcelona gestioni el cent per cent de la recaptació per l’impost turístic, perquè la ciutat té unes 
característiques especials que són absolutament diferents de qualsevol altre indret de Catalunya. 
A més a més, demana que els grups que fan aquesta reivindicació a l’ajuntament també la portin 
al Parlament de Catalunya i així es pugui fer efectiva. 
 
El Sr. COLOM recorda que hi ha un text transaccionat i és sobre aquest text que els grups es 
posicionen. 
 
El Sr. GARGANTÉ pregunta al Sr. Mulleras si li agradaria ser al Govern de la Generalitat, 
tenint en compte el deute que té aquesta institució. 
Dit això, exposa que el retorn de l’impost turístic hauria de servir per reparar els efectes 
negatius del turisme entre les veïnes i els veïns, no per embellir artificialment els barris més 
turístics. Concretament, la CUP proposa, en primer lloc, destinar el cent per cent d’aquests 
recursos, si es poguessin gestionar, a pal·liar els problemes d’habitatge, pobresa energètica i 
alimentació als barris, problemes que no genera exclusivament la pressió de l’especulació 
turística, però sí en bona mesura. També reclama que aquests recursos es destinin a aturar els 
desnonaments i que els veïns puguin continuar a casa seva, aturar els talls de subministrament 
d’aigua, llum i gas, i garantir l’alimentació suficient entre els veïns més fràgils. En segon lloc, 
assenyala que la nova construcció d’allotjaments turístics és la llavor que provocarà més 
expulsions de veïns i veïnes dels barris i més precarietat. Per aquesta raó, part de l’import 
d’aquest impost es podria fer servir per aturar la construcció de nous hotels, que la deixadesa 
del govern municipal no ha impedit, tot i la moratòria. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 18 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Dit això, manifesta sorpresa per la presentació d’aquesta proposició perquè la cessió del cent 
per cent de la recaptació d’aquest impost depèn exclusivament de la Generalitat, tal com ja s’ha 
dit en reiterades ocasions. Per tant, entén que el grup municipal que la proposa no té una 
comunicació gaire bona amb els companys i companyes del seu referent polític al Parlament de 
Catalunya, o bé que aquesta proposició és un brindis al sol per quedar bé amb veïns i veïnes, 
però perquè res no canviï. Posats a rentar-se la cara davant el veïnat, doncs, indica que també 
han decidit rentar-se-la davant del lobby turístic perquè plantegen una taxa municipal per al 
turisme que saben que no és realitzable legalment. Irònicament, apunta la possibilitat que el 
Grup de Convergència i Unió s’hagi acostat a les tesis desobedients de la CUP i no se n’han 
adonat; si aquest fos el cas, els dóna la benvinguda. Afirma, doncs, que ja poden anar fent 
propostes, que els seus amics privats de Turisme de Barcelona o de Barcelona Global no 
perdran la son, perquè saben que aquestes propostes són focs d’artifici. Així, doncs, els 
recomana que després de la sessió truquin al conseller Jordi Baiget i que li comentin que prepari 
el decret per cedir el cent per cent de la recaptació de l’impost a Barcelona i també que prepari 
la modificació de la llei per tal que els municipis puguin aplicar un recàrrec d’aquest impost. 
Finalment, anuncia que, mentre el Grup de Convergència i Unió no faci aquesta trucada al 
conseller, la CUP s’abstindrà en el que qualifica de teatre convergent de l’absurd. 
 
El Sr. COLOM comenta que habitualment els tributs tenen dues funcions: la de recaptació, i en 
aquest cas assenyala que qualsevol tribut vinculat al turisme que en contempli l’impacte negatiu 
tindria sentit, i també té la funció de redistribució. Però assenyala que ja fa un temps que els 
tributs es plantegen amb altres finalitats, com ara intentar modular comportaments. Per aquesta 
raó, el govern ha proposat la necessitat de revisar la fiscalitat sobre el turisme des d’aquesta 
tercera perspectiva i ha inaugurat el que es coneix com a fiscalitat verda per tal que els tributs 
ajudin en aquest àmbit. 
A continuació, reconeix que en aquest cas les competències corresponen a diferents institucions 
i per aquesta raó Barcelona en Comú ha presentat una esmena transaccional per tractar aquesta 
qüestió en el si del pla estratègic i que es pugui veure quins són els elements més adients per 
configurar aquesta fiscalitat i evitar dobles imposicions. En tot cas, reconeix que l’espai dels 
excursionistes encara no s’ha contemplat i, per tant, aquí hi ha marge per ampliar la recaptació. 
Pel que fa a la gestió del cent per cent o per repensar la fiscalitat ja han acordat la constitució 
d’una mesa amb la Generalitat per discutir aquests temes. Creu, doncs, que és important que, 
per primer cop, s’obliga la Generalitat a parlar sobre el retorn que ha de rebre la ciutat de 
Barcelona i sobre el conjunt de la fiscalitat, sobre la fiscalitat a creueristes o altres fórmules. 
Finalment, anuncia el suport dels grups del govern a la proposició perquè va en la línia d’allò en 
què ja estan treballant. 
 
La Sra. RECASENS recorda que el govern municipal també està d’acord que aquestes mesures 
es puguin aplicar l’any 2017. 
Quant a la intervenció del Sr. Bosch, manifesta que el govern anterior rebia 2 milions 
addicionals i, per tant, l’ajuntament arribava a gestionar el 48 % de la recaptació. Reivindica, 
així, la feina feta en el Govern de la Generalitat i en el govern municipal. 
Pel que fa a la intervenció del Sr. Mulleras, li diu que ha entès bé el sentit de la proposició, 
perquè es tracta de deixar de banda la reivindicació de gestionar el cent per cent de la recaptació 
de l’impost turístic, i no entén que el Sr. Bosch no vagi també en aquesta línia. Entén, doncs, 
que aquest impost ha de tenir una funció redistribuïdora i reequilibradora, i que Barcelona seria 
insolidària si no aportés al conjunt del país la part que li correspon. D’altra banda, considera 
que l’ajuntament té prou autonomia i prou majoria política per actuar fiscalment sobre aquells 
col·lectius que generen unes externalitats negatives, com ara els turistes que visiten la ciutat. 
Finalment, recorda al Sr. Mulleras que l’IVA és competència del Govern de l’Estat. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 19 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. COLOM diu que el tema dels 2 milions ja s’ha discutit àmpliament i, per tant, no hi 
tornaran en aquest moment. 
A continuació, assenyala que en aquesta sessió s’ha demostrat que el govern municipal ha fet 
molta feina perquè la Sra. Recasens ha parlat dels 30 milions de turistes que anualment visiten 
Barcelona i un any enrere solament es parlava de 8 milions, que són els que s’allotgen als 
hotels. D’altra banda, en aquesta sessió estan parlant d’excursionistes i d’impacte sobre el 
territori, mentre que l’any anterior solament es parlava de promoció. Així, doncs, insisteix que, 
a més a més de parlar de promoció, cal parlar d’impacte sobre el territori i de gestió sobre el 
turisme. En aquest sentit, afirma que el govern ha pres decisions que han fet que el Grup de 
Convergència i Unió progressi adequadament, i encara queden els grups de Ciutadans i del 
Partit Popular que encara estan instal·lats en la vella visió sobre l’activitat econòmica i pensen 
que aquesta no té límit i que no ocupa territori. Està segur, però, que duran aquest mandat seran 
capaços d’avançar i treballar conjuntament per aconseguir minimitzar l’impacte que genera el 
turisme, el qual reconeix que també aporta ocupació i activitat econòmica. 
 
El Sr. GARGANTÉ anuncia que, amb una acció del moviment veïnal, en aquests moments 
s’està ocupant un dels pisos turístics il·legals d’aquells que promocionen certes plataformes, per 
tal de denunciar la situació de massificació del turisme. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
contrari de C's, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot 
contrari del PP, i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA amb el redactat 
següent: 
 
La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Que en el marc del Pla Estratègic de Turisme, 
s’estudiï una nova taxa, impost o preu públic pel turisme per tal de compensar la balança entre 
els costos i els beneficis de les activitats, per aplicar-la al 2017 i es continuï reivindicant la 
cessió del 100% de l’impost sobre les estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona, 
en el marc del grup de treball mixt Ajuntament – Generalitat per a construir un marc normatiu 
de l’IEET. 
 
El PRESIDENT demana que el punt 18 de l’ordre del dia es pugui tractar després del punt 8, 
atès que el tinent d’alcalde Collboni, que ha de respondre a aquests punts, ha d’assistir a un 
acte. 
 
Del Grup Municipal C's: 
 
6.-  (M1519/4165) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti un 
informe detallat, partida per partida, del nivell d'execució dels crèdits afectats per la modificació 
del Pressupost General, aprovada el mes d'abril pel Plenari del Consell Municipal; especificant 
a quin grup polític correspon la iniciativa de cada partida. 
 
El Sr. SIERRA llegeix el text de la proposició i afegeix que la modificació del pressupost es va 
vendre als mitjans de comunicació com si es tractés pròpiament d’un pressupost. Exposa que 
presenten aquesta proposició per donar transparència als comptes municipals. En aquest sentit, 
celebren l’obertura del portal d’internet que aporta transparència als comptes municipals i a la 
gestió pública de l’ajuntament pel que fa al pressupost participatiu per a l’any vinent. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 20 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Seguidament, manifesta que aquesta mesura té l’objectiu de demanar responsabilitat tant al 
govern municipal com a la resta dels grups municipals. Pretenen que tots els grups puguin 
detectar les prioritats, que tinguin en compte qüestions bàsiques de la ciutat i en les quals poden 
estar d’acord, com ara tot allò relatiu a l’ocupació, i que no es faci malbaratament del diner 
públic amb les idees que se li ocorrin a un partit de forma tendenciosa, sinó que s’inverteixi en 
coses beneficioses per a la ciutat i que, tal com diu el lema del principal partit del govern, es 
defensi el bé comú. 
 
La Sra. RECASENS planteja una esmena in voce, que ja ha comentat amb el portaveu de 
Ciutadans, per tal que aquest informe sigui presentat en la propera sessió de la comissió perquè 
li sembla que és bo posar-hi un calendari. 
En segon lloc, anuncia el suport del seu grup a la proposició. Tal com ja ha dit alguna altra 
vegada i també ha comentat a les xarxes socials, estan a punt d’acabar l’any, no hi ha cap 
notícia sobre les ordenances fiscals ni sobre el pressupost de 2017, tot i que ja s’haurien d’haver 
establert les converses polítiques necessàries per començar a treballar, i, si més no amb el seu 
grup, aquestes converses encara no han començat. En tot cas, creu que abans de començar a 
parlar del pressupost de 2017 caldria donar màxima transparència a l’execució del pressupost de 
2016 i de la modificació que se’n va fer, una modificació que qualifica de surrealista, amb 
estires i arronses, on Esquerra Republicana anunciava un pacte d’inversions en el mateix 
moment que el govern les donava de baixa, com va passar amb l’actuació al mercat de Sant 
Antoni, en què es van haver de presentar al·legacions per tal que aquesta actuació s’arribés a 
fer. La CUP també va fer una roda de premsa on anunciava el vot contrari a aquesta 
modificació i aleshores el tinent d’alcalde els va citar a corre-cuita. I la situació més destacada 
es va produir al plenari del Consell Municipal, on es va donar de baixa una inversió de 28 
milions i mig d’euros per a la presó Model, acordada amb el Grup d'Esquerra Republicana, per 
poder comprar el geriàtric del Fòrum. 
Per tant, com que han assistit al que qualifica de vodevil important en aquest tipus de 
negociacions, opina que és molt oportú donar transparència a les modificacions pressupostàries 
abans d’iniciar les negociacions del pressupost de 2017. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que el mes d’abril anterior el Grup d'Esquerra Republicana en el 
plenari del Consell Municipal va donar suport a la modificació pressupostària perquè incloïa les 
demandes que havien fet, com ara els compromisos del govern d’invertir 15 milions d’euros per 
facilitar l’arribada de la línia 10 del metro als barris de la Zona Franca, en col·laboració amb la 
Generalitat de Catalunya; 1.900.000 euros per augmentar la tarifació social en mobilitat i 
incloure-hi les persones de dotze a setze anys; 3 milions i mig a polítiques educatives 
mitjançant els programes «Patis oberts» i Èxit, a inversions en escoles de baixa demanda, a 
millora de serveis de suport psicològic o a garantir la quarta línia a l’institut de les Corts; un 
milió i mig a polítiques culturals adreçades al foment de projectes culturals de base i a la 
creació de xarxes en centres cívics, centres culturals i casals de barri; mig milió d’euros per 
garantir la pràctica de l’esport; 600.000 euros per a l’inici del projecte de la piscina descoberta 
del CEM d’Horta, i 7.600.000 euros per a accions importantíssimes adreçades a la gent gran, 
com la construcció d’habitatge dotacional a l’illa de les Germanetes. També van aconseguir que 
s’inclogués al pressupost una partida de 2 milions per desencallar el futur de les presons Model 
i Trinitat, entre altres mesures. 
Per tant, assenyala que el seu grup va aconseguir un impacte rellevant en el pressupost amb 
mesures a favor de la ciutadania i van mostrar plena sintonia amb altres mesures proposades per 
la CUP, com ara el carnet ciutadà, la millora de condicions laborals als punts d’informació i 
atenció a les dones o l’elaboració del cens d’habitatges buits. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 21 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Dit això, quan falten escassament tres mesos per finalitzar l’any, tal com exposa la proposició 
de Ciutadans, assenyala que cal veure com s’executen aquestes propostes. Comenta que a la 
sessió plenària del mes de juliol ja es va veure com la partida destinada a les presons Model i 
Trinitat desapareixia, amb una modificació de la modificació, per tal de finançar l’adquisició 
del geriàtric del Fòrum, fet que va motivar el vot en contra del seu grup. 
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i, tot i que el precedent 
del mes de juliol els fa tenir una posició una mica escèptica, esperen veure com en aquest 
informe es demostra que els acords que es van assolir es compleixen. Assegura que seran el 
grup més exigent per garantir que s’executi allò que es va pactar i que no permetran cap 
incompliment. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el govern municipal sovint governa només a cop de titular. 
Recorda que el mes d’abril es va aprovar una modificació pressupostària de 275 milions 
d’euros, la qual van qualificar de pressupost nou, tot i que no ho era, i entén que aquesta 
modificació ha de ser contrastada i fiscalitzada. Per aquesta raó, troba encertat que el Grup de 
Ciutadans hagi presentat aquesta proposició per tal que els altres grups municipals puguin veure 
quin és el grau d’execució d’aquestes partides. Afegeix que, tal com ja s’ha dit, quan s’aproven 
uns pressupostos o una modificació d’aquesta dimensió, el govern adquireix uns compromisos 
que després no es duen a terme. En aquest cas, doncs, creu que l’oposició ha d’estar amatent 
perquè els diners públics són de tots els barcelonins i han de vigilar que no es gastin malament 
ni d’una manera anàrquica, i que no s’utilitzin per pagar favors polítics a altres grups del 
consistori o a associacions i entitats que el govern municipal vulgui tenir contentes. 
Per aquestes raons, el Grup Popular creu que aquesta fiscalització és necessària i no entenen 
que a hores d’ara el govern no hagi donat compte de què s’ha fet amb els 275 milions d’euros 
de la modificació pressupostària. Així, doncs, reitera que és molt adient que aquest informe es 
dugui a terme i que es faci el més aviat possible. 
 
El Sr. GARGANTÉ ha pensat, quan ha sentit les expressions «despesa anàrquica» i «favors», 
que el Sr. Mulleras parlava de Rita Barberà i ironitza que han tornat de les vacances molt forts. 
A continuació, manifesta sorpresa amb el Grup de Ciutadans, talment com en el punt anterior 
amb Convergència i Unió, no pas per allò que sol·licita sinó pel canal amb què ho fa, atès que 
aquesta demanda es pot fer directament per escrit als serveis econòmics de l’ajuntament. En tot 
cas, ja que han presentat la proposició i per facilitar-los la tasca, enumera les propostes que la 
CUP - Capgirem Barcelona va fer en la modificació pressupostària: internalització de BTV, que 
de moment no s’està portant a terme; allò que feia referència al conveni col·lectiu de 
treballadors i treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins s’ha començat a fer, 
especialment els temes relacionats amb contractacions i jubilacions; remunicipalització del 
Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, i dels PIAD, que s’ha assolit; ajudes a la rehabilitació 
a canvi de lloguers no superiors a 800 euros, elaboració d’un cens d’habitatges buits i la creació 
de plans d’ocupació per dur-lo a terme; augment de les ajudes al lloguer; donar més suport a 
projectes de masoveria urbana i cohabitatge; ajudes al pagament de subministraments; habitatge 
digne per a col·lectius vulnerables; renda bàsica per a dones, que començarà el dia 1 d’octubre; 
carnet de ciutat, la implementació del qual ja comença a anar tard; software lliure; millora en els 
menjadors comunitaris; recuperació del bus de barri en diumenges i festius, que va començar el 
diumenge anterior; nova tarifació social per a aturades, que ha d’entrar en vigència l’1 de gener 
de 2017; increment de la part pública de la T-Mobilitat; millores a la xarxa de drets sexuals i 
reproductius amb augment d’horaris i treballadores, i retirada de les subvencions de la Ryder 
Cup. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 22 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Assenyala que moltes d’aquestes propostes encara no s’han tirat endavant, mentre que d’altres 
ja estan en marxa. De manera que aprofita per dir al govern que els possibles suports als 
pressupostos de 2017 dependran del grau de compliment de les propostes que ha esmentat. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. PISARELLO remarca que abans es demanaven informes perquè no hi havia prou 
transparència al web de l’ajuntament. En canvi, des de l’entrada del nou govern, tots els 
informes d’execució mensual del pressupost dels darrers cinc anys, partida per partida, són 
penjats en el web municipal i en format obert, amb el mateix nivell de detall que demana la 
proposició de Ciutadans. 
A continuació, puntualitza que el pressupost, que inclou la modificació pressupostària, és de 
tots els grups que el van votar, és a dir, Barcelona en Comú, el PSC, Esquerra Republicana i la 
CUP. Així, en la resolució de les al·legacions i en l’aprovació definitiva de l’expedient de 
modificació, el mes de maig, ja s’explicitaven de manera detallada les aportacions de cada grup 
per facilitar-ne el seguiment. Per tant, indica que totes les àrees de l’ajuntament treballen per 
executar aquest pressupost i destaca que allò important és que les mesures s’hagin executat el 
31 de desembre, de manera que quan es presentin els comptes generals es podrà fiscalitzar el 
grau d’execució del pressupost. 
Finalment, anuncia l’abstenció dels grups del govern, perquè estan d’acord en l’esperit del que 
es demana, però creu que hi ha prou transparència i que les dades que es demanen ja són a 
l’abast dels grups. 
 
El Sr. SIERRA accepta l’esmena formulada oralment pel Grup de Convergència i Unió. 
En segon lloc, agraeix els vots favorables. I reconeix que aquesta informació es podia haver 
demanat per escrit o es podia haver consultat al web, però puntualitza que pretén que tots els 
grups s’imbueixin de l’esperit que hi ha darrere de la proposició i vegin les contradiccions que 
significa impulsar uns pressupostos amb balafiament. Assenyala que el govern municipal és el 
govern amb menys regidors de la història de l’ajuntament i té dues opcions, mirar d’aprovar les 
propostes i les polítiques partida per partida o bé mirar d’aconseguir els vots assumint uns 
compromisos amb tots els grups que després no són capaços de complir, com s’ha vist amb la 
proposta d’Esquerra Republicana sobre la presó Model i sobre la línia 10 del metro, que té entès 
que encara no ha arribat a la Zona Franca. Afegeix que aquesta situació també s’ha vist amb les 
propostes que va fer la CUP, les quals ni tan sols són de caràcter econòmic, sinó més aviat de 
caràcter polític. En aquest sentit, pregunta si s’han dissolt les unitats de la Guàrdia Urbana, tal 
com demanava la CUP. 
Per tant, torna a dir que podrien haver demanat la informació per escrit, però el que planteja 
Ciutadans és que tots els grups tinguin l’esperit de pacte i de posar els interessos dels 
barcelonins per damunt de les baralles entre grups municipals, és a dir, fer els pressupostos 
partida per partida. Indica que tots els grups municipals volen que el metro arribi a la Zona 
Franca, que tots estan d’acord en determinades polítiques socials o en matèria de transport. 
Reclama, doncs, que es faci política municipal i que es resolguin els problemes dels 
barcelonins. 
Finalment, argumenta que si es fa l’informe que es demana podran continuar veient el grau de 
compliment dels compromisos, llimar les asprors que el govern té amb Esquerra Republicana i 
amb la CUP guanyar suports per aprovar unes ordenances fiscals i un pressupost que són vitals 
per a la ciutat, i que després de la darrera modificació pressupostària no es podran fer des de la 
Comissió de Govern. 
 
 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 23 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
El PRESIDENT adverteix que acceptada pel grup de Ciutadans l’esmena in voce s’ha de votar 
per tots els grups i demana a la Sra. Recasens que la torni a formular. 
 
La Sra. RECASENS repeteix que l’esmena consisteix a demanar que l’informe sol·licitat es 
presenti a la propera sessió de la comissió. 
A continuació, demana coherència al govern perquè, malgrat que parlen de transparència i que 
totes les dades es publiquen al web, al seu grup això no li consta quan intenten navegar per una 
pàgina web que han duplicat, perquè l’anterior encara existeix. Creu, doncs, que també s’hauria 
pogut simplificar aquesta qüestió i fer-la més fàcil per a la ciutadania. No entén quina por pot 
tenir el govern d’explicar com s’està executant la modificació de crèdit que es va acordar amb 
els grups, més enllà del pressupost general, sobretot tenint en compte el que qualifica de 
comportament erràtic del govern en aquesta qüestió, donant de baixa partides importantíssimes 
quan ja estaven acordades. Per tant, insisteix que és important que es doni compte d’aquestes 
partides, més enllà del pressupost de cinc dígits, que pot tenir la seva vida natural. També 
voldrien que el govern expliqués què pensa fer amb el pressupost i amb les ordenances fiscals 
de 2017, i quin calendari té previst, perquè el curs pressupostari està arribant al final i s’inicia el 
següent curs sense que el seu grup tingui coneixement de les previsions per a l’any següent. 
 
La Sra. CAPDEVILA discrepa del Sr. Sierra quan ha qualificat de balafiament el fet que el 
Grup d'Esquerra Republicana pacti amb el govern que la línia 10 del metro arriba a la Zona 
Franca i, contràriament, assegura que és un bé per als veïns i les veïnes d’aquells barris, acord 
pel qual el seu grup se sent molt satisfet. Reitera, doncs, que faran que aquests compromisos es 
compleixin, des del primer fins a l’últim. 
 
El Sr. GARGANTÉ puntualitza que els hauria agradat aconseguir la dissolució de les UPA de 
la Guàrdia Urbana, però lamenta que el govern no ha complert la pròpia promesa electoral i 
que, segons que va informar el Sr. Amadeu Recasens, es limitarà a canviar-ne el nom. 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, 
la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de 
C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot 
favorable del PP, i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA amb el redactat 
següent: 
 
La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti a la propera 
Comissió d'Economia i Hisenda un informe detallat, partida per partida, del nivell d'execució 
dels crèdits afectats per la modificació del Pressupost General, aprovada el mes d'abril pel 
Plenari del Consell Municipal; especificant a quin grup polític correspon la iniciativa de cada 
partida. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
7.-  (M1519/4173) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: - 
Modificar l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles per tal d'establir un límit màxim de 
30 persones pels grups organitzats al centre de Barcelona, així com l'obligatorietat de dur 
radioguia per als de més de 10 persones. - La implementació de mesures contra els "Free Tours" 
i un major control de l'intrusisme i l'economia submergida al sector, mitjançant la col·laboració 
entre la inspecció de treball, els agents cívics i la Guàrdia Urbana. - L'obligatorietat d'obtenció, 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 24 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
per part de les empreses de guiatge, d'una llicència municipal d'ocupació del domini públic, 
com a condició per a poder exercir l'activitat al municipi de Barcelona. 
 
El Sr. BOSCH anuncia que s’han transaccionat alguns aspectes d’aquesta proposició i alguns 
altres que no s’han acabat de tancar. A continuació, agraeix les aportacions del govern i de la 
CUP, que encara no estan del tot tancades però considera que milloren el text. També agraeix la 
presència de la Sra. Begoña Blanco, presidenta de l’Associació de Guies Turístics de Catalunya; 
la Sra. Maria Jesús Navarro, tresorera d’aquesta associació, i el Sr. Joan Callís, guia i membre 
del Consell Turisme i Ciutat. 
Tot seguit exposa que, vista la saturació de l’activitat turística a la ciutat, és evident la 
conveniència de limitar el nombre màxim de les persones que circulin en grups organitzats a 
càrrec de guies en el centre de Barcelona per evitar-ne la congestió. Assenyala que la proposta 
estableix una limitació dels grups a trenta persones i admet que es podria limitar encara més, tal 
com ha proposat la CUP, però convida aquest grup a parlar amb els treballadors del sector que 
assisteixen a la sessió i que en són experts, els quals diuen que han de treballar en grups viables 
i necessiten una certa massa crítica. Per aquesta raó, han fixat un límit que els sembla raonable, 
després de parlar amb aquests experts que coneixen el dia a dia d’aquesta feina. D’altra banda, 
indica que aquesta limitació també pretén millorar la qualitat del servei i l’experiència que el 
visitant se’n duu de la ciutat. Finalment, remarca que es pretén millorar les condicions laborals 
dels guies per tal que no hagin de fer un esforç excessiu d’organització ni hagin d’alçar 
excessivament la veus, com passa quan hi ha grups massa grans. Subratlla que la limitació dels 
grups a trenta integrants no implica que els grups necessàriament hagin de ser de trenta, sinó 
que poden ser menys, com ja passa moltes vegades. 
En segon lloc, es proposa fer obligatori l’ús de la radioguia als grups de més de deu persones, 
que es coneix popularment com «pinganillo». Creu que aquesta mesura és necessària per reduir 
la contaminació acústica i per evitar guirigalls, especialment en carrers estrets del barri Gòtic, a 
la Ciutat Vella o en altres viles de Barcelona on de vegades hi ha diversos grups propers i els 
guies han d’alçar la veu, cosa que no beneficia la convivència a la ciutat, ni la feina mateixa 
dels guies ni l’experiència que s’enduen els visitants de la ciutat. En definitiva, insisteix que es 
tracta de millorar la qualitat del turisme a Barcelona. 
En tercer lloc, comenta que cal implementar mesures contra aquelles persones que, de vegades 
de manera fictícia o fraudulenta, s’ofereixen per fer gratuïtament visites a la ciutat de Barcelona 
i després intenten cobrar el servei de maneres diverses, perquè controlar aquestes activitats 
ajudaria a eradicar l’intrusisme laboral, la precarització i l’economia submergida en un sector 
que és estratègic per al turisme de la ciutat i que ha de garantir la qualitat. Es tracta també 
d’evitar explicacions i interpretacions errònies sobre el patrimoni, la història i la cultura que 
poden fer persones amb poca formació. En definitiva, afegeix, es pretén que, a l’hora d’explicar 
la ciutat, es compti amb gent reconegudament preparada. 
En quart lloc, es proposa la creació d’una llicència municipal per a l’ocupació del domini públic 
perquè, com en qualsevol altre negoci que fa ús de l’espai públic i basa els seus ingressos en 
l’activitat duta a terme en aquest espai, cal que pagui la taxa corresponent, encara que sigui 
modesta, com és el cas de les terrasses i altres activitats. Aclareix que en aquesta mesura no hi 
ha un afany recaptador, sinó que es vol afavorir el millor control i seguiment de l’activitat i 
d’aquests negocis relacionats amb el turisme. D’altra banda, indica que una llicència municipal 
d’ocupació de l’espai públic també actuaria com a element dissuasiu d’activitats il·legals que 
citava abans, els anomenats free tours, també ajudaria al control de les condicions de treball, de 
les inspeccions, que els treballadors estiguin assegurats, que si són autònoms estiguin al dia en 
les seves obligacions, etcètera. En definitiva, es vol dignificar el treball de tota la gent 
implicada. Finalment, aquesta mesura facilitaria als agents cívics i a la Guàrdia Urbana la 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 25 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
identificació i un millor seguiment de l’intrusisme, atès que hi ha un cert descontrol relacionat 
amb els grups turístics en l’espai públic. 
En resum, remarca que es pretén que els guies turístics siguin gent ben considerada, que puguin 
treballar en condicions dignes i evitar l’intrusisme de gent que no està prou preparada. Així, es 
vol que Barcelona sigui una ciutat ben explicada als visitants, i també que els ciutadans 
convisquin en harmonia amb les activitats turístiques en general. No entén, doncs, per què coses 
elementals i bàsiques que ningú qüestiona, i que es reclamen en el sector del taxi o en activitats 
com les terrasses en l’espai públic, fins ara no s’han reclamat en relació amb l’activitat dels 
guies i dels grups turístics que visiten la ciutat. 
 
La Sra. RECASENS es mostra d’acord amb la darrera afirmació del Sr. Bosch i no entén per 
què es pot ser molt reivindicatiu i contundents en alguns sectors però, en canvi, en altres sectors 
es permet que una mal entesa economia col·laborativa faci una competència deslleial a persones 
que han estudiat i s’han format professionalment. 
Tanmateix, indica que els agradava més el text original, si bé entén que de vegades cal fer 
concessions perquè el govern accepti les propostes. Però creu que ha de quedar clar que s’han 
d’implementar mesures contra els free tours, que fan intrusisme sobre el col·lectiu de guies 
professionals i no fan cap bé a ningú, ni al sector ni als destinataris últims de la prestació del 
servei, els quals potser escolten una història de la ciutat que no és la que pertocaria. 
També diu que els agradava més la contundència amb què en el text original es demanava 
l’obligatorietat d’una llicència municipal. Entén les dificultats que té implantar aquesta mesura 
perquè ho van viure durant el mandat anterior i comenta que és la Generalitat qui té 
competències en aquesta matèria i treballava per crear un segell de qualitat. Recorda que l’equip 
de govern anterior va fer una experiència pilot al parc Güell, on només es podia exigir que els 
guies fossin habilitats a la zona monumental, de manera que reconeix la dificultat de regular 
aquestes habilitacions a la resta de la ciutat o en zones que no estan protegides per la UNESCO. 
A continuació, manifesta que és important donar compliment a aquesta proposició, però 
sobretot dotar-la de recursos. En aquest sentit, recorda que durant el mandat anterior es va 
decidir actuar contra els objectes fosforescents que es llencen a l’aire i cauen, que han provocat 
conflictes a la via pública, però reconeix que la Guàrdia Urbana no pot vigilar-ho i 
inspeccionar-ho tot. Així, doncs, diu que es poden quedar satisfets perquè els guies a partir 
d’ara aniran agrupats d’una determinada manera o que els obligaran a portar una radioguia, però 
si no s’habiliten recursos suficients per vigilar que aquestes prescripcions es compleixen la 
proposició quedarà en una declaració d’intencions. 
En definitiva, reclama que el govern es posi a treballar, més enllà dels discursos habituals en el 
sentit que tot es tractarà en el Consell Turisme i Ciutat o que es farà un pla estratègic, i que doti 
els recursos necessaris per donar compliment a aquestes mesures. 
 
El Sr. SIERRA saluda els representants del sector que assisteixen a la sessió. Manifesta que el 
seu grup comparteix l’essència de la proposició, especialment quan passejant per la plaça de 
Sant Jaume es poden escoltar disbarats sobre els edificis del Palau de la Generalitat i de 
l’Ajuntament de Barcelona o sobre la història de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya. 
Tanmateix, anuncia l’abstenció del seu grup, en primer lloc per la limitació de la dimensió dels 
grups, malgrat que estan d’acord que s’ha de fer una nova regulació sobre aquesta qüestió i una 
ordenança sobre l’espai públic, però a partir d’unes conclusions ben estudiades i sobretot 
d’acord amb la legalitat. Així, assenyala que la dimensió dels grups pot generar conflictes, però 
han de ser conscients que la majoria dels autobusos turístics són de cinquanta places, de manera 
que per comptes d’un guia n’haurien de tenir dos. 
En segon lloc, comenta que ja hi ha la normativa Bolkestein, de la Unió Europea, que liberalitza 
aquests grups. En aquest sentit, assegura que qualsevol dels membres de la comissió 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 26 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
segurament faria aquesta feina amb més encert que molts dels que van a la plaça de Sant Jaume. 
D’altra banda, indica que també hi ha una regulació autonòmica que permet l’activitat del free 
tour, de manera que s’haurien d’adreçar a la Generalitat per canviar aquesta regulació. 
Pel que fa al canvi de l’ordenança que regula l’espai públic, apunta que hi poden estar d’acord, 
però no pas amb la proposta concreta de limitacions i d’usos que es fan a la proposició. 
Finalment, reitera l’abstenció del Grup Popular, malgrat que en essència comparteixen l’esperit 
de la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS saluda els representants dels guies turístics que assisteixen a la sessió i 
manifesta que vol trencar una llança en favor d’aquests guies. Reconeix que és un sector prou 
important a la ciutat de Barcelona, que no sempre ha estat valorat d’aquesta manera, tampoc en 
el debat polític, i que aquesta feina s’ha de dignificar, entre altres coses perquè els guies són els 
millors ambaixadors de la ciutat, ja que quan es vol saber res d’una ciutat el que es fa és 
preguntar-ho al guia turístic. 
Per tant, reivindica que es doni a aquests professionals el valor que tenen i que es lluiti contra el 
frau dels free tours, als quals equipara amb el top manta il·legal atès que fan una feina sense 
requisits, de forma il·legal i, a més a més, no se sap què expliquen perquè, entre altres coses, no 
se sap quina titulació tenen. Així, doncs, poden explicar el que vulguin perquè ningú no els 
controla. D’altra banda, nega que aquesta activitat irregular es pugui qualificar d’economia 
col·laborativa, sinó més aviat d’economia submergida i s’hi ha de lluitar en contra. El Grup 
Popular, doncs, està d’acord en aquesta segona part de la proposició, en la lluita contra 
l’intrusisme en el sector i per la dignificació de la feina dels guies turístics a la ciutat. 
Tanmateix, no està d’acord en l’altra part de la proposició perquè no creuen que l’ajuntament 
hagi d’establir la limitació dels grups. Pregunta per què, en lloc de trenta, no poden ser trenta-
cinc, vint-i-cinc o un nombre més reduït, tal com s’ha comentat que havia proposat un altre 
grup. A més a més, pregunta com ho ha de fer l’ajuntament per controlar aquest aspecte, com 
s’hauria de fer la inspecció, si imposarà sancions en cas que en algun grup hi hagi trenta-un 
integrants per comptes de trenta. Creu, doncs, que és una mesura difícil d’aplicar i a la qual no 
li veuen gaire el sentit. 
Per aquestes raons, amb el benentès que el Partit Popular està plenament d’acord en la lluita 
contra l’intrusisme i a favor de la dignificació de la feina dels guies turístics, però que està en 
contra de la limitació en el nombre d’integrants dels grups, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta van rebre la proposició amb preocupació perquè s’hi parlava de 
grups de trenta persones però no es diferenciava si aquests grups anaven a peu o amb vehicles 
de mobilitat personal. Tenint en compte que hi ha un grup d’estudi que ha plantejat que els 
grups de turistes amb vehicles de mobilitat personal fossin de sis persones com a màxim, més el 
guia, van comentar aquesta circumstància amb el grup proposant. D’altra banda, troba que 
grups de trenta persones a peu són excessius. En aquest sentit, recorda que l’enquesta de 
satisfacció reflectia que una de les crítiques que feien els turistes mateixos era la massificació 
turística de Barcelona, i indica que un dels paradigmes d’aquesta situació és veure tanta gent 
amb una guia pels carrers, ja sigui al centre de la ciutat o en altres barris. De fet, assenyala que 
és complicat per a una sola persona poder supervisar un grup tan nombrós i a la vegada donar la 
informació amb qualitat. Creu, doncs, que la xifra de trenta persones pot desanimar molts veïns 
i veïnes, que veuen amb preocupació com els carrers i les places de la ciutat cada cop són més 
dels turistes i menys dels veïns i veïnes, no solament per l’espai públic sinó també pels efectes 
sobre els preus de l’habitatge i dels productes de consum o dels comerços que obren i tanquen. 
Per aquestes raons, plantejaven que la xifra màxima de trenta persones es reduís. També entén 
que hi ha una qüestió de viabilitat econòmica que s’ha de tenir en compte i, per tant, proposa 
que, per garantir un servei de qualitat i amb grups reduïts, es creï un col·lectiu de guies turístics 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 27 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
municipals, crear oferta pública des de l’ajuntament que garanteixi la contractació, la qualitat 
dels continguts que difonen els guies i, alhora, el control sobre els grups turístics d’una manera 
responsable, per comptes de primar el màxim de nombre de turistes abans que la qualitat del 
servei. 
A continuació, troba encertat que les empreses de guiatge s’hagin de donar d’alta, que la 
Guàrdia Urbana faci un control exhaustiu de les contractacions d’aquestes empreses, com també 
de la resta d’empreses vinculades al turisme, atès que en moltes d’aquestes malauradament hi 
ha exemples de frau en contractació i hores extres no pagades. 
Així, doncs, troben que és correcte regular les empreses de guiatge, també han vist que s’ha 
reduït a un màxim de sis persones els grups que van amb vehicles de mobilitat personal, però el 
màxim de trenta per als grups que van a peu el troben excessiu. Per aquesta raó, li semblaria 
hipòcrita votar favorablement a la proposició i que la gent del barri se’n queixés quan veiessin 
un grup de trenta persones. Per tant, anuncia l’abstenció del seu grup. Tot i que calcula que la 
proposició s’aprovarà i que millorarà la situació actual, manifesta que no és la situació que li 
agradaria al seu grup. 
 
El Sr. COLOM agraeix que el Grup d'Esquerra Republicana hagi acceptat l’esmena 
transaccional a aquesta proposició, la qual cosa possibilita poder fer efectives les mesures que 
es plantegen. 
A continuació, assenyala que la Sra. Recasens ha fet un exercici de franquesa mostrant les 
dificultats que té negociar amb la Generalitat de Catalunya o reconeixent que el govern anterior 
podia haver regulat aquesta qüestió i no ho van fer. 
Quant a la intervenció del Sr. Mulleras, assenyala que no es pot dir que aprecien la qualitat del 
treball que fan els guies, els quals aprofita per saludar, i, quan es fa una transposició d’una 
directiva europea que facilita aquest intrusisme, el Govern espanyol, per comptes de fer una 
transposició més adequada per intentar limitar-lo, tal com han fet altres països, faci una 
transposició que encara vagi més enllà. Creu, doncs, que haurien de treballar a escala estatal, 
tant en aquest aspecte com segurament en d’altres, per una millora d’aquestes transposicions 
que permetin tenir eines per atacar problemes com el de l’intrusisme. En aquest sentit, creu que 
tots estan d’acord que ningú no pot explicar la ciutat de Barcelona si no té uns requisits mínims 
perquè, altrament, es fa un frau als turistes mateixos, se’ls explica una falsedat, i l’únic que 
garanteix que el guia és una persona competent és que tingui una acreditació. Proposa, doncs, 
treballar per aconseguir els canvis en la legislació que facin possible aquestes mesures. 
A continuació, reitera que el govern treballa per millorar l’impacte de la mobilitat del turisme 
en l’espai públic i, per tant, aquesta qüestió s’aborda tant des de l’àmbit de Turisme com des de 
l’àmbit de Mobilitat. En aquest sentit, havien proposat que els grups tinguessin un màxim de 
vint-i-cinc integrants però, admet que el màxim de trenta també possibilita una reducció 
d’aquests grups. 
Pel que fa a la lluita contra l’economia submergida, assenyala que la impulsen de manera clara i 
esmenta que el Pla de xoc d’habitatges d’ús turístic n’és una mostra, lluita que s’ha d’estendre 
al camp dels guies turístics. 
Quant a les eines legals per incidir en la presència en l’espai públic, comenta que poden 
consistir tant en una llicència com en una ordenança. En tot cas, cal que sigui la forma més 
ajustada a llei i que possibiliti aquesta actuació. Així, assenyala s’està treballant en un pla de 
mobilitat, la redacció del qual ja està bastant avançada, i en el mateix pla estratègic, en el punt 
3.1.4, es parla d’implicar els operadors turístics, o dels guies en aquest cas, per millorar la 
gestió de l’espai públic. 
 
 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 28 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
El Sr. BOSCH subratlla que la limitació dels grups turístics a un determinat nombre 
d’integrants és una qüestió de sentit comú, de la mateixa manera que es limita la capacitat dels 
taxis a quatre passatgers, i la xifra de trenta persones és aconsellada pels experts. Per tant, 
ironitza que no faran com els capellans quan parlen sobre el matrimoni i si els entesos del sector 
tenen aquesta opinió el seu grup la defensa. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció 
de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del 
PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: - Modificar 
l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles per tal d'establir un límit màxim de 30 
persones més el guia a peu o 6 persones més el guia en vehicles de mobilitat personal pels 
grups organitzats a Barcelona, així com l'obligatorietat de dur radioguia per als de més de 10 
receptors. - Implementar mesures contra l'economia submergida i augmentar el control de 
l'intrusisme al sector, mitjançant la col·laboració entre la inspecció de treball, els agents cívics 
i la Guàrdia Urbana. – Ordenar l’ocupació del domini públic per part de les empreses de 
guiatge per a poder exercir l’activitat al municipi de Barcelona, mitjançant les eines legals més 
adients, com podrien ser una ordenança o bé l’obtenció d’una llicència municipal. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/4179) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a que 
l'Ajuntament presenti un pla d'inversions del Zoo de Barcelona, detallat per actuacions amb 
dotació econòmica pressupostària i calendari d'execució, per garantir el manteniment de les 
instal·lacions i les condicions d'habitabilitat exigides per les espècies del Zoo de Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la presència dels treballadors i de les treballadores del zoològic que 
assisteixen a la sessió, representants del comitè d’empresa. Exposa que un dels temes més 
importants que han d’afrontar l’ajuntament i la ciutat, i no pas en el futur, sinó en el present, és 
què es vol fer amb el parc zoològic de Barcelona. Afirma que aquesta és una de les joies de la 
corona de la ciutat i el Grup Popular creu que cal mantenir el zoo i fer-hi les inversions de 
manteniment necessàries. Recorda que les inversions al recinte de les girafes i al recinte dels 
hipopòtams estan paralitzades. D’altra banda, reclama que es potenciï el zoològic amb 
inversions planificades i denuncia que en el període 2012-2015 no s’ha acomplert el pla 
d’inversions previst, i dels 13 milions d’euros previstos només se n’han invertit 8,1 milions. A 
més de les inversions planificades, reclama que també es compleixi amb les activitats 
pertinents, perquè el zoològic no viu solament de l’economia, sinó també de les activitats 
educatives, de formació i d’investigació, i ha de ser un equipament d’oci important per a la 
ciutat. Precisament, pel que fa a les activitats educatives, indica que per la influència del govern 
municipal moltes escoles deixen de visitar el parc zoològic de Barcelona. 
A continuació, assenyala que la importància del parc zoològic no és deguda solament a les 
espècies que hi habiten, sinó també als seus treballadors i treballadores, que són els qui fan que 
aquesta instal·lació sigui actualment el que és actualment i el que hauria de ser en el futur, és a 
dir, un espai d’educació, de formació i d’investigació. Comenta que moltes vegades, quan neix 
un animal, el bategen amb el nom del cuidador perquè el senten pràcticament com a fill propi. 
Així, doncs, reivindica que aquests treballadors s’han de cuidar i d’ajudar. 
Tot seguit, recorda que aviat s’han de complir els 125 anys de la inauguració del zoo a 
Barcelona i que l’any 2012 es va aprovar un pla estratègic, el qual lamenta que no s’estigui 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 29 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
complint i que estigui paralitzat. Per tant, demana que el Pla estratègic del zoològic tiri 
endavant. 
Quant a la proposició, exposa que s’hi demana al govern municipal que es presenti un pla 
d’inversions que garanteixi actuacions concretes, dotacions econòmiques i un calendari 
d’execució per assegurar el manteniment actual del zoo de Barcelona i garantir-ne la viabilitat 
futura, que Barcelona tingui un veritable zoo del segle XXI, un bioparc del qual puguin gaudir-
ne famílies, estudiants i visitants, i també un hàbitat confortable per a totes les espècies que hi 
viuen. El Grup Popular no vol el que malauradament està passant actualment, que el govern 
municipal d’Ada Colau i del Sr. Collboni deixi morir el zoo de Barcelona per manca 
d’inversions i de promoció adequada, i no vol que es redueixin les visites de les escoles, com 
està passant actualment. En definitiva, no volen que l’ajuntament, que hauria de ser el principal 
valedor del zoo de Barcelona, no aposti clarament per la continuïtat d’aquesta infraestructura. 
Volen, doncs, una resposta clara i nítida del govern municipal a la pregunta de si es vol tenir a 
Barcelona un zoològic i, en cas afirmatiu, quin zoològic vol l’ajuntament. 
 
La Sra. RECASENS pregunta si el Sr. Collboni respondrà en nom del govern, perquè l’endemà, 
a la Comissió d’Urbanisme, s’aprovarà una proposició per tal que el zoològic de Barcelona no 
depengui de BSM, sinó del Departament de Benestar Animal, sota la responsabilitat de la tinent 
d’alcalde Janet Sanz. Per aquesta raó, creu que és important que el govern vagi coordinat 
perquè, com ja ha exposat altres vegades, en matèria de zoològic també hi ha d’haver consens, 
deixar de prendre decisions erràtiques i abandonar la indefinició del govern sobre el zoològic, 
perquè això perjudica l’actual recinte de la Ciutadella. 
A continuació, assegura que Barcelona s’estima el seu zoològic. Així, apunta que l’any 2013 
1.113.724 persones van visitar el zoo, els quals van sortir de la visita amb un grau d’expectativa 
d’un 7,8 de mitjana i amb un nivell de confiança del 95 %, que més de 30.000 famílies 
gaudeixen del Zoo Club i que més de 43.000 nens i nenes al departament d’educació del 
zoològic, on els transmeten els valors de respecte a la natura i als animals. 
Per aquestes raons, vol emfasitzar allò que cerca el zoo de Barcelona, que són els pilars sobre 
els quals es va construir el Pla estratègic 2012-2020 d’educació, recerca i conservació, perquè 
creu que se n’ha parlat poc, que sovint determinats debats més cridaners o efectistes planen 
sobre altres realitats i també molt sovint la tasca de conservació, de recerca o de manteniment 
d’espècies en perill d’extinció queden absolutament amagades, quan és una tasca ingent que fan 
els conservadors del zoològic i que el govern hauria de posar en valor. Afirma que la indefinició 
de l’actual govern municipal pel que fa al zoològic està fent molt de mal a aquesta 
infraestructura. En aquest sentit, pregunta per què s’aturen les inversions, què passa amb el 
delfinari i per què no es prenen decisions sobre aquestes instal·lacions perquè han sentit a parlar 
de santuaris i que dos dofins aniran a València, però realment no saben què passa amb aquestes 
decisions que es van prenent. Acusa el Govern de distreure la gent amb uns consells municipals 
on teòricament es volen consensuar les polítiques i on s’asseuen determinades sensibilitats, però 
assegura que invertir en el zoològic de la Ciutadella i definir el model de zoològic que es vol 
per a aquest parc no és incompatible amb treballar amb les entitats animalistes i pel benestar 
dels animals. En aquest sentit, diu que el govern anterior va aconseguir que això fos compatible 
i havien pres decisions importants, com ara deixar de fer exhibicions amb dofins però que els 
visitants poguessin veure com es té cura d’aquests animals. Per tant, entén que el govern ha de 
prendre una decisió urgent sobre les instal·lacions del zoològic. 
Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i reitera que l’endemà, a la 
Comissió de Presidència, defensaran una proposició més detallada perquè volen que es 
defineixi urgentment la política del govern municipal, no solament la del Sr. Collboni, sinó 
també la de la tinent d’alcalde Janet Sanz. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 30 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
El Sr. SIERRA saluda els treballadors del zoo, que va ser un dels primers col·lectius que els va 
anar a veure quan el Grup Municipal de Ciutadans va entrar a l’ajuntament i els van expressar la 
preocupació que tenien sobre el futur del zoo. 
Seguidament, pel que fa a la proposta de fer un pla d’inversions al zoo de Barcelona, creu que 
és bàsic fer aquest pla perquè, entre altres raons, ja s’han gastat molts milions d’euros en 
aquestes instal·lacions. En aquest sentit, assenyala que actuacions contemplades al pla 
estratègic, com ara a la sabana, on teòricament s’han d’ubicar els lleons, encara no s’han fet, 
malgrat que la part de les girafes sí que s’ha acabat. En tot cas, reclama consens per decidir un 
model de zoo. 
El seu grup parteix de la premissa que el zoo té una funció científica, divulgativa, educativa i, 
sobretot, de conservació d’espècies. Recorda que Zoo de Barcelona pertany a una entitat 
europea que intercanvia espècies entre zoològics amb aquesta missió de conservar espècies en 
perill d’extinció. El Grup de Ciutadans és favorable a un model de zoo consensuat amb tots els 
grups de l’ajuntament, en el qual es compleixi una condició bàsica, que també és una 
reivindicació dels treballadors mateixos i una de les finalitats del consell d’administració i la 
direcció del zoo, que és vetllar per les bones condicions dels animals. Tanmateix, critica que, 
abans de definir aquest model, el govern ja està prenent decisions, s’estan abandonant els 
dofins, no es fan les inversions per tenir un delfinari en condicions, s’han suprimit els 
espectacles amb dofins, cosa que implica decantar-se per un determinat model de zoo. Recorda 
que hi ha molts visitants que visiten el zoològic precisament pels dofins. Així, diu que ell 
mateix és soci del zoo i per als seus fills els dofins eren els animals que més els entretenien i 
anaven a les exhibicions, que també eren educatives. Assenyala, doncs, que s’ha de tenir un 
model que contempli la missió principal, que és tenir els animals en bones condicions, però, 
tenint en compte la inversió que s’hi ha fet i la que hi ha projectada, el zoo ha de ser un exemple 
i un model per a tot Europa si es vol que Barcelona continuï essent un referent internacional. 
Per totes aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i demana que es 
produeixi el debat sobre el model de zoològic que es vol per a Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA saluda el comitè d’empresa de Zoo de Barcelona i agraeix la feina que 
cada dia fan els treballadors i les treballadores d’aquesta instal·lació. 
A continuació, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, encara que pugui semblar un 
contrasentit perquè tots els presents volen que les instal·lacions del zoològic presentin un bon 
estat de manteniment i que les espècies que hi ha visquin en les millors condicions. 
En primer lloc, argumenta la seva posició perquè actualment l’ajuntament es troba immers en 
un debat sobre el model del zoo de Barcelona, un procés que es fa mitjançant un grup de treball 
on per primer cop hi ha representats tots els agents que treballen en aquest àmbit i en la 
protecció i defensa dels drets dels animals, i que té com a objectiu definir un model de parc 
àmpliament consensuat, que s’hauria desenvolupar durant els propers anys, més enllà de les 
conjuntures polítiques o canvis de govern a la ciutat. Per aquesta raó, creu que és contradictori 
demanar un finançament extraordinari per a unes instal·lacions que encara s’ha de decidir com 
es vol que siguin. 
En segon lloc, esmenta el rerefons de la proposició i assenyala que el Grup del Partit Popular és 
molt hàbil i ha presentat un text genèric, però els entesos citen un únic exemple on consideren 
que cal invertir, que és el delfinari. El seu grup comparteix aquesta diagnosi perquè fa quatre 
anys que els dofins són en unes piscines que no reuneixen les condicions per garantir el 
benestar dels sis exemplars que hi viuen, però afirma que les elevades inversions que s’han de 
fer en aquest espai no contribuiran a millorar aquesta situació. Per tant, discrepen de la solució 
que es proposa. 
Tot seguir, comenta que en el marc d’unes jornades d’Esquerra Republicana a Barcelona 
celebrades el cap de setmana anterior es van posicionar a favor de declarar Barcelona lliure de 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 31 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
cetacis en captivitat. Afegeix que, quan la tendència actual és contrària a tenir dofins en 
captivitat a tota la Unió Europea i molts d’aquests espais tanquen, troben absurd invertir molts 
milions d’euros a construir-ne un de nou. Creuen, doncs, que cal apostar per altres solucions 
que proporcionin una major qualitat de vida a aquestes espècies. 
 
El Sr. GARGANTÉ anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició i diu amb afecte als 
membres del comitè d’empresa del zoològic que presentar una mesura d’aquestes 
característiques de la mà del Partit Popular és un tret al peu, perquè qualsevol persona 
d’esquerres sap què ha fet aquest partit pel que fa a les contrareformes laborals, a retallades 
socials de tot tipus i al pagament del deute abans que les necessitats de les persones. Per tant, li 
sorprèn i lamenta que un comitè d’empresa vagi de la mà del Partit Popular. 
Dit això, comenta que la taula de benestar animal fa poc que ha obert de nou la discussió per tal 
de treballar en un model que avanci en el benestar animal i que s’allunyi del model actual, que 
focalitza l’interès en les persones com a font d’ingressos i no pas com a part implicada en el 
respecte animalista. Posa en dubte, doncs, tenint en compte l’habitabilitat de les instal·lacions, 
la continuïtat del model actual i que aquestes instal·lacions garanteixin un mínim benestar dels 
animals en captivitat total i parcial que hi romanen. 
A continuació, afirma que no és en l’esperit del Partit Popular promoure res més que no sigui 
arranjar el desgavell vergonyant que presenten moltes de les instal·lacions del zoològic actual, 
com una minisabana paralitzada, gàbies de formigó i vidre, reductes humits i antics per a 
animals que recorren centenars de quilòmetres en el seu medi natural, o banyeres precàries per 
als dofins. Exposa que hi ha un clam popular, recollit per la gairebé totalitat dels grups 
municipals, que demana transformar el zoo per motius, ètics, econòmics, de model de ciutat i de 
coherència amb la declaració «Barcelona, ciutat amiga dels animals». Els treballadors i 
treballadores mateixos, afegeix, reclamen una transformació i unes millores que en alguns 
aspectes coincideixen amb les peticions d’alguns grups socials compromesos amb els drets dels 
animals. Per tant, remarca que cal prendre mesures valentes i oportunes, i deixar de banda el 
tarannà erràtic, continuista i mercantilista que ha marcat aquest equipament durant les darreres 
dècades. Com a exemple n’esmenta els dofins, que són en unes instal·lacions precàries, centren 
el focus prioritari d’atenció, tant per l’incompliment imminent de la normativa com pel seu 
patiment real. Així, esmenta que una entitat animalista de prestigi acreditat en la protecció dels 
animals salvatges que ha proposat un possible destí idoni per als sis exemplars que hi ha a la 
banyera del zoològic. La CUP, doncs, convida el govern i la resta de grups municipals que 
apostin per la reubicació i el seguiment dels sis dofins en l’espai destinat al benestar dels cetacis 
a Grècia. 
D’altra banda, comenta que la manca de priorització del benestar animal fa que es violin 
mesures bàsiques, com el respecte al descans i a la seguretat de molts dels animals del zoo, i 
que les instal·lacions presentin incoherència, obsolescència i degradació. En aquest sentit, per 
coherència i com a primera mesura, entén que el zoo de Barcelona hauria de dependre de 
Benestar Animal, tal com defensen en la proposició que presentaran l’endemà, i deixar de 
dependre de BSM, juntament amb el Tibidabo o els aparcaments, tal com passa actualment. 
 
El Sr. COLLBONI anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició, com a 
missatge clar de la voluntat de fer un pla per al zoo i per continuar les inversions. Creu que ha 
quedat palès que tots els grups, d’una forma o altra, són favorables al zoològic, però en les 
intervencions s’ha vist el nivell de discrepància pel que fa al model. 
A continuació, reconeix la feina que fan els treballadors del zoo. Exposa que el mes de juliol va 
visitar les instal·lacions, a assistir al naixement d’una girafa d’una subespècie que està en risc 
d’extinció i es va entrevistar amb el comitè d’empresa i amb la direcció de Zoo de Barcelona. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 32 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Pel que fa al paper de BSM, diu que és instrumental i, com a president d’aquesta empresa 
pública, assenyala que és l’empresa pública que gestiona l’equipament i que té un quadre 
d’inversions detallat del que s’hauria de fer al zoo, però manifesta que no es podrà dur a terme 
fins que no hi hagi consens a la ciutat per saber quin model de zoo es vol. Per tant, estan 
treballant en aquesta qüestió. Reitera, doncs, que no s’avançaran o s’acceleraran les inversions 
fins que no hi hagi consens sobre aquest model. 
Tornant a la feina que fan els treballadors i els conservadors del zoo, la qualifica d’heroica, 
atesa la precarietat de moltes d’aquestes instal·lacions. 
Per tant, votaran a favor del pla d’inversions que es proposa perquè pensen que el zoo té futur. 
Assenyala que aquestes inversions hauran de quedar reflectides en el Pla d’inversió municipal, 
en el qual ja estan treballant, per garantir que el zoo de Barcelona continuï sent un referent en la 
tasca de difusió, de conservació i de recerca de les espècies animals. Així, indica que aquestes 
inversions hauran de garantir sense cap mena de dubte les millors condicions d’habitabilitat de 
les espècies, com a resultat de la feina que fa el grup de treball que debat sobre el model del 
zoo, feina sobre la qual tots els grups municipals fan un seguiment. Comenta que aquest grup de 
treball està definint el futur del zoo i recau en la Comissió d’Ecologia Urbana. Altra cosa és que 
els temes d’inversió s’hagin de tractar en la Comissió d’Economia i Hisenda. 
Finalment, espera que aquest debat il·lumini la sortida que té el zoo de Barcelona i condueixi a 
poder comptar amb unes instal·lacions renovades per poder tenir un zoo actualitzat. Com deia el 
representant del Partit Popular, que ha arribat a parlar de bioparc, creu que la solució ha de 
passar per una proposta com aquesta. 
 
El Sr. MULLERAS troba al·lucinant, referint-se a la intervenció del Sr. Garganté, que un partit 
que diu que defensa els treballadors només els defensi quan són afins a la seva ideologia o quan 
són ells qui els acompanyen a les comissions de l’ajuntament. Tanmateix, no espera gaire cosa 
d’un partit que basa la seva política a coaccionar, a utilitzar políticament el zoo o a cremar fotos 
o banderes, com fan determinats partits polítics que després diuen que defensen els treballadors, 
però el sectarisme dels quals fa que no considerin treballadors aquells que no els són afins. 
Quant al recinte de les girafes, insisteix que encara no s’ha acabat perquè hi ha unes restes 
arqueològiques i l’actuació es va paralitzar. 
D’altra banda, agraeix el vot favorable dels grups del govern, però demana clarificació perquè 
no són al consell d’administració de BSM, sinó en una comissió de l’Ajuntament de Barcelona, 
i han de saber qui tindrà la direcció política del zoològic a partir d’aquest moment i si en un 
futur això canviarà. També vol saber quan estarà enllestit el pla d’inversions, quan es podrà 
posar en marxa. 
 
La Sra. CAPDEVILA comenta que, com a partit que sempre ha defensat els animals, són els 
primers interessats que aquest zoo sigui modèlic, però han expressat el vot contrari a la 
proposició perquè encara no s’ha definit quin model volen la ciutat de Barcelona i les persones 
que defensen els animals. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que el seu avi deia que no hi ha més ruc que un treballador de 
dretes, perquè les elits econòmiques tenen molt clar quins interessos defensen, que no són 
precisament els de la classe treballadora. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Collboni expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el 
vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'APROVA. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 33 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/4155) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Instar al Port de Barcelona a: a) 
Limitar l'arribada de creuers a la ciutat de Barcelona d'acord amb criteris ambientals que 
permetin reduir, com a mínim, un 50% de l'emissió d'elements contaminants a l'aire. b) Establir 
l'obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa local d'energia, a càrrec de l'empresa 
creuerista, prohibint el manteniment dels motors encesos durant la seva estada. c) No admetre el 
dipòsit de residus dels creuers si aquests no estan degudament separats per fraccions orgànica, 
d'envasos, paper, vidre, rebuig i residus especials, carregant el cost de la gestió a l'empresa 
creuerista. 2.- Establir una taxa turística equivalent a la que cobren els allotjaments turístics que 
reverteixi directament en inversions per reduir l'impacte ambiental de les activitats portuàries. 
3.- Estudiar mecanismes jurídics per tal d'augmentar la capacitat de decisió de l'Ajuntament de 
Barcelona respecte la gestió i explotació econòmica dels ports de la ciutat. 
 
El Sr. GARGANTÉ exposa que la indústria dels creuers forma part d’un model turístic que 
considera els creueristes com a turistes si el vaixell pernocta al port i com a visitants si 
desembarquen al matí i embarquen a la nit. Pel que han vist, estadísticament es comptabilitzen 
d’aquesta manera i els impactes que causen també són diferents. 
D’altra banda, comenta que la indústria creuerista representa un conjunt de problemes per als 
veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, tal com es reflectia en l’enquesta de satisfacció, en la 
qual els turistes mateixos criticaven la massificació turística i com es demostra amb les crítiques 
que els ciutadans han fet en incomptables ocasions i que opina que tothom ha de reconèixer. A 
més a més, apunta que aquesta modalitat de turisme reprodueix molts dels problemes provocats 
per la indústria turística, els amplifica perquè és una activitat especialment intensiva i produeix 
efectes encara més profunds. Remarca que també suposa una amenaça seriosa per a la salut 
pública per les emissions contaminants dels vaixells. En aquest sentit, indica que un sol creuer 
consumeix tant com dotze mil cotxes, però de combustibles més rics en sofre i més tòxics, i les 
emissions no cessen quan el vaixell arriba al port perquè aquest continua amb els motors en 
marxa per obtenir l’electricitat necessària per fer funcionar aquestes autèntiques ciutats de 
vacances. Afegeix que la concentració d’aquestes emissions és entre 100 i 200 vegades més alta 
que un carrer transitat o 25 vegades més alta que l’avinguda Meridiana. 
A continuació, denuncia que Port de Barcelona, malgrat les demandes d’obligar els creuers a 
endollar-se a la xarxa elèctrica local, manté una normativa laxa per tal de ser competitiu i 
prioritza els interessos privats per davant de la salut pública. De fet, apunta que alguns es lucren 
a costa de la pèrdua de la salut de la població a causa de micropartícules, que són especialment 
nocives perquè el seu diàmetre minúscul els permet arribar a tots els òrgans mitjançant la sang i 
provoquen malalties greus, que afecten especialment els qui treballen al port o hi viuen a prop. 
A més a més, afegeix que es genera una quantitat de residus immensa, que cal gestionar, perquè 
es llencen al voltant de 8 milions de litres d’aigua cada any procedents de la neteja dels vaixells 
i de la higiene dels passatgers, a més de les aigües negres, a unes quatre milles de la costa, i fan 
cremar la resta en les incineradores locals, aproximadament 80.000 metres cúbics, també cada 
any, que equivalen al volum d’un edifici de sis pisos d’alçada, els quals emeten dioxines amb 
efectes cancerígens que es queden en el territori. 
Respecte als barris més propers al port, com Ciutat Vella, el Poble Sec, la Barceloneta, i a altres 
zones d’interès turístic o comercial, com la Sagrada Família, el Parc Güell, el passeig de Gràcia, 
denuncia que pateixen una autèntica invasió turística extra els dies que el port descarrega 
desenes de milers de creueristes i l’espai públic esdevé un autèntic campi qui pugui, de manera 
que el petit comerç es desnaturalitza per la pressió turística al llarg dels anys i la majoria dels 
veïns i veïnes deixen d’utilitzar certes parts de la ciutat a causa de la impossibilitat de poder 
transitar sense aglomeracions turístiques. Assenyala que aquesta sobrepoblació sobtada 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 34 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
repercuteix molt negativament en la mobilitat, perquè tota aquesta massa, que es trasllada amb 
transport de superfície, crea una saturació viària a la ciutat i empitjora la ja malmesa qualitat de 
l’aire. 
Tot seguit, reconeix que de moment guanya el discurs dels diners, com quasi sempre. Així, es 
diu que el negoci dels creuers aporta riquesa i ocupació a la ciutat i al país, cosa que entén que 
no s’ha demostrat i que cal refutar. Afirma que els creuers són centres d’explotació laboral, amb 
una legislació laboral difícil d’establir, que depèn de nacionalitat de l’empresa o del vaixell. En 
aquest sentit, comenta que s’hi fan jornades de dotze hores diàries, set dies la setmana i durant 
temporades de fins a nou mesos, amb sous molt pobres. Comenta que hi ha casos de personal de 
neteja que cobren tres-cents euros el mes i destaca la problemàtica dels permisos de descans, 
que es fan de manera escalonada, i embarcament i desembarcament en ports diferents que no 
tenen per què coincidir amb les ciutats de residència dels treballadors i treballadores. Afegeix 
que els creuers usen banderes de conveniència i domiciliació a paradisos fiscals per tal 
d’estalviar-se impostos, però carreguen a la ciutat les despeses de neteja, manteniment i 
seguretat que generen. Malgrat tot, es diu que la indústria dels creuers enriqueix la ciutat 
mitjançant l’augment de feina als sectors comercial i de la restauració, sectors on abunden el 
treball precari i l’explotació, mentre la població dels creuers és molt polaritzada, on uns pocs 
molt rics consumeixen en establiments elitista de nul·la utilitat per al gruix de la població, 
mentre que molts viatgers de classe mitjana o de classe obrera viatgen en format de tot inclòs, i 
sovint ni tan sols canvien diners en moneda local perquè les seves poques consumicions van 
incloses en el paquet turístic contractat. D’altra banda, apunta que el gruix dels ingressos de les 
companyies navilieres no prové de la venda de passatges, sinó dels serveis que venen als 
passatgers, entre els quals destaquen les excursions en els diferents llocs on toquen port. 
En resum, indica que aquesta és una indústria molt profitosa per als grans interessos i destaca 
que, mentre que l’any 2000 van arribar 600.000 creueristes, l’any 2016 se n’esperen 2 milions i 
mig. Comenta que Barcelona és el primer port de creuers d’Europa en volum de viatgers i el 
sisè de tot el món, només per darrere de tres a Florida, un a les Bahames i un altre a Mèxic. De 
fet, diu que Barcelona és un conglomerat de ports, tot un territori portuari entre els rius Besòs i 
Llobregat, que els últims anys ha construït una superfície més gran que el centre històric de 
Barcelona, dins una lògica de creixement ad infinitum, sota una gestió opaca i interessada. 
Per aquestes raons, proposen instar Port de Barcelona a limitar l’arribada de creuers a la ciutat, 
d’acord amb criteris ambientals que permetin reduir com a mínim un 50 % els elements 
contaminants de l’aire, establir l’obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa local 
d’energia a càrrec de l’empresa creuerista, no admetre el dipòsit de residus dels creuers si no 
estan degudament separats per fraccions orgàniques, establir una taxa turística per cada plaça 
d’allotjament i nit, que reverteixi directament en inversions per reduir l’impacte ambiental de 
les activitats portuàries, i estudiar mecanismes jurídics per tal d’augmentar la capacitat de 
decisió de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a la gestió i a l’explotació econòmica dels 
ports. 
 
La Sra. RECASENS anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. Si bé comparteixen 
alguns enfocaments, com l’establiment d’una taxa per als creueristes, creu que limitar l’arribada 
de creueristes parteix d’un enfocament erroni i que el que s’ha de fer és limitar l’emissió 
d’elements contaminants, i entén que això no passa exclusivament per limitar l’arribada de 
creuers. 
En aquest punt, el Sr. Garganté s’absenta de la sala i la Sra. Recasens mostra la seva estranyesa 
i qualifica la situació de surrealista perquè precisament estava debatent aquest punt amb ell. El 
President respon que comparteix l’estranyesa però que no pot obligar el regidor a estar present. 
La Sra. Recasens demana que consti en acta la seva protesta pel fet que el portaveu de la CUP 
abandoni el debat per dirimir unes diferències amb el comitè d’empresa del zoològic, cosa que 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 35 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
li sembla una falta de consideració que va més enllà de la mínima coherència que hi ha d’haver 
entre els grups mateixos de l’oposició. 
Reprenent el debat, opina que la CUP és incoherent perquè sovint defensen els processos 
participatius al voltant del consell Turisme i Ciutat però, en canvi, en aquest cas no tenen en 
compte el consell i demanen directament la limitació en l’arribada de creuers. També entén que 
el govern i la CUP van ser totalment incoherents quan es van mostrar contraris a la proposta del 
Grup de Convergència i Unió que en el marc del Districte de Ciutat vella es fes un pla de treball 
per impulsar mesures per fomentar que els creuers estiguessin més hores a la ciutat, perquè 
generen consum i activitat econòmica, i fan una mitjana de despesa de 53 euros. 
En aquest moment, torna a tallar el discurs a causa del renou que arriba de fora i proposa de 
passar directament a la votació perquè considera que en aquestes condicions no es pot continuar 
el debat, a la qual cosa el president respon que la seva obligació és donar la paraula als regidors 
i, si aquests hi volen renunciar, aleshores passarien a la votació. 
 
El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que cal replantejar el model turístic a la ciutat de Barcelona. 
Assenyala que, a causa de la manca de planificació, el nombre de visitants ha crescut, més 
quantitativament que qualitativa, sense una ordenació que permeti establir uns paràmetres de 
regulació a diferents nivells i sense la implementació d’una estratègia turística clara, o bé, si 
n’hi ha hagut, ha estat mancada de recursos i de voluntat política durant anys. 
Pel que fa al turisme de creuers al port de Barcelona, apunta que cada any hi embarquen i 
desembarquen més de dos milions de persones, les quals, malgrat que fan una contribució 
econòmica important a la ciutat, hi fan estades curtes que tendeixen a concentrar l’activitat als 
barris i atractius turístics més cèntrics, congestionats i massificats. Recorda que abans de l’estiu 
el Grup d'Esquerra Republicana va proposar, entre altres mesures, que s’apliqués l’impost sobre 
estades turístics a cada creuerista que entrés a Barcelona a visitar la ciutat, per raons òbvies de 
sostenibilitat, coherència i retorn d’una activitat que no beneficia tothom de la mateixa manera. 
En aquest sentit, assenyala que cal plantejar quina és la capacitat de càrrega de la ciutat pel que 
fa a creuers i creueristes, i implementar mesures que ajudin a pal·liar l’impacte ambiental que 
provoquen els vaixells que atraquen al port de Barcelona. Així, comenta que l’Harmony of the 
Sees, que va atracar el mes de juny a Barcelona, mantenia un nivell d’emissió diari de diòxid de 
carboni equivalent al que fan més de 8.000 cotxes, un nivell d’emissió d’òxid de nitrogen 
equivalent al de de 420.000 cotxes i un nivell d’emissió de sofre equivalent al de 376 milions de 
cotxes. 
Anuncia, doncs, que pel bé de la ciutat i de la sostenibilitat turística votaran a favor de la 
proposició que presenta el Grup de la CUP, i lamenta que el Sr. Garganté no se’n pugui 
assabentar. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia el vot contrari del seu grup. 
 
El Sr. COLOM exposa que el govern està a favor de la reducció de les emissions contaminants 
en general, i en concret al port de Barcelona, i, per tant, aquesta és la política que els ha de 
guiar. 
A continuació, explica que el govern ha presentat un seguit d’esmenes perquè la proposició no 
quedés com una declaració d’intenció. En aquest sentit, quan es tracta de limitar l’impacte del 
turisme, assenyala que es pot eliminar aquesta activitat o bé reduir l’impacte que provoca. Creu 
que en aquests moments la reducció d’aquest impacte en termes d’emissió de casos 
contaminants té un recorregut important. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 36 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
De la mateixa manera, també han plantejat la necessitat que els vaixells en trànsit a la ciutat es 
connectin a la xarxa elèctrica, però indica que actualment per fer això s’han de fer unes 
adaptacions que impedeixen implantar aquesta mesura de forma immediata. Tanmateix, el 
govern està treballant per fer-ho possible. En canvi, comenta que la recepció de residus generats 
en els vaixells actualment ja es pot fer i només cal que els vaixells ho demanin. Aquesta 
mesura, afegeix, ja es podria aplicar d’ofici. 
Respecte a l’impost turístic, apunta que el que es demana a la proposició ja s’està fent, i encara 
molt més, perquè l’impost sobre estades turístiques no grava la pernoctació, sinó que s’aplica 
als vaixells que estan més de dotze hores a la ciutat. D’altra banda, informa que el govern 
municipal ha plantejat a la Generalitat la necessitat que aquest impost redueixi el temps 
d’estada prescrit per poder-se aplicar i que sigui per sota d’aquestes dotze hores. 
Sobre la capacitat de decisió municipal, assegura que l’Ajuntament de Barcelona treballa per 
augmentar aquesta capacitat de decisió, malgrat l’autonomia de Port de Barcelona i la seva 
vinculació a la xarxa de ports de l’Estat. 
Per aquestes raons, anuncia l’abstenció dels grups del govern, perquè estan d’acord en els 
principis generals, però també creuen que s’han d’articular els mecanismes perquè les propostes 
tinguin recorregut. 
 
La Sra. CAPDEVILA assenyala que és molt difícil reduir la contaminació perquè la majoria de 
creuers que arriben al port no estan preparats per connectar-se a la xarxa elèctrica local, 
suposant que el port tingués les connexions a punt. A més a més, comenta que per mantenir els 
serveis del vaixell és necessari que els motors estiguin en marxa. Per tant, afirma que es 
continuarà contaminant la ciutat i la gent continuarà morint-se de malalties a causa de l’aire que 
respira. 
 
El Sr. MULLERAS demana que es faci una votació formal perquè el portaveu de la CUP s’ha 
absentat i, per tant, no s’haurien de computar els vots d’aquest grup, però la secretària indica 
que, en el torn de presentació de la proposició el grup que la presenta manifesta implícitament 
el sentit del vot. 
 
El PRESIDENT avisa que, sense interrompre la sessió, quan el Sr. Garganté es reincorpori a la 
sala li expressarà l’enuig de la comissió per la seva absència durant el debat de la proposició 
que ha presentat el seu grup mateix. 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. 
Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, i el Sr. Garganté 
expressa el vot favorable de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Instar al Port de Barcelona a: a) Limitar 
l'arribada de creuers a la ciutat de Barcelona d'acord amb criteris ambientals que permetin 
reduir, com a mínim, un 50% de l'emissió d'elements contaminants a l'aire. b) Establir 
l'obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa local d'energia, a càrrec de l'empresa 
creuerista, prohibint el manteniment dels motors encesos durant la seva estada. c) No admetre 
el dipòsit de residus dels creuers si aquests no estan degudament separats per fraccions 
orgànica, d'envasos, paper, vidre, rebuig i residus especials, carregant el cost de la gestió a 
l'empresa creuerista. d) Establir una taxa turística per cada plaça d'allotjament de que disposi 
el vaixell de creuers i nit que reverteixi directament en inversions per reduir l'impacte 
ambiental de les activitats portuàries. 2.- Estudiar mecanismes jurídics per tal d'augmentar la 
capacitat de decisió de l'Ajuntament de Barcelona respecte la gestió i explotació econòmica 
dels ports de la ciutat. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 37 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
10.-  (M1519/4184) Que el Govern municipal presenti una proposta per ampliar la bonificació de fins 
el 95% de l'IBI als equipaments esportius privats, amb els criteris, requisits i limitacions que 
s'estimin convenients. 
 
La Sra. RECASENS exposa que el Grup Socialista va presentar una al·legació a la modificació 
de crèdit de 2016 en la qual demanava una nova línia de subvencions de l’IBI i de l’impost 
d’activitats econòmiques per als equipaments culturals amb programació permanent que 
reverteix a la ciutat de Barcelona. En aquell moment van anunciar que el govern de Barcelona 
en Comú havia acceptat l’al·legació i havia dotat aquest programa per import de 500.000 euros. 
Afegeix que poc temps enrere el tinent d’alcalde va explicar als mitjans de comunicació una 
mesura per ajudar des de l’àmbit competencial municipal el sector de la cultura, que havia estat 
perjudicat greument per l’apujada de l’IVA, i va anunciar una subvenció que inclouria l’impost 
de béns immobles. 
El Grup de Convergència i Unió dóna suport al sector cultural, que ha patit aquesta apujada de 
l’IVA fins al 21 %, però subratlla que hi ha altres sectors que han estat afectats per aquesta 
apujada, com ara el sector esportiu privat, el sector del fitness, i aquest sector té una 
programació que reverteix en benefici de la ciutat i dels ciutadans perquè promou hàbits de vida 
saludables, tal com demanava la convocatòria de la subvenció per al sector cultural. Així, 
comenta que organitzen curses i classes d’exhibició gratuïtes a tota la ciutat. 
D’altra banda, assenyala que en les darreres sessions de la comissió s’han tramitat expedients de 
bonificació de l’impost de béns immobles per als centres esportius municipals, molts dels quals 
són gestionats per gestors privats. Per tant, opina que es crea un greuge comparatiu amb altres 
centres esportius privats, perquè alguns estan exempts de pagar l’IBI o bonificats al 95 % i 
d’altres no. 
Finalment, atès que aviat s’ha d’iniciar una nova negociació pressupostària, demana al govern 
que estudiï una bonificació de l’IBI per als sectors esportius privats, amb les limitacions, criteris 
i requisits que consideri convenients. 
 
El Sr. PISARELLO contesta que no li pot acceptar el prec. Exposa que els equipaments 
esportius públics que reben subvencions tenen unes restriccions determinades, han d’acollir 
col·lectius derivats dels serveis socials, amb discapacitat o amb problemes de reinserció, a un 
cost zero, han de realitzar activitats per a infants i joves derivats de la promoció de l’esport, 
entre altres. En el cas dels equipaments esportius privats aquesta circumstància no es produeix, 
però apunta que si el govern tingués coneixement d’equipaments que estan disposats a complir 
aquestes condicions estudiarien el cas, però si no es produeix no ho poden estudiar perquè la 
política del govern és subvencionar els equipaments de titularitat pública. 
 
La Sra. RECASENS diu que ha afegit la frase final que feia referència als criteris, requisits i 
limitacions que el govern consideri convenients. I, talment com es fa en el sector cultural, al 
qual se li demanen requisits com la reinversió a la ciutat de Barcelona, considera que en aquest 
cas el govern també pot acordar amb el sector dels gimnasos privats els condicionants oportuns. 
En aquest sentit, recorda que temps enrere es va articular una subvenció perquè els aturats 
poguessin anar a les instal·lacions municipals. Entén, doncs, que és una qüestió de voluntat i 
establir conjuntament amb el sector privat les condicions per poder ser beneficiats, de la 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 38 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
mateixa manera que s’ha fet amb els sector cultural. Observa, irònicament, que no haurien de 
dir allò de «Ponga un Collboni en su vida», perquè finalment hi haurà sectors que voldran 
dependre d’aquest tinent d’alcalde perquè articula determinades polítiques. 
 
El Sr. PISARELLO reitera que si els arriba una proposta en aquest sentit l’estudiaran. D’altra 
banda, comenta que en quatre anys que va ser al govern la Sra. Recasens podria haver impulsat 
una proposta d’aquest tipus. 
 
El PRESIDENT expressa al Sr. Garganté, que s’acaba de reincorporar a la sessió, el rebuig de 
tots els grups municipals, inclosos els del govern, pel fet que s’hagi absentat durant el debat 
d’una proposició que ha presentat i no hagin pogut debatre amb ell.  
 
Es dóna per tractat. 
 
11.-  (M1519/4185) Que se'ns lliuri durant el transcurs d'aquesta comissió el llistat de totes les 
inversions executades fins al 15 de setembre de 2016 (desglossades una per una) amb els 
imports corresponents, així com les dades d'execució del pressupost de gener a setembre per 
classificació econòmica, orgànica i funcional, juntament amb les dades d'execució del 
pressupost del 2010 al 2015 desglossant el pressupost inicial definitiu, el disposat, l'obligat i el 
pagat. 
 
La Sra. RECASENS llegeix el text del prec i aclareix que la data del 15 de setembre és una 
errada, perquè les dades es tanquen el 30 d’agost. 
 
El Sr. PISARELLO diu que aquest prec es formula amb el mateix esperit que la proposició que 
anteriorment ha presentat el Grup de Ciutadans, i ja han explicat que a la web hi ha tota la 
informació que es demana, i la liquidació de tot el que té a veure amb execució d’inversions 
estarà disponible a partir del 31 de desembre. 
 
La Sra. RECASENS pregunta si la informació, tal com la demanen, consta al web de 
transparència, i demana al tinent d’alcalde que no hi afegeixi res més i que solament respongui 
«sí» o «no», i, si té dubtes, pot consultar-los amb el gerent. En cas que la resposta fos 
afirmativa, diu que pujarien a la sisena planta a comprovar-ho. 
 
El Sr. PISARELLO argumenta que la Sra. Recasens no li pot exigir com ha de respondre i, si no 
vol resposta, no respondrà a res perquè ja ha manifestat que no acceptava el prec. 
 
La Sra. RECASENS reitera que demana una llista d’execució del pressupost i, atès que el prec 
no ha estat acceptat, qüestiona el discurs que fa el govern sobre la transparència. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C's: 
 
12.-  (M1519/4166) Que el Govern municipal presenti un informe amb el balanç de la mesura 
destinada a l'ocupabilitat dels treballadors de la venda ambulant irregular; que inclogui 
informació sobre el contingut del programa, el nombre de persones que s'hi han acollit, els 
criteris emprats per a la seva inclusió, quins ajuts han rebut i quants participants han aconseguit 
un treball al finalitzar el programa. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 39 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
El Sr. SIERRA llegeix el text del prec i puntualitza que la informació hauria d’incloure no 
solament les persones que s’han acollit als programes de Barcelona Activa, sinó també a 
Mercabarna. 
 
El Sr. PISARELLO accepta el prec. Anuncia que l’informe es presentarà en finalitzar el procés 
de contractació durant el mes d’octubre. Informa que en aquests moments es troben en la 
darrera fase del procés, que el procés formatiu ja ha finalitzat i els venedors ambulants que van 
acollir-se a aquest projecte estan dins el període de pràctiques, alhora que s’estan tramitant tots 
els permisos legals per fer la contractació definitiva. Per tant, insisteix que en el moment que 
hagi finalitzat el període de contractació emetran l’informe corresponent. De tota manera, 
assegura que la valoració de la prova pilot que fan els professionals de l’ajuntament que han 
treballat en aquest projecte i les empreses que n’han format part és molt positiva i es valorarà la 
realització de projectes semblants en el futur. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació del prec. Pel que fa al nombre de persones que s’han acollit 
a aquest programa a Barcelona Activa i a Mercabarna, pregunta si se’n coneix la xifra. 
 
El Sr. PISARELLO informa que al programa de Mercabarna s’hi van acollir onze persones i als 
programes de Barcelona Activa quaranta. 
 
Es dóna per tractat. 
 
13.-  (M1519/4167) Que el Govern municipal presenti un pla específic de desenvolupament 
econòmic basat en el sector de les noves tecnologies, la innovació i les ciutats intel·ligents. 
 
El Sr. SIERRA exposa que aquest prec, relatiu al desenvolupament econòmic basat en el sector 
de les noves tecnologies, la innovació i les ciutats intel·ligents, està relacionat amb la sessió 
extraordinària anterior i, per la importància del sector, l’oportunitat que obre i la capacitat que 
té per diversificar el teixit socioeconòmic de la ciutat, creu que és interessant que es 
desenvolupi el pla que es demana. 
 
El Sr. PISARELLO agraeix la presentació del prec i demostra que en aquest cas el Grup de 
Ciutadans comparteix amb el govern la idea que les tecnologies digitals tenen un paper 
important en l’economia actual i assenyala que s’haurà de discutir com es fa servir aquesta 
tecnologia. Tal com han dit reiteradament, exposa que el govern té com a objectiu formular 
criteris de sobirania tecnològica per tal que, com passa en moltes ciutats avançades del món, 
pugui haver-hi un control públic sobre les dades, que la política tecnològica serveixi sobretot 
per impulsar l’empresa petita i mitjana i els nous emprenedors i que les inversions en matèria 
tecnològica reverteixin en el teixit d’innovació de la ciutat. Per reforçar aquesta feina, conclou, 
a començament d’estiu el govern va designar Francesca Bria, que és una experta de renom 
internacional, com a comissionada de Tecnologia i Innovació Digital. Anuncia que dintre de 
poc temps aquesta comissionada presentarà un pla digital com el que es demana en aquest prec. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació dels dos precs i diu que estaran pendents de la feina 
d’aquesta comissionada. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 40 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
14.-  (M1519/4180) Que el Govern municipal habiliti, de forma urgent i en aquest exercici, les 
partides pressupostàries per executar els projectes d'inversió pressupostats per l'any 2016 que es 
deixen de fer o veuen reduïda o ajornada la seva dotació pressupostària, a causa de la compra 
del centre sociosanitari del Fòrum i d'altres modificacions o transferències de crèdit en el 
pressupost d'enguany, explicant els criteris pels quals s'han donat de baixa en el pressupost com 
també quan està previst que es facin aquestes inversions afectades. Sol·licitem que el Govern 
ens lliuri còpia per escrit en la mateixa sessió de la Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS llegeix el text del prec. 
 
El Sr. PISARELLO diu que no pot acceptar el prec. Exposa que els criteris per donar de baixa 
projectes d’inversió per finançar l’adquisició del centre sociosanitari del Fòrum han estat 
purament tècnics, treballats bàsicament pel departament d’Inversions i BIMSA. Comenta que es 
tracta de reserves d’inversió de caràcter general que no tenen un projecte associat, petits 
sobrants de projectes que s’han executat i inexecucions per raons operatives de projectes en 
curs però que es faran l’any vinent, en funció del ritme de l’obra. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que en el moment de la compra del centre sociosanitari del Fòrum 
s’han donat de baixa inversions pressupostades i, de fet, per aquesta compra es van deixar de fer 
vuitanta inversions de barri per import de 28,5 milions d’euros. Puntualitza que també en el 
marc de la modificació de crèdit de 275 milions d’euros, el 7 de maig de 2016, es van aprovar 
unes inversions que després es van retirar amb l’acord del 21 de juliol per a la compra d’aquest 
centre sociosanitari. Remarca que estan parlant d’inversions de barri, com un centre de serveis 
socials, l’edifici Transformadors, els casals de barri de Torre Baró i de Trinitat Nova, la 
urbanització de l’entorn de Ca l’Alier o els 2 milions d’euros per a projectes de nous 
equipaments a l’Eixample i a la Trinitat. 
Per tant, el Grup Popular demana que aquestes modificacions de crèdit no deixin al calaix 
aquestes inversions, sinó es tornin a posar en el pressupost entre les obligacions de l’ajuntament 
perquè ja hi eren i es van treure per fer una altra cosa. Reclama, doncs, que de forma immediata 
i urgent s’incloguin en el pressupost perquè aquestes actuacions es puguin fer enguany. No 
accepten la resposta que aquestes inversions es recalendaritzaran o que es faran en el futur 
perquè no saben quan es podran fer, i són inversions petites, fins a un nombre de vuitanta. Per 
tant, no parlen de grans equipaments o de grans inversions faraòniques, tal com deia el govern. 
Demanen, doncs, que les modificacions de crèdit no s’utilitzin per fer anuncis que després no es 
fan. 
 
El Sr. PISARELLO reitera que no són qüestions pressupostàries, sinó tècniques, i per aquesta 
raó es recalendaritzen, procediment habitual per minimitzar la inexecució d’inversions, en 
aquest cas, perquè s’ha fet una inversió emblemàtica com la del centre sociosanitari del Fòrum. 
 
Es dóna per tractat. 
 
15.-  (M1519/4181) Que el Govern municipal informi sobre el Pla de mesures fiscals, econòmiques i 
d'altres, per atreure a empreses i treballadors afectats pel Brexit del Regne Unit. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia. 
 
Es dóna per tractat. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 41 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
16.-  (M1519/4174) Quan presentarà el Govern municipal l’Informe sobre Mesures d'Intervenció de 
desenvolupament econòmic a la Barcelona Nord"? 
 
El Sr. BOSCH llegeix el text de la pregunta. 
 
El Sr. PISARELLO agraeix la iniciativa d’Esquerra Republicana per a l’elaboració d’aquest 
informe, perquè aquesta proposta va en la línia de les prioritats del govern. Comenta que aquest 
informe ja fa setmanes que els grups el tenen i el govern està disposat a reunir-se amb els grups 
que ho demanin i exposar-los-el. A part que es planteja un debat sobre què s’entén per 
Barcelona Nord, recorda que en aquesta mateixa comissió s’ha presentat l’Estratègia per 
l’ocupació, que preveu la territorialització de Barcelona Activa i que es produirà especialment 
en els barris del Besòs, on hi ha unes xifres d’atur preocupants. També recorda que aquest 
mateix estiu s’han començat a desplegar les plans de desenvolupament de districte, s’ha 
començat per Ciutat Vella i en els propers mesos confien desplegar-los també a Nou Barris, a 
Sant Andreu i a Sant Martí, plans que en bona mesura donen compliment al plantejament de 
desenvolupament econòmic de la Barcelona Nord, en el sentit que en aquesta mateixa sessió 
comentava el Sr. Garganté de desenvolupament endogen i local. Finalment, informa que en 
aquesta zona el govern està desplegant el Pla de barris, que preveu inversions de 150 milions 
d’euros en els quinze barris amb renda menor, i s’ha començat per l’eix Besòs, concretament als 
barris de la Trinitat Nova, el Bon Pastor, Baró de Viver, Besòs i el Maresme. 
Per tant, indica que l’informe recull totes aquestes eines i les agrupa per oferir un pla integral de 
desenvolupament en aquesta àrea. 
 
El Sr. BOSCH agraeix la resposta i l’informe que els van fer arribar, que van llegir amb molta 
atenció. Però matisa que van demanar la presentació d’aquest informe al plenari del Consell 
Municipal i, per tant, volien que es presentés en aquell òrgan. Per aquesta raó, els va sorprendre 
molt que al cap de vuit mesos, quan havien transaccionat que l’informe es presentaria al cap de 
sis, aquest tema va desaparèixer de l’ordre del dia del plenari, i quan van preguntar a 
l’alcaldessa el perquè d’aquesta situació els va respondre que el plenari no era el lloc pertinent 
per a la presentació d’aquest informe. Entén que, si el plenari no era el lloc pertinent, potser la 
Comissió d’Economia i Hisenda sí que ho és. En tot cas, com que coincideixen amb el govern 
en la necessitat de la regeneració democràtica, en la participació i en els debats polítics oberts, i 
atès que aquest tema és molt important perquè representa el futur de mitja ciutat, anuncia que si 
no se’ls explica de forma consistent insistiran perquè es porti al plenari i tots els grups tinguin 
l’oportunitat de participar en la definició del futur de tots aquests barris de la Barcelona Nord, 
zona que, si el tinent d’alcalde troba que és indefinida, ja la definiran entre tots, o bé el govern 
pot presentar una proposta per definir-la. A més a més, remarca que segurament no tindran 
gaire dificultat per posar-se d’acord en les mesures excepcionals que cal prendre per a aquests 
barris. 
En conclusió, i atès que el seu grup va presentar aquesta iniciativa, entén que no és sobrer 
demanar que se’ls correspongui donant-los l’oportunitat de fer un debat obert sobre un tema tan 
destacat per a la ciutat. 
 
El Sr. PISARELLO admet que es pot estudiar la demanda d’Esquerra Republicana, però 
insisteix que els regidors tenen moltes eines per fer aquests debats, com ara una compareixença 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 42 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
o un prec, com en aquest cas, i assenyala que en dos minuts i mig ja ha apuntat tres o quatre 
estratègies, entre les quals destaca el Pla de barris i els plans de desenvolupament local, que 
s’han fet públiques a bastament i sobre les quals el Sr. Bosch ha pogut opinar en els mitjans de 
comunicació i tothom s’hi ha pogut pronunciar. En tot cas, insisteix que hi ha moltes altres 
eines per discutir aquests temes amb el temps necessari. 
 
Es dóna per tractada. 
 
17.-  (M1519/4175) Quins són els àmbits de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la 
Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) i quines conseqüències pel consistori pot tenir la 
dissolució d'aquesta organització patronal? 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que darrerament s’ha conegut pels mitjans de comunicació la 
dissolució de la Confederació de Comerç de Catalunya, que és una de les organitzacions 
patronals principals del comerç de Catalunya, després de presentar un concurs de creditors 
perquè no van poder afrontar el deute elevat generat per l’executiva anterior. Assenyala que des 
de fa més de trenta anys aquesta confederació era una de les organitzacions patronals principals 
en l’àmbit del comerç a Catalunya, amb 400 associacions i gremis de comerç, serveis de 
turisme i entitats col·laboradors, que representen més de 90.000 empreses. A continuació, 
llegeix el text de la pregunta. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que des de l’àmbit de Comerç i Mercats han revisat les possibles 
relacions amb la Confederació de Comerç de Catalunya i fa temps que estan amatents a aquesta 
situació. Exposa que és una patronal d’àmbit de Catalunya que representava sectors del comerç, 
de serveis i de turisme, i que tractava temàtiques d’economia i empresa, educació i formació, 
immigració, medi ambient, i treball i ocupació. Tal com ha explicat la portaveu d’Esquerra 
Republicana, a final del mes de maig van tenir coneixement del cessament del que havia estat 
secretari general d’aquesta organització des de feia trenta anys, el 20 de juny van fer un 
preconcurs de creditors i a començament de setembre van anunciar que presentarien un concurs 
de creditors. 
El govern ha analitzat els àmbits de possible de relació i han vist que a Mercabarna no hi havia 
cap relació amb aquesta organització. Amb l’Institut Municipal de Mercats tampoc no hi havia 
cap relació directa, si bé el Consell de Gremis formava part de la confederació i l’IMM té 
relació amb alguns dels gremis, sobretot amb el de Fruita i Verdura, al qual es fan aportacions a 
una revista mitjançant insercions publicitàries. I pel que fa a la Direcció de Comerç, la 
Confederació de Comerç tradicionalment es presentava amb projectes concrets a les 
convocatòries de subvencions. Així, l’any 2014 se’ls va donar 15.000 euros de subvenció per a 
projectes de 35.000; l’any 2015, 10.000 euros, i el 2016 una subvenció de 3.000 i dues de 4.000 
euros. Aquestes peticions, afegeix, es van presentar en termini oficial, es van atorgar 
provisionalment el mes d’abril i el mes de maig, es van pagar el 27 de juliol, el 9 d’agost la 
confederació va presentar una renúncia i durant el mes de setembre la Direcció de Comerç els 
va informar com calia que retornessin els diners i se’ls ha fet el requeriment corresponent. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que l’Ajuntament de Barcelona no havia atorgat cap altra 
subvenció ni cap conveni signat amb aquesta organització. 
 
La Sra. BALLARÍN respon que, per la informació de què disposa, no hi havia cap conveni, 
solament les subvencions que ha indicat, que estan pendents de retornar, perquè entenen que no 
han tingut capacitat per executar els projectes. 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 43 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
D’altra banda, comenta que el deute és molt important amb centres de formació i el mes d’agost 
alguns dels centres afectats es van adreçar a l’ajuntament i s’està estudiant amb la Generalitat 
què s’hi pot fer, però puntualitza que el deute és entre la confederació i aquests centres de 
formació, de manera que l’ajuntament no hi té res a veure. 
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta si l’Ajuntament de Barcelona pensa emprendre alguna acció 
legal per la mala gestió que hi ha hagut d’aquests diners públics, en cas que no es retornin. 
 
La Sra. BALLARÍN assenyala que faran totes les accions legals necessàries perquè aquests 
diners no són del govern, sinó de tots els ciutadans de Barcelona. Agraeix, doncs, la 
preocupació de la portaveu d’Esquerra Republicana. D’altra banda, comenta que l’Ajuntament 
es personarà en el concurs de creditors i apunta que els crèdits públics passen per davant 
d’altres. Finalment, reitera que faran les accions legals que correspongui i que el govern seguirà 
aquesta qüestió de prop. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
18.-  (M1519/4156) Sol·licitem conèixer si l'esdeveniment IV Hola Barcelona! Cocktail al Palauet 
Albéniz significa un cost econòmic per l'Ajuntament de Barcelona, així com si el conveni de 
col·laboració i assessorament que ara fa 4 anys va signar l'Ajuntament de Barcelona (governat 
per CiU) amb Barcelona Global s'ha reeditat malgrat els casos de frau fiscal d'alguns dels socis 
d'aquest lobby empresarial? 
 
EL Sr. GARGANTÉ exposa que el dijous anterior Barcelona Global i l’Ajuntament de 
Barcelona van organitzar la quarta edició del Cocktail Hola, Barcelona!, al Palauet Albéniz, 
amb l’objectiu, segons la web de Barcelona Global, d’obrir les portes a la societat civil i a la 
comunitat internacional establerta a Barcelona, i posar en relleu la seva contribució a la 
competitivitat econòmica de la ciutat i a les oportunitats de negoci. Assenyala que Barcelona 
Global és un exemple paradigmàtic de lobby empresarial i marca agendes municipals. En 
aquest sentit, esmenta que quatre anys enrere va signar un conveni de col·laboració i 
assessorament amb l’Ajuntament de Barcelona, governat per Convergència, i, de la mà 
d’aquests actors empresarials i polítics, l’ajuntament va marcar els plans estratègics en matèria 
d’inversió i promoció econòmica, basat en el document de mesures per a l’impuls econòmic 
anomenat «Barcelona creixement». Remarca que algunes d’aquestes mesures van ser plasmades 
i formalitzades en el Programa d’actuació municipal de la legislatura passada, aprovat pel PSC i 
Esquerra Republicana, que contemplava l’acollida dels Jocs d’Hivern, l’eliminació de traves 
burocràtiques a la gestió empresarial per fer de Barcelona una ciutat business friendly, la 
promoció d’eixos i centres comercials, la configuració d’una marca Barcelona a partir de 
l’organització d’event landings i reimpulsar el 22@ afavorint fiscalment les empreses de les 
tecnologies de la informació i la comunicació. 
A continuació, reitera que a la invitació d’aquell esdeveniment es deia que obrien les portes a la 
societat civil de Barcelona i a la comunitat internacional, text que qualifica de cínic i snob, 
perquè per poder-hi assistir s’ha de rebre una invitació personalitzada i, a més a més, s’ha de 
vestir amb cocktail attire. Afirma que la utilització de l’anglès no és una casualitat i assenyala 
que l’anterior president de Barcelona Global, Marian Puig, va demanar durant una d’aquestes 
trobades que es declarés l’anglès llengua oficial a Barcelona. En canvi, Emili Cuatrecasas, que 
també va ser president d’aquesta entitat, va declarar que molta gent no vol instal·lar-se a 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 44 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
Barcelona perquè saben que hauran de dur els fills a una escola on només es parla català i pensa 
que aquest idioma no serveix per a res. 
Finalment, pregunta si aquest esdeveniment ha tingut un cost per a l’Ajuntament de Barcelona, 
atès que n’és un dels organitzadors, i si el conveni de col·laboració i assessorament, signat fa 
quatre anys i que ha acabat el període de vigència, s’ha reeditat o si es pensa reeditar. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix l’alteració de l’ordre del dia, perquè això li permetrà assistir a un 
acte, tal com tenia previst. 
Seguidament, informa que aquest acte ha costat zero euros a l’Ajuntament de Barcelona. 
Pel que fa al conveni, que fou signat pel Sr. Trias l’any 2013 i té una vigència de quatre anys, 
amb l’objecte de col·laborar per a la promoció de la ciutat de Barcelona mitjançant la xarxa 
Barcelona Global International Council, formada per més de cent professionals barcelonins, no 
solament empresaris, sinó també gent vinculada al món de la recerca i de la cultura, i que viuen 
arreu del món. Indica que aquesta col·laboració va comportar, entre altres qüestions, que 
l’anterior alcalde de Barcelona visités les ciutats de Nova York i Miami. 
A continuació, exposa que el govern municipal manté una bona sintonia amb les organitzacions 
empresarials i sindicals de la ciutat, amb l’objectiu primordial de creació de llocs de treball, de 
reactivació de l’economia i de reducció de les desigualtats, objectius que impliquen activitat 
econòmica, propostes, inversions i atracció de talent. Des d’aquest punt de vista, entén que 
Barcelona Global és un aliat de la ciutat. Afegeix que aquestes polítiques sempre s’han fet en 
col·laboració amb el sector privat i aquesta és una entitat més que també fa aquesta activitat, tal 
com va dir l’alcaldessa en persona justament en aquell esdeveniment. 
Finalment, reitera que en aquest còctel l’ajuntament no ha fet cap aportació econòmica i, de fet, 
ha reduït les aportacions dels governs anteriors, que sí que havien impulsat aquest 
esdeveniment. En concret, informa que l’any 2013 s’hi van destinar 8.800 euros; l’any 2014, 
14.000 euros; l’any 2015, 608 euros, i enguany la despesa ha estat de zero euros. En canvi, 
assenyala que hi ha hagut una col·laboració logística bastant evident, que ha consistit a 
col·locar el faristol i el mobiliari, d’acord amb el Pla de locals, en què l’ajuntament presta 
determinats serveis de suport a actes organitzats en les seves instal·lacions i no suposen un cost 
específic. Indica que això forma part de la contracta que ostenta l’empresa Events per a la gestió 
tècnica de l’espai. 
En conclusió, manifesta que aquest esdeveniment no ha representat cap cost econòmic per a 
l’ajuntament, però entenen que Barcelona Global fa una feina important per a la ciutat, tal com 
altres entitats i associacions empresarials, sindicals o professionals. Per tant, la voluntat del 
govern és compartir amb aquestes entitats els objectius de reactivar l’economia de la ciutat, 
atraure talent i crear llocs de treball de qualitat. 
 
El Sr. GARGANTÉ entén, doncs, que la despesa la va fer Barcelona Global. 
Quant al viatge del Sr. Trias a Nova York, apunta que hi va anar acompanyat de l’anterior 
president d’aquesta organització, el Sr. Cuatrecasas, el qual també ha estat condemnat per frau 
fiscal, com els propietaris de l’empresa Damn. Esmenta aquests aspectes per recordar al govern 
que s’havia compromès a no fer negocis ni acords amb empreses que hagin comès frau fiscal. 
Pel que fa a l’opinió que Barcelona Global és un aliat de la ciutat, creu que és una opinió molt 
exagerada. Admet que pugui ser un aliat del govern, però no de la ciutat. 
Finalment, pregunta si el govern pensa reeditar el conveni amb Barcelona Global o si pensen 
fer-ne un de similar. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 45 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. COLLBONI diu que s’estudiarà la reedició del conveni però en aquest moment no pot dir 
en quins termes perquè encara no n’han parlat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
19.-  (M1519/4157) Sol·licitem conèixer quin és el valor cadastral que tenen els immobles i quina 
quantitat es recapta anualment en concepte d'IBI al Port Comercial i a la Regasificadora 
respectivament, així com si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu que paguen els 
immobles de característiques especials. 
 
El Sr. GARGANTÉ admet que ha comès un error perquè havia entès equivocadament que el 
comitè d’empresa del zoo venia de la mà del Partit Popular, però li han deixat molt clar que no 
era així, circumstància de la qual s’alegra. 
Pel que fa a la pregunta, exposa que l’ordenança fiscal de l’Ajuntament de Barcelona 
corresponent a l’IBI preveu, tal com preveu la Llei d’hisendes locals, un tipus de gravamen 
només per als béns de característiques especials. En el cas de Barcelona, consten el Port 
Comercial i la Regasificadora que explota Enagas, amb uns tipus bastant per sota del que podria 
arribar a ser el topall màxim, que és d’1.3. Assenyala que les activitats que es fan en aquests 
espais són altament lucratives, especialment pel que fa al Port Comercial, que inclou tant negoci 
relacionat amb exportacions i importacions com transport de persones. Tenint en compte que 
s’han d’abordar les ordenances fiscals per a 2017, pregunta quin és el valor cadastral que tenen 
aquests immobles, quina quantitat es recapta anualment en concepte d’IBI al Port Comercial i a 
la Regasificadora, i si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu que paguen els 
immobles de característiques especials. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que el port de Barcelona integra dos béns immobles de 
característiques especials, que són de naturalesa diferent, un és el Port Comercial i l’altre 
correspon a les regasificadores. Informa que el valor cadastral conjunt dels dos béns immobles 
de característiques especials al port és de 1.778 milions d’euros i concreta que la ponència dels 
valors cadastrals és vigent des de 2008. Pel que fa a la recaptació, indica que puja a 11 milions 
d’euros. Afegeix que en aquests béns del port hi ha vuitanta contribuents, incloses l’Autoritat 
Portuària i les empreses regasificadores. 
 
El Sr. GARGANTÉ torna a preguntar si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu 
que paguen els immobles de característiques especials, tenint en compte que es pot jugar amb 
una forquilla d’entre 0.4 i 1.3, i en aquest moment està en un 0.6. 
 
El Sr. PISARELLO comenta que en el debat de les ordenances fiscals de 2017 caldrà avaluar 
aquesta possibilitat i estaran encantats de parlar amb la CUP la proposta que facin i d’estudiar-
la. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/4182) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 19 d'abril de 2016: 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 46 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
(M1519/3138) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. que el President de l'Institut 
Municipal d'Hisenda mantingui una reunió amb els treballadors i treballadores de la Divisió de 
"Relacions amb el Contribuent" de l'Institut Municipal d'Hisenda abans d'un mes, per escoltar la 
problemàtica existent en el dimensionament de la plantilla d'aquesta Divisió i proposar 
solucions concretes i consensuades amb el personal afectat que ajudin a millorar la gestió 
tributària de Barcelona. 2. Que es reformuli la valoració del SOM en relació a la Divisió de 
"Relacions amb el Contribuent" per millorar el seu reconeixement professional i possibilitar un 
millor dimensionament d'aquesta Divisió. 3. Dimensionar la plantilla d'aquesta Divisió 
adequadament per garantir que el personal pot fer la seva tasca en els condicions correctes i 
amb la finalitat de millorar les condicions laborals d'aquest organisme municipal i l'atenció 
tributària als barcelonins i barcelonines. 4. Dotar els mitjans informàtics (software i hardware) 
adequats, amb l'acompanyament dels cursos de formació corresponents, per a que els 
treballadors d'aquesta Divisió puguin desenvolupar les seves tasques de la manera més eficaç i 
eficient possible, i així millorar la gestió tributària de Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que aquesta proposició es va aprovar el 19 d’abril de 2016, 
relacionada amb els treballadors de l’Institut Municipal d’Hisenda. Recorda que en aquell debat 
el portaveu de la CUP també va qüestionar la legitimitat del Partit Popular per defensar aquests 
treballadors, però indica que la qüestió és que aquest partit defensa tots els treballadors que 
tenen problemes, independentment de qui votin, i que consideren que s’han de tractar en seu 
municipal. En aquest sentit, manifesta que no són tan sectaris per decidir qui és treballador o 
qui no ho és en funció del vot que emeti. 
Pel que fa a la proposició del 19 d’abril, recorda que es va aprovar que el president de l’IMH 
mantindria una reunió amb els treballadors de Relacions amb el Contribuent, que es reformulés 
la valoració del SOM sobre aquesta divisió de l’institut, dimensionar la plantilla d’aquesta 
divisió per garantir que el personal pugui fer la seva tasca en condicions correctes i dotar-la de 
mitjans informàtics amb l’acompanyament de cursos de formació per als treballadors d’aquesta 
divisió. 
A continuació, exposa que el seu grup no té coneixement que s’hagin complert els acords de la 
proposició, malgrat que els han dit que hi va haver una reunió amb el president, tot i que no va 
donar cap fruit. Per tant, demana que es compleixin aquests acords. 
 
El Sr. AYALA informa que després de la reunió del president ell mateix es va reunir amb cada 
una de les seccions sindicals, en la qual es van exposar totes les problemàtiques que hi havia i, a 
partir d’aquí, han començat a treballar. Concretament, indica que s’ha iniciat un pla de recursos 
humans per superar la problemàtica que provoca el marc legal del Partit Popular, que és el que 
impedeix resoldre aquesta situació d’una manera ràpida. Així, apunta que s’ha trobat una sèrie 
de solucions a aquestes restriccions i actualment s’ha iniciat un pla de reposició de treballadors 
que no només afecta l’IMH, sinó tot l’ajuntament. Remarca que ja s’ha iniciat el procés 
d’examen dels futurs interins, tot i que lamenta que, a causa de la situació econòmica, hi ha deu 
candidats més per plaça oferta i se n’ha de fer tota la valoració, procés que és llarg. Un cop es 
tanquin aquestes proves, les persones seleccionades es destinaran a cada una de les seccions de 
l’ajuntament, inclòs l’IMH. 
Respecte a la reformulació de la valoració del SOM, assenyala que s’ha de plantejar a les taules 
de negociació del conveni, tal com es va acordar en el consell rector, i estan treballant en aquest 
procés. 
Finalment, pel que fa als mitjans informàtics, recorda que des de fa quatre anys l’IMH està 
immers en un nou pla de sistemes. Informa que en aquest moment ja s’ha acabat la primera 
fase, de manera que tots els treballadors d’aquest institut tenen el maquinari corresponent per 
fer la seva feina, i la segona fase és a punt d’iniciar-se. Quant a la formació, informa que també 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 47 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
s’està ultimant un pla que inclou tots els temes informàtics, a més a més d’altres temes, i, 
respecte al SAP, apunta que es posarà a disposició dels empleats de l’IMH i de la resta 
d’empleats de l’ajuntament. 
Conclou, doncs, que s’està treballant i avançant en tots els punts de la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS no entén que, estant present el president de l’IMH, no sigui aquest qui 
respongui, malgrat el respecte que té pel gerent d’Economia, perquè la proposició al·ludia 
directament al president d’aquest institut. 
D’altra banda, comenta que la percepció que tenen els treballadors és que pràcticament no s’ha 
fet res del que es va acordar. Per tant, demana que el president de l’IMH torni a parlar amb 
aquests treballadors afectats i que posi fil a l’agulla per resoldre aquests temes, els quals 
puntualitza que no depenen del Govern del Partit Popular. Així, assenyala que la reformulació 
de la valoració del SOM és una competència de l’ajuntament, que el redimensionament de la 
plantilla amb empleats que demanen el trasllat de departament no té res a veure amb la 
legislació del Partit Popular i, finalment, que la dotació de mitjans informàtics també és 
competència municipal. Per tant, demana que el govern no llenci pilotes fora. 
Per acabar, insisteix a demanar que el president de l’IMH es reuneixi amb els treballadors, els 
quals no tenen la percepció que aquesta problemàtica s’hagi solucionat. 
 
El Sr. COLOM comenta que des de final del mes de maig de 2016 el president és el Sr. 
Pisarello. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.-  (M1519/4160) Es requereix al Govern municipal que informi sobre la proposició aprovada en la 
sessió de 12 de juliol de 2016 amb el contingut següent: (M1519/3594) La Comissió 
d'Economia i Hisenda acorda: instar al govern de Barcelona en Comú i PSC a: Primer.- 
Impulsar un procés participatiu i vinculant per tal de decidir la destinació de, com a mínim, un 
5% del pressupost municipal corresponent a l'any 2017 per tal d'incorporar-ho prèviament a la 
seva aprovació al plenari del Consell Municipal. Segon.- Iniciar un debat popular entre veïns i 
veïnes, el teixit associatiu i els moviments populars de la ciutat per tal de deliberar entorn de les 
prioritats pressupostàries. Les conclusions d'aquest debat seran tingudes en compte a l'hora de 
confeccionar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per al 2017. Tercer.- Crear una 
comissió de seguiment entre govern, grups municipals i representants de les associacions de la 
ciutat per tal de col·laborar el disseny i execució del procés participatiu. 
 
El Sr. GARGANTÉ respon a la intervenció anterior del Sr. Mulleras que la contrareforma 
laboral del Partit Popular és sectarisme patronal, com també ho va ser el robatori de la paga 
extra a tots els empleats i empleades públics l’any 2012. Per tant, demana que no es disfressin 
de partit proletari perquè ja els coneixen molt bé. 
A continuació, llegeix el text del seguiment de proposició i pregunta si s’ha implementat alguna 
de les mesures aprovades amb aquesta proposició. 
 
La Sra. PIN informa que durant la tardor d’enguany es faran dues proves pilot als districtes de 
Gràcia i de l’Eixample. Assenyala que hi ha molts municipis que fan pressupostos participatius, 
però comenta que la voluntat del govern és eixamplar el concepte de participació en els 
pressupostos i, en aquest sentit, insisteix que faran dues proves pilot als districtes esmentats pel 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 48 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7 
 
que fa a priorització de projectes i d’inversió. Indica que aquests temes s’han treballat amb 
diversos col·lectius que coneixen la temàtica dels pressupostos participatius. 
Tot seguit, comenta que aquestes proves pilot han de servir per veure quines dificultats té 
l'Administració per fer participació en els pressupostos, dificultats que ja es van fer paleses en 
la redacció del PAM i intueixen que en el cas dels pressupostos participatius també sorgiran 
dificultats. Reitera que es tracta d’estudiar la definició i la priorització de projectes estratègics 
que van sorgir del procés participatiu relatiu al PAM. Així, doncs, el mes d’octubre 
s’anunciaran aquestes proves pilot i s’estudiarà si aquests processos es poden estendre a tota la 
ciutat. 
 
El Sr. GARGANTÉ entén que el govern es planteja que de cara a 2018 hi haurà una part com a 
mínim del 5 % de pressupostos participatius vinculants. 
 
La Sra. PIN confirma que les dues proves pilot que ha anunciat tindran resultats vinculants i 
insisteix que aquest model és molt ambiciós i que l’objectiu del govern, tal com consta en el 
programa electoral, és que un 5 % del pressupost municipal es decideixi de manera participada. 
Tanmateix, no es vol comprometre ni en el percentatge ni en l’any d’aplicació perquè intueix 
que hi haurà moltes dificultats, però creuen que els pressupostos participatius han de funcionar 
com un mecanisme de redistribució de la riquesa, de transparència, de relació de 
l'Administració amb la ciutadania i de responsabilització de la ciutadania.  
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.14 h. 
 
Ref:  CCP 11/16 Economia i Hisenda 49 
v.  23/ 9/ 2016     12: 7