ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 20 de setembre de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2016, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de 
la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz 
Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Carmen Andrés Añón, Maite 
Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, 
Marilén Barceló Verea, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Àngeles Esteller Ruedas i Maria Rovira 
Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació 
del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni i Cuadrado, 
Raimond Blasi i Navarro, Alfred Bosch i Pascual i la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. 
 
Igualment, hi són presents els Srs.: Ricard Vinyes i Ribas, comissionat de Programes de 
Memòria, Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats, Jordi 
Sánchez i Masip, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials i la Sra. Montserrat Martínez 
Riba, directora de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó. 
 
No hi són presents: la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano. 
 
S’obre la sessió a les 9.35 h. 
 
La Sra. BENEDÍ inicia la sessió anunciant que els punts 3 i 20 (compareixença demanada per 
ERC i pregunta de la CUP, respectivament) es tractaran alhora, mentre que no s’hi ajuntarà la 
proposició de CiU referida al mateix tema, atès que el Grup d’ERC no vol ajuntar-la amb la 
compareixença. 
 
El Sr. CIURANA ho troba una mica absurd, i indica que el Grup de CiU no està a favor de la 
modificació de l’ordre del dia tal com es planteja, modificació que s’ha de votar. 
 
La Sra. FANDOS no entén que s’ajuntin la compareixença i la pregunta i no la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ, després de sentir parlar diferents representats dels grups, informa que 
finalment el Grup d’ERC sí que ho vol ajuntar. 
A continuació, informa que també s’ajunten els punts 18 i 19 (preguntes d’ERC i del PP, 
respectivament). 
 
El Sr. CIURANA posa de manifest que el mes de juny es va aprovar que comparegués el 
regidor de Cultura en una comissió extraordinària per parlar de l’àmbit cultural, però el regidor 
va demanar-li personalment, com a favor, perquè li coincidia amb una intervenció a l’Àrea 
Metropolitana, passar-ho al setembre. Aquesta compareixença no s’ha convocat i, a més, el 
regidor va explicar ahir en una conferència allò que hauria d’haver explicat a la Comissió, acte 
que considera poc respectuós amb la Comissió. Demana a la presidenta, responsable de 
convocar la comissió extraordinària, que aclareixi per què no s’ha fet i si es farà. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. BENEDÍ confirma que així ho farà. 
 
La Sra. ESTELLER coincideix que és una manca de respecte que el regidor de Cultura posposi 
la comissió del juliol al setembre, sense fixar-ne data, i exposi tot el seu projecte cultural en una 
conferència. Subratlla que si va adquirir el compromís d’exposar el projecte a la Comissió, és 
aquí on l’hauria d’haver presentat, en lloc de fer-ho, com fa el Govern habitualment, als mitjans 
de comunicació o a conferències externes. Li demana que concreti una data per presentar-ho a 
la Comissió al més aviat possible. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II)  Part informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions 
següents: 
 
1.-  (20160273)  
Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza 
despesa del contracte de prestació dels serveis de gestió de l’estratègia municipal de prevenció 
primària de la violència masclista en l’entorn educatiu, per als exercicis 2016-2017, i per un 
import de 63.822,29 euros. 
 
2.-  (20160244)  
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza 
despesa del contracte de prestació del servei de suport tècnic al desenvolupament de l’acord 
ciutadà per una Barcelona Inclusiva i les estratègies d’inclusió que s’impulsen en el seu marc, 
per als exercicis 2017-2018, i per un import de 424.368,44 euros. 
 
3.-  (160200003) Districte de les Corts 
Del gerent municipal, de 29 de juliol de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient per a la gestió i explotació de la instal·lació municipal esportiva 
Pavelló de l’Illa, ubicat al carrer Numància, 142, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 
119.460,00 euros. 
 
4.-  (186/2016) Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
Del gerent municipal, de 13 de setembre de 2016, que aprova el Plec de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient per a l’execució de les obres de remodelació de la sala d’actes i 
espais adjacents del Centre Cívic Sarrià, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 
111.206,78 euros. 
 
5.-  (20162157) Districte de Gràcia 
Del gerent municipal, de 12 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza 
despesa del contracte de prestació del servei de dinamització de l’espai de gent gran La Violeta 
i la dinamització del programa de gent gran del Districte de Gràcia, per als exercicis 2016-2019, 
i per un import de 251.960,78 euros. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
6.-  (131/2016) Districte d’Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza 
despesa per a la contractació de l’organització i execució de la Cavalcada de Reis del Districte 
d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 57.100,00 euros. 
 
7.-  (2157/2016) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza 
despesa per a la contractació del servei de disseny i execució Fàbrica dels Reis d’Orient 2016 al 
Districte de Sant Andreu, amb la finalitat de foment de l’ocupació de persones amb dificultats 
particulars d’inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 
66.990,04 euros. 
 
8.-  (20160005)  
Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte del 
servei de seguretat als equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA) de l’Àrea de Drets 
Socials a CIS Compañía Integral de Seguridad, S.A., per als exercicis 2016-2018, i per un 
import de 53.066,85 euros. 
 
9.-  (20169205)  
Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte per 
la gestió i dinamització Projecte Xeix 2016-2018 a Sigma Servicios Profesionales Para, per als 
exercicis 2016-2018, i per un import de 158.422,52 euros.  
 
10.- (20160184)  
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que adjudica a Comercial Reprográfica y 
Maquinaria de Oficina, S.A. el contracte de l’adquisició de 12 fotocopiadores multifunció, 
mitjançant arrendament amb opció a compra, i el seu manteniment, per a les diferents 
dependències de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2020, i per un import de 
104.745,53 euros. 
 
11.- (20169204) Districte de Sants-Montjuïc 
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte a 
Calaix de Cultura, SL per a la gestió i la dinamització del Servei de Noves Tecnologies (Punts 
Multimèdia Casa del Mig i La Marina), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 
163.435,54 euros. 
 
12.- (210/2015) Districte d’Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 25 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte per 
a la gestió i la dinamització dels casal de barri Vall Hebron-Can Travi a Iniciatives i Programes, 
SL, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 193.745,97 euros. 
 
13.- (2001/2016) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 18 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte 
d’atenció a situacions de vulnerabilitat als barris de La Franja, a Progess Projec. Gestió Serveis 
Socials, SL, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 115.254,48 euros. 
 
El Sr. CIURANA observa que BC reiteradament externalitza (privatitza) serveis públics 
essencials i gestió d’equipaments públics. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
14.- (099/2016-16S05531) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona (Districte d’Horta-Guinardó) i l’Associació "Casal de la Font d’en Fargues", amb 
NIF G64884489, per a la gestió cívica municipal del Casal Font d’en Fargues, ubicat al carrer 
Pedrell, núm. 67-69, en el marc del projecte de dinamització i gestió del Casal de la Font d’en 
Fargues, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de 
l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions 
aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; FACULTAR la Sra. Mercedes Vida Lago, 
regidora del Districte d’Horta-Guinardó per a la signatura del Conveni; AUTORITZAR I 
DISPOSAR la despesa per un import de 245.312,00 euros de subvenció màxima amb càrrec al/s 
pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’Associació Casal de 
la Font d’en Fargues, amb NIF G-64884489, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient per finançar les obligacions derivades d’aquest Conveni en els exercicis successius. 
REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del 
pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i 
justificació dels fons rebuts. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
15.- (16C00017) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics en la 
modalitat de concessió del Complex Esportiu Municipal Teixonera Vall Hebron, per un termini 
de dos anys, amb una possible pròrroga màxima de dos anys, i un cànon anual de 12.000,00 
euros; amb número de contracte 16C00017, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; 
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
16.- (160200002) RATIFICAR la resolució de la Gerència Municipal de 21 d’abril de 2016, 
d’acord amb l’establert en l’article 67 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic 
de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. DESESTIMAR, la 
sol·licitud presentada per l’entitat Club Lleuresport de Barcelona, referent a la subrogació del 
personal de la cafeteria del Centre Cívic Can Deu, d’acord amb l’informe jurídic, de 23 de maig 
de 2016, que s’acompanya com a document annex d’aquesta resolució. ADJUDICAR el 
contracte núm. 16C00009, que té per objecte la gestió de serveis públics en la modalitat de 
concessió per a la gestió i explotació del centre cívic Can Deu per al període comprès entre l’1 
de juliol de 2016 fins el 31 de desembre de 2019, per un import de 472.500,00 euros, exempt 
d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a 
Club Lleuresport de Barcelona amb NIF G60320132, i d’acord amb la seva proposició, en ser 
considerada l’oferta més avantatjosa. REDUIR l’esmentat import en la quantitat d’11.250,00 
euros degut a la manca de prestació del servei en relació a la previsió inicial que era l’1 de juliol 
de 2016 i la previsió actual d’inici de les prestacions que és l’1 d’agost de 2016. DISPOSAR a 
favor de l’adjudicatari la quantitat de 461.250,00 euros IVA exempt, amb càrrec a les partides i 
als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, sotmesa a la condició suspensiva 
d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. ANUL·LAR 
part de l’autorització de despesa per un import de 52.500,00 euros amb càrrec als pressupostos i 
partides indicades en aquest mateix document. NOTIFICAR la present resolució als licitadors, 
PUBLICAR-LA en el perfil del contractista; REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el 
termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, 
comparegui per FORMALITZAR el contracte a les dependències del Districte de les Corts; i 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
17.- (20160238) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió 
del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a persones que viuen violència masclista 
(CMAU-VM), d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de 
contracte 16002832, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i 
amb un pressupost total de licitació d’1.815.108,94 euros, IVA inclòs; APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 
1.650.099,04 euros de pressupost net i 165.009,90 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu 
del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
18.- (20160245) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió 
de l’equipament integral Nou Barris: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial 
nocturn de primera acollida per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les 
persones en risc d’exclusió social, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions 
tècniques, amb núm. de contracte 16002509, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.786.214,69 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 
i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 
6.169.286,08 euros de pressupost net i 616.928,61 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu 
del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
19.- (20160247) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió 
del Servei d’Habitatges d’Inclusió amb suport socioeducatiu, adreçat a famílies i persones soles 
en situació de greu vulnerabilitat afectades per la pèrdua o manca d’habitatge, i el foment de la 
inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, dividit en 3 lots, d’acord amb les 
previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002975, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 3.226.869,08 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: 2.933.517,32 euros de pressupost net i 293.351,72 
euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; amb el desglossament següent: LOT 1: 
1.031.334,64 euros, IVA inclòs dels quals 937.576,96 euros, corresponen al preu net i 
93.757,68 euros a l’IVA. LOT 2: 1.014.258,20 euros, IVA inclòs dels quals 922.052,92 euros 
corresponen al preu net i 92.205,28 euros a l’IVA. LOT 3: 1.181.276,20 euros, IVA inclòs dels 
quals 1.073.887,44 euros corresponen al preu net i 107.388,76 euros a l’IVA. Atès que el 
present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se 
subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Acords de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 
 
20.- (16SJ0032) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament 
municipal Casal de Barri de Prosperitat, ubicat a la plaça Àngel Pestanya, 1 de Barcelona. 
AUTORITZAR i DISPOSAR a favor de La Prosperitat cultura en acció 2, amb NIF 
G64781123, la despesa per un import total de 673.525,00 euros, essent l’import de 116.125,00 
euros per l’any 2016, l’import de 278.700,00 euros per l’any 2017 i l’import de 278.700,00 
euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels 
pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos 
corresponents. ATORGAR la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional, a La prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, per un import total de 
673.525,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Casal 
de Barri de Prosperitat, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 
de novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en els articles 6.2 i 6.3 de la 
Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel 
Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública 
donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. FACULTAR per a la signatura de 
l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. 
REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar des de la 
finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
21.- (16SJ0033) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament 
municipal Centre Cívic Can Basté, ubicat al passeig Fabra i Puig, 274-276 de Barcelona. 
AUTORITZAR i DISPOSAR a favor de Turó acció sociocultural (TASC), amb NIF 
G63695381, la despesa per un import total de 536.625,00 euros, essent l’import de 105.625,00 
euros per l’any 2016, l’import de 205.500,00 euros per l’any 2017 i l’import de 225.500,00 
euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels 
pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos 
corresponents. ATORGAR la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional, a Turó Acció Sociocultural (TASC), amb NIF G63695381, per un import total de 
536.625,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Centre 
Cívic Can Basté, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de 
novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en l’article 6.2 i 6.3 de la 
Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel 
Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública 
donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. FACULTAR per a la signatura de 
l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. 
REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar des de la 
finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
22.- (16SJ0034) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament 
municipal Ateneu Popular Nou Barris, ubicat al carrer Portlligat, 1-31 de Barcelona. 
AUTORITZAR i DISPOSAR a favor de Bidó de Nou Barris, amb NIF G58327289, la despesa 
per un import de total de 706.148,98 euros, essent l’import de 121.749,82 euros per l’any 2016, 
l’import de 292.199,58 euros per l’any 2017 i l’import de 292.199,58 euros per l’any 2018, amb 
càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. ATORGAR la 
subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Bidó de Nou 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Barris, amb NIF G58327289, per un import total de 706.148,98 euros, pel conveni de gestió 
cívica de les activitats a l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, de conformitat 
amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
d’acord amb allò previst en l’article 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les 
Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 
2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que 
concorre el projecte. FACULTAR per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet 
Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, 
en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de la subvenció, presenti la 
justificació dels fons rebuts. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
23.- (15SJ0076) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Camp de futbol de Vallbona, ubicat al carrer Oristà, 8-10 de Barcelona, entre 
l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Racing Vallbona Club de Futbol, 
NIF G-60056041. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva 
excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR l’entitat beneficiària 
presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una 
memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una 
memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR per a la signatura de 
l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
24.- (15SJ0077) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Camp de futbol Canyelles, ubicat a la carretera Alta de Roquetes, 55-63 de 
Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Esportiu 
Canyelles, NIF G64599715. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la 
seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR l’entitat 
beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del 
conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats 
obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR per a la 
signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou 
Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
25.- (15SJ0079) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Camp de futbol del Turó de la Peira, ubicat al carrer Travau, 62 de Barcelona, entre 
l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Centro Cultural Deportivo Turó 
de la Peira, NIF G08543480. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la 
seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR l’entitat 
beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del 
conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats 
obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR per a la 
signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou 
Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
26.- (15SJ0080) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Complex Esportiu Municipal Guineueta, ubicat al carrer Castor, 1-11 de Barcelona, 
entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Escola Esportiva 
Guineueta, NIF G58502436. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la 
seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR l’entitat 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del 
conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats 
obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR per a la 
signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou 
Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
27.- (15SJ0081) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Pavelló Poliesportiu “Ramón Aldrofeu” Virrei Amat, ubicat al carrer Joan Alcover, 6 
de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Secció 
Esportiva Santa Eulàlia, NIF G58274556. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública 
donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR 
l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la 
finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el 
resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR 
per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte 
de Nou Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
28.- (15SJ0083) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament 
municipal Camp de futbol de Porta, ubicat al passatge Andreu Nin, s/n, de Barcelona, entre 
l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Alzamora, Club de Futbol, NIF 
G58804311. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva 
excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. REQUERIR l’entitat beneficiària 
presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una 
memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una 
memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. FACULTAR per a la signatura de 
l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
29.- (50000/2017) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics, en 
la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Sarrià per als anys 2017-
2019, amb núm. de contracte 16C00021, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 880.152,00 euros exempt d’IVA, en 
concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució 
d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització; i DONAR compte 
d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
30.- (20160252) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de 
recollida, transport, emmagatzematge i custodia provisional de béns i estris procedents de 
desnonaments judicials o de situacions d’emergència que a criteri dels serveis socials 
requereixin aquests serveis, i posterior tractament de residus i el foment de la inserció laboral de 
les persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les 
previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003523, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 7.002.490,22 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: 5.787.182 euros de pressupost net i 1.215.308,22 
euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
31.- (20160266) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió 
de l’equipament integral Meridiana: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial 
nocturn de primera acollida per a persones sense llar i el foment de la inserció laboral de les 
persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les 
previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003529, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 6.242.156,87 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: 5.674.688,06 euros de pressupost net i 567.468,81 
euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
32.- (20160291) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió integral i 
l’administració del centre de dia “Casa Bloc” i el programa “Temps per a Tu”, d’acord amb les 
previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002809, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació d’1.218.211,44 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, 
el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors 
del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: 1.172.125,62 euros de pressupost net i 46.085,82 
euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 4%; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
33.- (20160301) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis per a la 
gestió dels menjadors socials diürns de Navas i Paral·lel adreçat a persones que es troben en 
situació d’extrema pobresa i/o exclusió social a la ciutat i pel foment de l’ocupació de persones 
amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 
2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 
16003515, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació de 6.007.336,59 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos 
que s’indiquen en el document comptable, per un import de 5.461.215,08 euros de pressupost 
net i 546.121,51 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, amb el següent 
desglossament: - LOT 1: 3.240.781,43 euros, IVA inclòs dels quals 2.946.164,94 euros 
corresponen al preu net i 294.616,49 euros a l’IVA. - LOT 2: 2.766.555,16 euros, IVA inclòs 
dels quals 2.515.050,14 euros corresponen al preu net i 251.505,02 euros a l’IVA. Atès que el 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se 
subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els pressupostos corresponents. DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
34.- (20160342) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió del servei d’inserció 
social (SIS), durant els anys 2017 i 2018, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions 
tècniques, amb núm. de contracte 16002004, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.696.985,82 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent 
desglossament: 5.179.078,02 euros, pressupost net, i 517.907,80 euros en concepte d’impost 
sobre el Valor Afegit al tipus del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient 
en el/s pressupost/os corresponents; DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 
 
35.- (20160125) ADJUDICAR el contracte núm. 16001971, que té per objecte la gestió del 
Centre d’Allotjament Temporal Familiar Sant Pere Més Baix i el foment de la inserció de les 
persones en risc d’exclusió, per un import de 718.834,62 euros, exempt d’IVA, de conformitat 
amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a l’Associació 
Prohabitatge, amb NIF núm. G61964102, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta 
econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat 
i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable, l’import de 718.834,62 euros, exempt d’IVA. FIXAR en 35.941,73 euros l’import 
de la garantia definitiva i, RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 8 de setembre de 2016: 
 
36.- (20160137) ADJUDICAR el contracte núm. 16001338, que té per objecte la prestació del 
Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de 
la ciutat així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, 
per un import de 608.288,80 euros, IVA exempt (400,19 euros per cada punt JIP/mes), a partir 
de l’1 de setembre de 2016 o altrament el que es fixi en la formalització del contracte si és 
posterior, i fins al 31 d’agost de 2018, de conformitat amb la proposta de valoració i 
classificació continguda en l’expedient a Fundació Pia Autònoma Institut Pere Tarrés 
d’Educació en l’Esplai (Fundació Pere Tarrés), amb NIF núm. R5800395E, i d’acord amb la 
seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable per un import de 608.288,80 euros, IVA 
exempt. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 
dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment 
per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 
 
37.- (2298/2016) APROVAR el conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Educació, Cultura 
i Esport, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, la Generalitat de Catalunya, la 
Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació del Gran Teatre del Liceu per 
a la creació de la Comissió Interadministrativa de l’esdeveniment excepcional d’interès públic 
del 20è aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i el bicentenari de la 
creació de la “Societat d’Accionistes”, que estarà vigent des del dia de la seva signatura i fins a 
l’aprovació per la Comissió Interadministrativa de la proposta de liquidació de les actuacions 
relacionades, que haurà de produir-se, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2019. DONAR-
NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Unitat Contra l’Exclusió Residencial 
 
El Sr. MONTANER explica que es presenta aquest informe després de set mesos de 
funcionament de la UCER per millorar-ne els resultats i atendre suggeriments i crítiques que 
facin que l’informe anual sigui encara més útil. 
Recorda que els tres objectius principals de la UCER, que incorpora el SIPHO, són actuar 
contra els desnonaments a la ciutat; gestionar i resoldre les diferents situacions precàries 
d’ocupació d’habitatges i actuacions de disciplina en matèria d’habitatge a partir de la legislació 
vigent. 
A continuació, destaca quatre aspectes de l’informe: 
1. En set mesos s’han gestionat 1.515 casos de desnonament, que afecten unes 4.200 persones. 
L’augment de casos atesos (l’any passat se’n van atendre 1.092) reflecteix una actitud molt més 
activa en l’afrontament d’aquestes qüestions. 
2. Dels 1.515 casos atesos s’han resolt 581, amb solució temporal o definitiva, i se n’han ajornat 
884. El 94% dels casos de llançament són per lloguer. 
3. Es treballa tant en un informe tècnic com en un informe social de cada un dels casos (uns 
1.000) de pisos ocupats a precari. Això implica dues procedències. Una són els 212 pisos que 
han estat cedits o comprat, i 16 pisos que s’estudien a través dels procediments de tempteig.  
La majoria d’aquests pisos són de grans tenidors; per exemple, n’hi ha 347 del BBVA i 130 de 
la Sareb. 
4. Hi ha uns 350 procediments oberts pel que fa a multes i sancions, que van des de multes per 
habitatges buits fins a multes per infrahabitatge. 
Clou la intervenció subratllant que mai no s’havia creat una UCER i que se’n volen exposar les 
dades amb total transparència. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
La Sra. FANDOS agraeix l’informe, però entén que la presentació als set mesos respon a una 
voluntat de donar explicacions davant d’una relliscada important de l’alcaldessa relacionada 
amb un desnonament. Entén també que els discursos de la campanya electoral de BC eren 
merament una campanya publicitària: deien que acabarien els desnonaments, però no només 
encara n’hi ha, sinó que augmenten. 
Reconeix que s’hi ha contractat més gent —no s’ha explicat quantes d’aquestes persones 
provenen de la PAH—, però observa que abans, amb el personal que ja es tenia de les oficines 
d’habitatge, es feia la mateixa feina, igual que amb la resta de professionals que hi havia a 
Serveis Socials i nega que s’hi treballi més activament. Puntualitza que el Govern actual ha 
pogut aplicar una llei que l’anterior no tenia, i ara es queixa que torna a no poder-la aplicar. 
Subratlla que va ser CiU qui va crear tots els protocols, etc., per actuar en els casos de 
desnonament, ja que abans no s’hi feia res, i els protocols creats per CiU són els mateixos que 
aplica BC. 
Per acabar, afirma que els membres de BC, especialment l’alcaldessa, fan política dels 
desnonaments, i subratlla que cal que tots hi treballin plegats i deixin d’eludir responsabilitats. 
 
La Sra. BARCELÓ considera que aquest informe demostra que la teoria i la pràctica es 
contradiuen, com també ho demostren casos com el desnonament del passat dimecres a Sants 
d’una família que havia demanat un habitatge social el 20 de juny. L’alcaldessa va eludir la 
seva responsabilitat, i l’Ajuntament podria haver frenat aquest desnonament i no ho va fer. 
Pregunta per què no ho va fer, i recrimina que l’alcaldessa n’hagi culpat els Mossos —tot 
atacant-los per fer la seva feina— quan ha estat l’Ajuntament mateix qui no ha complert, perquè 
ha estat incapaç de trobar un habitatge social a la família. 
Pregunta si les famílies dels desnonaments ajornats disposaran d’un habitatge digne, i subratlla 
que per abordar el tema de l’habitatge digne calen mesures reals i útils, no limitar-se a presentar 
informes i publicar tuits dient que «el dret a l’habitatge és un dret com una casa». 
Recorda que el primer que va demanar el Grup de C’s al Parlament va ser la dació en pagament, 
i la primera proposta que va presentar a la Comissió va ser revisar els criteris d’accés als 
habitatges d’emergència social. 
Considera que l’habitatge social a la ciutat és escàs, i que amb la proposta del Govern només 
s’arribaria al 2%, quan la síndica de Greuges recomana arribar al 15%. 
En darrer lloc, observa que les persones amb necessitats no poden esperar, de manera que cal 
actuar, també en la reforma de Serveis Socials, i remarca que cal atenció immediata, no rodes 
de premsa, i que el Govern demostra manca de lideratge i d’iniciativa, promeses incomplertes i 
incapacitat per governar amb una política pràctica. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix l’informe, però lamenta les mancances en comunicació i col·laboració 
amb els treballadors i les treballadores de Serveis Socials, part implicada en el procés, que ha 
assenyalat l’escassa informació que ha rebut respecte als dispositius i les activats amb relació a 
l’habitatge, com per exemple la UCER. 
Posa en relleu que en set mesos s’ha hagut de donar resposta a un 38% més de casos que durant 
el 2015, i que les dades de la UCER reflecteixen una realitat molt dolorosa pel que fa als 
desnonaments a Barcelona, amb Nou Barris com a districte amb més casos. 
Observa que el 94% dels desnonaments són d’habitatges de lloguer. Entén que cal tractar el 
tema de l’augment del lloguer a la ciutat i mobilitzar l’habitatge buit per ampliar el parc públic 
de lloguer social per evitar solucions tardanes i en règim de pensions. Pregunta què s’ha fet en 
aquest sentit. 
Indica que en el 56% dels desnonaments que es produeixen per impagament del lloguer hi ha 
menors i que el desnonament de Sants —que ha generat polèmica institucional, controvèrsia 
política i desconcert— no és un cas aïllat. Coincideix que si bé BC en campanya anunciava que 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
posaria fi als desnonaments, aquests han augmentat, i considera que l’enfrontament a les xarxes 
socials protagonitzat per la Sra. Colau el dia del desnonament de Sants no demostra una manera 
òptima de governar la ciutat ni de fer d’alcaldessa. 
No entén per què en el cas de Sants no es va proporcionar un pis ràpidament si es tractava d’un 
cas d’emergència social i l’Ajuntament disposa de circuits especials i ràpids per atendre aquests 
casos, ni per què la Taula d’Emergències no es reuneix a l’agost. 
Conclou que BC genera polèmiques amb els desnonaments i no assumeix la seva responsabilitat 
per amagar la seva incapacitat a l’hora de dur a terme allò a què es va comprometre en 
campanya. 
 
La Sra. ESTELLER critica el Govern municipal per haver estat incapaç d’oferir un pis a una 
família i de complir la proclama d’aconseguir una ciutat sense cap desnonament, i critica 
l’alcaldessa per, un cop més, haver eludit responsabilitats i haver protagonitzat un acte impropi 
d’una institució i d’una alcaldessa que han de representar la ciutat i l’Ajuntament. En aquest 
cas, va provocar un confrontament institucional i va posar en una situació complicada els 
Mossos d’Esquadra. 
Afirma que la Sra. Colau es va presentar a les eleccions enganyant la ciutadania, i que no li 
importa jugar amb els sentiments de la gent mentre aconsegueixi una portada o un bon 
informatiu. La defineix com una persona sense escrúpols. 
Exposa que només el 4,55% de la gent atesa són famílies, mentre que el 27% són ocupes que 
l’Ajuntament paga, amb qui fa d’intermediari per trobar-los habitatges, i que sovint fa passar 
per davant de moltes famílies que estan en llista d’espera del Registre de Sol·licitants 
d’Habitatges de Protecció Social. 
Considera que el Govern podria fer molt més per aquestes famílies. Observa que molts dels 75 
solars buits que hi ha a Barcelona només serveixen per a activitats d’oci, quan s’hi podrien 
construir habitatges. Afirma que BC fa campanya contra totes les administracions, en lloc de 
resoldre els problemes. 
Assenyala que si bé s’han comprat 250 pisos a bancs, un acord de CiU i PP del mandat anterior 
posava a disposició 30 milions d’euros per comprar pisos, i es preveia comprar-ne 300 i posar-
los a disposició de les famílies. 
Per acabar, valora l’existència de la UCER, i espera que la gent que hagi de tenir una segona 
oportunitat la pugui tenir. 
 
La Sra. ROVIRA observa que tots els partits afirmen que no volen fer política ni partidisme 
sobre el cas de la setmana passada, però tots l’han utilitzat per atacar el Govern, que comença a 
escoltar les entitats i les reivindicacions procedents de Ciutat Meridiana posades de manifest a 
l’Audiència Pública de Nou Barris. Celebra que sigui així i que es treballi en aquesta línia. 
Considera que la UCER és una nova eina vàlida per a les famílies, i valora que el Govern sàpiga 
gestionar les emergències, però entén que això no soluciona el problema de fons dels 
desnonaments: calen altres mesures per garantir el dret a l’habitatge, i l’Ajuntament, malgrat 
tenir una legislació que vagi en contra —com els cossos de seguretat en algunes ocasions— i 
desnonaments exprés impulsats per la ministra Chacón, té l’obligació de fer més en aquest 
àmbit. 
Subratlla que cal anar a l’arrel del problema: cal parlar del model econòmic neoliberal i 
entendre que a Barcelona el capitalisme té rostre de turisme, i que els allotjaments turístics i els 
hotels estan expulsant altres tipus d’economia, de manera que cal apostar pel decreixement 
turístic i per altres tipus d’economia, el contrari del que es fa des d’algunes regidories. 
Considera imprescindible, per passar de parlar de valor de mercat de l’habitatge a valor d’ús, 
una confrontació amb el model econòmic neoliberal, així com amb el model turístic de la ciutat, 
que fa que s’incrementin els lloguers i l’expulsió de veïnes de Barcelona. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
En darrer lloc, indica que la Regidoria d’Habitatge ha de reflexionar-hi profundament, i que 
calen campanyes per informar les veïnes sobre els diferents serveis, així com un reforç i una 
reforma dels Serveis Socials. 
 
El Sr. MONTANER diu a la Sra. Fandos que el Govern tenia preparada per al 14 de setembre 
aquesta presentació, i la campanya estava preparada per a abans de l’estiu, però es va haver 
d’endarrerir per les eleccions a l’Estat espanyol. Afirma que BC no es beneficia de la 
presentació de l’informe junt amb el que va succeir a Sants, i nega que s’estigui continuant 
exactament la feina del Govern anterior: sí que se’n continuen algunes coses, però s’han fet 
moltes coses noves, per exemple, la transformació del reglament de la Taula d’Emergències. 
S’adreça a la Sra. Barceló per dir-li que C’s no defensa la dació en pagament al Parlament 
espanyol, i afirma que BC sí que defensa l’habitatge digne, tot i tenir una legislació estatal que 
hi va en contra i haver de remetre’s a la Llei pel dret a l’habitatge catalana. 
A la Sra. Benedí li assegura que els desnonaments s’estan resolent d’una manera o d’una altra, i 
s’està aconseguint que ningú no es quedi al carrer, encara que algunes solucions arribin en 
l’últim moment, com en el cas de Sants, que s’està revisant perquè es reconeix que no s’hauria 
d’haver arribat a la situació a què es va arribar. Respecte d’aquest cas, explica que si bé es va 
demanar el pis al juny, la persona sol·licitant no tenia els papers en regla i es va haver de fer un 
tràmit per deixar-ho condicionat a la propera reunió de la Taula d’Emergència, el 27 de 
setembre. 
A continuació, diu a la Sra. Esteller que moltes de les coses que ha dit no són certes. Afirma 
que s’estan atenent les ocupacions a precari que hi ha a Barcelona (més de mil), però nega 
rotundament que el Govern pagui els ocupes o hi proporcioni tractes de favor. Subratlla que és 
una qüestió que existeix a la ciutat que ningú no havia reconegut ni tractat fins ara. 
Per acabar, manifesta coincidència amb la Sra. Rovira que cal lluitar contra el model capitalista, 
i afirma que l’Administració intenta fer una política d’habitatge que contraresti els nefastos 
efectes del mercat immobiliari, i intenta fer-ho de la millor manera possible. 
 
La Sra. FANDOS afirma que el Govern sempre actua de la mateixa manera: comet un error 
greu i després fa corrents una roda de premsa per presentar un informe per fer veure que ha fet 
molta feina. 
Observa que justament l’aportació del Govern actual, el nou reglament, és el que ha fallat en el 
cas de Sants, subratlla que la feina va ser iniciada pel Govern anterior i continuada per l’actual, 
sense bons resultats, i insisteix que el Govern va ser incapaç de resoldre una situació 
d’emergència. 
 
Es dóna per tractat. 
 
2.-  Actuacions sobre TEH-ES i Treball Sexual i ABITS 2015 
 
La Sra. PÉREZ explicita que l’informe fa referència tant a les dades del 2015 de l’Agència 
ABITS com a les línies estratègiques treballades enguany i les que es volen treballar el 2017 en 
matèria de prostitució i de tràfic d’éssers humans. Puntualitza que es diferencia entre la lluita 
contra el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i l’abordatge del treball sexual. 
Exposa que s’ha creat una unitat específica per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans que 
estarà dins del Departament de Violències Masclistes, amb un pressupost aproximat de 
200.000 euros, amb la qual es volen garantir els drets fonamentals de les dones víctimes, dels 
seus fills i filles, si n’hi ha, i de nens i nenes, si és el cas. Es vol promoure la formació dels 
actors sensibles i proporcionar eines a la ciutadania, així com assessorament a professionals del 
sector. D’altra banda, es pretén que aquesta unitat sigui un observatori de recollida de dades, 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
amb indicadors consensuats, que mostrin què està passant en matèria de tràfic a la ciutat. 
Pel que fa a l’abordatge del treball sexual, s’han incrementat recursos al pla d’ABITS, s’ha 
augmentat el pressupost i s’ha reforçat el servei a carrer. Les dades de l’informe reflecteixen 
una estabilitat en el nombre de dones que treballen als carrers de Barcelona, però una tendència 
d’augment de dones migrades en situació irregular, de manera que hi ha el repte d’aconseguir la 
targeta sanitària, l’empadronament, etc., i es treballa en aquesta línia. Es reforça l’entrada a 
espais tancats, que s’està treballant en conveni amb entitats de la societat civil especialitzades 
en el tema; s’augmenten recursos sanitaris en la lluita contra les violències masclistes en l’àmbit 
de la parella, i s’inicien nous programes orientats a la millora de l’ocupabilitat, com ara un 
programa a Barcelona Activa que asseguri que les opcions laborals que s’ofereixen a aquestes 
dones perdurin, o un programa per a la millora de l’ocupabilitat, que ofereix un ventall 
d’oportunitats a les dones i un acompanyament que tingui en compte la decisió de cada dona 
sobre la seva vida. 
Comenta que, atesa la voluntat de donar veu a les dones, són elles les que estan elaborant un 
diagnòstic de les treballadores sexuals que exerceixen a la via pública, que volen explicar en 
primera persona en quina situació es troben i fer-ne un diagnòstic. 
Conclou que l’objectiu és apostar per la garantia de drets de les dones que exerceixen 
voluntàriament i de les que es troben en situació forçada. 
 
La Sra. VILA celebra la creació d’una unitat especialitzada d’atenció a les víctimes de tràfic 
amb fins d’explotació sexual, i recorda que en l’anterior mandat es va signar aquest protocol 
d’atenció a la víctima, es van destinar recursos a aquesta atenció i es van reforçar 
l’assessorament jurídic i l’acollida. 
Assenyala que l’informe presentat hauria d’incloure el pressupost del qual estarà dotada la 
unitat, com s’estructurarà, i quines funcions i competències tindrà. Considera, pel que fa a 
transparència i participació, que en part s’ha perdut l’espai de treball conjunt de tots els grups 
municipals respecte d’aquesta qüestió, que preocupa a tothom, sobretot perquè es tracta de 
vulneració de drets. Recorda que tradicionalment els grups s’havien reunit, havien compartit la 
informació, i, malgrat les desavinences, s’havien establert punts de consens per fer avançar uns 
serveis primordials. 
Valora la feina feta pels treballadors i treballadores de l’Agència ABITS i les entitats 
col·laboradores que estan al carrer i atenen aquestes dones, però manifesta preocupació per 
l’actitud i alguns discursos del Govern municipal davant un fenomen —el de la prostitució— 
global i complex, en què la majoria de persones que l’exerceixen són víctimes de tràfic i moltes, 
d’explotació. Entén que l’Ajuntament hauria d’evitar la inacció i les actituds permissives, que 
generen un efecte crida. Afirma que determinats discursos presenten Barcelona com una ciutat 
on les màfies i els explotadors no són perseguits i on la prostitució és benvinguda. 
En darrer lloc, expressa la convicció de CiU que la prostitució és un espai de desigualtat entre 
homes i dones, amb relacions de domini, i no és una feina digna per a les persones. Per això, el 
seu grup continuarà fent seguiment d’aquesta tasca i serà exigent en la lluita contra el tràfic, 
l’explotació i les actituds que únicament aconsegueixen perjudicar les persones. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe i la tasca de tècnics i entitats, que han 
facilitat una bona descripció de la realitat del treball sexual. Assenyala que, atès que les 
competències no són únicament municipals, caldria coordinar-se amb la resta 
d’administracions. 
Agraeix també el diàleg del Govern municipal amb la resta de grups, amb els quals han 
mantingut una posició oberta des del començament. 
Valora la feina que duu a terme l’Agència ABITS, nascuda el 2006, centrada en l’ajuda a les 
dones que exerceixen el treball sexual voluntari, la facilitació d’eines des de diferents àmbits a 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
les dones que volen deixar d’exercir-lo i la lluita contra el tràfic d’éssers humans amb la 
finalitat d’explotació sexual. 
Destaca com a aspecte positiu de l’informe que les dones que exerceixen el treball sexual 
voluntari hagin demanat assessorament. Entén que aquestes dones haurien de tenir una seguretat 
laboral i tenir reconeguts els seus drets laborals i socials, com ara l’assistència sanitària, l’atur, 
la baixa i les pensions. El seu grup considera que cal garantir un marc normatiu municipal per a 
l’exercici del treball sexual voluntari amb l’objectiu d’aconseguir més protecció i seguretat de 
les persones que l’exerceixen, tot vetllant pel control de les condicions de seguretat i d’higiene 
en la seva pràctica. En aquest sentit, s’està en espera dels canvis en l’Ordenança. 
Considera que hi hauria d’haver un centre de referència a Ciutat Vella, districte on es concentra 
el 64,9% dels expedients actius d’exercici de prostitució a Barcelona, i que els diferents grups 
municipals haurien de poder participar en la taula tècnica del tràfic de persones i d’explotació 
del districte. 
D’altra banda, remarca el compromís de C’s en la lluita contra les xarxes criminals d’explotació 
sexual i en la defensa de les víctimes de les xarxes de proxenetisme, mafioses i de tràfic de 
persones, que vulneren drets humans. El seu grup entén que en aquesta lluita cal coordinar-se 
amb els diferents cossos de seguretat i crear, com a complement de les intervencions al carrer, 
que valora, espais propis que garantissin la confidencialitat i la intimitat, ja que de vegades a les 
dones, per por, els costa molt denunciar. 
Per acabar, pregunta quins seran el pressupost i la metodologia de la nova unitat. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació dels informes, així com que uns temes tan sensibles es 
tractin en aquesta comissió perquè tots plegats treballin per posar fi a aquestes xacres, i celebra 
la creació de la unitat per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans, que vetlla perquè les 
víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, moltes d’elles dones, i 
també criatures, puguin exercir els seus drets fonamentals. 
Qualifica d’alarmant la tolerància i la permissivitat de la societat davant el tràfic d’éssers 
humans, una forma d’esclavatge que afecta col·lectius en situació de vulnerabilitat, 
especialment dones, menors d’edat i persones estrangeres en situació administrativa irregular, i 
indica que la crisi de refugiades ha posat de manifest les mancances que existeixen per lluitar 
conjuntament contra el tràfic de persones, i es reconeix que les persones sol·licitants d’asil i 
refugiades es troben en una situació d’especial vulnerabilitat davant del tràfic d’éssers humans. 
La identificació de les víctimes continua sent un dels aspectes més complexos, ja que el caràcter 
enganyós i coercitiu del delicte fa que les víctimes no siguin capaces de reconèixer la seva 
pròpia vulnerabilitat. 
Posa de manifest que el SAS, que ofereix atenció integral i que atenia aquestes situacions amb 
la col·laboració d’altres entitats, només ha atès disset persones. Celebra, però, que hi hagi 
prevista l’ampliació del SAS en properes actuacions, que entén que han de ser cada vegada més 
contundents. 
Pregunta si hi ha prevista cap campanya de sensibilització a la ciutadania respecte als 
programes de formació i detecció, ja que la sensibilització i la pedagogia són molt importants 
perquè tothom col·labori en la detecció d’aquesta xacra. Subratlla que enfortint les accions es 
pot reforçar la protecció dels nens i les dones vulnerables i ajudar a promoure la seguretat i la 
dignitat de les possibles víctimes de tràfic. 
Demana que es doti el Pla ABITS de tots els recursos necessaris per resoldre els conflictes 
existents al carrer i, sobretot, per atendre les persones que exerceixen la prostitució, i demana 
també que es faciliti el calendari dels debats i les trobades de la Taula d’ABITS, per poder fer-
ne un seguiment, i que s’hi convidi els grups municipals, que també representen la ciutadania. 
Clou la intervenció reafirmant el compromís d’ERC contra les màfies i en defensa de les 
llibertats i els drets de les persones, sobretot de les persones vulnerables. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. ESTELLER posa en relleu la valoració del Grup del PP de la tasca de l’Agència 
ABITS, que, amb recursos i persones molt qualificades, acompanya les dones que volen sortir 
del món de la prostitució i les ajuda a tenir aptituds per poder desenvolupar qualsevol feina. 
Subratlla que la prostitució no és una feina sinó una degradació absoluta de la persona, i 
lamenta que el Govern la banalitzi i l’anomeni «treball sexual», denominació que hi dóna una 
normalitat de dignitat de treball.  
Pel que fa al tràfic d’éssers humans, una forma d’explotació i d’esclavitud i, per tant, una 
qüestió gravíssima, remarca que s’ha de prevenir, reprimir i sancionar. Demana contundència 
en l’actuació de l’Ajuntament contra les màfies que sotmeten moltes dones per explotar-les 
sexualment, així com col·laboració amb els cossos policials. Recorda que el tràfic d’éssers 
humans és un delicte tipificat en el Codi penal, i demana que es deixin d’emetre missatges que 
transmetin que Barcelona és una ciutat amiga de la prostitució i que troba bé que s’hi exerceixi, 
missatges que atreuen les màfies. 
Valora la creació de la unitat especialitzada per lluitar contra el tràfic de dones —demana que 
se’n faciliti el calendari, el pressupost, el mètode i l’estructura—, però subratlla que és 
insuficient i que calen més mesures i actuar amb molta col·laboració amb tots els cossos 
policials. Subratlla que cal treballar fins que no hi hagi cap dona sotmesa a una màfia. 
En darrer lloc, demana que es compleixi l’Ordenança del civisme, que no permet la prostitució 
al carrer, que degrada els barris. Entén que hi ha d’haver la suficient Guàrdia Urbana per evitar 
que continuï havent-hi prostitució al carrer. 
 
La Sra. ROVIRA valora positivament l’enfocament que es dóna a la mesura de govern. El seu 
grup coincideix que cal diferenciar entre treball sexual i tràfic de persones amb finalitats de 
prostitució forçada, i comparteix la línia que està seguint la Regidoria de Feminismes i LGTBI 
per abordar aquestes situacions. 
Afirma que l’Ordenança del civisme suposa una vulneració de drets de les persones en situació 
de tràfic i de totes les que exerceixen la prostitució a la via pública. Entén que la derogació de 
l’Ordenança, inclosa al programa electoral de BC, ha de ser una de les mesures que cal 
implementar, com també la revisió de tots els casos de dones multades fins al 2006 i 
l’establiment de mesures que compensin aquestes vulneracions de drets. 
Assenyala que cal fugir d’un abordatge del tràfic basat únicament en la seguretat, i abordar-lo 
des d’una perspectiva de drets, tal com vol fer la Regidoria de Drets Socials, així com posar 
especial èmfasi en la formació específica als diferents cossos policials, des d’una perspectiva 
feminista i de drets. També cal abordar el tràfic des d’una perspectiva estructural, considerant la 
seva relació amb les lleis d’estrangeria i el racisme institucional, i lligar-ho a les situacions de 
pobresa a les quals es veu abocada la classe treballadora, especialment les dones. 
Valora positivament que es busqui fugir de la visió assistencialista i criminalitzadora amb què 
s’ha abordat el treball sexual els últims anys a la ciutat. Entén que, en aquest sentit, el paper 
central que té l’Agència ABITS és fonamental i cal incidir en la reestructuració dels diferents 
objectius. 
Pel que fa al servei d’atenció jurídica, opina que hauria de formar part de la Regidora de manera 
directa, no pas de manera externalitzada, ja que forma part de les línies del Govern i és 
essencial per treballar en l’abordatge d’aquestes qüestions. 
Per acabar, observa que el mecanisme d’anul·lació i substitució de multes, present a l’apartat de 
tràfic, no pot deslligar-se del treball sexual. D’altra banda, entén que caldria canviar el 
mecanisme, ja que actualment es pot llegir en certa manera com a pervers, atès que estableix la 
realització de feines per a la comunitat mitjançant un cert xantatge: tasques per a la comunitat o 
multa. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 17 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
La Sra. PÉREZ celebra el suport unànime a la creació de la unitat de tràfic d’éssers humans, 
així com que tothom diferenciï entre tràfic d’éssers humans i prostitució exercida 
voluntàriament. Entén que això és un pas endavant en la millora del disseny de les polítiques 
públiques i de l’efecte que tindrà en la garantia de drets tant d’unes dones com de les altres. 
A continuació, s’ofereix per facilitar un informe específic sobre la nova unitat, sobre la qual 
explica alguns detalls. 
En primer lloc, indica que la unitat neix de molts mesos de treball coordinat amb diferents 
institucions, amb les dificultats que això suposa pels protocols i marcs legals que afecten la 
ciutat de Barcelona: durant vuit mesos s’ha treballat estretament amb Delegació de Govern, 
Migració, Violència, cossos policials, entitats de la societat civil, Fiscalia i Judicatura. Com a 
resultat d’aquesta feina ingent, els propers mesos se signarà un circuit específic per a la ciutat 
de Barcelona amb tots els actors amb què s’ha treballat. 
Assenyala que la unitat disposarà d’uns recursos —es podran explicitar en un informe— i 
proporcionarà assistència psicològica i jurídica. Aclareix que la unitat no formarà part de 
l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual, i que el proper informe sobre tràfic 
d’éssers humans sortirà del Departament de Violència. 
Pel que fa a l’afirmació de la Sra. Vila que la majoria de persones que exerceixen la prostitució 
són víctimes de tràfic i moltes, d’explotació, indica que l’observatori permetrà disposar de 
dades en funció del que està succeint a la ciutat de Barcelona en un tema tan greu com aquest. 
En darrer lloc, indica que si no s’ha convidat els grups municipals a la Taula és perquè no és 
una taula de debat polític sinó una taula tècnica per crear un circuit amb els actors que poden 
intervenir en la millora de la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones víctimes de tràfic 
d’éssers humans. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
3.-  (M1519/4169) Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de Memòria 
Històrica per tal d’informar sobre l’objectiu, el missatge i els continguts del projecte 
d’exposició temporal «Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà», i, per tant, 
d’explicar les raons que porten el Consistori a exhibir al carrer, davant l’entrada principal del 
Born Centre Cultural i Memòria, simbologia feixista. 
 
La Sra. BENEDÍ explica que, atès que aquest punt es tractarà conjuntament amb una proposició 
de CiU i una pregunta de la CUP, després que ella mateixa enunciï la sol·licitud de 
compareixença, el Grup de CiU presentarà la seva proposició i els compareixents tindran tres 
torns (onze minuts per la suma dels temps de la compareixença, la proposició i la pregunta), els 
grups que no han presentat proposició, dos, i CiU, tres. Proposa que la Sra. Rovira formuli la 
pregunta del seu grup en el seu torn d’intervenció. 
Tot seguit, enuncia el contingut de la compareixença i cedeix la paraula al Sr. Ciurana perquè 
presenti la proposició del seu grup. 
 
El Sr. CIURANA indica que la proposició demana al Govern municipal que no exhibeixi a 
l’espai públic escultures relacionades amb la dictadura feixista que va imperar al país durant 
quaranta anys, i afirma que aquest debat afecta bona part de les societats barcelonina i catalana, 
per exemple, a ell personalment, nét d’exiliat que va haver de marxar el 1939 i no va tornar fins 
al 1948. Afegeix que el seu avi va ser ferit a la batalla de l’Ebre, empresonat i represaliat. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 18 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
El Sr. PISARELLO comença la compareixença manifestant la convicció del Govern que la 
memòria és un dret civil de la ciutadania que les administracions democràtiques han de garantir. 
Explica que l’exhibició temporal de les tres estàtues és una de les cinc peces que s’exhibiran en 
el marc d’un programa més ampli que porta per títol «Evocacions de la ruïna», que té com a 
objectiu posar en relleu la impunitat del franquisme, denunciar-la i generar-hi una reflexió 
crítica. Dins d’aquest programa hi haurà exhibició de pel·lícules i de peces teatrals, un cicle de 
xerrades sobre la impunitat del franquisme i una exposició sobre la tortura en temps del 
franquisme, sobretot en els anys seixanta i setanta, feta fonamentalment a partir de la veu de les 
víctimes. Subratlla que mai no s’havia fet cap exposició sobre la tortura durant el franquisme ni 
a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol. 
D’altra banda, assenyala que l’exhibició de les estàtues de la República, de la Victòria i de 
Franco vol fomentar, també per primer cop, el debat sobre la història d’aquestes estàtues i sobre 
els seus autors, Joan Viladomat i Francesc Marés, que van ser partidaris de la República, 
posteriorment van col·laborar amb el règim franquista i més tard van ser distingits per governs 
democràtics (en el cas de Catalunya, tant pel govern de Jordi Pujol com pel de Pasqual 
Maragall). Subratlla que l’exhibició de la història d’aquestes estàtues promou la reflexió sobre 
la impunitat del franquisme. 
Assegura que es tracta d’una exposició rigorosa i solvent des del punt de vista acadèmic, que es 
fa al Born perquè es vol que aquest sigui un centre de referència en temes de polítiques 
memorials a Barcelona, a Catalunya i a Europa. 
Aclareix que l’exposició s’ha compartit amb diferents actors socials i polítics, i posa de 
manifest que la CUP ha estat l’únic grup que ha parlat amb el comissionat de Memòria per 
informar-se en profunditat sobre les característiques de l’exposició. 
Per acabar, observa que si bé l’exposició i el debat que es generarà són només un pas en la lluita 
contra la impunitat del franquisme —dels molts que ha fet i continua fent el Govern—, és un 
pas necessari. Comenta que l’exposició pot incomodar algunes persones, però que això no és 
una qüestió que hagi de resoldre el govern, i subratlla que Barcelona ha de tenir una bona 
política memorial democràtica, objectiu amb el qual es proposa aquesta exposició en un 
equipament cultural i memorial com el del Born. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que el seu grup comparteix tant el desig de fer pedagogia com el 
de trencar el silenci sobre els crims del franquisme que va imposar la transició i que una 
democràcia espanyola de molt mala qualitat ha mantingut durant quaranta anys. També troba 
necessari que s’impulsi una reflexió col·lectiva i oberta sobre la impunitat dels crims del 
franquisme, perllongada fins avui per una vergonya de la classe política espanyola. 
Afirma que ERC i els seus militants coneixen molt bé la repressió perquè l’han patida. No 
comparteixen, però, el plantejament de l’exposició temporal concebuda per l’arquitecta Julia 
Schulz-Dornburg, i que el comissionat de Memòria Històrica vol inaugurar a l’octubre al Born 
Centre de Cultura i Memòria, ja que entenen que ni el lloc ni la forma són adients. 
Pel que fa a la forma, recorda que vivim en un estat on, 77 anys després del final de la guerra i 
41 després de la mort del dictador, no s’han exhumat les fosses de la Guerra Civil per tal 
d’identificar les víctimes i donar-los sepultura digna, un estat on el president del Govern 
espanyol desatén amb sornegueria les demandes dels familiars de desapareguts, mentre s’afanya 
a repatriar els cossos dels combatents de la feixista División Azul. 
Subratlla que abans de reinstal·lar simbologia feixista a l’espai públic, cal tancar ferides encara 
ben sagnants i que les institucions democràtiques espanyoles hereves de la dictadura de Franco 
reconeguin la culpabilitat de la repressió franquista, demanin perdó pels crims comesos i donin 
reparació a les víctimes. Només quan s’hagi fet això podran tractar-se els símbols feixistes com 
a testimonis d’una època fosca, però ja superada, de la història, però aquest moment continua 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 19 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
sent massa llunyà. 
D’altra banda, considera que l’exhibició de simbologia feixista de caràcter monumental al bell 
mig de l’espai públic no obeeix a un afany divulgador sinó a una voluntat de provocació, i es 
corre el risc que es banalitzi la dictadura i es generi desmemòria. Posa en relleu que fins i tot 
abans de la inauguració, l’exposició ja ha aconseguit que algunes entitats memorialistes se 
sentin ofeses i menystingudes, i s’ha trencat el consens entre les entitats que representen les 
víctimes del franquisme i que treballen per a la recuperació de la memòria històrica. En aquest 
sentit, demana al Govern que analitzi qui critica l’exposició i qui calla complaent (la dreta 
espanyolista, hereva ideològica, i en alguns casos biològica, del règim franquista). 
Conclou que és inadequat reubicar a l’espai públic estàtues franquistes precisament quan es fa 
un esforç per eradicar de la ciutat els darrers vestigis de la simbologia feixista, i sabent que 
massa gent encara té ferides obertes. 
Per les raons exposades, ERC votarà a favor de la proposició de CiU per evitar que la 
simbologia feixista sigui exposada a l’espai públic. 
 
La Sra. BARCELÓ observa que uns volen que el Centre Cultural del Born esdevingui el 
mausoleu de la independència, i altres, un gran referent antifranquista, mentre que la ciutadania 
el que vol és que els polítics dialoguin, assoleixin acords i proporcionin solucions. 
Assenyala que el Born va suposar al Govern —i, per tant, a tots els ciutadans— una despesa de 
74 milions d’euros, més 74.000 de la bandera, i subratlla que Barcelona ha de continuar sent un 
temple de la cultura universal, i que el projecte cultural de la ciutat ha de mirar cap al futur i ser 
útil i plural. Per això, C’s defensa fermament que el Born sigui seu de la biblioteca provincial, 
una gran mancança de Barcelona, així com un referent en la potenciació de joves artistes i 
consolidació d’artistes amb més trajectòria.  
Remarca que si bé un país ha de tenir en compte la seva història per no tornar a cometre els 
mateixos errors, aquest coneixement de la història no ha de servir per enfrontar sinó per 
construir, i comenta que la història ha de tenir en compte tots els punts de vista en què hi ha 
hagut moltíssim dolor, i que els nostres avantpassats van ser capaços de reconciliar-se i van ser 
un exemple de democràcia. Subratlla que l’ús del Born com a biblioteca seria molt més útil per 
a la ciutat, ja que seria un espai per a tothom on es reivindicarien els valors democràtics, com 
ara la unió, el diàleg i el consens. 
Expressa la condemna del seu grup del franquisme, de la dictadura i de qualsevol totalitarisme, i 
manifesta sorpresa per la proposició de CiU, que sembla que digui que el Govern municipal 
pretén exaltar el règim franquista, quan tothom sap que aquest no n’és l’objectiu, i que vulgui 
donar lliçons de democràcia. Troba sorprenent que el mateix grup que presenta la proposició, en 
ajuntaments on governa pengi banderes independentistes també a l’espai públic, que és de tots. 
Explicita que s’ha de governar per al conjunt dels ciutadans. 
També troba sorprenent que el Govern parli d’educar i de fer pedagogia i que no acceptés un 
prec del seu grup que demanava neutralitat ideològica en els espais culturals en què els nens 
fossin els protagonistes. Subratlla que la cultura, quan els nens, adolescents o joves són els 
protagonistes, ha de potenciar la capacitat crítica. 
Conclou que les parts fosques de la història no poden canviar-se, però sí que se’n pot aprendre, i 
que cal un projecte cultural que miri cap al futur i faci la cultura accessible a tots els ciutadans, 
ja que com més mitjans culturals tinguem, més lliures serem. 
 
La Sra. ESTELLER remarca la necessitat que el Born sigui un lloc on es relati la història amb 
rigor i sense memòries interessades, utilitzacions partidistes i greuges polítics: l’anterior Govern 
el va utilitzar com a zona zero de l’independentisme, i el Govern actual l’utilitza per 
reinterpretar la història, tornar a dividir la societat i reobrir ferides, tot fent servir paràmetres del 
segle XX i sense tenir en compte ni la transició, que va fer superar les ferides i va reconciliar les 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 20 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
dues espanyes, ni els darrers setanta anys. 
Observa que si es tracta d’una tema de cultura, l’exposició l’hauria d’haver fet el Sr.Collboni i 
no el Sr. Pisarello, i subratlla que les seves paraules no reflecteixen una voluntat de conèixer la 
història, sinó d’escriure-la amb un guió predeterminat que pretén enfrontar, que és el que el 
Govern fa amb la història i amb la cultura. 
Recorda que ja existeix una llei de memòria històrica, i que el Congrés dels Diputats ha fet 
moltes declaracions conjuntes per unanimitat de tots els partits respecte d’aquesta qüestió, i que 
el Sr. Camacho va reclamar la reconciliació i que es passés a escriure la història a partir 
d’aquell moment, amb un exercici de generositat i de superació, mirant endavant en lloc de 
mirant contínuament enrere i obrint ferides i debats permanentment. 
En darrer lloc, explicita que el seu grup no pot estar a favor d’una exposició que pretén 
distorsionar la realitat i generar polèmica, i indica que, si bé tot és millorable, a Espanya la 
democràcia està consolidada, com demostra el fet que a l’Ajuntament forces polítiques 
absolutament diverses puguin exposar els seus punts de vista amb llibertat. Demana voluntat 
constructiva i mirada de futur. 
 
La Sra. ROVIRA demana que es faciliti per escrit la resposta a la pregunta que va presentar el 
seu grup respecte a la museística i la museologia de l’exposició, informació que considerava 
necessària per poder-ne fer una valoració. En aquest sentit, hauria agraït que el projecte 
s’hagués presentat abans per haver tingut l’oportunitat d’aportar-hi elements. Entén, però, que 
amb la reunió del seu grup amb el comissionat de Memòria Històrica i l’explicació del Sr. 
Pisarello, ha quedat prou clar quin és el projecte que hi ha darrere l’exposició. 
Afirma que si bé la CUP no discuteix el projecte museístic ni la intenció de l’exposició —
coincideix que és important posar sobre la taula la impunitat del feixisme, encara existent tant 
pel que fa a la memòria històrica com a episodis ben recents, i no vol esdevenir censor polític 
de l’exposició—, considera que l’emplaçament triat no és adequat. Entén que aquest no té res a 
veure amb l’objecte de l’exposició, mentre que a Barcelona hi ha nombrosos espais relacionats 
amb la guerra i la brutal repressió de la dictadura i dels crims perpetrats durant quaranta anys de 
feixisme militar oficial, seguits per quaranta més de desmemòria. Per exemple, es podria 
instal·lar a la part baixa de la Rambla, a prop del monument de Colón, de manera que quan el 
present dialogui amb el passat, un concepte molt encertat que va explicar el comissionat, 
s’aprofiti per deixar d’homenatjar el dictador i el colonitzador alhora, o al Museu Olímpic, i 
aprofitar la retirada de les restes de Franco per retirar el nom del seu lleial deixeble Samaranch. 
Comenta que el Born forma part de la memòria històrica de la ciutat i del país i que l’espai que 
ocupa l’actual Born Centre Cultural és part del què: després de l’entrada de les tropes de Felip 
V a la ciutat, es va arrasar la zona —una de les més populars de la ciutat— per edificar-hi una 
gran ciutadella militar per controlar Barcelona, una ciutadella que va servir per vigilar, 
empresonar i bombardejar barcelonins i barcelonines, especialment progressistes i republicans. 
Lamenta que es vulgui reduir la història del 1705 a 1714 a un mer relat identitari, i subratlla que 
la derrota en la Guerra de Successió va suposar la supressió de les institucions catalanes, 
valencianes, mallorquines i aragoneses, la persecució de la llengua i dels costums, i una ferotge 
repressió arreu del territori. Lamenta també que alguns sectors polítics s’entestin a situar 
l’origen de la història al 1931 o al 1936, menyspreant absolutament qualsevol fet anterior: la 
història és un continu i com a tal cal entendre-la, estudiar-la, explicar-la i reivindicar-la. 
Entén que no hi ha necessitat de cercar confrontació entre la memòria històrica del segle XVIII i 
la del segle XX, i que caldria qüestionar que avui dia continuïn alçant-se monuments a Cambó i 
a Colón, o que Espartero conservi maquillat el nom d’una plaça a Barcelona. 
D’altra banda, es nega a acceptar lliçons de qui va desterrar el memorial democràtic quan va 
entrar al Govern de la Generalitat, ni de qui fa consultes sobre el manteniment d’un monument 
feixista a l’Ebre vestint la legitimitat democràtica, una vergonya i humiliació per a totes les 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 21 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
víctimes directes del feixisme. 
Per acabar, demana respecte cap a la història del país, una història de remences, segadors, 
maulets, rabassaires, obrers, milicians, resistents, comunistes, anarquistes, independentistes i de 
totes aquelles que al llarg dels segles han defensat la llibertat amb la seva pròpia vida, una 
història a la qual la CUP no renunciarà per res ni per ningú. 
 
El Sr. PISARELLO anuncia que no farà servir aquest segon torn. 
 
El Sr. CIURANA troba peculiar que el Sr. Pisarello renunciï a aquest torn. Entén que ho fa 
perquè no té arguments sòlids que exposar i necessita sentir els altres primer, i planteja què 
passaria si tots hi renunciessin. 
Considera que si els membres del Govern, que entén que no són filofeixistes, han comès l’error 
que suposa aquesta exposició, ha estat per arrogància intel·lectual, i manifesta sorpresa i 
preocupació per la fredor del Govern en tractar un tema sobre el qual encara hi ha ferides 
obertes. En aquest sentit, esmenta les cunetes de l’Arrabassada, on va ser executat Josep Maria 
Planes, i el solar del Camp de la Bota. 
Entén que l’exposició no es fa a major glòria ni de l’arquitecte, ni de l’art contemporani, ni del 
comissionat, sinó per recuperar la memòria, motiu pel qual és un error imposar-hi criteris d’art 
contemporani, que té la seva lògica, els seus espais i els seus discursos. 
Troba escandalós que es parli de ménage à trois per referir-se a les tres escultures que 
s’ubicaran a la plaça del Born, unes escultures que durant més de quaranta anys han significat la 
humiliació constant als carrers de la ciutat de moltíssimes víctimes de la Guerra Civil. 
Opina que la voluntat del Govern de modificar la línia del Born com a centre cultural ha 
alimentat un caldo de cultiu que ha propiciat la situació de confrontació actual, i esmenta les 
declaracions de destacats membres del Govern referint-se que la seva memòria comença el 
1939; la comunicació a Memorial 1714 —que durant molts anys ha mantingut la flama en el 
Fossar de les Moreres i hi ha tingut un local— que els treuen el conveni, i la comunicació a la 
Xarxa d’Entitats dels Països Catalans que no es pensava reposar la placa que hi havia a les 
quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. 
Per les raons exposades, demana al Govern que reconsideri la seva posició. El Grup de CiU 
entén que les tres escultures no s’han d’exposar a la via pública, però que, com a mínim, caldria 
canviar-ne la ubicació. 
 
El Sr. BOSCH agraeix la presència de representants de víctimes del franquisme, així com de 
familiars i descendents. Esmenta algunes d’aquestes persones, algunes de les quals no han 
pogut assistir: Sr. Pere Fortuny, fill de Josep Fortuny, alcalde de Mollet, que va ser afusellat pel 
règim franquista, i que ara és president de l’Associació Pro Memòria als Immolats per la 
Llibertat de Catalunya; Sr. Felipe Moreno, coordinador de les víctimes del franquisme de 
Catalunya i Balears en la querella presentada davant la justícia argentina; Roger Heredia, 
impulsor del banc d’ADN de la Guerra Civil, i membres de l’Amical de Mauthausen. Els 
agraeix la lluita mantinguda durant tants anys, que ha donat lloc a avenços difícils. 
Diu al Sr. Pisarello que, com va dir el Sr. Ricard Vinyes, reconegut acadèmic i responsable 
màxim de les exposicions que es fan al Born Centre Cultural, «quan la societat substitueix una 
dictadura per un estat de dret, els símbols del règim dictatorial queden com a restes mortes que 
només poden interpretar els iniciats, si bé poden generar encara nombrosos conflictes. 
Substituir les expressions simbòliques de la dictadura manifesta el nivell de salut de la 
societat». Subratlla que l’acadèmic parlava de substituir, no de fer coexistir, i lamenta que el 
Govern hagi abandonat certs plantejaments ideològics. Subratlla també que el Sr. Vinyes 
parlava dels iniciats, de manera que no es tracta d’elements per compartir amb el públic en 
aquests moments. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 22 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Opina que la gent en general no entén l’actuació del Govern, que no apunta a la millor 
comprensió del passat ni a referents de consens a la via pública, sinó a la provocació estètica, i 
que els membres de BC han canviat de criteri, han abandonat el sentit comú que els havia 
inspirat abans de governar i, consegüentment, han perdut públic. 
Posa en relleu els conflictes que ha generat l’exposició abans de ser inaugurada, per l’exhibició 
de l’estàtua eqüestre del general Franco i l’estàtua de la victòria franquista, de l’escultor Marès, 
així com el fet que l’anunci de l’exposició no ha unit les víctimes sinó que les ha separat, i no 
les ha afavorit em res: no s’ha compensat ningú ni reparat cap dany, sinó tot el contrari, cosa 
que considera gravíssima. 
Demana «més franquesa i menys Francos». 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta l’abstenció de C’s envers la proposició de CiU, i insisteix que el 
seu grup vol un projecte cultural per a Barcelona que sigui accessible, útil i plural. 
Diu al Sr. Pisarello que espera que la memòria històrica de què parla no sigui substitució de la 
memòria ni tingui moltes pinzellades de la seva ideologia, i insisteix a demanar el compromís 
que quan la cultura tingui els nens i nenes i els adolescents com a protagonistes, no es polititzi: 
la cultura mai no ha d’estar polititzada. 
D’altra banda, diu al Sr. Ciurana que el seu grup moltes vegades ha posat la cultura al servei de 
l’independentisme, i demana respecte al Sr. Bosch quan es parla de la biblioteca provincial i de 
literatura, un respecte que sap que té però que avui no ha mostrat. 
 
La Sra. ESTELLER lamenta que el Sr. Pisarello no respongui als grups i, per tant, no els doni 
l’oportunitat de donar resposta a la seva intervenció. 
Subratlla que el Govern no té cap intenció d’explicar la història sinó la seva visió de la història 
—la memòria és selectiva i subjectiva—, des de la seva perspectiva guerracivilista, amb 
voluntat de dividir, confrontar i generar polèmica, que és l’únic que aconseguirà amb la seva 
manera de governar, que no busca unir la gent i fer coses en positiu. 
Per això, el PP no està d’acord ni amb l’exposició ni amb la voluntat que hi ha al darrere, com 
tampoc no està d’acord amb la perspectiva de CiU, que veu que el seu temple independentista 
s’està alterant. Per això, el seu grup s’hi abstindrà. 
 
El Sr. PISARELLO subratlla que el projecte és un projecte del segle XXI, democràtic, que parla 
de la memòria i de la història. 
Observa que la Sra. Barceló només esmenta els nens quan es parla de memòria històrica, com si 
volgués infantilitzar la ciutadania i evitar que es qüestioni un punt de vista hegemònic sobre 
elements que no s’han discutit mai: ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol s’havia 
fet una exposició per parlar sobre la tortura del franquisme. Entén que això no és normal en una 
societat democràtica, però també entén que ni C’s ni el PP en vulguin parlar. 
Diu al Sr. Ciurana que en lloc de donar lliçons d’antifranquisme s’hauria de preguntar què van 
fer ell i el seu grup per aquesta lluita quan governaven. Recorda que CiU, entre altres coses, va 
tolerar el monument franquista a Tortosa i va consentir el tancament del Memorial Democràtic, 
i que el Sr. Ciurana, que avui presumeix de republicanisme, va ordenar tancar l’exposició «La 
bèstia i el sobirà» perquè considerava que era una ofensa contra la monarquia. Subratlla que no 
vol sentir cap lliçó procedent d’algú que ha exercit aquesta censura política i que ara parla amb 
arrogància. 
Aclareix que per a BC, la memòria del 1714 i la del 1939 són complementàries, perquè són 
memòries de la destrucció de llibertats fonamentals per causes polítiques, i per això sempre ha 
defensat una concepció del Born com a centre cultural i de memòria que recordi una cosa que 
els catalans i les catalanes poden explicar al món, el que significa la destrucció per causes 
polítiques i les resistències a aquests intents de destrucció. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 23 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Explica que l’exposició no només pretén aprofitar l’exhibició d’unes estàtues a la via pública 
per parlar de la impunitat del franquisme, sinó també de totes les resistències que això ha 
generat històricament, i recorda que l’estàtua eqüestre, com s’explica a l’exposició, l’any 1985 
va ser tacada de pintura com una mostra de rebuig, i no és casual que l’estàtua ara s’exhibeixi 
decapitada i com una ruïna a l’espai públic. 
Observa que el debat entre historiadors i entre la ciutadania sobre el sentit que té una exposició 
com aquesta és legítim i no representa cap problema, i afirma que persones de diferents colors 
polítics estan a favor de l’exposició, mentre que d’altres tenen més dubtes, però que el Govern 
no ha de qüestionar la tasca que fan un equipament cultural i uns comissaris que treballen amb 
rigor acadèmic. 
En darrer lloc, explica que l’exhibició de les escultures forma part de tota l’exposició que es fa 
al Born com a espai de memòria i que explicarà en què consisteix la impunitat del franquisme, 
per la qual cosa no es poden aïllar situant-les en un altre indret, i passa la paraula al comissionat 
de Memòria per si hi vol afegir alguna cosa. 
 
El Sr. VINYES assenyala que les exposicions no són per ser explicades prèviament sinó per ser 
vistes i, un cop vistes, analitzar si ha estat un error desenvolupar-les. Per això, el sobta que hi 
hagi tantes crítiques prèvies. 
Pel que fa a les afirmacions que cal esperar a recuperar una normalitat abans de tractar segons 
quins temes, planteja si hi haurà un dia que hi hagi un punt final, potser quan s’hagin obert totes 
les fosses i s’hagi jutjat tots els perpetradors, etc., que faci que ja es pugui parlar de tot, i qui 
decideix posar aquest punt final. Subratlla que actualment ja existeixen instruments que 
permeten obrir debats. 
D’altra banda, observa que la cita seva recollida pel Sr. Bosch és només un fragment d’un text 
més llarg, tergiversat amb un objectiu. Explica que el text vol dir que els símbols del 
franquisme un cop aquest ha desaparegut només són llegibles i interpretables pels iniciats, pels 
que tenen una relació amb aquests símbols, i que precisament per aquest motiu això passa a ser 
patrimoni, i el patrimoni ha de ser ressignificat i utilitzat, que és el que s’està fent amb 
l’exposició. 
 
El Sr. PISARELLO explicita el vot contrari del seu grup. 
 
El Sr. CIURANA troba curiós que el Sr. Pisarello l’acusi d’arrogant immediatament després de 
dir, visiblement crispat, que no vol sentir cap mena d’argument per part seva. Entén que aquesta 
actitud del Sr. Pisarello s’explica perquè és conscient de la situació complicada en què es troba. 
A continuació, demana al Sr. Pisarello que no expliqui les coses a mitges, i que busqui en la 
gent que va donar suport a ICV-EUiA i BC el responsable de la censura de «La bèstia i el 
sobirà», i en ell, el responsable de demanar-li la dimissió. 
D’altra banda, li recorda que CiU va oferir al Memorial Democràtic l’espai del castell de 
Montjuïc per potenciar-lo, li explica que ell amb onze o dotze anys, el 1976, va estar a Poblet a 
la Marxa de la Llibertat, i l’any 1977, a la manifestació de l’11 de setembre, i li demana que en 
lloc de donar lliçons de lluita antifranquista, estudiï més la història del país i dels que van lluitar 
contra el franquisme. 
Diu a la Sra. Esteller que potser les dues espanyes estan reconciliades, però que Catalunya segur 
que no, i que si la democràcia estigués tan consolidada, ahir el Sr. Francesc Homs no hauria 
hagut d’anar al Tribunal Suprem per haver posat unes urnes al carrer perquè el poble de 
Catalunya s’expressés. 
Per acabar, diu a la Sra. Barceló que el problema el té C’s si compara un símbol com l’estelada, 
d’un moviment pacífic i democràtic, amb la simbologia feixista. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 24 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
La Sra. BARCELÓ nega haver fet això. 
 
El Sr. CIURANA puntualitza que ha dit que CiU penja estelades en espais públics de la ciutat. 
 
La Sra. BENEDÍ demana al PSC que es posicioni pel que fa a la proposició de CiU. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot contrari del seu grup. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que la proposició té 15 vots a favor (ERC i CiU), 11 abstencions (C’s, 
PP i CUP) i 15 vots contraris (BC i PSC), i que davant l’empat, el vot de qualitat del Govern fa 
que no s’aprovi. 
 
El Sr. CIURANA demana que el Govern manifesti expressament que amb vot de qualitat, 15 a 
15, decideix rebutjar-la. 
 
La Sra. ROVIRA recorda que a la Junta de Portaveus s’ha explicat moltes vegades que perquè 
una proposició s’aprovi ha de tenir més vots a favor que en contra. 
 
La Sra. BENEDÍ conclou que la proposició no s’aprova. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
4.-  (M1519/3886) Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de cultura per 
tal d’explicar les últimes informacions sorgides als mitjans de comunicació sobre el patrocini de 
l’empresa S.A. Damm de les Festes de la Mercè, així com la relació de l’Ajuntament amb 
aquesta empresa. 
 
La Sra. ROVIRA demana l’opinió del Govern i què pensa fer respecte a la contradicció entre la 
col·laboració mitjançant un patrocini entre Estrella Damm i l’Ajuntament de Barcelona per a la 
Festa Major de la Mercè presentada pel Sr. Collboni i la voluntat manifestada pel Govern —
mitjançant el Sr. Pisarello, que ha marxat— sobre el compromís ferm de no treballar ni 
col·laborar amb empreses que defraudin Hisenda o la Seguretat Social (s’han publicat notícies 
sobre pràctiques d’evasió fiscal d’Estrella Damm). 
 
El Sr. COLLBONI agraeix que se li doni l’oportunitat d’aclarir aquesta qüestió, i afirma que no 
hi ha cap contradicció: efectivament, el Govern, mitjançant un decret de l’alcaldessa, es va 
comprometre a no contractar empreses que eludissin les seves obligacions fiscals o treballessin 
en paradisos fiscals, però no hi ha constància que Estrella Damm —el Govern valora la seva 
llarga i àmplia tradició de col·laboració amb el mecenatge i el patrocini de moltes activitats 
culturals i esportives que es fan a la ciutat— hagi incomplert cap obligació fiscal o tributària o 
hagi comès cap frau; és un membre de la junta d’accionistes qui té problemes en aquest sentit. 
D’altra banda, puntualitza que no hi ha una relació contractual, sinó diners que l’empresa dóna 
per fer cultura i esport a la ciutat. 
 
El Sr. CIURANA observa que hi ha acords de patrocini i, per tant, contraprestacions: l’empresa 
fa una donació generosa i valuosa, però, evidentment, a canvi d’unes contraprestacions (des de 
la presència en forma de pancartes o publicitat fins al mateix nom del concert que es fa a la 
platja, per exemple). 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 25 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Entén que el debat que planteja la CUP posa de manifest una contradicció, i que com més 
defensa BC algunes declaracions, més fons fa el pou on va caient, i pregunta al Govern si la 
seva voluntat de no contractar empreses que tinguin relacions amb paradisos fiscals s’estén als 
accionistes d’aquestes empreses. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la compareixença, ja que aquestes permeten aclarir dubtes dels 
grups. Entén que, en aquest cas, l’explicació ha estat clara: la família Carceller va cometre un 
delicte d’evasió fiscal i va haver de pagar una multa, però no hi ha cap constància que 
l’empresa hagi estat denunciada o condemnada. 
Subratlla la necessitat que tant les entitats com les persones, sense excepció, tinguin els comptes 
i els impostos al dia, i posa de manifest que els darrers successos de corrupció formen el frau 
fiscal més gran del país, i han acumulat un capital i uns interessos que ascendeixen a xifres 
lamentables. 
Per acabar, indica que C’s respecta la metodologia de la Fiscalia Anticorrupció i considera que 
cal permetre-li actuar d’acord amb els criteris que consideri més adients. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ posa de manifest que durant anys la col·laboració entre el sector públic i el 
privat en el camp de la promoció de la cultura ha demostrat, especialment a Barcelona, la seva 
eficàcia a l’hora de desenvolupar tot tipus de projectes artístics i patrimonials. Gràcies al 
mecenatge empresarial, les administracions públiques han pogut millorar el finançament dedicat 
a la cultura, un sector endèmicament magre en recursos públics en el nostre país i que ha patit 
de manera especial no només les retallades de la crisi, sinó, a més, un càstig específic com va 
ser el terrible cop que va suposar l’augment de l’IVA cultural, perpetrat pel Govern espanyol. 
Per a les empreses, el mecenatge del món cultural, més enllà del sobreentès interès filantròpic, 
ha suposat una inversió rendible a través de la participació en esdeveniments artístics i en 
intervencions patrimonials. Així, a més de beneficiar-se del corresponent incentiu fiscal, ha 
obtingut un valor afegit pels seus productes, ja que mostren un arrelament a la ciutat i al país, 
han arribat a nous segments de població, com ara els joves, s’han introduït a nous mercats i 
s’han consolidat els mercats antics en sectors absolutament competitius. 
Exposa que la col·laboració entre el sector públic i el privat en matèria cultural va fer un pas 
endavant el 2005 amb la constitució per part de l’Ajuntament de Barcelona de la Fundació 
Barcelona Cultura, en què s’integren 19 empreses privades. Aquesta fundació ha esdevingut 
una eina per a la promoció i el foment de la cultura en totes les seves manifestacions i ha 
permès donar suport a tota mena d’iniciatives destinades a la conservació, exhibició i difusió de 
la cultura. El 2008, en el conveni de col·laboració entre l’ICUB i la Fundació Barcelona 
Cultura, es tractaven els lligams publicoprivats a Barcelona per permetre que la Fundació 
participés en l’organització, planificació i execució d’activitats de l’Institut de Cultura, per 
exemple en manifestacions culturals com les Festes de la Mercè. 
El Grup d’ERC hi està a favor sempre que es reuneixin quatre condicions: 
1. Que sigui el Govern municipal qui fixi les polítiques culturals a desenvolupar i les seves 
prioritats, sense deixar-se influir pels interessos de les empreses privades patrocinadores. 
2. Que l’Ajuntament vetlli per l’extrema transparència en la seva relació amb aquestes 
empreses, dins del marc de cooperació en matèria de cultura, a fi d’evitar qualsevol bri de 
sospita de tracte de favor. 
3. Que el Govern municipal mantingui el seu compromís financer amb el sector cultural més 
enllà del mecenatge privat, perquè la inversió privada ha de complementar la inversió pública, 
però en cap cas substituir-la. 
4. Que les empreses patrocinadores mostrin una conducta exemplar en tots els àmbits, atès que 
la seva marca està vinculada a la imatge de la ciutat. 
Per això, al seu grup l’inquieten la implicació de propietaris accionistes majoritaris de 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 26 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
l’empresa Damm en un conflicte d’evasió de capitals i el seu acord amb la Fiscalia 
Anticorrupció per evitar la presó a canvi del pagament d’una multa de 90 milions d’euros. 
Atès que Damm, membre del patronat de la Fundació Barcelona Cultura, és una de les empreses 
més actives i reconegudes per la seva participació en les Festes de la Mercè, en fires 
estratègiques del territori i en multitud de festivals de música i actes culturals, així com un dels 
principals patrocinadors de les Festes de la Mercè que estan a punt de començar, pregunta al 
Govern què pensa fer a part de deslligar el delicte dels principals accionistes. 
 
La Sra. ESTELLER valora la relació d’Estrella Damm amb Barcelona, amb el patrocini de les 
Festes de la Mercè, el patrocini esportiu i el patrocini cultural, així com la seva implicació en el 
desenvolupament social, econòmic, cultural i esportiu de la ciutat. 
Així mateix, valora que l’empresa, que no ha comès cap frau fiscal i que ha aportat coses 
positives a la cultura, l’esport i la ciutat, pugui participar en les Festes de la Mercè i en 
qualsevol patrocini, tenint en compte que el patrocini sí que és un contracte que té l’Ajuntament 
amb l’empresa. 
Observa que hi ha una identificació de l’empresa Damm amb el que representa la ciutat de 
Barcelona, i que aquestes vinculacions, amb una sèrie de valors compartits, són positives, de 
manera que qualsevol qüestió negativa té una afectació. Per això, valora que es diferenciï entre 
soci i empresa. 
Voldria, però, que BC explicités on posa els límits en aquest sentit, ja que sovint fa declaracions 
massa generals, que hauria de delimitar per evitar determinades conseqüències. 
 
La Sra. ROVIRA lamenta que el Govern tracti els altres de ximples i que no compleixi el seu 
compromís de transparència i de no avalar la corrupció i el frau fiscal: si fos fidel a aquest 
compromís, no hauria signat un acord amb una empresa el màxim responsable de la qual ha 
practicat evasió fiscal i ha pactat amb la justícia el pagament de 90 milions d’euros per evitar la 
presó. Subratlla que els diners de la família Carceller van totalment lligats a Estrella Damm, i 
que l’Ajuntament, mitjançant la publicitat d’Estrella Damm a tots els concerts de la Mercè, farà 
un rentat de cara a l’empresa. 
Troba summament cínic i una irresponsabilitat que aquest patrocini suposi després a l’empresa 
bones pràctiques i un benefici fiscal pel que fa a l’impost de societats, i remarca que s’ha de 
tenir en compte l’ètica. 
En darrer lloc, demana al Govern que reflexioni sobre el model cultural, que pel que sembla, 
mantindrà la mercantilització de la cultura a Barcelona, el model hegemònic amb el qual es ven 
la ciutat de Barcelona de cara enfora que van impulsar el tripartit i el PSC. En aquest sentit, 
recomana al Sr. Collboni la lectura del llibre Cultura en tensió. 
 
El Sr. COLLBONI respon que ell també li proposarà bibliografia perquè conegui diferents 
punts de vista i no es limiti a una única forma de veure la cultura, que per definició és crítica i 
admet punts de vista diversos. 
Agraeix i comparteix les intervencions del PP, C’s i, especialment, ERC: coincideix que les 
polítiques culturals les han de marcar l’Ajuntament i els sectors culturals, no els patrocinadors. 
En aquest sentit, subratlla que ni el Govern actual ni els anteriors han permès mai que un 
patrocinador condicioni continguts. 
Remarca que si bé cap dels presents empara ni accepta les pràctiques que eludeixen les 
responsabilitats fiscals, el Govern actual ha estat el primer a establir clàusules socials de 
contractació pública que regulin la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb cap empresa 
que directament o indirectament, o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons a 
paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries o legals. Subratlla 
que la clàusula parla d’empreses. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 27 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
A continuació, explica que ell personalment va mantenir una conversa telefònica amb els 
responsables de la companyia i els va preguntar si l’empresa tenia algun tipus de problema, de 
connexió directa o indirecta amb aquest afer. Aquests van dir que no, i el Govern va proposar 
celebrar una trobada per tractar aquesta qüestió, i ells s’han ofert a donar totes les explicacions 
que calguin amb tranquil·litat un cop passin les Festes de la Mercè. 
 
El Sr. CIURANA comparteix, en general, el to de la intervenció del Sr. Collboni, però vol posar 
de manifest la hipocresia subjacent a això i a determinats anuncis, i pregunta a la Sra. Ortiz si 
aquesta clàusula social —recorda que fa molts anys que se’n posen, de clàusules socials— 
s’estén o no als accionistes de les empreses. Considera que, un cop més, es posarà en evidència 
una contradicció, i que no es pot deslligar la potència econòmica d’una empresa de la potència 
econòmica d’una família, si bé s’entén que empresa i família són coses diferents. 
Per acabar, denuncia algunes polítiques de gestos que es fan, sovint estèrils, que a l’hora de 
concretar-se de seguida mostren contradiccions. 
 
La Sra. BARCELÓ es limita a dir que el Govern ha de complir les clàusules socials i, per tant, 
el compromís de no treballar amb empreses que hagin comès frau fiscal. 
 
La Sra. ORTIZ diu que és evident que les clàusules socials són molt antigues, però subratlla que 
és la primera vegada que es comença a transitar per un camí per fer front als paradisos fiscals i a 
l’evasió fiscal internacional des d’un ens local, i comenta que a vegades sembla que als grups 
de l’oposició els pesi que s’avanci en una direcció. 
Observa que el camí no és senzill i, evidentment, s’haurà de revisar i analitzar què més es pot 
fer i què es pot fer millor. 
Explica que ahir mateix es va debatre si la mesura s’havia d’estendre als patrocinis per evitar 
que des de recursos públics es contribuís al fet que una empresa obtingués beneficis que després 
ni tributen aquí, i afegeix que per establir que una empresa està ubicada en un paradís fiscal o 
ha comès evasió fiscal hi ha d’haver una sentència ferma. 
En darrer lloc, diu que probablement s’hi pot anar més enllà, però que entre tots en construeixen 
el marc. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
IV) Part decisòria / executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
5.-  (20160103) ADJUDICAR el contracte núm. 16001080, que té per objecte el servei de 
teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o 
discapacitat, que viuen a la ciutat de Barcelona, i el subministrament de l’equipament tècnic 
domiciliari (terminal de teleassistència, unitat de control remot (UCR), dispositius perifèrics, 
teleassistència adaptada i teleassistència mòbil), les 24 hores del dia tots els dies de l’any, 
durant els anys 2017, 2018 i 2019, per un import de 34.237.958,85 euros, IVA inclòs, de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Televida 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 28 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Servicios Sociosanitarios, SLU, amb NIF núm. B80925977, i d’acord amb la seva proposició, 
en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en 
el document comptable, amb el següent desglossament: 32.062.255,95 euros de pressupost net i 
1.072.322,55 euros a l’import sobre el valor afegit al tipus del 4% i 1.103.380,35 euros a 
l’import sobre el valor afegit al tipus del 21%. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització 
del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per 
part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 
15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs 
especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat 
l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte la Sra. Ester 
Quintana i Escarrà. 
 
La Sra. BENEDÍ enuncia la proposta i comenta que tant en aquest punt com en el següent els 
grups disposaran de dos minuts, el Govern amb dos torns i la resta de grups, amb un. 
 
La Sra. ORTIZ recorda que el plec contractual ja va rebre el suport majoritari de la Comissió, i 
dóna la paraula al gerent per si en vol facilitar alguna informació addicional. 
 
El Sr. SÁNCHEZ explicita que la proposta fa referència a l’aprovació de l’adjudicació del 
contracte, que té un període inicial de tres anys, per a la prestació del servei de teleassistència i 
per a la provisió de l’equipament tècnic domiciliari. 
Enumera les sis empreses que es van presentar a la licitació (Creu Roja Espanyola i la Unión 
Sociosanitaria; Serveis de Teleassistència SA; l’UTE de Quavitae Servicios Asistenciales amb 
EULEN; l’UTE amb Asispa i IGON, i Televida, Servicios Sociosanitarios) i indica que 
l’empresa que es proposa en aquest tràmit d’adjudicació, actual adjudicatària, va obtenir la 
millor puntuació tant en els criteris subjectes a judici de valor, que van ser valorats per un 
comitè d’experts de manera anònima, com en els criteris quantitatius, estrictament aritmètics. 
Per acabar, recorda que l’aplicació d’aquests criteris és l’aplicació dels criteris que estaven 
continguts en el plec de condicions que va aprovar la Comissió a l’abril. 
 
La Sra. FANDOS manifesta l’abstenció del seu grup, que valora l’aportació que han fet els 
experts i entén que l’empresa proposada ha presentat el millor projecte (millor proposta tècnica 
amb diferència i millor proposta econòmica), però considera que el Govern, un cop més, està 
generant conflictes en àmbits on abans no n’hi havia: el Govern qüestiona serveis que mai no 
havien generat cap conflicte. 
Puntualitza que quan es va aprovar el plec de clàusules no es coneixia el recurs posterior del 
Comitè d’Empresa de Televida, i entén que es farà el seguiment de les demandes del Comitè. 
Conclou que si bé la feina que ha fet l’empresa ha estat òptima i segurament ho continuarà sent, 
el seu grup no valora de la mateixa manera la feina que està fent l’Ajuntament amb relació a 
tots aquests processos. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta el vot favorable del seu grup, que demana un diàleg constant amb 
les treballadores per arribar a un acord que en millori les condicions laborals. 
 
La Sra. BENEDÍ exposa que durant el procés d’anunci de licitació d’aquest servei, les 
treballadores es van reunir amb el personal responsable de l’Ajuntament per exposar-los les 
millores econòmiques i socials que necessita la plantilla, i van assegurar-los que serien 
incorporades. El Comitè d’Empresa, però, entén que els plecs de clàusules no han recollit cap 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 29 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
d’aquestes reivindicacions i que, ben al contrari, la situació laboral i social de la plantilla fins i 
tot podria empitjorar. 
Indica que el Grup d’ERC es va entrevistar amb el Comitè d’Empresa dels serveis de 
teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona i va trobar que les treballadores se senten 
decebudes i enganyades. Entre altres coses, l’empresa obliga el personal a tenir formació 
acadèmica en funció de la categoria professional, sense obligació per part de l’empresa de fer-
se’n càrrec. Això vol dir que serà la plantilla qui haurà d’afrontar el cost i el temps necessari, 
cosa inviable atesa la precarietat salarial i l’augment del 40% en l’activitat. 
Troba contradictori que el servei més ben valorat de l’Ajuntament valori tan poc els i les 
professionals que el fan possible. 
Per les raons exposades, perquè l’Ajuntament va votar a favor d’un salari mínim de ciutat de 
1.000 euros, per dignitat i per coherència, el seu grup hi votarà en contra. 
 
La Sra. ESTELLER indica que el Grup del PP sempre ha valorat molt el servei de 
teleassistència, que garanteix l’autonomia de les persones i que requereix respostes ràpides, i 
considera que el concurs garanteix que continuï sense haver-hi llistes d’espera, fet aconseguit 
gràcies als esforços pressupostaris fets en anys anteriors. 
Entén que no s’ha de qüestionar la decisió dels tècnics, que després de valorar les propostes 
d’acord amb els criteris d’adjudicació, han triat l’empresa que han considerat millor. Entén, 
però, que el Govern a vegades crea unes expectatives sobre les millores laborals de les 
empreses que contracta i després la gent en ocasions se sent decebuda. 
Pregunta al Govern si es va reunir amb el Comitè d’Empresa —el PP sí que ho va fer— i quines 
millores s’han introduït per donar resposta a les seves demandes, i manifesta l’abstenció del seu 
grup. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot contrari del seu grup i subratlla que les millores reivindicades 
per les treballadores del servei de teleassistència, exposades en diferents plens i en reunions 
amb els tècnics municipals, no només no han estat ateses sinó que, a més, algunes condicions 
han empitjorat, i alguns tècnics van arribar a dir que no s’havien mirat les clàusules anteriors, 
cosa que troba bastant greu per part del Govern. 
Assenyala que les noves condicions estableixen una ràtio de personal inferior a l’actual; unes 
necessitats de formació del personal paradoxals, ja que hi ha categories professionals que 
requereixen tres titulacions de grau mitjà d’FP i la formació no va a càrrec de l’empresa, sinó de 
les mateixes treballadores, amb salaris inferiors a 1.000 euros; es classifiquen els usuaris en tres 
nivells, a diferència d’ara, que no existeixen aquests nivells; el criteri amb més pes en la 
valoració d’alguns punts de les ofertes no ha estat el criteri tècnic i assistencial; no hi ha 
millores en salut laboral ni en igualtat de gènere, ni s’estableix cap manera per fer seguiment de 
les diferents clàusules actuals. 
En darrer lloc, demana que es repensi com s’ha desenvolupat aquest contracte i aquest concurs 
públic, i subratlla que aquestes treballadores, malgrat prestar un dels serveis més ben valorats i 
malgrat que els agradi la seva feina, no han rebut per part de l’Ajuntament —que vol garantir el 
dret de les treballadores— el tracte que mereixen. 
 
La Sra. ORTIZ confirma que tant els tècnics com ella mateixa s’han reunit en reiterades 
ocasions amb les treballadores, i aclareix que el plec de clàusules estableix que la formació 
anirà a càrrec de l’empresa i que, en cas que no fos així, l’Ajuntament podria exigir-ho. 
Informa que l’Ajuntament s’ha compromès amb les treballadores a fer un seguiment periòdic 
del compliment del contracte, i que la setmana que ve hi ha una reunió per veure com s’està 
implementant. 
A continuació, comenta que l’empresa, gràcies a un contracte anterior, tenia beneficis que 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 30 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
arribaven fins i tot al 14%, i el Govern municipal considera que una empresa contractada per 
l’Ajuntament no s’ha de beneficiar de l’erari públic. Indica que l’empresa s’ha ajustat més als 
costos, però es blinda el conveni. 
Afirma que el conflicte no el genera l’Ajuntament, sinó una situació injusta: BC coincideix que 
el conveni de dependència està per sota del que hauria de ser. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda a la Sra. Ortiz que cada grup disposava de dos minuts. 
 
La Sra. ORTIZ respon que en un expedient no hi ha límit. 
 
La Sra. BENEDÍ li demana brevetat. 
 
La Sra. ORTIZ continua explicant que existeix un conveni estatal injust fruit de la situació 
laboral actual. El Govern municipal hi continuarà treballant amb l’objectiu de millorar les 
condicions de les treballadores, però el que es blinda és la subjecció a aquesta conveni. 
Posa de manifest la incoherència i indignitat d’ERC, que aquesta mateixa setmana a la 
Diputació de Barcelona ha adjudicat a la mateixa empresa, amb el mateix conveni, mentre que 
aquí hi vota en contra. 
Demana coherència a tots els grups i treballar plegats per aconseguir una llei de contractació del 
sector públic de la Generalitat que permeti anar més enllà en la contractació i aconseguir un 
salari mínim digne. 
 
La Sra. FANDOS demana a la Sra. Ortiz que parli amb propietat i que no digui mentides, i li 
diu que aquí l’única cosa indigna és la referència que ha fet ella. Subratlla que la Diputació de 
Barcelona encara no ha adjudicat res, sinó que s’està en el procés, i que, en qualsevol cas, ni 
són els mateixos plecs ni hi ha hagut cap recurs del Comitè d’Empresa: les treballadores han 
posat de manifest que amb la Diputació no tenen cap problema, que el plec que ha canviat —
empitjorat— és el de l’Ajuntament. 
Comenta que gairebé es penedeix de no haver-hi votat en contra, però que hi mantindrà 
l’abstenció perquè el seu grup vota les coses com són i perquè el problema no el té l’empresa 
sinó el Govern municipal. 
 
La Sra. ORTIZ puntualitza que l’empresa no va presentar un recurs sinó una al·legació, com es 
presenten en molts plecs, relacionada amb la formació, i es garanteix que sigui l’empresa qui 
se’n faci càrrec. Subratlla que les noves condicions augmenten les garanties. 
D’altra banda, assegura que les condicions laborals a l’empresa són les mateixes tant si el servei 
es presta a l’Ajuntament com si es presta a la Diputació. Demana que no es pretengui enganyar 
la gent. 
Per acabar, insisteix que cal treballar conjuntament per canviar el marc laboral i aquest conveni, 
i, com a mínim, aconseguir un conveni català en dependència. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del Govern municipal, la Sra. Fandos expressa 
l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa 
el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el 
vot contrari de la CUP. S’APROVA. 
 
Districte d’Horta-Guinardó 
 
6.-  (02C/2008) ESTIMAR parcialment el recurs de reposició interposat pel Club Unión Deportivo 
Hebron-Taxonera contra l’acord adoptat per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 31 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
l’Ajuntament de Barcelona, en sessió de 17 de maig de 2016, que va aprovar a favor de la 
recurrent una indemnització de 411.297,30 euros en concepte de liquidació del contracte de 
gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, amb número d’expedient 02C/2008, de 
30 d’abril de 2016, únicament quant als apartats 1, 2 i 5 de l’al·legació número 2, d’acord amb 
el contingut i el que disposa l’informe elaborat per la Direcció de Serveis Generals del Districte 
d’Horta-Guinardó de 29 de juliol de 2016 i l’informe elaborat pels serveis Jurídics-Secretaria 
del Districte d’Horta-Guinardó de 29 de juliol de 2016; AUTORITZAR I DISPOSAR la 
despesa de 411.297,30 euros, a càrrec del pressupost del 2016, a favor del concessionari Club 
Unión Deportivo Hebron-Taxonera, sense perjudici d’una posterior actualització en el moment 
que es porti a terme la liquidació definitiva de la concessió; NOTIFICAR el present acord al 
Club Unión Deportivo Hebron-Taxonera i a la Fundació Marcet; DONAR-NE compte a la 
Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de 
Catalunya, rotlle d’apel·lació 8/2012. 
 
 La Sra. ORTIZ li passa la paraula a la Sra. Montserrat Martínez Riba, directora de Serveis 
Generals del Districte d’Horta-Guinardó. 
 
La Sra. MARTÍNEZ exposa que el recurs de reposició ve arran del fet que el Tribunal Superior 
de Justícia de Catalunya dictés una sentència de nul·litat d’un contracte, d’una adjudicació, i a 
partir d’aquí va haver-hi una liquidació indemnitzadora per al Club Unión Deportivo Hebron-
Teixonera, l’actual concessionari, fins que no hi hagi un nou adjudicatari (s’està en període de 
licitació). 
Recorda que aquesta comissió va aprovar el 17 de maig la indemnització de 411.297,30 euros, 
però el Club Unión va presentar un recurs de reposició: han tornat a revisar les al·legacions 
presentades; l’Ajuntament havia calculat el període d’amortització a partir del mes següent de 
l’adjudicació i ara, d’acord amb un estudi d’auditoria que ha presentat l’empresa, l’ha canviat a 
un any després de l’adjudicació. En alguns aspectes, el Club continua desestimant els criteris de 
l’Ajuntament, per exemple, el Club afirma que ha aportat tres factures que formen part de la 
inversió, però l’Ajuntament considera que aquestes factures no es van justificar quan va tancar 
el període de justificació i, un cop rebudes, s’ha vist que no són d’inversió. És a dir, en alguns 
punts estan d’acord ambdues parts, i en d’altres el Govern continua dient el que havia dit en la 
comissió anterior i s’havia aprovat. 
 
La Sra. FANDOS manifesta l’abstenció del seu grup, que considera que l’expedient és molt 
complex i hauria requerit una explicació prèvia, i demana que s’estudiï com es podria ajudar el 
Club, que quedarà en una situació molt complicada. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta el vot favorable del seu grup i demana que s’ajudi el Club. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa l’abstenció del seu grup, que coincideix amb el raonament de la 
Sra. Fandos i espera que s’assoleixi una solució i un acord. 
 
La Sra. ESTELLER expressa l’abstenció del seu grup i el desig que la situació millori i que el 
club tingui viabilitat. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. ORTIZ expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. MARTÍNEZ comenta que això fins ara serà una liquidació a compte. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 32 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. FANDOS indica que el seu grup està d’acord que ara es liquidi aquesta part i que el 
procés es pugui anar treballant per veure si es pot arribar a una solució, atès que el Club queda 
en una situació realment molt complicada. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del Govern municipal, la Sra. Fandos expressa 
l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el 
vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa 
l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
7.-  (M1519/4186) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a 
reconsiderar l’oportunitat d’exhibir escultures a la via pública relacionades amb la dictadura 
feixista que va imperar en aquest país durant més de quaranta anys. 
 
(Punt tractat conjuntament amb el punt 3.) 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari de 
PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de 
C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció 
del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
8.-  (M1519/4161) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en coordinació amb 
els ajuntaments dels districtes de les zones implicades, durant la temporada d’estiu del 2017, es 
faci una prova pilot amb la instal·lació d’una bibliomar a una platja del districte de Ciutat Vella 
i a una platja del districte de Sant Martí amb la finalitat de promoure la lectura entre els 
ciutadans de Barcelona i els turistes que acudeixen a les platges. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa la voluntat del seu grup que es fomenti la cultura —i, per tant, la 
literatura—, que aquesta sigui accessible per a tothom i que Barcelona torni a ser un temple 
universal de la cultura i una ciutat plural, universal i oberta. 
Manifesta orgull pel fet que Barcelona, la ciutat on més s’edita en llengua castellana i on es té la 
gran sort de ser bilingües i de publicar tant en castellà com en català, hagi estat declarada Ciutat 
Literària per la UNESCO. 
Exposa que en la darrera Diada de Sant Jordi 
 es van vendre 1,6 milions de llibres, amb una facturació de 20,96 milions d’euros, i posa en 
relleu la màgia de la lectura, que permet viatjar a altres èpoques i sentir emocions viscudes i 
d’altres que no es viuran mai i pot arribar a ser terapèutica. Entén que les institucions públiques 
han de fomentar la lectura i fer-la més accessible. 
Indica que, atesa la capacitat de la lectura d’augmentar l’atenció, la concentració, la reflexió i la 
capacitat crítica, és important fomentar-la entre infants i joves, i assenyala que segons el CIS, 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 33 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
una de cada tres persones no llegeix mai o gairebé mai, i segons la Generalitat, un 63% dels 
catalans llegia habitualment el 2015. 
Espera que el Govern presenti mesures per fomentar la lectura, així com un pla de biblioteques. 
Mentre no s’assoleix l’objectiu de tenir una biblioteca provincial a Barcelona (preferiblement al 
Born), es proposen altres formes de fomentar la lectura. 
Assenyala que segons les dades de Biblioteques de Barcelona, el 2015 el 55% dels ciutadans de 
Barcelona tenia el carnet de biblioteca, i les 40 biblioteques de la ciutat tenen un total de 24.047 
usuaris diaris, dades, totes dues, positives. 
Comenta que el 2016 a Catalunya han funcionat 46 bibliopiscines, 5 biblioplatges i 
4 biblioparcs, però a Barcelona no hi ha cap bibliomar en cap de les 9 platges, servei que sí que 
es presta en altres zones del litoral espanyol. 
En darrer lloc, explica que després de transaccionar la proposició amb el Govern es va decidir 
que en lloc de fer una bibliomar a la platja era millor que en coordinació amb els districtes es 
treballés per apropar l’oferta cultural —especialment els programes de foment de la lectura, 
sobretot adreçats a infants, adolescents i joves— a les zones de platja. 
 
El Sr. CIURANA manifesta el vot favorable del seu grup, que valora la idea de les bibliomars, 
però entén que el que cal fer, sobretot, és fomentar l’hàbit de la lectura i d’anar a la biblioteca, 
aconseguir que llegir un llibre no sigui, com en aquest cas, una qüestió episòdica i anecdòtica 
que es produeixi únicament en un espai determinat durant una estona en què algú va a la platja. 
Subratlla que cal aconseguir una xarxa de biblioteques prou àgil, eficaç i atractiva perquè els 
ciutadans adoptin l’hàbit del préstec bibliotecari. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ entén que tots els grups municipals estan a favor de qualsevol iniciativa 
adreçada a fomentar la lectura i apropar-la a la ciutadania. 
Exposa que durant els mesos d’estiu, especialment el juliol i l’agost, una trentena de 
biblioteques i bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona 
posen a l’abast del públic part dels seus fons en platges i piscines municipals, un servei que 
gaudeix de molt bona acollida per part dels banyistes i que té com a objectiu principal promoure 
la lectura en l’activitat de lleure: no s’espera que els lectors visitin les biblioteques, sinó que es 
van a trobar els usuaris allà on habitualment passen el temps d’oci per oferir-los els serveis 
bibliotecaris amb la màxima proximitat. 
Concreta que existeixen 24 bibliopiscines, 2 biblioplatges (Arenys i Castelldefels), i 8 punts de 
lectura a l’aire lliure instal·lats a mercats, patis, parcs i jardins. 
Explica que l’usuari, només presentant un document d’identificació, pot accedir de manera 
gratuïta a la consulta i al préstec d’obres destinades a edats i interessos diversos, i afirma que 
l’èxit de les biblioplatges i bibliopiscines és inqüestionable: el nombre d’usuaris augmenta any 
rere any. Indica que durant aquest estiu (juliol i agost), hi ha hagut 2.851 persones a la 
biblioplatja d’Arenys, i 941 en activitats lúdiques, i a Llançà, 2.500 usuaris al juliol. 
Pel que fa a Barcelona, indica que a la platja del Somorrostro (Barceloneta) hi ha un exemple 
reeixit de biblioplatja, el Centre de la Platja, inaugurat fa deu anys, davant de l’Hospital del 
Mar, al passeig marítim, que ofereix servei de wifi i ordinadors, i ha esdevingut una ludoplatja 
que posa a disposició dels banyistes un ventall de jocs. D’altra banda, a l’espigó de Bac de 
Roda, entre les platges de la Mar Bella i la Nova Mar Bella (Sant Martí), havia funcionat una 
biblioteca el 2013. 
Per acabar, manifesta el vot favorable del seu grup, tot i que la proposició, transaccionada amb 
el Govern, ha canviat totalment i és força inconcreta. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del seu grup, que sempre ha estat partidari 
d’apropar la cultura als llocs on hi ha gent i de fomentar la lectura, un hàbit molt positiu que 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 34 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
aporta coneixement i enriquiment personal. Per això, cal que cada vegada hi hagi més facilitats 
perquè en el temps d’oci es pugui aprofitar per llegir. 
Tot seguit, comenta que si bé el PP era conscient de les biblioplatges existents a localitats com 
Altafulla, Castelldefels o Arenys de Mar, no sabia que n’hi hagués una a Barcelona, cosa que 
celebra. 
 
La Sra. ROVIRA considera que aquesta proposició és fruit de la manca d’informació per part 
de C’s, que només deu haver consultat el web de l’ICUB, ja que existeixen dues biblioplatges a 
Barcelona, tot i que no depenen de Biblioteques de Barcelona. 
La CUP considera que aquests serveis han de funcionar, han de tirar endavant i es poden 
promocionar, i que caldria reforçar les entitats d’aquests barris, en aquest cas, el Centre de la 
Platja, a la platja de Somorrostro, i impulsar activitats culturals mitjançant les entitats que hi 
treballen diàriament. Comenta que en aquests espais, a banda de llibres, s’ofereixen tallers, 
rutes, contes, visites, etc. 
Atès que el seu grup no acaba de trobar el sentit a la proposició, s’hi abstindrà, i demana una 
reflexió als membres de C’s perquè els seus representants a l’ICUB deixin de fer declaracions 
com que a les biblioteques de Barcelona no es poden trobar llibres en català, afirmació recollida 
en una acta. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix la proposició de C’s, que expressa la sensibilitat d’aquest grup pel 
que fa a l’accés a la cultura en general i a l’aproximació a l’hàbit de la lectura en particular per 
part dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, i a la qual el Govern donarà suport. 
Valora la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona ciutat i província, exemplar en el món, 
recorda que recentment n’hi ha hagut el canvi de gerent, i informa que s’està preparant un nou 
pla de biblioteques, que no consisteix tant en la construcció de nous equipaments com en la 
modernització i la tecnificació de la xarxa de biblioteques públiques, que en alguns casos han 
quedat una mica antiquades pel que fa a accessibilitat, bàsicament a través de la xarxa. 
Comenta que el canvi radical en la manera d’accedir al coneixement i als continguts ha 
modificat el concepte de biblioteca: ja no tenen tanta importància l’espai físic, el paper ni el 
llibre objecte, i cada vegada és més rellevant l’accessibilitat en general al coneixement. Sota 
aquests nous paràmetres, s’està treballant un pla que espera poder presentar ben aviat. 
A continuació, esmenta casos com el de Nova York, on parcs públics esdevenen espais de 
lectura amb préstec de llibres per apropar la cultura als ciutadans, i indica que el Govern 
estudiarà totes aquestes experiències. 
En darrer lloc, explica que la transacció respon a la voluntat d’intentar consensuar el pla amb 
els grups un cop se’n tingui el primer esborrany. Entén que és un espai on es poden trobar punts 
en comú fàcilment, i que apropar les biblioteques a les platges o als parcs en una ciutat com 
Barcelona, atesos els hàbits quotidians dels ciutadans i el turisme que rep, és anar en la bona 
direcció. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix els vots favorables i les idees expressades, i diu al Sr. Puigcorbé 
que C’s no té cap problema a modificar una proposta si dialoga amb un altre grup i hi acorda 
una millora. Subratlla que l’objectiu principal d’aquesta proposició continua sent fomentar la 
lectura, i que cal un diàleg constant pel que fa a polítiques culturals, sobretot les adreçades als 
més joves. 
D’altra banda, diu al Sr. Ciurana, que ha qualificat la mesura d’anecdòtica, que el 2014 es va 
afirmar que la biblioteca a peu de platja era un èxit. 
Per acabar, diu a la Sra. Rovira que la sorprèn l’afirmació que ha fet respecte a les suposades 
declaracions de membres de C’s, i assegura que el seu grup dóna tot el suport als llibres en 
castellà i en català. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 35 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
El Sr. CIURANA observa que una iniciativa pot ser una anècdota i un èxit alhora, i aclareix que 
ha volgut dir que la mesura proposada no és estructural, quan el foment de la lectura s’ha de fer 
estructuralment, a través de la Xarxa de Biblioteques, del foment de l’hàbit de la lectura, del 
carnet de préstec, etc., perquè el gruix dels lectors no s’apropen a la lectura a través de les 
platges, encarta que instal·lar una biblioplatja sigui un èxit. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ insisteix que la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona és 
exemplar i diu a la Sra. Barceló que cal recuperar la biblioteca de Sant Martí, però que l’altra 
que demanava ja existia, i al Sr. Collboni, que cal construir la de Sarrià. 
 
El Sr. COLLBONI ho confirma, i informa que hi ha previsió de construir noves biblioteques a 
la ciutat, però no es preveu fer-ne més a banda de les que ja estan planificades. 
 
La Sra. Andrés expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Ciurana expressa el vot 
favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira 
expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en coordinació amb els 
districtes de les zones implicades es treballi per realitzar propostes que apropin l’oferta 
cultural i les activitats culturals a les zones de platja, amb especial interès en programes de 
foment de la lectura. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
9.-  (M1519/4170) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern 
municipal a: Que en el marc de les Festes de la Mercè del 2017 es garanteixi l’existència d’un 
espai jove organitzat i liderat pel teixit associatiu juvenil de la ciutat. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix l’assistència de representants del Consell de la Joventut de Barcelona, 
i posa en relleu la valuosa existència a Barcelona, des de fa anys, d’un teixit associatiu juvenil 
fort i divers, format per centenars d’entitats que s’agrupen en diverses plataformes i consells 
territorials, un moviment associatiu que genera cohesió social, garanteix la participació de la 
gent jove, en facilita l’emancipació i esdevé una escola de ciutadania activa i compromesa amb 
el seu entorn. Entén que l’Ajuntament ha de posar a la seva disposició les eines que en facilitin i 
garanteixin el bon funcionament, donin visibilitat a les entitats i potenciïn la seva feina. 
Exposa que durant força anys, el teixit associatiu juvenil, a través del Consell de la Joventut de 
Barcelona, va reivindicar el fet de disposar d’un espai liderat i gestionat pel col·lectiu jove a les 
festes populars de la ciutat, com ja passa a les festes de molts pobles i ciutats on s’organitzen les 
tradicionals barraques joves, una demanda que va començar a rebre resposta el 2015 amb la 
creació de la Lali Jove, la festa major jove i associativa que s’organitza durant les Festes de 
Santa Eulàlia que s’ha consolidat com l’espai juvenil i associatiu d’aquesta festa, ha reforçat el 
seu caràcter popular i ha permès que les entitats organitzin diverses activitats, com xerrades o 
concerts. 
Es proposa la creació d’un espai similar liderat i gestionat per entitats juvenils a les Festes de la 
Mercè que no vagi en detriment de la Lali Jove (sentit que ja tenia la proposició, però que s’ha 
enriquit amb l’esmena incorporada del Grup de CiU), una proposta oberta que s’hauria de 
treballar amb les entitats juvenils de la ciutat per definir el model d’espai jove en el marc 
d’aquesta festivitat, un espai que reforci el compromís i el caràcter associatiu de la Mercè i que, 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 36 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
alhora, tingui efectes positius en el creixement, la projecció i l’apoderament del moviment 
juvenil de la ciutat. 
 
El Sr. BLASI posa de manifest les dificultats d’establir un espai per desenvolupar aquesta 
activitat i la importància de comptar amb el teixit associatiu, i recorda la feina iniciada el 
mandat anterior amb la insistència i perseverança del Consell de Joventut, la complicitat del 
qual és imprescindible: davant la dificultat de treballar en l’àmbit de la Mercè, es va oferir una 
solució bona i viable, la celebració de la Lali Jove. 
Indica que la transacció de CiU vol que s’expliciti la voluntat de complementar una activitat 
que ja existeix, que és un bon model, i que es pot reproduir a les Festes de la Mercè. 
A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. BARCELÓ comenta que la ciutat ha de mirar cap al futur, i per això ha d’incloure la 
gent jove i el teixit associatiu, un teixit associatiu que fa molt per Barcelona de manera 
voluntària i que Barcelona ha de cuidar. 
Manifesta sorpresa pel fet que encara no s’hagués inclòs en el programa de la Mercè un model, 
el de la Lali Jove, que funciona, i subratlla que en un moment de descontent de la ciutadania 
amb la classe política, cal valorar i potenciar la voluntat d’implicació dels joves en el projecte 
de ciutat. D’altra banda, el seu grup creu que cal reforçar el model de les festes populars 
organitzades per la ciutadania i les seves organitzacions, així com que la participació juvenil 
sigui plural i respecti la naturalitat ideològica. 
Subratlla que una de les demandes del Consell de la Joventut era participar més en els 
esdeveniments culturals de Barcelona, i retreu al Govern que encara no hagi presentat un 
programa que doni cobertura a les necessitats de la joventut de la ciutat. 
Observa que per fomentar la participació del jovent en esdeveniments culturals també cal 
facilitar que tinguin equipaments, i pregunta al Govern quan preveu presentar el Pla 
d’equipaments juvenils, el pla de xoc de l’atur juvenil i mesures que permetin promoure 
l’autonomia i la creativitat dels joves. 
En darrer lloc, subratlla que cal fomentar la participació del jovent en esdeveniments culturals i 
en les principals festes durant tot l’any, i insisteix que el Govern ha de presentar un projecte per 
a la joventut que la inclogui en tots els esdeveniments en els quals l’Ajuntament participi, 
perquè la joventut pugui participar, aportar les seves idees i sentir-se orgullosa de la seva ciutat. 
 
La Sra. ESTELLER posa de manifest la convicció del PP que les Festes de la Mercè han de 
continuar oferint una programació intergeneracional, amb activitats per a públic de totes les 
edats i organitzades també per persones de diferents generacions que treballen conjuntament. 
Valora aquesta barreja al marge de departaments estamentals i associacions compartimentades, 
i planteja si és convenient limitar la cessió d’espais a una organització, en aquest cas, el Consell 
de la Joventut de Barcelona, de manera que altres joves que també podrien organitzar activitats 
en quedin fora. 
Per això, abans de posicionar el vot voldria conèixer l’opinió del Govern. 
 
La Sra. ROVIRA indica que el seu grup comparteix el sentit de la proposició, però entén que 
caldria anar més enllà pel que fa a entitats i fomentar-ne la participació durant tot l’any. 
Assenyala que un dels problemes amb els quals es troben els joves és les dificultats 
burocràtiques i legals per realitzar actes a l’espai públic i disposar de les infraestructures 
necessàries, en part com a conseqüència de l’Ordenança del civisme, que el Govern hauria de 
derogar, tot donant compliment al seu programa electoral. 
Considera que existeix una privatització de l’espai públic i que l’oci pensat per als joves va 
dirigit al consumisme, l’individualisme i el sexisme, de manera que cal donar totes les eines 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 37 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
possibles als col·lectius juvenils —no només als que interessen al Govern en un moment 
concret— per trencar el model d’oci actual i perquè el jovent s’apoderi, s’autoorganitzi i pugui 
fer ús de l’espai públic, que també és seu. 
 
El Sr. COLLBONI manifesta el vot favorable del Govern, que agraeix la proposició i troba molt 
adient que el Consell de la Joventut i els col·lectius joves participin en la programació de les 
Festes de la Mercè, i recorda que tradicionalment el Consell de la Joventut s’ha implicat en tot 
allò que es fa a la ciutat que té relació amb els joves, una mostra de la transversalitat de les 
polítiques de joventut. 
A continuació, diferencia les Festes de la Mercè de les de Santa Eulàlia, d’una dimensió més 
reduïda i que, per tant, permeten que hi hagi una implicació i una organització més directa per 
part dels col·lectius juvenils. Les Festes de la Mercè, en canvi, són molt més massives i 
requereixen un sistema organitzatiu molt professionalitzat que implica seguretat, etc. 
D’altra banda, recorda que ja hi ha un espai de participació, l’Associa’t a la Festa, l’antiga 
Mostra d’Associacions, on el Consell de la Joventut desenvolupa activitats lúdiques, festives, 
gratuïtes i obertes a tots els públics. 
Tot seguit, dóna la paraula a la regidora Carmen Andrés perquè doni resposta a les qüestions 
relacionades amb les polítiques de joventut. 
 
La Sra. ANDRÉS remarca que l’Ajuntament de Barcelona es caracteritza per treballar 
profundament en polítiques de joventut, informa que s’està treballant el Pla jove per al proper 
període, com sap el Consell de la Joventut, no només amb grups organitzats, sinó també amb 
joves no organitzats, amb qui s’ha parlat, entre altres temes, sobre l’espai públic, i ben aviat es 
disposarà d’aquest pla. 
D’altra banda, recorda que ahir mateix es va presentar el Pla sobre ocupació juvenil de qualitat 
a la ciutat de Barcelona, i demana la col·laboració de tots i totes per poder fer una política de 
joventut de qualitat, atès que el jovent és el present i el futur de la ciutat. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix el suport de tots els grups municipals a una proposició treballada amb 
la JERC i consensuada amb el Consell de la Joventut de Barcelona. 
D’altra banda, diu a la Sra. Esteller, que entén que ha manifestat que no trobava encertat que el 
lideratge recaigués en les mateixes persones que ja lideren la Lali Jove (Consell de la Joventut), 
que ara que s’ha aprovat la proposició caldrà treballar quin és el model d’aquest espai, com es 
farà, quina participació hi haurà i què inclouran aquestes activitats. 
 
El Sr. BLASI saluda els representants del Consell de la Joventut. 
A continuació, comenta que la descentralització de les Festes de la Mercè ha de propiciar la 
trobada d’un espai idoni. 
Coincideix que la participació no s’ha de limitar al Consell de la Joventut, ja que hi ha molts 
altres joves i associats. 
Puntualitza que ahir no es va presentar un pla, sinó una proposta, i tampoc no es va presentar 
una taula de seguiment, sinó la creació d’una taula que en un futur hauria de ser de seguiment. 
Tanmateix, celebra l’existència de la Regidoria de Joventut, la manca de la qual va provocar 
una paràlisi en les polítiques de joventut de l’Ajuntament des de la constitució del Govern 
municipal de BC fins a l’entrada del PSC al Govern. Espera que hi hagi polítiques de joventut i 
que aquestes siguin participades. 
 
La Sra. ESTELLER insisteix que la programació de la Mercè, a més d’estar pensada per a tots 
els públics, hauria d’estar pensada per persones diverses, i puntualitza que ella no ha dit res de 
la Lali Jove, sinó que ha dit que no entén per què la participació només ha de ser a través d’una 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 38 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
organització juvenil, en lloc de ser una participació transversal, al marge que els joves estiguin 
organitzats o no. Tampoc no entén per què només s’ha de cedir l’espai als joves organitzats, 
sobretot al Consell de la Joventut. Per això, votarà en contra de la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ aclareix que el Consell de la Joventut de Barcelona en cap moment vol ser qui 
lideri això, com fa en el cas de la Lali Jove, sinó que vol que això tiri endavant ho lideri qui ho 
lideri, sempre que siguin entitats juvenils, organitzades o no organitzades. 
 
La Sra. Andrés expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Blasi expressa el vot 
favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el 
vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa 
el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: Que en 
el marc de les Festes de la Mercè del 2017 i següents, es garanteixi l’existència d’un espai 
jove organitzat i liderat pel teixit associatiu juvenil de la ciutat, sens perjudici de les activitats 
que ja s’han anat realitzant durant les Festes de Santa Eulàlia (Lali Jove). 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
10.-  (M1519/4176) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern 
municipal a: 1.- Rebutjar els nous barracons amb què l’actual Govern ha iniciat aquest curs 
escolar, en 8 grups de P3 de les escoles Entença, la Sagrera i la Llacuna, 4 grups de primer 
d’ESO de l’Institut Maria Espinalt, així com els ja existents a l’escola Can Fabra i la 
Maquinista, junt amb la voluntat del Govern de consolidar-los. 2. Eliminar els barracons que hi 
ha als centres escolars de Barcelona i instar la Generalitat de Catalunya a construir els centres 
escolars i instituts pendents del Pla d’equipaments educatius 2008-2011 i que són necessaris per 
tal d’ubicar a tots els alumnes en edat escolar que continuen en barracons. 
 
La Sra. ESTELLER lamenta que el Govern no hagi presentat a la Comissió l’informe d’inici de 
curs escolar, com s’ha fet tradicionalment, i que únicament hagi exposat, en una roda de premsa 
de la Sra. Mercè Massa, les noves construccions escolars, totes elles barracons. 
Subratlla que «l’èxit» del Govern és presentar un inici de curs escolar amb barracons, que els 
membres del Govern, però, anomenen «mòduls», ja que després d’haver criticat sempre els 
barracons no poden presentar totes les noves infraestructures educatives amb barracons. 
Considera que la presentació d’aquests barracons, alguns dels quals, a més, es va dir que podien 
ser definitius, és una presa de pèl i un menyspreu de la intel·ligència de tothom. Mitjançant 
aquesta proposició, el PP rebutja que almenys 725 nens, la majoria de P3, iniciïn el curs en 
barracons. 
Explica el cas de l’escola Entença, especialment controvertit perquè s’ha fet en un espai on fins 
ara es practicava esport, de manera que hi ha hagut un desplaçament de les persones que hi 
practicaven esport. Celebra, en canvi, que l’escola Can Fabra, un equipament en condicions, 
substitueixi els barracons de Can Fabra, que té entès que es destinaran a menjador i a activitats 
esportives. 
D’altra banda, demana que s’insti la Generalitat a construir els set instituts previstos per a 
Barcelona. 
Per acabar, pregunta quan es preveu que desapareguin els barracons, i espera que més endavant 
s’informi també sobre totes les qüestions referents a les escoles bressol. 
 
El Sr. ARDANUY se suma a la crítica per la mena d’inhibició en tot allò que significa el fet 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 39 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
educatiu a Barcelona i la manca de debat respecte a aquest àmbit a la Comissió. 
Pel que fa a la proposició, el Grup de CiU comparteix que cal desenvolupar la xarxa de centres 
educatius públics necessària, però no està d’acord que s’eliminin els barracons, ja que quan es 
fa un edifici nou cal poder oferir unes infraestructures provisionals per acollir els alumnes. 
D’altra banda, entén que cal una reflexió sobre els equipaments necessaris per actualitzar el 
mapa escolar i el Pla d’equipaments educatius de la ciutat. 
Observa que el Govern actual és observador però poc implicat en el fet educatiu, i li demana 
que s’hi impliqui més mitjançant la col·laboració amb l’Administració de la Generalitat, amb 
instruments com ara els pactes, que afavoreixin els principals afectats, que són les famílies i els 
alumnes. 
En darrer lloc, manifesta l’abstenció del seu grup, i subratlla que cal que tots col·laborin, amb 
una actitud constructiva, per aconseguir la millor xarxa de centres públics possible, objectiu que 
implica planificació, recursos i coresponsabilitat de les administracions. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que el Govern 
hauria d’haver presentat l’informe d’inici de curs escolar. 
Subratlla que la igualtat d’oportunitats ha de començar en la infantesa i, evidentment, en l’àmbit 
educatiu, i que garantir l’educació no és només garantir l’espai públic, sinó també els recursos 
necessaris perquè els equips docents puguin desenvolupar la seva feina i perquè no hi hagi 
diferències entre els centres educatius municipals dels diferents barris. 
Comenta que els polítics han de ser clars i no crear confusions ni fer promeses que no podran 
complir, i demana que hi hagi més coordinació entre el Consorci d’Educació, la Generalitat de 
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per informar amb claredat. Per exemple, l’Ajuntament 
va negar que els barracons fossin permanents, però també va afirmar que existia la possibilitat. 
Recorda que el Parlament va aprovar una moció del seu grup que instava el Govern de la 
Generalitat a fer efectiu en un termini de quatre anys un pla per eliminar gradualment les 
escoles amb barracons i garantir que aquests recursos només s’utilitzessin com a mesura 
extraordinària i per curts períodes de temps. Esmenta el cas de la Maquinista, en barracons des 
del 2008, quan suposadament es tractava d’una mesura provisional, i pregunta al Govern què 
pensa d’aquest cas i de la resta. 
Qualifica el projecte educatiu del Govern de molt poc ambiciós: quan a l’abril es va presentar la 
proposta d’escoles bressol, només es proposaven deu dels onze centres nous, però vuit ja 
estaven proposats pel Govern anterior. Recorda que quan els grups que ara governen eren a 
l’oposició demanaven 43 escoles bressol més. 
Per acabar, demana al Govern que presenti un projecte real, amb un bon calendari i que doti els 
professionals dels recursos que necessiten, pregunta com es distribuiran els 5,2 milions d’euros 
que l’Ajuntament destinarà a la millora d’equipaments, i assenyala que actualment les AMPA 
només reben ajudes per a l’escola inclusiva, però no per a les activitats extraescolars, el casal 
d’estiu o la socialització dels llibres. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la demanda de places d’escola pública enguany ha estat 
molt superior a la d’altres anys, que hi ha hagut un clar transvasament de l’escola concertada a 
la pública i que la demanda de places de P3 a l’escola pública i concertada va ser molt similar: 
de 12.526 preinscripcions, 6.201 van ser a l’escola pública i 6.313 a la concertada). Afirma que 
si l’escola pública tingués capacitat d’absorbir la demanda, les xifres serien diferents. 
A continuació, acusa els membres del PP de cínics: condicionen els pressupostos de la 
Generalitat fins a exigir que mes a mes hagi de demanar permís per gastar i ara demanen que 
desapareguin els mòduls; anorreen la capacitat d’augmentar els ingressos mitjançant creació 
d’impostos i no faciliten quan Catalunya reclama a l’Estat que pagui el que correspon a 
Catalunya de la disposició addicional tercera; fixen un objectiu de dèficit per a la Generalitat 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 40 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
desproporcionat i després es queixen desinformadament i demagògicament de la falta d’inversió 
a Barcelona, i, sobretot, mai no han apostat en cap administració per l’educació pública, 
catalana, laica, inclusiva i de qualitat. Per tot això, es queden sols imposant la LOMCE. 
Comenta que si bé ERC no vol que a Barcelona hi hagi barracons, entén que sense ells el curs 
2016-2017 no hauria pogut donar cabuda a tots els infants i famílies que havien apostat per 
l’escola pública. 
Diu a la Sra. Esteller que la comunitat educativa del centre de la Maquinista vol restar allà 
mentre no tinguin escola definitiva i se solucionin els problemes amb els terrenys on s’ha 
d’aixecar, i que Can Fabra ja no està en barracons, gràcies a un esforç ingent de la comunitat 
educativa i de totes les administracions. Li demana que abans de parlar s’informi amb les 
comunitats educatives perquè li expliquin les situacions reals, i comenta que convé sortir del 
despatx de tant en tant. 
Afirma que les dades mostren un canvi cap al model que sempre ha defensat ERC: una escola 
pública, laica, inclusiva, catalana i de qualitat, un model que és la millor inversió que es pot fer 
per al futur de la societat catalana. Observa que aquest canvi s’ha de veure acompanyat per 
l’acció de totes les administracions, també l’Estat, que ha de complir els seus deures, cosa que 
ara no fa. Cal també una planificació acurada i una despesa sostinguda en el temps que permeti 
a Barcelona fer front a totes les necessitats educatives que té, perquè la ciutat s’ho mereix i la 
societat també. 
Demana al PP que en lloc de reclamar tant, compleixi els seus deures, i manifesta el vot contrari 
del seu grup. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que el curs 2016-2017 ha augmentat la demanda de l’escola pública 
i ha caigut la de la concertada, una tendència incrementada els darrers cinc anys per la crisi 
econòmica, que ha fet que moltes famílies escolaritzin els fills i filles a l’escola pública, i cal 
que l’Ajuntament n’assumeixi les conseqüències conjuntament amb la Generalitat. 
Indica que a Catalunya existeixen més de 1.000 dotacions amb barracons (una xifra 
especialment alta des del 2005, quan n’hi havia 643) i que aquest curs comença amb cinc 
centres amb barracons, dos que ja existien (l’institut Viladomat i l’escola la Maquinista) i tres 
més (l’escola la Sagrera, Entença i l’institut Maria Espinalt), i demana als grups que critiquen la 
situació a l’Ajuntament que pensin què han fet a la Generalitat o a l’Estat espanyol. 
Observa que l’ampliació de l’oferta pública educativa sempre és una bona notícia, però que a 
Barcelona aquesta s’hauria de triplicar els propers anys per donar resposta a la demanda, 
especialment en els districtes on l’oferta pública és totalment insuficient, com l’Eixample, 
Sarrià, Gràcia o Sant Andreu. 
Considera que cal treballar amb el Consorci d’Educació de Barcelona per calendaritzar la 
construcció dels nous centres educatius públics perquè el proper curs no hi hagi cap mòdul de 
barracons a la ciutat, i calendaritzar l’augment de l’oferta pública per duplicar-la els propers tres 
anys, especialment a primer d’ESO, on l’augment de la matrícula serà important per la pujada 
de la natalitat. 
El seu grup també considera que cal retirar els concerts educatius que fomenten la segregació 
escolar, especialment a les escoles de l’Opus Dei, que a Catalunya reben cada any 30 milions 
d’euros, i en especial a l’escola Canigó de Barcelona, vinculada a l’Opus Dei. Comenta que 
invertir en aquests concerts en lloc d’invertir en escola pública evita la bona planificació i la 
inversió en escola pública i de qualitat. 
Coincideix amb la Sra. Benedí que l’actitud del PP és absolutament cínica: a l’Ajuntament de 
Barcelona reclama una escola pública de qualitat quan sempre, en lloc de defensar l’educació 
pública, inclusiva i en català, ha atacat tant com ha pogut l’escolarització en català i 
l’escolarització pública a Barcelona. 
Per això, demana al PP que es replantegi el seu paper en aquesta institució, i vota en contra de 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 41 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta el vot contrari del seu grup, que comparteix la filosofia que inspira 
la proposició, però entén que tancar els barracons representaria deixar sense aula tot l’alumnat 
que acullen. Subratlla que més enllà de les declaracions, es necessiten solucions. 
D’altra banda, subratlla que el seu grup ha instat moltes vegades la Generalitat no perquè 
executi el Pla d’equipaments educatius 2008-2011, sinó perquè en faci un de nou, que doni 
resposta a les necessitats actuals. 
Afirma que la qualitat d’alguns mòduls prefabricats fa que no semblin mòduls, i que el Govern 
no té la voluntat de consolidar els barracons, però ha de donar solucions a l’escolarització 
pública. 
Explica que, a diferència del PP, que durant molts anys ha defensat la llibertat d’elecció de les 
famílies per fomentar l’escola privada, el Govern vol incrementar el nombre de places 
públiques, en especial en centres de titularitat pública, i la solució intermèdia són aquests 
mòduls, que permeten atendre la demanda. 
Quant a la manca d’ajudes per a activitats extraescolars, casals i llibres esmentada per la 
Sra. Barceló, informa que l’Ajuntament ha establert una dotació d’un milió i mig d’euros per a 
llibres derivats del Ple de la pobresa celebrat l’estiu passat i s’han incrementat el nombre d’ajuts 
als casals infantils, els casals d’estiu (s’hi dediquen gairebé 3 milions d’euros) i les beques (més 
de 15.000 més), fets que demostren l’aposta ferma per l’educació pública de qualitat. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA comenta que el que estan demanant els grups de l’oposició és que en un any 
de mandat es desmunti i es refaci tot el desgavell i desmantellament de l’educació pública dels 
darrers cinc anys, i subratlla que al febrer es va presentar una mesura de govern sobre el 
projecte educatiu de ciutat, que durant aquest trimestre es presentarà l’estratègia que es deriva 
d’aquesta mesura, i que el 2017 es presentarà una convocatòria pública d’ajuts a l’educació. 
Insisteix que el Govern municipal és contrari als mòduls com a solució definitiva a 
l’escolarització i és favorable a una planificació que previngui, precisament, la possibilitat de 
fer mòduls. No obstant això, ha de votar en contra de la proposició del PP, per les raons 
exposades pels diferents grups. Concreta que amb aquesta proposició el PP no rebutja els 
mòduls sinó l’educació pública, ja que rebutjar els mòduls significa deixar Barcelona amb 
menys oferta pública i, per tant, donar continuat a les retallades que el PP ha aplicat els últims 
quatre anys des del Govern central, de més de 8.000 milions d’euros en matèria d’educació. 
Afirma que, com demostren les actes, ja es va instar la consellera d’Ensenyament de la 
Generalitat de Catalunya a construir els centres pendents, en una reunió celebrada el 21 de 
març. 
Conclou que el PP seria creïble defensant l’escola pública si per un cop proposés també retallar 
el concert a les escoles de l’Opus Dei, d’aproximadament 25 milions, diners amb els quals es 
podria resoldre l’edificació de les escoles actualment en mòduls. 
 
La Sra. ESTELLER diu als membres del Govern que quan es governa s’ha d’abandonar la 
demagògia, a la qual ells han tornat per la pobresa del balanç que presenten i per 
incompetència, que també els fa culpar els altres. 
Subratlla que escola pública i privada es complementen, i demana a la CUP i a ERC que es 
plantegin si no són ells els cínics. Diu a la Sra. Benedí que pot acceptar, i accepta, la crítica, 
però no les lliçons, i li assegura que surt del despatx i es mou molt per Barcelona, i que el PP 
quan parla ho fa amb coneixement de causa. 
A continuació, diu a la Sra. Andrés, que ha afirmat que hi ha molts barracons de molta qualitat, 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 42 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
que si ha anat a l’escola Entença, com ha fet ella, sabrà que no ho són, i que si troba que aquests 
barracons són iguals que un edifici, potser es deu a una dissonància cognitiva. 
Puntualitza que la proposició no parla de continguts educatius sinó d’equipaments, i lamenta el 
sectarisme dels grups que fa que com que la proposició neix del PP, els barracons esdevinguin 
mòduls prefabricats esplèndids. 
Afirma que el Govern va dir que tenia la voluntat que els mòduls fossin permanents, i en cita la 
declaració literal: «mòduls prefabricats que podrien ser definitius si la comunitat educativa ho 
considera adient». 
Pel que fa a l’escola la Maquinista, assenyala que si bé és cert que estava vinculada a un pla 
urbanístic, l’Ajuntament podria oferir un altre solar, però si no ho fa és perquè no vol. 
Pregunta si s’han plantejat quant costaria pagar íntegrament l’escolarització dels nens que ara 
estan concertats i la valoració global del que suposaria per als equipaments. 
Aclareix que el que el PP demanava amb aquesta proposició era reprovar els barracons, però no 
deixar els nens sense poder escolaritzar, sinó que no hi hagués voluntat de permanència amb els 
barracons i que aquests s’eliminessin quan estiguessin les escoles, que cal construir d’acord 
amb el pla que està aprovat, tot i que convindria ampliar-lo. Afirma que la Generalitat té un 
pressupost de 33.000 milions d’euros però el Govern municipal es conforma amb el fet que no 
vinguin inversions a Barcelona, perquè en prioritza unes altres. 
En darrer lloc, insisteix a dir que lamenta que els grups siguin tan sectaris i no vulguin valorar 
la proposició en la mesura que s’ha plantejat. 
 
El Sr. ARDANUY diu al Sr. Essomba que el que demanen els grups de l’oposició és que el 
Govern faci la seva feina i presenti els informes, en aquest cas, sobre la matrícula escolar 
d’enguany i sobre el futur dels equipaments educatius del sistema educatiu públic, perquè la 
Comissió els pugui debatre de manera nítida, democràtica i conjunta. 
 
La Sra. BARCELÓ coincideix que el que s’espera del Govern és que faci la seva feina i 
presenti un projecte educatiu com cal. Qualifica de lamentable que es presentin les escoles 
bressol i n’hi hagi una a Ciutat Vella que encara no estigui ni ubicada, i que presentin projectes 
sense data d’inici ni de finalització. Subratlla que cal passar de les bones intencions als 
projectes reals, amb calendaris i costos. 
 
La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Esteller que ella no pretén donar lliçons a ningú, i li demana que 
s’informi abans de presentar una proposició, ja que cap dels dos exemples recollits en aquesta 
(Can Fabra i la Maquinista) són vàlids. 
 
La Sra. ANDRÉS diu a la Sra. Esteller que ha buscat què és la dissonància cognitiva 
(«disharmonia interna del sistema d’idees entre creences i emocions que té una persona») i ha 
arribat a la conclusió que és ella qui en té una de molt greu: defensa l’educació pública quan en 
realitat el que vol és fomentar l’educació privada. 
 
El Sr. ESSOMBA manifesta la lleu esperança que aquestes comissions serveixin a la 
Sra. Esteller, que ha reconduït el seu discurs i en comptes de «rebutjar» ha dit que volien 
«reprovar», per posar-se a les files de la defensa de l’educació pública. Comenta que si 
haguessin parlat de «reprovar» a la proposició, potser haurien trobat més suport polític, però 
que en el fons estan parlant de rebutjar l’educació pública. 
D’altra banda, puntualitza que les declaracions a les quals ha fet referència no pertanyen a 
l’Ajuntament de Barcelona, sinó al Consorci d’Educació, i que el mateix Ajuntament les va 
reprovar. Demana que no se’ls atribueixin unes declaracions que no han fet ni com a grup 
municipal ni com a Ajuntament. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 43 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. BENEDÍ cedeix la paraula a la Sra. Ortiz, que la demana per comentar un tema tècnic. 
 
La Sra. ORTIZ assenyala que el Govern hauria volgut presentar més mesures i més informes —
s’ha sol·licitat reiteradament que hi hagués més informes—, però que Secretaria el va informar 
que no se’n podien presentar més de dos. Assenyala que, atès que la Comissió inclou moltes 
matèries, alguns informes no s’hi poden presentar i es podrien presentar en el marc dels grups. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari del Govern municipal, el Sr. Ardanuy expressa 
l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa 
el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira 
expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
11.-  (M1519/4152) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Donar suport al 
Correllengua 2016 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena 
normalització en l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la 
seva unitat. 2. Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats a organitzar el 
Correllengua i aportar la infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les 
activitats programades. 3. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin 
propis d’aquesta corporació. 4. Donar suport a les iniciatives de voluntariat promogudes per la 
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i encaminades a facilitar 
l’apropiació i l’ús del català oral entre persones i col·lectius, especialment entre la població 
nouvinguda. 5. Fer una aportació econòmica mínima de 5.000,00 euros per a l’organització dels 
actes i el bon funcionament del Correllengua 2016 a la CAL. 6. Fer arribar aquest acord a la seu 
nacional de la CAL. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que el Correllengua és una activitat desenvolupada per la 
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana que es realitza al conjunt del país des de 
fa vint anys. 
A continuació, posa de manifest la necessitat d’assolir la plena normalització de la llengua 
catalana arreu del territori i de convertir el català en llengua vehicular i comuna de la societat, 
així com en element d’integració per a les persones nouvingudes. Indica que ja hi ha molts 
col·lectius que treballen en aquesta direcció, i denuncia la marginació que rep el català per part 
de les institucions estatals, cada cop més recentralitzadores, per exemple amb la sentència del 
Tribunal Constitucional del 2010, que menyspreava la llengua i la nació catalanes, o amb la llei 
Wert, que dinamitava els fonaments del sistema educatiu català. 
Comenta que si bé en el context polític actual hi ha una gran mobilització per part del poble 
català d’assolir la independència d’una part del país, que ha de portar un futur de llibertat i de 
millores socials, polítiques, econòmiques i lingüístiques, mentre això no s’aconsegueixi, cal 
treballar amb les eines actualment disponibles. 
Posa de manifest el ferm compromís amb la llengua catalana que ha tingut sempre Barcelona, 
motiu pel qual entén que l’Ajuntament hauria de facilitar eines perquè les entitats i col·lectius 
que treballen en el marc de la divulgació i la normalització de la llengua catalana puguin 
desenvolupar el Correllengua. 
Tot seguit, enuncia la proposició, i comenta que s’ha acordat amb el Govern canviar la xifra (de 
5.000euros a 3.000). 
Per acabar, manifesta la creença del seu grup que durant aquest mes de setembre calia posar 
sobre la taula uns actes reivindicatius que fa molts anys que es fan arreu del país, i que 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 44 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
l’Ajuntament hauria d’abanderar aquesta lluita, una lluita necessària per normalitzar i per 
afavorir l’ús del català, i situar-lo com a llengua vehicular i d’integració per a tothom. 
 
El Sr. CIURANA expressa el vot favorable del seu grup, que valora que es promocioni la CAL, 
que des de fa temps tira endavant el Correllengua i altres accions a favor de la llengua catalana, 
i altres entitats, però manifesta sorpresa pel fet que en la negociació d’una proposició que es 
presenta a la Comissió es decideixi la quantitat d’una subvenció. Entén que això és un canvi en 
el sistema d’atorgament de subvencions, i que aquesta esmena l’ha acceptat el Sr. Collboni. 
 
El Sr. COLLBONI puntualitza que els grups s’han de posicionar respecte d’una proposta que fa 
la CUP, no el Govern. 
 
El Sr. CIURANA assenyala que els grups van rebre una nova redacció de l’esmena, entenien 
que pactada amb el Govern, i demana que s’aclareixi quin text s’ha de votar finalment. 
 
El Sr. COLLBONI respon que el parer del Govern no és votar l’atorgament de subvencions en 
una comissió de l’Ajuntament, entre altres coses perquè la responsabilitat de fer-ho, en el cas de 
Cultura, ni tan sols és del Govern, sinó d’una comissió delegada de la Comissió de Cultura. 
Indica que si aquest és el text que se sotmet a votació, no hi votarà a favor. 
 
La Sra. ROVIRA considera vergonyosa l’actuació del Govern. 
 
El Sr. COLLBONI comenta que el Govern no votarà una quantitat. 
 
El Sr. CIURANA demana que s’aclareixi si el text sobre el qual s’ha de debatre és el que consta 
a l’ordre del dia. 
 
La Sra. SECRETÀRIA manifesta que si efectivament no s’ha transaccionat, el text que va a 
votació és el de l’ordre del dia. 
 
La Sra. ORTIZ entén que si s’arriba a un acord, es pot votar el segon, però assenyala que la 
qüestió és posar una quantitat econòmica en una votació, perquè això depèn d’un tema tècnic. 
Explica que el Govern ha arribat a un acord amb el grup proposant pel que fa al conjunt del 
text, un text extens, amb diversos punts, i el Govern està d’acord a donar suport econòmic, però 
no depèn de la Comissió i d’un acord polític posar una quantitat econòmica. 
 
La Sra. ROVIRA retreu al Govern que de sobte canviï una informació. Considera que el Govern 
està mostrant una absoluta manca de respecte i de responsabilitat a l’hora de tirar endavant 
proposicions i acords amb la resta de partits. 
 
La Sra. SECRETÀRIA proposa votar l’esmena i, segons si hi ha acord o no, determinar el 
procediment. 
 
La Sra. ORTIZ diu que és el mateix que proposa ella, però que la Sra. Rovira no està d’acord 
que es tregui la quantitat. 
 
La Sra. ROVIRA considera surrealista que ella hagi arribat a un acord amb el Govern i ara 
aquest en mig de la Comissió se’n desdigui i tothom eludeixi responsabilitats. 
Diu, però, que per responsabilitat amb les entitats, si cal treure la quantitat perquè la proposició 
s’aprovi, la treurà, però insisteix que això és una vergonya. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 45 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. ORTIZ conclou que si hi ha consens entre els grups, es votarà la proposició sense el 
punt que parla de la quantitat. 
 
El Sr. CIURANA pregunta si és el punt 5 el que se suprimeix. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que hi havia una proposició que s’havia transaccionat (se’n substituïa un 
punt), i que el seu grup municipal si més no va arribar a una transacció sobre aquesta proposició 
per correu electrònic. 
 
El Sr. COLLBONI insisteix que el criteri del Govern no serà donar xifres de subvencions en 
una comissió de l’Ajuntament, ja que, com ha dit, aquestes subvencions les atorga una comissió 
delegada de la Comissió de Cultura. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que el Govern no accepta la transacció proposada per la CUP —
comenta que el Govern no va respondre i d’aquí es desprèn que no va acceptar la transacció— i 
que el text que es vota és el de la proposició original, la que parla de 5.000euros. 
 
El Sr. CIURANA comenta que si el Govern dóna suport a la proposició i, per tant, s’estableix 
un nou sistema per determinar subvencions, el Grup de CiU entendrà que s’obre una via de 
possibilitats que seria celebrada per l’oposició. 
Reitera el vot favorable del seu grup, que valora l’activisme social del Correllengua a favor del 
català al carrer i la trajectòria de la CAL, i posa de manifest que hi ha un cert relaxament per 
part del Govern municipal amb relació a la llengua catalana, com demostra el tractament que 
s’ha donat al centre de Barcelona del Consorci de Normalització Lingüística, orientat gairebé 
exclusivament a polítiques d’immigració i no a temes culturals i d’expansió de la llengua, o els 
hàbits que sovint s’observen en els plenaris: el bilingüisme passiu ha desaparegut del Saló de 
Plens, en certa manera, i el concepte de la llengua pròpia ha quedat disminuït. Comenta que en 
la conferència d’ahir del Sr. Collboni sobre cultura, no hi va haver cap paraula dedicada a la 
defensa del català i de la llengua pròpia. 
 
La Sra. BARCELÓ comença la intervenció demanant coordinació perquè no torni a passar el 
que ha passat amb aquesta proposició, i comenta que la Comissió ha de ser exemple de bon 
funcionament. 
A continuació, recorda que la pluralitat lingüística ja està reflectida en l’article 3.1 de la 
Constitució, l’article 6.2 de l’Estatut d’autonomia i l’article 4.2 de la Carta municipal, i que C’s 
defensa una escola pública, bilingüe, aconfessional i de qualitat, basada en la cultura del mèrit i 
de l’esforç, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i faciliti la promoció social. Per això, el seu 
grup aposta per l’eliminació de la immersió lingüística obligatòria, que considera nociva i 
discriminatòria, ja que priva els estudiants, en general, de la riquesa que suposa la diversitat 
lingüística catalana i pot vulnerar els drets dels castellanoparlants. 
C’s defensa que es reconegui la realitat de la societat catalana en l’educació i es permeti la 
llibertat d’opció lingüística en el primer ensenyament perquè aquest pugui ser rebut per 
l’alumne en la seva llengua materna. 
Assenyala que el fet que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana aposti per 
mantenir la immersió lingüística i crear una nova estructura estatal, els Països Catalans, la situa 
en una posició antitètica al seu grup i impossibilita qualsevol tipus d’entesa o suport per part 
seva. 
D’altra banda, indica que segons l’Atles de la UNESCO, el català no és una de les llengües en 
perill del món, i es troba entre les 100 llengües amb més parlants i més funcionalitat. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 46 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Clou la intervenció dient que les llengües haurien de servir per comunicar i no per enfrontar, 
cita Salvador Espriu («Diverses són les parles i diversos són els homes, i convindran molts 
noms a un sol amor») i manifesta el vot contrari del seu grup. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ comenta que ERC no entenia per què s’havia abaixat la quantitat, i posa de 
manifest la total coincidència del seu grup amb la Coordinadora d’Associacions de la Llengua 
Catalana en la defensa de la unitat lingüística i cultural del conjunt dels Països Catalans, així 
com en l’anhel de posar fi a l’anormalitat cultural, lingüística i nacional que viuen aquests 
territoris. 
Subratlla que vint anys després de la seva creació, malauradament continuen sent vigents els 
objectius fundacionals de la CAL: garantir un futur digne del català, assolir la plena 
normalització de la llengua, reclamar el reconeixement de la unitat i oficialitat de la llengua 
catalana en el seu territori i, en definitiva, posar fi al menyspreu cap a la cultura catalana, una 
cultura de vocació universal que cal que es presenti al món de manera absolutament 
desacomplexada. 
A més de l’emblemàtic Correllengua, amb vint anys d’existència, destaca dues iniciatives de la 
CAL, «Xerrem» i «Junts», dues propostes gratuïtes desenvolupades per voluntaris que tenen 
com a objectiu promoure l’ús del català, especialment entre els nous parlants, el coneixement i 
l’estima del país, la promoció lingüística, la integració dels nouvinguts i la cohesió social. 
Exposa que el Correllengua d’enguany, dedicat a la magnífica i estimada escriptora barcelonina 
Montserrat Roig en el 25è aniversari de la seva mort, aplegarà entre el 9 de juliol i el 5 de 
novembre 400 actes lúdics, culturals, socials, pedagògics, musicals i gastronòmics, i remarca 
que el Correllengua, amb la mobilització de centenars d’entitats i la participació de més de 
300.000 persones, és una manifestació reivindicativa de la unitat del català. La seva dilatada i 
exitosa trajectòria explica a bastament que enguany hagi estat guardonada amb la Creu de Sant 
Jordi per part de la Generalitat. 
Per tot això, i per la convicció que l’Ajuntament de Barcelona ha d’assumir el lideratge que 
correspon a la ciutat en defensa i promoció de la llengua i la cultura pròpies, ERC votarà a favor 
de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER nega que hi hagi cap menyspreu del català o cap problema amb l’ús social 
del català i del castellà a Barcelona, i afirma que la CUP veu una realitat que no existeix i en fa 
un problema. Subratlla que tothom ha de tenir llibertat per triar entre català i castellà, i que 
defensar el castellà no implica menystenir i perseguir el català, una concepció fruit dels 
esquemes de la CUP, totalment limitats. Assegura que qui menysté una llengua, el castellà, és 
qui multa comerços per no retolar en català, i insisteix que hi ha d’haver llibertat d’elecció de 
llengua. 
Celebra que el Sr. Collboni no estigui d’acord que la proposició concreti una quantitat, ja que la 
CAL es presenta a les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i cobra 1.500 euros cada any, 
de manera que considera inacceptable que per afinitat política o per amiguisme es vulgui 
ampliar la subvenció mitjançant la Comissió. Comenta que un informe jurídic hauria de 
determinar si això es pot fer. 
Per acabar, vota en contra de la proposició, que considera un despropòsit. 
 
El Sr. COLLBONI demana disculpes per si hi ha hagut algun malentès. Entén que sí que és un 
malentès condicionar subvencions, i amb quanties, a una comissió de l’Ajuntament, que disposa 
de la Comissió d’Ajuts del Consell de Cultura de Barcelona. Indica que aquesta subvenció es va 
donar el 30 de març del 2016; la quantia de l’acta eren 4.000 euros, la CAL en demanava 3.000, 
i finalment l’ICUB en va donar 1.500, el 37,5% de l’activitat. Comenta que això ho van fer 
persones que no formen part del seu departament en aquests moments, excepte els professionals 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 47 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
de l’ICUB, per tant, les persones que han donat la subvenció no són polítics, sinó que ha estat 
una comissió. 
Considera que assentar un precedent pel que fa a debatre a la Comissió de Drets Socials sobre 
criteris polítics de com s’atorguen les subvencions seria molt perillós i molt complicat, i 
insisteix que en l’àmbit de Cultura ni tan sols és el Govern qui atorga les subvencions. 
Pel que fa a la proposició, assenyala que el seu grup en comparteix l’objectiu de promoure la 
llengua i la cultura catalanes, i valora la tasca del Correllengua, a qui l’Ajuntament sempre ha 
donat suport. No en comparteix, en canvi, algunes de les expressions i dels termes que s’hi fan 
servir. Per això, s’hi abstindrà. 
 
La Sra. ORTIZ comenta que el seu grup havia deduït de les negociacions que hi havia un acord 
per donar suport a la proposició, si bé tenia la reserva de la quantitat. Com que finalment la 
quantitat es manté, s’hi abstindrà, però dóna suport al text de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER insisteix a demanar un informe a Secretaria perquè justifiqui si 
jurídicament és possible concedir subvencions directament per afinitat ideològica a entitats que 
ja s’han presentat a una subvenció el mateix any. Entén que quan una entitat es presenta a una 
subvenció aquell any no s’hi poden fer ni convenis ni ampliar els recursos, i considera 
gravíssim el que demana aquesta proposició. 
 
La Sra. ROVIRA subratlla que si serveis jurídics els hagués informat que la Comissió no podia 
parlar de quantitats, haurien arreglat el text de la proposició, i lamenta que diferents persones de 
l’Àrea de Cultura hagin proporcionat informacions contradictòries. Considera injust, il·lògic i 
gens seriós, sobretot per a la ciutadania i per als diferents col·lectius que han presentat la 
proposta, que el debat s’hagi centrat en la quantitat, i entén que el que ha passat aquí posa de 
manifest que ningú del Govern s’havia llegit bé la proposició ni l’esmena. 
Demana reflexió sobre el fet que qüestions més polítiques i ideològiques hagin quedat 
desdibuixades per una quantitat i perquè el Govern ha estat incapaç de fer les coses 
correctament. 
 
El Sr. COLLBONI coincideix a demanar un dictamen jurídic, perquè creu que ja no hauria de 
passar aquest filtre i no hauria d’arribar al debat dels grups. 
 
La Sra. Ortiz expressa l’abstenció del Govern municipal, el Sr. Ciurana expressa el vot 
favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el 
vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa 
el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
 
b)  Proposicions amb contingut de declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
12.-  (M1519/4187) Que el Govern municipal presenti una proposta per assegurar que es mantinguin 
els usos actuals de la fàbrica Can 60, que arribi a preveure la compra de l’edifici, si fos 
necessari. 
 
La Sra. HOMS exposa que l’antiga fàbrica Can 60, situada al carrer Riereta del barri del Raval i 
construïda per l’industrial tèxtil Magí Tarruella el 1833, fa dècades que va deixar de funcionar 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 48 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
com a fàbrica i actualment s’hi duen a terme diverses activitats i projectes culturals, que 
conviuen amb domicilis particulars sense cap problema i amb una clara vocació de fer barri i de 
fer cultura, tot contribuint a un bon veïnatge. 
D’altra banda, posa de manifest que el Govern municipal està en procés de catalogació 
d’edificis consistents en patrimoni històric industrial de la ciutat i, per tant, ha pres en 
consideració la importància d’aquest teixit. 
Recorda que fa uns mesos la fàbrica va ser adquirida per un grup inversor que ha mostrat d’una 
manera molt clara la intenció de desallotjar-ne totes les activitats i usos existents per 
desenvolupar-hi una promoció residencial, cosa que ha generat alarma a tot el barri, no només 
als afectats de Can 60. 
Subratlla que el valor de Can 60 és molt elevat no només pel que aporta patrimonialment sinó 
també pel que fa als usos: la singularitat dels seus espais reforça el potencial d’un centre de 
creació en àrees de regeneració de barri, i fa de Can 60 un emblema del barri que no es pot 
perdre. 
Per acabar, indica que els afectats consideren que potser l’única possibilitat que tenen és la 
compra per part de l’Ajuntament. 
 
La Sra. PIN agraeix el prec, que respon a una preocupació compartida pel Govern, que fa més 
d’un any que treballa amb la propietat actual de Can 60, que ha tingut molt bona predisposició, 
per mantenir-hi part de les activitats i la trama de casa fàbrica, i també amb els llogaters. 
A continuació, matisa que no és que faci uns mesos que es va comprar, sinó que justament quan 
va acabar el mandat anterior va haver-hi la possibilitat de comprar l’equipament —per 
2 milions menys del que actualment demana la propietat— i no es va fer, cosa que va donar lloc 
a la compravenda que ha provocat la situació actual. 
Indica, però, que el Govern ha de rebutjar el prec perquè hipoteca, en cas d’una possible compra 
i un cop feta la inversió pública, els usos de l’espai, que entén que, si es comprés, hauria de ser 
part d’una reflexió més àmplia sobre què cal per a aquella zona del Raval. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
13.-  (M1519/4162) Que amb l’objectiu de garantir la confidencialitat i no establir diferències entre 
les persones i la seva situació econòmica, el format de la targeta solidària no tingui cap tipus de 
logo ni emblema que faci referència al fet que és una targeta solidària i tingui el format de 
targeta habitual. 
 
La Sra. BARCELÓ formula el prec, motivat per la voluntat de respectar la confidencialitat de 
les persones usuàries de la targeta Barcelona Solidària, i valora la creació d’aquesta targeta com 
una gran iniciativa que potencia l’autonomia de les persones, ja que els permet anar elles 
mateixes a fer la compra per accedir a l’alimentació. 
 
La Sra. ORTIZ assenyala que la targeta va néixer precisament perquè les persones que 
estiguessin en situació de vulnerabilitat o requerissin alguns recursos no haguessin de fer uns 
itineraris que eren clarament estigmatitzadors, de manera que el Govern comparteix la 
necessitat d’avançar en la reducció de l’estigma. 
Tanmateix, el Govern no pot acceptar el prec al 100%, ja que els tècnics indiquen que a la 
targeta ha d’aparèixer el logo de l’Ajuntament (no el de Serveis Socials) per si hi ha alguna 
incidència, ja que és un producte municipal i així ha de constar per qüestions pràctiques, però es 
reflexionarà sobre el nom de la targeta. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 49 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
 
La Sra. BARCELÓ insisteix que la targeta va ser una excel·lent iniciativa de l’anterior Govern 
que intenta no estigmatitzar les persones, però que el logo no és necessari i marcaria les 
persones usuàries, ja que a simple vista es veuria quina targeta estan fent servir. Subratlla que 
els serveis socials no només han de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, sinó també 
la confidencialitat, un element summament important en l’ajuda a les persones. 
Demana al Govern que intenti trobar una solució per evitar aconseguir una imatge neutral de la 
targeta que eviti que les persones estiguin etiquetades. 
 
La Sra. ORTIZ insisteix que malgrat l’objectiu compartit, existeixen limitacions tècniques: es 
pot replantejar el nom de la targeta i eliminar-ne «solidària», però el logo hi ha de ser. 
 
La Sra. BENEDÍ indica que el prec no s’accepta.  
 
Es dóna per tractat. 
 
14.-  (M1519/4163) Que en compliment de la Llei 13/2014 del Parlament de Catalunya s’instal·li la 
rampa d’accés a l’entrada pel carrer Prim al CAP Besos i que s’incorporin els senyals 
d’indicació i il·luminació pertinents a la zona d’accés a aquest ambulatori. 
 
La Sra. BARCELÓ formula el prec i posa de manifest la queixa dels veïns del Besòs pel fet que 
les persones amb mobilitat reduïda, temporal o permanent no poden accedir al CAP Besòs pel 
carrer Prim i ho han de fer per la porta principal, que no està ben senyalitzada. D’altra banda, hi 
ha un dèficit d’il·luminació. Demana que la situació se solucioni al més aviat possible, ja que 
les persones amb diversitat funcional i problemes de mobilitat han de tenir les mateixes 
facilitats per accedir als edificis, més encara quan són de titularitat pública. 
Comenta que la Llei 13/2014 del Parlament de Catalunya estableix les condicions mínimes 
perquè els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s’adaptin a les persones 
amb diversitat funcional, i qualifica de sorprenent que hi hagi una barrera arquitectònica davant 
d’un centre de salut. 
 
El Sr. MONTANER explica, pel que fa a la rampa, que va haver-hi un projecte dels Serveis 
Tècnics del Districte, però com que a finals d’any es va invertir en millores de manteniment de 
la rambla Prim (120.000 euros), es va pensar que també calia intervenir a Alfons el Magnànim i 
es va encarregar un projecte a BIMSA d’intervenció en tot l’espai públic per millorar 
l’accessibilitat als equipaments públics per resoldre el desnivell entre rambla Prim i Alfons el 
Magnànim, que inclou l’accessibilitat al CAP Besòs. 
Pel que fa a l’enllumenat públic, en prenen nota i es farà una revisió de la intensitat lumínica, i 
quant a la senyalització del CAP per marcar l’itinerari, està previst en el nou Pla de senyalètica 
per a vianants, que actualment està en procés de licitació. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’acceptació del prec, i subratlla que si Barcelona ha de ser 
accessible, un centre d’atenció primària encara més. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
15.-  (M1519/4171) Que el Govern municipal, en el termini de tres mesos, garanteixi: 1. Que cada 
àmbit específic de serveis de la ciutat que ja gestiona programes d’ajuts econòmics a la 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 50 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
ciutadania assumeixi també la valoració i tramitació d’ajuts extraordinaris. 2. L’augment de 
professionals administratius als centres de Serveis Socials per tal de donar suport en la tasca 
administrativa dels tècnics i les tècniques. 
 
La Sra. BENEDÍ formula el prec, motivat per la preocupació que genera el col·lapse, la 
saturació i la burocratització de la plantilla tècnica en molts centres de Serveis Socials, que va 
en detriment absolut de l’atenció social que reben les persones dependents i les seves famílies, 
així com de la salut i les seves condicions de treball dels i les professionals, que necessiten 
temps i recursos humans per coordinar i buscar les respostes adients per a cada cas. 
Comenta que l’augment de la gestió per tramitar les ajudes d’alimentació, habitatge, 
subministraments, transports, menjador, etc. fa que de vegades no es disposi de temps suficient, 
i pel que fa a l’atenció als infants, els professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament 
denuncien la falta de mitjans i afirmen que la seva situació de desbordament es podria resoldre 
si s’escoltessin les seves propostes de millora, propostes que van des de no haver d’assumir la 
gestió administrativa fins que cada àmbit específic de serveis de la ciutat que ja gestiona 
programes d’ajuts econòmics es tramiti des d’altres serveis (Salut Pública, Habitatge, Barcelona 
Activa, Hisenda, Departament de Treball, etc.). 
D’altra banda, posa de manifest que la ràtio de professionals, feta amb la llei del 2007, està molt 
per sota de les necessitats actuals, i que la suma de tots els elements provoca l’augment de la 
vulnerabilitat social de les famílies, l’augment de la infància en risc i la minva de projectes 
grupals i comunitaris en el territori. 
 
La Sra. ORTIZ afirma que el Govern comparteix la voluntat d’avançar en la implementació del 
model de serveis socials i en la desburocratització, ja que entén que les persones que hi 
treballen no són màquines expenedores de recursos, sinó persones que volen poder fer un treball 
comunitari i teixir xarxa. Per això, considera imprescindible l’increment de recursos i, de fet, 
aquest trimestre s’ampliaran vuit places estructurals del personal administratiu en aquesta línia, 
a més d’augmentar també els professionals propis de Serveis Socials. D’altra banda, en el 
contracte programa amb la Generalitat també es demanava, en relació amb les ràtios, que es 
reconegués un increment tant en l’àmbit d’educadors com en el de treballadors socials. 
Exposa que existeixen dues limitacions pel que fa a cada servei: d’una banda, hi ha massa 
poques prestacions de dret i massa de subjectes a una valoració d’un treballador social, i s’ha 
legislat massa en aquest sentit, quan caldria avançar més en prestacions de dret; d’altra banda, 
caldria aconseguir que una persona no hagués d’anar a molts llocs diferents, que amb una 
valoració n’hi hagués prou. Pel que fa a la resta, però, el Govern està d’acord a avançar en el 
sentit que s’indica i ja ho ha començat a implementar. 
 
La Sra. BENEDÍ explicita que el prec s’accepta.  
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16.-  (M1519/4177) Que el Govern municipal: - Posi en funcionament, de forma immediata, els 
40 pisos unipersonals del servei «Housing first» per a persones sense llar cronificades per tal 
que tinguin un habitatge estable. - Procedeixi a crear 50 nous habitatges el 2017 per tal de 
cobrir necessitats i adaptar-se a la realitat del sensellarisme cronificat. - Faci un protocol amb 
els criteris per accedir a aquests tipus d’habitatges. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec, i exposa que a la ciutat de Barcelona hi ha unes 941 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 51 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
persones dormint al carrer, i aproximadament un terç dels casos són de sensellarisme crònic. 
D’altra banda, subratlla que aquests habitatges són un gran recurs per a aquestes persones, 
perquè els donen estabilitat i autonomia i els permeten formar part de programes 
socioeducatius. 
 
La Sra. ORTIZ informa que el Govern municipal va posar en marxa aquest nou servei i aquest 
model el juny del 2015 i el 2016 en va ampliar les places. Actualment hi ha 50 pisos ocupats 
més els 15 que estaven vinculats a l’entitat, i es va fer la dotació pressupostària per incrementar 
el nombre de places. 
Explica que en el contracte d’aquest servei es busquen pisos per a una sola persona, però que hi 
ha hagut un increment de preus de lloguer en el mercat a Barcelona, especialment pel que fa a 
pisos per a una sola persona. Per això, es treballa amb Habitatge per, a més de buscar en el 
mercat de lloguer, mobilitzar i reservar una part dels pisos d’entitats financeres que s’han 
adquirit. 
Comenta que és difícil trobar habitatges per al programa, però que el Govern treballa per 
ampliar-lo i millorar-lo, ja que la fórmula de fa dos anys ha deixat de ser vàlida atès que el 
mercat cada vegada fa més complicat adquirir aquest tipus d’habitatges. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta quina previsió de pressupost i d’ampliació té el Govern per al 
proper any. 
 
La Sra. ORTIZ respon que l’objectiu és incrementar-ho respecte a l’executat enguany, perquè 
ateses les dificultats no s’ha pogut arribar a les previsions, però s’han incrementat les places per 
a persones sense llar però vinculat a persones joves sense llar i persones joves amb problemes 
de salut mental, i a això es dedicarà, ja que s’ha vist que amb aquelles bases no s’arriba a tenir 
els pisos. 
Comenta que caldrà veure com s’adquireixen, i per això pot ser que el pressupost no sigui l’únic 
senyal, perquè si hi ha habitatges de l’estoc municipal, l’Ajuntament s’estalvia el pagament del 
lloguer i només cal el programa d’inclusió, la intervenció socioeducativa. 
 
La Sra. BENEDÍ explicita que el prec s’accepta. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
17.-  (M1519/4188) Quin impacte tindrà a les escoles del territori l’adjudicació de la gestió de 
l’Escola Municipal de Música de Can Fargues a una empresa i què pensa fer el Govern amb la 
demanda popular sorgida d’aturada del procés? 
 
La Sra. FANDOS formula la pregunta, referida a una qüestió que preocupa molt el territori, i 
subratlla que va ser el Consell Plenari d’Horta-Guinardó, districte al qual és regidora adscrita, 
qui es va manifestar a favor que hi hagués una vinculació del territori en l’adjudicació de 
l’Escola Municipal de Música de Can Fargues. 
Afirma que les dues associacions del territori que es van presentar al concurs quedaran molt 
perjudicades per l’impacte negatiu que significarà que hagi guanyat una empresa que no és del 
districte. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 52 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
La Sra. ORTIZ dóna la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA respon, en primer lloc, que es va tenir en compte la vinculació amb el 
territori, element inclòs en el plec de condicions del concurs que concedia un màxim de 
14 punts. 
Pel que fa a l’impacte sobre les escoles, els informes tècnics diuen que encara és massa aviat 
per determinar-lo, però sí que hi ha dades sobre l’impacte amb relació a la ciutadania, un altre 
element important. En la preinscripció es van presentar 843 sol·licituds per a 300 places, i 
l’entitat guanyadora va presentar un pla d’eficiència que va permetre ampliar fins a 
414 alumnes, per la qual cosa s’ha ampliat el nombre de places que hi havia en llista d’espera. 
Observa que si bé la vinculació amb el territori és important, les escoles municipals de música 
són obertes a tota la ciutat. En aquest cas, el 90% de l’alumnat és del districte i el 10%, d’altres. 
En darrer lloc, informa que el Govern desestimarà el recurs d’alçada interposat per les dues 
associacions, però, per donar resposta al debat social generat, demanarà un informe als Serveis 
Jurídics de l’Ajuntament perquè valori el procés del concurs i el resultat, i un altre a 
Intervenció, per tenir les màximes garanties que realment la feina feta és correcta. 
 
La Sra. FANDOS mostra sorpresa pel fet que s’afirmi que es desestimarà el recurs abans de 
tenir els informes, posa de manifest una nova contradicció del Govern, que diu que defensa la 
gestió directa però amb aquesta acció perpetua el model de gestió indirecta de les escoles de 
música, i observa que l’empresa guanyadora és curiosament una de les empreses que el Govern 
ha remunicipalitzat de l’escola municipal Patufets de Navas. Espera que una cosa no tingui res a 
veure amb l’altra. 
Reconeix que s’ha puntuat la vinculació al territori, però lamenta que s’hagi puntuat més el 
treball que es farà després amb el territori que el treball present i passat i, sobretot, el fet que fos 
teixit associatiu. 
D’altra banda, indica que les mateixes persones que en el mandat anterior es queixaven de les 
ràtios de les classes ara adjudiquen un contracte a una empresa que guanya principalment 
perquè les augmenta i que, a més, obté la pitjor valoració pel que fa als sous. 
Per acabar, manifesta el desig de veure els informes abans que es desestimi res. 
 
El Sr. ESSOMBA es nega, per educació, a donar resposta a les insinuacions ofensives, i 
subratlla que l’actitud del Govern és defensar la professionalitat de l’equip de tècnics 
professionals de l’Institut Municipal d’Educació que ha dut a terme el procés; defensar la 
«presumpció d’innocència» amb relació a aquesta qüestió, i, sobretot, confiar que l’Ajuntament 
disposa d’uns equips tècnics capacitats i que saben fer molt bé la seva feina.  
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
18.-  (M1519/4172) D’on sorgeix el projecte de teatre exclusivament infantil i com s’inscriu en el 
procés de participació en curs per decidir el futur del Teatre Arnau? 
 
El Sr. PUIGCORBÉ recorda que el 19 d’abril la Comissió va aprovar per unanimitat una 
proposició del PSC que fixava en un termini de tres mesos l’inici d’un procés participatiu en 
què veïnes, veïns, professionals i experts decidissin el futur del Teatre Arnau com a equipament 
municipal d’arts escèniques arrelat al territori. El procés participatiu havia de permetre al 
Govern municipal presentar abans d’acabar l’any un projecte que determinés els usos concrets i 
la forma de gestió del teatre, així com el pressupost de les obres. En aquell moment, el PSC, 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 53 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
llavors a l’oposició, va limitar-se, segons paraules del Sr. Mòdol, a fer de canal d’una 
reivindicació de diferents entitats i plataformes veïnals. El procés participatiu, liderat ara pel 
Govern municipal, va començar abans de l’estiu, i està previst que a l’octubre es facin unes 
jornades de debat obertes a la ciutadania, coincidint amb l’acabament del diagnòstic tècnic del 
teatre realitzat per l’Ajuntament. Seguint el calendari de la proposició, al desembre el Govern 
estarà en condicions de presentar el projecte de teatre consensuat en el marc del procés 
participatiu. 
A començaments de setembre, però, la premsa s’ha fet ressò del projecte impulsat pel Sr. 
Collboni, com a regidor de Cultura, de convertir l’Arnau en un teatre exclusivament infantil, 
segons un document de treball intern de l’ICUB, filtració malintencionada d’algú que vol deixar 
en evidència el Sr. Collboni o bé filtració interessada propiciada pel mateix regidor, que ha 
provocat perplexitat en les entitats i plataformes veïnals que han impulsat el procés participatiu 
i que ara en són part activa, i inquietud a les sales de la ciutat que des de fa anys programen 
amb convicció i esforç espectacles per a infants. 
Davant del canvi d’actitud del PSC, ERC vol saber d’on sorgeix el projecte de teatre 
exclusivament infantil i com s’inscriu en el procés de participació en curs i, sobretot, si queda 
definitivament descartat, i per què, el projecte d’ubicar al Teatre Arnau el museu d’arts 
escèniques, al qual donen suport molts veïns i veïnes, professionals del sector, l’Associació 
d’Actors i Directors, l’Institut del Teatre, la Diputació de Barcelona i els grups municipals de 
CiU i d’ERC. 
 
La Sra. ESTELLER formula la pregunta corresponent al punt 19 de l’ordre del dia: el Grup del 
PP vol conèixer el projecte i el calendari del Teatre Arnau. 
A continuació, subratlla que tots tenen interès a tornar a veure en funcionament el Teatre Arnau, 
tancat definitivament el 2000 i actualment en un estat deplorable. Indica que el cost de la 
important rehabilitació que necessita s’ha estimat en més de 10 milions d’euros, i remarca que 
cal un projecte ambiciós que veritablement recuperi el que l’Arnau ha significat fins ara al 
Paral·lel. 
D’altra banda, esmenta la informació publicada en premsa sobre un projecte dedicat a teatre 
infantil i l’aprovació de la proposició del PSC que deia que hi hauria un procés participatiu i 
una plataforma que també té molt a dir pel que fa als usos i al destí d’aquest teatre. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix tenir l’oportunitat d’explicar tot el que fa referència al Teatre Arnau. 
Tot seguit, recorda que el projecte neix de la voluntat del Govern del Sr. Hereu de comprar 
aquest equipament per a la ciutat, un equipament que tenia un destí no definit i una petició de 
les entitats del barri i dels sectors culturals perquè la ciutat no perdés aquest espai per a les arts 
escèniques. 
Després de la compra de l’espai, el PSC, mitjançant el Sr. Mòdol, proposa que s’obri un procés 
participatiu, actualment en marxa i en què participa un representant de l’ICUB. 
Assenyala que un dels objectius prioritaris del Govern és la creació de públics i de l’hàbit, 
sobretot entre els nens i les nenes, d’anar al teatre. Per això, i atesa la necessitat que té la ciutat 
d’espais on les escoles puguin anar a veure teatre pensat específicament per a infants, es va fer 
la proposta a què s’ha fet referència. 
Subratlla que aquesta proposta és una proposta més dins del procés participatiu, com demostren 
les paraules finals d’un article seu a La Vanguardia: «Vingui aquesta proposta, pensada des de 
l’Institut de Cultura, a enriquir el necessari procés participatiu que amb tota convicció vàrem 
aprovar a l’Ajuntament per decidir plegats el futur del Teatre Arnau». 
Per acabar, informa que hi ha una reunió prevista amb la promotora d’aquí a dues setmanes per 
posar aquesta proposta sobre la taula i fer el debat necessari. 
 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 54 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
El Sr. PUIGCORBÉ coincideix en la importància de la creació de públics, però observa que ja 
existeix, des de fa vint anys, el programa d’èxit de la Diputació «Anem al teatre», i pregunta si 
es tindrà en compte la gran quantitat de gent que demana el museu d’arts escèniques. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta quan acaba el procés participatiu, amb quins suports del Govern 
compta el Sr. Collboni per tirar endavant el projecte i quina previsió hi ha de calendari després 
del procés participatiu. 
 
El Sr. COLLBONI respon que el procés per definir el projecte i el pla de funcionalitat finalitza 
el desembre del 2016, i tot seguit hi haurà un segon procés per decidir com s’aplica l’execució 
de la rehabilitació. 
Aclareix que ell normalment parla en nom de l’Àrea de Cultura i, en aquest cas, del conjunt del 
Govern, i repeteix que primer va haver-hi la decisió de comprar un espai per a la ciutat, després 
la Comissió va aprovar que es fes un procés participatiu, i més tard, dins l’Àrea de Cultura, 
s’han detectat les necessitats que té la societat en matèria de creació de públics i s’ha plantejat 
una possibilitat per a l’Arnau en aquest sentit. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/4178) Quin és el projecte i el calendari del Govern municipal respecte al Teatre Arnau? 
 
Es dóna per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt anterior.) 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
20.-  (M1519/4153) Quina és la museística i la museologia de l’exposició «Franco, Victòria, 
República» al Mercat del Born? 
 
Es dóna per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt número 3.) 
 
21.-  (M1519/4154) Quina és la situació real pel que fa la planificació d’aquelles escoles que han 
iniciat el curs en barracons a nivell educatiu i urbanístic? 
 
La Sra. ROVIRA formula la pregunta, motivada per les contradiccions existents entre la 
informació facilitada per la representant del Consorci d’Educació de Barcelona en els mitjans 
de comunicació i la facilitada per la tinenta d’alcalde de Drets Socials. 
 
La Sra. ORTIZ dóna la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA exposa la situació de cada centre: 
- L’escola Entença ha començat amb tres grups de P3 i 75 alumnes. Està previst que en l’espai 
actual es pugui fer tota l’educació infantil (tres cursos), per tenir una previsió d’estar tres anys 
en aquest marc. Resta pendent posar a disposició del Consorci el solar definitiu. 
- L’escola la Sagrera ha començat amb tres grups de P3 i 71 alumnes. El solar on s’han ubicat 
els mòduls permet fer-hi la construcció definitiva, i té la qualificació perquè es faci. No obstant 
això, encara no està planificada la construcció per part de l’organisme pertinent. 
- L’escola la Llacuna del Poblenou ha començat amb els seus grups habituals més dos grups de 
P3 vinculats al centre. Està previst que aquests dos grups esdevinguin el curs vinent una nova 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 55 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
escola, i està pendent de posar a disposició del Consorci el solar definitiu. 
- L’institut Maria Espinalt ha començat amb quatre grups de primer d’ESO. Està programada la 
nova construcció per part de l’organisme pertinent, i es preveu que pugui començar el 
curs 2018-2019. 
- L’escola la Maquinista té 19 grups. Està pendent que es posi a disposició del Consorci el solar 
definitiu. 
- L’institut Viladomat ja té sis grups, tres de primer d’ESO i dos de segon d’ESO. S’està 
tramitant el projecte tècnic de l’edifici definitiu. Es preveu que pugui començar el curs 2018-
2019 en el nou edifici. 
- L’escola Can Fabra ja té 18 grups. Està finalitzant l’obra del nou edifici. El centre ha 
començat el curs utilitzant les aules i la pista definitiva, i de moment es mantenen els altres 
espais (menjador, biblioteca) en els mòduls. Està previst que d’aquí a dues setmanes finalitzi 
l’obra i es faci el trasllat de la totalitat del centre. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que hi hauria d’haver una planificació molt més clara i molt més a 
llarg termini pel que fa al Consorci d’Educació i als equipaments públics en l’àmbit educatiu, i 
manifesta el desig del seu grup que es treballi en aquest sentit i se’n presenti un informe. 
 
La Sra. ORTIZ afirma que el Govern comparteix la importància d’aquesta planificació, i indica 
que dintre d’aquesta planificació s’ha prioritzat l’obertura de noves escoles per atendre el 
considerable creixement de la demanda d’escola pública, així com els acords amb la Generalitat 
perquè comenci la construcció dels centres.  
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
22.-  (M1519/4164) Que s’informi de l’estat d’execució del prec: La celebració per part de 
l’Ajuntament de Barcelona d’un homenatge a Miguel de Cervantes, i en especial a la seva obra 
Don Quijote de la Mancha, pels seus indiscutibles valors universals i artístics-literaris, i que 
idealment tingués lloc en la geografia urbana barcelonina esmentada a la novel·la. 
 
La Sra. BARCELÓ enuncia el prec del qual es demana seguiment. 
 
El Sr. COLLBONI respon que pel que fa a l’homenatge a Miguel de Cervantes i a l’obra Don 
Quijote de la Mancha i la indubtable vinculació que té amb la ciutat de Barcelona, en aquests 
moments, quan encara s’estan rebent i elaborant propostes per a la programació de Barcelona 
Capital Literària de la UNESCO, pot avançar la realització d’una conferència homenatge i un 
cicle de pel·lícules que tindran lloc a la Filmoteca de Catalunya. 
La conferència és una conferència il·lustrada sobre la figura del Quixot que anirà a càrrec de 
l’acadèmic expert cervantista Francisco Rico, acompanyat d’un actor, possiblement Jordi 
Boixaderas o Lluís Marco, que intercalarà lectures de fragments del Quixot amb l’exposició del 
conferenciant, un format amb un alt nivell artístic. La conferència es realitzarà a mitjan 
novembre a la Filmoteca, en la sala de 180 persones, com a inauguració d’un cicle 
d’adaptacions del Quixot, quatre pel·lícules, que s’estendrà durant dues setmanes. La projecció 
de les pel·lícules s’acompanyarà d’un debat posterior amb el director i algun especialista. 
La Filmoteca també ha organitzat un concurs de curts sobre el Quixot. El guanyador se sabrà 
l’11 de novembre i l’obra guanyadora es projectarà abans de les pel·lícules. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 56 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4 
 
Subratlla que la programació que s’està preparant sobre Barcelona Ciutat de la Literatura és la 
que es farà càrrec d’aquesta primera activitat i, evidentment, la figura de Cervantes vinculada a 
Barcelona serà una de les fites de la commemoració d’aquesta capitalitat literària. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix que es doni compliment al prec —subratlla que els precs acceptats 
s’han de complir— i que, per tant, Miguel de Cervantes tingui l’homenatge que li correspon 
abans que acabi l’any. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.16 h. 
Ref: CCP 9/16 Drets Socials, Cultura i Esports 57 
v. 21/ 9/ 2016 12: 4